Revista Catalunya número 123

978 views
859 views

Published on

Revista Catalunya número 123

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
978
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya número 123

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre 2010 · núm. 123 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Volem la Lluna!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 123 · Desembre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Volem la Lluna!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació Menorca El repte de continuar...Plaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110 E ns trobem en un any de celebra- ció de l’anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barce-FEDERACIONS SECTORIALS lona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps pas-• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) saria a convertir-se en la Confederació• Federació de Banca, Borsa, Nacional del Treball. Hereus com somEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’Indústries d’aquestes sigles, des de la CGT hemQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat estat organitzant per tot el territori de• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) l’Estat espanyol diversos actes i jorna-• Federació d’Administració des d’analisi, reflexió i celebració, actesPública (FAPC) que tindran la seva clausura a Barcelo-Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn na, amb un acte que es portarà a termeTel. 933103362. Fax 933107110 el 17 de desembre a l’auditori del MuseuFEDERACIONS COMARCALS d’Història de Catalunya i amb l’exposicióAnoia “100 anys d’anarcosindicalisme” que es-Carrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tarà a Barcelona entre el 15 de gener iBaix Camp/Priorat el 15 de febrer de 2011. Com a pròlegRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus a aquests actes de tancament del cen-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 tenari, el multitudinari concert de PacoBaix Llobregat Ibáñez que va tenir lloc el passat 26Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - de novembre, organitzat per la CGT decgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 Barcel.ona.Comerç, 5. 08840 Viladecans Més enllà però dels actes de celebraciócgt.viladecans@yahoo.es i reafirmació en clau interna, el principalTel./fax 93 659 08 14 repte de la CGT passa per continuar i ens trobem amb moltes dificultats per me, el creixement indiscriminat, el desa- que guanyem... Implica una apos-Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell construint organització i gene- aconseguir trencar aquesta situació. rrollisme, l’explotació, el consumisme. ta per l’austeritat, una apostaTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com rant dinàmiques de mobilitza- Les últimes eleccions catalanes, per altra Des de la CGT estem treballant per la pel repartiment del treball i la ció i lluita. Construint una organitza- banda, ens donen una radiografia d’una convocatòria de noves vagues generals riquesa, una aposta pel de-Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona ció oberta, dinàmica i útil per a l’objectiu societat catalana cada vegada i una vaga general europea. La Vaga de creixement, contra l’ostentació, elcgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 de transformació social que ens guia, i més dretanitzada. I el govern es- Consum representa molt més que un dia luxe, el malbaratament, el superflu.... LaGarraf-Penedès que reflexi en el seu interior, en la seva panyol, per la seva banda, segueix en sense compres. Implica replantejar-se Confederació anima així a la societat aLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat forma de funcionar i treballar, l’ideal de la seva línia de continuar amb les reta- el sistema productiu que patim. Implica participar en un acció que pot ser secun-Tel. i fax 938934261 societat llibertària que volem construir. llades (les properes la de les pensions una reflexió molt crítica sobre els hàbits dada per tot el món, començant per quiMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Generant dinàmiques de mobilització i i la supressió dels ajuts de 426 € a les i tipus de vida que tenim, com actuem, més estan sofrint aquesta crisi: les per-maresme.cgt@gmail.com lluita amb tot un seguit de col·lectius i persones aturades sense subsidi) i les què pensem, per a què treballem, quin sones parades, jubilades, treballadores,Tel. i fax 937909034 organitzacions amb qui anem coincidint privatitzacions de serveis públics (Aena, sentit té la propietat, en què gastem el autònomes, estudiants, ...Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - en el carrer, com molt bé es va visualtzar ferrocarrils, sanitat,...). I l’estat d’alarmacgt_mollet@hotmail.com en la jornada de vaga general del 29-S. i la militarització dels controladors aerisTel. 935931545. Fax 935793173 En el camí de continuar mobilitzant a la davant la seva vaga salvatge, també AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS societat contra les retallades laborals i ens mostren el que estan disposats a ferGirona socials, contra la reforma laboral i la de si ens sortim dels límits marcats a l’horaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona les pensions, contra el sistema capita- de mobilitzar-nos.cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 lista que ens ofega, ens reprimeix, ens Finalment, recordar que en el camí de explota i ens precaritza a tots nivells, lluita conjunta amb els moviments so-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - la CGT, conjuntament amb altres mo- cials després del 29-S, la CGT ha con-lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 viments socials, estem immmersos en vocat una vaga de consum perCamp de Tarragona una dinàmica de convocatòria al 21 de desembre. La Vaga deRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 d’actes i mobilitzacions per do- Consum és una nova mobilització contraTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat nar continuitat a la vaga general del 29-S les polítiques antisocials del govern, laTel. 977242580 i fax 977241528 i fer camí cap a la convocatòria d’una reforma laboral, la reforma de les pen-FEDERACIONS LOCALS nova vaga general. Malauradament, la sions, les retallades socials i laborals,Barcelona resposta social no és de ni de lluny la fins a aconseguir la derogació de totesVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que caldria, l’apatia, el pessimisme i la aquestes lleis i instaurar les bases d’unflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 resignació s’han incrustat massa pro- nou model social, econòmic i productiuBerga fundament en aquesta societat en crisi que no estigui basat en el productivis-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonManresamanre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviTel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, “Fora terra, fora platja, / oblida’t de tonColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions regrés: / no s’acaba el teu viatge, / nohotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: s’acabarà mai més”Sabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripciócgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 “Excelsior”, Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan MaragallRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Desembre de 2010
  4. 4. REPORTATGE Lluitar contra el La vaga de consum és replantejar-se el sistema consumisme és lluitar productiu que patim a partir d’una reflexió contra el capitalisme crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim En acció contra el neoliberalisme consumistaCGT proposa als moviments socials convocarconjuntament una vaga de consum el 21 de desembre SP Comitè Confederal CGT llisme, l’explotació, el consumisme. Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renun-La Confederació General del Treball ciant al malversament de recursos,(CGT) s’ha dirigit per carta a organit- a l’increment de la producció ambzacions de consumidors, ecologistes, l’únic objectiu d’obtenir beneficisONGs i moviments socials (MM.SS.) passant per sobre de la salut i qualitatproposant compartir la convocatòria de vida de les treballadores i els tre-d’una Vaga de Consum en tot l’Estat balladors o la pròpia continuïtat de laEspanyol per al pròxim 21 de desem- vida en el planeta.bre. El consumisme és l’estil de vida pro-CGT assenyala en la seva carta que pi d’aquest sistema social neoliberal,“En plena eufòria consumista de les que explota a les persones, espolia elsfestes per a cap d’any, anem a plan- recursos dels països pobres, genera latar cara a aquest model desarrollista malaltia crònica de la insatisfacciói capitalista per al qual les persones permanent, que no valora la satis-només som objectes de consum”, així facció de les necessitats sinó que ensmateix CGT proposa als MM.SS. que converteix en objectes esclaus de totfacin seva la Vaga de Consum contra el superflu i innecessari que el mercatel Capitalisme el 21 de Desembre i ens presenta.que es treballi conjuntament perquèsigui un èxit. Per porta-la endavant, Què és la vaga deCGT els ha proposat mantenir re- consum?unions en les quals analitzar i valoraraquesta acció. És molt més que un dia sense com-CGT assenyala que després de la pres. Implica replantejar-se el siste-Vaga General del passat 29 de set- ma productiu que patim. Implica unaembre, els problemes pels quals es- reflexió molt crítica sobre els hàbits itan passant les i els treballadors i els tipus de vida que tenim, com actuem,col·lectius socials més desfavorits què pensem, per a què treballem, quinsegueixen sent els mateixos, ja que ni sentit té la propietat, en què gastemel Govern, ni la Patronal ni els Mer- el que vam… guanyar Implica unacats han canviat absolutament gens aposta per l’austeritat, una aposta pelen relació a les seves polítiques an- repartiment del treball i la riquesa,tisociales. una aposta pel decreixement, contraDes del 29-S CGT segueix desenvo- l’ostentació, el luxe, el malbarata-lupant accions i mobilitzacions per ment, el superflu…tot el territori, vagues sectorials i per Significa canviar l’ordre de prioritatsempreses amb motiu de nous acomia- sobre el que s’ha de seguir produint,daments, ERO…, conscient que cal en quins sectors seguir creixent i enseguir treballant per a tornar a crear quins sectors és necessari decréixer,les condicions favorables a la con- una reflexió sobre el que s’ha de con-vocatòria d’una nova Vaga General sumir, sobre la qualitat de vida, so-en l’Estat espanyol i una futura Vaga bre la sobirania alimentària, sobre laGeneral a Europa. procedència dels productes que men-En conseqüència, per a la CGT, la gem, sobre la solidaritat amb els paï-lluita i la mobilització social contra sos i persones explotades pel primeraquestes polítiques i aquest sistema món, sobre la necessitat de reciclar,neoliberal ha de continuar, ja que, de compartir, de donar-nos suportaquest va ser el compromís adquirit mútuamente, sobre el tipus d’energiai el clam que es va transmetre en els carrers el passat 29 de setembre. Després de la Vaga General del 29-S, del govern, la reforma laboral, la re- renovable que cal potenciar…carrers en la passada Vaga General. treballant per la convocatòria de noves forma de les pensions, les retallades La Vaga de Consum suposa afirmar laCom organització, CGT està fent i Perquè una Vaga de vagues generals en l’estat espanyol i socials i laborals, fins a aconseguir nostra capacitat d’autonomia i auto- una Vaga General europea, prosse- la derogació de totes aquestes lleis i gestió enfront d’un sistema productiu consum contra elvol seguir fent aquest recorregut demobilitzacions en coordinació amb la guim amb un calendari de mobilit- instaurar les bases d’un nou model capitalista que entén a les personesresta de moviments i organitzacions capitalisme el 21 de zacions, manifestacions, de lluites en social, econòmic i productiu que no tan sols com consumidors o recursossocials, sindicals, veïnals, estudian- desembre fàbriques, empreses, sectors, territo- estigui basat en el productivisme, el a explotar. Es tracta de boicotejar itils… sensibles al manifestat en els ris… contra les polítiques antisocials creixement indiscriminat, el desarro- no adquirir cap tipus de bé, produc-Desembre de 2010 3
  5. 5. REPORTATGELa CGT te o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de para- el petit comerç o persones autòno-es troba litzar el sistema productiu, les grans mes, que també empreses, bancs, multinacionals i estan pagant laamb els pressionar als “governants de l’estat crisi que bancs, central, autonòmic i local” perquè multinacionals imoviments corregeixin la seva actual política especuladors han econòmica insostenible i antisocial provocat. Aquests que maltracta, menysprea i despulla a sectors poden isocials de tots els col·lectius desfavorits. han de donar su- port aquesta vaga.Catalunya Qui pot fer la vaga? La Vaga de Con- sum es realitza A diferència d’una Vaga General, la contra els respon- Vaga de Consum pot ser secundada sables de la crisi Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya per tota la societat, començant per (banca, especula- qui més estan sofrint aquesta crisi : ció, patronal, clas- les persones parades, jubilades, tre- se política). Els balladores, autònomes, estudiants, grans bancs, mul-E l 27 de novembre la CGT de Catalunya es va reunir a Barce-lona amb membres de diverses or- etc. tinacionals i espe- culadors que vanganitzacions i moviments socials del Com participar en la ocasionar la crisi del mercat finan- Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccionsPrincipat amb les que s’ha coincidit vaga? cer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de marionetes, “la classe governant”, internacionals, gravant la petjada dedurant els darrers mesos en diverses que som la majoria de la societat: CO2 o simplement fent que paguimobilitzacions contra les retallades les persones contribuents, estan ara No comprant, ni adquirint, ni consu- persones aturades, estudiantes, tre- més, qui més té.socials i laborals. Una de les finali- pressionant als governs per a retardar mint qualsevol tipus de bé, producte balladores, jubilades, autònomes, Per això exigim:tats de la trobada va ser el poder fer l’edat de jubilació als 67 anys, per a o servei que no sigui imprescindible. qui amb el nostre treball i consum • Pel repartiment del treball i la ri-conjuntament una avaluació de les abaratir encara més l’acomiadament Per exemple: mantenim el model actual i ho po- quesa. Repartir el treball treballant tal com ja han aconseguit amb laactuacions realitzades i, sobretot, de • A l’aixecar-nos, consumir la mínima dem canviar. menys per a treballar tots, reduintdialogar i pensar quines propostes es Reforma Laboral, per a privatitzar quantitat d’electricitat o aigua, baixar Estem cansats i cansades de sofrir la per a això la jornada laboral sensepoden anar definint per a continuar la Seguretat Social per mitjà del co- el termostat diversos graus, no usar seva doble rasadora: pagament, volen retallar més drets disminució de salari, eliminant lesles lluites més enllà de la passada productes contaminants, tòxics… • Mentre ens demanen esforços socials i laborals, seguir reduint el hores extraordinàries i el treball avaga general del 29-S. Un altre ob- • Realitzar els desplaçaments en mi- econòmics amb majors impostos ijectiu de la reunió era poder posar en nostre poder adquisitiu rebaixant o preu fet, avançant l’edat de jubilació tjans públics de transport i si és pos- austeritat salarial, les seves granscomú les diferents visions i idees de congelant encara més salaris i pen- i excloent a intermediaris com les sible caminant o amb bicicleta. Si fos fortunes segueixen augmentant es-les diferents organitzacions de cara a sions…, i és necessari parar-los. subcontratas o les ETT. imprescindible l’ús d’un vehicle par- candalosament. Persones directivescontinuar amb les lluites els propers ticular, procurar no viatjar sols o so- Amb aquesta Vaga podem demos- • I repartir la riquesa, entenent trar en mans de qui està la clau de la i conselleres de l’IBEX 35 tenen aquest repartiment no com accions omesos. Es pretenia, així, consolidar les i compartir el desplaçament ambels espais de confluència que han transformació social i definir un nou un salari mig de 1 milió d’Euros, dividends entre la població, sinó em- altres persones. mentre que en Wall Street segueixen model productiu i social no basat en prant aquests diners en uns serveisanat sorgint els darrers anys i establir • No comprar en els grans magat- incrementant els seus salaris que su-mecanismes per a intercanviar idees el consumisme, l’especulació i ex- públics de qualitat i amb caràcter zems, centres comercials, supermer- mats són majors al PIB Espanya.i propostes sobre la base del reco- plotació de les persones i el planeta. universal perquè puguem gaudir- cats, bancs, gasolineres, bars, cafete- • Alhora que demanen abaratir en-neixement de l’autonomia de cada ries, restaurants, comerços, empreses los les i els quals realment produïm cara més l’acomiadament es blindenorganització. Ara més que mai cal amb centres d’atenció presencial o El model econòmic i els contractes percebent indemnit- aquesta riquesa.posar en comú les diferents visions i telefònica… polític del Capitalisme zacions milionàries. (9,1 milions • Contra la Reforma Laboral i laidees que tots i totes tenim i discu- • Evitar el consum telefònic, l’ús de Reforma de les Pensions, pel man-tir quines possibilitats de lluita se’ns les targetes, l’enviament de correu i Neoliberalisme ha d’euros ha costat l’acomiadament teniment del poder adquisitiu per a d’un directiu a Gullón).obren de cara als propers mesos, de- electrònic, la instal·lació de qualse- fracassat, social i • Ens demanen moderació en les asalariats i pensionistes, per un noufinint col·lectivament els propers pas- vol servei… ecològicament pensions, però Botín (Santander) o model social i productiu sosteniblesos en la lluita. • Retirar els diners dels bancs (qui en Francisco González (BBVA) es van les beneficiàries del qual siguem lesLa resposta a la convocatòria va ser tingui) perquè comprenguin que els El capitalisme pretén seguir augmen- adjudicar unes pensions de 24,6 i persones i no els mercats.bastant satisfactòria, amb assistèn- diners són nostres i que tenim poder tant les seves grans fortunes retallant 79,8 milions d’Euros. Després del 29-S?: 21 de desembre,cia de col·lectius de diferents àm- per a transformar la realitat. els nostres drets, salaris, prestacions • Retallen drets socials i pugen els VAGA DE CONSUM CONTRA ELbits geogràfics, àmbits d’actuació i impostos que afecten a la majoria CAPITALISME socials i intentant que treballemsensibilitats ideològiques, com ara: Contra qui va la vaga? més hores i anys per menys diners. de la ciutadania (IRPF, IVA), però Més info:l’Assemblea Popular de Terrassa, www.huelgaconsumo.org/ Aquesta és la seva forma despietada no prenen cap mesura perquè qui hal’Assemblea de Joves de Lleida, el www.huelgageneral.info La Vaga de Consum no es fa contra de crear ocupació. causat aquesta crisi col·labori en laCentre Social La Maranya de Lleida,la Mesa Cívica pels drets Socials deGirona, l’Assemblea Social del VallèsOriental, el Moviment Popular de Sa- Manifest en suport a la vaga de consum del 21-Dbadell, la Coordinadora Repartim elTreball i la Riquesa de Reus i Tarra- www.huelgaconsumo.org/ ment. (Els directius i consellers de mercat financer mundial i que van sitiu per a assalariats i pensionistes,gona, Endavant, el Col·lectiu Àgora l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 rebre ajudes de desenes de milers de per unes polítiques sostenibles, so-de la UPF, l’Assemblea de Barri de milió d’euros). milions dels contribuents, estan ara cials, justes i ecològiques que creuenSants, l’Assemblea de la Barcelone- Els mateixos que demanen facilitar i pressionant als governs per a retardar ocupació de qualitat i fomentin el re-ta, l’Assemblea pels Drets Socialsde Gràcia, l’Assemblea d’Aturats de E l model econòmic actual basat en el capitalisme salvatge ha fracassat. S’ha demostrat que era abaratir més l’acomiadament, es blin- den els contractes percebent indem- l’edat de jubilació, per a privatitzar la sanitat pública, volen retallar més partiment de la riquesa i del treball. El 21 de desembre no adquireixis capBarcelona o el Moviments 25-S. social i ecològicament insostenible, nitzacions milionàries. (9,1 milions drets socials i laborals, seguir re- tipus de bé, producte o serveiEls eixos que van conduir els debats però encara així han intentat mante- d’euros ha costat l’acomiadament duint el nostre poder adquisitiuvan girar sobre quin tipus d’accions i nir-lo creant bombolles borsàries i d’un directiu a Gullón). rebaixant o congelant encaracampanyes emprendre conjuntamento de manera paral·lela el sindicat i immobiliàries fins que han explotat. Retallen drets socials, pretenen re- més salaris i pensions…, i és Ara estem pagant les conseqüències tardar l’edat de jubilació, pugen els necessari parar-los.diversos moviments socials contra d’aquest capitalisme salvatge que, impostos que afecten a la majoria Amb aquesta mesura no es pre-les retallades laborals i socials, tant lluny de reconèixer els seus errors i dels ciutadans (IRPF, IVA), però no tén perjudicar al petit comerçdes del món del treball com des dels passar a un model basat en el consum prenen cap mesura perquè els cau- o autònoms, que estan pagantbarris i els pobles. Dins d’aquestes responsable, just, sostenible i res- sants d’aquesta crisi col·laborin en la també la crisi que bancs, mul-qüestions van ser recurrents també les pectuós amb el medi ambient, pretén seva resolució: regulant les SICAV, tinacionals i especuladors hanreflexions de com actuar si s’anuncia seguir augmentant les seves grans establint una taxa a les transaccions provocat. El petit comerç ila reforma del sistema de pensions i fortunes retallant els nostres drets, internacionals, gravant fiscalment la autònoms poden i han de do-com afrontar la defensa dels servies salaris, prestacions socials i intentant petjada de CO2 en els productes o nar suport aquesta vaga sensepúblics. En aquest punt una idea que que treballem més hores i anys per simplement fent de debò que pagui cap cost, desplaçant el seu diava sortir reiteradament va ser la de menys diners. més, el que més té. de descans setmanal al 21 dedefensar el transport públic gratuït I no podem seguir permetent la seva Per aquests, entre molts altres mo- desembre, evitant les possi-per a persones aturades, jubilades, doble rasadora: tius, amb la Vaga de Consum, prete- bles conseqüències negativesestudiants i amb ingressos baixos i de Mentre ens demanen esforços econò- nem exigir els governants un canvi d’aquest dia.rebutjar la massificació del servei i el mics amb majors impostos i retalla- en les seves polítiques. Els grans Contra la Reforma Laboral i laprogressiu increment de preus molt des salarials, les seves grans fortunes bancs, multinacionals i especula- retallada de les pensions, pelper sobre de l’augment de salaris i de segueixen augmentant escandalosa- dors que van ocasionar la crisi del manteniment del poder adqui-l’IPC.4 Desembre de 2010
  6. 6. REPORTATGE Dia sense Compres 2010: Un dia sense compres, 364 de consum crític Ecologistes en Acció mostren signes cada vegada més comparable a una jornada de vaga comerç internacional o les políti- s’organitzen durant tota la setma- clars de fastig, insatisfacció i infeli- dels consumidors o una campanya ques alimentàries, entre uns altres. na diverses activitats en diferents citat. Es tracta d’una paradoxa que de boicot, no contra un producte o Per tant, també es relaciona amb al- ciutats del territori espanyol. Entre està inserida en la pròpia naturalesa una empresa concreta, sinó contra tres moviments de contestació, com aquestes, destaquen recorregutsE l 26 de novembre es va celebrar la 19a edició del Dia sense Com-pres (DSC) en més de 60 països. El i dinàmica consumista perquè, se- gurament, aquesta sigui el parany: l’aparell mercantilista i publicitari i el model de consum resultant. és el cas del comerç just, la agroeco- logia, l’economia solidària, el movi- per projectes alternatius, mercats d’intercanvi i botigues gratis, expo-DSC ha evolucionat des de la seva construir individus que es senten Els objectius d’aquesta actuació ment decreixentista o la defensa de sicions de contrapublicitat, xerradesprimera edició el 1992 a Vancouver permanent i sistemàticament insa- global no es limiten a la reducció la sobirania alimentària dels pobles. d’agricultors ecològics i grups au-fins a convertir-se en una data as- tisfets amb el que tenen perquè se- del nivell de consum en els paï- Durant aquesta data, els col·lectius i togestionats de consum, tallers desenyalada a nivell mundial per als gueixin consumint, genera, en defi- sos del Nord econòmic, sinó que organitzacions socials implicades en costura, de reciclatge de mobles ocol·lectius crítics amb el model i els nitiva, frustració i infelicitat. s’estenen a promoure una reflexió aquestes temàtiques denuncien de d’horts urbans i taules rodones.valors consumistes imperants, que Un model de contrasentit en el qual crítica sobre aquest model de con- diferents maneres un sistema injust, En última instància, es tracta d’unaaprofiten aquest moment per a de- conviuen persones obeses i famèli- sum, denunciar els seus impactes i alienant i insostenible, i reivindi- jornada que serveix per a posar sobrenunciar les seves conseqüències i ques, el malversament i les necessi- proposar alternatives viables que quen el consum local, just i ecològic la taula de la consciència col·lectivaproposar alternatives de consum. En tats bàsiques insatisfetes, la perse- estiguin sustentades en valors com dels productes necessaris. Per això, un conjunt de crítiques i alternativescommemoració d’aquesta jornada, cució d’una esmunyedissa felicitat la sostenibilitat socioambiental, el el DSC és també una ocasió per a necessàries que han quedat ocultesEcologistes en Acció va organitzar publicitària i els més alts nivells repartiment equitatiu de la riquesa, la visibilització de la problemàtica o disfressades pel soroll mediàticdiverses activitats en el territori es- de trastorns psíquics en la història la solidaritat, alternatives que re- associada al consumisme i la pro- i la saturació publicitària. La críti-panyol. de la Humanitat. Una societat que prenguin les relacions comunitàries moció de l’exercici col·lectiu d’un ca a una economia que s’ha tornat es caracteritza per la insolidaritat, de proximitat, el comerç local i es- consum responsable i crític durant autònoma, que no pren en consi-Crítica al model l’individualisme i l’hedonisme, i tiguin associades a les necessitats els altres 364 dies de l’any. deració les necessitats i exigències l’estil del qual de vida hegemònic reals de les persones. La repercussió i visibilitat del DSC de la vida humana i només aspiraAl llarg de les últimes dècades el desafia diàriament la sostenibilitat Per això, es tracta d’una aposta ac- ha anat creixent a poc a poc des dels al seu propi desenvolupament. Aconsum de béns, serveis i recursos ecològica i social. tiva per altre model de consum més seus començaments, cada any amb un aparell de producció que preténnaturals s’ha anat incrementant de crític, on l’eix no sigui el creixe- un major nivell de participació de arribar a un il·lusori creixement in-forma exponencial a nivell mundial. Reivindicació ment econòmic i l’optimització persones i col·lectius. Els lemes “un finit sobreexplotant el planeta i unNo obstant això, aquest augment no i construcció dels beneficis empresarials a costa dia sense compres, 364 de consum model de consum que pretén mer-s’ha repartit, precisament, de for- d’alternatives de sistemàtiques injustícies socials, sostenible” i “Res, el producte més cantilitzar tot allò quant existeixi. Ama equitativa, sinó que ha seguit la polarització de la riquesa, la de- venut en el Dia sense Compres” van un estil de vida que obvia qualsevoll’anomenada Llei de Paretto, ja que pendència al consumisme i la des- servir per a celebrar les dues últimes límit i passa per sobre de les neces-el 20% de la població mundial con- Enfront d’aquest escenari, cada dia trucció dels recursos naturals. Així, edicions del DSC en l’Estat espan- sitats en nom del “progrés”, el “des-sumeix aproximadament el 80% dels són més nombroses les iniciatives s’ha convertit en una jornada assen- yol. envolupament” o la “modernitat”.recursos del planeta. col·lectives a escala global que yalada per als col·lectius i persones Ecologistes en Acció proposa el L’alternativa de construir una socie- pretenen denunciar els excessos iMés enllà del quantitatiu, el consu- que aposten per la transformació del debat, la reflexió i la construcció tat fora de la lògica del creixement,misme ha anat prenent cada vegada defectes d’aquest model de con- model de producció, distribució i d’alternatives possibles per a pro- l’individualisme i la competència.més protagonisme en la vida de les sum, promovent la reflexió crítica, consum, així com de l’estil de vida moure el decreixement, reconduir De promoure un model econòmicpersones i les societats enriquides, denunciant els impactes, construint contemporani. l’estil de vida, el model de produc- i social que respecti els límits fí-fins a convertir-se en una ideologia alternatives i articulant iniciatives Aquesta crítica se sustenta en una ció, de consum, de transport, ener- sics, protegeixi i afavoreixi la vida.per a la selecta classe mitja consumi- per a un consum conscient, crític i crítica sistèmica més àmplia i pro- gètic, d’alimentació i de poder, amb L’alternativa de reaprendre a viuredora, formada per uns 1.700 milions responsable. En aquest sentit, el Dia funda, vinculada al repartiment dels l’objecte de transitar l’ineludible més enllà del consumisme, seguintde persones, i ha fet del consum una Sense Compres és una de les actua- recursos a escala planetària, el lliure camí cap a la sostenibilitat socio- la consigna “menys per a viure mi-fi en si mateixa. cions que més notorietat i impacte mercat, les normes que regeixen el ambiental del sistema. Per a tal fi, llor”.Des d’una perspectiva pràctica, es han assolit al llarg dels últims anys.tracta d’un tipus de conducta tre- El DSC se celebra cada any la jorna-mendament repetitiva i significativa da posterior a la commemoració delen l’estil de vida contemporani, i Dia d’Acció de Gràcies, a la fi delque s’ofereix com una solució inte- mes de novembre.gral a tots els problemes, mancances L’elecció de la data es deu al fet quei necessitats percebudes de les per- el Dia d’Acció de Gràcies represen-sones. ta el tret de sortida a l’onada de lesEl consumisme és una conducta que compres nadalenques, principalmenta mesura que s’ha anat estenent a en els EUA. El també denominattots aquells que tinguessin els re- “Divendres Negre”, és la data en lacursos econòmics imprescindibles que es rebaixen els preus en la inau-per a entrar en aquesta sínia, ha su- guració de la temporada de compresposat enormes impactes a nivell so- nadalenques, es col·lapsen les granscial, econòmic i mediambiental en superfícies i centres comercials, latot el planeta. Cada dia són més les publicitat promou el desenfrena-dades que evidencien els impactes ment consumista i, com resultat, ésde l’estil de vida consumista: des- la jornada en la qual es produeix eltrucció ambiental, sobreexplotació, major volum de compres en aquestaprofundiment de les desigualtats país.econòmiques, mercantilització dels Aquesta iniciativa va ser proposadadrets, les relacions i els afectes, des- pel publicista canadenc Ted Davecohesió social, concentració del po- com una forma de crítica contra elsder econòmic, entre molts altres. excessos consumistes. La seva pri-Des d’una altra perspectiva, a pesar mera edició es va celebrar sota eldels elevats nivells de producció i lema “el bastant és suficient” el 1992consum aconseguits, així com de i posteriorment el DSC va guanyarl’ideal del “progrés” al que es diri- més notorietat pública al ser impul-geix aquesta cultura de la possessió sat pel col·lectiu Adbusters.de les coses, les societats de consum La proposta del DSC podria serDesembre de 2010 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Cal una altra vaga Les respostes sindicals i socials passen general el 2011 necessàriament per l’ocupació del carrer, la d’àmbit europeu mobilització social i la convocatòria de vaguesDesprésdel 29-S, La Reforma Laboralcontinua lalluita porta més atur i més contractació temporal Secretariat Permanent Comitè Confederal CGTP er a la CGT, la lluita sindical i social ha de continuar després dela Vaga General del 29 de setembre. Secretariat Permanent seguir manipulant a tota la població iDesprés de l’atac brutal que ja hem Comitè Confederal CGT fer pedagogia política sobre els avan-sofert com classe treballadora amb el tatges de totes les mesures antiso-Pla d’Ajustament antisocial per a re- cials engegades. Com si les personesduir el dèficit públic, amb la ja apro- treballadores, pensionistes, aturades,vada i en vigor Reforma Laboral,amb els nous Pressupostos Generals D esprés de quatre mesos d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Plaantisocials de 2011, amb la prevista d’Ajustament, la Reforma Laboral i General el 29 de setembre, l’aturreforma del sistema públic de Pen- de les Pensions només serveix per a en el mes d’octubre va augmentarsions, amb la futura reforma de la seguir fent més rics als rics i que la en 70.000 noves persones, el queNegociació Col·lectiva que pretén crisi la paguem els de sempre. suposa més de 4,5 milions reals deanul·lar tots els convenis i començar Davant aquest panorama d’injustícia persones en l’atur a l’Estat espanyol.la nova negociació des de zero… en social, els anomenats “interlocutors També ha augmentat el nombre deels pròxims mesos, hauríem de se- contractes temporals, just el contrari socials o sindicats institucionals”guir lluitant i mobilitzant-nos. del previst pel govern. accepten el joc de tornar a les taulesPer a CGT, la Vaga General va ser Al mateix temps d’aquest drama de negociació, no recollint el clamel principi d’una lluita continuada i social del que ningú es fa respon- contundent dels carrers del 29 de se-no un rentat de cara davant els i les sable, les comissions bancàries van tembre, clam per continuar la lluita,treballadores i classes explotades. augmentar un 4% aquest any mentre convocar noves vagues generals…Per això, per donar continuïtat a la s’han multiplicat els acomiadaments fins a aconseguir canviar la política a demanar el canvi de la reforma la- yant panorama social i laboral eslluita i la mobilització, vam acordar en el sector, l’Euribor a dotze mesos econòmica i antisocial del govern. boral, unes aturades simbòliques de mereix, passen necessàriament peren plenària confederal:1. Noves mobilitzacions descentrali- segueix pujant desbocat i les execu- Per la seva banda, aquests sindicats 5 minuts en els centres de treball on l’ocupació del carrer, la mobilitzaciótades els mesos de novembre i des- cions d’embargaments d’habitatges s’estan limitant a plantejar una sèrie els deixin les empreses fer-lo, con- social, la convocatòria de vagues perembre, però especialment entre els freguen els 500.000. d’actuacions descafeïnades, insufi- centracions de deleguats o manifes- empreses i sectors contra l’aplicaciódies 20 i 30 de novembre. Amb aquestes dades damunt de la cients, tendents a la desmobilitza- tacions per províncies en el mes de de la reforma laboral, la convoca-2. Vaga de consum el 21 de desem- taula, s’ha produït un canvi de go- ció i submissió de les classes més desembre. tòria d’una pròxima vaga general enbre: contra el capitalisme, el neo- vern en una clara estratègia mediàti- desfavorides i afectades per la crisi, Per a la CGT, les respostes sindi- l’estat espanyol i una vaga generalliberalisme, les multinacionals, la ca de maquillatge electoralista, per a com una recollida de signatures per cals i socials que aquest vergon- europea.banca… i les seves mesures de reta- Zapatero ataca de nou… per a robar al poble illades laborals i socials.3. Mobilitzacions unitàries contra la donar-ho a les empresesreforma laboral, per part dels Comi-tès d’Empresa quan es produeixinacomiadaments i ERO com a conse-qüència de l’aplicació de la ReformaLaboral. Secretariat Permanent amb càrregues familiars. Aquest era produeixen beneficis. Això pot supo- Des de la CGT exigim una sortida so-4. Cal una altra vaga general, tre- Comitè Confederal CGT l’esperit de la prestació: si no trobes sar uns ingressos de 14.000 milions cial de la crisi. No és possible seguirballar per a una futura Mobilització ocupació, perquè no ho n’hi ha, i tens d’euros. en aquesta senda que asfixia a la partCentralitzada, una convocatòria de filles o fills, almenys dóna’ls alguna - Per a facilitar la creació d’ocupació, més feble i que fa que les empresesVaga General el 2011, una convoca- cosa per a menjar. a partir de febrer de 2011 els serveis espanyoles segueixin generant bene-tòria de Vaga General Europea.5. No a les propostes de CCOO.UGT, D esprés de reunir-se amb els màxims responsables de les 37 principals empreses espanyoles per - Rebaixar els impostos a les empre- ses Pymes. Hi haurà una rebaixa fiscal públics d’ocupació comptaran amb altres 1.500 orientadors. Una burla ficis en plena crisi. Exigim el reparti- ment de beneficis empresarials entrevalorem les propostes d’accions fu- en l’impost de societats a les Pymes. més per a les persones que han perdut la població. Exigim serveis públics i tal d’analitzar la situació econòmi-tures d’UGT-CCOO com clarament S’ampliarà la base imposable des de l’ocupació. prestacions socials que permetin a les ca, el president del govern espanyolinsuficients i desmobilitzadores. va presentar el dia 1 de desembre un 120.000 euros a 300.000 euros perquè Totes aquestes mesures estan pensa- persones viure sense haver de dema-És inadmissible que davant la si- conjunt de noves mesures antisocials les empreses tributin al tipus reduït des per a pagar el deute públic, és a dir nar almoina.tuació de crisi actual, les propostes per a seguir privatitzant els béns pú- d’impost de societats (25%). Segons per a pagar el deute contret per haver Les organitzacions sindicals i socialsd’aquests sindicats siguin aturades blics, eliminar l’ajuda a les persones les dades aquesta rebaixa d’impostos donat prèviament els diners als bancs. tenim la responsabilitat de donar unade 10 minuts o recollir signatures en atur i rebaixar els impostos a les afectaria a 40.000 empreses. En definitiva, prendre diners als po- resposta al que està passant. Perquè empreses Pymes. 37 empreses, po- - Regulació de les Agències privades bres i donar-los als rics. No oblidem el no donar aquesta resposta ens faràper a portar al parlament, renunciant deroses multinacionals, han tornat a de col·locació. Es privatitza definiti- que la crisi va ser creada precisament còmplices del que està succeint: atur,a l’ocupació del carrer. posar al poder polític, a la sobirania vament les oficines d’Ocupació. per les grans multinacionals, els mer- precarietat, injustícia social, elimi-6. No tornar a negociar. Exigir a popular, de genolls davant els seus - Els funcionaris públics de nou in- cats financers, la banca i que tots ells nació de serveis públics, acomiada-CCOO i UGT que no es tornin a as- dictàmens. grés s’integraran en el Règim Gene- en l’any 2009 van rebre 300.000 mi- ments, tancament d’empreses, econo-seure en una nova taula de negocia- Les principals mesures presentades ral de la Seguretat Social i no en el lions d’euros de les nostres butxaques mia submergida, més embargaments,ció amb el govern i la patronal. Ara Règim de Classes Passives de l’estat. perquè això no passés. fam, misèria, feixisme, delinqüència,és el moment de mobilitzar-se fins per Zapatero, que serien aprovades els 3 de desembre en el consell de mi- Aquestes Classes Passives quedaran a Què esperen que fem? Menjar de emigració de la nostra joventut…que no es deroguin les polítiques an- extingir. l’aire? Acudir a menjadors socials i És hora de tornar a mobilitzar-se en nistres, són:tisocials i la reforma laboral, segons - Privatitzar el 49% d’AENA (aero- dur a la família a dormir a un alberg? els carrers per a expressar la nos- - Eliminació de l’ajuda de 426 euroses va clamar en el carrer el passat 29 a les persones en atur sense protecció. ports espanyols i navegació aèria) i En el període 2008-2009 s’han tra ràbia i indignació pel que estande setembre. Aquestes ajuden finalitzen al febrer i el 30% de les Loteries i Apostes de executat 300.000 embargaments fent aquests que ens mal governen i7. CGT buscarà el suport de totes les no tornaran a renovar-se. Fins a ara, l’estat. Aquestes mesures significa- d’habitatges per impagament. Tenim ens exploten cada vegada més. Hemorganitzacions i moviments socials, aquestes ajudes les estan cobrant gai- ran uns ingressos de 13.000 milions més de 4,5 milions de desocupades i d’acabar amb aquesta situació d’unasindicals, veïnals, estudiantils… en rebé 700.000 desocupades i desocu- d’euros. desocupats i la xifra va en augment. vegada per sempre. Ningú no ho faràpro de continuar amb les mobilit- pats de llarga durada. Aquest subsidi - Els aeroports de Madrid i Barcelona La quarta part de les nenes i nens per nosaltres .zacions, vagues i accions directes es percep per aquelles i aquells que, tindran una gestió privada mitjançant espanyols viu en el llindar de la po- Pel repartiment del treball i de la ri-contra la crisi i per l’ocupació del després de consumir la seva presta- un règim concessional. No cal obli- bresa i la taxa d’atur juvenil arriba a quesa, cal organitzar-nos i lluita percarrer. ció per atur, es troben sense treball i dar que aquests són els aeroports que el 48%. una altra Vaga General.6 Desembre de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Que no ens toquin… Pel repartiment del treball i les pensions la riquesa, continuemDesmuntant arguments sobre la inviabilitat del sistema públic de pensions lluitant Assemblea Ciutadana “La sinó de millorar el nivell de pensions ció, justícia o les obres públiques (per jectiu principal: han servit per generar CGT Vallès Oriental crisi que la paguin els rics” existent. no mencionar temes com la despesa la por necessària per tal que la majo- de Lleida Contràriament a les anàlisis dels que militar o la “casa reial”) haguessin ria de persones (que podien) anessin cassolades.blogspot.com pronostiquen la insostenibilitat finan- de tenir un pressupost propi “equili- corrents a les entitats financeres a esprés de quatre mesos cera del sistema, si observem les esta- dístiques de les cotitzacions salarials brat”? Perquè totes aquestes despeses no però les pensions si? fer-se un pla de pensions privat. En el cas espanyol, des de 1990, any en el D d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga a la Seguretat Social i les despeses en Resulta curiós que avui tants econo- que s’inicià el règim de pensions pri-A mb l’excusa de la crisi s’està portant a terme l’intent de des-mantellar la majoria dels drets socials, pensions contributives en els darrers trenta anys, en tots els anys els ingres- mistes “prestigiosos” es qüestionin la viabilitat del sistema públic de pen- vades, el nombre de partíceps ha pas- sat de 530.500 a més de 10 milions General el 29 de setembre, el nom- bre de persones aturades segueix augmentant. També ha augmentat elque després de molts anys de lluita, sos superen a les despeses. El sistema sions i en canvi no es qüestionin la pel 2006. Amb un patrimoni que ha no presenta dèficit i el superàvit mig viabilitat dels plans privats. Resulta passat dels 3.214 milions d’euros a nombre de contractes temporals, justavui encara tenim. Sota l’excusa que el contrari del previst pel govern.per fer front a la crisi calen reformes és superior al 4,3% del PIB espanyol curiós sobretot si tenim en compte 86.588; és a dir s’ha multiplicat per de cada any. A més cal tenir present que la crisi, en la seva vessant finan- 27 en 16 anys. Davant la crisi, seguint els mandatsestructurals ahir ens van aplicar una dels “mercats” i dels grans podersreforma laboral que ens fa més pre- que hi ha bastant marge per aconse- cera, ha posat de rellevança l’absoluta El sistema públic de pensions repre- guir més recursos per finançar les vulnerabilitat dels plans privats de senta un pilar fonamental del nostre financers internacionals, es preténcàries i, si no ho evitem, demà ensretallaran les pensions públiques. pensions. El sistema de finançament pensions. Només el 2008 els plans de sistema de drets socials aconseguits no només que la crisi recaigui sobreSi escoltem el discurs actual sembla de les pensions és regressiu, a partir pensions privats perderen un 22,7% gràcies a l’esforç i el sacrifici de mol- l’esquena de les gents treballadores, d’un cert nivell de renda no es cotit- de mitjana en termes reals pels països tes persones per millorar les condi- sinó fer perdre gran part dels dretscom si els pensionistes, a més d’una za a la Seguretat Social. Això vol dir de l’OCDE. En el cas espanyol les cions de vida dels seus conciutadans adquirits al llarg de lluites històri-càrrega per la societat, fossin per-sones malgastadores que poguessin que s’arriba a una situació on el el Sr. pèrdues arribaren al 10,8%. i les generacions futures. En temps on ques anteriors.prescindir de part de la seva pensió. Botín, la renda del qual és més de 500 Veritablement el que s’amaga darre- s’imposa l’individualisme i el benefi- L’ofensiva s’ha anat concretant enRes més lluny de la realitat. A l’Estat vegades la d’un treballador qualificat, ra del discurs de la “inviabilitat” dels ci privat el sistema de pensions públic aquests mesos en tres grans pro-espanyol l’any 2000, el 73,5% de les paga el mateix a la Seguretat Social sistema públic del pensions són els representa un model de solidaritat i postes: El “tijeretazo” i les retalla-pensions estava per sota del llindar que aquest darrer. Així doncs fent el interessos del capital financer (Bancs, redistribució que aconsegueix dismi- des pressupostàries; la reforma la-de la pobresa i el 22,1% per sota del sistema més progressiu i en partides Caixes i asseguradores) per controlar nuir la desigualtat que imposa el ca- boral, basada en abaratir i facilitarllindar de la pobresa severa. Al 2007, com les Rendes del Capital existeix la una gran quantitat de recursos avui pitalisme. l’acomiadament (cosa que augmen-el 57,8% dels jubilats no superava possibilitat d’aconseguir, via impos- encara sota control públic. No en va Pensem que el fet que les persones tarà la desocupació) i en permetreuns ingressos de 750 euros mensuals tos, més recursos per les pensions. FEDEA (Fundación de Estudios de aconsegueixin viure més anys no és que les empreses es desentenguini hi havia un 11,3% d’avis que no re- Un altre tema important en el debat és Economia Aplicada), d’on surten la un problema social, tal i com se’ns dels convenis col·lectius: començantbia cap ingrés. Al 2009 un 31% de la l’origen dels recursos per finançar les majoria dels informes que parlen de presenta, si no una sort. Existeixen des de zero, perdent totes les millo-població pobra són avis, el que situa pensions. El plantejament acceptat és la “inviabilitat” del sistema públic suficients recursos per aconseguir que res conquistades fins avui. Final-l’Estat espanyol en el pitjor nivell de que els recursos de les pensions con- de pensions, té entre els seus majors els avis d’ara i els del futur visquin ment, la reforma de les pensionsla UE excepte Xipre. tributives només poden sortir de les patrocinadors: el Banc de Sabadell, amb dignitat la resta de la seva vida. pretén allargar l’edat de jubilació cotitzacions a la Seguretat Social. No el Banc Popular, Caja Madrid, Banc Permetre la retallada de les pensionsL’argument central per convèncer-nos als 67 anys i modificar-ne el càlcul ide la inviabilitat de l’actual sistema s’entén perquè en el cas de les pen- de Santander, BBVA, la Caixa, etc. públiques representa retrocedir en rebaixar així les seves quanties.públic de pensions és l’envelliment sions hagi de ser així quan la majoria Cal dir que els seus reiterats informes una de les conquestes cíviques més Els mesos de preparació de la Vagade la població. Des de tots els mit- de les partides de despesa dels sector pronosticant la fallida dels sistema importants dels darrers segles. Per General van servir perquè milers dejans de comunicació ens diuen que, públic es financen amb els pressupos- primer per l’any 2000, després pel responsabilitat i per dignitat social, tos públics a través dels impostos. 2005 i ara sembla ser que pel 2017, no ho podem permetre. En els drets persones deixessin de costat la “con-en el futur, el sistema contributiu de certació” per tornar a un movimentpensions serà insostenible, degut al Que passaria si les despeses en educa- han tingut un èxit rotund en el seu ob- socials, ni un pas enrere. social combatiu. Han permès quefet que una població ocupada menor tornessin a estar al carrer importantshaurà de pagar amb les seves aporta- debats associats a les condicions decions les prestacions d’una població vida de la classe treballadora. Laretirada cada cop més nombrosa. Per vaga del 29-S i el seu èxit han ani-això proposen: allargar l’edat de jubi- mat també a la gent que ha partici-lació i augmentar els anys de cotitza- pat en la seva convocatòria, fent queció pel càlcul de la pensió.Aquesta argumentació és absoluta- es mostrés disposada a continuar enment esbiaixada i basada en supòsits la lluita.erronis i només respon a certes posi- Però el govern no ha cedit. Eracions polítiques i ideològiques favo- d’esperar que així succeís, perquèrables a l’eliminació del sistema pú- l’ofensiva està inspirada a escala eu-blic de pensions. Es falsa i esbiaixada ropea i internacional i els governs esperquè per avaluar la viabilitat de les deixen manejar com a titelles. Unapensions no és el nombre de treba- resposta efectiva per la nostra bandalladors el que importa sinó la seva als atacs que s’estan llançant reque-capacitat de produir riquesa (la seva reix d’una mobilització perllongadaproductivitat), la qual cada vegada en el temps, que modifiqui la cons-es major. A més, si el que falta són ciència col·lectiva, permeti tornartreballadors cotitzants sembla que a tenir una forta organització de laen un context del 20% d’atur no hi classe treballadora i que puguemha d’haver problema si es generen ,fins i tot ,pressionar a escala euro-les polítiques d’ocupació de qualitat pea. Només així es podrà fer frontnecessàries. Per altra banda, allar- a un pla global d’atac com aquest igar l’edat de jubilació dels 65 als 67 s’aconseguirà imposar una sortida aanys, com es proposa, va en detriment la crisi favorable a les persones tre-d’aconseguir disminuir l’atur existent balladores, marginades, explotades ii per tant els cotitzants. Així doncs en- aturades.lloc de pensar en reduir les pensions La Vaga General va ser el principicaldria pensar en fomentar polítiques d’una lluita continuada i no un ren-actives de creació d’ocupació, en mi- tat de cara davant els i les treballa-llorar els nivells salarials, en relaxar dores i les classes explotades.les lleis d’immigració, en reduir la Pel repartiment del treball i la rique-precarietat, factors tots que farien sa: organitzem-nos i lluitemincrementar el nivell de cotització ianirien en la direcció, no de reduirDesembre de 2010 7

×