• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Exemples de recerques IPEC
 

Exemples de recerques IPEC

on

  • 561 views

 

Statistics

Views

Total Views
561
Views on SlideShare
561
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Exemples de recerques IPEC Exemples de recerques IPEC Presentation Transcript

    • ALGUNES RECERQUES DE L’INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA
    • Carnestoltes a Bellmunt del Priorat (1986) IPEC - Inventari patrimoni etnològic Priorat 1994/1997 La processó Carnestoltes dins la processó Arribada dels mascarots al casal Ploramorts Seguici de l'enterrament d'en Carnestoltes Crema d'en Carnestoltes; les ploramorts fan burleta
    • Regnes. Corretges que s'enganxen a l'anella de la serreta o bé del fre i que passen per les anelles passa-regnes del collar i del bastet fins que arriben a les mans de l'home que, gràcies a elles, domina i guia l'animal. Aquestes regnes s'utilitzarien per anar amb tartana. Datació: segle XX. Morisques. Es col.locava damunt del collar d'un animal de càrrega per tal d'animar-la amb el so i el ritme dels picarols. Datació: segle XX. Collar de ròssec. Va col.locat al coll de l'animal i és un dels guarniments més importants. Aquest tipus de collar s'empra per arrossegar, especialment la fusta dels boscos quan, per manca de camins, no hi ha cap altra manera de transportar-la. Datació: segle XX. Cabeçó de cavall o euga. El cabeçó es col.loca damunt del cap de l'animal i és un guarniment important ja que permet al pagès o traginer dominar-lo mitjançant les regnes que, en aquest cas, estan en contacte amb el fre. El cabeçó també impedeix, gràcies a les ulleres, que l'animal vegi la càrrega que porta al darrera. Datació: segle XX. IPEC D - Guarniments Mas Colomer 2000
    • Pintades contra un local de McDonald´s, en el transcurs d’una manifestació pel centre de la ciutat, en el marc de la campanya Tremquem el Silenci (Rompamos el Silencio) Confrontació de manifestants antifascistes amb la policia, en el transcurs de les protestes contra la celabració del 12 d’octubre a la plaça dels Països Catalans (Barcelona, 1999). Barricada en el transcurs de les protestes contra la celebració del 12 d’octubre a la plaça dels Països Catalans ( Barcelona, 1999). IPEC A – Carrer, festa i revolta 2000-2001
    • Grup de nens amb barretina, integrants d'una colla de caramelles, fent beguda a la muntanya. Hi ha qui aguanta una paella, una garrafa, instruments musicals o bé talla pa. C. 1915. IPEC D - Fons Nicolau Coma i Llitjós de Ripoll 2001
    • Quatre ossets (astràgals de xai) i una pilota petita o, si no se'n té, una bola o un altre osset. Obtenien aquests ossets del braó que les mares posaven a l'olla. Els netejaven i els pintaven, normalment de color vermell, fregant-los amb papers de colors que humitejaven. També els feien bullir amb safrà perquè quedessin grocs. S'acostumava a llimar els ossets per les dues cares més estretes en forma de S per facilitar el joc. A Tàrrega els anomenaven "cinquetes". La piloteta de goma la compraven a les merceries. (Any 2000) Cap de mort o silló amb orificis que els infants de Verdú utilitzaven per fer por a la gent. (Any 2001) Diàbolo de propietat d’una informant de Verdú (Urgell), de 77 anys; ella hi jugava quan era petita. (Any 2001) IPEC D - Jocs Tàrrega 2000 IPEC D - Jocs vall del Corb (Urgell) 2001
    • Visita del Cardenal Arriba y Castro a la mina . Situació : Bellmunt del Priorat Grup de gent fotografiats en motiu de la festa de Santa Bàrbara a finals del segle XIX. Situació : Bellmunt del Priorat. Grup de miners de finals del segle XIX . Situació : Bellmunt del Priorat. IPEC D - Mineria industrial Priorat 2003-2004
    • IPEC A - Forns de calç Garrigues 2000/2001
    • IPEC A - Forns de calç Garrigues 2000/2001
    • Moments del cicle vital El bateig. (Tavertet, Osona, anys 70) La comunió. (Vic, Osona, anys 60) El festeig. (Manlleu, Osona, principis dels anys 60) El casament. (L’Esquirol, Osona, any 1944) Servei militar. (Anys 20) Lliurament de diplomes del servei social de la dona. (L’Esquirol, Osona, any 1962) IPEC A - Família i fotografia al Collsacabra 2001/2002
    • Capella o capelleta. Servia per guardar-hi temporalment els sacs de sofre o deixar-hi el càntir. Alguns la utilitzaven per a posar-hi arnes d'abelles. Situació : Torroja del Priorat. Bassot del Toribio. Es tracta d'un bassot de grans dimensions, format per un cos inferior cilíndric, i un cos superior, de diàmetre més reduït -per la qual cosa entre ambdós queda un relleix que s'aprofita per a canalitzar cap a la boca tota l'aigua que cau sobre el bassot-, en forma de cúpula. En la cisterna interior s'observen restes de barrinades. Està orientat cap al sud. Situació : Ulldemolins (Priorat) Vista general d'una casa i corral sota una balma. Situació : Ulldemolins (Priorat) IPEC A - Petjades sobre el coster Priorat 2001/2002
    • IPEC A – La cultura de les herbes a la Vall de la Vansa i Tuixent 2002/2003 Anàlisi del món relacionat amb la recol·lecció i distribució de les herbes medicinals en aquell territori. Des de les antigues trementinaires , dones que feien una migració estacional amb l'objectiu de distribuir aquests productes , fins a la situació actual, en la qual encara es continua la recol·lecció però han canviat els sistemes de comercialització. La recerca posà molt l’accent en el tema de les trementinaires, i en el desmuntatge d’alguns estereotips creats des d’un cert folklorisme idealitzador . Trementinaires d’Ossera. Primera meitat de la dècada de 1920. Arxiu de Pere Ponsà.
    • IPEC A – La cultura de les herbes a la Vall de la Vansa i Tuixent 2002/2003 Detalls del Museu de les Trementinaires: la cuina i el sequer d’herbes. Autor: Jordi Pasques (2002)
    • IPEC A – La casa cerdana: família, relacions econòmiques i arquitectura 2002/2003 Torre Gelabert (Puigcerdà). Autor: Pierre Campmajor. Era de Cal Ponset (Pi, Bellver de Cerdanya). Autor: Pierre Campmajor.
    • IPEC A – Follies d’anada a tornada: Carnestoltes de Barcelona 2003/2005 La recerca Follies d’anada i tornada: aproximació etnohistòrica als Carnestoltes de Barcelona va estudiar els carnestoltes “perifèrics” de la ciutat de Barcelona , els dels barris de Sants (amb Hostafrancs, la Bordeta i el Poble Sec), el Clot-Camp de l’Arpa, el Poble Nou, Gràcia, Ciutat Vella i la Barceloneta. Aquests Carnestoltes eren vistos com festes autènticament populars, en contraposició al Carnestoltes oficial promogut per l’Ajuntament de Barcelona des de 1980, el qual ha estat posat al servei d’una determinada imatge que es vol vendre de la ciutat, pretesament popular i aconflictiva. Un grup de dones decideix disfressar-se de dutxa, compartint esforços en l'elaboració de les disfresses. Autor: Andrés Antebi Cartell del Carnaval de 1985. Autor: Oriol Martí Colom Sortida d'una de les comparses de la Rua Grossa de la Ciutat Comtal. Autor: Adrià Pujol
    • Flors al peu del monolit que recorda als fusilats al Camp de la Bota, espai que avui forma part del complex del Fòrum de les Cultures. IPEC A – Utilitzacions espacials del Fòrum 2004
    • IPEC D – Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar 2006/2007 Jugant a voleibol a la platja, a la dècada de 1960 i en l’actualitat. Fotografies: Família Mestres Vergés / Eulàlia Torra Borràs. Barques de vela llatina i demostració de pesca amb art d'encerclament, amb la participació de gent del poble. Fotografies: Eliseu Carbonell. La recerca tenia per objectiu documentar , d’una banda, els elements materials i patrimonials existents a la platja de Sant Pol de Mar, i de l’altra, els diferents canvis històrics , d’usos i paisatgístics i l’activitat social i cultural actual present en aquest indret. L’anàlisi s’emmarca dins del conjunt de recerques que tracten els usos socials dels espais públics, des d’una perspectiva teòrica de l’antropologia del paisatge. Es partia de la premissa de considerar la platja un espai amb un alt valor cultural en el desenvolupament econòmic i social de Sant Pol de Mar.
    • IPEC D – La jota cantada a les Terres de l’Ebre 2007/2008 Retrat de Joan Batista Ayet. ( Masso). Autor: Desconegut Retrat de Codonyol cantant. A utor desconegut Cinta de casset "Jotes del Baix Ebre“. Autora: M. Carme Queralt Tomás Aquesta recerca aborda el fenomen de la improvisació cantada de jotes a les Terres de l’Ebre, especialment a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Els cantadors , que solien o solen ser pagesos, “ enversen ”, és a dir, improvisen versos cantats sobre una mateixa melodia . Aquesta manifestació musical i cultural ha sofert importants transformacions en el decurs dels darrers anys, tants dels seus aspectes musicals com dels aspectes socials. A banda de tractar aquest procés, la recerca va documentar aquesta tradició musical i va contribuir a la seva conservació i divulgació.