Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2010 · núm. 120 · 0,50 euros · ww...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 120 · Setembre 2010   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.c...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM?                                                    ...
REPORTATGE                                                                                                Amb la Reforma L...
REPORTATGEque insisteix, una vegada més, a fer                                                                            ...
REPORTATGE      La CGT convoca Vaga    General el 29 de setembre                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                   Cal un ...
TREBALL-ECONOMIA             Els empresaris juguen a                casa i ho volen tot Desiderio Martín, Secretari       ...
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Revista Catalunya número 120
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya número 120

889

Published on

Revista Catalunya número 120

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
889
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya número 120"

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2010 · núm. 120 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Amor... i guerra social! Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 120 · Setembre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 La vaga del 29-S:CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA un repte importantCGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit L a crisi mostra el fracàs integral de la ideologia neoliberal i de les polítiques que busquen confiar al mercat la sort de drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, especialment quant a pro- tecció social, drets laborals, condicions de totes i tots, desenvolupant les ocupacions socialment útils i responent a les necessi- tats socials. ductiu, de distribució i de consum, creant ocupacions on es troba el veritable valor per a la col·lectivitat: en l’educació, en• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) la humanitat. Resultava còmic l’any pas- treball i sanitat laboral. El seu objectiu és - Per a impedir els ERO, els acomiada- guarderies, en escoles infantils, en el• Federació de Sanitat sat veure als que eren adoradors beats de fer que la crisi la paguem les treballadores ments, la precarietat (la subcontractació, camp, en el benestar social, en les cures,• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) la lliure competència, com ho són tots els i treballadors, preconitzant en cada país la la contractació temporal, les ETT…) en les tecnologies no agressives ni conta-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) que ens governen, convertir-se en apòs- unitat després de la política governamen- - Per a garantir les prestacions socials i sa- minants, en xarxes de transports públics tols de la intervenció de l’Estat. Però si es- tal per a tractar que ens empassem la pín- larials als desocupats, a les desocupades, sostenibles…Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 taven a favor que intervingués l’Estat era dola. La xenofòbia, el racisme són flagells i als sectors socials especialment copejats Per a salvar el seu sistema capitalista, per a salvar interessos privats segons el que combatem. Cal que anem construint per la crisi (dones, immigrants, joves,…) empresaris i accionistes s’han organitzat aFEDERACIONS COMARCALS conegut precepte: “socialitzar les pèrdues la solidaritat internacional dels treballa- - Per a imposar drets socials harmonitzats escala internacional: el moviment sindicalAnoia i privatitzar els guanys”. Així, bilions de di- dors i treballadores per a respondre’ls. No per dalt, que acabin amb el dúmping so- ha d’actuar per sobre de les fronteres per aRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700Igualada. ners públics, els nostres diners, han estat volem pagar la seva crisi!Els empresaris i cial: salaris, pensions de jubilació, indem- imposar un altre sistema que el que explo-Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es utilitzats per a salvar bancs i accionistes, accionistes es van atipar de dividends, de nitzacions d’atur, mínims socials… ta als treballadors i treballadores, saquejaBaix Camp/Priorat mentre que resulta “impossible” trobar la regals fiscals de tota classe, de remune- - Per a defensar i desenvolupar els serveis els recursos naturals i els països pobres,Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat més mínima quantitat de diners per a res- racions demencials, que van desembocar públics, accessibles a totes i tots: salut, organitza la fam a una part del planeta…Tel. 977340883. Fax 977128041 pondre a les necessitats socials. Però hi en fortunes inimaginables. A ells els toca educació, cultura, dependència, trans- Per a fer-los front hem d’avançar en laBaix Llobregat ha més. pagar la seva crisi, a nosaltres imposar les ports, aigua, energia… construcció d’una xarxa sindical alterna-Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - La crisi financera ha colpejat l’economia nostres exigències socials. Més que mai, - Per a reduir la jornada laboral sense pèr- tiva a Europa, oberta a totes les forcescgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 real, aquí està la recessió amb la seva està a l’ordre del dia la mobilització de les dua de salari i baixar l’edat de la jubilació. que vulguin lluitar contra el capitalisme i elComerç, 5. 08840 Viladecans comitiva d’acomiadaments; patrons i go- treballadores i treballadors: - Perquè els recursos i la riquesa es distri- liberalisme. La vaga general del 29 de st-cgt.viladecans@yahoo.es verns estan decidits a seguir atacant els -Per a assegurar el dret al treball per a bueixin solidàriament. embre és un primer pas. Les marxes euro-Tel./fax 93 659 08 14 - Perquè els rics, els empresaris, els di- pees contra l’atur que es desenvoluparanBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell rectius…, contribueixin amb impostos a l’octubre, i especialment l’assembleaTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com progressius: qui més guanya més ha de europea d’aturats i aturades el dia 16, així contribuir. Cal repartir la riquesa. la marxa internacional el 17 d’octubre aBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona - Per a aconseguir el dret a l’habitatge i a Brussel·les, seran una nova ocasió de ge-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 una alimentació saludable. nerar dinàmiques i construir confluències.Garraf-Penedès - Per a garantir els drets de les i els im- A tot arreu, desenvolupem i coordinem lesLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat migrants. lluites socials, i construïm la resistènciaTel. i fax 938934261 - Per a establir la igualtat real entre homes comuna a nivell europeu! Enfront de la cri-Maresme i dones. si del sistema capitalista, és necessària laPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com - Perquè canviem realment de model pro- vaga general. Ens toca construir-la!Tel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com AgurreljTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747Manresa Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, JoseCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresa Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals,manre@cgtcatalunya.cat Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, ToniTel. 938747260. Fax 938747559 Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, “Cada llibre és un soldat / que es retira deRubí Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions la guerra / perquè vol aquí en la terra / pau,Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i justícia i llibertat”hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)Sabadell 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció aUnió, 59, 08201 Sabadell - Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Joaquim Blanch, ‘Al jovent del segle XX’ dins745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. del llibre “Rayos y truenos”TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:cgtterrassafl@gmail.com D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del Vallès i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,Vallès cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-cgt.castellar-v@terra.es, talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.Tel./fax 93 714 21 21 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Clos, 5, 08650 Sallent Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:sallent@cgtcatalunya.cat - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sort Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 633 322 033 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Setembre de 2010
  4. 4. REPORTATGE Amb la Reforma Laboral l’acomiadament s’ha Els polítics es burlen de les treballadores i treballadors abandonant-los en mans del abaratit i convertit en més capritx empresarial. lliure 29 de setembre: Vaga general Contra les retallades, la reforma laboral i l’atac a les pensions SP Comitè Confederal CGTL es mesures antisocials del Go- vern per a sortir de la crisi són lareforma laboral, el pla d’ajustamentper a reduir el dèficit públic i la re-forma del sistema de pensions.Fa ja diversos anys que com classetreballadora estem sofrint les con-seqüències de la crisi. Els diferentsgoverns, independentment del colorpolític, estan engegant una sèrie demesures que suposen una reculadai una retallada dels drets laborals isocials. Ara, aquestes mesures clara-ment antisocials s’estan intensificantper a corregir el dèficit provocat perla diferència entre els ingressos i lesdespeses. Les mesures imposadesper decret des del govern nomésincideixen en el capítol de reduccióde despeses, ignorant que la despesapública social de l’Estat Espanyolés la més baixa de tota la zona euro(fins i tot que la de Portugal o Grè-cia), ja que representa el 21% delPIB mentre que la mitjana europeaés del 27%…Per tant, el veritable problema deldèficit no està en l’excés de des-peses, sinó en la falta d’ingressos,a causa de una baixa càrrega fiscal privats de pensions en el món gestio- mercats financers i a altres bancs. Les mesures 8,7 milions de pensionistes no co- naven 4,9 bilions d’euros, arribant Com colofó, el govern opta per pro- bra els 830 euros de la pensió mitjaa empresaris i a les rendes del ca- en el 2009 a la xifra de 12,7 bilions, tegir a la banca perquè no faci falli- d’ajustament per mensual.pital. L’eliminació de l’impost delpatrimoni o el paradís fiscal que és a dir, el 27% del PIB mundial). da, però sobretot perquè els creditors a reduir el dèficit - 3,2 milions de persones treballado-representen les societats d’inversió Si a tot aquest procés generalitzat (aquests mateixos mercats que han públic: les retallades res en situació d’atur amb prestacióSICAV són un clar exemple i el que de privatitzacions, li afegim la pèr- generat aquesta dinàmica) no deixin d’atur, els quals tenen de mitjana unels empresaris espanyols declarin de dua de poder adquisitiu de la classe de cobrar. Per a això, es presta di- El govern, seguint les instruccions atur de 820 € i més de 554.000 d’ellsmitjana 6.500 euros menys que les treballadora a causa de la reducció o ners públics a la banca, però com dels mercats, els bancs i les mateixes només perceben durant 6 mesos 426persones treballadores resulta signi- congelació dels salaris i les constants els estats tampoc tenen diners han institucions que han generat la cri- €.ficatiu, per no dir escandalós. reduccions d’impostos a les classes de recórrer novament als mercats si, ha engegat diverses mesures, una - A més de 2,5 milions de treballa-A això hem d’afegir un elevat frau adinerades, tenim com resultat que financers per a demanar més diners, d’elles coneguda com el Tijeretazo, dors/es que han estat acomiadats im-fiscal, situat ja en 90.000 milions grans quantitats de diners han passat el que provoca més augment de la que afecten a: punement des del 2008 fins a ara. Eld’euros i una economia submergi- de mans públiques a mans privades, despesa pública. - Les i els treballadors públics del 92% dels contractes segueixen sentda que suposa el 23,3% del PIB, 10 més concretament a poques mans, Doncs bé, aquesta bogeria és l’eix sector públic, ja que, per decret i de precaris i temporals.punts per sobre de la zona euro. Per les grans multinacionals i sector fi- central d’una política econòmica forma autoritària, estan veient re- - Centenars de milers de dones iquè no es busquen els ingressos allí nancer, és a dir, el nucli dur del sis- globalitzada que porta a les pobla- duïts els seus salaris, suficientment homes que opten per no tenir fills ion estan els diners en lloc de seguir tema capitalista. cions a la pobresa i exclusió social. baixos ja en la major part de l’escala filles, ja que, no poden comptar ambrobant als treballadors, a les treballa- Aquest sistema, obeint a la seva lò- I que en el cas concret de l’Estat Es- salarial, o estan veient com només escoles infantils públiques i tampocdores i a les classes populars? gica de màxim rendiment, ha seguit panyol implica: es cobriran 3 vacants de cada 10 ju- existeixen polítiques d’ajuda fami-Durant els últims temps hem assis- buscant el benefici il·limitat, utilit- - 1,3 milions de llars tenen tots els bilacions, el que dóna com resultat liar.tit a la privatització de grans em- zant aquest excedent de capital en la seus membres actius en l’atur. un deteriorament encara més granpreses en sectors estratègics com concessió de crèdits sense mesura a - 600.000 persones porten sense po- dels serveis públics com la salut,l’energètic, les telecomunicacions, les classes populars perquè pogués- der treballar més de dos anys i a juny l’ensenyament dels nostres fills i La reforma laboral: elels transports, la gestió d’aigua i a sim seguir consumint els productes 2010, gairebé 2 milions porten més filles o la gestió de les prestacions decretazopoc a poc l’educació, la sanitat, els que genera el propi sistema, creant d’un any. socials tan necessàries en aquestsserveis socials… una espiral infernal fins a arribar al - El nombre de persones parades ha temps dramàtics (atur, dependència, No considerant suficient les mesu-També hem pogut veure com aug- col·lapse. Un col·lapse que es tra- augmentat en 602.000 l’últim any. jubilació). res anteriors, el govern ha engegatmenta la privatització de les pensions duïx en l’impagament de préstecs - El 20% de la població es troba en - Els jubilats i jubilades, que veuran el Reial decret 10/2010 de mesuresamb el foment constant dels plans dels consumidors als bancs i al seu la pobresa. congelades les seves pensions en urgents per a la Reforma del Mer-privats de jubilació (el 1995 els fons torn, l’impagament d’aquests als l’any 2011, quan més del 70% dels cat de Treball, amb un contingutSetembre de 2010 3
  5. 5. REPORTATGEque insisteix, una vegada més, a fer riquesa.pagar les conseqüències de la crisi Perquè això sigui possible resultaa les persones que no som respon- imprescindible que passin a gestiósables de la mateixa. Aquesta enè- totalment pública el control de lessima reforma farà més fàcil i barat energies, els transports, les teleco-l’acomiadament per als empresaris, municacions, la gestió de l’aigua, lasegueix subvencionant la contrac- sanitat, l’educació, tots els serveistació i elimina qualsevol llibertat o públics, etc. No només s’ha de re-dret al treballador en el control de partir la riquesa, sinó també cal re-l’organització del treball, fent que partir el treball.En l’era de l’avançl’entrada, la permanència i la sortida tecnològic no és admissible donardel mercat de treball, és a dir, tot el un salt enrere en les relacions labo-recorregut del contracte, es caracte- rals o en els drets socials pretenentritzi per la precarietat i inestabilitat. que treballem fins a 65 hores setma-Els aspectes més regressius nals. Seria com tornar als vehiclesd’aquesta Reforma Laboral són: de tracció animal.- Rebaixa dels costos del contracte, Les persones no tenim el mateixja que estableix bonificacions als concepte de rendibilitat que el siste-empresaris a càrrec de l’erari públic ma capitalista, per tant, els recursosde 2.800 milions d’euros, en pràcti- i infraestructures necessàries per acament tots els contractes a la carta fer possible que tota la població tin-amb els quals compten. gui cobertes les necessitats bàsiques- Reducció d’indemnitzacions per no poden estar gestionats per qui ensacomiadament. Facilitat absoluta han dut a aquesta situació, sinó queper als empresaris en acomiada- cal un nou model social i productiuments objectius, bé individuals, bé basat en la llibertat, la justícia social - Flexibilitza les condicions de tre- sistiran una vegada i una altra fins a de les 35 majors empreses i bancs,col·lectius, per qualsevol causa: i l’autogestió. ball (horaris, jornada, funcionalitat, aconseguir que l’opinió pública els van créixer un 25% fins a situar-se,econòmica, tècnica, productiva, or- Pensem que ha arribat el moment sistemes de torns i sistemes de re- sigui favorable per a aplicar mesu- solament en un trimestre, en 11.598 de dir PROU, però no només alsganitzativa i reduint sensiblement tribució), eliminant el control admi- res com: Milions d’euros. Només un Banc, mercats, sinó també als estats i lesles indemnitzacions empresarials nistratiu i afeblint el control per part - Augmentar l’edat de jubilació fins el Santander, va obtenir uns guanys institucions que segueixen les ins-en aquests acomiadaments, 20 dies dels treballadors i treballadores de als 70 anys. nets en aquest primer trimestre de truccions d’aquests mercats. Ési damunt l’Erari Públic (tots nosal- les condicions col·lectives. - Considerar tota la vida laboral per 2.215 Milions d’euros. Telefònica inadmissible que les pròpies enti-tres) a través del FOGASA assu- - Precaritza encara més la contrac- a calcular la pensió a percebre. va obtenir 1.656 Milions d’euros, tats que van generar la crisi siguinmeix l’equivalent a 8 dies, igualant tació juvenil. - Augmentar fins a 20-25 anys el Endesa 1.535 Milions d’euros, el les que estiguin imposant les sevesd’aquesta manera el cost entre un - Fa inservible la negociació nombre mínim d’anys cotitzats per BBVA 1.249 Milions d’euros… propostes per a sortir de la mateixa icontracte temporal (12 dies per any col·lectiva al possibilitar que les a tenir dret a la pensió de jubilació. Els 584 consellers executius i alts resulta vergonyós l’acatament senseen el 2015, ara 8) i un contracte fix. empreses pactin convenis i es mo- - Reduir i congelar la pensió a per- directius de les empreses de l’Ibex dubtes de tota la classe política.- Eliminació en la pràctica del dret difiquin condicions de treball subs- cebre. 35, van cobrar un milió d’euros de Per a la CGT la sortida de la crisifonamental a la tutela judicial en els tancials, bé col·lectives, bé indivi- - Pretenen que les persones vis- mitjana, en el pitjor any de la “cri- només pot ser el repartiment de laacomiadaments objectius, doncs el duals: jornada, mobilitat funcional, quem per a treballar negant-se’ns si”. riquesa i del treball en un nou modelJutge no podrà entrar, sinó és molt horaris, sistemes de torns i sistemes el dret al benestar. social i productiu.tangencialment, a analitzar si exis- de retribució, a l’endemà de pactar- Els sous dels qui Repartir la riquesa i el treball, és lateix o no raó, doncs a l’empresari los, deixant els mateixos en paper Els Beneficis de les proposen i defenen garantia perquè milions i milions denomés se li exigeix una mínima rao- mullat, alhora que facilita a les em- persones visquem amb el necessarinabilitat en la causa extintiva. preses el no-compliment (clàusules empreses de l’IBEX el tijeretazo, el i ningú manqui del bàsic, buscant- Es generalitza el Contracte de Fo- de despenjament) de les pujades 35 decretazo i el alhora un equilibri amb la vida delment a la Contractació Indefinida salarials. pensionazo planeta, deixant de saquejar-la, per-(CFCI), el dels 33 dies, passant a Els guanys que les principals Em- què les nostres generacions futuresser el contracte ordinari mentre que La reforma del preses i Multinacionals privades Alguns pensionistes i funcionaris de puguin viure amb dignitat. Hem deel de 45 dies quedarà com una re- han obtingut explotant als treba- luxe són qui defensen i promouen mobilitzar-nos. Cal canviar el siste-líquia. sistema públic lladors i treballadores i aprofitant ferventment les retallades i restric- ma. La nostra passivitat no és només- Privatització dels Serveis Públics de pensions: el tot tipus d’ajudes públiques, no cions per a les classes populars. la seva força, sinó el nostre suïcidi.d’Ocupació. Facilita l’entrada de les pensionazo han revertit a la societat, més aviat Alguns exemples: José IgnacioETTs en sectors que fins a ara tenien el contrari, el repartiment ha estat Goirigolzarri –conseller delegat delrestringits com l’Administració Pú- Pendent de plasmar les mesures inexistent, quedant tot en mans dels BBVA- es va jubilar anticipadament Modificacionsblica i es dóna entrada a les Agèn- concretes, els polítics, els ban- accionistes, directius i executius amb 68,7 milions d’euros de pensió. produïdes al pascies de Col·locació Privades en la d’aquestes multinacionals. quers, la patronal, els mercats, les Els beneficis fins a març de 2010 Francisco González, actual Presi- de la reformagestió dels Serveis d’Ocupació. institucions que ens governen, in- dent del BBVA, al jubilar-se perce- brà una pensió de 79,8 mi- pel Senat lions d’euros. La d’Emilio Botín, President del Banc El pas de la reforma laboral pel Senat el 25 d’agost, i a falta de la seva aprovació Santander, serà de 24,6 mi- definitiva el 9 de setembre al Congrés, lions d’euros. El Conseller va comportar els següents canvis: Delegat d’aquest mateix - Després de 30 dies (fins ara eren 100) banc, percebrà una pensió cobrant la prestació, la persona des- de 85,7 milions…. I així un ocupada no podrà rebutjar un curs de llarg etcètera. formació “que es correspongui amb la seva professió habitual o les seves apti- Conclusions: tuds formatives”. repartir el treball - Podrà ser acomiadat qui falti el 20% de i la riquesa jornades en dos mesos o el 25% en qua- tre mesos, sigui quin sigui l’absentisme Des de la CGT estem de- global a l’empresa. nunciant des de sempre - La prestació d’excontractats a temps aquesta situació d’injustícia parcial es calcularà per hores i no per i proposant com alternativa dies. el contrari al que s’ha fet: el - Treballadores de la llar i altres que ara repartiment de la riquesa, poden cobrar part del sou en espècie entesa no com repartiment (fins al 30%) com a mínim han de co- de dividends o accions en- brar en metàl·lic el salari mínim inter- tre la població, sinó em- professional (633 € al mes). prant aquests diners en uns - Es limita la conversió de contractes serveis públics de qualitat i temporals a fixos a aquells amb “idènti- amb caràcter veritablement ca activitat i al mateix lloc” durant tres universal perquè puguem anys seguits. gaudir-los les i els quals - S’eliminen els 425 euros de subsidi realment produïm aquesta als autònoms en atur.4 Setembre de 2010
  6. 6. REPORTATGE La CGT convoca Vaga General el 29 de setembre executius i consellers. SP Comitè Confederal CGT Propostes de la CGTL a Confederació General del Tre- ball (CGT) ha realitzat la sevapròpia convocatòria de Vaga General El que volem aconseguir amb la Vaga General és derogar el “decretazo” de la reforma laboral, el pla d’ajust i lael 29 de setembre de 2010, per de- reforma del sistema de pensions.fensar les llibertats i drets laborals,socials, econòmics, i mediambientalsde tots els treballadors i treballadores Repartir el treball:i de totes les classes populars, davantles agressions i retallades que estem - Recuperar l’ocupació, treballar to-sofrint per les polítiques antisocials thom, reduir la jornada laboral, reduirdel govern que només responen als l’edat de jubilació.interessos de la banca, a l’especulació - Impedir els EROs, els acomiadaments,financera i immobiliària, als mercats, els acomiadaments improcedents, lesal capital, a la patronal, a la Unió contrates, subcontrates, ETTs, les horesEuropea, al Fons Monetari Interna- extraordinàries, els preufets, el dúm-cional, a les institucionals polítiques ping.internacionals. - Defensar els drets socials i serveisVaga General contra la nova refor- públics gratuïts, rebutjar les privatitza-ma laboral, el pla d’ajust per reduir cions.el dèficit, la propera reforma del sis- - Eliminar els contractes temporals itema de pensions… perquè la crisi precaris. Consolidar l’ocupació fixa.econòmica la paguin els que l’hanprovocat, és a dir, els rics, els ban-quers i els polítics. Repartir la riquesa:Vaga General contra el sistema capi- - Garantir les prestacions socials i sa-talista que únicament pensa a obtenir larials a totes les aturades i aturats.beneficis passant per sobre de la qua- - Garantiar el dret a un salari mínim i alitat de vida de les persones i de la prò- una pensió suficient per a tots i totes, ipia continuïtat de la vida al planeta. mai per sota dels 1.200 €.Els empresaris financers, del maó, del’energia, de les telecomunicacions, - Distribuir els recursos i la riquesade la indústria, dels aliments… s’han solidàriament.enriquit extraordinàriament, ens han - Major pressió fiscal als rics, empre-“obligat” a endeutar-nos, hipotecar- saris, directius, executius, polítics, jut-nos, consumir sense límits i avui, ni ges, càrrecs públics, banquers, perquètenim casa, ni feina ni futur. contribueixin amb impostos progres-CGT fa una crida generalitzada a tota sius, perquè pagui més qui més té.la classe treballadora, del sector pú-blic i del sector privat, a les persones Nou model social iaturades, joves, pensionistes, homes productiu:i dones, autòctones o migrants, a lespersones excloses, precàries, desno- - El model econòmic i social capita-nades, a les classes populars, als mo- lista està basat en el productivisme,viments socials, a les organitzacions el creixement, el desenvolupisme, elveïnals, estudiantils, culturals… a consumisme i, per tant, en la injustí-tota la societat en el seu conjunt per cia, la irracionalitat i l’atemptat con-participar en la Vaga General del 29 tra la vida del planeta.de setembre.Per a CGT aquell dia és - Per un nou model social solidari inomés l’inici d’un procés de mobilit- sostenible no basat en el creixementzació laboral i social continuada fins per viure millor.a establir les bases d’un nou model desocietat, un nou model productiu ba- persones hem perdut la feina. Contra la reforma l’empresari, a la seva voluntat, pot - Un nou model de producció, de - 1,2 milions de persones aturades deixar de complir els acords salarials, distribució i de consum creant ocupa-sat en la satisfacció de les necessitats no percebem cap prestació i prop de Laboral: els acords sobre jornada, torns, mobi- cions on es troba el verdader valor:de les persones, en la solidaritat, en laigualtat, en la llibertat, en la justícia 554.000 malvivim amb 426€. litat funcional i geogràfica. en l’educació, en escoles bressol, en - Més de 4 milions de persones treba- - La Nova Reforma Laboral aprovadasocial, un nou model que contempli escoles infantils, en el camp, en el pel govern suposa que els empresarisl’harmonia de la nostra vida amb el lladores tenim contractes temporals. ens puguin acomiadar lliurement i im- Pel dret a una pensió benestar social, en les cures, en les - 11 milions de treballadores i treba- tecnologies no agressives ni contami-planeta, que no busqui l’explotació lladors, dels 18,7 milions d’ocupats, punement sense causa o causa falsa i digna: nants, en xarxes de transport públicde les persones i dels recursos natu- la “justícia” i les “lleis” els avalen.rals, un model plantejat amb una di- tenim rendes anuals inferiors a 9.000 sostenibles. €. - Amb el “Decretazo” de la Re- - Amb les mesures del pla d’ajust permensió global, internacionalista, que forma Laboral de Juny de 2010 reduir el dèficit, se li congela la pen- - Amb les mesures del pla d’ajust delinclogui a tota la humanitat, a tots els l’acomiadament serà més lliure i sió per a 2011 a més de 6 Milions de VAGA GENERAL el 29 govern, 2,6 milions de treballadorstreballadors i treballadores del món. públics en totes les Administracions, més barat. Tots els treballadors i tre- pensionistes. de setembre de 2010 sofreixen una reducció dels seus sa- balladores, amb independència del - El 68% dels 8,2 milions de pensio-Raons per anar a laris en una mitjana del 5% i no es contracte que tinguem, podem ser nistes té una pensió anual que no arri- - Contra l’atur, la precarietat ila vaga el 29 de cobreixen les vacants necessàries per acomiadats encara més fàcilment i ba al salari mínim interprofessional. l’exclusió social tenir uns serveis públics de qualitat. les indemnitzacions es queden en 20 - No està garantit el dret a la prestació - Contra la reforma laboralsetembre dies, dels quals 8 dies seran pagats per jubilació i volen que ens endeu- - Contra la retallada de drets socials, - Les rendes salarials van caure el tri- ple que les empresarials en el 2009. amb diners públics. tem amb fons privats de pensions. laborals, mediambientalsContra l’atur: - Els 7 grans Bancs i Caixes van ob- - El “Decretazo” de la Reforma Labo- Pretenen que ens jubilem als 67 anys - Contra el pla d’ajust per reduir el tenir 17.000 Millones de Euros de ral nega a treballadors i treballadores i reduir encara més la quantitat a per- dèficit públic- 5 milions de treballadors i treba- beneficis nets en el 2009 i les retri- el dret fonamental a la tutela judicial, cebre augmentant el període de còm- - Per un nou model social i productiulladores estem a l’atur i les persones bucions dels consellers i directius és a dir, a una mínima justícia social put, mentre continuen augmentant els no capitalistajoves suportem taxes d’atur del 40%. de les grans empreses van créixer el i vulnera el dret fonamental a la ne- beneficis dels empresaris i les pen- - Per la igualtat, l’autogestió i la jus-Des de 2008, més de 2,5 milions de 19,1%. gociació col·lectiva en permetre que sions multimilionàries de directius, tícia socialSetembre de 2010 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Cal un altre model La Reforma Laboral comporta la dictadura de relacions contractual empresarial mitjançant l’amenaça laborals i socials d’un acomiadament barat La nova Reforma Laboral: Més desregulació i precarització de les condicions de treball Gabinet Jurídic que fa poc ens deien que no eren su- Confederal CGT ficients per a garantir el sistema de pensions sobren per a flexibilitzar la jornada de treball en benefici de l’empresari.L ’anomenat Reial-Decret Llei 10/2010 de 16 de juny de me-sures urgents per a la reforma del - Privatització dels serveis d’ocupació: s’afegeixen als ja exis-mercat de treball, té poc d’urgent i tents serveis privats de col·locació“conjuntural” i molt de paquet de sense ànim de lucre, altres empre-mesures estructurals que busquen la ses privades amb ànim de lucre,reducció de costos per l’empresariat, que “col·laborin” amb el SPEEretallant drets adquirits per les llui- (antic INEM) i que tinguin les se-tes obreres en l’últim segle. ves mateixes competències, podentLes principals línies del decret del el treballador, fins i tot, perdre lagovern son: seva prestació per atur de no com-- Abaratiment i facilitació de parèixer davant les mateixes al seul’acomiadament: s’universalitza el requeriment. A partir del da 1 dedenominat “contracte per al foment gener de 2011 s’eliminen totes lesde la contractació indefinida” que té, prohibicions i limitacions ara vi-com característica fonamental, que, gents per a la contractació a travésen cas d’acomiadament objectiu de les ETT, per exemple la que im-declarat improcedent dóna dret al/ pedeix contractar a treballadors perla treballador/a a una indemnització al sector de la construcció a travésde 33 dies per any treballat fins a un d’aquestes agències privades.topall de 24 mensualitats, en lloc de A partir d’aquella data, les li-la de 45 dies fins a 42 del contracte mitacions o prohibicions queindefinit “ordinari”. s’estableixin només seran vàli-Fins ara, per a l’abonament des quan es justifiquin per raonsd’aquesta indemnització era neces- per a l’acomiadament objectiu pro- podrà acomiadar per causes objecti- condicions salarials, de règim de d’interès general relatives a la pro-sari que un jutge social declarés cedent i 25 dies per a l’improcedent ves si té pèrdues o espera tenir-ne, treball a torns, sistema de remune- tecció dels treballadors, entre al-l’acomiadament improcedent, a en el cas de contractes de foment de així com per una caiguda “persis- ració i sistema de treball i rendiment tres.partir d’ara el/la empresari/a po- la contractació indefinida. tent” d’ingressos, que pugui afec- previstes en Conveni Col·lectiu, era - Nova regulació de la contractaciódrà reconèixer la improcedència Aquest sistema es preveu com tran- tar a la seva viabilitat o a la seva necessari arribar a un acord amb la temporal: s’estableix una duradad’aquests acomiadaments en la prò- sitori, establint-se que, en el termini capacitat de mantenir el volum representació dels/les treballadors/ màxima dels contractes d’obra ipia carta d’acomiadament, perdent, d’un any, començant a funcionar el d’ocupació. es. servei determinats de 3 anys, sen-per tant el/la treballador/a els salaris dia 1 de gener de 2012, es consti- La reforma manté la possibilitat Des de la reforma, en aquests casos, se que s’hagin especificat més ende tramitació del període que va des tuirà un fons per acomiadament a d’acomiadament objectiu si el tre- l’empresari podrà sotmetre, en cas quines circumstàncies es pot uti-de l’efectivitat de l’acomiadament partir de les cotitzacions socials ballador falta al seu lloc de treball que no hi hagi acord, la controvèrsia litzar. S’eleva la indemnització perfins a la sentència (possibilitat que (sense que es pugui augmentar la un 20% de les jornades durant dos als “mecanismes de solució de con- finalització d’obra de 8 a 12 diesja existia per a la indemnització de cotització patronal), implantant-se mesos consecutius o el 25% dels flictes” previstos en el propi Conve- per any treballat, però mentre que45 dies per any). el denominat sistema austríac. És dies en quatre mesos (excloent su- ni Col·lectiu, que, per al cas de les l’ampliació del contracte que dónaNomés estarien exclosos de poder a dir, fer que detraccions del salari pòsits com l’embaràs, la lactància clàusules de despenjament salarial dret a una indemnització de 33 diesrealitzar aquest contracte treballa- dels treballadors/es siguin les que i les baixes mèdiques de més de seran un contingut obligatori dels per improcedència és immediat, ladors homes d’entre 30 i 45 anys, paguin l’acomiadament. 20 dies, entre altres). S’exigia que, convenis. pujada d’aquesta indemnitzacióquan no duguin un mes inscrits Per si tot això fora poc, s’estableix en el global de l’empresa, la taxa Quan no hi hagi representació en serà progressiva, augmentant-se uncom demandants d’ocupació, no que l’incompliment dels requi- d’absentisme sigui del 2,5%. l’empresa, els treballadors podran dia d’indemnització a l’any fins ase’ls hagués extingit un contracte sits formals no suposa la nul·litat L’estat, a través del Fons de Garan- delegar la mateixa, durant el perío- arribar a 12 per als contractes queindefinit en els dos anys anteriors de l’acomiadament objectiu, ni el tia Salarial (Fogasa) es farà càrrec de de consultes, en una comissió se celebrin a partir del 1 de generi haguessin tingut algun contracte que s’incompleixi el termini de d’una part de la indemnització per dels sindicats més representatius de 2015 (igualant aquesta indemnit-que no fora de caràcter temporal en preavís la improcedència del ma- acomiadament igual a 8 dies de sa- (els majoritaris). Es preveu la pos- zació amb el cost per a l’empresariel mateix període. És a dir, un per- teix. L’empresa ni tan sols haurà de lari per any treballat, però només en sibilitat de substituir el període de de portar a terme un acomiadamentcentatge molt petit de la població complir formes legals per a acomia- el cas de les extincions de contrac- consultes per un arbitratge. objectiu procedent).treballadora. dar, de forma més barata, a un/una tes indefinits (tant ordinaris com de - Reduccions de jornada a costa S’àmplia el termini per a la signatu-Per a major reforçament de treballador/a. foment de l’ocupació). Recordem de la Seguretat Social: s’estableix ra de contractes formatius de quatrel’abaratiment de l’acomiadament, D’altra banda la reforma incorpora que el Fogasa es paga amb les cotit- una mena de model “alemany”, a cinc anys després de la finalitza-el Fons de Garantia Salarial (que a la llei els criteris de la jurisprudèn- zacions empresarials a la Seguretat on es podrà procedir (pel proce- ció de la formació específica per alfins a ara tenia com competència cia per a realitzar un acomiadament Social. diment d’ERO temporal) a reduir lloc.gairebé exclusiva el cobrir els sa- (individual o col·lectiu) per causes - Debilitació de la negociació la jornada (entre un 10 i un 70 % Comptat i debatut s’ha aprofitat lalaris dels treballadors en supòsits econòmiques, ampliant-los. col·lectiva: s’estableix un període de la mateixa), complementant-se crisi financera internacional per ad’insolvència empresarial) cobrirà Només serà necessari, per a rea- de quinze dies màxim (fins a ara la retribució que abona l’empresa atorgar més capacitat de pressió a8 dies de treball per any treballat litzar-lo procedentement (amb in- era un mínim) per als períodes de a costa de l’atur al que tingui dret l’empresari mitjançant l’amenaçadels acomiadaments objectius (in- demnització de 20 dies, 8 abonats consultes amb els representants el/la reballador/a. La cotització de d’un acomiadament barat, incre-dividuals o col·lectius) ja siguin de- per Fogasa), acreditar una situació dels treballadors en els supòsits de l’empresari durant aquests períodes mentar la seva capacitat de modi-clarats procedents o improcedents. econòmica negativa i que d’ells es trasllats col·lectius i modificacions es redueix fins al 50 o fins i tot 20 ficar unilateralment les condicionsAixò és, per a l’empresari acomia- dedueixi “mínimament” la raonabi- substancials de les condicions de % de la seva quantia ordinària. És a de treball i reduir costos a costa delsdar a un treballador costarà 12 dies litat de l’acomiadament. L’empresa treball. Fins ara, per a modificar les dir, els fons de la Seguretat Social, fons de la Seguretat Social.6 Setembre de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Els empresaris juguen a casa i ho volen tot Desiderio Martín, Secretari tituir un model de gestió social on altres formes de viure i relacionar- els contractes, sinó que qualsevol Des de CGT treballem des de fa Salut Laboral Comitè sindicats majoritaris i esquerra van nos. Conscients d’això, el PSOE, regulació durant la prestació del tre- anys per altre model de relacions Confederal CGT sortir a la pista jugant en el ma- la parafernalia política electoral i ball manca d’un mínim contrapoder, laborals i socials, on el treballador teix equip, el de la modernització l’empresariat, aposten per la tercera doncs buida de qualsevol llibertat o sigui qui comparegui en la políti- “d’Espanya”. modernització “d’Espanya”. dret al treballador en el control de ca, que autogestioni en cooperació Avui, 25 anys després, els actors són En aquest context social i polític, l’organització del treball. Potser, a amb els milions d’assalariats la sevaF a 25 anys es va produir l’entrada d’Espanya i Portugal en la Co-munitat Econòmica Europea (avui els mateixos i les conjuntures glo- bals i “pàtries” una mica diferents, a la Reforma Laboral (RL), com està plantejada i com se’ns imposarà hores d’ara, dir que s’abarateix el preu de l’acomiadament, el que és vida, les seves ocupacions, les seves condicions de treball. causa de les seves crisis sistèmiques, (vagues generals d’ofici com les del cert, no deixa d’ésser sinó una con- Davant el consens neoliberal en laUnió Europea) i es va portar a ter- reals i inventades. Avui els “caps de 29-S a part), comporta en si mateixa seqüència més de l’origen del pro- “tercera modernització d’Espanya”,me la segona modernització de tot això” –capital financer, multina- la dictadura contractual empresarial. blema, la llibertat absoluta per part el conflicte laboral és la única sorti-l’economia i la política: desmante- cionals i organismes del (des)ordre La violència sobrepassa qualsevol del capital per a dominar el treball. da per fer front a la reforma laboral.llament de sectors estratègics indus- mundial polític–, han decidit que regla democràtica: la voluntat de dis- Aquest és el problema polític central Només el conflicte social possibilitatrials (mineria, drassanes, flota pes- el partit segueix, vist que al perso- posició de la mà d’obra per part em- de la RL: s’acaba la capacitat obrera un model productiu, de consum i re-quera, acer, etc.) i final d’un model nal (classes assalariades, ciutada- presarial de manera unilateral, en tot sindical d’exercitar la possibilitat de lacional, que obri alguna possibilitatagrari amb capacitat i possibilitats nia en general) li va “la marxa” de el recorregut del contracte, elimina defensar els drets socials i per tant d’organitzar-nos sobre altres basesde garantir la sobirania alimentària. l’atur, de la precarietat, de la mala qualsevol possibilitat de contrapoder laborals, a l’escorar la balança “de- socials, on la vida bona sigui possi-Llavors es van liberalitzar els mer- vida, etc. Les fi- obrer. No només se’ls subvencionen mocràtica” cap al mercat lliure. ble per a tots i totes.cats de telecomunicacions, energiai banca, és a dir, allò gestionat pel gures sindicalssector públic. i de l’esquerra,Necessitats socials com la comuni- no saben, nocació, el finançament públic per a poden o no vo-habitatge o el model energètic, van len deixar deperdre la consideració d’essencials jugar en l’equipi públiques i van ser convertides en “guanyador”,béns escassos per a demanda sol- amb l’excepcióvent, avui redenominades serveis que ara sónd’interès general. llençats a terceraEl model de relacions laborals, regional actorscapital-treball, en el seu vessant de incòmodes.mercat de treball, contractes, ocu-pacions, condicions laborals i en Falta deles seves prestacions socials, atur i legitimitatpensions, es va liberalitzar en totsels seus recorreguts. Així, s’entra a Ni CC OO, nil’ocupació des de la temporalitat, el UGT, ni una grancontracte fràgil i precari. Es roman part de l’esquerraen l’ocupació des de la disponibili- espanyola, igualtat flexible en funció de la demanda que la Confede-(jornada, horaris, sistemes retribu- ració Europea detius) i se surt de l’ocupació per la Sindicats, tenensimple voluntat empresarial. legitimitat per aI quan es necessiten prestacions convertir la cri-d’atur o pensió de jubilació, aques- si social en untes esdevenen minvades en la seva conflicte polític,quantitat i s’han vist agreujats els indispensablerequisits necessaris per a tenir dret per a donar unaa les mateixes. Alhora es va cons- oportunitat aCom queda l’acomiadament en la reforma laboral Diego de las Barreras, escandinaus. Combatre dels 20 dies per any treballat. Així, patronal a la Seguretat Social, amb Les modificacions que la reforma in- s’iguala la part que correspon pagar el que cap entendre que els diners advocat de l’ODS trodueix en els articles 51, 52 i 53 de l’acomiadament al patró en aquest acomiadament sortiran de la cotització del treba- Seco (Madrid) l’Estatut dels Treballadors (ET) van fraudulent amb la indemnització per terminació llador, o bé de l’erari públic. Això dirigides a facilitar les condicions de contracte temporal, que ascen- suposa l’adopció d’un paradoxal per a procedir a l’acomiadament per Fins a ara la falta de compliment deix a 12 dies per any treballat amb model (austríac, pel que sembla)E n matèria d’acomiadament, el contingut de la reforma supo-sa una ofensiva contra l’estabilitat causes objectives, que és el que té la indemnització reduïda de 20 dies per dels requisits de forma en aquest ti- pus d’acomiadament, entre altres la la reforma a partir de 2015. Per altra banda, es pretén que en el qual els treballadors paguen a compte les seves indemnitzacions any de servei amb el límit màxim comunicació escrita al treballador les facilitats introduïdes per a per acomiadament.de l’ocupació, adopta gran part de d’una anualitat. amb explicació de la causa justifi- l’acomiadament per causes objecti- Aquest és potser l’aspecte més pre-les reivindicacions amb les quals la Així, on abans deia que la condició cativa del mateix, determinava la ves promoguin la generalització del ocupant, el que s’elimini el fre apatronal i els seus savis a sou (grupdels cent, etc.) han pressionat en els per a procedir a un acomiadament per nul·litat de l’acomiadament confor- contracte de foment per a la contrac- l’acomiadament lliure (assentat enúltims dos anys, tals com acabar causa econòmica era necessari que, a me a l’article 53.4 del ET, el que en tació indefinida la indemnització de el nostre país i no en l’entorn de laamb la dualitat de contractes en el més de donar-se una situació econò- alguna mesura inhibia al patró de la qual en cas d’acomiadament im- UE), que suposa que l’empresarimercat laboral, i reduir els costos de mica negativa, s’havia d’acreditar l’ús fraudulent d’aquesta modalitat. procedent és de 33 dies per any tre- hagi de pagar per acomiadar.l’acomiadament lliure, “el més car que l’acomiadament contribuís a su- Conforme a la nova redacció la con- ballat, en lloc dels 45 dies. S’omet que l’objecte de la indem-d’Europa”, segons la falsa afirmació perar aquesta situació, ara es diu que seqüència de la falta de compliment Finalment, el decret preveu que en nització per acomiadament no és(per descontextualizada) que repe- serà suficient amb que “es dedueixi dels requisits de forma serà la im- un any es legisli la constitució d’un només que el treballador tingui perteixen fins a la sacietat els mitjans de mínimament la raonabilitat de la procedència de l’acomiadament, no Fons de Capitalització, que es faci a anar fent mentre es recompon, sinócomunicació, fins a aconseguir que mesura extintiva”, el que, sense cap la nul·litat. Es preveu, a més, que el càrrec en la proporció que es deter- que el seu sentit és precisament elel ‘pobret’ treballador espanyol es dubte, exigeix una interpretació molt Fons de Garantia Salarial aboni part mini de les indemnitzacions per aco- de garantir l’ocupació, inhibint ensenti culpable per gaudir de més ga- més favorable a l’acomiadament per de la indemnització en aquest tipus miadament. S’especifica que això es alguna mesura el poder directiu delranties laborals que els treballadors aquesta causa. d’acomiadament, en concret vuit farà sense increment de la cotització patró.Setembre de 2010 7

×