• Like
  • Save
Revista Catalunya número 120
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya número 120

on

  • 1,231 views

Revista Catalunya número 120

Revista Catalunya número 120

Statistics

Views

Total Views
1,231
Views on SlideShare
1,231
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya número 120 Revista Catalunya número 120 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2010 · núm. 120 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Amor... i guerra social! Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit legal: B 36.887-1992
    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 120 · Setembre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 La vaga del 29-S:CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA un repte importantCGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit L a crisi mostra el fracàs integral de la ideologia neoliberal i de les polítiques que busquen confiar al mercat la sort de drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, especialment quant a pro- tecció social, drets laborals, condicions de totes i tots, desenvolupant les ocupacions socialment útils i responent a les necessi- tats socials. ductiu, de distribució i de consum, creant ocupacions on es troba el veritable valor per a la col·lectivitat: en l’educació, en• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) la humanitat. Resultava còmic l’any pas- treball i sanitat laboral. El seu objectiu és - Per a impedir els ERO, els acomiada- guarderies, en escoles infantils, en el• Federació de Sanitat sat veure als que eren adoradors beats de fer que la crisi la paguem les treballadores ments, la precarietat (la subcontractació, camp, en el benestar social, en les cures,• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) la lliure competència, com ho són tots els i treballadors, preconitzant en cada país la la contractació temporal, les ETT…) en les tecnologies no agressives ni conta-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) que ens governen, convertir-se en apòs- unitat després de la política governamen- - Per a garantir les prestacions socials i sa- minants, en xarxes de transports públics tols de la intervenció de l’Estat. Però si es- tal per a tractar que ens empassem la pín- larials als desocupats, a les desocupades, sostenibles…Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 taven a favor que intervingués l’Estat era dola. La xenofòbia, el racisme són flagells i als sectors socials especialment copejats Per a salvar el seu sistema capitalista, per a salvar interessos privats segons el que combatem. Cal que anem construint per la crisi (dones, immigrants, joves,…) empresaris i accionistes s’han organitzat aFEDERACIONS COMARCALS conegut precepte: “socialitzar les pèrdues la solidaritat internacional dels treballa- - Per a imposar drets socials harmonitzats escala internacional: el moviment sindicalAnoia i privatitzar els guanys”. Així, bilions de di- dors i treballadores per a respondre’ls. No per dalt, que acabin amb el dúmping so- ha d’actuar per sobre de les fronteres per aRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700Igualada. ners públics, els nostres diners, han estat volem pagar la seva crisi!Els empresaris i cial: salaris, pensions de jubilació, indem- imposar un altre sistema que el que explo-Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es utilitzats per a salvar bancs i accionistes, accionistes es van atipar de dividends, de nitzacions d’atur, mínims socials… ta als treballadors i treballadores, saquejaBaix Camp/Priorat mentre que resulta “impossible” trobar la regals fiscals de tota classe, de remune- - Per a defensar i desenvolupar els serveis els recursos naturals i els països pobres,Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat més mínima quantitat de diners per a res- racions demencials, que van desembocar públics, accessibles a totes i tots: salut, organitza la fam a una part del planeta…Tel. 977340883. Fax 977128041 pondre a les necessitats socials. Però hi en fortunes inimaginables. A ells els toca educació, cultura, dependència, trans- Per a fer-los front hem d’avançar en laBaix Llobregat ha més. pagar la seva crisi, a nosaltres imposar les ports, aigua, energia… construcció d’una xarxa sindical alterna-Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - La crisi financera ha colpejat l’economia nostres exigències socials. Més que mai, - Per a reduir la jornada laboral sense pèr- tiva a Europa, oberta a totes les forcescgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 real, aquí està la recessió amb la seva està a l’ordre del dia la mobilització de les dua de salari i baixar l’edat de la jubilació. que vulguin lluitar contra el capitalisme i elComerç, 5. 08840 Viladecans comitiva d’acomiadaments; patrons i go- treballadores i treballadors: - Perquè els recursos i la riquesa es distri- liberalisme. La vaga general del 29 de st-cgt.viladecans@yahoo.es verns estan decidits a seguir atacant els -Per a assegurar el dret al treball per a bueixin solidàriament. embre és un primer pas. Les marxes euro-Tel./fax 93 659 08 14 - Perquè els rics, els empresaris, els di- pees contra l’atur que es desenvoluparanBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell rectius…, contribueixin amb impostos a l’octubre, i especialment l’assembleaTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com progressius: qui més guanya més ha de europea d’aturats i aturades el dia 16, així contribuir. Cal repartir la riquesa. la marxa internacional el 17 d’octubre aBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona - Per a aconseguir el dret a l’habitatge i a Brussel·les, seran una nova ocasió de ge-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 una alimentació saludable. nerar dinàmiques i construir confluències.Garraf-Penedès - Per a garantir els drets de les i els im- A tot arreu, desenvolupem i coordinem lesLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat migrants. lluites socials, i construïm la resistènciaTel. i fax 938934261 - Per a establir la igualtat real entre homes comuna a nivell europeu! Enfront de la cri-Maresme i dones. si del sistema capitalista, és necessària laPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com - Perquè canviem realment de model pro- vaga general. Ens toca construir-la!Tel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com AgurreljTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747Manresa Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, JoseCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresa Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals,manre@cgtcatalunya.cat Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, ToniTel. 938747260. Fax 938747559 Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, “Cada llibre és un soldat / que es retira deRubí Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions la guerra / perquè vol aquí en la terra / pau,Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i justícia i llibertat”hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)Sabadell 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció aUnió, 59, 08201 Sabadell - Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Joaquim Blanch, ‘Al jovent del segle XX’ dins745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. del llibre “Rayos y truenos”TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:cgtterrassafl@gmail.com D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del Vallès i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,Vallès cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-cgt.castellar-v@terra.es, talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.Tel./fax 93 714 21 21 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Clos, 5, 08650 Sallent Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:sallent@cgtcatalunya.cat - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sort Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 633 322 033 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Setembre de 2010
    • REPORTATGE Amb la Reforma Laboral l’acomiadament s’ha Els polítics es burlen de les treballadores i treballadors abandonant-los en mans del abaratit i convertit en més capritx empresarial. lliure 29 de setembre: Vaga general Contra les retallades, la reforma laboral i l’atac a les pensions SP Comitè Confederal CGTL es mesures antisocials del Go- vern per a sortir de la crisi són lareforma laboral, el pla d’ajustamentper a reduir el dèficit públic i la re-forma del sistema de pensions.Fa ja diversos anys que com classetreballadora estem sofrint les con-seqüències de la crisi. Els diferentsgoverns, independentment del colorpolític, estan engegant una sèrie demesures que suposen una reculadai una retallada dels drets laborals isocials. Ara, aquestes mesures clara-ment antisocials s’estan intensificantper a corregir el dèficit provocat perla diferència entre els ingressos i lesdespeses. Les mesures imposadesper decret des del govern nomésincideixen en el capítol de reduccióde despeses, ignorant que la despesapública social de l’Estat Espanyolés la més baixa de tota la zona euro(fins i tot que la de Portugal o Grè-cia), ja que representa el 21% delPIB mentre que la mitjana europeaés del 27%…Per tant, el veritable problema deldèficit no està en l’excés de des-peses, sinó en la falta d’ingressos,a causa de una baixa càrrega fiscal privats de pensions en el món gestio- mercats financers i a altres bancs. Les mesures 8,7 milions de pensionistes no co- naven 4,9 bilions d’euros, arribant Com colofó, el govern opta per pro- bra els 830 euros de la pensió mitjaa empresaris i a les rendes del ca- en el 2009 a la xifra de 12,7 bilions, tegir a la banca perquè no faci falli- d’ajustament per mensual.pital. L’eliminació de l’impost delpatrimoni o el paradís fiscal que és a dir, el 27% del PIB mundial). da, però sobretot perquè els creditors a reduir el dèficit - 3,2 milions de persones treballado-representen les societats d’inversió Si a tot aquest procés generalitzat (aquests mateixos mercats que han públic: les retallades res en situació d’atur amb prestacióSICAV són un clar exemple i el que de privatitzacions, li afegim la pèr- generat aquesta dinàmica) no deixin d’atur, els quals tenen de mitjana unels empresaris espanyols declarin de dua de poder adquisitiu de la classe de cobrar. Per a això, es presta di- El govern, seguint les instruccions atur de 820 € i més de 554.000 d’ellsmitjana 6.500 euros menys que les treballadora a causa de la reducció o ners públics a la banca, però com dels mercats, els bancs i les mateixes només perceben durant 6 mesos 426persones treballadores resulta signi- congelació dels salaris i les constants els estats tampoc tenen diners han institucions que han generat la cri- €.ficatiu, per no dir escandalós. reduccions d’impostos a les classes de recórrer novament als mercats si, ha engegat diverses mesures, una - A més de 2,5 milions de treballa-A això hem d’afegir un elevat frau adinerades, tenim com resultat que financers per a demanar més diners, d’elles coneguda com el Tijeretazo, dors/es que han estat acomiadats im-fiscal, situat ja en 90.000 milions grans quantitats de diners han passat el que provoca més augment de la que afecten a: punement des del 2008 fins a ara. Eld’euros i una economia submergi- de mans públiques a mans privades, despesa pública. - Les i els treballadors públics del 92% dels contractes segueixen sentda que suposa el 23,3% del PIB, 10 més concretament a poques mans, Doncs bé, aquesta bogeria és l’eix sector públic, ja que, per decret i de precaris i temporals.punts per sobre de la zona euro. Per les grans multinacionals i sector fi- central d’una política econòmica forma autoritària, estan veient re- - Centenars de milers de dones iquè no es busquen els ingressos allí nancer, és a dir, el nucli dur del sis- globalitzada que porta a les pobla- duïts els seus salaris, suficientment homes que opten per no tenir fills ion estan els diners en lloc de seguir tema capitalista. cions a la pobresa i exclusió social. baixos ja en la major part de l’escala filles, ja que, no poden comptar ambrobant als treballadors, a les treballa- Aquest sistema, obeint a la seva lò- I que en el cas concret de l’Estat Es- salarial, o estan veient com només escoles infantils públiques i tampocdores i a les classes populars? gica de màxim rendiment, ha seguit panyol implica: es cobriran 3 vacants de cada 10 ju- existeixen polítiques d’ajuda fami-Durant els últims temps hem assis- buscant el benefici il·limitat, utilit- - 1,3 milions de llars tenen tots els bilacions, el que dóna com resultat liar.tit a la privatització de grans em- zant aquest excedent de capital en la seus membres actius en l’atur. un deteriorament encara més granpreses en sectors estratègics com concessió de crèdits sense mesura a - 600.000 persones porten sense po- dels serveis públics com la salut,l’energètic, les telecomunicacions, les classes populars perquè pogués- der treballar més de dos anys i a juny l’ensenyament dels nostres fills i La reforma laboral: elels transports, la gestió d’aigua i a sim seguir consumint els productes 2010, gairebé 2 milions porten més filles o la gestió de les prestacions decretazopoc a poc l’educació, la sanitat, els que genera el propi sistema, creant d’un any. socials tan necessàries en aquestsserveis socials… una espiral infernal fins a arribar al - El nombre de persones parades ha temps dramàtics (atur, dependència, No considerant suficient les mesu-També hem pogut veure com aug- col·lapse. Un col·lapse que es tra- augmentat en 602.000 l’últim any. jubilació). res anteriors, el govern ha engegatmenta la privatització de les pensions duïx en l’impagament de préstecs - El 20% de la població es troba en - Els jubilats i jubilades, que veuran el Reial decret 10/2010 de mesuresamb el foment constant dels plans dels consumidors als bancs i al seu la pobresa. congelades les seves pensions en urgents per a la Reforma del Mer-privats de jubilació (el 1995 els fons torn, l’impagament d’aquests als l’any 2011, quan més del 70% dels cat de Treball, amb un contingutSetembre de 2010 3
    • REPORTATGEque insisteix, una vegada més, a fer riquesa.pagar les conseqüències de la crisi Perquè això sigui possible resultaa les persones que no som respon- imprescindible que passin a gestiósables de la mateixa. Aquesta enè- totalment pública el control de lessima reforma farà més fàcil i barat energies, els transports, les teleco-l’acomiadament per als empresaris, municacions, la gestió de l’aigua, lasegueix subvencionant la contrac- sanitat, l’educació, tots els serveistació i elimina qualsevol llibertat o públics, etc. No només s’ha de re-dret al treballador en el control de partir la riquesa, sinó també cal re-l’organització del treball, fent que partir el treball.En l’era de l’avançl’entrada, la permanència i la sortida tecnològic no és admissible donardel mercat de treball, és a dir, tot el un salt enrere en les relacions labo-recorregut del contracte, es caracte- rals o en els drets socials pretenentritzi per la precarietat i inestabilitat. que treballem fins a 65 hores setma-Els aspectes més regressius nals. Seria com tornar als vehiclesd’aquesta Reforma Laboral són: de tracció animal.- Rebaixa dels costos del contracte, Les persones no tenim el mateixja que estableix bonificacions als concepte de rendibilitat que el siste-empresaris a càrrec de l’erari públic ma capitalista, per tant, els recursosde 2.800 milions d’euros, en pràcti- i infraestructures necessàries per acament tots els contractes a la carta fer possible que tota la població tin-amb els quals compten. gui cobertes les necessitats bàsiques- Reducció d’indemnitzacions per no poden estar gestionats per qui ensacomiadament. Facilitat absoluta han dut a aquesta situació, sinó queper als empresaris en acomiada- cal un nou model social i productiuments objectius, bé individuals, bé basat en la llibertat, la justícia social - Flexibilitza les condicions de tre- sistiran una vegada i una altra fins a de les 35 majors empreses i bancs,col·lectius, per qualsevol causa: i l’autogestió. ball (horaris, jornada, funcionalitat, aconseguir que l’opinió pública els van créixer un 25% fins a situar-se,econòmica, tècnica, productiva, or- Pensem que ha arribat el moment sistemes de torns i sistemes de re- sigui favorable per a aplicar mesu- solament en un trimestre, en 11.598 de dir PROU, però no només alsganitzativa i reduint sensiblement tribució), eliminant el control admi- res com: Milions d’euros. Només un Banc, mercats, sinó també als estats i lesles indemnitzacions empresarials nistratiu i afeblint el control per part - Augmentar l’edat de jubilació fins el Santander, va obtenir uns guanys institucions que segueixen les ins-en aquests acomiadaments, 20 dies dels treballadors i treballadores de als 70 anys. nets en aquest primer trimestre de truccions d’aquests mercats. Ési damunt l’Erari Públic (tots nosal- les condicions col·lectives. - Considerar tota la vida laboral per 2.215 Milions d’euros. Telefònica inadmissible que les pròpies enti-tres) a través del FOGASA assu- - Precaritza encara més la contrac- a calcular la pensió a percebre. va obtenir 1.656 Milions d’euros, tats que van generar la crisi siguinmeix l’equivalent a 8 dies, igualant tació juvenil. - Augmentar fins a 20-25 anys el Endesa 1.535 Milions d’euros, el les que estiguin imposant les sevesd’aquesta manera el cost entre un - Fa inservible la negociació nombre mínim d’anys cotitzats per BBVA 1.249 Milions d’euros… propostes per a sortir de la mateixa icontracte temporal (12 dies per any col·lectiva al possibilitar que les a tenir dret a la pensió de jubilació. Els 584 consellers executius i alts resulta vergonyós l’acatament senseen el 2015, ara 8) i un contracte fix. empreses pactin convenis i es mo- - Reduir i congelar la pensió a per- directius de les empreses de l’Ibex dubtes de tota la classe política.- Eliminació en la pràctica del dret difiquin condicions de treball subs- cebre. 35, van cobrar un milió d’euros de Per a la CGT la sortida de la crisifonamental a la tutela judicial en els tancials, bé col·lectives, bé indivi- - Pretenen que les persones vis- mitjana, en el pitjor any de la “cri- només pot ser el repartiment de laacomiadaments objectius, doncs el duals: jornada, mobilitat funcional, quem per a treballar negant-se’ns si”. riquesa i del treball en un nou modelJutge no podrà entrar, sinó és molt horaris, sistemes de torns i sistemes el dret al benestar. social i productiu.tangencialment, a analitzar si exis- de retribució, a l’endemà de pactar- Els sous dels qui Repartir la riquesa i el treball, és lateix o no raó, doncs a l’empresari los, deixant els mateixos en paper Els Beneficis de les proposen i defenen garantia perquè milions i milions denomés se li exigeix una mínima rao- mullat, alhora que facilita a les em- persones visquem amb el necessarinabilitat en la causa extintiva. preses el no-compliment (clàusules empreses de l’IBEX el tijeretazo, el i ningú manqui del bàsic, buscant- Es generalitza el Contracte de Fo- de despenjament) de les pujades 35 decretazo i el alhora un equilibri amb la vida delment a la Contractació Indefinida salarials. pensionazo planeta, deixant de saquejar-la, per-(CFCI), el dels 33 dies, passant a Els guanys que les principals Em- què les nostres generacions futuresser el contracte ordinari mentre que La reforma del preses i Multinacionals privades Alguns pensionistes i funcionaris de puguin viure amb dignitat. Hem deel de 45 dies quedarà com una re- han obtingut explotant als treba- luxe són qui defensen i promouen mobilitzar-nos. Cal canviar el siste-líquia. sistema públic lladors i treballadores i aprofitant ferventment les retallades i restric- ma. La nostra passivitat no és només- Privatització dels Serveis Públics de pensions: el tot tipus d’ajudes públiques, no cions per a les classes populars. la seva força, sinó el nostre suïcidi.d’Ocupació. Facilita l’entrada de les pensionazo han revertit a la societat, més aviat Alguns exemples: José IgnacioETTs en sectors que fins a ara tenien el contrari, el repartiment ha estat Goirigolzarri –conseller delegat delrestringits com l’Administració Pú- Pendent de plasmar les mesures inexistent, quedant tot en mans dels BBVA- es va jubilar anticipadament Modificacionsblica i es dóna entrada a les Agèn- concretes, els polítics, els ban- accionistes, directius i executius amb 68,7 milions d’euros de pensió. produïdes al pascies de Col·locació Privades en la d’aquestes multinacionals. quers, la patronal, els mercats, les Els beneficis fins a març de 2010 Francisco González, actual Presi- de la reformagestió dels Serveis d’Ocupació. institucions que ens governen, in- dent del BBVA, al jubilar-se perce- brà una pensió de 79,8 mi- pel Senat lions d’euros. La d’Emilio Botín, President del Banc El pas de la reforma laboral pel Senat el 25 d’agost, i a falta de la seva aprovació Santander, serà de 24,6 mi- definitiva el 9 de setembre al Congrés, lions d’euros. El Conseller va comportar els següents canvis: Delegat d’aquest mateix - Després de 30 dies (fins ara eren 100) banc, percebrà una pensió cobrant la prestació, la persona des- de 85,7 milions…. I així un ocupada no podrà rebutjar un curs de llarg etcètera. formació “que es correspongui amb la seva professió habitual o les seves apti- Conclusions: tuds formatives”. repartir el treball - Podrà ser acomiadat qui falti el 20% de i la riquesa jornades en dos mesos o el 25% en qua- tre mesos, sigui quin sigui l’absentisme Des de la CGT estem de- global a l’empresa. nunciant des de sempre - La prestació d’excontractats a temps aquesta situació d’injustícia parcial es calcularà per hores i no per i proposant com alternativa dies. el contrari al que s’ha fet: el - Treballadores de la llar i altres que ara repartiment de la riquesa, poden cobrar part del sou en espècie entesa no com repartiment (fins al 30%) com a mínim han de co- de dividends o accions en- brar en metàl·lic el salari mínim inter- tre la població, sinó em- professional (633 € al mes). prant aquests diners en uns - Es limita la conversió de contractes serveis públics de qualitat i temporals a fixos a aquells amb “idènti- amb caràcter veritablement ca activitat i al mateix lloc” durant tres universal perquè puguem anys seguits. gaudir-los les i els quals - S’eliminen els 425 euros de subsidi realment produïm aquesta als autònoms en atur.4 Setembre de 2010
    • REPORTATGE La CGT convoca Vaga General el 29 de setembre executius i consellers. SP Comitè Confederal CGT Propostes de la CGTL a Confederació General del Tre- ball (CGT) ha realitzat la sevapròpia convocatòria de Vaga General El que volem aconseguir amb la Vaga General és derogar el “decretazo” de la reforma laboral, el pla d’ajust i lael 29 de setembre de 2010, per de- reforma del sistema de pensions.fensar les llibertats i drets laborals,socials, econòmics, i mediambientalsde tots els treballadors i treballadores Repartir el treball:i de totes les classes populars, davantles agressions i retallades que estem - Recuperar l’ocupació, treballar to-sofrint per les polítiques antisocials thom, reduir la jornada laboral, reduirdel govern que només responen als l’edat de jubilació.interessos de la banca, a l’especulació - Impedir els EROs, els acomiadaments,financera i immobiliària, als mercats, els acomiadaments improcedents, lesal capital, a la patronal, a la Unió contrates, subcontrates, ETTs, les horesEuropea, al Fons Monetari Interna- extraordinàries, els preufets, el dúm-cional, a les institucionals polítiques ping.internacionals. - Defensar els drets socials i serveisVaga General contra la nova refor- públics gratuïts, rebutjar les privatitza-ma laboral, el pla d’ajust per reduir cions.el dèficit, la propera reforma del sis- - Eliminar els contractes temporals itema de pensions… perquè la crisi precaris. Consolidar l’ocupació fixa.econòmica la paguin els que l’hanprovocat, és a dir, els rics, els ban-quers i els polítics. Repartir la riquesa:Vaga General contra el sistema capi- - Garantir les prestacions socials i sa-talista que únicament pensa a obtenir larials a totes les aturades i aturats.beneficis passant per sobre de la qua- - Garantiar el dret a un salari mínim i alitat de vida de les persones i de la prò- una pensió suficient per a tots i totes, ipia continuïtat de la vida al planeta. mai per sota dels 1.200 €.Els empresaris financers, del maó, del’energia, de les telecomunicacions, - Distribuir els recursos i la riquesade la indústria, dels aliments… s’han solidàriament.enriquit extraordinàriament, ens han - Major pressió fiscal als rics, empre-“obligat” a endeutar-nos, hipotecar- saris, directius, executius, polítics, jut-nos, consumir sense límits i avui, ni ges, càrrecs públics, banquers, perquètenim casa, ni feina ni futur. contribueixin amb impostos progres-CGT fa una crida generalitzada a tota sius, perquè pagui més qui més té.la classe treballadora, del sector pú-blic i del sector privat, a les persones Nou model social iaturades, joves, pensionistes, homes productiu:i dones, autòctones o migrants, a lespersones excloses, precàries, desno- - El model econòmic i social capita-nades, a les classes populars, als mo- lista està basat en el productivisme,viments socials, a les organitzacions el creixement, el desenvolupisme, elveïnals, estudiantils, culturals… a consumisme i, per tant, en la injustí-tota la societat en el seu conjunt per cia, la irracionalitat i l’atemptat con-participar en la Vaga General del 29 tra la vida del planeta.de setembre.Per a CGT aquell dia és - Per un nou model social solidari inomés l’inici d’un procés de mobilit- sostenible no basat en el creixementzació laboral i social continuada fins per viure millor.a establir les bases d’un nou model desocietat, un nou model productiu ba- persones hem perdut la feina. Contra la reforma l’empresari, a la seva voluntat, pot - Un nou model de producció, de - 1,2 milions de persones aturades deixar de complir els acords salarials, distribució i de consum creant ocupa-sat en la satisfacció de les necessitats no percebem cap prestació i prop de Laboral: els acords sobre jornada, torns, mobi- cions on es troba el verdader valor:de les persones, en la solidaritat, en laigualtat, en la llibertat, en la justícia 554.000 malvivim amb 426€. litat funcional i geogràfica. en l’educació, en escoles bressol, en - Més de 4 milions de persones treba- - La Nova Reforma Laboral aprovadasocial, un nou model que contempli escoles infantils, en el camp, en el pel govern suposa que els empresarisl’harmonia de la nostra vida amb el lladores tenim contractes temporals. ens puguin acomiadar lliurement i im- Pel dret a una pensió benestar social, en les cures, en les - 11 milions de treballadores i treba- tecnologies no agressives ni contami-planeta, que no busqui l’explotació lladors, dels 18,7 milions d’ocupats, punement sense causa o causa falsa i digna: nants, en xarxes de transport públicde les persones i dels recursos natu- la “justícia” i les “lleis” els avalen.rals, un model plantejat amb una di- tenim rendes anuals inferiors a 9.000 sostenibles. €. - Amb el “Decretazo” de la Re- - Amb les mesures del pla d’ajust permensió global, internacionalista, que forma Laboral de Juny de 2010 reduir el dèficit, se li congela la pen- - Amb les mesures del pla d’ajust delinclogui a tota la humanitat, a tots els l’acomiadament serà més lliure i sió per a 2011 a més de 6 Milions de VAGA GENERAL el 29 govern, 2,6 milions de treballadorstreballadors i treballadores del món. públics en totes les Administracions, més barat. Tots els treballadors i tre- pensionistes. de setembre de 2010 sofreixen una reducció dels seus sa- balladores, amb independència del - El 68% dels 8,2 milions de pensio-Raons per anar a laris en una mitjana del 5% i no es contracte que tinguem, podem ser nistes té una pensió anual que no arri- - Contra l’atur, la precarietat ila vaga el 29 de cobreixen les vacants necessàries per acomiadats encara més fàcilment i ba al salari mínim interprofessional. l’exclusió social tenir uns serveis públics de qualitat. les indemnitzacions es queden en 20 - No està garantit el dret a la prestació - Contra la reforma laboralsetembre dies, dels quals 8 dies seran pagats per jubilació i volen que ens endeu- - Contra la retallada de drets socials, - Les rendes salarials van caure el tri- ple que les empresarials en el 2009. amb diners públics. tem amb fons privats de pensions. laborals, mediambientalsContra l’atur: - Els 7 grans Bancs i Caixes van ob- - El “Decretazo” de la Reforma Labo- Pretenen que ens jubilem als 67 anys - Contra el pla d’ajust per reduir el tenir 17.000 Millones de Euros de ral nega a treballadors i treballadores i reduir encara més la quantitat a per- dèficit públic- 5 milions de treballadors i treba- beneficis nets en el 2009 i les retri- el dret fonamental a la tutela judicial, cebre augmentant el període de còm- - Per un nou model social i productiulladores estem a l’atur i les persones bucions dels consellers i directius és a dir, a una mínima justícia social put, mentre continuen augmentant els no capitalistajoves suportem taxes d’atur del 40%. de les grans empreses van créixer el i vulnera el dret fonamental a la ne- beneficis dels empresaris i les pen- - Per la igualtat, l’autogestió i la jus-Des de 2008, més de 2,5 milions de 19,1%. gociació col·lectiva en permetre que sions multimilionàries de directius, tícia socialSetembre de 2010 5
    • TREBALL-ECONOMIA Cal un altre model La Reforma Laboral comporta la dictadura de relacions contractual empresarial mitjançant l’amenaça laborals i socials d’un acomiadament barat La nova Reforma Laboral: Més desregulació i precarització de les condicions de treball Gabinet Jurídic que fa poc ens deien que no eren su- Confederal CGT ficients per a garantir el sistema de pensions sobren per a flexibilitzar la jornada de treball en benefici de l’empresari.L ’anomenat Reial-Decret Llei 10/2010 de 16 de juny de me-sures urgents per a la reforma del - Privatització dels serveis d’ocupació: s’afegeixen als ja exis-mercat de treball, té poc d’urgent i tents serveis privats de col·locació“conjuntural” i molt de paquet de sense ànim de lucre, altres empre-mesures estructurals que busquen la ses privades amb ànim de lucre,reducció de costos per l’empresariat, que “col·laborin” amb el SPEEretallant drets adquirits per les llui- (antic INEM) i que tinguin les se-tes obreres en l’últim segle. ves mateixes competències, podentLes principals línies del decret del el treballador, fins i tot, perdre lagovern son: seva prestació per atur de no com-- Abaratiment i facilitació de parèixer davant les mateixes al seul’acomiadament: s’universalitza el requeriment. A partir del da 1 dedenominat “contracte per al foment gener de 2011 s’eliminen totes lesde la contractació indefinida” que té, prohibicions i limitacions ara vi-com característica fonamental, que, gents per a la contractació a travésen cas d’acomiadament objectiu de les ETT, per exemple la que im-declarat improcedent dóna dret al/ pedeix contractar a treballadors perla treballador/a a una indemnització al sector de la construcció a travésde 33 dies per any treballat fins a un d’aquestes agències privades.topall de 24 mensualitats, en lloc de A partir d’aquella data, les li-la de 45 dies fins a 42 del contracte mitacions o prohibicions queindefinit “ordinari”. s’estableixin només seran vàli-Fins ara, per a l’abonament des quan es justifiquin per raonsd’aquesta indemnització era neces- per a l’acomiadament objectiu pro- podrà acomiadar per causes objecti- condicions salarials, de règim de d’interès general relatives a la pro-sari que un jutge social declarés cedent i 25 dies per a l’improcedent ves si té pèrdues o espera tenir-ne, treball a torns, sistema de remune- tecció dels treballadors, entre al-l’acomiadament improcedent, a en el cas de contractes de foment de així com per una caiguda “persis- ració i sistema de treball i rendiment tres.partir d’ara el/la empresari/a po- la contractació indefinida. tent” d’ingressos, que pugui afec- previstes en Conveni Col·lectiu, era - Nova regulació de la contractaciódrà reconèixer la improcedència Aquest sistema es preveu com tran- tar a la seva viabilitat o a la seva necessari arribar a un acord amb la temporal: s’estableix una duradad’aquests acomiadaments en la prò- sitori, establint-se que, en el termini capacitat de mantenir el volum representació dels/les treballadors/ màxima dels contractes d’obra ipia carta d’acomiadament, perdent, d’un any, començant a funcionar el d’ocupació. es. servei determinats de 3 anys, sen-per tant el/la treballador/a els salaris dia 1 de gener de 2012, es consti- La reforma manté la possibilitat Des de la reforma, en aquests casos, se que s’hagin especificat més ende tramitació del període que va des tuirà un fons per acomiadament a d’acomiadament objectiu si el tre- l’empresari podrà sotmetre, en cas quines circumstàncies es pot uti-de l’efectivitat de l’acomiadament partir de les cotitzacions socials ballador falta al seu lloc de treball que no hi hagi acord, la controvèrsia litzar. S’eleva la indemnització perfins a la sentència (possibilitat que (sense que es pugui augmentar la un 20% de les jornades durant dos als “mecanismes de solució de con- finalització d’obra de 8 a 12 diesja existia per a la indemnització de cotització patronal), implantant-se mesos consecutius o el 25% dels flictes” previstos en el propi Conve- per any treballat, però mentre que45 dies per any). el denominat sistema austríac. És dies en quatre mesos (excloent su- ni Col·lectiu, que, per al cas de les l’ampliació del contracte que dónaNomés estarien exclosos de poder a dir, fer que detraccions del salari pòsits com l’embaràs, la lactància clàusules de despenjament salarial dret a una indemnització de 33 diesrealitzar aquest contracte treballa- dels treballadors/es siguin les que i les baixes mèdiques de més de seran un contingut obligatori dels per improcedència és immediat, ladors homes d’entre 30 i 45 anys, paguin l’acomiadament. 20 dies, entre altres). S’exigia que, convenis. pujada d’aquesta indemnitzacióquan no duguin un mes inscrits Per si tot això fora poc, s’estableix en el global de l’empresa, la taxa Quan no hi hagi representació en serà progressiva, augmentant-se uncom demandants d’ocupació, no que l’incompliment dels requi- d’absentisme sigui del 2,5%. l’empresa, els treballadors podran dia d’indemnització a l’any fins ase’ls hagués extingit un contracte sits formals no suposa la nul·litat L’estat, a través del Fons de Garan- delegar la mateixa, durant el perío- arribar a 12 per als contractes queindefinit en els dos anys anteriors de l’acomiadament objectiu, ni el tia Salarial (Fogasa) es farà càrrec de de consultes, en una comissió se celebrin a partir del 1 de generi haguessin tingut algun contracte que s’incompleixi el termini de d’una part de la indemnització per dels sindicats més representatius de 2015 (igualant aquesta indemnit-que no fora de caràcter temporal en preavís la improcedència del ma- acomiadament igual a 8 dies de sa- (els majoritaris). Es preveu la pos- zació amb el cost per a l’empresariel mateix període. És a dir, un per- teix. L’empresa ni tan sols haurà de lari per any treballat, però només en sibilitat de substituir el període de de portar a terme un acomiadamentcentatge molt petit de la població complir formes legals per a acomia- el cas de les extincions de contrac- consultes per un arbitratge. objectiu procedent).treballadora. dar, de forma més barata, a un/una tes indefinits (tant ordinaris com de - Reduccions de jornada a costa S’àmplia el termini per a la signatu-Per a major reforçament de treballador/a. foment de l’ocupació). Recordem de la Seguretat Social: s’estableix ra de contractes formatius de quatrel’abaratiment de l’acomiadament, D’altra banda la reforma incorpora que el Fogasa es paga amb les cotit- una mena de model “alemany”, a cinc anys després de la finalitza-el Fons de Garantia Salarial (que a la llei els criteris de la jurisprudèn- zacions empresarials a la Seguretat on es podrà procedir (pel proce- ció de la formació específica per alfins a ara tenia com competència cia per a realitzar un acomiadament Social. diment d’ERO temporal) a reduir lloc.gairebé exclusiva el cobrir els sa- (individual o col·lectiu) per causes - Debilitació de la negociació la jornada (entre un 10 i un 70 % Comptat i debatut s’ha aprofitat lalaris dels treballadors en supòsits econòmiques, ampliant-los. col·lectiva: s’estableix un període de la mateixa), complementant-se crisi financera internacional per ad’insolvència empresarial) cobrirà Només serà necessari, per a rea- de quinze dies màxim (fins a ara la retribució que abona l’empresa atorgar més capacitat de pressió a8 dies de treball per any treballat litzar-lo procedentement (amb in- era un mínim) per als períodes de a costa de l’atur al que tingui dret l’empresari mitjançant l’amenaçadels acomiadaments objectius (in- demnització de 20 dies, 8 abonats consultes amb els representants el/la reballador/a. La cotització de d’un acomiadament barat, incre-dividuals o col·lectius) ja siguin de- per Fogasa), acreditar una situació dels treballadors en els supòsits de l’empresari durant aquests períodes mentar la seva capacitat de modi-clarats procedents o improcedents. econòmica negativa i que d’ells es trasllats col·lectius i modificacions es redueix fins al 50 o fins i tot 20 ficar unilateralment les condicionsAixò és, per a l’empresari acomia- dedueixi “mínimament” la raonabi- substancials de les condicions de % de la seva quantia ordinària. És a de treball i reduir costos a costa delsdar a un treballador costarà 12 dies litat de l’acomiadament. L’empresa treball. Fins ara, per a modificar les dir, els fons de la Seguretat Social, fons de la Seguretat Social.6 Setembre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA Els empresaris juguen a casa i ho volen tot Desiderio Martín, Secretari tituir un model de gestió social on altres formes de viure i relacionar- els contractes, sinó que qualsevol Des de CGT treballem des de fa Salut Laboral Comitè sindicats majoritaris i esquerra van nos. Conscients d’això, el PSOE, regulació durant la prestació del tre- anys per altre model de relacions Confederal CGT sortir a la pista jugant en el ma- la parafernalia política electoral i ball manca d’un mínim contrapoder, laborals i socials, on el treballador teix equip, el de la modernització l’empresariat, aposten per la tercera doncs buida de qualsevol llibertat o sigui qui comparegui en la políti- “d’Espanya”. modernització “d’Espanya”. dret al treballador en el control de ca, que autogestioni en cooperació Avui, 25 anys després, els actors són En aquest context social i polític, l’organització del treball. Potser, a amb els milions d’assalariats la sevaF a 25 anys es va produir l’entrada d’Espanya i Portugal en la Co-munitat Econòmica Europea (avui els mateixos i les conjuntures glo- bals i “pàtries” una mica diferents, a la Reforma Laboral (RL), com està plantejada i com se’ns imposarà hores d’ara, dir que s’abarateix el preu de l’acomiadament, el que és vida, les seves ocupacions, les seves condicions de treball. causa de les seves crisis sistèmiques, (vagues generals d’ofici com les del cert, no deixa d’ésser sinó una con- Davant el consens neoliberal en laUnió Europea) i es va portar a ter- reals i inventades. Avui els “caps de 29-S a part), comporta en si mateixa seqüència més de l’origen del pro- “tercera modernització d’Espanya”,me la segona modernització de tot això” –capital financer, multina- la dictadura contractual empresarial. blema, la llibertat absoluta per part el conflicte laboral és la única sorti-l’economia i la política: desmante- cionals i organismes del (des)ordre La violència sobrepassa qualsevol del capital per a dominar el treball. da per fer front a la reforma laboral.llament de sectors estratègics indus- mundial polític–, han decidit que regla democràtica: la voluntat de dis- Aquest és el problema polític central Només el conflicte social possibilitatrials (mineria, drassanes, flota pes- el partit segueix, vist que al perso- posició de la mà d’obra per part em- de la RL: s’acaba la capacitat obrera un model productiu, de consum i re-quera, acer, etc.) i final d’un model nal (classes assalariades, ciutada- presarial de manera unilateral, en tot sindical d’exercitar la possibilitat de lacional, que obri alguna possibilitatagrari amb capacitat i possibilitats nia en general) li va “la marxa” de el recorregut del contracte, elimina defensar els drets socials i per tant d’organitzar-nos sobre altres basesde garantir la sobirania alimentària. l’atur, de la precarietat, de la mala qualsevol possibilitat de contrapoder laborals, a l’escorar la balança “de- socials, on la vida bona sigui possi-Llavors es van liberalitzar els mer- vida, etc. Les fi- obrer. No només se’ls subvencionen mocràtica” cap al mercat lliure. ble per a tots i totes.cats de telecomunicacions, energiai banca, és a dir, allò gestionat pel gures sindicalssector públic. i de l’esquerra,Necessitats socials com la comuni- no saben, nocació, el finançament públic per a poden o no vo-habitatge o el model energètic, van len deixar deperdre la consideració d’essencials jugar en l’equipi públiques i van ser convertides en “guanyador”,béns escassos per a demanda sol- amb l’excepcióvent, avui redenominades serveis que ara sónd’interès general. llençats a terceraEl model de relacions laborals, regional actorscapital-treball, en el seu vessant de incòmodes.mercat de treball, contractes, ocu-pacions, condicions laborals i en Falta deles seves prestacions socials, atur i legitimitatpensions, es va liberalitzar en totsels seus recorreguts. Així, s’entra a Ni CC OO, nil’ocupació des de la temporalitat, el UGT, ni una grancontracte fràgil i precari. Es roman part de l’esquerraen l’ocupació des de la disponibili- espanyola, igualtat flexible en funció de la demanda que la Confede-(jornada, horaris, sistemes retribu- ració Europea detius) i se surt de l’ocupació per la Sindicats, tenensimple voluntat empresarial. legitimitat per aI quan es necessiten prestacions convertir la cri-d’atur o pensió de jubilació, aques- si social en untes esdevenen minvades en la seva conflicte polític,quantitat i s’han vist agreujats els indispensablerequisits necessaris per a tenir dret per a donar unaa les mateixes. Alhora es va cons- oportunitat aCom queda l’acomiadament en la reforma laboral Diego de las Barreras, escandinaus. Combatre dels 20 dies per any treballat. Així, patronal a la Seguretat Social, amb Les modificacions que la reforma in- s’iguala la part que correspon pagar el que cap entendre que els diners advocat de l’ODS trodueix en els articles 51, 52 i 53 de l’acomiadament al patró en aquest acomiadament sortiran de la cotització del treba- Seco (Madrid) l’Estatut dels Treballadors (ET) van fraudulent amb la indemnització per terminació llador, o bé de l’erari públic. Això dirigides a facilitar les condicions de contracte temporal, que ascen- suposa l’adopció d’un paradoxal per a procedir a l’acomiadament per Fins a ara la falta de compliment deix a 12 dies per any treballat amb model (austríac, pel que sembla)E n matèria d’acomiadament, el contingut de la reforma supo-sa una ofensiva contra l’estabilitat causes objectives, que és el que té la indemnització reduïda de 20 dies per dels requisits de forma en aquest ti- pus d’acomiadament, entre altres la la reforma a partir de 2015. Per altra banda, es pretén que en el qual els treballadors paguen a compte les seves indemnitzacions any de servei amb el límit màxim comunicació escrita al treballador les facilitats introduïdes per a per acomiadament.de l’ocupació, adopta gran part de d’una anualitat. amb explicació de la causa justifi- l’acomiadament per causes objecti- Aquest és potser l’aspecte més pre-les reivindicacions amb les quals la Així, on abans deia que la condició cativa del mateix, determinava la ves promoguin la generalització del ocupant, el que s’elimini el fre apatronal i els seus savis a sou (grupdels cent, etc.) han pressionat en els per a procedir a un acomiadament per nul·litat de l’acomiadament confor- contracte de foment per a la contrac- l’acomiadament lliure (assentat enúltims dos anys, tals com acabar causa econòmica era necessari que, a me a l’article 53.4 del ET, el que en tació indefinida la indemnització de el nostre país i no en l’entorn de laamb la dualitat de contractes en el més de donar-se una situació econò- alguna mesura inhibia al patró de la qual en cas d’acomiadament im- UE), que suposa que l’empresarimercat laboral, i reduir els costos de mica negativa, s’havia d’acreditar l’ús fraudulent d’aquesta modalitat. procedent és de 33 dies per any tre- hagi de pagar per acomiadar.l’acomiadament lliure, “el més car que l’acomiadament contribuís a su- Conforme a la nova redacció la con- ballat, en lloc dels 45 dies. S’omet que l’objecte de la indem-d’Europa”, segons la falsa afirmació perar aquesta situació, ara es diu que seqüència de la falta de compliment Finalment, el decret preveu que en nització per acomiadament no és(per descontextualizada) que repe- serà suficient amb que “es dedueixi dels requisits de forma serà la im- un any es legisli la constitució d’un només que el treballador tingui perteixen fins a la sacietat els mitjans de mínimament la raonabilitat de la procedència de l’acomiadament, no Fons de Capitalització, que es faci a anar fent mentre es recompon, sinócomunicació, fins a aconseguir que mesura extintiva”, el que, sense cap la nul·litat. Es preveu, a més, que el càrrec en la proporció que es deter- que el seu sentit és precisament elel ‘pobret’ treballador espanyol es dubte, exigeix una interpretació molt Fons de Garantia Salarial aboni part mini de les indemnitzacions per aco- de garantir l’ocupació, inhibint ensenti culpable per gaudir de més ga- més favorable a l’acomiadament per de la indemnització en aquest tipus miadament. S’especifica que això es alguna mesura el poder directiu delranties laborals que els treballadors aquesta causa. d’acomiadament, en concret vuit farà sense increment de la cotització patró.Setembre de 2010 7
    • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATEstatut La Unió Europea i elversusConstitució FMI guien al PSOE en Pepe Berlanga la retallada de dretsD esprés d’un procés de tres anys de negociacions sobre unes novesregles de convivència i de transcorre- Rojo Vegas / Diagonal sions. Qualse- vol cosa ambguts quatre anys de desenvolupament,encara que parcialment, el balanç resul- la condició detant convergia en dinou competències frenar l’atactraspassades des de l’Estat, vuit mésque s’estaven negociant i cinquanta sis L a pujada de l’IVA, la reforma la- boral i la de les pensions, entre les principals mesures adoptades pel dels mercats financers, un sector al que,lleis en desenvolupament de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya, demostrant govern espanyol sota la pressió de la cada vegadaamb això i desmentint, aquells auguris Unió Europea per a reduir el dèficit. des d’àmbitsque la intenció final era acabar amb la Quan es prepara una nova estratègia més institucio-gloriosa i omnipresent Espanya. de la Unió Europea per a assumptes nals, es qualifi-Feia temps que Catalunya abanderava econòmics, que serà la que guiï les ca sense pudorel grup d’autonomies que defensaven polítiques dels països socis, els orga- d’especulatiu.les competències autonòmiques davant nismes financers internacionals pres- Europa sence-la constant i insistent invasió compe- sionen per a rebaixar les condicions ra està en eltencial de l’Estat, això no era accepta- socials i els drets adquirits de la po- mateix paquetble ni podia consentir-se per més temps, blació europea. i la paraulahavia de proporcionar-se un escarment L’IVA de molts altres articles, passa que serveix deque no havien d’oblidar. No obstant del 16% al 18%. L’IVA reduït, el que mantra per aaixò, resultava desconcertant compro- paguen per la quota de l’aigua corrent imposar plansvar com el mateix grup que impugnava per posar un exemple, passa del 7% d’ajustamentsl’Estatut, traslladava a altres comunitats al 8%. És un exemple palpable de és la compe-gran part dels continguts qüestionats, l’avanç de l’ofensiva neoliberal so- titivitat. Elara bé, l’important no era tant el que es bre les economies europees, del que 2010 acabadeia com qui ho deia. l’Estat espanyol tampoc escapa. l’estratègia deAixí, en una nova mostra La pujada d’impostos és la resposta la UE per al dels organismes internacionals, tam- les seves exigències de dèficit baix id’inoportunitat política, el Tribunal del Govern de Zapatero a l’increment creixement econòmic, l’anomenada bé havia repetit constantment que el amb el diferent ritme de creixementConstitucional feia pública, poc abans del dèficit públic, que va tancar 2009 Estratègia de Lisboa, que no ha arri- mercat laboral espanyol necessitava dels països de l’euro, i les agènciesde la convocatòria d’afirmació, la seva en el 11,2% i que, per a complir el pla bat a els seus objectius. Ja es prepara flexibilitzar-se. I l’OCDE va aplaudir de qualificació, que, com s’ha vist ensentència que, si bé no donava la raó d’estabilitat europeu, haurà de tornar el següent paquet, de durada fins a amb entusiasme la proposta del go- el cas de Grècia, poden sembrar unaals denunciants, significava un dur al nivell del 3% en 2013. L’Executiu 2020, i els organismes internacionals vern espanyol de retardar l’edat de desconfiança letal per a les financescop, especialment per les matèries re- com el FMI o l’OCDE reclamen can- repeteix constantment que la pressió jubilació als 67 anys. Les dues refor- del país, els que suposen una majorsoltes i declarades inconstitucionals. fiscal a Espanya és baixa respecte a vis que millorin la competitivitat, el mes, la laboral i la de les pensions, amenaça per a Espanya.Resultat fruit d’un difícil equilibri Europa, la qual cosa és certa: gairebé que es tradueix en contenció i fins i tot formen part del mateix procés.entre “conservadors i progressistes”, tres punts per sota de la mitjana i gai- rebaixa de costos laborals per a poderefecte del repartiment de poder entre lluitar en les exportacions amb els “Com més caiguin els salaris per Competició entre rebé deu respecte als països amb més persona ocupada i hora treballa-els dos grans partits estatals. impostos. Però el plantejament del productes nord-americans i, sobretot, da, majors seran les possibilitats europeusPer això, els convocants de la mani-festació del 10 de juliol en favor de Govern passa únicament per pujar xinesos. Els països de l’Est d’Europa, d’augmentar l’ocupació i impulsar l’IVA, un impost indirecte, que grava els últims en incorporar-se a la UE, ja l’activitat productiva”, afirmava José Institucions com el FMI i el Bancl’Estatut pretenien certificar els senyals el consum i que no discrimina en fun- han provat aquestes receptes. Luis Feito, president de la Comissió Mundial promouen la lluita entreidentitaris d’un poble que mai va ocul- ció de la renda: rics i pobres pagaran Amb una banca molt afectada per d’Economia de la CEOE. països de la UE i les candidates pertar les seves pretensions, deixant clar el mateix pel paper higiènic i l’aigua les turbulències financeres que van De la segona reforma, la de les pen- veure qui augmenta les seves expor-que no per molt negar l’evident se’ls de l’aixeta. causar la crisi i un alt nivell de deute sions, el Govern ha anat donant dades. tacions o descendeix més els salaris.robarien els seus anhels de decidir persi mateixos el seu futur. Conseqüèn- Els canvis plantejats pel govern per a difícil d’afrontar per la devaluació de D’una banda proposa el retard, comcia de tota aquesta esquizofrènia, la l’impost sobre la renda no es plante- les seves monedes –només en alguns norma general, de l’edat de jubilació L’edat de jubilaciódefensa numantina de la Constitució, gen un increment dels tipus màxims casos vinculades a l’euro–, fa més des dels 65 anys actuals als 67. I peroblidant-se que, a pesar que es defensi per a rendes altes, sinó un mer equi- d’un any que es van iniciar les refor- un altre es planteja estendre els anys Altre aspecte, promocionat per or-el contrari, aquesta no “va ser punt de libri entre les deduccions pel lloguer mes. La proposta del FMI és que, qui que s’utilitzen per a calcular la quan- ganismes com l’OCDE, consideratrobada i de partida”, sembla que ens d’habitatge –que puja– i les de la no ho hagi fet encara, adopti l’euro tia de les pensions. Ara es fixa amb la inajornable que l’Estat espanyol re-hàgim oblidat que va sorgir després de compra –que baixa–. L’argument de com moneda, encara que no s’integri mitjana dels últims 15, i en un docu- tardi l’edat i ampliï el cicle d’anysquaranta anys d’una feroç dictadura on la ministra d’Economia, Elena Sal- formalment. I és que quan els Estats ment enviat a Brussel·les es va plan- amb el qual es calcula la quantia deels drets individuals i col·lectius van gado, és que la redistribució de la es troben en una situació de fallida, és tejar la possibilitat d’incrementar-lo a la pensió.estar prohibits i perseguits. Per això riquesa no s’assoleix només amb els quan el FMI imposa les seves condi- 25, encara que després la proposta varesulta graciós escoltar com alguns de- cions per a posar diners damunt de lafensen “la concepció d’Espanya com ingressos, sinó també triant en que es taula, com va passar amb Romania fa ser corregida perquè, segons Econo- Colpejar l’euro gasta els diners, una cosa que depèn mia, es tractava d’un “exemple”.Nació de nacions”, el que és fals si mi- del conjunt de les administracions. un any, i ha planejat en la negociació El sistema financer internacional estàrem els continguts dels articles 2 i 8 de del rescat grec.la Constitució espanyola. Perquè l’Estat no està sol: les comu- Exigències de la UE pressionant, a través del deute extern, nitats autònomes suposen una part als països més afeblits per la crisi. DeQualsevol mesura tendent a rescatarels continguts declarats inconstitucio- del dèficit públic. Canvis estructurals La reforma laboral, la de les pensions fons està un atac a l’euro amb finali-nals està condemnada al fracàs i tota i la de l’IVA vénen per a quedar-se. tats especulatives. Sobre Espanya, les pressions tenen No són canvis circumstancials i ni deculpabilització de l’independentisme Europa com objectiu en la diana el mercat laboral. “El durada limitada com a conseqüènciacom generador del “problema entre “Flexiseguretat”Catalunya i Espanya” multiplicarà restabliment de la competitivitat pot de la crisi, sinó reformes estructurals Però l’ofensiva té més fronts quel’adscripció a aquest corrent d’un ma- ser que requereixi sacrificis tan do- que afectaran a llarg termini al teixit laboral l’impositiu i més objectius que l’Estat lorosos com una baixada salarial”,jor nombre de persones desencantades social. I en aquest cas, no són imposi- espanyol. És en realitat tota Europa la assenyalava Olivier Blanchard (FMI) cions de tercers, encara que les pres- El Banc Central Europeu recomanai fastiguejades de conviure en un terri- que es veu permanentment atacada. sobre Portugal, Itàlia, Grècia i Espan- sions existeixin, perquè ni el FMI pot avanços en la flexibilitat, el que estori que els rebutja insistentment. Ara El cas de Grècia, en el qual la ma- ya, que juntament amb Irlanda con- incidir ara com ara sobre Espanya (ja tradueix en la supressió de convenisbé, tenen sort els anomenats “constitu-cionalistes”, la unitat dels partits cata- teixa agència de qualificació de riscos formen aquest acrònim que tan famós que el seu deute segueix estant ben regionals i sectorials, i a donar mà-lans en defensa de l’Estatut decau da- que va avalar les xifres falsejades del s’ha fet en la premsa anglosaxona: els valorat en els mercats i la seva cre- niga ampla als empresaris en matèriavant la pròxima convocatòria electoral dèficit grec és la que ara alerta sobre PIGS (“porcs” en anglès). dibilitat només està parcialment dan- d’acomiadaments.que tindrà lloc aquesta tardor, circums- l’alt nivell de risc del deute, és el mi- El governador del Banc d’Espanya, yada, pel que no necessita recórrertància que els salva d’un debat seriós llor exemple: baixada de salaris dels Miguel Ángel Fernández Ordóñez, al Fons), ni l’OCDE passar de me- Article publicat al núm. 123 de la re-sobre el futur d’aquesta pell de brau. funcionaris i congelació de les pen- sempre pendent de les demandes res recomanacions. Són la UE, amb vista Diagonal8 Setembre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA 100 famílies CGT denúncia l’empresa controlen el poder Xavier Bisbal SL davant la a Catalunya fiscalia del TSJC per un presumpte de Sousa, president d’Hoteles Hes- (44); Joaquim Molins Gil, vocal del Molins (46). Setmanari Directa peria i accionista de NH Hoteles consell d’administració de Cementos Altres mitjans especialitzats en prem- delicte sa econòmica no obliden pas les fortunes acu- d’estafaL es nissagues de po- der polític i econò-mic de la burgesia cata- mulades per Juan Roig Alfonso, propietari de Federació Comarcal CGT Mercadona; Isak Andic,lana, concentrada en 100 de Mango; Francisco Anoiaelits familiars enxarxades Rubiralta Vilaseca, pro-entre elles en cercles de pietari de la siderúrgicapoder real, sempre handut amb discreció, silencii opacitat el volum del seu Celsa; Jesús Ger García, amo i senyor de Mari- L ’empresa Xavier Bisbal SL, dedi- cada a la comercialització d’acers i ferros, té una plantilla d’uns 90 treba- na D’Or; Manuel Lao,enriquiment. Entre elles de Corporación Nor- lladors, sent els seus principals clientsdestaca la Banca March, tia; els germans Lluís les grans empreses de construcció con-que és la vuitena fortuna i Artur Carulla Font, tractades per a obra pública, com perde l’Estat espanyol. d’Agrolimen; Demetrio exemple la Boca Oest del Túnel DosUna elit endogàmica on Carceller Arce, presi- Valires d’Andorra, La Maquinista deels mateixos cognoms Barcelona, Ronda Sud d’Igualada, Tú- dent de DISA i DAMMcopen sempre els espais nel de Bracons, Túnel de Vielha, Tram ; Sol Daurella Coma-de presa de decisió de d’AVE, etc. Segons les dades que hem drán, vicepresidenta de facilitat la CGT a la fiscalia, Xavierl’esfera pública i privada. Cobega, concessionària Bisbal SL, facturava a les empreses de“Som uns 400, però sem- de Coca-Cola; Mariano la construcció una quantitat superior depre som els mateixos”, Puig García, propietari material a l’efectivament lliurat, ambreconeixia el 2002 el d’Exea i Corporación una diferència total en un any i migmateix Fèlix Millet als Puig; Antoni Esteve d’almenys 1.606,75 tones. Per a la fa-periodistes Pere Cullel i Cruella, gerent de La- bricació del material s’utilitzaven unesAndreu Farràs, autors de boratoris del Dr. Esteve; plantilles redimensionades, en les quals“L’oasi català”. Les da- Maria Reig Molés, pre- sempre es contemplava un pes inferiordes sobre el rànquing dels sidenta del Reig Capital del material al que efectivament es fac-més rics, però, sempre són Group; Abel Matutes turava i es deia lliurar al client. Ens tro-variablement canviants Juan, exministre del bem davant la presumpta comissió d’unsegons les fonts, tot i que PP i president de Fiesta delicte econòmic, i també de seguretat,les dades més recents les Hotels i Resorts; Josep ja que amb aquesta actuació empre-va facilitar aquest mes Terradellas Arcarons, sarial es pot posar en perill la vida dede gener el periodista es- president de Casa Ta- les persones, al no confeccionar-se lespecialitzat Josep Maria rradellas; Josep Ferrer peces metàl·liques segons els projectesCortés, que va destriar Sala, president d’Honor d’obra aprovats pels tècnics.les deu primeres fortunes de Freixenet; Carmen Arran de l’assessorament laboralcatalanes (vegeu quadre Riu Güell, màxima ac- efectuat per CGT a 37 treballadors deadjunt). cionista d’Hoteles Riu; l’empresa igualadina Xavier Bisbal SLTanmateix, l’índex de Jose Luís Carrillo (Me- que van ser acomiadats el mes d’Abrilreferència del rànquing calux); Jorge Miarnau del 2010 en un ERO tramitat davantmundial de multimilio- (Grup Comsa) o Josep el Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona,naris, la revista Forbes, Maria Pujol (Ficosa In- CGT va tenir coneixement d’una sèrieva publicar el llistat dels ternacional). d’irregularitats que venien cometent-se100 multimilionaris de Aquells que representen en la referida empresa, entenent quel’Estat espanyol l’any fidelment els seus inte- podrien ser constitutives de delicte.2008. Entre els cinquan- ressos econòmics (Ins- Així mateix, ha de tenir-se en consi-ta primers, hi figuraven titut d’Economia Fami- deració que no ens trobem solament liar, Foment de Treball davant la presumpta comissió d’un de-Juan i Carlos March Del- o Cercle d’Economia) licte econòmic, ja que aquesta actuaciógado, de la Banca March no paren de demanar empresarial pot posar en perill la vida(8); Antoni i Jorge Ga- mai l’enèsima reforma de persones ja que no es confeccionenllardo Ballart, presidents ni es col·loquen les peces metàl·liquesde la farmacèutica Al- laboral, nous incentius segons el projecte d’obra aprovat pelsmirall (11); Josep Maria fiscals i més contenció tècnics, afeblint per tant l’estructura deSerra Farré, president de salarial, rebaixa de cos- les obres en les quals aquesta mercantilCatalana Occidente (13); tos i abaratiment dels ha participat, amb les conseqüènciesJosé Manuel Lara Bosch, acomiadaments. Els que això pot comportar. Ha de tenir-sepresident de Planeta i mateixos que no han en consideració que Xavier Bisbal SLaccionista d’Antena 3 deixat mai de guanyar va intervenir en l’obra de la Boca OestTV (16); el mallorquí exigeixen de nou no per- del Túnel de Dos Valires d’Andorra,Gabriel Escarrer Juliá, dre mai. Així rondina el que ja s’ha esfondrat dues vegades,president de la cadena repartiment del pastís al la primera al novembre de 2009, cau-Sol Meliá (26); José Luis país del tripartit heretat sant la mort de cinc operaris i lesionsBartibás Herrero, presi- de CiU: són 400 i sem- a altres sis i la segona a la fi del mesdent d’Inbesòs (31); Víc- pre són els mateixos. de Maig del 2010 que per sort no, vator Grifols Roura, pre- Per ells, queden els fets, causar cap ferit.Al seu torn, diversossident del Grup Grifols concretats en guanys i treballadors acomiadats mitjançant un(35); Carmen i Liliana més patrimoni. Per tota ERO presentat el 10 d’abril del 2010,Godia Bull i Guardiola, la resta, les paraules, les han presentat una demanda laboral peraccionistes d’Abertis i desigualtats socials i els vulneració de drets sindicals, al serFersa (36); José Castro índexs inacabables de afectats per l’esmentat ERO la totalitat A.Mateu l’atur i la precarietat. dels afiliats a la CGT en l’empresa.Setembre de 2010 9
    • TREBALL-ECONOMIA Decret Nadal: del verd al groc L’esquerra parlamentària de les Illes es sotmet als hotelers Llorenç Buades Castell Decret que era de vuit mesos, en un context de crisi acabà en fracàs,E l Govern balear va aprovar el 30 de gener de 2009 un Decret Lleide mesures urgents per a l’impuls de perquè al llar de la durada del mateix nomésla inversió a Balears, que entre al- és legalitzarentres aspectes, establia un termini de 155 places d’unvuit mesos perquè els establiments total estimat dehotelers poguessin legalitzar les pla- 12.000 places tu-ces turístiques il·legals mitjançant el rístiques il·legalspagament de 4.300 euros per plaça existents..turística al Consell Insular del seu Ara la totalitat deàmbit. les forces políti-L’objectiu era recaptar amb la fina- ques presents allitat de destinar els euros obtinguts Parlament baleara la millora de les zones turístiques. han aprovat mo-En el cas de Mallorca s’estimava que dificar el Decretes podien obtenir així entre 70 i 90 Nadal, de mane-milions d’euros. ra que amplien aAquest decret és conegué com “de- dos anys el plaçcret Nadal”, dirigent d’Unió Ma- perquè els esta-llorquina que va ser conseller de tu- bliments puguinrisme i regidor de Palma, ara situat legalitzar les pla-fora de la política per pressumptes ces turístiquesimputacions de caràcter delictiu en il·legals.l’exercici dels seus càrrecs. Aquesta modifi-El decret permetia el creixement en cació, s’aprovaràsuperfície dels establiments turístics com llei previ-fins a un 10%, perquè poguessin am- siblement al plepliar les seves instal·lacions il·legals del Parlament era fins fa poc la demolició d’edificis a la resta de la ciutadania, s’haurien trucció que només és accessible alsamb gimnasos, spas o piscines co- del 15 de juny, i permetrà agilitar i que s’havien construït il·legalment de legalitzar totes les infraccions rics, perquè els pobres forans, hereusbertes i també per a posar en marxa simplificar els tràmits per emprendre sense preservar l’entorn. urbanístiques, algunes de les quals d’un quartó de terra només tenen ac-una obra sense necessitat de la llicèn- reformes en els establiments turístics És evident que el Decret Nadal, que són més justes i justificades que les cés a conrar-lo o a vendre’l .cia prèvia. de les illes possibilitant les reformes té el consens de tots els partits polí- dels hotelers, perquè en alguns casos D’altra banda, sembla que l’ecologiaEn el cas de la reforma de la Platja parcials o integrals, demolicions tics ens introdueix en una dinàmica constitueixen primeres residències urbana, no és un tema especialmentde Palma, el decret permetia obtenir i reconstruccions parcials o totals política de caire berlusconià sem- de gent forana empobrida que només important per a molts proteccionis-les llicències d’obres i començar els als edificis destinats a l’explotació blant al de l’amnistia fiscal italiana, disposava d’un tall escàs de terra tes, perquè quan es tracta de guan-treballs amb l’objectiu d’ús turístic d’allotjaments turístics. Així, un de manera que les normes urbanísti- on construir el seu sostre i que amb yar espais de verd a la ciutat, o quansense esperar que el Planejament hotel construït il·legalment a peu de ques que obliguen a la ciutadania i l’esforç de les mans pròpies, del pro- topen amb els designis dels patronsMunicipal Urbanístic de Palma platja ara es podrà esbucar i tornar a a altres sectors empresarials i socials pi esforç i en els dies festius bastia de l’hoteleria, l’esquerra parlamen-s’adaptés al Pla Territorial de Ma- construir de nou, quan l’objectiu en són menystengudes en aquest cas en una llar. És sabut que els criteris pro- tària perd el verd que s’atribueix enllorca. El mateix criteri era aplicable un context econòmic que fa neces- favor dels hotelers. teccionistes de l’ecologisme rústic les fites electorals per a desplaçar-seala reforma de la Platja d’en Bossa a sari eliminar places hoteleres i pos- Si s’apliquessin els mateixos criteris afavoreixen la concentració de terra cap al groc, i fa que les lleis no siguinEivissa. Però el plaç d’aplicació del sibilitar l’esponjament de les zones lliberals que es permeten als hotelers suficient per a possibilitar la cons- iguals per a tothom.La “tisorada catalana” Kaos en la Red que una aprovació del Pla de Zapate- contra dels interessos de les classes d’inclinar la balança cap a un costat o Això, i no una altra cosa, és el que ro, amb alguns retocs insubstancials. treballadores de Catalunya. l’altre, la situació canvia. L’esquerra van aprovar ERC i ICV-EUiA en el La Tisorada catalana va sortir enda- El decret també inclou l’increment en entreguista, com sempre, legitimant parlament de Catalunya, és a dir, una vant amb els vots de la presumpta un punt de l’impost de transmissions el govern neoliberal de Zapatero i crida perquè els funcionaris “doninL a Tisorada catalana va sortir en- davant amb els vots a favor dePSC, ERC i ICV-EUiA. Els seus vots esquerra present en el Parlament au- tonòmic, mentre que la dreta es va oposar en bloc a la proposta. PSC, patrimonials -passa del 7 al 8%-, el d’actes jurídics documentals -de l’1 al 2%- i també augmenta en un punt les seves mesures contra les classes treballadores. Tot un exemple de co- herència ideològica. exemple” acceptant que se li baixin els sous sense queixar-se, mentre els culpables de la situació actual conti-es van unir per tirar endavant el pla ERC i ICV-EUiA van unir els seus el tipus impositiu que grava als vehi- Antoni Castells, conseller d’Economia nuen impunes. Amb una petita puja-d’ajust que aprova les retallades so- vots per tirar endavant el pla d’ajust cles contaminants. Un rentat de cara del govern català, va sortir al pas de da d’impostos a les rendes altes, nocials contra els treballadors. que aprovava els retalls socials con- en tota regla que no aconsegueix tapar les crítiques dels sindicats en asse- canvia en res la situació. Andalusia iEl Parlament de Catalunya va apro- tra treballadors i treballadores. l’atac als treballadors públics aprovat gurar que ara als funcionaris els toca Extremadura també ho han fet, i allàvar el 9 de juny el pla d’austeritat ela- Mentre a l’hemicicle es debatia el de- pel Parlament català amb el suport de donar exemple, i afegint que els re- ha estat el propi PSOE, sense cap aju-borat pel Govern català i que impli- cret, fora, a les portes del Parlament, dos grups que falsament i fictíciament talls en els concerts de l’educació i da ni pressió externa, qui ha aprovatcarà reduir el dèficit en 1.670 milions uns 200 manifestants protestaven van votar en contra del Pla de Zapa- la sanitat són “impecables”. El titular les mesures. Queda clar el paper ded’euros. Entre les mesures adoptades contra la tisorada catalana llançant tero en el Congrés. Queda clar que d’Economia assegurava que les re- comparsa que tant ERC com ICV-destaca una rebaixa salarial d’una consignes contra el pla d’austeritat i van votar en contra únicament per- baixes salarials a aquests col·lectius, EUiA han jugat i juguen abans les po-mitjana del 5% en la nòmina dels increpant els consellers que entraven què l’aprovació de l’esmentat Pla en que en alguns casos disposen dels lítiques neoliberals de Zapatero, arafuncionaris i personal d’empreses o sortien de l’edifici. ERC i ICV- el Congrés no depenia dels seus vots. seus propis convenis, s’emparen en legitimades a través del Parlament depúbliques. És a dir, ni més, ni menys, EUiA es van tornar a posicionar en Quan són els seus vots els que han “tots els fonaments jurídics”. Catalunya.10 Setembre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA L’atur creix, LA MIRADA INDISCRETA Un curs més, la banca guanya continuen les retallades a l’educació Higínia Roig Setmanari Directa pública Emili CortavitarteL ’atur afecta a Catalunya al vol- tant de 650.000 persones mentrela banca seguiex mantenint uns taxesde beneficis desorbitades. Fets, no pa-raules: el 2010 continua sent l’any de L a situació de l’ensenyament públic a Catalunya és tant para- doxal com la resta de serveis públicsla crisi. Si més no, per la majoria so- i de mesures socials (dependència,cialcatalana. L’inici del 2010 ja va si- atur, exclusió, immigració…) Totstuar Catalunya en rècords històrics de els discursos oficials d’experts i po-destrucció d’ocupació i la convertien lítics posen l’accent en l’educació ien el territori –només superat per An- la formació reglada i permanent dedalusia– on va créixer més l’atur. El les persones com a elements claus de2010 va començar amb unes 647.000 la riquesa i la potencialitat d’un paíspersones a l’atur, 265.600 de les quals i, més encara en una situació de crisieren dones, i amb un atur juvenil que com l’actual.frega el 40% en la franja de població Però aquests discursos oficials sóncompresa entre els 16 i els 24 anys. teòrics i retòrics i estan profunda-En total, més 1.200.000 aturats i atu- ment mediatitzats per la permanentrades als Països Catalans, comptant i cada vegada més ofensiva i agres-les 112.000 persones aturades regis- siva privatització de l’educació (se-trades a les Illes i les prop de 450.000del País Valencià. guint els dictats de l’OrganitzacióJa veníem d’un any 2009 en que els Mundial del Comerç i de la Unióexpedients de regulació d’ocupació a Europea) i per la seva supeditacióCatalunya es van quintuplicar fins arri- al sistema productiu capitalista i als d’empobriment i marginació social: fan a Barcelona, segons l’informe Qui trasten de manera dràstica amb les seus interessos i vaivens estructu-bar als 4.000 ERO i afectar 120.000 llars monoparentals, gent gran, joves dorm al carrer de la Fundació Un Sol 120.000 execucions hipotecàries, quepersones treballadores. I mentrestant, rals. precaris, migrants abocats a l’atur o Món).Respecte als ciutadans de se- acabaran en desnonament, signadesentitats de marcat caràcter neoliberal Aquestes mediatitzacions expliquen, els rostres feminitzats de la pobresa. gona, mà d’obra barata i desproveïda durant l’any 2009. La previsió del–des d’ESADE fins a organismes in- que no justifiquen, que el curs 2010- Aquests escenaris, però, no són pas de qualsevol dret social, les darreres Consell General del Poder Judicialternacionals com l’FMI– advertien fruit de l’actual crisi, ja que es trac- 2011: moltes persones, encara que estimacions xifren en 240.000 les pel 2010 no és pas millor i se’n xifrenque el 2010 no serà pas l’any de la ta d’una desigualtat cronificada fa 180.000. En total, durant el període vulguin, no accediran als centres de personesim migrants sense papers. Enrecuperació. Per tercer any consecu- dècades: l’actual col·lapse econòmic 2008-2010, a tot l’Estat, es rubricaran formació d’adults; molts joves no aquest àmbit dels nous sobreexplotatstiu, doncs, l’atur es dispara, mentre només aguditzarà una densa exclusió 350.000 execucions hipotecàries que podran fer batxillerat a l’institut del invisibles, cal destacar que, a Cata-els índex de temporalitat i precarietat social de llarg abast, que dura des de seguiran engreixant els guanys banca- seu barri o localitat; altres no tindran lunya, l’economia submergida –tantde la població assalariada se situen al fa dècades i que cada cop és més po- ris mentre, només a Catalunya, hi ha desdoblaments en les classes pràcti- en frau fiscal com en frau a la Se-20% i superen el 85% en la nova con- lifacètica. 452.921 habitatges buits. El miracle ques de formació professional i/o no guretat Social– ja es xifra en 39.000tractació registrada. On més colpeja Perquè ni tan sols durant el darrer ci- econòmic espanyol sempre va ser això podran fer determinades especialitats milions d’euros, ben bé un 19% della precarietat, però, és dins els sectors cle llarg d’expansió econòmica, previ i continua essent així: socialitzar pèr- d’FP, si no és pagant en una privada; diner negre que es mou a tot l’Estatjuvenils, on la precarietat laboral ja a la crisi, els poders públics van atre- dues, privatitzar beneficis. Una bona i molts nens i nenes, amb dificultats espanyol. Economia submergida en-supera el 45%. vir-se a reduir i combatre l’exclusió. prova d’això és la dada que les grans físiques o necessitats educatives es- capçalada per la província de Bar-Des de la perspectiva de la distribu- Aquestes són les dades contundents fortunes tampoc no hi han perdut res. celona amb una estimació de 29.000 pecials, no podran comptar amb elció de la renda i l’estructura salarial, que es desprenen del darrer informe Durant el 2009, les grans fortunes es- milions defraudats i on el principal professorat i els especialistes adientamb una pèrdua de poder adquisitiu sobre exclusió i desenvolupament panyoles van atresorar 6.800 milions focus d’evasió es detecta en la com- per a la seva integració i la consecu-constant, cal recordar que el 56,3% de social de la Fundació Foessa, que as- més que durant l’any 2008 i van ele-la classe treballadora catalana cobra pravenda d’immobles. ció d’una educació inclusiva... per- senyala que la taxa de pobresa ja era var el seu patrimoni un 27% després què l’administració catalana, supo-menys de 1.100 euros mensuals: un massa elevada abans de la crisi i que, de la pujada en borsa registrada el mestotal de 1.500.000 catalans i catalanes Un any més, beneficis sadament progressista i d’esquerres, ara, augmentarà. També hi destaquen de març. Amancio Ortega (de l’imperi ho considera massa car i innecessari.perceben un salari anual brut inferior la llunyania de l’Estat espanyol res- bancaris Inditex), les germanes Koplowitz o Especialment si de classes populars ia 13.400 euros, quan la mitjana se si- pecte les polítiques socials de la UE i Emilio Botin és compten entre els quetua en els 2.097 euros. Tot plegat, el l’esquerda oberta pel miratge del mi- d’educació pública se tracta. Per contra, a l’altre pes de la balança han continuat guanyant desorbitada-mateix any que s’han tornat a apujar racle espanyol: la tupinada generada Per contra, cada vegada d’un desequilibri social creixent, tro- ment.i encarir –per sobre de l’IPC i sense de la fal·lera constructora sustentada s’introdueixen més mecanismes de bem els que mai no hi perden. Segons Tanmateix, en plena època de crisi,cap millora en el servei– les tarifes de en el tsunami immobiliari només va gestió privada en el sector públic (di- les dades de l’Associació Espanyola de les previsions per les grans empresesserveix bàsics com la llum (2,64%), enriquir uns pocs, que van saber pro- Banca (AEB) fetes públiques el des- espanyoles no són pas negatives. De reccions plenipotenciàries, jerarquit-el gas butà (3,6%) o, particularment, vocar que el 46% de la renda familiar embre de 2009, els guanys de la banca les principals empreses que cotitzen a zació del professorat, complementsel transport públic. I també l’any que anés destinat a l’habitatge. espanyola durant el 2009 ascendien a l’Ibex 35, deu van augmentar el bene- de productivitat, hores extres, mancal’augment de la fiscalitat directa i in- 18.000 milions d’euros, descomptant fici entre un 10% i un 40%. D’entre de capacitat de decisió de pares i ma-directa, via augment de l’IRPF des del res i de la comunitat educativa...), segener i a través de la pujada de l’IVA, Sense papers, sense les nombroses partides per provisions elles, destaquen Telefònica (7.776 mi- assignades durant l’exercici. Només el lions de benefici l’any 2009, un 2,4% concerten més centres privats i mésminvarà més el poder adquisitiu. sostre i sense llibertat Banc Santader d’Emilio Botin, durant més que el 2008) o Repsol (1.559 ensenyaments i es deixa en mans ex- els nou primers mesos, s’havia apun- milions durant el mateix període). clusives d’empreses privades bona Qui més pateix les conseqüènciesLes mateixes tat 6.470 milions d’euros de guanys. Ara per ara, aquesta és la cartografia part de la formació professional. directes i indirectes d’una crisi que En el mateix període, La Caixa ja acu- social de la crisi i la radiografia de la No obstant, per mantenir el discursdesigualtats, més exclou i precaritza son, un cop més, mulava beneficis per valor de 1.410 desigualtat al país del tripartit. Pressió populista i demagògic els alumnesexclusió els sectors més vulnerables: fona- milions d’euros. Durant el 2008, la patronal per l’enèsima reforma labo- dels ensenyaments obligatoris co- mentalment, persones immigrants, banca tampoc no havia deixat de per- ral; polítiques socialistes per allargar mençaran el curs una setmana abansLes dades sobre l’impacte de la crisi dones i joves. Respecte a la població dre res: només els cinc primers grans la jubilació fins als 67 anys i banquers (encara que els seus pares els hau-també es reflecteixen en la consolida- nouvinguda, cal assenyalar que va bancs (Santander, BBVA, Caja Ma- que sempre guanyen i mai perden. Fet ran de trobar acomodament en lesció dels índexs de pobresa que fa anys experimentar un creixement de l’atur drid, La Caixa i Banco Popular) van i fet, en la cloenda d’aquest darrer del 93,8% només durant el 2008. A vacances blanques del febrer), mésque afecten més d’1.300.000 persones registrar uns guanys consolidats de Fòrum Social Català i davant la im- aquests indicadors socials, cal afegir- alumnes tindran accés a ordinadorsa Catalunya, el 18% de la població to- 17.500 milions, que es van traduir ens posició dels patrons neoliberals, unatal. Segons les dades de l’Obra Social hi l’augment de la població presa personals (més cars que a la resta de uns guanys de dos milions d’euros du- activista feminista de Dones x Do-de Caixa Catalunya, 240.000 menors –que ja supera les 10.000 persones– i l’Estat, amb softwares i continguts rant el 2008. Un càlcul de benefici que nes ho anunciava i ho reblava: “Clard’entre zero i setze anys anys viuen les 8.000 persones sense sostre que controlats per empreses privades) i es va tornar a igualar el 2009, en què que es poden fer polítiques públiquesen situació de pobresa en graus ele- sobreviuen a Catalunya, segons les se continuaran maquillant les xifres la banca espanyola va embutxacar-se d’esquerres… el problema és que novats de severitat a Catalunya, en un dades recollides als informes del Sín- d’inversions reals en educació pú- dos milions d’euros per hora. es fan… que fa molt i massa que nocontext on apareixen nous escenaris dic de Greuges (1.878 de les quals ho Aquestes dades del lucre bancari con- es fan”. blica.Setembre de 2010 11
    • TREBALL-ECONOMIA La banca queda impune de la crisi mentre el frau fiscal llinda els 100.000 milions que proclama, ja que Díaz Ferran és senyalar que l’economia submergida, préstecs a la indústria militar, és a beneficis de la banca privada no són David Fernàndez actualment, mou 111 milions d’euros el mateix empresari que està implicat dir, amb un interès zero i reembor- pas els únics àmbits on podem tro- Setmanari Directa en el frau d’Air Comet, és propietari en bitllets de 500, un 30% del total sables al Ministeri d’Indústria en un bar despeses suprimibles o ingressos de Seguros Mercurio –intervinguda emès a la UE i el 64% del valor to- termini de 20 anys. addicionals que evitin el deteriora- pel Ministeri d’Economia– i és el tal del diner en efectiu en mans de En el mateix àmbit de la despe- ment de les condicions de vida i deE ls guanys bancaris de 2009 van ser de 18.000 milions i els con-tractes en armament de 29.994. Men- dirigent empresarial que, quan va es- clatar la crisi, va anunciar que calia la població. La xifra s’ha multiplicat per set des de 2002, any de l’entrada de l’euro. En retrospectiva, segons sa bel·licista, cal destacar que no fer la guerra a Somàlia, el Líban o treball de la majoria de la població. El primer trimestre de 2010, les em- “suspendre l’economia de mercat un l’Afganistan estalviaria 750 milions preses que cotitzen a l’IBEX 35%trestant, sota les ordres del FMI, el temps” mentre l’intervencionisme el mateix informe i d’acord amb la d’euros durant el 2009. Des de 1991, han obtingut quasi 12.000 milionsgovern de Zapatero activava un ajus- públic corria a rescatar la banca. Llei General Tributària, que estableix les operacions a l’exterior han su- d’euros.tament estructural de 15.000 milions En qualsevol dels casos de la llei de un període de prescripció de qua- posat una despesa de 4.979 milions Per la seva banda, Telefónica va ob-d’euros. l’embut, el paquet de mesures im- tre anys, es podrien recuperar “uns d’euros i la intervenció militar espan- tenir uns beneficis nets atribuïbles deSíntesi neoliberal simplificada: posades a través del decretazo tenen 280.000 milions d’euros dels exerci- yola a l’Afganistan des de 2002 ha 7.786 milions d’euros durant el 2009.tres trucades –de Barack Obama, l’objectiu formal de reduir el dèficit cis anteriors”, uns diners que podrien tingut uns costos de 2.217 euros, in- A més, hi ha altres ingressos que esd’Angela Merkel i dels manda- alleugerir considerablement el deute cloent la previsió de 600 milions pel públic 15.000 milions d’euros anuals podrien recuperar si, per exemple, estaris xinesos– a ZP i, l’endemà, espanyol i multiplicar per 20 la quan- 2010. Cal recordar que la participa- fins el 2013. 50.000 milions d’estalvi gravessin fiscalment els premis de las’anunciava la pitjor retallada social titat fixada com a fita per Zapatero. ció il·legal a la guerra i l’ocupació de en tres exercicis que es podrien haver loteria estatal (una recaptació anualdes de finals de la dictadura contra el cercat clarament a d’altres partides l’Iraq va costar 260 milions d’euros de 1.165 milions d’euros), s’apostésdèbil i prim estat del benestar, amb públiques, altres àmbits econòmics Despesa militar, segons dades oficials. pel software lliure a les administra-nou mesures de tall neoliberal queafecten els salaris del funcionariat i altres esferes financeres. Perquè la despesa antisocial cions (cada any es paguen 1.500 mi-públic, les pensions contributives, fal·làcia dita en seu parlamentària Banca privada: qui la lions d’euros en drets de propietat) el 14 de maig passat era que el pla o s’eliminés –com seria propi d’unles polítiques socials i les inversions d’ajustament comporta una corres- Una altra partida sobre la qual no s’ha fa la paga? estat laic– la casella d’assignacions aestatals. anunciat la més mínima retallada és ponsabilitat social que implica to- la despesa militar espanyola, amb l’Església catòlica a la declaració deDe seguida, un cop anunciat el pla En un reforçament de les mateixes thom quan només afecta les perso- un pressupost anual de 18.609 mi- l’IRPF (250 milions), més enllà delsd’austeritat, pujava la borsa, cofoia. polítiques que van provocar el pro- nes treballadores, les jubilades i els lions d’euros, destinats a un exèrcit blema i de premiar qui va provocar 6.000 milions de subvenció que repPerò el divendres, de cop, torna- sectors socials més vulnerables. Ni que, l’any vinent, arribarà als 81.000 la crisi, la banca privada també ha anualment la confessió catòlica.va a baixar perquè, als mercats, les la banca ni el capital financer ni les efectius. Només en inversions mili- sortit indemne del pla d’ajustamentmesures antisocials anunciades perl’executiu socialista encara no els empreses privades ni altres àmbits tars previstes pel 2009 es destinen estructural, tot i que durant el 2009 Seguint els dictats de l’esfera pública no han resultat 3.233 milions d’euros. Les dadessemblaven prou. Senyal i símbol que afectats. va obtenir uns beneficis nets conso- del capitalismeen volen més i que la reforma labo- recollides a l’informe La despesa lidats de 14.943 milions d’euros, benral, la privatització de les pensions militar espanyola per l’any 2009, bé la mateixa quantitat que pretén internacional–contra un sistema públic de segure- Frau fiscal elaborat per Pere Ortega per al Cen- retallar el govern de Zapatero. Tot tre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Fet i fet, un programa econòmic aliètat social que va tancar el 2009 amb plegat, descomptant els 24.000 mi- constaten que l’I+D militar va impli- al programa i les promeses electo-superàvit–, el desmantellament dels Per començar, només la lluita eficaç lions en provisions de què s’ha dotat car una despesa d’1.462,33 milions rals, dictat des dels centres de poderserveis públics o el copagament sa- contra el frau fiscal empresarial apor- per afrontar l’any 2010. I més enca- i que els contractes vigents durant internacional i orientat a empobrirnitari són les properes amenaces. El taria 100.000 milions d’euros anuals ra, perquè els pressupostos de 2009 l’any 2009 per dotar-se d’armament la majoria social per acontentar elsnúmero 1 de la CEOE no es va can- a les arques públiques. Segons el da- incorporen una partida de 6.750 mi- militar ascendien a 29.994 milions mercats, en una línia de demolició desar d’afirmar que la reforma laboral rrer informe de l’Associació de Sot- lions d’euros pel Fons de Reestruc- d’euros, el doble del que es pretén drets socials que prossegueix i apro-era urgent i s’havia de produir el mes sinspectors de Tributs, “un 23% del turació Ordenada Bancària (FROB), retallar. Des de 1997, la investigació fundeix la destrucció –ja iniciada–de maig (finalment va arribar un mes PIB –un 10% sobre la mitjana euro- en el marc del rescat públic dels des- militar ja ens ha costat 17.426 mi- d’un raquític estat de benestar. Unadesprés) i que les institucions autonò- pea– no paga impostos” i les pèrdues gavells privats anunciats per Zapate- lions d’euros, amb la circumstància disjuntiva que americanitza la políti-miques s’han d’estrènyer el cinturó. ocasionades pel frau es quantifiquen ro ara fa dos anys. en “100.000 milions anuals”. Cal as- que moltes de les inversions eren ca econòmica, augmenta els graus deEl que ho exigeix fa el contrari del Però frau fiscal, despesa militar i dependència econòmica, retarda la recuperació i allargarà i agreujarà els impactes de la crisi sobre l’estructura social i el teixit productiu, cosa que aprofundirà l’escletxa de les des- igualtats socials, amb cinc milions de persones aturades i nou milions de pobres a l’Estat espanyol. En tot cas, a l’era de les noves tecno- logies, un simple SMS ho pot clarifi- car tot. Com el que va rebre el presi- dent Rodríguez Zapatero just després de la seva intervenció, durant la qual va anunciar l’escomesa neoliberal. El remitent era el mateix David Taguas, exresponsable de l’Oficina Econò- mica de la Moncloa i, avui, respon- sable del gremi constructor que ens ha dut a la crisi. Aquestes van ser les paraules del constructor a Zapatero: “Bravo president! Felicitats per la teva intervenció i per impulsar me- sures que són imprescindibles. Una abraçada molt forta, David”. Mentre el tsunami especulador del totxo felicitava el president, només la vaga general apareix com a únic mecanisme per aturar un cop d’estat econòmic fet a llum dels taquígrafs de les Corts espanyoles.12 Setembre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA Més que brots verds, herbes de mal pair Llorenç Buades Castell efecte boomerang quan s’imposen ra, militant del PSOE que contribuí ca aprova els retalls al funcionariat geix una millora de la productivitat. als països emissors o en el propi decisivament en la seva etapa de go- amb el vot en contra del PP i ERC. Tota millora de la productivitat con- Regne d’Espanya, perquè també la vern municipal a Calvià a la política Comparteix el criteri de la disminu- dueix a fer més eficient el treball, a caiguda del turisme provinent de la especulativa de degradació costanera ció de cotitzacions per als empresaris fer possible que amb menys esforçÉ s de coneixement universal que el capitalisme necessita la desocu-pació i una forta demanda de treball Península és menor. El capitalisme necessita la desocu- pació a la vegada que necessita el denunciada cada any per Greenpeace i que pretén reconvertir Can Pastilla i S’Arenal en una platja similar al de manera que animats pel govern Zapatero en les mesures de retall sa- larial imposats a la funció pública, i menys mà d’obra s’obtenguin més i millors productes. En definitiva, el creixement va associat a la reduccióper tal de fer que els salaris baixin i treball humà per a la realització dels Trenc, salvada fins ara de les urpes l’objectiu patronal es centra ara en del treball necessari. Lamentable-que es puguin imposar aquelles con- seus beneficis. Necessita que la gent de la cobdícia empresarial gràcies sostraure el màxim a la gent treballa- ment els economistes lliberals tenendicions que els empresaris conside- sigui productora i consumidora a la a les mobilitzacions ecologistes. El dora els 541,2 euros de mitja que es poc de científics, perquè els registresren necessàries per a incrementar els vegada. El capitalista individual- projecte Nàjera va en la perspectiva satisfan mensualment en cotitzacions de les sèries històriques comparativesseus guanys. Les xifres d’atur oficial ment considerat necessita que la gent de la despesa a Dubai i la situació ac- a Balears i que lamentablement bona de creixement i ocupació no associenque ens mostren les estadístiques mai obrera que el serveix directament, tual no està per a projectes faraònics, part de la classe treballadora no con- una major ocupació al creixement,no són les reals ni a Europa ni als Es- sigui assalariada o autònoma, cobri però no és casual que la despesa pú- sidera com salari: un fet que aferma sinó a la reducció del temps de tre-tats Units, ni al Congo, però si ens el menys possible, a la vegada que blica, sempre atacada per la patronal l’escomesa dels empresaris. ball, a la reducció de la jornada labo-suggereixen l’evolució de la situa- necessita que la gent treballadora al quan es tracta de satisfer necessitats Les coses no pinten gens bé cap al ral, tema que des de sempre és tabúció. Probablement el millor sistema servei dels altres capitalistes tengui humanes, no ho sigui quan es fa amb proper hivern perquè no hi ha pers- per als economistes lliberals, per aper sospesar l’activitat laboral serien poder adquisitiu suficient per tal de objectius impresentables al servei pectives de solució en el marc de les l’empresariat i a per a “l ‘esquerra”les hores treballades, perquè sabem poder comprar els productes que dels patrons o del polítics de dreta polítiques institucionals actuals per conversa al liberalisme.que les economies europees que ofe- posa en el mercat. Aquest caràcter que es beneficien sense escrúpols a desfer-se de l’atur crònic, quan la Precisament allò que ens demostrenreixen registres d’atur per davall del contradictori de les necessitats del dels doblers públics com es demostra demanda de feina s’incrementa per- les sèries històriques és que països10%, en realitat amaguen l’atur en capital s’expressa en tota la seva en el cas Inestur. què milers d’escolars han acabat la com el del costat, França, tot i queel pas de l’activitat total a l’activitat cruesa en el sector hoteler, que en L’economia balear viu una crisi vida estudiantil i la precarietat de les el govern no acabà de satisfer amb laparcial com es fa als Països Baixos, conjunt no aconsegueix sobreviure que encara no ha tocat fons. No es condicions laborals familiars fa que forma exigida pels treballadors la lleiDinamarca o Alemany. Però es tre- més enllà dels mesos d’activitat es- veuen brots verds a Balears i si mol- moltes dones retirades durant anys a de les 35 hores, tengué els majors re-ballen més hores que les que es de- tival , perquè en la primavera neces- tes herbes de mal pair, en forma de les tasques de la llar es vegin obliga- gistres d’ocupació durant la seva apli-claren oficialment i fins i tot aquests siten una ocupació hotelera del 50% desocupació crònica, més precarietat des a cercar feina remunerada per a cació. Així i tot, la dogmàtica acien-registres serien dubtosos. al menys per compensar l’obertura. laboral, els retalls coneguts a la res- sostenir les famílies. tífica de la patronal és tossuda comLa temptació d’emmascarar les si- Una evidència: els turistes també te- ta de l’Estat en els salaris directes i Sortir de l’atur, per a totes les forces ho va ser en la crisi del 1929 quantuacions reals de crisi i anunciar nen menys doblers perquè governs i indirectes, sigui en cotitzacions, des- polítiques de les Illes Balears passa tampoc volgueren la reducció de lales seves remuntades a Europa es patrons els imposen mesures d’ajust. peses per acomiadaments, imposició per el pensament únic del retorn al jornada laboral, fins que s’imposà lamanifesta de manera ben clara a les Des de fa alguns anys la patronal hote- d’un IVA més elevat, increment de creixement econòmic, un creixement necessitat. Però el major problema ésBalears, una economia fonamenta- lera té com aspiració l’enderrocament les càrregues impositives dependents que, sense cap base científica con- precisament fer canviar de xip unada en l’expansió de la construcció d’hotels a càrrec de la despesa públi- dels governs municipals i autònoms trastada, exigeix segons els polítics esquerra institucional i associativa,i l’activitat turística. Pel que fa a la ca o bé la reconversió en apartaments per tal d’incrementar la recaptació, actuals superar un creixement del 2% reduïda a l’assistencialisme lliberalconstrucció, ha sobreviscut gràcies a vendre. La regeneració de la Platja com són aquest estiu els càrrecs per situable en perspectiva devers l’any o conservador, incorporada al tercerals efectes de les inversions públi- de Palma, malmesa per l’explotació aparcament a les platges. L’esquerra 2014. Però aquest mite és el que val sector seguint fil i randa, els cànonsques, concretades en l’obra civil i en massiva, amb l’esponjament i la rei- institucional no combat la crisi, ni de- per als economistes del règim, els institucionals nord-americans que ne-les edificacions licitades pel sector vindicació hotelera de propostes de mana que la paguin els rics. S’adapta mateixos que no preveien la possibi- cessiten consolidar l’esquarteramentpúblic durant l’any 2009, perquè la lleure insostenibles ecològicament als plans de Zapatero i de manera litat de la crisi. És un mite, perquè social lluny de dinàmiques de caràc-inversió privada només ha repuntat queda en mans de la senyora Nàje- absurda en el Consell de Mallor- entrar en una fase de creixement exi- ter progressiu i anticapitalistes.molt limitadament en l’obra resi-dencial i ha caigut un 40% pel quefa als habitatges de protecció oficial.La caiguda de la construcció ha ten-gut un efecte d’arrossegament sobrealtres sectors, com el financer, elstransports, una part del teixit indus-trial i els serveis a les empreses i noha tocat fons perquè les polítiquescontra el deute faran que l’aportaciódel sector públic sigui menor. El deu-te de la Comunitat Balear (13,5% enel primer trimestre) només és superatper la Valenciana (15,1%) i està un4,5% per sobre l’estatal, i la contrac-ció de la despesa pública no ajudarà aremuntar la situació d’atur en aquestsector.Pel que fa al turisme es conjuguentots els efectes que la crisi europeafa recaure sobre una economia fo-namentada en el lleure: l’arribadade turistes és menor i fins i tot enel mes de juliol es donen registresd’ocupació hotelera del 70% quanles xifres de juliol i agost són habi-tualment del 100% o d’overbooking,de manera que molts empresaris hanimposat les vacances en ple estiu alpersonal quan habitualment es paga-ven a fi de contracte. Les estades perturistes cauen als 4 dies de mitja i ladespesa per turista és molt menor, altemps que els operadors han exigithabitualment el “tot inclòs” rebutjatpels comerciants insulars. Així queles mesures d’ajust que proposen elsempresaris a les Illes es tornen enSetembre de 2010 13
    • TREBALL-ECONOMIA La Llei de Caixes, contra els interessos de la ciutadania la malaltia. ció d’acomiadaments fraudulents. La de la crisi, que assota severament a la socials i empobriment general.Pep Juàrez, Secretari d’Acció És necessari, per tant, acabar amb Sindical de FESIBAC-CGT Clar que, per a fer atractiu el pastís unitat sindical resulta, doncs, més ne- majoria dels treballadors, i als sectors a la iniciativa privada, les Caixes han cessària que mai, per a plantar cara a socials més desprotegits. Per contra, el monopoli privat del control de de ser “fortes” i “rendibles”, segons la reforma laboral i conservar els llocs és de témer que suposi una volta de les finances. Cal promoure el debat els criteris del capital. Responent a de treball. Una raó molt de pes, per rosca més en el règim de bancocràcia ciutadà sobre la necessitat inajorna-El passat 21 de juliol, el parlament aquest desig, tant des de la Unió Eu- a sumar el sector d’Estalvi a la Vaga imperant, ja que suposa més poder ble de l’establiment d’uns serveisespanyol va aprovar la Llei de Caixes ropea com des del Banc d’Espanya, General de Setembre. per a la banca privada i l’especulació financers de caràcter públic, al ser-d’Estalvi, amb els vots favorables de s’ha forçat darrerament un procés Els 7 processos d’integració de Caixes capitalista que, no ho oblidem, és vei dels treballadors, la ciutadania iPSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei de fusions i absorcions, anomenades d’Estalvi amb ajudes del FROB (Fons l’autèntica causa de la crisi. Resulta l’economia productiva. La vida i elsva partir de l’acord entre Zapatero “fredes” i SIPs (Sistemes Institucio- de Reestructuració Ordenada Ban- absolutament escandalós que, mentre drets bàsics de les persones no podeni Rajoy, en la seva reunió del 5 de nals de Protecció, que funcionaran cària) sumen 10.189 milions d’euros, se’ls posa a disposició tan magnífi- romandre condicionats i a la mercè demaig. Una vegada més es demostra com qualsevol banc privat), però que segons el següent quadre, extret ques ajudes amb diners públics, els l’especulació de les cúpules finance-que, més enllà de la brossa política suposen, entre altres conseqüències no de l’Informe de Situació del Banc banquers responguin amb el tanca- res. El crèdit ha de fluir en condicionsi la crispació, ambdós mandataris i desitjades, el desarrelament de moltes d’Espanya, a 29/06/10, sobre la rees- ment del crèdit cap a les economies justes, i preferentment per a satisferels seus partits comparteixen les ma- caixes dels seus entorns socials i terri- tructuració de les Caixes d’Estalvi: familiars i les petites i mitjanes em- els drets i el benestar de tots els ciu-teixes receptes del sistema capitalista, torials, i la desaparició d’unes altres, preses, provocant la caiguda de milers tadans, especialment dels sectors mésja que s’han posat d’acord per a mo- amb la consegüent pèrdua de milers Si a això afegim els 800 milions de- d’elles, amb el consegüent desmante- indefensos. I això només ho pot dur adificar el règim jurídic de les Caixes de llocs de treball pel tancament dicats al sanejament de CajaSur (que llament de l’economia productiva, terme una banca pública i social, con-d’Estalvi, obrint la veda a la priva- d’oficines, duplicades o no. disposa d’altres 1500 addicionals, augment de l’atur, pèrdua de drets trolada democràticament.tització d’aquestes entitats, aspiració La nova Reforma Laboral afavorirà, no utilitzats fins ara), i els 3.775 mi-llargament anhelada pel món financer sens dubte, el procés d’aquesta es- lions destinats pel fons de Garantiai la banca privada. pècie de “neteja ètnica” d’empleats de Dipòsits per a tapar el forat deAmb l’entrada al capital privat, que sobrants. Les facilitats generosament Caja Castilla la Mancha, el muntantpodrà ocupar fins a un 50% de cada ampliades als empresaris, amb aques- de diners públics dedicats a la re-entitat mitjançant l’adquisició de les ta reforma, per a aplicar acomiada- conversió i sanejament del sector deanomenades “quotes participatives”, ments massius i barats, eufemísti- Caixes d’Estalvi, en perspectives dees desnaturalitzen les fins socials cament anomenats “acomiadaments privatització, arriba a 16.264 milionsque, almenys sobre el paper, han tin- objectius” i “Expedients de Regulació d’euros. És a dir, no bastarien elsgut fins a ara les Caixes d’Estalvi. La d’Ocupació” (EROs), les indemnitza- 15.000 milions del Pla d’Ajustamentpresumpta “despolitització” de les cions dels quals es pagaran en part imposat pel govern amb la compli-mateixes, publicitada com un dels amb doblers públics (8 dies per any citat parlamentària, i extrets de la re-“efectes positius” d’aquesta Llei (re- treballat, a càrrec del FOGASA, Fons tallada de la inversió pública i de laducció fins a un 40% de presència de Garantia Salarial) dibuixen un despesa social, a força dels sacrificisinstitucional en els òrgans de govern, front ombrívol, per a molts treballa- de pensionistes, funcionaris, aturats idel 50% que tenia fins a ara), sembla dors que creien tenir un lloc de treball persones depenents.que també té parany. Es disminueix la digne i segur. Fins i tot s’han detectat Contràriament al que diu la propa-presència de les administracions pú- en el sector ofertes de desvinculació ganda oficial, la Llei de Caixes i labliques i es dóna cabuda als banquers, que inclouen el segur d’atur com part reconversió del sector poc o gens te-amb el que resulta pitjor el remei que del tracte, mitjançant la formalitza- nen a veure amb una suposada sortidaBreus sindicalsContra la privatització de la llista sindical de la CGT, haurà lona ha condemnat a l’empresa Hone- tot i els serveis mínims abusius. Amb taula especifica perquè la Direcció de ser readmès en l’empresa de gelats ywell Friccions Espanya SA del Prat, les aturades del 29 i 30 de juny volien de l’empresa aporti la informacióde la conservació de Kalise Menorquina i cobrar els sala- a indemnitzar a un treballador amb mostrar la seva indignació davant de necessària sobre la situació actual dela jardineria del barri ris deixats de percebre des de la data 153.369,87 euros després de con- la vulneració del conveni col·lectiu, l’empresa i els plans de futur que ga-de la Sagrera del cessament fins a quan la readmis- treure un càncer de pulmó per la seva ja que anul·la tot allò aconseguit amb ranteixin les condicions laborals dels sió tingui lloc. Des de CGT Balears, exposició laboral a l’amiant, amb el la negociació col·lectiva durant els treballadors i garantir l’ocupació.Contra la privatització de la con- que ha portat a terme una intensa qual fabricava pastilles de fre. darrers anys, així com el greuge com- Es va elaborar un calendari de re-servació de la jardineria del barri campanya de suport, es feliciten per L’empresa es dedica a la fabricació de paratiu que s’ha produït ja que son unions que començava el 29 de juliolde la Sagrera a través d’empreses la sentència, perquè la seva lluita, els pastilles de fre amb amiant i el treba- l’única empresa de transport públic on Renfe es comprometia a compar-d’integració de persones discapacita- esforços i els mals moments que ha llador va emmalaltir l’any 2005, data dintre de l’Autoritat Metropolitana tir la informació i debatre tots elsdes, CGT i la resta de sindicats pre- hagut de suportar, al final han tingut en la qual se li va concedir la incapa- del Transport afectada per la retalla- aspectes que afectin a la vialidad isents al comitè d’empresa de Parcs justa recompensa. citat permanent absoluta, al presentar da de sous. Durant el mes de juliol sostenibilitat de l’empresa. CGT, esi Jardins de Barcelona reclamen que un adenocarcinoma broncopulmonar es van convocar una manifestació reserva desvincular-se en qualsevol moment si durant el període fixat dees convoquin les necessàries ofertes Noves mobilitzacions en lòbul superior dret i lòbul inferior el dia 5 a Barcelona, concentracions reunions, observéssim que no hi hapúbliques d’ocupació amb la reserva dret, en progressió. A més, resol que a Sant Boi i Sant Cugat, i una boti- dels treballadors el lloc de treball no reunia les con- farrada coincidint amb el Consell cap contingut real de negociació o béde places que calgui per a personesdiscapacitades, amb adaptació de les d’estacions d’Adif dicions necessàries de prevenció, que d’Administració de FGC. Per als dies no existís per part de Renfe un com- no es van prendre les precaucions ne- 2, 7 i 14 de setembre es van convocar promís amb els treballadors abans delproves d’accés i programes de forma- CGT va convocar noves mobilitza- cessàries i que les màquines amb les noves jornades d’aturades 30 d’octubre.ció específics per a aquest col·lectiu, cions per als dies 16 i 30 de juliol i quals es treballava superaven el límit CGT seguirà treballant perquèa més de reserva de places en pro- 15 d’agost. La nostra principal meta d’exposició legal. l’empresa es comprometi a garantirmoció interna, tutela i seguiment del CGT desconvoca és equiparar a tots els treballadors l’ocupació; establir plans de viabi-col·lectiu per part de l’Institut Muni-cipal de Persones amb Discapacitat. d’estacions a la resta de l’empresa, Aturades i les vagues a Renfe- litat de l’empresa mitjançant un pla estratègic de futur amb participació tant en les seves condicions laborals mobilitzacions als Operadora de la representació dels treballadors; com salarials, o almenys compensarDeclaren nul l’esforç que suposa un treball com el Ferrocarrils de la L’acord sobre un calendari de re- garantia de futur mitjançant un con- tracte-programa Renfe-Estat per al’acomiadament de qual venen realitzant i que fins ara no Generalitat unions al que es va arribar amb l’explotació del transport de Viatgers està recompensat en absolut.Diego Moyà l’empresa, van portar a que CGT i Mercaderies i un contracte-programa La valoració de la primera etapa de desconvoqués la vaga dels dies 30 i Renfe-Generalitat per a l’explotacióFinalment, el jutjat social de Palma, Primera sentència les mobilitzacions dels treballadors 31 de juliol i 1 d’agost contra les pre- del transport de rodalies de Barce-en base a la provada vulneració del favorable per a un de FGC, en la seva lluita contra la tensions de Govern, concretades en lona; compromís que no es vendrandret fonamental a la llibertat sindical vulneració del conveni col·lectiu i l’acord del Consell de Ministres del 2 afectat per amiant a la retallada salarial que comporta de juliol, en el qual s’aprovava el des- actius, tant de Mercaderies com deque va suposar l’acomiadament de Tallers, no se suprimiran serveis i niDiego Moya en ple procés d’eleccions Honeywell l’aplicació del Decret Llei 3/2010 mantellament de Renfe. CGT sempre es tancaran línies ferroviàries, no hisindicals, va decretar l’acomiadament de 29 de maig, és positiva, arribant a ha advocat pel ferrocarril i el seu futur haurà gestió privada de serveis i líniesnul. El nostre company, que era el cap El Jutjat social número 24 de Barce- xifres de participació esperançadores i valora positivament la creació d’una o cessions de les mateixes.14 Setembre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesEl mercat laboraldiscrimina a les donesCap reforma laboral pretén atacar realment les arrels d’aquesta situació fet que pot provocar una baixada de les Blanca Rivas Roigé, Secretaria de Jurídica CGT prestacions percebudes. O per acabar, de Catalunya i membre de la limitació de l’atorgament d’incapacitats Dones Llibertàries derivades d’accidents o malalties, que podria afectar en el qüestionament de de- terminades malalties, com a incapacitat, per les quals s’ha aconseguit actualmentE l Real Decret Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la re-forma del mercat de treball, és a dir, la que es considerin com a tals i que afecten majoritàriament a les dones (fibromialgia, fatiga crònica, depressions, etc.).coneguda com a “reforma laboral” diuvoler contribuir a superar les debilitatsdel model de les relacions laborals que Les donesregeixen a l’estat espanyol. Al seu preàm- anticapitalistes hembul, reconeix sense embuts que en el de lluitar cada dia imercat laboral persisteixen elements dediscriminació en múltiples àmbits entre anar a la vaga generalels quals hi ha les dones, els joves, lespersones amb discapacitat i els aturats Tot això, i moltes altres coses, han dede més edat. I afegeix, que entre aquests portar a que les dones, treballadores otres últims col·lectius, la discriminació és no, joves i més grans, lluitem també pelsmés gran quan són dones. nostres drets en el món de treball i ensEl 9 de juny, en aquesta mateixa línia, oposem a aquesta i a totes les reformes ila Secretaria General de Treball, la Sra. a les línies que es plantegen, per trencarMaravillas Rojo, va assegurar que “... la amb la discriminació que durant seglesreforma laboral que cristalizarà el próxi- em patit per raons de sexe.mo 19 de junio de 2010 contará con las Perquè cap reforma serveix perquè elperspectiva de género y, en caso de abor- que cal és un canvi de l’arrel del siste-dar materias relativas a la participación, ma patriarcal. Per això el dia 29 hem deimpondrà la paridad”. sortir al carrer, però no només aquell dia,Però que vol dir per aquest govern, i per sinó que hem de lluitar, dins i fóra dequalsevol altre que hagi existit a l’estat res per afavorir el treball dels joves i de ment de gènere i amb la intenció d’acabar que sigui el mercat laboral, la producció i les estructures sindical, per dir que noespanyol des dels anys 80, imposar me- les persones aturades, amb la suposada amb la discriminació existent al mercat les empreses les que s’hagin d’adaptar és això el que volem, que no és això elsures laborals des d’una perspectiva de finalitat d’afavorir la contractació, preveu laboral a la vida i a les característiques de les que ens allibera. Que és falsa la voluntatgènere?. la bonificació de les quotes aportades per Tot i això, es veu que amb el fet de donar persones, en general. Que no siguem no- d’incloure la perspectiva de gènere queLa reforma laboral aprovada per raons les empresàries per dur a terme contrac- més beneficis a qui ens explota no n’hi saltres, les que ens haguem d’adaptar a és una volta de torca més i una justifica-d’urgent necessitat, de la qual s’està fent tacions indefinides dels col·lectius consi- ha prou. Que la “extra” bonificació no ens ell, amb el que això suposa, i sinó doncs ció per donar més benefici.un posterior fals debat, ens afecta a les derats més discriminats (en aquest cas, assegura que s’acabi amb la discrimina- tornar endarrere, havent de tornar a casa, I és que encara que cap reforma ensdones com a treballadores. Ens perjudica joves de 16 a 30 anys, aturats majors ció al mercat laboral i per això, s’ha hagut ja sigui home o dona (però sabem que serveixi, tenim clares que són altres lesper l’abaratiment de l’acomiadament, per de 45 anys, etc.). Així, bonifica amb una d’aprofundir més en establir mesures pro- això afectarà més a les dones), o renun- mesures, dins del seu sistema, les quel’afectació en la negociació col•lectiva, quantitat determinada, durant 3 anys, les tectores, per evitar els acomiadaments ciant a la vida personal, per la dificultat de ens podrien afavorir com a dones. Noper la permissió de l’entrada del sector quotes aportades per les empresàries a per raons “purament de sexe”. És a dir, compatibilitzar la vida laboral amb la vida serveixen lleis que ens permetin canviarprivat en l’oferta i la demanda de treballs, la seguretat social, i bonifica més quan es reforçant la idea de que siguin nuls els familiar (no volent ser mares perquè ens el nostre lloc de treball per un altre a unaetc. És a dir, per tots aquells motius que contracta indefinidament a “les dones”. acomiadaments, fet que obliga si es de- impedeix l’ascens professional). altra ciutat per protegir-nos de la violèn-afecta a totes les persones actualment Què és el que ens diu aquesta mesura? mostra que l’acomiadament es per motius I per últim, encara que molt més es po- cia de gènere, sinó mesures preventivestreballadores, aturades o que entraran en Quina línea d’actuació defineix? Doncs el discriminatoris a la readmissió, en casos dria dir, les mesures provoquen efectes i destinades a la seva eradicació. Queun futur al mercat laboral. que diu és que les dones són un col·lectiu de maternitat, risc durant l’embaràs, risc perjudicials en el temps. Per exemple, la de res serveix que es bonifiqui a les em-Però a més d’això, com a dones, ens per- que, per raó del seu sexe, no vol ser con- durant la lactància natural, malalties cau- mesura destinada a reduir l’aportació de presàries i que se’ls hi permeti adaptar lajudica perquè aprofundeix, sota l’excusa tractat pels i les empresàries. Així, per sades per embaràs, part o lactància natu- les empresàries a la caixa de la Seguretat nostra feina a les necessitats de la pro-de trencar amb la discriminació del mer- afavorir la seva contractació, el que s’ha ral, adopció i també paternitat, etc. Social, provocarà altres perjudicis, en els ducció, sinó que es deixi de considerarcat laboral, en la línia de les últimes lleis de fer, és que aquesta sigui menys costo- És a dir, que no som les dones el sufi- que de nou, com a dones, ens hi podrem que pel fet de quedar embarassades, dei reformes laborals que pretenen, que el sa per les empresàries. És a dir,millorar cientment rentables per ser contractades. veure més afectades. ser mares o de voler tenir cura d’altresmercat laboral del sistema capitalista, el benefici econòmic que aporten per fer I tot això, no és degut a les nostres ca- No hem d’oblidar que d’aquí és d’on persones, com a dones o com a homes,ens exploti, com a dones, igual que ho que les empresàries les contractin tot i pacitats sinó a les “discapacitats” que té s’extreuen les diferents prestacions tant el nostre cos pel fet de parir. I les refor- les contributives com les no contributives som un problema, i se’ns valori pel quefa amb els homes, a més baix cost per a ser com són, tot i ser dones. som i per les nostres capacitat i no pell’explotadora. I aquesta és la línia que han tingut les mes i les lleis no pretenen canviar això, de les que es veuen beneficiades més la societat no pretén fer un avenç ni una dones que homes. I que aquest primer nostre sexe .Per exemple, la reforma laboral, en el successives reformes aplicades a l’estat reflexió en aquest sentit, sinó que la línia pas, de reduir les aportacions, que ja s’ha Que les mesures han d’anar destinadesseu article 10, dins del capítol de mesu- espanyol amb una perspectiva suposada- dels governs és mantenir la discriminació fet en altres reformes, només pot portar, a permetre que la vida de les persones del sistema patriarcal afavorint a qui ens a una justificació per la reforma, propera pugui ser compatible “amb la suposada contracti, tot i ser així, i protegint-nos, si en el temps, de la seguretat social i de les necessitat de treballar” millorant les pres- ho podem demostrar judicialment. prestacions. tacions, facilitant les excedències, pos- Però encara hi ha més. Altres canvis fets Per exemple afectarà a les ja cada cop sibilitant que s’allargui la maternitat, etc per la reforma ens afecten més com a més limitades pensions de viduïtat, que i valorant els beneficis que això suposa dones, encara que no ens agradaria que es diu que només es donaran a les per- en altres termes i per a totes les perso- fos així. Un exemple en seria la flexibili- sones que puguin demostrar que eren nes, no només en termes econòmics tat interna a dins de les empreses. Això econòmicament dependents del difunt, per l’enriquiment d’uns quants. Que les afecta a tots els treballadors i treballado- fet que s’haurà d’afegir a les ja dificultats lleis laborals i les reformes laborals han res, perquè en favor de la producció i de per acreditar la relació quan no hi ha un d’estar pensades per a protegir-nos, com l’adaptació al mercat laboral, permet que vincle matrimonial “legal”. O també, si a dones i com a persones, de la relació sigui més fàcil canviar el nostre horari, hi ha canvis per al còmput de les pres- de desigualtat existent, entre explotado- modificar la nostra jornada laboral, etc. I tacions (jubilació, incapacitats, etc.) i es res i explotades, protegir-nos de les re- com a dones, ens agradi o no, som les tenen en compte les bases de cotització gles del mercat, etc. que més demanem les reduccions de jor- de tota la vida laboral, són les dones les Per això el dia 29, i cada dia, nosaltres nada, intentem adaptar els nostres hora- que han tingut sous més inferiors, tre- com a dones, com a persones, hem deci- ris a les necessitats de la família o tenim balls més precaris, excedències per cura dit i direm que no i que ja en tenim prou. cura, etc això és un retrocés. L’avanç seria de familiars, reduccions de jornada, etc Que no som ni víctimes ni inofensives.Setembre de 2010 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMI Parlem Santos Hernández “Cooperativa i sindicat han e Vicent Canet llaven al marge del moviment obrer. per què ho fan. No és que el patró Els sindicats deien que les cooperati- decideix baixar-los el salari per se- ves no lluitaven pels obrers sinó que guir enriquint-se ell, sinó que ho deci- intentaven fer-se un foradet dins del deixen els treballadors lliurement i enSantos Hernández, membre capitalisme. Els cooperativistes, per igualtat de condicions amb un esforçde la Fundació Roca i Galès, la seua banda, retreien als sindicalis- comú i igualitari per a dur endavantque té com a objectiu la pro- tes que tenien una actitud merament l’empresa. .moció i la difusió del coope- reivindicativa: només aspiraven acon-rativisme i dels seus principis, seguir que els treballadors cobressin -Està el moviment coopera-analitza en aquesta entrevista més però no a introduir nous valors. tiu vinculat a determinadesper al “Papers” - “Catalunya” la El retret fonamental era que el sin- ideologies o simpatitza ambrelació, estreta, entre el sindi- dicalista acceptava que la propietat alguns moviments?calisme, l’anarcosindicalisme fos del patró del capitalista, semprei el moviment mutualista o que pagués millor. En canvi, el coo- -Els principis de una cooperativacooperatiu que han format i perativisme vol transformar aquesta marquen que els seus membres sónformen els pilars bàsics del realitat, volíem que l’empresa fos lliures de tenir la seua ideologia po-moviment obrer. nostra. Ara, tot i que ja han passat les lítica i religiosa i que no ha d’afectar èpoques de més enfrontament tam- la constitució de la cooperativa. A les van ser els treballadors, molts d’ells pital) sinó la persona i que prenen les poc no fem conjuntament tot el que primeres cooperatives hi havia gent afiliats als sindicats, qui va organitzar decisions de forma comuna. Molts-Quina vinculació hi ha en- podríem sindicats i cooperatives. de diferents tradicions polítiques i re- l’economia directament davant la fu- cops només es pensa en cooperati-tre els sindicats obrers i les Els sindicats, teòricament, estan a ligioses que volien canviar el món de gida dels patrons. George Orwell va ves com a grups petits, com a moltcooperatives?? prop del cooperativisme, però no forma diversa, però que s’agrupaven preconitzar una societat anarquista deu persones, en els quals és fàcil sabem treballar junts. Trobo a faltar en, per exemple, una cooperativa en el seu llibre “Homenatge a Cata- mantenir la igualtat dels membres.-El cooperativisme ha existit gairebé en els sindicats aquest intent que els de consum per aconseguir que els lunya”, però no va ser possible per Però també hi ha cooperatives desempre, no oblidem que les unions treballadors siguin propietaris dels queviures de cada dia més barats a les baralles internes de les esquerres milers de socis que són molt més di-i associacions de pagesos eren ve- mitjans de producció. Els sindicats nivell de cost. que, a més, tenien lligades de mans i fícils d’organitzar i de poder mantenirritables cooperatives. Sempre es diu ni s’ho plantegen i és una pena. Hi A Itàlia, el poder del cooperativisme peus la Generalitat. els principis de democràcia i igualtat.que les primeres cooperatives van ha hagut altres col·lectius obreristes és molt gran i hi ha, a més, agru- En molts casos, la població manté elser la dels pioners de Rochdale a fi- que sí s’han apropat al cooperativis- pacions de cooperatives que estan -Ja has citat que el franquis- pressupòsit que una cooperativa hanals del XIX, però a Catalunya hi ha me com ara el Col·lectiu Ronda, que vinculats a partits. Les cooperatives me es una època fosca en el de ser petita, però hi exemples dehagut sempre associacions agràries es van iniciar amb lluites sindicals i agràries són més aviat d’orientació cooperativisme. A la demo- grans que funcionen a la perfeccióque eren veritables cooperatives. amb el temps han anat veient clar dretana i les cooperatives de treball cràcia es recupera i es lega- com és el cas de la Corporació Coo-El sindicalisme i el cooperativisme que perquè els obrers siguin lliures associat més aviat esquerranes. Tot i litza el moviment coopera- perativa de Mondragon, d’Eroski oestaven molt units en els inicis. En han de crear les seves pròpies em- això, quan es tracta de fer consorcis tiu, quines diferències hi ha Consum -dues grans cooperatives deel segle XIX i principis del XX, coo- preses i ara són ells mateixos una -plataformes que compren massiva- amb la II República? consum- o aquí a Catalunya Abacusperativa i sindicat van ser sinònims cooperativa. També hem de treballar ment productes- no hi ha diferències, o l’Assistència Sanitària Col·legial-durant molts anys. Fins i tot ara és per promoure l’anomenada econo- s’ha de ser eficaç sinó no dures ni -El cooperativisme s’ha refet molt i Hospital de Barcelona, que funcio-així encara a molts pobles. mia solidària que se situa dins dels tres dies. Aleshores, en realitat, el l’època fosca del franquisme s’ha nen esplèndidament, tot i que pocaLes cooperatives organitzen un grup principis del cooperativisme i que poder real que tenen els partits sobre superat d’una forma molt clara. Tot gent pensa en aquestes empresesde persones del poble, treballadors, tots plegats –amb els sindicats- ens les cooperatives italianes és bastant i això, en l’actualitat hi ha una di- com a cooperatives.que es regeixen per si mateixos, uníssim perquè els treballadors fos- limitat perquè han de funcionar com ferència respecte al període de la En molts casos, els cooperativistesque tot el que tenen és comú i que sin també propietaris. a empreses, això sí, amb uns valors II República, som uns demòcrates no hem sabut comunicar els nostresprenen decisions en comú. Durant la És una pena que els sindicats no socials. molt deficients quant al respecte principis, les cooperatives encaraGuerra Civil, es van dedicar a repartir facin més, que siguin només reivindi- de l’opinió dels altres. De vegades, es veuen amb molts prejudicis. Enels queviures com a entitats que van catius i que no es marquen nous ho- -Com van conviure et trobes que no hi ha voluntat de- canvi, la cooperativa agrària als po-col·laborar amb el Govern republicà. ritzons. Si s’apropessin més podríem l’anarcosindicalisme i el mocràtica ni de consens, sinó la bles no té problema i, possiblement,Quan va arribar el franquisme, va ser assolir noves fites. Els sindicats no cooperativisme durant voluntat d’imposar. Aquest també és la gent no hi pensa com a coopera-prohibides, com els sindicats, perquè poden conformar-se amb que els l’experiència autoges- un mal que afecta els sindicats on tiva sinó que hi conviu i hi treballaeren entitats en els quals els treba- patrons deixin sense feina a gent. tionària dels primers anys hi ha corrents que volen imposar la com la cosa més natural del món.lladors que actuaven amb llibertat i No poden quedar-se contents per- de la Guerra Civil? seva voluntat i fer callar qui no està Als pobles tot es fa al voltant de lala llibertat, si ve de treballadors, em- què en els Expedientes de Regulació d’acord amb ells. Això ens passa a cooperativa. Recordo una conferèn-prenya molt. d’Ocupació en compte de 1.500 fan -L’anarquisme va tenir una força tots en aquest país, i en el conjunt cia que vaig fer a un poble petit deSindicats i cooperatives som els fora només a 700. Em sembla molt enorme a la Catalunya dels anys d’Espanya és pitjor que aquí. Tot això Catalunya en la qual, posteriorment,únics moviments que s’han organit- trist. A més, l’economia cooperativa trenta del segle passat, desgracia- abans de la Guerra Civil es gestiona- un partit del “Barça” era vist en pan-zat per afavorir els treballadors. Tot i és diferent, no es deslocalitza. Un dament no va tenir una bona funció va molt millor que ara. talla gran a la mateixa cooperativa,que han tingut les seues diferències: patró que ha tingut guanys tota la econòmica durant aquest període, perquè en aquests poblets tot gira alsón els únics moviments econòmics vida i ara en guanya menys i ven el no serveix per organitzar empreses. -Quin és el principal repte voltant d’aquesta entitat.que intenten ajudar els treballadors. terreny, ven la seua fàbrica i marxa. L’anarquisme va ser l’eina per fer del cooperativisme? ComEn l’actualitat, però, el cooperativis- Els obrers, en molts casos, quan fora els propietaris, però va ser el es garanteix el funciona- -Alguns acusen a la Corpora-me i el sindicalisme estan massa intenten gestionar ells directament Govern de la Generalitat qui va crear ment democràtic i la igualtat ció Cooperativa Mondragonseparats. Ja ha passat l’època en la l’empresa que deixa el patró la fan les disposicions perquè els obrers entre els socis? d’haver desvirtuat el coope-qual estaven clarament enfrontats, funcionar, però aquesta opció no sol fessin funcionar les empreses. El rativisme, què n’opines?però tampoc fem tot el que podem ser vista com a possible i per això Decret de Col·lectivització de Govern -El cooperativisme pot crear espaisper treballar plegats. caldria implicar més als sindicats. català durant la II República va donar de col·laboració amb l’economia -Aquestes afirmacions, en la meuaEn el moment de màxima hostilitat, Quan una cooperativa entra en crisi molt bons resultats, però va ser una solidària, que no cal que estigui feta opinió, procedeixen del desco-els sindicalistes retreien als coopera- o li falten recursos decideix conjun- feina que va desaparèixer amb el per cooperatives, però que impulsen neixement. Mondragon té un fun-tivistes que no eren obrers, sinó que, tament què fer i si cal per assemblea franquisme, que va eliminar sindicats entitats en les quals allò que importa cionament democràtic perfectamenta més, eren propietaris i que treba- es rebaixen els salaris, però saben i cooperatives. Durant la Guerra Civil, no són els diners que aportes (el ca- estructurat a partir dels anomenats16 Setembre de 2010
    • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... ez, cooperativista estat sinònims molts anys” grups socials, que són similars a zona hi ha possibilitat un comitè d’empresa i que fan la de negoci creen una mateixa funció, la d’organitzar els cooperativa i aquesta treballadors. Aquests grups socials, pot rebre durant anys > LES FRASES... als quals és obligatori pertànyer, el suport –econòmic, funcionen a banda de la junta recto- en formació, en re- ra i tenen molt de poder. Molts dels cursos, en planifica- membres d’aquests grups socials es ció, etc.- del grup fins queixen del poc temps que tenen per que s’estabilitza la analitzar les propostes de canvi que seva situació, la qual fan els directius o els enginyers i que cosa forma part de ho han de fer fora d’hores de treball l’economia solidària i amb coneixements molt inferiors. que impulsa el coo- Però les queixes són habituals en perativisme. un clima de llibertat i molts d’ells han desenvolupat gairebé tota la seua -Quines contra- vida professional a Mondragon. diccions es pro- Tot i els problemes, el funcionament dueixen quan de Mondragon garanteix que quan una cooperati- s’ha de fer un canvi en un procés de va, que pensa “La llibertat, producció, del que sigui, l’empresa en les persones està obligada a presentar els plans per sobre del si ve dels de producció nous a aquests grups capital, s’ha de but denúncies al respecte i finalment han guanyat i Abacus no ha pogut ment perquè donaven seguretat als pagesos. Aquests només cobren treballadors, socials que poden opinar, oposar-se desenvolupar en un marc i, si ho creuen oportú, poder fer fora capitalista? fer el descompte en el moment de quan han venut tota la collita i de- emprenya el director. I ja et dic jo que, si cal, es la comprar però sí donant uns vals. manaven crèdits bancaris per poder fa, no es van amb punyetes. També -Per exemple, Abacus, que es de- Molts cops, l’actitud gremial dels lli- afrontar les despeses de les produc- molt.” hi ha als seus estatuts que un dels dica a la cultura, sempre ha tingut breters s’han centrat en atacar a la ció. Aquestes seccions de crèdit no seus objectius és afavorir la indústria l’oposició de les associacions de lli- cooperativa Abacus però no amb El existeixen en altres àmbits i donen i els treballadors del seu territori, la breters que han intentat evitar que la Corte Inglés que també ven amb des- seguretat i estabilitat. qual cosa evita deslocalitzacions. I al- cooperativa pugui fer descomptes als comptes. Una cosa similar va passar La idea que caldria un banc o caixa hora, si Mondragon creu que en una seus socis. Tres o quatre cops ha re- quan el Col·legi de Metges va fer que treballés només per a coopera- “Trobo a faltar una campanya contra tives en el nostre país està arrelant l’Assistència Sanitària cada cop més, però encara no està en els sindicats Col·legial-Hospital de Barcelona, al qual exi- assumida per la majoria. Hi ha exem- ples com ara Coop 57, Oikocredit o aquest intent gia que cobrés segons Triodos, una banca ètica que té a que els les tarifes que marcava veure amb l’economia solidària i que el Col·legi. Hi va haver està fent una feina extraordinària, treballadors una intensa campanya plena de mentides que però necessitem entitats financeres més fortes que treballen pel coope- siguin va fer molt de mal al rativisme. propietaris cooperativisme sanita- ri que estava disposat -Quins reptes específics té dels mitjans de a cobrar més barat als seus usuaris. el cooperativisme avui en dia? producció.” -Quin és el prin- -Dins del cooperativisme ara es nota cipal problema la necessitat de tenir més força i del cooperativis- me actualment? serveis, per això s’estan multipli- cant l’existència de cooperatives de “La idea que segon grau, que tenen com a socis caldria un -El gran problema que altres cooperatives, i que permeten tenim actualment és comercialitzar, exportar i oferir nous banc o caixa el finançament i els serveis a les empreses. crèdits que s’han de En l’àmbit agrari, moltes cooperatives que treballés demanar per comprar ja tenen una dimensió considerable només per a la matèria primera, però en les cooperatives de treball fer la inversió inicial o encara són molt petites i necessitem cooperatives realitzar qualsevol al- que creixin. Hi ha una entitat, Cla- tre tipus d’inversions. de, que està feta amb el suport de en el nostre En alguns àmbits ja la Confederació de Cooperatives de país està han resolt parcialment Catalunya que uneix quaranta coo- aquesta qüestió, to- peratives dels més diferents sectors arrelant cada tes les cooperatives per treballar en comú per créixer agràries tenen una i fomentar l’economia socialment cop més.” secció de crèdit que responsable, i que marca el camí a era la font de finança- seguir. Setembre de 2010 17
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa CGT deCatalunya Laura Rieraeditauna guia ja és al carrerde salut CGT Terrassalaboral El 21 d’agost la nostra companya Laura Secretariat Permanent Riera, afiliada a la CGT de Terrassa, sor- Comitè Confederal CGT tia de la presó on ha estat reclosa els da- Catalunya rrers 9 anys, després de ser detinguda en aplicació d’aquesta legislació d’excepció que és la llei antiterrorista, acusada deA questa Guia de Salut Laboral deno- minada “Les Mútues d’Accidents deTreball i Malalties Professionals de la Se- col·laboració amb el comando Barcelona d’ETA facilitant matrícules de cotxes de persones del món polític. La única provaguretat Social (MATMPSS)” pretén donar amb la qual va ser condemnada la Lau-una sèrie de consells i orientar als/les tre- ra era una declaració autoinculpatòriaballadors/es, de forma senzilla i bàsica, signada després de 5 dies de aïllamentcom afrontar qualsevol situació davant la i sota tortura.mútua d’accidents, mitjançant la resposta El cas de Laura ha estat portat al tribunalde les qüestions més comunes amb que europeu de drets humans d’Estrasburg,ens trobem al dia a dia. que va admetre a tràmit la denúncia perFins al 1994, el seguiment i finalització violació dels drets humans en període(alta) de les Incapacitats Temporals (IT) de privació de llibertat, concretament laper contingències comunes, es a dir, de tortura, a la qual denuncia va ser sotme-les baixes per enfermetat comuna o per sa per part dels Cossos de seguretat deaccident no laboral, corresponia als/les l’Estat espanyol. A més, en el judici de campanya de desprestigi, assetjament i que durant tant de temps han lluitat per la i contundent, d’oposició al sistema ca-metges/sses d’Atenció Primària, realit- l’any 2004 per l’assassinat del regidor linxament mediàtic per part dels sectors seva llibertat des de fora de la presó. pitalista i a l’ordre territorial imposat perzant la supervisió la Inspecció Médica del PP a Viladecavalls Francisco Cano més dretans i retrògrads, que va culminar La CGT de Terrassa vam emetre un co- l’estat espanyol. La llei antiterrorista estàdel sistema de salut corresponent. Per va ser absolta de qualsevol participació amb la prohibició per part de l’Audiència municat de benvinguda a la Laura (tam- esdevenint, des de fa ja molts anys, unatant, el control de la situació l’exercia el o implicació en el mateix. Tot i així, es va Nacional de l’acte de benvinguda que bé altres col·lectius com SAT o Rescat) eina perillossíssima que atempta contraSistema Públic de Salut i el pagament, la mantenir l’empresonament fruit de l’altre s’havia preparat el dia 21 per la tarda al reafirmant el nostre compromís en la els més elementals drets humans i, uti-Seguretat Social. judici, sentència que ha complert íntegra- barri de Gràcia i amb l’actuació repres- lluita contra la repressió indiscriminada litzada molt alegrement, contra les per-A partir d’aquesta data, el govern del PP ment. A més de les detencions i d’un ju- siva dels Mossos d’esquadra, argumen- que l’Estat espanyol aplica als dissidents sones que, des de l’esquerra, proposenaprova successives normatives que fa- dici sense garanties processals, ha patit tant que la seva celebració suposaria un polítics del corrupte sistema capitalista i l’abolició del sistema capitalista per mit-culten, inicialment, als/les metges/sses la política penitenciària d’incomunicació i “enaltiment del terrorisme”. monàrquic. jans pacífics.adscrits/es a l’Institut Nacional de la Se- dispersió dels i les preses polítiques, que Per altra banda, va ser traslladada des Volem expressar el nostre més ferm re- Entenem el dret d’autodeterminació i laguretat Social (INSS) per a que puguin vulnera els seus drets més bàsics. de Wad Ras a la presó de Brians 1, per buig a la dispersió de presos polítics, la llibertat s’expressió i del pràctica políticaemetre altes médiques als processos Durant aquests anys la companya Laura tal de dificultar l’assistència a la convo- tortura i la humiliació situacions, totes i social com a elements indispensablesd’IT als exclusius efectes de les presta- s’ha mantingut ferma en els seus ideals catòria de benvinguda convocada per al elles, que ha patit la nostra companya de la suposada “democràcia” burgesa,cions econòmiques. i en els seus compromisos amb les llui- moment de sortida de la presó, a més va Laura Riera.Volem denunciar també la que ella mateixa no és capaç d’assumir.Posteriorment, ignorant la inutilitat de tes socials, tot i haver patit la tortura i la ser deixada en llibertat dues hores abans cultura del terror que l’estat espanyol vol Mentre hi han grups d’extrema dreta quela mesura anterior, es trasllada aques- dispersió. del previst, per tal d’evitar la presència imposar a moviments socials, sindicats actuen impunement, i de manera funcio-ta facultat als/les metges/sses de les La Laura va haver de patir en els dies pre- de persones solidàries i no tingués el i partits polítics alternatius i combatius nal al sistema, les presons s’omplen de vis a la seva sortida de la presó tota una recolzament dels companys i companyes per aconseguir callar tot moviment, real lluitadors i lluitadores socials honestes.Mútues.El rerefons de la reforma es l’escàs in-terés de l’Administració Sanitària pergestionar un element que no paga ambels seus pressupostos ja que el concepte CGT va organitzar una consulta popular a Gironad’IT mai ha estat inclòs als pressupostosestrictament sanitaris. CGT GironaL’Administració inicia, doncs, una sèriede reformes normatives que modifiquensubstancialment la gestió de l’Incapacitati introdueixen mesures que alteren nota-blement l’organització del propi sistema E l 14 de Juliol, dia commemoratiu de la Revolució Francesa, la CGT va organitzar a la Plaça Miquel Santalósanitari públic. Primen les consideracionseconòmiques sobre el deure ineludible de Girona una consulta popular, sotade garantir la salut dels/les treballadors/ el lema “Prou retallades al poble, ta-es, ocasionant un greu perjudici als/les llem privilegisafiliats/des a la Seguretat Social. En la que s’invitava al públic a designarEn aquesta guia pràctica es desenvolu- a qui se li retallaria els privilegis, retallspen, mitjançant un qüestionari de pre- simbolitzats per una guillotina on es vaguntes i respostes, una sèrie de concep- ajusticiar un ninot representat per tots i cadascún dels estaments privilegiatstes i actuacions que donen una idea clara d’enguany: església, monarquia, ban-de les obligacions i/o drets atribuïts a les ca i classe política.mútues i als/les treballadors/es. L’actual situació social, política i econò-Us podeu descarregar la guia en format mica, amb el descrèdit d’una classepdf al web www.cgtcatalunya.cat/spip. política convertida en nova oligarquiaphp?article4162 i també la podeu acon- al servei del totpoderós capital queseguir en paper als locals de les federa- dirigeix la política mundial a cops decions locals i comarcals de la CGT. “doctrina del xoc”, amb greus retroces- sos socials i avenç de l’autoritarisme més caduc, la persistència del poder de l’església catòlica i la monarquia; el poder judicial actuant despòtica- ment contra els drets del pobles… aquests fets amb la performance par- tot tipus de retallades socials i per la per seguir la consulta per Internet. Els s’assembla cada vegada més a les ticipativa i una la consulta popular destrucció de l’ocupació. més votats: polítics 81, monarquia 64, societats estamentals, basades en els ambientada en la Revolució Francesa i L’acte va gaudir de la simpatia de nom- església 40 i banquers 38. privilegis i el domini econòmic, que van adaptada als temps actuals. Es tracta- brosos vianants desitjosos d’expressar provocar les revolucions populars del va de denunciar la injustícia que repre- el seu rebuig als privilegis, escollint Podeu veure el vídeo de l’acte del dia 1789 a París, i el 19 de juliol de 1936 senta la coexistència de privilegis des- l’estament o institució més dignes de 14 a: a Catalunya. orbitants amb el brutal empobriment la sentencia pública. w w w. y o u t u b e . c o m / Des de la CGT volíem reivindicar de la classe treballadora, fuetejada per Vist l’èxit de la iniciativa es va optar watch?v=G5albeoyUNU18 Setembre de 2010
    • SENSE FRONTERES Banquers i especuladors Als Estats Units les grans corporacions tenen un enorme poder sobre la salut dels ciutadans s’emporten els i sobre el govern diners públics EEUU: Ous podrits Marxa a Brussel·les i la nostra contra la Reforma Laboral i democràcia trencada pels Drets Socials Amy Goldman Redacció Democracy NowQ uè tenen a veure 500 milions d’ous i la democràcia? La mas- L a Marxa va sortir de Saragossa el 14 d’agost i està previst que arri- bi a Brussel·les el 27 de setembre desiva retirada del mercat nord-ameri- 2010 i forma part de les mobilitza-cà, a finals d’agost, d’ous infectats cions per la jornada de vaga general iamb salmonelosis, la més gran en la mobilització del 29 de setembre.història dels Estats Units, ens permet El Govern espanyol, en línia ambveure el poder que les grans corpora- altres europeus: redueix el sou alscions tenen, no només sobre la nos- empleats públics, congela els sala-tra salut, sinó també sobre el nostre ris, congela les pensions, augmentagovern. l’IVA per igual a rics i pobres, con-Encara que són moltes les marques tínua el deteriorament i les privatit-que han estat retirades del mercat, zacions dels serveis públics… i so-totes poden rastrejar-se fins a arribar bretot: no augmenta els impostos alsa només dues granges de producció rics, no elimina els paradisos fiscals,d’ous. Cada vegada més, la provisió no persegueix l’economia submergi-d’aliments està en mans de com- da, no ataca el frau fiscal, no exigeixpanyies cada vegada més grans que responsabilitats als culpables de laexerceixen un enorme poder sobre el crisi, no embarga i fica en la presónostre procés polític. Així com passa als banquers, especuladors i multi-amb la indústria alimentària, succeeix milionaris que s’estan emportant elstambé amb les petrolieres i els bancs: diners públics.corporacions gegantesques (algunes Sengles vagues generals, a Itàlia iamb pressupostos més grans que el Fancia, han marcat el pròleg de lade la majoria dels països) estan con- Detall de Corrupt Legislation («Legislació corrupta») (1896), per Elihu Vedder; Biblioteca del Congrés dels Estats Units, futura Jornada de Lluita Europeatrolant la nostra salut, el nostre medi Edifici Thomas Jefferson, Washington D.C. que tindrà lloc el 29 de setembre. Aambient, la nostra economia i, cada producció a gran escala. No es tracta que el posa a l’altura d’altres grans internacionals operar pràcticament l’Aragó van acordar una propostavegada més, les nostres eleccions. només de seguretat alimentària o no- corporacions, com BP i els grans sense supervisió ni regulació. unitària, amb una important partici-El brot de salmonelosis és només més de dany ambiental o del tracte bancs. El vessament de petro- Es permet que els diners de les grans pació i suport de la CGT aragone-l’episodi més recent d’una sèrie que reben els treballadors. Quan li de BP, el més gran en la història empreses exerceixin influència so- sa, encaminada a promoure aquestad’episodis que mostren a una indús- estem enfront d’aquest tipus de pro- d’aquest país, va estar precedit per bre les eleccions, i per tant, sobre la jornada de lluita en l’estat espanyol,tria alimentària desenfrenada. Patty ducció massiva, responsable de tants una llarga llista de fets criminals i conducta dels nostres representants. unitàriament i amb independència deLovera, sub-directora del grup per la dels nostres aliments, es tracta d’un greus violacions a les normes que Després de la decisió de la Cort Su- la forma en que es participi en aques-seguretat alimentària Food & Water paquet complet d’efectes col·laterals daten de diversos anys, una de les prema en el cas presentat pel grup de ta convocatòria europea: “Marxa aWatch, em va dir: “Històricament, negatius”. més conegudes: la gran explosió de dreta Citizens United, que permetrà Brussel·les contra la Reforma Labo-sempre hi ha hagut resistència per L’agència de notícies Associated la refineria de la ciutat de Texas que donacions corporatives il·limitades a ral i pels Drets Socials “.part de la indústria a tot tipus de nor- Press va brindar un resum de les va cobrar-se la vida de quinze per- les campanyes, el problema va cada La marxa ha estat possible gràciesma de seguretat alimentària, ja sigui violacions a les normes sanitàries, sones en l’any 2005. Si BP fos una dia més a pitjor. a un acord de persones i diversesdictada pel congrés o per altres orga- de seguretat i laborals presents en persona, hauria anat a presó fa molt Per a ser electes i mantenir-se en el organitzacions i sindicats per a durnismes governamentals. Existeixen les operacions de DeCoster amb ous temps. poder, els polítics haurien de satisfer endavant la iniciativa de caminargrans associacions comercials per i porcs en diversos estats. El 1997, La indústria financera és altre de- més i més als seus donants empresa- fins a Brussel·les. L’objectiu: exigira cada sector proveïdor dels nostres l’empresa DeCoster Egg Farms va linqüent crònic. Poc temps després rials. Es podria dir que la guineu vi- a la Unió Europea que defensi unaaliments, des dels grans productors acordar pagar una multa de dos mi- del major desastre financer mundial gila al galliner (i als ous podrits que veritable política social comuna i laagroindustrials fins a les botigues de lions de dòlars després que el llavors des de la Gran Depressió, bancs com hi ha en ell). fi dels plans antisocials imposats pelcomestibles”. Ministre de Treball Robert Reich Goldman Sachs, plens de diners No obstant això, hi ha esperança. fons Monetari Internacional i pelsEls ous contaminats amb salmonelo- qualifiqués la seva granja de “tan després del massiu rescat financer Existeix un creixent moviment per mercats especuladors.sis provenien de només dues granges perillosa i opressora com qualsevol governamental, van interferir en el a reformar la constitució d’Estats La Marxa compta amb un grup reduïtfactories, Hillandale Farms i Wright empresa maquiladora.” El 2002, la procés legislatiu que intentava con- Units, per a portar a les corporacions de persones compromeses a cobrirCounty Egg, ambdues de Iowa. companyia de DeCoster va pagar un trolar-los. a l’estatus legal de persona “jurídi- les seves 45 etapes i en cada etapa,Darrere d’aquest brot està l’imperi milió i mig de dòlars per a arribar a El resultat: un nou i àmpliament ca”, concepte pel qual les corpora- tant a territori aragonès com francès,de l’ou de Austin “Jack” DeCoster. un acord en referència a una deman- ineficaç organisme governamental cions tenen els mateixos drets que les s’hi afegeixen grups d’activistes deDeCoster és propietari de Wright da legal presentada per la Comissió de protecció al consumidor, a més persones normals. Això faria que les les zones per on transcorre. A terri-County Egg i també de Quality Egg, Federal d’Igualtat d’Oportunitats d’una implacable oposició a la de- corporacions estiguessin subjectes a tori francès compta amb el suport deproveïdora de pollastres i d’aliments Laborals en representació de dones signació, per a la Direcció d’aquest la mateixa supervisió que va existir CNT, SUD i diversos col·lectius. Lesper a pollastres de les dues granges mexicanes que van informar haver organisme, de la defensora dels drets durant els primers cent anys de la evidents limitacions de participacióde Iowa. Patty Lovera afirma que: estat sotmeses a assetjament sexual, del consumidor Elizabeth Warren, història d’Estats Units. Però perquè que comporta arrencar a l’agost es-“DeCoster és un nom que s’escolta fins i tot violació, abusos i represàlies qui supervisaria als bancs tant com les persones siguin les úniques amb tableixen també el format de la Mar-molt quan un comença a parlar amb per part dels seus supervisors. Aquest el nou organisme l’hi permetés. dret a la participació política serà xa: no ambicionen una nombrosaconeixedors de la indústria de l’ou estiu, una altra companyia vinculada Aquest és el motiu pel qual s’oposen necessari un veritable moviment de participació sinó tan sols realitzaro amb persones que provenen dels a DeCoster va pagar cent vint-i-cinc a la seva designació els banquers, base, atès que el Congrés i el govern un esforç agitatiu per a mantenir unaestats de Iowa, Ohio o dels altres mil dòlars a l’Estat de Maine per entre ells, Timothy Geithner i Larry de Obama semblen no ser capaços mínima tensió informativa durantestats en que DeCoster opera. Per acusacions de tracte cruel contra els Summers, a qui el President Obama d’implementar ni tan sols els canvis l’estiu i fins al 29 de setembre.això creiem que DeCoster és el clar animals. va nomenar com Secretari del Tresor més bàsics. Com diu el refrany: “si Més info en el blog de la marxaexemple del que succeeix quan te- Malgrat tot això, DeCoster ha pros- i Assessor Econòmic, respectiva- vols fer una truita, has de trencar al- http://marchahaciabruselas.blogia.nim aquest tipus de concentració i perat en el negoci d’ous i porcs, el ment. Es permet a les corporacions guns ous”. com/Setembre de 2010 19
    • SOCIAL La Lleialtat santsenca per a Cal sospesar hipercríticament la trama general que ha envoltat el gegantesc i ambiciosíssim usos veïnals i muntatge de la ’roja’. culturals BALA PERDUDA Interconnexió de la MAT i dominiAmigues Toni ÀlvarezS abut és que als conflictes armats que han hagut al llarg de la his-toria moderna (i no tan moderna) lesdones han tingut un repetit protago-nisme. Quasi sempre en forma de víc- capitalista de l’energiatimes per partida triple (mares, com-panyes i en carn pròpia), moltes altres Miquel-Dídac Piñero vei de la descentralització energètica de l’energia solar al Forn d’Odeillo, stalinista tenyit de ‘verd caquí’ i quevegades també fermes opositores i l’autonomia local, serveixen per la a Font Romeu (Catalunya Nord), o compta amb el suport de Daniel Cohnde les guerres que les massacraven. seva traducció jerarquitzada del Ca- l’estratègia de multinacionals del pe- Bendit, portaveu del Grup Parlamen-Malauradament, la inclusió d’una pital en els moviments econòmics i troli com ara Exxon i Shell per crear tari Verd Europeu (on hi ha inscrit elfalsa igualtat en el drets de les donesestà fent que un nombre important E l capitalisme no vol perdre les posicions de domini energètics de les renovables o l’energia solar. financers en sentit contrari. Santi Vi- lanova afirma que es troben «armats filials solars o els parcs termosolars que es volen construir al Sàhara per diputat d’Iniciativa Raül Romeva) i un gran entusiasta del projecte faraò-de dones participin en les operacions amb el poder dels diners acumulats transportar electricitat als centres de nic Desertec i la interconnexió d’altamilitars, fent replantejar l’innatisme En l’horitzó del domini capitalista hi per les plusvàlues generades durant consum europeus, amb una enorme tensió a la Mediterrània. Per això, elsantibèl·lic femení. ha el control d’un mercat potencial la societat industrial, els grups conta- inversió de més de 400.000 milions agents d’ICV i els militants d’ERC alAvui vull parlar de dos amigues que de mil milions de cotxes «ecològics» minants volen aspirar també a liderar d’euros en 40 anys, amb l’objectiu veure que es creava un moviment au-es troben en peu de lluita contra la i d’una revolució en el terreny de la el Green New Deal o l’anomenada que el 2050 el 20% del 65% de togestionat i descentralitzat transfron-guerra. A la primera li van donar un bioconstrucció, les energies renova- economia sostenible», en un escrit l’energia renovable de la Unió Euro- terer d’oposició a la MAT ràpidamentpremi el passat mes de juny, per la bles i la biotecnologia. L’exemple publicat en el diari ‘El Punt’. pea (100 gigawatts) vingui dels de- varen recuperar i segrestar aquestaseva perseverança i resistència con- més espectacular el tenim en els parcs Doncs, que os penseu, de fet el ca- serts africans per mitjà de l’autopista mobilització, fins el punt d’arraconartra, ni més ni menys, els senyors de termosolars que es volen construir al pitalisme no vol perdre les posicions elèctrica de la MAT, travessaria la el moviment social ecologista lliber-la guerra de l’Afganistan i les forces Sàhara per transportar electricitat als de domini energètic en cap sector que Mediterrània, com ja ho ha fa el ga- tari i deixar morir les mobilitzacionsde l’OTAN, entre els quals no hi ha centres de consum europeus, cosa que generi benefici empresarial i acumu- soducte Magrib Europa. socials i populars.tanta diferencia. És difícil creure com entra en la interconnexió mediterrà- lació de capitals, com ara el Green Al darrere del projecte faraònic solar, Els partits verds de la Unió Europeauna dona tan petita i tan jove com nia de la MAT, projecte que passa pel New Deal, amb el control d’un mer- anomenat Desertec, hi ha les grans consideren que el projecte Desertecla Malalai Joya planti cara de forma Pirineu i el Llevant de la península cat potencial de mil milions de cotxes companyies i grups elèctrics espan- correspon a un procés d’energia so-quotidiana contra enemics comuns Ibèrica, fins a Tarifa i el Magrib, per «ecològics» i d’una revolució en el yols i alemanys, com ara Red Eléc- lidària i sostenible, cosa que recullentan poderosos. Però ho fa i amb la transporta l’excedent elèctric de les terreny de la bioconstrucció, les ener- trica Española, RWE, Siemens, EON les declaracions de la Unió per la Me-paraula i la seva actitud com a arma. centrals nuclears franceses i importar gies renovables i la biotecnologia. I i Abengoa, alguns dels quals, impul- diterrània i de la Comunitat EuropeaUna mica de mal els hi ha de fer quan energia solar des del Sàhara cap a la mentre inverteix compulsivament en sors del rellançament de l’energia nu- per les Energies Renovables (Erene)l’han intentat assassinar cinc vegades, Unió Europea, d’aquí el gran interès aquests sectors, continua explotant clear a la Unió Europea, unes empre- al Magrib. En aquest sentit, Santiho dic pels que pensen en els antimi- de Brussel·les, París i Madrid per im- intensament el carbó, el gas, el pe- ses que ja operen al nord d’Àfrica i Vilanova, després de denunciar elslitaristes com a “comeflores”. El pre- plantar aquesta nova línia d’alta ten- troli i l’energia nuclear.«Els governs s’aprofiten de l’autarquia política i la parits verds europeus i l’aposta cen-mi era un reconeixement públic del sió internacional afroeuropea. no volen, ni poden, canviar el model corrupció existent al Marroc, Algèria tralista de Cohn-Bendit, considera endiari El Mundo vers la feina política Al mateix temps, la Xina i els Estats energètic per democratitzar-lo i afa- o Tunísia. A més, aquesta operació es el seu escrit que «si Desertec resultade la Malalai, però un conjunt de in- Units, socis del G-2, volen dominar vorir l’autonomia de la gent», afirma fa amb el suport del lobby Club de una realitat, bloquejarà el suport pú-coherències politiques de primer or- l’economia solar i les patents indus- l’economista Petrella. Roma, que l’any 1972 va publicar blic i les expectatives que ofereixendre amb l’Esperanza Aguirre donant- trials de les tecnologies que la soste-li en mà el premi a la Mejor Labor Sense la liquidació prèvia de la revo- aquell informe titulat ‘The limits to les energies renovables per substituir nen. La Xina ja és el primer produc- lució industrial capitalista i l’abolició growth’, una plataforma per casar ca- el model centralista basat en els re-Humanitaria a la Malalai, una “po- tor de panells solars i, segons afirmalítica afgana que lucha por la libertad proletària del treball assalariat i de pitalisme i correccions industrials del cursos fòssils. Ens hi juguem que els el Banc Mundial, controla el 84% la dictadura de la Mecaderia no es medi ambient, que està controlat per ideals ecologistes acabin convertitsy contra la opresión”. Com us podeu dels projectes de desenvolupamentimaginar, l’entrega d’aquests premis possible evitar la colonització del sol grups empresarials energètics, i tam- en un instrument al servei del neoco- d’energies dites netes a nivell mun- i la integració de les energies reno- bé pels partits verds europeus (The lonialisme solar del segle XXI».eren l’excusa perfecta per muntar dial. Aquesta estratègia és una de lesuna festa on hi anés lo més granat de vables amb finalitats de centralisme i European Greens), que compten com Aquest és el panorama de la MAT, les raons del anomenat fracàs de la Con- dominació, com ara els usos militars a partit observador ICV, un partit energies i el domini capitalista.la societat influent burgesa i política ferència del Clima de les Nacionsespanyola, gent perfectament vestida Unides, que es va celebrar aper l’ocasió. I allà havien convidat a Copenhaguen, i diuen que di-la Malalai Joya que ha dit per activa ficultarà l’aprovació d’un noui per passiva, que portar el burca a Protocol de Kyoto, cosa queAfganistan la permetia desenvolupar va confirmar l’economista,la seva tasca política de forma dis- politòleg i secretari generalcreta i en una relativa tranquil·litat.I com que són festes on (suposem) del Comitè Internacional pels’intenta que res quedi enlaire des de Contracte Mundial de l’Aigual’organització la van insistir en que Riccardo Petrella, en el decursportés un” vestit de mudar”. I ella va de XI Simposi Internacionalcomplir, de la manera que ens hauria ‘Una Sola Terra’, a Barcelona,agradat a totes les persones antimilita- un conjunt de conferències or-ristes fer-ho: va anar a la festa i va re- ganitzades un cop a l’any pelcollir el premi amb una samarreta on periodista d’Olot i antic direc-es llegia ben clar “No to NATO”. Allà tor del ‘Diari de Barcelona’ha quedat per a les hemeroteques i per Santi Vilanova.a la nostra memòria antimilitarista la Finalment tota la feina fetafoto de la nostra Malalai i l’Esperanza pels moviments ecologistesAguirre juntes per un moment, digna dels anys setanta del segleuna, esquiva l’altra. Ben mudades les XX, seguidors dels pensadorsdues. i tecnòlegs de les energies lliu-I és que com deia la Tal Haran, una ami- res, com ara Amory Lovins iga que intenta trencar murs israelians, E.F. Schumacher, l’autor deel fills invisibles de l’antimilitarisme ‘Small is beautiful’, assaiguneixen el pensament i les formes de publicat l’any 1973, i tambéfer de milions de persones al món i les propostes de decreixe-creen una xarxa que, a vegades , es fa ment en el mercat que ara favisible i ens recorda que l’hem de se- l’economista Serge Latoucheguir teixint. Sort de Malalai’s i Tal’s, a favor del desenvolupamentles nostres amigues no invisibles. de les energies del sol al ser-20 Setembre de 2010
    • OPINIÓ-SOCIAL Tots amb la “roja”? SALUT I ANARQUISMES Salut a Sobre un totes les preses en moment histèric lluita! Pep Cara (Berga) www.berguedallibertari.org/ Carlos Taibo meva generació estiguem obligades publicitat més abjecta —per què no amb un botó de mostra: el d’una con- pepcara a reconèixer que veiem massa ràpid, prohibir, per cert, la publicitat realit- vocatòria realitzada a Madrid per a la darrere de la bandera rojigualda, ad- zada per famosos—, com Fernando nit de la final del Mundial. En la seva versió de sms resava així: “La roja es M hesions que no estan, sens dubte, en Alonso o Rafael Nadal. Recordi’s ai he cregut en les teoriesE n les línies que segueixen no hi ha cap desig de contestar el dretque, fetes les excepcions que proce- el cap de molts joves. El de la ’roja’ —parlo ara de l’enginyosa termino- que el model que es proposa no és al- tre que el del triomfador adobat de di- mi selección, pero la rojigualda no es mi bandera. Celebra el mundial con la tricolor. Tráela a la plaza de Lavapiés conspiratòries sobre el control social, els infiltrats i tot plegat. No logia trenada, de la qual forma part ners en un escenari en el qual aquestdeixin, cadascú té a gaudir de la ma- el domingo tras el partido. Pásalo”. pas perquè no sigui possible sinó l’ocupació de la primera persona del últim, i el negoci, aniquilen tot el quenera que estimi convenient. Si a algú Crec que no es pot ser sinó dur: lluny perquè no cal. És a dir l’estat té els plural a l’hora d’explicar els fets fut- de saludable pot haver-hi en l’esport.li atreu la selecció espanyola i con- de contestar tota aquesta merda, hi ha mitjans per poder-nos controlar però bolístics— “canta”, en qualsevol cas, L’altra manifestació que anunciàvemsidera que passar la tarda veient un qui pensa que hem de sumar-nos sen- cal no oblidar que en primer lloc com missatge icònic: com vulgui que remitent a una ocupació diferent deldels seus partits és una tasca agrada- no som gens rojos, almenys ho com- mite del col·lectiu: el que cobra cos, se cautela a ella en la certesa que la aquests mitjans estan en mans deble, doncs bé està. S’imposa, no obs- pensarem en el terreny dels símbols. dintre d’una complexa i conflictiva bandera tricolor resoldrà màgicament funcionaris i en segon lloc no els caltant això, sospesar hipercríticament Les coses, no obstant això, no que- trama nacional, de la mà de la pos- els nostres problemes. Lliuri’ns la saber tant per controlar, dividir, ferla trama general —els interessos, els den aquí: cal prestar atenció detalla- tulació de l’existència d’una iden- providència d’aquests republicans. muntatges, etcètera. Sóc més creientenganys, les manipulacions— que ha Deixo per al final el recordatori d’una de les teories que dirien que els lli- da a la manipulació mediàtica que titat espanyola comuna que, total,envoltat aquest gegantesc i ambicio- última discussió interessant: la que bertaris i els moviments socials en s’ha registrat al voltant de la ’roja’ i s’aixecaria plana, orgullosa i convin-síssim muntatge de la ’roja’. neix de les reiterades declaracions de general, som sobradamente rucs i la seva actuació al Mundial de Sud- centment enfront dels particularismesPer a assumir aquesta tasca, i àdhuc dirigents polítics i empresaris que han ineptes com per autocontrolar-nos, àfrica. Té, si així es vol, dues ma- locals (i també, en una dimensió mésa costa de començar amb arguments cridat l’atenció sobre les presumptes nifestacions. La primera no és altra sibilina, enfront de les identitats de autocensurar-nos i fer-nos la pun-molt utilitzats, el primer que cal res- conseqüències benefactores que, en que una fraudulenta reivindicació del milions d’immigrants). Quan abans yeta entre nosaltres tot solets, sensecatar és el significat del panem et cir- termes de creixement del consum col·lectiu enfront de l’individual. De parlava del tufillo feixista i autorita- i d’alegria productiva, està cridat a cobrar i sense cap ajuda externa. Decenses (pa i circ), i en particular, en nou ens topem amb el mateix: en una ri d’algunes de les mogudes rondai- fet penso que el control i la inustí- tenir el Mundial de futbol. Suposoels temps que corren, el que implica societat en la qual tot allò col·lectiu res d’aquells dies estava pensant en cia social són fruit del sumatori de que el que en els fets ens diuen ésel del circ. Res millor per a avasallar a ha estat manifestament estigmatitzat bona mesura en les seqüeles d’això deixadeses i renúncies individuals. que serem més feliços gastant-nosla ciutadania que atontar-la amb unes i arrasat ens podem permetre la rei- que acabo d’assenyalar. Cridaner re- M’encantaria creure en el gran ger- —col·lectivament, això sí— unso altres atraccions. En aquests dies vindicació dels valors corresponents, sulta, en qualsevol cas, que mentre mà, ja que pensar que som innocents euros més en cerveses i en banderetes,no calia anar molt lluny per a apun- bé que en un terreny fitat i amb prota- durant anys, i des del nacionalisme i treballant amb singular dedicació en i que el poder totpoderós és l’únictalar l’argument: aquí estan aquests gonistes principals en una vintena de espanyol, s’ha retret als altres que profit dels resultats empresarials, que responsable del control i la injustíciamilers —milions ?— de joves que ciutadans que lluitaven per guanyar utilitzessin l’esport —el futbol en atenent a la resolució d’aquests petits és realment reconfortant. Tanmateixhan omplert els carrers en les seves ni més ni menys que 600.000 euros singular— com escut identitari, ara problemes que té, pel que sembla, una jo no m’ho crec.celebracions pels èxits de la ’roja’ —per cap— si guanyaven el mun- els que llavors se sentien agraviats es minoria dels nostres conciutadans… El que és cert és que van tan sobra-mentre prefereixen ignorar l’escenari dial. serveixin, sense dissimular, del ma- “Canta i sigues feliç”, com resava una dets que fins i tot prohibeixen brin-laboral en el qual es mouen —els que Que curiós és, per altra banda, que teix procediment. vella i profunda cançó de Peret. Deixo dis de benvinguda a les personessón miserablement explotats— o en els mateixos mitjans de comunicació Que el que envolta a tanta misèria per a un altre dia —no toca avui— la que deixen de ser preses. Per què?el qual no es mouen —els que arros- que han enaltit la presumpta condició és més important, en les seves con- consideració de què poc té a veureseguen un atur de sempre—. Doncs això, pel principi d’autoritat, col·lectiva de la ’roja’ prossegueixin seqüències, del que pugui semblar amb el nostre benestar el consum, de-En les celebracions no ha faltat, a van tant sobrats i nosaltres estem en la seva tasca de canonitzar a herois bé pot il·lustrar-lo el fet que el virus lirant i insostenible, al que sovint ensmés, cert tufillo feixistoide i autori- lliurem i que tant celebren els nostres tant poc en forma que poden dedi- esportius tan equívocs i individualis- ha arribat a qui —cabia suposar— estari, i això encara que la gent de la tes, i tan vinculats amb el negoci i la trobaven millor protegits. És suficient governants. car-se a imposar-nos fins als darrers detalls. Ni amb crisi no sembla que la gent miri per allò que és seu —i que és de moltes—, el moviment lliber- tari sembla que segueix en la seva paràlisi crònica i la resta dels mo- viments social massa lligats pels interessos polítics. En general no sé si totes plegades vivim molt bé o estem molt entretingudes amb el consum. Fart d’estatut, senyeres, rojas, audiències nacionals, d’anar a treballar i de la mare que ho va parir tot plegat. Tot convida al nihi- lisme, em sento sovint així, però no és fins quan veig d’aquesta mane- ra a companys tant valuosos i amb el cor tant generós com els meus amics anarcoboletaires que, llavors, em rebel·lo per dins. No pot ser. En fi, avui —mentre escric la colum- na a tota pastilla que ja vaig dies tard— han prohibit el famós brindis a Sants, jo per si de cas em fotré un dels benjamins que tinc a la nevera a la salut de totes les preses en lluita. Se cert que sóc crític amb la venda d’alcohol per finançar històries i amb les festes alternatives en gene- ral, però fotre’s un benjamin a casa a la salut dels presos en lluita avui no m’ho prohibeix ni deu. Salut i anarquia!Setembre de 2010 21
    • OPINIÓ-SOCIAL L’Ajuntament “ocupa” de Barcelona manté tapiada “La Lleialtat” de Sants d’altres edificis espoliats pels fran- Txema Bofill quistes que estan a mans privades, a mans d’empreses amigues dels go- vernants o venudes i revenudes. SolsL ’Ajuntament de Barcelona manté ocupada i tapiada la cooperativade Sants “La Lleialtat” construïda fan falta posar-se d’acord amb les da- tes, condicions i forma de traspàs.pels obrers el segle passat. Aquesta Els socis de lacooperativa fou espoliada als obrerspels franquistes, els quals varen ocu- Lleialtat encarapar l’edifici i el varen convertir en la vius mereixendiscoteca Bahia. L’edifici l’ha heretat respecte i tornar al’Ajuntament de Barcelona que elmanté ocupat i tapiat. Ni fa, ni deixa veure la Lleialtat enfer. Des de 1988 està inutilitzat, tan- funcionamentcat i últimament tapiat. La cooperati-va la Lleialtat és un dels molts edifi- En la fira d’Entitats, en la presenta-cis espoliats, expropiats, requisats als ció de la campanya “Recuperem laobrers, a les organitzacions i sindi- Lleialtat”, se’ns varen apropar unscats de la República. És un edifici del vellets, que de petits anaven a lasegle passat, emblemàtic del coope- Lleialtat. Era durant la guerra. Ensrativisme social obrer de Catalunya varen explicar els seus records i tes-i de Sants en particular. La Lleialtat timonis. Un va a anar a buscar a casafou un símbol del cooperativisme que seva fotos, cupons, actes i circularsrealçava els valors de la lleialtat, i les interns de la Cooperativa, on hi apa-pràctiques autogestionaries i l’ajuda reixien els càrrecs del seu pare i avi.mútua. Els obrers de Sants varen Estaven entusiastes amb la campanyatrobar una solució a la crisi i greu si- i ens varen donar ànims i suport pertuació econòmica de fa un segle en a la recuperació de la Lleialtat. Unel cooperativisme. Varen crear els fo- ens explicava amb emoció que en-naments d’un món diferent més just, il·legalitat i un delicte contra el patri- sable per manca de manteniment, per Reclam popular cara recordava nítidament a la sevamés igualitari, basat en la fraternitat, moni arquitectònic i històric i social abandó i per no fer cas als reiterats germana actuant en el teatre i ballantla lleialtat, la justícia. Fonaments que de Sants i Catalunya. La Lleialtat és advertiments. I haurà de reconstruir i La cooperativa La Lleialtat és un en l’escenari de la Lleialtat. Ens ani-varen donar lloc a una societat social- un edifici desvalorat, silenciat, ig- restituir la Lleialtat al moviment coo- cas exemplar i d’actualitat, ja que maven a seguir lluitant per a la recu-ment cada cop més lliure, instruïda i norat, però és una joia tan per Sants peratiu i veïnal. els moviments socials de Sants estan peració de la Lleialtat, però trist ensautònoma i a la revolució obrera del com per les generacions venidores, Hem de donar les gràcies a l’il·lustre demanant al govern del Districte que deia que ell ja no tornaria a veure la1936. no sols com a edifici arquitectònic, polític o funcionari de l’Ajuntament desocupi la Lleialtat, que torni a tenir cooperativa en funcionament: “EsPer això, els actuals governants els sinó com a símbol de la lleialtat i del que va catalogar la Lleialtat com vida, i es torni als moviments socials cosa d’anys, i jo ja no ho veure”.costa retornar el que fou expropiats a cooperativisme obrer de fa 100 anys. edifici protegit. Ja l’haurien venut i cooperatius de Sants. Sr. Hereu, vostè que escolta tant alsobrers i organitzacions revoluciona- La Lleialtat brilla envoltat de multi- o enderrocat per a esborrar-lo de la No fa falta demanar permisos al Bor- ciutadans, vingui a escoltar a aquestsries. Per les mateixes raons no volen tud d’edificis de la ciutat, productes història. bó, ni esperar una llei de Madrid de dignes vells de Sants, que volen querecuperar la memòria històrica, a ex- de la corrupció, la especulació, el la memòria històrica per a tornar un s’obri la Lleialtat, que torni a tenircepció de la dels partits democràtics boom immobiliari, els guanys fà- Parèntesi. Sobre edifici espoliat pels franquistes. Sols vida, i de segur que per respecte a lade la burgesia. Per aquestes raons i cils de diners, les prebendes, les re- cal ésser digne i fer un treball de me- memòria històrica de tants lluitadorssegurament per altres mantenen ocu- qualificacions, etc. La Lleialtat fou l’Ajuntament “ocupa” obrers, no permetrà que se’n vagin mòria històrica de Sants i tornar alspada i tapiada la Lleialtat. la base, fonament i constància que i moviment okupa obrers el que és dels obrers. sense que hagin vist un gest de bonaLa cooperativa Lleialtat esdevé un un altre sistema és viable i possible. No s’està demanant conserges, direc- voluntat del govern, o escoltat pro-símbol del comportament dels partits És un símbol històric que demostra Hem de senyalar que l’Ajuntament tors , animadors socials, bibliotecaris, meses fermes i vinculants.de la burgesia, els guanyadors de la que és possible un món basat en la és un ocupa de la més baixa catego- secretaries, etc., ni finançament, solsguerra civil: desmemoria històri- solidaritat, el compromís, i l’esforç ria. S’apropia d’edificis dels obrers i simplement l’edifici La Lleialtat. Acte de presentacióca, usurpació del patrimoni obrer, comunitari. i moviments socials amb l’ajuda deimpunitat dels militars assassins i Sols els crims dels militars colpistes lleis, normatives franquistes i grà-col·laboradors. Com deia el Pujol i la força dels ocupants, varen poder cies a l’auto amnistia dels franquis- L’Ajuntament ha de L’Elisenda, del Casal Independen- tista, ens va parlar del somni del“com menys es parli i es recordi la acabar amb el cooperativisme i els tes de tots els seus crims i espolis tornar la Lleialtat en grup promotor: que la Lleialtat torniguerra civil, millor”. Millor per la avanços socials de la República. comesos. Aquests ocupes de l’espai bones condicions a obrir-se, torni a tenir vida pròpia,burgesia. Durant la dictadura de No hi ha manteniment de l’edifici. obrer, com l’Ajuntament de Barcelo- on funcioni un espai cooperatiu, au-Franco els ocupants varen convertir Un edifici protegit cal protegir-lo i na, prenen edificis amb vida, emble- L’Ajuntament ha de tornar l’edifici togestionat, com ho era abans i esla Lleialtat en fàbrica de torrons i no deixar-lo abandonat. Actualment màtics, amb història, per a tapiar-los en condicions òptimes de funciona- pugui somniar en la construcció d’undesprès va passar a ésser la sala de ningú pot entrar-hi, ni el personal i abandonar-los. És la lògica de mort, ment, per a que la Lleialtat pugui tor- mon nou.festes “Bahía”, nom pel que es coneix de l’ajuntament. Tot està tot tapiat, la lògica d’uns governats desagraïts nar a ésser una cooperativa i centre L’Ivan, de a cooperativa Ciutat Invi-actualment l’edifici construït pels inclòs la porta principal. Les últimes i deslleials que obliden i ignoren els d’esplai, animació, cultura i formació sible, ens va explicar la història deobrers de Sants. El silenci i deslleial- nevades i pluges deuen haver fet mal avantpassats, i especulen amb guanys cooperativista i aixopluc de coopera- la cooperativa obrera La Lleialtat itat dels franquistes envers La Lleial- bé teulades, terrats. Quan més tardin futurs. Cal diferenciar-los dels oku- tives i moviments socials. És un fet del cooperativisme a Sants. (Mentretat l’han continuat els seus hereus a donar-li manteniment, més costaran pes que entren als edificis abandonats de justícia. No hi hauria d’haver dis- ens ho anava explicant, recordo quedemocratitzats, i l’últim, l’Hereu, ha les obres de l’edifici. L’Ajuntament de la burgesia per a donar-los vida i cussió, sols diàleg i negociació sobre pensava que la gesta de les coopera-culminat l’obra bruta abandonant, ta- està malversant diners públics cada utilitzar-los. les modalitats i dates del traspàs. tives obreres s’hauria d’ensenyar apiant l’edifici. dia al no ocupar-se’n. Un edifici Escrivim amb K al moviment okupa L’ajuntament “ocupa” presumeix l’escola, i per suposat que als mestres protegit, desprès de 20 anys sense per diferenciar-lo dels polítics. És molt de diàleg en la revista gratuïta i polítics). Ara concloc que els polí-Abandó i absència manteniment, cal que se’n ocupi en una lògica de vida. Els okupes viuen i propagandística del Municipi. Re- tics actuen sobretot per desconeixe-de manteniment de urgència, perquè l’Ajuntament ha en comunitat, hi fan activitats socials, peteixen que l’Hereu se la passa es- ment, més que per mala fe i ganes de tornar aquest edifici amb òptimes i reivindiquen que preval el dret a coltant als ciutadans i camina com d’apropiar-se i ensorrar una coopera-La Lleialtat, edifici condicions, tal com estava en el mo- una casa, que els drets de propieta- ningú pels districtes per conèixer de tiva de valor històric, que han heretatprotegit ment de l’espoli. ris que tenen les cases durant anys primera mà els problemes i reclams de mans ensagnades. Perill d’ensorrament. Si s’ensorra, abandonades, tancades (És el cas de dels ciutadans. Amb la Lleialtat no En Pitu, del grups de Diables, va anarL’abandó d’un edifici protegit és una Ajuntament en serà totalment respon- l’Ajuntament). hi ha d’haver problema a diferència al gra i d’una manera directa va exi-22 Setembre de 2010
    • OPINIÓ-SOCIAL varen protagonitzar la revolució pro- cohesionar els llaços socials a nivell La deslleialtat dels franquistes i dels letària més important dels segle XX, local. governs democràtics fa molt més segons Noam Chomsky i la majoria necessari que el valor de la lleialtat d’estudiosos. RECUPEREM LA LLEIALTAT resplendeixi, es promogui i es valo- Així com a la civilitzada i burgesa SANTSENCA! ri. Segons el diccionari Pompeu Fa- França, es valoren, s’estudien i es bra, lleial és “la persona incapaç de recorden les lluites dels obrers com Un dels edificis emblemàtics del barri, trair, fidel als companys i al poble”. a patrimoni nacional (la revolució l’antiga cooperativa obrera La Lleial- La cooperativa Lleialtat va tenir un francesa, la Comuna, maig 68, etc.), tat Santsenca del carrer Olzinelles, ascens meteòric com empresa auto- aquí a Catalunya s’ignoren les revo- és buida, és de propietat municipal, gestionada pels obrers i lleial amb el lucions i gestes dels obrers catalans està catalogada com a equipament i poble. S’hauria d’ensenyar a les es- d’importància mundial; es silencien, està protegida. És, per aquestes ca- coles, i sobretot als polítics santsencs. es callen, s’obliden, i es tapien, si racterístiques, una oportunitat per a Per què? cal, esperant l’ignominiós oblit total. fer-hi l’equipament que necessitem. Deslleialtat i por de la covarda burge- La pròpia història de l’edifici, aixecat La cooperativa La sia catalana. Un poble agraït i digne als anys 20 pel veïnat treballador del no ignora els habitants que han lluitat barri per a realitzar-hi una cooperati- Lleialtat, un exemple per a millorar el poble. va de consum, justifica plenament els de gestió comunitària usos socials i autogestionats que pro- Per a més informació http://lleialtat. posem. Volem recuperar la memòria Els socis de la cooperativa no sols wordpress.com/ cooperativa del nostre barri impulsant es varen ocupar de comprar els pro- projectes actuals de vida cooperativa, ductes de primera mà més barats, al volem que el llegat històric de Sants ajuntant-se tot de veïns, sinó que es RECUPEREM tingui projecció per als dies d’avui. varen dedicar a ajudar-se, formar- LA LLEIALTAT Volem realitzar, a l’antiga Lleialtat se, ajudar als aturats, assegurar als SANTSENCA Santsenca, un nou centre de recursos malats, i organitzar el temps lliure veïnals, cooperatius i de cultura po- amb activitats culturals i esportives. Manifest inicial per un nou equipa- pular. Feien d’Ajuntament. Organitzaven ment autogestionat al barri balls, excursions, cursos, i ensenya- Per uns usos veïnals, cooperatius i de ENTRE TOTES I TOTS, GUANYA- ven i feien teatre. Col·lectivitzaven cultura popular REM LA LLEIALTAT! els treballs i esforços de tots els socis i s’organitzaven de manera autoges- NECESSITEM ESPAIS PER A LES Ens aquests darrers mesos, a instància tionada. ENTITATS DEL BARRI! de diferents entitats, s’ha constituït al En aquest temps de corrupció, compe- barri un Grup de Treball per engegar titivitat i de guanyar diners de qualse- A Sants, les entitats que dinamitzem un procés col·lectiu de reivindicaciógir als de l’ajuntament i districte les mon nou; valors i principis socials, vol manera, el cooperativisme ensen- de l’espai, així com un motor per a el teixit social del barri ens trobemclaus de la cooperativa La Lleialtat que no hem d’oblidar. “És un edifici ya a viure amb lleialtat, a cooperar en amb un problema endèmic pel que fa generar propostes per a la futura ges-espoliada pels franquistes. “Que ens ple de sang , lluites, sacrificis i valors lloc de competir, a ser solidari en lloc a la qüestió dels espais. Tant per a seus tió de l’equipament. Poc a poc, hemtornin les claus!”, va concloure. dels mon obrer de Sants. Un edifici d’avariciós i a millorar la vida social socials pròpies, com per a realitzar ac- anat definint els usos que requerim,En Carles, del col·lectiu d’arquitectes, històric de gran valor”, va recalcar. enlloc de repartir-se els guanys indi- tivitats quotidianes, les associacions el model de gestió que desitgem, aixíens va il·lustrar amb plànols i maque- En Josep, de l’Associació del Ba- vidualment. No cal dir que les coope- de veïns i veïnes, els grups de cultura com les propostes arquitectòniquestes sobre la nova Lleialtat restaura- rri de Sants, ens va explicar, en una ratives foren un exemple de reeixida popular, els ateneus, els esplais, els de rehabilitació que possibilitin tor-da, proposant-nos un ús funcional i exercici de transparència, el procés i social i que Sants es va emplenar de grups de joves, les cooperatives de nar a donar vida a l’antiga coopera-polivalent de l’espai per a poder-se treball del grup animador de la cam- cooperatives autogestionades. consum, etc, sovint ens trobem en tiva, i que aquesta vida sigui útil iacomodar a les diverses activitats i panya “recuperem la Lleialtat” i el precari a causa dels preus del mercat gestionada directament per les enti-al model de gestió autogestionari de funcionament autogestionari i obert immobiliari i pel poc recolzament re- tats i pel barri. Ara proposem donarla nova Lleialtat. En Jordi, del Cen- a la comunitat de Sants. En acabar la Valorem el nostre but des de l’Administració. Aquestes a conèixer aquest procés, ampliar latre Social de Sants, ens va explicar seva exposició, va invitar als nom- passat mancances han estat pal·liades –fins participació a les entitats i personesque cap de les Entitats que reclamen brosos assistents a un brindis per a ara- amb grans esforços associatius interessades en el projecte, i iniciar ell’obertura de la Lleialtat, vol un metre que ben aviat recuperem la Lleialtat No es pot conèixer ni comprendre fets per cada entitat, però pensem que camí per a guanyar un nou somni perquadrat per a elles, i que l’important i torni al poble. la societat d’avui, sinó coneixem el avui ha arribat l’hora de sumar forces als barris de Sants. Tal i com ens en-no és tan tenir un espai més pels mo- passat, en particular la lluita i revol- i disposar, junts, d’un gran equipa- senya el passat (Cotxeres, Vapor Vell,viments socials al barri, que fa falta, La lleialtat un valor ta dels obrers que a Barcelona i Ca- ment col·lectiu per a les entitats de l’Espanya Industrial), cal que tot elsinó que l’important és recordar els talunya varen guanyar a la burgesia Sants. Un projecte necessari per a veïnat s’impliqui amb aquesta novaprincipis i lluites d’uns ciutadans ètic, cívic, humà, aliada als borbons i partits dinàstics les entitats i necessari pel barri, que aposta col·lectiva. Doncs entre totescompromesos en la construcció d’un social, en desús (conservadors i lliberals) com avui. I requereix d’estructures estables on i tots, guanyarem la Lleialtat.CGT no tolera persones neofeixistes al seu si Secretari Permanent res i la construcció d’una societat ció i de desprestigi que pretenguin Comitè Confederal CGT llibertària que estigui basada en la avortar aquesta important realitat llibertat, igualtat, justícia social i au- sindical i social que avui ja és el togestió. projecte CGT.A lguns mitjans de comunicació van fer públic el mes d’agostque diversos membres d’una orga- CGT està sent ja una organització amb la suficient presència en l’àmbit sindical i social, com per convertir-se Som plenament conscients que existeixen molts interessos creats perquè CGT no progressi, no creixinitzacó neonazi s’havien infiltrat en objecte de desig d’altres organit- el seu model sindical assembleari,a Madrid en una secció sindical de zacions i persones indesitjables que no s’admeti que organitzem autòno-CGT d’una empresa del sector de la s’infiltren a les nostres files per usar mament als treballadors.informàtica i les telecomunicacions la nostra estructura, recursos i capa- Estem acostumats a les infiltracionsD’avant d’aquest fet, en defensa de citat de mobilització, i ocupar llocs i a les campanyes i muntatges dela nostra ideologia, volem deixar als òrgans de gestió que els perme- desprestigi sempre que les orga-molt clar que la CGT no admet tin divulgar o treballar per als seus nitzacions llibertàries hem estat unneofeixistes i fa front a les infiltra- interessos partidistes, neofeixistes, referent en el moviment sindical icions, d’aquest tipus de persones, privats,… però tots aliens a CGT. social, però sempre hem renascutmantenint una actitud de total in- A les portes de la Vaga General del i ens hem seguit obrint pas amb eltransigència, de tolerància zero da- 29 de setembre, on CGT serà un re- suport de les classes més populars.vant d’aquest tipus de situacions. ferent important del moviment sindi- Fem una crida a tota la CGT perquèCom a organització anarcosindica- cal i social anticapitalista i combatiu, es mantinguin obertes totes les alar-lista mantenim un compromís per- i del nou període d’eleccions sindi- mes, que es tinguin molt oberts totsmanent de lluita contra el feixisme, cals, en les quals seguirem creixent els ulls per a detectar aquest tipusla xenofòbia, el racisme i tot tipus en representativitat i en capacitat de de persones que vénen al sindicatd’ideologies totalitàries ja que els mobilització i de transformació so- a destruir, a abusar, a aprofitar-se,nostres objectius, les nostres fina- cial, no és d’estranyar que siguem a manipular, en definitiva, a inten-litats i mitjans són aconseguir la l’objecte de desig d’organitzacions tar desarticular el projecte real quemillora dels drets laborals i socials i persones indesitjables o que oferim per a la defensa dels treba-de tots els treballadors i treballado- s’orquestrin campanyes de difama- lladors i les treballadores.Setembre de 2010 23
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellPodem declinar el dret adecidir com a dret a nohaver d’escollir? Jordi Bonet i Martí una que en l’altra, no vol dir que la consi- les conseqüències deri més versemblant, sinó que per a mi d’una polarització la hipòtesi de la transformació representa social a Catalunya un horitzó desitjable a partir del sistema al voltant d’aquestaL ’inici del període estiuenc ha vingut marcat per dos esdeveniments deforta càrrega simbòlica que cap analista de creences polítiques on m’adscric, mentre la polarització podria representar qüestió serien negatives per un un retrocés de les lluites de transforma- escenari de trans-polític de la societat catalana hauria de ció social que quedarien fracturades per formació social, enmenystenir: d’una banda, la multitudinària la dimensió identitària. tant comportarienmanifestació contra la sentència del Tri- un replegamentbunal Constitucional i de l’altra, la mas-siva celebració pel triomf de la selecció La hipòtesi de la identitari i una so- bredeterminacióespanyola a la Copa del Món de futbol. polarització social del debat polític aMalgrat que es tracti de dos fenòmens no mercès dels dis-homologables (una manifestació política Aquesta hipòtesi correspondria a la inter- cursos d’afirmaciói una celebració esportiva), ambdós són pretació clàssica, on el creixement d’una nacional en una oindicatius que les lectures del què està determinada opció política en un pol altra direcció.passant a Catalunya en aquests darrers suposaria la mobilització dels seus con- Ara bé, cal teniranys no admeten ja interpretacions en traris en l’altra direcció. La centralitat no en compte altresblanc i negre, sinó que són un bon exem- canvia, sinó que es produeix una polarit- fets alhora de va-ple que la societat que habitem és molt zació entre dos bàndols. En aquest sen- lorar la plausibilitatmés rica i complexa que les teories amb tit, el creixement de l’independentisme en d’aquesta hipòtesi.què sovint intentem encotillar-la. la societat catalana hauria comportat un Així, durant la set-Si repasséssim la majoria de comen- creixement paral·lel de l’espanyolisme mana anterior a lataris que s’ubiquen a una i altra banda que hauria trobat en el triomf de la se- celebració convi-del cleveage nacional, observaríem una lecció espanyola de futbol una forma vien en molts bal-voluntat de menysprear quant no ignorar d’expressar el seu recolzament a l’actual estat assumits per l’independentisme associacions de migrants en les consul- cons de les principals ciutats del país tantl’esdeveniment contrari. De fet crec que status quo amenaçat. Exemples de con- català recent, però compte amb l’interès tes sobre el dret a decidir i la participació banderes espanyoles com catalanes (enuna persona aliena a les particularitats de firmació d’aquesta hipòtesi els trobaríem que ens permet entroncar el debat sobre d’aquests en els referèndums, com la les seves diferents versions), i malgrat lala política catalana i espanyola que llegís en l’aparició de Ciutadans-Partit per la el dret a decidir amb una tradició política identificació de molts migrants amb la se- presència d’alguns incidents aïllats noambdues versions, difícilment arribaria a Ciutadania i el seu accés al Parlament pròpia: el republicanisme-federal. lecció espanyola de futbol. Ambdós ca- es van produir situacions de confronta-creure que parlen d’un mateix país i àd- a les eleccions de 2006 mantenint com Dit de forma resumida, seria diferenciar sos són indicatius de la voluntat d’establir ció real al carrer. D’altra banda, gairebéhuc d’un mateix cap de setmana. a únic eix programàtic la defensa de el dret a decidir de l’obligació d’escollir, o aliances amb la cultura d’acollida, cons- totes les enquestes semblen confirmarEn canvi, si optem per ponderar tots l’actual model d’organització territorial sia separar la voluntat d’autoorganització cients que aquesta és heterogènia. que tant Ciutadans-PC com els seus ger-dos esdeveniments, les hipòtesis que o l’augment de vots del Partit Popular a política dels sentiments de pertinença a Aquesta amalgama de sentiments que mans bessons d’UPyD no aconseguiranapareixen tenen molt més trellat. Simul- determinades barriades de la perifèria de una, altra o múltiples comunitats nacio- trobem als carrers, s’evidencia en les representació en les properes eleccionstàniament es manifesten dos plànols Barcelona. nals/culturals que puguin tenir els ciu- diferents enquestes, on si bé hi ha una al Parlament català i el creixement de votd’acció col·lectiva que aparentment Aquesta hipòtesi portada a l’extrem es- tadans. És així com crec que el dret a majoria de catalans que se senten es- del Partit Popular serà més aviat baix, deexpressen sentiments contraposats: el taria representada pels escenaris de decidir podria esdevenir un element de panyols, hi ha una majoria que volen manera que la hipòtesi de la polaritzaciódesig d’avançar cap a una transforma- conflicte inter-comunitari. Un exemple radicalització democràtica alliberat de un major autogovern que no exclogui la social no es confirmaria.ció de l’organització territorial de l’estat d’aquesta polarització seria el conflicte sobredeterminacions identitàries. En pri- independència</a>. Malgrat no disposar Finalment, hi ha un element que no po-en clau autodeterminista i el sentiment que es va desenvolupar al Nord d’Irlanda mer lloc, es tracta d’un exercici de reco- d’estudis, posaria la mà al foc que un dem menystenir en l’anàlisi, que és eld’identificació amb un univers simbòlic a principis del segle XX on la ciutadania neixement on cadascuna de les diferents nombre com a mínim significatiu de les pes de la qüestió catalana en el debat aespanyol. d’arrel cultural protestant s’organitzà po- opcions admeten com a legítima l’opció persones que van anar a la manifestació escala estatal.De ben segur, hi hagi altres interpreta- líticament i militar per frenar el procés adversària. En aquest sentit, considero del dia 10, animaven a la selecció espan- En aquest sentit, la polarització políticacions plausibles; per exemple, negar tota independentista de l’illa, donant lloc al exemplar la participació de la Federació yola el dia 11, si bé potser no arribessin a a l’estat segurament sigui inevitable, es-rellevança política a ambdós fets com for- naixement de l’unionisme i la partició que d’Associacions de Veïns de Cornellà en l’extrem de penjar la bandera espanyola pecialment per l’interès de determinatsmes de suggestió induïda pel bloc domi- es troba en l’origen d’un conflicte encara la campanya Cornellà Decideix apostant al balcó. grups polítics i mediàtics en construirnant a fi no afrontar el malestar provocat irresolt. pel no al referèndum. Aquest escenari Com assolir doncs la quadratura del cer- un nou nacionalisme espanyol i utilitzarper la crisi econòmica, social i ecològica Altres exemples de polarització inter- impensable fa només uns anys, és indi- cle? ¿com crear un model que conjugui el la qüestió catalana com a arma dialècti-que travessem. És a dir, un foc d’artifici comunitària serien els desenvolupats catiu d’un procés de canvi en la societat respecte als múltiples sentiments de per- ca per enfrontar-se amb el seu oponentnacionalista que serviria per distreure’ns a diferents països de l’est europeu fruït catalana on els tabús del pacte constitu- tinença cultural i nacional amb l’exercici polític. Tanmateix, l’experiència acu-de l’augment de l’atur, les retallades de la de l’ensorrament del sistema socialista cional de 1978 comencen a esvair-se i es democràtic del dret a decidir, sense que mulada ens indica que les possibilitatsdespesa social i el fet que l’economia es- (Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Kosova, reconfigura una nova centralitat, a la que aquesta possibilitat sigui percebuda com d’intervenir sobre aquesta polaritzaciópanyola es trobi actualment intervinguda Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna, Letònia, la classe política continua sent sorda. a excloent per un o altre sector? Cal política en clau catalana no només sóna l’estil de les economies llatinoamerica- Armènia-Azerbaijan,...) alguns dels quals Tot i així, cal un esforç interpretatiu per doncs una nova gramàtica política que ineficaces, sinó que produeixen efectesnes de fa dues dècades. han donat origen a guerres sagnants. donar un segon pas: el fet que un futur faci possible aquesta transformació, però contraposats. En qualsevol cas, aquestNo obstant això, i sense negar la ma- Tanmateix, considero que difícilment Ca- escenari autodeterminista no hauria de comptem amb un actiu, malgrat poca fet va en detriment d’una solució en claujor, he preferit centrar-me en les dues talunya podria arribar a una situació sem- comportar la necessitat d’haver d’escollir gent recordem la seva existència: el espanyola al conflicte.mirades que em semblen significatives blant, donada l’elevada mixticitat demo- entre diferents sentiments culturals de republicanisme-federal.per la seva càrrega política futura: la de gràfica i cultural de la societat catalana. A pertinença. La realitat socio-demogràficala polarització i la de la transformació. I Catalunya no podem parlar de diferents La hipòtesi de la i cultural catalana no és comparable a Letònia, on existeix una marcada dife- La tradició oblidadaés que malgrat els alambicatges teòrics comunitats nacionals, sinó de diferents transformaciódel marxisme ortodox, els processos que sentiments de pertinença compartits en renciació amb la ciutadania russòfona, i un cop el país assolí la independència es Els 40 anys de dictadura no van repre-operen en l’ordre simbòlic determinen graus variables per la seva població i que Aquesta segona em sembla més agosa- va donar un procés de conculcació dels sentar només una etapa d’anorreamentl’estructura d’allò real. en diferents casos han funcionat com a rada i més interessant per explorar. Es drets civils d’aquesta població. En aquest de les llibertats, de repressió i adoctri-Ara bé, crec que ambdues hipòtesis elements d’enriquiment cultural. D’altra basaria en diferenciar el dret democràtic sentit, un part considerable de la població nament en el nacional-catolicisme, sinó(polarització i transformació) no tenen banda, l’estructura d’oportunitats política a decidir l’organització territorial que catalana viu còmodament un sentiment també de destrucció de les estructuresper què ser excloents, en tant plante- de l’estat espanyol malgrat el seu caràc- considerem més adient, del debat sobre de binacionalitat, que s’expressa en l’ús d’organització i dels marcs històrico-gen escenaris possibles cap a on poden ter centralista, és formalment democràti- els sentiments de pertinença nacional. de l’idioma i els seus referents culturals, culturals de les classes subalternes. Lesdesenvolupar-se les tendències actuals i ca i depenent de la Unió Europea el que Es tracta en primer lloc d’una hipòtesi i que amb l’arribada de població migrant dues principals tradicions de pensamentaquesta evolució pot ser simultània, al- dificulta una sortida militar al conflicte. contraintuïtiva ja que problematitza els arriba a ser tri i multi-nacionalitat. És i acció del moviment obrer català (el re-menys en un primer estadi. El fet doncs Tot i així, sense arribar a l’extrem de la axiomes sobre els quals s’ha basat el rellevant doncs tant la implicació de les publicanisme-federal i el moviment lliber-que en aquest text posi més èmfasi en dramaticitat del conflicte inter-comunitari, discurs nacionalista modern i que han tari) o bé desaparegueren completament24 Setembre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAFrancesc Macià Joaquín Costa Valentí Almirall Francesc Pi i Margallo bé han esdevingut un reflex tragicòmic sufragi, proclamo la República Catalana elaborat per Proudhon, el qual li serví del de welfare, passant per la reorganit- lo en l’escala peninsular, apostant perdel que en un passat van arribar a ser. com Estat integrant de la Federació ibèri- d’inspiració intel·lectual. Al meu enten- zació dels serveis públics, les polítiques una eixida unilateral però no excloent niAtansar-nos al fet del republicanisme fe- ca.” (Francesc Macià) dre, el dilema no és si federalisme sí o d’acollida o el model de creixement urbà i identitària. La inserció del dret a decidirderal requereix algunes preocupacions. “En aquesta hora solemne, en nom del no: sinó quin federalisme necessitem. econòmic que un major autogovern faria dins un marc federalista europeu per-En primer lloc, cal problematitzar la tesi poble i del parlament, el govern que pre- possible. metria resoldre part dels dilemes en quède l’origen burgès del catalanisme, popu- sideixo assumeix totes les facultats del El federalisme És aquí on crec que la revisió de les ens trobem. Conceptes decimonònicslaritzada per Jordi Solé i Tura en la publi- poder a Catalunya, proclama l’Estat Ca- dues tradicions originals de les classes com les fronteres nacionals, o fins i totcació del llibre Catalanisme i Revolució talà de la República Federal Espanyola” ha mort. Visca el populars, el republicanisme federal i la ciutadania nacional perden sentit enBurgesa (1967) i que malgrat que histo- (Lluís Companys) federalisme el moviment llibertari poden servir-nos un context federal europeu on el dret deriogràficament hagi estat força discutida, El que posen de manifest ambdues pro- d’inspiració, desenvolupant una lectu- ciutadania no hauria de tenir com a baseentre d’altres per Ricard Vinyes, Josep clamacions és l’agenda política federal Si alguna cosa ha posat de relleu la sen- ra crítica, desacralitzada i heterodoxa l’estat-nació.El federalisme europeu noTermes i Pere Anguera, encara gaudeix catalana que ja havia estat assajada amb tència del Tribunal Constitucional sobre del passat oberta a l’aprenentage per hauria de ser només l’encaix dins l’actuald’un cert ressò en determinats cercles anterioritat al segle XIX: la federació no l’estatut d’autonomia és la clausura del al futur: incorporant des de la tradició estructura organitzativa, sinó la voluntatpolítics i intel·lectuals educats en la cul- com el resultat d’un procés de deliberació procés de descentralització política iniciat mutualista i cooperativa fins a les for- de repensar-la d’una altra manera, pertura política de la transició. sobre la reforma constitucional, sinó com a partir del pacte constitucional de 1978. mes de reinvenció de la socialitat, des què si bé és cert que a Europa corre elEl que sovint s’oblida al llegir el llibre de un acte d’unilateralitat on una entitat au- La sentència defineix clarament quins de l’aprenentatge de repertoris d’acció risc d’un replegament identitari i que elSolé i Tura, és que aquest escriu més tònoma decideix separar-se per vincular- són els límits que no poden travessar-se, col·lectiva fins a un ús contrahegemònic sistema fronterer ‘real’ té una dimensiócom a militant del PSUC que com a histo- se lliurament a les altres. desambigüant la lectura del text constitu- de les institucions,... transnacional, quina millor manera deriador i que la seva voluntat en escriure’l Cal diferenciar doncs aquesta tradició cional. La reacció dels principals partits I dins d’aquests aprenentatges, caldria combatre aquestes tendències regressi-era aplanar un pacte entre una burgesia federalista catalana del federalisme si- polítics espanyols a la sentència ha estat ponderar de nou el pacte federal. Du- ves que poder accedir als espais de deli-liberal catalanista i ‘el partit de la classe mètric professat per determinats sectors també força clarificadora, al mostrar la rant el segle XIX i primera meitat del beració amb veu pròpia i no mediada?treballadora’ dins el sistema d’aliances del PSC i IC-EV. En primer lloc, el fede- seva satisfacció amb l’organització terri- segle XX, l’horitzó federalista ha tingut Plantejat d’aquesta manera, el dret a de-antifranquista. ralisme català original no es basa en una torial vigent. com a principals referents Espanya o cidir es desenganxa del nacionalisme perAixí doncs, crec que aquest llibre ha mera descentralització política de l’estat, L’Espanya plural de Zapatero no és la península ibèrica. Actualment, però, revincular-se al republicanisme cívic. Node ser llegit més com un exemple sinó en un reconeixement dels ens fe- l’Espanya federal somiada per determi- no té sentit seguir donant-nos de cops esdevé doncs contradictori que algú pu-d’eurocomunisme primigeni que com una derats com a ens autònoms i sobirans nats sectors del PSC o d’IC-EV. contra la paret intentant educar en el fe- gui sentir-se culturalment espanyol i noobra amb rigor historiogràfic. que es vinculen lliurement i voluntària Partint d’aquest fet, l’aposta per seguir deralisme les elits polítiques espanyoles, només reconegui l’exercici democràtic deEnfront aquesta tesi, cada cop hi ha més entre ells a través d’un pacte federal que defensant una transformació federal de sinó que crec cal apostar ras i curt cap decisió, sinó que opti per un nou modelconsens historiogràfic en què el catala- permea el conjunt de la societat, però l’estat només pot qualificar-se, prenent la a Europa. Es tractaria doncs de repen- d’organització territorial en tant aquest nonisme polític neix amb dues vessants mantenint un marc territorial propi sense interpretació més benèvola, com a ingè- sar el vincle federal en un marc superior, suposarà cap perjudici pels seus drets ci-(tres si afegim la reaccionària d’un To- arribar a la disgregació cantonalista. La nua. L’única possibilitat de transformar fe- donada la impossibilitat de materialitzar- vils, culturals i socials, sinó un guany.rres i Bages i d’en Jaume Balmes): una seva és doncs una aposta unilateral, com deralment l’estructura territorial de l’estatrepresentada per la burgesia liberal i van posar de manifest els federals intran- espanyol passaria per una reforma de laque tindria els seus exponents en la Lli- sigents encapçalats per Baldomer Lostau Constitució que a partir de l’aritmètica Contraanuncisga Regionalista, Enric Prat de la Riba, quan el març de 1873 proclamaren des política actual és impossible. Fins i tot,Francesc Cambó i l’altra, obrera-popular de l’Ajuntament de Barcelona l’estat ca- seria plausible que tal i com defensenvinculada al republicanisme federal i que talà, posant en crisi la Primera República determinats corrents del Partit Popular iestaria representada per Valentí Almirall, Espanyola. d’UPyD, l’obertura d’un procés de refor-Abdó Terrades i Narcís Roca i Ferreras. En segon lloc, és hereu d’una tradició que ma constitucional pogués comportar unaA diferència dels orígens del nacionalis- es remunta al federalisme monàrquic que major centralització de l’estat i un procésme basc, molt més proper a la tradició té els seus orígens en la corona d’Aragó d’involució competencial.romàntica alemanya de l’ius sanguinis i a i que quedaria definitivament estroncada Davant d’aquest fet, el marc del dret ala defensa del particularisme cultural, el arran de l’ensulsiada de 1714. decidir està assolint cada dia més cen-catalanisme obrer català apareix doncs En aquest sentit, fou significativa la sig- tralitat en la política catalana. Queda benamb una clara vocació cívica i republi- natura del Pacte de Tortosa el 18 de maig clara la potencialitat d’aquest marc trans-cana, on la cultura juga un rol subaltern de 1869 entre els partits republicans fe- versal que sobrepassa fins i tot la volun-enfront la voluntat d’autoorganització po- derals dels antics territoris de la corona tat d’aquells que l’iniciaren, i que estàlítica, i la defensa d’allò singular s’integra aragonesa (Catalunya, València, Aragó produint un canvi en les coordenades dea l’universal mitjançant l’existència del i les Balears) com a aposta federativa l’escenari polític català.pacte federal. enfront als intents assimilacionistes de En aquest sentit, els discursos clàssics El federalisme sorgí doncs com a al- l’estat central. i les organitzacions polítiques que ha-ternativa política d’esquerres al model No m’és possible desenvolupar aquí vien marcat fins ara la política catalanade centralització estatal imposat per la una anàlisi més aprofundida del repu- han quedat completament envellits. Ca-monarquia borbònica, i en el cas català blicanisme-federal català, tot i que seria len nous marcs discursius que posin deadopta un referent d’unilateralitat que desitjable fer-ho en un futur donat el relleu el canvi de centralitat operat enel diferencia dels models espanyols de gran desconeixement que tenim sobre aquests darrers anys.Joaquín Costa o fins i tot de Pi i Margall, aquest corrent polític i el fet que al meu Ara bé, l’ambivalència és sempre present.malgrat l’origen català del darrer. entendre és la tradició que entronca més D’una banda, la situació de desafeccióEn aquest sentit, cal recordar que les clarament amb l’aposta del dret a decidir. podria donar lloc a l’enfortiment d’opcionsdues proclamacions d’independència A diferència del nacionalisme romàntic berlusconianes, com la representada percatalana que es realitzen al segle XX, la o dels moviments d’alliberament colo- l’ex-president del Barça Joan Laporta, ode la República Catalana del president nial que han servit de font d’inspiració a una hegemonització del marc a mansMacià l’1 d’abril de 1931 i l’estat català de l’independentisme post-franquista, del catalanisme conservador de CIU. Dedel president Companys el 6 d’octubre de l’aposta federal és aquella que aposta l’altra, obre la possibilitat de repensar no-1934 es realitzen sempre dins un marc clarament per l’exercici democràtic, uni- ves formes de radicalització i repolititza-federal espanyol o ibèric tal i com queda versalitzant allò particular sense incórrer ció de la democràcia que incorporin, peròpalès en ambdues proclamacions: en un replegament identitari. Fins i tot, vagin més enllà del model d’organització“Interpretant el sentiment i els anhels del permet establir un vincle amb la tradició territorial incorporant altres variables alpoble que ens acaba de donar el seu llibertària a partir del principi federatiu debat polític: des del sistema fiscal al mo-Setembre de 2010 25
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa fi delfederalisme Piomoisme a la Pau Juvillà, afiliat a la CGT de Lleida catalanaL ’any 1932, en ple debat de l’Estatut de Catalunya a les Corts de l’EstatEspanyol, Joan Peiró, destacat mem- Xavier Díez la seva veritat abans de fer la recerca. O a copiar-la d’alguns impostors, sensebre de l’anarcosindicalisme català, re- el més mínim rigor o ètica, tot emprantdactaria una sèrie d’articles al periòdic mecanismes de “pensament màgic” aLa Tierra de Madrid. En un d’aquestsescrivia: “Aquí està l’Estatut de Cata- L ’ofici d’historiador implica grans temp- tacions. La primera, de qui escriu, de reflectir els propis prejudicis en la narra- fi d’encaixar peces de puzles diferents amb intencionalitats clares. És el caslunya, (…); han estat els dos segles de de Pío Moa, un antic GRAPO dedicat alsubmissió sota el jou de magistrats i mi- ció històrica. La segona, de qui paga la periodisme, famós a partir del plagi delslitars incapaços de comprendre l’ànima investigació, d’emprar la història com apologistes del franquisme dels qua-dels catalans, els que crearan aquest a relat justificatiu d’un determinat grup ranta i cinquanta per tal de dignificar elestat passional que culmina amb la social, projecte polític o nacional. Això negacionisme històric espanyol (que a no és cap novetat, sinó que forma part diferència de l’alemany, no és delicte), imesquina donació d’un Estatut, que ni de l’essència del discurs històric, des atribuir la tragèdia de la guerra civil a lestan sols arriba a transsumpte d’aquell d’Herodot ençà. esquerres i al pèrfid «separatisme». Te-altre que fou elaborat a les muntan- En aquest sentit, a partir de principis nint en compte que Moa és el manobreyes de Núria i que dóna encara molta d’aquest segle, quan ja s’evidenciava la intel·lectual d’un sector social que temmenys satisfacció als anhels federalis- fallida política de la Transició, apareix un una política de memòria que el desha-tes de l’esperit català (…)”. qüestionament creixent entre una nova biliti, és normal que tracti de dignificar elA finals de juny de 2010, gairebé 80 generació d’historiadors sobre la qües- totalitarisme i hagi esmerçat uns quantsanys després, un tribunal polític torna- tió de la memòria històrica. No es tracta milers de planes a justificar els crimsva a passar el ribot per un text, ja es- tant d’indagar en el passat incòmode del contra la humanitat dins les fronteresquàlid després del seu pas per dos par- crims de la guerra civil i el franquisme,laments, que únicament demanava una hispàniques. sinó d’emprar el passat per qüestionar Catalunya no està exempta d’aquestmiqueta més d’autogovern, unes mo- l’ordre del present. No es tracta tant de revisionisme segons el qual, i com Píolles més per mantenir-nos quiets dins comptabilitzar els morts oblidats com Moa dixit, la culpa és dels rojos. Quel’estructura d’un Estat que ens escanya d’obrir els armaris farcits de cadàvers la història es redueix a una maniqueaa poc a poc. I malgrat tot, a Espanya, d’un règim, el de la Segona Restauració distinció entre bons i dolents. Que elssegueixen sense entendre res. monàrquica que establí una continuïtat primers no tenen responsabilitat i queAquella mateixa setmana més d’un institucional, simbòlica, política, econò- els segons conspiren per alterar l’ordres’exclamava i posava el crit al cel, mica, amb un franquisme tacat de sang. «natural» de les coses. Més o menysfent-se el sorprès del que era obvi, D’aquí l’interès per posar en contradic- el que va defensar el que es va deno-convocant a manifestacions i aprovant ció el que es considera com a veritats minar el “Vichy català”, el grup socialmocions de suport a l’Estatut en plens històriques, que com tota veritat, sem- col·laboracionista amb el més despie-municipals (quin Estatut, l’aprovat per pre sol ser discutible o parcial. tat franquisme per dur a terme la sevareferèndum? El que va sortir del Par- Això no significa que l’historiador pugui peculiar “repressió de classe”. Perso-lament espanyol?), però avisant, amb fer el que vulgui. Cal remetre’s a unes natges com Carles Sentís, Bertran i Mu-veu baixa que, malgrat tot, amb el que fonts, contrastar-les, fer-ne lectura críti- situ, Samaranch, Miquel Mateu o tantsqueda ja podem anar fent uns anys ca dels fets, emprar tècniques rigoroses d’altres, que contractaven guionistesmés. d’anàlisis i bastir un relat coherent i equi- que establissin la cobertura intel·lectual d’un pistoler anarquista, fonamentat imaginaris i a un desig de bastir un nouSi alguna virtut tindrà, de ben segur, librat, sense que es vegi de seguida el al seu projecte social, una Catalunya en una font sospitosa, el suposat diari món sobre les runes fumejants del vell.la sentència que ha tallat de soca-rel llautó. És per això que escriptors de fic- desigual, corporativa, desarticulada, ca- personal d’un membre de les patrulles Tanmateix, aquests fets lamentables,l’Estatut convertint-lo en un mer do- ció, periodistes o politòlegs experimen- llada, submisa. de control de la FAI, serveix per narrar no són el fruit d’un intent sistemàticcument de descentralització adminis- ten la temptació de l’intrusisme acadè- Els hereus d’aquest Vichy són represen- una ficció literària sota la fórmula de fals d’eliminar físicament els enemics detrativa a l’estil d’altres nacions com mic, tot fent-se passar per historiadors tats avui per Miquel Mir, el Pío Moa més documental –molt en la línia Coetzee- classe, com pretén fer creure Mir, sinóAndalusia o la Rioja, no serà altra que a aquells que en realitat construeixen «nostrat». Els seus llibres, com Diari que encarnaria una trajectòria represen- la conseqüència difícilment evitable dedonar per tancada la via autonomista i, tativa, segons l’autor, de l’anarquisme l’atomització de l’ordre i el caos propiciatseguint amb el text de Peiró, també la d’acció del país, destinat a eliminar físi- per la fallida de la República i la Genera-més que improbable federalista, posant cament els «enemics de la revolució». litat, i les dificultats de les institucions ar-el debat en la seva justa mesura, unió o Tot i que a Mir no li manca un pòsit de cosindicalistes d’organitzar la revolució,independència. veritat (el pistolerisme anarquista, les encara que el mòbil és la venjança de «expropiacions revolucionàries», la ca- classe, la revenja dels humiliats, la vio- pacitat de generar un exèrcit a l’ombra lència bíblica dels darrers que, per unes per precipitar i defensar la revolució, i setmanes són cridats a ser els primers. les accions de repressió de classe du- De fet, els estudis acadèmics assen- rant les primeres setmanes de la guerra yalen, a partir de la tardor de 1936, la són a bastament documentades) cedeix situació es comença a reconduir. a la temptació de convertir una part en el El que resulta indignant és l’extraordinària tot, obviant el context en què es desen- difusió de les discutibles tesis de Mir. És volupa la tràgica violència del moment, clar, que, com sol passar en aquests ca- o la responsabilitat de les autoritats de sos, l’èxit és propiciat pels beneficiaris la monarquia, la dictadura i la repúbli- d’aquest corpus teòric. En una època en ca en les accions de «guerra social» què l’església catalana més culta i cívica d’aquests anys. En aquest sentit, Mir, és desplaçada obertament pels sectors com a bon narrador i pèssim historiador més reaccionaris, encarnats en el des- s’encarrega d’elevar les anècdotes a la proporcionat pes de l’Opus Dei, la capa- categoria de veritat històrica, tot obviant citat de difusió de determinades idees les incomoditats que suposa l’anàlisi permet influir davant l’opinió pública dels esdeveniments. Certament, en la per desautoritzar tant la República com situació de caos i desordre propiciat aquells que s’oposaren, en el plànol ma- pel buit de poder del «breu estiu de terial, i sobretot en l’ideològic, a les abis- l’anarquia», en afortunada expressió mals diferències socials que comportava de Hans Magnus Enszenberger, es pro- el capitalisme a la catalana. dueixen un conjunt d’assassinats, actes En aquest sentit, Mir, com Moa, tracta de violència i intimidació, destruccions de llençar fum sobre els esdeveniments d’edificis religiosos i robatoris, comesos per impedir conèixer les causes, i així per individus amb un perfil psicològic defugir els necessaris canvis en el pre- patològic –seria el cas de Fresquet, An- cari equilibri de poder nacional per evi- tonio Martín “el Cojo de Málaga” o tants tar que la història es pogués repetir. I d’altres caracteritzats per una tendència sobretot, generar confusió per impedir a una violència mil·lenarista, o comitès la deshabilitació de les elits catalanes com el d’Orriols i de Salt que responen beneficiàries de l’ordre abans, durant i al desig de compensar greuges reals o després del franquisme.26 Setembre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEl cenacle dels Canongesi el pla B de la Generalitat Miquel-Dídac Piñero i mirar la manera d’impedir un aquelarre de l’Empresa Familiar, que aplega la denat, entre els independentista a causa de la rauxa in- majoria d’empreses catalanes de famí- empresaris del controlada de les masses emprenyades i lies de cognoms famosos a casa nostra; cenacle. Sem- ofeses, cosa, que a la pràctica, desactiva Salvador Gabarró, antic empresari del blava que elsL a crisi d’Estat que representa la sen- tència de l’Estatut s’emmarca en uncontext de contradiccions internacionals qualsevol procés burgès d’Estat català en la Unió Europea, però, en canvi, ge- grup Roca de Gavà i actual president de Gas Natural Unió Fenosa, imperi ener- segadors entra- ven a Barcelona nera contradiccions de classe hegemò- gètic que des de Catalunya va conquerir el dia Corpus,del propi sistema capitalista. Davant el nica que obren el camí vers l’estratègia Pere Duran Farell; Josep Manuel Lara, que l’exèrcitdesastre polític del procés autonomista bakuninista d’un procés socialista revolu- fill d’una mestre de dretes de Darnius i atacava el palaudel Principat, dit Comunitat Autonòmica cionari de masses. La burgesia nacional d’un empresari franquista reciclat, presi- de la Generalitatde Catalunya, la burgesia nacional cata- catalana s’apunta al discurs del PSOE. dent del grup Planeta i d’Antena 3, a més el Sis d’Octubrelana s’espanta i en comptes de complir el D’aquesta manera es va constituir un de propietari i editor del pamflet diari ‘La o que el grupseu paper històric de revolució nacional cenacle burgès davant la sentència el Razón’; l’advocat i antic dirigent del FOC- de Durruti enca-burgesa, en paraules de Soler Tura (‘Ca- mateix vespre del 28 de juny. Desco- FLP-ESBA Miquel Roca, que durant la pçalava la revo-talanisme i revolució burgesa’), i com- neixem si algun dels homes del cenacle Transició va liderar CDC conjuntament lució del Dinouplir al peu de la lletra el seu paper his- de la casa dels Canonges haurà llegit amb Jordi Pujol, ara conseller i home de de Juliol. Potsertòric d’emancipació nacional, en canvi, alguna vegada ‘España invertebrada’ confiança de molts notables del món em- la insurreccióopta per la salvaguarda de l’Estat capita- de José Ortega y Gasset, que fent de presarial català; Joan Rosell, president de la Setmanalista espanyol i el superat mercat interior profeta d’Estat va escriure el seu ma- del Foment del Treball, la principal orga- Tràgica tambépeninsular a partir del pacte amb Montilla lestar psíquic davant un possible fi de nització patronal catalana i un empresari tocava la portaen el sopar del dilluns 28 de juny a la la unitat territorial peninsular del Regne que fa de pont amb la molt desprestigia- de la casa delscasa dels Canonges, on es va acordar d’Espanya. Segons Ortega y Gasset, la da internacionalment patronal espan- Canonges. Porfermament apagar la flama sobiranista i decadència imperial i la desintegració yola CEOE; Àngel Simón, president del a les massesevitar un aquelarre independentista, en espanyola comença en temps del reg- poderós grup AGBAR i molt relacionat i submissió aparaules de Duran Lleida, tot plegat per nat de la Casa d’Àustria, quan a finals amb tots els àmbits de poder de l’àrea l’Estat. La cò-evitar el gir polític i social en un procés del segle XVI l’emperador va perdre el metropolitana de Barcelona, i Xavier mica tragèdiabakuninista d’autodeterminació global domini dels Països Baixos i del Ducat de Ventura, president de Nutrexpa, una de històrica de lavers una independència de fet, dins de Milà encara que en aquest any 1580 era les empreses familiars catalanes de més burgesia catala-la necessària transformació social auto- amo y senyor de les terres d’Amèrica. pedigrí, i representant significatiu d’una na. Madrid, fot... però Madrid protegeix acord autonòmic amb l’Estat. Joan Ro-gestionària sota la direcció del subjecte Però Felip II va integrar Portugal al seu indústria d’alimentació i consum molt dels aquelarres. sell va fer unes consideracions sobrerevolucionari històric del proletariat mi- regne fins el procés d’independència de sensible a les derives espanyolistes de Finalment es va dissenyar una estratè- la seva percepció en que el Govern es-litant, propi d’unes masses espoliades, desembre de 1640 i el posterior tractat de boicot a productes catalans que provoca gia de seny capitalista. Per una banda, panyol i l’Estat necessiten el suport deoprimides i explotades, que en el seu Lisboa de 1668, però Catalunya perdia la l’afer de l’Estatut i tot enrenou o polèmica no deixar el lideratge de l’emprenyament l’empresariat català, especialment entemps va comprendre Andreu Nin en els seva independència i el tractat del Piri- sobiranista catalana en el mercat interior col·lectiu català a la lliure determinació aquests delicats moments de greu crisiseus escrits sobre el fet nacional català i neu donava la Catalunya Nord al rei de peninsular. d’unes masses que podrien transformar econòmica i per això pensa que des della lluita de classes. França. El domini peninsular tornava a En aquest sopar es va aprovar un pla B un aquelarre independentista en uns al- propi Govern de l’Estat res es podrà ferAquest pla B del cenacle de la casa dels desprendre’s de la seva banda sud-oest. d’actuació de caire polític i també me- darulls revolucionaris o en unes bullan- sense l’aportació política catalana o enCanonges i que està assumint Montilla, Seguidament, segons Ortega, a principis diàtic. Per començar, ni parlar de cap dret gues insurreccionals, puix les institucions contra de la seva voluntat política, cosael PSC-PSOE,la coalició ICV-EUiA i la del segle XIX el Regne espanyol perdia a decidir, cosa que es tradueix a la pràc- de la Generalitat quedarien separades de que en aquest sentit obligaria a ambduesfederació CiU, deixant de banda la dema- les seves gran colònies americanes i a fi- tica amb la negativa de Montilla d’anar la societat i el Govern autonòmic deixa- parts a reconstruir novament els pontsgògia oportunista de Puigcercós, dóna nals d’aquest segle es desprenien les co- amb la pancarta d’Òmnium Cultural el ria de tenir pes en el Principat ja que la autonòmics i d’aquesta maneta recupe-raó a l’antic anàlisi del company Salva- lònies menors americanes i les Filipines. 10-J. Seguidament, bon rotllo amb Zapa- situació de fet superaria el marc jurídic rar complicitats entre el Principat i l’Estatdor Seguí, quan un temps abans d’ésser El Regne quedava pràcticament reduït a tero. Després, res que posi en perill o en autonòmic. Ocupació d’ajuntaments, di- espanyol,assassinat pels pistolers de la burgesia les terres de la península Ibèrica i dos ar- risc els seus negocis a causa de les tur- putacions, consells comarcals, del propi En síntesi, l’acord final del cenacle de lanacional catalana, va afirmar a Madrid xipèlags. Finalment, en el pamflet Ortega bulències polítiques que podria general palau de la Generalitat i de la seu del casa dels Canonges passa fonamental-que el proletariat de Catalunya no tenis es preguntava si el fet de desprendre’s la sentència de l’Estatut, amb l’excepció Parlament. Proclamació de la República ment per mantenir les formes, mirar prim,cap mena de temor a la independència de les darreres colònies ultramarines era específica de la reivindicació catalana del poble català. Formació de destaca- evitar qualsevol forma de tensió, estudiarnacional, al contrari, que era la burgesia una senyal dels inicis d’una dispersió te- del finançament de l’Estat a l’autonomia, ments. Desperta ferro. Quina por... quina amb molt detall i molt bé quines possi-catalanista la classe que anava sempre rritorial interpeninsular. un punt clau per a la subsistència institu- basarda! Quina travessa en la incertesa bilitats encara hi ha per refer l’Estatut oa recórrer a l’exèrcit per mantenir el do- A més de Pepet Montilla, gestor capita- cional del domini capitalista al Principat nacional! per fer un pas en aquest sentit, respostamini de l’Estat capitalista espanyol. Cal lista passat al neoliberalisme després en el decurs d’aquesta segona gran de- El dilema del cenacle de la casa dels ferma i opinió clara una vegada s’hagirecordar la polèmica que fa uns anys va del pas del maoisme stalinista al PSC- pressió econòmica mundial del sistema Canonges fou aïllament i desafecció o analitzat l’abast de la sentència i així po-originar l’opinió de Julio Anguita sobre el PSOE, que el va fer alcalde i ministre, hegemònic. manipulació política d’unes masses que der explorar fins on volen anar la políticafet que la burgesia catalana era històri- després d’una breu estada en el PSUC, A nivell polític, Miquel Roca va apuntar no arriben a controlar les drogues som- de Zapatero per reparar legislativamentcament la pitjor d’Europa, cosa que va en aquest sopar de la casa dels Canon- el fet inquietant d’una comunitat catala- níferes dels mundials de futbol. Es va els danys morals i jurídics que causa laoriginar, entre altres coses, la ruptura ges hi havia la flor i nata més representa- na emprenyada amb el creixent abús de decidir segrestar política i mediàticament sentència del Tribunal Constitucional.entre Iniciativa i Esquerra Unida i entre el tiva i significada de la burgesia catalana. l’Estat i la pèrdua d’autonomia adminis- qualsevol impuls incontrolat de les mas- Enfront aquest contuberni burgès cal-PSUC històric i el PSUC Viu. En el cenacle hi havia Isidre Fainé, presi- trativa del Principat de Catalunya i que ses emprenyades. En diuen encaixar la drà trobar la manera en que les mas-D’aquest pla B de la Generalitat en tenim dent de ‘La Caixa’ i el seu grup industrial, no encaixa gens la sentència de l’Estatut protesta contra la sentència de l’Estatut i ses proletàries i la joventut rebel tinguinproves. El mateix dilluns de la sentència el principal nucli de poder econòmic del en aquest primer moment, una sentència la desafecció de masses des d’una “cen- prou força política i social per desviarde l’Estatut, Pepet Montilla, dit ‘el guerri- Principat i un dels més destacats de la política i jurídica que la gent considera tralitat política i social” que faci possible aquesta situació de claudicació burgesaller’ en el seu temps de jove stalinista en Península; Salvador Alemany, president una veritable provocació, cosa que gene- un escenari de pacte entre l’Estat i la Ge- i institucional autonòmica catalana versles files del PCE (i), havia convocat un del Cercle d’Economia, el més signifi- ra, al seu entendre, un lògic ambient ra- neralitat, cosa que es complica una mica una vaga general política indefinida, unacenacle burgès a la casa dels Canonges. catiu fòrum neoliberal de la Comunitat dical i de desafecció política institucional a causa de les conteses polítiques que vaga de masses que aplegui la mobilitza-Aquest sopar dels representants de la Autonòmica de Catalunya, i que també a molts nivells. generarà la campanya de les pròximes ció contra les retallades socials del go-burgesia nacional catalana amb Montilla, presideix Abertis, grup empresarial líder Per la seva banda, Pepet Montilla va co- eleccions autonòmiques. I es va acabar vern Zapatero amb la rebel·lia de la gentva servir per pactar la manera de resta- en la gestió d’infraestructures de trans- incidir amb l’anàlisi de la realitat fet per amb un acord a fi de fer pressions per emprenyada enfront l’Estat en aquestblir ponts amb l’Estat capitalista espanyol port; Ferran Casado, director del Institut Miquel Roca, provocant un debat, poc or- aconseguir la reedició d’un nou pacte o moment històric.Setembre de 2010 27
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAA: historia y resultadosimprevistos de un símbolo Redacció repassa la seva sorprenent i fins i tot ses fotografies i il·lustracions acompan- Salvador Seguí o per correu electrònic extravagant difusió planetària, arribada yades de textos explicatius breus. Preu: escrivint a: fss.cat@fundacionssegui.org a primer sota l’embranzida de la passió 15 €. o contactant amb Virus editorial ( www. llibertària i després de la cultura punk, Podeu fer comandes de llibres a través viruseditorial.net/ ), tel. 93 441 38 14, vi-E ditat aquest any a l’Estat espanyol per Virus editorial i la Fundació Sal-vador Seguí, “A: historia y resultados im- fins a la seva més recent explotació co- mercial. de la intranet del web de la Fundació rus@pangea.orgprevistos de un símbolo” és la traducció Un viatge per l’imaginari contemporanii adaptació de l’edició italiana “A-cerchia- que fa un repas de les múltiples interpre-ta. Storia veridica ed esiti imprevisti di un tacions -sovint inesperades, tal vegadasimbolo” (Eleuthera editrice, 2008) realit- contradictòries- d’un símbol nascut ambzada pel Centre Anarquista Pinelli. una forta connotació específica i trans-Pintada sobre les parets de la protesta, fons, esdevingut amb el temps en unperò també estampada en motxilles, dels signes més utilitzats per a expressarsamarretes, arracades, penjolls i go- no tan sols anarquia, sinó també revolta,rres, fins i tot en les peces de roba més rebuig, anticonformisme i transgressió eníntimes, l’A encerclada és un signe tan les seves més variades accepcions.conegut i reconegut que ha acabat per El llibre, a més d’un amplíssim reportatgeser considerat un símbol tradicional de la gràfic i fotogràfic, inclou textos de: Fulvioiconografia llibertària. Abbate, Pietro Adamo, Adbusters MediaEn realitat, ens expliquen els seus crea- Foundation ,Android Tattoo, Robertodors, té poc més de quaranta anys: l’A Freak Antoni, Amedeo Bertolo, Chrisneix com projecte a París durant l’any Carlsson ,Pino Cacucci, Marianne Enc-1964, en l’interior d’una petita xarxa de kell, Goffredo Fofi, Dori Ghezzi, Enricojoves anarquistes, però comença la seva Ghezzi, Matteo Guarnaccia, Tomás Ibá-vida pública durant l’any 1966 a Milà, im- ñez, Luciano Lanza, Maurizio Maggiani,presa sobre octavetes i cartells de la jo- Yoko Miura, Maria Nadotti, Clelia Pallotta,ventut llibertària. Poc després, l’explosió Marco Pandin, Andrea Perin, Marco Phi-de 1968 -i la invenció providencial de lopat, Ferro Piludu, Fabrizia Ramondino,l’esprai de pintura- farà circular el símbol Paolo Rossi, Marco Rovelli, Giorgio Tria-pels carrers de tot el món. ni, Nicoletta Vallorani, Luca Villoresi, WuAquesta inèdita història en imatges, al Ming 1, Salvatore Zingale.costat dels relats que l’acompanyen, 128 pàgines de disseny acurat, nombro-Certamen d’assaig jove “Ajuda Mútua” Societat Cultural Ajuda cat/IMG/pdf_Certamen_-_Bases_-plega- manera que sobrepassi la immediatesa entre els treballadors. l’associació, la que prefereixi de les tres Mútua ble-2.pdf de la militància sindical i la quotidianitat 6. Organització de fòrums i cursos per llengües d’ús de la Societat: l’espanyol, de la lluita econòmica. Pot formar part a l’estudi i debat sobre aquestes qües- el català i l’esperanto. d’ella qualsevol persona que tingui les tions i quantes puguin ser d’interès per Societat Cultural Ajuda Mútua, Carretera La Societat mateixes inquietuds i comparteixi les fi- a les classes treballadores.Cadascú d’Esplugues 46, 08940 Cornellà de Llo-L a Sociedad Cultural Apoyo Mutuo – Societat Cultural Ajuda Mútua – Kul-tura Societo Interhelpo ha convocat un La Societat Cultural Ajuda Mútua està en nalitats de la Societat. pot emprar, per a les seves activitats en bregat fase de constitució. La formen un petitconcurs d’assajos destinat a la joventut. grup de llibertaris i els seus objectius Què vol?L’objectiu d’aquesta iniciativa és intentar són el desenvolupament i difusió de lainvolucrar als joves en el moviment lliber- cultura obrera en la societat i de la cul- 1. La seva finalitat primordial és l’impulstari o, com a mínim, aproximar-los a la tura en general entre la classe obrera. per a la creació d’una associacióliteratura i les idees àcrates. Et convidem a visitar la pàgina web de d’investigació i difusió de la cultura obre- la Societat (http://www.enxarxa.com/in- ra, independent de tot partit, institució o terhelpo/) per a conèixer millor la nostra associació.1r Certamen d’Assaig associació i els seus projectes. 2. Investigació filosòfica i científica deJove “Ajuda Mútua” La Sociedad Cultural Apoyo Mutuo – So- la realitat social i de les possibilitats de cietat Cultural Ajuda Mútua – Kultura So- transformar-la en un sentit comunista iPer a més joves de 20 anys. Sobre una cieto Interhelpo és una associació sense llibertari.figura de l’anarquisme. Assaig, biografia, ànim de lucre que pretén fomentar la 3. Difusió d’idees congruents amb la delficció literària o estudi de fonts.De 3.500 cultura llibertària. comunisme llibertari en el si de la pobla-a 6.000 paraules. Creative Commons. La Societat ha estat creada per un grup ció en general i de la classe obrera enPlaç d’entrega d’originals: del 3 al 31 de de treballadors anarquistes que desit- particular.gener de 2011. gen formar-se culturalment i debatre en 4. Dotar a la classe obrera de mitjans dePer veure el tríptic que conté les bases profunditat sobre els problemes de la formació intel·lectual propi.sdel concurs aneu a: www.cgtcatalunya. nostra societat i les nostres vides d’una 5. Fomentar la cultura associacionista Receptes...Xot al forn amb salsa de romaní L’amo en Pep des Vivero Una branca de romaní verd Elaboració bulli durant 3 minuts. Després les panses que prèviament (Mallorca) 2 cullerades de romaní en colau-la i mesclau-la amb el heu d’haver posat en remull i pols Posau les costelles salpe- brou de carn. A continuació, posau-lo a encalentir. ¼ l brou de carn brades en una greixonera posau la mescla al foc i deixau Col·locau el xot al centre delIngredients ¼ l d’aigua totalment cobertes d’oli amb que es redueixi uns quants mi- plat (ben escorregut d’oli) amb 200 g d’arròs bullit al punt la branca de romaní verd. nuts. Si és necessari, hi podeu l’arròs al voltant i salsau-lo.4 trossos sencers de costelle- 100 g de panses Coeu-les 4 hores a 100 graus. donar el punt de textura ambtes de xot de pal Oli d’oliva suau Preparau una infusió d’aigua un espessidor. Després mes- Bon profit!de 250 g cada una Sal i pebre bo i romaní en pols i deixau-la clau l’arròs escorregut amb28 Setembre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMATerra i Llibertat Joan Canyelles Amengual Loach combina la presència d’actors pro- fessionals i no professionals conferint a la pel.lícula un molt interessant to realis-“Uneixte a la batalla en la que ta, si bé no és tan acusat com a altrescap home fracasa, perque en- cintes seves.cara que mori o desapareixi els L’escena en la que es decideix laseus actes prevaleixeran” Wi- col·lectivització de les terres és porten-lliam Morris. tosa, una petita i magnífica obra mestra dintre de la pel.lícula. Quan la vaig veure1937. El jove comunista de Liverpool en en el cine, el senyor que tenia darreraatur David (Ian Hart) decideix traslladar- em va tocar l’esquena i em va dir ambse a Espanya per lluitar contra el feixis- un to baixet i tranquil “si us plau, baixi elme. S’integra dins d’un grup de milicians braç, tanmateix no li donaran la paraula.del POUM i ben aviat es fa amic de Ber- L’assemblea passa a la pel.lícula, no a lanard (Frederic Pierrot), Lawrence (Tom sala”. Les persones que hagin participatGilroy) i Maite (Iciar Bollain) i s’enamora en alguna assemblea (suposo que mol-de Blanca (Rosana Pastor). tes de les que generosament encara noEl mal estat de les armes amb les que heu deixat de llegir aquest article) haureucombaten li provoca un accident i s’ha tingut la sensació d’haver viscut aquellade traslladar a Barcelona. Allà presencia situació. I si m’apureu inclús es podria ju-les purgues i persecucions estalinistes gar a identificar personatges, partits i as-contra els militants del POUM i els anar- sociacions. Els actors no professionalsquistes i decideix tornar amb els seus que participen en aquesta escena defen-companys abandonant la idea d’unir-se a sen realment les seves conviccions. Perles Brigades Internacionals. posar un exemple: els que defensen laEn el seu retorn serà testimoni de la dra- col·lectivització son membres actius de lamàtica desfeta del grup i l’assassinat de CNT de Castelló, València i Sagunt. del meu punt de vista del seu primer S’ha dit que és simplista, pamfletari, es- és una de les pel.lícules més emblemàti- Tal vegada la part menys aconseguida ésBlanca a mans dels comunistes. gran treball cinematogràfic. Amb un estil quemàtic... Per a mi aquets judicis son ques de la guerra (in) civil espanyola iNo seria fàcil trobar en el cine actual un la història d’amor entre David i Clara. gairebé documental Loach ens parla de d’una miopia que ratlla la ceguera. És pot una de les poquíssimes (emplei aques- Entre altres coses perquè el personatgedirector amb una coherència temàtica i les miserables condicions de vida d’uns discutir l’encert o el fracàs de les seves ta paraula per si ni ha alguna que en laestilística tan gran com la de Ken Loach, que interpreta Rosana Pastor pot sem- obrers de la construcció. Les precàries propostes, de si les imatges que prete- meva oceànica ignorància desconec) blar més un símbol que una persona real,la qual cosa el converteix sense cap mesures de seguretat fan que un treba- nen trasmetre veracitat semblen poc crei- que denuncia l’estalinisme des de la es-mena de dubte amb un veritable i discutit d’alguna manera representa la revolució llador hi perdi la vida. Els seus companys bles. En definitiva es pot valorar la seva querra. i probablement per això mor poc abansautor, si bé a vegades les seves inten- en un gest de ràbia calaran foc a la finca posada en escena de molts diferents ma- La pel.lícula comença en el temps actual,cions estan per sobre dels resultats de d’acabar la pel.lícula. que estan reformant. neres. Però no crec de cap manera que quan el protagonista acaba de morir i la El treball dels actors i actrius és molt efi-les seves pel.lícules. És una acció visceral que no busca altre sigui simplista o esquemàtic. seva neta descobreix una maleta amb unEls seus orígens artístics els trobam en caç. Es tracta evidentment d’una obra co- cosa que no sigui recuperar la seva dig- Loach és un radical. Un home de tendèn- munt de retalls de premsa i les cartes en ral en la que seria injust destacar algunael teatre, com a director i actor. Però les nitat i la del company mort. I naturalment cies trotskistes que pretén retratar els les que explica la seva experiència en lapoc estimulants condicions econòmiques interpretació en especial. fer-li pagar al patró de la millor manera efectes devastadors que el capitalisme lluita contra el feixisme a l’estat espanyol. Per a mi “Terra i Llibertat”, sense deixarel porta a treballar en mitjà televisiu a la que saben i poden totes les seves injus- té sobre una part important de la pobla- És un excel·lent punt de partida que per-BBC on obté diferents èxits i on comença de reconèixer que té alguns defectes, és tícies i abusos. ció. Per a mi ofereix la seva visió del món ment dues coses fonamentals: la primera una gran pel.lícula. D’aquestes que esa formar-se l’estil documentalista que el Abans de rodar Terra i LLibertat realitza de forma absolutament honesta i since- és transmetre que els valors que impul-caracteritza. veuen amb el cap i amb el cor, de les que “Raining stones” (Ploguent pedres, 1993) ra. Tal vegada no sempre aconsegueix saren aquella lluita continuen vigents, i et colpeixen però que al mateix temps etLa seva primera pel.lícula és Poor Cow i Lady Bird Lady Bird (1994). La primera el que es proposa. Però qui és capaç la segona (una part de la crítica sembla(1968), sobre una mare jove casada contagien la seva força revolucionària. conte les penúries d’un pare que s’ha en- d’encertar sempre?. que no ho va entendre), és que la història La revolució ajornada es converteix en elamb un home violent que l’arrossega a caparrotat en comprar-li a la seva filla el La seva productora “Parallax Pictures” està explicada des del punt de vista dela marginació. millor dels casos en reforma, i la refor- vestit de la primera comunió. La segona, funciona en règim de cooperativa. I amb David. ma, amb el temps acaba essent la mésHi segueixen altres pel.lícules però la pri- basada en un fet real, és una violenta crí- És a traves d’ell que coneixem els es- els guionistes amb els que sol treballar hi elegant disfressa de la renúncia i la re-mera que té certa repercussió és Hidden tica als serveis socials d’Anglaterra, que deveniments, (per altra banda queda te una bona sintonia política. Bon direc- signació.Agent (Agenda oculta, 1990). van retirant la custòdia de cada un dels claríssim que el director li dona tota la tor d’actors i actrius, intenta que sempre La lluita d’aquelles companyes i com-L’ any següent dirigeix Riff-Raff, fills que va tenint la protagonista. Loach credibilitat), això fa que qualsevol acu- puguin identificar-se i comprendre els panys continua tinguent tota la vigènciaexcel·lent i durísim retrat dels anys de va matitzar que la seva crítica es dirigia sació de partidisme resulti una mica personatges que interpreten. de llavors. El seu desig de canviar elplom de Margaret Tacher. Es tracte des més a la manca de recursos que als tre- absurda, perque Loach renúncia des del Emotiva, intensa, per moments brillant i mon, el seu amor per la humanitat, el seu balladors i les treballadores socials, que antològica, polèmica, decidida i contagio- primer moment a erigir-se en historiador anhel de llibertat i justícia ens acompan- no podíen dedicar el temps necessari a sament revolucionària, “Terra i LLibertat” imparcial. yen. I també la seva joia de viure. fer bé la seva feina. “Carla’s song” (La cançó de Carla, 1996) i “Bread and ro- ses” (Pa i roses, 2000), són segurament dues de les se- ves pel.lícules menys acon- seguides, probablement pel fet (la segona part de la cinta a La cançó de Carla), de es- tar rodades lluny del seu país en un ambient que no coneix tant com el de casa seva. És també impressionant “My name is Joe” (1998), que explica la història d’un alco- hòlic que ha deixat de beure Fitxa tècnica i que torna a fer-ho després Dr: Ken Loach de passar per moments molt A: 1995 difícils. Però el final traumàtic G: Jim Allen; i desolador deixa una petita Ft: Barry Ackroyd; escletxa per a l’esperança i Mt: Jonhatan Morris; podem pensar que tal vega- Ms: George Fenton: da Joe tornarà a recuperar- Int: Ian Hart; Rosana Pas- se. tor, Iciar Bollain. Tom Gi- Ken Loach és sense dubte lroy, Marc Martinez, Fre- un dels directors més com- deric Pierrot, Sergi Calleja, promesos del cine actual. Jordi Dauder, Josep Ma- Una part de la crítica l’ha gem, Eoin McCarthy, Jür- maltractat despiatadament. gen Muller....Setembre de 2010 29
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESLlengua/es Quin ordinador emi identitat/s(9) cal? pot arribar a plantejar. Els desavantatges l’arribada dels ultraportàtils aquests ordi- en pots trobar a grans magatzems i si- Xavier Roijals Lara serien que són ordinadors que consu- nadors serien com una mena d’estadi a milars. Pesen molt poc, sobre la meitat Carlus Jové meixen més energia que un ordinador mig camí entre una cosa i l’altra: és ve- d’un portàtil estàndard i l’últim avantat- portàtil -un tema que acaba notant-se ritat que són portables, però si cada cop ge és que tenen molta autonomia, finsL a idea general i simple de tota aquesta col·lecció de colum- N o és cap secret per ningú que la gent va molt i molt perduda a l’hora de comprar-se un ordinador. Miren per In- quan tens l’ordinador en marxa les vint-i- quatre hores per tal de compartir fitxers) que t’has de posar un a l’esquena penses “segur que me l’haig d’emportar?” per- a 9 hores o així, depenent del model i del sistema operatiu. Si vius en un mas i que a més, hi ha el tema de la manca què pesa dos kilos i pico, si la seva auto- aïllat sense gaire corrent elèctric i vols nes –que prometo acabar el pro- ternet, proven d’informar-se però pel que de mobilitat. nomia real és inferior a dos o tres hores, un ordinador d’extremadament baix con- per mes– seria que tan sols des sigui sempre es va amb la por de que Per tal que ens fem una idea dels preus doncs igual tampoc és la solució per la sum, el teu ordinador és aquest. És cert del conflicte es pot comprendre la l’ordinador sigui “massa poc potent”. En d’aquests ordinadors val més que ru- gent que necessita portabilitat extrema. que són models menys potents que un qüestió de la identitat lingüística; i realitat això només passa molt poques miem en que un de nou pot costar-nos a Per un altre cantó, tot i que a igualtat de ordinador fixe o portàtil nou econòmic aquí conflicte no significa necessa- vegades i en casos molt i molt particu- partir d’entre 300 i 400 €, pantalla, teclat, preu tenen menys potència que un ordi- actual, però també és veritat que són riament confrontació oberta, sinó lars: gent que juga a videojocs d’última ratolí i impressora a banda (uns altres nador fixe, estan més a prop d’aquesta ordinadors comparables en prestacions mer desplegament d’interessos generació amb l’ordinador, o bé gent 150€ tot plegat). A l’hora de comprar potència que un ordinador ultra-portàtil. als ordinadors de fa tres o quatre anys, particulars o col·lectius. Els dife- que edita vídeo en temps real, etcètera. aquests últims components cal que tin- I sobretot la seva pantalla és extrema- no són carraques. I en realitat nosaltres rents interessos poden xocar i es- S’ha de deixar ben clar d’entrada que en guem en compte de no comprar ni teclat dament més còmoda que la d’un ultra- tenim ordinadors molt més potents del devenir confrontació, però poden la gran majoria d’aplicacions que es fan ni ratolí a piles (sempre et deixen tirat portàtil. Per tal que ens fem una idea de què necessitem per les nostres tasques servir, ja sigui llegir el correu, escoltar a l’últim moment a banda d’elementals preu, podem trobar coses més o menys quotidianes. molt bé adaptar-se i conviure. música, “compartir” fitxers, navegar per complicacions mediambientals) i que no decents ara a partir de 300-400€. Com En tot cas, abans de comprar-se un or- Aquesta possibilitat de convivèn- Internet, veure vídeos, escriure amb un ens deixem enganyar mai pel preu de les veiem els ordinadors portàtils s’han aba- dinador nou, la pregunta que cal fer-se cia es nega constantment a casa processador de textos o les tasques as- nostra, on sovint tot passa per la impressores, doncs tot i que ens semblin ratit en els darrers anys, ...d’igual mane- sempre és: “realment en necessito un sociades a una suite ofimàtica, la gent té relativament econòmiques s’ho cobren ra que el nostre poder adquisitiu :-(. Són de nou?”. Pensem que la informàtica té rotunditat de la idea “un poble, una prou i de sobres sovint amb els seus or- després en els recanvis dels cartutxos per tant, una solució de compromís entre uns processos de fabricació molt conta- llengua”: un nacionalisme lingüístic dinadors actuals. Es va arribar a la lluna (un element per cert dels més conta- un ordinador fixe i un ultraportàtil. minants, i que realment la mesura am- que conforma les identitats nacio- amb 40 kb de memòria RAM i ara els or- minants que n’hi ha -metalls pesants- i * Els ordinadors ultra-portàtils tenen tres biental més correcta amb la informàtica nals en base a la llengua i poca dinadors domèstics tenen 4 Gb de RAM, és sempre comprar el mínim de com- sempre sempre sempre s’han de portar avantatges principals que se’n diuen: cosa més. L’exemple paradigmàtic 100 mil vegades més potents, i es fan a reciclar). preu, portabilitat i autonomia. Són l’opció ponents ...però això ja ho veurem en un és el castellà, és clar, car España servir sovint només per llegir el correu i altre capítol. Hem de tenir també en compte que so- més econòmica, a partir de 200-250€ és i ha estat des de fa segles un veure vídeos al youtube. vint l’ordinador ens pot anar projecte castellà i en castellà, i allò perfectament amb un siste- “espanyol” es mesura fonamental- Perquè, quines menes ma operatiu Windows XP o ment en termes d’ homogeneïtat una distribució de GNU/Linux lingüística. Tan sols cal anar a la d’ordinadors n’hi però que comencen a arro- Constitució i observar quin és el han? segar-se quan els hi fiques deure lingüístic dels “espanyols”. un sistema Windows Vista o Hom ho sap prou bé, no cal repetir- * Els ordinadors de torre, tenen avantat- Windows 7. Jo davant d’això ges i inconvenients. Entre els avantatges sempre penso en que si no ho. No obstant... ai las si el mateix figuraria que són ordinadors que a igual- et cal per una raó específica deure s’exigeix als catalans pel que tat de preu amb un ordinador portàtil o i expressa i estàs còmode fa al català, com ho pretenia el nou ultraportàtil en tenen moltes més pres- amb el Windows XP o el sis- Estatut! tacions que els portàtils i els ultrapor- tema GNU/Linux que ja tens, En l’imaginari espanyol, com deia, i tàtils, són més fàcilment reparables (els doncs queda-t’hi. Em sembla des de fa segles, el que impera és ordinadors fixes) i se’ls hi pot ampliar la absurd haver d’actualitzar l’essencialisme que he criticat en capacitat de memòria, de disc dur. Això hardware perfectament ope- anteriors articles, segons el qual es mereix un apunt: sovint quan la gent ratiu perquè els requeriments ser espanyol passa, entre d’altres diu “el meu ordinador ja no dóna més de del nou sistema Windows així coses, per parlar castellà. Així, en sí” en realitat el què passa és que tenen ho demanen, quan tampoc et aquest conflicte d’identitat lingüís- el disc dur a tope gràcies als programes cal en absolut haver de fer tica, la confrontació és clara, si bé P2P. La solució és molt simple, fer servir servir aquella versió en con- no és oberta ni sincera. Ací, un discos externs i buidar el disc dur exis- cret del sistema operatiu. grup lingüístic s’autoproclama com tent -i anar amb cura de no omplir-lo * Els ordinadors portàtils te- a normal, neutral, fins i tot “comú”, sempre tant. Als ordinadors fixes també nen evidentment com a gran mentres que els restants passen a els hi podem afegir targes de so o de avantatge la seva portabilitat ser els extranys, els tendenciosos, vídeo per ampliar aquestes capacitats i la possibilitat de funcionar els particularistes. amb molta més facilitat que en un ordi- sense connexió directa a la nador portàtil, on sovint ni tant sols es xarxa elèctrica. Però davant Això no és una confrontació oberta ni sincera perquè, senzillament, es pressuposa que les coses han es- tat sempre així, perquè el castellà Una nova llei amenaça els mitjans informatius “jamás fue lengua de imposición”. Però el conflicte entre el que som lliures a Catalunya i el que erem, el que parlem i el que parlavem, es redunda a cada trobada entre individus que parlen Secretaria Comunicació cap tipus de subvenció pública ni priva- a conèixer el novembre de 2009. a una situació de competència (entre mi- llengües diferents quan, per tal CGT Catalunya da, i que no emet publicitat en la seva El més preocupant és que aquesta tjans lliures) per obtenir un lloc en l’espai d’entendre’s, sembla que un ha de emissió. A Catalunya hi ha altres mitjans proposta de llei atempta contra drets radioelèctric, quan aquest ha de ser lliure caure, necessàriament, en el te- de comunicació alternativa que no estan fonamentals. D’una banda, es controla per a tots. rreny de l’altre. En la meua opinió, tan sols la cons- E l 29 de juliol al Diari Oficial de la Generalitat es va publicar l’Edicte pel qual se sotmet a informació pública d’acord amb una proposta de llei que re- centment ha publicat la Generalitat. L’assemblea de Contrabanda critica i l’accés a l’espai radioelèctric, que és un bé públic i que ha de ser de lliure ac- cés per a la societat civil, sobretot per a Contrabanda explica, “de no comptar amb llicència, entre altres tràmits, aquesta llei el que fa és il·legalitzar i criminalitzar als trucció d’un estat plurilingüístic pot està en contra d’aquest projecte ja que, aquells grups socials que exerceixen un mitjans de comunicació no comercials i el Decret dels Serveis de Comunicació donar solució al nostre problema sense Ànim de Lucre a Catalunya, que entre altres raons, indica que “es publica mitjà de comunicació no comercial, indi- autogestionats de Catalunya. És a dir, el concret –em refereixo a l’espanyol, delimita la llibertat d’expressió i el lliure en un període de vacances en què es di- ca Contrabanda. govern, en lloc d’afavorir a “els serveis és clar. accés a l’espai radioelèctric, assenyala ficulta l’organització social i la discussió D’altra banda, delimita la llibertat de comunicació audiovisual sense ànim Això significaria un gran pas enda- Contrabanda FM, ràdio lliure i no co- pública adequada sobre aquest Projecte d’expressió, ja que per accedir a l’espai de lucre”, el que fa és limitar la llibertat vant en el desmantellament de les mercial de Barcelona, a través d’un do- de llei. ràdio elèctric, el Decret contempla la d’expressió; això és, viola l’article 19 de la llengües-identitat i un alliberament cument que ha penjat a la seva pàgina L’organisme encarregat de l’elaboració tramitació d’una llicència a través d’un Declaració Universal dels Drets Humans, de tota aquesta càrrega simbòlica electrònica www.contrabanda.org d’aquest Decret és el Departament de procediment de concurs. És a dir, els mit- l’article 20 de la Constitució Espanyola, que impedeix, als que tenim llen- Des de gener de 1991, Contrabanda FM Cultura i Mitjans de Comunicació, que jans de comunicació no comercial i auto- i atenta contra el dret a exercir un mitjà gües “regionals”, edificar sòlida- funciona com una ràdio assembleària i no va tenir en compte les consideracions gestionats es veuen sotmesos a tràmits de comunicació lliure, crític i social, com ment la nostra llengua. autogestionada, que depèn de les quotes que un grup de mitjans lliures va fer a burocràtics (en aquest cas, controlats pel l’assenyala la Legislació sobre Radiodifu- de les seves sòcies o socis, sense rebre l’esborrany d’aquest mateix Decret donat Consell de l’Audiovisual de Catalunya), i sió Sonora de l’Unesco (2003) “.30 Setembre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Ha mort del Col·lectiu Ronda i dels seus advo- amb tota la seva obra, sobretot a tra- política, però que va condicionar els GeorgesAdvocats cats. D’aquesta manera, la recerca i el vés de la seva participació activa en el debats de postguerra. No obstant això, Fontenis,combatius i llibre que se’n deriva, ha volgut posar moviment revolucionari a Macedònia i entre els nuclis d’anarquistes fugitsobrers rebels el seu gra de sorra al coneixement i la divulgació de la realitat del moviment Tracia. de la Península es va anar generant una figura La lluita per a alliberar Macedònia i una xarxa de contactes, publicacions,El Col.lectiu obrer i dels advocats laboralistes durant el franquisme i la Transició. Tracia de la dominació política dels ateneus, trobades internacionals etc., internacionalRonda i els turcs otomans va ser de naturalesa que la direcció cenetista a Tolosa deconflictes clarament socialista. Va ser degut al fet Llenguadoc va voler centralitzar ju- del La Comuna de que el feudalisme era la base del siste- gant, a la llarga, un paper entorpidorlaborals durant los Balcanes ma de poder polític otomà. La derrota i paralitzant. comunismeel franquisme i la d’una autoritat percebuda com estran- En aquest context, i després del declivitransició Los levantamien- gera va dur a la destrucció del teixit so- de les temptatives guerrilleres de Sa- llibertari tos de Macedonia cial del poder feudal que esclavitzava baté i Facerías, alguns joves crescuts als grups ètnics no-turcs i també a la en l’exili i altres d’arribats de l’interior, y Tracia de 1903 Alternative Libertaire majoria dels turcs. amb l’ajuda de certs veterans, busca- Text de Georgi Khadziev, traduït del ven un nou marc per al moviment lli- Búlgar a l’Anglès per Will Firth (amb bertari: enfortir la creació de grups a fons del Institute for Anarchist Studies). Traduït de l’Anglès al Castellà per M. la Península i prioritzar l’acció directa com a instrument per minar l’Estat É s una de les últimes personalitats del moviment anarquista dels anys 1940-50 la que desapareix amb Geor- Gómez feixista. Així naixeria Defensa Interior, organisme destinat a dur a terme ac- ges Fontenis, mort a Tours el passat 9 Insurgencia cions armades, aprovat el 1961 per la d’agost, als seus 90 anys d’edat. Que- darà en la memòria del moviment obrer libertarias CNT. com un combatent infatigable, represen- Aquesta decisió prometia, per als fas- Las Juventudes tant del comunisme llibertari, activista tiguejats de la burocràcia, una nova Libertarias en la en suport als independentistes algerians etapa que recuperaria el sentit i el (veure el documental del 2001, «Une lucha contra el protagonisme de l’acció llibertària. Mi- résistance oubliée (1954-1957), des li- franquismo litants de Joventuts Llibertàries com bertaires dans la guerre d’Algérie»), un els germans Gurucharri, Tomás Ibáñez sindicalista de l’École Émancipée, un o Octavio Alberola, i vells lluitadors dels animadors del maig del 68 a Tours, del calibre de Garcia Oliver o Cipriano i un dels pilars del moviment pel lliure-Jason Garner, Raimon Gassiot, Mera van apostar honestament pel DI; pensament de l’Indre i Loira.Jordi Pujol i Laura Zenobi mentre la direcció cenetista el sabote- Provinent d’una modesta família de LeseCOS, publicacions d’economia Diversos autors java de manera sistemàtica. Lilas, Georges Fontenis va ser atret a lasolidària. 2010 Aldarull edicions. 2010 Malgrat això, el DI va portar a terme militància anarquista per la vaga general una cinquantena d’accions entre 1962 francesa de juny del 1936 i per la Re-Durant el franquisme, els advocats labo- Gairebé desconeguts per als movi- i 1970, entre elles el segrest del de- volució Espanyola. Membre de la CGTralistes van posar tota la seva capacitat ments llibertaris d’Occident, els aixeca- legat espanyol a la Ciutat del Vaticà clandestina sota l’ocupació nazi, aquestprofessional al serveis dels treballadors ments de 1903 en els Balcans - llavors monsenyor Marcos Ussía, i diversos jove mestre del barri 19 de Paris, esen el marc d’un règim que pretenia as- dominats pels turcs - van tenir una gran plans frustrats contra el dictador Fran- va convertir, després de l’Alliberament,segurar autoritàriament la seva subor- importància per a la posada en pràctica cisco Franco. en un dels militants més visibles de ladinació i que, per tant, els negava els de les idees llibertàries. Al ser allibe- El rebuig creixent de la direcció del Fédération Anarchiste (FA). El 1946 vadrets més fonamentals, tant individuals rats temporalment els seus territoris, el Moviment Llibertari, a les mans de ser elegit secretari general d’aquestacom col·lectius. La seva actuació con- poble es va organitzar per si mateix de persones com Federica Montseny o organització, verdader pol de la resis-tribuí a la lluita dels treballadors per forma comunal i assembleària, confir- Germinal Esgleas, les execucions de tència a l’hegemonia estalinista en eldefensar els seus interessos i els seus mant les teories anarquistes. Delgado i Granados, les detencions moviment obrer de l’època.drets davant d’una patronal i un règim Es responen també qüestions encara Salvador Gurucharri i Tomás d’importants militants en l’interior i les Molt pròxim als espanyols de la CNT-clarament hostils. debatudes en els moviments lliberta- Ibáñez pròpies batudes de les autoritats fran- FAI a l’exili, va ser en 1946-1950 un delsEl llibre recull els resultats d’un treball ris actuals, com la col·laboració amb Virus editorial. 2010 ceses contra els sectors més actius de promotors de la CNT francesa (CNT-F),de recerca que ha analitzat la pràctica altres forces polítiques en el si dels l’exili acabarien per asfixiar aquesta que es presentaria com una alternativadels advocats i advocades del Col·lectiu mateixos moviments socials o la rela- Malgrat la dispersió de la militàn- via. Es van frustrar així les il·lusions a la CGT estalinitzada i a una CGT-FORonda en conflictes obrers durant el fi- ció de l’anarquisme i la qüestió nacio- cia llibertària després de 1939, el d’una nova generació de llibertaris que, atlantista. Després de la caiguda de lanal del franquisme i la Transició. nal: “Són les revolucions nacionals i moviment llibertari va mantenir en mentre fracassava l’intent de renovar i CNT-F el 1950, s’uneix a la FédérationLa recerca ha estudiat la implicació els moviments d’alliberament nacional l’exili el pols de les seves organitza- rellançar les organitzacions històriques de l’Éducation Nationale (FEN) i va serd’aquests professionals en l’articulació compatibles amb el socialisme lliberta- cions, encara que amb una pesada de l’anarquisme ibèric, trobaven en els un membre actiu de la seva tendèn-de l’antifranquisme i, de manera més ri, amb la lluita de l’alliberament social llastri d’enfrontaments interns.La moviments entorn dels quals es va for- cia sindicalista revolucionària, l’Écoleespecífica, en el desenvolupament d’un i la reconstrucció a través de la revo- col·laboració governamental durant la jar el maig del 68 i en el contacte amb émancipée. Va ser un de dels principalsmoviment obrer assembleari i autoges- lució social?” En la pràctica els lliber- guerra, va donar peu a una divisió en- altres joves anarquistes europeus la protagonistes de les lluites de tendèn-tionari, sense deixar de banda la carac- taris búlgars van donar una inequívoca tre «puristes» i «col·laboracionistes» possibilitat d’una acció revolucionària cies dins l’organització anarquista enterització dels conflictes i la trajectòria resposta afirmativa a aquesta qüestió sovint més nominal i biogràfica que al marge de les velles estructures. els anys 1951-1953 i que acabaran per transformar la FA en Fédération Com- muniste Libertaire (FCL). Revistes George Fontenis va ser novament cridat a jugar un paper important en maig- juny de 1968, en ser un dels principals animadors del Comitè d’Acció Revolu- cionària de Tours. Va tractar de rellançar un Moviment Co- munista Llibertari (MCL) amb forts tints de “consellisme”, i el 1980 s’adhereix a la Union des travailleurs communistes li- bertaires (UTCL), i després a Alternative Libertaire. Per conèixer la seva figura és útil llegir les seves «Mémoires » reeditades el 2008 per les edicions d’Alternative Li- bertaire sota el títol «Changer le monde» o el documental que li va ser consagrat el 2008, “Georges Fontenis, parcours libertaire”. La seva vida va estar lligada al moviment obrer i al seu corrent llibertari. Format aAL MARGEN LIBRE EXPRESIÓN SODEPAU METRO DE PAPER l’anarquisme, va voler transformar-lo a fons. Per això mateix va ser criticat vi-Revista trimestral de l’Ateneu Llibertari Al Butlletí informatiu de la Secció Sindical Butlletí mensual de Sodepau, ONG amb Butlletí informatiu de la Secció Sindical vament per alguns, i va considerat perMargen, c/Palma 3 baix, 46003 València, de CGT a Gearbox del Prat de Llobregat, seu a Passatge del Crèdit 7 de Barcelona, de CGT al Metro de Barcelona, www. altres, a França i altres països, com unwww.ateneoalmargen.org www.cgtbarcelona.org/cgtgearbox Solidaritat, Desenvolupament, Pau i Drets cgtmetro.org referent obligat. Humans al Mediterrani, www.sodepau.orgSetembre de 2010 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA FERNANDA HERNÀNDEZ, NOVA SECRETÀRIA GENERAL DE CGT A LES ILLES BALEARS > LES PARAULES SÓN PUNYS“Vull destacar l’esperit Rilke, paràlisireivindicatiu que no han Jordi Martí Font El novembre del 1915, el grantingut els altres sindicats”” poeta Rainer Maria Rilke (1875- 1926) era declarat apte per al servei militar. Després de tres mesos d’ensinistrament i humiliacions (que si fa no fot“Des de CGT sí que es té clar que el 29 de setembre serà el dia de la vaga general” són el mateix), gràcies a les seves amistats va ser desti- nat a l’Arxiu de Guerra, amb seu a l’Stiftgasse. Allí, el més > LA FRASE... gran poeta es va paralitzar. Entre el fang i els cossos en descomposició de les trinxe- res d’Europa, als sarcòfags d’Orfeu les velles boques no- vament obertes no admetien cançons d’alegria. Ni tan sols, cançons. Karl Kraus, torxa de silenci Karl Kraus (1874-1936) fa una denúncia rotunda de la sub- missió de l’escriptura a la gue- rra i defensa, davant, la mani- pulació que aquesta submissió suposa, el silenci. El 19 de “Tenim un novembre de 1914, pronuncia la xerrada “In deser grossen compromís Zeit” (“En aquesta gran èpo- bastant ca”) en què denuncia l’aliança entre escriptors i militars en fort amb un país i una societat trasbal- sada per una guerra que en ell les entitats només provocarà el fàstic més socials” extrem. Davant d’aquesta ba- rreja de militars i literats que es dona a Àustria en els primers mesos de la Gran Guerra que pot donar a entendre una cosa o una al- ha de passar perquè els grans sindicats do- d’aquesta vaga, si és necessari continuar li sembla repugnant deixa clar, Pep Torres tra totalment diferent i has d’anar molt en nin una passa endavant. Ara tenim la data pressionant, ho seguirem fent sense cap a “Die Fackel” (“La Torxa”), el compte perquè no deixes de representar del 29 de setembre, una mica llunyana. Jo problema. Consideram que això serà l’inici diari satíric on escriu, que “enFernanda Hernández Do Reis (Bar- un grup de persones, que són els afiliats crec que a mesura que la reforma laboral se de la lluita i la resistència contra aquesta aquesta època sorollosa quecelona, 1981) va ser escollida nova de CGT i que s’han de sentir còmodes amb vagi posant en pràctica a nivell empresarial situació. retunyeix amb la simfonia es-secretària general de la CGT a les els seus representants. Amb una paraula el i cada vegada hi hagi més gent al carrer, cruixidora d’accions que pro-Illes Balears després del Congrés que significa el sindicat. com està passant ara, els treballadors se - El missatge és clar, però pen- voquen notícies i de notíciesExtraordinari celebrat el passat mes n’adonaran i feim una vaga per resistir i fer sant en el futur, abans dèiem que que disculpen accions, en unade juny a Son Roca. Hernández, - Es pot dir que la data del 27 de front a aquest estat de les coses o retroce- a Balears hi hagut un canvi gene- època així no esperin de mi nipertany al Sindicat de Transports i gener del 2010, amb una assem- direm a temps de la esclavitud. racional al front del Secretariat una sola paraula pròpia. CapComunicació (STIC) i és diplomada blea que es va fer a Son Rapinya, Permanent, quin és el missatge excepte aquesta, justament laen Biblioteconomia i documentació. va resultar clau pels esdeveni- - Quina incidència ha tingut la de la nova secretària general de que protegeix encara el silenciEstà casada i té dues filles. Ara tre- ments posteriors i, si m’ho per- CGT en totes aquestes mogudes la CGT per a aquesta gent que de ser malentès” i defensaràballa a IB3 Ràdio com a documen- mets, amb un canvi generacional dels darrers mesos de sortir al està en precari, per a la que està la no submissió de la paraulatalista i abans ho havia fet al Col·legi carrer i demanar a la ciutadania sense feina i per a la que la per- a l’acció dient que “Els qued’Advocats de les Illes Balears, Ca- - És evident que en aquella assemblea una passa al front per defensar drà els propers mesos? ara res no tenen a dir, perquètalogació de Patrimoni i també com se’ns va posar una situació que bàsicament els drets dels treballadors. l’acció té la paraula, continuena bibliògrafa a Can Salas. es tractava o bé de continuar amb el sin- - El missatge és una mica dur, però, a veure, parlant. Qui tingui alguna cosa dicat amb un canvi generacional o bé de - Jo crec que molta i no vull pecar de fal- tot i que la por i la situació ens superi hem per dir, que faci un pas enda-- Com ha estat això d’arribar a la tancar les portes. En aquest sentit la gent sa modèstia. El que destacaria, sobretot, de ser valents i hem de fer valer els nostres vant i que calli”. Kraus expressaSecretaria General de la CGT? que vàrem assistir a aquella assemblea ens de l’activitat de la CGT de sortir al carrer drets. Hem de ser lluitadors. Amb la por i la com pocs com es pot parlar clar sentíem si no responsables, però sí part de als darrers quatre o cinc mesos, i mante- passivitat no s’arriba enlloc. Sempre s’ha dit no dient res, o dient-ho tot.- Ha estat un cúmul de circumstancies que CGT i vàrem fer el pensament que hauríem nir el caliu de les diferents mobilitzacions, que la por crea submissió i nosaltres volem Davant de manifestos com elal final han fet que els companys me trias- dels catedràtics universitaris de moure’ns per mantenir la presència de ha sigut la frescor de la gent i l’esperit rei- lluitar contra tot això. alemanys del 16 d’agost delsin com a nova secretària general. En prin- CGT a Balears. vindicatiu que no han demostrat els altres 1914 que deia que “el nostrecipi va ser una mica com una broma de Luis sindicats. També vull destacar l’originalitat - I més a una comunitat com la exèrcit lluita per la llibertatCamarero. Eh!! Nanda, i tu com a secretària - La situació laboral, econòmica, i el convenciment de les persones que se nostra que cada dia se destapa d’Alemanya i, en conseqüèn-general.. i després es va anar confirmant la paraula crisi no ens la llevam manifestaven amb la CGT. un altre cas de corrupció cia, pels béns de la pau i deparlant amb uns i altres. Me varen fer veure de la boca, no ajuda que la situa- la civilització no només a Ale-que podia ser la persona adequada per as- ció global no sigui bona pels tre- - No sabem què hauria d’haver - Jo en aquest sentit sí que cridaria a la res- manya. Creiem que la salvaciósumir aquesta responsabilitat, tot i que jo balladors. passat perquè els sindicats ma- ponsabilitat de les persones com a ciuta- de la cultura europea depèn devaig pensar que me venia una mica gran joritaris fessin la convocatòria dans i amb el nostre dret a exigir als polítics la victòria que aconseguirà eli que havia d’esperar quatre anys.., però - Evidentment no. La crisi econòmica, i amb de la vaga general. Ara diuen que que facin el que han de fer. Si no ho fan els ‘militarisme’ alemany...” Krausmira, les circumstancies han volgut que tot aquestes mesures que s’han pres des del serà el 29 de setembre, però pa- hem de fotre al carrer. opta pel silenci. Publica un nú-s’hagi precipitat. Govern i dictades per les grans entitats reix com si només fos un tractat mero de “Die Fackel” només capitalistes, no beneficia gaire els treba- d’intencions i que a la mínima - La CGT no és un sindicat a l’ús amb el text “En aquesta gran- Han passat un parell de mesos lladors. Això és una evidencia i, com deim que puguin, CCOO i UGT mira- i ho està demostrant amb el seu època” i en el següent inclourài ja és temps de poder fer una pe- des de la CGT, és necessària una vaga ran cap un altre costat i la vaga compromís sindical i social. Com la seva conferència “Der Ernsttita valoració. Quin és el balanç general... general serà només un record se traduirà a partir d’ara aquest der Zeit und die Satire der Vor-que fa Nanda Hernandez al front llunya, i ningú no ho té gaire clar compromís? zeit” (“La gravetat de l’època ide la CGT Balears? - Què és el que necessitam per- que veiem els treballadors al ca- la sàtira del passat”), els dos què es posi en marxa d’una ve- rrer. Què en pensa d’això Nanda - Tenim un compromís bastant fort amb les amb una defensa explícita del- Ser secretària general de CGT és una gada? Hernández? entitats socials. De fet pensam que una de silenci per aturar aquesta malaresponsabilitat molt gran. Has d’establir les formes per sortir de la crisi és establir gent a qui “la visió de l’horrorcontacte no només amb els companys sinó - Doncs jo tampoc no ho sé, perquè pen- - Des de CGT sí que se té clar que el 29 de xarxes amb entitats que puguin tenir unes innominable no els ha paralit-també amb altres entitats socials, i sobretot sava que després de la reforma laboral se- setembre serà el dia de la vaga general. El concepcions semblants amb la CGT, que si- zat la llengua sinó que els l’hael caire polític que poden tenir aquestes re- ria automàtica la vaga general, també quan que facin els altres sindicats majoritaris ens guin anticapitalistes, sostenibles, que facin deixada anar”. Kraus tornarà alacions o les interpretacions que es poden al seu moment varen publicar tot el tema dóna totalment igual. Nosaltres sabem que de la participació de la gent la seva norma callar davant l’ascens de Hitlerextreure de les relacions que mantenguis de les mesures de retallades. Jo no sé què el dia 29 farem la vaga general i després principal de convivència. al poder.