Revista Catalunya número 119
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya número 119

on

  • 1,042 views

Revista Catalunya número 119

Revista Catalunya número 119

Statistics

Views

Total Views
1,042
Views on SlideShare
1,042
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya número 119 Revista Catalunya número 119 Document Transcript

  • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2010 · núm. 119 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Recuperem la iniciativa Fotografia: Oriol ClaveraDipòsit legal: B 36.887-1992
  • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 119 · Juliol 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Recuperem la iniciativa Fotografia: Oriol ClaveraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Per si algú encaraCiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA no ho ha entès…CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit M entre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, repre- sentats per aquest president del Fons té causa objectiva d’acomiadament i per tant es passa a cobrar un màxim de 33 dies per any treballat. carrer uns quants cops, com més millor, per fer-nos sentir aleshores amb claredat i obrint espais nous de confrontació. Te- que han planificat i que ara executen és llarga, immensa i va dirigida a totes les esferes de les nostres vides.• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) Monetari Internacional de visita a Madrid Què ens queda? Doncs esperar la refor- nim clar que aquesta vaga no aturarà res Si hi ha algú encara no ho entén, que• Federació de Sanitat el passat 19 de juny, Dominique Strauss- ma de les pensions, que els voltors tam- si la deixem només en mans dels convo- es prepari per rebre clatellades, perquè• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) Kahn, la mirada freda i sense miralls ni bé han demanat, i veure com passem cants i per això ens caldrà posar-ho tot també és a la llista, i perquè segur que• Federació d’Administració còncaus ni convexos al Reial decret de als 67 anys per cobrar una pensió. Diran en joc. No ens podem permetre el luxe de té metge, treball, atur, seguretat social,Pública (FAPC) Llei de reforma del mercat de treball que a l’Estat francès Zarkozy també ha mirar-nos-ho només perquè la destrossa escola… i demà ja veurem…Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 aprovat dos dies abans deixa clares unes retardat l’edat de cobrament però és que quantes de les garrotades que rebrem aquesta ha passat dels 60 anys als 62.FEDERACIONS COMARCALS els propers dies, mesos i anys. Segons Ho diran i una part important de gent s’hoAnoia l’Strauss-Kahn, durant els propers vint creurà. Els mitjans, ja se sap…Clavells 11 - 08700 Igualada.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es anys, si les coses es fan bé… I veure com les patronals continuenBaix Camp/Priorat Les persones que treballem ja ens podem apostant per fer desaparèixer la negocia-Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus anar preparant. Els voltors volen baix i ció col·lectiva i per tant fer contractes abaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 busquen carn feble per menjar, farts com mida, i fer impossible la unitat dels explo-Baix Llobregat estan. L’Estat passa a servir, una mica tats. No passa res, ara que ja sabem queCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més si pot ser, per tapar els forats de les la gran banca espanyol és una de les quecgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 empreses, bancs i multinacionals diver- més beneficis dóna i més solvència té…Comerç, 5. 08840 Viladecans ses, forats reas o simulats. Així, pagarà que es morin els pobres i visca la crisi!!cgt.viladecans@yahoo.es la Seguretat Social dels contractes per a Algunes i alguns continuen mirant laTel./fax 93 659 08 14 joves i estalviarà a les empreses aquest tele per assabentar-se com la pobresaBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell import, alhora que els subvencionarà els s’estén i la precarietat ja no és nomésTel. i fax 977660932 acomiadaments. O sigui que un empre- normal sinó total obligació.cgt.baix.penedes@gmail.com sari rebrà diners per contractar algú i per S’ho miraran sempre per la pantalla?Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona fer-lo fora. En diran també flexibilitat? L’anestèsia que els ha estat subminis-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Alhora, les rebaixes són prou evidents trada és tan potent que no els permetGarraf-Penedès en molts punts però n’hi ha un en què no entendre que tot depèn de la correlacióLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la només són evidents sinó que fan fins i tot de forces? No entendran mai que això ésGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 mal de dir. En la Reforma Laboral que els una lluita de classes i que ells, malgratMaresme gossos lloen i que només critiquen com els pesi, són treballadors i per tant explo-Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com a insuficient (tranquils, que al pas que tats i ben aviat pobres de les mil formesTel. i fax 937909034 anem el feudalisme arribarà aviat) es diu que la paraula permet.Vallès Oriental que els joves cobraran el 60% del salari Ens trobem davant de l’atac més granFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com mínim durant el primer any de contracte que el capitalisme ha fet a la classe tre-Tel. 935931545. Fax 935793173 i el 75% en el segon any. Així, parlant de xifres concretes, una empresa qualsevol balladora des de l’acabament de la Sego- na Guerra Mundial. Aquest atac suposa AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS pot contractar un treballador jove per el trencament del pacte social que, a tra-GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 379,98 euros al mes a jornada comple- vés de la socialdemocràcia, permetia unGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat ta. Si el jove es queixa, al carrer i que cert benestar en aquesta part de món. UnTel. 972231034. Fax 972231219 pagui l’Estat l’acomiadament. Alhora, el benestar que desactivava, alhora, la pos-Ponent jove, si és contractat per una ETT passa sibilitat d’un contagi revolucionari, no ensAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat a poder realitzar feines perilloses. O sigui enganyem. Això no era, ni molt menys, elTel. 973275357. Fax 973271630 que perill i misèria es donen la mà i els millor dels mons possibles tal com afirmaCamp de Tarragona voltors aplaudeixen. Els “mercats” i els sovint la propaganda capitalista però síRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona empresaris donen copets a l’esquena a que era molt millor que el lloc a on anem.cgttarragona@cgtcatalunya.cat Zapatero d’amagat mentre públicament I on anem ho tenen clar si no lluitem. I laTel. 977242580 i fax 977241528 demanen més i més… misèria, i Rajoy i gent que ha tingut un mínim de formacióFEDERACIONS LOCALS Mas es pregunten què hauran de fer ells ho pot deduir llegint encara que sigui unBarcelona quan manin per semblar més de dretes cop a la vida les pàgines salmó dels dia-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que els que ara tenen el poder. ris i les que porten el títol d’Economia.flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 Ja sabeu que si l’empresa acredita -ja Tenim vaga general convocada al set-Berga ens entenem- sis mesos de pèrdues ja embre i fins aleshores ens cal cremar elBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Aquest número s’ha tancat el 20 de juny de 2010Manresamanre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviTel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “El sindicalisme combatiu i els nous Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, moviments socials estaven condemnats aRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions entendre’s, i any rere any la complicitat eshotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i va anar incrementant, i la infectació mútuaSabadell subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) és ja irreversible”Unió, 59, 08201 Sabadell - 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Àlex Tisminetzky dins “Infectació”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Juliol de 2010
  • REPORTATGE Ni acabarà amb l’acomiadament lliure La Reforma Laboral concedeix rang de norma a la precarització i desregulació i barat, ni servirà per a gairebé absoluta de les relacions laborals crear ocupació. La nova reforma laboral:Un atac frontal al dret ala negociació col·lectiva i al sindicalisme Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGTP er a la CGT la reforma la- boral del govern és un atacfrontal al sindicalisme i la clas-se treballadora, realitzat amb elsuport del FMI, la UE i el capi-talisme internacional. La Refor-ma Laboral del Govern, retallai redueix drets laborals fona-mentals i garanteix a la patronalmenors costos en les contracta-cions i en els acomiadaments.El dimecres 16 de Juny, el go-vern va aprovar el Reial decretLlei de Mesures Urgents per ala Reforma del Mercat Laboral.Aquesta Reforma no és en abso-lut una resposta a les necessitatsdels treballadors i treballadores,ni una proposta per a retornar-nos els drets laborals i socialsque ens han arrencat progres-sivament en els últims anys,menys encara, una proposta dejustícia social en defensa de lespersones treballadores com partmés feble en la relació laboral,ni és una reforma per a acabaramb el que ja és un fet comú enel mercat de treball (acomiada-ment lliure i barat), ni una re-forma per a crear ocupació.Aquesta Reforma representa,essencialment, un pas més en les contractacions i el control tenció d’abordar lala institucionalització de les i organització del treball, ve a reforma del sistemaretallades de drets laborals i garantir a l’empresariat els seus de pensions.socials aplicades amb mà de fe- plantejaments essencials: re- Des de CGT tenimrro sobre els treballadors i tre- baixa dels costos del contracte, el convencimentballadores, al concedir rang de redueix les indemnitzacions per que protegir el dretnorma a la precarització i desre- acomiadament, facilita l’entrada a la llibertat sindi-gulació gairebé absoluta de les de les ETT en sectors que fins cal i a la negociaciórelacions laborals. D’aquesta a ara tenien restringits, flexibi- col·lectiva suposamanera, s’homogeneïtzen a la litza les condicions de treball preservar la defensabaixa les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, dels drets dels tre-entorn del criteri de flexibili- sistemes de torns i sistemes de balladors i treballa-tat i es possibilita encara més retribució), precaritza encara dores (a l’ocupació,la reestructuració salvatge en més la contractació juvenil i a les condicions detots els sectors d’activitat, ara institucionalitza la pèrdua de treball, la salut, laja sense límits institucionals ni poder sindical al disminuir sen- seguretat jurídica),control sindical. siblement l’autonomia per una drets que en cap casEs tracta d’una Reforma La- banda (la sindical) en la nego- poden ser lliurats alboral que quant als contrac- ciació col·lectiva, buidant els capital.tes, l’acomiadament, els ser- convenis col·lectius de contin- La Vaga General i laveis d’ocupació, el control de gut a l’endemà de signar-los. lluita social sostin- les classes populars és ara, més tar cara al capital i mantenir elsl’absentisme, les cotitzacions I per a després de l’estiu, el go- guda en el temps que impliqui que mai, imprescindible, doncs drets conquistats i arrencats alsempresarials, els incentius a vern ja ha anunciat que té in- als treballadors i treballadores i suposa l’única garantia de plan- poderosos.Juliol de 2010 3
  • REPORTATGE Una reforma laboral ineficaç, antidemocràtica i antiobreraMikel de la Fuente i altres (*) temporals contractats, mancat de pro- tecció. Tanmateix, aquesta dualitat cal matisar-la en el que fa al conjunt deL a reforma laboral introdueix condicions laborals i si alguna cosa nous retalls i agressions a la en caracteritza uns i d’altres, mésclasse treballadora segons es desprèn enllà de la durada del vincle laboral,d’aquesta anàlisi que confirma que és la creixent precarietat, però la re-la ruta ja estava marcada pels poders forma no ha entrat en cap moment aeconòmics davant de la la cessió del plantejar-se la necessitat de creaciópoder polític. Les mesures aprovades d’ocupació de qualitat.en la reforma es dirigeixen a abaratir Els fixos i els temporals, indistinta-i facilitar l’extinció dels contractes ment, treballen en alguns casos perindefinits, per tal de crear més flexi- a empreses principals i en d’altresbilitat per a sub-contractes, amb cadenesLa Sobirania no rau en el Poble. Fins d’externalització cada vegada mési tot sent de màxima gravetat l’atac llargues; en l’interior de cada empre-que representa la reforma laboral sa, coexisteix personal de plantillacontra la classe treballadora i contra i d’Empreses de Treball Temporall’Estat de Benestar, el més preocu- (ETT); indistintament uns i d’altrespant en el transcurs d’aquesta crisi tenen contracte laboral o són vícti-econòmica és la translació del poder mes, encara que treballin en exclusivapolític des de la sobirania popular als per a una empresa, d’una relació jurí-mercats, quedant de manifest que la dica de treball autònom. Tots ocupenciutadania participa d’una demo- ocupacions de baixa qualitat i remu-cràcia merament formal -votar cada neració (el 60% dels assalariats sónquatre anys- mentre que la presa de mileuristes), amb una tendència ge-decisions i el poder material és en les neralitzada a l’empitjorament de lesesferes econòmiques. condicions, especialment per als quiEls sectors socials més conscients s’incorporen -o reincorporen després(alguns sindicats, experts crítics amb d’haver estat acomiadats- al treball.el sistema, escassos mitjans de comu- Tendència que també s’ha estès alsnicació, etc.) ja van advertir, fa més sectors industrials més tradicionals i eficaç i fracassada, com ho constatade dos anys de les greus conseqüèn- als nous sectors dels serveis públics l’experiència desenvolupada des decies socials d’aquella operació. Com i socials. 1997: l’índex de contractació indefi-es preveia llavors, i després d’aquell En aquest últim cas assistim a exter- nida continua sent el 10%, és a dir, elprocés, el deute privat dels bancs s’ha nalitzacions i privatitzacions genera- mateix que prèvia l’adopció de la me-transformat en endeutament i dèficit litzades per les administracions pú- sura. Els acomiadaments col·lectius ipúblic, donant peu a què els neolibe- bliques, amb llocs ocupats per dones els «objectius», de 20 dies per any i unrals, només interessats en continuar que van a acompanyades d’un empi- màxim de 12 mesos, es condicionendesplaçant un major percentatge de tjorament radical de les condicions que l’empresa tingui una «situacióles rendes cap al capital, pressionin salarials, de jornada i d’estabilitat econòmica negativa», amb una «mí-exigint l’aplicació de les seves recep- contractual en relació amb les vi- nima raonabilitat». Això suposa quetes tòpiques, antisocials i ineficaces: gents en la funció pública. No hi ha passen a ser possibles els «acomiada-retall en la despesa social, aprima- dubte que la intencionalitat encoberta ments de conveniència borsària», és ament del sector públic, reforma del sota el terme de dualitat i del foment dir, en empreses amb beneficis, peròmercat de treball, després seran les de l’ocupació no és cap altra que la que no arriben a la mitjana del sectorpensions, etc.; tot això presentat, d’igualar a la baixa les condicions fixada pels mercats financers.mentre mantenen entretingut el per- d’uns i de d’altres. Cap a aquest ob- Aquestes indemnitzacions de 45, 33sonal amb el «pa i circ» contempo- jectiu es dirigeixen les mesures que o 20 dies, es redueixen en tots elsrani que representa el futbol, com abarateixen i faciliten l’extinció dels contractes d’una durada superiorl’única alternativa possible, valent-se contractes indefinits, encara que el a un any en 8 dies que són abonats que se subscriuen són d’aquest tipus, Un altre desplaçament de rendesde tot l’immens aparell mediàtic. Govern al·ludeix a la necessitat de pel Fogasa. Aquest Fons, previst per en concret, el 2009, es van concertar cap als empresaris es produeix ambEn aquest context arriba la reforma «flexibilitzar el mercat de treball» per pagar els salaris i indemnitzacions 11 milions de contractes d’aquesta les bonificacions de les cotitzacionslaboral, la sisena en 25 anys, sense a la generació d’ocupació, desatenent en cas d’insolvència o concurs de les naturalesa) bastaria amb limitar els socials. L’any 2010 l’import previsttenir en consideració que la desocu- els estudis de la pròpia Comissió Eu- empreses, disposa en l’actualitat d’un supòsits en els quals pot utilitzar-se, de les mateixes és de 2.850 milionspació és producte de la disminució de ropea («L’Ocupació a Europa 2009») superàvit de 3.900 milions d’euros, o penalitzar econòmicament la seva d’euros (més que la despesa en pen-l’activitat productiva. conclou que a tots els indicadors de que ara s’utilitzen per subvencionar utilització amb quanties realment dis- sions no contributives de jubilació flexibilitat externa (contractació, acomiadaments, en lloc de millorar suasives, o reforçar la plantilla de la i invalidesa, que no arriba a 2.000). acomiadament i flexibilitat laboral) les prestacions que s’abonen als tre- Inspecció de Treball i perseguir l’ús De diversos estudis encarregats pelDualitat del mercat l’Estat Espanyol ocupa els primers balladors. fraudulent. Parlament espanyol es desprèn quede treball: una excusa llocs a l’OCDE. De veritat volen acabar amb la tem- També és contradictori amb la pro- no tenen efecte en la creació netaper igualar a la baixa poralitat? Com gest de cara a la gale- posta governamental per l’estabilitat d’ocupació sinó que es limiten a Acomiadament més ria que equilibri aquesta agressió cap que la gran aposta per la contracta- desplaçar unes figures contractuals a la contractació indefinida el Govern ció dels joves, un dels col·lectius més per d’altres i a uns col·lectius pelsUn dels elements justificatius de la barat i mesures presenta mesures d’enduriment de la desfavorits en el mercat de treball, es altres. La reforma renuncia a impo-reforma resideix en la necessitat decorregir la dualitat del mercat de fracassades de contractació temporal que no passen dugui a terme mitjançant el contracte sar coactivament la contractació delstreball, és a dir, recompondre la frac- foment de la de ser operacions cosmètiques. Així per a la formació («contracte escom- col·lectius més mal tractats laboral- imposa una durada màxima de tres braria»), un contracte en essència ment -joves, dones, d’edat avançada-tura entre personal fix i temporal, contractació anys (quatre, amb acord sindical) al temporal, que en la seva actual re- i continua amb aquesta política deque els propis neo-liberals han anatconstruint al llarg d’anys de refor- indefinida contracte d’obra i incrementa, gra- gulació permetrà que els empresaris transferència de rendes als empresa-mes laborals. Es pot recordar que el dualment, la indemnització per fi de contractin joves de fins i tot 25 anys ris que ara es concentra en els menors1975 l’índex de temporalitat assolia En aquesta línia «flexibilitzadora» contracte de 8 dies per any a 12 dies per dos anys, abonant el SMI i sense de 30 anys i majors de 45.tan sols el 4% dels assalariats i ara les indemnitzacions d’acomiadament per any, per a 1 de gener de 2016. cost social. A totes aquestes reformes cal su-se situa gairebé en el 30%, producte es redueixen dràsticament. La gene- Tanmateix res no impedeix que un mar les que obren noves finestres ad’anteriors reformes permissives. ralització del contracte de foment, mateix lloc sigui cobert, cada tres Bonificacions, l’empitjorament de les condicions de implementat per a alguns col·lectius anys, per un treballador diferent i la treball ja que podrien resultar inapli-Ara es pretén plantejar com contra- pel PP, el 1997, les reduïa dels 45 quantia de la indemnització parla per adobant el terreny cables determinades condicions labo-posats un col·lectiu de treballadorsamb contracte indefinit, superprotegit dies per any i un màxim de 42 mesos si sola. Si realment hi hagués volun- per assaltar després rals (horari, règim de torns, sistemaper indemnitzacions d’acomiadament dels contractes indefinits ordinaris a tat de revertir la contractació tempo- les pensions de treball) i salarials, conquerides enelevades, amb un altre grup, el dels 33 i un màxim de 24 mesos. A més ral massiva (9 de cada 10 contractes conveni col·lectiu en virtut de la nova d’antiobrera aquesta mesura és in- regulació de la modificació substan-4 Juliol de 2010
  • REPORTATGEcial i de les clàusules de no aplicació El que tenim al davant són uns intèr- ses: fomentant un treball qualificat cions…? Europeu?salarial, les que atorguen nous espais a prets (PSOE, PP, PNB, UPN, CiU, i innovador que se sostingui en la Per què en la Unió Europea hi ha un (*) Al costat de Mikel de la Fuenteles ETT, tant en la construcció com al UPyD…), que, amb diferents ins- contractació estable i ben remunera- important cos normatiu sobre la lliu- firmen l’anàlisi Juan Hernández, Kol-sector públic, en detriment de la qua- truments, tons i variacions, execu- da, apostant per la innovació tecno- re circulació de capitals, mercade- do Irurzun i Isabel Otxoa, professorslitat i de la garantia d’accés imparcial ten la melodia neoliberal que oblida lògica, promocionant la investigació ries i persones i no s’ha avançat en de Dret del Treball i Seguretat Socialen l’ocupació pública o a les Agèn- els 85 milions de persones pobres a i formació, regulant les deslocalitza- la construcció d’un Dret del Treball de l’UPV-EHUcies de Col·locació amb ànim de lucre l’Europa dels Vint-i-set, als 4,5 mi-(anteriorment prohibit) l’experiència lions d’aturats i la pobresa de 10 mi-del qual ha resultat nefasta en sectors lions de persones en l’Estat espanyolcom el del treball domèstic, on han i a la classe treballadora.funcionat il·legalment amb pràcti- Les innovacions tecnològiques, lesques discriminatòries. modificacions en l’organització delÉs necessari un canvi de melodia i treball, etc., no s’han dirigit cap a lad’intèrprets. millora de les condicions de vida iLa crisi ha revelat que no ens tro- laborals ni cap a la redistribució debem davant d’una manca general de la riquesa sinó a les desregulacions,mitjans materials sinó davant d’una els retalls de drets laborals, la po-distribució desigual i privatitzada bresa i la precarietat són els efectesde la riquesa: a Europa s’han desti- de l’hegemonia del capital sobre elnat 3,3 bilions d’euros d’ajuda a la treball.banca, els beneficis dels deu prin- Tanmateix, hi ha altres partitures icipals bancs van superar els 50.000 melodies. Per què no es controlen elsmilions d’euros, el Govern espan- paradisos fiscals, ni s’aproven taxesyol ha transferit a la banca 61.000 sobre les transferències bancàries,milions, els membres dels consells s’aproven polítiques fiscals més pro-d’administració de l’Ibex 35 guanyen gressives i redistributives (per co-un 15% més en plena crisi, les empre- mençar aplicant els mateixos tipusses cotitzades en Borsa van repartir a les rendes del capital que a les del32.300 milions als seus accionistes, treball), es prohibeix l’especulacióel nombre de rics s’ha incrementat a sobre els deutes públics? Per què noEspanya en 12% durant 2009. promouen la reforma de les empre-La reforma laboral retalla drets laborals fonamentals de contracte a 33 dies per any i amb insegur per al treballador i precarit- de justícia social i defensa dels més l’Empresariat els seus plantejaments Gabinet Jurídic CGT un màxim de 24 mensualitats. Es fixa zant de manera integral tot el treball. febles en la relació laboral, els tre- essencials: rebaixa dels costos del una nova causa per a acomiadaments S’ha arribat a l’homogeneïtzació a balladors, per a acabar amb el que contracte, flexibilitat en les condi- individuals i col·lectius: per raons la baixa de les condicions de treball, ja és un fet en el mercat de treball: cions de treball (horaris, jornada, de competitivitat (Article 54.c) i es entorn del criteri de flexibilitat i ha acomiadar en aquest país és molt funcionalitat, sistemes de torns i sis-L a Reforma Laboral del Govern, disminueix drets laborals fona-mentals i garanteix al Empresariat generalitza els acomiadaments ob- jectius procedents, bé individuals, possibilitat la reestructuració sal- vatge que l’empresariat està duent a fàcil i, a més, barat. El que està so- bre la Taula Política Parlamentària temes de retribució), pèrdua de poder sindical al disminuir sensiblementmenors costos en les contractacions bé col·lectius per qualsevol causa: efecte en tots els sectors d’activitat, (“Decret-Llei de les Mesures sobre l’autonomia per una banda (la sindi-i en els acomiadaments. econòmica, organitzativa, producti- sense límits institucionals i sense re- el Mercat de Treball”) per part del cal) en la negociació col·lectiva, fa-En totes les crisis econòmiques del va. sistència sindical, en aquest país. Govern és una Reforma Laboral que cilitar les causes de l’acomiadamentcapitalisme hagudes en aquest país, Els canvis legislatius, les reformes La proposta del Govern de Refor- en totes les seves línies d’actuació, (econòmiques, tècniques, organitza-la del 1983/1984, la del 1993/1995, Laborals, representen la legalitat ma del Mercat de Treball 2010, no en contractes, en acomiadament, en tives i productives) a l’empresariat ila de 2000/2001 i ara en “la gran aplicada amb mà de ferro sobre les és una resposta a les necessitats dels serveis d’ocupació, en control de eliminar de fet, la tutela jurídica encrisi” del 2008/2010, els diferents classes assalariades i la flexibilitat ha treballadors i treballadores. Tampoc l’absentisme, en cotitzacions empre- els acomiadaments objectius, tantgoverns, del PSOE/PP, conjunta- inspirat tota la legislació laboral des és una proposta de reposar els drets sarials, en incentius a les contrac- individuals com col·lectius i un aba-ment amb les forces parlamentàries de fa gairebé trenta anys fins a ara, ge- laborals i socials robats als treballa- tacions, i en el control i organitza- ratiment molt significatiu en les in-més empresarials (CiU i PNB), han nerant un marc de relacions laborals dors. Menys encara, és una proposta ció del treball, vénen a assegurar a demnitzacions en l’acomiadament.resolt les sortides de les crisis, ambintervencions directes en la butxacade les i els treballadors (salaris) i enel cor (drets laborals).La Reforma del PSOE en el 84, esva carregar el contracte estable i fix,com l’únic contracte ordinari en eldret laboral. Es van crear fins a 14modalitats de contractes temporals ies va acabar amb la relació estableentre el treballador i la seva ocupa-ció. Algun ministre va arribar a dirallò de… “. el contracte fix per a totala vida, és franquista…” EsperanzaAguirre, del PP, diu el mateix ara,vint-i-sis anys després.La Reforma del PSOE en el 94, libe-ralitzava les condicions de treball enjornada, horari, sistemes retributius,torns, plusos salarials i Expedientsde Regulació d’Ocupació, dotant ala patronal de tota l’autoritat per amodificar de manera unilateral lescondicions de treball per qualsevolcausa: econòmica, productiva, orga-nitzativa, i, alhora, l’Administracióés una mera espectadora en els ERO.S’eliminen drets necessaris mínims,com plusos salarials i s’introdueix laflexibilitat com la norma d’organitzarel treball.La Reforma Laboral de 1997 pac-tada per Govern, CEOE, CEPYME,CC.OO i UGT, instaura un nou con-tracte de foment d’ocupació, abara-tint l’acomiadament d’aquest tipusJuliol de 2010 5
  • TREBALL-ECONOMIA És vital continuar El 8 de Juny ha de ser el començament d’una pressionant als polítics agitació social i laboral que ens condueixi a i els empresaris una resposta més contundent Crònica de la vaga del sector públic i la jornada de lluita del 8 de juny membres de l’Ateneu tra la crisi i IAC va organitzar una Redacció Llibertari Alomà fins a manifestació-cassolada pel centre de la Plaça de la Font, on la ciutat, des de Jaume I a la Plaça començava la mani- del Vi. En el recorregut, es van fer festació dels sindicats tres aturades.L es CGT de Catalunya i Balears van participar activament en lavaga del sector públic i la jornada de majoritaris, a la qual van participar unes La primera en la confluència amb el pont eiffel per a dedicar un minutlluita del 8 de juny. Bona participa- 3000 persones. de silenci als afectats per les reta-ció en les manifestacions de CGT i La CGT i altres llades d’ajudes socials i d’ajuda alels piquets informatius, agitació al col·lectius i organit- desenvolupament, ja que les mesu-carrer, implicació dels moviments zacions de la Coor- res adoptades pel govern afecten alssocials,…i un clam unànim, és ne- dinadora Repartim el més fràgils i tindran de segur un ne-cessària, i cal que sigui ja mateix, la Treball i la Riquesa fast resultat. La segona va ser davantconvocatòria d’una vaga general. van formar un bloc d’una sucursal bancària on se’ls vaEls sindicats majoritaris van xifrar diferenciat de la resta dedicar als responsables de la crisila participació en la vaga del sector a la cua de la manifes- una sonada xiulada per aprofitar-sepúblic del 8 de juny en un 70% dels tació, format per més d’ella ser els causants de milers detreballadors. de 300 persones. En desallotjaments. L’última aturada vaJa des de primeres hores del matí arribar al punt final de ser davant de l’ajuntament de Giro-sindicalistes alternatius, anticapita- la manifestació dels na es va fer extensible a tots els po-listes, independentistes, llibertaris, majoritaris, es van ders polítics per a denunciar el seuanarcosindicalistes, desocupats i boicotejar els discur- entreguisme a l’hora de defensar els acabar dominada per les consignes a cia d’unes 1500 persones, que sortintempleats públics van mostrar la seva sos finals amb crits continuats de interessos dels privilegiats. Es va favor de la vaga general, els cants lli- dels Jardinets de Gràcia va acabar avoluntat de lluita sense renúncies. “vaga general” i “més lluitar i menys fer llavors un minut de silenci per bertaris i els crits contra els polítics, Plaça Catalunya baixant pel PasseigA la manifestació convocada per la negociar”. a recordar a les víctimes del terro- els capitalistes i els sindicats grocs i de Gràcia.CGT pel matí a Barcelona, hi van A Lleida la CGT i altres col·lectius risme empresarial que són uns cinc traidors a la lluita obrera. A Tarragona, des de primera horaparticipar més de 1500 persones, que van formar un bloc diferenciat a la milions de desocupats. Després de Segons van informar Kaos en la Red del matí, la CGT va organitzar pi-es van manifestar des de la Subde- i L’Accent, durant el matí es van quets informatius que van recórrer cua de la manifestació dels sindicats finalitzar l’acte es va fer la lecturalegació de Govern en el carrer Ma- produir tot un seguit d’accions di- els diferents centres de treball. Men- majoritaris, que es va portar a terme del manifest.llorca amb Roger de Llúria fins a la rectes emmarcades en la jornada de trestant, a Reus es portava a terme per la tarda, a la qual van assistir-hi A les Illes Balears unes 10.000 per-Plaça Sant Jaume contra les mesures lluita contra les retallades aprovades a les 10 h. una concentració davant unes 3000 persones. sones es manifestaren pels carrersdel decretazo del govern del PSOE. pel govern i com a forma d’agitació l’Ajuntament, amb l’assistència A Girona, la CGT també va organit- de Palma contra la retallada social iSegons informava la CGT de Barce- per a la convocatòria d’una vaga ge- d’un centenar de persones. zar piquets informatius i va partici- la reforma laboral. La CGT portavalona, a la manifestació hi van assis- neral: A les 11 h. la CGT va portar a terme par a la manifestació del matí dels una pancarta amb una única frase:tir “treballadors de l’Administració Es van produir talls intermitents a una concentració-encadenada davant sindicats majoritaris, amb assistèn- “Vaga General”, i va exigir als sin-Central de l’Estat (Seguretat Social, la UAB en les vies del tren, en els els locals de la patronal CEPTA, els cia d’unes 4000 persones, però se- dicats majoritaris que convoquin jaINEM, Trafico, Foment, Hisenda, quals desenes de persones ocupaven sindicats CCOO-UGT i la Delegació parats en un bloc propi amb la Cos una vaga general.INE, etc), de l’Entitat Metropoli- les vies del tren i impedien el pas d’Hisenda, per anar posteriorment i el SEPC. A la tarda un nodrit grup Podeu veure vídeos i galeries foto-tana de Barcelona, del Consorci de dels mateixos. en manifestació de més d’un cen- format per un centenar de militants gràfiques anant a: www.cgtcatalun-Biblioteques de Barcelona, de les D’altra banda, també a la UAB, hi tenar d’afiliats i afiliades de CGT i de la CGT, COS, Plataforma con- ya.cat/spip.php?article4006Biblioteques de Catalunya del De- havia piquets informatius a totes lespartament de Cultura, de l’Institut entrades amb cotxe al campus, per laMunicipal d’Informàtica de Barcelo- qual cosa l’entrada amb vehicles erana, del Sincrotón “Alba”, de Correus, molt lenta.del Sector d’Ensenyament, de Parc i La Diagonal de Barcelona va serJardins, de l’Ajuntament de Barce- tallada amb pneumàtics cremant. Alona, de la Diputació de Barcelona, l’entrada de Barcelona, un centenarde Ferrocarrils de la Generalitat, de de persones van tallar durant una mi-TV3, de Sanitat, d’Hospitals com el tja hora abans de les 9 l’entrada perClínic, Vall d’Hebron, d’AENA, etc. la Diagonal a l’altura de la zona uni-i d’altres empreses de sectors privats versitària. Els concentrats duien unai que s’han solidaritzat amb la mobi- pancarta que deia “Lluitant pararemlització i reclamat una Vaga General les retallades” i van creuar pneu-per a tots els sectors”. màtics enmig de la calçada encesosLa manifestació de CGT va arri- per a parar el trànsit.bar a la Plaça de Sant Jaume abans Un centenar de persones a les 10 delque la manifestació dels sindicats matí van desallotjar la seu central amajoritaris, dificultant l’entrada de la ciutat de Barcelona de l’empresala seva manifestació a la plaça, fet Viatges Marsans, propietat del pre-que va provocar que CCOO-UGT sident de la CEOE, Gerardo Diaztraslladessin el final de la seva ma- Ferran. Les desenes de persones quenifestació a la plaça de la Catedral. participaven en la protesta van en-La presència de la CGT i d’activistes trar a la seu i van treure el mobiliaridels moviments socials (i fins i tot al carrer.de molts afiliats del sindicats majo- Per la tarda, i també a Barcelona, laritaris) va trastocar doncs els plans CGT i diversos col·lectius i movi-de les cúpules del sindicats institu- ments socials van portar a terme unacionals, i la plaça de Sant Jaume va altra manifestació, amb una assistèn-6 Juliol de 2010
  • TREBALL-ECONOMIA Valoració de les mobilitzacions del 8 de Juny Secretariat Permanent de la van dur a terme, van CGT de Catalunya posar de manifest que la classe treba- lladora de CatalunyaE l Secretariat Permanent de CGT Catalunya valora molt positiva-ment la jornada de lluita i la vaga vol una lluita global. La CGT no limita aquesta lluita a Bar-al sector públic, i anima a tota celona solament, perl’afiliació i les treballadores i treba- tant es posa al da-lladors, a continuar amb més força vant per fer arribarque mai cap a un vaga general. És l’esperit de la vagavital continuar pressionant als polí- general arreu. Tocatics i els empresaris. sortir al carrer i fer-Fem una crida, una vegada més, nos sentir.als sindicats majoritaris per tal que La manifestació ques’uneixin a la nostra lluita contra la CGT va convocarles retallades de drets socials i la- a la tarda a Barce-borals. lona, convidant: alsAquesta és l’actitud que ha de moviments socials,prendre el nostre sindicat, portar a grups i organitza-la iniciativa de manera constant i, cions anticapitalis-convertir-se en el reflex coherent i tes, a les treballado-combatiu d’una classe treballado- res i treballadors quera que mira al futur amb voluntat hi volguessin parti-d’acabar amb la carnisseria capita- cipar, va esser tambélista. Sense negociar el que no és tot un èxit.negociable, ni perdre el temps amb Més de 1000 perso-qui no vol arribar a cap acord. nes juntes de dife-El combat al carrer és un dels nos- rents organitzacions.tres medis naturals i la vaga general Consignes com “a- units contra unes reformes socials i ses per lluitar contraés l’eina a utilitzar contra el decret i anticapitalistes”, “ens fa falta ja una laborals, que atempten directament un sistema repugnantles retallades, la gota que ha vessat vaga general”, “contra la Europa del contra el benestar de totes i tots. A basat en la corrup-el got. La mobilització de la nostra capital guerra social” o “pel repar- més aquestes mesures ofereixen en ció, l’acumulacióafiliació en aquesta jornada de lluita timent del treball 35 hores”, va ser safata de plata beneficis multimi- desproporcionadamarca el camí que sens dubte con- l’essència de la reivindicació i el lionaris als capitalistes, burgesos i de capitals en po-clourà amb la necessitat de fer ser- nucli de les nostres protestes. bancs. Tots ells són els responsables ques mans, l’atacvir la nostra eina més contundent. El secretari General de CGT Cata- de l’actual situació de crisis. brutal contra el mediEl discurs del Secretari General de lunya, Bruno Valtueña, va plantejar La CGT consolida el seu compromís ambient i contra elsla Federació Local de Barcelona, molt clarament que ja no hi ha mar- de col·laboració multilateral amb sectors socials mésAngel González, va ser prou clar i xa enrere, i va instar als governs a tots els grups anticapitalistes i que, vulnerables i els po-contundent. Nosaltres no pagarem no aplicar decret de retallades. De la malgrat tenir projectes diferents als bles que estan sotaaquesta crisi perquè no l’hem pro- mateixa manera va proposar als sin- nostres, tenim en comú una infinitat el control imperial,vocat. dicats majoritaris convocar el que el de coincidències. Volem continuar continuarem essentL’èxit de les mobilitzacions a Llei- sentit comú demana: una vaga ge- essent un sindicat fort que serveixi el sindicat de combat, de classe, in- vindran amb el suport del governda, Tarragona, Girona i Barcelona, neral dura, i no només d’un dia. també com a nexe d’unió i cohesió ternacionalista i solidari que estarà català, espanyol, europeu, Bancels talls de carreteres i carrers, els pi- El Secretari d’Acció Social, Ermen- social davant la descomposició ca- a l’altura en les properes mobilitza- mundial i FMI.quets informatius arreu del territori i gol Gassiot, va animar a treballa- pitalista. cions, per evitar la reculada en elsles diferents accions directes que es dores i treballadors a implicar-se I com que no hem de demanar excu- drets socials davant les mesures que CAP A LA VAGA GENERALValoració de la vaga del sector públic i jornada de lluita del 8 dejuny cridar contra la retallada de drets la- situació social i el mercat laboral. informatius, desenes de concentra- fins i tot major. SP Comitè Confederal CGT borals i socials, contra l’atac brutal CGT com organització sindical con- cions, manifestacions i accions con- Per descomptat, valorem gratament que estan exercint els mercats, contra vocant ha fet un esforç important cretes en múltiples ciutats de l’estat la participació multitudinària en mol-D es de la Confederació General del Treball, valorem de formapositiva la participació de les treba- la pròxima reforma laboral i, en defi- nitiva, contra les política antisocials del govern. perquè aquesta vaga hagi estat un èxit, i considerem que les altres or- ganitzacions sindicals convocants no espanyol per a assolir un clam unàni- me contra les agressions dels bancs, els polítics i les patronals a la classe tes de les manifestacions i accions efectuades. En l’aspecte negatiu de la mobilització, destacar que s’ha detec-lladores i treballadors en la Vaga del Amb independència de les dades i han apostat realment per l’èxit de la treballadora i a la societat en el seu tat el cansament que els treballadorssector públic, i les mobilitzacions de estadístiques de la participació que vaga. Si ho haguessin fet, la partici- conjunt. i treballadores tenen del sindicalismela Jornada de Lluita per la vaga gene- l’administració pública reconeix (un pació hagués estat massiva. Volem ressaltar algunes dades en oficial i de les seves mobilitzacionsral convocades per la CGT. 15%), per a CGT globalment podem D’altra banda, per a la CGT aquest aquestes mobilitzacions: domesticades i fora de temps.CGT havia convocat vaga en el sec- considerar que han superat el 50%. és només un dia de lluita més dintre El 100% de participació de la vaga Finalment, manifestar el nostre méstor públic el dia 8 de Juny, és a dir, No obstant això, l’important en el dia de les campanyes i mobilitzacions en en els ferrocarrils de la Generalitat, absolut convenciment que el 8 deles empleades i empleats públics d’avui ha estat que, després de molts pro d’una Vaga General, acció que un important seguiment de la vaga a Juny ha de ser només el comença-juntament amb els treballadors i anys de desmobilització, especial- CGT considera prioritària i absoluta- Correos (70%) tenint en compte que ment d’una agitació social i laboraltreballadores de les empreses públi- ment en els empleats públics, avui ment necessària per a acabar amb la el 10 de juny hi ha vaga específica que ens condueixi a una resposta mésques (Renfe, Adif, AENA, Remasa, s’ha donat un pas endavant i positiu política antisocial del govern. d’aquest sector, un important segui- contundent de la ciutadania i la classeCorreos, etc). A més, havia convocat per a reprendre una dinàmica de mo- CGT ha fet una crida a la mobilitza- ment en l’Administració General de treballadora als excessos i agressionsuna jornada de Lluita de la resta de bilitzacions pel que sempre cal valo- ció i la participació de tota la pobla- l’Estat (75%), destacant-se especial- de patronals, governs i bancs: AVUIsectors laborals perquè tota la pobla- rar positivament aquest esforç, i més ció ja que totes i tots estem afectats. ment els centres en els quals la CGT MÉS QUE AHIR, ÉS NECESSÀRIAció i societat en el seu conjunt pugués davant les negres perspectives de la S’han convocat centenars de piquets té presència, on la incidència ha estat UNA VAGA GENERAL.Juliol de 2010 7
  • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATServeixen Nova jornada de vaga ilesreformes? mobilització a Correos Pepe Berlanga el 10 de junyU n dia llegint la premsa em vaig quedar perplex, no entenia res,un ex de la CEOE anunciava que “les Seccions sindicals CGT lígon Entrevies, i uns 150 treballa- privatització dels serveis rendibles clemències del temps, s’aixequen Correos dors es van manifestar pels carrers i portem anys realitzant una fèrria infinitat de pesos, i d’altra bandareformes laborals no crearan ocupació del centre de la ciutat. defensa d’un correu públic, per a Correous no inverteix a fer com-directament”, la sorpresa era majúscu- Des del Sindicat Federal de CGT evitar que zones amb menor pobla- plir la Llei de Prevenció (d’aquí Ela, fins i tot em vaig sentir malament, l 75% dels treballadors de Co- valorem molt positivament el se- ció vegin empitjorar el seu accés al els centenars de requerimentsun dirigent de la patronal i jo pensàvem rreos de Barcelona van secun- guiment de la plantilla, a més tenint correu de qualitat. S’ha designat a d’Inspecció de Treball).el mateix sobre l’eficàcia de la reforma dar la vaga General de 24 hores del en compte que el passat dia 8 els Correos l’operador del Servei Pos- En definitiva, ens trobem amb tre-laboral. Vaig continuar amb la lectura 10 de juny contra la liberalització treballadors de Correos també van tal Universal per un període de 15 balladors que cobrem veritablesi l’individu insinuava encara més “leslleis laborals no creen en si ocupació”. de Correus i 1.500 treballadors es seguir àmpliament la convocatòria anys, però no es concreta com i sous de misèria, que l’empresa noAquestes il·luminades paraules em van van manifestar a l’Oficina Princi- de vaga dels empleats públics. de quina manera es cobrirà el seu cuida la nostra salut i a més se’nsfer reflexionar, tant donar-li voltes a la pal de Correos. El seguiment va ser S’han confirmat les nostres pitjors cost. penalitza econòmicament si ensqüestió per arribar finalment a la tris- molt important en els torns de nit, a sospites per al servei públic postal i Desapareix la garantia del reparti- posem malalts.ta conclusió que tanta xerrameca era Barcelona ciutat, Sabadell, Iguala- els 60.000 treballadors de Correos, ment diari de dilluns a divendres Es discrimina al personal laboralerma, si els empresaris no creuen en la da, Castelldefels, Centelles, etc. 2600 menys que en l’any passat. en tots els domicilis, es promouen al no pagar-los els complementsreforma a què tant insistir?. Prop de 300 persones van partici- Per això, continuem amb les mo- les bústies comunitàries en zones de trams, s’acomiada i exclou deEl govern ha estat molt temps donant- par en la manifestació pel centre de bilitzacions i vam convocar vaga despoblades, el que acabarà amb llistes a treballadors que acudeixenli voltes al tema, havien de ser els Girona. general de 24 hores a Correos, en el repartiment rural, etc. A més, es al jutjat a reclamar els drets que la“agents socials” qui fixessin les regles A nivell de comarques gironines la tot l’àmbit estatal, el dia 10 de Juny deixen altres matèries importants legislació els dóna. Exigim un sis-de joc, que no imposaria una reforma vaga va tenir un seguiment del 65% conjuntament CGT, CCOO, CSIF, sense abordar que s’haurien de tema de contractació mitjançantque no comptés amb el seu beneplàcit. (un 80 % a Girona ciutat) amb un SL, ESK, STAS-I, que ostentem al desenvolupar en posteriors reials borses de treball que garanteixiDel que s’ha dit, evidentment, res de seguiment majoritari fora de les voltant del 75% de la representati- decrets. l’estabilitat laboral i, mitjançantres. grans ciutats. vitat sindical a Correos. Per a CGT se segueixen preparant la formació, la seva professio-En definitiva, ha hagut d’intervenir la A la demarcació de Tarragona el se- Es va presentar l’avantprojecte de les bases per a desmantellar el co- nalització. Exigim estabilitat enUnió Europea i fins i tot Obama s’ha guiment de la vaga va ser del 70% Llei Postal en el Consell de Minis- rreu públic. Se’ns apliquen les re- l’ocupació i salaris dignes.permès una cosa més que unes parau-les, diuen que després de Grècia érem i es va fer una concentració davant tres del 14 de maig, sense la parti- tallades salarials del decretazo del La CGT considerem necessària laels següents en el rànquing. la seu de l’Agència Tributària de cipació sindical, que ha de regular govern i portem 15 mesos amb la designació de Correos com opera-Tant temps negant-ho per a acabar ac- Tarragona. el servei de Correos en el país des- negociació del conveni col·lectiu dor encarregat de la prestació delceptant en última instància que les co- A la demarcació de Lleida un 85% prés de la liberalització postal que paralitzada, arrossegant salaris Servei Postal Universal, amb unses no anaven bé, havíem equivocat el de la plantilla de Correus va seguir entrarà en vigor el dia 1 de gener desfasats. finançament del 100% del Serveicamí, tant de desmadre no pot ser bo, les aturades parcials i diferents con- de 2011. El salari base d’un carter del carrer Postal Universal, una plantilla es-solució, cal reduir les despeses. Aques- centracions de protesta a les portes En el mateix desapareixen els ser- és de 600 euros; sumant l’antiguitat table i necessària que garanteixi elta cosa tan poc corporal de la que enca- de les oficines que Correus té a veis reservats que fins a ara tenia i els diferents complements es co- repartiment diari en qualsevol llocra no havíem aconseguit sadollar-nos, Almacelles, Balaguer, Mollerussa, Correos i que permeten que les bra en la majoria dels casos al vol- del país de dilluns a divendres,això que alguns identifiquen com estat Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Tremp, parts econòmicament rendibles tant dels 1.000 euros nets, que es que s’acabin les penalitzacionsdel benestar. Pobla de Segur, Sort, Ponts, Artesa garanteixin aquests mateixos ser- van a retallar pel decretazo i que econòmiques i es cobri un salariLa recepta per a tractar la malaltia és de Segre, la Seu d’Urgell, Bellver veis en llocs on la rendibilitat no és encara es poden reduir fins a en un digne, també considerem que s’hasimple i impopular, països que han de Cerdanya, Vielha, Pont de Suert. econòmica però si social, equipa- 15% més en cas de malaltia. d’exigir a la resta d’operadors deldesfilat per la consulta del Fons Mo- També a Lleida ciutat, davant les rant als ciutadans independentment El treball a Correos transcorre sector els mateixos requisits denetari Internacional o el Banc Mundial oficines dels carrers Girona, Segò- del seu lloc de residència. durant una part important de la qualitat que se li exigeixen a Co-fa temps que la van patir, la diferèn- via, Rambla Ferran i al CTP del Po- Des de CGT ens hem oposat a la jornada en l’exterior sofrint les in- rreos.cia és que nosaltres formem part delprimer món, no podia passar-nos mai,això només succeeix en llocs recònditsque actuen sota la guia de governs poco gens democràtics, a més, nosaltresdisposem d’especialistes que ens ha-guessin avisat de la nostra malaltia alsprimers símptomes, formem part d’unclub selecte. Doncs no senyors, encaraque pensem com aquests nous rics quehan rebut una substanciosa herència ies disposen a gaudir-la, hem de pas-sar per la pedra, ho diuen els nostresamics, no sigui que amb el contacte escontagiïn ells també. El tractament, dexoc, directes al cor, només la reduccióde despeses, una reforma laboral encondicions i canviar el sistema de pen-sions poden salvar al malalt, pronosti-quen sense rubor.Mentre el malalt, a veure-les venir.Que si el nostre amic que és inspectord’hisenda ens comenta que són injustesles mesures. Que al veí aquell que tre-balla de funcionari públic li rebaixenel sou. Que el govern ens amenaçaamb reduir la indemnització per aco-miadament, a més de que l’empresaho tindrà més fàcil per a enviar-nos alcarrer. Que no pot ser que ens jubilemtan aviat,… Per favor, que es parin quejo em baixo en la pròxima. Si a horesd’ara algú té dubtes que la resposta so-cial és urgent, o està cec o no vol veurela crua realitat.8 Juliol de 2010
  • TREBALL-ECONOMIA Sobreviurà el sistema QUI PAGA MANA Una reforma públic de pensions? laboral impulsada per Desiderio Martín, Secretari de Salut Laboral del Comitè tecnòcrates Confederal de la CGT Vicent MartínezE n la dècada dels 90 i especialment en els períodes de crisis (92/94 i95/97), Bancs (BBVA), Caixes (LaCaixa), el Cercle d’Empresaris i Em- T reballar a l’administració et per- met tenir una perspectiva de com treballa i des de quina perspectiva, lapreses d’Assegurances lligades a en- gent que ens governa i ens administra,titats financeres, alhora que l’OCDE, més enllà dels mateixos polítics, peròes van llançar en tromba amb Infor- incloent-los també.mes d’Experts, contra el Sistema Molts cops aquests tècnics, caps in-Públic de Pensions de l’estat espan- termitjos, alts càrrecs poden tenir unayol, vaticinant un futur “caòtic” per influència més decisiva del que ensal sistema, “inviable” financerament pensem en com es governa un país.i, amb greu risc d’agreujar el dèficit Aquests tecnòcrates poden mostrar, apúblic fins a fer-lo impagable. partir de les seves creences polítiques,La bateria argumentativa empleada que sempre revestiran de motivacionsfa gairebé dues dècades, és idèntica tècniques, resistència a determinatsi sense matisos, a la campanya “te- canvis. Un exemple clar és el departa- ment d’Interior de Catalunya on, tre-rrorista” que en aquest any tornen balladors i alts directius dels mossosa llançar els mateixos “protagonis- d’esquadra han bloquejat o boicotejattes”: BCE, OCDE, Sistema Finan- les propostes d’IC-V (com ara posarcer “espanyol” i tots els polítics del càmeres a les comissaries, el codi dePacte de Toledo. La peça a cobrar, bones pràctiques o les càrregues poli-era -i afortunadament va sobreviure- cials recents). Altres exemples són elsel Sistema Públic de Pensions. Ara ments) d’aquest producte financer. jutges que s’ha negat a concedir ma-la peça, que gaudeix financerament La jugada política, va ser acom- trimoni i adopció a homosexuals ambde molt bona salut, s’ha engreixat, panyada no només pels governs de l’excusa que podia ser inconstitucio-s’ha desenvolupat, ha demostrat que torn (PP, PSOE), sinó que els Sin- nal, quan no és a ells a qui els hi tocaserveix per a “alimentar” –escassa- dicats majoritaris, es van apuntar decidir si ho és o no. Molts han estatment, tot s’ha de dir- a una població “convincentment” a generar els seus jutjats per prevaricació.de 8.837.596 persones (2008) i que propis gabinets d’experts (actuaris, En alguns casos, aquests tècnics fo-és un factor clau de redistribució de menten “processos participatius” que economistes, advocats) i les sevesriquesa i, en conseqüència es “dis- són sempre per “dir la teva” o “apor- pròpies gestores de pensions, en clar tar”, però mai per decidir sobre el quepara” amb “l’arma destructiva”: desenvolupament d’aquest producte es fa. Es tracta de crear la sensació de…a partir de l’any 2030, el sistema financer privat i en absència d’una participació i que es té en compte a lade pensions farà fallida i és invia- política decidida en la defensa del gent, però no de donar-los el poder.ble…”. La conclusió és nítida i po- Sistema Públic de Pensions. Molts cops, quan es dona el poder delítica: es pretén passar amb urgència La situació és políticament molt pre- decisió a la població el poder, la tec-d’un sistema de repartiment a un al- ocupant, doncs Empresaris, Capital nocràcia, perd. Aquest vas ser el castre de capitalització privat. Financer i Governs, només treballen dels referèndums sobre la ConstitucióEls experts que el 1996 plantejaven en el capítol de la despesa i aquest Europea de fa anys, un procés consti-“coses terribles” … “L’actual siste- només és imputable als 8,2 Milions tuent que va ser paralitzat per decisióma de repartiment està abocat, des de pensionistes actuals i als milions popular, o quan fa anys, en unes pri-d’una perspectiva econòmica a la que accediran en els pròxims 20 màries del PSOE, les bases socialistesfallida” (Cercle d’Empresaris i La anys. Aquí es troba el problema per van elegir al candidat no oficialCaixa) però s’han hagut de menjar cer concentrat en els fons d’inversió mínim anual (8.400 € en el 2008) Aquests tècnics conceben la població a milions de persones, les quals esles seves grans mentides polítiques, i als Governs Europeus, depèn, suposen 5.978.594, és a dir el 68% d’una forma elitista, com una massa veuen ignorades en la seva conscièn- estúpida que no sap el que necessita.a la vista de la realitat econòmi- com sempre, però ara amb majors de tota la població pensionista. So- cia de ciutadà “seriós i responsable” Per això molts cops renuncien a con-ca i política del sistema públic de dificultats, de la capacitat d’il·lusió lament 911.952 pensionistes, és a dir i se li ofereix “l’única solució” pos- vèncer i permetre que sigui la pobla-pensions, el qual, mantenia en el que assolim en els treballadors i el 10,31% de tot el col·lectiu, per- sible: dediqui part dels seus escassos ció qui decideixi i prefereixen, “fersegment contributiu un Fons de Re- treballadores, al llançar els nostres cebia una pensió anual mitjana per estalvis a un Fons Privat i, asseguri’s pedagogia”, no sigui que perdin unaserva de 62.000 Milions d’Euros a discursos i les nostres propostes sobre del salari mig en el 2008, sent el seu futur, doncs banquers, polítics, votació. Aquests tecnòcrates prenen,Gener 2010, el seu percentatge so- de lluitar per la defensa dels Drets les diferències molt substancials financers, empresaris, executius, ex- amb l’excusa del seus coneixementsbre el PIB ascendeix a un 5,9% so- Socials i que les respostes de la ma- entre el segment que se situa en el perts i “sindicalistes moderns”, han tècnics, milers de microdecisions que joria s’allunyin cada vegada més salari mig (23.000 el 2008) els més afecten a la nostra vida diària: i ho fanlament a gener 2010 (els experts van d’assegurar els seus beneficis (cada de les sortides individuals. Aques- (270.143), sobre els que se situen convençuts de la necessitat “tècnica”dir que seria del 10,74%), la relació vegada majors), per a així mantenir ta és la clau política, l’única capaç entre els 43.000 € i 133.000 €, els i “objectiva” del que fan, però senseentre afiliats ocupats i els pensionis- l’economia “pàtria”. d’obligar que les reformes a fer són menys (111.513). cap criteri “ideològic”, que despre-tes és de 17,5 Milions sobre 7,2 mi- S’ha invertit des de fa ja diverses dè- en el capítol dels ingressos per mitjà 2- El nostre sistema públic de pen- cien, ni d’interès general. La cièncialions a gener 2010 (els experts van cades la subjectivitat i la consciència d’una fiscalitat que gravi propor- sions se sustenta en tres principis: i la tècnica ha substituït en molts ca-vaticinar la relació afiliats ocupats/ de les classes assalariades. Al prin- cionalment als ingressos. Aquest és universalitat, solidaritat i suficièn- sos el debat ideològic en la política ipensionistes en 14,5 Milions sobre cipi d’equitat i de justícia social, se el camí de l’equitat i de la justícia cia. l’administració en el dia a a dia. És8,8 Milions) i fins i tot van mentir li ha donat la volta i la lògica “obli- social. 3- Les inversions en fons privats de així com hem arribat a una “reformaen les projeccions demogràfiques: ga” a repartir als més, amb rendes i pensions han tingut una evolució laboral necessària, però impopular”,plantejaven que a 2010 la població riquesa cada vegada més escassa, a Notes meteòrica des de la signatura del a una retallada que ens demanen “elsde 65 anys o més es trobaria entre favor dels menys, que cada vegada Pacte de Toledo el 1995, que se si- mercats i els experts”, però que no s’haels 29/27 milions de persones i la acaparen major proporció de rendes debatut socialment. La vaga del 29 de 1- Dels 8.837.596 persones pensio- tuaven en 12.822 Milions d’Euros,realitat és que són 16,6 milions. i diners, fent bastant insuportable setembre pot ser el moment per a pren- nistes (2008), amb una pensió mitja en el 2000 la xifra va pujar a 37.860 dre el pols de com veu la població totL’objectiu era clar, ficar la por en el globalment la vida i la quotidianitat anual de 11.069 €, els homes pen- Milions d’Euros, en el 2002 (revi- això i si es resigna als designis de lacor de les necessitats en la població de la mateixa. sionistes són el 50,9% i la seva pen- sió del Pacte de Toledo) va ascen- tecnocràcia neoliberal finançada perassalariada, per a de aquesta mane- Assolir sobreviure als Polítics i sió mitja anual és de 13.051 € i les dir fins als 48.322 Milions d’Euros, bancs i patronal, o si decideix revoltar-ra impulsar els sistemes privats de Sindicats del Pacte de Toledo, als dones el 49,01% amb pensió mitja en el 2004 van ser 63.005 Milions se i enfrontar-se a un govern de tec-pensions, fons de pensions i asso- representants dels països més rics anual de 9.034 €. Els pensionistes d’Euros i en el 2007 ja eren 85.843 nòcrates asèptics que prenen mesureslir una desfiscalització (desgrava- ajuntats en l’OCDE, al capital finan- que no arriben ni tan sols al salari Milions d’Euros. “necessàries, però impopulars”.Juliol de 2010 9
  • TREBALL-ECONOMIA LA MIRADA INDISCRETALa Vaga a Renfe contra elcoordinacióinternacional subdesenvolupament professionalcom aresposta Emili Cortavitarte modificarien les nostres condicions litzats, esperem els faci reflexionar a de discutir el futur dels treballadors SFF-CGT laborals de forma substancial cap als la Direcció, en cas contrari no dubta- d’estacions d’Adif. El 25 de juny interessos empresarials sense cap ti- rem a continuar defensant els nostres vam donar un pas mes en la lluita perA mb motiu del centenari de pus de contrapartida. drets laborals. tal que els treballadors d’estacions C l’anarcosindicalisme, es van GT, al costat de CCOO, va con- La Direcció ha manifestat pública- Una vegada més, enumerem els as- tinguin reconegudes les seves legíti-celebrar a València unes Jornades vocar una nova jornada de vaga ment que l’acord no suposa finança- pectes que al nostre entendre són ne- mes aspiracions que vénen defensantinternacionals. Vaig participar amb de 24 hores a Renfe el 25 de juny en ment afegit, és a dir, s’autofinança, cessaris incloure en l’acord de Des- des de fa tant temps, i que neces-representants d’UNICOBAS, SUD contra de l’acord sobre Desenvolu- beneficiant molt a uns pocs i perjudi- envolupament Professional devent: sàriament passen per un incrementEducation i CNT-FTE a la última pament Professional i en defensa del cant a la majoria de treballadors. Tam- • Ser protegit i donat suport per una econòmic que els equipés a altressessió sobre la mercantilització de futur de la nostra empresa, cada ve- poc anem a permetre que l’empresa àmplia majoria dels treballadors i tre- col·lectius de la mateixa empresa. Nol’educació. gada més en dubte. El seguiment de segueixi substituint a treballadors balladores de l’empresa. hem d’oblidar que, sent els treballa-Després de descriure la situació de la vaga va ser d’un 80% que decideixen secundar les vagues • Tenir garantia d’ocupació estable i dors pitjor pagats de tot Adif, recauenl’educació pública a Itàlia, França i La Direcció de Renfe sap que la pos- o que se segueixi saltant els Serveis de qualitat, així com contemplar la en ells tasques de primera línia i tanEspanya, la conclusió era evident: la sible entrada en vigor de l’acord el Mínims al seu antull. Si aquesta és la conciliació de la vida familiar i la- importants com són: donar la imat-seva mercantilització forma part del pròxim 1 de juliol no acabarà amb la nova política en matèria de relacions boral. ge de l’empresa, atendre als clients ipla estratègic de l’OMC, del FMI mobilització del col·lectiu ferroviari. laborals amb motiu de conflictes, • Incloure una promoció professio- desenvolupar tasques comercials quei de la UE en el seu doble vessant Ens anem a seguir mobilitzant fins obrarem en conseqüència. nal basada en principis d’igualtat, suposen ingressos, ja sigui en taqui-de: convertir en negoci i privatitzar que l’empresa es posi a treballar se- La resposta que han donat tots els tre- mèrit i capacitat sense discriminació lles, pàrquings o àrees comercials,tot allò del que es pugui obtenir un riosament en la recerca d’acords que balladors de Renfe durant les jorna- en funció del grup professional i/o amb una permanent disposició a ac-benefici i liquidar la excepcionalitat satisfacin a totes les parts. des de vagues de 24 hores del passat àrees d’activitat a la qual es pertanyi. tualitzar coneixements ja sigui ambeuropea de l’anomenat Estat del be- L’entrada en vigor de l’acord suposa- 31 de març i del 28 de maig, i la vaga A més, els processos de promoció i els nous sistemes d’informació, ven-nestar. ria un canvi Normatiu d’enorme calat del Col·lectiu de MI-Caps del Tren selecció externs han de ser públics i da, megafonia, etc…, un esforç queLes actuacions dels diferents governs en tots els aspectes laborals: funcions, AVE, secundant en pràcticament un transparents. tot just es reconeix, i que solamenteuropeus coincideixen amb aquests jornades, classificació de les catego- 100% la vaga convocada el dia 8 de • Incloure una justícia retributiva tant amb la plena dedicació i professiona-objectius, encara que els seus ritmes, ries, matèria econòmica, etc…, sense juny per CGT, generant nombroses dintre de cada grup professional com litat de tants anys vénen donant resul-decisions i normatives puguin ser, en un finançament específic, és a dir, es supressions de trens i retards genera- entre els mateixos. A més, un acord tats òptims, més per la voluntat delsaparença, diferents. Ho són única- d’aquest tipus ha de comportar el propis treballadors que pels mitjansment en funció de la situació, de la finançament addicional compromès per a la formació que se’ns propor-tradició i de les resistències. d’acord amb els canvis normatius cionen. Mentre, patim situacions dis-En el sector de l’educació, venim proposats. criminatòries amb altres col·lectiusd’un projecte relativament antic Ho hem mantingut durant tota la ne- de l’empresa, als quals amb tota fa-de coordinació: Granada 1995. En gociació i el temps ens ha donat la cilitat se li reconeixen emoluments aaquest recorregut de 15 anys, hem raó: no eren necessàries les presses majors o millors condicions laborals,tingut moments força intensos i al- per a tancar acords. És necessari obrir de promoció, etc…, arrossegant unatres de major distanciament. Recen- un nou procés de negociació i que, sèrie de reivindicacions fins a avuitment, Màlaga juny de 2009, varem per descomptat, compti amb l’opinió, ignorades.tenir una reunió de treball sobre co- participació i acceptació dels treba- Les nostres reivindicacions per que-ordinació europea amb els tres sindi- lladors afectats. brant, turnicitat, treballar en festius,cats abans esmentats i varem establir primes, així com la garantia de futuruna sèrie d’elements d’acord i treball sense pors davant alteracions funcio- Nova jornada de vaga nals o geogràfiques, exigeixen d’unaen comú.La situació actual de crisi econòmica a les estacions d’Adif vegada per sempre ser ateses. Men-i social i les creixents agressions a trestant , estarem amb els treballadorsles classes populars i als drets labo- Mai com fins a ara, després de tants en totes les mobilitzacions que esrals i socials constitueixen una bona anys de conflicte, hem pogut albi- convoquin, donant suport i animant aexcusa perquè els governs europeus: rar per fi un reconeixement a l’hora la participació de tots.posin en qüestió l’eficiència dels ser-veis públics i retallin pressupostospúblics destinats a l’educació; lesio-nin els drets dels ciutadans i ciuta- La Direcció de TMB regala a CCOO i UGT horesdanes en el seu accés a una educa-ció pública permanent i de qualitat; sindicals il·legalsretallin els salaris, les plantilles i elsdrets dels treballadors i treballadoresde l’ensenyament públic.. Secció Sindical CGT va requerir a TMB (Autobusos) bre pel que existeix un clar abús i l’acció sindical dels sindicats queEn aquestes circumstàncies: la coor- Autobusos TMB l’aportació dels llistats d’hores sin- una discriminació. El valor econò- entren en el joc en canvi de tenir dicals consumits per UGT, CCOO mic d’aquesta concessió equival més alliberats.dinació (informació, contactes, soli- i SIT durant l’any 2009. Fruit de 111.258€. CCOO ha gaudit de 3.112 CGT, que en l’any 2009 tenia 8 dele-daritat) entre les nostres respectives l’estudi d’aquesta documentació, hores de més (59.000€) donant-se gats enfront dels 5 que tenien CCOOorganitzacions ha d’intensificar-se;hem de plantejar-nos l’ampliació delnostre espai a altres organitzacions L a secció sindical de CGT a Au- tobusos de Barcelona va denun- ciar davant el Jutjat a la Direcció de aportada en seu judicial, s’ha pogut comprovar que les seccions sindi- cals d’UGT, CCOO i SIT reben un la paradoxa que l’actual Secretari General de la FSC-CCOO José Luís Moure, treballador d’autobusos alli- i UGT anuncia en la demanda que la seva pretensió no és tenir el mateix tracte que UGT i CCOO sinó que elen un marc en el qual la defensa TMB per regalar als alliberats sin- tracte de favor interessat per part berat, ha estat rebaixat sindicalment que sol·licita és que cessi la vulne-de determinats aspectes bàsics de dicals d’UGT, CCOO i SIT 10.800 de l’empresa consistent en atorgar- durant l’any 2009 1.946 hores mal- ració que fa de manera reiterativa lal’ensenyament públic (permanent, hores per sobre del que limita la nor- los més hores sindicals que les que grat que la nostra jornada anual era Direcció de TMB de la normativagratuït, de qualitat,) i de les condi- mativa vigent el valor econòmic de permet la normativa vigent (LOLS i de 1.690 hores a l’any. que regula les relacions laborals encions laborals dels seus treballadors i la qual supera els 200.000 €. Conveni Col·lectiu de TB). Amb aquesta demanda des de CGT la nostra empresa.treballadores (drets laborals, salaris, El 3 de juny CGT presentava en els La Direcció de TMB ha concedit a volem treure a la llum la corrupció D’altra banda CGT sol·licita en lacontractes, accés) han de ser elements Jutjats de Barcelona una denúncia UGT 5.855 hores durant l’any 2009 existent en TMB en matèria sin- seva demanda una indemnitzacióaglutinants i sentits en àmplies capes contra la Direcció de TMB per vul- per sobre del que marca el conveni, dical. La documentació aportada equivalent al valor de les hores “re-de la societat i dels treballadors i neració dels drets fonamentals de el que li ha permès a aquest sindicat fa possible demostrar per primera galades” per TMB a UGT, CCOO itreballadores de l’ensenyament per llibertat sindical. alliberar a 5 dels seus membres en la vegada a TMB una pràctica il·legal SIT (200.000€) que en cas de guan-a llançar mobilitzacions (descentra- El passat 9 de març el Jutjat social nº seva federació. existent en la nostra empresa des yar la demanda s’ingressaran en unalitzades o centralitzades) en el marc 10, atenent a una sol·licitud d’actes El conveni col·lectiu de TB limita de fa molts anys, amb la qual la caixa de resistència de tots els treba-de la UE. preparatoris presentada per CGT, aquests alliberaments a un mem- Direcció de TMB intenta controlar lladors d’Autobusos de Barcelona.10 Juliol de 2010
  • TREBALL-ECONOMIA Cap on va la sanitat pública? Secció Sindical de CGT de Son DuretaD esprés de més de 20 anys de l’entrada en vigor de la Llei Ge-neral de Sanitat, (impulsada amb moltd’encert per part del ex ministre deSanitat Ernest Lluch, en el primer go-vern de Felipe González) és molt tristcomprovar com determinats aspectesde la llei mai han entrat en vigor, perque mai han gaudit de l’interès sufi-cient per part de les diferents admi-nistracions estatals i autonòmiques.L’interès de les successives adminis-tracions s’ha centrat en l’objectiu dedonar entrada a la iniciativa privada iprivatitzar les parts més rendibles delSistema Nacional de Salut i actual-ment estan a punt de aconseguir-ho.La estratègia ha sigut dissenyada pera que pugues anar avançant sense ungran rebuig social, de l’opinió públi-ca, dels sindicats o de les diferentsforces d’esquerra.Malgrat l’empitjorament de les con-dicions laborals a la Sanitat Pública,la majoria dels sindicats representa-tius, han mantingut una bona relacióamb els successius governs.Per altra banda en la darrera dècada,els Centres i els Hospitals Públics nohan rebut els pressupostos necessa-ris per a un bon funcionament i uncorrecte manteniment. Tampoc el cions per a obrir el sector al mercat. públics, menys personal i unes con- per les empreses concessionàries en borals seran més precàries que a Sonpersonal ha vist un increment salarial Separar el finançament de la provi- dicions laborals més precàries i flexi- el termini dels 30 anys que ha de du- Dureta.paral·lel a l’augment de responsabili- sió del servei. El seu objectiu era bles. rar la concessió.tats, dedicació i càrregues de treball implantar les basses per a l’entrada Reglament per el que es regeixen El recorre a aquesta modalitat de fi- La política sanitària.que se l’hi han imposades. d’empreses privades. Va introduir les Noves Formes de Gestió; ( RD nançament (PFI), cedint gratuïtamentTot això ha suposat un lent però pro- la competència entre proveïdors de 29/2000, de 14 de gener) estableix els terrenys a les empreses constructo- Les entitats financeres i les gransgressiu desmantellament de deter- serveis públics en detriment de la per aquestes la plena capacitat per a res, es defensa des de l’administració empreses constructores que inver-minades àrees i espais de la sanitat necessària col·laboració i a la vegada desenvolupar les seves pròpies es- per la impossibilitat que diuen que teixen grans quantitats de doblers enpública, minant la confiança de mol- d’aquests amb els privats. Es a dir tructures organitzatives, gestionar tenen les administracions públiques la construcció de Son Espases, ho fanta gent en el Servei Públic i els seus va introduir la llei del mercat dins el amb plena autonomia la seva tresore- per endeutar-se si volen complir amb per que hi ha molt bones perspectivesprofessionals, fent perillar la qualitat sistema sanitari. ria, el seu patrimoni, els seus recursos els Plans d’Estabilitat Pressupostària. de negoci. En un temps record obtin-de l’assistència i rompent la equitat Externalitzacions i concerts amb enti- econòmics i humans (art.12). També Però ja s’ha demostrat en altres casos dran grans beneficis econòmics i aixòen l’accés als serveis. tats privades; Per a disminuir les llis- possibilita que puguin rebre dona- que aquesta modalitat de construcció casa molt malament amb l’objectiu deQuan entri en funcionament el nou tes d’espera, per a realitzar serveis de cions, legats i qualsevol altres aporta- d’Hospitals surt molt més cara i deixa l’administració, d’orientar els serveisHospital de Referència de la Sanitat neteja o manteniment d’instal·lacions cions públiques o privades. Amb do- hipotecats els futurs pressupostos pú- sanitaris públics en base a les necessi-Pública Balear a Son Espases, ja no i edificis. blers públics poden adquirir-se bens blics. tats de salut de la població.podrem parlar de un Hospital Públic, Llei 15/97 sobre Noves Formes a títol privat i també es poden tornar El nou Hospital de Referència detal com els coneixem fins ara, entre de Gestió; disposa que la gestió i a vendre, amb lo qual s’obri un risc Les conseqüències Balears, haurà de respondre a la lò-d’altres per que la gestió del nou l’administració dels Centres i Serveis evident de descapitalització progres- gica empresarial d’obtenir la màximaHospital serà cedida a una empresa Sanitaris i Sociosanitaris, podrà rea- siva del Sistema Sanitari Públic. sanitàries del Hospital rendibilitat possible per a repartir elprivada mitjançant una concessió. Es litzar-se de forma directa o indirecta Concessions d’Obra Pública, amb de Son Espases. màxim de beneficis entre els diferentsa dir l’assistència sanitària pública es mitjançant qualsevol entitat de natu- Iniciatives de Finançament Privat; accionistes. Això òbviament afectaràprestarà en un Hospital amb ànim de ralesa o titularitat pública admesa en (conegut en Inglés amb les sigles El dèficit de llits hospitalaris es man- a la qualitat d’assistència de tots elslucre. dret, Fundacions, Societats Estatals, PFI) Aquesta formula utilitzada per tindran. serveis sanitaris controlats per les em- L’edifici de l’Hospital de Son Du- Empreses Públiques i Consorcis, que a finançar el futur Hospital de Son Es podran realitzar derivacions de preses privades.reta, probablement serà reconvertit tindran personalitat jurídica pròpia i Espases, permet a les empreses pri- determinades patologies complexes L’administració pública, no disposaràen Centre Sociosanitari i reformat se regiran per el dret privat. Es a dir vades (constructores, bancs i fons cap als altres Hospitals Públics. d’informació directa sobre una bonaper capital i empreses privades, que que la prestació i gestió dels serveis de capital de risc) realitzar la cons- Es podrà fer una certa selecció ad- part de la marxa i desenvolupamentpodran optar a la seva explotació en sanitaris i sociosanitaris es podrà rea- trucció i explotació temporal de hos- versa de pacients i orientar la seva dels serveis sanitaris, simplement perregim de concessió i condicions sem- litzar a més de amb medis propis, amb pitals, que en el nostre cas (Hospital cartera de serveis cap a una medicina manca d’interès de les empreses pro-blants a les del nou Hospital de Son acords, convenis o contractes amb de Son Espases) el compromís arri- curativa, depenent de alta tecnologia pietàries.Espases. persones o entitats públiques o priva- ba als 30 anys i previ acord amb el i que proporcionarà més beneficis La informació sanitària global, cada des. L’objectiu de les noves formes Govern Balear la concessió podrà econòmics. cop més important, es pot veure greu- Mecanismes per a de gestió i prestació d’assistència, no ser prorrogada. Un bot qualitatiu El finançament s’obtindrà de les ment alterada o utilitzada en benefici es guanyar en eficiència, si no eludir molt important en la privatització del grans quantitats que en concepte de de les empreses privades que la con-la privatització de la els controls que el dret administratiu Servei Públic, ja que hi haurà ànim cànon aportarà l’administració dels trolaran.Sanitat Pública. preveu en interès de la ciutadania, per de lucre i les empreses adjudica- seus pressupostos públics durant els Els eixos sobre els que durant molts tot allò que es porta endavant amb di- tàries disposaran de l’hospital per a propers 30 anys. Uns doblers sobre d’anys s’ha assentat el Sistema Na-L’entrada de capital privat i empreses ners públics. Però a més permet que gestionar-lo i explotar-lo mentre duri els quals el IB-Salut perdrà el poder cional de Salut, la promoció i la pre-amb ànim de lucre dins de la Sanitat el capítol de personal disminueixi per la concessió. Tots els riscs son per a de gestió i control. venció, es poden veure desplaçats,Pública, es va iniciar fa molt temps que els treballadors i treballadores l’administració pública per que, en Una part molt important del personal per que el que resulta més rendiblei s’ha portat i es porta endavant de d’aquestes empreses no es regeixen cas de fallida econòmica o fracàs des dependrà directament de les diferents econòmicament no es la medicinaforma subtil i amb diversos mecanis- per els Estatuts de Personal Sanitari de el punt de vista de la eficàcia sa- empreses concessionàries que explo- preventiva, si no la medicina curati-mes: o la Llei de la Funció Pública. En nitària, el IB-Salut es veurà obligat a taran el nou hospital, es regiran pel va, gran consumidora de tecnologia iInforme Abril Martorell; Recomana- definitiva, menys control dels fons cobrir els deutes i préstecs adquirits dret privat i les seves condicions la- fàrmacs.Juliol de 2010 11
  • TREBALL-ECONOMIA Contra el tancament de Poliester Extrusionado SL de Santa Oliva Federació Comarcal CGT Baix PenedèsE ls treballadors i treballadores de Poliester Extrusionado SLsituada en el Polígon de l’Albornarde Santa Oliva, van realitzar una As-semblea i Concentració el divendres4 de juny a les 13h. a les portes del’empresa, amb la finalitat de defen-sar seus els llocs de treball i denun-ciar públicament les intencions de laDirecció de tancar la fàbrica del BaixPenedès.L’empresa es dedica a l’elaboraciód’envasos de plàstics per al Sectoralimentari i en ella hi treballen 25persones. El passat 21 d’Abril vaposar en coneixement de la plantillala intenció de tancar definitivamentel Centre, via ERO al·legant causeseconòmiques i productives.La CGT, hem demostrat davantl’autoritat laboral mitjançant el co-rresponent contra informe que aques-tes causes no són tals. Tot obeeix auna gestió nefasta i l’actitud obsti-nada d’un Consell d’Administracióque ha pres decisions totalment in-comprensibles en un dels sectorsmenys afectats per l’actual situacióeconòmica, contraient deutes ban-caris astronòmics i que no constencom inversions en l’empresa sinóque sospitem que han estat derivades fabrica de Santa Oliva, havent-se anomenat ProAcapital, sent un de haurà de rebutjar aquest ERO, ja que adquirit el compromís davant la Ins-a no sabem on, ni a quins comptes produït un increment del preu de tants que creu que el món industrial ha obtingut uns resultats positius de pecció de Treball, ja que aquesta éscomptables. la mateixa molt recentment i de la és “un Casino”, a qui li aconsellem prop de 100 mil Euros en el primer la segona vegada que incorren en elsHem de matisar que els esmentats qual el màxim accionista i membre que si és amic del risc es dediqui a la trimestre de 2010 en el centre pro- esmentats actes.deutes no són imputables al centre del consell d’Administració és el Ruleta Russa, no a estranyes opera- ductiu de Santa Oliva, però que a Empresaris amb aquest tarannà, ambde Santa Oliva, on es produeixen Sr. Fernando Ortiz Vaamonde, marit cions financeres que acaben perjudi- l’efecte de comptabilitat apareixen aquestes formes i que a més pertan-els envasos i amb NIF propi, sinó a d’Alicia Alcocer Koplowitz, segona cant a massa famílies treballadores, i a Xiva en lloc de beneficis a San- yen a una “família” tan coneguda della Companyia PET, també amb NIF filla de Koplowitz i Alcocer. sí a desenvolupar una activitat indus- ta Oliva, no contents amb utilitzar país no poden seguir sent els Admi-propi i amb seu a Xiva (València) on Fernando Ortiz va entrar en la Com- trial amb responsabilitat. l’enginyeria “econòmica”, als treba- nistradors de res, havent de deixar eles troben les oficines de l’empresa panyia com inversor i actualment Des de CGT, i després d’estudiar lladors i treballadores no els han pa- camí lliure a altres persones que tin-i una fàbrica de reciclatge de plàs- forma part d’un dels majors Fons de les dades econòmiques de l’empresa gat les nòmines mostrant un acarnis- guin altres mètodes més d’acord ambtic on compra la matèria primera la Capital de Risc de l’Estat Espanyol tenim la certesa que l’administració sament vergonyós, després d’haver el segle XXI.Davant la fusió virtual de Caja Madrid financer i polític; tots ells amb un així, i no ens trobem amb alguna l’ocupació, no disposa amb cla- va de la LORCA (Llei de Caixes SABEI-CGT Caja Madrid marcat caràcter ultra-liberal), capita- resta (que sabem sempre va contra redat que l’entitat central de crè- d’Estalvi), en el sentit que signi- nejat pel banc d’Espanya, i executat els recursos humans; aquests pro- dit integrant del SIP pugui ser una fiqui una millora del sector (in- per la CECA/La Caixa/Caja Madrid. fessionals que només es lloen en Caixa d’Estalvis. Els exemples vists cloent una autèntica despolititza-S ’han confirmat les previsions, i les dues grans caixes del país(anticipant-se a la seva esperada po- La fórmula triada del SIP (Sistema Institucional de Protecció), també conegut com “fusió freda” o “fusió els discursos oficials i en els nadal). El SABEI-CGT Caja Madrid co- munica (a l’espera de major infor- fins a ara, com el de Cajastur, evi- dencien la utilització d’un banc. * La seva total oposició a les quo- ció) i garanteixi la supervivència de les caixes, o bé tot el contrari. El SABEI-CGT seguirà defensantsada en escena en la segona “onada” virtual”; en aquest cas suposaria (si mació i de l’evolució del procés), tes participatives amb una con- la tornada de les Caixes d’Estalvis/de fusions), La Caixa i Caja Madrid, acaba en la configuració actual i a respecte al referit SIP, el següent: figuració pròxima a les accions. Obres socials a la seva funció dehan entrat en el procés --contrare- costa del paper dels polítics de torn) * El seu ferm i infrangible defensa Una vegada oberta la porta, és Banca social. Els interessos teixitsllotge i de rècords de desaparició el major de l’estat (actius de 227.000 del manteniment dels llocs de tre- qüestió de temps la concessió de en el seu entorn i la falta de voluntatde les caixes petites i mitjanes-- de milions de €; 19.000 empleats; i ball i de l’ocupació. Els treballadors/ drets polítics plens a les quotes. política, així com les pors de tots elsreestructuració (i esperem que no 2.975 oficines), agrupant Caja Ma- es no poden ni han de pagar la do- * Els seus dubtes i preocupació res- agents (socials, econòmics i polítics)d’eliminació) de les Caixes d’Estalvi. drid, Caja Avila, Caja Segovia, Caja lenta gestió ni el robat pels especu- pecte a la hipoteca futura que pot a perdre el seu control i poder fàctic,Caja Madrid ho anunciava el 28 de Rioja, Caixa Laietana i Caja Insular ladors financer-immobiliaris, amb suposar la utilització del caríssim estan impedint l’oportunitat històri-maig. Procés tendent a reduir (i espe- de Canarias.. el consentiment i beneplàcit dels FROB (Fons de Reestructuració ca d’aquesta conversió en una autèn-rem que no a extingir) les caixes del En teoria cada entitat conserva (no- estats i els organismes còmplices. Ordenada Bancària). Llocs a “in- tica Banca pública (que tant necessi-mapa financer espanyol; dirigit pels més a curt termini) la seva personalitat * Els seus dubtes i preocupació res- jectar cabdal” (descapitalitzat pels ta la societat), i estan conduint a lamateixos responsables d’haver arri- jurídica i seu, centralitzant les políti- pecte a la figura dels SIPs. lladres citats) el FGD (Fons de Ga- reconversió en bancs.bat a aquesta situació (organismes ques financeres, de solvència i riscos. El Reial decret-llei 6/2010, de 9 rantia de Dipòsits) és molt més barat.financers internacionals, europeus També sobre el paper es ven com d’abril, de mesures per a l’impuls * Els seus dubtes i preocupació Contra la privatització de les caixesi espanyols, i els poders econòmic- un projecte de sumes; veurem si és de la recuperació econòmica i respecte a la modificació legislati- d’estalvi i en defensa de l’ocupació.12 Juliol de 2010
  • TREBALL-ECONOMIA José Juan Cardona en l’operació Scala Llorenç Buades Castell L’any 2005 les despeses van ser de 8.146.498 euros, i els ingressos de 3.697.399 euros. L ‘any 2006 les des- peses van suposar 7.642.051 euros iLes institucions els ingressos 5.783.611 euros.judicials en el joc dels L’empresa auditora declara que espoders van utilitzar tres fórmules per a fer arribar fons i tapar aquest dèficit.José Juan Cardona, expresident del D’una banda, s’utilitzaven els expe-PP d’Eivissa i exconseller balear dients de modificació de crèdit. Eld’Indústria i Comerç, va viure la le- muntant total desviat per aquesta viagislatura de 2003 a 2007 com imputat va ascendir a 5.007.068 euros. Altresen l’Operació Mapau/Formentera , fórmules utilitzades eren els expe-xarxa de captació i falsificació de vots dients de transferències al CDEIB.d’emigrants balears a l’Argentina rea- Un total de 21 expedients es vanlitzada l’any 1999, a la qual va sobre- emetre d’aquesta manera. També esviure políticament gràcies a l’arxiu van usar les transferències de fonsdel cas en dues ocasions per part del des de l’Institut de Desenvolupa-jutge conservador i vinculat al Opus ment Industrial (IDI) al CDEIB. LaDei, Antonio Monserrat, que també tapadora eren “suposats convenis deva ser director general d’Economia i col·laboració” signats pel llavors di-Hisenda del Consell General Interin- rector del IDI, Kurt Viaene, i el exsular en temps de la UCD. conseller de Comerç Josep Juan Car-La desactivació del cas Mapau/For- dona.mentera s’aconseguí després de la El CDEIB va duplicar la despesadestitució per part d’Angel Acebes coincidint amb l’època electoral au-del fiscal en cap de Balears, Antonio tonòmica de 2007. Les auditories ide Vicente Tutor i de la substitució revisions de comptes constataren qued’aquest al front de la fiscalia per part en quatre anys el consorci havia gas-de Bartolomé Barceló Oliver, cun- tat més de 411.000 euros en aquestayat de l’excelador de l’Ajuntament partida.d’Andratx, Jaime Gubert, imputat en El 28 de setembre de 2008-,Antòniadiversos delictes de corrupció urba- Ordinas (PP) , gerent del CDEIB, va Strategies , dirigida per Paul Vella, brar del CDEIB 120.000 dòlars per televisió. L’Institut Balear de Turis-nística d’aquest municipi. ser detinguda en una operació diri- Sergio Pereletegui i Francisco García un servei de consultoria i promoció me (Ibatur) i el CDEIB van invertirBartolomé Barceló Oliver no va re- gida per la Fiscalia Anticorrupció . va obtenir subministraments i estu- de productes i empreses balears a 550.000 euros en aquest projecte sen-córrer l’any 2002 l’arxiu que va fer Amb ella també va ser detinguda la dis per centenars de milers d’euros. Nova York i va subscriure un con- se que es conegui el seu destí final.Antonio Monserrat del cas Formen- seva esposa i militant del PP, la so- D’aquesta consultoria era soci veni per a la difusió dels aliments i A través de l’empresa es va co-tera com era evident que havia de prano Isabel Maria Rosselló. Antònia l’exdirector general d’Indústria Kurt manufactures illencs a EEUU per una brar, al febrer de 2006, una facturapassar, de la mateixa manera que s’ha Ordinas era acusada de mal ús dels J. Vianne (PP). quantitat similar. El major beneficiari de 29.689’16 euros en el ‘Projectefet evident que la magistrada Felisa fons públics. L’empresari Joan Rosselló va ser un nord-americà de contractes del con- Shangai Rafa Nadal 2005’. Un mesVidal, de la sala civil i penal del Tri- Antònia Ordinas va adjudicar ‘a dels majors proveïdors del CDEIB, sorci sota el mandat d’Ordinas va ser després la mateixa societat va cobrarbunal Superior de Justícia (TSJB), dit’ treballs i informes per valor de per al qual va arribar a facturar en- Siguin Kelleher, representant a Los 19.564’44 euros «per l’elaboracióexdirectora de l’Advocacia autonò- 146.000 euros a la seva esposa Isa- tre 2004 i 2007, i a través de Fires Àngeles d’Activi Strategis, tot i que d’imatges en l’esdeveniment Shan-mica en el Govern del president del bel Maria . També va gastar 332.000 Geremí i Estudi Joan Rosselló, 5,3 va contractar els serveis al Govern gai/Rafa Nadal». Els bitllets d’avióPP Jaume Mates, devia mirar cap a euros dels fons públics en dietes de milions d’euros. Joan Rosselló va balear a travès d’una altra empresa: i l’estada en l’Hotel Hilton Shangaiuna altra part quan exercia el seu cà- representació entre l’any 2004 i mit- manifestar als investigadors que la Manhattan Trade. A títol personal o costaren 44.918,42 euros . Altresrrec públic, tot i que afortunadament jans de 2007. D’aquesta quantitat Or- gerent del CDEIB deia als empresa- per mitjà d’aquesta empresa, Kelleher despeses en taxis, menjars, estadesha renunciat a exercir de instructora dinas no va justificar 17.605 euros al ris, als quals demanava comissions, va ingressar del CDEIB en la passa- a l’hotel i altres arribaren a un totalen el cas que afecta al diputat aforat consorci, que no volgué retornar. En que el cinquanta per cent dels doblers da legislatura 1,1 milions d’euros. En de 32.646’45 euros conformats per laJosé Juan Cardona. canvi l’exdirector general de Desen- es destinaria a finançar al PP. aquesta quantitat s’inclouen gairebé gerent Antonia Ordinas. En el projec-Felisa Vidal, en la seva etapa com volupament Industrial, Kurt J.Vianne, 250.000 dòlars corresponents a con- te Shangai/Nadal la societat Estudi si va retornar els doblers reclamats: alcap dels serveis jurídics del Govern voltant de 19.000 euros per una sèrie El pot de Cola Cao i la tractes per a la realització d’estudis. Joan Rosselló va cobrar de l’ordreMates, va avalar amb el seu vot al- Entre aquests informes n’hi ha un dels 70.000 euros. El 10 de genergunes de les actuacions irregulars de despeses realitzades en viatges a conquesta d’Amèrica relatiu al mercat per als productes de 2006 es va presentar una facturaque va realitzar la gerent del CDEIB, l’estranger. Kurt Joseph Viaene, tam- balears de gourmet a Califòrnia, altre de 3.565’84 euros per «disseny, tra-Antònia Ordinas, qui va muntar una bé va ser detingut per la seva relació No tots els doblers cobrats en co- referent al sector del moble, un tercer ducció i realització d’originals» delxarxa de captació de comissions que amb la xarxa de cobrament de comis- missions anaven al PP, perquè en sobre la deslocalització d’empreses projecte Shangai-Nadal 2005’. El 11van acabar en butxaques particulars i sions i malversació de cabals (fins a una caixa de Cola-Cao enterrada al nord-americanes que traslladen part de maig del mateix any es van cobrarno s’ha trobat un sol document en el 1,5 milions d’euros) en el CDEIB. jardí de la casa d’Antònia Ordinas del seu treball a països asiàtics i altre 23.438’01 euros per «ajustament fi-qual l’actual magistrada assenyalés la i la seva esposa Isabel Rosselló tro- en el qual s’analitza el mercat nàutic nal, traduccions, seguiments i envia- baren 190.000 euros i 10.000 dòlars.seva oposició o els seus dubtes a la Empreses implicades Els dòlars tenien el seu origen en les d’esbarjo en la costa oest nord-ame- ments». El 10 de gener la factura eragestió que es realitzava en l’empresa ricana. L’agent d’Activi Strategis a de 32.752’60 euros per «estudi i pla-que es va crear per a promocionar els comissions cobrades als empresaris Nanjing era Kurt Viaene i a Shangai, nificació anterior a l’esdeveniment». En l’Operació Scala, va ser detingutproductes de Balears. d’Estats Units amb els quals va con- Antònia Ordinas. Dies després es pagava una factura de Jaime Fernández Abad, un empresari tractar projectes i organitzar fires. 24.530’52 euros per «dvd de Eurobi- de Calvià, proposat com defensor del El Consorci va pagar a societats delsLa xarxa del CDEIB ciutadà de Calvià, suposat testaferro Estats Units almenys, 537.450 dòlars. La promoció a joux Menorca, promoció Passarel·la d’Antònia Ordinas, qui, mitjançant Eurobijoux Menorca i dvd Promoció dues de les seves societats, Sayju 2005 Entre els contractes autoritzats per Shangai Shangai/R. NadalL’any 2004, el CDEIB (Consorci per Ordinas un per valor de 54.600al Desenvolupament Econòmic de les S.L. i Franco Galaica d’Inversions, dòlars va ser assignat a l’empresa Gourmet and Boutique Island té comIlles Balears, dependent de la conse- va facturar 677.000 euros al consorci públic. Sayju, empresa que es dedica- Acclaim Management Consulting administrador Felipe Ferré, exregi- Ordinas, Vianae, Car-lleria de Comerç, Indústria i Energiaque es dedicava a la promoció de la va al sector de l’alimentació va esde- per l’organització d’un esdeveniment dor dona i Jaume Matas promocional a Nova York en 2005. del PP a Lloseta. Ordinas, Viaene iindústria de les illes a l’estranger) pre- venir multifuncional l’any 2006 i es Entre els beneficiaris d’altres contrac- Cardona són els seus accionistes. An- José Juan Cardona, va manifestar quesentava despeses de 4.6110.531 euros dedicà entre altres activitats al cáte- tes hi havia l’empresa Vella Internatio- tònia Ordinas va dir en la seva com- va ser l’expresident autonòmic Jaumei ingressos per valor de 3.098.497 ring; l’ edició de llibres; la producció nal, dirigida per Paul Vella, represen- pareixença judicial que els quatre Mates qui li va suggerir la contracta-euros. Segons l’empresa auditora, audiovisual; assessoraments; estudis tant a Nova York d’Activi Strategies, citats cobraven comissions il·legals a ció d’Antònia Ordinas en la gerènciaes va fer un transvasament no justi- de mercat; importació-exportació i una societat d’assessorament per a través d’aquesta societat del CDEIB. Cardona va ser relacio-ficat en els comptes de “despeses per representacions. la internacionalització de negocis de Ferré va proposar un projecte cridat nat per Ordinas en la xarxa de cobra-operacions corrents” i “despeses per D’altra banda la consultoria privada la qual la pròpia Ordinas era sòcia “Honey moon”, per a captar turistes ments il·legals diguent que la meitatoperacions de capital”. Global Bussines Intelligence/ Activi fundadora.Vella International va co- xinesos mitjançant un concurs deJuliol de 2010 13
  • TREBALL-ECONOMIA El PP “renovat” amb la dirigència de J.R. Bauzà va incloure recentment a Cardona en la seva directiva, amb la qual cosa el PP va deixar clar que no hi havia cap voluntat de trencar amb el seu passat depredador de les arques públiques. Però el 30 d’abril de 2010 s’imposà la lògica dels fets i l’exconseller d’Indústria i de Comerç es va veure obligat a deixar el Grup Popular i passar al Mixt després que el jutge va imposar-li una fiança civil de 2,9 milions per la imputació en el cas Scala. Així i tot, Cardona va manifestar que continuarà de diputat i que seguirà votant amb el PP, de manera que als efectes pràctics no canviarà res. Els fiscals i l’advocada del Govern havien demanat per a Cardona una fiança de 4,875 milions d’euros. El jutge Capó va rebaixar aquesta quantitat fins a 2,940 milions perquè l’instructor va estimar que encara no eren clares les quanties d’alguns dels suborns o dels fons del Govern co- brats per alguns proveïdors. Aquesta quantitat surt de sumar 3,656 milions de les “quantitats sostretes i les quantitats cobrades pels suborns”, més 1,21 milions d’euros del terç su- plementari que exigeix la llei. Atès que Cardona no ha pagat la fiança en el tèrmini establert, el Tribunal Su- perior de Justícia de Balears (TSJB) ha iniciat el procés d’embargament de béns al ex conseller de Comerç, Indústria i Energia en la passada le- gislatura del PP. I no obstant això,dels diners anava a parar a les mans zada a Miami a l’abril de 2006, per sultors S.L. (comissions del 40%); ra fase de l’operació Scala. També Cardona, com abans ho va fer Vicensde l’exdirector general de la Conse- voluntat de Jaume Matas. Màrqueting Ones S.L. (40%); Ser- s’embargaren les propietats immo- (UM) seguirà en el Parlament Balearlleria d’Indústria i Comerç Kurt Viae- La Fiscalia Anticorrupció relaciona gio José Peretelegui Jornets (40%); biliàries que figuren a nom de Kurt gaudint del seu sou i privilegis, per-ne, i d’aquest a les de Cardona, però a set presumptes subornadores, que Camino Export S.L. (40%); i Taller Viaene. què tot i ser un fervent partidari deCardona va negar els fets. s’haurien concertat amb Cardona per Grafic 3,1 S.L. (10%). l’acomiadament lliure i fins i tot deL’ex gerent del CDEIB va reiterar a aconseguir els contractes, a canvi Arrel dels fets la jutgessa Pietat l’acomiadament improcedent, quanque tant Cardona com Viaene estaven d’una comissió que oscil·lava entre Marín, va ordenar l’embargament Maquillatge polític: es tracta de fer fora treballadors, noal tant del que ocorria en el consorci el 10% i el 40% del servei contractat. preventiu de totes les propietats i Cardona es manté s’aplica la recepta i el més trist ési Ferré va dir a la jutge que va rebre Els pagadors de suborns serien: Estu- comptes bancaris de Kurt Viaene, com diputat mixt i vo- que les institucions del sistema quel’encàrrec de Cardona de “inflar la di Joan Rosselló (15% de comissió); Antònia Ordinas i la seva dona i dels permeten tals desigualtats encara ten-factura” de la Fira Gourmet organit- Fires Geremi S.L. (15%); NTC Con- empresaris detinguts en la prime- tarà amb el PP guin el suport de la ciutadania.Declaren nul l’acomiadament del Manifestació contradelegat de CGT a Maymo l’atur a Mollet CGT Tarragona les expressions “ladrón, estafador ta del delegat. CGT Vallès Oriental demanant el repartiment del treball. y manipulador” al blog http://bita- Es dóna la circumstància que La manifestació va comptar amb la corapolicosindical.blogspot.com l’empresa ja va acomiadar objec- presència de diferents moviments so-E l Jutjat Social núm. 3 de Tarra- gona condemna les empreses en un article titulat “Maymo en concurso de acreedores. La bio- tivament el treballador l’any 2008 al·legant causes econòmiques tot S ota el lema “Monràs exigim so- lucions als nostres problemes” unes 250 persones es van manifestar cials del Vallès Oriental (Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, APUP Granollers) així com de companysdeMaymo Tarragona S.A. i Caldere- grafia de un mafioso”. i que després va reconèixer la el 30 de juny contra l’Atur pels carrers l’Assemblea d’Aturats/des de Badiaría y Mantenimiento Maymo S.A. No obstant, el jutje -tal i com sem- nul·litat del mateix. de Mollet del Vallès, convocades per del Vallès.a readmetre Nicasio Malde al seu pre ha manifestat aquest sindicat A més, la sentència condemna les Al final de l’acte des de l’Assemblea l’Assemblea d’Aturats/des de Mollet.lloc de treball immediatament per i el propi treballador-, considera dues empreses, Maymo Tarrago- d’Aturats de Mollet es va fer una crida La mobilització comptava amb el su-considerar que s’han vulnerat els que les mercantils demandades na S.A., que va sol·licitar el des- port de la CGT. a totes les persones aturades de Mo-seus drets com a representant sin- han vulnerat la tutela judicial efec- embre de 2009 la declaració de Durant el recorregut de la mateixa, llet a unir-se a la lluita contra l’atur idical. tiva de Nicasio Malde ja que el seu concurs voluntari, i Calderería y es van llençar crits exigint solucions demanant que l’alcalde Josep MonràsEl passat 3 de juny es va celebrar acomiadament, lluny de respon- Mantenimiento Maymo S.A., per per les persones aturades del poble (PSC) escolti les seves reivindica-al Jutjat Social núm. 3 de Tarra- dre a una causa motivada, és una entendre que existeix una con- així com en contra la subcontrac- cions.gona el judici per l’acomiadament represàlia contra el delegat de la fusió de patrimoni, plantilla i di- tació de llocs de treball per part de Per part de la CGT es va transmetredel delegat sindical de la CGT, CGT per haver denunciat les mer- recció entre les mateixes, arrel de l’ajuntament, i denunciant la corrupció als presents el recolzament que tenen cantils demandades en diverses les actes d’infracció emeses per que vivim aquests dies. també entre les persones aturades per part del sin-Nicasio Malde Fernández, contra ocasions davant les autoritats judi- Inspecció de Treball i Seguretat d’altres s’han pogut veure pancartes dicat en les seves reivindicacions.les empreses Calderería y Mante-nimiento Maymo S.A. i Maymo cials i de la Inspecció de Treball. I Social. Sorprenentment, en dosTarragona S.A. Aquesta última més encara tenint en compte que anys la primera ha vist reduïda lava acomiadar disciplinàriament les condemnades no han acreditat seva plantilla passant de 392 a 56el treballador i vicepresident del l’autoria de l’esmentat article i en treballadors, mentre que Caldere-Comité d’empresa el 16 de febrer el qual es basa l’acomiadament de ría y Mantenimientos Maymoal·legant que havia transgredit la Malde. S.A. ha passat de tenir 6 treballa-bona fe contractual i realitzat un Així doncs, el titular del Jutjat So- dors a 175, molts d’ells contrac-abús de confiança en el desenvolu- cial dictamina que el seu acomia- tats també el desembre de 2009 ipament de la seva feina. Concreta- dament no està justificat i es pot procedents de Maymo Tarragonament, acusava al representant dels interpretar com un càstig contra la S.A.treballadors d’haver proferit con- seva activitat sindical i, per tant, Cal remarcar el suport rebut pertra l’administrador únic de la mer- ha de ser considerat nul, el que part de diferents col·lectius de lacantil, Vicente Úbeda Ornaque, comporta la readmissió immedia- ciutat de Tarragona.14 Juliol de 2010
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesFernanda Hernández, novasecretària general de laCGT a les Illes BalearsDel 6è Congrés de la CGT de les Illes en surt un nou Secretariat Permanent totalment renovat CGT Balears La resta del Secretariat Permanent està Secretari d’Acció Directa: Sebastià Saba- mai. Què més falta per convocar-la?. Hi de l’empresa de Calvià 2000 durant el www.cgtbalears.org format per: ter (STIC). ha que forçar a les altres organitzacions nou procés electoral, Secretari d’Acció Sindical: Carlos Martini En aquest Congrés no va faltar la salu- sindicals a sortir al carrer”. i una segona proposta de resolució de (SOV-SAD). tació i el parlament del Secretari General Dues propostes de resolució s’aprovaren reforma laboral proposant la convoca- Secretari d’Organització: Pedro Calden- Confederal, Jacinto Ceacero, qui va re- per aclamació. La primera sobre Calvià tòria de vaga general pel 30 de juny i siE l dissabte 12 de juny , sota el lema “Guanyar el futur, renovació i partici-pació”, es va desenvolupar a Son Roca el tey (STIC) Secretari de Jurídica i Salut Laboral: Ber- nat Gelabert cordar, davant dels més de 50 delegats i delegades presents en representació del SOV-SAD, STIC i SABEI CGT, que “ens 2000, on la CGT i el nou SP se compro- meten a recolzar la lluita dels companys l’escenari no ho permetés, convertir el dia en jornada de lluita.6è Congrés, amb caràcter extraordinari, Secretària de Gènere: Lucia Curtí (SOV- devem a nosaltres mateixos i que lluitamde la CGT de les Illes Balears. SAD) pels mateixos valors de 1910, que estanFernanda Hernández Do Reis, del Sindi- Secretari de Comunicació i Informació: totalment vigents”.Ceacero ressaltà quecat de Transports i Comunicació (STIC) Pedro Rosa (SABEI-CGT) “la CGT ha trobat el seu espai a les Illesva ser escollida nova Secretària General Secretària d’Acció Social: Maria Suau i s’ha convertit en un referent sindical ide la CGT a les Illes. Nanda Hernández (SOV-SAD) social”.(Barcelona, 1981) és diplomada en bi- Secretari de Formació: Luis Camarero La vaga general no podia faltar al seublioteconomia i documentació i ara ma- (Unió Insular Menorca) parlament i el secretari general confede-teix està treballant de documentalista a Secretària d’Administració i Finances: ral recordà que “va ser aprovada al con-IB3 Radio. Paqui Ramírez (SOV-SAD) grés de Malaga i és més necessària queLa CGT va tornar a sortir al carrer a Palma el 30 de juny CGT BalearsE l 30 de juny es va portar a terme una Jornada de lluita pels carrers de Pal-ma, per a demanar una vaga generalcontra el “decretazo” i la reforma laboral,convocada per CGT, CNT i CTA, amb elsuport de diversos moviments socials.Un bon grapat de gent (unes 200 perso-nes) de la CGT i les altres organitzacionsva sortir al carrer per a manifestar-secontra el “decretazo” i la reforma laboral.El crit demanant una vaga general es vapoder sentir ben fort de nou pels carrersde Palma. La manifestació va començara la plaça d’Espanya i va finalitzar davantla delegació de govern. Els manifestantsvan reclamar als sindicats majoritaris,CCOO i UGT, que convoquin ja la vagageneral.Juliol de 2010 15
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMI Parlem Blanca Rivas, Secretaria de Juríd “El món sindicalista no re Txema Bofill - Aleshores perquè en un sindicat anarcosindicalista,Blanca Rivas i Roigé, 31 anys, com la CGT, les dones no s’hide Lleida, joventut i aire nou a apunten més?la CGT. Advocada laboral i res-ponsable de la Secretaria de El món sindicalista és -se’m fa difícilJurídica de la CGT de Catalun- utilitzar la paraula- un món masculí,ya. Ens trobem al bar de la CGT un món dur, un món, que cobreix unsa Via Laietana. És puntual. Par- aspectes del tema laboral, que són delem sobre les entrevistes. Em batalla. El mon sindicalista no recull al-diu és més xulo i divertit les tres sensibilitats, no et diré femenines,entrevistes en directe, on surt però sí altres maneres de fer les cosesel que es parla, que les escrites que potser com a dones hi podemper internet, més elaborades aportar.i pensades. Blanca s’explicafluidament i molt bé. En la seu - Per exemple?de la CGT coneix i saluda a to-thom, i a cada quatre passes Quan assisteixes a reunions, de vega-l’aturen per a donar-li informa- des hi han actituds rígides, autoritàries.cions d’última hora, uns fulls No dic que hi hagin actituds d’homes ide propaganda, o per a parlar- d’altres de dones, però sí que no és unli, saludar-la, o intercanviar-se clima propici per poder recollir depènnoticies. Blanca Rivas és una de quines sensibilitats i aportar-hi unaactivista directa, independent, perspectiva de gènere.cultivada, sense por a dir el quepensa, i crítica. Lluitadora pels - Per què els joves nodrets dels treballadors, precaris s’afilien?i aturats. En l’entrevista, moltescoses interessants s’han que- Primer, pel desprestigi del món sindi- neixement espectacular dels drets la- els empresaris tenen car- tropolitans de Barcelona) ens deien: “ladat sense publicar o retallades cal. En segon lloc, perquè les seves borals. Els nostres pares i les nostres ta blanca per acomiadar, i a gent es pensa que som molt radicals,per manca d’espai, com el bon condicions precàries i inestables els mares van lluitar per a tenir uns drets, més l’estat finança part de però nosaltres l’únic que demanaventreball de la CGT amb els immi- fan fan tenir por. Els afiliats t’ho expli- un estatut dels treballadors, un dret de l’acomiadament, hi haurà és tenir el mateixos drets que els altresgrants, o bé, una argumentada quen, que la majoria de joves no recla- mínims, que hem heretat i estem per- més gent gent a l’atur i no al treballadors... dos dies de descans”.exposició contra la reforma la- men res. També crec que s’ha perdut la dent. Drets que al no haver-los lluitat, revés.boral del Zapatero. Personal- consciència de classe. els joves ni coneixen, ni valoren. - O sigui, que ara s’està llui-ment m’ha agradat que animi a És un engany. Els empresaris ens tant, quan es fa, per a mante-la diversitat de grups llibertaris i - Por i sense consciència, - Per exemple. diuen que per a contractar més treba- nir drets...anticapitalistes a lluitar junts. Li com poden defensar els seus lladors de manera indefinida, cal quedesitgem molts èxits. drets? Et ve molta gent jove que ha firmat l’acomiadament no costi diners, o en ... Sí, per a que no ens respectin el poc “finiquitos”. Ho firmen tot. Tu els dius: costi poc. Però això és una bajanada. que ens permeten negociar. La majoria de joves deixen precaritzar “Però no t’ho vas llegir abans de sig- No crea llocs de treball. El que crea les seves condicions laborals, accep- nar?”. No llegeixen les condicions, ni llocs de treball és la reducció de la - Ets la responsable de jurídi-- Aquí en la CGT, la majoria ten contractes de treball amb mobilitat demanen vacances, ni res. Hi ha molt jornada, polítiques formatives, ajudes ca del Secretariat Permanentsón homes i gent gran, no geogràfica, funcional, salaris inferiors, desconeixement. Totes ens hem es- a les polítiques productives i no a les de la CGT com s’hi arriba asols en els càrrecs de respon- sense reconeixement d’antiguitat, fan pavilat quan ens ha arribat la primera especulatives i financeres, etc. Ara el aquest càrrec?sabilitat, sinó també en les hores extres sense protestar, etc. No patacada. govern indirectament està subvencio-manifestacions. Hi han po- s’adonen que amb això són també res- nant l’acomiadament als empresaris, M’han enredat!ques dones i gent jove. Com ponsables de la precarització del món - S’han acomiadat a dos mi- un company em deia “Tot això facilitaés? Tu, què hi fas aquí.... laboral. lions de treballadors, sobretot i serveix amb bandeja la reforma de la - Com? immigrants, precaris, joves, seguretat social que volen fer”. VolenPel que refereix a la masculinitat del - Per què ho accepten tot? els que eren més fàcils i ba- reduir les prestacions de la seguretat Estava a la CGT a Lleida, implicadasindicat, crec que es deu que a l’època rats d’acomiadar. Ara neces- social, reconsiderar les ajudes a viu- sobretot en temes d’acció social, i elsdel fervor sindical, quan van sortir, les Et posaré un exemple, parlant amb siten tornar-los a contractar, des, sols per a persones que puguin companys de la CGT m’ho van propo-dones eren un sector que no estava els delegats de la Secció Sindical del ja que són els més obedients demostrar que depenien del sou del sar. Al dir-los que si, es varen seguiral món laboral. D’un temps cap aquí, Banc Santander de Lleida sempre et i ho accepten tot, com expli- marit, entre moltes d’altres propostes els tràmits interns: propostes, vots,quan les dones si han incorporat, el diuen que no hi ha afiliació jove al sin- ques, però crec que abans que empitjoren el marc social. presentacions, etc.sindicalisme ha perdut la força, ja no és dicat, que “Els joves ho permeten tot volen acomiadar els fixes, elsun referent de lluita. De totes maneres a canvi d’anar pujant”. A ells, per ser que lluiten, els grans. Què en - I com s’arregla tot això? - En què consisteix la feina decada cop en som més. sindicalistes i de la CGT estan vetats, penses? jurídica? normalment són operatius d’oficina. En Canviant el sistema- Per què els sindicats estan canvi, els directors i els sota-directors Si, crec que les intencions van cap a Hi ha el que faig, i el que m’agradariatan desprestigiats avui i ja no són xavals joves, que han anat accep- contractar en precari i retallar el pes de - I com es canvia el sistema? fer...són un referent de lluita? tant les condicions precàries. L’esperit la negociació col·lectiva. De totes ma- no és de lluita, és d’individualisme i neres, amb els anys, l’acomiadament, És que si jo em pogués plantejar una - ...Comencem pel que estàsJo crec que els sindicats majoritaris fa competitivitat... sota el meu parer, ja és lliure. reforma laboral en positiu, no la troba- fenttemps que no estan defensant els drets ria. L’estatut dels treballadors actual ésdels treballadors i la gent pensa que - ...La competitivitat, la base - Jo el que no entenc és que un dret de mínims. Sempre que haig Intento mantenir informada a tota la“tots els sindicats són iguals”, es va de l’educació actual, de la ens vulguin fer creure que de defensar treballadors, ja no demano CGT dels canvis normatius que hi han,decebent i moltes vegades hi segueix LEC del Maragall. Hi han al- abaratint l’acomiadament es millores, sinó que es respecti el marc de les reformes, resolc dubtes jurídic,perquè li han solucionat “x” problemes. tres raons? creen llocs de treball. Sem- laboral vigent. En una xerrada a Lleida, etc. Bàsicament és informar. TambéPerò hi ha un descrèdit general. bla de sentit comú que si els companys de TMB (Transports Me- fem i/o traduïm al català dossiers i Segurament. També hi ha un desco-16 Juliol de 2010
  • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... urídica de la CGT de Catalunya ecull altres sensibilitats” informacions d’interès pel sindicat. I Perquè un advocat pugui tenir la con- els que estan al nostre costat de la valentes i demostrar que som el que tractem els conflictes interns que ens fiança del sindicat i el defensi amb uns barricada i a veure que passa... Potser diem. arriben... valors clars i contundents ha de saber ens sorprendríem! on està. - T’agradaria que els diferents > LES FRASES... - ...Pots concretar - Estem malament i el país sindicats anarcosindicalistes - Ara hi haurà una vaga ge- també. s’ajuntessin, o ja trobes bé No sé... Per exemple, algú truca i expli- neral. Com analitzes la situa- que es mantinguin separats. ca el conflicte que ha tingut amb un ad- ció? Sí. vocat, o amb un empresari, etc., doncs És perillosa aquesta pregunta. Crec mirem què es pot fer. Per la CGT, i des del primer dia, la vaga - Una pregunta que m’ha fet que recullen sensibilitats diferents. general és imprescindible. Ens sobren arribar un amic de la CGT: qui- Crec que està bé mantenir el que ens - T’arriben casos de corrupció els motius. Tenim raons com per una na diferència hi veus entre els caracteritza i treballar amb qui i pel que interna, de delegats o càrrecs vaga general indefinida, i per a paralit- delegats de la CGT i els dels volem, però treballar conjuntament en sindicals, que no fan el seu zar el país el temps que faci falta. Quin sindicats majoritaris? Quines tot el que es pugui. A Lleida sempre treball, o mal us dels béns del és el problema? Estem parlant d’uns actituds haurien de tenir els hem intentat treballar totes juntes: de sindicat? És el teu treball? grups de treballadors desmotivats, de la CGT? independentistes a llibertaris. Enda- que no creuen en la utilitat de la vaga vant i la CGT van fer una campanya Això depèn del càrrec d’organització. general ni en res. Hi ha una situació Crec que els delegats de la CGT hau- conjunta al 2003 i la CNT i la CGT van Si arriben denuncies a jurídica, les general de descontent però es creu rien de ser anarcosindicalistes, inco- signar conjuntament actes com l’1 de passem i informem al Secretaria Per- que la vaga no servirà de res... doncs rruptibles, solidaris, saber treballar maig per primer cop al 2005. manent, i allà es pot valorar però les imagina’t el que pensen de la vaga assembleariament i defensors dels “Les batalles ja decisions es prenen a la plenària, on hi d’un dia i d’aquí dos mesos. drets dels treballadors i les treballado- - O sigui que vosaltres sou un no es guanyen són tots els sindicats de Catalunya. La Malauradament molts treballadors res. Un delegat nostre ha de ser també exemple! CGT, com a sindicat llibertari, té mèto- pensen que reivindicar drets i lluitar militant... però, de vegades penso que tant per des en principi horitzontals i assem- no serveix de res. Jo crec que, si UGT la CGT ha crescut molt i no sempre és A Lleida, sempre que s’ha pogut, s’ha l’acció sindical blearis, i així intentem treballar. i CCOO s’han hagut de menjar la re- com a mi m’agradaria. apostat per la unitat de l’esquerra anti- forma laboral, és que saben que ja no capitalista. Jo crec que cada col·lectiu (lluites, - Hi han casos de corrupció? tenen el poder que tenien abans. I si no - Sobre les divisions actuals s’ha de sentir còmode en el dia a dia, vagues, l’han signada és per no perdre la poca de l’anarcosindicalisme. Com mentre es pugui treballar conjunta- piquets, etc.) Com a totes les cases, és clar. Mentiria credibilitat que encara tenen. ho veus? ment, la reunificació no la veig ni ne- si et digués que no. cessària, ni innecessària. sinó per - Com ho veus que els sindi- Si et sóc sincera, jo vinc de la CNT de l’activitat - Què és el que t’agradaria fer cats majoritaris declarin una Lleida... - A Barcelona, ni pel centenari a jurídica? vaga a tres mesos vista? s’han pogut fer accions con- judicial” - ...Com va ser que et passes- juntes... M’agradaria que les jurídiques del És una anormalitat que no he vist mai, sis a la CGT? sindicat poguessin treballar més en en cap època, ni país. Ells, la vaga ge- La situació de Barcelona se m’escapa... equip, més traspàs d’informació, més neral ni se la creuen, ni tenen ganes Al 2001, un grup de joves varem re- A Lleida no tenim aquests problemes “Ens sobren els col·laboració, etc. Sobretot perquè la de fer-la i a més són uns venuts. La crear la CNT a Lleida. Era un espai de d’aquí. motius per una defensa jurídica dels treballadores fos reforma no l’han firmat, perquè aca- militància sobretot un col·lectiu lliberta- més efectiva. I el que penso que ha barà igual, tant si la firmen com no. La ri. Jo comparteixo ideològicament més - Quin treball està fent la CGT vaga general de minvar és l’opció judicial dels sindi- seva proposta de vaga general és una la dinàmica de la CNT, la dinàmica de amb els immigrats? indefinida, i per cats... Les batalles ja no es guanyen absurditat. Ells diuen: “la farem a tres l’acció directa. Crec que la participació tant per l’acció sindical (lluites, vagues, mesos perquè així la podem preparar en els comitès d’empresa corromp, i La CGT fa molt bona tasca amb els im- a paralitzar el piquets, etc.) sinó per l’activitat judicial. més”. Això no és una vaga general. que alguna gent no milita per ideologia migrants. Fa molts anys que té àrees país el temps Per exemple una vaga com la TMB ja Una vaga general és quan quan es sinó per l’alliberament com a delegat. d’immigració. A molts llocs treballa molt que faci falta” no ho és l’usual. Ja no hi ha l’actitud para el país l’endemà mateix de la pro- La posició de la CGT de dir: “si no es- com a Terrassa, a Lleida, a Reus. Són habitual d’abans: “no, doncs parem”, posta de les retallades. La vaga gene- tic en els comitès d’empresa i no par- referents dels llocs com a immigració. “no, doncs sortim al carrer”, “no, dons ral a tres mesos vista no servirà de res. ticipo en les eleccions sindicals estic La filiació d’immigrants ha estat bas- et cremem el cotxe”. Ara, massa sovint, Els treballadors no la seguiran perquè destinada a no poder fer res” la valoro tant important. es demana als advocats que solucionin ja tot està fet. UGT i CCOO no són sin- positivament. És adaptar-se a les cir- “Els joves no els conflictes. dicats de classe, ni són res. cumstancies actuals sense oblidar el - Els immigrants, a diferència s’afilien pel que penses. dels joves, no tenen por? desprestigi del - Hi han reunions d’advocats - Què són? per a intercanviar informa- - Nedar i guardar la roba. Posa Sí que tenen por. Els immigrants cons- món sindical, cions, problemàtiques? Són asseguradores, empreses de tu- un exemple. cienciats es mantenen afiliats. Malgrat perquè risme, que et fan descomptes al den- la por, n’hi van havent. No, perquè no tots són advocats mili- tista, als parcs d’atraccions, etc. Són Ara la CGT participa en ERO, però no les seves tants. Uns poden ésser professionals una aberració, respectant el que en- els firma, perquè no accepta els aco- - Què fa la CGT pels aturats? condicions militants o amb consciència de classe, cara queda de decent a les bases. No miadaments a canvi de res. Però, és d’altres poden no ser militants i tan o es creuen la lluita, només fan les coses clar, potser anar-se adaptant i adap- La CGT és un sindicat, com tots, pre- precàries i més bons professionalment, però no per no augmentar el descrèdit. Són una tant, potser un dia firmarà ERO, i anar- vist per als treballadors. És complicat, inestables els tenen per a que implicar-se més enllà gran empresa més i han perdut tota la se adaptant i adaptant potser un dia... ja que avui pots ser treballador i demà fan fan tenir en temes de la CGT. Cadascú és del consciència de classe. Per mi, estan a Això és en el que no estic d’acord. Per aturat. La CGT hauria de servir i sa- seu despatx. Bé, tenim 4 anys per anar l’altre costat de la barricada, perquè la mi caldrien canvis. Participem a les ber donar cabuda als aturats, que tin- por i perquè trencant esquemes, obrint escletxes... seva intenció no és canviar res. Caldria eleccions i als comitès per no quedar guessin un espai en el sindicat. També s’ha perdut la sortir al carrer ja, però des de la CGT fora, fins aquí perfecte, però jo posaria crec que nosaltres, la CGT, hauríem - Contractar advocats més hem d’admetre que no tenim capacitat limitacions com: cap delegat hauria de de potenciar pràctiques anarcosindica- consciència de militants? de paralització pels mitjans tradicio- tenir jornada completa d’alliberament, listes, com per exemple, cooperatives, classe” nals... A vegades penso que no podem aquest hauria de ser rotatiu, cada any fer viables les pràctiques en les que Doncs jo valoro un bon professional convocar sense els majoritaris... I a o cada dos anys... La gent sempre ha creiem. Hauríem de tenir capacitat però al nostre sindicat penso que vegades penso que nosaltres hem de militat de forma voluntària, les hores d’aprofitar el context per treballar en no tothom ens pot defensar com cal. convocar vaga i jornada de lluita amb s’han tret del seu temps lliure... Cal ser les alternatives que plantegem. Juliol de 2010 17
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAII Marxa Ruesta, del 21 al 25 de juliol. Autogestió, de l’individual al col·lectiucontral’atur, la Tinto de Verano 2010.precarietati pels drets Escola de movimentssocials aCatalunya socials Redacció CGT Acció Social l’espai de les nenes i els nens: el Mosto Tinto de Verano: http://listas.nodo50.org/ nodo50.org/tintodeverano/ de Verano. On la complicitat i l’autonomia cgi-bin/mailman/listinfo/tintodeverano Díptic del Tinto de Verano 2010: www. de la gent petita ens ensenyi a aprendre E-mail de contacte: escuelatintodevera- nodo50.org/tintodeverano/IMG/pdf/Dipti- de la seva saviesa, els seus somnis i no@gmail.comE l pròxim mes d’Octubre tindrà lloc a co_Tinto_de_Verano_2010.pdf E l Tinto de Verano és un espai autoges- desitjos, la seva capacitat d’acció i les Per a més informació sobre inscripcions, Organitzen: CGT i Baladre (Coordinación Catalunya la II Marxa contra l’atur tionat de coneixement mutu, relació, i seves energies. Hi haurà espai per a materials, programa, activitats, contin- estatal de luchas contra el paro, la pobre-amb els objectius de fer visible l’atur reflexió per a l’acció social i col·lectiva contes, música, riures i activitats lúdiques guts, logística,… aneu al web: www. za y la exclusión social)massiu, la precarietat i la reculada dels entre gent inquieta que ens agrada ajun- per a totes.drets socials amenaçats amb noves tar-nos i compartir: “què estem fent” perretallades pels governs, sensibilitzar i a “fer juntes”; discutir, riure, divertir-nos, Programa provisionalmobilitzar a la classe treballadora i la construir i deconstruir,… Somiant moltsciutadania solidària amb les víctimes de mons on la justícia social, la igualtat, la - Dimecres 21 - Acollida dels participants.la crisi de la cobdícia capitalista, i exigir solidaritat, el respecte pel medi ambientuna resposta positiva de les adminis- Porta’t el teu propi sopar. També existeix i les persones, siguin utopies a arribar a la possibilitat per a sopar en l’alberg deltracions a la nostra reivindicació d’un aconseguir. Les dates, del 21 al 25 de poble.treball estable i digne per a tots, d’una juliol, i el lloc, Ruesta, el poble gestionat - Dijous 22. Matí: — 10:30 Presentació devida amb drets socials i benestar. per la CGT al Pre-Pirineu aragonès. la trobada. — 11:00-14:00: Taller: “No ensAl llarg de la marxa es realitzaran diver- I què farem? Com en edicions anteriors, miris, uneix-te”: participació horitzontal.ses activitats i trobades amb la ciuta- pretenem que els matins es dediquin a Tarda: Tallers autogestionats. Nit: Vetlla-dania i es presentarà la carta reivindi- la reflexió col·lectiva, aquest any entorn da amb teatre, jocs, balls…cativa i de drets als ajuntaments de les de l’autogestió, del personal al col·lectiu, - Divendres 23. Matí: — 10:00-14:00:localitats per on passi. una cosa imprescindible per als mo- “A la teva salut” Autogestió de la salut,La II Marxa travessarà durant 6 dies les viments socials, però encara més en l’alimentació, les cures… Tarda: Tallerssegüents localitats de Catalunya: temps de crisis. Intentarem formar-nos autogestionats. Nit: Vetllada amb teatre,1er dia: Inici en L’Hospitalet de Llobre- en l’autogestió de l’alimentació, de la jocs, balls…gat, Cornellà, Martorell-SEAT, final a salut, de les cures, del coneixement, de - Dissabte 24. Matí: — 10:00-14:00: “IRubí. l’economia social i aprendre a buscar-nos tu qui et creus?” Autogestió del coneixe-2º dia: Rubí, Terrassa, i final a Saba- la vida. L’últim dia es farà una trobada de ment, la informació, l’educació… Tarda:dell. valoració. Durant les tardes tindrem es- Tallers autogestionats. Nit: Vetllada amb3er dia: Sabadell, UAB, Badia, Cer- pai per a tallers, per a seguir donant-li al teatre, jocs, balls…danyola, Ripollet, final a Montcada i cervell amb diversos temes sociopolítics, - Diumenge 25. Matí: — 10:00-13:00: però també per a treure la nostra creativi- “Busca’t la vida”. Economia social, auto-Reixac. tat, expressió, ganes de jugar … Què et gestió econòmica. — 13:00-14:00: Ava-4º dia: Montcada, La llagosta, Mollet sembla contes, teatre, massatges, etc.? luació de la trobada. Tarda: Comiat.del Vallès, final a Granollers. Proposes alguna cosa? Anima’t!!! A més,5º dia: Granollers, Montcada, Sant un programa cultural per a algunes nits, Per a poder participar, proposar o estar alAdrià del Besòs, Badalona, i final a Sta. amb música i altres actuacions. dia dels passos que anem donant sola-Coloma de Gramenet I també volem donar-li continuïtat a ment has de donar-te d’alta en la llista del6º dia: Sta. Coloma de Gramenet, iti-nerari per diversos barris populars deBarcelona fins a finalitzar en la Pça. deSant Jaume. Sentència absolutòria per a Núria PórtulasLes organitzacions socials, cíviques ipolítiques que promouen la II Marxa, da’ per falta de proves. derat també el Suprem, que recrimina va ser empresonada preventivament du- Redacciócriden als treballadors i treballadores, Durant la conferència de premsa en a l’Audiència i a la fiscalia no haver fet rant quatre mesos aquell 2007. Actual-a la ciutadania solidària a incorporar- què va explicar l’absolució de la jove de cas de la documentació aportada per la ment continuava en llibertat provisionalse activament en la preparació de la II E l divendres 11 de juny la militant Sarrià de Ter, l’advocat, Benet Salellas, defensa. i cada setmana havia de presentar-seMarxa contra l’atur, la precarietat i pels va afirmar que la sentència del Suprem al jutjat signar. És per aquest motiu que anarquista gironina Núria Pórtulasdrets socials. era un revés clar i contundent contra ara companys i familiars de Núria Pòr- era absolta arran del recurs interposatEntitats que inicialment donen suport l’Audiència espanyola i els mossos Tres anys després al Tribunal Suprem en resposta a la tulas demana als caps del Departamentla II Marxa contra l’atur a Catalunya: sentència dictada per l’Audiència Na- d’esquadra. I és que aquesta sentència, d’Interior que dimiteixin.Assemblees treballadors/es en atur de Els fets es remunten al gener del 2007, cional que la condemnava a dos anys que rectifica la de l’Audiència espanyo- quan els mossos d’esquadra van inter- Per celebrar l’absolució, el grup de su-Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, i sis mesos de presó per “temptativa la, deixa clar que la col·laboració amb port a Pòrtulas va convocar un brindisCol·lectius d’aturats/des de Terrassa, venir a Pòrtulas una llibreta (vídeo). La inacabada de col·laboració amb organit- una organització terrorista era impossi- davant l’Ajuntament de Girona a les vuitCerdanyola, Plataforma Los Lunes al policia va acusar-la d’haver col·laborat zació terrorista”, a més d’una multa de ble perquè no hi havia cap organització del vespre i també se’n va fer un a lasol, CCOO i Acció Jove, CGT, Co.bas, amb Juan Surroche, a qui relacionava 810 euros, dos anys i mig d’inhabilitació terrorista. amb una organització armada italiana, plaça Sant Jaume de Barcelona i a al-IAC, APUP Granollers, FAVB, Fede- especial per a exercir el dret de sufragi El Suprem diu que troba ’realment tot i que després va ser absolt. Pòrtulas tres viles del país.ració d’Associacions d’Immigrants del passiu i vuit anys i mig d’inhabilitació paradoxal’ que l’Audiència espanyolaVallés (FAIV), Marxa Mundial de les absoluta. condemnés Pòrtulas en base a unesDones (Catalunya), Mesa Cívica pels sentències que justament absolien elDrets Socials, Xarxa contra la precarie- seu company Juan Antonio Surrochetat i tancament d’empreses; Associació La família de Núria d’aquest delicte. ’Queda clar que noSocialisme XXI, Corrent Roig, Enda- Pòrtulas demana està provat que l’acusada hagi contac-vant, En Lluita, EUiA i Alternativa Jove, responsabilitats a tat amb un grup o organització terroristaFARGA, ICV, Lluita Internacionalista, Interior ni que hagi intentat col·laborar amb unPOR, PSUC-VIU, Revolta Global. grup d’aquesta naturalesa’, diu el Su- La família i els companys de Núria prem, que ha revisat el cas arran delTelèfons de la Comissió de Comunica- Pòrtulas van demanar a la cúpula de recurs de la defensa contra la sentènciació II Marxa: la Conselleria d’Interior que dimiteixi condemnatòria de l’Audiència espanyo-651 186 998, 678 884 362, 669 556 i, a més, no descartaven de reclamar la.035 una compensació econòmica. I és que La defensa de Pòrtulas va recórrer la després de tres anys de judicis, pre- sentència perquè considerava que laCorreu per a comunicar el suport a II sons preventives i una condemna de sentència de l’Audiència Nacional es-Marxa: l’Audiència espanyola, el Suprem ha panyola no aportava proves que rela-marxacontraatur@gmail.com absolt Pòrtulas de la ’temptativa inaca- cionessin la noia de Sarrià de Ter amb bada de col·laboració amb banda arma- cap banda armada. I així ho ha consi-18 Juliol de 2010
  • SENSE FRONTERES Celebrem l’alliberament dels Amb Santos al poder, a Colòmbia li esperen presos polítics quatre anys més d’impossibilitat de trobar d’Atenco una sortida al conflicte armat, politic i socialL’uribisme es perpetúa Mèxic: En llibertat a la presidència els presos d’Atenco de Colombia Redacció i Secretaria Relacions Internacional CGT Marc del Jesús C GT celebra l’alliberament dels presos polítics de Atenco. El 30 de juny, per fi, i després d’un llarg i injust empresonament, coneixíem que els 12 presos polítics d’AtencoE l 20 de Juny, Juan Manuel San- tos, candidat del Partido de laU, ha vençut la segona volta de les que romanien en el penal Molino de las Flores i en el penal de màxima seguretat del Altiplano en l’Estat deeleccions a la presidencia de Co- Mèxic quedaven lliures, si bé per alombia amb una marcada diferència 3 d’ells la llibertat encara no arriba.en relació al seu oponent del Parti- Han hagut de passar 4 anys perquèdo Verde, Antanas Mockus. Amb 9 els companys Óscar Hernández Pa-milions de vots, que representen un checo, Rodolfo Cuéllar Rivera, Julio69,05% del total, vers els 3 milions César Espinoza Ramos, Juan Carlosi mig, 27,52%, aconseguits per Moc- Estrada Cruces, Édgar Eduardo Mo-kus, la victoria de l’uribisme ha estat rales Reyes, Roman Adán Ordoñezaplastant. Abans de la primera volta, Romero, Jorge Alberto Ordóñez Ro-les enquestes i els análisis veien posi- mero, Narcíso Arellano Hernández,ble que Mockus desbanqués a Santos Alejandro Pilón Zácate, Ignacio deli preveien una pugna igualada entre Valle, Hèctor Galindo i Felipe Alva-els dos favorits. Però amb els resul- rez Hernández puguin reunir-se i ce-tats del 30 de maig, on l’uribista va lebrar amb les seves families i amics,obtenir el 46% front el 21% del can- la resistència del poble de Atenco.didat verd, el fenòmen Mockus es va Han estat necessaris 4 anys de solida-desinflar i es que a Santos només li ritat en els carrers tant de Mèxic comvan faltar menys d’un 5% dels vots de molts altres països del món per aper no haver d’anar ni a la segona aconseguir que una part dels presosvolta. polítics arribin a la seva llibertat. la Ultradreta tat d’una oligarquia nacional i inter- militars, que volien evitar que Gaviria Per això, des de la CGT, animem als nacional cuasi hegemònica a la vida arrivés a presentar la seva candidatu-Santos: l’uribisme politica del país que s’aglutina sota ra. El resultat ha estat un candidat poc col·lectius, organitzacions i individus a seguir fent-se escoltar fins que totssense cap maquillatge A aquests resultats s’hi ha arribat el paraigues del uribisme i que ara creíble per a l’esquerra que a més ha i cadascun dels presos polítics que, a amb una abstenció de mes del 50% veu en Santos la millor opció per a la quedat completament eclipsat per el de la població (ha votat el 44,47% del dia d’avui, continuen empresonats,Ex Ministre de Defensa de continuitat. Com també de una ofen- fenómen Mockus que, tot i no repre- surtin al carrer.l’administració de Uribe, Santos fou electorat), 5 punts mes alta que la de siva mediàtica que ha estat clau tant sentar cap alternativa real al régim, la darrera jornada del 30 de maig. A No obstant això, la resolució que de-l’arquitecte de la seva Política de Se- alhora de legitimar el llegat d’Álvaro ha canalitzat bona part de l’electorat creta la llibertat pels presos d’Atencoguretat Democrática. Aquesta s’ha les eleccions de l’abril pel Congrés i Uribe i el paper del seu succesor Juan que no estaba prou a la dreta com per el Senat, que ompliren aquestes ins- només feia referència “única i exclu-traduit en la reiterada violació dels Manuel Santos com de desprestigiar recolzar a Santos. Amb Santos al po- titucions de politics lligats al para- sivament pel delicte de segrest equi-Drets Humans i el Dret Internacional i criminalitzar a la raquítica esquerra der, al país li esperen quatre anys més, militarisme, membres de partits com parat”, i com que Del Valle Medina,Humanitari i la persecució per tots els encarnada en Gustavo Petro. o vuit si aconsegueix la reelecció, de el PIN, Cambio Radical o Partido Álvarez Fernandez i Galindo Gochi-mitjans de tota oposició politica i veu gir a la dreta, retallada de drets civils de la U, l’abstencionisme fou encara coa tenen en procés causes penals i persecució politica, i d’impossibilitatcritica al règim. més alt, ratllant el 60%. Bona part Tot ben lligat de trobar una sortida al conflicte ar- pels delictes de robatori agreujat,Responsable de diverses operacions lesions i dany en els béns públics, d’aquest abstencionisme es pot lle- mat, politic i social que Colombia viumilitars controvertides com la Opera- El passat mes d’octubre tingué lloc danys i atacs a les vies de comuni- gir en clau d’exclusió; cap dels can- desde fa més de mig segle.ción Jaque, on per a rescatar a Ingrid la consulta interna de cació i mitjans de transport, seguiran didats a la presidencia incloía al seuBetancurt l’exèrcit es va fer passar la coalició d’esquerres a la presó del Altiplano, ja que estan programa les reivindicacións històri-per la Creu Roja, actuació que viola Polo Democrático Al- pendents de complir els processos re- ques de l’esquerra colombiana comels Convenis de Ginebra i el DIH al ternativo. En ella s’hi latius a les altres quatre causes penals la reforma agraria, la sortida politicautilitzar una institució humanitaria enfrontaven per una per al seu alliberament definitiu. al conflicte armat, la reparació a lesamb finalitats bèliques. O com el banda el magistrat Car- Llibertat per als presos polítics! Si victimes dels crims del terrorismebombardeig a un campament de les los Gaviria, amb un pro- ens toquen a un ens toquen a tots! d’Estat i la desactivació de les estruc-FARC sobre territori ecuatorià el grama fidel a l’esquerra tures mafioses i paramilitars… A més,març del 2008 que va comportar la colombiana, centrat val a dir que molta gent viu a regionsviolació de la soberanía de l’Estat en les transformacions tan abandonades per l’Estat que noveí així com la mort de cuatre civils económiques i socials hi ha possibilitat de que hi arribin lesmexicans. taules electorals, on els grups armats per a trobar una sortidaJuan Manuel Santos es membre de els impedeixen votar amb amenaces, política al conflcite. Ila familia co-propietaria (junt amb el cohercions o estats de setge, o on els per l’altre Gustavo Pe-Grupo Planeta) de El Tiempo, grup paramilitars han obligat a la població tro, candidat que provaeditorial amo de l’unic diari d’àmbit a votar pels seus candidats en repe- de desmarcar-se del seunacional del país, i vinculada als ne- tides ocasions, realitats tan presents passat de guerriller delgocis més lucratius i tèrbols del país, com invisibilitzades en aquest país. M-19 amb un discurscom el dels monocultius de palma A tot això li hem d’afegir un país que que sovint li ha fet el jocafricana per a fer biocombustible que ha dut a terme un gir a la dreta amb a l’oficialisme i postureshan agreujat la problemàtica de mi- els 8 anys de govern d’Álvaro Uribe, socialdemocràtes de di-lions de desplaçats. Santos forma part on malgrat els successius escándols, fícil aplicació en un paísd’una oligarquía que, desde abans de el president de la república amb una com aquest. La victoriala suposada independencia de Espan- vinculació més directa amb el para- de Petro es va donar perya, es propietaria del país i defensa el militarisme i el narcotráfic ha acon- 30.000 vots que prove-seus privilegis a sang i foc. seguit legitimarse davant de la opinió nien de les regions de pública i ésser reelegit al 2006. Per la costa tradicionalmentEtiologia del triomf de això ha estat necessaria la complici- controlades per els para-Juliol de 2010 19
  • SOCIAL Cal un moviment A Guatemala, darrere dels assassinats de contra el racisme diversos activistes socials, es sospita que i l’extrema dreta hi ha la mà d’Unión Fenosa BALA PERDUDA Fora Unión Fenosa de Guatemala!Res de nou Toni ÀlvarezC om bé us podeu imaginar aquest mes toca parlar de la penúltimabrutalitat de l’estat israelià. Ja sabeu Anna Campeny Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala de Desarrollo (BID) i el Banco Cen- troamericano de Integración Econó- mica per afavorir els interessos del el BID va aportar al PER 90 milions de dòlars (el 2000, un dels consultors del BID era Ramón Casilda, director usuaris a pagar per la reconnexió, co- brament als municipis d’electricitat no subministrada... A més, encaraque en aquesta columna som poc ori- gran capital i les privatitzacions a la de Norsistemas, Grupo Unión Feno- que en poc més de cinc anys el nom-ginals i l’actualitat mana, tot i que hagi regió, i dels interessos del Govern sa). Abans, aquests préstecs anaven bre de clients de DEOCSA-DEORSApassat més de dos mesos des de quel’armada israeliana va assassinar nouactivistes, segrestar 6 vaixells i més de E n els últims sis mesos, nou diri- gents socials han estat assassi- nats al departament de San Marcos, espanyol per promoure les inver- sions espanyoles a l’estranger. L’entrada d’UF a Guatemala va ser a projectes gestionats per l’empresa pública, i el que es va produir en realitat va ser un canvi de “benefi- gairebé es va duplicar, en el mateix període van acomiadar el 23,5 de la plantilla. Els sindicats també han800 persones, la majoria d’elles amb un dels més pobres de Guatemala. un procés agressiu des del principi. ciaris”. A UF, el negoci li va sortir denunciat nombroses violacions delspassaport d’algun país que està dins Tenien dues coses en comú: enca- La compra de l’INDE, per 101 mi- rodó: se li finançava la inversió a la drets laborals: violació sistemàticade la OTAN. Al·lucinant?. No tant. pçalaven la lluita de les comunitats lions de dòlars quan el seu valor real zona i, a més, cada llar electrificada del Pacte Col·lectiu, no pagamentSi ens posem en clau militarista, Is- de la zona contra els abusos d’Unión era de 400, ja va ser fraudulenta. es convertia en un client privat més. d’hores extraordinàries, incompli-rael ha fet una invasió al territori d’un Fenosa i eren membres de l’FNL També s’establí un nou cost, el VAD I l’INDE li subministraria energia ments en el lliurament d’uniformes,país que està dins del circ de la OTAN (Frente Nacional de Lucha por la (Valor Agregado de Distribución), elèctrica a preus inferiors als dels eines i equips, limitació laboral alsamb el que, segons diuen ells ma- Defensa de los Servicios Públicos y pel qual es repercuteix en els usuaris contractes anteriors a 2003. Quant al treballadors per causa de les sevesteixos, hauria d’haver una reacció mi- los Recursos Naturales). Els culpa- el cost de la distribució de l’energia. PER, UF s’ha limitat a expandir la idees sindicals, pressions perquè nolitar dels països de OTAN en defensa bles dels atemptats no han estat ni Malgrat una sentència condemna- xarxa propera a les ciutats més grans, s’afiliïn o pagaments perquè es desa-d’un afiliat seu. Vamos, això és el que detinguts ni identificats. tòria de 2004 per cobrament exces- on hi ha més usuaris, i a prioritzar filiïn, acomiadaments i sancions in-venen quan s’apunten a aquest club Unión Fenosa (UF) comença a operar siu del VAD, les hidroelèctriques els subministraments industrials. Les justificats, trasllats forçats per evitarmortífer. Enteneu-me, no estic de- a Guatemala el 1998, quan s’inicia la l’han seguit cobrant. zones rurals continuen a les fosques. el cost de viàtics, i recurs a personalmanant una intervenció armada de la privatització de l’INDE (Instituto De 1998 i 2001, EEGSA incremen- Ara UF s’està introduint també en d’empreses subcontractades per des-OTAN a Israel, simplement faig notar Nacional de Electrificación) i adqui- tà les tarifes el 85% i DEOCSA- el sector de la generació d’energia, naturalitzar la relació laboral i impe-que, la bula israeliana és inesgotable. reix el 90,83% de DEOCSA (Distri- DEORSA entre el 55% i el 60%. amb la construcció de plantes que dir l’exercici de la llibertat sindical.Totalment inesgotable. buidora de Electricidad de Occidente, De 2001 i 2006 l’increment mitjà va funcionaran amb carbó, un dels re- El juliol de 2009, a GuatemalaEs comenta que el fet que els morts S.A.) i el 92,84% de DEORSA (Dis- ser del 62%. A més, la privatització cursos més contaminants i que a més s’havien presentat 90.358 denúnciesfossin de procedència turca (tot i que tribuidora de Electricidad de Orien- de l’INDE implicà una dràstica re- Guatemala haurà de comprar a altres contra UF. La resposta de la pobla-un tenia nacionalitat ianqui) ha fet que te, S.A.). Iberdrola compra EEGSA ducció dels subsidis estatals (tarifa països, perquè no en té. ció, organitzada en l’FNL, tambéla comunitat internacional respongués (Empresa Eléctrica de Guatemala, social) a les famílies que no podien Els impactes sobre la població han es- s’ha manifestat en assemblees mul-amb tebiesa. No deuen recordar-se la S.A.). El setembre de 2009, Gas Na- pagar l’electricitat. tat: augments desmesurats en el preu titudinàries, denúncies davant la co-Rachel Corrrie, una ianqui, ben blan- tural esdevé propietària d’UF. La venda de DEOCSA-DEORSA a de l’electricitat, reducció dràstica de munitat internacional, resolucionsca, de l’estat de Washington que va La privatització de l’INDE s’ha UF va estar estretament vinculada la tarifa social, cobrament il·legal del comunitàries de no pagar els rebuts,ser assassinada amb una excavadora d’entendre en el marc de les estra- a l’execució per part d’UF del PER VAD, mala qualitat dels serveis amb manifestacions, talls de carreteres…davant de càmera. El fet és que els tègies de neoliberalisme salvatge de (Plan de Electrificación Rural). En talls de corrent de fins a 15 dies, me- El 19 de maig de 2010, i enmig deisraelians són uns experts en canviar les transnacionals a tot Amèrica Lla- realitat, el PER va ser un incentiu surament il·legal de comptadors i al- mobilitzacions i manifestacions ael focus d’atenció de la premsa mun- tina, a l’empara del CAFTA (Trac- a la inversió estrangera. El finança- teració del consum real, presa de pro- tot el país i de l’ocupació de les ca-dial, ho van fer quan van anunciar tat de Lliure Comerç amb Amèrica ment del PER aniria a càrrec de pietat d’instal·lacions ja efectuades i rreteres que porten a Mèxic, Hon-que abandonaven la franja de Gaza al Central), dels acords d’associació l’Estat, amb fons obtinguts de la pri- pagades per les comunitats mateixes, dures i El Salvador, l’FNL lliurava2004. Mentre se les donaven de ver- amb la UE, de les pressions del Banc vatització i préstecs d’institucions fi- potència insuficient, tramesa fora de al Congrés 100.000 signatures quedaders constructors de la pau a Orient Mundial, el Banco Interamericano nanceres internacionals. Entre altres, termini dels rebuts per obligar els demanaven la nacionalització deMitjà, convertien Cisjordània en unaformatge de gruyère amb cheks pointsper tot arreu, conquerint més territo-ri amb colons àvids de nous territorisocupats, i envoltant el que quedavade Palestina amb un mur de 8 metresd’alt. Alhora començaven una novaofensiva “legal” a Jerusalem est...Tenen justificació per tot, sigui més omenys versemblant, donen resposta aqualsevol comentari que els critiqui,sigui on sigui, els que s’equivoquensempre són els altres, si són àrabs mi-llor. Ells són els defensors del món,emparats en la trista historia dels seusmorts al holocaust, han de defensar-seperquè estan convençuts que els tor-narà a passar, sense voler reconèixerque estan provocant un nou genoci-di. Això sí, emparats per la ONU, laOTAN, la comunitat internacional...ila seva paranoia col·lectiva que,creieu-me, és molt forta.Hi ha activistes antimilitaristes quepensen que, l’única forma que els is-raelians avalin i recolzin una propostade pau real vindrà donada quan la po-blació en general s’adoni de la bogeriade país i societat en el que viuen. Jom’esgarrifo al recordar el que devienpensar els conductors dels trens queconduïen a qualsevol dels camps deconcentració nazis on morien els jueus,els gais, els gitanos o els antifeixistes.I els comparo amb els israelians quejustifiquen qualsevol massacre del seugovern.20 Juliol de 2010
  • OPINIÓ-SOCIAL recurs a la violència: intimidació, patró fonamental a Mèxic, Colòm- amenaces i atacs als dirigents socials bia i Nicaragua, no només ha gene- i comunals, entrades a les poblacions rat una mobilització popular sense SALUT I ANARQUISMES que es neguen a pagar l’electricitat precedents a Guatemala i ha acon- amb sicaris armats per obligar els seguit que es posessin en marxa habitants a signar reconeixements de deute, criminalització pública de nombroses iniciatives internacionals de suport a la lluita de l’FNL i del De vegades l’FNL… El 22 de desembre de 2009, poble guatemalenc, sinó que, a més, a petició d’UF, el Govern guatemal- és un exemple paradigmàtic dels Josep Cara Rincón (Berga) enc decretà un estat de setge a tot el resultats del capitalisme salvatge i www.berguedallibertari.org/ departament de San Marcos que mig dels tractats de lliure comerç, de la pepcara any després encara continua vigent, i complicitat activa de les institucions ordres de cerca i captura contra 250 financeres, de la defensa per part del membres de l’FNL. El març de 2010, Govern guatemalenc dels interessos vuit cambres de comerç, entre elles la Cámara Oficial Española de Co- del gran capital en contra dels drets més elementals de la població, i de la D e vegades passen coses que estan bé. A Manresa, unes amigues okupen un laberint per mercio de Guatemala, demanaven al connivència delictiva de la UE i del president Álvaro Colom l’extensió Govern espanyol. poder ballar la cúmbia i moltes al-DEOCSA-DEORSA i EEGSA. Al què se la considera una empresa lesi- de l’estat de setge a tot el país. tres danses que de segur gaudiran.carrer, el crit ja generalitzat és “Fora va per al país. El cas d’Unión Fenosa, que amb Per a més informació: http://www. Els trinxats, de Ponent, muntenUnión Fenosa de Guatemala!”, per- La resposta d’UF ha estat sempre el poques variants repeteix el mateix aapguatemala.org/ uns actes multitudinaris (més, fins i tot, del que ja ens tenien acos- tumades), on s’explica allò queUnitat contra el feixisme i el racisme: aturem ja casi està oblidat: la resistència llibertària al franquisme. Dos diesPlataforma per Catalunya després faig vaga sense creure- m’ho, més que res per no ser un esquirol i de bon matí un grupet A Catalunya —on el racisme, espe- bilització contra la guerra de l’Iraq. No deixem que fomentin el seu odi de berguedanes baixem a la ma- Unitat contra el feixisme cialment contra la gent musulmana, Malgrat les diferències, aquella mo- pels nostres carrers i els nostres ba- nifestació de la CGT i resulta que ja és preocupant— la “Plataforma bilització ens mostra que forces molt rris! és plena a vessar i em trobo ambE ns preocupa l’augment de les idees racistes i de l’extrema dre-ta a Europa, a l’Estat espanyol i a Ca- per Catalunya” (PxC) representa una amenaça molt greu per a la nostra convivència. Josep Anglada, líder de diverses poden treballar plegades entorn d’uns punts bàsics compartits. Avui necessitem una gran mobilitza- No deixem que aprofitin les eleccions per impulsar la xenofòbia! Unim-nos contra el feixisme! el Roger i més tard amb el Txema que m’explica històries increïblestalunya. Amb el rerefons de la crisi, PxC, té una reconeguda trajectòria ció popular, capaç de connectar amb Franquisme mai més! com sempre i, de sobte, tot plegatels grups feixistes aprofiten la deses- franquista, i ha explicat davant d’una el moviment veïnal i sindical, amb No passaran! no està tant malament. Uns diesperació de la gent per vendre falses càmera oculta l’estratègia enganyosa el fort teixit associatiu del país, per Aquest manifest vol ser una crida a més tard la Núria és absolta que“solucions”, basades en la xenofòbia del seu partit: “Crec que en aquests convocar àmplies protestes i actes favor de la creació d’un moviment és l’important, que tot sigui uni en la por. moments ni a Vic ni a Catalunya ens populars, i també per difondre mas- ampli contra el feixisme i el racis- cuento, els polítics uns malparitsGran part de l’extrema dreta euro- interessa relacionar-nos amb tot allò sivament els arguments contra el me, promoguda per un grup de per- que sigui el franquisme, la bandera feixisme i el racisme, arreu de Ca- sones de diverses organitzacions i i la Justícia una mentida; tant és,pea —el Front National de Le Pen aFrança, i partits semblants a Flandes, espanyola, l’àliga, que jo porto al cor, talunya. Hem de fer valer el fet que col·lectius. Envieu les vostres ad- ja ho sabíem. I la Patum per fi s’haPaïsos Baixos, etc.,— evita deixar- però políticament no ens interessa.” som majoria la gent que rebutgem els hesions adhesions a: unitatcontrael- acabat i abandonem la bruta ma-se veure amb uniformes i en marxes El creixement electoral d’un grup feixistes i les seves idees. feixisme@gmail.com nera de fer diners que és l’alcoholmilitars. Prefereixen anar amb trajo i com aquest fa augmentar els atacs En Franco ja va pretendre destruir Cal incloure el nom i descripció per i ja tornem a treballar amb el pe-dir que són demòcrates respectables, racistes al carrer i fomenta el discurs aquest país una vegada. No deixarem publicar, així com DNI/NIE/…, te- solet i la biblioteca i endavant ambperò les seves accions i declaracions racista tant al conjunt de l’espai polí- que els seus seguidors actuals —dis- lèfon i e-mail per si cal confirmar pas ferm però xino xano, sempre adeixen clar que són organitzacions tic com al carrer. La nostra societat ja fressats darrera del nom “Plataforma l’adhesió, així com per enviar-vos la punt per si cal córrer.feixistes. pateix la xenofòbia; la pujada de PxC per Catalunya”— ho tornin a inten- informació que es vagi produint.Malgrat les diferències entre la situa- agreuja la malaltia. Ja podem veure tar. Es proposa organitzar un acte de pre- Parlo amb una amiga que ha estatció actual i la dels anys trenta, tenim com la seva presència municipal Per tot això declarem el nostre com- sentació a finals de setembre. A partir ordenant revistes (el pèsol negreprou motius per fer tot el possible —aconseguida amb mentides— ha promís a treballar per la creació d’un d’aquí dependrà del nou moviment inclòs) a un Centre Social de Grè-perquè no es repeteixin les terribles tingut efectes nocius a les localitats moviment ampli, plural i unitari, de ampli decidir les accions i mobilitza- cia i tot plegat reforço la idea queexperiències d’aquella època. afectades. No volem que la mateixa mobilització, per aturar els feixistes cions que s’hagin de dur a terme. l’anarquisme social (també ano-A l’Estat espanyol i a Catalunya dinàmica s’estengui mitjançant les del nostre temps i les idees racistes També s’ha obert un bloc en el que menat activista) i el d’estil de vidal’extrema dreta pren diferents for- properes eleccions autonòmiques i que difonen. podeu trobar el llistat de persones (estètic o individual que li diuen)mes, des de les restes del franquis- municipals. Cap espai públic per a la Platafor- que han promogut la iniciativa: Cal un moviment contra el racisme ma per Catalunya ni per a cap grup http://unitatcontraelfeixisme.wor- lluny de ser oposats és necessiten.me fins a nous grups inspirats en elsnazis. i l’extrema dreta inspirat en la mo- feixista! dpress.com/ Per separat res, fullaraca. No he estat mai pacifista. Tot i que detesto l’Estat que és sustenta en la violència. He apel·lat a la volun- tat del poble com fan els patètics polítics, ni que sigui per contrapo- sar-lo al poder. Tanmateix, quan veig com a la feina, al carrer, o als MMSS (moviments socials) estigmatitzen algú per a passar més tard al linxament (més enllà de les raons què hi pugui haver, tot i que normalment no n’hi ha) no puc deixar de sentir fàstic. Mentre sento fàstic rebutjo la invitació al linxament (que et fa normal alhora que normalitza la salvatjada) con- tra els dolents i, tot odiant la so- cietat, recordo les meves gallines i l’Ibsen. Les gallines trien una o dues —el pot de les hòsties— i les piquen i quan més sang surt, més piquen. A l’obra de teatre Un enemic del poble, s’apel·la a l’individu enfront aquesta societat de gallines malparides en la qual vivim. Qui m’havia de dir que de- fensaria l’individualisme. Salut i anarquia!Juliol de 2010 21
  • OPINIÓ-SOCIAL La matança de la FlotillaLlibertat per a Gaza: la nova mossegada del gos rabiós José Antonio davant de la hipòcrita “comunitat amics del Nord vulguin continuar per a aquest projecte -i l’alliberament Sud-àfrica d’èpoques de l’Apartheid Gutiérrez Danton (*) internacional”. Però l’agressió en fent-se els beneits. La reacció més del poble palestí és una peça clau (amb la qual Israel ha estat compara- contra d’aquesta flota humanitària dura ha estat provinent de Turquia, per assolir l’harmonia en una regió da recentment). és alguna cosa veritablement injus- país d’origen de la majoria de les víc- fins ara caracteritzada per la violèn- No ens oblidem que un gos rabiós tificable: va ser un atac artero, astut, times d’aquesta agressió. cia cega induïda a control remot per ni sent raons ni s’espanta amb reso-L ’agressió en contra l’embarcació amb ajuda huma-nitària del moviment “Free Gaza” de covard, en contra d’una embarcació civil que no representava cap ame- Entre altres coses, hi ha pressió cap al Consell de Seguretat perquè pren- l’imperialisme. La perillositat del gos rabiós no pot lucions d’organismes internacionals. Un gos rabiós ha de ser controlat, naça a les forces israelianes. Cert és gui les mesures necessàries per aixe- ser subestimada, com ho recorden abans que res, mitjançant la força: en(Llibertat per a Gaza) del passat 31 que van sortir immediatament a dir car el bloqueig a Israel -considerant recentment les amenaces de boicote- aquest cas, mitjançant la lluita delsde maig és un atac completament in- que aquesta matança va ser resposta la tradicional tolerància d’occident jar les iniciatives partint del Tractat mateixos palestins que dia a dia desa-justificat en contra d’un vaixell amb a agressions de l’embarcació huma- als actes més criminals i odiosos del de No Proliferació Nuclear per asso- fien el segon exèrcit més poderós delajuda humanitària, resultant d’aquest nitària -però aquestes explicacions sionisme (amb la Unió Europea fins lir un Orient Mitjà sense armes nu- món. Que l’horror que ja comença aatac almenys 10 morts. matusseres ja no convencen ningú. i tot reforçant els llaços comercials clears. Mentre aquest gos udola a la convertir-se en protestes massives a“Israel ha de ser com un gos rabiós, Els “amics” d’Israel, tant a Europa amb Israel posteriorment a la carnis- lluna pels presumptes plans nuclears tot el món cedeixi el pas al que ve-massa perillós com per ser molestat” com als EUA, tindran greus dificul- seria de Gaza sense cap vergonya), és de l’Iran, passa per alt que el país de ritablement necessitem ara com ara:(Moshe Dayan, general israelià). Qui- tats aquesta vegada per rentar les difícil pronosticar en què acabarà tot l’Orient Mitjà que efectivament té solidaritat activa amb la resistènciana manera més precisa per resumir la mans ensangonades del sionisme. això. armes nuclears (almenys 150 ogives palestina. Solidaritat activa amb lanaturalesa de l’Estat israelià, que la Obama? Obama “lamenta” aques- El cert, és que amb aquesta nova segons Jimmy Carter) són ells, Israel. causa de l’alliberament del poble pa-comparació amb un gos rabiós feta ta matança, sens dubte, però no la agressió Israel demostra, una vega- I no és que senzillament no estiguin lestí.alguna vegada per el militar sionista condemna. Els EUA porten lliurant da més, la seva naturalesa terrorista, disposats a desfer-se d’aquest arsenalMoshe Dayan! sis dècades condolences al poble bel·licosa i militarista, i pel que sem- -han deixat en clar que estan disposats (*) Investigador i analista del “La-Des de fa sis llargues dècades l’Estat palestí, lamentant els innombrables bla la tolerància del món davant dels a utilitzar-lo en més d’una ocasió, i tin American Solidarity Centre”d’Israel esquinça amb les seves actes terroristes del sionisme, men- seus crims ja comença a acabar-se. han buscat compartir aquest perillós d’Irlanda, militant de l’organitzaciómossegades hidrofòbiques el cor de tre la corrupta autoritat palestina és Sabem que els propagandistes barats armament amb altres països amb rè- Workers Solidarity Movementl’Orient Mitjà, desplaçant, bombar- satisfeta amb prebendes i promeses del sionisme començaran a agitar no- gims d’ultradreta demencial com la (WSM)dejant, assassinant, torturant, violant d’un futur Estat sectari. El secretari vament el cucut del “antisemitisme”i amenaçant. El seu rol és el del fidel d’assumptes exteriors britànic Wi- per tractar de desviar l’atenció de lagos guardià que protegeix violenta- lliam Hague, utilitzant un llenguatge matança i evitar la crítica a les sevesment els interessos dels seus amos conciliador semblant al d’Obama, accions guerreristes. Però ja a ningúa Washington i Tel Aviv. Aquest gos “deplora” aquest nou acte de violèn- no importen els udols del gos rabiós.rabiós no es deté davant de res: fal- cia gratuïta, afanyant-se a dir que la I encara que Europa i els EUA con-sifica passaports dels seus “amics seva posició és la de no recomanar tinuïn fent oïdes sordes davant deeuropeus” perquè els seus agents pu- accions com la d’aquesta flota hu- les troballes de l’informe Goldstoneguin desplaçar-se com a turistes per manitària pels “riscs” que enfronten sobre crims de guerra israelians iOrient Mitjà assassinant dirigents - declaració que, encara quan no sigui boicotejant les seves recomanacions;palestins; utilitzen a vista i paciència una condemna d’Israel, constitueix encara quan continuïn mantenint unde tot el món armes químiques pro- un reconeixement implícit de la na- vergonyós silenci davant d’aquesteshibides com el fòsfor blanc en contra turalesa terrorista de l’Estat d’Israel. atrocitats, cada vegada són més lesd’objectius civils; imita la “planifica- Mentrestant, el Consell de Seguretat veus que comencen a qüestionar elció urbana” nazi-feixista convertint de l’ONU està en sessió per aquest tema tabú del “dret a l’existènciaels enclavaments palestins en verda- esdeveniment, sota una creixent d’un Estat sectari jueu”. Mentre sub-ders guetos emmurallats; afamega la pressió de diversos països del món sisteixi aquest Estat colonialista, nopoblació de Gaza amb un bloqueig que reclamen una condemna i inves- hi haurà pau en l’Orient Mitjà. Lacriminal; amenaça constantment amb tigació independent. Les condemnes pau només serà possible amb la uni-una guerra de proporcions apocalíp- van ploure des de Llatinoamèrica a ficació de tots els pobles de l’Orienttiques a l’Iran; bombardeja escoles Àsia, amb exercicis militars i gires Mitjà (inclòs els jueus) en una àm-repletes de nens que són esbocinats diplomàtiques suspeses, amb amena- plia federació que doni l’esquena aamb brutal sadisme. ces de tallar relacions diplomàtiques, l’herència de les particions colonials.Amb cada nova agressió la cara real encara quan els sempre “cautelosos” Israel és una enorme pedra a la sabatade l’Estat racista, terrorista i colonia-lista d’Israel es fa cada vegada mésnítida i els indecisos es veuen forçatsa prendre posició o continuar justifi-cant l’injustificable.Però l’agressió en contra del’embarcació amb ajuda humanitàriadel moviment “Free Gaza” (Lliber-tat per a Gaza) és sense cap dubtela gota que fa vessar el vas. L’ataccompletament injustificat en contrad’un vaixell amb ajuda humanitària,resultant d’aquest atac almenys 10morts, és alguna cosa senzillamentuna abominació increïble. No ésque sigui la primera vegada que Is-rael bombardeja els qui porten ajudahumanitària. Recordem que durantl’agressió a Gaza a finals del 2008i començaments del 2009 ja havienbombardejat camions i instal·lacionsamb ajuda humanitària de la CreuRoja i de l’ONU. Però com tals actesvan ocórrer al mig de violents bom-bardeigs, la coartada de l’error, del“dany col·lateral”, es va poder esgri-mir sense ocasionar major escàndol22 Juliol de 2010
  • OPINIÓ-SOCIAL Cooperativa integral: un projecte autogestionari Col·lectiu Podem cooperativa en alguns casos, però sobretot depe- quota en euros, rebre moneda social es podran pagar quotes voluntàries nen de les quotes dels associats. i consumir amb ella dins la xarxa, per canviar euros per ecos. A l’hora d’organitzar la gestió econò- beneficiant-se dels drets que té qual- 6. En conclusió mica de la cooperativa, haurem de fa- Monedes socials sevol soci dels anteriors.1. Cooperativa e) Soci registrat cilitar autonomia en el funcionament La cooperativa integral és una pro-integral. Què és? diari a cadascun dels projectes pro- Les monedes socials que utilitzarà la És un tipus de soci que no paga quo- posta holística que ens obre a una ductius i organitzar-la d’una manera cooperativa integral seran algunes de ta, però que per la seva activitat cal nova manera de fer, una experiènciaCooperativa com a projecte que prac- que els problemes d’un projecte no les monedes socials locals o biore- que consti en el registre de soci sense col·lectiva en què tots els membrestica l’autogestió econòmica i política afectin els altres projectes gionals que s’estan posant en marxa que això li suposi drets ni deures de són protagonistes de forma direc-amb la participació igualitària dels Podrem ser insolvents i aturats com a a Catalunya; les persones que no vis- cara a la cooperativa. ta i indirecta, Tenim l’oportunitatseus membres. També, perquè agafa persones, segons el sistema i el marc quin en cap territori amb moneda so- Tots els socis poden ser socis indivi- d’organitzar-nos de forma lliure ilegalment aquesta forma jurídica. jurídic vigent, però alhora podrem cial, podran usar l’ecocoop, la mone- duals i socis col·lectius, la qual cosa conscient si actuem de manera con-Integral perquè ajunta tots els ele- viure amb tota normalitat, treballant da social de la cooperativa integral. pot afectar —a banda del tipus de so- junta i amb determinació. El primerments bàsics d’una economia com i consumint de manera autogestiona- Utilitzem el sistema CES que permet cis— les quotes que hagin de pagar. pas és una decisió personal, des d’aquísón producció, consum, finançament da, sense haver de preocupar-nos pels de manera molt senzilla la compra- us facilitem la possibilitat d’accediri moneda pròpia i, alhora, perquè vol embargaments dels deutes anteriors. venda en moneda social virtual entre 5. Quietes i directament als aliments ecològicsintegrar tots els sectors d’activitat ne- persones que participen de monedescessaris per viure. socials diferents. aportacions per créixer conscientment en el plaer La manera com funcionem protegeix dels sentits, opcions d’habitatge foraLes empreses socials, professionals legalment els qui integren de la coo- econòmiques de l’àmbit urbà, autoocupació alter-i prosumidores poden participar-hi perativa perquè cadascú de nosaltres Nuclis locals nativa fora del sistema, accés a siste-per intercanviar serveis internament i protegeix la cooperativa en una rela- Quota individual: 6 euros al mes. 72 mes de salut....vendre’n fora de la cooperativa, men- ció de reciprocitat pel be comú. La cooperativa és d’àmbit català, i euros l’any. La cooperativa pretén dinamitzartre que com a consumidors tots els La comissió de gestió econòmica vol vehicular la seva presència al te- Quota de col·lectiu: 12 euros al mes. solucions a la nostra realitat senseparticipants podem realitzar compres s’encarrega d’organitzar i mantenir rritori a través de nuclis locals, que 144 euros l’any.. perdre’s en els laberints de la buro-conjuntes tant als socis de serveis de aquests i molts més elements perquè puguin funcionar amb autonomia in- Aquestes quotes serveixen per a cràcia o el politiqueig, és un entornla cooperativa com de productes que la cooperativa funcioni. Aquesta co- corporant tota mena de socis a més socis de serveis, prosumidores i de que presta especial atenció al fetvinguin de fora. missió donarà suport legal i de ges- de persones que formin part de les consum. conscient per arribar a tenir una iden-Així, doncs, és una iniciativa de tran- toria als seus membres i en farà un diverses comissions de treball, es- Les quotes dels socis individuals i titat pròpia i lliure, volem créixer isició per permetre’ns construir una seguiment proper. pecialment les més imprescindibles col·lectius en euros permetran rebre sembrem, volem estimar i ballemmanera de viure on ni la banca ni Activitats en funcionament i nova au- com són les de gestió econòmica i la mateixa quantitat en moneda so- , volem somniar i juguem, voleml’estat seran necessàries. toocupació, dues formes d’integrar- suport a l’autoocupació. cial. Una segona opció serà pagar les veure bonic i esculpits en el no res ... se a la cooperativa. quotes en moneda social.2. Quins objectius A més d’aquelles persones que ja 4. Tipus de socis Quota de soci autònom: serà en fun- 7. Més informació: tinguin una iniciativa econòmica en ció del nivell d’activitat econòmicaté la cooperativa segons un prorateig que definirà la execució, la cooperativa integral es La tipologia dels socis dependrà de laintegral? un espai molt adient per començar forma de participació d’aquests en la comissió de gestió econòmica. El mí- Pots trobar més informació a http:// nous projectes. Per tant, per a aque- cooperativa. nim será de 25 euros al mes, no inter- cooperativa.ecoxarxes.catCom a objectiu central: construir un lles persones que estiguin buscant Segons això ens en surten 5 tipolo- canviables per ecos. A partir dels 25 o escrivint al correu cooperati-entramat de relacions econòmiques feina, podem comptar una comissió gies. euros es podran pagar fins al 50% de va@ecoxarxes.cat o trucant alcooperatives i solidàries entre perso- d’autoocupació que es dedicarà a a) Soci de serveis: seria aquell sub- la quota en ecos. 933907236nes i empreses socials, que surti de donar formació, suport o acompan- jecte amb activitat econòmica ja le- A més del que ja hem comentat, sigui Pots donar-te d’alta com a soci enles regles del mercat i que no sigui yament segons calgui, amb l’objectiu galitzada que participa de la coope- de forma estable o esporàdicament, aquest enllaç podem.cat/cooperativacontrolat per l’estat. Que sigui un que la persona pugui realitzar tasques rativa integral perespai per promocionar i fer créixer que siguin útils al col·lectiu, en el tenir intercanvisproductes ecològics i locals, serveis marc de les necessitats cooperatives econòmics ambrealment necessaris pel nostre dia a i comunitàries, i que es puguin remu- altres socis, peròdia i nous projectes d’autoocupació nerar suficientment en moneda oficial que no utilitza lavinculats a aquestes necessitats reals. com per respondre a les despeses que cooperativa perA llarg termini es podria convertir en pugui tenir la persona en concret. realitzar factures auna altra societat fora del control ca- l’exterior.pitalista, amb el seu propi sistema de Consum i compres coordinades. b) Soci autònom:seguretat i previsió social per garan- seria aquell sub-tir les necessitats bàsiques de tots els Les compres col·lectives s’estan ini- jecte que participaseus membres en tot el seu recorregut ciant des de l’àmbit de l’alimentació a la cooperativa in-vital. ecològica i d’aquí es poden estendre tegral tant per tenirCom a objectius més concretes a a d’altres sectors. Actualment algu- activitat econòmi-curt termini, donem una resposta nes poblacions ja disposen de central ca cap a l’exteriorcol·lectiva a la crisi: de compres i hem creat un projecte en euros, com per• Reduïm les nostres despeses en de coordinació per donar-los suport i tenir intercanviseuros i ajudar a créixer a les monedes activar-ne més. econòmics ambsocials de les ecoxarxes. A llarg termini l’objectiu és que la d’altres socis en• Reduïm el preu dels productes cooperativa pugui negociar i ges- euros i monedanecessaris a través de les compres tionar de manera unitària qualsevol social.col·lectives. compra necessària o subministra- c) Soci prosumi-• Donem una opció de venta directa ment. Alhora, caldrà formació en la dor: seria aquellals i les productores. reducció del consum d’aigua i ener- subjecte que no-• Donem una opció de venta directa gia i en l’ús d’eines que redueixin les més fa intercanvisals i les productores. despeses econòmiques quotidianes. econòmics amb• Donem una sortida d’autoocupació d’altres socis endigna i il·lusionant a persones que es- Serveis comuns euros i monedatan a l’atur. social.• Facilitem una sortida econòmica Es tracta d’aquells recursos que se- d) Soci de consum:col·lectiva a les persones que han es- ran finançats entre tothom perquè s’entén que els so-devingut insolvents de cara a la ban- són d’interès general. De moment cis anteriors tambéca o l’estat. hi ha la gestió econòmica, les eines són alhora socis de• Donem una opció d’estalvi com- d’internet a nivell d’usuari (webs, consum. El socipromès a totes les persones. llistes, correus e-...) i la coordinació “només” de con- de les centrals de compres. Els ser- sum” es caracte-3. Funcionament de la veis comuns poden autofinançar-se ritza per pagar unaJuliol de 2010 23
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellInfectació: 42 visions desdels Països Catalans Col·lectiu Infectació dels articles també es van publicar en altres mitjans com la revista “Catalunya” de la CGT de Catalunya, “L’Accent” o el web La Fàbrica. El terme “Infectació” eraD urant l’any 2007, cent persones per- tanyents a moviments socials delsPaïsos Catalans van rebre un correu un invent que algunes i alguns utilitza- ven per tal de parlar, definir o posar en qüestió les relacions que en els darrerselectrònic que els proposava de par- anys s’han establert o es donen entreticipar amb un article en una reflexió individus i moviments socials diversoscol·lectiva “per parlar d’aquest procés dels Països Catalans. Volien explorar onrar i estrany però molt fecund que és arribaven les relacions, les confluènciesla barreja de pensaments, la barreja i quins canvis, experiències o conse-de gents i la barreja de moviments en qüències té tot això o pot arribar a tenir.aquests moments en aquest tros de Els coordinadors de la iniciativa van sermón, del sindicalisme revolucionari als la Laia Alsina i el Jordi Martí Font.ecologistes, dels marxistes als femi- Els i les activistes que apareixen ennistes, de la defensa de la llengua a la aquest llibre no van ser els i les úni-defensa del territori, del moviment gai i ques convidades ja que la proposta delesbià als independentistes o als lliberta- fer una columna sobre aquest concepteris... i com ho veus tu, com ho notes, com que encara ara no s’aclareix què vol dirho sents...” D’aquestes cent persones, va ser enviada a prop de cent persones.quaranta-dues van respondre i els seus El darrer article del llibre, tot i ser rebutarticles van ser publicats setmanalment en el termini proposat, no va aparèixeren la revista “Directa” en una columna perquè la seva extensió en feia impossi-que portava per títol “Infectació”. ble la publicació ni tan sols com a articleAra, editat per l’Ateneu Llibertari Alomà, d’opinió fora de la columna. També calDifon la Idea i el Col·lectiu Infectació ha dir que alguns dels articles –pocs- essortit el carrer el llibre que recull aquests van rebre sense demanar-los.articles, amb el títol d’“Infectació. 42visions des dels Països Catalans”. Laportada és de l’il·lustrador Jordi Borràs i Com un pròlegels logotips de la Infectació són obra de Infectació: La força d’existirQuechua. El llibre es vendrà a un preude sis euros i quatre per a col·lectius i S’ha acabat el temps del plany, s’haservirà per finançar els actes que realit- acabat el temps del “no hi ha res a fer”.za l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarrago- Ara sabem i podem afirmar que hemna, així com per pagar el llibre i fer-ne un estat capaces de resistir, que hem estataltre que just ara comença a recollir els capaços de crear espais de dissidència,seus textos. que hem estat capaces de dir “no” quanEs tracta d’una obra coral que recull ha calgut, que hem estat capaços de dir,articles obra dels següents autors: Pau en veu alta, que el futur serà de totes iGomis, Toni Mollà, Joan Rocamora, Jo- tots o no serà.sep Manel Busqueta, Caterina Sánchez Malgrat sindicats domesticats, partitsSansó, Josep Maria Yago Suau, David d’esquerra gestionadors del capital, pro-Pujol i Mulet, Ricard Vilaregut, Ramon jectes fracassats i utopies verbalitzadesUsall i Santa, Joan M. Rosich, Pau Ju- i no realitzades, ens enfrontem al podervillà, David Fernández, Vicent Martínez, en cada una de les seves realitzacions,Pepe Gutiérrez-Álvarez, Josep Cara començant pel poder que nosaltres ma-Rincón, Blanca Montseny, Xavi Roijals, teixes creem. I davant hi tenim el capital,Abel Caldera, Helena Olcina i Amigo, la patronal, la banca, els exèrcits, les es-Laia Altarriba Piguillem, Pere Bueno, glésies (començant per les nostres) i laLaia Alsina Garrido, Emili Cortavitarte nostra mateixa incompetència.Carral, Mariona Ortiz, Blanca Martí, Rai- Som les que vam dir prou a la Selvamundo Viejo Viñas, Ariadna Aubà, Jordi Lacandona al 1994, les que vam cridarMartí Font, Ivan Miró, Anna Campanera que amb l’exèrcit sí que es podia a Bar-Reig, Joan Canela, Roger Palà, Joan celona el 1936, els que van continuar el -Som les qui continuem la lluita per la -Som les que no tenim casa, les oku- d’innocència i no acceptem ni ara niTeran, Xavi Sarrià, Àlex Tizminetzky, combat després d’Almansa fa tres-cents igualtat de gènere, la lluita del feminis- pem, creem zones autònomes i establim mai els estats d’excepció de cap tipus.Gessamí Sardà, Roger Cremades Ro- anys, les que vam creure en la ruptura me, perquè sabem que malgrat les lleis relacions horitzontals per la transforma- Llibertat Núria Pòrtulas!, llibertat Lauradeja, Pau Alabajos i Ferrer, Enric Duran, al 79... i assumim la nostra història, les el masclisme, a voltes disfressat però ció social. Riera!Toni Álvarez i Roser Palol. nostres derrotes i victòries, alhora que encara assassí, continua essent norma -Som les alternatives, sempre en plural: -Som les qui assenyalem l’industrialismeTotes elles i ells, cadascú des del seu no en fem ni en farem monument fune- social. les cooperatives, els bancs ètics, les i el capitalisme com a culpables de lamón de lluita o ideològic, ja sigui sindi- rari del futur, però sí record i memòria. -Som els qui volem casa, sanitat, cul- ONG pel desenvolupament, els coope- destrucció del planeta i per això els vo-calisme, anarquisme, independentisme, Som els qui no ens vam creure el finalecologisme o altres moviments so- tura, educació, transport, cures per a rants internacionalistes... lem aturar i els aturarem. de la història que anunciaven els ultra-cials, encara a la seva manera el pro- tothom, comunicacions i alegria. -Som els qui vivim sexualitats dissi- -Som les qui no acceptem la dictadura liberals dels EUA, per això hem decidit -Som les qui creiem en la llibertat de les dents, religiositats dissidents, formes ni quan aquesta pren forma i estèticacés de trobada confluència, contacte, avançar.col·laboració, en definitiva d’infectació, -Som les que vam celebrar la caiguda persones, en la llibertat dels pobles, en de vida dissidents... i les volem motor democràtiques.que s’ha donat als Països Catalans els del mur de Berlín i lluitem per tirar a terra els drets de les minories i en la llibertat d’alliberament social. -Som els qui treballem, les imprescin-darrers deu anys i escaig. els que queden a l’Estret de Gibraltar, a d’expressió. -Som els qui no ens volem súbdits dibles, els explotats, les precaritzades,Infecta... què? Belfast, a Palestina... -Som els qui rebutgem la guerra i les ar- de cap rei, de cap Déu, de cap líder, els subcontractats, les sense contracte,El 6 de setembre del 2007, començava -Som les que no volem ni exèrcit, ni mes, a Iraq i a Palestina, a Nova York i a ideòleg o patum. la classe obrera... dones i homes mo-la publicació d’una columna al setmana- policia, ni presons, i no ens creiem els Bilbao, a Txetxènia i a Tarragona. -Som vent, terra, treball, cultura, senti- tors de la història que els empresarisri “Directa” que sota el títol d’”Infectació” mentiders que parlen de terrorisme i de -Som els qui no deixarem de parlar ca- ment i no concebem l’odi com a motor volen esclaus... i mai ho hem estat.aplegaria durant prop d’un any articles delinqüència per assegurar el contol mi- talà i defensarem el dret a l’existència de res, perquè aquest sempre porta als -Som els qui reclamem l’autogestió dede diversos membres dels moviments litar del planeta i el control policial de les de totes les llengües minoritzades, co- filats d’Auswitch o la Verneda. l’economia, de la nostra vida, subordi-socials dels Països Catalans. Alguns nostres ciutats. mençant per la nostra. -Som els qui defensem la presumpció nades sempre al respecte per la natura24 Juliol de 2010
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAi a les necessitats no incentivades de lamajoria.-Som a les fàbriques, als sindicats, alscentres de treball, a les agrupacions po-lítiques, a les organitzacions solidàries,les antirepressives, a les cooperatives,a les universitats, a les cases okupades,als ateneus, als centres d’estudis, alscasals populars, als instituts, als mitjansde contrainformació, als carrers, a lesoficines i arreu, i no acceptem els objec-tius econòmics que ens tracten com anúmeros i prou.Ho volem tot i ho volem ara, totes i tots,perquè renunciar-hi per prudència o res-ponsabilitat només ens pot portar, comsempre, a ser imprudents i irresponsa-bles.Sobre el Priorat anarquista segons Pere Audí Jordi Martí Font les formes de lluita que desenvolupava, com la que comença a Falset al 1919 en bre la Cooperativa Obrera El Provenir entre els creadors de totes aquestes coo- des de les vagues fins a l’acció directa què les dones jornaleres van demanar de Falset, parla en general de totes les peratives. Al llibre, per exemple, hi explica violenta, en alguns casos molt violenta. cobrar quatre pessetes de jornal fins ala cooperatives que ha estudiat a la comar- el viatge que Joan Jacques Vallès i Manel Les dades que utilitza l’autor sorprenen dinamita. La violència de la Guardia Civil ca i remarca el calc que es produïa entre Pascual feren el 1904 en tren fins a Tarra-T othom s’ho pensava però ningú no en tenia ni punyetera idea. I va ser PereAudí Ferrer, mestre de Marçà i historiador en alguns moment i ell mateix en dubta, tot i que les dóna perquè fins ara, sen- per intentar trencar les vagues existents, la contractació d’esquirols i la fermesa de les societats obreres sorprèn quan ho lle- els estatuts d’unes i altres, en la manera de comportar-se, en els serveis que ofe- rien..., el que denota un contacte directe gona a presentar els Estatuts de l’entitat de la Cooperativa Casa del Poble de la Serra d’Almos. se arribar a aquest nivell d’anàlisi, ha-exemplar, qui va resseguir tota la infor- vien estat acceptades com a bones. Tot gim noranta anys després.mació necessària, la va ordenar i en va i així, sobta que al Congrés de la CNT Tant com sorprèn la història de Joan Vi-treure un relat extens, coherent i convin- de 1920 al Teatre de la Comèdia de Ma- diella Piqué de Marçà, tresorer de la coo-cent capaç de fer-nos entendre una part drid, s’hi presentessin afiliacions de 500 perativa de consum La Lealtad, detingutimportant de la vida social i política de la persones de Marçà, en una població que per posseir un artefacte d’uns cinc quiloscomarca del Priorat a principis del segle tenia aleshores 1.249 habitants. Tot i el de pes que va fer explotar la policia alXX. Les seves investigacions, en forma dubte, el que és evident és que el pes de Camp de la Bóta de Barcelona i que, se-de llibre de prop de sis-centes pàgines, l’anarquisme i d’altres corrents dissidents gons informacions de “La Cruz”, s’haviavan ser premiades als Jocs Florals de i d’esquerres va ser enorme i va contribuir col·locat a la via del tren entre CapçanesTorroja del Priorat amb el Premi Jaume a crear tota una societat diferent i nova, i Marçà per atemptar contra el ministre deArdèvol i publicades amb la col·laboració amb premsa pròpia i idees descolonitza- la Guerra Vizconde de Eza i com que node l’Arxiu del Priorat l’any següent en un des de les dels amos, a qui va dedicat el va explotar es reutilitzà després contra elvolum titulat “Cooperativistes, anarquis- darrer capítol del llibre i que ara no co- ministre de Foment La Cierva que final-tes i capellans al Priorat (1910-1923)”. mentaré perquè és tard i vol ploure. Els ment no agafà el tren camí de Barcelona i“Cooperativistes, anarquistes i capellans conflictes socials, un cop construïda una per tant no patí l’atemptat.al Priorat” és un llibre d’història comarcal societat que aspirava a superar les clas- Una prova fefaent que el reciclatge i el re-fet amb un gran rigor, amb comprovació ses socials i pensava que tots els homes aprofitament energètic són també inventsconstant i reiterada de les fonts i amb un i les dones eren iguals, es lluitaren amb prioratins.relat treballat que fa que la seva lectura l’acció directa que incloïa des de vagues Audí, autor també d’una monografia so-no grinyoli gens nimica. Es així comel relat de la històriadels moviments so-cials prioratins queva des de la creacióde la CNT fins al copd’Estat de Primo deRivera deixa de serespai per a la rumo- Contraanuncisrologia i esdevé es-pai per a l’explicacióhistòrica, les dadesens expliquen què hiva passar i a algunscom jo mateix enstornen a desper-tar, per una bandal’admiració de lafeina ben feta i peraltra la constatacióque aquest país haestat més anarquis-ta que la mare queel va parir, ras i clar.La part més exten-sa del llibre, però,està dedicada almoviment obrerde la comarca,de base eminen-tment anarquista.Se n’expliquen lesorganitzacions, elslíders (com Llorens,Banqué o Blanch),la premsa i els actesculturals com teatreo vetllades culturals,les dates assenyala-des com l’1 de Maig,les vinculacions ambpartits com el Radi-cal i altres organitza-cions i, evidentment,Juliol de 2010 25
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTADocumental“Més enllàdel mur. Sindicalisme PavlovCançons Martín Navarro, afiliat al Sindicat d’Administració Pública de CGT Barcelonacontral’apartheid” P avlov era un d’aquests científics xa- lats del segle passat al que li agra- dava experimentar amb animals, les Redacció seves al·lucinacions de laboratori. Així un dia va deixar al món científic amb la boca oberta al demostrar la seva teoriaL a revista Enderrock i la Xarxa d’Enllaç amb Palestina presenten unemotiu documental sobre l’experiència sobre el reflex condicionat, que li va fer ell al seu gos (se’l va anomenar el gos de Pavlov, segons sembla el pobre gosde la primera brigada de músics dels no tenia nom). La cosa consistia a de-Països Catalans en territori palestí. mostrar el conductivisme en la conductaObrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas tant d’animals com de persones i per ai Nabil Mansour són alguns dels prota- això, al gos desgraciat sense nom tan-gonistes del documental ’Més enllà del cat en una gàbia metàl·lica, se li feia es-mur. Cançons contra l’apartheid’, sobre coltar una campaneta cada vegada quela primera brigada de músics catalans a menjava, al final, només amb escoltarPalestina, un exemple de com la músi- la campana, ja començava a segregarca pot convertir-se en un instrument de saliva (“se li feia la boca aigua”). Ambsolidaritat i resistència. això el seu amo demostrava, per tant,Durant l’expedició, l’estiu de 2009, la que el reflex condicionat és inconscient,Xarxa d’Enllaç per Palestina va enregis- que no requereix intel·ligència (al gos setrar vivències, entrevistes i actuacions, li suposa menys que al científic), ni lliureque ara presenta en forma de docu- albir (el gos no pot secretar saliva a lamental en format DVD. seva voluntat, sinó només quan escolta la campaneta). Bé, d’igual manera, les cúpules de doneu-nos tants vots i us “regalem”,Un cant solidari vividors de CCOO i UGT (aquesta últi- a més de tot el que veus en aquestes ma, més de cent anys de sindicalisme pàgines, a uns personatges per a unsLa pel·lícula narra el viatge solidari dels groc, val la pena recordar-ho), quan el quants anys, que us garanteixen a mésmúsics catalans a Jerusalem i algunes govern de torn pronuncia les paraules que no us tornaran a molestar en elsaltres ciutats de Cisjordània (Betlem, màgiques “Diàleg social”, corren ràpids pròxims quatre. Vosaltres quedeu lliuresJenín, Nablús, Hebron, Acre,…) per a a la taula de negociació que sigui, per a i ells alliberats.veure de prop la realitat d’un territori aconseguir l’acord que sigui. L’important També estan els votants, que formarienque viu en permanent estat d’excepció no és tant el que es pacta: contractes una espècie de paquet que podríem ano-militar. La iniciativa, que vol denunciar escombraries per a tots, barra lliure per menar obrer-afiliat-intel·ligent-conscient,els murs de l’apartheid, va tenir tant a l’acomiadament, rebaixa en les cotit- amb pedigrí històric format en l’heroicad’èxit que el proper estiu hi anirà una zacions de la Seguretat social per a les Transició. Són els sectors crítics dintresegona brigada, formada per At Ver- empreses, ETT en la funció pública, sobretot de CCOO, tan crítics ells, quesaris, la Gossa Sorda i Pau Guillamet adéu als convenis sectorials, congela- han acabat embalsamats en les seves(Guillamino). ció i reducció salaria a tort i a dret, etc. pròpies teories sobre la revolució per-Part de l’experiència viscuda pels mú- L’important és poder participar en tot manent i la necessitat de la Nova Inter-sics ha estat relatada al bloc Músics el ritual simbòlic i mediàtic que el propi nacional i no es quantes parrafades mésa Palestina, cròniques d’una brigada pacte implica en si mateix. per a justificar la seva encertada “visiómusical http://blocs.mesvilaweb.cat/ Per a aquests gossos, igual que per al històrica de la realitat”. I finalment es-musicsapalestina desgraciat de Pavlov, el reflex condicio- taria el votant-militant forofo i fidel comLa presentació de Més enllà del Mur nat inconscient (pasta, pasta….), no re- un seguidor: “Pepe, el sindicalista. El temps difícils, els nostres temps difí-serà també el toc d’inici d’un seguit de quereix massa intel·ligència, més aviat millor amic de l’amo”. No és el títol d’una cils. Temps de mobilitzacions sense lesconcerts dels grups protagonistes, xe- busquen la legitimitat política per mitjà novel·la (encara), que seria el fidel reflex mobilitzacions necessàries. Temps derrades i activitats associades, arreu del d’això que en diuen “ el consens social”, d’aquells tipus que estan en un d’aquests rebel·lia sense les rebel·lies necessàries,territori. i no sabem tampoc si respon al lliure al- dos sindicats, perquè a alguna cosa s’ha temps de Vagues Generals indefinides,Més informació sobre les lluites i cam- bir, perquè sembla un acte ineludible per de pertànyer, sinó de que hòsties discu- amb Vagues Generals a temps parcial.panyes de solidaritat amb Palestina, a poder pertànyer a aquesta elit “demo- tirien en l’hora del bocata. En fi temps de paranoia col·lectiva. Peròanant al web de les Associacions mira per on, alguns incrèduls dintre de cràtica” xoricera que ens governa. En fi, Aquestes son les majories que ens per-d’amistat amb el poble palestí: www. el de sempre, pèrdua de consciència de la nostra “casa catalana” segueixen tret- dem des de la CGT. Com es veu enspalestina.cat classe i reivindicació d’un protagonisme ze són tretze: amb el criteri de que son corroeix l’enveja anarcosindicalista. No Però ja n’hi ha prou de seguidisme temps d’unitat, de fronts populars sindi- molt rendible per a mantenir la subsis- és d’estranyar que per tant alguns se- cals, amb qui sigui, inclosos els sindica- d’aquests gossos sindicalistes. O con- tència de tota una estructura de vividors gueixin apostant en la nostra Confede- listes Pavlov. Tots junts, ara una vegada voquem unaVaga General o no la con- i oportunistes. ració per aquest model “conductivista” voquem. més contra l’Estat, el Capital, i el Món I “Mientrastanto”, la classe obrera en el de sindindicalisme groc. Perquè clar Si cada acord congressual en aquesta Mundial. paradís, de cartró pedra i conservants, atreure a aquestes majories per una Incrèduls, els temps de Vagues Gene- Confederació s’ha de convertir en un però paradís en definitiva. nostra coherència sindical i social diària rals conjuntes han passat. La realitat ha dogma, doncs molt bé. Però tinguem en Algú dirà que la realitat és ineludible, per (la propaganda pels fets), demostrar que demostrat o està demostrant que el que compte que no hi ha dogma amb el qual molt que li tirem mala llet: el sindicalisme som una sindicat combatiu i compromès en altres moments nosaltres mateixos la realitat no pugui. I la realitat és que si conductivista groc segueix mantenint per carregar-se aquesta merda de socie- consideràvem com una Vaga Tàctica, som incapaces des de dintre de CGT de la majoria sindical. No és per negar la tat capitalista, això requereix militància i limitada en un temps i unes circums- coordinar lluites i mobilitzacions gene- major, però cabria preguntar-se a què moltes hòsties i, amics, d’aquestes mels tàncies molt concretes, era un error i ha rals a nivell sectorial, com podrem doncs es deu aquesta majoria en els Comitès. pocs en volen… passat a la Història, que per cert va a convocar una Vaga General amb qua- Potser descobrim veritats no molt lloa- Però cal insistir una i mil vegades: la velocitat de creuer. Un gran error, que tre moviments socials.? Ai, no podem. bles: com els que els voten per favors CGT no és cap “casa de barrets” on hi l’última mobilització del 8 de juny no ha Però podem esperar que CCOO i UGT prestats o per prestar ( per exemple, les cap qualsevol i de qualsevol forma. Aquí fet més que demostrar. es decideixin, l’única cosa que igual ja administracions locals són el que són), es ve a lluitar, no a gaudir. Tret que es El Decretazo Zapatero, la Reforma La- ens hem jubilat tots. Almenys algun SP uns altres, una gran majoria, ho fa per gaudeixi lluitant per a aportar alguna boral, la Reforma del Pacte de Toledo i la hauria d’haver passat ja a la Història conductivisme mediàtic després d’una cosa a això que històricament venim negativa repercussió que això implicarà d’aquest sindicat, doncs la seva obses- gran campanya de màrqueting amb co- anomenant anarcosindicalisme. Si a per al dret una jubilació digna, sumat evi- sió per la Vaga General ens està posant ses tan imprescindibles per al treballador més considerem com diu el company dentment als milers d’acomiadaments dels nervis a una gran part de la militàn- d’avui com gorres, encenedors, clauers, “Lizano” que l’Anarkia és la poesia del “polítics” (per causes econòmiques, evi- cia. A veure si al final aquests companys bolígrafs, llibretes, samarretes, preser- comunisme, el gaudi es converteix en dentment) obliga a donar una resposta el que realment envegen és estar dintre vatius (això és la ostia, ja !) etc, etc. plaer permanent tant pel que vam ser i contundent des de la CGT i els movi- de la gàbia metàl·lica perquè el xiflat de Vaja, que la cosa funciona una mica així com pel que podem ser. ments socials afins en l’ideològic i en Pavlov de torn els garanteixi, a toc de com els catàlegs de punts de la Visa: La realitat s’imposa, malgrat tot. Són l’estratègic a molt curt termini. campaneta, la manutenció diària.26 Juliol de 2010
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAQuè amaga la“polèmica”del burka i el niqab Àrea d’Immigració CGT Baix pràcticament inexistents i creant un fals na de símbols occidentals d’aquest tipus, Camp debat. El marc de tractament del fet per què no prohibir totes les publicitats migratori són també les successives re- sexistes que exalten la hipersexualitza- formes de la llei d’estrangeria, cada cop ció de les dones i nenes, el culte al cos més restrictives, que es supediten a la anorèxic o a l’eterna joventut?E n les darreres setmanes diversos ajun- taments catalans han aprovat mocionsper a prohibir l’ús del burka i el niqab a les Directiva europea de retorn de persones estrangeres -coneguda com a Directi- No estem davant una regulació nova a un buit legislatiu. Tant la Llei estatal contra la va de la Vergonya- i creen els Centres Violència de Gènere com el codi penal,dependències municipals. L’últim pas ha d’Internament d’Estrangers, veritables pel que fa a problemes d’identificació,estat l’aprovació pel Senat espanyol el 23 presons de no-dret. Aquesta nova prohi- regulen ja la matèria, i en tant que pro-de juny de la moció del PP instant al go- bició és un esglaó més dins de l’escalada hibició, no és una mesura que fomenti lavern a prohibir-lo en els espais públics. de greus restriccions dels drets humans. convivència, la integració i el camí cap aPer motius electoralistes, des de dife- Un gran espectacle de la nostra democrà- una societat inclusivarents partits polítics s’està generant una cia en el qual la classe política dirigent, en No és una eina per a contrarrestar el pessituació que pot tenir greus conseqüèn- moments de crisi, busca bocs expiatoris, de la religió en la vida pública. Si fos així,cies racistes i d’exclusió. Sota cobert en aquest cas les dones musulmanes. perquè l’Estat continua subvencionantideològic del suposat xoc de civilitzacions Les prohibicions del burka i el niqab no escoles catòliques? Pensem també en lai seguint l’onada islamòfoba europea, es són una mesura emancipadora de les do- tímida reforma de la llei de l’avortamentdóna un pas més cap a la criminalització nes i una defensa de la seva dignitat, per- per pressions de la Conferencia Episco-de la comunitat musulmana. què es basa en prohibir l’accés de les do- pal... o en les opcions de subvenció deAquestes normatives s’emmarquen en nes que porten vels integrals als serveis l’Església catòlica a la declaració de laun context de crisi econòmica i de greus bàsics municipals, ni tampoc és una lluita renda, o en les polèmiques per la presèn-retallades socials, desviant l’atenció de honesta contra els símbols que ataquen cia de símbols catòlics a les escoles.l’opinió pública cap a problemàtiques la dignitat de les dones: la ciutat està ple- En definitiva, no és la resposta a un pro- blema real, ja que les dones que els por- ten són una ínfima minoria, però en canvi és una mesura que sanciona, discrimina i estigmatitza les dones musulmanes. Ens trobem amb instrumentalització del feminisme per part de la dreta i l’extrema dreta per a justificar una política de res- tricció de llibertats i amb unes mesures purament electoralistes, basades en l’ús del racisme i la xenofòbia com a eina de- magògica en temps de crisi econòmica i de greus retallades socials. Si la nostra classe política (ben masculi- na) vol defensar la dignitat de les dones, primer s’hauria de preocupar per eliminar les greus desigualtats econòmiques que Manifest d’entitats pateixen, les múltiples discriminacions en el mercat laboral i la violència masclista, musulmanes catalanes i assegurar la igualtat de drets de les do- nes immigrants. sobre el burka i el niqabManifest de dones musulmanes sobre E ls sota signants, catalans i catala- nes, musulmans i d’altres creences i religions, davant la polèmica que s’ha sense cap tipus d’entrebanc per les dones musulmanes que ho desitgen, son, en canvi plenament compatiblesel burka i el niqab iniciat sobre l’ús del burka i altres peces de roba i objectes que cobreixen el ros- tant amb els valors comuns com amb la pràctica social. 4. Fem una crida per tant, a que aques-L es dones musulmanes reunides el debat al carrer sobre l’ús d’aquestes que porta un casc o una gorra. Aquesta tre impedint la identificació pública de la 27 de juny a la Rambla del Raval peces de vestir, per tant, opinem que és una mesura que també afavoreix la persona, volem manifestar el següent: ta qüestió, es retiri de la confrontacióde Barcelona, per donar a conèixer la s’està creant un problema i un clima de nostra seguretat. 1. En els darrers anys el nostre país política partidària, ja que en aquest mo-nostra profunda preocupació davant malestar social on abans no n’hi havia, Finalment, volem cridar l’atenció res- ha vist incrementada la seva població ment la polèmica plantejada no responl’aprovació al Senat de l’esmena a fa- i això ens espanta i ens fa sentir inse- pecte el moment en què s’ha començat per l’arribada de moltes persones pro- als problemes reals dels ciutadans i potvor de la prohibició de l’ús del burca i el gures. a debatre l’ús del vel integral, no es trac- cedents de diferents llocs i cultures. contribuir a alterar la convivència i laniqab en els espais públics: A més, denunciem la manca de diàleg tarà això d’una cortina de fum perquè Aquest fet posa de manifest que la cohesió social. Tampoc creiem que esVolem fer una crida a la classe política que els polítics estan tenint amb els col. no pensem en les coses que realment nostra societat com la majoria de so- pugui resoldre adequadament per la viaen general perquè ens garanteixin que lectius implicats abans d’emprendre importen? Quan un país té un 20% cietats avançades d’Europa i del món, legal i per tant ens comprometem a tre-això no és l’inici d’una persecució con- mesures legals. d’atur, no hi ha coses més rellevants en evoluciona cap a una major pluralitat i ballar, a partir del diàleg i la pedagogiatra la dona musulmana i la seva forma Això no afavoreix ni a la integració dels què centrar l’atenció? Ja fa anys que es interculturalitat El repte fonamental és per a aconseguir que no s’utilitzin en elsd’expressar la seva religiositat. Què immigrants, perquè sentiran que la poden veure vels integrals a Espanya, la preservació de la cohesió social i la locals públics ni el burka , ni qualsevolens garanteix que si aquesta esmena seva identitat està més amenaçada, ni perquè s’ha començat a legislar sobre convivència. Una convivència basa- altre peça de vestir o objecte que noés aprovada finalment al Congrés des- a la pau social, perquè pot donar peu a ells just ara? da en el respecte a les lleis i als seus permeti la identificació de la personaprés no es legislarà en contra de l’ús l’augment del sentiment de rebuig res- Cridem a la societat catalana i espan- principis democràtics com també en el sigui aquesta un home o una dona .del hijab o el dubata? pecte al diferent que és tan perillós en yola que reflexioni sobre l’ús polític i respecte a la diversitat cultural i en la 5. Volem reiterar que tant el burka comEstem en contra que es legisli de forma temps de crisi. electoralista que s’està fent d’un tema garantia de la plena igualtat dels nos- el nikab no responen a cap obligaciópreventiva per evitar situacions que no Tot i així, creiem que es seria molt més tan espinós, a més sense cap tipus de tres ciutadans i ciutadanes. religiosa sinó que en tot cas son cos-s’han produït ni, creiem, es produiran. útil i beneficiós per a nosaltres i per a debat previ, amb precipitació i gairebé 2. Determinades pràctiques, quasi tums i pràctiques culturals de determi-No hi ha coses més importants per les la resta de la societat, una llei que pro- amb improvisació. inexistents en la nostre societat, poden nades àrees geogràfiques,i que el seuquals preocupar i legislar? Els casos de tegís a les dones a les quals s’obliga No fem un problema d’on no n’hi ha no ser compatibles amb aquests valors, ús públic en la nostra societat provocadones vestint burca i niqab són només a portar burka o niqab i perseguís als i enfoquem els nostres esforços en la especialment quan es dificulta la identi- rebuig , dificulta la convivència i trans-casos aïllats, el món de les dones mu- que l’hi imposen. No té això molta més integració, l’educació i el treball digne, ficació de la persona i la seva comuni- met, a més, una imatge negativa delssulmanes és divers, la nostra manera lògica que perseguir les víctimes i es- només així pot sortir el nostre país del cació amb els altres, tot plantejant un musulmans.de vestir també, i només una petita tigmatitzar? forat de crisi en què es troba, i les do- problema de convivència i seguretat. Entitats adherides: Unión de Centrosminoria fa servir el vel integral. Temem Volem deixar molt clar que nosaltres nes musulmanes volem col·laborar per 3. Aquest és el veritable problema que Islámicos y culturales de Catalunya,que això sigui el començament d’una no estem en contra que se’ns obligui trobar una solució . plantegen el burka o el nikab, sense Associació cultural Camí de la Pau,persecució en contra d’un col.lectiu que a anar descobertes en un establiment Volem estendre aquí la mà a la classe que en cap cas tingui relació amb exi- Associació punt d´intercanvi, Federaciója de per si té suficients problemes. públic, ens sembla lògic que en certs política, perquè escoltin el que hem de gències de tipus religiós,ja que altres d’entitats Culturals Catalanes d’origenAbans que es comencés a treure el llocs, com ara una oficina de l’INEM dir, perquè ens entenguin, no som no- expressions públiques de la identitat Marroquí, Associació sociocultural Ibntema en els diaris i els polítics veiessin o un aeroport, se’ns obligui a mostrar saltres les que hem de pagar els plats religiosa i cultural , com el mocador o Batuta, Associació Catalunya – Líban,en ell un filó electoral, no hi havia un la nostra identitat, com a una persona trencats d’aquesta crisi econòmica. hijab i altres, que a més, son utilitzats Centre Euro àrab de Catalunya.Juliol de 2010 27
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEl poliburka > EL FAR Mikel Arizaleta Centenari del poetaH Màrius Torres (1910-1942) e passejat cap al tard i de matí per ciutats i nacions, per la meva ciutati per pobles veïns, i molt rares vegades(potser mai) vaig ensopegar amb unadona amb burca afganès. Existeixenrealment, ha vist algú el burka entre no-saltres, al nostre poble o ciutat? O són Ferran Aisabadomeries creades, passatemps de re-gidors que han perdut el nord i ociosos,ganyota de coacció i menyspreu? Potserlliçó nova de vella inquisició espanyola?Sí que he vist monges amb uniformes M àrius Torres va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910, era fill d’una família benestant i liberal i de tradició metges.tancades per tota la vida entre murs El seu pare Humbert Torres, que haviade convents; a bisbes i cures revestits format part amb Francesc Layret i Lluísamb “capisayos”, “bonete” i bastó en Companys part de l’Associació Escolaresglésies i carrers, a capellans obligats Republicana, fou el primer alcalde popu-a castedat per vot i llei, a jutges, reis, lar de Lleida i, l’any 1931, va participarreines, macers vestits de carnaval i Edat en la fundació d’Esquerra RepublicanaMitja presidir parades, dictar sentèn- de Catalunya.cies, encapçalar esdeveniments públics Màrius Torres va anar a estudi al Liceuimportants…, i sobretot he vist i veig a Escolar de Lleida que dirigia el mestremolts pobles i ciutats del món, fora i a Frederic Godàs, en aquesta emblemàti-casa, defensant al poder i acorralant al ca escola fou alumne dels mestres Víctorcrític, recolzant als pocs i atacant als Colomer i Joaquim Maurín. Màrius, desmolts, a poliburques, uniformats sense de ben petit, seguint les passes de lacostura, amb escafandres de mort, ne- seva mare, va estudiar música i piano,gres pistolers, bussejadors foscos d’una però, seguint la tradició familiar acabariapeça, gent tota ella opaca revestida estudiant a la Facultat de Medicina comd’autoritat, burques vigilants del poder, el seu avi i el seu pare. Els seus estudisbraç d’alcaldes, d’edils, de jutges, de els va efectuar a la Universitat de Bar-banquers, de reis i reines… disparar celona durant la Segona República. Encontra la gent de la proximitat, contra rei- acabar la carrera va viatjar per Françavindicadors de l’ecologia, del repartiment i Itàlia, deixant-se influenciar, especial-de riquesa, d’humanitat sense fronteres, ment, per la cultura italiana. Al seu retornd’un món nou, els he vist colpejar des del a Lleida, participa en les activitats de febre de versos. El seu univers esclata / fem el mateix camí sota els mateixos l’harmonia / de la nit, cant altíssim en unblindatge, des del vidre fumat a destra l’Ateneu Popular Lleidatà. El 1933, quan esdevingut cançó, poema: “Sé una ciu- cels / No podem acostar les nostres orgue molt greu! / -Llunyanies de mort,i sinistra, trencar ossos, trencar espe- tenia 23 anys, va començar a escriure tat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, / on vides calmes: / entre els dos hi ha una llunyanies de Déu...”rances, deixar a gent inerta al terra… poemes, vocació que va esdevenir una els anys d’alegria són breus com una nit; terra de xiprers i de pal-I em pregunto, per què ajuntaments i dèria malaltissa: “Assenyala’m si et plau / on el sol és feliç, el vent és un poeta, / i mes. / En els meandres,edils prohibeixen burques afganesos i el meu camí, / amb el teu gest mutilat i la boira és fidel com el meu esperit”. grocs de lliris, verds pau, /aplaudeixen i asseuen a la seva taula diví...” Al Sanatori el sorprendrà l’inici de la Gue- sento, com si en seguí, ela poliburques, que tant proliferen en els El poeta comença a cercar el seu camí rra Civil. A la sensació del seu futur frus- teu batec suau. / I escoltonostres dies? poètic i li demana a Venus que faci de trat, s’afegí la preocupació de la guerra. la teva aigua, tremolosa i guia per a ell: “Tu, que només ets bella! El seu germà marxa al front i ell comença amiga / de la font a la mar Marbre groc, / no sollat per les llàgrimes un diari de campanya des del sanatori: –la nostra pàtria antiga”. ni el foc”. Poc abans de caure definiti- “M’he decidit fer un diari per tu. Hi ano- L’any 1939, ocupada vament malalt, tal vegada anticipant-se taré els meus sentiments mentre durarà Catalunya pels feixistes, al seu futur, el juliol de 1935 escriu “La la guerra”. La primera data del diari és la la seva família s’exilia primavera ens parla, / al caire d’una vida del 9 de setembre de 1936, catorze dies a França i Màrius, cada tan breu!” després referint-se al seu germà, escriu: vegada més malalt, resta Aquell mateix any cau malalt, tot co- “Penses que podria ser? Tu mort, tal ve- al Sanatori a l’espera de mença per una grip, la seva malaltia el gada. Nosaltres, en el millor dels casos, l’àngel de la mort: “Dolç porta de vacances a l’alta muntanya llei- a l’exili”. I uns dies després diu: “Fa una àngel de la Mort, si has datana, a la comarca del Pallars. L’aire i lluna molt clara. ¿Quin gust deu tenir el de venir, més val / que l’entorn bell del paisatge pirinenc van bé clar de lluna en un camp de batalla?” vinguis ara”. per a la seva salut però, abans de Nadal, Màrius Torres deixa, bruscament, El penúltim dia de l’any torna recaure en la seva malaltia de tu- d’escriure el seu diari, però, com un po- 1942, a l’edat de 32 anys, berculosi.Amb l’ajuda de la seva família sés enfebrat es llança a escriure vers rere mor el jove poeta de Po- ingressa al Sanatori de Puig d’Olena. Del vers. Són les seves angoixes produïdes nent, però ens deixa la Sanatori situat al Montseny ja no en sor- per la malaltia que com un corc li va xu- seva obra de gran poe- tirà, exceptuant unes curtes escapades, clant la vida. Ha esclatat una estrella i ta, no solament català, els anys que li resten de vida. La malaltia al firmament neix un poeta. L’any 1937 sinó universal: “Que prop l’arrossega cap a un camí on no abunden coneix una dona que serà la misteriosa sembla tot el que és lluny! precisament les il·lusions de recuperació, Mahalta dels seus poemes: “Corren les O companyia / de tot allò malgrat això el jove converteix la febre en nostres ànimes com dos rius paral·lels que ens parla, distint en Receptes...COCA DE SANT JOAN L’amo en Pep des Vivero 200 gr de sucre Elaboració del Separau la clara del vermell poc de farina. Abocau la mes- d’ou. Reservau la clara. Pre- cla ja preparada dins del reci- (Mallorca) farciment: Ingredients per al parau la base amb els restants pient. Posau els albercocs, la farciment: Partiu els albercocs per la meitat ingredients. Amasau-ho tot bé, fruita confitada i els pinyols queIngredients per a la i hi llevau els pinyols. Espolsi- fins que la mescla quedi homo- s’han reservat abans. Enfornar, gènia. Reservau-ho. Muntau el forn ha de estar calent pre-pasta: ½ kg d’albercocs mau-los amb un poquet de sucre la clara d’ou. Incorporau, molt viament, a 200º C de tempere- 15 trossos de fruita confitada i un altre de canyella. Esquitau- 50 gr de pinyons los amb l’anís i reservau-los. poc a poc, la clara muntada a la tura duratn 15 minuts. La coca200 gr de farina 1 culleradeta d’anis mescla anterior. Amssau-ho tot estarà llesta quan punxant amb1 ou1 tasseta d’oli d’oliva Canyella en pols Elaboració de la bé en mota de cura. Untau un un escuradents, aquet surti Sucre glaç motllo de forn amb un poc de sec.1 tasseta de llet massa: saïm i espolsimau-ho amb un Bon profit!½ sobre de llevat28 Juliol de 2010
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMANorma Rae Joan Canyelles AmengualN orma (Sally Fields), treballa a una fàbrica tèxtil d’una petita localitat delSud dels EEUU. També hi treballen el seupare i la seva mare i bona part del poble.Viu a casa d’ells amb el seu fill i la sevafilla. La seva vida, monòtona i apàtica,canvia quan arriba el sindicalista ReubenWarshosky (Ron Leibman) amb la inten-ció d’organitzar un sindicat a l’empresa. Elconeix per casualitat, però serà ella la quel’ajudarà a organitzar-lo, convertint-se enla capdavantera de la lluita per millorar laseva vida, la dels seus fills i la dels seuscompanys i companyes de feina.Amb 26 anys Martin Ritt debuta coma a director de teatre a Brodway l’any1946. És professor de la mítica escola del’Actors Studio gràcies a la seva amistatamb Elia Kazan. Entre els seus alumness’hi troben James Dean, Rot Steiger,Joanne Woodward i Paul Newman. Pocdesprés comença a treballar a la tele-visió realitzant nombrosos programesdramàtics.El seu pas a la direcció cinematogràfica esretrasa per la “caça de bruixes” i els pro-blemes amb el feixista Comité d’ActivitatsAnti-nordamericanes, però finalment potfer la seva primera pel.lícula “On la ciutats’acaba” (Edge of the City) l’any 1957. Unany després realitza la fallida adaptació aconsegueix del tot reflectir l’ambient dels altres. És la primera pasa per a po- licíes. En aquesta escena Martin Ritt ha s’ha embolicat amb Reuben i ella li con-de Faulkner “El llarg i càlid estiu” (The de l’època i on la participació de Woody der lluitar. fet meravallosament un parell de coses: testa “No, però penso amb ell”, ell li diulong hot summer, 1958). La seva primera Allen li resta dramatisme. Quan l’empresa comença a tenir por de ha convertit a Norma en una activista i en “Passi el que passi sempre estaré al teugran pel.lícula és “L’espia que va sorgir Moltes de les seves pel.lícules no pas- que el sindicat pugui constituir-se, posa una dona lliure, ha donat el protagonisme costat. I jo no tinc al cap a ningú que nodel fred” (The spy who Came in From the saran a la història del cinema. Algunes una nota en el tablons d’anuncis dient a les seves companyes abans que els siguis tú”. Apaga el llum de l’habitació i esCold, 1964) sobre una novel·la de John le vegades per la dificultat de portar ade- entre altres coses que els negres faran seus companys i finalment ha demostrat tomba al llit, de costat. I ella se l’hi acostaCarré, amb una esplèndida interpretació qüadament a la pantalla el material amb seva l’empresa. Norma vol prendre nota la seva ingenuitat i manca d’experiència i l’abraça. Es una bellíssima declaracióde Richard Burton i una portentosa i de- el que treballa i d’altres per una poca ins- textual del que es diu en aquell paper fent que es cregui que la portaran a casa. d’amor i de fidelitat ben entesa. Ell tambémolidora seqüència final. pirada realització. Però cal considerar-lo per poder denunciar-ho i la despedeixen. I això contribuex a donar credibilitat a la ha canviat.L’any 1970 dirigeix “Odi a les entranyes” com un director compromès, que intenta No vol deixar el seu lloc de feina i quan narració. La vigència d’aquesta pel.lícula més de(The Molly Maguires) on ens parla de sovint llançar un missatge social o polític l’obliguen a partir es puja a una taula, es- “Norma Rae” es també una pel.lícula fe- trenta anys després de la seva realitzacióles lluites obreres a la Pennsylvania de amb força convicció i també amb la vo- criu en un cartó la paraula “sindicat” i la minista pel que acabem d’explicar. I per- es immensa. Segurament es més difícil1875 i seguidament “La gran esperança luntat d’arribar al gran públic (no sempre sosté en las seves mans amb els braços que a casa seva també canvia el rol de la lluitar contra la resignació que contrablanca” (The Great wite hoppe), sobre una cosa està barallada amb l’altra). alçats perque ho vegin totes i tots. La dona que s’ocupa de tot. Es rebela contra el capitalisme. A “Norma Rae” la únicael primer campió del món de boxa dels “Norma Rae” és probablement una de les primera en aturar la seva màquina és la el seu company quan aquest li recrimina victòria de les obreres i els obrers éspesos pesats afroamericà i el racisme seves millors pel.lícules. Direm des d’ara constituir el sindicat. No han millorat lesque va haver de patir. És el primer en que no és una obra mestra, però que és seves condicions laborals, pero sí les se-parlar obertament de la “caça de bruixes” molt interessant des del punt de vista sin- ves vides, perque són més lliures i estana “La Tapadera” (The front, 1976), molt dical i feminista i que entre els seus foto- unides i units, han pres conciència de laben intencionada pel.lícula, però que no grames hi ha un eficaç drama intimista. seva força i aixó es el més important. Amb un notable guió de Irving Ravetch Es molt probable que no siguem cons- i Harriet Frank, Martin Ritt el·labora una cients de l’abast de les retellades labo- pel.lícula sincera i emotiva, sencilla en la rals, socials i polítiques que se’ns venen seva posada en escena on el que importa a sobre. Sabem que es molt més fàcil és explictar la història de Norma i la seva perdre un dret que recuperar-lo, per això evolució i la que ella provoca en les seves la intensitat de la lluita hauria d’esser companyes i companys de feina. màxima abans de que sigui massa tard. Quan Reuben arriba al poble vol conviure Cal analitzar com hem arribat a aquesta amb una família que treballi a la factoria. situació. Com es posible que en acabar I la primera porta a la que truca és a la la nostra vida laboral estiguem proba- dels pares de Norma. Quan li explica al blement en pitjors condicions que quan pare qui és i que vol fer i que la policia li l’acabaren els nostres pares? I que no ha posat una multa i l’ha convidat a aban- passi res. donar el poble ell li contesta que el policia Fa molts d’anys una cançó de Lluis Llach te raó i que la gent com ell tan sols porten deia: “Hem confós plusvalua amb valua”. problemes. Es a dir: aquell home no té la Certament necessitem sobre tot un canvi més mínima impresió d’esser algú explo- de mentalitat, un canvi en la manera tat, malgrat que cobra una misèria i que d’ambicionar que ens faci menys vulne- Fitxa tècnica no recorda quan va ser la última vegada rables. I no sé si tenim l’estratègia per que li pujaren el sou. Aquest és el primer aconseguir-ho. L’únic que tinc clar que no D: Martin Ritt i més gran entrebanc amb que topa Reu- ens hem de parar de buscar-la. A: 1979 ben per montar el sindicat. La gent no és Una de les coses que ens ha de dife- Pr: Martin Ritt iTamara conscient de la seva situació. renciar dels sindicats majoritaris CCOO Asseyev En la segona xerrada que Reuben fa, i UGT (que fa molt de temps que han G: Irving Ravetch i Harriet convida els homes i les dones que hi han seva mare. Després ho fan altres dones que la casa i els nens estan deixats. I ell abandonat el combat) és no plantejar la Frank; Ft: John Alonzo anat a parlar dels seus problemes. I ho abans de que ho faci el primer home. Fi- acaba acceptant i asumint aquest canvi. lluita amb exclusius criteris de rendabili- Ms: David Shire fan. És la primera vegada que manifesten nalment tota la factoria queda aturada. Sobre tot quan després de ser detinguda tat. Hem de saber explicar a la gent que I: Sally Field, Beau Brid- les seves queixes, que exterioritzen la Arriba el xeriff i s’emporta Norma, que hi i tenir permís per fer una sola trucada, a la lluita no garanteix de cap manera l’èxit, ges, Ron Leibman, Pat seva frustració i també la primera vegada consenteix perquè es pensa que la por- qui ella demana ajuda és a Reuben. Ell però que sempre genera la dignitat ne- Hingle, Barbara Baxley, que es senten companys i companyes. taran a casa seva. Quan a fora hi veu no volia que la seva dona fos una líder cessària per continuar caminant amb el Gail Strickland Aprenen a parlar i a escoltar, i estan a el cotxe de la policia i comprén que la sindical, però ha aprés a estimar-la així cap alt, construint una ètica colectiva que punt de sentir com a seus els patiments detenen és resisteix i lluita contra els po- com és i així com serà. Quan li demana si cap banc ni cap estat ens pot prendre.Juliol de 2010 29
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESLlengua/es Facebook: amic oi identitat/s(8) enemic? Xavier Roijals cials i reivindicatius per exactament les de tenir sempre en compte i ser ben social com l’inici del que podria ser la Carlus Jové mateixes coses: relacionar-se, anun- conscient que tots aquests serveis te- compartimentació de la xarxa Internet, ciar-se, publicitar-se. Ja es parla més lemàtics gratuïts que sovint fem servir: el final d’una xarxa ideal única (a la D ’igual manera que Google (del qual ja de Facebook com a fenomen que com comptes de correu, grups de facebook, Xina o a d’altres règims dictatorials ja fa en vam parlar a l’anterior entrega) a simple xarxa social. Hi ha qui parla de pàgines de blogger gratuïtes, etc. po- anys que no la tenen) on l’usuari pot fer A la reflexió anterior acabava dient que és a partir de la con- dició de parlant que es pot cons- és ja una aplicació quotidiana sense la que molts usuaris d’ordinador i de la migracions de la vida social de la gent del món real cap a Facebook. Es po- den ser tancats de manera molt fàcil i absolutament legal pels proveïdors servir lliurement diverses aplicacions, en funció de les seves preferències. xarxa Internet no en podrien viure, Fa- dria afegir també certament l’increment d’aquests serveis. Amb una xarxa compartimentada, un ja truir una identitat lingüística, i cri- cebook s’ha tornat LA referència d’allò d’una mena de pseudo-militància acti- Perquè nosaltres quan els hem activat no contractarà ample de banda al seu ticava que això és fes a partir de que es coneix com a “xarxes socials”, vista virtual dins de Facebook. hem acceptat unes condicions X que fi- operador, sinó que contractaria l’accés la sola llengua. Amb això pretenia amb milions d’usuaris a tot el món, i Una militància que té uns límits molt guren sempre abans d’activar el servei a determinades webs i aplicacions. I la dues coses: desvincular la llen- probablement centenars de milers sinó clars i són per començar l’absoluta dis- en qüestió, i on s’especifica ben cla- tarifa aniria augmentant o disminuint en gua –les llengues– dels conflictes també potser algun que altre milió, a crecionalitat de les decisions que pren rament que el proveïdor podrà tancar funció del tipus d’accés contractat. d’identitat, i traslladar el conflicte casa nostra. Facebook a l’hora de decidir què tan- unilateralment el servei gairebé quan Això encara està per veure, però és el En primer lloc, què és una xarxa so- ca i què no tanca, què accepta i què simplement li vingui de gust. somni d’aquells que volen acabar amb a l’àmbit del dret. cial? si ens en anem a la definició de no accepta. I no ens hem d’anar tant És per això que jo personalment con- una xarxa Internet “lliure” com la que Crec que l’objectiu del moviment la Viquipèdia veurem que hi posa: “Les lluny per veure exemples ben propers sidero que l’activisme a la xarxa s’ha tenim encara ara. El somni d’America és clar: traslladant l’assumpte al d’aquesta mena de decisions discre- de fer amb eines “nostres”, o més aviat On Line, Amazon i Ebay. Internet com a xarxes socials són formes d’interacció parlant passem a moure’ns dins cionals: un dibuixant reivindicatiu com “properes”. Des de Pangea a sinDomi- simple centre comercial. col·lectiva, on les persones intercan- l’àmbit del subjecte de dret; si el Carlos Azagra ja ha tingut alguns pro- nio passant per Nodo50, RiseUp o Au- Però hi han moltes més crítiques més vien informació sobre idees, gustos i centre de discussió és la llengua preferències mitjançant textos, imatges blemes (sembla ser que li haurien tret tistici. Servidors que hauran de complir properes i immediates que li podem fer com a tal, mai sortirem de la lin- i vídeos”. I és aquest probablement el algunes il·lustracions); al grup musical amb la legislació vigent (aquí no se’n a aquesta xarxa social. La primera és la güística i la filologia. Com molt bé motiu pel qual Facebook ha triomfat i Monstruación li haurien tancat la pàgina lliura ningú), però que no et tancaran el de les condicions d’ús i la propietat de deia un malaguanyat filòsof en un d’altres alternatives que semblava que o el grup que feien servir... Més enllà de servei quan menys t’ho esperis. la informació introduïda. manifest indigne d’un filòsof: “son tenien moltes possibilitats estan sent les el·leccions personals i col·lectives, Tornant al nostre tema: les crítiques Si a l’article anterior ja criticàvem el los ciudadanos quienes tienen desplaçades pel seu èxit. a l’hora de triar fer servir Facebook com a Facebook no s’han fet esperar. Per tractament de la informació del gegant derechos lingüísticos, no los te- Amb Facebook la gent pot crear les se- a eina d’agitació i propaganda, s’ha començar, hi ha qui veu aquesta xarxa Google, no cal repetir-nos amb el que rritorios ni mucho menos las len- ves comunitats, i tenir una mena de mi- practica Facebook, perquè moltes ni-xarxa Internet unificada que permet coses (censura, ús de les dades amb guas mismas”. Això, és clar, signi- comunicar-se ja sigui enviant correus finalitats mercantils i/o d’estudis de fica conflicte quan dos subjectes mercat, col·laboració amb règims com d’un mateix dret tenen interessos (només entre els usuaris, però normal- ment es té agregada ja a la gent que el xinès, etc) seran les mateixes que oposats: amb Google, menys una que és bas- t’interessa), xatejant amb els amics (per Tenim el cas del parlant d’una llen- tant, ja no cal el MSN), penjant fotos de tant pitjor: les dades que introduïm a gua A i el d’una lengua B, ambdós manera fàcil (ja no cal Flickr, ni Picasa), Facebook teòricament serien propietat ciutadans d’un mateix país i sub- actualitzant via el “mur” amb les nove- de l’empresa. Una altra cosa és que jectes dels mateixos drets, però tats i els enllaços que interessin (ja no això ho apliquin (de fet ja han dit di- resulta que per circumstàncies cal ni tenir blog propi ni Twitter), comen- verses vegades que no faran servir les diverses el parlant d’A pot pres- tant-ho tot i dient si una cosa “t’agrada”. dades fora de l’entorn Facebook). Però suposar que el parlant de B l’ha I etcètera. quan s’accepten les condicions d’ús del d’entendre, mentres que el parlant I el seu èxit ha estat ràpid i brutal. Es servei que Facebook et proposa estas pugen 14 milions de fotos cada dia a acceptant això. de B no pot fer la pressuposició Facebook. Ha superat àmpliament al- Contra això estan sortint diverses alter- inversa, ja que per circumstàncies tres xarxes socials com Orkut, Myspa- natives: des de les més properes, com diverses el parlant d’A gaudeix de Crabgrass (http://crabgrass.riseup.net) ce, etc. Es fa servir per particulars, però privilegis. Però d’on poden prove- allotjada al servidor alternatiu RiseUp, també per empreses, escoles, etc., per nir aquests privilegis, i de quins fins a alternatives de codi lliure i fetes relacionar-se amb (o entre) els seus privilegis es tracta? Que potser es treballadors, per anunciar les seves ac- també tenint en compte la privacitat tracta d’un privilegi de nombre? tivitats, per publicitar-se. però sense un perfil tant militant, com Que potser es tracta del privilegi També la fan servir els moviments so- Diaspora (http://www.joindiaspora. pel qual A és obligatòria i B no? com). Que potser es tracta del privilegi pel qual A abarca tot el territori mentres que B queda circums- crita a una part? Que potser es tracta d’un privilegi moral, pel qual es considera la parla de B una pe- culiaritat mentres que la parla d’A no constitueix peculiaritat alguna sinó una simple normalitat? Que potser el parlant d’A pressuposa massa i el parlant de B pressupo- sa massa poc, privilegi filosòfic? Que potser el parlant d’A està acostumat a fer callar i el de B a ésser callat, privilegi de la força? O potser un privilegi d’ús, ja que A és molt més pràctica que B per- què et permet pressuposar-ne la comprensió? Tots aquests són problemes reals. És en la identitat lingüística en l’àmbit interelacional on es forgen els grans conflictes lingüístics. I la qüestió, com veurem, són con- flictes de poder on constantment s’hi pressuposen identitats, drets i obligacions de tota mena.30 Juliol de 2010
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Conside-Magonismo. d’estar tan pendents de les reaccions del confereix la necessitat interna. En virtut que la definició d’anarquista suposa una racions poderós govern ianqui, sens dubte hauria d’aquesta necessitat interna, i prèviament identitat “forta”, esforçat activisme de ren-Utopía y canviat la història, per a bé o per a mal. conquistada una veritat des de la qual diments mínims, i una ètica exigent. Les davant parlar, es desplega la realitat en la seva circumstàncies històriques mai els hanRevolución procesualitat. Desitgem creure que el que estat propícies, però encara així van as- l’aprovació(1910-1913) La movilización es guanya és suficient perquè l’aposta solir constituir-se en “contrapesos” ètico- global valgui la pena. Aquest text té la voluntat d’explicar-lo tot. Certament sabem que polítics, compensació a una espècie de maledicció anomenada “jerarquia”. Potser de la llei del Breve tratado en el més essencial hi ha sempre una el món sigui encara hospitalari perquè cinema pobresa i un esquematisme inherent. aquest tipus de contrapesos existeixen. para atacar la Per aquesta raó dir que aquest text és Si en una ciutat només esdevinguessin realidad un croquis per a orientar-se en la realitat comportaments automàtics, maquinals i i contra ella, té molt de veritat. Es tracta resignats, seria inhabitable. L’anarquisme, Sindicat d’Espectacles pensament anòmal, representa “l’ombra” CGT Barcelona d’un croquis que uns altres poden ampliar o concretar, o senzillament esborrar per a de la política, l’inassimilable. [...] inventar-ne un altre. Cabezas de Golpes y Contragolpes D avant l’aprovació de la Llei del Ci- nema de Catalunya, el Sindicat d’Espectacles de la CGT, com a ma- tormenta La acción joritari del sector, vol manifestar que Ensayos sobre lo segons el nostre entendre aquesta llei subversiva en la no assolirà la finalitat que pretèn. ingobernable más hostil de las És una llei que en lloc d’afavorir l’accés i l’ús del cinema fet a Cata- condiciones lunya o traduït (doblat i subtitulat), en-Rubén TrejoAldarull edicions. 2010 fortirà el cinema fet en l’altra llengua oficial, i probablement els principalsAquest llibre, publicat en el centenari de títols de pel·lícules comercials no esla revolució mexicana, està dedicat a re- visualitzaran a Catalunya.cordar i analitzar la història del moviment Hem de potenciar i afavorir l’ús del ca-magonista, o més aviat, del Partit Liberal talà al cinema. Hem de potenciar queMexicà (PLM) i el seu imprescindible pa- Santiago López Petit l’usuari del cinema trobi en l’exhibicióper en el començament de la Revolució Traficantes de sueños. 2010 de pel·lícules catalanes i/o dobladesde 1910.El PLM, liderat pels germans Flores Ma- al català l’encant suficient per escollirgón, es va dedicar incansablement a or- Síntesi singular del pensament de Petit, la la nostra llengua en lloc de qualsevolganitzar vagues i insurreccions a Mèxic imatge de la mobilització general serveix altra.en l’etapa final de la dictadura de Porfirio per a identificar la condició d’una realitat Pensem que la potenciació del ca-Díaz. Quan, en 1910, el règim va arribar feta una amb el capital. Aquesta afirmació talà al cinema passa per incentivara una decadència generalitzada i es van permet desvetllar el triple rostre dels po- a l’espectador que paga a taquilla.complir les condicions adequades per a ders democràtics actuals: l’Estat-guerra, Per animar a consumir el cinema fetllançar un aixecament a escala nacional, el feixisme postmodern i la intervenció o parlat en català, la millor avantatge terapèutica. Enfront d’ells potser ja no cà- Christian Ferrer Miguel Amorósno van dubtar els revolucionaris del PLM competitiva és reduir el cost del preu piguen les clàssiques polítiques del sub- Pepitas de Calabaza. 2004 Pepitas de Calabaza. 2005a llançar una insurrecció a gran escala. jecte, però sí noves formes d’articulació per a l’usuari final.Durant dos anys va estar el PLM i els del que és, cada vegada més, la condició Aquest llibre recopila -i revisa- els assajos Aquest llibre reuneix diversos textos que En un moment on l’afluència al cine-seus partidaris lluitant per una revolu-ció social llibertària totalment diferent a generalitzada del nostre temps: el males- més notoris de l’argentí Christian Ferrer recullen l’essencial de l’aportació de Mi- ma està de baixa i les empreses del tar. entorn de persones i idees ingovernables. guel Amorós als debats sobre la qüestió sector estan en crisi, i més d’una enla proposada per Madero, de caràcter I a més, amb una bella escriptura, ens social en els últims anys. [...] No es podrà concurs de creditors, no és el millorliberal-burgesa, resultant aquesta opció, El text que aquí es presenta, en la me- acosta un pensament llibertari en estat anar a cap costat si no es trenca amb la moment per afectar els sectors indus-finalment, triomfadora. sura que desplega un concepte de rea- concepció de la revolució com reapro-Gairebé desconeguda a l’Estat espanyol, litat absoluta —la realitat feta una amb el «pur», sense dogmatismes estèrils, sen- trials de producció, distribució i ex- piació de l’aparell productiu existent, nila història d’aquest particular moviment capitalisme ja no té fora i a més es vol se burocratisme, ni radicalismes de pose, hibició, amb una llei que incrementa s’admet que l’emancipació humana passallibertari i socialista d’exiliats mexicans intemporal— no pot tenir un text previ. O que enterboleixin «la idea» que ha niat els costos i pot produir en el sector per la destrucció del sistema industrial.als Estats Units d’Amèrica, que van treba- si ho tingués seria un simple comentari en els caps de moltes persones en tot el de l’exhibició la pèrdua de llocs de Consignes que pertanyien al «estadi ante-llar braç a braç amb els seus col·legues exterior. L’escriptura aquí adoptada per- món: l’esvaïment total i absolut de la do- rior del desenvolupament econòmic objec- treball.nord-americans. Aquesta obra exhausti- met conjuntar els fenòmens més diversos minació. S’inclouen: «Átomos sueltos», tiu» com l’ocupació de fàbriques, el control Durant la tramitació i debat al Parla-va de Rubén Trejo ens rescata uns fets dintre d’un discurs unitari i total. Aquest «Gastronomía y anarquismo», «Misterio obrer de la producció o l’autogestió gene- ment de Catalunya, la CGT va propo-insurreccionals que després de derrocar discurs és una ficció, però tota ficció té y jerarquía», «Los destructores de máqui- ralitzada, han envellit i són palpablementun dictador van encendre en tot el país efectes de realitat, i si encara tingués sar als diferents grups parlamentaris i nas» i «Una moneda valaca». equívoques; solament partint d’aquestmexicà la flama de la Revolució social. sentit parlar en termes de cientificitat, [...] gairebé no hi ha anarquistes, o bé les a la Conselleria de Cultura: punt podrem identificar les necessitatsRevolució, que d’haver comptat amb l’operació filosòfica i política aquí efectua- seves veus manquen d’audibilitat. Potser reals dels individus i elaborar una crítica - Regulació oberta de noves sales demés suports inicials i de no haver hagut da reclamaria per a si la cientificitat que mai n’hagin existit gaires, si s’accepta autènticament subversiva. [...] cinema per a potenciar el cinema en els centres de les localitats, dins una economia sostenible (evitar desplaça- Revistes ments en vehicles privats). - Disminució del preu de taquilla per a les pel·lícules doblades al català (cla- ra avantatge competitiva). - Promocionar l’exhibició en català a través de la “Xarxa de Cinema en Català” i potenciar la Xarxa amb la col·laboració i participació de les di- verses empreses exhibidores del sec- tor, atenent a la distribució territorial i capacitat de les sales. - Reduir els costos de doblatge, concentrant l’esforç en el grup de pel·lícules més taquilleres, majori- tàriament de producció nordamerica- na, que concentra el 80% dels espec- tadors. A pesar d’haver acceptat altres pro-SOLIDARIDAD LIBRE PENSAMIENTO LA GATETA NOTICIA CONFEDERAL postes que vam fer, lamentem que no s’hagin tingut en compte els aspectosPeriòdic bimensual classista i llibertari de Revista de reflexió sobre la realitat i la Butlletí informatiu de la Secció sindical de Revista de la CGT del Pais Valencià, tota essencials que hem exposat i queXile editat pels col·lectius Voz Negra, Es- intervenció social editada per la CGT, el CGT al Hospital Pius de Valls, gateta@ la informació sobre les lluites sindicals i afecten directament a la continuïtattrategia Libertaria i Corriente de Acción Li- nº 64 inclou un dossier sobre pedagogia piushospital.cat socials d’aquesta Confederació, www. dels llocs de treball i al mateix fomentbertaria, tots ells de Santiago, publicacion. llibertària, www.librepensamiento.org cgtpv.org del català.Juliol de 2010 31
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MARIAM RAWI, DE L’ASSOCIACIÖ DE DONES REVOLUCIONÀRIES D’AFGANISTAN (RAWA) > LES PARAULES SÓN PUNYS“A l’Afganistan, després de Cyrano, paraulesla invasió nord-americana, que enamorenles coses han empitjorat” Jordi Martí Font“Els nostres enemics polítics són els fonamentalistes, que utilitzen la religió i els costumssegons els seus interessos” El 28 de desembre de 1897, al Teatre de la Renaixença de París, Edmond Rostand (1868-1918) estrena Cyrano > LA FRASE... de Bergerac. L’autor pateix extremadament per la por que té de no tenir èxit amb l’obra però el que passa és tot el contrari. Vint minuts d’aplaudiments al final ho corroboren. I Cyrano explica la història del de Bergerac, enamorat de la seva cosina Roxane però amb la seguret total que aquesta no l’acceptarà com a conseqüència del seu descomunal nas. Cyra- no construirà un personat- ge que tindrà dues parts: d’una banda un cos que no és el seu i, d’una altra, uns “Mai hem pogut paraules que enamoraran treballar de completament Roxane. I en forma legalitzada, aquesta composició dicotò- hem d’actuar mica qui acabarà seduint la xica no serà el cos sinó la clandestinament” paraula. Russell, desbrossar les certeses A las Barricadas país davant el buit de poder provocat bar a el qual és fonamental una educa- - Karzai aparenta criticar als països es- www.alasbarricadas.org per la retirada de les tropes russes. Les ció que alimenti la consciència del poble trangers, però en realitat el que hi ha Dins del món de la lògi- afganeses han de sobreviure a la falta de afganès. Els nostres enemics polítics darrere és un joc entre Estats Units i ca, el matemàtic i pacifista seguretat, als atacs contra la població de són els fonamentalistes, que utilitzen la les autoritats afganeses per a mostrar a gal·lès Bertrand Russell les tropes nord-americanes i de l’OTAN, religió i els costums segons els seus in- l’opinió pública internacional que Karzai (1872-1970), que en la sevaRAWA (Revolutionary Associa- i també han d’enfrontar-se a la violència teressos. és un líder democràtic. Fins i tot si es do- “Autobiografia” deia quetion of the Women of Afghanis- en la seva vida quotidiana: als abusos nés la possibilitat que Karzai se separés les passions que havientan - Associació de les Dones sexuals, violacions, segrestos, els ma- - El teu article “Rule of the ra- d’Estats Units, això només significaria un governat la seva vida erenRevolucionàries d’Afganistan) és trimonis forçats, la violència domèstica. pists” – “El govern dels viola- acostament major a Iran o Rússia, la qual “l’ànsia d’amor, la recercauna agrupació clandestina que Ni el govern de Karzai ni la seva policia dors”- publicat a The Guardian cosa tampoc seria positiva per al poble de coneixement i una com-promou la defensa dels drets ofereixen cap tipus de protecció davant (que pot ser consultat en cas- afganès. passió incontrolable pelhumans en un Afganistan dividit tant desemparament. tellà a www.rawa.org/rawi_ sofriment de la humanitat”,entre un govern feble i fonamen- sp.htm) resulta aclaridor sobre - Donada la difícil situació que és qui estableix les basestalista afavorit per les armes de - L’organització a la qual per- la situació de la dona després travessa el país, envaït per tro- de pràcticament tot. Cons-les potències occidentals, i els tanys, RAWA es troba en el de la suposada instauració de pes estrangeres, amb un go- trueix la deconstrucció deltalibans. Amb el seu compromís punt de mira dels talibans i la democràcia a Afganistan. vern titella i corrupte i un mo- seu pensament, sobretotper un moviment popular i demo- els fonamentalistes del govern Podem considerar que les po- viment talibà en ascens, quin a partir de la preparació icràtic, constituït sobre l’educació de Karzai, i també s’ha mos- tències invasores han traït les futur voleu per a Afganistan? dels horrors derivats de lade les dones afganeses, bàsica- trat molt crítica amb la invasió solemnes promeses amb les I Guerra Mundial, davant lament analfabetes, RAWA s’ha nord-americana. Davant aquest quals van justificar la guerra - Nosaltres somiem amb un règim demo- qual crida a la deserció, tanconvertit en objectiu a batre per panorama, com desenvolupa contra els talibans? cràtic, però no és una meta fàcil ni prope- lluny de les abstraccionsa ambdós contendents. Buscant les seves activitats RAWA? ra. Un país amb vint anys de guerres, te- com de les idees segures idenunciar la perniciosa invasió - Els fets assenyalen la veracitat de nint pel mig dues ocupacions estrangeres tancades.i aconseguir suport i solidaritat - El 1977 es va fundar RAWA sota el go- l’article escrit sis anys enrere. En els úl- i el domini talibà, no assolirà la llibertat i En ell el recurs a la lògicade col·lectius socials espanyols, vern republicà del príncep Mohammed tims 8 anys, després de la invasió nord- la independència al moment. A part del és el darrer tros de camí peruna activista de RAWA ha portat Daoud Khan i des d’aquell moment van americana, les coses no han millorat sinó fonamentalisme, el país té aguts proble- intentar reconstruir algu-a terme una gira de xerrades per començar els problemes. Mai hem pogut que, per contra, han empitjorat. Encara mes econòmics i socials que necessiten nes certeses, unes certesestot l’Estat. Es tracta de Mariam treballar de forma legalitzada, pel que que a Afganistan hi ha milers de soldats de temps per a solucionar-se. que un cop refetes el portenRawi (nom fictici), una jove perio- necessitem fer-ho clandestinament per no s’ha aconseguit reduir el terrorisme, ni a posar en dubte bona partdista i professora que viu a cavall a poder existir. Això té les seves conse- el fonamentalisme. L’interès dels governs - Estàs realitzant una gira per dels noms, que moltes ve-entre Afganistan i els camps de qüències: no comptem amb oficines, les occidentals no és la desaparició del fo- l’Estat espanyol on dónes a gades actuen com a abre-refugiats de Pakistan. Al seu pas activistes hem de protegir la nostra iden- namentalisme. El seu objectiu és acon- conèixer la teva organització. viacions. Segons ell, quanper Logronyo el mes d’abril vam titat amb noms falsos i els projectes que seguir més adquisicions econòmiques Què esperes de la mateixa? diem Sòcrates diem alhorapoder conversar breument amb realitzem no poden aparèixer sota el nom sobre els oleoductes que travessen el Amb quines organitzacions es- “el mestre de Plató” i perella. de RAWA. país, controlar el tràfic de l’opi, saquejar panyoles i europees col·labora tant no tenim una paraula si els recursos naturals, etc. RAWA? aquesta no la tenim en rela-- ALB: Provens d’una zona de la - RAWA no només defensa els ció amb la realitat, és a dirqual a Occident tot just arriben drets de les dones sinó també, - Hamid Karzai, president - Esperem que els moviments socials, que les paraula són “això”notícies, excepte quan es pro- des d’una perspectiva més àm- d’Afganistan, ha amenaçat re- pacifistes, feministes, etc., occidentals, quan parlem d’alguna cosadueixen atemptats. Pots donar- plia, un govern de caràcter laic, centment amb unir-se als tali- que són amb els que col·labora RAWA, en concret que tenim da-nos una breu descripció sobre secular i democràtic. De quina bans si les potències occiden- tinguin notícies reals sobre Afganistan i vant o a la vista, per exem-quin és la situació de la dona a forma es planteja RAWA arribar tals continuen pressionant-lo usin els mitjans que estan al seu abast ple. La seva desconfiançaAfganistan? a aquest objectiu? perquè combati el frau electo- perquè aquesta informació circuli. El punt avança i no se li aturarà ni ral. Com valora RAWA aquest més interessant és crear xarxes d’ajuda tan sols quan voldrà refer- La situació de la dona ha empitjorat - No es poden defensar els drets humans gest? i suport cap a RAWA i les dones afgane- les paraules en un sentitvisiblement des que en 1992 els fona- sense un govern democràtic, per a arri- ses. matemàtic, lògic.mentalistes van prendre el control del