2. 1.LESXARXESINFORMÀTIQUES
❖ Xarxa local: Està constituïda per un conjunt d’ordinadors i altres dispositius, connectats
per mitjans físics o sense fil, amb l’objectiu de compartir uns recursos determinats.
Aquests poden ser el maquinari (hardware) i programari (sowftware).
-Maquinari:impressores i sistemes d’emmagatzematge.
-Programari: aplicacions, arxius, dades i carpetes, etc.
3. 1.1CLASSIFICACIÓDELESXARXES
❖ Xarxes d’àrea local (LAN): Que engloba àrees reduïdes, com ara una oficina, un edifici i fins i tot el nostre
institut.
❖ Xarxes d’àrea estesa (WAN): Que engloben àrees geogràfiques més grans.
4. 2.LESXARXESD’ÀREALOCAL
● Estructura d’una LAN (Estrella o Arbre)-La informació surt dels diferents equips i viatja a través dels cables fins
que arriba a un dispositiu electrònic d’interconnexió que controla el trànsit d’informació.
● Elements d’una LAN
1. Targeta de xarxa
2. Dispositius electrònics d’interconnexió
3. L’encaminador
4. Cablejat estructurat
5. 2.1TARGETADEXARXA
Targeta de xarxa - o NIC-( network interface card).
● És la interfície que permet connectar el nostre equip a la xarxa. Normalment, s’instal·la a les ranures d’expansió
del nostre equip o a través del USB (en alguns targetes sense fil)
● Cada targeta té un identificador hexadecimal únic de 6 bytes (48 bites) anomenat MAC.
● També té els tres primers 3 bytes anomenats OUI, són atorgats per l’IEEE -Institute of Electronical and
Electronic Engineers-.
● I els altres 3 bytes anomenats NIC, que son responsabilitat del fabricant.
De manera que no hi ha dos targetes amb el mateix identificador MAC.
6. 2.2DISPOSITIUSELECTRÒNICSD’INTERCONNEXIÓ
Dispositius que centralitzen tot el cablejat d’una xarxa en estrella o arbre.Cada equip té un cable que va cap a aquest
dispositiu, per tant, el dispositiu ha de tenir com a mínim tants punts de connexió o ports com equips vulguem
connectar a la nostra xarxa. Aquests dispositius es divideixen en dos tipus:
● COMMUTADOR (Switch) : Emmagatzema l’adreça del MAC de tots els equips que estan connectats a
cadascun dels seus ports. Quan rep un paquet, mira l’adreça MAC on va adreçat i reenvia el paquet al port que
correspon a aquesta adreça MAC, deixant la resta lliure de trànsit, per tant, vol dir que aquesta gestió ens
permet més trànsit de dades però sense saturar la xarxa.
● CONCENTRADOR (Hub) :Quan rep un paquet de dades per un port, el retransmet a la resta. Això fa que la
informació no la rebi només un equip sinó tots; implica, per tant, un problema de saturació a la xarxa quan el
nombre de paquets és elevat.
7. 2.3L’ENCAMINADOR
L’encaminador- router- és el dispositiu destinar a interconnectar diferents xarxes entre si . Per exemple una LAN amb
una WAN o amb Internet. Si , per exemple utilitzem un router per connectar-nos a Internet a través de l’ADSL*, a
banda de connectar les dues xarxes. també ha de traduir els paquets d’informació de la nostra xarxa al protocol de
comunicacions que utilitza l’ADSL.
*ADSL: protocol de la família DSL que permet la transmissió de dades a alta velocitat a través de línies telefòniques de coure
tradicionals, i que proporciona una major velocitat respecte a les connexions amb mòdem.
8. 2.4CABLEJATESTRUCTURAT
La informació pot viatjar a través de senyals elèctrics, utilitzant cables parells trenats, o a través de feixos de llum, a
través de la fibra òptica.
2.4.1cablesdeparellstrenats
El cable que utilitzem més sovint actualment, per a les xarxes locals està format per 4 parells de fils (8 fils);cada parell
va trenat per per evitar interferències radioelèctriques;la quantitat de vegades que gira sobre si mateix en fer el trenat
s’anomena categoria i determina les prestacions del cable.Els problemes d’aquest tipus de cables són:
● L’atenuació:pèrdua de senyal produïda en la propagació de senyal a través del cable.
● Pertorbacions electromagnètiques: produïdes per aparells elèctrics, com ara fluorescents, motors...que afecten
als senyals transmesos.
-CAT5E: De 100 Mb/s a 1 Gb/s com a velocitat màxima de transmissió i aproximadament 100m. de distància màxima.
-CAT6: De 1 Gb/s com a velocitat màxima de transmissió i aproximadament 100 m. de distància màxima.
-CAT6E: De 10 Gb/s com a velocitat màxima de transmissió i una distància màxima de 100m. aproximadament.
-CAT7:De 10 Gb/s com a velocitat màxima de transmissió i una distància màxima de 100m. aproximadament.
9. 2.4.2LAFIBRAÒPTICA
Formada per filaments transparents - de cristall natural o plàstic)
● Poden arribar a ser tan fins com un cabell humà.
● Transporta els paquets d’informació amb feixos de llum produïts per un làser.
● Es poden transmetre simultàniament fins a cent feixos de llum, amb una transmissió de dins a 10 Gb/s per cada
feix, per tant aconseguim una velocitat de 1 Tb/s.
● Els connectors més utilitzats per a les xarxes locals són l’SC (straight connection), s’incersió directa; l’ST
(straight TIP) , similar a l’SC, però que un cop inserit, s’ha de fer girar un quart de volta per fixar-lo correctament.
COMPOSICIÓ DE LA FIBRA ÒPTICA:
● Nucli:Filament transparent per on circula la informació.
● Revestiment: Permet retenir la llum dins del nucli.
● Coberta: Protegeix el filament i dóna consistència al cable.
10. 2.5PROTOCOLSDEXARXA
Regles i especificacions tècniques que han de seguir els dispositius connectats en xarxa per poder comunicar-se entre
si.
Els senyals han de ser iguals si volem evitar problemes de comunicació. Per tant, en cas que fos diferent hauríem de
buscar un traductor,que aquesta seria la funció que fan tant les targetes de xarxa com els encaminadors.
2.5.1ELPROTOCOLTCP/IP
Encarregats de controlar la comunicació entre els diferents equips connectats, independentment del sistema operatiu que
utilitzin i del tipus d’equip de què es tracti.
IP: És el que s’encarrega de la transmissió de paquets d’importació.
L’emissor:
● Divideix la informació en paquets
● Afegeix un detector d’errors per poder comprovar si el paquet s’ha rebut s’ha rebut correctament quan arribi a la
seva destinació.
● Passa el paquet al protocol IP perquè en gestioni la tramesa.
11. Al receptor:
● Rebre els paquets que li passa el protocol IP a mesura que van arribant.
● Ordena els paquets, comprova que hi siguin tots i que siguin correctes.
● Extreu la informació dels paquets.
● Si detecta que algun paquet no ha arribat o és incorrecte, genera un paquet per ser enviat a l’emissor indicant-li que
ha de tornar a enviar el paquet malmès.
12. 2.5.2L’ADREÇAIP
Cada equip que pertany a la xarxa té un identificador únic per poder saber a qui va adreçat cada paquet i qui és el remitent,
aquestes direccions s’anomenen adreces IP.
Amb ella podem identificar tant la xarxa on es troba l’equip com l’equip en concret.
Per cada classe hi ha una sèrie d’adreces que no estan assignades per poder ser utilitzades en xarxes privades, com ara la
del institut o casa. Dues o més xarxes poden utilitzar les mateixes adreces sempre que no estiguin connectades
directament entre si.
Hi ha dues adreces reservades pel mateix protocol IP:
● 127.0.0.1 que fa referència a l’equip local.
● 255.255.255.255 que serveix per a enviar un paquet a totes les estacions, com per exemple quan el nostre ordinador
vol saber quins equips estan connectats a la xarxa.
13. 3.relaciódelsequipsenunaxarxa
La finalitat d’una xarxa és compartir recursos:
● Maquinari (hardware):impressores, sistemes d’emmagatzematge, etc…
● Programari (software): aplicacions, arxius, dades…
Hi ha dos models bàsics, a l’hora de compartir recursos
● Xarxa igualitària: sense que cap equip tingui el control de la xarxa ni dels recursos.
● Xarxa client-servidor: consisteix en un ordinador (o grup d’ordinadors) especialitzat anomenat servidor , aquest se n’
encarrega del control de la xarxa i dels recursos.
14. 3.1xarxaigualitària
AVANTATGES:
1. Xarxes senzilles d’instal·lar i configurar i no
necessiten la figura d’administrador de xarxa per
gestionar els recursos.
2. El cost és molt baix i els sistemes operatius poden
treballar amb xarxes iguals.
3. Si un dels equips falla els altres no queden afectats
4. Sol tenir menys concentració de trànsit d’infomació
per a la xarxa, ja que el trànsit es reparteix entre tots
els equips.
INCONVENIENTS:
1. Està pensat per un nombre reduït d’ordinadors, ja que
sinó el rendiment de la xarxa baixa dràsticament.
2. Són difícils d’administrar i controlar, ja que la
informació està repartida per tots els equips de la
xarxa.
3. Els permisos per accedir a cada recurs compartit s’
hauran de definir a cada equip independentement
dels altres.
4. El nivell de sefguretat d’una xarxa entre iguals ès
baixa.
15. 3.2XARXACLIENT-SERVIDOR
AVANTATGES:
1. El temps de resposta d’un servidor a una petició d’un
recurs compartit és molt més ràpid.
2. Tan els permisos com els recursos són fàcils d’
administrar, ja que només s’ha de gestionar el
servidor.
3. Gràcies al sistema d’usuaris i permisos hi ha més
seguretat a l’hora tant d’accedir als recursos com de
prevenir la manipulació indeguda.
INCONVENIENTS:
1. El cost és més elevat, ja que es necessita sistemes
operatius específics i equips d’altres prestacions
dedicats a fer de servidors.
2. La xarxa és molt dependent del servidor instal·lat, si
hi ha una avaria en el servidor tots els ordinadors es
veuen afectats.
3. El trànsit de dades és intens cap al servidor, ja que s’
hi adrecen totes les peticions de recursos.
16. 3.3elsdominis
El domini és el conjunt d’equips que confien en un servidor determinat, anomenat servdor de domini.Aquest és l’encarregat de l’
administració dels usuaris, privilegis i recursos dins del seu domini.
Els concepte domini és propi del sistema operatiu de Microsoft, però en cas que no s’utilitzés aquest sistema operatiu utilitzaríem
programari lliure, anomenat Samba, que és una implementació lliure dels protocols de xarxa Microsoft i funciona sota sistemes
operatius basats en UNIX, Linux i Mac OS.
17. 4.anàlisid’unaxarxaexistent
Per portar a terme una anàlisi acurada de la xarxa, utilitzem el taulell de control i la línia de comandaments.
Amb instruccions com ara:
● Ipconfig: Ens mostra la configuració actual de la xarxa TCP/IP del nostre equip i la configuració DHCP ( dynamic host
configuration protocol) i DNS ( domain name system).
● Ping:Comprova l’estat de connexió d’un equip remot a través d’una sol·licitud d’eco o missatge de contesta. Consisteix en
enviar un missatge demanant que ens contesti, d’aquesta manera sabem si l’equip està operatiu i el temps que tarda des
del moment en què es fa la petició fins qu es rep la resposta.
● Trancert: Indica la ruta que segueixen els paquets que surten del nostre equip fins a arribar a l’equip de destinació.
18. 5.RECURSOSCOMPARTITS
Tenim la necessitat d’identificar usuaris que estan en la xarxa per poder permetre o negar l’accés de diferents recursos
compartits. Cal definir quin usuari pot accedir als recursos i quins no.
En els comptes d’usuari hi trobem nom, contrasenya (no sempre), i permisos per accedir als recursos.
Hi ha usuaris definits per defecte com ara l’administrador, encarregat d’administrar l’equip i els privilegis o permisos; o el convidat.
