• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas
 

Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas

on

  • 1,943 views

100.000 exemplars editats per La Directa i Plataforma Aturem Eurovegas amb suport de Col.lectiu Ronda,CGT Baix Llobregat i Secretaria d´Acció Social CGT Catalunya,Òmnium Cultural Baix Llobregat, ...

100.000 exemplars editats per La Directa i Plataforma Aturem Eurovegas amb suport de Col.lectiu Ronda,CGT Baix Llobregat i Secretaria d´Acció Social CGT Catalunya,Òmnium Cultural Baix Llobregat, Centre d´estudis Comarcals Baix Llobregat, Can Masdeu i Coop57

Statistics

Views

Total Views
1,943
Views on SlideShare
1,063
Embed Views
880

Actions

Likes
2
Downloads
2
Comments
0

11 Embeds 880

http://malesherbes.blogspot.com.es 572
http://cgtmanresa.blogspot.com 158
http://www.cgtcatalunya.cat 59
http://www.malesherbes.blogspot.com.es 43
http://cgtcatalunya.cat 32
http://malesherbes.blogspot.com 7
https://si0.twimg.com 3
http://www.cgtmanresa.blogspot.com 3
http://www.malesherbes.blogspot.com 1
https://twimg0-a.akamaihd.net 1
http://cgtmanresa.blogspot.mx 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas Document Transcript

    • Salvem el Delta del Llobregat PUBLICACIÓ GRATUÏTA // 100.000 EXEMPLARS // JULIOL 2012La necessària pervivència de l’horta PÀG. 2-5 L’aqüífer, un bé estratègic PÀG. 6-7El tresor dels aiguamolls PÀG. 8-9 Un espai de lleure a l’abast de tothom PÀG. 10-11 // Edu Bayer
    • El Llobregat ha estat el rebost de Barcelona durant molts anys // Edu Bayer L’AGRICULTURA DE PROXIMITAT I LES INVERSIONS DE LA JOVE PAGESIA HAN RETORNAT ALS CAMPS DEL DELTA DEL LLOBREGAT EL SEU VALOR PRODUCTIU La necessària pervivència de l’horta de Barcelona // Bertran Cazorla Els i les executives especulen amb Horta Viladecans, Agrària de Santa 2006 i ara en té 10, narra ell mateix. instal·lar al Delta del Llobregat un Coloma de Cervelló, Cooperativa A- Són deu treballadors que perdrien la “Pateixo per si em prendran la terra, projecte, el macrocomplex d’oci i joc grícola de Sant Joan Despí o, inclús, seva feina amb Eurovegas “i tal com que és la meva forma de guanyar-me conegut amb el nom d’Eurovegas, que una sorprenent Agrícola de l’Hospita- està la cosa no en trobarien cap altra”, la vida”: ho diu Lluís Solanes, pagès xoca amb la mentalitat econòmica de let són algunes d’elles. Destaquen, adverteix el president. Gestionen una de Sant Boi. És possible que la seva la pagesia més jove, la que mira de pels seus cartells flamants, reflex de cooperativa que cada any subministra família, que ja conreaven aquestes ter- mantenir l’activitat agrícola al Delta. l’aposta per aquesta agricultura de a la conurbació barcelonina 195 trài- res el segle XVIII, alimentessin en Ra- “No tenim tradició de joc, som més proximitat, les cooperatives agrícoles lers d’hortalisses i fruites: 350.000 ca- fael Casanova, el dirigent de la resis- aviat estalviadors”: amb aquestes pa- del Prat i de Sant Boi. ixes, assegura Solanes. tència barcelonina al setge borbònic raules resumeix Anna Dorca, una do- La cooperativa santboiana és un de 1714 que va passar les darreres na de 38 anys que va acceptar fa una dels millors exemples de la producció dècades de la seva vida a la ciutat on avui viu Solanes. Narra com la seva dècada embarcar-se en la transforma- ció dels camps de conreu del seu pare Al delta es de la zona agrícola del Delta, concen- trada des dels temps d’autarquia de la família ha hagut d’adaptar-se per en una granja-escola agrícola, la for- postguerra en subministrar menjar a mantenir els conreus amb el pas del temps: com, per exemple, va arrencar ma de fer d’aquests joves: lluny d’es- pecular amb possibles guanys a curt produeixen la capital que té al costat, Barcelona. Un 75% dels seus productes es venen la vinya després de la plaga de la fil·loxera per iniciar un conreu d’horta termini, aposten per mantenir l’acti- vitat agrària amb inversions molt 22.000 tones a la mateixa Catalunya; l’exportació és escassa des dels anys quaranta. En que ell ara manté. I com la nissaga pa- estudiades. les 3.352,57 hectàrees que engloba gesa ha subsistit mentre tot l’entorn dels seus camps s’anava urbanitzant, Amb aquesta estratègia, agricul- tors com Solanes, de 41 anys, miren d’hortalisses aquesta zona agrícola es produeixen anualment 22.000 tones d’hortalisses, ja al segle XX. Ara, però, Solanes tem el cop mortal. Amb les seves paraules de mantenir un petit i insòlit mercat dins de la nau G de Mercabarna: al anualment segons dades d’Unió de Pagesos (UP): 6.000 de tomàquet, el producte amb resumeix la incertesa en què viuen fons d’aquesta nau de fruites i hortalis- més pes, 3.000 de carxofa, el producte centenars d’agricultors i agricultores ses, apartades de tendes que importen estrella. La zona, a més, és la principal al Baix Llobregat des que el govern menjar d’arreu del món en avions con- Aquesta darrera va fer 100 anys el productora de bledes de Catalunya: hi va donar la benvinguda a la compan- taminants i cambres frigorífiques, es 2009 i, en plena crisi, ha creat un lloc creixen 1.500 tones cada any. Vilade- yia d’oci i joc nord-americana Las poden trobar les parades de cooperati- de treball: en tenia nou quan Lluís So- cans és també un important productor Vegas Sands. ves del Maresme i del Baix Llobregat: lanes va assumir-ne la presidència el de cogombres, amb 600 tones anuals.2
    • Tota aquesta producció genera, França cap a altres països. Ara, lasempre segons els càlculs d’UP, 1.500 zona produeix un 15% dels productesllocs de treball. Treballen en 621 ex- hortifrutícules catalans. I, junt amb elplotacions i un 78% són ocupats a jor- Maresme i el Camp de Tarragona, a-nada completa, segons un estudi del porta entre un 40 i un 50% de les hor-geògrafs Paül Valerià i Fiona Haslam talisses i les fruites que mengen elsMcKenzie publicat recentment a la catalans i les catalanes, segons UP.prestigiosa revista Land Use Policy. Avui en dia, a Mercabarna, molts900 d’aquests pagesos i pageses són pagesos i pageses llobregatines espropietaris d’unes terres molt par- mostren pessimistes sobre el futur delcel·lades i 300 arrenden camps d’al- sector. “Això s’apaga”, diu un lacònictres pagesos o de propietàries barcelo- Josep, del Prat, mentre veu passarnines. A aquesta activitat directa cal fruiters que rebutgen els tomàquets desumar-li la feina que dóna l’agricul- la seva cooperativa i van a cercar els més barats, provinents de contrades llunyanes, a altres parades de la nau. “Els deltes són I, no gaire lluny, la jove gavanenca Carmen Aguado explica a la parada de la cooperativa de Sants i el Baix autèntiques Llobregat que té una certesa: vol continuar fent de pagesa amb el seu riqueses marit. Però no sap com competir. A- ixò sí, ella està convençuda: “la terra no té preu”. úniques al Hi ha vells pagesos i pageses amb ganes de jubilar-se que han vist Euro- nostre país” vegas com l’oportunitat d’abandonar els camps i rebre diners. I, de fet, a- Camp de tomàquets de Sant Boi de Llobregat // Albert Garcia quest grup desmotivat van protagonit- zar els acalorats debats que es van ductiu que multipliquen per 10 el dels Des de llavors, el potencial econò-tura a les ciutats de l’entorn: comer- viure divendres 20 de juliol a l’assem- terrenys de secà, i per 30 o 40 les ren- mic de l’agricultura del Delta s’ha re-ciants i mecànics de maquinària blea convocada per UP per parlar de des, segons els enginyers i enginyeres. fermat amb iniciatives que han acon-agrícola, venedores de fems, trans- les expropiacions que suposaria el de- Són, doncs, terres insubstituïbles per seguit convèncer molta de la pagesia,portistes... UP no té un càlcul de sembarcament al Delta de las Vegas altres, per exemple, a la Segarra o el inicialment escèptica: el Parc ha mil-quants llocs de treball indirectes sosté Sands. Però aquestes discussions tam- Segrià. “Hi ha tres espais agraris a lorat recs i carreteres, ha millorat lael camp llobregatí, però tècnics del bé van fer palès que la majoria de la Catalunya que destaquen per sobre vigilància contra robatoris al camp, isindicat asseguren que poden arribar pagesia, molts vells i especialment les de la resta, tant per la seva integritat i ha instal·lat la seva seu al Mas de Canals 6.000 pel cap baix. joves, comparteixen, amb Aguado, l’o- superfície, com pel seu potencial pro- Comas del Prat. L’activitat econòmica que, encara pinió que el camp llobregatí no té pre- ductiu”, segons el Col·legi: el Delta Aquestes iniciatives han convertitavui, genera la zona agrícola deltaica, u: és sobre un aqüífer i un delta. l’Ebre, el Delta del Llobregat, i el sis- Barcelona en un referent mundial dedoncs, no és menor. Però, per enten- “Els deltes serien els parcs natu- tema deltaic Ter-Fluvià-Muga. Per a- la protecció de l’agricultura periur-dre perquè pagesos com Solanes mal- rals de l’agricultura, autèntiques ri- ixò, el Llobregat ha estat durant anys bana als inicis d’un segle en què l’es-den per mantenir-la, no basten aques- queses úniques al nostre país”, va el rebost de Barcelona. I ara és la peça cassetat de recursos com l’aigua o eltes xifres. Els seus motius van més recordar arrel del debat sobre Eurove- estratègica per garantir una mínima petroli poden fer trontollar les xarxesenllà. Tornem a la nau G de Merca- gas el Col·legi d’Enginyers Agrònoms. seguretat i independència alimentària de distribució alimentàries d’abastbarna. L’ala de cooperatives, allà, és És possible que el grup executiu de las de Catalunya i de la seva capital. mundial i en què, per tant, les xarxesun petit testimoni que poc té a veure Vegas Sands que, el 25 de juny passat, locals prenen nova embranzida: elamb l’època en què, a través del Born, van atalaiar aquestes terres des d’una maig passat, responsables de l’EscolaBarcelona s’abastia gairebé exclusiva-ment amb enciams i melons del Delta. passarel·la sobre el riu Llobregat a Cornellà només sabessin veure des- Eurovegas Universitària d’Agricultura de Pequín van visitar la zona. I aquest juliol hoI encara en quedaven per omplir trens campats, però en realitat es tracta de han fet investigadores del Senegal. Elque sortien de la propera estació de camps deltaics amb un potencial pro- amenaça les citat article a la revista internacional Land Use Policy és un altre exemple. inversions de Però la tasca més important del Parc ha estat potenciar els productes de proximitat amb l’etiqueta “Fresc”: la pagesia als amb aquest distintiu, la pagesia sí que té arguments per a imposar els seus camps del Delta productes a Mercabarna. O per ven- dre’ls directament, prescindint de les distribuïdores, a la conciutadania de del Llobregat les ciutats metropolitanes, una opció que el Parc també ha impulsat a través d’iniciatives com el portal web El camp a casa. Aquests són també els arguments Hi ha futur, doncs, per a l’agricul- de la majoria de la pagesia del Baix tura llobregatina. Ho sap Solanes, que que, ja als anys setanta, van engegar aquest gener es va associar amb un sota el lema “Salvem el pla” una cam- altre pagès jove de Sant Boi. Van unir panya per protegir els darrers espais els seus camps i en van arrendar d’al- agraris en una comarca, el Baix Llo- tres, d’agricultors grans que es jubila- bregat, on un 35% del sòl està urba- ven. A la vintena llarga d’hectàrees de nitzat i un 9% es dedica a usos agra- la seva explotació van plantar 700 ris (a Catalunya el sòl urbà és el 5% presseguers, un producte que Solanes del total i els camps ocupen el 30% de ja conreava abans amb un miler d’ar- la terra). Finalment, van recollir el bres. I van fer una prova amb un nou 1998 el fruit de les seves protestes: producte: van plantar 200 alberco- aquell any la Diputació i 14 municipis quers portats de França. Això va su- van fundar, amb UP, el consorci del posar una inversió important en una Parc Agrari del Baix Llobregat, una empresa agrària que dóna feina a dues iniciativa de “naturalesa de base”, famílies, a banda de les dues de Sola- “contrària a la forma de fer política nes i el seu soci. Una inversió en una burocràtica i de dalt cap baix”, en economia de futur que ara, com mol- paraules de l’investigador Paül Vale- tes altres inversions als camps del rià. La Generalitat no es va adherir a Delta, estan amenaçades per l’econo-El ramat de la familia Augue és un dels cinc que hi ha al Parc Agrari del Delta // E.B. l’ens fins el 2006. mia especulativa d’Eurovegas. // 3
    • Prat. Ara, el fill ja ha agafat el testi- moni del seu pare, que en té 67 i ja està jubilat després de guanyar-se la vida amb els xais i treballant a Iberia. Tots dos i el germà petit, Joan Pere, de 24, mantenen un ramat de 600 caps d’ovelles que crien els xais. En venen entre un miler i 1.500 l’any. Guillermo és un dels joves empre- nedors del Parc Agrari que han vol- gut seguir amb l’activitat de la seva família. Per a fer-ho va seguir l’estil de negoci del seu pare, que ha vist com, al seu voltant, molts pagesos i pageses es venien les terres i masos en èpoques de bonança i ara estan arruïnats. Ells, en canvi, van aposta fa una dècada per fer una nova nau on ara allotgen les ovelles a la seva finca d’unes dues hectàrees. Els va costar 300.000 euros, i la van erigir amb un ajut per a joves agricultors de la Generalitat quan el fill es va decidir a seguir amb el negoci del pare. L ’es- peculació també els ha afectat: ara, la seva principal inversió és en comprar cereals per als animals. Gasten uns 12.000 euros cada mig any, i el preu s’ha encarit des que, amb l’enfonsa- // B.C. ment dels mercats financers, els espe- culadors van posar els diners en el La carn dels xais que Guillermo Au- mercat de cereals. gue ven a Mercabarna és apreciada: A pesar d’això, els Augue es plan- com que han crescut al costat, al tegen més inversions. El jove vol de- Prat, no han hagut de fer llargs i es- dicar-se a distribuir la carn dels seus tressants viatges fins a l’escorxador i, xais, per a ser independents d’inter- FAMÍLIA AUGUE, RAMADERS per tant, arriben en millor estat que mediaris i guanyar-se així millor la altres. Els cria aquest noi de 30 anys vida. Ja han buscat un local on treba- “Vénen, especulen que en fa deu va dubtar poc quan va canviar els avions per les ovelles. El seu pare, que també es diu Guillermo llar i emmagatzemar la carn, i pensen també a comprar una furgoneta. Però la incertesa sobre una possible expro- amb els terrenys i és un dels cinc pastors que hi ha al piació, però, no els permet ara embar- Parc Agrari del Delta del Llobregat, el car-se en l’aventura. “Vénen, especu- va convèncer que, un cop acabada la len amb els terrenys, i què aporten? formació professional en mecànica Si a sobre li haurem de pagar!”, excla- i què aporten?” d’avions, es dediqués a continuar l’empresa ramadera amb la qual es guanya la vida aquesta família del ma el pare. L’ombra d’Eurovegas és un obstacle: “ara fem com sempre, no podem avançar”, resumeix el fill. // // B.C. que ha esdevingut un dels puntals de la formació professional al Delta del Llo- Anna Dorca té un domàs contra Euro- bregat: el primer institut en oferir-lo va vegas a la porta de la seva granja es- ser l’IES Josep Trueta del Prat de Llo- cola a Viladecans. Per a ella, el macro- bregat, que va signar un conveni amb complex suposaria la fi de la seva Les Tanques perquè l’alumnat fes a la ANNA DORCA, DIRECTORA DE GRANJA ESCOLA forma d’existència. “Jo no tinc un granja la formació amb cavalls. El camp de patates”, diu: a la seva par- cel·la al Parc Agrari hi té la casa que habita amb el seu marit i el negoci que li dóna feina al seu pare, de 60 anys; a Trueta va atreure alumnes de tota Cata- lunya amb aquest cicle, que no es troba fàcilment en altres indrets, i ara també l’ofereixen un altre institut de Bellvitge “Tenim alumnes ella, de 38; al germà, de 35, que també habita un mas que desapareixeria sota el ciment d’Eurovegas; i a 9 persones més: una de les dues granges escola de i un altre de Viladecans, que també porten l’alumnat a la granja. Així, a l’estiu, la granja no només s’omple amb el xivarri de la canalla de tota Catalunya” la zona, Les Tanques, especialitzada que hi fan un casal, entre les gallines, en hípica, un sector del qual el germà els ponis, els cavalls i una vaca ano- és un entès: és campió de l’Estat en la menada Catalina. També hi ha joves modalitat de trec. El pare, pagès de que fan pràctiques en el marc d’a- Sant Boi, va començar el negoci quan quests cicles. Com l’Albert i l’Adrià, la seva filla, que va estudiar Pedagogia, del Prat, i en Fran, de Bellvitge, de 17 tenia 22 anys i el fill, que feia Història, i 18 anys. “Només havia passejat en en tenia 19. “Teníem clar que no volí- bici per la zona de camps de Vilade- em fer de pagesos”, explica la dona, cans amb els pares”, diu en Fran, que però volien mantenir l’activitat agrí- afegeix: “com no véns, no et capbus- cola. Per això, a les cinc hectàrees de ses en aquest món”. Durant les pràcti- camps la família va muntar la granja ques, en canvi, “li agafes estima a l’en- amb el suport d’un ajut per a joves torn”. Per això, els tres joves ho tenen agricultors de la Generalitat. Al prin- clar: com Dorca, estan en contra d’E- cipi la tenien oberta mig any i oferien urovegas. Taxativament. “Hem estu- activitats per a escoles properes. diat per a ser monitors de lleure, una Ara, però, obren tot l’any: han esde- cosa que hem vist que ens agrada vingut una peça clau en el cicle forma- molt, i ens prendran tot el que ens tiu d’activitats fisicoesportives al medi agrada”, tanca en Fran. //4
    • OSCAR TERUELO I SUSANA ARAGÓN, RESTAURADORS posta pels ingredients de proximitat: a l’agost reformarà el restaurant per“Adquirim els nostres productes celebrar l’aniversari a l’octubre amb un nou aspecte que, amb pissarres, potenciarà encara més els productes de l’entorn.directament als agricultors” Una aposta que, poc a poc, va quallant: ja el 2003 l’Onanuit va im- pulsar unes jornades gastronòmiques “un territori que pot ser or”, en parau- sobre productes de proximitat. Ara, les de Teruelo. Teruelo presideix l’Associació Gas- Tàrtar de tomàquet i cogombre tronomia i Turisme del Prat i ha orga- del Parc Agrari amb seitons i paté nitzat per tercer any el Març Gastro- d’olives, confit de potablava [el pol- nòmic. El primer any, el 2010, van lastre típic del Prat] amb estofat de participar 15 restaurants del Prat. bolets i porros del Parc Agrari o, tam- Enguany han estat 18. S’han servit bé, wok de noodles, verduretes i daus 4.000 menús, i la guia penjada a In- de vedella d’El Bierzo són alguns dels ternet sobre l’esdeveniment ha tingut ingredients que es poden trobar en 16.000 descàrregues. I ha creat nous una original carta, un embolcall de llocs de feina. Als aproximadament CD que exhibeix, a la portada, una cinc treballadors de l’Onanuit se su- etiqueta “Fresc”, el distintiu dels pro- ma la dotzena del Gastrobar, un nou ductes agrícoles del Baix Llobregat. bar que, seguint la mateixa filosofia, Els plats són fets amb ingredients Teruelo regenta al Cèntric, el gran d’horta que el gastrònom adquireix equipament cultural del Prat. Allà, la directament als productors i produc- gastronomia de proximitat es com- tores, sense intermediàries. Per e- bina amb recitals poètics i, inclús, als xemple, a través de la cooperativa estius, un festival de curtmetratges. agrícola del Prat o de la tenda que Des d’aquesta postura, Teruelo uns pagesos tenen no gaire lluny del titlla d’“oportunista” Ferran Adrià, seu restaurant. Però també al Bierzo, que ha anunciat que obrirà un local a el lloc d’origen de la seva família: la Eurovegas si s’instal·la a Catalunya. I// B.C. gies: a les parets de l’establiment hi ha vedella és criada per un veterinari “al·lucina” amb entitats com el Con- exposicions, s’hi organitzen sopars- d’allà que va decidir fa uns anys dedi- sell Comarcal, que ha apostat des deCultivar, “formar amb el menjar”, que xerrada i recitals. Però un element car-se a la ramaderia. fa anys pel Parc Agrari i ara té un pre-la cuina convidi a pensar. Aquest és clau per aconseguir aquest objectiu Teruelo, que va arribar al Prat sident, el socialista Joaquim Balsera,l’objectiu de la gastronomia de l’Oscar són els ingredients. De proximitat. provinent de París amb 11 anys i que no és capaç d’oposar-se a un ma-Teruelo. I, per aconseguir-ho, el seu Perquè les comensals descobreixin sempre s’ha dedicat al món de l’oci i crocomplex que, creu Teruelo, ame-peculiar restaurant del Prat, l’Ona- que, als camps que envolten la ciutat, de la restauració, es disposa a cele- naçaria el model territorial que hanuit, desplega tota una sèrie d’estratè- tot just tombant la cantonada, hi ha brar el desè aniversari d’aquesta a- construït el Prat en els darrers anys. //ENRIC ALABALL, AGRICULTOR“De llocs de treball,se’n poden crearper altres bandes”// B.C. troba a Viladecans part dels seus in- gredients clau.La flor elèctrica és una planta provi- Ho explica Enric Alaball, un jovenent d’Orient d’efectes curiosos al veí de Sant Climent de 30 anys que espaladar. D’aparença poc sospitosa, no disposa a prendre les regnes de l’explo-es nota res al principi, quan hom se’n tació quan el seu pare, que ja té 64posa a la boca una porció dels seus anys, decideixi jubilar-se. Alaball tégrans grocs. Poc després, però, co- clar que vol perpetuar l’activitat agrí-mença un pessigolleig. I aquest s’es- cola: aquest enginyer tècnic va canviartén durant una estona per tota la bo- l’elaboració de projectes de llicències // FOTOGRAFIES: Edu Bayerca, com si es tractés d’una curiosa d’obres i d’obertura d’establiments peranestèsia electrificant. l’aixada i la terra. família tenia a Sant Boi i que va ser farà o no al Delta del Llobregat: tenia Aquesta és una de les plantes més Els hivernacles on ara es conreen expropiat per erigir un centre comer- pensat instal·lar sistemes de reutilit-estranyes que creixen en ple Delta del aquestes flors i plantes aromàtiques cial. Com a compensació, els Alaball zació de l’aigua i posar un sistema deLlobregat, a Viladecans, a l’hectàrea van ser aixecats pel seu pare, que va van poder adquirir la finca viladeca- reg que automatitza els subministra-que ocupa l’explotació de Can Ala- iniciar l’explotació conreant el que nenca on finalment el conreu ha arre- ments d’abonaments a les plantes. “Siball. També s’hi cultiven altres flors, encara és, a pesar dels nous produc- lat. Subministren principalment a m’asseguren que d’aquí a 25 anys o 30com pensaments o caputxines. Totes tes, el producte estrella: els créixens. Mercabarna, i setmanalment servei- podem seguir treballant, clar que hoelles amb finalitats culinàries com les Es tracta, com altres productes que xen 180 quilos de créixens. A banda faríem”, lamenta Alaball. Però no ambmateixes que poden tenir altres condi- conreen els Alaball, d’una planta que de la família Alaball, l’activitat serveix aquesta incertes. I es declara clara-ments més tradicionals, per exemple, abans creixia de forma habitual als per mantenir un altre lloc de treball. ment contrari al macrocomplex: “Jol’alfàbrega, que també creix als hiver- camps, però que cada cop és més difí- El jove agricultor tem ara que Eu- no vull que vinguin; no cal que vin-nacles d’aquest camp: serveixen per cil de trobar: el pare Alaball va obtenir rovegas amenaci la seva aposta per guin per a res, i a Catalunya tampoc,enriquir els plats que produeix la nova les primeres plantes a la riera de Torre- l’agricultura. I, de fet, com molts al- perquè llocs de treball se’n podencuina que ha portat les professionals lles, on ara seria difícil trobar-les. Va tres joves agricultors, ha paralitzat in- crear per altres bandes”, sosté: “ideesdels fogons catalans arreu del món. El començar a experimentar la possibili- versions que tenia previstes en espera de negoci, jo, en puc tenir moltes, siboom d’aquesta gastronomia, doncs, tat de conrear-les a un camp que la de saber si el macrocomplex de joc es volen, per al Parc Agrari”. // 5
    • RECURSOS HÍDRICSL’aqüífer del Delta,un bé estratègic pera l’àrea metropolitana // Jaume Sans rribada d’empreses com la Seda, la Paperera Espanyola al Prat o la Roca a El subsòl del Delta del Llobregat acull Gavà. I amb elles l’arribada de perso- un important aqüífer. De fet, es tracta nes procedents d’altres comarques i d’un aqüífer doble, és a dir, està for- indrets de l’estat. També va atraure la mat per un aqüífer superior i conegut instal·lació a Cornellà, i ara també a des de fa segles, i un aqüífer inferior, Sant Joan Despí, d’Aigües de Barce- situat a més profunditat i separat per lona que, mitjançant els seus pous, la una capa d’argiles. va destinar a aigua de beure per a la Aquest darrer aqüífer no va ser ciutat de Barcelona. descobert fins l’any 1893. Actualment, aquest aqüífer pro- La seva troballa va significar un fund és considerat estratègic per la autèntic revulsiu per als pobles del pròpia Generalitat doncs és un em- delta. L ’aigua era molt abundant, sem- bassament natural a disposició de qui blava inesgotable. Aquesta aigua va viu a l’àrea metropolitana de Barce- permetre regar els termes de Vilade- lona. En època de sequera, els pous cans, Gavà i Castelldefels, municipis situats a Cornellà i a Sant Joan Despí als que no arribava l’aigua procedent ens aporten l’aigua que no hi ha als del Canal de la Dreta del Llobregat embassaments. que s’havia inaugurat el 1855. L ’aigua Aquest aqüífer tan important tam- del aqüífer s’extreia a través de pous. bé ha rebut agressions en el passat. D’aquesta manera, l’agricultura de Han estat agressions greus que l’han regadiu deltaica va arribar al seu zenit contaminat en alguns punts o bé sali- en extensió i producció durant les pri- nitzat en d’altres. La sobreexplotació meres dècades del segle XX. a nivell industrial, les extraccions d’à- Però no només l’agricultura es va rids o la construcció durant els anys beneficiar d’aquesta aigua: la indús- seixanta de les dàrsenes del port delta El Canal de la Dreta del Llobregat va arribar a tria, gran consumidora, també ho va endins, han estat les causants d’a- fer. L’aigua va permetre la industrialit- quests problemes. Cal tenir present engruixir o recarregar aquest aqüífer aigües del Canal de la Dreta pel delta. zació del marge dret del delta amb l’a- que una part de l’aigua destinada a procedeix de la pluja i del reg per Algunes són més antigues, com ara inundació de la pròpia pagesia, així Cal Monjo (a la Ribera del Prat de doncs, la pavimentació del sòl agrí- Sant Boi de Llobregat), ja documen- cola afectaria molt negativament a- tada al segle XV. Cal Monjo, avui en questa capacitat de recàrrega. estat d’abandó i ruïna, és el mut testi- moni de les primeres colonitzacions UN PAISATGE CULTURAL ÚNIC del delta. Tenia un clos fet de pedra de Montjuïc, en resta algun element, que El Delta del Llobregat actual és un encerclava la casa i les estances adja- mosaic de paisatges d’allò més con- cents. Era una mesura de protecció trastats. De tots ells, els més propers davant una crescuda del riu, molt pro- al paisatge originari els trobem, en pri- per. Trobem diverses masies amb clos mer lloc, al conjunt d’aiguamolls i ma- en aquest sector del Riu Mort de Sant resmes que conformen el Consorci Boi i la Ribera del Prat. dels Espais Naturals del Delta del Llo- bregat. A tall d’exemple, trobem el pa- ratge de La Ricarda o l’entorn de l’es- tany del Remolar i la maresma de les La pavimentació Filipines. El paisatge vegetal està lli- gat a la presència o no de l’aigua, amb canyissos, bogues, lliris o joncs. So- del sòl agrícola bretot, però, hi destaca una abundant avifauna present al llarg de tot l’any. faria perillar L’altre gran paisatge, el que es tro- ba directament amenaçat per l’Euro- vegas, és el paisatge agrícola. Conegut la recàrrega amb el nom de Marina, aquest espai agrícola es troba gestionat pel Con- de l’aqüífer sorci del Parc Agrari del Baix Llobre- gat. De fet, més que d’un paisatge a- grícola, estem parlant d’un paisatge En aquest paisatge cultural, l’ai- cultural, en el que natura i activitat gua i les seves infraestructures hi són humana es fusionen generant un hàbi- presents. El Canal de la Dreta, amb les tat que no trobem a cap altre indret de seves sèquies derivades conegudes Catalunya. L ’element humà més des- com a filloles o els canals d’escorren- tacat que hi trobem són les masies tia o drenatge, conformen juntament encara existents, més de 40 escampa- amb la regularitat de les parcel·les des aquí i allà. agrícoles, un paisatge únic. Els dife- La majoria d’aquestes masies van rents canals són punts de suport per a La masia de Cal Monjo, ja documentada al s.XV i actualment abandonada, ser construïdes durant la segona mei- la flora i la fauna que l’enriqueixen. és una de les més antigues de Sant Boi de Llobregat // A. G. tat del segle XIX, segons avançaven les Endreçant aquest paisatge trobem6
    • ment referits al cost de la seva cons- trucció –les crescudes del riu van des- truir les primeres obres–, van provo- car l’abandonament del projecte. No és fins a mitjans de la dècada de 1850 en què es reinicien les obres. Entre 1855 i 1866, el canal entra en funcionament progressivament i va transformant radicalment el paisatge agrícola. En la seva màxima esplen- dor, el Canal de la Dreta va arribar a regar al voltant de 3.000 hectàrees, cap de les quals dels termes de Gavà i Castelldefels. Aquests termes utilitza- ven l’aigua de pou, especialment a par- tir de 1893, amb el descobriment de l’aigua artesiana de l’aqüífer profund. A dia d’avui, el Canal de la Dreta es troba en ple funcionament i una gran part del seu recorregut és visible, no ha patit grans canvis des de la seva cons- trucció, a excepció de determinats trams urbans. Es conserven nombro- sos ponts originals del segle XIX i és un important punt d’aigua per a la fauna i la flora. No ha passat el mateix amb el seu homòleg que rega el marge esque- rre, avui soterrat gairebé sencer i amb els ponts i elements arquitectònics propis perduts. EL PARC AGRARI APORTA IDENTITAT Els antics pobles han esdevingut ciu- tats però encara mantenen en l’espai agrícola del delta una part del seu ori- gen i identitat que les singularitza. Fires i productes propis del delta com són la IGP (Indicació Geogrà- fica Protegida) del pollastre Prat, amb fira pròpia al desembre; la Car-a regar al voltant de 3.000 hectàrees en el seu moment de màxim esplendor // Albert Garcia xofada (al març) o la Fira de la Purís- sima (al desembre), ambdues a Sant una atapeïda xarxa de camins, a mode Sants, l’Hospitalet i Cornellà) o el Boi o els espàrrecs i la seva fira a de malla però amb vies importants marge dret (delta central, amb Sant Gavà (a l’abril), en són una mostra. que segueixen una orientació de mun- Boi i el Prat). Pel que fa al delta de La carxofa Prat està esdevenint els tanya a mar. Entre aquestes, en desta- ponent (Viladecans, Gavà i Castell- darrers anys tot un símbol. quem el Camí de la Bomba. defels), l’aigua dels canals no hi va El paisatge del Parc Agrari també El Camí de la Bomba se situa rela- arribar mai. aporta identitat i arrelament a la gent tivament a prop dels afores del nucli El fet que ens explica la diferent que viu al territori: els camins que el antic de Sant Boi i es dirigeix vers el evolució del paisatge agrícola entre travessen són recorreguts per passe- Prat de Llobregat. El que singularitza marges del delta té a veure amb la cons- jants familiars, ciclistes i esportistes aquest camí és que es troba elevat uns trucció i posada en marxa del Canal de diversos que el fan seu. Els camps, els pocs metres per sobre dels camps que la Infanta anys abans que el seu homò- canals i masies conformen l’imaginari l’envolten. En realitat, estem parlant leg de la Dreta. El marge esquerre es col·lectiu de les seves habitants da- d’un marge de defensa contra els des- veurà transformat molt abans tot mos- vant la banalització del paisatge de la bordaments del Llobregat, el segon trant el que succeiria posteriorment gran Barcelona. // marge. El primer, que tanca el llit del amb el seu homòleg dret. riu, el constitueix l’anomenat Camí del Sorral. El Camí de la Bomba, doncs, és un pòlder o barrera de protecció da- vant l’aigua, però no a Holanda sinó a A la marina es Catalunya. Va ser construït per aporta- cions de terres per part de la pagesia entre els segles XVI i XVII. fusionen natura EL CANAL DE LA DRETA i activitat DEL LLOBREGAT El delta del Llobregat va arribar fins humana a inicis del segle XIX sense haver patit cap gran transformació, amb un pai- satge, en molts aspectes i llocs, poc La construcció del Canal de la humanitzat. Fins aleshores, el pai- Infanta, en honor a la infanta Luisa satge agrícola es troba dominat pel Carlota, el 1819, va significar la trans- secà i les pastures. Tot això va can- formació radical del paisatge agrari. viar radicalment a partir de l’arribada Fins llavors, els cereals, les parres, la del nou segle. vinya o el mateix cànem, juntament Els canvis no van ser homogenis amb les pastures i aiguamolls, domi- en tot el territori deltaic. La transfor- naven el paisatge. El paisatge agrícola mació del paisatge agrícola, el pas de secà donava lloc a un nou paisatge del secà al regadiu, es produeix a dominat pel regadiu. El Canal de la dues velocitats segons el marge en Dreta es va començar a construir el què ens trobem: el marge esquerre mateix any 1819 però nombrosos pro- (delta de llevant, amb la Marina de blemes de diferent índole, especial- Can Parellada és una de les masies del Delta que funciona a ple rendiment // A. G. 7
    • PATRIMONI NATURALEl tresordels aiguamolls// Olga Margalef i Raúl Bastida rèptils com ara la tortuga de rierol (espècie endèmica de la Mediterrà-Per les passarel·les de fusta i els ca- nia), una de les espècies de peixos enmins de terra que envolten l’estany major perill d’extinció del món, comdel Remolar i la maresma de les Filipi- el fartet, i diverses poblacions de ma-nes, el cant dels ànecs i les fotges s’in- mífers, des de ratapinyades fins a eri-tercalen permanentment amb l’estri- çons. A més, els aiguamolls tenen undent vol d’avions enlairant-se. I és que paper fonamental en el cicle de l’ai-l’aeroport del Prat, un dels més transi- gua i en el balanç de CO2 que s’emettats d’Europa, va ser construït sobre i es fixa de l’atmosfera.una zona de maresmes, pinedes i du- Però el Delta destaca especialmentnes del Delta del Llobregat. Això fa per ser zona d’alimentació, nidificacióque espais naturals de singular valor i hivernada d’aus, en trobar-se en unecològic, en especial pel que fa a pre- punt estratègic de la ruta migratòriasència de centenars d’espècies d’aus, de la Mediterrània occidental. Al vol-reposin a tocar de la pressió urbanit- tant de 360 espècies d’ocells s’hanzadora de grans infraestructures i una observat al delta. Existeixen pobla-àrea metropolitana desbordada. cions nidificants d’espècies incloses a A dia d’avui, només un 1% de ter- l’Annex I de la Directiva Aus com elsritori català són aiguamolls. La seva camallargues, els corriols camanegresnaturalesa, de terrenys plans i amb i els martinets menuts, entre d’altres.aigua abundant, els han fet especial- També cal destacar l’establiment, desment susceptibles al drenatge per de fa quatre anys, d’una colònia depart de les poblacions humanes, so- gavina corsa a la desembocadura delbretot per a la transformació en zones Llobregat que, el 2012, ha arribat a lesagrícoles o industrials. El sector més 546 parelles. Regularment també s’himeridional del Delta del Llobregat troben tres espècies en perill d’extin-era, a principis de segle XIX, una gran ció com són el bitó, la baldriga balearàrea natural quasi verge d’aiguamolls i l’àliga pescadora.i sistemes de dunes que separava el Els actuals espais naturals prote-complex agrari del Prat de la línia de gits del Delta (Remolar-Filipines, Calcosta. La pressió urbanitzadora i les Tet-Ca l’Arana, La Murtra, Regueronsnombroses infraestructures, com i Can Dimoni) estan declarats Reser-l’aeroport i el port així com les vies va Natural Parcial, PEIN, ZEPA ide comunicació, han restringit les Xarxa Natura 2000.zones naturals al fragmentat con- Des de 1992, aquestes reserves naçats i a actuar per a la conservació sar més importants de tot el Delta. Ajunt d’espais protegits que es preser- (juntament amb alguns terrenys no de les condicions mediambientals més, sobre la delimitació de la ZEPAven actualment. protegits que les envolten) també han com poden ser la qualitat del sòl o s’ha construït el nou pàrquing de taxis En poques hectàrees, un mosaic estat declarades IBA. Les IBA (Im- l’aigua. L’any 2011, la SEO/BirdLife que dona servei a la T1 sense capde vegetació de ribera, llacunes, ma- portant Birds Area) són inventaris va aprovar l’ampliació de la IBA del mena de tramitació ambiental. Perresmes, pinedes i platges amb siste- elaborats, sota criteris científics, per Delta del Llobregat, passant de 2.200 acabar, el compromís de mantenir unmes de dunes acullen una elevada BirdLife International amb l’objectiu ha a 3.500 ha. Això ha suposat la corredor biològic entre la Ricarda i elvarietat de flora i fauna. Els espais de delimitar les zones que necessiten inclusió del tram del Llobregat des de Remolar no s’ha complert.naturals del Delta allotgen una diver- les aus per garantir la seva supervi- la seva desembocadura fins els aigua- A pesar de les continues agres-sitat d’orquídies única a tot Cata- vència. Aquestes IBA són un dels cri- molls de Molins de Rei, de les pinedes sions, el Delta segueix essent un tre-lunya (fins a 22 espècies diferents) i teris en els que es fonamenta la Unió de Gavà, d’una part important del sor d’elevada biodiversitat i, des de fauna destacable vegetació aquàtica. Europea (UE) per designar les Zones Parc Agrari i de la nova platja de Ca 40 anys, la seva protecció ha estatLes associacions vegetals de pineda o d’Especial Protecció per a les Aus l’Arana. motiu de lluita d’organitzacions ende sorrals costaners han estat decla- (ZEPA) mitjançant la directiva 79/4- Malauradament, els espais natu- defensa del territori com DEPANA orades d’interès prioritari per la seva 09/CEE. Sota aquesta directiva, els rals protegits només abasten unes 950 la Plataforma SOS Delta. La diversi-conservació (Directiva hàbitats 92/4- estats membres de la UE assumeixen ha, és a dir, menys d’un 28% de la IBA tat natural i cultural estan íntimament3/CEE). Pel que fa a la fauna, es tro- l’obligació de preservar els hàbitats requerida. Per aquesta raó, el maig de relacionades i, al Delta del Llobregat,ben poblacions destacades d’amfibis i de les aus migratòries i els ocells ame- 2012 es va presentar al Parlament una es troben ara greument amenaçades petició formal per a l’ampliació de les per la construcció del complex Euro- reserves que va ser rebutjada pel vot vegas. A més, en cas que el projecte en contra de CiU, PSC i PP. arribi a executar-se, la zona urbanit- Aquest fet es veu agreujat per la zada ocuparia bona part dels terrenys pèrdua de la IBA i la ZEPA que va catalogats com a IBA. suposar l’ampliació de la tercera pista Fa més de 30 anys, el Dr. Oriol de de l’aeroport del Prat. Com a mesura Bolòs, un dels botànics catalans més compensatòria, es van proposar me- reconeguts i pioners en la geobotàni- sures correctores en la Declaració ca dels Països Catalans declarava: d’Impacte Ambiental (DIA) de les “De les llacunes del Delta del Llobre- quals se n’han complert una petita gat, se n’ha perdut una gran part. En- proporció (la naturalització de la lla- cara en resten alguns elements que, si cuna de La Roberta, l’eliminació d’u- fóssim un país avançat, conservaríem na carretera local o la creació d’una curosament, però que, en un país sub- zona tampó entre el Prat i l’aeroport). desenvolupat i matusser com és el Els impactes més greus van ser sobre nostre, estan exposats a una destruc- les pinedes litorals i la desaparició de ció total”. No cal dir que sota l’ame- la zona compresa entre el Remolar i naça de la faraònica obra de Mr. Adel- l’aeroport que conformaven el salicor- son i el govern, les seves paraules nial (una associació vegetal de gène- adquireixen de nou, una esfereïdora El delta ha patit i pateix la pressió urbanitzadora de l’aeroport del Prat // Enric Català res resistents a la salinitat) i el canyis- actualitat. // 8
    • El Delta del Llobregat és un punt clau en la ruta migratòria de la Mediterrània occidental // Salva Solé Bernat pescaire // Eio Ramon Gavina corsa // S. S. Blauet // E. R.EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL Per a la Sònia, una apassionada i de certs paratges és el que ha permès la bona coneixedora del Delta, la seva seva existència avui en dia. Per això, laLa garantia de feina com a educadora és una gran Sònia té molt clar que educar la canal- satisfacció: “Veure com arribem a la sobre els valors i beneficis de preser- transmetre als joves i nens i nenes, l’a- var zones protegides és una garantia fició per conèixer la natura, la capaci- de futur per aquestes. tat d’observació i, sobretot, el respecte Molts dels nens i nenes tornen defutur del Delta als espais naturals és veritablement reconfortant”. L ’educació ambiental se centra en ajudar les persones a adqui- rir una comprensió bàsica del medi la visita embadalits. Al llarg d’aques- ta, han pogut explorar la vegetació de les basses i les dunes, han après a distingir les aus més comunes i, fins ambient i, especialment, dels proble- i tot, a imitar el seu cant amb els// O.M. rals del Delta del Llobregat, al voltant mes associats a l’impacte de la societat reclams. Per acabar la visita, les més de 18.300 van ser visites escolars, se- humana sobre aquest. Però l’educació menudes han fet un petit collage deUna vintena de nens i nenes de 8 anys gons dades del Consorci. ambiental té un component molt més fulles seques i llavors que troben pelseuen en rotllana en una de les pine- La Sònia Guerrero treballa com a profund que la simple transmissió de terra en forma de punt de llibre. I ésdes de l’espai Remolar-Filipines. Es- educadora ambiental al Delta del Llo- coneixements, és una eina indispensa- que la natura ofereix mil i una possi-colten l’explicació de com el bosc que bregat des de fa anys. La majoria de ble per treballar les actituds i la volun- bilitats d’activitats on el lleure, l’ob-els dóna ombra ha crescut de manera grups pels quals prepara la visita pro- tat de participació enfront els proble- servació i la creativitat contribuei-natural, sobre un antic sistema de du- cedeixen de l’àrea metropolitana de mes ambientals. El fet que la societat xen en l’aprenentatge i la descobertanes costaneres. Moltes d’elles, curio- Barcelona o de zones urbanes prope- civil valorés i lluités per la conservació del medi ambient. //ses, graten la pinassa, per trobar la res. “Molts nens i nenes que viuen a lasorra de sota. ciutat estan acostumats a què l’aigua La imatge d’un grup d’escolars de surt sempre de l’aixeta, el menjar pro-visita és quasi tan típica dels espais cedeix del supermercat i la brossa des-naturals del Delta del Llobregat com apareix en el moment que es llença alla d’alguns dels ocells més represen- contenidor”, ens comenta la Sònia.tatius. Durant el curs escolar, l’espai “Una escapada al delta els permetrep visites a diari i educadores am- veure que l’aigua té un curs i un ciclebientals s’encarreguen d’explicar les natural, que el menjar es produeix alsparticularitats dels diferents hàbitats, camps i que la brossa no desapareixla fauna i flora típica i les tècniques per art de màgia”. A més, el Delta ofe-per l’observació de les aus des dels reix una oportunitat única de veureaguaits (casetes de fusta amb petites animals en estat salvatge, sense gà-finestres en forma de ranura per a bies, ni corretges. “Tots mostren unal’observació dels ocells). El contingut il·lusió instintiva en reconèixer ocellss’adapta als diferents cursos, de pre- des de l’aguait, en veure blauets, ca-escolar fins a batxillerat. Durant l’es- mallargues, bernats pescaires, estolstiu, els casals i esplais també acudei- de fredelugues o l’arpella intentant ca-xen al delta, on s’hi ofereix una visita çar. Sovint l’emoció fa difícil mantenirmés lúdica, però sempre amb un im- el silenci, condició més que recoma-portant component educatiu. De les nable per a l’observació”, ens explica130.000 persones que es calcula van somrient. I tot això, a molt poca dis-visitar el darrer any els espais natu- tància de la ciutat o barri d’origen. L’educació mediambiental fomenta el respecte als espais naturals // E. C. 9
    • ESPAI DE LLEURE Un tomb pel Delta del Llobregat Un grup de ciclistes travessa la passarel·la del Llobregat // FOTOGRAFIES: Luís Tato // Ramon Samblas verticals. Més tard, la barrera d’accés aquests desitjos d’accedir a una zona Si, per a la majoria d’usuàries, els a l’habitatge va ser el preu desorbitat verda i no urbanitzada els que conver- marges del riu ja són apreciats per si Per a la ciutadania de Sant Boi, El imposat per la bombolla immobiliària teixen el Delta del Llobregat en una mateixos, encara ho son més quan Prat o Cornellà, entre d’altres munici- que, durant la última dècada, va ser zona molt més transcendental que un descobreixen que també són un passa- pis que compten amb barris tan po- engreixada per polítics, promotors carril bici cap a la platja o un simple dís natural cap a les muntanyes més blats com Ciutat Cooperativa, Sant immobiliaris i bancs, fins que va escla- parc. Les paraules de la Núria, estu- properes com les serralades de l’Ordal- Cosme o Sant Ildefons, els marges del tar. Si l’accés a un habitatge digne ha diant de secundària que trobem peda- Garraf, Collserola i, com no, Montse- riu Llobregat i el seu delta representen estat sempre una cursa d’obstacles lant per la riba descriuen molt bé com rrat, on senderistes i ciclistes de mun- una porta a la natura i una font d’es- per a la majoria de la classe treballa- es veu socialment el riu: “És un espai barjo fora de la ciutat insubstituïbles. dora dels grans nuclis urbans –i la de naturalesa, per respirar, per des- Durant tot l’any i especialment els dies de bon temps, caps de setmana i connectar, per descarregar la tensió dels exàmens i del dia a dia”. El riu és estiu és normal veure famílies sence- res pedalant pels marges del Llobregat Una font d’oci Un cas ben paradigmàtic d’utilit- zació social dels marges de la desem- un passadís o parelles de gent jove, i no tan jove, bocadura del Llobregat és el de la ciu- que gaudeixen del passeig. Hi ha qui aprofita també per passejar el gos, per gratuïta i tat de Cornellà. En aquest municipi, que compta amb una població al vol- natural cap a córrer i fer esport de franc sense haver de passar per l’engabiament d’un gim- respectuosa tant de 87.000 habitants –el més po- blat de la comarca–, i quatre centres les muntanyes nàs i, també, qui aprofita aquests ca- comercials però cap centre per a jo- mins per accedir al seu hortet. Tota aquesta font d’oci gratuït, respectuós amb el medi ves, el riu suposa una de les poques opcions d’oci gratuït dins de la ciutat. més properes amb el medi ambient i a l’abast de Fins a la inauguració l’any 2005 de la tothom està en greu perill si definiti- passarel·la que connecta el marge vament es porta a terme el macropro- població del sud del Baix Llobregat no cornellanenc del Llobregat amb la tanya tenen l’oportunitat de conèixer i jecte de joc Eurovegas. n’és l’excepció– el poder tenir un racó vessant que pertany a Sant Boi i El recórrer el territori. Les travesses de Un dels problemes més grans que verd prop de casa on gaudir d’una Prat, la ciutat havia viscut d’esquena muntanya a Montserrat i caminades ha patit i continua patint el cinturó estona d’esbarjo, de la natura o, sim- al seu riu i a les poblacions amb les nocturnes organitzades per entitats roig de Barcelona és el de l’habitatge. plement, veure altres colors que no que comparteix riu i límits; però no excursionistes locals cada any gaudei- Als anys seixanta i setanta el pro- siguin el gris de la gran ciutat, s’ha per voluntat pròpia, ja que la Ronda xen de més popularitat i compten amb blema era la manca de cases i pisos acabat convertint en una utopia. Però Litoral i la via del tren de mercade- la participació de centenars de perso- suficients per a les famílies treballado- una cosa és que una necessitat es con- ries impedien l’accés a peu al riu. nes. Però no només es pot anar cap a res que venien d’arreu de l’estat per verteixi en quelcom inabastable i una Actualment, aquesta passarel·la és la muntanya; els marges del riu i els treballar a Catalunya i s’havien d’api- altra ben diferent deixar de tenir un bullir constant de gent que va i ve camins del parc agrari també són la via lar a infrahabitatges horitzontals i aquesta necessitat. Són precisament del Llobregat. més directa i sostenible cap a la platja;10
    • COM PUC ARRIBAR AL DELTA DEL LLOBREGAT ? A continuació detallem les maneres més fàcils d’accedir al Delta del Llobregat i als terrenys que l’envolten. No són els únics camins, però sí els més accessibles per a la gent de fora de la comarca. Molts d’aquests accessos tenen una especial rellevància ja que poden connectar amb Barcelona mitjançant el transport públic. DES DE SANT BOI DES DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT DE LLOBREGAT Hi ha una passarel·la Des de l’estació Corne- que permet accedir al llà Riera de FGC marge dret del riu des situada al Passeig dels del centre, des de l’avin- Ferrocarrils Catalans, guda Marià Girona, a agafem el carrer Verge uns 200 metres de l’esta- de Montserrat en direc- ció Sant Boi dels FGC. ció sud/sud-oest i, un cop hem passat els dos instituts que hi ha, arri- DES DE VILADECANS bem a l’inici de la pas- Sortint del centre de sarel·la que creua la Viladecans en direcció a Ronda Litoral i la via l’estació de Rodalies del tren de mercaderies creuem la via del tren i la que ens separen del riu. C-32, arribem a la rotonda de la C-234 (antic camí de Barcelona DES DEL PRAT JOSÉ, DE SANT BOI a València o la carretera DE LLOBREGAT “S’ha de donar suport a la nostra agricultura i la nostra dels desballestadors de Al Parc Nou hi ha un natura, si no acabarem amb el que tenim” cotxes) i la creuem per carril bici direcció a arribar a l’inici del camí l’aeroport, a l’alçada del Mar (2 km des de la del Mirador dels Avions C-245 i el centre de Vila- es pot girar cap a la es- decans). El carril bici és querra i trobar el camí bidireccional. de l’estany del Tet, el Semàfor o la antiga ca- serna dels carrabiners. DES DE GAVÀ Si es segueix cap a la Agafar el carril bici a dreta, et porta cap a la l’alçada de l’Avinguda Platja, vorejant l’aero- del Mar en direcció a port. Recordeu que el Gavà Mar. carril és bidireccional.fins a 16 municipis del Baix Llobregat Enfilant cap als camins del Llo- amb el seu fill, també ho deixa ben clar:disposen de l’opció de poder baixar bregat, ens trobem en José, de Ciutat “prefereixo la natura a l’Eurovegas”. NICO I NÚRIA, BARRI DE MARIANAO, SANT BOI DE LLOBREGATper la llera del riu fins a les platges del Cooperativa, un ciclista de BTT que, Sense ànim de convertir les entrevistes “Ara que, després de totes les campanyes quePrat de Llobregat. preguntat pel projecte de Las Vegas en un estudi sociològic o d’opinió, sor- s’han fet, hi havia una mica de consciència ambiental s’ho volen carregar tot” Durant el curs escolar, el Delta Sands, ho veu molt clar: “només por- tim del nostre passeig pel riu amb ladel Llobregat també fa les funcions tarà problemes”. L ’Alejandro, de Sant sensació que l’Eurovegas no ha quallatd’aula on s’imparteixen lliçons de Josep (Hospitalet de Llobregat) va més a peu de carrer com el nou El Doradociències naturals però també de geo- enllà i ens diu que no necessitem a- que es presenta des de la Generalitat.grafia i d’educació física. D’això en questa mena de projectes sinó “més L’escepticisme i el rebuig a un projectedóna detall la Sara, mestra d’educa- inversió en cultura i en coses naturals que té més ombres que llums i que hació física a un col·legi públic del barri com això”, mentre assenyala la immen- fet del secretisme la seva bandera estàde Marianao, a Sant Boi de Llobre- sitat del Delta. A l’entrada de Sant Boi instal·lat entre la població local. Curio-gat, que en una conversa sobre pe- coincidim amb dues corredores, la Ma- sament, el concepte d’Eurovegas com adals pel Llobregat ens explica com itane i la Noelia, que es queixen amar- motor de l’ocupació a la zona només a-l’excursió en bicicleta al Delta del gament de com s’ha abusat de la tot- pareix dos cops i amb una forta dosi deLlobregat, organitzada durant el pas- xana al litoral i de com es vol estendre pessimisme, donades les demandes desat curs, va ser una de les activitats a la desembocadura del riu: “ens han e- Las Vegas Sands d’estar exempta de laamb millor acollida entre la seva mai- legislació laboral vigent al territori. Ennada. I és que el Delta del Llobregat Marc de Cornellà s’ho pregunta oberta-ha acabat convertint-se en un pati,un jardí i un punt de trobada que no El rebuig a ment “Hi haurà feines, però quina me- na de feines?”. I és que en tota aquestaentra en els plans d’enriquiment història de l’Eurovegas, la Generalitat iexprés de Sheldon Adelson. Eurovegas s’ha Las Vegas Sands cada cop s’assemblen més a l’emperador del conte i la seva JOSEP, A LA DRETA DE LA IMATGE, DE CIUTAT COOPERATIVA, I ALEJANDRO, A L´ESQUERRA, DE SANT JOSEP, HOSPITALET“EUROVEGAS,NI AQUÍ NI ENLLOC” instal·lat entre nuesa és ja un secret a veus. // “L’Eurovegas farà molt de mal”Parlar del Delta del Llobregat és par- la població locallar d’una porta al coneixement delterritori i d’una font de lleure molt Rutes per conèixer el Delta del Llobregatimportant i a l’abast d’un gran nom- i els seus voltantsbre de pobles i ciutats del Baix Llo- dificat les platges i a tot arreu, nomésbregat. Una porta que pot ser can- falta que el poc que ens queda ens ho Davant de la gran quantitat d’itineraris d’alt interès natural, paisatgístic i patrimonial, usviada, de cop i volta, per un complex prenguin”. En José, un jubilat que pas- fem una selecció d’alguns dels blocs i pàgines web d’associacions i persones que conei-on la diversió passi pel blackjack, la seja per la vora del riu, afirma que “el xen el territori i han fet l’esforç de ressenyar-ne les rutes. En aquestes pàgines web tro-ruleta o les escurabutxaques. Així riu és el millor que hi ha a Sant Boi, jo bareu diverses rutes a peu i en bicicleta que tenen com a referència el riu Llobregat i lesens ho fa saber la majoria de perso- vinc d’una família d’agricultors i la muntanyes del voltant. Hi ha rutes per a tots els nivells i exigències.nes amb les que ens topem pel riu i natura m’agrada. El que necessitemque accedeixen a conversar amb no- són fonts i papereres per mantenir això — amicsdelabici.org/baix/rutes.htm +INFOsaltres sobre l’impacte de l’Eurove- ben net. S’ha de donar suport a la na- — sites.google.com/site/bicibaixa/gallerygas als seus barris, a les seves vides i, tura i a l’agricultura que tenim”. En — bici-vici.blogspot.com/2006/01/rutes-en-btt.htmlsobretot, al seu lleure. Miquel, un pare del Prat que passeja 11
    • A! SALVEM EL PL ÉS NOVA LA LLUITA AL DELTA NO no-res, sorgeix del rovegas no ar el Delta del Aturem Eu s per defens plataforma s La hereva de les lluite tius de diferent sinó que és rsos col·lec és a lluita que dive rme, des de fa m Llobregat; un la llera del riu duen a te rial necessar ia poblacions de ilibri territo a. per m antenir l’equ ropolitana de Barcelon de 30 anys, n de l’àrea m et l’entor en t ra el desviam ifestació cont Primera man gat, l’any 1976 // Arxiu del riu Llobre L’HERÈNCIA LTA ORMA DEL DE DE LA PLATAF ta del Llo- ma SOS Del ls col·lec La Platafor rt de bregat ap lega bona pa vacionistes tes i conser tius ecologis at al desviament del que s’han opos ments elta, a creixe riu, al Pla D avà (Pla de Ponent urbaníst ics a G evant a ns (Pla de Ll o a Viladeca rça Parc al costat d Oliveret es i Ba molar). tural del Re la reserva na l delta co declaració de Acció per la // Ricard C a zona Ra msar el 2010 Aturem EurovegasPlataforma l’a intervenció a durant la seva Arcadi Oliveres LÚDIQUES ACTIVITATS ecte es va or ganit- pular al proj ivindi- ar l’oposició po go home!” una festa re Per visualitz a “Eurovegas, . lem 2012 zar, sota el 9 de juny de ladecans el cativa a Vi AQUESTA PUBLICACIÓ HA ESTAT EDITADA PER: SETMANARI DIRECTA www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info TELÈFONS: 661 493 117 — 935 270 982 C. Riego, 37 baixos esq. 08014 Barcelona FACEBOOK: directa TWITTER: @la_directa Salvem el Delta d
    • RXA CAP LA GRAN MA YS AFECTATS ALS TERREN Atu- va creació, Des de la se un ha realitzat rem Eurovegas a s encarades m unt d’accion adania. La la ci ut sensibilitzar a ha organitzat plataform vulgati- xerrades di nombroses rritori i ha pr o- l te ves arreu de cletades per les mogut bici oltes des entre m zones afecta tres activitats. alA SSOCIATIUc- I EL TEIXIT As E LA CIUTADANIA 2012, a una l RESPOSTA D nstitueix el 2 de març de assiu amb m Eurovegas es co lar ha estat ma Aturem suport popu mes ciuta- La platafor S Delta. El ics, platafort) ada per SO partits polít ntres assem blea convoc s d’entitats, sindicats, consum, ce aplegar sion operatives de a fita histò- l 21 d’abril va més de 280 adhe ïnals, ac ampades, co és, s’ha aconseguit un Eurovegas de rrenade ciacions ve m a local, etada contra ors // Pau Ba danes, asso rals, etc... A onistes amb la pagesi La bicicl ntena de tract portius, cultu vaci ones i una vi excu rsionistes, es ats ecologistes i conser sos. 1.500 pers d’entit nió de Page rica: la unió al sindicat U itàriament lobregatom agru pada majorCaba lvem el Delta del Ls — Sa I A PARTIR D Continuare ’ARA, QUÈ? m fet difusi ó, vine a tin- xerr ades! També les nostres al carrer, als UT ència ÉS BENVING drem pres taments! M en- ADELSON NO mercats, al s ajun per a la s preparem plataforma trestant, en de 2012, la El 25 de juny vegas va expressar el batalla lega l! Aturem Euro projecte davant la seu rebuig al nds que Las Vegas Sa comitiva de . La pro- ta r els terrenys venia a visi oport i va ençar a l’aer testa va com nt el seu recorregut ra continuar du rg de la roda i també al lla A la tarda, JUDAR? per la zona otel Arts. COM POTS A l’H de premsa a es va fer iler de person de CiU luntària a prop d’un m seu a com a vo a davant la — Particip Vilade- una cassolad rsega de Barcelona. m es locals de del carrer Cò les platafor Gavà, Bo i, Cornella, privats de cans, Sant Cerve- rminal de jets a Coloma de Acció a la te mon Serra El Prat, Sant Sant Joan Despí t del Prat // Ra liu, l’aeropor lló, Sant Fe o Barcelona. L’ESPERADA CIÓ CONCENTRA A BARCELONA després d’un Finalment, 17 deacte // Arxiu clamor popular, el teu balcó! // Lu ís Tato convo- Fes parlar el juny de 2012 es va ió con- massos al s balcons car un a concentrac — Penja do Plaça rem E- rovegas a la ema d’“Atu tra Eu de Barcelon a amb l’embl la llista Sant Jaume urovegas ”. Trobaràs amb la eb: va comptar venta a la w que de més de de punts de s.org participació www.atur emeurovega 3.000 persones. criu er la veu, es s s les edats es — Fes córr ucte Gent de tote als diaris, compra prod plaça Sant l Llobregat. va aplegar a la del Delta de net Jaum e // Robert Bo AMB LA COL·LABORACIÓ DE CONCERT EN DEFENSA DEL DELTA I CONTRA EUROVEGAS PLATAFORMA 15 DE SETEMBRE Cornellà de Llobregat dins del Festival Esperanzah ATUREM EUROVEGAS Col·lectiu Ronda, ESTOPA, ALBERT PLA, PASTORA, MISHIMA... www.aturemeurovegas.org Federació CGT-Baix Llobregat, FESTIVAL ESPERANZAH Òmnium Cultural-Baix LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA del 14 al 16 de setembre stopeurovegas@gmail.com Amb l’actuació de Bongo Botrako, Amparo Llobregat, Centre d’Estudis FACEBOOK: aturemeurovegas Sánchez, La Chiva Gativa, Damba i Karaoke Comarcals del Baix Llobregat, Band. També hi haurà xerrades sobre el modeldel Llobregat TWITTER: @aturemeurovegas Can Masdeu i Coop57 de territori i l’agricultura del Delta.