0
LES TRES GRÀCIES Peter Paulus Rubens
DOCUMENTACIÓ GENERAL <ul><li>Títol: Les tres gràcies </li></ul><ul><li>Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640) </li></ul>
BIOGRAFIA DE L’AUTOR <ul><li>Neix a Alemanya </li></ul><ul><li>Es trasllada a Flandes </li></ul><ul><ul><li>Mestres flamen...
<ul><li>(1600-1608) Estudia a Itàlia </li></ul><ul><ul><li>Contractat pel Duc de Màntua </li></ul></ul>ROMA GÈNOVA MÀNTUA ...
ESCOLA VENEZIANA  TIZIÀ (1490–1576)  Sant soterrament 1559
TINTORETTO (1518–1594)  Baco i Ariadna 1578
IL VERONESE (1528–1588)  Les bodes de Cana ( 1562)
ESCOLA BOLONYESA  (CLASSICISME BARROC) :  CARRACCI  Annibale Carracci: El triomf de Baco i Ariadna. Venus, Adonis i Cupido...
LEONARDO DA VINCI  (1452-1519)
RAFAEL (1483-1520) Sagrada família Rafael Sanzio
MIQUEL  ÀNGEL <ul><ul><li>Estudis anatòmics </li></ul></ul><ul><ul><li>Monumentalitat i opulència de les figures </li></ul...
CARAVAGGIO (1571-1610) (naturalisme) <ul><ul><li>Il·luminació: -tenebrisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-clarobs...
Adoració dels pastors c. 1608 Viatge a Italia (1600-1608) Rubens rendeix homenatge als mestres tenebristescom Caravaggio i...
Rubens,  Adoració dels pastors 1608 Oli sobre llenç Correggio,  Nativitat 1528-30 Oli sobre llenç
VELÁZQUEZ Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)
Alçament de la creu   (detall), 1610 Oli sobre taula Tornada a Flandes (1608) - Principal artista d'  Anvers . - Ascens so...
 
<ul><li>Fructífera carrera: gran taller amb 200 col·laboradors </li></ul><ul><ul><li>Anton Van Dyk </li></ul></ul><ul><ul>...
<ul><li>Cronologia de l'obra: 1639 </li></ul><ul><li>Context històric: s XVII  </li></ul><ul><li>Oposició </li></ul><ul><l...
<ul><li>Colonialisme espanyol:  -Nou món </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-Flandes </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul>...
<ul><li>Mecenes: Rubens. Subastada (1640) Felip IV </li></ul><ul><li>Tècnica: oli </li></ul><ul><li>Suport: tela </li></ul...
<ul><li>Descripció pre-iconogràfica </li></ul><ul><li>Lloc d'ubicació </li></ul><ul><ul><li>Casa de Rubens/Sales </li></ul...
Anàlisi formal
<ul><li>a) Composició </li></ul><ul><li>Equilibrada/desequilibrada </li></ul><ul><li>- Equilibrada.  </li></ul><ul><li>Esq...
<ul><li>Simetria/asimetria </li></ul><ul><li>- Simetria: eix de simetria </li></ul><ul><li>Tractament del volum i l'espai ...
<ul><li>b) ELEMENTS PLÀSTICS </li></ul><ul><li>Predomini de la línia/predomini del color </li></ul><ul><li>-predomini colo...
<ul><li>Cromatisme </li></ul><ul><li>- tret diferencial estil autor </li></ul><ul><li>- gamma rica </li></ul><ul><li>- cro...
<ul><li>Llum </li></ul><ul><li>- Natural i envoltant  </li></ul><ul><li>- Clar-obscur </li></ul><ul><li>Ritme/dinamisme </...
<ul><li>Forma d'expressió </li></ul><ul><li>- Figurativa, naturalista, realista. </li></ul><ul><li>- Cànon bellesa època <...
<ul><li>Estil </li></ul><ul><li>De l'autor -  Rubens fou el gran mestre de l' Escola </li></ul><ul><ul><ul><li>Flamenca de...
1) Representació cos humà -cromatisme -diferència fig. masculines/femenines El rapte de les filles de Leucipo
2) Cromatisme
3) Llum 4) Crítica. Manca de  profunditat psicològica 5) Composicions Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant
 
<ul><li>Temàtica més usual </li></ul><ul><ul><li>Religiosa: el davallament (1612, Catedral d'Anvers) </li></ul></ul>- Exub...
<ul><ul><li>Mitològica: El rapte de les filles de Leucipo </li></ul></ul><ul><ul><li>Colors </li></ul></ul><ul><ul><li>Est...
<ul><ul><li>Mitològica: La Via Làctia </li></ul></ul>
Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant  Autorretrat  <ul><ul><li>Retrats </li></ul></ul>
APROXIMACIÓN AL ESTILO DE RUBENS “ El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de s...
Corrent Flamenca <ul><li>Influència escola dels Primitius Flamencs (s.XV) (Van Eyck, Van der Weyden...) </li></ul><ul><li>...
<ul><li>INTERPRETACIÓ </li></ul><ul><li>Iconografia </li></ul><ul><ul><li>Mitologia grecoromana: </li></ul></ul><ul><ul><l...
Mitologia grega,  Aglaia  o Aglae :  Ἀγλαΐα La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida La més jove i bella Simbolitza la ...
Eufrosine amb la Fantasia i la Serenitat Johann Heinrich Füssli, 1799-1800 Mitologia grega  Eufrósine:  Ευφροσυνη  Diuen q...
Talia Mitologia grega Talía:  Θάλεια del verb θάλλεω ‘florèixer’ Representa l ‘ardor, la passió. Musa de la comedia i de l...
Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França).
Fris Grec de les tres gràcies s. V a.d.c
Relleu grec aprox. Any 100 adC
Del Louvre. Copia romana d’un original grec.
 
Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil.
Fresc de Pompeia
 
Relleus romans. 200 a 150 A. d. C.
 
Relleus romans, 200 a 150 adC
Relleu romà. Museu del Bardo. Tunissia.
Les tres Gràcies, a  La Primavera  de Botticelli Florència 1445 - Florència 1510.
 
Albert Durero1491
Les tres Gràcies . Rafael Sanzio 1504-1505
 
Correggio (1489-1534).  Las tres gracias
Les Tres Gràcies i Mercuri  (1564-65) Tintoretto.Palau Ducal –Venècia.
Peter Paul Rubens. Las tres gracias .  1628-1630.
Rubens-Brueghel el vell.
Rubens,  L’educació de Maria de Médicis
Rubens, El desembarcament de María de Medicis a Marsella
Judici a Paris. Peter Paul Rubens. National Gallery, Londres, 1925.
Judici a Paris. Peter Paul Rubens.1639
Les Tres Gràcies Jean Baptiste van Loo (1684-1745)
Les Tres Gràcies. 1763. Charles van Loo (1705-1765)
Les Tres Gràcies. François Boucher. 1765 .
 
Marte Desarmado por Venus  y las Tres Gracias Jacques-Louis David 1822-24.
 
Antonio Canova. 1816
El juicio de Paris . Paul Cèzanne. 1862.
El juicio de Paris.  Pierre Auguste Renoir (1841-1919)
Les tres banyistes.Paul Cezanne. 1839-1906
 
El juicio de Paris . Pintura de Enrique Simonet de 1904
Tres mujeres en la fuente. 1921. Picasso .
Aristide Maillol  (1861-1944)
Salvador Dalí. 1973
El Juicio de Paris. Antonio Mingote
Antonio Saura
Las tres Gracias . Jan Saudek
Las tres Gracias  (inspirades en Rafael) Joel-Peter Witkin
Tres monjas contemplan el cuadro Las Tres Gracias de Jean-Baptiste Regnault en el Museo del Louvre, París (Francia). Fotog...
Fotografía de Della GRACE titulada ThreeGraces (1992)
Mariano Vargas
 
Las tres gracias con cuchillo . Natalie Shau.
<ul><li>Iconologia </li></ul><ul><li>-Referència a les fonts clàssiques </li></ul><ul><li>-Ideals estètics de l’època </li...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Les tres gràcies resum j_alfred

2,003

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,003
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Les tres gràcies resum j_alfred"

  1. 1. LES TRES GRÀCIES Peter Paulus Rubens
  2. 2. DOCUMENTACIÓ GENERAL <ul><li>Títol: Les tres gràcies </li></ul><ul><li>Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640) </li></ul>
  3. 3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR <ul><li>Neix a Alemanya </li></ul><ul><li>Es trasllada a Flandes </li></ul><ul><ul><li>Mestres flamencs </li></ul></ul>ANVERS
  4. 4. <ul><li>(1600-1608) Estudia a Itàlia </li></ul><ul><ul><li>Contractat pel Duc de Màntua </li></ul></ul>ROMA GÈNOVA MÀNTUA MESTRES RENAIXEMENT MATEGNA TICIÀ TINTORETTO IL VERONESE LEONARDO DA VINCI RAFAEL MIQUEL ÀNGEL CARAVAGGIO CORREGGIO VELÀZQUEZ
  5. 5. ESCOLA VENEZIANA TIZIÀ (1490–1576) Sant soterrament 1559
  6. 6. TINTORETTO (1518–1594) Baco i Ariadna 1578
  7. 7. IL VERONESE (1528–1588) Les bodes de Cana ( 1562)
  8. 8. ESCOLA BOLONYESA (CLASSICISME BARROC) : CARRACCI Annibale Carracci: El triomf de Baco i Ariadna. Venus, Adonis i Cupido Annibale Carracci, Museu del Prado, Madrid
  9. 9. LEONARDO DA VINCI (1452-1519)
  10. 10. RAFAEL (1483-1520) Sagrada família Rafael Sanzio
  11. 11. MIQUEL ÀNGEL <ul><ul><li>Estudis anatòmics </li></ul></ul><ul><ul><li>Monumentalitat i opulència de les figures </li></ul></ul>
  12. 12. CARAVAGGIO (1571-1610) (naturalisme) <ul><ul><li>Il·luminació: -tenebrisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-clarobscur </li></ul></ul></ul></ul></ul>Decapitació d'Holofernes. Caravaggio
  13. 13. Adoració dels pastors c. 1608 Viatge a Italia (1600-1608) Rubens rendeix homenatge als mestres tenebristescom Caravaggio i Correggio amb aquesta obra que pinta a Roma.
  14. 14. Rubens, Adoració dels pastors 1608 Oli sobre llenç Correggio, Nativitat 1528-30 Oli sobre llenç
  15. 15. VELÁZQUEZ Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)
  16. 16. Alçament de la creu (detall), 1610 Oli sobre taula Tornada a Flandes (1608) - Principal artista d' Anvers . - Ascens social - Redecoració dels temples despres de l'Iconoclàstia Calvinista. 1566-1585. - Un dels primers grans retaules.
  17. 18. <ul><li>Fructífera carrera: gran taller amb 200 col·laboradors </li></ul><ul><ul><li>Anton Van Dyk </li></ul></ul><ul><ul><li>Brueghel </li></ul></ul><ul><li>Diplomàtic </li></ul><ul><li>Al servei de noblesa i reis: </li></ul><ul><ul><li>Duc de Màntua </li></ul></ul><ul><ul><li>Maria de Mèdici </li></ul></ul><ul><ul><li>Carles I d'Anglaterra </li></ul></ul><ul><ul><li>Felip IV d'Espanya </li></ul></ul>
  18. 19. <ul><li>Cronologia de l'obra: 1639 </li></ul><ul><li>Context històric: s XVII </li></ul><ul><li>Oposició </li></ul><ul><li>Política </li></ul>EUROPA CATÒLICA Corona Castella Portugal Itàlia EUROPA PROTESTANT Anglaterra Holanda ABSOLUTISME -Burocràcia numerossísima -Règim fiscal desigual -Crisi agricultura -Fronts militars MONARQUIA PARLAMENTÀRIA GUERRA DELS 30 ANYS Flandes i Holanda
  19. 20. <ul><li>Colonialisme espanyol: -Nou món </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-Flandes </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-Nàpols </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>-Llombardia </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Ideològic </li></ul><ul><li>- Contrareforma: Concili de Trento </li></ul><ul><li>Cultural: Revolució científica </li></ul><ul><ul><ul><li>- Galileo Galilei (1564-1642) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- René Descartes (1596-1637) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- Johannes Kepler (1571-1630) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- Isaac Newton ( 1642-1727) </li></ul></ul></ul>
  20. 21. <ul><li>Mecenes: Rubens. Subastada (1640) Felip IV </li></ul><ul><li>Tècnica: oli </li></ul><ul><li>Suport: tela </li></ul><ul><li>Mides: 2,21x1,81m </li></ul>
  21. 22. <ul><li>Descripció pre-iconogràfica </li></ul><ul><li>Lloc d'ubicació </li></ul><ul><ul><li>Casa de Rubens/Sales </li></ul></ul><ul><ul><li>de l'Alcázar </li></ul></ul><ul><ul><li>Museu del Prado, Madrid </li></ul></ul>
  22. 23. Anàlisi formal
  23. 24. <ul><li>a) Composició </li></ul><ul><li>Equilibrada/desequilibrada </li></ul><ul><li>- Equilibrada. </li></ul><ul><li>Esquema compositiu </li></ul><ul><ul><li>Disposició de les figures: model antiguitat clàssica </li></ul></ul><ul><ul><li>Ritme de la roba </li></ul></ul>
  24. 25. <ul><li>Simetria/asimetria </li></ul><ul><li>- Simetria: eix de simetria </li></ul><ul><li>Tractament del volum i l'espai </li></ul><ul><li>- poc tractament profunditat </li></ul><ul><li>- escena enmarcada </li></ul><ul><li>-paisatge de fons </li></ul><ul><li>Tancada/oberta </li></ul><ul><li>- tancada </li></ul>Línia de l'horitzó baixa
  25. 26. <ul><li>b) ELEMENTS PLÀSTICS </li></ul><ul><li>Predomini de la línia/predomini del color </li></ul><ul><li>-predomini color </li></ul><ul><li>-gran qualitat del dibuix </li></ul><ul><li>Línia </li></ul><ul><li>- corbes, curtes, ràpides </li></ul><ul><li>- vida, energia, sensualitat </li></ul>
  26. 27. <ul><li>Cromatisme </li></ul><ul><li>- tret diferencial estil autor </li></ul><ul><li>- gamma rica </li></ul><ul><li>- crontast fons grana/ pell humana </li></ul><ul><li>- tonalitats pàlides </li></ul><ul><li>- color pell: colors primaris </li></ul><ul><li>- pinzellada: perspectiva atmosfèrica </li></ul>Nàcar Blau anyil Grana
  27. 28. <ul><li>Llum </li></ul><ul><li>- Natural i envoltant </li></ul><ul><li>- Clar-obscur </li></ul><ul><li>Ritme/dinamisme </li></ul><ul><li>- Moviment corporal </li></ul><ul><li>- Interacció entre els personatges </li></ul>
  28. 29. <ul><li>Forma d'expressió </li></ul><ul><li>- Figurativa, naturalista, realista. </li></ul><ul><li>- Cànon bellesa època </li></ul>
  29. 30. <ul><li>Estil </li></ul><ul><li>De l'autor - Rubens fou el gran mestre de l' Escola </li></ul><ul><ul><ul><li>Flamenca del Barroc </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Un dels més importants pintors de la història de l'art. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Las principales características de la pintura de Rubens son: </li></ul>
  30. 31. 1) Representació cos humà -cromatisme -diferència fig. masculines/femenines El rapte de les filles de Leucipo
  31. 32. 2) Cromatisme
  32. 33. 3) Llum 4) Crítica. Manca de profunditat psicològica 5) Composicions Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant
  33. 35. <ul><li>Temàtica més usual </li></ul><ul><ul><li>Religiosa: el davallament (1612, Catedral d'Anvers) </li></ul></ul>- Exuberant en detalls i colorit - Sensació de moviment - Influències tenebristes.
  34. 36. <ul><ul><li>Mitològica: El rapte de les filles de Leucipo </li></ul></ul><ul><ul><li>Colors </li></ul></ul><ul><ul><li>Estructura compositiva </li></ul></ul><ul><ul><li>Anatomia </li></ul></ul>
  35. 37. <ul><ul><li>Mitològica: La Via Làctia </li></ul></ul>
  36. 38. Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant Autorretrat <ul><ul><li>Retrats </li></ul></ul>
  37. 39. APROXIMACIÓN AL ESTILO DE RUBENS “ El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”. Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.
  38. 40. Corrent Flamenca <ul><li>Influència escola dels Primitius Flamencs (s.XV) (Van Eyck, Van der Weyden...) </li></ul><ul><li>Territori catòlic ( Corona Espanyola) </li></ul><ul><li>Església i burgesia demandes obres d'art. </li></ul><ul><li>Pintura barroca a Flandes: </li></ul>_Importancia del color _Realisme _Expressió de moviment _Llum _Profunditat _Asimetría... _Temes: religiosos, mitològics, de gènere i retrats. De l'època 1) Taller 2) Estil Rubens
  39. 41. <ul><li>INTERPRETACIÓ </li></ul><ul><li>Iconografia </li></ul><ul><ul><li>Mitologia grecoromana: </li></ul></ul><ul><ul><li>Aglae, Eufrósine i Talia </li></ul></ul><ul><ul><li>Bellesa, Alegria i Passió </li></ul></ul><ul><ul><li>Filles de Zeus i Eurínome </li></ul></ul>
  40. 42. Mitologia grega, Aglaia o Aglae : Ἀγλαΐα La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida La més jove i bella Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció Representa la bellesa Damon i Aglae, Simeon Solomon, 1866. AGLAE
  41. 43. Eufrosine amb la Fantasia i la Serenitat Johann Heinrich Füssli, 1799-1800 Mitologia grega Eufrósine: Ευφροσυνη Diuen que és la gràcia entre Talia i Aglae. Simbolitza el plaer i l’ alegría . EUFRÓSINE
  42. 44. Talia Mitologia grega Talía: Θάλεια del verb θάλλεω ‘florèixer’ Representa l ‘ardor, la passió. Musa de la comedia i de la poesía bucòlica o pastoril . La major de les tres Gracies Talia de Jean-Marc Nattier (1739) Musa de la comèdia y de la poesia bucòlica , representada amb una màscara i una corona d’heura
  43. 45. Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França).
  44. 46. Fris Grec de les tres gràcies s. V a.d.c
  45. 47. Relleu grec aprox. Any 100 adC
  46. 48. Del Louvre. Copia romana d’un original grec.
  47. 50. Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil.
  48. 51. Fresc de Pompeia
  49. 53. Relleus romans. 200 a 150 A. d. C.
  50. 55. Relleus romans, 200 a 150 adC
  51. 56. Relleu romà. Museu del Bardo. Tunissia.
  52. 57. Les tres Gràcies, a La Primavera de Botticelli Florència 1445 - Florència 1510.
  53. 59. Albert Durero1491
  54. 60. Les tres Gràcies . Rafael Sanzio 1504-1505
  55. 62. Correggio (1489-1534). Las tres gracias
  56. 63. Les Tres Gràcies i Mercuri (1564-65) Tintoretto.Palau Ducal –Venècia.
  57. 64. Peter Paul Rubens. Las tres gracias . 1628-1630.
  58. 65. Rubens-Brueghel el vell.
  59. 66. Rubens, L’educació de Maria de Médicis
  60. 67. Rubens, El desembarcament de María de Medicis a Marsella
  61. 68. Judici a Paris. Peter Paul Rubens. National Gallery, Londres, 1925.
  62. 69. Judici a Paris. Peter Paul Rubens.1639
  63. 70. Les Tres Gràcies Jean Baptiste van Loo (1684-1745)
  64. 71. Les Tres Gràcies. 1763. Charles van Loo (1705-1765)
  65. 72. Les Tres Gràcies. François Boucher. 1765 .
  66. 74. Marte Desarmado por Venus y las Tres Gracias Jacques-Louis David 1822-24.
  67. 76. Antonio Canova. 1816
  68. 77. El juicio de Paris . Paul Cèzanne. 1862.
  69. 78. El juicio de Paris. Pierre Auguste Renoir (1841-1919)
  70. 79. Les tres banyistes.Paul Cezanne. 1839-1906
  71. 81. El juicio de Paris . Pintura de Enrique Simonet de 1904
  72. 82. Tres mujeres en la fuente. 1921. Picasso .
  73. 83. Aristide Maillol (1861-1944)
  74. 84. Salvador Dalí. 1973
  75. 85. El Juicio de Paris. Antonio Mingote
  76. 86. Antonio Saura
  77. 87. Las tres Gracias . Jan Saudek
  78. 88. Las tres Gracias (inspirades en Rafael) Joel-Peter Witkin
  79. 89. Tres monjas contemplan el cuadro Las Tres Gracias de Jean-Baptiste Regnault en el Museo del Louvre, París (Francia). Fotografía de Alecio de Andrade en 1970.
  80. 90. Fotografía de Della GRACE titulada ThreeGraces (1992)
  81. 91. Mariano Vargas
  82. 93. Las tres gracias con cuchillo . Natalie Shau.
  83. 94. <ul><li>Iconologia </li></ul><ul><li>-Referència a les fonts clàssiques </li></ul><ul><li>-Ideals estètics de l’època </li></ul><ul><li>-identificació amb persones de l’entorn </li></ul><ul><li>-El quadre en la vida de l’autor </li></ul><ul><li>-Després de mort </li></ul><ul><li>Antecedents i transcendència </li></ul><ul><ul><li>- Influències: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>1) Miquel Ángel </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>2) Venecians </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>3) Bolonyesos </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Trascendència: </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>1)Van Dyck, Brueghel, Josdaens </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>2) Watteau, Delacroix, </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Renoir </li></ul></ul></ul></ul></ul>Isabella Brand Helene Fourment
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×