Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Revista Catalunya número 117
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya número 117

566

Published on

Revista Catalunya número 117

Revista Catalunya número 117

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
566
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 117 · Maig 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat És temps de mobilitzacióDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 2. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2010 · núm. 117 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org És temps de mobilitzacióDipòsit legal: B 36.887-1992
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Al carrer, que ja ésDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT hora!DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica de S eguim en lluita permanent contra la patronal i el go- vern per aconseguir una so-Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi cietat basada en la igualtat peri Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries a tothom, en els drets laboralsQuímiques (FECIQ) i socials, els serveis públics,• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de la llibertat i la justícia social,Catalunya (FEC) cridant, exigint, reivindicant• Federació d’Administració Públicade molt clarament als carrers queCatalunya (FAPC) han de ser els culpables, és aVia Laietana, 18, 9è - 08003 dir, els banquers, la patronal,Barcelona els governs, qui paguin la cri-Tel. 933103362. Fax 933107110 si que han provocat intencio-FEDERACIONS COMARCALS nadament i a la qual ens hanAnoia llançat a la classe treballado-C/ Clavells ,11 - 08700 Igualada. ra com a despulles desprésTel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es d’espreme’ns fins a l’última gota, reduint-nos a la condicióBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 d’esclaus, controlant el nos-Reus tre treball, la nostra salut, la nada laboral, per privatitzar la deixat que es facin amos de la món, que amb la participacióbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 nostra vida. Les treballadores serveis públics, per negar la ne- terra i de les persones i des de de totes i tots, sense discrimi-Baix Llobregat i treballadors estem perdent gociació col·lectiva i tants i tants CGT continuem lluitant per im- nacions, sense desigualtats,Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - la feina, l’habitatge, el dret a excessos, atracaments, mal- pedir que surtin victoriosos de sense privilegis, de forma au-cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 l’educació, a la sanitat, a una baratament dels diners públics, les seves crisis i ens tornin tot togestionària, en llibertat, que pensió pública, a la felicitat en dels nostres drets. el robat durant dècades. conreï la cultura, l’educació iComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es el present i el futur. Cal exigir al govern que qual- Ens cal unir-nos a l’acció, tots el respecte a les diferències,Tel./fax 93 659 08 14 sevol reducció del dèficit públic els treballadors i treballadores que recuperi la memòria his- Seguim apostant per una novaBaix Penedès societat en llibertat en lluita s’ha de fer augmentant els in- lliures, junts, unint la nostra tòrica des de la veritat i anul·liNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 dia a dia contra l’immoral i cri- gressos en lloc de reduint les rebel·lia, insubmissió, en defen- les sentències del franquisme,cgt.baix.penedes@gmail.com minal capitalisme que ens ex- despeses socials, les presta- sa dels nostres drets, a nivell en un context laic que perme-Barcelonès Nord plota i domina miserablement cions per als aturats i precaris, internacional, sense fronteres, ti l’avenç científic i defensi elsAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax (lluitant contra els tancaments reduint els salaris, acomiadant sense divisions entre perso- drets humans, l’antimilitarisme,933831803 d’empreses, contra els ERO, milers de persones i tot això nes autòctones i estrangeres, les lluites populars de tot elGarraf-Penedès contra els acomiadaments, mantenint el mateix model social entre homes i dones, grans i món.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova contrates i subcontrates, pri- i productiu basat en la producti- joves, intel·lectuals, estudiants, Ja n’hi ha prou!! Al carreri laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat vatitzacions, contra els desno- vitat i el consumisme. El govern persones aturades i/o excloses que ja és hora, fins a la VagaTel. i fax 938934261 naments, embargaments, ho- n’ha de recaptar més de les bu- , tothom lluitant per un millor General!!Maresme res extres, retalls salarials, pel txaques dels rics, de la patronal,Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - dels fons d’inversions SICAV Agurreljmaresme.cgt@gmail.com dret a les pensions públiques,Tel. i fax 937909034 per la cobertura de prestacions dels especuladors, dels paradi-Vallès Oriental per a tots i totes les aturades, sos fiscals, eliminant l’economiaFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - per posar la vida i les cures en submergida.cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 el centre de les nostres vides, La classe treballadora està farta contra la repressió i el retall de d’haver-se d’estrenyer el cinturóFEDERACIONS INTERCOMARCALS les llibertats…) i tot perquè uns quants misera-Girona Ara que es compleixen 100 bles rics siguin els amos de laAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005Girona - anys de l’anarcosindicalisme nostra vida, la nostra salut, elscgt_gir@cgtcatalunya.cat amos de la terra, dels recursosTel. 972231034. Fax 972231219 continua sent necessària la lluita per impedir que no es naturals, de les llavors, dels mi-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - pacti amb la patronal i el go- tjans de producció i comercia-lleida@cgtcatalunya.cat vern a l’esquena dels treballa- lització, de l’aigua, de l’energia,Tel. 973275357. Fax 973271630 dors i treballadores, en contra dels mitjans de comunicació,Camp de Tarragona amb la complicitat d’un entramatRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 dels nostres interessos, perTarragona rebutjar el pacte d’una nova institucional, en el qual les per-cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 reforma laboral per aconseguir sones només som mercaderies, l’acomiadament lliure i gratuït, com|com a objectes, com pecesFEDERACIONS LOCALS d’usar i tirar en la seva voràgine el pacte per allargar l’edat deBarcelona jubilació, per prolongar la jor- d’extermini i explotació. Els hemVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Aquest número s’ha tancat el dilluns 15 de març de 2010Manresa T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviCircumval·lació, 77, 2n - 08240 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Allò que les víctimes de la repressióManresa -manre@cgtcatalunya.cat Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, franquista mereixen, des de fa molt deTel. 938747260. Fax 938747559 Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions temps, és la plena rehabilitació moral, sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció iRubí subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) política i judicial.Colom, 3-5 08191 Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Sabadell “Garzón, un veritable/fals combat”Unió, 59 08201 Sabadell - Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Octavio Alberola93 745 01 97 Drets dels subscriptors:Terrassa D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporadesRamon Llull, 130-136 a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per talTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via LaietanaCastellar del Vallès 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar delVallèscgt.castellar-v@terra.es, Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titularTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Maig de 2010
  • 4. REPORTATGE L’extrema dreta utilitza la immigració Amb la crisi econòmica els sentiments xenòfobs, racistes, de rebuig a les per atreure votants i persones immigrants, s’incrementen fomentar l’odi Plataforma per Catalunya, o com introduir el racisme i la xenofòbia a la societat catalana de la mà de l’extrema dreta Àrea d’Immigració CGTC orren temps difícils, amb la crisi econòmica els senti-ments xenòfobs, racistes, de re-buig a les persones immigrants,s’incrementen. Cada dia hi ha mésgent que diu que aquí “no hi ca-bem tots”, que no hi recursos pera tothom, i que en lloc de reclamarmés diners i recursos per als serveissocials públics i donar la culpa dela crisi als veritables responsables(governs, banca, patronal, capita-lisme internacional), descarreguenen les persones immigrants la cul-pa de tot. Uns sentiments adobatsi promocionats per determinadesforces polítiques i alguns dels seuslíders, per tal de captar vots a partirdel populisme i la demagògia.Òbviament hi ha partits polítics iorganitzacions d’extrema dreta ques’aprofiten d’això, posen més llen-ya al foc i utilitzen el tema de la im-migració com una forma d’atreurevotants i així aconseguir ocuparcàrrecs de responsabilitat políticades d’on proposar l’aplicació demesures més restrictives sobre la migrants, per una crisi econòmica Apel·lem, en aquest sentit, a un re- ra realitzat per l’historiador Xavier vern o partit) com “els de davant”immigració, o al menys intentar provocada per l’avarícia d’entitats coneixement comú: a les escoles, Casals, un dels millors coneixedors (els estrangers): “Més exactament:condicionar les dinàmiques de les financeres i empreses immobi- a les entitats veïnals, a les festes del feixisme i l’extrema dreta a les elits són rebutjades en la mesu-formacions polítiques clàssiques. liàries. de barri, als comerços, als carrers. l’Estat espanyol, autor de diversos ra que són percebudes com ‘el par- En la darrera dècada, des del mo- Hem d’organitzar-nos plegats. llibres i estudis sobre el tema, un do- tit de l’estranger’. L’antielitismeUna de les formacions polítiques viments socials ens hem esforçat, Somiar junts foragitarà els mal- cument d’imprescindible lectura. es troba aquí subordinat a la xe-que més està creixent escam- en la mesura de les nostres pos- sons individuals.En segon lloc, la La Plataforma per Catalunya, la nofòbia. El populisme integrat alpant de forma clara missatges i nacionalisme fa sorgir una figuraconsignes contra la immigració, sibilitats, en construir ponts de situació actual requereix –amb ur- eclosión de un nacional-populismo diàleg entre les diferents comuni- gència- dirigir els recursos públics catalán (2003-2009). nova de l’enemic: l’estranger-especialment la de procedència invasor, nodrint l’imaginari demusulmana, és el partit Plataforma tats nouvingudes als nostres barris cap a polítiques socials. Exigim a Working Paper, nº 274, Institut de l’exclusió. La defensa de la iden-per Catalunya (PxC), liderat per i ciutats, amb l’objectiu de fer una les diferents Administracions que Ciències Politiques i Socials, Bar- titat nacional implica aquí la de-Josep Anglada, personatge amb sola comunitat, amb les seves plu- orientin els seus pressupostos cap celona, 2009, ISSN: 1133-8962, núncia de la ‘immigració-invasió’:una llarga trajectòria de militàn- ralitats i amb els seus recels inicials a les necessitats de la comunitat: 34 pàg. la identitat nacional és afirmadacia ultradretana, que té regidors en a superar. Sabem que no és senzill a les escoles, als centres d’atenció en la mesura que aquesta es tro-diverses ciutats catalanes, aconse- cohesionar i reinventar un barri, un primària, a les entitats veïnals, a Sinopsi de l’estudi ba suposadament amenaçada”.guint allò que altres formacions de poble, una ciutat, quan hi ha ele- la creació de llocs de treball. No El cas de la PxC, doncs, és vistós vats nivells de veïnat nouvingut, i pot ser que es destinin recursos de Xavier Casals en la mesura que constitueix l’únicl’extrema dreta espanyolista o filo-nazi no havien aconseguit. Entre sabem que aquests fràgils equili- a la banca i les grans indústries de nacional-populisme desenvo- bris es posen en joc en contextos multinacionals, i en canvi la gent La Plataforma per Catalunya lupat a Espanya que compta ambels regidors de PxC destaquen els (PxC) és un partit islamòfob, la4 de Vic o els 4 del Vendrell, dues on els recursos socials i econòmics tingui la sensació d’haver de com- una presència institucional sig- se’ns presenten com a escassos. petir per uns recursos socials in- seu principal del qual arrela a la nificativa. Aquest assaig analitzaciutats on el conflicte al voltant de ciutat de Vic. Ha conegut una rela- Perquè coneixem els esforços que suficients. Apel·lem a tot el teixit l’evolució de la PxC des dels seusl’empadronament està més pre- tiva expansió des de l’àmbit local suposa conviure des de la diversi- social a organitzar-nos junts i a orígens fins a febrer de 2009 (quansent, i on condicionen fortament des de la seva irrupció en els comi- tat i, sovint, des de la desigualtat, treballar per fer efectiva aquesta conclou la redacció del text) i ex-les dinàmiques polítiques munici- cis locals de 2003 i ha anunciat la posa com configura una oferta novapals. totes i tots hem de rebutjar que po- redistribució de la riquesa. lítics oportunistes destrueixin les Aquestes són les mesures de fons seva concurrència en les pròximes inserida en un procés de canvi del eleccions al parlament català. sistema polític català, en el qual nostres aspiracions a viure, juntes per a un futur de convivència alsPopulisme i i junts, unes relacions justes, res- nostres barris i ciutats; les res- Aquest estudi mostra com la PxC han irromput nous actors polítics, com les Candidatures d’Unitatdemagògia pectuoses i enriquidores. Avui, les postes urgents passen per a aïllar constitueix actualment una forma- Popular [CUP] o Ciutadans [C’s]. solucions als nostres malestars no socialment les provocacions irres- ció de la ultradreta postindustrial Un annex recull les dades de lesAmb la por a la immigració com passen per culpabilitzar els més fe- ponsables de feixistes com Angla- que pot definir-se com a “nacional- conteses electorals a què s’ha pre-a bandera, PxC pretén aprofitar la bles, sinó que exigeixen la impli- da. populisme “. Aquest terme, encun- sentat aquest partit.difícil conjuntura política, econò- cació de tots els sectors socials per yat pel politòleg Pierre-André Ta- Us el podeu descarregar el pdf delmica i social que travessem per guieff, designa els partits el discurs a construir les ciutats que volem. Estudi sobre la dels quals apel·la al “poble” amal- document al bloc del Xavier Ca-aconseguir recolzament electoral a Aquest objectiu, en primer lloc, sals, anant a:les seves aspiracions polítiques. demana crear espais comuns entre PxC de lectura gamant-lo amb la “nació” (part de http://xaviercasals.files.wor-És intolerable que es posi en joc tot el veïnat –sigui quin sigui el imprescindible la premissa que el poble conforma dpress.com/2010/01/wp274.pdfla convivència entre veïns per seu orígen-, hem d’ensenyar-nos una realitat homogènia) i el concep Per saber més de la Plataforma perl’ambició política i els deliris ra- mútuament com vivim el barri, i Per tal de que conegueu millor qui dotat d’unitat substancial i identitat Catalunya, també hi ha el llibrecistes d’aquest franquista vigatà establir mecanismes per a resol- són aquesta gent de la PxC i com permanent. El seu blanc prioritari, “Tota la veritat sobre Plataformai la seva gent. És intolerable que dre, plegats, els problemes sovint han anat creixent, us recomanem assenyala aquest acadèmic, no són per Catalunya”, de Miquel Erra ies busquin culpabilitats en els im- derivats de la incomunicació. un interessant estudi de fàcil lectu- tant “els de dalt” (les elits de go- Joan Serra (Ara Llibres, 2008).Maig de 2010 3
  • 5. REPORTATGE Ultres europeus financen la llista de Plataforma per Catalunya l’extrema dreta i de la violència David Fernández feixista– perquè elaborés les “lí- nies mestres de la formació”.E l franquista Josep Anglada li- dera una plataforma plena demilitants neonazis al costat de ex Anglada té diversos fronts judi- cials oberts. El 2002 es va presen- tar una querella col·lectiva quemembres de partits com ERC o sol·licitava la il·legalització de laPP i de sindicats com Comissions seva plataforma per impulsar laObreres o UGT. xenofòbia, que va ser arxivada.Flanquejat per dirigents de Més tard, l’intent de traslladarl’extrema dreta europea, Josep l’experiència de PxC a la restaAnglada va fer oficial al març, en- de l’Estat va acabar amb un sonatfront de gairebé 700 persones con- fracàs i una condemna a abonargregades a l’Hotel Barceló-Sants 52.000 euros per acomiadamentde Barcelona, la seva candidatura improcedent a tres administratiusa les eleccions autonòmiques ca- de la seva seu madrilenya. A latalanes previstes per a tardor. En tardor, va ser condemnat a pagarl’exterior, fins a 34 furgons po- 3.000 euros per agredir a un me-licials i un cercle d’antidisturbis nor davant la seu de PxC a Vic.encaixonava una concentració Finalment, el 19 de març va com-antifeixista que, a convocatòria parèixer davant l’Audiència Pro-d’entitats locals, de col·lectius vincial de Barcelona acusat d’unantifeixistes i d’associacions delicte de promoció de l’odi raciald’immigrants, protestava per la per un pamflet distribuït a Vic en electoral és clau la presència destaca la de Josep Anglada, un Cervera. La pena es va reduir a 25presència de Anglada amb el lema les últimes eleccions municipals. d’Enric Ravello, responsable de veterà de l’extrema dreta. Angla- euros de multa. L’any 2007, Figue-“El feixisme avança sinó se’l com- Anglada s’enfronta a una possible relacions internacionals de PxC da va iniciar els seus passos en rola va protagonitzar l’escisió delbat”. pena de fins a tres anys de presó i que prové de la històrica organit- la Fuerza Nueva de Blas Piñar el sector lleidatà de PxC, que va do-L’homologació europea és anhe- inhabilitació per al sufragi actiu. zació neonazi CEDADE, dissolta 1979. Va reaparèixer en les llistes nar motiu a la formació del Partitlada per Plataforma per Catalun- el 1993. Els màxims impulsors d’Aliança Popular (AP, anteces- per Catalunya (PxCat), que tambéya (PxC). No en va, la plataforma de PxC són la tríade formada per Implantacióconcorrerà a la cita electoral grà- sora del PP) de Fraga Iribarne el concorrerà a les eleccions en coa- municipal Anglada (Vic, Barcelona), August 1987, però es va reenganxar al lició amb el Moviment Social Re-cies a l’aval logístic i financer de Armengol (El Vendrell, Tarrago- projecte de Blas Piñar el 1992. publicà (MSR).l’extrema dreta europea. Al març, en un ple a Vic, Anglada na) i Mateu Figuerola (Cervera, Posteriorment va participar en els va afirmar a micro obert: “Els mu-El suport ultra Lleida). En el seu congrés fun- deliris polítics de Ruiz Mateos Anglada, franquista sulmans són els meus enemics”.europeu dacional, de l’any 2002, van re- encara que va retornar al PP a la fi confés Per a l’historiador Xavier Casals, bre l’apadrinament dels històrics dels ‘90. Habitual de les concen- expert en extrema dreta, AngladaAl febrer, Anglada va viatjar fins ultradretans Alberto Royuela (ex tracions ultres del 12 d’octubre i Ambiciós, autoritari i calculador, ha protagonitzat amb un discursa Viena per a assistir al Ball de les membre de la Guàrdia de Franco) i organitzador de viatges anuals al el ex comercial de perfums Angla- simple — ordre públic i rebuig a laCorporacions –cita anual de la dre- Esteban Gómez Rovira, l’advocat Valle de los Caidos, el 2000 va da va ser captat amb una càmera immigració— l’única implantacióta populista xenòfoba europea– on espanyolista icona del rebuig a la fundar Plataforma Vigatana, em- oculta de Canal 9 el 2003. En el ví- municipal consolidada d’extremava obtenir acords de suport logístic normalització del català. brió de PxC. Aquest partit es va deo, reconeixia sense embuts que dreta, com el Front Nacional fran-del FPÖ austríac del difunt Jorg L’any 2003 van obtenir sis regi- estrenar políticament en la locali- duia “el franquisme en el cor” i que cès. Encara que es presenta a lesHaider. En concret, per a tasques de dors (a Vic, Manlleu, Cervera i tat barcelonina de Premià de Mar, el seu distanciament de l’extrema autonòmiques, on la seva granpropaganda, màrqueting i organit- El Vendrell) i 5.000 vots. L’any amb atacs contra la construcció dreta convencional era una aposta aportació serà possiblement endu-zació electoral. En declaracions a 2007, PxC va triplicar vots i re- d’una mesquita i la denúncia tàctica (“amb mi l’extrema dreta rir el discurs de la dreta catalanaTV3, Anglada ha reconegut també sultats; es va convertir, amb un d’una suposada ocupació i inva- aixecarà el”cap ). Simptomàtiques i espanyola sobre la immigració,el suport de la Lliga Nord italiana 18,5%, en la segona força políti- sió de l’islam a Catalunya. són també les declaracions del ex l’aposta real seran les eleccionsi del Front National francès. Preci- ca de Vic. Van obtenir un total de Per la seva banda, Armengol, vi- primer secretari general de PxC, municipals de 2011, servint lessament amb aquesta última forma- 17 regidors en 12 municipis (en- cepresident de PxC, va iniciar la el funcionari de presons Jaume eleccions autonòmiques com unació té prevista una futura reunió a tre ells, capitals comarcals com seva marxa política en les files del Ferrarons, que en els anys 80 va “precampanya” de projecció de laLió. En ella negociarà amb el seu Olot o Manresa) i tres consellers PP i en 2002 es va presentar per fundar l’entitat filonacionalsocia- PxC que serveixi per millorar elsvicepresident, Bruno Gollinisch, la comarcals després d’aconseguir Tarragona, en les llistes electorals lista ENSPO. Va abandonar PxC seus resultats en les eleccions lo-presència de Jean-Marie Le Pen en 12.400 vots. localitats on PxC va del GIL . Quant a Mateu Figuero- al denunciar que estava controlada cals de l’any 2011. En les últimesel tancament de la campanya catala- obtenir els seus 17 regidors són: la, va romandre en AP entre 1979 des de l’ombra “per l’extrema dre- eleccions, la formació catalana vana. En el front financer, Anglada ha Vic 4, El Vendrell 4, Cervera 2, i 1997, ja com PP. Poc després ta més rància i reaccionària” i va obtenir el seu major èxit a Vic, acontactat ja amb el multimilionari i Manlleu 2, Olot 1, Manresa 1, va ingressar en la UDC de Duran divulgar els contactes de PxC amb l’assolir ser la segona força polí-ultra suec Patrick Brinkmann, per a Tàrrega 1, Sant Martí de Riucorb Lleida, fins que va abandonar la Democràcia Nacional i Espanya tica.sol·licitar-li una donació econòmica 1, Roda de Ter 1. formació el 2002. En 2003 va ser 2000. A més, va afirmar que An-que financi la campanya. Encara que els tres impulsors de detingut, jutjat i condemnat per glada li va sol·licitar contactar amb * Article extret del núm. 124 de laEn totes aquestes reunions d’àmbit PxC tenen trajectòries similars, intentar cremar la mesquita de Ernesto Milà –històric ideòleg de revista DiagonalAturem l’avenç del racisme i la xenofòbia. Mobilitzem-nos contra la PxCE l 13 de març la Plataforma per Catalunya (PxC) de JosepAnglada va presentar la candida- italiana, entre d’altres. L’aparició d’un partit d’aquestes característiques a la ciutat de Ja és prou conegut el paper que ha jugat la PxC allà on ha tingut presència institucional, com a la institucions, com en el cas dels empadronaments, on la majoria de partits “d’esquerres” amb re- mentides i el seu ideari excloent i genocida, actuant com a crossa del capitalisme quan aquest estura d’aquest partit per a les elec- Barcelona i al panorama política ciutat de Vic, on Josep Angla- presentació han assumit covarda- troba en hores baixes, culpant lacions autonòmiques al Parlament català, és un fet greu i marca un da ha jugat un paper populista ment les postures xenòfobes i ex- població immigrant de la misèriade Catalunya, a l’Hotel Barceló important i perillós precedent que i d’intoxicador de la població a cloents de PxC per por a perdre la que pateix la classe treballadora iSants de Barcelona, sortint defi- ha de ser respost per la protesta i base de mentides sobre la realitat seva part del pastís davant l’avenç el conjunt de les classes popularsnitivament de la política local i la resistència popular. dels treballadors immigrants que de les posicions racistes que im- per culpa d’aquest sistema voraçapareixent a la ciutat de Barcelo- Recordem que es tracta de l’únic allà resideixen; carregant el pes pulsa el Sr. Anglada. i salvatge.na per la porta gran. partit d’extrema dreta i racista dels problemes i penúries que pa- Fem una crida a tota la societat aPer a l’ocasió comptava amb la amb certa projecció a tot l’Estat teix la població d’aquest país a les mobilitzar-se i organitzar iniciati-participació de líders europeus espanyol, que comença a ser re- esquenes de la població estrange- ves i accions de protesta, ja que * Manifest signat per diversosde diferents partits neofeixistes conegut com el referent per a la ra. S’ha pogut veure aquests úl- és fonamental que el feixisme i col·lectius i organitzacions con-i d’extrema dreta com el Vlaams majoria de partits d’aquestes ca- tims dies el perill que comporta l’extrema dreta no disposi de cap tra la presentació a Barcelona deBelang flamenc o la Lega Nord racterístiques d’Europa. la presència d’aquest partit a les espai des d’on escopir les seves la PxC.4 Maig de 2010
  • 6. REPORTATGE L’esquerra de karaoke porta en el seu sarró a l’extrema dreta estel·lars solen coincidir amb Rafa Cid les etapes de reflux democràtic i d’Estat de Dret que el propi siste-Amb el seu permanent exercici ma impulsa en la seva fugida capde pensament únic, l’esquerra ni- a davant. Quan, com ara, una crisini, que ni transforma quan està en desfermada pel sistema financerel poder ni s’oposa quan passa a (la metàfora reencarnada dels Pro-l’oposició, és el millor abonament tocols dels savis de Sión)) saquejaper a la irrupció de l’extrema dre- el patrimoni cívic i els partits esta-ta. Les eleccions com cànon de- blerts pacten tot el pactable al mar-mocràtic en el sistema capitalista ge del parlament (teòrica seu de lade mercat suposen entronitzar un sobirania) per “interès general”. Apèndol polític que sempre torna nivell polític i nivell laboral, on lesal seu estat de repòs. El ciutadà cúpules de patronal i sindicats so-dels països més desenvolupats té len arribar a un “diàleg social” queuna opinió estomagant d’aquesta precaritza als representats a canvidemocràcia-tipus sustentada sobre de reforçar les posicions dels re-un insuls i interminable tobogan li miris la dent. Una fàbrica de mi- Els resultats de les regionals fran- del pèndol de les democràcies de presentants fins a convertir-los ende comicis. Urna va, urna ve, entre nes antipersones, una radioactiva ceses compleixen a carta total karaoke que ens governen. casta., contribuint així al descrèditeleccions de tots els tipus -munici- central nuclear, el pressupost per aquest designi. Una dreta clàssica El populisme feixista és un feno- de tot el que soni a democràcia en-pals, regionals, nacionals i supra- al mortífer exèrcit, no són armes tocada per la crisi, una esquerra men modern, propi del gregaris- tre la base social.nacionals (cas Unió Europea)-, la de destrucció massiva sinó opor- nominal parapetada en la política me d’una societat de masses amb Cremades les naus que han servitdemocràcia es ritualitza com una tunitats laborals que no cal deixar espectacle que es mira el melic l’individu en retirada i el declivi durant anys d’arques de Noé acarrera de desgast, un viatge a cap escapar. pel mirall retrovisor de la història d’allò públic-social, el que Aristó- dreta i esquerra, el camí per a lapart. De la dreta a l’esquerra i de Tot aquest vaivé de màscares i i una esquerra radical incompresa teles va anomenar zoon politikon, insurrecció ultra està expedit. En-l’esquerra a la dreta, les rodes de ventrílocs pomposament intercan- pel gran públic mediocratitzat, han a les mans del privat competitiu. cara que hi ha teòrics, com Carlmolí amb que combrega el menys viades cada 4 anys condueïx del coronat a les hosts xenòfobes de Un magma que els mitjans de Amery a “Auschwitz, comença eldolent dels règims possibles giren no-res a la més absoluta misèria. Le Pen al tercer lloc de la collita comunicació de masses, autènti- segle XXI?”, que fins i tot soste-com un Sísif rediviu. I així, pesa- De vegades s’assagen cavalls de electoral. Mentre l’esquerra trans- ques extensions de l’home (Mc refresc, que a manera de “terceres formadora s’enfonsava i les restes nen que el bacil totalitari no és undament, amb una jibaritzada demo- Luhan) / òrgans de l’home (San- vies”, “operacions reformistes” del en altres temps poderós Partit cep del passat sinó una constantcràcia de karaoke, la rutina repre- tiago Alba), ha engegantit fins a o “upeydes” busquen dinamit- Comunista Francès (PCF) consu- de la civilització occidental. Unasentacional corca vides, projectes i projectar un solipsisme multitudi- zar el mercat polític en moments maven la seva liquidació, el front extrema dreta, ull al pegat!, ambil·lusions en forma de fastig polític nari que busca la seva redempció d’aclaparament i cansament de l’exclusió racial i el patrioteris- en líders providencials que evitin pàtina anticapitalista i revolu-i indiferència ciutadana…fins que amb la introducció d’aquestes me redemptor assolia el 11,42% el glop d’haver de pensar i decidir cionària perquè es nodreix sobre-arriba el llop. “marques blanques”. Però són dels vots (el 22% en els seus feus), per si mateixos. Una por congènita tot dels estrats proletaris que hanÉs un disc rallat, un dèjá vu.D’aquesta forma, tot torna on so- il·lusions, miratges, que no aguan- a imatge d’aquell sorpasso de les a la llibertat, a l’autodeterminació, desertat del moviment obrer i leslia. Canvia una mica perquè tot se- ten dos assalts. Després, agostat el presidencials del 2002, on va cap- vitaminat d’esperit competitiu, classes damnificades a les qualsgueixi igual. La dreta i l’esquerra cicle i revelat que el rei està nu i tar el 17,9% dels sufragis. autoritarisme, materialisme, servi- disciplina en la nova obediènciase succeeïxen com les estacions no té res que oferir sinó més del L’extrema dreta neix de les renún- lisme voluntari, autisme ètic i lo- deguda. Cap frase explica millorde l’any sense alternar els prin- mateix, sorgeix el tercer en discòr- cies de l’esquerra i de la impotèn- calisme mental són els paràmetres l’efecte crida del pensament únic acipis econòmics que basen el seu dia. L’extrema dreta sempre torna cia de la dreta. Mai ve sola. Arriba d’aquesta axiologia dominant de favor de l’extrema dreta que el quedomini. Els vicis privats, un fe- perquè olora l’espai que ni la dreta a lloms dels fracassos mancomu- la classe dominant que expulsa tot s’ha dit pel numero dos del PSOEcund tòpic amb diversos segles ni l’esquerra cobreixen. La dreta nats dels seus mentors en el siste- besllum democràtic de l’imaginari d’Ourense al fitxar pel partit Po-de rovell, se segueixen utilitzant simple per mancar de prospectiva i ma. L’extrema dreta sempre està social. Amb aquesta mutació es pular: “seré tan fidel al PP com hoper a incubar virtuts públiques. l’esquerra formal perquè en el seu convocada. És un etern déjà vu. propicia el llevat que precisa la vaig ser amb el PSOE”.L’oci de l’amo, l’opulència del ric, afany per a mantenir-se en el pò- I és així i sempre ho serà perquè deshumanitzada massa per a assu-l’explotació dels poderosos i el dium promou una cultura conser- els rails sobre els quals es prospera mir el desembarcament dels “nous (A José Vidal-Beneyto, que vamalbaratament dels agraciats creen vadora que bressola la seva tom- estan en el ADN del model capi- bàrbars”, sols o a la berlusconiana denunciar la “modèlica transició”treball i riquesa a mans plenes de ba. Així, l’únic terrè per al canvi i talista i depredador de mercat que manera. com la causa del nostre pensamentmanera altruista. Així es justifica l’antagonisme que deixen els vec- dicta l’estratègia dels partits polí- El ritornello de l’extrema dreta no únic i va tenir la gallardia de pro-el sistema circunvalatori realment tors hegemònics és l’abonat per als tics i de les ideologies simulacre té mèrit. Està en l’ambient cultural clamar que a Espanya solament unexistent. Què seria de nosaltres demiürgs de l’extrema dreta, com que usen per a legitimar-se. És la i ètic empobrit que el capitalisme periòdic alternatiu com Diagonalsi els caps es trenquessin! O els ha sabut veure la politòloga Chan- pròpia axiologia del sistema, aca- i els seus atributs de consum, in- i el que subscriu aquest escrit ha-bancs. O les multinacionals. Per tal Mouffe. L’extrema dreta és filla tada sense refutació per dreta i es- solidaritat, mediació, mediocritat i vien investigat el “tenebrós pou”això cal rescatar-los amb la pròpia de la canonització del consens i de querra conjuntament, la que condi- darwinisme social procuren cícli- dels fons financers del capitalismesang si calgués. A cavall regalat no l’oportunisme moral. ciona de manera inexorable la llei cament. Encara que els moments criminal). La xenofòbia, una qüestió transversal A pesar dels intents per modernitzar la seva imatge, Plataforma per Catalunya està plena de militants ultres i neonazis de trajectòria dilata- da. El delegat de la formació a Badalona és Carlos Francisoud, fundador del grup terrorista Milícia Catalana i condemnat per la col·locació de bombes contra la clínica Dexeus, durant una campanya de violència antiavortista. Francisoud va fundar després el Moviment Patriótic Català (MPC), de tendència ultracatòlica, que els seus ex militants són els responsables avui del servei d’ordre i protecció d’Anglada. Un perfil similar té el regidor per Manresa Albert Pericas Riu, alies ‘Animal’, un antic skin que va participar en pallisses en els ‘90. El número tres per Manresa, Aaron Argudo, va ser candidat de la llista d’extrema dreta Españoles Bajo el Separatismo en les eleccions de 2006. Així mateix, un dels exregidors per Manlleu, Juan Gómez, militava abans en el neonazi Estado Nacional Europeo (ENA) i era responsable de les seves joventuts. ENA va ser fundat per l’històric franquista Luis García, alies ‘Mataestudiantes’ durant la transició. La formació va ser intervinguda pels Mossos el 2006 i el fiscal va sol·licitar la seva il·legalització. Però la militància de PxC sosté que el seu miler d’afiliats prové d’orígens diversos. L’actual responsable a Manlleu és un sindicalista de CC OO. En el Vendrell s’han afiliat tant ex militants del PP com del PSC. En la comarca del Garraf, l’ex militant d’ERC Pere Parareda i la ex membre d’UGT Paqui Esquibel han ingressat a les seves files. A Terrassa, han fitxat a la històrica de CiU Maite Ruich. Tots units per un discurs sobre ordre públic, xenofòbia focalitzada en l’islam i l’odi a la immigració, sobretot àrab i marroquina.Maig de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Cal seguir endavant amb el procés El Govern torna a formular una sèrie d’aberracions laborals que només contemplen el benefici de les de mobilització empreses i la retallada de drets dels treballadors/es sindical i social Proposta de nova reforma laboral: el món al revés nifest, el que és una gran evidència mercat de treball i de les relacions SP Comitè Confederal CGT social i política, des del sorgiment laborals i, a més, pagat amb els de la crisi en el 2008: les políti- diners públics. Són les mateixes“R eforma Laboral per a temps dramàtics: La clas-se treballadora torna a pagar els ques d’intervenció en l’ocupació, la contractació i els drets laborals en el mercat de treball, són un au- polítiques que s’apliquen amb el capital financer: el de tots (erari públic) per a sanejar el seu sistema“comptes” dels empresaris”. tèntic atemptat contra els drets la- financer, els quals han col·locat aEn el nou document lliurat a mit- borals i socials des de fa ja més de la humanitat i al planeta, més propjans d’abril en la taula del diàleg 30 anys. del suïcidi que de qualsevol modelsocial sobre “Actuacions en el mer- No es poden presentar les causes de vida suportable.cat de treball”, el Govern tornava a que han originat el drama social Aquestes polítiques socials-la-formular una sèrie d’aberracions actual ( 20% d’atur 88% de tots els borals només resolen una cosa,laborals que només contemplen contractes realitzats cada mes són la taxa de guany del capital, deel benefici de les empreses i la re- temporals, 11 milions d’assalariats l’empresariat, dels polítics i delstallada de drets dels treballadors són mileuristes, des del 2008 més banquers.i treballadores. Mesures com, per de 2 milions de treballadors han Si les persones treballadores, alexemple: estat acomiadats “lliurement” per costat de les organitzacions sindi-- Transformar els contractes tem- la impunitat empresarial consen- cals i moviments socials, no com-porals en nous contractes de fo- tida i sancionada legalment), com pareixem en el carrer, a milers, ament de la contractació indefinida les solucions per a una ocupació milions i interrompem les sevesque només tenen una indemnitza- - Afavorir la intermediació de les No cap major atropellament, ma- estable i la garantia dels drets dels lògiques irracionals, inhumanes,ció per acomiadament de 33 dies agències privades de col·locació jor estafa i cinisme, major conces- treballadors i treballadores. injustes i desiguals en els centresenfront dels 45 actuals. - Subvencionar la contractació sió als dictàmens de la patronal per La paradoxa plantejada, reduir els de producció i de serveis, en els- Assumir a càrrec dels diners pú- dels col·lectius més precaris i des- a poder seguir acomiadant i seguir costos en l’extinció dels contractes barris, en el camp… serà més di-blics del Fons de Garantia Salarial qualificats. destruint ocupació de qualitat per per a donar suport l’ocupació esta- fícil deixar de ser ignorats, engan-el 40% de les indemnitzacions per - Reduir la jornada de treball (mo- ocupació precària. ble, no deixaria de sonar a “conya” yats, menyspreats, robats, i hauremacomiadaments col·lectius i indi- del alemany del contracte parcial) En aquesta proposta del govern, si no fora perquè s’ha convertit en perdut l’esperança de construir unviduals, és a dir, 8 dies dels 20 que - Pla per a lluitar contra l’atur ju- no hi ha una sola mesura que pensi la pràctica política de menyspreu, nou model productiu, social, la-corresponen . venil que frega el 50%. en els drets dels treballadors, com burla i menyscapte dels drets la- boral, un nou model de vida que- Possibilitat d’aplicar el model De totes les mesures, la més des- repartir el treball reduint la jornada borals, des de la primera reforma garanteixi la llibertat i la justíciaaustríac: les empreses consti- envolupada és la pagar el 40% laboral, reduir l’edat de jubilació laboral el 1984 i les següents, la social.tueïxen un fons per a cada treba- dels acomiadaments amb diners per a crear noves ocupacions, no del 95, la del 97, la del 2001 i la Des de CGT insistim, AL CA-llador, en els quals ingressen el públics, o sigui, pagar per des- autoritzar cap ERO més en empre- del 2006. RRER…QUE JA ÉS HORA, ens1,5% del sou i que abonen en cas truir ocupació, donar suport a ses amb beneficis… I aquest drama social-laboral es va en això la vida i un model sociald’acomiadament. l’empresariat perquè acomiadi. Aquesta nova proposta posa de ma- pretén ancorar-lo a l’estructura del digne per a tots i totes.CGT reafirma el seu compromís amb la Vaga General en confluència amb altresorganitzacions bilitat dels treballadors, empleabi- ral en les contractacions i en cia i afiliació. guir treballant cap a la mobilitza- SP Comitè Confederal CGT litat… l’acomiadament. - Posant-se en contacte amb les ció i vaga general, estar atents al Al mateix temps, legisla a cop - Una nova retallada al Pacte de organitzacions sindicals i socials, sentir de la societat i procedir a laE l Ple Extraordinari celebrat de talonari, lliurant els fons pú- Toledo, incrementant l’edat de ju- amb interès i capacitat de mobilit- convocatòria quan l’organització per la CGT a Saragossa el blics a multinacionals, empresa- bilació als 67 anys. zar, fent arribar el nostre discurs de en el seu conjunt hagi provocat la27 de març, va acordar seguir en- ris i banquers, tractant de generar - Un pla d’estabilitat on retallaran forma clara i contundent. necessària agitació social.davant amb el procés creixent de ocupacions mitjançant inversions 50.000 milions d’euros i que supo- - Convocant actes on puguem fer El Dictamen complet aprovatmobilització social, conflictivitat astronòmiques en obra pública saran més retallades socials. arribar el nostre discurs a milers de per la CGT en el Ple Extraordi-laboral i confluència amb les altres (infraestructures viàries, altes ve- La CGT des del congrés de Màlaga persones. nari de Saragossa del 27 de marçorganitzacions sindicals combati- locitats, presons, comissaries i ve manifestant a través d’escrits als - Convocant mobilitzacions des- de 2010 el podeu llegir anantves i amb els moviments socials carreteres…) tractant de dissimu- responsables dels sindicats “majo- centralitzades en tots els territoris. al web: www.cgtcatalunya.cat/transformadors, amb la finalitat lar el ritme de les 150.000 ocupa- ritaris”, la necessitat de mobilitzar- - Convocant actuacions en les re- IMG/pdf_acuerdo_pleno_Zara-de crear les condicions idònies cions destruïdes mensualment des se en defensa dels drets dels treba- unions de ministres i presidents, goza.pdfperquè les classes treballadores i d’octubre 2008, i pretenent en va lladors i treballadores i desocupats durant el semestre de la presidèn-la societat en el seu conjunt faci que el sistema financer faci fluir i desocupades, no reconeixent en cia de la UE.seva la necessitat de la Vaga Ge- diners. principi aquestes centrals sindicals - Començant a treballar la gran mo-neral com expressió d’un descon- Així mateix manté polítiques so- la necessitat d’això, encara que ara bilització combinada, amb quatretentament real amb les polítiques cials de caritat i almoina envers tots estem veient com es volen co- marxes que confluiran a Madrid eneconòmiques i socials de la Unió els desempleats i desempleades mençar a rentar la cara amb mo- una Manifestació, el 16 de maig.Europea i del Govern de Zapatero (420 euros) que no arriben a la bilitzacions encara incipients, però Volem convocar una vaga gene-per a combatre la crisi actual. Per totalitat dels mateixos però que que fa uns mesos ningú augurava, ral, és necessària la resposta dea això s’ha d’apostar per ocupar el compleixen magníficament bé ni el mateix govern. la vaga, la classe treballadora ne-carrer i presentar les alternatives l’objectiu de la desmobilització També s’estan mantenint reunions cessita convocar i protagonitzarde repartiment del treball i de la social. amb els moviments socials, i és una vaga general per a recuperarriquesa de les quals banquers, pa- Estem immersos en una crisi en la necessari intensificar les relacions la seva dignitat. Però no podemtronal, polítics i “agents” sindicals qual ens han ficat ells i de la qual amb altres organitzacions repre- equivocar-nos en la data opor-oficials no volen escoltar parlar. no són capaços de treure’ns, i pro- sentatives a nivell estatal o a ni- tuna per a la convocatòria. La posen com receptes per a sortir vell de Comunitat Autònoma, que data ha de marcar-se en funció de d’ella, a més d’utilitzar els diners assumeixin l’objectiu de convocar l’evolució dels esdeveniments,Resum del públics per a “salvar” a una ban- una Vaga General. en funció dels suports amb els ca que té més beneficis cada dia, El full de ruta està traçat pel propi quals comptem, en funció deldictamen aprovat: retallar-nos drets a través de: Congrés de Màlaga i ara es tracta nivell d’agitació social provo- - Congelacions salarials, no res- de recórrer-la amb tota la seva in- cat, del nivell de tensió socialEl Govern pretén portar a ter- pectant ni la pujada salarial “li- tensitat i matisos. que faci sentir aquesta necessitatme reformes laborals en matèria mitada” acordada per a la funció - Portant el nostre discurs a tots i que els treballadors la tinguind’ocupació, pensions, prestacions pública. els actes interns del sindicat, fins a integrada.d’atur, formació-qualificació, mo- - Una nova Reforma Labo- arribar a tots els delegats, militàn- Optem per no tancar la data, se-6 Maig de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Any europeu de lluita contra la pobresa; serveixen per a res aquest tipus de commemoracions? Helena Herrera, Secretària treball reproductiu de la dona no té que no sabem que passa amb elles. General de CGT valor econòmic en la nostra socie- Si aquest grup de població femení Illes Balears tat, no es comptabilitza en termes ja estava en situació precària abans de rendibilitat econòmica. Això que passa amb elles ara? Si abans tenien unes prestacions, sous, aju-L significa que les dones dediquem a pobresa ja era un problema des o pensions precàries que pas- una gran quantitat d’hores al dia per al nostre país fa dos anys sa en aquests moments? Fins i tot a un treball que no és remunerat;enrere, Càritas, en un informe deia si ens centrem en les dones que per a nosaltres és una forma mes sí tenen ocupacions amb la crisi,que a Espanya havia en aquests d’imposar restriccions a la nostra en quina situacions es troben? Lamoments 8 milions de famílies en participació com dones en condi- realitat és que com vulgarment essituació de pobresa, situacions que cions d’igualtat en el món públic diu , “en rio revuelto ganancia deen moments de crisis, com la que i tendeix a generar dependència pescadores” i és el que esta fent elel gran capital ens estan fent patir, econòmica de la dona pel que fa a capitalisme, aprofitar-se de la tanfan que la precarietat augmenti i la l’home. famosa crisi per a fer un volt depobresa també. I que passa amb nosaltres les do- rosca més a establir major explota-El abordatge del tema de la pobresa ció, major enduriment de les con- nes quan hi ha situacions de crisiés complex. Existeixen diferents dicions laborals, dels horaris..... I econòmica?enfocaments sobre les dimensions si a això li sumam el treball que És un fet que l’actual crisi està em-del que és ser pobra. Es reconeix les dones fem a l’àmbit privat pitjorant la situació general de laque hi ha un nucli de privacions l’escenari que se’ns presenta se- classe treballadora. Però les donesabsolutes, la mesura de les quals gueix sent el de doble explotació. sofrim els seus efectes d’una for- En el pitjor dels casos, les donesés la integritat física i psicològica ma específica, que es tradueix en es van a l’atur cobrant prestacionsde la persona lligada a la dignitat major explotació i un augment de contributives o assistencials infe-humana, a les necessitats univer- les situacions de precarietat. Quan riors a la dels homes, el que acreixsals i a la universalitat dels drets parlam de la població afectada per per tant, la seva situació de des-que la garanteixen. La satisfacció la crisi, sempre es parla en termes avantatge, incrementant-se així lad’aquestes necessitats constitueix masculins, on apareix la figura un seva pobresa relativa.un dret i des de la majoria dels àm- Davant aquest panorama que fer home, treballador del sector de labits polítics se’ns diu que és una com sindicat? construcció o de la indústria delmeta ineludible per a totes les per- Seguir denunciant la falta d’equitat metall que ha perdut la seva ocupa-sones que composam una societat, en tots els àmbits, denunciar la si- una vida digna a tots els seus ha- que generen desigualtat. Aques- ció, i té una família que alimentarsense excepció de cap tipus. tuació de les dones immigrants, bitants. Ni tan sols les necessitats ta no solament s’expressa en la i es troba amb serioses dificultatsLamentablement el concepte de reivindicar el dret a la sindicació absolutes, els requeriments de les divisió del treball concret entre per a trobar altre treball, és la rea-“necessitats bàsiques”-que defi- litat que veiem gairebé diàriament, de les dones que exerceixen laneix el llindar del que cada societat quals són universals (necessitat homes i dones -productiu i repro- fins i tot en els reportatges televi- prostitució, les dones que treballenconsidera una vida digna- està per d’alimentar-se) són garantides per ductiu- sinó també en les normes sius. Però la veritat és que els efec- com empleades de llar, i sobretottant definit socialment , però està a tots i totes, perquè la desigual que regulen els seus treballs, les distribució dels recursos (econò- representacions de rols , el reco- tes que la crisi està tenint sobre la denunciar que la desigualtat, lamolt lluny de ser una conquesta mics, socials, culturals) impedeix neixement social i el poder per a nostra situació com dones treballa- precarietat, l’explotació no se so-aconseguida pels pobles. Veiem que així sigui. Altra qüestió són expressar les seves opinions i des- dores no està sent tan visibilitza- lucionen amb normes legals, ambque els governs utilitzen un barem les desigualtats de gènere que inci- envolupar els seus projectes perso- da, fins i tot hi ha afirmacions per ajudes econòmiques assistencialsbasant-se en diferents contextos: deixen en la pobresa de les dones nals i col·lectius. part d’especialistes del govern que que raguin la beneficència pura igeogràfics, històrics, polítics i i en el seu accés desigual al poder La responsabilitat que s’assigna a afirmen que les dones no estem dura, o amb discursos de cara a laperquè no dir-lo lligat als interes- i els recursos. La feminització les dones de la major part del tre- sortint tan mal desocupades com galeria, hem d’exigir que com do-sos del capitalisme, que és el qual de la pobresa és un concepte que ball domèstic i la cura de la família els homes amb aquest nou cicle de nes també produïm tant a l’àmbitdetermina a través “d’experts” dóna de la incapacitat de satisfer genera desigualtat d’oportunitats recessió econòmica. privat com en l’esfera pública, quel’índex de DesenvolupamentHumà de cada país i aquells aspec- les necessitats bàsiques de grans en l’accés als recursos econòmics, Ningú es pregunta que passa amb els nostres drets són tan vàlids comtes necessaris a treballar en els ma- contingents de dones, i la iniquitat culturals, socials i polítics. Perquè les dones vídues, les dones majors el de la resta de treballadors. Enteixos per a “eradicar” la pobresa. en la distribució dels beneficis so- la realitat és que encara tenint lleis de 45 anys, les dones que entren una paraula ens hem d’organitzarTal és així que, com ho estem cioeconòmics entre els sexes. com la d’Igualtat d’Oportunitats i en el que es denomina “ sector de dintre i fora del sindicat per lluitarveient, la majoria dels governs si- La divisió sexual del treball és una la Llei de Conciliació de la vida la- la tercera edat” , o les adolescents contra la pobresa i la equitat perguin d’esquerra o no; no garanteix de les bases de l’ordre de gènere boral i familiar, la veritat és que el que són el gran col·lectiu de dones aconseguir el que volem.L’atur continua pujant a Catalunya i ja supera els 600.000 desocupats desocupats, un 21,21%. D’ençà mesos. Tot i això, l’increment de en 177.331, quantitat que en su- mes de l’any anterior, i es va si- Redacció de l’inici de la crisi, la construc- la desocupació des del novembre posen 25.696 més (16,95%). tuar en els 3.093.710, segons el Ministeri de Treball. L’afiliació aL ció ha deixat de generar pèrdues del 2007, quan les llistes de l’atur D’aquests contractes, 26.046 van ’atur a Catalunya ja ha su- la Seguretat Social en el conjunt de llocs de treball. En l’àmbit es- afectaven 259.170 persones, s’ha ser indefinits, fet que va suposar perat la barrera psicològica de l’Estat va augmentar per se-dels més de 600.000 desocupats, tatal, va pujar el març per vuitè més que duplicat fins a arribar a un augment de 4.018 respecte al mes consecutiu (0,87%) i es va les 604.038 persones actuals. mes anterior (un 18,24%). gon mes consecutiu, amb 22.457en augmentar el març un 0,87%: persones més que el febrer, unva pujar en 6.751 persones i es va situar en 4.166.613 persones, la Per sectors, l’atur registrat va va- L’atur masculí es va situar a finals augment del 0,12%, fins a arribarenfilar fins a les 604.038. Per pri- xifra més alta des del 1996. riar en les magnituds següents: en de març en 322.949 i el femení es als 17.594.808 treballadors. Lamera vegada l’atur, a excepció del Des del novembre del 2007 el agricultura va pujar en 539; en va xifrar en 281.089. Del total de xifra de març en l’àmbit espan-juny del 2009, va baixar en una nombre de persones sense feina no indústria, en 193; en construcció, desocupats de Catalunya, 59.856 yol suposa un 2,57% menys dedemarcació després de 29 mesos, ha parat d’augmentar, amb l’única en 640; en serveis també va pujar són menors de 25 anys (34.943 treballadors que en el mateix mesen reduir-se a Girona un -1,58% excepció del juny del 2009, que en 2.741, i en el col·lectiu sense homes i 24.913 dones). del 2009, cosa que reflecteix unagràcies a la Setmana Santa. En re- s’ha convertit en l’únic mes en ocupació anterior es va incremen- El nombre d’afiliats a la Segure- moderació en la caiguda, ja quelació amb el març del 2009, l’atur què la desocupació va disminuir tar en 2.638 persones. El nombre tat Social a Catalunya va caure un aleshores la taxa d’afiliació va de-al Principat ha pujat en 105.686 durant el període dels últims 29 de contractes el març es va situar 3,28% el març respecte al mateix créixer fins al 6,50%.Maig de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATParlem de les Beneficis privatitzats, pèrdues socialitzadesprejubilacions Pepe BerlangaD eia el ministre Corbacho que les prejubilacions s’anaven aacabar, que eren una sagnia per al Carlos Pereda (Colectivo IOÉ)sistema de seguretat social que elpaís no podria permetre’s per méstemps. Tot això al voltant del de-bat generat per la prolongació del E n els últims deu anys, les des- igualtats s’han multiplicat, de la mateixa forma que el deute deperíode d’activitat laboral, és a dir, les famílies i els beneficis de lesmodificació de les condicions per grans empreses. Balanç de la crisia accedir a la jubilació incremen- a l’Estat espanyol: el 25% de lestant l’edat que aquesta pot tenir llars més riques té un patrimonilloc. Si ens quedéssim tan sol amb mitjà 41 vegades superior al dell’enunciat fins i tot podríem coin- 25% de les llars més pobres.cidir amb una part d’aquestes ma- En els últims deu anys el PIBnifestacions, ara bé, aquesta no és d’Espanya s’ha incrementat ununa qüestió baladí per a prendre a 39% i el poder adquisitiu delsla lleugera, requerint un raonament salaris un 11%. No obstant això,més profund que col·loqui a cadas- els actius financers del conjuntcú en el seu lloc. de l’economia han augmentat unPer a iniciar aquesta reflexió cal de- 85%, el que suposa que han crescutterminar que la figura del prejubilat el doble que el PIB i vuit vegadesés peculiar, no és comparable a capaltra de les actualment existents a més que el salari mig. Si la com-l’efecte de subjecte generador de parança s’establix amb el volumprestacions, per tant, quin paper de negoci de la banca i les caixesjuga i quin és la seva funció hauria d’estalvis, aquestes han pujat tresde ser la raó final d’un debat assos- vegades més que el PIB i onze ve-segat i gens demagògic. gades més que els salaris.Recordem com a aquesta figura han Tan extraordinària acumulació deacudit principalment les grans em- capital s’ha orientat a revaloritzarpreses per a condicionar les seves el propi capital, duent els dinersplantilles a noves situacions inicial- allà on poguessin ser més ren-ment no previstes, originàriament dibles. Així, mentre va durar ella seva capacitat econòmica els per- boom immobiliari, els bancs i lesmetia acollir-se a aquesta mesura, promotores van guanyar moltís-unes altres ho tindrien més difícil, sims diners construint més i mésara bé, no sempre estava justificada cases, tot i que això suposés so-aprofitant-se de l’erari públic per a bredimensionar l’oferta (més d’unresoldre problemes de sobrants de milió de pisos buits) i hipotecarplantilles o inadaptació a nous sis- per a tota la vida als compradorstemes productius. d’habitatges. En un altre moment,Tota aquesta parafernalia va ocasio- quan es van obrir expectativesnar que, a càrrec dels fons de l’Inem de negoci a Amèrica Llatina, lesi posteriorment de la caixa comú de transnacionals espanyoles van ex-la Seguretat Social, es realitzessin portar cap a allí grans quantitats de (el 30%) o tots els membres actius vegades superior al de la quarta o de creences– i amb igualtat deimportants ajustaments d’ocupació. capital, competint des de llavorsCertament aquest model és el que de la unitat domèstica es troben part de llars més pobres, una di- drets i mitjos de vida per al conjunt amb EEUU pel lideratge financer en situació d’atur (1,1 milions de ferència que s’aferma amb el pas de la població mundial. Un som-hauria de ser rebutjat. del continent.Si les empreses necessiten aco- llars). El Pla E per a crear ocupa- dels anys. ni de milions de persones pel qualmodar-se a una nova dimensió no ció o les ajudes de 420 euros per hem decidit unir les nostres mans aés justificable que sigui a càrrec La crisi a alleujar l’atur han tingut efectes Hostatges del tot el planeta.dels fons socials que entre tots molt limitats davant la magnitud A l’arribar la crisi, la punxada de la del problema. Capital Qui paguen?hem anat generant. És un escàn-dol d’incalculables conseqüències bombolla financera no ha impedit Entre els sectors més afectats estan mantenir la major part dels benefi- la joventut, les dones i la població Més del 80% de les persones con-que afavoreixen aquesta impressió A l’octubre de 2008, el Parlament cis i plusvàlues acumulats en anys immigrant i gitana, a més de de- sultades pel CIS considera any rerede deterioració dels fons de la se- va ratificar un fons de 30.000 mi- anteriors. A més, el Govern ha es- terminades regions de l’Espanya any que la distribució de la rendaguretat social que ens impediran lions d’euros, ampliables a 50.000, tat molt atent per a donar suport del sud, amb taxes d’atur més és injusta o que la banca i les gransgaudir d’unes pensions dignes en a càrrec del Tresor, per a evitar lael futur. Conseqüentment o, interes- a la banca i a les grans empreses, elevades, inferior remuneració i empreses tenen més poder que fallida de bancs i caixes. La mesu-sadament, tots els partits abanderen aportant per a això diners públics creixents problemes d’exclusió so- el Parlament, el que converteix a les majories socials –inclosos els ra va ser pactada prèviament permesures que busquen liquidar les i avantatges fiscals (‘salvament’ cial i habitacional. La permanent Solbes, Montoro i els banquers.prejubilacions, lloable actitud, si bancari, ampliació dels crèdits incitació al consum i l’encariment representants polítics i sindicals– en víctimes, ostatges o còmplices Aquest si era un problema del sis-no fora per que haurien de predicar ICO, manteniment de les SICAV, de l’habitatge –que ha doblat els tema, no els quatre milions de per-amb l’exemple i iniciar un procés Pla Renove, etc.). Segons la Comp- preus– han endeutat a les llars fins de la lògica imposada pel capital, mentre s’etiqueta i criminalitza a sones en atur o els 8,5 sota la líniaque abolís les s immerescudes i gens tabilitat Nacional d’Espanya, el a arribar a la xifra de gairebé un qui amb les seves idees o les se- de pobresa.justificables prebendes, en relació a principal perdedor en el reparti- bilió d’euros en el 2008, que s’hales condicions per a accedir a una ment de rendes ha estat el sector convertit en el principal actiu de ves pràctiques qüestionen l’ordrepensió de jubilació, sobre les quals establert. Les xifres de la crisi públic els ingressos fiscals del les institucions financeres. Alja ens hem referit en el passat. qual han baixat 1,8 punts de PIB reduir-se els ingressos de moltes Les mesures cosmètiques adopta-Si realment per a les empreses és des pels poders públics per a sor- - 4.166.613 persones en atur, la el 2008 (20.000 milions d’euros llars, s’han disparat els desnona-necessari realitzar un ajustament de tir de la crisi fan presagiar que les quarta part estrangers. menys), el que ha trencat la ratxa ments i els embargaments, i s’hanplantilla i acorden, entre altres me- contradiccions socioeconòmiques, - 1,5 milions d’ocupacions destruï- lleugerament positiva d’anys an- saturat els serveis d’atenció a per-sures, recolzar-se en la prejubilació ecològiques i polítiques seguiran des en un any. teriors i pot donar un nou impuls sones sense llar.dels seus treballadors, que aquesta als processos de privatització en Com resultat, l’estat espanyol és augmentant i provocaran noves re- - 24% de les llars ha experimentatsigui suportada a càrrec dels comp- marxa en la sanitat, l’educació i cada vegada més desigual, tant en caigudes de la crisi civilitzatòria en un descens notable d’ingressos.tes de resultat de les mateixes. els serveis socials públics. termes de repartiment de la renda la qual estem immersos. Als movi- - 574 €/mes és amb el que sobreviuAlgú especularà amb que és irrea- ments socials crítics els toca bus- el 20% de la població. Per a la població assalariada que es produeïx cada any com,litzable aquesta mesura, fals, si les car i assajar alternatives que facin - 29% de la població té dificultat l’ajustament de la crisi ha estat sobretot, en termes de distribucióentitats financeres porten anys prac- creïble el lema del FSM que “un per a arribar a fi de mes. brutal, en termes de destrucció de la riquesa acumulada al llargticant-les no és justificable que em- altre món és possible”, amb una - 59.000 embargaments i desnona- d’ocupació i empitjorament de les del temps. L’Enquesta Financerapreses també amb alts beneficis no ments en 2008 i 66.000 en els nou condicions de vida, especialment de les Famílies, aplicada pel Banc economia social i cooperativa, quesuportin per si mateixes un cost que per als vuit milions de persones ac- d’Espanya el 2002 i 2005, va fer cuidi el medi ambient, una política primers mesos de 2009.han vingut traslladant a la societat. Si tives que alternen períodes d’atur una fotografia precisa d’aquesta basada en la participació directano socialitzen els beneficis no han decarregar sobre les nostres febles es- i ocupació temporal, sobretot quan situació: la quarta part de llars més de la ciutadania i la valoració de la Article extret del núm. 117 de laquenes el preu dels seus ajustaments. no perceben prestacions ni subsidis riques tenia un patrimoni mig 41 diversitat –de gènere, de cultures revista Diagonal.8 Maig de 2010
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Mesures antisocials en Xarxa Social pel Dret a l’Habitatge el pitjor any de la crisi Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya Pablo Elorduy Diagonal L a Xarxa Social pel Dret a l’Habitatge neix de la troba- da de diferents col·lectius, asso- ciacions i persones que treballenL a última enquesta de pobla- sobre diversos aspectes del greu ció activa assenyalava que un problema de l’accés a l’habitatgemilió de persones va perdre el seu dins les activitats del Forum So-lloc de treball l’any 2009 a l’Estat cial Català del 2010. La Xarxaespanyol. En camí de l’aprovació denuncia els greus dèficits de-de la reforma laboral, les últimes mocràtics de la gestió actual delestadístiques oficials han mostrat territori, l’urbanisme i el modelal Govern un escenari de depres- de ciutat que han imposat elssió. Durant 2010 se superarà el grans interessos econòmics amb20% d’atur entre la població ac- la col·laboració política en els úl-tiva, el dèficit públic s’ha disparat tims anys a Catalunya. Interessosper sobre del previst fins al 11,4% privats i polítiques que han tingutdel PIB en 2009, i l’Executiu plan- com a resultat l’atomització so-teja modificar el sistema de pen- cial, l’afavoriment de la culturasions perquè no ha estat capaç de de la propietat, la negació efectivagarantir la viabilitat del sistema del dret d’accés a l’habitatge ende Seguretat Social. Per a avaluar condicions justes per a tothom iles xifres que dia després de dia l’empitjorament de les condicionsil·lustren la gravetat de la situació de vida d’amplis sectors socials:econòmica, Diagonal parla amb el treballadors , treballadores, sec-Colectivo Ioé, que, des de 1994, tors populars, afectats i afectadeselabora el Barómetro Social de classe assalariada i un ampli sector tenen a tots els seus membres en petites”. Decrets com la reforma per la precarietat laboral i l’atur iEspaña. de petites empreses i treballadors atur. Al començament de 2009 la fiscal, que manté els avantatges persones en situació social de vul-“2010 no serà un any de creació autònoms menys competitius, per proporció de persones en atur sen- fiscals de les rendes del capital i nerabilitat.d’ocupació”. La sentència de José una altra”. Aquest Col·lectiu estima se cap tipus de cobertura va aug- s’ha centrat en l’increment dels La Xarxa Social pel Dret aManuel Campa, secretari d’Estat que més de 400.000 petits empre- mentar del 23% al 30%. impostos indirectes, evidencien l’Habitatge vol aplegar i con-d’Economia, resumeix les pitjors saris i treballadors autònoms han Dues mesures aprovades recen- que l’esquema de sortida de la cri- nectar tots els esforços críticsprevisions d’aquest Ministeri, que anat a la fallida entre 2008 i 2009. tment pel govern, i que han estat si “no modifica els elements bàsics entorn d’aquest problema per taldóna per fet que en alguns mo- En la construcció, s’han evaporat qualificades com “un gir a la dre- del model neoliberal”. Per a Ioé, el d’aconseguir un doble objectiu:ments de l’any se superarà el 20% 34.700 empreses en l’últim any, ta” en la seva política econòmica, discurs que s’imposa “és que per a unitat d’acció, veu i força davantd’atur entre la població activa. La una dada que s’uneix al descens han vingut a dificultar encara més ‘crear ocupació’, qualsevol ocupa- les institucions pel dret d’accés acascada de xifres sobre l’atur es de treballadors per compte propi. la situació de les persones amb tre- ció, cal donar facilitats als empre- un habitatge digne per a tothom;va concretar el 29 de gener amb En l’últim any, 394.400 persones balls intermitents, qui, a més, as- saris, el que passa per posar menys i confluència de voluntats i recur-les dades de l’Enquesta de Pobla- han deixat de figurar en el règim sisteixen a la privatització de ser- traves a l’acumulació de capital i sos per trobar formes alternativesció Activa (EPA) publicada per d’autònoms. veis bàsics com sanitat o educació. retallar la part de la renda apropia- de vida i formes democràtiques il’Institut Nacional d’Estadística No obstant això, la crisi s’ha La primera d’aquestes actuacions da per les persones treballadores”. socials de gestió de l’habitabilitat(INE), que va caure com un plom acarnissat especialment amb qui és el pla de reforma de la Seguretat Significa això que el sector finan- a la ciutat i al territori.sobre les esperances de recupera- abans sofrien la precarietat. Entre Social, amb el qual es busca retar- cer ha superat el primer avís de El dissabte 17 Abril es va organit-ció que el Govern va fomentar el els principals resultats que des- dar l’edat de jubilació fins als 67 la crisi? La resposta depèn de les zar a Barcelona, des de la Xarxa2009. taca l’INE en la seva enquesta anys, i la qual també planteja una dades que es prenguin. Els actius Social per l’Habitatge, una jorna-La EPA és un dels 180 indicadors trimestral està el fet que el 2009 ampliació del període de temps financers van retrocedir un 4,8%, da pel dret a l’habitatge, la ciutatque els integrants del Col·lectiu el nombre d’assalariats ha caigut que s’usa per a calcular la pres- encara que en una dècada havien i el territori, que es va portar aIoé inclouen en el seu rigorós en 815.000 persones, de les quals tació, que, si s’aprova en el Pac- crescut per sobre del 80%. No obs- terme a La Rimaia, per continuarBaròmetre Social d’Espanya, una 668.000 tenien contractes tempo- te de Toledo, passarà dels actuals tant això, la banca té tantes dificul- treballant conjuntament objectiusbase de dades pública (barometro- rals. L’hemorràgia d’ocupacions 15 a 20 o 25 anys. Abans, a la fi tats per a soltar l’estoc d’habitatges i propostes alternatives, així comsocial.és), que, cada any, acom- temporals ha afectat especialment de desembre, el Govern aprovava com per a cobrar el deute dels pro- seguir ajuntant esforços i teixintpanyen d’una valoració crítica. El a dones, joves i immigrants. Se- la reforma legal de desnonament motors que, segons l’Associacióbaròmetre utilitza “les fonts esta- aliances per plantar cara al model gons dades del Baròmetre Social, exprés, després de la qual bastarà Hipotecària Espanyola, ascendeixdístiques més adequades” per a actual. la taxa d’atur de les persones entre amb un mes perquè el propietari a 325.000 milions d’euros.cobrir els àmbits socials de renda, Més info: xarxahabitatge.blogs- 16 i 24 anys se situa en el 24,6%, sol·liciti el desallotjament del seu Per la seva banda, expliquen desocupació, salut i fins a onze camps quan el 2006 estava en el seu mí- inquilí a la primera reincidència. pot.com de Ioé, “les accions de les gransmés. Preguntats per aquest periò- nim històric, el 17,9%. Les perso- Sense que puguin conèixer-se en- empreses de l’Ibex-35, desprésdic sobre quins són els efectes més nes immigrants també s’han vist cara els efectes que tindrà aquesta de l’important baixó de la sevasignificatius d’aquesta conjuntura afectades per la caiguda lliure de reforma, el que sí se sap és que la cotització en 2008, han tornat aeconòmica, Carlos Pereda, Mi- l’ocupació temporal: actualment el crisi va deixar el 2008 la xifra de revaloritzar-se el 2009. Això esguel Ángel de Prada i Walter Ac- 29,70% dels estrangers està en atur. desnonaments més alta dels últims produeïx justament l’any ambtis, membres d’aquest col·lectiu, Això situa a l’Estat espanyol gaire- 15 anys; aquest any es van co- major baixada del PIB, quan lesadmeten que han observat un bé 17 punts per sobre de la mitjana mençar un 4,3% de processos de mesures adoptades pel governincrement del disciplinament so- de la UE, amb 27 punts en la taxa desallotjament en relació al nom- espanyol i els organismes interna-cial, “davant la falta d’alternatives de temporalitat en l’ocupació. bre total d’habitatges. El 2008, va cionals s’han decantant netaments’accepten retallades de les condi- “La crisi ha reduït el temps de haver 60.000 embargaments pro- per reforçar el model econòmiccions de treball (entre els ocupats) treball i els ingressos dels vuit mi- moguts per bancs i caixes d’estalvi, financer que va precedir a la crisio ocupacions en condicions a la lions de treballadors intermitents més del doble que l’any anterior. i va proporcionar tants beneficisbaixa (entre els desocupats)”. I és (que alternen períodes d’atur i Els impulsors del Baròmetre So- al capital”.que el factor treball, eix de la crisi ocupació temporal), el que ha ini- cial expliquen que “les mesures En opinió d’aquest Col·lectiu, des-en l’Estat espanyol, és el principal ciat un procés de deterioració del anticrisi han estat molt eficaces prés de la constatació del discipli-maldecap del Govern. El nombre seu nivell de vida (pèrdua de po- per a blindar, almenys momentà- nament social, l’altre efecte signi-de desocupats segons la EPA es va der adquisitiu, deutes, impagament niament, al sector financer, gràcies ficatiu de la crisi és que s’ha entratsituar en els tres últims mesos de d’hipoteques, etc.)”, expliquen des al ‘salvament’ bancari preventiu en un procés de certa “pèrdua del’any en 18.645.900 persones, o el del Col·lectiu Ioé. “Alguns símp- –doncs només va necessitar des- legitimitat” d’aquest model “i deque és el mateix, més d’un milió tomes són els embargaments i des- envolupar-se parcialment–, que les institucions i agents políticsde persones va perdre el seu treball nonaments, que s’han disparat en el Parlament va aprovar amb ple i econòmics que ho promouen”.l’any 2009. relació a anys anteriors, i la satura- suport de la Càmera a l’octubre No obstant això, els promotors delDes de Ioé expliquen que “la crisi Baròmetre Social creuen que fal- ció dels albergs, bancs d’aliments de 2008”. Així mateix, consideren ten lleres efectives “i propostes al-deixa al descobert la creixent bre- i altres serveis d’emergència”. que els estímuls monetaris i fiscals ternatives amb viabilitat política”txa existent a Espanya entre el ca- Faltant que es faci oficial la taxa també han servit per al manteni- per a revertir aquesta situació.pital financer i immobiliari i els di- de pobresa de 2008, dada que en- ment de bastants empreses, “en-rectius de les grans empreses, per cara no es coneix, la EPA reflecteix cara que han estat poc eficaces per Article extret del número 119 de launa banda, i la majoria social de la que més de 1,2 milions de famílies a un sector important de les més revista Diagonal.Maig de 2010 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIANo només la Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió socialCGT Un miler d’anticapitalistes es Ermengol GassiotÉ s ben cert. Mil persones ma- nifestant-se contra les agres- manifesten des desions del capitalisme en aquesttemps de crisi en una comarcatant castigada com ho és el Va-llès Occidental no en són gaires.Hauríem d’haver estat moltes Sabadell a Badiamés les que el passat 10 d’abrilvam travessar els carrers del sudde Sabadell, Barberà i Badia delVallès responent als ERO’s, alsdesnonaments, a la degradaciódels barris i els serveis públics,a la retallada de les pensions i Redacciól’allargament de l’edat de jubila-ció, a la criminalització dels i lestreballadores immigrants...Però també és cert que el milerde persones que vam sortir al U n miler de persones es van manifestar el dissabte 10 d’abril entre Sabadell i Badia delcarrer, convocades per la CGT i Vallès, travessant també la lo-quasi trenta col·lectius socials i calitat de Barberà del Vallès. Lapolítics de la comarca, érem més manifestació, en el marc de lade les que les previsions més op- campanya contra la crisi i en camítimistes ens permetien pensar. cap a la convocatòria d’una vagaEn els temps que corren, amb una general, estava convocada per la CGT de Catalunya i compta-desmobilització general en gran va amb el suport d’associacions ipart induïda per la política insti- moviments socials de la comarca,tucional, reunir mil persones un tal com es va visibilitzar en la ma-dissabte al matí al Vallès Occi- nifestació, amb la participació dedental és una fita que ni CCOO i nombrosos afiliats i afiliades deUGT, amb tot el suport mediàtic la CGT però també de nombrososal darrera, han aconseguit en els militants de diferents movimentsdarrers anys. I una dada més, els socials i col·lectius, un nombrósi les assistents a la manifestació grup d’immigrants i una destacadaeren principalment gent del Va- presència de l’esquerra indepen-llès, veïns i veïnes, mentre que dentista anticapitalista.la presència de companys/es de Es tractava d’una aposta per lala CGT d’altres territoris fou in- lluita social i la mobilització desferior a la d’altres ocasions. de l’anarcosindicalisme amb elDarrera aquest relatiu èxit de suport d’associacions i moviments socials, d’una manifestació contraconvocatòria cal veure-hi diver- l’atur, la precarietat i l’exclusió so-sos factors. cial, que castiguen de forma espe-Un primer rau en la seva oportu- cial a la comarca del Vallès Occi-nitat. Malgrat el silenci imperant dental, en forma d’elevades xifresen la classe treballadora i en els d’atur (en alguns llocs del 20% obarris, hi ha gent farta ja de callar, més), nombrosos expedients defarta de resignar-se a ser simple- regulació (ERO), desnonaments,ment víctima de cada nova reta- precarietat i exclusió a tots ni-llada laboral i social. Un segon vells,…són els i les acompanyants. Els i Durant la manifestació, que vales companyes de CGT de la co- comptar amb una important par-marca van fer, en pocs dies, una ticipació de joves, es van cridarintensa feina d’engrescar amb nombrosos eslogans contra el ca-la convocatòria a col·lectius de pitalisme, la crisi i les seves conse-joves, d’aturades, d’immigrants, qüències, animant a la mobilitza-veïnals, de lluita social i políti- ció sindical i social, i reclamant la necessitat d’una vaga general, i esca. I molts d’aquests s’hi van van portar a terme diverses accionsbolcar també; fossin o no de la com encartellades en ETT, sucur-CGT van veure en la proposta sals bancàries, etc, i en el pont del’oportunitat de sortir al carrer. la via del tren entre Barberà i Ba-De trencar el silenci imposat dia on es va penjar simbòlicamentpels sindicats i partits gestors un ninot representant els banquersdel capitalisme. De conèixer-nos i els empresaris explotadors, al criten la diversitat, de coincidir amb clàssic de “Obrer acomiadat, em-altres anticapitalistes al carrer. presari penjat”. sos manifestants amb un kubotan Els col·lectius i organitzacions (AEDI-Terrassa), Ateneu de Bar-I de fer, d’aquesta trobada en la En la manifestació, en mig d’un (arma il·legal). que van convocar i participar en berà, Casal de l’Esquerra (Badialluita, un espai per a construir al- multicolor onejar de banderes La manifestació va finalitzar davant la manifestació, van ser, a més del Vallès), Candidatura d’Unitatternatives. anarcosindicalistes, anarquistes, l’Ajuntament de Badia, on es van de la CGT, els següents: Acció Popular (Sabadell), Casal CubàLa manifestació del 10 d’abril independentistes, roges o republi- realitzar breus parlaments per part Autònoma (Terrassa), Alterna- de Barberà, Casal Independen-no només va ser de la CGT. En canes, es van veure pancartes de tista i Popular Can Capablanca de representants de l’Assemblea tiva d’Esquerres per Badia, As-ella s’hi va agrupar bona part de les Federacions de CGT de Bar- (Sabadell), CNT-Sabadell, CUP- d’Aturats de Badia, d’associacions semblea d’Afectats d’Hipoteques celona, Baix Llobregat, Vallès, Sabadell, Endavant (OSAN), Es-l’esquerra real de la comarca. I d’immigrants, de la campanya en de Badia del Vallès, Assemblea Garraf,… de col·lectius com Ac- querra Alternativa per Barberà,aquesta és la bona notícia. La suport del company Alfonso, del d’Aturats de Badia del Vallès, ció Autònoma o les Assemblees Kaosenlared, Kol·lectiu de DonesCGT, principalment del Vallès, Comitè Confederal de la CGT i del Assemblea de Joves (Barberà del d’Aturats de Badia i Terrassa, o (Barberà del Vallès), Justa Revol-va ser capaç d’esdevenir l’espai en suport del company Alfonso, SP de la CGT de Catalunya. Vallès) , Assemblea de Joves de ta (Sabadell), La Guitza (Sant Cu-de referència en la lluita sindical que està complint una pena de tres La valoració general va ser positi- Montcada, Assemblea de Joves de gat),. Moviment Popular de Saba-anticapitalista. Malgrat totes les anys de presó acusat d’agredir un va i es va constatar la necessitat de Sant Cugat, Assemblea de Joves dell, Partit Comunista d’Espanyanostres contradiccions. I aques- policia en una manifestació de seguir organitzant mobilitzacions de Sabadell/CAJEI, Assemblea (ML)-Barberà, Ràdio Tramata és, per a nosaltres, una molt l’Assemblea d’Okupes de Barce- d’aquest tipus i agrupar el conjunt Popular de Terrassa, Associació (Sabadell), Sindicat d’Estudiantsbona notícia. lona, mentre aquest atacava diver- de l’anticapitalisme combatiu. Espai Democràtic Intercultural dels Països Catalans.10 Maig de 2010
  • 12. TREBALL-ECONOMIA La Sanitat no és un negoci: Ni privatització, ni copagamentCoordinadora ciutadana en mèdica, a urgències, per cada diadefensa del Serveis Públics d’ingrés a l’hospital, i els pen- sionistes un percentatge de lesE ls darrers anys, al temps que receptes,… Per fer sostenible en se està produint a tot l’Estat sistema, diuen! Això empitjoraràun important deteriorament del la actual situació consequencia desistema sanitari, polítics i gestors les mesures Privatitzadores de ladifonen el fals discurs que la cosa LOSC del any 1995 que legalitzapública no funciona, per justificar la cessió a la Gestió Privada de part del SCS. Per fer-la sosteniblela introducció de mesures privatit- van dir també. Madrid amb la Lleizadores, suposadament destinades 15/97 fa extensiva la mateixa re-a salvar allò que ells mateixos han gressió del SNS a tot el Estat. Mesdeteriorat. L’objectiu és convertir beneficis per la Privada, menys re-la Sanitat Pública en un negoci cursos per la Pública:més. - Augmenten llistes de espera,L’objectiu de polítics i empresaris - Mes copagament (re-pagament),és que la privatització passi el més - Mes precarietat pels treballadors,desapercebuda possible, per això, - Disminució de metges i infermerescomença pels denominats serveis que atenen pacients de la Pública.auxiliars (neteja, menjadors, man- El copagament ataca els principisteniment, etc.) passant a continua- d’universalitat i gratuïtat, podentció als serveis mèdics i clínics, fins convertir en cròniques patologiesal punt que ja existeixen hospitals agudes, potencialment curablesi centres sanitaris de propietat to- Per defensar el nostre sistema sa-talment privada, amb contractes nitari públic haurem de mobilitzar-amb l’Administració Pública per nos i exigir:30-60 anys que els asseguren ele- - La derogació de totes les lleis quevats beneficis, i que només tenen permetin la privatitzacióde públic els pacients i els diners - Mortalitat en adults un 2% supe- públics (escollint les operacions i avançat la privatització), per pre- - Que no ens implantin mesures deque reben. rior. pacients més rentables). La seva parar i justificar la introducció de copagament.Els beneficis són, per suposat, pri- - Mortalitat en nadons gairebé un principal finalitat és el repartiment mecanismes de copagament que, Per defensar la sanitat pública diem:vats, encara que si tenen pèrdues 10% superior. de guanys econòmics. El diner pú- d’introduir-se, limiten l’accés als ni privatització, ni copagament, nisempre recorren a l’Administració - Mortalitat en certs pacients crò- blic, en comptes d’utilitzar-lo per sectors de població menys afa- lleis provatitzadores, ni llei 15/97, iPública. Totes les mesures que per això ens vam concentrar el pas- nics –renals- un 8% superior. a la nostra salut, acaba en mans vorits, incrementant les ja molts’estan aplicant van dirigides a sat 22 d’abril a la plaça Sant Jaume - Disminució de netejadores i més privades. elevades desigualats en salut (afacilitar l’entrada d’empreses pri- de Barcelona. infeccions hospitalàries. Per altra banda, ens estan bombar- l’estat espanyol, les diferènciesvades a la sanitat, quan l’evidència - Disminució de metges/metgesses dejant amb notícies que “la sanitat d’esperança de vida entre barris Més informació al bloc de la Coor-internacional demostra que els i infermers/infermeres per llit. no es pot sostenir” (amagant que d’una mateixa ciutat són de fins a dinadora ciutadana en defensa delhospitals amb ànim de lucre tenen - Menor número de dies d’estància la despesa sanitària s’ha disparat 8-10 anys, i fins i tot de 16,6 anys Serveis Públics i contra les priva-resultats molt pitjors que aquells hospitalària (altes prematures) -sense augmentar recursos- pre- entre zones d’un mateix barri). titzacions:que no reparteixen guanys: Els centres privats parasiten als cisament a les CCAA on més ha Haver de pagar per anar a consulta http://dretserveispublics.blogspot.com/Contra una borsa de treball a l’ICS que genera “enxufisme”, per unes ratios depersonal justes Secció Sindical de nar, finalment denunciem el pacte, nat) i també als no signants, però un referèndum per a la Bossa. Ràtios de personal l’Hospital Joan XXIII – i el CATAC inunda de papers hos- encara és l’hora de rebre resposta. Fins que no es negociï a la Mesa justes Tarragona pitals i Centres d’Atenció Primària Això si, tothom s’omple la boca de Sectorial, no hi ha res aconseguit penjant-se la medalla de que l’han paraules com “lluita” o “unitat”, (“al lloro”! els que negocien són Tant a hospitalització com a ur- aturat, el pacte. Però l’abril, l’ICS però buides de contingut. els mateixos: no hem de baixar la gències, volem les mateixesH o van signar a principis de aplica la nefasta Bossa, mentre es Des de la CGT no hem parat de guàrdia). CGT demanem una re- presències físiques els 365 dies 2008 els sindicats CCOO, negocia un altre pacte i els sindi- fer mobilitzacions aprofitant totes forma d’una borsa de treball que de l’any (els caps de setmana noUGT i SATSE (són de ploma fà- cats no paren de negociar sense les circumstàncies, començant pel fomenta “l’enxufisme”. La fórmu- han d’estar “castigats”). Dema-cil). Sabem què han rebut a canvi? adonar-se’n que els treballadors boicot al sopar del 25 aniversari la pactada per CCOO, UGT, SAC- nem el manteniment del mateixPotser hores sindicals, cursos de van anant al carrer patint les ar- de l’ICS; hem fet concentracions, SE i l’ICS deixa un 50 per cent de ràtio d’infermeres els caps de set-formació,…). En qualsevol cas el bitrarietats d’aquesta Bossa.Els també dos jornades de vaga i tan- la valoració final de les peticions mana a urgències, hospitalitzacióque resulta evident és que han uti- signants tenen la barra, i la cara caments a l’hospital. Seguirem de feina en mans de l’empresa. i quiròfans que durant els dies en- dura (no hi ha altres paraules), de lluitant contra aquesta Bossa, amblitzat els treballadors eventuals de tre setmana. les nostres possibilitats, i recla-l’ICS com a moneda de canvi. Re- penjar-se medalles per denunciar mant la Bossa justa. Reconeixement delsulta que la Bossa s’havia d’aplicar el pacte que ells mateix van sig- Davant de tot aquest panorama es- “solape” Jubilació parciall’últim trimestre de 2009, però nar. Només es pot definir com ka- quizofrènic, tan difícil és convocarvet aquí que s’ha anat aturant ,… fkià tot això. Aleshores el CATAC Un acte de justícia, que fa temps Hem enviat més de 5.000 signa- un referèndum entre els treballa-fins que l’ICS decideix aplicar-la crida a la unitat sindical, mentre que reclamem. CGT reclama que tures al Defensor del Pueblo, a dors per donar-nos la paraula enl’abril d’enguany (2010). Alesho- diuen que el pacte està aturat,…. els “15 o 20 minuts que les infer- Madrid, reclamant la jubilació relació al nostre futur?. D’aquestares és quan els treballadors es tiren però la gent segueix anant al carrer meres i auxiliars dediquen al final parcial. manera s’acabaria l’enrenou,.. odamunt dels signants, i aquests es (és a dir, que ens conten “sopars de de la seva jornada laboral a expli- potser es busca justament això?fan enrere dient que els han engan- duro”, o fent “volar coloms”, se- Seguir orquestrant la confusió? car l’evolució dels pacients al se- Per tot això, la Secció Sindical deyat (potser és que no llegeixen el gons vulgueu guarnir la realitat la güent torn siguin comptabilitzats la CGT a l’Hospital Joan XXIIIque signen?, per què això sí que crua realitat de la maleïda Bossa). Contra la Bossa de com a dies de festa”. En aquest hem convocat diverses mobilit-seria greu: de què els val tenir alli- Posició de la CGT l’endoll i l’opacitat sentit el sindicat ja ha presentat zacions en els últims mesos, rea-berats que fa la tira d’anys que no A finals de 2009, des de la CGT, 200 reclamacions a l’ICS, que es litzant concentracions al hall deltreballen, per què en teoria estan ens vam adreçar a tots els sindicats No a l’aplicació de la Bossa. Vo- podrien derivar cap al contenciós- centre hospitalari els dies 26 deper a vetllar pels interessos dels signants (que ara, almenys en teo- lem una Bossa de Treball justa, administratiu si no hi ha resposta febrer, 24 i 29 de març i 8, 15, 22treballadors).Els que no vam sig- ria, estan en contra del pacte sig- transparent i consensuada. Volem abans del 29 de març. i 29 d’abril.Maig de 2010 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Mobilitzacions dels treballadors de Correos contra “l’apagada postal”Sindicat Federal de Correos de la CGTD es del 16 de març s’està por- tant a terme un calendari demobililtzacions dels treballadorsi treballadores de Correos a totesles províncies de l’estat espan-yol, contra “l’apagada postal” aCorreos, en lluita contra la futuraliberalització prevista per al 1 degener del 2011. Les mobilitza-cions estan convocades per CGT,SL, CCOO, ESK, STAS i CSIF, enforma d’aturades i concentracions,amb uns seguiments importants,mobilitzacions que es desenvo-lupen durant els mesos de març,abril i maig i juny contra la Libera-lització Postal que marca la direc-tiva europea planificada per al 1 degener del 2011.A Catalunya es van portar a termeconcentracions i aturades el di-marts 13 d’abril a Lleida, Tarrago-na i Girona, i el dimecres 14 d’abrila Barcelona, amb manifestació des Tarragona van assistir-hi més de concentració de la ciutat de Girona sense negociar el conveni i sen- cas de malaltia. Tenint en comptede Plaça Universitat fins a la Sub- 200 treballadors. L’aturada en la a les 12.30 h. van participar uns se lliurar els documents a la part que el treball a Correos transcorredelegació del Govern. La valora- carteria de Tarragona ciutat va ser 50 treballadors. A les 17.30 h. una social, de la futura liberalització durant una part important de la jor-ció ha estat positiva. Aquesta és la seguida pel 75% dels treballadors. manifestació de més de 200 treba- prevista per al 1 de gener del 2011, nada en l’exterior sofrint les incle-crònica de les mobilitzacions: lladors va anar de des de l’oficina demostra una prepotència i un au- mències del temps, s’aixeca infini- Lleida central de Correos fins a la subde- toritarisme que solament es poden tat de pesos i d’altra banda CorreosBarcelona permetre gestors que no mostren no inverteix per a complir la Llei de legació de Govern. respecte pels seus treballadors. Prevenció, d’aqui els centenars de El 85% de la plantilla de la provín-Èxit de la vaga de Correos a Bar- requeriments d’Inspecció de treball, cia de Lleida va participar en la mo- Menorca La CGT porta anys realitzant unacelona del 14 d’abril. El 75% dels ens trobem amb treballadors que bilització del 13 d’abril a Correus. fèrria defensa d’un Correu Públic cobrem veritables sous de misèriatreballadors de la província de Es van realitzar concentracions Seguiment de les aturades per part i de qualitat per a tots els ciu- als quals l’empresa no cuida la sevaBarcelona van secundar la vaga cap a les 9 hores del matí a les por- d’un 75% de la plantilla i concen- tadans resideixin on resideixin. salut i a més penalitza econòmica-i 3.000 treballadors es van mani- tes de les oficines de Correos de: tracions a Ciutadella i Mahó. Ens hem oposat a la privatització ment si es posen malalts.festar des de la Plaça Universitat Almacelles, Balaguer, Mollerussa, dels serveis rendibles, ja que això Es discrimina al personal laboral,fins a la Subdelegació de Govern, posa en perill i va en detriment de al no pagar-los els complements depassant durant el recorregut per la Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Tremp, En defensa d’un prestar els serveis necessaris en Pobla de Segur, Sort, Ponts, Artesa trams, se’ls acomiada i exclou dedelegació d’hisenda de Barcelona. de Segre, Seu d’Urgell, Bellver de Correu Públic i de poblacions on la rendibilitat no és llistes a treballadors que acudeixenTambé es van realitzar concentra- Cerdanya, Vielha, Pont de Suert i qualitat econòmica però si social. al jutjat a reclamar els drets que lacions a Vic i Manresa. a la ciutat de Lleida en la carteria La CGT considerem necessària la legislació els dóna. Exigim un sis-Per poblacions en la carteria de del Carrer Girona, Oficina del Ca- Si volem mantenir un Correu Pú- designació de Correos com opera- tema de contractació mitjançantBarcelona va secundar l’aturada blic per a tothom i unes condicions dor encarregat de la prestació del borses de treball que garanteixi rrer Segovia, a l’Oficina principalel 85%, Castelldefels 95%, Lliça Servei Postal Universal, amb un l’estabilitat laboral i mitjançant a la Rambla Ferran i en el CTP en laborals i salarials dignes, s’ha de finançament del 100% del Servei la formació la seva professio-de Munt 75%, Montmelo 100%, el Poligon Entrevies. Per la tarda seguir lluitant. També es va convo- Postal Universal i una plantilla es- nalització. Exigim estabilitat enMataró 90%, Sabadell, 80%, Te- una manifestació d’uns 200 treba- car una jornada de protesta a Valèn- l’ocupació i salaris dignes.rrassa 80%, Santa Perpètua 60%, table i necessària que garanteixi el lladors va anar des de l’estació de cia per al dia 29 d’abril, coincidint Els sindicats realitzem aquestes repartiment en qualsevol lloc delMartorelles 90%, Martorell 70%, Renfe a les 17.30 h. fins a subdele- amb la Conferència d’Alt Nivell mobilitzacions davant la falta de país de dilluns a divendres garan-Vic 80%, Manresa 45%… gació de Govern. Postal Europeu i com a culminació voluntat per part del govern de tint les necessitats socials i que la de les convocatòries d’aturades en garantir un Servei Públic de Co- Llei exigeix.Tarragona Girona totes les províncies de l’estat, es rreos i els 65.000 llocs de treball Des de CGT exigim: es reobri la ne- vol convocar una Vaga General en després de la Liberalització Postal gociació del conveni col·lectiu queEl dimarts 13 d’abril es va realit- La vaga del dimarts 13 d’abril a el mes de juny. Aquest calendari que marca la directiva europea i porta paralitzada més de 15 mesos, planificada per al 1 de gener delzar una aturada des de les 7.30 a Girona de dues hores en el torn del de mobilitzacions sostingut durant arrossegant salaris desfasats. Elles 11.30 h. del matí, realitzant-se matí de 12 a 14, va ser seguida pel diversos mesos pretén deixar clar 2011. Exigim una moratòria i que salari base d’un carter del carrer a la resta d’operadors del sector elsuna manifestació a les 8.30 h. des 35% dels treballadors, tancant-se a Correos i al Ministeri de Foment és de 600 €, sumant l’antiguitat i mateixos requisits de qualitat quede l’oficina de Correos fins a la de- l’oficina principal durant la vaga que la plantilla de Correos te molt els diferents complements es cobra se li exigeixen a Correos.legació d’Hisenda. La vaga va ser del matí. Es van realitzar concen- a dir sobre la nova Llei Postal i so- en la majoria dels casos al voltant Més informació al web del Sindi-seguida pel 35% de la plantilla a tracions en les poblacions de Gi- bre el nou Conveni Col·lectiu. dels 1.000 euros nets que poden cat Federal de Correos de la CGT:la província i a la manifestació de rona, Blanes, Ripoll i Lloret. En la Una empresa que porta 15 mesos veure’s encara reduïts un 15% en www.cgt.es/correos/Emte haurà de retirar les sancions a tres sindicalistes de CGT represàlies per l’empresa. Una a Tarragona, a abonar els salaris ques. favor dels sindicalistes, per la Secció Sindical CGT EMTE sentència del Jutjat social de no percebuts. Recordar que el treballador qual cosa Juanma Carrillo va ser Barcelona condemna a Emte Dos anys després ha quedat de- Juanma Carrillo va ser acomia- readmès en l’empresa en el mesL ’agost del 2008 tres sindica- listes de CGT de l’empresaEmte Service que s’havien opo- Service, declara nul·les les san- cions als treballadors Manuel Vidal i Ismael Pérez i obliga a mostrat que totes les acusacions fetes eren falses i que els treba- lladors sempre han emprat com dat, Manu Vidal suspès amb 42 dies d’ocupació i sou i Ismael Pérez durant 21 dies. de maig de 2009. Un cop cone- guda la sentència, l’empresa va decidir retirar també la primerasat a l’acomiadament d’un com- l’empresa, dedicada al manteni- eina de lluita la paraula i com En un primer llarg procés ju- sanció de 21 dies sense sou ipany de treball van rebre dures ment d’instal·lacions elèctriques armes les assemblees democràti- dicial els tribunals van fallar a ocupació a Manuel Vidal.12 Maig de 2010
  • 14. TREBALL-ECONOMIALes treballadores guanyen un26,3% menys que els homespels complements retributius formació i tenir menys fills, però la marge de la negociació col·lectiva. Redacció igualtat salarial no arriba. A més del complement retribu- A l’estat espanyol hi ha nou mi- tiu, hi ha una altra explicació perE ls plusos salarials només arri- lions de treballadores, que cobren a la bretxa salarial entre homes i ben als homes. La llei impe- una mitjana del 26,3% menys dones: l’escassesa de dones en elsdeix que, exercint el mateix tre- que els homes. Les últimes da- llocs directius. Tot just el 40% delsball, una dona guanyi menys que des disponibles de l’Enquesta càrrecs de responsabilitat de lesun home, però la diferència sala- d’Estructura Salarial, publicada empreses espanyoles estan ocupatsrial a l’Estat espanyol entre homes al novembre de 2008, amb dades per dones.i dones segueix sent de les més de 2006 revelen també que el sa- Augmenta la bretxa. I és que, aaltes de la Unió Europea, segons lari mitjà anual femení va ser de major nivell d’estudi i de forma-denuncien els sindicats. 16.245,17 euros, un 73,7% del ció, majors són les diferènciesLa diferència salarial segons els propi dels homes, que ascendeix a salarials. Les treballadores espan-càlculs està en un 26,3% en de- 22.051,08 euros. Aquesta diferèn- yoles amb titulació universitàriatriment de les empleades i oscil·la cia salarial es deu principalment superior perceben, de mitjana, elentre un 15% i un 30% depenent als complements retributius, que 65,91% del salari que cobren elsdel tipus de contracte, edat o sec- homes en les seves mateixes con- afavoreixen als treballadors pertor. El gran problema per a me- dicions. Amb estadístiques de la sobre de les treballadores. És a dir,surar la discriminació salarial és UE, hi ha altres dades que mar- partint del mateix salari base, elsque no hi ha estadística oficial. quen la diferència: més del 40% empresaris tendeixen a compensarLes dades s’obtenen directament de les dones treballa en sanitat, amb extres als homes en detrimentde sumar els sous i de dividir-los educació i en l’Administració, de les dones. Ja sigui per motiusentre homes i dones i, d’aquesta duplicant en aquests sectors el objectius, com la nocturnitat o el nombre d’homes. No obstantmitjana, sorgeix la cridada “bretxa plus d’antiguitat, o per factors sub-salarial”: la diferència mitja de sa- això, la representació femenina és és il·legal, hi ha dones que, a igual tífics i hi ha més dones treballant a jectius, com el rendiment. molt baixa en llocs de gestió i delari entre homes i dones per hora treball, cobren menys que els ho- temps parcial per a després poder De mitjana, el 66% del salari mas-treballada presa de decisions. En la UE les mes; les treballadores reben menys dedicar-se a les seves responsabi- culí correspon als complements dones només ocupen el 32% delsPer què hi ha tanta diferència entre complements retributius; elles litats familiars. salarials, mentre que són noméssous? Faltant una radiografia ofi- llocs de gestió en les empreses, es concentren en les ocupacions En definitiva, les dones han fet tot el 25% en el cas de les treballa- el 10% dels llocs en els consellscial i precisa, es pot atribuir a cinc pitjor pagades i ocupen menys el que se’ls demanava per a poder dores. La major part de les discri-factors, que s’articulen i es barre- d’administració de les grans com- càrrecs directius; no hi ha tot just guanyar el mateix que els homes: minacions salarials són degudes panyies i el 29% de les ocupacionsgen segons el sector: a pesar que dones en llocs tecnològics o cien- millorar considerablement la seva als complements que es pacten al científiques i tecnològiques.Estudis i treball a les Balears Llorenç Buades Castell. que afecta pràcticament una de Manquen pats o inactius (el 19,09%). Les i 63.000 dones (un 72,24% del cada quatre persones en edat de possibilitats per a dones ocupades eren 33.900 (un total) . treballar. un bon sector de 73,69% de les titulades superiors De les 37.700 persones desocu-L’analfabetisme De les 220.900 persones que com- gent amb estudis ) i 12.100 les desocupades o inac- pades amb nivells d’estudis su-es vincula posen el sector de població en edat secundaris tives (el 26,31% del total de les periors les dones desocupades o de treballar que només disposen dones titulades). inactives eren 24.200 (un 64,19%absolutament a la d’estudis primaris, les ocupades L’any 2009 les persones amb de la desocupació i 13.500 els ho-inactivitat i afecta són 59.900, les altres 161.000 Un 42% de les persones amb un títol superior eren 157.900 mes desocupats (un 35,81%).especialment les són inactives o desocupades for- estudis de la primera etapa de (87.200 dones i 70.700 homes) , En conclusió: les dones amb títoldones. malment (69.900 homes i 91.100 l’educació secundària està en la i 120.200 d’aquestes tenien feina superior superen als homes (són inactivitat o en l’atur i també un dones). Aquestes xifres manifes- 38% de les persones que han cur- (un 76,13%) en tant que 37.700 el 55,22% del total ) però tenenLes estadístiques de l’Institut ten que la marginació tradicional sat la segona etapa d’educació se- (un 23,87%) estaven en inacti- més complicat l’accés a la feinad’Estadística de les Illes Balears de les dones encara no és vençuda. cundària. vitat o atur. Del total d’ocupats, perquè un 64,19% de la desocu-ens diuen que de les 18.900 perso- En deu anys les dones inactives/ Allò que ha canviat en negatiu en 57.200 eren homes (un 80,90% pació entre les persones tituladesnes en edat de treballar declarades desocupades en la franja d’estudis relació a l’any 2000 consisteix dels homes amb un títol superior) són dones.analfabetes, 16.100 són inactives, primaris només s’ha rebaixat en en que l’any 2000, la inactivitat1.100 són aturades i només 1.700 8.500 dones. i l’atur afectava a un 35% de lessón ocupades. L’any 2000 les per- Queda moltíssim per fer i exigir, persones amb estudis secundaris,sones analfabetes eren 17.000. perquè tot i els avenços és difí- en la primera i la segona etapa i enAleshores hi havia 2.200 persones cil l’accés al món del treball per l’any 2009 les possibilitats d’accésanalfabetes ocupades, a un ampli sector de dones orfes a la feina eren menors perquè elsTot i que la nostra economia fo- d’estudis i vinculades a les labors que han cursat la segona etapa hannamentada en el totxo i el treball de la llar (82.800) i a l’economia perdut (-3) tres punts en 10 anys ia l’hoteleria no ha tingut fins ara informal. els que han cursat la primera etapamassa necessitats de formació L’any 2000 les persones en edat de secundària n’han perdut (-7) enper a la incorporació en un món de treballar que només tenien relació a l’any 2000.laboral caracteritzat pels baixos estudis primaris eren 246.300, isalaris, cada vegada és més difícil 91.100 d’aquestes tenien ocupaciósituar-se en el món del treball per a Educació superior i . De les que no tenien ocupació en treball.aquestes persones que, no obstant l’economia formal, 99.600 erenencara creixen numèricament. Hi dones.ha tres dones analfabetes per cada L’any 2000 eren 96.300 les per- La pèrdua de treball ha afectat ahome inactiu, sones (50.300 homes i 46.000 31.200 persones en aquesta franja dones) que formaven part de la de persones en tant que la milloraEstudis primaris i de competències de caràcter educa- població activa de les Illes amb unmercat laboral tiu ha afectat només a 25.400 per- títol superior. Del total expressat , 76.400 persones tenien feina i sones. Aquest fet significa que laEls estudis primaris són insufi- 21.800 eren inactives o en atur (un destrucció d’ocupació per a aquestcients per a l’accés a l’activitat 22,63%) . Els homes ocupats eren sector va molt més ràpida quelaboral i les coses es posen cada 40.700 (el 80,91 dels homes amb l’adquisició d’estudis suficientsvegada pitjor per a aquest sector títol superior) i 9.600 els desocu- per a la inserció en el mercat.Maig de 2010 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA La CGT ha sortit de nou al carrer aquest 1r de Maig matí en solitari per la CGT, una per CGT, IAC, CoBas, l’Esquerra Redacció manifestació que va seguir el re- Independentista del Camp, corregut habitual dels últims anys, l’Ateneu Llibertari Alomà i diver- animada per una batucada i el grup sos col·lectius, en el transcurs de laA quest 1r de Maig de 2010 les CGT de Catalunya i lesIlles Balears van convocar, en Vapor Nou Jazz, per acabar a les escales de la seu central de Correos qual es van portar a terme accions en oficines bancàries, desplega- ment de pancartes i un acte final on es van portar a terme diversessolitari o conjuntament amb al- intervencions de representants del davant l’Ajuntament amb diversestres col·lectius i organitzacions, metall, Correos, sector aeri, Roca, intervencions, entre elles la del se-diversos actes i mobilitzacions, a Ficotriad, el grup de suport a cretari general de la CGT de Ca-Barcelona, Tarragona, Vilanova i l’Alfonso, la FL de Barcelona,… talunya. Destacable representacióla Geltrú, Lleida, Girona, Terras- Per altra banda, una representant d’un espai llibertari i anarcosin-sa i Palma, per reclamar que con- de la CGT va participar en una xe- dicalista dins la manifestació ambtra la crisi, l’atur, la precarietat, rrada sobre la vaga general en el més de 100 persones. Remarcarla reforma laboral, les retallades marc de les activitats organitzades també la presència en la manifes-socials,… és necessària una vaga per l’Esquerra Independentista a la tació de treballadors de l’empresageneral. Rambla del Raval. Pol (Baix Penedès) en lluita contraHem sortit de nou al carrer per a Finalment, remarcar que per la el seu tancament.dir que ja n’hi ha prou, per recla- tarda, diversos milers de persones Com a complement de la manifes-mar que la crisi l’han de pagar els van participar en la manifestació tació de l’1 de maig també s’estàque l’han creat, per denunciar que del 1r de Maig alternatiu, després portant a terme a Tarragona i Reusles crisis són inherents al capita- de la qual es va portar a terme un ampli programa de xerrades,lisme, un sistema que està fent ai- l’ocupació simbòlica de l’hotel de debats i projeccions.gües per tot arreu. luxe Mandarín Continental, accióHem sortit al carrer per cridar que va acabar amb algunes perso- Lleidaben alt que ja n’hi ha prou d’atur, nes identificades i dos detinguts. gació del Govern. el secretari d’acció sindical de lade precarietat, d’exclusió so- Unes 150 persones van participar CGT de Catalunya.cial, d’Expedients de Regulació Tarragona en la manifestació convocada perd’Ocupació, d’acomiadaments, de la CGT i diversos col·lectius anti- Gironatancament d’empreses, de desno- Més de 300 persones van partici- capitalistes, recorrent el centre de Terrassanaments, de racisme, i que cada par en la manifestació convocada la ciutat fins acabar a la Subdele- Unes 150 participants en la mani-dia és més necessària la convo- festació convocada per CGT, IAC Unes 125 persones, moltes joves,catòria d’una vaga general, com a i COS. Abans s’havia portat a ter- emigrades, aturades o precàries, iobjectiu d’un treball conjunt amb me a la Rambla de la Llibertat una amb destacada presència de CGT,altres sindicats combatius i els mo- Mostra de suport dels col.lectius van participar en la manifestacióviments socials anticapitalistes. de treballadores i treballadors en contra la crisi convocada a CaAquest 1 de Maig també ha estat lluita contra la crisis capitalista, N’Anglada per l’Assemblea Po-l’inici d’un seguit de concentra- cooperatives solidàries i sindicats pular de Terrassa, que aglutina acions i mobilitzacions que tindran de classe. En l’acte final va inter- la major part de les organitzacionslloc a diferents ciutats de Cata- vindre, entre altres, el secretari anticapitalistes de la ciutat, entre d’acció social de la CGT de Cata- elles la CGT. La manifestació valunya (i de l’Estat espanyol) en el lunya. transcórrer per un barri obrer es-marc de les Marxes a Madrid con- pecialment castigat per l’atur itra la crisi, accions que culminaran Vilanova i la Geltrú l’exclusió social) i va acabar a lael 16 de maig a Madrid on conflui- seu de la CECOT, patronal catala-ran amb la manifestació que tindrà Una vuitantena de persones van na que te una forta presència a lalloc contra la Unió Europea amb ciutat vallesana.motiu de la trobada de líders po- participar en la manifestació con-lítics europeus i llatinoamericans, vocada per l’Assemblea pels Dretsmanifestació convocada pels mo- Socials amb el lema “Per treball i Palma justícia social, lluita i dignitat!”.viments socials i el sindicalisme En aquesta assemblea hi participa Més de 300 persones van partici-combatiu. la CGT conjuntament amb altres par, malgrat la pluja, en la mani- col·lectius socials i organitzacions festació convocada a Palma perBarcelona sindicals. Com a acte previ, el 29 CGT i STEI, en un 1r de maig d’abril es va fer un debat sobre la marcat per la lluita per la plenaUnes 750 persones van participar crisi i les seves conseqüències a la ocupació, la cohesió social i elsen la manifestació convocada al comarca, en el qual va participar drets laborals.Contra l’acomiadament d’un delegat de CGT a Maymo a aquest treballador. de la seva tasca sindical. El pri- larials o la realització de revisions pectant els drets dels treballadorsSecció Sindical CGT Maymo La Secció Sindical de la CGT a mer cop, va ser readmès després mèdiques, entre altres. No obstant, i pagant les seves quotes puntual- l’empresa, dedicada al muntatge, de la pressió dels treballadors de la resposta dels treballadors va ser ment a la Seguretat Social. MostraE l 21 de març es va realit- zar una concentració davantel Departament de Treball de la va convocar la concentració per denunciar la situació actual de la mercantil, en concurs de credi- l’empresa. Ara, l’empresa es troba en concurs de creditors i, el rebuig per part d’aquest delegat d’acatar- contundent: després de tres dies de vaga la plantilla va aconseguir que el delegat fos readmès en el seu d’això és que fa nou mesos Vicen- te Úbeda adeutava a la Seguretat Social 1.700.000 €uros de la quotaGeneralitat a Tarragona, contra tors, així com l’acomiadament del lo, ha provocat de nou el seu aco- lloc de treball. empresarial i al mateix temps val’acomiadament de Nicasio Mal- membre del comité d’empresa, miadament. Aquest concurs és una En aquell moment, l’empresa deixar d’ingressar la quota obre-de, delegat de la CGT a l’empresa i per protestar contra la política operació de l’empresa per poder comptava amb 500 treballadors. ra, que ascendia a 600.000 €uros,Maymo, i per denunciar el caràcter d’empresa duta a terme pel pro- acomiadar lliurament tots els ac- Actualment, Maymo Tarragona i aproximadament 1.000.000fraudulent del concurs de credi- pietari de Maymo Tarragona SA, tuals treballadors, ja que, ha creat SA està immersa en un concurs de d’€uros a Hisenda. De forma pa-tors presentat per l’empresa. A la Vicente Úbeda. una altra empresa similar per con- creditors, ha tornat a acomiadar a radoxal, al mateix temps, Úbedaconcentració van participar unes Davant l’actitud de l’empresa, el tinuar l’activitat. Nicasio Malde i el seu propietari comprava altres empreses posantcinquanta persones pertanyents sindicat ha interposat una denún- Fa dos anys, la direcció de ha creat una altra mercantil de nom al capdavant de les mateixes a ho-a la CGT i altres col·lectius. La cia contra aquesta empresa, ja que l’empresa Maymo va acomia- similar, Mantenimiento y Caldere- mes de palla.concentració es va convocar amb critiquen que ha estat acomiadat dar al vicepresident del comité ría Maymo S.A. Per denunciar aquests fets i exigirmotiu de la celebració de l’acte de en realitat, per oposar-se al con- d’empresa, Nicasio Malde, quan L’administrador de Maymo és un que Maymo mantingui les condi-mediació entre l’empresa i el dele- curs de creditors que ha presentat aquest va reclamar diverses mi- calc del president de la patronal es- cions laborals de la plantilla, lagat sindical de la CGT. Aquest acte l’empresa. llores establertes per la normartiva panyola. I és que tant Úbeda com Secció Sindical va convocar a con-de mediació no ha procedit, ja que, De fet, és el segon cop que aco- laboral com l’augment del salari, Díaz Ferran saben que ningú es fa centrar-se davant del Departamentl’empresa es va negar a readmetre miaden al delegat de CGT a causa la cotització dels complements sa- d’or actuant de forma justa, res- de Treball de Tarragona.14 Maig de 2010
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesDe l’1 al 16 de Maig:Marxes a Madrid contra lacrisi Comitè Confederal CGTA mb el 1r de Maig com ini- ci de la campanya, la CGTes posava en marxa contra lacrisi de l’1 al 16 de maig, ambaccions, concentracions i mani-festacions al llarg de les rutesde les marxes, per a confluir aMadrid el diumenge 16 de Maigi unir-nos a la gran manifesta-ció unitària que es portarà aterme en contra de la nefastapresidència europea espanyo-la, les polítiques econòmiquesi socials de la Unió Europea,i els objectius de la cimeraUE-Con Sud Llatinoamericàque es realitzarà en aquestesdates a Madrid. Del 14 al 18de Maig a Madrid, un amplillistat de col·lectius i organit-zacions portaran a terme unseguit d’activitats i mobilitza-cions, amb motiu de la reunióde Presidents de la Unió Eu-ropea. La confluència amb laresta d’organitzacions socialsés una bona eina per a seguirconstruint la mobilització sociali laboral i una bona forma queCGT segueixi convertint-se en Final i participar en la manifes- i els nostres acomiadaments pensions, volen que treballem - Impedir noves reformes labo-el referent sindical de lluita que tació contra la UE i el sistema surten gratis o màxim amb 8 més anys i tornar a endeutar- ralsels treballadors tenen planteja- capitalista. dies d’indemnització per any nos amb els fons privats deda contra aquesta crisi. 9.30 hores: Arribada de les 4 treballat. pensions. - Per a que els recursos i laLa realització d’aquestes Mar- Marxes a Madrid. riquesa es distribueixi soli-xes Confederals vol ser una im- 10h-11.30h: Recorregut de les - Perquè 11 milions de treballa- - Perquè ens han congelat el dàriament i hi hagi prestacionsportant i potent activitat sindical Marxes per Madrid fins a con- dores i treballadors dels 18,7 salari i intenten negar-nos la socials de desocupació i pen-i social en la qual s’impliqui fluir en la Manifestació conjun- milions d’ocupats, som mileu- possibilitat de la negociació sions suficients per a tots i to-tota l’Organització per a seguir ta. ristes, amb rendes anuals infe- col·lectiva tes i mai per sota dels 1.200treballant i construint la mobilit- 11.30-12 hores: Acte de Recep- riors a 9000€ €.zació social que ens condueixi ció de les Marxes, benvinguda - En resum, perquè ens conti-a la Vaga General, al costat a les organitzacions internacio- - Perquè les nostres rendes nuen retallant els drets socials, - Per a que els rics, empresa-d’altres accions, mobilitza- nals. ris, directius, executius, polí- salarials van caure el triple que laborals i les llibertats.cions… descentralitzades per 12 hores: Incorporació com tics, jutges, càrrecs públics, les empresarials en el 2009.territoris i sectors que periòdi- bloc a la Manifestació amb la contribueixin amb impostos - Perquè aquest model econò-cament s’estan ja organitzant i resta d’organitzacions. progressius: qui més guanyadesenvolupant i que dia a dia - Perquè els 7 grans Bancs i mic i social productivista, desa- més ha de contribuir. Cal re-ens permeten tenir presència Caixes van obtenir 17.000 mi- rrollista, consumista és injust, partir la riquesaen el carrer, defensant els drets Per què marxem a lions de euros de beneficis nets irracional i atenta contra la vida en el 2009 i les retribucions del planeta.laborals i socials. Madrid? - Impedir nous retalls socials i dels consellers i directius de privatitzacions de serveis pú-Marxes - Perquè des del 2008, més de les grans empreses van créixer Per a què marxem?: blics bàsics: sanitat, educa- 2,5 milions de persones hem el 19,1%. ció, dependència, comunica- perdut la feina. - Per recuperar l’ocupació. cions…1. Andalusia – Madrid. - Perquè el 68% dels 8,2 milions2. Lisboa (Tractat de Lisboa)– Madrid (conjuntament amb - Perquè gairebé 5 milions de de pensionistes tenen una pen- - Impedir els EROs, acomia- - Perquè canviem de modelEcologistes en Acció, Baladre i treballadors i treballadores es- sió anual que no arriba al salari daments, contractes, subcon- productiu, de distribució i dealtres col·lectius) tem aturats en contra de la nos- mínim interprofessional. tractes, ETTs… consum de veritat, creant ocu- tra voluntat i les persones joves pació on es troba el verdader3. Galícia – Astúries - Cantà- suportem taxes d’atur del 40%. - Perquè empresaris financers, - Garantir les prestacions so- valor: en l’educació, en guar-bria – Euskadi – Castella-Lleó del maó, de l’energia, de les cials i salarials als aturats i deries, en escoles infantils, en– Madrid. telecomunicacions, de la in- aturades. el camp, en el benestar social,4. Catalunya – Aragó – Madrid - Perquè 1,2 milions de per- dústria, es van enriquir extraor- en les cures, en les tecnolo-5. País València i Murcia - Ma- sones aturades no percebem gies no agressives ni contami-drid. cap prestació i prop de 300.000 dinàriament amb les seves es- - Defensar els serveis públics nants, en xarxes de transport malvivim amb 420€ peculacions immobiliàries, les socials i gratuïts públic sostenibles. seves especulacions sobre lesArribada a Madrid el - Perquè els empresaris ens matèries primeres, els aliments, - Perquè es redueixi la jorna- Per a això marxem a Madrid16 de maig acomiaden lliurement i impu- etc., etc., ens “van obligar” a da de treball, es reparteixi el des del nord, sud, est i oest nement sense causa o causa endeutar-nos, hipotecar-nos, treball, es redueixi l’edat de i cridem a tota la ciutadania:S’organitzarà l’arribada entre falsa i la “justícia” i les “lleis” els consumir sense límits i avui, ni jubilació. aturades i aturats, joves, pen-el SP Confederal i la Territorial avalen. tenim casa, ni treball|feina ni sionistes, gent assalariada,de Madrid CLM i Extremadura. futur. - Derogar l’acomiadament im- dones o immigrants a SORTIREs vol arribar a Madrid i recó- - Perquè l’acomiadament és procedent AL CARRER…. QUE JA ÉSrrer els últims Km. (1,30 hores lliure, fàcil i barat: més de 4 - Perquè ara ens diuen que no HORA.caminant, per tant, 3-4 km) per milions de persones treballado- hi ha diners per a les pensions - Eliminar els contractes tem- Ni un pas enrere, fins a la vagaa confluir en una Concentració res tenim contractes temporals futures i ens volen baixar les porals i precaris general!Maig de 2010 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem SALVADOR PICAROL, COORDINADOR D ‘L’Administració ens vol va part d’un manifest que Joan Anton T. Ona Lliure, Contraràdio i La Campana de Gràcia, pione-Des de fa uns mesos es poden res en el moviment de ràdiosescoltar al 96.6 de la FM, de14 lliures, van fer públic el junya 24h. les emissions de Ràdio de 1979, però evidentmentBronka, a través de la freqüèn- podria haver estat redactatcia que fa servir Ràdio Pica, avui.comparteixen programació. Properament el Senat delLa ràdio te una cobertura per Regne aprovarà la Llei Ge-FM aproximada que va des de neral de l‘Audiovisual, queSant Boi fins a Mataró. pot afectar seriosament laRàdio Pica és la ràdio lliure continuïtat dels nostres mit-més antiga i amb una cober- jans.tura mes gran per FM de lesràdios lliures a Catalunya. - Com és aquesta llei?P.I.C.A. vol dir Promoció Inde-pendent Coordinació Artística. És una llei que està feta uni-La programació també es pot lateralment, o sigui, sense laescoltar en el seu web, que és consulta prèvia als mitjanswww.radiopica.net interessats: lliures, comuni- taris, independents; simple-- Al mes de març, s’hauran ment contempla el reconeixe- També tenim el CAC (Consell i independents, per exemple documentació de sol·licitudcomplert 29 anys d’emissions ment del dret d’existir, però de l’Audiovisual de Catalun- Ràdio Pica porta més anys a l’Administració, cosa que,de Ràdio Pica, com està la si- en unes condicions generals ya) que controlarà i vigilarà en antena que TV3, Btv, per activa i pasiva, hem fettuació de les ràdios lliures en difícils d’acomplir. Entrar a per a que els continguts si- Onda Cero, Catalunya Rà- al llarg de 29 anys. Per altral’actualitat a Catalunya? un concurs d’adjudicació re- guin políticament correctes. dio, etc. banda, el 90% de premsa, presenta, entre altres, mol- A Catalunya estem entre L’administració ens vol peti- ràdio i televisió oficial sempreLa veritat és que des de finals tes coses com la limitació dos focs, govern central i el tes i pobres, amb poca co- ha silenciat de manera sis-dels 70, quan es van iniciar les de cobertura, la justificació Ministeri d’Indústria (com- bertura, o sigui simplement temàtica la nostra situació.primeres ràdios lliures al nos- dels ingressos, la descripció petències tècniques) po- testimonials i residuals per Aclarir també que diversestre país, la situació administra- detallada de la programació, tència, freqüències, alçada justificar que hi ha llibertat vegades ens hem presentat ativa pràcticament no ha evolu- i un tope anual de despe- d’antenes, etc. d’expressió. Tots els po- concurs per obtenir llicènciacionat. ses de 50.000 euros anuals, Per altra banda, aquí lítics s’omplen la boca de d’emissió, evidentment senseCom exemple, a continuació un però clar això sense publici- l’Administració catalana de- que son europeistes, però resultat, totes les llicències atros d’un manifest de les prime- tat. El concurs també implica cideix a qui cedeix les fre- s’obliden que sense anar Catalunya fins ara han estatres ràdios lliures a Catalunya: competir per la freqüència qüències que Madrid li doni més lluny, a França fa dèca- concedides per raons econò-“Exigim la creació d’un regis- amb candidats que mai han per repartir a Catalunya. des que s’aplica als mitjans miques, amiguisme o afinitattre de freqüències que impe- fet ràdio, però amb poder com els nostres una fórmula política.deixi que la llibertat d’emissió polític fàctic i econòmic, par- pel manteniment econòmic,quedi reduïda a la llibertat de tits, religions, ONG´s, etc. El - Actualment, sembla que molt raonable, és un impost - Quan vam tancar ràdiopossessió dels mitjans tèc- concurs en realitat és una hi hagi “voluntat” admi- del 1% a les emissores co- Pica al 1987, les emissionsnics més potents i que controli trampa-filtre-control als mit- nistrativa de regular les mercials que reverteix a les de radio Pica a l’exili re-l´infiltració de ràdios amb fins jans crítics, que tenen pocs ràdios? ràdios lliures. cordo que es feien des delucratius”. La demanda forma- mitjans econòmics. Tenim clar la majoria de rà- Ràdio Krack, una ràdio si- És perquè aquesta realitat dios lliures i independents tuada als locals de CNT-Ca- social existeix de fa més de que el millor seria per aques- talunya, actualment CGT, 30 anys, a la resta d´Europa ta regularització un simple que també va ser tancada fa molts anys que s’ha nor- registre i un títol habilitat per la Generalitat, com va malitzat. Ara és vol fer ràpid i com varies vegades la ma- ser aquella experiència? malament per la pressió par- teixa administració ens ha lamentària de la UE, està clar manifestat. Això bàsicament A l’any 1987 quan va ser que les ràdios comercials comprometria al CAC i a la clausurada la nostra emisso- també han exercit influèn- Generalitat de Catalunya a ra per la Generalitat, llavors cia per no deixar-nos existir, un reconeixement per tal de des de la seu de la CGT que es dediquen a interferir-nos vetllar que no fóssim interfe- estava al carrer Llùria ens amb potències desmesura- rits per les grans emissores van acollir incondicionalment des, interessos econòmics com fins ara ha passat. perquè pels matins pogués- d’expansió, i sobretot pres- A tot això hi ha que afegir el sim seguir emetent des de sionant a l’administració per- cinisme i manca de respec- la ràdio lliure instal·lada allí, què ens clausuri i no aprovi te de diversos organismes Krak Ràdio. cap solució per funcionar com el Sindic de Greuges Les nostres emissions és van amb normalitat. o els mitjans de comunica- anomenar Ràdio Pica a l´exili, Curiosament, la majoria ció oficials. Al manifestar al curiosament després d’uns d’aquests mitjans porten Sindic la nostra problemàti- dos mesos també aquest molt menys temps en ante- ca, la seva única resposta mitjà va ser contundentment na que moltes ràdios lliures és que tornem a presentar la clausurat pel Departament16 Maig de 2010
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... DE RÀDIO PICA, 96.6 FM, BARCELONA testimonials i residuals’ de Radiodifusió de la Gene- concessió administrativa de ha demostrat una inoperàn- turisme, etc, que actualment ralitat. Catalunya, incloses les rà- cia il·limitada. la majoria de la societat ha > LES FRASES... dios lliures, on proposava L’únic que ha quedat clar integrat, trobarem la prime- - Quin paper van jugar un tancament fins esperar en la seva efectivitat són ra llavor, indiscutiblement en Sellares, cap del mos- el resultat d’un concurs de els sous dels seus alts cà- l´anarquisme. sos, Prenafeta i Alavedra llicències. Tal prepotència rrecs, i crear filtres o dilatar Actualment l’atur, la gran es- en el tancament de Ràdio sense base legal va quedar burocràticament qualsevol tafa global del capitalisme i la Pica? en res, al ser destituït de entrevista personal amb no- ineficàcia i corrupció política manera fulminant del seu saltres. han radicalitzat i sensibilitzat Certament tres personatges càrrec al ser descobert un a les noves generacions.... obscurs i maquiavèl·lics,. informe secret sobre el color - Com veus el futur en ge- moltes vegades inconscien- Han hagut de passar 23 partidista i afinitat al govern neral del moviment lliber- tment les actituds d’acció di- anys perquè sortissin públi- de la Generalitat de tots els tari i la moguda contracul- recta i autogestió que adop- cament a la llum les seves periodistes i mitjans de co- tural? ten els joves són deutores trampes i corrupteles. Cada municació de Catalunya, Què en penses de les no- del moviment llibertari. un en el seu càrrec va inten- que es va realitzar des del ves generacions? També la participació directa tar exterminar per sempre la seu departament. en fòrums i xarxes socials “La participació nostra emissora. Si analitzem a fons els mo- a Internet ha fet possible directa en Analitzem-los un per un: - Ha fet alguna cosa el viments i canvis socials dels l’extensió sense fronteres de Macià Alavedra, en aquell tripartit aquest 8 anys di- anys 60 i 70, feminisme, eco- l’expressió àcrata contra les fòrums i moment conseller d’Indústria ferent al que feia CiU res- logia, insubmissió, anticapi- injustícies i els abusos de po- xarxes socials i Comerç -CiU- va intentar pecte a les ràdios lliures ? talisme, defensa animal, na- der dels polítics. censurar la publicació a la a Internet ha Vanguàrdia de les informa- La veritat és que en la nos- fet possible cions i repercussions del tra problemàtica s’ha des- tancament de Ràdio Pica, entès absolutament, el seu l’extensió sense també va manifestar que comportament ha sigut igual fronteres de la més gran garantia per la i inclús pitjor en alguns as- concessió de llicències a pectes que en la legislatura l’expressió les ràdios lliures era tenir un pujolista, si hi ha potser una àcrata contra les compte bancari milionari. excepció és la d’en Santia- Lluís Prenafeta, má dreta go Ramentol, exsecretari injustícies i els de Pujol -Secretària de Pre- general de mitjans de co- abusos de poder sidència- (el departament municació de la Generalitat de Radiodifusió estava in- i actualment al CAC, sem- dels polítics” tegrat i depenia totalment pre ens escoltà i rebia al del de Presidència), en de- seu despatx, i va proposar finitiva que l’ordre de clau- que els nostres mitjans no sura de Ràdio Pica va surtir entressin en concurs i fosin “Totes les d’ell més que del propi Pu- regulats d´immediat amb un llicències a jol. A Prenafeta sempre l’hi títol habilitat. En definitiva, el han interessat els mitjans tripartit, escudant-se en ser Catalunya fins de comunicació, l’any 1991 progressista i d’esquerres, ara han estat va editar el diari en castellà El Observador, un autèntic concedides fracàs tan a nivell econòmic per raons com de repercussió popu- lar. econòmiques, Miquel Sellarès, en aquell amiguisme o 1987 de CiU i de tota con- fiança de Pujol, que l’hi afinitat política” encarregà la formació i remodelació del Mossos d’Esquadra. Prosionista i militarista, va enviar vàries “En definitiva, promocions dels Mossos el tripartit, a formar-se a Israel. Va portar el comandament de escudant-se en l’operatiu del tancament de ser progressista l’emissora pels Mossos com Director General de Se- i d’esquerres, ha guretat. El 2003-2004 fou demostrat una secretari de Comunicació de la Generalitat de Cata- inoperància lunya (primer tripartit). Va il·limitada” fer arribar una notificació a totes les emissores sense Maig de 2010 17
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAConferència de delegatssobre les Mútues un document que, a mode dePaco Pozo, Secretari Salut guia, recull aquelles preguntes Laboral CGT Catalunya més habituals sobre com les mútues gestionen la salut delsE l passat 15 d’abril es va treballadors i treballadores. celebrar en els locals de Un dels aspectes a tractar va ser la campanya que la CGT,CGT a Via Laietana una con- a nivell estatal, portarà a termeferència de delegats i delega- amb motiu del Dia Internacio-des on es va tractar l’actual nal de la Salut i la Seguretatmarc legal de les Mútues al Treball, el 28 d’abril, amb lad’Accidents de Treball i Malal- proposta de convocar, aquestties professionals de la Segu- dia als diferents territoris, ocu-retat Social. pacions de mútues per fer vi-A l’acte, organitzat conjunta- sible i denunciar el paper quement per les Secretaries de jugen aquestes entitats en laSalut Laboral, Acció Sindical i degradació de les condicionsJurídica del SP de la CGT de de treball i la pèrdua de salutCatalunya, van assistir més de que patim els treballadors i tre-setanta delegats i delegades balladores.vingudes d’arreu de Catalunya. Teniu a la vostre disposició elsLa Conferència la va obrir el materials de la conferència en suport digital al web, en con-Secretari General de Catalun- cret la Guia sobre les Mútuesya, Bruno Valtueña, donant pas d’Accidents de Treball ia una breu exposició de les Malalties Professionals de laMarxes a Madrid per part de Seguretat Social (MATMPSS)la FESIM, que es realitzaran la i el power point sobre el marcprimera quinzena de maig. legal de les MATEPSS, aneuEs va comptar amb la presència nistrativa i delegada a la mútua de la Secretaria de Salut Labo- per posar en comú experièn- a:de la companya Mª José Espi- MAZ, i també amb el company ral a nivell estatal. cies i aspectes teòrics i www.cgtcatalunya.cat/spip.nosa, tècnica en gestió admi- Desiderio Martín, responsable La Conferència que va servir pràctics, va servir per presentar php?article3828Butlletí sobre la reforma del El Sindicat de la Muntanya Pilum - CGT escullmercat laboral i les pensions Secretariat Permanent de segmentació, fragmentació Gabinet d’Estudis Confederal de la CGT i aconseguint, tant increments de la productivitat com conten- ció salarial. La inseguretat, la precaritzacióL a reordenació de les rela- cions laborals que s’hanvingut introduint des de fa ja del treball, s’instal·len com un tret permanent, creant-se d’aquesta manera la condició per al creixe-gairebé trenta anys, vénen sent ment econòmic: s’ha arribat ajustificades -en gran mesura-, l’homogeneïtzació a la baixa deper les crisis successives dels les condicions de treball, entornanys 80 i 90. Aquestes crisis, del criteri de flexibilitat.qüestionen la societat de la ple- En els diferents períodes en elsna ocupació, de l’estabilitat po- quals s’han aplicat reformeslítica, de la regulació estatal de en els mercats de treball (del’economia (estat interventor), l’ocupació, per a ser més exac-de les polítiques socials que tes), les posicions de poder -oncorregirien en alguna mesura compta la voluntat i l’interès deles desigualtats socials i assis- cada part-, se circumscriuentim a un nou ordre social on el a la voluntat de les gerènciesmercat, recolzat en fonaments empresarials.ideològics denominats neoli- L’interès d’empresa -revestitberalisme, dóna vida a aquest de retòrica salvadora, bé deordre. l’economia nacional, bé de laAra, en una crisi sense prece- nostra posició competitiva en sindicat agrupa l’afiliació de la la iniciativa de tirar endavantdents (financera, ecològica, CGT Ponent el mercat mundial-, és l’única CGT existent a les comarques aquest projecte que tindrà elsocial i econòmica) la lògica raó i, a més “inevitable”, de la pirinenques de Lleida. recolzament de la estructu-de les reformes estructurals:mercat de treball i sistema de reordenació de les reformes L’Assemblea del recentment L’Assemblea es va celebrar ra de la CGT. Després de unpensions, que es pretenen im- i de les polítiques orientades constituït Sindicat de la Mun- amb l’assistència del Secretari enriquidor debat, es va conti-plantar (amb consens si pot en funció del capital. tanya Pilum - CGT, realitzada General de la CGT de Catalun- nuar al nou local del Sindicat,ser i potser sense ell) a partir Els canvis legislatius, les re- el 17 d’abril a Sort, va anome- ya Bruno Valtueña i el Secre- situat a la plaça Major de Sortd’aquests paràmetres, subordi- formes Laborals, representen nar el Secretariat Permanent tari d’Organització de la Fede- (Pallars Sobirà), d’una formana els salaris a les condicions la legalitat aplicada amb mà que tindrà la responsabilitat de ració Intercomarcal de Lleida més relaxada amb un inter-que possibilitin el creixement de ferro sobre les classes as- Paco Núñez, qui van felicitar canvi d’experiències i plans coordinar l’activitat i represen-econòmic i la inversió segura salariades i la flexibilitat ha als joves afiliats assistents per de futur. tar-lo davant la societat. Aquestdel capital. inspirat –amb diversos mati-Així, la nova configuració del sos-, tota la legislació laboralmercat de treball, projecta un des de fa gairebé trenta anyshoritzó on la homogenització fins a ara. Per explicar tot això des del CGT Chiapas estrena webde les condicions de treball,compleixen amb la condició Gabinet d’Estudis Confederal Redacció tats zapatistes i els moviments nacional - mexicà - i interna-del creixement sostenible en el hem editat aquest butlletí de socials de baix a l’esquerra a cional en el qual abunden finstemps (Llei d’Economia Soste- 46 pàgines sobre “Reforma del Mèxic. a l’ofegament l’autoritarisme, la Des del mes de març ha tornatnible). mercat laboral i les pensions”. La finalitat del web és propor- corrupció i el col•lapse ecocida, a la xarxa el web www.cgtchia-La flexibilitat laboral ha supo- Per accedir al butlletí en pdf pas.org eina virtual des de la cionar una base de notícies i es converteix en prioritari gene-sat la ruptura de les relacions aneu a: qual la CGT de l’Estat Espan- denúncies en permanent actua- rar i mantenir relacions socialsestables entre el treballador i el www.in-formacioncgt.info/juri- yol difon el seu suport i solidari- lització la qual permeti visualit- basades en el suport mutu iseu lloc de treball (la seva ocu- dico-sind/informes/Boletin-Re- tat amb la lluita per l’autonomia zar l’actualitat de les rebel•lies l’horitzontalitat, la llibertat i lapació), i ha instaurat un règim forma-Laboral-y-Pensiones.pdf i l’autogovern de les Comuni- mexicanes. Davant un context comunicació constant18 Maig de 2010
  • 20. SENSE FRONTERES Ni la misèria ni les ocupacions militars Perquè els mateixos governs que han mantingut Haití en la misèria durant segles són catàstrofes mostren ara tant d’interès en reconstruir-lo? naturals. Haití: la catàstrofe EL SEMÀFOR Retrocés de la invasió militar • CONGO, RD: Les Nacions Uni- des acusen a les Forces Armades congoleses i als grups armats pre- sents al país de cometre crims con- tra la humanitat. • ETIÒPIA: L’agència BBC assen- Maria Romano yala que milions de dòlars destinats a les víctimes de la fam de 1984 i 1985 van ser desviats a diversosE l terratrèmol que va sacsejar grups rebels. Port-au-Prince el passat 12 de • NIGÈRIA: El MEND fa explo-gener ha tornat a omplir els mit- tar dos cotxes-bomba durant unajans de comunicació de conmove- reunió oficial a l’estat de Delta so-dores imatges sobre els desastres bre la implementació de l’amnistia oferta pel Govern als seus comba-naturals que regularment assolen tents.països pobres i llunyans, com Hai- • PAKISTAN: Augmenten els atacstí, que (s’ens ha dit una i una al- d’avions no pilotats nord-ameri-tra vegada) està considerat el país cans.més pobre de l’hemisferi occiden- • SOMÀLIA: Nacions Unides as-tal i un dels països més pobres del senyala que part de l’ajuda huma-planeta. nitària que rep el país acaba a lesAviat, a les terribles imatges de mans de la insurgència i grups cri-persones ferides i cases derruïdes, minals.es van afegir d’altres no menysdesoladores: les d’un nou desple- Alertagament militar vestit de missió • IEMEN: El president declara elhumanitària. De fet, després de la final de la guerra amb els insur-catàstrofe, el govern d’EEUU es gents xiïtes del nord del país, men-va apressurar a assumir les tasques tre analistes adverteixen sobre lade “seguretat” i “reconstrucció” necessitat de garantir el cessamentdel país. Obama anunciava així d’hostilitats.que pensava plantejar una feina de • INDONÈSIA: El Govern refo-reconstrucció a llarg termini per rça la presència militar i policial arecuperar Haití, tal i com es va fer Aceh davant del temor que Jemaahamb Europa tras la Segona Guerra Islamiyah i altres organitzacions es- tiguin consolidant la seva activitatMundial i als balcans tras la guerra a la regió.de Kosovo. També advertia que, a • IRAQ: La Comissió Electoral re-més de les tasques humanitàries, el butja un nou escrutini de la totalitatrol dels 20.000 soldats i marins en- dels vots de les eleccions del 7 deviats a Haití seria el de començar març, que conduiran a la conforma-a fer-se càrrec de la seguretat, tot ció d’un nou Govern.atenent a la crida dels haitians. • KENYA: El fiscal de la Cort PenalEl govern espanyol tampoc no va Internacional afirma que els líderstrigar gaire a sumar-se a la línia polítics del país van organitzar i vande la intervenció militar “humani- finançar els atacs a la població civiltària”. El 22 de gener va partir a perpetrats després de les eleccionsHaití des de Rota un buc d’assalt de desembre de 2007.amb 423 militars preparats, segons • KIRGUIZISTAN — UZBEKIS-fonts oficials, per dur a terme una TAN: S’incrementa la tensió a lamissió sanitària, de protecció i frontera comuna, amb diversos in-evacuació de ferits. Irònicament, cidents de seguretat.s’ha donat a aquesta agrupació el • SENEGAL: Un soldat mor i cincnom de la Hispaniola, el mateix resulten ferits en un operatiu a granamb què Cistòfol Colom va bate- escala llançat per l’Exèrcit contra eljar la illa quan va arribar al Carib grup armat MFDC. • SUDAN: Nacions Unides estimal’any 1942 i va establir la primera Sembla que és la forma habitual l’oportunitat d’escoltar una veu pobre, val la pena recordar com era entre 140 i 400 el nombre de víc-colònia espanyola a Amèrica. de garantir aquestes missions hu- dissonant, la del periodista Fran aquest país abans del terratrèmol i times de l’últim operatiu militar aCom és que l’ajuda sanitària i hu- manitàries per part dels governs Sevilla, corresponsal a Haití de la quina ha estat la seva història. Una Jebel Marra.manitària l’han de portar avions del’exèrcit i marines armats? Perquè dels Estats Units. Com explicava poc sospitosa d’antiimperialisme història de colonització (va ser el sociòleg nord-americà James Radio Nacional de España. En una de les més fèrtils i pròsperes Avançels mateixos governs que han man- • ARMÈNIA — AZERBAID-tingut un país en la miseria durant Petras en una entrevista per a Ra- varies intervencions a la ràdio, el colonies franceses), d’explotació dio Centenario, és la seva manera periodista repetia amb indignació i resistència (Haití va ser el pri- JAN: El Govern d’Azerbaidjansegles mostren ara tant d’interès en accepta amb algunes excepcionsreconstruir-lo? No m’ho explico, d’intervenir en situacions de crisi: que no hi havia cap soldat a Hai- mer país independent d’Amèrica l’última proposta de principis bà-si no és perquè la ingent inversió el primer és desplegar les tropes tí distribuint ajuda humanitària. sorgit d’una revolta d’esclaus), sics per a la resolució del conflicte.militar “humanitària” persegueix per aconseguir el control de les ba- “Las fotografías que habéis visto, d’intervencions a la seva política • GEÒRGIA: Una delegació de laaltres prioritats. ses militars, dels ports i de tots els yo creo que son una buena mane- per part dels governs i les compan- Cort Penal Internacional visita Rús-L’altruistra control de la seguretat sistemes de comunciació. Segons ra de hacer márqueting, porque de yies d’Estats Units amb l’objectiu sia per tal de promoure la justíciaque ha ofert el govern d’EEUU Petras, amb aquest desplegament eso no se ve aquí absolutamente de garantir el control dels recursos per a les víctimes del conflicte amba Haití ha inclòs la gestió de militar, en realitat Estats Units està nada”, expressava el corresponsal. de la illa (16 vegades al segle XX), Geòrgia el 2008.l’aeroport de Port-au-Prince, ce- aprofitant una cojuntura desgracia- “No he visto marines distribuyen- de deute econòmic, bloquejos i • GUINEA: La Junta Militar anun-dit pel govern de Préval. I aquesta da per prendre el poder a Haití. I do ayuda humanitaria o llevando destrucció de la seva soberania cia la celebració d’eleccions presi-gestió va prioritzar durant setma- és que davant tanta demostració de cajas por ningún sitio. Es una ima- alimentària a la mercè de les direc- dencials el pròxim 27 de juny, ambnes la descàrrega de material mi- solidaritat de la “comunitat inter- gen que no tiene nada absoluta- trius del Banc Mundial i el Fons les que es pretén posar fi a la crisi nacional” amiga d’Haití, no hem mente que ver con la realidad”. El Monetari Internacional. generada pel cop d’Estat.litar i l’evacuació de ciutadans es- de perdre de vista quines són les corresponsal explicava també que, Que les versions sobre el desastre • ÍNDIA: L’escriptora Arundathitadounidencs, impedint l’arribada sucoses oportunitats geopolítiques quan es parlava de bandes crimi- natural i l’ajuda “humanitària” no Roy accepta ser observadora neu-d’avions amb ajuda mèdica i hu- tral en unes possibles negociacionsmanitària. Així ho van denunciar i econòmiques que obre la catàs- nals, en realitat es referien a perso- ens impedeixin veure les causes trofe per qui les vulgui aprofitar. nes desesperades que necessitaven polítiques de la pobreça. Aquesta entre naxalites i Govern si aquestorganitzacions no guvernamentals últim hi accedeix.de diversos països, que veien amb Com a contrapunt a la insistència aigua i menjar, i que els soldats la pobreça que fa tant vulnerables • SOMÀLIA: El Govern Federal defrustració com el material humani- mediàtica amb les imatges dels prenien a cops contra la població a qui no tenen infraestructures i Transició i el moviment político-tari era desviat a Santo Domingo soldats missioners desplegats per simplement per ocupar el pas o per construccions sòlides ni cap pro- religiós Ahl as-Sunna wal-Jama’asense possibilitat d’arribar a una garantir la seguretat dels equips voler agafar una bossa de farina. tecció social. Perquè ni la misèria assoleixen un acord de repartimentpoblació haitiana en una situació d’emergència i de rescat, durant Davant de la visió de la tragèdia i ni les ocupacions militars són ca- de poder pel qual també es compro-cada dia més desesperada. el mes de gener vam tenir també la presentació d’Haití com a país tàstrofes naturals. meten a combatre a al-Shabab.Maig de 2010 19
  • 21. SOCIAL El capitalisme s’expandeix amb Malhauradament hi ha massa exemples el militarisme i d’actuacions il·legals per part dels les guerres Mossos d’Esquadra BALA PERDUDALa màgia del Contra la MAT,retrobament Toni ÀlvarezCom si 7 anys de tripartit no ha- des dels boscosguessin passat, un grup de persones crit de “visca la terra!” ha estat, diti col·lectius vam tornar a passejar- Jordi Martí Font o no dit, tant és, el crit de qui abansnos pel Saló de l’Educació de Ca- que diners vol vida, de qui abanstalunya. El nostre objectiu no eramirar els estudis pel curs vinent,de fet tots passàvem de molt llarg L es persones que ocupaven l’espai on havia d’anar la torre 114 del traçat de la línia de que beneficis exigeix vida, de qui abans que destrucció viu vida. Un “visca la terra!” que agermanavala trentena, sinó tornar a visitar el Molt Alta Tensió (MAT) ja no hi els boscos de Sant Hilari, tal comstand que l’exèrcit espanyol te a bé són. O almenys no són dalt dels recordava el darrer “El Pèsol Ne-muntar a aquest saló. Una altra ve- arbres del bosc de Sant Hilari Sa- gre”, “amb el MEND a Nigèria pergada exèrcit i educació…Ja. calm, en el campament que durant defensar el Delta del riu Níger, elsHe de dir que enguany el stand era mesos hi han construït a base de maputxes a l’Araucània o el Frontd’unes mides molt més modes- continuïtat, treball, alegria i com- d’Alliberament de la Terra a di-tes i petites que altres anys, molt promís. Elles i ells com cap altre versos països del món amb la sevamés discret, molts menys medis ha portat a la pràctica les teories estratègia descentralitzada”. Desaudovisuals. Podríem pensar que de l’acció directa no violenta que dels boscos, no demanaven un so-la crisi afecta a tothom, i és veri- defensa Thoureau quan argumenta terrament de les línies elèctriquestat, sols que als militars la crisi els els principis de la desobediència o un recorregut alternatiu sinó queafecta de forma diferent: no els hi civil per construir un demà sense s’hi oposaven frontalment.cal tants metres quadrats i vistosi- imposicions de cap mena, un demà Anestesiats per la remor de tele-tat per reclutar, ara ells són els que que algunes i alguns encara ara an- notícies que ens conten el món desesperen als futurs soldats. helem. elèctric als usuaris corrents. Els rit la riquesa col·lectiva, la propie- d’un sol punt de vista, sempre elDe fet, des de l’any 2008 l’exèrcit En les darreres setmanes, els ma- amos van voler fer passar, un cop tat pública de serveis bàsics com mateix, i adormits davant del tea-pot arribar als 86000 soldats pre- naires de les quatre províncies més, una cosa per l’altra, donant són les elèctriques, a mans priva- tre parafeixista (o per a ximples)vistos des de la fi del servei militar han aprofitat un desastre natu- arguments espectaculars per de- des de senyors mudats amb pegat a del clan Cuní-Rahola, la defensaobligatori a l’any 2000. Van pas- ral -per dir-ho així- per defensar fensar l’indefensable: la seva ne- l’ull. Els mossos, i les mosses (que de la terra de les dones i els homessar els anys on s’havia de baixar un cop més la construcció de la cessitat d’acabar la construcció de per això són una empresa -pública- contra la MAT, des de dalt delsel coeficient intel·lectual per po- MAT, de l’autopista elèctrica que la MAT com abans millor. Ningú amb pla d’igualtat), han fet fora les seus arbres, ha estat un petit espaider incorporar a més tropa i obrir farà possible que l’Estat francès no se’ls va creure. O sigui que ja persones que s’oposaven a la línia de trencament d’aquest espectaclel’exèrcit espanyol a persones es- vengui l’energia que li sobra de podien, ara mateix i sense esperar amb el seu propi cos, donant tot el tan dolent i tan car que volen quetrangeres (ara un 6’7%) tot i que les seves centrals nuclears a les un altre “xoc” de doctrina aprofita- que tenen les persones íntegres i visquem en els moments en quècontinuaran venent-nos que re- seves antigues colònies d’Àfrica ble, fer acabar l’acampada pacífica que s’estimen el món on vivim no treballem com si es tractés departeixen caramels a les missions i a l’Estat espanyol. La tempesta que des de feia mesos els posava Com els i els brigadistes que als la nostra pròpia vida. I cada copinternacionals i possibilitant la pau que va deixar sense electricitat les en qüestió. El cost del desallotja- anys 30 del segle XX van venir als més, no ens els creiem… I cadamentre ocupen països. comarques gironines durant uns ment no era desproporcionat: unes Països Catalans per plantar cara al cop més, no els creguem!No han deixat passat l’oportunitat dies -el fenomen natural- va tenir fotos a la premsa, alguna manifes- feixisme, les resistents dels boscos, Per a més informació sobre la llui-els militars al oferir , ni més ni unes conseqüències importants so- tació i algun article d’opinió i poca des de dalt dels arbres, han donat ta portada a terme per aquest grupmenys, 13.233 places a la convo- bre les línies elèctriques d’aquella cosa més… una lliçó de compromís solidari no d’activistes contra la MAT, quecatòria d’enguany, en un any on el zona amb la caiguda de desenes La policia democràtica dels Mos- només amb les persones que vivim van donar vida durant diversosgovern ha deixat a la mínima ex- de torres i el consegüent tall de sos d’Esquadra -al costat de guàr- per aquí sinó també amb aquí ma- mesos al campament i l’ocupaciópressió la convocatòria de funció llum. Podem atribuir la destrossa dies de seguretat de l’empresa teix, amb la terra que ens dóna la forestal anti-MAT a la zona de lespública. I ha tingut èxit ja que per a l’extraordinària tempesta i fins i Eulen- ha actuat, un cop més, de- vida i que els encorbatats del segle Guilleries, i conèixer com va anarcada plaça s’ha presentat 5 candi- tot a la descurança que Red Eléc- fensant els interessos particulars XXI, des de despatxos lluents amb el seu desallotjament per part delsdats. trica Española té d’aquesta línia, d’una empresa que si existeix és aire condicionat, envien a la des- Mossos d’Esquadra, podeu anar alPer això demano, i suggereixo, al però mai al fet que no existeixi la només com a conseqüència de mo- trucció per tal que les empreses de seu bloc:Departament d’Educació de Cata- MAT, ja que aquesta línia en cap del ultraliberal de creixement que què cobren continuïn fent créixer http://desdelsboscos.blogspot.lunya que siguin una mica llestos cas servirà per subministrar fluid en els darrers decennis ha transfe- els seus beneficis. Des del bosc, el com/i no quedin tan retratats en el seuservilisme, que facin cas de leslleis educatives que promouen lanoviolència i la pau, que facin un Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i populargest de cara a la galeria suposada- una altra gran problemàtica del ba- que és casa nostra, casa de tots, vida. També tenim dret a una edu- La Barcelonetament d’esquerres i que l’any vinent amb l’aigua al coll rri: la sobreexplotació turística. dels que hi som i dels que vénen, la cació gratuïta i en condicions, men-no els deixin posar el seu estand. Però atenció, la lluita per Barceloneta. Tenim dret a quedar- tre els nens del CEIP Mediterrània MNo els hi cal, és inútil i antiestètic, l’anul·lació del pla encara no està nos al barri i a no veure’ns forçats fa més de tres anys que estan en és de 500 persones es mani-no es guai, no fa país (català)… guanyada del tot. El pla dels ascen- a marxar-ne per motius econòmics. barracons. Tenim dret a la cultura i festaven el 20 de març pelsAixí ens estalviaríem les excuses sors està parat políticament però Tenim dret a un habitatge digne i a l’esport, però no hi ha cap equipa- carrers de La Barceloneta fins arri-que hem d’escoltar cada any: que no podem oblidar que segueix ben assequible que no ens hipotequi la ment esportiu gratuït o més assequi- bar a la Plaça de Sant Jaume, peraquest Saló és responsabilitat de la ble, ni cap local d’assaig per a mú- demanar l’anul·lació definitiva delFira de Barcelona, que els militars sics, i encara es posen pegues a les “pla dels ascensors”, sota el lemaserveixen per fer la pau, la tasca festes populars. Tenim dret a l’espai “Perquè no volem ser un barri tu-humanitària dels exercits i tantes públic, a fer servir el carrer com a rístic, Exigim el nostre dret a Laaltres tonteries, excuses i estupi- lloc de trobada sense haver de pagar Barcelonetadeses que busquen emmascarar la una fortuna en una terrassa. Un cop més, vam sortir junts almanca de voluntat política de ser Més informació a: http://labarce- carrer per defensar el barri. Eramínimament coherent amb les lleis lonetaambelaiguaalcoll.blogspot. el quart any que una manifesta-educatives que han de fer funcio- ció recorria els carrers del barri inar les escoles de Catalunya. vigent sobre el paper i a punt per a enfilava cap a plaça Sant JaumeTan debò algú d’aquests personat- aplicar-se quan amaini la crisi i les per aturar el ’pla dels ascensors’.ges, que s’inventaran el lemes i els Aquesta vegada, a més, celebra- immobiliàries trobin l’ocasió dediscursos de la propera campanya vem que, gràcies a la lluita, el pla rapinyar, o quan el Districte aixíelectoral, llegeixi aquesta columna està pràcticament parat. Fa més ho decideixi… Per això cal acon-i vegis la “conveniència d’aquestes de tres anys, podia semblar que la seguir l’anul·lació definitiva.innovacions”, jo les ofereixo sense batalla estava perduda d’entrada. Però hi ha molt més per guanyar acopyright. Però em temo, i a la Però la batalla perduda és aquella més de l’anul·lació del pla dels as-vegada m’alegra i m’enorgulleix, que no es comença. censors. Estem lluitant pels nostresque cap d’aquests personatges Ens neguem a que el destí de la drets. I és que tenim dret al barri;em recordaran per aquestes Bales Barceloneta sigui ser un pastís tenim dret a decidir col·lectivamentPerdudes. Continuarem tornant al immobiliari i un monocultiu turís- com volem viure en aquest tros deSaló de l’Educació de Catalunya… tic. També hem sortit al carrer per terra triangular a la vora del mar20 Maig de 2010
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL Llibertat Alfonso, SALUT I ANARQUISMES activista dels Josep Cara Rincón (Berga) Companyes moviments socials L ’altre dia vaig participar a Lleida a una taula rodona sobre la necessitat de coordina- ció del món llibertari. Va ser com un dejà vu. És un tema en el que empresonat hi porto molt de temps. En el cí- clic i sovint ingrat esforç per in- tentar que les persones, grups, col·lectius i ateneus antiautoritaris ens coordinem —més enllà de les confederacions anarcosindicals— Secretaria d’Acció Social es repeteixen també les mateixes CGT Catalunya dificultats. La realitat actual i la dels darreres dècades ha estat així.D es del 8 d’abril, l’Alfonso Sempre podem girar l’esquena als Hermoso, veí de l’Hospitalet, fets i fer un discurs ideal i parcialtreballador i membre de la secció a l’estil de: les maneres de fer lli-sindical de CGT a Parcs i Jardins bertàries s’han escampat a la restade l’Ajuntament de Barcelona, es de moviments socials, mai en elstroba empresonat a Brians 2. Ha co- darrers trenta anys hem sigut tantsmençat el compliment d’una con- com ara, juntes podem, entre totesdemna de 3 anys de presó. El seu ho farem tot, etc. Ho sento peròdelicte va ser anar a una manifes- això no és buscar solucions. Comtació convocada per l’Assemblea en la resta de problemes dels pro-d’Okupes de Barcelona el 19 de jectes i impulsos antiautoritarismaig de 2007; una manifestació seria desitjable que de les expe-que va ser encerclada pels antiava- riències, per dolentes que siguin,lots dels Mossos d’Esquadra que se n’extregués algun aprenentatgevan estar agredint als i les mani- amb l’objectiu de no repetir eter-festants amb una arma considera- nament els mateixos errors; allòda il·legal pel propi Departament contra els estudiants del 18 de lluitador sindical, fa anys que és cial de la CGT de Catalunya es de- del dia de la marmota...d’Interior, el kubotan (una espècie març de 2009 o els maltractaments un actiu militant de moviments so- mana a tota la CGT que mostrem No s’ha de buscar unitat ni uni-de punxó). L’acusació que va mo- a persones detingudes. La situació cials. És per aquesta raó que ha es- la nostra solidaritat amb l’Alfonso. formitat ideològica. Cal un mínimtivar la condemna de l’Alfonso, del 19 de maig de 2007 n’és un tat condemnat després d’un judici A més de les actuacions que des de comú i llestos. Totes les famíliesen un judici ple d’irregularitats, exemple més. ple d’irregularitats i sobre el qual la CGT i des d’altres moviments llibertàries haurien de cabre. Nofou la d’agredir a un dels policies 3. La jutgessa titular del Jutjat hi ha un recurs al Tribunal Consti- socials, en especial la campan- ens ajuntem per casar-nos sinóque l’estava agredint amb aquesta núm. 12 d’executòries de Barcelo- tucional. És també per aquesta raó ya unitària puguem realitzar, hi per fer coses concretes. S’han dearma il·legal. na ha denegat la suspensió cautelar que ha estat empresonat malgrat la ha una altra forma d’expressar el deixar de banda els prejudicis. ElDavant de l’alarmant situació ge- de l’ingrés a la presó de l’Alfonso presentació de l’indult, en contra nostre suport i solidaritat personal: culte a les sigles ha fet molt denerada per la condemna i empre- malgrat que més de 53 entitats, en- la pròpia administració de justícia escrivint-lo a la presó. Tot i que pel mal però la seva crítica (antiorga-sonament del nostre company, des tre elles CGT, havien presentat una dictamina. que sabem l’Alfonso es troba fort nització) no pot amagar la mancade la CGT manifestem que: petició d’indult. Es vulnera així el Per aquestes raons, des de la CGT i relativament bé d’ànims, és molt de compromís o la inacció. Les1. El segrest o “pastoreig” de ma- principi defensat per la pròpia con- exigim l’alliberament immediat important per ell rebre mostres de organitzacions específiques nonifestacions posada en pràctica pel sellera Tura i pel Tribunal Superior i sense condicions de l’Alfonso. solidaritat del màxim de persones poden ser com les joventuts d’ungovern tripartit de Catalunya en de Justícia de Catalunya de sus- Però també per aquestes raons de- de l’exterior de la presó. Per això sindicat, això no funciona, la FIJLels darrers anys és una pràctica que pendre els ingressos a presó quan manem que s’aturin les polítiques us animem a escriure-li a aquesta (1980-90) ho va demostrar i aravulnera greument el dret de mani- hi ha un indult demanat, suspensió de repressió a qui des de sindicats adreça: Alfonso Hermoso Castillo, ho està fent la FIJA.festació i la llibertat d’expressió. que sistemàticament s’aplica, per i moviments socials lluitem dia a CP Can Brians 2 AC3000, 08760 No tot val, cal fugir del frontpopu-2. Malauradament hi ha massa exemple, en els casos de Mossos dia contra les injustícies del capi- Martorell lisme i l’esquerranisme que ens faexemples d’actuacions il·legals i d’Esquadra condemnats per tortu- talisme i en defensa dels drets so- Més informació al bloc: treballar per interessos que potserdenunciades per part dels Mossos res o de polítics. cials més elementals. http://alfonsolliure.blogspot. no són els nostres però també s’had’Esquadra, com les càrregues L’Alfonso, a més de treballador i Des de la Secretaria d’Acció So- com/ d’esquivar el purisme que porta a la inacció. Fins aquí el que no ha de ser. AraInmigrapenal denuncia les pràctiques policials il·legals en les el que ha de ser: la coordinació ha de ser en base a projectes con-redades i detencions d’immigrants crets. Puntuals o permanents i als que no cal que s’apuntin totes les Àrea d’Immigració CGT Circular evidencia la pràctica poli- per la Circular 1/2010 “detenció INACCEPTABLE en un Estat de entitats amb voluntat de coordi- cial de la conducció a comissaria preventiva” únicament cap en Dret que el Ministeri de l’Interior nar-se. Sota el paraigues coordi-E l grup Inmigración y Siste- ma Penal INMIGRAPENAL,conjuntament amb altres asso- d’immigrants que, a pesar d’estar degudament documentats, no acrediten la seva estada regular a els casos d’indicis de la comissió d’un delicte. Finalment, la legis- lació d’estrangeria només permet promogui la privació de llibertat al marge de la llei. Davant la gravetat d’aquests fets, nador hi ha de cabre el màxim de sensibilitats antiautoritàries, amb uns mínims comuns (per exem-ciacions, van presentar el mes de l’Estat espanyol. la “detenció cautelar” en el marc els col·lectius i associacions que ple: solidaritat, acció directa en-març una queixa al Ministeri de A més, INMIGRAPENAL ha rea- d’un procediment sancionador ja han signat la queixa, sol·liciten fron la delegació, antipoliticisme,l’Interior i el Defensor del Poble. litzat un informe detallat sobre la incoat i quan, complint-se els re- al Ministeri de l’Interior que foment i pràcitca de l’autogestió,La queixa cursada al Ministeri de il·legalitat d’algunes pràctiques quisits establerts, així ho acordi públicament doni instruccions respecte i el foment de les llui-l’Interior (i de la qual s’ha donat policials habituals, la lectura del l’instructor del procediment. Cap clares a la policia perquè cessin tes parcials (feminisme, sindica- lisme, alliberament del treball,trasllat al Defensor del Poble) qual us recomanem. d’aquests supòsits legals concorre amb caràcter immediat aquests alliberament animal, nacional,sobre controls d’identitat i deten- Davant aquestes actuacions realit- en les pràctiques policials denun- controls d’identitat i detencions de la natura, etc.). Les coordi-cions ha estat signada per unes 150 zades pel cos Nacional de Policia, ciades. il·legals. nacions han d’estar per sobre deassociacions (entre elles la CGT), consideren que AQUESTA PRÀC- Així mateix són ABSOLUTA- Per conèixer el text de la queixa l’afiliació sindical o antisindicali amb ella es vol reclamar que en TICA ÉS ABSOLUTAMENT MENT IL·LEGALS els controls que s’ha fet arribar al Ministe- dels seus membres.matèria d’immigració, l’Estat, al- IL·LEGAL. La policia no té habi- d’identitat practicats de forma se- ri de l’Interior i el contingut de Al meu entendre, haurien de su-menys, respecti la llei. litació per a privar de llibertat en lectiva sobre població immigrant l’Informe “CONTROLES DE perar —a ser possible— la forma-Les queixes sobre detencions po- aquestes circumstàncies, podent amb la finalitat de comprovar la IDENTIDAD Y DETENCIÓN litat orgànica clàssica però perquèlicials d’immigrants practicades incórrer en un delicte de deten- seva situació de regularitat ad- DE INMIGRANTES. PRACTI- això funcioni cal molt compro-al marge de la legalitat, van que- ció il·legal. Segons la normativa ministrativa a Espanya. D’acord CAS ILEGALES” els podeu tro- mís, apertura de mires i ambició idar confirmades per la Circular vigent només és possible la con- amb la legislació vigent, la po- bar en la web de Transfronterizo aquestes són tres característiquesnúm. 1/2010, de 25 de gener de ducció a dependències policials licia només pot establir controls http://www.transfronterizo.net/ o no prou abundants ni a la societat2010, de la Comissaria General per a la identificació de ciutadans d’identitat en els casos d’indicis de Inmigrapenal http://www.in- actual ni a l’anarquisme. Salut i,d’Estrangeria i Fronteres. Aquesta no documentats. La denominada de comissió delictiva . Resulta migrapenal.com malgrat tot: anarquia!Maig de 2010 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL Article de resposta a Desallotgen l’Espai Social Magdalenes la columna de Pepe del Raval Espai Social Magdalenes Berlanga “Ni amb tu ni A les 7 del matí del 8 d’abril van desallotjar l’Espai Social Magdalenes (ESM), situat al barri sense tu” del Raval de Barcelona. De forma injustificada i desproporcionada, es van presentar 6 furgonetes d’anti avalots dels mossos d’esquadra i tres furgonetes de paletes, els úl- la participació d’un gran nombre tims amb l’ordre de la propietat, Martín Navarro Zamora, afiliat al Sindicat d’afiliats/des. Hotels Catalònia, d’enderrocard’Administració Pública de En definitiva en la CGT falta dis- els pisos del carrer Magdalenes Barcelona cussió, anàlisi i reflexió seriosa i Amargós sense tenir el permís sobre tàctiques i estratègies per d’obres necessari. a l’acció sindical i social, i so-P epe, de què vas! Ara resul- ta que una gran majoria dela CGT de Catalunya, com s’ha bren bregues i exabruptes com la columna que comentem. També Davant aquest fet, i tenint en compte el perill en que, un cop més, han posat al llogater de renda falta valentia per a l’autocríticademostrat en l’últim congrés a que ens serveixi per a no caure antiga que encara viu a la finca delLleida, pertanyem a una “fauna” en anàlisis maniquees sobre jo carrer Amargós, vam trucar al dis-primitiva, arcaica, endògena i re- i les meves raons, contra la resta tricte i a la guàrdia urbana. Quantrograda. A més de ser depreda- de l’organització i les seves raons. una patrulla d’aquesta última esdors, som ignorants, agressius i Cal parlar menys i escoltar més, va presentar i va confirmar quefuncionem per pur instint animal companys/es.en defensa de “l’espècie”. Està la propietat no disposava de per- Company Pepe, demanem res- mís d’obres, vam aconseguir queclar que quan falten les idees per pecte a les idees i a la diversi-les quals combatre i els arguments l’anarquisme. Anem doncs de ra- de la nostra organització, si refu- s’aturés l’enderroc. A continua- tat de les mateixes en la nostraper a imposar-les i defensar-les de mat, ramat vermell i negre, de bon sem l’insult i la desqualificació ció, l’arquitecta col·laboradora de organització. Les diferènciesforma racional, rar en un company tros orgull per la vida i sense mol- i tracem ponts d’enteniment, de l’ESM va presentar l’enèsima ins- enriqueixen si hi ha voluntat detan docte en tot tipus d’opinions i tes pretensions per a donar-nos-les col·laboració, de solidaritat in- tància relatant els fets a l’oficina construir i no de deconstruir ambde qüestions al que ens té acostu- de llestos i de sobrats en qüestions terna, podrem tenir l’oportunitat d’habitatge. la brega permanent que ens portamats des d’aquesta columna men- d’intel·lecte. de seguir construint una cosa en A la darrera Audiència Pública de al desconcert de la militància i asual, s’arriba al simple bram, ridí- Per que partim de que les paraules comú: un espai dintre del món la inactivitat en el combat diari. Ciutat Vella ja vam advertir quecul i vergonyant. per si soles, no són més que això, sindical que doni continuïtat a una I és precisament d’aquestes llui- si les condicions de vida d’aquestD’entrada Pepe, company de viat- paraules. Abstraccions mentals, pràctica sindical i social combati- tes reals, de les experiències tant veí i el seu dret a restar a la fincage (no si a algun lloc, però de mo- jocs de significats i trucs de ma- va, clarament anticapitalista, as- dels fracassos i com dels encerts es veuen perjudicats, la culpa seràment viatjant) el primitiu, com va labars per a dir grans coses, però sembleària i antiautoritària. en les mateixes, dels que cabria compartida entre Hoteles Catalo-demostrar el recentment mort an- al traduir-les a l’acció diària i real, La història de l’anarcosindicalisme, debatre, argumentar i discutir i nia i el Districte de Ciutat Vella.tropòleg francès Lévi-Strauss (els es queden això és, en simples pa- en essència des dels seus inicis, no de “batalletes” orgàniques i El Districte no pot seguir eludintseus “Tristos Tròpics” hauria de raules. En canvi quan aquestes es està plena de lluites aferrissades postcongresuals.ser lectura obligatòria en la futu- converteixen en referència d’una entre diferents tendències ideolò- la seva responsabilitat: cal parar En fi company Pepe, esperem po-ra Escola de Formació, encara que experiència històrica, amb la qual giques: anarco-comunistes, sindi- els peus a una empresa que ha re- der trobar-nos en aquests espais desolament fos per a evitar-nos lec- ens sentim identificats per la nos- calistes revolucionaris, sindicalis- incidit en les seves pràctiques ma- discussió orgànics i no orgànics,tures tan poc recomanables com la tra condició de classe social, no tes. Tendències que van aportar, fioses, posant en perill la salut dels per a, amb valentia i intel·ligència,teva citada columna), el primitiu, d’animalitat natural, estem donant malgrat el seu antagonisme vital, veïns i veïnes, vulnerant drets fo- però sense acritud, poder defensardèiem, no és ni de bon tros sinò- continuïtat a un projecte comú, tot un seguit d’elements comuns les nostres idees que segur que una namentals i violant la llei vigent.nim d’animalitat ni d’insuficiència projecte amb el qual intentem do- per a donar identitat ideològica a gran part són també les teves. La Recordem que el passat 28 demental, sinó tot el contrari: és un nar certa coherència a la nostra l’anarcosindicalisme. Per tant, no resta, com el contingut de la teva març l’Espai Social Magdalenespensament elaborat amb una com- pràctica social i sindical dintre de es tracta de refusar el debat, això columna, no és que estigui de va organitzar el seu darrer acteplexa estructura de significats cog- la CGT. si, el debat intel·ligent basat en més, és que simplement no està públic, la 2ª calçotada popularnitius. Ho reafirma el propi John Dit tot l’anterior, una cosa si que la contraposició d’idees, estratè- a l’altura, ni intel·lectual ni ètica- del Barri Gòtic, juntament ambZerzan (“Futur Primitiu” repeteixo sembla certa en la nostra organit- gies i tàctiques d’actuació. Tot és ment d’un company com tu, com-l’anterior quant a lectura recoma- zació, que segur que a més com- ideologia i aquesta es construeïx i AAVV Gòtic, Cruïlles, Compartir promès, ens consta, durant bastantnable) i en l’entrevista de l’últim partim: la necessitat d’un debat en es transforma caminant i el repte Dona Gustet i l’AAVV Casc Antic. temps amb aquest projecte que im-Rojo y Negro, on es posa en dubte profunditat, tranquil però ampli i està a mantenir i realimentar amb L’assistència de més de 300 veïnes plica la CGT.que progrés , tecnologia i ciència, participatiu, sobre qüestions tant les nostres pròpies experiències, i veïns demostra que Ciutat Vella Per cert no volem deixar de comen-una vegada desplaçat el primitivis- ideològiques com estratègiques de aquesta forma de lluita sindical i necessita espais com l’ESM, des com dur a la pràctica el projecte tar que a pesar de les discrepàn-me, hagin creat un món millor, per social a la qual denominem anar- dels quals generar drets, recuperar amb que ens hem dotat tots/es, és a cies, controvèrsies i discussionscontra, estem a vora del col·lapse cosindicalista. hagudes i per haver, des de la part el carrer, crear comunitat i teixirecològic i social. dir, el fer de la CGT un instrument No som pocs els que avorrim la eficaç per a la defensa dels nostres que ens correspon de la “banda aliances rebels entre les habitantsAixí que des del ramat depredador dinàmica orgànica, però mentre drets laborals i socials. que hàgim de mantenir un mínim tribal” a la qual et refereixes, ten- d’aquest barri que es resisteix a serreivindiquem, contra la modernitat No és qüestió d’espantar-se pel d’estructura, aquesta és indis- dim la mà per a la col·laboració un parc temàtic.pragmàtica, el “primitivisme” deles nostres idees anarcosindicalis- nivell de disparitat o el grau pensable. Igualment avorrim que i la solidaritat interna al grup de El Districte també sap de la impor-tes, resultat d’un procés històric de d’enfrontament que avui dia exis- els debats sense idees es facin en companys/es que han assumit la tància de l’ESM. La pressió veïnallluites obreres que van demostrar teix en la nostra organització. Si passadissos i en escenaris aliens a responsabilitat d’acceptar les di- va aconseguir que el Ple del Dis-que el sindicat és sol instrument som els suficientment intel·ligents l’organització per molt multimè- ferents secretàries del SP Confe- tricte de Desembre aprovés unao eina de lluita i que per al canvi i valents per a acceptar la diversi- dia i mediàtics que puguin semblar deral. A tots ells/elles, sort i en- proposta de cessió d’un local mu-social (no el natural, company) tat ideològica dintre de la CGT, si als seus autors i no en les assem- cert. Pepe, no passa res, un mal nicipal que garantís la continuïtatel sindicalisme ha de dotar-se partim del respecte i la legitimitat blees dels sindicats, on la discus- dia, un escalfament dialèctic, el té de les nostres activitats. A datad’una ideologia per a l’acció: d’aquesta diversitat d’idees dintre sió en positiu hauria de motivar qualsevol. d’avui, segueix sent una promesa incomplerta, sense que se’ns hagi comunicat cap raó que justifiqui laDocumental “Un pais dempeus”: Per una nova cultura democràtica demora. Ens han desallotjat. Però aquí es- ques. Aquestes mobilitzacions son conegudes -la Plataforma en Defen- d’una nova cultura democràtica. Una tem i aquí seguirem. Les nostres Redacció qualificades de ’cultura del no’ per sa de l’Ebre, Salvem Les Valls, les forma de fer política que, partint dels lluites, la nostra memòria i els nos- uns, mentres que d’altres les defi- lluites al voltant del Pla 22@ i Sal- valors, potencii la participació dels tres desitjos, no es limitaven a lesD ocumental dirigit per Mariela Acjia i Jordi Oriola amb unadurada de 42 minuts. neixen com una nova cultura del territori. “Un país dempeus” vol contribuir a vem L’Empordà- s’analitza, amb perspectiva històrica, quin diàleg s’ha generat amb els poders públics ciutadans i del teixit social en la de- finició de les polítiques territorials i d’obres públiques a Catalunya. parets de l’ESM i no acaben amb el seu desallotjament. I ens han des-A Catalunya, durant els últims anys allotjat, però estem satisfetes, perquè aquest debat a través de declaracions i fins a quin punt hi ha hagut partici- Podeu veure el documental a inter-han sorgit nombrosos conflictes i de polítics, experts i membres de pació en la presa de decisions. net a http://vimeo.com/10395916 o Hotels Catalonia no podrà edificar unmobilitzacions al voltant de les po- moviments socials. Mitjançant aquest audiovisual volen descarregar-lo gratuïtament del web nou hotel de luxe i sap que les seveslítiques territorials i d’obres publi- A partir de quatre mobilitzacions ben proposar un debat social al voltant www.unpaisdempeus.cat pràctiques seguiran sent vigilades.22 Maig de 2010
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL5è aniversaridel CentreSocial La Campanya CGT ObjeccióMaranya deLleida Fiscal per a fons de resistència 2010 CSA La Maranya“S om a l’any 2005. Gran part de la població ilerdencaestà alienada pels poders fàctics. tant aquests diners que es treu dels d’unes dones (les dels països del facilita l’Agència Tributària per aTota? No! Un grup d’irreductibles Secretaria d’Acció Social CGT nostres actes de desobediència Nord) a altres (les dels països del fer la Declaració de la Renda. Elmaranyeres resisteix encara i s’aconsegueix fer realitat projectes Sud) fent que el problema, lluny millor és fer la declaració de rendasempre a l’invasor. No és gaire socials que no reben subvencions, i de desaparèixer, es globalitzi. ordinària o simplificada i no la fu-fàcil viure a les guarnicions debarrufets de’n Saura dels estratè-gics campanents que rodegen el L a OFDM és la no disposició a col·laborar amb una de les pi- tjors maneres amb les quals el ca- que permeten seguir treballant per una societat més justa i equitativa. - Projecte 1: TERRITORI Concepte: OF DOMÈSTIC Nº Compte: Caja Madrid - c/c: 2038- 1939-42-3000487457. lla de devolució ràpida. Es pot fer a mà, amb l’ajuda del programa in- formàtic de l’Agència Tributària.casc antic de Lleida i el CSA LaMaranya”. pitalisme s’estén a nivell mundial: DOMÈSTIC - Projecte 2: ANTIMILITARISME Et proposem la xifra simbòlica de(Centre Històric de Lleida, abril amb el militarisme i les guerres, Som dones de diversos països, A PARAGUAI 84,00 € en protesta pels 84 païsosde 2005) encara que aquestes siguin ma- diferents nacionalitats i experièn- Des de fa anys a Paraguai exis- empobrits pel deute extern, o béAixí doncs, enguany fa cinc anys quillades últimament com “inter- cies. Algunes amb papers, altres teixen diversos grups antimilitaris- qualsevol altra quantitat fixa desque vam iniciar un viatge que ens vencions humanitàries” o “guerres sense papers. Treballem com em- tes que treballen per una societat de €1. Ingresses la quantitat de laha portat molt lluny sense sortir contra el terrorisme”. pleades domèstiques. Tenim unes desmilitaritzada i ho fan donant teva objecció fiscal en el projectedel barri. El nostre centre social Amb la OFDM estem desobeint condicions laborals que ens fan suport a altres lluites (camperols, que hagis triat (demana dos rebuts,segueix dempeu in situ en el ma- activament a la despesa militar en molt vulnerables. Les difícils con- drets humans, moviment juvenil, un per a tu i altre per a incloure enteix espai en el que van fusionar-se el moment de realitzar la declara- dicions i la por funcionen aïllant- etc). L’Objecció fiscal d’aquest la teva declaració).La Maixanta i Suport Ponent. Han ció de la renda (IRPF). A nivell pu- nos, separant-nos. Per això hem any es dedicarà a donar suport al És convenient que adjuntis tambéestat uns anys d’activitat frenètica rament tècnic, consistiria a deduir decidit lluitar juntes, com veritable moviment antimilitarista de Para- una instància dirigida al Delegat/ai apassionada en els quals sempre dels nostres impostos la part que es desafiament a l’aïllament i a la por, guai i l’acció que la IRG (Interna- de Hisenda (veure model enhem tingut molt clara quina era destinaria a fins militaristes. com manera de fer-nos més fortes. cional de Resistents contra la Gue- www.nodo50.org/objecionfiscal/la nostra voluntat: la transforma-ció social des de la base i a partir Amb la OFDM no estem fomen- al·legant els motius de la teva Ob-del contacte veïnal i de la suma tant o impulsant uns “impostos a la jecció a les despeses militars; end’esforços dels moviments so- carta” com alguna gent creu, si no ella li comuniques el total dels di-cials. que s’està utilitzant una eina que ners desviats i el projecte social al-I aquest camí no té fre. La llui- s’emmarca dintre de la desobe- ternatiu que has escollit. Emplenesta és un cercle en el que, un cop diència civil, és a dir, el desobeir els impresos de la declaració i adins, ja no en pots sortir. Mai i trencar, pública i col·lectivament, l’arribar a les deduccions generals,s’atura i mai s’acaba. El sistema una llei o norma que es considera ratlla l’enunciat d’una de les case-fa aigües per tot arreu i això ja no injusta, buscant la seva superació lles i afegeix “per objecció fiscal as’aguanta. Cal ser-hi per quan peti per la societat (en aquest cas, la les despeses militars” i la quantitatde veritat. Però mentrestant, cal despesa militar i el militarisme). triada. Si utilitzes mitjans infor-celebrar l’existència, la resistèn- La fi última de la OFDM és màtics, pots incloure-la en alguncia i l’estada allà on som, al peu l’eliminació dels exèrcits, la inves- dels apartats que la deducció de ladel canó, darrera la barricada amb tigació militar i el complex militar- quantitat global es fixa en tant “percadascú de vosaltres i dels vostres industrial, mitjançant una reducció cent”, o també incloure-la directa-col·lectius. La lluita val la pena. progressiva de les despeses mili- ment a mà.Estarem allà on la llibertat siguila condició de partida i la igualtat tars. Fent OFDM mostrem el re- I per a acabar ens envies les dadesuna realitat i no un dret constitu- buig social que té la despesa mili- de la teva Objecció Fiscal (tipuscional. tar en particular i el militarisme en de declaració, quantitat desviada iMai ens han convençut les solu- general, al mateix temps que ens L’ocupació de la llar sosté la vida rra) ha preparat per al 15 de maig, projecte triat) a: CGT - OF 2010,cions partidistes ni un sistema de- solidaritzem amb altres lluites que de milers de llars quotidianament dia Internacional de l’Objecció de C/ Sagunto 15, 1º, 28010 Madrid,mocràtic podrit ple d’institucions es donen en la nostra societat per i, no obstant això, és un treball Consciència, que aquest any se o al correu sp-a.social@cgt.esinnecessàries i podrides. Hem mitjà dels projectes triats. invisible, infravalorat. Volem que centra en la situació de Paraguai. RECORDA: encara que la decla-après la lliçó; ara cal materialit- Amb els diners que desviem al això canviï i que s’equipari amb Concepte: OF PARAGUAI Nº ració et surti a pagar, a retornarzar-la. Som majoria i la ciutat no fer la OFDM en la nostra declara- el Règim General, un pas impor- Compte Triodos Bank - c/c: 1491- o de quota líquida zero, sempreés seva. Cal que marxin, i que no ció, la CGT proposa donar suport tant en el reconeixement del seu 0001-21-0020002311. et pots declarar persona objecto-tornin. econòmicament lluites concretes, valor. I que les treballadores sense Formes d’emplenar la declaració ra fiscal, reclamar els diners queLa crisi ens ha portat a una nova caixes de resistència o projectes papers tinguin els mateixos drets d’objecció fiscal: dels teus impostos es destina aoportunitat per a demostrar a les socials afins a l’organització i a les que la resta. No podem oblidar que L’Objecció Fiscal es concreta en el la despesa militar, i desviar-lo alnostres veïnes i companyes de idees anarcosindicalistes. Apor- aquest treball està passant de mans moment d’emplenar l’imprès que projecte alternatiu.Lleida que el capitalisme és unsistema que només genera des-igualtats i el benefici d’uns pocs,que està disposat a acabar amb els “Arrhash”, un documental sobre els bombardejos químics depocs recursos naturals que encarasegueixen sobrevivint, que no és l’exèrcit espanyol al Rifuna forma d’organització social rifeny, resident a Madrid, iniciavasinó empresarial i que ens priva de CGT Baix Camp una carrera contra rellotge per ala llibertat. salvaguardar la memòria dels úl- ATeníem ganes de celebrar amb to- rrhash (Verí). Documental de tims testimonis d’aquella guerra.tes vosaltres aquests cinc anys de Javier Rada i Tarik El Idrissi El Govern espanyol mai ha admèsresistència heroica i de transfor- sobre la massacre química en la tals crims. I les víctimes, molt an-mació. Per això vam preparar un guerra del Rif (nord del Marroc). cianes, amenacen amb morir senseconjunt d’actes entre el 16 i el 17 Any 2008, durada 45 minuts. haver explicat què va ocórrer du-d’abril que, més enllà d’una sim- Entre 1923 i 1927, l’exèrcit es- rant aquells anys d’asfíxia i mort.ple festivitat, tenien la voluntat de panyol va bombardejar amb gas Aquest documental intenta posar rra química ha estat editat per la Eguzki Bideoak: mostassa a població civil durant la la història en el seu lloc. Emplenar distribuïdora Eguzki Bideoak. La http://catalogo.eguzkibideoak.tirar endavant el nostre projecte i guerra del Rif. Espanya es va con- l’absència en els llibres de text. seva llicència és Creative Com- info/dvd/arrhashel projecte conjunt dels moviments vertir en una de les primeres po- Recuperar la veu dels que van mons. El seu preu és de 12 euros. - Per a més informació sobre el do-socials. tències a utilitzar aquests mètodes sofrir aquella guerra química. No Pots copiar-lo i distribuir-lo per a cumental i per veure el trailer i elEntre els actes, realitzats al nostre d’extermini. I va aconseguir que el hi ha pitjor crim que el que queda donar-lo a conèixer sempre que el documental complet aneu al web:local situat al casc antic de Lleida, seu crim romangués en un conve- en l’oblit. Ajuda’ls a recuperar la teu objectiu no sigui el d’obtenir http://www.arrhash.com/destacava una taula rodona sobre nient oblit. història. una retribució econòmica. Bloc fet pels directors:“El moviment llibertari avui”. Gairebé un segle després, un jove Ara, el documental sobre la gue- - Podeu adquirir el documental a http://venenodelrif.blogspot.com/Maig de 2010 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÈS MEDIA Egunkaria Dinamita de cervell absolt Plataformes de suport a Egunkaria Centenari del poetaL Miguel Hernández a recent sentència de l’Audiència Nacional sobre el cas del diari basc Egunka- ria, absol als processats de les greus acusacions que pe- saven contra ells, deixant en molt mal lloc al jutge instruc- Ferran Aisa tor i a la guàrdia civil, que van construir suposades proves E amb la única finalitat de clau- nguany es commemora el surar el periòdic. centenari de Miguel Her- Han estat 7 anys en els quals nández Gilabert (Oriola, 1910- els processats han sofert tor- Alacant, 1942). Diversos actes tures, anys de presó, acusa- arreu de l’Estat ens recorden la cions infundades, quantioses pèrdues econòmiques. Els figura del poeta que va morir als treballadors del diari van per- trenta-un anys al Reformatori dre el seu lloc de treball, i la d’homes de la presó d’Alacant. societat basca es va veure Exposicions, revistes espe- privada del dret a rebre infor- cialitzades i llibres mostren la mació en la seva pròpia llen- peculiar biografia del poeta. gua. Exigim la reparació i in- També cal destacar l’edició de demnització per tots els danys les obres completes i el segon causats pels poders públics i disc de Joan Manuel Serrat (el que les persones que van primer és de l’any 1972) dedi- aplicar de forma il·legal una cat als versos d’Hernández. El legislació ja de per si mateix cantant barceloní ha aconse- injusta assumeixin les seves guit, amb “Hijo de la luz y de la responsabilitats. sombra”, superar-se i presentar Trist paper, per ser benèvols, musicats, amb una gran delica- l’exercit per la majoria dels desa, alguns dels poemes més responsables de crear opinió desconeguts del poeta d’Oriola: pública, que han condemnat “Uno de aquellos”, “El mundo durant aquests anys sense de los demás”, “El hambre”, esperar la sentència del tri- “Las abarcas desiertas”, “Can- bunal, i que criminalitzen tota ción del esposo soldado”, “Hijo mostra de solidaritat, en par- ticular cap a la lluita del poble de la luz y de la sombra”, etc. basc. Cançons que no desmereixen Perquè ens preocupa el que l’anterior lliurament de “Para passa al nostre al voltant i la libertad”, El niño yuntero”, perquè a totes i tots ens afec- “Nanas de la cebolla”, “Elegía ta la retallada de les llibertats, a Ramón Sijé, etc. és pel que hem volgut contri- Miguel Hernández, detingut en buir amb la nostra mobilitza- cabar la guerra, va haver de ció al restabliment dels drets passar un calvari de malalties, Raya” de Bergamín; després social, sobretot “Los hijos de 18 de julio”. vulnerats, i ens sentim orgu- d’humiliacions i de presons. es decanta cap a la poesia i el la piedra” i “El labrador de más El poeta aixeca la veu per cla- llosos d’haver-lo aconseguit Fou condemnat a mort, una teatre compromès que publica aire”. La guerra civil engrandirà mar amb els seus versos re- entre tots. pena posteriorment commu- a “Caballo verde para la poe- la seva figura humana al costat bels: “¿Quién habló de echar Però no hem d’abandonar la tada pels 30 anys de presó, sía”, revista dirigida per Pablo dels intel·lectuals de la Repúbli- un yugo / sobre el cuello de lluita, doncs moltes persones acusat de fets criminals en què Neruda a la capital d’Espanya. ca que lluiten a favor de la cau- esta raza? / ¿Quién ha puesto segueixen sofrint les conse- no havia participat i d’haver es- La seva marxa a Madrid durant sa antifeixista. Des del seu lloc al huracán / jamás ni yugos ni qüències directes d’aquests crit articles i poemes contra el la Segona República marca de combat, al Comissariat de trabas, / ni quien al rayo detuvo atropellaments comesos per “movimento nacional” i contra definitivament el seu tarannà Cultura del Batallón del Cam- / prisionero en una jaula?” La uns poders públics que, en Franco. Miguel Hernández, fill i, malgrat que el seu primer pesino, escriu articles, poesia guerra s’acaba amb la derrota lloc d’estar al servei de la d’una família humil, va dedicar- llibre,”Périto en Lunas”, passa i teatre. Miguel Hernández en- republicana i el poeta és de- ciutadania, en la majoria dels se des de ben jove a fer de completament inadvertit per la laira un missatge d’esperança tingut pels franquistes. A partir casos actuen en defensa dels interessos dels podero- pastor de cabres al seu poble. crítica, contacta amb poetes i de fe en el poble que està d’aleshores viurà a tot un rosa- sos, emparant les seves in- Les hores mortes al camp les com Alberti, Aleixandre, Alto- lluitant i morint a les trinxeres ri de presons: Torrijos, Ocaña, justícies. La solidaritat entre aprofità per llegir els poetes laguirre, Aub, Cernuda i Gar- o resistint a la rereguarda. Els Palència i Alacant. En el seu els pobles és un deure per a Machado, Góngora i Fray Luis cía Lorca. La seva evolució seus escrits es poden seguir llibre “El hombre acecha” havia totes les persones que aspi- de León; així com literatura no únicament és ideològica, a les millors publicacions del escrit: “Las cárceles se arras- ren a un món en pau i amb del seu paisà Gabriel Miró i sinó també literària; així passa moment: “Hora de España”, “El tran por la humedad del mun- justícia social. clàssics com “L’Eneida”. Molt dels gongorismes en octaves Mono Azul”, “Revista con Cas- do, / van por la tenebrosa vía Sembla que hem arribat al aviat se sent atret per les mu- hendecasíl·labs a una rima més co”, “Nueva Cultura”, “Acero”, de los juzgados; / buscan a un final d’un malson que mai ses i comença a conrear una moderna i a la cançó popular a “Frente Sur”... I apareixen els hombre, buscan a un pueblo, havia de començar. Esperem poesia de signe popular. El seu l’estil del romancer, que combi- seus reculls poètics marcats lo persiguen, / lo absorben, / que aquesta sentència signi- primer imaginari volta a l’entorn na amb impecables sonets. per la guerra i la revolució: fiqui el punt final d’una políti- se lo tragan”. A la presó acaba de l’horta, les cabres, la terra, A Madrid viu intensament “Viento del pueblo”, “El hombre ca de repressió generalitza- els versos de “Cancionero y ro- el poble, els primers amors… l’aparició del seu segon llibre acecha”... da que ha vulnerat no pocs mancero de ausencias”, serà Als dinou anys publica versos “El rayo que no cesa”, amb Miguel Hernández, a la intro- drets, emparada en l’ús i abús el seu llibre pòstum. El poeta a periòdics locals: “La Volun- versos plens d’angoixa i de ducció de “Teatro en la Guerra” d’una legislació excepcional i tad”, “El Pueblo de Orihuela”, que havia nascut per viure a la dolor que suren del laberint de (1937), diu que “El 18 de julio injusta que, desenvolupada “Destellos”…; i freqüenta les llum es veia forçat a malviure la seva ànima torturada: “¿No de 1936, frente al movimiento amb l’excusa de la lluita anti- tertúlies dels lletraferits locals a l’ombra: “Ya la sombra es el cesará este rayo que me habi- de los militares traïdores, entro terrorista, ha donat lloc, entre nido cerrado, incandescente, / a la fleca de Carlos Fenoll. ta / el corazón de exasperadas yo, poeta, y conmigo mi poe- altres atropellaments incons- la visible ceguera puesta so- Miguel Hernández entra a la fieras / y de fraguas coléricas y sía, en el trance más doloroso titucionales, a tancaments bre quien ama; / ya provoca d’altres mitjans de comunica- literatura sota la influència de herreras / dónde el metal más y trabajoso, pero más glorioso l’intel·lectual catòlic Ramon fresco se marchita?”. L’ambient de mi vida. No había sido hasta el abrazo cerrado, ciegamen- ció com i que s’aplica contra te, / ya recoge en sus cuevas qualsevol brot de dissidència Sijé, al qual el poeta li dedica social de la República anirà ese día un poeta revoluciona- la famosa “Elegía…”, a la seva forjant la seva conscienciació rio en toda la extensión de la cuanto la luz derrama”. El 28 respecte del poder establert a prematura mort. L’evolució obrera i revolucionària, i la Re- palabra y alma. Había escrito de març de 1942, a causa de l’Estat espanyol. Volem que aquesta sentència del poeta ve marcada pel salt volució d’Astúries serà deter- versos y dramas de exaltación tuberculosi, però sobretot de contribueixi també a donar que fa del catolicisme cap a minant per al seu compromís del trabajo y de condenación manca de llibertat mor, a la pas a un futur d’esperança i les idees del progressisme polític, que es manifesta no del burgués, pero el empujón presó d’Alacant, un dels poetes de pau, basada en el dret als social; si en un principi escriu únicament amb la poesia, sinó definitivo que me arrastró a més entranyables de la literatu- pobles a decidir el seu futur i sota l’ègida catòlica ‘La mora- també amb el teatre. Les seves esgrimir mi poesía en forma de ra espanyola del segle XX: “Li- a desenvolupar la seva cultu- da amarilla’ a “El Gallo Crisis” obres dramàtiques mantenen arma combativa me la dieron bre soy. Siénteme libre. / Sólo ra i valors propis. o l’’Autosacramental’ a “Cruz y la força d’aquest compromís los traïdores, aquel iluminado por amor”.24 Maig de 2010
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEl Fons documental Garzón i la memòriade Federico Arcos històrica Emili Cortavitarte Carralretorna a Catalunya É s molt fàcil relacionar l’actual procés jurídic contra el jutge Garzón, al marge de les consideracions que aquest ens a 1945. De retorn a Barcelona pugui merèixer, amb la nega- Javier Zapata, Secció ció de la memòria històrica. Les Sindical de la CGT contacta de nou amb la CNT en la clandestinitat i es veu forçat declaracions i opinions dels Biblioteca de Catalunya, i Gabriel Villanueva. de nou a l’exili a França entre dirigents del PP respecte del Secretaria de Formació 1948 i 1952, any en què es trencament de facto del pacte de la Federació Local de trasllada a Canadà. Allí troba de la transició, les suposades Barcelona de la CGT treball com a matricer a la Ford argumentacions tècniques i ju- Motor Company, empresa en la rídiques dels opinadors a l’ús qual es jubilarà l’any 1986. En de determinats mitjans de co-E stà previst, tot i que enca- ra no hi ha dates concre-tes, que el fons documental l’actualitat resideix a Windsor, estat d’Ontario (Canadà). Des dels anys 60 ha col·laborat re- municació i la crida al respecte cec i mut a les institucions jurí- diques amb la consegüent con-de Federico Arcos ingressi a gularment amb l’editorial Black demna de la lliure expressió,la Biblioteca de Catalunya al and Red així com amb la Fifth en són bona mostra.llarg de les primeres setma- Estate Detroit. Fa uns dies vaig sentir comnes del mes de juny d’aquest La biblioteca i el fons documen- un tertulià radiofònic acusava2010. Es compleix d’aquesta tal cedits per Federico Arcos l’esquerra institucional de treuremanera la voluntat d’aquest està constituït aproximadament a passejar la memòria històricahistòric militant llibertari que per uns 10.000 documents mo- cada vegada que es troba enaquest fons romangui en la derns de temàtica llibertària, una situació política difícil i, noseva terra nadiua. Una molt en diverses llengües i amb un obstant, en els llargs períodesbona notícia per a tot el movi- espectre territorial amplíssim. de govern no ha fet gairebé resment llibertari. La seva destinació més proba-Neix Federico Arcos un 18 de per la recuperació de la dignitat ble, segons la voluntat del seujuliol de 1920 a Barcelona, al de les persones represaliades propietari, hauria d’haver estatbarri del Clot, i als 14 anys ja mi- i de les seves famílies. És ben la Fundació Anselmo Lorenzo.lita en el sindicat CNT. Ja en el Així mateix va ser ofert per a cert, de la mateixa manera queseu barri, on el moviment lliber- la seva adquisició al Centre les acusacions de la Falange itari té una forta implantació en d’Estudis Històrics Internacio- Manos Limpias ajuden el PP enaquests anys, col·labora com a nals el qual ho va desestimar a el cas Gürtel les acusacions aredactor en la publicació juvenil causa dels costos del seu tras- Garzón permeten el PSOE do-anarquista “El Quijote”. Partici- llat. Per motius més o menys nar una imatge antidemocràticapa molt jove en la Guerra Civil semblants no va poder anar a i retrograda del PP.i el 1939, acabada aquesta, ha l’Ateneu Enciclopèdic Popular No obstant, els últims actes dede fugir a França on acaba en de Barcelona, víctima una vega- suport al jutge mediàtic s’hanun camp de concentració com da més de les seves limitacions convertit també en demostra-tants lluitadors llibertaris. El sades en l’adquisició d’aquest anotacions a diversos textos d’espai provocades per la injus- cions de banderes republica-1940 treballa a França en una fons. Finalment, la seva desti- de la lluitadora i pensadora lli- ta negativa de l’administració nes i fotos de moltes de lesfàbrica d’avions i des d’aquest nació serà la Biblioteca de Ca- bertària Emma Goldman, a qui catalana a proporcionar un víctimes el franquisme. Moltaany fins a 1943 resideix a Tolo- talunya, situada en el barri del Federico Arcos va conèixer en local a aquestes companyes i gent i associacions per la recu-sa. A la seva tornada a Espan- Raval de Barcelona. profunditat durant la seva esta- companys. Ens consta que di- peració de la memòria històricaya és reclutat per al servei mi- Dèiem que uns 10.000 docu- da a Canadà. En aquest apar- verses universitats dels EUA i fan la seva via i van més enllàlitar, que el porta al Marroc fins ments constitueixen aquest tat s’inclouen també documents Canadà han estat molt interes- en les seves actuacions i dis- valuós fons. Documents de tot referents a la presència de tipus: llibres, fotografies, pu- Goldman a Catalunya. D’igual cursos. Això pot començar a ser peri- Contraanuncis blicacions seriades, mecanos- crits, cartells, fullets, retalls de manera es conserven textos i documents de José Peirats, el llós per al sistema polític ins- premsa, vídeos i fotocòpies; en fons dels quals en la seva ma- taurat durant la transició: la diversos idiomes, anglès, cas- joria i com ja és sabut està en nova restauració borbònica. tellà, català, francès i italià. Un els arxius d’Amsterdam. Així, no es estrany que un des- 50% del mateix són llibres i un Un 20% aproximadament de tacat socialista com Leguina 20 % revistes; el 30 % restant la donació no està cataloga- (expresident de la Comunidad són documents de tot tipus, da en cap biblioteca de Cata- de Madrid) deixi anar un article amb especial importància de lunya. Tan sols un 27 % dels (El País, 24 d’abril) en el qual manuscrits i anotacions. La te- documents que componen la acusa a un socialista madrileny màtica, anarquista i llibertària donació tenen un exemplar en i a la FAI de fer paseos en la gairebé en la seva totalitat, es la Biblioteca de Catalunya. Del rereguarda madrilenya i tracta pot dividir en dos grans blocs: 73 % restant solament la mei- de convèncer-nos que gent vio- abans i després de 1950. Res- tat pot trobar-se en alguna de lenta i indesitjable va haver en pecte a la primera meitat de les biblioteques universitàries els dos bàndols. segle destaquen -entre molts catalanes. Això dóna mostra Una altra vegada, torna a altres documents- publicacions de la seva importància. Cal as- aparèixer la vella i immobi- editades per La Revista Blanca senyalar finalment que la con- lista crida a no remenar-ho. i que no consten en els princi- servació general de la donació No! Airegem el nostre passat pals catàlegs de les bibliote- és correcta i molt bona en la sense pors i sense silencis. ques catalanes així com alguns majoria dels casos, a causa Diguem a les coses pel seu exemplars de revistes com de les cures que Federico Ar- nom: dictadura, violència ins- “Pionero rojo; semanario de los cos ha prodigat al seu fons per titucionals, judicis sense cap niños obreros y campesinos” preservar-lo d’humitats, fongs i garantia... (números 1, 5 i 6). A partir de altres mals que afecten els do- 1950 el fons conté nombroses cuments habitualment. Mentre tant, milers de ca- obres de referència sobre la Esperem que després de la dàvers continuaran amagats guerra civil espanyola i una in- seva arribada i desembalatge als vorals i junt a les tàpies gent quantitat de títols i obres s’iniciï com més aviat el procés dels cementiris i milers de fa- sobre sindicalisme publicades de catalogació perquè sigui ac- miliars no tindran la possibilitat als EUA i al Canadà. cessible a investigadors i públic d’honorar-los com millor cre- La part més rellevant i cone- en general. guin convenient. I la memòria guda del fons Arcos és sens Volem finalment agrair l’amable històrica continuarà trufada de dubte la més cobejada pels disposició de Dolors Lamarca, silencies i mitges veritats. investigadors de la història de directora de la Biblioteca de L’argentí León Gieco canta “... l’anarquisme i és la que corres- Catalunya, per proporcionar- la memoria estalla hasta ven- pon a escrits originals, fotogra- nos aquesta informació que us cer a los pueblos que no la fies, retalls de premsa i edi- transmetem amb satisfacció dejan volar libre como el vien- cions de la seva obra així com per a la seva difusió. to...”Maig de 2010 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA El pastor Anton Dorca publica una novel·la satírica sobre la implantació d’un cementiri nuclear a AscóUn cementiri nuclear...delirant en nom del poder, perquè en s’hi conten no podria ser con- Aníbal Lletrat reclamen el seu exercici de la tat de cap altra manera que per forma més despòtica possible i boca d’un pastor que no sap elP ublicada per “Cementiri nuclear” és Aeditors,l’esbojarrada història d’un vila altres perquè són “el poder”. La història té alguns personatges d’antologia del disbarat si no que es diu. És un episodi llarg i dur en què se’ns explica com van ser comprades les volun-anomenada Ocàs on la secta fos que s’assemblen molt i més tats dels qui no es van doblegarnuclear mana de fa anys des- que molt a persones de carn i en un primer moment a les exi-prés d’aconseguir el poder i ossos del mateix Ascó -perdó, gències dels pronuclears, de laajudar, així, a fer fàcil el camí a d’Ocàs-. Així, hi l’alcalde Baran- que aquí s’anomena la “sectaFECSA, ENREDA i les diverses des, que quan parla per telèfon nuclear”. Els nous conversosassociacions que al llarg dels amb el president d’ENRESA van actuar tal com fan sempredarrers decennis han manegat el saluda militarment perquè els nous fidels i van arribar ael negoci nuclear a l’Estat es- és el veritable amo del poble, afonar o “llençar a la central”panyol. El delirant llibre, escrit ell mateix prové d’una famí- la barca que passava l’Ebre,pel pastor Anton Dorca, ajudat lia d’antinuclears reconvertits; per tal d’acabar amb qualsevoli animat tal com diu al pròleg l’agutzil Evaristo, que a més símbol del passat agrícola queper Toni Orensanz i Andreu de composar versos que mai la secta nuclear s’havia propo-Carranza, és una paròdia de no canta en públic perquè així sat d’enterrar.l’actualitat política d’un poble ho va prometre quan va morir L’obra se compta amb diver-nuclearitzat de la Ribera d’Ebre lo Canalero, l’històric cantador sos arguments i personatgesque viu a cops de maletí des de jotes de l’Ebre, és l’únic que secundaris, com els regidorsque acull una central nuclear al hi veu una mica més enllà del d’Ocàs que són a Holandaseu terme municipal i aviat, si seu nas i té sentit comú; el seu convidats a gaudir de prime-res no es torça, també un ce- nebot Braulio, un peça dropo ra mà de les excel·lències delmentiri nuclear. com el jeure que treballa per a cementiri que aviat s’instal·laràEl text és àgil i escrit en un ca- l’alcalde com a transportista de al seu poble i van carregats detalà ple de paraules i expres- “bacallà” a les illes Fardatxo; la mantes. Finalment...bé, millorsions pròpies de les Terres Maria, regidora socialista que que us llegiu l’obra i vosaltresde l’Ebre i de la parla popular es tira tot bitxo vivent perquè el mateixes... Feia temps que noamb un estil desimbolt que tirador que té a casa no li pro- reia tant llegint una novel·la. Ifa que llegir-lo sigui qüestió porciona prou llustre... Alhora, en un text corrosiu i escarnidor em sembla que poua en bona alhora que no m’ho passavad’una o dues tirades. Alhora, els personatges, tot i tractar-se fins a l’extrem. Res millor per part en la mateixa realitat, que tan bé pensant en la cara quequan cal, alguns personatges d’una obra paròdica i humorísti- treure els colors a qui mana que ja ho és prou de ridícula. farien els qui s’hi poden sentirusen també l’espanyol, a ve- ca, no són plans i és això el que enfotre-se’n, ridiculitzar-lo... tot Tot i això, l’obra no és només retratats en llegir-la..., si és quegades per marcar que parlen converteix “Cementiri nuclear” i que a Ocàs la seva ridiculesa còmica. Un dels episodis que encara llegeixen.Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat continua ben viu Moisès Rial Medina, afiliat l’Ateneu Enciclopèdic Popular, ací a Madrid, i si convé tam- perdríem res, ans el contrari, hi essent el fre necessari i còm- de CGT Manresa i secretari general de la CNT bé a Barcelona, som i serem guanyaríem molt, la indepen- plice que li convé a l’Estat es- al Congrés de Sants el 1918. contraris a aquests senyors dència de la nostra terra no ens panyol. La remor va a més i tal Un obrer autodidacta, que que pretenen monopolitzar la fa por. Estigueu segurs, amics com aleshores, a les classesE nguany, commemorem els 87 anys de l’assassinat, amans dels pistolers de la pa- integrava el seu compromís obrerista com a dirigent de la CNT amb el seu catalanisme política catalana, no per as- solir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles se- riosament d’independitzar Ca- populars ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer; i cada dia som més els qui te-tronal, de Salvador Seguí, refe- desacomplexat. I bona mostra els seus interessos de clas- talunya de l’Estat espanyol, els nim clar que el que ens cal ésrent del sindicalisme llibertari. en fou el discurs l’Ateneu de se i sempre amatents a mal- primers i potser els únics que poder exercir el dret a decidir,Una figura a reivindicar en un Madrid l’octubre del 1919, on metre les reivindicacions del s’oposarien a la llibertat na- perquè de Salvador Seguí no-moments com els actuals quan afirmà: proletariat català. I jo us puc cional de Catalunya, foren els més n’hi va haver un, però elels hereus dels seus botxins “A Catalunya, els elements assegurar que aquests reac- capitalistes de la lliga regiona- seu llegat es ben viu en milersreivindiquen l’acomiadament reaccionaris del catalanisme, cionaris que s’autoanomenen lista i del Fomento del Trabajo de treballadors i treballadores,lliure per a joves i a Catalun- sovint aixequen la bandera catalanistes el que més temen Nacional” aturades i precaris del nostreya tenim vora 600.000 perso- de les reivindicacions catala- és el redreçament nacional de Res més vigent que escoltar país, conscients o no, que lines a l’atur. La seva figura és nes, en un sentit nacionalis- Catalunya, en el cas que Cata- aquestes paraules, quan el donen la raó, des de posicio-més actual que mai, ja que ell ta. I quan més soroll fan és lunya no els restés sotmesa. I centre del debat continua es- naments llibertaris, de baix aen moments més difícils sabia en els moments es quan es com que saben que Catalunya sent, en l’actualitat, la depen- dalt, sense intermediaris, peraglutinar la classe treballadora produeix un fet social de res- no és un poble mesell, ni tan dència mental, econòmica, de dur a la pràctica social, ambcatalana, essent l’impulsor de sonància, talment com si cer- sols intenten deslligar la políti- mirada curta de partits, patro- les consultes per la indepen-la Solidaritat Obrera, seguidor quessin la intervenció de les ca catalana de l’espanyola. En nals i sindicalisme majoritari dència, poble a poble, el dretde l’Escola Moderna de Fe- autoritats de l’Estat espanyol canvi, nosaltres, els treballa- institucionalitzat entestats a de decidir per aconseguir unarrer i Guàrdia, amic de Fran- per a batre els treballadors dors, com sigui que amb una gestionar la dependència que societat plenament equitativa,cesc Layret, amb qui impulsà catalans. Nosaltres, ho dic Catalunya independent no hi asfixia les classes populars, cohesionada i lliure. Receptes... L’amo en Pep des Vivero 100 gr d’ametlles torrades Tallem la sípia a quadradets Seguidament, hi afegim la sí- nutets més. Hi afegim una (Mallorca) 6 tomàtigues de ramellet no massa petits i la reser- pia, deixam que se n’evapori picada, feta dins el morter, 1 cabeça d’alls vam. l’aigua perquè s’afluixi, hi po- d’ametlles, dos alls i un poc 1 pebre de banyeta Dins una olla amb oli d’oliva, sam el pebre de banyeta i un de suc de la sípia, i deixamSÍPIA AMB CEBA I 1 clau d’olor hi sofregim quatre alls escla- tassonet de vi blanc. Deixam que cogui 10 minuts. Ho recti-SOBRASSADA 2 fulles de llorer fats. que es redueixi, hi agregam ficam de sal i de pebre bo. 1 tassó de vi blanc En el moment en què els alls un poc d’aigua i ho deixam Oli d’oliva agafin color, hi afegim la ceba coure 10 minuts perquè es Podem servir aquests platIngredients: sal tallada llarga; deixam que sui confiti. acompanyat amb arrós bullit pebre bo blanc un poc, hi posam el llorer, el Passat aquest temps, hi afe- o patates bullides.1 kg sípia Moraduix clau d’olor i la tomàtiga de ra- gim la sobrassada desfeta2 kg de cebes mellet ratllada, i ho sofregim amb els dits i el moraduix, i Bon profit!300 gr sobrassada Elaboració: tot. deixam que cogui cinc mi-26 Maig de 2010
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALlibertat en perilld’extinció? altres de més íntims com és de línies llibertàries aparen- Pep Cara (Berga) Em llevo molt d’hora pel dematí saber-me una persona massa tment no coincidents). O la gent per anar a treballar. De les sis incoherent, pel meu gust, amb que no s’atreveix a dir el queL es societats poden ser ges- del dematí a les cinc de la tar- les meves idees, que esdeve- sent, quan estima o quan odia tionades de moltes mane- da la meva vida gira entorn el nen també una eina de control algú (la repressió sentimentalres. A les societats autoritàries treball. Un treball que faig per social, com ho és tota moral. El és tan tràgica com la sexual).com les que coneixem, i en diners i que alhora em costa control social també s’exerceix Estem a mig camí d’esdevenirles que vivim, els Estats —que no només temps, sinó també dins els moviments socials i, zombis o vegetals. Només te-monopolitzen la violència— diners, cansament, desplaça- poca broma, s’exerceix amb nim una vida i us asseguro queexerceixen el control social ment a una altra ciutat amb un duresa. A Berga i més enllà no va a tota hòstia. El control so-per molts mitjans, alguns de cotxe particular. A partir de les pots estar en contra de les ac- cial no ens hauria d’aturar, nocoercitius (per exemple la poli- cinc, em dedico a les coses tuacions de la CUP ja que re- és cap excusa. Amb això nocia, l’exèrcit o les càmeres de que m’interessen: les lluites sulta que llavors ets una perso- estic cridant a la insurrecció, ovideovigilància) i altres de més anàrquiques (lluites que corren na antipàtica, sospitosa de tot i sí? Sigui com sigui, si bé crecsubtils com la participació ciu- el perill d’esdevenir simples que acaba estigmatitzada. Re- que a la revolució no s’hi arribatadana o l’educació (per exem- mentides vitals (3)i, un produc- bentar les rodes del cotxe per en una generació de personesple les eleccions o les esco- te de consum, una subcultura les teves opinions polítiques o i que cal construir-la cada dia;les). La resta de poders també o una manera de viure sense crítiques públiques també és es pot i cal fer-la de moltes ma-exerceixen control social i per voluntat revolucionària). També un mètode de control social, en neres: des de la forma de viuretant exerceixen control sobre podria evadir-me per mitjà de dono fe. La rumorologia sobre que dirien alguns corrents infor-les nostres vides i comporta- les drogues (entre elles l’amor) tu i la teva família també (als mals (4) i des de l’organitzacióments: les grans corporacions o el futbol, aquestes mentides pobles el boca a orella funcio- i el programa revolucionari queeconòmiques guien el nostre ja sense cap mena de voluntat na molt bé i al poble anomenat diria l’anarquisme social (5); deconsum i la nostra feina i per de transcendència social serien “Moviments Socials” la feina la manera que res millor per aca-tant la quantitat de diners que com tota mentida vital un sis- fa Indymedia). El sistema de bar un text sobre control socialtindrem, com els gastarem i , tema de control social. Al meu control del rumor o el que ara que apel·lant a l’anarquismeclar, també controlen gran part poble sóc públicament conegut s’anomenaria bulling és un sis- sense adjectius: endavant lade la nostra informació i opinió com un “anarquista” o com una tema calcat al del vudú: consis- Xarxa Anarquista! Salut i anar-a través del seus mitjans de “persona problemàtica” i en teix que sàpigues que has estat quia!masses. això coincideixen les classes triat com a objectiu o víctima iLes societats no estatals que dominants, els polítics de tots que no sàpigues de qui exacta- (1) Poder coercitiu i no coercitiu:hem pogut conèixer a través colors (de CiU a la CUP, pas- ment, ja que és tota la societat, termes definits per l’antropòlegde les etnografies tenen o van sant pel PSC i ERC) i també per activa o per passiva, que francès Pierre Clastres.tenir diversos mètodes de re- els obedients patològics que participa en la repressió. Final- (2) Obra teatral de Lope degulació. Alguns no autoritaris o a Berga no són pocs. No puc ment, per acabar m’agradaria Vega.menys autoritaris que els de les ser anònim ni puc ser una altra assenyalar que, en darrera (3) Vegeu “El arbol de la cien-societats amb poder coercitiu cosa (més control social). Per instància, el principal control cia” de Pío Baroja.(1). Un mètode de control social sort meva, no treballo al meu sobre nosaltres l’exercim no- (4) Vegeu crítica a l’anarquismeque comparteixen societats es- poble, on em seria impossible saltres mateixos. Sí, ja sé que social a “Informalidad”, publica-tatals i societats no estatals és trobar una feina qualificada és un tòpic, però és cert. I ció antiautoritària xilena, abril-la vigilància cerimonial o social. (el pacte de la gana del qual això ho podem veure, amb les maig 2009.Aquest tipus de vigilància exer- m’han parlat anarcosindicalis- nostres manifestacions on nin- (5) Vegeu crítica a l’anarquismecida de manera generalitzada tes tant dels anys vint i trenta gú s’atreveix a fer “res” (llegiu estètic a “Anarquismo Social opermet la regulació i el control com dels anys setanta i vui- el darrer llibre de Jean-Marc Anarquismo estético: un abis-social d’acord amb uns principis tanta m’ho impediria; una altra Rouillan, allò sí que devien ser mo intrascendente” de Murrayi condiciona el comportament eina de control social). A més manifestacions!), i ben pocs se Bookchin.en societats que no disposen d’aquests problemes l’etiqueta la juguen a fer una cooperativa Text publicat a En Veu Alta nú-d’Estat o altres organismes de d’anarquista me’n porta uns autogestionada (dos exemples mero 2, novembre de 2009poder coercitiu. Quelcom sem-blant al que diu una fotografiade 1943 del grup anarquista deBerga “Amor y Bondad” on espot llegir: “Haz un amigo paraque alguien tenga el derechode reprenderte cuando hagasmal”. Ara bé, en les nostressocietats, aquest tipus de vi-gilància, és un mitjà informalde control social. És un mitjàparal·lel i afegit al poder estatal,que és més eficaç que l’Estat ique normalment (excepte quanhi ha comportaments a l’estil deFuenteovejuna (2)) li facilita lafeina al poder i a la moral do-minant. Per tant, el control o lagestió col·lectiva del comporta-ment de les persones és quel-com propi de les societats peròpot ser molt divers: exercit pelsmateixos membres de la socie-tat i clar, si n’hi ha, pels poders(la funció dels poders és sem-pre el control per mantenir elsprivilegis).D’aquesta manera, les nostresvides estan molt condicionadesi les possibilitats d’escapar-ted’aquests controls no és massagran, havent-hi cada cop menys“espais” de llibertat.El millor és que ens fixem ambatenció en la nostra pròpia vidaal llarg del temps i d’aquestamanera podrem constataraquesta trista realitat. Em po-saré d’exemple:Maig de 2010 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA‘Plantant cara al sistema.Sembrant les llavors delcanvi’ Jordi Martí Font resisteix davant del poder, no s’autoanomena d’esquerres derivaven de l’antifranquisme amb una actitud adolescent de és si no comença a ser hora es van anar esllanguint des dificultat d’assumir les normes que deixem d’abandonar pro- del moment que el seu prin-E l darrer estudi distingit amb el Premi Tarragonèsd’Investigació ja és al carrar imposades per qui mana sinó simplement per la voluntat de construir un futur que (quines jectes i lluites que són nos- tres, és a dir anticapitalistes, en mans de la que podríem cipal enemic va desaparèixer. L’anomenada Transició va ser llarga a Tarragona perquèen forma de llibre. Aprofi- coses, no?) no coincideix amb qualificar de “socialdemocrà- al poder li va caldre desfer itant la diada de Sant Jordi, el que manaires i poderosos cia de sucre” que es troba fets aigualir les organitzacions il’Editorial Arola de Tarrago- han previst per a totes i tots els recipients quan arriba al les lluites socials que ambna ha tret al carrer “Plantant nosaltres. I és que sovint, per poder i els llueix buits de con- l’empenta de la lluita contra lacara al sistema. Sembrant no dir sempre, allò que els en- tingut. I m’estic referint, per dictadura havies esdevingutles llavors del canvi”, un es- corbatats volen per al conjunt exemple, al tema del “no a la importants agents de canvi.tudi dels moviments socials de la societat i que sempre guerra” tot i que d’exemples El llibre tracta en diversosal Tarragonès del 1975 al ens presenten com l’”única n’hi ha molts altres. capítols aquesta Transició,2010, obra del Marc Suanes, realitat possible” no només Però tornem al llibre. “Plantant al costat de l’antimilitarismehistoriador i activista també no és l’única sinó que a més cara al sistema” està dividit i el pacifisme a “Cap exèr-d’algun d’aquests moviments a més és impossible. Les per- en deu parts que inclouen els cit defensa la pau”; la lluitai, malgrat això darrer, capaç sones que formem part dels diversos tipus de moviments ecologista contra nuclears id’explicar la realitat sense mi- moviments socials arreu, ja socials que Tarragona ha tin- petroquímica; el feminismetificar-la, objectivament. sigui al Camp de Tarragona gut en els darrers decennis. i l’alliberament gai, lèsbic cràcia no passa. Cada un delsEl llibre, tal com el seu autor in- com a l’àmbit metropolità bar- Així, és evident que es ve d’un bisexual i transsexual; les apartats de què he parlat contédica en el pròleg, intenta tren- celoní, a l’Horta de València, antifranquisme centrat en el ONG; i els moderns movi- una àmplia documentació visual,car el mite que al Tarragonès i a les Terres de Ponent o a moviment obrer bàsicament ments socials que van des un dels grans encerts del llibre,a la capital del Camp, mai no les Balears, no tenim darrere, al voltant de les comissions del moviment llibertari fins a que permet al lector o lector te-hi passa res, que tal com deia normalment, grans masses obreres i les associacions de l’anticapitalisme o l’Esquerra nir accés a un material difícil deVidal Alcover aquesta és una que ens permetin comptar veïns, però també amb des- Independentista. Cada un tenir i fins i tot de veure junt finsciutat de “militars, funcionaris, amb una força social àmplia tacades lluites de defensa del d’aquests apartats conté una ara. Cartells, fotos, manifestos,putes i capellans”. Hi passa i, per fer possible els canvis medi rural, amb la Unió de àmplia documentació i da- octavetes, portades de revis-tot i que en algunes èpoques socials que anhelem però és Pagesos al capdavant, i les des cronològiques diverses tes... completen un estudi queproperes a l’actualitat, com el clar també que això és no- organitzacions cristianes de que aporten informacions ens era imprescindible i que ensfinal dels anys vuitanta i co- més qüestió de temps i que, base o les feministes que llui- que mai abans havien estat permet dir, sense cap mena demençament dels noranta del tal com indica el títol del llibre, taven al voltant del Bloc Fe- valorades ni recollides jun- dubte, que ni Tarragona ha es-segle passat, això va seguir molts cops les nostres lluites minista. Tot aquest món es va tes, a no ser què ho fes, Déu tat tan dòcil com semblava ni elaquestes coordenades fil per són sordes precisament per- ensorrar quan el seu principal mos en guard, algú que s’hi que ve sigui tan fosc com algunsranda, la represa actual ha què la nostra feina és sembrar. contrincant va desaparèixer. dediqués professionalment ens volen fer creure. O, dit d’unaestat important, considerable i Una de les reflexions que a mi Així, tot i mantenir una impor- tot i que no amb la voluntat altra manera, que entre Nadal ien alguns casos, esplèndida. se m’acut més insistentment tant presència pública i me- d’historiar-ho sinó amb la de Setmana Santa, la dignitat rebelÉs aquesta, doncs, una his- veient com les gasta el po- diàtica després de la mort de controlar-ho. I això -no ens cal també ha florit al Camp i fins i tottòria no del poder sinó de qui der quan el gestiona gent que Franco, les lluites socials que patir- ja sabem que en demo- a casa del bisbe.28 Maig de 2010
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA‘Ballar en la foscor’ que Selma s’angoixi molt quan Joan Canyelles li tapen el cap amb una capu- txa negra. La funcionària deC orren els anys 60. Selma presons diu que és cega i per (Björk) és una immigrant això no és necessària, però latxecoslovaca que s’ha traslla- ¿persona? que dirigeix aquelldat als EUA per poder operar el assassinat li contesta: “Aixòseu fill Gene (Vlacica Kosctic) seria molt irregular. He de ferd’una malaltia hereditària que una consulta”. Finalment, liel deixarà cec si no és inter- deixen la cara descoberta. Envingut ara que és molt jove. És aquest moment, Kathy entra auna mare fadrina que dedica la sala i li crida “L’operació hatot el temps que pot a fer feina anat bé, Selma, el teu fill no ésper poder pagar les despeses quedarà cec”, i li posa a la màde l’operació abans de perdre les ulleres del seu fill. Final-(ella) totalment la vista, (cosa ment, el cos de Selma es des-que ja està passant). La tragè- ploma i aquelles ulleres cauendia comença a desencadenar- de les seves mans. La càme-se quan Bill (David Morse), el ra les mostra sobre el trespol.seu veïnat i amic (en teoria) És el darrer fotograma de lapolicia, li roba tots els seus pel·lícula.estalvis aprofitant-se de la Segurament, no és la princi-seva ceguera. Per recuperar- pal intenció de Lars von Trier,los, Selma és veu obligada a però “Ballar en la foscor” és unmatar-lo, la qual cosa farà que duríssima crítica a la societatsigui jutjada, condemnada i nord-americana, el capitalismepenjada. i la pena de mort. No crec queLars von Trier és un dels di- sigui casual que el personatgerectors més controvertits de escollit per robar-li els dinersl’actual panorama cinemato- Kristian Levring i Kragh-Jaco- En qualsevol cas, aportaren l’impacte és brutal, demolidor i a la Selma sigui un policia. Nigràfic. Sense cap mena de bsen) llança el març de 1995, un interessantíssim element agonitzant. En el segon, proba- que després de l’escena endubte, és un veritable “au- coincidint amb el centenari del de debat al voltant del fet ci- blement surts abans d’acabar què ella el mata per recupe-tor” segons la denominació naixement del cine, el “Mani- nematogràfic en un moment la pel·lícula (ho vaig veure fer rar els seus diners es vegind’Astruc i els joves de “Cahiers fest Dogma 95” i el seu “Vot en què les càmeres de vídeo a algú). dos plans de la bandera delsdu Cinema”. de castedat”, integrat per deu havien democratitzat en part I jo sóc dels que se la creuen. EUA. És cert que sentim laLes seves pel·lícules provo- “manaments” o regles d’obligat l’aventura de fer una pel·lícula. La fotografia terrosa, granulo- corda i les anelles colpejant,quen adhesió i rebuig gairebé compliment. (Per aquest motiu, Diem en part perquè aquesta sa, que gairebé transmet més impulsades pel vent, el màstilamb la mateixa proporció. Per un director de tendències anar- democratizació no ha arribat veritat que un documental, és d’aquesta bandera i això ésalguns (entre els quals es tro- quistes o llibertàries mai podrà als sistemes de distribució i un dels grans encerts de la l’excusa que dona peu a unba aquest humil aficionat), és fer una pel·lícula Dogma: si per exhibició, sense els quals la in- pel·lícula. La càmera més que altre impressionant númeroun geni indiscutible. Per altres, casualitat i de manera no de- cidència final de la pel·lícula és enquadrar o enfocar, assen- musical (que naturalment no-un venedor de fum, un fals liberada el seu treball assolís pràcticament nul·la. yala els personatges (segons més passa a la imaginació deprovocador sense consistèn- aquestes regles,posaria el seu Poques vegades he sortit el mateix Lars von Trier) i les Selma), però jo vaig entendrecia, un nin mimat per una part nom als títols de crèdit, per d’una sala de cine tan abrumat situacions que viuen. La mú- que em deien “això és el quede la crítica sempre disposada rompre la norma i dur la con- com després d’haver vist “Ba- sica de Björk és senzillament representa aquest pedaç amba venerar qualsevol cosa que trària, és clar). Dogma pretén llar en la foscor”. Si no hagués extraordinària, sobretot en barres i estrelles”.pugui semblar rara o inno- ésser un moviment cinemato- estat la darrera sessió hauria aquella seqüència del tren, en Per altra banda, Selma ha devadora. Sembla evident, en gràfic que rebutja l’artificiositat tornat a entrar a veure-la un què l’home que està enamorat fer feina fins a la extenuació idefinitiva, que és incapaç de i la sofisticació, amb l’objectiu altre cop. La història de Sel- d’ella li diu “Ja no veus res, ve- veure accelerat el seu procésgenerar indiferència. I també de fer pel·lícules en les quals ma m’havia deixat tan fora de ritat?” i ella comença la cançó cap a la ceguera perquè noque està encantat d’haver-se “la veritat surti dels personat- combat i les seves imatges, la contestant “Ja ho he vist tot....”. existeix una sanitat públicaconegut. ges i de l’escenari”. Se situa seva música, en definitiva, la L’escena, rodada amb cent que cobreixi l’operació que ne-ºJuntament amb Thomas Vin- a les antípodes del que va re- manera de narrar de Lars von càmeres fitxes de vídeo d’alta cessita el seu fill. Tot té un preutenberg (després s’hi afegiren presentar “la Nouvelle Vague”, Trier m’havien impressionat de definició és una de les més be- que s’ha de pagar. Vals el que ja que rebutja l’autoria del di- tal manera que em feien tenir lles i més immensament tristes tens, no el que ets. És com rector fins al punt que el seu la necessitat de comprovar si que he vist mai. L’efecte de les si el “dòlar” fos l’autèntic pre- nom no apareix en els títols el “miracle cinematogràfic” que imatges és tan hipnòtic, tan sident dels EUA. Això queda de crèdit. Per a ells, el cinema acabava de veure era real. Per brillant, que et costa un parell també demostrat en el judici. ha de ser un acte col·lectiu. a mi (i la vaig veure dues vega- de minuts tornar a enganxar- Selma mor enforcada perquè “L’individualisme és ‘burgès’, des més al cine i tres en DVD) te a la pel·lícula, que per altra no pot pagar un advocat que la decadent i estèril”. (Si algú és una de les millors pel·lícules banda ha iniciat un imparable defensi com cal. N’hi assignen està interessat a aprofundir del que portam de segle. i definitiu descens a la desola- un d’ofici que no és pren gens en el coneixement del director Però això és una opinió abso- ció. seriosament la seva feina. I en danès i el “moviment” Dogma lutament subjectiva (per altra Hi ha moltes més seqüències les sessions del judici, aques- 95, recomanam vivament el banda com totes les opinions que mereixen ésser destaca- ta mare que s’ha immolat pel número 39 de la revista “Nos- sobre el cine, la literatura o des i no tenim l’espai neces- seu fill és presentada com una feratu” de gener de 2002, que qualsevol manifestació artís- sari per parlar d’elles. Tan sols dona freda, calculadora i impla- ens ha ajudat molt a fer aques- tica). Ho dic perquè la crítica en comentarem dues: Selma cable assassina. I hom no pot ta col·laboració). especialitzada va quedar molt i la seva companya de feina sentir més que menyspreu per Per altra banda, ja en els dividida a l’hora de valorar-la Kathy (Catherine Denueve) a una societat i un Estat (perquè anys 20, el director soviètic (cosa que no va passar, per una sala de cine ballant amb aquesta paraula ha de anar Dziga Vertov des d’una con- posar dos exemples, en el cas els dits sobre la palma de la sempre amb majúscules?) que Fitxa tècnica cepció marxista del cinema, parlava del “cine-ull”, cercant de “Milion Dolar Baby” de Clint Eastwod, o de “Straight Story mà de Selma per explicar-li el número musical que ella ja no no és de cap manera la “terra de provisió” ni el bressol de la l’objectivitat absoluta, i a finals “de David Linch, que pràctica- pot veure. llibertat i la democràcia que D: Lars von Trier dels 50 alguns directors de- ment de manera unànime va- I, naturalment, la llarga seqüèn- ens volen vendre. G: Lars von Trier fensaren el que anomenaven ren ésser rebudes com a obres cia de l’execució de la protago- Se’ns acaba l’espai sense po- FT: Roby Müller “Cinéma vérité”. És a dir, Lars mestres). En el número 296 de nista. Alguns han dit que Lars der dir tot el que volíem. Però M: Björk von Trier i els seus col·legues la revista “Dirigido por”, tan von Trier és un sàdic. Jo crec no ens podem estar de lloar la INT: Bjork Catherinne no inventaren res que fos ab- sols el crític C.F. Heredero li senzillament que no aparta la impressionant actuació del tots Denueve, David Morse, solutament nou. atorgava la màxima puntuació mirada de la monstruositat que els intèrprets. Especialment la Peter Stormare, Joel El que sí sembla és que s’ho mentre que altres quatre com- s’està produint i no ens estalvia de Björk, que per sempre més Grey, Cara Seymour, passaren d’allò més bé redac- panys seus li donaven la més cap dels patiments de Selma. quedarà lligada a Selma, com Vladica Kostic, Jean tant el manifest (diuen que en baixa. És una cosa tan senzilla Per subratllar una mica més la abans van quedar Maria Falco- poc més de mitja hora) i ima- i simple com “te la creus o no inhumana maquinària criminal netti a Jean D´Arc, o Anthony Marc Barr. ginant la seva repercussió. te la creus”. En el primer cas, de l’Estat, el director danès fa Perkins a Norman Bates.Maig de 2010 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITES Llengua/es De les raons i identitat/s (6) lingüístiques per ferE Carlus Jové n els darreres mesos he servir programari lliure llegit articles variats so- bre problemàtiques lingüísti- co-identitàries, principalment sobre el cas del català i el valencià, articles que, si bé resulten interessants, re- sulten també exasperants. lans estiguin en català. A més, la Promoció de la Realitat Plu- ment canviant d’usuari a l’hora Xavier Roijals La principal qüestió que em les traduccions dels productes rilingüe de l’Estat espanyol. La d’obrir una sessió de treball a generen és: fins on es pot de Microsoft normalment han concessió d’aquest guardó va l’ordinador. I en podria tenir més estat parcials del programari, ser durament criticada. Amb É estirar una llengua per a s poc probable que mai ens si em calgués, fins i tot amb al- construir una identitat? En el hàgim preocupat de la qües- i no portaven inclòs l’ajuda, la xifres al davant, el cost de la fabets i signes d’escriptura dife- particular cas valencià, sem- tió lingüística per decidir la uti- instal·lació o d’altres elements. traducció parcial de Microsoft rents. Fa molts anys vaig veure bla no haver-hi límits: a jutjar lització d’un programari o d’un Per més inri, els pedaços per Windows XP al català va ser de un sistema domèstic GNU/Linux per les diferents tendències altre, o d’un sistema operatiu o traduir al català s’havien de fer noranta mil euros, mentre que Mandrake que corria en català i i normatives enfrontades, ni d’un altre. Moltes persones, fins i necessàriament sobre versions només pel període 2008-2012 japonès a casa d’una parella tan sols es podria parlar del tot aquelles més partidàries sor- dels sistemes que prèviament la Generalitat hauria de pagar mixta d’aquesta nacionalitat. valencià com a llengua –òb- tir de l’actual marc territorial i ad- fossin espanyoles o franceses. uns dotze milions d’euros en lli- Més clar, l’aigua. viament, estic ara fent una ministratiu, o defensores actives Tradicionalment els acords cències a Microsoft. Molt del treball realitzat per concessió, a saber, que exis- de les llengües minoritzades i/o d’aquestes traduccions s’han I és que el procés d’instal·lació traduir programes al català ha teix tal cosa com la “llengua minoritàries, no li donen la im- fet com “la torna” de grans con- del paquet per traduir Windows estat realitzat per equips de valenciana”, filològicament portància que caldria a la qües- tractes de llicències. Amb tots al català és simplement consi- voluntaris entre els quals des- parlant–, sinó que ens veiem tió lingüística a l’hora de decidir els milions d’euros que aquesta derablement més difícil actual- taca Softcatalà una associació forçats a parlar de “llengües amb quin programari treballar o multinacional ha obtingut per les ment que el de moltes de les so- sense ànim de lucre, l’objectiu valencianes”. Darrere de quin sistema operatiu emprar llicències dels seus productes lucions existents en programari bàsic de la qual és fomentar cada corrent d’opinió s’hi al(s) seu(s) ordinador(s). pagats per usuaris, administra- lliure. No només això, sinó que el l’ús del català a la informàtica, amaga una construcció iden- Els sistemes operatius que fins cions i empreses, s’haurien po- programari lliure ens permet fer Internet i les noves tecnologies. titària. No vull tractar aquí ara han estat els més utilitzats en gut pagar totes les traduccions servir un mateix ordinador amb Els membres de Softcatalà fan la qüestió filològica, ja que entorns domèstics i d’escriptori al català com un fet completa- diversos entorns amb diversos la seva feina de forma altruis- no és el tema d’aquesta co- (els de les multinacionals Micro- ment normal sense necessitat idiomes preconfigurats, cosa ta, sense subvencions de cap lumna que escric des de fa soft i Apple) tradicionalment han d’acords a canvi, tal i com de- que permet canviar d’idioma mena, cosa que els atorga prou mesos, sinó com la llengua, menystingut la llengua catalana, nuncia el membre de Softcatalà tot l’entorn de treball (sistema independència i legitimitat com posada al servei de la iden- malgrat les ajudes oficials ofer- (www.softcatala.org) Jordi Mas. operatiu, programari i dicciona- per poder criticar la política de titat, esdevé un afer relliscós tes des de les administracions Encara pitjor, malgrat tots els ris i eines diverses) d’un mateix les administracions quan cal. i immanegable. Deia al final autonòmiques, també les cata- fets denunciats, el passat febrer ordinador sense gaires com- I encara hauríem de parlar de de la columna anterior que, lanes al llarg del temps. de 2009 els governs de les co- plicacions. Qui això escriu ho la política d’un altre gegant de arreu de l’Estat, uns i altres Apple, la companyia dels sis- munitats autònomes de Cata- fa en aquests moments sobre la informàtica vers el català: ens hem construït identitats temes operatius de la família lunya, Illes Balears, Euskadi i un sistema operatiu lliure que Google. Però Google és mereix fonamentalment a partir de la MacOS i que a més produeix Galícia, van guardonar aquesta té preconfigurats dos idiomes i tot sol un capítol monogràfic en llengua. També hi deia que la complements que malgrat no multinacional amb el premi per que canvia d’un a l’altre simple- aquesta sèrie... llengua, lluny de ser un afer ser estrictament el que la gent privat, n’és un de col·lectiu. entén habitualment per ordina- La qüestió de fons és com dors també es poden conside- vincular els dos nivells sense rar com a informàtica personal caure en el ridícul de la “llen- (iPod’s, iPad’s, iPhone’s, ...) té gua-identitat” (el terme no és una política que es podria consi- gaire feliç, ho sé). derar com a mínim erràtica vers D’entrada, el següent: cons- el català. truir identitats a partir de la Tradicionalment no permetia llengua és quelcom impru- les traduccions per als seus dent. Això ho dic per vàries productes, cosa que ha ocasio- raons, però principalment per nat al llarg del temps diverses aquesta: la cosa no té límits. campanyes de protesta per part En efecte, si hom identifica de la seva comunitat d’usuaris. ésser espanyol amb par- Ara ha anunciat que permetrà lar castellà, no només uns les traduccions al català en al- quants de nosaltres no ho guns dels seus productes , però som, sinó que a més som uns sembla que les que permetrà no incivilitzats; si hom identifica seguiran els criteris de traducció ser català amb parlar català, que s’han fet servir durant els aleshores un veí de Burjas- darrers deu anys als productes sot és considerat català; si informàtics traduïts al català hom és anticatalà a Burjas- (com l’ús de l’imperatiu enlloc sot, aleshores nega que parli de l’infinitiu), com denuncia català i s’inventa una llengua el web SomGNU (http://www. d’evolució històrica pròpia… somgnu.cat) el conte de mai acabar. Les decisions que ha anat pre- En la meua opinió, qui més nent l’altra gran multinacional in- ha impulsat aquest mo- formàtica tradicional (Microsoft, del de llengua-identitat és la que produeix els sistemes l’espanyolisme, o, més co- Windows, des del remot 3.1 rrectament, la llengua-iden- passant pel més usat XP, fins a titat espanyola. És aquesta l’actual Windows 7) respecte a qui ha defensat, al llarg dels la incorporació de la llengua ca- segles, que ésser espanyol talana als seus productes han passa per parlar castellà, i tingut molta importància com a que tota altra identitat lingüís- conseqüència de la seva gran tica és secundària, pur folklo- implantació als territoris que risme. És així com “els altres” fan servir aquesta llengua. Els ens hem vist abocats a una sistemes Microsoft Windows llengua-identitat pròpia, amb han estat, de lluny, els més em- uns efectes no menys nocius. prats en àmbits públics, domès- Per què nocius? Perquè, en- tics, educatius i empresarials cara no hem sabut resoldre d’aquest país. I es pot assegu- qüestions tan bàsiques com rar sense tenir por a equivocar- que a tres “comunitats autò- se que aquests productes s’han nomes” (i part d’una altra) s’hi distribuït molt majoritàriament parla una sola i única llengua, en castellà. Es calcula que grà- al marge de qualsevol altra cies a aquesta situació només consideració. un 15% dels ordinadors cata-30 Maig de 2010
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Mobilització per l’anul·lacióDe Memoria (I) atrocitats comeses per l’Exèrcit francès en la guerra d’Algèria i ciant la poca credibilitat d’una medicina|medecina cada vega- Cuatro meses de lesLos comienzos: altres guerres colonials, la gue- da més al servei dels interes- de barbarie. sentènciesotoño de 1970 en rra del Vietnam, l’agitació que sos de la indústria farmacèuti-Toulousse precedeix i culmina el maig del ca i menys de les persones. No Mallorca bajo el franquistes 68 i el Procés de Burgos són es limita a denunciar els vincles terror fascista factors determinants a la presa evidents entre la investigació de consciència de l’autor i els mèdica (revistes especialitza- Comissió de Memòria seus companys. des, departaments universitaris Llibertària de la CGT El procés de politització de d’investigació, institucions in- Jann-Marc, que li portarà a se- guir el camí de la lluita armada, està profundament associat al ternacionals de la salut, equips oficials d’assessors, etc.) i la farmain- P er tot l’Estat espanyol s’està portant a terme les últimes setmanes una campanya per seu rebuig de la història edul- dustria, sinó que s’endinsa en a donar suport i defensar al corada oficial de la Pàtria dels l’estudi de les bases mateixes jutge Garzón pel seu proces- Drets Humans, la seva admira- de la medicina|medecina des sament com instructor de la ció pels obrers i obreres que a d’una perspectiva integral de causa seguida en el Jutjat nº Espanya van intentar fer reali- la salut, indissoluble de l’entorn 5 de l’Audiència Nacional per tat la utopia el 1936, i el des- en el qual l’ésser humà s’ha les desaparicions i assassinats engany respecte als aprenents desenvolupat en un equili- del franquisme, processament de polític que, passades les bri perfecte amb la totalitat promogut per grups falangistes calors de maig i després de d’éssers vivents. MANUEL PÉREZ i profranquistes. recarregats discursos ultraradi- Amb la seva anàlisi de la his- És un opuscle escrit i editat el Amb independència de cals, anunciaven ja la seva im- tòria recent de la medicina, 1937, que parla dels quatre l’avaluació global negativa que potència i entreguisme. No és “El rapto de Higea” demostra mesos que va passar a Mallor- fem de les actuacions del jutge en cas de sorprendre que fos que s’han obviat quan no di- ca l’autor. És un dels primers Garzón en altres causes i pro-JANN-MARC ROUILLAN la dictadura franquista el primer cediments, per a CGT, el re- rectament censurat o perse- testimonis publicats del que es-Virus editorial. 2009 dels objectius de la seva deriva guit aquelles investigacions i tava passant a l’illa des del cop llevant no és el processament«Des de Maig del 68, com si guerrillera. pràctiques mèdiques que no d’estat del 18 de juliol de 1936. d’un jutge, sinó que ens reite-no haguéssim sentit la cam- resulten útils a l’actual mo- Manuel Pérez va emigrar de rem que és un processamentpana que anunciava el final del’esbarjo, continuem en perpe- El rapto de del d’acumulació capitalista, la qual cosa explica per què jove al Brasil on va participar en diferents lluites socialsfins a les víctimes del franquisme i deixar un missatge clar a totatu estat d’insurrecció. La nostrarevolució vibrava amb aquesta Higea es crea alarma social davant a ser expulsat lel 1919 i enviat la judicatura: A L’ESPANYA AC- a Espanya on es va integrar a TUAL NO ES POT OBRIR NIrebel•lió sense reserves. Tant a Mecanismos de presumptes pandèmies l’anarquisme peninsular TRACTAR UN PROCÉS CON- d’incidència mínima, mentrel’hivern com a l’estiu, nosaltres de poder en el que es continua sense aten- El juliol de 1936 la CNT a les TRA EL FRANQUISME.ens escalfàvem amb combus-tibles de primavera i llambor- terreno de la salud dre les necessitats mèdiques Illes Balears va decidir celebrar Amb l’actuació final del jutge un congrés per intentar revita- Garzón al considerar-se incom-des. I les nostres sedicions ens y la enfermedad reals d’una gran part de la litzar l’organització i iniciar una petent en la causa que va obrir i població mundial. Les inves-semblaven eternes, en la per- nova etapa com a regional di- va instruir a finals del 2008 con-secució sense pietat a la clau- tigacions entorn del càncer i, especialment, la sida i el seu ferenciada de la catalana a qui tra el franquisme, es va tornardicació i al tedi. Ni interpretació sempre havia estat associada, a aixecar un mur d’obstacles ani maquillatge. Érem sincers tractament des de la medicina oficial serveixen a Jesús Gar- un congrés constituent de la re- les famílies de les víctimes, jafins a les últimes conseqüèn- gional de les Balears celebrat que, tornava a remetre als Ju-cies dels nostres sons|somnis cía Blanca per qüestionar amb 18 i 19 de juliol. Malgrat els tjats Territorials la investigació,incendiarios.» nombroses referències científi- moments convulsos que vivia obviant que a la majoria de lesEn aquest primer lliurament ques l’honestedat dels investi- l’Estat espanyol i els rumors víctimes ja se li havia denegatde les seves memòries, Jann- gadors, laboratoris, empreses sobre un possible cop d’estat, en els seus territoris l’emparaMarc Rouillan ens apropa als i institucions, que en els últims Manuel Pérez viatjaria al 18 de judicial.anys del final de la seva ado- 25 anys han construït sobre juliol cap a Mallorca a bord del Per això, amb el processamentlescència a Tolosa de Llengua- multimilionaris pressuposats de Garzón es pretén donar per Ciutat de València, on es trobariadoc: els primers amics, els pri- la veritat oficial sobre el VIH. tancada la investigació i conti- amb l’alçament feixista. Va parti-mers companys, les primeres El llibre presenta per primera nuar sense aclarir ni condem- cipar en la resistència als revol-accions militants, però també la vegada fora dels EE.UU. una nar tant al règim com als fran- tats però es va haver d’amagarvida en comú, la contracultura, mostra de documents originals a la barriada palmesana de La quistes que van participar en laels primers amors i, sobretot, de Robert Gallo que posen Soledat, a casa de la militant ce- desaparició i mort de més deels desigs de viure intensament de manifest que el seu pretès netista Julia Palazon. 150.000 persones l’únic delictetotes les facetes de la vida. descobriment del VIH era un Després de quatre mesos de les quals era no ser segui-A “De memoria (I)” cobra vida frau intencionat. d’inquietud davant de les notí- dors del feixisme.una ciutat en la qual el pes de JESÚS GARCÍA BLANCA I descriu amb eloqüència i rigor cies sobre la violenta repressió Els treballadors de la CGT,la història recent es deixa sentir Virus editorial. 2009 documental la invalidesa dels i el fracàs de la desembarcada familiars també de milers iencara amb especial força. La Jesús García Blanca realitza tests de diagnòstic o el caràc- republicana de Bayo Manuel milers de militants víctimes iimportant comunitat de refu- una crítica integral del model ter explícitament verinós dels Pérez, junt amb onze companys, desapareguts del franquisme,giats espanyols, l’ocultació del sanitari hegemònic, analitzant productes que s’administren van aconseguir fugir de Mallorca seguirem participant en les ma-paper de França en la Guerra els interessos polítics i econò- a milions de persones com a i van arribar a Menorca, després nifestacions, denunciant i exi-Civil i durant l’ocupació nazi, les mics que el sustenten i denun- prevenció o tractament. d’una agitada travessia. gint en el carrer la condemna del franquisme, la recerca de Revistes les persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes, l’ANUL·LACIÓ DE LES SEN- TÈNCIES I JUDICIS SUMARÍS- SIMS, la revisió de processos com el de Granado i Delgado, la derogació de la lleis de punt final aprovades en la democrà- cia (la Llei d’Amnistia de 1977 o la Llei de Memòria Històrica de 2007). En aquest mateix sentit, es- tem difonent la campanya de recollida de signatures de su- port a la Carta a la Ciutadania Europea per l’anul·lació de les sentències franquistes que es presentarà davant el Parlament Europeu (es pot signar a: http:// memorialibertaria.org/spip. php?article1330) Per a CGT, el veritable danyXQUÈ? DIRECTA ENTREPOBLES LIBRE EXPRESIÓN s’està fent una vegada més aPublicació en solidaritat amb Setmanari de comunicació al- Revista periòdica de l ‘ONG Butlletí de la secció sindical de les víctimes del franquisme,l’Alfonso, actualment empres- ternativa, una mirada crítica a Entrepobles, cooperació po- CGT a Gearbox (Grup Seat) per tant, fem que siguin lessonat a Can Brians, www.al- l’actualitat, www.setmanaridi- ble a poble, www.pangea.org/ del Prat de Llobregat, www.cg- veritables protagonistes en lesfonsolliure.blogspot.com/ recta.info / epueblos tbarcelona.org/cgtgearbox/ mobilitzacions.Maig de 2010 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ALFONSO HERMOSO, ENCAUSAT PEL “CAS KUBOTAN” > LES PARAULES SÓN PUNYS“La repressió beneficia a Jordi Martí Font Voltaire, lloa de la impremtauna minoria privilegiada” François-Marie Arouet (1694- 1778), àlies Voltaire, és autor del conte De l’horrible danger de la lecture en què el muftí Iussuf-Xeribí “condemna, pros-“Les instàncies de poder aconsegueixen confondre i maquillar-la desviant l’atenció del criu i anatemitza” l’arribada de la impremta les seves terres.problema en els símptomes” Les raons amb què justifica la seva postura deixen clar que les paraules escrites són perilloses > LA FRASE... per al menteniment del seu po- der ja que poden volar per da- munt de les fronteres i de les interpretacions ancestrals del món que envolta els possibles receptors. Les paraules escrites poden fer pensar i dissipar “la ignorància, que és la guardiana i la salvaguarda dels estats ben administrats”. Després de donar les seves raons estupiditzadores, el muftí nomena un encarregat per ”im- pedir que cap pensament entri de contraban dins la sagrada ciutat imperial”. A aquest enca- rregat, que és metge, li dóna el poder de “fer capturar qualsevol idea que es presenti per escrit o de viva veu a les portes de la ciutat, i de dur la susdita idea a la nostra presència, lligada de peus i mans, per tal que nós li puguem inflingir el càstig que més ens plagui”. Quin perill, la paraula im- “La repressió presa, per als poderosos! política és al Humpty-Dumpty, carrer i en tots saber qui mana Sense comentaris afegits ni in- el àmbits de la terpretacions innecessàries, el vida” diàleg entre Gep Boterut i Alícia a A través del mirall, continua desprenent la total sensació de veritat que les paraules dels X Què? contra el cotxe per emmanillar- arribar una sentència de disset es va destapar tota una polè- personatges de Lewis Carol me, el trasllat horrible mentre fulls. L’Audiència Provincial no mica, que molts haguessin vol- (1832-1898) desprenien ja quanEntrevistem Alfonso Hermoso, rebia cops als ronyons i tota s’ha aturat a investigar aques- gut continuar ocultant, sobre la l’escriptor els les va posar a laveí de l’Hospitalet de 33 anys, mena d’insults i mofes a un tes irregularitats ni s’ha plante- utilització d’armes il·legals per boca:treballador i membre de la sec- pam de la cara, l’entrada als jat acceptar el recurs que vam part dels mossos d’esquadra, “-Quan jo utilitzo una paraula -vació sindical de CGT a Parcs i calabossos sentint com els presentar. que porta al Departament insistir Humpty-Dumpty amb unJardins de l’Ajuntament de Bar- encaputxats donaven ordres d’Interior a il·legalitzar per llei to de veu un tant menyspreador-celona, condemnat a 3 anys de concretes sobre el meu tracte -La sentència es volia fer la utilització del kubotan però vol dir el que jo vull que digui...,presó sota l’acusació d’haver als carcellers. I recordo les 70 efectiva ràpi-dament i vas es- sense obrir cap investigació ni més ni menys.respost amb un cop de puny hores que van passar després, tar 10 dies en cerca i captura. sobre la seva utilització. -La qüestió -insistí Alícia- és sil’agressió prèvia d’un mosso quan - més o menys cada mitja Què t’ha suposat? es pot fer que les paraules signi- hora- baixaven tot d’uniformats -Durant deu dies vaig estat limi- -El grups de suport ha enge- fiquen tantes coses diferents.d’esquadra en una manifesta- -La qüestió -va sentenciar Hump-ció de l’Assemblea d’Okupes a proferir tota classe d’insults i tat de moviments lliures per la gat una campanya per la teva ty-Dumpty- és saber qui mana...,de Barcelona el 19 de maig de frases despectives i vexatòries ordre de detenció i empresona- llibertat. Sota quins criteris? això és tot”.2007 que va ser durament re- contra mi, la meva família i el ment contra mi. El meu advo- -L’objectiu d’aquesta campan- La tradució d’Amadeu Vianaprimida. Després de passar per meu suposat entorn, acompan- cat va insistir dia rere dia amb ya és la meva llibertat i utilit- reflecteix de forma perfecció launa estranya situació de cerca yades per les amenaces del la presentació del recurs per zem la denúncia pública de rapidesa de la llengua parlada,i captura, es troba empreso- que farien quan ens trobéssim revocar l’ordre. La solidaritat es l’ús d’armes il·legals per part i alhora dota Gep Boterut denat a Brians 2 des del passat al carrer - ja que estava a la va fer manifesta, tant al carrer de la policia i també les irre- tota la intel·ligència que l’home8 d’abril. comissaria de l’Hospitalet, on pel grup de suport i persones gularitats del procés judicial. en forma d’ou –o l’ou que és un vivia- o que vindrien a fer-me sensibilitzades que van anar a Paral·lelament, es treballa en home- (o l’home-ou) té.-Què recordes del 19 de maig alguna visita... i em repetien les mobilitzacions convocades, una petició d’indult per denun- Ell és allò que ens diu que és i ende 2007? l’adreça de casa. Vaig estar com les que em van ajudar a ciar la injustícia d’aquesta sen- el cas de les altres paraules, sa--Recordo molt aquell dia per sol a la cel·la en tot moment i, deixar arreglats els assumptes tència. ber qui mana ens donarà qui les mentre a les altres cel·les apa- personals i laborals, o les que dota del significat del moment.com vam ser tractades, tant Tan simple i complicat com això.les persones convocades per gaven el llum a la nit, a mi me’l em van donar atenció en la tan- -I per acabar, unes parau-manifestar-nos contra els des- mantenien encès. Vaig passar cada de seguretat. A totes elles les per qui no creu que la les 70 hores amb el llum de gracies de debò. repressió política segueix Wilhelm vonallotjaments com les que es Humboldt, llengua itrobaven per aquells carrers quatre fluorescents obert per- existint... nacióen aquell moment. Recordo les manentment i vaig estar 33 -Què suposa l’ingrés volun- -La repressió serveix per ate- Wilhelm von Humboldt (1767-mostres de violència impres- hores sense la representació tari a presó? morir la majoria i beneficiar 1835) és un alemany liberal quesionants dels agents antidistur- de cap advocat, i quan va venir -Suposa un trencament i un una minoria dominant. La re- destacà en el camp de la lingüí-bis, que implantaven la por al gairebé el van fer fora. desarrelament a tota una forma pressió política es al carrer i sitica. Es relacionà amb els pen-carrer, i el canvi qualitatiu de la de viure que em treballo dia a en tots el àmbits de la vida de sadors més importants de la cul-repressió contra les manifes- -I del procés judicial? dia, donant-me la sensació de totes. Les instàncies de poder tura alemanya del moment, comtacions amb estratègies com -Més que recordar-lo, el pa- deixar la meva llibertat en les aconsegueixen, mitjançant la Goethe i Schiller, i desenvolupàl’encerclament de les manifes- teixo, com totes les que estem decisions d’unes persones que la utilització perversa del signi- una intensa carrera política.tants i l’ús d’armes il·legals. Des sotmeses a un sistema judicial em faran passar la existència ficat de les paraules, confondre Defensava que la llengua mo- en unes condicions de viure to- i maquillar-la desviant l’atenció difica el pensament, del qual nod’aquell dia, comença tot un de doble raser, amb la caracte- n’és només la forma d’expressiócalvari judicial i d’incertesa per- rística que el meu procés s’ha talment reclòs i controlat tot el del problema en els símpto- principal sinó també el motorsonal per aconseguir l’objectiu avançat al compliment habitual dia, acatar unes normes sense mes i no tractar-la de front i constitutiu. L’afirmació que cadade la meva llibertat. de tots els terminis. Durant el restriccions que em mantindran des de l’arrel. Així la repressió llengua compta, reflex d’uns trets judici es van acceptar proves en una tensió constant on estic política continua amb una evo- nacionals determinats és una-I la detenció? presentades irregularment i es segur que patiré provocacions lució subtil en els mecanismes de les seves aportacions teòri--Recordo com tres encaputxats van oposar al testimoni de dues pel que significa el cas. Em a l’hora de practicar-la i donar ques més interessants. Segonsen un cotxe i una unitat sence- persones presentades per la suposa pensar que estic sent les explicacions i justificacions ell, cada llengua obeeix a unara d’antidisturbis en un furgó defensa, cosa que fa entendre utilitzat de cap de turc, castigat convincents a tota una opinió cosmovisió determinada queem van esperar a l’arribada a que la sentència ja estava de- desmesuradament, deixant-me publica totalment colapsada s’incorpora als parlants quancasa la meva família, els cops cidida abans de començar: en clar que patiré per recuperar la i confosa que ni s’assabenta l’aprenen. No explica, però, quidurant l’escorcoll, el llançament tan sols sis dies, ens van fer llibertat, ja que indirectament que esta sent reprimida. construeix aquesta cosmovisió.

×