Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

1,044

Published on

Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,044
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Febrer 2012 · núm. 136 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Per una mobilització generalitzada i contundentDipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 136 · Febrer 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Per una mobilització generalitzada i contundentDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Reforma laboral delDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org PP molt agressiva iSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax regressiva933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit E• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) l BOE del 11 febrer 2012 publicava el 33 dies amb un màxim de 24 mensuali- mina el robatori i l’espoliació dels drets la- tat com una mera mercaderia, tractant al• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de Reial Decret Llei sobre mesures ur- tats com a norma general per a tots els borals i col•lectius que encara constituïen treballador/a com un cost variable: treba-Catalunya (FEC)• Federació d’Administració gents per a la Reforma Laboral, aprovada contractes a partir del 12 de febrer, i com el cos bàsic del sistema de relacions llar en qualsevol condició i reduint dràsti-Pública (FAPC) pel consell de ministres del Partit Popular a residu els 45 dies fins a aquesta data laborals al nostre país. S’ha buidat de cament el preu d’aquests contractes.PerVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn el 10 de febrer. de febrer. contingut democràtic el sistema de rela- a la CGT, aquesta reforma només té unaTel. 933103362. Fax 933107110 Es tracta d’una reforma laboral feta a * Acomiadament absolutament gratuït cions laborals i es “legalitza” l’única lliber- lectura sindical i social: cal derogar-la iFEDERACIONS COMARCALS mesura de banquers, multinacionals i per a les empreses de menys de 50 tre- tat existent en la realitat laboral i social: el camí per a això és la lluita col•lectiva, grans empresaris, els mateixos que han balladors/es, ja que els permet contrac- la llibertat del capital (empresariat) per laboral i social i l’ocupació del carrer ambAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada provocat l’actual crisi i tenen el cinis- tes amb un període de prova d’un any i disposar unilateralment de qualsevol con- milers, milers i milers de persones.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es me de dir-nos que abaratint i facilitant d’acomiadar durant el període de prova, tracte (treballador/a) tant a l’entrada del Com venim repetint quotidianament,Baix Camp/Priorat l’acomiadament es crea ocupació, quan la indemnització és 0. mercat de treball, durant la permanència l’únic camí per aturar-la passa per unaRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat el que es crea és més precarietat, insegu- * Eliminació de la força normativa del i en la sortida. S’elimina per “llei” el dret mobilització generalitzada i contundent.Tel. 977340883. Fax 977128041 retat laboral i un futur de semiesclavatge Conveni Col•lectiu per dues vies, una, (els drets) del treball, en ser aquest trac- Amunt els que lluiten!Baix Llobregat per als més joves. permetent que l’empresari es despengiCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Elements destacats de la Reforma labo- de l’aplicació de les condicions salarialsTel. 933779163. Fax 933777551 ral aprovada pel govern del PP són que i de les condicions de treball: jornada,Comerç, 5. 08840 Viladecans abarateix i facilita els acomiadaments sistemes de retribució, sistemes de torns,cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 amb només 20 dies d’indemnització; les mobilitat funcional i geogràfica i, l’altra,Baix Penedès empreses que demostrin tres trimestres acabant amb la ultraactivitat dels conve-Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell de pèrdues o disminució d’ingressos o nis fixant un temps màxim de 24 mesos.Tel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com vendes podran acomiadar als seus tre- Es tendeix a la negociació individual i elBarcelonès Nord balladors; els convenis d’empresa tindran conveni d’empresa.Alfons XII, 109. 08912 Badalona prioritat sobre els d’àmbit superior i es * Instauració dels contractes precariscgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 permetrà no aplicar en temps de crisi els com la norma de contractació (contrac-Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la convenis pactats; es crea un nou contrac- tes molt barats que el treballador, si vol,Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat te indefinit per a pymes; les ETT actuaran complementa amb les seves prestacionsTel. i fax 938934261 com agències de col•locació fent la com- d’atur) i, alhora, contractació incentivada iMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - petència a l’INEM i al SOC;... subvencionada, per l’empresari .maresme.cgt@gmail.com Aquesta reforma laboral planteja a les * Eliminació de la força de les i els tre-Tel. i fax 937909034 clares la lluita de classes que el capital balladors en deixar sense contingut efec-Vallès Oriental està exercint contra la classe treballadora tiu el dret fonamental dels sindicats a laFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com i la població. La reforma laboral ha ignorat defensa dels drets col•lectius, atorgantTel. 935931545. Fax 935793173 fins a última hora a tota la població, amb a l’empresari tota la capacitat de decisió AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS un envanit i vergonyant ministre explicant a l’hora de complir o no les condicionsGirona a Europa l’agressivitat de la reforma, que col•lectives pactades en els convenis.Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 significa la reafirmació de velles reformes * Facilitació de l’acomiadament per ab-Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat i introdueix nous atacs per fer-nos pagar sentisme incloent les baixes per malaltia.Tel. 972231034. Fax 972231219 el seu malbaratament, la seva avarícia, * Modificació del contracte a temps par-Ponent la seva riquesa, el seu capitalisme, les cial per compatibilitzar-lo amb les horesAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat seves crisis. extraordinàries, el que sens dubte afavo-Tel. 973275357. Fax 973271630 Aquesta Reforma Laboral tracta, entre rirà el frau en la contractació i la conse-Camp de Tarragona altres aspectes, els següents: güent reducció de cotitzacions a la Segu-Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona * Llibertat absoluta per acomiadar a retat Social.cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 l’objectivar per llei l’acomiadament proce- * Reducció de les i els empleats públics dent i eliminar l’autorització administrativa igualant les seves condicions a les deFEDERACIONS LOCALS en els acomiadaments col•lectius (ERO). l’empresa privada i permetent que lesBarcelona * Rebaixa substancial de la indemnització persones que cobren la desocupacióVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org per acomiadament, generalitzant la de 20 desenvolupin treballs dels serveis pú-Tel. 933103362. Fax 933107080 dies, amb un màxim de 12 mensualitats blics.Berga i deixar l’acomiadament improcedent de Per a CGT, aquesta Reforma Laboral cul-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “Fill del poble, t’oprimeixen cadenes i aquestaRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les injustícia no pot seguir; si la teva existènciahotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a és un món de penes, abans que esclau prefe-Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: reix morir.”Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Ricard Carrencà, tipògraf alacantí, lletra de “FillsTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. del poble” (1885)Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Febrer de 2012
  • 4. REPORTATGE Emergeix un metaEstat amb La ideologia d’Europa com a model civilitzatori de benestar, prosperitat i modernitat està morint a una velocitat de alts nivells vertigen, entre retallades i falta de democràcia real d’autoritarisme Una “Unió” Europea a la derivaLa deriva centralista i autoritària; la trampa del deute; el paper preponderant de les corporacionsfinanceres, les agències de ràting i la banca; la ficció de l’euro; el neoliberalisme desenfrenat; unzombi anomenat “Unió Europea”; l’Europa del Capital retallant, a tota marxa, drets, prestacions,serveis i llibertats,...L’extorsió i l’agonia de la UE l’impagament des d’algun paràme- italiana i l’espanyola, que oferixen Isidro López tre, almenys, proper a la sobirania tipus d’interès menors que els pe- popular. La batalla va acabar amb el tits països perifèrics però molta ma- gest autoritari més brusc i visible de jor seguretat i, en termes absoluts,A questa anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozyd’incloure l’anomenada unió fiscal la civilitzada Europa en els últims trenta anys, la supressió fulminant del referèndum grec. Des de llavors, enormes sumes de diners. En aquest moviment canvien les relacions de competència que man-com un intent dels països centrals per Grècia ha entrat en un default ges- tenen entre si els diferents deutesrecuperar el control sobre els països tionat per la UE en representació nacionals i, d’un cop de ploma,perifèrics de la Unió Europea. dels seus creditors internacionals, s’exigeixen majors rendibilitats alA primera vista, la crisi financera majoritàriament grans agents finan- deute dels països centrals: França ieuropea sembla una contínua repeti- cers transnacionals i bancs euro- Alemanya. Tot això és un assumpteció de si mateixa: un cicle d’extorsió peus. relacional i que, en gran mesura, de-financera permanent apuntalat en És extraordinàriament important no riva de la sobirania de les financesseqüències de rescat, austeritat i pri- confondre aquesta operació amb al- per a decidir els nivells de rendi-vatitzacions. No obstant això, els tra cosa que no sigui una presa de bilitat de cada emissió nacional derecents cops d’estat ‘tous’ a Atenes control sobre l’economia grega per deute, és a dir, el deute alemany hai Roma –per a posar governs ‘tec- a garantir beneficis financers que estat tan ‘segur’ com ‘insegur’ eranocràtics’ que implementin sense s’haurien esfumat en el cas d’un el deute grec, per una decisió uni-queixar-se els plans d’ajustament–, impagament dirigit ‘des de baix’. lateral dels propietaris dels diners, control sobre les economies nacio- termes, fora una qüestió del màximpodrien ser la part més visible d’un Aquests arranjaments per al con- acceptada i reforçada per Alemanya nals. Les demandes alemanyes per consens. En el seu lloc apareix,canvi d’escenari polític. Fonamen- trol de l’impagament grec han fet que, en aquest escenari, es trobava a una harmonització fiscal, és a dir en tota la seva duresa, un metaEs-talment, aquest canvi tindria el seu bascular les formes d’obtenció de amb un avantatge comparatiu que perquè els països centrals supervisin tat amb potestat per a exercir altsorigen en l’acceptació, a contracor, beneficis financers cap a un model li permetia finançar-se sense sobre- els pressupostos europeus, han de nivells d’autoritarisme contra lesque el problema financer de la UE té diferent. salts. llegir-se en aquest sentit, com una seves poblacions a través de deci-a veure amb una crisi bancària galo- En la fase anterior, els fluxos de ca- A partir d’aquesta reclassificació estratègia per a recuperar el poder sions aparentment tècniques. Ambpant i, només de manera derivada, pitals especulatius es movien entre dels deutes nacionals sorgeixen di- econòmic directe sobre les econo- l’agreujant que el fet d’haver estatamb els comptes públics. el nínxol segur dels bons alemanys i verses preguntes que poden deter- mies perifèriques. l’únic experiment d’integració na-Aquesta nova orientació va ser els nínxols d’alt benefici dels països minar el futur immediat de la crisi Una altra preguntar a plantejar-se cional construït des de la dogmàticaaprofitada per Grècia per a amagar perifèrics. La desaparició, tempo- del deute. La primera d’elles afecta té a veure amb la manera que els atlantista neoliberal fa que hi hagiamb convocar un referèndum llar- ral, del pol d’alts beneficis trastoca al règim de rescats: Quin tipus de països centrals, França i Alemanya, molt pocs contrapesos institucionalsgament reclamat pels moviments. aquest esquema i torna el centre de rescat és necessari per a pagar els reaccionaran a la sobtada deteriora- i jurídics.El referèndum podria haver donat les operacions d’extorsió sobre el deutes a curt termini d’una econo- ció de les seves condicions competi- Però el que fa la situació extraor-llera a les aspiracions de la població deute públic cap a economies molt mia com la italiana que és gairebé tives. Aquí hi ha pocs dubtes que de dinàriament complicada és que lagrega de decidir sobre els termes de més grans que la grega. Com la sis vegades més gran que la grega? per aquí pot venir algun canvi polí- sortida formal de la UE està lluny Evidentment no es tractaria d’un tic de cert pes. És molt poc probable de garantir un escenari allunyat rescat ‘a la grega’ per al qual, molt que França accepti passivament que d’aquest esquema de poder financer. probablement, no hi hauria acord se saquegi els seus diners públics Com bé saben els Estats postcolo- donades les magnituds que es re- sense almenys intentar un canvi en nials, la mera retirada formal d’un queririen i la seva, més que possi- la regulació. Aquesta notícia seria poder econòmic depredador no és ble, explotació populista en contra bona si no fora perquè, ara per ara, garantia d’una menor dependència, dels governs dels països que po- aquest canvi regulatori sigui molt sinó que en molts casos simplement sessin diners, per part de les seves possiblement un moviment estratè- manté els ressorts del control colo- oposicions. Més aviat es tractaria de gic dels països centrals per a recu- nial negant drets als colonitzats. l’engegada d’algun fons de rescat o perar els seus avantatges competi- La Unió Europea, dirigida per Ale- via de finançament permanent, que tius a costa de la perifèria europea. manya en representació dels poders possiblement tindria els mateixos Per posar un exemple, els reclamats financers, està jugant la vella tàctica efectes que un rescat; però que no eurobons podrien convertir-se en de la utilització de les fronteres na- permetria aquesta eficaç dramatit- emissions franco-alemanyes de cionals com contenidors de la crisi i zació política del moment del rescat deute. línies de descàrrega de costos. Qual- que d’un cop obre les economies Sens dubte, el que està morint a una sevol política que intenti recuperar i nacionals als interessos de les fi- velocitat de vertigen és la ideologia reforçar aquestes fronteres, incloent nances, fonamentalment en forma de l’Europa com model civilitzatori les monetàries, té tots els aspectes de privatitzacions d’actius i béns de benestar, prosperitat i moderni- de reforçar, fins i tot a a curt termini, públics rendibles. tat. Aquest model ideològic que a aquesta estratègia. El mateix podria dir-se de les opera- Espanya, en concret, ha funcionat cions de compra de deute del BCE: durant dècades com el gran cant de * Isidro López és membre del Ob- escalonen la despesa i transfereixen sirenes per a les classes mitjanes i servatorio Metropolitano. Article recursos als agents financers però que ha fet que fins a fa ben poc “ser extret del núm. 163 de la revista no porten aparellat massa grau de europeus”, sense importar en quins DiagonalFebrer de 2012 3
  • 5. REPORTATGELa Unió Europea es treu la màscara amb el nou tractat persalvar l’euro igualtat. Són part d’algunes de les po- Europea hem viscut diversos episodis Jordi Berbis lítiques de la Unió Europea, però sen- en els que quan es donava veu a la se el mateix grau d’obligatorietat que població per decidir sobre actuacions els criteris purament macroeconò- fonamentals de la UE, la seva respos-A rran del que s’ha anomenat crisi del deute, els governs alemanyi francès han posat sobre la taula la mics. En els casos en què s’han pro- posat polítiques des de la Unió Euro- pea en aquests camps, l’enfocament ta paralitzava els processos correspo- nents. Aquests van ser els casos dels referèndums celebrats a França i alspotencial integració fiscal de bona ha sigut el de sempre: cal rebaixar Països Baixos sobre la constituciópart de la Unió Europea. És a dir, drets per millorar la situació dels ciu- europea. Per tant, no ens hauria del’adopció de normes comunes en des- tadans. La última reforma del siste- sorprendre que al cap d’una setmanapesa pública i impostos. L’adopció de ma públic de pensions es va realitzar d’insinuar un possible referèndum anormes comunes pel que fa a impos- seguint les recomanacions de la Unió Grècia sobre els plans d’austeritat itos genera dubtes sobre quin ha de ser Europea, molt preocupada per la seva les retallades de drets laborals i so-el model: estem parlant de baixar en- sostenibilitat. Un altre exemple el po- cials, el seu govern hagués canviatcara més els impostos a les empreses dem trobar en què, al mateix temps sense ni tan sols celebrar eleccions.o tindrem un impost sobre la renda que la comissió europea recomana la La preocupació per la democràciarealment progressiu a tot arreu? creació de “minifeines” amb un salari s’esvaeix tan bon punt el seu exer-Essencialment, les mesures proposa- per sota del mínim – gran contradic- cici pot anar en contra de decisionsdes al tractat van en dues direccions. ció – per a rebaixar l’atur, es mos- ja preses o línies mestres de políticaD’una banda, s’augmenta el pres- tra al mateix temps preocupada per econòmica.supost destinat a possibles rescats l’índex de pobresa entre els treballa- Cal reconèixer, però, la capacitatd’estats. De l’altra, es constitucio- dors, especialment entre els afectats del capitalisme per recuperar-se delsnalitza l’equilibri pressupostari. Els per la temporalitat i la precarietat. contratemps. Tot i que durant els ini-fons destinats a possibles rescats dels El segon és el paper al qual s’han cis de la crisi econòmica s’albiravaestats en realitat funcionen com els vist reduïts els Estats (per no parlar el fracàs del model econòmic delfons que utilitza el BCE per a com- de les seves poblacions!). Dit d’una capitalisme global, les seves me-prar el deute públic dels estats atacats altra manera, allò que podem anome- sures s’han acabat implantant compels mercats: són fons que acaben nar com a qualitat democràtica del a única sortida obligada. En aquestservint per a garantir els beneficis procés. Dels 27 Estats membres de sentit, la crisi està servint per a quedel sector financer. Al mateix temps, la UE, 21 han acceptat directament el capitalisme augmenti la seva taxaserveixen com a palanca de força per la proposta de França i Alemanya, de plusvàlua i els seus beneficis aa implantar les mesures d’austeritat. 3 han de consultar-ho (la utilització través de les anomenades reformesA la constitucionalització de s’acabi acordant no ens afectarà com ja al Tractat de Maastricht, en el que d’aquest verb no és casual) en els estructurals, tal i com ha passat enl’equilibri pressupostari se l’anomena a societat només quan es signi, sinó s’establia, entre d’altres, un límit del seus parlaments i només 1 s’ha plan- crisis anteriors.regla d’or, en el sentit que es conver- que marcarà l’actuació dels estats en 60 % de deute públic com a condició tat, el Regne Unit. Pel que fa a les Per tant, el tractat revela claramentteix en un principi de política econò- el futur. per a poder entrar a l’euro. seves poblacions, aquestes es veuen els objectius i les prioritats de la UE.mica que s’ha de seguir hi hagi el Fent un exercici d’imaginació, la reduïdes al paper de comparses d’allò Amb aquest tractat queda definitiva-govern que hi hagi i sigui quina sigui que decideixen -fonamentalment- els ment liquidada – si és que en que-la situació econòmica. Així es pretén voluntat de reduir el dèficit a zero L’estratègia de mercats amb l’ajuda dels tecnòcrates. dava alguna – qualsevol possibilitat (o al nivell més baix possible) tam-demostrar credibilitat que en teoria bé es podria dur a terme a través les retallades i la El futur tractat ens confirma el que ja de transformar la Unió Europea enha de generar confiança i per tant in- d’augments d’impostos i no a través democràcia com a sabíem: que la UE és una institució una institució al servei de les pobla-versió, fenomen extremadament difí- que serveix netament els interes- cions europees. En aquest sentit, lacil durant una crisi econòmica. de reduccions de la despesa. Ara bé, ficció sos del capital, essent aquest tractat proclama de “més Europa” per sortir quan s’ha triat aquesta via, s’han apujat els impostos indirectes, que l’últim acte d’una tragicomèdia que de la crisi resulta, com a mínim, in- Qüestions teòriques a banda, s’escriu cada dia. gènua i implica que ens haguem deL’obsessió pel dèficit graven més la renda com menor és l’anomenada “regla d’or” resulta preguntar i que haguem de preguntar aquesta. També s’ha plantejat la crea- Lamentablement no resulta una no- molt convenient per al capital en la ció d’una taxa per a les grans fortu- vetat. Durant la història de la Unió ¿quina Europa?.La mesura que tindrà més efectes mesura que les retallades de la despe-serà, sens dubte, la constitucionalit- nes, però excepte en algun país, en sa pública ja no dependran de la vo-zació del dèficit zero. Reflecteix una general no s’ha fet cap pas en ferm luntat política dels governs, sinó quevisió de la realitat esbiaixada, situant per aplicar-la. En tots dos casos, es formaran part de les respectives le-la despesa pública “excessiva” com a podria substituir per diverses mesu- gislacions. Tot i que existeixen alter-causant de la crisi enlloc de les cri- res: augment dels trams superiors de natives, aquestes no es tenen presentssis com a inherents al capitalisme. l’impost sobre la renda, augment dels ni en el discurs ni en el disseny de lesS’exigeixen així, la reducció del dèfi- impostos que es paguen per la per- polítiques públiques. La reforma ex- cepció de beneficis, revisió de certescit, el control estricte de la inflació, la prés de la constitució espanyola n’és desgravacions fiscals a l’impost so-reducció d’impostos, la privatització un bon exemple. bre la renda o l’impost de societats.i la liberalització com a passos neces- La posada en escena d’aquests canvis Cap d’aquestes mesures apareixen nisaris per sortir de la crisi. Un tipus de a nivell europeu ha tingut dos efectes en els discursos polítics ni en els de-polítiques ja aplicats a d’altres parts col•laterals, que encara hem de saber bats públics. Per tant, sigui a travésdel món com a l’Amèrica llatina als quines conseqüències tindran a nivell de la reducció de la despesa o delsanys 80. Un tipus de polítiques que, de consciència i resposta social. augments dels impostos, les mesuresallà on s’han aplicat, han aprofundit per reduir el dèficit ataquen de mane- El primer és un cert trencament ambla crisi, al revés del que pregonen els ra frontal les classes populars. la visió de la Unió Europea (UE)seus defensors. No només això, sinó L’obsessió pel dèficit també expressa com a agent de progrés social, queque, gràcies als fluxos comercials, la subjecció tant dels caps de govern havia de permetre a les poblacionsels seus efectes es propaguen cap als europeus com dels alts responsables dels Estats més desafavorits assolirpaïsos que teòricament no necessi- europeus a les teories d’una escola els nivells de benestar social delsten aquestes polítiques per haver-les econòmica concreta, que constituei- membres més antics. La realitat peròaplicat anteriorment. Un exemple és xen la base en teoria econòmica del és que la Unió Europea des dels seusAlemanya, que ha rebaixat la seva neoliberalisme. No constitueix pas inicis ha estat una institució al serveiprevisió de creixement en un 1,2 % una novetat o un canvi de direcció pel del capital europeu. Per tant, el pactearran dels efectes de l’austeritat. que fa al marc de la Unió Europea, fiscal no és cap novetat: aquest tipusLa fixació pel dèficit en el si de la ans al contrari, n’és una peça més. És de mesures forma part de l’ADN deUE aplica la solució de centrar-se en la conseqüència més palpable de la la UE. No és cap novetat. Allò queels símptomes enlloc d’atacar l’arrel marginació de les alternatives tant a realment hauria estat sorprenent fóradel problema. Seguir aquest esquema nivell teòric com a nivell de política que s’haguessin pres mesures en unatan sols pot tenir dues causes – o una econòmica durant els últims 25 anys. altra direcció.combinació d’elles -: la ignorància També és la confirmació que la úni- Si analitzem l’estructura legal de lasobre el funcionament de l’economia ca intenció és seguir amb la política UE, observarem que ni el tractat deo la voluntat d’atacar encara més els econòmica que ja s’estava aplicant Maastricht ni la resta de tractats cons-drets de les poblacions dels estats tot abans de la crisi, la neoliberal. El fil titutius han establert criteris objectiusdient que és l’únic remei per a la cri- conductor del tipus de polítiques apli- d’unificació pel que a drets socials,si. En qualsevol dels dos casos, el que cades i propugnades el podem trobar salaris, condicions de treball o des-4 Febrer de 2012
  • 6. REPORTATGEEls governs “tècnics” d’Itàlia i Grècia, un exemple degestió liberal de la crisi la despesa, sigui quin sigui el seu Rojo Vegas nivell de creixement. Silvio Berlusconi, al que ni els es- càndols ni els processos judicials liU na altra partida en el joc euro- peu de la soga. Ni França niAlemanya es lliuren de les pressions havien provocat ni una esgarrapada, es va veure apartat per la seva inca- pacitat de dur endavant les retalladessobre els seus deutes sobirans. Ara que li exigiria Brussel•les. En el seués la moneda única la que en teoria lloc s’ha col•locat, sense procés captrontolla. Aquest article explica com electoral, un Govern anomenat defunciona la pressió dels anomenats tecnòcrates, al capdavant del qual“mercats”. s’ha col•locat a Mario Monti, unEl procés es repeteix en tota la Eu- economista que va ser assessor derozona: tensions en els mercats se- Goldman Sachs. Es repeteix que éscundaris de deute –on els inversors un Govern interí de caràcter tècnic,es compren i es venen el deute que només nomenat per a escometre lesprèviament va emetre un determinat reformes necessàries, però la veritatEstat–, que provoquen l’augment de és que les seves receptes també sónla prima de risc (que és la diferència polítiques: aprofundeixen en el mo-entre la cotització d’un bo a deu anys del neoliberal de reducció del sectorrespecte al bo a deu anys de referèn- públic.cia, que és l’alemany). Amb la prima Ni tan sols el caràcter transitoride risc pels núvols, les emissions di- està del tot clar: igual que a Grècia,rectes de deute públic també pugen el aquest nou executiu ja ha deixat cau-seu preu i el país castigat (en aquest re que necessitarà més termini per acas, Itàlia i Espanya) ha de pagar més assolir el seu objectiu. I és que enper a finançar-se. el país helènic també s’ha executatPerò, a més, els Estats es veuen obli- un canvi de Govern per mediació probable, perquè en aquest cas sí que L’evolució de la crisi a Espanya du- ambdós per a comprometre’s a com- europea. Primer es va fixar un pla degats –la imposició externa en el cas es generalitzarien els impagaments, rant els tres últims anys ha deixat plir amb el dèficit i, com es va fer a rescat, que s’ha anat executant en di-italià i grec no ha estat ni tan sols un escenari que tampoc beneficia marcats dos punts d’inflexió en el Espanya, que l’objectiu de dèficit pú- versos terminis. Però la crisi de deu-dissimulada– a escometre reformes als mercats. I en aquestes es manté calendari. Al maig de 2010 la prima blic quedés fixat constitucionalment. te va continuar i va haver de fixar-seper a recuperar la confiança dels el Banc Central Europeu (BCE): es de risc es va disparar i el Govern de El Govern que ha configurat Mariano un segon programa de salvament.mercats. Una confiança que mai re- fica en els mercats a comprar deute José Luis Rodríguez Zapatero va ac- Rajoy després de la victòria electo- Per a dur-lo endavant i assegurar-torna per més que es retalli la des- de països en problemes, però sense tuar llavors traient la gran tisora de ral del PP serà l’encarregat d’actuar. se que Grècia tingués diners per apesa pública, però l’absència de la l’energia suficient per a fer fugir als les retallades: fi del xec nadó, conge- Europa ho espera, entre altres coses, pagar als bancs europeus (princi-qual tampoc provoca l’enfonsament especuladors. lació de les pensions, baixada de sou perquè dóna per descomptat que nodefinitiu d’aquests països. I és que, palment alemanys i francesos) es va En les últimes setmanes, el deute dels funcionaris… Tot amb només un es compliran els objectius del dè- establir una dotació de fons de centcom s’ha dit des que van començar espanyol, en paral•lel a l’italià, s’ha objectiu: reduir la despesa per a obte- ficit (6% en 2011, 4,4% en 2012 iels problemes de deute en la UE, mil milions (més altres 50.000 mi- vist llançat a un encariment crei- nir la confiança que Espanya podria 3% en 2013). La Comissió Europea lions que aportarien voluntàriamentl’economia espanyola i italiana tenen xent en els mercats secundaris que complir amb els objectius del dèficit creu que el dèficit podria arribar al els bancs).una grandària que les fa irrescatables, semblava no tenir fi. En la setmana fixats per la UE. 5,3% el 2013, més de dos punts per- Res de tot això ha impedit que la cri-a diferència del que passa amb els pe- anterior a les eleccions del 20N va El segon cop va arribar el passat es- centuals per sobre de l’objectiu en si de deute continuï: la prima de risctits ja intervinguts (Grècia, Irlanda i superar el 6,5% enfront del 2% en tiu, quan la prima de risc espanyo- aquest últim any d’ajustament. segueix pels núvols però la corda noPortugal). el qual, aproximadament, es manté la –igual que la italiana– va tornar Les tisores del PP ja estan llestes s’acaba de trencar. Mantenir-la ti-El benefici per als que actuen així és el bo alemany. La diferència entre a l’escalada. Es van superar de nou per a la retallada perquè, com va bant és la millor via per a continuardoble. D’una banda, a l’augmentar l’una i l’altra, que en això consisteix els 400 punts bàsics i el BCE va fer dir Rajoy una i mil vegades durant la senda de retallades i seguir guan-la prima de risc provoquen un aug- la prima de risc, se situa per tant en- una crida a l’ordre en ambdós paï- la campanya, la prioritat serà “recu- yant amb els interessos. És la lògicament també dels interessos en les torn dels 450 punts bàsics. El deute se sos: el president de l’entitat europea perar la confiança”. El cas d’Itàlia de rendibilitat màxima. La rendibi-subhastes de deute i assoleixen més situa així a la vora de l’abisme: prop va enviar sengles cartes als Governs ha posat de manifest que la voluntat litat privada. De la pública ja ni lesrendibilitat. I per un altre, continua de l’interès del 7% que es considera espanyol i italià. Berlusconi va fer d’Angela Merkel, amb el suport de Administracions, ara tan tècniques,la pressió que redueix el pes d’allò insalvable i amb la prima de risc per públic aquest document del contingut Sarkozy, és que qui tingui problemes semblen preocupar-se.públic en l’economia, deixant més sobre dels 400 punts bàsics, un nivell del qual a Espanya només s’especula, haurà de solucionar-se’ls solament amarge per a l’activitat privada. Però insostenible a mitjà termini i que re- perquè no s’ha donat a conèixer. Però força de reduccions del dèficit pú- * Article extret del núm. 162 de la re-la ruptura total de l’euro no sembla quereix una ràpida actuació. se sap el que pretenia: constrènyer a blic amb la consegüent reducció de vista DiagonalEl BCE posa l’aixovar en les noces de la UE i la banca ra més la barra lliure de liquiditat al seva cartera de deute públic estatal en tes. Pensi’s que Mario Draghi, l’actual per a mantenir-los en statu quo o Miguel Ángel Luque sistema bancari. un 1,83% en els nou primers mesos de president del BCE, a més d’haver estat “salvar-los”, amb quanties perfec- El paradoxal de la situació és que, l’any 2011, al mateix temps que han director executiu del Banc Mundial, tament calculades perquè no puguin mentre això passa, els Tresors Públics reduït el crèdit a l’Administració pú- va ser exvicepresident durant els anys ser pagades, com ha succeït a Grècia;A dels Estats de la perifèria Europea es blica en un 12%. 2002 a 2006 del banc nord-americà 3) se’ls exigeixen retallades socials mitjans de desembre de 2011 el troben amb creixents dificultats per a Arribats a aquest punt un es pregun- Goldman Sachs que, constitueix un i privatitzacions en detriment dels Banc Central Europeu (BCE), en poder col•locar les successives emis- ta: com és possible que una institució dels grups d’especulació més grans ciutadans, sota l’amenaça que si elscoordinació amb els principals bancs sions de deute, de manera que han de pública europea com el Banc Central del món i que va ajudar a camuflar el governs no les executen els inversorscentrals del món, anunciava noves pagar, a més, un interès cada vegada corri a rescatar als bancs i no realitzi la deute grec mitjançant instruments fi- es retiraran de por de no poder re-“mesures no convencionals per a fa- més elevat que, en el cas dels bancs mateixa política amb els Governs i els nancers per a enganyar a Brussel•les. cuperar els diners invertits en el seucilitar un accés del sector bancari eu- espanyols està entorn del 5-6%, pels seus ciutadans? La resposta tècnica es deute públic;ropeu a la liquiditat i millorar el fun- bons espanyols. I qui es beneficia basa en la independència de l’entitat 4) es crea un altíssim nivell de des-cionament del mercat interbancari”. A d’aquesta alta rendibilitat que detreu i en la prohibició de finançar als Es- L’as en la màniga contentament social, propici perquèmés de rebaixar els tipus d’interès en uns ingressos públics que es retallen tats imposada per l’article 123 del el poble accepti qualsevol cosa ambun quart de punt, fins a situar-los en el d’altres partides? Aquest mateix sec- Tractat de Funcionament de la Unió Assistim a una altra jugada del ca- la condició de sortir de la situació,1%, les principals novetats consistien tor financer que, a pesar de totes les Europea. La veritable raó, no obstant pital, ja coneguda per alguns països i 5) el capital col•loca als seus homesa permetre que els bancs puguin rebre dificultats, s’aprofita d’un sistema que això, caldria buscar-la en els proble- llatinoamericans, amb la següent se- on millor li convé (Monti i Papade-préstecs del Banc Central Europeu per li permet guanyar sobre un 4-5%, sim- mes d’apalancament dels principals qüència: mos a Itàlia i Grècia, per exemple).un període inusualment llarg de tres plement, prestant als Estats els diners bancs alemanys i en la dictadura im- 1) s’enfonsa als països mitjançantanys, en lloc d’un, a més de relaxar que abans ha rebut del BCE. posada pels mercats, que col•loquen al l’especulació en borsa/mercat i se’ls * Miguel Ángel Luque és professorles garanties que se’ls exigeixen per a Així, per exemple, segons les dades capdavant de les institucions que di- infon una por constant i progressiva a titular de la Universitat d’Almeria.poder sol•licitar aquests préstecs. En de l’Autoritat Bancària Europea, els rigeixen la política financera als seus la resposta dels mercats; Article extret del núm. 164 de la re-definitiva, es tracta d’augmentar enca- grans bancs espanyols han elevat la propis homes disfressats de tecnòcra- 2) se’ls obliga a recórrer a préstecs vista DiagonalFebrer de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Els sindicats insti- tucionals són uns El II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva simples gestors 2012, 2013, 2014 suposa noves pèrdues de drets, reta- del capitalisme llades salarials i un atac seriós a la negociació col·lectiva Els sindicats institucionals ensvenen una vegada més. I van… mostrat satisfet per l’acord, que va Redacció qualificar de “excel•lent missatge”. Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesuresE ls sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten mo-derar salaris durant els pròxims tres encara més regressives. Nous motius doncs per a la mobilitza- ció. Cal seguir construint processos deanys. Una part del salari anirà lligada lluita entre el sindicalisme alternatiu ia la productivitat i els resultats em- els moviments socials per a fer front apresarials. Es potencien els pactes aquesta nova reculada de drets labo-d’empresa i el despenjament de les rals. En aquest camí estarem la CGT.condicions laborals fixades en elsconvenis. S’incrementa la flexibilitat Resum dels puntsinterna.Setmanes després que hagués vençut clau de l’acordel termini donat pel president del entre CCOO-UGT i laGovern perquè patronal i sindicats patronalinstitucionals arribessin a un acordsobre reforma laboral, i quan ja sem- - Moderació salarialblava que el consens era impossible, Sindicats i patronal han pactat unaarribava el pacte. El tàndem CCOO- moderació extrema en els sous que in-UGT i la patronal CEOE-CEPYME clou la possible congelació ja que elsvan tancar el passat 24 de gener els salaris creixeran segons una forquetadetalls d’un acord sobre salaris, flexi- d’entre un 0% i un 0,5% aquest anybilitat interna i negociació col•lectiva i en 2013, fins a un 0,6%. El 2014, laamb implicacions molt significatives l’empresa (beneficis, vendes, pro- la inflació per a evitar que tensions balladors de nous recursos sobre els ductivitat…). De forma preferent, els externes influeixin en la formació dels quals negociar quant a temps de tre- pujada salarial dependrà de l’evoluciósobre les relacions de treball, sota la que hagi tingut el PIB l’any anterior:denominació de “II Acuerdo para el increments derivats d’aquests com- sous. Per tant, com més gran sigui la ball, funcions i salaris i que sempre ponents s’integraran en la part va- pujada del petroli, major serà la pèr- haurien de ser pactats. UGT, CCOO i si creix per sota del 1%, l’augmentEmpleo y la Negociación Colectiva salarial no podrà ser superior al 0,6%;2012, 2013 y 2014”. riable del salari, que ha d’adequar-se dua de poder adquisitiu. CEOE creuen que la flexibilitat inter- a la realitat sectorial i empresarial”, L’any 2014, la pujada salarial depen- na és una “potent eina per a facilitar si l’economia creix entre un 1% i unUn acord que implica de nou impor- 2%, els sous podran fer-ho fins a untants sacrificis per als treballadors i resa el document. Els representants drà de l’evolució que hagi tingut el l’adaptació competitiva de les empre- dels treballadors haurien de dispo- PIB l’any anterior: si creix per sota ses” i afavorir l’estabilitat i qualitat de 1%, i si el PIB arriba a o supera eltreballadores, i que els sindicats ins- 2%, l’augment salarial no excedirà eltitucionals, que en cap moment han sar d’informació transparent sobre del 1%, l’augment salarial no podrà l’ocupació. l’empresa per a poder complir amb ser superior al 0,6%; si l’economia D’una banda, els convenis col•lectius 1,5%.apostat per la mobilització i la lluitacontra la nova reforma laboral, de- aquesta clàusula. creix entre un 1% i un 2%, els sous podran facilitar que fins al 10% de la podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB jornada es distribueixi irregularment. - Control de preus i beneficisfensen dient que evitarà la destrucció El text fa una crida a que els sectorsd’ocupació i fomentarà la conserva- Moderació salarial arriba a o supera el 2%, l’augment sa- L’empresari podrà disposar d’una de la distribució i les administracionsció dels llocs de treball. En realitat larial no excedirà el 1,5%. A més, i per borsa de 40 hores setmanals a l’any a estimular que empreses i sindicats que podrà alterar sobre la distribució controlin els preus, especialment elsaquesta signatura ratifica de nou la A més, la pauta salarial per als apliquin ja fórmules de salari variable, prevista en el calendari anual. D’altra dels productes bàsics. També perquèderiva d’aquest sindicalisme de con- pròxims anys serà d’extrema mode- les empreses que en el 2014 no les in- banda, es potencia la mobilitat inter- els beneficis empresarials es reinver-certació, totalment incapaç de plantar ració. El 2012, els sous creixeran fins cloguin haurien d’augmentar més el na en l’empresa, fins i tot la mobilitat teixin en el teixit productiu i es mo-cara als designis de la patronal, els a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. sou dels seus treballadors que les que temporal per a realitzar funcions dis- derin els salaris dels alts executius igoverns (siguin del PP o del PSOE), En ambdós casos, s’inclou una clàu- ja ho contemplin. tintes a les del grup professional al que directius.la banca i els poders econòmics i fi- sula d’actualització salarial per a lanancers. qual es prendrà com referencia l’IPC A canvi, l’acord fa una crida que es es pertany en cas que existeixin raons reinverteixin els beneficis empresa- econòmiques, tècniques, organitzati- - Flexibilitat interna negociadaUna de les potes més significatives marcat pel Banc Central Europeu (que rials en el teixit productiu per a enfor- ves o de producció que ho justifiquin. Els convenis potenciaran la flexibilitatde l’acord és la salarial, amb una és sempre del 2%) o bé l’IPC general tir a les empreses i arrelar l’ocupació En tots els casos, l’empresari haurà interna negociada amb mesures comnovetat important: patronal i sindi- espanyol (el que sigui més baix dels i que es controlin els preus, especial- d’avisar amb suficient antelació als la distribució irregular de la jornada,cats institucionals estan conformes a dos). Si, per exemple, es pren com re- ment els que més impacte tenen en les treballadors. la mobilitat dintre de l’empresa o quefomentar a partir d’ara que una part ferencia el 2%, i l’IPC a final d’any persones amb menys renda. “Totes les Si fins ara era possible que l’empresari una part del salari estigui lligada adel sou sigui variable i estigui lligada supera aquesta xifra, se sumarà als rendes han de realitzar un esforç con- i els sindicats pactessin despenjar-se, l’evolució de l’empresa. L’empresaria la productivitat i els resultats em- salaris les desenes que estiguin per disposarà també d’una borsa d’horespresarials. “Els convenis col•lectius damunt. Aquesta quantitat es consoli- junt”, diu el text, que subratlla també és a dir, no aplicar la pujada salarial la necessitat de “adequar” la retribució contemplada en un conveni, ara tam- anuals que podrà alterar segons la dis-haurien d’incloure components addi- darà o no en el sou en funció del que tribució prevista. Les classificacionscionals d’actualització de salaris decideixin els negociadors. El preu d’alts directius i executius. Ja sabem bé podrà fer-se amb altres condicions que en realitat això acostuma a ser pa- laborals, com l’horari i la distribució professionals haurien de centrar-se enbasades en l’evolució d’indicadors del petroli actuarà, a més, com un al- grups professionals i no en les ante-econòmics associats a la marxa de per mullat, els beneficis empresarials de la jornada, el treball a torns o el sis- tre factor corrector a l’hora de calcular riors categories professionals. no es reinverteixen en crear ocupació, tema de remuneració. Entre les causes la classe treballadora acaba contri- per a fer-lo està la disminució persis- buint econòmicament molt més que - Despenjament dels convenis tent del nivell d’ingressos o fins i tot els sectors més adinerats de la societat Els empresaris podran despenjar-se que les perspectives econòmiques de i les rendes altes sempre troben fórmu- (és a dir, no aplicar) diverses parts l’empresa poguessin veure’s danyades les per esquivar les seves obligacions. del conveni, no només la salarial, per l’aplicació d’aquestes condicions. com fins a ara, quan existeixin cau- A més, es fomenta la negociació de ses econòmiques. Sempre que hi hagi Increment de la convenis d’empresa perquè sigui en acord, podran aplicar la clàusula de flexibilitat i més aquests en els quals es negociïn les despenjament a la jornada o al treball condicions laborals més significati- facilitats per a ves, encara que sense que decaiguin per torns. despenjar-se dels els convenis sectorials i provincials, - Potenciament dels convenis convenis que s’encarregaran de descentralitzar d’empresa la negociació i de cobrir als treballa- Els convenis sectorials potenciaran la L’altra pota de l’acord, la flexibilitat dors sense conveni propi. negociació en les empreses, perquè laboral i els canvis en la negociació De moment, el govern del PP amb sigui aquí on es pactin condicions col•lectiva, doten a empreses i tre- Mariano Rajoy al capdavant, s’ha com la jornada laboral o els salaris.6 Febrer de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA L’Acord Patronal-CCOO- UGT: un robatori als i les treballadores Secretariat Permanent del realment existent representat pel a la condició d’objectes i mercaderia Comitè Confederal CGT Banc Central Europeu i un esper- a la totalitat de la població, sense pent d’Unió Europa amb Alemanya conèixer les necessitats d’aquells a al capdavant: despossessió de rendes qui representen, establint un procedi-L salarials durant almenys tres anys ment de negociació obscurantista i a a CGT considera èticament amb pèrdues garantides de poder ad- esquenes de les i els treballadors i la repugnant l’acord signat quisitiu per a la població renunciat societat, concloent, un acord per sig-per CCOO-UGT amb la CEOE- obertament a la pujades salarials en nar el robatori a la totalitat de pobla-CEPYME. funció de la pujada de l’IPC; la dis- ció i a les seves possibilitats de lluita.Aquest Acord sobrepassa qualsevol ponibilitat empresarial per flexibi- Amb la signatura d’aquest Acord, elscriteri de racionalitat i totes les “lí- litzar jornada laboral, modificar les sindicats CCOO i UGT han tornat anies vermelles” que el sindicalisme condicions de treball, torns, sistemes trair les funcions del sindicalisme iha de tenir presents, ja que, amb amb això, a la classe treballadora. retributius, flexibilitat en matèria sa-aquest Acord, les i els treballadors larial vinculant salaris a productivi- Això no és una novetat ja que aixísom els responsables de la crisi i per tat i beneficis de l’empresa, sistemes ho vénen fent des dels Pactes de latant l’hem de pagar… de promoció, mobilitats funcionals Moncloa, iniciant un model de sin-El 25 de Gener de 2012, hem conegut i geogràfiques; reconeixement del dicalisme institucional al servei deel text complet del “II Acord per a teletreball; despenjar-se de les con- la patronal en una cadena continuadal’ocupació i la negociació col•lectiva dicions col•lectives del conveni, mo- de renúncia als més mínims principis …, de la crisi del sistema financer i de la pujada d’impostos als rics, de les2012, 2013, 2014” pactat i signat per dificar-les i lligar l’ocupació a que els ètics, socials, reivindicatius … de l’única sortida a la crisi és una ma- gravacions a les transaccions finance-les patronals CEOE i CEPYME amb treballadors i treballadores acceptin defensa dels drets de les i els treba- jor explotació de les persones fins res … “negant qualsevol possibilitatels sindicats institucionals CCOO i comportar-se com un “cost variable”: lladors. recloure-les en la misèria. de canvi, venent-nos només resigna-UGT. El document inclou, entre al- acceptar treballar en qualsevol condi- Aquest Acord sobrepassa qualsevol Amb aquest tipus d’acords, els mi- ció, submissió, por, desmobilitzaciótres, aspectes relatius a l’Estructura ció, en qualsevol temps i a preus de criteri de racionalitat i totes les “línies llors gestors del capitalisme són els … Aquest model sindical institucio-de la Negociació col•lectiva, Flexi- mercat. En definitiva, pèrdua de drets vermelles” que el sindicalisme ha “sindicats institucionals” com a for- nal ens ha replegat als dictàmens delbilitat, Ocupació, Formació, Tele- laborals, d’aposta per un model de de tenir presents, ja que, amb aquest ces racionalitzadores i disciplinades capital, els polítics, els banquers.treball, Criteris en matèria salarial, negociació col•lectiva que s’aproximi Acord, les i els treballadors som els de l’empobriment generalitzat dels Per a la CGT, com a sindicat de clas-Inaplicació negociada a l’empresa de a l’empresa, a la individualització responsables de la crisi i per tant hem éssers humans, material i mental- se, considerem repugnant aquestdeterminades condicions de treball de les relacions laborals … tot amb de pagar-la, renunciant a part del nos- ment, renunciant a la lluita pel futur, Acord i ens torna a reafirmar més enpactades en els convenis col•lectius l’objectiu d’augmentar la competiti- tre salari, dels nostres convenis, de la la solidaritat, la justícia social, la la necessitat de donar una respostasectorials … vitat i els beneficis empresarials. nostra capacitat de mobilització. Els llibertat individual i col•lectiva, i el de lluita des del món laboral i desL’Acord desgrana tot un seguit de Per a la CGT, la primera valoració salaris són culpables de la crisi, les canvi de model productiu per a la ne- dels moviments socials, una respos-mesures per garantir l’aplicació ge- d’aquest II Acord, és el menyspreu condicions de treball: jornada, temps cessària sostenibilitat mediambiental. ta unitària de tota la societat davantneralitzada, de manera disciplinària, que aquests sindicats mantenen per la de treball, sistemes de retribució al Amb aquest Acord hi ha una submis- d’aquest model social basat en lade totes les polítiques econòmiques, classe treballadora (assalariada, atu- mateix temps que el cost dels acomia- sió absoluta dels i les treballadores al mera explotació, la competitivitat,d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades rada, exclosa …) atorgant-se la repre- daments, són responsables de l’atur, capital. S’obliden del repartiment del l’individualisme.per govern d’aquest país i el govern sentativitat de totes i tots, degradant de la destrucció del teixit productiu treball, del repartiment de la riquesa, Al carrer! Amunt els que lluiten!Méndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors col•lectius sectorials, etc. (a l’estranger), entre somriures, que d’Estalvi, pel Preacord de Conveni sindicals que va signar a Caja Ma-Juan Carlos Rubio, Secretari General SABEI-CGT En quin sentit?: pèrdua de poder ad- la reforma laboral li valdrà una vaga aconseguit amb la patronal ACARL drid (nivells, ascensos i variables Bankia - Illes Balears quisitiu durant tres anys; flexibilit- general. Ja veieu que “els mercats” (cosí-germà de l’acord comentat a específiques per a les cúpules sin- zació de la jornada i dels salaris i la són insaciables, per moltes ofrenes dalt), ratificat a so de bombo i pla- dicals), juntament amb aquests ma- retribució, a cop empresarial, amén que se’ls dediquin; per molt que es terets el dia 2 de febrer. Es queixava teixos sindicats, en l’anterior man- de la modificació de les condicions col•labori i participi en la por amb que el temps tot ho tapa, i que en les dat de representació sindical. I queC amarades Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, hoheu tornat a fer. El 25 de gener heu de treball i de torns; vinculació dels salaris a la productivitat, però no el qual adormen als ciutadans i als treballadors. properes eleccions sindicals els tre- balladors ho hauran oblidat. també va ser oblidat en les últimes eleccions sindicals... La memòria dels beneficis empresarials a la seva Quina legitimitat tindreu per convo- Quina raó té! També podria recor- d’aquest sindicat és, si més no, tansignat, juntament amb les patronals reinversió en l’empresa; mobilitats dar el vergonyós Acord de privilegis car-li a Rajoy la seva “merescuda” “selectiva” com la dels treballadors.CEOE i CEPYME, l’anomenat “II funcionals i geogràfiques; despenja- vaga general?Acord per a l’Ocupació i la Ne- ment del conveni col•lectiu... A canvi de què i/o per agociació Col•lectiva 2012, 2013 i Elements que condueixen a la indi- qui signeu aquests regals2014”. vidualització –més encara– de les als rancis grans patronsSecretaris generals dels, en temps, condicions de treball, i a una major espanyols?sindicats de classe (obrera); ja fa desprotecció en els àmbits produc- Fareu algun dia algunatant de temps, que ni ens recordem. tius i negocials inferiors: les petites i cosa per intentar recupe-Sindicats tots dos, UGT i CCOO, al mitjanes empreses (majoria a Espan- rar la solidaritat obrera iservei del govern i dels grans pa- ya), sense representació unitària dels la consciència sindical itrons de torn. treballadors. de classe? I el respecte deHeu signat un acord que conté, per Obeïu els obscens designis de retalla- les vostres bases cap a lesenèsima vegada, atacs frontals con- des econòmiques, socials i laborals; cúpules sindicals?tra els interessos i els drets de la d’institucions ultraliberals tals comclasse treballadora. el Banc Central Europeu i la Unió P. D.Entre unes altres, disposeu de ma- Europea; capitanejats per “Merkozy” A Bankia, un dels seustèries tals com: estructura de la (més Merkel que Sarkozy...), i coexe- sindicats, autodenominatnegociació col•lectiva, flexibilitat, cutades pel seu obedient subordinat “professional i indepen-ocupació, formació, promoció, te- Rajoy. dent”, feia recentmentletreball, criteris en matèria salarial, Després de tots els regals lliurats en un al•legat criticant alsinaplicació negociada en l’empresa l’acord a les grans patronals (incloses sindicats (“majorita-de determinades condicions de les bancàries), el vostre president del ris”) presents en la mesatreball pactades en els convenis govern de l’estat espanyol anuncia del Conveni col•lectiuFebrer de 2012 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA La deshonestedat de Toxo i MéndezDavant els acords signats per CCOO-UGT i la patronal FESIM-CGT l’acomiadament. www.cgt.es/fesim/ Els pactes signats per aquests sindi- cats s’uneixen al decretat pel govern al desembre i que amb aquest pacteE se li dóna el vistiplau: ls òrgans de direcció del sindi- - La congelació dels salaris dels fun- calisme d’Estat (UGT i CCOO)han signat un altre acord amb les or- cionaris i empleats públics per a 2012ganitzacions empresarials i han donat i augment de la jornada setmanal enal Govern una pau social a costa de 2,5 h.l’empobriment de la ciutadania i dels - L’augment de l’IRPF i la pèrdua detreballadors. A canvi, han rebut la la clàusula de revisió de l’IPC real,pròrroga de l’acord de formació pro- que rebaixa el salari i les pensions enfessional, que els permet a ambdós fins a un10%.decidir la destinació d’ingents quan- - Congelació del salari mínim inter-titats de diners, que s’assignen a ells professional en 641 €.mateixos. - Un “recàrrec complementari tem-No és veritat que renunciant a salaris poral en les rendes de treball i de ca-i augmentant la flexibilitat es mantin- pital”, és a dir augment de l’IRPF elgui l’ocupació. Tot el contrari; es crea 0,75% per al graó inferior, i progres-més atur i més ocupacions precàries. sivament fins al 7%.Encara més, els ERO que aquests sin- - No es renova durant quatre anysdicats signen en un 96%, destrueixen l’ajuda a la renda d’emancipacióocupació i són una de les seves fonts (ajuda al lloguer de 210 €). Augmentaindignes de finançament. l’IBI i es posposa a 2013 l’ampliacióAquest acord significa el beneplàcit A més, si el preu del barril Brent de distribuir al seu antull durant l’any. de la jornada, el règim de treball a a quatre setmanes del permís per pa-a la dura i pròxima Reforma Laboral petroli creix més del 10%, es des- La mobilitat funcional serà il•limitada torns, el sistema de remuneració o les ternitat.que anuncia Rajoy i encotilla els con- comptarà de l’IPC la pujada dels dintre del grup professional o per funcions a ocupar pels treballadors i L’alternativa vàlida per a acabar ambvenis cap a la reducció contínua del carburants, amb el que l’IPC a tenir les titulacions exigides. No es con- treballadores. Això significa una mo- l’atur és la reducció de la jornada sen-poder adquisitiu i drets socials. en compte serà menor encara que siderarà la categoria professional a bilitat funcional pràcticament absolu- se flexibilitat per a treballar en condi-Han acordat que els increments sa- l’oficial. Per a 2014 es donaria una l’efecte de mobilitat funcional. A ta en mans de les empreses. cions dignes, manteniment dels dretslarials negociats no haurien de supe- revisió lligada a l’evolució del PIB més, els convenis col•lectius haurien Si esperàvem una resistència a les laborals i un salari digne per a totes.rar: el 0,5% en 2012 i el 0,6% per a de l’economia espanyola. En definiti- de contemplar major flexibilitat quan amenaces de la reforma laboral del Per aconseguir-ho fem una crida a la2013 i 2014. Per als anys 2012 i 2013 va un galimaties que només beneficia l’empresari necessiti distribuir de PP contra els treballadors, els sindi- crítica i resposta assembleària en ca-s’estableix una clàusula de revisió als empresaris i banquers. forma irregular més jornada o quan cats signants d’aquest acord el que dascún dels centres de treball, barris,si l’IPC de l’estat espanyol i el de la Acorden que els convenis col•lectius necessiti major mobilitat funcional. han fet és lliurar-se a la patronal i pobles i ciutats de l’Estat espanyol perzona euro superen el 2%. La revisió puguin distribuir irregularment Han signat un compromís amb els han traït a tots aquells que lluiten a preparar una mobilització generalsalarial serà només per la diferència el 10% de la jornada anual i que criteris que han de seguir les empre- per convenis dignes en tot el territo- contra aquests atacs.entre aquest 2% i l’IPC més baix dels l’empresari disposi d’una borsa de ses per a no aplicar de manera tem- ri estatal. A més, el Govern segueix Denunciem als dirigents sindicalsassenyalats. cinc dies (40 hores) a l’any que podrà poral, coses com l’horari i distribució amenaçant amb facilitar i abaratir que ens venen i esclavitzen.Mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic de qualitat nament del primer estadi, augment Davant aquesta situació, i amb la pèrdua de drets laborals i la reducció supostos de la Generalitat, coincidint CGT Ensenyament de les hores lectives, acomiadament perspectiva que les retallades conti- indiscriminada de plantilla que han amb altres treballadors i treballadores d’interins, supressió de les millores nuaran, CGT hem animat el profes- d’afectar els treballadors públics, dels serveis i empreses públiques ca- per incapacitat temporal, la reducció sorat a organitzar-se i a participar en tancades que es van fer a a la UB, la talanes.D es de CGT Ensenyament denun- ciem les propostes del Governde la Generalitat de retallar encara salarial en les dues pagues addicio- nals i altres. A més, la consellera Ri- gau està aprofitant la conjuntura per tots aquells espais des d’on es pugui expressar el rebuig a aquest nou atac als serveis públics i a les condicions UPC, la URV i a seus d’organismes de la Generalitat de Barcelona, Tarrago- na i Girona. Per un treball digne i estable i contra la precarització laboral. Per la recuperació del poder adquisi-més els nostres drets i els nostres prendre mesures que van més enllà laborals dels seus treballadors i treba- A més, en el marc d’un calendari de tiu, no a la reducció salarial.salaris. A les retallades salarials del del 2012 i que agreugen la situació i lladores. mobilitzacions sostingudes i amb No a les retallades de plantilles.2010 i 2011, s’hi afegeixen ara no- la qualitat de l’ensenyament públic i Així mateix, vam fer una crida a tot continuïtat, els sindicats contemplem No a l’augment de l’horari lectiu.ves retallades: augment de l’IRPF, deterioren encara més les condicions el professorat a participar activament la possibilitat d’una primera convoca- Manteniment dels llocs de treball.disminució de les pagues extres, ajor- de treball del professorat. a les mobilitzacions que hem acordat tòria unitària de vaga a l’ensenyament Per una escola pública i de qualitat promoure de mane- públic i a la funció pública a Catalunya. amb recursos suficients. ra unitària: actes de Hem vingut explicant a zones i cen- protesta als centres i tres que cal una resposta contundent Vaga d’universitats a les zones els dies 1 per frenar l’ofensiva. CGT proposava i 2 de febrer, concen- un pla de lluita que anés més enllà, ja el 29 de febrer a tracions de delegats que el 15 de febrer es voten els pres- Catalunya sindicals el 2 de fe- supostos i allà es resoldrà la retallada brer, concentracions salarial, el més que possible augment El 2012 s’ha iniciat amb més acomia- municipals arreu de d’una altre hora lectiva i la repercussió daments a les universitats, amb més Catalunya el 8 de fe- en llocs de treball. precarització de les condicions la- brer, i jornada de llui- Per això, després de les tancades del borals, amb l’amenaça d’augmentar ta amb tancaments 14 de febrer, des de CGT vam propo- més les taxes universitàries, i la qua- als centres el 14 de sar vagues i manifestacion pels dies litat de l’educació superior minva per febrer. També vam 15, 21 i 29 de febrer i 8 de març, però efecte de les retallades extremes. participar en les tan- finalment vam decidir desconvocar- Per tal de respondre a aquest atac cades de treballadors les degut a la resposta insuficient contra la universitat pública, la Plata- de la funció pública a obtinguda en els centres educatius. forma Unitària enDefensa de la Uni- les universitats i seus Si que hem cridat a concentrar-nos versitat Pública (PUDUP) ha convo- de la Generalitat en davant del Parlament de Catalunya cat vaga general a les universitats de protesta per les re- el 15 de febrer per expressar el nostre Catalunya pel 29 de febrer, a la qual tallades salarials, la rebuig durant la tramitació dels pres- CGT dona suport.8 Febrer de 2012
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Retallades en l’Administració PúblicaLes seves mentides, el nostre conformisme… Sindicat Federal de d’euros a les entitats financeres. El 9. I el 2008 el crèdit a la construcció l’Administració General de silenci de la vicepresidenta sobre i a les activitats immobiliàries repre- l’Estat (SFAGE CGT-CAT) aquest assumpte va ser absolut, la sentava el 47 per cent del total quan seva loquacitat nul•la. l’any 2000 només era el 25 per cent. Els mitjans oficials ja no argumenten, - Les desigualtats creixen, la ren- només confonen, creen incertesa, es-E da no es reparteix, s’acumula en ns trobem davant d’una lògica panten amb la intenció de portar, com cada vegada menys mans: Segons impossible, segons la qual per diu Naomi Kleiman (recomanem el l’Enquesta Financera de les Famí-crear ocupació els que treballem ho seu llibre “La Doctrina del Shock”) lies del Banc d’Espanya només entrehem de fer prolongant la nostra jor- a un permanent estat de xoc que pa- 2002 i 2005 la renda mitjana corres-nada (ara dues hores i mitja més a ralitzi tota rebel•lia i aplani el camí a ponent al 20 per cent més pobre dela setmana) durant més temps (fins noves agressions/retallades. les llars d’Espanya es va reduir enals 67 anys) i per si això no fos proucontradictori, marcant una taxa de re- un 23,6 per cent mentre que la rendaposició general del 0% i en el millor El que no es diu: mitjana del 10 per cent més ric es vadels casos del 10%. És a dir combatre incrementar més d’un 15%.l’atur traient ocupació o combatre el - Hem de pagar tots els deutes, també - Creix l’economia especulativa,foc amb gasolina. els privats: El deute públic espanyol perd valor la productiva, el treball:Tot això sense que la vicepresidenta és menys de la meitat que el deute El Consell Econòmic i Social mos-i loquaç portaveu de l’actual govern privat, paguem la primera i avalem trava en la seva Memòria de 2007 que mentre que el 2006 la retribució el 2008 mentre que el de Dinamarca culativa, l’economia fictícia onevidenciï el més mínim vergonya, la segona, després paguem les dues, del treball va créixer un 3,4 per cent, arriba al 31,27 per cent, el de Finlàn- l’ètica no existeix, només l’afanyaixò sí suport del tenaç i interessat això sí, dels beneficis de la segona els beneficis de les societats que co- dia al 24,64 per cent o el de Suècia al d’acumulació costi el costi, a costadisbarat d’un munt d’experts molt ni hem vist, ni veurem res. Ara pa- titzen en Borsa ho van fer per sobre 26,2 per cent el 2007. del que sigui i caigui qui caigui. Aixòben pagats per la mà generosa dels gar aquest deute, sobretot el privat, s’anteposa al benestar de la pobla- del 26,6 per cent. - Hi ha recursos, però el govern és el capitalisme, ni rostre humà, nimercats financers. econòmic, només hi ha aquest, no res que s’hi assembli.En el RD 20/2011, que a més de ció, pitjor encara, s’intenta posar als - La riquesa que no es reparteix serveis públics en les malgastadores s’acumula i només serveix a una vol que surtin a la llum: L’economia Tot això en un anomenat estat demo-congelar formalment les nostres re- mans del sector privat. casta privilegiada: Els beneficis de submergida, segons les dades del cràtic on se’ns diu, des dels púlpitstribucions, les redueix de fet en ele- - Estem en mans d’uns pocs que ens les 35 grans empreses espanyoles Sindicat de Tècnics del Ministeri del poder, que només hi ha un camívar la càrrega impositiva que hem volen deixar en pilotes: A finals de que cotitzen en borsa van ser de d’Hisenda calcula que representa al de salvació, el que marquen els mer-d’assumir, al que sumem, en creixe- 2006 només una vintena de grans fa- 51.613.000 d’euros el 2010, fet que voltant del 23 per cent del PIB, és cats i els seus profetes, les primesment negatiu com diuen ara, el 0,3% mílies eren propietàries del 20,14% suposa una pujada del 24,7 per cent a dir, uns 245.000 milions d’euros, de risc i les seves agències de qua-que es tenia intenció de destinar al per cent del capital de les empre- respecte a l’any anterior, mentre que amb menys del 10% es cobriria amb lificació (Standar and Poor, Mood ’isinjuriat i imposat pla de pensions de ses de l’Ibex-35 i una petita elit de els salaris van perdre 2 punts percen- escreix el que es preveu estalviar i Fitch). Ni aquells, ni aquestes vanl’AGE. Per cert, una mesura a con- 1.400 persones, que representen el tuals de poder adquisitiu en aquest amb les actuals retallades. ser elegits, per tant la democràcia nosiderar pels sindicats que seguiran 0,0035% de la població espanyola, - Menys pa i més luxe: Baixa la ven- és que estigui en dubte, està pràctica-rebent les corresponents comissions mateix any, quan només van pujar al da de cotxes utilitaris i augmenta un ment anul•lada.del “feliç” pla de pensions podria ser controlava recursos que equivalen al voltant de l’1 per cent enfront del 3 80% la venda de cotxes de luxe , ara Davant aquesta sagnia de retalladesla dissolució d’aquest amb el corres- 80,5% del PIB. Són aquestes famí- per cent de la taxa d’inflació. anomenats d’alta gamma. dels nostres drets no queda altra al-ponent repartiment entre tots els par- lies les que es van reunir en el seu dia - No sobra sector públic, sobren ternativa que moure’ns, ens va entícips/obligats. Entenem que és una amb Zapatero i les que després van mentides: En contra de les falsedats Fins aquí només alguns apunts això tot. No tenen raó, les seves me-tasca complicada, gairebé tant com anar al despatx de Rajoy. que es vénen dient per justificar la econòmics que posen en evidència sures són injustes, ens agredeixenmodificar la Constitució que els dos - Volen que paguem el descontrol de retallada de la despesa en el sector els mantres catastrofistes “oficials” i davant l’agressió no queda altrapartits fidels al casino especulatiu/ la bombolla immobiliària: El crèdit públic, la veritat és que Espanya és que justifiquen que les retallades han cosa que anar a una defensa prò-financer no van trigar ni 48 hores a total destinat a l’activitat productiva un dels països integrants de la UE-15 de recaure sempre en la part menys pia col•lectiva. La nostra submissiómodificar. Voler és poder. Doncs bé, es va multiplicar entre 2000 i 2007 amb un sector públic dels més petits. agraciada de la població perquè un ajuda a alimentar la seva insaciableen aquest RD es va colar d’amagat, per 3,1, el dirigit a la indústria per El nostre percentatge de població grup reduït segueixi es enriquint sen- cobdícia. És hora de passar a l’acció.en la disposició final dissetena, una 1,8, el de la construcció per 3,6 i el ocupada en ell sobre el total de po- se límit. Les coses no són com són, estan competita ajuda de 103.000 milions dirigit a l’activitat immobiliària per blació activa era del 12,75 per cent Ens governa l’economia espe- estan, i es poden canviarPluja de milions del BCE a la banca privada S.C. ta, per a poder cerciorar-se que, efec- cials que sofrim i sofrirem aniran forç comú per al bé de la banca. Amb directament els beneficis econòmics tivament, el crèdit flueix. Per tant, directament a parar a la butxaca del aquestes accions el Banc Central Eu- que es regala a la banca privada. una vegad darrere d’altre, la jugada banquer en forma d’uns interessos ropeu pren partit per les entitats pri- Tot i que tot indica que es tracta d’un es repeteix. del deute públic intencionadament vades que, cometent greus errors, ens impossible, ja va sent hora que elE n un acte de generositat sense precedents, el Banc Central Eu-ropeu (BCE), a finals del passat mes El BCE regala 15.000 elevats amb la complicitat del BCE. Estem parlant d’un rescat autèntic van ficar en una greu crisi financera que des de fa temps s’ha convertit en BCE doni un gir de 180 graus i se si- tuï del costat dels governs, finançant del ciutadà a la banca privada. I és crisi econòmica. el deute públic al 1%, i deixant dede desembre, prestava a les entitats milions d’euros a la que, una vegada més, el BCE es nega El BCE demostra com la seva su- costat als bancs. Perquè, al cap i abancàries de l’eurozona 500.000 banca privada a finançar directament el deute dels posada independència, dogma neo- la fi, si la banca privada és gran partmilions d’euros a un interès ínfim Estats, sinó que finança a la banca liberal que ha estat la base per a la culpable de la situació actual i no ens(el 1%). Encara que el BCE diu que I d’on surt aquests diners? Doncs dels privada perquè aquesta financi als construcció europea, no existeix i, a serveix per a sortir d’ella, potser cal-pretén aconseguir amb aquesta me- impostos dels ciutadans. La jugada és Estats, amb una quantitat de milions més, és impossible. El BCE intervé i drà provar amb altres fórmules comsura que es reactivi l’economia i que senzilla: El Banc Central Europeu pel mig com benefici. pren partit, per tant, les seves accions la banca pública.el crèdit pugui arribar a les famílies i ha prestat recentment als bancs gai- Els pagans, els ciutadans que sofri- estan al marge de les decisions de-a les empreses, està clar que això no rebé 500.000 milions d’euros al 1% rem retallades socials per a pagar mocràtiques del poble, el que estemsucceirà. Gairebé amb total seguretat d’interès i a retornar en 3 anys. En aquest diferencial del cost del deute vivint és una dictadura disfressadaes pot dir que els bancs utilitzaran aquests moments, el bo espanyol a 3 públic, des del 4% en el mercat privat de democràcia, una democràcia fal-aquests diners per a sanejar els seus anys cotitza gairebé al 4% anual. Si enfront del 1% si els estats es finan- sa, ja que al poble europeu no se l’habalanços, comprar deute públic o fer els bancs es limiten a comprar deute cessin directament del BCE. Aquest consultat sobre si està d’acord en querepartiment de dividends. La banca públic, és a dir, a finançar als Estats diferencial són els beneficis de la el BCE financiï Estats o bancs. Unaens enganya una vegada i una altra amb aquests diners, obtindrien un banca, els 15.000 milions d’euros en vegada més el Banc Central Europeuamb els mateixos paranys de sempre. benefici de gairebé 15.000 milions aquesta operació. Per tant, quan se’ns torna a deixar de costat als ciutadansI després el BCE no sembla que faci d’euros. demana un esforç comú per al bé que, suportant les greus retalladesgaire seguiment dels diners que pres- Per tant, moltes de les retallades so- comú, més aviat ens demanen un es- socials que sofreix Europa, financenFebrer de 2012 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIA Situació de col·lapse a les Oficines d’Ocupació de CatalunyaPrecarietat, descoordinació i falta de mitjans Secció sindical CGT INEM en aquests moments els funcionaris extraordinàries. S’han implementat Barcelona temporals suposen, aproximadament, nous mètodes de simplificació de la el 10% de la plantilla a tot Espanya. gestió i millores informàtiques i te- A la província de Barcelona, aquest lemàtiques, que sent beneficioses iA percentatge s’acosta al 25%. agilitant la tramitació, no compensen partir de l’1 de gener de 1998 Una setmana abans de les passades ni de bon tros l’increment hagut en la l’Estat va transferir a la Gene- eleccions generals de novembre, demanda dels nostres serveis.ralitat la gestió de les polítiques ac- el Servei Públic d’Ocupació Esta- La modificació de les tasquestives d’ocupació (inscripció de de-mandants, ofertes, contractes, etc.), tal (abans INEM) i la Generalitat que suposa la nova distribucióromanent en l’INEM la competència van subscriure un nou conveni de d’atribucions entre les dues adminis-del pagament de la desocupació. col•laboració, prèvia denúncia per tracions s’ha anat implantant a totesA partir de llavors, es va produir una aquesta de l’anterior acord. El nou les oficines d’ocupació de Catalunyasituació peculiar: l’usuari que acudia conveni ha modificat una cosa fo- durant els mesos de desembre i ge-a l’oficina de l’atur era atès per dues namental: en les oficines d’ocupació ner. Una vegada culminada, el re-administracions diferents, cadascuna la informació en matèria de presta- sultat, principalment per a l’usuari,amb les seves competències. El con- cions que fins ara venia sent facili- és desastrós. Els temps d’espera perveni de col•laboració que ambdues tada pel personal de la Generalitat, ser atès el passat novembre en unavan subscriure delimitar les actua- serà realitzada d’ara endavant pels oficina han passat de, entre 30 i 45cions concretes i la gestió del dia a treballadors del SPEE, la qual cosa minuts, com a màxim, i en els diesdia. La distribució del personal en- incrementa considerablement la seva més difícils, a unes habituals dues o balladors puguin desenvolupar una Les cues a la porta de les oficinestre les dues administracions va ser, càrrega de treball en un 30 o 40%, tres hores a la sala d’espera. I això en tasca que ha crescut notablement, d’ocupació estan sent cada vegadaaproximadament, d’un 75% per la aproximadament, mesurat en nom- el cas que t’atenguin el mateix dia, tenint en compte que ja es trobaven més llargues. En aquesta ocasió noGeneralitat i un 25% per l’Estat. bre de ciutadans atesos. perquè en gairebé totes les oficines i en una situació de màxim rendiment. es produeixen per un increment es-L’escassetat i precarietat en la plan- Davant d’aquest nou marc el SPEE no a la vista de la gran quantitat de pú- A més, en els pròxims mesos sembla pectacular de l’atur, que sent altíssimtilla de l’INEM ha estat un proble- reacciona dotant els recursos neces- blic que hi ha esperant a mig matí, es que la desocupació s’incrementarà no ho és molt més que fa dos mesos,ma crònic de l’organisme que es va saris per assumir les noves tasques. deixen de donar torns als ciutadans significativament. Per això, la Direc- sinó per la ineficàcia i la inoperànciaveure especialment accentuat a partir La Direcció manifesta la impossibi- que acudeixen, perquè en cas contra- ció pressiona cada vegada més per- dels dos administracions públiquesdel 2007, quan van començar a in- litat de contractar personal interí i ri seria impossible atendre’ls a tots. què disminuïm els temps d’atenció competents en la matèria, els res-crementar les xifres de desocupats, molt menys d’augmentar la dotació Per ara, aquests fets no han significat a l’usuari, i perquè li “venguem” ponsables polítics no són capaçosamb augments espectaculars en 2008 de plantilla fixa, tot i que les noves que es produeixi retard en el paga- la possibilitat de presentar la seva de organitzar els mitjans per, al-i 2009. comeses són per sempre. Al contrari, ment a les prestacions, però pot ser sol•licitud per internet en el lloc menys, atendre a les persones queLa situació de personal es va resoldre les retallades en la despesa suposen qüestió de temps, perquè cada dia www.sepe.es , cap meravella per pateixen el major i més nombrósde manera parcial amb la contracta- que estiguin a punt de deixar de fer que passa resulta més evident que cert, però que potser ens eviti l’aturat dels problemes que té avui el nostreció de personal interí, de manera que el que en una empresa serien hores és impossible que els mateixos tre- a l’oficina. país, l’atur.775.000 aturats a Catalunya, i segueixen pujant fres com les que trimestralment publi- subsidi d’atur com a únic ingrés (si de treball s’han destruït. I més de la En canvi, en termes relatius, ha estat Redacció ca l’enquesta de població activa (EPA) no l’han esgotat) són 1,57 milions, un meitat han desaparegut en els últims Tarragona la demarcació on pitjor han són per si mateixes un clam per exigir 10% més que al tercer trimestre i un tres mesos del 2011. Per sectors, l’atur evolucionat els dígits, ja que el mercat un revulsiu. El problema és que tot in- 18,6% més que fa un any. ha pujat durant el 2011 en tots, sobre- laboral ha perdut un 11% de la seva ca-L a taxa de desocupació se situava en acabar l’any 2011 en el 20,5%,la xifra més alta a Catalunya des del dica que la situació s’agreujarà. Al conjunt de l’Estat, l’atur ha superat per primer cop els cinc milions de des- A més, tot i que és el cinquè any con- secutiu en què l’atur puja i que, de fet, el repunt no ha estat el més gran, el tot en els serveis, amb 240.590 aturats més (+10,1%), tot i que continua sent la branca que genera més ocupació a pacitat, amb gairebé 7.000 aturats més a final del 2011.Ni un baló d’oxigen, doncs, en un mercat laboral que conti-1994. Els últims tres mesos de 2011, ocupats, la dada és demolidora: 5,27 2011 sí que ha estat molt més virulent Catalunya. En la construcció es van re- nua acarnissant-se amb els més joves.d’octubre a desembre, més de 33.000 milions de persones no tenen feina, el amb la destrucció de llocs de treball: gistrar 22.861 desocupats més (+3%), El volum de joves d’entre 16 i 24 anyspersones van perdre la feina a Catalun- 22,85% de la població activa. se’n van perdre a tot l’Estat 600.000, en el col•lectiu sense ocupació anterior inscrits a les oficines d’ocupació vaya, de manera que ja són 775.400 els Més enllà de les dades generals, n’hi més del doble respecte als 237.800 del va pujar en 21.871 aturats (+6,1%), augmentar en 1.500 persones l’últimdesocupats i la taxa d’atur s’enfila fins ha d’especialment preocupants, com 2010. La xifra és similar a la registrada en l’agricultura va repuntar en 19.132 trimestre de l’any, una dada que fa tan-al 20,5%, un nivell només superat al ara que continua augmentant el nom- fa dos anys. A Catalunya, els 126.700 persones (+15%) i en la indústria va car el 2011 amb un nou rècord d’aturpic més alt de l’anterior crisi econòmi- bre de llars en què tots els membres llocs de treball que s’han perdut són augmentar en 17.832 (+3,6%). juvenil de 146.500 desocupats.La tem-ca, quan al primer trimestre del 1994 estan a l’atur. A Catalunya n’hi ha molt lluny de la destrucció d’ocupació Comptabilitzat per demarcacions, poralitat ingent també evidencia la in-es va arribar a un insòlit 21,7%. 225.300, en contraposició amb les del 2008 i 2009 (vegeu gràfic), però Barcelona ha estat la més castiga- eficàcia de les reformes recents, ja queNo cal cap dada per constatar que la 168.000 de fa un any. Això significa gairebé multipliquen per onze les xi- da l’exercici passat i quedava amb dels més de 2,1 milions de nous con-situació és dramàtica, tothom n’és ple- que han augmentat més d’un 25%. A fres de l’any anterior. El Principat és, 454.961 persones sense feina a 31 de tractes firmats en l’últim exercici no-nament conscient, però un cop més xi- tot l’Estat, les famílies que tenen el de fet, el segon territori on més llocs desembre, és a dir, 38.166 aturats més. més un 10% eren de caràcter indefinit.10 Febrer de 2012
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Areametrópolix vivim molt bé … llen per una Catalunya lliure i pròspe- tifica la denegació de les nostres les dietes, els sous anticrisi i els asses-Secció Sindical CGT - Entitats Dins el reducte, només el flamant De- ra, es cobrin la seva part per endavant. al•legacions. La seva resposta ha es- sors, a sobre hem de subvencionar als Metropolitanes Barcelona http://areametropolitana- legat del Pla Metropolità de Mobilitat Ironies a part, li explicaven a fi- tat: “és una opinió de la CGT”. I és partits polítics (a tots!) I els sindicatsbarcelonacgt.blogspot.com/ Urbana (PMMU) ja cobra des de l’1 nals de novembre que registrem una clar! Han descobert la sopa d’all. No que es dobleguen als seus dictats. de gener més que els tres no reno- al•legació al pressupost de 2012 so- es qüestionen, però, si és correcte o si Són els nostres diners i tenim dret a vats junts. Hem donat la benvinguda bre el Delegat del PMMU. De fet és l’opinió de la majoria de ciutadans denunciar-ho. a nous assessors polítics -no sabem l’al•legació era contra les despeses d’aquest país. Presentem al•legacions Per acabar us expliquem que el re-L a crisi econòmica. És l’excusa que rebem per les retallades so-cials i la contenció de despeses de tot si formen part dels 31 o se sumen a la festa- al mòdic preu de 48.947,64 irreductibles: primer l’esmentat De- legat, després les aportacions a partits als pressupostos perquè s’assabentin els responsables polítics, aquells que ducte hauran pres poció màgica: ja no veiem en el resum de premsa cap € la unitat. A part hi ha cinc assessors polítics (350.000 €) i finalment les se senten amb tant suport que no els notícia sobre els sous i les dietestipus … de tots? No!, Tots no: un “pe- d’àrea, que es veu que assessoren més aportacions a les Federacions Sindi- importa seguir la sagnia de la despe- dels polítics.I molt lluny, a Barcino,tit” reducte de despeses resisteixen a i millor, a 55.427,65 €. cals de CCOO i UGT (54.812,30 €). sa èticament injustificable fins i tot en l’emperador Trias creu, o fa creure,les retallades com el poblat d’Astèrix A retallats ens cau simpàtica aques- Sobre aquesta darrera aportació hem temps de bonança. No hi ha prou amb que la Gàl•lia està tota ocupada.als romans. Posem la lupa i veiem les ta gent del reducte. Podem pujar a fet al•legacions al pressupost repe-últimes retallades i quins són aquestes l’ascensor amb ells a les dues de la tides vegades en els últims anys i hodespeses que es resisteixen. tarda i sabem quan pleguem que ja no hem denunciat abastament de formaAquest any ens han baixat el sou un hi són o que estan menjant a la tau- pública perquè no entenem que quimínim d’un 4,5%: un 2,5% de l’IPC la parada. Podem sentir-los comentar hagi de defensar els treballadors dede l’any 2011 a Catalunya que no ens entre ells com està de malament la la casa cobri precisament d’aquellsreconeixen i el 2% de pujada mínima cosa i sabem que si fan aquesta rutina amb qui han de negociar. Però ha ded’IRPF. Ens hem acomiadat de tres de menys d’una hora dues vegades al ser costum dels dirigents que tenim,companys no renovats per una estran- mes es portaran a casa el mateix que ja que a TMB (els mateixos polítics,ya necessitat d’estar en sintonia amb nosaltres amb una carrera, unes oposi- dietes acumulables) continuen pagantl’ambient general. Les ments pensants cions, i moltes jornades de treball. No 185.000 euros per alliberats sindicalsno paren i de continu pensen en més som envejosos i ens entendreix la seva declarats il•legals per la justícia.baixades del que sigui, sobretot de proximitat, la seva similitud amb no- Aquest any s’han superat encondicions de treball, que diuen que saltres. Entenem que si creuen i treba- l’elaboració de l’informe que jus-Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona arreu. Des de llavors fins avui, Parcs de la poda d’arbrat, tractaments fi- sits per fer-ho i nega el dret a treballar ge. Mentre que la ocupació ciutadana Comitè d’Empresa de l’I.M. de Parcs i Jardins de i Jardins ha sofert la externalització tosanitaris etc, renunciant fins i tot als integrants de la borsa de peons de de la Plaça pel moviment 15- M es va Barcelona -del 30 % dels treballs encomanats- a a exercir un control de qualitat de l’Institut. criminalitzar, l’autorització municipal empreses privades, que subcontracten les privatitzacions, el qual també * Reclamem que es fomenti la parti- pel seu ús nadalenc ha estat aprovada maquinària i treballadors i, en una s’externalitza. cipació de les organitzacions veïnals en temps rècord. espiral d’interessat descontrol, aca- * Mostrem el nostre rebuig a la po- en el control de la gestió del patri- La política de reducció de plantilla i laE ls parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadàirrenunciable, herència de diverses ben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost lítica de contractació de personal. La supressió de la contractació de moni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell creixent externalització de serveis mi- tjançant contractes a companyies pri- inicial i sense assumpció de responsa- l’estiu, coincidint amb les vacances d’Administració de Parcs i Jardins. vades, s’emmarquen en les polítiquesgeneracions de barcelonins i barcelo- bilitats pels reiterats incompliments. del personal fix (aprox. 80 eventuals), * Demanem que es faci una auditoria de retallades que utilitzen d’excusa lanines i fruit de molts anys de reivindi- Amb la privatització del servei, estem amb el consegüent deteriorament del de l’estat actual dels treballs externa- crisi actual, sense entendre ni explicarcacions veïnals i de l’esforç pel man- tornant al model fracassat dels anys 60 verd, en èpoques de gran ús ciutadà. litzats, pel que fa al cost i la qualitat de a la ciutadania que la privatització im-teniment d’aquests espais per part de i 70, quan el manteniment del verd de No es convoquen Ofertes Públiques servei prestada. plica pagar dues vegades, finançant ella plantilla de l’Institut Municipal de la ciutat estava en mans d’empreses d’Ocupació, obertes a tots els ciu- * Exigim una política d’ocupació de servei prestat per algú sovint mal pa-Parcs i Jardins. El govern municipal privades que mantenien un servei de- tadans, per tal de mantenir les ràtios l’espai públic més sostenible, que gat i en precari, i el guany empresarialha de ser garant d’aquest patrimoni, gradat, amb pràctiques corruptes. necessàries per Ha. que permetin rea- eviti les grans inversions per la seva d’intermediaris privilegiats. D’altraamb l’objectiu d’ampliar-lo i millorar- Per tot això: litzar el manteniment suficient dels “posta a punt” o plans integrals i banda, es fomenta una elit polític-lo, mai per especular i afavorir interes- * Manifestem la necessitat serveis encomanats. Es permet la con- aposti per dotar-lo de manera justa administrativa només dedicada a or-sos privats a través de la seva gestió. d’augmentar el patrimoni verd públic, tractació de personal (majoritàriament de mitjans humans i materials pro- denar i parar la mà.La transformació de l’Institut en en- que manté a cada ciutadà de Barcelo- tècnic) sense procés selectiu conegut, pis, prioritzant l’ús de la ciutadania Es per tot això que els sota signantstitat pública empresarial local, l’any na molt per sota dels 10 metres qua- ni tenint en compte els criteris de pu- de Barcelona, i ens manifestem en demanem el retorn al model de gestió2005, va suposar una ruptura respec- drats aconsellats per l’Organització blicitat, mèrit i capacitat per accedir a contra de la mercantilització d’espais directa amb personal propi que perme-te al model de gestió directa que el Mundial de la Salut. un lloc de treball públic. Es vulnera com el Parc Güell, a través del co- ti dur a terme els treballs encomanatsprimer ajuntament democràtic havia * Denunciem la política de privatit- l’acord signat l’any 2007 de Promo- brament d’entrades o de les facilitats pels estatuts de l’Institut i que la ciutatrecuperat als anys 80. En aquella eta- zació de serveis, actualment més del ció de l’Ocupació a Parcs i Jardins, amb les que l’empresa privada ocupa mereix.Pel manteniment sostenible depa, el manteniment de la jardineria de 30%, cedint a empreses privades el impedint l’accés a la jubilació parcial espais públics, com la plaça Catalunya la jardineria pública. No a la privatit-Barcelona va ser un referent reconegut manteniment dels jocs infantils, part a persones que compleixen els requi- aquest Nadal amb la pista de patinat- zació de Parcs i Jardins.Un “nou” Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat UrbanaSecció Sindical CGT- Entitats i les seves retribucions. Tranquils, informe està datat tres dies després (per omplir de nàufrags d’altres rectiu dóna idea de la confiança que Metropolitanes Barcelona les retribucions no han augmentat, que el Director de Serveis Generals administracions l’illa política que té el PSC per poder fer el que vol, només el número de directius. En i el Coordinador de Recursos Hu- és l’actual ÀMB) era l’aprovació que en aquest cas és col•locar tant bé concret, hi ha un nou Delegat del mans afirmessin en un altre informe definitiva del pressupost general com pugui els seus. Els mitjans deM Pla Metropolita de Mobilitat Urbana que aquests directors de Transports pel 2012, però a principis d’octubre comunicació ja s’han fet ressò de la és informació sobre privilegis (76.182,40 € anuals), la qual cosa fa reclamaven a la persona en concret això quedava massa lluny. I per això injustícia que representa que vostès de directius i polítics metro- augmentar l’increment del personal que es volia fitxar. Està clar que les es va muntar la comissió de servei cobrin indemnitzacions per venir apolitans. On ho havíem deixat? Ah, directiu de l’ÀMB respecte les tres dates indiquen clarament la seqüèn- de l’“agent de la guàrdia urbana, l’ÀMB, a més del seu sou. L’opiniósí!: el membre de la Mesa Nacional entitats de les quals prové fins al cia real dels esdeveniments, amb subgrup C2” -així ho denomina pública no els té precisament endel PSC Francesc Narváez que és 19,7%. Visca les retallades! l’afegitó que aquests Directors no l’Ajuntament de Barcelona en el gran estima. Tenen l’oportunitatreclamat per l’ÀMB en comissió de Dins de l’expedient que “justifica- van voler escriure el nom concret decret que autoritza la comissió de de rentar-se la cara i de no fer-seservei de l’Ajuntament de Barcelona va” la reclamació en comissió de que sens dubte se’ls demanava. La servei- i se’l va fitxar pagant-li tant còmplices d’un clar acte de nepo-i se li atorga un subgrup més alt que servei d’aquest “capità” del PSC, necessitat d’aquest Delegat és ara com va semblar que podia colar: tisme. Volen que la gent entenguiel de l’entitat d’origen i el nivell més es troba un informe del Director la mateixa que quan es va constituir molt més que a l’Ajuntament de que l’únic consens universal entrealt possible. Un grup C amb despatx de Serveis Tècnics i del Director l’ÀMB: cap. Així ho hem expressat Barcelona, òbviament. vostès és per cobrar i per col•locari butlla per anar i venir. de Transport i Mobilitat on deien en l’al•legació que hem interposat a Senyors de la resta de partits que els seus? Potser la premsa només haUs havíem dit que la comissió de que era necessària aquesta figura l’aprovació definitiva del pressupost conformen el Consell Metropolità, destapat la punta de l’iceberg; potserservei era només fins el 31 de des- de Delegat i detallaven les seves general de 2012. o sigui CiU, PP, ICV-EUiA, ERC aviat farà publiques les mil raons perembre… i ara sabem perquè. Dins comeses: totes dins dels epígrafs El moment propici perquè i JpB: a l’ÀMB no necessitem un ser polític com la millor manera deel pressupost general per al 2012 “dirigir” i “impulsar”, clarament l’aclaparadora majoria del PSC im- guàrdia urbà. El fet que se’l fes venir quedar-se al marge de totes les crisishi ha la relació de càrrecs directius fora de l’abast d’un grup C. Aquest posés al Ple un altre càrrec directiu abans de poder nomenar-lo càrrec di- i de les receptes per sortir-nos-en…Febrer de 2012 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Autobusos i Metro de TMB en lluitaLa plantilla de TMB proposa acomiadar tota la directiva i derogar l’increment detarifes, i acorda fer vaga el 27, 28 i 29 de febrer i l’1 de març CGT Autobusos TMB i polítiques de transports, residus i ai- Redacció gües, permeten a alcaldes i regidors veure incrementats els seus sous en fins a un 56% per assistir a reunionsE que, en la seva majoria, són breus, ls treballadors de bus i metro de rutinàries i no exigeixen amb prou TMB van acordar el 8 de febrer feines desplaçaments.en assemblees de matí i tarda, que Aquests alcaldes i regidors són elsfaran vaga els dies 27, 28 i 29 de mateixos que, en el cas de Barcelo-febrer i l’1 de març, coincidint amb na i de TMB, estan augmentant lesla celebració del Mobile World Con- tarifes del transport públic, retallantgress, per a denunciar que l’empresa el servei a l’usuari de Bus i Metro iestà vulnerant el conveni vigent i volen imposar baixades salarials i unrebutjar les mesures d’austeritat que ERO als treballadors i treballadoresplanteja la direcció. Una vaga que pot de TMB.paralitzar no només Barcelona sinó Un dels casos més destacatstota l’àrea metropolitana i afectar d’enriquiment a través de les die-a uns 4 milions d’usuaris, una vaga tes és el de l’alcalde de Barcelona,que pel moment compta amb el su- Xavier Trias (CiU), que al seu souport de la CGT, la PSA i l’ACTUB. de 110.000 euros anuals que li pagaEl motiu de la vaga és la denún- l’Ajuntament suma altres 36.800 (uncia de l’incompliment del conveni, 33,4% més) procedents de la AMBl’impagament dels endarreriments per assistir a dues o tres trobadessalarials corresponents al 2011, les mensuals.retallades de servei i l’augment de les Sous i dietes:tarifes del transport. Altres assem- Xavier Trias (CiU), alcalde de Barce-blees conjuntes prèvies ja s’havien lona. 36.800 euros per 29 reunions.realitzat el 26 de gener, les primeres Front a aquest últimatum, tots els tobusos de TMB. Tanta parafernalia En el Metro, la companyia vol reduir Sou: 110.000grans assemblees de tot el transport sindicats de l’empresa s’han negat a només ha servit per enganyar els també la massa salarial en 14 milions Antonio Balmón (PSC), alcalde depúblic de Barcelona en quinze anys, assistir a les reunions que la Direcció mitjans de comunicació i de pas la d’euros d’aquest any o amenaça amb Cornellà. 38.800 euros per 40 reu-que van acabar en manifestació fins a tenia plantejades per retallar les con- ciutadania de Barcelona. un ERO. A diferència dels empleats nions. Sou: 71.600la plaça de Sant Jaume. dicions laborals i demanen la dimis- Totes les noves contractacions que d’autobusos, la negociació amb els Antoni Poveda (PSC), alcalde de S.La direcció de TMB va plantejar als sió de tota la Direcció. s’han fet durant aquests dos anys treballadors del subterrani és que en Joan Despí. 31.600 euros, 38 reu-comitès d’empresa d’ambdues plan- han vingut directament de la borsa aquesta companyia s’està negociant nions. Sou: 66.200tilles la necessitat de fer un ERO de treballadors i treballadores que també el conveni col•lectiu, ja queper eixugar el deute econòmic de Departament de havien enviat el curriculum i que, en l’anterior va finalitzar el 31 de des- Sònia Recasens (CiU), ten. alcalde Barcelona. 31.600 euros per 38 reu-l’empresa. L’alternativa plantejada Treball i TMB no creen alguns casos, ja havien treballat els embre del 2011. TMB va comunicar nions. Sou: 98.200per la direcció eren les retallades el 2 de febrer als treballadors delsalarials. Per contra, els treballadors cap dels 600 llocs de caps de setmana i les festes oficials Metro que enguany tindran els sous Assumpta Escarp (PSC), edil de Bar- durant el període estiuenc.han fet una contundent proposta: aco- treball acordats fa La nostra proposta per sortir congelats i no s’aplicarà cap clàusula celona. 31.600 euros, 38 reunions. Sou: 84.500miadar a tots els càrrecs directius de tres anys i amenacen d’aquesta dinàmica de retallades i la de revisió salarial per l’IPC de l’any Joan Trullén (PSC), edil de Barce-l’Autoritat del Transport Metropolità passat. Per a la CGT no és una con-–que s’enduen amb els seus suculents amb un ERO situació a la que ens han portat i ens gelació, sinó un incompliment del lona. 31.600 euros per 38 reunions. volen portar la Direcció política i la Sou: 56.400sous superiors als 4.000 euros men- Direcció tècnica claudicant de TMB conveni. Fa tres anys, enmig del conflicte dels Com en el cas d’autobusos, no Núria Marín (PSC), alcaldessasuals una important part de les parti- passa per: conductors i conductores d’autobusos s’asseuran en una taula de negociació L’Hospitalet.27.000 euros per 29 reu-des salarials–, i desenvolupar un pla - Dimissió de tot l’equip Directiu de TMB pels dos dies, l’aleshores amb l’empresa si no es compleixen nions. Sou: 77.000d’autogestió de tot l’organisme per d’autobusos de TMB. Això im- Consellera de Treball, Mar Serna, i dues condicions: la readmissió dels Lluís Tejedor (ICV), alcalde de Elpart dels treballadors i treballadores. plicaria un estalvi de despeses su- la Presidenta de TMB en aquells mo- 36 conductors acomiadats i que es Prat 27.000 euros per 29 reunions. ments, Assumpta Escarp, anunciaven ficientment gran per no haver de Sou: 70.300 retallar el servei d’autobusos, ni parli de retallada de despeses però noFront al xantatge un acord entre les dues parts per a la de retallada de salaris ni de ERO. Antoni Vives (CiU), concejal de Bar- creació de 1.000 llocs de treball amb l’acomiadament de 36 treballadors celona. 27.000 euros per 29 reunions.de la Direcció contractats temporalment que ara unes característiques específiques. Sou: 84.500d’autobusos de TMB, D’aquests 1.000 llocs 600 s’havien havíen de passar a fixos. Els mateixos polítics Jordi Portabella (ERC), concejal deel Comitè d’empresa de crear a l’empresa d’autobusos de - Control de l’empresa pública pels que pugen les tarifes Barcelona. 27.000 euros per 29 reu- propis treballadors i treballadores.en ple demana la seva TMB i 400 a Metro. Autogestió d’aquesta i, per tant, del Transport públic, nions. Sou: 98.200 Ja aleshores, la CGT, la PSA i Manuel Reyes (PP), alcalde de Cas-dimissió l’ACTUB d’autobusos de TMB vam qualsevol responsabilitat en el fun- retallen el servei telldefels. 23.300 euros per 18 reu- denunciar que aquest “acord” només cionament global ha de ser elegit de Bus i Metro i nions. Sou: 66.400La majoria del Comitè d’empresa pels propis treballadors i treballa-d’Autobusos de TMB demana la era una cortina de fum per tractar de dores. plantegen ERO’s i En total, l’Àrea Metropolitana de maquillar mediàticament la manca de Barcelona es gasta 800.779 eurosrenuncia de tota la Direcció de propostes de la Direcció de TMB per - Negociació per part de les treba- baixades salarials anuals en dietes, que serveixen perl’empresa. CGT, ACTUB i PSA exi- arribar a un acord de conveni amb els lladores de l’empresa amb l’Estat, la pels treballadors, retribuir l’assistència a 90 respon-geixen que l’empresa passi a mans Generalitat i l’Ajuntament en relaciódels propis treballadors i treballado- treballadors d’aquesta empresa. Tam- a les quantitats econòmiques rebu- cobren milionàries sables polítics a les seves diferents bé vam denunciar que no es concre- sessions. Entre ells destaquen un re-res sota control públic. tés el tipus de contractes a realitzar des per finançar el transport públic. quantitats només en duït grup d’11 càrrecs públics, queLa Direcció d’autobusos de TMB (temporals o indefinits) o com seria - En un primer ordre de millora del dietes s’endossa 333.300 euros, un 41% delno només està passant la tisora pel la seva jornada (completa o parcial). servei: Restaurar-lo a la situació total.servei d’autobusos que es dóna a la La Direcció de TMB no només ha d’abans de setembre de 2008. L’Àrea Metropolitana de Barcelona Des de la CGT, la PSA i l’ACTUBciutat, mentre que puja el preu de les incomplert de dalt abaix l’acord, - Aturar el finançament amb diners reparteix 800.000 euros entre 90 cà- denunciem la hipocresia d’aqueststarifes més utilitzades, sinó que tam- sinó que a més està intentant aplicar públics, per part de l’AMB, de les rrecs de tots els partits polítics. Els irresponsables i nefastos polítics quebé ha començat el xantatge contra un ERO tant a Metro com a Bus. El empreses privades de Transport. edils assisteixen a reunions breus, ru- només apretan el cinturó dels treba-els treballadors i treballadores plan- temps, desgraciadament, ens ha do- tinàries i sense pràcticament realitzar lladors i usuàries del Transport Pú-tejant-lis o una merma en les seves nat la raó. Tres anys després, TMB Retallades també al desplaçaments blic, mentre que ells segueixen dis-condicions salarials o un Expedient Les sucoses dietes de l’AMB, orga-de Regulació d’Ocupació. i el Departament de Treball no han Metro frutant de cotxes oficials, cobertura creat ni un sol lloc de treball a Au- nisme supramunicipal que coordina mèdica privada i dietes i sous milio-12 Febrer de 2012
  • 14. TREBALL-ECONOMIA 1.- La Direcció política de TMB (Joaquim Forn i Dídac Pestanya) no CGT es acaten la Llei. 2.- Els sindicats UGT i CCOO no manifesta el obliguen als seus alliberats sindicals a tornar al seu lloc de treball, tot i 2 de febrer a l’existència d’una sentència que així ho exigeix. Barcelona en 3.- Els diners públics, pagats amb els defensa del impostos de tots i totes les ciutada- nes de Barcelona, estan sent gastats ferrocarril de manera partidista, corrupta, i res- ponent a uns interessos ni públics, ni públic i social sindicals, sinó senzillament de con- nivència entre Patronal i Sindicats “majoritaris”. SFF-CGT 4.- En temps de retallades, la Di- recció de TMB segueix malgastant A diners públics en alliberaments l voltant d’un miler de persones sindicals que ni tan sols són legals, es van manifestar el 2 de febrer quan a la vegada retalla serveis a Barcelona convocades per les Sec- d’autobusos al carrer, apuja el preu cions Sindicals de CGT a Ferrocarrils del bitllet i preten realitzar retallades de la Generalitat, Metro de Barcelo- salarials o un ERO als treballadors i na, RENFE i ADIF, des de la Plaça treballadores. de Catalunya fins a la Plaça de Sant Jaume, en defensa d’un model de El TSJC torna a ferrocarril que garanteixi els drets donar la raó a 672 d’usuaris, ciutadans i treballadors, en definitiva en defensa d’un ferro-naris. La seva riquesa és la pobresa de crisi, gasten 293.000 euros en el pes en el seu partit arribant a ser Di- conductores i la carril públic, social i sostenible, quede la majoria. projecte Retrofit, 388.000 euros en putat a les Corts Generals de Madrid Direcció d’autobusos garanteixi els drets de ciutadanes i el canal Mou TV, 2.634.000 euros a però a les últimes eleccions generals de TMB els hi haurà treballadores.TMB vol estalviar 56 convertir autobusos dièsel en híbrids no va ser escollit. Cal recordar que Al final de la manifestació es van i 4.031.000 euros en nous sistemes aquest senyor va ser un dels diputats de pagar 894.831milions i en paga 26 de veu i dades. A més, l’empresa que va votar a favor de l’última re- lliurar escrits al Parlament, la Gene- euros pel “descans de ralitat de Catalunya i l’Ajuntamenta la seva directiva. acaba d’indemnitzar amb 6,5 mi- forma laboral i de jubilacions, que l’entrepà” de Barcelona, on mostrem la nostra86.000 euros de lions d’euros a una companyia quí- redueix prestacions i allarga la jubi- protesta contra les polítiques tari- mica que ocupava una fàbrica en la lació fins als 67 anys d’edat.mitjana a cadascún Zona Franca de Barcelona i a la qual S’ha donat la casualitat que ha coin- Es fa ferma la sentència de l’any fàries, privatitzadores i desman- telladores que ve realitzant en eldels 300 alts càrrecs li quedaven 15 anys de lloguer. La cidit en el temps la petició de rein- 2007 que estimava la demanda de fàbrica és de TMB i la companyia CGT al declarar que els treballadors ferrocarril la Generalitat de Cata- grés de Muñoz Gómez, que TMB haLa cúpula directiva de Transports va dir que necessitava l’espai per acceptat amb tracte de privilegiat i que treballin més de sis hores se- lunya.Metropolitans de Barcelona (TMB), als seus autobusos, però en realitat l’han ficat en un despatx de les ofi- guides tenen dret a un descans de Les nostres critiques es centren en:formada ni més ni menys que per redueixen línies. cines de la Direcció de Zona Franca, 15 minuts per l’entrepà. Són afiliats * Manca d’inversions tant en les in-300 càrrecs, cobra gairebé 27 mi- amb la petició de reingrès d’altres 9 de CGT, PSA i ACTUB que van de- fraestructures com en el propi servei nunciar la Direcció per negar-se a ferroviari prestat als ciutadans.lions d’euros a l’any, el que suposa Mentre la Direcció conductors als quals els han dit que donar-lis els 15 minuts de l’entrepà. * Polítiques tarifàries contràries alel 15% del total de despesa salarial no tenen plaça.dels 4.000 treballadors de l’empresa. de TMB demana Els afiliats de CCOO, UGT i SIT no foment de l’ús del transport públic.Ara, volen estalviar 56 milions, pu- austeritat als TMB segueix donant ho cobraran per que els seus sindi- * Situació de plantilles: falta de per- calistes els hi van recomanar no fer sonal, condicions laborals, vulnera-gen les tarifes dels transports, aco- treballadors segueix tracte de favor a cap denuncia. cions de drets.miaden personal, però a l’estar forade conveni, els directius i càrrecs colocant dirigents del UGT i CCOO amb un El Tribunal Superior de Justícia de * Futur de les empreses públiquesde confiança no veuran minvats els PSC a l’empresa amb elevat cost económic, Catalunya (TSJC) torna a donar la ferroviàries i plans privatitzadors raó a la CGT, PSA i ACTUB, corre- del Govern de la Generalitat de Ca-seus gairebé 88.000 euros de mitjana la complicitat de CiU mentre preten dur a gint en positiu la sentència del Jutjat talunya.que cobren cadascun. Dietes a part.En altres paraules: només el 7% dels A pesar de l’opacitat absoluta amb terme retallades Social de Barcelona. No és un any * Problemes amb els serveis de Ro-empleats cobra el 15% dels diners de retroactivitat el que aquests con- dalies i Mitja Distància transferits a la que actua la Direcció de TMB,destinats a salaris. Segons la sentència emesa el 30 de ductors cobraran per no haver pogut la Generalitat i situació del Contrac- la documentació a la que hem po-Si les retallades s’apliquen sobre desembre de 2010, tres alliberats descansar els 15 minuts de l’entrepà, te Programa. gut accedir mostra que l’equip di-conveni, en queden exclosos els sindicals d’UGT i un de CCOO ha- sinó dos anys. El TSJC no admet el * Retallades que afecten el mante- rectiu d’autobusos de TMB constaalts càrrecs. I TMB vol que dels 56 vien d’abandonar el seu alliberament recurs de la Direcció de TMB i el niment de les infraestructures i del d’aproximadament unes 300 per- gener de 2012 modifica a més lamilions d’estalvi, 14 milions siguin sindical per incorporar-se imme- material, i que poden afectar la se- sones, que representen el 7% de la sentència anterior en considerar queen salaris. La situació de retallada diatament al seu lloc de treball a guretat. plantilla i consumeixen el 15% de la s’ha d’indemnitzar un any mes als * Pretensions de la Generalitat peles produeix, a més, en un moment autobusos de TMB. Els alliberats masa salarial de l’empresa. conductors, agafant com a referèn- que fa a les infraestructures.d’increment dels bitllets, el que re- sindicals declarats il•legals pel Ju- A més, en l’últim any i mig i amb cia la data de la primera sentència CGT continuarà posicionant-se apercuteix també en les butxaques tjat costen 185.000 euros l’any a la perdua de la Generalitat per part guanyada per CGT. Per tant a la in- RENFE i ADIF en contra d’unesde tots els usuaris: el viatge senzill l’administració pública. A més del PSC dirigents d’aquest partit i demnització inicial reconeguda pel transferències que impliquin mésva passar el 1 de gener de 1,4 a 2 d’anul•lar els alliberaments sindi- afins al expresident de TMB, Xavier Jutjat Social que anava del 21-03- divisions de les empreses Renfe-euros i la targeta amb deu viatges, cals de CCOO i UGT, la sentència Casas, han “tornat” a la casa Gran 2007 al 5-05-2008, cal afegir-li el Operadora i ADIF, i per això exi-la més comprada, va passar de 8,25 obliga a TMB a indemnitzar a CGTa 9,25 euros. No obstant això, el bo de TMB a llocs fets a la seva mida. amb 1.500 € per danys i perjudicis període reclamat en el nostre recurs: geix que se signi el Contracte Pro-del Bus Turístic, que no repercuteix Entre ells Miguel Bonilla, Guillem en declarar el jutge l’existència de 21-03-2006 al 20-03-2007. Així que grama que garanteixi la prestacióen les butxaques dels ciutadans, va Camarasa, Lorenzo Maseda i Carlos vulneració del dret fonamental a la ja no són 483.700 euros el que la del servei.créixer només un euro: va passar de Mariño llibertat sindical. Direcció de TMB haurà de pagar, Per aquest motiu CGT fa una crida23 a 24 euros. Un nou cas de col•locació a dit s’ha Com la Direcció de TMB no feia sinó 411.131 euros més. En total: als usuaris ia la societat en generalTambé és escandalós també que tornat a donar a Transports de Bar- efectiva la sentència, CGT va de- 894.831 euros a participar en la defensa del que ésmentre la plantilla de conductors no- celona, si denunciavem que TMB manar a la Jutgessa que exigís de tots.més va créixer un 1,15% en el 2010, havia col•locat en el Departament l’acatament de la mateixa i així ho Conclusionsla plantilla de les àrees funcionals jurídic al Miguel Ángel Martín Ló- va fer el passat 19 de maig de 2011.hagi pujat, en el mateix període, un pez, exmembre del grup municipal A data d’avui la direcció de TMB La lluita i la denuncia és l’únic camí3%, la d’enginyeria un 27% i la de de districte del PSC a l’Ajuntament segueix incomplint la sentència i el que tenen els treballadors/es perserveis de suport, un 9,84%. Per si de Barcelona, ara l’agraciat pel dit seu acatament, fet que podria im- defensar-se d’un Govern i una Patro-no fos poc, les despeses totals de de Diego Pestanya, Vicepresident de plicar un delicte de malversació de nal que només pensa en destruir lespersonal es van reduir en el 2010 TMB i dirigent també del PSC, es bens públics, opció que ja està es- condicions laborals de la majoria de(últim exercici del que existeixen diu José Vicente Muñoz Gómez, que sent valorada i preparada legalment la societat.dades definitives) un 2,6% gràcies a més d’haver estat delegat sindical per la secció sindical de CGT a auto- Aquestes empreses sindicals que sóna la reducció de l’absentisme, però d’UGT a TMB, era conductor fins busos de TMB. CCOO i UGT estan al servei de la Pa-els emoluments als membres del que a 1987 va sortir triat regidor del Davant d’aquests fets, des de CGT, tronal i han de ser desemmascaradesconsell d’administració van créixer PSC a L’Hospitalet, motiu pel qual PSA i ACTUB d’autobusos de TMB si volem com a treballadors/es poderun 4,6%. va marxar de l’empresa amb una ex- volem denunciar públicament el se- organitzar-nos i defensar-nos en con-La Direcció de TMB, en una època cedència política. Va anar guanyant güent: dicions.Febrer de 2012 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA > EINES DE DEFENSA JURÍDICA L’accés dels/les joves al mercat laboralLa única manera és a través de l’explotació i la precarització de les condicions laborals? Blanca Riva, Secretaria el fons, el que fan, es pre- 30 anys o la possiblitat de durada Jurídica CGT Catalunya caritzar, encara més, els pri- de 3 anys. Mantenint, això si, la bo- mers anys en el mercat de nificació de la quota empresarial i treball. Doncs si això és així les retribucions salarials en base alL a resposta evidentment és no. perquè ho fan? Ampliant la SMI. L’ingrés de les persones al mer- possibilitat d’aquest tipus A la vegada, també es preveu,cat laboral i el manteniment en de contractació disminueix la suspensió, durant 2 anys, deaquest no ha de passar per unes la despesa empresarial, l’article 15.5 de l’Estatut dels Tre-condicions cada cop més deplo- augmentant la seva plus- balladors i les Treballadores querables. La millora de la formació vàlua, i com a conseqüèn- limitava l’encadenament dels con-i l’ocupació es pot fer de maneres cia, es disminueix l’ingrés tractes temporals. Això, encara queque garanteixin unes bones condi- en les butxaques dels i les no tenia l’efecte desitjat, preteniacions en el lloc de treball, un apre- joves, augmentant la nostra obligar als i les empresàries a fer fi-nentatge i, a la vegada, una retribu- pobresa. Us sona? Doncs si, xes a les treballadores després d’unció que permeti als i les joves poder res més lluny que mirar per temps determinat. Així, permetviure per si mateixes. l’ocupació juvenil ni pel be- l’encadenament de contractes tem-Però, tot i que aquesta és una res- nefici de la societat. porals sense límit, encara que siguiposta que a totes ens sembla evi- Curiosament, les dues lí- com una mesura temporal.dent, és absolutament diferent nies de plantejament bene- Què hi ha darrera de tot això? Comal que es preveu en les lleis. I no ficien a un mateix subjec- hem vist, darrera d’aquests plante-només això, sinó que és totalment te, l’empresari. Aquest pot jament no hi ha els interessos delscontrària a la direcció de les últimes contractar durant més temps joves, ni de l’ocupació, ni tant solsreformes de les lleis que regeixen en condicions més benefi- de la formació o de la millora de lales relacions laborals. cioses i, a més, li pots su- societat.Així, el govern espanyol anterior posar molta menys despesa. Darrera d’això hi ha clarament elsi també l’actual, sembla ser que I darrera de tot això, sempre interessos les empreses per aug-ens volen fer creure, que la sorti- els mateixos. Després en mentar els seus beneficis a costa deda a tots els problemes (per dir-ho parlarem. la nostra vida i salut. Una mostrad’alguna manera) passa única i ex- Amb això no en va haver n’és, que alguns dels ideòlegs declusivament per la precarització de prou. El 26 d’Agost de totes aquestes reformes, són Sagar-les condicions laborals i de vida 2011, ni un any després, doy Abogados. Un bufet d’advocatsdels i les treballadores. s’aprovava el Reial Decret- que es dedica a la defensa i assesso-Com aquesta és la formula màgica Llei 10/2011, de Mesures rament de grans empreses.que tot ho solucionarà, l’atur juve- Urgents per la promoció Aquests, amb la seva Fundació,nil, que actualment està en un 46%, de l’ocupació dels joves, que porta el mateix nom, elaborenaplicant-la també es veurà dismi- el foment de l’estabilitat en informes que marquen les líniesnuït. l’ocupació i el manteniment mestres de les lleis que van apro-En aquesta línia es va desenvolpar del programa de requalifica- vant els successius governs (www.la Llei de Mesures Urgents per la ció professional de les per- fundacionsagardoy.com). Un d’ells,Reforma del Mercat de Treball, litzada des de fa uns anys i que ball. sones que esgotin la seva la Propuesta de Medidas UrgentesLlei 10/2010, de 16 de setembre. actualment opera gairebé en la ma- Així, el contracte en pràctiques, prestació d’atur. en materia de empleo juvenil, és unaO per ser més entenedores, la Con- joria de noves contractacions, no ha amb la reforma, ampliava els seus Aquest aprofundeix en la línia còpia dels plantejaments que s’hantrareforma laboral del 2010, que va potenciat en realitat la contractació. supòsits. Es permet signar-lo fins a de l’anterior. La solució, tot i aplicat en les reformes esmenta-portar a la Vaga General del 29 de Doncs si això és així perquè ho fan? 6 anys després d’haver obtingut el l’aplicació fa un any de les refor- des per millorar l’ocupació i reduirsetembre. Ampliant les quotes de bonificació títol, pot durar 2 anys, es pot fer al mes explicades, encara no ha arri- l’atur.En la seva exposició de motius es disminueix la despessa empresa- finalitzar gairebé tot tipus de forma- bat. Així, els i les joves es conside- Entre les seves propostes, a part deinsistia que en el mercat laboral rial, augmentant la seva plusvàlua, i ció i el seu salari durant el primer ra que han estat molt afectades per les ja plasmades, n’hi ha d’altresde l’estat espanyol persistien ele- com a conseqüència, es disminueix any ha de ser, com a mínim, del la destrucció dels llocs de treball en molt més perilloses, que tambéments de discriminació. En con- l’ingrés a la Seguretat Social, aug- 60% del Salari Mínim Interprofes- el sector de la construcció. Diu, a s’han anat materialitzant. Per exem-cret, un d’ells, era el greu problema mentant la nostra pobresa. Res més sional, és a dir, 384’84 euros, i du- més, en l’exposició de motius, que ple, la idea de vincular la formaciód’integració de les persones joves, lluny que mirar per l’ocupació ju- rant el segon any, el 70%, és a dir, la crida del treball va fer abandonar a les necessitats empresarials, queentre 16 i 25, i ara 29 anys, al mer- venil ni pel benefici de la societat. un mínim de 448’98 euros. els estudis i, per aquest motiu, un ja es potencia amb el Pla Bolonya,cat de treball. La segona és la modificació dels El mateix passa amb el contracte de 60% dels i les joves aturades, me- o ampliar el període de prova en laLa solució que plantejava era cla- contractes per a joves. Els contrac- formació. L’edat podrà ser fins els nors de 25 anys, no han finalitzat contractació de persones joves ora: millorar l’ocupació i fomentar la tes formatius existeixen en l’Estatut 24 anys, amb una durada màxima els estudis d’Educació Secundària establir escales salaris en funció deformació. Però no eren tant clares dels Treballadors i Treballadores Obligatòria. l’edat. de 2 anys, el salari del primer anyles propostes que, en realitat, no El Reial Decret planteja que mi- Està clar que la línia que marquen des de finals dels anys 90. Aquests serà en proporció a les hores tre-van en aquest sentit. llorant la formació millorarà les lleis és la línia que marca el po- es regulen en el seu article 11. Tot ballades (tenint en compte el SMI)Les propostes de la llei són bà- i això, el contracte per la formació descomptant les hores de formació l’ocupació i reduirà l’atur. Però der i que el poder està en mans dels isicament dues. La primera és la ja existeix des del naixement del i el segon any en proporció a les aquest no planteja més inversió en les empresàries i el sistema financer.bonificació en les quotes empresa- dret laboral tal i com s’entén ara, hores treballades sense descomp- educació, ni més inversió en pro- Està clar que la solució als proble-rials. Així, la contractació de joves principis del s.XX, i el contracte de tar formació. A més, en aquest, la grames de formació, ni la millora mes no passa perquè els i les mésd’entre 16 i 30 anys esdevé una pràctiques va regular-se per primer quota empresarial està bonificada al del sistema públic,etc. Al contrari, febles siguem les úniques que hemdespessa molta baixa o pràctica-ment gratuïta. Així, la bonificació cop a la Llei de Relacions Laborals 100%. deroga el contracte per la formació de patir i per això hem d’anar des-en les quotes s’obtindria per: con- de l’any 1976. Cal tenir clar, a més, que aquest que va modificar amb la reforma muntant la mentida de les diferentstractar de manera indefinida a joves Els contractes formatius són dos: el tipus de contractes estan utilitzats del 2010, i estableix un contracte reformes que ens estan imposant.desocupats, per contractar persones contracte de pràctiques, que vol que molt sovint per a relacions laborals nou. Un contracte per la formació Perquè en moments de “crisi” es-aturades que en els 2 anys anteriors la persona titulada pugui adquirir normals. Nombroses sentències i l’aprenentatge, que combina estu- tant aprofitant per deteriorar, encarahaguessin estat contractades amb experiència professional, i el con- qüestionen les tasques dutes a ter- dis amb treball a les empreses. Un més, les nostres mínims condicionsun contracte formatiu i en la trans- tracte de formació, que pretén que me mentre s’està en aquest tipus model dual a còpia del que existeix laborals. I aquest fet no afecta no-formació de contractes formatius qui no té titulació pugui adquirir la de contractació i també els conei- a Alemanya. El contracte és més més en la nostra relació amb elen indefinits. Cal tenir clar, a més, teoria i la pràctica necessàries per xements que aporten, considerant del mateix, amb algunes varia- treball, sinó que afecta en la nostraque la bonificació, que ha estat uti- desenvolupar un ofici o lloc de tre- aquests contractes fraudulents. En cions, com l’ampliació de l’edat als salut i precaritza les nostres vides.14 Febrer de 2012
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesHi ha vida més enllàde la banca? Reestructuració Ordenada de la Banca) s’utilitzaven per continuar especulant sat la història de la crisi fins ara, sabem que és una il•lusió més pròpia de la fe Josep Manel Busqueta i els avals donats a la banca ja s’han amb els mateixos mecanismes de sem- el que ens espera, més ajuts públics que de l’anàlisi econòmica, esperar que gastat aproximadament 90.000 milions pre més les possibilitats que ara oferia a la banca signifiquen més polítiques sigui el sector exterior, en un entorn d’euros en l’operació de salvament. el deute sobirà. En una operació de d’austeritat que, en el nostre llenguat- de competència extrema i col•lapseL a cimera del G-20 celebrada a Can- nes el novembre de 2011 era un noucapítol de la tràgica i horrorosa sèrie del Recordem que un mecanisme com el FROB té previst en els seus estatuts la possibilitat que els bancs puguin xantatge financer sense precedents en la història del capitalisme, ara són els bancs, emparats per institucions com ge, es tradueixen amb més retallades socials, més atur i, en definitiva, més precarietat de vida. Aquesta és la seva de la globalització, el que dinamitzi l’economia. Aquest escenari econòmic es desen-“salvament del capitalisme”. L’element endeutar-se fins a 27.000 milions sen- l’FMI, els que exigeixen als estats els solució: enfonsar-nos en la més profun- voluparà en un context social i políticcentral de discussió era la formula per se passar pel Parlament,i fins a 90.000 terribles plans d’ajuts que ja estem pa- da de les misèries social i col•lectiva d’absoluta fractura. Davant el creixent ialleugerir la llosa que representa el deute amb autorització d’aquest. tint i que suposaran, sinó ho evitem mit- present i futura per continuar assegu- necessari descontent social, la majoriaper Grècia, així com les noves condicions Xifres que podrien quedar curtes si te- jançant la resposta popular, la destrucció rant la flotabilitat impossible del titànic absoluta del PP el converteix en la peçaglobals de solvència que hauria de com- nim en compte que, només l’any 2012 de qualsevol vestigi de societat amb en que s’ha convertit el capitalisme. clau de l’autoritarisme creixent amb elplir la banca europea, preparant al sector el sector financer espanyol ha de fer drets socials i laborals. La crisi en les se- que el capitalisme necessita disciplinarfinancer europeu per resistir les pèrdues front al pagament de 80.000 milions ves diverses accepcions, financera, del La realitat més les seves societats. Com a mostra unque representa la “quitança“ del deute d‘euros i que, en aquests moments, el deute etc. s’ha convertit en el dispositiu botó: la “nostra” Convergència i l’ínclitgrec i les possibles reduccions del deute sector financer espanyol té problemes perfecte que permet al poder econòmic propera Felip Puig.espanyol, irlandès, portuguès o italià. per recuperar al voltant de 143.286 mi- capitalista legitimar l’espoli social sense La previsió, com dèiem, apunta tempes-La conseqüència inevitable que, segons lions del conjunt prestat al sector de la precedents que estem vivint en el pre- A nivell domèstic, el pronòstic pinta ta. Només ens resta pensar que entrela lògica dominant, comporta un escena- construcció. Segons alguns analistes, sent i que continuarà, si no ho evitem, tormenta a bots i barrals. A l’escenari totes serem capaces de construir elsri com l’anterior era la necessitat d’una si comptabilitzem el que puja la factura en el futur. descrit anteriorment, caldrà sumar-li la mecanismes i els espais d’aixopluc ne-nova recapitalització de la banca que del rescat bancari a les dues ribes de nova recessió econòmica cap a la que, cessaris i que aconseguirem combatre l’Atlàntic ens trobem que, entre la UE segons tots els analistes de l’statu quo el fred que ens espera omplint de calorha estat finalment de 500.000 milions Judici als culpables? sembla que ens dirigim i que no és resd’euros el passat desembre, uns recur- i els EUA, ja s’han utilitzat en aquest popular els carrers dels nostres poblessos que haurien de sortir de fonts priva- concepte de rescat fins a 2,29 bilions més que una conseqüència de les polí- i ciutats. En definitiva, que aconsegui- En cap moment d’aquesta història, ex-des, però que tenint en compte la situació d’euros, l’equivalent a 7,4% del PIB eu- tiques d’ajust a les que s’ha sotmès al rem construir novament el paraigües de cepte en el cas d’Islàndia i en una prime-dels mercats de crèdit la crua realitat ès ropeu i dels EUA, prou diners com per conjunt de la societat. Una de les prime- classe que ens permeti plantejar, amb la ra instància als EUA, no hi ha hagut capque la societat novament s’ha fet càrrec erradicar 92 vegades la fam al món, se- res coses que s’aprenen de comptabili- força i contundència necessàries, la de- intent seriós de jutjar els responsablesdels recursos necessaris per tal que la gons dades de Justícia i Pau. tat nacional és que la renda d’un país és fensa dels nostres interessos col•lectius de les barbaritats financeres. Just al con-solvència bancària no es vegi afectada Cal tenir present que el rescat del siste- una funció que depèn del consum, de en el conflicte social contra els interes- trari, amb estupefacció, observem comper la nova situació econòmica derivada ma financer s’emmarca en el conjunt del la inversió, de la despesa pública i de sos de la minoria dominant capitalista i les indemnitzacions i els bonus miliona-dels acords. salvament global del capitalisme. Doncs la diferència que representa el comerç tots els seus representants. ris que reben els executius d’aquestesResulta clar que un país com Grècia a banda dels bancs, altres sectors com exterior. Bé, no cal ser cap especialis- entitats continuen presents a l’actualitat.que es debat entre el “deute i la vida”, el de l’automòbil o el de les assegurado- ta per veure amb claredat que totes les * Josep Manel Busqueta és pas- Formen part de la nostra memòria recentnecessita que el volum del seu deute es res també han rebut quantitats ingents polítiques que s’han aplicat a l’Estat es- tisser i economista, membre del les contínues i contundents declaracionsredueixi de manera substancial per tal de de recursos públics. Aquesta operació panyol per “sortir de la crisi” tenen com Seminari d’Economia Crítica Tai- del president del Banc Central Espanyol,poder tornar a articular-se com una eco- de salvament global a hores d’ara sig- a resultat la contracció de l’economia i fa. el sr. Fernández Ordòñez, alabant la res-nomia que funcioni amb certa solvència, nifica, en el cas dels Estats Units, la xifra ponsable políticasegons els paràmetres que determina de 10 bilions d’euros mentre que són 4,6 de solvència de lal’entorn capitalista. Ara bé, plantejar la bilions d’euros el còmput global dels re- banca espanyo-“quitança” del deute grec a partir de con- cursos que l’UE ha esmerçat en aquesta la, que la situavacretar una nova aportació descomunal de operació, segons el mateix president de absolutamentrecursos de les societats és intolerable. la Comissió Europea, el sr. Durao Barro- al marge de lesDel que es tracta de fet, com sempre fins so. turbulències fi-ara en la gestió de la crisi, és que qui nanceres que essuporti el preu de l’operació d’oxigenar Al capitalisme li sobra començaven aGrècia siguin el conjunt de les poblacions desenvolupar eni no el sistema financer europeu que ha població el cor del capita-especulat i s’ha enriquit a mansalva du- lisme. Tenint enrant els darrers anys. El cas és que, vist des d’una perspecti- va popular, tots aquests recursos no han compte l’evolucióDavant dels discursos que calen noves dels esdeveni-aportacions de recursos públics per servit per millorar les condicions de vida d’una població ensorrada per l’impacte ments i el volumsdonar suport al sistema financer per tal de la crisi en el conjunt del sistema pro- dels recursos pú-que, amb la seva caiguda, no arrossegui ductiu, ni per intentar tornar a dinamitzar blics abocats a lala resta de la societat, em sembla estar aquesta economia malmesa, prenent banca, és evidentsentint de fons la veu del funest dictador com a eix de la reactivació econòmica po- que algú, o bé elfeixista quan des del balcó de la Plaza de lítiques basades en la generació de llocs director del BancOriente deia allò d’“estamos frente a un de treball i de millora de les condicions d’Espanya o béabismo pero damos un paso adelante”. I de vida. En definitiva, lluny d’apostar per els responsablesés que veritablement tan sols anomenar mesures de caire keynesià, que el capi- de les entitatsles xifres de les que es composa, fins al talisme ja ha usat amb èxit històricament financeres, ensmoment, el salvament bancari és quel- per tal de refer-se d’altres situacions de han enganyatcom que produeix vertigen. crisi, els recursos s’han utilitzat per apro- ja que dita sol- fundir encara més en la ferida social. En vència no haDe Lehman Brothers aquests moments, el que es posa sobre existit mai. Perfins avui la taula és que el sistema capitalista tant, sembla clar aposta per deixar al marge dels mecanis- que uns o altresDes de la data simbòlica que representa mes de funcionament social gairebé tota haurien de com-la caiguda de Lehman Brothers al 2008, la població mundial. Si fins ara podíem parèixer davantla factura del rescat bancari ja ha cos- dir que el capitalisme necessitava només dels tribunalstat al contribuent europeu una xifra que mil milions de persones del planeta per per donar comp-ronda els 1,35 bilions de euros, molt ser viable, ara, en aquesta versió encara tes de tot el quemés del que representa el Producte In- més brutal, n’hi sobren bastants cente- ha succeït enterior Brut d’un estat com l’espanyol al nars de milions més. aquest àmbit devoltant del bilió d’euros. Concretament Així hem vist com de manera increïble l’economia.a l’Estat espanyol, a través de meca- els recursos que rebien els bancs, a En resum, doncs,nismes com el FAAF (Fons d’Adquisició molt baix interès, del conjunt del Banc tenint en compted’Actius Financers), el FROB (Fons de Central Europeu i de la Reserva Federal el que ha supo-Febrer de 2012 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Enric Casasses, trobador i vi “La poesia no pot existir sen dolor que no s’hi pot fer res, de la malaltia Però els parlaments i els governs fan Pep Cara i Txema Bofill incurable que se’l va endur, pràcticament pudor i no tinc cap ganes d’anar-hi. no en parla. No se’n queixa. I sempre va viure enamorant-se, emocionant-se: el - Mossèn Xemeneia és un alterEnric Casasses Figueres (Barce- sentiment sincer, sense sentimentalisme. ego, una projecció o acudit delona, 1951). L’Enric és un troba- poeta?dor, un rapsode, un dramaturg, - Quins són els poetes d’esperit - A L’Escala hi havia hagut un rector queun traductor, un savi, un visionari, llibertari actuals més impor- li deien així, i el nom sempre m’havia fetun company de lluites; una per- tants? gràcia. És la xemeneia de la inspiració,sona viva molt interessant. En - No conec tots els poetes actuals... Ara de quan et surt fum pel cap, o per lessap molt de poesia i de la vida, té i aquí: Joan Josep Camacho Grau i Jo- orelles...més de vint llibres publicats i és sep Grifoll. També el mexicà Orlandoreconegut socialment —no pels Guillén, el tuareg Hawad... - La sonoritat i la forma alspoders— com un dels grans de teus poemes és molt impor-la literatura catalana. És una per- - O millor, tu que ets un bon co- tant. Recitats o cantats per tusona especial i l’entrevista també neixedor de la poesia, parla’ns també són força particulars.s’ha fet d’una manera força pecu- de poetes falsos, xarlatans i Estem acostumats a escoltar-liar: és una mena d’entrevista de dels bons poetes. los acompanyats de boniquestria i remena, moltes preguntes i - Els falsos poetes xarlatans tenen una músiques com les de Pascalmoltes respostes. Un puzzle que cosa en comú: fan merdes molt sem- Comelade. Que ens pots dirpodia haver sortit de maneres di- blants, entre ells. Els poetes bons en d’aquest músic?verses. Us presentem un poeta canvi són tots diferents. Cada un és un - En Comelade és un músic que amb contracultural durant la listes en anarquistes, no entenien rescontra el poder. cas únic. pocs elements, i molt senzills, i sovint to- dictadura. del que estava passant del 68 ençà... cant músiques d’altri (Bob Dylan, Enric - Vaig anar a petar a l’anarquia per tres Vaig estar 72 hores a Laietana i quatreSobre poesia - Quins són els teus poetes Morera, Pi de la Serra, Ramones, Kurt camins simultanis: l’anarquisme moral o cinc dies a la Model. Em van allibe- preferits? Weil, Ovidi Montllor), ha fet una obra o quotidià, que m’hi acompanyaven els rar per error i aleshores vaig passar a - M’agrada el trobador Peire Cardenal, que és inconfusiblement seva i que té poetes i artistes (Papasseit, Brassens), França i després a Anglaterra. Devia ser- El teu pare era químic i poe- que malgrat la inquisició no tenia por un efecte elevador i alliberador. També l’anarquisme obrerista diguem clàssic l’última tongada d’exiliats, cap al 1973.ta, et ve d’aquí la passió per les d’anar contra déu i els seus abusos he col•laborat amb altres músics ben di- (de la línia de Kropotkin més que no de Vaig passar el Pirineu per Maçanet delletres? de poder. O la veuarra d’Ausiàs March ferents, com Manel Pugès, Feliu Gasull i Bakunin, tot i que m’agraden tots dos), Cabrenys, les Salines i Fontfreda i au,- Suposo que hi devia influir. A casa barallant-se amb ell mateix perquè la els Don Simon i Telefunken. i la revolució alhora anarcoide, situacio- cap a Ceret...s’hi respirava literatura, de l’Odissea i trempera física no quadra amb la moral nista, hipi, musical i psicodèlica del mo-el Quixot a Rimbaud i Papasseit, i tam- dominant. O el gran i emocionat revo- - Què escrius, produeixes o ment (García Calvo, els antipsiquiatres, - Hi eres un dia que a la uni-bé ciència: quan jo i ma germana érem lucionari nord-americà del segle XX, crees actualment? etcètera). De la universitat dels anys 70, versitat, enlloc d’octavetes,petits, el pare (i la mare, també química) Kenneth Patchen. O el mag carregat - Ara estic traduint un llibre de «Panora- l’única assignatura que funcionava era tiràvem quinieles, animanttant ens podien recitar un poema com ex- de foscúries i dispenser de llum que és mes de poemes» de Kenneth Patchen. la de conspirar contra Franco i plantejar a confiar el futur en les rifesplicar la teoria atòmica. Per saber de què Joan Vinyoli. És de les coses més emocionants i sor- la revolució que vindria quan s’acabés la de l’estat, o alguna cosa perestà fet el món i de què està fet l’esperit. prenents que he llegit, i és força difícil dictadura: xerrar, llegir, actuar... i les co- l’estil? Potser fou idea teva i - En la poesia actual els temes de traduir. No m’ho ha encarregat ningú: rredisses! Vaig aprendre moltes coses. tot.- La poesia en temps de crisi i de revolució, rebel•lia, ajuda quan ho tingui fet ja buscaré la manera Però la dictadura no es va acabar mai: - No, no va ser idea meva. Per mi allòretallades, per què? mútua, solidaritat, antiautori- de publicar-ho o de fer-ho córrer. l’actual cap (o rei) de l’estat pseudo- va ser una crítica, amb humor, de certs- Els trobadors, quan feien les seves tarisme, cooperació són fre- espanyol va ser imposat per Franco. aspectes del moviment estudiantil. Icançons, suportaven un món feudal molt qüents o rars? - Si no escrivissis, què faries? de fet grups com bandera roja i algunsmés ‘retallat’ que el nostre, però el can- - Són freqüents com a valors subjacents, Des de quan escrius? - En quines accions vas parti- trotsquistes s’ho van prendre molt ma-tar, la poesia, és defensa-i-atac contra el i més que freqüents, bàsics. Però no - Escric des dels catorze anys o així. Si cipar? lament: per nosaltres una bona part dediscurs dels capellans o dels economis- són paraules que els poetes facin ser- no escrivís... potser faria de pallasso. - Poc: vaig anar a mil manifestacions, l’antifranquisme era purità, censor, ritua-tes polítics (a l’edat mitjana com avui). El vir gaire. Ens agrada més el vocabulari O de lampista: arreglar la llum, arreglar vaig fer algun còctel, m’estava a la lista i, en definitiva, autoritari. Per aixòtrobador sempre intenta fotre-li el públic concret, com el d’en Brossa quan ataca l’aigua... cantonada vigilant mentre el col•lega vam fer una manifestació paròdica ambals ideòlegs del poder. Parlo dels poetes l’església catòlica espanyola: «Be mos- feia la pintada, vaig redactar, imprimir i pamflets de broma (les quinieles), critsde veritat, dels que pensen amb el seu segaire, mal de tots nosaltres,/ aquesta - Tu que ets seductor i poe- repartir bastants pamflets. Era una cosa que semblaven absurds (alguns erenpropi cervell i no al dictat de la veu de activitat d’ensenyar els altres/ aplica-te- ta, unes paraules per animar que m’omplia i em revolucionava les 24 dirigits als bidells, molts dels quals, peròl’amo. la, porca, a tu mateixa». i engrescar indignats de tota hores del dia. Al mateix temps experi- no tots, eren confidents de la policia) i mena, mentava amb l’escriptura delirant, amb pintades de fantasia: TURURUT, Revo-- Hi ha poesia de classe, la que - Et defineixen com un poeta - Si ens hi posem tots, no ens aturarà el cànem indià, amb l’àcid lisèrgic, amb lució sexual, La vida no és cap broma:pren partit pels de baix, poesia anàrquic, psicodèlic, contra- ningú. No ens calen ni pistoles. Sense les noves formes de vida i el nou món és un joc...de resistència? cultural, què en penses? Com governs vam superar tota l’edat de pe- amorós... Ens feia l’efecte que la setma-- Sí. Però no de partit. La poesia no pot et definiries tu mateix? dra, i mira que les condicions eren ben na que ve o l’altra tot hauria canviat i el - Soc bastant desmemoriat,existir sense la llibertat de l’individu. Els - Sempre he procurat no definir-me, com dures, més que les que tindrem ara quan món i la gent seríem tots nous de trinca! però em sembla recordar-te re-seus grans enemics són els ramats hu- a poeta. Però sí que em situo clarament s’acabi el petroli. No fa cap falta manar partint poesies, unes revistesmans i els pastors que els acondueixen. contra els poders, contra els encongi- sobre les persones. Basta organitzar les - Algun problema amb la poli- de poesies. Teves? dors de la consciència, contra la cultura coses. Es pot. Podem. Estem vius. cia, autoritats o amb la Justí- - Sí. Vaig fer un llibret, clandestí, de- Enguany, per l’Agenda Lliber- en el sentit actual de cosa que depèn cia? poemes (La bragueta encallada) i tam-tària has fet un text explicant la d’una conselleria o d’un ministeri. - La policia franquista, gràcies a una bé publicàvem fulls i revistes fets ambvida i l’obra de Salvat Papas- Compromís polític comunicació de la policia “democràtica” fotocopiadora. Eren mogudes «a-econò-seit. Que t’agrada més de l’obra - Algú t’ha acusat de fer terro- del país veí (França), va detenir quasi miques», fora de mercats.de Papasseit? risme poètic pel fet d’irrompre - Quina ha estat la teva tots els meus amics. Un cop a dins,- Per Papasseit tot és importantíssim, a les aules a recitar poesies. militància política durant vaig veure que feia temps que ens te- - Què en penses de la teo-des de l’olor del cafè que sura a l’aire Quan veurem en Casasses als la dictadura i la transició? nien localitzats i fotografiats i tot. A mi ria que tothom estigui pagatdel carrer fins a la ràbia contra el pati- bancs, al Parlament, a la Gene- Parla’ns dels teus contactes em van acusar de pertànyer a associa- igual?ment que seria fàcilment evitable si els ralitat recitant versos? amb els anarquistes i de la cions anarques i de captar ingenus per a - Jo penso més aviat en l’abolició delseus causants (els amos de la política i - A les aules hi ha tot de nois i noies que teva participació en l’ampli l’anarquisme. Per cert, alguns dels polis diner. El diner va servir en el seu mo-l’economia) fossin desactivats. Però del encara no saben què són o què seran. moviment revolucionari de la brigada social del grup 4, especia- ment per deixar fora de joc els privilegis16 Febrer de 2011
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... isionari d’un món sense diners nse la llibertat de l’individu” familiars dels aristòcrates (que és el que 15M alguna cosa? cosa o tal altra és més ‘rendible’. Es mi- en deien revolució burgesa). Ara ja és - Sí. Que es veu una possibilitat real de rarà quina és més necessària. De recur- > LES FRASES... hora de canviar de disc: que ningú cobri, canvi, de revolució social, i la prova n’és sos, ara com ara, n’hi ha per tots. Que - Estàs indignat? i que ningú pagui. I quan sentirem que que els de dalt estan més espantats que hi hagi gent que no en tingui ni per pa - Sí. el món és a les nostres mans i que tot abans. Diria que més que mai. és criminal. Resoldre-ho és una simple depèn de nosaltres, no tingueu por: la qüestió d’organització. El vigent sistema - Quina és la teva mirada sobre feina es farà. - Fes-nos unes reflexions so- legal és il•legal. Tots els governs haurien el 15M? bre les exigències i protestes d’anar a judici, i ells mateixos s’haurien - S’ha tastat una cosa, la democràcia - Una reflexió sobre el mal- dels indignats: de condemnar a la «incapacitació pro- directa, sense partits ni grups de pres- tractament dels d’aquí amb els —Sobre la nacionalització de fessional» perpètua. sió, que indica un camí i una manera de immigrants, sobre el racisme la banca i contra les finances —Contra els sindicats i partits sortir de la putrefacció física i corrupció creixent, sobre els mossos ma- mundials. del Règim (interlocutors del moral del capitalisme. tant impunement a immigrants. - Ja ho he dit: abolició del diner. La repar- Govern). - Tots som immigrants o fills o néts tidora. L’entre tots ho farem tot. Poden - No calen. - Vas dir a la plaça Catalunya: d’immigrants, aquí i a Burgos. El racis- dir que això és una utopia però no ho és. —Contra els parlamentaris, “«Aquesta revolució que ha me no té perdó. Les persones que han És molt més fàcil d’organitzar aquesta que retallen drets i legislen començat ja no la pararan. Ja matat o volgut matar un immigrant o una suposada ‘utopia’ que no pas les terri- contra el poble. està en marxa”». Fou una revo- persona d’un altre color són suïcides bles complicacions místico-econòmiques - No calen, i a més són, objectivament, lució? Segueix en marxa? No frustrats i és urgent desarmar-los. de la borsa, els tipus, els valors, el crèdit aliats de la trista colla de multimilionaris creus que està adormida? i tota la pasterada actual. El crèdit! Això egoistes gelosos i infantiloides que aca- - És una revolució, i està en marxa. - Entre independència o seguir ja ho explicava García Calvo, el diner paren els recursos i ens fan anar a tots Sembla adormida, però en qualsevol amb la Monarquia constitucio- metàl•lic, la moneda, va essent substituït de bòlit. moment pot reprendre. A partir d’ara tot nal. Què t’agradaria com a for- ma de govern? serà bastant imprevisible. No és una cosa, com abans, de grups pel crèdit, que vol dir fe, fe en el diner. És una religió: l’economia capitalista és - Hi ha alternativa al capitalis- “Em situo - Cap. Ara, mentre estiguem sotmesos al una religió. clarament me? polítics. Ara, cadascú, a casa seva, està capitalisme i a la seva única llei («el que —Sobre l’abolició de la monar- - Sí. El capitalisme és una contradicció covant la mala llet, pensant maneres de compta és el que es ven») ens convin- quia. La tercera república. incomprensible: d’una banda hi ha quan- dria d’independitzar-nos. Si no ho fem, ens faran desaparèixer, perquè el caste- sortir-se’n: ens hi juguem la vida, espe- cialment la dels fills i néts dels que vivim - Els països catalans fa segles que han estat abandonats per la monarquia es- titats de coses per fer, o a mig fer, i de l’altra milions de persones a l’atur. Com contra els poders i avui. llà és molt bon negoci, mou molts quilos. panyola. Monarquia i república, tal com més coses hi ha per fer, més aturats hi Però si el sistema capitalista es dissol, es planteja a l’estat pseudo-espanyol, ha. L’alternativa: oblidar la idea nociva - Quina ha estat la teva implica- s’atomitza i s’esfuma, els països petits serem tan importants com els grossos ció en el moviment? - Jo he fet d’un entre tants. Però hi sóc. m’és ben indiferent. Per començar hem de crear la confederació catalana-valen- de negoci i l’obsessió malèfica dels be- neficis i organitzar-nos com una família: el diner, contra la i no dependrem de ningú ni ningú ens ciana-i-balear, i així que aquesta s’hagi tot és de tots, la fruita i la feina. Ningú Estic a l’aguait, a punt de saltar. Com intentarà esborrar del mapa. I aleshores declarat independent, la convertirem mana: tothom s’organitza. molta gent. Catalunya serà coneguda arreu del món en una gran plaça Catalunya. D’aquí la com un país de pensadors i d’artistes i d’inventors, malgrat la terrible opressió - Quina ha estat l’aportació foguerada es propagarà a altres llocs d’Europa i del món... - Qui és l’enemic? - Ja ho he dit: primer, els quatre im- cultura espiritual que ha hagut de patir. dels poetes en el Moviment? - 71 poetes hem fet un llibre (Ningú no —Sobre l’exigència de trans- parència política. «No ens re- madurs que acumulen els milions. Segon, els que els fan de pantalla (els que depèn ens representa) en sintonia amb la pre- - Dius que ets «d’una extrema esquerra extra-tot,», què vols sa pel poble de la plaça Catalunya. El pròxim pas serà treure la paraula ‘plaça’ presenten». Més democràcia. Vot i veu per a decidir. Ni PP, ni governants, tots els polítics). Tercera- ment, els seus esbirros (el sistema ju- d’una con- dir? Extra impostos? Extra premis literaris? Li fas mocs i ocupar, simplement, Catalunya! El títol del llibre ve d’una de les pancartes que PSOE, ni bipartidisme. - Democràcia directa: les coses es de- dicial i penal, la policia). I finalment els pobres desventurats que es creuen les selleria o cidiran des de baix. L’única feina dels mentides que els han inculcat i les van d’un minis- al reconeixement públic, a les hi havia a la plaça. Sembla que una part peles i futurs contractes asso- ‘polítics’ serà dur-les a terme. Exemple: repetint com si fossin els manaments de molt important dels poetes d’aquí estem ciats als premis? nosaltres, entre tots, de plaça en plaça, la llei de déu. Aquests darrers són els - No em moc per diners, ni per ànsia de reconeixement públic, ni per enfilar-me d’acord en unes quantes coses, que es podrien resumir en la següent: quan de barri en barri, de poblet en poblet, decidirem quins temes ha de preferir la que sostenen el sistema dels de dalt, els que els voten, sense adonar-se d’allò teri” veus una persona corrent perseguida per l’escala social. Sóc molt més ambi- investigació científica (potser refer l’ozó, que deia Ausiàs March: «en contra nós, per un policia, sents que la teva obliga- ciós: aspiro a veure els rius nets, el país substituir el petroli...). No es mirarà si tal per nós són elegits». ció és allargar el peu i fer-li la treban- lliure, els pobres nedant en l’abundància física i espiritual, i la poesia campant fe- queta: com diu Papasseit, «tot uniforme és vil, tot home uniformat és esdevingut “El pròxim pas serà liç i contenta com un airet de primavera vil». circulant entre les ànimes. - Què hi fas escrivint en El País? Creus que escrivint en - Us afecta als poetes la crisi, les retallades, les normatives treure la els diaris dels amos canviarem alguna cosa? i decrets del PP pujant impos- tos, apujant preus, etc. paraula - Sí, però no n’hi ha per tant. El pitjor que - Ara no escric a cap diari, però ho he fet, a l’Avui, al Mundo i al País, com un pot passar és que et quedis sense casa i sense bistec. No crec que siguem més ‘plaça’ i infiltrat. Escrivint als diaris dels amos no canviarem res, però els amos hau- pobres que els nostres avis. ocupar, ran hagut de sentir la meva veu. Ja no podran dir que no ho sabien. Com més de dretes i espanyolista era el diari, més - Com hi reacciones. - No em sento pas més revolucionari simple- anarco-independentistes els hi feia els articles. Però m’he cansat de compartir ara, amb les retallades, que abans. La tisora fa moltes generacions que no ha ment, Catalunya!” canviat de mans. pàgina amb tants estafadors de la veri- tat. - El moviment 15M ha canviat Febrer de 2011 17
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA28G contra les retallades ila dictadura financeraMilers de persones es manifesten a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida tadanes emprenyats i indignats amb a nifest la precarietat de l’anomenat “estat moviments socials i els Forums Socials Pel que fa a les altres capitals catala- Redacció política de retallades del govern d’Artur del benestar”. i s’ha llançat el procés del Fòrum Social nes, dins la mateixa convocatòria de Mas, del govern espanyol del PP, de Prèviament, en l‘Assemblea del Fòrum Català 2012, al qual ja es poden presen- mobilitzacions, a Tarragona es van ma- la dictadura financera a que estem so- Social Català realitzada pel matí, es van tar propostes. Més informació a http:// nifestar més de 2000 persones, a LleidaL a manifestació convocada pel Fòrum Social Català, amb l’adhesió d’unes300 entitats, va aplegar desenes de mi- tmesos,… però també el sindicalisme institucional representat per CCOO i plantejar les relacions entre els nous fscat.blog.pangea.org/ unes 2000 i a Girona unes 800. UGT, que mentre per un costat es ma-lers de ciutadans i ciutadanes (des de nifesten contra les retallades del governl’organització es va parlar de 150.000 català, per l’altre acaben de signar elpersones), sense banderes ni sigles, el “II Acuerdo para el Empleo y la Nego-dissabte 28 de gener a Barcelona, que ciación Colectiva 2012, 2013 y 2014”,es van manifestar des de Plaça Catalun- que implica retallada salarial, pèrduaya fins al Parlament sota el lema “No a de drets laborals i empitjorament de lesla dictadura financera. Aturem les reta- condicions de treball.llades”. La manifestació va omplir els carrers deMilers de persones en dues convo- Barcelona des de la plaça de Catalunyacatòries, les del Fòrum Social Cata- i fins a la delegació de govern al llarg delà –sense banderes ni sigles– i de la tota la Via Laietana. “No a la dictadura,plataforma Prou Retallades (la marca aturem les retallades”, era el lema queblanca de CCOO-UGT, ICV, ERC, etc), encapçalava una marxa que ha volguti que es van repetir a les altres capitals reivindicar que s’acabin els privilegis delcatalanes. sistema financer.Els carrers de Barcelona van veure Arcadi Oliveres va llegir el manifest fi-desfilar membres de les plataformes en nal del Fòrum Social Català, que endefensa de la sanitat i l’ensenyament els pròxims mesos tractarà temes compúblics i en defensa dels serveis so- l’alimentació, l’agricultura les finances,cials, afiliades i seccions dels sindicats la tecnologia, la democràcia i la indig-alternatius (entre ells la CGT), del 15-M nació de molts ciutadans. En el manifesti els moviments socials, i ciutadans i ciu- es remarca que la crisi ha posat de ma-Milers de treballadors públics es manifesten a Barcelona el 18Gcontra les retallades del Govern d’Artur Mas Redacció seguint una clara estratègia amb les de poder adquisitiu que suposen les re- com la paga extra o la de productivitat i sentit, i afegeixen que els pressupostos seves retallades: desmantellar els ser- baixes o congelacions salarials que es en la retallada o congelació de plantilla, que s’estan començant a debatre arruï- veis públics per afavorir els interessos venen aplicant des del 2010 -i que en els fet que es materialitza en la no substitu- nen el país. També van avisar de noves privatitzadors de determinats grups actuals pressupostos no baixen del 5%-, ció de les baixes o la no convocatòria de mobilitzacions com la manifestació delU ns 30.000 treballadors públics van marxar el 18 de gener pels carrers deBarcelona en una nova jornada de pro- econòmics. Acusen el Govern d’utilitzar el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per enco- però també pel que consideren un atac directe a la qualitat dels serveis com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar. més oposicions per a plaça pública. Els sindicats també van recordar que cap partit polític es va presentar amb 28 de gener. El mateix dimecres, a Tarragona uns 300 treballadors públics es van mani-testa contra les retallades en els serveis brir aquesta estratègia, i lamenten que Els sindicats asseguren que la intenció un programa electoral en el qual s’hi festar davant de l’Hospital Joan XXIIIpúblics que ha aplicat i planeja seguir el Govern pretén justificar les retallades és clara: desballestar els serveis públics, plantegés el desmantellament de l’Estat de Tarragona contra les retallades queaplicant el Govern d’Artur Mas, i per de- fabricant un consens artificial conforme deteriorar el seu funcionament i justificar del Benestar, en al•lusió directa a CiU, està aplicant el govern català i van con-nunciar que es vol justificar el desmante- són inevitables, i instal•lant la por i la així la seva privatització. Respecte els que considera els seus grans resultats vocar una nova manifestació per al 28llament dels serveis públics per després resignació entre la ciutadania utilitzant seus drets, defensen que són una inver- electorals del darrer any com a aval de de gener i una tancada en aquest centreprivatitzar-los. el fals argument de la manca de recur- sió, ja que sense plantilles suficients i la política de retallades. Els sindicats sanitari per al dia 24. I a Girona uns 600La manifestació va acabar a les portes sos com a excusa per retallar els drets ocupació de qualitat no hi ha qualitat del consideren que a dia d’avui no es pot empleats dels serveis públics es van ma-del Parlament, on es va llegir un mani- socials i democràtics de la ciutadania de servei. Les retallades al sector no només fer servir l’argument de la ‘legitimitat de nifestar també contra de les retalladesfest, en el qual els treballadors públics Catalunya. s’estan materialitzant en rebaixes sala- les urnes’ perquè la ciutadania del nostre pressupostàries i de personal que estàacusen el Govern d’Artur Mas d’estar El funcionariat protesta per la pèrdua rials sinó en l’eliminació de complements país no ha estat consultada en aquest portant a terme la Generalitat.Victòria dels treballadors de Roca Marroc, després de 60 dies devaga Secció Sindical CGT Roca després de tenir representants, és tenir El passat dia 11 de gener després d’una un conveni propi per millorar les seves reunió on Roca ens plantejava una con- condicions econòmiques i de treball i gelació salarial en les fàbriques que té a regular tots els aspectes de la rutina la- l’estat espanyol, li abordem amb el temaD esprés de 60 dies de vaga, els companys de Roca Maroc, desprésd’una molt dura lluita han tornat a la fei- boral.Els companys estan molt satisfets i CGT de Roca també. Tenint en compte al director Internacional de RRHH dient- li que estaríem molt atents tant com fins que mai han tingut cap experiència en ara perquè complís amb els treballadorsna, després d’aconseguir el que des del el terreny de la lluita i els seus mèto- de Roca Maroc, al que va contestar quepassat mes de maig portaven exigint, i des, han donat un exemple de força i ells sempre compleixen, i li vam dir queés poder organitzar-se dins de la fàbrica unitat que els ha servit per aconseguir nosaltres també i que no dubtaríem acreant una secció sindical que els ser- el seu objectiu i per aprendre d’una ex- seguir denunciant i donant suport alsveixi d’eina per millorar les seves condi- periència que no fa molt de temps mai companys.cions de treball. haguessin pensat dur a terme. Però tant Des de CGT-Roca volem agrair a totsLa Multinacional Roca s’ha compromès ells com nosaltres sabem que això és els companys, sindicats, confedera-tant amb els treballadors com amb re- el començament d’una llarga lluita que cions i altres organitzacions que hanpresentants del Govern Marroquí, a els porti més lluny en les seves exigèn- mostrat i donat el seu suport a la cam-respectar els seus drets sindicals, i cies de millorar, i ens comuniquen que panya de solidaritat Internacional ambara mateix després que l’empresa els no dubtaran en plantejar una vaga com els companys, gràcies també per lesproporcionés un local sindical i taulers l’anterior, si Roca incompleix o no millo- aportacions econòmiques, que van serd’anuncis per informar i comunicar-se ra les seves condicions. Amb la diferèn- fonamentals per a la seva resistència, continuarem amb aquest gran treball batre la depredació i tirania amb la qualamb els treballadors, ja s’estan orga- cia que aquesta vegada comptaran amb en total se’ls va enviar 1500 € de les de col•laboració internacional entre tre- aquestes corporacions i multinacionalsnitzant per convocar unes eleccions l’experiència i l’aprenentatge de mèto- aportacions realitzades. balladors d’una mateixa Multinacional, exerceixen contra els pobles i els seussindicals. El seu objectiu més immediat des organitzatius. Des de CGT-Roca i CGT Internacional, sens dubte el millor mètode per com- treballadors.18 Febrer de 2012
  • 20. SENSE FRONTERES Els minijobs impliquen la Set milions d’alemanys depenen d’un tipus de contracte consolidació de que no dóna dret a pensió de jubilació. la precarietat La majoria d’ells no cobren més de 300 euros al mes La trampa alemanyaUna taxa d’atur del 6,8% gràcies a sistemes de precarització laboral com els‘minijobs’ Gema C. Serra per Schröder, el programa de refor- carietat a la vellesa, en un país fins fa mes estructurals i retallades socials poc sinònim de jubilacions daurades i que va costar el càrrec al canceller on s’ha ajornat l’edat de retir per mirar socialdemòcrata i que va permetre a de reduir els efectes de la piràmide de-J ubilar-se més tard i, a més, amb una cotització de minijob en l’últimafase de la vida laboral: aquestes són la cancellera Angela Merkel arribar al poder, el 2005, amb els deures fets mogràfica invertida. “Tots som minijobistes. I cap de no- pel seu antecessor. saltres baixa de les quaranta hores…dues de les trampes a què es veuen Es tracta de feines de poques hores de setmanals. No mensuals”, explicaabocats els treballadors d’avui i els durada –el màxim oficial són les 40 Hatice, una dona turca de 35 anys. Éspensionistes del demà, d’acord amb hores mensuals– i un màxim de 400 nacionalitzada alemanya gràcies a laun model alemany que, a més, no euros al mes per al treballador, a qui reforma de les lleis de ciutadania tam-és al 100% traduïble a la realitat del no es descompten quotes a la Segure- bé impulsades per Schröder i emplea-mercat social i laboral espanyol. tat Social ni a la jubilació. Si pretén da d’un forn de pa del barri multièt-Els alemanys que arribin aquest 2012 tenir alguna cosa semblant a una ju- nic de Kreuzberg. El forn de pa –unals 65 anys tindran un primer tast del bilació decent, haurà de buscar-se la minisupermercat on es ven de tot, desque és la jubilació als 67. Serà un tast vida –o la pensió– per altres camins. de iogurts i fruita fins a vins i schnaps,mínim, perquè voldrà dir que hauran Més de set milions d’alemanys depe- amb un parell de taules per prendre’sde treballar un mes addicional per ac- nen ara per ara dels minijobs, molts el cafè, la sopa o l’entrepà al local– éscedir a la jubilació plena a què tenen d’ells amb salaris de menys de 300 del seu cunyat i funciona tots els diesdret si han cotitzat 45 anys sencers. euros. Això ha ajudat, en termes de de l’any, incloent-hi Nadal, de les cincLa jubilació als 67, sentenciada al l’estadística oficial, a fer que la xi- del matí a les onze de la nit. Hatice i laParlament alemany (Bundestag) el fra d’habitants laboralment actius a seva cunyada, més els marits respec-2009, serà una realitat el 2029, des- Alemanya arribés el 2011 a una xifra tius, hi treballen les hores que calgui,prés d’un procés esglaonat en 18 rècord: 41,04 milions de persones. oficialment en règim de minijob. Totpasses. És a dir, un mes l’any. En un D’aquestes, però, només 32,2 milions el que passi dels 400 euros ho rebenpaís on, de tota manera, l’edat real de corresponen a treballadors a plena “de caixa”. És a dir, en negre.jubilació ara no eren els 65 anys pre- jornada. La resta es reparteixen en El minijob alemany no és un pont a laceptius per llei (la majoria ho fa als les diferents modalitats de minijobs o vida laboral plena, sinó una trampa on63 i 8 mesos), la fórmula gradual li feina a jornada reduïda. El mercat la- es queden atrapats especialment donestreu dramatisme. boral alemany té una xifra de desocu- i treballadors més grans de 50 anys, aUna altra cosa és la realitat, ara ma- pats que mata d’enveja altres socis de més de personal de baixa qualificacióteix, de l’altre gran model alemany a la UE –un 6,8% de la població activa, i, és clar, immigrants. Amb passaportquè s’atribueix la bona salut del seu cosa que vol dir 2,7 milions d’aturats, alemany o sense. Tots ells viuen jamercat laboral, les minifeines, que ha dels cinc que va tenir en l’última fase en una precarietat laboral real. El quefet possible situar al desembre la taxa del govern de Schröder. els espera en el futur és una jubilació panyol no té, per exemple, un règim de és encara més perillós. Tot això, ésd’atur al 6,8%, la més baixa des de la Però la realitat d’aquesta estadística encara més precària. Res de tornar a subsidis com l’alemany –l’anomenat clar, sense necessitat d’esperar la ju-reunificació alemanya. Un terme més del mercat laboral és prou preocupant Turquia amb la jubilació alemanya de règim Hartz IV, que preveu ajuts a bilació.elegant que el de “contractes porque- per als qui treballen en règim de mini- luxe, sinó al país que els ha donat el l’habitatge i altres apartats socials perria”, que arrenca també dels temps de job. Les conseqüències, quan arribin a passaport i el minijob. als perceptors dels minijobs sense al- * Article publicat al diari El Puntla impopular Agenda 2010 impulsada la jubilació, poden ser l’absoluta pre- Si a això s’hi afegeix que l’Estat es- tres ingressos–, el còctel de precarietat AvuiEl rescat bancari global multiplica 92 vegades els dinersnecessaris per eradicar la fam David Fernàndez costant vàries dècades l’assoliment Clar que la crisi va per països, per arriben als 50.000 milions d’euros. les paraules de Santiago Alba Rico, d’una xifra que està fixada fa molt barris, per favelas i per classes. No- Entre els anys 2007 i 2010, la ban- que va deixar escrit severament a Ca- com a fita: 50.000 milions de dòlars. més durant el 2009, el nombre de ca va guanyar 66.111 milions; l’any pitalisme i civilització que “aquells a La xifra que el PNUD (Programa persones multimilionàries va passar 2010, les empreses de l’Ibex35 van qui els sembli medieval, fanàtic i es-A mb la crisi, els estats han abonat uns 6 bilions de dòlars als bancs,quan amb 50.000 milions es podria de les Nacions per al Desenvolu- pament) va establir com la neces- de 793 a 1.011, mentre la seva fortu- na conjunta passava de 2,4 a 3,6 bi- lions de dòlars. De fet, amb dades de acumular 47.000 milions d’euros en beneficis. A Catalunya, les retallades túpid morir i matar en nom de Déu, sàpiguen que mataran i moriran per sària per eradicar la fam al món i imposades pel govern neocon-ver- a que la sisena part de la humanitateliminar la malnutrició. Avui, com començar a revertir la pobresa en la 2004, la riquesa de les tres fortunes gent d’Artur Mas des de la recupe- (aleatòriament escollida) continuïcada dia, moriran 24.000 persones que viuen més de 3.500 milions de individuals més grans del planeta ració de l’autogovern han arribat als quedant-se tots els vídeos i tots elsde fam en un món on 3.500 milions persones. equivalien al PIB dels 48 estats més 2.700 milions d’euros, quan el frau gelats”. I afegia: “El perill són elsde persones, la meitat de la humani- 50.000 milions de dòlars que només pobres del món. I és que l’1% de la fiscal empresarial català ascendeix nostres governs; deixar-los decidirtat, sobreviuen en la pobresa. població mundial té una renda anual a 16.000 milions. Impune capitalis- seria molt més greu que un error: se- representen l’1,08% del que els es-Dades calentes, xifres d’infart, o equiparable al 57% de la humani- tats han invertit en el rescat bancari me senil, doncs, en estadística pura, ria un suïcidi”.fredes estadístiques, la radiografia tat. La desigualtat es reprodueix de des de 2007: 4,6 bilions de dòlars. quan la factura, la fractura de la crisi,d’un món cada cop més injust i des- bell nou en l’abisme de l’escletxa 92 vegades més del que cal per era- l’abona qui no l’ha provocada.igual no depèn d’un nou anuari que Nord-Sud, entre els països enriquits dicar la fam al món. Acostumats a Capitalisme senil despullat: per sepa-aixequi acta de la dimensió de les i empobrits pel capitalisme. El 20%desigualtats socials globals. Thomas parlar sempre d’extrema pobresa, rat, el 4% del que costen les guerres, l’extrema riquesa també té una més ric del planeta absorbeix avui el l’1,3% dels ingressos de les multimi-Bernard ja havia deixat escrit que 83% del PIB mundial. El 20% més“aquell que pensa només pot llevar- comptabilitat més que eloqüent: el lionàries o l’1,08% del rescat banca- 0,9% de la humanitat ostenta el 39% pobre només té l’1%. ri global servirien per eradicar tresse amb nàusees” i les dades, cadaany –insistents, persistents– són pu- de la riquesa mundial. L’1,3% dels vegades, tres, la fam al món. Unesblicades puntualment. L’escull prin- seus ingressos serviria per eradicar, A casa nostra, també dades que ens fan estar d’acord ambcipal, gairebé únic, per revertir unes novament, la fam al món. Idèntica Evaristo de La Polla Records, quanestadístiques colpidores rau exclu- comparació mereix la despesa mili- La cínica i maldestra regla de tres diu que “la violència és la vostra”.sivament en l’absència de voluntat tar mundial, situada en rècords his- matemàtica es pot traslladar a tots els Certificant-ho amb allò suggerit perpolítica. tòrics d’1,6 bilions d’euros: només àmbits. A l’Estat espanyol, les pitjors Einstein: “El més inútil és fer sem-Costa dos dies i cinc reunions deci- el 4% seria suficient per posar fi a la retallades des de la fi de la dictadu- pre el mateix i esperar resultats di-dir una nova guerra a Líbia, però està fam al món. ra, aplicades al període 2010-2013, ferents”. I tot plegat per acabar ambFebrer de 2012 19
  • 21. SOCIAL El govern català vol trossejar La mort d’un immigrant en el CIE Zona Franca torna a posar sobre la taula les polèmiques condicions de vida l’ICS per a dels estrangers en aquests centres d’internament benefici d’algunsUn BALA PERDUDA Josep Prat:professional Toni Àlvarez la salut és un dret,C ircula una corrent de pensament crític que ha emprés una creuadacontra el nomenament coma ministrede defensa de Pedro Morenés. Una co- no és un negocirrent amb la que no estic gens d’acord i Jordi Martí i Font un article de premsa el mateix dia i Ni ho serà ni ho és. I és per això que voquen per lucrar-se’n.es que, ja posats a haver de tenir un mi- li dóna les gràcies per la feina feta. cal que Prat plegui també de l’ICS i Podríem apuntar a tota CyU com anisteri de la guerra, millor que el que Patètic! s’endugui els seus plans de destruc- culpable del fet que a Tarragona elsestigui al capdavant sigui una persona Quina és la seva destinació? A on ció de la sanitat pública cap a casa. atacs de cor només s’atenguin fins aque conegui el món que trepitja.I és que aquest senyor ja va ser secre- 1 1 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding dirigeix les seves passes? Mentre l’Oficina Antifrau de Catalunya obre Perquè ja són prou rics, ell i els seus amics, familiars, coneguts… I sobre- tot perquè la sanitat pública de quali- mitja tarda, de l’allargament de les llistes d’espera fins a l’infinit, deltari d’ estat de Defensa amb l’Aznar, una investigació sobre les seves pos- poc personal arreu, dels acomiada-vaja que coneix la casa. I el sector. El d’empreses de l’Ajuntament de Reus sibles incompatibilitats de càrrecs tat és un dret i no un privilegi! Ens hi ments multitudinaris, de les opera-prenda ha sigut president a Espanya des d’on ha construït un imperi que (s’admeten apostes sobre la propera va la vida i a ells només els diners!!! cions cancel•lades o no fetes, de lade MBDA, un grup que es dedica a només ell coneix prou bé per expli- exculpació del personatge), en una desesperació dels professionals de lafabricar tot tipus de míssils i sistemes car-lo ja que, malgrat tenir un ori- carta enviada als treballadors de l’ICS medicina que ho donen tot per l’altrad’atac, amb vendes a 90 exèrcits del gen públic, els seus comptes són tan Prat els diu que “després d’una llarga Una mala gent i veuen com, gràcies a la C i a lamón. Però a més és el president de Se-gur Ibérica, empresa de seguretat pri- opacs com el seu propi sou, que final- ment es va fer públic el 20 de gener trajectòria” és el moment de centrar els seus esforços en la presidència de persona U, el seu jurament hipocràtic ha esde- vingut paper mullat.vada que Defensa va subcontractar per i pujava a 280.000 euros anuals. El l’ICS amb l’objectiu d’”encapçalar anomenada Podríem però no ho farem. Apunta-protegir les tonyines espanyoles que mateix dia, deixa de ser vicepresident un projecte engrescador que ens per- rem concretament a un dels perso-estiuegen les aigües de Somalia. I pre- del consell d’administració del grup metrà transformar l’ICS en una em- Josep Prat natges que més es lucrarà amb totasident de Kuitber, consultora del sector empresarial de la sanitat privada USP presa pública moderna i adaptada a aquesta privatització, atracament ende la defensa i la seguretat, i conseller Hospitals. Com que alhora és presi- les necessitats de salut de la ciutada- No cal que doni massa dades per en- diria jo, legal i a plena llum del sol.d’Aritex, empresa que dissenya com- dent de l’ICS i d’aquest escàndol se’n nia a qui donem servei”. tendre el que diré. La realitat del nos- Apuntarem a un home que porta anysponents pel nou avió de transport euro- comença a parlar, el conseller Boi I què vol dir tanta retòrica? Doncs de tre dia a dia més proper ens farceix la privatitzant i que ve de casa rica, depeu A400M. Serà per currículum!Per Ruiz salta a la palestra afirmant que moment sembla ser que s’entretindrà retina amb imatges feridores, expli- família d’amos i senyors. Acostumatcert, un currículum que com algun la feina de Prat al capdavant de l’ICS en desmuntar l’Institut Català de la cacions i experiències viscudes que a manar des que va néixer, com sonperiodista ja ha ressenyat, no apareix era plenament compatible amb la que Salut en 20 o 21 trossos, el somni de no semblen d’ara, pròpies d’aquest pare i son padrí; també està acostu-a la web de la Moncloa, vergonya, mo- desenvolupava a la sanitat privada. sempre de les patronals de la sanitat segle XXI que fa quatre dies que hem mat a traficar amb diners, molts mésdèstia o emblanquir una valuosa expe- Prat plega com a conseqüència de la privada. Aquestes parts, que seran de encetat. Sembla que tot es tracti d’un dels que la decència permet posarriència professional que li ha de servir presentació davant l’Audiencia Na- moment empreses públiques, es regi- procés conseqüència d’una catàstrofe damunt d’una taula sense sentir ver-per....Per a què? cional de Madrid de “l’explicació de ran per les regles del mercat i estaran natural però no ho és, està perfecta- gonya per l’evidència que amb mèto-De moment no sabem si li servirà per la situació que s’havia trobat la CUP obertes al capital privat. Cal recordar ment planificat per persones sense des èticament acceptables ningú noretirar o guanyar una demanda que Ins- des que havia entrat a l’Ajuntament que ara mateix de l’ICS en depenen escrúpols. en pot recollir tants en una sola vida.talaza, empresa saragossana de bom- de Reus”. Eren paraules del regidor vuit grans hospitals, 286 centres de La sanitat pública catalana és a punt Ara bé, crec que l’ètica a gent combes de raïm de la que va ser conseller, de la CUP, David Vidal, per tant ni salut i un centenar d’altres equipa- de convertir-se en un record, un bon ell és de les coses que els sobra i elsva presentar quan l’estat espanyol va tan sols “denúncia” sinó només “la ments. Un pastís molt gran per a qui record si ens mirem el món a on ens rellisca. No la tenen al diccionari.prohibir aquest tipus d’armament. I és presentació d’uns papers” en un tri- s’ha caracteritzat per l’opacitat de la porten aquests que manen. Posats a Sóc conscient que escriure d’aquestsque aquesta empresa demana 40 mi- bunal, però, ben lluny de les influèn- seva desastrosa gestió recordar, recordem-ho bé: són les cú- temes amb noms i cognoms pot re-lions d’euros d’indemnització a l’estat. cies d’algun possible “amic” de Prat Aquest trossejament anirà acompan- pules d’això que en diem CyU i afir- sultar fins i tot perillós per a mi, so-No sabem que passarà, però és curiosa perquè en aquest cas parlem dels yat d’una obertura a la possibilitat men dia sí i dia també que s’estimen bretot tenint en compte el poder quela defensa que aquest senyor fa dels amos de veritat; tot i que ja se sap que hi pugui haver una atenció amb el país, que tot ho fan per ell, tot i té aquesta gent i la manca de podernegocis en que participa, vull dir que que els rics en tenen arreu d’amics… tracte preferent per a pacients privats. que dia sí i dia també demostren que que tinc jo, però em crec la llibertatés un professional. Amb això sol n’hi ha hagut prou per- El resultat és clar: una sanitat pública odien les persones que l’habitem. d’expressió massa per mossegar-mePer això podem esperar de tot menys què deixés una feina que desenvolu- per a la majoria de la població (sem- Potser per a ells país és incompatible la llengua i deixar de dir el que mol-que retiri tropes, o recerqui solu- pava des de feia anys i panys i grà- blant a l’antiga beneficència) al cos- amb persones? O filant més prim en- tíssima gent pensa i diu en veu baixa.cions de pau o mediació més que no cies a la qual s’ha creat un forat que tat d’una altra amb més bons serveis cara: incompatible amb segons quin Bé, el que la gent diu en veu baixaenviar tropes i míssils a països com gira al voltant dels dos-cents milions (menys llistes d’espera, bona hospi- tipus de persones, pobres per a mésl’Afganistan. Vull dir que si jo tinc millor que no ho reprodueixi que fa- d’euros. Tot i això, qui li va posar, talització…) per als rics dades…?uns amics, excompanys i algunes par- ria cap de pet a la presó… Però anem l’exalcalde socialista reusenc, Lluís I no dubteu que tot tornarà a ser le- Alguns regionalistes catalunyesosticipacions en un negoci, estaré mí- al gra. Miquel Pérez, el lloa públicament en gal però, un cop més, no serà ètic. odien els catalans pobres. Seria unanimament interessat en que estiguin bona explicació per en- Es diu Josep Prat, de cal Comte decontents i pugin una miqueta aquestes tendre per què destruei- la Fatarella, i pel que en sé és unaparticipacions. No? xen el sistema de salut molt mala persona. Ha dissenyatSense anar més lluny, ja ha declarat que pública amb aquesta vi- l’esquarterament de la sanitat públicano retirarà les tropes de l’Afganistan, rulència i poca conside- catalana per privatitzar-ne les em-una guerra que ens ha costat, de mo- ració cap a les persones, preses resultants després. Aquestes,ment, 2500 milions d’euros. I allà, on però crec que el tema és molt possiblement, les compraranva anar a visitar les tropes, va demos- molt pitjor. No és que algunes de les “altres” empreses quetrar la seva professionalitat, es va enfi- ens odiïn sinó que la seva formen part de la gran patronal per alar a un blindat GR-31 i es va interessar única intenció de lucre, què treballa. Tot un procés que potserpel subministrament de combustible i convertida en dogma de és legal, no ho posaré en dubte, peròla resistència dels petits avions no tri- la tribu, els impedeix que provoca i provocarà tant de so-pulats, els VAV. Mai se sap quan dura veure res que no siguin friment -i ell ho sap o ho pot saber-això de ser ministre.Hem d’estar tran- els seus propis guanys i que només una molt mala persona elquils, aquest senyor a més de conèi- aquests, amb la privatit- podia haver pensat. De cal Compte,xer el món de l’exèrcit molt bé, té les zació de CAP i centres de la Fatarella. En propers articlescondecoracions de la Gran Cruz de hospitalaris, ampliació en donaré moltes més informacions,Isabel la Catòlica, la Cruz de Plata de de mútues i hospitals pri- perquè com a mínim tinguem a qui ila Guardia Civil i la medalla del mèrit vats, etc., s’anuncien es- de qui queixar-nos…policial. Només li manca alguna civil pectaculars. Ells no estanque li disfressi una mica més aquest en crisi perquè els lladres * Jordi Martí és periodista, treba-currículum amagat i tan professional. legals mai no en pateixen llador de l’ensenyament i afiliat a laNo dubteu que la tindrà. de crisi, si de cas en pro- CGT de Tarragona20 Febrer de 2012
  • 22. OPINIÓ-SOCIALUn anarcosindicalisme Més SALUT I ANARQUISMES per les joves d’avui? que alegria vergonyaAlgunes idees poden venir de fora de les empreses Josep Cara Rincón (Berga) L “afortunades” que acon- Quique Badia ’altre dia es va morir el Fraga. seguim trobar una feina. Vam poder sentir comentaris Però és que algú hi havia diversos. A mi personalment em dipositat esperances?D e les dades facilitades pel regis- Dit això i per no caure van sorprendre algunes valoracions tre de les oficines dels serveis en el derrotisme, la pre- que vaig escoltar. Unes amigues sepúblics d’ocupació a finals de 2011 gunta que m’agradaria n’alegraven. Ho puc entendre, totse’n desprenia un augment de les per- formular amb aquest text i que jo no me n’he alegrat. Altressones aturades en un 7,78% respecte és la següent: com ens s’escandalitzaven que els mitjansl’any 2010. Aquest percentatge ele- organitzem les joves al de comunicació i la resta de la clas-vava la xifra total de desocupades a la caliu d’una realitat labo- se política —la classe del ManuelComunitat Autònoma de Catalunya ral on la nostra estada a Fraga— parles bé d’ell, tot reco-(CAC), al País Valencià i a les Illes una empresa poques ve- neixent-li la paternitat de l’actualBalears a 1.247.367 persones. Aques- gades supera l’any? Com democràcia a Espanya. Que algu-tes dades - a falta de xifres referides a ens armem d’arguments nes s’hagin escandalitzat d’aixòl’augment de l’atur a la Franja de Po- en un entorn on impera m’ha escandalitzat a mi.nent i a la Catalunya Nord - represen- la contractació precària i Jo seré sincer: d’una banda, quanten la taxa d’aturades més alta des del quan darrera nostre hi ha vaig saber que Fraga era mort vaig1996 al conjunt dels Països Catalans, tot un exèrcit de reserva sentir indiferència i una mica desent el sector serveis el que registra el esperant que els canviem vergonya.gruix de les desocupades. Com ja és el paper? A tot arreu po- Quan vaig veure l’alegria de mol-habitual, aquest estudi constata que dem fer-ho encara i ex- tes amigues i/o companyes «re-pel que fa a les joves l’impacte de la clusivament a través de la volucionàries» vaig sentir moltadesocupació és encara més agressiu, institució del comitè d’empresa? en llocs on el sentir comunitari ja Amb aquesta proposta no pretenc vergonya, pròpia i aliena. Fragai no cal dir que el número de contrac- Eus aquí la meva opinió: està tan solidificat que es presenta menystenir la tasca de la meva gent, es moria al llit i la seva mort des-tes indefinits per aquelles persones Quan les relacions interpersonals re- opac i indestructible a ulls de les que que em consta que malda per soste- prés d’una vida plena i complertamenors de 25 anys representa un per- gides pel contracte en precari a les reclamen una “reconstrucció” que nir comitès d’empresa als seus llocs —segons la seva manera de veurecentatge poc més que marginal. empreses esdevenen dèbils, disperses el que vol, precissament, és el con- de treball: una abraçada per totes el món— no és res més que unaPer saber-ne més podeu consultar el i difoses, cal arrelar al territori i no trari: aixecar murs entre les veïnes, vosaltres! El que pretenc és fer pro- repugnant vergonya per qualse-PDF del ministeri vosaltres mateixes retrocedir davant de les implicacions amigues i companyes sota l’amenaça postes que complementin la seva fei- vol que es que tingui una mica de(1). polítiques de tota amistat. En aquest d’exclusió, de la mateixa manera que na, ja que no són poques les vegades consciència d’on som i perquè. PerEn aquest context, i davant de les sentit n’hem d’aprendre, i molt, de les encarregades dels “recursos hu- que quan el moment ho demana no mi a estat com un recordatori quedeclaracions de la nova secretària les nostres germanes de la banlieue mans” a les empreses saben que que es troba aquella solidaritat combati- Franco també va morir al llit i que,d’estat d’ocupació, Engracia Hi- francesa de Clichy-sous-Bois, de no tinguem temps d’establir vincles va que temps endarrera havia definit segurament, Martín Villa també hodalgo, qui sosté que les últimes re- Salt o Rocafonda, on la màxima “si duradors amb les nostres companyes l’anarcosindicalisme i que tampoc farà. Sí, m’avergonyeix.formes laborals “no han acabat de ens toquen a una ens toquen a totes” de feina és la millor garantia de pau som poques les que la trobem molt i D’altra banda, quan algunes per-dinamitzar ni flexibilitzar el mercat cobra un sentit material quan obliga al lloc de treball davant dels abusos. molt a faltar. sones s’han escandalitzat per-laboral”, se’ns fa difícil pensar que el als cossos de seguretat a refugiar-se En el nostre cas, aquesta amenaça es què els mitjans, els polítics i elsnou executiu actuarà per millorar les en “policies de proximitat” o en “la concreta en ser excloses tot engruixint (1) http://www.tt.mtin.es/periodico/la- intel•lectuals asseguren que doncondicions de treball de les poques reconstrucció dels vincles socials” les llistes de l’atur. boral/201201/DICIEMBREavance.pdf Manuel va fer una gran tasca per la democràcia i que Fraga és el pare del sistema actual; simplement emContra les actuacions del Mossos d’Esquadra a deixa amb cara de babau. Poques vegades els polítics, els mitjans deManresa: 2 morts en 4 mesos comunicació i els intel•lectuals han dit una veritat tant gran. Fraga és el pare del sistema polític actual. És un manresà de 34 anys anava amb podria haver acabat molt pitjor. la mort del Sergio va ser deguda a què el pare de la democràcia espanyola, Redacció la seva companya a un sopar fami- Evidentment, els alts càrrecs poli- el sobreesforç que va fer per resistir- junt amb Roca, Solé Tura, Carrillo liar quan varen ser interceptats per cials amb el suport indiscutible dels se a la seva detenció el va portar a i altres perles. Sí, això és una de- un cotxe dels Mossos. Al conèixer mitjans de comunicació han provat una parada cardiorespiratoria. És enC onvocades per diversos movi- mocràcia i si als demòcrates no els la seva identitat, els Mossos li co- de justificar aquesta nova mort. Difo- aquest context que s’entenen tots els agrada haurien de canviar-la. I els ments socials i organitzacions municaren que procedirien a la seva nent a tort i a dret que el Sergio tenia esforços per evitar qualsevol signe de(entre elles la CGT) 150 persones es que no som demòcrates més ens detenció encara que no li digueren amplis antecedent policials i alguna protesta que qüestioni la versió oficial:van manifestar pel centre de Manre- valdria esforçar-nos a crear alter- ni perquè. Començaren a colpejar-lo que altra ordre de recerca i captura, les pressions als familiars i a l’entornsa el 14 de gener demanant justícia natives de vida més solides i fronts i amb l’ajut dels reforços policials, com si això fos un atenuant per assas- pròxim dels morts o afectats; la per-i responsabilitats per les morts de de lluita més ferms contra aquests es llançaren a sobre del Sergio, que sinar impunement. Sembla ser que els secució mediàtica i el setge sistemàticMustapha i Sergio sota custòdia po- maleit sistema. quedà estès a bocaterrosa. No parà mitjans de comunicació donen més a les solidàries i a les que aixequen lalicial dels mossos d’esquadra en els I per no acabar de mal rollo, no- de rebre cops i puntades durant una difusió i importància al currículum veu; el xantatge econòmic o l’aparicióúltims mesos a Manresa, entenent bona estona. Els policies “convida- judicial del Sergio que a l’informe de brigades de neteja que només es més dir que l’altre dia, una collaque s’han infringit i vulnerat drets desfan de les pintades i pancartes fetes d’anarquistes estupendes, vam ren” a la seva companya a marxar del mèdic de la seva mort que amaguenfonamentals. anar d’excursió a Montserrat amb lloc dels fets amenaçant-la que en cas sota secret de sumari. Aquesta és no- contra els cossos policials. de no fer-ho quedaria detinguda. Al més la més evident i visible de les És per tot això que estem fartes. Far- una de les ja mítiques sortides de la “xiruca llibertària”, casi nà! EsperoManifest de cap de poca estona que se n’anés, el estratègies que utilitzen per callar i tes de la brutalitat policial, de les tor- —ara ve l’anunci— que totes tin- Sergio quedà en coma degut suposa- amagar la veritat quan els resultats de tures, de les pallisses. Fartes del setgemoviments socials: dament a una parada respiratòria. Va la seva brutalitat quotidiana acaben als immigrants, de les batudes, dels gueu ja, com a mínim, una Agenda“Fartes dels Mossos morir finalment l’1 de gener.Aquesta en mort i es fan irreversibles. segrestos en Centres d’Internament. Llibertària pel 2012, que ens portad’Esquadra” nova mort a mans dels Mossos de- Les mentides esgrimides en pro de Fartes dels seguiments polítics, dels molta feina fer-les. mostra que la mort d’en Mustapha no salvaguardar les aparences demo- desnonaments, dels desallotjaments4 mesos menys un dia han passat des fou accidental, sinó que era possible. cràtiques de l’estat és el que empenta legals i il•legals. Fartes de la com- Ale, salut i anarquia!de que els Mossos d’Esquadra de la Era possible en un estat en el què les a silenciar qualsevol crim que hagi plicitat política. Fartes de les mortsComissaria de Manresa assassinaren pallisses i els abusos a mans de les comès, portant inevitablement a que provocades per la Comissaria deen Mustapha. I han tornat a fer de les forces de seguretat es troben a l’ordre aquests es tornin a repetir. Si la mort Manresa.seves emportant-se la vida, aquest del dia. Per que més enllà d’aquestes del Mustapha va ser producte d’un Per això el 14 de gener ens manifes-cop, del Sergio. dos morts, es podrien comptabilitzar suïcidi amb uns cordons de les saba- tem per mostrar la nostra ràbia i in-El passat 30 de desembre, en Sergio, desenes de casos en els quals la cosa tes que encara avui no han aparegut, dignació. Perquè estem fartes!Febrer de 2012 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL El mite del boig i solitari racista considerats herois Antumi Toasijé i màrtirs pels in- tegrants d’aquests grups que enU n perillós mite s’estén per Eu- ropa: el mite del Boig Solitari.Segons els seus defensors, els mi- moltes ocasions s’amaguen rrere de sigles da-litants feixistes autors de matances legals.com les d’Oslo i de Florència se- A Espanya, De-rien pertorbats mentals que actuen mocràcia Nacio-en solitari. Casos aïllats, sol dir-se. nal o España 2000Denominar-los pertorbats mentals són el niu del quetranquil•litza a molts que despatxen pot sorgir un An-com malalt a tot aquell que comet un ders Breivik o unacte menyspreable. Gianluca Casseri.És molt fàcil per descomptat atribuir A aquests partits,a problemes psiquiàtrics qualsevol en lloc d’aplicar-tipus d’excés; això evita analitzar se’ls judicialmentles responsabilitats pel succeït. El la Llei de Partitscas és que tant Gianluca Casseri com es va fer ambcom Anders Breivik eren individus aquells vinculatsamb unes capacitats intel•lectuals al terrorisme,per sobre de la mitjana, capaços manifest va ser enviat per e-mail a quan un fet d’aquestes caracterís- El racisme és una xarxa de diver- se’ls intenta apagar amb trampes le-d’elaborar idees pròpies i plasmar- milers de persones, sense cap tipus tiques surt a la portada de tots els sos nusos, social, econòmic, polí- gals (com el requisit dels avals) queles en uns llibres que, per molt que de conseqüències. A pesar que el mitjans de comunicació, són pocs tic, educatiu… que laborioses mans no fan sinó ajornar la seva extinció.s’obstinin alguns, no denoten més text és una bogeria en si mateix, no els que estableixen la seva relació intenten construir en cada escletxa Aquestes organitzacions esperenbogeria que la de les idees falses i és obra de cap pertorbat, perquè té amb les redades policials racistes a possible amb idees distorsionades que una cadena d’esdeveniments enperilloses. ordre, estructura lògica interna i fins la recerca d’irregulars o amb la falta que s’imposen si l’ocasió ho per-Per descomptat, aquests assassins els quals ells puguin vendre’s al pú- i tot està bé redactat; sí, repeteixo, de referents multiracials en les ins- met. Si les institucions no prenenviuen immersos en un món d’odi blic com víctimes desencadeni una està bé redactat. No obstant això, titucions europees. No obstant això, de debò el problema en totes les se-irracional, però és un món que ells reacció massiva a favor seu. des de la Fiscalia noruega ja han avui dia és fàcil veure la connexió ves dimensions, prohibint enèrgica-mateixos no han inventat per molt La televisió estatal RAI ja ha re- entre la violència masclista i la fal- ment tota manifestació d’idees que cordat que Casseri era un escriptor sentenciat que el seu autor és un per-que contribueixin a la seva conso- fomenti l’odi, les matances conti- simpatitzant de Benito Mussolini i torbat, la qual cosa podria lliurar-lo ta de representació de la dona en lalidació. El discurs de la “malaltia nuaran i no haurà psiquiatra que lesmental” no fa més que ocultar un membre de la Casa Pound, el grup de la presó. societat. Hi ha molt més, perquè: en pugui detenir, perquè no és un pro-problema permès i tolerat, a l’una de cultura neofeixista més important Els autors de les matances no són quants barris i instituts d’Europa hi blema de la psiquiatria, ni tan solsque insulta a tantes persones amb d’Itàlia, batejat en honor al poeta llops solitaris que udolen a la llum ha esvàstiques pintades? En quantes de la psicologia, sinó del model demalalties mentals incapaces de fer nord-americà Ezra Pound. Ja estic de la lluna. Són persones actives ocasions s’han escoltat expressions societat que es vol construir. La bo-cap mal a ningú. veient com augmenten les vendes amb xarxes de suport que no van profundament racistes sense una geria no està en els individus exe-El fet és que organitzacions feixis- d’aquest escriptor antisemita. En el néixer de la nit al dia. Les seves acti- protesta enèrgica? Quants casos de cutors, està en les idees desquicia-tes, neonazis i racistes de tota índole seu moment, també es va recordar vitats, fins que culminen en banys de racisme institucional dormen en els des i està en qui són tan imprudentsestan presents en totes i cadascuna que Anders Breivik havia escrit un sang, solen ser conegudes per molts, Centres d’Internament per a Estran- o temeraris com per a permetre quede les ciutats europees preparant- manifest de més de 1.500 pàgines. incloses les autoritats, que les igno- gers, o són repatriats diàriament? prosperin.se per a trobar el seu moment his- El manifest, titulat “Una declaració ren o que fins i tot les aplaudeixen Quantes víctimes del terrorisme ra-tòric i alçar-se de nou amb el poder. europea d’independència”, descri- secretament perquè donen ales als cista esperen un reconeixement si- * Antumi Toasijé és historiador,Els individus que cometen accions via com portar a terme el tipus de seus arguments de la por. milar al de les víctimes de la resta de politòleg i director del Centred’aquesta índole, en realitat són crims que va acabar perpetrant. El Hi ha diversos nivells de racisme: terrorismes? d’Estudis Panafricans9.000 euros de multa per manifestar-se contra el feixisme a Salt? moviments socials, com a suposades rrega dels mossos d’esquadra dins de Felip Puig vol multar amb 9.000 eu- va aglutinar unes 300 persones, per Plataforma pel Dret a Manifestar-nos organitzadores de la manifestació. La la Universitat durant la visita d’Artur ros dues companyes. expressar el rebuig contra aquesta peldretamanifestarnos.org/ proposta de resolució de l’expedient, Mas en són dos exemples més. Que es respecti el nostre dret a mani- sanció i contra la persecussió políti- que ja només està pendent que la ra- Denunciem també que les dues com- festar-nos amb llibertat: ni repressió, ca que s’està duent a terme en vers tifiqui la mateixa Conselleria, els im- panyes encausades són els caps de ni feixisme, ni retallades. els moviments socials, criticant el posa una sanció de 9.000 euros, per- turc de l’estratègia repressiva de Fe- Per solidaritzar-nos amb ell com- greuge que representa per a la demo-F elip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes perla manifestació antiracista de l’estiu què la convocatòria no li havia estat formalment comunicada. lip Puig i CiU. La manifestació de Salt provenia d’una convocatòria panys encausats, vam convocar una manifestació el 21 de gener a Girona cràcia, el fet de que es persegueixi a aquells que pretenen fer-la créixer Denunciem que aquest cas forma part col•lectiva i per tant, no es pot atri- per la retirada de l’expedient sancio- potenciant valors com l’antiracisme ipassat a Salt de resposta a Anglada i d’una estratègia de repressió siste- buir a dues persones ser-ne les orga- nador i pel dret de manifestació, que l’antifeixisme.la Plataforma per Catalunya. El dia màtica, una forma de nitzadores pel simple fet d’estar-hi27 d’agost del 2011 una manifestació control social i polític de la dissidèn- presents. Els mossos d’esquadra niamb el lema: “Aturem el feixisme. cia, amb l’objectiu d’impedir que ens tan sols van identificar-les, perquè,Salt diu no al racisme“, va recórrer mobilitzem, mitjançant la violència, la una vegada més, han utilitzat els seusels carrers de Salt i Girona. Va ser criminalització, l’ofegament econò- fitxers policials polítics amb què per-una manifestació festiva i combativa, mic i la por i que pretén de mica en segueixen les activistes de les organit-convocada públicament, que donava mica anar trencant el teixit social i zacions i els moviments socials.resposta a l’intent de Josep Anglada solidari dels moviments combatius. Però no se’n sortiran: la repressió, nid’escampar odi racista, amb el mis- La repressió, igual que les polítiques en forma de porres, ni de multes, nisatge que no ens deixarem dividir pel per a dividir-nos amb el racisme i la d’amenaces de presó, no ens impedirànostre origen, els papers ni el color xenofòbia, és l’altra cara de les reta- mobilitzar-nos ni, per descomptat,de pell. llades. Només a Girona, els processos manifestar-nos contra el racisme i elLa Conselleria d’Interior de Felip oberts contra diverses companyes per feixisme.Puig, seguint els desitjos de la regi- la concentració de rebuig a les retalla- Per tot això exigim:dora de la PxC a Salt que havia de- des sanitàries de Boi Ruiz del juliol Que s’arxivi l’expedient sancionadornunciat la manifestació, va obrir un passat i contra estudiants i treballado- per la manifestació antifeixista del 27expedient sancionador contra dues res de la UdG després de la brutal cà- d’agost a Salt, amb què el consellerpersones, conegudes activistes dels22 Febrer de 2012
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL Campanya pel tancament del CIE de la Zona FrancaLa mort d’un immigrant per manca d’assistència mèdica reactiva la mobilització Que no Redacció s’obstaculitzi ni s’impedeixi l’accés de persones deP rop de 400 persones es van ma- nifestar el 8 de gener davant delCentre d’Internament d’Estrangers la societat civil, d’entitats i organit- zacions que treba-de la Zona Franca de Barcelona per llen per la defensaexigir-ne la clausura, convocats per dels drets de lesdiverses entitats i assemblees que persones migrants illuiten contra els CIE. Es tractava de pels Drets Humansla primera mobilització social des- al CIE de Zonaprés de la mort, el 6 de gener, d’un Franca. Encara quejove guineà en aquest centre per man- es vulgui convertirca d’assistència mèdica, i va ser la el CIE en un llocconcentració més nombrosa realitza- opac i apartat de lada davant del conglomerat de reixes, societat, les orga-filferros, càmeres de videovigilàn- nitzacions o entitatscia, galeries i sòtans que configuren sotasignants no hoaquest centre d’internament ple de tolerarem.cel•les on s’hi apleguen regularment Que es nomeni mésmés de 200 persones migrants a qui aviat millor unsse’ls hi ha obert un procés d’expulsió. concrets Jutjats deLa mobilització fou desencadenada control dels Cen-arran de la mort en estranyes circum- tres d’Internamentstàncies d’un jove de 21 anys provi- d’Estrangers, igualnent de Guinea-Conakry. El noi va que s’han nomenatarribar en pastera a les costes anda- en altres ciutatsluses i, després de passar pel centre com Madrid o Va-d’internament de Melilla, va ser tras- lència. A Barcelo-lladat a Barcelona. Compartia cel•la na, ??l’encarregatdes del 22 de desembre amb cinc per- de vetllar pels dretssones més. de les persones in-Aquest episodi ha tornat a posar so- ternes en el CIE ésbre la taula les polèmiques condi- el Jutjat de Guàrdia té vocació de donar-se a conèixer a Policia. Ets denúncies se sumen a sentat una queixa davant la Comis-cions de vida dels estrangers en els de cada dia, cosa que en la pràctica l’opinió pública. les que es vénen presentant des de sió de Defensa, i davant la Comissió8 centres d’immigrants que hi ha a fa anys. suposa que no es supervisa el que Arran d’aquests fets es va donar vida de Relacions AMB l’Administraciól’Estat espanyol. Les organitzacions * A la nit del 5 al 6 de gener va morir i la Justícia (CRAJ) del Col•legi passa al CIE de Zona Franca. Ente- a la Campanya pel Tancament delsconvocants de la manifestació denun- Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 d’Advocats de Barcelona. nem que el control només es podrà Centres d’Internament d’Immigrantscien que es tracta de centres il•legals anys a l’interior del CIE al voltant * Així mateix, des que van passar exercir nomenant Jutjats concrets. de Barcelona, que agrupa tot un se-perquè s’hi retenen contra la seva vo- de les 2h. del matí. Al contrari del els fets s’ha obstaculitzat i impedit Que cessin les situacions de violèn- guit d’entitats i col•lectius (entreluntat persones que no han comès cap que ha manifestat la policia, diver- l’entrada de persones d’entitats i col cia i maltractament a l’interior del ells la CGT), que van fer públic endelicte sinó una falta administrativa. sos testimonis dels fets han afirmat • lectius que treballen per la defensa CIE de Zona Franca i en el moment roda de premsa un comunicat i vanTestimonis de diversos immigrants que podria haver tingut lloc una dels drets de les persones migrants en què les persones són traslladades convocar una concentració-acció peltancats al CIE asseguraven que el negligència motivada, en part, per perquè visitessin a persones inter- a l’aeroport per ser deportades, mo- tancament dels CIE el 20 de gener ajove va demanar assistència mèdica la manca de traductors al CIE de nes. ment en què sabem que s’han pro- la Delegació del Govern a Barcelona.la tarda del 5 de gener, però que els Zona Franca. L’Associació solidària Davant els fets exposats, les entitats duït situacions de mal tracte.agents de policia destinats a la seva DAB, integrant de Papers i Drets sotasignants exigim: Que cessin les batudes per crite-galeria no van entendre res del que Comunicat públic per a Tothom, ha interposat en el dia Que s’investiguin i aclareixin les ris racials a Catalunya i a l’Estatdeia per manca d’intèrprets. Això, davant els fets del 11 de gener una denúncia davant el circumstàncies que van envoltar la Espanyol, que paren i identifiquensumat al fet que al CIE no hi ha cap a persones en la via pública, en CIE de Zona Franca jutjat d’instrucció número 5 de Bar- mort de Idrissa Diallo perquè es co-mena de personal sanitari durant les celona, per poder personar-se com negui si va poder existir algun tipus les estacions de tren, d’autobús, ahores nocturnes, va fer que, hores acusació particular en el cas de la de negligència per part de les per- l’aeroport, a la sortida de locutoris Les entitats, col•lectius i organitza-més tard, quan els guardes es van cions sotasignants volem manifestar mort del guineà Idrissa Diallo sones que custodiaven les persones o d’associacions d’immigrants aadonar de les dificultats respiratòries davant la societat civil i davant les * Una de les persones que era a la privades de llibertat en el CIE de persones perquè el seu color de pelldel jove, haguessin d’avisar una Administracions Catalana i Estatal cel•la amb Idrissa, i un dels princi- Zona Franca. no es correspon amb els trets ètnicsambulància. Davant la gravetat de que: pals testimonis dels fets, va demanar Que es prenguin mesures de protec- europeus.la situació, una segona ambulància Des que es va obrir el Centre mitjançant una trucada telefònica as- ció per a les persones que han estat Les entitats sotasignats entenemmedicalitzada va ser alertada, però d’Internament d’Estrangers de la sistència lletrada a dues advocades. testimonis de la mort de Idrissa ja que s’han d’adoptar les decisionsno va poder fer res per a reanimar-lo. Zona Franca de Barcelona l’any Aquestes advocades van accedir el que no podem oblidar que a més de pertinents perquè es respectin elsOficialment, la raó de la mort és una 2006 s’han produït nombroses irre- diumenge a la tarda a parlar amb no haver pogut ser assistits per ad- drets de les persones que són pri-parada cardiorespiratòria. gularitats que han tingut com a con- aquest intern. Li van veure durant vocats estan custodiats per les ma- vades de llibertat en els CentresEl govern va triar amb especial in- seqüència la vulneració sistemàtica mig minut en què l’intern només teixes persones que podrien haver d’Internament. No obstant això, se-tencionalitat la ubicació del Centre de drets de les persones que han expressar que estava vivint una si- comès una negligència, i això podria guirem treballant des de la societatd’Internament d’Estrangers (CIE) estat internades en el CIE de Zona tuació de molta violència dins del afavorir pressions a l’hora d’exercir civil perquè aquests es compleixinde Barcelona. Mai es va fer pública Franca, igual que passava anterior- CIE. En aquest moment el director la seva condició de testimonis. Ente- en tant no es decideixi la principalfins a la primavera de 2006, quan un ment a la Comissaria de la Verneda. va expulsar de molt mala manera nem que donada la situació haurien decisió política que entenem queactivista de les campanyes contra Des de la primera setmana de gener amb l’ajuda de més policies a aques- de ser posades automàticament en s’ha de prendre respecte als Centresl’existència d’aquests centres va des- s’han produït situacions especial- tes dues advocades del Centre, pri- llibertat ja que són testimonis d’uns d’Internament d’Estrangers, la qualcobrir en una de les milers de pàgines ment greus en el CIE de la Zona vant a la persona interna del dret a fets especialment delicats i que en no és sinó el seu tancament.del BOE la publicació de la licitació Franca: l’assistència lletrada. L’endemà a cap cas han de ser deportades. Exigim el tancament del Centred’obra per a la construcció d’aquesta * Des de començaments d’any s’han la tarda, van impedir sota l’exprés Que de cap manera es torni a negar d’Internament del CIE de Zonapresó per a persones migrants. La presentat dues denúncies per mal- mandat del director del Centre Jose el dret d’assistència lletrada a les Franca i de tots els CIES de l’EstatZona Franca, i en especial el carrer tractaments produïts a l’interior del Manuel Casado, la visita d’un altre persones internes en el CIE de Zona Espanyol. No s’ha de privar de lli-E, és probablement el lloc de la ciutat Centre d’Internament, perquè dos advocat a aquest mateix intern ja que Franca i que es respecti i faciliti el bertat a persones pel fet de no tenirde Barcelona més allunyat i inhòspit, interns han estat agredits i vexats aquest el va tornar a requerir per te- treball professional dels advocats / la seva situació administrativa regu-ideal per a una instal•lació que no per membres del Cos Nacional de lèfon. Els tres advocats / es han pre- es en el CIE de la Zona Franca. laritzada.Febrer de 2012 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellEl 15-M i el que som Libre Pensamiento Aquesta supeditació a la realitat, deixant l’organització en el seu caràcter de mitjà, bolcada sense reserves cap a l’exterior i aquesta necessitat de buscar noves iQ uan mai passa res; quan la crisi des- envolupa les seves etapes d’acordal previst; quan la política exerceix el millors vies i formes d’actuació, sent una necessitat sempre, ho és molt més en un moment com l’actual. És cert que hi haseu joc amb exasperant normalitat, des- una tendència a veure qualsevol momentenvolupant una degradant cadena de present amb caràcter d’excepcionalitat,mesures antisocials com les úniques com decisori i cruïlla, i és cert que totspossibles i en benefici de la ciutadania; ho són per la seva pròpia condició. Peròquan el conjunt de la societat ens ade- alguns ho són en major mesura.qüem al paper que ens atorguen, en L’actual crisi té unes connotacions que lal’atur, en la precarietat, en el infratreball, fan de major envergadura que les crisisen l’ocupació estable i amb dret a hores cícliques viscudes anteriorment; no ésextres, en aquest miserable, en definiti- previsible una recuperació que ens duguiva, treballar i consumir segons uns altres a noves etapes de bonança, el previsibleens dicten; quan s’està instal•lant una és un enduriment de la situació actualnormalitat cada dia més ignominiosa de que ens aboqui a un escenari diferent.la qual tots formem part; gairebé de cop Per això l’atac del poder ve sent tani volta , el 15M ve a ser una irrupció i es aferrissat. També per això requereix deconverteix en esdeveniment, com si, des- nosaltres el ple desenvolupament de lesprés de tant temps, passés alguna cosa. nostres capacitats d’actuació, el buidatgeÉs cert que durant aquest temps hem en la realitat sense cap reserva conser-vingut fent, més o menys, “el que hem vadora.pogut”, però és igualment cert que hem El 15M és avui la nostra aposta. Encarapogut poc. El que veníem fent, tant CGT que el seu futur sigui incert el nostre in- apareixia com obvi i necessari, deixa de tancial dels mateixos. Alhora, encara que sense deixar-los caure en “el que cal dir terès està que es desenvolupi i vagi tancom altres organitzacions sindicals i so- ser-ho. El 15M queda fora del que sem- ha cobert etapes i superat proves, man- i el que cal fer”, reinventant-nos sempre, lluny com sigui possible. Conèixer lescials, venia quedant dintre del que de blava capaç d’integrar-ho tot, és una al- té totes les incògnites i incerteses d’un convertint-nos, també nosaltres, en im- seves limitacions no pot convertir-nos ennosaltres cabia esperar-se i també reduït tra realitat, que, quedant fora i sent una moviment nou i d’encara poc recorregut. previsibles. endevins del seu fracàs sinó en els seusal que, sent el que som, de nosaltres era altra, posa de manifest, i en qüestió, la Beneïdes incerteses enfront de les certe- D’altra banda, que el que importa és el impulsors més encertats. És dubtós queesperable, sense aconseguir un major realitat existent. El 15M té una cosa del ses en les que estàvem instal•lats. Totes que succeeix, sent molt secundari qui ho pugui obtenir assoliments substancials,entroncament amb la societat, sense as- protagonitza i/o rendibilitza, mantenint a que sempre hem volgut que es donés i les anàlisis crítiques que puguem i hem per a això segurament seran necessarissolir fer aflorar els seus malestars i, per buscat provocar. de fer, per res posen en qüestió el punt l’organització en el que és, un mitjà, tottant, sense aconseguir trencar la norma- moviments més arrelats socialment i més El 15M ha aconseguit ja assoliments de partida que el 15M és el millor, si no l’important que es vulgui, però que mai ha estesos en l’entorn internacional. Tambélitat o, encara pitjor, entrant a formar part importants: la seva mateixa presència, l’única cosa, que ha succeït des de molt de convertir-se en finalitat ni supeditar-la.d’ella. segurament, per la seva pròpia naturale- l’ocupació de l’espai públic, la denún- temps enrere, i que té molt a veure amb El 15M, per exemple, ha construït una sa, no és un moviment que vagi a tenir unEra, fos la que fos la seva intencionalitat, cia i posada en qüestió de l’existent, el que sempre hem volgut que succeís i realitat més àmplia i, almenys conjuntu- desenvolupament lineal i mantingut sinóuna espècie d’encasellament de cada qui la generació d’un nosaltres fins a avui el que hem buscat, i esperem que contri- ralment, més útil, generant un “nosaltres” que pot anar tenint sorgiments distints ien el seu paper, passant tot a formar part inexistent, la propagació bastant estesa buït a provocar. més difús però més potent que aquells discontinus. Però això no resta importàn-d’aquesta realitat total, òbvia, que impo- de simpaties i adhesions… són resultats Aquí està, és nostre en la mesura que en els quals veníem movent-nos. Inte- cia a cadascuna d’aquestes emanacions isava les seves dinàmiques sense traves. valuosos que obren una porta en una si- sempre hem treballat perquè alguna grar-nos en aquest nou “nosaltres” sense en concret a la seva expressió actual.Res d’això que fèiem era banal. Però no tuació de tancament i foscor que sembla- cosa així succeís, i, sobretot, nosaltres reserva ni conservadorisme, aportant tot El 15M és la que ara tenim i la nostra tas-servia. De cop i volta, o no tan de cop i va inexpugnable. Assoliments importants som d’ell en la mesura que som de, i per el bagatge adquirit en la nostra marxa, ca és enfortir-lo i impulsar el seu efectevolta, el 15M sorgeix com una cosa nova que encara “no han aconseguit res”. Té a, la realitat. És una porta que s’obre, però sense pretendre marcar aquesta contagi. En bona mesura, d’ella, del quei diferent, amb aquest aire fresc i inge- encara tot el treball per davant, moltes en una realitat que semblava opaca i aportació, és la nostra tasca. Res hem ara siguem capaces de fer, dependrannu de l’espontaneïtat; aflora un malestar voluntats que sumar i, sobretot, tota la impenetrable. Tenim, també, molt que de reservar-nos ni de què protegir-nos. els futurs moviments similars que puguincontra l’estat de les coses, com si la reali- realitat per canviar, una realitat molt dura aprendre del 15M. D’una banda, aques- De res serveix la marca, excepte, quan sorgir posteriorment, i esperem que tambétat pogués canviar-se i ser una altra. imposada i mantinguda per uns poders ta necessitat de no caure en la rutina serveix, d’instrument. De res serviria te- en depengui el futur de la nostra societat.És aquest caràcter espontani el que ho enormement forts. que sempre aguaita a organitzacions nir una CGT un poc més implantada enconverteix en una irrupció inesperada, Molt múscul haurà de desenvolupar el més establertes, aquesta necessitat de una realitat decididament més hostil, en * Editorial revista Libre Pensa-capaç de trencar la realitat, de dir-la, de 15M per a poder arribar al que són els mantenir-nos en permanent recerca i in- la qual cada dia serem menys operatius. miento nº 68, revista trimestral deqüestionar-la i desemmascarar-la. El que seus objectius, o si més no una part subs- tent per rejovenir tot el que diem i fem, Per sobre de tot ens devem a la realitat. debat i reflexió de la CGTLa desfeta planificada de l’Estat del Benestar Albert Recio tots, per sentir el mateix discurs (ado- (8,4% del PIB enfront del 9,2% de la Aquest és un altre mite. El deute públic D’on ve el bat amb alguns Aromes de Montse- UE dels 15) i educació (4,9% del PIB espanyol no és excessivament gran. El rrat en forma d’elogis al “govern dels enfront del 6,2% de la OCDE), és palès deute públic brut se situa en un 65% creixement del millors”) en boca de Manel Fuentes. que sempre hem estat per sota, fins i del PIB, molt per sota de la majoria de dèficit públic?L a reforma constitucional aprovada pel parlament espanyol el passat mes desetembre de 2011, elevava a categoria Una justificació amb un clar propòsit subliminal: presentar l’oposició a les tot de països més pobres, com Grècia, que ha fet un major esforç en aquest països amb greus problemes (150% Grècia, 120% Itàlia, 114% Irlanda), o fins i tot de molts que aparenten més El dèficit és fonamentalment el pro- ducte de l’ensorrament dels ingressos retallades i la pèrdua de drets com una tema. El mateix passa si comparem eljurídica el desmantellament dels serveis actitud irracional o inútil. Per això con- pes dels funcionaris i dels treballadors salut que nosaltres (229% Japó, 100% públics (impostos, taxes i cotitzacionspúblics. Només una reforma fiscal amb vé fer-se algunes preguntes bàsiques públics. Si alguna cosa caracteritza el USA, 80% Alemanya). El deute fort socials), que en tres anys han passatmés i més justos impostos pot evitar la que ens ajudin a tenir arguments. nostre país és la insuficiència del sec- espanyol és fonamentalment deute de representar el 38,2% del PIB alpèrdua definitiva dels drets socials. tor públic. Sense comptar que una part privat, de bancs i grans empreses que 31,5%, situant el nostre país entre elsL’allau de reformes i retallades que es- important de la despesa acaba canalit- han utilitzat massivament el crèdit ex- que tenen menys recaptació d’Europatem patint des de feia un any i mig cul- Tenim un sector zant-se al sector privat (ensenyament terior per finançar la bombolla immobi- i molt lluny de la mitjana (que se situaminava amb una reforma constitucional públic inflat? concertat, sanitat concertada) amb liària i la seva expansió internacional. en un 40%).exprés que elevava a categoria jurídica més que discutibles efectes socials, El problema és que aquest deute privat Aquesta davallada dels ingressos ésel desmantellament dels drets socials. Els que diuen que el país ha viscut com ho mostra la persistència d’una pot convertir-se en deute públic, com el resultat de dos factors combinats:La manera com es va justificar ens és amb un sector públic inflat ignoren forta discriminació social en les esco- ja ha passat quan l’Estat ha avalat les la caiguda de l’activitat econòmica,coneguda (es fa pel nostre bé, ens per- uns quants fets bàsics. El pes de la les concertades. emissions de deute de bancs i caixes o especialment el daltabaix immobiliari,metrà sortir de la crisi, ara ens toca pa- despesa pública al nostre país ha s’ha fet càrrec de les caixes en fallida. i les diverses reduccions d’impostosgar per haver viscut tant de temps per estat sempre per sota de la mitjana El problema per al sector públic no es que han tingut lloc els darrers 15 anyssobre de les necessitats…). europea. Quan comparem dades de Per què tenim un tant d’endeutament total sinó de crei- (pràctica eliminació d’impostos comNomés cal que sintonitzeu cada matí despesa social (22,7% del PIB enfront endeutament tan xement del dèficit que ha tingut lloc els l’IAE, de patrimoni, successions… iCatalunya Ràdio, la que paguem entre del 26,9% de la UE dels 27), sanitat gran? darrers anys. fortes retallades a l’Impost de Societats24 Febrer de 2012
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAi l’IRPF, especialment a les rendes del En segon lloc, limita a un 0,4% el dèficit tot promogut per les elits alemanyes quecapital). estructural, un límit molt estricte que ac- tallen el bacallà a Europa (però que no esUn exemple ens ho pot aclarir: segons tualment no hi ha cap país europeu que van aplicar quan ells van tenir problemesl’Agència Tributària, la caiguda dels acompleixi. Això es traduirà en una forta derivats de la seva unificació).beneficis declarats per les empreses pressió sobre la despesa social corrent.a l’Impost de Societats en el període Què hem de2007-2010 ha estat del 20%. Per tant, Però, no és dolentla recaptació hauria hagut de caure en demanar?aquesta proporció. Però la caiguda real l’endeutament?ha estat del 40%, el doble. L’explicació Mantenir i millorar l’Estat del Benestarés que s’han introduït un conjunt de des- Ara l’endeutament es presenta com és bàsic. Tenim molt a perdre amb elgravacions amb l’excusa de la creació el mal general i torna la cantarella de seu desmantellament. Només hi ha unad’ocupació. l’estirar més el braç que la màniga. Les forma d’evitar-ho. Amb un importantCal també considerar les despeses ex- coses són, però, més complexes. augment d’impostos que situïn el paístraordinàries fetes al principi de la crisi, a nivells europeus. Un increment que, És lògic finançar amb deute les inver-on destaca la compra d’actius a la banca a més, ha d’introduir justícia. No pot ser sions que tenen efectes a llarg termi-(el diari Público ha quantificat en 126.000 que les rendes del capital estiguin menys ni. Per exemple, si ens endeutem permilions d’euros les ajudes al sector finan- gravades que les salarials, que es man- construir escoles les tindrem més aviatcer). tinguin alts nivells d’evasió fiscal i dels i les podem anar pagant a mesura que mecanismes que la permeten (com les s’utilitzen. famoses Sicav), que s’eliminin impostosCom ens afecta el Amb el nou model, només les podrem clarament redistributius (com el de suc-canvi constitucional? construir quan tinguem els diners o fent cessions). Una reforma fiscal amb més fortes reduccions en altres despeses. i millors impostos és un element clau.La reforma constitucional introdueix dues És també prou conegut que quan l’atur Més difícil, almenys a curt termini, és tirarrestriccions que encara dificultaran més és massiu l’increment de despesa públi- enrere la reforma constitucional. Però po-el desenvolupament de l’Estat del Benes- ca amb dèficit genera activitat econòmica dem esperar que aquest article formi parttar. En primer lloc imposa que el paga- i permet reduir l’atur. De fet, això és el d’aquells que mai funcionen realment.ment d’interessos financers és prioritària que ha permès l’activitat pública els pri- I per acabar, una proposta: que el mo-sobre qualsevol altra obligació. Una cosa mers anys de la crisi. Les retallades no viment veïnal desenvolupi una línia rei-insòlita que no passa en el món privat, afecten tan sols les persones implicades vindicativa del tipus “impostos justos peron les empreses en dificultats renegocien amb la pèrdua del lloc de treball o els garantir els serveis públics”.els crèdits. Si en el futur un Govern irres- salaris, també redueixen la demanda aponsable acceptés negociar un crèdit altres sectors. * Albert Recio és professorusurari, amb la lletra de la llei, el país no El problema és que els darrers anys s’ha d’economia de la UAB i vicepre-podria eludir-ne el pagament. imposat el dogma del dèficit zero, sobre- sident de la FAVBHi ha alternatives a les retallades hi havia més espanyols que, per a reduir 44.000 milions. O, en lloc de reduir els Vicenç Navarro el dèficit, preferien les retallades a la pu- serveis d’ajuda a les persones amb de- jada d’impostos. Semblaria, doncs, que pendència (intentant estalviar 600 milions les retallades que s’estan portant a terme d’euros), podrien haver reduït el subsidi deA quest article mostra com per cada retallada de despesa pública socialque s’està realitzant, tant a nivell del go- tenen el suport popular que les legitimit- za. Aquest argument de inevitabilitat, no l’Estat a l’Església catòlica per a impartir docència de la religió catòlica en les es- obstant això, és profundament erroni. I la coles públiques, o eliminar la producció devern central com autonòmics, existeixen percepció de suport popular està també nou equipament militar, com els helicòp-altres alternatives que serien més efica- equivocada. ters Tigre i altres armaments.ces i menys impopulars entre la ciutada- Mirem primer l’argument que les retalla- El fet que s’escollís fer les retallades cita-nia, que permetrien aconseguir igual o des tan intenses de la despesa pública so- des sense ni tan sols considerar aquestesmajors recursos per part de l’Estat. cial es deuen a la pressió dels mercats. La alternatives no té res que veure (insis-S’estan fent a Espanya retallades molt lectura dels informes de les agències de teixo, res a veure) amb les pressions delssubstancials de la despesa pública social valoració de bons i dels majors centres fi- mercats financers. La reducció del dèficitque finança les transferències públiques nancers mostra una variabilitat d’opinions. públic podria haver-se assolit revertint les(tals com les pensions i les ajudes a les Així, en ocasions expressen inquietud enormes rebaixes d’impostos que hanfamílies) i els serveis públics (tals comla sanitat, l’educació, els serveis d’ajuda sobre la grandària del dèficit i del deute públic, però en altres ocasions, com ara, beneficiat primordialment a les rendes superiors (una persona que ingressi més Contraanuncisa les persones amb dependència, les mostren gran preocupació per la falta de de 300.000 euros a l’any ha vist reduirescoles d’infància, els serveis socials, creixement econòmic. Quant a la reducció els seus impostos durant el període queentre altres) que representen la major del dèficit, tals institucions financeres no Espanya va estar governada per Aznar ireducció de l’Estat del benestar espanyol indiquen com hauria de realitzar-se. Una per Zapatero un 37%, mentre que la granque aquest hagi sofert en els 33 anys de manera és mitjançant les retallades de majoria de la població tot just va notardemocràcia. Aquestes retallades les està despesa pública social, però no és ni l’única aquesta baixada).realitzant el Govern central, així com ni la millor manera d’aconseguir-lo. Una al- El suposat suport popular a tals reta-gran nombre de governs autonòmics, ternativa és augmentant els impostos. llades no pot derivar-se de la preguntahavent estat particularment accentuades Així, en lloc de congelar les pensions esbiaixada i tendenciosa de preguntar-a Catalunya. (amb el que s’intenten estalviar 1.200 li a la població si per a reduir el dèficitTres observacions han de fer-se milions d’euros), es podrien haver acon- prefereixen les retallades en l’Estat delarran d’aquests fets. Una és que cap seguit 2.100 milions d’euros mantenint benestar o l’augment dels impostos. Lad’aquestes retallades estava anunciada l’Impost del Patrimoni, o 2.552 milions paraula “impostos”, sense aclarir de qui,en els programes electorals dels partits si s’haguessin anul•lat les rebaixes dels genera sempre una resposta predicti-governants que les estan fent. En reali- impostos de successions, o 2.500 milions ble de rebuig. Però si, en lloc d’utilitzartat, tots ells van subratllar en les seves si s’hagués revertit la baixada d’impostos el terme genèric “impostos”, s’utilitzéscampanyes electorals que no realitzarien de les persones que ingressen més de l’augment d’impostos citats en aquestretallades en les transferències i serveis 120.000 euros a l’any, retallades dels article, que se centra primordialment enque estan sent retallats. La segona ob- impostos recolçades –totes elles– pels les rendes superiors (revertint les enor-servació és que aquestes retallades es partits que ara fan aquestes retallades de mes reduccions que els van beneficiar)presenten, tant pel establishment polític despeses. O en lloc de les enormes reta- i que no afecta a la gran majoria de lacom pel mediàtic, com inevitables i ne- llades en sanitat que intenten aconseguir ciutadania, la resposta seria oposada a lacessàries, i responen –segons tals es- un estalvi de 6.000 milions, podrien haver que aquella pregunta tendenciosa indica.tablishments– a la pressió externa dels anul•lat la baixada de l’Impost de Socie- Que aquestes alternatives no tinguin lamercats financers, els quals assenyalen tats de les grans empreses que facturen centralitat política o l’exposició mediàticala necessitat de realitzar tals retallades. més de 150 milions d’euros a l’any (i que que tenen les retallades es deu al fet queAquest argument de inevitabilitat i neces- representen només el 0,12% de totes les les rendes superiors, la banca i la gransitat ha calat en l’opinió popular com a empreses), recollint 5.300 milions d’euros. patronal, tenen molt més poder sobreconseqüència d’una promoció massiva O en lloc de retallar els serveis públics l’Estat espanyol que les classes popu-per part dels mitjans d’informació de ma- com sanitat, educació i serveis socials (as- lars, que són les que estan més afecta-jor difusió (tant públics com privats) del solint un total de 25.000 milions d’euros), des per les retallades.país, que han estat protegint tals reta- podrien haver corregit el frau fiscal de lesllades. Un dels rotatius de major difusió grans fortunes, de la banca i de les grans * Vicenç Navarro és catedràticva presentar el 27 de setembre unes en- empreses (que representa el 71% de tot d’Economia de la Universitatquestes mostrant que, posats a escollir, el frau fiscal), recollint molt més, és a dir, Pompeu FabraFebrer de 2012 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEl declivi del capitalisme? Xavier Díez, historiador d’exhauriment, si més no a Occident. permetre sortir d’una crisi que no és Passades l’era del vapor, de l’electricitat accidental, sinó sistèmica. I els ideòlegs o la revolució informàtica i tecnològi- actuals del capitalisme, després de per- ca capaç de multiplicar els béns i els severar en el fracàs, s’assemblen mésU n dels fenòmens més colpidors de la història recent fou el del naufragidel comunisme. La facilitat amb què es serveis, els esdeveniments recents, l’hegemonia d’un capitalisme financer i a bruixots que a científics. I les seves teories no esdevenen altres coses que especulatiu deixa en evidència un canvi creences irracionals i supersticions.va dissoldre la Unió Soviètica va deixar de paradigma. En la nostra generació En aquestes circumstàncies, es podriasorprès tothom. Tampoc semblava fà- hem passat del fum de les fàbriques a inferir que la fallida comunista anticipàcil imaginar la fallida ideològica d’un fabricar fum. El creixement econòmic el declivi, si més no teòric, del capita-marxisme pel qual milions de persones que assenyalen els estadístics sovint no lisme ortodox. Ambdues idees es fona-havien lliurat les seves vides confiades reflecteix altra cosa que l’alteració del mentaven en un mateix principi hegelià,en un món millor sorgit d’una revolució preu de les coses o la colonització, per la idea de progrés, avui del tot desacre-social. Dues dècades després, aquella part del capital privat, d’espais reservats ditada. Per tant, calen nous paradigmespoderosa organització internacional a la comunitat. per evitar la catàstrofe. I en una èpocaamb partits, sindicats, intel•lectuals i un A Occident (a la Xina estan fent la seva en què el principal dany col•lateral deldiscurs teòric detalladament elaborat pròpia revolució industrial), s’instal•la el capitalisme és la creixent desocupaciósembla el somni d’una nit d’estiu. Fora pensament col•lectiu que les crisis, ante- i exclusió social, potser ens convenend’uns quants irreductibles, la majoria riorment considerades com a accidents més solucions aritmètiques que ideo-van abandonar les seves creences, mitjans. Posteriorment Lenin va traduir partit únic. Tot té una lògica. Marx, com en una dinàmica d’expansió, comencen lògiques. És a dir, repartir, en comptesvan provar, sense èxit, una reconversió la teoria en la praxi de la presa de poder ell mateix reconeixia, era un deixeble a cronificar-se. De fet, per a les classes d’esperar un creixement que no tornaràideològica o, simplement, van acabar a partir d’un partit únic que no només de Hegel. I el filòsof alemany podria ser mitjanes i baixes, l’estancament i erosió en un futur sense progressos materialsreclosos en la pròpia privacitat. controlava els mitjans sinó la totalitat de considerat com el pare del concepte de poder adquisitiu i drets socials repre- apreciables. Potser és per això queEl discurs marxista es basava en un la vida pública i privada dels ciutadans de progrés. Aquesta idea només podia senta el més habitual des dels setanta l’anarquisme sembla haver sobrevis-discurs prou simple. El capitalisme, d’un estat. sorgir en el segle XIX, quan la revolució ençà. I totes les estadístiques on el PIB cut al comunisme. El contemporani desistema d’organització econòmica fo- La gran paradoxa és que els estats industrial havia suposat un creixement nacional apareix en positiu amaguen el Marx, Kropotkin, ho va deixar clar a “Lanamentat en l’explotació dels recursos comunistes van continuar aplicant material inèdit en la història. De fet, fet que, en realitat, tot creixement no es Conquesta del pa”. Disposem, malgratnaturals i les persones, acumulava plus- estructures econòmiques, tècniques aquesta idea de progrés il•limitat és fa sobre la base de millores tècniques, tot, d’un ampli nombre de recursos.vàlues a partir del control dels mitjans d’organització i mentalitats purament una anomalia en la història universal, sinó d’apropiació dels minvants recur- I tothom en pot gaudir sempre que esde producció. El resultat, la privatització capitalistes. Els mateixos plans quin- on l’estancament i l’estructura cíclica sos de la majoria. Un exemple, la bom- reparteixin equitativament. I en un mo-en poques mans dels fruits del creixe- quennals perseguien idèntics objectius d’expansió-contracció ha estat el més bolla immobiliària, on molts s’enriquiren ment com aquest, val més repartir elment econòmic, generava desigualtats que les economies de lliure mercat; el habitual. a partir de la violació del dret constitu- treball i els seus fruits d’una maneraintolerables. La reversió del procés no- creixement i l’expansió il•limitada i la Històricament semblem arribats a un cional a l’habitatge digne. Malgrat això, organitzada abans que esperar que elsmés era possible si la classe industrial concentració de la plusvàlua, també punt en què la inèrcia de l’expansió l’ortodòxia econòmica assenyala que exclosos de Tottenham reclamin violen-explotada acabava controlant aquests en les poques mans dels dirigents del industrial sembla donar símptomes només el creixement econòmic pot tament el seu tros de pastís.El carrer indignat Secció Sindical CGT la retallada de llibertats imposada sones majors, o en edat infantil, es- tonada d’austeritat i melodies de sacri- que permetrien creure que existeix una Telefònica Tarragona per les entitats financeres i les grans tudiants o treballadores, per compte fici, el carrer li retorna un crit unànime: democràcia real i justa. corporacions, amb la col•laboració, propi o aliena, que desenvolupen la Aquesta crisi no la paguem! O en el més proper, en la nostra Tele- sense pudor, de les classes polítiques seva activitat en el públic o en el pri- Fins i tot entre les escletxes del perio- fònica, hauria d’haver impedit la reta-E l carrer, allunyat de les fredes i de tots els estats, ha incrementat vat, siguin incapacitades, actives o en disme institucionalitzat s’escapen ad- llada de la plantilla amb subvencions manipulades estadístiques o no- l’heterogeneïtat de les persones que l’atur, forans o immigrants… La recep- vertiments de l’error de triar la retallada estatals, com el subsidi d’atur que jatícies, és el veritable termòmetre so- l’ocupem i la diversitat dels moviments ta és sempre la mateixa; però aquesta de la despesa pública i l’augment de complementa la indemnització de quicial que ens permet mesurar el grau socials, símptoma inequívoc que la vegada en dosis industrials: congela- la pressió fiscal, per als de baix, com se’n van; o les exempcions fiscals qued’insatisfacció de la societat. Aquest resposta ha estat molt més nombrosa ció de les pensions i salaris, abarati- únics camins per a eliminar el dèficit. buiden les arques de l’estat. I sent certúltim any, el carrer ens deixa gravada que les anteriors. ment de l’acomiadament, pujada dels Més al contrari, diuen que l’única pos- que sindicats signants i empresa vanen la retina la indignació dels que se Per desgràcia, no seran les i els polí- impostos i grans retallades en despesa sibilitat de reactivar la destrossada eco- arribar a un acord perquè Telefònicasenten marginats de l’estat de benes- tics del Partit Popular una excepció i social. I ens avisen que la retallada de nomia és mantenir el poder adquisitiu compensés aquesta sagnia i que, finstar incomplet i en clara reculada. decidien, tot just una setmana després 16 milions d’euros es pot veure incre- i augmentar la capacitat de l’estat per i tot, hi ha una llei (sense desenvolu-Demostrant que no estavems dormits, de la constitució del govern i contra el mentada per cada punt que se superi a seguir millorant l’imperfecte estat de par) que l’obligaria a reingressar en lavam sortir al carrer en massa a protes- seu propi programa electoral, retallar el 8% del dèficit! benestar. hisenda pública una part del subisiditar contra la guerra de L’Iraq o la la ma- el dèficit públic pujant impostos i re- Però a aquesta cançó de bressol, co- Però, per a aconseguir-ho, primer cal- emprat, recentment, la patronal, re-nipulació de la informació dels greus duint les despeses socials. rejada per polítics, agents socials i mi- dria aplacar la voracitat dels mercats clama la inconstitucionalitat d’aquestaatemptats del 11M. Aquesta vegada, Volen que paguem la seva crisi: per- tjans de comunicació de masses, amb financers posant barreres al lliure co- mesura perquè s’aplicaria només a les merç, culpable de l’estrangulament empreses de més de 500 persones. creditici, tan sols solucio- Aquest és el seu tarannà! nat, momentàniament, Insistirem a lluitar contra tal atrocitat pel préstec dels governs i, a pesar que el ministeri de treball a les entitats financeres a ens ha desestimat el recurs d’alçada interès mínim. Caldria im- del ERO (era d’esperar que el minis- pedir que els bancs utilit- teri, que li va donar el vistiplau, amb zessin aquests diners, com l’informe favorable dels sindicats que ho estan fent, per a espe- van signar l’acord, ho desestimés), ja cular amb el deute públic i hem anunciat a la justícia el nostre re- asfixiar-los; i, ja que es va curs contenciós administratiu, obliga- concedir per a donar liqui- tori previ a la posterior denúncia. ditat a milers de persones No estem sols, l’essència de la de- en dificultats, o a les peti- manda coincideix amb la de la lluita tes i mitjanes empreses a de milions de persones que, exi- la vora de la fallida, forçar- gint la sobirania popular en multitud los que així ho facin. d’assemblees, concentracions i ma- Per a sortir d’aquesta si- nifestacions, reclamen un món més tuació, a més, el nostre humà i sostenible. govern hauria de pujar Ara, més que mai, la lluita transcendei- l’impost de successions, xen de l’àmbit laboral per a instal•lar- recuperar el del patrimoni, se, com ho està fent, en tota la socie- eliminar els privilegis de tat, més enllà dels centres de treball. les Sicav, augmentar la La nostra organització té l’obligació de persecució del frau fiscal participar i arrossegar al major nombre amb l’enduriment de les de persones a aquesta altra globalitza- penes per prevaricació, ció, la de la lluita social, en contra dels frau i evasió fiscal… i un que defensen la de la deshumanització llarg etcètera de mesures i la destrucció del planeta.26 Febrer de 2012
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTADones, revolucionàries ianarquistes: 75 anys de lacreació de Mujeres Libres del complex i l’expressió i la naturalesa Kamala Orozco masculins”. L’herència de MujeresA l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures.Anarquista, llibertària i emancipadora, Libres/Dones Lliuresva ser el germen d’un moviment que va Eulàlia Vega, autora de Pioneras y re-arribar a tenir 20.000 afiliades. volucionarias, destaca que “és innega-Queden poques d’aquelles dones amb ble la modernitat” dels plantejaments devida. Concha Liaño és una d’elles. Té l’Agrupació de Dones Lliures. “El fet d’unir94 anys i conserva una enorme energia. la lluita contra l’explotació capitalista ambViu a Veneçuela des que es va exiliar l’opressió patriarcal marca la seva impor-durant la Guerra Civil. Va formar part de tància i la seva originalitat, sent les sevesles dones que van iniciar Mujeres Libres i militants, en cert sentit, les pioneres de lesrecorda la situació de la dona en aquells organitzacions feministes creades poste-dies: “Ara no es poden imaginar com era riorment amb el final del franquisme”. Per ala vida de la dona llavors. L’espòs ma- l’escriptora Martha Ackelsberg, el seu ma-nava i governava. Acceptaven aquesta jor llegat va ser que “van oferir una visió desubmissió. Nosaltres vam entendre que canvi social, i una societat revolucionària,si s’alliberaven econòmicament, ja no en la qual les dones fossin totalment par-haurien de suportar això”. ticipants”.La idea de la revista Mujeres Libres –dela qual Diagonal va publicar un extens re- * Article publicat al núm. 163 de laportatge en el seu número 161– va sorgir revista Diagonalen la tardor de 1935 de la mà de la mili-tant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a animar a les dones a unir-se al moviment Humanisme integralla qual després es van unir Mercedes Co- llibertari. “Sense la completa participaciómaposada i Amparo Poch Gascón. Lucía de les dones, estaven convençudes, la “Mai es van definir com “feministes”. Peri Mercedes “havien ensenyat en cursos revolució no podria triomfar realment”, ex- a elles, ‘feminisme’ era un movimentd’instrucció elemental per a obrers i obre- plica Ackelsberg. burgès, centrat a guanyar el dret al vot ires, promoguts per la CNT de Madrid en El que les diferenciava d’altres agrupa- entrar en el mercat laboral en els mateixosels anys 30. Van veure la necessitat de cions de dones, com les comunistes o anti- termes que el baró. Però tenien clar que,realitzar-los específicament per a les do- feixistes, era que “el seu principal objectiu, per a la classe obrera, el treball no era ne-nes, donada la misoginia i els prejudicis fins i tot a la meitat de la guerra, era la ca- cessàriament ‘alliberador’. El que volien noexistents”, indica Eulàlia Vega, autora del pacitació de les dones, no només la seva era accés igualitari a un sistema de privile-llibre Pioneras y revolucionarias. mobilització en les activitats de suport a gis, sinó un nou sistema sense privilegis”,Mentre la revista es gestava i sortia al l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “In- explica l’escriptora Martha Ackelsberg.carrer a Madrid, a Barcelona s’havia for- sistien que la participació de les dones en La millor definició la fan elles mateixes enmat l’Agrupació Cultural Femenina, en la el mercat laboral, per exemple, no hauria el número 1 de la revista Mujeres Libres:seva majoria militants de la CNT i d’altres de ser un canvi temporal, a causa de les “Això és ja més que feminisme. Feminis-organismes llibertaris com els ateneus i necessitats de guerra, sinó un canvi més me i masculinisme són dos termes d’unales Joventuts Llibertàries. Coneixien la permanent en la forma que les dones eren sola proporció; (…) l’expressió exacta:revista que es feia a Madrid. Mercedes vistes en els seus rols en la societat”. humanisme integral”. I afegeixen: “El fe-Comaposada es va presentar a Barce- A més, segons Eulàlia Vega, “els seus ob- minisme el va matar la guerra donant a lalona buscant-les. Duia amb ella els es- jectius es diferenciaven dels altres grups dona més del que demanava al llançar-latatuts d’una Federació Nacional. Els va femenins de l’època, que no tenien en brutalment a una forçada substitució mas-informar que a Madrid i a Guadalajara ja compte les diferències de gènere, com la culina.s’havia constituït una agrupació amb els comunista Agrupació de Dones Antifeixis- Feminisme que buscava la seva expressiómateixos objectius. Havien anomenat a tes (AMA)”. fora del femení, tractant d’assimilar-se vir-aquesta organització Federación Nacio- tuts i valors estranys no ens interessa; és El 1937 a València s’estableixen els Esta-nal de Mujeres Libres i va proposar que un altre feminisme, més substantiu, de din- tuts de la Federación Nacional de MujeresCatalunya formés part de la mateixa. Les tre a fora, expressió d’una manera, d’una Libres amb l’objectiu de capacitar a lacatalanes van acceptar entusiasmades. naturalesa, d’un complex divers enfront dona i emancipar-la de la triple esclavi- Lucía Sanchez Saornil tud a la qual està sotmesa: “EsclavitudUna organització de d’ignorància, esclavitud de dona i escla- vitud productora”. Amb l’inici de la guerra,masses des de l’Agrupació Mujeres Libres, Con- cha Liaño assenyala que el seu objectiu, aVan arribar a comptar amb 20.000 afi- més de la “lluita per l’alliberament femení”,liades i 170 seccions locals en tot el país també era “aportar una ajuda ordenada isense cobrar cap quota. La Comissió de eficient a la defensa de la nostra Repúbli-Solidaritat s’encarregava de gestionar do- ca”. “Els homes al capdavant, les dones alnatius o subvencions amb sindicats, ate- treball”, va ser una de les seves consig-neus i altres entitats. Pura Pérez, militant nes. Convidaven a les dones a inscriure’sde l’organització, explicava el 1999 que per al seu ensinistrament en els camps“es gestava una revolució femenina, de lamateixa forma que entre tots es feia una de tir i van realitzar propaganda a favorRevolució Social. Obreres, camperoles, dels Deslliuradors de Prostitució o contrainfermeres, llicenciades…Totes eren guia- l’analfabetisme.des pel desig d’emancipació, la seva obs- La resposta de les dones espanyoles vatinació era assolir una societat equitativa i ser “vibrant”, una “explosiva presa de cons-un futur millor”. ciència” però, en la majoria dels casos, vaMartha Ackelsberg, autora de Mujeres Li- acabar amb l’exili. No obstant això, Con-bres. El anarquismo y la lucha por la eman- cha Liaño recorda que “era emocionant,cipación de las mujeres assenyala que ha- commovedor, comprovar com les donesvia dues tendències en les seves activitats: s’esforçaven a aprofitar una ocasió quecapacitació (classes d’alfabetització, apre- els permetia sortir de la seva resignadanentatge en el treball, informació sobre els impotència i (…) de tants segles d’injustaseus propis cossos, sensibilització i suport submissió (…) Per a la dona espanyolamutu); i captació, amb programes per a aquest va ser el seu moment estel•lar”. Concha LiañoFebrer de 2012 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARCultura i Revolució: elComitè Econòmic de Músics CNT-FAI; Joan Lamote de Grignon, direc- ca clàssica o de música ballable; i sonaven Ferran Aisa tor de la Banda Municipal, que realitzava les cançons de Marcos Redondo, Hipólito cada diumenge pel matí un concert de mú- Lázaro, Manuel de Molina, Angiolillo, Car- sica clàssica al Palau de Belles Arts; Joan melita Aubert i altres artistes. Una de lesL a música no va ser aliena a la revo- lució durant els anys 1936-1939. Des-prés del 19 de juliol van ésser socialitzats Bancells, director de l’Orfeó Gracienc, que dirigia els cants als teatres o a les places les cançons tradicionals catalanes i, na- cançons més populars era el valset Ra- mona, que els músics anarquistes havien convertit en un himne melangiós de lluitaels espectacles: teatres, cinemes, music- turalment, els himnes revolucionaris. Pau per la llibertat amb el títol A las mujeres:halls, cabarets, sales de ball, circs, orques- Casals, director de l’Associació Obrera de “Ha de ser obra de la juventud / rompertres... La Secció de Professors d’Orquestra Concerts, oferia sovintment concert de vio- las cadenas / de la esclavitud. / Hacia otradel Sindicat Únic d’Espectacles Públics es loncel acompanyat de la seva Orquestra “a vida mejor / donde los humanos / gocen deva agrupar dins del Comitè Econòmic de benefici dels hospitals i de les víctimes del amor. / Debéis las mujeres colaborar, / enMúsics, organisme que vetllava perquè feixisme i, sobretot, dels infants”. la hermosa obra de la humanidad; / muje-tothom tingués treball i que pogués co- El Palau de la Música Catalana autogestio- res, mujeres, necesitamos vuestra unión /brar equitativament cada setmana. Els nat per la CNT-FAI era un dels centres ha- el día que estalle nuestra gran revolución.músics van seguir tocant tant als music- bituals d’actes públics, concerts musicals i / Hermanas que amáis con fe la libertad /halls dins de la nova ètica que emanava cants dels orfeons de Clavé. habéis de crear la nueva sociedad...”dels acords sindicals i també a les sales L’Orfeó Català va participar en la revolu-de ball col•lectivitzades: (Apolo, Ocell de ció amb la difusió d’un disc amb els him-Foc, Gavina Blava, Casinet Parc Ciuta- nes Fills del Poble, A les barricades, Ladella, Globo, Shangai, Canyes, Walkiria, Internacional i Els Segadors. La sortidaPrice, Iris...). Les orquestrines com Àmbar, del disc era saludada pel diari Tierra y Li-Los Iberos, Los Rapsodas, Los Fatxendas bertad: “Salut a l’Orfeó Català! Salut al coro Jaime Planas y sus Discos Vivientes to- del poble, que en aquests moments solem-caven pasdobles, shotis i, sobretot, fox-trot nes i decisius fa sentir la seva veu de mili swing. Les orquestres de música foren ressonàncies en l’esclat revolucionari mésreorganitzades constituint-ne de noves formidable que hagin vist mai les terrescom la de les Milícies Antifeixistes i la de d’Espanya”.la CNT-FAI. Aquestes dues orquestres Els músics actuaven als diversos teatresforen destinades a actuar durant la tem- de la ciutat i participaven en els Festivalsporada musical al Teatre Nacional (Liceu), de Música, Dansa i Poesia, que el Sindi-així com a fer actuacions en directe a les cat Únic d’Espectacles organitzava cadaemissores de ràdio socialitzades i als actes setmana al teatre Tívoli. La música de jazzpúblics de la ciutat. també tenia el seu raconet als teatres bar-La vulgarització de la música clàssica es celonines amb les bandes Demon’s Jazz,compaginava amb la popular sarsuela i dirigida per Lorenzo Nin, o la Napoleon’samb la interpretació dels himnes revolucio- Band, dirigida per Federico Masmitjà.naris. Destacaven els músics Eduard Tolrà Mentre la guerra continuava als fronts i a la–director de l’Orquestra Municipal de Bar- rereguarda s’intentava mantenir la revolu-celona-, que va passar a dirigir l’Orquestra ció, a la ràdio es feien programes de músi-Miquel Badia: heroi o malfactor? lors universals com a les cultures més que produí gran escàndol i que jo vaig que la personalitat de patriota de Miquel tasca i diuen: «En un comportament Jordi F. Fernández Figueras extenses del planeta i a vegades ens conèixer de prop, és el de Viriato Mila- Badia, malgrat el vessant qüestionable, radicalment oposat al seu, els seus els inventem. També ens enderiem a nés (no he oblidat mai el nom!), a qui tenia un aspecte que ha de ser ben vist, assassins van cometre el seu vil crim mantenir viu o salvar de l’oblit el record van portar detingut, no a la Comissaria, un caire de patriotisme sa. Per respecte a traïció...». Caram, d’inventiva no elsS i pogués enterrar —per la meva ban- da— el cas de la pretesa beatificaciódel botxí Miquel Badia, disposaria d’una de tot personatge que ens sembla més o menys important, actitud en principi sinó al Casal d’Esquerra Estat Català del Districte II, el meu, on el van apa- a aquella virtut sana penso que no con- vé despertar el record dels seus trets en deu faltar, però de memòria els en manca força, tot i ser historiadors molts generosa. Recentment ha aparegut un llissar tan bestialment que va tenir un repel•lents i demano que es deixi la d’ells. Com qualificarien el fet que Ba-làpida de pes considerable. Anna Murià, llibre on es mostra aquesta tendència. vòmit de sang. El fet va ser denunciat, seva biografia en un pietós oblit». dia fos membre del grup organitzadorque va ser destacada militant tant de És un treball d’investigació històrica la premsa se’n féu ressò, van posar el A mi sí que em va explicar més coses, del Complot del Garraf que va intentarles Joventuts d’Estat Català d’Esquerra notable, obra de l’andorrà Jaume Ros: crit al cel no sols els de la FAI sinó molts per exemple, que tenia el costum que matar Alfonso XIII atemptant en un túnelRepublicana de Catalunya des de 1932 “Miquel Badia. Un defensor oblidat de militants d’ERC. Al nostre Casal es con- quan a les reunions de militants d’ERC contra el tren que el portava a Barce-com d’Estat Català des de la seva re- Catalunya”. És noble el propòsit, però vocà una assemblea, a la qual jo vaig les coses no anaven com ell desitjava lona? Qualificarien Badia de vil criminalfundació l’any 1936, diu això en l’article l’autor desconeix certes passions de assistir, en què es protestà i es dema- es treia la pistola de la butxaca i la po- a traïció... fracassat? Han considerat«En Badia i el meu testimoni desfavo- l’època, no va viure els fets. Era massa naren comptes al president, molt adepte sava ostensiblement davant seu, da- quants innocents haurien mort si l’acciórable» publicat l’any 1996 a l’edició te- jove, potser no havia nascut. Jo sí». a Badia. Recordo d’aquella part de la munt la taula. hagués reeixit? Han rumiat una micarrassenca d’«El 9 Nou»: «És somni dels A continuació fa un perfil breu de la petita història més detalls significatius Quin personatge, oi que sí? Però els abans de firmar el manifest? Per ser uncatalans que a la nostra terra, petiteta personalitat i les actuacions de Badia que no penso fer públics: sóc refractària vuitanta promotors del seu immerescut heroi nacional calen bastantes cosesen el món, hi hagi tan nombrosos va- i acaba dient: «El cas que he al•ludit, a escriure memòries. Per acabar vull dir homenatge no defalleixen en la seva més que morir assassinat! Receptes...Fava parada L’amo en Pep des Vivero trossos 100 g de xulla salada (*) (costella i xulla) al foc amb tre cop durant uns deu minuts. (Mallorca) 150 g de ceba tallada ben pe- 100 g de fideus mitjancers aigua freda. Deixau coure a Retirau la greixonera quan els tita un botifarró petit poc foc. Treis la carn quan fideus siguin cuits. Serviu-ho. Una tomàtiga mitjancera sen- Dues fulles de col blanca talla- sigui cuita. Afegiu el botifa- Bon profit!!!Ingredients: se pell des a daus rró, la sobrassada, la ceba, Quatre cullerades d’oli d’oliva la tomàtiga, la patata i la col. (*) A ca nostra, mu mare hi po-200 g de faves pelades se- Un tros de sobrassada Elaboració: Afegiu-hi, enmig de la cocció, sava un poc de galta i orellaques 250 g de costella de porc sa- els fideus i la carn cuita tallada de porc en lloc de xulla sala-150 g de patates tallades a lada Posau les faves i les carns petita. Deixau-ho bullir un al- da.28 Febrer de 2012
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAFlores de otro mundo Libertad” 1994). amb un estil senzill, transparent i diàfan comentaris racistes, i en principi el que estimar molt?”. Gregoria queda com Joan Canyelles Amengual Debuta com a directora amb les històries que conta. Indissimulada ens desperta més simpaties. Ella és trasbalsada per la pregunta, com si mai l’interessant “Hola. ¿Estas sola?” l’any admiradora de Ken Loach, comparteix una infermera que fa feina a Bilbao. Té se l’hagues feta, i finalment li contesta: 1995 obtenint la seva primera candida- amb ell una mirada cinematogàfica un fill, però es sent sola i desitja trobar “Era un bon home. I em va tractar bé”.(Iciar Bollaín. 1999) propera al documental. El seu cinema “Com en Damián”, contesta la Patricia. tura els premis “Goya”. una parella. Hi ha en aquesta relacióA un petit poble de La Mancha gairebé transmet sinceritat i versemblança, I aquestes paraules afecten a Gregoria L’any 2003 dirigeix la impressionant un masclisme tan subtil com real, tanno hi queden dones. Els fadrins de convicció i sovint una mirada plena de freqüent com aparentment inexistent. d’una manera encara més profunda. “Te doy mis ojos”, una contundent ila localitat decideixen organitzar una tendressa sobre els personatges que Sempre és ella la que el va a veure’l D’alguna forma es veu a ella mateixa abrumadorària i genial Laia Marull ifesta per convidar a dones que esti- habiten les seves pel.·lícules. a ell. I per descomptat haurà d’ésser en la persona de la seva nora quaranta un excel·lent, (com sempre) Luis To-guin disposades a quedar-se al poble A “Flores de otro mundo”, ens ofereix ella qui canvii completament la seva anys enrera. De sobte, compren que sar. La pel·lícula va acaparar 7 premisi convertir-se en la companya d’algun un retrat del incert futur del mon rural, vida abandonant la seva feina i la seva s’asemblen molt mes del que ella es “Goya”, entre ells, el de millor actriu,del seus desesperats habitants. de la seva desforestació humana. I so- ciutat. Ell ni tan sols ha pensat amb la pensava. No son de cap manera tan actor i directora. Bollaín aconsegueixAssistirem a la relació de tres parelles: bre tot, el retrat de tres dones (quatre posibilitat de fer un viatge a Bilbao. diferents. retratar el pànic, el terror que una donala de Damian (Luis Tosar) amb Patricia si contam, hi hem de fer-ho, la mare de El masclisme rau precisament en L’evolució d’aquesta dona ha sigut, si es sent per l’home a qui en teoria estima.(Lissete Mejia), la de Carmelo (Jose Damian). aquest fet. En una relació d’igualtat vol veure així, forçada. Però és absolu- Es pot de veritat estimar a algú a quiSancho) amb Milady (Marilin Torres), Per la conversa que Carmelo té amb Alfonso i Mari Rosi s’haguessin plan- tament real. Després en la nit de nadal es tem?. Sense una molècula de mani-i la de Alfonso (Chete Lera) amb Mari Damián la nit en la que les dones tetjat tots dos fer el pas. Però tan sols le veim entregar els regals als fills de la queisme la directora narra una tirànicaRosi (Elena Irureta). arriben al poble, sabem que fa turis- ho fa ella. I a sobre haurà de ser ella Patricia, i quan la Janay fa la primera i malaltissa relació de poder i gelosia,Iciar Bollaín és una de les directores me sexual a Cuba, i que en el proper la qui carregui amb la responsabilat de comunió, la veim tan orgullosa com si disfresada com sempre passa, d’unamés sòlides i compromeses de l’actual viatge pensa tornar amb Milady i que trencar la relació. És el masclisme an- fos filla seva. La interpretació d’Amparo aparent relació de parella.cinema espanyol. d’aquesta manera s’hauran acabat els cestral que fa que gairebé sempre si- Valle és senzillament prodigiosa, i la Recentment, l’any 2010, va rodar “Tam-El seu debut en el mon de la interpreta- viatges. Es nota des del primer instant gui la dona la que segueix a l’home, la manera amb la que Iciar Bollaín roda bién la lluvia”, per a mi (a manca d’unació es produí l’any 1983 a l’obra mestre que l’explosiva i exuberant Milady no ha que més s’adapta, la que més arrisca, aquestes escenes és absolutament segona visió), una pel·lícula apassio-de Victor Erice “El Sur”, on interpretava sigut ni serà mai la parella de Carme- i també molt sovint la que més hi perd. magistral. No hi ha cap subrratllat, cap nant. Bollaín posa tal convicció i forçaamb molta solvència l’adolescent filla lo. Ni tan sols es pot dir que sigui una La relació amb Damián i Patricia serà primer pla. Els moments en els que en el seu missatge que supera ambdel protagonista. relació sexual. És senzilla i clarament la que (de moment) tiri endavant. Tot i veim la felicitat reflectida al rostre de la escreix les possibles llagunes (si ésHa treballat amb directors de la talla de una forma de prostitució estable i amb que haurà de vèncer algunes dificultats Gregoria són molt curts però tenen una que hi són) que hi pugui haver. CinemaManuel Gutierrez Aragon (“Malaventu- el mateix client. Com era completament i estarà ben a punt de trencar-se. Pa- immensa intensitat emocional. És una dintre del cinema, la “guerra de l’aigua”ra” 1989), Jose Luis Cuerda (“Tocando previsible, Milady haurà d’acabar fugint tricia és una al·lota dominicana amb un felicitat tranquil·la, una joia plena de a Cochabamba l’any 2010, es pot lluitarFondo” 1993), Jose Luis Borau (“Niño del poble, dels maltractaments de Car- fill i una filla, que busca per a ells una tendresa que surt d’un amor tan gran contra els sistema des de dintre, desNadie” 1997) o Ken Loach (“Tierra y melo i de l’arrest domiciliari que li ha estabilitat i una vida millor que la que li com sincer per aquella dona i aquell nin de les institucions?, després de 500 anys el colonialisme criminal de Colon imposat. ha tocat viure a ella. i aquella nina que venen de tan lluny i ha canviat tant?. Tots aquets són temes La relació entre Alfonso i Mari Rosi, Gregoria, la seva sogra no li posarà les tenen una pell diferent a la seva. Gre- que enceta Iciar Bollaín, sobre els que tampoc acabarà de quallar, encara que coses gens fàcils. Mantindrà amb ella goria s’ha desfet dels seus prejudicis i reflexiona sense deixar de prendre part per raons completament diferents. Ell una relació molt i molt distant. Qüestio- més que aprendre a estimar ha aprés per les víctimes. té una mena d’hivernacle amb el que narà les seves amigues, les seves cos- a deixar d’amagar-ho. I aquestes esce- La pel·lícula que ens ocupa és per a es dedica al cultiu de plantes i flors. Es tums i fins i tot la seva manera de cui- nes tan ben rodades, de cinema amb mi, una de les millors de la seva no l’home que ha ajudat els altres a orga- nar. Però des del meu punt de vista, és majúscules, de pura intuïció i inspiració, gaire extensa carrera darrera de les nitzar la “festa de fadrins”. Probable- un dels personatges mes interessants tenen una gran capacitat evocadora càmeres. ment és el més compromès i progres- de la pel.lícula. que ens fa pensar en com va ser la vida Iciar Bollín té un talent natural per rodar sista del poble, el que qüestiona els Gregoria pot representar perfectament d’aquesta dona que tal vegada fins a les l’Espanya profunda, conservadora, au- hores no coneixia tot l’amor que portava toritària, racista i rància fins a a dintre. Lluny de la sensibleria, Iciar ha dir prou. Tans sols reaccionarà omplert els fotogrames d’una emoció quan el seu fill la possi entre que et posa els ulls a punt d’aigua. l’espasa i la pared i li deixi clar “Flores de otro mundo”, es per altre que si no canvia d’actitud, ell banda una pel·lícula coral. Molt ben in- i la Patricia aniran a viure a terpretada per tots els actors i actrius. Fitxa tècnica l’altre casa amb el nin i la nina. Amb un extraordinari guió, Bollain Poc després de que això passi ens ofereix també una mirada sobre Dr: Iciar Bollaín; les veim a les dues al cemen- l’emigració i la immigració. Sobre el G: Iciar Bollaín, Julio Llamaza- tiri. Gregoria està netejant la mestissatge, sobre el racisme, sobre el res; tomba del seu marit. I amb un terrorisme de génere i la seva impuni- Ft: Teo Delgado; to que te la cordialitat que fins tat. I tal vegada per sobre de tot, una Ms: Pascual Gaine; a llavors no havia tingut, li diu: reflexió profundament humana, feme- Mt: Ángel Hernández Zoido; “Sembla mentida. Ja fa vuit nina i feminista, per moments dolorosa Int: Luis Tosar, Lissete Mejía, anys. Porta aixó cap a casa” i amarga, però inequívocament espe- Marilin Torres, Jose Sancho, (es refereix els estris de neteja rençada sobre les relacions humanes Chete Lera, Elena Irureta, Am- i els cossiols). Ella comença a i de parella, amb l’absoluta convicció paro Valle, Ruben Ochandiano, de que només des de la llibertat poden caminar i després d’unes pa- Allen Euclides, Isabel de los construir-se. ses s’atura i li demana “El va Santos.Febrer de 2012 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESUn web per RT#15M Connectades a la xarxa • coordinades a les placesa tothom poblacions en els moments clau. Grup editor RT #15M El llibre recull també l’esperit de la coo- Carlus Jové i Buixeda peració viscut a les places, a través del finançament col•lectiu dels 488 mecenesE l web s’ha convertit, mica en mica, en un eix cen- M olt més que un llibre de fotogra- fies del moviment 15M. Un llibre d’autoria col•lectiva. Memòria gràfica que han fet possible aquesta edició via crowdfunding. També és l’experiència en el fer 2.0, tral de les nostres vides. Na- d’una lluita que s’escampa. Una mirada l’obertura d’un espai comú on poder veguem per divertir-nos, per col•lectiva i propera. Una veu coral de compartir la informació i intercanviar relacionar-nos, per cercar in- tots i totes. Una aproximació al #15M en el coneixement. Ja sigui mitjançant els formació, per comunicar-nos, imatges i tweets en 144 pàgines. 288 enllaços externs que hem recollit al per comprar, per llegir, per El llibre RT #15M és, en diferents sentits, llibre, o amb la creació de la wiki http:// veure pel•lícules o canals de molt més que un llibre de fotografies del rt15m.wikidot.com. televisió. Per escoltar música, moviment 15M. Un espai de memòria comú on podrem, per escriure i difondre comun- Amb aquest llibre de tweets i fotografies entre totes, millorar, ampliar o traduir ciats, per publicar les nostres opinions en forma d’articles o hem volgut documentar una petita part aquest recull. de comentaris, per organitzar de tot el material que, deguda la celeritat Una eina on crear un directori de recur- protestes amb hashtags i om- i fugacitat de la xarxa, corria el risc de sos a la xarxa per a una revolta 2.0. Però plir a vessar els carrers. Tot perdre’s entre els bites, sense voler però sobretot un testimoni que juntes ho fem això, i més, ho fem gràcies a interpretar el que va passar entre el 15 possible. que, des d’un inici, els crea- de maig i el 19 de juny del 2011. I cada dia més i millor, retrobant els ca- dors del web el van concebre És una crònica de les primeres passes mins per tornar no només a les places, com un espai expansiu, cons- d’un moviment narrades per les usuàries sinó també als centres educatius, als truït amb un llenguatge obert de Twitter que ho van viure. A través CAP, als hospitals, a les cases de les (l’HTML) que qualsevol pot d’una selecció de 913 tweets hem volgut famílies desnonades, etc. Directa i de les cooperatives La Ciutat que hem volgut transmetre. utilitzar i que qualsevol dis- ressaltar la capacitat creativa, organitza- Hem tornat a aprendre que gràcies al Invisible i Claraboia Audiovisual. Totes Volem donar les gràcies a totes les per- positiu capaç de navegar per tiva i de difusió que ha donat aquest mi- suport mutu, la solidaritat i la presa de hem col•laborat i cooperat en el procés sones que han aportat fotografies de for- internet entèn. tjà, ultrapassant fronteres reals i virtuals. decisions col•lectives, som capaces de col•lectiu que conclou amb el llibre RT ma desinteressada, que han col•laborat No obstant l’esperit universa- Són 573 imatges d’entre totes aquelles coordinar-nos i passar de la indignació #15M. aportant tweets o recomanacions, a les lista amb que neix el web, és que se’ns van quedar gravades a la re- a l’acció. A banda del llibre, i per cortesia de La- que han fet aportacions econòmiques prou habitual encara trobar tina. Aquest llibre i la seva campanya de di- tele.cat i de la comissió audiovisual per assegurar que aquest llibre surti al llocs que segueixen la polí- #acampadabcn hi té el principal protago- fusió i promoció han estat produïts pel d’Acampadabcn (15Mbcn.tv), hem editat carrer. Una prova més que la potència tica d’oferir suport tan sols a nisme pel fet que ha estat el nostre radi Grup Editor #RT15M, format per mem- un DVD amb continguts i audiovisuals col•lectiva no troba límits. les últimes tecnologies i als d’acció, però també hem saltat a d’altres bres del Setmanari de Comunicació que ajuden a completar les vivències Més info a http://rt15m.marsupi.org/ navegadors més moderns, deixant desatesos els usuaris #interferencies: una pel•lícula sobre qui mou els que accedeixen al web des de dispositius més modestos o fils, genera els deutes i imposa retallades bé que, per algun motiu, tenen inhabilitades determinades tecnologies. És el cas d’usuaris d’ordinadors que depenen de Redacció la pel•lícula, iniciat el 16 de maig de 2011, una jove companyia teatral, de recent èxit mensions formatives i de denúncia, amb l’administració pública, que va coincidir amb l’eclosió del moviment per la seva descarada i transgressora vocació de transformació social. Al web acostumen a tenir restringides 15M. La realitat de les mobilitzacions posada en escena, i pel compromís so- www.interferencies.cc s’ofereix material les actualitzacions del sistema als carrers i places de l’Estat espanyol cial i polític dels continguts que mostren. educatiu, per temes i per capítols, su- #interferencies és una pel•lícula de ficció, els van portar a rescriure el final de la Assajant el que serà la seva pròxima es- ggeriments didàctics i propostes d’acció o deshabilitat l’ús de javas- una reflexió sobre qui mou els fils, genera pel•lícula, incorporant l’energia i les pro- trena, una obra de denúncia sobre què i individuals i col•lectives. L’objectiu és cript, per qüestions de segu- els deutes i imposa retallades … Un pro- postes d’aquest inesperat i esperançador qui mou els fils en la societat de consum, que l’espectador no es quedi en les re- retat (diuen). En un ordinador jecte en Creative Commons per compar- moviment. van prenent consciència de la dificultat flexions de la pel•lícula, sinó que tingui la com aquest utilitzar-hi Twitter tir l’acció. Alhora, és un web per prendre De Botín a Brufau, d’Unión Fenosa a d’abastar la complexa i sagnant realitat possibilitat d’aprofundir i de participar en és pràcticament impossible a consciència de les causes de la crisi glo- Zara, del Govern espanyol al Banc Mun- que volen mostrar, entrant a poc a poc en campanyes i alternatives per a cadascu- causa de l’ús extensiu de ja- bal i de les desigualtats al Nord i al Sud. dial, la pel•lícula va enumerant decidi- una crisi d’identitat moral i artística que na de les problemàtiques, convertint-se vascript que fa aquesta xarxa #interferencies és un projecte audiovi- en partícip de la transformació social. social; en cas que el navegador dament als responsables de la crisi, no els enfronta entre si. Les manifestacions sual, educatiu i mobilitzador, iniciat des El 18 de novembre s’estrenava la tampoc s’hagi pogut actualitzar només al nostre país, sinó també a nivell del 15M a tot el país envairan el procés de l’Observatori del Deute en la Globalit- pel•lícula als cinemes, i es pot veure en uns quants anys (des que global. Una visió alternativa de la socie- creatiu de la companyia, que suposa un zació (ODG) i la Fundació Quepo. completa per Internet des del passat 20 va sorgir Windows XP, per po- tat civil sobre temes de rabiosa actualitat, punt d’inflexió sense retorn. La pel•lícula #interferencies i la web de desembre. sar un cas que conec de prime- inherents al sistema econòmic i polític en www.interferencies.cc s’estrenaven el ra mà), l’experiència d’internet què vivim, que es converteixen en un toc Cultura lliure i 18 de novembre coincidint amb el final pot ser francament patètica. I de la campanya electoral a l’Estat es- d’atenció a la classe política i l’opinió pú- col·laborativa L’han fet possible... no perquè els dispositius siguin blica per mostrar com les decisions d’uns panyol. Un treball de més de dos anys, horrends, vells o desfasats quants ens afecten a totes. #interferencies és una pel•lícula que basat en una extensa investigació, posa #interferencies neix amb vocació de pro- (que també), sinó perquè hi neix del somni utòpic d’expressar tot sobre la taula denúncies concretes sobre jecte obert i compartit. Des de la seva ha desenvolupadors webs que allò que han investigat i denunciat des l’acció irresponsable, fins i tot il•legal, Sinopsi concepció i desenvolupament, gràcies han oblidat que això era un joc de l’Observatori del Deute en la Globa- d’empreses transnacionals, governs i a la participació i col•laboració de més pensat per a tots. Us imagineu Cecília, Anna, Maria i Rodrigo formen lització (ODG) al llarg dels seus onze institucions internacionals. El rodatge de de 150 professionals del cinema, em- una biblioteca amb llibres que anys d’existència. Intentar expressar tan sols es poguessin llegir preses del sector audiovisual, entitats en alguna cosa més que un documen- amb ulleres flamants? Doncs socials i institucions públiques que han tal que mecanismes, processos i actors imagineu ara que aquest llibre aportat el seu gra de sorra de forma són responsables de l’empobriment de és en una presó, o un centre altruista i compromesa, fins a la seva milions de persones cada dia al món. residencial de menors, o una difusió i distribució sota llicència 3.0 de Perquè la pobresa i les injustícies al món escola, o un centre cívic. Creative Commons. Tothom és lliure de tenen responsables. I en aquest camí No hi ha setmana en la que no copiar, distribuir, comunicar públicament i es creuen amb la Fundació Quepo, que sorgeixi un nou dispositiu, una transformar l’obra, sempre que compleixi portava molts anys també, en la croa- nova actualització, una nova tres condicions: reconeixement autor, ús da de fomentar un món de l’audiovisual tecnologia que ho farà tot més no comercial i compartir amb la mateixa compromès amb la realitat social que fàcil i millor. No obstant, els que llicència. l’envolta. I Quepo va abraçar el projecte fem webs hauriem de pensar i el va fer seu. en els usuaris com a lectors i Un projecte global Tota la informació a http://interferencies. strabinarius.com/ca creadors de continguts, i no d’educació per al Segueix-los a: com a posseïdors de màqui- nes fantàstiques que una no- desenvolupament @interferencies // Facebook/interferencies table majoria ni tan sols co- interferencies.cc // info@interferencies.cc neix. La pel•lícula és la punta de l’iceberg d’un www.odg.cat projecte integral i 2.0 que inclou les di- www.quepo.org30 Febrer de 2012
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ALTRA REALITATVivir en que des de 2005 lluita per l’abolició del deute il•legítim i el reconeixement del d’esquerra (Página Abierta, Egin, Libe- ración) i en mitjans llatinoamericans (Pá- i grans reformes, durant els quals tots els anuncis de recuperació, que era just 20-Ndeudocracia deute ecològic. Aquest llibre l’han elabo- gina/12 -Argentina-, Mate Amargo -Uru- guai-). Al retornar a Uruguai, va publicar a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenció rat de forma col•laborativa activistes deIban un portugués, Qui deu a qui? i persones vinculades a en el semanario Brecha, del com es va pública a escala global, sens dubte, ha Pepe Berlanga altres organitzacions. convertir en editor d’Internacionals i va evitat un enfonsament de l’estructuraun irlandés, guanyar el Premi José Martí de Periodis- Us el podeu descarregar gratuïtament econòmica tan catastròfic com el queun griego y un me per les seves anàlisis del moviment D a: www.icariaeditorial.com/pdf_libros/ va seguir el crack del 29, però ha estat arrere del referent 20Nespañol… Vivir%20en%20deudocracia.pdf social argentí en l’entorn de la insurrecció incapaç de generar un nou cicle de crei- s’acullen diverses commemo- del 19 i 20 de desembre de 2001. També xement que s’assembli, ni tan sols mí- racions que emmarquen moments Territorios en va treballar en la revista ecologista Tierra Amiga entre 1994 i 1995. nimament, a una expansió econòmica. Però el més significatiu, des del punt de històrics de la nostra història en l’última centúria. La més significa- resistencia Des de 1986, com periodista i investi- gador-militant ha recorregut gairebé tots vista polític, ha estat la ràpida adaptació tiva seria la commemoració de la dels grans agents econòmics. Els cen- mort/assassinat de Buenaventu- Cartografía els països d’Amèrica Llatina, amb espe- tres de poder capitalista, liderats per un ra Durruti, un 20 de novembre de política de las cial èmfasi en la regió andina. Coneix sector financer que ha mantingut intacta 1936, conseqüència del tret rebut el bona part dels moviments de la regió, i periferias urbanas col•labora en tasques de formació i di- la seva capacitat política, han pressio- dia anterior en la Ciutat Universitària nat amb èxit per exigir el seu rescat per de Madrid. Una altra figura morta en latinoamericanas fusió amb moviments urbans argentins, part dels estats i, després, rellançar una aquesta mateixa data va ser José camperols paraguaians, comunitats in- contraofensiva al•lucinant i ambiciosa, Antonio Primo de Rivera, fundador dígenes bolivianes, peruanes, mapuche que ha significat l’atac més important a de la feixista Falange Espanyola. i colombianes. Tot el seu treball teòric l’història de l’estat del benestar contra I, el tercer en discòrdia, Francisco està destinat a comprendre i defensar els drets laborals i les pensions, la sani- Franco, Cabdill d’Espanya per la els processos organitzatius d’aquests tat i l’escola públiques. Gràcia de Déu, dictador per vocació moviments. Totes aquestes intervencions han estat i preceptor de les nostres destina- disfressades d’arguments inversem- cions gairebé 40 anys. Els fraus de la blants, recollits i multiplicats per supo- Amb aquests antecedents no deixa de xocar-nos que la data escolli- crisi sats experts, periodistes i polítics de tota mena per tal de justificar l’injustificable: da per Zapatero per a celebrar les últimes eleccions generals coinci-Quién debe a quién Cinc maneres de no una concentració de poder i riquesa en dís amb aquestes efemérides. No cada cop menys mans, i un allunya- entendre res ment progressiu dels centres de decisió obstant això, el més sorprenent haEditorial Icaria, 2011, 104 pàg. estat que des de CGT propiciéssim real de qualsevol instància de control una “campanya d’abstenció activa” democràtic. Se’ns vol fer creure que com si pogués escometre’s de ma-El llibre “Vivir en deudocracia” ens plan- estem vivint un moment d’escassetat,teja la insubmissió al deute com a eina de nera passiva aquesta crida a la no de manca de recursos, quan la riquesa participació electoral.lluita i resistència avui és més gran que en qualsevol altre Resulta sorprenent, des del momentEls països del Sud han viscut durant moment de la història. que s’adverteix que l’objectiu bàsicdècades asfixiats pel deute, el FMI i el Amb les mobilitzacions iniciades el no era l’augment d’abstencionistes,Banc Mundial. Ara, en el Nord, el deute 15-M i que han tingut continuïtat en un puix que els resultats hauríem derecau sobre Grècia, Irlanda i Portugal, i moviment d’assemblees i ocupacions mesurar-los a més llarg termini. Sija són països més empobrits i amb ma- Raúl Zibechi de places, i nombroses manifestacions la raó no era aquesta quin sentit te-jor desigualtat social del que eren abans massives, s’ha aconseguit aturar un nia la campanya?, resulta evident,dels “rescats”. A qui li toca ara? A Itàlia? Baladre, Zambra, Ecologistas procés de despolitització de la societat satisfer l’ego d’alguns dissenyadorsA Espanya? en Acción, CGT, 2011, 184 pàg.És necessari aclarir a què responen els i d’allunyament de la intervenció pú- de fantasioses estratègies de salóajustaments pressupostaris exigits pel blica de la majoria de la població per al voltant de l’oportunisme polític, La irrupció dels que estan en el subsòl, gestat en l’explotació del movimentFMI i la UE. Pot el país veure’s abocat a començar a revertir-lo a favor d’una transitarà a través dels mateixos carrils i consignes sorgides del 15M.un “rescat”? Què hi ha darrere del deute discussió cada cop més generalitzada pels quals van transcórrer les rebel•lions Siguem sincers, si analitzem el re-espanyol? Pot una auditoria del deute sobre els motius de la crisi i qui en són i les lluites obreres? Com podem deduir sultat la nostra contribució ha estatajudar-nos a sortir de la crisi? I si no pa- els guanyadors i els perdedors. o desxifrar les formes de fer política dels insignificant i escassament se-guem? exclosos? El moment privilegiat, el que És per això que aquest petit llibre surt a la llum. Perquè la reflexió sobre el mo- guida per la població, el missatgeSolament quan els pobles coneixen la il•lumina encara fugaçment les zones de no ha calat ja que no ha modificatveritat, poden reclamar els seus drets penombra (o sigui, els marges mirats des ment que vivim i les discussions i pro- Observatorio Metropolitano substancialment els paràmetresi oposar-se amb força a les mesures de l’estat), és la insurrecció, el moment postes que es generin siguin el fruit de coneguts amb anterioritat i que lesd’austeritat i a la càrrega insostenible del de ruptura en el qual els subjectes des- Virus editorial, 2012, 102 pàg. la participació del conjunt de la societat enquestes ja vaticinaven. En el to-deute. Aquest llibre, i les alternatives que pleguen les seves estratègies. i no el fruit de les propostes d’experts, a tal de l’Estat espanyol tan sols unproposa, com l’auditoria del deute, ofe- Raúl Zibechi és periodista i escriptor uru- Ja fa quatre anys que ens vam veure partir d’entendre la lògica d’un sistema 1,2% s’ha incrementat el nombrereixen el coneixement necessari per a la guaià, dedicat al treball amb moviments assaltats per les primeres notícies d’una que sembla molt complicada però que d’abstencionistes, el vot en blancresistència. socials a Amèrica Llatina. Cap a mitjans crisi que només és comparable a la de obeeix a regles de fet molt senzilles i 0,26%, no obstant això, sí s’haLa campanya Qui deu a qui? és una xar- de la dècada de 1980 va començar a 1929. Quatre anys de «brots verds», clares, que s’oculten darrere discursos produït un augment significatiu enxa d’organitzacions i moviments socials publicar articles en revistes i periòdics promeses pomposes d’una recuperació foscos aparentment inintel•ligibles. el vot nul, quan la dinàmica electo- ral veia disminuir aquest, passant d’una mica més de 165.000 el 2008 a 317.795 el passat 20N. En rela- Revistes ció amb els resultats a Catalunya, l’abstenció va augmentar un 3,48%, els vots en blanc 0,31% i els nuls van passar de gairebé 20.000 el 2008 a 55.508 a les passades elec- cions generals. Va valer la pena l’esforç? El cost humà i econòmic es va veure re- compensat pels resultats? Aques- tes són reflexions que hauríem de ser capaces de realitzar, sense el mínim besllum de revanxisme ni menyspreu pel treball realitzat, però, tota actuació requereix una anàlisi, no tant per a desqualificar- lo sinó per a aprendre dels errors i/o encerts comesos. Potser hagués estat més efectiu analitzar les passades actuacions dels contrincants, els projectesSOBERANIA ALIMENTARIA, ENTREPOBLES DIRECTA MADRID15M oferts i les conseqüències que im-BIODIVERSIDAD Y CULTURAS Revista de l’associació Entrepobles, Setmanari de comunicació, reflexió, crí- Periòdic gratuït editat per diverses as- plicaria la seva posada en pràctica,Publicació trimestral d’informació, debat i cooperació internacional poble a poble, tica i informació en català pensat, dirigit semblees del 15M de Madrid, informa- deixant en mans de la ciutadania lareflexió sobre temàtiques rurals des de la sensibilització social i educació per al i sostingut des dels i per als moviments ció reflexió al voltant de l’actualitat i de seva posició referent a això. SónSobirania Alimentària, http://revistasobe- desenvolupament, http://epueblos.pan- socials, www.directa.cat les activitats del moviment, www.ma- temps dolents per a la lirica.raniaalimentaria.wordpress.com/ gea.org/ drid15m.orgFebrer de 2012 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EULÀLIA VEGA, HISTORIADORA > LES PARAULES SÓN PUNYSDones llibertàries, Vaqueros a lapioneres i revolucionàries Miloquera“El convenciment de les idees les porta a no defallir en la seva jordimArtifontmilitància” > LA FRASE... tasques. Estaven molt sotmeses, tenien tot el pes del patriarcat a sobre, espe- cialment les obreres. Si les dones no haver dones que ho van tenir millor, com la Federica Montseny, perquè hi havia molta presència femenina a casa seva i C ada tarda, canviàvem llibres, llibretes, llapis i bolígrafs per l’entrepà de paté de tercera, pernil o eren ajudades en les qüestions domès- s’organitzaven les tasques domèstiques formatge, sucat el pa amb la tomata tiques pels seus companys, els militants entre elles. Per això, ella podia actuar i amanit amb l’oli i la sal, i marxàvem, de la CNT, era molt difícil que elles soles com ho feia. Miloquera amunt, cap a les notres sortissin i anessin al sindicat, a l’ateneu bases d’operacions. Recorríem les o al grup anarquista o anarcofeminista. - Les dones que vas entrevis- roques roges en les curtes tardes tar, què pensaven dels grups d’hivern, amarats de suor, bruts de - Quins han estat, doncs, els femenins autònoms i de la jugar i contents de ser protagonistes àmbits on les dones militaven lluita per l’emancipació de la de les nostres pròpies aventures. Amb o participaven més? dona? pistoles de plàstic a les mans, teníem - Les dones no se sentien tant atretes - Aquest va ser un debat bastant impor- poca estona de sol, però era suficient pel sindicat com per l’ateneu, o sigui tant. Les què ho tenien clar, conside- per endinsar-nos en representacions que tenien més interessos culturals que raven que la dona s’havia d’organitzar de combats exemps de perills, tot i no pas sindicals. Les obreres que tenien autònomament, per tenir una mica més que dia sí i dia també un o altre aca- responsabilitats domèstiques ho tenien de força i personalitat pròpia. I una ve- bava amb el genolls pelats i la roba difícil per fer el què fos, per assistir al gada que la dona estigués emancipada, malmesa per alguna ensopegada sindicat evidentment. Però la gent ana- juntament amb els seus companys, o esgarranxada més o menys acci- va a socialitzar a l’ateneu. S’hi feien anirien junts a la revolució social. Entre dentada o per alguna caiguda més o conferències i altres activitats culturals. aquestes hi havia la Concha Liaño o la menys esperada. Es realitzaven sortides al camp o al mar Concha Guillén, però eren una minoria Fills del cinema, ens imaginàvem i les dones podien anar-hi, perquè ho de les entrevistades. Però, a més, entre pistolers al far west i ens dèiem va- “Cal recuperar la memòria històrica feien amb tota la família. Pertanyien a les què eren afiliades (a Mujeres Libres) queros, el nom heretat dels nostres un grup, trobaven a amics i amigues. El no totes tenien el mateix convenciment. predecessors en el joc i l’únic que de les dones” sindicat era una cosa molt més seria, Algunes, quan va començar la Guerra sentíem en qualsevol dels formats anaven a lluitar; sí que les dones hi ana- Civil, van integrar-se a l’organització possibles en què ens arribaven les ven a solucionar temes concrets, con- anarcofeminista per ajudar, per fer aventures que volíem emular ales- llevants, com la Federica Montseny, la flictes en el treball, però no participaven recados, per estudiar al seu Institut, hores, bàsicament cinema i televisió. Paloma Martínez Lucía Sánchez Saornil o la Lola Iturbe. a les assemblees en general. Tot i així, com la Isabel González, sense tenir els Però de vaques mai no en vam tenir i En el moment republicà només unes po- les què tenien una militància més forta ideals molt clars respecte al patriarcat i ni tan sols vam ser mai conscients que ques eren fortes en lletres, sent la ma- i freqüentaven l’ateneu eren les joves, l’explotació de la dona. l’únic que practicàvem era el joc de laL’Eulàlia Vega és doctora en joria obreres i analfabetes. Totes aques- Altres militants llibertàries sostenien les guerra –vaja quin “joc”- els uns contra les què no tenien al seu càrrec ni famíliaHistòria Contemporània per tes dones, tota la seva experiència, no idees contràries, com les de la Federi- els altres o en grupets enfrontats que ni fills; i van ser també les que van tenirl’Universitat de Barcelona i pro- la trobarem pas als documents escrits. ca Montseny, respecte a la creació de es disparaven onomatopeies diverses més responsabilitat en la “vida pública”,fessora titular a l’Universitat de Jo volia saber què havien fet les dones l’organització Mujeres Libres. Consi- i complementàries. Si no els matàvem durant la Guerra.Lleida, especialista en història llibertàries i perquè no hi figuraven als deraven que les idees anarquistes, el nosaltres a ells al crit de “panyau” hode l’anarcosindicalisme espan- sindicats, ón havien militat, ón havien comunisme llibertari i l’humanisme inte- feien ells a nosaltres mentre deien - Quin paper jugaren els grupsyol, dels moviments socials i de estat; més enllà de Mujeres Libres, tot gral implicava l’alliberament de tots dos “pam, pam, pam”. Tot era un joc, però, de dones, en tot això?gènere. Entre les seves publi- i que crec que van ser molt importants sexes; i, per tant, conjuntament havien ara me n’adono, un joc construït da- - Hi havien obreres anarquistes, peròcacions trobem El Trentisme a i que els treballs que s’han publicat han munt de les paraules. Ni les pistoles com deia, la majoria eren analfabetes. de treballar ja fós en el sindicat, en lesCatalunya: divergències ideolò- estat molt bons. La historia oral m’ha de plàstic, ni la muntanya que ens La Agrupación Cultural Femenina, un organitzacions anarquistes, als ateneusgiques en la CNT (1930-1933), permès tocar d’una manera molt més feia d’escenari natural, ni la nostra col•lectiu format al 1935 a Barcelona, o a tot arreu. Per elles, no tenia sentit laAnarquistas y Sindicalistas du- propera els problemes que preocupa- imaginació de pel•lícula de dissbate a per dones llibertàries que, mitjançant creació d’una organització específica fe-rante la Segunda República: la ven a les llibertàries, com enfrontaven la tarda haguessin estat res sense els la organització anarquista i femenina, menina. Aquest va ser el cas, de les quèCNT y los sindicatos de oposi- la vida, com s’organitzaven; em refe- “panyau” o i els “pam, pam, pam” que pretenien promoure l’emancipació de la van militar a la FAI, a les Joventuts Lli-ción en el País Valenciano, En- reixo al quotidià, a arribar a la pell de les provocaven la mort transitòria de qui dona del patriarcat i de la societat au- bertàries i a la CNT, com la Concha Pé-tre revolució i reforma. La CNT a protagonistes, al que sentien. I realment rebia l’impacte de les onomatopeies toritària, es formà amb objectius ideolò- rez o la Julia Hermosilla. També n’hi vanCatalunya (1930-1936) i Mujeres són dones que tenen una potència in- i havia d’acceptar que qui primer les gics, però per poder difondre els seus haver les que formaven part de tots elsy asociaciones obreras frente al creïble. És el convenciment de les idees deia, primer havia disparat. principis de lluita contra el patriarcat organismes i, a més, es van integrar a el què les porta a continuar al peu del Un joc de xiquets, amb molt poquesseguro obligatorio de maternidad i l’explotació femenina, era important Mujeres Libres, com la Sara Berenguer. canó durant tota la seva trajectòria vital, xiquetes –també cal dir-ho-, que esde-durante la Segunda República. aconseguir que les dones tinguessin sense defallir en la seva militància. vé, en la llunyania del temps, un espaiL’entrevistem amb motiu del seu una mica més de nivell cultural. - Què has tret d’aquest estudi més dels que, al llarg de la meva vidadarrer llibre, Pioneras y revo- Per aquest motiu, van insistir molt en el que has fet? - I per què no hi eren, elles, als han estat de la paraula. De la paraulalucionarias. Mujeres libertarias tema de la formació. Van reunir-se entre - Confirmar una de les meves hipòtesis: documents, als papers o als onomatopeica en el cas dels trets i dedurante la República, la Guerra elles, de manera autònoma dels homes, que la majoria de dones militants venien sindicats? la paraula falsa en el del nom del joc.Civil y el Franquismo. creant així espais on elles podien lliure- de famílies militants i adonar-me que - Les dones no estaven als sindicats, al Vaqueros, en castellà, sense vaques, ment parlar, sense el control del com- van ser més revolucionàries en les di- sense ramat, amb pistoles i escopetes- Quines han estat les teves menys no assistien a les reunions, per pany o dels amics. Així, començaren verses activitats que van desenvolupar de plàstic. I compte que algú ens homotivacions per fer aquest tre- diverses raons. En primer lloc, perquè a discutir llibres, feien lectures de mili- a la vida pública que a casa seva; però posés en dubte. Res de pistolers, queball? ni els marits ni els pares les deixaven tants anarquistes destacades, com els és que no és tant fàcil en un context sonava massa no sé com, ni cow boys freqüentar el sindicat, no estava ben vist- Els treballs anteriors estaven basats d’Emma Goldman. Però un altre tema dominant patriarcal. Potser, el què m’ha que hi anessin. Això per a mi ha estat que ens remetia a un món americanit-en documents escrits i en història oral, molt important per a què ens adonem de sorprès més, és que no totes les dones zat que no era el nostre. Vaqueros i un punt important de descoberta. Peròsobretot d’homes. La reflexió que vaig què feien aquestes dones, va ser la soli- llibertàries compartissin la crítica de gè- prou. I en castellà per raons òbvies, ja és que, a més, elles, en general, no esfer amb aquestes recerques és que ha- daritat femenina. Això m’ho explicava la nere de les militants de Mujeres Libres. que tots els nostres referents eren en sentien còmodes al sindicat. Aquest eravia recuperat una memòria necessària, un espai masculí. Concha Liaño i era molt simple. La com- Però sobretot, el millor del treball ha es- l’única llengua possible: l’espanyola.perquè la història de la CNT a Catalun- Els militants cenetistes comptaven, tot panya X havia d’anar a una reunió i no tat el fet de recollir les experiències de Com vam arribar a posar aquest nomya no es coneixia; però no hi sortien les sovint, en les campanyes de propagan- podia perquè havia de cuidar els nens; dones d’altres generacions, per veure a un joc que consistia no en pasturardones. I em vaig proposar que al proper da, amb la força física masculina per ac- llavors, l’altre companya, li cuidava. Es els contrastos amb la nostra manera de sinó en simular la mort per assassi-estudi es reflectís la memòria femenina. tivar el convenciment dels treballadors. cuidaven de les tasques domèstiques, fer i pensar, i per donar-nos compte com nat –fins a comptar vint- de l’altre?Sabia que les dones havien estat impor- Es parlava de “virilitat”: s’havia de ser s’organitzaven, feien aquestes tasques és de punyent aquesta generació de do- Com vam arribar a omplir aquest nomtants als anys 30 i entre aquestes, les fort, viril, per defensar els drets i la dig- bàsiques de solidaritat per a què les do- nes dels anys 30, que han tingut que su- d’aquest sentit i a compartir-lo fins allibertàries, les revolucionàries, havien nitat obrera enfront del patró. Clar, amb nes tinguessin una mica més d’activitat perar tant obstacles i encara continuen l’extrem que la paraula passés a for-tingut un paper rellevant. Però calia bus- aquest discurs, les dones no s’hi podien en els sindicats, en les reunions, en amb aquesta fermesa i convenciment en mar part del nostre vocabulari méscar-les amb una metodologia diferent. sentir atretes, perquè era un discurs els grups. I això ho vaig trobar fantàs- els seus ideals. preuat? Des que tinc consciènciaPerquè als documents escrits, premsa pensat en els homes. Hi havia encara tic, perquè forma part de les coses que lingüística sempre m’ho he preguntatsobretot i actes dels sindicats, no hi fi- molt de masclisme. Però és que a més només podem saber per la història oral, * Entrevista publicada en El Pèsol i encara avui remeno per trobar-ne elguraven les dones, només les més re- les dones estaven ocupades en altres això no està a cap document. (…) Hi van Negre núm.55 desllorigador.

×