Your SlideShare is downloading. ×
0
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A

168

Published on

Pla de negoci de la PIME catalana …

Pla de negoci de la PIME catalana
Oportunitats empresarials a la Catalunya independent

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
168
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Pla de negoci de la PIME catalana 2013-16 Oportunitats empresarials a la Catalunya independent Grup d Estudis del CCN. Febrer 2013
  • 2. 2 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor-Clients-Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya Estat i Resum executiu 6.  Annexes Índex The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they credit authors and license their new creations under the identical terms.
  • 3. 3 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor-Clients-Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya estat i Resum executiu 6.  Annexes Índex
  • 4. 4 Kenneth Rogoff ExCap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat confirmada per economistes de renom Font: El Periódico, Expansión, Ara, La Vanguardia “Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món" "Una Catalunya independiente és viable económicamente" "Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya" Santiago Niño-Becerra Catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull "Catalunya és viable com a país independent i el que no és viable és l'actual model de relació amb Espanya" Oriol Amat Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Univ. Pompeu Fabra James Mackintosh Editor d’Inversions del Financial Times “Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per càpita més alt dels països mediterranis”
  • 5. 5 Enrico Spolaore Catedràtic d'Economia de la Universitat de Tufts (Massachusetts, Estats Units). Co-autor amb Alberto Alesina, ha publicat The Size of Nations (2003) La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat confirmada per economistes de renom Font: uoc.edu, economista.es, CNA.com «Una Catalunya independent podria ser tan viable econòmicament com qualsevol altre país» “La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un desastre econòmic per a la regió catalana” Gary Stanley Becker Premi Nobel d’Economia el 1992. Membre de l’Oficina Nacional d'Investigació Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago “Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys” Erling Kydland Premi Nobel d’Economia el 2004. Professor a la Universitat de California
  • 6. 6 La PIME catalana ha de preparar-se per a la nova situació a curt termini que implica tenir un Estat propi }  Fallar en preparar-se és preparar-se per fallar. }  És molt necessari incloure el probable escenari d un estat independent en els plans estratègics a 3 anys. }  Els empresaris saben gestionar els canvis d’entorn i les transicions a nous escenaris. Ara toca comptar amb un nou Estat català que defensarà el nostre teixit econòmic i social. }  Els qui estenen el discurs de la por entre els empresaris són els qui, en paral·lel, van preparant un Pla “B” propi per beneficiar-se només ells quan es produeixi la separació. }  El CCN facilita informació, suport i assessorament per garantir que totes les PIME catalanes tinguin en compte aquest escenari en els seus plans de negoci futur.
  • 7. 7 Aquest document vol ser la base de treball per aprofitar les noves oportunitats i superar els reptes que Catalunya oferirà a curt termini }  Avançar-nos a l’escenari de la independència }  Estar ben preparats per aprofitar les grans oportunitats econòmiques que ens aportarà el nou Estat català }  Tenir prou base de coneixement per contrarrestar el discurs de la por que envolta el petit empresari }  Evitar els riscos de la paràlisi que provoquen els lobbys que volen evitar que el poble decideixi el seu futur social i econòmic }  Disposar de l’estratègia empresarial a mig termini (3-5 anys) i el pla d’accions a curt termini (1-2 anys) amb les dades i tendències previsionals del nou escenàri.
  • 8. 8 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor – Clients - Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya estat 6.  Resum executiu i Pla d’acció Índex
  • 9. 9 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 10. 10 El PIB anual català està establert per sobre dels 200.000 milions d’euros anuals i representa entre l’1,4% i l’1,5% del PIB d’Europa Font: Idescat / Eurostat
  • 11. 11 El volum del PIB català és comparable al d’altres estats que formen part de l’Europa occidental: Font: Eurostat 120.000 160.000 200.000 240.000 280.000 320.000 360.000 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 Norway Austria Denmark Catalonia Greece Finland Portugal
  • 12. 12 El component principal prové del sector serveis, com passa en altres economies avançades, i representa uns 130.000 milions d’euros anuals Font: Idescat }  El model català, molt diversificat i amb milers de petites i mitjanes empreses, ja es veu que és clarament diferent del model centralista espanyol, més enfocat a les multinacionals financeres, constructores i de serveis públics regulats. Els dos models no tenen res en comú. }  La mentalitat espanyola és clarament centralista; està clar que els recursos limitats de l’Estat espanyol es dedicaran a les estratègies que afavoreixin el model espanyol. Per afavorir el model català és indispensable tenir un Estat propi.
  • 13. 13 El valor del PIB del sector industrial es manté al voltant dels 40.000 milions d’euros anuals i el seu pes en el conjunt del PIB es manté als voltants del 20% Font: Idescat 0,0%   5,0%   10,0%   15,0%   20,0%   25,0%   30,0%   0   5.000   10.000   15.000   20.000   25.000   30.000   35.000   40.000   45.000   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011   Indústria   %  PIB  
  • 14. 14 El PIB del sector serveis se situa al voltant dels 130.000 milions d’euros anuals. El seu pes en el conjunt del PIB ha assolit el 63% els darrers anys Font: Idescat 52,0%   54,0%   56,0%   58,0%   60,0%   62,0%   64,0%   0   20.000   40.000   60.000   80.000   100.000   120.000   140.000   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011   Serveis   %  PIB   Serveis   %  PIB  
  • 15. 15 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 16. 16 Els empresaris catalans tenen el món com a mercat perquè saben que Espanya estarà en recessió per molts anys n  Portem 30 mesos consecutius de creixement interanual de les exportacions catalanes n  Les exportacions catalanes superen al 2011 els 55.185 M€, batent el rècord de 2008 d’abans de la crisi n  L increment d’exportacions del 2011 ha estat del 13,5%, més alt que el de països com França, Alemanya o Holanda
  • 17. 17 L’economia catalana té un nivell d’obertura comercial a l’exterior i un saldo comercial molt superior al d’Espanya Grau d’obertura de l’economia el 2011 (exportacions+importacions sobre PIB) Saldo de la balança de pagaments respecte el PIB, any 2011 Font: Eurostat, Idescat
  • 18. 18 §  La geoestratègica situació de Catalunya, especialment dirigida a les àrees econòmiques d’Àsia, amb els ports de Barcelona i de Tarragona en el Mediterrani i el seu accés a la logística europea permet atraure inversió i beneficis a mig termini per a tota l'àrea d'influència econòmica que genera. §  Entre altres infraestructures és important considerar els holdings portuaris d’Hutchinson, que seran capaços de moure fins a 2.65 milions de TEU, la xarxa d’aeroports de Barcelona (Internacional Hub), Reus, Girona i Lleida Alguaire; connexions per Tren d’Alta Velocitat i la connexió futura per a les mercaderies conduïdes per la UE que connecta els centres industrials principals de la UE amb la costa mediterrània. §  L'àrea de Barcelona concentra l' interès per la ubicació de centres especialitzats en línies o funcions globals empresarials i de centres de serveis compartits. La logística, tecnologia de l' informació i comunicacions, sectors de biotecnologia… enllacen amb la creativitat, disseny i cultura, turisme i sectors de serveis per persones amb alt valor afegit. Disposem d’una plataforma logística pel comerç internacional amb un gran potencial de creixement
  • 19. 19 L’oferta complerta de valor avui ja no depèn només de les empreses. En el context actual d’una economia globalitzada basada cada cop més en el coneixement, les relacions entre empreses, els clústers, les cadenes logístiques, l’ús intel·ligent de les TIC, etc... el MARC social, institucional i d’infraestructures és determinant. Pensem en un MARC que posi a disposició de les empreses: q  Un enfocament de les decisions d’inversió pública que afavoreixi el teixit industrial q  Una xarxa de ports i d’aeroports catalans realment gestionats en funció de les necessitats de la nostra indústria q  La millora del nivell educatiu general q  Unes universitats prou dotades per ser el primer esglaó de la I+D. q  Un corredor ferroviari del Mediterrani que obri tota la costa mediterrània als productes agrícoles i manufacturats q  Un sistema fiscal que ajudi a les empreses a produir riquesa i la distribueixi després amb justícia q  Suport de l’Estat a la indústria exportadora pròpia q  Uns costos administratius raonables Un Estat català millorarà dràsticament l’entorn competitiu dels mercats industrials
  • 20. 20 §  Barcelona, Número 8 de les Top-25 destinacions mundials. §  Noms de reconegut prestigi: Pau Casals, Antoni Gaudí... JJOO 92, Barça, Salvador Dalí, Picasso, Ferran Adrià, Manuel Castells, Andreu Mas-Colell, Xavier Sala i Martin, Juan Ignacio Cirac... §  Barcelona Top 5 European Cities i Catalonia Top 11 European Regions §  Modernisme, Romànic, Gòtic, pobles medievals, Renaixença §  Clima, geografia, Mediterrani, qualitat de vida, gastronomia, esports §  Cuina catalana reconeguda internacionalment §  Turisme de congressos i negocis (Mobile world Congress...) §  Turisme Mèdic §  Port de Barcelona líder en creuers i aeroports El turisme ofereix oportunitats de creixement addicionals en turisme de negocis, històric i cultural
  • 21. 21 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 22. 22 §  El 2013 presenta una oportunitat d'invertir a Catalunya, atesos els costos de treball baixos, l'augment de la productivitat i la capacitat competitiva provada d’establir empreses amb una capacitat notable per a les exportacions. Catalunya és un destí preferent per a les inversions estrangeres directes (Foreign Direct Investment)
  • 23. 23 Tot i la competència deslleial, Catalunya atrau molt més els inversors internacionals que Madrid }  Moltes seus de multinacionals s han traslladat de Catalunya a Madrid els darrers anys per l efecte de capitalitat: Merck (2007), Abbott (2010), Deutch Bank (2010), Ausonia (2012), Cobega (2012), Schlecker (2013) }  Segons l estudi fet per ESADE La inversión estrangera en el área de Barcelona (Abril 2012), els experts veuen com a debilitat per invertir-hi que Barcelona no sigui capital d Estat }  Un estudi fet per IESE (2008), no obstant constata que Catalunya és la tercera destinació preferida per fer inversions de la UE i 12ena del món, molt per davant de Madrid (30ena) }  Segons FDI European Cities and Regions del 2012-13, Catalunya és la 2a millor regió d Europa després de North-Westfalia
  • 24. 24 §  En el període 2006-2010 el número d'empreses estrangeres a Catalunya va créixer un 13%, assolint a finals de 2010 un total de 3.381 empreses, en un escenari on els fluxos globals d'inversió directa estrangera estan dibuixant una escena internacional nova. §  És notable la concentració d'empreses estrangeres a Catalunya amb relació a les implementades a Espanya. Això és particularment accentuat en el cas d'empreses japoneses (85%), d’Itàlia (67%), nord-americanes i franceses (63% i 62%, respectivament). Catalunya és un territori geoestratègic com a plataforma per a les empreses multinacionals Foreign investment in Catalonia with a total of 3,381 companies and corporations
  • 25. 25 §  El Sincrotró Alba, centres tecnològics, l'UPC o comptar amb el 4rt (IESE) i 7è (ESADE) MBA Global permet que Catalunya sigui molt adient per serveis d'anàlisi, desenvolupant i testatge. §  Factors de valor són l'habilitat d'exportar, el desenvolupament industrial, el capital humà especialitzat, el nivell d'infraestructures, la ubicació geogràfica i les facilitats legals per invertir. Juntament amb la marca "Barcelona“, que afegeix valor i prestigi a la inversió. §  Catalunya és una economia relativament ben col·locada dins de la UE. Pel seu nivell de PIB per càpita (termes de PPS), ha estat ja un 20% per sobre de la mitjana de la UE-27. §  Fira de Barcelona és una porta comercial al món. Sectors econòmics innovadors i generadors d’activitat com les telecomunicacions poden gaudir d’un Mobile World Congress que converteix Barcelona en la capital mundial del sector. Els inversors valoren especialment la capacitat de serveis, la vocació exportadora, la formació, la marca i la flexibilitat
  • 26. 26 §  Malgrat la situació actual de Catalunya, la inversió és a punt pel seu creixement potencial, ara condicionat per la crisi econòmica actual i l'estímul associat amb el dumping d'Espanya al concedir fons públics a ubicacions a la capital d'Espanya. §  Però Catalunya ha estat capaç de mantenir el seu PIB i és un iman per a projectes prioritaris d'inversió directa estrangera (FDI). §  El 2013 presenta una oportunitat d'invertir a Catalunya, atesos els costos de treball baixos, l'augment de la productivitat i la capacitat competitiva provada d’establir empreses amb una capacitat notable per a les exportacions. §  De tota manera, és necessari enfortir el desenvolupament de productes financers no bancaris, necessaris en el desapalancament requerit del sistema financer. Catalunya és un destí preferent per a les inversions estrangeres directes (FDI)
  • 27. 27 Catalunya pot liderar la 11a Megaregió mundial: l’Eurosunbelt }  Sigui quina sigui l’evolució politica de la UE, des de més integració política, fiscal i bancaria fins l’altre extrem, amb una Europa consolidada a dues velocitats i monedes, el model europeu es basarà en potenciar les zones d’alta eficiència econòmica com Catalunya, que guanyaran un pes polític considerable. }  Catalunya pertany a una Megaregió o unitat econòmica anomenada Eurosunbelt, juntament amb València, Barcelona, Marsella i Lió com a ciutats principals però amb un continu de rerepaís o hinterland1 molt important. }  La Megaregió Eurosunbelt és l’onzena del món en potència econòmica, amb un PIB de 610 bilions de dòlars i 25 milions d’habitants. }  Els principals socis comercials de Catalunya son avui: Aragó, França, Madrid, València, Alemanya i Itàlia. The Rise of the Mega Region. Richard Florida, oct 2007
  • 28. 28 La nova administració pública haurà de definir-se en base a la capitalitat de facto d’aquesta Megaregió }  “La geografia i la localització importen molt pel desenvolupament econòmic... la realitat és que tant l’activitat econòmica com la innovació segueixen molt concentrades geogràficament” }  La nostra Megaregió a més és veïna de la Milà-Roma-Turi: 1.000 bilions de dòlars i 48 milions d’habitants i la d’Stuttgart-Frankfurt-Mannheim amb 23 milions de persones. }  Barcelona és la capital natural d’aquesta Megaregió Eurosunbelt per la seva especial posició geoestratègica pel comerç internacional. }  Les comunicacions d’alta capacitat ja disponibles facilitaran un gran increment en el fluxe de capitals, persones, serveis i mercaderies a la nostra Megaregió. }  Cal doncs millorar el nostre coneixement d’idiomes pensant en el món i també en França i Itàlia. }  La nova administració pública haurà de ser business-friendly i amb les més avançades capacitats de gestió i servei (a cost unitari reduït) pel nostre teixit econòmic d’autònoms, pimes i multinacionals.
  • 29. 29 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 30. 30 Font: Pol Antràs i Jaume Ventura. Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (Sense Espanya, Ed. Pòrtic), 34% 60% 50% 10,2% Balança comercial: càlculs dels efectes d’un possible boicot a les exportacions a Espanya Vendes a l’Estat espanyol Efecte màx boicot sobre vendes * Efecte sobre PIB català Recuperació altres mercats 16,7% 13,3% Productes de consum (a) §  (a) importància1/3 x 0,5)=16,7% productes de consum §  (b) importància 2/3 x 0,2)=13,3% productes de capital §  *Màxima probabilitat: 100% exportacions ESP - (40% Multinacionals a Catalunya) = 60% Productes de capital (b) 3,06% Pèrdua PIB •  Modest Guinjoan i Xavier Cuadras analitzen diversos exemples històrics i l estructura de les relacions comercials en matèries primeres, semielaborats i acabats, basant-se en les taules input- output de 2005 i conclouen que en el cas de màxim boicot, recuperem més de 4,5% del PIB català
  • 31. 31 Els escenaris de boicot, més enllà del difús actual, es preveuen de curta durada i compensables per l’Estat català }  Fins i tot una enquesta directa feta sobre la població espanyola mostra que fer un boicot per temes polítics en cap cas seria majoritari, si no que arribaria a un 20% de la població. }  Els boicots generalitzats no són factibles: §  De molts productes no se’n coneix la procedència. §  No tots els productes que oferim tenen alternatives amb un nivell de qualitat i preu similar fabricats fora del territori català. §  No és el mateix la relació de consumidor de producte final a comprador de materials per la indústria on els criteris de rendibilitat són molt més importants que els polítics. }  En definitiva, el possible boicot pot suposar inconvenients, en especial en alguns sectors, però a nivell general no ha de suposar un problema superior als beneficis directes de l’assoliment de l’Estat. A mig termini, els efectes indirectes encara seran molt més importants i l’efecte d’un possible boicot haurà minvat gairebé fins a desaparèixer
  • 32. 32 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 33. 33 L’increment del PIB vindrà donat per la major inversió en infraestructures, per l’augment de la demanda interna i per l’augment del pressupost de la Generalitat PIB de Catalunya (milers de milions d’euros) -0,5% +1,2% +3,1% +4,8% +6,0% +5,3% Font: http://stats.oecd.org/, http://www.conference-board.org/data/globaloutlook.cfm, estudi CCN: “Els països petits son viables econòmicament”, “El pressupost del Estat Català 2013-2016” En els primers 4 anys d’Estat propi, el PIB català tindrà un creixement anual promig del 2,25%, dins les previsions de la UE i l’OCDE (0,9%-2,2%)
  • 34. 34 La Catalunya Estat seria el 4rt país amb major PIB per càpita d’Europa Fonts: Eurostat GDP per capita in PPS, Anàlisi CCN PIB per càpita de països europeus el 2011 (100 = mitjana europea)
  • 35. 35 L’Estat català podrà reduir l’alta càrrega impositiva actual, rebaixant el tipus mig de les cotitzacions socials, l’IRPF i l’Impost de Societats un 10% en 3 anys IRPF Cotitzacions a la Seguretat Social Impost de societats Patrimoni, successions, donacions Ingressos per impostos directes (milions d’euros) Reducció del tipus mitjà de 5 punts Reducció del tipus mitjà de 5 punts Reducció del tipus mitjà de 3 punts Reducció del tipus mitjà de 5 punts Reducció del tipus mitjà de 2,5 punts Reducció del tipus mitjà de 2,5 punts Reducció del tipus mitjà de 7 punts Font: CCN: “Pressupost del estat català 2013-16”
  • 36. 36 La demanda pública pujarà: el pressupost de despeses de la Generalitat augmentarà un 127% en assumir totes les funcions d’un Estat 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Òrgans superiors i altres òrgans 85 88 88 88 91 91 Presidència 485 488 488 488 490 490 Governació i Relacions Institucionals 316 318 318 319 320 320 Economia i Coneixement 1.183 1.549 1.871 2.224 2.438 2.438 Ensenyament 4.611 4.820 4.983 5.072 5.232 5.232 Salut 8.685 8.691 9.558 9.559 10.322 10.322 Interior 1.148 1.232 1.232 1.232 1.286 1.286 Territori i Sostenibilitat 1.563 1.899 2.311 2.534 3.105 3.814 Cultura 302 317 331 346 348 348 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 502 513 517 556 563 563 Benestar Social i Família 2.087 2.354 2.445 2.445 2.392 2.347 Empresa i Ocupació 1.119 7.487 7.676 7.468 6.879 6.356 Justícia 887 967 967 967 1.048 1.048 Seguretat Social 0 22.392 23.332 23.332 23.530 23.530 UE, Afers exteriors i immigració 0 3.696 3.758 3.833 3.923 3.923 Despesa financera (Amortització + Interessos deute) 3.674 4.735 4.705 4.887 6.820 8.814 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670 2.937 3.231 3.231 3.231 3.231 Resta seccions no departamentals 161 161 161 161 161 161 Fons de contingència 250 250 250 250 250 250 Fons per pal·liar els efectes d'un possible boicot 0 1.000 500 250 0 0 Fons Seguretat Social Catalana 0 1.500 1.500 1.500 1.500 1.500 Total 29.727 67.393 70.222 70.741 73.928 76.062 Pressupost de despeses de la Generalitat (milions d’euros) Font: CCN: “Pressupost del estat català”
  • 37. 37 Catalunya podrà aplicar el seu propi model de creixement, invertint en la prosperitat dels ciutadans catalans }  El Govern català podrà invertir en el benestar i la salut dels ciutadans }  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos: §  Increment del 106% en Economia i Coneixement §  Increment del 15% en Ensenyament §  Increment del 19% en Salut §  Increment del 15% en Benestar Social i Família §  Increment del 12% en la recuperació de sous dels funcionaris Font: CCN: “Pressupost del estat català” Salut Ensenyament Benestar Social i Família Economia i Coneixement Algunes partides de despesa de la Generalitat (milions d’euros)
  • 38. 38 Catalunya podrà invertir en les infraestructures prioritàries pel desenvolupament del país i el seu potencial econòmic }  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos: §  Increment del 99% pel creixement en Infraestructures, Territori i Sostenibilitat 2012 2013 2014 2015 2016 Personal 79 85 85 85 89 Habitatge 164 164 164 181 181 Carreteres 351 439 548 603 754 Infraestructures ferroviàries 452 564 705 776 970 Transport públic 296 370 463 509 636 Aeroports i transport aeri 18 22 28 31 38 Barris i nuclis antics 15 18 23 25 31 Medi ambient 11 14 17 19 24 Altres 178 222 278 305 382 Total 1.564 1.898 2.311 2.534 3.105 Pressupost d’infraestructures, territori i sostenibilitat (milions d’euros) Font: CCN: “Pressupost del estat català”
  • 39. 39 Catalunya disposarà de recursos per impulsar la competitivitat i internacionalització de les empreses catalanes }  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos : §  Increment del 153% en promoció econòmica, internacionalització, I+D+i §  Increment del 32% en qualificació professional 2012 2013 2014 2015 2016 Personal 82 88 88 88 92 Promoció de l'ocupació 449 673 841 1.220 1.220 Qualificació professional 197 226 249 261 261 Foment empresarial 17 22 25 27 27 Internacionalització, promoció i foment del comerç 42 55 63 69 69 Innovació 52 67 78 85 85 Suport a la indústria 111 145 166 183 183 Infraestructures 15 16 18 20 20 Prestacions atur 0 4.956 4.910 4.276 3.621 Altres 155 1.238 1.238 1.238 1.300 Total 1.120 7.486 7.676 7.467 6.878 Pressupost d’Empresa i Ocupació (milions d’euros) Font: CCN: “Pressupost del estat català”
  • 40. 40 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 41. 41 Banc d’Espanya, A.Castells, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya 7.11.2009 - Generalitat de Catalunya Ecomomia i Coneixement La capacitat i solvència financera de la Generalitat ens situa com un país capdavanter a Europa Amb 7 anys sense espoli fiscal, no hi hauria deute sinó un superàvit de 84.968 MMEUR §  Catalunya genera prou riquesa per ser un contribuïdor net a la UE, reduir el deute ràpidament i proporcionar els serveis i infraestructures als seus ciutadans, en no estar permanentment bloquejats per l’Estat espanyol.
  • 42. 42 Fiscal deficit - GDP VA The fiscal deficit suffered by Catalonia grows steadily Generalitat de Catalunya: Fiscal Balance of Catalonia with Spain public administration 2006-2009- Neutrañized fiscal balance. Monetary flow (attributes the expense to the territory where materialises , that is to say, the activity of the public sector benefits to a territory). 3 3 4 4 5 5 6 7 7 7 7 7 7 8 9 9 14 13 14 1415 16 17 16 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 6,7% 6,9% 7,4% 7,6% 8,2% 7,9% 8,5% 10,0% 8,7% 7,6% 7,8% 7,3% 6,7% 7,4% 7,2% 6,7% 10,0% 8,9% 8,6% 8,3% 7,9% 8,1% 8,5% 8,4% 8,0%8,0%8,0% 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Deficit in billions of € Deficit as% of GDP No official data in Spain 2010-12 (data hiding); CCN projected average typical = 8,6% GDP
  • 43. 43 Catalunya tindrà un nivell de deute públic del 80%, per sota de la mitjana europea (85%) §  L'avaluació i la garantia de l’Estat català podria variar dramàticament. Més de 16.000 milions d'euros del dèficit fiscal amb Espanya serien comptats com a ingressos, els multiplicadors tindria un efecte positiu en l'economia, més gran que l'impacte inicial del guany fiscal, i fins i tot podria reduir la pressió fiscal amb l'augment esperat en el consum i la inversió, afectant l'economia i les taxes d'ocupació, així com permetent la millora de les polítiques socials §  El dèficit públic serà els primers anys superior al fixat per la Unió Europea (3%), però caurà ràpidament fins assolir l’1,4% el 2018 Font: CCN: “Pressupost del estat català 2013-16”
  • 44. 44 Catalunya presenta uns indicadors favorables per aconseguir un crèdit força bo, entre AA i AAA, en ser Estat Gràfic que només representa la posició relativa de millor (1) a pitjor, dins la llista del grup analitzat per cada variable econòmica §  Catalunya presenta uns indicadors favorables per aconseguir un crèdit força alt. §  La classificació inicial de l’Estat català pot estar entre AA i AAA. §  Els països amb un rati de AA/AA+ tenien a data 15/08/2012 un tipus d'interès entre 2% i 3,5% i una mitjana del 2,44%. §  De manera que Catalunya podria veure reduït l'interès a pagar des del +6% actual (i 4% de promig) fins a uns valors pròxims al 2,5 - 3% Font: CCN: “La ratio del deute sobirà de Catalunya”
  • 45. 45 Amb aquest nivell de deute i de dèficit, la prima de risc de l’Estat català serà baixa (uns 140 punts), semblant a la de Bèlgica Prima de riscPaís Rati Interès S&P Fitch Moody's Suïssa AAA AAA Aaa 0,634 Japó AA- A+ Aa3 0,854 Dinamarca AAA AAA Aaa 1,284 Suècia AAA AAA Aaa 1,514 Alemanya AAA AAA Aaa 1,534 Finlàndia AAA AAA Aaa 1,644 Regne Unit AAA AAA Aaa 1,674 EUA AA+ AAA Aaa 1,804 Holanda AAA AAA Aaa 1,834 Canadà AAA AAA Aaa 1,924 Àustria AA+ AAA Aaa 1,974 Noruega AAA AAA Aaa 2,094 França AA+ AAA Aaa 2,144 Rep. Txeca AA- A+ A1 2,464 Bèlgica AA AA Aa3 2,614 Catalunya AA/AAA AA/AAA Aa3 2,750 Xina AA- A+ Aa3 3,374 Austràlia AAA AAA Aaa 3,394 Malaisia A- A- A3 3,484 Nova Zelanda AA AA Aaa 3,684 Polònia A- A- A2 5,014 Itàlia BBB+ A- Baa2 5,804 Espanya BBB+ BBB Baa3 6,704 Hongria BB+ BB+ Ba1 7,454 Portugal BB BB+ Ba3 9,954 Grècia SD CCC C 24,564 Font: CCN: “La ratio del deute sobirà de Catalunya”
  • 46. 46 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit i el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 47. 47 La disminució de l’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat fent servir tres mètodes diferents }  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de l’OCDE s’ha determinat quines són les variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur }  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives s’ha obtingut un model estadístic }  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya s’obté l’atur de la Catalunya Estat Model estadístic 1 Model matemàtic 2 Mètode comparatiu 3 }  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país }  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública }  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya sense espoli fiscal s’obté l’atur de la Catalunya Estat }  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya es dedueix el nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat Font: CCN: “L’atur a la Catalunya estat”
  • 48. 48 Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en la Catalunya Estat en el període 2013-16 es conclou que estarà al voltant del 12% Taxa d’atur de CatalunyaTaxa d’atur de la Catalunya Estat Seguir a Espanya implicarà un atur superior al 25%
  • 49. 49 La reinversió de les rendes recuperades de l’espoli fiscal a través del pressupost del Govern obre noves oportunitats }  Contractació personal altament qualificat pels serveis centrals estatals }  R+D incrementada a través del pressupost de Defensa, Coneixement i Empresa }  Recuperació de la capacitat de consum dels funcionaris }  Inversió en infraestructures pendents §  Corredor del Mediterrani, 4a pista aeroport, xarxa trens regionals, fibra òptica… }  Espai propi telecomunicacions i audiovisual }  Demanda de serveis per a l’administració §  Serveis d'anàlisis, subministraments, TIC, equipaments, fungibles…
  • 50. 50 Això es traduirà en una pressió fiscal inferior al 35%, de les més baixes d’Europa Pressió fiscal sobre PIB de Catalunya Font: CCN: “Pressupost del estat català 2013-16”
  • 51. 51 §  Previsió de creixement del PIB §  Exportacions i turisme §  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la inversió directa estrangera §  Quantificació boicot comercial espanyol §  Dèficit o superàvit i el pressupost de l’Estat català i la reducció de la pressió fiscal §  Deute i dèficit públic. Capacitat financera §  Evolució de l’atur §  Previsible evolució d’Espanya i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat propi
  • 52. 52 La realitat era que en lloc d’un “milagro económico”, “España no iba bien” i que el creixement econòmic era una il·lusió temporal }  Espanya es va concentrar en la construcció i en el turisme, activitats de baix valor afegit }  No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria }  No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat }  Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i institucions s’endeutessin ràpidament }  Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels fons de la Unió Europea }  Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions faraòniques no rendibles }  Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla immobiliària }  El model espanyol respon a interessos d'unes quantes famílies que han dominat Castella i la resta de l’Estat des de fa segles: els señoritos i los barones
  • 53. 53 Espanya està immersa en una profunda crisi, d’arrels estructurals i no simplement conjunturals }  La situació econòmica d Espanya és dantesca §  Forta caiguda del PIB §  Morositat esfereïdora §  Deute estratosfèric de l’Estat §  Interessos financers que ja representen el 18% de les despeses de l’Estat }  Els bancs espanyols han dedicat els diners del Banc Central Europeu a sanejar-se i a comprar deute de l’Estat, enlloc de donar crèdit a les empreses }  Com a resultat: §  L’atur és el major de la Unió Europea §  Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i taxa d’atur §  12 milions d’espanyols es troben en risc de pobresa o d’exclusió social §  La manca de feina està impulsant a molts catalans i espanyols a emigrar a altres països §  Centenars de milers de famílies han perdut el seu pis }  El Govern espanyol està prenent decisions absurdes i contràries al que fan els altres països europeus
  • 54. 54 En conclusió, Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya dins l’Estat }  El model econòmic espanyol no és sostenible §  Les altes despeses de subsidis d’atur, pensions i interessos del deute impediran dedicar diners a reactivar l’economia §  L’economia espanyola creixerà durant molts anys de forma insuficient per crear ocupació §  L’atur generarà pobresa i emigració §  Avui hi ha més funcionaris+aturats+pensionistes que assalariats no funcionaris, i aquest desequilibri empitjorarà §  L’Estat continuarà tenint dèficit, el qual augmentarà l’endeutament de l’Estat i els interessos del deute }  L’Estat espanyol no podrà pagar l’ingent deute que acumula i que seguirà acumulant }  Els fons que l’Estat espanyol obté de Catalunya i de la Unió Europea són insuficients per evitar el col·lapse econòmic d’Espanya }  Tots els intents que ha fet Catalunya per intentar que Espanya prengui decisions en base a criteris econòmics han estat infructuosos }  Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya dins l’Estat
  • 55. 55 A mitjà-llarg termini, la independència de Catalunya és el millor que pot passar-li a Espanya Serà el dinamitzador del canvi de model econòmic i polític que necessita Espanya1 Permetrà a Espanya desenvolupar amb plenitud la seva estratègia econòmica2 Focalitzarà el sistema polític espanyol en el progrés econòmic d’Espanya3 La competència amb Catalunya impulsarà l’economia espanyola4 Espanya aprofitarà les infraestructures que construeixi Catalunya per augmentar les seves exportacions5 La fortalesa econòmica de Catalunya ajudarà a l’economia espanyola6
  • 56. 56 §  Ratis de creixement poblacional §  Esperança de vida §  Piràmide poblacional §  Emigració cap a l’estranger ii.  Anàlisi de l’entorn demogràfic amb un Estat propi
  • 57. 57 Catalunya forma part d'un nombrós grup de nacions que es mouen entre els 8 i els 12 milions d'habitants Font: Eurostat Entre 60 i 80 milions Entre 35 i 40 milions Entre 15 i 20 milions Entre 8 i 12 milions Entre 5 i 6 milions Entre 1 i 3 milions Fins a 1 milió Catalunya té una població semblant a la de Suècia i Suïssa, i superior a la de Dinamarca, Finlàndia i Noruega
  • 58. 58 La població de Catalunya s'estima que superarà els 8 milions a l'any 2020 i arribarà gairebé als 9 milions el 2040 Font: Institut d’Estadística de Catalunya
  • 59. 59 La població de Catalunya te un component d'edat més jove que l’espanyol n  A la franja de 20-39 anys el pes és molt superior també a la mitjana d'Europa. n  Aquest percentatge global més jove d’edat dóna més temps a Catalunya per realitzar canvis als programes públics i privats per assegurar les pensions futures dels catalans. Fonts: Dades 2011, Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística Español, Eurostat
  • 60. 60 La taxa de creixement de la població de Catalunya supera la d'Espanya. Aquesta diferència és molt més clara quan ho contrastem amb la de la Unió Europea Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística Español, Eurostat n  Components d’edat més joves i taxes de creixement més altes generen menys tensions de tresoreria al sistema de pensions català
  • 61. 61 Font: Institut d’Estadística de Catalunya El creixement migratori (a l’entorn dels 150.000 hab/any) s’ha aturat els darrers anys amb la crisi. En els darrers anys el saldo migratori ha estat pràcticament neutre §  Tan sols un de cada tres immigrants prové d’Europa, dos terços ho fan de continents allunyats. §  En aquests darrers tres anys aquesta distribució s’ha mostrat molt estable. Europa UE Europa no UE Àfrica Amèrica Àsia/Oceania
  • 62. 62 §  Nou sistema polític §  Laboral §  Fiscal §  Civil §  Immigració iii.  Anàlisi de l’entorn legislatiu amb un Estat propi. Canvis esperables.
  • 63. 63 La plena capacitat legislativa permetrà aconseguir els objectius generals de la societat catalana }  Aprovar una llei de transitorietat jurídica §  Garantir el funcionament de l Estat §  Garantir l’abastament energètic }  Nova legislació §  Adaptar les directives europees §  Adaptar la legislació espanyola }  Adaptació legislativa al nostre model econòmic i social: §  Reduir l’atur a nivells europeus: Passar del 24% a l’11%. §  Incrementar les oportunitats per als joves. Passar del 47% al 20% d’atur juvenil §  Arribar a una R+D d’entre el 2% i el 3% del PIB §  Arribar a un 20% del PIB en els sector industrial i energètic §  Captar i retenir multinacionals §  Fomentar les patents en l’àmbit universitari i empresarial §  Simplificar el procés de creació d’empreses. Minimitzar procediments i temps per crear una empresa
  • 64. 64 Es podrà legislar per potenciar les prioritats del teixit econòmic català en benefici de tots }  Llei de l’emprenedoria }  Formació per adequar el treballador als nous llocs de treball }  Plans de col·laboració Universitat – Empresa (sobretot microempresa), mentoring, capacitar estudiants }  Formació específica en emprenedoria a universitats i escoles de negoci }  Facilitar l’accés a crèdits i mercats }  Establir un pla de micro-finançament per start-ups }  Millorar la fiscalitat per inversions i reduir i simplificar impostos per a PIMEs }  Establir una quota de compres públiques a PIMEs per tota institució pública }  Facilitar transferència de negocis (com Re-empresa de CECOT) }  Reduir o eliminar sancions en cas de fallida (Llei de la segona oportunitat) }  Simplificació administrativa }  Promoure compres públiques a PIMEs reduint la mida dels contractes
  • 65. 65 L’administració pública canviarà a un model àgil i digital del s.XXI i amb una legislació laboral moderna Administració Pública Les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris (...), el procediment administratiu comú, (...) i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques. §  Estatut del funcionari públic del s.XXI §  Simplificar les relacions amb l’administració, reduint tràmits, burocràcia i costos §  Digitalització de l’administració Legislació laboral §  Nou contracte de treball §  Llei concursal §  Estatut del treballador autònom §  Nova assegurança d'atur, treballs comunitaris segons el perfil de l'aturat
  • 66. 66 El sistema financer català tindrà accés directe al BCE i tindrà liquiditat per finançar les vendes al món dels exportadors catalans Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat, bases de l'ordenació del crèdit, banca i assegurances. §  Adequació del mercat creditici §  ICF Banc públic català §  Llei de dació en pagament §  Sortida estoc immobiliari Règim duaner i arancelari; comerç exterior. §  Acords internacionals amb altres països europeus per compartir economies d’escala i sinergies (França, Holanda, Finlàndia, Irlanda...) §  Agència Catalana d'Expansió Internacional §  “Product of Catalunya”,“Made in Catalonia”: marca internacional de qualitat §  Els bancs catalans més grans (CaixaBank i B.Sabadell) han estat avaluats positivament per la UE i estan classificats com a sistèmics amb CoreCapital >10% actius. Això implica liquiditat directa a través del Banc Central Català. §  La consolidació de la xarxa d’ACC1Ó a l’exterior i el potenciament de la marca “Catalonia” apalancada amb la renombrada “Barcelona” multiplicarà la nostra capacitat comercial al món.
  • 67. 67 L’Estat català possibilita reactivar l’economia amb una reducció general d’impostos a l’activitat econòmica Hisenda general i deute de l'Estat § Impost de Societats, Impost sobre la Renda de les Persones Físiques § Impost sobre el Valor Afegit § Impostos sobre els hidrocarburs § Reducció del tipus § Mínim superior a l'actual § Tipus únic aplicable fins a determinat nivell de rendes del treball § Deducció als treballadors autònoms per contractació de treballador Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social §  Reduir quotes a la Seguretat Social §  Crear el Fons de Reserva de Pensions Català §  Catalunya, com a país europeu amb la capacitat i la voluntat de reinvertir en la seva pròpia economia el superàvit generat, produiria enormes beneficis tant econòmics com socials, sent un dels millors països de la Unió Europea pel seu benefici i pel de la zona econòmica d'influència.
  • 68. 68 La Generalitat podrà posar en marxa un pla d’infraestructures que resolgui el bloqueig generat per Espanya (...); ports d'interès general; aeroports d'interès general; control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri, servei meteorològic i matriculació d'aeronaus. §  Quarta pista a l’aeroport d’El Prat Ferrocarrils i transports terrestres; règim general de comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris; submarins i radiocomunicació. §  Corredor del Mediterrani a Europa §  Millorar xarxa d’autovies §  Trens de mitja distància que uneixin els centres poblacionals de Catalunya en xarxa
  • 69. 69 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor – Clients - Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya estat i Resum executiu 6.  Annexes Índex
  • 70. 70 §  Mercats industrials (B2B) §  Mercats de consum (B2C) §  Segmentació tipologies de consumidors §  Demanda pública §  Noves oportunitats amb l’Estat propi als sectors B2B §  Noves oportunitats amb l’Estat propi als sectors B2C 3.  Consumidors. Clients-Mercats: Variables de Consum
  • 71. 71 §  En el camp del Màrqueting de Productes Industrials fa anys que es confirma com a factor crític de la competitivitat industrial (com a resultat final de les diverses decisions estratègiques, nivell de costos, qualitat, innovació, capacitat comercial, factors d’ampliació del producte, etc...) l’existència per cada empresa d’una xarxa de contactes, relacions, acords amb institucions i altres empreses. Catalunya genera més de 86.000 milions d’euros dins el seu sector industrial ampliat Catalunya C.N.A.E-20 09 Milers € % TOTAL 86.035.898 100,0 10-11-12 Alimentació, begudes i tabac 17.919.482 20,8 13-14 Textil i confecció 2.896.498 3,4 15 Cuir i calçat 372.244 0,4 16 Fusta i suro 566.029 0,7 17-18 Paper, arts gràfiques i reproducció de suports gravats 4.271.206 5,0 19-20-21 Coqueríes, refi, químiques i productes farmaceutics 21.687.327 25,2 22 Manufactures de cautxú i plàstics 3.695.025 4,3 23 Productes minerals no metàlics 1.846.941 2,2 24 Producció, 1ª transformació i fundició de metalls 3.839.609 4,5 25 Productes metàlics 5.072.822 5,9 26-27 Productes informàtics, electrònics, òptics i elèctrics 3.525.320 4,1 28 Maquinaria i equipament 3.703.011 4,3 29-30 Material de transport 11.198.299 13,0 31-32 Mobles i altres industries manufactureres 1.435.689 1,7 33 Reparació e instal·lació de maquinaria i equipament 1.622.670 1,9 35 Producció d’energía eléctrica, gas i vapor 2.383.725 2,8 Vendes 2011 sectors industrials+la seva distribució
  • 72. 72 2,25%   4,73%   5,31%   6,99%   8,17%   8,46%   9,87%   11,28%   12,69%   0,00%   2,00%   4,00%   6,00%   8,00%   10,00%   12,00%   14,00%   2008   2009   2010   2011   2012   2013   2014   2015   2016   Saldo  exterior/PIB   La globalització ha empès les vendes a l’exterior de Catalunya i el comerç B2B §  Aquest saldo comercial comprèn les vendes totals a l’exterior de Catalunya (a Espanya i al món). Ja hem vist la tendència consolidada a la substitució de vendes a Espanya per vendes al món, que porta a la nostra economia a la situació de normalitat desitjada de vendre menys a un mercat amb recessió i mal pagador i vendre més a d’altres països amb moltes més oportunitats comercials. §  La tendència pel 2013-2016 no té en compte els multiplicadors fiscals de la independència, cosa que implica un increment de les xifres projectades. Tendència
  • 73. 73 La independència de Catalunya també aportarà millors condicions de base pels mercats industrials (B2B) §  La natural capacitat de generar contactes comercials a l’estranger per atraure inversió i negocis cap aquí i relacions de partenariat amb altres economies, amb la llibertat d’arribar a acords, sense les limitacions de l’Estat central §  Una xarxa de ports i d’aeroports catalans realment gestionats en funció de les necessitats de la nostra indústria §  La millora del nivell educatiu general, amb unes universitats prou dotades per ser el primer esglaó de la I+D §  Un corredor ferroviari del Mediterrani que obrirà tota la costa mediterrània als productes agrícoles i manufacturats §  Un sistema fiscal que ajudarà a les empreses a produir riquesa i la distribuirà després amb justícia §  Major suport del nou Estat a la industria exportadora pròpia §  Uns costos administratius més raonables
  • 74. 74 El creixement dels mercats de consum vindrà donat pel increment del PIB per càpita i la disminució de l’atur 56,2%  55,8%   57,0%  57,0%  57,6%   58,9%   60,2%   61,5%   62,9%   64,3%   40,0%   45,0%   50,0%   55,0%   60,0%   65,0%   70,0%   2008   2009   2010   2011   2012   2013   2014   2015   2016   2017   %  Despesa  en  consum  de  les  llars  /PIB    125.025          136.662         149.383    40.000          60.000          80.000          100.000          120.000          140.000          160.000         2008   2009   2010   2011   2012   2013   2014   2015   2016   2017   Despesa  en  consum  de  les  llars  (€)   §  La previsió ja té en compte en l’increment de la demanda interna el possible efecte d’un canvi en el saldo comercial amb Espanya segons l’estudi sobre “el Pressupost de Catalunya Estat 2013-2016” del CCN. §  L’efecte en el consum de l’increment mitjà previst del PIB els propers 4 anys (2,25%), passa de l’1,3% el 2012 a l’1,45% el 2017
  • 75. 75 n  La distribució de la població en els diferents grups socials marca una primera pauta de quines són les característiques de consum d’una població. n  Un pas posterior és el de quantificar el poder econòmic de cada un d’aquests grups. Això ho fem: q  Analitzant quin és el nivell de renda mig (ingrés brut anual) dels individus que formen part de cadascun d’aquests grups q  Multiplicant aquest nivell d’ingrés pel nombre d’individus que formen part de cadascun dels grups. El potencial de consum creixerà de manera important amb la independència n  El proper mapa descriu de manera proporcional quin és el potencial absolut de capacitat de consum anual de cada grup a l’entorn de l’any 2016. Estimem que en aquell moment les llars de Catalunya assoliran el nivell de consum anual de 100.000 milions d’euros. Despesa  de  les  llars  al  2016  (per  càpita) Burgesia Establerta 12.554 Tradicionals 11.091 Populars precaris 6.914 Escaladors 12.563 Consumidors adaptats 12.065 Vanguardistes 7.715 Progressistes acomodats 18.061 Rebels reactius 6.739 Postmoderns 12.400 Total 100.103 A la distribució del PIB parlem de ingressos i aqui analitzem la despesa, la diferencia es acumulació de capital o estalvi.
  • 76. 76 La potencialitat de consum de tots els grups és prou important per oferir productes específicament destinats a tots ells Més   Alt   Mig   Més   Baix   Status   Social   Valors   bàsics   1   2   3   A   B   C   Tradicionals   SenIt  del  deure,  ordre   Modernitat   Status  /  Possessió  /  Plaer   “ser”  enlloc  de  “tenir”  /  Autorealització   Post-­‐modernitat   SubjecIvisme   “Jo”   Tradicionals   Burgesia  establerta   Progressistes  acomodats   Escaladors   Consumidors   adaptats     Populars  precaris     Rebels  reacCus     Post-­‐   moderns   Vanguar-­‐   distes   ©  Sinus  sociovision   12.554   11.091   6.914   12.563   12.065   7.715   18.061   6.739   12.400  
  • 77. 77 Com a conclusió, la independència de Catalunya, aportarà millors condicions de base pels mercats de consum (B2C)… }  Afavoriment de les condicions per a la creació de noves empreses }  Consolidació i ampliació del prestigi i valor de la marca Barcelona i Catalonia per a instal·lar-hi serveis compartits europeus. Molt alta posició en el rànquing de les millors ciutats per a viure-hi }  Les multinacionals que s’han implantat a Madrid per estar aprop del govern espanyol i dels centres de poder nacionals, decidiran ara d’obrir noves filials a Catalunya, pel mateix motiu }  Major capacitat d’obertura a la resta de cultures i països }  Millores en els serveis i instal·lacions turístiques }  Millora de les comunicacions amb Europa (logística), per l’efecte de la racionalització de noves inversions (quarta pista aeroport El Prat, autovies, Corredor Mediterrani...) }  Millora la capacitat d’actuar com a “pol” – “hub” logístic del sud d’Europa }  Catalunya Estat tindrà un grau d'obertura de l'economia similar a la de Suècia i Dinamarca, on les exportacions representen aprox. el 52% del PIB
  • 78. 78 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor – Clients - Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya estat i Resum executiu 6.  Annexes Índex
  • 79. 79 §  Associacionisme §  Capacitat i qualitat del treball: Educació / Competitivitat / Innovació §  Tradicions i Festes §  Cultura i Esports 4. Fets socials diferencials de Catalunya
  • 80. 80 L’associacionisme a Catalunya és l’exemple paradigmàtic d’una nació sense Estat que s’ha organitzat socialment }  Actualment hi ha una associació per cada 152 persones. }  L’aparició de l’associacionisme es correlaciona amb la pèrdua de l’Estat i la sobirania catalanes. Als s.XVII i XVIII apareixen les acadèmies il·lustrades o els gremis, i durant la revolució industrial del s.XIX, sorgeixen els cors, orfeons, ateneus, grups de teatre… }  És una eina d’acció col·lectiva per aturar les amenaces culturals i socials de l’Estat espanyol i per resoldre moltes mancances de la societat que no tenen resposta de l’administració pública. Catalunya, país d associacions. Bernat Ferrer i Frigola. Òmnium Cultural, tardor 2009.
  • 81. 81 Els moviments civils que neixen i s'impulsen des de Catalunya demostren la maduresa cívica i la capacitat organitzativa del país }  Alguns exemples cabdals són: §  la ILP dels toros §  la llei de dació en pagament §  el moviment que va aturar el transvasament de l'Ebre §  l'Assemblea Nacional Catalana
  • 82. 82 Catalunya políticament enfonsada, personalment desfeta, serà alçapremada i refeta pel treball Aquest sentiment tan profund en la societat és el que esperona Catalunya a fer la revolució industrial el s.XVIII malgrat no tenir matèries primeres, ni energia, ni un imperi exterior que li proporci un comerç de gran abast, ni una flota de vaixells pròpia. És aquest sentiment, també, el que ajuda els catalans a sortir de la misèria després de la crisi socio- política del s.XV, la Guerra dels Segadors (1640-52), la de Successió (1714), i la Guerra Civil (1936-39). "Corpus de Sang" d'Antoni Estruch i Bros (1907) Ferran Soldevila i Zubiburu: Història de Catalunya,
  • 83. 83 En definitiva, és el treball el que reactiva l activitat econòmica i permet salvar Catalunya de la decadència política dels darrers tres segles Concluidas las turbacions y guerras del siglo pasado (guerra dels Segadors) y las que continuaron en el principio del corriente (guerra de successió) dexaron a esta Provincia (el Principat) en la mayor miseria, pero la industria y porfiada fatiga de sus naturales se dedicó con un esfuerzo increíble al cultivo de sus tierras,…, con tanta felicidad que a pocos años se miraba a Cataluñua con muy diferente aspecto (1780) És aquesta qualitat – l aptitud econòmica feta de bon sentit i d aferrissament en el treball-, la que en definitiva ens salva … al llarg dels segles de la nostra decadència política persistent, els Països Catalans sabran refer-se gràcies a una vigorosa represa econòmica, tant més admirable que ha de tenir lloc enmig de les circumstànices més desfavorables… Història dels catalans, volum III, p 1282.
  • 84. 84 §  El primer ferrocarril de la Península. §  Pionera a la Península en l ús de la força de l'aigua per fer electricitat (s.XVIII). §  Revolució dels processos de filat amb la creació de la maixerina o berguedana. §  Primer servei de transfusió del món; mètodes d emmagatzematge i tractament de sang; hospitals mòbils… §  Pionera en el desenvolupament de l energia eòlica. §  Pionera en l urbanisme modern. La manca de recursos i la necessitat de sortir de la misèria va esperonar la innovació a Catalunya L'Ictineu, el primer submarí de Narcís Monturiol, al port de Barcelona, on es va fer la immersió inaugural Ictineu 3, presentat a la fira l'Underwater Intervention 2013, a USA
  • 85. 85 Les inversions de Catalunya en recerca i desenvolupament (R+D) respecte PIB superen amb escreix les d’Espanya Inversió en R+D sobre PIB (2011) Patents per milió d’habitants (2011) Font: Idescat, Eurostats El percentatge de patents tecnològiques per habitant i capital invertit és molt superior a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol. El retorn econòmic del R+D català és el doble de l’espanyol.
  • 86. 86 Catalunya treballa bé i pot competir a primera línia mundial als sectors econòmics de futur Source: González- Sastre, IEC. q  La producció científica de Catalunya és superior a la mitjana internacional europea, i comparable a la del Regne Unit. q  L’informe “Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus, 2003-2008)”, situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més impacte científic
  • 87. 87 }  En els darrers 10 anys Catalunya ha produït 19.500 patents. }  Catalunya acull tres infraestructures de recerca importants: Supercomputador Mare Nostrum, sincrotró Alba-Cells, i Centre Nacional per a l’Anàlisi Genòmic, així com un centenar de plataformes tecnològiques. }  El 29% de tot el volum econòmic d’aquest sector a l’Estat espanyol es genera a Catalunya }  L European Research Council Grants ha donat dins el programa CERCA des del 2007, el 52% de totes les ajudes de la UE a Espanya. Catalunya és el clúster de referència en activitat biotecnològica del sud d’Europa i un lloc destacat dins la recerca europea 21% 19% 12% 11% 10% 0% 5% 10% 15% 20% 25% Catalunya Madrid Andalusia València País Basc Empreses de biotecnologia (%) Field Catalonia Other regions Life Sciences 22 31 Physical Sciences and Engineering 33 30 Social Sciences and Humanities 19 9 Interdisciplinary Research 2 0 Total 76 70
  • 88. 88 La literatura i llengua catalana tenen un alt potencial econòmic §  El català és la 22a llengua més traduïda del món §  El català és la 7a llengua més apresa a Europa §  114 universitats d arreu del món ensenyen català, però només 3 a l Estat espanyol §  A Catalunya l any 2010 es produeix el 43,1% del total editat a Espanya §  Aquestes vendes representen el 49,6% de la facturació espanyola en el mercat interior §  3 milions i mig de teleespectadors miren televisió en català a Catalunya §  Més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català a Catalunya https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/ 2559/informeCAT.pdf
  • 89. 89 •  Sardana: dansa popular catalana i ball nacional de Catalunya. Possiblement apareix cap al s.XIV •  Castellers: són les torres humanes que es construeixen tradicionalment. Al s.XVII apareixen al Camp de Tarragona •  Gegants i capgrossos: Els gegants són figures de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles. Els capgrossos són figures de cap que representen personatges diversos. Aquesta tradició ja apareix documentada el 1424 Catalunya té tradicions i festes úniques molt arrelades que la identifiquen com a poble i nació. Són una part important d'aquelles coses que marquen el nostre fet diferencial
  • 90. 90 La societat catalana és activa i vol excel·lir en totes les àrees del desenvolupament humà }  Cinema català §  Documental en marxa, via mecenatge popular: Record europeu en recollida de diners. “L’endemà”, per Issona Pasola. Rècord europeu de micro- mecenatge. §  Pa negre: arriba a la competició dels Òscars d’Hollywood }  Música §  Josep Carreras §  Montserrat Caballé §  Jordi Savall §  Pau Casals §  Benet Casablanca
  • 91. 91 La societat catalana és altament competitiva en els esports de màxim nivell, malgrat que no disposa de seleccions oficials }  El català Eugeni Roselló guanya la Spine Race, la cursa més dura del Regne Unit, de 430 km }  Kilian Jornet, el rei de l’esport extrem }  Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona }  Campions de motociclisme com Dani Pedrosa, Toni Elias o Marc Márquez }  De les disset medalles espanyoles a Londres 2012 vuit són d’esportistes catalans - individualment o la majoria de l'equip- o d'esportistes formats al país (1 d’or, 6 de plata i 1 de bronze) }  Pau Gasol té dos anells de la NBA, amb els LA Lakers }  La participació catalana a la selecció espanyola de futbol, hoquei i bàsquet és de més del 50%
  • 92. 92 REF: Memòria anual 2010-11 http://www.fcbarcelona.cat/club/junta-directiva/detall/fitxa/memories-anuals •  Mètode “la masia” •  Coneixement mundial de Catalunya i Barcelona •  Milions de seguidors •  Feina ben feta •  Excel·lència •  No al joc brut •  Honestedat, rigor, professionalitat •  Definir un nou paradigma El model del Barça es reconegut internacionalment pels seus èxits basats en el talent individual, el treball d’equip i els valors compartits
  • 93. 93 }  Tèxtil i confecció: 1.750 empreses. Facturació: 12.500 milions €. El “Barça” i Barcelona són un referent per la potència de les marques catalanes al món }  Vins: Al setembre 2011 les exportacions de vi de Catalunya totalitzaven 290,1 ​​milions € }  Altres }  Alimentari: Catalunya és la segona regió europea en producció alimentària amb més de 100 mil empleats, després de Lombardia
  • 94. 94 1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana 2.  Anàlisi de l’entorn i.  Econòmic (macro) ii.  Demogràfic iii.  Legislatiu 3.  Consumidor – Clients - Mercats 4.  Fets socials diferencials 5.  DAFO Catalunya estat i resum executiu 6.  Annexes Índex
  • 95. 95 §  Amenaces i Oportunitats per a les empreses catalanes §  DAFO de Catalunya 2013 5. DAFO Catalunya estat i resum executiu
  • 96. 96 La renda corresponent a l’economia catalana augmentaria des del primer moment de la independència - 8,5 % PIB 40% població 20% empreses - 4 % PIB - 2 % PIB - 3 % PIB 20% població 10% empreses 30% població 15% empreses ¿Boicot comercial? + 8,5 % PIB Guanys Nets amb l’Estat propi + 4,5 % PIB + 6,5 % PIB + 5,5 % PIB Nohihariscd’exclusióeconòmica n  L estudi de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (Sense Espanya, Ed. Pòrtic), analitza diversos exemples històrics i l estructura de les relacions comercials en matèries primeres, semielaborats i acabats, basant-se en les taules input-output de 2005 i conclou que en el cas de màxim boicot, recuperem més de 4,5% del PIB català Espoli anual promig de CAT
  • 97. 97 En cas que preveiem un impacte del boicot sobre la nostra empresa, cal preparar-se pels primers mesos }  Eliminació de referències a l origen dels nostres productes quan sigui possible }  Campanya positiva als consumidors catalans }  Pressió als proveïdors espanyols }  Transhipment }  Analitzar la viabilitat d obrir empreses paral·leles o crear productes específics pel mercat espanyol }  Però sense dubte el millor antídot és la internacionalització de l empresa }  El cava va vendre 93M ampolles a Espanya i 129M d exportacions l any del boicot. En 7 anys ha baixat a 82M i pujat a 161M respectivament
  • 98. 98 La possibilitat que Catalunya quedi fora de l àrea de lliure comerç europeu i que Europa li posi arancels no té cap fonament }  La UE tendeix a fer tractats d eliminació d arancels amb països tercers com Magrib o Rússia }  L objectiu de la UE és maximitzar l espai comercial comú, mai s ha fet cap pas per reduir-lo }  La figura dels arancels és d autoprotecció per als sectors interns poc desenvolupats, no de càstig a les importacions }  Quedar fora de la UE és una opció remota, però en cap cas suposaria l adopció d arancels, que a més perjudicarien també les exportacions espanyoles a Catalunya i a la resta d’Europa
  • 99. 99 Catalunya podrà seguir utilitzant l euro com a moneda }  L euro ja és la moneda corrent a Catalunya, i la pesseta, que és una moneda d origen català, en forma part }  Hi ha estats que no són a la UE i que utilitzen l euro com Andorra, Montenegro i Mònaco, i el mateix passa amb el dólar }  Hi ha estats de la UE que no utilitzen l euro com UK }  Més de 3.000 multinacionals establertes a Catalunya són les primeres interessades a mantenir l euro, entre elles les de matriu espanyola
  • 100. 100 Els mesos de transició poden ser complexes, cal preveure ls i preparar-se }  Amenaces de boicot }  Amenaça de marxa d empreses }  Tensions entre administracions }  Possible interferència de països tercers }  Possibles amenaces de comandaments militars }  Campanya mediàtica intensiva i desagradable }  Possible desatenció dels pagaments del govern espanyol }  Reclamació del pagament dels impostos per part de les dues administracions
  • 101. 101 El sector industrial tornarà a creixements importants gràcies a les exportacions i al consum intern }  Sector industrial §  Clar enfocament a la internacionalització §  Major demanda de productes de consum §  Clar enfocamnet a clústers tecnificats §  Retorn de polítiques industrials §  Retorn del crèdit als empresaris }  Valoració del CCN §  El sector industrial viu moments agredolços. Les empreses amb un alt grau d internacionalització sobreviuen bé o molt bé a la crisi, mentre que les que depenen del mercat espanyol ho passen molt malament. El futur immediat passa per potenciar la internacionalització de totes les empreses que puguin, i les que no també es veuran afavorides per la millora del consum. §  El segon aspecte clau és el retorn del crèdit a les empreses que només fluirà quan Catalunya com Estat tingui una qualificació de risc AA/AAA
  • 102. 102 El sector comerç veurà com el consum torna a repuntar }  Sector comerç i consum §  Increment de la renda disponible per la baixada d atur i d impostos i increment pensions §  Increment de la immigració i retorn de catalans que han marxat per trobar un lloc de treball §  Il·lusió, confiança en el futur §  Regulació per un model català de comerç }  Valoració del CCN §  El procés de transició, quan arribi al punt en el qual s entengui clarament irreversible per a la majoria, suposarà un increment de la confiança i, per tant, una reactivació del consum dels ciutadans amb major nivell de renda §  En quan comenci el creixement econòmic i la reducció d atur, es viurà un cicle expansiu amb potenciament del consum, tot i que caldrà des de l administració posar mesures per controlar la inflació §  El model de comerç en un Estat català entenem que ha de potenciar el comerç de proximitat, arribant a un equilibri lògic amb les grans superficies
  • 103. 103 La recerca i desenvolupament han de ser l aposta de futur per als propers anys }  Recerca i desenvolupament §  Aposta clara per una forta inversió en R+D+i a nivells de països nòrdics §  Suport a la producció científica i patents industrials §  Enfocament de les universitats per col·laborar en l aplicació de la recerca universitària §  Potenciament de noves inversions en estructura tecnològica §  Retorn del la indústria armamentística, actualment en mans de l Estat, enfocada a seguretat i defensa §  Potenciamnet de nous centres tecnològics i aprofitament dels existents }  Valoració del CCN §  Tot i la poca ajuda estatal actual, Catalunya presenta unes xifres prou bones en R+D+i, però està clar que el futur del nostre país passa per un enfocamnet clar en aquesta àrea.
  • 104. 104 El sector de la construcció tornarà a dinamitzar-se per les inversions públiques i a mig termini privades Sector construcció }  Inversions en infraestructures públiques (corredor mediterrani, xarxa ferroviaria de rodalies, autovies, port, aeroport, comunicacions, edificis per administració,…) }  Implantació d ambaixades de la major part d Estats del món }  Seus de multinacionals que s instal·len a tots els estats }  Noves inversions privades }  Vivendes pel creixement demogràfic per l expansió econòmica }  Activació del mercat mobiliari gràcies a l increment de renda i l emancipació dels joves }  Restauració de monuments, castells, i altres recursos històrics Valoració del CCN }  El sector construcció es veurà dinamitzat des del dia D per tal de fer les infraestructures prioritaries per rellançar l economia catalana, en especial el corredor del mediterrani, els accessos al port, la N-II, els serveis de rodalies, i molts altres }  La construcció civil trigarà pel superàvit d habitatges actual però en pocs anys es tornarà a dinamitzar pel creixement demogràfic, la millora del nivell de renda i l emancipació dels joves
  • 105. 105 Les empreses de serveis hauran d atendre la nova demanda de l administració i multinacionals }  Sector serveis §  Demanda important de sistemes informàtics per gestionar el nou Estat §  Demanda de serveis d assessorament legal pel nou Estat §  Millora dels transports públics §  Potenciamnet de les xarxes logístiques §  Demanda privada de consultories de tots tipus atès el potenciament del sector industrial, multinacionals i administració }  Valoració del CCN §  Actualment la demanda principal de serveis per a l administració i les multinacionals està centrada a Madrid per l efecte capitalitat. En el nou Estat una part d aquesta demanda es traslladarà a Barcelona i una altra es generarà pel fet de l existència dels dos (o més) estats. §  Serveis vinculats a la internacionalització.
  • 106. 106 Caldrà fomentar la competència en els sectors regulats, actualment dominats per oligopolis estatals }  Sectors regulats •  §  Caldrà redefinir i adaptar sectors regulats com l elèctric, radioelèctric, energètic, bancari •  Priorització a empreses catalanes •  Potenciament de la competència i reducció de costos per ineficàcies •  Implantació i inversions de les empreses espanyoles que vulguin continuar donant servei •  Retorn al sistema de les caixes catalanes §  Foment de la competència •  Lliberalitzar els sectors encara amb fort compenent oligopolístic •  Foment de la creació de noves empreses catalanes que gestionin els sectors estratègics }  Valoració del CCN §  És evident que actualment la majoria de sectors regulats afavoreixen empreses espanyoles amb seu bàsicament a Madrid. En el futur estat caldrà prioritzar la competència i regular els sectors estratègics amb visió d Estat
  • 107. 107 Els serveis socials tindran definitivament els recursos per exercir la seva funció }  Sector social §  Eliminació de les retallades §  Potenciament de la llei de dependència i aportació dels recursos §  Optimització de la seguretat social §  Creixement del nombre de pensionistes i de l import de les pensions §  Potenciament de la societat civil organitzada §  Democratització dels sistemes de participació diutadana }  Valoració del CCN §  Aquest sector té un alt potencial de desenvolupament ja que generem riquesa per tenir serveis socials similars als països nòrdics i a poc a poc caldrà anar-los construïnt a la Catalunya Estat. Això juntament amb l envelliment de la població i l increment de la força de treball, assegura que hi hagi un equilibri per poder pagar els serveis que ens mereixem.
  • 108. 108 El sector cultural ha d anar sustituint paulatinament part del consum de productes }  Sector cultural §  Potenciament del català com a llengua d ús en tots els àmbits §  Desenvolupament de la cultura com a pilar del futurs valors catalans a recuperar §  Aprenentatge d idiomes (4 llengües com a objectiu per a la propera generació) §  Recuperació de la memòria històrica §  Desenvolupament de sectors amb recorregut com la cuina, el cinema, teatre, etc… }  Valoració del CCN §  La cultura serà sense dubte una de les àrees de més desenvolupament econòmic en les properes décades com a alternativa a la societat de consum desmesurat
  • 109. 109 Els mitjans de comunicació han de canviar clarament i respondre a la realitat de la societat catalana }  Mitjans de comunicació §  Nous mitjans catalans que canibalitzaran alguns espanyols §  Creixement de productores §  Concessió de llicències a l espai radioelèctric }  Valoració del CCN §  És evident que el cistell de mitjans de comunicació actual no representa equitativament el sentiment de la societat civil catalana, sinó els interessos de l oligarquia espanyola. La transformació cap a una situació equilibrada generarà múltiples canvis, desaparició i aparició de nous mitjans.
  • 110. 110 El DAFO resumit de l’Estat propi ens permet imaginar com ens pot afectar dins el Pla Estratègic de la nostra empresa Fortaleses • Posició geoestratègica • Marca Barcelona • Societat civil mobilitzada • Nivell de R+D+i • Nivell formatiu • Alta disponibilitat de ma d’obra formada • Cosmopolitanisme Debilitats •  Manca de informació •  Manca de visibilitat del procés •  Manca d’estructures i visió d’Estat •  Manca de preparació •  Envelliment de la població Oportunitats •  Internacionalització •  Baixa pressió fiscal •  Millora del crèdit •  Atractiu a inversions extrangeres •  Potencial turístic •  Creixement del PIB •  Adaptar la legislació a les necessitats Amenaces •  No preparar-nos adequadament •  Por al canvi •  Encaix polític de Catalunya al món •  Possible boicot comercial espanyol •  Moneda •  Inflació deguda al creixement sostingut
  • 111. 111 DAFO global… Hi ha molts més punts a favor de la independència que en contra (1/2) }  Fortaleses §  El model econòmic estudiat demostra un cercle virtuós de creixement en aquestes etapes: •  Total capacitat del nou Govern de l’Estat català per pendre propies decisions •  Disponibilitat de majors recursos econòmics públics amb un procés d'adaptació temporal fins a l'estabilitat pressupostària. •  Reducció de la imposició directa i indirecta •  Augment de la renda disponible per a les famílies •  Arribada de nous inversors i companyies multinacionals •  Reducció de l´atur •  Augment del comerç exterior amb la resta del món i reducció de la dependència del mercat espanyol §  Disposem de marques i reconeixement internacionals molt importants (BCN i CAT) §  Barcelona centre del sud d´Europa per a events, conferències, congressos i fires §  Alta qualitat de vida en un país cosmopolita i obert a totes les cultures i nacionalitats §  Som un poble preparat mental, personalment i professionalment per sobreviure a èpoques difícils, amb èxit
  • 112. 112 DAFO global… Hi ha molts més punts a favor de la independència que en contra (2/2) }  Oportunitats §  Anticipar-nos al futur probable §  Avançar-nos als qui no estiguin preparats §  Vetllar pels interessos i continuïtat de la nostra empresa no ha d anar mai en contra dels interessos del país, ni dels nostres personals }  Debilitats §  Desconeixement de les possibilitats reals fora dels mercats actuals §  Manca de visibilitat del nostre voltant: ens amaguen molta informació important }  Amenaces §  No preparar-nos adequadament pel nou escenari, que serà l Estat propi català §  Por al canvi, inseguretat en allò que vindrà i paralització d accions que volem fer §  Potencial boicot que podrien fer alguns sectors espanyols en contra de productes catalans (limitat en el temps i en l’impacte, com hem vist)
  • 113. 113 Un Estat propi obrirà una gran quantitat d’oportunitats empresarials, com ja està manifestant l’alt nivell d’inversió estrangera feta des de l’11S2012 }  Hi haurà voluntat de invertir a les infraestructures catalanes sense cap distorsió de caire polític com fins ara. }  El govern català podrà crear crèdit i lleis que ajudin les empreses a tirar endavant. }  El govern català tindrà legitimitat per canviar les normes de contractació, els impostos...
  • 114. 114 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 Participació en el mercat Competitivitat de Preus Posició Financera Qualitat del Producte Fidelitat del Client Bretxes respecte al nivell esperat de Gerència Estratègica Nivell Esperat Índexs Calculats El CCN recomana a la PIME revisar el seu Pla de Negoci a curt termini, tenint en compte la proximitat de l’Estat propi     MATRIU  QUANTITATIVA  PER  VALORAR  ESTRATÈGIES               ESTRATÈGIA  1   ESTRATÈGIA  2     ESTRATÈGIA  3   Factors  CríCcs  per  l'èxit   PES   QUALIFICAC IÓ   QUALIFICAC IÓ   PONDERAD A   QUALIFICAC IÓ   QUALIFICAC IÓ   PONDERAD A   QUALIFICAC IÓ   QUALIFICAC IÓ   PONDERAD A   OPORTUNITATS                               1.  Demanda  ascendent.   4%   3   0,12   4   0,16   3   0,12   2.  Baixos  costos  per  nova  tecnologia.   3%   2   0,05   4   0,1   3   0,075   3.  Disminució  taxes  d'interès   7%   0   0   3   0,21   2   0,14   4.  PolíIques  d'exportació   9%   1   0,09   4   0,36   3   0,27   Subtotal   23%       0,26       0,83       0,61   AMENACES                               1.  Canvis  en  les  políIques  econòmiques   8%   2   0,15   4   0,3   3   0,23   2.  Sobre  oferta  al  mercat   10%   3   0,3   3   0,3   4   0,40   3.  Tractats  de  Lliure  Comerç   8%   4   0,3   2   0,15   3   0,23   Subtotal   25%       0,75       0,75       0,85   FORTALESES                               1.  Talent  humà  qualificat   5%   4   0,2   4   0,2   2   0,1   2.  Costos  operaIus  baixos.   5%   3   0,15   3   0,15   1   0,05   3.  Experiència  en  el  sector   7%   3   0,21   4   0,28   1   0,07   4.  Estructura  jeràrquica  aplatada   7%   2   0,14   3   0,21   1   0,07   Subtotal   24%       0,7       0,84       0,29   DEBILITATS                               1.  Inversió  en  Recerca  i  Desenvolupament.   6%   4   0,24   4   0,24   4   0,24   2.  Baixa  inversió  en  publicitat.   5%   3   0,15   4   0,2   2   0,1   3.  Defectes  del  pla  global  de  creixement.   7%   4   0,28   4   0,28   3   0,21   4.  Manca  servei  al  client   10%   4   0,4   4   0,4   2   0,2   Subtotal   28%       1,07       1,12       0,75   TOTAL   100%       2,78       3,54       2,50   Proporció  en  què  les  estratègies  influeixen  en   cadascuna  de  les  variables  de  forma  posiCva.   4   Alt   3   Mitg     2   Baix   1   Sense   importànc ia   Les dades son a tall d’exemple i no representan cap empresa
  • 115. 115 Cal preveure i analitzar les fortaleses i debilitats en el nou entorn i la seva repercusió en l’operativa empresarial VARIABLES A AVALUAR (FORCES FINANCERES)+ VALOR SUMATORI SUMATORI Solvència 5 EIX : X EIX : Y Palanquejament 4 -0,17 0,2 Liquiditat 3 Capital Treball 3 Riscos Implicits del Negoci 3 Fluxes d'Efectiu 5 MITJANA 3,8 FORCES DE LA INDUSTRIA VALOR Excés, diversitat d'entrades i proveïdors 4 Potencial de creixement 4 Coneixements Tecnològics 3 Productivitat, aprofitament de la capacitat 3 Demanda 5 Regulacions del sector 4 MITJANA 3,83 (AVANTATGES COMPETITIUS) VALOR Participació en el mercat -4 Qualitat del producte -5 Fidelitat dels clients -3 Control sobre proveïdors i distribuïdors -4 Utilizació de la capacitat competitiva -2 MITJANA -3,6 (ESTABILITAT DE L'ENTORN) VALOR Canvis tecnològics -5 Taxa d'Inflació -2 Variablitat de la demanda -4 Presió competitiva -4 Estabilitat política y social -5 MITJANA -4 Tendència factors interns / externs (FORCES DE LA INDUSTRIA) + (ESTABILITAT DE L'ENTORN en -) =FACTORS EXTERNS (FORCES FINANCERES) + (AVANTATGES COMPETITIUS en -) =FACTORS INTERNS -0,17 0,2 -0,20 -0,15 -0,10 -0,05 0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0   0,5   1   1,5   2   2,5   Tendència factors interns / externs Tendència factors interns / externs Lineal (Tendència factors interns / externs)
  • 116. 116 Demani assessorament expert per a la seva empresa mitjançant les “Conversa per Catalunya” a: ConversaPerCatalunya@ccncat.cat 70% Àrea  Principal   Ponderaci ó  Area   Principal   Indicadors  o  Criteris  per  Àrea   Ponderació   Criteri   Puntuació   assignada   Puntuació   calculada   Àrea  Indic   Index   Calculats   per  Àrea  I.   Nivell   Esperat   per  Àrea  I.   Observació   Participació en el mercat 0,20 Visió estratègica de posicionament 0,20 4 3,1 0,62 0,70 SEGUIMENT REQUERIT Desenvolupament de mercats 0,30 3   Desenvolupament d'acords 0,20 4   Desenvolupament del producte 0,30 2   CompeIIvitat  de  Preus   0,10   Revisió  costos   0,25   5   3,75   0,38   0,35   APROVAT   Estratègies  de  preus   0,25   4               Cost  de  vendes   0,25   3               Estructura  operaIva  y  funcionalitat   0,25   3               Posició Financera 0,20 Revisió estructura financera 0,20 2 2,7 0,54 0,70 SEGUIMENT REQUERIT Gestió financera i comptable 0,30 3       Revisió de Estats Financers 0,20 3       Valoració de l'empresa 0,20 4       Qualitat del Producte 0,20 Desenvolupament del producte 0,35 3 3 0,60 0,70 SEGUIMENT REQUERIT Millora de bondats 0,30 3       compliment especificitats 0,35 3       Fidelitat  del  client   0,30   CRM   0,35   4   3,65   1,10   1,05   APROVAT  Orientació  cap  al  client   0,35   3               Estratègies  de  fidelització   0,30   4               AVALUACIÓ  DE  LA  GESTIÓ  DE  L'ESTRATÈGIA   3,23   3,50   SEGUIMENT   REQUERIT  
  • 117. 117 En resum, els missatges claus a l'empresariat PIME són: }  No tenir POR AL CANVI: §  Els missatges sobre la major dificultat que tindran les empreses a Catalunya estan basats en "implantar por" i no en fets demostrables }  És crític disposar d’un Pla estratègic que contempli l’Escenari de la Independència: §  Totes les empreses que NO el tinguin fet, hauran perdut uns mesos/anys contra els seus competidors que ja estiguessin preparats per haver-lo considerat com una opció possible i probable §  En un escenari de no voler assumir més riscos, el risc és justament NO considerar com a possible l’escenari de la independència }  Catalunya tindrà MÉS capacitat per decidir, que dins d’Espanya: §  Només per aquest fet, ja val la pena viure la oportunitat, independentment del partit polític que un defensi/voti.
  • 118. Empresaris per l’Estat propi www.ccncat.cat info@ccncat.cat Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable

×