Unitat 01
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 01

on

  • 1,912 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,912
Views on SlideShare
1,822
Embed Views
90

Actions

Likes
0
Downloads
29
Comments
0

4 Embeds 90

http://agora.xtec.cat 79
http://tecnology4.blogspot.com 6
http://tecnology4.blogspot.com.es 4
http://www.tecnology4.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 01 Presentation Transcript

  • 1. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Cristina Rodon Balmaña 1/20 Departament de Tecnologia
  • 2. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge 1. Característiques funcionals de l’habitatge La concepció que les persones tenim del benestar i de la qualitat de vida a l’hora d’escollir habitatge ens porta a valorar i prioritzar els següents factors: L’emplaçament S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge. L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. La distribució Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats. Cristina Rodon Balmaña 2/ 20 Departament de Tecnologia
  • 3. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’emplaçament S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge. Alcampo y tan Sant Adria s ari M ard ny ta Emplaçament Emplaçament als du ris d’E ida Ma Ca rre Lle a rd r ud de ua cèntric afores del nucli urbà de ing la ’Ed Pla rre Av tja ad a ud ron ing Gi cia Av de len rre Va Ca y tan de s rre la ari envoltat d’altres més tranquil·litat Ma Ca M re rd d eD Ca ua eu rre r ’Ed de de habitatges lC la d ar Pla da me tja gu in Av i r rru Iba Av in res potser millors vistes gu da olo d’E molt propers serveis eD du rer ard d rre Ol M im ari Ca pic sta com ara comerços, ny hospitals, escoles, vies obligarà a fer de comunicació... desplaçaments més llargs L’emplaçament de per accedir als serveis l’habitatge és, doncs, un bàsics dels aspectes que cal tenir sorollós a causa molt en compte a l’hora de del trànsit triar l’habitatge per tal de no tindrà tanta oferta de satisfer les necessitats i transport públic preferències dels futurs no gaudirà de gaire ocupants. vistes Cristina Rodon Balmaña 3/ 20 Departament de Tecnologia
  • 4. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. O Disposar de llum natural a totes les cambres de l’habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d’un important B N estalvi energètic en il·luminació. E Quan la radiació solar que rep l’habitatge és escassa, i també quan és excessiva, Segons quina sigui pot implicar un consum energètic l’orientació d’un superior a l’hora de climatitzar l’habitatge habitatge, s’aconseguiran diferents graus d’insolació i, per tant, de comfort. Cristina Rodon Balmaña 4/ 20 Departament de Tecnologia
  • 5. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. O Orientació Nord: rep molt poca insolació. És força freda a l’hivern i fresca a l’estiu. Convé destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida: trasters, rebosts, magatzems, lavabos, etc. B N Orientació Sud: rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l’estiu, ja que el Sol passa més alt i no hi entra tan directament. En canvi, és molt E agradable a l’hivern ja que el Sol passa més baix i incideix directament a l’interior. És convenient destinar-la a les cambres on es fa més vida: sala d’estar, menjador, etc. Al nostre país l’orientació de cara a migdia (sud) és, Orientació Est: rep insolació des del matí fins al sens dubte, la més migdia. És agradable al matí, ja que és quan el Sol hi incideix més directament. La temperatura ambient no recomanable. és gaire càlida. Orientació Oest: rep insolació des del migdia fins al vespre quan es pon el Sol. A l’estiu és molt calorosa, ja que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient és més alta. Cristina Rodon Balmaña 5/ 20 Departament de Tecnologia
  • 6. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Els habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un nom específic segons l’activitat principal que s’hi desenvolupa. Un element important a tenir en compte és que totes les cambres disposin d’una finestra o porta per on rebre la llum de l’exterior i per on poder ventilar-les convenientment. Seria ideal que totes les cambres tinguessin aquest accés a l’exterior situat a la façana principal de l’edifici, però això no sempre és possible. En aquests casos es construeixen patis interiors als edificis, per possibilitar que la llum i l’aire arribi a totes les cambres. Cristina Rodon Balmaña 6/ 20 Departament de Tecnologia
  • 7. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Segons la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones principals: Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra de planxar, lavabo, bany, etc. Està destinada principalment a les feines domèstiques i d’higiene personal: cuinar, rentar, planxar, netejar, tenir cura de la higiene personal, etc. Zona per dormir i d’aïllament: La constitueixen bàsicament els dormitoris i està dedicada al descans. Zona per viure i estar: sala d’estar, menjador, estudi... Comprèn les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisió, etc. Zona d’accés i circulacions: rebedor, passadissos, porxo, etc. Permeten l’accés des de l’exterior de l’habitatge, la circulació interior, la connexió entre zones i la recepció de persones preservant la intimitat de la resta d’espais. Cristina Rodon Balmaña 7/ 20 Departament de Tecnologia
  • 8. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Un habitatge pot ser satisfactori si es distribueixen correctament els diferents espais i es relacionen entre si amb encert. Que es pugui circular correctament dins d’un habitatge depèn de : •les relacions entre els ambients, •del disseny individual de cada habitació, •de la situació de les portes, del costat cap on s’obren, del pany per obrir-les i •de la distribució dels mobles. No és menys important fer una correcta distribució interior de cada habitació Cristina Rodon Balmaña 8/ 20 Departament de Tecnologia
  • 9. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge 2. L’accés a l’habitatge Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realitzin el projecte i la construcció. També calen diners, un promotor i els permisos de l’Administració pública L’Administració pública vetlla per la qualitat i Els diners són necessaris per la seguretat de les construccions que duen a comprar el sòl, els materials i per terme els promotors, atorga els permisos pagar els tècnics. un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l’obra per comprovar que s’ajusta al projecte aprovat. El promotor és la persona o l’empresa que decideix construir l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 9/ 20 Departament de Tecnologia
  • 10. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Els promotors La promoció d’habitatges pot ser privada o pública. És privada quan el promotor és És pública quan el promotor és una persona particular o una l’Administració (Ajuntament, empresa constructora o Diputació, Generalitat...) o una immobiliària empresa pública. Una persona que decideix L’Administració també actua com construir el seu propi habitatge; a promotora quan detecta d’altres, una empresa necessitats d’habitatge entre la constructora o una immobiliària població i no hi ha promotors que, un cop construïts els privats que vulguin construir, o habitatges, els posarà a la bé quan considera que cal oferir venda. habitatges a preus assequibles. Cristina Rodon Balmaña 10/ 20 Departament de Tecnologia
  • 11. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Els permisos Quan el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d’arquitectura. El projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència d’obres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Amb la llicència d’obres, les diferents empreses constructores i instal·ladores ja poden començar a treballar. Un cop acabada, els tècnics de l’Administració local inspeccionen l’habitatge per comprovar que s’ha construït segons el projecte i que s’han respectat totes les ordenances. Si és així, concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació. Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics amb les companyies subministradores ens caldrà la cèdula d’habitabilitat. Aquest document el proporciona la Generalitat a partir, entre d’altres documents com: • la llicència municipal de primera ocupació, •del certificat d’un tècnic competent (arquitecte) Un cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer ús de l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 11/ 20 Departament de Tecnologia
  • 12. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques L’obtenció dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge s’anomena finançament i s’acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa el préstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a retornar-los a poc a poc, normalment en quotes mensuals, durant un temps anomenat període d’amortització que acostuma a ser de 15, 20, 25 o 30 anys. Totes aquestes qüestions de període d’amortització, terminis, quotes, interès, etc., les acordem amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o escriptura davant el notari. Cristina Rodon Balmaña 12/ 20 Departament de Tecnologia
  • 13. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques Ara bé, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, és a dir, un bé amb el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem Préstecs hipotecaris o hipoteques: la garantia és el mateix habitatge L’hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen diferents modalitats d’interès: el fix, el variable i el mixt. L’interès és fix quan no varia durant tot el període L’interès variable depèn de L’interès és mixt quan d’amortització, això vol dir que l’evolució de l’economia i, per tant, durant els primers anys és sempre ens cobraran el mateix preu va variant en funció del mercat fix i, després variable. pels diners que ens han prestat i la hipotecari. Amb l’interès variable les quota mensual serà sempre quotes mensuals poden augmentar constant. o disminuir al llarg del temps. Les hipoteques a interès fix, en el moment de la seva Les d’interès variable, en el moment de la seva contractació, tenen un tipus d’interès més alt que les contractació, tenen un tipus d’interès més baix. Quan variables, eviten l’efecte negatiu de les pujades del puja el preu del diner surten més cares i quan baixa preu del diner però, en canvi, no es beneficien de les resulten més econòmiques. Suposen, doncs, un risc baixades. Són recomanables en períodes en què el que cal valorar convenientment. En principi són preu del diner està baix i es preveuen pujades. recomanables quan el preu del diner està alt i es preveu que baixi al cap d’un temps. Cristina Rodon Balmaña 13/ 20 Departament de Tecnologia
  • 14. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s’utilitzen uns valors o índex de referència. Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus d’interès al final de cada període de revisió. L’ lRPH (Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris). És més estable, varia més a poc a poc. L’EURIBOR (European Interbank Offer Rate). Pot variar més ràpidament i tant les pujades com les baixades poden ser més brusques. Com que les condicions que ofereixen les diverses entitats financeres poden ser molt diferents : s’ha establert un procediment de càlcul anomenat TAE (Taxa Anual Equivalent) que proporciona un tipus d’interès anual expressat en % i que permet comparar diferents ofertes d’hipoteques. Cristina Rodon Balmaña 14/ 20 Departament de Tecnologia
  • 15. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques El tipus d’interès acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se amb referència a l’Euribor, l’IRPH o altre índex amb un diferencial afegit. A part dels interessos, també haurem de tenir en compte que els tràmits de la compra suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge, impostos, etc. i que, normalment, els diners obtinguts amb el préstec no acostumen a superar el 80% del valor de taxació de l’habitatge. Una recomanació a tenir en compte és que les quotes no siguin superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar o de convivència. Cristina Rodon Balmaña 15/ 20 Departament de Tecnologia
  • 16. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Lloguer L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer. Arrendador Renda o L’arrendatari o El propietari d’un lloguer llogater habitatge és qui ens el Quantitat de Qui en fa ús cedeix perquè en fem diners que es ús durant un temps paga determinat a canvi del pagament d’una quantitat de diners convinguda. Tot plegat queda recollit en un contracte d’arrendament Cristina Rodon Balmaña 16/ 20 Departament de Tecnologia
  • 17. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Lloguer El propietari ha de tenir en regla la cèdula d’habitabilitat. En el moment de fer el contracte, normalment el propietari demana una fiança. El propietari està obligat a mantenir en tot moment les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, a fer les reparacions d’adequació i manteniment que siguin necessàries i a prorrogar el contracte fins al cinquè any si així ho demana el llogater. El llogater està obligat a pagar la renda fixada al contracte L’opció del lloguer permet un accés més fàcil a l’habitatge, ja que no calen tants diners. És la millor solució per a aquelles persones que han de canviar sovint de domicili L’opció de la compra en canvi, malgrat que suposa un esforç econòmic més gran, per molta gent és considerada una inversió ja que sempre permet recuperar diners si es venen l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 17/ 20 Departament de Tecnologia
  • 18. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Ajuts Els habitatges “lliures” són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor. Però l’Administració facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos per ser un dret constitucional: habitatges com a “protegits”- 3 tipus: - Els de règim especial - Els de règim general - Els de preu concertat Característiques dels habitatges protegits: •no ha de tenir més de 90 m2 de superfície útil i és el •promotor qui ha de demanar a l’Administració la declaració oficial d’habitatge protegit. •El preu de venda d’aquests habitatges és inferior als lliures (el fixa l’Administració) •Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns límits (mínim i màxim) fixats per l’Administració, i no ser propietaris d’un altre habitatge. També existeixen els ajuts al lloguer d’habitatges gestionats per alguna Administració Pública o entitats sense ànim de lucre. Cristina Rodon Balmaña 18/ 20 Departament de Tecnologia
  • 19. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge Viure gaudir d’un habitatge l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge Alguns dels espais, l’estructura, les instal·lacions o els serveis de l’edifici són comuns a tots els habitatges que l’integren. El cas més freqüent és el bloc de pisos. Tots els propietaris tenen l’obligació de fer front conjuntament al seu manteniment. Per atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris La comunitat haurà de prendre tots aquells acords que afectin als elements comuns de l’edificació, fixar les quotes que ha d’aportar cada propietari i administrar-les, etc. També pot decidir la contractació d’un professional o empresa perquè administri la finca. Algunes de les despeses més freqüents que tenen les comunitats de propietaris són: •Reparacions i manteniment de l’edifici i les instal·lacions com l’ascensor, la il·luminació... •Assegurances d’incendi, de responsabilitat civil... •Consums d’aigua i electricitat •Neteja de l’escala, el vestíbul, l’aparcament, l’ascensor... •Impostos i taxes... Cristina Rodon Balmaña 19/ 20 Departament de Tecnologia
  • 20. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge Viure gaudir d’un habitatge l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge El fet de ser propietari d’un habitatge implica també el pagament d’impostos i taxes a l’Ajuntament. L’IBI o Impost sobre els Bens Immobles és el més general, es paga cada any i el seu import es calcula com un percentatge (%) del valor cadsatral que l’Estat atribueix a l’habitatge. Valor cadastral: el cadastre és un registre oficial on es recullen les dades de tots els bens immobles) i sempre és inferior al preu que pugui tenir l’habitatge en el mercat immobiliari. El valor cadastral té en compte el valor del sòl i de l’edificació. Altres taxes que cal pagar a l’Ajuntament poden ser les que corresponen al servei de recollida i tractament d’escombraries o al subministrament d’aigua potable. Cristina Rodon Balmaña 20/ 20 Departament de Tecnologia