• Save
Garcia vilaseca clara_pac3_memoria
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Garcia vilaseca clara_pac3_memoria

on

  • 312 views

pac3 noves tic en educació

pac3 noves tic en educació

Statistics

Views

Total Views
312
Views on SlideShare
296
Embed Views
16

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 16

http://claraticeneducacio.blogspot.com.es 16

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Garcia vilaseca clara_pac3_memoria Garcia vilaseca clara_pac3_memoria Document Transcript

  • Noves tecnologies de lainformació i lacomunicació al’educació.NTICEDU3ª ACTIVITAT D’AVALUACIÓ CONTINUADAProjecte TIC i aprenentatge significatiuLA COMUNICACIÓ: L’EMPATIA IL’ESCOLTA ACTIVACurs 2012-2013-2Aula 4CLARA GARCIA VILASECAData de lliurament:02/06/2013BY: El materialpot ser distribuït,copiat i exhibitper tercerssempre queaparegui el nomde l’autor.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació2INDEX1. Presentació:........................................................................................................................................32. Títol de l’activitat: ..............................................................................................................................33. Introducció: ........................................................................................................................................34. Disseny de l’activitat ..........................................................................................................................5a) Descripció dels agents personals ......................................................................................... 5b) Descripció de la tecnologia mediadora ................................................................................ 5c) Descripció del problema...................................................................................................... 5d) Plantejament del problema................................................................................................. 6e) Context de l’activitat .......................................................................................................... 6f) Característiques importants dels aprenents ......................................................................... 6g) Competències especifiques que l’aprenent ha d’assolir......................................................... 6h) Continguts ......................................................................................................................... 7i) Seqüència d’activitats i previsió de temporalització ............................................................. 7j) Fonamentació Psicopedagògica .......................................................................................... 8k) Procediments i criteris d’avaluació ...................................................................................... 85. Desenvolupament del coneixement científic:...................................................................................86. Mapa Conceptual: ............................................................................................................................107. Descripció del procés efectivament seguit:.....................................................................................101. Estructura ........................................................................................................................ 102. Descripció ........................................................................................................................ 108. Mostra documental:.........................................................................................................................159. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit: ........................................................................................1710. Avaluació tecnològica del disseny: .............................................................................................1811. Conclusions:.................................................................................................................................1912. ANNEXOS: ....................................................................................................................................20- ANNEX 1 - Reflexió d’autoavaluació de l’activitat............................................................... 20- ANNEX 2 - Reflexió d’autoavaluació del seguiment de l’avaluació continuada global........... 2113. Bibliografia i webgrafia: ..............................................................................................................22
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació31. Presentació:Aquesta darrera activitat, esdevé tot un repte, se’ns planteja dissenyar una activitatd’ensenyament- aprenentatge dirigida per un docent o un coordinador psicopedagògic quetingui per objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu en una persona o grup de qualsevoledat utilitzant la mediació de les TIC.Així mateix, aquesta cal portar-la a la pràctica en context formal o no formal, però propi d’unpsicopedagog. Demana partir d’un problema significatiu, i més o menys quotidià, on elsaprenents puguin entendre i que els motivi a actuar i dirigeixi el procés de resolució delproblema i l’aprenentatge significatiu.2. Títol de l’activitat:LA COMUNICACIÓ: L’EMPATIA I L’ESCOLTA ACTIVA3. Introducció:La comunicació, es un procés d’intercanvi mitjançant un codi de conceptes o sentiments entreindividus. Donar informació i comunicar són cosses diferents, ja que en la primera, no hi hauna implicació personal, per tant, conté menys implicació emocional.Les relacions amb els altres és una part essencial dels éssers humans. Des del naixementnecessitem de les relacions amb els demés per convertir-nos en subjectes, en membres d’unacol·lectivitat amb qui es comparteixen valors, normes i expectatives.Els contextos socials (família, escola, treball, etc.) en els que el subjecte interactua i elsdiferents agents socials que el formen (pares, germans, educadors, companys de feina,amistats, etc.) ajuden a interioritzar aquestes normes i valors predominants. D’aquestscontextos i agents socials sorgeixen les demandes i restriccions que s’han d’interpretar en cadacas, per tal de poder respondre de manera adequada. Així, i en tot aquest procés hi ha implicatun aprenentatge continu i paral·lel al procés de desenvolupament, el qual es manté al llarg detota la vida.Així mateix, la comunicació és el vehicle que permet la interacció social, i en aquesta, s’hipoden donar tres situacions que la poden dificultar: les parts que es comuniquen, poden estarno estar comprenent-se, o bé, pot haver-hi una falta d’atenció entre aquestes, així com unamala interpretació del que es vol comunicar.D’aqueta manera, i per tal que aquesta interacció sigui profitosa es necessari adquirir iaprendre una sèrie d’habilitats que facilitin el retrobament amb les altres persones, elintercanvi d’idees i pensaments, de sentiments, emocions i afectes. Les habilitats queintervenen en la comunicació són: capacitat d’expressar emocions, empatia, escolta, gestióemocional, integrar i processar la informació, etc. Quan una persona és hàbil a parlar-se a símateixa, a escoltar-se, és a dir, es coneix a sí mateixa, té més facilitat per comunicar-se ambels demés, i per tant, podrà experimentar una comunicació més rica.Així mateix, en la conversa, hi intervenen la persona que comunica, i la persona que escolta,essent aquesta última, la responsable de, la marxa de la conversa, de que aquesta flueixi,(sobretot, mitjançant les preguntes) així com la responsable d’anar-la retroalimentant
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació4(mitjançant el feedback). Alhora, es important que la persona que parla pugui expressar-secòmodament. (pps guió conversa).Les eines amb les que compta la persona que emet el missatge són:- Parlar en primera persona- Crear confiança- Quan no esta d’acord amb alguna acció o fet, en comptes d’exigir o dir a laltre personaperquè ho ha fet, expressar per a que és important per ell.- L’actitud, la qual, és la capacitat de qualsevol cosa en la vida, per tan, aquesta és moltimportant a l’hora de transmetre el missatge, ja que marca la força i la intensitat. Es mésimportant com ho dius que el com ho dius (El saluda)Les eines amb les que compta la persona que escolta són:- Les preguntes obertes (on la persona pugui explicar)- El feedback- El canal (ús del mateix llenguatge)- El llenguatge verbal- El llenguatge no verbalÉs impossible no comunicar, podríem dir que estem constantment comunicant. Fins i tot, quanno estem dient res amb paraules, ho estem fent amb l’expressió del nostre cos, de la cara, delsulls, etc.Existeixen dos tipus de comunicació:- Verbal: Fa referència al llenguatge oral- No verbal: És la més important, ja que les paraules les podem controlar, però hi hauràgestos i expressions que no, per tant, poden marcar incongruència en la resposta. A travésdel cos, es transmeten i canalitzen les emocions, sensacions i vivències.Les emocions es caracteritzen perquè a la seva vessant psicològica es sumen símptomescorporals degut a la excitació del sistema nerviós simpàtic, i a vegades fins i tot del sistemanerviós parasimpàtic. El terme emoció prové del terme llatí emóvere, que significa agitar. Així,les emocions es caracteritzen per una certa agitació psicològica que s’acompanya d’unaconnotació física o corporal1.Generalment, es produeixen per un estímul exterior, per la qual cosa, la seva aparició esbrusca, sobtada i acompanyada de canvis significatius en l’expressió corporal, especialment dela cara. Es diferencien dels sentiments perquè aquests no s’acompanyen de canvis en l’esferacorporal, a més, la persistència i duració de les emocions és molt més notable. Així doncs, lesemocions posseeixen uns components conductuals particulars, que són la manera queaquestes es mostren externament.Hi ha persones que sempre es comporten de la mateixa manera quan senten una determinadaemoció, en canvi, unes altres es poden comportar de manera diferent i imprevisible. Per talmotiu, en les emocions semblen influir dos patrons de comportament que es superposen:l’innat (aquell que posseïm des del primer moment en que naixem) i el adquirit (relacionatamb les pròpies experiències que hem tingut i que condicionen les nostres pautes deconducta).1Jayme, M. (s/d). Mòdul 3 “Constructes integradors: creativitat, estils cognitius, intel·ligència emocional”. PsicologiaDiferencies Individuals. Universitat Oberta de Catalunya
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació5D’acord amb Izard (1989), les emocions compleixen quatre funcions socials: a)faciliten lacomunicació dels estats emocionals; b)regulen el comportament dels altres; c)faciliten lesinteraccions socials i la sociabilització, i d)promouen la conducta prosocial. Tanmateix, perquèes compleixin aquestes funcions, les emocions s’han de manifestar en un context apropiat iamb una intensitat adequada. Intentar comprendre als altres, és la base de les habilitatssocials.La regulació emocional òptima es produeix quan la persona és capaç de controlar les sevesemocions en relació amb si mateix i amb els altres i a les normes socials establertes, i presentaun funcionament psicològic competent. La regulació emocional també està íntimamentvinculada a la intel·ligència emocional (Goleman, 1995).En conclusió, podem dir que les emocions van sempre acompanyades de reaccionssomàtiques. És a dir, els fenòmens afectius es produeixen com una reacció d’excitació davantels estímuls, que incideixen en la conducta i el funcionament fisiològic de l’organisme,implicant manifestacions d’índole glandular, muscular o visceral, les quals es poden controlarde diversa manera, assolint provocar l’equilibri afectiu.Així mateix, veiem com les pautes socioculturals imposen una sèrie de regles relacionades ambla manifestació i inhibició emocional que afavoreixen, en la majoria dels casos, l’adaptació dela persona al seu medi social i afavoreixen el seu ajust psicològic. Per tant, en la comunicacióesdevé molt el canal, ja que no es el mateix quan ens comuniquem per exemple amb unamic/ga, que amb el nostre cap o parella.4. Disseny de l’activitata) Descripció dels agents personals- Aprenents: 4 Adults- Mediadors: Jo mateixa.b) Descripció de la tecnologia mediadora- Un ordinador amb connectivitat a Internet- Programari paquet officec) Descripció del problema- Tipus de problema segons Johansen (1997): Ben estructurat. Consta d’un estat inicial bendefinit, un objectiu conegut: Tenir una comunicació efectiva.- Complexitat: Mitjana. Atès que s’hi troben implicats diferents variables/temes que caltenir en compte, i que requereixen combinar-se a adequadament per tal d’arribar al seu fi(com per exemple tenir en compte, expressió facial, postural, to de veu, etc)- Tipologia de solució del problema: Problema de solució i diagnosi, on es requereix laidentificació d’un estat fals, i una següent recollida de dades, generació d’hipòtesis icomprovació per suggerir una solució. Per exemple, descartar l’emoció primària (colera,alegria, tristesa o por) que no es dóna, per tal de poder establir hipòtesis que ens portin aseleccionar l’adequada.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació6d) Plantejament del problema- Manera com sorgeix el problema- Recentment tots han tingut algun problema de comunicació, ja sigui a la feina o ambaltres amistats seves. En les converses que tenim, moltes vegades no ens plantegem dequina manera cadascun de nosaltres contribuïm a que la comunicació que tenim ambaltres persones sigui satisfactòria, som nosaltres bons emissors o bons receptors de lacomunicació? Si tant important és reconèixer l’emoció, estem atents a aquestes?- Problematització que planteja el mediador:- Per problematitzar el punt de partença es començà amb una activitat de contactesensorial, on per parelles, n’hi haurà un que prendrà l’iniciativa i l’altre que haurà deseguir el moviment d’aquest amb els ulls tancats. És a dir, el que té els ulls oberts, had’inciar un moviment que l’altre ha de seguir. Es crea una conversa a través delmoviment, on el que va amb els ulls oberts és el que parla, el dels ulls tancats és el queescolta.- En aquesta seqüència, hi sorgiran diferents situacions: el que segueix s’ha adaptat i seguitel moviment del que l’ha liderat o, el que el segueix, s’ha avançat o ha intentat controlarel moviment del que l’ha liderat. Per tant, es podran trobar amb diversos problemes decomunicació. Tots però, hauran pogut comprovar que a vegades no es tan fàcil deixar-seportar (escoltar) i a partir d’aquí s’obrirà un debat sobre la importància de la comunicació,i perquè pensem que aquesta és el vehicle que permet la interacció social.e) Context de l’activitatL’activitat es realitzarà a casa del mediador, en un menjador espaiós i amb un portàtilf) Característiques importants dels aprenents- Cognitives: Són adults de la franja d’edat de 28-33 anys.- Emocionals: Grup d’amics fàcil d’engrescar i motivar, cohesionat, sense problemesd’autoestima, estables emocionalment- Actitudinals: 2 d’ells treballen de cara al públic, i 3 tenen parella i els interessa imotiva conèixer aspectes intrínsecs en la comunicació per aplicar-los a la seva vidapersonal i professional.- Físiques: No tenen cap discapacitat, i en conseqüència no requereixen cap necessitatespecial.g) Competències especifiques que l’aprenent ha d’assolir- Escoltar i observar: Es la manera més directa de comprendre als altres. En ocasions, hemde fer un esforç per escoltar i observar amb atenció.a. Llegir el llenguatge corporal: saber llegir una tipologia de comportamentsque poden indicar ansietat, falta d’interès, implicació, ira, reflexió,confidencialitat, etc (Respostes no verbals).b. Centrar-se en aquell que parla: concentrar l’atenció en l’altre persona,evitant distreure’s, no interrompent al que parla ni desesperar-se amb elsdetalls, i concentrar-se en el que ens diuen.c. Mostrar interès: per mitjà d’un contacte visual, còmode i no forçat, evitantsenyals positives, oferint recolzament amb petites expressions, reconeixent elpunt de vista de l’altre i, evitant reaccionar de manera negativa tot i que siguiamb bona intenció.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació7- Clarificar el sentit: comprendre el sentit del que l’altre ens diu, permet arribar a un majorgrau d’entendriment.d. Fer preguntes obertes: que invitin, al que respon, a estendre’s o a elaborar unmissatge més complet. S’usen per estimular la sinceritat i una majorcomunicació amb els demés, per compartir idees, sentiments i opinions.e. Fer ús de les perifrasis: relaxant el què s’escolta i fent al·lusió en l’interès perel que ens diu l’altre. S’aconsegueix reformulant el missatge de maneraconcisa i amb unes altres paraules. Té dues funcions: oferir al interlocutor laversió d’allò escoltat i mostra atenció i interès.f. Reaccionar davant les emocions: Implica mostrar el missatge del interlocutoromplint les pauses “et sents...”. Quan s’és capaç de reconèixer no només lesemocions, sinó també el perquè, s’haurà aconseguit un alt grau decomprensió de la situació.- Interpretar el comportament: comprendre les accions dels demés pot resultar difícil,sobretot si es tracta amb persones amb necessitats, orígens o estils molt diferents.g. Connectar amb les emocions del altre: Implica posar-se en la pell de l’altreper intentar conèixer com se sent l’altre persona en una determinadasituació.h. Plantejar-se hipòtesis: per intentar saber que poden estar pensant les altrespersones davant d’una determinada situacióh) ContingutsConceptuals (saber – coneixements)- Les 6 emocions bàsiques- Comunicació no Verbal- Agents implicats en la comunicació verbalProcedimentals (saber fer)- Mirar els ulls del que parla- Assentir amb el cap- Inclinar el cos cap al que està parlant- Adoptar postures obertes- No mostrar-se d’acord ni desacord en el missatge- Utilitzar paraules neutrals- Preguntes obertes- Demanar que aclareixin allò que no hem entès- Ús del vocabulari emocionalActitudinals (saber ser)- Actitud positiva vers un mateix i els companys- Voluntat de col·laboració- Respecte per les eines i els materials utilitzats- Participaciói) Seqüència d’activitats i previsió de temporalitzacióSeqüència d’activitats:1. Activitat d’iniciació: Seguiment amb contacte sensorial. Posta en comú2. Debat sobre la importància de la comunicació3. Test d’avaluació inicial on-line sobre l’escolta activa
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació84. PPS de Comunicació Guiada. Com t’has sentit? Avaluació.5. Reproducció vídeo sobre les 6 emocions bàsiques6. Joc de mímica de les emocions7. Joc de representació teatral: “la salutació”8. Activitat Final. Simulació d’una situació comunicativaPrevisió de temporalització:1 única sessió de 4h de duradaj) Fonamentació PsicopedagògicaL’activitat partirà d’un model d’ensenyament i aprenentatge des d’una concepcióconstructivista, en la que el coneixement es construeix a partir de l’experiència. Per aquestaraó, el canvi conceptual en aquesta situació d’aprenentatge que es planteja ha de ser:- Funcional: aprendrem vocabulari emocional i elements intrínsecs de lacomunicació que es poden usar en la seva quotidianitat.- Col·laboratiu: l’aprenentatge es farà en grup, i els implicarà reflexió idescobriment de manera conjunta.- Motivacional: els coneixement els serà útil per la seva vida personal i professional- Contextualitzat: dins una franja horària determinada- Reflexiu: en cada valoració, requereix que els estudiants reflexionin sobre elsprocessos implicats en la comunicació.- Constructiu: adapten les noves idees apreses a un coneixement previ(equilibrament) per donar sentit, significat o reconciliar una discrepància operplexitat.k) Procediments i criteris d’avaluacióL’avaluació s’anirà realitzant activitat per activitat, per tant, es basarà en un sistemad’avaluació contínua, ja que cada activitat requereix una valoració, però el punt departida es farà a partir d’una avaluació inicial que ens permetran conèixer elsconeixements i estratègies de les que disposen els educands.5. Desenvolupament del coneixement científic:Els estudiants, com a norma general, han d’aprendre a solucionar problemes complexos i maldefinits, amb els que es trobaran en la seva quotidianitat, prosperar en l’ambigüitat i abraçardiferents perspectives, usant un repertori d’habilitats intel·lectuals i creatives que amb pocafreqüència els poden ser requerides. I quan els educadors, creguin que aquests objectius sónimportants, la tecnologia podrà tenir un impacte més gran en l’aprenentatge i l’educació2.Un problema és quelcom que es desconeix, és a dir, si tenim un objectiu i no sabem comarribar-hi, hi ha quelcom que no coneixem, tenim un problema3. Tot i que la solució deproblemes no és una activitat uniforme, dintre la varietat de problemes descrits per Jonassen, ital i com s’ha plantejat en la fitxa, podem emmarcar el problema proposat de tipus “solució idiagnosi”:2Jonassen, D (s/d). Mòdul 2. TIC i Aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Noves Tecnologies dela Informació i la Comunicació en Educació. Universitat Oberta de Catalunya.3Jonassen, D (s/d). Mòdul 2. Ja citat.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació9La comunicació: l’empatia i l’escolta activaActivitatd’aprenentatgeErrades del sistema de mediació; seleccionar i valorar les opcions detractament i controlar; aplicar esquemes de problemes.Entrades Sistema amb un mal funcionament amb una errada o més.Criteris d’èxit Identificació d’errada/es; eficàcia de l’aïllament d’errada/es.Context Sistema tancat, món realNivelld’estructuracióErrades i resultats finitsNivelld’abstraccióSituat per problemaL’activitat que he plantejat, es tracta d’un problema ben definit, amb tots els components benespecificats i no queda el dubte de si s’ha aconseguit o no l’objectiu, per tant, la resolució ésclara i definitiva. He plantejat un problema d’intuïció o insight4, de resolució sobtada, onl’obstacle no estigues vinculat a mancances de coneixements o procediments tècnics, sinó, entot cas a alguna restricció que els participants s’hagin imposat de manera innecessària. Essentun problema que no requereix coneixements, simplement estratègies generals de pensament.Tal i com trobem al mòdul i segons Jonassen, Peck i Wilson (1999), el constructivisme,aprenentatge significatiu, sota el que ha partit aquesta situació educativa plantejada, es basaen els següents punts, que cal tenir en compte:1. El coneixement es construeix.2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment.3. Així doncs, hi ha múltiples perspectives del món.4. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient.5. El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants.6. El coneixement no es pot transmetre.7. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber.8. El significat es negocia de forma social.9. El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i leseines que utilitzem.10. No tot el significat es crea de la mateixa manera.El canvi conceptual, es produeix a mida que anem construint teories simplificades que ensserveixen per explicar-nos el món, és tot un procés d’aprenentatge; i així, i mitjanantl’experiència, la reflexió i la reestructuració hi anem afegint complexitats conceptuals a midaque anem entenent i aprenent, per tant, el canvi conceptual es produeix quan arribem acanviar la nostra manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals.El més important però, es que el canvi sigui significatiu, i per tal de que aquest sigui així,aquest ha de ser de manera intencional, d’aquesta manera podrem arribar a prendreconsciència de què allò que inicialment compreníem, pot ser que a vegades no sigui la maneramés adequada de comprendre-ho, i necessitem canviar-la.4Adrián, R (s/d). Mòdul 5 “Solucionar problemes”. Psicologia del Pensament. UniversitatOberta de Catalunya
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació106. Mapa Conceptual:A continuació es plasma un mapa conceptual, en el que queda reflectida l’activitat proposadaen relació a les possibilitats TIC i l’aprenentatge significatiu:7. Descripció del procés efectivament seguit:1. EstructuraQuèTreballar les habilitats comunicatives per tal de promoure una bona comunicació.OnA casa d’una de les alumnesComRealitzant tot un seguit d’activitats que promouen la detecció i reconeixement d’emocionsen la conversa i posada en pràctica d’habilitats comunicatives incidint sobretot en l’escoltaactiva.QuinaEns centrarem sobretot en escoltar i observar, clarificar el sentit i interpretar elcomportament dels nostres interlocutors quan mantenim una conversa per tal de treballari potenciar les habilitats comunicatives, sobretot, a través de la teatralització.2. DescripcióPrimera activitatEls aprenents no es coneixen tots entre ells. Per tal de fer un primer contacte, i poderd’alguna manera trencar el gel, es comença per una activitat d’iniciació anomenada“Seguiment amb contacte sensorial”.Les instruccions per a la realització d’aquesta activitat són:- Posar-se front a front, tocant-se únicament amb les palmes de la mà.- No poden parlar, la única comunicació que tindran es produirà mitjançant elmoviment.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació11- Un dels dos participants, haurà de tancar els ulls, mentre que l’altre els haurà demantenir oberts.- Els que tenen els ulls oberts, han de liderar i dirigir el moviment, seguint el ritme de lamúsica, i els que tenen els ulls tancats, han d’intentar seguir-lo.- Desprès es canvien els rols per tal que tots puguin almenys, un cop, guiar i l’altreseguir el moviment.Es proposen diverses cançons, amb diferent ritme (una més lenta i l’altre més moguda)tenint en compte els gustos musicals dels aprenents, per tal que se sentin més còmodes ifaciliti la comunicació i el interès per aquesta.Al final d’aquesta activitat, es fa una posta en comú de com ha transcorregut aquesta desdel rol de guia i seguidor, arribant a la conclusió que, en ocasions, quan tens els ullstancats, es complicat seguir el moviment de l’altre quan la música és més moguda. Enl’experiència de guia, es destaca que en ocasions, el que té els ulls tancats intentacontrolar el moviment que tenien pensat i que noten que els pot costar deixar-se portar.Finalment, se’ls revela que, el que han fet, és simular una conversa, on el que tenia els ullsoberts, era “qui parlava” i el que tenia els ulls tancats “era el que escoltava”, evidenciantque en ocasions, ens podem trobar problemes en la comunicació que acaben dificultant elmissatge que com a emissors volen emetre, o bé dificultant l’enteniment i comprensió delmissatge que ens volen transmetre els altres.Segona activitatDe manera indirecta, la primera activitat, prepara la situació per tal de portar a terme undebat sobre la importància de la comunicació. Com a mediadora, els vaig presentantqüestions que poden presentar dubtes i per tal de que els aprenents siguin cada cop mésparticipatius, explicant els seus punts de vista i quines són aquelles coses importants per aells.Es plantegen preguntes com:- Què és la comunicació?- Es el mateix informar que comunicar?- En que es diferencien les emocions dels sentiments?- Amb quines eines compta la persona que comunica?- Amb quines eines compta la persona que escolta?- Sobre qui recau la responsabilitat d’una bona comunicació?- Quins tipus de comunicació existeixen?- Som nosaltres bons comunicadors?Finalment, un cop repassats i comentats tots aquestes qüestions, es plateja una últimapregunta: Som nosaltres bons receptors de la comunicació? Cadascú s’intenta puntuardient si creu que és o no, un bon comunicador valorant la seva capacitat d’escolta activa.Tercera activitatUn cop cadascú s’ha puntuat i ha explicat el perquè de la seva puntuació, des del’ordinador, un per un, van realitzant un que avalua la seva capacitat d’escolta activa. Quantots l’han realitzat, es comparteixen els resultats.En alguns casos hi ha sorpreses, ja que la seva puntuació “aprova pels pèls” i es comentenles preguntes que els ha anat apareixent, on cadascú va comentant que ha anat posant,
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació12repassant i comentant durant la posta en comú, aquells aspectes que ens fan tenir unabona capacitat d’escolta activa.VEURE TESTQuarta activitatPer posar el pràctica el comentat i exposat enl’activitat anterior, s’inicia una activitat pràctica sotael nom “Comunicació Guiada”.Es faran dues tandes, en la primera, dos prendran elrol de comunicadors, i en la segona, de receptors.Als que comuniquen, han d’escollir un tema lliure,que vulguin comunicar al seu receptor (que van ferahir? Que faran al setmana vinent?, etc.) i que laconversa no ha de durar més de 5 minuts. Mentretant, els receptors llegiran la pauta de comunicacióguiada que el mediador els hi facilita:- Pauta de comunicació d’escolta activa deficient- Pauta de comunicació d’escolta activa excel·lentLa finalitat de la pauta serà avaluar com s’han sentit els comunicadors mentre parlaven ipuntuar als seus receptors.Els resultats demostraran, com, posant en marxa les habilitats comunicatives d’escoltaactiva, la comunicació i l’intercanvi d’informació que s’ha donat ha estat molt més rica idinàmica que no pas en les situacions comunicatives en que la pauta d’escolta activadeficient, on els comunicadors han acabat comentant que probablement no li tornarien aexplicar res més a la persona perquè no s’han sentit còmodes ni tinguts en compte.Cinquena activitatL’anterior activitat, ens porta a parlar de com les emocions també tenen un paperfonamental en la comunicació, ja que quan la comunicació verbal no va en consonànciaamb la comunicació no verbal, es dona una incongruència en el missatge. Es puntualitza elfet que, es impossible no comunicar, estem constantment comunicant, amb el nostre cos,els nostres ulls, etc.D’aquesta manera, es reprodueix un petit vídeo des de youtube, en el que per mitjàd’imatges i fotografies, acompanyades de música, es detallen les 6 emocions bàsiques:VEURE VÍDEOSisena activitatPer tal de posar el pràctica el reconeixement de lesemocions, s’inicia una activitat de teatralització amb lacomunicació no verbal d’emocions. El joc es diu “Joc demímica de les emocions”, que a través de la projecció d’unpower point, consisteix en, escollir una emoció de lesestablertes al quadre, i un per un teatralitzar-la, nomésamb gestos, sense parlar, per tal que els altres intentinendevinar de quina emoció es tracta.Activitat de Comunicació GuiadaL’ART DE SABER ESCOLTARJoc de Mímica de les EmocionsBy CGV per NTICEDU
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació13Un cop endevinada, es plantegen les següents qüestions:- Que pot fer que experimentis aquesta emoció?- Què és el que fa sentir ____?- Expliqueu alguna situació en la que us hagueu sentit ____.- Què vareu fer quan us sentíeu _____?Setena activitatSeguint comentant i treballant la importància dela comunicació no verbal, i de la importànciadoncs de l’escolta i l’empatia, es planteja alsaprenents una activitat sota el nom “Joc derepresentació teatral: “la salutació””, que a travésde la projecció d’un power point, que permetveure i treballar, mitjançant la teatralització, cominflueix el canal i l’emoció en la comunicació. A talefecte, proposaren 4 situacions de salutació quecaldrà teatralitzar:- Saludem a algú, a qui ens fa vergonya saludar.- Saludem a algú, a qui tenim ganes de veure de manera efusiva.- Saludem a algú des de diferents estats d’ànim: enfadat/da, preocupat/da, cansat/da,trista/a...- Salutació formal/ informal, variant el receptor (a un bebè, a un policia, a un cap, a ungermà, etc.)A mida que es van duent a terme, es van comentant com, la nostra emoció s’adapta alsdiferents canals, conseqüència les nostres pautes socioculturals que ens imposen una sèriede regles relacionades amb la manifestació i inhibició emocional que afavoreixen, en lamajoria dels casos, l’adaptació de la persona al seu medi social i, afavorint el seu ajustpsicològic.Finalment, veiem com la comunicació esdevé molt també en el canal, ja que no es elmateix quan ens comuniquem per exemple amb un amic/ga, que amb el nostre cap o ambla nostra parella.Vuitena i última activitatFinalment, com a activitat de Síntesi i activitat Final, es planteja dur a terme la simulaciód’una situació comunicativa, en la qual, cal posar en pràctica les habilitats comunicativestreballades al llarg de la sessió, i en la que s’acaben de treballar i comentar els possiblesdubtes que els aprenents hagin pogut tenir.Les habilitats a posar en marxa es centren en:- Escoltar i observar: Es la manera més directa de comprendre als altres. En ocasions,hem de fer un esforç per escoltar i observar amb atenció.a. Llegir el llenguatge corporal: saber llegir una tipologia de comportamentsque poden indicar ansietat, falta d’interès, implicació, ira, reflexió,confidencialitat, etc (Respostes no verbals).b. Centrar-se en aquell que parla: concentrar l’atenció en l’altre persona,evitant distreure’s, no interrompent al que parla ni desesperar-se amb elsdetalls, i concentrar-se en el que ens diuen.Joc del saluda o la salutacióBy CGV per NTICEDU
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació14c. Mostrar interès: per mitjà d’un contacte visual, còmode i no forçat, evitantsenyals positives, oferint recolzament amb petites expressions,reconeixent el punt de vista de l’altre i, evitant reaccionar de maneranegativa tot i que sigui amb bona intenció.- Clarificar el sentit: comprendre el sentit del que l’altre ens diu, permet arribar a unmajor grau d’entendriment.d. Fer preguntes obertes: que invitin, al que respon, a estendre’s o a elaborarun missatge més complet. S’usen per estimular la sinceritat i una majorcomunicació amb els demés, per compartir idees, sentiments i opinions.e. Fer ús de les perifrasis: relaxant el què s’escolta i fent al·lusió en l’interèsper el que ens diu l’altre. S’aconsegueix reformulant el missatge demanera concisa i amb unes altres paraules. Té dues funcions: oferir alinterlocutor la versió d’allò escoltat i mostra atenció i interès.f. Reaccionar davant les emocions: Implica mostrar el missatge delinterlocutor omplint les pauses “et sents...”. Quan s’és capaç de reconèixerno només les emocions, sinó també el perquè, s’haurà aconseguit un altgrau de comprensió de la situació.- Interpretar el comportament: comprendre les accions dels demés pot resultar difícil,sobretot si es tracta amb persones amb necessitats, orígens o estils molt diferents.g. Connectar amb les emocions del altre: Implica posar-se en la pell de l’altreper intentar conèixer com se sent l’altre persona en una determinadasituació.h. Plantejar-se hipòtesis: per intentar saber que poden estar pensant lesaltres persones davant d’una determinada situacióLes situacions comunicatives proposades han estat:1. Un amic/ga t’explica la mort d’un familiar2. El teu cap et crida al seu despatx, i t’explica una situació de feina on hi ha hagut unerror per part d’un company i, molt enfadat, el crítica obertament3. Un company/a de feina et comenta que està molt disgustat/da perquè el seu cap nol’ha autoritzat per anar a una boda d’un cosí segon amb el que té molta relació. A tutambé et sembla que no es un motiu per faltar a la feina.4. La teva parella t’explica, que aquell cap de setmana que teníeu reservat per fer unaescapada romàntica l’haureu de cancel·lar perquè t’han trucat per treballar aquell diasencer en un acte molt important.5. Has enxampat un missatge de mòbil de possible flirteig a la teva parella.Dir també, que al cap d’una setmana, com a mediadora vaig contactar amb cada un delsaprenents, per preguntar-los si al llarg d’aquella setmana havien posat en pràctica algunade les habilitats comunicatives que varem poder veure i treballar durant la sessió. Em vaigalegrar gratament quan cada un d’ells em van dir que si, de les quals, van destacar queestaven intentant fer preguntes obertes, parafrasejar i atendre molt més a la comunicacióno verbal del seu interlocutor.
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació158. Mostra documental:
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació16
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació179. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit:Tant en els meus alumnes, com en el meu propi coneixement científic, podria afirmar que s’haproduït un aprenentatge significatiu, atès que, tal i com s’indicava en la fitxa disseny, el procésd’aprenentatge s’ha basat en els principis de que aquest esdevingués:- Actiu. Els estudiants i jo mateixa, hem comprès amb el procés d’aprenentatge en unprocessament conscient de la informació, del resultat del qual són responsables.- Constructiu. Els estudiants i jo mateixa hem adaptat les noves idees a un coneixementprevi (equilibrament) per donar sentit o donar significat o reconciliar una discrepància operplexitat.- Col·laboratiu. Els estudiants i jo mateixa hem treballat en comunitats d’aprenentatge iconstrucció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social, amés a més de modelar i observar les contribucions de cadascun dels membres de lacomunitat.- Intencional. Els estudiants i jo mateixa, hem intentat aconseguir un objectiu cognitiu demanera activa i intencional.- Conversacional. Aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham,en premsa), en el qual els estudiants i jo mateixa, són els que més es ens hem beneficiatdel fet de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement, tant a classe comfora de l’escola.- Contextualitzat. Les activitats d’aprenentatge han estat situades en certes tasquessignificatives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en alguncas o problema.- Reflexiu. Els estudiants i jo mateixa hem articulat el que hem après i reflexionat sobre elsprocessos i decisions implicats en aquests.Així mateix, els objectius plantejats en la meva activitat com en les desenvolupades peraquesta assignatura han estat intencionals i contextualitzades en un espai i temps, ja sigui enuna sessió o en un quadrimestre, potenciant d’aquesta manera l’aprenentatge significatiu.Tant en el meu cas, com en els meus alumnes, hem tingut que ser nosaltres qui siguemcapaços de conèixer i descobrir el món, essent capaços de cercar solucions als problemes queens va portant la vida, tot desenvolupant el pensament reflexiu plantejat per Dewey, el qual,és aquell pensament deliberat que implica un ús conscient dels recursos cognitius per a arribara una determinada conclusió o, dit en termes més generals, dirigits a un determinat propòsit.Per tant podríem descriure’l a més com “la capacitat o hàbit de reflexió que ens facilita lapresa de decisions”.El resultat de l’aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorati manipulat, i en sí, els éssers humans són constructors naturals de models. Tal i com hempogut conèixer, l’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera mésconsistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinadorper a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física delsprocessos mentals de la construcció de models. Així mateix, diferents investigadors handemostrat la relació entre la construcció de models i els models mentals (Frederiksen i White,1998; Mellar, Bliss, Boohan, Ogborn i Tompsett, 1994; White, 1993).Per tal d’impulsar la construcció de models mentals, els recursos que ens ofereixen les TIC, hanfet que els meus alumnes, com jo, uséssim una varietat d’eines per a construir models físics,visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens què pretenem treballar. D’aquesta manera, icom deia, tant en la meva pròpia experiència, com en la que he volgut transmetre als meus
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació18alumnes, s’ha fomentat la construcció de models mentals, és a dir, la construcció de modelsfísics i computacionals mitjançant tecnologies conferint-nos l’oportunitat d’operacionalitzar iexternalitzar els models mentals.A més, mitjançant l’experiència i la reflexió, s’han afegit complexitats conceptuals a mesuraque hem anat aprenent, així mateix, si he de valorar si hi ha hagut canvi conceptual, podriaafirmar que si, atès que s’ha canviat la manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals.Segons diferents investigadors, el procés i ritme del canvi conceptual és variable; per a alguns(Smith, di Sessa i Resnick, 1993; Siegler, 1996), el canvi conceptual és un procés evolutiud’ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement.Aquest canvi conceptual ha estat intencional (Dole i Sinatra, 1998), ja que s’ha presconsciencia que la comprensió és inadequada i s’ha percebut la necessitat de canvi.Així mateix, Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumimque aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries queconten experiències. Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood (1991) creuen que escoltarhistòries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens.Per consegüent, he intentat impulsar en els meus estudiants el canvi conceptual construintmodels de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiènciesdels altres companys. Al analitzar històries, per entendre els problemes que se’ls plantegen,entenen millor la complexitat fonamental del camp de contingut. En la meva experiènciapersonal, i gracies als casos Kite, la participació en les activitats plantejades, així com amb lesidees proposades pels meus companys, he comprovat que recollir i indexar les històriespermet construir models de les experiències de les persones; com aquestes experiències sóndiferents, representen perspectives i creences múltiples. És a dir, que els aprenents, quan enstrobem davant d’un problema, el acabem resolent trobant casos similars en la nostraexperiència, aplicant-los en la nova situació.10. Avaluació tecnològica del disseny:Aquesta assignatura, m’ha permès comprendre que la introducció de les TIC en el móneducatiu es positiu, sempre i quan es tingui en compte que, així com ens pot apropar a cosespròpies i/o alienes, ens pot apartar i excloure socialment si no seguim l’avenç d’aquestes.Tanmateix, la tecnologia per si sola no pot canviar l’educació, i que cal que estiguem totsd’acord en què l’educació ha de centrar-se en un aprenentatge significatiu, és a dir, en el tipusd’aprenentatge que porta als estudiants a un nivell profund de pensament, i per aquest motiu,les tecnologies ens poden ajudar a tal fi.Per això, faré una valoració general de l’activitat que he plantejat i dut a terme, per tal depoder-ne fer l’avaluació de l’experiència i del procés, partint de les diferents fases del procés ianalitzant els recursos emprats.Disseny: Les tecnologies han d’estar presents en activitats d’ensenyament- aprenentatge, is’han d’utilitzar de manera significativa pels educands, comptar amb uns objectius definits i enla posada en pràctica de l’activitat que he proposat, he intentat que aquests estiguessindegudament definits, ja que no podem usar la tecnologia a lliurement, sinó que tant importantés la planificació, el procediment com l’avaluació de l’ús de les noves tecnologies en elscontextos educatius.A més, el disseny de l’activitat que he proposat, partia d’un problema significatiu dels meusaprenents amb els que es troben en la quotidianitat del seu dia a dia, atès que és impossible
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació19no comunicar, estem comunicant constantment, fins i tot quan no ho estem fent ambparaules. Les activitats també partien de la seva experiència, ja que se’ls anava preguntantcom resolien les situacions des de diferents estats emocionals i quan la comunicació no eraassertiva. D’aquesta manera, i d’acord amb la concepció constructivista del procésd’ensenyament-aprenentatge, les diferents activitats que he anat plantejant, anavenproposant diferents problemes que calia anar resolent, i sempre, procurant que es mantinguésen tot moment la interacció amb mi, com a mediadora i la tecnologia.Activitats proposades: Vaig començar pensant quines activitats podria dur a terme per tal depoder treballar els continguts proposats, i desprès vaig intentar que aquestes seguissin unaseqüència lògica per tal d’anar treballant poc a poc els continguts, així com que hi hagués unaacumulació de l’aprenentatge, és a dir, que totes estiguessin enllaçades entre elles, i per tal desituar-la en la concepció constructivista, vaig partir d’una avaluació inicial que avaluava lacapacitat d’escolta activa dels meus aprenents, la qual, va servir de punt de partida per la restad’activitats. Per tant, a més de dissenyar l’activitat, i tenir en compte les característiquescognitives, emocionals, actitudinals i físiques dels meus aprenents, vaig partir d’allò que ellsprèviament ja coneixent, tant amb el debat com l’avaluació de l’escolta activa.Desenvolupament i Implementació: Per tal de dur a terme l’activitat, vaig crear un doodle quevaig enviar als aprenents, per tal que poder trobar i acordar un dia i hora per dur a termel’activitat i situació educativa. Ens va fallar el cablejat per poder connectar l’ordinador altelevisor, i que es pogués veure molt millor, però tot i així no em vaig trobar amb capproblema en fer-ho des del portàtil mateix, accedint al meu Blog, on ja havia detallat i preparatel material per a la realització de la mateixa.Avaluació: Vaig optar per una avaluació continua, d’acord amb l’aprenentatge que he anatadquirint amb aquesta assignatura, d’aquesta manera, en cada activitat, al ser moltdinàmiques i participatives s’anaven perfilant i consolidant els coneixements fets activitat peractivitat.D’aquesta manera, i com he comentat, per tal de poder avaluar una activitat relacionada ambles TIC, abans, he tingut que descriure i tipificar el problema i fer-ne una programació acurada,per tal de descriure’n quins eren els objectius i poder-ne planificar les activitats i el dissenyd’aquestes usant les tecnologies.Les eines TIC empleades han estat un ordinador amb connexió a internet, i la pàgina del meublog oberta, on havia prèviament inserit els materials per a la realització de les activitats viayoutube i slideshare, pel que no ha calgut fer ús finalment dels powers points inicials que teniadesats al ordinador.Ha esdevingut crucial contextualitzar el problema, i que aquest esdevingués real i significatiuper als aprenents, per tal de fomentar-ne la seva motivació participació. Poder incloure músicaque a ells els hi agrada, ha fet que l’activitat tingues bona rebuda, no s’esperaven realitzar laprimera activitat on hi intervingués música que ells coneixien, per tant, ja des d’un boncomençament les TIC han facilitat l’aprenentatge que es volia aconseguir amb aquella activitat.11. Conclusions:Tan en mi personalment com en els meus alumnes, s’ha donat un aprenentatge significatiu.Per ells, el tema a tractar els interessava molt, ja fos per la seva vida personal o professional, il’ús de la tecnologia per a dur a terme aquesta activitat ha ajudat a fer-la més enriquidora, més
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació20dinàmica, potenciant el pensament reflexiu per a la solució dels problemes que se’ls hi anavenplantejant.Amb el treball conjunt, i col·laboratiu, cada aprenent ha pogut guiar el seu aprenentatge, fent-lo d’aquesta manera més funcional i significatiu. Pel que fa a mi, he de dir que els debats quehem realitzat, i així com la compartició de fitxes i mostres documentals han fomentat el meuaprenentatge significatiu, atès que hi he pogut participar i poder anar comprenent elconeixement dels diferents punts de vista dels meus companys, tenint un punt de vistaconjunt.Destacar també, la importància de contextualitzar el problema, i que aquest, esdevingui real isignificatiu pels aprenents per tal de fomentar-ne la seva motivació i participació.12. ANNEXOS:Aquest apartat, es complement amb l’arxiu enviat al RAC sota el nom:GARCIA_VILASECA_CLARA_Autoava_PAC.3_i_Global.xls- ANNEX 1 - Reflexió d’autoavaluació de l’activitatPenso que en la PAC3 esdevé crucial tota la feina prèvia de planificació d’una activitateducativa abans de portar-la a la pràctica, tenint en compte tots els factors que hiintervindran, no només dels alumnes a qui anirà dirigit, sinó també de les eines ques’empraran i del context on es desenvoluparà.Ha estat molt enriquidor comptar amb les TIC com a eina eductiva, promovent-ne i facilitant-ne el coneixement a través del seu ús. Ha estat molt interessant també, posar-me en el rol demediador i conèixer diferents maneres de proposar problemes per tal de situar les activitatseducatives i que aquestes esdevinguin significatives per als alumnes, tenint en compte elsinteressos i necessitats d’aquests.He complert amb les dates de lliurament i temps proposats per a la compartició del disseny dela fitxa així com de la mostra documental. Per a la realització de l’activitat he utilitzattecnologies col·laboratives tipus web 2.0, especialment a través del blog, via youtube islideshare.Penso que he sabut aconseguir una claredat expositiva en la redacció de la memòria i definir-ne una bona estructura, entenedora, així com presentat un mapa conceptual a l’altura del’exigència demanada. La presentació es molt bona, l’índex és indexat i les meves afirmacionshan estat degudament citadesEl meu paper ha estat el de mediador, he utilitzat les tic per la problematització del problema,amb un qüestionari online a través de QuizRevolution que avaluava la capacitat d’escoltaactiva dels meus aprenents. El disseny de l’activitat penso que esta molt bé, es creatiu,coherent i justificat degudament, adaptant les activitats als meus aprenents promoventl’aprenentatge significatiu dels meus aprenents.El mapa de conceptes realitzat per aquesta activitat, contextualitzant la situació educativa,valoro que és molt bo i penso que igual que en l’anterior realitzat a la pac2, existeix un amplinombre de proposicions diferents, essent els nodes els que indiquen l’amplada de la xarxa.Els nodes que contenen els conceptes més importants, ocupen la posició central del mapa, elsquals estan enllaçats tant amb conceptes directes com indirectes amb els que s’hi relacionen
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació21amb lactivitat que he plantejat. A més penso que les relacions d’enllaç entre els nodes de cadaproposició resulten vàlides i entenedores, i la direcció de les fletxes representa relacionsjeràrquiques i causals entre aquestsEn l’argumentació he destacat i fet menció dels conceptes clau, especialment els relatius i quefomenten que s’ha dut a terme un aprenentatge significatiu. Així mateix, he detallatclarament, punt per punt el procés segut en l’apartat "Descripció i procés efectivamentseguit".Per l’avaluació de l’aprenentatge dels meus aprenents, he seguit un model d’avaluaciócontínua, ja que cada activitat requeria una valoració, i s’anaven concretant i reforçant aquellsconeixements que als estudiants més els costava. Per això, i fonamentant-me en la baseteòrica, he avaluat l’aprenentatge significatiu a partir dels principis de que aquest fos Actiu,Constructiu, Col·laboratiu, Intencional, Conversacional, Contextualitzat i finalment, Reflexiu.He fet una bona i objectiva avaluació del disseny, avaluant-ne el procés, així com de tots elsrecursos emprats, exposant i argumentant adequadament una avaluació tecnològica delprojecte, realitzant l’avaluació de l’experiència i del procés, partint de les diferents fases deld’aquest i analitzant-ne els recursos emprats.Finalment, i tenint en compte l’aprenentatge assolit i el treball realitzat en aquesta activitat,penso que em correspon la qualificació d’una B+.- ANNEX 2 - Reflexió d’autoavaluació del seguiment de l’avaluació continuada globalAquesta darrera activitat, penso que ha esdevingut crucial per d’apropar-me de maneraaplicada a la Tecnologia educativa, ja que ha implicat una posada en pràctica de tot el treballde reflexió teòrica realitzat al llarg d’aquests darrers mesos.Avaluació Inicial: L’avaluació inicial, va ser tot una sorpresa, no m’esperava començar amb unaactivitat així. Se’ns va demanar que responguéssim a tot un seguit de qüestions, sense mirarels mòduls, sinó que ho féssim d’acord amb el que pensàvem en aquell moment. El que no emvaig imaginar és que aquesta activitat estaria tant present en el transcurs de l’assignatura.Quan he comparat i tornat a revisar el que havia posat amb que sé ara, he vist que en forcesaspectes no anava errada tot i que òbviament, compto amb més coneixements i experiènciaque em permetrien matissar molt més el que vaig posar.PAC1: Amb el debat que varem realitzar durant aquesta pac, va ser molt interessant lesposicions i els arguments que s’havien de mantenir depenent del teu punt de vista com asociodeterminista o tecnodetermista, especial, quan el bàndol que et tocava defensar potserno el comparties. Tanmateix, va permetre veure que ciència i tecnologia van en base a unsinteressos socials, els quals, rarament esdevenen neutrals i que CTS van de la mà, tots ellsestan interrelacionats. Pel que fa a la Tecnologia, i gràcies a la pluralitat de temes que es varenpoder tractar, vaig veure que els beneficis i/o inconvenients que aquesta aporta, depèn de lesnecessitats i peculiaritats del context social i natural, les repercussions d’un mateix recurs nosempre esdevindran les mateixes. En l’argumentació que varem tenir que fer, va ser molt útilla Guia d’argumentació de Toulmin, la qual, he seguit empleant en altres debats d’altresassignatures.PAC2En aquesta varem fer un pas més, consolidant l’aprenentatge amb el disseny del mapaconceptual, el qual, requeria una altre manera d’organitzar la informació teòrica que havia
  • Clara Garcia i Vilaseca Juny 2013 - PAC3Noves TIC en Educació22anat adquirint, fent-la d’una manera més visual, i adonant-me de possibles incongruències quepotser al inici no me’n havia adonat, i en conseqüència ordenant els coneixement en lesestructures cognitives. A més, vaig conèixer també un nou recurs amb Cmaptools que jodesconeixia i que he trobat molt útil i interessant. D’aquesta manera, amb el mapa i la síntesi,penso que va ser un bon recurs per comparar diferents moments del procés d’aprenentatge ivalorar-ne el canvi. Aquí ens varem endinsar molt més en la Tecnologia educativa i lessituacions mediades d’aprenentatge que ajuden a donar resposta a les noves exigències de lasocietat, centrant-se en el en el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de plans d’accióeducatius.PAC3: Amb aquesta pac, he vist com esdevé crucial tota la feina prèvia de planificació d’unaactivitat educativa abans de portar-la a la pràctica, tenint en compte tots els factors que hiintervindran, no només dels alumnes a qui anirà dirigit, sinó també de les eines ques’empraran i del context on es desenvoluparà.Ha estat molt enriquidor comptar amb les TIC com a eina eductiva, promovent-ne i facilitant-ne el coneixement a través del seu ús. Ha estat molt interessant també, posar-me en el rol demediador i conèixer diferents maneres de proposar problemes per tal de situar les activitatseducatives i que aquestes esdevinguin significatives per als alumnes, tenint en compte elsinteressos i necessitats d’aquests.Finalment, i tenint en compte l’aprenentatge assolit i el treball realitzat en aquestaassignatura, penso que em correspon la qualificació d’una B+.13. Bibliografia i webgrafia:- Cabrero, J (s/d). Mòdul 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves Tecnologies dela Informació i la Comunicació en Educació. Universitat Oberta de Catalunya.- Jonassen, D (s/d). Mòdul 2. TIC i Aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista.Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació. Universitat Oberta deCatalunya.- Article del debat: Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia isocietat: nous interrogants per a la psicologia.http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenechtirado0302.html.- Dossier sobre argumentació- Adrián, R (s/d). Mòdul 5 “Solucionar problemes”. Psicologia del Pensament. UniversitatOberta de Catalunya- Jayme, M. (s/d). Mòdul 3 “Constructes integradors: creativitat, estils cognitius,intel·ligència emocional”. Psicologia Diferencies Individuals. Universitat Oberta deCatalunya- Programari cmaptools: http://cmap.ihmc.us/