Estat de l’art de la IPTV

754 views
636 views

Published on

L’arribada d’Internet i la recent possibilitat de connectar la televisió a la xarxa està
revolucionant el sector audiovisual en tots els vessants. Des de la pantalla del televisor podem accedir a tots els continguts disponibles que hi ha a la xarxa, així com a la resta de serveis; no només podem veure un contingut que s’estigui emetent, sinó que podem decidir què volem veure i quan, i a més connectar-nos amb altres usuaris per comunicar-nos o compartir un contingut. Aquest fet implica una veritable revolució que afecta tant els processos de la cadena d’explotació dels continguts per part de les empreses com els hàbits de consum dels usuaris.

El present estudi revisa l’estat de la televisió connectada a Internet (tant IPTV com TV sobre Internet en obert), des d’una òptica tant de mercat com tecnològica.

(Estudi publicat el juny del 2009)

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
754
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estat de l’art de la IPTV

  1. 1. CREA-IPTV Estat de l’art de la IPTVAQUESTA OBRA SOFEREIX SEGONS ELS TERMES LA LLICÈNCIA PÚBLICA DE CREATIVECOMMONS “RECONEIXEMENT-NOCOMERCIAL-COMPARTIRIGUAL”.
  2. 2. Identificador: CREA-IPTV_E1.1.EstatArt_v.final Entregable número: E1.1 + E.1.2 (fusió dels entregables dels estats de l’art de continguts i tècnic) Autors (alfab.): Sílvia Costa, Jordi Fabregat Coordinació: Geni de Vilar Paquet de treball i tasca: PT1, T1.1 i T1.2[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 3 /89
  3. 3. Índex1 RESUM EXECUTIU............................................................................................... 62 INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 113 QUÈ ÉS IPTV? .................................................................................................... 13 3.1 Definició........................................................................................................ 13 3.2 Cadena d’explotació d’un servei IPTV .......................................................... 14 3.3 IPTV vs. internet TV...................................................................................... 15 3.4 Serveis i continguts de la IPTV ..................................................................... 234 ANÀLISI DE MERCAT ......................................................................................... 31 4.1 Mercat espanyol ........................................................................................... 31 4.2 Mercat internacional ..................................................................................... 41 4.3 Negoci i serveis ............................................................................................ 47 4.4 Prospectiva de mercat .................................................................................. 515 CONSIDERACIONS TECNOLÒGIQUES ............................................................ 53 5.1 Introducció .................................................................................................... 53 5.2 Serveis ......................................................................................................... 54 5.2.1 DVB-IP .................................................................................................. 55 5.3 Distribució ..................................................................................................... 58 5.3.1 Unicast .................................................................................................. 58 5.3.2 Multicast ................................................................................................ 59 5.3.3 P2P ....................................................................................................... 60 5.3.4 Protocols de Streaming. ........................................................................ 60 5.3.4.1 Real-time Streaming Protocol (RTSP) ............................................ 62 5.3.4.2 HTTP Streaming ............................................................................. 64 5.4 Connexió ...................................................................................................... 65 5.4.1 Connectivitat a les llars .......................................................................... 65 5.4.2 Opcions de connectivitat futura .............................................................. 66 5.5 Receptors de televisió per IP ........................................................................ 67 [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 4 /89
  4. 4. 5.5.1 Entorn tancats ....................................................................................... 67 5.5.2 Entorn semioberts ................................................................................. 68 5.5.3 Entorn oberts ......................................................................................... 696 CAP A UN MERCAT OBERT............................................................................... 70 6.1 La iniciativa de l’Open IPTV Fòrum ............................................................... 71 6.2 El projecte Canvas de la BBC ....................................................................... 75 6.2.1 Detalls de la proposta ............................................................................ 76 6.3 Hybrid Broadcast/Broadband (HBB) ............................................................. 78 6.3.1 Característiques principals “broadcast” .................................................. 79 6.3.2 Característiques principals “broadband” ................................................ 797 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................... 82 ANNEX.................................................................................................................... 85 [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 5 /89
  5. 5. 1 RESUM EXECUTIUL’arribada d’Internet i la recent possibilitat de connectar la televisió a la xarxa estàrevolucionant el sector audiovisual en tots els vessants. Des de la pantalla del televisorpodem accedir a tots els continguts disponibles que hi ha a la xarxa, així com a la restade serveis; no només podem veure un contingut que s’estigui emetent, sinó quepodem decidir què volem veure i quan, i a més connectar-nos amb altres usuaris percomunicar-nos o compartir un contingut. Aquest fet implica una veritable revolució queafecta tant els processos de la cadena d’explotació dels continguts per part de lesempreses com els hàbits de consum dels usuaris.L’emissió de televisió a través d’Internet es pot fer de dues formes diferents: a travésd’una xarxa controlada per un operador (IPTV) o a través d’Internet obert (InternetTV). IPTV Internet TVSubscripció mitjançant un operador que Accés a contingut distribuït per Internet obert,controla la xarxa. El contingut és propietat de xarxes sense control per part de l’operador.l’operador. Entorn tancat. Entorn obert.Dirigit a STB i televisors. Principalment dirigit a PC, però s’està obrint a televisors i STB.Es distribueix per xarxes segures, on la No es pot garantir qualitat de servei en laqualitat del servei és garantida per l’operador. recepció. La recepció es basa en el millor esforç que pugui oferir la connexió a Internet.Canvi de canal relativament ràpid. Canvi de contingut lent; requereix “buffering”.Multicast per veure TV en directe. Unicast.Unicast per VoD. (Tecnologies que optimitzen la distribució)Forta inversió (desplegar infraestructura) Poca inversió (infraestructura existent) [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 6 /89
  6. 6. Serveis que ofereix la televisió sobre IP: - Emissió en directe (“live broadcast”). (En el cas d’Internet TV és difícil garantir la qualitat de servei.) - Accés a vídeos per encàrrec (“video on demand”, VoD). - Control de la reproducció (“time shifting”). - Consulta de la programació (EPG). - Compartir continguts, participar i comunicar-se amb altres usuaris (“social TV”). - Personalitzar continguts o publicitat.Continguts que pot oferir la televisió sobre IP: - Canals de televisió (en un entorn d’Internet TV és difícil garantir la qualitat de servei). - Continguts a la carta. - Continguts addicionals (“enhanced TV”). - Continguts relacionals. - Continguts personals (que es tinguin en altres dispositius de casa: PC, mòbils, etc.). - Continguts personalitzats. - Continguts “encapsulats” (“widgets”).Anàlisi mercatEntorns tancats (plataformes d’IPTV)A l’estat espanyol hi ha tres operadors que ofereixen serveis d’IPTV: • El servei de Telefónica, Imagenio, és el líder del mercat IPTV amb diferència; a finals del 2008 tenia més de 600.000 subscriptors. • France Telecom competeix amb Telefónica comercialitzant el servei Orange TV. És l’estrella comercial del grup i actualment té 99.000 subscriptors, gairebé el doble del que tenia al maig de l’any passat. [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 7 /89
  7. 7. • Jazztel, que els segueix amb molta distància, va llançar el seu servei Jazztelia TV al març del 2006 i a finals de l’any passat tenia 8.500 subscriptors.Entorns semioberts (televisors connectats)Els fabricants de televisors irrompen el 2009 en el mercat oferint noves funcionalitats iconnectivitat en xarxa amb el seus dispositius. Com a característica comuna, elsfabricants tenen cert control sobre les aplicacions o el contingut disponible, d’aquí elnom “semiobert”, en referència al control de la informació que es publica. Ofereixenportals controlats per les mateixes marques, en què es dóna accés a informació o“widgets”, adaptats per al consum a pantalla. A l’estat espanyol s’han “connectat” aInternet, de moment, els següents fabricants: Samsung, Sony, Philips, LG-Thomson iPanasonic.Entorn oberts (descodificadors TDT-IP i dispositius multimèdia)Dins dels entorns oberts, trobem receptors híbrids de “broadcast” que aprofiten laconnectivitat Ethernet i tenen embegut un navegador, que li ofereix total llibertat perconnectar-se a Internet. Els fabricants esperen que les webs adaptin el seu format alstelevisors (exemple: YouTube XL).A l’estat espanyol, però, encara es comercialitzen descodificadors TDT-IP amb accéslliure a Internet. En canvi, sí que es comercialitzen diversos dispositius que permetenque el televisor accedeixi a continguts d’Internet (AppleTV, PopCorn, etc.).CCMA, IPTV i Internet TV: escenaris possiblesDavant la situació actual, s’obre la reflexió sobre els rols que pot tenir la CCMA enaquest nou entorn de consum de televisió. La CCMA no és un operador detelecomunicacions com Telefónica, Orange, Jazztel, és a dir, no controla directamentla xarxa de distribució fins a l’abonat. Tenint en compte aquest factor, podríem dibuixarels següents escenaris possibles d’oferta de televisió sobre Internet per part de laCCMA: [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 8 /89
  8. 8. Solucions IPTVPer oferir un servei IPTV pur i garantir la qualitat de servei caldria que TVC arribés aacords contractuals amb tots els operadors de telecomunicacions amb xarxa pròpia iinfraestructura IPTV.Això garantiria poder tenir fluxos “multicast” i “unicast” dins la seva xarxa i qualitat deservei fins a la casa dels ciutadans. Però incorporaria una pèrdua de control per partde TVC respecte al consum que fan els ciutadans, ja que els vídeos s’han d’inserir alsservidors de vídeo de cada operador.A més, en aquest escenari, si es vol desenvolupar alguna solució interactiva sobre elscanals de la CCMA, s’haurien d’adaptar les aplicacions a les característiques delsreceptors de cada operador IPTV, amb el cost associat que suposa.Solucions Internet TVAquesta opció ofereix la possibilitat de tenir un entorn híbrid “broadcast” (DVB-T) –“broadband” (“open Internet”) sense passar pels ISP (proveïdors de servei d’Internet).En aquest escenari, TVC tindria molta llibertat, però, a curt termini, no podria controlarla qualitat de servei de les seves emissions via IP. En aquest escenari les emissions“multicast” (del proveïdor a múltiples usuaris) seria recomanable fer-les sobre la TDT, iutilitzar el potencial d’Internet TV per al “video on demand” (que es distribuiria de forma“unicast”, del proveïdor a un sol usuari) i els serveis interactius afegits.Caldria valorar l’ús de la tecnologia P2P, que podria ajudar a reduir costos dedistribució, així com la combinació amb tècniques de distribució dirigides a assegurarla màxima qualitat del servei dins l’entorn no controlat que suposa la Internet oberta.Models de negociLa IPTV i Internet TV estan obrint fórmules de negoci noves per als productors decontingut i els “broadcasters”. Actualment, els models de negoci principals sobre quèse sustenten els serveis d’IPTV a l’estat espanyol són el “triple play” (connexió d’altavelocitat a Internet, veu i servei de televisió) i el “quad play” (el mateix però amb eltelèfon mòbil, a més).Però tant els escenaris d’IPTV com d’Internet TV obren les portes a nous models derendibilització i de negoci: [CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 9 /89
  9. 9. - Continguts de pagament o Subscripcions o Lloguer o Pagament per visió - Continguts lliures i ingressos per publicitat - Publicitat dirigida - Ofertes personalitzades - ...En definitiva, és evident que estem a la fase inicial d’una transformació de la televisiócap a una oferta de serveis híbrida “broadcast” (radiodifusió) – “broadband” (Internet).Tot i estar als inicis, però, ja s’evidencia que la convergència de serveis difumina lesfronteres entre les empreses de telecomunicacions, els “broadcasters” i les empresesd’Internet.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 10 /89
  10. 10. 2 INTRODUCCIÓL’arribada d’Internet i la possibilitat que es té des de fa poc de connectar la televisió ala xarxa està revolucionant el sector audiovisual en tots els vessants.Des de la pantalla del televisor podem accedir a tots els continguts disponibles que hiha a la xarxa, així com a la resta de serveis; no només podem veure un contingut ques’estigui emetent, sinó que podem decidir què volem veure i quan, i a més connectar-nos amb altres usuaris per comunicar-nos o compartir un contingut. I tot plegat, sensemoure’ns del sofà.Aquest fet implica una veritable revolució que afecta tant els processos de la cadenad’explotació dels continguts per part de les empreses com els hàbits de consum delsusuaris.Malgrat que és cert que aquesta connexió de la televisió a Internet encara no s’haproduït de manera massiva, darrerament conceptes com IPTV o Internet TV comencena sonar amb molta força, i és que tot sembla indicar que aquesta pot esdevenir latecnologia que acabi transformant el futur de la televisió.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 11 /89
  11. 11. En aquest context neix el projecte CREA-IPTV, com a evolució del projecte CREA-ElFutur Ara, executat al llarg de l’any 2008, i que té com a principal objectiu continuarfent recerca al voltant de les possibilitats de la televisió sobre IP en l’entorn de consumtelevisiu “de la sala d’estar”. Dins del marc del projecte es realitzarà un demostradord’un servei televisiu sobre IP basat en continguts reals i testat en un entorn pilot ambusuaris reals sobre una cadena d’explotació “end-to-end” d’IPTV.Aquest document, que presenta l’estat de l’art de la IPTV, respon a les tasques “T1.1.Anàlisi de continguts” i “T1.2. Anàlisi tecnològic” del projecte CREA-IPTV.Aquest estat de l’art vol contribuir amb l’anàlisi dels serveis, continguts i aspectestecnològics relacionats amb la IPTV, donant resposta així als següents objectius delprojecte: “O3. Estudiar les possibilitats avançades d’interactivitat i connectivitat […] queofereix la IPTV” i “O4. Desenvolupar i posar en funcionament una cadena d’explotació‘end-to-end’ d’un servei d’IPTV en un àmbit de prova pilot”.L’informe que es presenta a continuació pretén donar una visió del que s’entén perIPTV, la situació actual del mercat nacional i internacional, els principals serveis,continguts i possibilitats de vinculació amb xarxes socials, les consideracionstecnològiques necessàries per oferir un servei IPTV, els models de negoci associats,així com els diferents escenaris probables de la posició de la CCMA en l’entornd’aquesta tecnologia.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 12 /89
  12. 12. 3 QUÈ ÉS IPTV?3.1 DefinicióIPTV és l’acrònim que respon a “Internet Protocol Television”, i es refereix a latransmissió de televisió a través del protocol de transmissió utilitzat a Internet, l’InternetProtocol (IP).Però, quan es parla d’IPTV, no es fa referència només a la forma de transmissió, sinótambé al model d’explotació i negoci que hi ha associat.Cal dir que encara no hi ha un consens en la definició del terme IPTV. La definicióoficial aprovada per l’International Telecommunication Union Focus Group on IPTV(ITU-T FG IPTV) és la següent: “IPTV es defineix com aquells serveis multimèdia (televisió, vídeo, àudio, text, gràfics, dades) distribuïts sobre xarxes IP administrades per proveir el nivell necessari de qualitat i experiència, seguretat, interactivitat i fiabilitat.”La definició que apareix publicada a la Wikipedia és: “IPTV (Internet Protocol Television) s’ha convertit en la denominació més comuna pels sistemes de distribució per subscripció de senyals de televisió i/o vídeos utilitzant connexions de banda ampla sobre el protocol IP.”Normalment el servei IPTV se subministra juntament amb el servei de connexió aInternet, proporcionat per un operador de banda ampla sobre la mateixa infraestructuraexistent, però amb un ample de banda reservat específicament per a aquest servei detelevisió.La característica fonamental de la IPTV és que el servei està totalment controlat perl’operador de la xarxa que la utilitza per fer-la arribar a l’usuari final; és una xarxatancada.Això permet un factor fonamental, i és que el proveïdor de servei pugui controlar laqualitat del senyal, l’oferta de continguts i garantir-hi l’accés dels usuaris (que no hihagin talls, pixelat, etc.).[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 13 /89
  13. 13. Per tant, podríem dir que els entorns IPTV són molt semblants als entorns de televisiócom el cable o el satèl·lit, en el sentit que són entorns controlats des de l’inici fins alfinal per un mateix operador. L’objectiu principal és poder garantir la qualitat del serveia l’usuari.Perquè els espectadors puguin rebre IPTV a través de la pantalla del televisor calconnectar un aparell especial que descodifiqui el senyal (anomenat “descodificador” o“set top box”).La tecnologia de transmissió i recepció de la IPTV permet una comunicacióbidireccional i, per tant, la interactivitat. Aquest component interactiu obre un ampliventall de continguts i serveis que poden ser oferts a l’usuari com a serveis basats en“video on demand” (escollir quin vídeo es vol veure) o funcionalitats de “time shifting”(poder controlar l’emissió: fer pausa, rebobinar, etc.). Definint IPTV Utilitza una infraestructura de xarxa tancada per poder garantir la qualitat del servei als usuaris. S’acostuma a oferir conjuntament amb altres serveis com connexió a Internet i veu per IP (“triple play”). Es proveeix incloent serveis de vídeo a la carta (VoD). Es necessita un descodificador (STB) per rebre el senyal al televisor (pot ser un aparell extern o bé estar integrat).3.2 Cadena d’explotació d’un servei IPTVSegons les definicions de l’ITU (International Telecommunication Union), els actorsque intervenen en la cadena d’explotació d’un servei IPTV són:[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 14 /89
  14. 14. - Proveïdor de contingut (“content provider”): és el propietari del contingut o qui té la llicència per vendre’l. - Proveïdor de servei (“service provider”): és qui proveeix el servei IPTV a l’usuari final. (Normalment el proveïdor de servei adquireix continguts a través de llicències dels proveïdors de continguts i els empaqueta dins d’un servei que ven a l’usuari final.) - Operador de xarxa (“network provider”): és qui connecta els usuaris als proveïdors de serveis. (El proveïdor de servei i l’operador de xarxa poden ser la mateixa entitat.) - Usuari final o client (“end user or client”): és qui consumeix i paga pel servei d’IPTV. Figura 1 – Cadena d’explotació d’un servei d’IPTV i els principals actors que hi intervenen3.3 IPTV vs. Internet TVCom s’ha vist, la definició d’IPTV deixa clar que el servei corre sobre una xarxacontrolada. Hi pot haver serveis de televisió que també es transmetin via IP, però[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 15 /89
  15. 15. sobre la xarxa oberta d’Internet, no sobre una xarxa “tancada” i controlada. En aquestcas, estarem parlant de serveis d’Internet TV.Així doncs, quan parlem d’Internet TV ens referim a aquells serveis multimèdiadistribuïts via Internet “oberta”, aprofitant la infraestructura que ja existeix, en la qual elproveïdor de serveix no té cap control sobre la xarxa de transport. Aquesta definiciótambé es pot aplicar als termes “web TV” o “TV over Internet”.El factor clau a tenir en compte en aquest tipus de serveis és que, com que l’entorn detransmissió no està controlat, no es pot garantir la qualitat del servei; mentre un usuariveu un contingut audiovisual, pot quedar-se en pausa, aturat, o pot ser que la qualitatde visualització del vídeo sigui molt pobra.El fet de tenir el control o no sobre la qualitat del senyal és l’element quediferencia els entorns IPTV de la Internet TV.Internet TV obre el mercat per a qui tingui interès a publicar el seu propi contingut enqualsevol format i quan vulgui.Pel que fa a la percepció dels usuaris, podríem dir que en la IPTV estan limitats aveure un rang de continguts i canals, però aconsegueixen una gran qualitat. Peraccedir-hi, s’han de subscriure i pagar una quota d’abonament periòdica.En canvi, en l’entorn d’Internet TV els usuaris poden accedir a milers de canals de totel món però sense cap garantia de ser capaços de veure’ls en tot moment. Peraccedir-hi, no s’han de subscriure a cap plataforma (però pot ser que hagin de pagaralguna quantitat, en funció del model de negoci que hi hagi darrere del servei d’InternetTV).En aquesta taula comparativa es resumeixen les principals característiques de cadasistema: IPTV Internet TV[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 16 /89
  16. 16. IPTV Internet TVSubscripció mitjançant un operador que Accés a contingut distribuït per Internetcontrola la xarxa. oberta, xarxes sense control per part de l’operador.El contingut és propietat de l’operador.Entorn tancat. Entorn obert.Dirigit a STB i televisors. Principalment dirigit a PC. No es pot garantir qualitat de servei en laEs distribueix per xarxes segures, on la recepció. La recepció es basa en el millorqualitat del servei es garantida per esforç que pugui oferir la connexió al’operador. Internet.Alta qualitat d’imatge. Normalment la qualitat d’imatge és baixa. El canvi de contingut és lent i requereixCanvi de canal relativament ràpid. “buffering”. • Unicast • Multicast per veure TV en directe • Eines eficients de recerca, • Unicast per VoD recomanacions Forta inversió (desplegar Poca inversió (infraestructura infraestructura) existent)Exemples de serveis d’Internet TV:A continuació es presenten alguns dels serveis més rellevants d’Internet TV, totsorientats a reproduir l’experiència televisiva. • Hulu (http://www.hulu.com)És un lloc web que ofereix de forma gratuïta (amb suport de la publicitat) lareproducció de programes de televisió i pel·lícules de NBC, FOX i moltes altres[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 17 /89
  17. 17. cadenes i estudis. Va néixer el 2007 i és propietat de Universal, Fox i Disney. Huluofereix vídeo en format Flash Video amb una resolució de qualitat més alta queYouTube, però inferior a la de definició estàndard de televisió. És un dels serveis méspopulars a nivell internacional; de fet, emet més continguts professionals queYouTube. Actualment només s’ofereix l’accés als seus continguts als usuaris delsEstats Units, però estan treballant en acords per distribuir els continguts en altrespaïsos.També ofereixen serveis d’altres llocs web, com ara d’AOL, MSN, MySpace i Yahoo!,entre d’altres. Figura 2 – Captura del servei Hulu • Joost (http://www.joost.com)És un sistema per a la distribució de programes de televisió i altres tipus de vídeosobre Internet que utilitza tecnologia “peer to peer”. Abans es necessitava instal·lar unprogramari a l’ordinador, però des del 2008 el servei és accessible directament des dela web. També fins fa poc només oferien canals amb continguts enllaunats, però des[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 18 /89
  18. 18. de fa uns mesos emeten canals en temps real. Van arribar a un acord amb la CBS.També ofereixen funcionalitats de xarxa social, conté “news feeds” a l’estil deFacebook que mostren les activitats recents dels nostres contactes (els continguts quehan vist, els comentaris que han fet o els tags que han utilitzat).La qualitat és relativament bona, però no arriba a l’oferta dels entorns d’IPTV. Figura 3 – Captures del servei JoostA aquest servei li ha sortit un “clon”, l’anomenat Joost Flash Mashup, que és unaaplicació Flash que emula Joost i en què es substitueixen els canals de televisió perllistes de vídeos dels diferents sistemes de publicació de continguts de la xarxa (Gigg,Google Video, Metacafe, YouTube, MySpace, Blip.tv, iFilm i Veoh, entre d’altres). Figura 4 – Captura del menú de Joost Flash Mashup • Zattoo (http://www.zatto.com)[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 19 /89
  19. 19. Mitjançant un programari es pot accedir a les emissions de canals en directe a travésde la pantalla del PC. Aquest programari en un inici era gratuït però des de fa unsmesos avisa els usuaris que s’ha convertit en un servei de pagament: cobraran 2,40 €més IVA al mes. Ho justifiquen dient que és degut a la saturació dels seus servidors(actualment tenen més d’un milió d’usuaris a Espanya) i per mantenir l’augmentd’infraestructures així com el pagament de drets d’autor.És una plataforma de transferència “peer to peer”. Han arribat a acords amb diferentsemissores per oferir el seu senyal. Es va desenvolupar el 2005 a la Universitat deMichigan. A Espanya ha tingut un èxit considerable (en dues setmanes es van registrar100.000 usuaris) però les llicències suposen un fre per al seu desenvolupament. Demoment ofereix molts menys canals que els seus competidors. Figura 5 – Captures del servei Zatto • LiveStation (http://www.livestation.com)Aquest servei és la resposta directa de Microsoft davant de Joost, amb una majoroferta. Permet l’accés a canals en directe (via “peer to peer”), ja que capta els senyalsque emeten les cadenes, malgrat que no tots els canals estan disponibles en tots elspaïsos. Requereix que l’usuari es descarregui un programari i el programa utilitzaSilverlight, l’alternativa al Flash d’Adobe desenvolupada per Microsoft.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 20 /89
  20. 20. Figura 6 – Captures del servei LiveStation • YouTube XL (http://www.youtube.com/xl)YouTube prepara el seu salt a la televisió i ha llançat una versió del seu serveianomenat YouTube XL. Han adaptat la interfície del seu servei a Internet per ser vistaa través de la pantalla del televisor: Figura 7 – Captura del servei YouTube XL • Wii[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 21 /89
  21. 21. La consola de Nintendo es pot connectar a Internet i, per tant, es poden veurecontinguts de la xarxa a través del televisor. L’usuari s’ha de descarregar el navegadord’Opera per poder accedir al servei anomenat “Canal Internet”. Figura 8 – Captures del Canal Internet de la videoconsola Wii • Xbox 360Aquesta consola conté un servei anomenat “Xbox Live Marketplace”, una botiga devídeos a la carta operat per Microsoft que permet descarregar-se continguts d’Internet.El servei es va llançar a finals del 2006. Ofereixen sèries de televisió i pel·lícules. Lesprimeres es guarden directament en el disc dur de la consola un cop es descarreguen,però les pel·lícules només hi van per un període concret de temps, després esbloquegen. Figura 9 – Captura del servei Xbox Live Marketplace[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 22 /89
  22. 22. 3.4 Serveis i continguts de la IPTV3.4.1 Serveis: què puc fer amb la IPTV?Els principals serveis que permet aquest entorn tecnològic són els següents: - Rebre emissió en directe (“live broadcast”) Per aquest tipus de serveis s’entén la difusió de continguts de manera comuna per a tots els usuaris; és a dir, els canals de televisió convencionals. En la IPTV, la transmissió d’aquests canals es fa a través de canals “multicast” (multidifusió), que garanteixen un ús òptim de la xarxa de l’operador en funció dels consums de l’usuari. - Accedir a vídeos per encàrrec (“video on demand”, VoD) És un dels serveis clau dels entorns IPTV i el seu gran avantatge respecte a la resta d’entorns de televisió. Aquest servei permet a l’usuari escollir entre un catàleg de continguts i reproduir-los en qualsevol moment, sense dependre d’un horari fix de programació. La reproducció és enviada des dels servidors del proveïdor a l’usuari individualment (“unicast”), de manera que pot pausar, rebobinar o avançar en la reproducció com vulgui. - Controlar la reproducció (“time Shifting”) En una reproducció d’IPTV l’usuari pot fer pausa mentre es veu una emissió en directe, aturar-la o bé retrocedir o avançar (si s’ha gravat o pausat l’emissió). Per poder oferir aquesta opció, s’ha de poder emmagatzemar l’emissió en directe (o en un disc dur o en un servidor remot). - Consultar la programació (EPG) Una guia electrònica de programació (EPG) és una de les múltiples prestacions de la televisió digital, que també trobem en els serveis d’IPTV. En una EPG està organitzada tota l’oferta de canals de la plataforma, de manera que podem accedir ràpidament i senzillament al que volem. Les EPG representen l’evolució del tradicional servei de programació que ens oferia el teletext. Gràcies a les EPG, l’usuari pot escollir el que vol veure sense necessitat de recórrer al[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 23 /89
  23. 23. zàping (ja que, quan hi ha una gran oferta de canals, el zàping pot resultar lent i poc pràctic). Figura 10 – Exemple EPG Figura 11 – Exemple Mini Guia - Compartir continguts i participar (Social TV) A un servei d’IPTV s’hi poden afegir funcionalitats de la web 2.0 (comunitats virtuals, xarxes socials, etc.). I com que en un servei IPTV es poden utilitzar algunes funcionalitats de les xarxes socials d’Internet, una opció molt interessant és la de permetre als usuaris que participin (opinant o enviant continguts) durant la visió sincronitzada d’un contingut. Figura 12 – Exemple del servei Facebook Connect per a PC (emissió en directe i xat associat) Una altra funcionalitat que a Internet ha tingut una gran acceptació és la compartició de continguts entre usuaris. Els entorns IPTV permeten aquest tipus de comportaments dels usuaris, però traslladat al món de la televisió.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 24 /89
  24. 24. Figura 13 – Exemples d’enviament de contingut a un amicEls usuaris, a més, poden valorar el contingut; així es pot orientar altres usuaris is’estableix una classificació del que és més popular. Figura 14 – Exemples de valoració i comentaris dels canals - Comunicar-me amb altres usuarisEls serveis d’IPTV poden oferir eines de comunicació als usuaris: xat, missatgeriainstantània, veu sobre IP, videoconferència.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 25 /89
  25. 25. Figura 15 – Exemples de veu sobre IP Figura 16 – Exemples de missatgeria instantània - Rebre (o oferir) publicitat segmentada Igual que actualment als llocs webs, es pot fragmentar la publicitat perquè aparegui adaptada en funció del tipus de contingut, context o perfil de l’usuari.3.4.2 Continguts: què puc veure en IPTV?A continuació es proposa una classificació del tipus de continguts als quals es potaccedir en IPTV i alguns exemples il·lustratius. - Canals de televisióSón els canals als quals pot accedir l’usuari. Sovint les plataformes d’IPTV ofereixenun paquet bàsic de canals i paquets temàtics pels quals els subscriptors paguen una[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 26 /89
  26. 26. quota extra (canals infantils, canals de cinema, etc.). S’acostuma a deixar que elsusuaris d’un servei d’IPTV puguin personalitzar els canals que reben. Figura 17 – Exemple d’oferta de canals d’una plataforma d’IPTV - Continguts a la cartaL’usuari pot escollir els continguts que vol veure quan els vol veure. Aquest tipus decontinguts acostumen a estar classificats en funció de la temàtica i poden tenir unpagament associat. Figura 18 – Exemple serveis de vídeo a la carta - Continguts addicionals (“enhanced TV”)Són continguts que complementen el que l’usuari veu, enriquint-lo. Per exemple, uncontingut addicional pot ser, mentre es veu un partit de futbol, poder accedir a laconsulta d’estadístiques del partit. Un altre exemple seria, durant l’emissió d’unapel·lícula, poder accedir a una entrevista amb el director.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 27 /89
  27. 27. Figura 19 – Exemple de contingut enriquit a l’emissió (estadístiques sobre unpartit de tenis) - Continguts relacionalsMentre s’està veient un contingut, se’n pot mostrar un altre de relacionat que es puguiconsiderar interessant, en funció de la temàtica, les preferències o el perfil de l’usuari.La diferència amb el contingut enriquit és que no és un contingut directamentrelacionat amb l’emissió, sinó que et porta a un contingut de temàtica relacionada. Unexemple pot ser que, mentre es veu un documental (per exemple, sobre la Transicióespanyola), se’t recomani un altre documental diferent però de temàtica relacionada(en aquest exemple, podria ser sobre les primeres eleccions després de la mort deFranco). Figura 20 – Exemple de contingut relacional - Continguts personals L’usuari pot afegir el seu propi contingut multimèdia personal (fotos, vídeos, arxius de música), que es transforma en continguts televisius.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 28 /89
  28. 28. Figura 21 – Exemples de continguts multimèdia personals - Continguts personalitzats En un entorn IPTV es poden oferir continguts adaptats a les preferències o perfils dels usuaris. Per exemple, es poden visualitzar continguts segmentats en funció del codi postal o el lloc geogràfic (com la previsió meteorològica, els esports, les notícies, etc.). Figura 22 – Exemples de continguts meteorològics en funció de la localització de l’usuari - Continguts “encapsulats” (“widgets”)[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 29 /89
  29. 29. Els “widgets” són petites aplicacions amb dades que s’actualitzen des de la web.Aquests “widgets” són contenidors que poden oferir tot tipus de contingut:informació del temps, borsa, esports, fotos, vídeos, etc. Figura 23 – Exemples de “widgets” de Samsung, Intel i Yahoo! Figura 24 – Exemple de “widget” de YouTube[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 30 /89
  30. 30. Figura 25 – Exemples de “widgets”: informació de perfil, informació borsària i Flickr (fotografies)4 ANÀLISI DE MERCAT4.1 Mercat espanyolL’èxit de l’oferta dels operadors de telecomunicacions per oferir IPTV depèn en granmesura de l’aposta prèvia que van fer per la banda ampla, la qual constitueixl’autèntica via de creixement dels operadors.A l’estat espanyol el nombre de llars amb accés a banda ampla creixsostingudament.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 31 /89
  31. 31. Figura 26 – Número d’abonats de banda ampla a Espanya. Font: CMTL’abonament de llars espanyoles a la banda ampla té un creixement sostingut,malgrat que el preu mitjà de les línies està molt per sobre de la mitjana europea. Figura 27 – Comparativa en euros d’ofertes d’ADSL (10 o més Mb)[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 32 /89
  32. 32. Catalunya és la comunitat amb més connexions de banda ampla. Pel que fa a lacomparativa amb el cable, podem veure que la penetració de l’ADSL està molt mésestesa a totes les comunitats autònomes. Figura 28 – ADSL vs. cable per comunitats autònomes. Font: INE (Instituto Nacional de Estadística)A Catalunya l’any passat es va arribar al 47,5% de les llars cobertes amb bandaampla.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 33 /89
  33. 33. Figura 29 – Banda ampla a les llars catalanes. Font: FOBSIC i Idescat a partir de l’INEA nivell espanyol, dins del mercat de servei de banda ampla, l’operador dominant almercat és Telefónica, amb molta diferència amb la resta de competidors.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 34 /89
  34. 34. Figura 30 – Quota de mercat per ingresos. Font: CMTPel que fa a la IPTV, actualment moltes companyies aposten molt fort peldesenvolupament d’aquest tipus de serveis. A Espanya el nombre d’usuaris d’IPTVno ha deixat de créixer des que es van posar en marxa els primers serveis el 2005.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 35 /89
  35. 35. Figura 31 – Nombre de subscriptors de serveis de televisió de pagament a Espanya. Font: 2009 Informa Telecoms & MediaEl ritme de creixement dels serveis d’IPTV és molt més ràpid que qualsevol altre de lesplataformes de televisió de pagament convencionals.4.1.1 Serveis IPTV a EspanyaA Espanya hi ha 3 serveis principals d’IPTV. • El servei de Telefónica, Imagenio, és el líder del mercat IPTV amb diferència: a finals del 2088 tenia més de 600.000 subscriptors. • France Telecom competeix amb Telefónica comercialitzant el servei Orange TV. És l’estrella comercial del grup i actualment té 99.000 subscriptors, gairebé el doble dels que tenia al maig de l’any passat. • Jazztel, que els segueix amb molta distància, va llançar el seu servei Jazztelia TV al març del 2006 i a finals de l’any passat tenia 8.500 subscriptors.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 36 /89
  36. 36. Imagenio és el nom comercial del servei d’IPTV que ofereix Telefónica España através de la tecnologia ADSL. És líder en el mercat espanyol i és el segon servei mésfort d’Europa. Aquest servei es promociona dins de la seva oferta “triple play”(Televisió, ADSL i trucades).Les modalitats comercials d’Imagenio són: - Trío Imagenio Familiar + ADSL 6Mb amb antivirus + trucades Quota Trío 52,90 € + lloguer descodificador 6,50 € + manteniment línia Telefónica 13,97 € = 73,37 € + IVA - Trio Imagenio Familiar + ADSL 10Mb amb antivirus + trucades Quota Trio 56,90 € + lloguer descodificador 6,50€ + manteniment línia Telefónica 13,97 € = 77,37 € + IVA - Modalitat de Trio Futura Quota 85,90€ + Manteniment línia Telefónica 13,97€ = 99,87€ + IVAL’oferta bàsica d’Imagenio consta de 65 canals de televisió i 15 canals d’àudio ambemissió en obert.El servei d’Imagenio va ser llançat el 2004, amb una oferta de més de 60 canals,amb continguts nacionals i internacionals. El 2007 van llançar un servei de videoclub,el servei de vídeo a la carta. A l’abril del 2007 van arribar a acords amb estudis deHollywood i productores espanyoles. Aquests acords es van traduir en una llista deproveïdors de continguts com Buena Vista, Warner Bros i Paramount.Les modalitats de pagament són diverses: pagament per visió pel que fa aesdeveniments esportius o documentals, possibilitats de subscripció a sèries detelevisió completes i abonaments mensuals de diferents gèneres (videoclips). Elcinema funciona com un servei de vídeo a la carta.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 37 /89
  37. 37. Ofereixen el servei “Shift TV”, que permet gravar continguts i l’opció d’aturar iretrocedir l’emissió; això vol dir que el descodificador porta incorporat un disc dur(PVR) amb una capacitat de 160 Gb.Un servei interessant és “Te lo perdiste”, que dóna la possibilitat de recuperarqualsevol contingut emès fins una setmana abans per diferents canals (Telecinco,TVE, La 2 i Cuatro, amb anuncis inclosos), sense haver de demanar al descodificadorque gravi cap programa. Figura 32 – Captura del servei IPTV Imagenio de TelefónicaTelefónica té el repte d’enfrontar-se als gegants de la televisió de pagament aEspanya: ONO i Digital Plus. Els continguts en alta qualitat (HD) podrien convertir-seen un bon ganxo per atreure usuaris, malgrat que dependrà de l’extensió de lacobertura de fibra òptica, i actualment Telefónica va per darrere de Digital Plus.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 38 /89
  38. 38. Orange TV és la plataforma d’IPTV que ofereix France Telecom a través del seuoperador Orange. Es pot accedir als seus serveis a través de les ofertes “triple play”.Té amb un pack inicial de canals i un altre d’ampliat, que conté sèries, documentals,música, programació infantil; canals com Fox, AXN, Calle 13, Paramount Comedy,Cartoon Network, etc. A més, ofereix un canal d’adults (Playboy) i canals interactius:Oh!Music, on es poden votar vídeos musicals i enviar dedicatòries, i El Tiempo, perconsultar les previsions meteorològiques a Espanya.Les modalitats comercials són: - Todo en uno: línia + ADSL màxima velocitat + trucades + televisió 34,95 € + IVA = 40,54 € - Línia + ADSL 6 Mb + trucades + televisió 24,95 € + IVA = 28,94 €En aquestes ofertes el lloguer del descodificador no es paga a part, sinó que estàinclòs dins de les quotes.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 39 /89
  39. 39. Figura 33 – Captura del servei IPTV Orange TV de France TelecomS’ha de dir que el servei de televisió que ofereix Orange encara té molts aspectes permillorar. La inestabilitat que té n’ha limitat el creixement en moltes ciutats. De totamanera, les expectatives de futur de la plataforma són importants, és una opció en clarcreixement. De moment han decidit apostar fort millorant els continguts i la inclusió denous serveis. La seva aposta més clara sense dubte són els preus, ja que ofereixen undels “triple play” amb més bona relació qualitat/preu del mercat.Jazztel també ofereix serveis de televisió IP en el seu portal Jazztelia TV. S’hi potaccedir a través d’ofertes “triple play”. És una opció poc representativa en el mercatde la televisió de pagament pel que fa al nombre de subscriptors. Segons les últimesdades publicades per la CMT, Jazztelia té 8.298 clients a tot Espanya. El projecte,que va néixer el 2006, gairebé no ha canviat pel que fa a continguts i equipament.El descodificador s’ofereix en modalitat de lloguer i sintonitza TDT i té funcionalitatsde PVR. Té una oferta de 40 canals distribuïts en diversos paquets i també una zonavideoclub (vídeo a la carta). També tenen paquets de canals temàtics (futbol,dibuixos animats, documentals, etc) i canals a la carta.Les modalitats comercials de Jazztelia són: - Línia + ADSL + trucades + televisió (pack bàsic) 13,45 € + 29,95 € + 11,55 € + 6 € (lloguer descodificador) + IVA = 69,11 € - Línia + ADSL + trucades + televisió (pack bàsic) 13,97 € + 29,95 € + 11,55 € + 6 € (lloguer descodificador) + IVA = 69,63 € Pack Latino = 2,90 € + IVA = 3,10 € Pack Adulto = 9,45 € + IVA =10,11 €[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 40 /89
  40. 40. Jazztel ha de fer front a un mercat molt competitiu com és el de la televisió depagament, amb un projecte que va néixer amb fortes ambicions però que actualmentes troba del tot estancat. El seu gran atractiu es basa en la qualitat i la velocitat del’ADSL, així com en la possibilitat de configurar el perfil de sincronització per navegarfins i tot mentre es veu la IPTV, una possibilitat que tenen el seus competidors enaquesta tecnologia. Per contra, el canvi de canal és un del més lents del mercat i laqualitat de les seves emissions també reben bastants crítiques.4.2 Mercat internacionalActualment, l’Europa occidental lidera de forma contundent el mercat d’IPTV a nivellinternacional. En segon lloc es troba la zona d’Àsia-Pacífic i, amb molta distància, lasegueixen els Estats Units. Figura 34 – Nombre de subscriptors de serveis IPTV. Font: Informa Telecoms & Media[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 41 /89
  41. 41. Figura 35 – Nombre global de subscriptors de serveis IPTV per regió. Font: World Broadband Information ServiceEn els primers llocs dels països que lideren el mercat de la IPTV hi ha França (com alíder mundial indiscutible), seguida dels Estats Units, la Xina, Hong Kong, Corea iEspanya, que ocupa el sisè lloc. Figura 36 – Els 20 mercats principals d’IPTV. Font: World Broadband Information ServiceEls operadors d’IPTV més importants estan liderats en les primeres dues posicionsper francesos (Free i France Telecom), seguits d’un de nord-americà (Verizon[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 42 /89
  42. 42. Communications), i en quarta i cinquena posicions dos d’asiàtics (PCCW i HanaroTelecom). La companyia espanyola Telefónica apareix en vuitè lloc. Figura 37 – Els 20 operadors principals d’IPTV. Font: World Broadband Information ServiceL’índex de creixement de la IPTV reflecteix fortes diferències entre els països acausa del tipus d’infraestructures, preus, regulació, competència i la cultura detelevisió de pagament que té cadascun. Figura 38 – Mapa de plataformes d’IPTV. Font: Fundación Telefónica[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 43 /89
  43. 43. Pel que fa a l’Europa occidental, actualment són set els països que tenen una fortapresència en aquest mercat: França, Bèlgica, Itàlia, Holanda, Noruega, Espanya iSuècia.França deu el lideratge a la forta política reguladora que va permetre que elsoperadors poguessin tenir un control més gran sobre els seus serveis i la possibilitatde desenvolupar tecnologies com l’ADSL2+, sense haver de dependre de lesempreses de telecomunicacions oficials. Això va provocar que apareguessin tresoperadors (Free, Neuf Cegetel i France Telecom) i, per tant, una lluita competitivaque va afavorir una política de preus molt interessant per als usuaris. Tots aquestsoperadors ofereixen ofertes de “triple play” al voltant de 30 euros al mes.France Telecom ofereix el servei IPTV Orange TV, tant a França com a Polònia iEspanya.Més de 200 canals de pel·lícules, documentals, programes, dibuixos animats, etc.Inclou serveis d’HD i vídeo a la carta.En països com Alemanya i el Regne Unit, el mercat és molt diferent: en tots doscasos, els usuaris són més reticents a la televisió de pagament perquè l’ofertagratuïta és bastant àmplia i la de televisió per cable té una penetració molt important.A Alemanya, Deutsche Telecom ha hagut d’abaixar els preus dues vegades permirar d’atreure usuaris.El principal proveïdor és Deutsche Telekom amb T-Home Service. El serveix ofereixmés de 60 canals, tant públics com privats. Alguns dels serveis disponibles són laqualitat HD, vídeo a la carta i arxius amb contingut audiovisual. El preu varia peròronda els 65 euros al mes.La política de descomptes per incentivar el mercat ha estat molt agressiva a Suècia,on l’empresa de telecomunicacions TeliaSonera ha ofert el serveis bàsics d’IPTV defranc com a part d’una oferta de “triple play”. TeliaSonera s’ha expandit a Estònia iLituània i l’any passat va expressar interès per establir-se a Finlàndia, on ja hi ha unservei de televisió per cable. Té 300.000 usuaris a Suècia i 50.000 a Estònia, i aLituània ha llançat un servei de vídeo a la carta en associació amb Disney iDiscovery.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 44 /89
  44. 44. Al Regne Unit, la presència d’un fort proveïdor de televisió de pagament, NewsCorporation’s Sky Television, ha fet que sigui difícil que British Telecom o qualsevolaltra companyia del sector hagi pogut fer-se un lloc al mercat. A finals dels anys 80es va llançar Sky TV (televisió per satèl·lit) en un entorn amb un nombre limitat decanals gratuïts i sense cultura de televisió de pagament. Va guanyar molta força iquota de mercat a finals dels anys 90 mitjançant els drets dels partits de futbol. Vaadquirir l’ISP Easynet per poder oferir una oferta “triple play” als usuaris i, així,assegurar-se que poguessin accedir a serveis d’Internet d’alta velocitat.British Telecom ofereix BT Vision, que conté 40 canals més un servei de vídeo a lacarta de pel·lícules de lloguer. El descodificador és híbrid TDT-IP i contéfuncionalitats de PVR amb una capacitat de 90 Gb.BelgacomTV, un dels serveis d’IPTV a Bèlgica, ha tingut un èxit considerable arrande l’encert en les seves ofertes de programació i a finals del 2007 tenia més de250.000 subscriptors. A més d’adquirir els drets de la lliga de futbol tres anys abansdel seu llançament, el 2005, va arribar a un acord amb Warner Bros per oferirdeterminades pel·lícules d’estrena a la carta al mateix temps que es publicaven enDVD. Els continguts han estat un factor clau en l’èxit d’aquest servei. Cal dir que hancrescut més en la part del sud del país, ja que no hi ha cap operador de cable.A Itàlia, malgrat que no hi ha indústria de televisió per cable, no ha triomfat. Fastwebva ser un dels primers a oferir serveis d’IPTV, però només ha aconseguit 170.000usuaris en 6 anys d’existència. La televisió digital terrestre, que combina accésgratuït amb una opció de pagament per a determinats esdeveniments (normalmentpartits de futbol), ha obtingut molt més èxit.Telecom Italia té Alice Home TV; a més d’Itàlia, el servei també és accessible aFrança, Alemanya i Holanda. Ofereix més de 53 canals, inclou Sky, MTV i VH1, itambé servei de vídeo a la carta.Altres zones que val la pena comentar per les grans previsions de creixement són elsEstats Units i Àsia.Als Estats Units hi ha una gran penetració de la televisió de pagament per cable isatèl·lit des de fa anys i una gran competència entre els operadors. Per tant, és unmercat difícil per a la IPTV. Els operadors es veuran obligats a oferir una oferta que[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 45 /89
  45. 45. millori com miren els usuaris la televisió per tal que migrin a aquesta tecnologia.Actualment la majoria d’ofertes d’IPTV són rèpliques del model de negoci de latelevisió per cable.El 2004 hi havia 17.000 subscriptors i a finals del 2007 la xifra va augmentar finsarribar als 1,6 milions, segons dades de Pyramid Research, La previsió és que afinals del 2011 s’arribi als 10,4 milions de subscriptors; el 60% d’aquests usuarisestan connectats via fibra òptica. El creixement del mercat de la IPTV als Estats Unitsestà molt lligat al desplegament de la fibra òptica.Els principals operadors de serveis IPTV als Estats Units són AT&T i Verizon.AT&T ofereix U-Verse TV, amb 300 canals, que inclouen les principals cadenesamericanes (HBO, Showtime, Cinemax i Starz). Dóna serveis de VoD, PVR i HD. Elspreus dels paquets oscil·len entre 59 dòlars i 119 dòlars al mes. El servei d’HD costa10 dòlars addicionals. Cobreixen diferents ciutats dels estats de Califòrnia, Texas,Connecticut, Wisconsin i Indiana.Verizon té el servei FiOS TV, que ofereix 200 canals, inclosos d’internacionals.Tenen serveis de VoD, HD i PVR. El preu és aproximadament de 40 dòlars al mes,però varia en funció de la localització.Àsia és la zona del món on la implantació de la banda ampla ha estat mésgeneralitzada. Es considera que Corea, la Xina, el Japó, Taiwan i Singapur són elspaïsos més avançats en aquesta àrea. Amb una demanda que ha crescut de maneraexponencial, la necessitat d’un servei més bo és la raó per la qual les autoritats hanfet un esforç per facilitar una televisió de qualitat als habitants.El mercat IPTV va tenir un bon inici liderat per PCCW a Hong Kong, però el nombrede subscriptors no ha crescut tan ràpidament com s’esperava per problemesreguladors i per la baixa penetració de la banda ampla en alguns mercats importants.Però aquests problemes es van superant i la IPTV va creixent a més bon ritme.El 2008, el govern de la Xina va voler incentivar la indústria de la televisió digital i,gràcies a una promoció de China Telecom, el nombre de subscriptors va créixer finsal 100% d’un any a l’altre.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 46 /89
  46. 46. L’expansió econòmica en què es troba aquesta part del món, sumada a la majordemanda dels usuaris, ofereix un entorn magnífic per a l’adopció generalitzada de laIPTV. Tot sembla indicar que aquesta tecnologia acabarà imposant-se, però abanss’hauran d’establir normes tècniques i millorar la qualitat i les opcions per a l’usuari, amés de crear un model empresarial sòlid.4.3 Negoci i serveisTal com es comprova en analitzar l’estructura del mercat de la IPTV a Espanya, elsoperadors que el lideren són empreses de telecomunicacions. Telefónica, Jazztel oFrance Telecom han estès la seva oferta de serveis al camp dels contingutsaudiovisuals, al costat dels ja tradicionals serveis de veu i transmissió de dades. Lesraons d’aquest protagonisme són degudes, per una banda, a la fortalesa financera deles empreses de telecomunicacions davant de les empreses de mitjans (acostumen aestar molt menys capitalitzades), i, per altra banda, al domini que tenen de les xarxes,que les situa en una posició de privilegi per controlar els continguts que hi circulen (iencara més si, com en el cas de Telefónica, tenen una posició dominant al mercat).Això posa en evidència el fenomen de convergència entre el sector audiovisual, lainformàtica i les telecomunicacions. Per això molts d’aquests serveis s’ofereixen alsusuaris mitjançant les ofertes “triple play” (veu, Internet i televisió).Alguns moviments corporatius, com ara la compra d’Amena per part de FranceTelecom i el canvi d’identitat corporativa en Orange, i estratègies d’integració deserveis d’altres operadors mòbils, com Telefónica Movistar, podrien originar una ofertacomercial de serveis quàdruples (“quad play”), que afegeixen la telefonia mòbil alsserveis ja consolidats de televisió, Internet i veu des d’un terminal fix.Com a model de negoci principal, els operadors llancen aquest tipus d’ofertes percaptar el màxim nombre de subscriptors i obtenir ingressos directament dels usuaris. • Triple play Connexió d’alta velocitat a Internet, veu i servei de televisió (IPTV). • Quad play[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 47 /89
  47. 47. Connexió d’alta velocitat a Internet, veu i servei de televisió (IPTV) i telefonia mòbil.Però, a més d’obtenir ingressos directament dels usuaris, els continguts i serveis ofertsa través de la IPTV tenen altres vies per extreure beneficis: - Continguts de pagament • Subscripcions A més dels paquets de canals que van inclosos per defecte quan es contracta una oferta d’IPTV (per exemple, mitjançant “triple play”), ofereixen uns canals anomenats “premium”. El model és la subscripció mensual per poder accedir a aquest paquets de canals addicionals. • Lloguer El contingut es paga i està disponible per ser visualitzat durant un temps limitat; després d’aquest temps es torna inaccessible. • Pagament per visió[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 48 /89
  48. 48. L’usuari paga de forma puntual per un determinat esdeveniment, servei ocontingut. - Continguts lliures i ingressos per publicitat Correspon a un model de negoci tradicional, els continguts són oferts de manera gratuïta i s’hi afegeix publicitat per rendibilitzar-los. Aquest model requereix d’un determinat nombre d’usuaris perquè pugui ser viable. - Publicitat dirigida La IPTV permet dirigir la publicitat a una audiència determinada o fins i tot a usuaris de manera personalitzada. Com que l’operador de xarxa és capaç de determinar els perfils dels usuaris, el proveïdor de continguts vendria tota la publicitat dels seus canals i en pagaria una part a l’operador per oferir-la a l’audiència adequada. Aquest model de negoci podria crear valor per a tota la cadena; els anunciants aconseguirien una relació més bona amb el consumidor, els creadors de continguts millorarien la relació amb els anunciants i els operadors també, perquè suposa una font d’ingressos que no prové directament de l’usuari. L’usuari, en veure publicitat personalitzada en funció dels seus interessos, també estaria més satisfet. - Ofertes personalitzades La personalització del missatge, en el fons i la forma, augmenta l’eficàcia de les accions de comunicació. Es tracta d’oferir una oferta a la mida de cada perfil d’usuari per tal d’incrementar l’efectivitat i, per tant, els beneficis.S’ha de remarcar que els serveis de vídeos a la carta afecten a la manera en què elcinema explota el seu negoci. S’estan reduint les finestres, el temps específic per al’explotació d’obres audiovisuals (la primera finestra d’una pel·lícula és l’estrena en unasala de cinema i la segona comença passats tres mesos, i no abans de la venda en[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 49 /89
  49. 49. DVD). Actualment, es ven simultàniament l’estrena d’una pel·lícula en DVD i ladescàrrega mitjançant els serveis de vídeo a la carta.Pel que fa als serveis interactius, de moment no es conceben com un valor diferencialrespecte a la competència i l’aposta per a aquests encara resulta molt limitada aaplicacions de la gamma més bàsica. Tan sols Imagenio ha avançat una mica enaquest camp i, a més, ha orientat una part de l’oferta cap a serveis que puguin generaringressos per si mateixos, com el comerç electrònic, el vídeo a la carta o el pagamentper visió. Figura 39 – Previsió de beneficis dels serveis d’IPTV pel 2012. Font: Informa Telecoms and MediaTant el control sobre l’accés als continguts com la capacitat de comunicacióbidireccional entre l’usuari i l’operador permeten models de negoci directamentrelacionats amb el contingut ofert. És a dir, que el contingut es converteix en unelement clau del negoci, seguint el camí dels entorns de televisions mésconvencionals. La qüestió és quin tipus d’empresa, organització o aliança dominarà enaquest proveïment de continguts a l’usuari.Podem dir que estem en una fase inicial i, per tant, és aviat per a aquest mercat. Peròel que sembla evident, i és un canvi molt important pel que fa als rols dels actors[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 50 /89
  50. 50. implicats, és que la convergència difumina les fronteres i les diferències de lesempreses de telecomunicacions, radiodifusors i empreses d’Internet.4.4 Prospectiva de mercatLa tendència del sector de la IPTV és de creixement, però cada consultora elquantifica amb xifres molt diferents. El grup Informa Telecoms & Media preveu que el2012 hi haurà 38,4 milions de llars amb IPTV, però potser és una estimacióconservadora, perquè IMS Research estima que n’hi haurà més de 52 milions i ABIResearch que s’arribarà als 70 milions i el 2013, als 90 milions. Figura 40 – Previsió del nombre de subscriptors IPTV 2007-2013. Font: ABI ResearchSegons aquesta última consultora, l’Europa occidental continuarà sent líder en elmercat global de la IPTV fins al 2011, malgrat que a poc a poc es veurà superada permercats emergents com la Xina, l’Europa de l’Est i Rússia, que estan experimentant ungran creixement.Algunes fonts vaticinen que el 2012 Europa continuarà sent la regió líder. Tanmateix,s’estima que Àsia creixerà a una velocitat considerable, especialment a la Xina, l’Índia iCorea. De fet, arran de l’augment de la penetració de la banda ampla en aquesta àrea,les previsions indiquen que Àsia sobrepassarà Europa entre el 2012 i el 2013.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 51 /89
  51. 51. Figura 41 – Previsió distribució televisió de pagament el 2012. Font: Informa Telecoms & MediaAls Estats Units, els serveis IPTV que ofereixen els operadors Verizon i AT&T creixena un ritme superior a l’esperat. Tot sembla indicar que el 2012 aquesta zona tindrà dosdels proveïdors més grans de serveis d’IPTV, ja que és un mercat on la televisió depagament ja fa anys que està implantada i hi ha molta competència.Management Research Group espera que el nombre de subscripcions passi dels13,5 milions del 2007 a 72,6 milions el 2011, amb un ritme de creixement anual delmercat del 40%. Les seves estimacions de beneficis per a aquest any se situen entre2.100 i 2.500 milions de dòlars (entre 1.428 i 1.700 milions d’euros).[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 52 /89
  52. 52. 5 CONSIDERACIONS TECNOLÒGIQUES15.1 IntroduccióLa distribució de serveis multimèdia per Internet es molt popular avui en dia,principalment gràcies als avenços sobre codificació i distribució de contingut en tempsreal; no obstant, en un entorn “open Internet”, és a dir, sobre Internet oberta sensexarxes tancades i controlades, encara es topa amb diversos problemes.En aquest apartat s’aborden les tecnologies i els protocols relacionats amb els serveisde televisió sobre IP per entendre quins són els colls d’ampolla i quins estàndards estreballen per superar-los.Internet, la xarxa d’ordinadors més gran del món, es compon d’una col·lecció dexarxes, ordinadors i elements d’encaminament que permeten la interconnexió d’equipsinformàtics. Figura 42 – Esquema d’una transmissió per InternetPer poder entendre com es fa una emissió en directe o per encàrrec, repassaremconceptes de xarxes com el “unicast” o “multicast”.A continuació parlarem de protocols que permeten fer un “streaming”, així com altrestecnologies que poden influir a l’escenari alineat amb els objectius del projecte.La teoria de xarxes es basa en el model de la torre OSI per poder endreçar tots elsprotocols de xarxa existents. D’aquesta manera podem destil·lar perfectament en unentorn client–servidor els diversos passos intermedis que al final permeten veureaplicacions en un dispositiu de xarxa (PC, “set top box”, etc.) a alt nivell, fins arribar a1 N. A. El contingut d’aquest apartat no ofereix una recerca exhaustiva de les solucions adoptades el diad’avui en el mercat, sinó que centra l’atenció a explicar les tecnologies o els condicionants que podenestablir les bases per assolir un escenari d’acord amb els objectius del projecte.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 53 /89
  53. 53. disseccionar els paquets que viatgen per la xarxa o per quin mitjà físic es transportad’extrem a extrem.Sobre aquesta base, els propers punts s’agrupen en tres nivells: serveis, distribució iconnexió. Serveis: • DVB-IP Distribució: • Unicast • Multicast • P2P • Protocols “streaming” Connexió: • Opcions de connexió a Internet per part del ciutadà Figura 43 – Torre OSI5.2 Serveis Serveis Distribució[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 54 /89
  54. 54. ConnexióEn aquest apartat de nivell superior, explicarem el DVB-IP com a protocol que dónasolucions a molts nivells per poder tenir un servei de televisió per IP.5.2.1 DVB-IPLes xarxes IPTV comercials shan desplegat en major o menor grau en diversospaïsos. Molts no utilitzen les tecnologies estàndard per oferir una gamma de serveiscom ara televisió, serveis interactius, “video on demand”, etc.DVB-IP és un estàndard obert creat per la Digital Video Broadcasting (DVB), unaorganització que promou estàndards acceptats internacionalment de televisió digital,per a la transmissió de serveis multimèdia utilitzant la infraestructura de la xarxa IP.Aquest protocol conté les característiques que permeten oferir una “sintonització IP”.És a dir, igual que en digital o analògic, s’ha de sintonitzar el receptor per rebretelevisió; el mateix procés d’inicialització s’ha de fer en un receptor IP.Característiques principals: • Ofereix les especificacions per al transport de serveis DVB sobre xarxes IP bidireccionals, i amb QoS2 si és una xarxa controlada. o La primera fase està limitada a serveis codificats en MPEG-2 sobre MPEG-2 TS, per cobrir l’emissió de contingut en directe i per encàrrec, és a dir “streaming” sobre IP i els protocols associats que s’han d’utilitzar. Cal destacar que no està exclòs emetre MPEG-4 (HD), sobre MPEG-2 TS. • També s’especifiquen mecanismes de detecció automàtica de servidors que ofereixen contingut a la xarxa (Service Discovery & Selection, SD&S), i a més dóna a conèixer el format de dades que s’ha d’intercanviar entre entitats.2 La qualitat de servei, en un entorn controlat IPTV amb QoS està cobert i es basa en el protocol DiffServ.Això significa que si s’utilitza dins d’una xarxa controlada, es poden marcar els paquets IP i els “routers”han de prioritzar aquest trànsit.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 55 /89
  55. 55. Aquesta metadada que s’intercanvia en la negociació també inclou la definició de còdecs i la numeració lògica de canals.Altres característiques remarcables d’aquest protocol: • Control RTSP per a serveis de VoD i per a subscripció a serveis “multicast”. • Suport per a l’actualització remota del Firmware3 (del “router” que dóna accés i “set top boxes”). • Possibilitat de tenir serveis DVB-IPTV basat en regions (senyalització regional).Què més s’especifica a la norma?Proporciona un conjunt despecificacions tècniques que abasta les àrees següents: • Descobrir les Broadband Content Guides. Ofereixen a l’espectador la guia d’informació que li permet accedir a més informació associada a la programació dels esdeveniments i del contingut disponible. • Defineix un mecanisme opcional de retransmissió, per a la protecció contra la pèrdua de paquets de serveis DVB-IPTV sobre RTP transport.Què queda fora de l’especificació? • Tot està basat en IP versió 4, cap referència a IP versió 6. • No es dóna suport a serveis de transport no basats en MPEG-2 TS. • No es dóna suport específic per a temes d’accés condicional ni protecció de contingut, ni temes de Network Security. • Configuració dels “routers”.Full de rutaA continuació presentem diversos gràfics que mostren la fase i l’evolució de la normaen les diferents versions a mesura que es van especificant més funcions.3 Dins de xarxes controlades en primer lloc, i en posteriors fases s’obre a entorns “open internet”.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 56 /89
  56. 56. Figura 44 – Progressió en l’especificació DVB-IPPublicada la versió 1.4, s’han creat perfils per poder establir diversos nivells decomplexitat en l’aplicació de l’estàndard. Tanmateix, la distribució de contingutaudiovisual evoluciona ràpidament i es presentarà una versió 2.0 de la norma.Ara mateix, la investigació se centra en el següent: • Definició de la tecnologia per oferir un canvi de canal més ràpid. • Comunicació entre xarxes més senzilles, per les solucions n-Play. • Suport a entorns DVB-IPTV híbrids. • Es cobrirà la distribució de contingut comercial a “open Internet”.Els fabricants van incorporant el DVB-IP en els seus productes comercials,progressivament. Fent un cop d’ull a la presència d’aquesta tecnologia, observem: • Alemanya: requerit pels “broadcasters” públics. • França: FT OrangeTV, gairebé 100% compatible. • Espanya: Imagenio (SD&S), parcialment compatible. • Prototips: diversos fabricants de capçaleres i receptors; Nokia-Siemens, Samsung, Sony, Thomson, Cisco, Pace, etc.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 57 /89
  57. 57. 5.3 Distribució Serveis Distribució ConnexióAnem més enllà i, per entendre com funciona una emissió en directe o per encàrrec,repassem conceptes de distribució de contingut sobre xarxes com ara “unicast” o“multicast”.5.3.1 UnicastUnicast es una sessió client-servidor que permet accedir a un contingut personalitzat,vídeo per encàrrec. És a dir, que 4 usuaris poden consultar quan vulguin diferentsinstants del mateix contingut.El resultat, per al servidor és que ha de garantir la sortida de tota la suma de “streams”que li demanen. En el cas que ens ocupa, uns 400 kbps. Figura 45 – Exemple Unicast[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 58 /89
  58. 58. A continuació, es mostra gràficament com pateix el node central que ha de garantir lacobertura de tots els clients. Un pic de demanda pot provocar que el servidor no puguidonar servei. Figura 46 – Càrrega del servidor en un entorn “unicast”5.3.2 MulticastEl “multicast” està pensat per servir a tothom el mateix contingut al mateix temps, és adir LiveTV, amb la particularitat que el servidor no acumula l’ample de banda necessarien funció dels usuaris connectats. En el cas que ens ocupa, 100 kbps. Figura 47 – Exemple “multicast”El servidor té un rendiment constant per abastir 1 o 10.000 usuaris.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 59 /89
  59. 59. Figura 48 – Càrrega del servidor en un entorn “multicast”5.3.3 P2PTecnologia similar a BitTorrent o eMule, però aplicada al “streaming”. El continguts’envia a pocs usuaris que, alhora, actuen com a servidors d’altres o viceversa. • És útil per fer un “live” o una descàrrega amb un cost i escalabilitat òptims. • Per contra, es requereix que el client tingui el “plug in” compatible.El que permet aquesta tecnologia és augmentar la taxa de bits de recepció del clientsobre una tecnologia que permet obtenir un rendiment de la distribució sobre “openInternet” de manera òptima. Figura 49 – Càrrega del servidor en un entorn P2P5.3.4 Protocols de “streaming”[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 60 /89
  60. 60. La majoria de trànsit multimèdia a Internet es fa via descàrrega o “pseudostreaming” iP2P. L’“streaming” és millor per manegar milers de “streams” simultanis i oferir unaresposta flexible a la congestió de la xarxa en una utilització eficient de l’ample debanda i amb qualitat.Abans ha de poder-se veure l’emissió, el contingut s’ha de comprimir perquè en siguiviable la transmissió. En aquest sentit, la codificació adaptativa (o “MBR enconding”)ofereix un ventall de possibilitats per a l’“streaming”. La idea bàsica que hi ha aldarrere és que el mateix clip es codifica a diferents velocitats i es guarda. Llavors,durant l’“streaming” s’adapta la taxa de bits segons la congestió de la recepció. A mésa més, permet cobrir altres dispositius (mòbils) que necessitin menys resolució.Aquesta solució també és pot combinar amb diferents modalitats de distribució. Figura 50 – Exemple de múltiple codificació, adaptació al canalPerò per a l’emissió de clips de gran durada amb qualitat s’han de superar diversosreptes: • Requereixen un ample de banda elevat i estable “end to end” entre servidor i client, per garantir la QoS i no degradar-se per fluctuacions d’ample de banda. • La connexió que tenen els usuaris cap a Internet és diferent. Per tant, una codificació fixa del contingut no és desitjable per poder arribar al nombre més gran de clients.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 61 /89
  61. 61. • L’usuari ha d’esperar per a la reproducció: un temps de “start up” (negociació prèvia client-servidor) i un temps de “buffer” per poder superar els retards deguts a fluctuacions de la xarxa.En les diferents tècniques de “streaming” s’hi implica tant el client com el servidor.Actualment n’hi ha moltes tècniques, com ara: • Real Time Streaming Protocol • HTTP StreamingUtilitzar “caching” o “buffering” complementat amb variació de taxa de bits pot millorarl’experiència de l’usuari reduint les esperes per veure contingut. Al darrere s’obrenmoltes combinacions de protocols possibles.Una solució H.264 sobre RTSP pot ser la correcta per afrontar un “streaming” pur.5.3.4.1 Real Time Streaming Protocol (RTSP)Possibilita a un client controlar remotament un servidor de “streaming”, amb lemissióde comandaments com “play” i “pausa”, i accés per temps a punts del fitxer, allotjat alservidor.El RTSP és un protocol no orientat a connexió. En la majoria dels casos, el RTSP faservir TCP per a dades de control del reproductor i UDP per a les dades d’àudio ivídeo, encara que també pot fer servir TCP en cas que sigui necessari.El protocol és intencionadament similar en sintaxi i funcionament a l’HTTP; enqualsevol cas, el RTSP difereix en un nombre significatiu daspectes de l’HTTP: • El RTSP introdueix mètodes nous i té un identificador de protocol diferent. • Un servidor RTSP necessita mantenir lestat de la connexió, al contrari de l’HTTP. • Tant el servidor com el client poden llançar peticions. • Les dades són transportades per un protocol diferent.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 62 /89
  62. 62. Figura 51 – Comunicació client servidor amb RTSPEl protocol suporta les següents operacions: • Recuperar continguts multimèdia del servidor: el client pot sol·licitar la descripció duna presentació per HTTP o qualsevol altre mètode. o Si la presentació és “multicast”, la descripció conté els ports i les adreces que es faran servir. o Si la presentació és “unicast”, el client és el que proporciona el destí per motius de seguretat. • RTSP funciona principalment sobre UDP i pot tenir problemes amb els tallafocs que tallin aquest trànsit. No obstant també funciona sobre TCP, encara que incorpori més “overhead” de capçaleres. Fins i tot es pot encapsular sobre HTTP Streaming.Exemples de servidors RTSP: Apple’s Darwin Media Server, Real Network’s HelixDNA Media Server, Live555 Media Server, VideoLAN, Microsoft Streaming Server.Exemples de clients RTSP: vlc (utilitza llibreries live555 ), Mplayer (utilitza llibrerieslive555), Real Player, Windows Media Player, versió mòbil de YouTube.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 63 /89
  63. 63. La norma RTSP conté certes ambigüitats; a la pràctica suposa trobar implementacionson no sempre la integració client-servidor és compatible al 100%; potser el servei bàsicde “play” funciona però els “playtricks” no. Per solucionar els problemes amb el NAT iels tallafocs estan desenvolupant RTSP 2.0, refinant les definicions i aportant méscoherència a la norma i fent-ho més fàcil d’entendre. Però no eliminen del tot elsproblemes amb els tallafocs i s’aporten solucions de pas sobre HTTP, per evitar elstallafocs.5.3.4.2 HTTP StreamingEl RTSP és l’estàndard en un entorn IPTV d’emissió, però, en un entorn Internet TVamb menys control, s’adopten solucions com HTTP Streaming (també anomenatpseudo-“streaming” o “progressive download”), perquè no són tan crítiques per alservidor a l’hora de servir el contingut, i pot recuperar-se millor davant d’eventuals tallsde connexió. HTTP Streaming Real Time Streaming Protocol • S’utilitzen servidors web • Requereix un servidor de estàndard “streaming” • Fàcil “set up” • “Set up” més complex • Agnòstic al format del contingut • Servidors diferents per a cada format • Només per encàrrec • Live i per encàrrec • Playback limitat • Control total del playblack • No hi ha control de l’ample de • Control de l’ample de banda banda • Per contingut llarg el cost per trànsit augmenta (x 3) • Pensat per a clips curts • Pensat per a peces llargues Figura 52 – Comparativa HTTP Streaming i RTSP[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 64 /89
  64. 64. 5.4 Connexió Serveis Distribució ConnexióPer últim, parlarem de les connexions físiques que tenen incidència sobre la velocitat ola capacitat de les xarxes a casa dels usuaris. Cal tenir-ho present perquè condicionael servei que es pot oferir.5.4.1 Connectivitat a les llarsA continuació comentem les diferents alternatives tecnològiques de connectivitat abanda ampla disponibles: • Les tecnologies xDSL (que comprenen entre altres ADSL i les variants ADSL2 i ADSL2+, VDSL2 i SHDSL). Aquestes tecnologies sapliquen en bucles de coure. • Xarxes de cable: són xarxes híbrides de fibra òptica-cable coaxial (HFC) i consten duna xarxa daccés basada en fibra òptica que es completa mitjançant cable coaxial a partir dun node de conversió electroòptica fins al domicili dels abonats. • Tecnologies sense fils com WiMAX o LMDS, que permeten la connexió entre els usuaris i la central via ràdio. Es fa servir en entorns rurals. • Accés de banda ampla mitjançant satèl·lit, que permet usar aquest mitjà per al canal descendent. Habitualment és necessari un canal addicional (com un canal telefònic) per al sentit ascendent. • Tecnologies PLC, que permeten fer servir de la xarxa de distribució elèctrica per transmetre senyals de banda ampla. • Accessos basats en xarxes de telefonia mòbil, mitjançant lús de tecnologies com HSDPA. S’ha de dir que aquesta tecnologia està dissenyada per oferir un[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 65 /89
  65. 65. comportament òptim en situacions de trànsit en ràfegues (com laccés a pàgines web), però no és òptima per a algunes aplicacions que necessiten trànsit constant de cabal (per exemple, el servei de videoconferència). • Accessos basats en fibra òptica fins a labonat (FTTH). El desplegament daquestes xarxes pot fer-se seguint dues topologies: o Desplegament punt a punt, on hi ha una fibra (o parell de fibres) assignada a cada usuari entre la central i el punt daccés. o Desplegament punt a multipunt, on hi ha una fibra des de la central fins a un punt intermedi (el divisor òptic) i una fibra per a cada usuari des daquest punt fins al daccés. El primer tram de fibra és, per tant, compartit entre els usuaris.5.4.2 Opcions de connectivitat futuraAnalitzant les possibilitats de futur a l’abast, cal repassar diverses opcions:Millora de capacitat d’accésAl Japó la velocitat que arriba a les llars és tan elevada que es poden fixar objectiusmés ambiciosos en la distribució de contingut. La realitat del nostre entorn és bendiferent i les velocitats que es poden garantir en banda ampla són menors; per tant, elservei a oferir ha d’anar en línia amb la capacitat de la xarxa.A partir d’una línia d’ADSL amb més de 6 Mb es pot garantir l’accés a certs continguts;la qualitat, però, serà baixa i la recepció necessitarà “buffers” per poder tenir un coixísuficient contra oscil·lacions de velocitat. Mai podran ser directes, però es pot arribar aoferir un servei amb un retard acceptable.La propera fornada d’opcions comercials que els operadors posaran a l’abast delciutadà seran VDSL (30-40 Mb) o FTTH (fins a 100 Mb). Aquestes millores obriran unaporta a poder garantir la recepció de vídeo amb més qualitat (HD) a les llars, i fins i tota rebre més d’un canal “unicast” a la mateixa llar, és a dir, a poder tenir més d’un STBreproduint contingut per encàrrec al mateix temps.Aquestes solucions, però, només són possibles en nuclis urbans de gran població.D’altra banda, els entorns rurals sempre tenen amb un cert decalatge de temps de[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 66 /89
  66. 66. solucions de banda ampla amb més limitacions que a les ciutats, per exemplemitjançant Wimax.Millora dels protocolsActualment Internet —és a dir, tota la xarxa global— comparteix un estàndard IPv4. Hiha definida una versió IPv6, però es complicat garantir que absolutament tothomactualitzi el seu equipament perquè sigui compatible. En aquest cas es podriengarantir certes funcionalitats de QoS, però podem dir que Internet es un núvol pled’incertesa i que no podem controlar si estarà garantit “end to end” sota IPv6.Òbviament, si hi hagués una transició cap a IPv6 es podrien obrir nous escenaris on espodria garantir la QoS. A curt termini les possibilitats d’aquesta tecnologia passennomés per l’entorn domèstic. De moment, només existeix a nivell Europeu una xarxade test com http://www.m6bone.net/5.5 Receptors de televisió per IPL’interès del projecte se centra a arribar al televisor via Internet. Per tant, en aquestpunt enumerarem els receptors que tenen connectivitat IP segons la següentclassificació d’entorns: • Tancats • Semioberts • Oberts5.5.1 Entorns tancatsEn aquest punt parlem d’entorns on tot el contingut, la capçalera i els receptors estancasats i controlats per l’operador de xarxa.Aquí identifiquem els descodificadors d’Imagenio, Orange i Jazztel. Cada operadorsubvenciona el cost del receptor, per tant implementa els seus propi “stack” IP. Parlemd’un entorn de “streaming” pur, és a dir RTSP. Ofereixen canals en “multicast”,biblioteca de “pay per view” i interactius.No cal descartar que obrin també la porta a la Internet TV en un futur.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 67 /89
  67. 67. 5.5.2 Entorns semiobertsEls fabricants de televisors irrompen el 2009 en el mercat oferint noves funcionalitats iconnectivitat en xarxa amb el seus dispositius. A causa del protocol DLNA i laconnexió entre dispositius, comencen a integrar connectivitat IP als televisors. Elsegon pas és mostrar contingut que hi ha a Internet.Com a característica comuna, els fabricants tenen cert control sobre les aplicacions oel contingut disponible, d’aquí el nom “semiobert”, en referència al control de lainformació que es publica. Ofereixen portals controlats per les mateixes marques on esdona accés a informació o “widgets”, adaptats per al consum a pantalla.Fabricant Plataforma Accés a vídeo Aplicacions interactiva en líniaSAMSUNG Yahoo! Widgets4 OK YouTube, flickrSONY AppliCast NO RSS WidgetPHILIPS NetTV OK YouTube, TomTom o eBayLG-THOMSON NetCast No • Els Blu-ray accedeixen directament al a YouTube TV • Lloguer DVDPANASONIC VieraCast OK YouTube, Eurosport, Picassa Figura 53 – Comparativa de plataformes de televisors connectats al mónParlem, per tant, d’un mercat vertical de “widgets” per a cada televisor, amb validacióprèvia del fabricant. En aquest sentit, Yahoo! anuncia que gràcies a acords amb Intelofereix una plataforma interactiva en diferents marques de televisor que utilitzen lamateixa CPU.Dins del mercat web hi ha molts còdecs diferents i aquests televisors acostumen aapostar per una llista dels més utilitzats, per cobrir el màxim de mercat al cost mesòptim.4 És possible que SONY/PANASONIC adoptin la solució de Yahoo!-Intel.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 68 /89
  68. 68. Característiques de reproducció de contingut MPEG2, DivX(SD), H.264(HD), VC1(HD),Còdecs (taxa de bits límit ~ 25000 kbps) WMV9(HD)So (taxa de bits límit ~ 320 kbps) MP3, AC3, AAC HTTP, RTSP, RTMP (Adobe), MMSProtocols de transmissió (Microsoft) No disponible actualment (més endavant,DRM sí)Resolució gràfica de les pantalles • Gràfics : 960 x 540 32 bpp • Vídeo: 1.920 x 1.080 32 bppTot i que Flash ha passat a dominar l’“streaming” de vídeo en línia en els navegadorsweb per a PC fins a arribar a un 80%, segueix sent un sistema propietari. El dia d’avuiencara no sha establert en els dispositius electrònics, recelosos d’aquestadependència, i a més a més, aquests sistemes generalment no tenen prou potència deprocessament i memòria per donar suport a lexecució de Flash.Els fabricants principals de xips, com Broadcom, XPSemiconductors iSTMicroelectronics i Intel, han anunciat que suportaran Flash, cosa que fa pensar ques’evoluciona en aquesta direcció.5.5.3 Entorns obertsAmb el terme “obert” ens referim a receptors que no es limiten a un entorn IPTV; pertant, el cost del receptor no l’assumeix l’operador, ni han d’estar controlats pelfabricant, en principi.Dins dels entorns oberts, trobem receptors híbrids de “broadcast” que aprofitenconnectivitat Ethernet i tenen embegut un navegador, que li ofereix llibertat total perconnectar-se a Internet.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 69 /89
  69. 69. Ara bé, els fabricants esperen que les webs adaptin el seu format als televisors perguanyar més visites i publicitat (exemple: YouTube XL).Dins d’aquesta filosofia trobem fabricants com Wyplay o Netgem, que principalmentformen part de l’Open IPTV Forum, i, probablement, en un futur Amino. En repassemles característiques a la taula següent.Media Playback • MPEG1/2, MPEG4 Part 2, MPEG4 Part 10 SD/HD(AVC / H.264), WM9/VC1 SD/HD, Xvid, AVI, ASF, MP4, MKV, ISO, VOB, TS • CAS i DRMXarxa • IP v4, IP v6, DHCP • HTTP/HTTPS, TCP, UDP, FTP, SSL (versió 3.0, 64 and128 bits) • HTML, JavaScript, AJAX. • RTP/RTSP/RTCP, IGMP v2 i v36 CAP A UN MERCAT OBERTL’aparició d’Internet i l’accés a continguts per encàrrec ha revolucionat el consumaudiovisual. Els “broadcasters” es veuen amenaçats per la pèrdua d’audiència davantde l’ordinador. Per permetre els canvis de paradigma i de models de negoci associats,diverses iniciatives treballen en la identificació del nou escenari audiovisual i en lesaccions necessàries perquè aquest escenari nou sigui al màxim d’estàndard i obertpossible.[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 70 /89

×