Your SlideShare is downloading. ×
Discurs del director del Campus, Pepe Pastor, en l'Acte de Lliçó Inaugural Curs 2012/13
Discurs del director del Campus, Pepe Pastor, en l'Acte de Lliçó Inaugural Curs 2012/13
Discurs del director del Campus, Pepe Pastor, en l'Acte de Lliçó Inaugural Curs 2012/13
Discurs del director del Campus, Pepe Pastor, en l'Acte de Lliçó Inaugural Curs 2012/13
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Discurs del director del Campus, Pepe Pastor, en l'Acte de Lliçó Inaugural Curs 2012/13

110

Published on

Discurs del director del Campus de Gandia, Pepe Pastor, en l'acte de Lliçó Inaugural del Curs 2012/2013 celebrat el 25 d'octubre del 2012 a Gandia.

Discurs del director del Campus de Gandia, Pepe Pastor, en l'acte de Lliçó Inaugural del Curs 2012/2013 celebrat el 25 d'octubre del 2012 a Gandia.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
110
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. DISCURS DEL DIRECTOR DEL CAMPUS DE GANDIA, PEPE PASTOR, EN LACTE DE LLIÇÓ INAUGURAL DEL CURS 2012/2013Hui és un dia de festa acadèmica, de festa, on el coneixement ocupa un paperimportant i que es fa palés amb el lliurament de premis als i les millors alumnes quehan finalitzat els seus estudis durant el curs passat. Aquells i aquelles que amb l’esforç,disciplina, ambició i treball han aconseguit els millors expedients d’aquest campus.Felicitar amb moltes ganes a José Martín, Ginés Márquez, Laura Català, Ferran Llario,Lorena Parra, Ignacio José López, Cintia Albiach i Estela Luna, i, també, als seusfamiliars. Al cap i a la fi és un treball que d’alguna manera comparteixen. Agrair, enaquests moments menys fàcils, a les entitats i empreses que han col·laborat perquè elspremis es materialitzen i seguisquen ahí. Moltes gràcies a totes elles.No vull oblidar-me de tots aquells i aquelles que no han tingut un reconeixement tanexplícit, però que han obtingut la recompensa que buscaven, acabar els seus estudis. Atots i a totes les que han estudiat quan els apetia i quan no, la meua enhorabona perhaver finalitzat els vostres estudis.Estudiar ha de fer que el coneixement forme part no només del que sabem sinótambé, i de manera decisiva, de qui som, per la qual cosa ja no és necessari prevenir-sed’un saber memorístic que excloga les competències i actituds. Saber és sempre saberalguna cosa, però la saviesa és una forma de viure, no un recital, segons comentaÁngel Gabilondo en el seu llibre Darse a la lecturaPerquè ocórrega tot açò hem de tindre curiositat. Ser curiosos amb allò que ocorre iper què ocorre. Esperem seguir despertant la curiositat entre el nostre alumnat i quedins de nosaltres seguisca amb força per a avançar en coneixements que expliquen iens facen entendre.L’estudi no és un mitjà, és una mediació que ens permet obrir-nos al saber d’altres,reconèixer les nostres limitacions i acostar-nos sense por als equilibris inestables iincerteses d’aquesta vida. Des del saber propiciat per l’estudi podem oferir-nos amillorar les condicions de vida i fer-la més lliure i justa.Des d’aquest campus i amb el treball de tots els que l’habitem, en els dies que noestan marcats en roig al calendari, volem que eixe esperit d’estudi i saber seguiscaamb força entre nosaltres i vaja calant en els i les nostres estudiants.El curs passat no ha sigut fàcil. Com a quasi tota la societat aquesta insatisfeta crisieconòmica, que no deixa de saciar la seua fam omnívora, ens segueix afectant. Nonomés en allò material, sinó també en els estats de l’ànima. Però a pesar d’ella
  • 2. nosaltres seguim a la nostra i amb ganes. Som responsables i volem seguir fentsocialment rendible aquest projecte de campus.Com hem vist en la memòria, que ha presentat el secretari, la quantitat d’accions quehem produït al llarg del curs ens fa pensar, amb tota tranquil·litat, que el campus deGandia de la Universitat Politècnica de València es va consolidant en el que és, uncentre important on s’imparteix docència, s’investiga i s’ofereixen serveis quecomplementen la formació dels nostres alumnes i la nostra.Durant aquest curs acabarem de posar en marxa tots els cursos dels graus en GestióTurística, grau en Ciències Ambientals i el grau en Comunicació Audiovisual, és a dir, enfinalitzar aquest curs tindrem els primers graduats i graduades, que han realitzat elsquatre cursos ací.Hem cobert totes les places que oferim en els nostres estudis de grau, a pesar del granaugment de les taxes de matrícula. Hui en dia hi ha famílies que han de fer un granesforç perquè els seus fills estudien o continuen estudiant a la Universitat. Açò no ésbo per a la societat. La formació ha de ser accessible a tota aquella persona que vulgaestudiar i, al mateix temps, els estudiants han de saber aprofitar eixa magníficaoportunitat esforçant-se per a formar-se com a futurs professionals i persones. Nopodem deixar a ningú fora dels estudis universitaris per falta de recursos econòmics.Seguim treballant en convenis d’investigació amb empreses, tant del nostre entorncom d’altres comarques i parts d’Espanya. Hem iniciat amb l’Ajuntament de Gandia,la federació d’empresaris FAES i l’institut IDEAS de la nostra Universitat un projecte pera fomentar els emprenedors i la innovació entre el nostre alumnat. Hem de col·laborarper a crear línies de treball on l’autoocupació i la innovació tinguen un lloc. És cert quesols no podem. Necessitem d’altres agents.Hem de seguir trobant camins i ponts entre la Universitat i les empreses. Aquesta ésuna assignatura complicada per a les dos parts, però tenim la voluntat, per part nostra,i entenc, que també per l’altra part, d’aprovar amb nota aquesta part del temari. Araés una gran oportunitat per a unir forces i esforços. I a això ens devem, aconseguircanals fluids que ens permeten l’intercanvi de coneixements, experiències i tecnologia.Hui en dia no s’entén la Universitat sense posar en valor el coneixement i la tecnologiaque genera i això s’ha de fer a través del món del treball, de l’empresa i encol·laboració amb altres institucions.Com diu Ángel Gabilondo, professor universitari i filòsof, “L’enemic del que és públicno és el món privat, sinó que tant per a l’un com per a l’altre, allò perillós és laincompetència, la ineficàcia i l’apropiació”. Estem en una universitat pública, en unabona universitat pública i en una escola on s’ha anat transmetent des del seu inici elcompromís, la responsabilitat, l’eficiència i la generositat amb el seu treball diari.El nostre compromís amb la societat per a fer rendible socialment el resultat del nostretreball. La nostra responsabilitat per a formar futurs professionals i bones persones.Ara és el temps de les bones persones, estem cansats dels que confonen intel·ligència
  • 3. amb cobdícia. L’eficiència en la gestió docent, investigadora i la formació, responentals reptes que se’ns han plantejat, millorant dia a dia, ja que som conscients delsnostres errors. Som un campus amb força i dinamic i obert a les millores que ensproposen.És veritat i així es demostra que perquè els nostres alumnes arriben fins ací han hagutde seguir un camí formatiu, començant en l’escola de primària i passant pels instituts.A tots els que han col·laborat des de les escoles i instituts els devem un respecte i unaconsideració per la seua tasca en l’ensenyament, eixe ofici tan bonic que és ensenyar ique permet que el saber es transmeta i evolucione al llarg del temps.La gran majoria dels nostres alumnes s’han format en les escoles i instituts públics.Això ha permés a totes i tots, sense cap tipus de distinció per la seua condició social ieconòmica, haver arribat fins ací aprofitant la seua oportunitat (alguns d’ells han sigutpremiats aquesta nit reconeixent el seu esforç i treball). No hem de permetre que decap manera en aquesta situació de crisi es canvie aquest model educatiu que afavoreixla igualtat d’oportunitats.No necessitem a ningú que ens denigre per treballar en allò que ens agrada i creiem. Síque necessitem de la crítica constructiva que ens ajude a millorar. Sí que necessitemde l’autocrítica que ens permeta valorar el que hem de fer per a ser cada dia méseficients i rendibles socialment. I a això estem oberts sense cap complexe i amb ganesd’aprendre. Necessitem de la complicitat de la resta de la societat perquè aquestmodel millore i continue funcionant. És el futur, és més, ha de ser el present, quepermeta un creixement sostenible d’aquesta societat que tantes incerteses enspresenta. Això és possible i a això ens hem de posar. Estem defensant amb la nostratasca diària, sobretot, la igualtat d’oportunitats.Aquest curs ha sigut any d’eleccions i vull aprofitar aquestes paraules per a agrair alsmeus companys i a l’alumnat haver confiat en nosaltres per a gestionar quatre anysmés aquest campus. Moltes gràcies a tots per la confiança.També vull agrair la tasca realitzada a tots els que ens han fet arribar fins ací i que hanformat part de l’anterior equip de gestió de l’escola, així com a la gent que ha acceptatseguir i unir-se al meu equip per a continuar amb aquest treball que ens apassiona,perquè realment creem en ell.Un record a tots aquells professors que impartiren docència en aquesta escola i queara estan en altres escoles de la nostra Universitat o s’han jubilitat, com el profesorFernando Sendra, així com al personal d’administració i serveis que ara està en altresdestinacions. Ells també han posat el seu granet d’arena perquè el projecte funcione.Gràcies a ells també.No vull oblidar-me d’una persona de qui he aprés molt al llarg d’aquests quatre anysque estic de director d’aquesta escola, el professor Juan Juliá, actual Rector de laUniversitat Politècnica de València. Li agraïsc la sensibilitat que ha tingut amb aquestcampus, així com la franquesa, sinceritat i confiança. Pense que des de la confiança
  • 4. entre les persones s’és més efectiu a l’hora de gestionar i ell ho ha demostrat de sobra.Gràcies per defensar el caràcter públic i de servei a la societat d’aquesta Universitat enqualsevol àmbit que ha intervingut i per fer-la més transparent i rendible socialment.Moltes gràcies professorVull acabar amb un missatge d’optimisme i d’alegria. Hi ha moltes coses que depenende nosaltres i que amb el nostre treball diari, amb la nostra força i il·lusió hem de fer.No decaiguem, hi ha molt per fer i estem preparats per a això.Com diu el meu amic i degà de la Facultat de Bells Arts, José Luis Cueto: La UniversitatPública funciona, estem treballant.Moltes gràcies per la vostra sempre amable companyia en aquests dies que, entre totsi amb el sentit comú, aconseguirem convertir en un matí blau de dissabte.El que he dit, estem treballant. Gandia, 25 doctubre del 2012

×