Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2011· núm. 124 · 0,50 euros · www.cg...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 124 · Gener 2011   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtc...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM?                                                    ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                        Va...
TREBALL-ECONOMIAAlarma enel Remolc                                       Eliminar el subsidi de                           ...
TREBALL-ECONOMIA                                      La crisi i el                                                       ...
TREBALL-ECONOMIALa clínicaCoroleu                                          Nou ERO a Telefónica                           ...
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Revista Catalunya número 124
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya número 124

671 views
619 views

Published on

Revista Catalunya número 124

Published in: Career
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
671
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya número 124

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2011· núm. 124 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: SenoDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 124 · Gener 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: SenoDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Ni un pas enrere...CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA Ntrem en aquest any 2011 immersos Vivim temps difícils, els atacs contra la poden anar les coses si la lluita obrera i Finalment, al tancar aquesta edició, ensVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax E en plena ofensiva del poder po- lític i econòmic contra les con- classe treballadora són els més forts des de fa molts anys, el capitalisme social s’incrementa i si les vagues i mo- bilitzacions afecten sectors estratègics arriba la noticia de que el Ministeri de Tre- ball sembla apostar clarament per cedir933107110 dicions de vida i els drets de la internacional està imposant la o agafen unes dimensions que el poder tot l’edifici de Via Laietana deFEDERACIONS SECTORIALS majoria de la població. La reforma seva llei per tot arreu, i la capacitat considera intolerables. Barcelona a CCOO, el que suposa• Federació Metal·lúrgica de laboral recentment aprovada no serveix de resposta social no està a l’alçada del La CGT ha acordat la convocatòria que CGT hauria de marxar del que haCatalunya (FEMEC) per acabar amb la temporalitat i generar que seria necessari per fer front a tot el d’una nova vaga general. Caldrà estat el seu local des de fa molts anys.• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit més ocupació sinó per abaratir i facilitar que ens està caient a sobre. Europa està veure com es materialitza aquesta en Un premi més al sindicalisme pactista i• Federació Catalana d’Indústries l’acomiadament. Les retallades socials mostrant el seu costat més fosc, les des- funció de la situació existent, la nostra submís.Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat s’incrementen, sent l’últim element més igualtats socials s’incrementen fins a límits capacitat de mobilització i els re-• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) significatiu l’eliminació del subsidi de 426 d’escàndol, les idees xenòfobes i racistes sultats dels contactes amb altres• Federació d’Administració € per les persones que haguessin esgotat guanyen espai, la pobresa i l’exclusió so- sindicats i els moviments socials.Pública (FAPC) les prestacions d’atur. I ara ens preparen cial s’accentuen. Cal incrementar, Per altra banda, per aquest mes deVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn la reforma de les pensions, que vol allar- internacionalitzar i coordinar gener s’ha concretat un programaTel. 933103362. Fax 933107110 gar els anys de còmput de la vida laboral les lluites, cal una resposta global con- de mobilitzacions a nivell deFEDERACIONS COMARCALS per a poder-la cobrar i que pretén que tra l’ofensiva global del Capital i els seus Països Catalns contra la reformaAnoia treballem fins els 67 anys. I tot això amb servidors. de les pensions. Cal implicar-nos deCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es la falta d’oposició, quan no complicitat Per altra banda, fets com la militarit- ple en la dinàmica de mobilitzacions manifesta, del sindicalisme majoritari, ali- zació del conflicte dels contro- i d’oposició a les mesures del governBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus mentat pel poder i submís als seus desig- ladors aeris suposa un pas més (dels governs).baixc-p@cgtcatalunya.cat nis. I per acabar-ho d’adobar, segueixen en la deriva autoritària del go-Tel. 977340883. Fax 977128041 incrementant els preus de serveis bàsics vern espanyol. Al marge de l’opinióBaix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - com l’electricitat, amb una pujada de tari- que ens mereixi aquest col·lectiu de tre- Agurreljcgtbaixll@cgtcatalunya.cat fes del 9,8%. Mentrestant, el salari mínim balladors, la criminalització que ha sofertTel. 933779163. Fax 933777551 s’incrementa en uns miserables 8 € men- i la militarització dels aeroports, a més deComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es suals. Ens estan escanyant de forma pla- ser una cortina de fum per tapar la pre-Tel./fax 93 659 08 14 nificada. Com volen que la població amb vista privatització d’Aena i la supressió deBaix Penedès menys recursos pugui tirar endavant? les ajudes dels 426 €, ens mostra per onNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona Un Catalunya-Papers una mica diferentcgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Garraf-Penedès Aquest número del Catalunya-Papers que teniu entre lesLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat mans, tot i tenir les habituals 32 pàgines, és una micaTel. i fax 938934261 diferent. La revista pròpiament dita té només 16 pàgines,Maresme per tant ha patit una forta reestructuració de pàgines,Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com continguts i seccions per tal d’adaptar-nos a la realitatTel. i fax 937909034 d’aquest número. Les altres 16 pàgines de la revista esVallès Oriental reparteixen en dues separates especials.Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com Una dedicada a l’exposició del centenari deTel. 935931545. Fax 935793173 l’anarcosindicalisme que estarà a Barcelona del 15 deFEDERACIONS INTERCOMARCALS gener al 15 de febrer, acompanyada d’un seguit d’activitats,Girona exposició que marca el final dels actes organitzats per laAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona CGT per tot l’Estat espanyol per commemorar i reflexionarcgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 al voltant d’aquest centenari. Els textos han estat seleccionats per M. Àngels Rodríguez, de la FundacióPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Salvador Seguí, i són extractes de textos més llargs.lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 L’altra, dedicada a la reforma de les pensions i a laCamp de Tarragona campanya de mobilitzacions d’aquest mes de gener,Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 que es porta a terme des del sindicalisme combatiu i elsTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat moviments socials, contra la reforma de les pensions, laTel. 977242580 i fax 977241528 reforma laboral i les retallades socials. Una informacióFEDERACIONS LOCALS que ha de ser d’utilitat per a desmuntar els argumentsBarcelona del poder polític i econòmic i per animar-nos a participarVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org en les lluites i mobilitzacions. Es tracta d’una publicacióTel. 933103362. Fax 933107080 editada conjuntament entre les revistes Catalunya-Papers,Berga L’Accent i la Directa.Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonManresamanre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviTel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “Viuen al fons de molts revolucionaris Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, impetuosos, grans estadistes conserva-RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions dors, que no s’aconsolen d’haver vinguthotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: al món per trobar feta la feina que de gustSabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: haurien obrat”Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripciócgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Miquel Costa dins “Conceptes i dites de Martí Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Rialp”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Gener de 2011
  4. 4. TREBALL-ECONOMIA Vaga de consum per L’única sortida possible a la crisi és social i reflexionar sobre el passa obligatòriament pel repartiment del sistema de producció treball i la riquesa La CGT acorda la Baixa el cost del treball per a les convocatòria d’una empreses, mentre augmenta nova Vaga General la jornada laboral i els salaris Secretariat Permanent del car Vaga General abans de l’engegada Comitè Confederal de la CGT de la Reforma del Sistema de Pensions retrocedeixen prevista per al pròxim 28 de gener. En una plenària extraordinària convocada Kaos en la Red l 17 de desembre, després de la per al 14 de gener, la CGT acordarà laE celebració d’una Plenària Confe-deral, el Comitè Confederal de la CGT data de la convocatòria de la vaga en funció de la situació existent i de les ls treballadors estan pagant lava acordar convocar una nova VagaGeneral contra les mesures antisocials reunions realitzades amb sindicats i moviments socials. E crisi també amb el seu salari i condicions de treball, amb pujadesque el govern acordat i té planejat en- La CGT s’està dirigint per escrit a les d’impostos i preus i amb retallades degegar com són la Reforma Laboral, organitzacions sindicals i socials de tot drets socials i laborals. En resum, la si-el Pla d’Ajustament i la Reforma de l’estat amb la finalitat de que aquesta tuació es tradueix en més hores de tre-les Pensions. Per a la Confederació convocatòria de Vaga General sigui ball per menys diners.aquestes mesures són nefastes per a les compartida, convocada, secundada i El total que els costa a les empresestreballadores i treballadors, persones assumida pel màxim nombre possible cada empleat a l’Estat espanyol baixaparades, pensionistes i per al conjunt d’aquestes organitzacions. per primera vegada en la dècada mentrede la població, que ens converteixen Per a la CGT l’única sortida possible augmenta la jornada laboral i els salarisen els pagadors d’una crisi que ni és a la crisi és la sortida social de la ma- s’estanquen Malgrat el rebuig general anostra ni l’hem provocat. teixa i aquesta passa obligatòriament les paraules del president sortint de laAixí les coses, la CGT ha decidit convo- pel repartiment del treball i la riquesa. patronal, Gerardo Díaz Ferrán, que deia que el que calia fer per a sortir de la cri- si era treballar més per menys diners, la realitat, o almenys les estadístiques, liValoració satisfactòria de la primera Vaga de estan donant la raó. Segons l’enquesta trimestral de costosConsum laborals que publicava el passat 16 de desembre l’INE, els diners que a les empreses els costa cada empleat ha convocatòria, juntament amb més de Per altra banda, la vaga de consum ha diversos actes públics, concentra- baixat en el tercer trimestre per prime-Secretariat Permanent Comitè 100.000 persones i col·lectius que l’hi permès reflexionar sobre el sistema de cions, mobilitzacions socials… en ra vegada en la dècada al mateix temps Confederal CGT han donat suport a través de les xarxes producció en el qual les persones ens moltes ciutats de tot l’estat espanyol que els salaris s’han estancat i augmen- socials. trobem immerses i per al qual només organitzades conjuntament per tots els ta la jornada laboral, que de mitjana i Els resultats d’aquesta vaga han estat som objectes. col·lectius convocants, el que per a la comptant amb els treballadors a temps l 21 de desembre es va desenvo-E lupar la primera Vaga de Consuma l’estat espanyol, convocada per la satisfactoris, ja que s’han cobert els objectius bàsics de la mateixa. Aquests Per a la CGT, aquesta Vaga de Con- sum estava plantejada per a donar CGT demostra que la vaga ha comptat amb un suport social considerable. parcial, està sobre les 35 hores setma- nals.El cost laboral de les empreses es va situar en 2.421,49 euros per treballa- abastaven dos vessants. D’una banda, continuïtat a la passada Vaga Gene- Finalment, per a CGT, aquesta vagaCGT, Ecologistas en Acción, Ami- dor i mes, al tancament de setembre, el tenia per objecte no consumir i no ral del 29 de setembre, tenint com fi de consum és un pas més en el camígos de la Tierra, i així fins a més de 0,3% menys que en el mateix període utilitzar els serveis de les grans super- pressionar als grans especuladors fi- que ens condueixi a la convocatòria140 organitzacions socials, de con- de l’any passat per la rebaixa del sou fícies, bancs, multinacionals, realit- nancers, a la banca, a la patronal i a la d’una nova Vaga General en lessumidors, ecologistes, culturals, sin- dels funcionaris a partir de juny. zant solament les compres o gestions classe política per a exigir una sortida pròximes setmanes contra la Reformadicals… de totes les parts de l’estat, D’aquesta despesa, el cost salarial (que imprescindibles en el petit comerç o social a la crisi econòmica que patim. de les Pensions i la resta de mesures inclou salari base, complements, paga-que han col·laborat i difós aquesta amb les i els treballadors autònoms. Al llarg del dia es van portar a terme antisociales del Govern. ments per hores extraordinàries i enda- rreriments, tot mesurat en termes bruts) es va situar en 1.779,27 euros per treba-Vaga de consum: hem estat moltes, però encara no llador i mes, un escàs augment del 0,1% enfront del mateix període de 2009 isuficients que en qualsevol cas suposa la pujada més petita des de l’any 2000, quan es va començar a elaborar l’indicador. A sum no ha aconseguit paralitzar, per ho van comunicar per alguna de les saris. Seguim sense ser suficients per més, cal tenir en compte que la infla- www.huelgacosumo.org mitjà del no consum, centres comer- línies obertes. Desenes de col·lectius a promoure un canvi en els hàbits de ció ha augmentat un 0,9% entre gener cials, grans bancs, empreses o super- hi van donar suport des de les xarxes consum. i setembre, el que suposa la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats.Per la na vegada realitzada la vaga es- mercats. És evident que el consum socials, sent milers els seguidors en És evident que amb aquesta jornadaU tatal de consum del 21 de des-embre de 2010, podríem valorar la ha baixat aquest dia ja que milers de persones han secundat la vaga, però les mateixes a la vaga de consum. A pesar del silenci intencionat dels de vaga de consum s’ha creat un pre- cedent i sentat les bases de futures seva banda, els costos no salarials van disminuir el 1,5% degut principalment a la menor despesa en indemnitzacionsmateixa com molt positiva, encara la seva repercussió en un moment de mitjans oficials de comunicació, la mobilitzacions. Ara ens toca debatre, per acomiadament i en altres percep- consum desmesurat no ha produït tot repercussió en la premsa, ràdio i TV reflexionar i analitzar internament cions no salarials (desgast d’eines oque encara insuficient. just efecte, encara que si va baixar el local ha estat més que acceptable i en cadascuna de les nostres organit- adquisició de roba de treball, entre al-Aquesta Vaga de Consum ha estat consum elèctric en les llars. centenars de pàgines web han difós zacions. Veure on hem fallat i com tres).Fins ara els costos laborals sem-una primera experiència que prete- En l’altre vessant de la vaga, el de la aquesta convocatòria. podem millorar. blaven comportar-se de forma oposadania d’una banda ser un nou mètode conscienciació social, creiem que ha S’han repartit milers de díptics, octa- Solament després d’aquesta anàlisi a la resta de l’economia. En plena crisi,de lluita i pressió contra govern i estat molt positiva i ha servit perquè vetes i cartells en centres comercials, podrem, aquesta vegada amb més pujaven a taxes àdhuc molt superiors amultinacionals. Però també una eina centenars de milers de persones es centres de treball i pels carrers de temps, treball i participació, buscar les dels anys de bonança. El motiu erade conscienciació social que perme- replantegin si l’actual model de con- nombroses ciutats, arribant a un sec- noves dates adequades per a una doble: l’ajustament de l’ocupació es vati a la societat reflexionar sobre si sumisme és socialment sostenible, tor de la població que és impossible nova Vaga de Consum en el seu do- realitzar principalment pels nivells mésl’actual model capitalista, basat en just i ecològic. I és en aquest aspecte arribar per internet. ble vessant: com element de lluita, baixos, els contractes temporals i pitjorel consum insostenible és viable i so- des del qual es valora com un èxit la Hem estat moltes les persones donant pressió i mobilització i com eina de remunerats. Així, la mitjana dels quebretot, si és possible sortir de l’actual mobilització. suport aquesta iniciativa, però no su- conscienciació social, que permeti quedaven en el mercat pujava. Per altracrisi aplicant les mateixes receptes En tot just un mes es van adherir 140 ficients per a aconseguir convertir amb el temps avançar cap a una so- banda, els costos laborals inclouen elsque ens han dut a ella. organitzacions a la convocatòria, al- una vaga de consum en una eina de cietat més justa, solidària, sostenible pagaments que realitzen les empreses aD’una banda aquesta Vaga de Con- tra moltes es van sumar encara que no pressió davant govern i grans empre- i ecològica. l’indemnitzar per acomiadament, el que també elevava la factura laboral.Gener de 2011 3
  5. 5. TREBALL-ECONOMIAAlarma enel Remolc Eliminar el subsidi de 426 € dispara la BorsaMarítim CGT Sector Mar i PortsM obilització sindical contra el Projecte d’Ordre Ministerialque vol reduir la “Tripulació Mínima Txema Berro, afiliat de CGT Pamplona-Iruña nostres fills, fins a arribar a nosaltres mateixos) ens anem acostant a aques- ta zona de debilitat màxima. Un altre és el tema i unes altres les formes de la mobilització que pugui convertir-se en reacció social. Hauria d’una majoria de treballadors esta- blerts. La CGT procurem anar en aquestade Seguretat dels Bucs Civils Espan- L’alternativa seria la reacció social de posar en el centre dels seus ob- direcció, sabent que no n’hi ha prouyols”. Comitès d’Empresa, Delegats i que posés límit a aquesta situació. jectius les situacions més greus de la amb oposar-se a alguna de les mesu-representants sindicals de les empresesque presten el Servei Públic del Re- T reure els 426 € als desocupats de llarga durada és una bona mesura per a sortir de la crisi. La fórmula és Però aquesta reacció social no és gens fàcil quan l’economia guerra ens ha injustícia: els cinc milions de desocu- pats per als quals caldria fer arribar el res concretes si no que és necessari enfrontar-nos, d’una banda, a la situa-molc Portuari es pronuncien contra la succionat individualitzadament, em- dret al treball i/o a una renda bàsica o ció a la que ens han portat, de manera vomitivament senzilla: es tracta deretallada de les tripulacions mínimes. penyent-nos a la lluita per la supervi- salari social mínim suficient. Tindria, central a les seves conseqüències més carregar la crisi sobre els més des-Adverteixen que l’aplicació de reduc- vència. Menys quan aquesta reacció també, que contribuir a treure’ns a la sagnants, i, d’altre costat, a l’estat de favorits dels més desfavorits. És durcions en les actuals tripulacions míni- social no tracta d’encarar i invertir majoria de treballadors millor esta- coses, l’economia-guerra, que ens ve fins al final la lògica que es ve apli-mes comportaria greus conseqüències aquesta situació. blerts de la nostra condició de subjec- imposant aquesta situació. cant durant tot el procés iniciat amb lasobre la seguretat en aquesta activitat i En aquesta mesura, les vagues gene- tes del capitalisme. Cal reclamar noves mobilitzacions,en conseqüència per al tràfic marítim, crisi de les entitats financeres: donar als rics prenent-nos a tots, de manera rals que convoquem els sindicats no Una mobilització que vulgui ser re- noves i diferents en els seus contin-els ports i les seves poblacions. passen de ser una aparença de mobi- acció social ha de ser exigència de guts i en les seves formes. Que siguinEls dies 15 i 16 de desembre es van re- especial als que menys tenen, els pi- tjor situats. lització deixant tot tal qual estava. No repartiment i incloure predisposició una resposta real a la declaració deunir a Madrid els integrants de la Plata- podia ser d’una altra manera. No pot a repartir. Molt ha de canviar l’actual guerra que vénen sent totes les mesu-forma de treballadors de remolcadors Hem avançat molt des d’allò de que “la guerra era la continuació de la passar de l’aparent una mobilització sindicalisme per a emprendre una tas- res per a “treure’ns” de la crisi. Queportuaris i d’embarcacions de tràfic in- que es continua en la passivitat o en ca d’aquest tipus. Hauria de perdre ens tregui de l’actual lluita individualterior de ports de l’Estat espanyol. As- política per altres mitjans”, unit al que “la política era la continuació de una ILP, que no és sinó un pas enrere, bona part del seu component institu- per la supervivència i avancin ensistíen a la Trobada representants dels per endavant inútil. No pot passar de cional per a recuperar la de moviment l’exigència de repartiment, incloentports de Barcelona, Tarragona, Bilbao, l’economia per altres mitjans”, hem avançat en la mesura que avui no l’aparent una mobilització contra la social i hauria d’arrencar des de la en aquesta exigència la nostra predis-Castelló, Sagunt, València, Cartagena, Reforma Laboral, passant de punte- decisió ferma, individual i col·lectiva, posició a repartir, no perdent mai deCeuta, Algeciras, Las Palmas de Gran existeix separació entre economia, política i guerra. tes sobre la realitat de cinc milions de d’oposició ferma l’actual situació vista l’atur i els seus efectes sobre lesCanaria, La Corunya. Pràcticament el desocupats. d’economia-guerra i a l’adhesió a ella persones.90 % del sector. La retirada dels 426 € és un declara-En relació al Projecte d’Ordre Mi- ció de guerra en tota regla, per si nonisterial per la qual es regula el pro- havíem entès que el salvament de lescediment per a determinar “Tripula- entitats financeres pels diners públics,ció Mínima de Seguretat dels Bucs la generació de cinc milions de des-Civils Espanyols” i com síntesis de ocupats, la Reforma Laboral com atacreunions anteriors realitzades entre re- a les condicions de treball, l’assalt apresentants de diferents ports, s’arriba les pensions… eren ja declaracionsper absoluta unanimitat, i després de de guerra. Estem en guerra, ningú hoconstituir ara una plataforma a nivell dubti, i l’enemic som tots nosaltres enestatal, a un acord ferm i compromès quant persones amb drets. Però tambéd’unir forces en oposició a aquesta som l’atacant, en tant consumidors,iniciativa, que pretén entre altres coses estalviadors, votants, ciutadans compossibilitar que els bucs remolcadors déu mana…, en tant subjectes delpuguin ser tripulats solament amb dos capitalisme, al que podem posar elsprofessionals. qualificatius de global, neoliberal,Com premissa principal denunciem competitiu…, fins a arribar al que mi-abans de res, l’atemptat que suposaria llor li quadra: el capitalisme-guerra.contra la seguretat dels propis remol- Mentre som alhora l’enemic icadors i els seus tripulants, dels bucs l’atacant, l’economia guerra es tra-remolcats, instal·lacions portuàries, dueix, com ve passant, en guerra demedi ambient marí i ciutats o zones tots contra tots, en lluita per la super-poblades dels voltants, el fet de con- vivència en la qual van caient (anemsentir reduir encara més les tripula- deixant caure) els més febles, i elscions ja minvades de per si mateix, en altres (en persones properes, en elscontraposició a les cada vegada majorsexigències de qualitat i seguretat.Exigim a la Direcció general de la Ma-rina Mercant la retirada de la iniciativa L’ALTRA REALITATlegislativa. En el cas de no atendre a lesnostres raons, aquesta plataforma en la El “negoci” de la visita del Papa Benet XVIqual estan representats tots els treba-lladors del sector, independentmentde la seva afiliació sindical, decideix Pepe Berlanga d’aquesta llibertat. Això sí, de la dero- complir, de tal manera que després mínim quan aquestes manifestacionsferma i unànimement emprendre les gació dels Convenis Església-Estat de dels 3 milions invertits pel govern ga- provenen d’una persona que el 1941mesures i mobilitzacions necessàries 1979, que fixa el sistema de finança- llec les expectatives no es van complir, es va inscriure en les Joventuts Hitle-per a dignificar la nostra professió i l màxim representant dels catòlics ment de l’Església Catòlica, res de component un panorama desolador i la rianas, i que el 1943 va combatre en lafer prevaler abans de res la seguretat,així com responsabilitzar a totes les E Benet XVI ens va visitar el passat mes de novembre. Com avantsala a res. Doncs bé, en aquest ambient tan “belicós” s’organitzava la visita que consegüent decepció de comerciants i hostelers va arribar nivells majúsculs. II Guerra Mundial formant part d’una unitat antiaérea.persones i organismes implicats com s’iniciaria a Santiago de Compostel·la Barcelona no es va quedar enrrere. Els Una persona que, no obstant això va “tan insigne” visita, el govern va reti-causants ineludibles dels accidents aprofitant l’any Xacobeo per a, poste- veïns no van assolir llogar els seus pi- ser professor de teologia dogmàti- rar el projecte de llei de Llibertat Re-que esdevindran, com a conseqüència riorment, traslladar-se a Barcelona per sos, les botigues de souvenirs sol van ca i catedràtic de la Universitat de ligiosa. Aquesta, entre altres contin-de la reducció de tripulacions. a consagrar la insigne obra d’Antoni vendre els articles més barats i ni els Bonn, per a posteriorment iniciar un guts, prohibia l’exhibició de símbols Gaudí, la Sagrada Família. restaurants van omplir la caixa com triomfal recorregut per la de Münster religiosos en establiments públics, En aquest ambient tan pastoral, una havien previst. D’altra banda, aquell i la càtedra de Tübingen, convertint- excepte quan tinguessin valor històric, part no menyspreable de comentaris cap de setmana de visita papal els ho- se no obstant això en un dels teòlegs artístic, arquitectònic o cultural, igual- giraven al voltant del benefici que tels van registrar una ocupació prope- de referència del concili Vaticà II, si ment, la retirada dels crucifixos en magna visita podia generar. D’una ra al 75%, és a dir, tan sol 10 punts per bé quedaria marcat pel moviment de centres públics, també fixava que les banda, una audiència benvolguda de sobre d’un cap de setmana sense Papa. Maig del 68, els aires del qual el van “autoritats” que participessin en actes 150 milions de persones i un impac- Això sí, la seva eminència ens va ob- convertir en un acèrrim defensor de la religiosos havien d’evitar la discrimi- te econòmic d’al voltant dels 30 mi- sequiar amb grates paraules de consol fe enfront del marxisme, el liberalisme nació a altres confessions, així mateix, lions en cadascuna de les ciutats que arremetent contra l’avortament i la i l’ateisme. El reconeixement als “seus que els funerals d’Estat serien exclu- es visitava. És a dir, finalment el fer- ruptura del matrimoni tradicional, i, desvetllaments” arribaria en 1981 quan sivament civils i només per petició vor religiós quedava reduït a alguna si per si no fos suficient, va denunciar Joan Pau II el va nomenar prefecte de familiar serien religiosos. cosa tan material com el benefici que la tornada d’un moviment anticlerical la Congregació per a la Doctrina de D’altra banda la apostasía arribava a s’aconseguís. agressiu a l’Estat espanyol. Encara la Fe, institució hereva del Sant Ofici màxim rang i s’enquadrava en l’àmbit No obstant això, els auguris no es van que no hagués de sorprendre’ns el mes –Inquisició-, d’ingrat record.4 Gener de 2011
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA La crisi i el QUI PAGA MANA Ara sí que tercer sector som a Europa! Llorenç Buades Castell Vicent MartínezL ’hegemonia de les polítiques libe- rals que s’ha imposat des dels anys1980 fins ara va marcar-se l’objectiu L es passades eleccions catalanes ens han apropat una mica més a Europa i les seves tendències electo-d’eliminar les conquestes socials i de rals. Ara som més Europa que abans:desfer els serveis públics que les sos- la dreta arrasa i l’extrema dreta pujatenien. En aquest sentit, ni els creixe- fins on ningú s’ho havia esperat iments demogràfics, ni la necessitat de està a punt d’entrar al Parlament.satisfacció de les necessitats bàsiques Quan en les anteriors eleccions, leshan generat més serveis públics i quan del 2006, les forces autodenomina-ho han fet, el criteri més emprat és el des d’esquerres sumaven el 54%, ende generació de llocs de feina interins aquestes del 2010 no arriben ni alo precaris, de manera que en trobam 36%. En canvi, les dretes han passatavui amb entitats públiques com la d’un 41% de l’anterior convocatòria aUIB o moltes altres que abusen dels un 57,5% de l’actual, dels quals propcontractes precaris. Fa una setmana del 20% dels votants ho han fet a par-una treballadora de la UIB em dema- tits amb un perfil populista (com aranava què havia de fer perquè havia Solidaritat o Reagrupament) o en clausofert un accident laboral en dissabte xenòfoba (com ara el PP i Plataformaquan només tenia un contracte a temps per Catalunya). Ja tenim una dretaparcial de dilluns a divendres i pen- que arrasa en el panorama polític isava que li descomptarien part del sou que aplica principis neoliberals, totperquè la baixa laboral era per malal- i que les autodenominades esquerrestia i no per accident, pel fet que el dis- també ho fan, i una socialdemocràciasabte l’empresa pública no cotitzava. trinxada: tot un signe d’europeitat! AI així van les coses governi la dreta neixement per les activitats que les darreres presidencials francesesgenuïna o l’altre dreta que es disfres-sa d’esquerra. Efectes del pensament Associacions “no desenvolupaven, moltes de les els verds van superar els socialde- quals eren responsabilitat de mòcrates i a Alemanya les enquestesúnic. Atès que el seu contracte precari governamentals” l’Administració de l’estat.. . diuen que passarà el mateix. Seranestava a punt d’expirar i estava en joc L’autoexplotació dels contrac- els verds el nou partit majoritari dela seva renovació, ja vos podeu imagi- Aquestes associacions “no governa- tats i l´’us del voluntariat, so- les esquerres europees? Es rendirannar que no hi havia massa opcions. mentals” estan absolutament condicio- vint motivats per conviccions també al mercat?Explic això perquè aquest pensament nades per les subvencions públiques i ideològiques , és una carac- El PSC ha obtingut un 18% ja queúnic que desballesta els serveis pú- constitueixen el motor de l’acció so- terística més d’aquest treball s’han carregat el suport de les se-blics va seguir els criteris substitutius cial de l’Estat , el qual subcontracta la social que assoleixen condi- ves bases: la gent no viu millor araque aconsellaven el economistes de producció de serveis d’interès general cions al servei de l’estat que que abans del govern del PSC, ICVl’escola de Xicago: juntament amb amb l’avantatge de substituir el com- combatrien si no treballessin i ERC. I tot i que la crisi és en partl’amagriment de l’Estat s’havien de promís social al que està obligat. Així en una associació de caràcter culpable d’això, tampoc s’han dut agenerar xarxes substitutives més bara- es dilueix i allunya la responsabilitat i altruista. terme polítiques que porten a una mi-tes, més dòcils, en l’àmbit privat que situa a les institucions contractants atenien la virtut de captar per una part a la reraguarda , de manera que les rei- llora clara del dia a dia de la classemilitants “idealistes” dels moviments vindicacions de les persones usuàries El capital demana canalitza cap a la protesta, perquè si treballadora. No s’ha notat una millo-socials contestataris i desactivar-los i, s’enfronten amb el filtre : l’entitat no la recentralització de l’esquerra institucional i sindical ma- ra en el transport públic, o la sanitat,per altra a persones marcades per les o l’ensenyament o les condicions de governamental. Qui rep el mal geni la despesa pública joritària vincla un genoll davant els treball o el preu de l’habitatge. Encreences religioses, per tal de posar- dels usuaris enfadats no són ni els po- empresaris, la dreta que arriba vinclalos a fer feina per allò que cap al fu- lítics, ni les seves burocràcies sinó as- i l’ofegament de els dos. Hora és de despertar-se i llui- aquest darrer cas, quan s’ha produïttur no cobririen els governs. Aquestes sociacions que moltes vegades han de municipis i comunitat tar. Fora son ! la baixada de preus hi havia dificultatpersones, agrupades en entitats altruis- per fer hipoteques i els ajuts al llo- competir entre si per tal de veure qui autònomes. Fins ara els municipis, orfes del fi-tes, farien feina des de l’àmbit privat, redueix més el cost dels programes so- nançament necessari, però privile- guer que ha organitzat el tripartit hanen l’àmbit dels pressupostos i criteris cials a emprendre. .Amb el pes de la crisi que es trans- giats amb els ingressos derivats de estat més bé limitats.bàsics marcats pels governs de manera Com que ningú no pot defugir els met des de l’Estat als seus esglaons l’expansió de la construcció han pogut El que ha dretanitzat Catalunya haque servirien d’ajut a la governabilitat condicionaments de l’economia de primaris, especialment als municipis satisfer necessitats dels veïns enca- estat, per una banda, que les esque-dintre dels marcs establerts per les po- mercat, la conseqüència és que en les i comunitats autònomes, al temps que ra que no era competència seva. En rres no apliquen els seus principis, nolítiques liberals. Assolirien les tasques associacions “altruistes” acaba per im- creix la demanda de serveis socials, aquest moment aquesta perspectiva milloren les condicions de vida delsde substitució en els deures que té posar-se el criteri de rendibilitat i sis- els pressupostos es fan més restrictius s’ha acabat. L’estat reclama els deutes treballadors per la qual cosa els seusl’Estat de garantir la satisfacció de les temes de funcionament i d’explotació i amb menys diners aquestes associa- als municipis i l’ofegament pressu- votants “naturals” ja no se’ls creuen inecessitats elementals i servirien bàsi- similars als de les empreses capita- cions han d’intentar satisfer més ne- postari suposarà haver d’assolir més els deixen de votar. Les dretes optencament per a la reducció de la despesa listes .Així s’ha posat de manifest en cessitats socials. I sempre , en un marc competències amb molts menys di- per arguments nacionalistes (en de-pública. L’objectiu final seria el retorn les lluites que la CGT de les Illes Ba- de competència mercantil per veure ners. Aquesta deriva que afecta cada fensa de Catalunya contra Espanya ena les entitats de beneficència caracte- lears ha lliurat a Deixalles, Metges del qui donarà els serveis més barats hi vegada de manera més important als el cas de CiU, Solidaritat o Reagrupa-rístics de temps pretèrits que dugueren Món, o en els problemes amb els que haurà qui davalli el llistó, incrementat municipis i comunitats autònomes ment; però contra els nacionalismesa la fundació dels Hospitals, de les ca- s’ha topat a llocs com la Creu Roja i els sistemes d’explotació del seu per- afectarà de ple a la gent treballado- català i basc en el cas del PP o Ciuta-ses de Penedides, de les cases d’orfes, recentment en les denúncies de les sonal o retallarà l’abast dels progra- ra dels serveis socials, siguin fixes o dans) i antiimigració per desarmar ade les entitats per a la redempció dels treballadores i usuàries contra un dels mes socials. Aquestes contradiccions subcontractats. La consellera Santiago esquerres incoherents i captar votantscaptius i als sistemes assistencials que casals d’acollida dependent per la via s’apunten aquí perquè caldrà que les (Iniciativa-Bloc) està espantada de en poblacions on tradicionalment noes movien en àmbits religiosos, fi- de les subvencions del govern balear. associacions “no governamentals” l’impacte que pot tenir el retall dels tenien cap possibilitat.nançats pels rics. Així és que aquestes entitats en molts canviïn de xip i els seus integrants 426 euros per a la gent aturada. Ja s’ho També hi ha l’argument deLes entitats aleshores competien en- casos malviuen de les subvencions i vegin que són utilitzat de manera ba- farà perquè no es pot ser a la vegada l’individualisme: com que res no estre si per fer-se amb el favor dels rics: els convenis amb els governs amb la rroera per un estat cada cop menys carn i peix, i forma part d’un govern pot canviar, només ens queda pegarparròquies i convents es disputaven realització de projectes que general- social. majoritàriament format per el PSIB- colzades per sobreviure. Llavors ésels drets d’enterrament, els framenors ment es paguen molt per davall del seu L’expulsió que reivindica el dirigent PSOE, però la nostra tasca sindical és quan un parat, un jubilat o un treba-arribaren a l’agressió ambs els capu- cost de realització. I moltes vegades empresarial Rossell, candidat a la precisament encendre la flama, donar llador públic passen a ser paràsits otxins, els trinitaris amb els mercedaris els pagaments es fan amb retard. presidència de la CEOE de 150.000 opció a la canalització de la protesta privilegiats sospitosos d’aprofitar-pels drets de redempció de captius, els En el mes de juliol de 2008, la Mesa funcionaris, l’assalt que vol contra les per tal que es satisfacin les necessitats se’n que s’ha de sotmetre al mercatfranciscans amb els dominics... Tot del tercer sector de les Balears exigia dotacions pressupostàries de les co- de la gent més desvalguda. No és el “com tothom”.per tal d’assolir els favors en les herèn- al president Francesc Antich un pla de munitats autònomes, i la concentració nostre paper de sindicat posar pegats Tot i que el que ens espera amb l’Arturcies i el finançament necessari. Ara ja suport i l’equiparació pressupostària de municipis que exigeix , tendrà una per a salvar unes institucions que fa Mas, o amb Rajoy quan guanye, éspassa una mica això entre les ONG fet amb altres sectors, com l’industrial o repercussió important en una insatis- molt temps sabem que no serveixen a molt pitjor del que ja hi havia.que s’aguditzarà amb la crisi. el de serveis, així com un major reco- facció social que no es manifesta ni es la classe treballadora.Gener de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIALa clínicaCoroleu Nou ERO a Telefónica de España SAUseguiràtreballantal serveidel poble de Sindicat Federal CGT Telefónica www.cgt-sft.org/Sant Andreu Sindicat Sanitat CGT Barcelona T elefònica anuncia la negociació amb la representació social d’un nou ERO per a la filial que gestiona la telefonia fixa: Telefónica de España SAU.L a Clínica Coroleu continuarà ba- tegant amb més força que mai alcor del barri de Sant Andreu, Barce- Amb la poca vergonya i la prepotència que atorguen ser una companyia record en guanys (9.000 milions d’euros delona. El CatSalut rectifica i prorroga benefici en els primers nou mesos deel concert econòmic amb els gestors l’any), Telefónica va posar damunt ded’aquest centre públic sanitari. la taula de la negociació de la pròrro-A la demanda interposada per la ga de conveni d’una de les seves filialsCGT, la Jutge ha tingut en compte (la que es dedica al negoci de la xarxaen la seva resolució els greus i irre- fixa, Telefónica de España SAU, queparables perjudicis i trasbalsos que compta amb gairebé 30.000 personeshaguessin patit amb el trasllat els pa- en plantilla) un document que estableixcients i les seves famílies així com la necessitat de negociar amb la repre-també els 50 treballadors que veien sentació social «extincions col·lectivesperillar el seu futur laboral. de contractes de treball».Ramona Guitart, titular del Jutjat La companyia justifica aquesta mesuracontenciós-administratiu núm. 7 de pel context econòmic general de crisiBarcelona, ha decidit suspendre de i, en concret, en el sector de les teleco-forma cautelar la Resolució de data municacions, i acudeix a l’establert en28 de juliol de 2010 del Director del l’actual legislació laboral per a esco- era participada majoritàriament per Amb aquests plantejaments, una vega- l’empresarial, hauria d’encaminar-seServei Català de la Salut i de la Di- metre les reorganitzacions del treball l’estat i que reportava enormes benefi- da més, la Direcció de Telefònica torna al repartiment de la riquesa i al beneficirectora General de l’ Institut Català que afectin a l’ocupació motivades en cis econòmics al conjunt de la societat. a apostar pel benefici ràpid mitjançant de la societat. CGT rebutja les mesuresd’Assistència i Serveis Socials per causes d’innovacions tecnològiques, Però la connivència dels polítics de la destrucció de llocs de treball de qua- de retallada de plantilla de Telefònica ila qual s’acordava resoldre a partir econòmiques, tècniques, organitzati- torn, va fer que passés a mans priva- litat, a pesar que estem travessant una fa una crida a la resta de sindicats perdel 31 de desembre de 2010 el con- ves o de producció. des i els beneficis a les butxaques dels de les pitjors crisis dels últims temps a plantar cara al xantatge de l’empresatracte subscrit en data 1 de desembre Amb aquest anunci, es confirma el empresaris més voraços, igual que la (4 milions de persones aturades i més darrere de la unitat que ens permeti elde 2007 entre el Servei Català de la desmantellament final de la plantilla recent encoberta venda d’AENA i de del 28% de la població tenallada per manteniment dels nostres drets i la de-Salut, l’ Institut Català d’Assistència d’una empresa que en el seu moment Loteries i Apostes de l’Estat. la crisi) i que el sentit comú, que no fensa de l’ocupació.i Serveis Socials i la Clínica Resi-dencial Geriàtrica, S.L., empresagestora de la Clínica Coroleu, per ala gestió dels Serveis Sociosanitaris Davant la signatura d’un nou ERO a Rocad’Hospitalització de Llarga Estada,Cures Pal·liatives i PADES (Progra- d’acord, és destacable l’obstinació i ciar un avenç, en la qual no vam ser cediment de l’ERO hagi estat “en el Secció Sindical CGT Rocames d’atenció domiciliària – equips www.cgt-roca.com ímpetu que els delegats que informa- convocats, amb l’excusa que CGT ja calaix” guardat fins a just unes horesde suport) a Barcelona. ven tant en els menjadors com pels tenia una posició contrària a l’ERO. després dels resultats de les eleccionsLa jutge ha tingut en compte en la llocs de treball, defensaven que la Cal recordar als companys que, per sindicals.seva resolució els greus i irrepara- millor opció era anar-nos tots d’ERO, aquesta regla en l’anterior ERO de Una vegada signat el nou ERO sola- l dia 1 de desembre, va tenir llocbles perjudicis que la resolució delcontracte atorgat a la Clínica Co- E la signatura de l’Acord sobre el nou ERO presentat per Roca entret explicant i induint al temor de cobrar menys si ens quedàvem. 713 acomiadaments tots estàvem en contra i no per això perdíem el dret ment ens queda que fer un altre sacri- fici més amb el nostre atur, i confiarroleu hagués provocat als 49 treba- Per altra banda denunciem que en la legal d’estar en les millores o negocia- que els companys que ho han defensat CCOO, UGT i empresa, per a enviarlladors del centre, que s’haguessin documentació signada, es diu i ac- cions que es portessin a terme. amb tants arguments per menjadors i a l’atur als treballadors de Porcel·lana,quedat sense feina, i als 74 pacients cepta que hi ha hagut un període de Està clar que com sindicat és de lògi- “corrillos” posin la mateixa obstinació després de la consulta realitzada entreque acull a les seves instal·lacions, consultes i negociacions, quan això ca donar una posició tant en contra o a solucionar i informar dels problemes la plantilla. El resultat del Referèndumja que aquests haguessin tingut de és fals ja que no ha existit cap reunió a favor, però això no eximeix d’estar que sorgissin en els dies que estiguem celebrat, del qual CGT es va desvincu-ser traslladats a d’altres residències de totes les parts amb l’empresa per a representat en qualsevol negociació, afectats o desafectats, doncs en això lar. va ser: A favor 106. En contra 67.geriàtriques o clíniques amb els con- negociar res, ni existeixen actes com tot el contrari, és de llei. Més quan el saben que encara que no estiguem Blancs 9.seqüents problemes d’adaptació que es dóna en un procediment com el que que es negociï afectarà a l’afiliació de d’acord si estem amb ells, per a aju- Si bé és cert que ha sortit d’una consul- signen. Si que coneixem d’una reunió cada sindicat. dar a solucionar o evitar els problemespatirien al veure’s lluny del barri de ta en la qual ni participem ni estàvem entre ells amb l’empresa per a nego- És lamentable que tot aquest pro- que puguin sorgir.Sant Andreu i dels seus familiars.Tot això ha estat possible gràcies ales concentracions, mobilitzacions,signatures (més de 10.000), en- Contra els acomiadaments i sancions a FCC deltrevistes amb partits polítics, ambmembres de CatSalut i sobretot a la Vendrelldemanda contenciosa administrati-va interposada per la CGT i amb lalluita conjunta de la Plataforma. Des CGT Baix Penedès repressaliant amb acomiadaments i a la responsable de RR.HH. de FCC acomiadaments i sancions que impo-del Sindicat tenim un lema: si lluites sancions. pels dos acomiadaments injustificats, sa FCC i prendrem les mesures quepots perdre, sinó lluites estàs perdut. FCC Medi ambient del Vendrell, a pesar de les mentides que aquesta siguin precises perquè els companys DDes de la ‘Plataforma contra el tan- es de la Federació Comarcal del empresa encarregada de la recollida ve transmetent entre els companys no es quedin llençats en el carrer, aixícament de la Clínica Coroleu’ i el Baix Penedès de la CGT vam d’escombraries i residus, així com del del Vendrell. Així mateix denunciem com contra la sanció del representant. convocar una concentració el 22 de manteniment de neteja de la via públi- l’actitud entreguista i de revenja del No obstant això, volem deixar clar que,sindicat de la CGT volem donar el desembre a les 10 hores davant dels ca del Vendrell , acomiada i sanciona responsable d’UGT a l’empresa (Án- estem oberts a reprendre el tema ambnostre més sincer agraïment a tots locals sindicals del C / Nord 11-13 a treballadors sense cap justificació. gel Martín) per incitar i proposar tals la Direcció de FCC a fi d’arribar a unaquells que heu vingut a les mobi- del Vendrell, per a protestar contra la Des de CGT denunciem l’actitud ca- acomiadaments davant l’empresa. acord satisfactori per a tots.litzacions, heu signat a favor del sal- persecució sindical que es produeix ciquil i dictatorial de la Direcció de L’actitud d’aquest individu denigra Fem una crida a tots els ens comarcalsvament de la Clínica –10.000 perso- a FCC, on companys que abans eren FCC, acomiadant a dos treballadors l’acció d’una Organització pretesa- perquè aquest tipus d’arbitrarietats nones— i als veïns de Sant Andreu i a d’UGT i ara de la CGT, estan veient i sancionant amb 45 dies a un repre- ment de classe. es porti a terme i perquè mostrin la sevales entitats associatives del barri pel com entre la UGT i FCC els estan sentant dels Treballadors. Denunciem Des de CGT no anem a permetre els solidaritat amb aquests treballadors.seu suport.6 Gener de 2011

×