Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)

1,245

Published on

Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)

Revista Catalunya-Papers número 145 (Desembre 2012)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,245
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre 2012 · núm. 145 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org STOP BALES DE GOMADipòsit legal: B 36.887-1992
  2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 145 · Desembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat STOP BALES DE GOMADipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Després del 14NDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org continuem ambSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax l’acció sindical i social933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit D• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) esprés de la Vaga General del l’autoorganització de les• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de 14N, la CGT segueix fent una persones aturades, per unCatalunya (FEC) crida a tota la societat, als i les tre- democràcia directa i par-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) balladors per a seguir mantenint una ticipativa...Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn mobilització permanent contra la po- Si durant el mes de des-Tel. 933103362. Fax 933107110 lítica econòmica, social, laboral, me- embre hem estat parti-FEDERACIONS COMARCALS diambiental... del govern i de la UE, cipant i convocant a les que decreten retallades, reformes, pri- mobilitzacions en defensaAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada vatitzacions, rescats, depreciació de dels serveis públics, per aTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es les pensions, etc, que ens condueixen la segona meitat de generBaix Camp/Priorat a l’espoli de la classe dominant cap de 2013 convocarem unaRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat a les classes populars, perdent el dret jornada de lluita contra laTel. 977340883. Fax 977128041 fonamental al treball, a l’habitatge, banca centrada en oposar-Baix Llobregat a l’educació i sanitat universals, a la nos al rescat de la banca iCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat justícia, a les llibertats... els desnonaments i divul-Tel. 933779163. Fax 933777551 La CGT, torna a emplaçar al sindi- gar les nostres alternati-Comerç, 5. 08840 Viladecans calisme institucional a continuar la ves sobre Banca Públicacgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 lluita visualitzada el 14N, instant- aprovades en el Congrés los a que deixin de gestionar la crisi de Màlaga.Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell del capital i es neguin a signar ERO, Altres activitats previs-Tel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com convenis col•lectius, i acords amb tes són la convocatòria la patronal i el govern en els quals d’unes jornades estatalsBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona s’apliqui la Reforma Laboral contra centrades en la situació després de creixent, denunciant l’assetjament policia, realitzant un cens de tots elscgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 la qual hem anat a la Vaga General. cinc anys de crisi, l’edició de mate- policial, demanant la llibertat sense repressaliats amb motiu de les va-Garraf-Penedès Continuem amb la nostra voluntat rial propi sobre el tema dels desno- càrrecs de tots els detinguts amb mo- gues generals i altres mobilitzacions,Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat de confluència i plantegem noves naments, l’edició d’un butlletí sobre tiu de les vagues generals, plantejant denunciant l’impresentable mur deTel. i fax 938934261 reunions amb altres organitzacions les noves taxes judicials a les quals un estudi jurídic i sindical per a veure silenci al qual estem sent sotmesosMaresme sindicals i socials, a nivell d’Estat ens oposem, revitalitzar la campanya com hem de defensar-nos contra la per part dels mitjans de comunicació,Unió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com espanyol i a nivell internacional per d’objecció fiscal, buscar el punt de creixent criminalització i repressió en definitiva, potenciant la solidaritatTel. i fax 937909034 a construir nous processos de mo- trobada amb totes les plataformes i que estem sofrint des de l’estat i la i el suport mutu.Vallès Oriental bilitzacions i accions unitàries, al col•lectius que lluiten contra el pa-Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt.mollet.vo@gmail.com temps que seguirem confluint amb gament del deute il•legítim des deTel. 935931545. Fax 935793173 totes les lluites que actualment estan fa temps, i treballar conjuntament AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS obertes en el sí de la societat, al cos- altres accions per a la mobilitzacióGirona tat de les diferents lluites sectorials permanent com vagues de consum,Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 i dels processos autoorganizatius, aturades parcials, accions concretesGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat especialment en les dinàmiques per pel repartiment del treball i la riquesaTel. 972231034. Fax 972231219 una educació pública, per la sanitat i el foment de l’autogestió, accionsPonent universal i pública, pel rebuig de les de desobediència col•lectiva, assem-Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat taxes judicials, en defensa de depen- blees en les places públiques, cam-Tel. 973275357. Fax 973271630 dència com servei públic, per una panyes informatives pels barris sobreCamp de Tarragona universitat pública i de qualitat, pel la situació actual, accions i mobilit-Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragona suport a la investigació universitària, zacions setmanals, estendre l’ús decgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528 per una solució definitiva als desno- les xarxes socials i dels materials au- naments, contra les privatitzacions de diovisuals per a traslladar les nostresFEDERACIONS LOCALS les empreses i serveis públics, contra propostes i denunciar situacions,...Barcelona els ERO en el sector públic i privat, Finalment cridem a estendre la so-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org per la defensa del sistema públic de lidaritat envers totes i tots els de-Tel. 933103362. Fax 933107080 pensions, pel manteniment de les aju- tinguts per la repressió de l’estat iBerga des socials i prestacions per atur, per a mobilitzar-nos contra la repressióBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles “Continuo pensant que la frase “S’agafenRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de més mosques amb mel que amb fel” és del totgmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. vàlida”Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centrecgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Xesco BoixTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Desembre de 2012
  4. REPORTATGE Converteixen un bé públic com Defensem que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic i l’aigua en un comptin amb la participació i el control de la societat civil suculent negoci Avança la privatització de l’aigua a CatalunyaL’atorgament a Suez-Agbar del servei d’aigua a l’àrea meteropolitana de Barcelona i la concessiód’Aigües del Ter-Llobregat a Acciona, són dues pases més en el procés de privatització d’un bé públiccom l’aigua i suposaran, entre altres coses, un increment del preu per als usuaris i importants beneficisper algunes empresesL’espoli social que comporta l’atorgament del serveid’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Suez-Agbar de Llobregat, Esplugues de Llobre- Plataforma Aigua és Vida http:// gat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, plataformaaiguaesvida. Montcada i Reixac, Montgat, Sant wordpress.com/ Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobre- gat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Des- vern, Sant Joan Despí, Santa ColomaL a Plataforma Aigua és Vida denunciem l’espoli social duta terme arbitràriament per l’Àrea de Gramenet, Cerdanyola i Vilade- cans, sinó també el fet que l’AMB atorgui sense cap tipus de concurs deMetropolitana de Barcelona en fa- licitació tot el cicle integral a aquestavor de la Societat General d’Aigües empresa.de Barcelona (SGAB – AGBAR). Així, no solament demanem l’aturadaL’Àrea Metropolitana de Barcelona inmediata d’aquest delirant procés(AMB) atorga el servei d’aigua a la a través de les al•legacions que hanSocietat General d’Aigües de Barce- presentat Ecologistes en Acció delona (SUEZ – AGBAR), empresa que Catalunya i Enginyeria sense Fron-opera sense concessions a 18 munici- teres (que podeu consultar a l’enllaçpis de la regió metropolitana http://plataformaaiguaesvida.files.El passat 24 de juliol de 2012, la ses- wordpress.com/2012/09/1208_an-sió del Consell Metropolità de l’Àrea nex1i2_alc2b7legacions-empresa-Metropolitana de Barcelona (AMB) ministrament d’aigua i l’enllumenat rem que és totalment impropi de posició dominant i es contradiria mixta-amb_v12.pdf) sinó que consi-va aprovar inicialment l’establiment i públic, els servies de neteja viària, l’adjudicació directe a AGBAR sense l’article 2 de la Llei 15/2007, de De- derem que a causa de la palesa faltaprestació del servei del cicle integral de recollida i tractament de residus, cap procés públic de licitació, doncs fensa de la Competència d’Espanya, i de concessions als diferents munici-de l’aigua. En ple del 8 d’agost i amb clavegueram i tractament d’aigües re- suposa una greu vulneració dels prin- l’article 102 sobre abús de mercat del pis l’AMB hauria de:un obscurantisme perniciós, es va pu- siduals” (art. 66.3I del RDL 2/2003). cipis més elementals de la contracció Tractat de Funcionament de la Unió - Crear serveis públics de gestió di-blicar al DOGC l’anunci d’informació Per tant és fa del tot inviable la crea- pública i un tracte de favor a una em- Europea. recte en tots els municipis que no dis-pública de l’Àrea Metropolitana de ció d’un únic operador. presa en perjudici de totes les altres Finalment, la repartició accionarial posen de concessió.Barcelona, sobre l’establiment del Per altra banda, segons la Sentència del sector. Considerem, a més, que del 85% i el 15% entre el sector privat - Obrir un procés per tal de clarificarservei públic del cicle integral de 298/2010 del Jutjat Contenciós Ad- obviar el principi de lliure concurrèn- i públic respectivament no està en cap l’estat de totes les concessions enl’aigua mitjançant societat amb capi- ministratiu núm. 12 de Barcelona cia suposa una negligència notable cas justificada. No s’han presentat au- baixa operades per SGAB o la sevatal mixt entre l’empresa pública EM- “resulta que no hi ha contracte de en la defensa dels interessos públics, ditories externes o peritatges que va- filial SOREA a la regió metropolita-SSA amb un 15% i SGAB (AGBAR) concessió [..] ni hi ha adjudicació del dels ciutadans i ciutadanes usuàries lorin i justifiquin els actius, a part que na.amb un 80%. servei ni hi ha contacte [..] ara per del servei, i posa en dubte el procedir falten documents acreditatius de les - En tots els llocs que es detectin irre-Les organitzacions de la Plataforma ara la gestió del servei d’abastament de la pròpia AMB. propietat presteses per AGBAR. Així, gularitats iniciar els procedimentsAigua és Vida vam manifestar la nos- d’¡aigües a la ciutat de Barcelona i A més a més, la concentració i mo- per exemple, s’adjudiquen a AGBAR oportuns per tal de depurar respon-tra total indignació per com s’ha efec- l’actuació de la SGAB en tant que nopoli de tot el cicle en un únic ope- la propietat de les canonades quan sabilitats i establir penalitzacions ituat el procediment. Un procediment concessionària del servei són ac- rador posa en perill l’interès públic aquestes ja han estat pagades i tras- indemnitzacions degudes a la des-que té greus buits democràtics: tuacions il•legítimes” . La situació que hauria de prevaldre en el cas dels passades a l’administració pública. regulació evident en la prestació delPer una banda, és la Generalitat la actual és de al.legalitat i considerem serveis d’interès general com l’aigua. La Plataforma considera totalment servei.responsable de la prestació del servei d’una gravetat absoluta i d’una gran Cal recordar que la Llei estatal inamissible i fora dels procediments - Per tal de recuperar la dignitat de lesen alta i no pas l’AMB (segon la Llei irresponsabilitat el reconeixement, 17/2009, que transposa la Directiva legals i democràtics, no només pre- institucions públiques de l’aigua així12/200 i el vigent DL 3/2003), així totalment improcedent, de facto de la Europea 123/2006/CE exceptua de la tendre de forma tan irregular forma- com de la pròpia AMB. De no pro-doncs aquesta no estaria facultada per concessió en baixa del servei públic a lliure prestació “els serveis de distri- litzar la situació al•legal, per inexis- cedir així considerem que es podriaatorgar la gestió d’aquest servei. A la mans de la Societat General d’Aigües bució i subministrament d’aigua, i els tent, dels convenis de concessió de incórrer presumptament en un delictevegada, també els Ajuntament tenen de Barcelona. serveis d’aigües residuals”. A la vega- gestió en baixa d’aigua a Badalona, de prevaricació i apropiació indegu-competències pròpies en el “el sub- Complementàriament conside- da es desembocaria en una clar abús Barcelona, Castelldefels, Cornellà da.Desembre de 2012 3
  5. REPORTATGEQuatre nissagues sota la marca Acciona controlaranl’empresa Aigües Ter-Llobregat a Agbar. Òscar Romero - Setmanari Directa L’ adjudicació a dit també servirà per regularitzar –tirant pel dret– la con- cessió del servei que Agbar presta aL Barcelona i 17 municipis més, que a joia de la corona se’n va final- fins ara es feia sense contracte i de ment, a mans d’Acciona. El De- forma il•legítima, tal i com va sen-partament de Territori i Sostenibilitat tenciar un jutjat de Barcelona. Unava emetre el 6 de novembre un co- denúncia per l’impagament d’unamunicat on anunciava l’adjudicació factura de l’aigua va acabar destapantdel servei que presta Aigües Ter-Llo- l’any 2010 que no existeix cap con-bregat (ATLL) en favor del consorci tracte de concessió que reguli, avuid’empreses liderat per Acciona, op- dia, la relació entre les diferents insti-ció que segons el govern ofereix “mi- tucions públiques i AGBAR. La sen-llor preu de l’aigua”. Acciona havia tència judicial del cas va concloureofert un preu de 0,71 euros el metre que “la gestió del servei d’abastamentcúbic mentre que Agbar ho havia fet d’aigües a la ciutat de Barcelona ia 0,79 euros. L’empresa adjudicatària l’actuació d’Aigües de Barcelonahaurà de pagar ara a la Generalitat en tant que concessionària del ser-de Catalunya 300 milions d’euros i vei són actuacions il•legítimes” i en700 milions més en terminis al llarg conseqüència, “el preu que cobra lade la concessió. Mas destinarà els companyia als ciutadans de Barcelo-ingressos a assolir els objectius de na és il•legal”. AGBAR però, no esdèficit –comptabilitzarà el total de va mostrar conforme amb la resolu-1.000 milions d’euros de la venda al ció i va recòrrer al Tribunal Superiorcapítol d’ingressos de 2012– però el de Justícia de Catalunya, que encaradeute actual d’ATLL –663 milions no s’ha posicionat.d’euros– quedarà en mans de la Ge-neralitat. tribunals: “l’ordre jurídic ha desen- Pactual (39%) i diferents inversors L’Àrea Metropolitana En el moment de l’aprovació de volupat recentment mecanismes per com el grup Havas –familia Rodés,El breu comunicat posava punt i final evitar els tradicionals abusos en la propietaris d’una part del diari Ara– adjudica a dit el l’adjudicació en el ple de l’AMB, membres d’Aigua és Vida ial procés de privatització més gran licitació pública on algunes empre- o Barcel Euro –holding inversor de servei d’aigua a Agbar d’Ecologistes en Acció van desplegarde la història de la Generalitat, una ses han generalitzat el mecanisme de Manuel Torreblanca i Liliana Godia– una pancarta amb el lema “El negocioperació feta en temps rècord. No- batre als seus competidors mitjançant entre d’altres. La nissaga Entrecana- L’ombra de la Torre Agbar es va es- d’Agbar = la pobresa de Catalunya”.més trenta dies li havien calgut al go- baixes irreals per obtenir el contrac- les controla l’empresa Acciona i va tenent sobre el territori. L’Àrea Me- Les diferents organitzacions socialsvern per decidir el nom de l’empresa te”. amassar la seva fortuna –valorada en tropolitana de Barcelona (AMB) va que defensen la gestió pública deque gestionarà el subministrament I així ha estat, Aigües de Barce- 2.500 milions d’euros, la cinquena de decidir, el passat 8 d’agost, integrar l’aigua a través de la plataforma Ai-d’aigua en alta de prop de 5 milions lona (Agbar-Suez) ha impugnat l’Estat espanyol– amb les pilotades diferents serveis referents a la ges- gua és Vida van mostrar el seu rebuigd’habitants durant els pròxims 50 l’adjudicació després d’haver rebut d’Endesa, Airtel i FCC. tió de l’aigua –abastament en baixa, a la resolució de l’AMBremarcant laanys. Acciona es farà càrrec de les el suport de la Sala Cinquena del La pràctica especulativa que caracte- sanejament en alta, depuració i rege- seva indignació per com s’ha efec-depuradores d’Abrera i Cardedeu, Contenciós-Administrartiu del Tribu- ritza als Entrecanales i la poca expe- neració d’aigües residuals– i otorgar- tuat el procediment, que considerende les dessalinitzadores del Prat del nal Superior de Justícia de Catalunya, riència en el sector de l’aigua generen los a una societat amb capital mixt que té greus buits democràtics. LaLlobregat i Tordera, de diferents es- que va dictar una interlocutòria –des- molts dubtes al voltant de l’interès entre AGBAR (80%) i l’empresa plataforma afirma, entre d’altres co-tacions de bombeig i de 900 quilò- prés del recurs presentat per Agbar el que la família té per ATLL. A més, pública EMSSA (15%). Així doncs, ses, que l’AMB envaeix competènciesmetres de canonades. La privatizació passat dia 14 de novembre–, en què van de la mà d’André Esteves, pre- la nova societat s’encarregarà de de la Generalitat i dels Ajuntamentssuposarà un canvi de paradigma en la dicatva mesures cautelars perquè “de sident del banc BTG Pactual, un dels l’abastament de l’aigua que beuen i considera que és totalment impro-gestió de l’aigua del país i també, una forma immediata” es proporcionés a homes més rics de Brasil als seus 43 més de tres milions de persones que pi l’adjudicació directe a AGBARpujada de tarifes, d’entre el 25% i el l’empresa tota la documentació rela- anys. Esteves aspira a ser, en parau- viuen a la ciutat de Barcelona i a 35 sense cap procés públic de licitació.35%, segons la plataforma Aigua és cionada amb la proposició i l’oferta les pròpies, “el Goldman Sachs del municipis del seu entorn més proper, Així mateix, Aigua és Vida recordaVida. econòmiques que va efectuar Accio- tròpic”, ha estat batejat per la prem- gestionant diferents serveis referents que AGBAR es troba en “situacióL’adjudicació d’ATLL a Acciona na per guanyar el concurs. sa econòmica com “el rei del risc” a l’aigua: abastament en baixa, sane- d’al•legalitat” i per això consideraperò, no va sentar bé a la cúpula di- i es desplaça arreu en un jet privat. jament en alta, depuració i regenera- “d’una gravetat absoluta i d’una granrectiva d’Agbar i sembla que portarà Un avió que per cert, està sent inves- ció d’aigües residuals. irresponsabilitat el reconeixement, to-cua. L’empresa va manifestar en un Qui són els futurs tigat per les autoritats brasileres per El ple de l’Àrea Metropolitana de talment improcedent, de facto, de lacomunicat recent que la seva oferta gestors d’ATLL? determinar si Esteves ha incorregut Barcelona (AMB) va aprovar el 6 de concessió en baixa del servei públic a“és l’única viable” i que ho intentaran en un delicte d’evasió d’impostos a novembre definitivament –vots favo- mans de la Societat General d’Aigüesdemostrar “amb tots els mitjans pos- El consorci empresarial guanyador l’inscriure l’aparell en un paradís fis- rables de CIU i PSC, abstencions de de Barcelona”. La plataforma va de-sibles que tinguin a l’abast”. Agbar de la licitació està format per Ac- cal. PP, ERC i Independents del Papiol i manar l’aturada immediata del procésdonava a entendre que recorrerà als ciona (39%), el banc brasiler BTG vot en contra d’ICV-EUiA– d’atorgar a través de les al•legacions que el pas- el servei del cicle integral de l’aigua sat 7 de setembre van presentar Eco- a Agbar. En un mateix dia, i de forma logistes en Acció, Enginyeria sense insòlita, es van materialitzar les dues Fronteres, la Federació d’Associacions grans operacions privatitzadores en de Veïns i Veïnes de Barcelona, el Grup matèria d’aigua dels últims temps de Defensa del Ter, Prou Sal i la Xarxa al nostre país. Mentre la Generalitat per una Nova Cultura de l’Aigua a les atorgava ATLL a Acciona, l’AMB seus de l’AMB i el Departament de Te- atorgava el cicle integral de l’aigua rritori i Sostenibilitat.4 Desembre de 2012
  6. REPORTATGEL’1 de gener del 2013, l’aigua potable, en tot el seucicle, serà privada a Catalunya Sindicat de Químiques seva gestió a la privada per fer ne- CGT Barcelona goci. ATLL es ven per 1.000 M d’€, proporcionant un negoci rodó durant 50 anys, amb clients s obligats aL ’1 de gener 2013 l’aigua pota- consumir aigua, i obsequiant la seva ble, en tot el seu cicle serà pri- xarxa, pràcticament nova, pagadavada a Catalunya. Es farà efectiva la amb els impostos de tots els/les ciu-privatització del tractament d’aigües tadans s. Els beneficis previstos perno potables a Barcelona i això com- a l’empresa concessionària durantportarà que els/les ciutadans/nes de els 50 anys, que finalment ha estatla província de Barcelona pagarem Acciona, podrien ser més de 2.300més del 80% d’augment per l’aigua Milions de €. Aquesta quantitat enpotable. última instància la pagarem les/elsAvui en dia ja es tanquen més de 200 ciutadans, via rebut de l’aigua o viasubministraments domiciliaris diaris impostos.només a l’Hospitalet i el Baix Llobre- - EMSSA, empresa pública, pertanygat. Les empreses públiques desapa- a l’Àrea Metropolitana (abans Entitatreixen i són suplantades per privades Metropolitana de Serveis Hidràulicsper recaptar diners per a les segres- i Tractament de Residus): gestió detades arques públiques. Als nostres l’abastament d’aigua potable, del sa-barris comencem a observar ciuta- nejament i l’evacuació d’aigües resi-dans que omplen garrafes d’aigua a duals, tractament de residus munici-les fonts públiques. La classe polí- pals i coordina els serveis municipalstica, legalitza la privatització total corresponents a Barcelona província.de l’aigua potable. L’aparell polític, El seu finançament, el pressupost, laorganitzat ja fa temps, ens fiscalitza intervenció, la gestió tributària, la re-i arrebata un servei vital i essencial captació i la comptabilitat de l’Àreaamb l’excusa hipòcrita de la crisi. Metropolitana de Barcelona es regei-La política de privatització respon a xen per la legislació de l’Estat i de laun pla estudiat per espoliar el que és Generalitat que regula les hisendespúblic. És un pla polític que ha utilit- locals. Aquesta empresa pública eszat, entre d’altres, els préstecs i pro- decapita amb una operació bancàriaductes tòxics bancaris per especular mitjançant la privada AGBAR. EM-amb obres faraòniques externalitzant SSA i AGBAR recordem que hanfeines pròpies per donar beneficis als estat condemnades solidàriamentamics. Obres faraòniques com la des- pel Jutjat Contenciós administratiusaladora del Prat, que ha costat als/ núm.12 de Barcelona, 5 d’octubreles ciutadans/es de Catalunya més de de 2010, anul•lant el deute què va260 milions d’€ més els interessos a contraure un ciutadà amb la compan-la banca, construïda amb una cam- yia distribuïdora. En aquest procéspanya d’alarma social centrada en so- la companyia no va demostrar quebredimensionar una sequera patida. obrava en el seu poder el contracte deD’aquesta manera, la capacitat de po- concessió de distribució d’aigua en baixa amb l’Entitat Metropolitana nitabilització de 60 Hm3/any d’aquesta amb l’Ajuntament de Barcelona. preu de l’aigua en alta que els muni- €/m3 a partir de l’1 de novembre de Com s’han fusionatdessaladora ha quedat reduïda a la cipis connectats a la xarxa Ter‐Llo- 2012 i s’aplicarà mensualment alsproducció de 10 Hm3/any. Les cam- - SGAAB, Aigües de Barcelona bregat han de pagar per proveir‐se m3 subministrats a cada municipi. els compradors depanyes d’estalvi d’aigua fetes ja des (grup AGBAR), distribució en baixa d’aigua potable i, posteriorment, La tarifa ha estat dissenyada per l’aigua potable a (a casa nostra) d’aigua potable a Bar-de l’època socialista han estat una celona ciutat i municipis col•lindants. distribuir‐la als/les seus/ves contri- una concessió privada. Malgrat la Barcelona?falàcia perquè les tarifes de l’aigua buents. En data 25 de juliol de 2012 dificultat anteriorment exposadasempre han estat plantejades amb Pertany a Hisusa Holding de Infraes- el Consell d’Administració d’ATLL s’aprova un augment de la tarifa de * Acciona, + BTG Pactual (el mésl’objectiu d’augmentar el consum tructuras y Servicios Urbanos, SA aprovà la modificació del pressu- l’aigua de boca en un 70%. gran banc d’inversions d’Amèricaprogressiu: “+ venda d’aigua = + be- (on Suez Environement España, SL, post d’ingressos, és a dir, aprova la A aquest increment les usuàries del Sud: operacions comercials in-nefici”. Amb uns altres objectius, els participa en un 75,74% i Caixa Hol- nova estructura tarifària a cobrar haurem d’afegir a més del 8% cà- ternacionals, banca, gestions de pa-d’un servei bàsic i comú, els/les ciu- ding, SA en un 24,26%) és titular del als Ajuntaments. Sembla ser que en non de l’aigua apujat ja durant el trimoni, assessoria corporativa, fonstadanes no haguéssim pagat més que 99,49% del capital social de Societat aquesta sessió el consell va reconèi- 2012 (impost directament repercu- d’inversions, borsa, fusions, etc...els augments de l’IPC. La política del General d’Aigües de Barcelona, SA. xer la dificultat de fer una previsió tit a les ciutadanes al nostre rebut Opera amb oficines a São Paulo,bussines ha abocat a la ruïna empre- Els accionistes minoritaris són titu- en la venda d’aigua malgrat que en de l’aigua), l’increment de preus Belo Horizonte, Porto Alegre, Re-ses públiques solvents, contribuïnt lars del 0,51% del capital de Societat els Plecs per a privatitzar, redactats que ens aplicarà l’empresa privada cife, Nueva York, Londres i Hongconscientment a la precarització de General d’Aigües de Barcelona, SA. pels Departament de Territori i Sos- què guanyi el concurs per a la ges- Kong), Gopa Consulting SL, Acaciales condicions de treball dels/les tre- El Sr. Miquel Roca Junyent (Conver- tenibilitat juntament amb ATLL, la tió de la potabilització de l’aigua, ISP SL, Global Buridan SL, Glo-balladores, acomiadaments dictats gència i Unió) és membre del consell previsió de venda és calculada exac- més l’increment de la companyia bal Lubbock SL i Gestió Catalanaper Decrets i aplicats per Acords de d’administració i també del Consell tament per 50 anys. L’increment distribuïdora en baixa que ens porta d’Aigües SA.govern. d’Administració de Endesa). L’actual aprovat per la tarifa serà del 70% i l’aigua a casa. * H2B: Sociedad General de AguasSimultàniament, no és menyspreable, conseller de Territori i Sostenibilitat es calcula de la següent manera: de Barcelona SA, ACSA Obras ela suma de diners de l’erari públic de la Generalitat de Catalunya, Sr.emprat en publicitat, imatge, die- Lluís Recoder i Miralles va ser direc- - Part fixa: Tarifa: Infraestructuras SA, Disray Trade a) Quota Fixa Regional, mensual i SL, NIRIR 2012 SL, Mina Públicates, vises, salaris i privilegis abusius tor d’aquesta societat tot just abans de individualitzada per a cada municipi “mentidesgencat.ja” d’Aigües de Terrassa SA i Compan-dels directius del sector de l’aigua: les darreres eleccions autonòmiques.una dieta d’un/a membre del Con- + un càlcul en relació al Valor Mig yia d’Aigües de Sabadell SA. En aproximadament 5 anys han aco- El Departament de Territori i Soste-sell d’Administració d’ATTLL té un en base als darrers últims 4 anys. El miadat a la meitat dels/les treballado- nibilitat de la Generalitat de Catalun-import de mitjana de 600 € (12 ses- preu base a aplicar al VM de cada Bus contra la res (de 1.200 a 700 aprox.) tenint un ya a la seva web anuncia l’augmentsions anyals més les extraordinàries) municipi passa de 0,054246 €/1m3 benefici net al 2010 de 472,8 Milions vigent des de l’1 de gener del 2012 de la tarifa de l’aigua com a solució privatització deper sessió, sumant el salari, cotxe i d’€uros. El grup AGBAR opera a tota per reequilibrar les finances d’ATLL.xòfer dels altres càrrecs que ostenta Espanya amb altres noms de com- al 0,0922182 €/1m3 a partir de l’1 l’aigua a Barcelona L’opacitat de l’administració permeta l’administració. panyies privades (Aqualogy, Aguas de novembre de 2012. aplicar una llei per fer desaparèixer de Marbella, Development Network, b) El coeficient harmonitzador B El 22 d’octubre a Barcelona, es va ATLL i, d’altra banda, enganyar a la s’actualitzarà per garantir un incre-Les empreses Factory Management) i el holding a ment homogeni individualitzat per a ciutadania afirmant que és per man- organitzar un bus turístic amb para- Sudamèrica. des pels agents polítics i empresa-immerses en aquest cada municipi client del 70 % res- tenir la seva viabilitat i sanejar els rials implicats en la privatització de seus comptes. Si l’empresa públicapla són: ATLL: la tarifa de pecte a la previsió de venda aprova- ATLL ja no existirà l’1 de gener, a l’aigua a Catalunya, un recorregut da l’1 de gener del 2012. amb el bus turístic per les empreses quina partida traspassaran aquests- ATLL, Aigües Ter Llobregat, em- l’aigua el 2013 - Part variable: diners dels/les ciutadanes? Enlloc del sector (ATLL, AGBAR, EM-presa pública, potabilitza l’aigua a a) la Tarifa de Subministrament (TS) SSA), el Departament de Territori i s’ha fet públic.Barcelona a província: mitjançant la La tarifa de l’aigua és l’expedient passa de 0,07778 €/m3 vigent des Sostenibilitat i l’Àrea MetropolitanaLlei Òmnibus desmantella donant la que calcula els valors a imputar al de l’1 de gener de 2012 al 0,120323 Barcelona.Desembre de 2012 5
  7. TREBALL-ECONOMIA El deute és un mecanisme d’extorsió El govern del PP actualitzarà les pensions només l’1% de i sotmetiment manera general i el 2% a les de menys quantia durant l’any 2013, mentre que la inflació anual ha estat del 2,9% dels pobles Nou atracament a les pensions sions només l’1% de manera general també li han robat aquesta necessitat, Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT i el 2% a les de menys quantia durant ja que la Llei de Dependència s’ha vist l’any 2013, mentre que la inflació seriosament retallada per dues vega- anual al novembre de 2012, la que des, una en els PGE 2012 i una altra mesura la pujada de les pensions, ha per un reial decret.CGT condemna laL a Confederació General del Tre- ball (CGT) denuncia que el Go-vern espanyol ha decretat, contra la estat del 2,9%, amb el que milions de pensionistes no es veuran compensats decisió del Govern per la qual roba a 9 milions de persones. Una decisió aquest any pel 1,9% restant. que ve dictada per la TroiKa europeapròpia llei-pacte sobre les pensions El col•lectiu pensionista ha estat robat (CE + BC + FMI) i que només responpúbliques, contra el sentit comú i con- en gairebé 4.000 milions d’euros, entre a l’insaciable benefici privat dels po-tra la justícia més elemental, que les els anys 2012 i 2013. Un col•lectiu on derosos, siguin fons d’inversió, capi-pensions perdin poder adquisitiu i que el 74%, és a dir gairebé 6,5 milions de tal financer comercial o interessos deels gairebé 9 milions de persones pen- persones, no arriben a percebre com grans corporacions.Aquestes accionssionistes siguin, un cop més, maltrac- pensió 800 euros al mes. no només mereixen la condemna de latades econòmicament i social. Tot això Un col•lectiu que, en l’actual situació CGT, sinó també una renovada crida ael mateix dia que el govern de Rajoy d’emergència social, és el sustenta- la població a seguir amb la mobilitza-decidia lliurar 18.000 milions d’euros dor de gairebé 400.000 família. Un ció permanent en la defensa de tots elspúblics a Bankia. col•lectiu que en la immensa majoria drets de les persones i contra les mesu-El govern del PP actualitzarà les pen- dels casos, necessita ser cuidat i al qual res antisocials.Ens pixen damunt i ens diuen que plou. Però avui deim prou. deute que no hem contret. Tampoc no pobresa per poder existir. La riquesa Avui no podem deixar de recordar des una abraçada solidària i que no Comissió Pro Vaga Anticapitalista de Palma volem ser rescatades: aquest sistema hauria de ser un bé comú que no es les immigrants que el nostre sistema s’aturi la lluita! ens duu a la deriva però ningú no els basi en l’explotació dels pobles ni en capitalista va necessitar pel negoci Recuperem els carrers per aturar laEns sobren motius per protestar per hi hem demanat cap rescat i si volem el maltractament de la naturalesa. del totxo i pels treballs més precaris i màquina econòmica que ens explotaaixò diem prou als nostres treballs ja ens rescatarem nosaltres soletes Deim prou perquè ja estam fartes de inhumans, així com també per cuidar a treballadores i aturades. Però te-precaris, al nostre atur estructural. sense les seves tuteles ni paternalis- la por que ens provoca la llarga cua de molts dels nostres padrins i padri- nim ben clar que això no s’arreglaAvui, per un dia, deixam de ser el que mes. de l’atur. Estam fartes d’ERO, de re- nes, i que ara que ja no els necessiten amb l’aturada d’un dia o de dos sinóels Estats volen que siguem: dòcils i També deim no als falsos, enganyo- tallades, de cada cop tenir menys va- els criminalitzen, els hi retallen drets, espenyant la màquina per complet,productives. sos i egoistes somnis del consumisme cances i temps lliure. Estam fartes de els hi retiren l’assistència sanitària i organitzant-nos i creant estructuresAvui deim que no al seu deute perquè capitalista que només ens vol consu- la corrupció político-empresarial que els volen expulsar. anticapitalistes, per això feim unanosaltres no som responsables d’un midores passives i que necessita de la rescata bancs i saqueja arques públi- També ens diferenciam dels sindi- crida cap a la vaga general indefinida. ques. Estam fartes de les amnisties i cats del sistema, de la seva lògica No sabem si hi haurà recuperació fraus fiscals que les administracions del pacte. Nosaltres som dels que econòmica però sí que sabem queContra la LOMCE, toleren als rics mentre a nosaltres pensam que amb els botxins no es la sortida d’aquesta crisi perma- ens pugen els impostos. Estam fartes pot pactar, només se’ls pot combatre. nent només depèn de la nostra ca- i deim no a la Reforma Laboral que CCOO i UGT poden continuar amb pacitat per a la ràbia i la revolta; ien defensa de dóna carta blanca als empresaris per augmentar els nivells d’explotació les seves reformes per perpetuar el capitalisme, potser no han entès que que aquesta es canalitzi a través de l’autoorganització, perquè totes so-l’ensenyament públic, amb el consegüent augment de les desigualtats socials. Estam fartes el capitalisme vol dir crisi contínua, desigualtats eternes i precarietat crei- les no podem; a través de la volun- tat, perquè si no volem no podrem, jalaic, crític i en català d’hipotecar les nostres vides i no saber on dormirem demà perquè els xent. Per això, nosaltres deim no a les seues reformes, ja ens sabem la està bé de dir que tanmateix no hi ha res a fer. Molt és el que hem de fer a bancs i la seua policia estan provo- història: amb els seus ajustos els de través de l’autogestió i la cooperació, cant més de 500 desnonaments diaris sempre guanyen més i les de sempre perquè hem de ser nosaltres, amb els arreu de l’Estat. I estam fartes de les tornam a perdre. nostres mitjans i amb els nostres es- Federació d’Ensenyament concepcions ideològiques ultramun- contínues retallades en educació, sa- Els sindicats oficials ens podran par- forços compartits, les que a poc a poc CGT Catalunya tanes. nitat i assistència social, que fan que lar de diàleg amb el sistema, de ter- edifiquem una nova societat no sus- CGT Ensenyament s’oposa fron- l’Estat pugui destinar la tallada més ceres vies, de capitalisme humanitari tentada en la dominació d’uns sobre talment a la minoració o condicio- grossa dels pressupostos generals a però nosaltres no ens creim les seves altres, una societat on la justícia, laC nament de les llengües pròpies i no GT Ensenyament s’oposa fron- pagar els interessos del deute, mentre mentides i tenim ben clar que l’única llibertat, la solidaritat, el repartiment castellanes en el currículum escolar talment a la vulneració de la continuam alhora destinant milions manera d’acabar amb aquesta crisi equitatiu de la riquesa i el respecte i, especialment, a la vulneració delimmersió lingüística i al conjunt de d’euros a les forces armades i les se- permanent és acabar amb el capita- a la natura en siguin els pilars fona- programa d’immersió lingüística ala Ley Orgánica de Mejora de la Ca- ves guerres, i continuam mantenint lisme. mentals. Catalunya.lidad de la Educación (LOMCE) del una monarquia corrupta. Per tot això fem una crida perquè la Per això et deim un cop més desper- També estem en contra de la reintro-ministre Wert. I són inevitablement els sectors més gent s’organitzi als centres de treball, ta, desobeeix i lluita, la vaga contra el ducció d’una assignatura “alternativaCGT Ensenyament ha criticat i s’ha vulnerables d’aquesta societat capita- mitjançant assemblees, de manera capitalisme acaba de començar! a la religió catòlica” amb la finalitatoposat a l’esborrany de Ley Orgá- lista i patriarcal, els que més pateixen autònoma a les burocràcies sindicals. de potenciar aquesta. Reivindiquemnica de Mejora de la Calidad de la els mals d’aquesta crisi: a les Illes En un dia com avui volem denunciar la laïcitat com un dels valors so-Educación (LOMCE) del ministre Balears estam parlant d’un 20% de també les retallades a nivell de drets cials essencials i consubstancial aWert per la recentralització del cu- persones a l’atur (la majoria dones, civils i polítics. Volem denunciar l’educació pública.rrículum, la segregació classista joves i migrants), estam parlant d’un la criminalització de la resistència CGT Ensenyament dóna suport i en-de l’alumnat, la jerarquització dels 19% de les llars en risc de caure en passiva i de la desobediència. Volem coratja la ciutadania a secundar lescentres educatius, la concepció mer- la penúria econòmica, estam parlant denunciar una justícia que sempre ha mobilitzacions programades contracantilista de l’educació... (aneu a d’un jovent amb gairebé un 50% defensat els rics, però ara més encara la LOMCE, entre elles la jornadahttp://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/ d’atur i estam parlant també que un amb les noves taxes. Volem denun- estatal de lluita del 13 de desembreEsq_1211-LOMCE.pdf) de cada tres infants viu sota el llin- ciar la brutalitat policíaca. Volem de- contra la LOMCE i les retallades enAra ens trobem amb modificacions dar de la pobresa. I darrere de cada nunciar els atacs a la llengua catalana educació, que convocaven sindicats número, de cada estadística hi ha i a la llibertat d’expressió. Volem de-al projecte esmentat que en comptes de treballadors i estudiantils, associ- històries reals i punyents de persones nunciar la repressió que s’està vivintde corregir aquests disbarats apro- cions de pares i mares, i moviments que ja no tenen res i l’única cosa que a Mallorca i aprofitam per enviar desfundeixen encara més en les seves socials. fan és intentar sobreviure. d’aquí a les companyes represalia-6 Desembre de 2012
  8. TREBALL-ECONOMIA No devem, no paguem, de nosaltres depèn!El deute no és públic ni legítim. No volem que ens hipotequin el nostre futur Plataforma Auditoria lladores en l’economia submergi- Ciutadana del Deute da, en l’àmbit domèstic, etc. I deshttp://www.auditoria15m.org/ d’aquí fem una crida a la mobilitza- ció de totes les persones. Alternatives: jutgemU n deute que ha estat generat per la banca i les empreses privadesno ha de ser pagat pel poble. És un a les personesdeute il•legítim. El deute és un me- culpablescanisme d’extorsió i sotmetiment per Davant tots els atacs, ens organit-acabar amb la sobirania dels estats i zem, hem sortit al carrer a protestarfer-los esclaus financers. i crear alternatives reals als proble-Els darrers mesos, l’impacte de la mes que ens imposa aquest sistemadenominada crisi sobre les nostres capitalista. S’han enfortit les xarxesvides s’ha intensificat i la casta polí- que ja existien i han sorgit de noves.tica no mostra cap voluntat ni capaci- Hem creat dispositius eficaços.tat d’actuar al respecte. Per això fem Entre aquestes eines volem ressaltarnostra la política, prenem la iniciati- les 3 vagues generals del 29S, 29Mva, revelem el mecanisme del deute i 14N, les acampades en ciutats deque sustenta aquesta gran estafa que mig món i les manifestacions inter-anomenen crisi. nacionals. Així sentim nostres lesLa crisi del deute, que a partir del lluites, manifestacions i vagues que2008, ha començat a afectar serio- s’han multiplicat aquest any: mine-sament els pobles d’Europa, no és res, estudiants, professores, dret alpatrimoni exclusiu dels països del propi cos i avortament lliure, sani-Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza tàries, aturades, migrants, jubilades,el deute com a mecanisme d’extorsió treballadores domèstiques…Somi submissió, una forma de buidar els nefici econòmic. És un fet: l’1% ha nismes financers com l’FMI, el Banc nostre futur i el de les properes ge- moltes, només fa falta decidir fer elestats de sobirania i de convertir-los viscut per sobre de les possibilitats Mundial i, en el cas d’Europa, el neracions: augment de la pobresa i pas.en esclaus de les finances. del 99%: Desnonaments massius, Banc Central Europeu i la CE. de les desigualtats socials, amb ma- Davant les mesures de l’1%, el 99%El deute, lluny d’estar al servei de retallades de drets laborals, socials i Seguint la tradició de Zapatero, que jor impacte sobre els sectors més exigeix i s’exigeix a si mateix:la població que suposadament l’ha fins i tot civils. Un espoli continu a emprava paraules diverses per ano- desfavorits, les dones, els col•lectius - Nosaltres som la sol•lució.contret, ha estat destinat a finançar la ciutadania per satisfer la necessitat menar la “crisi”, el Govern de Rajoy de migrants, menors, pensionistes - Rebuig del Memoràndum i delels interessos dels poders financers i patològica dels creditors de recuperar es nega a utilitzar la paraula rescat i etc; pujada de preus dels béns bà- pagament d’un deute il•legítim pergrans empreses privades. Els benefi- les seves inversions. Ells han jugat, busca altres eufemismes com “línia sics, com l’aigua, la llum i els ali- recuperar així la sobirania sobre lescis mai no s’han socialitzat. En canvi, ells han perdut. No devem. Doncs no d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, ments; privatitzacions de serveis pú- nostres vides. No Devem!!! No Pa-veiem com, no només es socialitzen paguem. etc. Són tots el mateix, injeccions de blics i venda dels béns col•lectius; guem!! De nosaltres depèn!!les pèrdues, sinó que recauen en la Un deute que no s’ha destinat a im- capital per a la banca, condicionades retallades de prestacions socials, - Rescatem a les persones, no alsseva totalitat sobre tota la població, pulsar serveis per a la població, sinó a l’aplicació de mesures d’austeritat com per exemple a les prestacions bancs.nosaltres! a pagar els errors de les persones (retallades) i de reformes estructurals la Llei de dependència, que té espe- - Abolició de les mesures d’austeritatEs diu que som corresponsables de la responsables d’aquesta estafa, és un (reforma laboral, pujada de l’IVA i cial incidència en les migrants i en que es tradueixen en retallades i pri-“crisi” (que és una estafa) i que hem deute IL•LEGÍTIM, i la població NO altres reformes fiscals) per part del les dones, que segueixen suportant vatització dels serveis públics es-viscut per sobre de les nostres possi- l’ha de pagar. Govern. Tot aplicat progressivament la major part del treball de cura, i, sencials per mantenir el teixit social.bilitats. segons un pla dissenyat i firmat en per descomptat, de les persones de- Així com de la reforma laboral i delPremissa falsa, ja que la responsabili- el “Memorándum de entendimien- penents. Augment de l’atur, facilitat “pensionazo”.tat no és la mateixa ni va ser origina- El rescat i les seves to” (MOU) entre el Govern espan- per EROs i reformes laborals; aco- - Jutgem a les persones responsablesda per cobrir les mateixes necessitats: mentides yol i la troika. La seva acceptació i miadaments de funcionariat públic; de la crisi.el deute de les famílies només suposa les seves reformes no són temporals retallades en l’ensenyament (preca- - Comencem a canviar el sistema iun 20% del deute total i ha estat prin- Els rescats que s’estan produint ac- sinó permanents, i estan destinades rització dels serveis educatius, mas- busquem el repartiment just de lacipalment destinada a l’adquisició tualment a Europa, en països com a desmantellar l’anomenat Estat del sificació de les aules, augment de les riquesa.d’un primer habitatge (dret suposa- Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espan- benestar, per implementar un model taxes universitàries), en R+D i sani- - Reforma fiscal.dament garantit en la Constitució). ya, ja s’han produït abans als països econòmic neoliberal, fins a les seves tat (augment de les llistes d’espera, - Persecució del frau fiscal i abolicióEn canvi, més d’un 60% de la tota- del Sud durant dècades amb el nom últimes conseqüències. repagament de medicaments, priva- dels paradisos fiscals.litat del deute correspon als bancs de “plans d’ajustament estructural” Es tracta que la banca europea recu- tització), retallades en cultura (apu- - Eliminació del règim de les SICAV.i grans empreses (principalment o de “reestructuració”. Per fer front peri les seves inversions. No fluirà el jada de l’IVA al 21%, impagaments - Recuperem l’espai del comú:constructores) i que es va originar al deute contret per empreses priva- crèdit per a les famílies, les PiMEs o ajuts), etc. serveis públics universals i espaisportant a terme activitats especulati- des o entitats financeres, els governs els autònoms, ja que els diners van La implantació d’aquestes mesures d’autogestió i suport mutu.ves destinades a l’obtenció d’un be- decideixen demanar préstecs a orga- destinats directament a saldar els injustes va acompanyada de pèrdua - Creació d’una banca veritablement comptes dels bancs nacionals i no de sobirania. Els estats estan so- pública socialitzada i amb control a l’economia productiva. No és un tmesos al poder financer que impo- democràtic. rescat, és el cop financer final sobre sa el pensament únic, a través dels Els nostres problemes no són par- la democràcia. No al rescat! Ens res- mitjans de comunicació. Es bombar- ticulars ni espacials, arreu passa el catarem amb els diners d’aquelles deja amb el missatge de creixement mateix, per tant la sol•lució és glo- que han creat aquesta estafa. constant , il•limitat, i s’oculta el fet bal, tot i que requereixi de la acció que ens trobem davant una crisi glo- i coordinació local . Per això, us bal i multidimensional: humanitària, convidem a participar i a crear ac- Retallades, social, ambiental, energètica, finan- tes i accions contra el pagament del conseqüències del cera i econòmica, sense precedents. deute. Retornarem el deute a qui l’ha deute Davant aquesta situació, cada vega- generat. da són més les veus que s’alcen per No devem, no paguem, de nosaltres Les conseqüències d’aquest tipus de treballar i desenvolupar alternatives depèn! mesures per a la població són clares, així com les que demanen una vaga Rescatem-nos amb els diners de qui ja les estem patint i encara en falten general social de caràcter indefinit, ha creat aquesta estafa!! moltes més que vindran. No es tracta que inclogui a totes les persones a Treu tot el deute que portes dintre!! d’uns quants anys, sinó d’un procés més de les treballadores: estudiants, #NoDevem #NoPaguem #DeNosal- de llarg termini que hipotecarà el parades, jubilades, migrants, treba- tresDepèn #GlobalNoiseDesembre de 2012 7
  9. TREBALL-ECONOMIACGT davantels casos de Amiant, la polscorrupció al’ajuntamentde Sabadell assassina Àlex Tisminetzky Federació Local de CGT Sabadell E l veïnat del Prat de Llobregat comparteix amb el de Cer-D es de la CGT de Sabadell volem expressar la nostra profundaindignació davant els casos de co- danyola del Vallès i Castelldefels l’esgarrifosa taxa de tenir 300 vega- des més possibilitats de patir càncerrrupció descoberts a l’Ajuntament derivat de l’amiant que la resta de ca-de Sabadell a finals de novembre. talans i catalanes. Els responsables,La gestió de l’alcalde i del l’equip grans empreses que han escampatde govern des de que van entrar la pols assassina entre veïns i treba-al poder s’ha caracteritzat per lladors, mentre els seus beneficis nol’amiguisme i l’autoritarisme. paraven de créixer.L’alcalde Bustos s’ha dedicat sis- El passat 20 d’octubre, més d’un cen-temàticament a muntar consor- tenar de persones es van reunir al Pratcis de dubtosa utilitat publica per per parlar amb metges, tècnics de pre-col•locar els seus familiars i socis venció i juristes a les segones Jornadescomercials. La seva actitud cap a la de l’Amiant. A la sala, cares serioses iciutat sempre s’ha caracteritzat per els punys que s’anaven tancant men-un tracte de favor cap a les entitats tre apareixien les dades silenciades ique li donen suport incondicional i mai explicadesLes institucions euro-una voluntat de marginar (o crimi- pees calculen que a la Unió Europeanalitzar) aquells que no combrega- 250.000 persones moriran fins el 2060ven amb el seu estil de governar la només d’un dels tipus de càncer queciutat. provoca, el mesotelioma, que a Cata-Es per això que no creiem pertinent lunya s’ha multiplicat per conc en elsconcedir el benefici de la presump- darrers anys. A l’estat espanyol, que aquesta substància màgica, que mai esció d’innocència en un consistori va batre tots els records de producció destrueix, és barata i fàcilment mani-que compta amb un llarg historial europea als vuitanta, resten encara 21 pulable en la indústria del ciment, elsde practiques irregulars, conegudes milions de tones instal•lades, 4 de les trens, o el tèxtil. Durant dècades es vai denunciades repetidament des de quals a Catalunya, i les dades oficials fer servir sense cap control, mentre lesmolts sectors de la ciutat. parlen de 19.000 edificis amb sostres, institucions franquistes i postfranquis-Aquest sindicat ha pogut compro- canonades o ciment d’amiant. tes ho tapaven amb un enorme mantellvar el talant de l’alcalde i l’equip Els assistents ho coneixien de primera de silencis administratius, mèdics i ju-de govern en els conflictes que mà, doncs són extreballadors, vídues i dicials, en nom del progrés econòmicles nostres seccions sindicals han veïns d’empreses com Rocalla, Urali- i el lliure mercat.tingut amb les direccions de les ta, Honeywell o Alstom. Molts l’han Però la pols màgica també era assas-empreses SMATSA i SEMATSA, manipulat amb les mans sense saber- sina, i en 10, 15 o 30 anys causa terri-empreses privades que gestionen ne la perillositat, l’han portat a les bles patologies, moltes cancerígenes. a afirmar que han trobat només 61 ca- o Nicaragua.els serveis de neteja municipals. seves robes a casa, contagiant esposes Al Prat, i gràcies al comitè d’empresa sos anuals a tot l’estat espanyol i les L’amiant ha de sortir d’aquest silenciEn aquests casos l’Ajuntament s’ha o fills, o de petits han jugat amb els de CGT de Honeywell, s’ha fet un pas empreses paguen cars i desvergonyits tan llarg on les persones valen moltcol•locat sempre al costat de la di- residus escampats pel poble. més per a que l’amiant no gaudeixi de pèrits per afirmar als judicis que res menys que els beneficis empresarials.recció de l’empresa prioritzant els Cap expert els explica res de nou, la impunitat del silenci. I és que la fei- no sabien, que ningú no els havia dit En record dels que l’han patit, i perseus tractes de favor i negocis amb però les fredes dades indignen encara na a fer encara és molta. que era perillós, a pesar que algunes evitar nous afectats.l’empresa a la dignitat dels treba- més. I és que l’herència de tants anys La Seguretat Social es nega, encara d’elles avui en dia simplement han d’amiant té dues cares. Moltes em- avui, a reconèixer moltes malalties traslladat la seva producció a països * Àlex Tisminetzky, és advocat labora-lladors de la neteja i la qualitat del preses es van fer literalment d’or amb professionals, les mútues s’atreveixen on encara no és prohibit, com Marroc lista del Col•lectiu Rondaservei que aquests ofereixen a laciutat, un servei tan important com L’ALTRA REALITATes la neteja i la higiene.Els casos descoberts a finals denovembre s’afegeixen a una llargallista de corrupteles i malversa-ció de fons en que l’administració Ulls per a veure i orelles per a escoltarmunicipal ha col•locat desenes demilions d’euros en mans d’amics necessita constant reafirmació. de xifres respecte al seguiment de cremin d’imatges que el refuten, ens Pepe Berlangai familiars, malgastant els diners Per sort per a la CGT la majoria la vaga i de les manifestacions, no reafirma en la necessitat d’exigir laalhora que es retallava la despeses de l’afiliació va fer oïdes sordes a és l’important en aquests moments seva immediata i inqüestionable di-necessàries per protegir els treballa- aquests nous mesíes, no acceptant de crisi i també, perquè no dir-lo, missió.dors expulsats dels seus llocs de tre-ball en aquesta crisis i els ciutadansen risc d’exclusió social. L’actuació Q ualificatius de tot tipus hem es- coltat arran de la Vaga General del passat 14 de novembre, des de consignes d’avantguardes que gaire- bé sempre han comptat amb limitat seguiment en la nostra organització i de pors, el que veritablement era il•lusionant era distingir al professo- rat defensant l’educació pública, als La Vaga va ser un absolut èxit, enca- ra que no ha de ser mai un punt final, és un punt i seguit que ha de comptarjudicial només ha fet que confirmar nova jornada històrica, fins a re- que històricament han recollit el re- sanitaris reivindicant la sanitat pú- amb la continuïtat més incontesta-l’existència de les xarxes de co- conèixer que únicament les mobi- buig més absolut. blica, als joves i no tan joves clamant ble, i aquesta haurà de comptar ne-rrupció en que es mou l’ajuntament litzacions conjuntes poden aturar la Esperançador era visualitzar la contra la precarietat, en definitiva un cessàriament amb la participació ded’aquesta ciutat. reculada de dècades en drets labo- presència de la CGT en els piquets conjunt de veus cridant contra les totes les organitzacions i personesEs per això que des de la Federa- rals, socials i civils de la immensa dels polígons, la participació del polítiques de retallades i restrictives que rebutgen les impopulars mesuresció Local de CGT Sabadell dema- majoria de la població. sindicat en les innombrables mobi- de drets dels governs de CiU i PP. de persistents retallades i de pèrduanem la dimissió en ple de l’equip Aquestes afirmacions, que no hau- litzacions que es van organitzar en La resposta no es va fer esperar gai- de drets laborals, no és moment dede govern municipal i de tots els rien d’ocasionar-nos la més mínima el territori, en definitiva, resultat del re, la violència repressiva durant la retrets ni de exclusivismes, cal su-càrrecs i regidors implicats. Dema- estranyesa, són causa de sobresalt silenciós i excel•lent treball realit- jornada de vaga va ser el leit motiv mar i no restar, és urgent la respostanem també la municipalització dels quan qui les manifesta, fins a es- zat pel conjunt de l’afiliació durant dels guerrers de Felip Puig, aquest continuada, tant a nivell sectorial,serveis públics externalitzats per cassos dies previs a la convocatòria molts mesos d’absolut mutisme in- Conseller s’està guanyat a pols la social i indubtablement amb caràc-l’ajuntament ja que s’ha comprovat llançava exabruptes contra el sin- formatiu, de menyspreu i de negació seva incorporació, per mèrits propis, ter general, hem de seguir treballantla inviabilitat del model existent ac- dicat, deien que es traïa la raó de de l’única resposta possible, el poble a l’elenc més franquista i totalitari sense obsessions, braç a braç ambtualment. la vaga i exercíem seguidisme del en el carrer defensant i reclamant els dels garants de l’ordre públic. Les totes aquelles organitzacions que sindicalisme institucionalitzat, evi- seus drets. posteriors mentides abocades per pretenguin seguir lluitant per un món dentment l’ego i sectarisme d’alguns No és hora d’entrar en una guerra aquest, a pesar que les xarxes socials més just i lliure.8 Desembre de 2012
  10. TREBALL-ECONOMIA La crisi capitalista i la seva violència de gènere Elena Idoate, Seminari traslladen cap al treball no mercantil d’Economia Crítica Taifa i no remunerat. L’empitjorament dels ingressos salarials i de les prestacions fan que les classes populars dismi-L nueixin el seu nivell de consum. En ’eliminació de la violència cap a molts casos, els recursos arriben a ser les dones requereix canvis molt inexistents o insuficients. I són lesprofunds en diversos àmbits de la so- llars les que fan un major esforç percietat, per transformar completament cobrir les necessitats. Aquest esforçles estructures que exerceixen la do- continua recaient sobre les dones:minació de gènere. Un d’aquests àm- mares, filles i mullers. La dedicacióbits d’opressió de gènere, i per tant masculina a feines no mercantils node violència, és l’economia. Amb ha augmentat gaire. És un fet que, elsla crisi, i el retorn de la dreta més homes que es queden en atur no as-conservadora, els drets de les dones sumeixen ni participen en les tasquesestan patint un retrocés, i la realitat domèstiques.quotidiana a la que ens enfrontem és El capitalisme està atacant duramentcada cop més hostil. Així passa tam- els drets i les condicions de vida debé en l’àmbit econòmic. les classes populars, i ho fa aplicantEn els darrers anys, hi ha hagut una les estructures patriarcals, que retor-immensa destrucció de llocs de tre- nen i es reinventen. S’estan endurintball, que ha afectat majoritàriament a els rols econòmics patriarcals tradi-homes que treballaven a la construc- cionals, com el retorn de les donesció i en la indústria. La taxa d’atur a la invisibilitat i la càrrega de lamasculí s’ha situat en un nivell si- llar. Però també es reforcen patronsmilar a la femenina, tradicionalment més recents, com la doble jornadasuperior. Tanmateix, la profunditat i la precarietat laboral. I sorgeixende la crisi està deteriorant l’ocupació porant al món laboral persones de la cessitat d’afrontar situacions de cura benestar reprodueix les desigualtats noves versions de l’opressió patriar-d’activitats amb major presència de família que n’havien restat al marge, d’infants i dependents. socials. La majoria de dones accedei- cal. Treballar i no arribar a final dedones, com són els serveis, tant pú- com és el cas de moltes dones de El capitalisme desplega les seves xen a prestacions assistencials, que mes, rebre una prestació que no co-blics com privats. Això desemboca més de 55 anys. Aquesta necessitat estratègies de precarització de les són més baixes, i les seves presta- breix les despeses, fer malabars peren l’anomenat “retorn a la llar”. Les d’assegurar una font d’ingressos a condicions de treball en les dones, cions contributives tenen una menor quadrar els horaris laborals canviantsjornades i horaris laborals canviants, les llars està fent que les dones ha- en els marges de la legislació i en quantia. El 57% de les dones bene- amb les obligacions són situacionsfruit de les darreres reformes labo- gin d’acceptar pitjors condicions l’economia informal. ficiàries de prestacions d’atur reben molt comunes en les dones. Així comrals, donen lloc a que moltes perso- per mantenir-se en el món laboral. D’altra banda, cal tenir en compte prestacions assistencials o rendes estar soles amb persones a càrrec, ones hagin de renunciar a una relació Això agreuja la precarietat de la que les retallades de serveis públics d’inserció. ajudar a d’altres persones de fora delaboral perquè és incompatible amb participació laboral femenina, molt afecten més intensament a les do- Els impactes de la crisi en les esferes l’anomenada família nuclear. Tenimla vida familiar. I aquest paper els intermitent i parcial. Per exemple, el nes, ja que per diversos motius, en de la producció mercantil i del sector el compromís de combatre, amb latoca majoritàriament a les dones. 24% de les dones tenen un contrac- som les principals usuàries. I no hem públic són absorbits dins de la famí- lluita feminista, totes les versions dePerò al mateix temps, s’estan incor- te a temps parcial, sovint per la ne- d’oblidar que el model d’estat del lia patriarcal, i les responsabilitats es l’opressió patriarcal. QUI PAGA MANAPer una educació pública i de qualitat, vaga general! Emili Cortavitarte PP van publicar el Real Decreto Ley l’atenció a la diversitat (desdobla- benestants i els de la classe obrera. sional de grau superior, augment de 14/2012. Tot i el marcat intervencio- ments, reforços...) dels alumnes de Per això, les retallades s’han ampliat a les taxes a la universitat... nisme i la invasió de competències les classes populars i a la qualitat d’un altres aspectes que abunden en la des- A les samarretes grogues, a les con- que suposava, el Govern de la Gene- sistema educatiu que és dels més igua- igualtat social: tancament d’escoles centracions locals i comarcals, a lesE l curs va començar amb menys plantilla, més alumnes per clas-se, menys dotacions econòmiques als ralitat va aplicar les principals mesu- res amb una nova reducció de 600 mi- lions d’euros a l’ensenyament públic: litaris del món; és a dir on menys di- ferències es troben entre els resultats acadèmics de l’alumnat de famílies bressol, dràstica disminució de les beques de llibres de text i menjador, matrícula per a fer la formació profes- manifestacions, a les vagues en defen- sa de l’ensenyament públic i de quali- tat ... calia afegir la vaga general!centres, més hores lectives, pitjors increment de fins al 20% de la ràtiocondicions pel professorat interí i d’alumnes per aula i la seva massifica-substitut, congelació salarial... ció, augment d’una altra hora lectivaEls Pressupostos de la Generalitat per al curs 2012-13 i consegüent re-pel 2012 suposaven: acomiadaments ducció de plantilles, eliminació de lesd’interins/es i substituts (3.000 al curs substitucions en les baixes inferiors2012-13), reduccions salarials en les a 10 dies lectius. El juny, el Depar-pagues addicionals de juny (la meitat) tament d’Ensenyament va donar unai desembre (tota, segons la decisió del altra volta de clau a la continuada iGovern Rajoy), supressió de millores profunda agressió a l’ensenyamentsocials ..., suspensió de les ofertes públic i a les condicions laborals delpúbliques per construccions de nous seus treballadors i treballadores: novacentres escolars públics... reducció de plantilles orgàniques (1,La partida pressupostària correspo- 1,5 o 2 mestres segons les dimensionsnent al Departament d’Ensenyament des centres de primària i d’1,5 a 5 ofou un 4,9% inferior a l’any ante- més segons la tipologia dels centresrior. La mateixa quantitat global que de secundària), supressió del paga-en 2007, però amb un increment de ment del mes de juliol als substituts/esmés de 120.000 alumnes en centres amb 9 o més mesos de servei durant elpúblics fins a 2011. La consellera Ri- curs, ajustament unilateral de la jorna-gau va anunciar que retallaria 197 mi- da laboral i reducció dels sous (entrelions dels sous de docents, personal el 15 i el 77%) del personal substitut.d’administració i serveis i laborals Les pitjors condicions laborals delper a «polítiques educatives». professorat, la seva reducció i la sevaA l’abril de 2012, el Gobierno del precarització afecten directament aDesembre de 2012 9
  11. TREBALL-ECONOMIA El que no t’explicaran sobre el rescat a la bankia El nostre govern va respondre apro- 15mPaRato http://15mparato. vant dos textos legals fonamentals; wordpress.com/ el Reial decret del 31 d’Agost i la Llei del 14 de Novembre. En ells es mutilen els drets i garan-L ties de tots els possibles estafats i es institucions, l’Estat, el públic, es crea un “ens” plenipotenciari, el han claudicat novament davant FROB, al que se li atorguen facultatsla bancocràcia. El 28 de Novembre com inaplicar sentències judicials,semblava que era un mes més tard i o decretar “l’ajornament, la sus-que ens prenien a tots per innocents pensió, l’eliminació o modificacióa l’anunciar per fi la colossal quan- de determinats drets, obligacions,titat de diners que s’injectaran als termes i condicions de totes o algu-bancs espanyols. El que sembla una na de les emissions d’instrumentsbroma pesada és la crua i indignant híbrids de capital i de deute subor-realitat i, el que és encara pitjor, dinat de l’entitat” (Article 43, Lleihem estat testimonis de com els mi- 9/2012, de 14 de novembre, de rees-tjans de comunicació es limitaven tructuració i resolució d’entitats dea reproduir els discursos “oficials”, crèdit).pràcticament sense qüestionar-se Una vegada facilitada la tasca (ores. almenys això creuen ells), han po-Per això, perquè creiem que cal sat el pla mestre a funcionar, anun-explicar-lo tot perquè tots sapigueu ciant ahir, d’una banda, la multimi-de què va això del #RescateALa- lionària injecció als bancs i, per unBankia. Sense pèls en la llengua i altre, les “sacrificades” mesures quelligant tots els caps que s’han anat prendrà el forat negre més gran i més immediat és fer que accionis- ció i concurs de creditors, el primer 39% sense que s’acrediti que els ac-deixant anar durant aquest temps, fosc de tots: Bankia. tes, preferentistes i tenidors de bons és amortitzar les accions actuals. cionistes han respost fins a on hanaquí us expliquem en què consisteix Al•leguen que aquestes mesu- sofreixin pèrdues. Per a aquells que I mentre reconeixen, mitjançant pogut, com resa el seu contractela seva jugada. res estan directament indicades s’atreveixin a llegir el text, cal acla- aquesta maniobra, que aquestes d’adquisició de les preferents. EnQue entre el govern i la UE anaven en el famós MoU (Memorandum rir que a les preferents les anome- accions ja no valen un pebrot, am- aquest cas, us animem a que contac-a intentar emplenar el forat negre d’Enteniment) del que tot el món nen “instruments híbrids” i als bons pliaran capital simultàniament uti- teu amb nosaltres en 15mparato@dels bancs era un secret a veus, però parla, però que encara no sabem a “deute subordinat”. litzant els milions que els arriben gmail.com per a, al costat d’afectatsha trigat en portar-se a terme, prin- quin butlletí oficial està publicat ni El senyor Goirigolzarri, president des de fora. Com?, doncs veureu: d’altres entitats, iniciar els tramitiscipalment, perquè els que manen, quin càrrec públic ho ha ratificat. de Bankia, ha anunciat que els pre- la UE li dóna els diners a l’Estat per a querellar-nos per estafa contraels que posen la majoria dels diners Acomiadaments i tancaments de ferentistes perdran el 39% de la que, a través del FROB ho lliurarà a els bancs (més sobre la #EstafaPre-(que hauríem de retornar) exigien sucursal a part (que ja escandalitzen seva inversió, mentre que divideix BFA (matriu de Bankia), perquè, al ferentes i el paper de Rato aquí ).que el nostre govern preparés el te- per si sols), en el pla estratègic pre- el deute subordinat en “permanent”, seu torn, aquest garanteixi al 100% Els accionistes, podeu denunciar arreny a cop de decret, per a evitar sentat per Bankia (el podeu veure que perdrà un 46%, i amb venci- l’ampliació de capital. És a dir, que Bankia per a intentar recuperar elsvia BOE que la pluja de demandes en format pdf a http://15mparato. ment, que perdrà un 14% (qui tin- si a ningú li dóna per comprar ac- vostres diners. Per a això publica-i querelles contra la banca posés en files.wordpress.com/2012/11/121 dran aquest últim, que perden molt cions de les noves (una cosa que no rem pròximament un model estàn-risc la inversió estrangera. 128hrbkiaplanestrategico.pdf) el menys?). Però hi ha un petit proble- seria d’estranyar veient la confiança dard que hauríeu d’emplenar i en- ma… Fins i tot amb la modificació que infon Bankia), serà l’Estat- viar per correu al jutjat. Adjuntarem de la legislació concursal ad hoc, FROB-BFA el qui es faci càrrec. indicacions precises de com fer-lo l’aprovada pel Reial decret del 31 I vostès diran…,”però els antics en breu. d’Agost i la Llei del 14 de Novem- consells d’administració de Bankia Finalment, ens agradaria remarcar bre, s’ha de respectar l’ordre en el i BFA no estan sent jutjats precisa- que Bankia, a través del seu presi- qual s’assumeixen pèrdues, en fun- ment per la sortida a borsa i venda dent, ja ha avançat que aquest any ció del tipus de “producte financer” d’accions que van fer? SI!!! Senyor ho tancarà amb pèrdues de al vol- que es tingui, ja que la Llei obliga magistrat Andreu! Que ho estan tor- tant de 19.000 milions de €uros que els accionistes perdin tant com nant a fer!!! “mancant ajustaments finals amb sigui possible abans de poder atacar Per cert, té lògica que el FROB, que l’auditor i el regulador”, segons les als preferentistes i altres estalvia- es presenta en la #QuerellaPaRato seves pròpies paraules, que certa- dors. com afectat, segueixi ficant diners ment ens espanten, ja que van ser La primera pregunta que se’ns ve en el banc? Ens trobem davant una les mateixes que van utilitzar quan al cap és: com justificaran aques- nova (i financera) versió de “la Sín- van treure aquests fantàstics comp- ta depreciació en preferents i bons drome d’Estocolm”? tes que llançaven beneficis per valor sense que els accionistes perdin tot Al ser injectada aquesta dinerada de 300 milions, que després van re- l’invertit? mitjançant una liquidació mitjançant una ampliació de capital, sultar ser pèrdues de 3.000 milions de l’entitat? Ens temem que Bankia comprant accions, podem tenir per de €uros. Aquesta gent no aprèn, o ja estigui en fallida i que el que es- segur que no es recuperarà. Ningú és el nostre govern el que no escar- tan fent és amagar aquesta situació pot obligar després a Bankia a rein- menta? No podem negar cap de les fins que sigui necessari, és a dir, fins tegrar-lo a canvi d’una recompra de dues hipòtesis… que retornin totes els deutes que te- les mateixes. Els diners ho retorna- Ens ratifiquem en el que ja vam dir nen amb els bancs i fons d’inversió rem entre tots, com sempre. fa temps, cal intervenir judicialment estrangers (els quals pressionen a Ah! ens deixàvem una cosa impor- l’entitat i paralitzar aquest rescat- Alemanya perquè eviti que el res- tant en el tinter. Com diu (i per- parany abans que sigui encara més cat vagi directament a la banca, met) la Llei del 14 de Novembre, el tard. És la solució més justa i demo- passant obligatòriament per l’Estat) FROB podrà fer el bescanvi del que cràtica. valorada en uns 45.000 milions de queda de preferents (i altres títols de Una entitat financera que, en pa- €uros. deute subordinat) en accions de la raules del seu president, “parteix Al mateix temps, els avals de pròpia Bankia, amb el que els estal- de 3 problemes fonamentals: la 55.000 milions de €uros que l’Estat viadors s’acomiadarien definitiva- solvència, la liquiditat i la rendibili- preveu emetre fins al 15 de desem- ment de recuperar els seus diners (o tat”(!!!!), mereix seguir viva a costa bre (el RD 21/2012) poden augmen- el que quedi d’ells). dels diners de tots, de retallades i tar encara la factura per a les arques Però aquests estalviadors poden privatització de serveis públics com públiques en l’esdeveniment d’una fer alguna cosa! Els preferentistes la sanitat i l’educació, de reducció fallida. no tenen per què acceptar que les de salaris o d’augment d’impostos? Per a això, per a evitar una liquida- seves participacions perdin aquest Decideixin vostès mateixos….10 Desembre de 2012
  12. TREBALL-ECONOMIA La nostra alternativa de ferrocarril públic i socialUn llibret realitzat pel Sindicat Federal Ferroviari de la CGT SFF-CGT Foment havia començat a elaborar el Ministre de Foment, en compa- cedents a la destrucció del ferrocarril al fracassat model britànic que els http://www.sff-cgt.org models d’una futura llei del sector reixença davant el Senat, el mal- públic i a les polítiques privatizado- altres estats de la UE s’han negat a ferroviari en els quals plantejava baratament que ha suposat la cons- ras, unint el tancament de línies amb implantar per les greus conseqüèn- sense embuts la fragmentació i la trucció prioritària i indiscriminada nous plans de segregació i privatitza- cies que va tenir. Aquesta amenaçaE privatització, afavorits per les políti- de línies d’alta velocitat, el govern ció, i va plantejar una redefinició del es concreta, fonamentalment, en el n el SFF‐CGT hem mantingut ques liberalitzadores, mercantilistes i va anunciar l’aplicació del model concepte de servei públic que permet Reial decret-Llei 22/2012, de 20 de durant anys un projecte de de- desreguladores de la Unió Europea. de participació pública-privada per l’eliminació de nombrosos serveis. juliol, en el Projecte de Pressupostosfensa del ferrocarril que ha tractat El 2010 vam veure la necessitat a emmascarar pressupostàriament L’actual govern Rajoy, disposat tam- Generals de l’Estat per a 2013 i ende transcendir els aspectes purament d’actualitzar aquest document que, si les inversions públiques en més ma- bé a utilitzar la crisi contra les seves el Pla d’Infraestructures, Transport isindicals, incloent en els nostres bé seguia sent vàlid en el fonamental croinfraestructures, que es lliuraran víctimes, ha decidit prescindir de Habitatge, PITVI 2012-2024.plantejaments el concepte d’un servei de les nostres propostes, havia de re- a la gestió privada, mentre es con- l’obstacle que suposen les formali- Els canvis recents i la greu situa-públic que ha d’estar a l’abast de tots collir els canvis que s’havien donat solida la desinversió en el manteni- tats de les aparences democràtiques ció actual, l’amenaça imminent dei orientat al servei de la societat, i una en la situació, perquè havien passat ment del ferrocarril. No es tracta de i posar-se al servei del capital sense privatització i les mesures que jamanera de transport amb avantatges vuit anys i moltes, moltíssimes co- frenar el malbaratament que ens ha els camuflatges d’anteriors governs, s’estan portant a terme contra el fe-socials i mediambientals que comen- ses. S’havia segregat l’empresa pú- dut a l’actual situació, sinó de dissi- donar el pas definitiu en la destrucció rrocarril de tots, contra els usuaris,cen a ser reconegudes tant pel públic blica ferroviària RENFE, dividint in- mular-lo i garantir els guanys privats de drets i de serveis públics, conver- els treballadors i la comunitat encom per les pròpies administracions fraestructura i transport, mitjançant a través d’una política de traspàs de tir-nos en mercaderies i expropiar general, ens han dut a la necessitatque han legislat i actuat en la seva l’aplicació de la Llei 39/2003, del béns públics a mans privades, alie- aalò nque és comú per a lliurar-ho d’actualitzar la nostra anàlisi i tornarcontra. Sector Ferroviari, i paradoxalment, nant el que no és propietat seva, sinó al capital, suprimir qualsevol debat a presentar a la societat el nostre mo-La nostra voluntat ha estat des d’un per a desregular el sector s’havien tan solament tenen l’obligació de públic i acabar amb qualsevol forma del de ferrocarril com eina de debat icomençament treballar conjuntament publicat multitud de normes. gestionar, gestió intencionadament de resistència o oposició a l’expoli de lluita en defensa d’una manera deamb col•lectius socials i arribar al pú- També les Comunitats Autònomes incorrecta per a justificar la seva programat del que és de tots per a transport que és de tots i que ha deblic amb un discurs clar, argumentat, han establert lleis per a liberalitzar alienació. lliurar-se’l a qui dicten i dirigeixen servir-nos a tots.obert i raonat, afavorint el debat i per- els ferrocarrils dels seus respectius Les mateixes polítiques que han li- les seves polítiques. Us podeu descarregar el llibret demetent que els àmbits més amplis de àmbits. Tot això pretenent seguir beralitzat, privatitzat, desregulat i La privatització total del ferrocarril 55 pàgines a http://www.sff-cgt.org/la societat tinguin coneixement del el desenvolupament normatiu de la desmantellat, s’han fet sentir en els i la supressió del seu caràcter públic actualidad/documentos/FOLLE-que des de les institucions es pretén política privatizadora de la Unió Eu- aspectes laborals. Les plantilles de ja no és una amenaça, sinó un pro- TO%20modelo%20ferrocarril%20fer amb un ferrocarril que és de tots. ropea, que paquet a paquet ha anat les empreses públiques s’han anat di- grama explícitament expressat en publico%20y%20social%202012.El treball d’anàlisi ha estat recolzat traient Directives, Reglaments, nor- vidint gràcies a la segregació i s’han els seus termes més crus, retornant pdfen tot moment per un esforç per arri- mes i recomanacions, Llibres Blancs anat reduint ambbar al públic, i fonamentalment a la i Verds, dels quals no només ens la complicitatsocietat organitzada: usuaris, veïns, afecten els que es refereixen espe- de sindicatsestudiants, associacions. El nostre cíficament al ferrocarril, sinó també majoritaris imissatge ha arribat en nombroses els relatius a Xarxes Transeuropees, sindicats gre-ocasions, i fonamentalment per mi- energia, serveis públics, transport en miales al serveitjà de la mobilització, a una àmplia general, medi ambient, etc... dels interessosopinió pública a través dels mitjans Per altra banda, l’orientació en la empresarials.de comunicació, a pesar del control construcció d’infraestructures dels En paral•leli la forta censura imposada sobre successius governs ha seguit sempre/ al procés ge-ells pel capital i els seus governs, i indefectiblement els mateixos cri- neralitzat desobretot a través de la nostra labor teris: el que no sigui carretera, que Reformes La-d’informació directa als usuaris del sigui alta velocitat, pretenent em- borals i deferrocarril. mascarar com estímul al ferrocarril negociacionsHa estat un treball escrupulós, un precisament el seu desmantellament col•lectivesesforç dilatat en el temps, i si obser- programat. a la baixa, envem amb atenció com han canviat en El Pla Estratègic d’Infraestructures el ferrocarrill’última dècada l’opinió pública, que i Transport 2006-2020, PEIT, con- s’han anat pre-comença a ser conscient dels avan- cretava els posicionaments del Pla carizando lestatges del ferrocarril com manera d’Infraestructures de Transport condicions dede transport i del ferrocarril públic 2000-2007 de l’anterior govern, treball, s’haen particular com una cosa que li sense canviar d’orientació. El Pla introduït la fle-pertany i sobre el que hauria de ser d’Infraestructures, Transport i Habi- xibilitat i s’hanconsultada, o els discursos polítics i tatge, PITVI 2012-2024, de l’actual perdut drets.institucionals que pretenen disfressar govern, segueix incidint d’una forma Una gran partels seus propis actes i els interessosveritables als quals serveixen, així més dràstica en el desmantellament dels actualscom els canvis en les polítiques, del ferrocarril, amb l’eliminació de treballadorssobretot renunciant o modificant al- serveis i el tancament de línies, la del ferrocarrilguns dels plans més agressius contra fragmentació de les empreses públi- depenen deel ferrocarril públic, veiem que el ques ferroviàries i la privatització. subcontrates,treball realitzat no ha estat estèril. L’alta velocitat ha anat guanyant te- estan al margePerò també hem de reconèixer que rreny (en sentit literal), s’han cons- dels convenisqueda molt per fer. truït noves infraestructures, s’han col•lectius deAl juny de 2001, quan el govern co- aprovat moltes altres, i s’han posat les empre-mençava a concretar els seus plans en servei noves línies, mentre es ses públiquessobre la privatització, el SFF-CGT tancaven les convencionals, les que ferroviàriesva publicar el seu document més la gent utilitza per a accedir a ser- i sofreixencomplet sobre el ferrocarril, “El nos- veis, béns públics i drets. I si bé hem pressions quetre Model de Ferrocarril. Una alter- d’assumir que el que està fet és di- perjudiquen alnativa de transport social i segur”, fícilment recuperable, també hem de servei prestatun text en el qual recollíem la nostra tenir en compte que el desenvolupa- als usuaris.crítica, la nostra anàlisi i, sobretot, ment de l’alta velocitat ha generat un El govern Za-les nostres propostes, elaborades du- patrimoni d’experiències que legiti- patero, apro-rant anys de treball, reflexió i lluita men amb dades i realitats els nostres fitant el riucol•lectius. Aquest document expli- posicionaments i validen l’anàlisi regirat de lacatiu ens va servir per a fer pública que fèiem d’un fenomen social i am- crisi, va decidirla nostra oposició a una agressió que bientalment depredador. donar un im-ja era immediata: el Ministeri de Després de reconèixer públicament puls sense pre-Desembre de 2012 11
  13. TREBALL-ECONOMIA Banc de València costa 1 € a La Caixa i 10.000 milions als contribuents Hernan Córdoba Mendiola - preferents que hagin emès, i també a l’entitat, a sumar als 1000 milions que Setmanari Directa processos de reducció de tamany per el Fons ja ha injectat al BV i que tots ser absorbides o bé liquidades en un els actius immobiliàris (inversions) període no superior a 5 anys. del banc que considerin tòxics es ven-E guin al banc dolent que es posarà en l 28 de novembre la Comissió Destapen 137 milions marxa el desembre. Aquest banc serà Europea va concretar les condi- el dipositari dels actius tòxics delscions que imposarà al sector bancari d’euros de forat dels bancs més exposats al totxo i absor-espanyol a canvi del desbloqueig delrescat del sistema financer. Un rescat antics directius birà, amb fons públics altre vegada, pèrdues derivades de la desvaloritza-per valor de poc menys de 37.000 mi- La primera de les operacions en ció d’aquests actius. En el cas del BV,lions d’euros, l’equivalent al 4% del aquesta direcció ha estat anunciada es valoren aquests actius per uns 6000PIB, que després de les infructuoses el mateix dia en que el fons ha quedat milions.negociacions del govern Rajoy final- desbloquejat. El FROB ha anunciat Però no només això, si no que Lament no es dipositarà a les entitats l’adjudicació del Banc de València Caixa ha exigit que una part significa-nacionalitzades sinó al FROB (Fons a La Caixa pel simbòlic valor d’un tiva de les pèrdues que està generantde Reestructuració Bancària Orde- euro, valorant principalment el fet que l’entitat siguin assumides per aquellsnada), el vehicle inaugurat per Zapa- l’estat no s’haurà de fer càrrec d’ara clients que van adquirir participa-tero per dur a terme les reformes en en davant de les pèrdues que arrosse- cions preferents o deute subordinat,el sector financer amb fons públics. ga l’entitat, previstes en 700 milions sense que aquests s’hi pugin negar. I Banc Sabadell, després de tancar una de l’estat espanyol amb aquesta ope-Aquest nou deute contret, junt amb d’euros pel 2012. encara més, exigeix a l’Estat que es operació també per un euro per la com- ració. Una operació que, si bé suposaels interessos que generarà, anirà a El BV va tornar a ser notícia, després comprometi a assegurar el 72.5% dels pra del 100% de la CAM, ja està posi- un risc relatiu a futurs per La Caixa, licompte dels pressupostos generals de de la seva intervenció el 2011, quan el préstecs morosos del BV per part de cionat.La Caixa s’haurà d’encarregar ha costat un euro, mentre que al con-l’Estat dels propers anys, afegint nous passat mes de juliol el FROB, petits pimes, autònoms o avalistes pels pro- de tancar les oficines que consideri junt dels contribuents ens costa 5500punts a un dèficit que només podran accionistes i la nova directiva sorgi- pers 10 anys. oportunes i iniciar els acomiadaments milions del FROB i els interessos as-ser compensats amb noves retallades da de la nacionalització van acusar del personal i les corresponents in- sociats, la part de pèrdua de valors quede la despesa pública en els mateixospressupostos. als anteriors directius de fer un forat La Caixa gestionarà demnitzacions, passant a gestionar la es venguin al banc dolent i la part pro- de 137 milions d’euros en inversions totalitat de l’entitat, la seva marca, i vinent de l’assegurança sobre els fu-D’aquests 37.000 milions d’euros 20.000 milions el seu futur. El BV ja va anunciar un turs impagats. Simplement, un negociprestats al FROB, gairebé la meitat creuades mitjançant empreses tapade-es destinaran a Bankia, 9000 a Ca- ra i extreure’n beneficis personals per d’euros en actius primer ERO a finals del mes de set- rodó a costa de les presents i futurestalunya Caixa, 5400 a NovaCaixa- valor de més de 20 milions d’euros. embre, que afectava a un 28% de la retallades.Mentretant, l’alcaldessa deGalícia i, finalment, 4500 a Banc de Un d’ells, Aurelio Izquierdo, antic A canvi d’aquestes condicions i amb plantilla i suposava el tancament d’un València, Rita Barberà, i el presidentValència, filial de Bankia; les quatre directiu de Bankia i Bancaja, es va el pagament d’un euro, La Caixa pas- 20% de les seves oficines, a costa de de la Comunitat, Alberto Fabra, esentitats intervingudes i nacionalitza- prejubilar amb una indemnització de sarà a gestionar l’entitat i la resta dels les aportacions del FROB a l’entitat. declaraven preocupats per la conser-des per l’estat durant els anys 2011 14 milions. seus actius, que es calculen sobre uns El nou ajust que farà La Caixa tindrà vació de la marca del BV i de la sevai 2012. Una vegada es facin efectius La negociació entre La Caixa i el 20.000 milions una vegada descomp- un volum previsiblement inferior, pel imatge, i en concret per com afectaràels pagaments per part de la UE, amb FROB sobre les condicions en les tats els valors tòxics que haurà adqui- que el cost que haurà d’assumir tam- aquesta operació a Aigües de Valèn-data prevista de mitjans de desembre, que es faria l’adjudicació són indi- rit el banc dolent. Entre ells, totes les poc no serà molt elevat. cia, empresa participada pel BV i elaquestes entitats es veuran sotmeses a catiu de la posició que tenen les en- oficines de l’entitat, que passaran a L’entitat catalana, amnistiada de facto president de la qual també fou acusatun seguit de condicions, que afecten a titats financeres respecte a l’estat. La formar part de la xarxa d’oficines de de les acusacions de mala praxis per el mes de juliol com un dels artífex dell’àmbit geogràfic on podran treballar, Caixa exigeix que el FROB garanteixi CaixaBank en un territori on la seva la venda de preferents als seus clients, forat de 137 milions de l’entitat i una les “quites” en les participacions que s’injectaran els 4500 milions a presència és minoritària i en la que el passarà a ser el primer banc en actius dels seus principals beneficiats.La CGT rebutja la nova Llei de Taxes Judicials efectiva, recollit en l’Art. 24.1 de la de corrupció i poli- Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT Constitució, conculcant amb això un cies torturadors que dels drets bàsics de les i els ciuta- ja haurien d’haver dans. entrat a la presó,S Els casos més sagnants es donaran tancant un cercle uposa una nova agressió social en aquells col•lectius més vulne- que pretén deixar a que pretén deixar sense un altreservei públic a la majoria de la po- rables com en els assumptes rela- les i els ciutadansblació. cionats amb la violència masclista, com simples pa-El passat dia 20 de novembre el embargaments d’habitatges, recur- gadors d’impostosConsell de Ministres va aprovar una sos administratius civils, multes ad- sense drets socialsnova Llei de Taxes Judicials que su- ministratives, recursos penals i re- i laborals de cap ti-posa una nova agressió al conjunt clamacions de les i els treballadors pus.de la ciutadania i especialment a les contra decisions empresarials. La CGT rebutja declasses més desfavorides. La Llei de Taxes Judicials suposa un pla la Llei de TaxesEns trobem amb que les i els ciuta- nou atropellament als drets de totes i convocarà i donaràdans que pretenguin acudir a la justí- i tots i té un clar afany recaudato- suport a quantescia hauran d’avançar unes quantitats ri, amb un component d’eliminació mobilitzacions i ac-desorbitades per a aconseguir arri- d’un servei públic afegit al que es ve cions siguin neces-bar a judici, el que comportarà que produint contra l’educació, la sanitat, sàries per a informaruna gran part de la població deixi els transports, les comunicacions, els de les seves conse-d’acudir a reclamar els seus drets. serveis públics bàsics, per part d’un qüències a tota laLa nova llei portarà unes nefastes Govern que està arruïnant literal- població i instem aconseqüències per al 99% de la po- ment al país a força d’empobrir a la rebel•lar-nos contrablació, al que se’ls veta el dret a la població, mentre rescaten a bancs el Govern del PP perJustícia a la vegada que es vulnera privats i indulten a polítics condem- l’atracament conti-el dret fonamental a la tutela judicial nats per la justícia en múltiples casos nuat a la ciutadania,12 Desembre de 2012
  14. TREBALL-ECONOMIA > EINES DE DEFENSA JURÍDICA La Llei de Taxes o la Llei de Limitació d’Accés a la Justícia funcionàries públiques que volien ac- Blanca Rivas Roigé, cedir a la defensa dels seus drets es- Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya tatutaris, quan es referien a qüestions de personal, podien comparèixer en nom propi. Això vol dir que podien fer-ho amb una despesa econòmicaE l passat 21 de novembre es va publicar la Llei 10/2012, de 20de novembre, per la que es regu- més baixa. La llei ho modifica. Els i les funcionàries públiques hauran de comparèixer sempre, i en tot cas, amblen determinades taxes en l’àmbit representació de procurador/a i assis-de l’Administració de Justícia i de tència lletrada, i amb abonament del’Institut Nacional de Toxicolo- les taxes corresponents.gia i Ciències Forenses, amb data La llei és més detallada, encara que nod’aplicació des del dia següent a la massa extensa, i preveu altres mesuresseva publicació. És a dir, és una llei i sobretot xifren les quanties per pro-vigent i aplicable des del dia 22 de cediments recursos, ...novembre de 2012, tal i com ho es- De la seva lectura, i sobretot del seutableix la seva Disposició Addicional plantejament, no podem arribar aSetena. cap altra conclusió que la llei limitaTot i això, de moment les taxes l’accés a la justícia i a la lluita pel re-no s’estan abonant en el moment coneixement de drets per la via judi-d’interposar les demandes ni tampoc cial.s’estan requerint. Pel que es sap man- El fet de no poder pagar la quantitatca la regulació dels procediments i requerida pel procediment porta a quedels models d’autoliquidació de la aquest no continuï endavant, és a dir,taxa per poder-la fer efectiva. És a es té com per no interposat o per nodir, no existeixen encara els models fet. Aquest fet ataca clarament al dretd’autoliquidació de la taxa que s’han mínim interprofesional, actualment penal, es diu que, per les seves carac- econòmica. Així, per accedir al recurs a la tutela judicial efectiva, és a dir, ade fer efectius abans de començar el uns 1.280 euros, la resta pagaran el terístiques especials però deduïm que de suplicació, al Tribunal Superior de accedir a l’Administració de Justícia,procediment o el tràmit. Es diu, però, mateix pels procediments que iniciïn no interessa que disminueixin les de- Justícia de Catalunya, la quantitat aque aquestes dificultats no impliquen del que gaudim tots els ciutadans i sense tenir en compte si tenen o no re- nuncies penals perquè el codi penal és abonar, perquè pugui tenir continuïtat,la la llei no estigui vigent i aplicable i ciutadanes. Un dret que gaudirem tots cursos recursos econòmics suficients qui protegeix els fonaments de la so- serà de 500 euros més el 0’5% de laque probablement, quan es reguli i hi i totes però que, a partir d’ara, i amb per dur-ho a terme. La quantia que cietat en que vivim (com per exemple, quantia reclamada.hagi les eines per fer els cobraments, l’aplicació d’aquesta nova llei, només s’abonarà tindrà en compte, a més, la propietat privada). Per posar un exemple, si reclamemes cobraran a totes les demandes in- serà accessible per a les persones que dos factors: una quantitat variable, en Per posar un exemple del que preveu salaris per un valor de 10.000 euros,terposades des del dia 22 de novem- tinguin diners per pagar allò demanat. atenció a la quantia reclamada o en la llei i de l’àmbit més proper, o que i s’ha denegat en primera instància,bre. que es valora aquell procés judicial, i més ens afectarà com a treballadora i s’hauran d’abonar els 500 euros per Si sempre l’accés a la justícia ja haAquesta llei deroga una anterior que una altra fixa, en funció del tipus de treballadores. Com ja hem dit, la llei interposar el recurs més 500 euros del estat complicat, per les quantitatsvenia regulant les taxes judicials es- procés que s’inicia. amplia la seva aplicació a l’ordre so- percentatge per la quantia reclama- que demanen els professionals que hitatals i en resum vé a modificar tot el Les taxes hauràn d’abonar-se si o si, ja cial i, per tant, hi haurà taxes que hau- da. Si després es vol anar a recurs de treballen i altres riscos que es corren,sistema de taxes: augmenta el nombre que en cas de no efectuar el pagament ran de ser abonades pels i les treballa- cassació, del Tribunal Suprem, seran com les costes, aquesta llei ho empi-de supòsits que generen taxes, aug- no es donarà curs a l’actuació judicial dores que acudeixin a l’Administració 750 euros més. Això serà abonat tant tjorarà.menta les quotes fixes de les taxes, sol•licitada i, per tant, es tindrà per de Justícia a defensar el que encara per treballadores per compte aliè com A més, cal tenir en compte que enestén les taxes a les persones físiques no posada la demanda o per no fet el queda de drets a la llei. Es preveu que per treballadores autònomes. Aquest la situació actual, això ho complicai a l’ordre jurisdiccional social, entre tràmit, procedint a l’arxiu del procedi- les taxes s’abonaran a partir de la se- fet, limitarà del tot l’accés a la sego- molt més. Així, probablement la lleid’altres. ment iniciat. gona instància. És a dir, el recurs de na instància i la interposició de recurs és només una manera de reduir elLa llei ha estat durament criticada A la vegada, la llei continua dient, suplicació i el de cassació seran de pa- davant d’una desestimació. nombre de persones que acudeixen ades de diversos sectors de la socie- que amb la finalitat d’incentivar la gament. Per tant, en cas que el Jutjat Una altra de les mesures en el ma- l’administració de justícia o que re-tat i de l’Administració de Justícia, solució extrajudicial dels litígis, la llei Social competent ens denegui un dret, teix àmbit és que la llei també deroga corren quan se’ls hi denega un dret,inclosos els lletrats i lletrades i els preveu, ho expliquem de manera ge- ens desestimi una petició, interpo- l’article 23.3 de la Llei de la Juris- fet, que en conclusió, és limitar elmagistrats. La CGT també s’hi ha po- nérica, la devolució de la quota de la sar recurs ens portarà uns costos que dicció Contenciosa Administrativa. dret “a la justícia” ... si és que encarasicionat en contra. Aquí teniu l’enllaç: taxa en tots els procediments quan el no dependran de la nostra capacitat Aquest article permetia que els i les n’hi ha.http://www.cgtcatalunya.cat/spip. Secretari Judicial competent certifiquiphp?article8301 que ha acabat el procediment per laEn aquest article anirem desglossant via extrajudicial. També, si s’acordael que la llei preveu. En el seu preàm- l’acumulació de procesos, es tornaràbul, diu textualment, que “el dret a la la taxa abonada. Només es pagaràtutela judicial efectiva no ha de ser com un únic procés. Tot i això, aques-confós amb el dret a la justícia gra- ta no és una solució per a qui no puguituïta”. I, per tant, el seu objectiu no és pagar. Ja que sinó s’inicia el procedi-afectar al dret a la justícia gratuïta ni ment, no es fa el tràmit, no s’interposaa l’accés de les ciutadanes a fer recla- el recurs, ... probablement no hi hamacions dels seus drets. Tot i això, si manera de fer pressió per arribar a unanem desglossant la llei, sembla que acord extrajudicial i, per tant, si no esel seu objectiu sigui ben bé al contrari. disposa de la quantia de la taxa difí-La nova llei preveu que les taxes ju- cilment es podrà arribar a iniciar res.dicials que hagi d’abonar qui acudeix La llei, també, amplia els ordres ju-a l’administració de justicia no vagin risdiccionals d’aplicació de les taxes.en funció de la seva capacitat econó- Així, ara hi haurà taxes també enmica, sinó en funció del servei pres- l’àmbit social, a més, del contencióstat. És a dir, tret de les persones que administratiu i el civil, que ja en teniatinguin dret a la justicia gratuïta, que però que augmenten. S’excepciona,cobrin un màxim del doble del salari de l’aplicació de taxes, el procedimentDesembre de 2012 13
  15. TREBALL-ECONOMIA Notícies sindicalsEls treballadors Entre el 30% de catalans que viu en risc d’exclusió social, hi ha els quiafectats per ERO tenen dificultats per arribar a final de mes, les famílies amb diversos mem-es disparen un bres a l’atur i els qui tenen proble-53% de gener a mes per mantenir l’habitatge calent a l’hivern o no poden menjar proteïnal’agost de 2012 almenys cada dos dies. Si ens fixem exclusivament en els in-El nombre de treballadors afectats per gressos, el 21,9% de la població viuexpedients de regulació d’ocupació amb una renda per sota del llindar(ERO) va augmentar un 53,3% en els de la pobresa, o sigui, amb menysvuit primers mesos de l’any en com- de 8.560 euros anuals. L’enquestaparació amb el mateix període del també dóna altres dades: el 22% de2011. En concret, un total de 299.021 la població té uns ingressos anualstreballadors es van veure afectats de menys de 8.500 euros, el 40% noper un ERO fins a agost, en contrast pot fer front a una despesa imprevistaamb els 195.032 treballadors que de 750 euros, el 39% no es pot per-van estar implicats en una regulació metre anar de vacances almenys unad’ocupació durant els vuit primers setmana l’any, el nombre de personesmesos del 2011, segons les dades que que pertany a una entitat o associacióconsten al Butlletí d’Estadístiques baixa en 5 anys del 45 al 38%. de liquiditat per Banc de València i Els treballadors assalariats estan nistracions, sino que la nova normaLaborals del Ministeri d’Ocupació. Fins al 2008 la taxa de pobresa l’ajuda a favor de Bankia-BFA. patint la pèrdua de poder adquisitiu també és aplicable a ens, organismesLes últimes dades d’agost mante- s’havia anat reduint, però amb la cri- més gran dels últims 27 anys. Els i entitats públiques que pateixin els si no deixa d’augmentar. Per franges sous han pujat molt poc aquest any, mateixos descensos en les aporta-nen la tendència d’un incrementiniciada al gener, que es va agudit- d’edat, els més vulnerables són els El mercat de mentre que els preus s’han disparat, cions rebudes. En cap cas es tractazar amb l’entrada en vigor de la re-forma laboral el febrer passat. Des menors de 16 anys, el 28% dels quals viu en condicions de pobresa, mentre treball de l’estat especialment aquest setembre, amb l’entrada en vigor dels nous tipus dels funcionaris de l’administració pública sinó que la nova normati-d’aleshores, les empreses no necessi- que la franja dels majors de 65 és la espanyol gairebé d’IVA. va recau sobre el col•lectiu conegutten l’autorització prèvia de l’autoritat que té un risc de pobresa més baix Per fer front a aquesta situació, a més com a personal laboral contractat,laboral per aplicar un ERO. (19%). Això no vol dir, va advertir duplica la taxa de de reduir el consum, moltes famílies unes 700.000 persones a tot l’EstatPer altra banda, després del’aprovació de la reforma laboral Sarasa, que la gent gran hagi millorat la seva situació, sinó que el col•lectiu temporalitat de han començat a utilitzar els estalvis i, fins i tot, a vendre’s pertinences per espanyol, i als treballadors assala- riats d’empreses amb més del 50%els treballadors afectats per acomia- en edat de treballar es queda a l’atur la Unió Europea anar tirant. de capital públic, que representa unsdaments col•lectius van augmentar o amb sous precaris mentre que, de Fins al mes de setembre i en el con- 140.000 empleats a Espanya.un 21,2% en els vuit primers mesos moment, les pensions no s’han reta- L’estat espanyol és el segon de tota la junt de l’Estat, l’augment dels sous L’obsessió per aprimarde l’any i van sumar 50.841, mentre llat. Unió Europea amb la taxa de tempo- pactat entre empresaris i treballadors l’Administració Pública dictada perque els treballadors suspesos de fei- Les Terres de l’Ebre, el Camp de Ta- ralitat més elevada, amb un 25,3% el ha estat de l’1,30%, dos punts per la Troika i seguida al peu de la lle-na es van disparar un 69,6%, fins a rragona i les comarques de Girona 2011, gairebé el doble que la mitjana sota de la taxa d’inflació interanual tra pel Govern de Mariano Rajoytotalitzar 188.696. Els afectats per són les zones amb la proporció més de la regió, segons dades publicades del mateix mes, que ha estat del [a la imatge] ha portat a l’executiuERO de reducció de jornada van su- alta de població vulnerable. Barcelo- el passat divendres 5 d’octubre per 3,4%. Això vol dir que els assalariats a endurir una mesura que quan vamar 59.484, amb un creixement del na i la seva àrea metropolitana i les Eurostat. han perdut dos punts de poder adqui- ser presentada es va estipular que42,2% respecte al mateix període del comarques centrals són les que tenen Les dades de l’oficina estadística sitiu. A Catalunya, la moderació dels s’establia el límit en una baixada de2011. índexs més baixos de persones amb comunitària són eloqüents: només salaris va començar a principis d’any l’aportació del 10% per permetre elsFins a l’agost, els expedients de re- risc d’exclusió social. Polònia, amb un 26,9% dels treba- i les pujades no han superat mai el acomiadaments col•lectius, que so-gulació d’ocupació van augmentar lladors amb contracte temporal, se 2%. vint es tramitaran en forma d’ERO.un 69,7% en comparació amb el ma-teix període del 2011, fins a sumar Cada ciutadà situa per davant de l’estat espanyol en taxa temporalitat, superant amb- La contenció dels salaris arriba a tota mena de convenis però, especial- Aquests hauran de complir uns sèrie de premises com ara que en les em-22.007, contra els 12.965 dels vuitprimers mesos de l’any passat. Els ha pagat 1.846 dós folgadament les mitjanes de la ment, en els pactats aquest any, els preses de menys de 50 treballadors el regió. Segons Eurostat, el terme mitjà que s’han hagut d’ajustar a la refor- temps de negociació sigui d’un mesERO en què es van al•legar causes euros per d’empleats amb contracte temporal ma laboral, en aquests casos el crei- en el que s’han de fer, pel cap baix,econòmiques (problemes de tresore-ria o finançament, restricció de con- sanejar la banca en la UE 27 va ser del 14,1% l’any passat, percentatge que s’eleva fins al xement salarial és inferior a l’1%, i a la pràctica tot això representa que tres reunions amb els empleats per acordar-ne les condicions.tractes, fallida, deutes o suspensióde pagaments, baixa productivitat o espanyola 15,8% en els països de la zona euro. el que és el cost del treball a Espanya Després de Polònia i l’estat espan- està reduint-se molt ràpidament.aplicació de mesures econòmiques) La banca va acaparar les ajudes pú- yol, els mercats de treball amb major Amb les dades fins al setembre, es SMATSA ies van disparar un 105% en els vuitprimers mesos en relació amb el ma- bliques globals, que van créixer un temporalitat són els de Portugal, amb un 22,2%; Holanda, amb un 18,4%, calcula que només quatre de cada deu assalariats han pactat clàusules SEMATSA es 46% en aquest exercici i van sumarteix període del 2011, fins a sumar 92.500 milions. La banca va acaparar i Eslovènia, amb un 18,2%. Curio- de revisió salarial en els convenis per mobilitzen a15.790 expedients, el 71,7% del total sament, Grècia, un dels estats més poder recuperar, en part, el poder ad-d’expedients registrats en el període. la major part de les ajudes públiques concedides l’any 2010 per superar la copejats per la crisi, se situa per sota quisitiu perdut. Sabadell crisi econòmica, de manera que cada de les mitjanes europees, amb un per- El grup Vendex és una empresa amb3 de cada 10 resident espanyol va aportar 1.846,67 centatge de temporalitat del 11,6%. D’altra banda, les dades de Eurostat Ajuntaments més de 28 delegacions en tot l’Estat euros per sanejar a les entitats finan-catalans viuen ceres, segons es desprèn de l’informe revelen que en nombre d’hores treba- i Comunitats espanyol, dedicada sobretot a la nete- ja i manteniment, tant en la recollida llades a la setmana, l’estat espanyolamb risc de anual d’ajuts públics que elabora la Comissió Nacional de la Competèn- se situa lleugerament per sobre del Autònomes d’escombraries, neteja viària i neteja d’instal•lacions municipals, com elpobresa o cia (CNC). terme mitjà de la eurozona, amb 40,3 hores enfront de les 40 de la UE 17 podran control de les zones blaves. En total, els ajuts destinats al sectorexclusió social financer van sumar 87.145,47 mi- i un poc per sota de la mitjana dels acomiadar Aquesta és una empresa dedicada a lions l’any 2010, el 8,20% del PIB 27 països de la UE: 40,4 hores. Per les subcontrates municipals, que es3 de cada 10 catalans viuen amb risc i el 99,59% de les ajudes anticrisi contra, Regne Unit i Àustria són els treballadors si lucra amb diners públics i que oferix estats on més hores a la setmana es serveis que haurien d’estar municipa-de pobresa o d’exclusió social. Un29,5% de la població de Catalunya – d’aquest exercici (87.497.000), i el 94,2% dels ajuts públics totals, que treballa, amb 42,2 i 41,8 respectiva- les aportacions litzats. Una empresa esquitxada ambmés de 2,2 milions de persones– viu van sumar 92.500 milions. ment. estatals cauen un múltiples casos de corrupció a Galí- cia i que de moment ha culminat amben situació o risc d’exclusió social. Entre les ajudes a la banca, l’informeHo diu l’última Enquesta de Condi- inclou el Fons d’Adquisició d’Actius Els treballadors 5% en un any la detenció de diversos directius i uncions de Vida i Hàbits de la Població Financers, el sistema de garantia alcalde.de Catalunya, que destaca que Cata- per a entitats, l’esquema general assalariats El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava el 30 d’octubre que els A Sabadell el grup Vendex compta amb una delegació, en la qual estanlunya està 2 punts per sobre del con- d’actuació del Fons de Reestructu-junt d’Espanya i 8 per sobre de la mi- ració Ordenada Bancària (FROB), la pateixen la pitjor Ajuntaments i Comunitats Autòno- incloses la subcontrates de neteja i reestructuració de Caixa Castella-la mes que vegin reduïdes les seves recollida d’escombraries SMATSAtjana europea en nivell de pobresa. Sil’anàlisi es fa a tot l’Estat espanyol, la Manxa i de Caixa Sud, la injecció de pèrdua de poder aportacions estatals un 5% en un any (amb una recent concessió molt opa-població en risc baixa al 26,7%, i en capital a la CAM, l’ajuda de rescat a NCG Banc, a Unnim i a Catalunya adquisitiu en 27 o un 7% en dos exercicis podran fer acomiadamants col•lectius de treba- ca i de poc consens), la subcontrata de neteja d’instal•lacions municipalsl’àmbit europeu, encara és més baix,el 21,6%. Banc, la recapitalització i mesures anys lladors. I no tan sols aquestes admi- SEMATSA i la subcontrata del con-14 Desembre de 2012
  16. TREBALL-ECONOMIAtrol de zones blaves PARKISA (totes van manifestar a Barcelona l’11 de no-elles amb beneficis milionaris). vembre amb el lema “Si ens roben laEl conflicte social i laboral en sanitat, ens roben la vida”, en defensal’empresa SMATSA està obert da- del sistema sanitari públic i en contravant les amenaces de l’empresa pre- de les retallades pressupostàries en elsentant als representants dels treba- sector, en una mobilització organit-lladors un estudi on consideren que zada per la Plataforma pel Dret de laexisteix personal que sobra i voler Salut. Es va reivindicar la no-aplicacióimplantar un quart torn, que si no del copagament dels medicaments iés acceptat per part de la plantilla i que s’aturin les privatitzacions i reta-del comitè d’empresa, s’aplicarà de llades.totes maneres amb la facilitat queli permet la nova reforma laboral.Amb l’excusa de les retallades i de Solidaritat ambla crisi, la implantació d’aquest quarttorn suposaria una flexibilitat en les els treballadorscondicions de treball que reduiria als en Vaga de Fam atreballadors a esclaus.És molt cridanera l’actitud feixista i Telefònicaautoritària la Direcció de l’empresaque vulnera constantment les garan- Des de CGT vam mostrar el nostreties del comitè d’empresa i el con- suport i solidaritat amb els vaguistesveni col•lectiu, considerant fins i tot de fam de Telefònica per exigir lafactible decidir sobre el numero de readmissió de Marcos, acomiadat pertreballadors/es i les seves condicions cometre el “delicte” d’acumular 9 diesquan les pròpies normes d’obligat de baixa mèdica en un període de 4 mesos, en una empresa que va presen- ques i privades entorn del ferrocarril. la plaça Sant Jaume i una manifestació indefinida a partir del 3 de desembrecompliment “plec de condicions”, en- tar aquest mateix any 10000 milions Es tracta no només de ADIF, Renfe de treballadors/es de tots els àmbits exigint la retirada de l’expedient. El 3tre l’ajuntament i empresa garanteixen d’Euros de beneficis. Vam fer fer una Operadora o FEVE, sinó també de municipals de Barcelona, amb sortida de desembre es va realitzar una con-tant la totalitat d’operaris/es de planti- crida a donar suport als 5 vaguistes de contrates i subcontrates (Cremonini, a la seu de CDC. centració a la porta de l’empresa.lla com les seves condicions laborals fam de Barcelona i participar en les Comfersa, contrates de la construcció Prop d’un miler de persones es van Aquest centre de treball, juntament(conveni col•lectiu). accions de suport, i vam participar ac- de les línies, Ferroser) que constituei- manifestar a Reus el 23 de novembre amb el de Granollers, són els únics deTambé les treballadores de l’empresa tivament en les concentracions realit- xen el món del tren. en defensa dels serveis públics, contra tot Espanya que compten amb repre-SEMATSA estan en conflicte amb zades el 23 de novembre a Granollers La creació d’una Sector Ferroviari les retallades, privatitzacions i aco- sentació de CGT, i els únics que hanla Direcció de l’empresa que pretén i Tarragona. per part de CGT és un pas meditat i miadaments que afecten als serveis acordat no participar en la fraudulentareduir els serveis i horaris de les ne- Els acomiadaments per baixes mèdi- suposa un salt qualitatiu en la forma públics municipals. La manifestació, taula de negociació que es feia a Ma-tejadores així com aplicar un ERO ques, facilitats per les últimes Con- d’organització sindical. Defensen que amb el lema “L’espoli dels serveis drid. L’ERO va ser negociat a Madridtemporal. També és cridanera l’actitud tot hauria de ser una gran empresa públics de Reus perjudica a tothom”,mafiosa de la Direcció de l’empresa trareformas laborals, signifiquen i ha finalitzat amb un acord que afec- pública, el contrari significa preca- estava convocada per la coordinació tarà al centre de IMESAPI a Barcelo-que coaccionant a les treballadores els l’aplicació de polítiques que estenen rització i desmantellament d’un ser- de representants sindicals de les dife- na a partir l’1 de febrer de 2013.ha fet signar acords individuals amb el terror entre les plantilles i descarre- vei públic essencial. Exigeixen que rents empreses de l’àmbit públic local En els dies previs i durant la vaga laels quals renuncien als seus drets. guen represàlies sobre qualsevol que es deixi de tancar estacions i línies i de Reus, que està funcionant des de fa direcció de l’empresa ha lliurat tresPer altra banda la Direcció de no tingui una salut de ferro. d’acomiadar treballadors, que es deixi un parell de mesos cartes d’acomiadament a treballa-l’empresa va trencar la taula de ne- de prioritzar el model de l’Alta Velo- dors i ha obert expedient, també ambgociació que havia constituït amb CGT constitueix el citat que, com ha quedat més que de- avís d’acomiadament, el presidentl’assemblea de treballadores. Totaixò davant el silenci i complicitat de Sector Ferroviari mostrat, és un autèntic malversament, i que s’aturi el procés de liberalització Més aturades a del comitè, representant de la CGT,l’ajuntament de Sabadell. per a ajuntar les del ferrocarril. TMB atribuint-li haver realitzat sabotatges a l’enllumenat públic.Per tot això s’elaborarà un calendari Per altra banda l’alcalde de Barcelo-de mobilitzacions dels treballadors/es, amb el suport de la CGT, que lluites en totes Continuen les A Metro i Autobusos de TMB s’han na va dictar un decret d’emergència i continuat realitzant aturades i mobilit-s’iniciava el 25 d’octubre amb una les empreses mobilitzacions zacions per protestar per l’aplicació, hi ha contractat autònoms i les altres 2 empreses d’altres zones de la ciutatconcentració davant de la seu del grupVendex. en defensa del en defensa dels per part de la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona, del reial perquè treballin en els districtes afec- tats per la vaga, per anul•lar la seva ferrocarril públic serveis públics decret del Govern espanyol que elimi- efectivitat.CGT ha presentat denúnciaNova En les jornades del 16 i 17 de novem- na la paga extra de desembre per a tots els treballadors d’empreses públiques. per vulneració del dret a la vaga, tant a l’Ajuntament, com a les tres empre-manifestació a bre realitzades al Puig (València) es El 8 de novembre es va portar a terme Als Autobusos de Transports Metro- ses (IMESAPI, CITELUM I SECE) va portar a terme el Congrés Consti- politans de Barcelona (TMB) CGT,Barcelona contra tuent del Sector Ferroviari de CGT, a Tarragona una manifestació contra la destrucció dels serveis públics. PSA i ACTUB van convocar aturades i convocat un calendari de concen- tracions de la plantilla amb una novales retallades en que neix de la necessitat de coordinar estratègies i polítiques sindicals en La Coordinadora de Treballadors/ de dues hores cada torn de servei entre els dies 12 i 23 de novembre, coinci- concentració pel 13 de desembre. es dels Serveis Públics Municipalssanitat defensa dels col•lectius del ferroca- de Barcelona va convocar jornada de dint amb la campanya electoral a les CNT i CGT van convocar vaga inde- finida des del 4 de desembre pel futur rril, un sector que engloba a més de lluita el 8 de novembre, contra les eleccions al Parlament de Catalunya dels llocs de treball a IMESAPI Gra-Un miler de persones, entre treballa- 100.000 treballadors en l’Estat espan- retallades i en defensa dels serveis pú- i amb la Vaga General del 14 de no- nollers, contra un ERTE que afectadors i usuaris de la sanitat pública, es yol empleats en les empreses públi- blics, que va incloure una cassolada a vembre. Les principals reivindica- 5 llocs de treball, per la recuperació cions: No avançar les pagues extres del poder adquisitiu perdut a causa dels anys que venen, Avançar el paga- de la rebaixa de salaris unilateral de ment dels endarreriments del 2011 a l’empresa i per exigir una solució que gener de 2013. Pagar la paga extra de garanteixi el futur dels seus llocs de nadal sostreta aquest any al gener de treball. 2015. El 23 de novembre les aturades Només un empleat està subrogat per també es van portar a terme al Metro. l’Ajuntament de Granollers, fet que deixa en una situació d’indefensió el Vaga indefinida personal del servei al no existir ara mateix un compromís clar per part de a IMESAPI l’administració per garantir els llocs Barcelona i de treball d’aquest servei públic en un futur immediat i que, de no renovar Granollers l’actual empresa el concurs públic, podrien arribar a suposar la destrucció Davant la presentació d’un ERO de dels llocs de treball de 21 famílies de suspensió (avantsala d’un d’extinció) la comarca. per part de l’empresa IMESAPI (con- La vaga afecta al servei d’enllumenat cessionària del manteniment i conser- públic i manteniment de dependències vació d’un terç de l’enllumenat pú- municipals de Granollers i enllumenat blic de Barcelona), la secció sindical públic de Les Franqueses del Vallès. de CGT i el conjunt del comitè, per S’estan portant a terme diverses con- decisió unànime de l’assemblea de centracions i manifestacions i s’ha treballadors, van convocar una vaga obert una caixa de resistència.Desembre de 2012 15
  17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Manuel Fornes Marín, maqu “La gran aportació de l’anarqui Txema Bofill, Pep Cara, Pere oposición libertaria al Régimen de havien coses que els distingia dels altres.Miralles. Transcripció de Lídia Cara Franco, 1936-1975”. El 1990, en Jo em vaig anar acostant a ells fins que les Jornades de debat llibertari, em van dir de formar part de les Joven- dutes a terme a València, cons- tuts i vaig dir que sí i content de fer el pas. tatava: “És necessari oferir alter-Manuel Fornés Marín va néixer el natives que, sense abandonar els Aquest grup què fèieu?gener de 1930 al barri de les Ca- principis àcrates, serveixin per Amb les Joventuts Llibertàries anàvem ases Barates de Can Tunis anome- millorar l’actual societat. És un fer propaganda, res més.nades abans «Eduardo Aunos» greu error exigir el sacrifici cons-del Prat Vermell. Va participar als tant dels militants, que acaba per Ells van acabar més o menysgrups d’acció dels maquis lliber- gastar-los, consumint-los i consu- malament?taris de l’interior. Va caure l’any mint amb això tot el futur”. No, no aquest grup va seguir i la CNT del1949. Forma part de la genera- Manuel Fornés és un dels pocs barri també, de Can Tunis. Perquè quanció de lluitadors silenciats a trets, maquis llibertaris sobrevivents, em van detenir vaig trobar allà una per-amb anys i anys de presidi i, fi- junt a Joan Busquets, Angel Fer- sona del barri que tenia fama de ser unnalment, rematats pels mitjans de nandez. xoriço i ens vam veure i vaig aprofitar percomunicació d’ahir i d’avui. Fem l’entrevista a la casa de Ma- dir-li: «digues a la meva mare que m’hanManuel Fornés fou condemnat a nuel Fornés, a Segur de Cala- detingut». I el noi li diria a la meva mare,30 anys en el Consell de Guerra fell (la costa daurada) l’agost de i la meva mare li explicaria a les veïnes,militar dut a terme a Barcelona el 2012, es va córrer la veu i això és el que els va1952, contra trenta anarcosindi- salvar... Sé que van detenir un que era decalistes. Del seu expedient van La teva família era de classe la CNT, i van veure que no tenia relacióser afusellats: Pere Adrover Font, treballadora? amb els altres i el van deixar anar.àlies el Iaio de Palma de Mallor- Sí. El meu pare era mecànic i la mevaca (1911); Santiago Amir Grua- mare anava a netejar cases, i d’això vi- Com contactes els grupsñas àlies el Sheriff; Ginés Urrea víem, però el meu pare era anarquista d’acció?Pina, nascut el 1897 a Ramone- també. A través del sindicat de la construccióte (Múrcia); Jordi Pons Argilés, vaig contactar amb Cèsar Saborit queàlies Taràntula nascut el 1912 Era de la CNT? pertanyia al sindicat com altres del meua Puigverd de Lleida (Segrià); Si era de la CNT. Va cometre per a mi un barri. Saborit fou mort a trets en un au-José Pérez Pedrero àlies Traga- error garrafal: abandonar la meva mare tobús quan anava direcció Santa Co-panes, de 23 anys. Els citem per perquè la meva mare era molt catòlica. loma de Gramenet, crec que dos anyshomenatjar-los i recordar-los. Els Una circumstància rara: el meu pare era després. Jo volia participar en un grupcossos dels afusellats van ser anarquista i la meva mare catòlica. El d’acció, no només de propaganda. Vaigllançats a la fossa comú del ce- meu pare es va embolicar amb una altra intentar fer un grup d’acció, només pen-mentiri de Montjuïc de Barcelona. dona i va abandonar la família. sàvem en això. La meva vida, s’anavaDe les nou penes de mort que desenvolupant a dos nivells, d’una ban-van ser sentenciades, quatre van dia anar amb els “maños”. Els “maños” clar, també és la inconsciència de l’edat, Tu vas seguir el teu pare amb da l’anarquisme i d’altra banda el futbolser commutades: la de Miguel era un grup d’acció conegut i havien de el que va passar és que vam agafar a les idees? que m’encantava i on ja destacava, tal ésGarcía García, la d’Antonio More- baixar l’any següent. Al poc temps tres o molta gent durant unes hores. Hi van Sí, però no li vaig seguir perquè el cone- així que es van crear al barri de les casesno Alarcón, la de Domingo Ibars quatre mesos, em presenta als “maños” i participar en Julio Rodríguez Fernán- gués, perquè quan es va anar jo tenia sis barates tres equips a part del nostre. ElsJuanías i la de José Corral Mar- parlo amb ells. I quedem d’acord en que dez, Pere Adrover, Miguel Garcia, José mesos. Jo no vaig tenir contacte amb ell comerciants van posar diners per fer untín. El procés va tenir força ressò l’any següent estic amb ells. Però mentre Corral Martín, Francisco Martínez, Cè- realment, fins que un dia va venir a casa camp de futbol, el dia de la inauguracióa la premsa estrangera. Per més va caure un grup que havien baixat de sar Saborit Carralero i alguns altres. meva, quan jo tenia quinze o setze anys. van fer venir a Manchón que jugava lla-informació veure els llibres de Mi- França i van tenir una ensopegada amb I va venir perquè estava preocupat que vors a Can Tunis i em van fer anar a miguel Garcia “Prisioneros de Fran- la Guàrdia civil a la frontera, llavors en Tu caus l’octubre de 1949. jo no m’emboliqués amb una filla seva i també i a un altre noi que jugava al Port,co. Los anarquistas en la lucha van ferir un o dos. L’Organització ens Com va ser la vostra caiguda? hi hagués una desgràcia. Bé i després en fi gent del seu equip i gent de fora percontra la dictadura” i el llibre de va demanar si podíem aportar un refugi Jo en aquells moments acabava de quan va sortir de la presó (va estar pres fer un equip fort, només me’n recordoJoan Busquets: “El Senzill. Gue- per dormir i curar-los almenys fins al dia complir 19 anys, era una criatura. Jo des del final de la guerra fins 1947), ha- d’aquell partit perquè d’una passada querrilla i presó d’un maqui”, d’on sur- següent perquè van arribar de nit. Jo mai havia tingut una arma a les mans i via inventat un sistema per poder ajustar em va donar Manchón amb l’esquerraten aquestes notes. vaig dir d’acord i vaig ficar-ne un a casa no obstant això havia de dir que l’havia motors sense necessitat d’haver de des- —tal com em venia— la vaig enganxar iFornés va ser reclòs al penal de meva a les Cases barates (en Miguel tingut a la mà i que me l’havien tret des- muntar-los del tot. Doncs em va portar vaig fer gol; sí, això m’omplí de satisfac-San Miguel de los Reyes. Va estu- Garcia, amb qui em vaig retrobar a la prés. Del meu grup va morir en la caigu- a treballar amb ell i aquí va ser on vaig ció, tant que ja a la mitja part vaig deixardiar mercantil i comptabilitat, per presó i em va ensenyar anglès) i l’altre da Martínez que el van rematar al carrer començar a sentir l’anarquia i la CNT, a meu lloc perquè un altre jugués.poder escapar a l’hora dels exà- a una altra casa d’un company del barri. de mala manera. A mi no em van matar través d’ell. Jo fins llavors em dedicava amens a fora. Va sortir en llibertat perquè no portava armes a sobre. jugar a futbol i era una promesa al barri. I aquest Manchón qui era?de la presó de Burgos després de En quines accions vas partici- Manchón? Jugava al Barça! extrem alcomplir onze anys de presó. En par? En l’expedient de què Llavors comences a treballar Barça! El famós extrem que surt ambJoan Busquets comenta: “Mano- En l’atracament a la Casita Blanca, t’acusen? amb el teu pare i entres a les Kubala, Manchón la famosa cançó dello Fornés tenia una gran facilitat prostíbul molt freqüentat i conegut per De ser el responsable de la Junta Su- Joventuts Llibertàries? Serrat! Jo jugava molt bé també, nomésen els estudis, i a San Miguel de l’alta burgesia catalana. Fou al 1949. No, no, l’entrada a les Joventuts va ser us diré que vaig jugar un cop contra Man- perior de la CNT de Barcelona i de per-los Reyes va destacar com a bon Més que una acció econòmica es trac- abans que això del meu pare, l’entrada chón, perquè ell pertanyia a Can Tunis i tànyer al Comitè de Defensa de la CNT.jugador de futbol. Tenia un estil tava de fer-los-hi por, de fer saber als a les Joventuts va ser perquè els xavals jo tenia tanta força, era tan vigorós que Per això em condemnen a trenta anys.elegant i eficaç. Molts amics seus rics que eren vulnerables, a més, se- del meu barri vam fundar un equip de jugava els diumenges dues vegades, al No era veritat. Fou una falsa acusació.futbolistes amb qui havia jugat, gurament no denunciarien els fets. Tot futbol. Vam fer l’equip i li vam posar tant matí amb el segon equip per reforçar-lo. Pere Adrover m’ho va confessar ell ma-com per exemple Manchón, juga- i que era una acció política se’ls van d’entusiasme que els primers partits els teix abans de ser afusellat. El van tortu-dor del Barça, eren un record ple treure 37.000 pessetes, objectes de va- guanyàvem tots i clar, jo vaig començar a I amb el Saborit com vau que- rar de mala manera, estava tuberculós,de nostàlgia i tristesa en pensar destacar, i en el futbol vaig conèixer com- dar, com passes a la lluita ar- lor i documentació dels clients. Em van i va firmar el que la policia va voler i vaque també ell hagués pogut arri- panys, que jo no sabia que eren com- mada? donar l’arma allà, jo em vaig quedar a la firmar que jo era el responsable de totsbar a jugar en un club important”. panys, però els diferenciava dels altres Després de parlar amb Saborit, em va porta, i ni la vaig utilitzar. Em quedo a els grups. Tenia por que el matessin aVa escriure “Generación del Si- per la manera de comportar-se. La res- citar per a una altra ocasió. Ens vam la porta i m’entrava uns riures quan els cops si no deia un nom. I jo no era méslencio” en el llibre col•lectiu “La ponsabilitat, la generositat, el raciocini, hi tornar a veure i llavors em va dir que po- veia morts de por, jo no tenia por, però que un militant més. Per això em con-16 Desembre de 2012
  18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... uis de la generació del silenci isme és posar-ho tot en dubte” demnen a trenta anys. Primer passem La vaga al taller d’ebenisteria. Jo hi tre- i posant-nos a la mà diners que tenien, la independència individual de cada indi- quaranta dies a la Via Laietana, sentia ballava per pagar-me oli, menjar i altres tots els companys, tots els companys, vidu que és la proposta del comunisme > LES FRASES... parlar als companys i ens comunicàvem coses prohibides com un fogó que ama- de la CNT, de la que es deia la veritable llibertari. com podíem perquè ens van ficar en gàvem al sostre. Ens varem assabentar (la de l’exterior de Federica Montseny) i una cel•la individual a cada un, només pel diari de la presó “Redención” que la de l’altra la de l’interior. Me’n recordaré Després et van portar a Bur- un a cada cel•la i llavors vaig sentir als Falange, el ministre del Movimiento, va tota la vida. Va ser meravellós, i gràcies gos, quant de temps vas estar companys dir, que ens feien un consell decretar el salari mínim interprofessio- aquests gest i generositat dels com- allà? de guerra sumaríssim d’urgència i que nal, i varem fer la vaga recolçant-nos panys vam poder menjar tant en Marco A Burgos vaig estar dos o tres anys, la ens anaven a afusellar. Em va entrar tal en aquest decret, ja que ens pagàvem com jo a Burgos i també en Liberto Sa- composició del penal en aquells mo- desesperació que... (tus) que vaig estar una misèria, ni per comprar-nos men- rrau Royes i dos companys comunistes ments era un 90% de comunistes, hi ha- com a mínim dia i mig fumant sense jar. Varem pensar en fer una vaga amb que estaven a la llista negre pel boicot a via els comunistes de tot Espanya, uns parar. Fumava seguit fins a acabar el intel•ligència mirant de veure a qui po- la revista Redención. dos mil i després estàvem els companys tabac ja que em van treure l’encenedor. díem perjudicar i com, i sense perjudi- i també els xoriços. I sols vaig aconseguir un mistu. Una car-nos massa els que treballàvem, és Tu en quina CNT estaves? barbaritat. a dir, negant que estàvem en vaga. Algú Jo tenia amics en les dues parts i a Surts de la presó en el seixan- va proposar de treballar millor, fer el més a les Joventuts Llibertàries no es- ta i et quedes a Espanya. Des I tot això per desesperació? treball ben fet, a consciència. Estàvem tàvem en cap de les dues. Vam fer un de la seva sortida de presó fins Sí. Estava desesperat en veure que en un taller de fusteria i ebenisteria. Si esforç perquè deixessin les diferències i ara, ha tingut relació amb el s’acabava la vida i que no podia fer res un armari el fèiem amb un dia ara tar- s’unissin. Això va ser el que vam fer, tant moviment llibertari, has man- i que no trobava cap explicació a tot el daríem tres o més dies. El tallàvem, po- és així que vam haver d’expulsar de les tingut contactes? que t’envoltava, en absolut. Buscava líem, encolàvem, envernissàvem millor Joventuts a una figura que era Juanito, Quan vaig sortir no em fiava ni de la una explicació lògica i no n’hi havia. que mai. I així ho vam fer. El propietari, Juan Gómez Casas, que havia estat el meva mare, et diré que quan en Saborit Després ens van traslladar a la Model. un tal Roig, quan va veure que aquell secretari general de les Joventuts Lli- em va connectar amb els “maños”, em El mes de març de 1952, desprès del judici, afusellen als meus companys al dia no sortia res es va preocupar i va punxar als funcionaris. Els funcionaris bertàries a Madrid, i estava a favor de la Frederica Montseny. Les Joventuts va presentar a tres persones que jo no coneixia que vaig conèixer en aquell “A les camp de la Bota i a nosaltres ens tras- lladen al penal de San Miguel de los ens preguntaven i els responíem que no podíem treballar més ràpid perquè men- no volíem que es prengués partit per un bàndol o l’altre. Jo després a Burgos moment, que vam quedar per a l’any següent, bé doncs quan em van detenir Joventuts Reyes, a València. jàvem molt poc, i no teníem força. Els funcionaris no es volien cremar ja que vaig fer molta amistat amb en Marco Na- dal i avui estic més aviat en les posicions juraria que a un d’ells el vaig veure pas- sar pel passadís com a policia. Llibertàries estàvem Aquests moments com es sabien que allà érem uns 3.000 preso- moderades. Penso que cal participar en viuen? ners polítics i hi podia haver merder. I la la política i obligar als polítics a que es Escriuràs les teves memòries? Molta tensió, molta tensió, el que vam feina d’ells era evitar merders. Total que comportin d’una altra manera. Les divi- Tinc moltes notes escrites, però no he saber de tots ells és que van morir bé, que no hi va haver escenes a l’inrevés, el propietari em va citar per negociar perquè era el que més figurava i jo no sions passades i actuals les veig molt malament. Deia Ortega una gran veritat tingut temps perquè les de confirmació de les seves idees, en tots els casos sobretot Pere Adrover, va volia parlar amb ell, i li vaig dir que nego- ciés amb tots. I vam aconseguir que ens “Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”. Cal estar Ara tindràs temps... Sí, ara sí. Precisament per això m’he dues CNT morir com un heroi per descomptat. supliqués que li donéssim una solució. I vam quedar que ell ens donés una solu- agermanats entre companys que tenen les mateixes idees i també els pobles. Si comprat aquesta gravadora (ens l’ensenya), ja que hi ha moments que deixessin les Vas caure abans que Bus- ció i que jo li garantia que la faria córrer no salvo l’altre no em salvo jo. Jo moriré m’arriba la inspiració. Així millor ho gra- quets? als companys, però que quedés clar que dintre de poc, que carai haig de fer ja vo i desprès ho retoco Sí. Jo a Busquets el vaig conèixer a San jo no representava a ningú. Vam acon- en aquest mon, tanmateix em preocupa Miguel de los Reyes. Allà, em van bus- car una feina com a administrador inte- seguir que per cada peça es posés un preu raonable. Per exemple, si abans es que us baralleu. Sou part de mi mateix. Som part dels que no hi son i dels que Què pot aportar l’anarquisme avui en dia? diferències rior, responsable dels expedients de lli- bertat condicional, el que vaig fer... (riu) pagaven 10 cèntims, ara havia de pagar 10 pessetes. Fixeu-vos amb la diferèn- vindran, per això cal evitar les baralles i ser responsable en tots els casos. Doncs molt, primer posar en dubte tot, això ja és un gran avenç. Per construir i s’unissin” sempre hi havia una condemna pendent cia, una diferència abismal! Vam guan- Que s’aconsegueixi o no, com a mínim alguna cosa primer cal deixar ben ferma perquè valia qualsevol cosa perquè te yar la batalla i a mi em van acomiadar. cal plantejar-s’ho com a objectiu i lluitar la base que has de construir. A més falta la traguessin i si durant un temps et comportes bé, no hi ha cap sanció i Sense treball? per aconseguir la fraternitat entre els companys. I també la dels pobles amb seny i generositat, i aquestes dues co- ses les tenia la CNT. “Per construir cap advertència en l’expedient et po- Acomiadat i desti- den concedir de nou la llibertat condi- nat a Burgos, al gel! cional, i això ho concedien la Direcció T’enviaven al gel! General de Presons, no el jutjat, i clar jo havia d’ocupar-me dels expedients, A quants van cas- alguna per tant més d’una vegada havia agafat l’expedient i raasss, li havia tret un full tigar? Amb mi van enviar a cosa sencer amb sancions. Vaig poder ajudar a bastants companys. l’Enric Marco Nadal, que havia sigut secre- primer cal deixar ben tari general de la CNT Et va arribar a les mans el teu de l’interior. Ell tam- expedient? El vas buscar? bé treballava al taller Jo no podia fer res amb el meu expe- dient ja que no s’hem podia concedir i ens van considerar representatius de tota ferma la la llibertat condicional. A més el meu expedient era molt gran, ja que hi esta- aquella vaga i havíem de pagar les conse- base que va tot el grup inclòs. També vaig poder constatar que a la presó de San Miguel qüències. Ens van dir d’agafar els trastos has de estàvem de 3.000 a 3.500 companys. Hi havia més companys a la presó que al i anar-nos-en. Quan vam arribar al pati i hi construir” carrer. havia una gran cua de presos per donar-nos Un bon record de la presó la mà acomiadant-nos Desembre de 2012 17
  19. SENSE FRONTERES CGT felicita a les companyes El nou president de Mèxic Enrique Peña Nieto, i companys arriba al poder després d’unes eleccions corruptes zapatistes pels 29 i reprimint a sang i foc les protestes anys d’existència Peña Nieto nou president de Mèxic enmig d’una brutal repressió la més absoluta impunitat. Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT Mentre, en territori rebel zapatista se segueix construint autonomia al mar- ge de la lògica oficial de Sabines i araC de Velasco. Les companyes i com- onsiderem i denunciem com panys zapatistes segueixen vivint en criminal l’actuació dels cossos resistència enfront de les constantsde seguretat de l’Estat i per tant del agressions. Entre aquestes cap desta-propi govern mexicà que ja durant car com més recent de les estratègiesel primer dia del nou president es va utilitzada per qui detesten el poten-encarregar de tenyir de sang especial- cial i la llavor zapatista el sotmetre ament els carrers de Mèxic DF. presó política als compas. En concretAmb ràbia i repugnància rebem a la tenim coneixement que un total de 9CGT els fets ocorreguts el dia 1 de Bases de Suport del EZLN es trobendesembre durant la jornada de presa presos. Precisament, avui, 4 de des-de poder del nou president de Mèxic embre de 2012, es compleix 1 any deEnrique Peña Nieto, després d’unes l’empresonament del BAZ Franciscoeleccions, les del 1 de juliol, corrup- Sántiz López, qui es troba en el Ceresotes com és, en essència, la classe po- nº 5 de San Cristóbal de las Casas pellítica mexicana. cas Banvil, compartint espai amb Al-Estem molt atents i pendents per com berto Patishtán i la resta de companysel govern mexicà aquesta reprimint al de La Voz del Amate i Solidari@s.poble usant una violència desmesura- Per tot això, des de la CGT ens soli-da per a atemorir i silenciar les pro- daritzem i enviem la nostra abraçadatestes populars que considerem més rebel i el suport més decidit a tots elsque justes i necessàries i a les quals PRD - donant així mostres de quina guts que hi ha hagut coneixent a més organitzats, enfronten la crua realitat companys i companyes detingudes iens sumem amb tot el cor i l’energia serà l’estratègia del nou president i el greu estat de salut d’algun d’ells. a la qual es veu abocat el país amb violentades durant la jornada de pro-que cal canalitzar en els carrers per a del PRI: control i repressió absoluta, Segons informa la Xarxa contra la re- l’aval, entre altres, d’Estats Units i testa, esperem la seva prompta recu-plantar cara al despotisme feixista del usant els més covards mètodes per a pressió i per la Solidaritat, el company la Unió Europea, amb l’encara ca- peració i posada en llibertat immedia-responsable intel•lectual de l’operatiu defensar els seus propis interessos Francisco Kuykendall Lleial, Kuy, ad- lenta XXII Cimera de Caps d’Estat ta i incondicional.Atenco 2006. i la dels poders fàctics a Mèxic i les herent a La Otra Campaña i a La Otra d’Iberoamèrica celebrada a Cadis, Es- També volem enviar tot el nostre su-Considerem i denunciem com crimi- corporacions multinacionals que des- Cultura és mantingut en coma induït tat espanyol. port als mitjans lliures perquè puguinnal l’actuació dels cossos de segure- trueixen a Mèxic amb els seus plans després d’una delicada operació per Tot això suposa un indicador diàfan seguir certificant i difonent la realitattat de l’Estat i per tant del propi go- ecocides i depredadors. a intentar pal•liar la brutal agressió de fins a on arriba la podridura, la així com als companys que segueixenvern mexicà que ja durant el primer Sens dubte Felipe Calderón Hinojosa i rebuda en el seu crani gentilesa de la injustícia i la corrupció en l’estat sortint a protestar contra la injustíciadia s’ha encarregat de tenyir de sang el seu partit polític, el PAN, han deixat Policia Federal Preventiva (PFP). mexicà. Aquests fets queden bé lluny i lluiten dia a dia des de baix i per aespecialment els carrers de Mèxic la terra i el territori ben abonat perquè Ja no els basta valdre’s de fraus, men- de la falsa imatge democràtica que una societat dels i les de baix contraDF en els voltants del Congrés de la brolli la resistència en cada estat i racó tides i coaccions per a arribar al po- aquests criminals volen donar del els mètodes tirànics del mal govern iUnión i del Centre Històric - per des- del país en una guerra que ha tingut der sinó que no dubten en recórrer a país. S’amaguen sota l’escut de la “le- els seus abusos perpetus.comptat amb la inestimable i decidi- un cost de 80.000 morts. Ens omple l’extrema violència contra tots els galitat” per a cometre els més terribles Sapigueu que estem amb vosaltres enda coordinació del repressor Marcelo de coratge i de dolor profund la quan- ciutadans, dones, homes, ancians i abusos i protegir-se a si mateixos, ells tot, la vostra ràbia és la nostra!Ebrard, cap de govern de la ciutat pel titat de desapareguts, copejats i detin- nens… especialment d’aquells que, que duen dècades cometent crims amb Amunt les que lluiten!Pronunciament de la CGT a 29 anys de la fundació del EZLN Història per a enllumenar amb una de la classe treballadora explotada en drets, ens despulla dels assoliments de teix camí. Secretaria Relacions Internacionals Comitè forta llum que traspassa continents i tallers i en fàbriques insalubres i que segles de lluita, ens condemna a una Per això des de la CGT volem felicitar Confederal CGT oceans. sofria l’explotació de la mateixa ma- vida de submissió o, en cas contrari, a les companyes i companys zapatis- Des dels temps de la colonització nera que la sofrien els indígenes a les ens promet presó i persecució. tes pels seus 29 anys d’existència, i espanyola de les terres dels indíge- mans dels grans hisendats. Els governs al servei de la “troica” enviar tot el nostre suport i reconeixe- nes maies, una petita espurna es va Avui dia els grans patrons indus- neoliberal que maneja Europa han ment a la seva lluita. Estem pendents.I gual que les companyes i com- panys zapatistes, nosaltres seguim.Aquí estem, intentant canviar el nos- mantenir encesa i es compleixen 29 anys des que algunes persones deci- trials d’Europa i els grans terratinents d’Amèrica segueixen existint. Se- decidit utilitzar la violència d’Estat i la repressió com forma de minar els Rebin tota la nostra solidaritat. dissin unir-se al voltant d’aquesta i gueix existint l’explotació i la misèria. ànims i les esperances de qui creiemtre tros de món. Resistint conscients començar a poc a poc a alimentar-la. És per això que la lluita zapatista ens que un altre món és possible. Ho hemque la nostra resistència és també la A encendre una flama de rebel•lia que resulta tan propera. Aquesta és la raó vist amb la dura repressió als vaguis-seva. Que de tots els que lluitem con- recorregués el món i s’alimentés amb que la petita espurna que com anarco- tes aquest passat 14 de novembre, hotra aquest enemic caminem el mateix els esforços de qui volguessin fer-la sindicalistes vam mantenir viva du- veiem en cadascuna de les ocasionscamí. seva. rant segles es va fer gran al conèixer que la policia és utilitzada com ma-A l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Es compleixen 29 anys des que la seva lluita. Perquè a nosaltres, com tons a sou dels bancs, desnonant famí-Nacional es fundés l’Exèrcit Zapatista classe treballadora explotada, ens lies que no poden pagar una hipoteca.Al Comitè Clandestí Indígena d’Alliberament Nacional. Nosaltres omple d’energia i ànim saber que la Però igual que les companyes i com-A la Sisena Internacional també venim de les profunditats de la nostra no és l’única espurna encesa. panys zapatistes, nosaltres seguim.Als adherents a l’Altra Campanya Història. Procedim de segles de llui- Ens alegra tenir companys de lluita de Aquí estem, intentant canviar el nos-Hi ha lluites que traspassen les línies ta contra l’oligarquia que oprimia al diferents pells però mateix cor. tre tros de món. Resistint conscientsdel temps i de l’espai. Lluites que mateix temps als obrers i camperols La situació és greu a banda i banda que la nostra resistència és també lavénen de darrere en els segles i que d’Europa com als de les colònies de l’oceà. El capitalisme arrasa amb seva. Que de tots els quals lluitememergeixen de les profunditats de la conquistades. Procedim de la sang la vella Europa, destrueix els nostres contra aquest enemic caminem el ma-18 Desembre de 2012
  20. SENSE FRONTERES “A més de resistir hem de crear alguna cosa nova”Entrevista a Raúl Zibechi Pablo Elorduy, inevitable encara que un no la busqui. les classes perilloses, els de baix. Per Revista Diagonal A Grècia, els salaris van caure un 30% això, acabat l’Estat del benestar, el que i evidentment ningú mira passiu com queda és la criminalització de la pro- li roben. La confrontació no és ni bona testa. Marxem cap a un Estat policial. IC ni dolenta, és inevitable. El que podem els moviments han de prendre compte om es configuren els moviments fer, a més de resistir, és construir una d’això per a actuar en conseqüència: contra la gestió liberal de la cri- cosa nova. L’altre escenari seria el que com fan per a neutralitzar l’aparellsi i per què és necessari tornar a so- encarna la vella esquerra: resistir per repressiu, com fan per a deslegitimarcialitzar la vida són algunes de les a guanyar el govern, el que suposa als Governs, etc. Estem en un canviqüestions preocupen actaulment a subordinar la lògica de lluita social de fase del model, en un període del’escriptor i activista Raúl Zibechi. a la conquesta del govern. A mi em decadència que es manifesta en la fi- sembla que aquesta lògica ja va de- nanciarització de l’economia i passem- Diagonal: Des de Llatinoamèrica mostrar el seu fracàs en els últims cent a un Estat creixentment repressiu i au-com ha vist processos com Occupy, anys: des dels Estats no s’aconsegueix toritari. Això és Grècia avui.les protestes a Grècia o el 15M i construir realitats noves; com a molt,quins paral•lelismes estableix? en el millor dels casos, des dels Es- - D.: En el qüestionament de tats s’aconsegueix mantenir a ratlla al l’organització dels moviments clàs-Raúl Zibechi: El 15M és un movi- capital, al sistema financer en aquest sics poses com exemple la lluita dement del mateix estil dels que van cas. En el pitjor escenari, els que estan les dones, per què?emergir després del ‘caracazo’ a Ve- en el Govern acaben lliurats al capital es viu bé, no? es concentra el poder i el saber, i enneçuela de 1989. En primer lloc, no financer, que és el que està succeint a la base del qual es concentra el fer. R.Z: Hi ha un moviment de dones enés un moviment tradicional, a l’estil - D.: Fa poc un columnista de Públi- Aquesta és la meva crítica: que ha re- tot arreu. el món, però en cap país hi ha unadel moviment obrer que es basa en co parlava de la renda bàsica i esti- produït el model estatal i ha cregut que Llavors aquest altre camí que estem única organització, un comitè central,la representació. En segon lloc, és un mava que havia de situar-se entorn a través del progrés material, o sigui, intentant assajar és el millor camí i és una direcció general... el movimentmoviment que ocupa l’espai públic, de 1.500 euros mensuals. Però una la colonització del capital, es podia el més eficient; és un procés de llarg actua amb baix nivell de organicitat,que busca dues coses: busca convertir xifra així, no implica una excessiva arribar a un món nou. termini, de dècades, fins i tot de se- té escassa organització i té molta ca-aquest espai en forma d’interconnexió monetarització de la vida? gles, fins que la humanitat accepti pacitat d’interpel•lació, de diversifica-de totes les persones afectades pel mo- - D.: En certa manera a Llatinoa- que el millor és viure amb austeritat. ció, de qüestionar la cultura existent, idel: desocupats, sense papers, sense R.Z.: Sí, aquest és un altre problema. mèrica aquesta ruptura amb les L’austeritat és un element fonamental: de promoure canvis en la sociabilitatsostre, etc.; també busca destituir les Nosaltres hem de caminar per a des- fórmules clàssiques ja s’ha produït, 7.000 milions de persones no poden quotidiana, en el micro. No es proposapolítiques neoliberals que protegeixen monetaritzar una quantitat de cures i com ha succeït? viure a tot drap, el planeta no ho pot prendre el poder per a instaurar l’Estati defensen al sistema financer; i final- serveis, per a descolonitzar una sèrie feminista o la societat feminista, es sostenir, tret que es programi un geno-ment és un espai que pot servir per a cidi, 7.000 milions o més poden viure de serveis per a recuperar la sociabili- R.Z: Va ser per la necessitat, perquè el proposa fer canvis, i a través d’unapotenciar les iniciatives de construcció amb certa austeritat. tat. Si tot el que fem està monetaritzat, neoliberalisme va acabar amb els Es- potent acció que podríem anomenarde realitats socials diferents: els cen- els vincles de solidaritat desapareixen, tats del benestar, que eren una aliança cultural, en el sentit d’ocupar un papertres socials, les hortes, els espais que - D.: Imagino que vostè estableix perquè la clau de la solidaritat és que entre moviment obrer, les patronals i distint en la vida quotidiana, és com hacrea la gent en els quals resisteix, es alguna distinció a l’hora d’usar el no és monetària. La clau de la coope- l’Estat. Al trencar-se aquest Estat del anat canviant el món. És un tipus deconeix i crea formes de vida alterna- terme, que tant utilitzen organismes ració, de l’ajuda mútua, d’una quanti- benestar, l’aliança ja no funciona per- moviment capil•lar, difús, inserit en latives. com el FMI. tat de formes de viure que teníem és què les patronals i l’Estat expulsen al vida quotidiana, amb un gran avantat- que no són monetàries. moviment obrer d’aquesta negocia- ge pel que fa als moviments vells: mo-- D.: En Política i misèria parla de R.Z.: Els que no viuen austerament ció: ja no necessiten o els perjudica bilitza el desig. Estem arribant a unal’existència de dos mons, el desbocat parlen d’austeritat als altres. El que ne- - D.: En l’esquerra també es van per- la presència d’aquest acte. Quan això comprensió de moviment social dife-de les finances i després l’altre, que cessitem és que aquest 1% que cobra dre aquestes formes de socialització? succeeix deixa de ser suficient la vaga, rent: un moviment social modifica elconstitueix la nostra oportunitat. més d’un milió d’euros a l’any (70 mi- la manifestació, l’acte, la negociació, lloc, mou el nostre lloc en la societat.És important confrontar-se o hem lions de persones) perdi el control. Si R.Z.: Crec que la vella esquerra ha no té sentit. L’Estat avui no té interès,de centrar-nos en la construcció el 50% més pobre pot pujar una mica contribuït no directament, però per no pot, no vol o no li dóna la gana ne- * Raúl Zibechi és escriptor, activista,d’aquest segon món? el seu consum per a estar a nivells ac- mitjà dels fets, a destruir els vincles gociar amb CCOO i UGT.Crec que analista i responsable de la secció ceptables, aquest 1% ha de baixar el i a crear organitzacions jeràrquiques, quan el capital decideix dinamitar d’internacional del setmanari uru-R.Z.: La confrontació és pràcticament seu consum...Amb 2.000 euros al mes en la punta de la piràmide de la qual l’Estat del benestar tornen a aparèixer guaià Brecha. BALA PERDUDANatan massacrat o...ves a saber quina nova unes dones i uns joves s’oposin amb No fer cas dels cant de sirena dels per arreu del planeta, els murs que Toni Àlvarez matança s’està perpetrant en alguna el seu cos i el seu testimoniatge a tal amants de les banderes que ens pro- ens impedeixen veure que els pobles cantonada, despatx o sala d’estar. I brutal correlació de forces. En Natan i meten protegir-nos i cuidar de nosal- es rebel•len contra el determinisme tornarà a canviar el focus subjectiu els seus companys refusniks, les ami- tres, que ens recorden que sense exèr- econòmic que les potencies militarsS ’apropen eleccions a Israel, apa- gades les americanes, amb lesbatalles d’Irak i Afganistan aparen- de la premsa internacional i de pas les agendes ministerials. Serà difícil que trobem el nom de gues de New Profile, les activistes de Machsom watch, les dones per la pau d’arreu del món i les mares en gene- cits som vulnerables, que sense armes viuríem constantment amenaçats. I és qui on hem de recordar la cita de Paul imposen sota el fal•laç paradigma de la pau mundial. Li podeu fer arribar el vostre suport atment latents, tot i la seva letalitat Natan Blanc a la premsa internacio- ral són un molest gra en el cul que cal Valery on “ la guerra és una massacre nathanbl@walla.comquotidiana. Mentre a Síria continuen nal. Com el de tantes persones que cauteritzar i ocultar. entre persones que no es coneixen permorint civils, però ja no és tanta no- han dit prou a la mort i la guerra, a la Així que res millor que mostrar en a profit de persones que sí es coneixentícia, a veure si els russos volen ne- violència i la venjança. No interessa. tota la seva cruesa els resultats de lo però que no es massacren”.gociar alguna cosa. És el moment de Un jove que es nega a ingressar en militar, per intentar demostrar-nos que En Natan i els refusniks han trencatdonar una clau de volta a les restes de l’exercit israelià? Va, són pocs i els lo militar és imprescindible, que ser- aquest discurs a un dels llocs del pla-Palestina, no sigui que es destensi allò tracten de malalts mentals, es pensa veix per defensar-nos i que no es pro- neta on socialment està més arreladaque diuen el conflicte a Orient Mitjà. a les gran agencies d’informació, les dueixin més atacs. Una lògica que ja aquesta idea de la “defensa nacional”,Gaza és l’objectiu fàcil, és el sac de que dicten el pensament únic. li està bé als comerciants d’armes, un a un país que li diu guerra a una ocu-cops perfecte on tota la comunitat in- Hi ha molt en joc com que uns adoles- dels negocis més rentables econòmica pació militar, territorial i econòmicaternacional pot retrobar-se i redimir- cents dictin unes altres formes de fer i politicament del món. d’un territori desguassat, trinxat i hu-se. Fins que salti pels aires alguna i dir. Les multinacional de la guerra, Una rutina que només podem trencar miliat.mesquita xiïta o sunnita a Irak, o que que són moltes i molt ben relaciona- les persones negant-nos a pagar, anar i Trenquem els murs del silenci quequalsevol mercat o barri siri torni a ser des no estan per perdre negocis perquè servir a la maquinària militar d’arreu. faciliten que la barbàrie s’estenguiDesembre de 2012 19
  21. SOCIAL #puigdimissió #puigGameover A dia d’avui els escamots de la Brigada Mòbil dels Mossos #stopbalesdegoma d’Esquadra actuen fora de la llei reprimint brutalment amb #ànimsEster la cobertura dels seus comandaments polítics i policials Cal un mort? vern, fent ús de les competències que Rereguarda en moviment, plataforma solidària li són pròpies, prohibeixi les bales contra la repressió de goma i projectils similars? Caldrà un mort, en definitiva, per dissoldre aquesta Brigada Mòbil i jutjar-ne elsD seus membres per saltar-se la legali- ’uns anys ençà, la Brigada Mò- tat vigent? bil (BRIMO) de la policia de la Recordem a Íñigo Cabacas, que vaGeneralitat ha esdevingut una banda morir ara fa vuit mesos al País Bascde caçadors de persones que actua per l’impacte d’una bala de goma alamb la impunitat del que se sap pro- cap.tegit pels poders polítics i judicials, Per tot això, exigim:una banda criminal que es dedica a - Dimissió, inhabilitació i encausa-recórrer els carrers a la recerca in- ment judicial del Consellerd’Interior,discriminada d’objectius humans als Felip Puig, com a responsable màximquals disparar, apallissar, ferir i mu- de la BRIMO i, per tant de les sevestilar, una banda la tasca de la qual ésinstaurar la por i el terror entre una accions.població que surt massivament als - Prohibició de les bales de goma i decarrers a protestar i lluitar pels seus projectils similars, així com dels ga-drets cada vegada més retallats: són sos lacrimògens.els camises negres del govern, el seu - Dissolució de la BRIMO i encau-braç executor, els encarregats últims sament dels seus membres i del seusde silenciar les veus que s’oposen al caps per no anar identificats com es-Règim. ble tant per la salvaguarda física de sense límits. Tant poden colpejar a i amb ossos trencats que han narrat tableix la llei.Set persones han quedat bòrnies en la ciutadania com per l’exercici dels un nen de 13 anys o a una noia de aquesta forma de procedir. - Eliminació de les pràctiques poli-els darrers anys per pilotades dispa- drets civils. Protestar i manifestar-se 16 com rebentar l’ull a una manifes- Caldrà un mort perquè els polítics i la cials de persecució per ideologia po-rades pels escopeters de la BRIMO, són drets fonamentals per a tota so- tant o agafar per sorpresa a persones justícia acabin d’una vegada per to- lítica, així com les que impliquen a lacentenars han quedat malferides o cietat que es vulgui dir democràtica. quan ja marxen cap a casa, després de tes amb aquesta impunitat? Caldrà un policia de paisà.han estat torturades, i cap dels res- L’ús de les armes i la violència per deixar la manifestació, i apallissar- mort perquè els integrants de la BRI- - Jutjat al col•lectiu dels 56 escope-ponsables de tot plegat no ha estat part dels Mossos d’Esquadra durant les en fugaces operacions de combat MO compleixin la llei i portin visible ters que formen part de la BRIMOjutjat ni condemnat. la jornada de la vaga general del (s’atura la furgoneta; baixen; peguen el seu número de placa? Caldrà un per no complir amb la normativa queConsiderem que la CRIMO està fora 14N, per la qual ha comparegut avui fins a deixar-te al terra; tornen a pu- mort perquè els responsables últims regeix l’ús de les escopetes i per mu-de control i cada dia que passa sen- el Conseller d’Interior, Felip Puig, al jar a la furgoneta i desapareixen). d’aquesta banda policial dimiteixin i tilar i ferir desenes de persones.se que sigui dissolta i se’n depurin Parlament, suposa un esglaó més en D’aquestes accions en són testimoni assumeixin responsabilitats penals? Més informació al web http://rere-responsabilitats és un risc intolera- la bogeria d’una repressió desbocada directe les diverses persones ferides Caldrà un mort perquè el cap del go- guardaenmoviment.org/Els mossos que cacen ulls actuen fora de la llei. Un decret de ca fou que la baixa d’Olmos era un pilotes de goma i els projectils de de 2011. Entre la plantilla dels anti- J.R. - Setmanari Directa l’any 2008 signat per José Montilla, càstig per les càrregues policials, les llançadores GL-06 ha esdevin- avalots s’ha estès la idea que tot està expresident de la Generalitat, i Joan però la realitat era molt diferent. gut un autèntic ’divertimento’ pels permès i que qualsevol il•legalitat Saura, exconseller d’Interior, els Aquell matí del 19 de març el veri- joves agents ansiosos d’adrenalina rebrà la cobertura dels seus coman-E l cas d’Ester Quintana és l’últim, però no es tracta d’una excepcióni un accident aïllat. En els últims 5 obliga a dur el número de placa sem- pre visible, però per ordre de Felip Puig incompleixen de forma siste- table poder a l’ombra dels Mossos, Joan Delort, va visitar els centenars d’agents que havien protagonitzat que han entrat a la Brigada Mòbil i, fins i tot, s’ha conegut el cas de diversos agents –de més edat– que daments polítics i policials. I així és. Segons Felip Puig –amb la creença que una mentida repetida mil copsanys ja són 7 les persones que han màtica aquesta normativa d’obligat les càrregues el dia anterior, i acom- han abandonat la unitat per la seva esdevé una veritat– el 14 de novem-perdut un ull per l’impacte d’una compliment. La cúpula política i po- panyat del comissari Sergi Pla (an- discrepància respecte la barra lliu- bre no hi va haver cap càrrega po-pilota de goma o un projectil llançat licial dels mossos ha encobert durant tic policia nacional) va felicitar els re d’impunitat que es serveix a dia licial al passeig de Gràcia. No s’hapels Mossos d’Esquadra. Qui són i aquests anys la transformació para- agents per la seva professionalitat. d’avui a l’edifici Egara. obert cap expedient informatiu, capcom actuen els agents que s’amaguen policial d’aquesta unitat presumpta- La lectura interna fou que Olmos Sergi Pla es va fer tristament famós investigació de unitat d’afers in-darrera del passamuntanyes? De qui ment especialitzada en ordre públic. era destituït per haver-se atrevit a a un reportatge del programa Salva- terns. L’agent que va disparar con-reben les ordres? Perquè la seva ac- criticar públicament els antiavalots. dos de la Sexta, on va assegurar que tra Ester Quintana i els 6 agents quetuació ha empitjorat en els últims Els fets de Bolonya, A partir d’aleshores va començar la fins i tot Gandhi hauria rebut cops de l’acompanyaven saben el que real-anys? Us ho expliquem. impunitat. porra si hagués estat a la plaça Ca- ment va passar. El jutjat de guàrdia jaLa Brigada Mòbil dels Mossos un punt d’inflexió talunya de Barcelona el 27 de maig ha rebut la denúncia pels fets.d’Esquadra actualment està forma-da per 8 unitats fixes d’antiavalots. Va ser el matí del 19 de març de SenseCadascuna d’aquestes unitats té 2009 quan es va començar a gestar número de7 furgonetes, i a cada furgoneta hi l’actual situació de descontrol. Des- placa, ambviatgen 7 agents. Un dels agents de prés de les duríssimes càrregues delscada furgoneta és l’escopeter que mossos contra els i les estudiants extremadispara pilotes de goma o projectils. que lluitaven contra el pla Bolon- violènciaLa seu central dels antiavalots de la ya, l’aleshores Director GeneralGeneralitat és a l’edifici Egara de de la Policia, Rafael Olmos, va fer Les regnes les vaSabadell, des d’on cada dia surten i unes declaracions davant la prem- agafar aquell dia,entren les columnes de furgons que sa assegurant que la violència dels i fins a dia d’avui,es dirigeixen a manifestacions, des- antiavalots contra els periodistes el comissari Ser-nonaments, concentracions i d’altres no es tornaria a repetir i que es de- gi Pla, qui ambtipus d’esdeveniments. A la majoria purarien responsabilitats. Aquelles el vist-i-plau dede casos es tracta de mobilitzacions paraules d’Olmos van qüestionar Felip Puig ha pu-de caràcter polític i social. tot l’establishment corporatiu de jat el llistó de laEn els inicis del desplegament a l’edifici Egara de Sabadell, i els ten- violència indis-l’àrea metropolitana, l’any 2006, els tacles dels poderosos comissaris de criminada cap aantiavalots no duien la cara tapada la policia catalana es van començar manifestants. Elsi mostraven el número de placa. De a moure. agents ocultenmica en mica, però, la seva actua- El conseller d’Interior, Joan Sau- sistemàticamentció va anar degenerant. A dia d’avui ra, va destituir Olmos. El missatge el número deels escamots de la Brigada Mòbil que ICV va enviar a l’opinió públi- placa, l’ús de les20 Desembre de 2012
  22. OPINIÓ-SOCIAL Ester Quintana, una Carta de CGT Catalunya altra víctima de les al conseller d’Interior bales de goma Felip Puig Carta del Secretariat PermanentDemanem la dimissió de Felip Puig de la CGT de Catalunya adreçada a Felip Puig, amb motiu de la seva compareixença del dilluns 3 de des- embre de 2012 al Parlament de Ca- Stop Bales de Goma talunya: http://stopbalesdegoma. org/ Conseller (en funcions) Puig, fins on ho faràs durar tot plegat? El dimecres 14 de novembre vam tornar a assistirE ster Quintana, ha esdevingut una altra víctima de les bales degoma, després de resultar ferida al fi- a noves escenificacions de violència gratuïta del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, del qual enca-nal de la manifestació del sindicalis- ra n’ets el responsable. Adolescentsme combatiu i els moviments socials atonyinats a Tarragona pel simpleel passat 14N a Barcelona. fet de voler participar en una vagaEstem indignats. Una vegada més els que, entre altres coses, lluitava pelMossos d’Esquadra han demostrat seu futur. Manifestants a Barcelonala seva actitud violenta i repressiva. amb fractures obertes de cúbit, ambDurant el 14N desenes de persones la mandíbula rebentada o sense l’ullvan ser ferides a Barcelona sense cap que els ha robat una bala de gomaraó en una manifestació pacifica con- disparada per la policia que dirigei-tra els devastants efectes de la crisi xes.financera sobre la societat. El dret a amics després de participar a la mani- no s’utilitzessin aquestes armes, una - per haver rebutjat totes les propos- Conseller (en funcions) Puig, no etmanifestar-se – que hauria de ser pro- festació convocada amb motiu de la crida que no va tenir resposta i amb tes de prohibir l’ús de les bales de creiem quan dius que totes aques-tegit pel mateixos Mossos – encara vaga general, un projectil llençat per conseqüències previsibles. goma tes situacions van ser fortuïtes. Lesuna vegada ha estat depreciat i violat un membre dels Mossos d’Esquadra Qui li demanarà perdó a aquesta - per haver declarat que l’actuació porres no reboten soles per impactarper les mateixes institucions, violant va impactar a la seva cara produint-li dona? Qui li tornarà el seu ull per- policial pot arribar “fins allà on per- al cos d’un jove reiterades vegades.de nou drets humans i democràtics. una greu lesió que li provocà la pèr- dut? I quin jutge, policia o membre met la llei i una mica més” I les bales de goma que milers vamL’Ester Quintana, de 42 anys, una dua de visió a un ull i la trencadissa de la Conselleria d’Interior s’atrevirà - per haver demostrat incapacitat sentir als voltants de la Pça. Urqui-activista cultural molt coneguda al de diversos ossos tant del pòmul com a buscar i condemnar els responsa- en la gestió del ordre públic i en el naona, Pça. Catalunya i Pla de labarri de Sant Martí, ha perdut un ull de la mandíbula. bles d’aquest acte covard? Cap de diàleg amb els moviments socials Catedral a Barcelona no es disparenper culpa d’una pilota de goma dis- Es tracta de la vuitena víctima nosaltres ha obtingut justícia, ni pe- - per demostrar una total falta de con- soles. Les porres les agafen policies.parada per un Mosso amb les noves d’aquesta arma en Catalunya, la nal, ni administrativa. Ningú ha rebut trol del cos de policia, arribant a afir- I les escopetes que disparen les ba-escopetes. El passat 14 de novembre, setena en els últims 3 anys. Molts una disculpa. Ara és l’hora que algú mar falsedats com que el 14N no es les també. El passat 14 de novembrela seva vida va fer un gir inesperat, altres han estat ferits greument a prengui les seves responsabilitat. De- varen disparar boles de goma!! aquests policies van actuar seguintun gir brutal produït per una agres- altres parts del cos, fins i tot un pe- manem encara una vegada mes les di- Que ho expliqui a la dona que ha ordres, per això pertanyen a un cossió, una agressió de la qual no conei- riodista. L’associació Stop Bales de missions del Felip Puig, per desordre perdut un ull que no es van disparar jeràrquic amb una clara cadena dexem l’autor però sí la seva professió. Goma, que agrupa víctimes, ciuta- public, incapacitat de gestió i viola- pilotes de goma. comandament. Com el passat 29 dePoc abans de les nou de la nit, quan dans i ciutadanes, havia demanat ció dels drets humans i democràtics. Nosaltres continuarem cridant: STOP març, quan també el nombre de fe-l’Ester marxava cap a casa amb uns durant els dies anteriors al 14N que Entre altres coses, ho ha de fer: BALES DE GOMA rits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27Reobertura del cas del desallotjament de la plaça de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara mésde Catalunya de Barcelona llarga. Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan ne- decidir arxivar la causa escoltant només criteris de motivació que ha volgut su- Nosaltres hi érem, tothom ho va poder gues les evidències? La teva policiaSom27m, Querella col•lectiva Pça. Catalunya27M les declaracions de la part imputada. bratllar ara l’ens. veure per la tele o la xarxa, no hi ha va pegar i va disparar el 14 de no- Cap de totes les víctimes ha pogut de- Una de les proves que ara es podrien cap dubte. Toca ara al sistema judicial vembre. Tu ho saps. Tothom ho sa- clarar davant del jutge i gran part dels practicar és la presa de declaració de demostrar la seva capacitat de garantir bem. Mentint t’enterres a tu mateix el mínim respecte de les regles del jocE vídeos que varem presentar com a pro- mossos d’esquadra. Un dels agents que i davant dels teus (davant nostre ja l passat 27 de maig del 2011 mi- que haurien de regir, en una democràcia va no van poder ser oberts per part del es proposen és un sotsinspector de la fa temps que ho estàs, d’enterrat). lers de persones vam ser víctimes formal, la relació entre societat i insti- jutjat.L’arxivament va ser un autèntic brigada antidisturbis que és l’únic al Tingues la valentia i l’honestedat ded’una brutal agressió per part dels tucions repressives.Com a ciutadans i escarni al sentit comú i als drets fona- qual s’ha pogut identificar com a un dels mostrar-te tal i com ets, d’explicarcossos policials a la plaça Catalunya ciutadanes corrents que som, aquesta mentals de les persones que aquell dia que hauria fet un us desproporcionat de allò que fas i, sobretot, les ordresde Barcelona. Nosaltres ho vam veure querella ens suposa un gran desgast. De vam ser apallissades.Ara la secció sete- la força. Es dóna la circumstància que que dones. Explica que la violentaamb els nostres ulls i ho vam patir als temps i de diners, però sobretot físic i na de l’Audiència de Barcelona ha deci- el mosso és el mateix que el 6 d’abril repressió de manifestants persegueixnostres cossos. Vosaltres ho vareu veu- emocional. Hem estat agredits per lesre per la tele i vareu ser testimonis de la dit tornar a posar damunt la taula del ju- passat va participar en la detenció d’un sembrar el terror perquè vols fer de minusvàlid en cadira de rodes davant la persones que se suposava havien de ga-brutal agressió. El Síndic de Greuges, tjat d’instrucció número 4 de Barcelona la por la millor arma por aturar les rantir la nostra seguretat. I la institucióAmnistia Internacional, la Coordina- el cas del desallotjament dels indignats Model, durant una protesta. El detingut protestes d’un poble cada vegada que se suposava havia de vetllar pelsdora per la Prevenció de la Tortura, la de la plaça de Catalunya, el 27 de maig va ser acusat de desobediència, proces- més fart de la destrucció de drets so- nostres drets (la Justícia) ens va tancarFederació d’Associacions de Veïns de del 2011, actuació que va acabar amb sat i jutjat recentment. El jutge que va cials al que l’esteu sotmetent. la porta als nassos, deixant-nos en unaBarcelona i fins i tot el Comitè Europeu desenes de ferits.L’ens territorial ha es- veure el cas el va absoldre i, a la sentèn- situació de total indefensió. Finalment, Felip, aprèn de la digni-contra la Tortura van expressar la seva timat dos recursos presentats contra de- cia, va recriminar vivament l’actuació Estàvem a Plaça Catalunya per cercar tat i la valentia de l’Ester, a qui li haspreocupació per la desproporció i els cisions del jutge instructor, Josep Maria desmesurada del sotsinspector. col•lectivament sortides a l’espiral de robat la meitat de la mirada. Aprènmètodes utilitzats pels cossos policials. Miquel Porres, que l’obligaran a tornar La decisió de reobertura del cas per part creixent injustícia, desigualtats i abu- de la dignitat dels braços trencats iDurant mesos un equip d’advocades i a pronunciar-se sobre el cas, després del jutge de l’audiència provincial de sos que estem patint com a pobles en dels cossos plens d’hematomes quevíctimes vam treballar per aportar tots que el març passat decidís arxivar-lo en Barcelona és un pas endavant, però in- aquesta Europa dominada per bancs i demà, quan ja no siguis conseller,els elements formals necessaris per de- considerar que les càrregues policials suficient, ja que no es pronuncia sobre mercats.És el moment que la Justícia seguiran sent i existint per fer quefinir les responsabilitats dels executors van ser “raonablement proporcionades el fons de la qüestió, i no desautoritza demostri que no és aliena a les agres- el futur sigui de tots. Mentre, de tu,d’aquella agressió i dels seus respon- i justificades”. El magistrat té ara dues obertament el magistrat que en el seu sions a les persones. És el moment que Felip, ja no n’esperem res més quesables polítics.Tot i que poques acusa- opcions: practicar les proves noves que moment va definir “raonablement pro- demostri que no està al servei de bancs porcional” aquella actuació, després la teva dimissió com a Consellercions poden ser més documentades en li havia sol•licitat l’acusació, i que va i polítics i que protegeix a la ciuta- d’ignorar el 80% de les proves i testi- dania quan aquesta és agredida o és d’Interior.una causa penal que aquest desallotja- desestimar al seu dia, o dictar una altrament, el jutge Josep Maria Porres va resolució d’arxiu, cenyint-se a aquests monis aportats. víctima d’injustícies.Desembre de 2012 21
  23. OPINIÓ-SOCIAL La reforma del Codi Penal: més repressió i menys garanties El terme presó permanent revisable caràcter de delicte com-Marc Pairó i Joan Montserrat - Setmanari Directa és un eufemisme de cadena perpètua. porta conseqüències perni- La imposició d’aquesta mesura nega cioses com els antecedents definitivament la llibertat absoluta penals o la possibilitat in- de qualsevol subjecte perquè, encara eludible d’entrar a presó.Entre altres coses instaura la presó que se li pugui revisar la condemna a En aquest sentit, cal des-permanent revisable, la custòdia de partir d’un període de 25 a 35 anys, tacar que la falta de furtseguretat, la desaparició de les fal- arribat a aquest punt, només podrà (que s’aplicava als furtstes i mà dura contra els desordres gaudir d’una llibertat condicional, en d’un valor inferior als 400públics. cas que presenti un pronòstic favora- euros) esdevé un delicte iEl Consell de Ministres va aprovar ble de reinserció. que la falta d’homicidi im-el passat 14 de setembre, un projec- La reforma també amplia les mesures prudent desapareix.te de llei per reformar el Codi Penal. de seguretat en l’àmbit de la priva- La desobediència lleu iEl text, que ara s’haurà d’aprovar al ció de la llibertat. Aquestes mesures, la falta de respecte, però,Congrés dels Diputats (on el PP té fins ara, s’imposaven a les persones passen a ser sancionadesmajoria absoluta), és tota una decla- que es consideraven no responsables administrativament. Totració d’intencions: menys garanties dels seus fets (amb anomalies o al- i que pot semblar un pasi més repressió, cosa que suposarà teracions psíquiques) segons la seva positiu, cal tenir presentl’enderrocament progressiu de límits perillositat. La reforma crea una nova que les sancions adminis-fins ara infranquejables. El discurs, mesura privativa de llibertat post- tratives comporten multesdoncs, cada vegada és més explícit: penitenciària aplicable a qualsevol més elevades i disminuei-les demandes socials no són respos- persona, responsable o no. Aquesta xen les possibilitats de defensa de en quatre casos. En cas que les partí- accions. També neix el delicte pelstes amb polítiques que les satisfacin, mesura, anomenada custòdia de se- la persona acusada, ja que la policia cips dels desordres “portin una arma casos d’interrupció dels serveis desinó amb més repressió. guretat, s’executarà just acabada la compta amb la presumpció de vera- o un altre instrument perillós”, en els telecomunicacions o transport pú- pena i pot arribar a allargar-se durant citat i és la pròpia administració qui supòsits de “llançament d’objectes blic de forma greu. Depenent de la els deu anys posteriors al compliment contundents o líquids inflamables, interpretació sobre la gravetat de laCadena perpètua i resol els recursos. incendi i utilització d’explosius”, interrupció, aquesta mesura podria de la condemna si el jutge consideracustòdia de seguretat que el subjecte és perillós. Al marge “quan els fets es duguin a terme en ser utilitzada com a càstig penal Mà dura contra els una manifestació o reunió nombrosa encobert contra persones que parti- de la subjectivitat que implica unL’ítem més destacat de la reforma judici de perillositat -que podria en- desordres públics o en ocasió de les mateixes” o “quan cipin en manifestacions no comuni-és la presó permanent revisable, que cobrir fàcilment altres interessos-, la es duguin a terme actes de pillatge”. cades durant les quals interrompinactuarà contra un cercle molt reduït mseura podria castigar una manera de En una clara al•lusió a les diverses La reforma del Codi Penal també la circulació amb els seus propisd’eventuals destinatàries: persones ser determinada i no un acte delictiu. expressions del dret de vaga i de inclou una reforma en el delicte cossos.condemnades per delictes de terro- manifestació, la reforma reconfi- d’atemptat, la pena màxima del qual Encara no se sap quan s’aprovaràrisme, magnicidi i assassinat. No gura els delictes contra l’ordre pú- és de sis anys en el supòsit -entre definitivament la reforma del Codiobstant això, cal tenir present que Les faltes blic i d’atemptat contra l’autoritat. d’altres- de “llançament d’objectes Penal. De moment, ha estat aprova-és una estratègia habitual de molts desapareixen La pena del tipus bàsic de delicte contundents”. da pel Consell de Ministres, encaragoverns fer servir de tascó mesures contra l’ordre públic (alteració de La reforma inclou el càstig penal a l’haurà d’aprovar el Congrés delsque es consideren excepcionals. Així, Una altra novetat és la de la desapa- l’ordre amb violència contra coses la incitació a desenvolupar alguna Diputats, on el Partit Popular té ma-normes que en un primer moment rició de les faltes, que, quan entri en o persones) es manté entre els sis d’aquestes accions a través de qual- joria absoluta. Tot i això, la direccióafecten subjectes molt determinats, vigor el text, esdevindran delictes mesos i els tres anys de presó. Tot i sevol mitjà de difusió, sense que de l’avantprojecte és de més repres-s’acaben generalitzant posteriorment. lleus o sancions administratives. El així, la pena pot arribar als sis anys necessàriament es produeixin les sió i menys garanties.Prou impunitat per als feixistes. Tancament definitiu del centrenazi Tramuntana del Clot l’existència d’aquest centre i la seva 12 d’octubre on també hi van parti- dins del local va continuar sense caps manifestació del Clot convocada per UCFR-Sant Martí manca de llicència per realitzar acti- cipar altres organitzacions feixistes tipus d’impediment. UCFR i la violència policial contra un http://forafeixistesdelclot. wordpress.com/ vitats, denunciem que els seus promo- que després de la concentració es van Així mateix, el passat 27 d’octubre, assistent a la concentració antifeixista tors i membres continuen reunint-se dedicar a fer batudes pel centre de la es va detectar una important activi- del 12-O a la plaça de la Universitat. al local i exhibint-se públicament i de ciutat amenaçant, insultant i agredint tat al centre nazi coincidint amb una UCFR-Sant Martí tenim molt clar que manera impune. Això està provocant als vianants. Durant els dies previs convocatòria de concentració pública al nostre barri només hi sobren ells iU nitat contra el Feixisme i el Ra- cisme exigim a l’Ajuntament deBarcelona el tancament definitiu del una gran preocupació i alarma social entre el veïnat i les organitzacions a la convocatòria, l’activitat al casal Tramuntana es va incrementar nota- a Barcelona del partit feixista Plata- forma per Catalunya. Des d’UCFR que el carrer és nostre: de les perso- nes que lluitem per una societat sense del Clot per l’amenaça social que su- blement i van proliferar les pintades tenim el convenciment que l’activitat racisme, sense homofòbia ni odis. Escentre nazi Tramuntana ubicat al barri posa. Des d’UCFR denunciem que xenòfobes arreu de diverses ciutats feixista en aquest local continua i per això que hem participat, amb mol-del Clot. Malgrat la resolució unàni- l’existència del casal Tramuntana i la de l’àrea metropolitana i, molt espe- que s’accentuarà durant les properes tes altres entitats, a les Barraques de lame del districte de Sant Martí contra transigència institucional amb la seva cialment, als barris barcelonins de la setmanes coincidint amb la campan- Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa activitat no fan res més Sagrada Família i del Clot-Camp de ya electoral. Estem convençuts que sota el lema “Feixistes fora del barri. que enfortir la seva xarxa l’Arpa. Així mateix, durant la jornada aquesta manca d’acció institucional Ni al Clot, ni enlloc”. feixista. del 12-O i els dies següents, el veïnat per tancar-lo obre el camí al creixe- Només des d’una lluita massiva i con- Hem constatat que, en de la zona propera al local va ser testi- ment del feixisme al nostre barri. tundent podrem aturar-los i, per això, les darreres setmanes, els moni de la presència al local i al carrer Aquesta inacció es contraposa a la convidem totes les persones que vul- feixistes han incrementat dels nazis que, a més, feien ostentació repressió contra les persones que ai- guin lluitar contra el feixisme a parti- la seva acció amb festes i de símbols clarament feixistes. Dife- xequen la veu contra el feixisme. Les cipar a UCFR-Sant Martí. És la única reunions. Com ja era cone- rents veïnes i veïns, alarmats, van tru- multes i agressions contra col•lectius i forma possible de fer-los fora: cons- gut prèviament, el centre car a la Guàrdia Urbana i als Mossos persones que denuncien o es manifes- truint una mobilització veïnal constant nazi Tramuntana va assistir d’Esquadra, que van acudir al local i ten són prou reveladores. Dos dels úl- contra aquells qui, de les ruïnes de la a la concentració de Plaça van parlar amb una persona responsa- tims exemples han estat la multa a un crisi, pretenen erigir l’escorxador que de Catalunya del passat ble del centre. Tot i això, l’activitat a jove que el 5 de maig va participar a la és el feixisme.22 Desembre de 2012
  24. OPINIÓ-SOCIALMoratòria parcial i restrictiva dels desnonamentsLa banca dicta, el govern espanyol redacta un Decret Llei ho té clar: tot era #PuroTeatro. La Plataforma d’Afectades per la patronal de la banca va dictar el de- Hipoteca (PAH)http://afectadosporlahipoteca. cret la setmana passada i el Govern wordpress.com/ va redactar ara el que li mana “el seu amo”. Una vegada més, el Go- vern és el braç armat de la banca, tot allò altre són danys col•laterals deE l Govern cedeix una vegada més a la pressió de la banca i anunciamesures que exclouen a la majoria de la guerra del 1% contra el 99%. Les presses per adjudicar-se l’exclusiva ens fa novament veure com els inte-la gent afectada. ressos de molts són usats en beneficiAmb més de 400 mil execucions hi- d’uns pocs, sense canviar la situació.potecàries, 350 mil desnonaments Però també tenim clar que si avuia les seves esquenes, #PPSOE ha el Govern va prendre aquestes me-arribat tard i malament al drama dels sures és gràcies a la pressió social,desnonaments. a la lluita sense treva dels de baix,Durant una setmana ens van marejar d’organitzacions com la PAH, elamb l’anunci de negociacions per a 15M i moltes altres.pal•liar un dels problemes més greus La PAH continuarà pressionant ide la societat espanyola i que sola- mobilitzant-se, tal com ha fet finsment ha sortit a la llum gràcies a la a ara, és així com ha aconseguit pa-denúncia de les mobilitzacions ciu- ralitzar més de 500 desnonamentstadanes. #PPSOE no solament arri- enfront dels 400.000 impulsats perben tard i malament, sinó que no han les lleis injustes de #PPSOE. Se-estat capaces d’arribar a un acord. guirem exigint que la moratòriaEl dijous 15 de novembre, el Go- s’apliqui a totes les famílies, semprevern va decidir escórrer l’escaqueig que la causa de l’impagament siguid’una forma gairebé macabra apro- sobrevinguda i sempre que es tractivant un Decret Llei anomenat “anti- una exigència ciutadana unànime. A més, per a amagar una de les Congrés com projecte de llei. Ni una d’habitatge habitual.desnonaments”, el qual paralitzaria Ni tan sols s’han adoptat mesures claus, la retroactivitat (què passa paraula sobre la ILP hipotecària, que No valen mesures publicitàries, niels desnonaments durant dos anys com la que ja s’executa a França, amb les 350 mil famílies desnona- avui mateix ha rebut la validació petites modificacions que no abordina l’estil del cèlebre -per fracassat- on cada any decreten moratòria hi- des?) anuncien la creació d’un Fons de l’Oficina del Cens Electoral de el problema des de l’arrel. La PAHDecret “De Guindos”. Un Decret vernal generalitzada dels desnona- Social d’habitatges de lloguer que es 614.246 signatures presentades fins no acceptarà rebaixes ni mesures pa-Llei que es basat en una estratage- ments. Tal vegada ni els tristament nodriria dels habitatges “robats” a a avui. Ni una paraula de la PAH, rany. Les solucions que la PAH portama basada suposadament en criteris morts per suicidi entrarien en els les famílies. Es fa l’anunci, però no ni un gest per a incloure als afectats anys exigint són clares:econòmics i de vulnerabilitat, amb criteris de Rajoy, Soraya Sáenz de es diu ni quantes, ni com es crearia en les possibles solucions, ni cas les Dació en pagament reatroactiva!l’única finalitat d’acontentar a la Santamaría i De Guindos. aquest parc d’habitatge social. propostes que des de 2008 hem po- Moratòria de desnonaments imme-banca i excloure per segona vegada Tampoc entrarien altres centenars de Tota la resta… els centenars de mi- sat damunt de la taula: dació en pa- diata!a la majoria de gent que està sofrint milers de famílies: per exemple una lers d’afectades que no entren en gament reatroactiva, stop desnona- Lloguer social ja!aquest drama. parella amb dos fills menors de 4 i 6 el decret, els deutes impagables de ments i parc d’habitatge de lloguer Ens avalen més de 600.00 signaturesParlant clar: han eludit establir una anys amb un subsidi per atur de 420 tots els afectats, etc. haurà d’esperar social (subjecte a renda). de la ILP on queden recollides lesmoratòria de desnonaments eficaç, euros. a la tramitació parlamentària en el La PAH i la majoria de la societat nostres demandes de mínims.El Fracking: una nova amenaça Secretaria d’Acció Social Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, rra o margues) per aconseguir reunir residuals. Els fluids de fractura con- d’aquest tipus de prospeccions per gas CGT Catalunya Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de el gas i que flueixi cap a la superfície tenen substàncies perilloses i a més i petroli prové de la intensa activitat Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, per ser recollit. Per aconseguir-ho es arrosseguen metalls pesats i materials constructiva que comporta a causa Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de fan una sèrie de detonacions explo- radioactius procedents del dipòsit que de les plataformes de perforació, lesS Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant sives que provoquen petites fractu- fracturen. zones d’aparcament i maniobra per a i no ho aturem, la Generalitat Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vi- res a la roca per les quals s’injecten, Les experiències obtingudes a zo- camions, equips, instal•lacions de pro- permetrà una nova agressió cap latorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere per etapes, milers de tones d’aigua a nes on ja s’ha aplicat aquest mètode, cessament i transport de gas, així comel territori. La Generalitat ha aprovat de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, molta alta pressió, barrejada amb so- com ara els Estats Units, mostren les carreteres d’accés.prospeccions per fractura hidràulica a Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília rra i additius químics. Cada sistema que hi ha nombrosos accidents que A l’Osona, la Segarra i a diversosfinals de setembre a un bon número de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, de 6 pous o plataforma utilitza en- poden danyar el medi ambient i la indrets de Catalunya s’estan organit-de municipis. Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa tre 54.000 m3 i 174.000 m3 d’aigua salut humana. Entre un 1 i un 2 % zant actes i iniciatives per a denunciarDurant el mes de setembre una em- Maria de Corcó, Santa Maria de Mer- per cada operació de fractura i entre dels permisos de perforació violen les aquesta amenaça. Fem una crida a do-presa denominada Montero Ener- lès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Ta- 1.000m3 i 3.500 m3 de substàncies obligacions legals. Molts d’aquests nar seguiment i recolzar, en la mesuragy Corporation S.L. ha presentat vertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau. químiques que en gran part resten al accidents es deuen a una manipulació de les nostres possibilitats, aquestesuna sol•licitud a la Generalitat de subsòl on poden ocasionar perjudicis incorrecta de l’equip i a fuites de lí- iniciatives i a denunciar aquest nouCaTtalunya per fer prospeccions irreverssibles pel medi, els aqüífers i quids. Per altra banda, prop dels pous atac contra el territori.d’hidrocarburs (en concret de gas) Què és el “fracking” o la salut de les persones. de gas s’ha regis-per fractura hidràulica (“fracking”) la fractura hidràulica? trat contaminacióa dues grans zones de Catalunya, ique l’empresa peticionària ha ano- Quines repercussions d’aigües subte- La Fractura Hidràulica (o fracking) és rrànies amb metà,menat Darwin (centrada a la Segarra) una tècnica desenvolupada per multi- té en el medi que en casos ex-i Leonardo (centrada a la comarca nacionals petrolieres dels EEUU i el ambient? trems poden pro-d’Osona). Canadà per extreure hidrocarburs de vocar l’explosióEn concret els municipis afectats de la baixa rendibilitat. Consisteix en un Les principals repercussions possibles d’edificis residen-prospecció per Fracking anomenada sistema de pous de perforació a mol- són l’emissió a l’atmosfera de con- cials, així comLeonardo són (segons DOGC Núm. ta profunditat. Atès que la pissarra (i taminants, la contaminació d’aigües amb clorur de po-6221 – 27.9.2012): Avinyó, Borre- les margues) tenen una permeabilitat subterrànies a causa de els fluxos tassi, que provocadà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, molt baixa, el gas està distribuït en incontrolats de gas o fluids causats la salinització deGurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les petits porus o bombolles, no connec- per erupcions o vessaments, la fugi- l’aigua potable.Masies de Roda, les Masies de Vol- tades entre si. El que fa necessari tren- da de fluids de la fractura o fracking Un altre impac-tregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, car les capes sedimentàries (de pissa- i l’abocament incontrolat d’aigües te en el territoriDesembre de 2012 23
  25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellSet tesis per a unmoviment llibertarien el centre de la tempesta tint que la crítica fraterna i constructiva José Luis Carretero és, no només necessària, sinó profunda- ment saludable, hem d’incorporar, tam- bé, al ADN del nostre moviment l’hàbit deU na proposta d’acció i d’investigació per al moviment llibertari en aquestsconvulsos inicis del segle XXI ha la cooperació i l’aliança, de la complicitat i el contagi amb tots els quals lluiten. Per a escoltar, d’una vegada per sempre, i nod’incorporar necessàriament un diagnòs- només deixar anar filípiques, a aquestestic breu de la situació. Un diagnòstic que gents dels carrers i els centres de treballes resumeix en una sola paraula: crisi. de les quals tant parlem.Crisi d’un sistema de dominació i d’unamanera de produir sustentat sobre Quarta tesi:l’explotació i la violència. Crisi, també,dels paradigmes clàssics que se li en- Organització?frontaven, que l’empenyien a limitar-se iel feien vascular entre la repressió i la re- Sí, i només si. L’enemic està organit-forma. No oblidem aquest segon aspecte zat. Altres sectors, que volen dur-sede la crisi. l’aigua de les lluites socials al seu molíEls moviments socials (i més, els d’àmbit autoritari, estan organitzats. Renunciar aglobal) han mostrat en les últimes dèca- l’organització seria suïcida i irresponsa-des les petjades d’una gran derrota, la ble, tret que només vulguem ser eterna-de la primera onada revolucionària, que ment els simpàtics munyidors de concep-es va estendre des de 1871 fins a 1989. tes que després els altres manipulen alLes cicatrius deixades per aquesta bata- seu gust per a convertir-los en les eineslla poden observar-se fins al dia d’avui. I, del seu poder. A més, l’organització noés més, els subproductes tòxics generats és res inherentment dolent ni alienant.per l’intent de metabolitzar la resistència Tenim els elements (l’assembleisme, elper part del sistema, al veure’s victoriós, A més, això implica també que el lligam una fugida a la marginalitat que l’única quic de l’elit financera transnacional, pot federalisme…) per a construir estructu-gairebé formen part del ADN d’allò que amb les grans masses de la població, cosa que fa és reforçar les mateixes ca- constituir un bloc prou extens i fort per a res amb sentit i legitimitat democràtica.ha sobreviscut i que, ara sí, encara la amb les seves necessitats i interessos, denes que pretenen sotmetre’ns. empènyer els canvis en l’adreça d’una I podem fer-lo en cada àmbit social (elmés que probable emergència d’un nou és absolutament irrenunciable. No anem Per descomptat, això ens duu a aventu- democratització (tant política com econò- laboral, el ciutadà, l’ideològic…).cicle de lluites, francament esperança- a transformar res sols, i el més profund rar una altra afirmació: podem criticar els mica) del món. Aquesta Gran Aliança No tota organització és, necessàriament,dor. vanguardisme consisteix en imposar- aspectes més involucionistes del món del Social per a canviar seria l’expressió, avantguardista (en el mal sentit de laEl moviment llibertari no és una excepció. los a les multituds que és el que deuria treball organitzat, riure de la seva debili- sinó del 99 %, sí de la gran majoria de la paraula). Si que ho és el que part delAquests anys de derrota i marginalitat li importar-los. Això vol dir que la defensa tat actual i de les temptatives d’engegar població global. feminisme va anomenar la “tirania de lahan carregat amb múltiples llastos i han dels interessos materials immediats de una Vaga General del sindicalisme com- El nostre objectiu és incorporar a falta d’estructures”, on totes les decisionsincorporat a la seva figura nombrosos qui estan sotmesos i explotats no pot batiu; podem fer tota la fraseologia que aquesta lluita els elements suficients es prenen, en els passadissos i els bars,trets foscs que hem de buidar si volem ser abandonada i que, en el moment ens doni la gana sobre les “noves figures d’aprofundiment assembleari i socia- per una minoria de tipus que es coneixenes constitueixi en una eina sòlida i útil en del Gran Saqueig i la major ofensiva de socials” que, entretant, som incapaces litzant per a convertir-la en l’inici d’un i que no han de rendir comptes davantles mans de qui volen enderrocar l’actual l’oligarquia financera, plantar cara a les d’organitzar…sense el món del treball no gran procés de transició a un altre model ningú. I en l’assemblea es troba tot fet,estat de les coses. Per això, i al fil de dinàmiques desposeidores i generadores hi ha Revolució Social possible. global radicalment diferent. Fer caminar no pel partit aquest o aquell (al cap i acerts debats actuals, vaig a intentar des- de misèria d’un poder fora de tot control, Sense els treballadors organitzats el futu- les transformacions que engegui aquest la fi això seria identificable) sinó per unalligar alguns nusos que les dinàmiques és absolutament imprescindible. rible procés constituent no serà més que gran bloc històric cap a l’autogestió pro- “xarxa fluïda” de tipus que són semprepresents tracten d’estrènyer sobre les l’expressió de l’ambició política de les ductiva i la democràcia directa, superant els mateixos i que no deixen que ningúnostres pràctiques i propostes. restes radicalitzades de la classe mitja. els titubejos i dubtes d’altres sectors i més participi, però això sí, amb molta fra- Segona tesi: A més, Sense classe obrera no hi ha contingut fraccions de classe que pretendran de- seologia comunitària. Alguns tenim sufi-Aquí van algunes tesis per a la sevadiscussió pública i fraterna, en la recer- el nostre és un social, només canvi polític (en el millor tenir-se a mitjan camí, el que només pot cient experiència amb els entorns difusosca d’una recomposició de la insurrecció moviment de la classe dels casos, doncs és també difícil que dur a una involució. i informals per a saber del que parlem.llibertària que comença ja a anunciar-se canviï gens sense pressió en l’activitat Però, per a construir aquesta Gran Hi ha “organitzacions” democràtiques i treballadora. productiva) amanit, és possible, amb al- Aliança Social, és evident que hem de “xarxes” profundament centralistes, i vi-una mica pertot arreu: gunes assemblees cosmètiques. renunciar a tot dogmatisme i tot sectaris- ceversa. Però l’organització (democràti- Sempre, de tota la vida, el moviment lli- El futur procés constituent només té sen- me, a la passió per desacreditar i jutjar ca, seguim dient) permet fer coses cadaPrimera tesi: El nostre bertari s’ha identificat expressament amb tit, des d’una perspectiva llibertària, si sumariament als altres. Hàbits profunda- vegada més complexes i a major escalaés un moviment els interessos de la majoria social explo- incorpora clarament el component social, ment arrelats en els nostres mitjans. Par- i, a més, és l’únic salvavides davant els tada: amb el proletariat del camp i de lasocial. ciutat. Podem discutir com es constitueix, i per a això fa falta la pressió de la classe treballadora organitzada. No n’hi ha prou avui dia, aquesta classe, quins són les amb alguns elements de democràcia di-El moviment llibertari és un moviment seves autèntiques línies de fractura. Elque tracta de transformar la realitat. Així recta purament marginals en una Consti- que no podem, perquè és radicalment tució futura, si al final ens anem a quedar,de simple. Canviar el món és modificar fals i perquè les dècades passades ensels usos i les estructures de conjunt que igual que ara, amb la reforma laboral, les ensenyen que no ens duu en cap direc- ETTs i les contrates i subcontrates.sustenten la forma de vida dominant, és ció, és negar la realitat de l’explotacióa dir, el capitalisme. Això vol dir que la laboral i de l’extracció del plusvalor.nostra no és una recerca espiritual més La classe obrera existeix, encara que Tercera tesi: El(una sort de nou cristianisme a la caça estigui precaritzada i, potser, més so- moviment llibertarii captura de dejunis i penitències) sinó tmesa que mai. El miratge de l’existènciauna temptativa revolucionària. I que, per aposta per la unitat. d’una omnipresent classe mitja és el queestrany que resulti, el nostre model no està enfonsant-se avui dia. La il•lusòriaés el del sant o el de la comunitat mo- El nostre moviment, com dinàmica real i tesi, molt relacionada amb l’extensió de de classe, aposta per la unitat dels sec-ralment pura, sinó el del militant lligat als consumisme, que el treball en el capita-moviments de masses i les grans lluites tors sotmesos i explotats. Coneixedors lisme és una cosa esporàdica i no ne- de la realitat i de l’experiència de lessocials. cessari per a la supervivència. Ens hanLluites, en tot cas, revolucionàries, és a lluites pretèrites, sabem que només la retornat, forçosament, a la pura realitat: unitat del conjunt dels sectors de la po-dir, que intenten produir efectes abruptes l’alliberament “del treball” passa per lad’avanç, i no solament una lenta evolució. blació sotmesos al comandament oligàr- seva reapropiació i socialització, no per24 Desembre de 2012
  26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAmoments de reflux, les actuacions re- integral” és la radical absència d’una diferit en la forma d’educació pública ipressives, les infiltracions i les derives organització específica unitària i àmplia gratuïta o de sanitat d’accés universal.caòtiques. que pugui adoptar una perspectiva ho- Cal enfrontar-se a les reformes laborals lística des d’una posició declaradament i de pensions. Cal evitar que les gentsCinquena tesi: llibertària. Específiques existeixen, però de carn i os quedin en la indigència i la les seves tendències de “síntesis” i el seu misèria. També cal construir alternativesHibridació? lligam exclusiu amb una o altra organitza- vivencials i viables a la forma que està ció sindical han impossibilitat que puguin estructurat el món. Estendre una xarxaPer descomptat, però a veure com. Aquí complir aquesta funció. autogestionaria àmplia i diversificada iem pronuncio una mica sobre les afirma- Així que anem a les “Plataformes” co- experimentar amb formes de socialitza-cions, en un article recent, del company munes de temes diversos i, en ocasions ció i control obrer i ciutadà dels serveisde la CGT Antonio J. Carretero. Hem (no sempre, perquè hi ha molta “platafor- públics.d’intervenir, he dit clarament en altres ma” molt assembleària i sana) acabem Cal fer les dues coses al mateix temps,llocs. I fer-lo molt més allà del món labo- amb el complex d’estar treballant per a per difícil que resulti. No són antitètiquesral, no em queda el menor dubte. Hem uns altres. Volem solucionar-lo amb und’estar en els moviments socials, en ni contradictòries. Defensar el front és “sindicat integral” que ocupi el lloc de imprescindible perquè en la rereguardal’ecologisme, en els CSA, en els grans l’específica unitària que no existeix, peròcorrents culturals, musicals, poètiques… es pugui experimentar gens. Convertir clar, un sindicat té altres necessitats i al- la rereguarda en un laboratori per a lesa tot arreu. tres urgències.Formem part d’un món en ebullició, i no- noves formes de vida sense autoritat nimés anem a viure aquesta vida. El vitalis- Ha arribat ja el moment de plantejar-se la explotació és imprescindible perquè tin- Setena tesi: Audàcia, tremendament perillós, per descomptat, construcció d’una organització específica però prenyat de totes les possibilitats.me i la passió han d’empènyer-nos a fer llibertària, que des de plantejaments uni- gui sentit enfrontar els perills del front. És més audàcia. Un moviment llibertari que pugni pertot el que puguem, a desenvolupar totes l’altra via de pressió de la classe treballa- taris i no dogmàtics afavoreixi l’extensió constituir-se en una eina útil en mansles nostres capacitats i a immiscuir-nos dora: l’organització obrera en reivindica- El món està en efervescència. En èpoques de la influència social de les nostres pers- dels explotats i oprimits, en un instrumenten totes les lluites. És, a més, una cosa ció constant i els experiments de cons- de crisis el vell encara no ha mort del tot d’alliberament i transformació de la reali- pectives en el conjunt dels movimentsnecessària des del punt de vista estratè- trucció de la nova societat, tensionant però ja és massa feble per a irradiar el seu tat, no pot mantenir-se al marge dels grans populars, sota pena de seguir prevalentgic i tàctic. El que no em queda tan clar l’estructura productiva. poder sobre el tot social, el nou encara no moviments de les plaques tectòniques del la fractura i tendències cada vegada mésés que això hagi de fer-lo necessària- La confluència d’ambdós àmbits cons- ha nascut, però ja apunta la seva naturale- nostre món. La societat es transformarà cainites en els nostres àmbits.ment el sindicat, independentment de les trueix la possibilitat de l’emergència sa volcànica darrere dels bastidors. És el radicalment en els pròxims decennis. Enseves forces o de la quantitat d’energies d’una realitat transformada i, al temps, moment en el qual els moviments socials, les nostres mans està intentar influir en laque pugui canalitzar en aquesta direcció. Sisena tesi: Construir en conflicte amb el vell món. Aquest és que en altre temps no haguessin tingut direcció d’aquestes transformacions. NingúSi sobren capacitats, per què no?, però i defensar. el comunisme (llibertari, per descomptat) cap opció de deixar la seva petjada en el ha dit que fos fàcil. Però la passió i l’audàciatambé pot bloquejar altres treballs ne- com moviment real que aboleix l’actual conjunt social, poden produir bifurcacions són imprescindibles.Aquestes són les nos-cessaris. Cal estar en els moviments socials que estat de les coses. Conflicte i construc- decisives en sistemes sotmesos a una tres tesis. Necessitem sotmetre-les al tribu-Crec que el que batega, en el fons, da- enfronten la gran ofensiva dels poders ció. Confrontació i creativitat social. La tempestat caòtica de fluxos i pressions. nal de la crítica fraterna i a la prova exigentrrere d’aquesta proposta del “sindicat financers. Cal defensar el salari social nostra “destrucció creativa”. És el moment d’empènyer. Un moment de la praxi. Necessitem trobar-nos.Ramon Barnils, lliure i llibertari gin tònics i bones maneres mai llepes; periodistes crítics i catalanistes per ano- l’anarquisme també es paga. Poc més la realitat política representativa del seu Jordi Martí també va fer ràdio amb el programa “El menar la seva organització (http://www. d’un any durà aquella “Soli” que es po- moment, coneixedor de la cultura catala- mínim esforç “ i aportà opinions sempre grupbarnils.cat/) dia llegir no com una relíquia sinó com na i universal fins a l’extenuació (sobretot crítiques amb el poder però també amb a premsa combativa, critica i, sobretot, la literària), independentista, espera en-E l 1940 naixia a Sabadell Ramon Barnils, un periodista català, àcrata,independentista i del Barça, qualificatius els que no el tenien però en reproduïen els tics a la tertúlia radiofònica “Postres L’home revoltat contra tots els lliure. Perquè d’això es tractava. Barnils construïa la llibertat a partir de la cultura, cara ara una explicació a la gent que el pugui llegir i una relectura per entendre la de músic”. un clàssic anarquista de sempre, però potència de les paraules quan una darre-que es poden intercanviar per definir-lo A nivell de premsa escrita, són també dogmes alhora no estava sotmès ni s’hi volia, a re l’altra se’n foten de qui mana i de qui liperò dels quals (acompanyats d’altres no reconeguts i celebrats els seus articles cap dogma i menys al dogma anarquista. llepa les petjades.menys importants) no en podem deixar a “Solidaridad Obrera”, “Ajoblanco”, Al pròleg de Joan de Sagarra a la selec- Es distancià del món llibertari organitzatde banda cap a l’hora d’explicar-nos la “L’Hora”, “Tele/Exprés”, “El Correo Ca- ció d’articles de Ramon Barnils publica- però mai deixà d’exercir del que era: una * Text de Jordi Martí, activista so-persona i el personatge. Fins al 14 de talán”, “El Món”, “El Be Negre”, l’”Avui”, da per l’editorial La Magrana, el fill de persona lliure que volia lliures tots els cial, periodista, escriptor i treba-març del 2001, quan morí a Reus, Bar- “El Temps”, el setmanari “Presència” i, més son pare Josep Maria diu que el metge altres, totes les altres... Crític, alegre, llador de l’ensenyament, publicatnils va deixar clar, per activa i per pas- recentment, “La Vanguardia” i “El Mundo”. que atenia Barnils a l’àrea d’oncologia antiautoritari, situat en el seu temps i en a l’Agenda Llibertària 2013.siva, que es pot ser al mig del sistema i Una gran part d’aquests articles es poden de l’Hospital Universitari Sant Joan deno embrutar-se de merda, es pot donar llegir a http://www.contrastant.net/barnils. Reus li va dir que el coneixia. Barnils vala mà als amos i fins i tot anar-hi a sopar,o riure’s d’ells, i no empeltar-se de cap htm i alguns van ser recollits en el llibre “Ramon Barnils. Articles” d’Edicions La pensar que devia ser de sentir-lo per la ràdio, però l’home li va dir que no, que ell Contraanuncisdels seus tics ni en l’àmbit econòmic ni Magrana. Alhora va ser autor i coordinador també era a Montjuïc el dia que havienen l’àmbit del poder. (Continua) d’obres col·lectives com “La torna de la enterrat Puig Antich. D’aquella jornadaRamon Barnils va ser periodista en di- torna” (1984), sobre l’assassinat de Puig en sortiria el llibre “La torna de la torna”,versos formats i en multitud d’empreses Antich, i “Història crítica del Barça” (1999). escrit per un grup d’alumnes de Barnilsi capçaleres. En ràdio és encara mític el Barnils també va exercir la docència als quals només va exigir que tot el queseu program (amb Quim Monzó i Jor- universitària i el mestratge a la UAB de escriguessin fos veritat, costés el quedi Vendrell) “El lloro, el moro i el mico i 1976 a 1985 com a professor de redacció costés, i que alhora fos escrit lliurement,un senyor de Puerto Rico” un magazine periodística i va impulsar el primer servei no per agradar ningú.nocturn amb entrevistes a destacats po- de notícies en català a l’Agència Efe. El El dia que van assassinar Puig Antich totlítics i sempre ple d’ironia, mordacitat, seu nom va ser triar per un col·lectiu de eren possibilitats i Ramon Barnils, quan en va tenir una, va passar a dirigir ”Solidaridad Obrera”, la “Soli”, aquell pamflet que havia estat un dels grans diaris dels Països Catalans i alhora el més gran diari anarcosindicalista fet mai a Barcelona. S’hi va trobar el vell món que ell volia com- batre amb totes les lletres. Els amos de la ideologia anarquista no podien enten- dre que en una publicació anarquista s’hi fes periodis- me, és a dir es parlés de tot, amb totes les dades i sen- se lloar a cada una de les línies, columnes i paràgrafs l’”Organització”. Barnils era crític, però so- bretot crític amb els seus perquè no podia ser que reproduïssin tots i cada un dels defectes autorita- ris dels “altres”. I això dinsDesembre de 2012 25
  27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA PAPER PINTAT El govern del PP no retalla al clergat sinoElsubconscient que guanya influènciade l’àvia Alba Cañellas Canadell El finançament públic de l’Església Catòlica s’enfila fins als 11.000F reqüentava els ateneus popu- lars i se sentia amant de les fes-tes. Des de ben petit, va construir- milions d’euros anualsse un univers colrat d’espectaclesde titelles, nits de sant Joan i ci- Marc Rudenemes de barri. La reivindicacióde l’aleshores anomenada “baixacultura” era l’objectiu de la sevaactivitat artística. Estem parlantd’aquell poeta de Sant Gervasique deia que per ell, la vida, era 1 1.000 milions d’euros de diner públic aniran a parar aquest any a les mans de l’Església Catòlica. Segons el còmputuna bengala: estem parlant de que ha presentat la plataforma AliançaJoan Brossa. per una Europa Laica, les diferents ad-Hagués estat difícil expressar mi- ministracions de l’Estat Espanyol sufra-llor aquest entreteixit d’elements garan les activitats de la institució cleri-de cultura popular que ens confor- cal amb una xifra que triplica la partidamen tal com som que com ho féu pressupostària destinada a educació iell. Així, les faules, les rondalles, cultura i supera l’import de l’últim paquetels animals mitològics, Brossa els de retallades aprovat per l’executiu deanomenava el subconscient de Mariano Rajoy.l’àvia. Tots aquests elements for- La jerarquia eclesiàstica guanya influèn-men, segons ell, la identitat subja- cia política de la mà del Partit Popular,cent dels pobles. És per això que que modificarà la llei de l’avortament i esel poeta treballava amb els mate- planteja revisar el paper de la doctrinarials que li proporcionava el seu religiosa a l’escola pública. Mentrestant,marc cultural de referència: els el clergat continua predicant l’homofòbiaPaïsos Catalans. Tanmateix, sen- des del púlpit, així com es succeeixentint-se català, Brossa va ser sem- els escàndols relacionats amb els abu-pre crític amb la presa de posició sos a menors per part de sacerdots i la–o la manca de presa de posició- involucració directa de l’església en elsde la majoria dels intel•lectuals episodis més macabres de la dictaduracatalans. Afirmava l’any 1971 franquista. Joseph Ratzinger torna aque “mentre la burgesia d’alguns amenaçar amb el foc etern a una societatpaïsos ha estat portaveu de la cada cop més secularitzada, on el seucultura, la nostra només practica missatge perd adeptes a una velocitatl’autocontemplació”. I és que Joan vertiginosa.Brossa pensava que calia anar Cal recordar que la institució està exemp- pel seu finançament. 33 anys després, gèneres i la submissió de les nenes unaa l’arrel de la societat i crear unapoesia catalana que representés Finances privilegiades ta per llei del pagament de diverses aquesta clàusula queda en paper mullat, indumendària i conducta patriarcals. taxes, entre les quals destaca l’Impost de alhora que es qüestiona la constituciona- Les declaracions que han despertat méstotes les capes socials i no esti- Prop de l’1% del PIB estatal es destinarà Béns Immobles (IBI). Un patrimoni con- litat del propi document, de difícil encaix disputes, però, han estat les del minis-gués només formada per un nom- aquest any, a través de subvencions di- format per 110.000 propietats i 150.000 en un estat oficialment no confessional. tre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón,bre selecte de persones. I, al ma- rectes i privilegis fiscals, al manteniment hectàrees de terreny agrícola queda així El Moviment Laic i Progressista afirma que ha anunciat una reforma de la Lleiteix temps, pugnava per combinar de la casta sacerdotal. Els concerts amb lliure de càrrega impositiva. La promesa que “ningú pot ser obligat a finançar el d’Interrupció de l’Embaràs per tal de res-aquesta tradició popular amb una escoles religioses suposaran una despe- del “paradís celestial” es transforma a culte de cap confessió”, per la qual cosa tringir l’accés a l’avortament. Gallardónlínia avantguardista en què l’artista sa de 3900 milions, a la vegada que 500 terra en un paradís fiscal que suposa la demana “la derogació del concordat i els matitza que, amb la nova legislació -queho donés tot. És segurament per milions més es destinaran a contractar pèrdua anual de 2500 milions en tributs acords amb la Santa Seu”. tramitarà a la tardor- “cap dona anirà aaquest posicionament que Brossa capellans per a donar classes de religió “perdonats”. la presó”, i enfatitzava el mes passat quemai va tenir el reconeixement per als centres educatius de titularitat públi- Gràcies als acords econòmics signats Simpaties polítiques prenia mesures per prevenir “la violènciapart de les institucions que van te-nir altres poetes, tant abans com ca. La coneguda “casella” de la declara- entre l’Estat i el Vaticà el 1979, la funció de gènere estructural contra la dona peldesprés del franquisme. ció de renda, que l’any passat va marcar pública manté en nòmina la presència El retorn del PP a la Moncloa va ser re- fet d’estar embarassada” i “augmentar laBrossa buscava la quotidianitat, un 35% de la ciutadania, assignarà 248 clerical a presons, hospitals i exèrcit, but amb gran il•lusió des dels altars. La protecció del dret per excel•lència de lavolia posar el cinema i la màgia a milions directes a la Conferència Episco- amb un cost de 25 milions d’euros l’any. Conferència Episcopal, que va demanar dona, el de la maternitat”. El 19 d’abril,la mateixa alçada que l’escultura o pal, mentre que dels impostos d’aquelles Els pactes de 1979, revisió del concor- de manera “indirecta” el vot a la formació la secretària d’Igualtat de la Xunta del’òpera, volia trencar amb la línia persones contribuents que escullin la dat franquista, signat el 1953 i ratificat conservadora, va oferir “suport espiritual” Galícia va comunicar que els fetus seranque històricament havia separat la opció “altres finalitats socials”, una ter- el 1976 per Joan Carles de Borbó, esti- -en paraules del seu president, Rouco comptabilitzats com a membres de lacultura literària i artística de la del cera part també acabarà a les arques pulen però que l’església es compromet Varela- al govern de Rajoy. Tots els nous unitat familiar a l’hora de rebre ajudes apoble, perquè sabia que el poble d’organitzacions caritatives vinculades a a conseguir per sí mateixa, de manera ministres van jurar el càrrec davant un l’habitatge. Una altra polèmica va envol-som la majoria. Una de les obres l’Església Catòlica. progressiva, els recursos necessaris crucifix i amb la mà sobre la Bíblia. El tar el ministeri de Medi Ambient, al càrrecque de manera més punyent de- mes de febrer, el titular d’Educació i Cul- de Miguel Arias Cañete, per promocionarmostren aquesta voluntat seva és tura José Ignacio Wert va anunciar la su- un llibre titulat La vegetación en la Biblia.el poema visual “Faune”. Emmar- pressió de l’assignatura d’educació per a No són els populars els únics suportscat enmig d’una A i una Z de co- la ciutadania, que segons ell “adoctrinava polítics dels quals disposa el clergat alor negre, es dibuixa la figura roja la canalla en el socialisme”. La reintro- l’Estat. Felip Puig ha reintroduït la missad’un faune. Les dues lletres, prin- ducció de la religió com a matèria obliga- al cerimonial del dia de les Esquadrescipi i fi, ens remeten a la simbo- tòria a l’escola pública es veu plausible. -festa institucional dels Mossos-, que ha-logia que l’alfa i l’omega tenen en En paraules del cardenal Lluís Martínez via sigut eliminada durant els governs della majoria de pintures medievals, Sistachs, les criatures que no estudien PSC. La laïcitat de Zapatero, tanmateix,flanquejant imatges religioses i re- religió “pateixen un analfabetisme” que tampoc li va privar d’augmentar, el 2006,presentant, així, la saviesa de Déu fa que “es sentin atretes per les sectes i la designació pressupostària a l’esglésiai la seva potencialitat de controlar els fonamentalismes”. d’un 0,5 a un 0,7% del PIB. A la vegada,i determinar on tot comença i tot Europa Laica, en canvi, considera que la visita de Joseph Ratzinger a Madridacaba. Però a l’obra de Brossa, la doctrina religiosa rebaixa les hores -amb una despesa pública de més deallò que tot ho sap i que domina la d’educació curricular en una mitjana del 60 milions d’euros-, va trobar-li un ad-consciència, el cicle de la vida i de 10% del temps lectiu, cosa que significa, versari amb la missió de “reevangelitzarl’art és la cultura popular, el nos- entre primària i secundària, la pèrdua Espanya” i frenar “l’agressiu laïcisme” deltre passat, la història, allò que no d’un curs sencer. Pel que fa a les esco- govern. Hi va haver llavors detencions ipodem defugir perquè conforma les sota gestió religiosa, la Lliga per la càrregues policials contra les marxes dela nostra identitat i ens fa tal com Laïcitat en denuncia la segregació per protesta convocades per Europa Laicasom: el subconscient de l’àvia. i l’Asociación Madrileña de Ateos y Li-26 Desembre de 2012
  28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAbrepensadores, grups que també van ment del clergue i no van accedir a con- Infàncies robades dofília en el fet de que “com tenim de tot,ser privats de manifestar-se el 5 d’abril, testar les preguntes del grup d’Izquiera busquem plaers nous”. En una línia sem- SALUT I ANARQUISMESquan els catòlics celebren “dijous sant”. Plural al Congrés. El bisbe Reig Pla, El paper de l’Església Catòlica durant blant, al futlletí setmanal Alfa y Omega, dirigit per Rouco Varela, hi apareixia al FeixismeLa Confradía de la Virgen de las Angus- conegut per editar l’any passat una guia la dictadura franquista és prou cone-tias de Ciudad Real, però, sí que va po- de “consells per curar la homosexualitat”, gut. Més enllà de les atrocitats que van 2009 l’afirmació de que “quan es disso-der sortir al carrer, lluint un emblema de va aparèixer el 2009 celebrant una mis- cia el sexe de la procreació i es desvin- postmodern protagonitzar monges i capellans a lesla División Azul on s’aprecien la creu de sa pels “caiguts” del bàndol franquista a presons de dones i els reformatoris de la cula del matrimoni, deixa de tenir sentit laferro i el logotip de Falange superposats Paracuellos del Jarama, flanquejat per postguerra, el drama dels “nens perduts” consideració de la violació com a delictea la bandera d’Espanya i un crucifix. una bandera espanyola preconstitucional es remonta a dates molt més recents. penal”. (amb el “pollastre”). També va concedir-li Fins al 1981, a la Clínica de San Ramón Bernat MuniesaHomofòbia endèmica al sacerdot José Martín de la Peña, con- (Madrid) la monja María Gómez Valbue- Catalunya no serà demnat per violar centenars de vegades na dirigia una xarxa de compra-venda catòlica A“Aquellas personas hoy llevadas por una nena des dels 4 anys fins als 13, un de nadons. Les religioses acollien dones ls voltants de l’anomenattantas ideologías que acaban por no pis per estar-se durant els permisos que embarassades amb pocs recursos, i a Catalunya és la comunitat més laica de Maig francés de 1968, el fi-orientar bien la sexualidad humana pien- li permetia el tercer grau penitenciari. l’hora del part els hi mostraven un nadó l’Estat. Al 2009, el 74% dels matrimonis lòsof/sociòleg alemany Herbertsan ya des de niño que tienen atracción Declaracions com les Reig Pla, no obs- mort que guardaven a una càmera fri- s’hi van celebrar per ritus civil, mentre Marcuse exiliat als USA, d’on vapor las personas de su mismo sexo, y a tant, són freqüents en l’àmbit clerical. gorífica, mentre que el seu fill o filla era que a zones com Castella, Múrcia o An- ser expulsat pel governador deveces para comprobarlo se corrompen y L’arquebisbe de Tarragona i membre de venut a famílies riques. El cardenal Lluís dalusia les núpcies civils van ser menys California Ronald Reagan acusatse prostituyen, o van a clubs de hombres l’Opus Dei, Jaume Pujol, va afirmar el Martínez Sistach va demanar que es jut- de la meitat del total. Tot i que, al mateix d’inspirar les revoltes estudian-nocturnos: os aseguro que encuentran el gener que “el comportament dels gais géssin “amb criteris d’aquell temps” els any, només un 29% de la ciutadania ca- tils de Berkeley contra els podersinfierno”. Amb aquestes paraules es refe- no és apropiat per ells ni per la societat”. robatoris de bebès. talana es declarava no religiosa, aquesta polítics i financers, va explicitarria a l’homosexualitat el bisbe d’Alcalá de El mateix Joseph Ratzinger creu que els D’altra banda, els abusos sexuals a me- que el Sistema capitalista (o libe- taxa era tan sols del 2% al 1970, i creix matrimonis homosexuals són “una ame- nors són un fenòmen tristament habitual ral) convertia al ciutadà en l’homeHenares, Juan Antonio Reig Pla, en una ràpidament entre les generacions més naça pel futur de la humanitat”. Papa entre els clergues. Es calcula que als unidimensional, l’individu pla, fàcilhomilia retransmesa en directe per La joves. Un 75% dels nois i un 67% de les des de 2005, Ratzinger va “reintroduir” de manipular per aquells poders2, el 6 d’abril. La prèdica constituia una Estats Units hi ha més de 100.000 víc- noies d’entre 15 i 24 anys es declaren no i els seus instruments: els massprovocació a la discriminació i a l’odi tipi- l’infern al missatge catòlic, “abolit” pel times, i a Bèlgica 13 persones s’han suï- religosos o ateus, i el 87% no assisteixen media (premsa, ràdio, TVs). Elficada com a delicte segons l’Art. 50 del seu predecessor, Karol Wojtyla. El sum- cidat traumatitzades per les agressions mai a missa. Jordi Serrano, rector de la complementaria el sociòleg i activis-Codi Penal, com va denunciar a la Fis- me sacerdot, format com a prefecte de la que van sofrir de criatures. El 2010, The Universitat Progressista d’Estiu, va pu- ta anarquista francés Guy Debordcalia de Madrid la Federació Estatal de Congregació de la Doctrina de la Fe -an- New York Times va destapar el cas de la blicar el 2009 un llibre titulat Catalunya amb la seva teoria de la societat deLesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals tiga Santa Inquisició- i enemic afèrrim de violació de centenars d’orfes a Irlanda. ha deixat de ser catòlica? on assegura l’espectacle, fomentada pel poder(LEGBT). la Teologia de l’Alliberament, va escriure El papa Ratzinger ha reconegut el pro- que, en 20 anys, els catòlics a Catalun- domesticar als ciutadans.PP i CiU van bloquejar la resolució de a l’arquebisbe de Washington afirmant blema, tot i que ell mateix va encobrir ya seran “una exigua minoria”, i que “el Els governants de l’Imperi Romàcondemna plantejada pel consell de que “pot haver-hi una legítima diversitat un sacerdot nord-americà que va violar poder del que encara disposa l’església ja ho practicaven: a la plebe hi haRTVE, així com els populars també van d’opinió entre catòlics pel que fa a anar a a 200 menors amb discapacitat auditiva. catalana vé més del passat o de privilegis que donar-li “panem et circenses”. Atombar la moció presentada per IU a la guerra i aplicar la pena de mort, però Més “comprensiu” es mostra l’arquebisbe com el concordat que de la realitat socio- aquesta plebe, que ha estat i és en-l’ajuntament d’Alcalá demanant el cessa- no respecte a l’eutanàsia i l’avortament”. Celso Morga, que veu la causa de la pe- lògica”. cara la que sosté el Sistema explo- tador i alienant, Marx li deia la mas- sa, i Nietzsche la xusma. No hanLlei d’Amnistia: com apuntalar els pilars d’una variat massa les situacions: avui, per exemple, tenim futbol pràcticament cada dia, i control solapat dels massdictadura media: ometre notícies, per exemple sobre Islàndia i l’empresonament de banquers i polítics.El consens de la Transició va imposar l’oblit de les represalies polítiques El futbol és sens dubte l’opi del poble, del poble que es deixa dro- gar pel poder. Sota la aparença i no la d’innocència. Els milers de consells per contra Maurici Basterra democràtica (una dictadura del de guerra que durant el Franquisme es van “preferir liberalisme), funciona un feixisme van desenvolupar eren tot un component amnistiar” postmodern, sense camises ma- il•legítim on el reu estava sentenciat per els crims del rrons hitlerianes ni camises negresE l passat 15 d’octubre es van com- plir 35 anys de l’aprovació de la Lleid’Amnistia, que va deixar sense jutjar els endavant. I no per crims sinó per qües- tions ideològiques. Un modus operandi que no va variar el franquisme en els seus Franquisme enfront dels seus propis mussolinianes ni camisses blaves franquistes. A l’oligaquia governant sota, re-crims polítics del Franquisme. gairebé 40 anys d’existència. A pesar del militants. peteixo, l’aparença democràtica,“El pressupost ètico-polític de la demo- sorgiment del TOP (Tribunal d’Ordre Pú- La jugada no li basta amb un domini sobre elscràcia, d’aquella democràcia a la qual blic) on es va seguir jutjant les idees, el va quedar so- mass media, falsificadors de lesaspirem, que per ser autèntica no mira que el Franquisme considerava com un lament aquí. realitats i imperi de la ideologia do-cap a enrere, sinó que, ferventment, atemptat contra el règim passava per tri- Aquesta llei va minant. Per exemple, l’anomenatvol superar i transcendir les divisions bunal militar. Fins i tot aquest TOP, que ser aprovada, intel•lectual crític, sorgit amb Emi-que ens van separar i van enfrontar en havia tingut com antecedent el Tribunal com hem dit le Zola a finals del segle XIX, hael passat.” Amb aquesta frase definia la Especial per a la Repressió de la Maso- anteriorment, desaparegut i ha estat silenciatLlei d’Amnistia Rafael Arias Salgado, por- nería i el Comunisme, es va convertir amb per una Corts en l’ostracisme. Ha estat substituittaveu del govern de UCD d’Adolfo Suarez. la mort de Franc en l’actual Audiència Na- sorgides de per l’“intel.lectual“ reproductor delsLa Llei d’Amnistia va ser aprovada el 15 cional. les eleccions valors del Sistema. Fou Pier Paolod’octubre de 1977 per les primeres corts La Llei d’Amnistia exonerava als criminals de juny de Pasolini qui fa molts anys va dir quedemocràtiques després de la mort de que durant el Franquisme havien actuat 1977. Elec- si l’intel•lectual no és crític, alesho-Franco. de tal forma. Però per aquesta Llei també cions que res és el bufó dels seus amos.Però darrere d’aquesta Llei i d’aquestes es cobria en un mantell d’oblit a les vícti- estaven lluny Per altra banda, cal dir que existeixparaules d’Arias Salgado, s’amaga tot un mes. No anaven a poder ser reparades. de ser lliures. el ciutadà rebel contra el Sistema, Aquells que entre 1936 i 1977 havia estat No totes les però aquests ciutadans es trobencomponent que marcarà l’esdevenir del aïllats i dispersos i naturalment nonou règim, que ve de la il•legitimitat de assassinats per qüestions polítiques ana- candidatures són mai convocats pels poders, elsl’anterior i no d’una ruptura amb ell. La Llei ven a quedar condemnats a l’ostracisme. polítiques van quals tenen la seva clientela i elsd’Amnistia exonerava de tots els crims co- Des dels milers de militants antifeixistes poder presen- seus proselits i els poders massiusmesos a Espanya amb anterioritat al 15 de de primera hora, fins a Salvador El Puig tar-se. Totes de convocatòries mitjançant elsdesembre de 1936 i fins al 15 de juny de Antich, els cinc afusellats al setembre les opcions mass media monopolitzats.1977. Tots els crims comesos en aquest de 1975, els morts a Vitòria al gener de crítiques amb El poder, que el meu amic poe-temps quedaven amnistiats i els presos 1976 o, fins i tot, els advocats laboralistes el procés iniciat no van ser legalitzades. Ni tadura. Tal com el dictador havia dit “tot ta i anarca Jesús Lizano defineixpolítics quedaven en llibertat. No tots, per- d’Atocha de gener de 1977. republicans ni extrema esquerra van tenir quedava lligat i ben lligat”. com la PANCRACIA, oposat a laquè aquells que no van acceptar el model Una Llei que, com no podia ser d’altra ma- lloc en aquestes eleccions. El parlament Quan molts anys després aquests pactes ACRÀCIA, es nodreix d’aquellsvan seguir en la presó, al tipificar la llei que nera, va ser alegrement rebuda pels fran- el van compondre opcions polítiques, des de silenci havien caducat, les oligarquies que sempre li diuen que SÍ a tot.tots els actes comesos amb anterioritat al quistes. Tenint en compte que tot el procés de l’esquerra moderada fins als naciona- polítiques que segueixen en el Govern Aquest SÍ massiu nodreix al Sis-15 d’octubre de 1977 que fossin constitu- de Transició va ser dirigit per aquestes listes i els sectors franquistes, passant s’emparen en la Llei d’Amnistia de 1977 tema, però de tant en tant apareixtius de delictes lesius no serien amnistiats. elits provinents del Franquisme, era evi- pels comunistes, que anaven a aprovar per a no jutjar els crims del Franquisme. un rebel que diu NO. Spartacus,Era un paràgraf dirigit bàsicament contra dent que anaven a legislar en aquesta aquesta llei de punt i final. Igualment, Fins i tot el tan controvertit auto de Gar- ha passat a la història com el granels integrants d’ETA-Militar. línia. Però aquesta Llei va comptar amb sense ser constituents, van començar a zón era bloquejat pel propi jutge en virtut negador. Aquest esclau és va ai-No obstant això, l’exonerar qualsevol crim la inestimable col•laboració d’un sector redactar una constitució que afermava d’aquesta llei i de la seva pròpia inhibició xecar davant el poder de l’Imperientre 1936 i 1977 era el gran triomf del de l’esquerra que va rebre amb algaravia les estructures heretades del Franquisme per a jutjar el Franquisme. Han passat ja Romà i va dir NO. Aleshores milersFranquisme perquè no fos jutjat per crims i entusiasme un procés que sepultava la (el Cap d’Estat, la verticalitat política i sin- 35 anys. I d’aquelles pols aquests llots. d’esclaus/ves el van seguir en lacontra la Humanitat. Tots els suposats seva pròpia història. Poc li va importar al dical, les estructures judicials, etc.). Cap lluita contra el poder de l’Imperi,crims que havia comès el bàndol perdedor PSOE i al PCE la combativitat de la sang funcionari franquista, fos del cos que fos, * Maurici Basterra és el pseu- amb una rebel•lió massiva i allibe-en la Guerra havien estat jutjats pel fran- vessada per milers i milers dels seus mi- va ser depurat. Per contra van continuar dònim d’un historiador madrileny. radora, finalment derrotada per laquisme sota una legislació arbitrària que litants afusellats, empresonats i exiliats en els seus llocs. El mateix que l’Exèrcit Article publicat al núm. 183 de la traició d’uns comerciants fenicis icontemplava la presumpció de culpabilitat durant els llargs anys de la dictadura. Molt o la col•laboració eclesiàstica amb la dic- revista Diagonal. l’envestida dels exèrcits imperials, just al sur de la bota d’Itàlia.Desembre de 2012 27
  29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR4) Sanitat Autogestionada:L’obra social, de la infànciaa la vellesa entrin a formar part dels governs locals, que, con su sangre, conquistó el proleta- ran y, levantando los puños, con la risa en El nou centre aspirava a ser una cosa molt Ferran Aisa aquest centre passarà a dependre a la riado. Y mejorarán mucho más todavía. los labios y el corazón en los ojos, gritan: més humana. La residència d’ancians fou Generalitat on en de moment continuarà Estamos en los primeros momentos de ¡Salud, camaradas!”. batejada amb el nom d’Anselmo Lorenzo, la tasca d’assistència social però, més esta era revolucionaria y cavando aún los Els Comitès Revolucionaris de Barriada el popular “abuelo” de l’anarquisme ibèric.L a revolució no solament va tractar de solucionar els problemes de sub-sistència i sanitat de la població en ge- endavant, en el seu lloc, es crearà el Co- rreccional de Dones. El centre penitenciari de Les Corts, durant els primers anys del cimientos de este edificio social. Ahora la Nueva Escuela Unificada cuidarà de la enseñanza de estos pequeños y se també van facilitar una torre enjardinada de La Bonanova perquè l’agrupació confe- deral “Los de Ayer y los de Hoy”, formada Segons la propaganda de l’Agrupació es tractava d’una residència modèlica, on els ancians rebien tota mena d’atencions, desneral, sinó que va posar un gran interès franquisme, serà la “Prisión Provincial Fe- sentirán hombres fuertes sin prejuicios. per vells militants de la CNT, poguessin de mèdiques fins a higièniques, sensea promoure el benestar social als éssers menina”, actualment en el seus terrenys Y sabrán querer, porque viven el amor y crear la primera residència pels obrers oblidar les de tipus cultural, doncs el cen-més febles com són els infants i els vells. s’aixeca el Corte Inglés Diagonal. no la hurañería de las mujeres con hábito ancians establerta a Barcelona. No es tre disposava de biblioteca, elenc teatral iEl Comitè Revolucionari de les Corts va El Comitè de Barriada les Corts també va y teja. Vamos recorriendo los pabellones tractava d’un asil de caritat regentat per sala de conferències. Solidaridad Obreraocupar el juliol del 1936 l’antic Asil de Bon ocupar el juliol del 1936 la Casa de la Ma- y dependencias. Dormitorios de altos te- monges, doncs, d’aquests centres n’hi ha- (6-9-1936), deia: “La vejez ha de ser rei-Consell edifici del s. XVIII construït en el ternitat per posant-lo sota el control dels chos, camas limpias y grandes ventana- via hagut forces, entre els quals cal citar vindicada. Los ancianos han de sentir elterreny d’una antiga masia medieval en comitès sanitaris de la FAI. El reporter J. les. Cuartos de aseo, individuales. Aulas la Casa de la Caritat o la Casa de la Mi- afecto del hogar”.el camí de les Corts a Sarrià, aixecat per Balanyà comenta per Solidaridad Obrera con aire y luz, y, de repente, la visión del sericòrdia, totes dues de Barcelona, sinó La justícia social era la principal aspiracióla família Duran, posant-lo a disposició (9-9-1936), una visita realitzada a la Casa: PABELLÓN HELIOS, de niños protuber- un centre que acollia gent gran necessi- de l’ordre revolucionari, és a dir, volia po-de la CNT-FAI, que establirà un centre “Han mejorado mucho los novecientos culosos; su galería bañaada por los rayos tada provinent del món del treball. Un dels sar a l’abast de la majoria de la població eld’assistència social i un hospital de sang. chiquillos que se cobijan en estos cinco del sol muestra la hilera de camas de principals promotors fou el poeta i militant confort humà: sanitat, assistència, culturaL’octubre del 1936, quan els anarquistes pabellones. Respiran el aire de libertad aquellos niños que, al vernos, se incorpo- anarquista Juan Usón “Juanonus”. i benestar social.Habitatge: dret social o mercaderia? Una conseqüència n’és que es va afa- joventut— no poden independitzar-se d’habitatges públics per cedir-los en ca- per acabar, aplicació estricta del reconei- Jordi F. Fernández Figueras vorir amb diners públics la construcció per la conjunció de salaris miserables i sos d’emergència; proposició d’incentius xement del dret a l’habitatge mitjançant d’habitatges per a la venda en detriment preus de venda o lloguer inassequibles. als propietaris d’habitatges buits per a la creació d’estructures administratives de la d’habitatges de lloguer. A més, l’any ¿Quines polítiques d’habitatge ens què els lloguin i creació d’habitatges amb competències específiques i proto-E l dret a l’habitatge és un dret social inclòs en nombrosos tractats interna-cionals i en les legislacions dels estats 1985 la dificultat d’assolir un habitatge s’agreujava amb un decret promulgat pel podrien ajudar a sortir d’aquest cul-de- sac? Evidentment, un ventall ampli de socials en règim de cessió d’ús de l’administració pública als residents; i, cols àgils i concrets que permetin exigir la seva aplicació per via judicial. ministre socialista Boyer que eliminava la mesures queeuropeus, però de fet aquestes eviten fer protecció als llogaters. contemplésreferències concretes a aquest compro- Vint anys després, el govern de Zapa- les necessitatsmís adquirit i ni especifiquen si una per- tero va proclamar uns canvis que feien dels diferentssona pot invocar el seu dret a un habitat- concebre esperances: la creació d’un tipus d’afectats:ge en cas de no poder obtenir-ne un amb Ministeri de l’Habitatge i l’anunci de la creació de pi-els seus propis mitjans ni, encara menys, voluntat de fomentar el lloguer. Aquests sos tutelatsexpliquen com podrien fer-ho. bons desitjos no van acabar donant cap per a personesEn el nostre rudimentari i minvant Estat fruit apreciable i la crisi econòmica ha sense sostre idel Benestar, l’administració no ha consi- obstaculitzat encara més que abans la d’ajuts públicsderat mai el dret a gaudir d’un habitatge possibilitat d’assolir un habitatge digne. per a personesdigne des del punt de vista dels drets Els problemes derivats d’una manca de que no puguinsocials, sinó que sempre ha considerat programació o d’una planificació erràti- afrontar les des-més important el mercat immobiliari que ca en la tasca de fer efectiu el dret a un peses inicialsla ciutadania. habitatge digne tenen bona part de la d’un lloguer;Els darrers anys, el problema de l’accés població entre l’espasa i la paret. Potser intervenció dea l’habitatge va empitjorar a causa del el tant per cent de persones sense sos- l’administracióprotagonisme de la construcció en el des- tre —que viuen al carrer— o sense llar pública perenvolupament econòmic de l’Estat. La —que viuen en albergs— no és encara evitar els des-política d’habitatge es va basar en bona gaire significatiu, però cada vegada n’hi nonamentspart en la concessió d’ajuts a promotors ha més que pateixen inseguretat en el mitjançant as-i compradors, cosa molt convenient per seu lloc d’allotjament —per l’amenaça sessoramentals promotors que van fer bons negocis de desnonament, perquè viuen en ha- jurídic i gestionsa redós dels diners públics, però que no bitatges saturats o sense condicions de conciliació,va ajudar precisament els compradors. d’habitabilitat— o que —entre la nostra i disposició Receptes...Calamars farcits de carn L’amo en Pep des Vivero all Elaboració: un escuradents per evitar que i un de vi sec i ho posarem (Mallorca) carn capolada (mesclada) surti la pasta. Els enfarinarem a foc lent una estoneta per- ou bullit Feim ben nets els calamars, (*) i les passarem per la pae- què agafi gustet. Una vegada ou remenat sense pelar-los. Tallam les lla a foc lent fins que estiguin cuits els servirem amb patates patates potes i el cap, i els mesclam doradets. Han de quedar ben fregides.Ingredients: oli amb la carn capolada junta- fregits. Dins els mateix oli hi farina ment amb una mica de ceba, posarem moraduix, tomàtiga Bon profit!Calamars (1 per persona) vi sec abans passada per la paella, abundant pelada i capolada, i julivert, moraduix, all, ou bu- un all. Una vegada que estiguiceba aigua (*) Un dels secrets d’aquest llit tallat petitet i un ou reme- la salsa cuita, la posarem pertomàtiga sal plat es passar per farina els nat per fer lligar millor aquest damunt dels calamars, reser-moraduix pebre bo farcit. Començarem a farcir el calamars abans de fregir-los. vats dins una greixonera. Hijulivert calamars i els tancarem amb Així no esquiten. afegirem mig tassonet d’aigua28 Desembre de 2012
  30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAEl foc i la paraula Joan Canyelles Amengual USA”, una convincent reivindicació de Richard Brooks és un lliberal de profun- litat d’una més profunda reflexió sobre la son nítidament deutores de l’arrotlladora la llibertat d’expressió i de la necessitat des conviccions democràtiques, hones- religió com a negoci i espectacle. personalitat d’un incommensurable Burt d’una premsa lliure i independent per a tament crític amb la societat i la política En els any 60 la censura de l’indústria Lancaster (va guanyar l’òscar d’aquell que la democràcia sigui una mica real. del seu país. Això evidentment no el con- cinematogràfica es va anar relaxant, any). La seva portentosa actuació és de(Elmer Gantry. Richard Brooks, L’any 1954 adapta la novel•la de Fran- verteix ni de bon tros en un revolucionari però quan Richard Brooks va rodar la les que inflamen la pantalla, de les que1960). cis Scott Fitgerald “L’última vegada que i tan sols de manera ocasional el podem pel•lícula, la seva influència encara era justifiquen tota una carrera.Durant els anys 20, el carismàtic venedor vaig veure Paris” (The las time I saw Pa- situar en una nítida posició esquerrana. prou profunda. La crítica anava dirigida Jean Simons està a la seva altura, mésambulant, excel•lent orador i narrador ris). Probablement un dels seus treballs Però en la denúncia de la doble moral, contra una mena de fanatisme religiós, mesurada, però igualment eloqüent id’històries Elmer Gantry (Burt Lancas- menys interessants. Lastrada per una del colonialisme o del feixisme latent a contra els predicadors i les predicadores eficaç, és capaç de transmetre els sen-ter), coneix en un dels seus viatges a excessiva estètica “Metro” i per un repar- una part de la societat nordamericana hi que s’aprofiten de la ignorància i la feble- timents més intensos amb una mirada.l’atractiva predicadora Sharon Falconer timent absolutament inadequat, Brooks ha una nítida reivindicació de la llibertat sa d’esperit per adoctrinar-la i aconse- El talent de Richard Brooks no va tornar(Jean Simons). Captivada per la seva no hi pot desenvolupà tot el seu talent. i la justícia. guir les seves aportacions econòmiques. a brillar mai a la mateixa força. Era real-magnífica facilitat de paraula i el seu po- La seva primera pel•lícula de gran re- Sovint se l’hi ha retret l’esquematisme Però aparentment Sharon Falconer creu ment difícil. Elmer Gantry és un prodigider de convicció, l’incorpora al seu equip. percussió arriba dos anys més tard d’alguns dels seus personatges, i en en el que diu i en el que fa. Es sent real- de narració cinematogràfica, de progres-Richard Brooks va ser un gran guionista quan posa imatges a l’obra de teatre alguns cops una irritant insistència en ment portadora de la paraula de “Deu”. Això sió dramàtica cap a un final tràgic de di-abans de ser director. A “Cruilla d’odis” de Tenessee Wiliams “Cat on a hot tin subrratllar i deixar ben clares les seves funciona com una mena d’atenuant, gairebé mensions estratosfèriques.(Crosfire, Edwar Dmytryk 1947), “Força roof”, traduïda al castellà amb el títol “La posicions i els seus missatges. de disculpa per tots els seus actes. La pel.lícula te des del meu punt de vista,bruta” (Brute Force, Jules Dassin, 1947) gata sobre el tejado de zinc” (s’omiteix Però en el pitjor dels casos i quan el Elmer és diferent, problablement és més vigència de la que pugui semblar ao “Key Largo” (John Huston 1948), ja ha- la provocativa, torbadora i pornogràfica material que filma val la pena, això se- creient. Però el seu integrisme creacio- primera vista. Les religions continuen ten-via demostrat el seu talent per elaborar paraula “calent”). Gran pel•lícula des del rien defectes que les bones intencions nista, te molta impostura. Podria predicar int una influència brutal a les nostres so-el textos que després es convertirien en meu punt de vista, malgrat la censura del fan que es vegin amb certa indulgència. qualsevol altre cosa sense cap problema. cietats. El Parc Juràssic de la Conferènciaexcel•lents pel•lícules. “Codi Hays”, que naturalment va eliminar “Dolç ocell de joventut” i “Cat on a hot tin Està a prop de ser un rodamón amoral, Episcopal continua sent un referent políticVa debutar l’any 1950 amb “Crisis”, on del tot l’homosexualitat del protagonista, roof” no són pel•licules redones, però en bevedor i amb una intensa vida sexual. com s’ha vist darrerament en la modifica-un cirugià que es de vacances a un país un excel•lent i primerenc Paul Newman, els seus fotogrames hi ha cinema ma- Petit estafador que en definitiva intenta ció de la Lle¡ de l’Avortament per posar tanSud-americà, ha d’operar al dictador. La al costat d’una Liz Taylor autènticament júscul, sensible i vibrant que formen part sobreviure en un temps difícil. sols un exemple. Gairebé sempre al cos-guerrilla el commina per a que al deixi volcànica. d’allò que s’anomena “sèptim art”. L’altre personatge fonamental de la tat del poder (o a l’oposició per arribar-hi),morir a la taula d’operacions. (No l’he L’any 1962 tornà adaptar a Tenessee Wi- “El foc i la paraula” és segurament la pel•lícula es el periodista Jim (excel•lent les religions sempre han funcionat comvista, però sembla interessant i com a liams, aquesta vegada amb “Dolç ocell de seva millor pel•lícula i per a mi una obra Arthur Kenedy, quin gran actor secunda- una potentíssima eina de resignació. Permínim una part de la crítica, la tracta prou joventut” (Sweet bird of youth. Novament mestre. ri), que segueix a Sharon Falconer en aixó no gens extrany que un dels nostresbe). una pel•líucla molt notable on Paul New- Basada en la novel•la que l’escriptor Sin- les seves gires (sempre per petites po- mes preciats lemes sigui, i per aquest or-Dos anys després realitza “Deadline man tornar ser el convincent actor prota- clair Lewis publicà l’any 1927 amb el títol blacions rurals) per denunciar les seves dre “NI DEU NI PÀTRIA NI REI”. gonista. “Elmer Gantgry”, Brooks va pensar que manipulacions. Jim es el personatge amb No vull despedir-me sense felicitar a to- Sent conscients que deixam moltes la crítica a la religió i als predicadors que el que podem identificar-mos (no del tot, tes les companyes i companys que varen pel•lícules interessants per comentar, hi havia a les seves pàgines era absolu- evidentment). És un observador agnòs- fer la vaga el 14N i mostra la meva mes acabarem mencionant “A sang freda” tament vigent i elaborà un extraordinari tic, algú que vou amb escepticisme tot el intensa i sincera solitaritat amb tots i to- (In cold blod, 1967), sobre la novel•la de guió (premiat amb l’oscar). En el llibre de que esta passant. Però en certa mane- tes les que varen ser colpejades i detin- Truman Capote, que segurament és una Lewis, Elmer Gantry es el protagonista, ra no deixa d’admirar la personalitat de gudes. Estic convençut de que cap dels de les millors del segle XX. Constitueix però el director, fa que aquest protago- Sharon i no deixa de sentir-se seduït per nostres actes haurà sigut en va. La llarga aquesta pel•lícula un dels mes seriosos nisme sigui compartit per la predicadora la verborrea i simpatia d’Elmer. lluita continua. i lúcids alegats contra la pena de mort. Sharon Falconer i ofereix així la possibi- El ritme i la força d’aquesta pel•lícula Salut i Revolta. No es discuteix la culpabilitat dels dos homes executats. Han comés uns crims horribles. Per tant tota la denuncia cau sobre la idea i el concepte de l’assassinat oficialitzat. Richard Brooks va dir en una certa ocasió “Una pel•lícula no te més valor que el que te el seu guió. Si la història no és bona, ja poden ser sublims els actors, esplèndida Fitxa tècnica la música i fascinant el color, que malgrat tot, la pel•lícula serà un fracàs”. Segura- Dr: Richard Brooks; ment és així en el seu cas i en el de molts G: Richard Brooks sobre la altres directors, però cal no oblidar que novel•la de Sinclair Lewis; alguns cineastes (Hitchcock podria ser Ft: John Alton; un dels millors exemples) no depenien Ms: Andre Previn; tant del guió i filmaven obres mestres D.A.: Edward Carrere: amb una mínima i a vegades inversem- Mt: Marjorie Fowler; blant línia argumental. Int; Burt Lancaster, Jean En les afirmacions de Brooks sembla que Simons, Arthur Kenedy, hi ha la convicció de que tota pel•lícula Shirley Jones, Dean Ja- ha de contar sempre alguna història i que gger, Patti Page, Edward en aquesta història també hi ha d’haver Andrews. sempre un missatge.Desembre de 2012 29
  31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITES Diccionari Antonia Lisbona Celma, de butxaca: bandera lluitadora infatigable Carles Jové i Buxeda per un món millor nens a Saragossa i Barcelona. El juliol de anarquista, davant la impossibilitat de continuar tre-L es banderes són tema de Txema Bofill 1936 va tornar a Calanda, on va partici- vàreu viure una revolució, ballant en la seva feina, emigrà a Barberà discussió freqüent en cer- estic orgullosa de tu- de la Conca (Tarragona), on va fer de vi- par en les activitats de la Federació Ibèri- cles llibertaris i moviments so- ticultor i s’afilià a la CNT de Montblanc. ca de Joventuts Llibertàries (FIJL), en el cials. Arriba la mani del dia X, (Juny 1914 a La Cordoñera Estimada àvia, Durant les jornades de juliol de 1936 llui- grup de teatre Renéixer i en la comunitat convocada via xarxes socials: (Aragó) - Maig 2012 a Fourques mare i dona tà a les barricades i s’allistà a la Columna local. El desembre de 1937 es va casar duem banderes de la nostra or- (Pirineus Orientals). recordo aquelles històries que ens expli- Ortiz-Carod. Amb la militarització de les amb el company Miguel Grau Caldu. ganització? Comença la mani Recordem a Antonia Lisbona Celma, caves als vespres milícies, continuà lluitant al front (Quinto Al final de la guerra civil es trobava a de l’1 de maig: qui agafa les militant de FIJL a Calanda i de la CNT a la meva germana i a mi, de Ebro, Monte Carnero, El Sillero, Cu- Barcelona. Va ser detinguda amb el seu banderes? ¿Fem banderoles a Barcelona i exili. Lluitadora per un d’una llunyana guerra i d’un rei malvat, calón, Belchite, Terol) enquadrat en la 25 fill de quatre mesos el febrer 1939. El d’un sol ús per poder-les dis- mon més just i solidari. Queden ja molt Divisió, però rebutjà els galons. Més tard, nadó mort a la presó i ella es alliberada el tribuir entre els assitents i tenir pocs testimonis de lluitadors de la revo- enrolat en una companyia de dinamiters, novembre 1939. El 1940 va ser arresta- Varen robar-te la llibertat i varen matar el més presència com a organit- lució social del 36, de la resistència i de guerrejà al front del Segre i de l’Ebre. da de nou pel grup de recerca feixista del teu nadó zació, o ens limitem a dur-ne l’exili llibertari. Antonia Lisbona és una En acabar la guerra, passà a França seu poble, Calanda, i internada en el con- vares escapar-te de la mort i resistires les tres o quatre per limitar-nos a representant digne i íntegre dels milers per Catalunya i fou tancat en diversos vent de les Corts, que va servir de presó tenebres indicar que hi som? Cridem “ni de lluitadors anònims que varen patir el camps de concentració (Sant Cebrià, per a les dones. I desprès va passar per resistint només amb el teu cor tan gran, banderas ni fronteras” ben fort Vernet i Setfonts). Pogué fugir del tan- genocidi franquista, presó i exili. les presons de Reus, Alcanyís i Saragos- tan fort, que no volia descansar per a amb una bandera negra a les cament, enrolat en una companyia de Antonia Lisbona i el seu company Miguel sa. Arran de les denúncies emeses pels sempre. mans? treballadors amb la qual recorregué gran Grau varen deixar la memòria escrita de feixistes de Calanda, la varen portar da- La bandera és un dels ele- part d’Occitània (Miramàs, Sanch Amàs, la gesta i epopeia que varen viure. Unes vant un tribunal militar i fou condemnada Em quedo amb el teu somriure i els teus ments identitaris col·lectius Aurenja, Toló). Un cop pogué escapar de memòries d’amor i revolució on expliquen a 30 anys de presó. petons, per excel·lència. La bandera la companyia, va fer feina a Sant Pau de la història viscuda per ells mateixos. Mi- Al desembre de 1945, després d’un nou Em quedo amb els teus cants, el teu puny agrupa, però també distingeix. Fenollet i després de pagès a Vingrau i la guel Grau fou detingut per participar a judici, va rebre la llibertat condicional i alçat i les teves “jotas” amb davantal No és el mateix una bandera Llaguna, on va fer contactes amb la CNT la insurrecció anarquista del desembre va aconseguir passar clandestinament Em quedo amb els teus contes revolucio- espanyola republicana que una i pogué fugir dels nazis després de ser 1933 i fou milicià de la columna Ortiz. a França a la primavera del 1946. Es va naris de Calanda a Barcelona amb el pollastre, per bé que to- detingut. Ells, com molts altres llibertaris sobre- instal•lar a Perpinyà on va integrar a la de Barcelona a Fourques... tes dues siguin espanyoles, i de En acabar la guerra s’establí a Perpinyà i vivents, han deixat constància de la re- CNT en l’exili. I m’he quedat amb les ganes de xerrar ben segur que no despertaran l’abril de 1946 pogué retrobar-se amb sa volució social ignorada, denigrada i ter- Els seus pares, Francisco i Pilar, i el seu amb tu. el mateix tipus de reaccions. companya, Antonia Lisbona Celma, que giversada. Aquestes memòries son una germà Leandro foren assassinats per Per tant, la bandera no és tan no veia des del desembre de 1937. La contribució de gent humil, autodidactes, Franco Avia, del que vares sembrar, encara el sols un “drapet”; el seu poder parella visqué a Castelsarrasin, Castel- que varen cultivar el pensament enmig El seu fill, Germinal, fou assassinat pels camp n’està ple. simbòlic és palpable. És un po- mayran i Montalban, abans d’establir-se de les adversitats i volien aprendre i dis- franquistes en la presó. der de la pròpia bandera? No, definitivament a Fourges en 1950. En cernir per ells mateixos. Aquestes micro- La seva filla, Margarita Grau, és militant T’estimo evidentment. Som nosaltres aquests anys participà activament en històries són molt valuoses i necessàries destacada de la CNT-66 (Perpinyà). que dipositem el significat en per desemmascarar l’engany de la his- La seva néta, Sandra, és aRtivista mili- diversos plens i congressos cenetistes el símbol, i en aquest sentit la tant i indignada del Baix Empordà. Dades biogràfiques de com a observador i fou nomenat delegat bandera no és diferent a qual- tòria oficial, que encara avui patim. Son sevol altre objecte, material o una resposta al silenci i menyspreu dels Miguel Grau Caldu a plens comarcals; també fou elegit se- historiadors i Poders. Comiat de Sandra, la cretari de la CNT de Fourques. Més tard no, al qual li donem aquest va- “Memorias Completas 1913-1991”. Mi- El 10 de novembre 1913 neix a Calanda estava afiliat a la CNT de Sant Esteve del lor. Per alguns adolescents, per seva neta, en el seu (Terol). Mor a Fourques el 21 de febrer Monestir. exemple, la música pot arribar guel Grau i Antonia Lisbona Celma. Edi- torial Virus, 1996. enterrament de 2011. Podem trobar col•laboracions seves en a tenir un poder simbòlic total, Fill de pagesos. Deixa l’escola als 10 les revistes Cenit i Orto. És autor dels servint com a identificador indi- Antònia anys per ajudar el seu pare en les feines llibres de poemes “El abuelo de los doce” vidual i grupal. Escoltes Andy y Dades biogràfiques seguirem sembrant la vostra història del camp. Quan tenia 12 anys treballà a i “Poemas de un campesino aragonés”, Lucas? No m’interesses. d’Antonia Lisbona la teva i la de’n Miguel la recolta d’olives i dos anys després co- i dels llibres autobiogràfics, escrits amb El que sovint espanta de les la dels sense nom - mençà a treballar en una guixera. sa companya, “Luchas, amor, esperanza banderes és precisament Antonia Lisbona Celma era la filla d’un aquests anònims que lluitaren per la dig- En 1931 s’afilià a la Confederació Nacio- (dos vidas unidas). Relato biográfico de aquesta capacitat de distingir, forner instal•lat a Calanda. Va començar nitat i la llibertat. nal del Treball (CNT) i arran de la insu- Miguel Grau y Antonia Lisbona” (1988) de separar uns i altres. La sepa- a treballar a l’edat de 18 anys com a rrecció anarquista de desembre de 1933 i “Memorias completas (1911-1991)” ració és terrible, oi? (Algun dia empleada domèstica i desprès va cuidar Estimada àvia fou tancat durant cinc mesos. El 1935, (1996). escriuré sobre la separació). Però podriem dir-ho d’aquesta altra manera: la bandera ens reagrupa, o ens agrupa segons criteris d’afinitat. Això, és clar, si Ja tenim aquí l’Agenda Llibertària 2013 la bandera és nostra; si ens en donen una en mà i ens diuen d’Estudis Josep Ester Borràs, un dels bertari.org Apartat de correus número 16 Equip Agenda Llibertària “és la teua, defensa-la fins nostres projectes polítics. Ateneu Columna Terra i Llibertat i Cen- 08600 Berga la mort”, segurament ens en Però els col•lectius o distribuïdores que tre d’Estudis Josep Ester Borràs Tel. 938 216 747 desentendrem de seguida que al seu torn venen l’agenda a persones Carrer del Balç número 4 http://www.bllibertari.org poguem i l’acabarem odiant. Odiant la bandera? Bé, més probablement odiant allò que U n any més i van vint-i-quatre! Com altres anys, l’agenda és multi- lingüe, inclou el calendari menstrual, el individuals, tenen un 30% de descomp- te, és a dir, ens paguen 6´30€ per agen- da, també independentment de la quan- simbolitza. calendari per programar-te les setma- titat d’agendes demanades. Entenem A mi no em molesten les ban- nes, el calendari 2013-2014, l’horari, que aquest 30% de benefici que guan- deres com a tals, però algunes el calendari del pagès, i clar el directori yen les distribuïdores, es destinarà a un banderes m’irriten, i molt. Ima- actualitzat de col•lectius anarquistes altre projecte autogestionari i col•lectiu. gineu per un moment que el- d’arreu, mantenim les pàgines per apun- En definitiva, el què busquem és que els minèssim les banderes, totes, tar telèfons i augmentem les pàgines en beneficis de l’agenda vagin sempre des- i ens quedèssim tan sols amb blanc per prendre notes. tinats a l’autofinançament dels projectes allò que simbolitzen. Segui- Enguany tornem a posar a cada mes polítics, ja sigui el nostre o el de les ria igual d’irritat, però sense la una il•lustració i dos textos d’un autor (la persones que la compren per vendre-la; bandera. El problema mai és biografia i l’aportació de la persona en a la vegada, intentem evitar que, amb el símbol, sinó allò simbolitzat i qüestió a l’àmbit antiautoritari). l’excusa política, es financiïn butxaques com ens hi relacionem. El sím- El preu final de venda al «públic», és a privades. bol tan sols ens recorda que hi dir, a les persones individuals —siguin No podeu deixar de comprar-la, és la ha diferències, relacions gre- militants o no— és de 9 €; així la venem millor agenda del 2013! gàries, entitats omnipresents, nosaltres, independentment de la quan- Finalment, recordeu que per qualsevol però ni les crea ni les destrueix. titat d’agendes demanades. Tot el bene- consulta o comanda podeu fer-la en- fici va destinat a l’autogestió del Centre viant un correu a agenda@berguedalli-30 Desembre de 2012
  32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres La carpetaUtopia, ques que reben personatges espanyols obtenir multitud de documents de la gue- de Pedrodel somni i catalans com De la Sagra, Monturiol, Cerdà o Gaudí. I aborda les experièn- rra que reflecteixen, des dels primers mo- ments de la lluita contra l’alçament, com Álvarez cies col•lectivitzadores o de comunisme “Bajo el signo libertario” o “Reportaje deligualitari al llibertari realitzades durant la guerra civil movimiento revolucionario en Barcelo- espanyola. na”, fins al treball en rereguarda, (“En la Albert Balanzàpensament Finalment analitza el món del pensament brecha”).únic únic i de la “utopia” neoliberal i l´esclat del moviment dels indignats del 15-M. En el cas de “Amanecer sobre España”, es posa de manifest el procés revolucio- Ferran Aisa i Pàmpols és Premi Ciutat de Barcelona d´Història. Ha col•laborat a nari protagonitzat pel poble espanyol, encara que el documental s’estrena ja el E ls mitjans de comunicació han evolucionat a millor en el trac- tament informatiu de les causes diaris i revistes, a més de fer de docu- 1938, precisament quan la revolució co- judicials: ja posen la paraula “pre- mentalista i comissari d’exposicions, i ha mença a ser frenada. També els avanços sumpte” per tot arreu… però se- publicat diversos llibres.. militars durant el conflicte a “Madrid tum- gueixen –no tots- engegant el ven- ba del fascismo” o els assoliments de tilador rumbero amb massa alegria. la revolució a Catalunya a “Barcelona CNT 1936- trabaja para el frente” tenen un destacat Sóc partidari d’aquesta alegria, però que no decaiga. Massa sovint lloc. 1939. Archivo També ocupen un lloc central els docu- la investigació s’acaba la primera setmana i tot s’acaba al cap d’uns cinematográfico ments que donen testimoniatge de les Jaume Serra Fontelles, anys també massa vegades –i grà- columnes de milicians que viatgen cap de la Revolución al front (“Los Aguiluchos de la FAI, “La Virus editorial, 2012, 160 pàg. cies a l’habilitat dels bons advocats que tenim i dels diners que es gas- española Columna de Hierro”), així com del seu posterior pas a l’exèrcit popular (“División Jesús Martínez Maluenda, conegut com ten els seus famosos clients- en una columna de breus. Fins i tot els Heroica”). el Maño o el Duende, va ser una figura companys del Triangle saben que Per la seva banda, “Aurora de Esperan- tan essencial com anònima en les ac- ni unes cintes enregistrades són za” i “Barrios Bajos”, representen el millor tivitats del maquis a Catalunya. No va suficients per demostrar la culpabi- de la producció de ficció de la indústria protagonitzar cap acció, però en va fer litat d’un imputat. colectivizada, la primera com antecedent possibles moltes. Ha estat un dels millors Però, a banda d’aquestes pràcti- del cinema de Rossellini o Visconti i la guies de muntanya durant la resistència ques de relaxació periodística, n’hiFerran Aisa segona com mostra de cinema policíac contra la franquisme: va compartir expe- ha altres que no arriben a passar amb contingut social, en les quals el riències i lluita, entre altres, amb Josep de la polsosa carpeta d’una comis-Icaria Editorial, 2012, 294 pàg. protagonista és l’obrer conscient, imbuït Lluís Facerías, Quico Sabaté, Marcel•li saria de policia, i aquests dies farà d’idees revolucionàries. Massana i Ramon Vila Capdevila, amb 20 anys de l’assassinat de PedroFerran Aisa ens presenta un assaig so- L’edició està formada per 9 dvd, agrupats el qual va tenir una relació de germans. Álvarez. Vint anys, i cada dia 15 debre la Utopia. Amb “Utopia, del somni en 7 volums que enfoquen els diferents Travessava amb freqüència la frontera cada mes, el Juanjo i la Carmen,igualitari al pensament únic”, l’escriptor aspectes del moviment revolucionari. Els des de França per a introduir explosius els seus pares, han baixat a posar-i poeta nascut a Barcelona i resident a dvd estan presentats per José Luis Gu- o armaments, per a lliurar documents o li flors al seu fill, que va morir d’unSant Cugat ressegueix el pensament fi- tiérrez Molina, Abel Paz, Heleno Saña, diners, per a acompanyar a membres tret d’un policia que estava fora delosòfic des de l´Antiguitat fins als nostres Miguel Iñiguez, Pablo Nacarino, Ignacio de la CNT en missions en l’Interior o per servei i que no va suportar que unadies, sense oblidar-se de les contrauto- Soriano i Alfonso del Amo, que a més de a ajudar a escapar de les arpes de la nit ventosa una parella passegéspies i dels moments de crisi permanent les seves paraules d’introducció, aporten dictadura a companys perseguits per la el seu amor per l’avinguda Cata-que viu la societat actual. les seves notes al fullet que acompanya policia. lunya del barri del Torrent Gornal,Una bona eina per conèixer les teories, CNT, 2012, 9 DVD a les pel•lícules. Gràcies a la seva discreció, les seves a l’Hospitalet. Al costat de la via,els projectes i les experiències utòpiques En definitiva, el testimoniatge dels treba- precaucions extremes i la seva astúcia, a tocar de qualsevol bloc de pisosque s´han desenvolupat al llarg de la La CNT edita els documentals i lladors del cinema que a Barcelona, Ma- mai va caure en mans de la policia ni impersonal, allà un noi i una noia,història de la humanitat. Aisa recorre les pel•lícules del període 1936-1939. Es drid, Aragó o Llevant, van col•lectivitzar de la Guàrdia Civil, mentre veia com els el Pedro i la Iolanda, feien créixeraportacions fetes pels grans pensadors reuneixen per primera vegada en nou vo- el sector dels espectacles i que no sola- seus companys de lluita eren víctimes la seva relació. Una discussió, untant de l´Antiguitat com de l´Edat Mitjana, lums les produccions cinematogràfiques ment van gestionar de manera exemplar un després d’un altre d’un final tràgic. tret al cap, un detingut amb unades de Plató fins a Campanella, tots ells fonamentals de la Revolució Espanyola. cinemes i teatres, sinó que es van enca- Jaume Serra va conèixer el va conèixer coartada feble (el policia deia queconstructors d´idees utòpiques, repúbli- Amb aquesta iniciativa, que va sorgir din- rregar de produir el material a través del durant el rodatge de la sèrie de TVE “El era a l’altra punta de la ciutat peròques ideals, jardins frugals, illes perfec- tre de la commemoració del Centenari com el món anava a veure la guerra i la maquis a Catalunya”, de la qual va ser la Iolanda va identificar el cotxe i eltes, ciutats jardí, paradisos recuperats... de la CNT el 2010, s’han assolit editar de revolució espanyoles. director. El fruit d’aquest retrobament físic semblant), i fins i tot un altreI ho fa resseguint la literatura visionària forma conjunta 39 documentals i quatre i de les entrevistes resultants és “El detingut (un profe d’autoescola deld´autors com Rabelais, Milton, Winstan- llargmetratges de ficció que reuneixen el Fundación Anselmo Lorenzo Prat) que va pagar la novatada du- duende del maquis”, on se li cedeix laley o Rousseau. més significatiu de la producció del Sindi- rant quatre dies. Aquí es va acabar paraula a Jesús perquè ens expliqui enNo hi falten les dossis d’història, immer- cat de la Indústria de l’Espectacle. El duende del primera persona les vivències d’una per- el cas Pedro Álvarez. Probablement només l’Enric Oller,gint-se en el món del socialisme utòpic, La gran majoria de les produccions co- sona idealista sense concessions, humiltot descrivint les utopies de la revolució rresponen als anys 1936 i 1937, durant maquis i essencialment humana, que sempre va que va explicar la notícia per TV3, se’n recorda de tant en tant d’onindustrial del segle XIX, especialment els els quals, la indústria del cinema va estar colectivizada a Barcelona. Com resultat Jesús Martínez considerar que la seva autèntica família deu haver anat a parar la carpetaprojectes realitzats per Owen, Fourier eren aquelles persones amb les quals de la investigació de Pedro Álvarez;o Cabet. Recull les influències utòpi- d’aquesta col•lectivització obrera, es van Maluenda compartia les idees anarquistes. en quina comissaria de policia i en quin profund calaix s’amaguen els papers d’una investigació que pot Revistes portar a la presó un policia. Molts de nosaltres, periodistes que no hem mogut mai un dit per remoure el cas Pedro Álvarez, ens hem creuat en alguna manifestació –en els 11 de setembre, per exemple- al pare del nano, amb el seu cabell blanc i les seves enganxines a les mans, i no hem ni abaixat el cap de la ver- gonya. I tampoc ho fan els agents de policia que saben que un dels seus companys -que se’l miren de reüll perquè saben qui és- camina pel carrer vint anys després de fer- se el mascle ibèric i matar un xaval de barri. I no sé si se’n deu recor- dar Juan Ignacio Pujana, l’alcalde d’aquella època, que poc després acabaria inculpat per la justícia iCULTURA OBRERA COOP57 BUTLLETÍ INFORMATIU SICILIA LIBERTARIA CUBA LIBERTARIA desallotjat de l’Ajuntament. Aquest sí que va pagar. Però al Pedro li’nPublicació llibertària de Mallorca de reflexió Cooperativa de serveis financers ètics i soli- Periòdic anarquista per l’alliberament Butlletí dels grups de suport als lliberta- devem una. I tots som culpables deli lluita, amb una capçalera històrica. En el daris per a projectes d’economia social que social i l’internacionalisme, editat a l’illa ris i sindicalistes independents de Cuba, silenci.núm. 50 de novembre-desembre anuncien promoguin l’ocupació, el cooperativisme, la de Sicilia, amb l’actualitat del moviment que intenten construir una alternativa alque deixa de publicar-se. www.culturao- sostenibilitat, l’associacionisme i la solidari- llibertari a l’illa, lluites socials i sindicals, socialisme d’estat imperant a l’illa cari- * Article d’Albert Balanzà, periodis-brera.org tat. www.coop57.coop cultura. www.sicilialibertaria.it benya. cubalibertaria@gmail.com ta, publicat a Mèdia.cat, observatori crític dels mitjans.Desembre de 2012 31
  33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA SERGI SALADIÉ, GEÒGRAF > LES PARAULES SÓN PUNYS“Els poders financers abusen García Calvo,dels territoris invisibles als ulls llenguatge com a dominacióde la majoria de la societat” i possible alliberament“El territori s’ha gestionat a base d’anar posant pedaços i responent a lesdemandes dels grans grups de poder” Jordi Martí Font > LA FRASE... tant, sembla que tindrem residus radioac- tius per milers d’anys. L’únic que a dia d’avui està a les nostres L a crítica a la realitat, suposant que algú sigui capaç de dir què és real i què irreal, sempre en el centre. I en mans, com a humans, és deixar de pro- el mateix centre, el dubte expressat de duir-ne quan més aviat millor, per tal de saber que el món on suposem que vi- no fer el problema més gran. Òbviament, vim, bàsicament, el construïm i el fem amb paraules i aquestes no són fiables, això només es pot aconseguir tancant les menys encara si qui les fa anar és part centrals nuclears quan més aviat millor. del malson que volem explicar, descriu- En aquest sentit, països com Alemanya re i canviar. ja han donat un pas important, i hauran I dubtem del que és la democràcia, o la apagat totes les seves nuclears a princi- pau, perquè els qui fan anar les parau- pis de la propera dècada. El pervers en les ni és demòcrata ni pacífic, tot i que aquesta qüestió dels residus radioactius, si hem de fer cas de com s’anomena, és que aquests han estat generats per s’etiqueta i es descriu, això no és així. unes empreses privades que es desen- Com és, doncs, que fan anar mots com tenen de la seva gestió i dels seus cos- aquests els qui precisament els neguen tos, recaient, perquè així ho assumeixen amb els seus actes en concret, alhora els que manen, en els Estats i els seus que els defensen en abstracte? La ciutadans. resposta és ràpida i contundent: manar “Les nuclears és sempre administrar i qui administra la mort avui en dia és, precisament, la tendeixen a - Quin impacte tindrà la crisi democràcia, la pau... les seves noves econòmica sobre el territori? crear deserts T’atreveixes a dibuixar-nos el disfresses. I la mort sí que no és opi- econòmics al seu futur que ens espera en relació nable (sí, ja sabem que sempre sortirà qui dirà que després d’ella hi ha el més voltant” al territori i durant els propers enllà i altres metafísiques diverses; no trenta anys? m’ho creuré fins que els qui ho diuen es La crisi econòmica, que en el fons no matin i ho vinguin a explicar després). en la seva història. Des de l’administració l’impacte territorial de les cen- deixa de ser també una crisi energètica, Josep Estivill Perquè la mort no és opinable. Exis- pública s’han entomat aquestes dinàmi- trals nuclears perquè ets de i implicarà, de fet ja està succeint, una teix. I qui la té no pot continuar opinant, ques des de l’òptica de la planificació vius a Vandellòs; quin balanç paralització de pràcticament tota activi- dient, pensant ni parlant quan és mort. sectorial i urbanística, deixant de banda en faries al cap dels anys? tat de transformació territorial tal i comSergi Saladié Gil (Vandellòs, La mort fineix la vida i aquesta, malgrat la planificació territorial integradora. En Si s’analitza el cicle de vida complet de l’havíem conegut fins a dia d’avui. Per sigui administrada amb paraules, tam-1974). Llicenciat en Geografia aquest sentit, es pot afirmar que el terri- les instal•lacions nuclears, aquestes no tant, per una banda, es desacceleraran bé és real, per oposició a l aprincipal de(1998) per la URV, i especialitzat tori s’ha gestionat a base d’anar posant han significat cap millora substancial en les dinàmiques territorials tan agressives els negacions. Per tant, toti que semblien estudis territorials, urbanístics pedaços i responent a les demandes dels el nivell de vida dels territoris on estan estrany, podem afirmar que Agustín d’aquestes darreres dècades, i eviden-i de paisatge per diverses uni- grans grups de poder. implantades, respecte altres territoris García Calvo (1926-2012) vivia fins a tment aquesta qüestió permetrà rehabi-versitats catalanes. Actualment que no en tenen. Si bé en els moments l’1 de novembre del 2012, a Madrid, litar i recompondre certes qüestions queexerceix com a professor associat - De vegades empres la cita del de construcció i els primers anys de fun- des d’on enviava llibres dintre ampolles havien quedat molt tocades, com elsal Departament de Geografia de filòsof Slavoj Žižek sobre els te- cionament van significar un increment arreu dels llocs on altres pirates el vol- espais agrícoles o la connectivitat delsla URV, i com a geògraf profes- rritoris llestos i els territoris no notable dels llocs de treball i de les fi- guessin llegir, discutir, escoltar, sentir-li a espais naturals, però també el relligar elssional autònom. També està rea- llestos. Què vols dir amb això? nances municipals, a la llarga aquestes dir... L’Agustín escrivia per posar en dub- espais urbans que han crescut de formalitzant la tesi doctoral amb el títol Podries posar-nos exemples? instal•lacions tendeixen a contractar te les paraules i les frases que feien quan expansiva. Per altra banda, aquestes“Paisatge i conflictes territorials Si. En l’article The Liberal Communists menys personal i més precaritzat, i a aquestes s’arremolinen i per enderrocar positivitats territorials tenen a curt ter- el déu-diner i la religió de la ciència, laa les comarques meridionals de of Porto Davos, de l’any 2006, Slavoj pagar menys impostos (per estrany que mini el seu contrapès negatiu en forma que ha establert la nova realitat que pa-Catalunya”. Col•labora habitual- Žižek diu: “(...) I el mateix succeeix amb pugui semblar, les nuclears estan sub- d’eliminació de diversos llocs de treball tim la majoria i alguns viuen.ment amb diversos moviments l’oposició entre les aproximacions ‘llesta’ jectes a una legislació que fa que a més que estaven vinculats amb aquelles Esperonava els pensaments amb malaterritorials de les comarques i no-’llesta’. Aquí la noció clau és la sub- anys de funcionament tributin menys). A dinàmiques, especialment les lligades hòstia, sense compassió però alhorameridionals de Catalunya i és el contractació. Subcontractant, exportes el més, les instal•lacions nuclears tenen un al món de la construcció, tan civil com sense voler construir altres raons queportaveu de la Coordinadora An- (necessari) costat obscur; salaris baixos, efecte dissuasiu sobre altres activitats d’obra pública. no fossin les col•lectives, per això con-ticementiri Nuclear de Catalunya pràctiques laborals dures i pol•lució, a econòmiques, especialment les del sec- Jo no sé exactament quin serà el futur siderava que les úniques formes de(CANC). llocs no-’llestos’ al Tercer Món (o llocs tor primari, però també les d’altres camps durant els propers trenta anys, però si sortir de la realitat-presó que les parau- invisibles dins del propi Primer Món).” industrials i els serveis. Les nuclears no que intueixo d’acord amb els cicles de les construïen eren els col•lectives, les En un context molt centralitzat a tots els generen pràcticament industria auxiliar, disponibilitat energètica decreixent, que que ens unien uns individus als altres- Quina opinió et mereix la pla- nivells i des d’una òptica territorial, crec pel que tendeixen a crear deserts econò- i no ens deixaven sols. Afirmava que avancem cap un model cada cop mésnificació territorial feta a Cata- que és una definició molt apropiada per mics al seu voltant. I no només econò- l’individu sempre és, essencialment, descentralitzat, on allò local i regionallunya als darrers trenta anys i exposar el concepte centre-perifèria a mics, també demogràfics, doncs en el reaccionari. La realitat compartida, i so- tornarà a tenir cada cop més importàncial’evolució del paisatge? través del qual es pot explicar la distribu- cas d’Ascó es perden un promig de 12 bretot creada de forma comuna com a (la globalització neoliberal s’ha imposatDe planificació territorial, entesa en ció geogràfica de determinades infraes- habitants anuals des que les centrals nu- poble o col•lectivitat, seria l’única eina amb un preu del petroli per sota dels 100el sentit de política pública territorial tructures considerades “poc atractives” clears estan en funcionament. que podria intentar trencar l’espai de dòlars/barril, i ara ja estem a 120 i pujant,d’integració de les diverses dinàmiques o directament nocives. I a més, és un dominació de l’Estat i del capital, allà on i això no ho podrà resistir). En aquest nou fa tant de temps que estem que semblaterritorials, és pot afirmar que a Catalun- concepte que es reprodueix en totes les - Com resoldrem el problema context, penso que cada territori tendirà a com si fos “normal”. Apuntava amb balesya no n’hi hagut fins fa pocs anys, quan escales territorials, des del sistema món dels residus radioactius? autoproduir-se tot allò necessari per viure de plom contra allò “normal”, la inexistentes realitzen els Plans Territorials Parcials fins als diversos sistemes urbans. Per Els residus radioactius no tenen solució. (alimentació, energia,...). I és en aquest “normalitat” dictada pel poder per fer-nosde les set regions/vegueries, durant el exemple, al principat de Catalunya on Això és el que ens diuen els científics en- nou context, després d’un període de oblidar les normalitats que són, és clar,període 2006-2010. Uns plans territorials estan les 3 centrals nuclears en funcio- tesos en la matèria. A dia d’avui no hi ha reajustament que pot acabar bé o no des tan diverses com individus hi ha.que es contemplaven en la Llei de Políti- nament? I a l’Àrea Metropolitana de Bar- cap procediment per disminuir o eliminar del punt de vista de la conflictivitat social, La llengua com a eina col•lectiva queca Territorial de 1983! És evident, doncs, celona on estan situades les centrals tèr- el perill d’aquest tipus de residus. L’únic que apareixen nous jaciments d’ocupació alhora no unifiqui sota els dictats delque al govern de la Generalitat de Cata- miques? En cap dels dos casos, aquests que pot fer-se és confinar-los per evitar per a les poblacions, sols que en aquest poder les diverses formes que potlunya que va aprovar aquella llei, i que va centres de producció d’energia elèctrica una dispersió incontrolada de la radioac- arribar a tenir. Per García Calvo, no hi cas la feina ens l’haurem de crearmanar durant 23 anys, no els interessava estan a prop dels centres de poder. Žižek tivitat. I en aquest sentit, cada Estat im- havia pobles sinó poble però alhora, nosaltres, individualment o de formala planificació territorial. I aquesta absèn- ens il•lustra com els poders financers pulsa un programa de gestió diferent, des defensava un respecte absolut pels col•lectiva, i no esperar que ens vinguicia de planificació territorial s’ha produït abusen d’aquells territoris invisibles als del confinament geològic profund fins a la idiomes com a formes diverses de cada cap multinacional. Això, de fet, ja s’estàquan el territori ha estat transformat, es- ulls de la majoria de la societat. construcció de cementiris en superfície, una de les tribus, de cada una de les donant entre diversos col•lectius, com elspecialment a través del creixement urba- ja sigui de forma individual per a cada expressions del poble. I ja no parla, que fan agricultura biològica o les novesnístic i d’infraestructures, com mai abans - Coneixes de primera mà central o de manera centralitzada. Per però el llegim. cooperatives de serveis energètics.

×