AULA D’ECOLOGIAL’aprofitament de les aigües delsubsòl a Barcelona                  Ramon Arandes Renú                   En...
Contingut• Els antecedents• Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveis municipals• Possibles raons ...
Els antecedentsL’aprofitament dels recursos hídrics locals ha estat tradicional a Barcelonaamb pous al pla i mines a les z...
Els antecedents (2)El desenvolupament industrial es focalitza a Sant Andreu, Sant Martí(Poblenou) i arriba fins la Barcelo...
Els antecedents (3)  Torre de les aigües (Llùria)   Torre de Aguas del Besòs (Ramon Calsina)
Els antecedents (4)        Xarxa de distribució del Fènix de les aigües potables
Els antecedents (5)              Pou del Fènix de les aigües potables
Els antecedents (6)Conseqüència de la pèrdua de qualitat de l’aigua             Abandonament explotacions                 ...
Els antecedents (7)        Evolució de la cota del pou Sant Andreu 3 a la part alta del Besòs
Els antecedents (8)         Detall evolució de tres pous a la part alta del Besòs
Comportament del sistema al llarg dels darrers anys segons el modelmatemàtic    4590000                                   ...
Els antecedents (10)En aquest segon moment, darrera dècada del segle XX, apareix lapreocupació pels problemes derivats de ...
Evidentment:     ∆V (6) = (1) - (2) - (3) - (4) - (5), sent ∆V la variació de l’emmagatzament.       Els antecedents (11) ...
Els antecedents (12)          Evolució de les principals captacions
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipalsObjectiu: Racionalització del consum d’aigua   ...
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (2) Es tracta de substituir el consum d’aigua ...
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (3) De quins serveis estem parlant? • El reg d...
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (4) Pregunta: Es racional aquesta substitució?...
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (5) Per altra banda, caldria esperar que aques...
Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (6) A més dels usos municipals que hem plantej...
Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals En base a consideracions de sostenibilitat ambiental cal pregu...
Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (2) • En relació al primer punt cal senyalar que l’aigua dels ...
Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (3)  Mesures precaució
Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (4) Sembla lògic deduir que per raons de racionalitat no exist...
Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (5) En relació a la del aqüeducte de la Màrcia diu “La Màrcia ...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials Per a plantejar un pla d’aprofitament de les aigües del subsòl...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (2)
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (3)L’aqüífer està alimentat per l’aigua quees filtra naturalme...
Geologia de Barcelona
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (4)              Pou de recollida de l’aigua filtrada al metro...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (5)                                        Deu al carrer de l’...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (6)
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (7)   El consum domèstic suposa menys de 110 litres per habita...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (8)No tots els 5,20 hm3/any d’aigua potable consumits per l’Aj...
Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (9)Per tant, el consum màxim en aquest usos seria: (0,40 x 5,2...
Situació actual del consum d’aigua del subsòlEl quadre 4 detalla la evolució del consum d’aigua del subsòl i d’aiguapotabl...
Situació actual del consum d’aigua del subsòl (2)
Situació actual del consum d’aigua del subsòl (3)  El fet que al tombant d’un 17 % de la totalitat d’aigua consumida per  ...
Situació actual del consum d’aigua del subsòl (4)Altre aspecte de interès es conèixer l’indicador de sostenibilitat de cad...
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòlEl plantejament de la distribució de l’aigua del subsò...
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (2)Aquestes condicions permeten, en la major part de ...
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (3)                          Evolució dels hidrants
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (4)
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (5)També es necessària la construcció d’un dipòsit d’...
Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (6)Conclusió: El plantejament de la distribució de l’...
La planificació de l’aprofitament  Coordinar la demanda d’aigua amb els recursos requereix:• un bon coneixement dels recur...
La planificació de l’aprofitament (2)El primer Pla es va redactar al 1997 per a donar compliment a l’acord delConsell Plen...
La planificació de l’aprofitament (3)Amb els consums actuals d’aigua aquest objectiu suposava 772.000 m3/any,que es van as...
La planificació de l’aprofitament (4)Objectius:• abastar a totes les zones verdes que requereixen més de 3.000 m3/any i  d...
La planificació de l’aprofitament (5)• Amb aquests objectius les actuacions recollides al Pla permeten abastar el  90 % de...
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl. En aquests moments es disposa de 21 punts de captació, d’ells ...
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (2) Altres a l’entorn d’antics aprofitaments:      •   Torre de...
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (3) A partir de filtracions al ferrocarril metropolità o de per...
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (4) A partir de filtracions a soterranis o al seu entorn ferroc...
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (5)
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (6)
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (7)
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (8)
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (9)
Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (5)
Valoració del projecte Creiem que el projecte dóna resposta a les objeccions que es podien formular en relació a la conven...
Valoració del projecte (2) En relació a la segona El volum previst és de 3,4 hm3/any pels serveis municipals que certament...
Valoració del projecte (3)  Senyalem que segons Metropolitan Water Company (1999), empresa que  distribuïa aigua sense tra...
Valoració del projecte (4)En relació a la tercera:En l’aigua són molt diferents els termes valor, preu i cost.El valor, po...
Valoració del projecte (5)  Suposo que la resposta hauria de ser: Tots, producció, manteniment i  explotació incloent la g...
Valoració del projecte (5)  L’Ajuntament de Barcelona mai s’ha plantejat aquest projecte per raons  econòmiques sinó amb l...
TAMBÉ L’AJUNTAMENT FA PEDAGOGIA
MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'aprofitament de les aigües del subsòl a Barcelona

998 views
884 views

Published on

La conferència de Ramon Arandes pronunciada el 24 d'abril al cicle de conferències Aula d'Ecologia.
Un autèntic regal !

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
998
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
33
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'aprofitament de les aigües del subsòl a Barcelona

  1. 1. AULA D’ECOLOGIAL’aprofitament de les aigües delsubsòl a Barcelona Ramon Arandes Renú Enginyer de camins 24 d’abril 2012
  2. 2. Contingut• Els antecedents• Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveis municipals• Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals• Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials• Situació actual del consum d’aigua del subsòl• Criteris pel desenvolupament de la distribució d’aigua del subsòl• La planificació de l’aprofitament• Breu descripció del sistema d’aprofitament de les aigües del subsòl• Valoració del projecte
  3. 3. Els antecedentsL’aprofitament dels recursos hídrics locals ha estat tradicional a Barcelonaamb pous al pla i mines a les zones de roques (Collserola, els turons,especialment el Coll, i Montjuïc) i a les lleres del Besòs i Ripoll.En alguns moments ha estat el principal recursEn aquests antecedents podem centrar-nos en dos moments:• Finals segle XIX i primera part del XX (desenvolupament industrial)• Finals segle XX (transformació de la ciutat)
  4. 4. Els antecedents (2)El desenvolupament industrial es focalitza a Sant Andreu, Sant Martí(Poblenou) i arriba fins la Barceloneta. Indrets al curs baix del Besòs i el seudelta, per tant, inicialment amb abundant aigua, de qualitat i a pocafondària.Testimonis: Fabra i Coats, la Maquinista, tintes Nubiola, pintures Titàn(Folch). S.G.A.B. Explota l’aqüífer profund del Besòs a partir de 1878. Aguasdel Besòs té una captació i una torre de distribució a la plaça Ramon Calsina.Es parla de més de 9.000 pous a la ciutat.Problema: als anys 60 s’arriba a extreure al aqüífer del Besòs més de 50 hm3molt més que la capacitat per fer una explotació sostenible (8 hm3). Aquestasobreexplotació dóna lloc a una intrusió marina i a la salinització de l’aqüífer
  5. 5. Els antecedents (3) Torre de les aigües (Llùria) Torre de Aguas del Besòs (Ramon Calsina)
  6. 6. Els antecedents (4) Xarxa de distribució del Fènix de les aigües potables
  7. 7. Els antecedents (5) Pou del Fènix de les aigües potables
  8. 8. Els antecedents (6)Conseqüència de la pèrdua de qualitat de l’aigua Abandonament explotacions Recuperació nivell freàtic Problemes infraestructures i subterranisTambé va influir la transformació del Poblenou amb el trasllat de lesindustries que consumien més aigua
  9. 9. Els antecedents (7) Evolució de la cota del pou Sant Andreu 3 a la part alta del Besòs
  10. 10. Els antecedents (8) Detall evolució de tres pous a la part alta del Besòs
  11. 11. Comportament del sistema al llarg dels darrers anys segons el modelmatemàtic 4590000 4590000 4588000 4588000 4586000 4586000 4584000 COTA NIVELL PIEZOMETRIC (m) 4584000 151 4582000 4582000 125 4580000 4580000 90 4578000 4578000 70 Figura 8.7.- Piezometria a lany 1950 Figura 8.8.- Piezometría a lany 1970 4576000 4576000 50 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000 30 4590000 4590000 10 4588000 4588000 5 4586000 4586000 1 0 4584000 4584000 -1 4582000 4582000 -5 4580000 4580000 4578000 4578000 Figura 8.9.- Piezometria a lany 1982 Figura 8.10.- Piezometria a lany 1995 4576000 4576000 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000
  12. 12. Els antecedents (10)En aquest segon moment, darrera dècada del segle XX, apareix lapreocupació pels problemes derivats de la pujada del nivell freàtic.Plantejament de la possibilitat de recuperar l’aprofitament de les aigües delsubsòl i controlar la cota piezomètrica.Acord del Consell Plenari de 27 d’abril de 1997 que va disposar que espresentés “una proposta per a l’explotació sostenible i racional de l’aqüíferque permeti mantenir el seu nivell a cotes raonables”.ES A DIR, ES TRACTA DE FER D’UN PROBLEMA UNA OPORTUNITAT
  13. 13. Evidentment: ∆V (6) = (1) - (2) - (3) - (4) - (5), sent ∆V la variació de l’emmagatzament. Els antecedents (11) Evidentment: ∆V (6) = (1) - (2) - (3) - (4) - (5) : essent ∆V la variació de l’emmagatzematge
  14. 14. Els antecedents (12) Evolució de les principals captacions
  15. 15. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipalsObjectiu: Racionalització del consum d’aigua Una racionalització implica un consum eficient i sostenible. En aquest marc, en la mesura en que la utilització de l’aigua del subsòl pot estalviar aigua potable, l’aprofitament sostenible de les aigües del subsòl pels serveis municipals és una eina més per assolir els objectius, i per altra banda possibilita controlar l’evolució del nivell freàtic.
  16. 16. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (2) Es tracta de substituir el consum d’aigua apta pel consum humà, distribuïda en alta per ATLL i AGBAR i en baixa per AGBAR, per aigua del subsòl de la ciutat, és a dir per un recurs local, en aquells serveis urbans que no requereixen que l’aigua que utilitzen tingui els requeriments de qualitat que es demanen a l’aigua apta pel consum humà (Directiva 98/83/CE), més exigents que els que es derivaven d l’anterior Directiva (la 80/778/CEE). Però aquesta substitució s’ha de realitzar optimitzant els recursos disponibles i minimitzant les infraestructures necessàries per a la seva gestió.
  17. 17. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (3) De quins serveis estem parlant? • El reg de les zones verdes • La neteja viària • La neteja del clavegueram • La neteja dels vehicles de les contractes de neteja i de manteniment del clavegueram • Les fonts ornamentals i làmines d’aigua • El reg de zones esportives Els requeriments de qualitat que es demanen a l’aigua per aquests usos són diferents per a cadascun d’ells, però tots es poden abastar amb l’aigua del subsòl que té unes condicions bacteriològiques i físico-químiques que la fan apta per aquests usos, sense necessitat de cap tractament, tanmateix es realitza una desinfecció per cloració.
  18. 18. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (4) Pregunta: Es racional aquesta substitució? Resposta: Es racional portar l’aigua des d’un ecosistema natural llunyà, com pot ser el Ter o l’Ebre, o fins i tot la Roina, privant-li d’aquest recurs, el que, de segur, incidirà en ell en major o menor grau, realitzar un tractament complex i costós, amb un important consum de matèries primeres i energia, per que l’aigua adquireixi les característiques, cada vegada més exigents que es demanen a l’aigua destinada al consumo humà, per que, després, aquesta aigua es destini a la neteja de carrers, al reg de parcs i jardins i també a l’alimentació de fonts ornamentals i làmines d’aigua, que no requereixen que l’aigua tingui aquesta qualitat ?Evidentment no sembla racional
  19. 19. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (5) Per altra banda, caldria esperar que aquest recurs local, sense cap tractament i sense els costos derivats del transport sigui més barat que l’aigua procedent de la xarxa de distribució. Després analitzarem aquest tema, que en principi sembla obvi, però vull deixar constància de que mai, l’Ajuntament de Barcelona s’ha plantejat aquest ús des del punt de vista econòmic, ja que el plantejament és més global, és un plantejament ecològic
  20. 20. Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveismunicipals (6) A més dels usos municipals que hem plantejat existeixen altres usos, públics i privats, de l’aigua que es poden abastar amb aigua que no tingui les característiques de l’aigua apta pel consum humà. • Industrials com la refrigeració, la neteja, suport per levacuació al clavegueram dels residus de la producció. • Climatització, fins i tot lligat amb la geotèrmia • Inodors en edificis públics o amb un únic operador Lús als habitatges particulars el considerem més problemàtic
  21. 21. Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals En base a consideracions de sostenibilitat ambiental cal preguntar-se per que s’havia arribat a aquesta situació d’abandonament dels recursos locals. M’atreveixo a formular algunes hipotètiques raons • La persistència de les teories higienistes de la segona meitat del segle XIX. • La creença que els usos que es poden abastar amb aigua sense potabilitzar suposen una fracció petita del consum total d’aigua • Raons d’ordre econòmic, que atribueixen un major cost a l’aigua del subsòl. • Sens dubta, també, per una manca de sensibilitat pel medi ambient
  22. 22. Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (2) • En relació al primer punt cal senyalar que l’aigua dels subsòl no té especials riscos associats. Els clorurs, els nitrats i la conductivitat són els paràmetres que localment acostumen a caracteritzar aquesta aigua. Des del punt de vista bacteriològic és un aigua molt bona Amb una correcta gestió no existeix risc de contaminació. • En relació al segon punt, certament no es tracta de grans volums d’aigua, però si que són significatius. Aquest punt el tornarem a plantejar més endavant. • El cost mereix una reflexió que farem al final de la conferència. •La manca de sensibilitat ambiental és obvia.
  23. 23. Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (3) Mesures precaució
  24. 24. Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (4) Sembla lògic deduir que per raons de racionalitat no existeixen raons en contra per que es reservi l’aigua apta pel consum humà exclusivament per aquells usos que requereixen que l’aigua tingui aquesta qualitat (consum humà, higiene personal, usos alimentaris, sanitaris, etc) i utilitzar aigua de qualitat “inferior”, com pot ser l’aigua del subsòl sense tractar i l’aigua regenerada, pels altres usos. Aquest no és un plantejament nou, podem referir-nos a Julius Frontinus, “curator aquorum” de Roma amb Nerva a l’any 97, al seu llibre “Els aqüeductes de Roma” descriu les actuacions que va fer per ajustar la qualitat de l’aigua al seu ús.
  25. 25. Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (5) En relació a la del aqüeducte de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”. A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió de remodelar la distribució d’aigua i diu: “Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles de la vila”.
  26. 26. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials Per a plantejar un pla d’aprofitament de les aigües del subsòl cal analitzar dos factors, per una banda, amb quins recursos es disposa (en el marc d’una explotació sostenible) i, per altra, quanta aigua del subsòl podem utilitzar pels diferents usos Els recursos existents al subsòl que es poden utilitzar fent un ús sostenible són de l’ordre de 7 a 11 hm3/any (al Besòs de 5 a 8 i al pla de 2 a 3) més altres 3 de l’aigua que es filtra al metro. Total entre 10 i 14 (valors mitjos). Actualment l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una concessió administrativa de l’ACA per 25 anys per aprofitar 1,81 hm3/.any
  27. 27. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (2)
  28. 28. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (3)L’aqüífer està alimentat per l’aigua quees filtra naturalment al terreny finsarribar a les capes més impermeablessobre les quals l’aigua es desplaçaseguint els pendents d’aquestes capesque, generalment, coincideixen amb elpendent superficialLes filtracions procedeixen de la pluja,les pèrdues de les xarxes d’abastament isanejamentConclusió: disposem de recursossuficients. Cal analitzar la seva Esquema de funcionament delsdistribució espaial. aqüífers
  29. 29. Geologia de Barcelona
  30. 30. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (4) Pou de recollida de l’aigua filtrada al metro a Lesseps
  31. 31. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (5) Deu al carrer de l’enginyeria (font de la Maduixa)Mina en aparcament en Llorens i Barba
  32. 32. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (6)
  33. 33. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (7) El consum domèstic suposa menys de 110 litres per habitant i dia i el consum total a la ciutat (97,46 hm3), repercutit sobre la població, suposa 166 litres per habitat i dia. Consums molt baixos i molt lluny de les previsions que es van fer als anys 60 i 70 del segle passat. Aquests consums unitaris, any rere any van disminuint, però estan arribar a nivells molt ajustats. Per a tenir els consums totals d’aigua pels serveis públics (bàsicament per l’Ajuntament de Barcelona) cal sumar a aquests 5,20 hm3 d’aigua potable que es van consumir al 2011, el poc més d’un hm3 d’aigua del subsòl que en aquests moments es consumeix per l’Ajuntament de Barcelona., el que fa 6,20 hm3
  34. 34. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (8)No tots els 5,20 hm3/any d’aigua potable consumits per l’Ajuntament deBarcelona es poden substituir per aigua del subsòl, ja que en aquest volumestan inclosos els consums a les escoles municipals, edificis administratius isanitaris, centres cívics, etc., és a dir consums que mai es podran substituir peraigua del subsòl.El consum pels serveis urbans que hem senyalat que es poden substituir peraigua del subsòl (bàsicament els consums per l’àrea de medi ambient i serveisurbans) suposa al tombant del 40 % del consum municipal d’aigua potable (lapluviometria, tant la quantitat de pluja, com la seva distribució estacional, aixícom altres factors, com la temperatura, incideix en els requeriments d’aiguapel reg de les zones verdes i fan variar els percentatges).
  35. 35. Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (9)Per tant, el consum màxim en aquest usos seria: (0,40 x 5,20) + 1,00 = 3,0hm3/anyA aquests consums potencials es poden afegir altres 0,7 hm3/any a les zonesde nova urbanització (la Sagrera, can Batlló, etc.)En total 3,7 hm3/any d’aigua del subsòl (4 illes de l’Eixample de 90 m d’altura =30 pisos)Aquest estudi dels consums potencials s’ha de desenvolupar amb l’estudi de laseva distribució territorial i combinar-la amb la distribució dels recursos.
  36. 36. Situació actual del consum d’aigua del subsòlEl quadre 4 detalla la evolució del consum d’aigua del subsòl i d’aiguapotable per l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels darrers anys.Es detalla l’indicador de sostenibilitat, un paràmetre recollit a l’Agenda 21 del’Ajuntament com indicador en relació al consum d’aigua indicador = (consum AF ) x 100 / (consum AF + AP)Lògicament mai podrà arribar al 100 %, ja que, al menys, la meitat delconsum municipal actual d’aigua potable sempre haurà de ser potable (ambles dades del consum de 2011, sense comptar amb les noves urbanitzacionsl’indicador, com a molt, podria arribar al 55 %).L’indicador és molt sensible i és un bon instrument de gestió.
  37. 37. Situació actual del consum d’aigua del subsòl (2)
  38. 38. Situació actual del consum d’aigua del subsòl (3) El fet que al tombant d’un 17 % de la totalitat d’aigua consumida per l’Ajuntament de Barcelona procedeixi de les seves pròpies captacions (autoconsum) el considerem com molt positiu. Cal conèixer la distribució d’aquest consum.
  39. 39. Situació actual del consum d’aigua del subsòl (4)Altre aspecte de interès es conèixer l’indicador de sostenibilitat de cadascundels usos. Al quadre 6 es recull aquesta dada així com l’indicador global deMedi Ambient on una tercera part del consum total d’aigua procedeix de lescaptacions del propi Ajuntament.
  40. 40. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòlEl plantejament de la distribució de l’aigua del subsòl està molt lluny depretendre desenvolupar una segona xarxa duplicant la xarxa de distribuciód’aigua potable.Es tracta d’aprofitar al màxim les avantatges que ofereix el tipus de recurs:• el fet que el propi subsòl fa de dipòsit i tan sols cal treure l’aigua quan cal; i en segon lloc• el fet que l’aigua no està concentrada en un punt, sinó dispersa en diferents indrets, no arreu, evidentment, però si en molts indrets,
  41. 41. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (2)Aquestes condicions permeten, en la major part de la ciutat, utilitzardirectament l’aigua del subsòl a partir de pous propers al punt de consum,sense necessitat de fer cap dipòsit, llevat que el cabal punta requerit superiel rendiment del pou.En aquest cas, caldrà fer un dipòsit, generalment petit, que garanteixi elcabal punta requerit.La realització d’un dipòsit (petit) acostuma a ser obligada quan cal alimentarun hidrant per a la càrrega de camions cisterna (neteja via pública iclavegueram, reg de l’arbrat d’alineació), ja que es vol proporcionar 20 l/s
  42. 42. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (3) Evolució dels hidrants
  43. 43. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (4)
  44. 44. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (5)També es necessària la construcció d’un dipòsit d’acumulació per a la netejadels dipòsits de regulació d’avingudes i anti DSU, ja que es requereixencabals importants. Un fet diferencial amb la xarxa de distribució d’aigua pel consum humà: • Aigua apta pel consum humà per gravetat a partir d’un dipòsit situat en un punt alt • Aigua del subsòl distribuïda per impulsió (xarxes diferents pels hidrants i el reg per a optimitzar el funcionament)Optimitzar el desenvolupament dels aprofitaments, minimitzant lesinfraestructures i aprofitant les oportunitats d’obres a la via pública, sóncriteris per implantar la xarxa de d’aprofitament d’aigua del subsòl.
  45. 45. Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (6)Conclusió: El plantejament de la distribució de l’aigua del subsòl està moltlluny de pretendre desenvolupar una segona xarxa duplicant la xarxa dedistribució d’aigua potable.Quan parlem de xarxa estem parlant de múltiples xarxes a l’entorn de lacaptació. Tanmateix no sempre es possible:• Front litoral del Poblenou. La dolenta qualitat de l’aigua local obliga a portar-la des de punts relativament llunyà. S’ha tingut que fer una anella al tombant del Poblenou.• Montjuïc i Collserola. Per la natura del terreny no es disposa de recursos suficients
  46. 46. La planificació de l’aprofitament Coordinar la demanda d’aigua amb els recursos requereix:• un bon coneixement dels recursos, distribució, quantitat i qualitat• conèixer la ubicació del punts que potencialment poden utilitzar aquesta aigua i els requeriments qualitatius i quantitatiusEstablir uns objectius i prioritzar les actuacions, tenint en compta laoportunitat d’alguna de les actuacions.
  47. 47. La planificació de l’aprofitament (2)El primer Pla es va redactar al 1997 per a donar compliment a l’acord delConsell Plenari de 25 d’abril de 1997 i els seus objectius en relació alsubministrament d’aigua del subsòl eren:• Abastar el 15 % de l’aigua que es consumeix pel reg de les zones verdes de la ciutat• Subministrar un 20 % de l’aigua que s’utilitza pel baldeig dels carrers• Subministrar 0,35 hm3/any d’aigua a les fonts ornamentals i làmines d’aigua• Utilitzar 0,025 hm3/any per a la neteja del clavegueram, bàsicament als dipòsits de regulació d’avingudes
  48. 48. La planificació de l’aprofitament (3)Amb els consums actuals d’aigua aquest objectiu suposava 772.000 m3/any,que es van assolir fa uns anys, si bé, es cert que en alguns usos s’ha superatàmpliament i en relació a les fonts s’està lleugerament per sota.Assolits els objectius, el 23 de desembre de 2009 es va presentar al ConsellPlenari una nova planificació, el “Pla tècnic per l’aprofitament dels recursoshídrics alternatius” elaborat per la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua,que, conjuntament amb l’aigua del subsòl, contempla aprofitar 2,2 hm3/anyd’aigua regenerada a la Planta de Tractament del Prat, fonamentalment a lesindustries de la Zona Franca (altra indret on els recursos locals tenen unaconductivitat molt alta).
  49. 49. La planificació de l’aprofitament (4)Objectius:• abastar a totes les zones verdes que requereixen més de 3.000 m3/any i d’altres de menor consum situades a les proximitats de les actuacions programades• subministrar aigua no potable a la totalitat dels centres de treball i parcs de neteja viària i dels parcs de bombers de la ciutat• subministrar aigua no potable a la totalitat de les instal·lacions esportives ubicades a Montjuic, així com les més importants de la ciutat • abastar a llacs i fonts singulars de la ciutat, com ara la Font Màgica de Montjuic, les cascades i les fonts de l’eix Maria Cristina, el llac del Parc de l’Espanya Industrial i aquelles situades a l’entorn de les actuacions en la via pública projectades pels operadors de la ciutat.
  50. 50. La planificació de l’aprofitament (5)• Amb aquests objectius les actuacions recollides al Pla permeten abastar el 90 % dels 3,70 hm3/any en que hem estimat la demanda municipal potencial d’aigua del subsòl.• El Pla és un pla Tècnic, per aquesta raó no contempla cap programació temporal, però si una valoració de les actuacions contemplades que suposa una inversió de 58 milions d’euros, dels que en el quadrienni passat es varen invertir 8,58 milions d’euros, és a dir de l’ordre del 15 % de les previsions.
  51. 51. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl. En aquests moments es disposa de 21 punts de captació, d’ells 8 lligats als dipòsits de regulació d’avingudes i anti DSU: • Escola industrial (Rosselló / Borrell) • Bori i Fontestà (sota jardins DIR) • Zona Universitària (campus sud) • Doctors Dolsa • Parc Central de Nou Barris • Joan Miró • Taulat (anti DSU) • Urgell
  52. 52. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (2) Altres a l’entorn d’antics aprofitaments: • Torre de les aigües (Llúria – Consell de Cent) • Edifici de les aigües (Wellington) • Maquinista • Mina del viver de tres Pins • Torre Llobeta (ampliat amb un nou pou) • Can Cadena
  53. 53. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (3) A partir de filtracions al ferrocarril metropolità o de perforacions al seu entorn: • Alfons el Magnànim (línia 4) • Paral·lel – Calabria (línia 3) • Lesseps (línia 3) • Baró de Viver
  54. 54. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (4) A partir de filtracions a soterranis o al seu entorn ferrocarril metropolità o de perforacions al seu entorn: • Liceu • Sant Ramon de Penyafort – Taulat (Sant Adrià) • Fira 2 Es disposa de 18 hidrants a la via pública, mes altres 3 a Montjuic com protecció en cas d’incendi i altres 3 a parcs de neteja viària (un al parc de bombers de Joan Miró).
  55. 55. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (5)
  56. 56. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (6)
  57. 57. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (7)
  58. 58. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (8)
  59. 59. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (9)
  60. 60. Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (5)
  61. 61. Valoració del projecte Creiem que el projecte dóna resposta a les objeccions que es podien formular en relació a la conveniència d’aprofitar un recurs locals infrautilitzat utilitzant-lo pels serveis municipals. En relació a la primera • És un aigua amb una qualitat adient pels usos que es contemplen • de l’experiència en més de 12 anys de gestió es disposa d’un bon coneixement dels recursos i de la problemàtica de la seva gestió • És prenen mesures per eliminar qualsevol risc de confusió amb l’aigua potable • Es fa una gestió rigorosa en el marc de les ISOS 9001 i 14000 • No s’ha tingut cap incidència sanitària
  62. 62. Valoració del projecte (2) En relació a la segona El volum previst és de 3,4 hm3/any pels serveis municipals que certament és un 4% del total subministrat a la ciutat però : • Pot superar el 50 % del consum municipal total d’aigua • Existeixen altres consums privats (el pla contempla altres 0,260 hm3/any per equipaments esportius) existint un important consum potencial • Es poden potenciar els consums industrialsNo existeix cap problema per que l’ajuntament de Barcelona distribueixiaquesta aigua entre particulars.En qualsevol cas és un primer pas
  63. 63. Valoració del projecte (3) Senyalem que segons Metropolitan Water Company (1999), empresa que distribuïa aigua sense tractar a Londres, les necessitats d’aigua potable en aquella ciutat pels diferents usos eren: • domèstic 52 % del total consumit • industrial 20 % del total consumit • oficines 37 % del total consumit Plantejament ,al nostre parer, molt utòpic
  64. 64. Valoració del projecte (4)En relació a la tercera:En l’aigua són molt diferents els termes valor, preu i cost.El valor, podem dir, que és infinit ja que sense aigua no hi ha vida.El preu es un element que es fixa atenent a raons moltes vegades alienes alcost real i que, en qualsevol cas, no internalitza alguns factors rellevants compoden ser els ambientals, o la repercussió en el cost de les gransinfraestructures, com els embassaments, en definitiva un import que no téres a veure amb el cost realLa pregunta és que hem de comparar? El preu que es paga per l’aiguapotable amb el cost real de producció del aigua del subsòl?.
  65. 65. Valoració del projecte (5) Suposo que la resposta hauria de ser: Tots, producció, manteniment i explotació incloent la gestió. Els costos de producció són mol petits, ja que l’aigua la tenim de franc i si tenim en compta que la despesa energètica per elevar un m3 d’aigua un metre d’altura és de 4,2 watts x hora (tenint en compta les pèrdues pel rendiment de les bombes) en el pitjor dels casos (una captació a 30 m de fondària i una impulsió de 50 m de columna d’aigua), el consum suposa 0,36 kw hora, és a dir menys de 0,05 €/m3. L’estudi de costos analítics dóna, com a mitjana, uns costos per sota els 0,30 €/m3, però insistim:
  66. 66. Valoració del projecte (5) L’Ajuntament de Barcelona mai s’ha plantejat aquest projecte per raons econòmiques sinó amb l’objectiu de racionalitzar el consum d’aigua en el marc de la seva política mediambiental Amb la qual cosa queda palès que per l’Ajuntament de Barcelona no existeix la darrera objecció (manca de sensibilitat ambiental).
  67. 67. TAMBÉ L’AJUNTAMENT FA PEDAGOGIA
  68. 68. MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ

×