• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 

Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012

on

  • 1,329 views

Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012

Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012

Statistics

Views

Total Views
1,329
Views on SlideShare
1,130
Embed Views
199

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

4 Embeds 199

http://cgtmanresa.blogspot.com 121
http://www.cgtcatalunya.cat 58
http://cgtcatalunya.cat 17
https://si0.twimg.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012 Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juny 2012 · núm. 140 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Rescat bancari: la forca que ens preparen... Fotografía: Eva MartíDipòsit legal: B 36.887-1992
    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 140 · Juny 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Rescat bancari: la forca que ens preparen... Fotografía: Eva Martí
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org La repressió noDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org ens aturaràSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit D es de la CGT vam assistir amb pro- funda preocupació al darrer especta- cle mediàtic dissenyat pel Departament movent amb l’excusa de la crisi. Ja poden tenir clar Felip Puig i els seus subordinats, així com el govern català i• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) d’Interior que va comportar a finals de el govern espanyol, que la repressió no• Federació de Sanitat maig a Catalunya deu noves detencions ens aturarà i que no ens deixarem condi-• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) de manifestants i activistes de la vaga cionar per aquest pols que estan portant• Federació d’Administració general del 29-M a Barcelona, La Garri- a terme contra el sindicalisme combatiu iPública (FAPC) ga i Reus, dels quals dos d’ells, l’Andreu els moviments socials.Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 i el Rubén van acabar empresonats, un d’ells (Rubén) deixat finalment en llibertat 12M-15M: nosaltresFEDERACIONS COMARCALS l’11 de juny. En les detencions els Mos-Anoia sos d’Esquadra pretenien aplicar l’art. també hi vam serCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es 577 del Codi Penal, que tipifica la inte- gració en organització criminal, petició Les classes populars estem patint direc-Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus que finalment va ser desestimada per les tament les polítiques de reprivatitzadoresbaixc-p@cgtcatalunya.cat autoritats judicials competents. Per altra i de retallades de drets laborals i socials.Tel. 977340883. Fax 977128041 banda, una afiliada de CGT Barcelona, Treballadors/es amb i sense contracte,Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - Eva Sánchez, també va ser citada a de- més o menys precaris, migrants i au-cgtbaixll@cgtcatalunya.cat clarar l’11 de juny per la mateixa causa tòctons així com també les personesTel. 933779163. Fax 933777551 oberta contra Laura Gómez aturades, jubilades, estudiants, joves ...,Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es El degoteig de detencions amb l’excusa totes hem vist com en els darrers anys,Tel./fax 93 659 08 14 de la vaga general del 29-M continua i a l’empara de la crisi capitalista, les nos-Baix Penedès suposa una repressió que feia molts anys tres condicions de vida i expectatives de Fe d’errades: La columna d’opinió de Pepe BerlangaNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 que no patíem sobre els moviments so- futur han empitjorat ràpidament i de ma- de la pàgina 8 del núm 139 del Catalunya-Papers nocgt.baix.penedes@gmail.com nera acusada. cials i organitzacions que, amb la nostra Durant aquest temps, i de manera espe- s’havia de titular “El govern no descansa” sinó “ElsBarcelonès Nord pràctica quotidiana, lluitem contra les in-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 justícies socials. En alguns casos aques- cial en el darrer any, hem estat sortint un antisistema o les rates”. tes detencions s’han dut a terme simple- dia i l’altre al carrer. Hem ocupat places iGarraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ment per lliurar citacions a les persones hem fet vagues. Hem alçat la veu recla-Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 detingudes, actuació que es pot fer sen- mant una sortida a la crisi a favor de la se haver de recórrer a mesures d’aquest majoria de la població i no a favor delsMaresme propietaris del capital, que encara avui tipus. Altres detencions com les dels AgurreljUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 companys Xavi, Isma, Dani o la nostra segueixen rebent quantitats ingents companya Laura Gómez, han comportat de diner públic en forma de rescat alsVallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - bancs, subvencions a grans empreses i mesures privatives de llibertat inèditescgt_mollet@hotmail.com amnisties fiscals.Tel. 935931545. Fax 935793173 en les darreres dècades contra militants Després de la vaga del 29 de març, onFEDERACIONS INTERCOMARCALS d’organitzacions sindicals i socials. milions de treballadors/es, aturats/des, Des de la CGT volem enviar, en primerGirona joves i pensionistes a tot l’Estat vamAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 lloc, un missatge clar i inequívoc de so-Girona plantar cara a la cruel política econò- lidaritat amb les persones detingudes,cgt_gir@cgtcatalunya.cat mica del govern central, la CGT vamTel. 972231034. Fax 972231219 els seus familiars i les organitzacions a participar entre els dies 12 al 15 dePonent les que pertanyen. En segon lloc dema- maig a les mobilitzacions organitzadesAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat nem els nostres afiliats i afiliades que a diferents ciutats amb motiu del primerTel. 973275357. Fax 973271630 mostrin activament el seu suport en les aniversari del moviment del 15M, enCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 iniciatives antirrepressives que es vagin que la defensa d’una societat més jus-Tarragona organitzant. Finalment exigim als respon- ta, amb igualtat econòmica i de drets icgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 sables polítics del Departament d’Interior lliure de qualsevol forma d’opressió, i que aturin aquesta autèntica cacera de la construcció d’alternatives, eren elsFEDERACIONS LOCALS bruixes contra persones i organitzacions eixos centrals.BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que tenim com a objectiu defensar els in- Que quedi clar que, en defensa delsflbcn@cgtbarcelona.org teressos de la gran majoria de la població drets socials i laborals i de la justíciaTel. 933103362. Fax 933107080 davant l’espoli social que els governs de social, seguim i seguirem ocupant elsBergaBalç 4, 08600 torn, la banca i el gran capital estan pro- carrers i les places.sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,Rubí Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles L’objectiu de qui té el poder és aconseguirColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de imposar a l’opinió pública la percepció quehotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. més convé als seus interessos.Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centrecgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Esquizofrénia”, article deTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Josep RamonedaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Juny de 2012
    • REPORTATGE La lluita contra els desnonaments, Els grans triomfs del moviment: la crisi es pot abordar d’una manera més justa i solidària i l’augment de l’avenç més l’interès per vies alternatives de produir i consumir visible Un any del moviment 15M monedes alternatives. Redacció Obrint nous frontsS egurament, haver constatat que la crisi es pot abordar d’una ma-nera més justa i solidària, ha estat el Abans de la crisi i del 15M, els crí- tics amb el neoliberalisme passàven la meitat del temps explicant pergran triomf del moviment, tot i que què calia repensar el sistema i l’altraels poders polítics i econòmics se- meitat, explicant les alternativesgueixen sense escoltar les demandes existents. Avui la primera part jadel 15M, aquest moviment que va no és tant necessària; molta gent éssorgir en les places i carrers ara fa conscient que cal un canvi profund.poc més d’un any. Aquesta consciència –i l’endurimentEls més rics no contribueixen a la de la crisi i de les polítiques qües-causa amb un impost sobre grans tionades– també ha injectat energiafortunes, sinó que han estat premiats a nombroses protestes com ara lesamb una amnistia fiscal; la banca manifestacions antiretallades i lescontinua rebent ajudes públiques ocupacions de diversos CAP que hanque no retornen a la societat ni tan tancat.sols en forma de crèdit; s’ha aprovat Malgrat tot, és evident que el movi-la reforma laboral més regressiva de ment engloba molts punts de vista i hila democràcia, i l’estat del benestar conviuen els que donen per acabat eles desmunta. Les decisions políti- Abans el discurs imperant era que estat desateses sinó que la filosofia capitalisme i els que s’acontentarien És aquí on rau, al seu parer, la con-ques de l’últim any han ignorat les no hi ha alternatives a l’actual sis- aplicada ha estat la contrària. a introduir-hi canvis per millorar-lo. tribució més important dels “indig-peticions econòmiques del 15M, tema econòmic i polític, i ara se sap “És una percepció personal, però nats” en el terreny econòmic: “A laque reclama que la crisi la paguin que sí i, a més, s’ha perdut la por de La retallada en societat hi havia malestar abans de m’atreviria a dir que l’any passat aels que l’han generat i s’ajudi els reivindicar-les. les places, a les assemblees de barri ique en pateixen les conseqüències Malgrat tot, si ens fixem estricta- sanitat i educació les acampades, però calia donar-hi als col•lectius mobilitzats predomina forma i, com a mínim, el 15-M va sersense ser-ne responsables i aposta ment en l’agenda política, la filo- desatén el clam de capaç de formular i marcar molt bé l’opció més rupturista i llibertària,per un model productiu allunyat de sofia del 15M s’ensuma només en serveis públics per a la idea que les polítiques que s’estan mentre que per a una àmplia franjal’especulació i basat en principis de la llei de dació en pagament, que a de la població que simpatitza ambjustícia i solidaritat. més és insuficient, perquè els bancs tots impulsant en aquest marc de crisi be- el moviment té prioritat la visió re- neficien una minoria, que, a més, és s’hi acullen de manera voluntària i formista”, assenyala Dídac Costa, Si el 15M defensava serveis pú- qui l’ha provocat.”La lluita contra els hi ha tants requisits per beneficiar- sociòleg, escriptor i activista. Com blics de qualitat accessibles per a Constata l’efecte dòmino, des del se’n que exclou el 90% dels casos, en tot procés d’avenç social, posardesnonaments, segons denuncia la PAH. tothom, els plans són ara privar els Centre d’Estudis sobre Moviments en comú aquestes dues tendències i immigrants sense papers del dret a Socials, Esther Vivas: “S’ha trans-l’avenç més visible cendit el nucli dur de la protesta, ja trobar els mecanismes per aplicar les l’atenció mèdica (tot i que Catalun- La taxa Tobin: ya ha dit que no complirà la decisió que als moviments socials, s’hi ha propostes són dos dels grans reptesMalgrat tot, s’ha demostrat que a del 15-M.poc a poc la pressió ciutadana arriba Europa no té decidit estatal) i instaurar a casa nostra el afegit una nova generació militant.” “I no només gent que va participar enlluny. Els 250 desnonaments aturats si accepta una taxa copagament farmacèutic (en rea- les acampades”, puntualitza l’altra Propostes que ja litat un repagament), que ataca elsal conjunt de l’Estat i un primer pas contra l’especulació col•lectius més vulnerables. autora de Planeta indignado. caminen: l’auditoriaperquè els que no puguin pagar la Des del 15M també reclamen que del deutehipoteca saldin el deute entregant el Els “indignats” també postulen unpis al banc són el gran triomf de la impost que gravi les transaccions les ajudes públiques no serveixin per Creix l’interès per salvar la banca, sinó per ajudar elsfilosofia 15M. financeres i freni l’especulació. que ho estan passant més malament, vies alternatives de Una de les propostes que han nas-Ho ha aconseguit la mobilització pa- L’anomenada taxa Tobin és una de- produir i consumir cut en les nombroses assemblees i però s’acaba d’evitar la fallida decífica i sostinguda de la Plataforma manda històrica de moviments al- comissions que va posar en marxa Bankia amb diners de tots. Pel qued’Afectats per la Hipoteca (PAH), termundialistes i el 15M se’l va fer Pot ser que, per falta de temps i per el 15-M és l’Auditoria Ciutadana fa als treballadors, la reforma labo-organisme creat dos anys abans del seu. Tots plegats han aconseguit que l’enrocament de l’establishment, del Deute. Fruit de la col•laboració ral aniquila drets adquirits a còpia15 de maig de 2011, però que amb sigui damunt la taula dels dirigents aquesta constatació no hagi es- d’activistes del moviment amb orga- d’anys de lluita i s’apuja l’IRPF iels “indignats” va rebre saba nova europeus, tot i que encara no hi ha el l’IVA, impostos que afecten les ren- tat capaç de modificar visiblement nitzacions que històricament havienen forma de simpatitzants, activis- consens necessari per implantar-la. des modestes, mentre que s’aprova l’agenda política, però sí que ha can- treballat el tema del deute externtes i un esperit renovat de protesta. La resta de demandes no tan sols han una amnistia fiscal que beneficia les viat moltes dinàmiques personals. al Tercer Món i ara analitzen com grans fortunes. En l’últim any, els activistes vincu- s’ha estès la problemàtica al sud De moment, tal com remarca Josep lats des de fa temps a fórmules al- d’Europa, s’ha creat una plataforma Maria Antentas, professor de socio- ternatives de produir i consumir han per sotmetre a l’escrutini de la ciuta- logia de la UAB, “el moviment no ha vist com s’hi acostaven persones que dania què deu l’Estat espanyol, a qui tingut encara prou força per generar abans no sabien que existien o les i, sobretot, per què. Els impulsors un canvi de polítiques perquè són consideraven marginals. La indigna- denuncien que la crisi del deute es fa processos de llarga durada i els dos ció col•lectiva ha enfortit les bases servir com a excusa per retallar drets focus tenen una força molt desigual, de moviments com ara el cooperati- i serveis bàsics i es plantegen que tot ja que la resistència s’aplica sobre el visme, l’ecologisme i la banca ètica. el deute contret per motius especula- poder financer mundial, que té molt El primer any de vida dels “indig- tius o que simplement no ha revertit poder”. “Per contra –assenyala el nats” també ha generat altres propos- en la ciutadania és il•legítim. coautor del llibre Planeta indigna- tes concretes com ara la Cooperativa En el cas de determinar que és do–, es dóna la paradoxa que les po- d’Autofinançament Social en Xarxa, il•legítim, sostenen els promotors, lítiques són cada cop més agressives una banca que s’autodefineix com a els diners no s’haurien de tornar, de però tenen menys legitimitat social, “cooperativa assembleària, autoges- manera que les arques públiques tin- ja que el 15M va servir per desgastar tionada i sense interessos”. També drien menys tensions i també menys encara més els polítics i la banca.” s’han consolidat diverses xarxes de motius per passar la tisora.Juny de 2012 3
    • REPORTATGE 15M: Un any de petits i grans assoliments des de les places 15M s’ha facilitat aquest procés amb cial) de manera autogestionada, duia Marta T. Franco iniciatives com l’Edifici 15O a Bar- un any gestant-se quan va començar celona, que contribueixen contribuir el 15M, però ha acabat d’arrencar en a millorar la percepció que l’opinió aquests mesos. El seu model s’estàR eactivació del teixit associa- tiu i més agitació social: El 15de maig de 2011 va ser l’inici de la pública i certs mitjans de comunica- ció tenen de l’ocupació i s’ha generat una xarxa que segueix alliberant pi- reproduint a Madrid, Andalusia, Va- lència, Cabo de Gata, La Rioja, Va- lència i Aragó.multiplicació de l’activitat dels mo- sos. D’altra banda, des de tardor, les La crítica al sistema financer haviments socials en els últims mesos. assemblees sorgides en les places han suposat un bon any per a la bancaMentre la democràcia i la cultura ocupat edificis buits en els quals cele- ètica (Tirodos, Fiare, Coop57), quepolítica han estat desbordades, els brar les seves activitats. com menys compleix el principi departits governants no han recollit el transparència, augmentant el nom-malestar dels carrers, creix el seu Xarxes de suport: bre de clients, el volum de dipòsitsdescrèdit i s’estenen les iniciatives i de crèdits substancialment, i ate-d’autoorganització. Veïnat a peu de carrer nent una demanda incessant de xe-Un any després de les manifestacions rrades, tallers i seminaris per part dedel 15 de maig de 2011, aparentment A l’aixecar les acampades, el 15M col•lectius del 15M.no s’ha aconseguit cap de les rei- va voler expandir les seves assem- A menor escala, les assemblees po-vindicacions. Però una mirada més blees cap als barris. Amb això, en pulars estan replicant formes de con-atenta serveix per a comprovar que el alguns llocs, la vida dels barris s’ha sum responsable: bancs de temps,moviment 15M està assolint canvis revitalitzat. De les assemblees multi- mercats d’intercanvi, recollidaen diversos àmbits. tudinàries de les primeres setmanes, d’aliments, tallers d’autoformació, que van aconseguir recordar que les oci autogestionat, etc. places no són només un lloc de tràn-Habitatge: sit, s’ha passat a trobades més opera- tives: s’està treballant en petits grups Política de partits:Desnonaments i d’afinitat i hi ha més gent activa que Els límits de laocupacions fa un any, encara que no es percebi. El teixit associatiu estava dormit i democràciaLes accions més constants, visibles el 15M va ser una injecció per a feri reeixides portades a terme per ac- coses diferents, més atractives i dinà- Des del 15M mai s’ha fomentat mas-tivistes del 15M són els bloquejos miques. sivament cap opció de vot, però síde desnonaments. Encara que la Pla- Experiències com la de les Briga- ha tingut influència en les dues elec-taforma d’Afectats per la Hipoteca des d’Observació de Drets Humans cions en les quals ha estat present.(PAH) existia abans, en els últims a Madrid documentant controls po- Segons el CIS, un 18,8% dels votantsonze mesos ha multiplicat la seva ac- licials racistes o les campanyes de ho va tenir en compte el 22 de maigtivitat i, amb el suport d’assemblees denúncia dels Centres d’Internament i els partits minoritaris es van veurepopulars, ha pogut frenar unes 250 d’Estrangers (CIE) exigint-ne el seu reforçats; és a dir, va contribuir a re- duir el vot bipartidista. Un estudi de publicat el projecte. Organitzacions habitants des de maig), cal sumar laexecucions en tot l’Estat. Mitjançant tancament, també han rebut el suport com X.net han assenyalat moltes de- proliferació de mitjans alternatius.pressió popular i assessorament ju- de grups provinents del 15M. Manuel Jiménez Sánchez, de la Uni- versitat Pablo de Olavide de Sevilla, ficiències, però almenys s’ha obert el Alguns reconeixen la influència delrídic, la PAH presta ajuda efectiva debat. En la mateixa línia, la dació 15M, com Mas-público, un grup deals afectats per a negociar el deute i va detectar que es va produir el major Economia social: augment de vots nuls i en blanc des en pagament ha arribat al Parlament extreballadors de Público que volaconseguir lloguer social.Aquesta plataforma se centra en No és la crisi, és el de 1987, amb major incidència en les en diverses ocasions, però el codi reflotar la capçalera. Fora d’internet, de bones pràctiques del PP servirà el periòdic Madrid15M és editat perhabitatges hipotecats, però altres sistema ciutats on va haver-hi acampades. En per a pocs casos. Anteriorment, sí les pròpies assemblees, va pel seucol•lectius també eviten desnona- les generals de novembre van tornar a pujar aquests vots i la suma del PP i va haver-hi un petit avanç legisla- tercer número i ha arribat a 40.000ments d’inquilins. Per exemple, la A la calor d’assemblees que posen tiu: es va pujar el topall de sou que exemplars; Rebel•leu-vos, publica-Associació 500x20, de Barcelona. en qüestió el model econòmic en el PSOE va seguir decreixent. El 15M no ha contribuït a l’abstenció, no es pot embargar per impagament ció per a l’autogestió, va imprimir-neEl 15M ha trobat en l’habitatge una crisi, es busquen alternatives de con- d’hipoteques. 500.000. Floreixen projectes cultu-manera més pràctica que en altres sum i s’estan fomentant projectes segons Carolina Galais, de la Uni- versitat Autònoma de Barcelona. Està per veure la sort de la Iniciativa rals col•laboratius que recullen lesfronts, evitar desnonaments són pe- d’economia social. Per exemple, la Legislativa Popular (ILP) per la da- formes de fer del 15M, com el docu-tits triomfs que ajuden a gent. Cooperativa Integral Catalana, que Al contrari, la seva aportació és donar-li un matís de protesta al vot: ció en pagament retroactiva, la mo- mental 15M.cc, la factoria musicalAlgunes persones desnonades estan satisfà totes les necessitats econòmi- ratòria de desnonaments i el lloguer de la Fundación Robo o la bibliotecaoptant per ocupar habitatges. Des del ques (productes, serveis i moneda so- “DRY, #nolesvotes, #aritmetica20N i altres campanyes social, per a la qual s’està en procés Bookcamping. relacionades han ani- de recollida de signatures. Luis Moreno-Caballud, professor de mat a votar des de Paral•lelament, continua el descrèdit la Universitat de Penn que participa l’apartidisme, reco- de la classe política i la resposta en els a Occupy Wall Street, descriu el 15M manant el vot crític, carrers. El CIS confirma la percepció com “màquina de difusió de sabers” com expressió de dels partits polítics i el Govern com i lloa la seva capacitat de “producció desacord amb el sis- un dels majors problemes i especifica anònima i col•lectiva del sentit; dis- tema actual”. que des de maig hi ha un 4,7% més cursos apropiables, inclusius i po- Per a frenar la sag- de participants en manifestacions, i el tents pel seu difícil encasellament”. nia, des de PSOE i 2012 va camí de batre rècords amb L’aportació del 15M, en la seva opi- PP s’han fet picades unes 60 protestes diàries. nió, té a veure amb un canvi cultural: d’ullet a les reivin- “la principal victòria és justament dicacions del 15M. Canvi cultural: l’haver-nos proporcionat una forma Al juny de 2011, de veure la vida en la qual l’important Rubalcaba va anun- Descrèdit i no són les victòries o les derrotes, ha ciar que la Llei de col·laboració reforçat una forma d’estar en el món Transparència, des- basada en la col•laboració i no en la prés d’anys d’oblit, El descrèdit esquitxa als mitjans de competició”. arribaria al Parla- comunicació. Al molt comentat ús de ment. No ha estat fins xarxes socials (també xarxes lliures: * Article publicat en el núm. 172 de a abril però quan s’ha N-1.cc ha passat de 3.600 a 40.500 la revista Diagonal4 Juny de 2012
    • REPORTATGE Cròniques del 12M-15MLa indignació va tornar a ocupar els carrers de Catalunya i les Illes BalearsE l 12 de maig, amb motiu del pri- mer aniversari del moviment del15M, es van realitzar manifestacions maig amb una jornada d’accions que es van centrar en assenyalar els veri- tables culpables de la crisi. Dos delsa Girona, Barcelona, Reus, Tarrago- eixos principals de lluita del movi-na, Lleida, Tortosa i Palma. Els eixos ment de la indignació, la lluita perreivindicatius de les protestes: Un un habitatge digne i la denúncia delmajor repartiment de la riquesa. No sistema financer, es van convertir enal rescat dels bancs amb diners pú- l’epicentre de la jornada d’accionsbics. No a les retallades de la despesa descentralitzades del primer aniver-pública i a les privatitzacions. La re- sari del 15M.tirada de la reforma laboral. A Barcelona durant el matí la Pla- taforma Auditoria Ciutadana delGirona Deute, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Democràcia real Ja Bar-Un miler de persones sortien al ca- celona i els “Iaioflautes” van portarrrer el 12M, després d’un any de les a terme accions en quatre oficinesprimeres mobilitzacions, convocades bancàries pel dret a un habitatgeper l’Assemblea Popular de Girona digne i a decidir democràtica i so-sota el lema “Capitalisme és crisi”. biranament què fer amb el deute.En acabar un grup de persones de- També es va fer una concentraciócideixen acampar a la plaça de la en defensa de l’educació pública aIndependència malgrat l’oposició de la Plaça Catalunya, una acció a lal’Ajuntament, i es van portar a terme seu de la Fiscalia General de Cata-diverses xerrades i activitats els dies lunya per exigir que s’investigui la13 i 14 de maig. corrupció política i empresarial enDurant el transcurs d’aquest últim el sector de la sanitat i una marxa aany, el moviment ha experimen- la seu del PP on es va fer un dinartat canvis i evolucions. Poc a poc, de carmanyola. Un grup de personesarran de les primeres assemblees van entrar als estudis de RAC-1 i del’Assemblea Popular de Girona (he- Catalunya Ràdio on els van deixarreva de l’Acampada de Girona), ja llegir en directe un manifest pel pri- grup de performance disfressat amb manifestació estava convocada per sat amb el naixement del moviment, mer aniversari del 15M. A les sis dedesvinculada de DRY, ha anat aga- paper i roba d’alumini que va pro- la Plataforma per la Defensa dels amb persones de totes les edats i la tarda era l’hora de #OccupyMor-fant cos gràcies a l’esforç personal tagonitzar divertides accions contra Drets Públics. En acabar es va fer procedències ideològiques i associa- dor, un judici popular i simbòlic peri la suma de sinergies globals. Un entitats bancàries i destacaments una assemblea de 200 persones i es tives diverses. assenyalar els culpables de la crisi,treball que durant tots aquests mesos policials ubicats al llarg del reco- van plantar algunes tendes a la Plaça La mobilització es va caracteritzar a les portes de la seu de La Caixas’ha vist reflectit en la capacitat de rregut. A la plaça d’Espanya s’hi de la Font, on es van fer activitats per la confluència de les lluites que a l’avinguda Diagonal, amb un “ju-mobiltzació en convocatòries diver- afegia gent d’El Prat de Llobregat diverses fins el dia 15. dia a dia s’articulen davant la po- dici” contra els seus directius, ambses i a través de la pressió de la Plata- i la Zona Franca. A mesura que les lítica d’austeritat i retallades, amb participació de diversos testimonis iforma d’Afectats per la Hipoteca per persones afectades per les polítiquesaturar desnonaments. marxes s’apropaven a la plaça de Lleida col•lectius com la plataforma Crida, de la “Banca Criminal” i xoriçada Catalunya per participar en la ma- assemblees del sector sanitari, llaços nifestació central es visibilitzava la pel català, nombroses mostres de popular per sopar.Barcelona gran dimensió de la protesta, amb Els col•lectius que van gestar el rebuig al tancament del Hospital Durant els dies següents es van se- 15M van tornara prendre els carrers guir realitzant concentracions-cas- nombroses petites columnes i blocs de Lleida per a recordar que la seva General i del Joan March i un blocEl 15M va omplir el passeig de Grà- solades davant de La Caixa-Mordor, impossibles d’enumerar. “indignació” segueix intacta. El crític de caire anticapitalista i pro-cia amb una manifestació d’unes malgrat el fort dispositiu policial de En acabar la manifestació es va 15M ha seguit viu a Lleida, els in- postes per un canvi de sistema, més150.000 persones la tarda del 12M. control i malgrat la campanya de La fer una assemblea multitudinària a tegrants del moviment han continuat enllà de les reformes.La marxa s’obria amb el lema Caixa, amb pressions als mitjans de plaça de Catalunya. on es van ex- treballant des que es van aixecar els En acabar la manifestació unes 150“#12m15m El poble som la solució” comunicació incloses, per tal que no posar propostes i opinions, es va campaments fa un any. A més, molts persones van quedar-se acampadesi en ella destacaven els grups de les informessin de les cassolades. organitzat la feina logística i de con- d’ells han celebrat cada diumenge a la plaça, però de matinada van serassemblees de barri, les platafor- A Girona una cinquantena de per- tinguts de les diferents comissions en la Plaça Ricard Vinyes una as- desallotjades per la policia nacio-mes contra les retallades a la sanitat sones van irrompre a una oficina de i es van plantar una quarantena de semblea general. nal. La Caixa, i un cop dins de l’entitat,i l’educació, els iaioflautes, la PAH, tendes d’acampada, així com les El 12M els manifestants van tornar dues activistes es van encadenar ala CGT exigint la llibertat de LauraGómez, i moviments socials, organit- carpes informatives dels diferents a ocupar la plaça Ricard Vinyes per Jornada d’accions una columna, amb els braços dins eixos de debat. Es fa fer un calen-zacions i associacions de tot tipus. dari d’activitats a desenvolupar fins la tarda i es van encaminar en una el 15M per tal uns tubs de plàstic i, a més, s’havienLa multitudinària marxa indignada manifestació d’un miler de persones lligat les mans entre elles amb dos el dia 15. fins a la Subdelegació del Govern, d’assenyalar els cadenats.a Barcelona va tornar a mostrar-secom un enorme formiguer que anava amb la preocupació pel futur de culpables de la crisi A Tarragona una trentena de perso-aportant manifestants des de tots els Reus l’educació i de la sanitat públiques nes van fer una acció en suport depunts de l’àrea metropolitana. com a eixos centrals, i moltes con- Després de les manifestacions mul- la Plataforma d’Afectats per la Hi-La mobilització va començar a pri- Unes cinc-centes persones es van signes contra els polítics corruptes, titudinàries del 12M, la celebració poteca en dues oficines bancàriesmera hora del matí a Montcada i manifestat pels carrers de Reus la els bancs, l’especulació immobi- del primer aniversari del moviment d’Unnim i de Bancaja, per reivindi-Reixac, on la marxa del Vallès ini- tarda del 12M en una mostra més liària, el capitalisme i la falta de 15M culminava el dimarts 15 de car la dació en pagament.ciava l’última etapa d’una setmana de repulsa a les polítiques de reta- representativitat del sistema demo-de caminada en direcció a Barcelo- llades socials i econòmiques de la cràtic actual. Després es va cele-na. A migdia va ser el torn de Ba- Generalitat i de l’Estat, convocades brar una assemblea on es va acordardalona, des d’on havia sortit la co- per l’Assemblea Popular de Reus. traslladar les activitats programadeslumna nord, on s’hi van aplegar la Sota el lema ’No som mercaderies fins al Rectorat, amb unes jornadesgent de Sant Adrià de Besós, Ver- en mans de polítics i banquers, som obertes fins el dia 15 a tot aquell queneda i Poblenou. En paral•lel cami- el 99% de la població’, els manifes- vulgués acostar-s’hi.nava la columna que havia arrencat tants van cridar contra Mariano Ra-de Santa Coloma de Gramanet i va joy, Artur Mas, la banca i el capital, i Palmasumar manifestants a Sant Andreu van deixar ben clar que la indignacióde Palomar. Gent de Nou Barris, encara continua. Unes 8000 persones es van manifes-Clot i Horta-Guinardó també s’hi tar des del Passeig del Born de Pal-van sumar a la plaça de les Glòries. Tarragona ma, per a donar suport al movimentLa columna sud havia sortit des de social 15M i exigir un canvi globalCornellà de Llobregat amb parada al Unes 4.000 persones es van ma- sota el lema “No som mercaderiadinar popular del 15è aniversari de nifestar pel centre de Tarragona la de polítics ni banquers”. La marxaCan Vies, a Sants. Allí s’hi sumava tarda del 12M amb motiu del primer va finalitzar a la Plaça d´Espanya.el bloc de l’Hospitalet de Llobre- aniversari del 15M, cridant consig- L’ambient de la concentració va sergat i el bloc reflectant, un peculiar nes contra els polítics i la banca. La similar al que es visqués l’any pas-Juny de 2012 5
    • TREBALL-ECONOMIA El 16J a Barcelona contra la Repressió, El que es pretén amb l’empresonament d’activistes és provocar la por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem la Reforma Laboral i les Retallades i acatem les polítiques econòmiques sense protestar Llibertat per a Laura12M-15M delmaig global idel 29M al 15J:Cal seguir enels carrers Gómez sota fiança CGT-CNT-SO de 6000 €A quest mes de maig es complia un any d’un moviment popularque va aconseguir treure als carrers la Fiscalia li demana fins a 36 anys de presóindignació de totes i tots en múltiplesllocs del planeta, des de la “primave- CGT Barcelonara àrab” passant per la porta del Sol oplaça Catalunya i arribant fins al Oc- Ecupy Wall Street.L’explosió popular d’indignació del l matí del dijous 17 de maig,15 de Maig de 2011 s’ha anat concre- la jutgessa del jutjat nº 28 detant en diferents Assemblees de Pobles Barcelona va decretar la lli-i Barris, Grups de Treball i una exten- bertat amb fiança de 6000 euros desa xarxa de comunicació, mobilització la nostra companya Laura Gómez,i acció, que uneix totes les lluites co- Secretària d’Organització de la CGTmunes que ens afecten al conjunt de de Barcelona. Per anar-la a rebre esla població i que a través d’aquesta va convocar a rebre-la per la tarda axarxa orgànica s’enfronta de manera les 16:30 hores a la porta de la presócol•lectiva. Això ens fa conscients que de Wad-Rass, per tal que la Laura ensno estem sols i que units en l’acció po- sentís a prop seu, i als polítics, jutgesdem canviar les coses. i policies els arribés el nostre crit deDes de CGT, CNT i SO, hem donat justícia contra el crim que preteniensuport amb tots els nostres mitjans a perpetrar contra la nostra companya.les mobilitzacions convocades en el Prèviament s’havia procedit a des-12M-15M Global, fent una crida a convocar la manifestació prevista pertota la classe treballadora a sortir als a les 17.30h. amb sortida al davantcarrers, a les places i a participar acti- de la Delegació del Govern fins a lavament en totes les accions organitza- Conselleria d’Interior.des per a aquells dies. Pel matí, s’havia realitzat una ma-Com organitzacions sindicals ens nifestació davant l’Audiència Pro-identifiquem amb les consignes que vincial per a exigir la llibertat de Laura i mostrar la nostra indignació sent tractada la resistència passiva polítiques, tant al jutjat com a la fisca- les polítiques econòmiques senseaquest moviment llança al carrer: “Ni davant les actuacions de la policia, lia, ja que a una persona sense antece- protestar i per a això necessiten crearun euro més per a rescatar als bancs; contra l’estat policial que se’ns està imposant, en la que es van aplegar s’hauran d’ampliar les presons i molt. dents penals, amb domicili fix, treball una imatge de violents totalment pre-Educació i sanitat públiques i de qua- Els sindicats d’àmbit estatal: CGT, fix, una filla que viu amb ella, es diu fabricada des d’alguna oficina. un miler de persones. Informats delitat; No a la precarietat ni a la Refor- CCOO, UGT, USO, CNT-AIT, Con- per la fiscalia que té risc de fugida i de La CGT seguirem sortint al carrer i la decisió de la jutgessa d’alliberar ama Laboral; Per un habitatge digne”. federació Intersindical, Solidaritat reincidir abans fins i tot de ser jutja- protestant per a defensar la llibertat i Laura sota fiança de 6.000 euros, ensPer a continuar lluitant pels nostres Obrera, CSC vam signar un manifest da i condemnada. Aquests barems no una societat més justa, seguirem llui- vam dirigir al Parlament català ondrets, també hem convoqcat diferents exigint la llibertat de Laura i contra s’apliquen als banquers, ni als polítics tant contra les injustícies, no perme- vam exigir la dimissió de Felip Puig,jornades de mobilitzacions entre el la repressió. També la Comissió de investigats per la fiscalia anticorrupció trem que ens duguin a les condicions Conseller d’Interior.29 de Maig i el 15 de Juny “Contra Defensa del Col•legi d’Advocats de a qui es deixa en llibertat. laborals i socials del segle XIX com Des de la CGT ens alegrem de lala Reforma Laboral, les Retallades i el Barcelona ha realitzat un pronuncia- Ens qüestionem l’anomenada “inde- estan pretenent entre els banquers i posada en llibertat de la nostra com-Pacte Social”. ment en el qual considera excessiva pendència judicial” pel que fa a la res- els polítics. panya i després de 23 dies a la presóDesprés de l’èxit de la Vaga General la presó incondicional, entre altres ta de poders dintre d’un mal anomenat L’empresonament de la Laura és un amb un empresonament totalmentdel passat dia 29 de març i compro- arbitrari i sofrint un càstig absoluta- valoracions d’interès jurídic. “estat de dret”. I si no que se’ns ex- atac directe contra la nostra Organit-vant que l’actitud dels governs estatals ment desproporcionat, ja que a pesar El que si que considerem que hauria pliqui i que puguem entendre com és zació que a través de la seva afiliaciói autonòmics no ha canviat respecte a d’haver-hi centenars d’imatges que de ser un delicte és el trafic de diners que Millet va estar solament 13 dies a ha demostrat que tots aquests poli-la Reforma Laboral, les Retallades i tiren per terra l’argument dels mos- públics que es fa des de l’Estat cap la presó i Urdangarín i Torres ni l’han cies, carcellers, jutges i polítics noel Pacte Social, considerem absoluta- sos, la fiscalia i la posterior decisió als bancs. No oblidem que els bancs trepitjat. La CGT ens preguntem, per han pogut fer callar el crit de Laurament necessari per a la classe treballa- judicial de presó incondicional sense són negocis privats i que la seva a quan una fiscalia especial que inves- Llibertat.dora, i especialment per a les i els més fiança han comportat que passes 23 avarícia per fer negoci en el mercat tigui als banquers, polítics corruptes Volem agrair tots els actes on aquestdesfavorits, continuar de manera im- dies empresonada. immobiliari i productes financers i empresaris que han creat una crisi crit ha estat dirigit contra els seus se-mediata amb les mobilitzacions que El 24 d’Abril va ser detinguda Laura més que dubtosos, ha creat aquesta que estan duent a milions de persones grestadors, en tots els actes on Laurasiguin necessàries per a acabar amb la Gómez i el 25 d’abril ingressava a la crisi que estem patint, sent tractats de a l’exclusió social i la misèria. Per a ha estat present en el cor de tots elssagnia de drets a la que estem sent so- presó per participar en una perfor- manera privilegiada per part de tots quan una web amb totes les fotos dels assistents. Aquesta Organització tétmesa el conjunt de la ciutadania. mance on es va cremar una caixa de els polítics, potser perquè després els delinqüents refinats que són tractats molt clar quins són els seus principis,Per això, del 29M al 15J hem realit- cartró davant de la Borsa de Barcelo- condonin els seus deutes milionaris. com senyors pels poders públics. Per la Solidaritat i el Suport Mutu, i ambzat concentracions, manifestacions, na. Quanta mà dura ha volgut demos- No hi ha jutges i fiscals que conside- a quan una web amb les fotos dels la Laura s’ha demostrat que no sóntallers, vagues de consum, jornades de trar el Conseller Puig, fent caure tots rin que pot haver delictes de suborn, mossos que han mutilat amb boles de paraules buides.lluita i totes aquelles accions que ens els seus mitjans repressius, cossos ar- suborn i malversació de fons? Quants goma i agredit a ciutadans a cops de Hem aconseguit el nostre primer ob-duguin a denunciar l’atropellament al mats, fiscalia i jutges contra algú que dels responsables de la crisi estan a la porra. Això si que és violència i el Sr. jectiu que era treure a Laura de la pre-que ens sotmeten, encaminant-nos cap no s’amaga, que actua a la vista de presó?, Quants dels que han creat alar- Puig sempre la justifica. só, però això no ha acabat, l’acusacióa altra Vaga General que aconsegueixi tots, que no ha provocat dany perso- ma social en milions de llars duent a Considerem que aquest empresona- li demana fins a 36 anys de presóacabar amb les brutals retallades, la nal cap i que té una rutina diària que la gent a la precarietat i l’exclusió, són ment és una venjança per part del pels delictes de desordres públics, in-derogació de la Reforma Laboral i la li fa fàcil de localitzar. detinguts preventivament i enviats a govern de la Generalitat i el seu cos cendi, coaccions i el delicte relatiu arestitució de tots els nostres drets. Des de CGT considerem que cremar presó a pesar de destruir les il•lusions armat. No han pogut assimilar que l’exercici dels drets fonamentals i lesSabem que per a això, hem de confluir caixes de cartró amb papers en un de milions de persones. el dia de la Vaga General al matí, la llibertats públiques, pel que seguiremi treballar amb aquelles organitza- lloc obert sense risc per a ningú no Per això diem que la justícia no és CGT amb altres organitzacions, aglu- mobilitzant-nos per Laura, per altrescions sindicals, socials, etc, que estan és un delicte, sinó una forma simbòli- igual per a tots, els fiscals i els jutges tinéssim a més de 15.000 persones empresonats i per la resta de personespatint aquesta situació injusta, i que ca i pacifica de protestar, per tant i si actuen de manera molt diferent depe- recorrent el centre de la ciutat i a la que han estat detingudes i posades enestan contra el Pacte Social i per la contínua el criteri pel qual han dut a nent de la classe social de les persones tarda més de 50.000. El que es pretén llibertat amb càrrecs des de la Vagamobilització. Laura a presó, i de la manera que està que tenen davant. La CGT considera és provocar la por entre la ciutadania, General del 29-M. que estan donant resultat les pressions perquè no ens mobilitzem i acatem Prou repressió!6 Juny de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA Noves detencions i empresonaments de vaguistes del 29M concloure tots els atestats, treballant després de rebre les directrius per part vocat diverses mobilitzacions i s’ha afectats per les decisions econòmi- Redacció amb dos llistats de manifestants. En de la fiscalia, en va ordenar la presó obert el bloc http://andreullibertat. ques de retallades que estan duent a primer lloc les 22 persones suposada- preventiva sense fiança, i des de l’1 wordpress.com/ l’exclusió social, a la pobresa i a la ment identificades a través de la web de juny estan a la presó Brians I. La Es tracta d’un procés repressiu que misèria a milions de persones, exi-F elip Puig tenia la intenció de de- tenir més vaguistes del 29-M i hova portar a terme. La policia autonò- de delacions. D’aquestes, no totes se- ran detingudes, només aquelles que a criteri de Manel Prat i Josep Milan resta de detingudes van ser deixades en llibertat amb càrrecs sense fiança. Per quatre d’ells s’ha decretat la pro- està afectant als diversos sectors que lluiten de forma clara al carrer i en els terrenys laboral i social: gim que es tanquin d’una vegada tots els expedients penals i oberts durant la vaga general, que s’alliberi a An-mica va acabar de confeccionar els (màxims responsables de la Direcció hibició d’assistència a actes públics l’anarcosindicalisme, l’esquerra dréu i Rubén i es deixi de perseguir aatestats contra diversos vaguistes que General de la Policia) hagin prota- com manifestacions i concentracions independentista, el moviment estu- la dissidència ideològica.van participar de les mobilitzacions i gonitzat els fets més greus. La resta durant el temps que s’instrueixi la diantil, les assemblees de barri, …piquets de la vaga general del 29 de seran citades a declarar com a impu- causa. En les diverses mobilitzacions demarç. Vint-i-dues d’aquestes vaguis- tades per delictes lleus o faltes. També es va conèixer els mateixos protesta arreu del territori s’ha as- La criminalitzaciótes són les que suposadament van ser Les persones que apareixen a la sego- dies que Eva Sánchez, militant de senyalat a CiU i el PP com a respon- de la dissidència iidentificades després de publicar-se CGT Barcelona, havia estat citada a na llista de futurs imputats ja havien sables de la repressió, una cara de la els abusos policialsla seva fotografia a la web de dela- estat identificades pocs dies després declarar el dia 11 de juny sobre els moneda que té en el seu revers lescions ideada pel conseller Felip Puig. de la vaga general, però no han estat fets a la Borsa de Barcelona el 29M polítiques econòmiques que salva- a Catalunya arriba aLa resta de futures imputades són detingudes i/o imputades per raons dins del mateix expedient de la Lau- guarden a la banca i precaritzen àm- Europaaltres vaguistes que van ser identi- operatives de manca d’efectius arrel ra Gómez, que va estar empresona- plies capes de la població.ficades pocs dies després de la vaga de l’intens calendari de mobilitza- da 23 dies i s’enfronta a una petició Cal destacar que els Mossos prete- Entitats de defensa dels Drets Hu-general però que fins ara no havien cions des del Primer de Maig i fins fiscal de 36 anys de presó. Davant nien convèncer els jutjats de guàr- mans han denunciat davant el Con-estat detingudes. a les cassolades davant la seu de La d’això des de CGT Barcelona es va dia de la presumpta comissió d’un sell d’Europa la política repressivaLa maquinària engegada el passat 30 Caixa passant per les grans manifes- convocar una concentració de suport delicte d’integració a organització de Felip Puig i elevat un informe,de març per part de la Unitat Central tacions del primer aniversari del 15- l’11 de juny a la Ciutat de la Justí- de criminals (en el cas de quatre elaborat per l’OSPDH, al Comitèd’Informació en Ordre Públic del M. cia, per exigir el tancament immediat dels detinguts), així com d’altres Europeu per a la Prevenció de la Tor-Departament d’Interior de la Genera- De moment, per la Vaga del 29M ja d’aquest expedient que afecta a la d’associació il•lícita, desordres, tura per a que obri una investigaciólitat no s’ha aturat. s’han detingut unes de 100 persones i Laura i a l’Eva. danys i contra l’exercici de drets fo- i realitzi, amb caràcter d’urgència,Primer va ser la detenció el mateix han estat imputades unes 40. Aquestes noves detencions van ge- namentals. La seva aplicació sempre una visita oficial a Catalunya. Ladia de la vaga del Dani, l’Isma i el nerar mobilitzacions de protesta a ha estat molt polèmica (recordem els iniciativa “Europa ho ha de saber!”Xavi, que van estar empresonats fins diverses ciutats entre el 29 de maig La nova onada de casos de Núria Pòrtulas, els Tres de també va organitzar un acte el 6 deque el 4 de maig l’Audiència de Bar- i el 3 de juny, culminant amb la ma- Gràcia i el Jove de Torà). Finalment, juny a l’Aula Magna de la UB Ra-celona n’ordenava la seva posada en detencions per nifestació d’un miler de persones però, la negativa de tots els jutjats de val, al que van assistir més de 300llibertat. També es va produir una la vaga del 29M del diumenge 3 de juny a Sants. guàrdia a aplicar aquest tipus delictiu persones. L’acte va aplegar diferentsvintena de detencions i citacions a L’empresonament de dos veïns és deixa dos activistes ha frustrat la intenció de la policia. sensibilitats socials i hi van prendreTarragona. un atac al conjunt del barri, en tant part, entre d’altres, August Gil Mata-A mitjans del mes d’abril ja es va empresonats que va ser el conjunt dels moviments CGT exigeix que mala, Josep Maria Terricabras o Car-filtrar que els agents instructors de mentre augmenta la socials del barri els que es van mobi- los Jiménez Villarejo, acompanyatsla investigació treballaven amb un litzar durant la jornada de vaga gene- s’acabi la repressió i mobilització social per Laura Gómez i Isma Moreno,llistat d’unes 80 vaguistes a qui ral. Des de la CGT de Catalunya i la demana la dimissió que van estar empresonats arran deacusaven de participar a piquets i contra la repressió CGT de Barcelona s’han fet comu- de Felip Puig i Manel la passada vaga general del 29-M.mobilitzacions, tant als polígons in- nicats públics demanant la llibertat Per altra banda, associacions de dretsdustrials com als carrers de diversos El 29 i 30 de maig vam viure un nou dels dos empresonats i que s’aturi la Prats humans, entitats civils i col•lectiusmunicipis catalans. Aquelles infor- episodi de l’espiral repressiva que repressió contra activistes per parti- socials també han presentat davantmacions es van concretar pocs dies el govern català, amb el conseller cipar a la vaga del 29M. Una delegació de la CGT de Barce- lona va assistir el 31 de maig al Par- el Comitè per a la Prevenció de ladesprés amb la detenció de dos veïns d’Interior Felip Puig al capdavant, El Rubén està vinculat a l’Assemblea lament de Catalunya a la comparei- Tortura i Altres Maltractes o Penesde Sants, un de Sant Andreu i un de està desenvolupant a comptagotes de Barri de Sants i al CSA Can Vies. xença en què Felip Puig, acompanyat Inhumanes o Degradants (CPT) delSarrià (Barcelona). Tots ells queda- i seguint una estratègia planificada S’ha creat una plataforma de suport per Manel Prats, director general Consell d’Europa, un extens informeven en llibertat per ordre del jutjat d’antuvi contra els moviments so- “Andreu i Rubén Llibertat!” que des- dels Mossos d’Esquadra, va intentar que detalla la deriva penal, policial imalgrat haver de dipositar fiances de cials que lluiten des d’una perspec- prés de la roda de premsa del 2 de justificar tota l’onada de detencions repressiva que es viu a Catalunya desfins a 6.000 euros. tiva clarament anticapitalista contra juny i la manifestació del 3 de juny, que s’estan produint i les despropor- de 2011, que ha estat admès a tràmitDesprés va arribar la detenció de la les retallades, la reforma laboral, la segueix mobilitzant-se per la lliber- cionades actuacions policials des de per l’organisme europeu. L’Informesecretària d’organització de CGT repressió i les polítiques econòmi- tat dels companys i ha obert el bloc la jornada de vaga general del passat “Criminalització de la dissidència,Barcelona, Laura Gómez, qui des- ques dels governs català i espanyol. http://llibertatrubeniandreu.blogs- 29 de març. La CGT de Barcelona expansió del sistema penal i situa-prés de 23 dies de reclusió peniten- Una desena de persones van ser de- pot.com/ exigeix al Govern de la Generalitat cions d’abús policial com a respostesciària sota l’acusació d’haver partici- tingudes entre els dies 29 i 30 de També s’ha creat un grup de suport la immediata dimissió del conseller davant la situació de crisi econòmi-pat a una performance a les portes de maig a Barcelona, Reus i La Ga- a l’Andreu i el Rubén a les Terres de Felip Puig i de Manel Prats, ja que ca a Catalunya” ha estat elaboratla Borsa va poder abandonar la presó rriga, de les quals dues d’elles, el l’Ebre, ja que l’Andreu és de Torto-de Wad-Ras. entre els dos formen un tàndem que per l’Observatori del Sistema Penal Rubén i l’Andreu, activistes del ba- sa i està vinculat a la Plataforma enUn cop s’ha decidit tancar tempo- està creant crispació entre una part i els Drets Humans (OSPDH) de la rri de Sants, passaven a presó el 30 Defensa de l’Ebre, el Casal Panxam-ralment la web de delacions, els molt important de la ciutadania, es- Universitat de Barcelona, i va ser de maig després de declarar al jutjat pla i a Maulets. Es va fer una roda deagents de la UCIOP s’han dedicat a premsa pública a Tortosa, s’han con- pecialment amb aquells que pateixen presentat públicament el 6 de juny d’instrucció 31 de Barcelona, que la crisi i les seves conseqüències de al Col•legi de Periodistes de Cata- manera més salvatge. lunya pel professor Iñaki Rivera, La CGT seguirà protestant contra el l’economista Miren Etxezarreta i el que considerem la continuació de periodista David Fernàndez. les línies mestres marcades des de la L’informe clou amb una demanda Consellería d’Interior de tolerància explícita per a que l’organisme del zero amb les protestes que denunciïn Consell d’Europa que vetlla per la de manera visible als veritables res- salvaguarda dels Drets Humans obri ponsables de la crisi, els banquers i una investigació oficial, requereixi in- especuladors. formació addicional a tots els agents Des de la CGT exigim, que la Con- implicats i implementi una visita ofi- selleria d’Interior deixi de perseguir cial a Catalunya que analitzi i abordi a qui lluitem per impedir que se se- les respostes policials davant les pro- gueixi precaritzant i augmentant els testes contra la crisi.Juny de 2012 7
    • TREBALL-ECONOMIANou convenidel tele- Tercera tandamàrqueting:menys dretsi menys de retallades El govern de la Generalitat continua amb la tisorada...diners Redacció Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT http://cgt-telemarketing.es E l nou pla de xoc del govern d’Artur Mas aprofundeix en les retallades ja previstes. La terce-D esprés de més de dos anys i mig ra onada de retallades presentada el de negociació i més de trenta passat dimarts 15 de maig pel presi-reunions sobre el nostre Conveni, ja dent de la Generalitat de Catalunya,s’ha produït el vergonyós i aberrant es basarà en la bateria de mesuresacord entre CCOO-UGT i la patronal en salut, ensenyament i universitatsACCE, que permet i aconsegueix que dictada des de Madrid. Sumaria, enel nostre sector segueixi sent un sector total, 735 milions d’estalvi pel 2012molt precari, amb unes condicions la- repartits entre la rebaixa sobre em-borals pèssimes i que no elimina per preses públiques (300), subvencionsres l’esclavitud laboral a la qual estem (200), alentiment d’inversions en in-sotmesos.Com si no en tinguessin sufi- fraestructures (100) i aportacions alscient amb la pèssima reforma laboral, i ajuntaments a través del fons de coo-amb les males pràctiques que habitual- peració local (45). Aquí s’hi haurienment utilitzen les empreses del sector d’afegir els 90 milions que representaper a eliminar, coartar i acoquinar a la rebaixa salarial del 5% que tambétot el personal del Telemàrqueting, ara afectarà una part dels funcionaris dedesprés d’aquesta signatura vergonyo- l’Estat a Catalunya. El total de lasa s’impedeix que drets que podríem retallada és de 729 milions. Entre elreclamar com nostres es facin efectius, paquet de mesures, a banda del 5%com per exemple el canvi a contracte de tisorada en el sou, destaquen laindefinit, que aquest “nou” conveni modificació de la bonificació de re-amplia de tres a quatre anys. ducció de la jornada per cura d’un fillI és que sembla ser que CCOO-UGT o per incapacitat laboral transitòria. La tercera retallada ha estat anuncia- 5% als funcionaris fins al 2014. El per recepta i la venda de patrimonino tenen accés o no volen saber que el A més, el pla d’ajust consolidaria ara da el passat 15 de maig: 1.500 mi- govern confirma la reducció del 5% públic, bàsicament immobles de lanostre sector és només precari per a les per ara la disminució salarial del 5% lions d’euros ampliable a 219 milions del salari dels treballadors públics Generalitat. Els 1.600 milions previs-i els treballadors, ja que els beneficis fins al 2014. Fins ara la Generalitat d’euros més en cas d’impagament també pel 2012, ratificant una mesura tos d’ingressos nous pel 2012 vénende la nostra patronal estan arribant a només havia parlat d’una rebaixa de per part de l’Estat. ja anunciada fa temps per reduir els de la venda d’immobles i empresesxifres de guanys històrics, que per des- sous aquest any com a mesura excep- Sumant les tres retallades, el to- complements salarials –pagues ex- públiques, com ara Aigües Ter-Llo-comptat no repercuteixen en res a la cional.classe treballadora, és més només re- tal és de 5.180 milions d’euros. El tres– un 3% aquest juny i un 2% més bregat (888), l’impost de patrimoni El president de la Generalitat obeiràbem sancions, acomiadaments, ERO, PIB de Catalunya al 2011, dades al desembre. També afectarà alguns (242), mantenir l’augment de l’IRPF les directrius del govern espanyol percanvis de torn, canvis de campanya, d’IDESCAT, va ser de 210.150 mi- funcionaris estatals a Catalunya com (73), la taxa per la justícia (60), im- intentar arribar a l’1,5% del dèficit aeliminació d’incentius, baixades uni- lions d’euros, s’ha retallat, per tant, ara uns 7.000 empleats de Justícia. post sobre venda d’hidrocarburs (66). final d’any estalviant 1.500 milions ilaterals en les hores de contracte, etc. l’equivalent a un 2,38% del PIB en De l’euro per recepta s’aconseguirien elaborant un pla econòmic i financerDes de CGT hem insistit que la mi- any i mig. - Menys transferències per a uns 50 milions. La venda de patrimo- pensat per passar l’examen al Con-llora de les condicions laborals del El govern de Mas confiarà el gruix l’empresa pública ni públic no és una idea nova. El go- sell de Política Fiscal i Financera.sector era fàcilment assumible per la de la tercera onada de retallades a Menor transferència de diners cap vern ja ha intentat vendre edificis du- El govern català preveu pel 2012 unpatronal, però davant la inacció i la les mesures especials de Rajoy en a les empreses públiques de la Ge- rant un any sense fortuna però ara ho ajustament de 4.300 milions d’euros:permissivitat dels “sindicats signants” Educació i Sanitat. El nou pla de xoc neralitat. Es desconeix encara el intentarà de nou. El govern intentarà un 62% es rebaixa de la despesala patronal ha imposat les seves cruels aprofundeix en retallades catalanes ja percentatge de la retallada. Algunes privatitzar la concessió d’autopistes i un 38% són nous tributs i vendaintencions. I a canvi de què, CCOO- previstes –amb l’única excepció de empreses públiques, com ara GISA públiques (Tabasa) i vendre la com- d’immobles. El pressupost d’aquestUGT, han signat el Conveni?, doncs l’augment del cost de l’FP–, però per –construeix, conserva i explota obres panyia pública Aigües Ter-Llobregat, any, que representa un estalvi globalmolt senzill, permetent una signatura arribar als 1.500 milions d’estalvi el públiques de tot tipus– o la Corpo- que abasteix d’aigua l’àrea de Barce- de 2.491 milions, és, segons el go-còmplice per…..18 alliberats per a, govern confia en els decretazos del ració Catalana de Mitjans Audiovi- lona, uns cinc milions de persones. vern, “un important ajust”. La des-com en l’anterior Conveni, no fer ab- PP que va criticar fa quinze dies. Les suals, entre d’altres, ja han fet impor- pesa corrent en els comptes caurà unsolutament RES a favor dels drets de retallades –sense xifres concretes– tants ajustos en els seus pressupostos - Més retallades en Salut i Educa- 11% el 2012 respecte del ja retallatles i els treballadors als quals repre- sobre funcionaris, empresa pública els últims anys. I, de retruc, Mas ció 2011 i un 3% més pel 2013. Pel con-senten o diuen representar.Ens sembla i subvencions ja eren conegudes; advertia també de possibles acomia- El govern espanyol va anunciar, el trari, es preveu un lleuger augmentlamentable que els “sindicats signants” l’objectiu de privatitzar Aigües del daments. 20 d’abril, una retallada de 10.000 d’un 0,5% el 2014. El govern subrat-venguin a la classe treballadora per Ter-Llobregat o les autopistes també milions d’euros en els pressupostos lla en l’informe que haurà de fer ununes prebendes personals que no fa- s’havien insinuat. - Retallada de subvencions destinats a educació i sanitat. CiU no gran esforç a causa de “l’augment deran que el treball diari de les més de Tanmateix, Mas ja sembla preveure Tot i que en els últims dos anys les només no votarà en contra dels últims la pressió del context financer”. La60.000 persones que treballem en el que no li quadraran els números i, subvencions de tot tipus que dóna la decrets del PP en Sanitat i Educació, Generalitat calcula que el 2014 hauràsector del Telemàrqueting no només per això, va encarregar a la conse- Generalitat ja havien estat retallades sinó que hi confia per reduir el dèficit. de pagar en interessos un 63% mésno millorin, sinó que damunt perdem lleria d’Economia un estudi sobre –fins a un 55% en Cooperació, per Tot i que els volia enviar al Tribunal del que estava previst pagar per l’anyuna gran oportunitat per a professiona- l’aplicació el 2013 de “noves taxes exemple–, Mas va comunicar que Constitucional, ara els aplicarà. El 2011.litzar el sector, ja que fins a dintre de i tributs o l’augment dels preus pú- reduiran encara més les subvencions govern inclou en el seu pla els decretstres anys, totes les nostres condicions blics” per fer créixer els ingressos que encara no estiguin convocades, del govern espanyol de retallades enlaborals es “congelen” així com el nos- Les tres retallades de la Generalitat. L’impost de suc- en una quantia que fixarà cada depar- sanitat i educació. La rebaixa a Ca-tre compte bancari, que (per molt que cessions, per exemple, podria tor- tament. talunya està calculada en 1.069 mi-esmenten que no és veritat) perdrà en La primera retallada del govern ca- nar l’any vinent, segons va admetre lions, però el pes més important recauquatre anys més del 10% de poder ad- talà va ser de 2.680 milions d’euros Mas. De moment, però, bàsicament -Aturada i alentiment en sanitat (748 milions). Les mesuresquisitiu, ja que si la nostra pujada serà -pressupost 2011 respecte a pressu- es toca l’apartat de despeses (i poc el d’infraestructures són augmentar la ràtio d’alumnes perdel 0.5%, 0.6% i 0.7% i els IPC dels post 2010- comportant una retallada d’ingressos). S’aturaran les grans inversions i, a aula; apujar el preu de les matrículessegüents anys es mantinguessin cons- del 10% en la despesa no financera i més, “s’alentiran i reprogramaran les universitàries, i augmentar el percen-tants no “aixecaríem cap” fins a dintre no finalista.de 30 anys.Des de CGT us animem a La segona retallada fou anunciada el Els apartats de la grans inversions d’obres ja en marxa. tatge de pagament dels medicaments o reduir el “turisme sanitari” de la UEque en les vostres empreses mostreu el 22 de novembre 2011, dos dies des- tercera retallada - Més privatitzacions i impostos i i de la resta de territoris de l’Estat.rebuig a les i els delegats de CCOO- prés de les eleccions generals, i su- venda de patrimoni públic L’única novetat en l’àmbit educatiuUGT que tenen la culpa que seguim posà una retallada de 1.000 milions - Funcionaris: reducció salarial del La previssió per aconseguir nous in- és la creació d’una matrícula, de costen un sector precari exposats a l’arbitri d’euros. 5% gressos passa per: Impostos, l’euro “modest” segons Mas, per estudiard’una patronal cada dia més exigent. L’executiu consolida la retallada del8 Juny de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA 30 d’abril d’enguany la quantitat ha- QUI PAGA MANAgraus superior de FP. fins al -6,4%. I el del 2013, el 3% del com comptes Target2, funciona de la PIB pot arribar fins al 6,3%. següent manera: Demano un crèdit al viaa pujat a 300.000 milions d’euros. És a dir per aquest mecanisme el deutePressupostos, pla I per acabar de reblar el clau ens diuen banc, amb garanties, una hipoteca es privat l’hem convertit en deute públic 6000 euros que calen 19.000 milions d’euros per garanteix amb el mateix be, en aquesteconòmic i altres sanejar Bankia, diners públics que cas cal també garantir-lo. El banc amb ja que el Banc de Espanya n’és ava-històries sobre la segurament, malgrat el que se’ns pu- lador, per tant la crisi del sistema fi- és una aquest crèdit meu, conegut com crè- nancer passa a ser la crisi de tots i asituació financera gui dir, seran a fons perdut, és a dir dit col•lateral, demana finançament al velocitat de la llum. irrecuperables.A més a més és urgent Banc d’Espanya, el qual al seu torn elEl pressupost consolidat de la Gene-ralitat pel 2012 és de 33.530,5 mi- una reforma financera que pot costar al voltant de 30.000 milions d’euros. repeteix al Banc Central Europeu. I per aquest mètode s’ha convertit deute Tot plegat fa pensar en la inviabili- tat de la reforma financera sense la misèria Es tractaria d’aprovisionar per pre- intervenció directa del fons europeulions d’euros per tant l’acumulat de privat en deute públic. Segons dades d’estabilitat. L’Estat espanyol difícil-les retallades en suposa un 15,45%. veure una caiguda dels actius un cop del Banc d’Espanya a finals de 2011 el ment pot assumir la magnitud de la Emili Cortavitarte CarralDesprés d’això cal recordar el dè- comptessin el valor del “totxo” a preu finançament a traves d’aquest sistema tragèdia, i la probabilitat d’entrar enficit fiscal anual reconegut per la de mercat i no a preus d’abans de ascendia a 176.000 milions d’euros, a situació crítica creix.mateixa Generalitat, equivalent al l’esclat de la bombolla immobiliària.8% del PIB català, 16.812 milionsd’euros – anualment cada ciutadà de Els diners sortirien del FROB, 75% diner públic i 25% diner del fons de garantia de dipòsits, fons que ja està A questa és la frase (no sé si lite- ral) que determinats diaris han atribuït a Carlos Dívar. El senyorCatalunya aporta 2.251€ més del querep, impostos/prestacions, serveis, in- exhaurit i pèl qual caldria fer una de- Dívar, quan escric aquest article,fraestructures...-. I el deute de la dis- rrama. Per tant hores d’ara ningú ga- encara és el President del Tribunalposició addicional tercera de l’Estatut ranteix els dipòsits, és a dir els diners Suprem i el President del Poderd’Autonomia que puja a 759 milions que tenim als bancs o caixes. Judicial (i poso encara sense esma,d’euros el 2010 i 219 milions d’euros Caldria fer també una reflexió sobre sense la mínima esperança que deixiel 2011. el que està passant, de manera greu de ser-ho per voluntat pròpia o perLes xifres del pla econòmic financer des de 2010, la sortida neta de capital ètica i coherència de la majoria delsde la Generalitat 2012-2014 espanten. estranger. Si el capital estranger lite- membres del Tribunal Suprem o delLa magnitud de la tragèdia represen- ralment fuig com es finança el dèficit ministre de Justícia)ta només aquest any 4.295 milions per compte corrent, el que gastem de La frase va ser la resposta a una pe-d’euros d’ajust: un 62%; és a dir, uns més sobre el que ingressem? Doncs tició d’investigació, en el si del Tri-2.680 milions de reducció de la des- a través dels “comptes intra-eurosis- bunal Suprem, d’unes despeses depesa –bàsicament educació, sanitat i tema”. Aquest mecanisme, conegut llargs caps de setmana (de dijous ainfraestructures– i un 38%, uns 1.615 dimarts) en viatges, hotels i restau-milions, d’augment de taxes, impostos rants de luxe de Marbella. No esta-propis i venda d’immobles públics. ven incloses, en aquesta quantitat,L’objectiu del pla aprovat ahir és les despeses ocasionades pel trasllatbaixar, com sigui, del 3,72% de dèficit fins a la localitat malaguenya de undel PIB amb què va tancar el 2011 fins o dos cotxes oficials i dels guar-a l’1,5% del PIB marcat com a límit daespatlles ni les dietes de xofers ipel 2012. cos de seguretat.El document de la Comissió Europea Com ja sabreu, la Fiscalia no ha-European Economic Forecast, Spring trobat delicte i a la majoria dels2012- en les seves conclusions/pre- membres de l’Alt Tribunal els sem-visions respecte a l’Estat espanyol, bla que la despesa és pecata minutadiu que el segon semestre del 2012 i que no cal donar més informacióentrarem en la fase aguda de la reces- sobre “viatges oficials” (reiterada-sió amb una contracció del PIB d’un ment a la mateixa localitat) no sigui1,1%, la previsió del primer trimestre que els malignes se n’assabentin.és de -0,3% i la del segon 0,6% del La frase del senyor Dívar, iPIB. També ens diu que la caiguda l’actuació d’una bona part dels seusde demanda interna, privada i pública col•legues i del ministre del ram, noserà del -9,1% al 2012 i del -4,8% al és només un exemple de despotis-2013. L’exportació té un bon com- me i d’hipocresia. Conté també unaportament, suma el 2012 i 2013 un poderosa càrrega de classisme.increment del 7,9%, cal recordar però Evidentment, 6000 euros són unaque durant el 2011 l’increment va ser misèria comparats amb els 23.500del 9,0% anual. El comportament de milions que el Govern central do-l’atur és preocupant, previsió del 2012 narà a fons perdut a Bankia i sensedel 24,4% de la població activa i del investigar als anteriors directius de25,1% el 2013. El dèficit públic pactatpel 2012, 5,3% del PIB, pot enfilar-se Bankia, BFA, Caja Madrid, Banca- ja... És una misèria comparada amb les comissions que amb absoluta L’ALTRA REALITAT normalitat, indecència i absència d’escrúpols i d’investigació fiscal s’estan donant cada dia entre les di-Per què li diuen ajustaments... quan són retallades reccions de determinades empreses i grups financers i certes cúpules dels partits polítics. socials, no estan aconseguint els seus Paral•lelament el govern Rajoy va circumstàncies. Però, senyor Dívar, resulta que Pepe Berlanga pretesos objectius. Les noves me- pel mateix camí i imposa mesures en Continuar en la línia de retallada sa- 6000 euros és més del que ingres- sures s’encaminen primordialment idèntica o similar direcció, això sí les larial, de retallar la despesa social, sen anualment les persones que a la venda d’empreses públiques i consideren “un petit esforç” “neces- de reduir les pensions, que milersA cobren una renda d’inserció social. mb la victòria de CiU, en les de patrimoni, a la implantació de sari i imprescindible si Espanya vol de famílies perdin els seus habitat- Són 9 mesos de salari mínim inter- eleccions autonòmiques del 28 l’anomenat “euro per recepta” i al tenir un futur segur i estable”, quins ges, que els autònoms i les petites i professional. Són pràcticament elsde novembre de 2010, s’han engegat copagament general de farmàcia. hipòcrites estan fets tots ells, inclús mitjanes empreses no aconsegueixin ingressos de mig any de la gent joveaccions que diuen ser simples ajusta- Sense oblidar que continuen amb les aquells polítics, que fins a no fa mas- finançament,… és a dir, més políti- i no tant jove que té la sort de treba-ments, quan al que s’estan dedicant mesures ja iniciades amb les ante- sa temps dirigirien el país en anàlegs ques d’austeritat per a superar aques- llar en aquest “magnífic mercat deés a retallar els nostres drets. riors reduccions de la despesa, utilit- termes, es permeten criticar les me- ta “crisi”, en aplicació de l’ortodòxia treball”.La crisi econòmica global i altra crisi zant l’eufemisme “de racionalització sures perquè redueixen el poder ad- econòmica, genera sempre pèrdua demés local, són les excuses que uti- Aquesta misèria és la quantitat que de la despesa en educació i sanitat”, quisitiu i augmenten el nivell de vida, qualitat de vida, de llocs de treball,…litzen per a anar minvant els minsos algunes jutgesses han demanat com a més de les retallades de salaris a com si ells no s’haguessin plegat plà- i mentrestant les grans empresesbeneficis de l’Estat del benestar que a fiança per concedir la llibertat funcionaris o descens de les aporta- cidament als designis de Brussel•les. veuen augmentar els seus beneficis.tot just havíem començat a degustar, provisional a lluitadors socials i cions a universitats, ajuntaments i a La conseqüència de totes aquestes Malament caminem i pitjor acabaremintimant-nos amb que si aquests no es la Corporació Catalana de Mitjans mesures d’ajustament, perdó, volia si no es produeix un canvi de rumb sindicals, com la nostra companyapromouen estem condemnats a emu- Audiovisuals. Això sí, el conseller dir de retallades (anomenem a les i s’apliquen altres mesures, ja que Laura, per oposar-se a la reformalar el caos grec. d’Economia, Andreu Mas-Colell, coses pel seu nom d’una vegada per les actuals estan demostrant la seva laboral i a les retallades socials. ILa veritat és que ja anem pel ter- està molt satisfet ja que s’envia un sempre) consoliden una dualitat so- inutilitat, on el sentit comú i la soli- això és miserable!cer pla d’ajustament i tot apunta a missatge a Europa de “determinació, cial, on uns pocs acumulen cada ve- daritat s’imposin a la injustícia i laque de nou no millorarà la situació disciplina, rigor i voluntat”. gada més riquesa, fins i tot en època manipulació, en aquesta línia la mo-econòmica. Les retallades realitza- La veritat és que l’empobriment de la de crisi, i una gran majoria veu preca- bilització de la societat és un elementdes en serveis sanitaris, educatius i població comença a ser evident. ritzar-se a passos de gegant les seves de transcendental importància.Juny de 2012 9
    • TREBALL-ECONOMIA Bankia: quan l’arbre no ens deixa veure el bosc Ivan Gordillo econòmica i els llocs de treball, passa per una quitança del deute. El capital financer succiona parasi- tàriament una proporció molt impor-D urant les darreres setmanes el cas Bankia ha monopolitzat lestribunes econòmiques dels mitjans de tant de la riquesa creada en l’àmbit productiu. Aquest endeutament és un gran pes que no permet reani-comunicació convencionals. Aquest mar l’activitat productiva. En segondebat ha revifat les discussions sobre terme, caldria plantejar una sèrie dela insolvència de l’economia espan- polítiques abandonades pels primersyola que tant sembla preocupar als governs del PSOE els anys 80. Calmercats. Paul Krugman, l’economista un control de la inversió i una ge-vedet premiat amb el Nobel, va afegir nuïna planificació, començant pelbenzina al foc anunciant que es pro- sector energètic i el conjunt de lesduiria un corralito a l’Estat espanyol. importacions que generen un impor-Per acabar-ho d’adobar, el programa tant dèficit comercial.Singulars de TV3 va convidar dos Cal dirigir la inversió cap a sectorsassessors de fons d’inversions per intensius en força de treball. De pocexplicar un pla de sortida de la cri- serviria posar-se a fer infraestructu-si catastrofista i lamentable que ens res que, a part de l’impacte ecolò-condemnaria a la misèria. Tot plegat gic indesitjable i la poca urgènciauna cortina de fum que no ens deixa social i econòmica que tenen, sónveure l’arrel del problema. Inten- intensives en capital i no genera-tarem destriar el gra de la palla i de rien els llocs de treball necessaris.passada explicar la darrera reforma Cal un model industrial adaptat alfinancera. segle XXI, que en el cas de la nos-El passat 11 de maig s’aprovava el tra societat, més enllà de les novesReal Decreto-Ley sobre saneamien- tecnologies i el coneixement , hau-to y venta de los activos inmobilia- ria de potenciar els sectors socials,rios del sector financiero, la segona especialment el referent a les cures,reforma financera en tres mesos, la no han comentat els mitjans tot i la l’entitat, passant, de facto, a contro- es pot arribar a un bon diagnòstic. la sanitat i l’educació, els serveis aquarta en els darrers tres anys. Totes importància que mereixia, són els lar-la. Aquest fet acabaria accelerant Seguim encaparrats en analitzar el la població, àmbits on la inversióelles havien d’acabar amb els dubtes nous avantatges fiscals que es donen la segona “reforma de Guindos” ex- malalt amb ulleres monetàries. La pública ha estat insuficient, deixatssobre el valor dels actius del sector a les entitats financeres en el negoci plicada més amunt. crisi financera no s’arreglarà amb a expenses de la creixent mercanti-financer però sembla que les tres mi- immobiliari. Rodrigo Rato, exministre més finances. El forat del capital lització.nistres d’economia que s’han succeït Una vegada més es fa palesa la prio- d’economia i antic president del financer s’està traspassant al sector Per altra banda, la reforma constitu-en el càrrec han errat. Aquesta re- ritat del govern amb tantes facilitats FMI (Fons Monetari Internacional), públic, ja fa temps que ho denun- cional que anteposava el pagamentforma exigirà a les entitats finance- i ajudes al sector financer, quelcom era cedit del càrrec de president de ciem, però en aquest trànsit el forat del deute a qualsevol altra necessi-res comptabilitzar noves provisions que de ben segur farà augmentar el Bankia. El govern del PP aprofi- no es fa més petit. Fins que no es tat, les reformes laborals que han po-respecte els actius immobiliaris que dèficit públic, aquell indicador que tava l’oportunitat de fer-li pagar la repari la maquinaria que genera, en sat fi a drets històrics, les retalladesposseeixen, arribant en alguns casos diuen voler reduir a costa de retallar negativa a la fusió de Bankia amb primera instància, la riquesa real i de a la sanitat i l’educació que han estatfins al 52% del seu valor. S’obliga en sanitat i educació destruint el min- La Caixa el passat mes de gener, la que se n’aprofita el sistema finan- el paradigma de la venda de l’estataixí a les entitats a guardar diners en so estat del benestar que ens queda. operació que va obstaculitzar en no cer, no sortirem de la crisi. Al cap de benestar i l’expulsió sistemàticaprevisió de que el negoci immobiliari Ningú amb sentit comú invertiria veure clara la seva posició dins del i a la fi, els 4.465 milions d’euros de famílies dels seus habitatges sónprovoqui pèrdues, quelcom més que aquesta quantitat de diners en unes gran grup controlat per Isidre Fai- de Bankia són una part petita dels quatre fronts irrenunciables. Men-probable veient com aquest mercat entitats que fa temps que estan en né. L’enllaç idíl•lic entre la burgesia més de 115.000 milions d’euros tre no actuem també d’urgència enha caigut fortament els darrers anys fallida tècnica i que haurien d’haveri que el valor dels immobles estan in- madrilenya vinculada al PP i l’entitat que l’Estat ha destinat a rescatar el l’àmbit públic i polític corregint estat intervingudes, requisant el pa- catalana de La Caixa i el grup indus- sector financer. El problema cen- l’espoli social dels últims anys, se-flats després de la bombolla dels anys trimoni personal dels responsables de2000. Es calcula que el valor total de trial que controla (l’antiga Criteria), tral, del que Bankia n’és una de les guirem estancats en mig d’una crisi la negligència i jutjant-los per mala braç empresarial de les 400 famílies conseqüències, és l’ensorrament delles provisions ascendirà a 28.000 mi- que no fa més que agreujar-se. praxis. de la burgesia catalana representa- sistema productiu. La repercussiólions d’euros pel conjunt del sector Sembla que aquests dies, com en El ministre De Guindos, ex de Leh- des al sí de CiU, quedava en no res. important és, i serà si no es posa fre,financer. Per altra banda, cada entitat els últims anys, l’àmbit financer si- man Brothers, apèndix dels interes- El que haguera estat un autèntic cop els acomiadaments i els desnona-haurà de crear una societat paral•lela, gui el més important. Tant, que són sos financers dins del sector públic, ments. Aquest continu degoteig deel que s’ha popularitzat amb el nom de puny de classe s’anava a norris capaços de provocar por a un co- declara que “les arques públiquesde “banc dolent”, on destinarà tots per culpa d’un dels seus. Rato però, destrucció de capital industrial està rralito que faci perillar els estalvis. sortiran beneficiades” i que “nomésels “actius tòxics”, és a dir, aquells no marxa amb les mans buides, tot empitjorant els balanços dels bancs Aquest arbre no ens deixa veure el farà falta destinar-hi 15.000 mi-que no es poden vendre i, per tant, el i deixar en situació d’insolvència la a través de l’augment de la morosi- bosc del més essencial, com si ja lions”. A més a més, s’han assignatseu valor de mercat és pràcticament tercera entitat bancària més gran de tat, tant del totxo com dels crèdits al estigués perdut i no mereixes lluitar dues auditories independents per va-zero. El propi Banc d’Espanya calcu- l’Estat espanyol. Com diria Grego- consum, les hipoteques o les línies per defensar el patrimoni de tots els lorar l’estoc immobiliari a empresesla que aquests actius poden ascendir rio Morán, fins i tot la màfia es té de crèdit de les empreses. sectors de l’economia, el patrimoni estrangeres vinculades als mercatsa 184.000 milions d’euros, un 18% més respecte. La lluita econòmica imprescindible que s’ha construït amb el treball de financers internacionals, com és eldel PIB! L’arbre no ens deixa veure el bosc, per sortir de la crisi s’ha de centrar totes aquelles que no tenen res més cas de Goldman Sachs. Tot plegatAquestes operacions hauran d’estar deia. Només amb un enfocament des en aturar la destrucció del sistema per viure que vendre la seva força de és un autèntic despropòsit, on que-enllestides abans del 30 de juny. Si da en evidència que es premia els de l’economia productiva, allò que productiu. La primera mesura, però, treball. Ens pertany. No hi podemalguna entitat tingués problemes de negligents i es menysprea els con- popularment es diu economia real, per la recuperació de l’activitat renunciar.solvència i no pogués comptabilit- tribuents i les persones que estanzar-les perquè entraria en situació patint la crisi. A la cleptocràcia calde fallida, el govern preveu recolzar sumar-li dosis de cinisme.l’operació amb diners públics a cà- Dos dies abans, el 9 de maig, elrrec del FROB (Fons de Reestruc- Banc d’Espanya publicava una notaturació Ordenada Bancària), prestats informativa anunciant la nacionalit-al 10% a 5 anys, període al final del zació de Bankia. L’anunci comuni-qual, en cas de no retornar-se el prés- cava que el FROB feia efectiva latec, quelcom més que probable, pas- convertibilitat en accions dels 4.465saria a convertir-se en accions per a milions d’euros en bons que la ma-l’Estat (bons convertibles en accions triu de Bankia, BFA, va demanar facom s’ha fet en el cas de BFA-Bankia 14 mesos. Al no ser retornats, l’Estatcarregant així la inversió fallida a les es feia amb la propietat del 45% dearques públiques). Un altre punt que10 Juny de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA Bankia, el gran El cost del rescat de Bankia su-robatori a la ciutadania pera totes les expec- Federació Sindicats de Banca de la CGT suposava, de fet, la nacionalització de Bankia. És a dir: primer, als ciu- les antigues Caja de Madrid i Ban- caixa, i posteriorment de Bankia, cació i protecció social. Cal dir que el forat que ens tocarà tapar a Bankia tatives tadans se’ns fa adquirir, de manera amb devolució de les quantitats sos- suposa més del doble de la suma de tramposa, uns actius altament tòxics, tretes, embargament dels béns del les retallades en sanitat i educació, RedaccióF a dos anys, i sobre la base d’un els crèdits FROB, per a després pas- seu patrimoni personal per a tal fi, i que el Govern de Rajoy està portant consens-expréss entre Zapatero sar a ser directament propietaris anul•lació de tots els sous milionaris a terme.i Rajoy sobre l’anomenada “Llei de d’una empresa privada arruïnada. dels directius. 6. La creació d’uns serveis financersCaixes”, es va portar a terme la pri- Una vegada dimitit Rodrigo Rato 3. Investigació i, si escau, pro- de caràcter públic, pràctiques ètiques Aixecar BFA-Bankia sortirà moltmera fusió de Caixes d’Estalvi, les i tot el seu equip de sous multimi- cessament dels responsables de i control democràtic, al servei dels car. 19.000 milions d’euros són lesanomenades “fusions fredes”, i allà lionaris, ve el nou gestor de Bankia, l’organisme supervisor, el Banc drets de la població treballadora, del necessitats de capital que reque-van volar 10.189 milions d’euros José Ignacio Goirigolzarri (aquell d’Espanya, començant per encara cooperativisme i de l’economia pro- reix l’antiga Caja Madrid i Ban-del FROB (Informe de Situació del que té reservats per a la seva jubi- governador Miguel Ángel Fernán- ductiva. Aquesta necessitat social caixa, segons els càlculs que el nouBanc d’Espanya, 29-06-10), crèdits lació del BBVA, 52 milions i mig dez Ordóñez, per la seva conducta urgent, per a acabar amb la rapinya president de l’entitat, José Ignacioamb diners públics que, sumats als d’euros) i ve a reclamar a fons per- negligent i/o còmplice del fabulós que caracteritza a la banca privada Goirigolzarri, va presentar el 25 de2.300 milions del fons per a sanear dut altres 19.000 milions d’euros desfalc a l’erari públic que s’ha por- en règim de monopoli, res té a veu- maig al consell d’administració perCaja Sur (Arquebisbat de Còrdova) que, sumats a la quantitat anterior, tat a terme. re amb les fórmules emprades en la a l’aprovació. A aquesta quantiai els 3.375 milions destinats pel fons suposa un desviament de 23.464 mi- 4. Dimissió del ministre De Guin- nacionalització de Bankia, aplicades s’hi han de sumar els 4.465 milionsde Garantia de Dipòsits per a tapar lions d’euros de tots els ciutadans i dos, antic executiu per a Espanya i amb la intenció de sanejar l’entitat d’euros que ja s’han injectat amb lael forat de Caja Castilla-La Man- ciutadanes (500 euros per habitant Portugal de Lehman Brothers (banc amb diners públics, per a després conversió en capital d’un préstec delcha, van donar un muntant inicial de l’Estat espanyol) per a adquirir nord-americà que va entrar en falli- vendre-la a la banca privada. La ban- FROB. En total, doncs, 23.465 mi-de 16.264 milions d’euros, destinats una entitat privada enfonsada per da el 2008 per les hipoteques escom- ca pública que reclamem, per contra, lions d’euros, una quantitat que su-bàsicament al procés de sanejament la cobdícia, la mala gestió i la pre- braries), per la seva responsabilitat és la via imprescindible per a trencar pera les pitjors expectatives.de balanços, tancament d’oficines i sumpció de greus delictes, sense que al traspassar aquest enorme forat de amb les regles de l’especulació capi- A tall d’exemple, les ajudes públi-destrucció massiva d’ocupació en el es tinguin notícies del processament pèrdues privades al sector públic. talista, i dels seus gestors que estan ques del FROB que han rebut finssector (inicialment, amb un objectiu dels responsables, ni de la tornada 5. El cessament de les retallades en duent, a passos accelerats, al conjunt ara els bancs i caixes de l’Estat per alde supressió de 30.000 llocs de tre- dels fons sostrets. serveis socials, educació i sanitat. La de la societat cap al precipici. seu apuntalament s’eleven a 19.000ball). Davant aquest robatori escandalós a crisi de Bankia demostra que ja que 7. El manteniment de l’ocupació en milions d’euros, una quantitat queAquells 10.189 milions del Fons la ciutadania, que ho està pagant a és possible, pel que sembla, tapar el Sector, sense pèrdues de drets, i la inclou els primers 4.465 milionsde Reestructuració Ordenada Ban- força d’atur, empobriment, retalla- semblant forat, també és possible integració de les oficines de les Cai- prestats a Bankia. És a dir, la novacària (FROB), eren crèdits que en des, pèrdua de drets, privatització mantenir i millorar els serveis pú- xes d’Estalvis en la xarxa pública de petició igualava el que s’havia in-teoria havien de retornar al 7,75% de serveis i béns públics, que ha ser- blics, especialment en sanitat, edu- serveis financers. jectat fins ara en el sistema financerd’interès. D’aquesta quantitat, 4.464 vit per a engrossir el botí d’aquesta i dinamitava les previsions fetes pelvan anar a parar a la fusió que va do- presumpta banda d’irresponsables ministre De Guindos, que havia ava-nar origen a Bankia. La part del lleó, instal•lada en la pròpia entitat, i luat recentment en 7.500 milions lesva ser dedicada casualment a la fu- davant la presumpció que el cas de necessitats addicionals de capital pú-sió liderada per Caja Madrid i Ban- Bankia no serà l’únic (el propi Banc blic de Bankia, i en 15.000 milionscaixa, dues entitats on ja llavors es d’Espanya calcula que el total de ac- d’euros les del conjunt de la bancapodia constatar el repartiment de cà- tius tòxics en les entitats pot arribar espanyola.rrecs amb alts sous, entre polítics del als 184.000 milions d’euros, un 18% En tot cas, les ajudes addicionals de-PP i els seus familiars, tot un fabulós del PIB, gairebé 4000 euros per ha- manades per Bankia hauran de serexercici de nepotisme i molt poca bitant), la Federació de Serveis Fi- aprovades pel Ministeri d’Economia,vergonya, al que cal afegir la gestió nancers de la Confederació General el Banc d’Espanya i, finalment, lesdelictiva dels gestors, que abans pre- del Treball (C.G.T.) exigeix: autoritats europees. Cal recordarsumíem, però que ara constatem. 1. La investigació en profunditat, que les últimes retallades aprova-El passat 9 de maig, el Banc imparcial i independent dels fets que des pel govern de Rajoy en matè-d’Espanya comunicava que el FROB han provocat els forats negres, de di- ria d’educació i sanitat s’eleven aexecutava la convertibilitat en ac- mensions històriques, en les entitats 10.000 milions.cions dels 4.464 milions d’euros, financeres. El nou capital públic arribarà al grupamb el que l’Estat es feia amb la 2. El processament dels gestors financer a través del FROB, que in-propietat del 45% de l’entitat. Això responsables d’aquests fets, des de jectarà els 19.000 milions en la ma- triu BFA. D’aquesta manera, l’Estat passarà a controlar la totalitat deBankia: ens prenen per ximples...i potser ho som BFA, que un cop sanejada passarà a rescatar la filial financera Bankia, de la qual ara controla un 45%. La part de la seva història... volen 19.000 milions d’euros per na web de Felip Puig... o algú amb recapitalització es farà mitjançant Jordi Martí una ampliació de capital assegurada Les mesures encaminades a reflotar fer surar Bankia i repartir dividends autoritat dels que ens protegeixen Bankia són tot mesures contra la entre els accionistes (i els tindran) la dels lladres faci alguna cosa, enca- de 12.000 milions d’euros, amb dret majoria de la gent que no obeeixen a setmana passada el mateix govern de ra que sigui simbòlica, per salvar- de subscripció preferent pels accio-P er “salvar” Bankia el govern del cap dels principis que alguns creiem l’Estat anunciava a bombo i plateret nos d’aquesta plaga d’encorbatats, nistes. Com a resultat, l’Estat podria PP pretén robar-nos a totes i tots que han de moure les nostres accions que destinarà 19.000 milions d’euros no deixo de pensar en com n’és de controlar prop del 100% de Bankia.una miqueta més del que fins ara ens polítiques, és a dir les que condicio- menys a la sanitat i a l’educació. La fàcil robar tants milions malgrat el Bankia va refer a finals de maig elsha robat. 19.000 milions d’euros val- nen la nostra vida i el nostre entorn mesura farà créixer el patiment entre munt d’universitaris i gent que sap comptes del 2011, i si al febrer Ro-drà reflotar un mort que ha servit per i tenen la intenció de millorar-los. milions de persones, però ja sabem llegir que pobla la nostra societat. I drigo Rato va declarar uns beneficisal que ha servit, fer més ric uns deter- Aquí l’únic que “ha millorat” i “mi- el que els importem aquells que no em repregunto per a què serveix tant de 309 milions d’euros, ara el nouminats rics, però que va emprendre llorarà” serà l’estat de comptes de són dels seus (l’1%, no més). Nosal- ensenyament si al final ens roben a equip directiu va apuntar unes pèr-el camí del cementiri precisament Rato i tota la colla de lladres del seu tres, la resta, el 99%, només els im- la cara i la gent la tomba perquè no dues de 2.979 milions.quan unes normatives només al voltant. I penso, un cop més, que dir portem quan sortim al carrer i ales- s’atreveix a mirar...servei dels rics i poderosos (la gran les coses pel seu nom és una obliga- hores els importem no per lloar-nos Ells se’n foten..., i encara volen que La paciència sempre té un límit, finsbanca aquí) van obligar a fusionar ció. Per molta enginyeria financera per la nostra decisió i valentia sinó callem i no diguem res? Encara volen i tot entre aquells i aquelles que elscaixes entre elles i després a conver- que gastin, per moltes corbates que per pegar-nos amb tants estris de que els riem les gràcies i els agraïm manaires prenen per ximples. Finstir-les en bancs per poder-les saque- es posin, per molt que vulguin fer tortura i d’agressió com són capaços que ens portin a la misèria cada cop i tot entre les persones resignades ajar o tancar. Vull recordar aquí que cara d’honorables... són una colla de d’imaginar i comprar. O per empre- més impunement? Encara volen que tot... i “salvar” Bankia així, d’aquestales caixes eren una forma d’estalvi i lladres. I el que roben ens ho roben sonar-nos. Laura, llibertat!!! no ens movem i que ens tanquem a manera, se salta tots els límits, tots!finançament popular creada pels nos- a totes i a tots, per tant doblement Mentre espero que els Mossos, la casa mentre per la tele ens diuen quetres avis i àvies per fer-se forts da- lladres! Policia Nacional, la Guardia Civil, la policia perquè ens allibera dels * Jordi Martí Font és periodista, es-vant dels amos del seu moment. I és I és aquest un altre dels robatoris que la Guàrdia Urbana, algun guàrdia delinqüents? Encara ens diran “vàn- criptor, treballador de l’ensenyamentclar que aquest origen acceptable no enmig del mullader de la crisi els rics de seguretat, els milions de càmeres dals” i “rates de claveguera” si gosem i afiliat a la CGT de Tarragonaexculpa les entitats actuals ni bona fan i faran si no els aturem. Mentre que ens filmen a tothora, la pàgi- plantar cara i dir-los el nom del porc?Juny de 2012 11
    • TREBALL-ECONOMIALa bancasempre Un maig en defensa deguanya Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT l’ensenyament públic RedaccióL i donem milions d’euros i a més es queden amb els nostres habi-tatges. Rescaten a Bancs i Caixes pera socialitzar les pèrdues, premien alsseus executius amb indemnitzacionsmilionàries. L es retallades en educació, tant les portades a terme pel govern espanyol en el conjunt dels PaïsosLa CGT, davant el nou espoli i roba- Catalans com les que desenvolu-tori de l’erari públic, dut a efecte per pa el govern català, suposen l’atacla Banca, els seus banquers i execu- més greu al sistema educatiu en latius, de la mà del Govern del PP, de- història recent del nostre país. Aixònuncia enèrgicament davant l’opinió ha desencadenat un ampli procés depública, el que s’està convertint en mobilitzacions tant per part de pro-un model de societat antidemocràti- fessors i estudiants com per un amplica, autoritària i despòtica, gestionada sector de la societat que ja està fartpel govern a cop de Decretazos tots de que mentre s’aboquen quantitatsels “divendres negres” en el Consell de diners ingents a rescatar la ban-de Ministres. ca i es tolera la corrupció a tots ni-L’estafa al poble és de llibre. Fer re- vells, s’eliminen recursos destinats aformes i polítiques contràries al pro- l’educació i la sanitat públiques.grama electoral, rescatar amb “nacio- A continuació un resum de les mobi-nalitzacions” les pèrdues de la banca litzacions del mes de maig.(per exemple, Bankia), pagar els deu-tes amb uns interessos d’usura a una Vaga estudiantil el 3banca i uns mercats impunes queexigeixen retallades en els drets fo- de maig cial de la ciutat de Barcelona arran l’empresa privada dins la xarxa pú- unes 2000 a Girona i més de 200 a de la reunió de la cúpula bancària blica. Si a la gestió pública. Si a la Tortosa. Pel matí ja s’havien rea-namentals bàsics: educació, sanitat, europea, més de 15.000 estudiants, igualtat d’oportunitats davant del litzat manifestacions a Tarragona, La PUDUP, que agrupa professors,pensions, serveis públics, precarietat però també membres del professo- dret fonamental a l’educació. Lleida i Girona, amb una participa- estudiants i membres del PAS, vai explotació en el treball, atur... rat i del personal administratiu dels - No a l’augment de ràtios: No més ció d’unes 500 persones, bàsicament convocar vaga estudiantil el 3 deEl Decret últim de rescat “del sector campus de l’àrea metropolitana van infants per adult. Si a la relació in- estudiants, a cadascuna d’elles. maig en defensa de la universitatfinancer”, lliurament a la banca tots participar a la manifestació. dividualitzada amb els infant i les Des de la CGT es va vincular pública.els milers de milions d’euros que ne- A Girona més de 400 persones de la seves famílies. l’èxit de la Vaga en el sector de Les universitats catalanes durantcessitin per a sanejar totes les seves comunitat universitària es van con- Un terç de les escoles bressol mu- l’Ensenyament amb el fastig de la l’últim any estan patint fortes re-clavegueres, les seves escombraries centrar davant l’edifici del rectorat nicipals de Barcelona (31 de 92) i societat davant les Retallades So- tallades, que es materialitzen ambfinanceres, els seus comptes de pè- de l’UdG i van entrar al despatx del un terç de la plantilla d’educadors cials que estem patint en diferents centenars d’acomiadaments (direc-rdues, la seva especulació del sòl, el rectorat per demanar la insubmissió dels centres (225 treballadors d’uns àmbits de les nostres vides, com en tes i indirectes) i la precarització de“ladrillazo”, el balafiament... Aquest de la universitat com a forma de 800) es van sumar a la vaga convo- Sanitat, Serveis Públics, drets i lli- les condicions laborals dels profes-Decretazo no obliga que el rescat es protesta per l’augment de les taxes cada per protestar contra els can- bertats. Per tot això, i per la partici-pagui amb els milers i milers i milers sors i membres del PAS, amb el tan- cament d’espais universitaris, amb universitàries i la política de retalla- vis anunciats per l’Ajuntament per pació massiva en les manifestacionsde milions d’euros de beneficis obtin- des del govern. Posteriorment es van de les principals ciutats al llarg del la conseqüent massificació de les al curs vinent, segons xifres delguts pel sector financer i els seus exe- manifestar pels carrers de la ciutat. aules, la supressió d’oferta acadè- col•lectiu d’educadors que va con- dia, des de CGT es defensa la ne-cutius des de 1995. mica (desenes de màsters, postgraus A Tarragona les mobilitzacions es vocar l’aturada. CGT Ensenyament cessitat de seguir convocant mobi-Tots aquests diners públics robats al i assignatures han estat eliminades) van posposar per al 8 de maig. Men- va donar suport a la vaga. litzacions en defensa de l’Educaciópoble, a les i els treballadors, ho estan i una important manca de materials tre en els dies previs i posteriors es Pública.retallant de l’educació pública, la nos- educatius. Totes aquestes mesures van portar a terme diverses xerrades, Vaga detra salut, el nostre dret a ser cuidats en han estat contestades per la comu- activitats i assemblees a la URV, el Ocupació desituacions de dependència, els nostres nitat universitària amb nombroses dia 8 unes 250 persones es van ma- l’ensenyament públictreballs, la nostra llibertat. mobilitzacions al carrer i a les aules, nifestar pel centre de Tarragona i el 22 de maig la ConselleriaEls dos anteriors Decrets del governdel PP, de Retallada de drets socials i amb dues exitoses vagues generals durant quatre dies es va portar una d’Educació a Palma universitàries (17-N i 29-F). ocupació dins les dependències uni- Vaga històrica el 22 de maig afonamentals, l’Educació i la Sanitat, A aquestes mesures cal sumar-hi versitàries. l’ensenyament públic de tot l’estat Balears era un dels pocs territo-sostreuen 10.000 milions d’euros i, l’aprovació, per part del govern es- espanyol (excepte Balears, La Rio- ris de l’Estat espanyol on el 22 deneguen la igualtat d’oportunitats en panyol, que els governs autonòmics ja i Pais Basc) de totes les etapes, maig no s’havia convocat vaga del’accés a l’educació per a les classes puguin augmentar un 66% les taxes Vaga a escoles des d’Infantil fins a Universitat, en l’ensenyament públic. Però un nom-populars, eliminen llocs de treballdel professorat, reduïxen la quali- universitàries de cara a l’any vi- bressol de Barcelona contra de les retallades. Sindicats de brós grup d’estudiants convocatstat de l’ensenyament, converteix nent, fet que suposa un atac frontal el 8, 9 i 10 de maig mestres, professors i estudiants, as- per l’Assemblea de la Comunitat al dret a l’educació, ja que suposarà sociacions de pares i moviments de Universitària va ocupar la Conselle-l’ensenyament en mera mercaderia alservei d’un mercat de treball precari, l’exclusió de milers de persones de Les Escoles Bressol Públiques renovació pedagògica es van posar ria d’Educació a Palma en defensadesqüalificat i explotador i neguen la universitat pública, per la im- de Barcelona estan en lluita con- d’acord per paralitzar tots els nivells de l’ensenyament públic, contra lesl’assistència sanitària universal, gra- possibilitat de pagar la matrícula i tra les retallades i la privatització: educatius des de les escoles bressol retallades i privatitzacions tant deltuïta i de qualitat, per a una població l’endeutament de moltes famílies. l’Ajuntament vol augmentar les fins a les universitats, passant per les govern estatal com el de Bauzà a lesmolt nombrosa (migrants), alhora que La Generalitat ja fa mesos que re- ràtios de nens/es per aula, retallar escoles oficials d’idiomes. Illes, contra mercantilització i elitit-ens fan re-pagar medicines, tracta- clamava aquesta mesura i s’ha posi- la plantilla de suport educatiu i vol A Catalunya el seguiment de la vaga zació de l’ensenyament, contra elsments ortopèdics... posant en greu risc cionat plenament favorable a aplicar privatitzar (externalitzar, li diuen) 3 va ser del 50%, amb un seguiment atacs al català,.... La ocupació, quela salut de tota la població. aquest augment. Aquest augment escoles noves. Les educadores amb irregular en funció del centre. Al va acabar amb la intervenció de laLa CGT torna a requerir, ara més que suposarà, com a mínim, un incre- el suport de les famílies porten sis conjunt de l’estat espanyol, els sin- policia, va patir un desmesurat intentmai, que sortim al carrer, i fem pos- ment d’entre 600 i 900 euros en les mesos de lluita: 25.000 signatures, dicats van xifrar-lo en un 70% de de criminalització per part del PP isible amb la nostra mobilització, en primeres matrícules. En el cas de les concentracions diverses... i final- mitjana. dels mitjans de comunicació afins,desobediència civil, que banquers, fi- segones i terceres matrícules seran ment van decidir anar tres dies a la En qualsevol cas, milers de perso- titllant els estudiants de violents,nancers, executius, rics i la classe em- preus molt més elevats, arribant a vaga, el 8, 9 i 10 de maig, per la re- nes es van manifestar a Catalunya quan la única violència registradapresarial, igual que la classe política, duplicar-se i triplicar-se els preus de tirada de les tres mesures que can- contra la tisorada a l’ensenyament. va ser l’agressió de la Cap de gabi-siguin duts davant la justícia perquè la primera matriculació. vien el model educatiu de els escoles L’èxit de la vaga va omplir Barcelo- net d’en Bosch, Ana María Rodrí-se’ls faci pagar la crisi, les conseqüèn- El seguiment de la vaga va ser im- bressol públiques de Barcelona: na amb una veritable marea groga, guez Arbona, contra els estudiants.cies de la qual tan negatives estan sent portant en diverses facultats però hi - No a la disminució del suport edu- i també es van fer manifestacions a Una mostra més dels potents llaçosper a la societat en general i per a les va haver una disminució de partici- catiu: No menys personal a les aules. Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona. existents entre el poder i la majoriaclasses populars en particular. pació respecte la protesta del 29 de Si a l’atenció de qualitat i atenció in- Unes 50.000 persones es van mani- dels mitjans de comunicació. CGTRescatem els deutes del poble. Impe- febrer, malgrat això la manifestació dividualitzada al màxim en els mo- festar a Barcelona pel matí, i en les Balears va fer públic un comunicatdim els desnonaments. Les seves cri- de Barcelona va ser massiva. En un ments de cura. manifestacions de la tarda unes 5000 de suport i contra la criminalitzaciósis no les hem de pagar. context enrarit per l’ocupació poli- - No a la gestió externa: No a a Tarragona, més de 2000 a Lleida, dels estudiants.12 Juny de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA Breus sindicalsDeclarat nul a decidir el nou comitè d’empresa de Cacaolat i ha desbancat a UGT. Lal’acomiadament de CGT ha aconseguit quatre membres,Charo Luchena mentre que UGT i CCOO han aconse- guit altres tres representants cadascunEl jutjat social nº 3 de Sabadell va es- i els tres membres restants són inde-timar nul l’acomiadament de la nostra pendents. Fins al moment, UGT teniacompanya Charo Luchena, que haurà la majoria en el comitè amb set repre-de ser readmesa per part de Nidec sentants, mentre que CC.OO. comp-Motors (Santa Perpètua de la Mogo- tava amb quatre i els dos membresda), empresa dedicada a la fabricació restants eren independents.de components elèctrics i electrònics En les eleccions sindicals realitzades aper a la industria de l’automòbil. La la Diputació de Lleida, la CGT ha es-sentencia confirma la repressió i per- tat el sindicat més votat i ha posat fi asecució sindical com a motius del seu l’anterior majoria absoluta de CCOO.acomiadament. La CGT ha passat de 3 a 5 delegats,Els fets van ocórrer el passat 17 CCOO n’ha tret 5, UGT 2 i CSIF 1.d’Octubre de 2011, a les 5.30h, quan A la Companyia Logísticaes van presentar el Director de Pro- d’Hidrocarburs (CLH) de Tarragona,ducció i la Directora de RRHH per la CGT ha obtingut els tres delegatsa lliurar-li la carta d’acomiadament. que s’escollien.La Direcció va trucar als Mossos CGT guanya les eleccions al Comitèd’Esquadra perquè “convidessin” a la d’Empresa de PDI laboral de la Uni-companya a abandonar l’empresa sota La Inspecció de Treball una vega- darrers dos anys. També denunciaven que aquest any compleix 90 anys, vul- versitat de Barcelona, aconseguint 9amenaça de posar-li una denúncia pel da investigats els fets denunciats per que en aquestes “retallades” la direc- neren els pactes i acords signats amb delegades. La resta del comitè quedapenal. CGT resol aixecar Acta d’Infracció i ció de FGC hagi eliminat millores els treballadors i davant la Generalitat repartit així: CCOO 6, UGT 5, CSI-FEls motius que va al•legar l’empresa sancionar amb una multa de 6250€ a socials destacades que s’incloïen al al desembre de 2009 i juliol de 2011. 5 i CSC 2.eren “baixa productivitat”, “desobe- l’Institut per no informar a la repre- conveni col•lectiu com les ajudes als Si a això hi afegim els resultats de lesdiència”, “indisciplina”. Mentida, eleccions al PAS laboral i funcionarimentida i mentida. L’acomiadament sentació sindical des de l’any 2007 de treballadors amb discapacitat física o 770 professors i PDI funcionari realitzades al maig/ les hores extraordinàries realitzades. psíquica.va ser a causa de l’enèrgica activitat La Direcció de l’Institut, recorre l’Acta Finalment però, després de les jor- interins no tindran juny de 2011, la representativitat ac-sindical i social desenvolupada tant en de de Infracció al Departament de Tre- nades de vaga del 10 i 11 de maig, plaça el curs vinent tual a la Universitat de Barcelona ésel si de l’empresa, com en els movi- ball que a l’abril del 2010 resol con- es va arribar a un preacord entre els la següent, en funció de la composicióments socials, que ha exercit des de la firmar l’Acta d’Infracció reduint això sindicats i l’empresa, ratificat en re- El Departament d’Ensenyament de la de tots els òrgans de representació sin-legalitat, el respecte i l’interès de tots si la sanció a 3126€. De nou l’Institut ferèndum per la plantilla, i es va a des- Generalitat va ampliar fins a 770 la dical a la UB:i totes les treballadores. La companya a través del gabinet jurídic Cuatre- convocar finalment la convocatòria de xifra de professors interins que hau- Comitè PAS: CAU 7, CCOO 8, CGTno només està en la Secretaria d’Acció cases (sobre el qual es desconeix el vaga per a la resta de dies, així com ran d’esperar a cobrir alguna subs- 5, UGT 3. Total 23.Social de la CGT del Vallés Oriental, cost econòmic del mateix, encara que la manifestació prevista per al 24 de titució per tenir feina. La consellera Comitè PDI: CCOO 6, CGT 9, CSCtambé està implicada en el 15M. és dels més cars de l’estat) interposa maig. El preacord va ser signat per d’Ensenyament, Irene Rigau, justifica 2, CSIF 5, UGT 5. Total 27Volem expressar la nostra indigna- recurs contenciós-administratiu. El ju- tots els sindicats que formen part del la retallada en professorat per la dis- Junta PAS: CCOO 11, CGT 4, UGTció, malestar i rebuig al terrorisme 8. Total 23 tjat Contenciós-Administratiu núm. 9 Comitè i permetia retornar la negocia- minució de població.empresarial i institucional creixent, Junta PDI: CCOO 12, CSC 3, CSIF 7, en sentència ferma confirmava el pas- ció a la mesa del conveni, amb la ga- Una xifra més que ha irritat els sin-que intenta fer callar qualsevol veu UGT 3. Total 25 sat mes de maig la sanció imposada de rantia de què els acords a que s’arribi dicats del sector, que lamenten quecrítica davant l’actual situació de re- Total membres a 23 maig 2012: CAU 3126€ a l’Institut. en aquest marc entre empresa i treba- l’educació pública vagi perdent re-culada en drets socials i laborals que 7 (7,14%), CCOO 37 (37,76%), CGT Més de 3 anys ha trigat la justícia a lladors seran respectats. A més, desta- cursos per totes bandes, tot i que hiestem vivint la classe treballadora, i 18 (18,37%), CSC 5 (5,10%), CSIF sancionar a la política d’obscurantisme ca que s’ha pactat fer un pla de millora haurà 15.000 alumnes nous. Ambens comprometem a seguir lluitant per 12 (12,24%), UGT 19 (19,39%). To- que realitzen els gestors de Parcs / estalvi conjunt que permeti ajustar aquestes noves retallades el pròxima aconseguir un repartiment més equi- tal 98. i Jardins. El procés judicial per els pressupostos de 2012 perquè quan curs escolar hi haurà entre 2.270 itatiu del treball i de la riquesa, per una l’incompliment de la llei suposarà un el marc legal ho permeti es pugui par- 3.000 professors menys en els cen-societat més justa.Durant més de 200 s’han portat a ter- cost de 3126€ dels pressupostos de lar de factors retributius. tres públics i de nou es carrega el Protestes per Parcs i Jardins en una multa i un sens pes de la crisi en el professorat, a l’acomiadament de 5me accions de suport en forma de ma-nifestacions, performance i concentra- fi de diners més en els cost del super- Vaga indefinida dels base de retallades i de desmantellar treballadors del Club gabinet jurídic, Cuatrecases, que Parcs l’ensenyament públic”.cions. Charo ens ha demostrat a totes i Jardins utilitza per a defensar els seus treballadors de Derbi A causa de les retallades, en el cas Natació Terrassaque lluitant es pot aconseguir, Charo incompliment de les lleis. d’infantil i de primària, les escolesens ha demostrat que amb la unió i el Els treballadors de la fàbrica de Der-suport mutu es pot, però Charo ens ha d’una línia tindran el curs vinent un El passat 17 de maig l’empresa va fer Secció Sindical CGT Parcs i Jardins bi de Martorelles (Vallès Oriental) efectiu l’acomiadament de 5 treba-ensenyat, sobre totes les coses, a no professor menys; els de dues línies, de Barcelona van iniciar el 17 de maig una vaga lladors al•legant raons econòmiques,resignar-nos... 1,5 menys i els de tres línies, dos pro- indefinida després que la direcció noVolem agrair a totes i tots la solidaritat fessors menys. pel mòdic preu de 20 dies per any ha informat sobre els possibles inver-mostrada amb la companya, reconèi- Vaga als Ferrocarrils sors industrials a la planta i tampoc La Generalitat també va anunciar que treballat fins a un màxim de 12 men- no es cobriran les 1.480 jubilacions sualitats, agafant-se a la nova reformaxer a tothom el suport mostrat i fer-la de la Generalitat ha obert les negociacions per resol- que es preveuen durant tot el 2012, laboral.vostra aquesta sentència. dre el futur de la plantilla. La vaga a més d’aquests 770 interins que no El Club Natació Terrassa va anunciar Les assemblees de treballadors /es va començar sent de 5 hores per torn,Federació Comarcal CGT Vallès tindran plaça. A tot això, els sindicats al comitè d’empresa diverses mesu- dels FGC van decidir anar a la vaga per passar a ser total al cap d’una se-Oriental hi afegeixen que l’arribada de 15.000 res a aplicar: No renovació del Pacte els dies 10, 11, 23, 24 i 25 de maig, tmana, fins que la direcció s’assegui alumnes faria necessària l’entrada d’Empresa (Pacte de Millora); tornar i els dies 11, 12 i 13 de juny, en de- a parlar amb els treballadors. També de 1.450 professors. Els seus càlculs al Conveni de Clubs de Natació deMulta de 3126 euros fensa del conveni col•lectiu i en con- s’han portat a terme diverses accions són, per tant, que el govern, al•legant Catalunya en tots els aspectes,; in-a Parcs i Jardins tra de les retallades socials i salarials, de protesta. motius econòmics, s’estalviarà 3.700 complir el document addicional al convocada per CGT, CCOO, UGT i A la fàbrica vallesana hi treballen mésde Barcelona per SEMAF. Els sindicats denunciaven de 150 persones. Ja fa un any que Pia- professors. Pacte d’Empresa 2010-2011 que obli-no informar sobre que l’administració catalana no tenia ggio, la multinacional italiana propie- gava a afegir un 0,4% a les taules de-les hores extres i cap voluntat negociadora davant la tària de Derbi, va anunciar la intenció Bons resultats de finitives del 2011; acords individuals amb 5 treballadors majors de 60 anysprolongacions de negociació del conveni col•lectiu i de marxar del Principat i es va donar CGT a les eleccions mitjançant prejubilacions pactades; i l’aplicació de les mesures de retallades de marge fins al proper juliol per tro-jornada previstes al Parlament de Catalunya, bar una sortida a les instal•lacions i sindicals de Cacaolat, reducció de la plantilla en un 5%, fet que són les causes de l’actual conflicte els treballadors. La plantilla denuncia Diputació de Lleida, que comporta. A més ha de fer front a una despesa de 200.000 € a la Segu-Al gener del 2009 després de múltiples laboral. Rebutjaven la nova retallada que Piaggio portarà la producció de Universitat desol•licituds de peticions d’informació del 3% del salari de la plantilla plan- Martorelles a una planta italiana, mal- retat Social, fruit d’una Inspecció quei davant l’actitud obscurantista de la tejada pel govern de la Generalitat i grat que la fàbrica catalana és econò- Barcelona i CLH varen tenir l’any passat.Direcció de l’Institut que es nega a que, com a empresa pública, també els micament viable, té un bon nivell de Tarragona Per fer front a aquest conjuntinformar de les hores extres i prolon- afecta. Una retallada salarial que se producció i compta amb uns costos de d’imposicions el comitè d’empresagacions de jornada que es realitzen sumava al 5% que l’empresa ja els va mà d’obra “més continguts” que els CGT, que no s’havia presentat en les va convocar concentracions a les por-des de l’any 2007 la CGT presentava aplicar el 2010 més la congelació dels italians. El comitè insisteix també que últimes eleccions, ha guanyat els co- tes de les instal•lacions del club elsuna denúncia a Inspecció de Treball. sous que se’ls aplica també aquest els plans de deslocalització de Derbi, micis sindicals que s’han celebrat per dies 20 i 26 de maig.Juny de 2012 13
    • TREBALL-ECONOMIA > EINES DE DEFENSA JURÍDICA Els aturats que no signin a l’INEM estan en risc deperdre l’assistència sanitària ran de mostrar la seva documentació Àlex Tisminetzky, advocat administrativa com a requisit previ laboralista especialitzat en Seguretat Social per a poder accedir a l’assistència sanitària. Aplicació en debatQ ue no escandalitzi quasi a nin- gú només s’explica perquèl’estómac dels ciutadans s’està acos- per les competències autonòmiquestumant a les continues polítiques deretallades de l’executiu espanyol. L’aplicació als Països Catalans de laI és que, enmig dels milionaris res- norma estatal aprovada per l’executiucats bancaris, el proper 1 de setembre de Rajoy compta encara amb un grauentrarà en vigor el Real Decret-Lley d’incertesa a causa de les competèn-16/2012, capgirant un dret que sem- cies d’algunes Comunitats Autòno-blava fins ara tant nostre com intoca- mes, sobretot al Principat. Així, elble, l’assistència sanitària gratuïta i propi Estatut de Catalunya estableixuniversal, i que era reconeguda legal- literalment el dret a l’assistènciament fins ara al conjunt de la societat. sanitària universal i gratuïta, i s’haPerò passat el proper estiu un nom- desenvolupat amb una normativabrós col•lectiu de persones es poden que faria impossible teòricament capveure fora d’aquesta assistència sa- exclusió com les determinades en lanitària. A la premsa s’ha remarcat el normativa espanyola, fet que ha cau-greu cas dels treballadors immigrants sat algunes declaracions públiquessense permís de residència, però del de dirigents convergents en aquestredactat de la nova norma es des- sentit.prèn que molts altres col•lectius de Però aquest fet en cap cas pot assu-ciutadans de l’Estat espanyol poden mir-se com a obstacle per treball. Amb un atur juvenil que su- més amb la nova normativa podrien a la normativa espanyola.perdre aquest dret que fins ara era pera en les xifres oficials el 50%, sal- restar fora si no treballen, i tenien Primerament perquè seràuniversal. ta a la vista que els afectats són molts, assistència sanitària només per ser aplicable probablementEl món torna a girar-se al revés, quan i en seran encara més, si no canvien les esposes d’un treballador i s’han de forma directa pels go-més i més persones tenen menys molt les coses. divorciat sense cap compensació per verns autonòmics “popu-diners, el govern espanyol imposala salut per uns pocs, obrint la veda Alhora, la reforma pot afectar l’ampli part del seu ex marit. lars” de les Illes Balearsa deixar cada vegada més i més col•lectiu de treballadors aturats, que i el País Valencià (a pesarcol•lectius fora d’una assistència, fins si no signen cada vegada que els citi Treballadors de comptar amb compe-ara pública, i cada vegada menys uni- l’INEM (a pesar de no percebre cap immigrants sense tències en la matèria).versal. En aquesta primera reforma prestació) es considera que no estan I en segon lloc s’ha den’exclouran ni en situació permís de residència recordar que és l’Estatuns quants, “Si un aturat ja ha esgotat “assimilada a espanyol el que aporta l’alta”, i per Un cas més publicitat mediàtica- els ingressos per a poderen les pro- la seva prestació, iperes de ben tant podrien ment, tot i no menys escandalós, és fora l’assistència, per exemple, en portar a terme les despeses en assis-segur que en desesperat per la manca de restar fora de l’exclusió dels estrangers procedents tència sanitària, també a Catalunya, i casos tan dramàtics de tuberculosis,seran més. possibilitat de trobar feina l’assistència de països no comunitaris, persones SIDA, diabetis o anèmia, entre molts la quantia de les aportacions es cal- sanitària uni- que si han complert 18 anys i resten culen segons els beneficiaris que cal-Així ho de- deixa d’anar a “firmar”, d’altres.nuncia, en- versal. En en situació administrativa irregular cula l’Estat que atendrà la Comunitat podria perdre Els analistes ja han destacat que untre d’altres resum, si un deixen de tenir el dret a l’assistència Autònoma. Si l’executiu espanyol primer efecte de la norma serà elexperts, el l’assistència sanitària” t r e b a l l a d o r sanitària. col•lapse de les urgències, atenent cada vegada aporta menys ingressosdarrer i con- aturat ja ha Aquesta dràstica exclusió afectarà a l’executiu d’en Mas, argumentant a que un col•lectiu important de que està prestant assistència a méstundent informe de l’Associació per esgotat la seva prestació i tots els també a aquelles persones que patint persones només podran accedir a persones de les que li correspon, esa les Nacions Unides de l’Estat es- possibles subsidis, i desesperat per aquesta situació irregular fins ara te- la manca de cap possibilitat de tro- nien tarja sanitària, o a persones que l’assistència sanitària per aquesta via, pot arribar fàcilment a conclourepanyol (ANUE). bar feina per la via de l’INEM, deixa tot i estar en situació regular fins al a pesar de patir patologies cròniques que el govern de CiU en poc temps d’anar a “firmar” cada vegada que és moment vegin denegat el permís de o necessitar revisions mèdiques regu- “assumirà” les ordres de Madrid, iCiutadans de l’Estat lars. Alhora, tots els ciutadans podran es veurà “obligat” (oh, un cop més, requerit per l’administració, podria residència, normalment per haver es-espanyol aturats perdre fins i tot l’assistència sanitària. gotat les prestacions d’atur i no haver comprovar com a partir de l’aplicació contra el seu esperit tant “social”) amajors de 26 anys Aquesta situació no és gens hipotèti- trobat feina. de la norma, totes les persones hau- aplicar una nova i dràstica retallada. ca, en un context de més d’1 milióSemblava impossible, però el go- d’aturats als Països Catalans, mentrevern del Partit Popular ha trencat el que a l’Estat espanyol prop de 2,5 mi- Dret únicament en Més informació:principi d’assistència sanitària i salut lions de persones estan aturades sen- cas d’urgènciaper a tots els ciutadans de l’Estat es- se percebre cap prestació ni subsidi. Informe de l’Associació per a les Nacions Uni-panyol, fins i tot pels “nacionals del Finalment, aquesta reforma pot afec- Per a tots aquests col•lectius la lleiRegne”. Els col•lectius que es poden tar (com és dra- únicament pre- des de l’Estat espanyol (ANUE): http://www.veure afectats són variats, però amb màtic costum “Els primers afectats veu la possibili- anue.org/castellano/index.html’element comú de la precarietat la- en les darreres serien joves majors de tat d’assistènciaboral. reformes) espe- sanitària en cas BOE: Real Decreto-ley 16/2012 de 20 de Abril,Els primers afectats serien els es- cialment a les 26 anys, que no hagin d’urgència per ”de medidas urgentes para garantizar la sos-tudiants universitaris majors de 26 dones, no només encara aconseguit el malaltia greu o tenibilidad del Sistema Nacional de Salud yanys, que no s’hagin incorporat en- per ser les més seu primer treball” accident, sense mejorar la calidad y seguridad de sus presta-cara al mercat laboral, i en conjunt precàries entre poder accedir atots els joves que en aquesta edat no les precàries, i les que compten amb cap seguiment mèdic regular que no ciones”hagin encara aconseguit el seu primer les taxes més altes d’atur, sinó que a es consideri “urgent”. Es deixa doncs14 Juny de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesProtesta i excepcióLlibertat, legitimitat, estat i violència Gerardo Pisarello i els atemptats a l’autoritat per a inculpar Jaume Asens a prop de 200 persones que van partici- par en les protestes. I no només això. Els diversos detinguts durant els piquets del matí a Barcelona van ser empresonatsE l desenvolupament de pràc- tiques i mesures legislati-ves criminalitzadores de la pro- com bocs expiatoris, en una decisió més mediàtica que judicial, pels incidents oco- rreguts durant la tarda. I això en aplicaciótesta apuntala l’aposta punitiva d’una doctrina preventiva insòlita: la sevadel règim. Malgrat les retalla- hipotètica reincidència en altres cites dedes, el múscul policial i judicial risc.no sembla reduir-se. Quin serà En el fons, la nova croada punitiva tancal’espai del dret, quin model una bona dosi de cinisme. Intensificard’Estat en resultarà, com recu- la vigilància sobre manifestants i exigir-perar els drets socials i polítics los anar a cara descoberta resulta unaarravassats i assolir nous es- proposta hipòcrita en boca de qui hanpais per a la política dels i les boicotejat de forma constant els controlsde baix? garantistes sobre les forces de segure-L’exageració i distorsió dels disturbis tat, des de l’existència de càmeres enproduïts durant la vaga general del 29M les comissaries, fins al deure dels anti-tenia un objectiu clar: deixar lliure el disturbis a anar identificats durant lescamp per a exigir mesures d’excepció manifestacions. O de qui emparen i, fins ien defensa de la “pau social”. La gra- tot, indulten els actes de violència policialvetat dels fets es va exaltar al màxim o es neguen a prohibir, en totes les cir-perquè d’això depenia el grau de perill cumstàncies, l’ús de bales de goma con-de l’emergència i el corresponent poder tra ciutadans. I més quan, amb la recentdel repressor. En efecte, el Govern del mort d’un jove a Bilbao pel tret de balaPP en el conjunt de l’Estat espanyol i la restricció del dret de reunió, la pro- nitoratge policial de les xarxes socials. la resistència pacífica i passiva –caracte- de goma d’un ertaintza, s’ha comprovat,el de CiU a Catalunya van reaccionar, hibició d’ocultar-se el rostre en ma- Aquesta deriva autoritària no és del tot rística del 15M– en el delicte d’atemptat altra vegada, la seva evident perillositatde forma fulminant, amb una bateria de nifestacions, el foment de la delació nova. Forma part d’un populisme punitiu contra l’autoritat amb elevades penes i la dificultat per a investigar quin agentmesures per a elevar el llistó repres- ciutadana dels “antisistema” mitjançant que ha acompanyat el desmantellament de presó. El comissari antidisturbis dels prem, o quan, el gallet.siu enfront de la creixent resistència webs, l’ampliació de conductes cons- de l’anomenat Estat de benestar i que Mossos ho reconeixia sense dissimularciutadana a les retallades de drets. titutives d’atemptat contra l’autoritat, s’ha intensificat amb l’esclat de la crisi en el recent programa Salvados a LaEntre elles s’inclouen l’exigència de l’assimilació de les protestes a conduc- financera actual. A menor Estat social, Sexta: “La resistència pacífica és vio- Tractats com enemicsmajor contundència policial i judicial, tes terroristes o prototerroristes i el mo- major Estat policial. Tampoc és innocent. lència” i si ara “Ghandi estigués a plaça En aquest context, les propostes de Com diferents organitzacions judicials Catalunya hagués estat detingut”. Un mà “dura” estan condemnades a crear han assenyalat, si en veritat el Govern avís a navegants. Des d’aquesta òp- major tensió social, en un camí creixent volgués fer front al fenomen de la violèn- tica de la por, tampoc resulta estrany cap a la militarització de l’espai públic. I cia urbana, ja compta amb instruments que s’assenyali a grups antisistema cap a l’expansió d’un dret penal polític suficients per a fer-ho. D’una severitat integrats cada vegada més per “estran- per als activistes, tractats ja directament sens dubte excessiva i sense parangó gers”. O s’arremeti, sota l’acusació de com “enemics”, tal com els va qualificar a Europa. De fet, part de les mesures “connivència amb la violència”, contra el cap de la Policia a València. Escenaris exigides ja van ser aprovades en l’any intel•lectuals, polítics o qualsevol que i llenguatge de conflicte bèl•lic que poden 2000, de la mà del ministre Acebes, i els vegi amb “simpatia” i s’atreveixi a evocar situacions normals fa 40 anys, en posades en pràctica de forma especial- dubtar de la professionalitat policial. ple règim franquista, però haurien d’estar ment intensa a Euskadi. Aquesta caracterització de “l’enemic” i bandejats de qualsevol règim que es El propòsit de fons sembla un altre: els seus còmplices sembla inspirada en pretengui mínimament democràtic. És reinstal•lar, com ha declarat el conseller les pràctiques inquisitorials de McCarthy més, en un context d’exclusió i precarit- Puig, “la por al sistema” a través de mi- en els anys 50. Llavors, com ara amb la zació galopant, els poders públics hau- tjans punitius que permetin plantar cara violència, la “connivència amb el règim rien d’anar en la direcció contrària. Ser a les noves formes de protesta aparegu- soviètic” i la identificació amb un “ene- respectuosos amb el dret de crítica i de des en l’últim any. No és altre el sentit mic exterior de la pàtria” era la consig- manifestació de la ciutadania, sobretot que cap atribuir a la pretensió d’incloure na utilitzada contra els opositors per a d’aquells grups que menys veu tenen en instaurar un clima de caça “de bruixes”. l’espai públic. I amb més raó respecte de Els discursos tenen idèntica estructura: drets específics com el de vaga, que no s’al•lega una “emergència”, com una en va gaudeix de major protecció consti- amenaça, per a eliminar qualsevol obs- tucional que la llibertat d’empresa o, en tacle al poder punitiu que es presenta algunes circumstàncies, la llibertat de com l’única solució per a neutralitzar-lo. circulació. Existeixen altres raons. Sobredimensio- Les propostes del PP i de CiU expressen nar un tipus determinat de violència re- un intent clar de criminalitzar el malestar sulta una estratègia eficaç per a minimit- en temps de crisi i s’emmarquen en una zar o ocultar altres que estan en l’origen lògica d’excepció, pròpia del dret penal de protestes com la de la vaga general. de l’enemic. De dur-se endavant, només La valoració dels fets s’inverteix per com- deslegitimaran més les seves polítiques, plet i serveix de coartada per a encobrir amenaçaran la cohesió social i augmen- els propis excessos. Bona part de la vio- taran la sensació de bloqueig de les vies lència produïda el 29M, per exemple, va institucionals de crítica. Enfront de l’ús tenir a veure amb actuacions contra els demagògic del discurs securitari només treballadors i les persones que es ma- hi ha una resposta: guanyar el carrer, nifestaven. Només a Barcelona es van contra la por, i exigir la seguretat en el recollir desenes de denúncies per coac- respecte als drets civils, polítics i socials cions empresarials, que bé podrien ser de tota la població. Per la llibertat. constitutives de delicte contra la lliber- tat sindical. La brutalitat policial, per la * Gerardo Pisarello i Jaume seva banda, va deixar un saldo de més Asens són advocats i autors del de cent ferits, algunes de gravetat. En llibre “No hay derecho(s): la ile- canvi, s’han utilitzat de manera abusiva galidad del poder en tiempo de tipus penals com els desordres públics o crisis”Juny de 2012 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Bernat Muniesa, histori “Estem vivim sota un f Vila Capdevila. co des del rectorat al carrer. Policies Txema Bofill, txemabo@gmail.com dins les aules, professors negant-se aAmb la col·laboració de Pep Cara - Quina ha estat la teva evolu- fer classe, estudiants manifestant-se ció i la teva militància política? per la Gran Via. El 1966 es va anunciar - Als anys seixanta, quan vaig acabar la projecció d’un film de Luís Buñuel a el servei militar, l’espai anarquista era la Facultat de Ciències EconòmiquesBernat Muniesa (Barcelona, molt difícil de trobar. Dos amics i jo vam (Viridiana, em sembla recordar). Fou1942). Historiador, sociòleg i ingressar al PSUC, clandestí natural- prohibit a darrera hora pel governador:escriptor. Especialista en la ment, en una cèl•lula d’una quinzena de aleshores un mínim de mil estudiantsnostra història dels segles XIX persones. L’estància al PSUC va durar ens vam manifestar des de Pedralbesi XX. Ha publicat catorze llibres poc, dos anys, i va finalitzar quan, un fins la Gran Via.i n’ha prologat molts d’altres,tant d’història com de literatu- dia, a la cèl•lula va esclatar la indigna-ra. És un gran difusor de les ció davant l’ordre de Santiago Carrillo - Quan et vas afiliar a la CNT? de lluitar per la «reconciliació nacional». - El 1977, al setembre, em vaig afiliaridees i les gestes anarquistes Jo era molt jove, però hi havia gent més a la CNT del carrer Princesa (Barcelo-arreu de l’Estat espanyol en gran. Recordo a l’advocat August Gil na), llavors ja era professor ajudant aateneus, sindicats i universi- Matamala indignat dient: «Reconcilia- la Universitat. Vaig entrar a través deltats. ció nacional? Però si les presons estan professor Antoni Jutglar, jo era deixebleBernat és un membre destacat plenes i ens torturen i afusellen!” Poc seu. Després hi va haver els problemesde l’Ateneu Enciclopèdic Po- després van fer una purga i alguns vam interns de la CNT ja en la Transacciópular. Ha perseverat en la lluita ser expulsats per trotskistes (jo, since- política i la meva filiació es va perdre,per tal d’obtenir un local digne rament, aleshores no sabia que era el però no la meva adscripció als movi-per aquest ateneu i el seu cen- trotskisme). ments llibertaris.tre de documentació, junt amben Toni Castells, el Manel Aisa, - Com vas esdevenir anarquis- - Quins són els llibres, profes-l’Adolf Castaños, i d’altres. ta? sors, persones, que més t’hanEn l’entrevista ens assaben-tem del motiu pel qual dedica - Vaig començar a estudiar la primera marcat? carrera, enginyeria industrial, que no - Al marge de l’ambient familiar, enels seus llibres als seus fami- vaig acabar. Aleshores militava al Sindi- l’àmbit de les persones voldria desta-liars: formen part dels milers cat Democràtic d’Estudiants (SDEUB), car les següents: els esmentats Antonid’herois anònims, de les víc- clandestí. Vaig anar a Madrid diverses Jutglar (mort) i Pepe Martínez Guerri-times del genocidi franquista, vegades per reunions clandestines cabeitia (mort), l’August Gil Matamaladels grans oblidats pels histo- amb sindicalistes antifranquistes. En (advocat), el Luis Andrés Edo (mort), elriadors del poder i per la me- aquest espai coincidíem estudiants Francesc Espinet (company de lluites,mòria democràtica. anarquistes, comunistes i catòlics del àcrata), el Josep de Cabo (mort, un FOC (Front Obrer Català). Jo ja estava àcrata «natural», stirneà, gravador de des sobre l’ateneisme, amb la idea de No va funcionar. En el procés actual en l’àmbit llibertari dins del sindicat. A professió), el Tew Bunag (taoísta thai- fer un llibre sobre el seu significat his- hem mogut a diverses persones, entre- D’on prové el nom Muniesa? més, feia, amb altres dos companys, landés), la Isabel de Cabo (professora toriccultural. ells, el director general de Cultura, Alay.- De l’Aragó. A Terol hi ha dos pobles de corresponsal estudiantil de l’editorial i iniciada en el taoísme). En quant als La situació està com està.amb aquest nom: Muniesa i Casas de anarquista Ruedo Ibérico: recollíem ma- autors de llibres: d’Homer especialment - A quines revistes o mass me-Muniesa. El meus avis paterns eren terial clandestí que després portàvem a l’Odisea, de Montaigne, els Assajos, de dia participes? - A la Universitat, com està laaragonesos. París, a l’editorial dirigida per Pepe Mar- La Boétie, La servitud voluntària, de - A la Solidaridad Obrera de la CNT-Joa- situació dels historiadors lli- tínez Guerricabeitia. En aquest lloc vam Maquiavel, El Príncep, de Kropotkin, quim Costa, a les publicacions que ha bertaris i crítics amb el poder?- Quins són els fets impor- conèixer personalment el Joan Garcia La conquesta del pa, de Proudhon, fet l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Jo ha- Us tenen marginats?tants, formatius en la teva Oliver i l’Enrique Líster. El primer ens va ¿Què és la propietat?, de Dostoievski, via estat cridat a TV3 diverses vegades - Això ha quedat enrere. Després delvida? causar una notable impressió; el segon, Els germans Karamazov, de Tolstoi, amb Manuel Delgado, Baltasar Porcel, franquisme, els «comunistes», és a dir,- Sóc membre d’una família anarquista. no: va intentar manipular-nos perquè li Guerra i Pau, de Miguel de Unamuno, Ainaud de Lasarte, José Agustín Goyti- els carrillistes i companyia van intentarEl meu avi, ferroviari aragonès, fou de Del sentimiento trágico de la vida, de muntéssim a Barcelona una cèl•lula del so, etc. Finalment, fa uns quatre anys controlar la Universitat, ocupant càrrecsla CNT. També el meu pare i els seus Pío Baroja, La busca, de León Felipe, PCOE, dissidència del PCE-PSUC, del vaig ser vetat, ja que a Catalunya Ràdio de poder, com sempre, i després fentgermans. Després de la Guerra Civil, Poemas, d’Albert Camus, L’home Re- qual havia estat expulsat per Santiago vaig fer unes crítiques a la Televisió de purgues. Jo mateix, entre altres, vaigl’avi fou condemnat a mort per ha- bel, La peste, etc., d’Stefan Zweig, No- Carrillo. Nosaltres vam continuar anant Catalunya, en fi. Tant se me’n dóna. Ara sofrir les seves pressions de «comis-ver requisat aliments d’estraperlo per a Ruedo i el 1973, jo anava sol amb una ticias de nuestro tiempo. En l’àmbit del ni tinc televisor. La revista Catalunya, la saris polítics» que van intentar àdhucdistribuir-los a través de la CNT a gent cartera amb documents quan la Guàrdia cine, Chaplin —el més gran— també els conec de les vegades que he estat a la suprimir la «llibertat de càtedra», es-necessitada. Va romandre dotze anys civil de la duana va obrir l’esmentada films de Sica, de Monicelli, de Germi, pecialment a Barcelona i Madrid. Avui CGT a Via Laietana i a Cornellà, podriaa la presó. El meu pare va anar a pa- cartera. Vaig anar a parar a la caserna de Visconti, de Pasolini, d’Eisenstein, ser aviat un punt de referència per revi- la universitat està individualitzada irar al camp de concentració d’Argelers de la Guàrdia civil, on vaig romandre d’Huston, de Kazan, de Kurosawa, de talitzar l’anarcosindicalisme i col•laborar cadascú s’ocupa de les seves classes(França). Per mi va ser important poder tres dies. Em van torturar i vaig sortir Redford, d’Scorsese, de Fernán-Gómez en la reconstrucció del moviment obrer. i investigacions. El descrèdit dels «co-estudiar el batxillerat en temps molt amb el cos «negre» dels cops (a la cara i de Berlanga. De persones de la meva munistes» ha estat total i a les classesdifícils, i després fer sociologia (llicen- no). I d’allà, al Palau de Justícia, on el generació, voldria citar dos amics artis- - Des de quan estàs implicat no hi ha cap problema, ni marginacions.ciatura a Deusto-Bilbao) i el doctorat en jutge va dictaminar presó a la Model. tes de la pintura, el Carlos Mensa (mort) en la lluita per aconseguir la Cadascú va a la seva. Respecte elsHistòria Contemporània a la Universitat Entre deu i onze mesos vaig ser-hi. i el Miquel Vilà. restitució històrica del local àcrates, hi ha un parell de companysde Barcelona. Altres fets importants espoliat a l’Ateneu Enciclopè- dins la Facultat.ja aniran sortint. Vivíem aleshores al - Com valores les lluites estu- - Què escrius o investigues dic Popular?Raval, carrer Ferlandina, on vaig tenir diantils contra la Dictadura? ara? - Sí, ja fa temps, quan era a la Casa de - Com és la teva relació ambnotícia, per primera vegada, de la per- - Durant aquells anys el moviment es- - Actualment finalitzo una biografia Caritat, amb aquell amic que li deien el els estudiants?sonalitat del Quico Sabaté, el qual ac- tudiantil fou la primera trinxera contra novel•lada, Mujer rota, sobre una llui- Chato, i que després va deixar-ho estar. - Extraordinària. Per les meves aulestuava com guerriller anarquista a Barce- la dictadura franquista: manifestacions, tadora antifranquista en la Guerra Civil: I més tard amb els companys actuals: han passat uns deu mil estudiants. Enlona i precisament s’amagava al Raval ocupacions de l’Edifici Històric de la Matilde Landa, que va dirigir el Socorro es van recollir signatures a la Universi- diverses enquestes em van escollir com(carrer de la Lluna, etc.). El meu pare plaça Universitat, abans que el movi- Rojo a Madrid. També faig un volum de tat i a les xarxes socials, i vam enviar la un dels millors professors. Alguns d’ellsva explicar-me qui era Sabaté, i també ment obrer iniciés la seva marxa. Re- relats breus, el tinc quasi acabat. I, unes petició a l’aleshores conseller Joan Ma- m’han enregistrat en diverses entrevis-Josep Lluís Facerias i, després, Ramon cordo que es va llançar un bust de Fran- memòries (Disturbios), on acumulo da- nel Tresserres (Esquerra Republicana). tes.16 Juny de 2011
    • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... iador, sociòleg i escriptor feixisme postmodern” camises blaves, ni negres, ni marrons. batalla de Barcelona. L’inici d’una revo- que, com deia Lenin, «Vota als seus - Quants llibres has publicat? Però el control dels mass media (prem- lució que després, el 1937, els comu- opressors». El Mas i sobretot el Mas- > LES FRASES... Et sents reconegut social- sa, televisió, ràdio), és, com hem dit, nistes-estalinistes van destruir. Aquests Collell són l’expressió d’aquesta màfia ment? ferotge. La classe obrera, doncs, no sé. feien tres guerres durant la Guerra Civil catalana que manipula els mass mèdia - He publicat onze llibres en solitari i de L’obrer industrial està pràcticament en espanyola: contra els feixistes, d’acord; amb la seva omerta… el Mas-Collell les editorials no em queixo. El que més declivi: Espanya està desindustrialitza- contra la revolució anarcosindicalista, hauria d’explicar on militava quan era s’ha venut ha estat el darrer La España da. És un país de serveis que viu del que van destruir; i un extermini de la estudiant, abans d’anar a embrutir-se lampedusiana: tres mil exemplars entre turisme. Caldria parlar potser d’un nou dissidència que deien trotskista, encara de les idees de Friedman i companyia Espanya i Amèrica Llatina. Els altres tipus de proletariat que va augmentar que no ho era del tot, sinó una hete- als USA (Minesota). estan esgotats: Dictadura y Monarquia, en número i que inclou, com deia, a sec- rodòxia marxista: el POUM. I després Los límites de la libertad (novel•la), tors de la classe mitjana que han perdut Stalin pispa l’or de la República: unes - Dius que la monarquia va Socología de la Utopía. En fi, els mass el tren i s’han quedat a terra. set-centes tones. Escandalós! néixer de les entranyes de la media els han silenciat absolutament. dictadura franquista. Segueix Hi ha una censura pròpia del feixisme - Com veus el moviment 15-M, - Competir o cooperar? La franquista? O fins a quin punt postmodern. que reuneix amplis sectors base de la Llei d’Educació Ca- s’ha transformat? - El principi d’una reactivació de la pro- talana (LEC) és la competició. - La monarquia instaurada per Franco - Qui controla actualment els testa i la lluita contra aquest feixisme - El món que hem viscut i vivim a Oc- no ha canviat. A veure, la transició va mass media, descarament al emboscat que ens governa, amb perso- cident és fonamentalment competitiu, ser, com he dit moltes vegades, «Borbón servei dels poders? natges tan repugnats com el conseller és a dir, «darwinisme social». El libe- y cuenta nueva». Franco no va pervertir - Avui dia els mass media (premsa) són Puig, per esmentar-ne un. ralisme trasllada a la societat la tesi als Borbón perquè ja eren pervertits de sota el control dels diversos segments que Darwin va aplicar a la Natura, on sempre, històricament. Va actualitzar la perversió. «Todo atado y bien atado», “Els mass del poder polític i financer. La Vanguar- - Ens podries desemmascarar deia que sobreviuen els més aptes. El dia, el País, ABC, el Mundo. Darrere els falsificadors oficials de la luteranisme és l’expressió més clara va dir. I així va quedar. Torno a dir, allò sempre trobem grups com el Godó, el guerra civil, de la transició i de d’aquesta lluita de tots contra tots i la què he escrit a La Espanya lampedusia- Cebrian i els seus amics, la família Luca de Tena, poders financers amagats o l’actual monarquia? - Els falsificadors de la Transició (jo li victòria dels més poderosos. Luter deia que l’èxit a la vida és precursor de l’èxit na: «tot va canviar i tot ha seguit igual». La Constitució és un exemple de la per- media semiamagats. Manipulació, falsejament de notícies. I no diguem ja de les televi- dic Transacció) han estat especialment historiadors vinculats al felipisme, gent al cel. Qui no triomfa, no va al cel. El món anglosaxó ha estat la punta de versió de la democràcia franquistitzada. Articles que situen al Rei al marge de són sota sions, on els «vetos» estan a l’ordre del dia. Jo i alguns amics meus som vetats com Santos Juliá, Fusi, etc. Hi ha però precedents. En Gabriel Jackson, en la llança del capitalisme o liberalisme. Davant d’això un món cooperatiu seria la Constitució, d’altres que fan el mateix amb l’Exèrcit, legitimació del genocidi el control a Catalunya. El rol que juguen els mass media (televisió especialment) és fona- seva obra La II República española y la Guerra Civil, escriu passant per alt absolutament contrari al qual tenim: la tècnica, per exemple, seria al servei de franquista, una llei d’Hondt per imposar el bipartidisme. Recordo que un dia, en dels diver- sos seg- mental pel sistema. Guy Debord ja ho el fet de la revolució anarcosindicalista. les persones, i no al revés. Ja al segle una visita a Washington, el Juan Carlos va dir: 8 hores de treball + 8 hores de Jo vaig tenir un enfrontament amb ell a XIX, Robert Owen ho va veure clar: ell Borbón va dir: «Davant meu, mai tole- dormir + 8 hores de televisió. El resul- l’Ateneu Barcelonès, ja fa molts anys. és el fundador del cooperativisme con- raré que es parli malament de Franco». tat d’això és allò que Marcuse afirma- va: «l’home unidimensional», és a dir, - Valora l’estratègia llibertària: temporani en la primera meitat del segle XIX, heredat per l’anarquisme durant la ments del - El Borbón ha demanat perdó l’home pla, domesticat. «guanyar la guerra fent la re- volució» segona meitat del mateix segle. El món competitiu desconeix la fraternitat i, de pel delictiu malversament de 37.000 en un viatge de plaer i poder polí- - Com veus la situació actual del moviment obrer: retallades - Aquesta fou la consigna de l’anarcosindicalisme a la Guerra Civil. fet, al segle XX tenim tres exemples brutals de la dictadura competitiva: la poc ecològic en temps de re- tallades. tic i finan- de drets, de llibertats, de sala- ris La República, que era burgesa (sense burgesos) i liberal va tenir paralitzada la Primera Guerra Mundial, la II Guerra Mundial i ara la guerra econòmica. Sen- - El Borbó demanant perdó pels seus disbarats forma part de l’esperpent. cer” - El moviment obrer entès en el sen- Reforma Agrària als despatxos, Casas se comptar les guerres «subsidiàries», Però, clar, ha de defensar el seu negoci. tit històric i sociològic no existeix. Les Viejas! Tot plegat va ser vergonyós… petites com el Vietnam, l’Afganistan, o Quin és? El tron. Per tapar tot l’aldarull anomenades CCOO i la UGT són dos Ho va dir Durruti: «Al campesino hay el Pakistan. instruments de la pancràcia (el poder), que diu el meu amic poeta Lizano de que proporcionarle algo para que lo de- fienda». D’aquí surt la consigna «la tie- - Com veus el retorn al coo- al voltant de l’aventura africana del rei i els seus embolics familiars, etc. potser “La revista Catalun- especularan amb el tema «Urdangarin» Berceo. La Transacció el va destruir: les rra para quien la trabaja». Compte, no perativisme, les xarxes i fer-li pagar en aquest totes les culpes. provocacions contra la CNT (cas Scala, «la tierra de quien la trabaja». Els cam- paral•leles El que passa és que ara sembla que el etc.). La CGT actual és l’avantguarda de la reactivació del moviment obrer de perols andalusos què havien de defen- sar? Aquella República temerosa? Aquí - El retorn al cooperativisme hauria de ser impulsat de nou pels moviments mateix Rei està involucrat en els nego- cis de l’altre…; més esperpent. ya podria ser aviat fonament anarcosindicalista. Vivim sota a Catalunya el moviment obrer llibertari llibertaris. Així com l’intercanvi de ma- un feixisme postmodern. No hi ha ni va derrotar al feixisme als carrers. La terials, és a dir, una economia sense diners. En alguns llocs de l’Empordà hi - És esperpèntic, exacte, ha persones que practiquen l’intercanvi. l’Urdangarin no va recordar cap dels seus delictes, roba- un punt de - Has fet la tesis sobre la bur- gesia catalana, i per tan ets toris, estafes. Va patir amnè- sia total davant una justícia referèn- especialista en el tema. Com veus les actuacions de CiU que no s’atreveix a imputar-lo. Sols va recordar que el Rei no cia per re- vitalitzar traint al poble català, aliant-se estava involucrat en res! amb el PP i aplicant les retalla- - Però atenció: esperpent —i Valle- Inclán ho va deixar ben explicat— és l’anarco- des imposades per l’oligarquia d’Europa. a la vegada còmic i tràgic. La setmana - Les retallades de CiU són lògiques: és passada vaig anar a Madrid a fer un la dreta, el braç polític d’una burgesia reaccionària que va tenir en el pujolisme parell de conferències. Em van explicar que hi ha un moviment pro III Repúbli- sindicalis- una nefasta expressió, precursora de l’actual CiU. Però se senten recolzats ca, impulsat per diaris com el Mundo i La Razón, d’extracció falangista i anti- me” per unes urnes. A vegades hi ha gent monàrquics al màxim. Juny de 2011 17
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAManifestació 16-J contrala Repressió, la ReformaLaboral i les RetalladesPer al 16 de juny la CGT a nivell treballadores, entre ells la nostra com- i molt especialment en la ciutat de Bar-confederal ha convocat aquesta panya Laura Gómez, amb l’objectiu celona, la detenció, arrest, i empreso-important mobilització a Barce- d’atemorir a tot aquell o aquella que nament d’estudiants, sindicalistes i acti-lona, una ciutat on s’està patint qüestioni i s’oposi als poders econòmics vistes socials des de la jornada de vagaamb especial duresa la ma- i polítics. Si creuen que així ens faran general del 29 de març. Al costat d’aixòquinària repressiva de l’Estat callar estan molt equivocats. s’han produït centenars d’identificacionscontra els moviments socials i Davant les injustícies i l’opressió dels i nombrosos ferits en les diverses mani-organitzacions anticapitalistes governs de torn, PP a Espanya i CiU a festacions, per no parlar del penós epi-que lluiten contra la crisi, contra la Catalunya, la CGT està sempre enfront sodi de la pàgina Web dissenyada per lapèrdua de drets socials i laborals, del caciquisme i construint els fona- Conselleria d’Interior.contra les retallades i contra els ments d’una societat més justa i lliber- Al mateix temps que se cita a desenesseus responsables. A la manifes- tària, així s’ha escrit la nostra història d’activistes a personar-se en comissa-tació, que sortirà a les 11.30h. de i així continuarem, amb les mobilitza- ria i jutjats. Xavi, Dani, Isma, i la nostral’encreuament del carrer Diputa- cions iniciades, de rebuig a la repressió companya Laura, són noms propis queció amb Passeig de Sant Joan, cap a la classe treballadora i moviments concreten una actuació policial i fiscaltambé s’han afegit altres organit- socials, d’oposició a les retallades so- que suposa que, en aquests moments,zacions i moviments socials com cials i contra la reforma laboral que el i encara estant tots ells en llibertat pro-la CNT, Assemblees de Barri, PP i els seus acòlits rebutgen retirar. visional, pesi sobre ells la possibilitat deGrups de Suport a les persones El 16 de Juny la CGT surt al carrer, a la seva tornada a presó si surten enda-empresonades, l’Esquerra Inde- Barcelona, convocada pel Comitè Con- vant les absurdes i desmesurades pe-pendentista,... federal. Aquest dia les afiliades i afiliats ticions d’acusació i fiscalia. Al moment de Catalunya tenim una cita ineludible, de redactar aquest comunicat, novesComunicat del des de tot l’estat vindran companyes i detencions es produeixen amb el resul- companys a manifestar-se. Per això us tat final de que els companys Rubén iSecretariat animem a treballar, entre totes i tots, Andreu són empressonats.Permanent de la CGT perquè la manifestació sigui nombrosa La repressió i la violència tenen moltesde Catalunya i anem avançant cap a una CGT forta, formes d’encarnar-se. Des de CGT en- que sigui un instrument útil per a les tenem que la lluita sindical i social haEl 29M va ser una data molt important aspiracions de les treballadores i els de ser una, perquè som treballadors ija que la classe treballadora i les clas- treballadors. treballadores i també ciutadans i ciuta-ses populars van sortir enfortides. danes. Les retallades en quiròfans i llitsL’endemà, la CGT reafirmem el nostre Comunicat de la dels hospitals, reduccions de plantilla encompromís de seguir treballant per els hospitals i la consegüent degradaciófutures mobilitzacions unitàries i per Federació Local de de l’atenció i la cura de la gent gran i elsrealitzar una nova Vaga General, al CGT Barcelona nostres malalts, el tancament d’escolesnostre país i a Europa, fins a aconseguir públiques, l’amuntegament d’alumnesl’objectiu de retirar la reforma laboral i Les retallades socials aplicades pels en les aules, la pujada dels preus ila resta de lleis econòmiques i antiso- diferents governs i administracions pú- taxes de les universitats, etc, ens afec-cials que fomenten l’atur, la precarietat, bliques en tot l’Estat espanyol i la refor- ten a tots i totes com a persones, i la especuladors i lladres. que en aquests moments la lluita ésla temporalitat, la sinistralitat laboral, la ma laboral aplicada pel govern del PP i pèrdua dels nostres drets laborals i es- Per això, la CGT ha convocat a nivell de tots i totes, fem una crida als mo-retallada de drets socials i individuals donat suport amb entusiasme pels seus pecialment dels nostres llocs de treball estatal a tota la seva afiliació i sindicats viments socials, acampades, assem-que impedeixen un repartiment just del socis catalans de CIU, han vingut con- no fan sinó agreujar i fer més dramàti- a una manifestació a Barcelona el 16 de blees de barri, organitzacions i sindicatstreball, la riquesa i el benestar. textualitzades per un clima general de ques i doloroses aquestes retallades, juny contra la repressió, la reforma labo- d’estudiants, i a la resta de sindicatsDurant aquests mesos s’han realitzat repressió a tots els nivells, que ha supo- empobrint cada vegada més a la classe ral i les retallades socials. alternatius a participar en aquesta ma-diverses detencions de treballadors i sat en molts llocs de la nostra geografia, treballadora en benefici de banquers, La CGT de Barcelona, convençut/des nifestació.Manifestació a Vic contra el racismeU nes 1500 persones es van manifestar el dissabte 26 de maig a Vic contrael racisme. La marxa, convocada per A continuació la crònica de la manifesta- ció feta per Àlex Vila i publicada al set- manari Directa: densitat de manifestants per metreuna inciativa popular vigatana, va comp- quadrat, eltar amb el suport de més d’un centenar conjunt feiad’entitats, com associacions de veïns Èxit de la “patxoca”.de la capital d’Osona, la CUP, Òmnium manifestació que va El recorregutOsona, SOS Racisme, Unitat contra el va partir de recórrer Vic en contra la plaça Ma-Racisme i el Feixisme, la CAL, la CGT,la COS, la UGT, USTEC, la Intersindical- del racisme jor a quartsCSC, assemblees del 15M, Associacions de set de laculturals, colles de cultura popular, i orga- Com una prova més de la capacitat de tarda, va fernitzacions de l’esquerra independentista convocatòria de moltes organitzacions una voltacom Endavant, Maulets, el SEPC, o CA- que es van desentendre de les crides a la per les ram-JEI entre altres. responsabilitat de tots els partits polítics bles fins queEls manifestants van cridar consignes amb representació a l’ajuntament de Vic al cap d’unacom “Convivència sí, racisme no!”, “Tots (exceptuant la CUP), la manifestació rea- hora i quartsom vigatans”, “Tots som catalans”, o litzada el 26 de maig a Vic per la cohesió va tornar a“Fora racistes de l’Ajuntament”. També social i contra el racisme va ser un èxit de la plaça onvan denunciar tant la presència racista convocatòria, en un lloc, la capital oso- es van llegira la ciutat, on el grup ultradretà de Jo- nenca, on és difícil, que es vegin desfilar el llistat desep Anglada té presència al consistori i manifestacions així. La guàrdia urbana les organit-protagonitza sovint agressions de caire va xifrar la concurrència en 800 perso- zacions queracista amb total impunitat, com la com- nes, mentre que les organitzadores van s’hi havienplicitat de l’alcalde, Vila d’Abadal (CiU), parlar d’haver superat les 2000. Donant adherit i es van fer alguns parlaments. pus d’actes per frenar el racisme en una de la manifestació quasi no se sentia capque sen diverses ocasions ha mostrat la per bona la xifra de 1500, que han tractat Els dies previs a la manifestació s’havien ciutat on PxC fa condicionar l’agenda po- consigna, de tan ben educada que haviaseva proximitat amb les polítiques defen- altres mijtans, els comentaris estima- generat diverses contrrovèrsies davant lítica. Així, des del principi, l’organització de ser. Ja havent deixat la proximitat desades per PxC i ha criticat durament els tius que més se sentien a peu de carrer aquesta manifestació, des de qüestio- va insistir molt que aquesta fos una la plaça però, la gent es va deixar anar iqui planten cara al racisme a la ciutat, és que “hi ha més gent que a la última nar-ne la motivació –considerada per manifestació pacífica i positiva, que no tímidament es van entonar clàssics comajudant així a normalitzar el seu discurs vaga general”, almenys aquesta era la alguns partidista per afavorir la CUP–, es cridessin consignes contra ningú (o “Fóra feixistes de l’ajuntament!” o el mési la seva presència. percepció encara que hi hagués menys fins a l’adequació o no de fer aquest ti- sigui contra Anglada). Al començament seguit “Convivència si, racisme no”.18 Juny de 2012
    • SENSE FRONTERES El repte a Egipte és aconseguir A Grècia està en joc la correlació de forces entre el canvis econòmics i poble i la classe dominant, que aprofita la crisi que ha socials importants creat per a fer-nos perdre els drets aconseguits A Grècia ens hi juguem el futur representen. Amb el segon rescat portat a terme Daniel Gómez-Olivé Casas,Investigador de l’Observatori Algú dirà que el deute ha de pagar-se. s’ha defensat que és necessari ajustardel Deute en la Globalització En tot cas això dependrà de com i qui encara més l’economia i aprofundir la va originar i per a quin benefici. En les reformes estructurals per a ga- el cas grec, el poble està denunciant rantir, diuen, la salut econòmica deD que el deute es va quadriplicar amb la Grècia (que no de la seva població, és ’on surt el deute grec? L’autor dictadura dels Coronels, que després clar). Això, per a poder arribar a un explica com la pressió del FMI, va augmentar vertiginosament arran nivell ‘sostenible’ de deute del 120%el Banc Central i la Comissió Euro- dels Jocs Olímpics de 2004, amb pro- del PIB en el 2020. Si aquesta xifrapea han suspès el sistema democràtic jectes megalòmans en els quals em- és sostenible, per què no ho va ser aa Grècia.Els líders europeus han estat espre- preses alemanyes com Siemens van la fi de 2009, just abans del primerment al màxim la pell de taronja gre- treure quantiosos beneficis subornant rescat, quan el deute ‘tan sols’ eraga, per a assegurar-se que tot el suc a polítics; o amb la compra sistemàtica del 125%? Tot aquest costós recorre-s’aboqui en els seus gots, assedegats d’armament a França, Alemanya i EE gut, en termes socials, per a arribar alcom estan de recobrar els deutes UU, que fan que Grècia sigui el pri- mateix lloc de partida? No serà quegrecs. Les exigències de la Troica mer país de la UE en despesa militar l’interessant per als creditors no sigui(Comissió Europea, Banc Central en relació al seu PIB. En aquest sentit, tant el cobrament del deute, que tam-Europeu i FMI) al Govern grec ens és significatiu comprovar com men- bé, sinó el que el seu pagament com-mostren cuán cruel és la falta de so- tre es retallen pensions, sous i pres- porta en el seu propi benefici: ajustar 355.000 milions d’euros, xifra que su- milions), amb Alemanya i França allidaritat entre socis quan del que es tacions socials, la Troica no exigeix les condicions perquè la classe treba- posa el 165% del seu PIB. Gairebé un capdavant; altres països de la comu- retallades en la despesa militar. Per lladora estigui encara més indefensa?tracta és del reclam de deutes impa- 75% del total (uns 260.000 milions) nitat internacional (22.000 milions), i tot això, la societat grega està recla- No debades hi ha qui afirma que Grè-gables. De la mateixa manera, veiem són bons que es negocien –amb quan- el propi FMI (20.000 milions), arran mant la suspensió unilateral de paga- cia és el nou laboratori de proves delcom la democràcia i la garantia de tiosos marges de beneficis– en els del primer paquet de rescat –ja fallit–, ments, acompanyada d’una auditoria neoliberalisme, com ho va ser en eldrets socials es dilueixen, en la justa mercats secundaris de valors, i que es- aprovat tot just fa dos anys, al maig del deute que permeti conèixer el seu seu moment Amèrica del Sud en elsmesura que la pressió internacionalexigeix al Govern grec que prioritzi el tan en mans d’agents privats (fons, as- de 2010. Sent així, el primer que cal origen, repudiar tot el deute il•legítim anys 70.pagament dels deutes al pagament so- seguradores i bancs posseïxen gairebé denunciar és el paper que ha jugat la i encausar als responsables, tant na- A Grècia s’està jugant més del quecial que tot Estat té l’obligació consti- el 70% dels mateixos), del BCE (que Troica en les negociacions, ja que a cionals com estrangers, que han dut ens creiem. El que està en joc és latucional d’atendre. Però què és el que ostenta un altre 20%) i de la segure- pesar que es presenta com un nego- al país a la fallida. Tal com estan les correlació de forces entre el poble ideu Grècia? A qui l’hi deu? Per què es tat social grega (10% restant). D’altra ciador neutre per a salvar a Grècia de coses, aquesta sembla l’única sortida la classe dominant mundial, que estàdeu? I el més important: què s’ha de banda, poc més del 25% del reclamat la tragèdia de l’impagament, en rea- raonable i realment democràtica; és a aprofitant la crisi, que ella mateixa hafer davant aquest xantatge? (95.000 milions) són crèdits que li litat el que pretén és assegurar-se el dir, l’única que permetrà al poble grec provocat, per a fer-nos perdre els dretsEl deute públic de Grècia a la fi del han atorgat –amb sucosos interessos– pagament dels deutes que reclamen recuperar el poder de la seva sobirania aconseguits durant decennis. Davant2011 s’estima que hauria arribat als països socis de la mateixa UE (53.000 per a ells i per al capital privat al que econòmica, social i política. això, ens quedarem impasibles?Un any de revolució a Egipte Josep Maria Antentas i i l’extensió de la pobresa absoluta combinat amb la repressió política, tut. S’ha obert així la base per a la Els processos revolucionaris no són Esther Vivas fins al 40% de la població, la precària amb més de 12.000 ciutadans jutjats reconstrucció, des d’un nivell molt lineals ni rectilinis i estan poblats de situació de la qual quedà patent amb per tribunals militars en l’últim any. baix, de l’esquerra política i social i frenades, accelerades i corbes impre- la pujada dels preus dels aliments el En aquesta estratègia de canvi limi- per posar fi al seu declivi des de finals vistes. El repte ara és anar fins al final,“M 2008 i els anys subsegüents. tat i controlat des de dalt, el CSFA ha dels setanta. completar la revolució i aconseguir ai imaginàrem que anàvem La joventut, amb un pes destacat de establert una aliança de conveniència Les protestes a Tahrir i la repressió canvis econòmics i socials de calat. a fer una revolució. Es- les dones joves, va ser la protagonista amb els Germans Musulmans, prin- al novembre i desembre van suposar Revolució i contrarevolució lliuren alperàvem només uns quants milers de la revolució del 25 de gener. Sense cipals beneficiaris d’una transició per l’entrada en una segona fase de la país dels faraons un pols permanentde persones”. Així expliquen unàni- la seva empenta, el dictador encara vies institucionals. La junta militar ha revolució en la qual la Junta Militar en què cadascuna apel •la respectiva-mement les i els activistes egipcis lesseves expectatives sobre la protesta romandria al seu lloc. Però contrària- estat còmplice també de la violència és ja el blanc de la crítica. Tot i que ment a la solidaritat i la il•lusió, i a ment a alguns relats interessats, no va salafista cap a la minoria cristiana els sectors activistes mai van tenir l’egoisme i la por. En altres paraules,del 25 de gener del 2010 que va ini- ser l’egípcia una revolució només de copta, per desviar les reivindicacions confiança en l’Exèrcit, gran part de la la contrarevolució busca aflorar el pi-ciar el principi de la fi de l’era Muba-rak, la dimissió del qual arribà l’11 la joventut i de les classes mitjanes, ja democràtiques, socials i de classe cap població el veia al febrer com un aliat tjor de l’ésser humà. La revolució, elde febrer. Seguint l’espurna encesa a que els treballadors van ser decisius a enfrontaments sectaris. i un garant del canvi. Aquest segon millor.Tunísia, la flama revolucionària ha- en les jornades de febrer de 2011. Les eleccions del novembre passat esclat social representa un salt enda-via pres a Egipte. Si bé la caiguda de Mubàrak no fou van mostrar, com era previsible, la vant en la consciència política d’un * Josep Maria Antentas, professor“Sempre anacrònica, inactual, in- una “facebook (o twitter) revolution”, fortalesa electoral i social dels Ger- sector ampli del poble egipci i de la de sociologia a la Universitat Au-tempestiva, la revolució arriba en- com de vegades superficialment se mans Musulmans, l’única organit- seva comprensió dels mecanismes de tònoma de Barcelona. Esther Vivas,tre el ’ja no’ i l’ ’encara no’, mai a l’ha presentat, les noves tecnologies zació política amb arrelament real i poder i de la naturalesa de les forces membre del Centre d’Estudis sobrepunt, mai a temps. La puntualitat no van jugar un paper determinant, en amb legitimitat històrica com a força armades. Moviments Socials a la Universitatés el seu fort. Li agraden la impro- conjunció amb un mitjà tradicional opositora. El seu projecte, no exempt Ara mateix, en un context de dete- Pompeu Fabra.visació i les sorpreses. Només pot com la televisió a través d’Al-Jazira. de contradiccions i de dificultats per riorament econòmic, la revolucióarribar, i aquesta no és la seva me- Les xarxes socials i la telefonia mò- articular els interessos d’una base so- egípcia té un desenllaç obert i viunor paradoxa, si (ja) no se l’espera “, bil van tenir un rol d’acceleradors i cial heterogènia, combina un progra- esquinçada entre les forces que volenens recordava encertadament Daniel precipitadors, van afavorir el treball ma econòmic neoliberal amb una po- donar-la per acabada i les que volenBensaïd. horitzontal i en xarxa, i van actuar lítica reaccionària en el terreny dels continuar-la. La seva gran victòria haEncara que imprevista en la seva com a espais de politització. valors, la família i la religió. estat la recuperació de la confiançamagnitud, la rebel•lió no va néixer Des del derrocament del dictador, el Tot i que l’islamisme és la principal en la capacitat col•lectiva per trans-del no-res. Va ser la culminació d’un Consell Suprem de les Forces Ar- força organitzada i el beneficiari im- formar el món, després d’anys dellarg període de renaixement de les mades (CSFA), que regeix els des- mediat del canvi de règim, per pri- frustració i descomposició social illuites socials com a conseqüència tins del país, ha intentat pilotar una mera vegada en dècades ha emergit d’absència de perspectives. Però lesde l’impacte de les polítiques neoli- “transició ordenada” en què “tot ha un corrent significatiu de radicalit- conquestes democràtiques són enca-berals del règim que van comportar de canviar perquè no canviï res”. La zació social al marge d’aquest, que ra fràgils. Les socials són escassesuna forta polarització social, la gene- desautorització de qualsevol protes- no satisfà les aspiracions de llibertat i la situació de les dones està plenaralització de l’atur i la subocupació, ta, i en particular de les vagues, s’ha i justícia social de part de la joven- d’incerteses i núvols.Juny de 2012 19
    • SOCIAL Escalada de vio- lència econòmi- Els governs català i espanyol han apostat per un ca, institucional, programa d’ajustaments estructurals que implica un judicial i policial enduriment de les condicions de vida de tota la població BALA PERDUDAProfessionals Desallotgen ladel disturbi Toni Alvarez Universitat LliureF alses boles de gomes perdudes a l’horitzó de manifestacions, llença-des per professionals del disturbi i ladispersió. Tornem a un altre cicle re- La Rimaia de Barcelonapressiu punyent, el govern del millors Els Mossos aprofiten una greu irregularitat judicialha tirat la línia vermella que el tripartithavia dibuixat de forma esbiaixada. havien robat diners que hi havia a les jançant un engany. L’ordre havia manté sense cap ús després d’haverTotes les persones que no pensem com Jesús Rodríguez -ells ni acatem les seves retallades som Setmanari Directa habitacions. estat signada pel jutjat d’instrucció acollit la segona Rimaia ara fa unenemigues. Tornen les detencions pre- 27 de Barcelona, però en aquest any. Finalment, la marxa va acabar procediment es feia referència a unsventives, continuen les falses denún- “Si vostè és advocat ocupants que eren a la finca durant a la última La Rimaia desallotjada Dcies i els empresonaments selectius. amb el passi amb un projector a laDe detencions polítiques sumaríssi- es de les 6:45h del matí del di- ja sap qui mana aquí” l’any 2009 i que la van abandonar façana de l’edifici de la Ronda de mecres 9 de maig, dues unitats voluntàriament davant del reque-mes ja n’havíem vist, al igual que la Sant Pau 12, del vídeo ’Nosaltres’, de la Brigada Mòbil dels Mossos Hibai Arbide, advocat en representa- riment judicial el mes de maig decriminalització de moviments socials tota una declaració d’intencions del d’esquadra (catorze furgonetes) van ció del centre social, va intentat dia- 2010. Aquell procés va quedar tancati l’encausament de persones que són moviment de les indignades. desallotjar l’edifici de la Universitat logar amb els agents actuants però, i la promotora Camat va recuperar laabsoltes després de comprovar als judi- Lliure La Rimaia, a la ronda de Sant la resposta, va ser aquesta: “si vostè possessió de la finca, malgrat conti-cis la manca total i absoluta de proves.Tant és el que passa després, l’opinió Pau 12, a Barcelona. Els agents van és advocat ja sap qui mana aquí”. El nuar amb l’estat d’abandonament. Història d’un centrepública ja està convençuda i els movi- entrar amb escales pels balcons i van lletrat, indignat, va manifestar que Va ser a finals d’agost d’aquell any social emblemàticments socials perduts fent mogudes an- reventar la porta de l’edifici davant “qualsevol similitud del que està 2010 quan la Universitat Lliure Latirepressives per pagar multes i serveis la sorpresa de la gent que hi vivia, ja passant amb un Estat democràtic i Rimaia va okupar l’edifici de nou i El projecte Universitat Lliure Lajurídics. Ho deia Goobbles, repeteix que el jutjat d’instrucció 22 de Bar- de dret és pura coincidència”. Cap el jutjat d’instrucció 22 va inadmetre Rimaia va nèixer ara fa tres anys,mil vegades una mentida i veuràs com celona va ordenar l’arxiu de la causa a les 8h del matíes torna veritat, i ho apliquen aquests penal ara fa dos anys entenent que un nombrós grupexperts goobbelians de pa sucat amb es tractava d’un edifici abandonat d’antiavalotstomàquet. Ho hem tornar a comprovar des de fa dues dècades i, per tant, no va iniciaramb els mitjans de comunicació del s’estava cometent cap il•lícit penal l’encapsulamentrègim, preparats per elevar a la catego- contra la promotora immobiliària Ca- d’una trentenaria de crim organitzat i terrorisme fets mat, titular de la finca. de manifestantsvandàlics que succeeixen molts diu- Els Mossos van tallar els carrers solidaris que esmenges de futbol a qualsevol ciutat de d’accés a l’edifici i desenes de per- concentravenl’estat. Que monos queden fent els co- sones es van concentrar al límit del al carrer. La re-ros a tota una classe dirigent que es veu cordó policial en solidaritat amb el tenció policialatrapada entre les seves mentides i de- projecte social. Cal recordar que es va perllongarlictes, cada vegada més evidents. El cas La Rimaia compta amb el suport de durant dues ho-de Josep Prat i el holding Innova són nombroses entitats del barri i que la res. La tensióel penúltim cas que els tocarà defensar mateixa Federació d’Associacions depúblicament.Així, mentre els mateixos va pujar de to i Veïns i Veïnes de Barcelona ha defen- els agents vangovernants s’autoindulten (recordem sat el projecte i les activitats socials identificar unaque el govern Zapatero va indultar a que s’hi desenvolupen. per una a la gentun banquer condemnat i el de Rajoy jaha indultat a dos condemnats de CiU) Fonts oficials de la policia catalana retinguda davantla població ha d’aguantar com es con- van informar que es tractava d’un de l’edifici. Aculquen els nostres drets, a cridar-los, desallotjament per ordre judicial dins de La Ri-a prendre el carrer, a protestar. Proveu- però no van aclarir quin jutge havia maia hi havia 14lo, sortiu al carrer un grup més gran signat l’ordre. Els agents tampoc persones quande vint persones amb alguna consig- van mostrar l’ordre en cap moment va arribar la policia, totes van ser la denúncia de la promotora Camat després de les càrregues contra elsna, no cal tallar el carrer, simplement a les persones que es trobaven dins identificades, imputades i van quedar respecte aquesta nova acció entenent estudiants que s’oposaven al pla Bo-fer-se notar. En menys de cinc minuts de l’edifici. La policia va impedir que en llibertat. que la usurpació d’edificis abando- lonya. La seva primera seu va ser altindreu una patrulla policial demanant les integrants de La Rimaia retingu- nats no és un delicte. carrer Casanova, i posteriorment espermisos i convidant a dissoldre’s si des dins de l’edifici utilitzessin el seu Ara, els Mossos han utilitzat l’antic va traslladar a un gran edifici situatno existeix aquest tràmit. També us telèfon mòbil. La gent concentrada Una actuació judicial procediment del jutjat d’instrucció a la Gran Via de les Corts Catalanes.passarà que, tot i haver comunicat la a l’exterior va tallar el trànsit de la del tot irregular 27 que fa referència a unes persones Totes dues finques van ser desallo-trobada, aquesta patrulla demanarà un ronda de Sant Pau. Tres de les desa- i uns fets que no tenen cap relació tjades, però a l’actualitat segueixendocument identificatiu d’una, i només llotjades, a més, van denunciar que A mig matí es va saberque l’ordre amb La Rimaia per tal d’efectuar el sense cap mena d’ús. El mes d’agostd’una, persona per aixecar una acta els agents durant el desallotjament judicial s’havia aconseguit mit- desallotjament d’aquest projecte so- de 2010 es va efectuar l’okupaciópolicial.Torna a haver-hi volta de clau cial. Per tot això, des de l’assemblea de l’actual finca a la Ronda de Santals moviments socials, mentre el poder del centre social es va convocar a Pau, que és titularitat d’una promo-veu amb espant com hi ha més gent al mig matí una concentració a les por- tora immobiliària amb llargs litigis icarrer, com la comunicació entre nosal- tes de l’edifici i una manifestació a conflictes amb l’ajuntament.tres és més ràpida, com les seves men- les 20h a la confluència de la Ron- L’edifici, on en un principi s’hi ha-tides, per molt que les repeteixin, cauen da de Sant Pau i la Ronda de Sant vien d’allotjar famílies d’alt poderamb més velocitat. No ho poden per- Antoni. adquisitiu s’ha mantingut del totmetre i defensaran el seu xiringuito de La marxa va aplegar un miler de abandonat des de l’endemà de la sevarobatoris amb cops de pal, amb balesde metall recobertes de goma perdudes, persones que van recórrer el barri construcció als anys 90. En comptesamb gasos, amb acusacions i denúncies de Sant Antoni passant per totes les d’estar tapiat, al llarg d’aquests dosfalses. En aquesta partida toca treure’ls seus de La Rimaia. En primer lloc anys de renovada activitat a La Ri-la màscara i dir a cara descoberta el que es va desplegar una gran pancarta al maia s’hi han fet tot tipus d’activitatssón, uns lladres, sense la por que ge- carrer Casanova 17, que després de culturals, reivindicatives i socials,neren els seus disturbis i paraules, les ser desallotjat ara fa 2 anys, encara esdevenint un punt de trobada deseves acusacions i la seva degeneració continua buit i abandonat. Tot seguit, les entitats del barri i en general dedel carrer. Tenen molt interès en tapar davant de l’edifici de Gran Via 550 molts veïns i veïnes que ho veientant d’espoli amb uns contenidors cre- també es va desplegar una pancarta i com un lloc on trobar solidaritat permats. Tenen molt a amagar, millor si es llançat petards. L’immoble també es les més variades problemàtiques.cremen, pensen.20 Juny de 2012
    • OPINIÓ-SOCIAL El desallotjament de Manual de Desobe- diènciala Rimaia criminalitza Econòmica iniciatives pacífiques E Autogestió.cat l Manual de Desobediència Econòmica vol ser una eina pràctica per a derivar els nostres re- Lluís Rabell (FAVB) cursos a la construcció d’alternatives al sistema econòmic actual. S’ha demorat la finalització de l’edició d’aquest manual a causa de l’interèsE l centre social la Rimaia no era un centre d’activitats socials iprou, també era un element crític de d’actualitzar la informació segons els pressupostos generals d’aquest 2012, pensem que ha valgut la penala situació escandalosa de la ciutat l’espera!de Barcelona. Després d’uns quants Aquest manual va dirigit a totes aque-anys es pot dir que ja tenia una certa lles persones que vulguin fer passostradició a la ciutat. Actualment ocu- per fer de la seva vida un exemple depava un edifici de pisos de luxe que la seva forma de pensar i sentir. Enfeia quinze anys que era buit. Són concret a qui vulgui deixar d’actuarsituacions que clamen al cel, en una forçades per la pressió econòmica iciutat on hi ha molts desnonaments vulguin dedicar el seu temps a unacada dia, d’un caire dramàtic per a activitat que realment les faci rea-moltes famílies. Desallotjar el centre litzar-se També a aquelles personesés certificar l’ordre establert, que és que desitgin que els seus diners comple d’injustícies per a la majoria de la a fruit del seu treball, vagi destinat agent. Es perd un espai de contestació allò en el que creguin i no als bancs,obert on, al marge de protocols, es ni sous de polítics, ni armament,podia fer una vida social oberta. ni grans infraestructures ... entreLa Rimaia sempre ha tingut força re- d’altres mals usos que se’ns ocorren.lació amb les associacions de veïns, Podeu descarregar-lo per llegir, com-ara amb la de Sant Antoni, i també partir i desobeir anant a http://www.amb molts col•lectius. El centre par- autogestio.cat/manualdesobedien-ticipava en activitats culturals i rei- ciaeconomicavindicatives del moviment veïnal, a zació de la dissidència social focalit- cap de setmana. La Rimaia facilitava del BCE. Tot plegat, un intent de de- A través del Manual participem de lamés d’organitzar reunions, debats i zada en aquesta mena d’ocupacions, l’aplec entre activistes, moviments mostrar a la gent que l’administració crida per iniciar i estendre una accióactes amb els moviments socials de de caire simbòlic i que tenen el valor socials i col•lectius de tota la ciu- té una força i uns recursos capaços d’insubmissió fiscal a l’Estat espan-tota la ciutat. També era coneguda d’assenyalar els dèficits de justícia tat. El desallotjament és una manera de dissuadir tota manifestació ciuta- dana, tota contestació. I el desallotja- yol i cap a aquells que el controlen,com a universitat lliure, perquè s’hi social de la ciutat. Evacuar aquests d’enviar un missatge d’intimidació com a acció conseqüent per demos- centres, reprimir d’aquesta mane- amb vista al 12-M, insistint en una ment de la Rimaia s’inscriu en aques-feien activitats acadèmiques i cultu- trar que no pagarem els seus deutes, ra les manifestacions de dissidència política sostinguda per la Conselleria ta campanya de criminalització de larals obertes a tothom. perquè no reconeixem l’actual Cons- social, és extremadament negatiu i d’Interior —i que nosaltres hem criti- contestació social.Amb accions com el desallotjament titució, ni l’actual govern de titellesde la Rimaia es criminalitzen iniciati- pretén transmetre un missatge atemo- cat obertament— d’atemorir la gent. del capitalisme financer global, ni als * Lluís Rabell, vice-president de laves i activitats pacífiques, esfondrant- ridor. S’inscriu en la continuïtat dels ope- Pressupostos de l’Estat 2012. En lloc Federació d’Associacions de Veïnsles de la vida del barri. Cal insistir en És difícil no veure-hi la proximitat ratius repressius de la vaga del 29 de d’això, apostem per l’autogestió fis- de Barcelona (FAVB). Escrit publicataquest aspecte: hi ha una criminalit- amb les manifestacions del següent març i del desplegament extraordinari a Vilaweb cal. Per a això promourem que els re- cursos que no volem pagar a l’Estat, es derivin a projectes autogestionatsDenunciem la situació de la població immigrant que siguin útils per cobrir les neces- sitats de la població.davant les retallades a la sanitat pública Podeu trobar el primer llistat de pro- jectes autogestionats per derivar els impostos de la insubmissió fiscal, aquí: http://www.derechoderebelion. Secretaries d’Immigració i tàries, el padró no servirà (únic tràmit sense permís de treball oficial, tre- de la situació actual de crisi creada pel net/lista-de-proyectos-autogestiona- Acció Social CGT Balears que des del 2000 se’ls exigia per a ballen en l’economia submergida i capitalisme cada vegada més feroç, dos-para-la-autogestion-fiscal/ accedir al sistema sanitari). Només po- paguen alguns impostos com és el l’actual govern del Partit Popular està També s’han activat Oficines de Des- dran accedir-hi els menors i les dones cas de l’IVA, contribuint en part al desmantellant el sistema sanitari. Està obediència Econòmica en diferentsL a CGT de les Illes Balears, da- embarassades, tal com estableixen les finançament dels serveis públics. Re- deixant sense cobertura sanitària a un territoris, com a espais on les perso- vant la nova onada de retallades normatives de drets humans. tirar i denegar la prestació sanitària a ampli sector de la població, per això nes es puguin trobar per compartirde drets a la població immigrant per Per a la CGT, les retallades de l’atenció les persones immigrants no regula- també fem una crida a l’ètica de totes dubtes i coneixements. A més tambéa accedir a les prestacions sanitàries sanitària a la població immigrant en ritzades però empadronades, és una i tots els professionals de la sanitat es pot consultar i col•lectivitzar eldenúncia: “situació administrativa irregular” su- mesura que produeix inseguretat sani- pública, per a continuar amb l’atenció coneixement sobre la DesobediènciaSense previ avís el govern del PP mi- posa un atemptat gravíssim contra els tària a totes perquè no es vacunaran, a aquest grup de població, pertanyent Econòmica a través de l’Oficina Vir-tjançant el RDL 16 /2012, a través de drets humans, ja que a partir del 31 de no es detectarà a temps l’aparició de en gran mesura als grups més desfa- tual. Podeu veure tota la informacióla ministra Ana Mato notificava les juliol, solament rebran atenció en “cas brots epidemiològics i la població co- vorits. Al mateix temps, denunciem http://www.derechoderebelion.net/noves mesures que tenen previst po- d’urgència per malaltia greu o accident; mençarà a sofrir malalties eradicades que l’aplicació del Reial decret Llei és oficinas-desobediencia-economica/sar en marxa el govern per a continuar assistència a l’embaràs, part i postpart, després de molts anys de treball seriós immoral, injusta, i perillosa en termes A través del web http://derechodere-amb “l’estalvi”, atacant així a un dels i en el cas de ser menors de 18 anys”. i efectiu en salut pública. Gran part de de salut pública. belion.net s’anirà actualitzant la in-drets bàsics de l’Estat de Benestar; el Les persones immigrants amb resi- les persones immigrants formació, tant de les Oficines de Des-dret a la salut, i per a això comença dència legal però que no es troben en que han arribat al nostre obediència Econòmica com del llistatamb retallades de prestacions a un dels situació d’alta en la Seguretat Social país, són joves i sanes. de projectes autogestionats compro-col•lectius més vulnerables: la pobla- (treballant o cobrant l’atur) tampoc En la majoria dels ca- mesos amb l’autogestió fiscal. Ad-ció immigrant, que amb les mesures tindran dret a l’assistència sanitària, sos quan acudeixen als hereix-te a la campanya d’autogestióprevistes quedaran fora del sistema (se’ls dóna de baixa del sistema als serveis sanitaris es deu fiscal aquí: http://www.autogestio.sanitari. 3 mesos) i no podran renovar la seva a malalties contretes en cat/autogestionfiscalEn la seva compareixença pública la targeta mèdica caducada. l’estat espanyol, a cau- Moltes gràcies i seguim rebels i in-ministra va fer referència a un estalvi Amb aquesta mesura pensem que sa de les situacions de submises,de 500 milions, que se suposa és la s’exclou al sector de població més precarietat en les que Pd: De moment només hem estat ca-despesa que sanitat realitza amb els desprotegida de l’assistència sanitària viuen. paces d’editar la versió en castellà. Siimmigrants irregulars i que per aques- que, entenem és un dret humà bàsic. Per tot l’anterior, denun- voleu contribuir a traduïr la versió enta raó se’ls retiraran les targetes sani- La major part d’aquests immigrants ciem que aprofitant-se català, contacteu amb nosaltres.Juny de 2012 21
    • OPINIÓ-SOCIAL El 15M ha multiplicat i diversificat l’activisme dels moviments socials d’activistes cap a moviments socials Jesús Rodríguez ja existents. A grans ciutats com Te- rrassa, Sabadell o Mataró, ha ajudat a crear ponts de transversalitat genera-E l #15m ha estat una gran gran cen- trifugadora d’acció col•lectiva aCatalunya que ha consolidat el fun- cional i a generar vincles entre sectors socials que, fins ara, no s’implicaven en la vida política local.cionament horitzontal i assembleari. Un altre aspecte positiu del movimentAra fa un any, la comissió d’extensió ha estat que ha aturat l’extensió socialdel moviment del 15M a l’acampada del discurs racista i excloent. Les as-de Barcelona va recollir en pocs dies semblees del 15M de l’Hospitalet omilers i milers de signatures, noms Cornellà de Llobregat han frenat lai contactes de persones interessades introducció del discurs de la xenòfobaen el moviment que s’apropaven a Plataforma per Catalunya als barris.l’epicentre mediàtic de la plaça de El partit d’Anglada va voler culpar laCatalunya. Des d’allà, però, tot va immigració de l’actual crisi econòmi-retornar als barris i, només a la ciutat ca i social, però les assemblees a lescomtal, es van crear 23 assemblees places van facilitar la trobada entremolt actives que, en alguns casos, han persones migrades de diferents co-treballat durant tot l’any –fent menys munitats lingüístiques i culturals. Elsoroll, però amb la mateixa convic- trencament de l’aïllament als domi-ció– els eixos temàtics plantejats pel cilis ha fet créixer la solidaritat entremoviment. I això no només ha passat iguals; afectades per la crisi i per lesa Barcelona, el 15M ha deixat pòsit hipoteques. dotze mesos i ha impulsat activitats git a la lluita en defensa de la serrala- cut. La participació a la resistènciaa nombroses ciutats i comarques. En A les comarques gironines, s’han al carrer, mercats d’intercanvi i vi- da de Les Gavarres. davant els desnonaments o les colum-alguns casos en què l’impacte ha estat consolidat nombroses iniciatives. A deofòrums. S’han mantingut assem- La Universitat Indignada i les Xarxes nes de manifestants des dels barris imés sòlid i reeixit, ha esdevingut el Figueres, compten amb l’actiu CSOA blees a Palamós i Ripoll i també s’ha de Suport Mutu als barris han ajudat pobles per anar a les nombroses con-dinamitzador de la realitat local, com El Taller i també amb unes jornades consolidat el moviment Ter-Brugent. a consolidar discursos i coneixements vocatòries de protesta viscudes el da-seria el cas de l’Assemblea Popular de d’alternatives a la crisi titulades En Poblacions com Breda, Arbúcies o entre les indignades. S’han fet tallers rrer any n’han estat un clar exemple.Reus. Revolta. L’Assemblea Popular de Hostalric s’han unit en defensa dels de formació i jornades a places, esco-A ciutats com Tarragona, no s’ha con- Girona també és un referent que s’ha CAP. A La Bisbal d’Empordà, s’hi les o centres de salut ocupats. En la * Article publicat al núm. 272 del set-solidat, però ha estat un lloc de pas mobilitzat a les grans cites dels últims fan assemblees setmanals i s’han afe- pràctica del dia a dia també s’ha cres- manari Directa.Moda espanyola a Tànger: Treball i supervivència de les obreresde la confecció treball de les obreres que treballen en llen confeccionant la roba d’aquestes laboral, com d’evitar-les”. Moltes han més rellevants seria publicar la seva Campanya Roba Neta tallers tèxtils de Tànger, alguns d’ells marques manifesten que no es respec- assumit codis de conducta i compro- llista de proveïdors i compartir-la amb proveïdors de grans firmes de moda ta el límit d’hores, arribant fins a 65 misos, però a pesar de les mesures de ONGs, sindicats i col•lectius locals de espanyola. hores setmanals i, encara que en ge- Responsabilitat Social Empresarial, treballadors/es, per a poder contrastarS ETEM i Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60pàgines que analitza l’impacte del L’informe descobreix les dures con- dicions de les obreres de confecció marroquines: excés d’hores de tre- neral el salari arriba al Salari Mínim Interprofessional Garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros men- moltes treballadores marroquines se- gueixen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jor- les denúncies sorgides d’aquesta i al- tres investigacions i iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Cam-desenvolupament de la indústria ball, baixos salaris, abusos verbals i suals, segueixen vivint en situació de nada laboral extremadament llarga. panya Roba Neta celebra que Pispo jatèxtil i de la confecció a la ciutat de físics, arbitrarietat en la contractació pobresa. Els codis de conducta laborals adop- comparteixi anualment la seva llistaTànger (Marroc) sobre les condicions i l’acomiadament, mesures disci- Molts dels tallers proveïdors de Indi- tats per les empreses de moda recullen de proveïdors amb alguns actors so-de vida de les treballadores i de les plinàries desproporcionades i obs- tex treballen també per a Mango. Les l’obligatorietat de passar auditories cials, el que permetrà analitzar elsseves famílies. L’informe ha comptat tacles a l’acció sindical. Les hores obreres de les fàbriques proveïdores en els tallers. Però les metodologies resultats d’aquesta investigació con-amb la col•laboració de l’Associació extres són obligatòries i no se solen de Mango també revelen que en els d’auditoria són molt diverses i en mol- juntament i emprendre accions perAttawassol, i porta per títol: “La remunerar. Perllonguen la jornada seus centres de treball no es respecta tes ocasions no s’arriben a identificar a resoldre aquests problemes amb lamoda española en Tánger: trabajo fins a les 12 hores diàries, sis dies a el límit d’hores i realitzen fins a 65 els problemes laborals reals. Això participació de representants de lesy supervivencia de las obreras de la la setmana per salaris que no supe- hores setmanals. La memòria anual passa perquè quan hi ha auditoria, les treballadores.confección”. ren els 200 euros mensuals, i que, en de Mango de 2010 ja advertia que fàbriques realitzen canvis temporals Enfront de les llacunes dels processosEn aquest informe s’analitzen, a par- ocasions, estan per sota dels 100 eur/ les seves auditories havien detectat com donar d’alta a treballadores en la d’auditoria, la Campanya Roba Netatir de les vivències de 118 treballado- mes. Les treballadores més joves, situacions no acceptables en alguns Seguretat Social, incrementar la salu- convida a les marques a incorporar-seres del sector, les condicions de vida i sovint menors de 16 anys, són consi- proveïdors de Tànger i que s’havia britat en l’espai de treball, complir els a iniciatives multistakeholder com la derades aprenentes i se’ls fa treballar establert un termini de sis mesos per horaris laborals, acomiadar a les treba- Fair Wear Foundation, que inclouen sense contracte les ma- a la correcció d’aquestes problemàti- lladores sense contracte i ocultar a les en els processos de millora de les teixes hores que la resta, ques. També s’han recollit testimo- treballadores menors. Una treballado- condicions laborals la perspectiva de però cobrant 0,36 €/hora, niatges de treballadores de tallers pro- ra d’una fàbrica proveïdora d’una gran les persones treballadores i les seves tres vegades menys que veïdors de Mayoral, El Corte Inglés empresa tèxtil assegurava que “quan organitzacions. La Campanya Roba les seves companyes. i Dolce&Gabanna amb condicions apareixen auditors per sorpresa, els Neta recorda que aquesta investiga- En el Marroc hi ha una laborals semblants. supervisors amaguen a les treballado- ció se centra al Marroc però que les forta presència de ta- La deslocalització de la confecció en res menors en el terrat o en caixes de situacions que es descriuen són des- llers proveïdors de In- països com Marroc ha permès ampliar roba buides”. graciadament freqüents en molts al- ditex (Zara, Bershka, els beneficis de les grans marques Què poden fer les grans marques? Si tres països. Pull&Bear, Stradivarius, tèxtils. Segons l’autor de l’informe, volen ser realment responsables amb Us podeu descarregar l’informe a Oysho, Massimo Dutti). Albert Sales, “aquestes empreses te- l’impacte social de la seva activitat www.ropalimpia.org/documentos/ La majoria de les obreres nen en la seva mà la capacitat, tant econòmica han d’adoptar pràctiques publicaciones/Moda-espanola-en- entrevistades que treba- de generar situacions d’explotació de màxima transparència. Una de les Tanger.pdf22 Juny de 2012
    • OPINIÓ-SOCIAL Rereguarda en 100 advocats impulsen movimentPlataforma solidària contra la repressió un manifest pel dret a manifestar- http:// rereguardaenmoviment. resistència als ajustos estructurals, justícia Aquesta caixa de resistència és una eina solidària més per les que lluiten se sense coaccions wordpress.com/ contra les injustícies que vivim actual- social! ment i són reprimides pel govern. L’hem creat perquè ningú pugui sortir Els governs català i espanyol estan perjudicat per la repressió pel simpleP er sortir de la crisi econòmico- financera, els governs català i es-panyol han apostat per un programa promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics pú- fet de no tenir diners o un espai polític de referència que pugui recolzar-lo. El Triangle blics ‘de manual’ (violents, estrangers, És una eina pel moviment en general,d’ajustos estructurals que implica un ciberterroristes…) i generant un clima i serveix perquè ningú es senti des- Denduriment de les condicions de vida de terror per legitimar les mesures im- clamà un altre model socioeconòmic protegit a l’hora de participar en una enuncia l’augment de les mesu-de tota la població i una escalada de populars i il•legítimes adoptades, fins alternatiu al capitalisme salvatge, i manifestació o mobilització. res repressives, com la web de-violència econòmica, institucional, i tot convidant a la població a denun- arribà a concertar el suport de prop del Aquesta caixa de resistència s’ha latora, l’empresonament de vaguistesjudicial i policial. Enlloc de processar ciar altres persones a través de pàgines 80% de la població d’arreu de l’Estat. creat per donar suport als processos o l’ús de material perillós per partels responsables de la crisi, han optat web de la policia. Nosaltres diem que La nostra veu no ha estat escoltada i penals. Aquesta caixa de resistència dels Mossos, davant la “lògica” pro-per rescatar els bancs que van generar és urgent i necessari obrir un procés la resposta ha estat l’assetjament i la s’ha creat, també, per pagar les despe- testa ciutadana en contra de les reta-la bombolla financera, per amnistiar de reflexió col•lectiva sobre les causes repressió policial: milers d’ identifi- ses de cobertura judicial que implica llades dels governs.el frau fiscal i per un paquet de re- de la creixent conflictivitat social, que cacions, multes i detencions , i nom- la defensa de les nostres companyes: Un centenars d’advocats catalansformes i retallades que violenten les assenyali com a orígen d’aquestes vio- brosos episodis de brutalitat policial advocades i procuradors. s’han adherit al manifest “Pel dret anostres vides: la reforma del sistema lències els ajustos estructurals, i no es que, a més, s’han saldat amb total Aquesta caixa de resistència s’ha creat manifestar-se sense coaccions”, ende pensions; la reforma laboral i de la quedi en donar explicacions estereoti- perquè tots els col•lectius, organitza- impunitat, tant a nivell judicial com què recorden que aquest queda reco-negociació col•lectiva; la modificació pades de les seves conseqüències. No cions o persones solidàries aportin el institucional. llit en l’actual ordenament jurídic es-de la Constitució per fixar el dèficit serà amb criminalització i repressió seu granet de sorra contra la repressió. tatal i internacional. En el text, recor- Quan s’agreugen les desigualtats ipúblic i els anuncis de reforma de la com aturarem l’escalada de violència Els recursos d’aquesta caixa de resis- den que els governs català i espanyol es contesta amb la repressió qualse-llei d’avortament i del codi penal, que que han desfermat aquestes polítiques, tència també aniran dirigits a recaptar “estan realitzant una política de dures vol forma de protesta o resistència,instaura un autèntic estat d’excepció sinó amb justícia social i processos més diners i multiplicar la seva capa- retallades en àmbits tan sensibles so- el conflicte social està servit. Sobrenen l’exercici dels drets i llibertats. Les democràtics des de la base. citat solidària. cialment com l’educació i la salut, que exemples històrics: les revoltes contraretallades pressupostàries a l’educació Per tot això, exigim: venen a sumar-se a la degradació dels els ajustos estructurals durant els anysi sanitat públiques, als pressupostos de - Retirada de totes les reformes i reta- - Compte solidari drets laborals en el món del treball i als 80 a Amèrica Llatina: la guerra decooperació, d’ajut a les famílies, a do- llades pressupostàries. Per fer aportacions solidàries hem endèmics problemes de l’habitatge”. I l’aigua contra la privatització d’aquestnes en situació de violència masclista, - Derogació de la Llei d’Estrangeria i creat aquest c/c a la Caixa de Crèdit que aquestes mesures han provocat “la recurs a Bolívia l’any 2000; les revol-a les persones en situació d’exclusió tancament dels Centres d’Internament dels Enginyers, S.Coop: 3025 0002 41 lògica i necessària mobilització i pro- tes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Ie-social o de diversitat funcional (de- d’Estrangers. 1433334966 testa ciutadana”, que han anat acom- men i Marroc durant l’any 2011…enpendència), a la promoció de la igual- - L’absolució i llibertat immediata de panyades d’un “preocupant augment són alguns. Aquí i ara, quan ens acos-tat de gènere, ens aboquen a un aug- totes les persones represaliades a totes Considerem companyes a tota persona d’actuacions repressives i contràries tem als sis milions de persones atura-ment de les desigualtats, la pobresa, les mobilitzacions de resistència als que participa en la lluita contra les in- al propi ordenament jurídic per part de des i s’ instaura un règim de semies-l’exclusió i la conflictivitat social. ajustos estructurals (29 de setembre justícies que patim (a manifestacions, la Conselleria d’Interior de la Genera- clavatge al món laboral, s’esmicolenDurant els darrers quatre anys milions de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de accions, esdeveniments, etc). litat de Catalunya”. les conquestes socials que han costatde persones, organitzacions socials, maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 Si has estat represaliat, si vols Per tot plegat, el manifest dels 100 segles de lluites i la frustració s’arrelasindicals i polítiques s’han mobilitzat de març de 2012 i resta de processos). col•laborar, si tens alguna proposta o advocats, com el presenten, denuncia en la població, quan les mobilitza-en contra d’aquestes mesures sense - Prohibició de les bales de goma. et vols informar de la rereguarda con- “l’empresonament de vaguistes i sin- cions contra reformes i retallades noèxit. El 15 de maig de 2011, milions - Dimissió de Felip Puig i Jorge Fer- tacta amb nosaltres a: rereguardaen- dicalistes” arran de la vaga general del troben resultats tangibles, el desencísde persones van prendre els carrers nández Díaz. moviment@gmail.com 29 de mar, perquè s’ha donat un “ús està esclatant als carrers.i places de tot l’Estat i s’engegà un Ens posarem en contacte amb tú tant excessiu i mancat de cap criteri legalprocés d’organització social des de la aviat com sigui possible. de la presó preventiva amb la finali-base sense precedents, fruit de la in- Contra la retallada La nostra millor arma: tat política d’atemorir els ciutadansdignació generalitzada amb la gestió de llibertats i la la solidaritat Més informació: i de coaccionar l’acció sindical delsinstitucional de la crisi i els privilegis http://rereguardaenmoviment.word- criminalització de la treballadors”. També es queixen dede la classe política i la banca, que re- - Caixa de Resistència press.com/ l’ús per part dels Mossos de “material perillós per a la integritat de les per-ACCDH interposa recurs contra la web d’Interior sones”, com pots de fum o piloteres, així com la “coacció policial als ma- nifestants” els proppassats 1 de maig,i exigeix la seva clausura per violació de drets Dia del Treball, i 3 de maig, en la vaga d’estudiants. Finalment, el darrer mo-fonamentals tiu de denúncia és la web que Interior va posar en funcionament per delatar persones que, sempre segons la seva per obtenir dades de persones sospi- sumptes autors d’actes vandàlics del Departament d’Interior. versió, havien participat en els inci- ACCDH http://acddh.cat/ toses d’haver comès actes vandàlics que podrien no revestir caràcter de- Han estat molts els juristes que dents del 29-M, perquè “vulnera els o delictius. lictiu, la qual cosa es reconeix a la s’han mostrat contundents al es- drets fonamentals a la presumpció L’ACDDH denuncia que la web mateixa web. tablir que la pàgina web conculca d’innocència i a l’honor i ens apropa perillosament a una situació d’EstatL ’Associació Catalana per a la vulnera drets fonamentals suscep- L’ACDDH fa constar la greu drets fonamentals de les persones tibles d’emparament judicial entre intromissió al dret a l’honor, a la i que han mostrat els seus dubtes anti-democràtic”. Defensa dels Drets Humans, El document, signat per advocats co-ha interposat recurs per vulneració els quals el dret a la presumpció intimitat i a la pròpia imatge que su- sobre la constitucionalitat de la d’innocència, el dret al honor, a posa aquesta publicació, en la qual iniciativa policial. El Departament neguts com Francesc Casares, Benetdels drets fonamentals de la per- Salellas o Xavier Monge, així comsona contra la pàgina web de la intimitat i a la pròpia imatge. les persones es veuen exposades a d’Interior, lluny d’escoltar aques- L’exposició pública de les imatges la curiositat, difamació i escarni tes crítiques, ja ha anunciat que té pels membres del Col•lectiu Ronda,col•laboració ciutadana publicada de persones a les quals se’ls atri- públic amb greus conseqüències la intenció d’afegir mes imatges conclou que en l’actual situació depel Departament d’Interior i exi- bueixen fets delictius o vandàlics, per la seva vida personal. La web d’altres persones a la web. pèrdua de drets col•lectius bàsics, “elgeix la seva clausura. Instarem la quan no existeix ni tan sols un infringeix també la legislació sobre Davant d’aquesta situació de greu manifestar-se no només és un dret,tramitació del procediment especial procediment judicial obert contra vulneració de drets fonamentals i sinó una obligació ciutadana, que node protecció dels drets fonamen- protecció de dades de caràcter per- aquestes persones, vulnera clara- de l’imminent perill de que es re- pot veure’s violentada per actuacionstals de la persona davant dels Jut- sonal i de protecció civil del dret a clarament intimidatòries de les auto-jats Contenciós-Administratius de ment, entre d’altres, el dret a la l’honor, a la intimitat i a la pròpia peteixin noves lesions de drets en ritats”.Barcelona contra la pàgina web en presumpció d’innocència. La crida imatge. L’aparició d’imatges de me- el futur amb noves publicacions,la qual el Departament d’Interior a la col•laboració ciutadana es fa nors en aquesta web agreuja encara l’ACDDH exigeix el tancament ur- * Notícia publicada al web del set-demana la col•laboració ciutadana per facilitar la identificació de pre- mes la il•legitimitat de la actuació gent de la web policial. manari El TriangleJuny de 2012 23
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellLa Marató per la pobresade TV3Un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme Josep Manel Busqueta i deteriorament social que patim. I ara veurem com la Marató s’acarnissarà amb la maleïda i terrible crisi que, segons el discurs dominant, és la causant de la po-T V3 celebrava el 27 de maig, un pro- grama especial de recaptació de fonsque es destinarà a la lluita contra la po- bresa tal i com s’afirmava en la mateixa web de TV3: “Davant l’evolució de la crisi i com està afectant la nostra societat,bresa i que seguirà el mateix format de TV3, Catalunya Radio i la fundació LaLa Marató, que des de fa vint anys re- Marató de TV3, tiren endavant una acciócull diners per destinar-los a investigació excepcional: La Marató per la pobresa”.científica. Aquesta forma de procedir, molt benEl programa, batejat com “La Marató per explicada per Marx en la teoria del fe-la pobresa”, presentat pels periodistes titxisme de la mercaderia, ens demostraAntoni Basses i Agnès Marqués, tenia com una de les característiques de lacom a objectiu mobilitzar a la ciutadania dinàmica de funcionament del capita-perquè realitzés aportacions econòmi- lisme és atribuir als objectes funcionsques que es destinaran a donar suport i responsabilitats causades pel conjuntal treball que realitzen les entitats socials de les relacions socials que conformencontra l’exclusió social i la pobresa. la dinàmica del capitalisme. Així doncs,Sota el lema “que ningú quedi en fora si aconseguim desfer-nos del fetitxe,de joc” la iniciativa volia incidir especial- veurem que la crisi no és res més quement en la pobresa infantil i en les noves l’expressió del funcionament del capita-emergències socials derivades de la crisi lisme, no és un cos estrany, fantasma-econòmica. una anomalia del sistema, sinó més aviat la societat civil diferents iniciatives que, ment del capitalisme tal i com és. La gòric i pervers, que com la Bruja AveríaPenso que una iniciativa com aquesta elements estructurals del mateix. Segons sense qüestionar en cap moment la societat disposa de suficients recursos, de la “Bola de Cristal” es passa el diaens ofereix una molt bona oportunitat per les dades que es presenten en l’informe perversitat assassina del model causant així ho demostren el FROB (Fons de proclamant a dreta i esquerra allò deplantejar alguns aspectes de la dinàmica del Seminari Taifa, el conjunt del pro- d’aquesta situació, estan disposades a reestructuració ordenada de la Banca) o “Viva el mal , Viva el capital”, “Viva lade funcionament del sistema capitalista ducte criminal brut que conformarien el cercar recursos entre la població per tal el FAAF (Fons d’adquisició d’actius finan- injusticia Social”.així com dels seus mecanismes de legiti- conjunt d’aquestes activitats se situaria d’atendre als més desafavorits. Totes cers), per tal de creure i caure en aquesta Atribuir a la crisi la responsabilitat de lamació i d’algunes de les seves possibles el voltant del 15% del comerç mundial. aquestes iniciatives com ara, “La Mara- ignomínia. Com diu la dita, “de bones in- situació social que vivim no es res mésevolucions futures. En la zona gris, d’aquest nucli tou, es tó per la pobresa”, Cáritas o el mateix tencions, l’infern n’està empedrat”. que un bonic truc d’escapoliment de situarien totes aquelles activitats desti- Banc dels Aliments, sense una denúncia tots aquells que defugen dir les cosesEl funcionament nades a facilitar l’evasió de capitals. Aquí explícita del model econòmic capitalista i La cosificació de la pel seu nom i acceptar que el model hi trobaríem des dels paradisos fiscals, de l’assenyalament conscient dels seus de societat en que vivim és un modelestructural del crisi. La crisi com a injust on cada cop una part major de la activitats financeres legals -malgrat al- agents executors, financers, empresariscapitalisme: més guns intents infructuosos de situar-les i polítics, esdevenen el poli bo de la tor- objecte població és rebutjada dels mecanismesenllà del “capitalisme en la il•legalitat- fins a totes aquelles tura quotidiana que el funcionament del d’integració, sobretot el treball assala- dinàmiques pròpiament legals que fa- capitalisme representa per a milions de El mecanisme és ben senzill, es tracta de riat, que permeten aconseguir els recur-legal” sos per satisfer les necessitats materials ciliten la retirada del capital de la seva persones. generar un objecte i a aquest, atribuir-li contribució fiscal. Aquí hi tindríem tot No resulta tolerable que, en societats tota la responsabilitat dels mals i les pe- fonamentals.A l’article “Apunts sobre la economia furti- el que representen les SICAV, les am- suposadament avançades com la nostra, núries que patim. Quantes vegades hem En un capitalisme ofegat per les sevesva del capitalisme”, inclòs al vuitè informe nisties fiscals -com la de Rajoy- o les s’hagi de recórrer, de manera vergon- sentit en els darrers temps afirmacions contradiccions internes, que l’han portatdel Seminari d’economia crítica Taifa “La suposades reformes excepcionals en la yosa per a la dignitat humana, a un es- com ara: “Creix el nombre de suïcidis a una situació de sobreproducció, calestrategia del Capital”, se’ns explica com normativa impositiva que històricament pectacle televisiu que apel•la a la “bona a causa de la CRISI econòmica” o bé, entendre l’agressió social que estemla dinàmica de funcionament del capita- s’han realitzat per atreure el capital inter- voluntat” de les persones, per tal de re- “l’atur generat per la CRISI econòmica”. patint com un clar intent d’aconseguirlisme va més enllà del que representa nacional. També les que caldrien, entre soldre les necessitats socials d’aquelles En definitiva la “CRISI” com a respon- beneficis majors a partir d’apoderar-sel’empara institucional i legal. Més enllà altres, per tal de captar inversions com que es veuen afectades pel funciona- sable de la brutal situació d’agressions de tot l’excedent possible. Mentrestant,d’aquesta esfera legal del capitalisme ara l’Eurovegas.que els autors anomenen “nucli dur” exis- Finalment dins del “nucli tou” hi trobemteix un “nucli tou”, conformat per una sè- un “zona blanca” que inclouria l’activitatrie d’activitats que se situen en el llindar perfectament legal de fundacions, de-de la legalitat, la il•legalitat i l’alegalitat, terminades Organitzacions No Guber-amb l’objectiu de fer més eficient el pro- namentals (ONG), organitzacions sensecés d’explotació i per tant major el be- ànim de lucre, etc. La funció d’aquestesnefici que se’n deriva. Així doncs, en un seria legitimar, per activa o per passiva,determinat moment, activitats considera- l’activitat explotadora i agressiva de de-des Il•legals, poden passar a ser legals terminades empreses així com cobrir lasegons resulti més apropiat per la lògica funció de legitimació social reservadadel benefici privat, i viceversa. Per exem- a les institucions públiques. Així doncs,ple, l’activitat de les Empreses de Treball determinades empreses transnacionalsTemporal (ETT) era considerada il•legal amb una activitat d’espoli i explotaciófins que la reforma laboral del 1994 la va permanent sobre el medi ambient i leslegalitzar. El conjunt d’activitats que con- persones, en destinar una certa quanti-formarien aquest “nucli tou” el podríem tat de recursos a satisfer les exigènciesdividir en tres: la zona fosca, la zona gris de la Responsabilitat Social Corporativa,i la zona blanca. poden aparèixer davant l’opinió públicaEn la zona fosca hi trobaríem activitats com a mereixedores fins i tot de rebrecom el tràfic de drogues, el comerç finançament de la Banca Ètica més naïf.d’armes o la prostitució. Activitats to- A l’actualitat, el capital, a través dels me-tes elles entre la legalitat i la il•legalitat canismes d’extorsió social que represen-segons els propis interessos dels inver- ten el deute i les polítiques d’ajust, estàsors capitalistes. Un autora com Saskia aconseguint apropiar-se de tot l’excedentSassen ja fa anys que defensava la tesi generat socialment. Així doncs, mentreque l’anomenada economia submergida patim una agressió brutal sobre tota lao informal -o fins i tot la il•legal- no són despesa de caire social, sorgeixen de24 Juny de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAs’avança en la transició cap un capitalis- financer dominant, col•loca sense ruborme sense drets socials amb uns menors els seus representants en les altes ins-nivells de creixement i per tant, tenint tàncies dels governs europeus. I veiemen compte la capacitat productiva, amb com cada dia les societats de tots elsmolta menys població integrada en el Estats europeus ballen al compàs de lesseu funcionament. Així doncs la societat agències de qualificació i del seu hit ladel futur passa per la reconfiguració d’un “prima de risc”. Ja no hi ha dubte que lescapitalisme més agressiu, explotador, decisions rellevants per a la dinàmicasense drets socials i molt més excloent. del funcionament actual de la societat estan absolutament fora del control deLa democràcia la ciutadania. La democràcia ha mort! (si es que mai havia estat viva).flexible. Les Davant d’una absència tant rellevant inoves formes de sentida, pel que fa a la legitimació delpseudoparticipació funcionament del capitalisme, només queda apel•lar als succedanis per talGeorge Soros, aquest filantrop dels mer- de mantenir viu l’esperit de la partici-cats finances, ja afirmava al 1996 que pació ciutadana. La democràcia quedaels “mercats voten cada dia, obliguen als reduïda a votar cada cert període degoverns a adoptar mesures certament temps per consagrar l’alternança en laimpopulars però imprescindibles. Són els gestió del mateix model, animar al nos-mercats els que tenen sentit d’Estat”. tre estimat equip de futbol en un afanyAvui, ni el més incrèdul dubta de esdeveniments d’identificació col•lectival’acompliment, fil per randa, de la sen- transclassista i sobretot ens queda par-tència del filantrop. En el nostre àmbit ticipar en esdeveniments com el que ajudar-nos entre nosaltres. Això si, sen- social que darrera el show televisiu le- * Josep Manel Busqueta és eco-més proper hem vist com l’article 135 de ens proposa la Marató per la pobresa. se criticar ni gosar denunciar un model gitima l’ascens d’un model de societat nomista i membre del Seminarila constitució espanyola es modificava, Una proposta d’autorganització de la de societat fracassada. que s’aproxima perillosament al feixis- d’Economia Crítica Taifa.sense cap debat públic, per consagrar ciutadania animada per l’star system Espectacles com la Marató de la po- me, i on per exemple es nega l’atencióal més alt nivell legal, l’obligatorietat del de l’espectacle televisiu amb un fi social bresa serveixen per aixoplugar-nos en sanitària a les persones sense papers. Article publicat al web del setma-control del dèficit. A dia d’avui el sector no gens menyspreable i sobretot noble: la falsedat d’un discurs de solidaritat Aquesta és la realitat! nari DirectaEl problema és més gran que l’1%. És el 10% un gran augment dels salaris-, així com rendes en aquell moment va causar la per a pujar de nou al 52% en el 2008. tigui funcionant per al bé de tots o que Vicenç Navarro en l’augment de la despesa pública en Gran Depressió, d’una manera semblant El problema, doncs, no es limita al 1%, la classe política respongui als seus in- inversions en la infraestructura del país, que ara aquesta concentració ha originat sinó al topall 10%, que inclou als pro- teressos. -creant gran quantitat d’ocupació- van la Gran Recessió. fessionals al servei del sistema financer, La causa d’aquesta alienació política ésA quest article assenyala que l’eslògan utilitzat pel moviment Occupy WallStreet dels Estats Units (”són l’1%”), que determinar una reducció molt notable de tal concentració de les rendes i riqueses. Les polítiques redistributives es van man- Aquest 1% de la població és el que aconsegueix els seus ingressos predo- minantment de les rendes del capital i té econòmic i mediàtic del país i dels ser- veis del qual obtenen enormes beneficis. Entre aquest 10% estan tots els que diri- fàcil de veure, encara que sigui difícil llegir-lo o escoltar-lo en els principals mi- tjans d’informació: l’enorme concentraciócorrectament assenyala l’enorme con- tenir durant el període 1934 a 1978. Fins i un enorme poder financer, empresarial, geixen les institucions reproductores del de les rendes i de les riqueses en un sec-centració de les rendes i la riquesa als tot durant l’administració Republicana del mediàtic i polític, doncs controlen els sistema financer, econòmic i mediàtic, tor minoritari de la població (no més d’unEstats Units i altres països inclòs Espan- President Eisenhower, el 1% superior de mitjans de finançament, de producció, i que controlen el poder de reproducció 10%) i la seva excessiva influència polí-ya, és insuficient ja que el domini que tal la població (els súper rics) van pagar en d’informació i difusió, amb la complicitat de valors i promoció d’imatges (com és tica i mediàtica en les nostres societats.grup poblacional té sobre la societat es impostos pels seus ingressos gairebé un de l’Estat, les polítiques del qual han faci- la promoció de la postura que no hi ha I la població és conscient d’això. D’aquírealitza amb la complicitat d’un altre 9% 80% de la seva renda. litat tal concentració. Per aquest motiu el alternatives a les quals el establishment l’enorme temor i repressió del sistemade la població que juga un paper fona- Tals polítiques van canviar des de moviment Occupy Wall Street a EEUU els proposa) que és vital per a la permanèn- cap a aquests moviments socials, com elmental en la reproducció del sistema. l’establiment del neoliberalisme, a par- assenyala, amb raó, com els responsa- cia del sistema. moviment 15-M a Espanya o el movimentUna conseqüència de les polítiques neo- tir del President Reagan, introduint-se bles de la crisi financera i econòmica. (És Avui tals institucions tenen un domini so- Occupy Wall Street a EEUU que, conti-liberals portades a terme en la majoria mesures oposades a les realitzades en interessant subratllar que és un indicador bre l’Estat i una hegemonia sobre els apa- nuadors de moviments contestataris comde països de l’OCDE des de l’època del l’època anterior. La progressivitat fiscal de l’enorme influència mediàtica i política rells culturals i ideològics que faciliten tal els sindicats i altres moviments socials,President Reagan a EEUU i de Marga- es va diluir, els programes de caràcter dels súper rics que la concentració de les control. Per aquest motiu, encara que els critiquen al sistema, subratllant la falta deret Thatcher a Gran Bretanya, ha estat universal es van reduir i els sindicats rendes i de les riqueses com causa de que “manen” en la societat són només un coherència entre discurs i narrativa oficiall’enorme concentració de les rendes en van ser afeblits com a conseqüència la Gran Recessió tot just apareix en els 1% de la població, aquest comandament pro democràtica del establishment políticaquells països, arribant a nivells desco- d’intervencions públiques (tals com la mitjans). no pot ocórrer sense aquest altre 9%, su- i mediàtic del país d’una banda, i la rea-neguts des de l’època que va precedir a desregulació dels mercats laborals) que Ara bé, cal conscienciar-se que per molt mant un 10% que no serà fàcil de canviar. litat profundament antidemocràtica quela Gran Depressió a principis del segle van determinar, de nou, una enorme con- poder que tingui aquest 1% (i ho té, i Ara bé, cal ser també conscients que la apareix en les seves pràctiques quotidia-XX. Un cas clar és EEUU. En l’any 1929, centració de les rendes, arribant al seu molt), el seu poder es recolza en una part gran majoria de la població avui sap qui nes i en les seves polítiques públiques,el 1% de renda superior de la població màxim de nou en l’any 2008, quan van de la societat (un altre 9%) les rendes del són els responsables i la seva mobilitza- totes elles portades a terme sense captenia el 24% de tota la renda del país. posseir de nou el 28% de la renda na- qual depenen de l’existència d’aquest ció pot forçar aquest canvi. Segons les suport o mandat popular.Les reformes New Deal introduïdes pel cional. Aquesta enorme concentració de 1%. És a dir, el 1% és part del 10% de últimes enquestes realitzades a EEUU,president Franklin Roosevelt (que és en- les rendes va crear un problema econò- renda superior que aconsegueix amplis la majoria de la ciutadania (que varia se- * Vicenç Navarro ha estat Cate-cara avui el President més popular que mic més gran. Aquesta concentració es beneficis d’aquesta concentració de la gons l’enquesta d’un 68% a un76%) no dràtic d’Economia Aplicada en laha tingut EEUU), que van consistir en va aconseguir a força de la reducció de renda. Aquest 10% controla avui el 52% creu que l’economia funcioni per al bé de Universitat de Barcelona. Actual-l’establiment de polítiques redistributives, les rendes del treball, creant amb això un de tota la renda d’EEUU, havent seguit tots, i una majoria semblant no creu que ment és Catedràtic de Ciènciesen la introducció de polítiques socials problema de demanda de majors propor- una evolució semblant que la del 1% des- el Congrés d’EEUU representi els seus Polítiques i Socials, Universitatuniversals (com la Seguretat Social), a cions. Com havia ocorregut en els anys crit anteriorment. El 1928 tenia el 52% de interessos. Una cosa semblant passa Pompeu Fabra (Barcelona). Ésfacilitar la sindicalització -que va causar vint del segle XX, la polarització de les la renda. Va baixar fins al 32% el 1978, en la gran majoria de països de l’OCDE. també professor de Polítiques Concretament, a Espanya, la majoria de Públiques a The Johns Hopkins la població no creu que l’economia es- University (Baltimore, EUA). ContraanuncisJuny de 2012 25
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAApunts sobre Bankia:un rescat anomenatnacionalització i el 17 abril com queda clar en el seu co- Juan Hernández Vigueras municat, encara que es cobria advertint que si es donés el cas que alguna enti- tat no assolís arribar al nivell de capital“E ls sentinelles no estaven en els seus llocs, en gran part a causa dela fe àmpliament acceptada en la natura- requerit sempre podria acudir al FROB. Cinquèlesa autocorrectiva dels mercats i en lacapacitat de les entitats financeres per a El rescat de Bankia, la quantia del qualvigilar-se a si mateixes amb efectivitat”, encara està per determinar en funciós’afirma en les conclusions de l’informe de la valoració dels seus actius i quedel Congrés nord-americà sobre la crisi el govern ha volgut denominar “nacio-de Wall Street; subratllant clarament el nalització transitòria”, no resol tots elsrerefons ideològic neoliberal com prin- problemes perquè els danys col•lateralscipal causa de la crisi financera global, d’aquesta crisi són ja quantiosos. Deque podem aplicar també a la de Bankia. moment està clara la pèrdua de con-Però en el cas de les Caixes d’Estalvi cal fiança exterior en aquest país, els seussubratllar que els diners en joc eren i són bancs i en les polítiques governamen-públics. Per això, hem de destacar abans tals que ens enfonsen en una profun-de res la responsabilitat dels gestors po- da recessió econòmica; com provalítics o afins als partits majoritaris. l’exigència de la UE d’una valoració independent de tots actius bancaris. AlPrimer que s’afegixen les negres perspectives per a les activitats culturals, assisten-Calia “salvar als nostres”, pensen els cials i socials de l’Obra social de Cajanostres governants. Per a començar, di- Madrid i de les restants Caixes. I per unguem que Bankia representa el fracàs de llarg moment, la pèrdua de confiançales reformes financeres del govern actual inversora es tradueix en depreciació(la de febrer 2012 era “la definitiva”) i de de les accions de les empreses parti-les anteriors, que no han assolit que la cipades per BFA-Bankia, la cartera debanca serveixi el crèdit que necessita les quals abasta, entre altres empresesuna economia que s’esmorteeix i gene- importants, Indra (20%), Mapfre (15%),ra atur. I és que han tingut com objectiu NH Hoteles (15,74%), IAG (Iberia-Bri-bàsic ocultar la corrupció sistèmica i les tish Airways) (12%) o Iberdrola (5%),responsabilitats de gestió de les oligar- a Borsa al juny de 2011 va demostrar la per a denominar aquells actius subprime prestar diners als governs del Eurogrup, amb la dificultat afegida que la liquida-quies polítiques regionals, suport de seva fragilitat financera d’origen. Encara quan ja mancaven de mercat i ningú sa- per què no s’ha modificat aquest tractat ció d’aquestes participacions no resultil’elit política, que van impulsar Caixes que, amb la fe neoliberal en les bondats bia el que valien, a Espanya s’ha aplicat en tres mesos com s’ha assolit concloure oportuna en una Borsa a la baixa (Ex-“engrandides” amb l’especulació immo- dels mercats financers, els nostres go- interessadament per a evitar esmentar l’aberrant pacte fiscal? pansión, 11/5/2012).biliària alimentada pels diners barats de vernants, inclòs el governador del Banc els immobles que tenen existència física I, com ha ocorregut en les economiesl’exterior i els mecanismes bancaris fi- d’Espanya, van creure que seria supera- real, però el valor comptable de la qual Quart fallides d’alguns països en desenvolu-nancers. Més enllà de la responsabilitat da amb la influència en “els mercats” de resulta imaginari perquè el valor raona- pament, ara “els fons voltors volen endels governs que van posar les bases del l’exdirector Gerent del FMI. Això si: atrets ble del mercat (mark to market) ningú Els reguladors privats en l’ombra del cercle sobre Irlanda i Espanya” ens deiabatibull financer- immobiliari. per la imatge històrica de les Caixes una ho sap, són actius que ni es venen ni es casino financer s’imposen sobre els su- el titular d’un reportatge del FinancialEntre juny i desembre de 2010 sorgiria el gran part petits estalviadors, jubilats en compren ni ara ni en molt temps. pervisors públics. L’auditora Deloitte, una Times del dimecres 9 de maig. Però,Banc Financer i d’Estalvis (BFA) resultat la seva majoria, van comprar accions del Quins criteris comptables precisos van de les quatre grans del món i necessitada mentre sembla que aquests fons espe-de la suma de Caja Madrid i Bancaixa, nou banc, ara depreciades en un 40%; servir de base per a partionar en els de recuperar prestigi, va destapar la crua culatius, que s’aprofiten dels països en-primer, i de les caixesde Canarias, Rioja, o van comprar participacions preferents comptes els actius bons i dolents i el seu inviabilitat del projecte bancari privat, fonsats per les crisis financeres, no hanÀvila, Segòvia i Laietana baix la fórmula enganyats per la creença que feien un repartiment entre BFA i Bankia? advertint ja al febrer passat el desajusta- trobat les gangues que esperaven a Ir-jurídica ad hoc del SIP, un esquema legal dipòsit. ment patrimonial de BFA, originat per la landa, la seva activitat creixent a Espan-que integra actius i passius d’aquestes Com ha succeït en les restants Caixes Tercer pèrdua de valor de la seva filial Bankia. ya s’encamina més que cap a l’atabalatCaixes; consensuat pels dos partits d’Estalvi bancaritzades, el President La crisi de Bankia, amb la dimissió del mercat dels préstecs hipotecaris i almajoritaris per a tapar el desastre de de Bankia i tots els altres gestors ban- El financiaritzat context europeu actual seu President, no va ser decisió dels ac- consum, a l’aguait d’oportunitats en par-l’especulació immobiliària i de passada caris afins al partit governant i els seus va contribuir a la supervivència de Ban- cionistes ni del supervisor sinó que la va ticipacions d’empreses punteres, en “lesles responsabilitats de la gestió ban- barons regionals, es van assegurar kia. Més encara, Bankia exemplifica el desencadenar la negativa de l’auditora corporate oportunities”.cària nefasta, a costa dels contribuents. retribucions desmesurades mitjançant fracàs de la política del BCE enfront de la Deloitte a avalar uns comptes conside- Així podrem contemplar com la dretaAl març de 2011, fa poc més d’un any, contractes blindats que van comptar amb crisi del deute sobirà de l’euro, que incen- rant que el valor real de BFA ascendeix a espanyola, de tan delicada sensibilitates llançava Bankia com filial de BFA, el beneplàcit de les autoritats inclòs el tiva el negoci especulatiu financer dels 8.500 milions euros enfront dels 12.000 nacionalista enfront dels guinyols de laun nou banc privat amb l’aportació de supervisor, el Banc d’Espanya. Uns fets bancs en lloc de generar crèdit; va ser un registrats en els seus llibres. TV francesa i a les decisions sobiranes4,465 milions d’euros del FROB, el fons denunciats d’una banda de l’opinió públi- dels primers bancs europeus a sol•licitar Per tant, l’actuació del Banc d’Espanya d’Argentina, després d’haver-se des-estatal de rescat bancari. D’aquesta ma- ca sense majors conseqüències fins a la liquiditat (15.000 milions d’euros al des- ha quedat en dubte perquè al febrer úl- près de clubs de futbol populars, anirànera es pretenia resoldre els problemes data. embre de 2011 i 25.000 milions al febrer tim afirmava la capacitat de totes les en- venent parcel•les significatives de lesd’insolvència de Bancaixa i altres, en par- 2012, al 1%. Com mostra, diguem que titats financeres per a plantar cara a les antigues empreses espanyoles.ticular de Caja Madrid, “la més danyada Segon aportava al BCE com garantia els bons provisions requerides per la reforma fi-per la crisi del totxo”. de renda fixa del Fons d’Actius Corpora- nancera aprovada pel govern en aquest * Juan Hernández Vigueras ésVa sorgir així un monstruós banc “massa Calia ocultar la crua realitat. En la for- tius V, que estan protegits per préstecs mes. Així mateix, el Banc d’Espanya no membre del Consell Científicgran per a deixar-lo caure”, d’un elevat mació del nou projecte bancari madri- diversos, com els concedits al Reial Ma- va posar cap objecció al pla de saneja- d’ATTAC Espanya. Article publi-risc per al sistema financer espanyol pels leny, l’enginyeria financera va assignar drid per als fitxatges de Ronaldo i Kaká. ment presentat per Bankia el 31 de març cat a la revista Sin Permiso.seus 10 milions de clients-dipositants, els anomenats actius “tòxics” (llegeixi’s I que òbviament han servit per a adquirirels seus 22.000 empleats i 400.000 ac- préstecs impagables, habitatges i solars deute públic d’elevada rendibilitat, a méscionistes a més del volum milionari de la sense mercat previsible) al “banc do- de cobrir les seves vergonyes compta-cartera de participacions empresarials, lent”, el BFA; i els actius bons i de dub- bles derivades de l’explosió de la bombo-un “tinglado” bancari madrileny muntat tosa validesa es van assignar a la filial lla immobiliària.amb diners públics del contribuent sota única, Bankia, una complexa operació Caja Madrid com tantes altres Caixes faun il•lustre polític fracassat com director de manipulació comptable esperant que temps que va deixar de ser banca tradicio-gerent del FMI i un dels patrocinadors de els guanys futurs de Bankia cobrissin la nal de dipòsit per a convertir-se en bancala legislació que va alliberar el sòl espan- insolvència de la banca matriu que té financera, nodrida per l’especulació enyol per a l’especulació immobiliària. Era ara un capital zero, s’assegura. La resta “els mercats”. I si els governs de la UEel quart banc espanyol; la joia del PP des ho va aportar la comptabilitat financera i volguessin acabar amb aquesta especu-de fa anys. els seus experts; amb l’expressió “valors lació bancària, justificada amb la fal•làciaEl fracàs inicial de la sortida de Bankia tòxics” posada en circulació a Wall Street que els estatuts del BCE no li autoritzen a26 Juny de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTARespostes amb propostes ma és si avui (en l’actual situació de crisi Libre Pensamiento múltiple, en la qual els límits ecològics te- nen un enorme pes i el tindran molt més gran) aquesta proposta és compatibleE n la nostra societat tot està justificat, ningú és culpable i tot, fins el mésaberrant, té explicació. Tant més abe- amb aquest model de desenvolupament i amb el capitalisme. Tot sembla indicar que no ho és, que en l’actualitat no exis-rrant es torna la realitat, tant més cínic teix espai per a la socialdemocràcia ni,i impúdic es torna el raonament i el mis- dintre d’ella, per al sindicalisme tal comsatge. La participació, en diferent grau de es ve practicant. Basta veure la cele-responsabilitat, en el cinisme i aberració ritat amb la qual el capitalisme responqueda dintre de la normalitat, perfecta- a qualsevol mesura de privatització oment compatible amb el manteniment de d’ajustaments en el social i laboral (me-la cara d’ingenuïtat benèvola, l’estatus de sures, en definitiva de més capitalisme)bon o bona ciutadana, el comportament considerant-les insuficients i renovant elscorrecte i sensible dintre dels seus en- seus atacs en major grau de virulència.torns… El capitalisme, sempre competitiu, sem-Fa tres anys, amb quatre milions de pre en guerra, en la situació actual pròxi-persones aturades, el problema més im- ma al límit dels recursos naturals (deportant de la nostra societat era l’atur, i a manera especial els energètics) incre-resoldre’l es dirigirien reformes laborals i menta necessàriament la seva belicositatPlans E i Renove tendents a facilitar la i la trasllada contra el societat. Ho ha fetcontractació, reactivar l’economia i crear sempre. Fins ara la població damnifica-ocupació. Tot molt cínic i pervers, però da ens era llunyana i això ens permetial’atur estava present i constituïa el centre enganyar-nos i mirar per a un altre cos-del debat i del discurs. Avui, amb més de tat, avui està al nostre al voltant i totscinc milions de persones parades, l’atur ens sentim amenaçats. La declaració deno existeix o ha deixat d’ocupar espai guerra del capitalisme, avui, ens arriba acentral en el debat econòmic. Encara que directament. entesa de forma radicalment distinta aes mantingui com preocupació de l’opinió No obstant, això no indica que la defensa com ens l’estan proposant. El descenspública els nostres problemes, els temes de l’estat de benestar, de les condicions dels nivells de consum és una mica queque centren el debat són altres: com de treball i de l’ocupació sigui una op- es veu venir. El capitalisme ens l’estàplantar cara als mercats, les primes de ció equivocada. El debat entre proposta plantejant en forma de majors cotesrisc… socialdemòcrata (defensa de l’estat de de desigualtat, de desmantellament deUna cosa similar al succeït amb l’atur ve benestar) i anticapitalisme pot resultar no drets i garanties, de reculada en lesocorrent amb les condicions de treball, operatiu ni ser el plantejament adequat. condicions de treball i com estancamenten altre moment assumpte de debat i La pregunta pel model de desenvolupa- d’una elevada taxa d’atur, plantejamentavui perfectament assumit que qualse- ment pot venir a clarificar el debat. que ataca als sectors socials més feblesvol treball, en qualsevol condició i amb Model de desenvolupament i capitalis- i que equival a una declaració de guerraqualsevol contracte o sense ell, és millor me no són coses separables, però sí en la qual els està dient que sobren.que l’atur. Ara el que està en qüestió és diferents. El primer ens abasta més a La defensa de drets i garanties desl’anomenat Estat de Benestar: sanitat, tots, molt directament a una majoria de d’una opció que inclogui la imprescin-educació, subsidi d’atur, pensions… i en- les nostres societats, i a través d’ell ens dible resistència a deixar-se arrossegarfront de les propostes de retallades s’alça incorporem al capitalisme, o millor, ell per la lògica consumista capitalista im-la nostra protesta, de vegades amb gran ens incorpora a nosaltres. Els intents plica posar en primer plànol el reparti-potència, però sempre impotent. d’aixecar una proposta anticapitalista ment. A una situació de plena ocupació,En aquestes portem molts anys. Potser des de l’acceptació del model desarro- per exemple, no pot arribar-se a travésel nostre problema és que solament do- llista han resultat banals i fins i tot els d’una reactivació econòmica que, anem respostes, i no molt convençudes, seus resultats han estat contraris. Cal més d’impossible, no és desitjable. Ambals atacs, oblidant-nos de les propostes buscar altres camins. La defensa de l’atur solament pot acabar-se a travési amb escassa atenció als problemes de drets i garanties ha estat inclosa dintre del repartiment de l’ocupació existent,més calat. Darrere de l’atur, de la degra- d’aquest model de desenvolupament posant-lo per sobre del mantenimentdació de les condicions de treball i del permanentment expansiu en producció dels nivells de consum.desmantellament de l’estat de benestar, i consum, quedant dintre d’un pacte en Cal donar-li la volta al famós eslòganestà la inviabilitat del nostre model de el que ambdós es reforçaven i que ana- popularitzat per Sarkozy segons el qualdesenvolupament, amb el capitalisme va acompanyat d’una generalització, bé “cal treballar més per a guanyar més” icom protagonista. que desigual, del consum. dir que “cal treballar molt menys encaraNo hi ha dubte que la proposta social- Avui aquest model no es manté i la de- que sigui guanyant menys” perquè elsdemòcrata, en la qual s’inscriu aquesta fensa de drets i garanties cal plantejar-la desocupats i els precaris tinguin treball i sos salaris individuals, disminució que són compatibles amb el malbaratamentdefensa de drets i garanties, és una pro- des d’un altre punt de partida, des d’un sous dignes. Aquesta redistribució de la no tindria perquè ser equivalent a la dis- en altres àrees molt més supèrflues, enposta equilibrada i assenyada. El proble- plantejament que inclogui l’austeritat, massa salarial disminuiria en molts ca- minució de la jornada ni afectar de ma- les que l’encara majoria social, encara nera similar a tots els nivells salarials. que no siguem els principals agents, no L’enorme engrandiment dels ventalls deixem de participar. Necessitem un al- salarials dóna suficient joc perquè els tre punt de partida. salaris més baixos, els ahir mileuristes i Encara que la majoria social hem par- avui vuitcentseuristes, puguin i hagin de ticipat en un segon graó d’aquest mo- seguir creixent. del productivista- consumista, aquesta La proposta de repartiment de participació ens fa part d’ell i no ens l’ocupació incloent aquesta redistribució separa prou de la seva aberració i cinis- de la massa salarial no ho és de con- me. Podrem seguir cridant que “la crisi tentament amb un repartiment intern la paguin els rics” o reivindicant en els que s’oblidi de la pugna pel repartiment programes la reducció a 35 hores de entre salaris i beneficis. Lluny d’això, la jornada, avui clarament insuficient. és l’única forma de reprendre-la, i de Són fórmules que no han funcionat, reprendre la confrontació, recuperant ni funcionaran en el futur perquè no simultàniament una paulatina recom- s’enfronten a la nostra participació en el posició d’algun grau d’unitat intern als model i acaben incorporades a aquesta treballadors. Ambdós aspectes, el de la zona de justificació-explicació, com part recomposició interna i el de la confron- del discurs imperant, com promesa en- tació pel percentatge de la massa sala- tre altres promeses i com incompliment rial enfront dels beneficis, han d’estar entre altres incompliments. inclosos i lligats. El repartiment solament pot exigir-se En l’actualitat ve succeint que ni el per- des de la predisposició a repartir, sola- centatge de la massa salarial ni les con- ment iniciant-lo pot impulsar-se. dicions laborals són defensables amb cinc milions de desocupats a la recerca * Editorial del número 69 de la re- desesperada d’una ocupació inexistent. vista Libre Pensamiento, revista Tampoc les garanties i serveis socials de debat i reflexió de la CGTJuny de 2012 27
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARAutogestió:4) La col·lectivització delsserveis públics de Barcelona Elèctriques i Societat Productora de del país, fou col·lectivitzada pels treballa- llarga tradició de tasques públiques rea- a Solidaridad Obrera (3-9-1936), ho ex- Ferran Aisa Forces Motrius), d’acord amb les dues dors, que van constituir un Comitè Cen- litzades a Barcelona, tant en el camp de plicaven: “Para que el pueblo sepa quie- federacions sindicals de la CNT i la UGT, tral de Direcció, format per sis delegats la construcció, com el de la neteja urba- nes eran los verdaderos atracadores que van posar en marxa la concentració in- de direcció i sis delegats representant les na. El Comitè Obrer de Control passava operaban en la cajas del AyuntamientoL a col·lectivització dels serveis públics com l’electricitat, l’aigua, el gas i em-preses com la CAMPSA o la FOCSA, dustrial i van constituir el Comitè Central de Control Obrer de Gas i Electricitat. A distintes Seccions de l’empresa. El Co- mitè, d’acord amb el Sindicat del Petroli comptes de la gestió de l’empresa i publi- cava els sous que guanyaven els conse- y del Estado, en complicidad de los po- líticos de todos los colores, daremos los nombres de los consejeros con sus co- finals d’agost de 1936 el Sindicat Únic de de la CNT, va decidir expropiar les fac- llers i directius i els comparava amb elsvan ser un altre capítol de la creativitat Luz y Fuerza de la CNT va expropiar la tories de Barcelona, Badalona, Manresa de misèria que cobraven els treballadors, rrespondientes sueldos anuales...”del moviment obrer barceloní. resta d’empreses del sector, i, aleshores, i Vic. Constituint a cada una un ComitèLes empreses d’aigua, gas i electricitat l’Agrupació col·lectivitzada agrupà, sota d’Administració depenent del de Barce-van ser intervingudes pels treballadors, el control obrer, la indústria de l’aigua, el lona. El Comitè Central de Direcció vaque van ocupar les oficines i els cen- gas i l’electricitat. acordar la pujada dels salaris per a totstres principals de distribució en els pri- La Societat General d’Aigües de Barcelo- els treballadors, així com la jornada de 6mers moments de la lluita antifeixista. na i l’Empresa Concessionària d’Aigües hores diàries. El petroli ja era aleshoresD’aquesta manera va quedar garantit el Subterrànies del Llobregat, de la qual era un producte energètic important, així queservei bàsic d’energia (gas, aigua i elec- propietària l’empresa Gas Lebón, van ser el seu control era fonamental per fer mar-tricitat) a la ciutat (habitatges, enllumenat col·lectivitzades també pels treballadors, xar l’economia col·lectivista. La guerrade carrers, hospitals, centres oficials, constituint el Sindicat Obrer d’Aigües de encara havia fet augmentar més el poderetc.), tots aquests serveis van quedar la CNT. El Comitè Obrer de l’empresa va de la riquesa d’aquesta energia, doncs,sota el control del Comitè d’Empresa for- unificar criteris sobre el preu de l’aigua, els avions, els tancs, els automòbils demat per CNT-UGT. rebaixant-la, per tant els barcelonins van tota mena, els vaixells, els tractors, etc.,Els treballadors de les diverses empreses poder gaudir d’ aigua a casa amb un preu feien servir la benzina com mitjà de pro-que formaven el sector energètic (Unió més assequible, passant de 0,70 a 1,50 pulsió.Elèctrica de Catalunya S. A., “Riegos y pessetes que es pagava abans de la re- L’empresa de construcció i serveis Fo-Fuerzas del Ebro”; Catalana de Gas i volució, estabilitzant-se a 0,40 pessetes. ment d’Obres i Construccions (FOCSA),Electricitat; Cooperativa de Fluid Elèctric; L’empresa de petroli estatal CAMPSA, va passar a ser controlada i dirigida pelsSocietat Espanyola de Construccions imprescindible per fer rutllar l’economia treballadors. Aquesta empresa tenia unaCom acabarà tot això? retat que el futur del nostres fills i néts seria les classes populars. democràcia extorsionada i capitalisme sé... El que sí que tinc clar és que no Jordi F. Fernández Figueras millor que el nostre. L’«austeritat» que ens imposa el Mercat, financer? Però si s’ensorrés de manera podem resignar-nos i que cal organitzar- A sobre, hi ha hagut polítics i titelles me- amb la submissió còmplice o impotent brusca, no acabaríem patint un siste- se i seguir cercant formes de resistència diàtics que amb un to paternalista que put dels governs —i que ens està fent per- ma capitalista salvatge i totalitari a la intel•ligents... encara que sigui passet aN o esteu experimentant aquests últims temps una sensació similar a la queheu sentit quan un remolí d’aigua se us a naftalina ens han acusat a la gent del carrer de ser els culpables de tot aquest dre tots aquests serveis, drets i avenços socials—, se suposa que hauria de solu- xinesa? Quina alternativa tenim? No ho passet. desgavell perquè, segons ells, hem viscut cionar la crisi econòmica, però molta gentha endut un objecte valuós pel forat d’un per sobre de les nostres possibilitats, i creu que no fa res més que agreujar-la. Hidesguàs? ens han advertit que cal que acceptem ha qui pensa que l’objectiu real d’aquestaSi un alguna cosa important marxa pel fo- els sacrificis amb resignació. crida a l’austeritat és justificar unes reta-rat d’un desguàs, sabem que desapareix Fins i tot, un d’aquests tertulians me- llades destinades a recaptar els bilionsper sempre més de la nostra vida i ens diàtics va arribar a dir amb una inflexió re- d’euros necessaris per «rescatar» la Ban-sentim dolguts i impotents. Així, sobtada- criminatòria que a Espanya la gent anava ca i, de passada, per afavorir la privatitza-ment, en un instant, també han desapare- massa al metge i que per això vivíem més ció de tota mena de serveis socials.gut de les nostres vides molts serveis, drets anys que altres llocs d’Europa. Caram, Aquest deu ser l’objectiu dels tecnòcratesi avenços socials que crèiem que es man- quin descobriment! Sí, ens agrada viu- que maneguen la situació, però... no heutindrien sempre: la garantia d’un ensenya- re i gaudir de bona salut, potser això és pensat alguna vegada que aquesta gentment de qualitat per a tots, l’assossec de te- l’«estirar més el braç que la màniga» que realment viu al dia, sense programa ninir assegurats un serveis sanitaris eficaços, ens han recriminat. Es veu que alguns projecte, i que al final se’ls acabarà esca-el gaudi d’unes condicions laborals dignes, d’aquests poca-soltes mediàtics no tenen pant l’assumpte de les mans i s’ensorraràla tranquil•litat de saber que tindrem una res intel•ligent a dir, així com la majoria tot? Qui pot saber exactament com aca-pensió suficient per a la vellesa, l’equilibri dels polítics professionals no mostren cap barà tot això?que comporta fruir d’un nivell salarial que iniciativa davant la pèrdua de sobirania I qui sap si no seria millor que acabésens permeti viure sense angoixes, la segu- dels estats i la destrucció del benestar de petant d’una vegada aquest sistema de Receptes...Coca dolça d’albercocs i sobrassada (*) L’amo en Pep des Vivero ½ tassó d’oli ta: farina, oli, llet, sucre, els cada mig albercoc. La tor- pot fer amb una pasta molt (Mallorca) Un paquet de llevat ràpid tres ous i el llevat. En tenir nam a enfornar uns minutets més fàcil d’elaborar i sense 3 ous la pasta ben treballada, om- mes perquè s’acabi de coure. sobrassada. Un iogurt natu- sobrassada sucre fi plim el motlo, que prèviament Més o manco uns 20 m minuts ral. Una mida d’oli de gira-sol,Ingredients: haurem untat amb una mica en total. Abans de servir-se dues mides de sucre, tres de Elaboració: de saïm i farina. Introduirem s’empolsima de sucre fi tota la farina, tres ous, un sobre de10 o 12 albercocs xapats i dins el forn i quan el dit no coca. llevat ràpid i un pelinoi de sal.sense pinyols El forn prèviament encalentit s’aferra a la pasta, és el mo- Tot ben remenat i al forn du-300 g de farina a 180º. ment de posar damunt la coca Bon profit! rant 20 minuts. Ah!! i els alber-1 quart de quilo de sucre Mesclam tots el ingredients els trossos d’albercocs i una cocs amb fileres per damunt.1 tassó de llet amb els quals s’obté la pas- piloteta de sobrassada dins (*) Aquesta mateixa coca es Sempre surt bona.28 Juny de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMATemps moderns gut actor de vodeville, coneix el director natge és un crit vibrant contra totes les es cert. El que fa Chaplin es denunciar nar “Temps moderns”. Quan comentarem Joan Canyelles Amengual i productor Mack Sennet i roda per a ell dictadures i una agitada invitació a les tre- que aquest progrés tan sols beneficia al “La colmena” varem dir que ens acos- la pel·lícula “Charlot periodista” (Making a balladores i treballadors de tot arreu per capitalisme i als patrons. No progressa la tàvem a l’època en la que transcorria la living, Henry Lehrman 1914). lluitar junts per un mon millor i mes just. vida de les persones, progressa la pro- pel·lícula (la Espanya afamagada de la(Moderns Timne, Charles Cha- Ha nascut el personatge més universal L’any 1947, roda una de les comèdies ducció. Fins i tot s’ha inventat una màqui- postguerra). En aquest cas passa el ma-plin, 1936). de la història del cinema. I probablement més fosques i subversives de la història na per donar el dinar als empleats per teix. La realitat desoladora que ens mos-Charlot fa feina a la cadena de muntatge també el mes estimat, especialment per del cinema: “Monsieur Verdoux” (la co- estalviar temps. La persona escollida per trava Chaplin és cada vegada més aprop.d’una fàbrica. La seva tasca consisteix les persones que com ell, ho passaven mentàrem fa un parell d’anys). Chaplin fer-ne una prova es (naturalment) Charlot. És difícil saber quina serà la nostra capa-en estrènyer femelles una darrera l’altre malament per poder sobreviure. No sola- interpreta a un treballador de banca que Però la màquina no funciona i acaba cla- citat de lluita, de rebel·lió i de mobilització.de manera absolutament mecànica. ment perquè s’identificaven amb ell, sinò és acomiadat de la seva empresa. Té una vant-li una pallissa al pobre i desconcertat Hauríem de ser capaços de transmetreAquesta alienadora forma de treballar li perquè tenien els mateixos enemics: la filla petita i la seva companya és minus- Charlot. En aquesta escena Chaplin ha ideologia a través dels valors. La solida-farà perdre el seny i es ingressat a un policia, els poderosos, els banquers..., i vàlida. Per subsistir es dedica a casar-se introduït el drama i la comicitat i ens ha ritat, el suport mutu, la justícia, la lliber-manicomi. això, genera unes adhesions gairebé in- amb vídues riques per després matar-les mostrat la perversa i inhumana mentalitat tat, l’antiautoritarisme són algunes de lesEn sortir i per un mal entès la policia el quebrantables. i quedar-se els seus diners. Tota una for- d’aquells que només pensen en criteris de idees que donen força al nostre sindicat.deté pensant que lidera una manifestació Per altra banda, Charlot es immensament ma de vida alternativa. Hi ha en aquesta rendabilitat econòmica. Però caldrà pensar molt bé quina estratè-de treballadores i treballadors. Ingressa a humà per la seva polièdrica personali- pel·licula una vitriòlica crítica al capitalis- Pot semblar que la posada en escena es gia pedagògica hem de triar per explicar-la presó i quan surt coneix a una al·lota tat. Es generós i egoista, orgullós i amb me. Quan ja ha sigut comdemnat a morir extremadament senzilla, però la realitat les i perquè arrelin en els comportamentsorfa que es cercada per la policia. Junts freqüència humiliat, honest i bribó, sen- a la forca, fent ús del dret a dir la darrera és que Chaplin va invertir gairebé tres de la gent mes enllà de les acampadesintentaran trobar una vida mes decent. timental i gairebé sempre frustrat en les paraula Verdoux diu: “Es felicita als ho- anys en la realització de “Temps Mo- del 15M o del DRY, que poden esser mo-Charles Chaplin tenia cinc anys quan el seves aventures amoroses. mes que inventen bombes que maten a derns”. El director construeix la pel·lícula viments efímers.seu pare va morir alcoholitzat. La seva No es de cap manera un revolucionari, dones i nins. Si mates una persona ets a través d’una elaboradísima composició Per altra banda fa temps que tinc molt clarmare es va haver de fer càrrec d’ell i els però sempre pateix les conseqüències un villà, si en mates millions ets aclamat dels plans i la distribució en ells de tots els que una de les principals coses que cal dirseus tres germans sense cap ajuda que doloroses del capitalisme i aquesta es com un heroi. Els números santifiquen”. elements narratius. és que la lluita te sentit per ella mateixa.no fos el seu treball. Conegueren de ben una potentísima eina de denúncia de les Algú havia dit abans: “Si la diplomàcia L’any 1933, quan Chaplin inicia el seu ro- O més ben dit: no ens han de guiar elsaprop la misèria i varen ser desnonats del seves injustícies. condueix a les guerres, els negocis con- criteris de rendabilitat que serveixen als datge ja fa estona que el cinema es sonor.seus habitatges mes d’una vegada per no Entre els curtmetratges dirigits per Cha- dueixen al crim”. banquers i als especuladors. Lluitarem Però “Temps moderns” és una pel·lículapoder pagar el lloguer. plin, cal destacar “Vida de cans” (A dog’s La història del cinema no es pot explicar perquè no tanquin els hospitals i les esco- silent. S’hi senten renous i música, peròDe la ma del seu germanastre Sidney en- live, 1918), “Armes a l’espatlla” (Shoulder sense Charles Chaplin. Tampoc la història les. Però si ho fan no ens resignarem, i de el director de “Monsieur Verdoux” haviatra a la prestigiosa companyia còmica de arms, 1918), “Un dia de bauxa” (A day’s cultural del segle XX. Sense dubte és un cap manera haurem sigut vençuts, per- decidit que Charlot mai parlaria a unaFred Karno i després de fer una gira pels plesaure, 1919), “Dia de paga” (Pay day, dels seus icones, una de les seves figures què la llarga lluita continuarà si no acotam pantalla cinematogràfica. Poc abans el cap i tornam a casa nostra.Estats Units torna convertit en un recone- 1922) i “El peregrí” (The Piligrim, 1922). fonamentals. d’acabar la pel.lícula el sentirem cantar un El seu primer llargmetratge és “El menut” Invariablement, alguna de les seves Venen temps molt, molt difícils. Haurem cançó amb paraules de diferents idiomes, d’estar preparades i preparats per rebre (The Kid, 1921), que es converteix en un pel·lícules sempre figura a les llistes de però res mes. cops. Ens faran mal. Ens ficaran a la pre- èxit aclaparador. L’any 1923, funda, jun- les mes valorades per la crítica, però de Hi ha moltes inoblidables en aquesta pel. só (força, Laura. Et dona suport i t’estima tament amb Mary Pickford, Douglas Fair- manera incomprensible, ell no sol està lícula, còmiques, tràgiques, sentimen- gent que no et coneix, estic segur de que banks i David W. Grifith la productora Unit situat entre els millors directors. En el tals...No en contaré cap. No estic segur ho notes. Una abraçada molt forta) per Artits per la que dirigirà la resta de la seva seu cas passa tot el contrari del que li va de poder transmetre l’emoció, la hilaritat i defensar la llibertat i les causes justes. filmografia nordamericana. passar a Buster Keaton. El director de “El la tristesa que desprenen el seus fotogra- Però la nostra revolta té una mena de En aquest mateix any dirigeix “Una dona maquinista de la General” (The general, mes. Recoman-ho molt vivament la seva joia que els de dalt no poden entendre. Ni de Paris” (A woman of Paris), extraordina- 1926), va gaudir d’un èxit efímer. Hague- visió (i revisió). No solament pel plaer combatre. És, (ho deia Jean Vigo, i no es ri melodrama que ataca la hipòcrita moral ren de passar gairebé trenta anys perque burgesa, però que es un fracàs de públic que provoca veure una obra mestra, sinó la primera vegada que jo ho repetesc) un rebés l’Òscar honorífic que es mereixia perquè ni actua, ni és la seva habitual també pel seu contingut revolucionari i acte d’amor a la humanitat, que ens fa sobradament. Per alguns crítics el seu pel·licula còmica. subversiu. lliures, i en certa manera invulnerables. redescobriment va significar d’alguna ma- L’any 1925, “La quimera de l’or” (The Gold Fa gairebé vuitanta anys que es va estre- Salut i revolta nera la desmitificació de Chaplin. En un rush) el consagra definitvament com un extraordinari exercici de miopia fílmica es geni. La crítica la reconeix gairebé unàni- va començar a dir per part d’alguns (sobre mement com una autèntica obra mestra. tot els semiòtics), que era poc cinemato- A partir de la tragèdia, Chaplin construeix gràfic. Que depenia massa de la pantomi- en aquesta pel.lícula alguns del gags més ma i del teatre. És evident que no hi hagut Fitxa tècnica memorables de la història del cinema. un altre mim com ell. Però els seus mèrits “Les llums de la ciutat” (City lights, 1930) van molt més enllà. Dr: Charles Chaplin; és una altra indiscutible obra mestra i una “Temps Moderns” es una excel·lent G: Charles Chaplin; de les mes belles histories d’amor que pel·lícula que retrata de manera brillant Ft: Rolland H. Tothe- s’han vist a una pantalla cinematogràfica. les relacions entre el capital i el treball, la Quan els Estats Units encara no havien tirania exercida pels propietaris dels mit- roh; entrat en la segona guerra mundial, estre- jans de producció i la misèria i la humilia- Ms: Charles Chaplin; na “El gran dictador” (The Great dictator, ció a la que sotmeten a les treballadores i Int: Charles Chaplin, 1940), on ridiculitza a Hitler i Musolini. els treballadors. Pulette Godard, Hen- S’ha dit d’ella que és massa simple, sen- Rodada en plena etapa de la depressió timental i pamfletària. Amb tota seguretat provocada pel “crac” del 29, alguns crítics ry Bergman, Chester no es la seva millor pel·lícula, però el varen dir en el seu moment que era reac- Conclin, Allan Garcia. discurs final que pronuncia el seu perso- cionària perque s’oposava al progrés. NoJuny de 2012 29
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESVegetarians, Berneri, de nou actualno estúpids Redacció Carlus Jové i Buxeda A caba d’aterrar en les llibreries la ver- sió en castellà del llibre de Stéfano D’Errico sobre l’anarquista italià Camillo A l diari Ara del 26/05/12 un article d’opinió de l’Albert Sánchez Piñol ridiculitza els Berneri. El llibre Anarquisme i política. El programa mínim dels llibertaris del Tercer Mil•lenni. Relectura antològica i biogràfi- vegetarians (i els animalis- ca de Camillo Berneri és un exhaustiu i tes en general) titllant-los de acadèmic estudi -768 pàgines!- sobre el neopuritans encegats per llibertari que més i millor va actualitzar el Walt Disney. Segons Sánchez pensament anàrquic en els decisius anys Piñol, des de Disney «els ani- vint i trenta del passat segle. mals ja no són animals», sinó Berneri, perseguit per Mussolini, va aca- «un nosaltres indefens, sim- bar assassinat a Barcelona pels comu- pàtic, idíl•lic», i remata que «la nistes en les disputes de maig de 1937. A nostra visió del món animal ha més d’un home implicat en les lluites del esdevingut tan absurda com seu temps va ser un intel•lectual de primer malaltissa. Els adjudiquem ordre, capaç de compartir i confrontar des sentiments, valors i raona- de jove amb personatges situats en altres ments que no tenen perquè esferes polítiques: l’historiador i el seu només són el que són: ani- mestre Salvemini, el lliberal Gobetti, el co- mals». munista Gramsci, el socialista Rosselli o, És obvi que després d’un en el seu camp, els llibertaris Luigi i Luce afirmació com aquesta molt Fabbri. Producte d’aquestes trobades i poca cosa en podriem espe- controvèrsies i de les seves reflexions rar de l’article ja que, lluny personals és un qüestionar-se profund de d’argumentar perquè no hau- l’anarquisme com a eina d’intervenció al riem de respectar la vida dels món i el temps que va viure. als anarquistes a encarar sense preju- i recomanable. A vint euros, publicat pels animals, l’autor escampa la Un intel•lectual convençut, incapaç dicis les preguntes contemporànies i a sindicats de la CGT de Vitòria i Burgos, qüestió remetent-nos als pre- d’assumir res de la seva ideologia per enfrontar sense artificis la competència la Confederació d’Euskadi i la Fundació judicis que s’acostumen a in- mandra o per obediència deguda, i dispo- d’altres forces polítiques del seu temps. Salvador Seguí i de venda en llibreries. cloure en el terme «animal». sat a preguntar-se per tot el que afecta a Stéfano D’Errico realitza un treball com- La CGT de Catalunya, la Fundació Sal- És evident que els animals són la complexa vida d’un ésser humà, en la seva individualitat o en la seva condició pletíssim, repassant tant la seva trajec- vador Seguí i l’Assemblea Llibertaria del el que són, com les plantes, tòria biogràfica com cadascun dels as- Vallès Oriental han organitzat un cicle de plantetes, persones, i qualse- social: la política, la lluita de classes, la religió, l’estratègia i tàctica, els valors, pectes i temàtiques a les quals va dedicar presentacions del llibre a Barcelona, Gra- vol altre objecte de l’univers. l’ètica, l’Estat, el federalisme… una reflexió. A més, ho fa reivindicant nollers i Rubí els dies 7, 9 i 12 de juny, Però la qüestió és: perquè Berneri sempre es va oposar als simplis- aquests ensenyaments per a la perspec- que ha comptat amb les intervencions de vosté opina que podem tractar mes de l’anarquisme, a les seves orto- tiva d’aplicació en aquest tercer mil•lenni, l’autor del llibre i sindicalista d’Unicobas els animals no humans com a dòxies i a les seves dreceres polítiques, reinvindicant la naturalesa profundament Stefano d’Errico i d’Emili Cortavitarte, his- mers objectes a disposició dels però en paral•lel es va situar en posicions contemporània, molt actual, del pensa- toriador, corrector de l’edició en castellà i animals humans? O, millor en- cara: perquè creu, si ho creu, de radicalisme filosòfic i militant, animant ment d’aquell gran italià. Un llibre oportú sindicalista de la CGT. que no hauriem de menjar humans? A no ser que la res- posta de Sánchez Piñol fos un simple “perquè són humans!” Anarquisme i política segons Berneri tindriem un bon punt de partida per discutir, seriosament i amb socialista Carlo Rosselli o el comunista política, amb el debat polític del temps del seu pensament i l’aliment passional arguments, perquè els humans Antonio Rivera Gramsci, a més de coreligionaris seus que un viu, no condueix, com demostra de la seva acció”. ens permetem tractar els ani- com Luigi i Luce Fabbri. Berneri, de manera inevitable, a la justifi- Totes i cadascuna d’aquestes temàti- mals com a mers «animals». Aquest contacte caracteritza la natu- cació dels seus extrems més negatius en ques les estudia D’Errico amb gran rigor Precisament aquesta via de Stefano d’Errico, Anarquismo ralesa i el valor intel•lectual de pensa- honor de la practicitat. i profusió de dades recollides en fonts de raonament és la que segueix y política. El ‘programa míni- qualitat. El llibre, sorgit d’una vocació i ment de Berneri, no massa habitual en L’italià es plantejava la necessitat de “do- el filòsof advocat dels animals mo’ de los libertarios del Tercer l’anarquisme: la seva convivència amb nar una sacsejada a l’anarquisme perquè reflexió clarament acadèmica, desvet- Peter Singer. Singer no trac- Milenio. Relectura antológica y altres parers li força a una reflexió oberta, pensi en la política”. Aquesta intenció el lla múltiples reflexions fetes per Berneri ta d’atribuir característiques biográfica de Camillo Berneri, necessàriament crítica amb els seus pro- va convidar a endinsar-se sense limita- allà pel primer terç del passat segle que made in Disney als animals no Madrid 2012, 758 pàginas. pis postulats, degudament pragmàtica, cions autoimposades ni complexos en la serveixen en molts casos per abordar humans, sinó que parteix de la abordant tot tipus de temàtiques sense particular relació existent entre anarquis- els problemes del Tercer Mil•lenni des qüestió més general de perquè cap limitació. Alhora, li obliga a proveir- me i política, guiat sempre per quina de de la perspectiva dels llibertaris. No és hauriem de tenir una conducta Per iniciativa de diversos sindicats de la se dels arguments suficients i a enfortir les respostes donades als problemes des un vademècum –no ho podria ser venint ètica envers els altres, i expan- CGT del nord de l’Estat espanyol s’acaba fins a l’extrem la seva coherència ideo- de l’anarquisme podia ser més adequada de Berneri-, sinó més aviat un repertori deix l’abast de les seves con- de publicar la versió castellana d’aquest lògica, per així confrontar-se adequada- a les urgències i necessitats de l’instant sòlid d’arguments per a molts proble- clusions als animals. El seu estudi sobre l’anarquista Camillo Berne- argument estrella és que la ri que va veure originalment la llum en ment amb tan preclars i exigents oposi- que vivia. Així, res humà li resulta aliè, i mes que segueixen sent bàsicament els capacitat física de sentir dolor italià fa ja un lustre (Mimesis, Milà) Es tors. D’aquesta manera, a cada moment, pren posició ben articulada en qüestions mateixos que ell va haver de fer front. és suficient per atribuir a un és- tracta d’una anàlisi exhaustiva, profunda les seves tesis i criteris se sotmeten a com la pedagogia, la tècnica, la cultura, A més, D’Errico enfila dinàmicament ser viu un interés: el d’evitar-lo. i intel•ligent de la trajectòria d’un home l’exigent judici dels seus oponents, depu- la religió, la capacitat per conèixer cien- aquestes reflexions de l’italià amb una Simplificant molt l’argument de que, encara que va morir jove, va com- rant tots ells tant en la seva consistència tíficament (epistemologia), l’humanisme, altra no menys exhaustiva investigació Singer, aquesta igualtat en la primir en la seva curta i intensa vida tot teòrica com en la seva aplicabilitat al mo- els límits del classisme proletari, la biogràfica, apropant-nos als detalls més capacitat de sentir és el fona- un tractat d’anarquisme, tant teòric com ment en què vivien. democràcia, la revolució, la violència, particulars i desconeguts de la seva vida. ment de l’ètica, que barrejada a pràctic, en les difícils i conflictives dè- Pot ser que per això, com a conseqüèn- l’organització, el sindicalisme, els totalita- En un article de 1922, titulat “Anarquisme amb el principi utilitarista d’el cades d’entreguerres. cia d’aquesta experiència vital, el resultat rismes, la política electoral, la psicologia, i federalisme. El pensament de Camillo màxim bé per al màxim nom- Berneri va ser assassinat en els primers sigui desconcertant: el major crític del l’etnologia… Berneri”, l’italià resumia l’essència del bre ens obliga a una vida res- dies de maig de 1937 per un grup de co- forçat col•laboracionisme governamental Perquè Berneri dipositava tota la seva seu pensament: “Jo entenc per anarquis- pectuosa amb la quasi totalitat munistes lliurats a l’estratègia de Stalin, de la CNT-FAI en la conjuntura espan- confiança en l’anomenat “problemisme”, me crític un anarquisme que, sense ser dels animals. dins de la guerra civil lluirada a Barce- yola de 1936 mai va tenir impediment una manera de pensar que obligava al fet escèptic, no s’acontenti amb les veritats Sánchez Piñol no ens dóna ni lona entre aquests i els llibertaris (i els per tractar cara a cara amb la política i que la ideologia es recolzés en l’anàlisi adquirides, amb les fórmules simplistes; un bon argument, i es limita a seus aliats, els heterodoxos comunistes amb els seus adversaris polítics. Tan dels fets, en la seva capacitat per respon- un anarquisme idealista i al mateix temps ridiculitzar l’animalisme. Fins del POUM). Tenia llavors quaranta anys, clarivident radicalitat crítica era la de qui dre als problemes reals del moment i per realista; un anarquisme, en definitiva, i tot es posa les mans al cap havia fugit de la persecució de la dicta- no limitava l’esfera del seu pensament i donar lloc a un “anarquisme possible”. En que empelti veritats noves en el tronc de pel fet que hi hagi gent preocu- dura de Mussolini, però ja havia aprofitat de les conseqüències teòriques i pràc- definitiva, “afrontar el complicat mecanis- les seves veritats fonamentals, que sàpi- pant-se dels animals mentre l’oportunitat que li va donar la vida de tiques d’aquest –com a tantes vegades me de la societat actual sense ulleres ga podar les branques velles”. nens innocents moren en con- tractar amb les referències fonamentals ha passat en l’ideologisme llibertari-, i no doctrinals i sense excessives inclinacions De tot això parla aquest llibre. Una lec- flictes bèl•lics, com si una cosa del pensament d’esquerres italià: el seu per això acabava en la seva proximitat al a la integritat de la seva fe” (anàrquica), tura tan exigent com a recomanable per exclogués l’altra. Deixe’m-ho primer mestre, l’historiador Gaetano debat polític en posicions contemporitza- per així “conservar aquell conjunt de prin- als llibertaris d’aquest complicat Tercer aquí. Salvemini, el lliberal Piero Gobetti, el dores o moderades. El contacte amb la cipis generals que constitueixen la base Mil•lenni.30 Juny de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Jornades en Homenatge aVides El movimiento el que ha vingut succeint a les esque- rres transformadores de les genera- de contingut. I el mateix va succeir respecte a l’altre Dones Lliures/Hipotecades libertario en cions posteriors. gran tema en qüestió: l’estructura Mujeres Libres Gonzalo ens explica, no obstant això, i finalitats de l’aparell estatal haviaDe la bombolla la transición la història amagada sota la catifa. canviat de 1939 a 1979. L’anomenat el 27, 28 i 29immobiliària (Madrid 1975- Sense guarniments inútils, però també “Estat del Benestar”, fonamentat enal dret a amb tota la seva policromía. El text ens les doctrines keynesianes, compaginat de junyl’habitatge 1982) proposa la necessària revista de molts dels noms de les víctimes d’una Tran- amb les creixents manifestacions del que ha vingut coneixent-se com “bio- sició que, malgrat tot el que se’ns ha explicat, va ser tremendament violen- política”, començava a donar els seus primers passos en el marc de la Penín- O rganitzades per la Secretaria de Gènere de CGT Catalunya i amb la col•laboració de Dones Llibertaries ta. Ens proposa també una història de sula Ibèrica dels setanta. Els llibertaris les forces derrotades, de les energies no van saber, o no van voler, filar un de Catalunya, es celebraran els dies 28 populars dilapidades, potser, però que discurs i una pràctica a l’altura de les i 29 de juny del 2012 a Barcelona unes van conformar el ferment necessari circumstàncies. La llegenda del rebuig Jornades d’Homenatge a Dones Lliures/ d’un canvi d’escenari imprescindible. frontal a tota manifestació estatal (una Mujeres Libres, l’organització de dones Ens narra, doncs, una història que no història áurea que, en tot cas, no era anarquistes creada l’any 1937 a partir de la revista de mateix nom. Prèviament, el és la tòpica i que no es queda en els del tot certa) va impedir la presència 27 de juny, es farà un acte a Reus. les floritures discutibles de la “movida” llibertària en moltes lluites efectives El 27 de juny, a les 20h. al Casal de les i en les suposades heroicitats d’un mo- d’una població que reclamava serveis Dones de Reus, projecció del documen- narca coronat pel propi dictador. públics creixents i una forma de vida tal “Indomables” i xerrada a càrrec de La narració de Gonzalo Wilhelmi és au- digna. Martha Ackelsberg, organitzada per la daç i no deixa res en el tinter: la trajec- Les tesis maximalistes del final de la CGT Baix Camp-Priorat. tòria del moviment llibertari madrileny Guerra, quan era el moment del “tot o El programa d’actes organitzats a Barce- en aquests convulsos anys va donar res” (però que molts dels seus autors lona és el següent: per a molt. Va constituir una febril des- no havien emplenat en aquest precís - 28 de juny a les 18:30 h. en el Pati Lli- càrrega d’energia i il•lusions amb un instant) van enfosquir una tradició que, mona (C/Regomir 3). final caòtic i decebedor. I aquí és on realment, anava molt més allà: la d’una Projecció del documental “Indomables” i Gonzalo Wilhemi entrem en el realment interessant del CNT històrica plural, rica i enormement posteriorment xerrada-debat amb: llibre. Es podrà estar o no d’acord en complexa, en la qual convivien múlti- Martha Ackelsberg (autora del llibre “Mu-Ada Colau i Adrià Alemany Fundación Salvador Seguí, la revista dels fets presentats. Només ples sensibilitats. jeres Libres, la lucha por la emancipación Madrid, 2012. 275 pàg. els seus autèntics protagonistes (i és La veritat és que avui dia el moviment de las mujeres”)Angle Editorial, 2012, 192 pàg. possible que ni tan sols ells mateixos) llibertari encara amenaces similars: Isa Garnika. La lluita per l’emancipació El moviment llibertari, en la Transició, saben com van ocórrer realment les una lectura literal i acrítica de certs de les dones treballadores.Ada Colau, membre de l’Observatori va ser marginalitzat i derrotat, malgrat coses. Però el que ha de quedar meri- llocs comuns de la “llegenda áurea” Bruno Valtueña. El projecte anarcosindi-DESC, i Adrià Alemany són els autors la seva energia i els seus prometedors dianament clar és l’ensenyament d’allò ja indicada, podria impedir les pos- calista avui.de Vides Hipotecades, un llibre útil per inicis. L’últim llibre de Gonzalo Wilhel- succeït per als també convulsos temps sibilitats d’avaluar amb solvència les - 29 de juny a les 18:30 h. en el Casal deconèixer el drama de les execucions hi- mi, “El movimiento libertario en la tran- del present. exigències d’un present marcat pel la Solidaritat (C/Vistalegre 15)potecàries i els desnonaments a l’estat sición. (Madrid 1975-1982)”, conforma El moviment llibertari madrileny no va desmantellament dels béns públics i Xerrada-debat amb:espanyol, així com la lluita ciutadana un text que, encara d’una temàtica saber adaptar-se, en els anys setanta, els ajustaments, i per l’aprofundiment Martha Ackelsberg. La lluita de les donespel dret a l’habitatge, encapçalada per que ja es pot considerar com històrica, a les transformacions sofertes, des de d’un marc laboral que procura arrasar en el 36.la Plataforma d’Afectats per la Hipote- totes les conquestes dels últims segles introdueix elements de rabiosa actua- la Guerra Civil, per l’arquitectura del Isa Garnika. La lluita de les dones treba-ca. món del treball i l’aparell estatal al que de lluita proletaria. litat en un present com el nostre, on lladores en els 70.El llibre explica les causes de la crisi pretenia oposar-se. I una dels seus El moviment llibertari, en la Transició, les possibilitats d’una lluita social am- Grup de Dones Anarko-feministes. Gène-actual, assenyala els responsables majors errors va ser, segons s’indica va ser marginalitzat i derrotat, malgrat pliada estan en el centre del que pot re i feminisme anticapitalista en el 2012.i analitza el paper que han tingut les en el text, no aplicar el suficient esforç la seva energia i els seus prometedors arribar a ser.administracions públiques, i també ens analític a aquests assumptes. El món inicis. En aquest precís moment de Els que no vam viure la Transició hemdóna consells i recursos útils per de-fensar el dret a l’habitatge i evitar els rebut, des dels mitjans de comunica- del treball ja no es conformava de la crisi i senilitat del capitalisme que tra- vessem, qui més o menys ens sentim Trobada ció de masses, una narració contra- mateixa manera que en els temps delabusos de poder de les entitats ban- dictòria, santurrona i amb un evident cenetisme clàssic, i la reacció dels con- vivificats per aquesta tradició de lluita, Estatal decàries. federals va ser tardana i contradictòria, hem d’estar atents per a ser capaçosEl llibre està disponible a les llibreries i ànim de doblegar tot apunt de vitalitat popular. Una narrativa que, no obstant quan va tenir lloc. Es va intentar recons- d’insuflar-li nova vida. I tot el viu canvia Dones dea les Plataformes d’Afectats per la Hi-poteca, i també a la xarxa, ja que els això, es compadeix malament amb la història explicitada per les gents de truir una organització en una imitació dogmàtica i literal del passat, el que va pel camí. El llibre de Gonzalo Wilhelmi obre el camí a una exploració històrica la CGT, 30autors han registrat el text en CreativeCommons per garantir que la manca de carn i os que, elles sí, van arriscar les empènyer a l’abandó de l’esperit real amb evident pertinència per a construir de juny i 1 seves vides en aquesta tesitura deci- de l’experiència. L’anarcosindicalisme un present que sàpiga fugir dels pa-recursos econòmics no sigui un impe- siva. Uns van créixer i van narrar, van es es va autoexcloure del món del tre- ranys que la realitat tendeix a qui volen de juliol adiment per l’accés al coneixement. explicar històries infumables de reis ball, i es va embardissar en dècades transformar el món. Instruir-se i apren-De moment disponible en català, al democràtics i socialismes inexistents. de disensiones internes i lluites intesti- dre mai ha estat tan necessari. Barcelonames de juny està prevista la sortida de Uns altres van ser relegats a l’oblit i al nes que no tenien altre objecte que el Lla traducció al castellà. buit, en evident concomitancia amb tot repartiment de quotes de poder buides José Luis Carretero a pròxima Trobada Estatal de Dones CGT dedicada a formació, amb el tema “Teories Feministes”, se celebrarà Revistes a Barcelona, el 30 de juny i 1 de juliol de 2012, dissabte i diumenge, a la seu de la CGT a Barcelona, Via Laietana, 18, 9º, amb el següent programa: - Dissabte 30 juny 10,00h.- Presentació de la jornada 10.30h.- Teoria de Martha Ackelsberg. Dona i ciutadania. 1 2.00h.- Pausa 12.30h.- Teories feministes del 15M de Plaça Catalunya. 14.00h.- Menjar 16.00h.- Teories i pràctiques feministes. Debat. 17.30h.- Pausa 18.00h.- Com podem in- tegrar les teories exposades en la nostra acció social-sindical de la CGT? - Diumenge 1 juliol 10.30h.- Propostes concretes d’actuació feminista des de la Secretaria de la DonaDIREKTE AKTION UMANITA’ NOVA DIRECTA COMBAT SYNDICALISTE i els Grups de Dones de CGT. Conclu- sionsPublicació bimensual anarcosindicalista Revista anarquista setmanal editada per Setmanara di comunicació, reflexió, crí- Publicació mensual de la CNT francesa, 12.30h.- Comiat i tancament.de la Freie Arbeiterinnen- und Arbeiter- la Federazione Anarchica Italiana (FAI), tica i informació en català, pensat, sos- sindicalisme, lluites socials i internacio- Convoca: Secretaria de la Dona del Co-Union (FAU-IAA), secció alemanya de una capçalera històrica creada l’any tingut i dirigit des de i per als moviments nalisme, mitè Confederal de la CGTl’AIT, http://www.direkteaktion.org/ 1920, http://www.umanitanova.org/ socials, http://www.directa.cat/ http://www.cnt-f.org/Juny de 2012 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TONI, ALBERT I IÑAKI, COORDINADORS DE LA REVISTA CULTURA OBRERA > LES PARAULES SÓN PUNYS“Cal fer sortir del gueto les Un cop d’estat…nostres idees i lluites” tou, diuen…“Cultura Obrera vol promoure les idees, accions i valors inherents jordimArtifontal pensament anarquista” S e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la colla d’imbècils que els fan de claca demà, o avui mateix, diuen que “no es podia fer res més”, “que so- > LA FRASE... bretot, unitat, tingueu confiança”, “és que Madrid ja se sap”, “que nosaltres sempre hem estat europeistes…” i que toca callar i esperar. Que es po- sin l’Europa dels mercaders a on els càpiga. Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat espanyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen intervenció però és un cop d’estat. Una colleta (diuen que serà tou i per això no arribaran a colla) de col- pistes vinguts del centre de Goldman Sachs seran ara els encarregats de deixar-nos sense drets socials, sense sanitat, sense sescola, sense res que no siguin obligacions, cops de porra i negació del dret a ser. Els plantarem cara, ja ho saben, per això s’han armat “Els nostres i han llogat milers de de joves muscu- continguts giren losos convenientment ensinistrats per trencar-nos el cap, per tal que la gent generalment digui “intervenció” i no “cop d’estat” i al voltant dels sobretot, que tingui confiança en els moviments socials nous botxins. de Mallorca” Els “tècnics” (són privatitzadors llogats per les empreses que ens vendran “serveis” que per nosaltres són drets) la nostra capçalera és un petit homenatge - Com aconseguiu el finança- és descobrir-la, treure-la a la llum i des- ens diran que cal que tanquem hos- en aquest passat) i a la reflexió escrita que ment donat que no rebeu una muntar la piràmide de mentides en la qual pitals i escoles, que no tothom tingui Josep Estivill accés a la sanitat, que sobren fun- feim a la secció d’opinió. assignació de cap organització i es fonamenta el poder. tampoc no voleu posar publicitat? Igualment, els nostres mitjans ens co- cionaris i per tant serveis bàsics, que - El suplement interior Il Corrie- La major part dels nostres ingressos hesionen, són eines de debat intern, de ja se sap que hem viscut per damunt re de s’Era, fet en clau de sàtira provenen de les subscripcions. Aquestes formació i de comunicació entre nosaltres. de les nostres possibilitats…, i no séEl Toni té estudis primaris, fa feina quantes mentides més. I sí, potser al- política, és molt divertit. Quin són la nostra benzina, perquè ens aju-de picapedrer i des del naixement guns hi han viscut però els que més hi paper atorgueu a l’humor en el den econòmicament i també perquè ens - Com veieu el panorama polí-del periòdic està en la seva redac- han viscut són precisament els rics que combat polític? autoexigeixen una disciplina per tal de no tic a Mallorca? Destaqueu elsció. Abans havia fet un fanzine no deixaran de viure-hi, per tant que no Il Corriere de s’Era és un projecte que defraudar la confiança que han dipositat elements més foscos que veieuanomenat Crit de Rabi i havia mili- ens enredin. Això no és cap “rescat” va ser impulsat per varis membres de la en nosaltres. en l’horitzó? Hi ha marge per atat en el sindicat CNT. sinó un cop d’estat a partir del qual redacció de Cultura Obrera. Va ser con- Llavors, la resta del finançament el realit- l’esperança?L’Albert és arqueòleg i exerceix aquest Chiquito de la Calzada que fins cebut per tal de dotar a Cultura Obrera, zam a base de l’organització de concerts, Mallorca és un feu tradicional de la dre-com a tal. Es va incorporar al pe- ara era ministre d’Economia deixarà el un periòdic que pensam transmet serietat sopars, festes, actuacions teatrals, etc. ta que només dos pactes unitaris de totsriòdic un any després de la seva seu lloc a un altre “tècnic” més amic i compromís, d’un suplement on ens po- Abans també, confeccionarem calendaris els partits d’esquerres juntament ambarribada a Mallorca, ara fa 7 anys. dels amos encara per tornar-nos a en els quals reflectíem les lluites socials els nacionalistes d’Unió Mallorquina hanAnteriorment va participar en els guéssim riure de nosaltres mateixos, dels esdevingudes a l’illa. Així mateix, les ven- pogut trencar. Això sí, aquests pactes reformar laboralment parlant. Ens reta-moviments socials del Barri de diferents rols que s’adopten en els am- des -encara que sigui una assignatura sempre han demostrat la poca diferència llaran tot el retallable i en xafaran tantSants, a Barcelona. bients radicals. A la vegada, a través de la sempre pendent elevar-les- també ens que hi ha entre dreta i esquerra avui dia. com puguin.Tenim diverses opcions:L’Iñaki és mestre de primària a un ironia i l’humor punyent Il Corriere crítica i aporten ingressos. En els temes centrals, com per exemple mirar-nos-ho per la tele, vibrar amb lapoble de l’illa. Militant en el movi- desmunta la falsedat i la mentida constant l’economia (el turisme sobretot), la coinci- Selección i cridar Viva España!, o sortirment anarquista i les lluites autò- en la qual ens fa viure el poder. al carrer. Com sempre, però cada cop - Quins són els vostres mitjans dència quasi és absoluta.nomes vinculades a aquest des de Però cal deixar clar que Il Corriere, ja des de distribució i els lectors habi- Sempre hem intentat estar al marge de la som més, triarem el carrer. Per aturar-jovenet, col·labora amb el Cultura dels seus inicis, encara que sigui cada tuals? trampa que significa “l’antipeperisme” de los. I si no en tenen prou prenent lesObrera des del segon any. quatre mesos un suplement de Cultura La distribució és un dels nostres punts la major part de les bases de l’esquerra. places aprendrem a fer-nos miners i Obrera, és una empresa independent més fluixos. La feim nosaltres mateixos Nosaltres no lluitam contra el PP, sinó con- cavarem sota els seus peus fins que d’aquest. En el periòdic va dur els seus amb l’ajuda d’altres companys. tra tot un sistema polític i econòmic. se’ls afoni el palauet que han fet amb- Com definiríeu el Cultura debats acceptar-lo com a suplement i a Els nostres lectors habituals en teoria són Sobre si hi ha esperança, preferim obviar els nostres diners, amb el nostre treball,Obrera i quins són els princi- hores d’ara no hi ha cap membre de la els nostres subscriptors, els que compren aquestes preguntes. Les trobam errònies, amb les nostres vides. Que caiguin alpals continguts? redacció en Il Corriere. Només en Toni hi el periòdic o els que assíduament van als perquè consideram que aquesta no és la clot i no en surtin més els responsablesCultura Obrera és un periòdic que va néi- col·labora habitualment fent les entrevis- establiments o locals on el deixam. Tam- nostra motivació de lluita. Vivim el present de morts evitables, els que ens volenxer amb la intenció de promoure les idees, tes de la contraportada. bé, tenim lectors a través de les descarre- amb responsabilitat, amb el compromís com més rucs millor, els que ens odienaccions i valors inherents al pensamentanarquista, per així dotar als diferents gues del pdf que penjam a la nostra web. vital de no tolerar l’engany, la dominació tant que només saben mirar cap a dalt - Com funcioneu a nivell intern i l’explotació en les quals es basa el siste- per llepar i cap a baix per escopir.moviments socials i les variades lluites, per treure una publicació amb - En el món dels mitjans de co- ma capitalista. Potser ens venceran primer però es-d’abans i d’ara, d’uns posicionaments i un nivell de qualitat força ele- municació de masses dominat tigueu segurs que els costarà i queplantejaments més radicals, assemblearis vat? per les grans corporacions i les - En quin moment es troben els en segon terme serem la immensai anticapitalistes.Alhora, un dels seus primers objectius era Doncs a base d’un fort compromís de fei- organitzacions polítiques, quin moviments socials a Mallorca? majoria qui marcarà les regles del joc,fer sortir del “gueto” les nostres idees i na i responsabilitat. Els qui vàrem engegar paper juga la premsa contrain- Després de l’explosió de mobilitzacions perquè algunes no volem passar delluites. Donar-les a conèixer a la gent des- el periòdic no teníem una formació molt formativa? que suposà la irrupció del 15-M, estan en tenir uns amos a Madrid a tenir-ne unscontenta amb el Sistema perquè s’animin gran, però amb l’objectiu permanent de Tocaria jugar un paper central. Nosaltres un procés de màxima activitat. Els vents altres a Brussel•les, ni a Barcelona oa deixar la queixa i la passivitat i així millorar la publicació, fent constants exer- som de l’opinió que en general la gent crí- d’aquell mes de maig han provocat que València. Nascuts sense amos, llui-també passar a l’acció, al deure de voler cicis d’autocrítica, a poc a poc ens hem tica, que es mou en els ambients radicals, hagin sorgit iniciatives com una Ecoxarxa i tarem contra la dictadura dels dinerscanviar les coses per nosaltres mateixos. anat formant (mitjançant tallers de redac- dóna poca importància als nostres mit- assemblees del 15-M que encara es man- amb la solidaritat i en defensa de laEls nostres principals continguts gene- ció escrita, d’informàtica, etc.) i preparant jans. Trobam que les subscripcions i les tenen a les barriades de Palma, col·lectius igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. Elralment giren al voltant dels moviments per tal d’aconseguir treure una publicació mostres de suport haurien de ser genera- com la Universitat Lliure, el projecte “Toma que ha passat és un cop d’Estat, ni elsocials de Mallorca. També, com a secció més o manco digna. Això és necessari per litzades, cosa que no sol ser així. la Ciudad”, el de difusió llibertària “Arrels” primer ni el darrer, però un cop d’Estat.fitxa, donam molta importància a la me- a què aquesta pugui assolir, almanco, part Hi ha un lema que diu que només la veritat al poble de Manacor o l’Assemblea Indig- I com tots ells, acabarà caient, acaba-mòria de la lluita social (el manteniment de dels objectius pels quals fou parida. és revolucionària. La nostra tasca doncs nada de Portocolom. ran caient…