Quadern de Bona Praxi 30: El Medi ambient i la salut

1,540 views
1,456 views

Published on

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a través del Centre d’Estudis Col•legial (CEC) ha editat el 30è Quadern de la Bona Praxi (QBP), aquesta vegada dedicat al Medi ambient i la salut.

El document, que pretén ser una guia de pràctica clínica i una acció de formació continuada, aborda aquesta temàtica analitzant com els factors ambientals (qualitat de l’aire exterior i interior, radiacions electromagnètiques, soroll i nous agents biològics, entre altres) influeixen sobre la salut.

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,540
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Quadern de Bona Praxi 30: El Medi ambient i la salut

  1. 1. Setembre Quaderns 2012 de la Bona Praxi “El medi ambient CONSELL DE COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA i la salut”Edita:30 EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /1
  2. 2. redacció i edició Experts redactors d’aquest quadern Equip redactor: Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) Aquest Quadern és un resum dels dos informes elaborats pel Grup de Medi Ambient i Salut (GMAS) del CAPS els anys 2010 i 2011 per encàrrec del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya i s’ha adaptat a l’estructura editorial dels Quaderns de la Bona Praxi. Coordinador: Josep Martí Valls. Doctor en Medicina. Coordinador del Grup de treball de Medi Ambient i Salut (GMAS) del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. Carme Valls Llobet. Llicenciada en Medicina. Vicepresidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. Clara Mestres Miserachs. Llicenciada en Biologia. Membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. Marc Homs Vallès. Llicenciat en Biologia. Membre del Grup de treball de Medi Ambient i Salut del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. Experts revisors i assessors d’aquest quadern Pilar Arrizabalaga Clemente. Secretària de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Enric Aulí Medallo. Doctor en Farmàcia. Director de serveis d’intervenció i innovació ambiental. Ajuntament de Barcelona. Professor associat. Universitat Politècnica de Catalunya. Ferran Ballester Díez. Coordinador de l’Àrea d’investigació en Ambient i Salut. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Francisca López Crespí. Metgessa especialista en Medicina del Treball. Àrea d’Assistència Tècnica en Prevenció de Riscos Laborals. Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona del Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Julián Márquez Sánchez. Neuròleg i neurofisiòleg clínic. Ex cap de la Secció de neurofisiologia. Hospital Universitari de Bellvitge. Bellvitge (Barcelona). Eduard Rodríguez-Farré. Doctor en Medicina, farmacòleg i radiobiòleg. Professor de fisiologia i farmacologia. CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública. Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. CSIC-IDIBAPS. Comitè editorial dels Quaderns de la Bona Praxi Miquel Vilardell Tarrés. President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Ramon Pujol Farriols. Vocal vuitè de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Jordi Craven-Bartle Lamote de Grignon. Vocal sisè de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Marius Morlans Molina. President de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Alex Ramos Torre. Director del Centre d’Estudis Col·legials del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Edita Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Centre d’Estudis Col·legials. Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. e-mail: cecfmc@comb.cat Direcció editorial: Alex Ramos Torre • Coordinació editorial: Raquel Dolado Murillo Quaderns de la Bona Praxi és una publicació periòdica del COMB, editada pel seu Centre d’Estudis Col·legials des de 1991 i caracteritzada per ser: • Una acció de Formació Mèdica Continuada que promou el Desenvolupament Professional dels metges en benefici dels ciutadans. • Una Guia de Pràctica Clínica que fomenta la Bona Praxi i la prevenció de riscos pofessionals. • Una eina de l’àmbit medicolegal que protegeix alhora el ciutadà i el professional de la medicina. © 2012 COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA. No es pot reproduir cap part d’aquesta publicació, ni emmagatzemar-la en un sistema recuperable, ni transmetre-la per cap mitjà electrònic, mecànic, fotocopiat, en discos, ni de qualsevol altra forma, sense la prèvia autorització per escrit del propietari del copyright. Coordinació gràfica, disseny i impressió: AMBIENT GRÀFIC. Roger de Llúria, 90, baixos. T. 93 459 23 98. 08009 Barcelona. Dipòsit legal: B-46.873-962/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  3. 3. índex Introducció 4 Objectius d’aquest Quadern 5 El medi ambient com a determinant de la salut 5 La contaminació atmosfèrica i la salut 7 El canvi climàtic i la salut 10 La contaminació química i la salut 12 Les radiacions no ionitzants i la salut 21 Aplicacions mèdiques de les radiacions i la seguretat del pacient 27 Recomenacions generals sobre medi ambient i salut 31 Bibliografia 32 EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /3
  4. 4. 1 Introducció La sostenibilitat està canviant la nostra Però hi ha un aspecte encara més impor- societat. Davant d’aquest fet cal que ens tant: Sanitat i sostenibilitat no estan tre- fem una pregunta: estan canviant també ballant conjuntament per definir la nova les ciències de la salut? I si és així, de qui- societat. Les anàlisis que es fan sobre sos- na manera? O potser seria millor plante- tenibilitat a la societat moderna, tenen en jar-nos la manera com la sanitat i la soste- compte aspectes com el canvi climàtic, la nibilitat haurien d’interactuar per definir desertització, la pèrdua de biodiversitat el futur model de societat. De la manera ecològica... però els aspectes de salut com actualment s’actua, s’estan produint estan només parcialment recollits i això contradiccions perilloses, en què canvis provoca greus errors. Posaré només dos que volen millorar la sostenibilitat estan exemples. Els nous vehicles emeten per causant problemes de salut. normativa molt menys diòxid de carboni, per evitar el canvi climàtic; en canvi eme- Veiem uns exemples de com la sostenibi- ten més òxids de nitrogen que és actual- litat està canviant el model actual. Els ve- ment el contaminant més perillós per a la hicles dels nostres carrers ja són diferents, salut en zones urbanes; on eren els crite- cada cop emeten menys diòxid de car- ris de salut quan es va fer la nova norma- boni (un dels causants del canvi climàtic), tiva? Una altre exemple, ara volem utilit- ja no emeten plom, consumeixen menys zar materials fotocatalítics en construcció combustibles, molts són híbrids i alguns, per destruir la contaminació per òxids de fins i tot, totalment elèctrics o amb motor nitrogen, però en atmosferes riques en d’hidrogen. El taxi nou més venut aquest amoníac com les de moltes ciutats, això any és un model híbrid... Els nous edificis incrementaria la presència de partícules consumeixen menys energia, incorporen fines de nitrat d’amoni, igual de perjudi- energies renovables, aprofiten les carac- cial per a la salut, si no es fa d’una manera terístiques del clima local, tenen terrats que eviti aquest inconvenient. verds, no utilitzen materials tòxics... Fins i tot el nou model econòmic que ens ha Per tot això, sembla que el nostre camí de treure de la crisi és l’Economia verda, correcte és el de prevenir i cuidar les amb les seves variants de “Nova revo- malalties d’origen ambiental, però, al lució industrial “ d’en William MacDo- mateix temps, participar en els debats nough, “Economia Blava” d’en Gunter sobre el futur sostenible per aportar els Pauli, el “Capitalisme Natural” d’en Paul criteris de salut a les estratègies i norma- Hawkens... tives relacionades amb el medi ambient i, en definitiva, al futur de la nostra societat. No és lògic pensar que si tot està can- viant, també estan canviant les ciències Enric Aulí Mellado de la salut? Segur que sí i aquest Quadern Director de serveis d’intervenció i in- n’és un bon exemple. Aquí s’analitza com novació ambiental de l’Ajuntament de els factors ambientals: qualitat de l’aire Barcelona exterior e interior, radiacions electromag- nètiques, soroll, nous agents biològics... influeixen sobre la salut. Revisem com prevenir la malaltia controlant aquests as- pectes de contaminació, i com guarir les malalties produïdes.4/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  5. 5. 2 Objectius d’aquest QuadernLa finalitat d’aquest Quadern és fer visi- Volem que aquest Quadern sigui unble l’epidèmia invisible que representa la instrument de sensibilització, de conei-contaminació del medi per a la salut. xement i bona praxi dels metges i met- gesses, fonamentalment els clínics queCom deien els autors del llibre Nuestra dediquen la seva pràctica a atendre per-contaminación interna:1 “Els professionals sones, perquè puguin donar resposta,de la medicina i de les ciències de la salut amb evidència científica quan n’hi hagi,tenen l’obligació moral i l’oportunitat clí- als problemes i les preguntes dels seusnica de fer visible i ajudar a controlar un pacients i orientar la seva tasca de forma-procés que molt sovint és excessivament ció o recerca.invisible: la connexió causal entre deter-minades malalties greus i certs agentsquímics ambientals.” El medi ambient 3 com a determinant de la salutPer molta gent, la salut és encara avui Aquest paradigma de la salut es va esten-sinònim de no malaltia i és amb aquesta dre al món el 1974 quan Marc Lalonde,concepció que es relaciona directament ministre de Salut del Canadà, va presentaramb el sistema sanitari. Això fomenta la al Parlament del seu país un famós infor-medicalització creixent de la vida quoti- me, conegut com Informe Lalonde,2 ondiana i fa que s’oblidin les causes econò- descrivia que els determinants de la salutmiques, socials i ambientals de la salut. es podien agrupar en quatre àmbits:Tanmateix, el professionals que es dedi- - La biologia humana (herència, genètica,quen a la salut pública saben des de fa sexe, edat).molts anys que els determinants de la sa- - Els estils de vida.lut són molts i molt variats i que les pres- - Les condicions del medi ambient.tacions dels sistemes sanitaris assistencials - El sistema sanitari.només poden fer front a una part molt pe-tita dels efectes d’aquests determinants. Una de les limitacions del model plante-Per a la salut, molt més importants que el jat a l’informe Lalonde és que no es té enmateix sistema sanitari, són: les condicions consideració la relació que els factors méssocioeconòmiques de les persones (nivell generals, com les condicions generals so-de renda, educació, habitatge, etc.), els cials, econòmiques, ambientals i culturalsestils de vida personals (alimentació, acti- poden tenir amb altres determinants comvitat física, dependències) i les condicions els serveis sanitaris, l’ambient de treball,del medi on vivim i treballem (aigua de l’habitatge, les xarxes socials o els estils dequalitat, sanejament, residus, contamina- vida. En aquest model, els determinantsció, medi laboral, relacions socials i políti- s’estructuren jeràrquicament, mostrantques, desigualtats de gènere, etc.). les interrelacions que mantenen (Segura EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /5
  6. 6. Figura 1. Model dels determinants principals de salut i les relacions que mantenen, de Dahlgren i Whitehead. Pres de Acheson D, 1998. Benedito A, 2010)3 (Acheson D, 1998)4 i moltes vies, sobretot en els grups de po- té representació gràfica a la proposta de blació més vulnerables, com el fetus, els Dahlgren i Whitehead (Figura 1). nadons, els infants, les dones, els malats crònics, les persones grans i els grups so- A Catalunya, ja fa anys que l’Agència de cials més desfavorits. Salut Pública de Barcelona utilitza als seus informes anuals, La Salut a Barcelona, el Per establir una vigilància sobre la salut model de determinants5 de l’OMS Euro- de la població en relació amb el medi pa i més recentment la mateixa OMS6 va ambient i unes polítiques de prevenció, constituir una comissió de treball sobre cal determinar uns objectius estratègics determinants socials de la salut. Després ambiciosos i uns indicadors clars per po- d’un llarg procés d’elaboració, aquest in- der avaluar. forme va ser presentat a la 62a Assem- blea Mundial de la Salut al maig de 2009 i en van sortir unes recomanacions per als 3.1. La necessària i urgent formació Estats membres, sobretot perquè treba- dels professionals de la salut llin en totes les polítiques, d’una manera i la implicació dels ciutadans transversal, per l’equitat i la millora dels determinants socials de la salut. i ciutadanes És evident que el medi ambient és un de- Difícilment podrem exigir als responsa- terminant cada cop més important de la bles polítics, representants dels interes- salut de l’espècie humana, tant avui com sos de la comunitat, o als tècnics de les per a les generacions futures. Les rela- diverses Administracions, que posin en cions entre medi ambient i salut són com- marxa estratègies i programes de pre- plexes perquè la qualitat de l’aire, l’aigua, venció dels riscos ambientals per a la els aliments, les radiacions, l’ambient salut, si els mateixos professionals sani- urbà, l’habitatge i el lloc de treball po- taris, tant de salut pública com clínics, no den afectar la salut humana a través de tenen coneixement d’aquesta epidèmia6/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI Taula 1
  7. 7. invisible i no estan sensibilitzats per fer la dana en les decisions sobre medi ambientnecessària tasca de prevenció i educació sostenible i salut. Cal entrar plenamentde la ciutadania en aquest tema. en la cultura de la consulta i el debat pú- blic, sense por, abans ja de l’aprovació dePer recuperar el temps perdut, durant plans i projectes o l’aplicació de mesuresla formació universitària de Ciències de amb repercussió ambiental i sobre la sa-la Salut, caldrà establir l’ensenyament lut, per part de l’Administració pública od’aquesta matèria (el Parlament Europeu de les empreses privades”.l’anomenava Medicina del Medi Ambient)i formació continuada per als professio- “En la recerca sobre medi i salut caldrianals en exercici, amb especial èmfasi en preguntar a la ciutadania quins són els te-els professionals d’atenció primària i salut mes que la preocupen o quins creu quecomunitària. és prioritari investigar; això es pot fer mit- jançant consells consultors de ciutadansCom dèiem a les conclusions de l’informe i organitzacions implicades en el tema, odel CAPS 20107“ són imprescindibles la fins i tot mitjançant enquestes públiques,informació, participació i implicació ciuta- com n’hi ha exemples en altres països.” 4 La contaminació atmosfèrica i la salutEl deteriorament de la qualitat de l’aire, són les partícules en suspensió (PM10 ija sigui per causes antropogèniques o na- PM2,5, que són particulate matter) i elsturals, té efectes negatius sobre la salut òxids de nitrogen (NO2), tots els qualshumana i els ecosistemes8,9,10,11 i a escala fonamentalment derivats d’emissions delglobal contribueix al canvi climàtic.12 trànsit rodat i les activitats industrials i de serveis. Les ciutats escandinaves presen-Les causes antropogèniques són les que ten nivells inferiors de PM10 de l’ordre deavui tenen més efectes negatius i han aug- 20 a 25 µg/m3; en ciutats com Berlín, Lon-mentat en les darreres dècades. Aporten a dres o Amsterdam els nivells són de 30 al’atmosfera contaminants com: diòxid de 35 µg/m3, mentre que a Madrid i Barcelo-carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), na els nivells van de 35 a 50 µg/m3 (el límitdiòxid de sofre (SO2), monòxid de nitro- establert per la Directiva Europea és de 40gen (NO), diòxid de nitrogen (NO2), ozó µg/m3 màxim).13 És important destacar que(O3) troposfèric, amoníac (NH3), àcid sul- els límits recomanats per l’Organitzaciófhídric (H2S), partícules de mides i compo- Mundial de la Salut com a no perjudicialssició molt diversa (metalls, compostos in- són < 20 µg/m3.orgànics, compostos orgànics persistents,compostos orgànics volàtils). És la mida 4.1. Estat del coneixementde les partícules el que les fa més o menysperjudicials; les més perilloses són les de Els estudis epidemiològics més actualsmida respirable <10 µm i, sobretot, les fi- sobre els efectes aguts de la contamina-nes <2,5 µm i molt fines <1 µm. ció atmosfèrica sobre la salut ens mostren unes relacions inequívoques i de les qualsAvui, els principals contaminants de cada cop se’n coneix més la importància.14l’atmosfera a les grans ciutats europees EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /7
  8. 8. Es produeix un increment significatiu Estudis més recents, com el realitzat de la mortalitat, el mateix dia i en dies pels investigadors del CREAL (Centre successius, atribuïble a augments de les de Recerca en Epidemiologia Ambien- concentracions de partícules en suspen- tal)23 a l’Àrea Metropolitana de Barcelo- sió menors a 10 µm (PM10). Les concen- na, estimen els beneficis anuals de reduir tracions d’ozó, sobretot a l’estiu, també l’exposició mitjana (només) de PM10, de tenen aquest efecte agut, mentre que l’àrea d’estudi (57 municipis) als valors d’altres contaminants, com el SO2, NO2, anuals mitjans recomanats per l’OMS CO, metalls i altres, tindrien sobretot (20 μg/m3). Aquests beneficis serien de efectes en patologia crònica.15,16,17 3.500 morts menys l’any (representa un augment de l’esperança de vida mitjana La patologia més freqüent que causa de 14 mesos), 1.800 ingressos menys als aquesta mortalitat és la respiratòria i car- hospitals per causes cardiorespiratòries, diovascular. Entre els estudis que cal des- 5.100 casos menys de bronquitis cròni- tacar que aporten aquestes dades hi ha: ques en adults, 31.100 casos menys de l’NMMAPS (The National Morbidity, Mor- bronquitis agudes en criatures i 54.000 tality, and Air Pollution Study) que es va crisis asmàtiques menys en totes les portar a terme a les 20 ciutats amb més edats. Aquestes xifres són escandaloses població dels EUA.13 L’estudi APHEIS (Air si pensem que el nombre de morts per Pollution and Health: a European Informa- accidents de trànsit el darrer any (2009) tion System) de 29 ciutats europees (en- va ser de 450, vuit vegades menys. tre les quals Barcelona),14 i l’EMECAM)15 (Estudio multicéntrico español sobre la relación entre la contaminación atmosfé- 4.2. Mesures de l’impacte en salut rica y la mortalidad) realitzat a les 13 ciu- de les millores de la contaminació tats més importants d’Espanya. atmosfèrica Actualment s’estudien les causes biològi- Hi ha diversos treballs que, ja sigui a ques, fisiopatològiques i toxicològiques través de models o a partir d’estudis d’aquesta constatació epidemiològica, so- epidemiològics de seguiment de grups bretot el paper de les partícules de mida de població, ens aporten mesures dels més petita, partícules fines menors de 2,5 beneficis sobre la salut a partir de diver- µm i d’1 µm. Aquestes partícules passen a sos indicadors. Ja hem vist un treball, el la sang pels alvèols pulmonars i són causa del grup del CREAL de Barcelona, que d’episodis aguts cardiovasculars (que des- quantifica els morts i els afectats per di- encadenen fins i tot infarts de miocardi) i verses patologies que podríem evitar si d’altres patologies (respiratòries, càncers, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona pas- trastorns immunològics, diabetis, tras- séssim dels nivells actuals de PM10 (un torns de creixement i cerebrals en nens, i sol contaminant) als 20 µg/m3, que és d’altres). També s’ha investigat i avui ja se’n el nivell recomanat per l’OMS.24 Aquest té suficients coneixements científics18,19,20,21 grup quantifica la millora en esperança per dir que concentracions menors de con- de vida en 14 mesos, amb aquestes me- taminants, però més sostingudes, produei- sures. xen disminució de la funció pulmonar i pa- tologies cròniques, i hi són més vulnerables En un treball publicat el 2009, Pope25 els nens i nenes,22 les persones fumadores i encara descriu més beneficis en espe- els malalts amb patologies ja existents com rança de vida: fins a 7,3 mesos per cada malaltia pulmonar obstructiva crònica i in- descens de 10 µg/m3 de partícules fines. suficiència cardíaca, que a més llarg termini també són causa de mortalitat.8/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  9. 9. L’any 2000, Samet26 publicava que per espanyoles (amb mitjanes de PM10 > acada descens de 10 µg/m3 de PM10 la 50 µg/m3) les morts prematures evitadesmortalitat general de la població expo- serien de 68 per 100.000 habitants.28sada descendia en un 0,51% i la mor-talitat per causes cardiorespiratòries en El 2009, Mailing29 publica els seus resul-un 0,68%. L’estudi es referia a 20 ciutats tats en 15 ciutats de l’estat de Califòr-dels Estats Units d’Amèrica. nia (EUA) i els guanys en salut per nivell de millora ambiental ja eren més gransDels estudis del projecte APHEIS en 19 que els descrits nou anys abans per Sa-ciutats de la Unió Europea,27 es con- met.24 Per cada disminució de 10 µg/m3clou que, abaixant la mitjana de PM10 en de PM10 hi ha un descens de la mortali-aquestes ciutats a 20 µg/m,3 disminui- tat per totes les causes de 0,70% i perrien les morts prematures en un 43 per causes cardiorespiratòries un descens100.000 habitants. Mentre que amb el de 1,30%.mateix projecte APHEIS en cinc ciutats4.3. Nivells legals segons la Directiva Europeade determinats contaminants atmosfèricsPartícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) Període VALOR 50 µg/m3 Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores no es podrà superar més de 35 ocasions per any Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m3Objectius de qualitat de l’aire per als PM10 d’acord amb el Reial Decret 1073/2002Diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen (NO2 i NOx) Període VALOR 200 µg/m3 de NO2 Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores No es podrà superar més de 18 ocasions per any Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m3 de NO2 Valor límit horari per a la protecció de vegetació* 1 any civil 30 µg/m3 de NO2 Llindar d’alerta** 1 hora 400 µg/m3Objectius de qualitat de l’aire per NO2 i NOx, d’acord amb el Reial Decret 1073/2002* Per a l’aplicació d’aquest VL només s’han de considerar les dades de les estacions representatives de lavegetació que cal protegir.** Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l’aire en una àrea de com a mínim 10km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d’entre aquests dos casos la superfície que sigui menor. EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /9
  10. 10. Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micròmetres (PM2,5) Data Període VALOR VL+MdT de compliment de l’objectiu Valor objectiu 1 any civil 25 µg/m3 01/01/2010 Valor límit 1 any civil 25 µg/m3 29,3 µg/m3 01/01/2015 Obligació en matèria de concentració de 1 any civil 20 µg/m3 01/01/2015 l’exposició Objectius de qualitat de l’aire per al PM2,5 d’acord amb la Directiva 2008/50/CE 5 El canvi climàtic i la salut El canvi climàtic i el seu origen antropo- blació econòmica i socialment més des- gènic estan avui àmpliament demostrats protegides.33 Per aquest motiu i pel fet pel món científic i no caldrà que ens hi que es parla de possibles danys per a la estenguem aquí; els que són variats són salut en anys futurs (és a dir, ara encara els escenaris ens els anys futurs depenent són invisibles) és possible que la ciutada- de si segueixen les tendències actuals nia i els seus polítics no estiguin donant a d’emissions de gasos d’efecte hiverna- aquest problema els tractaments preven- cle (GEH) i la velocitat d’escalfament del tius necessaris (recordem els resultats de planeta o som capaços de posar-hi fre.30 la cimera de Copenhaguen). Vegeu sobre aquest tema els informes del Panel intergovernamental del canvi Els principals efectes sobre la salut vin- climàtic (IPCC) de Nacions Unides i els dran donats pels següents elements:34 informes sobre el canvi climàtic a Cata- - Augment de les temperatures extre- lunya, el primer l’any 2005 promogut pel mes. Calor i fred, associat als efectes de CADS i el segon informe el 2010,31 sobre la contaminació atmosfèrica, donaran la base del mandat fet per la Comissió augments de la mortalitat prematura, Interdepartamental del Canvi Climàtic sobretot de les persones més vulnera- (CICC) de la Generalitat de Catalunya. bles: gent gran, nens i malalts crònics. - Augment dels processos infecciosos Aquests canvis globals al planeta afec- per augment dels vectors i altres causes taran de manera important la salut i la (sobretot al tercer món). qualitat de vida dels seus habitants. De - Disminució de la producció d’aliments i, fet, un panel d’experts organitzat el 2009 per tant, de la nutrició, per disminució per la prestigiosa revista Lancet i la Uni- dels recursos hídrics, pèrdua de terres versitat de Londres, estimava que el can- de conreu (sobretot als grans deltes), vi climàtic serà el determinant de la salut salinització, augment de la temperatura més important al segle xxi.32 I, sobretot, del mar amb disminució de les especies s’incrementaran les desigualtats en salut, comestibles. amb un major impacte negatiu als països - Episodis climàtics extraordinaris amb en desenvolupament i als nuclis de po- les seves conseqüències catastròfiques.10/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  11. 11. - Augment del nivell de l’aigua de mar El problema de la qualitat de l’aire a Ca- amb la pèrdua de terres i desplaça- talunya es dóna fonamentalment a les ments de grans nuclis de població. grans ciutats i l’àrea metropolitana de- Disminució de la capa d’ozó (O3) estra- Barcelona. La causa principal de la con- tosfèric amb més riscos de càncers. taminació de l’aire és el trànsit (privat, mercaderies, transport urbà), un factorEntre aquests efectes els més directes i molt important és l’alta densitat del tràn-aguts són els derivats de les temperatu- sit privat; a Barcelona hi ha 6.100 cotxesres extremes, que ocasionen els “cops de per km2 (París, Londres, Roma 1.500/km2).calor”. Estan descrites 70.000 morts pre- Això vol dir que s’han de treure molts co-matures a Europa degudes a l’onada de txes de les ciutats.calor de l’any 2003.35 Aquest factor es veu agreujat pel tipus deExistia un primer antecedent registrat de combustible emprat pels cotxes (privats imortalitat durant l’onada de calor a la ciu- públics). El 65% dels vehicles que tenimtat de Nova York a l’estiu de 1966. a l’Estat espanyol són de dièsel, molt més contaminant que la gasolina, mentre queEfectes més indirectes i retardats del canvi a Califòrnia només en tenen un 5% i a Lon-sobre la salut són els que fan desaparèi- dres tenen l’objectiu de baixar els vehiclesxer terres habitades i cultivades. Tenim dièsel fins al 10%, el 2020. Caldrà anar re-l’exemple de Bangladesh: el delta del duint aquest tipus de combustible i poten-Ganges ocupa el 80% de la terra de Ban- ciar a la ciutat el cotxe híbrid i elèctric.gladesh, 144.000 km2 on viuen 110 mi-lions de persones. S’estima que si el ni- Una altra font de contaminació at-vell del mar puja un metre, un 17% de mosfèrica a Catalunya són les emis-la terra serà submergida i 11 milions de sions d’indústries i serveis, la producciópersones s’hauran de desplaçar. d’energia, les cimenteres, la crema de residus i biomassa, el port i els aeroports.Pel que fa a la major incidència de càncerde pell per la disminució de l’ozó estra-tosfèric, les xifres varien segons la latitudperò sempre amb una correlació menysozó més càncer (UNEP 1994).5.1. Mesures de reduccióde la contaminació atmosfèricaÉs necessari destinar esforços i recursos ales mesures preventives. Aquestes, al seutorn, suposen una reducció de la despe-sa econòmica tant en l’àmbit sanitari comper l’estalvi de mesures més costosesque s’haurien d’aplicar en el futur. EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /11
  12. 12. Recomanacions de bones pràctiques SOBRE contaminació atmosfèrica i canvi climàtic • Sensibilitzar sobre el problema de la qualitat de l’aire a Catalunya que es dóna fonamentalment a les grans ciutats i l’àrea metropolitana de Barcelona. La causa principal de la contaminació de l’aire és el trànsit. Una altra font de contamina- ció atmosfèrica a Catalunya són les emissions d’indústries i serveis, la producció d’energia, les cimenteres, la crema de residus i biomassa, el port i els aeroports. • És necessari destinar esforços i recursos a les mesures preventives. Això vol dir que s’han de treure molts cotxes de les ciutats i potenciar a la ciutat el cotxe elèctric o híbrid. • Planificar l’urbanisme pensant en la disminució i pacificació del trànsit de vehi- cles, eixamplaments de les aceres, circumval·lacions, increment de zones per als vianants, carrils bici, rutes escolars a peu, increment de les zones verdes, etc. • Promoure flotes de repartiment de mercaderies consorciades i amb combusti- bles nets. • Estudiar la ciutadania i sensibilitzar-la sobre la necessitat de restriccions de tràn- sit en zones puntuals de la ciutat, amb mesures dissuasòries o de prohibició segons la qualitat dels vehicles seguint el model de les Low Emission Zones. • Limitar la velocitat del trànsit en zones d’elevada contaminació per PM i NOx (ciutats i zones metropolitanes de 30 a 60) a 80 km/h, o millor encara velocitat variable controlada, per mantenir el flux homogeni de velocitat, mesura com- provada de disminució de la contaminació, estalvi energètic i disminució dels accidents greus. • Cal exigir informes preceptius del Departament de Salut en llicències d’activitats potencialment contaminants. • Potenciar les energies realment renovables (solar, eòlica, geotèrmica) i l’eficiència energètica, així com la reducció del consum tant en l’àmbit domèstic com indus- trial i als serveis. 6 La contaminació química i la salut L’espècie humana sempre ha viscut utilitzades i, d’aquestes, unes 8.000 són d’extreure productes i substàncies de la sospitoses pel seu possible potencial natura, però a partir del segle passat ha tòxic. anat creixent el nombre de substàncies que han estat transformades o sintetitza- De fet, el que ha de preocupar no és la des de nou pels humans, de tal manera proliferació creixent d’aquestes substàn- que avui trobem més de 100.000 subs- cies sinó la seva seguretat i el seu im- tàncies químiques declarades a la Unió pacte en el medi i la salut humana. L’any Europea i cada any s’hi afegeixen unes 1962 (fa 50 anys) va ser publicat un llibre 5.000 substàncies noves. D’aquestes que podem considerar el precursor de substàncies químiques unes 80.000 són la denúncia científica i ecologista sobre12/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  13. 13. els danys que poden ocasionar molts ment inacceptable i es basa a demostrard’aquests productes: el títol de la traduc- el dany (de vegades, a gran part de lació castellana era La primavera silenciosa, població) i no el risc. Com a resposta ai la seva autora la biòloga americana Ra- aquesta situació preconitzava aplicar elchel Carson. Uns anys més tard, es pu- “principi de precaució”, que vol dir que,blicava un altre llibre titulat en castellà abans d’autoritzar un nou producte quí-Nuestro futuro robado, de Theo Colbon, mic o una nova tecnologia, se n’ha de de-Dianne Dumanoski i Pete Myers, que mostrar de manera raonable la seguretat.també va ser fonamental per a la infor- A més, ens deia el doctor Antó, els efec-mació i la sensibilització ecològica. tes potencials són tan amplis i variables i les reaccions causals tan complexes, queNosaltres, alguns dels autors i assessors els models de recerca actuals no ens ser-d’aquest document vàrem realitzar un veixen, ens calen nous models d’anàlisi.informe, l’any 1980, sobre el tema titu-lat El medi ambient i la salut36 del Grupd’estudi del GAPS, on posàvem de ma- 6.1. Els disruptors endocrinsnifest aquests riscos per a la salut (fa ja Avui sabem que moltes d’aquestes subs-més de 30 anys) i la complexitat d’obtenir tàncies químiques, a més de ser tòxiquesevidències científiques d’aquesta epidè- a determinades dosis, també tenen lamia invisible i, per tant, les dificultats de capacitat de provocar alteracions hor-la intervenció preventiva. monals que poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el crei-Actualment, la situació de risc no ha variat xement i el metabolisme, interferint elgaire (vegeu l’informe de l’OMS a Europa metabolisme normal de les hormones,de l’any 2010).37 Aquest repte de la se- o bé suplantant-les o bé bloquejant-lesguretat i de la intervenció és el que hem i augmentant-ne o disminuint-ne l’acció.de treballar, amb noves recerques, amb Aquests efectes es poden donar ja ambnous models i amb informació i sensibilit- absorcions petites, però prolongades.zació a la ciutadania i als seus represen- Durant dècades els estudis de disrupciótants polítics, per fer visible aquesta epi- endocrina química han canviat els tradi-dèmia creixent. Però no es fàcil; fa trenta cionals conceptes en toxicologia, en par-anys R. Saiegh34 ja deia que ens enfron- ticular el dogma que “la dosi fa el verí”,tem a una visió de la salut i de la malal- ja que hi pot haver efectes a dosis baixestia molt reduccionista, de biologia d’un que no es poden preveure pels efectes aaparell o sistema, sense una visió àmplia dosis més altes.39de les relacions de les persones amb elmedi com un determinant fonamental dela salut; també destacava la dificultat dels 6.2. Els compostos orgànicsmètodes d’avaluació del risc i quines són persistents i la seva acumulacióles “evidències” científiques necessàries en humansi suficients per acceptar la causalitat deldany i poder-hi intervenir. L’any 2009 es va editar un llibre imprescindible per a qui vulgui estudiarJosep Maria Antó, en les jornades sobre l’estat actual del coneixement i ladisruptors endocrins que va organitzar realitat a Catalunya de la contaminacióel CAPS i l’IMIM l’any 1999 a Barcelona per aquests compostos, Nuestradeia38 que el model actual de detecció Contaminación Interna. Al llibre es 40del risc és reactiu —va necessitar dècades publica el treball de recerca lideratper obtenir evidències sòlides—, actua per Miquel Porta (IMIM-UAB) titulat:quan el dany ja està establert, és ètica- “Distribución de las concentraciones EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /13
  14. 14. de compuestos orgánicos persistentes dissolvents, etc. Molts d’aquests produc- (COPs) en la población general de tes són compostos orgànics persistents, Catalunya. Selección de los principales que ja han estat descrits i que encara que resultados.” És un treball que mesura sigui a dosis petites poden anar-se acu- les concentracions de 19 COP en la mulant a l’organisme. Molts d’aquests sang d’una mostra representativa de la productes químics poden actuar com a població de Catalunya. tòxics, produir al·lèrgies (el més freqüent) i altres poden actuar com a disruptors en- Els resultats d’aquesta recerca són molt docrins. Alguns d’aquests productes quí- preocupants, perquè entre d’altres con- mics, com els insecticides, són dissenyats clusions es diu: i basen la seva efectivitat en el seu poten- cial neurotòxic. Han produït diferents pa- - Malgrat que la majoria dels 19 com- tologies en persones que ocupen locals postos analitzats estan ja prohibits des de treball, que han estat tractades com a de fa temps, es troben en un 85% de problemes irritants, sensibilitzacions com les persones analitzades. Això demos- la SQM, alteracions endocrinològiques tra l’elevada persistència en el medi, o de l’esfera cognitiva. Si han originat l’acumulació en les cadenes tròfiques, aquest tipus de problemes en la població el transport a llarga distància i la con- treballadora, cal esmerçar esforços per taminació humana fonamentalment a controlar l’ús que es pot fer d’aquests través dels aliments. productes en domicilis, piscines, jardins, - No hi ha ningú de la mostra analitzada llars d’infants i zones esportives, on pot que no tingui algun compost dels 19 haver-hi exposició de població sensible, analitzats; el mínim és de tres i el màxim com nens o dones embarassades o per- tots els 19. La mitjana de la població és sones amb patologies prèvies que són d’11,3 compostos. susceptibles d’empitjorament. - Les concentracions són molt variables, però en general són superiors a les Els problemes més greus d’intoxicació detectades en estudis de la població aguda s’han donat a Catalunya en edifi- nord-americana (EUA) i alemanya. cis on es van aplicar insecticides disper- - Els compostos tòxics i les seves concen- sats en el medi ambient interior. Aques- tracions augmenten amb l’edat (com tes aplicacions s’havien fet de manera era d’esperar), són superiors en les reiterada i alguns tractaments eren cla- persones obeses (acumulació al teixit rament innecessaris ja que s’havien rea- gras) i en el sexe femení (excepte en les litzat de manera estacional rutinària i dones multípares i que han donat lac- preventiva en diversos centres.41 De l’any tància materna que “depuren” aquests 1994 al 2002, el Centre de Seguretat i compostos passant-los al nadó). Salut Laboral de Barcelona del Departa- ment d’Empresa i Ocupació, juntament 6.3. La contaminació de l’aire amb la Inspecció de Treball, havia estu- diat 30 accidents amb 580 treballadors interior dels edificis implicats en tractaments insecticides a l’interior de diferents centres de treball L’interior dels edificis, ja sigui d’habitatges (centres docents, centres sanitaris, cen- com edificis grans de serveis, empreses tres de serveis socials, centres munici- o equipaments, està sotmès a la conta- pals, oficines bancàries, hotels, superfí- minació que es desprèn de diversos pro- cies comercials, edificis públics d’atenció ductes estructurals o que són utilitzats, ciutadana...)42,43. Majoritàriament, es van com ara pintures, productes de neteja presentar en forma de brots i varen afec- com el lleixiu, cosmètics, insecticides, tar sobretot dones.14/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  15. 15. El 50% dels treballadors i treballadores varen continuació, hi ha evidències que, en al-presentar diferent simptomatologia aguda gunes persones, les tres patologies podenrelacionable amb els productes insecticides tenir una relació comuna per exposicióaplicats. La simptomatologia inicial no feia ambiental a productes que afecten al ma-sospitar el tipus de seqüeles majoritària- teix temps el sistema nerviós central i elment neurològiques que els grups de tre- sistema d’oxidació-reducció a les mitocòn-balladors més simptomàtics van iniciar. dries de la majoria de les cèl·lules del cos.S’han pogut descriure efectes negatius per ala salut en intoxicacions col·lectives on s’han 6.5. Efectes de tòxics ambientalsutilitzat aquests productes en dosis signifi- sobre la salut reproductiva49catives, però manquen estudis epidemio-lògics i clínics per demostrar que aquesta És conegut l’efecte de tòxics ambien-intoxicació silenciosa estigui passant també tals i plaguicides en la disminució deals habitatges i pugui ser una de les causes l’espermatogènesi i de la qualitat del se-del que veurem a continuació. men masculí. Els últims 40 anys a Europa ha disminuït la quantitat d’espermatozous6.4. Patologies emergents a la meitat.50i contaminació del medi: Però els efectes que s’han pogut avaluarsíndrome de sensibilitat química sobre la salut de les dones inclouen:múltiple, fibromiàlgia i síndrome • Síndrome d’ovari poliquístic (4-8% dede fatiga crònica població). • Increment de metrorràgies i cicles mens-Les conseqüències per a la salut degudes truals curts amb dèficit de fase luteínica.a l’exposició a xenobiòtics i tòxics ambien- • Endometriosi (5-8% població i augmen-tals no estan totalment establertes, però sí tant).que ho estan bastant en molts casos per • Fibromes uterins.a agents específics, com per exemple: • Trastorns d’implantació del fetus: avor-agents organoclorats, amiant, plom, orga- tament, placenta prèvia, maduresa denofosforats, dioxines i mercuri. A més, co- placenta.mencen a aparèixer patologies emergents • Mama fibroquística (per exposició fetal).que s’han iniciat de forma abrupta o insi- • Pubertat precoç.diosa en relació amb l’exposició ocupacio- • Lactància materna llarga (factor de pro-nal, ambiental o accidental.44 Encara que tecció).sigui difícil establir l’impacte global sobrela salut de l’exposició a plaguicides o dis- Les conseqüències per a la salut degudessolvents, està ben establerta la seva rela- a l’exposició a xenobiòtics i tòxics ambien-ció amb diversos tipus de càncer, malfor- tals no estan totalment establertes, peròmacions congènites, disrupció endocrina i comencen a aparèixer patologies emer-neurotoxicitat.45 gents que s’han iniciat de forma abrup- ta o insidiosa en relació amb l’exposicióL’estudi i el seguiment de més de 193 ocupacional, ambiental o accidental.51persones afectades per exposició laboral Encara que sigui difícil establir l’impactea plaguicides i dissolvents i el seu segui- global sobre la salut de l’exposició a pla-ment durant quinze anys ha constatat que guicides o dissolvents, està ben establer-en la seva evolució posterior presentaven ta la relació amb diversos tipus de càncer,sensibilitat química múltiple46,47, fatiga malformacions congènites, disrupció en-crònica i fibromiàlgia.48 Com mostrarem a docrina i neurotoxicitat.52 EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /15
  16. 16. Taula 1 EFECTES D’ALGUNS COMPOSTOS TÒXICS PERSISTENTS (CTP) SOBRE LA SALUT DE LES PERSONES COMPOST EFECTES Risc càncer (pulmó i bufeta orina), nàusees, afectació a la pell (irritació i dermatitis), ARSÈNIC problemes cardiovasculars (hipertensió, arítmies), increment avortaments, baix pes en néixer Increment risc de leucèmia, efectes genotòxics, BENZÈ anèmia, gastritis, efectes neurològics CADMI Possible cancerigen Possibles cancerígens, immunosupressors, disruptors CLORDÀ I HEPTACLOR endocrins Possibles cancerígens, possibles disruptors ALDRÍN, DIELDRINA I ENDRINA endocrins Possibles cancerígens, asma, baix pes en néixer, DDT I ANÀLEGS baixa talla dels individus, efectes neurològics, disruptors endocrins Cancerígens, cloracnè, disruptors endocrins, endometriosi i problemes fertilitat, trastorns del DIOXINES I FURANS desenvolupament, immunosupressors, alteracions del fetge i dels ronyons LINDÀ Possible cancerigen neurotòxic i estrès oxidant Efectes neurològics, anèmia, hipertensió, PLOM avortaments, menor qualitat de l’esperma, possible cancerigen Canvis de personalitat, falta de coordinació muscular, mort neuronal, tremolors, pèrdua de memòria, disfunció renal, afectació del MERCURI desenvolupament neuroconductual dels infants Cancerígens, disruptors endocrins, cloracnè, PCB (BIFENIL POLICLORAT) trastorns del desenvolupament HAP (HIDROCARBURS Possibles cancerígens POLICÍCLISC AROMÀTICS) PBDE Possibles cancerígens (DIFENILETERPOLIBROMAT) BISFENOL A Disruptor endocrí Font: Nuestra contaminación Interna. M. Porta i cols. Los libros de la catarata, 2009 53. Adaptat de l’ASPB (Agència de Salut Pública de Barcelona) i l’ATSDR (Agency for Toxic Substances and Disease Registry).16/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  17. 17. Actualment s’està fent gran quantitat de titiroïdals. L’hipotiroïdisme s’ha desenvolu-recerca per trobar possibles biomarcadors pat en un 73% de les persones afectades iper detectar carcinògens54 i que puguin l’hipertiroïdisme en un 5%, xifres tres vega-avaluar la dosi-resposta a dosis baixes. des superiors a les de la població normal. A més, alteracions del cicle menstrual amb in-A la Taula 1 es presenten els efectes crement de metrorràgies i cicles menstrualsd’alguns compostos Tòxics Persistents curts. Es va observar també l’increment de(CTP) sobre la salut de les persones. la secreció d’hormona de creixement (GH), dues o tres vegades per sobre dels valors6.6. La salut reproductiva normals, però sense arribar a xifres compa- tibles amb les observades en l’acromegàlia.i la disrupció endocrina L’exploració de la hipòfisi va assenyalar un increment de la mida en un 30% de casos.La revisió publicada el 2006 per Bretveldi col·laboradors demostra l’efecte de Les persones que van continuar treba-l’exposició a disruptors endocrins i les al- llant, encara que estiguessin exposades ateracions del sistema reproductiu de les dosis baixes, van tenir afectació més greudones55 (tot i que per als homes també tin- i crònica del sistema nerviós central i hanguin conseqüències.) La disrupció es pot acabat en un 70% de casos afectades depresentar en totes les fases de la regulació fibromiàlgia. Precisament, els treballs dehormonal: en la síntesi, en l’alliberament i Pall57 (2004), Bell58 (1998 i 2003) i Slotkoffemmagatzematge, en el transport i elimina- assenyalen la possibilitat que un 70% deció, en el reconeixement de l’hormona i el casos de fibromiàlgia59 estiguin causatsreceptor i el seu acoblament, en l’activació per l’exposició a substàncies químiqueshormonal postreceptor, en la funció tiroï- als llocs de treball (insecticides, solvents idal i en el sistema nerviós central. altres) que sovint s’associen a la hipersen- sibilitat química múltiple.L’aplicació d’insecticides als llocs de treballsense seguir normes clares de prevenció La sensibilitat química múltiple, la fibro-ha tingut conseqüències molt greus per a miàlgia i la síndrome de fatiga crònica esla salut de dones i homes. Les dosis baixes presenten juntes amb freqüència, comi repetides han produït una afectació neu- ja s’havia observat entre els veterans derològica, amb la presència inicial d’un es- la guerra del Golf. Entre ells els que vantat de confusió mental, mal de cap frontal, presentar síndrome de fatiga crònica pre-pèrdua de rapidesa de resposta, pèrdua sentaren també sensibilitat química en unde memòria i de capacitat de concentra- 42% de casos i fibromiàlgia en un 6%60ció, rampes i parestèsies en extremitats su- (Pollet et al 1999). La comorbiditat delsperiors i inferiors, pèrdua de força muscu- tres problemes varia d’un 30 a un 88%,lar i sensació de fatiga. segons estudis.61 Actualment, aquesta comorbiditat ja està sent diagnosticadaAquests símptomes es van presentar im- com a síndrome de sensibilització central.mediatament després de les exposicions ivan empitjorar progressivament en les per-sones que havien estat exposades. Aques- 6.7. Riscos ambientalsta síndrome ha estat descrita ja a la litera- i càncer de mamatura com a afectació crònica del sistemanerviós central induït per organofosforats Una revisió de la literatura científica62(COPIND). A més, van presentar altera- mostra que diversos factors ambientalscions immunològiques56 com un increment estan implicats en l’augment del risc dedels autoanticossos, especialment dels an- càncer de mama, incloent-hi hormones i EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /17
  18. 18. disruptors endocrins, productes químics Un estudi realitzat al Canadà65 relaciona orgànics i subproductes de la combustió la presència de dioxines ambientals i di- dels vehicles i de la indústria i radiacions metilsulfat amb l’aparició de càncer de ionitzants i no ionitzants. mama, en relació amb la distància a les indústries que emeten les dioxines, i la 6.8. Xenoestrògens susceptibilitat és més gran com menor és l’edat de les dones. La susceptibilitat com a disruptors endocrins augmenta en menors de 30 anys. La possibilitat que la bioacumulació dels La probabilitat que un efecte advers a estrògens ambientals (xenoestrògens) partir d’una exposició precoç, intermitent pugui ser causa de càncer de mama ja i simultània a dioxines i dimetilsulfat es va ser plantejada per estudis epidemio- manifesti com a càncer de mama després lògics sobre exposicions ocupacionals o d’un període de latència de 26 anys com ambientals.63 Els xenoestrògens poden a mínim, està en funció de l’edat de la pri- ser la causa de la creixent i elevada inci- mera exposició, el tipus de font d’emissió dència de càncer de mama amb recep- i la distància de la font emissora (Taula 2). tors androgènics positius.64 Taula 2 Substàncies químiques amb efectes de disrupció endocrina Atrazina, diclorodifenildicloroetilèn (producte de descompo- Alguns plaguicides sició del DDT), dieldrín, DDT (prohibit, però encara al medi), i herbicides endosulfan, heptaclor, lindà, metoxiclor, hexaclorobenzè (HCB) (fungicida). Utilitzats en construcció, transformadors elèctrics, olis indus- Befinils policlorats (PCB) trials, adhesius, lubricants, pintures. Prohibits a Europa, però persistents al medi. Són productes no intencionals, derivats de combustió de carbó, derivats del petroli, biomassa, incineració de residus Dioxines i furans urbans, materials clorats en fabricació de paper i altres. La principal via d’absorció són els aliments. Com a antioxidant en la fabricació de plàstics i resines, conte- Bisfenol A (BPA) nidors d’aigua i aliments, biberons, segelladors dentals. Utilitzats com a antioxidants i conservants en cosmètica (sa- Parabens (diversos) bons líquids, cremes, desodorants, etc). Utilitzats en plàstics, pintures, detergents, material tèxtil. Alquifenols Absorció per via respiratòria, digestiva i cutània. Benzofenona i càmfor de metilbenzilidèn (4-MBC) en locions i Filtres solars bloquejadors solars. Ftalats En fabricació de plàstics (PVC). Pastilla contraceptiva oral Etinilestradiol, és també un xenoestrogen. Hidroxianisol butilad (BHA) conservant alimentari, nonilfenol Altres (sulfactant emulsionant, detergents, pesticida), fenosulfotiazi- na (tint vermell). Font: Health and Environmental Alliance www.env-health.org i IV Conferencia sobre Disruptores Endocrinos. Quadern CAPS núm. 29 www.caps.cat /publicacions.18/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  19. 19. Dins de l’Estratègia Comunitària sobre El 1995, Leon Bradlow71 va publicar quedisrupció endocrina s’enumeren una sè- molts productes organoclorats com el DDT,rie d’agents químics amb riscos potencials l’atrazina, l’hexaclorur de benzè, els PCB iper a la salut humana, tòxics per als quals l’endosulfan I i II estimulaven la producciós’exigeixen estudis i avaluacions amb meto- d’un metabòlit dels estrògens, la 16 alfa hi-dologia especial. Algunes de les possibles droxiestrona, que és un potent agent quealteracions endocrines estan subjectes a produeix tumors i altera gens.regulació legal i actualment estan restringi-des, són dins de llistes de substàncies prio- Estudis del grup de Nicolás Olea a Granadaritàries o són agents químics amb propos- han assenyalat la relació entre organoclo-tes de rescissió, però altres agents químics rats i càncer de mama.72 Examinant l’efecteno estan regulats i un gran nombre d’altres combinat dels estrògens ambientals me-agents químics ni tan sols han estat estudiats surats com a sobrecàrrega total efectiva(per aquest efecte). Els tipus de substàncies d’estrògens (TEXB-alfa) van demostrar unllistades per la Comunitat Europea (CE) són: increment del risc de càncer de mama en-un gran nombre de plaguicides, metalls, tre les dones més primes, especialment ensubproductes d’incineració (residus), dife- el grup de dones després de la menopau-rents hormones naturals o idèntiques a les sa, amb nivells més elevats de plaguicides,naturals i altres substàncies d’ús industrial. especialment l’aldrín i el lindà.En relació amb els plaguicides, cal comen-tar que no sols s’utilitzen en agricultura ambun ús fitosanitari sinó també en cases, jar- 6.10. Metalls pesantsdins i zones públiques. Ja fa uns anys que i càncer de mamahi ha més dades sobre l’impacte d’aquestesexposicions en patologia humana. Estudis experimentals amb línies cel·lulars de càncer de mama MCF-7 han demostrat laA la llista de valors límits per a l’exposició capacitat d’alguns metalls divalents d’activarprofessional ja existeix l’anotació “ae” el receptor estrogènic alfa i estimular la pro-(alterador endocrí) associada a diferents liferació cel·lular. Els metalls que ho podenagents químics. Els valors límits assignats fer són: cadmi, coure, cobalt, níquel, plom,a aquests agents que porta aquesta ano- mercuri, estany i crom.73,74 Alguns aminoà-tació “ae” no s’han establert per prevenir cids s’han mostrat com a mediadors delsels possibles efectes d’alteració endocri- efectes dels metalls activant el receptor mi-na, la qual cosa justifica una vigilància mè- tjançant la formació d’un complex dins deldica adequada.66,67,68,69,70 domini de captació de l’estrogen dins dels receptor. El cadmi actua en el cos humà com si fos un potent estrogen75,76 i fa proliferar els6.9. Organoclorats, dioxines i PCB conductes galactòfors i els alvèols.Els productes organoclorats i altres subs- Un estudi epidemiològic ha demostrat quetàncies (vegeu Taula 1) tenen una llarga les dones amb un nivell de cadmi en ori-vida mitjana que pot arribar als 40 anys en na ajustat a la creatinina de més de 0,58el cos humà, especialment al teixit adipós, micrograms/g tenen dues vegades més riscel sèrum i la llet. El DDT i el seu metabòlit, de patir càncer de mama que les que tenienel DDE, tendeix a persistir molt més temps uns nivells inferiors a 0,26 micrograms/g.77al cos i aquests insecticides presenten pro- S’ha trobat una diferència significativa en-pietats estrogèniques i actuen al cos com a tre concentracions sèriques de cadmi entredisruptors endocrins. El DDT va ser prohi- les dones amb teixit mamari normal i entrebit el 1972, i a Espanya el 1977, però el seu les que tenen càncer de mama.78,79ús no va acabar fins anys més tard, i encaras’utilitza en països africans. EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /19
  20. 20. Recomanacions de bones pràctiques SOBRE CONTAMINACIÓ QUÍMICA • Per reduir la contaminació química cal estar convençuts del problema i aplicar el concepte de producció neta. Enfront del risc de compostos tòxics s’han de trobar alternatives de productes i processos sostenibles i saludables. • De fet, els riscos químics en el medi laboral estan íntimament lligats als riscos ambientals i de salut pública; per això, calen estratègies de prevenció, salut pú- blica i ambiental integrades. • Caldria revisar el registre de malalties professionals i reconèixer tots els danys químics, fins ara poc reconeguts a l’Estat espanyol. • Per a aquesta tasca, cal implicar activament la ciutadania, els tècnics, els sindi- cats i els empresaris. • És necessari donar molta informació a la ciutadania sobre els riscos dels produc- tes d’utilització quotidiana a la llar (neteja, desinfectants, insecticides, cosmètics, desodorants, additius, etc.) i obligar els fabricants a informar a l’etiquetatge dels productes dels compostos que poden ser perillosos per a la salut i el medi. • Caldria incorporar la utilització de biomarcadors d’exposició, com a sistema de vigilància general o de grups de població específics (per exemple, criatures i embarassades). • En les avaluacions d’impacte ambiental i als informes de noves activitats s’ha de incorporar sistemàticament les avaluacions de risc per a la salut; en el cas de no existir evidència científica suficient, però amb sospita fundada (predicció teòri- ca, toxicològica, etc.), caldrà aplicar el principi de precaució. • Proposem continuar limitant la utilització d’insecticides i herbicides a l’agricultura, estimular la producció i el consum d’agricultura ecològica, i controlar la presèn- cia de parabens i altres tòxics als cosmètics i altres productes de la llar. • Recomanem que els nous riscos per a la salut ambiental siguin incorporats a la formació dels professionals sanitaris i, especialment, als professionals d’atenció primària i als especialistes en ginecologia. • Hi ha evidències que part de les persones afectades per fibromiàlgia, fatiga crònica i totes les que pateixen sensibilitat química múltiple han estat exposa- des a productes químics, insecticides, dissolvents, bifenils policlorats o altres productes orgànics persistents que alteren la salut de les persones per afectació del sistema nerviós central, disrupció endocrina i per alteració de la funció ener- gètica de les mitocòndries. • També hi ha evidències que la diabetis tipus II i l’obesitat tenen relació amb l’exposició a disruptors endocrins, fins i tot des de la vida fetal. Proposem que a Catalunya es compleixin els acords del Conveni d’Estocolm per a l’eradicació dels productes orgànics persistents i que s’extremi la vigilància dels nivells de disruptors endocrins a aliments, aigua i aire. • Caldria incorporar a la història clínica dels pacients la història laboral, ambiental, domèstica i radiològica per poder tractar correctament patologies concretes i investigar-les.20/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  21. 21. Les radiacions no ionitzants i la salut 7 (telefonia mòbil, Wi-Fi i altres tecnologies)L’ambient s’omple de radiacions que, se- tipus de camps, però també de maneragons l’opinió de molts científics (i el ferm artificial a causa de tots els dispositiussuport de tota la indústria de les teleco- elèctrics.municacions), no són nocives per a la nos-tra salut, ni per a la resta d’organismes i Hi ha dos tipus de radiacions:el planeta. No obstant això, cada vegadahi ha més casos de l’anomenada “elec- • Radiacions ionitzants: són capacestrosensibilitat”, i diversos autors i estudis d’excitar els electrons i fer-los abando-es reafirmen en la convicció dels efectes nar l’àtom. És ben conegut que aques-perjudicials per als humans i alerten es- tes poden comportar greus conseqüèn-pecialment en el cas dels infants. cies per a les cèl·lules, com és el cas dels raigs X, els radionucleids o les radiacionsEntre tal diversitat d’opinions, recen- nuclears.tment l’Organització Mundial de la Salut • Radiacions no ionitzants: no són capa-(OMS) ha classificat els camps electro- ces de trencar els enllaços químics, sónmagnètics produïts pels telèfons mò- ones de freqüències més baixes i tenenbils com a “possiblement carcinogènics menys contingut energètic. En aquestper als humans”, però no revisa l’actual espectre s’inclouen els raigs ultraviolats,normativa. Malgrat tot, alguns països ja la llum visible, les microones, la radiofre-han reduït els valors límits d’exposició qüència i les freqüències extremamenta aquest tipus d’ones electromagnèti- baixes (Extremely Low Frequency (ELF)).ques per sota dels que recomana l’OMS Les fonts més importants d’aquest tipusi fins i tot han rectificat i es disposen a de radiació són els telèfons mòbils i sen-desinstal·lar les xarxes Wi-Fi de les esco- se fils, les antenes de telefonia, les xar-les i a allunyar-ne les antenes de telèfon. xes Wi-Fi, les línies elèctriques, les onesAl 23 Congrés Mundial d’Epidemiologia de ràdio i la TV i els electrodomèstics.Ambiental, que ha tingut lloc a Barcelo- L’impacte sobre la salut de les radia-na al setembre de 2011, es reconeix que cions no ionitzants és el que genera totaels mòbils poden produir càncer al cer- aquesta controvèrsia.vell en nens i nenes, i es recomana l’úsd’auriculars o altaveus i l’ús de missatges La freqüència de les radiacions electromag-de text. nètiques, mesurada en hertz (Hz), s’utilitza com a referència per avaluar les possibles repercussions sobre la salut. Els camps7.1. Conceptes bàsics elèctrics es mesuren en volts per metre (V/m) i els camps magnètics en tesles (T).La radiació electromagnètica és una for-ma d’energia provinent de la interaccióentre partícules carregades elèctrica- 7.2. Riscos i efectes sobre la salutment. Es propaga en forma d’ona i de-fineix una àrea anomenada camp elec- Les radiacions no ionitzants tenen untromagnètic. Les persones ens trobem efecte tèrmic que eleva la temperaturasotmeses de manera natural a aquests dels teixits i un efecte no tèrmic que EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /21
  22. 22. podria produir danys cel·lulars a llarg estudis88,89,90 i altres fins i tot neguen ha- termini. L’estudi en humans és força ver trobat evidències per al neuroma de complicat per la gran quantitat de factors l’acústic.91 Alguns afegeixen que el risc que poden intervenir-hi, per raons de patir tumors s’incrementa segons el ètiques i per la latència de determinats temps de latència i l’acumulació d’hores efectes, però alguns fets, com els efectes d’ús.92 Altres afegeixen la possibilitat descrits en animals, ens poden servir d’induir meningioma,93 tot i que també d’alerta. Un exemple és la desaparició de expressen la necessitat de més estudis. les abelles dels ambients “contaminats electromagnèticament” (s’està estudiant Un fet en el qual els científics semblen a Àustria, l’Índia o Alemanya). En tots els estar més d’acord és la relació entre el casos sembla que les microones alteren costat on es fa servir el telèfon amb el el seu sistema d’orientació i augmenten costat on apareixen els tumors,94,95 i fins el seu estrès i agressivitat. Aquests fets, si i tot asseguren que el risc és més alt si bé no es poden traslladar a l’esser humà, el telèfon s’ha utilitzat només en un dels tenen repercussió en l’àmbit ecològic dos costats del cap.96 i poden servir per dubtar de la seva innocuïtat. Altres estudis relacionats amb la situa- ció d’estacions base de telefonia mòbil 7.3. Efectes relacionats (antenes) afirmen que les persones que resideixen diversos anys a prop d’alguna amb el càncer d’aquestes antenes tenen un risc 4,15 ve- gades superior d’incrementar la incidèn- El 2001 la IARC (International Agency for cia de càncer97 i que l’exposició a ELF per Research on Cancer) va declarar els ELF part de dones en el seu lloc de treball pot com a possiblement carcinogènics80 i, el ser un factor de risc de patir càncer de 2011, l’OMS ha fet el mateix per als camps mama (exposició a llarg termini a 1 mT i produïts pels telèfons mòbils. Aquest fet superiors).98 es defensa des de fa anys amb estudis que demostren que les radiacions de ra- Els motius biològics pels quals les ones diofreqüència no són innòcues en animals electromagnètiques poden induir càncer modificats genèticament i, entre altres també estan en estudi. Alguns autors pro- patologies, produeixen diversos tipus de posen que l’alteració de l’ió calci degut a càncers, com ara limfomes i leucèmies81 o l’exposició a radiofreqüència podria acti- tumors cerebrals.82 Ja el 1985 se n’havia var els oncògens,99 tot i que també ex- detectat un increment en els treballadors pliquen que cal una predisposició genèti- exposats a aquests tipus de camps.83 ca. Altres diuen que l’exposició crònica a les ones dels telèfons mòbils pot trencar Els estudis actuals sobre els efectes del l’ADN de les cèl·lules100 i actuar com una telèfon mòbil (i el telèfon fix sense fil)84,85 antena fractal (per al rang d’ELF i radio- indiquen que l’ús prolongat durant deu freqüència).101 anys o més pot incrementar el risc de tu- mors cerebrals (gliomes i neuromes de Mentre alguns estudis en rates no tro- l’acústic). Hi ha discrepància sobre la ro- ben relació entre el càncer de mama i tunditat amb la qual es pot fer aquesta l’exposició a telèfons mòbils102,103,104 ni a afirmació, així que mentre uns ho expo- camps electromagnètics,105 altres afirmen sen com una evidència86 i donen xifres que l’exposició prolongada a ELF sí que que indiquen que el risc es multiplica augmenta el risc, fet que podria estar re- per dos,87 altres ho fan amb més pre- lacionat amb un descens dels nivells de caució, explicant la necessitat de més melatonina.10622/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  23. 23. Un estudi amb ratolins modificats incrementa l’energia de radiofreqüènciagenèticament demostra que aquests es trenquen les cadenes d’ADN117 i aixòposseeixen una major predisposició a pot pertorbar la recombinació de la fre-desenvolupar limfomes quan són irra- qüència de reparació de l’ADN.118diats,107 com també ho demostren estu-dis histopatològics.108 Per altra banda, un estudi in vivo en hu- mans conclou que l’exposició a radiació7.4. Efectes sobre el sistema de mòbils podria afectar l’expressió de proteïnes de la pell.119nerviós i endocríEls camps electromagnètics emesos pels 7.6. Electrosensibilitattelèfons mòbils poden afectar l’activitat o síndrome microoneselèctrica del cervell.109 La majoria dels es-tudis només observen els efectes a curt Hi ha persones que per proximitat ambtermini; per tant, les conseqüències a llarg les antenes de telefonia o altres campstermini de les exposicions no són prou co- electromagnètics presenten una simpto-negudes, però segons alguns estudis hi matologia que es denomina electrosensi-ha evidències per relacionar llargues ex- bilitat o “síndrome microones”; pateixenposicions a camps magnètics i malalties cefalees, insomni, vertigen, alteracionsneurodegeneratives, com l’Alzheimer,110 visuals i de la marxa, desordres de laja que en el cas concret de les antenes pell, tendència depressiva, fatiga crònica,de telefonia mòbil se sap que permeten al·lèrgies, dificultat de concentració i pèr-l’acumulació de molècules tòxiques al dua de gana. Alguns símptomes podencervell.111 També podria existir una rela- ser deguts al fet que l’excés d’ions posi-ció entre l’exposició a camps electromag- tius en l’aire que respirem (en gran partnètics i l’esclerosi lateral amiotròfica.112 conseqüència de l’exposició continuada a radiacions electromagnètiques) pot al-Les radiofreqüències incideixen sobre terar l’equilibri elèctric de la sang.120els receptors cerebrals i podrien causardepressió i manca de memòria, així com Aquests casos, que no són fàcils de diag-alteració dels períodes de son i vigília,113 nosticar (pels falsos positius, casos psico-a més d’alterar les diferents fases del lògics i els efectes nocebo), han de servirson,114 alteracions que podrien estar re- d’alerta a la resta de la població, ja quelacionades amb una disminució de mela- estan fent d’organismes sentinella. El nom-tonina. Aquesta hormona també podria bre de casos creix (així com el nombre detenir relació amb la detecció d’un incre- persones exposades a l’electropol·lucióment de suïcidis en treballadors exposats o electrosmog) i, per primer cop, el Jutjata ELF, però calen més estudis.115 Social número 24 de Madrid ha declarat la incapacitat permanent d’una professora per aquest motiu. Suècia ja fa temps que7.5. Efectes en l’àmbit cel·lular accepta aquesta patologia com a discapa- citat.Nivells molt baixos d’ELF i radiofreqüèn-cia poden causar la producció de proteï-nes de l’estrès i estrès oxidatiu en cèl·lules 7.7. Efectes sobre el sistemacultivades in vitro (fins i tot en nivells per reproductorsota dels límits de seguretat actuals).116Això significa que la cèl·lula reconeix En el cas de les dones, les microones deaquestes exposicions com a nocives. Si baixa freqüència poden malmetre l’ADN EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /23
  24. 24. mitocondrial dels fol·licles dels ovaris, de dorsolateral i prefrontal),130 suprimeix el manera que les mutacions poden passar metabolisme de la glucosa a nivell local a la descendència.121 al cervell131 i pot alterar la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica.132 En el cas dels homes, els mòbils po- drien afectar negativament la qualitat de A més, les ones electromagnètiques po- l’esperma ja que poden disminuir la mo- drien disparar l’índex glucèmic en diabe- tilitat, la morfologia, la viabilitat i el nom- tis de tipus I (diabetis voluble).133 bre d’espermatozous122 i provocar carci- nogènesi testicular i infertilitat,123 malgrat que altres articles no troben dades con- 7.10. Efectes en nens i nenes sistents que permetin establir una relació causal.124 Un dels efectes sobre el qual sembla ha- ver-hi més consens és el fet que l’exposició 7.8. Efectes sobre el sistema a ELF pot causar leucèmia infantil.134 Un estudi demostra que l’exposició residen- immunològic cial a camps magnètics iguals o superiors a 0,4µT incrementa un 100% el risc de Existeixen evidències substancials que desenvolupar leucèmies agudes infantils, les ELF i la radiofreqüència poden cau- respecte a exposicions menors a 0,1µT.135 sar reaccions inflamatòries, al·lèrgia i En nens diagnosticats de leucèmia, els canvis en la funció immune.125 Un altre que estan més exposats tenen pitjors estudi que valorava extraccions de sang resultats.136 A més, hi ha evidències que d’una població situada a sota d’una línia altres càncers infantils poden ser causats de tensió de 50kV va trobar que hi havia per l’exposició a ELF.137 paràmetres immunològics anormals.126 En treballs in vitro s’ha demostrat que les En relació amb el sistema nerviós dels cèl·lules del sistema immunològic poden infants, els camps electromagnètics dels resultar danyades i les defenses alterades mòbils tenen efecte sobre les respostes quan són irradiades.127 També s’han ob- cerebrals mentre desenvolupen proces- servat danys en l’ADN dels limfòcits i la sos cognitius.138 presència de micronuclis que es traduei- xen en lesions als cromosomes.128 Perquè els infants no estiguin exposats a radiacions constants i pels efectes que 7.9. Efectes sobre el sistema aquesta contaminació pot estar causant, a Lió s’han desmantellat les antenes de cardiovascular i hematopoètic telefonia d’una escola on hi havia un alt índex de leucèmia i alguns països procu- S’han trobat alteracions en l’hemograma ren canviar el Wi-Fi per cable als centres de persones que viuen prop d’antenes educatius. repetidores: disminució dels glòbuls ver- mells o blancs, augment de limfòcits, irre- Pel que fa al telèfon mòbil, un estudi in- gularitat en VGM (talla dels glòbuls ver- dica que el seu ús (o el del telèfon sense mells) i taxa d’hemoglobina inferior a la fil) incrementa el risc de glioma en tota la normal.129 població, però afegeix que aquest risc és més elevat en individus que comencen a Per altra banda, hi ha estudis que de- usar el telèfon abans dels vint anys.139 A mostren que l’exposició a la freqüència més, segons els neurocirurgians austra- d’ones emeses pels telèfons mòbils incre- lians Khurana i Teo, el risc de contreure menta el flux sanguini cerebral (del còrtex un tumor cerebral després de deu anys24/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
  25. 25. d’ús del mòbil es multiplica per dos en la bits posturals també podrien tenir-hi in-població general, i per cinc en nens que fluència. A Catalunya, està reconegutcomencen a utilitzar-lo abans dels vint com a accident laboral dels treballadorsanys. d’oficina.Un altre punt de molta importància ésl‘efecte durant la gestació. En aquest 7.12. Límits d’exposiciósentit, un estudi relaciona l’exposició acamps electromagnètics de les mares Un dels temes més controvertits pel quèembarassades amb una major incidència fa a l’efecte dels camps electromagnèticsd’asma en els seus fills.140 A més, s’ha as- són els nivells màxims d’exposició reco-sociat l’exposició prenatal a telèfons mò- manats per evitar problemes de salut. Elsbils amb alteracions del comportament límits oficials tenen en compte només elscom la hiperactivitat o els desordres efectes tèrmics dels camps electromag-emocionals.141,142 nètics que provoquen un escalfament dels teixits. Alguns científics consideren insuficients aquests nivells ja que els pos-7.11. Altres efectes sibles efectes no tèrmics (que no han po- gut ser del tot demostrats) es podrien do-La lipoatròfia semicircular consisteix en nar amb intensitats més baixes i tampocuna disminució del greix de les cuixes consideren els efectes a llarg termini.(i a vegades també de l’avantbraç) re-lacionada amb una sensació de fatiga i No existeix una unificació de criteris enassociada al cablejat elèctric en oficines. l’àmbit internacional respecte a la conta-Afecta sobretot dones i és reversible. Tot minació per radiacions electromagnèti-i que encara se n’estan estudiant les cau- ques. Actualment els límits recomanatsses, tenen a veure amb un entorn labo- més acceptats són els publicats el 1998ral amb baixa humitat relativa, amb tau- per la ICNIRP (International Comission onles amb estructures metàl·liques, i sense Non-Ionizing Radiation Protection), unapreses a terra, la qual cosa afavoreix les organització no governamental recone-descàrregues electrostàtiques. Els hà- guda per l’OMS. EL MEDI AMBIENT I LA SALUT /25
  26. 26. Recomanacions de bones pràctiques sobre radiacions no ionitzants Sobre la base dels estudis realitzats fins ara pel que fa a l’impacte sobre la salut de les radiacions electromagnètiques, pel maig de 2011 l’Assemblea Parlamentària del Consell Europeu va fer, entre d’altres, les següents recoma- nacions al seus Estats membres:143 • Reduir al màxim l’exposició a camps electromagnètics. • Reconsiderar els nivells de la ICNIRP (International Comission on Non-Ionizing Radiation Protection) i aplicar els nivells més baixos per cobrir els efectes tèr- mics i no tèrmics i el seu impacte sobre la salut. • Realitzar campanyes d’informació adreçades sobretot a nens i joves. • Protegir els electrosensibles i crear zones lliures de radiacions en la mesura del possible. • Fer atenció amb els telèfons sense fil i els monitors de nadons. • Regular l’ús del mòbil a l’escola i apostar per la connexió a Internet amb cable. • Acordar nous emplaçaments d’antenes de telefonia entre governs, residents i associacions. Wi-Fi • Substituir les xarxes Wi-Fi per cables de fibra òptica. • Evitar les àrees amb Wi-Fi. • Tenir-lo apagat quan no se’n faci ús. Telèfon mòbil i sense fil • Usar-lo el mínim possible i utilitzar línies de cable sempre que sigui possible. • No utilitzar el mòbil com a despertador. • Apagar el mòbil quan no se’n fa ús. • No acostar el mòbil a l’orella fins que s’hagi establert la comunicació, ja que en el moment d’establir connexió emet amb més força. • Utilitzar auriculars, funció altaveu o mans lliures quan es parla pel mòbil. • No portar el mòbil a la butxaca dels pantalons. • No parlar pel mòbil sempre pel mateix costat del cap. • Modular l’amplitud de la freqüència del mòbil. • Escriure un SMS en lloc de trucar, si és possible. Antenes de telefonia • Compartir una mateixa antena entre diverses operadores de telefonia. • Augmentar-ne la distància respecte als habitatges. • No situar-les a menys de 300 metres d’escoles i hospitals. Aparells elèctrics • Evitar situar la torre de l’ordinador i sistemes d’alimentació sota les cames. • Utilitzar pantalles de televisió i d’ordinadors de LCD i evitar-ne les de plasma. • Mantenir el dormitori lliure d’aparells elèctrics. • Desendollar els aparells elèctrics quan no se’n faci ús.26/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI

×