Relacions 2.0, un documental sobre relacions a distància
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Relacions 2.0, un documental sobre relacions a distància

on

  • 855 views

Presentación de Eugeni Alcañiz y Mari Carmen Redondo sobre la comunicación presentada en el 2º congreso sobre redes sociales Comunica2.0 del Campus de Gandia (UPV) Congreso celebrado los días 26, ...

Presentación de Eugeni Alcañiz y Mari Carmen Redondo sobre la comunicación presentada en el 2º congreso sobre redes sociales Comunica2.0 del Campus de Gandia (UPV) Congreso celebrado los días 26, 27 y 28 de octubre del 2011
http://www.comunica2gandia.com/

Statistics

Views

Total Views
855
Views on SlideShare
855
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Relacions 2.0, un documental sobre relacions a distància Relacions 2.0, un documental sobre relacions a distància Document Transcript

  • Relacions
2.0:
un
documental
sobre
relacions
a
distància

RESUMEl documental "Relacions 2.0" pretén fer una comparació entre les relacions adistància actuals que es mantenen mitjançant videoconferències, xats, i xarxessocials amb la correspondència epistolar tradicional. Per a fer-ho el realitzadorcompara la seua relació a distancia amb la relació a distància que mantengueren elsseus pares 30 anys enrere. Tot i el pas del temps, el contingut a comunicar és elmateix en una relació a distància, però no ho és el mitjà, ja que aquest ha canviatamb les noves eines comunicatives d’Internet.PARAULES CLAU:comunicació, xarxes socials, Skype, Facebook, e-mail, cartes tradicionals.Mari Carmen Redondo OltraDirectora del programa TelegrafiesUniversitat Politècnica de València Campus de GandiaParaninf 1mareol@upvnet.upv.esEugeni Alcañiz AlberolaPeriodista i realitzadorSueca TelevisióC/Sequial 3shinxenius@hotmail.com
  • Mari Carmen Redondo Oltra és titulada en Comunicació Audiovisual pel Campusde Gandia de la Universitat Politècnica de València. Recentment ha finalitzat elsseus estudis dins el Màster de Postproducció Digital amb un treball d’investigaciósobre els formats de video HD en la postproducció com a tesinal final de màster.Actualment treballa com a tècnic superior responsable del programa de televisióTelegrafies 2.0, on coordina un grup nombrós d’estudiants que fan possible cadatemporada des de fa 6 anys. Aquest programa s’emet setmanalment en TeleSafor iUPV Televisió. Junt a Eugeni Alcañiz i altres companys de professió realitzaprojectes audiovisuals com documentals, curtmetratges, videoclip o d’altres.Eugeni Alcañiz Alberola és titulat en Comunicació Audiovisual pel Campus deGandia de la Universitat Politècnica de València. El documental “Relacions 2.0” hasigut la seua tesina final dins del Màster de Postproducció Digital. Actualmenttreballa com a periodista, realitzador i creador de continguts en la televisió localSueca Televisió. També ha treballat com a guionista per a televisió (Monbòrik) iteatre (Maduixa Teatre). Dins dels seus projectes personals s’hi troba el gènere deldocumental però sobretot el fals documental, terreny que experimenta sovint a lesseues obres.
  • Relacions 2.0: un documental sobrerelacions a distància 1. Introducció. Lorigen de la idea.Durant el curs acadèmic 2009-10 del màster en Postproducció Digitalimpartit al Campus de Gandia, a Eugeni Alcañiz, un dels realitzadorsdaquest projecte, li van concedir una beca per a continuar estudiant un anya Bogotà. Allí es va matricular duna assignatura anomenada Documentalde Ensayo, on el treball final era realitzar un documental individualment.Una vegada allí el realitzador no disposava de càmera videogràfica nidestació de muntatge per a ledició, només podia disposar de les càmeresde la universitat durant una setmana.Començava la recerca duna bona idea. Per a inspirar-se va fer un visionatde documentals dassaig que utilitzen estratègies epistolars com perexemple Sans Soleil de Chris Marker o News from Home de ChantalAkerman. Aleshores el nostre realitzador va recordar que tenia les cartesque els seus pares senviaren durant el servici militar entre lany 1978 i1979. Amb el contingut destes cartes i recordant que sí que tenia unacàmera videogràfica, la càmera web del portàtil, naix la idea de realitzar undocumental que comparara les relacions de parella a distància de fa 30anys amb les relacions actuals.Per a dur-la endavant, només necessitava dos càmeres web, un escànerper a digitalitzar les cartes i una càmera fotogràfica. En quan a la relacióantiga, el nostre realitzador ja la tenia, la dels sues pares, però ara li caliauna relació a distància actual com a fil conductor de la pel·lícula. Va decidirque el protagonista seria ell mateix i li va proposar a la seua antiga parellaque es fera passar per la seua novia de nou, ja que amb ella tenia un passatrecent què li seria molt útil per a il·lustrar el documental i així fer-lo mésrealista. 2. Documentació
  • Les tasques de documentació sobre aquest projecte han estat diverses,entre les quals destacarem dues vies: la via de comunicació epistolar i la viade comunicació on-line.En quan a la via de comunicació tradicional per carta, es van llegir, estudiar ianalitzar no només les més de 500 cartes que es van enviar i rebre elspares del realitzador durant un any que durava el servei militar, sinó tambéles cartes d’altres parelles que també estaven en la mili i que no tenienninguna relació amb la família del realitzador. En aquestes cartesbàsicament es feia una crònica de les activitats del dia a dia de cadascú: lesdel pare parlaven sobretot de cóm era fer la mili, el temps perdut sense ferres, els companys que allí fas, el compte enrere per als dies de lliurament, iper part de la mare la recerca dun primer treball, els anhels per rebre cartao per parlar per telèfon, els quefers de la vida quotidiana, etc... Una de lescoses que més va sorprendre al nostre realitzador fou descobrir la vidasexual dels seus pares llegint les cartes. Un fill mai espera assabentar-se deles relacions sexuals entre els seus pares i menys per carta, es tracta dunpudor generacional. Però al llegir les cartes va descobrir que tot i ladiferència generacional, els desitjos i les necessitats eren les mateixes i decom aquell "intrusisme" en la vida privada dels seus pares quan festejavenel van ajudar a conèixer-los una mica millor. Altra de les curiositats fou lexpectació i els anhels que podia desencadenar rebre o no rebre carta. Fa 30 anys la puntualitat del servei de correu no era del tot eficaç i la majoria de vegades les cartes arribaven als seus destinataris amuntonades i desordenades. Aleshores, calia ordenar-les cronològicament per la data del mata-segell abans de llegir-les per a no perdre cap detall dels fets, tot i que la majoria dells ja estaven desfasats. Cal senyar-lar també el be de luxe que era disposar de telefon a casa. A les cartes es narra que de tant en tant es feien trucades telefòniquesFig 1: Les 500 cartes de correspondènciaenviades durant el servei militar
  • però per a fer-ho havien destar al mil·límetre coordinats, a la distànciaesclar, i les instruccions se les donaven per carta. Per exemple, ella haviade buscar una cabina o el telèfon dalgun familiar per a telefonar a lacentraleta de la caserna un dia a un hora determinada i des dallí ja lipassaven amb ell que estava pacientment esperant. Açò no sempre erapossible degut als imprevistos de les maniobres del servei militar i devegades podia ser motiu de discurssió entre parelles.I ara canviant de vessant, ens trobem amb la comunicació on-line. Aquestavia no tan desconeguda per nosaltres i actualment la més utilitzada. Per adocumentar-nos sobre aquesta via de comunicació no ens calia molt mésque basar-nos en la pròpia experiència per assabentar-se que actualmentallò que destaca en les noves formes de comunicar, en concret en lesformes basades en comunicació on-line, és la immediatesa i la rapidesa.Correu electrònic, xarxes socials, missatgeria instantània als telèfonsintel·ligens, etc un fum de possibilitats destar sempre connectats, sempredisponibles en qualsevol racó del món que dispose dInternet. Conversesbreus i directes, molta informació en poques paraules, tags o paraulesclaus, post o publicacions, trending toppics o temes del moment, un fum devocabulari anglosaxó que sincorpora dia a dia en les nostres videsquotidianes quasi sense adonar-nos.Si les cartes tradicionals eren una cara de la moneda, laltra ho serien lesvideoconferències a través de programaris com Skype, un dels més utilitzatsper a comunicar-se des de diferents parts del món. Un dels realitzadors estroba a més de 8000 km de distància de la seua parella, i aleshores escomunica amb ella mitjançant videoconferències quasi diàriament, i tambéamb correu electrònic. També fan ús de les xarxes socials com Facebookper a compartir fotografies i comentaris. Les interfícies de pàgines web enles quals es navega també tenen molt a dir en aquesta fase dedocumentació, ja que gràcies a les múltiples funcions dels ordinadors, quanes mantenen converses on-line també sestan realitzant moltes més accionsen altres aplicacions o en pàgines web. La conversa gaudiria del primergrau datenció però no de lúnic de lusuari. Les cartes gaudien del’exclusivitat del moment tant per a escriure-les com per a llegir-les. Amb lacomunicació on-line, es prioritza l’atenció segons els interessos de lusuari.Per això els missatges son menys elaborats, més directes i esquemàtics pertal de no perdre latenció.
  • 3. Comparació de les diferents vies de comunicació.Cartes o Skype? Segons els pares del realitzador, "Skype és millor però lescartes no estan mal perquè sempre queden"Després de realitzar el documental ens hem adonat que òbviament lesdiferències en quan a la forma de comunicar dahir i de hui són molt mésnombroses que les semblances La principal i única semblança és que tot i elpas imparable de la tecnologia, el contingut a comunicar no ha canviat, és adir, les parelles separades per la distància tenen les mateixespreocupacions ara que fa 30 anys i parlen, es preocupen i discuteixen sobreels mateix temes: la rutina del dia a dia de cadascú, la feina, els estudis, lafamília, els amics, els somnis i desitjos de cadascú, etc. Inclòs lesdiscussions entre les parelles es donen en ambdós casos.En quan a les diferències, la comunicació on-line està basada en un continugoteig d’informació al llarg de molts missatges amb poca informació, percontra, les cartes solen ser bastant extenses però menys nombroses pelpropi procés delaboració que portava escriure una carta. Com es parla aldocumental, les cartes sempre queden ací per a tornar a rellegir o per a laposteritat i a més estan concebudes per a no ser llegides al moment. Lescartes estan fetes amb una voluntat, i aquesta voluntat siga amb bonesintencions o no, sempre queda ací gravat. Les cartes estimulen laimaginació del lector, el lector ens imagina, no cal que ens veja físicamentper a creure que estem ací. En canvi les converses on-line són efímeres, toti que es puguen gravar i arxivar al nostre ordinador, i ens mostren tal i comsom en eixe precís moment. Les cartes ara serveixen com a documenthistòric, en canvi les videoconferències que no son gravades es perden. Talvegada en un futur, els correus electrònics, les publicacions als murs, elsblocs, etc substituiran eixa funció documental que tenen ara les cartes. 4. Procés de creacióEl procés de creació daquest documental es va donar entre Bogotà, Sueca iGandia al llarg dun any. El primer muntatge va veure la llum a Bogotà però
  • en tornar el realitzador Eugeni Alcañiz a Espanya va decidir canviar algunesescenes i seguir amb la investigació ja que disposava de més material i demés temps.4.1. Primer muntatge a Bogotà 4.1.1. Recerca de les cartes: Lectura de les 500 cartes. 4.1.2. Guió: Escriptura de les converses i selecció dels fragments de cartes significatius. 4.1.3. Rodatge: Gravació de les videoconferències. 3.1.4.Postproducció: Primera versions de les animacions i mutatge. Fig 2: Fons de la primera escena4.2. Segon muntatge a Espanya 4.2.1. Recerca darxiu: Recerca de les imatges videogràfiques darxiu sobre els protagonistes del documental 4.2.2. Gravació descenes: Nova gravació per a millorar les escenes anteriors i gravació de noves propostes. 4.2.3. Postproducció: Muntatge definitiu de les videoconferències totalment sincronitzades.
  • 4.2.4. Animacions Flash: aplicació de tècniques d’animacions tradicionals, rotoscòpia amb el programari de tractament dimatges vectorials Fig 3: Abans i després duna imatge vectoritzada 5. Difusió i visibilitatAquest projecte documental va ser estrenat el 16 doctubre de 2011 al CMBernat i Baldoví de Sueca, ciutat natal dels realitzadors. A lestrena vanassistir més de 300 persones que ompliren de gom a gom el pati debutaques. En la recepció, una catifa roja et donava la benvingudaacompanyada dun divertit photocall feia esbrinar als espectadors que aquelldocumental que estaven a punt de veure no es tractava dun documentaltípic, sinó més bé dun documental atrevit i diferent.
  • Fig 4: Photocall amb els directors Eugeni Alcañiz i Mari Redondo Per a garantir que lestrena fóra un èxit esperat i anunciat, el goteig sobre informació i novetats fou constant des del mes de juliol a les xarxes socials. Es va crear una pàgina de Facebook anomenada "Relacions 2.0" dedicada a difondre les últimes notícies sobre el documental: fotografies del procés de creació, enquestes, muntatges d’escenes, dissenys de les animacions, etc... Aquesta nova pàgina es va compartir des dels perfils de cada realitzador a tots els seus contactes, i a partir daquest moment qualsevol informació rellevant respecte al documental seria publicada en aquesta pàgina. Actualment a 90 persones els agrada aquesta pàgina:Fig 5: Pàgina de Facebook de Relacions 2.0https://www.facebook.com/pages/Documental-Relacions-20/215565401836106?ref=pb
  • Fig 6: Esdeveniment creat al FacebookSetmanes després es va crear un esdeveniment per a difondre lestrena deldocumental.Durant el mes de dagost es realitza un tràiler sobre el documental i es penjaal Youtube donant-li difusió no només a través de Facebook sinó també percorreu electrònic.
  • Fig 7: Tràiler del documental "Relacions 2.0" http://www.youtube.com/watch?v=mRhel6sf7As Al mes de setembre, es dissenya el cartell i senvien les primeres notes de premsa. En quan a la visibilitat en premsa, "Relacions 2.0" ha aparegut en la premsa escrita a Levante i Las Provincias ambdós edició de la Ribera, a setmanaris locals i revistes comarcals com Suheca.com o Informació de la Ribera. També ha tingut cabuda a la televisió, Canal 9 va dedicar un espai dins « La Revista » perFig 8: Cartell del documental "Relacions 2.0"
  • promocionar lestrena, també la Televisió de la UPV va dedicar unreportatge així com Tele7 Safor. En la ràdio, ho va fer Cadena Ser amb "Avivir que son dos días" Comunitat Valenciana on va entrevistar a un delsrealitzadors moments abans de lestrena oficial. 6. ConclusionsAmb Relacions 2.0, hem aconseguit una peça audiovisual que traspassa lesbarreres entre realitat i ficció. Es tracta dun treball molt difícil de catalogar ieste era un dels nostres objectius. Si busquem una característica exclusivadel documental, no en té cap. Qualsevol tret dels documentals pot serutilitzat per les pel·lícules de ficció, i al mateix temps els documentals esnodreixen de les estratègies de la ficció. Hem creat un fals documental, onlespectador creu, durant pràcticament tota lobra, que allò que es conta éscert quan realment és una ficció interpretada per dos actors.Com suposàvem, havem comprovat que les relacions a distància no hancanviat tant com era desperar. Després dinvestigar, llegint les cartes iparlant amb gent que manté o ha mantes una relació a distància ens hemadonat que tal volta sí que han canviat un poc, però només la forma decomunicar-se. Gràcies a les noves tecnologies, els mitjans de comunicacióinterpersonals han evolucionat molt de pressa en els últims anys. Ara es potestar en contacte permanent a través dinternet i de la telefonia mòbil, iabans calia esperar dies o setmanes per rebre alguna carta. Però açò no hafet que el missatge canvie, les preocupacions i els temes de les conversesson molt semblants.La intenció és difondre el documental per diversos festivals, sobretot afestivals de documentals i també en aquells que tenen seccions de nousllenguatges i formats, així com festivals d’animacions o de cine universitari.Per últim també en congressos, publicacions i investigacions relacionadesamb el món de la comunicació 2.0 ja que el documental es troba allotjat alcanal Youtube des del dia de l’estrena.
  • BibiografiaBRESCHAND, JEAN (2004) El documental. La otra cara del cine. Barcelona.Ediciones Paidós.BROWNE, STEVE E (2007) Postproducción en Alta Definición. Edición y finalizacióndel vídeo en HD. Título original: High definition postproduction- editing and DeliveringHD Video- Escuela de Cine y video. Producciones Escivi.CUEVAS, EFRÉN i MUGUIRO, CARLOS (2002) El hombre sin la cámara. El cine deAlan Berliner. Madrid. Ediciones Internacionales Universitarias.FERNÁNDEZ CASADO, J.L y NOHALES, T. (1999) Postproducción digital. Cine yvideo no lineal. Producciones Escivi.GEORGENES, CHRIS (2010). How to cheat in Adobe Flash CS5. Elsevier.BurlingtonJACKSON, CHRIS (2008). Flash + After effects. Elsevier. Burlington.KAUFFMAN, SAM (2009) Edición de vídeo con Avid Media Composer. Títulooriginal: Avid Editing. Fourth Edition. Edición AnayaLARA, ANTONIO (2005). El cine ha muerto, larga vida al cine: pasado, presente yfuturo de la postproducción. Madrid. Plaza edición.NAFICY, HAMID (2001) An Accented Cinema: Exilic and Diasporic Filmmaking.Nueva Jersey, Princeton University Press.SCHLENKER, Juana. (2009) La difícil tarea de documentar: Sans soleil y News fromhome, dos propuestas poco ortodoxas de representación. Bogotà. Antípoda. Revistade Antropología y Arqueología.STATEN, GREG i BAYES, STEVE (2008). Edición de vídeo con Avid. Madrid.Ediciones Anaya MultimediaWEINRICHTER, ANTONIO (2007). La forma que piensa: tentaivas en torna al cine-ensayo. Gobieno de Navarra, D.L. Pamplona.WEINRICHTER, ANTONIO (2004) Desvíos de lo real. El cine de no ficción. Madrid.T&B Editores.WILLIAMS, RICHARD. Kit de supervivencia del animador. Faber and Faber. London.Filmografia16 memorias. 2008. Documental. Dir: Camilo Botero JaramilloA conversation with Harris. 1990. Documental danimació. Dir: Sheila SofianA Scanner Darkly. 2006. Animació. Dir: Richard LinklaterAmerican Pop. 1981. Animación. Dir: Ralph Bakshi
  • As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty. 2000.Documental. Dir: Jonas MekasCatfish. 2010. Documental. Dir: Henry Joost i Ariel SchulmanF. for fake. 1973. Documental. Dir: Orson WellesFire and Ice. 1983. Animación. Dir: Ralph BakshiNews from Home. 1977. Documental. Dir: Chantal AkermanNobodys Business. 1996. Documental. Dir: Alan BerlinerOperation Lune. 2002. Documental. Dir: William KarelSans Soleil. 1983. Documental. Dir: Chris MarkerSnow White and the Seven Dwarfs. 1937. Animació. Dir: David HandTarnation. 2004. Documental. Dir: Jonathan CaouetteThe Family Album. 1986. Documental. Dir: Alan BerlinerThe Lord of the Rings. 1978. Animació. Dir: Ralph BakshiUn instant en la vida aliena. 2003. Documental. Dir: José Luis-Linares i Javier RioyoUn tigre de papel. 2007. Documental. Dir: Luis OspinaWaking Life. 2001. Documental danimació. Dir: Richard LinklaterWide Awake. 2006. Documental. Dir: Alan BerlinerWizards. 1977. Animació. Dir. Ralph Bakshi