• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista Catalunya.Octubre 2011. número 132
 

Revista Catalunya.Octubre 2011. número 132

on

  • 964 views

Revista Catalunya-Papers número 132

Revista Catalunya-Papers número 132
Octubre 2011

Statistics

Views

Total Views
964
Views on SlideShare
955
Embed Views
9

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 9

http://www.cgtcatalunya.cat 7
http://paper.li 1
http://spccc.pangea.org 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya.Octubre 2011. número 132 Revista Catalunya.Octubre 2011. número 132 Document Transcript

    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 132 · Octubre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Així ens volen...Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2011 · núm. 132 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Així ens volen...Dipòsit legal: B 36.887-1992
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org 29-S, 15-O i més, laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org lluita està al carrerSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS Les nostres vides o els seus beneficis• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, A ra fa poc més d’un any es va portar aEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) terme una vaga general contra la re-• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de forma laboral i amb l’objectiu d’aturar lesCatalunya (FEC) mesures neoliberals que dictaven les ins-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) titucions capitalistes, i que tant el governVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn espanyol com el català, amb el suport delsTel. 933103362. Fax 933107110 respectius parlaments, aplicaven submisa- ment. Aquestes mesures van ser un atacFEDERACIONS COMARCALS més als drets de tots els treballadors i tre-AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada balladores, generant més riquesa als quiTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es han provocat la “crisi”, la banca, el capitalBaix Camp/Priorat financer i la patronal.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat Ara, un any després, estem encara pitjor:Tel. 977340883. Fax 977128041 més atur, més retallades en sanitat, edu-Baix Llobregat cació i serveis socials, més precarietat,Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més pobresa, més exclusió social, méscgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 desnonaments,... mentre es mantenenComerç, 5. 08840 Viladecans els privilegis de banquers, polítics, em-cgt.viladecans@yahoo.es presaris i els sectors socials més adine-Tel./fax 93 659 08 14 rats.Baix Penedès Amb l’aprofundiment de les retallades,Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 reformes i atacs contra els i les treba-cgt.baix.penedes@gmail.com lladores al llarg dels últims mesos, queBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona contrasta amb la manca de voluntat decgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 donar una resposta real i necessària aGarraf-Penedès aquests atacs per part del sindicalismeLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat institucionalitzat, ens reafirmem en elTel. i fax 938934261 convenciment que ha arribat el moment mobilitzacions que s’estan preparant per a tots i mentrestant garantir un ingrés ade- La lluita està en el carrer i en elsMaresme de sortir junts al carrer a dir prou!, posant al mes de novembre, amb la finalitat de quat a totes les persones desocupades. llocs de treball, en defensa delsPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - en marxa el procés cap a una vaga ge- centrar la lluita en les reivindicacions del 5- Paralitzar els desnonaments i garantir nostres drets.maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 neral amb capacitat de d’enfrontar-nos a repartiment del treball i de la riquesa i en l’habitatge de lloguer a preus accessibles Passem de la indignació aVallès Oriental l’actual ofensiva capitalista i avançar en la la defensa dels serveis públics i els drets per a tots i totes. l’acció.Francesc Macià, 51 08100 Mollet - conquesta de nous drets socials. socials, des de la perspectiva d’un canvicgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 Per això vam cridar a una jornada de mobilització el passat 29 setembre sota radical del sistema econòmic. Seguim do- nant suport així mateix a les mobilitzacions AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS el lema “La lluita és al carrer - Cap a la en defensa de l’educació, sanitat i d’altresGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Vaga General” a la qual vam convidar de serveis públics que s’estan convocant perGirona manera oberta a participar a totes aquelles tota Catalunya.cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 organitzacions, col•lectius i moviments so- Considerem imprescindible que la mobilit- cials que van voler fer seva aquesta con- zació sigui continuada i sostinguda en elPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - vocatòria trencant amb la política de pacte temps per a exigir junts i el més unitària-lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 social i desmobilització de CCOO i UGT, i ment el següent: mobilitzant-nos amb a qui des de les pla- 1- Defensa dels serveis públics (ensen-Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ces i les assemblees populars reclamen yament, sanitat, transports,…) i la nostraTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat una democràcia real. oposició a les retallades, les privatitzacionsTel. 977242580 i fax 977241528 La jornada del 29-S era el primer pas d’un i externalitzacions.FEDERACIONS LOCALS calendari de mobilitzacions que tindrà la 2- No pagar el deute i que la banca i els seva continuïtat en la jornada internacional sectors estratègics siguin un sector públic.BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de lluita del 15 d’octubre “Unides per un 3- Derogació de les reformes laborals i deflbcn@cgtbarcelona.org canvi global”, una jornada de lluita i mobi- les pensions que han retallat drets.Tel. 933103362. Fax 933107080 lització de dimensió planetària amb mani- 4- Redistribució de la riquesa i repartimentBergaBalç 4, 08600 festacions a ciutats de tot el món, i en les del treball, per a crear ocupació digna persad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “És necessari, doncs, fer fora de de les mentsRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les proletàries el concepte de la seva inferioritat perhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a fer-se càrrec de la vida social”Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Els municipis lliures”Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan MontsenyRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2011
    • REPORTATGE La tardor calenta també Les retallades que promou la Generalitat afecten també a l’ensenyament superior. Per fer-hi front s’ha decidit ho serà a les convocar una jornada de vaga el 17 de novembre universitats Privatització i lluita a les universitats catalanes Ermengol Gassiot Ballbè i hauria incidit, segons diversos rec- mació amb les assemblees de treba- professorat. En algunes universitats, tractat que, de fet, ja aquest 2011 han torats de les universitats, en els im- lladors/es i estudiants i han fet arribar com en la UPC, la UPF i, en menor quedat congelats. Només a la UAB portants dèficits que algunes d’elles als mitjans de comunicació els efectes mesura, la UB, s’ha modificat el sis- 550 professors/es i investigadors/es arrosseguen. i les intencionalitats reals d’aquestes tema de còmput de la jornada labo- perdran el seu lloc de treball el pro-Les universitats públiques catala- per curs si es porten a terme les pre-nes han patit, en els darrers mesos, visions de l’empresa, fent caure enimportants retallades del pressupost prop d’un 14% la capacitat docentque reben de la Generalitat. En els d’aquesta universitat. Si s’afegeixenpressupostos del 2012 les retalla- les jubilacions que no es reposaran, lades s’aprofundiran encara més. La caiguda de professorat i investigadorsdisminució del pressupost està com- serà superior a 600. La situació delportant la reducció de plantilles, el Personal d’Administració i Serveistancament d’alguns estudis i un de- no és més esperançadora. A més de lateriorament dels serveis, principal- no renovació de contractes temporals,ment la docència. Paral•lelament, que ja s’ha produït en molts casos enels mateixos responsables polítics liquidar-se determinats serveis (comque promouen les retallades apa- Andreu Mas-Colell, titular del De- ral dels professors associats, de tal per exemple les biblioteques de capsreixen vinculats a fundacions pri- mesures.A les diferents universitats, partament d’Economia i Conei- manera que aquest curs imparteixen de setmana a la UB), en algunes uni-vades dedicades a la docència i re- les retallades del pressupost del 2011 xement, del qual depenen les uni- el doble de classes per les mateixes versitats comencen a sonar notíciescerca que reben milions d’euros de s’han distribuït en tres capítols: inver-subvencions públiques. Alhora, la versitats, ha insistit reiteradament remuneracions, que generalment no de presentacions d’ERO’s. De fet, de sions, despeses corrents i personal. A superen els 750 euros al mes i, molt cara a l’any 2014 la Generalitat i elslluita de treballadors (professorat i que cal fer una àmplia reforma a més, s’han utilitzat els ingressos pro-d’administració) i estudiants en de- l’ensenyament superior i que aques- sovint, no arriben ni als 500. També rectorats preveuen haver retallat en cedents de matrícules per a compen- s’han produït alguns acomiadaments un 15% les plantilles de treballadors/fensa de les universitats públiques tes retallades del finançament no són sar la caiguda de finançament. Així, i, sobretot, s’han deixat de reno- es de les universitats.s’ha anat estenent. conjunturals, sinó que es consoli- el govern va aprovar el mes de juny daran en el futur. De fet, les infor- var contractes temporals en places A part de la pèrdua de llocs de treball, un increment del 7,6% de les taxesLa tardor calenta que s’anuncia tam- macions de què disposem apunten de reforç i d’interins en el personal els principals afectats de les retallades universitàries, més de 4 punts per so-bé ho serà a les universitats. Les que els pressupostos de l’any 2012 d’administració i serveis i el profes- de personal a les universitats seran els bre de l’IPC. Aquest augment, a més,retallades al conjunt dels serveis seran encara més baixos que els sorat. Només a la UAB a prop de i les estudiants. Els horaris d’alguns creix exponencialment en les segonespúblics que està promovent la Ge- actuals, entorn un 5% com a mí- 120 professors associats no se’ls ha serveis s’han restringit, com per i terceres convocatòries, fet que gra-neralitat de Catalunya afecten també nim. Una de les mesures que Mas- renovat el contracte aquest curs 2011- exemple les biblioteques, i ha caigut va especialment la gent que treballaa l’ensenyament superior. Com en Colell exigeix a les universitats és 2012. A la UPC han estat 190 els pro- en alguns llocs el personal d’atenció que deixin d’acumular dèficit i ten- i estudia simultàniament i que sovintles retallades de sanitat, el govern fessors associats no renovats, i a més al públic. La reducció del professorat deixin a eixugar-lo. Davant d’això, han de repetir un examen o una assig-les justifica per la situació finance- de 500 se’ls ha baixat la dedicació o també està comportant que se supri- els/les rectores de les universitats, natura per la dificultat de compaginarra que la crisi econòmica ha gene- feina i estudis. la categoria. meixin alguns grups de classe de talrat i defensa que l’actual sistema agrupats en l’Associació Catalana Les retallades en personal que la Ge- manera que, de facto, s’anul•li la pos- d’Universitats Públiques (ACUP) no L’augment del preu dels estudis afec-d’universitat pública és insostenible ta especialment un col•lectiu, els i les neralitat i les universitats preparen pel sibilitat d’estudiar amb jornada parti- han volgut protagonitzar cap oposi- proper curs seran, encara, molt més da, com ara el nocturn. En algunes ti-i que cal reformar-lo per fer-lo més estudiants extracomunitaris, per a qui ció real a les retallades i han acabat dures. Es calcula que entorn 2.000 tulacions tampoc s’estan oferint totescompatible amb l’economia de mer- les matrícules dels màsters han pujat, aplicant el que els dictava la Gene- professors/es associades perdran la les assignatures que, sobre el paper,cat. darrerament, un 300% en algunes ralitat. formen part dels nous plans d’estudiLa voluntat de transformar les uni- universitats, com la UAB. A les dis- seva feina universitària. Igualmentversitats públiques ja s’ha eviden- criminacions de que habitualment ja es volen suprimir els llocs de treball aprovats arran del Procés de Bolon-ciat en els pressupostos de la Gene- Treballadors/es i són objecte les persones procedents de diverses desenes d’investigadors ya. Per si fos poc, en moltes facultatsralitat d’aquest any, que els destinen estudiants, víctimes d’Àfrica, Llatinoamèrica o Àsia, se posdoctorals i de personal investi- s’està incrementant la massificació aun total de 688,7 milions d’euros. gador en formació mentre no es ga- les aules per cobrir el dèficit de pro-Aquesta xifra se situa lluny dels de les retallades. n’hi ha afegit recentment una altra. ranteixen la continuïtat de programes fessorat, amb grups que han passat Pel curs 2012-2013 es preveu una al-864,6 milions de l’any 2010 i suposa tra pujada de les taxes universitàries d’estabilització de professorat con- d’un màxim de 80 a 120 alumnes. De manera similar al que succeeixuna reducció d’entorn un 20% en el que, en el cas de la UAB, suposarien en altres àrees de l’administraciófinançament de les universitats pú- uns ingressos extraordinaris de quasi pública i entitats dependents, la in-bliques procedent de la Generalitat. 6,2 milions d’euros, segons càlculs formació de l’aplicació de les reta-La reducció ha afectat la totalitat de del propi rectorat. Diverses informa- llades és confusa. La Generalitat i lesles universitats, amb una incidència gerències i equips de govern de les cions apunten, a més, que CiU i el PPespecial en les tres més grans, la universitats difonen només parcial- estan negociant un increment del 20%Universitat de Barcelona, la Uni- ment algunes de les actuacions més del preu dels estudis pel proper any.versitat Autònoma de Barcelona i immediates tot assegurant que ni les Els efectes de les retallades sobre elsla Universitat Politècnica de Cata- plantilles, ni la qualitat de la docèn- i les treballadores també es fan notar.lunya, que són les que tenen major cia ni el caràcter públic de les uni- Les diferents universitats han rebaixatnombre d’estudiants, les plantilles versitats estan amenaçats. Durant els la despesa en salaris, descens que semés grans, un volum de recerca més primers mesos de l’any 2011 sovint suma a la disminució en el 5% delelevat i la major part d’estudis i ti- les majories de CCOO i UGT en els salari des del juny de 2010 pateixentulacions. A més, el govern ha con- comitès d’empresa i juntes de perso- tots els treballadors/es públiques itinuat sense traspassar a les univer- nal han jugat també la carta d’evitar promoguda pel govern del PSOE.sitats les quantitats previstes en el l’alarmisme, amagant informació al Algunes universitats han optat perPla de Millora de les Universitats, conjunt de treballadors/es i als es- cobrir jubilacions, com la UB. Aques-que pugen també a diversos milions tudiants. Per contra, tant a la UAB tes mesures s’han combinat amb und’euros. Aquest incompliment ja es com a la UB, les seccions sindicals descens de la categoria d’alguns con-va produir en els anys 2009 i 2010 de CGT han compartit aquesta infor- tractes laborals, tant de PAS com deOctubre de 2011 3
    • REPORTATGERetallades en els màsters públics, negocis amb màsters privatsA mb l’aprovació del Pla Bolonya les antigues llicenciatures uni-versitàries han estat substituïdes pels són molt més laxes i generalment depenen de les persones que els pro- mouen, dins de les universitats i ins-graus i els màsters. Els màsters com- titucions implicades. Les hores delplementen l’ensenyament dels graus professorat que participa en aquestsi, en el paper, és on l’estudiant obté màsters, sobre el paper, no computenl’especialització. Durant el conflicte en la seva dedicació i això els permetper l’aprovació del Pla Bolonya, el obtenir un ingrés extra. Això fa quegovern tripartir d’aleshores i els di- per a determinats professors, normal-ferents rectors van assegurar que hi ment funcionaris vinculats als centreshauria una oferta de màsters dins el de decisió de facultats i universitats,sistema públic que garantiria als es- participar en màsters propis siguitudiants poder completar els seus ci- una opció atractiva. La secció sindi-cles formatius. La realitat va per un cal de CGT a la UAB ha denunciatcamí ben diferent. El curs 2011-2012 en reiterades ocasions que en algunsla Generalitat i els diferents rectorats d’aquests màsters els professors quehan començat a suprimir màsters hi participen poden arribar a cobraramb l’excusa de tenir baixos nivells 240 euros per hora de classe impar-de matriculació. L’objectiu declarat tida. A més, estar vinculat a màstersper la Generalitat és eliminar entorn d’aquest tipus facilita sovint establir250 màsters “no competitius”, prop relacions amb empreses (en moltsdel 30% dels existents actualment. màsters bancs i altres companyiesFent això els alumnes de diverses són “partners” o hi participen ambdisciplines perdran la possibilitat de professorat o ofereixen llocs de pràc-completar els seus estudis a la uni- tiques) i, en definitiva, obrir vies deversitat on els han començat i, fins i promoció professional en l’àmbit docència i la recerca, sinó que n’estantot, en el conjunt de Catalunya. Com privat. sent agents actius. Andreu Mas-Co-a mínim dins el sistema públic. Com succeeix també en la sanitat, lell, actual conseller d’Economia iActualment existeixen dos tipus de una part de les retallades s’estan apli- Coneixement, n’és un bon exemple.màsters. La propaganda de les uni- cant en la reestructuració dels ser- Professor d’economia, és un destacatversitats generalment no sempre els veis, tot desplaçant oferta d’estudis defensor de les teories neoliberals i ladistingeix de manera clara. Uns, els de l’àmbit públic en el privat. En microeconomia. En els darrers anys,màsters oficials, són els que formen els màsters universitaris aquest pro- tot i ser un funcionari públic, ha de-part del sistema d’ensenyament pú- cés s’ha accentuat aquest any. De fensat activament l’expansió de lablic i tenen una part del cost de la cara al futur immediat, Mas-Colell ja ha anunciat la necessitat de reduir iniciativa privada en l’ensenyamentmatrícula subvencionada. Encara universitari. Des del 2006 Mas-Colellque, com en els graus, la part que també l’oferta de graus universitaris públics. El rector de la UPC, Manel ha promogut una fundació privada, lal’estudiant paga sigui, any rere any, Barcelona Graduate School of Eco-més gran, encara ara les taxes cobrei- Giró, ha manifestat en l’obertura del curs universitari català que la Gene- nomics (BGSE), orientada a fomentarxen menys de la meitat del que val estudis de postgrau i màsters en àrees ralitat comptarà amb la col•laboraciórealment la docència que rep. El seu relacionades amb l’economia. En els dels rectors per a dur a terme aquestpreu actual ronda els 2.000 euros. darrers anys la BGSE ha esdevingut procés. Els pitjors auguris dels críticsAquests són els tipus de màsters que un consorci amb la participació de la amb el procés de Bolonya de fa uns trangeres, entre ells molts rectors nancen activament aquests consorcisles universitats i la Generalitat estan UPF, la UAB, l’Ajuntament de Barce- anys semblen acomplir-se: las priva- d’universitat, i també en ocasions privats, les mateixes institucions quesuprimint. lona i diverses entitats privades. Fins tització de l’ensenyament universita- càrrecs públics dels governs català i insisteixen en la necessitat de reta-Els màsters propis, junt amb altres finals de l’any 2010 Andreu Mas-Co- ri és en marxa. espanyol. En situar-se fora del siste- llar plantilles i serveis. Dins d’aquestpostgraus, són cursos que no estan lell n’ha sigut el president.inserits en l’ensenyament públic, tot ma públic, aquests professors poden engranatge privatitzador, la BGSE En els màsters i cursos de la BGSEi que porten la marca de la univer- Complicitats, negocis hi participen habitualment grans em- tenir retribucions complementàries a d’Andreu Mas-Colell n’és un exem-sitat pública on s’imparteixen. Les i diners públics les seves nòmines, fet que sobta en ple molt clarificador, tal i com eviden- preses privades i entitats financeres, casos com els rectors i responsables cien els quasi 9 milions d’euros rebutsuniversitats molt sovint els ofereixen que sovint han aportat directius com polítics, que tenen reconegudes ex- de fons públics els darrers dos anys.juntament amb altres institucions que Els rectorats i certs sectors de les a professors. La resta dels equips cedències o reduccions de jornada A part de les subvencions enumeradespoden ser empreses privades. Les universitats no només no han volgut docents els han completat professors del seu lloc de treball per a dedicar- en la taula annexa, la BGSE n’ha re-normes que regulen aquests màsters frenar la privatització d’una part de la d’universitats tant catalanes com es- se plenament al seu càrrec. Els preus but d’altres instàncies públiques. Un dels màsters que ofereixen són entre exemple és l’ajut de 15.000 euros que el 500% i el 1.000% superiors als que va percebre per a la realització del s’imparteixen dins del sistema públic màster denominat “Master in Compe- i, per tant, s’orienten exclusivament tition and Market Regulation” durant a estudiants amb grans nivells ad- el curs 2008-2009 per part del Tribu- quisitius. Sovint són també una via nal Català de Defensa de la Compe- per a promocionar acadèmicament tència. directius de grans empreses, ja que Fundacions com la Barcelona Gra- els màsters sovint operen com a cur- duate School of Economics compten sos de formació per a aquest tipus de amb la participació i la complicitat personal. D’altra banda, en la mesura de múltiples poders públics. Des del en què part dels professors són també novembre de 2008 la BGSE ha estat directius, serveixen per a legitimar participada per la Universitat Pompeu “acadèmicament” determinades polí- Fabra i per la Universitat Autònoma tiques empresarials. de Barcelona, i els seus rectors for- Paradoxalment, aquest tipus men part del patronat de la fundació. d’iniciatives han rebut un ferm suport El maig de 2010 l’Ajuntament de Bar- de les institucions que insisteixen en celona també va passar a formar part promoure retallades als serveis pú- de la fundació i del seu patronat, que blics. No és estrany que les univer- actualment té com a president honorí- sitats facilitin reduccions de jornada, fic a Joaquín Alumnia. Entre els seus amb manteniment del sou, a profes- membres hi podem trobar, a més dels sors que promouen aquests màsters rectors esmentats i d’un represen- i iniciatives similars amb empreses tant de l’Ajuntament de Barcelona, a privades. D’aquesta manera, amb Manuel Cermerón, directiu d’Agbar, els pressupostos públics es financen, Javier de Agustín, directiu d’AXA Se- de forma encoberta, activitats priva- guros, Josep Oliu, president del Banc des d’alguns professors i alts càrrecs Sabadell, Manel Rosell, president de universitaris que, alhora, els faciliten Catalunya Caixa o Jordi Gual, direc- ingressos complementaris. La segona tiu de La Caixa. Andreu Mas-Colell via és encara més explícita. Diverses continua formant-ne part, encara que institucions públiques participen i fi- ara ja no com a president.4 Octubre de 2011
    • REPORTATGELa lluita per una universitat realment pública i popularA mb un cert retard respecte les lluites de defensa de la sanitat,els diferents sectors de les univer- negociar les retallades i que es con- voqui una vaga de tots els sectors de les universitats pel proper no- Propostes de la CGTsitats públiques durant la prima- vembre. A la UB i a la UPF diferents Algunes mesures proposades als rectorats per la CGT per fer front a la situació econòmica de les uni-vera d’aquest any han anat enge- assemblees s’han anat pronunciant versitats:gant també els motors del rebuig també en aquest sentit.de la privatització. Les universitats El dissabte 8 d’octubre, a la plaça - Incrementar els cànons que els mestratges propis i les empreses spin-off han de pagar a les univer-són institucions dividides en esta- Universitat de Barcelona la PUDUP sitats.ments: els/les estudiants, el personal ha realitzat l’assemblea general - Fer incompatible les reduccions en la docència oficial amb la participació en màsters i cursos no ofi-d’administració i serveis (PAS) i, d’universitats catalanes, amb la parti- cials.finalment, el personal docent i in- cipació de gent de pràcticament totes - Suprimir les aportacions netes a fundacions i a les càtedres de gestió mixta participades per empresesvestigador (PDI). La diversitat de les universitats de Catalunya. Entre privades i/o entitats financeres.situacions contractuals i de tasques d’altres conclusions, s’ha decidit la - Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats pels rectorats.entre el col•lectiu de treballadors/es convocatòria d’una jornada de vaga - Reduir els enormes salaris dels equips de gerència i les despeses de caràcter protocol•lari i sumptuariés tan gran, que en cada universitat PDI, PAS i estudiants el proper 17 de dels equips de govern.hi ha una junta de personal i un co- novembre. En el moment del tanca- - Plantejar l’alienació d’immobles de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicats fora delsmitè d’empresa pel PDI i uns altres ment d’aquesta edició desconeixem Campus en els que es desenvolupin majoritàriament activitats de caràcter “privat”.pel PAS. La resposta a les retalla- quina resposta donaran els sindicats - Auditar la situació financera dels edificis de titularitat -o amb participació- de les universitats ubicatsdes no ha sortit d’aquests comitès i les juntes i comitès a aquesta crida. dins dels Campus en els que majoritàriament no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcterni juntes, on generalment CCOO té públic i, arribat el cas, alienar-los. Únicament sabem que les seccionsmajories relatives o absolutes, sinó - Recuperar les universitats com espais de titularitat pública de caràcter acadèmic, desballestant pro- sindicals de CGT a la UAB i a la UBde la creació d’espais unitaris on gressivament totes les fundacions participades; procedint a vendre els seus actius quan aquests esti- han manifestat que acataran les deci- guin localitzats fora dels Campus i figurin a nom de societats instrumentals.conflueixen estudiants, PAS i PDI. sions de l’assemblea.L’abril d’aquest any es va crear laPlataforma Unitària en Defensa dela Universitat Pública (PUDUP),que va anar cobrant força durant elsmesos de maig i juny. La PUDUP re-produïa una experiència d’unió delstres estaments universitaris similara la UAB existent al llarg del cursanterior. En ambdós casos la CGTha tingut un paper molt important enel sorgiment i funcionament de lesdues plataformes.L’objectiu princi-pal de la PUDUP és plantejar unalluita que vagi no només en contrade les retallades sinó que propositambé un canvi real que faci de lesuniversitats un servei realment pú-blic. Per això planteja que cal queels estudis i la recerca no s’orientina les necessitats empresarials, que elfinançament de les universitats siguipúblic i que no depengui del sectorprivat, que se suprimeixin les des-igualtats en les plantilles, s’eradiquila precarietat laboral i s’eliminin elsprivilegis d’alguns sectors. També esreclama que es garanteixi una igual-tat d’oportunitats real en l’accés ala universitat amb una disminucióde les taxes i una política de bequesmillor. De fet, a l’Estat espanyol esdedica únicament el 0,09% del PIBa beques, mentre que la mitjana de laUE és del 0,26%. I, finalment, tambées planteja la necessitat de canviarradicalment el model de govern deles universitats, on els claustres hananat perdent poder, un poder quecada cop més s’ha anat concentranten els sectors més privilegiats delprofessorat i en empreses privadespresents als Consells Socials de cadauniversitat.L’existència de la PUDUP ha esti-mulat la dinamització de processosassemblearis en alguns sectors dels/les treballadores més precàries. Ala UB el mes de juny es va crearl’Assemblea de professors asso-ciats de la Facultat de Filologia i ala UPF aquesta tardor s’ha creat laPlataforma de professors associats.En tots dos casos han organitzat undels col•lectius més afectats per lesretallades laborals i han iniciat ne-gociacions directes amb els respec-tius rectorats. La PUDUP també hadinamitzat processos assemblearis.Aquest setembre la UAB, una as-semblea de treballadors/es, en la queen van assistir més de 350, ha exigita juntes i comitès que no entressin aOctubre de 2011 5
    • TREBALL-ECONOMIA Cal una mobilització global, Perquè no som mercaderies en mans dels poders polí- tics, econòmics i financers. Cal estendre la lluita al carrer perquè ens hi i als centres de treball, en defensa dels nostres drets. juguem el futur. Del 29-S al 15-O Passem de la indignació a l’acció treballadors es va ocupar l’hospital de versitat”, els assistents a la conferèn- Redacció forma silenciosa per respecte als usua- cia d’inauguració de la URV per part ris. d’Antoni Brufau, president de Repsol- La ruta combativa va continuar en mar- YPF, van anar entrant sense impedi-Crònica del 29-S a xa desplaçant-se fins el carrer Sant Pau ments a l’Aula Magna, plena a vessar 109 en suport amb els concentrats con- més aviat de gent de fora de la comu-Barcelona tra el previst desnonament de l’edifici. nitat universitària que no pas estudiants - Manifestació per la tarda: i professors.- Recorregut del bus reivindicatiu el Activistes socials i afiliades dels sindi- - Al vespre a Reusmatí del 29-S: cats CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, A les 20 h. unes 150 persones es vanL’autobús combatiu va començar la CoBas, Solidaritat Obrera, COS i IAC concentrar a la Plaça Mercadal de Reusruta reivindicativa a les 8.20h. de la es van manifestar la tarda del 29-S pel convocades per l’Assemblea Popularcaravana, decorada amb pancartes i centre de la ciutat per rebutjar les reta- de Reus, que agrupa persones pertan-banderes dels sindicats presents CGT, llades i denunciar la precarietat laboral i yents a l’acampada del 15-M, la CGTCNT-AIT, CNT Catalunya i IAC, amb la situació econòmica, així com remar- i els col•lectius de l’Esquerra Indepen-la participació d’unes 150 persones en car que cal actuar i mantenir les mo- dentista.l’autobús i altres vehicles. bilitzacions, i caminar cap a una nova Després d’una cassolada de mitja horaEl primer punt de la ruta va ser Consor- vaga general. es va llegir el manifest de la convoca-ci d’Educació de Barcelona a la Plaça La marxa, a la que van participar unes tòria, es va denunciar la situació queUrquinaona on es va llegir un manifest 2000 persones, va començar davant la estem patint de retallades i pèrdua desobre la problemàtica de l’ensenyament seu de Foment Nacional del Treball drets a tots els nivells, es va remarcari cridar diverses consignes en contra de a dos quarts de set, on es van llançar la necessitat de caminar cap a una novales retallades i a favor de la necessitat ous en senyal de protesta. Després va vaga general i es va animar a les perso-de realitzar una vaga general. avançar per la Via Laietana fins a arri- nes assistents a seguir-se mobilitzant.Des d’allí el bus combatiu va partir bar a la plaça de Sant Jaume, i posterior-cap a la Torre Agbar amb una caravana ment va continuar pel carrer de Ferrand’uns 30 vehicles (cotxes, motos i bi- i per la Rambla fins a la plaça de Cata- El 29-S també a Lleidacicletes). Una vegada allí els integrants lunya, protagonitzant una seguda. Des- i a Palmade la caravana es van concentrar en les prés es va dirigir a plaça Universitat, onportes d’Aigües de Barcelona cridant representants de cada sindicat convo- A Lleida es van manifestar des del Parcconsignes contra les retallades i con- cant van realitzar uns breus parlaments. dels Camps Elisis un centenar de per-tra les privatitzacions. Un company També van anunciar una concentració sones convocades per la CGT i altresd’Aigües de Barcelona va intervenir el 8 d’octubre a les 17 hores a la plaça col•lectius.A Palma 200 persones esper a explicar les privatitzacions que de Catalunya, organitzada conjunta- van manifestar des de s’Escorxadores volen efectuar i l’acomiadament de ment amb el moviment d’indignats, fins a la Plaça d’Islàndia, convocadestreballadors que això representa. per concretar actuacions per paralitzar per CGT, CNT, Maulets, Endavant i EnD’allí es va partir cap a l’hospital desnonaments i seguir protestant per Lluita, per donar resposta davant l’atacde Sant Pau on esperaven a la porta les retallades. Per completar la jornada sense precedents que treballadors i tre-d’urgències els treballadors que van reivindicativa, al vespre es fer una con- balladores estem patint per la políticaexposar que el Comitè d’empresa no centració de 200 persones a l’Hospital de retallades i pèrdua de drets impul-acceptarà cap retallada i que per la 2 de Maig i després es va fer una tanca- sada pel govern i les institucions eu-nit hi hauria concentració i mobilitza- da a l’Hospital de Sant Pau, afectat per ropees, a instàncies de la patronal i elscions. un ERO massiu. mercats, en un procés de lluita coordi-De nou en ruta cap a l’hospital Dos de nada des de la unitat d’acció i de classe.Maig on es va fer una trobada amb tre- Crònica del 29-S aballadors i usuaris, llegint un manifestels membres de la ruta reivindicativa i Tarragona i Reus 15-O: Jornadaels usuaris de l’Hospital van explicar la internacional de lluitaseva problemàtica i la nefasta actuació - Pel matí a Tarragona:del Comitè d’empresa que s’oposa a Una cinquantena d’activistes dels El 15-O és una jornada internacionalles mobilitzacions. Durant la concen- sindicats CGT, IAC i Cobas, i de de lluita i mobilització. El 15 d’octubre col•lectius com l’Ateneu Llibertari, estració es van tallar els dos carrers on es ciutadans i ciutadanes de tot el món van concentrar a les 9.30 h. davant Ins-localitza l’hospital. surten al carrer per mostrar la seva in- pecció de Treball a Tarragona i tambéDesprés la caravana reivindicativa va dignació per la pèrdua de drets socials van entrar a l’interior, en el marc de ladirigir-se al Departament de Territori i laborals a mans de l’aliança entre jornada de lluita del 29-S.i Sostenibilitat on es va ocupar transi- els poders financers i la classe políti- Els activistes es van dirigir poste-tòriament les oficines mentre cridaven riorment a la URV on el president de ca. Una crida a la lluita unides per unconsignes contra les retallades i per la Repsol inaugurava el curs, en un signe canvi global, perquè cal passar de lanecessitat d’una vaga general, infor- inequívoc del sotmetiment de la cultura indignació a l’acció, perquè les nostresmant de la necessitat de lluitar contra i l’ensenyament universitari als interes- vides són més importants que els seusel capital. sos de les grans empreses. beneficis. Pels nostres drets socials i la-Després el bus es va dirigir a l’empresa Una cinquantena de persones van pro- borals. Pel futur del planeta.COMSA-EMTE on es va entrar en les testar al Campus Catalunya de la URV. Per una democràcia real i participativa.seves instal•lacions denunciant el tan- La convocatòria feta per l’Ateneu Lli- El 15-O es van convocar manifesta-cament de l’empresa i l’acomiadament bertari Alomà i la CGT va comptar cions a Barcelona, Lleida, Tarragona,de treballadors i treballadores. també amb l’assistència de membres Reus, Girona i Palma, a les quals laLa marxa va continuar fins a l’hospital de la Plataforma Cel Net del Morell i el CGT ha donat suport, conjuntamentClínic arribant allí al voltant de les sindicat Co.Bas entre d’altres. amb el moviment 15-M, el sindicalis-13:30h. on es va tallar el carrer Vi- Entre crits de “Repsol mata, la URV me alternatiu i combatiu, i els movi-llarroel i posteriorment al costat dels remata” i “fora les empreses de la uni- ments socials..6 Octubre de 2011
    • TREBALL-ECONOMIA Les xifres ocultes de la crisiLa banca espanyola ha guanyat 66.111 milions d’euros des del 2007 fins el 2011 uns beneficis nets de 145.000 milions David Fernández d’euros. I una tercera part d’aquests guanys s’han produït després de l’esclat de la crisi. El 2007, 18.874Q ui la fa la paga, diu la dita. Però la comptabilitat de la cri-si no respon a aquesta màxima: hi milions d’euros; el 2008, 16.602 mi- lions; el 2009, 15.695 milions. I el 2010 —amb 310 oficines tancades iha consens general que tothom s’ha la supressió de 1.105 llocs de treballd’estrènyer el cinturó en els moments al sector— ha esdevingut una novade depressió, que cal retallar l’estat mostra de beneficis consolidats, quedel benestar i que “res no tornarà a ser s’han apujat fins als 14.940 milionscom abans”. Tothom? L’aritmètica d’euros. Un 5% menys que els regis-més bàsica desmenteix alguns núme- trats el 2009.ros vermells d’una crisi que no afecta En el tercer any de la crisi i en la po-tots els ciutadans per igual. sició habitual, el Banco SantanderDes de l’inici de les turbulències d’Emilio Botin va tornar a encapça-econòmiques, la tardor del 2007, la lar el rànquing amb 8.181 milionsbanca espanyola ha guanyat ja 66.111 d’euros. Seguit pel BBVA, en segonamilions d’euros, segons els comptes posició amb més de 5.200 milionsde resultats fets públics pel sector. i per davant de La Caixa, primeraAquesta xifra contrasta amb una al- entitat catalana del rànquing, ambtra: 50.000 milions d’euros, la quan-titat de la pitjor retallada en matèriade drets socials decretada mai perun executiu espanyol des del 1978.La tisorada prevista per al període2010-2011 és de 15.000 milions. En de 10.000 milions d’euros obtinguts fessional, quan el 2005 era 93 copsel mateix temps, la banca ha previst per una Telèfonica que ja ha anunciat, superior. La diferència encara és mésguanyar, pel cap baix, més de 30.000 malgrat tot, acomiadaments massius. abismal si se cenyeix la comparativamilions. Mentrestant, la pobresa ja La borsa espanyola, segons dades de als càrrecs de consellers executius:colpeja dos milions de persones als Borses i Mercats Espanyols (BME), cobren 313 cops el salari mínim: 2’7Països Catalans, on l’atur afecta un va retribuir durant el 2010 24.228 milions anuals com a mitjana. Com-milió de ciutadans. milions d’euros als accionistes, un parat amb l’any 2005, la xifra haI és que si sobre l’origen de la cri- 24% menys que el 2009 —32.208 crescut un 33% des de l’arribada desi hi ha amplis consensos —cicle milions—. la crisi. Una crisi que també ha per-col•lapsat de la fal•lera especulati- A les xifres més silenciades de la cri- mès, paradoxalment, que les gransva, punxada de la bombolla immo- si caldria afegir-hi també el còmput fortunes de les deu principals famí-biliària, recessió internacional—, el de l’elevat impacte del frau fiscal i lies espanyoles hagin crescut un 27%debat sobre com sortir-ne és pràc- l’economia submergida, on treba- durant l’anomenat “pitjor any de laticament monocolor. Al marge, hi llen quatre milions de persones i que crisi”: 6.800 milions d’euros méstrobem unes xifres que contribuirien suposa que l’Estat deixi d’ingressar de patrimoni el 2008. Mentrestanta esperonar el debat públic sobre entre 70.000 i 241.000 milions 442.000 petites empreses han tancatla dimensió de la crisi, sobre com d’euros anuals, segons les organit- des del 2008 a l’Estat i la destrucciól’estan enfrontant els governs i, so- zacions professionals dels inspectors d’ocupació ja supera el milió i migbretot, sobre qui n’està pagant la d’hisenda. En el cas de l’evasió fis- de llocs de treball, amb una mitjanafactura i a quin preu. En paraules de ral”. “De múltiples maneres”, afe- cal, cal apuntar un detall significatiu diària de deu EROs (Expedient de 1.307 milions nets. Les dades, però,l’economista Arcadi Oliveres, presi- geix, “amb l’atur desbocat que estan per on s’ha passat de puntetes aquest Regulació d’Ocupació). estan parcialment esbiaixades per-dent de Justícia i Pau, la situació es patint, amb l’empitjorament de les 2010: entre els més de cent defraua- Les dades de grans riqueses relati- què les principals entitats financeresresumeix en una màxima: “Socialit- condicions de treball, amb la reta- dors del fisc espanyol que van ser ves al 2009 també són suggerents: han estat tancant els darrers exerci-zar pèrdues, privatitzant guanys: així llada de drets socials, amb la dismi- enxampats amb comptes opacs a la els grans patrimonis van créixer cis amb dotacions milionàries perestem sortint de la crisi”. nució de l’estat del benestar i amb sucursal de LGT a Lienchenstein hi un 12,5% i a l’Estat espanyol hi ha a provisions. Durant el 2010, a tallAmb les reformes aprovades el maig l’afebliment de drets democràtics, constava Artur Mas Barnet, pare de 143.000 persones —16.000 més que d’exemple, les cinc primeres entitatsdel 2010 pel Govern de Rodríguez entre altres.” I l’estadística és, en l’actual president de la Generalitat de l’any 2008 però 17.000 menys que el bancàries van dotar-se de provisionsZapatero ja es podia estimar que du- aquest cas, crematística: durant el Catalunya. El cas es va tancar el no- 2007— amb un patrimoni superior per valor de 6.670 milions d’euros.rant el període 2007-2013 es produi- 2010 la banca va guanyar 40 milions vembre passat a l’Audiència Nacio- als 814.000 euros. Un estat, el dotzè Cal apuntar, a més, que els comptesran a l’Estat espanyol unes retallades d’euros diaris, 1,7 milions d’euros a nal espanyola per “prescripció delic- en el rànquing mundial de països amb d’explotació de les dues principalssocials valorades en 50.000 euros, l’hora, 28.424 euros al minut, ben bé tiva”: l’evasió era anterior al 2002 i més fortunes personals, on continua entitats, el BSCH i el BBVA, estanuna reforma de les pensions que ha 500 euros al segon. l’actual president, aleshores conseller creixent l’escletxa de la desigualtat: directament vinculats a la seva ex-ampliat als 67 anys l’edat de jubila- d’Economia, constava com a benefi- les elits, el 10% de la població, aca- pansió a l’Amèrica Llatina. ciari del compte. paren ja el 30% de la riquesa estatal ició i una reforma laboral que, segons Tot i aquests grans beneficis, la ban- No només la banca també el 70% de la riquesa d’origenels agents socials, ha precaritzat més ca ha rebut durant la crisi econòmica guanya financer, segons les dades recollidesles condicions de treball. Alhora, se- el suport decidit de polítiques pú- Creixen els sous dels a “La crisi a l’estat espanyol: el rescatgons les projeccions estimades de la bliques de rescat: des d’un FROBpatronal bancària espanyola, ja es pot Però no és només la banca qui no ha consellers executius dels poderosos”, elaborat pel Semi- (Fons de Reestructuració Ordenada perdut sota la crisi. Només el 2010, nari d’Economia Crítica Taifa.albirar que en el mateix període de Bancària) de 6.750 milions d’eurostemps la banca guanyarà 111.000 mi- les empreses multinacionals amb ma- Tot i l’impacte de la crisi, els sous carregats als Pressupostos Generals dels grans directius també s’han in-lions d’euros, més del doble del que de l’Estat fins als plans de rescat de triu estatal i la borsa espanyola també Bons de la van obtenir uns guanys: en concret, crementat. Mentre el 56% de la po-es retalla. 150.000 milions anunciats per injec- 86.228 milions d’euros tot i trobar- blació catalana viu amb menys de Generalitat: la banca tar liquidesa i reactivar un crèdit que nos en plena recessió. Només amb el 1.000 euros mensuals, els 584 cà- també tarifaLes balances de la mai no ha arribat al teixit productiu. 17,39% d’aquests beneficis n’hi hau- rrecs de conselleres executius i altscrisi Per a Miren Etxezarreta, catedràtica ria prou per revertir l’impacte negatiu directius de les empreses espanyoles Des de la mateixa perspectiva, el emèrita d’Economia Aplicada de la de les retallades socials aplicades al de l’Ibex35 van cobrar una mitja- paper de la banca en la recent emis-Les dades oficials, obtingudes de UAB, les dades demostren alhora “el període 2010-2011. Les grans em- na de 989.000 euros durant el 2009, sió de deute públic de la Generalitatl’Associació Espanyola de Banca gran poder de la banca” i que “qui preses espanyoles agrupades entorn arribant a nivells retributius que han tampoc se salva de l’anàlisi crítica.(AEB), parlen de guanys continuats està pagant la crisi són, finalment, els l’Ibex 35 van tancar el 2010 amb batut rècords històrics. L’emissió de bons de la passada tar-en plena època de crisi. Des del 2003, treballadors i les uns guanys nets de 47.000 milions Aquesta mitjana suposava, el 2009, dor, realitzada per un valor de 3.000la banca espanyola ja ha acumulat treballadores i la població en gene- d’euros. Al capdavant hi ha els més 113 cops el salari mínim interpro- milions d’euros, va deixar un rendi-Octubre de 2011 7
    • TREBALL-ECONOMIAment net de 72 milions d’euros a les blicitat en una premsa en crisi, quecaixes i bancs que la van gestionar. a les seccions d’economia predomi-L’anterior govern tripartit —PSC, na la ideologia liberal i que, alhora,ERC i ICV— va aprovar una co- molts bancs posseeixen importantsmissió bancària mitjana del 3%, que paquets d’accions dels principalsminvava a la baixa en el tram final mitjans. A tot plegat s’hi afegeix elde l’emissió. Finalment, més de 72 fet socialment acceptat que els afersmilions d’euros de guanys directes econòmics són matèria reservada aper a la banca, a cavall del cobra- experts i que els comuns no hi es-ment de comissions d’intermediació tem preparats. Però davant aquesti el risc hipotètic —que no es va pro- fatalisme econòmic, el filòsof Slavojduir— d’haver d’assumir la part de Zizek ja va alertar el novembre pas-l’emissió que no és col•loqués. La sat a Le Monde Diplomatique queinclusió d’aquest 3% addicional va l’aposta per la despolitització de laimplicar un elevat interès final del crisi només pretenia vendre els plans7,75%, que ha generat un nou deute d’austeritat com una mera respostapúblic addicional de 193,5 milions tècnica a imperatius economicofi-d’euros. Uns 120 milions destinats nancers i no com el que eren: estratè-a retribuir els inversors. La resta, el gies fruit de decisions politicoeconò-37% del total dels interessos, anirà a miques.parar directament a unns bancs queabans de l’emissió s’havien negat a Bibliografiaconcedir reiteradament nous préstecsa la Generalitat, entre ells ‘La Caixa’. La crisi a l’Estat espanyol: el rescatQue la banca tarifi aquesta mena de dels poderosos.comissions en plena aplicació de Seminari d’Economia crítica Taifa Govern català aquest 2011, aquestes A propòsit, doncs, del silenci que en- especialitzada —defensant el rol fo-greus retallades socials, deixa molt (2010) comissions han estat rebaixades par- volta uns beneficis bancaris que no namental de la banca en la solvència iclar qui té la culpa de la catàstrofe Apunts teòrics per entendre la crisi. cialment, tot i que la banca tornarà paren de créixer enmig d’una crisi fortalesa de l’economia— i la premsaeconòmica actual, en la que el sis- Seminari d’Economia crítica Taifa a guanyar: entre el 2,5% i el 0,75%, social d’ampli espectre i llarga dura- alternativa —“Cop d’Estat econò-tema financer fa negoci a costa dels (2010) segons els trams, en el cas dels bons da, Etxezarreta rebla el clau citant el mic”, titulava el setmanari Directa elgoverns a compte de la crisi que ell La quiebra del capitalismo global: a un any, que també baixa el tipus financer nord-americà Warren Buffet: maig del 2009— han situat elementsmateix ha provocat: presta diners als 2000-2030. d’interès que rebrà l’inversor fins al “Si això és la guerra de classes, la i dades per comprendre la dimensiógoverns amb uns interessos —o unes Ramon Fernández Duran. Virus 4,25%. I una comissió variable que nostra va guanyant”. Abans, durant i, de la crisi.comissions, en el cas dels bons la (2010) oscil•la entre l’1,75% i el 0,5% anual previsiblement, després que esclatés Tot i així, també hi ha hagut excep-Generalitat— astronòmiques, quan Democràcia econòmica. Vers una al- per als bons a dos anys. la crisi: rere tretze anys consecutius cions en la premsa generalista, comaquests diners els governs els fan ser- ternativa al capitalisme. En relació al rol de la banca i a la ges- de pèrdua de poder adquisitiu, avui el tractament informatiu ofert pelvir per recollir els plats trencats de la Coordinat per Antoni Comín, Jor- tió de l’emissió de deute públic, Mi- hi ha dos milions de persones pobres diari Público. Desapercebuts entrecrisi a la qual ens han dut els bancs. di Garcia i Luca Gervasoni. ECOS ren Etxezarreta opina que els bancs i més d’un milió d’aturats als Països l’allau de notícies, també s’ha publi-En el cas del bons de la Generalitat, (2009) “han aconseguit manegar la crisi se- Catalans. cat articles puntuals rellevants, comels nostres bancs, escudant-se en un gons els seus interessos” i que “han ara “Sueldos récord en plena crisis”, Recursos i fontscontext financer internacional nega-tiu que en aquell moment desconfia- tornat a guanyar perquè estan dispo- Anàlisi del tractament publicat el 16 de maig pel periodista sats a tot per guanyar més, perquè Miguel Jiménez a El País. També En-va interessadament del deute públic i manen molt i perquè la Generalitat mediàtic ric Juliana, a La Vanguardia, ha rei- Asociación Española de Banca.negociant unes comissions abusives. Dades trimestrals sobre els balanços els necessitava”. La catedràtica emè- terat en articles dominicals d’anàlisi de la banca espanyola.L’emissió de deute de la Generalitat Les xifres dels guanys bancaris no són rita de la UAB insisteix que, com a que l’economia espanyola ja era una www.aeb.esva servir per cobrir un dèficit públic cap secret, però costa trobar articles oportunitat perduda, no s’ha fet res economia “intervinguda pel Directori Seminari d’Economia Crítica Taifa.que és conseqüència directa de la cri- en profunditat que llegeixin la realitat durant la crisi per disminuir l’enorme alemany”, en referència a una Angela www.seminaritaifa.orgsi, i el govern tripartit va considerar i donin claus d’interpretació de com poder que ha acumulat el sector fi- estem sortint de la crisi i sota quines Merkel que dissenya i ordena la po- Xarxa d’Economia Solidària de Ca-l’emissió de bons com a inevitable nancer. apostes. Les dades, però, hi són. Les lítica econòmica actual de l’executiu talunya. La XES ha editat dos de-per tal generar deute i ingressos per Considera que al govern tripartit “li ofereix trimestralment l’Associació Zapatero. càlegs quotidians contra la crisi, ambmantenir serveis i prestacions socials va faltar imaginació i voluntat per fer Espanyola de Banca (AEB), la patro- Sigui com sigui, les línies mestres alternatives concretes de treball, con-bàsiques sense haver de recórrer a re- les coses de manera diferent, i proba- nal del sector. Però l’anàlisi crítica, del tractament informatiu vers el sum i estalvi adreçades a persones itallades socials. blement estan massa convençuts que els debats públics o la incorporació paper de la banca, abans i durant col•lectius per avançar cap a una eco- només la manera habitual de fer les de veus que aprofundeixin un debat la crisi, comencen a caminar ja per nomia més democràtica, justa, ètica iNous bons, més coses és vàlida i ni tan sols els passa econòmic que tragina entre la “refun- la inquietant deriva d’esdevenir tot sostenible.comissions pel cap provar de fer-ho diferent: per dació del capitalisme” proposada per un tabú informatiu. A aquest risc hi www.xes.cat exemple, ressaltant la importància de Sarkozy i els corrents d’economia contribueix de forma decidida el fetCal afegir que amb la nova emissió la inexistència d’una banca pública i crítica han estat pràcticament inexis- que les grans institucions financeres * Article extret de l’Anuari Mèdia.de 2.700 milions impulsada pel nou treballant per recuperar-la”. tents. Només la premsa econòmica són un dels primers inseridors de pu- cat. Els silencis mediàtics del 2010Barra lliure de diners públics a la banca privada les caixes d’estalvis/obres socials, ments les indemnitzacions són tant de vigilar a les entitats Juan Carlos Rubio, Secretari rescatades i reflotades amb diners pú- més daurades com més pugem en financeres? General SABEI-CGT Bankia - Illes Balears blics, es converteixin en una autèntica l’escalafó (fins a arribar a propor- La realitat demostra www.sabeibankia.org Banca Pública Social, i no es recon- cions que el cost de l’acomiadament que no ha vigilat molt, verteixin en bancs privats. d’un directiu iguali al de setanta tre- o bé ho ha fet amb els Comentava MAFO recentment que balladors). seus objectius mega-A “después de la borrachera que se pro- També serveix per a les retribucions lòmans i interessats. Miguel Ángel Fernández Or- dujo entre los años 1994 y 2006, (y) dels executius, directius i consellers També sabem que el dóñez, àlies MAFO, pel que liqueda de manar? –mesos– ja es pot que hizo que el sector creciera por dels flamants bancs de caixes. Una de Senyor Ordóñez nocagar. encima de lo que el país se podía per- les excuses utilitzades per privatitzar ha fet molt cas de lesJa ho va dir fa dos anys: “¡Lo único mitir”. les caixes d’estalvi, la de la professio- veus d’alarma trans-que yo tengo que hacer con las cajas Doncs bé, després de la ressaca de nalització i despolitització, cau. Es- meses per l’Inspeccióes coger un bate de beisbol y liarme 2007-2010 tornem a la barra lliure: tem veient l’entrada de (ex)polítics, del Banc d’Espanya.a palos hasta que acabe con todas!”. amb 7.551 milions d’euros de di- amb remuneracions milionàries. Per Si les seves interven-I ha complert la seva paraula. En un ners públics injectats (de moment). a mostra el botó del grup Banco Fi- cions públiques l’hitemps rècord ha privatitzat/bancarit- Als quals cal sumar altres 5.838 nanciero y de Ahorros (BFA)/Bankia, permeten hauria de co-zat a les caixes d’estalvis/obres so- mm € “privats”, fins a aconseguir SA; amb els seus Rato, Olivas, Cho- mentar-li a Rajoy que,cials, amb milers de milions d’euros l’esgarrifosa xifra de 13.389 milions zas, Fernández Norniella, Rodríguez- quan es refereixi a lesde diners públics. I ho ha fet no amb d’euros de cost. Ponga, etc. institucions finance-la violència física, sinó a cop de refor- Barra lliure, per aixecar l’economia i En la seva contínua locuacitat MAFO res, deixi d’esmentarmes legislatives, amb la col•laboració ajudar a la societat? De moment sem- contribueix a buidar més les arques a les caixes d’estalvis,necessària governamental i la conni- bla que no. Per acomiadar mitjançant públiques quan declara que “La CAM de quines caixesvència política, i la gaubança de la EROs a milers de treballadors, i con- es lo peor de lo peor”. Sorprenent. Per d’estalvis parla?gran banca. sumar l’enginyeria financera dels ventura no és la institució que gover- Barra lliure, paguemEncara quedem veus demandant que bancs de caixes. En els acomiada- na, el Banc d’Espanya, la responsable els ciutadans.8 Octubre de 2011
    • TREBALL-ECONOMIA Tres anys de crisi, víctimes i responsables Cada crisi té, però, característiques les reformes polítiques que han fet altra cosa és el que passi els propers als treballadors públics, pressió sobre Albert Recio específiques. La manera com s’ha possible aquest model. Representen mesos, quan comencin les retallades els drets laborals) com en el social: les desenvolupat l’actual és clarament el molt més els interessos d’aquella del sector públic. retallades de serveis públics i drets so- resultat del tipus de capitalisme que minoria que no els del conjunt de la Les dones, habituals víctimes de les cials que ens estan portant enrere finsG rans empresaris, rendistes i fi- nancers, dirigents polítics, insti-tucions internacionals i bona part de es va imposar a la crisi anterior (la del 1973-85): el neoliberalisme. Un col•lectivitat. Per això després els re- muneren amb “assessories” diverses. crisis, aquest cop s’han vist menys afectades, ja que només un petit per- al món anterior a la crisi… del 1929. I, per contra, uns guanyadors clars, model que va imposar la globalitza- I en tercer lloc, bona part de la pro- centatge dels llocs de treball destruïts aquells que segueixen auto atorgant-la professió acadèmica són culpables. ció, la desregulació del sistema finan- fessió acadèmica que, amb una mos- són d’ocupació femenina. I en canvi, se sous i prebendes milionaris, aquellsPer primera vegada, les taxes d’atur cer, les privatitzacions i l’increment tra d’ignorància, frivolitat i classisme l’atur femení ha crescut pel fet que que imposen els seus interessos pri-femenina i masculina són pràctica- de les desigualtats.Les crisis no són han legitimat aquesta situació. Com moltes dones que abans no estaven al vatitzadors, que incrementen els tipusment iguals, i és un trist igualitarisme intencionals. Ningú no les decreta. que sóc del ram, he de dir que no mercat laboral, ara busquen feina. La d’interès en una autèntica economia deen la precarietat i la pobresa. Però això no vol dir que no tinguin tothom és igual, però el model neoli- raó no és una altra que l’enorme penú- la usura.Fa tres anys, Carrer va dedicar un responsables. Aquests són sens dubte beral està ben promocionat a la major ria de moltes famílies, que han de con- No podem acceptar el “mantra” que nonúmero a la crisi. Eren temps de part de manuals i centres de recerca. vertir tots els seus membres en “cer- hi ha alternatives. Que l’única cosa que tots aquells que han imposat el modelterrabastall, de bancs en fallida, cadors de feina”. Per primera vegada, es pot fer és seguir les receptes neoli- que ens ha dut fins aquí. I quan ana-d’incertesa. Ara estem molt pitjor: berals d’un grapat de tècnics al serveil’atur ha crescut en més de tres mi- litzem aquest model, de seguida tro- Homes, dones, les taxes d’atur masculina i femenina bem que ha estat una minoria social són pràcticament iguals, però es trac- (sovint pagats directament) dels granlions de persones, hi ha milers de immigrants i joves interessos depredatoris. No podem ac- de financers, grans empresaris i grans ta d’un trist igualitarisme, ja que sóndesnonaments, retallades de drets ceptar que una economia que generalit- rendistes. Aquest 1% de la població Quan es parla de víctimes de la crisi taxes molt altes que darrere amaguensocials, països sencers en fallida… i za la pobresa i les desigualtats sigui un mundial cada cop més rica mercès a la primera cosa que mirem és qui és pobresa, incertesa i sofriment. Els im-la incertesa és cada vegada més gran. procés natural. un sistema social que els ha permès a l’atur… I aquest no afecta tothom migrants sí que pateixen més atur, peròÉs hora de preguntar-se per les cau- Com algú ha escrit, hem de rebel•larnos. absorbir gran part de la renda mun- per igual. El perfil de la destrucció la pauta laboral és semblant: els homesses, les víctimes i les respostes. Ens cal mobilització social. Però ens dial. Per posar-hi cares, a Espanya de llocs de treball és força clar: han han perdut la feina i les dones s’han po- cal també intel•ligència per contra- aquests serien els 40 empresaris reu- estat els treballadors manuals mascu- sat a buscar-ne. I els joves, d’ambdósCauses estructurals i nits amb Zapatero per dir-li què ha de lins els que principalment han perdut sexes, són els grans perdedors. Passa a restar les seves propostes, per trobar camins diferents que ens portin a unresponsables fer, encara que la pintura complerta la feina. Més del 50% al nostre país totes les crisis: els que estan arribant al model social més just, habitable i sos- obligaria a incloure-hi algú més. A han estat treballadors de la construc- mercat laboral són sempre els més per- tenible. I per això és necessari tramarLes crisis econòmiques no són de- nivell mundial, són els grans líders ció. Un altre 30% treballadors indus- judicats. Ara també perquè molts llocs un nou teixit social capaç de convertirsastres naturals, com un terratrèmol financers i de les grans empreses in- trials, i només un 20% en el cas dels de treball juvenils es caracteritzaven la indignació en proposta i alternativa.o un tsunami. Fa molts anys que les ternacionals. Ells han estat els grans serveis. Per contra, fins ara, el sector per una extrema precarietat que en si-millors ments teòriques van mostrar promotors i beneficiaris del model. públic, l’educació, la sanitat i els ser- tuació de crisi esdevé atur. * Albert Recio és Professorque les crisis actuals són el resultat En segon lloc, la major part de di- veis socials han creat ocupació, cosa Hi ha, però, altres pèrdues col•laterals d’Economia de la UAB. Article pu-del funcionament normal de les eco- rigents polítics i de les institucions que ha afavorit sobretot persones que ara hem experimentat com mai, blicat al núm. 118 de La Veu del Ca-nomies capitalistes. internacionals que han dut a terme amb nivells d’educació elevats. Una tant en l’àmbit laboral (retalls salarials rrer, revista de la FAVB.Retallant on fa més mal matèria necessiten dies, calculadora retallades aplicades el sistema enca- cotitzat durant 40 anys es jubilarà a que redueixin les quanties finals, i, Àlex Tisminetzky en mà, per entendre’s en un mar in- ra és sostenible, o si encara s’han de la mateixa edat i pràcticament amb alhora, molts dels que fins ara podien desxifrable de formules matemàti- rebaixar més les pírriques pensions la mateixa prestació que abans de la arribar a jubilar-se als 61 anys hau- ques i disposicions addicionals. A que ha deixat. Aquest fet, afegit al reforma, concessió que explica, en ran d’esperar ni més ni menys queE l dia 1 d’agost es publicava al BOE la darrera reforma de lespensions. Els grans rotatius no li ningú se li escapa que la Seguretat Social és una matèria ja de per si suport submís dels sindicats CCOO i UGT, i sumat a què el PP ja està part, el suport dels sindicats oficials. Però, ai de les precàries, aquells i als 67 anys. En el punt de mira,és clar, les ja petites pensions de dones, amb merescuda fama de feixuga, anunciant que té noves propostes en aquelles que han caigut en els con- immigrants i precaris en general.van dedicar ni una sola portada, però l’esforç que s’ha posat en com- aquesta matèria, fa molt probable tractes merda, en els temporals i en El govern espanyol i la patronal cri-van relegar a les llunyanes palnes plicar al màxim els càlculs de jubi- augurar que, malauradament, en els l’economia submergida, ja que tota den ben alt que tot aquest procés ésd’economia la retallada més im- lació deixarà encara més indefensa propers mesos, haurem de publicar la nova norma està pensada i repen- “imprescindible” per salvar les pen-portant dels darrers 30 anys de les a la població davant una llei que, un nou article per explicar més reta- sada per retallar les seves pírriques sions, mentre CCOO i UGT afirmenprestacions de la Seguretat Social, si l’arribessin a llegir, segurament llades en la Seguretat Social. pensions. A partir del 2013, la pen- que és un mal menor. Però la realitati la norma entrarà en vigor el 2013 l’entendrien més o menys com si Finalment, i de manera molt impor- sió mínima de 600 euros ja no està és que s’està canviant radicalment elentre un sorprenent desconeixement l’haguessin redactat en llatí. tant, la reforma ataca allà on fa més garantida ni per qui hagi cotitzat 15 repartiment del pastís de la riquesageneral. L’altra característica és que està mal socialment i rebaixa les pen- anys, i es rebaixa ans paupèrrims social, en detriment, de nou, d’unaLa darrera de les grans reformes del destinada a durar ben poc. Sor- sions més petites entre les petites, en 350 euros. gran majoria.govern Zapatero ja a primera vista prenentment, la reforma determi- un context on el 58% dels i les pen- Des dels despatxos del Ministeri dedestaca per la seva extrema compli- na que en els propers anys s’haurà sionistes ni tan sols arriben als 700 Treball també s’han trencat les ban- * Àlex Tisminetzky és advocat labo-cació. Fins i tot els més avesats en la “d’estudiar” novament si amb les euros mensuals. En canvi, qui hagi yes per a dissenyar mil i un càlculs ralista del Col•lectiu RondaOctubre de 2011 9
    • TREBALL-ECONOMIA Tisorada al PIRMILa Generalitat aprova el decret que endureix els requisits de la Renda Mínimad’Inserció Redacció prestació. Una altra novetat d’aquest decret és que s’estableix un període màxim per a percebre aquesta prestació deEl Govern català va aprovar el 30 seixanta mensualitats, amb l’excepciód’agost el decret que desenvolupa la de les persones que tinguin 60 anysLlei de la Renda Mínima d’Inserció o més, que podran seguir cobrant la(RMI), l’antic PIRMI, que endureix RMI fins als 65, sempre que com-les condicions per a cobrar aquesta pleixin amb la resta dels requisits. Noprestació, entre les quals destaquen obstant això, el nou reglament preveuacreditar dos anys de residència, que, excepcionalment, les personesl’obligatorietat de residir de forma que reben actualment la RMI i ja hanpermanent a Catalunya mentre es superat aquest termini de 60 mesos,percep la prestació, limitar l’import podran continuar percebent aquestamàxim al salari mínim interprofes- prestació si compleixen la resta delssional o un topall de 60 mensualitats. requisits.L’Executiu català ha aprovat el de- Una altra de les condicions, que nocret que modifica la RMI, d’acord a estava contemplada fins a ara, és li-la Llei d’acompanyament de mesu- mitar l’import mensual a percebre enres fiscals i financeres aprovada pel concepte de la RMI, i d’altres aju-Parlament el passat mes de juliol, i des, al salari mínim interprofessio-després de les crítiques unànimes que nal. S’estableix, a més, que aquelleshan suscitat els canvis en la forma persones que solament presentin unade pagar aquesta ajuda. L’enviament problemàtica laboral a causa de la pè-de xecs nominals per pagar el mes rdua del treball, però que no acreditind’agost en lloc de l’habitual trans- una situació de risc d’exclusió social,ferència bancària, va col•lapsar els no podran accedir a la RMI. El por-serveis socials, va crear problemes taveu del Govern, Francesc Homs,de cobrament i va provocar molts va declarar que no volen la RMI “esretards en el pagament a persones converteixi en una paga per als que talà elimina així una bona part dels forma però fixa un màxim de cinc Amb tots els canvis que ha imposatque necessiten aquests diners per a han perdut el subsidi d’atur” i va beneficiaris actuals i evita la incor- anys en el cobrament de l’ajut, amb a la RMI, el govern de la Generali-subsistir, i va desfermar crítiques des anunciar que la Generalitat no pagarà poració futura d’un 70% dels aturats possibilitats de prorrogar-lo tres tat té previst excloure un 40% delsdels treballadors socials, sindicats i la renda mínima d’inserció (RMI) a catalans que esgotaran l’atur en els anys més i de mantenir-lo fins als 65 beneficiaris del subsidi, o sigui, unesassociacions que treballen amb els les persones en atur “que no acreditin pròxims mesos. anys per als majors de 60 anys. 13.600 persones deixaran de benefi-sectors més exclosos i precaris de la una dificultat social afegida”, i, per La RMI estarà subjecte a disponibi- El límit serà el salari mínim inter- ciar-se amb els 420 euros de mitjanasocietat. tant, en quedaran excloses les que no litats pressupostàries. A partir d’ara professional. La RMI són uns 420 amb els que subsistien fins ara. SónLa polèmica es va suscitar perquè requereixin cap tipus d’intervenció l’ajut estarà subjecte a les disponi- € mensuals de mitjana, però la pos- milers els perceptors per als quals ella Generalitat, de forma excepcional social continuada. bilitats pressupostàries existents. El sibilitat d’afegir-hi complements en subsidi mínim és l’única via de su-i amb l’objectiu de fer un banc de El nou reglament també inclou decret aprovat detalla de forma poc funció dels familiars a càrrec havia pervivència, ja que han esgotat totesdades, va pagar la RMI -o Programa per primera vegada la limitació en concreta que quan el pressupost del fet en alguns casos que la quantitat les prestacions possibles i no acon-Interdepartamental de Renda Mínima l’import mensual a percebre, de for- segueixen trobar una feina. Govern no sigui suficient per aten- a percebre fos superior. La reformad’Inserció (PIRMI)- del mes de juliol ma que el còmput de la RMI, jun- En definitiva, amb l’excusa de la dre les sol•licituds, caldrà prioritzar fixa un màxim a cobrar equivalent alamb talons bancaris, en lloc de per tament amb l’import de les ajudes crisi, el Govern català segueix ca- els expedients amb “criteris objec- salari mínim interprofessional, quetransferència. El retards en el paga- complementàries, no podrà superar rregant les tintes en els sectors més tius i no discrecionals”. actualment són 641,4 euros.ment, el caos provocat, els problemes el salari mínim interprofessional. desafavorits de la societat en lloc El silenci serà negatiu a partir dels S’exigeix dos anys de residènciaper cobrar-ho, la falta d’informació,... d’acabar amb el frau fiscal i incre-van motivar diverses mobilitzacions quatre mesos. Mentre la llei del PIR- a Catalunya com a mínim. Si fins En resum, que mentar els impostos als sectors mésde protesta i les queixes de sindicats i MI del 1997 establia que la resposta avui calia haver viscut a Catalunya rics de la població. I encara que destreballadors socials. comporten els canvis a les sol•licituds no podia trigar més almenys un any per poder tenir ac- del Govern diuen que volen incen-El nou decret, que s’ha aprovat a ins- en el PIRMI: de dos mesos i si se sobrepassava cés al PIRMI, a partir d’ara s’exigirà tivar que la gent busqui treball i notàncies dels departaments d’Empresa el termini l’ajuda es consideraria com a mínim dos anys de residència s’acostumi a viure de la RMI, la rea-i Ocupació i del de Benestar i Fa- Ja no és una opció per als aturats sen- provissionalment aprovada, a partir legal acreditada per poder sol•licitar litat és que no estem en un momentmília, endureix les condicions per a se subsidi. El decret introdueix un d’ara el Govern tindrà quatre mesos l’ajuda. També s’inclou la obliga- on sigui fàcil trobar treball amb elspercebre aquesta prestació, entre les nou motiu per quedar exclòs de la per respondre i el silenci adminis- torietat de residir permanentment a elevats índexs d’atur existents, i ésquals destaquen, l’augment d’un a renda mínima, que fins ara cobrava traiu es considerarà com una dene- Catalunya mentre es percep l’ajuda, obvi que determinats sectors de lados anys de residència continuada i tothom que no disposava de cap altra gació. sense que es pugui passar més d’un població mai aconseguiran sortir deefectiva a Catalunya mentre cobrin ingrés. A partir d’ara no hi tindran Es deixarà de cobrar la RMI al cap mes fora del país. la seva situació d’exclusió social ila prestació o l’obligatorietat de re- dret aquells que tinguin un problema de cinc anys. El PIRMI era fins ara Exclou els menors de 25 anys. necessitaran un subsidi per a podersidir de forma permanent en aquesta exclusivament laboral sense cap di- un ajut sense límit temporal que es Exclou els que posseeixin algun ti- sobreviure amb un mínim de digni-comunitat mentre es percep aquesta ficultat social afegida. El govern ca- prorrogava automàticament. La re- pus de bé moble o immoble. tat.Crida per una Llei de Renda ciutadana garantida digna i suficienta Catalunya Assemblea treballadors/es social limitat i insuficient que bene- d’Empresa i ocupació i Benestar només empitjoren les condicions de caràcter cívic, social i polític de la en atur de Barcelona ficia prop de 110.000 persones (mes social que ha causat durant el mes la seva aplicació als qui ja es benefi- ciutadania solidària i de la classe de 32. 000 expedients) a Catalunya, d’agost un greu perjudici a les per- cien sinó que estableix greus restric- treballadora de Catalunya a: no arriba als 140 milions d’euros. sones beneficiàries del PIRMI a Ca- cions per a l’accés a aquestes ajudes Defensar els drets de la ciutadania més L’objectiu del Govern de reduir la talunya, se suma l’empitjorament de als qui la necessitin. A més de no feble i necessitada, desenvolupar ambE l Govern de la Generalitat se- gueix aplicant retallades alsdrets socials de la ciutadania en despesa social al preu de provocar misèria i exclusió social no té justifi- la Llei de Renda Mínima d’Inserció a través de la Llei de mesures fis- garantir el seu pagament a tots els beneficiaris en el cas de no ser su- la participació de tots/es una “Llei de Renda ciutadana garantida” digna i cació quan s’ha suprimit l’impost de cals i financeres de 27 de juliol, i ficient la disponibilitat pressupos- suficient en aplicació de l’art 24.3 desalut i educació i ara agredeix successions i amb això la Generalitat mitjançant el “Decret de desple- tària de la Generalitat. Per tot això l’Estatut d’autonomia de Catalunya,els més febles i necessitats amb ha reduït els seus ingressos fiscals en gament de la llei de la renda míni- defensem la immediata derogació i a impulsar totes aquelles iniciati-l’empitjorament de les condicions centenars de milions d’euros. ma d’inserció” aprovat el passat 30 del Decret. ves de mobilització per la seva pre-d’aplicació i accés de la Renda Míni- A la injusta i irresponsable gestió del d’agost. Cridem als moviments, organit- sentació al Parlament de Catalunya,ma d’Inserció o PIRMI. Aquest ajut pagament del PIRMI pels consellers Els canvis en la Llei de la RMI no zacions, entitats i col.lectius, de aprovació, i aplicació efectiva.10 Octubre de 2011
    • TREBALL-ECONOMIA Educació social: història de la destrucció d’una professió sobretot del Departament de Benes- han de defensar-nos comparteixen David Rodríguez Alonso, afiliat del Sindicat tar i Família i de la Direcció Gene- interessos amb aquestes empreses d’Ensenyament de CGT ral d’Atenció a la Infància (DGAIA) i on les administracions públiques Barcelona està fent possible aquesta situació, col•laboren amb la deterioració dels deixant de costat la seva obligació serveis públics i de les condicions de proporcionar un servei públic i laborals dels treballadors i treballa-Q uan una persona decideix orien- qualitat per a centrar-se en criteris dores; en aquest context, solament tar la seva formació professio- estrictament econòmics. organitzant-nos al marge de les lle-nal a l’àmbit de l’educació social no Davant això, aquells que haurien res “oficialistes” podrem evitar queho fa per diners (els sous mai han de denunciar i lluitar contra aques- això acabi sent una professió de pas-estat gran cosa) ni per les condicions ta ofensiva economicista estan molt sada mentre surt una cosa millor.laborals (treballar festiu, caps de set- lluny de voler ni tan sols donar la Des de CGT estem donant suportmana, nits…); ho fa per que creu en cara. Els sindicats oficialistes, en i impulsant aquesta defensa de lael que representa aquest treball, en aquest cas essencialment CCOO, nostra professió, de les nostres con-la seva capacitat de transformació estan actuant de forma opaca, ocul- dicones de treball i de les personesd’una realitat que ens sembla injus- tant-nos als treballadors i treballa- per a qui treballem (no les empre-ta, sobretot amb aquells que el siste- dores del sector la informació sobre ses) a través de l’Assemblea delma ha descartat. Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies sense papers i sense un entorn so- la negociació col•lectiva i no perme- Sector Social que es va formar elPerò tot canvia quan tant el sou com de lliure disposició, 16.500€ bruts cial que els abrigalli… En definiti- tent la nostra participació en aquest passat 8 d’abril. Amb ella pretenemles condicions laborals empitjoren anuals. va, totes aquelles persones que són procés. A més, el dràstic empitjo- crear un fòrum de discussió sobre latant que fan dificil seguir treballant Com s’ha arribat aquí? D’una ban- més objecte que subjecte de drets, rament de les nostres condicions nostra labor, un observatori de lesen el sector sense que això suposi da tenim una patronal (AEISC i negant-los d’aquesta manera la pos- laborals s’ha portat a terme amb la condicones de treball i de la qualitatcondicionar la teva estabilitat perso- AESAP ) que, una vegada resol- sibilitat de convertir-se en els pro- seva col•laboració, sent l’únic sin- dels serveis que es presten i, essen-nal. El desencantament consegüent tes les seves discrepàncies inicials tagonistes de la transformació que dicat present en tots els convenis cialment, pretenem ser el germenes transforma en ràbia quan veus (llegeixi’s repartiment del pastís), faci possible un canvi real de la seva regressius que s’han signat. La cosa d’una mobilització dels treballadorsque la raó d’aquests canvis és sola- conforma un front cohesionat i únic situació personal (i per tant de les sembla que continua en la mateixa i treballadores del sector que creiemment econòmica, i que qui acaben en defensa dels seus interessos, que seves condicions de vida). direcció, ja que en aquests moments imprescindible.sofrint aquesta perspectiva econo- per descomptat són essencialment Aquestes empreses, habitualment estan més preocupats a buscar justi- No ens resignem, no ens rendim,micista de l’àmbit social són les per- econòmics. Per això estan translla- emmascarades sota la forma jurí- ficacions per a l’empitjorament (no- queda tot per fer i això significa quesones amb qui treballem, gent que dant les retallades que els imposa dica de fundacions, representen la vament) de les condicions laborals podem fer-lo tot entre tots. Senseno té ni els recursos ni els mitjans l’administració pública en detri- perspectiva assistencialista del nos- que van signar en el nou Conveni “tuteles” de sindicats o empresesper a defensar-se. ment de les condicions laborals dels tre sector, la qual té les seves arrels d’Acció Social de Catalunya que a que solament defensen els seus pro-Potser tot s’entengui millor amb un seus treballadors/es i de la qualitat en una “caritat” i un paternalisme intentar negociar un marc legal que pis interessos. Ja estem en marxa iexemple, el del meu centre de tre- dels serveis que presten. El curiós que el que amaga és el menyspreu proporcioni unes condicions de tre- l’única cosa que necessitem és queball. CRAE Llar Les Vinyes, a Cer- és que les retallades a les empreses cap a aquelles persones que el siste- ball dignes al nostre sector. els treballadors i treballadores deldanyola del Vallés. Empresa gestora han començat el 2011, quan les re- ma econòmic considera improducti- Tal vegada la cosa seria diferent sector prenguem consciència de laFilles de Mª Auxiliadora, vincu- tallades en les condicions laborals i ves, i per això, un llast. No podíem si des de les pròpies empreses no nostra força.lades als centres residencials des en la qualitat d’aquests serveis van esperar altra cosa dels “defensors s’estigués promocionant com re-dels tétrics centres del franquisme començar a intensificar-se el 2008 i del present”, però és que l’educació presentants dels treballadors tre-(gràficament descrits en el comic balladores a persones “afins”, que Valoració del nou porten produint-se al voltant de 10 social cerca precisament els con-“Paracuellos” de Carlos Giménez). anys. trari, busca donar suport a aquestes emparades gairebé sempre per les conveni a nivell deFa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies A això cal afegir l’aparició persones i donar-los les eines neces- sigles de CCOO, serveixen més per Catalunyade lliure disposició, 12 dies lliures d’empreses que arriben al sector sàries perquè deixin de ser víctimes a controlar a les plantilles i per aentre Setmana Santa i Nadal, uns 24 amb plantejaments estrictament de la seva situació i passin a ser pro- defensar els interessos de les empre- Si voleu conèixer la valoració quemil euros bruts anuals. Fa dos anys lucratius, fet que està servint a les tagonistes de la transformació de les ses que els dels seus representats. des de CGT hem fet del nou conveni(conveni d’Acció Social de Cata- empreses ja implantades en el sec- seves vides i en el seu entorn. Amb un sector en el qual plantilles d’Acció Social aprovat el passat meslunya): 1725 hores anuals, 7 dias de tor com excusa per a fer negoci amb Però no són les empreses l’element d’entre 10 i 40 treballadors (en la de juliol a nivell de Catalunya, aneulliure disposició (però a retornar), la part més indefensa de la societat: clau del problema, sinó les pròpies seva majoria) han de plantar cara a al web, on hi trobareu una detallada0 dias entre Setmana Santa i Nadal menors tutelats, tercera edat, per- administracions públiques, essen- empreses que en alguns casos són anàlisi a: www.cgtcatalunya.cat/spip.i 22 mil euros bruts a l’any; avui, sones sense recursos, immigrants cialment la Generalitat, que a través autèntiques multinacionals, on qui php?article5745Als jardins de Barcelona hi ha feina patint l’intent del govern municipal sones hem de fer dues vegades i mitja coets, però les condicions de treball cada planta, cada herba, cada arbre te- Jardiners indignats de vendre aquest servei als interessos més feina que aleshores. després de molts esforços i lluites nia un ús, una funció alimentícia o me- http://jardinersindignats. blogspot.com/ privats, que miren més d’omplir-se les Tots hem pogut veure com a diferents han anat millorant. Hem deixat en el dicinal i no sols un ús ornamental, que butxaques que pels drets dels seus tre- parcs de la ciutat es feien milionàries camí augments salarials tot priorit- també. Ara aquests conceptes s’hanL balladors, amb contractes temporals de inversions. Durant anys hem constatat zant noves contractacions de personal relegat i l’ús és purament paisatgístic. es persones que treballem a curta durada que no permeten la impli- que d’algunes zones de la Barcelona per poder oferir una execució directa Nosaltres proposem recuperar aquell l’Institut Municipal de Parcs i Jar- cació personal en un projecte de ciutat. menys rica s’han anat traient jardiners, de les nostres feines, donant cabuda antic concepte de jardineria social idins ens veiem obligades a informar ala ciutadania de la lamentable situació Ara per ara estem voltant el 30% del deixant que es deterioressin fins al punt als ciutadans que volen desenvolupar comestible que doni resposta a lesque pateix la jardineria pública. nostre pressupost dedicat a privatitzar que fossin necessàries grans remodela- una carrera professional al món de la necessitats de les persones. Seria mésParcs i Jardins de Barcelona ha estat diferents serveis propis (poda d’arbrat, cions (jardins de Costa i Llobera, Turó jardineria, tot servint al bé comú, a lo que raonable dedicar zones verdes de-històricament un servei públic que aplicacions fitosanitàries, obra nova, Parc, Parc de la Pegaso, Ciutadella, i públic. gradades i solars privats abandonats,s’ho ha currat per tal de donar la cura etc..). tants d’altres), deixant aquestes remo- El manteniment de la jardineria de plens de brutícia, i aprofitar-los per a lanecessària al verd de la ciutat. De fet La zona verda de Barcelona ha crescut delacions en mans d’agents privats. Barcelona no és fàcil, manca personal pròpia subsistència de veïns amb si-som una de les poques ciutats europees un 150% des de l’any 1992 ençà. Tot El nostre conveni col•lectiu, malgrat i una millor gestió dels recursos. tuació de feblesa (aturats, jubilats…)que poden enorgullir-se del seu servei i això el planter de treballadors no ha els molts atacs i incompliments, no Històricament els jardins havien estat Un altre món és possible i necessari,de jardineria pública. Ara però estem crescut gens. Amb les mateixes per- és dolent, els salaris no són per tirar zones d’aprofitament de les terres, on una altra jardineria també.Octubre de 2011 11
    • TREBALL-ECONOMIA Front comú contra la privatització del FerrocarrilDocument conjunt de SFF-CGT i Sud Rail CGT / Sud Rail crear noves empreses, l’objectiu és reemplaçar a les empreses públiques, deixant fora dels seus convenis als/ les ferroviaris/es.A l llarg de tot Europa, els/les ferroviaris/es i els/les usuaris/es del ferrocarril ens enfrontem a És necessari acabar amb el Mono- poly ferroviari a què està jugant la patronal dels ferrocarrils europeus.aquestes polítiques dutes a terme Els/les ciutadans/es de tots els nos-per governs i empresaris. Des de fa tres països tenen necessitat de trensanys s’afanyen en la destrucció del segurs, puntuals, amb personal propiservei públic ferroviari, per satisfer tant a bord com en les estacions. Ésla voracitat financera de les empreses un servei públic que ha de ser assegu-privades. rat per empreses públiques.El primer atac ha anat dirigit contra Tant a Espanya com a França s’estàel transport ferroviari de mercade- tractant també la transferència delries. A tota Europa, les empreses transport regional de viatgers als or-de transport ferroviari privat s’han ganismes regionals. Es tracta de nouapropiat aquest tràfic, en detriment de projectes que no tenen cap utilitatdels operadors ferroviaris públics. per als/les usuaris/es, i que serviranQuin és el balanç? Desenes de mi- sobretot per atacar els drets socialslers de ferroviaris/es han quedat fora dels/les ferroviaris/es, les empresesdels Convenis Col•lectius ferrovia- privades que gestionin aquests mer-ris, amb pitjors condicions laborals. cats s’aprofitaran del personal, la for-Els accionistes s’enriqueixen així a mació del qual haurà estat finançadacosta dels/les ferroviaris/es. I con- per les empreses públiques i se’lstràriament al que anunciaven tots els aplicarà condicions laborals que ja noliberals europeus, això no ha permès seran les de les empreses públiques.desenvolupar el trànsit, al contrari, el El transport ferroviari en les regions les infraestructures ferroviàries és un rroviari significatrànsit ferroviari de mercaderies no també és un servei públic que ha de servei públic que ha de ser garantit trens més cars,para de baixar, perquè hi ha una deci- ser garantit per empreses públiques. per empreses públiques. el tancament desió política d’afavorir a les patronals Per funcionar eficaçment, el sistema Servei públic ferroviari és també la línies “no ren-del sector de carretera, on les condi- ferroviari ha d’estar integrat. La ges- restauració dels trens o la neteja de dibles”, la con-cions socials dels/les treballadors/es tió de la infraestructura no es pot fer trens i estacions. No hi ha cap raó centració noméssón encara pitjors. independentment de la seva explota- perquè els/les treballadors/es aquests sobre els mercatsEl desenvolupament del trànsit ferro- ció; és necessari acabar amb la ruptu- sectors no disposen dels mateixos més desitjables,viari de mercaderies és una necessitat ra de les empreses perquè és una font drets socials que el conjunt dels/les l’abandonamentsocial i ecològica. És un servei públic permanent de disfuncions, un malba- ferroviaris/es. dels tràfics regio-que ha de ser garantit per empreses ratament financer i un perill per a la Reivindiquem els mateixos drets per a nals i de les líniespúbliques! seguretat de les circulacions, dels/es tots els/les treballadors/es del ferroca- transversals deLa privatització del trànsit mercade- ferroviaris/es i dels/les usuaris/es. rril, basats en el Conveni Col.lectiu de cada país en pro-ries és perjudicial per als/les ferrovia- La gestió de les infraestructures fe- les empreses públiques. fit de les gransris/es i per al conjunt de la societat. rroviàries s’ha de fer en funció de les El transport ferroviari és útil a la so- connexions euro- ferroviari que respongui a les neces-Tot i això, els governs i les patronals necessitats col.lectives, no sobre la cietat. Ha de ser garantit per empre- pees d’alta velocitat, i la degradació sitats socials, exercit per empresesestan organitzant la privatització base de la rendibilitat financera i del ses públiques perquè els interessos de la seguretat ferroviària. públiques amb personal propi. Lesdel transport de viatgers. En lloc de profit dels grups privats. Cal acabar empresarials privats no tenen com a El Sindicat Federal Ferroviari de la nostres organitzacions sindicals hancooperar entre elles, les empreses amb la hipocresia de la “participa- objectiu servir a la col.lectivitat sinó CGT (Estat espanyol) i la Federació decidit rellançar el treball sindical in-públiques de cada país s’encarreguen ció pública-privada”, que consisteix enriquir als seus accionistes. de Sindicats SUD Rail (França) rea- ternacional amb els sindicats europeusd’organitzar la privatització en els es- senzillament a finançar amb diners Com passa en els altres serveis pú- firmem la nostra voluntat de treballar de treballadors del ferrocarril que per-tats veïns. Quan es reuneixen és per públics beneficis privats. La gestió de blics, la privatització del sector fe- junts en la defensa d’un servei públic segueixen els mateixos objectius.Augment alarmant de les xifres d’aturats sense cap ingrès aCatalunya cobertura el novembre del 2009 (97.885 persones) fa més de 24 mesos cies requerits actualment per les em- de cobrament, perquè han contribuït Redacció a gairebé el doble el juliol passat que estan a les llistes de l’atur. preses». menys que els seus predecessors. (161.262), una xifra que ja equival al I no sembla que puguin sortir El que sembla clar és que la xifra de En aquest sentit també és significa-E l nombre de desocupats sense 28,2% de tots els aturats que consten d’aquest pou amb facilitat, tant per desocupats de llarga durada augmen- tiu l’augment en l’últim any de les cobertura a Catalunya es dobla registrats a les oficines d’ocupació. falta de qualificació per poder optar ta sense parar i es preveu que ho faci persones desocupades a Catalunyaen un any i mig, arribant a la xifra Abans de l’estiu es va produir un lleu a un lloc de treball com per la inexis- més abans que s’acabi l’any. Segons de 30 a 44 anys que fa més de 24de 161.262. Per altra banda, gairebé descens d’aquestes xifres pel repunt tència d’ofertes de treball. En un do- el govern espanyol l’atur augmentarà mesos que no treballen: un 68% més.100.000 persones fa més de 24 mesos de l’ocupació, que els sindicats van cument intern del Servei d’Ocupació els pròxims mesos donat el caràcter Aquest percentatge és molt superiorque estan a les llistes de l’atur. qualificar de temporal. Les dades de de Catalunya, inclòs en el procés per cíclic de l’economia espanyola. Gai- al de l’increment total de desocupatsLa prolongació de la crisi econòmica l’agost els van donar la raó. I si es transformar aquest servei, es destaca rebé ningú aposta perquè es creïn inscrits a les llistes des de fa més deestà provocant l’increment de la xifra compara amb l’evolució de l’atur en que tant les administracions públi- llocs de treball abans del segon se- dos anys, que va pujar un 51%.de persones que estan en atur i ja no l’últim any, la tendència apunta a un ques com els sindicats, les patronals mestre del 2012. Aquest col•lectiu de 30 a 44 anys quetenen cap mena d’ingrés, ni la presta- augment de la xifra de persones des- i els especialistes en política laboral La paradoxa d’aquesta situació és s’està incorporant al grup d’aturats deció contributiva ni les altres cobertu- protegides. consideren que la clau per crear ocu- que, a mesura que augmenta l’atur, llarga durada també hauria de dispo-res previstes com a subsidi, incloent- El juny del 2008, les persones amb pació és la formació. I s’afegeix que baixa la partida de la despesa dedi- sar de polítiques actives d’ocupacióhi les últimes ajudes de 400 euros, més de 12 mesos a l’atur aquell mes aquesta adquireix rellevància «ja que cada a pagar les prestacions, preci- per aconseguir la seva inserció labo-perquè ja han cobert tots els terminis i vorejava les 70.000. Després de qua- aproximadament el 51% de les per- sament perquè s’esgoten els terminis ral ja que la realitat està demostrantcontinuen sense trobar feina. tre anys de crisi, arriben a les 210.000. sones que actualment estan a l’atur de molts dels desocupats i els que que aquestes persones estan patint laA Catalunya, s’ha passat dels 86.247 Del total de persones en situació no són ocupables, perquè els falten tornen a ingressar a les llistes tenen crisi de forma tan violenta com elsaturats que no tenien cap mena de d’atur de llarga durada, un 46,77% els nivells de formació i competèn- dret en general a un període inferior altres col•lectius.12 Octubre de 2011
    • TREBALL-ECONOMIA Davant l’inici del curs Noves mobilitzacions a Adif i Renfe- escolar Operadora SFF-CGT www.sff-cgt.org adquisitiu del 3% (igual a la inflació vible constitució per tal de consagrar fort cop. Federació d’Ensenyament CGT Catalunya del 2011) que s’afegeix al 10% del la contenció de la despesa pública, Tota aquesta política al voltant de la www.cgtcatalunya.cat/ cgtense període 2007 – 2010 * Retallades als FAS, plans de for- mació.. cosa que no pot fer sinó intentar blin- dar les retallades en despesa social i justificar-les constitucionalment. crisi, de beneficar a uns pocs a cos- ta de la gran majoria ha tingut una expressió de rebuig molt important E l Sindicat Federal Ferroviari de la CGT va portar a terme tan- caments, accions i concentracions * Improvisacions amb el calendari, També comencem el curs amb el amb el moviment del 15M. A Plaça a estacions de tot l’estat espanyol indefinició sobre el caràcter dels pa- debat novament amagat de la sise-C omencem el 2011-2012 amb: de Catalunya de Barcelona, com a durant el mes de setembre, per tal tis a primària o l’extensió a infantil na hora a primària. La treuen com tantes i tantes places del territori, de fer arribar a les empreses ADIF * Aquest curs 2011-12 tindrem de la sisena hora als centres que la la van posar, per motius aliens a milers de joves, amb la simpatia i i RENFE–Operadora, la nostra21.000 alumnes més amb les planti- faran. l’ensenyament i la seva qualitat. el suport d’un bon sector de pobla- preocupació i malestar, i fins i totlles retallades a la immensa majoria La Generalitat retalla a sanitat i edu- La van imposar, contra la voluntat ció treballadora, van iniciar un mo- rebuig, amb determinades decisionsdels centres. cació pública, però no hi ha crisi de la gran majoria de mestres, per viment de rebuig al sistema polític i que s’estan prenent sense tenir en* Els nostres centres tindran menys per augmentar les subvencions a les electoralisme i a corre-cuita, sense econòmic. Els intents del Govern de compte la seva incidència en el nos-dotacions que en cursos anteriors. escoles privades com ho demostra saber si tan sols tenien els recursos reprimir-lo van topar amb la massi- tre futur laboral.* Les classes estaran més massifica- l’aprovació d’un Pla de govern que humans per engegar-la. Ara la treuen vitat de la indignació popular. El 19 Els motius principals que ens duendes, les aules prefabricades superen inclou entre els seus objectius millo- per reduir les plantilles sense tenir de juny, es feia una de les més grans a plantejar-nos aquestes mobilit-el miler i tindrem centenars de bolets rar els concerts i, progressivament, en compte l’esforç del professorat manifestacions d’aquests darrers zacions i que ens tenen realment(classes de centres nous en edificis estendre el finançament públic als al llarg d’aquest cinc anys de sisena anys contra les retallades en sanitat preocupats, doncs incideixen id’altres centres).* Treballarem més i els nostres sous ensenyaments postobligatoris, o per per donar-li contingut, i la mante- i educació. qüestionen el nostre futur, són elscontinuaran congelats i tornarem a reduir els impostos als més rics, com nen a l’ensenyament concertat com Cal assegurar la continuïtat de la llui- següents:perdre capacitat adquisitiva. l’eliminació de l’impost de succes- a font extra de finançament i discri- ta des de l’inici del curs. Cal seguir • LA PRIVATITZACIÓ I SEGRE-* Centenars d’interins/es o substi- sions. minació. Aquestes consideracions els exemples de Madrid, Galícia… GACIÓ DE MERCADERIES. Notuts/es perdran el lloc de treball, i/o Hi ha diners per alguns mentre es re- sobre el procediment de posar-la o Per això proposem accions diverses estem d’acord amb aquest procés ireduiran substancialment la seva jor- talla a la gran majoria treballadora. treure-la no a d’evitar pronunciar-se com anar amb samarretes grogues, a més creiem que el que es fa, llunynada. Aquesta no és una política exclusiva clarament que en el nostre sistema fulls d’informació a les famílies i de garantir el futur del transport* Un retrocés significatiu de les con- de CiU a la Generalitat, el Govern educatiu es depassa amb escreix el pancartes sobre les retallades (pè- ferroviari de les mercaderies, seràdicions de treball: més hores de clas- central assegura partides multimi- nombre total d’hores lectives de la rdua de plantilla, diners de funcio- aconseguir tot el contrari, és a dir,se, més massificació a les aules, més lionàries un cop més pel sector fi- resta de sistemes educatius, sense per nament,…) i una crida a lluitar per fer-lo desaparèixer a poc a poc. Ésbarracons… nancer, ara amb la Llei de Caixes, això millorar la qualitat. Al contrari recuperar els recursos i defensar la la primera vegada que s’obliga a* Retallades en els pressupostos de mentre endureix reformes sobre hi ha sobrecàrrega lectiva. El que cal qualitat de l’ensenyament públic, treballadors a abandonar l’empresafuncionament dels centres: un 25% jubilació, negociació col•lectiva, o es dotar de recursos i professorat les explicant aquesta situació a les reu- per la força, fins al moment semprede mitjana aquest curs que acumula amb decret llei de mesures urgents cinc hores lectives. nions informatives d’inici de curs, s’havia fet DE FORMA VOLUN-en tres anys el 45% de pèrdua en po- “per la promoció de l’ocupació”… preparant concentracions de localitat TÀRIA per part del treballador.der adquisitiu, perquè paguem els de sempre. I amb Cal seguir amb les amb la resta de centres, impulsant Aquesta voluntarietat s’ha exigit* Amb una nova pèrdua de poder amb la sanitat pública de l’entorn per part de tots els Sindicats en un tres i no res modifiquen la inamo- mobilitzacions plataformes conjuntes de defensa l’escrit presentat pel CGE on de- dels serveis públics, participant a la manem garanties. Per a CGT és la En moltes escoles i instituts el curs jornada internacional de mobilitza- passat es van impulsar mesures de garantia fonamental que no anem a ció del 15 d’octubre, convocar una denúncia de la situació que pateix abandonar, esperem que la resta de concentració a la plaça Sant Jaume l’ensenyament públic, amb el movi- sindicats facin el mateix. de Barcelona el 27 d’octubre... ment de la marea groga i els dimarts • TRANSFERÈNCIES DE RO- I també haurem d’iniciar un debat a grocs, amb escrits explicatius a les DALIES I MITJA DISTÀNCIA primària sobre la jornada continuada, famílies, amb pancartes i concen- DE CATALUNYA. El dia 1 de ge- per fer-lo possible pel curs següent. tracions a les portes dels centres, als ner de 2012, treballadors i trens de Però tant o més important que les ajuntaments,… També van ser molt propostes per mantenir la mobilitza- RENFE-Operadora, passen a de- importants les manifestacions del 14 ció és impulsar la nostra organització pendre de la Generalitat, tret que se d’abril i del 14 de maig. Aquestes de base: les reunions de zona amb la signi un Contracte Programa entre mobilitzacions -com a la sanitat- van participació de tots els centres. Ministeri de Foment i Generalitat fer retrocedir l’abast de les mesures Ajuda’ns a construir un sindica- que garanteixi que el servei ho se- anunciades inicialment pel Govern, lisme proper als centres. Vine a la gueix realitzant RENFE-Operado- encara que les tramitades suposen un CGT! ra. CGT defensa la signatura d’un Contracte Programa perquè garan- teixi el nostre futur pel màxim nom-El Govern facilita els abusos en les contractacions bre d’anys. • CANAL DE VENDA. Novament ADIF i RENFE-Operadora estan aquests límits estaven en 12 mesos de precaritzant cada dia més les condi- manté la seva posició en aquell mo- negociant la possibilitat de passar Secció Sindical el Canal de Venda d’una empresa CGT Nissan contracte en un període de 18). cions laborals de les persones. ment que tota la plantilla de Nissan Aquesta modificació simplement ha Amb la publicació a finals d’agost a una altra, sense tenir en compte era necessària per a l’estructura real variat la precarietat laboral. Sent les en el BOE del “RDL 10/2011, de les conseqüències tan negatives de l’empresa. En aquell moment i que comportaria aquest complexU conseqüències de la reforma, una 26 d’agost, de mesures urgents per avui també, és necessària una conti- na de les modificacions de procés. CGT vol que es paralitzi la contra-reforma laboral de alternança de treballadors tempo- a la promoció de l’ocupació dels nuïtat de la mateixa. És per això que rals en les empreses, per a evitar la joves, el foment de l’estabilitat en una vegada més el transvasament9 de Maig de 2006, va ser el can- exigim a l’empresa el manteniment conversió dels contractes temporals l’ocupació i el manteniment del pro- i s’atenguin les justes reivindica-vi en l’article 15.5 en l’Estatut dels d’aquesta plantilla. en indefinits. Tenint els treballadors grama de requalificació professional cions que mantenen des de fa anysTreballadors, posant com excusa la Arran de la signatura de l’últim períodes de contracte, amb períodes de les persones que esgotin la seva el col•lectiu de Taquilles.creació d’ocupació indefinida i per Conveni Col•lectiu de Nissan, ona evitar així els fraus que es feien d’atur, en lloc dels encadenaments de protecció d’atur.”, se suspèn durant • CONVENI COL•LECTIU s’estableix un volum de plantillaen les contractacions temporals contractes que es realitzaven abans dos anys aquests límits en la contrac- D’ADIF I RENFE-OPERADORA. temporal, a més de les innombra-amb l’encadenament de contractes. de la Reforma Laboral de 9 de Maig tació temporal i passarem a la situa- És necessari avançar en la negocia- bles reformes laborals, que entre elsAquest punt, va acabar establint lí- de 2006. ció anterior, la d’encadenament de ció en ambdues empreses, no po- sindicats, CCOO-UGT i els governsmits en la temporalitat, amb la con- El resultat final de la reforma ha estat contractes. Tot això per la negativa dem quedar-nos paralitzats per una acorden, no es fa altra cosa que entrar situació econòmica mundial queversió en contracte indefinit de tota un augment de la temporalitat en els de govern i empresaris d’apostar per en una espiral de precarietat i even- nosaltres no hem generat, a mésaquella contractació temporal que contractes. Es demostra una vegada l’ocupació indefinida. més que les reformes que realitzen Des del passat 25 de febrer de 2.009, tualitat. Fent més difícil aconseguir la nostra plataforma reivindicativahagués tingut una durada màxima de24 mesos, amb o sense continuïtat, els governs, normalment emparades data que es reconeix per part de la ocupació estable i amb drets i sent consta de moltes més reivindica-durant un període de 30 mesos, (en pels sindicats més representatius Direcció de Nissan i els sindicats cada vegada més necessari respondre cions que l’econòmica, que per des-el cas dels contractes per circumstàn- com en aquest cas, són simplement signants del Pla Industrial un sobrant davant els múltiples atemptats contra comptat, també defensarem.cies de la producció -aplicats a Nissan-, pegats que ens fan anar corrents i de plantilla, la CGT va mantenir i els drets dels treballadors.Octubre de 2011 13
    • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Només abstenció activa? cies imprevistes, tant climàtiques, aquesta mesura, per entendre que nants siguin del color que siguin. hipocresia regnant dels governants i Pepe Berlanga com malaltia, accident, imprevistos amb ella es coopera amb el sistema La pretensió de desqualificar aques- convertir totes aquestes respostes en varis,… conseqüentment, l’índex electoral, no deixa de ser el resultat tes mesures per considerar-les un senyal d’alerta contra els dèficits d’abstencionisme no sempre serà d’una anàlisi simplista i reduccio- col•laboracionistes és un error tàctic democràtics d’aquestes imperfectesH istòricament s’ha identificat l’abstenció activa amb el noexercici al dret de vot, conseqüència seqüela d’un acte realitzat en cons- ciència. Per aquests motius no re- sulta fàcil identificar els motius que nista de la diversitat de respostes que com individus podem exercir. D’altra banda, una altra acció gens que porta inexorablement al repudi per una banda important de la socie- tat que, no necessàriament, estigui societats ha de ser un leit motiv que no hem de perdre de vista. Per tant, qualsevol mesura que qües-de discrepàncies més o menys justifi- impulsen a la no participació elec- indigna pot ser la utilització de pa- ratificant el sistema amb aquestes tioni la validesa de les actuals lle-cades amb la conducta dels represen- toral. peretes modificades, amb ratllades, posicions. Per això, hauríem de ser res de participació democràtica hatants polítics, fins i tot hi ha mal pen- No obstant això, hi ha altres enfo- eslògans,… el que se’ns ocorri per més respectuosos amb qui no pen- de ser benvinguda, máxime en unsats per a qui aquest procés indica un caments, que alguns pretenen no a transmetre la disconformitat amb sant necessàriament com nosaltres context on meridianamente ha que-desinterès per qüestions quotidianes, considerar-los apropiats, per a mos- els concurrents i fins i tot, amb el són la base social sobre la qual pre- dat clar que no són els governantsés a dir, el que alguns identifiquen trar el rebuig a processos socio- propi sistema. tenem construir un món nou. qui decideixen les polítiques socio-com passotisme. Ara bé, hi ha qui no polítics amb els quals està en total L’engegada de totes i cadascuna de La defensa de qualsevol d’aquestes econòmiques d’aquesta societat,tenen en compte que l’abstenció tam- desacord. En aquesta línia el vot en les mesures enunciades no deixa de posicions avui minoritàries ha de ser no obstant això, sí intervenen combé pot ser conseqüència d’errors en el blanc, tan menyspreat, és una més ser una demostració de com qües- salvaguardada, especialment perquè executors de les prebendes de lescens, impossibilitat de desplaçar-se a de les respostes possibles i tan legí- tionar i deslegitimar també el siste- s’enfronten i també qüestionen els classes més adinerades que no estanles urnes per diverses circumstàn- tima com qualsevol altra, repudiar ma electoral, i fins als propis gover- sistemes polítics, desemmascarar la sofrint la crisi.Constitució del Sindicat d’Activitats Diverses de Menorca recolzat per una CGT Balears companya d’una llarga trajectòria sindical.E l passat dia 17 de setembre de 2011, es va celebrar a la sala deplens de l’Ajuntament de Mercadal, Després vam ce- lebrar la cons- titució amb unl’Assemblea de constitució del Sin- dinar de paelladicat d’Activitats Diverses de Me- en què tothom vanorca de la CGT. col•laborar i ensFinalment van assistir 15 persones, va servir per con-afiliades al sindicat que van aprovar fraternitzar.la constitució, van triar el secretariat La més sincerapermanent i van aprovar els estatuts. enhorabona perL’SP està conformat per gent jove, haver conseguircompromesa i amb il•lusió, que un objectiu his-ajudaran a l’organització a portar a tòric de la afiliacióterme les accions i activitats neces- de Menorca, que asàries en aquests temps de pèrdues. la fi podran durEs va triar el secretari general, el els seus acordssecretari d’organització i finances, deixant palesa lael secretari d’Acció Sindical, el se- idiosincràsia de lacretari de Jurídica que a més està seva gent.Alguns resultats d’eleccions sindicalsLGAI Technlogical Center SA Hospital Sant Joan de Deu de Mar- EMMSA Constantí (Tarragonès). Atos WorldGrid Barcelona Empresa del sector textil situada aEmpresa del metall de Sabadell del torell CGT 6, UGT 2, CCOO 1 (tècnics i Empresa del sector de Banca, Bor- La Selva del Camp. CCOO 5, CGTgrup APPLUS. CGT 8, UGT 5. CCOO 6, CGT 5, SMC 4, UGT 2. administratius 3 CGT, especialistes sa, Estalvi, Entitats de Crèdit, Asse- 4 i no qualificats 3 CGT, 2 UGT, 1 gurances i Oficines i Despatxos. ElsTratamientos y Recuperaciones In- General Cable Sistemas CCOO) resultats: UGT 2, CGT 1 Arcasadustriales SA Empresa del Baix Llobregat dedica- Empresa de catering amb seu a Es-Empresa situada a Constanti (Tarra- da a la fabricació de cables. CCOO 4, Ajuntament de Sant Celoni AIDE Seguros y Reaseguros (Gru- plugues de Llobregat, que porta elgonès): UGT 2, CGT 1 UGT 3, CGT 2, COBAS 2, USOC 2. CGT aconsegueix la majoria absolu- po Zurich) servei d’hosteleria de l’hospital de ta: CGT 10, UGT 3, SFP 1 Eleccions per escollir 7 delegats per Can Ruti. CGT es presentava per pri-Suagiren SL Consorci Sanitari de Terrassa ampliació de comitè (eren 9 però te- mera vegada. 4 CCOO 4, 3 UGT 3,Empresa del Vendrell dedicada a la SMC 7, UGT 5, CGT 4, CCOO 4, Ajuntament de la Llagosta nien 3 baixes sense cobrir). Resultat: 2 CGT 2.manipulació de mercaderies, sector SATSE 3, SAE 1. CCOO 3, CGT 2, UGT 1, EPI 1 CCOO 5, CGT 2. Valoració positivasiderometal•lúrgic. CGT 2, CCOO 2, a l’entrar, tot i les traves (negar-nos Giró-GH BadalonaUGT 1 Proyecto Fontanellas y Martí, Groundforce Barcelona el cens, no avisar-nos de reunions) en Empresa de sistemes d’envasat. CGT Igualada Empresa de handling de les princi- un comitè fins ara controlat totalment es presentava per primera vegada.AENA- Aeroport de Reus Col•legi d’Especialistes CGT 4, UGT pals companyies aèries al Prat. UGT per CCOO. CGT ha creat secció sin- CCOO 3, CGT 3, UGT 2.CGT es presentava per primera vega- 2, CCOO 1. 9, CCOO 4, CGT 3, CESHA 1. dical, tindrà també delegat LOLS ida. UGT 3, CGT 1, CCOO 1 encara amb optimisme les eleccions Sanatori Villablanca Colomer Beauty and Professioanl Essa Palau per renovar tot el comitè que es faran Empresa del grup d’assistència psi-Mahle SA Vilanova Products SL Empresa del metall de Sabadell. FTC d’aquí a un any. quiatrica Pere Mata amb seu a Reus.El Comitè de 17 ha passat a 13 i la Empresa situada al Pla de Santa Ma- 4, CGT 3, CCOO 3, UGT 2, Indepen- CGT passa de 1 delegat a 4, i està aconfiguració ha quedat de la següent ria (Alt Camp): CCOO 4, UGT 4, dents 1. Codelco Mercantil SA Tarragona punt d’aconseguir el cinquè. CCOOmanera: CC OO 6 delegats (5 en CGT 1 CCOO 3, CGT 1, UGT 1 5, CGT 4, UGT 4. El resultat suposacol•legi d’especialistes i 1 en tèc- Caprabo Barcelona el final de més de 20 anys de majorianics), UGT 5 ( 3 i 2), CGT 2 (2 i 0). Mutua Aseguradora de Zaragoza Agrupació de centres de la província Institut Municipal de Serveis So- absoluta de CCOO.L’any 2007 els resultats havien estat: MAZ a Barcelona de Barcelona: Col•legi d’especialistes cials de TarragonaCCOO 6 (4 en col•legi d’esp. i 2 en CGT 3, CCOO 1, UGT 1 10 UGT, 9 CCOO, 5 CGT. Col•legi CGT 4, CCOO 3 Indústries DISME SLtècnics) UGT 3 (2 i 1) i C.G.T. 8 (8 de tècnics 2 UGT, 2 CCOO, 1 CGT. Empresa del metall de Sabadell.i 0). Española de Montajes Metálicos PGI Spain UGT 4, CCOO 3, CGT 2.14 Octubre de 2011
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesQuè fem davant leseleccions del 20N?L’abstenció és l’única opció el 20N? Emili Cortavitarte Carral cació, sanitat, dependència...; l’evidència la recuperació dels carrers i les places d’autogestió que ens poden instal•lar en Tampoc considero iguals totes les op- de l’asimetria en la lògica del capital i de per al debat social i polític, la interven- un camí de lluita i de contestació, de mi- cions polítiques (partits, plataformes...) l’estat: mentre se retallen drets dels més ció política i social de molta gent jove llora de les nostres condicions de vida i que se presenten a les eleccions, ni els dèbils se mantenen els privilegis (fiscals, que fins ara no participava a través dels de desenvolupament personal i col•lectiu programes i persones. Considero que lesP oques vegades, en la recent història democràtica de l’Estat espanyol,unes eleccions generals arriben tant judicials, econòmics...) dels més podero- sos i les partides estatals per a la mo- narquia, l’Església catòlica i els aparells canals ordinaris, posar en qüestió (de manera tant àmplia) una sèrie de mites no discutits del sistema i una important infinitament superior als que ens poden, ni tant sols, oferir els polítics de torn i el sistema que ens ha portat a aquest situa- tasques fonamentals són les esmentades abans més que la de presentar alternati- ves electorals, però no puc caure nova-desacreditades. No m’estic referint als que exerceixen la violència permesa als capacitat mobilitzadora. ció. ment en el simplisme que totes aquestescandidats dels partits majoritaris, que Estats (exèrcit, policia...)... Arribats a aquest punt, opino que és molt Aquesta és, per a mi, la nostra principal persones i organitzacions només volendéu n’hi do!; ni a aquests i altres partits, Els gairebé 5 milions d’aturats i aturades, important enfrontar la contesa electoral tasca davant les eleccions generals del arribar al poder amb els nostres vots.què també! Sinó al mateix procés demo- els milers de desnonats i desnonades, del 20N des de l’argumentació, des del 20 N. Les opcions concretes del mateix En una situació com l’actual no és elcràtic establert que pateix un descrèdit i els centenars de milers d’acomiadats i treball pedagògic quotidià (converses, dia són més relatives. I poso en el mateix mateix plantejar un sistema republicà, laun desafecció com mai s’havia produït en d’acomiadades (de manera més o menys assemblees, actes, xerrades,...) que nivell l’abstenció conscient, el vot blanc i laïcitat plena, suprimir les subvencions aaquests darrers anys. formal), els milers d’interins i d’interines posin en qüestió que l’actual sistema po- el vot nul. És massa simplista considerar l’Església catòlica i els concerts educa-Les motivacions són moltes: la crisi no contractades, els milions de joves lític, econòmic, militar, de consum ... no que qui va a votar (encara que sigui en tius i sanitaris, enfortir les pensions pú-econòmica provocada pel sistema finan- -més ben preparats que qualsevol gene- pot ser la solució (mitjançant un canvi de blanc o enviant-los a parir panteres) serà bliques... que mantenir l’estatus quo. Puccer que, no obstant, agenolla la represen- ració anterior- que s’apleguen a les llis- cares, persones i objectius menors) i que assumit pels predicadors i defensors del tenir diferències tàctiques i estratègiquestació política i els governs estatals i obté tes d’atur i a la precarització, els gairebé emfatitzi què és el problema! sistema com algú que hi creu. Molta de en aquestes circumstàncies i en altres,uns ajuts, uns beneficis i unes prebendes quatre milions de persones que malviuen Opino que aquesta ha de ser la nostra la gent que opti per aquestes formes ho però no puc situar totes les opcions aobscenes; la consciència cada vegada amb ingressos per sota del llindar de la principal ocupació i preocupació. Acom- farà justament perquè considera que és la mateixa trinxera.En definitiva, hem demés nítida que no existeix la sobirania pobresa... són algunes de les evidències panyada (la crítica i el qüestionament una actitud més coherent i conseqüent confrontar els elements claus de la parò-nacional, com demostra la recent modifi- que les eleccions generals del 20 de no- del sistema capitalista) d’alternatives que la de l’abstenció, en la qual és pot dia que significa en aquests momentscació per via d’urgència de la Constitució, vembre tenen molt poc o no tenen res a basades en el repartiment de la riquesa confondre l’activa amb la passiva. Els unes eleccions generals i denunciar lesfins ara intocable, fruit del consell del pre- veure amb les solucions reals i efectives i del treball, en la recuperació de la cen- partidaris del sistema i els seus amplifi- errades, contradiccions i agressions quesident del Banc Central Europeu i de la a aquestes situacions descrites. tralitat de l’ésser humà i de la solidaritat i cadors mediàtics utilitzaran tots els argu- efectua el sistema polític i econòmic quecancellera alemanya; la reducció creixent Aquest escenari és el que permet expli- la cooperació... També que fer possibles ments al seu abast (també l’ocultació de les sustenta i fer-ho amb la màxima gentde l’anomenat estat del benestar a una car l’eclosió dels moviments d’indignats aquestes coses no serà senzill, però que les evidències) per reforçar-lo i minimit- possible, sense crear exclusions alienes.mena d’estat de beneficència, després de arreu de l’Estat. Un moviment plural i he- existeixen mecanismes de interacció, zar les dissidències. I no faran distincions Després, el 20 N cadascú obrarà segonsles retallades en pensions, subsidis, edu- terogeni, que té com a principals virtuts: de participació, de democràcia directa, entre unes i altres. la seva consciència i jo m’abstindré.Davant les eleccions generals del 20N, que fàcil l’hihan posat a la CGT! Com sempre, fem una crida a l’abstenció Joaquim Garreta, Secretari d’Organització de activa i responsable és a dir, mai perme- CGT Catalunya tre que les urnes esclafin nostra capa- citat de reflexionar, analitzar i, per des- comptat, criticar i construir aquest món nou que portem en els nostres cors.A ixí és, aquesta vegada a la CGT l’hi han posat fàcil per plantejar unacampanya d’abstenció activa en aques- La cirereta aquesta vegada l’han posat els titelles del veritable poder, s’han po- sat d’acord ZP i Mariano per reformar lates pròximes eleccions generals. Constitució, al dictat del que indiquenNo caldrà que recorri ni a la doctrina, públicament la Merkel i el Sarcozy. Sini a la retòrica ni al convenciment anar- us plau deixem-nos d’històries i, ja quequista, per fer comprendre a la ciutada- si tants diners i l’hi devem als interes-nia d’aquest país de dipositar el vot no sos que ells representen, que nomeninserveix per res, no serveix per a res als un delegat per aquesta península i enstreballadors i treballadores i si permet estalviem totes les fastuoses despesesbeneficiar-se als que fan de la política la de les Corts i de pas de la Casa Reial, jaseva manera d’enriquir-se. que realment tampoc té poder.El moviment 15-M o el dels indignats que A la CGT se sap clarament que cap go-per al cas ve a ser el mateix, ja ho han vern solucionarà el problema del treball.dit moltes vegades “que no ens repre- A la CGT sabem i proclamem des de fasenten, que no”. A més, aquells que són temps que l’única solució és el reparti-ungits per les urnes com a representants ment del treball i de la riquesa. L’espiraldel poble en nom a una certa fórmula dels diners de paper, mai crea riquesa,de democràcia, s’han permès el luxe de basant-se en l’especulació només esmodificar la carta magna, traient-se de la crea desigualtat i explotació.màniga com si fossin trilers, un límit a la Apostem per un repartiment del treballdespesa pública. perquè tots i totes tinguem la possibili-No ens servirà cap dels partits polítics tat d’aportar el nostre esforç en aquestaque es presenten, ja que d’una manera nova societat que s’ha de crear repartinto altra mantenen en la votació la dele- riquesa entre tots i totes, amb l’acord igació de decisions que mai han de ser participació activa de totes i tots.usurpades al poble en general. Per aconseguir el nostre objectiu sobrenSi apostem per una democràcia directa i els intermediaris polítics obedients degestionada pel poble, poc podem accep- qualsevol interès menys el dels treba-tar una delegació de funcions i poders. lladors i treballadores, per això no cal niSempre ho hem pregonat des de la CGT, perdre el temps per votar-los, que no ensfes que ningú decideixi per tu. serveixen ni ens representen.Octubre de 2011 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Joan Busquets, maquis superviv“Els maquis som els oblidats de la ll Txema Bofill amb la de les autoritats oficials que sols col•laboració de Pep Cara. tenen ulls pels vencedors i els Fotos: Heura Marçal. seus beneficiaris. Després de coronar-se Rei, l’elegit com a successor pels fran- quistes, el Borbó, va anar a ParísUn grup d’amics vam anar a Nor- i els governants el van rebre ambmandia on viu en Joan Busquets. honors i van desterrar a Belle IlleDos mil cinc-cents quilòmetres a resistents i companys anarquis-d’anada i tornada per veure’l. tes per a complaure el successorN’haguéssim fet cinc mil. Vam de Franco. Entre ells en Joanser molt ben rebuts. I en Joan era Busquets, una infàmia tant delsqui més menjava, bevia, xerrava i francesos com del Borbó, quereia amb nosaltres. Una vitalitat i va fer que les autoritats france-vida exemplar. Li agrada viure bé ses segrestessin durant uns diesi fer la feina ben feta. tant a anarquistes com a militantsHa escrit un llibre autobiogrà- de l’ETA (en illes diferents). Calfic “El Senzill. Guerrilla i presó recordar que la Monarquia nod’un maqui”, editat pel Centre reconeix els maquis. Tampoc lad’Estudis Josep Ester Borràs de Generalitat de Catalunya els re-Berga l’any 2008 i del que aviat coneix, tal com denuncia en Joanserà reeditada una versió corre- Busquets.gida. Un llibre fet a consciència Joan Busquets va néixer l’anyper deixar constància del seu pas 1928 al barri de San Gervasi deamb els maquis i la vida llegen- Barcelona. Actualment viu amb ladària dels germans Sabaté, Mas- seva companya Ivette. Tenen unsana i molts d’altres guerrillers fill. En Joan té tres germanes mésmenys coneguts. grans, quasi centenàries, i nebotsAvui en dia, en Joan Busquets i petits nebots, una gran família - Els llibres et van formar? més contra el règim de Franco - Per què et va impressionar?Verges és un dels pocs supervi- que visita quan ve per Barcelona. - Els de Berga em van regalar “Sembran- - Tenia una forta personalitat. Ho demos-vents de la resistència llibertària, do flores” de Federico Urales, ja que a - Com ho vas fer per entrar als trava i li agradava demostrar-ho. I és clarjunt amb l’Àngel Fernàndez, Ma- - Com t’has format en la vida? les memòries comento que fou un dels maquis? un jove com jo que tenia 20 anys em vanuel Fornés i pocs més. Estaria - M’he format a poc a poc. La meva primers llibres que vaig llegir de petit. Em - Vaig entrar en contacte amb en causar un impacte terrible. Ara em fa-bé poder-los connectar i home- formació ha estat a cops. Va començar va influenciar. Aquest i altres llibres me’ls Marcel•lí Massana. Ell també va venir al ria una mica de gràcia. Ell cridava fort,natjar-los en vida. Els amics de durant la guerra civil. Era un nano. Vaig deixava un xicot del Clot, un tal Ferrer, local a parlar-nos de les activitats dels com fent teatre. Era per impressionar aBerga ja ho han fet amb en Joan ser testimoni de l’entrada dels nacionals, un professor autodidacta, cultivat, molt guerrillers contra la dictadura, i això em l’enemic. I de tan fer aquesta comèdia,Busquets. Hem de seguir el seu de la barbaritat dels franquistes en entrar tranquil: Tenia una manera d’explicar les va entusiasmar molt. ja cridava a tot déu. També feia cançone-exemple i així respondre a l’oblid, a Barcelona. Tenia 11 anys en acabar la coses suau i ens demanava les nostres tes contra la Guàrdia Civil. I estaven moltl’insult i l’ignominia dels nostres guerra impressions i comentaris. Fou la meva - Explica’ns aquest entusias- ben fetes i organitzades. Se’n fotia de lacorruptes governants. formació inicial. També l’ambient familiar me. Guàrdia Civil.A Normandia, al costat de la casa - Explica’ns algunes barbari- em va formar ja que el pare era de la CNT. - Home! Jo estava contra el règim, moltesdel Joan, constatem com els fran- tats dels franquistes Jo vaig créixer amb la CNT, el sindicat del de les activitats de nosaltres, les Joven- - En Massana era el delegat ocesos han donat sepultura digne - Recordo moltes coses: que anàvem al que a casa en parlaven bé. També vaig tuts, estaven relacionades contra la dic- el cap?als alemanys nazis, als ocupants, cine i ens feien cantar el cara el sol amb rebre l’influència d’altres familiars, com tadura i volíem suprimir-la. El pitjor a que - Era el delegat, i per mi era el mésals enemics estrangers, en ce- el braç aixecat, i qui es feia el ronso li un cosí germà que el van assassinar els pot arribar un poble és un règim que ho competent i astut. La prova és que nomentiris impressionants cons- donaven unes quantes bufetades, si era franquistes, i d’altres familiars refugiats a prohibeixi tot. va caure mai cap grup seu. Tu diu-metruïts sols cinc anys després de un home, i si era una dona, li rapaven França. Un cosí va retornar dels camps quin grup guerriller no va caure i no vanla guerra, i a Espanya han pas- el cap a zero. També vaig ser testimoni de concentració i va venir a casa, i s’hi va - Vas anar a l’escola pública? matar a ningú? Cap. Tots els grups hansat setanta cinc anys i no s’ha en el tramvia del maltracte a un vell que quedar un bon temps sense papers fins - Sí, a Barcelona. Però allà hi vaig apren- tingut baixes. El seu grup és l’únic quedonat sepultura als republicans, parlava en català (podia ser un home que va trobar treball. dre molt poc. On en faig formar cultural- no ha tingut cap baixa.als milicians, als defensors de la d’uns cinquanta anys), el van tirar a fora ment fou en les presons.llibertat, als ciutadans assassi- a cops. Li van dir: «Hable como los cris- - I la teva formació com conti- - Les tàctiques i accions, quinats pels falangistes, pels militars tianos». Es creien els amos, eren grups nua? - Culturament? les decidia en Massana o elcolpistes, pels moros de Franco i de falangistes, criatures molt i molt joves. - La formació és un procés que no - Parlo de la cultura que pot adquirir un grup?els mercenaris del capitalisme in- Donaven bufetades sense més ni més. s’acaba mai. En refugiar-me a França petit autodidacta. Vaig llegir molt, vaig - Ell decidia la manera de fer les coses.ternacional. Per què se’ls oblida i A les cues per comprar pa, a les dones vaig entrar en contacte amb la CNT de escriure, que era allò que m’agrada, vaig No se li discutien perquè coneixia moltno se’ls dóna sepultura? Seguei- també les maltractaven: «Tu ¿por qué l’exili i hi havia un ambient magnífic de estudiar matemàtiques i comptabilitat. Ixen governant els franquistes, els solidaritat i activitat. Jo em vaig afiliar a tot això em va valdre quan em vaig posar bé el terreny, tenia experiència en orga- me miras?» i pum, li donaven una bufe-borbons i els que es van fer rics les Joventuts Llibertàries. Una família a treballar per mi mateix a París. La cul- nització, i els grups que ell dirigia no van tada. Tota aquella situació, era una copiadurant la dictadura. em va acollir fins que vaig trobar feina en tura la vaig rebre a cops, a cops de peu. caure, fet remarcable. dels nazis.Els maquis van jugar-se la vida unes mines. Nosaltres organitzàvem es- Ara bé, allò que s’havia de fer, això hoen la lluita contra el terrorisme - A tu et van humiliar o maltrac- pectacles per recollir diners pels presos. - Parla’ns de’n Massana. decidien els de l’interior, el Comitè defranquista. La majoria van morir tar? - Ja n’he parlat molt de’n Massana. Ell va defensa. Qüestions del dia a dia i inter-assassinats en una resistència - A mi un cop al ball, tenia uns 15 anys, - Quins espectacles? fer la guerra. Tenia uns estudis militars i nes de grup o pieles rojas les decidíemheroica, alguns amb condemnes portava una corbata vermella. Em vam - Fèiem balls, rifes, les dones feien pas- va sortir amb el grau de tinent. I va estar entre tots.perpètues, altres condemnats a agafar dos i em van retreure de ser un tissos i nosaltres els veníem. Alguns en camps de concentració fins a recupe-molts anys de presó, la majoria roig «Tu eres un rojo». Ens vam barallar feien teatre. Jo venia el periòdic Ruta, rar la llibertat. En recuperar la llibertat era - Fèieu preparació militar?torturats, maltractats durant anys, i em vaig defensar com vaig poder. Com casa per casa, i els diners servien pels un paria. I es va dedicar al contraban, - El grup estava ben preparat. Hi haviai avui silenciats. El pitjor de tot és ells eren dos, jo vaig rebre més. Jo em presos. Anava als mítings, a xerrades. com molts d’altres per sobreviure, fins una gran l’experiència dels membres delque els pocs que han quedat vius, vaig criar en aquest ambient. I va crear Tot això em va anar formant i conscien- dedicar-se a la resistència. A mi em va grup ja que havien fet la guerra i el ma-com en Joan Busquets, pateixen en mi una situació de revolta i això es va ciant. Vaig decidir i em volia demostrar a causar una molt bona gran impressió des quis francès.l’oblit, el menyspreu i la injustícia anar acumulant. mi mateix que es podia fer alguna cosa de l’inici.16 Octubre de 2011
    • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... vent de la guerrilla contra Franco luita contra la dictadura franquista” - I tu, quina era la teva expe- baté, a qui van trobar l’adreça i contacte - Joan, tu vas estar a la presó no podien fer res, que no depenia d’ells, riència. del meu pare. Vaig estar diverses set- 20 anys. En sortir, escrius, vas que la culpa era de Madrid. O sigui, que > LES FRASES... - En estar amb aquesta gent jo vaig manes a la Jefetura Superior de Policia passar un temps a la deriva, no tenien en compte allò que jo els havia aprofitar-me de la seva experiència, per a via Laietana. Els cabalosos estaven una època autodestructiva, escrit. No contestaven en allò que de- exemple, muntàvem la metralleta amb plens de companys detinguts. amb fortes dificultats a adap- manàvem. Aleshores nosaltres a traves pocs segons. tar-te a la vida «en llibertat». del Pep Cara i la local de Berga vam fer - Com et van tractar la policia - Sí. Jo vaig sortir en un món que des- una carta oberta proposant una acció i - Quin sentit li donaves a la franquista a via Laietana? coneixia completament. Vaig entrar als adhesions de suport al reconeixement lluita armada? - Allò que més em va torturar fou la son, 21 anys i en vaig sortir als 41. Al principi dels maquis. Moltes persones i organit- - Hi havia un règim autoritari. Era l’època la manca de son. No em deixaven dor- no me n’adonava. A Madrid vaig entrar zacions es van adherir. En Pep em va d’interessar-se per la lluita armada i les mir. Més que les bufetades, empentes, en contacte amb companys que havia organitzar xerrades i ja em veus als vui- armes. Eren el nostre enemic i havíem insults i cops. conegut a la presó. tanta anys fent de conferenciant. Com de combatre’ls. Eren ells els que es van Tot això era per eliminar la teva voluntat, De Madrid vaig anar a Barcelona i em va que no havia fet mai, m’ho vaig aprendre sublevar contra la República legitima- ja que la manca de son és terrible, pi- entrar com un buit. No tocava de peus de memòria allò que havia de dir. da pel poble i es van imposar per les tjor que una pallissa. A mi no em van fer a terra. Anava desconcentrat. Els co- armes. Aleshores els bandits eren ells. com al Maño que el van tenir penjat tota txes em pitaven, passava els semàfors - Com et va anar? Quan parlo dels militars franquistes s’ha una nit amb les mans a darrera, que el en vermell. Ho passava malament. Un - Bastant bé. Però no sóc jo qui ha de d’entendre bandits. I el Rei és un bandit van deixar sense sentit. A mi desprès de company em va fer entrar en una edito- jutjar. Alguns em feien preguntes i es també. El Rei el va posar en Franco i dues setmanes de la detenció em van rial. Tenia un complex gran d’inferioritat i creava debat. Vam viatjar a les quatre com que el rei no s’ha disculpat ni molt traslladar a la presó Modelo i al cap de de relacionar-me amb els altres. No em províncies i vaig respondre a alguns menys, i va reconèixer a Franco “como vint dies ja estava condemnat a mort per trobava bé enlloc. Ni en el treball, ni a periodistes. Vam acabar en una con- su padre adoptivo”, no li tinc cap respec- te en aquest home. No se’l mereix. un Consell Militar. casa. Sentia que em miraven de reüll. Sols em trobava bé amb els companys centració al Memorial democràtic. On la Maria Jesús Bono i en Caminal ens van “La - Que penses del fet que ara - Què senties en saber que se t’acabava la vida als vint anys? que havien fet llargues penes de presó. Ens compreníem. Els companys del prometre i prometre. Van parlar de fer un homenatge, xerrades informatives, situació patim d’una monarquia abso- luta, una monarquia per a tota - Jo no em veia amb la vida acabada. De seguida em vaig inventar il•lusions, pas- carrer intentaven ajudar-me però no hi havia res a fer. No comprenien el pro- intermediaris amb Madrid, amb la Gene- ralitat. Paraules buides. Seguim sent els que vivíem la vida segons una Constitu- ció? sava hores pensant que m’escapava, que estava lliure. Algunes vegades ja blema. oblidats de la lluita contra la dictadura franquista. sota el - T’ho acabo de dir. Una monarquia permanent és immoral. Es creuen que ho donava per fet i tot. Una vegada em vaig fabricar una pistola amb molles de - Quin era el problema? - Integrar-se. Era impossible integrar- - Què en penses de les franquisme perquè tenen “sangre azul” estan per sobre de nosaltres. Aquest home no pa i amb betum de llustrar les sabates. La vaig tirar. No hagués funcionat. Eren me. Eren molts anys de presó. I no m’integrava en cap aspecte, ni en el divisions actual l’anarcosindicalisme? dins era una mereix cap respecte. Per a mi està de més. És el poble que ha d’expressar-se. il•lusions que m’ajudaven a viure. A un moment vaig dir-me que si arriba al treball. Estava desplaçat completament. Desprès de la mort de la meva mare, - Sempre hi ha hagut divisions. Els anarquistes ens organitzem amb grups copia del El poble va aguantar quaranta anys en Franco, i ara veure’m quants aguanta a moment cal encarar-ho i s’ha acabat. Aquesta va ser la meva conclusió final. me’n vaig anar a França. La policia a via Laietana em citava. M’amenaçaven, d’afinitat que a vegades han resultat escissions. que feien aquest home. El rei té el poder absolut i és el “generalisimo” de l’exèrcit, i «sem- - Vas fer un repas de la teva m’insultaven. Era insuportable. Vaig de- cidir anar a França. El Josep Ester de A la presó hi havia una CNT forta i ben preparada, més de vuit-cents afiliats. els nazis” pre té raó i a més impunitat». Seguim vida mentre estaves amb els Berga, un amic de Massana, que treba- També hi havia les divisions històriques sent vassalls. Que cada un en tregui les condemnats a mort? llava a l’Office français de protection des de la CNT: hi havia l’escissió de Marcos conclusions. - No, no, no, sols tenia 21 anys. Avui dia pensaria d’una altre manera. Amb mi réfugiés et apatrides (OFPRA) va fer-me les gestions per aconseguir-me l’estatut Nadal (uns 20), un valencià condem- nat a mort; el grup de Sigfrido Català, “La - De moment el pobre poble no pot fer referèndum, ni consul- estava en Manolo Sabaté i en Saturni- no Culebras, el cap del grup, anomenat de refugiat polític. I vaig seguir a la de- riva uns anys fins que vaig conèixer la que nosaltres els dèiem els trentistes i la majoria, estàvem a la CNT, l’oficial. formació és tes, ni res. - De vegades fa falta alguna cosa més «los primos», i que tenia sols 7 anys més que nosaltres. A ells els van afuse- meva dona i va néixer el nostre fill. Des- près em vaig estabilitzar i vaig fer una A fora es van ajuntar, i aleshores a la presó també ens vam ajuntar. Però va un procés que referèndums. Per les bones aques- ta gent segur que no se n’anirà i per llar. A mi em van commutar la pena de mort per 30 anys de presó. En Manolo, vida normal. Foren 4 anys d’infern. durar poc. En Marcos Nadal continua- va fent de les seves, enviant informa- que no les dolentes costaria sang. Si el poble es posa a les dolentes, perquè aquesta el van matar per ser germà del Quico i el Pep Sabaté. Vam fer un pacte que - L’any passat a Barcelona vas protagonitzar una acció exi- ció pel seu compte, i el van expulsar. Jo vull que la unitat arribi, però la s’acaba gent no se n’aniran per les bones, ma- taran per defensar els seus interessos si ens executaven demanaríem un plat d’arròs amb llet. Ell abans d’afusellar-lo, gint el reconeixement polític, moral, jurídic i econòmic dels meva voluntat i la realitat són coses diferents. Hi havia també els pieles mai” i privilegis. Ho estan demostrant totes va complir el pacte i va demanar un plat pocs maquis que quedeu da- rojas, els joves llibertaris, els més ra- aquestes monarquies absolutes i règims d’arròs amb llet. En Manolo va sorpren- vant la seu del Memorial De- dicals, que tenien més empenta, i ana- autoritaris. dre a tot déu. Ho van considerar com un a acció coratjosa i un desafiament. mocràtic. Com està el tema? - Jo vaig escriure una carta al president ven més endavant. De fet és el deure de la joventut, anar pel davant. “El - Quines característiques tenia la guerrilla urbana de Barcelo- En els moments que els condemnats es desmunten, en la capella, ell es menjava de la Generalitat que en aquell moment era en Montilla, sol•licitant-li que reco- - Com el veus el sindicalisme franquisme na? - Hi havia un Comitè de defensa fixe a un plat d’arròs amb llet. Fou una acció de molt de coratge. Va demostrar que neixes als maquis, ja que a Madrid no els reconeixien de manera oficial. Se’m avui? - Els sindicats avui són nuls, els han era el Barcelona i grups volants que venien de França i entraven en contacte amb tenia pebrots i no tenia por. Va fer honor del nom Sabaté. va ocórrer que, com a català, jo i altres maquis catalans fóssim reconeguts per destruït, han perdut la seva essència. Els treballadors acomodats. Els sindi- nostre els de l’interior. I conjuntament es feien treballs o no... Depenia. Però hi havia un - Va morir complint el vostre la Generalitat. Vaig escriure al Montilla dient que prengués alguna decisió i cats fan falta i prendrien un altre aire si els que treballen ho portessin, fos- enemic i contacte permanent entre els dos grups. pacte. - A mi em va impressionar molt. La prova possibilités una obertura i una reparació als maquis, al dret a ser reconeguts al sin autogestionats. havíem de - Com vas caure? - Jo vaig caure al 1949. Un dia després que encara en parlo. Jo guardo d’en Ma- nolo Sabaté un record inoblidable. menys per la Generalitat. Després de sis mesos va contestar la Bono, la respon- - Un company per entrevis- tar? combatre’l” de la detenció i assassinat d’en Pep Sa- sable del «Memorial democràtic» que - L’Àngel Fernàndez o Manolo Fornés Octubre de 2011 17
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa CNT-66 en lluita pertenir un local a Perpinyà Redacció vulnera el seu dret fonamental a por- tar a terme plenament la seva activitat. Des de la seva okupació, en la nova seu s’hi va portar a terme una intensaL a CNT-66 es troba immersa en els últims mesos en una lluita per acon-seguir tenir un local en condicions a la activitat amb una variada programació setmanal. Davant d’aquest fet, l’Ajuntament deciutat de Perpinyà, ja que fins ara tenia Perpinyà va denunciar a la CNT-66,un local de reduïdes dimensions que sense oferir cap altre alternativa ni pro-no reunia les mínimes condicions per a posta de solució a aquest antic conflic-portar a terme la seva activitat sindical i te, i es va iniciar un procés de convo-social, i l’ajuntament fins i tot els havia catòries de judicis i de concentracionsprohibit estar més de 17 persones en de protesta durant els mesos de juliolel local segons normativa vigent. Per i agost.això, i per la discriminació que pateixen El procés judicial és un atac i un atemp-respecte als altres sindicats que tenen tat directe contra aquesta organitzaciólocals cedits per l’Administració, el pas- que és més que un sindicat, que éssat 10 de juny la federació anarcosin- tota una institució a la Catalunya Nord,dicalista dels Pirineus Orientals van punt de confluència dels superviventsokupar un local de propietat municipal de l’exili llibertari, i treballadores i tre-situat al carrer Troubadours 13, una an- balladors de diversos sectors, joves,tiga escola, que no estava sent utilitzat. precàries i activistes.després de reclamar infructuosament a Per això van fer una crida a tots elsl’administració durant durant 13 anys membres, simpatitzants, associacionsun local per a portar a terme el seu civils, organitzacions laborals, a totstreball sindical, social i cultural, quan aquells que respecten el dret a orga-l’Ajuntament ha cedit locals almenys nitzar-se i protestar contra la discrimi-a altres set sindicats departamentals nació, a tots aquells per qui la idea de contra la CNT-66, en el que es prete- hi van participar un centenar de per- La sentència dictamina l’expulsió, sen-amb superfícies gens menyspreables i la veritable democràcia encara té un nia condemnar-los a penes de multa i a sones, entre elles una delegació de la se donar dates però pot ser imminent.ha continuat prestant locals en els úl- sentit, a donar-los suport. procedir al desallotjament del local del CGT de Girona, que en tot moment ha La condemna econòmica són 700€ pertims anys. El primer acte va tenir lloc el 20 de carrer Troubadours 13. A la concentra- estat donant suport als companys nor- al lloguer de setembre, 150€ mes perLa CNT-66 entén que aquesta actitud juliol, en que estava previst el judici ció de suport a les portes del tribunal dcatalans. a despeses de tramitis i 900€ per a in- Davant la pressió de sindicalistes i demnitzar les despeses de l’advocat de simpatitzants a les portes del Palais de l’ajuntament. Justice des Pyrennes, el jutge va deci- Legalment és pràcticament impossible dir ajornar el judici fins el 17 d’agost, obtenir un altre resultat, ja que han es- en un intent de torejar al moviment de tat considerats com a ocupants sense suport amb l’anarcosindicalisme nord- dret ni títol. català. No obstant això, la seva sol.licitud El 17 d’agost es va portar a terme una d’adjudicació d’un local sindical a nova concentració de suport a les por- l’alcalde de Perpinyà, és i segueix sent tes del jutjat, però el judici va ser ajor- legítima, però és el Tribunal Adminis- nat de nou fins el 31 d’agost. tratiu qui té jurisdicció per a decidir Finalment es va celebrar el judici, sobre la lluita en la que porten ja tretze acompanyat d’una nova concentració, anys, una lluita que seguirà endavant i la sentència resultant del mateix, que d’altres formes. es va fer pública el 22 de setembre, va Per a la CNT-66, està clar que la forma decretar l’expulsió de la CNT-66 del lo- de sindicalisme que practiquen, basa- cal que havia okupat. Després de més da en l’esforç militant, l’assemblea ge- de tres mesos d’ocupació d’un local neral que decideix, la decisió des de la buit al centre de Perpinyà, la sentèn- base, mandats revocables, rotació de cia implacable va caure. Tot i que el càrrecs, la solidaritat interprofessional, jutge no acceptava totes les peticions un sindicalisme lliure d’interferències de l’Ajuntament de Perpinyà, ordenava polítiques, i l’internacionalisme, no els l’expulsió de la CNT sense retards ni en agraden als poderosos que ens gover- el pagament ni en l’evacuació del local. nen.El feixisme un altre cop campa pels nostres carrers. Aturem-lo Secretaria d’Acció Social treballadora, autòctona o nouvinguda. ben vistos com García Albiol. És per això arribar-hi a l’acte xenòfob al qual assistien sones van participar a la concentració que de la CGT de Catalunya Amb el seu discurs racista i populista, que us demanem que seguiu, difongueu un centenar de persones. L’extrema dreta Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va aquests polítics juguen a confondre’ns i i participeu en les diferents convocatòries escampa el seu missatge amb el permís organitzar a la Plaça Sant Jaume per la distreure’ns dels nostres enemics reals. per a rebutjar la impunitat en la que es del govern de la Generalitat i la protecció democràcia i la convivència en la diversitatQ Assenyalant cap els/les immigrants pro- mouen les organitzacions feixistes pel dels Mossos. Per la tarda, unes 200 per- i per ‘netejar-la’ després de l’acte de PxC. uantes vegades hem sentit a dir que mouen la nostra divisió com a treballadors, nostre país. els immigrants ens treuen la feina? I tot deixant al marge els veritables causants També és important que en els nostresque col•lapsen els serveis socials? Segu- de la crisi i de les nostres misèries, els ca- llocs de treball i en la nostra vida quotidia-rament ho hem sentit gairebé tantes ve- pitalistes i els professionals de la política, na seguim combatent, amb els argumentsgades com les que ens han dit que els/les gestors dels seus interessos. i l’exemple, els comportaments i les doctri-immigrants porten inseguretat. Dient-nostot això ens amaguen, en canvi, que l’atur L’Anglada, com a bon franquista que és, nes feixistes.desorbitant que patim es podria resoldre sap prou bé quin és el seu paper en la re- El passat 2 d’octubre, com a respostareduint la jornada laboral i suprimint les producció del sistema capitalista. La seva a una concentració convocada per PxChores extres, que la privació de drets als funció és molt semblant a la dels feixistes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, esi les immigrants accentua l’exclusió social dels anys 1930s que, desgraciadament, van portar a terme dues convocatòries dei que els problemes d’accés als serveis van ser capaços de captar amb la seves mobilitzacions antifeixistes. Pel matí es vasocials és, més aviat, una conseqüència doctrines una part de la classe treballado- fer una manifestació antifeixista de prop dede tenir els pressupostos més baixos de ra. 500 persones que va sortir des de Plaçala UE i que els governs actuals encara els Com ja van fer els i les nostres avantpas- Urquinaona per intentar arribar a Plaçaretallen més. sades, des de la CGT de Catalunya ens Sant Jaume, on s’havia de fer un actePartits com PxC, amb polítics com en Jo- volem mantenir ferms davant del feixisme d’incitació a l’odi, el racisme i la xenofòbiasep Anglada al capdavant, són còmplices i de les seves noves versions, com la que organitzat per Plataforma per Catalunya,d’aquestes situacions que patim la classe PxC representa però també polítics més però un ampli cordó policial va impedir18 Octubre de 2011
    • SENSE FRONTERES Israel no reconeix els drets La pena de mort i la presó són penes racials als Estats fonamentals dels Units, perquè determinen un règim específic i marquen socialment al conjunt de la comunitat afroamericana palestins Pena de mort i racisme: Sobre l’assassinat legal de Troy Davis John Brown la població. En un El negre és així qui pot ser empreso- país on els nivells nat o executat “fàcilment” en nom de d’instrucció deixen la seguretat. Aquest sistema respon molt a desitjar i on perfectament a la definició no racialL ’execució la nit del dimecres 21 de setembre de Troy Da-vis, ciutadà afroamericà acusat l’ensenyament de qualitat es reserva del racisme que proposava Foucault en el seu curs “Cal defensar la socie- a qui pugui pagar tat”. Per a Foucault, el racisme no erad’homicidi no és un fet aïllat. Cons- molt car per ella, qüestió de “races” ni de “prejudicis”titueix l’últim episodi d’una llarga els afroamericans cap a determinats caràcters racials,sèrie d’execucions judicials de pre- tenen greus dificul- sinó de tornada del poder sobirà allísos pertanyents a la comunitat negra tats per a l’ascens on aquest semblava haver desapa-dels Estats Units. La pena de mort és social. Bona part regut. En el context d’un poder queuna pena en gran mesura racial, no de la joventut negra avui es regeix pel foment i el con-perquè sempre recaigui en persones s’ha vist implicada trol de la vida, un poder biopolític,d’una suposada raça “negra”, doncs en activitats il•legals l’atribut principal del poder sobirà,es donen casos de “blancs” que la relacionades fona- la potestat de matar, no encaixa fà-sofreixen. Aquests últims són moltís- mental ment amb el cilment. L’única possibilitat que té elsims menys en proporció. Ocorre el tràfic de drogues i ha sobirà d’exercir-la és matar en nommateix amb les penes de presó: com sofert per això penes de la vida, de la seguretat i la salutsosté Loic Wacquant, la presó s’ha de presó. dels vius.convertit en el substitut del gueto. El Per altra banda, el El racisme com dispositiu de poderpercentatge d’empresonament sobre sistema judicial permet al sobirà declarar qui és pe-el total de la població és als Estats nord-americà per- rillós, qui ha de ser apartat dels vius,Units el major del món i en la pobla- met a l’acusat de qui pot o ha de fins i tot matar-se.ció penitenciària, els “negres” són gica de la perillositat. La perillositat membres de les altres comunitats -i, delictes penals “ne- Això no condueix necessàriamentcinc vegades més nombrosos que els identifica al subjecte com autor de la per descomptat, que els “blancs”- de gociar” amb el jutge: si es declara a l’extermini d’una població com“blancs” i dues vegades més que els falta, fent derivar aquesta última de ser executat judicialment. Aquesta si- culpable, el jutge pot rebaixar-li ocorregué en l’Europa ocupada pels“hispans”. la seva naturalesa essencialment an- tuació s’explica per diverses circum- la pena en recompensa per la seva nazis amb els jueus, però sí al seuLa pena de mort i la presó són pe- tisocial. La perillositat es converteix stàncies. “col•laboració” i el procés queda marcat, a la seva segregació, la sevanes racials als Estats Units, perquè en un atribut permanent del delin- En primer lloc, la població que des- molt abreujat. Si, en canvi es declara diferenciació com essencialment pe-determinen un règim específic per a qüent. cendeix dels esclaus africans portats “innocent”, s’iniciarà un llarg procés rillosa: carn de presó o de botxí.un determinat grup de persones. La En els Estats Units, l’internament a les plantacions -que constituïen un en el qual només tindrà possibilitats Tant als Estats Units com a l’Europapresó no “castiga” al delinqüent, sinó massiu en presons o les formes de dispositiu essencial de la primera acu- d’escapar a una pena qui estigui en “democràtica”, la brutalitat deque “fabrica” a l’individu “perillós”. control substitutòries afecten a un mulació capitalista als Estats Units- millors condicions de pagar-se bons l’acumulació primitiva de capital noAmb el sistema de la presó, com bé elevat percentatge de la població segueix vivint avui majoritàriament advocats. No és el cas dels afroameri- va ser una fase inicial del capitalis-explica Michel Foucault, es passa afroamericana i marquen social- en condicions de marginació. Inde- cans. La majoria dels joves afroame- me feliçment superada en un sistemad’una lògica de la retribució de la fal- ment al conjunt d’aquesta comunitat. pendentment dels drets formals i de ricans empresonats no estaria així en regit pels drets humans i els mecanis-ta, que no requeria necessàriament el “Negre”, als Estats Units, no és qui la igualtat civil adquirida després de la presó si haguessin pogut defensar- mes de mercat; sinó un procés perma-recurs a un internament, i que podia té un tipus determinat de pell o uns les lluites dels anys 70, els “negres” se correctament. És molt més fàcil nent que subjeu a l’ordre (neo)liberal.realitzar-se mitjançant un pagament, trets físics concrets sinó qui té mol- tenen condicions laborals i ocupa- també, per les mateixes raons, que a Com sostenia Walter Benjamin, perun treball, una submissió personal als tes possibilitats d’acabar a la presó, i cions molt menys segures, prestigio- un afroamericà se li apliqui la pena als dominats l’estat d’excepció és laparents de la víctima, etc, a una lò- moltíssimes més possibilitats que els ses i remunerades que la mitjana de de mort que a un “blanc”. condició normal.El poble palestí té dret a viure en pau i Solidaritat amb elllibertat sindicalisme autònom internacionals, inclòs l’espanyol, que vist en la societat àrab on ens han do- algerià Secretaria Relacions Internacionals CGT amb la seva participació activa o els nat una gran mostra al món occiden- policia del DRS va visitar el propieta- seus silencis, estan donant suport al tal de tot el que la mobilització social ri dels locals llogats per SNAPAP per Secretaria Relacions bloqueig il.legal de Gaza que pateixen pot aconseguir. “recomanar” que els deixés de llogar Internacionals CGTD al voltant d’un milió i mig de perso- CGT creu i aposta per la mobilitza- el local. Durant l’entrevista l’oficial va es de mitjans del segle passat nes. De la mateixa manera, denunciar ció social com a motor de canvi de la fer referència a un possible assassinat el poble palestí ve patint una el silenci del govern espanyol mos- nostra societat en la nostra lluita per de Rachid Malaoui i que obeïa ordres Dagressió constant per part del govern enunciem la repressió del govern trat davant l’ordre d’immobilitzar els aconseguir un món just i solidari i del govern.israelià que no reconeix els drets fo- algerià cap al sindicalisme autò- vaixells de la II Flotilla de la Lliber- alça la veu per llançar un missatge alt En els últims mesos estem assistint anamentals de la població de Palesti- nom i independent. tat “Rumb a Gaza” al port del Pireu i clar de suport a la població Palestina un augment de la pressió sobre el nos-na. El Departament d’Interior i Seguretat tre company Rachid, abanderat i capCGT en la seva lluita per aconseguir (Grècia). reprimida. algerià ha augmentat la pressió sobre visible de les protestes contra el tirà go-un món en pau basat en la justícia so- CGT exigeix que es respectin els CGT dóna suport al poble palestí en els sindicalistes autònoms en els últims vern algerià. Tenen por que les lluitescial, la llibertat i la solidaritat entre drets humans fonamentals de tots, el seu legítim dret a viure en pau i mesos. democràtiques dels països del Magribels pobles, sempre ha condemnat les sense distincions de gènere, raça, re- llibertat a la seva terra, de forma so- Aquest estiu hi va haver un intent fa- s’encomanin a la població algeriana.intervencions militars i ocupacions i ligió, ètnia o nacionalitat. birana, autònoma, independent, sen- llit d’assassinar a Rachid Malaoui, La CGT vol denunciar aquestes pràc-hem exigit amb força la retirada dels Donem suport i mostrem la nostra so- se ocupació militar per part d’Israel, president del Sindicat Nacional tiques repressives del govern algerià iexèrcits dels territoris ocupats. lidaritat amb les mobilitzacions pací- sense bloqueig internacional, exigint d’Administració Pública d’Algèria mostrar tot el nostre suport i solidaritatAixí mateix, CGT vol denunciar pú- fiques a la recerca de llibertats i drets el dret a l’autoorganització com a po- (SNAPAP). al company Rachid Malaoui i al sin-blicament la complicitat dels governs de les persones com recentment hem ble ia la autogestió de la seva terra. El passat 25 de setembre un oficial de dicalisme autònom i independent.Octubre de 2011 19
    • SOCIAL Volen que ens traguem 10 anys El govern espanyol protegeix els interessos d’empreses catalanes i espanyoles que fan negoci al més les nuclears Sàhara Occidental i exploten els recursos del territori d’Ascó BALA PERDUDAVigila amb Silencis incòmodesels amics... Toni Àlvarez a Al-Aiun Empreses catalans i espanyoles exploten de forma il·legal els recursos del Sàhara OccidentalD esprés del buit periodístic del mes d’agost i principis de set-embre sobre els esdeveniments suc- Laia Altarribaceïts a Líbia tornem a tenir notíciessobre l’arribada al poder d’un ConsellNacional de Transició Libi que ja harebut, en un temps record, el beneplà-cit de la comunitat internacional. On M entre el novembre de 2010 les forces policials marroquines desallotjaven a la força les 20.000abans hi havia el sàtrapa del Gadafiposem uns altres que, tot i algunes persones instal•lades al Campamentveus diuen que són propers a Al_Qae- de la Llibertat, situat a 18 quilòme-da, encara no es sap molt bé d’on ve- tres d’Al-Aiun, la planta de conser-nen. Qüestió de temps. ves que l’empresa gallega RianxeiraEl que si comencem a saber és el que te en aquesta ciutat del Sàhara Occi-ha passat en aquest buit informatiu dental no va deixar de produir llaunesde dos mesos, res allunyat del que de sardines. I l’empresa Foret, ambels antimilitaristes ens ensumàvem: seu a Sant Cugat del Vallès, tampocmatances indiscrimades, suport ar- va aturar l’exportació dels fosfats quemamentístic i logístic d’alguns països extreu del Sàhara cap a la penínsulaque ja tenien interessos a Líbia (amb Ibèrica.França al capdavant)…lluny del bu- Això succeïa la nit del 7 al 8 de no-còlic avenç amb furgonetes armades vembre de 2010. Els dies posteriors,amb metralladores conduïdes per un organitzacions de defensa dels dretsexèrcit de “rebels”, els serveis se- humans van denunciar l’atac i des-crets dels “països democràtics” han trucció del campament i la posteriorfet i desfet, han marcat objectius que repressió contra la població sahrauí ales seves forces aèries, han bombar- la ciutat d’Al-Aiun, que segons Am-dejat, tot amb el silenci còmplice de nistia Internacional és va saldar ambles agències d’informació que volien dues persones mortes, desenes de fe-una transició el màxim d’ incruenta rits i 140 detinguts. La resposta del Govern espanyol da-de cara al món i feta “pels de casa”.La cosa ha colat, una vegada més, de vant els atacs va ser molt tèbia i és Les Nacions Unides estableixen que l’explotació quecara a l’opinió pública.Segons algunes fonts es parla de més va centrar a demanar l’obertura d’una investigació internacional per aclarir fan el Marroc i les empreses estrangeres dels recursosde 20000 atacs aeris a sol libi, amb xi- els fets. Per justificar la seva postura, del Sàhara és il·legal, perquè es tracta d’un “territorifres de morts que superen els milers, el govern de Zapatero va fer cons-però impossibles de comptar, tant tar que el Marroc i l’Estat espanyol no autònom” amb estatus pendent de resolucióper un bàndol com per un altre. Una tenen interessos comuns en la lluitaguerra efectiva, el verdader objec- contra el terrorisme islàmic o el tràfic ment en fosfats i en pesca, però tam- recursos, per exemple amb cartes al han guanyat interès i, en conseqüèn-tiu ja comença a repartir-se als foros de drogues. És va oblidar, però, de bé n’és apreciada la sorra, les terres comissari de Pesca de la Unió Euro- cia, han pujat de preu i ja es venen ainternacionals que en Gadafi ja tenia citar uns altres interessos que el seu agrícoles i la seva capacitat de pro- pea demanant que les flotes europees 400 dòlars cada tona.oberts. govern protegeix: els de les empreses duir energia solar, i te un alt potencial no treballin a les seves aigües”. El La mina Bucraa és d’on Foret extreuNegocis que l’industria armamentís- catalanes i espanyoles que fan negoci per trobar-hi gas i petroli. Però no representant de WSRW recorda, a els fosfats. Aquest mina a prop d’Al-tica ja fa temps que realitza. Així les al Sàhara Occidental i al Marroc. són els sahrauís els que en tenen el més, que entre les reivindicacions del Aiun és una de les més grans del mónbombes de raïm, amb les que Gadafi La ministra d’Afers Exteriors es- control, sinó el govern marroquí, que Campament de la Llibertat també n’hi a cel obert i conté un dels fosfats mésva bombardejar Misrata, van ser fa- panyola, Trinidad Jiménez, és va concedeix permís per explotar tots havia una de lligada a l’explotació purs del planeta. Fa més de vint anysbricades a l’estat espanyol el 2007 i escudar en la manca d’informació aquests recursos a empreses estran- dels recursos naturals del Sàhara: que l’empresa de Sant Cugat extreuvan ser finançades per Cajalón, Caja concreta per evitar condemnar l’atac geres, entre els quals n’hi ha un bon “No només estaven acampats per de- el mineral del Sàhara de maneraEspaña, Caja Mediterráneo, Bankin- a Al-Aiun. Preguntada per la cadena nombre de catalanes i espanyoles. manar una millora de les condicions il•legal. García Lachica assegura queter, Ibercaja, Banco Popular, Banco SER el 15 de novembre, la minis- Però Javier García Lachica, de de vida i laborals de la població, sinó actualment exporta 500.000 tones deSabadell i la Caixa. I es que diverses tra va destacar que, en el seu posi- l’observatori internacional Wes- que també reivindicaven el dret a ex- fosfats cada any.armamentístiques espanyoles van cionament, hi tenia molt a veure el tern Sahara Resource Watch, que és plotar els seus propis recursos”.vendre al Gadafi material militar per fet que “amb el Marroc hi ha una dedica a estudiar l’explotació dels “La tonyina devalor de 20 milions d’euros entre el col•laboració que va encaminada a la recursos naturals del Sàhara Occi- Una empresa de Sant Rianxeira” ve del2009 i els primers sis mesos del 2010. defensa mútua d’interessos”. A quins dental, recorda que, d’acord amb elsFa poc, oi? Doncs el govern espanyol interessos és referia Trinidad Jimé- resolucions de les Nacions Unides, Cugat extreu els Sàharaencara va vendre armament per valor nez? Ella mateixa va concretar que aquesta explotació que fan el Marroc fosfatsde 8 milions d’euros a l’exèrcit libi la col•laboració entre els dos estats i els empreses estrangeres és il•legal. Una altra empresa de’l Estat espan-fins a tres setmanes després de co- és concreta en matèries com “la llui- I és que l’ONU reconeix el Sàhara Un dels recursos més apreciats del yol que fa negocis al territori ocupatmençar les primeres protestes contra ta contra el terrorisme internacional com un “territori no autònom”, i això Sàhara és el fòsfor. Jesús Carrión, de és la gallega Jealsa-Rianxeira, queel règim de Gadafi. d’origen islàmic”, “la lluita contra significa que està pendent que és re- l’Observatori del Deute en la Glo- produeix conserves i que és propietatNo oblidem els 123 milions d’euros el tràfic de drogues” i “pel controls solgui la situació de conflicte que viu balització (ODG), que ha estudiat de Jesús Alonso, un amic íntim delque ens ha costat als contribuents dels grups migratoris”. D’interessos, sobre el seu estatus, és a dir, que cele- l’explotació de recursos d’aquest Rei espanyol. No és l’única, però síaquesta guerra, tenir presència militar però, n’hi ha d’altres, i alguns tenen a bri el referèndum d’autodeterminació territori, explica que el Sàhara és el la més important.amb quatre avions F-18, dos avions veure amb l’explotació dels recursos que estava previst pel 1992 però que principal exportador mundial de fos- En aquest cas, la planta d’envasat qued’abastament, un avió de vigilància del territori. s’ha anat postposant. I mentre la si- fats, i que la principal empresa que hi te produeix 33 milions de llaunesmarítima, una fragata i un submarí. tuació sigui així és il•legal que algú s’hi dedica és FMC Foret, que te la de sardina cada any, detalla GarcíaQue se sàpiga, és clar. L’explotació il·legal extern exploti els seus recursos natu- seu oficial a Sant Cugat del Vallès. Lachica. I el seu principal client ésSaber i no oblidar, empreses difícils rals si no és que ho fa d’acord amb Aquesta empresa química és filial la cadena de supermercats Mercado-amb els mitjans de comunicació exis- dels recursos del la població autòctona i que aquesta d’una companyia nordamericana. na, propietat de l’empresari valenciàtents, no deixem de remenar en altres Sàhara població se’n beneficiï. Els fosfats són molt apreciats, afe- Juan Roig.fonts que no viuen de crèdits bancaris García Lachica subratlla: “Els geix García Lachica, perquè estan Que Rianxeira opera al Sàhara Oc-i no deuen favors als que financen les El Sàhara Occidental és una nació sahrauís han deixat clar que no estan lligats als fertilitzants, al biogàs i als cidental no és cap secret. El mateixguerres. rica en recursos naturals, especial- d’acord amb l’explotació dels seus biocombustibles, que els darrers anys grup empresarial ho reconeix a la20 Octubre de 2011
    • OPINIÓ-SOCIALdeclaració de responsabilitat social,que és pot llegir a la seva web i on SALUT I ANARQUISMESespecifica que “la presència al SàharaOccidental, entre altres, s’ha basat enel disseny de projectes empresarials L’escanyapobresque contribueixen a la generació i aldesenvolupament de la riquesa no no-més empresarial sinó d’altres grups Josep Cara Rincónd’interès presents en el seu funciona- www.berguedallibertari.org/ment, com és la societat en general, pepcarai els treballadors i la societat local,en particular”. Més avall, el mateix Ldocument afegeix que l’activitat de ’escanyapobres és una novel•laRianxeira al Sàhara “compleix amb escrita per Narcís Oller a finalsels Deu Principis Bàsics del Pacte del segle XIX. L’avarícia i els dinersMundial de Nacions Unides, rela- prenen forma humana. Aquest retratcionats amb la protecció dels drets no és tant allunyat de la nostra rea-humans, la dignitat i el respecte dels litat. Tot i que allà sigui una societattreballadors, a través dels relacions on el capitalisme i la industrialitza-laborals, la lluita contra la corrupció, ció comenci a estendre’s i ara esti-el desenvolupament sostenible i la guem en plena crisi del capitalismeprotecció del medi ambient”. de consum, el retrat humà dels di-Aquesta declaració, però, és con- ners, segueix sent vàlid. Us ho as-tradiu amb el que expliquen des deWSRW, segons els quals el repre- seguro.sentant del Front Polisario a l’Estat A l’assessoria que fem des de laespanyol va enviar una carta a Jealsa- CGT de Berga hi passen força per-Rianxeira demanant que aturessin la sones acomiadades per tal que re-planta productora de conserves que passem els papers a veure si els hantenen al Sàhara perquè és una acti- fet bé o no. Habitualment no els hanvitat il•legal, però la companyia no toris ocupats que han atret empreses la producció agrícola al Marroc. “Una empresa santcugatenca, acu- fet bé.n’ha fet cas. de l’Estat espanyol. D’una banda, la I també hi ha empreses de l’Estat sada d’explotar il•legalment fosfats Està mal comptat, o estaven con- sorra, que les Illes Canàries utilitzen que tenen interessos en el turisme, del Sàhara Occidental”. Cugat.cat, tractats per una categoria més baixa de la feina que exercien i per unesPesca i agricultura, la per a construcció i per refer les plat- la pesca i les infraestructures (en 25/11/2010 ges. L’interès per la sorra sahrauí te aquest darrer cas, Sacir, accionista “Els interessos comercials al Sàha- hores que no es corresponen amb laimplicació de la Unió l’origen en una llei de les Canàries de referència de Repsol, és la gran ra fan emmudir Zapatero davant la seva jornada real. Sovint en realitatEuropea que prohibeix l’extracció de sorra beneficiada). En resum, conclou Ca- repressió”. La Directa, 17/11/2010 no són molts diners. En alguns ca- de les illes amb l’objectiu de prote- rrión, la relacions entre els dos es- sos reclamem i paguen per evitarEntre els riqueses del Sàhara també gir el medi. La paradoxa és que en tats vénen marcades pels interessos Bibliografia problemes i en altres es tanquenhi ha una pesca abundant i bones te- canvi vulneren acords internacionals econòmics, que situen l’Estat espan- “International Law and the Ques- en banda i la persona decideix sirres per a l’agricultura. Però de nou i afectin el medi d’un altre territori yol com a soci estratègic fonamental tion of Western Sahara”. Diversos afronta un conflicte o no, amb elno és el poble sahrauí qui se’n be- per obtenir sorra. per al Marroc per darrere de França. autors, Arts & Leite (2007) nostre suport és clar. Per pocs quar-neficia, sinó que ho controla el Ma- I d’altra banda, també genera interès Però encara cal tenir en comp- “El conflicte del Sàhara Occiden- tos, de vegades el motiu per obrirrroc, que al seu torn n’obté beneficis l’alt potencial del Sàhara com a pos- te un darrer aspecte: el comerç tal”. Ferran Mañés Amigó, Asso- o no conflicte és més moral queconcedint l’explotació a empreses sible productor d’energia solar. I de d’armament. Des del Centre ciació per a les Nacions Unides a econòmic. La gent se sent utilit-estrangeres. En aquests dos casos, fet el Marroc ja hi te diversos pro- d’Estudis per la Pau JM Delàs posen Espanya (Barcelona 2000) zada i maltractada. Vull dir la gentaquesta explotació és fa a través jectes. Així que des de l’observatori xifra a aquest negoci. Un informe “El Sàhara occidental. Història i ac- que s’atreveix a venir a l’assessoriad’acords amb la Unió Europea. WSRW han iniciat una campanya que va fer públic pocs dies després tualitat d’un poble”. Tomàs Callau, d’un anarcosindicat que porta unaPel que fa a la pesca, García Lachi- per convèncer les empreses espan- de l’atac marroquí contra el Cam- Llibres de l’Índex (Barcelona 2004) gent sobradament marcada comca explica que l’acord entre la UE yoles (per exemple, Abengoa) per- pament de la Llibertat denunciava: a folloneros a Berga, on totes ens “La historia prohibida del Sáhara-i el Marroc no parla de les aigües què no s’impliquin en aquests pro- “El Marroc s’ha convertit en el setè coneixem. Dic això, perquè la ma- Español”. Tomás Bárbulo, Destinosahrauís, però alerta que, “com que jectes. destí de la venda d’armes espanyo- joria de treballadors, obedients i (Barcelona 2002)diu ‘aigües sota control marroquí’, Jesús Carrión, de l’ODG, alerta les i el segon després del Brasil fora submisos accepten l’explotació, els “El oscuro pasado del desierto.això permet a les flotes pescar en d’una nova amenaça sobre els te- de l’àmbit de la Unió Europea”, i acomiadaments mal pagats, etc., Aproximación a la historia del Sá-aigües dels territoris ocupats”. Les rritoris ocupats: el Marroc ha firmat concretava que en l’última dècada sense ni badar boca. hara”. José Ramón Diego Aguirre,pesqueres espanyoles són les prin- contractes amb empreses perquè hi l’Estat espanyol ha venut armes al Entenc la gent, i comparteixo que SIAL (Madrid 2004)cipals beneficiades d’aquest acord: facin prospeccions per buscar petro- Marroc per valor de 200 milions actuïn per motius morals —sense “Guerra en el Sáhara”. José Ramónactualment tenen 100 dels 119 lli- li i gas, “i sabem que hi ha interès d’euros. No hi ha una relació di- menystenir els diners, és clar—, no Diego Aguirre, ISTMO (Madridcències atorgades per l’acord. d’empreses espanyoles a partici- recta entre tot aquest armament i es res nou en l’anarcosindicalisme 1991)Un acord que actualment està en dis- par-hi”. Encara no hi ha llicències l’ocupació del Sàhara Occidental, de la península. La lluita de clas- “Sàhara occidental. Passat i presentcussió entre el regne alauita i la Unió d’explotació, perquè no s’ha trobat però García Lachica denuncia: “De ses s’ha entès en clau moral al llarg d’un poble”. Diversos autors, Uni-Europea és el de lliure comerç de gas ni petroli, però sembla que hi ha manera indirecta el Govern espan- del segle XX i penso que en gran versitat de Girona (Girona 1999)productes agrícoles. En aquest cas, moltes possibilitats de trobar-n’hi. yol està finançant el manteniment mesura segueix sent així. I és queel Govern espanyol no te una pos- “20 años bastan. El referéndum en Per García Lachica, la descoberta de l’ocupació”. el Sáhara Occidental”. Khalebd és immoral que la gent visqui deltura ferma, ja que perjudica alguns de petroli seria tràgica: “Si hi troben Amb totes la dades sobre els nego- treball de l’altre.agricultors de l’Estat. Però també Hroub, Popular (Madrid 1995) petroli, el conflicte ja no és resoldrà cis que empreses catalanes i espan- La desprotecció de les treballado-n’hi ha d’altres que en surten molt “La causa saharaui y las mujeres”. mai”. yoles fan al Sàhara Occidental, a res davant d’aquests petits peròbeneficiats, assegura el representant Dolores Juliano, Icaria (Barcelona Jesús Carrión l’indigna “la compli- continuats abusos és total. I avui,de WSRW, que són els que han ad- 1999) citat terrible que te el Govern espan- després de quedar-me parat de comquirit camps de cultiu a l’altra banda Maquiles i armes yol amb la dictadura marroquina, “Sàhara Occidental. Aspectes i vi- vències”. Joan Maria Maixé i Ce- d’avars i orgullosos són aquestsde l’estret. espanyoles ja que el que fa és legitimar-la”. I petits empresaris —alguns per des-Mentrestant, al Sàhara ja hi ha grans ho equipara amb el que va succeir ballos, Cossetània (Valls 1999) “Sáhara: drama de una descoloni- gràcia molt i molt coneguts i delexplotacions agrícoles, especialment Però les relacions entre el govern a Sud-àfrica, quan algunes empreses zación (1960-1987)”. Paula Oliver, rotllo— he volgut reflexionar sobrede tomàquets, que és cultiven en hi- espanyol i el marroquí no només estrangeres hi feien negoci malgrat Font (Palma 1987) aquests petits escanyapobres.vernacles. A més de la vulneració estan condicionades pels interessos l’Apartheid. Aquests escanyapobres que sóndels dictàmens de l’ONU, aquí s’hi econòmics al Sàhara Occidental. Fonts i recursos gran part d’aquesta petita i mitja-afegeix un segon problema: aquests També hi tenen a veure els negocis Hemeroteca Javier García Lachica, Observato- na empresa que amb tant d’orgullhivernacles gasten molta aigua i es- d’empreses espanyoles al territori “Sàhara, el poble que espera. Les rio Para los Recursos Naturales del reivindica la classe benestant i ben-tan produint un desastre ecològic, marroquí. Jesús Carrión en posa al- claus històriques per entendre el Sáhara Occidental – WSRW www. pensant d’aquesta merda de paísperquè extreuen l’aigua de pous ar- guns exemples: “Al nord del Marroc conflicte etern del Magreb”. Sà- wsrw.org (representats políticament per totsqueològics que un cop secs ja no és hi ha el que és coneix com a maqui- piens, abril 2011 (dossier especial) Jesús Carrión, Observatori del Deu- o per qualsevol partit polític cata-podran recuperar. També en aquest les, empreses tèxtils en zones amb “Sin querer, contribuimos al expo- te en la Globalització (ODG) là). Fàstic, sí senyora, feu fàstic.cas hi ha implicades empreses es- impostos molt baixos”. Aquestes lio”. 2/02/2011 (entrevista a Javier Jordi Calvo, Centre d’Estudis per Però de moment no tirem la tova-panyoles que treballen juntament maquiles, segons Carrión, produei- García Lachica, president del Ob-amb empreses marroquines. la Pau J.M. Delàs - Justícia i Pau llola. Escanyapobres, prepareu- xen per a empreses com Indico (que servatorio de Recursos Naturales vos. abasteix El Corte Inglés), la cata- del Sáhara Occidental, WSRW) www.centredelas.orgSorra, sol... i petroli lana Mango, i també per Inditex. “Espanya va cobrar per anarse’n del Salut i anarquia! També hi ha capital de latifundis- Sàhara”. El Temps, 7/12/2010 (dos- * Article extret de l’Anuari Mèdia.I encara hi ha més recursos als terri- tes andalusos que han deslocalitzat sier especial) cat. Els silencis mediàtics del 2010Octubre de 2011 21
    • OPINIÓ-SOCIAL Nuclear d’Ascó: Prolongat el permís de funcionamentAprovada la construcció d’un magatzem de residus del ATI. Ecologistes en Acció En els últims 4 anys, els dos grups han patit uns 100 successos notifica- bles, entre ells i com més greu el deE l ministeri d’Indústria ha prolon- gat el permís de funcionamentper a la central d’Ascó I i la Secreta- l’alliberament de material radioac- tiu a l’exterior des de “les piscines” d’Ascó I, fet que es va produir durantria d’Estat de Canvi Climàtic ha ator- la parada per recàrrega de l’ reactorgat resolució positiva a la Declaració i que va ser ocultat pels titulars ded’Impacte Ambiental (DIA) a la cons- la central i el Consell de Seguretattrucció d’un Magatzem Temporal Nuclear (CSN), i que en aquests mo-Individual (ATI) per al combustible ments es troba en via penal després degastat de la Central Nuclear d’Ascó. les denúncies d’organitzacions ecolo-Amb aquestes dues resolucions es gistes.permetrà l’allargament de la vida ope- La publicació de la resolució positivarativa dels dos grups que componen del DIA es produeix la setmana se-la nuclear d’Ascó (Tarragona), atès güent que a Ascó I s’hagi produït unque els recintes on s’alberga el com- nou succés que va consistir en el malbustible gastat-comunament conegut ancoratge d’un suport antisísmic delcom “piscines” - es troben gairebé col.lector de descàrrega de la refrige-al límit de ocupació. Això és degut a ració de salvaguarda d’un sistema deque en el disseny original es va calcu- ventilació de la contenció . Aquest fetlar una vida operativa d’uns 30 anys mostra, per cert, la possible falsedatper a ambdós grups. Aquest període de les proves de resistència davantes troba en el moment de concloure, terratrèmols recentment avaluadesi en no estar construït a temps l’ATC pel CSN. A més, ambdós grups aca-(Magatzem Temporal Centralitzat), ben d’iniciar el funcionament normalla nuclear necessita l’ATI per seguir després d’estar un mes amb un factorfuncionant. de càrrega del 40% de la seva potèn-Per Ecologistes en Acció cia nominal per tasques de neteja il’allargament del funcionament manteniment.Tots aquests factors fand’Ascó representa una greu temeri-tat, no només pel risc potencial que impracticable la continuïtat d’Ascó, isignifica l’ús de l’energia nuclear, dels residus radioactius d’alta activi- que signifiquen els residus radioac- clears, tal i com aquesta organització per tant, atorguen poca credibilitat asinó pel que comporta allargar la vida tat que s’han generat, tan sols es pro- tius, els quals romandran actius per ecologista va fer constar en les seves l’Informe preliminar de les proves ded’aquesta central que s’incrementa dueix un nou escenari que encara que milers i milers d’anys. I davant el no legacions al projecte del ATI. resistència de les centrals nuclears-per l’inevitable desgast que amb els es pretén com transitori pot convertir- menys insolvent dilema ètic que en- El permís d’explotació vigent per aprovat amb molta diligència-. L’únicanys es produeix en la instal.lació. A se en definitiu. De fet els magatzems fronta els efectes perniciosos de la Ascó I i II no hauria de renovar-se. motiu que permet el temerari allar-més es suma la incertesa que no ens en sec, tot i no consumir aigua, tam- radioactivitat sobre la humanitat i els No només perquè han esgotat ja la gament de les centrals nuclears éspermet predir el comportament futur i poc es troben exempts de problemes ecosistemes-presents i futurs-, Ecolo- seva vida operativa sinó perquè patei- l’obtenció d’uns grans beneficis perels factors ambientals que l’envolten. intrínsecs, tal com detalla Ecologis- gistes en Acció considera que l’única xen seriosos problemes estructurals les seves explotadors.Aquests han estat claus per exemple tes en Acció en les seves legacions manera realista d’abordar el problema de disseny i operativitat, com que Per això, Ecologistes en Acció de-en l’accident de Fukushima. al Projecte Constructiu i Avaluació dels residus d’alta és procedir al ces- s’assentin sobre terrenys expansius, mana que no es renovi la llicènciaLa construcció d’un ATI per Ascó I i d’Impacte Ambiental (EIA) de l’ATI. sament de la seva generació, és a dir inundables o sísmics, entre altres, que d’explotació d’Ascó I i II, i es proce-II no resol de cap manera el problema Davant el insolvent problema tècnic a dir, al tancament de les centrals nu- afectarien per igual a la construcció deixi al seu tancament.Ara, com sempre, defensem el poble tres com a poble, com a treballadors en el del nacionalisme ètnic i se- persones lliures i sobiranes. Secretariat Permanent Paradoxalment, a Catalunya tenim Comitè Confederal i treballadores, les hem d’entendre i gregador. La CGT reivindiquem la Per arribar a la nostra plena llibertat un govern autonòmic que assegura CGT Catalunya també afrontar en el marc de la lluita diversitat del gènere humà, de les i emancipació, com a persones, com defensar els nostres interessos com contra el capitalisme a nivell mun- seves cultures i de les seves actituds. a classe i com a poble, sabem que és a poble. Però és precisament aquest dial, que se serveix dels estats i de I precisament per això creiem en necessari estendre la lluita als carrers mateix govern que, en harmonia les diferents administracions (des l’autoorganització de les persones i i als llocs de treball. En aquest llargA quest darrer any el poble català hem estat patint el que possible-ment és l’assalt més important en les amb els interessos del capitalisme de la resta de l’estat espanyol i de la Unió Europea, ens està hipotecant de la Unió Europea i altres organis- mes internacionals fins a les comu- en l’autogestió dels recursos per fer front als problemes socials, econò- camí estem i seguirem estant fins guanyar. greument el nostre futur col•lectiu i nitats autònomes i ajuntaments) per mics i culturals de Catalunya i de ladarreres dècades als nostres drets so- individual en restringir l’accés de la a garantir la nostra explotació. Però resta dels Països Catalans. Un poble * Comunicat del SP de la CGT decials. Hem vist com se’ns han degra- classe treballadora a l’educació, a la avui, 11 de setembre del 2011, des que només així tornarà a ser ric en Catalunya per l’Onze de Setembredat, una vegada i una altra, les nostres sanitat, a les pensions de jubilació, de l’anarcosindicalisme català, hem justícia social i ple d’aportacions 2011condicions laborals. Hem vist tambécom se’ns han imposat unes condi- a l’habitatge i en trinxar les nostres de recordar un cop més que interna- d’altres culturescions més difícils d’accés a les pen- condicions laborals. cionalitzar tot aquest seguit de lluites sense que això sig-sions de jubilació, enduriment que, a En el conjunt de l’Estat espanyol socials no ha de negar les lluites na- nifiqui renunciar amés de fer disminuir les quanties de veiem també com s’ha seguit atacant, cionals d’emancipació, i hem de dir la nostra. Un po-les percepcions, grava especialment en un intent de fer-les recular fins al amb valentia, als qui impedeixin la ble sense opressió,les dones. Hem observat com cada reducte folklòric, les llengües i cultu- nostra emancipació com a catalans i una nació lliure,dia hi han famílies que són desallo- res que sobreviuen en aquest l’Estat catalanes, que cal superar el marc es- que permeti a lestjades de casa seva per antiavalots que s’anomena Espanya. Les agres- tatal, deixar-ho enrere, com una vella persones viure ienviats a defensar els interessos dels sions contra l’escola valenciana i el antigalla dels temps en que la burge- expressar-se ambbancs per sobre els de les persones. model educatiu del Principat en són sia va necessitar un gran mercat i les llibertat. Cami-I ara estem veient com des dels go- els exemples més recents. oligarquies dominants unes colònies nem juntes cap averns autonòmics s’està atacant di- Des de la CGT de Catalunya estem on reproduir-se com a classe. l’emancipació per-rectament a serveis tant essencials convençudes i convençuts de que to- No hem de caure en el parany de sonal i col•lectivacom la sanitat i l’educació públiques. tes aquestes agressions cap a nosal- l’internacionalisme uniformador ni d’un conjunt de22 Octubre de 2011
    • OPINIÓ-SOCIAL Contra el procés repressiu al moviment 15M Audiència Nacional. d’afegir el paper fonamental que una Entenem aquestes actuacions no com demanen aquestes “garanties demo-Comissió Penal Acampada 15M Barcelona El conseller d’Interior del govern entitat tan antidemocràtica i poc re- una acció contra persones específi- cràtiques” i un procés de consulta awww.acampadadebarcelona.org/ de la Generalitat, Felip Puig i el presentativa com Manos Limpias ha ques -que en tot cas serien bocs ex- la ciutadania per la imminent reforma magistrat de l’Audiència Nacional tingut en aquest procés, impulsor del piatoris - sinó com un atac al conjunt de la Constitució. Eloy Velasco estan impulsant, amb procés a la Audiència Nacional tras del moviment 15M que, amb un re- No obstant això, el diumenge 19 de la col•laboració de la Fiscalia Ge- la presentació de una querella crimi- colzament social molt elevat, enca- juny una marea humana de més deD avant les nombroses notícies aparegudes als mitjans de co-municació sobre la imminent deten- neral de Catalunya, una operació repressiva contra un moviment so- nal. Aquest procés es uneix al proces penal que estan patint 6 persones als pçala la crítica a l’actual sistema de representació política i a les mesures 200.000 persones va respondre con- tundentment, tant al muntatge polític cial massiu que està plantant cara a jutjats de Barcelona per la mateixa econòmiques d’austeritat neoliberal com a les greus retallades socials pa-ció i processament judicial de mem- les polítiques de retallades pressu- protesta. promotores de segregació i exclusió tides per la població catalana en elsbres del moviment 15-M fruit de la postàries en àmbits tan importants Cal destacar així mateix que social. Així, la convocatòria del 15 darrers mesos, manifestant-se sota elprotesta que va tenir lloc, el 15 de com l’ensenyament i la sanitat, entre l’Audiència Nacional és una insti- de Juny de 2011 va ser una decisió lema ’El carrer és nostre, no pagaremjuny de 2011, a les portes del parc de d’altres. D’aquesta manera, en comp- tució hereva del ’Tribunal de Orden presa a partir del debat públic, obert, la vostra crisi’.la Ciutadella de Barcelona, volem ex- tes de parar atenció a l’estès malestar Público’ franquista (TOP), un tribu- transparent i horitzontal que van te- Reafirmem, un cop més, el nostre re-pressar tot el nostre absolut suport a ciutadà front la crisi i les retallades nal d’excepció utilitzat històricament nir les multitudinàries assemblees buig a les actuacions judicials i po-totes les persones que es puguin veu- anti-socials, els poders fàctics respo- en casos amb un caire clarament po- d’aleshores. És per això que creiem licials en curs contra el moviment,re represaliades i el rebuig al proces nen amb la repressió i la criminalitza- lític. que aquest procés constitueix un atac reiterem el nostre suport a les perso-jurídico-polític que s’ha obert a la ció de la dissidència. A això se li ha Les persones que suposadament a tot el moviment. nes que han sigut encausades i a les afrontaran aquest procediment són Aquesta protesta va ser instrumen- que poden ser encausades i anunciem acusades d’un delicte “Contra les talitzada i exagerada per el conse- que lluny d’espantar-se de la perse- Institucions de l’Estat”, delicte que ller d´Interior Felip Puig i el govern cució, el moviment 15-M continuarà no ha estat mai aplicat a les múlti- amb imatges hàbilment construïdes sortint al carrer i treballant per deixar ples protestes esdevingudes davant com la de l’arribada del president ben clar que “no som mercaderies en dels diversos parlaments autonòmics, de la Generalitat i altres membres mans de polítics i banquers”. el Congrés dels Diputats o el Senat. del Govern en helicòpter al Parla- Finalment fem una crida a concen- Tampoc va passar l’any 1983 quan, ment. L’objectiu de Convergència trar-nos contra la possible actuació cal recordar-ho, una multitud de mi- i Unió (CiU) amb totes aquestes repressiva a la plaça de Catalunya de litants de Convergència Democràtica cortines de fum ha estat prou clar: Barcelona, a les 19h, el mateix dia de Catalunya, congregats a les portes desviar l’atenció pública del que es- en què es faci efectiva contra els i les del Parlament, va protagonitzar una tava passant dins de l’hemicicle, on companyes del moviment. protesta molt més contundent que la s’endegava el debat sobre uns pres- Tots i totes som 15-M. del 15 de juny, en aquest cas contra supostos antisocials absolutament #15mlliure els diputats del Partit dels Socialistes il•legítims, en tant que no constaven Les adhesions d’entitats, orga- de Catalunya. Aleshores, els dirigents a cap programa electoral i no van nitzacions, ateneus, associa- convergents no van fer cap referència passar per cap referèndum vinculant. cions, etc, s’han de fer arribar a: a la honorabilitat d’una de “les màxi- Per contra, i paradoxalment, ara són comisionpenal.15m.bcn@gmail. mes institucions del país”. els mateixos polítics de CiU els qui comPel dret a l’habitatge i contra els desnonaments Secretariat Permanent menors, amb ancians, obligant-los El 25-S a Catalunya i nes van participar a la manifestació ser un centenar. A Girona unes 300 a viure sense un sostre que els pro- de Barcelona pel dret a l’habitatge persones.Comitè Confederal de la CGT tegeixi, fet que suposa un atac als Balears i contra els desnonaments. A Tarra- A Palma es van manifestar més de drets fonamentals a la intimitat i la El 25 de setembre unes 5000 perso- gona i Lleida els manifestants van 100 persones.E l passat 10 de setembre a Barce- privacitat. lona es va realitzar la primera Des de CGT creiem que si aques-trobada estatal d’afectats i totes ta situació ha empès fora dels seusper les hipoteques. Portaveus de habitatges a 500.000 famílies a tot26 ciutats diferents de Platafor- l’estat espanyol des de 2007, totsmes d’Afectats per les Hipoteques, els ciutadans / es hem de negar-nosgrups de Stopdesahucios del 15M a col.laborar amb aquest espoli.… van decidir manifestar-se el * Que les famílies desnonades tin-proper 25 de setembre reclamant el guin dret a una dació en pagamentcessament dels desnonaments per lliurant l’habitatge però quedantmotius econòmics en aquest país. nets del deute per poder refer laDes de CGT volem donar suport a seva vida.les reivindicacions d’aquests afec- * Que els que ja van ser desallotjatstats com són la dació en pagament puguin deixar de pagar sense mésretroactiva, el lloguer social i la reclamacions judicials.paralització de les execucions hi- * Que els serveis socials col.labo-potecàries. rin amb les persones en atur que noDes de la Confederació General poden pagar els seus lloguers.del Treball exigim garantir el dret La Confederació General del Tre-a un habitatge digne i que els inte- ball anima a tota la població aressos especuladors dels construc- donar suport a les reivindicacionstors, banquers i la col.laboració del dret a un habitatge digne per abarroera i interessada de la classe tothom, al cessament dels desnona-política no provoquin que una sola ments i a portar la nostra veu de de-família es quedi sense habitatge. núncia al carrer de totes les ciutatsDenunciem igualment, la col.la- de l’estat espanyol. Per això vamboració immoral i hipòcrita de les donar suport a les manifestacionsinstitucions judicials que prote- del diumenge 25 de setembre pelgeixen la privacitat d’un menor, i dret a l’habitatge que es van fer aal mateix temps, donen ordre a la una cinquantena de ciutats de totpolicia a desallotjar famílies amb l’estat espanyol.Octubre de 2011 23
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellGuerra a mort contrael pensament Jordi Martí Font, afiliat CGT TarragonaN o és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública enaquest estat on vivim. I dic estat perquèmalgrat les competències autonòmiquesés, encara ara, l’estat qui marca les lí-nies mestres i les tendències d’actuaciógenerals en el territori que li és propi.Durant anys hem assistit a un continuatpatrocini, amb diners públics, d’escolesprivades destinades en la seva majoriaa acollir els fills i les filles de les classesaltes o de les mitjanes tirant cap a dalt.Les més elitistes preparaven les clas-ses dirigents i les que no ho eren tantpreparaven les i els qui els portaven lespalanganes.Tot i això, l’escola pública es nodria d’unprofessorat que, després de lluites moltintenses als vuitanta va aconseguir unnivell de vida adequat al desgast que laprofessió provoca; i amb això no vull dir L’absoluta majoria de notícies que hi sinó saber alguna cosa concreta per dures com és la realitat del país ame- balladors obedients i, recitant Orwell,que altres oficis, feines o treballs no me- van aparellades són negatives i poten- obtenir uns diners a canvi de l’aplicació ricà. S’ha acabat l’escola com a anive- flexibles, que s’adeqüin a tot. Ens de-reixin retribucions i vacances similars. cien percepcions personals que es po- d’aquesta cosa que sabem fer, ja no cal lladora social, com a espai per al saber manen un cap tou, permeable als seusLa pujada de nivell de vida va anar den tenir però que la realitat, tossuda, aprendre a ser lliure i respectuós amb i el coneixement. El mercat, voraç com missatges de domini per convèncer-nosaparellada amb una potenciació del desmenteix dia rere dia. la resta d’éssers humans sinó triomfar sempre però ara amb la directa posa- que estem en crisi permanent i ens calraonament davant de la superstició, de Milers i milers de professionals defen- (xafant a qui sigui)… És ben clar que da, s’ha llençat damunt escoles i insti- saber tot allò tècnic que calgui, sensela llum davant de la foscor, del coneixe- sen a les seves aules que és mentida aquests conceptes no són nous però tuts per treure’n benefici. Res no que- pensar si pot ser, sobretot sense pen-ment davant de l’ordre, del saber davant que l’escola estigui tan en crisi que cal- també ho és que la proliferació del seu darà que no ens puguin vendre ja que sar. Perquè en el fons aquesta és no-del dogma. No era “l’esperit de l’època” gui enviar els infants amb recursos als ús ha vingut dirigida i si voleu imposada l’educació als seus ulls ha esdevingut més una guerra contra el pensament,sinó la lluita continuada i en aquest cas capellans i les monges. Això seria entès amb tota la subtilitat o violència que el també mercaderia. contra el pensament que ens pot ferefectiva per establir models pedagògics completament si no hi hagués hagut una context on s’han desenvolupat dema- Es tracta de la mateixa lluita de classes lliures o alliberar-nos, o mantenir-nosalliberadors davant del profundament reformulació dels graus d’importància nava. de sempre. Ens volen maquinetes dòcils esclaus feliços.autoritari que als Països Catalans sota que alguns conceptes han pres en els A l’aparador de l’ultraliberalisme de per a les seves cadenes de muntatge Que ja se sap que amb la llibertat no esEspanya heretàvem de la passada dic- darrers anys. Ja no importa ser bona l’Escola de Chicago, a Xile, els ho han fins que no en trobin altres que ho facin pot especular en els mercats de valorstadura. persona sinó treballador competitiu, ja dit clar: cal pagar per estudiar. I a Ma- més barat i més ràpid. i per tant, en el seu món, no serveix perAra tot ha canviat. L’escola pública és no importa aprendre en la complexitat drid, l’Esperanza Aguirre ja s’atreveix a I és segur que ens arribaran a fer creu- a res… I ara més que mai, “nosaltres noposada en dubte dia sí i dia també. que aquesta paraula porta aparellada formular el mateix amb paraules no tan re que cal ser competitius, formar tre- som d’eixe món”.Moros sota sospita Xavier Montanyà gües, el maquillatge o qualsevol cosa que País Valencià. Aquests mai no ens han del nombre de fidels, pugui contribuir a canviar-nos la cara. O volgut descatalanitzar. Ni ara, ni en el qui representen? I per què no hi afegeixen unes altres pràc- passat. Qui és sagristà o saltataulells en què me’n dieu de tiques, que la tapen completament, com néixer, no ho deixa. l’aquelarre madrilenyE l govern català pensa a prohibir la burca i el nicab als espais públics.No té pressa, diuen, perquè hi ha poques els gegants i els capgrossos, o les màs- cares i els antifaços de carnestoltes o els En la mateixa línia racista s’ha expressat aquest estiu el conseller Mena: els marro- ‘urbi et orbe’ d’aquest estiu, amb el papa vestit d’aquella mane- Santa Claus? Per què volen que em senti quins defrauden en les rendes mínimes.dones que en portin. No és per motius insegur quan passo prop d’una marroquí I, com hi ha món, no podia faltar el conse- ra i ‘papamòbil’ ambreligiosos, ni culturals, diuen, sinó de amb nicab i no quan contemplo el Gegant ller Puig: alguns immigrants s’organitzen aire condicionat?seguretat. Bé. En realitat, associar el vel del Pi o un capgròs de festa major? Un en bandes delictives. Són idees de CiU o Les esglésies catòli-d’elles amb la seguretat nostra, posa els respecte al cavall de Troia, si us plau. de PxC? El racista, el xenòfob, ens el mi- ques són buides i elsmusulmans sota sospita. Ciutadans!, el No els entenc. Tret que el propòsit sigui rem de manera diferent si és nacionalista capellans tenen lespoder ens informa que els moros són una d’equiparar musulmà i amenaça a la nos- espanyol, amb passat feixista, o català, butxaques a vessaramenaça potencial. Per dissimular també tra seguretat. amb passat antifeixista o neutre, franquis- de diners públics. Enprohibiran d’anar amb casc o passamun- La brillant idea forma part d’una campan- ta passiu --com ho eren la majoria. També canvi de què? Ja quetanyes. I amb màscara de soldador, oi? ya de baixa intensitat, escalonada, no ens el mirem de manera diferent segons la democràcia no potSenyors, si vostès mateixos reconeixen gens subtil, més aviat barroera, i del tot a qui ataqui. Quan Albiol menysprea els evitar aquest robatorique hi ha poques persones que portin innecessària, d’alguns sectors cristiano- immigrants es fa el silenci convergent. legal, encara que laburca o nicab, i encara menys, crec, pas- convergents contra la immigració, musul- Cosa ben diferent de quan menysté la Constitució ens de-samuntanyes i casc quan es passegen, mana especialment. Val a dir que aquests Diada nacional. fineixi com un estatquina amenaça són per a la nostra segu- sectors, coincideixen cada dia més, tot i Un altra. Per què estan tan preocupats laic, proposo que perretat? (Incís: ningú ha vist cap dona amb que amb més correcció, amb els postu- per la construcció de mesquites? Tan contribuir a la con-burca a Catalunya?) lats de Plataforma per Catalunya, que els car és per a l’erari públic que els ajunta- vivència ecumènicaSi realment creuen que la gent que es fa la feina bruta. ments reservin espais o ajudin a construir i social els bisbestapa la cara pel carrer, o es desfigura el Ho va dir fa anys Heribert Barrera i el van aquests centres? Oblidem que els ciuta- deixin unes quantesrostre pot ser perillosa, per què no prohi- expulsar de soci d’honor de l’Amical de dans de les altres religions també paguen esglésies buides alsbeixen, també, les ulleres de sol, les go- Mauthausen. Els immigrants ens desca- impostos? Com els pot alarmar tant això imams. És una idea.rres de beisbol, les bufandes i els fulards, talanitzen. L’enemic, és l’altre, sobretot i trobar normal que cada any l’església Fins i tot podrienel vel de les monges, les perruques, els si és inferior. Ara, aviat correran a pac- catòlica s’embutxaqui milers de milions compartir despeses iperruquins, les barbes i els bigotis, les tar amb el PP a Madrid, que sempre ha de diners públics, per la cara. És més: canviar la campana.crestes de punk, les caputxes i els parai- respectat Catalunya i la llengua, aquí i al tenint en compte l’impressionant descens Sona fatal.24 Octubre de 2011
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEn la mort deJoan Gelabert MunarVa ser el primer secretari general de la CGT de les Illes Balears publicació d’àmbit confederal de la CGT a cions aportaven noves majories, de ma- Llorenç Buades Castell Mallorca, de manera rudimentària, a par- nera que amb la incorporació d’un sector tir de fotocòpies en A3. Ens posicionàvem de bombers provinent de CCOO, Pere contra la reforma laboral i fèiem referèn- López accedí a la secretaria general deV aig afiliar-me a la CGT al final de l’any 1993, després de donar peracabada la meva col•col•laboració en cia a la incorporació de nous companys a l’Ajuntament de Ciutat (Martí i Tomeu Mulet), Hisenda (Fornés) i Justícia (Joan la CGT en substitució de Joan Gelabert i Martin Cacho accedí a la secretaria d’Organització amb el suport del mateixunes Comissions Obreres de les quals Canyelles) i a la dificultat que teníem sin- Joan Gelabert que va passar a finances.havia participat en la seva fundació com dicats com la CGT per accedir de mane- A partir del moment s’imposava una novaa sindicat en el sector d’assegurances i ra legal a les empreses per causa d’una majoria formada bàsicament pels sectorsen un moment en que encara gaudia d’ llei que assegurava l’oligopoli sindical de de Correus i dels Bombers que no va seralguns títols confederals. Vaig passar a la CCOO i UGT amb el suport d’Izquierda ben assolida per els sectors d’Oficis VarisCGT, una organització sindical sense re- Unida.A final de l’any 1994 la CGT parti- i de Transports i Telecomunicacions.cursos, des d’un sindicat que acabava de cipava activament de les lluites pel 0,7% El 22 de juny de 1999 l’assemblea generalfer un congrés a la sala de la seu central , i de l’acampada, tal com reflexava la re- d’afiliats i afiliades del Sindicat Autònomd’Unión i el Fènix al Passeig de Castella- vista “a lloure” del mes de febrer de 1995. de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI)na cedida per l’amo Mario Conde, des- El 9 de març de 1996 amb el creixement decidií incorporar-se a FESIBAC-CGT iprés que aquest aconseguís de l’aparell modest experimentat decidirem establir en conseqüència a la CGT de Balears, fetde CCOO d’Assegurances la desfeta una articulació més estable dels diversos que no va ser ben acceptat per el Secre-de les CCOO de l’UFE amb un conveni sectors que formàvem la CGT mitjançant tariat Permanent existent en el moment ivergonyós. El cost d’un dia d’ús a preu la celebració d’un Plenari Constitutiu de la fonamentat amb la majoria dels sectorsde mercat d’aquella sala de convencions Federació Insular de Mallorca i decidirem de Correus i Bombers. En canvi altresera proper al mig milió de pessetes. elegir en la secretaria general a Joan Ge- sectors de la CGT (entre ells Ibèria, Axa iArrel d’aquell conveni una bona part dels labert Munar (Correus), en la de finances Telefònica optaren per la incorporació delactius de CCOO a l’UFE passaren a la Antonio Peña (Telefònica) tot i que de fet Sabei a la CGT. Aquest moment va sig-CGT. A les Illes jo també formava part del eren controlades pel propi secretari gene- nificar el trencament de Joan Gelabert iconfederal de CCOO i vaig acomiadar- ral, en Acció Sindical a Martín Cacho, fins pràcticament de les seccions de Correus ime a la francesa perquè considerava no al moment militant del PCE (Correus), Bombers amb la CGT.mereixien cap explicació. en Acció Social a Joan Canyelles (SOV Tot i que la relació de Joan GelabertEm vaig trobar amb Joan Gelabert Munar, Justícia), en la secretaria d’Organització Munar amb la CGT acabà amb la rup-que aleshores era representant sindicat Sindicats Unitari de Treballadors) prope- de les empreses, de manera que Joan a Manel Pizà (Ibèria) i en Premsa i Pro- tura, és just fer-li el reconeixement queelecte de la CGT a Correus i amb Antonio ra al maoïsta Partit del Treball qui bàsi- Gelabert va haver d’assolir la feina més paganda el que això escriu. En aquest mereix com a amic i company de lluites,Peña, representant del sindicat de telefò- cament intentava l’expansió del sindicat important, perquè també era el que dis- Plenari ens imposàvem la necessitat de per la seva aportació i dedicació feta alnica en un petit despatx a l’entresòl del a nivell confederal a partir de la Secció posava de més crèdit horari. Però Joan que cada delegat amb crèdit sindical de- sindicat sense obtenir-ne cap benefici18 del carrer de sant Miquel de Palma . de CGT a Correus que disposava de poc era un activista més enllà de les hores diqués al menys un 20% del seu crèdit personal, i perquè a la fi és i serà perEra tot el que es podia pagar l’escassa més de 30 persones afiliades. Aquest sindicals i participava de les lluites per horari a l’àmbit confederal més enllà de sempre el nostre primer secretari ge-militància sindical de la CGT a Mallorca, mateix mes de febrer de 1994 es va for- Chiapas, pel 0,7%, per la llengua, o per la seva empresa. En aquest Plenari la neral, per decisió col•lectiva.Acaba deperquè mai no hi va haver ni un cèntim, mar la Secció Sindical de la CGT a Axa, la memòria històrica. Un home honest i CGT disposava de 190 persones afilia- morir un home honest, lluitador, amb elni un local, ni del patrimoni històric ni del a la que escalonadament s’incorporà la un lluitador reconegut que feia el possible des (45 a Ibèria LAE, 90 a Correus, 35 que he viscut molts bons moments deacumulat, per a la CGT, tot i que en Joan major part de l’afiliació de CCOO fins per lluitar contra la precarietat de recur- a Telefònica, 20 a Oficis Varis/Axa i 10 a converses entre cerveses (més de lesGelabert havia fet les gestions burocràti- al punt de tenir un 40% dels assalariats sos de que disposava el sindicat, aportant l’Administració Pública-Inserso (entre ells necessàries) que ningú ens podrà llevar,ques possibles per tal d’aconseguir-ho. i assalariades d’Axa a la nostra secció. taules i cadires procedents de les renova- Guillem Duran, Mercedes Olmo). i de tot plegat hauríem d’aprendre totLa CGT de Mallorca no es va fundar a A banda d’aquests actius també teniem cions de mobiliari dels centres escolars, o La incorporació de nous militants i noves allò que no hauríem d’oblidar mai, que sipartir del trencament de la CNT, com en afiliació en el sector de Químiques (Will- pintant els locals en dies festius, perquè seccions va anar seguida gairebé sempre lluitam col•lectivament és per fer aquestaltres indrets de l’estat, tot i que alguns Kill), alguns afiliats i afiliades a bancs i amb el creixement ben aviat ampliarem el de conflictes interns pels recursos econò- món més feliç, començant per nosaltresmilitants actius de la CGT a la Telefòni- caixes que no formaven part del SABEI local de l’entresòl de sant Miquel, i més mics, perquè s’havien de fer despeses mateixos, i en aquest sentit tots plegatsca, com Manuel Magro hi provenien i per i en el sector de la neteja. tard amb la incorporació d’altres militants imprescindibles per a l’acció sindical en tenim molt a reflexionar i a esmenar.això la CGT no va heretar cap local ni de Més tard s’incorporaria a la CGT un a Correus procedents en bona part de un àmbit de precarietat que generava un Joan: que la terra te sigui lleu i que des-lloguer.En el mes de febrer de 1994, el grup de treballadors de la secció d’Ibèria CCOO ens traslladarem a un nou local de caïnisme destructiu i que s’expressava cansis en pau.Sindicat de Telefònica de la CGT a Ma- d’USO i Manel Pizà va ser el més actiu lloguer en el carrer de Colom. en enfrontaments personals que impos- Fins a la victòria sempre estaràs ambllorca tenia 40 persones afiliades però el en les feines confederals. Només dis- A 30 de novembre de 1994 varem donar sibilitaven un major avenç. Les seccions nosaltres, perquè la teva aportació a laseu àmbit de funcionament estava molt posàvem de delegats sindicals actius a sortida a “a lloure “ que va ser la primera més nombroses o les noves incorpora- causa és impagable.centrat a l’empresa i només Antonio Peña nivell confederal i amb hores sindicals aes dedicava a l’àmbit de representació Correus i Axa i no podíem gaudir d’unaconfederal. Era en Joan Gelabert , queprovenia de la CSUT (Confederació de estructura confederal mínima que ens permetés presència social més enllà ContraanuncisOctubre de 2011 25
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa tardor del 15M Raimundo Viejo ten!”. Per això s’intenta blindar constitu- cionalment el límit de la despesa pública. No obstant això, cada mesura regressiva precipita l’obertura i increment de l’espaiE ls multitudinaris actes de desobe- diència civil i resistència no-violenta,els processos massius de participació i autònom. Però fins quan?decisió directa i horitzontal, les milers depersones discutint assembleàriament, la A pesar dels èxits, els riscos de cara alreconstrucció de llaços, de sociabilitats… 20N –i després– són enormes. L’excitaciósón alguns dels trets d’aquest nostre ac- de la ruptura fa que es consumeixin mas-tual moviment. Intentem ajudar a situar-lo sa energies. En no poques assembleesen la conjuntura, però també en el llarg sobra afany de protagonisme. Havertermini. Encara no ha acabat el llarg estiu d’assolir consensos per unanimitat sí o side l’autonomia i ja s’entreveu una tardor és vist com democràtic quan, en rigor, éscalenta. autoritarisme. Deliberar en assemblea esEn l’horitzó polític hivernal, una llarga confon amb elaborar lleis; la programàti-sèrie de convocatòries anuncia un in ca del moviment, amb avantprojectes decrescendo mobilitzador que apunta al llei. Sovint s’enfoquen malament qües-20N com a prova de foc. Des del 15M, tions com la reforma electoral. S’oblidala repolitització de la vida pública –una que la clau no està en un altre sistematensió tot just continguda durant el lapse de partits, sinó en el control i rendimentvacacional– ha forçat la reconfiguració de comptes de l’estament polític, en la in-del comandament neoliberal anticipant troducció de mecanismes de democràciales generals. I és que entre els múltiples directa, etc.efectes del 15M, un dels més immediats L’interès en la cooptació i l’oportunisme donar al seu partit l’estocada final amb pesar de ser més un fracàs aliè que un cia amb les pràctiques deconstituientsha estat precipitar el relleu governamen- són desmesurats. Per als partits una inusual decisió: constitucionalitzar èxit propi, les municipals han reforçat el de la dreta. La seva decisió ha segellattal. d’esquerra, el 15M és vist a l’una com el neoliberalisme per mitjà d’una esmena la dreta de CiU. Lliurada al PP més reac- un divorci amb la societat en movimentL’esquerra parlamentària, confiant que el un problema i un calador de vots. Des sobre el control de la despesa pública. cionari de tot l’Estat, la seva deriva arros- que difícilment es podrà recompondre.precariat segueixi pagant la crisi i segura dels mitjans s’han redoblat els esforços Adéu als vestigis del projecte europeu sega a un independentisme incapaç de En va han intentat agenciar-se més tardque en el futur hi haurà una altra alter- per produir líders, per consolidar logotips socialdemòcrata i demòcrata-cristià de comprendre la qüestió social i la política el 19J. La seva lògica, abans i desprésnança, ha assumit resignada el seu paper que redueixin el 15M a una simple mar- postguerra. Al servei dels mercats, i en del moviment. Només l’èxit parcial de les del bloqueig, segueix sent l’obediènciasubaltern, acceptant a la bestreta la sag- ca –com el ‘68–. Per si amb això no n’hi sintonia amb Merkel i Sarkozy, Zapatero Candidatures d’Unitat Popular (CUP) en al comandament neoliberal per sobre denia de vots i l’ascens al poder d’una dreta hagués bastant, la visita del Papa ha de- imposarà un canvi de sentit constitucio- alguns municipis oferix un contrapunt es- qüestionar-se la seva responsabilitat encorrupta i desacomplexada. A l’acceptar mostrat que la reacció no està disposada nal que no només no es va votar el 1978, perançador –encara que llastrat per certa la destrucció del benestar.ja la derrota electoral, el PSOE evoca a a perdre el carrer. Compten per a aixòl’excés el turnisme del segle XIX. El ‘dit’ sinó que, a més, es troba en oberta opo- animositat sectària contra el 15M–. amb els recursos que gestiona la dreta, aque ha proclamat a Rubalcaba candidat sició al model econòmic i social de lla- Per la seva banda, l’esquerra parlamen- Torna el moviment… més d’un suport mediàtic i policial no-resés ja la crònica d’una derrota anunciada. vors. No podia ser d’una altra manera. En tària ha demostrat una incomprensió no el camí marcat per altres mesures com menor del que és el 15M. Des del PSC a menyspreable.I contra un carrer que reclama una demo- La bona notícia ens la porta el canvi la reforma requerida pel tractat de Maas- EUiA, sense excepció, tots els escons de Aquesta tardor la repolitització de la vidacràcia efectiva, l’aparell socialista no ha de tendència en el moviment. Després tricht, incloure en la Constitució un topall l’esquerra es van avenir a signar la de- pública s’exposa a una escalada de ten-permès ni unes primàries. del gest de les acampades, el 15M ha a la despesa pública avança un penúltim claració contra el bloqueig desobedient sió. La renúncia de l’esquerra parlamen-El seu objectiu és clar: facilitar una de- promogut un reeixit canvi de repertori pas d’un procés deconstituïent que dura de la sessió del Parlament català que tària aboca a un escenari hegemonitzatserció electoral massiva per l’esquerra sostingut en les xarxes socials, ha cen- ja tres dècades. aprovaria la “llei ómnibus”. Aquesta me- per la dreta, fins i tot si guanya la prime-que permeti guanyar a la dreta. El teatre trat en el precariat la composició social Els apologistes dels Pactes de la Mon- sura, que esborra d’un cop de ploma part ra. El 15M s’enfronta al repte de definirde Rubalcaba desmarcant-se lleugera- de l’antagonisme, ha assolit desplaçar cloa i l’economia “social de mercat” es de l’obra legislativa del tripartit, ha mar- una estratègia extraparlamentària que liment per l’esquerra, mentre Zapatero l’epicentre de les xarxes activistes i ha treuen per fi la seva màscara democràti- cat un dràstic canvi en la gobernança. permeti afirmar-se en l’autonomia sensegira a la dreta no persegueix convèncer modificat el seu discurs; ara configura, ca i es mostren com el que són: mers La seva aprovació reflecteix per igual la deixar d’impactar en el règim, legislara l’electorat enganyant-lo, sinó imposar en fi, una oposició extraparlamentària gestors al servei dels ‘mercats’. Quan prepotència de la dreta i la impotència de sense governar, canviar la societat senseuna raó cínica que faci desistir de tota que aposta per la ruptura. l’alegria és neoliberal, la Constitució és l’esquerra. A aquesta última se li nega, reproduir el comandament.alternativa progressista. A una mala, Després de dècades buidant de contin-l’aparell es blinda davant una eventual tot el modificable que faci falta. en endavant, que les seves polítiques gut la Constitució de 1978, l’eix del con- Per la seva banda, el laboratori català, * Raimundo Viejo és activista ivictòria eliminant qualsevol canvi per perdurin. flicte polític ja no discorre entre l’esquerra avantsala autonòmica del que pot arri- professor de Teoia Política de lal’esquerra. Tot abans que un altre 13M. Al sumar-se incondicional a la declaració i la dreta del parlament, sinó que es des- bar a ser la política estatal, ens avança Universitat Pompeu Fabra. ArticlePer si l’anterior fora poc, en el sprint contra el bloqueig del Parlament, aquesta plaça cap a l’eix dintre/fora del règim. Per les claus per a un escenari post-20N. A publicat a la revista Diagonal.preelectoral el Govern s’ha decantat per esquerra ha demostrat la seva connivèn- això crida la multitud: “No ens represen-Les grans mentides Miguel Moya, afiliat dora, la insolidaritat de gran part de CGT Baix Camp la població, la desaparició de la cons- ciència de classe, han originat en els últims anys més diferències socialsE l concepte de classes és tan antic que en les últimes dècades del segle com ho és el sistema capitalista, XX.mentre el capitalisme estigui present La crisi actual ha originat que granen la societat existiran les classes so- part de la societat hagi despertat, percials, i com a conseqüència la lluita de necessitat, en trencar-se el miratge,classes i les diferències socials. s’han originat grans expectatives fentPretendre convèncer, encara admetent creure que pertanyíem a un altre esta-que en gran part s’ha aconseguit, que tus social, i per sota solament hi haviales classes socials no existeixen, és pobres.una gran mentida. La pregunta és si ja és massa tard, si“La classe treballadora és un concep- és possible desmuntar aquesta menti-te antiquat, de segles passats, de la da, si la classe treballadora és capaçrevolució industrial, no es correspon de reprendre el camí perdut, si recu-amb el teixit real de la població…” Són perem entre totes i tots la consciènciaarguments que a poc a poc han anat de classe que ens permeti lluitar contraquallant amb la finalitat de dividir a la la classe poderosa que ens ha robatclasse treballadora convencent-los drets socials per enriquir-se.que estaven en un altre rang, diguem Com comenta Vicenç Navarro en elsuperior, denominada classe mitjana o seu article “Existeix la lluita de clas-burgesa acomodada. ses”, és un concepte científic, i per tantLes conseqüències han estat desola- provat, i la resta són mentides per diri-dores, la divisió de la classe treballa- gir i manipular a la classe treballadora.26 Octubre de 2011
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARFacerías, un guerrilleranarquista Ferran Aisa viment Ibèric de Resistència). Entre les activitats subversives que desenvolupen hi ha la de recaptar diners pel ComitèJ osep Lluís Facerías va néixer a Bar- Pro Presos i l’elaboració dels periòdics celona, el 16 de gener de 1920, al Solidaridad Obrera i Ruta.número 13 del carrer de Magalhaes El 17 d’agost de 1946 el Comitè del MIR(Poble-sec). Després dels estudis pri- i 39 militants cenetistes que s’havienmaris es va posar a treballar en una se- reunit al bar “La Mina de Oro” del carrerrraria i als setze anys s’afilià al Sindicat Sant Pau són detinguts per la policia.de la Fusta de la CNT i va començar a Facerías restarà a la presó Model finsmilitar a les Joventuts Llibertàries del el 7 de maig de 1947. A la sortida de laPoble-sec. L’agost de 1936, es va en- presó es reintegra a la lluita subversivarolar a la Columna Ascaso per lluitar al i, aleshores, s’incorporà al nou organis-Font d’Aragó, i, més endavant, quan les me Moviment Llibertari de Resistènciaforces de milicians foren militaritzades, de les JJ. LL. Els joves llibertaris havienva passar a ésser soldat de la 28 Divisió començat a fer accions armades contrade l’Exèrcit Popular Republicà. Facerías el franquisme fent atemptats per exem-va formar part de les unitats militars que ple contra la caserna de la Guàrdia Ci-cobrien la retirada dels milers i milers de vil de la Travessera de Gràcia o contrapersones que el gener de 1939 fugien l’antena de ràdio del Tibidabo. La brutalcap a la frontera. repressió del règim franquista conti-Facerías va viure en pròpia pell la tra- nuava executant penes sumaríssimesgèdia familiar, doncs la seva companya i nombrosos militants antifranquistesi la seva filla van desaparèixer en algu- eren afusellades al Camp de la Bota.na vorera de la carretera de Girona a El MLR va participar també en la cam-França a conseqüència dels atacs aeris panya contra el Referèndum de la Lleidels avions feixistes. A les darreres ba- de Successió i va reivindicar el fettalles de Catalunya, Facerías va caure d’execució del confident de la policia una reunió a Toulouse desautoritzaven Sarrau i Joaquina Dorado, que foren vien lluitat contra Mussolini i que havienpresoner dels franquistes i fou enviat a Eliseo Melis. Un dels plans que havien l’organisme d’acció de les JJ. LL. de Ca- detinguts i tancats a la presó el febrer fet accions contra el consolat espanyoldiversos camps de concentració i bata- preparat i que va fracassar, fou el frus- talunya, MLR. de 1948. de Génova, on havien destruït, el 8 dellons de treball: Saragossa, Vitòria i a un trat atemptar contra el cap de la Brigada Facerías va creuar la frontera l’octubre Josep Lluís Facerías, al seu retorn de novembre de 1949, el retrat de Francodestacament penal d’Estremadura on va Político Social de Barcelona, Eduardo de 1947 per participar, en nom de la França, va començar la seva etapa de i havien canviat la bandera roja i gual-treballar en el seu ofici de serraller de Quintela. Facería en aquest moviment seva organització clandestina a una reu- guerriller amb altres lluitadors com els da per una de roja i negra amb el lemafusteria. coincideix amb Liberto Sarrau, Ramón nió de Federacions Locals a Toulouse, i germans Sabaté, Pancho Massana, <<Ne Dio nè patrone>>.Finalment va anar a parar a un batalló González, Celedonio García, Francisco al II Congrés del MLE que va acordar no “Caracremada”, “Los Maños”, “Talión”, Facerías va retornar a Tolouse l’anyde transports de Barcelona on va fer Ballester i, entre altres, J. C. “Tom Mix”. reconèixer el MLR, fins i tot els delegats “Los Anónimos”, etc. 1955 i, des d’allà, novament va creuarde conductor de 1ª i de xofer particular Facerías va passar a desenvolupar la d’aquest organisme no van ésser auto- Els maquis urbans realitzaven expro- la ratlla dels Pirineus el febrer de 1956del comandant del Cos Jurídic Militar, responsabilitat de la Comissió pro pre- ritzats a assistir al Comici. Facerías va piacions a joieries, bancs, empreses, per atracar amb el murcià Luis GarcíaBaixas de Palau. A finals de 1945 s’afilià sos anarquistes (FAI-CNT), aportant poder assistir tan sols com delegat de cases de cites..., però també efectua- “Metralla”, el garatge “El Escorial” delal Sindicat d’Arts Gràfiques i va trobar assistència jurídica i econòmica als les JJ. LL. de Catalunya. ven moltes altres accions subversives carrer Pàdua, 12. De Barcelona saltenfeina de cambrer al restaurant on treba- detinguts. Les accions del MLR foren Al retorn cap Espanya de Facerías i els com eren la distribució de propaganda a Gènova on realitzen noves accionsllava el seu germà Bonaventura, l’Hotel tema de discussió i debat pels principals seus companys van ésser detinguts anarcosindicalista, campanyes contra el d’expropiació. D’Itàlia a França i deLa Rotonda de l’avinguda del Tibidabo. organismes del MLE (Movimiento Liber- per la gendarmeria del Tour de Carol i règim i atemptats a centres falangistes, nou cap a Catalunya on en nom de laFacería va treballar no solament en la tario Español), tant en plens de la FIJL traslladats a la presó de Perpinyà, però policia, exèrcit, administració, línies de resistència el seu grup efectua nom-reorganització confederal sinó també com de la FAI, els quals es mantenien foren posats en llibertat, sense càrrecs, comunicació, monuments feixistes, etc. broses accions a bancs de Cornellà,en les tasques clandestines de les Jo- distants i contraris a la manera de fer unes setmanes després. La repressió Facerías i els seus companys van realit- L’Hospitalet, Terrassa..., i a empresesventuts Llibertàries i, en nom d’elles, va de l’organisme conspiratiu català. Tam- a Espanya va recaure al damunt dels zar nombroses accions armades sense del Gran Capital: Bofarull y Cía, Chryler,participa en el secretariat del MIR (Mo- bé a França les regionals de la FAI en principals defensors del MLR, Liberto causar víctimes a Barcelona i van co- Hostkins, etc. mençar a fer atracaments. Entre les ex- El 30 d’agost de 1957 era un dia gris de propiacions més espectaculars hi ha la pluja estiuenca quan Facerias transitava realitzada a l’empresa Hispano Olivetti pels carrers de Barcelona confiat en si on van obtenir un botí de 300.000 pes- mateix sense preveure que nou francs- setes. Altres accions van ésser realitza- tiradors, situats a terrats i finestres, des a les cases de cites: Casita Blanca l’estaven esperant per acabar amb la (c/Hospital Militar) i Meublée Augusta (c/ seva vida. Regàs), al primer meublé van realitzar Els francstiradors eren apostats als dos atracaments, el 5 d’agost de 1949 carrers Nil, Urrutia, Verdum, Pi i Molist i el 9 d’octubre de 1949; i al segon el i davant del manicomi de Sant Andreu 11 d’agost de 1949. Facerías utilitzava (actual plaça Madres de Mayo). o era conegut per diversos sobrenoms: Josep Lluís Facerías va ésser cosit a “El Face”, “Manuel Carón Ferrer”, “Pepe bales i va caure ferit de mort, en aquells Luis”, i altres com “El Señorito”, ”El Apo- moments vestia camisa blanca, ga- lo de la FAI” i “Petronio”. Al seu pas per vardina i portava una bossa de mà. La Itàlia es va fer dir “Alberto de Luigi” i “Ar- policia anava disfressada de paletes, mando de Giuseppe Fancelli”, de pro- fessió representant, natural de Livorno. d’escombriaires, etc. Les seves perti- La seva facultat d’adaptació arreu n’era nences: una funda de pistola, una Wal- molt gran, doncs parlava català, caste- ter P-38 9 mm especial amb una bala llà, francès i italià. Facerías a Itàlia va a la recàmera, tres carregadors, una realitzar diversos expropiacions a sucur- petaca, dos rellotges de polsera, 515 sals bancàries com la realitzada el 27 ptes, mil francs, un DNI a nom de José d’agost de 1953 a l’Agència de San Giu- Rius Soler, d’ofici cambrer, una llibreta seppe de la Casa di Risparmio de Bo- amb anotacions i un mirallet metàl•lic lònia, acompanyat de l’aragonès Jesús de campanya. La lluita dels guerrillers del Olmo Sanz “Malatesta”, emportant- urbans anarquistes contra el règim fran- se un botí d’un milió de lires. Van atra- quista no ha de quedar en l’oblit, doncs car la mateixa sucursal a Gènova amb ells amb la seva acció van combatre el un botí de 5 milions. A Itàlia va trobar el criminal feixisme i van morir en nom de suport de militants anarquistes que ha- la llibertat.Octubre de 2011 27
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAQui va matar els germansBadia? Josep Quevedo Garcia, italià, considerava a Estat Català com el la Itàlia feixista de Mussolini un rendició sostinguda pels comunistes, els quals talls, declarant-me com ampliació que, afiliat a la CGT de Berga referent del feixisme espanyol, encara de Catalunya sota la protecció de la in- no menyspreen ocasió per a atribuir-nos preguntant un element de la Generalitat que aquest es declara institucionalment ternacional feixista, però l’experiència la responsabilitat de tots els desastres i que li servia de guia i interpret, si era separatista. Les observacions manifes- de Santoña els obligà a desistir, al no no es recaten d’atribuir-nos també tots cert que s’havien assassinat a més deE n primer lloc sóc conscient,que el tades per Mussolini als dirigents de Fa- fiar-se de la capacitat que els italians els robatoris i assassinats que s’hagin 30000 persones, va contestar aquell en senyor Quim Gibert, autor d’una lange Espanyola va en aquesta direcció. tenien per a convèncer a Franco. comès a Espanya. He esbrinat així ma- sentit afirmatiu, agregant però... això hooda en prosa sobre la figura de Miquel El lider italià els va dir que el feixisme Durant la guerra civil Estat Català va tre- teix que l’actitud adoptada pels radicals han fet els de la FAI.” Paris 15 de fe-Badia, busca afanosament el reconeixe- català comptava amb Dencas i els seus ballar a sou del PSUC i va posar a dis- socialistes francesos, basada segons brer de 1937. Signat Elizalde, Membrement institucional per al feixisme català. nois els germans Badia, membres del posició dels ucranianos, a tots els seus ells mateixos en les atrocitats comeses Comite Peninsular de les JJLL.PS-Bar-Es basa fonamentalment en els testimo- govern de la Generalitat. I que ells eren pistolers, atracadors i mafiosos per a pels anarquistes espanyols i en la viola- celona 1568/3.Centre Documental de laniatges de l’historiador Josep Benet i una insignificancia. il•legalitzar a la CNT i responsabilitzar-la ció del dret de propietat dels estrangers, Memòria Història.Salamanca.dels apologistes de Miquel Badia, Josep Una vegada assassinats els germans de tots els actes violents. Es van quedar és deguda als informes pesims que en Un pais que no recorda la seva històriaPlanxart i Jaume Ros i Serra. Situarem Badia,va ser molt facil especular amb gairebé tots en la retaguardia i van par- els centres oficials de Catalunya i molt acaba perdent la identitat.ideològicament a aquests testimoniat- l’autoria. La culpa dels de la FAI, dels ticipar en totes les conspiracions que es especialment en els nuclis del PSUC,ges. obrers anarcosindicalistas catalans. van organitzar a Catalunya ,com el caso es van donar a la Comissió Radical So- * Article en resposta a l’article deEl primer Josep Benet,expert en difamar Si aquests senyors que constantment Reverter, on un dels esbirros de Miquel cialista que es va tenir a Barcelona. Un Quim Gibert sobre els germansals anarquistes i als anarcosindicalistes, atribueixen totes les morts a la FAI, Badia, Pedro Polo, va haver d’exiliar-se dels components d’aquesta comissió, Badia publicat al setmanari Di-atribuint-los tots els mals de Catalunya. s’haguessin preocupat una mica per a França per que estava compromès diputat pel Sena, amb el qual vaig parlar recta núm. 225El seu únic objectiu ha estat demostrar investigar l’assumpte, el resultat seria fins al coll. Després van formar els personalment, m’informà d’aquests de-que l’església catòlica catalana no va un altre. Des de gener de 1936 la CNT, escamots del crim orga-participar en el genocidi perpetrat per tenia preocupacions més importants nitzat i institucional delsFranco contra el moviment obrer català. que preocupar-se per l’estat de salut ucranians, com, els fetsActualment la majoria dels investiga- de Miquel Badia. Solament a Catalunya de maig, Puigcerdà, Am-dors (aquells que acudeixen als arxius tenian cinc mil presos governatius i la posta, Vic, Tortosa, casa investigar els documents de la guerra majoria dels sindicats estaven clasurats, Nin, etc. Finalment escivil), sostenen que si bé l’executor del sense menysprear la reunificació amb van passar a Franco i vangenocidi va ser Franco i els seus africa- el trentisme i sobretot la reorganització formar part de l’aparellnistes, els ideòlegs i inductors d’aquests dels sindicats. repressor, especialmentfets corresponen a l’església espanyola, Amb el cop d’estat de Franco un parell durant els anys 1939-50.amb una gran participació de la cúria ca- de mesos després de les morts dels Molts d’ells van tornartalana i del clergat rural català (analfabet germans Badia, el moviment obrer arrel dels pactes que eli clientelista). El seu segon objectiu ha català asumia la responsabilitat de règim franquista va sus-estat criminalitzar al moviment obrer ca- desbaratar-lo a Catalunya, per a això cribiure amb els ameri-talà representat per l’anarcosindicalisme solament comptava amb els seus efec- cans, per exigències delde la CNT. tius, uns vint mil solament a Barcelona. guió ,la seva militànciaEls altres dos testimoniatges han ac- Les forces d’ordre públic a Catalunya pro CIA els garantia eltuat al so de “qui paga, mana”. Sense tenien pocs efectius i no tots lleials a la perdó i l’endoll del règim.comentaris. Els germans Badia, van República. Cal recordar que la guàrdia Removent els arxiusser assassinats per un escamot de civil i el seu cap Aranguren no es van tenim “Respecte de laFalange Espanyola, concretamernte sumar a l’acte fins que la balança no va campanya antianarquistaper l’anomenat grup dels bascos. Ca- estar de part dels homes i dones de la que parlo en el meu arti-pitanejats per l’home d’acció “Giron de CNT. En plena guerra civil el feixisme cle puc informar-vos con-Velasco”. A causa de que el feixisme d’Estat Català va seguir negociant amb fidencialment que estàHolocaust i Apocalipsi La veritat és que si cerquem en textos i dor ben present en el context de la Gue- màxima impopularitat d’aquest gran aliat de graus, capaç de convertir un cos humà Jordi F. Fernández Figueras testimonis entre aquestes dues dates hi rra Freda. Tot i que era un infant, recordo dels EUA després de la Guerra dels Sis en una ombra carbonitzada estampada a ha tant o més present un altre crim: el perfectament, per exemple, l’angoixa dels Dies de 1967: l’acusació d’antisemita i terra. Immediatament després es va pro- d’Hiroshima. Present a nombrosos textos adults amb motiu de la crisi dels míssils l’equiparació amb els nazis és encara una duir una ona expansiva amb vents de 800«R esulta immoral equiparar qualse- vol altra violència amb la del na-zisme». Hi ha moltes persones que així —des de la poesia d’Allen Ginsberg i Vi- nícius de Moraes als assaigs de Bertrand de 1962 entre els EUA i la URSS. Què va fer que a partir de la dècada mordassa amb la qual sovint s’intenta fer callar a qui denuncia els crims sionistes. km/h i a 500º que va transformar tot allò que no s’havia carbonitzat en un oceà de Russell i Dwight MacDonald, passant per dels 70 la imatge d’Hiroshima s’esvaís Però ni tracto de fer comparacions entre metralla incandescent. 80.000 personesho creuen i marquen una frontera a la les novel•les de John Hersey i Kenza- i que la d’Auschwitz anés convertint-se l’Holocaust i l’Apocalipsi ni m’interessa van morir a l’acte.història de la humanitat entre un abans i buro Oe; així com, molt especialment, a en indeleble? D’una banda, la disten- —de moment— parlar del sionisme. Vull Uns minuts després una pluja de colorun després d’Auschwitz. És un lloc comú l’obra del filòsof Günther Anders, qui va sió entre les dues grans potències, que parlar del crim d’Hiroshima, d’un crim de negre va acabar de contaminar-ho toten articles, llibres i discursos dels darrers mantenir durant anys un intercanvi epis- va concretar-se en els acords SALT per guerra sense càstig que va provocar la amb partícules altament radioactives.quaranta anys. Però... sempre s’ha vist tolar amb Claude Eatherly, el pilot que va a limitar les armes nuclears i frenar la mort de 200.000 persones, gairebé totes Parlem d’immoralitats: Harry S. Tru-així? No hi ha hagut —en articles, llibres donar l’ordre final de llançar la primera cursa d’armament. D’altra banda, el fet civils, i que va deixar una quantitat similar man, president dels EUA, no va seri discursos just entre 1945 i 1970—cap bomba atòmica—, també formava part de que el record d’Auschwitz fos utilitzat de ferits, molts dels quals van sofrir muta- jutjat mai com a principal responsablealtra fita de la història de la ignomínia l’imaginari de la gent del carrer, per a la reiteradament com una mena de defen- cions genètiques hereditàries. del més gran crim de guerra de la his-equiparable a l’Holocaust? qual l’amenaça atòmica era un fet aterri- sa de l’estat d’Israel en uns moments de Primer va ser una bola de foc a un milió tòria! Receptes...Papillota de molls amb sobrassada i escalta-sangs L’amo en Pep des Vivero 200 g d’esclata-sangs escates, la moca, les ganyes gau-hi tres minuts més tard d’esclata-sangs i bocins de (Mallorca) una cullerada de julivert tallat i les aletes. Passau-los per el julivert, el vi blanc i deixau sobrassada. Embolicau els ben petit aigua freda i eixugau-los. reduir el conjunt. Retirau la molls amb el paper d’alumini. un gra d’all A continuació assaonau- greixonera del foc i deixau- Deixau-ho coure al forn en-Ingredients: una llimona los amb sal, pebre bo i una ho refredar. calentit a 200ºC durant quin-8 molls de roca sal i pebre bo mòlt mica de suc de llimona. Ofe- Mesclau els molls amb ze minuts. Serviu-los acom-50 g de sobrassada paper d’alumini gau la ceba i l’all dins una aquesta salsa. Disposau panyats amb salsa maonesa1 ceba tallada ben petita greixonera amb l’oli d’oliva. damunt cada tros de paper i patates bullides.½ tassó d’oli de oliva Elaboració: Afegiu-hi els esclata-sangs d’alumini dos molls amb1 tassó de vi blanc Netejau els molls, retirant les nets i tallats a bocins. Agre- una mica de suc, trossos Bon profit!!!28 Octubre de 2011
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAViure per gaudir de l’any 1932 “What price Hollywood?”, trella” (A star is born). Judi Garland i Ja- Era un lliberal demòcrata, però no tenia viu Julia pensa que no ha agafat be les Joan Canyelles Amengual una de les primeres que retraten de ma- mes Mason fan probablement les millors cap especial antipatia per l’aristocràcia senyes i després creu que tal vegada hi nera crítica el mon del cinema. interpretacions de les seves carreres. Ell social i financera del seu païs. fa feina. No se li passa pel cap que aquell L’any següent dirigeix la notable “Sopar és un actor famós que s’enamora d’una Dongal Odgen Steward va estar lligat al edifici pugui esser l’habitatge de qualcú.“Holiday”, George Cukor, 1938. a les vuit” (Dinner at eight) una de les desconeguda corista. La pel•lícula narra partit comunista des dels any vint i va Linda, la germana de Julia, passa moltJohnny Case (Cary Grant) i Julia (Doris primeres cintes que reuneixen a moltes el fulgurant ascens d’ella com a cantant creuar l’Atlàntic per traslladar-se a Lon- de temps a “l’habitació de jugar”. És l’únicNolan), s’han conegut en un viatge quan estrelles en el papers protagonistes. I el i el dramàtic i demolidor descens d’ell a dres abans d’ésser convocat pel Comitè lloc càlid de tot l’edifici, hi ha joguines,ell estava de vacances. Amor a primera seu primer gran èxit “Quatre germanetes” l’infern de l’alcoholisme i el progressiu d’Activitats Anti-nord-americanes, que ja titelles, instruments de música... És unvista. S’enamoren i es prometen. Però (Little women). oblit i anonimat com a actor. Es tracta havia estat a punt de citar-lo l’any 1947. espai petit però molt mes obert que lesJulia pertany a una de les famílies més Destaca com correcte adaptador de re- d’un prodigiós melodrama musical amb Ja hem dit al principi que Johnny és un immenses i opressives sales de la restaimportants i adinerades de la seva ciutat, coneguts textos lliteraris “David Coper- una enlluernadora posada en escena jove amb futur prometedor en l’esfera de la casa. “L’únic lloc on es pot ésserla qual cosa ell ignora completament. Jo- field” (1935), “Romeo and Juliet” (1936), plena de matisos i sensibilitat. dels negocis. Però ell no es vol dedicar feliç” diu Lina.hnny és un jove amb un futur que podria “Camille” (1937). El seu últim treball és també una gran a guanyar diners, no te cap intenció Per altre banda totes les simpaties deesser brillant, pero no vol dedicar la seva L’any 1940 dirigeix una de les comè- pel•lícula. “Riques i famoses” (Rich an d’acumular riqueses. El que desijga és Cukor i Steward es focalitzen en Jonhy,vida a fer negocis i no simpatitza gaire dies més exquisides de tots els temps: famous, 1981) és un excel•lent final per treballar una temporada i guanyar el que el matrimoni amic seu (un pel anarquit-amb l’alta societat. l’extraordinària “Histories de Filadèlfia” una carrera que va tenir alts i baixos però li faci falta per poder anar a veure mon. zant) i Linda. Julia es vista com unaLinda (Katherine Hepburn) és la germa- (The Philadelphia Story). Amb Cary que mai va perdre la dignitat ni la hones- En canvi per Julia, la que s’ha de conver- al.lota interessada i freda. No hi ha resna de Julia. Es sent ofegada per la vida Grant i Katherine Hepburn aconsegueix tedat. tir amb la seva dona “no hi ha res mes que la faci interessant. (En aquest sentitaristocràtica de la seva família i enyora una finísima peça d’orfebreria. Com a Per cert, Cuckor va ésser el direc- emocionant que guanyar diners”. El pare hem de fer un esforç per entendre quemolt la seva mare morta. El seu germà la pel•lícula que comentem en aquesta tor escollit per dirigir “Allò que el vent d’ella no enten l’actitud de Johnny i fins i és el que d’ella li ha cridat l’atenció a Jo-Edward (Henry Koller) es troba en un ac- ocasió, Donald Odgen Stewart adapta s’endugué”, però a les dues setmanes va tot la troba anti-nord-americana. hnny).Peró al final Johnny està dispossatcelerat procés d’alcoholització. l’exitosa obra teatral de Philip Barry. esser substituit per Victor Fleming. Diuen Sota l’aparença d’una amable comèdia a cedir. Treballarà dos anys en el bancGeorge Cukor és un d’aquets directors A “Llum que agonitza” (Gaslight 1944) le males llengües que Clark Gable es va romàntica (que ho és) “Viure per gau- dels Seaton amb la condició de que siamb els qui la crítica es divideix força. elabora un eficaç drama psicològic amb negar a ser dirigit per un homosexual. dir” és una lúcida crítica al capitalisme. en aquest temps no ha canviat d’opinió,Per alguns té poca personalitat i no pas- una estel•lar Ingrid Berman a qui Crarles “Viure per gaudir” és des del meu punt És evident que ni es suggereix la lluita el deixaran marxar i Julia partirà ambsa d’esser un eficaç i digne artesà. Per Boyer (el seu marit) intenta fer embogir de vista una molt notable pel•lícula i sen- de classes. El guionista i el director no ell. Julia i el seu pare ho accepten con-altres (jo estic d’acord amb ells) forma amb l’objectiu de trobar unes joies que se que això desmeresqui gens el treball oposen l’opulència dels Seaton (aquest vençuts de que el seu idealisme és moltpart ineludible de la història del cinema pertanyien a la seva mare. en la direcció de Cukor, està feta des del és el llinatge de l’adinerada família) a fràgil. En aquest moment, quan la boda jai és autor de varies obres mestres indis- Amb Spencer Tracy i Katharine Hep- punt de vista del guionista Donald Odgen les pèssimes condicions de vida de les esta decidida, el pare comença a prepa-cutibles. bur com a protagonistes, dirigeix dues Steward. treballadores i els treballadors. Peró fan rar el viatge de noces per Europa, on Jo-La seva primera pel•lícula important és excel•lents comèdies realistes “La coste- Efectivament, tot el que hi ha de subver- una cosa tant o més subversiva que plan- hnny aprofitarà per anar coneixent gent lla d’Adan” (Adam’s Rib 1949) i “La im- siu a la pel.lícula, el to anticapitalista i tejar aquesta lluita. Ridiculitzen aquesta important. I també els tria la casa on viu- postora” (Pat and Mike 1952). el tarannà una mica anarquitzant en els opulència. ran quan tornin. I aqui és on Johnny diu L’any 1954 realitzà la que tal vegada es arguments del seu metratge son cosa Quan al començament de la pel•lícula un no. “Haurem de treballar tota la vida per la seva obra mestra: “Ha nascut una es- seva. Cukor no tenia un pel d’esquerrà. taxista deixa a Johnny a la mansió on mantenir tot aixó”. A mi aquesta escena em sembla completament revolucionària i subversiva. Johny no vol hipotecar la seva vida, vol viure-la. Johnny acaba marxant de viatge cap a França amb el seus amics (a ell, pro- fessor universitari li han oferit una feina d’investigació), i naturalment, Linda apa- reixerà en l’últim moment en el vaixell que els portarà a Europa per compartir amb Johnny la seva vida, les seves in- quietuds, la joia de viure i qui sap si la revolució. Tal vegada la primera condició per ésser una revolucionària es saber el que no es Fitxa tècnica vol fer, per quin camí no es vol caminar i el lloc on no es vol arribar. Tenir el con- Dr: George Cukor; venciment de que el capitalisme no tan G: Donal Odgen Steward i Sin- sols es profundament injust, sinò que no dey Buchman sobre la comè- et fa feliç. L’idealisme de Johnny desprèn dia de Philip Barry; Ft: Franz una certa invulnerabilitat precisament Planer; perquè la riquesa no el sedueix gens. Mt: Otto Meyer i Al Clark; Probablement aquesta és la tasca pe- Ms: Moris Stolof; dagògica més complicada que tenim al davant. Cal no confondre la lluita contra Int: Katharine Hepburn, Cary el poder amb la llluita per arribar-hi. La Grant, Doris Nolan, Lew Ayres, bogeria per fregar-lo fa perdre moltes Edward Everett Horton, Henry energies i afanys. I al final es perden tans Koller, Jean Dixon, Henry Daniel. principis que no val la pena.Octubre de 2011 29
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ALGUNA COSA ES MOU CGT Catalunya aposta per les xarxes socials Somiar Carlus Jové i Buixeda Una eina de transformació social i proximitat A questa setmana passa- da he llegit dues frases relacionades amb l’acte de Moisès Rial. Col·laborador somiar. La primera d’elles, al Community Manager cartell de promoció de la que Comunicació CGT Catalunya havia de ser la sortida en bor- sa de Loterías del Estado, i D deia: «Si hay algo seguro es es de la popularització el 1995 de l’ús que la gente nunca va a dejar d’Internet hi ha hagut un impacte in- de soñar». La segona en el lli- negable en la concepció de la informació bre d’aforismes de Wittgens- i l’impacte els darrers anys de les xarxes tein, i deia: «Allò que hom so- socials han obert una escletxa a la dicta- mia quasi mai es compleix». dura de l’estatus quo dels grans mitjans, La meua sospita es que que ha obert pas a la democratització de l’autor de la primera, així la informació, fent el salt de receptors com el seu promotor i els passius, a ser-ne impulsors, creadors i possibles inversors als quals difusors de la informacions socials, sin- s’adreça, tenen molt clar que dicals i mobilitzacions sense intermedia- Wittgenstein té tota la raó i ris amb l’ajut de les xarxes socials, que que, precisament per això, la des de la CGT de Catalunya no n’és inversió que es proposa és aliena, ja que es nodreix i interacciona del tot rentable. amb naturalitat amb moviments socials Ho confirma, de fet, el gran de defensa de l’habitatge, el moviment lema que impregna el cartell: 15M, en les diferents lluites contra les re- «Confianza, rentabilidad y tallades socials al CAP, hospitals, centres estabilidad». Podriem dir que d’ensenyaments, retallades a Serveis so- «estabilitat» és la paraula cials per part de l’actual govern de CiU clau: els somnis no es com- a la Generalitat i per part del PSOE al pleixen quasi mai, i això és un govern de l’Estat, executant reforma de fet estable. les pensions, reformes laborals que te- Wittgenstein defensà allò que nen una contestació social creixent amb hom ha anomenat «realisme l’ús de les xarxes socials com Facebook, sense empirisme». A diferèn- twitter, principalment, entre d’altres. cia dels realistes, que d’una o En aquest sentit, de forma progressiva altra manera consideren que des de l’Equip de Comunicació de CGT existeix una realitat en si in- Catalunya volem fer un salt qualitatiu i dependentment de la nostra enxarxar-nos més que mai amb la so- capacitat d’aprehendre-la, i a cietat a la que ens devem en la defensa CANAL YOUTUBE CGT CATA- en castellà, on els usuaris poden puntuar tivament un silenci mediàtic, no casual. diferència també dels irrealis- dels seus interessos socials, havent acti- LUNYA: Espai on progressivament ani- segons criteris personals (http://www.me- Mitjançant les xarxes socials, amb les in- tes, pels quals no té cap mena vat noves xarxes socials de la CGT Ca- rem penjant vídeos històrics i recents de neame.net/user/cgtcatalunya ). formacions, imatges, vídeos, documents de sentit parlar d’una realitat talunya per guanyar més visibilitat social mobilitzacions on CGT en sigui protago- PERFIL LATAFANERA CGT i opinions de les nostres lluites socials i objectiva, per Wittgenstein té i dotar-nos de nous altaveus informatius, nista i co-partícep arreu del territori català CATALUNYA: Eina de promoció de sindicals, hem d’okupar l’espai mediàtic sentit parlar de realitat, però que anirem implementant amb l’objectiu (http://www.youtube.com/user/CGTCata- notícies en català, on els usuaris poden i fer córrer les informacions a les nostres tan sols de realitat humana- que les seccions sectorials i territorials de lunya ). Cada dia es reprodueixen 100 puntuar segons criteris personals (http:// xarxes personals, socials i sindicals, sen- ment coneguda. Com sintetit- CGT Catalunya se’n nodreixin i les creïn milions de vídeos de Youtube, tan sols latafanera.cat/usuari/cgtcatalunya ). se intermediaris. Tenim les eines a les za Antoni Defez: «el món és alhora, al territori proper, amb un impacte mitjançant dispositius mòbils. PERFIL DE TWITTER CGT CATALUN- xarxes socials gratuïtes al nostre abast. tant la nostra praxis com allò social innegable. CANAL VIMEO CGT CATALUN- YA: Eina de microblogging que difon con- Cal fer el pas, perquè la defensa quoti- en el qual s’exerceix la praxis A continuació, teniu relació d’algunes de YA: Espai on penjarem vídeos, especial- tinguts de CGT i redifon, en especial rela- diana de les treballadores i els treballa- que som, i ambdues coses les eines en funcionament i dades útils: ment de llarga durada que feu arribar a tius als moviments socials i informacions dors, s’ho mereix i les xarxes socials són són allò que coneixem i del PÀGINA WEB CGT CATALUN- l’equip de comunicació de CGT Catalun- socioeconòmiques i laborals d’actualitat una eina que visibilitza el treball sindical qual parlem». Així, doncs, no YA: Portal web de referència, eix agluti- ya (http://vimeo.com/cgtcatalunya ) que compta en aquests moments amb a les empreses i també a cadascuna de és que l’aformisme de Witt- nador dels continguts informatius socials, PERFIL FOURSQUARE CGT 1940 seguidors/es (http://twitter.com/cg- les lluites i mobilitzacions al carrer en la genstein afirmi una veritat laborals, econòmics de lluites socials CATALUNYA: Espai on via mòbil tcatalunya ). defensa d’una societat on l’únic que reg- objectiva, transcendent i uni- i sindicals, de les diferents novetats a geolocalitzem seus territorials i seccions PERFIL N-1 CGT CATALUNYA: ni, sigui la justícia social. versal, però sí una veritat del federacions locals i sectorials, informa- sindicals CGT Catalunya i podem fer N-1 és una xarxa social lliure i no priva- Les xarxes socials són eines al nostre nostre món. cions que serveixen per alimentar la res- “chek-in” d’haver-hi estat ( https://fours- tiva (https://n-1.cc/pg/profile/CGTCata- abast, un aliat a internet, que ens con- Jo no sé amb quina de les ta d’eines socials de la CGT Catalunya. quare.com/cgtcatalunya ). Té un creixe- lunya) necta i ens aproxima a la societat, sense tres posicions filosòfiques A la web, s’implementaran millores pro- ment del 3400% i 6 milions d’usuaris. PERFIL DELICIOUS: Eina de re- intermediaris, eines que en una societat mencionades s’identifiquen perament, per fer-lo encara més social PERFIL FLICKR CGT CATA- comanació pública d’enllaços d’interès sobreinformada, se’ns fa imprescindible els autors del lema, però és (http://www.cgtcatalunya.cat/) LUNYA: Espai de fotografies i vídeos on recopilem eines de Comunicació de per trencar els murs de la desinformació ben segur que en la realitat PÀGINA FACEBOOK CGT CA- de mida petita, que esdevé recol•lecció CGT Catalunya i on es pot recomanar o dels grans mass media, els quals han humanament coneguda hi TALUNYA: Relaciona i difon les fotogràfica, adhesius i cartells sobre CGT guardar privadament enllaços d’interès perdut el monopoli informatiu, perquè els ha qui seguirà fent negoci a notícies de la web de CGT Catalunya Catalunya que ens féu arribar (http:// útils per la formació sindical i professional informadors ja no tenim filtres, i l’espai costa dels somnis dels altres, (https://www.facebook.com/pages/CGT- www.flickr.com/photos/cgtcatalunya ). i/o interès personal (http://delicious.com/ mediàtic limitat, amb les xarxes socials sabent molt bé que en aques- Catalunya/134520849945716 ) en una Lloc referent de fotografies amb 7,2 mi- cgtcatalunya ) democratitzem la informació i passem a ta realitat els somnis quasi xarxa social de 750 milions d’usuaris. lions d’usuaris. PERFIL GOOGLE+: Xarxa So- ser informadors-comunicadors. Cadascú mai es compleixen, i confiant GRUP OBERT COL.LABORA- PERFIL SLIDESHARE CGT CA- cial que pretén ser successor de Fa- de nosaltres, som una font en el nostre en que aquesta realitat, sigui TIU FACEBOOK CGT CATA- TALUNYA: Espai de presentacions cebook, permet major control de pri- entorn social i que les xarxes socials, són transcendent o immanent, LUNYA: Espai col•laboració amb més on penjarem guies, documents d’interès vacitat mitjançant cercles, i des que la eina necessària per fer-ne difusió. donarà estabilitat i rentabi- de 500 afiliats i simpatitzants de CGT i PDF de la revista Catalunya (http:// té accés obert, creix un 30%, i ja té Un bon exemple són l’ús de les aplica- litat a les seues butxaques. Catalunya que aporten informacions www.slideshare.net/CGTCatalunya/ ) útil 44 milions d’usuaris i apropa notícies cions mòbils de les xarxes socials, és Dubtós com és el concepte socials i sindicals d’interès i notícies de per difondre documentació ,comunicats, de CGT Catalunya a seguidors i refe- una realitat que adquireix un protago- de realitat per com implica CGT Catalunya ( https://www.facebook. especialment útil a seccions sindicals rents Social Media (https://plus.google. nisme creixent, ho podem veure en les el concepte de veritat objec- com/groups/182110635142610/ ) per difondre públicament informacions com/100988091130565223334 ). múltiples concentracions convocades via tiva, jo m’atreviria a dir que PERFIL LINKEDIN CGT CA- d’interès social i sindical. És recomanable, que en paral•lel a les twitter, en les que individualment o com la proposició «mentre hi hagi TALUNYA: Espai CGT Catalunya a PERFIL USTREAM CGT CATA- eines que impulsem des de l’equip de co- a CGT Catalunya en prenem part o en misèria, hi haurà qui en faci Linkedin (http://es.linkedin.com/pub/ LUNYA: Eina de transmissió de vídeo municació de CGT Catalunya, que també som promotors.Les eines que us posem negoci, o qui n’hagi fet» és cgt-catalunya/3b/701/514 ) xarxa social en directe, especialment útil per concen- totes i cadascuna de les seccions sindi- al vostre abast, de lliure difusió, des de vertadera, com a mínim, em- de professionals que compta amb 120 tracions i mobilitzacions socials (http:// cals, federacions locals i sectorials, creï l’Equip de Comunicació de CGT Catalun- píricament. Espero que no en milions d’usuaris inscrits, útil per a la www.ustream.tv/user/CGTCatalunya ). el seu perfil específic, utilitzant les matei- ya, esperem que us siguin d’utilitat social tots els mons possibles. cerca de feina i mostrar mèrits i habilitats PERFIL MENÉAME CGT CATA- xes eines, i així fem globalment un salt i sindical, i que us les feu vostres, en de- professionals. LUNYA: Eina de promoció de notícies qualitatiu comunicatiu i trenquem defini- finitiva, al servei del poble.30 Octubre de 2011
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres NouEls Invisibles. La CNT a només un començament. L’inici d’una viment, hora de construir entre tots una web delDiccionari Mallorca tasca àmplia i cuidada de reconstrucció de la història del cenetisme i també de societat millor”. setmanaride militants, La Quiebra del Directa l’anarquisme illenc”. (Del pròleg de Pereorganitzacions i 1910/2010. Gabriel Sirvent)sindicats llibertaris Cent anys Capitalismode les Illes Balears. construint llibertat La rebelión Global: 2000- RedaccióVolum I: Mallorca de los 2030.(1869-1952). Preparándonos indignados. Movimiento 15-M: para el comienzo del colapso de L a Directa amplia el seu model informa- tiu a la xarxa. El passat 3 d’octubre, el web del Setmanari de Comunicació Democracia real, la Civilización Directa ( http://www.directa.cat/ ) s’ha ¡ya! Industrial renovat completament i ha fet un salt de qualitat per introduir-se de ple a la xar- xa, renovant completament el seu portal, que ha passat a ser actualitzar de forma diària. Així doncs, a partir d’ara, el mitjà utilitzarà el web i les xarxes socials per informar de forma immediata, mentre que la publicació en paper, a la venda cada dimecres, dotarà els continguts de més profunditat, anàlisi i reflexió. La Directa és un mitjà de comunicació amb vocació d’independència, gestio- Grup d’Estudis Llibertaris “Els nat de forma horitzontal, assembleària, Oblidats” autogestionada i descentralitzada. ElGrup d’Estudis Llibertaris Els setmanari es va crear al 2006 per, entreOblidats Edicions del Moixet Demagog. d’altres, donar visibilitat els moviments 2011. 94 pàg. socials, als col•lectius invisibles per a laEdicions del Moixet Demagog. gran majoria de mitjans i a aquells projec-2011. 200 pàg. En aquest llibre es relaten els cent anys tes polítics, socials i culturals que plante- d’història de la CNT mallorquina, reunits gen un model alternatiu a l’actual.El llibre consta de milers d’entrades per primera vegada en un sol volum.dels militants, organitzacions, òrgans Compta amb un pròleg de Pere Gabriel Sirvent i un epíleg de Dolors Marin. Ramón Fernández Duránde premsa… de l’anarquisme ma- Carlos Taibo, Josep María Aten-llorquí. Comença amb l’arribada de Consta de set capítols: Els orígens tas, Ester Vivas, Juan Pablo Libros en Acción, Baladre i Vi-l’anarquisme a l’illa allà pel 1869 i acaba de l’obrerisme anarquista a Mallorca; Mateo, Antoni Domènech, Iván rus. 2011, 126 pàg.al 1952, any de la mort de Pere Adrover L’albada d’una nova esperança: la funda- Giménez Chueca, Juan Carlos“El Yayo”. ció de la CNT i els primers anys (1910- Monedero Aquest llibre el que pretén és preparar-nosÉs el primer volum d’un projecte am- 1914); De la consolidació del projecte anarcosindicalista a la clandestinitat. El per al començament del col•lapse de labiciós que pretén treure de l’anonimat Editorial Popular, 2011, 102 Civilització Industrial, un col•lapse que arri- moviment llibertari des de 1914 a 1931;històric les organitzacions i els militants pàg. barà com a conseqüència de la crisi global La Segona República i la CNT (1931-llibertaris de les Illes Balears essent i multidimensional que vivim, caracteritzada 1936); Les morts i l’oblit: la Guerra Civilaquest primer volum dedicat a l’illa de “Som persones normals i corrents. Som pel caos sistèmic, la ruïna ecològica i les i la postguerra (1936-1975); El rellança-Mallorca. El diccionari conté nombroses com tu: gent que s’aixeca pels matins per a guerres pels recursos. L’inici de la fi de ment de la CNT a Mallorca (1976- 1981)entrades relacionades amb el movi- estudiar, per a treballar o per a buscar tre- l’energia fòssil està en el cor d’aquesta crisi, i La represa i la força de la il•lusió (1982-ment llibertari mallorquí comprés entre ball, gent que té família i amics. Gent que que implicarà una ruptura històrica total. La 2010).els anys 1869 i 1952 i significa una fita treballa dur tots els dies per a viure i donar Fallida del Capitalisme Global seria el pri-per a l’estudi de les idees i el movimentobrer llibertari. “No oblidem que el sol fet d’acarar una història d’un moviment que transco- un futur millor als que ens envolten. Uns ens considerem més progressistes, altres mer pas del llarg col•lapse de la Civilització Industrial, que segurament durarà dues o Butlletins informatius rre al llarg de més de cent anys, fins a més conservadors. Uns creients, uns altres tres segles.És un diccionari que recull a milers l’actualitat, permet posar sobre l’escenarid’anarquistes mallorquins i les seves no. Uns tenim ideologies ben definides, uns Aquest text sintetitza les principals tesis una història que ha estat massa amaga- CGT altres ens considerem apolítics... Però tots d’un llibre bastant més ampli en el qualorganitzacions, protagonistes del seu da, opaca, i que desgraciadament s’ha estem preocupats i indignats pel panorama aquest activista social i militant ecologista,temps, que han quedat al marge de la mantingut massa allunyada dels debats i polític, econòmic i social que veiem al nos- recentment desaparegut, portava treballanthistòria, que no surten als llibres i que explicacions de la història contemporània tre al voltant. Per la corrupció dels polítics, els últims anys i amb el qual s’acomiada.són els grans oblidats de la memòria del poble mallorquí. L’esforç que han as- empresaris, banquers... Per la indefensió Culmina el seu riquíssim llegat polític i ideo- Butlletí nº 131 (Febrer 2011)històrica. Amb aquest diccionari prete- sumit els membres entusiastes del Grup del ciutadà del carrer. lògic, i dibuixa, des d’una realitat molt com- “En defensa de las pensionesnen posar nom a tots aquests invisibles. d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats” valia Aquesta situació ens fa mal a tots diària- plexa i transitant per terrenys complicats, públicas, suficientes y dignasPersones que amb llibertari lluitaren per la pena i els resultats confirmen que era ment. Però si tots ens unim, podem l’esperança que l’ésser humà aconsegueixi para todas y todos”a construïr un món millor. un repte necessari. Esperem que sigui canviar-la. És hora de posar-se en mo- la pau amb el planeta i els seus congèneres. Anàlisi dels diversos continguts del “Acuerdo Social y Económico para el Revistes crecimiento, el empleo y la garantía de las pensiones” firmat per govern espan- yol, patronals i sindicats institucionals el 2 de febrer de 2011. Redacció: Gabinet d’Estudis Confederal de la CGT Us el podeu descarregar a: www.cgt.org.es/spip.php?article2056 Butlletí nº 132 (Març 2011) “Ne- gociación de Planes de Igual- dad en las empresas” Context normatiu. Plans d’igualtat i negociació col•lectiva. Estructura i contingut d’un pla de igualtat. Negociació de plans d’igualtat i inspecció de treball. Principals obstacles i deficiències en la negociació de plans d’igualtat.ALTERNATIVE LIBERTAIRE LA ROSA DE FOC ENTREPOBLES DIRECTA Redacció: Gabinet Jurídic Confederal de la CGT / Secretaría de la Dona de la CGTRevista mensual de l’organització fran- Butlletí del Col·lectiu Llibertari Negres Cooperació poble a poble, revista Setmanari de comunicació en català pen- Us el podeu descarregar a:cesa Alternative Libertaire, BP 295, Tempestes de Barcelona, negrestempes- d’Entrepobles, Pl. Ramon Berenguer el sat, dirigit i sostingut des dels moviments www.cgt.org.es/spip.php?article210275921 Paris Cedex 19, France, www. tes@gmail.com, http://www.negrestem- Gran 1, 3r 1a, 08002 Barcelona, www.pan- socials i per als moviments socials, direc-alternativelibertaire.org/ pestes.org/ gea.org/epueblos, info@entrepueblos.org ta@setmanaridirecta.info, www.directa.catOctubre de 2011 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ERMENGOL GASSIOT, SECRETARI D’ACCIÓ SOCIAL CGT CATALUNYA > LES PARAULES SÓN PUNYS“Els moviments socials i la Auster i HumptyCGT, més que competir, Dumptyens complementem” Jordi Martí Font“Potser la nostra funció principal dins de tot aquest moviment actualhauria de ser traslladar la dinàmica d’assemblees i de democràcia C onversa entre Stillman (el pare boig) i l’escriptor que es fa passar per investi-directa als centres de treball” gador, Quinn, el propi Auster. -A través de l’espill, capítol sisè. > LA FRASE... -Interessant. -Més que interessant, senyor meu: decisiu. Fixi-s’hi bé, i potser aprendrà alguna cosa. En el petit discurs que diri- geix a Alícia, Humpty Dumpty esbossa el futur de les espe- rances humanes i ens dóna la clau de la salvació: fer-nos amos de les paraules que utilitzem, fer que el lenguate respongui a les nostres ne- cessitats. ‘La ciutat de vidre’ dins “Ti- L’èxit de les logia de Nova York” de Paul lluites passa Auster, traducció de Joan per participar Sallent, Edicions 62, Barce- lona 1991. en processos d’àmplies Habeas Corpus, confluències contra (el llenguatge de) el ren des del sindicalisme comba- social de la CGT de Catalunya ja fa molts de la repressió té més a veure amb l’atac Joan M. Rosich tiu i els moviments socials? anys que estem apostant per aquesta con- sense precedents que des del capitalisme Poder - És difícil sintetitzar-les totes en unes po- fluència. Crec que els moviments socials s’està duent a terme contra les nostres vi- ques paraules, ja que potser una conse- i la CGT, més que competir, ens comple- des i a la voluntat d’ofegar les resistències. Habeas Corpus (1994-) ésErmengol Gassiot és l’actual Secre- qüència de l’efervescència social actual és mentem. Els uns accedim a espais on no Pel que fa a quina serà la resposta davant un grup (musical) de risc quetari de Comunicació de la CGT de la proliferació de convocatòries arreu i de arribem els altres. I, de fet, molts militants d’un govern del PP, sincerament no ho sé. al seu primer disc compacteCatalunya. En aquesta entrevista temàtica ben diversa: els talls de Bellvitge i dels moviments socials són, alhora, afiliats/ És possible que els grans sindicats optin per li van posar per títol N.N. (Noli preguntem sobre el calendari de les ocupacions de CAP, les crides a aturar des de la CGT. En tot cas, aquest avançar una postura conciliadora i de garant d’una Name) i l’any 2000 van treuremobilitzacions dels propers mesos i desnonaments, les assemblees que poc a conjuntament s’ha de fer des del respecte certa pau social, encara que sigui sota una al carrer A las cosas por susobre la necessària relació i treball poc van reprenent-se a places i carrers del cap a les formes d’organització i ritmes de aparent crispació en els discursos, per tal de nombre, un disc en què la ma-conjunt entre el sindicalisme com- país, manifestacions quasi setmanals, etc. l’altre i sense la voluntat de capitalitzar, sota mantenir certs privilegis, com determinades joria de cançons s’endinsavenbatiu, el moviment del 15M i els mo- En tot cas, des dels moviments socials, que sigles particulars, l’espectacular mobilització subvencions, cursos de formació, etc. en la manipulació que el Po-viments socials en general. ara per ara mostren més dinamisme que que hi ha hagut els darrers mesos. En això der fa del llenguatge per fer els sindicats combatius, s’ha preparat la crec que des de la CGT de Catalunya hem - Què els remarcaries als movi- combregar amb rodes de molí- Com veus aquesta tardor que gran mobilització del 15 d’octubre, que ha estat exemplars. Potser la nostra funció ments socials, a l’afiliació de la els qui ells anomena Recur-s’anuncia calenta? de marcar un inici de tardor adreçat a atu- principal dins de tot aquest moviment hauria CGT i a la resta del sindicalisme sos Humans, nosaltres.En la- Durant els propers mesos confluiran diver- rar les retallades i mesures privatitzadores. de ser traslladar la dinàmica d’assemblees no pactista de cara als temps que cançó que dóna títol al disc,sos processos. Per una banda, els diferents El novembre, probablement entorn el 20-N, i de democràcia directa als centres de tre- s’acosten? el cantant M.A.R.S. diu quegoverns autonòmics i estatal seguiran pro- serà una següent etapa important en aquest ball. Dient-ho avanço una opinió personal. Ara més que mai calen grans dosis “Sabem que les bones pa-movent una política de retallades socials i pols al sistema polític actual. També durant Crec que fer-ho allà on sigui possible seria d’imaginació. Ni els moviments socials dels raules són el maquillatge méslaborals, com recentment ha succeït amb la campanya electoral diversos col•lectius avançar una mica en “buidar de contingut darrers anys ni la CGT podíem preveure habitual utilitzat per la mentidala reforma constitucional, la supressió de la promouran un rebuig actiu a organitzacions els comitès d’empresa” per a traslladar el que la segona meitat de maig tindríem part per mostrar-se així atractiva.limitació d’encadenar contractes temporals feixistes com PxC, a banda de que des de la poder a les assemblees, és a dir, anar cap del país al carrer com feia anys que no es Sabem que els qui es diuen(que suposa una autèntica reforma laboral CGT una vegada més es crida a l’abstenció a una espècie d’anarcosindicalisme en estat veia. Segurament sense les nostres lluites creadors d’opinió, experts ter-encoberta), els tancaments de CAPs, etc. activa. En paral•lel des d’alguns àmbits sin- pur. Sovint diem de fer-ho però molt poques quotidianes, molt cops silenciades, aquesta tulians, rigorosos historiadors,Segurament per tal de justificar aquest tipus dicals, amb una important participació de la vegades ens n’hem sortit. eclosió no hauria estat com ha sigut, cert. són la veu del seu amo, la veude mesures s’empararan, com ja estan fent, CGT, s’estan promovent lluites de defensa Però també cal reconèixer que ni uns ni al- de la qual ens sentim esclaus”en arguments com ara la crisi del deute so- dels serveis públics a centres sanitaris o - Creus que si el PP guanya les tres, amb les formes de funcionament que i alhora desmunta els granbirà, les caigudes brusques en les borses o ensenyament. Ja hi ha diversos hospitals eleccions espanyoles compor- tenim des de fa anys, hem aconseguit en mites de la història recent dela manca de liquiditat d’algunes institucions que han anunciat vagues i l’assemblea de tarà una radicalització de les pro- solitari convocar mobilitzacions de la mag- l’Estat espanyol posant enpúbliques o dependents per a pagar nòmi- treballadors/es de la UAB, amb un fort re- testes i a la vegada patirem un nitud que hem vist recentment. Cal que en dubte els significats atribuïtsnes. Tot això sense explicar que el sistema colzament de la CGT, també pel proper no- increment substancial de la re- prenguem nota tots i totes. Segurament el pel Poder a les paraules quepúblic perd ingressos no tant per l’augment vembre. Malauradament, aquesta dinàmica pressió contra les lluites socials camí pel futur ve condicionat per la capacitat els descriuen.de la despesa, sinó per les gratificacions o de lluita ara sembla complicat d’estendre, de i laborals? que tinguem cadascú de nosaltres per parti- Al disc N.N., en una cançóexoneracions al capital. Bé, en tot cas, en forma general, al sector privat. - L’enduriment de la repressió l’estem patint cipar en processos d’àmplies confluències. desmuntaven els tres volumsun context de por creixent al col•lapse, els els darrers anys amb una pressió policial La CGT, com la resta de moviments socials L‘era de la comunicació deltreballadors i treballadores haurem de fer - El moviment de les acampades creixent, amb la judicialització de moltes combatius dels últims anys, hi haurem de Manuel Castells amb un sim-front a aquesta ofensiva en contra nostra. del 15-M té dificultats evidents conductes (recordem les ordenances del ser si no volem quedar-nos fora de la realitat ple canvi de paraules: on hiPrevisiblement intentaran desmobilitzar els per a intervenir en el món del tre- civisme, les penes multa, etc) i amb una de la lluita. Però, al mateix temps, cal que en deia “comunicació” hi deiensectors en lluita amb pactes parcials (ge- ball, i el sindicalisme alternatiu, criminalització mediàtica de determinades aquest procés hi siguem sent el que som, un “manipulació”; i una utilitzacióneralment amb la complicitat necessària llibertari, combatiu, no té la facili- formes de dissidència. No tinc gaire clar que sindicat, combatiu, assembleari, llibertari, in- crítica i poètica del seu con-de CCOO i UGT), amb el cansament i amb tat d’actuar socialment i dinamit- l’enduriment de la repressió depengui no- ternacionalista, etc. Sent així podrem aportar tingut. El seu mètode és clar:l’estigmatització social. D’altra banda, a ni- zar els carrers i les lluites socials més del govern de torn, tot i que l’entrada de ingredients propis a aquestes confluències. anomenen la mala paraulavell de moviments socials caldrà intentar que han demostrat les acampa- Felip Puig a interior ha suposat gestos clars Ara bé, també haurem de saber aprendre, del Poder, la seva evidentconsolidar l’explosió de lluites de la primave- des. Creus imprescindible i ne- de major duresa policial. De fet, el tripartit va d’aquests punts de trobada, dels/les nostres manipulació del llengutage ira, amb un discurs més elaborat i amb capa- cessària l’actuació conjunta tot i introduir algunes pràctiques com el monito- acompanyants de camí. Potser així podrem la xerrameca que gasta, i actecitat de construir més enllà de la denúncia. respectant les formes de treballar ratge de manifestacions i ajuntaments “tri- resoldre alguns dèficits que tenim com a sin- seguit utilitzen les paraules de cada part? partits” han aprovat normatives de civisme dicat, com és l’escassa incidència en els/les veritables perquè entenguem- Quines mobilitzacions es prepa- - Sí. De fet, des de la Secretaria d’acció molt repressives. Segurament l’increment treballadores precàries, joves i migrants. com ens ha enredat.