3 case studies sobre restauració:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics• Les activitats extractives c...
3 case studies sobre restauració:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics
Les dunes de Gavà als anys 80.
Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.
La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapesde sorra nua
1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València
Reconstrucció artificial dels edificis dunars                                        1991
1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser desorra. El coneixement de la din...
20 anys després
La nostra interpretació de la qualitat de vida
L’efecte físic del trepig continuat
Modifica el relleu dunar
Els efectes col·laterals de la freqüentació
Un sòl oligotròfic?
1990 Els pins de reraduna eren un element singular apreservar
1992 Es van preservar
2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins
Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual   Same place in 2010
Which are the causes of the ruderalizationand open sand areas disappearanceprocess?How can we rejuvenate the dune system?C...
Les dunes, a demés d’una funcióestètica i ecològica, tenen un rol moltimportant en la protecció del litoral
Recreational                                      use                                                 Dune aestetics      ...
1990   BlowoutsHauríem d’aprendre a reproduir els processosfísics, encara que sigui de forma artificial
La senyalització que permet interacció
Els codis bidimensionals QR permeten l’accés acontinguts audiovisuals des dels smartphones.
Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR
Millores de conducta                     +     Comprensió dels fenòmens físics                     +          Gestió activ...
3 case studies sobre restauració:• Les activitats extractives com aoportunitat de creació d’hàbitat.
integració ambiental de la pedrera Yvonne a             Llinars del Vallès
Enorme desequilibri entresuperfície “protegida” iterritori on els ecosistemessón gestionats
Una pedrera en unentorn de suredes iexplotacions forestalsabandonades
Cartografia georeferenciada de la massa forestal (irrellevant per la gestió,essencial per l’administració).
Estudis d’intervisibilitat
Un impacte negatiu que afecta l’entorn proper?
O tot el contrari?
Els tolls de les pedreres sónels principals llocs dereproducció de Bufo calaminta
La qualitat de l’aigua és un factor rellevant
Els únics punts d’aigua durant l’estiu
Biodiversitat florística
Augment vegetació herbàcia i molts conills que aprofiten els saulons
El soroll es localitza a unes instal·lacions fixes iuna voladura setmanal
A l’edifici més alt cria una parella de xoriguers
Els rastres de cabirol són abundants
Penya-segats i aigua, una bonacombinació?
Nosaltres ho varem pensar així
Però l’administració MANA això
És això millor?
3 case studies sobre restauració:• El recolzament tecnològic en unprojecte complex.
Nova muntanya russa del Tibidabo
1                                                    2                                                     3Protecció de  ...
I a una forta integració amb tots els equips de treball
Bivariate Fit of Edad media By DBH                                                                   110                  ...
S’han fet podes en el 30% dels arbres dins del perímetre de la MR
S’han tallat 47 alzines, 6 d’elles romanen en soca
Arbres protegits...
..i l’obra convivia amb l’ecosistema, encara que amb molèsties
Protecció de l’estructura del sòl
Protecció de l’estructura del sòl
Protecció de l’estructura del sòl
www.sgm.cat
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
3 case studies de restauració
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

3 case studies de restauració

517 views
429 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
517
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3 case studies de restauració

  1. 1. 3 case studies sobre restauració:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics• Les activitats extractives com aoportunitat de creació d’hàbitat.• El recolzament tecnològic en unprojecte complex.
  2. 2. 3 case studies sobre restauració:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics
  3. 3. Les dunes de Gavà als anys 80.
  4. 4. Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.
  5. 5. La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapesde sorra nua
  6. 6. 1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València
  7. 7. Reconstrucció artificial dels edificis dunars 1991
  8. 8. 1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser desorra. El coneixement de la dinàmica del transport de sorra també va ser decisiva.
  9. 9. 20 anys després
  10. 10. La nostra interpretació de la qualitat de vida
  11. 11. L’efecte físic del trepig continuat
  12. 12. Modifica el relleu dunar
  13. 13. Els efectes col·laterals de la freqüentació
  14. 14. Un sòl oligotròfic?
  15. 15. 1990 Els pins de reraduna eren un element singular apreservar
  16. 16. 1992 Es van preservar
  17. 17. 2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins
  18. 18. Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual Same place in 2010
  19. 19. Which are the causes of the ruderalizationand open sand areas disappearanceprocess?How can we rejuvenate the dune system?Cuales son las causas de la ruderalización ydesaparición de los espacios de arena sinvegetación?Cómo se podría rejuvenecer el sistema?
  20. 20. Les dunes, a demés d’una funcióestètica i ecològica, tenen un rol moltimportant en la protecció del litoral
  21. 21. Recreational use Dune aestetics Storm events Biodiversity of an Dune scarce ecosystem. Coastal ecosystem Dune habitat abrasion fragmentation. Anthropogenic changes and coastal dynamics (abrasion- accumulation)Les dunes són el resultat de processos geomorfològics, físics i ecològics.
  22. 22. 1990 BlowoutsHauríem d’aprendre a reproduir els processosfísics, encara que sigui de forma artificial
  23. 23. La senyalització que permet interacció
  24. 24. Els codis bidimensionals QR permeten l’accés acontinguts audiovisuals des dels smartphones.
  25. 25. Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR
  26. 26. Millores de conducta + Comprensió dels fenòmens físics + Gestió activa i decidida =Un possible nou dia per a les dunes urbanes
  27. 27. 3 case studies sobre restauració:• Les activitats extractives com aoportunitat de creació d’hàbitat.
  28. 28. integració ambiental de la pedrera Yvonne a Llinars del Vallès
  29. 29. Enorme desequilibri entresuperfície “protegida” iterritori on els ecosistemessón gestionats
  30. 30. Una pedrera en unentorn de suredes iexplotacions forestalsabandonades
  31. 31. Cartografia georeferenciada de la massa forestal (irrellevant per la gestió,essencial per l’administració).
  32. 32. Estudis d’intervisibilitat
  33. 33. Un impacte negatiu que afecta l’entorn proper?
  34. 34. O tot el contrari?
  35. 35. Els tolls de les pedreres sónels principals llocs dereproducció de Bufo calaminta
  36. 36. La qualitat de l’aigua és un factor rellevant
  37. 37. Els únics punts d’aigua durant l’estiu
  38. 38. Biodiversitat florística
  39. 39. Augment vegetació herbàcia i molts conills que aprofiten els saulons
  40. 40. El soroll es localitza a unes instal·lacions fixes iuna voladura setmanal
  41. 41. A l’edifici més alt cria una parella de xoriguers
  42. 42. Els rastres de cabirol són abundants
  43. 43. Penya-segats i aigua, una bonacombinació?
  44. 44. Nosaltres ho varem pensar així
  45. 45. Però l’administració MANA això
  46. 46. És això millor?
  47. 47. 3 case studies sobre restauració:• El recolzament tecnològic en unprojecte complex.
  48. 48. Nova muntanya russa del Tibidabo
  49. 49. 1 2 3Protecció de Procediment de protecció dels arbres ila vegetació Delimitació de les superfícies on Reg i tractament arbusts durant lobra (protecció davant es poden fer acopis, de les zones fitosanitari arbrat sobrecàrregues temporals i compactació on transita maquinària i les zones a zona del sòl, protecció contra danys mecànics de protecció estricta dinfluència etc..). 4 Extracció amb 5 6 Estesa de la pales i rastrillo Acopi mulching capa de de la capa de vegetal mulching fullaraca vegetalTractamentdel sòl 7 8 9 10 Extracció mecànica Estesa sobre la Acopi terra Descompactació de la capa terra capa de sòl a vegetal zones afectades vegetal recuperar 11 Extracció 12 13 14 15 exemplars Manteniment Replantació Manteniment itensiu despècies Viver en viver fins herbàcies (3 mesos) herbàcies a replantació preservar 31 16 17 19 30 Arranjament de la Manteniment itensiu Marcatge dels arbres a Triturat del vegetació arbustiva (3 mesos) Tales talar, podar i transplantar brancam existent Tractament de la vegetació 18 A mida que avança 28 29 lobra es deixideixen Plantacions Manteniment itensiu les diferents podes a dels arbres i (1 any) realitzar arbusts 21 Tractament previ dels arbres a 20 26 27 transplantar Actuacions de Acopi dels Reciclatge en prevenció de troncs jardineria lerosió 22 23 24 25 Transplantament a Manteniment Replantació Manteniment itensiu viver temporal amb en viver dels arbres (3 anys) tractament intensiu Fase prèvia Fase dobra Fase final Un projecte complex que va funcionar gràcies al SIG
  50. 50. I a una forta integració amb tots els equips de treball
  51. 51. Bivariate Fit of Edad media By DBH 110 100 90 80 Edad media 70 60 50 40 30 20 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 DBH Linear Fit Linear Fit Edad media = -2,692756 + 2,6581377 DBH Summary of Fit RSquare 0,845731 RSquare Adj 0,832876 Root Mean Square Error 9,752825 Mean of Response 72,28571 Observations (or Sum Wgts) 14 Analysis of Variance Source DF Sum of Squares Mean Square F Ratio Model 1 6257,4460 6257,45 65,7864 Error 12 1141,4111 95,12 Prob > F C. Total 13 7398,8571 <,0001 Parameter Estimates Term Estimate Std Error t Ratio Prob>|t| Intercept -2,692756 9,604634 -0,28 0,7840 DBH 2,6581377 0,327725 8,11 <,0001L’anàlisi dendrocronològic de 14 seccions de tronc ha donat una fortacorrelació entre l’edat i el diàmetre del tronc.Així es pot determinar l’edat de les 135 alzines que hi ha a la zona deprojecte
  52. 52. S’han fet podes en el 30% dels arbres dins del perímetre de la MR
  53. 53. S’han tallat 47 alzines, 6 d’elles romanen en soca
  54. 54. Arbres protegits...
  55. 55. ..i l’obra convivia amb l’ecosistema, encara que amb molèsties
  56. 56. Protecció de l’estructura del sòl
  57. 57. Protecció de l’estructura del sòl
  58. 58. Protecció de l’estructura del sòl
  59. 59. www.sgm.cat

×