Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya número 116
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya número 116

464
views

Published on

Revista Catalunya número 116

Revista Catalunya número 116

Published in: News & Politics

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
464
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Z Papers Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • 3a. època • núm. 116 Abril de Balears 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat Disseny: Xec Florit NinDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 2. Z Catalunya Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • 8a. època • Abril 2010 • núm. 116 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Xec Florit NinDipòsit Legal: B 36.887-1992
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?...CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella 10 d’abril a Sabadell:Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CON-FEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA una aposta per la lluitaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS SECTORIALS i la mobilització• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) an transcorregut molts H• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) mesos des que “oficialment”Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona entréssim en període deTel. 933103362. Fax 933107110 crisi, que ha suposat una novaFEDERACIONS COMARCALS volta de rosca a l’explotació de la classe treballadora.AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. La patronal, amb la complicitat deTel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es governs i cúpules sindicals delsBaix Camp/Priorat sindicats pactistes, ha assolit re-Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat soldre magníficament bé el “fra-Tel. 977340883. Fax 977128041 càs” capitalista. Així, hem vist queBaix Llobregat s’han apoderat dels diners públicsCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - en milers de milions d’euros, hancgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 enviat a l’atur a milions de perso- nes, s’utilitzen els Expedients deComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Regulació d’Ocupació per a seguir guanyant diners, s’aprovarà unaBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax nova reforma laboral en la qual l’a-977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com comiadament resulti gratis, es re-Barcelonès Nord duïxen les cotitzacions a la segure-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 tat social, es congelen i fins i totGarraf-Penedès reduïxen els salaris d’empleades i tuïts i de qualitat. tius, associacions i moviments so- tra l’atur, la precarietat i l’exclusióLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - empleats públics i resta de treba- En definitiva, és necessari plantejar cials, tornem a sortir al carrer con- social.cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 lladors o s’augmenta l’IVA com im- un nou model econòmic i socialMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - post directe sense cap tipus de basat en la sostenibilitat, en el qual Agurreljmaresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 mesura fiscal progressiva perquè consumisme, productivitat i com-Vallès Oriental paguin més els que més tenen. petitivitat deixin pas als nous va-Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 La resposta de CGT sempre ha lors de la igualtat social, la justícia, estat i serà la defensa dels drets i la llibertat, el decreixement i el des-FEDERACIONS INTERCOMARCALS llibertats de la classe treballadora. envolupament harmònic amb el Una lluita frontal contra la pèrdua planeta. Un model nou social alGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - d’ocupació, negativa radical a la servei de les persones, autogestio-cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034 signatura de ERO temporals o nari i no al servei del mercat i el ca-Fax 972231219Ponent d’extinció, reduir la jornada laboral pital.Av. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleida sense reduir el sou, negar-se a les Al nostre sindicat llibertari somlleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 hores extraordinàries, repartir el conscients que hem de seguir tre- treball per a treballar tots, repartir ballant per una gran mobilitzacióCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona la riquesa ja que l’hem creat entre social i una vaga general que plan-cgttarragona@cgtcatalunya.cat tots, sense repartir la misèria ni ac- ti cara al capitalisme i els seus res-Tel. 977242580 i fax 977241528 ceptar cap almoina de 420 euros, ponsables. Per això el 10 d’abril aFEDERACIONS LOCALS exigir serveis públics i socials gra- Sabadell, amb el suport de col·lec-BarcelonaVia Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Aquest número s’ha tancat el dillluns 15 de març de 2010flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i “La meva llibertat, per alguns dels Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, qui menvoltaven havia de ser, enBerga Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pepdel Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747 particular, la llibertat sexual. La des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: llibertat sexual amb ells, pel que, enManresa Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. negar-mhi deixaven de considerar-Circumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresamanre@cgtcatalunya.cat / (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- me una dona lliure!”Tel. 938747260. Fax 938747559 cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Rubí Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org.Web revista: www.revistacatalunya.cat "Entre el sol i la tempesta"Colom, 3-5. 08191 Rubí. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Sara Berenguerflcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Drets dels subscriptors:Sabadell Dacord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónUnió, 59. 08201 Sabadell - incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTcgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és lenviament daquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirTerrassa el seus drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-Ramon Llull, 130-136. 08224 Terrassa cgtterras- talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyasafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org04 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Abril de 2010
  • 4. REPORTATGE A Algèria més que en Aquesta dictadura ‘vergonyosa’ no altres llocs, ser pot tolerar, per a perpetuar-se, el sindicalista és avui un menor conflicte organitzat combat en tot moment Entre la repressió i les manipulacions El valent combat dels sindicats autònoms algeriansComitè internacional de suportal sindicalisme autònom algerià (CISA)L a defensa dels drets dels tre- balladors no és enlloc una tasca fàcil. Però a Algèriamés que en altres llocs, ser sindica-lista és avui un combat en tot mo-ment. Les disposicions de l’estatd’excepció en vigor des del copd’estat de gener de 1992 i la inte-rrupció de les eleccions legislativescompliquen molt seriosament l’ac-ció diària dels autèntics sindicalis-tes membres dels diferents “sindi-cats autònoms” de la funciópública. Aquests van aparèixer aprincipis dels anys noranta - aprofi-tant una breu obertura democràtica- per a defensar els interessos delsfuncionaris, paper que ja no garan-tia des de feia molt temps l’únicsindicat UGTA (Unió General delsTreballadors Algerians), convertitdes de 1963 en un simple mecanis-me del règim.Ser sindicalista aAlgèriaA l’Algèria dels anys 2000, animar ment de l’ordre polític passa per la amb poder real, és a dir, els caps del tància, animades malament que bé doncs en un control social punti-un sindicat autònom, consisteix tant desactivació de tots els conflictes i DRS, és la preocupació constant per un personal cooptat, no són en llós, prohibint l’aparició de tota ex-a defensar als treballadors com a el vassallatge de tots els que prete- dels dirigents algerians des del final definitiva més que les corretges de pressió lliure i tota organitzacióesquivar les maniobres incessants nen plantejar-se com interlocutors del breu període d’obertura demo- transmissió de les directives que susceptible de posar-lo en qüestió.de desestabilització, d’infiltració i responsables. El plantejament és cràtica entre novembre de 1988 i emanen del grup efectivament diri-de corrupció del poder - que els to- constant a partir dels primers dies juny de 1991. El sistema polític al- gent. Els sindicats autònomslera sense reconèixer-los oficial- de la independència. gerià, després d’una façana institu- Sortides d’eleccions fraudulentes davant la repressióment. Les organitzacions sindicals És significatiu, precisament, en re- cional destinada al consum extern, curosament posades en escena, les Avui, en un país que es vanagloriaindependents, al rebutjar tota sub- ferència a això observar que el pri- és una dictadura que té com palan- institucions podrides no deuen la de la seva salut financera, exclusi-missió que no sigui als seus afiliats, mer congrés de la UGTA, al gener ques exclusives els ingressos petro- seva existència més que a la neces- vament deguda als ingressos petro-són l’objectiu principal de l’acció de 1963, va ser la primera víctima lífers i un aparell repressiu omni- sitat d’ajustar-se al model que tran- lífers, la meitat de la població viudels serveis de la policia política de d’aquesta estratègia de submissió present quil·litza als Occidentals, principals per sota del llindar de la pobresa.l’exèrcit, el DRS. (Departament de regulada de tots els protagonistes socis estrangers, preocupats per un Els negocis de les clienteles delInformació i Seguretat, antiga Se- socials. Es va detindre als delegats Una dictadura mínim de formalisme. De fet, la règim i la corrupció al més alt nivellguretat militar). al congrés per a permetre a indivi- encoberta gestió del país està entre les mans de les jerarquies de poder són facili-Vinguts a cobrir l’absència total de dus que depenien dels aparells de la Aquesta dictadura militar-policial d’un grup d’individus en el cim tades per la debilitat de les estructu-representació dels treballadors, els seguretat mantenir el congrés en el es camufla darrere d’institucions dels aparells de la seguretat, que no res de l’Estat i el desordre mantin-sindicats autònoms són des de la seu lloc i “triar” una Direcció esco- que, des de la justícia al Parlament apareixen sobre l’escena política gut pels mateixos que dirigeixenseva creació l’objectiu permanent llida pel poder. Cap estructura ha passant pel president de la Repúbli- oficial i no rendeixen comptes a l’aparell repressiu.d’accions d’intimidació, de divisió d’existir fora de les que estan al ser- ca, tenen una existència formal ningú. L’ajustament estructural i la pressióde les seves files i corrupció dels vei del règim. Com va ocórrer des- però que no són enlloc ni en cap Aquesta dictadura “vergonyosa” no sobre els salaris han copejat com unseus dirigents, amb l’objectiu d’eli- prés de la independència, l’elimina- moment quadres d’autoritat efecti- pot tolerar, per a perpetuar-se, el fuet als funcionaris de tots els sec-minar tota forma d’expressió rei- ció del camp social de tota va ni centres de regulació política. menor conflicte organitzat. La per- tors i als treballadors en general.vindicativa. En efecte, el manteni- organització autònoma en relació Aquestes institucions sense subs- petuïtat d’aquest ordre es basa L’educació i la salut han pagat, enAbril de 2010 3
  • 5. REPORTATGEparticular, a un fort preu la teràpia acurt termini i globalment ineficaçdel FMI. Aquesta reculada social ésavui solament combatuda pels sin-dicats autònoms.La UGTA, antiga organització demasses del partit únic, sotmesa a unrègim pretorià a partir dels primersdies de la independència per la poli-cia política, no és més que un ins-trument, completament desacredi-tat, de control social. Privada detota representativitat, dirigida perhomes notòriament implicats en es-càndols financers, la vella central ésl’ombra espectral del sindicat fun-dat el 24 de febrer de 1956 per Aïs-sat Idir. La UGTA, únic sindicat delmón que ha aprovat un programad’ajustament estructural del FMI,no és més que una sigla convenientconvocada pel govern per a figurarla il·lusòria “adhesió de les classestreballadores” a les gesticulacionsd’una “Algèria Potemkin” queoculta cada vegada més difícilmentla realitat de la dictadura. Les sec-cions combatives que subsisteixenencara són laminades per les coces estructures virtuals són fugaçment feblir la voluntat col·lectiva de rei- creació del CNES-bis o amb el Així doncs, cada vegada que esde la direcció nacional de la UGTA, restablertes per a servir de valedors vindicació. Per a ser eficaç, aquesta SNTE (Sindicat nacional de treba- crea un clon a iniciativa del DRS, elque les afebleixen privant-les de la i ocupar el paper d’una oposició de pràctica exigeix que la nova Direc- lladors de l’educació) amb el seu Ministeri de Treball rebutja interve-protecció sindical i els oferixen pura figuració. ció es presenti com resultant d’un clon el SNTE-bis. nir per a clarificar la situació. Per acom víctimes expiatòries a l’admi- nou congrés, per a instal·lar la con- La clonació afecta fins i tot a les re- rematar la feina, altres instànciesnistració. L’organització de la fusió entre els afiliats i fins i tot agrupacions de sindicats autònoms. oficials -però en cap cas habilitadesEls sindicats autònoms són avui les confusió: la “clonació” entre els analistes, ja que, després Creada a l’abril de 2006, la Inter- a intervenir en matèria sindical-úniques organitzacions que defen- Enfront dels sindicats autònoms, de l’escissió de facto, dos sindicats sindical de la Funció Pública s’encarreguen de designar el “bon”sen als treballadors i les úniques aquests mètodes han estat utilitzats duen el mateix nom (o tot just dife- (IAFP), reunint als autèntics sindi- sindicat, aquell amb el qual totes lesque escapen a la influència de la fins a la nàusea pel DRS. Deten- rent en alguns casos). cats autònoms, es va veure imme- autoritats han de cooperar, el quepolicia política. Els moviments so- cions arbitràries succeeïxen a les El mètode es va aplicar al SNAPAP diatament duplicada per un clon de- suposa l’exclusió del que no hacials en la funció pública han de- suspensions de salaris, als ascensos (Sindicat nacional autònom del per- nominat “Coordinació dels estat designat. Quant a les decisionsmostrat la capacitat de mobilització bloquejats, a les expulsions injusti- sonal de l’Administració pública) al Sindicats de la Funció Pública”. Al- de la justícia, òbviament són avan-dels sindicats lliures i mostrat els lí- ficades. L’arsenal de fustigacions, maig de 2004 - després d’una pri- tres sindicats autònoms, com el dels tatjoses sempre per als clons.mits de la capacitat d’intimidació vexacions, brutalitats i manipula- mera temptativa del mateix ordre al pilots de línia per exemple, existei-de la policia política. Detencions cions policials és mobilitzat total- febrer de 2002, però que va fracas- xen teòricament però no tenen una L’imperatiu de laarbitràries, detencions preventives ment. Amb una predilecció per allò sar -, havent-se negat els seus diri- activitat sobre el terreny. Per a solidaritatil·legals de militants sindicals alter- que els militants sindicals han cri- gents a donar suport la candidatura aquesta categoria, el DRS no jutja Aquestes pràctiques no tenen lanen amb els tancaments de locals, dat la “clonació”. Una maniobra d’Abdelaziz Bouteflika a les elec- útil crear clons. I es podrien així mateixa influència sobre tots elstotes les formes de fustigació i as- destinada a suscitar la confusió en cions presidencials d’abril: un “dis- multiplicar els exemples. Per a treballadors. Ja que si per als méssetjament. les bases duplicant a una organitza- sident” aïllat va organitzar un con- aclarir al lector, ens ha semblat im- compromesos d’ells el que està en ció jutjada indesitjable. El planteja- grés que es va beneficiar del suport portant establir una “taula de co- joc queda clar i identificats els pro-Mètodes provats per a ment és simple: es tracta de crear en actiu de l’administració. Aquest rrespondència” entre els veritables tagonistes, per a uns altres, mentreesterilitzar el camp l’interior dels sindicats realment SNAPAP- bis immediatament va sindicats autònoms i els seus clons, per prudència no es produeïx unpolític autònoms una “dissidència” que rebre una subvenció, mentre que el segons la informació de la qual el aclariment, el poder i els seus res-Des dels anys noranta, el DRS des- desembocarà ràpidament en una es- SNAPAP autèntic solament va tenir CISA ha pogut tenir coneixement. sorts mediàtics intenten permanent-plega en efecte enfront dels sindi- cisió, manipulant als militants més dret a ridículs suports conjunturals Totes aquestes maniobres es benefi- ment desacreditar al veritable sindi-cats autònoms tot un ventall de tèc- oportunistes o els més fràgils, amb de les autoritats públiques. Amb cien del suport automàtic del Mi- cat presentant el conflicte entreniques de manipulació aplicades a la tècnica del pal i la pastanaga o, menyspreu de tota llei i de la reali- nisteri de Treball, encarregat en aquest i el seu clon com l’expressiópartir de 1962 per a esterilitzar el circumstancialment, pel xantatge tat de fet, la justícia va assignar al principi de vetllar pel compliment d’una lluita per la butaca. A més,camp polític, i renovades després exercit pels “xivatos”. SNAPAP- bis el petit apartament de la reglamentació quant al lliure per a molts treballadors, el compro-del tancament del “parèntesi demo- Si la dissidència en les organitza- (amb tota la documentació i el ma- exercici del dret sindical. Aquest mís amb un sindicat no suposavacràtic” de 1989-1991. Els partits cions sindicals autònomes és un fe- terial que estava emmagatzemat Ministeri està dirigit des de juny de l’assumir riscos tan importantsllavors legalitzats i que tenien enca- nomen conegut i tingut en compte allí) que servia de seu al sindicat. 2002 pel mateix individu, Tayeb (oposar-se al DRS), el que ha con-ra una base real i una Direcció inde- en les seves pràctiques i estratègies, L’expulsió manu militari dels in- Louh, ell mateix antic sindicalista tribuït a allunyar a nombrosos tre-pendent del poder, han estat siste- canvia de naturalesa quan és instru- quilins legítims es va efectuar amb autònom. La carrera de Tayeb Louh balladors de les lluites sindicals.màticament l’objecte de maniobres mentalitzada amb l’objectiu de des- brutalitat i sense cap recurs possi- és reveladora de les estratègies anti- En aquestes condicions, la determi-de divisió interna. Davant aquest truir tota línia sindical i tota autono- ble. sindicals del DRS. Magistrat, nació i la perseverança dels mili-tipus de maniobres, en una situació mia. En efecte, la pràctica El CNAPEST (Consell Nacional Tayeb Louh havia estat un dels fun- tants dels autèntics sindicats autò-d’estat d’excepció estructural i de generalment utilitzada és fer creure Autònom de Professors de l’Ensen- dadors en 1993 d’un sindicat autò- noms són que més respectables.omnipotència de la policia política, que alguns militants no estan ja d’a- yament Secundari i Tècnic) va so- nom dels magistrats (Sindicat Na- Amb valor, lluiten des de fa anystot recurs a la justícia està condem- cord amb la pretesa “radicalitat” (o frir la mateixa maniobra. Actiu des cional de la Magistratura), que contra el deteriorament creixent denat inevitablement al fracàs. de vegades, al revés, la pretesa “te- de principis dels anys 2000, el havia estat objecte d’assetjaments, les condicions de vida i dels salarisEn l’organització política algeriana, biesa”) del seu sindicat i decideixen CNAPEST va obtenir la seva auto- va ser protagonista d’una “rectifica- dels treballadors algerians i les ma-la justícia no és una institució, és fins a cert punt corregir el rumb rització el 10 de juliol de 2007, gai- ció” en bona i deguda forma. És niobres de desintegració de lessolament un aparell que obeeïx. I el practicant una “rectificació” - la fa- rebé al mateix temps que el seu amb sorpresa que els sindicalistes seves organitzacions sindicals re-paisatge es modela així: nombroses mosa “tas’ hihiya”. clon, el “SNAPEST” (els suposats s’assabenten del nomenament en presentatives. Després de la crimi-organitzacions artificials - partits, L’únic objectiu consistirà a posar en dissidents en efecte -després de qualitat de Ministre de Treball d’a- nal “eradicació” dels opositors, se-sindicats, associacions -, sense base escena a una nova organització clon vacil·lacions degudes a l’adopció quest trànsfuga de les lluites so- gueixen sent avui els únics a lluitarni programa creïbles, ocupen el te- de l’original i amatent realment a tardana d’una “estratègia”- han cials. Sense sorpresa, constaten pas a pas, de manera estructurada arreny mediàtic quan la necessitat tots els compromisos amb el règim, lleugerament modificat el nom de després que el Ministre convertit es partir de la funció pública, contrad’una agitació política és detectada fins i tot escenificant iniciatives l’organització). I el mateix va pas- lliura amb constància a les pràcti- una situació social dramàtica, da-pel sistema. S’ha vist clar en ocasió “ultrarradicals” però absurdes i de- sar amb el CNES (Consell nacional ques de les quals havia estat un vant la qual la majoria desesperadade les eleccions presidencials, quan dicades al fracàs, altra manera d’a- d’ensenyament superior) amb la temps víctima. dels ciutadans no té altre mitjà 4 Abril de 2010
  • 6. REPORTATGEd’expressió que el motí.Aparegudes a principis dels anys2000, les violents revoltes popu-lars que sacsegen periòdicament El sindicalisme autònomtant les grans ciutats com els petitsllogarets per tots els motius possi-bles vinculats al “malviure” -es-cassesa d’aigua, d’allotjaments,d’infraestructures, etc- es van algerià: creant futurmultiplicar des de l’any 2004 i esvan tornar diàries el 2009, fins alpunt de fer d’Algèria, d’est a oest,tota una caldera social permanent-ment a punt d’una explosió gene-ralitzada. Però fins a ara, la com-binació de l’enquadramentomnipresent dels homes del DRS,de la repressió policial i d’una jus-tícia al seu servei sempre disposa-da a sancionar amb duresa als re-voltosos ha aconseguit manteniraquestes rebel·lions populars a lavora del límit màxim d’aquestaexplosió.Per aquest motiu els detentadorsdel poder real, els generals delDRS i els seus vassalls dignes dela seva confiança, estan especial-ment decidits a trencar totes lesiniciatives col·lectives que perme-trien estructurar aquestesrebel·lions, que arrisquen amena-çar seriosament el seu principalobjectiu: prosseguir en el seupropi benefici -com ho porten fentdes de fa trenta anys- l’acapara-ment de les riqueses del país, a tra-vés de la corrupció i les exaccions Agustín Gómez, CGT Cádiz El règim algerià és una dictadura quita en honor a Bouteflika, amb el fronta el sindicalisme autònom al-de comissions sobre les exporta- basada en un aparell repressiu om- finançament de les associacions gerià, és implantar-se en els sectors Dcions d’hidrocarburs com sobre es duna visió anarcosindi- nipresent, amb un control social musulmanes, mentre se segueix productius, en els quals es manté elles importacions dels béns de con- calista, és important remar- fins a lúltim racó del país, on totes manipulant la violència islamista monopoli de la UGTA o labsènciasum o d’equipaments, que Algèria car que el sindicalisme au- les institucions estan sotmeses al per a justificar lestat dexcepció en- total de sindicalisme. L’altra apostaja no produeïx. tònom algerià és la punta de llança poder real i invisible dels “gene- cara en vigor. important del sindicalisme autò-En aquest fosc context, és doncs de qualsevol transformació social a rals”, on no pot existir cap estructu- I és en aquest context terriblement nom algerià és la incorporació i laessencial que cessi l’aïllament in- Algèria i el referent principal dopo- ra que no estigui sotmesa al règim difícil com el sindicalisme autònom participació de la dona i de la jo-ternacional dels militants dels sin- sició a la dictadura. existent. I té molt clar que el seu es manté com única estructura or- ventut. L’important treball que hadicats autònoms de la funció pú- Els partits polítics o estan acoblats enemic més important és el sindica- ganitzada amb influència en la so- realitzat el Comitè de dones delblica, els únics a Algèria que al poder o estan totalment margi- lisme autònom contra el qual des- cietat i doposició a una situació SNAPAP en la creació del comitèlluiten de manera col·lectiva en- nats i exclosos, sense capacitat de envolupa tot tipus de tècniques de dramàtica de deterioració creixent de solidaritat amb els treballadorsfront de les maniobres, les “clona- resposta. El teixit associatiu està destrucció o de paralització. de les condicions de vida i dels sa- algerians, la seva implicació en su-cions” i la repressió - i més global- massivament controlat pel poder i Duna banda, està la tècnica tradi- laris dels treballadors algerians, do- port a la lluita de Meryem Mehdí, elment contra l’atroç malviure les poques excepcions pateixen un cional de qualsevol dictadura: la re- nant passos endavant com és la desenvolupament de plans de for-imposat a tot el poble pel poder. assetjament continu i una prohibi- pressió (detenció i enjudiciament Casa dels Sindicats (La Maison des mació, és un exemple fins i tot perLa dura vaga, seguida massiva- ció gairebé total de les seves activi- de militants, acomiadaments, ban- syndicats), en el barri popular La al sindicalismes europeu. També esment, portada a terme des del 8 de tats. Fins i tot limportant moviment dejaments, tancament de locals, Glacière dAlger, un espai lliure, comença a donar passos en el tre-novembre de 2009 pels sindicats ciutadà de la Kabilia travessa una prohibició de manifestacions, etc.). obert als treballadors i a les associa- ball entre els joves, en el suport ade professors són una il·lustració difícil situació davant la impunitat Per un altre, està el desenvolupa- cions, sense haver de demanar el lincipient moviment associatiu queviva. del poder, la repressió, la traïció ment i la concreció de la vella tècni- permís de lestat, fora del control de aborda el tema dels “harragas”, deI encara és més, el combat que dalguns dels seus dirigents i laïlla- ca de divideix “i venceràs” que es la DRS (Departament dInformació lemigració clandestina, que afectaporten els sindicats autònoms és ment aconseguit pel règim pel que concreta en “la clonació” dels sin- i Seguretat), el poder real existent a fonamentalment als joves.també el de les algerianes per la fa a altres regions dAlgèria. dicats autònoms, potenciant la dis- Algèria. I això és ja una victòria. En definitiva, lexperiència sindicalseva emancipació: les dones són En el sindicalisme autònom es rea- sidència dintre del sindicat (sigui a Enmig daquesta complexa realitat, algeriana mereix un seguiment inombroses a participar activament grupen molts militants conscients través de la corrupció o compra de el sindicalisme autònom algerià és una implicació solidària. La “Mai-en les lluites i a assumir responsa- que en aquest terreny està la possi- militants, del xantatge, de la infil- lesperança de futur però ha de su- son des syndicats”, com un espai nobilitats al capdavant d’aquests sin- bilitat més clara de crear un movi- tració dagents o utilitzant els perso- perar importants contradiccions. La sotmès a control estatal, necessitadicats - i són sovint les primeres a ment que no estigui controlat pel nalismes i les lluites de poder inter- primera delles és el corporativis- dun suport decidit, en tant que re-sofrir les pressions, els assetja- poder, que tingui capacitat den- nes) que porta a crear altres me, la falta de confiança, la falta de presenta aquest espai comú i obertments i les temptatives d’intimi- frontar-se a ell i de poder defensar, sindicats, amb el mateix nom o solidesa dunes relacions que hau- que signifiqui una baula més en ladació del poder. duna manera autònoma, els interes- semblant. rien de ser molt més fraternales creació duna confederació dels sin-Per tot això, al setembre de 2009, sos dels treballadors i de la població Per altra banda, la instrumentaliza- entre els diferents sindicats. El dicats autònoms algerians. La parti-sindicalistes i militants dels drets en general. ció de la violència islamista ha per- SNAPAP planteja crear una confe- cipació i limpuls del Comitè Inter-humans francesos i algerians han Sorgits a la calor de les mobilitza- mès a la dictadura justificar-se i, el deració, el CNAPEST planteja que nacional de Solidaritat amb elcreat el Comitè internacional de cions populars de finals dels 80, els que és més important, mantenir fins cal avançar cap a la Confederació sindicalisme autònom algeriàsuport al sindicalisme autònom al- sindicats autònoms van trencar el a avui un estat de no dret, un estat General del Treball dAlgèria, però (CISA) és també un mecanisme fo-gerià (CISA), amb l’objectiu d’in- monopoli sindical de les UGTA, dexcepció que li dóna la potestat de la realitat és que lorganisme de co- namental per a donar una expressióformar a l’opinió pública sobre la apèndix del poder, i es van implan- prohibir, en qualsevol moment, ordinació existent, la Intersindical real a aquest seguiment i implicaciórealitat de les lluites sindicals al- tar de forma significativa en els di- qualsevol activitat amb la disculpa Autònoma de la Funció Pública amb el moviment sindical algerià.gerianes, de sostenir-los i aclarir ferents sectors de ladministració del “terrorisme”. És revelador com (IAFP) funciona conjunturalment i En aquestes dues realitats concretesels equívocs mantinguts per un pública, i han aconseguit una im- es potencia la islamització de la so- no existeix una coordinació real i pot avui expressar-se el suportsistema que solament té la violèn- portant capacitat de resposta davant cietat, amb la presència islamista en efectiva entre els sindicats que mutu entre el sindicalisme revolu-cia i la coerció com palanques el govern. la coalició governamental, amb estan en la IAFP. cionari europeu i el sindicalismesobre la societat. Però queda molt camí per recórrer. projectes faraònics duna gran mes- Un repte fonamental al que sen- autònom algerià.Abril de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La proposta de reforma laboral conté L’OCDE ha intervingut aplaudint la proposta de retardar l’edat de jubilació als 67 anys, línies d’actuació, no una reforma que considera ‘inajornable’ mesures concretes A propòsit de la convocatòria de vaga general ‘Trencar el mirall i multiplicar els seus reflexos’ Antonio Carretero, com la crisi energètica, mediam- Director del Rojo y Negro biental, climàtica, de valors… És cert que és sempre necessariU n company i amic cegetero estar atents al moment social i polí- em va llançar fa uns dies un tic, a la psicologia col·lectiva, al repte en forma de pregunta: descontentament real i imaginari, a"en el cas que aconseguim portar a les possibilitats d’establir o noterme una vaga general, després de complicitats entre organitzacions -la vaga què?". encara que siguin puntualment-, iI per si aquesta qüestió no m’ha- molt especialment a la voluntat po-gués quedat clara me la va apunta- sada en acció de totes les personeslar amb un "què anem a aconseguir que constituïm la CGT i que, sabentamb una vaga general?". que som reflex de la societat en laReconec que en aquest moment qual vivim, no ens conformem ambvaig evadir respondre, bé el meu ser un mer mirall a l’esquerra delcap caminava en altre assumptes, o real: volem trencar el mirall en milsegurament per que necessitava trossos i construir des de baix unameditar i matisar la pregunta i les altra realitat.seves possibles respostes, bé per Les recents aturades a Gearbox,que em va enxampar de sorpresa i Nissan, Seat i moltes altres empre-el meu ardit evasiu només expres- ses, les mobilitzacions de les asso-sava la meva pròpia confusió refe- ciacions i assemblees d’aturats/desrent a això. que comencen a proliferar, el suportNo obstant això, des de l’esclat ofi- la vaga general serviria per a rea- com que les desigualtats socials amb altres organitzacions socials i explícit d’Ecologistes en Acció a lacial de la crisi financera mundial, prendre col·lectivament la intercon- s’expressin en les seves diverses re- sindicals la possibilitat de generar proposta de vaga general de laallà per mitjans de 2008, moltes de nexió de les lluites, dels conflictes, alitats: habitatge, desnonaments, un procés de mobilització que, CGT, les respostes organitzadesles meves intervencions públiques i de les empreses amb amenaces de centres socials okupats, immi- aprofitant el semestre de presidèn- que s’inicien amb motiu del semes-privades es van orientar a persuadir tancament, de deslocalitzacions, grants, topmantes, ecologisme so- cia espanyola de la Unió Europea, tre presidencial espanyol de laals meus interlocutors, tant de din- d’ERO reals o encoberts. Demos- cial, decreixentisme, cultura lliure i culmini potser en una vaga general. UE… són potser símptomes d’unatre com de fora de la CGT, que està- trat com pauta general que les llui- anticanon, diversitat funcional, fe- Però les resistències a la vaga gene- possible tendència a l’alça de lavem en el moment idoni per a llan- tes, honestament dutes però aïlla- minismes… El protagonisme, fi- ral són moltes i profundes. Des de conflictivitat social i laboral, favo-çar una proposta de vaga general, des, sense entroncament local ni nalment, no seria únic ni exclusiu qui manté la vella idea de vaga ge- rable a la possible concreció en unafins i tot suggeria dates possibles en connexió sectorial, eren derrotes de la CGT sinó de tot un conjunt de neral revolucionària, un mite que vaga general.l’entorn de 2009. anunciades, la vaga seria una pri- treballadors i treballadors i de mo- idealitza en un aquí i ara l’eclosió Cal pensar en la vaga general, noEls meus arguments a favor d’a- mera, mai última, posada a punt del viments socials que haurien donat única i espontània de tomb radical com punt final de res, si no comquesta proposta eren bàsicament greixatge necessari perquè els nos- forma pràctica al procés en la seva del sistema imperant, passant per una baula sempre arriscada en latres: tres sindicats, les seves seccions, i totalitat. qui còmodament raonen que millor lluita, com una oportunitat d’autoa-1r. Enfront de la inacció interessada la federacions de ram poguessin fer No obstant això, i per fortuna, una no moure’s massa no sigui que pro- prenentatge, com creixement dedel sindicalisme majoritari i paraes- un assaig a gran escala de coordina- organització federal, descentralitza- voquem l’arribada d’un nou totali- forces, com apoderament col·lectiu,tatal, i quan el govern de Zapatero ció i suport mutu sindical en i entre da, llibertària i plural com la CGT, tarisme, o de qui opinen que res com obertura de noves possibilitatsno volia creure’s la crisi, i donava els sectors laborals en els quals sap com abordar amb maduresa i podem fer si no és amb els sindicats d’emancipació. Potser cal anar pen-bandades polítiques i econòmiques tenim presència destacada: metall- debat les propostes, ha de recórrer majoritaris -doncs al cap i a la fi sant no en una i puntual vaga gene-per a controlar-la (a favor dels rics automoció, transports i comunica- els temps que marquen els seus només som la seva esquerra-, fins a ral de 24 hores, si no en vagues ge-sempre), CGT podia arrossegar cions, banca i administracions pú- processos de deliberació i decisió, qui consideren que la vaga general nerals escalonades, sectorials,amb la seva proposta als sectors bliques. Això exigeix un temps ha de practicar la seva pròpia de- ha de convocar-se només si hi ha territorials, locals, barrials…més precaritzats, que més imme- previ, mitjanament llarg, d’elevar mocràcia directa a l’hora d’articu- garanties en el seu èxit - com si les Acabo doncs, amb les preguntesdiatament estan sofrint les conse- els nivells de conflicte en el sectors lar les seves estratègies. Només respostes socials obeïssin al càlcul que van motivar aquesta reflexió:qüències reals de la crisi, aquells i d’establir aliances amb altres cen- després dels injustos rescats públics de probabilitats en pèrdues i guanys després de la vaga general? seguirque estan en la permanent corda trals sindicals no pactistes. de les finances privades, després - o qui diuen que no seríem capaços lluitant sens dubte; i què aconsegui-fluixa entre l’economia informal de 3r. Finalment, la vaga general seria d’avaluar la consciència tranquil·la de remuntar un fracàs… rem? com a mínim, capacitat d’ini-supervivència, l’atur i l’exclusió. l’oportunitat política de mostrar de qui cobrant el salari se sentien de Contraarguments pertinaços i tos- ciativa i postular altres alternativesUn sector que encara que no exclu- una altra cara, una altra perspectiva, "vacances" en les seves cases (amb suts, que obvien i passen per alt re- des del carrer, les oficines i les em-sivament, està protagonitzat per im- unes altres possibilitats d’encarar la els ERO pactats), després d’anar al- alitats encara més dramàtiques i preses ; i com a màxim, forces per amigrants, dones i joves empobrits. crisi, des del l’anticapitalisme, des birant que els efectes de la crisi en persistents: més de quatre milions seguir lluitant, que no és poc…Un sector social d’altra banda alta- de propostes d’autogestió, de repar- l’economia real de molts i moltes de persones aturades i en augment, Els tres arguments que he exposatment desarticulat, sense veleitats de timent de treball i la riquesa, de es fa dramàticament persistent (a execucions hipotecàries i desnona- en pro de la vaga general mantenenlluita i menys d’autoorganització. desalienació de les mentalitats. El pesar dels 400 euros de Zapatero), ments i en augment, mileurisme la seva validesa en l’actual context,Això exigiria clarament una aliança punt més difícil i controvertit està, que el sindicalisme pactista aposta com ideal de supervivència digna al meu entendre. Tenim un marc deamb aquelles organitzacions i segueix estant, que la vaga general, pel mal anomenat "diàleg social", i doncs un terç de la població activa propostes de com confrontar la crisicol·lectius que des de postulats crí- tota vaga general, és principalment sobretot, només després d’un Con- cobra per sota d’aquesta quantitat i els seus efectes des de les necessi-tics treballen en aquests sectors, política, però amb dos eixos que grés Confederal en el qual acordar màgica, tancament imparable de tats de totes i tots, de les gents dedoncs la CGT actual no està im- l’hi han de donar la seva identitat, i les propostes globals enfront de la mitjanes i petites empreses, atur es- baix, de satisfer cures i necessitats,mersa en ells més que tangencial- marcar la pauta: la social i la labo- crisi, la CGT es veu en la situació tructural en la construcció, rosari ampliar espais de drets i llibertats.ment. ral, per igual i amb igual importàn- d’engegar-se, en acció persistent, d’ERO i en augment… per no es- No hi ha molt que perdre, més enllà2n. En el context pròpiament labo- cia. Tan important és paralitzar sec- de moure’s en tots els fronts i con- mentar realitats de major importàn- de la nostra pròpia passivitat, i estàral i de la nostra presència sindical, tors o línies de producció i serveis, flictes laborals oberts, d’articular cia que se superposen a aquestes, tot per guanyar, per dir i per fer.6 Abril de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Assalt al sistema de la Seguretat Social Construir la por per a privatitzar les pensions Pablo Elorduy Redacció DiagonalE l Govern qüestiona la viabi- litat de les pensions mentre anuncia una retallada de ladespesa pública de 50.000 milionsnomés uns mesos després d’apro-var els pressupostos per a 2010.Primer, el Govern va filtrar el Do-cument sobre Revisió del Pacte deToledo, després, va anunciar que esretiraven les mesures més contro-vertides de la proposta que s’anavaa enviar a Brussel·les i, més tard,María Teresa Fernández de la Vegaaclaria que la proposta passarà pelscamins del Diàleg Social.Finalment el ministre de Treball,l’encarregat d’encendre les alarmessobre el sistema de pensions públi-ques, va dubtar en el Congrés que elGovern vagi a posar “sobre elpaper” una mesura que va dur aCCOO i UGT a convocar una mo-bilització estatal el 23 de febrer.Això trasllada el debat al Pacte deToledo, subscrit en 1995 i “consti-tuït per l’acord entre les forces polí-tiques i els interlocutors socials”,com significa el Ministeri de Tre-ball en un informe sobre el desen- çant en “la línia de fomentar els Com recorden Otxoa i de la Fuente, modifica el pressupost previst i tre un dèficit més alt però el 2013volupament d’aquest pacte. plans de pensions que venen bancs i segons el document del Govern, aprovat a la fi de 2009. Per a l’eco- cal tornar a aquest nivell. EspanyaLa possibilitat d’augmentar l’edat organitzacions financeres”. entre 2009 i 2040, l’esperança de nomista Julio Rodríguez aquesta ho té complicat: segons la Comis-per a la jubilació de 65 a 67 anys i vida als 65 anys només augmentarà retallada apunta cap al desig del sió Europea, en el tercer trimestrel’augment del període de temps Assalt neoliberal en 2,5 anys. Segons el document Govern de donar una imatge de de 2009 el seu dèficit arribava alamb el qual es calculen les pen- Entre els organismes que patroci- presentat pel govern, l’increment “rigor pressupostari” davant els 12,7% del PIB. D’aquí el pla d’aus-sions, són els aspectes més desta- nen això que l’advocat Raúl Maíllo de la despesa en pensions pujarà mercats de deute. Com indica Ca- teritat presentat aquests dies.cats d’una proposta que és “singu- qualifica com “un assalt neoliberal per sobre del 15,1% del Producte rretero, això es plasma ja en el sub-larment antisocial”, en paraules a les pensions”, l’OCDE juga un Interior Brut en 2060, una pujada finançament de les universitats pú- OCDE: pel retard de lad’Isabel Otxoa i Mikel de la Fuen- paper protagonista. El 1990 aquesta que, per a aquests professors no bliques i amenaça “el finançament jubilacióte, professors de dret del treball de organització va diagnosticar que els posa en risc el sistema públic de de tot el salari social, és a dir, les En el debat sobre les pensions,la Universitat del País Basc. països industrialitzats no podran pensions, “els qui insisteixen en el prestacions i servei social”. l’OCDE ha intervingut aplaudint laJosé Luis Carretero, membre de pagar les seves pensions en el futur caràcter insostenible d’aquest aug- proposta de retardar l’edat de jubi-l’Institut de Ciències Econòmiquesi de la Autogestión (ICEA) consi- com a conseqüència de l’envelli- ment de les seves poblacions. Com ment, obvien que en el passat els augments han estat superiors als Reformes al gust lació als 67 anys, una reforma que considera “inajornable”. A més,dera que la mediació dels represen-tants del Pacte de Toledo pot fer, en recull l’economista Miren Etxeza- rreta en el llibre “Qué pensiones, que avui es preveuen sense que s’- hagi produït cap catàstrofe econò- dels organismes s’ha mostrat favorable que s’ampliï el nombre d’anys amb els quals esefecte, que es limitin algunes d’a- qué futuro”, l’impuls a la privatitza- mica per aquesta causa”. internacionals calcula la quantia de la pensió: desquestes mesures “doncs hi ha repre- ció va augmentar a partir de 1994 A més, recorden, el Fons de Reser- dels 15 últims treballats –que estàsentants que per raons ideològiques de la mà d’un informe del Banc va del sistema de pensions públi- ara– a tota la vida laboral. I per a(com algun sindicat o partit) o per Mundial, “que va constituir la justi- ques ha llançat un important supe- FMI: baixada de salaris acabar, proposa que es potenciïnraons oportunistes (PP) poden im- ficació i el tret de sortida perquè ràvit en el període precrisi i seguirà A principis de mes, l’economista també els plans privats de pensions.pedir o, almenys, obstaculitzar molts països rics desenvolupessin produint-lo fins a després de 2020: cap del FMI, Olivier Blanchard, val’ampliació de l’edat de jubilació”. els sistemes de privats de pen- “Només quan els ingressos per co- receptar a Espanya (i a Portugal i BCE: acomiadament mésPer a Daniel Albarracín, del grup sions”. titzacions siguin insuficients per a Grècia) que afrontés una baixada baratd’estudis de Comissions Obreres, el En el cas de l’Estat espanyol, el plantar cara a l’augment de despesa generalitzada de salaris. Al seu par- El Banc Central Europeu i el Bancque evidencia aquesta proposta, principal argument que empren re- en pensions, el que no passarà ticular entendre, el problema de l’e- d’Espanya (BdE), coincideixen aque ha estat aplaudida per organis- presentants del sistema financer abans de 2023, serà el moment conomia espanyola és que no té recomanar “flexibilitat laboral” imes internacionals com el Fons com Rodrigo Rato, exdirector ge- d’augmentar progressivament els competitivitat i com no es pot aposten per afrontar el que conside-Monetari Internacional (FMI) o neral del FMI, per a fomentar tipus de cotització per a plantar cara afrontar una devaluació de la mo- ren una excessiva “rigidesa sala-l’Organització per a la Cooperació i aquest sistema mixt i la progressiva a aquesta despesa”. neda, aquesta és l’única opció. rial” amb marcs regionals i secto-el Desenvolupament Econòmic deriva del sistema de pensions de L’organisme va pronosticar al rials per als convenis. La seva(OCDE), són “les pressions del sis- capitalització (en el qual els diners La retallada, tapada gener que, per a 2010, l’economia proposta seria, en paraules del go-tema financer i d’assegurances per per a pensions s’inverteix en fons I mentre el debat sobre la viabilitat espanyola retrocedirà un 0,6%. vernador del BdE, M. A. Fernándeza augmentar en la previsió social el financers), és l’envelliment de la de les pensions ocupa bona part del Ordóñez, “que els treballadors depes dels plans de pensions privats; població. A aquest discurs s’oposen debat públic, la retallada de la des- UE: el problema del dèficit qualsevol empresa poguessin acor-per a conformar un sistema mixt”. Otxoa i de la Fuente: “L’augment pesa pública que la Ministra d’Eco- Des de fa anys el compromís dels dar amb els seus empresaris el queEl fet que el PSOE hagi posat en de l’esperança de vida no es deu nomia va dur a la City de Londres Estats membres és mantenir l’esta- millor els convingui”.dubte el sistema obeïx, per a José tant a la durada de vida de les per- no ha tingut tanta repercussió. Un bilitat pressupostària. Es refereixenLuis Carretero que la idea que “fi- sones majors com a l’eradicació de ajustament de 50.000 milions d’eu- a impedir que el dèficit públic supe- (*) Article publicat al núm. 120 decant por a la població” s’està avan- la mortalitat infantil”. ros per als pròxims cinc anys, que ri el 3%. Amb la crisi es va perme- la revista “Diagonal”Abril de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATFora màscares Davant la crisi, que noA Pepe Berlanga la vista lenèsima crisi, sostin- ens ensarronin guda novament sobre les es-quenes dels més desfavorits. Men-tre, les ments benpensantsplantegen que la resolució per si i passem a l’atac!mateixa és el pitjor que ens podria Jordi Martí Font mesos o alguns anys, per tant ferpassar. Que són inevitables canvis Col·lectiu La Tramuntana una processó un dia qualsevol noestructurals encara que resultin im- serveix per res més que per perdrepopulars i la reforma laboral resultacrucial per a superar-la, ja que la ri-gidesa actual del mercat de treball Q ue la crisi l’han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim diners. Les processons en forma de manifestacions o concentracions no són palanca de canvi de res, tot iés la causant de la destrucció docu- preu del diner, els crèdits impossi- que van bé per veure’ns al carrer ipació. Si bé, per a no crespar massa bles i les hipoteques per vida les sumar quantes forces tenim. La oels ànims mantenen que flexibilitat han permès i fomentat els polítics les vagues que visquem han de seri reforma no han de significar ne- professionals és clar també. Tam- diferents, contundents, imaginati-cessàriament acomiadaments. poc no hi ha dubtes sobre el fet que ves i multidisciplinars. I han de serLa veritat és que sota el paraigua de aquesta no és una crisi conjuntural solament una petita passa dins dela rimbombant competitivitat pro- sinó sistèmica, una crisi profunda l’excursió projectada i desitjada.mouen transformacions de calat en les estructures econòmiques i Cal, doncs, la confluència en laque acabaran per liquidar els nos- socials, amb una especial incidèn- lluita de sindicats alternatius, detres drets laborals. No daltra mane- cia en l’entorn natural dels hu- moviments socials, de partits ira es pot explicar la seva obcecació mans. Ni dubtem a l’hora d’analit- d’associacions formals i informalsque hem de treballar més, ja sigui zar que les mesures anticrisi de gent que té com a objectiu de-prorrogant ledat o les hores de tre- aplicades fins ara, tant als Estats de fàbrica de la nostra societat del que no protesten i en alguns casos rrotar el sistema. I la confluènciaball. És a dir, joves i majors treba- Units com als estats espanyol o futur si no som capaces d’aturar-les no ho han fet mai? És el partit entre no només per a l’enfrontamentllant durant més temps i, possible- francès, no tenen res a veure amb la ara. Proposen abaratir l’acomiada- CCOO- UGT i les patronals alguna sinó, sobretot, per a la reconstruc-ment, cobrant menys. possible superació d’aquest perío- ment i allargar l’edat de jubilació cosa més que teatre? ció.Amb especial interès, exigeixen un de de recessió. Amb aquestes supo- de les treballadores i els treballa- La resposta és òbvia quan és nega- Ara és l’hora de dir que no perònou contracte amb una indemnitza- sades mesures salvadores, bàsica- dors. Tenen un discurs fàcil i apli- tiva però no ho és tant quan del que també i sobretot de dir que sí. L’e-ció que bascula entre el contracte ment s’han folrat els banquers i les cable a multitud de coses, alhora parlem és d’alternatives. I entre les conomia social, les cooperatives, eltemporal i lindefinit, de 20 o 22 multinacionals de l’automòbil, al- que uns mitjans de desinformació alternatives hi ha algunes refle- treball informal, els horts per adies per any treballat, si bé maqui- hora que les hisendes públiques general que arriben a tothom de xions que cal fer. Per exemple, és l’autoconsum, el manteniment inen que al marge daquest sinstauri han traspassat més diners encara de forma continuada, sense descans, clar que cal una vaga general però ampliació de tots els serveis so-un contracte específic per a joves… les nostres butxaques, de totes i tots com si fossin una gota malaia que per anar-hi s’han de donar con- cials, les ocupacions de cases, la noCanviar la normativa dels ERO per els contribuents, als rics de sempre. obre pas en qualsevol superfície fluències que cal tenir en compte i obediència davant les lleis injustes,a eliminar el control de ladminis- Què en deuen fer de tants quartos? per forta i dura que sigui. que ens faran deixar algunes segu- la demanda de contractació estable,tració i els jutges… Que les empre- Ara, instal·lats en un cinisme crei- Com ens ho farem per oposar-nos a retats de què ara gaudim. També és la solidaritat activa, l’objecció alses de treball temporal siguin inter- xent, els qui manen ho continuen ells? Com aconseguirem aturar la clar que cal sumar i no restar, així pagament d’hipoteques… L’objec-mediàries al mercat laboral… tenint molt clar: si poden exprimir seva maquinària mediàtica i re- que no ens podem negar a compar- tiu no és altre que no negociar resRetallada de cotitzacions a la Segu- els treballadors i les treballadores pressiva? Com serà la resposta si tir el camí cap a la vaga amb ningú amb la colla de lladres que ens go-retat Social… Això sí defensen el fins a aquest punt i aquests ni es qui mediàticament mana assenyala que s’oposi a les mesures antiso- vernen i els seus amos. I alhora quediàleg social com instrument per a queixen, no protesten ni gosen des- com a contrincants de polítics, ban- cials de Zapatero, des de l’esque- ens hi enfrontem, fer-los inneces-afrontar els processos de reforma obeir, és que encara ho podem fer quers i empresaris la colla aquesta rra. I alhora que lluitem, ens cal saris, o tan prescindibles com siguide manera consensuada, per a ge- una mica més. I en això es troben. de CCOO-UGT, que en la seva acumular forces. possible. Només així seran ells quinerar confiança i impulsant el des- Tenen l’excusa perfecta, la por ne- major part depenen de subvencions La crisi que passem, insisteixo, ha ens oferirà serveis i drets socials ienvolupament econòmic i social, cessària per aplicar mesures excep- de l’Estat i tenen una tropa de xoc vingut per quedar-se durant un pe- no nosaltres qui haurà de pidolar elapunten. cionals que esdevindran la marca formada per alliberats que fa anys ríode llarg de temps, uns quants manteniment de les escorrialles.Ara bé, no satisfets amb les propos-tes desplegades, insisteixa fiscalit-zar encara més labsentisme labo- La crisi condemna més dun milió de treballadores i treballadors aral, traslladant a les mútues lapotestat de donar altes, fins i tot de- ser-ho a temps parcialmanden la supressió de lobligació Kaos en la Red cial ha crescut un 53,5%, passant obligacions familiars o personals temps parcial són dones, represen-empresarial del pagament de la de 737.200 persones en 2007 a van caure un 10,4% fins a les tant el 77,6% del total i arribant abaixa entre la cambra i el quinzèdia. Però ja llançats, projectenmajor flexibilitat interna en lem- L ’any 2009 va tancar amb un total de 2.470.700 treballadors a temps parcial a l’Estat espanyol, 1.131.800 en 2009. El món al revés 213.300 persones, els quals sofri- xen una malaltia o incapacitat es van reduir un 6,5%, fins a sumar 1.917.800 ocupades. Per la seva banda, els homes sumen 552.900 treballadors a temps parcial, elpresa, tant en relació amb les modi- dels quals gairebé la meitat, el Aquest increment de treballadors a 38.900, i els quals simplement no 22,4%. Crida l’atenció la forta di-ficacions substancials del contracte 45,8% (1.131.800), se senten for- temps parcial que volen una ocupa- volen una ocupació a temps com- ferència entre les raons que duen ade treball com en la mobilitat fun- çats a aquesta situació al no haver ció de més hores compensa el des- plet van ser 262.700, un 6% un o altre sexe a tenir un contractecional i geogràfica. A tot això, els pogut trobar una ocupació a temps cens registrat entre aquells ocupats menys. a temps parcial. Encara que ensindicats institucionals fent-los el complet. que tenen una jornada reduïda de Així mateix, 291.900 persones ambdós casos el fet de no trobarjoc i mirant cap a altre costat. Aquest percentatge de treballadors forma voluntària. tenen un contracte a temps parcial una ocupació a temps complet és laDavant aquest panorama, o els sec- a temps parcial que voldrien una La major caiguda al darrer any s’ha per altres raons, un 12,1% menys raó més freqüent (49,6% entre elstors afectats som capaços d’ager- ocupació a jornada completa és 7,6 registrat entre els que volen una que en 2008. Finalment, crida l’a- homes i 44,7% entre les dones),manar voluntats, aparcant insubs- punts superior al registrat a la fi de jornada parcial perquè segueixen tenció que hi ha unes 5.000 perso- entre els ocupats la segona més co-tancials baralles i estèrils 2008, segons dades de l’INE. cursos d’ensenyament o formació. nes amb un contracte a temps par- muna és seguir cursos d’ensenya-protagonismes, o serem mers es- No obstant això, la diferència és A finals de 2009 havia 212.400 cial que no saben per què tenen ment o formació (17,3%), unapectadors dun present cada vegada superior si es compara amb els úl- persones en aquesta situació, un aquest tipus de treball, una xifra in- causa que és la cinquena entre lesmés fràgil i de pèrdua de drets so- tims mesos de 2007, abans que es- 23,6% menys que en 2008. ferior en un 42,5% a la registrada treballadores (6,1%). Per contra,ciolaborales, per contra, els milmi- clatés la crisi econòmica. Així, en Per la seva banda, els ocupats a en l’any anterior. per a les dones la cura de familiarslionaris espanyols continuaran in- els dos últims anys aquest percen- temps parcial que cuiden a nens o ocupa el segon posat entre lescrementant les seves fortunes, ja tatge ha augmentat en gairebé 15 adults malalts o incapacitats es va Gairebé quatre raons més freqüents (16,8%), men-disposen del 5% del PIB, a pesar de punts i el nombre d’ocupats "for- reduir un 10,6%, fins a les 330.700 vegades més dones tre que per als homes és la menysla crisi. çats" a una ocupació a temps par- persones. Els quals tenen altres L’àmplia majoria de treballadors a comuna (1,4%).8 Abril de 2010
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Reforma laboral: QUI PAGA MANA Díaz Ferran: com camuflar un atac un model dempresari a la classe precària espanyol Vicent Martínez Pablo Elorduy L a nostra classe empresarial té Redacció Diagonal (*) un problema dètica i de sensi-E ls sindicats majoritaris i la bilitat social que en altres països no patronal conformes amb la és tan greu. Està clar que la burge- proposta del govern per a sia sempre defendrà els seus inte-una reforma laboral pactada. Amb ressos i que si en altres països és di-més de vuit milions de persones ferent és gràcies a que les forcesparades o amb contractes tempo- desquerres i del moviment obrerrals, la proposta de Reforma s’ade- són majors. Però també perque elqua als desitjos de l’elit de precarit- sentiment digualtat i de justícia so-zar encara més el mercat de treball. cial propiciat per les esquerres haEncara que CCOO i UGT van trac- calat més en la societat i també entar que el Govern postergués el seu les classes altres front a lindividua-avanç de Reforma Laboral, les lisme que triomfa aquí.seves Direccions van sortir satisfe- Un model empresarial que es basates de la reunió en que aquesta se’ls en el benefici de lexplotació labo-va presentar perquè van considerar ral i en reduir els costos laboralsque les seves propostes “havien (salaris baixos, acomiadament lliu-deixat petjada” en el text. També la re i gratuït, etc.) no en daltres ele-patronal (CEOE i Cepyme) es va ments com ara la productivitat o lamostrar conforme amb el paper innovació. Lobjectiu es “forrar-se”avançat, un esborrany que tot just a costa del que sigui. En aquestesbossa les normes que van a context pot ser president de latocar-se. CEOE un personatge com Gerardo“El text és molt genèric i poc clar, i Diaz Ferran: el que fa i el que diupot donar lloc a diferents interpre- resulta acceptable per a molts em-tacions, el que suposo que és just elque es buscava”, resumeix l’eco- treball, i sense afrontar la reforma de l’externalització i subcontracta- La proposta del govern sos autònoms; o personal subjecte a diferents convenis col·lectius en presaris que fan i farien el mateix. El cas dAircomet o de la nova as-nomista José Luis Carretero. Per a ció, que allunya a nombrosa pobla- avala un mercat els casos de venda o fusió d’em- seguradora de la seva propietat quel’advocat Raúl Maíllo, l’esborrany ció assalariada de la negociació preses. Algunes d’aquestes duali- sha declarat en fallida demostra lai el resum de la proposta recorren col·lectiva i que permet una con- laboral basat tats tenen aparellada la temporali- irresponsabilitat daquest personat-les mateixes dreceres de les ante- tracció de l’ocupació en moments tat, però no en tots els casos. ge mentre reclama menys drets perriors reformes. La gestió empresa- com l’actual; sense conflicte labo- en la precarietat als treballadors. Lavaricia, lindivi-rial de l’ocupació; la reducció del ral i sense cost ni control col·lectius Temporalitat dualisme i la falta de responsabili-preu del treball assalariat; el fet que del procés, es denota una impossi- Isabel Otxoa i Mikel de la Fuente, El 1994 es van ampliar molt els su- tat social de lempresariat espanyolel cost fix del factor treball passi a bilitat per a poder enfrontar una re- professors de Dret del Treball en la pòsits de contractació per obra i i català no té límit. I per això sac-ser un cost variable i la flexibilitat forma laboral en defensa dels drets Universitat del País Basc, analitzen servei; ara es proposa la seva revi- cepta que segueixi sent el màximinterna de la prestació salarial, són, de la població assalariada”, con- la proposta de Reforma Laboral, sió, i el reforçar els mecanismes representant dels empresaris da-segons el parer d’aquest advocat, clou Maíllo. un esborrany que no ataca a l’endè- per a evitar l’encadenament de quest país: perquè els representa iels objectius de la reforma: “Es mica dualitat que impera en les re- contractes. Sense entrar a descriure representa la seva (poca) ètica.tracta d’equiparar el cost del treball Contractació lacions laborals. les clares escletxes legals que va Un empresari que gestiona mal unaal cost de la llum, de manera que es L’esborrany reconeix com debilitat La proposta de reforma laboral deixar la reforma del 2006 en l’as- empresa pot desfer-sen sense tenirpugui apagar l’interruptor i elimi- del mercat l’excessiva “segmenta- conté línies d’actuació, no mesures sumpte de l’encadenament, i de cap responsabilitat: deixa de pagarnar el cost”. ció entre treballadors amb contrac- concretes. Al costat de l’objectiu manera general respecte a la volun- nòmines, deixa milers de viatgers tes fixos i amb contractes tempo- de crear ocupació, una característi- tat política real de controlar els tirats i, fins i tot, té la barra de dirEnfrontar-se a la reforma rals”, una cosa que, per a ca comuna a les reformes anteriors, abusos, vam aportar una dada: en que “ell no hagués comprat bitlletsSobre el paper de CCOO i UGT, l’economista Julio Rodríguez, “pot col·loca l’èmfasi a acabar amb la el seu balanç dels nou primers davió amb Aircomet a partir delCarretero creu que “si s’inicia un dur a una altra segmentació entre dualitat entre ocupació fixa i tem- mesos de 2009, la Inspecció de que deien els mitjans”, llavors per-procés ampli de mobilitzacions en nous i vells contractes”. poral. Però la dualitat té moltes al- Treball assenyala haver descobert què els venia? El pitjor és escoltarel carrer, les Direccions dels sindi- tres manifestacions: la de l’empre- menys de 29.000 contractes tem- treballadors que diuen que farien elcats majoritaris es veuran obliga- Acomiadaments sa matriu i les seves filials, creades porals que havien de ser fixos en mateix que ell. Un argument repetitdes a respondre mostrant major El Govern aposta per la flexibilitat precisament per a diferenciar con- un context de quatre milions de per molts perquè han assumit eloposició, sota pena d’incrementar interna enfront de l’actual, externa- dicions de treball; així mateix es persones amb contracte temporal. pensament burgés com al propi.la deslegitimitat que ja pateixen”. litzada. Per a l’economista José manifesta en la cascada sense límit En qualsevol cas, la multa per frau Arribats aquí, les forces desquerresRaúl Maíllo creu que els sindicats Luis Carretero, això segueix els legal de contrates i subcontrates és de 626 euros, pel que, conside- ens hauríem de preguntar com de-de concertació han començat un dictats dels teòrics liberals la inten- per a una mateixa activitat; en les rades les probabilitats de sofrir una nunciem aquesta situació, com ésprocés de mínima reacció, que ció dels quals és culpar als treballa- empreses de serveis generals, in- sanció, el risc compensa. Sense que no és un escàndol públic, comforma part d’una posada en escena dors fixos i substituir-los per treba- crustades en una altra empresa per control de la Inspecció, no és creï- és que els sindicats (majoritaris) noprèvia a la rúbrica de la reforma. lladors precaris. a tasques que es necessiten de ble cap norma que afecti al treball demanen la dimissió de Díaz Fe-“Assumida la inacció davant una forma permanent i la plantilla de la precari. Les persones que ho patei- rran? Com és que ningú planteja elcrisi com l’actual i la translació de Flexibilitat qual perd l’ocupació al canviar la xen generalment no estan sindica- debat de la necessitat duna “refor-la crisi cap als més febles així com El Govern parla de “reforçar i ra- contracta; en les franquícies, que des, ni es poden permetre el luxe ma empresarial” i no laboral per-la intervenció dels poders de l’Es- cionalitzar” el principi de causalitat obtenen tots els beneficis de la de demandar en el Jutjat arriscant que aquests assumeixin la respon-tat a favor de la reconstitució d’em- de l’acomiadament. Per a l’advocat imatge de la marca i cap obligació el pròxim contracte, o que la ETT sabilitat social que tenen i perquèpreses i banca”, explica aquest ad- Raúl Maíllo el que es pretén “és laboral… La dualitat arriba a no els torni a cridar. es genere ocupació de qualitat ivocat, “sense avançar en eludir el mínim control tant de també a l’interior de cada empresa, drets socials i laborals, la patronall’efectivitat dels drets socials i eco- l’autoritat laboral com judicial per en la qual conviuen personal de Indeminitzacions si que planteja les seves reivindica-nòmics; sense reforçar la posició a donar-se’l únicament a l’empre- plantilla i d’Empreses de Treball La indemnització per acomiada- cions sense pors i de forma moltdels treballadors en el contracte de sari”. Temporal (ETT); assalariats i fal- ment improcedent ha baixat ja di- contundent.Abril de 2010 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIAverses vegades si considerem lapràctica supressió dels salaris detramitació i d’altra banda la creaciódel contracte amb indemnització de Lautoocupació, un mite33 dies per any. El procés que s’haseguit amb aquest contracte és ex-pressiu de la tendència de les refor-mes laborals: el 1997 va començar liberal per a la sortida desent només per a col·lectius que tra-dicionalment es consideren de difí-cil empleabilitat, després es van re-laxar els requisits i a més es va latur a les Illes Balearsincloure a les dones en oficis amb Llorenç Buades Castell per optar a la licitació, de manerasubrepresentació. Una vegada in- que es reprodueixen en lexecució Utroduïda la mesura en el passat, n dels objectius centrals de les obres públiques les mateixesamb la legitimitat que li donava del Pla dOcupació de les lUnitats Temporals dEmpresesl’objectiu de crear ocupació, en el Illes Balears 2009-2011 imputades en casos de corrupció ipresent és probable que s’ampliï signat pel govern i els agents so- que perduren governi qui governi.fins a acollir a tots els nous contrac- cials (entre ells CCOO i UGT) Però encara més, el propi Ajunta-tes. consisteix en el foment de lautoo- ment de Palma, de majoria pres- cupació per tal de donar sortida a la sumptament progressista, ha inten-Temps parcial situació datur massiu que patim .A tat fer el mateix (sense èxit per ara)Es vol realitzar l’enèsima reforma més , és un dels pocs objectius que en el concurs de licitació delsal contracte a temps parcial, fomen- arriba en xifres, en tot un document quioscs de premsa, quan els posavatant-lo amb incentius. Avui, l’em- on es fan exposicions de la realitat a concurs en bloc de manera quepresa pot obligar a realitzar fins a verídiques , però que com sempre, només es feia accessible a empre-un 60% més sobre les hores con- es perden en retòrica quan shan de ses amb gran disponibilitat de capi-tractades i aquest règim d’insegure- proposar solucions als fets quan és tal i no duna manera segmentada,tat no es va a corregir. La proposta el mercat el que regula lactivitat de quiosc a quiosc, i accessible perés crear dos tipus de contractes par- econòmica. a les persones que amb prou feinescials, un d’ells amb horari estable En el cas que ens ocupa el docu- poden obtenir crèdit per a obtenirper a facilitar la conciliació de la ment planteja generar 4.000 llocs un quiosc. En una paraula, predi-vida laboral i familiar. A Europa, de treball fins al 2011, quan la si- quen allò que no creuen i lúnicamodel de referència, les dones do- tuació actual de desocupació es funcionalitat de lautoocupació ésminen en el temps parcial, i és pre- xifra en més de 90.000 persones la desregulació laboral i la posadacisament en la UE dels 15 on aturades. La resta del document, en marxa de sistemes de competèn-aquesta desigualtat amb els homes pel que fa a les alternatives laborals més formal, es vincula formalment cades en un teòric marc de petita cia deslleial entre treballadors queés més gran. En l’Estat espanyol, es limita al receptari de sempre, a la cotització i als drets laborals, empresa o dautoocupació , i va des indueixin a la caiguda dels salaris.les dones d’ingressos més baixos que després es concreta en destinar en el seu esglaó més baix. Per de les colles de treballadors que En canvi allò que shauria de fer,estan sobrerrepresentades en el els diners públics a plans de forma- posar un exemple europeu,a manca feien obra a preu fet per a les grans incentivar el desenvolupament deltemps parcial, amb el que fomen- ció , moltes vegades de dubtosa dindicadors propis, les persones constructores fins als autoocupats treball en el sector públic necessari,tar-lo alhora que no es creen serveis eficàcia, i bàsicament a lincentiu autoocupades a França tenen uns del transport de butà, camioners, que a les nostres Illes representasuficients de cura és aprofundir en dels agents socials i de les empre- salaris mitjans de 775 euros men- etc.. que amb incentius fiscals i de només un 14,5% del total de lesla desigualtat. La reforma proposa ses en nom del foment de lecono- suals. No cal dir que aquesta no és la seguretat social, es constituïren persones assalariades i que ensreforçar l’objectiu de la igualtat en mia "productiva". Si entenem que una bona solució a latur, però si ho en "empreses", de manera que el situa molt per davall de la mitja ala negociació col·lectiva, el que és el sector amb lindex més alt de és per als patrons. teixit empresarial sengrandí de lestat, no es fa de manera suficient:necessari, però caldrà veure què fer productivitat va ser fins a la crisi el Limpuls de lautoocupació amaga manera fictícia. De fet en els da- encara que es facin gestos positiusrespecte a la dualitat consistent en dels serveis immobiliaris que amb de fet un objectiu patronal, com és rrers 5 anys previs a la crisi, el 60% com la creació de 800 llocs de mes-l’enorme presència de les dones en un índex del 6,21% doblava la pro- el de fer que el treballador assu- de les empreses creades a les Bale- tres, imposat pel creixement demo-l’economia submergida i en sectors ductivitat del sector Elèctric, de meixi el treball de les empreses ars no tenien ni un assalariat. gràfic exagerat de la darrera dèca-als quals no arriben els plans d’i- laigua i del gas, classificat en sego- amb una reducció de costos labo- Els efectes de la crisi no shan fet da, els nivells contractualsgualtat. na posició, amb un índex del rals (en seguretat social, en eines i esperar, especialment en aquests temporals en tot el sistema públic 3,09% a les Balears, podrem esbri- materials, en seguretat laboral, en esglaons més febles daquest "em- són del 28%, un fet que manifestaCol·locació privada nar el que entenen les nostres insti- una flexibilitat horària i salarial no presariat", de manera que sha pas- el doble llenguatge dels que invo-La proposta de legalització de les tucions i agents socials com a fo- regida ni per estatuts ni per conve- sat dun total de 43.965 empreses quen la fi de la temporalitat i enagències privades de col·locació ment de leconomia productiva. nis, que sovint es converteix en au- existents lany 2008 a les Balears a canvi la practiquen per tot arreu.amb fi de lucre i l’eixamplament Aleshores esbrinarem també el toexplotació). Limpuls de lautoo- les 38.100 de lany 2009, en tant El sector públic en canvi, sha in-del paper de les ETT ve avalada pel valor que té la paraula sostenibili- cupació és també limpuls de que les persones afiliades al règim centivat especialment per a la crea-canvi de la posició de l’Organitza- tat, posada en les boques del go- leconomia lliberal en tant que els especial de treballadors autònoms ció duna xarxa dempreses, senseció Internacional del Treball (OIT) vern i dels agent socials. que la practiquen es mouen per ne- ha passat dels 83.971 del mes de més valor dús que el de possibilitarrespecte a les agències i la Directi- Tornant a lautoocupació, a simple cessitat de supervivència en els desembre de 2008 als 79.488 del les pràctiques clientelars i corrup-va Europea sobre ETT. Els dos vista podem pensar que sempre és àmbits de leconomia informal i del mes de Abril de 2010. Sembla ales- tes de les partit-ocràcies, qüestiótemes remeten a la radicalització de millor tenir una persona autoocu- treball en negre (baixes cotitza- hores que el mateix mercat que ve- aquesta que ha servit als polítics lli-les polítiques neoliberals; res ha pada enlloc duna persona aturada, cions com autònoms, no declaració neren, determina que lorientació berals corruptes per als seus finsd’estar vetat a la gestió privada. La però en els fets concrets, no cal de lIVA, etc.). Lincentiu a lautoo- del pla del govern i dels seus particulars i per generar opinió enhistòria d’atropellaments de les confondre una persona autoocupa- cupació serveix bàsicament per a agents socials és errada. Encara contra del sistema empresarial pú-agències va ser el motiu que la OIT da amb una persona emprenedora i perpetuar leconomia submergida : més, en les seves pràctiques van a blic. Dia a dia hem vist en els noti-les prohibís, abusos que no són molt menys amb una empresa, per- lelectricista, el fontaner o el paleta la contra, com són ara lextensió de ciaris, per a descrèdit de la políticaqüestió del passat, com ho prova què el que succeeix normalment és que fan reparacions i reformes laplicació dels criteris de la directi- i dels polítics, els efectes daquestl’experiència d’intermediació en que es converteix en una persona sense declarar, però que també fan va Bolkenstein que ens toca a les assalt a la caixa que ha posat enl’ocupació domèstica en molts llocs precaritzada i autoexplotada da- obres per a les grans empreses, la portes amb la demanda de 50 evidència la manca de control insti-del món, Estat espanyol inclòs. I la cord amb les condicions que més dona que fa la neteja o assisteix a noves grans superfícies. Aquesta es tucional i popular dels doblers quepossible ampliació de l’actuació de necessita el sistema lliberal al qual ancians i desvalguts. Més que lau- una realitat que ens volen imposar i lestat sostrau a la ciutadania.les ETT a l’àmbit de l’Administra- shan adscrit la major part de les tocupació allò que sincentiva és la farà un mal favor al petit comerç, Aquests són els efectes de la "de-ció Pública, entre moltes altres forces institucionals de lesquerra. subocupació i la flexibilitat que en la minva de persones assalaria- mocràcia delegada", els que situencoses, trencaria els principis d’i- Bona part de leconomia "infor- desitja la patronal, en lextensió des i autònomes. Una segona pràc- la necessitat de combatre lactualgualtat, mèrit i capacitat pels quals mal" o "submergida" és fa per la fins al nucli primari i individual de tica que va a la contra del que pre- sistema de representació vertical dees regeix l’accés a l’ocupació públi- via de lautoocupació en sectors la filosofia de reducció de costos diquen sobre lautocupació, és la provada incompetència social,ca. vinculats a tasques domèstiques , que inspirà en el seu moment les contractació que es fa dobres i ser- aquest que ajustat a les necessitats dassistència a ancians, o altres no subcontractes. veis públics, que exclouen precisa- del mercat i no a les humanes ens(*) Article extret del núm. 120 de la reconegudes laboralment, com la Bona part del treball precari sha ment a petites empreses o particu- aventura dentrada la persistènciarevista “Diagonal” prostitució. Altra autoocupació, amagat al llarg de les darreres dè- lars que no tenen capital suficient dun 15,5% datur lany 2013.10 Abril de 2010
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Patronals, banca, governs,... Realment ‘Quina banda!’ està baixant l’atur a les Balears? Llorenç Buades Castell E l mes de febrer de l’any passat s’ha tancat a les Balears amb 90.026 persones oficialment regis- trades en les llistes de l’atur, que són 562 menys que en el mes ante- rior. L’atur interanual (de febrer de 2009 a febrer de 2010) s’ha incre- mentat en un 21,06% i en un any tenim 15.659 persones més en si- tuació de desocupació. Un 28% de les persones desocupades són es- trangeres. L’atur de persones extra- comunitàries es xifra en un 18%. L’atur és més alt entre els homes que entre les dones. Els homes atu- rats són 47.986 i les dones 42.020. Un 15,3% de les persones en atur tenen menys de 25 anys i són 7.552 els homes aturats, en tant que les Desiderio Martín, Central, Àsia, Àfrica i Europa, cials, civils, que són qui han decidit treball i enfrontar-nos, d’aquesta dones són 6.293. La reducció de secretari Salut Laboral compten els seus “morts naturals” amb aquestes polítiques on treba- forma, a les dramàtiques xifres d’a- l’atur es fonamenta bàsicament en Comitè Confederal CGT per centenars de milers i els famo- llem o no treballem, on habitem o tur…”, amb propostes “serioses i el sector de la construcció amb 497 lencs ja superen els 1.100 milions desapareixem, on construïm o des- responsables”: contracte d’esclaus aturats menys. Les persones atura-“P atronals, Banc Mundial, de persones en el planeta. En el truïm, que mengem o simplement per als joves fins a 30 anys; aco- des registrades sense ocupació an- Bancs Centrals, Comis- món es parla d’un desastre econò- no mengem, quins drets ens ator- miadament individual i col·lectiu terior són 1.275, i d’aquestes, 445 sió Europea, Agències mic-financer, que ha comportat guen o simplement ens pugen les absolutament lliures sense tutela tenen menys de 20 anys i 360 tenende Qualificació Financera, Capital l’augment de l’atur a nivells supe- cotitzacions de les nostres obliga- judicial, excepte la formal, i aco- més de 44 anys.financer, Governs mundials …. riors a la gran crisi del 29/30, ha si- cions… ens són mostrats com víc- miadaments més barats; reduir les En el mes de febrer les persones be-Quina Banda Organitzada per a tuat a les poblacions treballadores times, les quals s’igualen a les po- seves quotes empresarials a la Se- neficiàries de prestacions varen sercausar el terror a les poblacions” dels països “rics” en taxes de pre- blacions haitianes, xilenes, guretat Social; que les seves “mú- 103.792. D’aquests, 59.290 erenCada vegada es perceben més els carietat laboral i social mai cone- espanyoles, africanes, asiàtiques i tues” donin les altes laborals i que beneficiàries de pensions contribu-efectes del “sisme-tsunami finan- gudes i la franja de desigualtat so- per a major escarni i burla, se’ns les baixes per malaltia des del quart tives amb un import mitjà decer-productiu empresarial” sobre cial s’amplia entre qui acaparen la “convenç” que hem de ser “pa- al quinzè dia, la pagui la Seguretat 880,70 euros bruts, en tant que lesles poblacions del món, doncs la major part de la riquesa produïda cients”, “submissos”, “ordenats” i Social; que els voltors empresarials persones subsidiades amb els 426naturalesa respon amb “mala hòs- en el món (cada vegada són realitzar quants esforços se’ns de- de les ETT siguin qui mitjancin en euros mensuals pujaren a 43.454-tia” davant tan consistent i pertinaç menys) i qui no posseeix ni un terç manin perquè les seves economies el mercat laboral i que se’ns apliqui Les persones perceptores de laagressió a les condicions naturals d’aquesta riquesa (més de 5.500 i les seves maneres de vida surtin la “flexiseguretat” en les empreses renda activa de reinserció arribarende l’equilibri geològic, climàtic i milions de persones). de la crisi global. en totes les nostres condicions de a 1.048.de la vida en el planeta. Els “mitjans de control social i ide- No és d’estranyar que el major re- treball: jornada, temps de treball, En funció de les xifres oficialsDestrucció i barbàrie en els territo- ològics” denominats mitjans de co- presentant “formal” espanyol d’a- sistemes retributius, mobilitat fun- (90.026 persones registrades enris i en els hàbitats on milions de municació, ofereixen l’espectacle, questa Banda de Terror Global, el cional i geogràfica… atur a final de mes, i 103.792 per-persones han estat “confinades” com s’ofereix una recepta de president de la CEOE, Gerardo De debò no s’han lesionat drets la- ceptores de prestacions en el messense ordre ni concert: poblacions cuina: “tempestes perfectes, que es Díaz Ferrán, que no compleix amb borals i per això els Sindicats Ma- de gener de 2010), es pot percebredesplaçades dels seus entorns natu- van originar com a conseqüència les seves obligacions legals labo- joritaris espanyols i europeus i que hi ha una tendència oficial a re-rals i arrencades de les seves mane- de la conjunció de…”, “sequeres rals i civils (no paga a la seguretat mundials, no criden a la rebel·lió a duir les xifres oficials d’atur regis-res de vida sostenibles i mobilitza- tremendes que no es coneixien des social, no paga els salaris, no paga l’Estat espanyol, a Europa i en el trat per fer-les políticament mésdes obligatòriament a ciutats de fa 50, 60 anys…”, “pluges in- crèdits financers obtinguts per la Món? Pot ser que duguin raó en el presentables, perquè de cap maneramassificades i condemnades a ins- controlades que ni els més vells del seva posició privilegiada a Caja plantejament retòric, doncs com ja es pot concebre que les personestal·lar-se en habitatges construïts lloc recorden…” Madrid, acomiada als “seus" treba- no existeixen drets bàsics fona- perceptores de prestacions superinsense garanties d’habitabilitat i I aquest espectacle de terror, se’ns lladors), ens encoratja a tancar files mentals i universals, menys encara en el plaç d’un mes en 13.766 a lessense respecte cap principi de pre- fa percebre com una cosa natural, amb l’esforç empresarial que ells existeixen drets laborals, després, aturades. No totes les persones atu-caució. on els éssers humans responsables estan realitzant per a … “modernit- si alguna cosa no existeix, difícil- rades , ni molt menys , són percep-Països sencers d’Amèrica del Sud i de les polítiques econòmiques, so- zar i fer més eficaç el mercat de ment se la pot lesionar. tores de prestacions, (l’exconselle- ra de treball va indicar que possiblement les persones aturadesEls contractes d’obra i servei realitzats a Gearbox del Prat estan en sense prestacions superaven lesfrau de llei 22.000) i per això és oportú dir que ens desinflen les xifres reals d’aturSecció Sindical CGT Gearbox del declarat en contra i ha estat treba- situació durant tant temps i que al de les treballadores de Gearbox del registrat. Les peces no encaixen en Prat (Grup Seat) llant per a assegurar la contractació final sigui la justícia la qual doni la Prat és el que garanteix el futur de les declaracions, així que les xifres estable i de qualitat per a tots els raó als treballadors. Llàstima que a tots nosaltres. Les accions clàra- oficials (no declarades) d’atur ésJ a ha estat dictada la primera sen- tència que condemna Gearboxdel Prat de Llobregat per la utilitza- treballadors. UGT i CCOO no han cregut important el futur de les companyes i companys que han l’empresa només li va a costar els diners de la indemnització, ja que van ser CCOO i UGT, els que van ment al marge de la llei que ve rea- litzant la direcció de l’empresa només ens condemnen a la preca- ben segur que superen les 112.000 persones. Les xifres de persones que estan aturades en realitat sónció dels contractes d’obra i servei treballat al costat de nosaltres i li consentir modificar la Llei de la rietat i a ser víctimes de l’abús em- molt superiors (perquè s’haurienen frau de llei. han fet el joc a la direcció de l’em- Reforma Laboral, que obligava a la presarial. Ja és hora que aquesta d’incloure a les que no estan regis-Durant més de 2 anys, des de juliol presa. readmissió dels treballadors aco- empresa realitzi un gir en la seva trades, que s’esborren perquè tan-de 2007, s’han realitzat en aquesta Hauria de ser vergonyós per a qual- miadats improcedentment com és política social i comenci a tractar al mateix no tenen prestacions niempresa diversos contractes il·le- sevol comitè d’empresa mínima- el cas. seu personal d’una manera més ofertes de feina). A l’altre costat degals amb el consentiment de la ma- ment compromès a favor dels tre- Està clar que la defensa honrada adequada. Li ho diu la CGT i li ho la balança queda l’economia sub-joria sindical. Només la CGT s’ha balladors, haver permès aquesta dels interessos dels treballadors i diu la justícia. mergida.Abril de 2010 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA IMFE Mas Carandell: el conflicte d’una plantilla per identificar la seva empresa Comitè d’Empresa IMFE Mas cobrat. que afecten al conjunt dels treballa- Carandell Aquest cop, la plantilla del Mas Ca- dors com terminis imposats per a la randell, a través del Comitè d’Em- recuperació d’hores, el calendari la-L a plantilla de l’Institut Muni- presa,(2) ha dit prou, i davant la in- boral del 2010, període de vacan- cipal de Formació Mas Ca- capacitat d’entendre’ns hem arribat ces… randell de Reus i de la Fun- al punt de denunciar a l’Ajunta- - Reducció d’un 10% del pressu-dació Mas Carandell està rebent ment i plantejar-nos la realització post de l’IMFE, en el moment dediverses mesures de pressió per de mesures de presió. Manifestem més afluència de gent als serveispart de l’empresa. L’increment de la nostra opinió i desacord, estem del Mas Carandell degut a la crisi.la pressió sobre la plantilla ha estat en el nostre dret i esperem que - Evasió de la responsabilitat quela resposta de l’empresa en els úl- se’ns respecti. Malauradament, al- l’empresa té per mitjà de la comis-tims mesos després del trencament guns moviments recents ens fan sió paritària de vetllar pel compli-de les negociacions per un nou con- pensar que l’empresa adopta mesu- ment del conveni (fins que no n’hiveni i de la presentació, el maig de res de penalització i càstig en lloc hagi un de nou, l’actual conveni és2009, per part del comitè d’empre- de treballar per l’enteniment i el vigent).sa, d’una denúncia a Inspecció de diàleg, mesures directament pro-Treball per cessió il·legal de treba- porcionals a la seva incapacitat de Noteslladors. gestionar el conflicte i amb un clar (1) El passat mes de maig de 2009Des de fa un temps la plantilla de punt de “mala fe”. el Comitè d’empresa de l’IMFEl’IMFE Mas Carandell tenim un Arrel de la denúncia presentada pel Mas Carandell i la CGT presentà-conflicte obert amb l’empresa. Jus- Comitè d’empresa a Inspecció de vem una denúncia a Inspecció detament per això, per identificar Treball, per cessió il·legal de treba- Treball, a partir de la situació enquina és la nostra empresa, que no- lladors, la plantilla del Mas Caran- que es trobava el procés de nego-saltres considerem que és l’Ajunta- dell està rebent diverses mesures de ciació del nou conveni col·lectiument de Reus. En aquest sentit re- pressió. Aquesta denúncia és un pas del Mas Carandell, que en aquellcordem que el maig de 2009 vam més en la reivindicació històrica de moment era de ruptura total de lespresentar una denúncia a Inspecció dignitat per part de les persones que negociacions. Val a dir que el con-de Treball per cessió il·legal de tre- querres”: dividir la plantilla, justifi- cia de la resta de companys i com- treballem al Mas Carandell. No veni de Mas Carandell també ésballadors, sobre la que esperem que car-ho tot en nom del capital, crear panyes). No pot ser que cada quatre volem seguir sent considerades d’aplicació a la Fundació Mas Ca-un plaç breu Inspecció faci pública grans equips d’assessors amb bons anys haguem d’ensopegar amb res- com a treballadors i treballadores randell. El punt central de la reivin-la sentència. (1) sous i productivitats importants… o ponsables i gerents de l’Ajunta- de segona, i tenir condicions labo- dicació dels treballadors i treballa-Volem que se’ns reconegui com a sigui, el funcionament d’una multi- ment a l’hora de negociar el conve- rals inferiors a les dels nostres com- dores és entrar a formar part de laempleats i empleades de l’Ajunta- nacional amb el poder de gestionar ni i no se’ns reconegui com a part panys i companyes de l’Ajunta- plantilla de l’Ajuntament de Reus iment de Reus perquè treballem per la nostra ciutat. de la seva plantilla (llavors, què hi ment. estar sota el seu conveni, així coma la ciutadania a través d’aquest or- No podem donar suport a la vulne- pinten allí?), que se’ns consideri Aquestes mesures de pressió per denunciar públicament la precarie-ganisme. Un organisme públic que rabilitat de drets bàsics, no creiem personal de l’Ajuntament per algu- part de l’empresa es concreten en: tat i les desigualtats existents dins lapensem que no ha d’aprofitar la en un model de gestió dels recursos nes coses segons conveniència, que - Canvi funcional de treballadors - plantilla de l’Ajuntament i les insti-seva organització política per crear humans que es plantegi des de la es contracti gent des de Mas Caran- canviar les funcions que es realitza- tuts municipals i organismes que endiferents categories i condicions la- desigualtat en els drets i condicions dell que mai ha arribat a posar-hi el ven -, en alguns casos s’ha aprofitat depenen, on hi ha treballadors deborals entre la plantilla. Una planti- laborals entre el personal d’una ma- peu… el canvi per treure els complements "primera", "segona" i "tercera". Fi-lla que cada vegada es veu més teixa plantilla, que fomenti la tem- No volem continuar amb aquest joc salarials que cobraven aquestes nalment, aquest mes de gener deafectada per l’elevat índex de con- poralitat… que no reconegui com a cada quatre anys per decidir que és persones. 2010 es va produir la visita del captractació temporal i, per tant, per treballadors i treballadores de l’A- el que ens arriba del que els altres ja - No lliurament de documentació provincial de l’Inspecció de Treballuna discriminació de les condicions juntament a persones que en qual- fa temps que en gaudeixen. Per necessària per al correcte funciona- a Mas Carandell per recollir infor-laborals dins del mateix institut i sevol moment poden ser transferi- exemple, altres organismes munici- ment del comitè d’empresa: previ- mació i entrevistar-se amb les parts,també entre la plantilla del Consis- des a altres departaments pals han rebut productivitats només sió de contractacions, relació nomi- i esperem que en un plaç d’uns dostori. En definitiva, promovent l’e- municipals i que comparteixen sol·licitant-les quan per a nosaltres nal de complements, plusos i mesos dicti una resolució sobre elxistència de personal de 1a, 2a, igual treball però amb condicions era la única millora que ens oferien productivitat i criteris d’aplicació, tema3a,… categories. laborals diferents fent una mateixa en la negociació del nou conveni, a criteris de selecció en les darreres (2) El Comitè d’Empresa de l’IM-Aquesta és una estratègia més prò- feina (per exemple, hi ha persones canvi de mantenir la nostra situació convocatòries, balanç econòmic de FE Mas Carandell està format per 5pia de l’empresa privada i no pas treballant a Mas Carandell que són d’inferioritat respecte als nostres 2008 i 2009, i compte de resul- delegades i delegats de la CGT. Lad’un Ajuntament governat per un de plantilla de l’Ajuntament que companys i companyes de l’Ajun- tats… delegada de la Fundació Mas Ca-equip que s’autodenomina “d’es- han cobrat productivitats, a diferèn- tament. I a més encara no les hem - Decisions unilaterals en temes randell pertany també a la CGT.Ajornat el judici per l’acomiadament de Diego Moyà per part de Kalise Menorquina CGT Balears 11 de maig, a l’espera d’un nou in- suposat problema de salut. Molt forme pericial del metge forense. més en el cas d’en Diego, darrereE l 9 de març havia de celebrar-se la vista del judici per la deman-da interposada pel company Diego Abans del judici varen tenir lloc dues concentracions de companys de la CGT en solidaritat amb del qual l’empresa no pot amagar les veritables causes per les quals vol deixar-lo al carrer: treure’s deMoyà, contra l’empresa Kalise Me- Diego, una a Mallorca i laltra a sobre una persona lluitadora i com-norquina SA, per un "acomiada- Menorca promesa, i eliminar el sindicalismement objectiu" basat en suposats És importantíssim que tothom combatiu que porta a terme el nos-problemes de salut del company. prengui consciència del que ens tre sindicat.Després de diverses controvèrsies a jugam tots i totes en el cas d’en La lluita per la readmissió de Diegola Sala del judici, finalment el Jutge Diego. No podem consentir que continua. No ens aturarem fins quedel Social nº 3 de Palma va decidir Diego, ni cap altre treballador o tre- el nostre company no sigui reinte-suspendre la vista fins al proper dia balladora, sigui acomiadat per un grat al seu lloc de feina.12 Abril de 2010
  • 14. TREBALL-ECONOMIA La reforma de les pensions: un atac programat als drets socials bàsics Angel Luis García, sures que consisteix en una reduc- Secretari d’Acció ció de les pensions a través de les Sindical de la CGT tres vies proposades pel govern: allargar de temps de treball, aug-L es treballadores i treballa- mentar el temps necessari per a ge- dors de l’Estat espanyol hem nerar la pensió i introduir unes patit la presentació de dos bases cotitzadores de fa 25 anys,documents que contenen les mesu- que són molt més baixes, per al càl-res impulsades pel govern entorn cul de la quantia.de la reforma de les pensions, me- No sembla la millor manera d’asse-sures que suposen: gurar un futur digne a les persones treballadores pretendre rebaixar lesRebaixes en els tipus de pensions en un país en el qual lacotitzacions mitjana per jubilació se situa enS’obre la porta a la rebaixa de les 874,97 euros mensuals i menys sicotitzacions empresarials, a més parlem de disminuir aquestes quan-d’anunciar la reducció de les matei- titats a 20 anys vista. Aquests sónxes a les empreses que paguin cotit- les dades i d’això va aquest conte.zacions més elevades per les seves De retallades de drets socials i labo-treballadores i treballadors. Per rals, d’acomiadaments, d’embarga-altra banda es vol rebaixar les cotit- ments d’habitatges i subsidis d’al-zacions de les mútues amb l’argu- moina, de pensions de misèria iment de la seva suposada eficàcia ses, a través dels seus serveis mè- la qual totes les seves línies, en bo- de manera normativitzada, siguin futur incert. Però també de divi-en la gestió. dics, definir les situacions de baixes nificacions, en control de l’absen- les mútues i els serveis mèdics de dends, de beneficis multimilionaris, i altes en situacions de malaltia co- tisme, en cotitzacions empresarials, les empreses els que autoritzin les de SICAV, d’agrupació de capitals,Reformes en les pensions de muna amb el control dels seus pro- en incentius a les contractacions, baixes i altes medicas per malalties de corrupció política, de manipula-jubilació pis inspectors, i solament subsidià- asseguren l’empresariat el seu plan- comunes desviant recursos de la ció mediàtica i sindical. I els queEl Govern pretén allargar l’edat or- riament, de la Seguretat Social. Es tejament essencial respecte a aquest Seguretat Social, minvant més la tinguin treballs més precaris es veu-dinària de jubilació fins als 67 anys. pretén acabar amb la pensió de vi- tema: la rebaixa dels costos del seva capacitat, i propiciant abusos ran obligats a treballar durant mésVol que cotitzem almenys 17 anys duïtat a través d’un pagament únic contracte. La gestió eficaç de les per part de les empreses, que són anys.per a tenir dret a la pensió mínima per a nous beneficiaris, a més de re- mútues, de la qual es parla en un qui les gestionarien. De nosaltres depèn que aquesta di-en comptes dels 15 actuals i pretén baixar la quantia d’aquesta pensió dels documents, es basa en el mani- CGT porta anys anunciant que nàmica no continuï i donem la res-fer una reformulació del càlcul de als perceptors actuals que s’incor- fest desviament d’infinitat de ma- aquesta reducció de les cotitza- posta enfront d’una agressió tan no-la quantia de la pensió allargant, porin a treballar. Quant a la pensió lalties professionals i el seu reco- cions, tant les realitzades com les civa i llastimosa en drets que,dels últims 15 actuals als últims 25 d’orfandat, es busca establir una neixement com malalties comunes, proposades, donen lloc a una im- inevitablement, seran molt difícilsanys, aquest període de càlcul per a quantitat única a distribuir entre amb el consegüent estalvi per a portant reducció dels ingressos del de reconquistar. Ara més que mai esobtenir la quantitat que cobrarem. tots els beneficiaris, independent- aquestes mútues i en detriment dels sistema de Seguretat Social i, com a fa necessària una vaga general que ment de quants siguin. treballadors afectats, que no perce- conseqüència, a l’entrada en dèficit faci visible en els carrers el nostreEliminació i/o disminució de ben les prestacions a les quals tenen del mateix, mentre s’intenta justifi- contundent rebuig a aquesta i totesles pensions d’incapacitat, Les conseqüències de la dret, i dels serveis públics de salut, car una reducció de les pensions per les propostes, lleis i governs queorfandat i viduïtat reforma les pagarem els que planten cara a despeses que no a mantenir l’equilibri financer del continuïn minvant el patrimoni so-Es proposa la creació d’una regla- treballadors els corresponen. Altre despropòsit sistema de Seguretat Social. Així, cial, els nostres drets i el nostrementació que permeti a les empre- El Govern planteja una reforma en d’aquest apartat és pretendre que, ens trobem amb un paquet de me- futur.Mobilitzacions contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona Sindicat Químiques zacions, el 18 de març es va convo- lions d’euros i 3,1 Milions d’euros CGT Barcelona car una concentració a la Plaça Te- respectivament de dividends ex- tuan de Barcelona, per anar en ma- traordinaris. Des dels sindicats esU ns 1500 treballadors del sector del cicle integral de l’aigua esvan manifestar el dissabte 20 de fe- nifestació fins a la Torre Agbar, i el 21 de març una altra concentració al Passeig Joan de Borbó, a la Bar- considera un delicte social que amb aquests guanys, es vulgui acomia- dar a gent o que els qui treballenbrer pel centre de Barcelona seguint celoneta, on amb motiu de la cele- tenen un salari que no arriba als milla convocatòria realitzada pels sin- bració del dia mundial de l’aigua, euros. Per això demanen la inter-dicats CCOO, UGT, ATAB-USO i l’Agència Catalana de l’Aigua, venció de l’administració, i mésCGT, en protesta pels 203 treballa- l’Administració de l’Aigua de Ca- concretament de l’Agència Catala-dors que planteja acomiadar o pre- talunya adscrita al Departament de na de l’Aigua (ACA), a l’hora dejubilar Aigües de Barcelona Medi Ambient i Habitatge de la Ge- resoldre aquest conflicte.(Agbar) a través del que conside- neralitat, on participa entre altres Fa tres mesos els representants delsrem un expedient de regulació en- Aigües de Barcelona, havien orga- treballadors i l’empresa van signarcobert. A la manifestació també es nitzat la Festa de l’Aigua 2010. un pla de viabilitat en el qual es re-va denunciar la congelació salarial En el sector treballen més de 6.000 collien prejubilacions voluntàriesque la patronal està imposant als persones i els sindicats demanen la però en cap cas acomiadaments detreballadors del cicle integral de intermediació de la Generalitat de companyia i l’entrada de la multi- companyia que presenta beneficis treballadors. A mitjans de febrerl’aigua. La marxa va sortir de la Catalunya perquè desaproven que nacional francesa Suez. en el seu balanç anual. En aquest l’empresa va comunicar als sindi-Plaça de Catalunya i va arribar a la Agbar, que té gairebé 1.000 treba- L’empresa planteja els acomiada- sentit, cal destacar que el consell cats que 203 persones deixarienplaça de Sant Jaume, on es va fer la lladors, plantegi acomiadaments ments sense garantir el servei que d’administració i els dotze mem- l’empresa, 69 persones per mitjà delectura del manifest. quan té beneficis, un fet que coinci- presta als ciutadans, uns acomiada- bres de la cúpula directiva de la l’acomiadament i 134 per mitjà deCom a continuació de les mobilit- deix amb el canvi de propietat de la ments totalment injustificats en una companyia es van repartir 3,9 Mi- prejubilacions.Abril de 2010 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA Concentracions en solidaritat amb els sancionats del Grup RACC FESIBAC-CGT col·lectius contra els representants dels treballadors. També cal desta-L a direcció del Grup RACC car l’actitud intimidadora i prepo- es troba immersa, des de fa tent d’alguns dels coordinadors en- mesos, en una política d’a- vers els delegats i amb elscomiadaments i repressió generalit- treballadors en general.zada en totes les seves empreses i L’objectiu de tot això és aconseguirque ha suposat uns 100 acomiada- que els treballadors tinguin por iments i "acords voluntaris de cessa- que els seus representants cessin enment". la defensa dels seus drets, extremsCom a exemple de la manera de que la CGT no consentirà.procedir d’aquest "club sense ànim Hem intentat fer entrar en raó a lade lucre" podem citar diversos Direcció perquè cessin aquestes ac-casos, com els de l’acomiadament tuacions, i seguirem en això, però,de dues treballadores acollides a re- fins ara persisteixen en la seva polí-ducció de jornada per guarda legal tica de coacció que persegueix dei-a CODISERVI (per celebrar el dia xar tota la plantilla sense drets reals.de la dona treballadora), l’acomia- És tota una demostració de com en-dament d’un delegat a RACC, els tenen la reestructuració d’un grupacomiadaments entre els mecànics que se suposa que és "sense ànimdesprés d’un expedient "informa- de lucre" i de servei a la societat.tiu" i, per arrodonir la jugada, la El nostre sindicat anarcosindicalistasuspensió de sou i feina de tot el utilitzarà tots els mitjans al seuComitè d’ACASERVI (Central abast, tant els jurídics com els sin-d’Alarmes). dicals, perquè el Grup RACC res-A tot això li cal sumar la decidida pecti els seus treballadors i els seustasca obstruccionista de l’àrea de representants. Per això, aquesta Fe-Recursos Humans que acumula de- deració va convocar concentracionsnúncies a la Inspecció de Treball i de delegats a la seu del RACC aes permet "dictar" les vacances de l’Avinguda Diagonal de Barcelonala plantilla sense acordar amb el co- els dies 12, 16 i 18 de 12 a 13,30h d’Acaservi estava complint la seva dors del Grup RACC a que mostrin nats en la mesura que sigui possi-mitè i, fins i tot, posant conflictes (uns dies en els quals el Comitè injusta sanció) i crida als treballa- la seva solidaritat amb els sancio- ble.Administració Pública: Se’ns pixen damunt i diuen que plou CGT-CAT cants, de cada 10 vacants es perdran que es blindés un pla de pensions nostres condicions de treball, ve- el seu salari real baixa any a any des Seguretat Social Barcelona 9 llocs de treball, i la congelació del que solament significa beneficis per nent-nos mentre ells garanteixen els de fa més d’una dècada. Ah, i per- salari dels funcionaris, segons es a CCOO, UGT i el BBVA, socis en seus negocis. I ells calladets, que no què els sindicats signants cobrin iE l Secretari d’Estat d’Hisenda, en unes declaracions del 24 defebrer afirmava que la revisió de desprèn de les declaracions del Se- cretari d’Estat. L’acord salarial al que fa referència la gestora del pla. A més, s’establia una clàusula per a la revisió salarial que ens semblava que en el millor se sàpiga, i a practicar la pau social que inclouen en els acords que sig- nen sense tenir en compte a la plan- cobrin subvencions, per signar, per formació, beneficis per jugar a borsa amb part del nostre salari, etc.l’acord salarial dels empleats pú- és l’Acord “Govern-Sindicats per a dels casos es traduiria en una sim- tilla. Hem de ser conscients que canviarblics està “sobre la taula” i que la funció pública en el marc del dià- ple bufanda. Ara ja sabem que l’in- Perquè serveixen unes taules de ne- aquesta situació està en les nostresaquesta revisió salarial es farà en leg social 2010-2012”. Aquest crement salarial a negociar en els gociació els acords de les quals es mans i que no podem permetre ser“el marc adequat”, és a dir, en una acord, en la seva part salarial esta- anys posteriors serà 0% i que la bu- queden en paper mullat a la primera cap de turc d’una situació que nonegociació amb els sindicats de la bleix els següents increments: fanda de revisió salarial es quedarà de torn? Doncs perquè el govern hem generat nosaltres. No podemTaula General. Any 2010: Increment salarial del en aigua de borrajas, si es complei- ens pugui emportar les engrunes permetre que els efectes de la crisiLa pretensió del Ministeri d’Econo- 0,3%. Aportació del 0,3% al pla de xen les pretensions del Ministeri aconseguides sense que ningú es l’acabem pagant els de sempre, quemia i Hisenda és reduir en el 4% la pensions. d’Economia i Hisenda. posi vermell per la seva labor sindi- les nostres condicions de treball si-despesa en salaris públics per a Any 2011: Increment salarial a ne- A què estan jugant els sindicats cal. Una labor sindical que ha con- guin moneda de canvi davant qual-l’any 2013, en el marc de la política gociar. Aportació del 0,5% al pla de CCOO, UGT i CSIF, que en temps sistit a fixar un marc negociador sevol situació (si hi ha bonança,governamental de descens de la pensions. de vaques grosses signen incre- que es demostra inútil davant la vo- moderació, si hi ha crisi, els primersdespesa pública. Els instruments Any 2012: Increment salarial a ne- ments salarials inferiors a l’IPC i en luntat unilateral del Govern i uns a pagar els plats trencats els emple-que vol utilitzar el Govern per a fer gociar. Aportació del 0,7% al pla de temps de vaques flaques incremen- continguts, els fixats en aquests ats públics). Ja n’hi ha prou d’ame-efectiu el descens de la despesa en pensions. ten la nostra ja històrica pèrdua de acords que es poden incomplir naçar els nostres drets! Deixeu desalaris públics són l’amortització de Així, els sindicats signants beneïen poder adquisitiu? Doncs estan ju- sense conseqüència cap, que resul- jugar amb les nostres condicions dela pràctica totalitat de places va- la nostra congelació salarial a canvi gant amb els nostres drets, amb les ten insultants davant qui ha vist que treball!A Renfe es realitzen mes d’un milió d’hores extraordinàries SFF-CGT ble, absolutament inacceptable, ja cionat amb la seguretat ferroviària. es permet realitzar milions d’hores Tota una gran política per a afavorir que RENFE-Operadora és una enti- A pesar d’això, a l’Entitat li surten extraordinàries, és clar, sempre que l’ocupació que tanta falta ens fa.M entre que la taxa d’atur se situa en un 19,4%, segons laEPA, traduint-se en 4.451.400 de tat pública empresarial que pertany a l’Administració General de l’Es- tat al dependre directament del Mi- els comptes, ja que els excessos de jornada d’aquest personal surt més rendible que fer noves contracta- resulti més barat que contractar nou personal. Fins i tot RENFE-Opera- dora assumeix i prefereix pagar les En aquest sentit, la CGT ens hem dirigit a la Direcció exigint-li que contracti més personal per a eradi-desocupats a l’estat espanyol, a nisteri de Foment. cions, ja que en cas contrari el Mi- sancions administratives, resoltes car d’una vegada els excessos deRENFE-Operadora es ve realitzant, Més del 50% d’aquestes hores ex- nistre, Sr. Blanco, hagués intervin- per les Inspeccions de Treball per jornada, aprofitant les convocatò-any rere any, més d’un milió d’ho- traordinàries les realitza el Personal gut com així ho ha fet amb els sobrepassar els límits establerts en ries de l’oferta d’ocupació, haventres extraordinàries, que suposen de Conducció, circumstància al ma- controladors d’AENA. l’Estatut dels Treballadors de 80 de prèviament realitzar les convo-prop de 700 llocs de treball. Aquest teix temps preocupant doncs es Aquesta política ens indica que en hores a l’any per treballador amb la catòries internes per a garantir labinomi és, alhora que incompresi- tracta de personal directament rela- l’Administració General de l’Estat condició de no contractar personal. promoció professional. 414 Abril de 2010
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesEl Govern espanyol aplicad’amagat la Reforma Laboral Àlex Tisminetzky (*) complerta de 40 hores setmanals. A més, la nova modalitat contractual, l Govern espanyol, la CEOE i que el Govern espanyol proposa noE els sindicats CCOO i UGT por- ten mesos de converses pertirar endavant una nova Reforma La- determinar ni tan sols amb la qualifi- cació de "contracte", inclou una boni- ficació del 100% de les cotitzacions aboral, que tot indica que serà només la Seguretat Social, i per tant els em-comparable a les grans modificacions presaris no hauran d’abonar ni unlegals de 1994. Les negociacions in- euro en aquest concepte.clouen temes tan importants com les Segons fonts de l’executiu espanyol,indemnitzacions per acomiadament, la proposta de nou contracte serial’extensió de les ETT, nous contractes aplicable als joves llicenciats, i a totsprecaris per a joves i noves bonifica- aquells que hagin acabats els seuscions a la Seguretat Social, enmig de estudis en els darrers anys.declaracions sobre retallades en les La modificació legal, a pesar de re-prestacions. Però mentre es debat als presentar una radical reducció dedespatxos oficials, i sense publicitat, drets laborals, no ha comptat amb unel Govern espanyol ha aprovat una rebuig frontal de les centrals sindicalsLlei que avança algunes d’aquestes oficials CCOO i UGT, que segonsmesures. sistema de pensions. fonts sindicals es conformarien ambSegons denuncia l’advocat laboralis- La norma estableix també un mandat intentar establir en la taula de nego-ta Vidal Aragonés, del despatx perquè en 4 mesos l’executiu espan- ciacions requisits respecte als jovesCol·lectiu Ronda, el passat 31 de des- yol elimini les restriccions a les ETT, en concret que podrien ser contrac-embre de 2009 l’executiu espanyol va permetent l’actuació d’aquestes em- tats per aquesta modalitat, segons laaprovar la Llei 27/2009, que enmig preses en sectors fins ara prohibits seva formació acadèmica i els anysdel silenci dels sindicats oficials i dels pel prestamisme laboral, com els tre- que fa que han acabat la carrera.mitjans de comunicació, ha començat balls especialment perillosos en laa aplicar anticipadament algunes de construcció, o a les administracions La CEOE va encara mésles mesures més polèmiques que en públiques. Aquest fet permetrà que fi- enllàteoria s’estan negociant cara a la Re- nalment les ETT puguin actuar en laforma Laboral. totalitat de branques productives i en Davant aquesta agosarada proposta situació encara més favorable de la del govern de Zapatero, la patronalBonificacions i extensió qual tenien fins a l’actualitat. Alhora, espanyola ha volgut posar el llistó dede les ETT la llei estableix que en també 4 mesos precarietat encara més alt en les ca- el govern de Zapatero reformarà els racterístiques del nou contracte juve-Segons l’advocat laboralista, la nova contractes de treball juvenils. juvenil i nou contracte a temps parcial cisament la precarietat i l’atur entre el nil, que anomenen "contracte d’inser-norma,tot i passar pràcticament inad- Prestamisme laboral >> Extensió de jovent. Sorprenentment aquest objec- ció", i que seria l’extensió a molts mésvertida, aprova mesures "d’afectació Els efectes d’una gran les ETT a totes les branques producti- tiu també va ser la principal motivació treballadors de la situació legal delsmolt negativa" pels treballadors, i que Reforma Laboral ves teòrica de les darreres reformes labo- becaris o a les pràctiques empresa-pràcticament l’equiparen a una Refor- Seguretat Social >> Importants bonifi- rals, fet a pesar del qual les taxes d’a- rials.ma Laboral, per afectar àmbits espe- El Govern espanyol, la patronal i els cacions pels empresaris, i més con- tur i precarietat entre el jovent no han Concretament, el director de rela-cialment sensibles de la relació labo- sindicats oficials CCOO i UGT estan trol de les baixes pels treballadors parat d’augmentar, sota el paraigües cions laborals de la CEOE, José de laral, com les cotitzacions de la encara en procés de negociacions, legals precisament dels contractes Cavada, va proposar que la nova mo-Seguretat Social en casos d’ERO o però de la simple lectura de les decla- Zapatero aposta per un escombraries i bonificats especial- dalitat contractual afecti tots els jovesles indemnitzacions d’acomiadament, racions i documents de debat es pot nou contracte precari ment pensats per a la inserció laboral menors de 30 anys, independent-entre d’altres. comprovar que estem davant de la dels més joves. ment de si han acabat la seva forma- juvenil i la CEOE proposaConcretament i per exemple, la Llei més important Reforma Laboral des ció acadèmica o ja tinguin experièn-espanyola 27/2009 estableix impor- de 1994, i que afectarà amb tota pro- que no cotitzi ni tingui Salaris per sota del cia laboral, sense dret a prestaciótants bonificacions en la contractació babilitat a: indemnització mínim interprofessional d’atur, ni a cap indemnització per ex-indefinida de treballadors en atur, que Un dels aspectes fonamentals de la tinció del contracte, amb una duraciópermet novament una més que consi- Àmbits de la relació nova Reforma Laboral tot apunta que La proposta del Govern espanyol in- de la relació laboral de fins a un any i,derable reducció de les cotitzacions laboral >> Efectes serà un nou contracte pels joves lli- clou la possibilitat que els salaris dels és clar, sense cap cost de cotització adels empresaris a la Seguretat Social, cenciats, que novament representarà joves afectats pel nou contracte si- la Seguretat Social.en un moment en què s’argumenta Acomiadament >> Reducció de les una important retallada de drets d’im- guin inferiors al salari mínim interpro-per part de l’executiu que no hi hau- indemnitzacions legals portants col·lectius de treballadors, fessional (SMI), actualment establert (*) Article publicat a “L’Accent” núm.rien prou efectius per fer sostenible el Nous contractes >> Contracte precari amb l’argumentació de combatre pre- en 624 euros mensuals per jornada 173La FESIM-CGT rebutja que els dirigents sindicals estiguin a sou de les empreses FESIM-CGT de la CGT a GM Espanya, pel qual poder econòmic, al que pretenen una cosa són els drets sindicals exigi- que posa en qüestió l’oposició dels l’actual secretari d’Acció Sindical oposar-se, està en qüestió si qui ne- bles en les empreses i altra ben dife- grans sindicats davant les agressions rent que els càrrecs de màxima repre- actuals en matèria de jubilacions o re-L a Federació del Metall de la CGT exigeix un aclariment als sindicatsmajoritaris sobre el cobrament de sa- Confederal de CCOO, Ramón Górriz, i el Secretari General de la Federació del Metall d’UGT-Aragó, Luis Teixidor, gocia els acords salarials estatals en els quals s’accepta que els treballa- dors i les treballadores s’estrenyin sentació d’un sindicat estiguin pagats per "l’enemic". forma laboral. La resposta a aquestes agressions i alaris des de grans empreses, a diri- es troben des de fa 17 i 8 anys res- més el cinturó, apareixen pagats per Per a la FESIM-CGT el cas de OPEL- la situació actual d’atur i de crisi és lagents que després negocien conve- pectivament "de permís retribuït, per empreses de les quals fa 17 anys van GM, pel qual presentarà Demanda en Vaga General i cridem als sindicatsnis i reformes laborals en les quals lliure disposició" és denunciat per la sortir per a ser alliberats del seu sindi- els jutjats per discriminació cap a la majoritaris a trencar aquests llaços des’empitjoren els drets de tots. CGT com un fet inacceptable. cat. resta de treballadors, és un exemple dependència amb la patronal i el Go-El cas destapat per la Secció Sindical La independència dels sindicats del La CGT ha denunciat sempre que de la degeneració de la vida sindical, vern.Abril de 2010 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... MANEL AISA, FORMAT AL BARRI DEL RAVAL, LLIBRETER, I PRESIDENT DE LATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR‘Desaprendre és fonamental, però la gent no està disposada a desaprendre’ Txema Bofill que feien accions pel barri de San Anto- local de la CNT. anem a fumar un porrete i ara tornem”. ple. - No, el Tellez, no, però nhi ha hagut ni. Es trobaven per pisos clandestins i lo- Ni tan sols el Jesús, el secretari de la FL, varis, exiliats, que encara tenen docu- > LES FRASES...Manel Aisa Pàmpols és llibreter de pro- cals desglésies i feien pintades pel barri. - La CNT en aquell moment tolerada o havia arribat. I al tornar varem al·lucinar: - Parlant de locals, com estan les ne- mentació interessant i fins i tot gent defessió, autodidacta, format al Raval, als No tenien massa idea de què era el mo- clandestina? estava la plaça ple de gom a gom. No gociacions del local que reclameu? l’interior que tenen molt bones bibliote-bars, a lassociació de veïns, al col·lectiu viment llibertari. Al entrar-hi jo van afegir- - Tolerada fins al maig del 77. De fet jo havien passat ni vint minuts. Recordo - Les negociacions estan en un punt ques que podrien vindre a l’AEP i enllibertari Chino, al sindicat de la construc- hi al nom Chino: “Colectivo libertario San sóc el primer secretari dorganització de que en Jesús cridava pel micro: “Secre- mort. Tenim una reunió amb lItziar Gon- això estem treballant de mica en mica.ció de la CNT unificada, a les lluites so- Antonio Chino”. Era als anys 1975-76. la Federació local de la CNT en la legali- tario de organización que suba” i jo no zàlez, regidora de la Ciutat Vella i ens Si lAEP estigués en condicions potsercials, a les tertúlies damics llibertaris i a tat. podia pujar de tanta gent que hi havia. demana confiança. Nosaltres no sabem ho deixarien aquí, sinó anirà a la univer-lAteneu Enciclopèdic, on ha acabat es- - Ja havien assassinat el Puig An- Quan vaig poder arribar, ja havia quasi fins a quin punt. Crec que hem de co- sitat de València, Madrid, Amsterdam ocollit president. tich... - Què vas fer com a Secretari de la Fe- acabat. Estava a tope. mençar a parlar duna nova estratègia. qui sap on. - Si, nosaltres vàrem entrar a lassocia- deració Local?- Què tha format en la vida? ció de veïns poc temps desprès de las- - Moltes coses. Era lèpoca maca. No - Fins quan estàs al sindicat i a la - Quan temps fa que esteu negociant? - Don et ve lafició de llibreter?- Sóc un nen del Raval. Neixo al Raval i sassinat del Salvador Puig Antich. Re- paràvem. CNT? - Uns tres anys. Quan va sortir el mani- - A lAteneu vaig aprendre molt i vaighe viscut en el barri, entre els carrers cordo que el dia que el van matar vam - Al 1981 deixo de cotitzar. Abans hi fest era al 2006. Portem ben bé quatre augmentar la meva afició pels llibres.San Antoni, Paral·lel i, com a màxim, el sortir al Raval a manifestar-nos. La ma- - Explica’n algunes... hagué l’escissió de la CNT en el famós anys parlant. I encara no tenim res clar. Anàvem sovint a San Antoni i altres llocsPoble Sec. I després de 56 anys seguei- nifestació va sortir de la Masana. Jo, - Mencarrego amb altres companys de 5è Congrès a la Casa de Campo de Ma- Lúnic que està clar és que fou aprovat per a veure si trobàvem llibres de laxo en el mateix barri. Vaig néixer al ca- com que estava al meu barri, anava en- buscar el local de la Plaça Reial. En el drid. Jo hi era i allà es decideix la sepa- pel Ple de lAjuntament del districte de la Guerra Civil i de l’anarquisme per arrer Cadena, el que avui és la Rambla caputxat amb un mocador ja que tenia contracte era com per a una casa de ració, en el moment en la que la meitat Ciutat Vella de buscar-nos un local per a lAEP. Com que vam deixar la copistaria,del Raval, i fins que ens varen fer fora. A por que em reconeguessin. La mani va modes i models. Desprès, quan sen dels delegats saixequen i sen van. Jo cedir-nos. En lúltima reunió amb Esque- i amb uns diners de la casa de mon ‘‘lescola vaig fer-hi just el batxiller. Vaig anar pel carrer Hospital fins a la Ronda. varen assabentar de la mena de gent segueixo al sindicat, fent cosetes. Però rra Republicana, Ricard Martínez ens va pare, vaig comprar el lloc de venda de lli-estudiar Arts i Oficis, sempre per lliure, Allà es varen trencar els vidres dun que desfilava per allà, ens varen apujar ja estic més al Centre de Documentació dir que ens faria un topogràfic de la Ciu- bres. Si tantamai per aconseguir un títol. Al carrer banc i en sentir sirenes de policia vàrem el preu. Vaig buscar el local de Riereta Històrico Social que ens reuníem a la Ri- tat Vella per a localitzar locals adequats. memòriaAvinyó, hi anava a fer dibuix i pintura. desaparèixer pels carrers. Va ser la pri- amb el Sebes (Sebastià Puigcerver del volta. A lany 1980, lEdo i uns quants Ens va dir que ens contestaria en dues - Últimament has fet també deditor.Desprès vaig anar per la Massana.... mera mani a la que vaig anar i a la que sindicat de Gràfiques). Ens dedicàvem, més estan detinguts a la Model. Aquest setmanes i han passat mesos i encara Don et ve lidea? històrica volen El Txema Bofill i el Manel Aisa durant l’entrevista vaig anar encaputxat. d’infraestructura, a lorganització, a les mateix any, muntem un comitè pro pre- no ha contestat. De totes maneres tenim - La idea deditor sorigina a lAteneu. recuperar,- I allà a Avinyó també dibuixàveu i vagues, com la de les gasolineres, dels sos amb Martin Artajo i un grup damics. present que Esquerra està treballant què sha fet? - El local, perquè lAEP tingui una conti- avui, la difusió bibliogràfica, aquesta me- Féiem un programa setmanal que sen recuperem lespintàveu les famoses “demoiselles”? - I desprès del col·lectiu llibertari transports, a lautodefensa dels locals de amb el tema, així ho demostra l’última - Sóc el president de lAteneu des duna nuïtat per als moviments llibertaris i so- mòria ha de servir per propulsar els pro- deia “La memòria silenciada” a Ràdio- Si, abans al carrer Avinyó hi havia les Chino? Barcelona... - A lAteneu, lAEP, hi ets des lorigen? reunió que vàrem tindre amb ells. mica abans del seu centenari, al 2002. cials i perquè una biblioteca com la nos- jectes de demà, el repensar Barcelona, Contrabanda. El tècnic i jo ens vàrem entitats decases de cites, els bars de putes. Era un - A lany 76 o 77 entro a la CNT, pel volts - Jo estic als orígens però participo poc Quan lAteneu canviï de president haurà tra quedi en mans autogestionades i no és un exemple d’això. animar a muntar leditorial. Hem editat lèpoca”ambient una mica “durillo”. Nosaltres de la matança dAtocha. Al sindicat hi - Parlans del moment culminant de la fins a lincendi del nostre local. En - No serà, com en el cas Centelles, donat un pas endavant. Hi haurà un acabi en mans institucionals. Cal acon- dos llibres: “El banquete de la vida”ens vam educar en un bar de putes. havia lEdo, recent sortit de la presó, en CNT, el míting de Montjuïc, que va aquells moment el CDHS, estava al ca- que us donen llargues i darrere hi pot trencament aquí. Desprès de la sortida seguir el local ja que és el mitjà per a - No serà que els polítics decideixen dAnselmo Lorenzo, “Biografía de la Re-Mon pare i el meu oncle als anys 50-60 Ros, Ramos, el marquesito, el meu ajuntar centenars de milers de perso- rrer Reina Amàlia. Shavia llogat una an- haver la filosofia de la dreta catalana: del llibre sobre lAteneu Enciclopèdic que lAEP es pugui projectar. Tenir un malauradament en relació a les idees vista Blanca”, del nét de Valle Inclan. I “S’ha de crear la nes. “com menys parlin i es moguin els de i pensament dels ateneistes en lloctenien un bar de putes al carrer cadena.Nosaltres hi vam viure uns cinc anys. germà, jo i algú més. Aquest grup duns 7 o 8 fou lembrió del sindicat de la cons- - En la preparació érem pocs. Hi havia tiga fàbrica, 500 o 600 metres quadrats. En aquell dia en Diego i jo parlem a la lAteneu, i mentre quedi paralitzat lar- que surt lany 1999, i el centenari, el 2002, marquen un moment bastant bo local més gran és necessari per guardar en condicions la documentació i la me- del dret a la memòria històrica i resta- ara, en coedició amb Icària, el llibre “Un héroe trágico del anarquismo español revolució de les trucció de la CNT. Ens reuníem al des- els de Sants preparant els bars, daltres premsa de la situació de larxiu i tots els xiu de la Guerra Civil, millor” de lAteneu. Hi ha un auge de lAEP. Tots mòria dels moviments socials i crítics al bliment dun patrimoni espoliat i sa- Mateo Morral dEduard Masjuan. I està a consciències o la- Sí? patx dadvocats de Mendez Núñez. I per preparant micros, alguns estàvem pre- llibres de la guerra civil. Shavien mullat - Això ho insinuo a la revista Enciclopè- els dies de la setmana estava obert. Tot i sistema. Això està claríssim, si no és així quejat? punt de sortir “Els pensaments polítics radicalització de- Hi havia les putes del moment, un mediació de mon pare vaig trobar un parant les pancartes amb lEdo. Penja- tots. Lalcalde Narcís Serra ens va possi- dic. La idea sembla ser que ens en can- que mai sha recuperat un ateneu com el no ens serveix. A mi la por que em fa a - Potser decideixen en termes polítics, de Gulliver” de Johnatan Swift.equip de futbol, que va crear mon pare, magatzem de fusta que vam convertir en des les pancartes, li vàrem dir: “ens en bilitar anar a la Casa de la Caritat. Va sem i que la biblioteca Arús, els del vam tindre al carrer Montalegre, on tení- vegades, quan estic sol aquí, és tindre dacord, però és que això comença amb les consciències”que recollia tots els xavals, la majoria donar a lErnest Nuñez un paper duna cantó, obrin la porta i ja està. El repte em molt despai per a fer activitats. A un nou local, per a que jo em trobi en un la recuperació històrica que ells matei- - I quin és el teu treball deditor?sense pare, aleshores no sabíem el per- llibreta que deia “Per quinze dies mentre nostre és que el moviment llibertari sigui partir del 2002 ha anat una mica en de- local més gran, sol. xos estan pregonant. Si tanta memòria - Assessoro i escolleixo el que editem, iquè; i hi havia els iaios del barri, que bai- troben un nou local”. Aquest paper fou el conscient que un arxiu com aquest es cadència. Hi ha molt poca participació. històrica volen recuperar, recuperem les mencarrego de la distribució i venda, ja “Troboxaven al bar a jugar al dòmino, a les car- nostre contracte a la casa de la Caritat. pugui mantenir amb un moviment auto- Aleshores el que hem fet ha sigut una - Com es pot trencar aquesta solitud i entitats de lèpoca. Aquest ha estat el que la distribució és molt alternativa. Hi interessant eltes, al remigio, a la guerra fina. Tots Hi vam estar disset anys. Quasi podríem gestionari, com el nostre. Si el moviment resistència. Hi ha contractes que hem manca de participació? nostre cavall de batalla. Per aquí hem ha un llista important de llibres per editar. movimentplegats formàvem una gran família, la fa- dir que fórem els primers ocupes de Bar- llibertari en lloc de crear noves bibliote- fet des la universitat i gràcies a això està - S’ha de crear la revolució de les cons- treballat. Ho anam fent lentament. No poso capmília del barri. celona, perquè això era el 1979. El ques recolzés aquesta seria un triomf, una mica viu. Les becàries que han vin- ciències o la radicalització de les cons- duro. Faig la tasca dassessorament i antisistema, CCCB va pagar les obres i una de les però els xavals als ateneus munten bi- gut ens han ajudat a organitzar la biblio- ciències. La gent sha de conscienciar, - Si no han volgut recuperar el mate- coordino ledició: la maquetació, la revi- en el que hi- Els Aisa sou dorigen aragonès, veri- condicions no escrites però si pactades blioteques que duren dos dies, com per teca i l’hemeroteca. Aquesta ha sigut la però ja falta omplir entitats com la nostra rial importantíssim del Centelles és sions en tot cas...tat? amb en Ramoneda era que com que exemple la del Besòs. En comptes de tasca important i també hem anat fent per a plantar cara aquest sistema. I ja no que no els interessa segons quina col·loco lAteneu- Sí, bé, el meu pare va néixer aquí, però aquí no teníem espai no ens cobraríen recolzar el que hi ha muntat sen creen activitats pròpies de lateneu. caldrà anar reivindicant. Si la radicalitza- memòria històrica. Segueixen la filo- - Com veus els moviments socials ac- i el moviment sofia del Pujol: “quan menys sen tuals?lavi era dAlmunia de Doña Godina, queprocedia dun poble que es diu Aisa, que res i que sempre que necessitéssim la Casa de la Caritat la podíem utilitzar. de noves, però bé... Fem una altra birra? - Quines són les principals activitats ció de les consciències es dóna no cal- drà reivindicar un local. El podrem aga- parli millor”. - Trobo interessant el moviment antisis- de desaprendre,està a Cadanchú. De part de mare som de lAteneu? far.. No se si mexplico? - Si, si... La nostra propera jugada de la- tema, en el que hi col·loco lAteneu i el els okupes,Pàmpols de Lleida. - Quants éreu als anys 80? - Bé, ens parlaves duna nova estratè- - Les principals activitats han estat cen- teneu podria ésser aquesta, pactar amb moviment de desaprendre, els okupes, els de la banca - Ja hi havia més de cent llibertaris. gia per aconseguir el local? trades en ledició de la revista lEnciclo- - Molt clar. Explicans la paradoxa: de- Salamanca... que escanegin tot això i els de la banca ètica i pel decreixement- Com ha sigut la teva evolució políti- Entra en bloc el grup ECA (Ecología, - Hauria de començar una fase que to- pèdic i les exposicions que hem arribat a maneu un local a les institucions per sho portin a Salamanca. Seria una bona de lEnric Duran, els dAttac, el Centre ètica i pelca? Cultura y Arte) amb un dels seus projec- thom escrigui a la premsa, cartes al di- organitzar i difondre. Per exemple, la del a fer critica a les institucions. broma, com que aquí es fa malbé el ma- Bardinas, etc. decreixement- Al 1974 entro a l’associació de veïnsdel Raval amb en Ferran, el meu germà.Allí la majoria eren de lUSO. Nhi haviaalguns de LCR i PTE. A nosaltres ensvan deixar una mica al marge. Ens varenfotre a la secció de cultura. I a partir dun tes per recuperar la casa de colònies del grup racionalista Puig Elies. També entra a lAteneu els qui havien estat a les co- lumnes confederals: lAntonio Turón, en Germán Riera i daltres. Hi havia també en Francesc Piqueres, lavi de la ministra rector, articles dopinió, reclam en públic; no només des de lAteneu sinó també de manera individualitzada. Els polítics fan cas de les cartes a la premsa, se les miren A veure si algun polític es mou una mica. Ferrer i Guàrdia lhem presentat a la CGT a Via Laietana, a Cornellà, Zona Franca, Sans, Vic, Torelló i la Bisbal dEmpordà, St. Quirze del Vallès, Uni- versitat de Girona, Prades... - Es clar que nosaltres no anem dema- nant un local per a fer una crítica neces- sària al sistema, sinó que presentem com a objectius la memòria historicoso- cial, el manteniment dels arxius sobre la Guerra Civil, la difusió bibliogràfica, la bi- terial i no hi ha condicions portem-ho tot a Salamanca. - Quin va ser lultim escriptor que va deixar la seva biblioteca al famós centre dHistòria dAmsterdam per- - Desaprendre sembla engrescador.... - Desaprendre és fonamental. El mateix títol és encertadíssim, però la gent no està disposada a desaprendre. No hi ha cap tipus de consciència, la gent va a la els dAtac, el Centre Bardinas, ‘‘ de lEnric Duran,contacte vaig entrar amb un grup que es Chacón. Nhi havia un grapat. Els diven- - Com a president, què vols deixar en blioteca, la memòria històrica d’aquest què a lAteneu Enciclopèdic no hi seva, els ateneus estan buits. Sembla etc.deia “Colectivo libertario San Antonio”, ja dres, els dies de reunió, el local estava - Des que ets president de lAteneu, la història de lAteneu? país des de la Primera Internacional fins havia condicions, el Tellez? “el sálvese quien pueda”.16 Abril de 2010 Abril de 2010 17
  • 18. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA CONVOCADA PER LA CGT, A SABADELL, 10 D’ABRIL > HA PASSAT Manifestació contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya S’inaugura un nou L ’actual crisi econòmica és espai social a Sort una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera PILUM-CGT originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi L ’Ateneu de la Muntanya obre les por- tes. Un grup d’associacions, entre elles el Sindicat de la Muntanya-Pilum- productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica de- rivada d’un model econòmic con- CGT, el grup de dones la Geganta Des- sumista i depredador de recursos perta, el Centre Social Casa Xorret coordi- naturals i de persones. També és nadora de tot un seguit d’associacions, el una crisi alimentària derivada d’un col.lectiu Muntanya Viva, que busca el model productiu a escala planetà- desenvolupament rural i real a les valls de ria que condemna grans masses manera sostenible, han unit esforços per a de població mundial a la fam com a inaugurar el cap de setmana del 26, 27 i pa quotidià. 28 de febrer el nou local social del Pirineu A Catalunya les conseqüències de Lleidatà, l’Ateneu de la Muntanya. la crisi del capitalisme ja fa temps Segons membres del Sindicat i del mateix que s’estan fent notar. Durant el Ateneu “aquest projecte neix de la neces- darrer any i mig ERO’s, acomiada- sitat de tenir un espai propi des d’on enca- ments i no renovacions de contrac- rar amb posició de força els conflictes la- tes temporals s’han anat succeint borals i socials de la zona, que des de fa (entre d’altres, a la Sony de Terras- relativament poc comencen a visibilitzar- sa, ACC-Spain i Essa Palau de Sa- se degut al trencament del silenci de la badell, Ficosa de Rubí i Mollet). gent de la comarca, que de manera lenta Com a conseqüència, l’atur ha però inexorable deixa de banda les ame- anat augmentant mes a mes, fins a naces dels cacics de torn, els quals s’han superar el mes de febrer les trobat amb una nova situació: la creació 597.000 persones, xifra que supo- del Sindicat de la Muntanya–Pilum-CGT, sa 117.800 aturats més que fa un que no deixa de créixer davant l’absència any i que representa més del 17% d’altres entitats que assessorin els i les de la població activa. En alguns treballadores, i que en una zona on les fei- municipis del Vallès Occidental, nes tenen un component tant alt de tem- com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur joves, com fa temps reclama la pa- per a perpetuar el sistema capita- - Defensa dels serveis públics, ga- poralitat la patronal, fins ara, sempre ha fet ja supera el 18%, mentre que a tronal. Finalment, una de les altres lista i arremet directament contra rantint el dret a una sanitat i ensen- i desfet segons la seva conveniència”. Badia del Vallès arriba al 23%. A retallades que s’han plantejat i les condicions de vida dels treba- yament de qualitat i gratuïts per a Les mateixes fonts remarquen que “prete- més a més, els empresaris han uti- s’estan negociant són l’endarreri- lladors i treballadores. Des de la tothom. nem crear un punt de trobada intergenera- litzat l’atur i la por a perdre la feina ment de l’edat de jubilació als 67 CGT de Catalunya i diversos movi- - Eliminar els interessos dels prés- cional, des d’on potenciar el teixit social, la per retallar drets laborals aconse- anys i l’allargament del període de ments socials del Vallès Occidental tecs i garantir un control públic de solidaritat, l’ajut mutu, la reflexió, un espai guits pels i les treballadores des- cotització a la Seguretat Social ne- fem les nostres propostes per a la Banca, aturar els desnonaments de lluita on poder realitzar tallers, xerra- prés d’anys de lluites: congela- cessari per a poder cobrar una in- sortir del pou en que ens han abo- a persones que no poden pagar des, exposicions, intercanvis d’experièn- cions salarials, flexibilització i demnització. cat banquers, especuladors, multi- les hipoteques, defensant també el cies i d’iniciatives socials, passes de víde- allargament de les jornades, in- El govern, a més, prioritza amb les nacionals i empresaris, amb la dret a l’okupació. os, tasts de menjars ecològics, un lloc que compliment dels convenis col·lec- seves polítiques el suport als em- complicitat dels governs de torn, Treballadors i treballadores de Ca- disposi d’una petita distribuïdora de mate- tius, de les lleis de conciliació fami- presaris, amb subvencions milio- que tracten de desviar l’atenció talunya: la situació ens obliga a rial alternatiu, que doni cabuda a la coope- liar i salut laboral, etc. nàries a bancs i grans empreses, amb els seus vergonyosos casos estar desperts. Amb la injustícia, la ració entre associacions i es clar, un indret En aquest context, els denominats mentre manté uns serveis públics de corrupció: precarietat i l’explotació no hi pot on trobar-nos i reunir-nos”. sindicats majoritaris estan nego- saturats i insuficients per a cobrir - Repartiment del treball, anant cap haver pau social. Només amb la L’Ateneu de la Muntanya, situat a la plaça ciant amb el govern i els empresa- les necessitats de gran part de la a la jornada de 35 hores, eliminant unitat, la lluita, l’autoorganització i Major de Sort, al Pallars Sobirà, va obrir ris, en l’anomenat diàleg social, població, com són la sanitat, l’en- les hores extres i garantint la recu- la mobilització dels treballadors/es, les portes amb un cap de setmana farcit noves retallades en els drets labo- senyament o l’habitatge. Les ac- peració del poder adquisitiu perdut, que som qui generem la riquesa, d’activitats; el divendres 26 a les 20h es rals dels i les treballadores. Aques- tuals polítiques d’immigració i de amb un salari mínim de 1.200 i podrem aconseguir una sortida de dugué a terme la presentació del llibre tes negociacions inclouen temes “civisme”, a més, contribueixen a una renda bàsica per a persones la crisi que resolgui els nostres pro- “Creyeron que éramos rebaño” de Jesús tan importants com l’abaratiment dividir la classe treballadora i a res- sense feina. blemes. Giráldez, on hi assistiren més d’una vinte- de acomiadament, l’extensió de les tar-nos poder de resposta davant - Desenvolupament de polítiques El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sa- na de persones, el dissabte 27 a les 12h ETT, nous contractes precaris per les agressions que patim per part industrials pròpies, tot preparant el badell és un dia important per tal es realitzaren activitats pels més menuts a joves i la subvenció pública dels del Capital. control sindical de les multinacio- de demostrar el nostre rebuig a les del poble i que a pesar de la pluja i el mal pagaments dels empresaris a la nals i avançant en tecnologies conseqüències d’aquesta crisi. temps acudiren una setantena de perso- Seguretat Social, enmig de decla- Una aposta per la netes i ecològiques. Només ens queda un camí, digni- nes amb l’actuació del MàgiCCambras, i racions sobre retallades en les lluita i la mobilització - Igualtat de drets per a tota la clas- tat i lluita. Fent camí cap a la vaga després es va fer un pica pica informal prestacions. En paral·lel, el govern se treballadora, derogant la llei general. que coincidí amb la inauguració del local espanyol, gairebé d’amagat i amb amb el suport d’estrangeria. on es llegí un manifest amb les intencions el silenci dels sindicats majoritaris, d’associacions i - Transport públic gratuït per a atu- Itinerari de la i activitats amb les quals tenen previst va aprovar el 31 de desembre la moviments socials rats/des, contractació directa dels manifestació: arrancar la temporada, i per acabar, el diu- Llei 27/2009, que introdueix ja al- És hora d’acabar amb aquesta di- aturats per part dels Ajuntaments menge 28 es va fer un passi de documen- gunes d’aquestes mesures i com- nàmica de col·laboració entre la dins dels plans del Fons Estatal Sabadell (11:30h, Plaça de la Creu tals de temàtica social amb la pel.lícula “El promet al govern a reformar els patronal, el govern i els sindicats d’Inversió Local i eliminació de les de Barberà) >>> Barberà del Vallès vent que agita la cibada”. contractes de treball dels i les majoritaris, que únicament serveix subcontractes en l’obra pública. >>> Badia del Vallès.18 Abril de 2010
  • 19. SENSE FRONTERES Es reinicien les A ‘El Hogar’ les tasques sorganitzen amb negociacions de un sistema de torns obligatoris pel que fa a pau entre l’Índia i la neteja i manteniment de la casa el Pakistan Lexperiència de ‘El Hogar’, EL SEMÀFOR Retrocès una residència estudiantil EAU — ISRAEL — UE: Denúncia dun nou asentament jueu a Jerusa- lem Est. Trencament de les nego- ciacions indirectes entre Israel i Pa- autogestionada a lUruguai lestina. ERITREA: El grup armat RSADO afirma haver atacat dues bases mili- tars governamentals eritrees i haver Anna Palau causat disset víctimes mortals. •GEÒRGIA: Les autoritats dAb-L a cessió de la gestió dhabi- khàzia afirmen que no permetran el tatges estudiantils universi- retorn a la regió de la població des- taris a empreses privades és plaçada georgiana.un fet habitual i generalitzat, com • SÍRIA: La sequera que afectatants daltres serveis que podrien lest i nord-est del país obliga unser públics.Tanmateix, a la Facul- milió de persones a deixar les sevestat dAgronomia de la Universitat llars, en un dels majors desplaça-de la República dUruguai (UnRU) ments de població a lOrient Mitjàhi ha una experiència força dife- que s’han produït en els últimsrent i interessant de conèixer. anys.El Hogar és un habitatge amb ca-pacitat per unes 20 persones, desti- Alertanat als estudiants i situat al costatde la facultat, en un barri dels afo- • EAU—ISRAEL—UE: Senseres de Montevideo i distant dels al- assenyalar Israel, la Unió Europeatres departaments universitaris. És condemna lús fraudulent de passa-propietat de la universitat (públi- ports comunitaris en lassassinatca), i posseeix també uns terrenys dun dirigent dHamas a Dubai.al voltant que són aptes per al cul- • IRAN: Teheran anuncia la de-tiu dhorta i secà. tenció del líder de Jundollah, grupDaltra banda, alguns estudiants de sunnita al que es responsabilitzala facultat estan organitzats en una per diversos atemptats a la provín-assemblea destudiants que sano- cia de Sistan Balutxistan.mena AEA (Asamblea de Estu- • NÍGER: Els militars perpetrendiantes de Agronomía). Malgrat Diverses fotografies antigues de la Facultad de Agronomía de la Universidad de la República de l’Uruguay un cop destat i deposen al presidentlefervescència dels seus membres, Mamadou Tandja prometent el re-característica de qualevol movi- caracteritza el país (amb grans mo- per tal que lhabitatge dels estu- nat també per lassemblea. Aquest torn a la democràcia.ment estudiantil, lAEA ha aconse- nocultius de soja i plantacions diants que venen de fora es conver- pot comú és lúnica despesa mone- • SOMÀLIA: El coordinador hu-guit una constància i una estabilitat deucaliptus controlades per grans tís en un servei públic i, alhora, tària que tenen els habitants de El manitari de Nacions Unides a So-que lha fet guanyar credibilitat tant empreses de capital estranger), i la aprofitar la convivència per cons- Hogar en concepte dhabitatge. màlia acusa els EUA de polititzardavant del món universitari com construcció i difusió dun model truir un projecte pràctic dautosufi- Lassemblea, independent de lajuda humanitària que es destinadels moviments socials, més enllà agrícola alternatiu, basat en els ciència i vida en comunitat. lAEA (actualment no tots els habi- al país. Un informe intern de lONUde làmbit juvenil. Entre els princi- principis de lagroecologia. El Hogar compta amb producció tants de El Hogar formen part de denuncia la corrupció a lentorn depis ideològics bàsics de lassem- Des de ja fa uns anys, lAEA va dhorta per a lautoabastiment i pe- lAEA), es reuneix amb una fre- lajuda humanitaria.blea, hi consten la oposició al aconseguir que la universitat cedís tites experiències de secà, que de qüència setmanal, i a més de ges- • TURQUIA: La policia deté migmodel agroexportador pel qual es a lassemblea la gestió de El Hogar, moment serveixen per la multipli- tionar el funcionament de lhabitat- centenar de militars, incloent més cació de llavors autòctones del seu ge també decideix, juntament amb duna dotzena de generals i coro- banc de llavors. Els residus de les instàncies de la universitat, nels retirats i una vintena de càrrecs cuina saprofiten per fer compos- quins estudiants hi aniran a viure. en actiu, acusats de planejar un cop tatge perlhort, i en un futur hi ha el Els criteris generals els estableix la militar. projecte dafegir gallines al cicle. universitat (condicions econòmi- Com que tots aquests processos els ques familiars, rendiment en els es- Avanç controla la pròpia assemblea de El tudis, etc.), però des de lAEA ses- Hogar, per on passen molts estu- tà treballant per inclouren també • IEMEN: Els insurgents xiïtes i diants, el projecte té un potencial daltres, com compromís i dedica- el Govern aconsegueixen una treva formatiu pràctic molt important. ció amb el projecte col·lectiu. en el marc del conflicte en el nord Les tasques sorganitzen amb un LHogar és un espai de treball i for- del país que ha provocat el despla- sistema de torns obligatoris pel que mació constants que, a la Facultat çament de 250.000 persones des de fa a la neteja i manteniment de la dAgronomia, representa un con- 2004. casa, i jornades de treball voluntà- trapès importantíssim a la ideolo- • ÍNDIA — PAKISTAN: Es reini- ries per la feina dhorta. No tothom gia dentre-línies que majoritària- cien les negociacions de pau entre en participa, però les hores de tre- ment es transmet a les aules els dos països suspeses des dels ball totals que shi dediquen són camuflada deducació, totalment al atemptats de Mumbai al 2008. suficients per a lautoabastiment servei de lagronegoci i al model • SUDAN: El Govern i el grup hortícola del grup. Les despeses capitalista agroexportador. És una armat JEM acorden un alto-el-foc i daigua i energia que té lhabitatge gran oportunitat per tots els estu- aproven un marc per a un futur les assumeix la universitat, i des- diants que hi passen i, malgrat que acord de pau. prés hi ha un pot comú daportació encara té molt de camí per recórrer, simbòlica (mensual i igual per to- una experiència digna de repro- NOTA thom) que serveix per afronar les duir-se en altres llocs. O és que despeses esporàdiques i de mante- preferim “Vila Universitària La major part de linformació està niment que puguin sorgir, gestio- S.A.”? extreta de lEscola de la Pau.Abril de 2010 19
  • 20. SOCIAL La UE impulsa un L’Estat marroquí, continuador de l’estat desenvolupament colonial, nega els drets dels pobles que depredador del formen el Marroc medi ambient BALA PERDUDAEls pous Els i les zapatistesd’Ariadna Toni Álvarez no estan soles Secretaria dAcció Social mediàtica especialment dura con-É s difícil rebatre els opinòlegs CGT Catalunya tra les i els Zapatistes basada en la que alliçonen sobre com s’ha manipulació informativa. Així, els Ld’interpretar el món. Busquen una ’1 de gener de 1994 l’Exèr- mitjans converteixen als agreditsmirada diferent i, perquè no, la po- cit Zapatista d’Alliberament en agressors, obviant les amenaceslèmica. Això ha intentat la Rahola Nacional (EZLN) es va de desallotjaments i les irrupcionsamb l’activista tarragonina Ariadna alçar en armes per a exigir justícia i dels paramilitars en les comunitats.Jové, que fa uns mesos va ser de- llibertat i el 12 es va comprometre Aquests atacs des de diferentstinguda per l’exèrcit israelià a Cis- a no realitzar cap acció armada fronts formen tota una campanyajordània. ofensiva contra el govern federal, ben orquestrada i organitzada desLa noia portava el visat caducat i, estatal o municipal. Han transco- del poder polític, l’únic objectiuper tant, era un motiu perquè els rregut 16 anys i han estat infinites del qual és crear un escenari quesoldats hebreus entressin a Cisjor- les provocacions portades a terme possibiliti la intervenció de l’exèr-dània a buscar-la, juntament amb per l’exèrcit mexicà i els grups pa- cit mexicà, és a dir, la guerra.una companya de l’ISM -sí, el Mo- ramilitars. Per tot l’exposat Col·lectius, Orga-viment Internacional de Solidaritat En els últims mesos, l’escalada de nitzacions i Individus de la Otraque treballa amb els palestins als violència policial i paramilitar con- Campaña, la Red Contra la Repre- forma amb la Setmana d’Acció en decidit a la lluita zapatista i al seuterritoris ocupats. Unes “perilloses tra les Comunitats Zapatistes pren sión y por la Solidaridad (RvsR) i Solidaritat amb les Comunitats Za- projecte d’autonomia. Tot el treballterroristes” com va dir el cònsol is- un calibre desorbitat. Les autori- la Campaña Primero Nuestrxs patistes en Resistència llançada per realitzat en matèria de salut, educa-raelià a Barcelona o unes “heroïnes tats, a través del grup paramilitar Presxs han llançat una Jornada Na- diversos col·lectius i organitza- ció, justícia i autogovern és enco-de motxilla” com va escriure l’ín- Organització Per a la Defensa dels cional i Internacional de Suport i cions europees, entre les quals miable i digne d’admiració. Comclita Rahola. Drets Indígenes i Camperols, hos- Solidaritat amb les Bases de Suport també està la CGT. ho és d’igual manera les formes iDesconec si la Rahola sap la histò- tiguen les comunitats zapatistes. Zapatista per al 20 de Març, que Tenint en compte els fets, l’aptitud maneres de portar-lo a terme.ria de la Rachel Carrie, una com- La Junta de Bon Govern “El cami- des de la CGT vam secundar mit- dels tres nivells de govern (execu- Per tant i igual que nombroses or-panya d’ISM de la Ariadna. Em re- no del futuro”, del Caragol de “Re- jançant mobilitzacions i actes en tiu, estatal i municipal) i el desig de ganitzacions i col·lectius, conside-sulta difícil creure que no la recordi sistencia hacia un nuevo amane- diferents localitats de l’Estat Es- les i els zapatistes a defensar el seu rem important mostrar en el carrerja que la Rachel també va tenir el cer”, a La Garrucha denuncia un panyol del 13 al 27 de març, entre territori sense accions ofensives, aquest suport perquè les autoritatsseu moment de glòria fa set anys a document on la citada organització elles les concentracions realitzades des de la CGT considerem respon- mexicanes sàpiguen que……ElsGaza. La seva escenificació va ser paramilitar prepara desallotjar la a Lleida el 23 de març a la Plaça de sable als tres nivells de govern, a zapatistes no estan sols.diferent ja que ella es va plantar da- comunitat zapatista de Santo Do- la Paeria, i davant el consulta me- l’exèrcit mexicà i als grups parami- Prou datacs i assetjament a les co-vant d’una excavadora jueva que mingo, amb armes de foc. xicà de Barcelona el 25 de març. litars de qualsevol atac. munitats zapatistes, fora lexèrcitvolia enderrocar una casa palestina. A això cal afegir una campanya Participant i coincidint d’igual CGT manifesta el seu suport clar i de Chiapas.La Rahola estaria convençuda quela Rachel va anar dels EEUU a Pa-lestina a la recerca de noves expe- Cimera UE-Marroc: acords per a reforçar el neocolonialisme i lariències i aventures “hapiness”. Se-gurament que es va passar en la dictaduraseva dosis d’activisme i heroisme i Secretariat Permanent Comitè Tànger simplement per haver creat una justícia al servei del poder. d’un lloc de treball digne, davant lano es va retirar quan un treballador Confederal CGT Andalusia un sindicat i exigir drets recone- La monarquia alauita se segueix indiferència dels “humanitaris” go-jueu, que feia la seva feina honra- guts pel codi del treball marroquí. caracteritzant per la repressió dels verns de la UE i de l’estat marro-dament, havia de passar amb unamàquina per on era ella, però l’he-roïna de motxilla no va voler apar- L a CGT d’Andalusia, davant la cimera realitzada a Granada els dies 6 i 7 de març, entre la Unió La Unió Europea no només tanca els ulls davant una situació de vio- lació dels drets dels treballadors, moviments populars com a Sidi Ifni, Sefrou, Tamassint, etc; per l’existència de nombrosos presos quí. També volem assenyalar que no es trobava en l’agenda de la cimera eltar-se, amb la fi d’impressionar Europea i el Marroc, fem la se- sense llibertats sindicals, ni segure- polítics, pel tancament de periòdics reconeixement del deute històricalgun activista i així dormir ben güent declaració: tat social, amb jornades de 60 i pel menyspreu de les reivindica- del colonialisme europeu (en con-acompanyada. La Rahola podria La UE pretén desenvolupar l’acord hores, sense control de seguretat i cions populars. cret del francès i de l’espanyol)dir que la Rachel va provocar la bilateral de zona de lliure mercat higiene… (entre els obrers agríco- L’estat marroquí, continuador de amb el poble marroquí quant a l’o-seva pròpia mort, amb la seva in- amb el Marroc, articulat a través les, al tèxtil, el telemàrqueting…), l’estat colonial, nega els drets dels cupació violenta que han portat aconsciència d’estar al lloc erroni, del que va ser el Procés Barcelona i sinó que la promou i se n’aprofita pobles que formen el Marroc, ne- terme del seu territori i l’explotaciórepassada dues vegades per una ex- les polítiques de l’Euromed, inte- (p. ex.: instal·lació de la Renault a gant la seva diversitat, no reconei- dels seus recursos naturals i espe-cavadora que intentava tirar una grant cada vegada més el Marroc la Zona Franca de Tànger). xent els drets del poble amazigh, cialment pel que respecta a la uti-casa ilegal. Així la Rachel va trobar en el mercat europeu, el que signi- La UE impulsa un desenvolupa- intentant arravassar-li les terres co- lització de gasos tòxics contra lala seva glòria, l’eterna. Fa uns fica una segona colonització eco- ment depredador del medi ambient munals i els seus recursos naturals, població civil per part de l’exèrcitanys, a Tel-Aviv, m’explicava l’Ed- nòmica. i porta a terme projectes turístics i manté ocupat per la força el terri- espanyol en la guerra del Rif. Lana, una xilena que va arribar a Is- La UE imposa un model econòmic que destrueïxen l’entorn com el de tori del Sahara Occidental negant- monarquia alauita calla perquè harael a finals dels 60 a la recerca del basat en la privatització dels ser- l’empresa espanyola FADESA a se a respectar el dret d’autodeter- estat i és còmplice del colonialis-paradís, que ella va descobrir que veis públics i la disminució de les Saidia o el projecte de Larache. minació del poble saharaui. me europeu.allà hi havia viscut algú que no era despeses socials, la flexibilitat i la La UE permet i col·labora amb la L’estat marroquí manté una majo- - Per la solidaritat amb les lluitesjueu el dia que, passejant per les ro- precarietat del mercat de treball i la violació dels drets humans per part ria del seu poble en situació de po- dels treballadors i el poble marro-dalies del kibuttz on vivia, va veure reculada i anul·lació dels drets sin- de l’estat marroquí, donant-li el bresa, d’analfabetisme, absència quíun pou àrab. Aquella trobada li va dicals per a afavorir les deslocalit- paper de gendarme d’Europa, ve- de serveis educatius, sanitaris, so- - Per l’alliberament de tots els pre-fer replantejar-se tot plegat. Segu- zacions i la penetració de les em- nent-li armes i material repressiu, cials, habitatge, etc. Especialment sos polítics marroquins i saharauisrament la Rahola es va trobar un preses europees i multinacionals. ocultant que el Marroc té avui una dura és la situació dels/les joves di- - Pel reconeixement dels drets delpou semblant, i allà dins continua. Els resultats són criminals. Exem- constitució antidemocràtica que plomats/des en atur que lluiten per poble amazighCom si no tinguéssim prou amb la ple d’aquest model és l’acomiada- situa al rei per sobre de la voluntat una ocupació digna, a través de la - Pel respecte a l’autodeterminacióintoxicació del govern israelià, ment de 850 treballadors de les popular, un parlament- comparsa ANDCM i altres associacions, exi- del poble saharauihem de suportar la seva escòria. mines de Khouribga o l’acomiada- (rebutjat pel poble marroquí amb gint acabar amb l’amiguisme en - Pel respecte de les llibertats de-Quina mala sort tenen els palestins. ment de 550 treballadors de Delphi una abstenció superior al 70 %) i les contractacions i en demanda mocràtiques i sindicals al Marroc.20 Abril de 2010
  • 21. OPINIÓ-SOCIAL Despesa militar espanyola per al 2010 SALUT I ANARQUISMES Càlcul i percentatges de Això és neu als “Rasos” cara a la campanya Josep Cara Rincón (Berga) L es precipitacions daquests dies d’objecció fiscal passats han deixat al descobert el munt de dependències què tenim el gruix de les persones que vivim en societat i que hem vist com ne-Alternativa Antimilitarista-MOC realitat que aflora a l’hora de fer 241’37 - Formació dels Cossos i Forces de vava. Moltíssimes dependències, els comptes al final de cada exerci- - Classes Passives Militars: Seguretat de l’Estat: Policia: 55’76 de les més bàsiques a les més ba-A quest és el càlcul de la ci, és que l’estat entre pitos i flau- 3.328’59 - Forces i Cossos de Reserva: Poli- nals: dependències energètiques Despesa Militar en l’estat tes cada any ve realitzant una des- - Aportacions a institucions mili- cia: 511’17 amb les companyies elèctriques, espanyol que us proposem pesa militar entre un 15 i un 20% tars estrangeres: 11’07 - Seguretat Ciutadana: Policia: alimentàries, de comunicació (dedes d’Alternativa Antimilitarista- superior al que pressuposta. També - Partides per a investigació militar 2.724’73 les carreteres i els automòbils pri-MOC perquè ho doneu a conèixer, podeu utilitzar els excel·lents i de- del Ministeri d’Indústria: 950’91 - Seguretat Ciutadana: Secretaria vats), dels mòbils, de les escolesi ho utilitzeu per a calcular els per- tallats càlculs que cada any realitza - Institut Social de les Forces Ar- d’Estat de la Seguretat: 320’45 (què faríem amb la canalla acentatges a l’hora de realitzar la Pere Ortega, del Centre Delàs, que mades (ISFAS): 617’53 - Seguretat Ciutadana: Gerència casa?), de la feina (qui en té), devostra objecció fiscal a la despesa bàsicament són els que emprem - Interessos sobre el deute generat d’Infraestructures i Equipaments coneixements (pena fa no podermilitar d’aquest any 2010. per a realitzar el nostre propi càl- per la Despesa Militar: 1.125’20 de la Seguretat de l’Estat: 29’21 posar ni unes cadenes...), de lesCom venim fent els últims exerci- cul, el qual es diferencia d’aquell - Direcció general de la Guàrdia - Actuacions policials en matèria presses i un llarg etcètera.cis suggerim dos còmputs dife- que computa alguna que altra par- Civil (Institució que forma part de de droga: policia: 41’27 Què dolents que són lEstat i lesrents: la despesa estricta, i un altre tida diferent i obté els percentatges les Forces Armades), Formació i - Actuacions policials en matèria empreses. Sí clar, no seré jo quimés ampli que denominem “des- de la quantitat total de PGE. Cossos de Reserva: 2.973’17. de droga: Secretaria d’Estat de la digui que no. Però totes i cada unapesa militar + control social” i que Sumant aquests capítols, tenim un Seguretat: 5’55 de les nostres dependències si béafegeix les principals policies i la Pressupost General de resultat de 18.160’89 milions d’eu- - Transferències internes: Secreta- han estat buscades i provocadesdespesa carcerària. Podeu utilitzar l’Estat espanyol 2010: ros. La qual cosa suposa un 9´8 % ria d’Estat de la Seguretat: 2’17 pels qui hi guanyen diners amb totun o altre segons la vostra pròpia 185.249 milions d’euros pel que fa al total dels Pressupos- - Transferències internes: Secretà- plegat, no podem oblidar, en capde decisió d’entendre com milita- tos Generals de l’Estat. ria General d’Institucions Peniten- moment, que han estat “cedides” iristes o no els instruments que el 1.- “Despesa Militar”, més estricte 2.- Una segona xifra que inclou re- ciàries: 22’52 “permeses” per cadascuna de no-poder empra a nivell intern per a i reduït, que només computa parti- alitats de la nostra societat que, al - Centres i Institucions Penitencià- saltres. Totes les nostres dependèn-controlar a la població. des clarament relacionades amb nostre parer, suposen una intrusió ries: 1.208’64 cies són fruit duna claudicació,Recordar-vos que la despesa que les Forces Armades (en milions de formes i valors del camp militar - Treball, formació i assistència a duna renúncia. El text dÉtienne dehem calculat és el queel propi estat d’euros): en la mateixa. A aquest segon càl- reclusos: 32’67. La Boétie (segle xvi), no només ésva pressupostar la passada tardor - Pressupost del Ministeri de De- cul l’anomenarem “Despesa Mili- Sumant aquests altres capítols, el un bon text sinó que posa el dit a laen els seus Pressupostos Generals fensa: 7.694’86 tar + Control Social”, i inclou les resultat és de 23.115’03 milions llaga: perquè hi hagi esclavitud, ade l’Estat per a 2010. Com bé ens - Organismes Autònoms del Mi- següents partides (en milions d’eu- d’euros. El que suposa un 12’47 % part damos hi ha dhaver esclaus ive aclarint l’investigador José To- nisteri de Defensa: 1.218’19 ros): dels Pressupostos Generals de són aquests darrers els primers res-ribio en els seus últims informes, la - Centre Nacional d’Intel·ligència: - Totes les anteriors: 18.160’89 l’Estat. ponsables de lesclavitud. Ale! ja està. A canvi de bens materials du- tilitat qüestionable, a canvi deMilers de persones es manifesten a Móra d’Ebre contra el cementiri poder ser —a part dexplotades— explotadores, a canvi de quatre an-nuclear dròmines amb llumetes hem accep- CGT Baix Camp plaça de Dalt. La pancarta princi- clears (MTC). Els i les manifes- tràries al cementiri nuclear i és per tat renunciar al control de les nos- pal, amb el lema ’No al cementiri tants provenien bàsicament de les això que volen recordar que al te- tres vides. No sé si fot més pena oU nes cinc mil persones es nuclear’, ha estat encapçalada per Terres de l’Ebre i el Camp de Ta- rritori no hi ha consens a favor del més fastig. I les anarquistes, per van manifestar el diumen- portaveus i activistes de platafor- rragona. La CGT va tornar a ser cementiri. molts posats que fem, no som pas ge 7 de març pels carrers mes en defensa del territori. present en la manifestació. Ascó és una de les vuit candidatu- millors. I les que davant daixò ensde Móra d’Ebre en contra de la La manifestació s’havia convocat Un cop més s’ha demostrat que el res oficials a acollir el cementiri ofereixen la vella i inútil drecera decandidatura d’Ascó a acollir el ma- amb l’objectiu de tornar a deixar territori està, majoritàriament, en nuclear. Quan Ascó va presentar la la delegació; doncs pitjor mhogatzem temporal centralitzat clar que la ubicació del cementiri contra de la candidatura. Ho de- candidatura, hi havia seixanta-dos poses.(MTC) de residus nuclears. La nuclear no compta amb el consens mostren les mocions de noranta- ajuntaments en contra; un mes més Francament, davant la innocuïtatmarxa, convocada per la Coordi- del territori, una de les condicions dos ajuntaments, nou consells co- tard ja eren un centenar: un per dia. de les nostres accions i les eternesnadora Anticementiri Nuclear de que el govern espanyol va retirar marcals i una resolució del Això també demostra que el terri- dificultats per tirar endavant pro-Catalunya (CANC), ha començat de la darrera convocatòria de can- Parlament. La CANC es queixa tori s’ha posat les piles i dóna con- jectes i tasques de coordinació dinsdes del pont vell i ha recorregut els didatures per acollir el magatzem que el govern espanyol no tingui fiança als qui treballem per evitar la família anàrquica donen ganescarrers de la ciutat fins arribar a la temporal centralitzat de residus nu- en compte totes aquestes veus con- la instal·lació del cementiri a Ascó. de deixar-se anar dins lespiral nihi- lista. Però vaja, encara hi ha espe- rança i com sempre també hi haAmadeu Casellas surt de la presó vuit anys després del que li motius per animar-se: la llibertat de lAmadeu Casellas, la nova etapacorresponia del En Veu Alta (ara mensual), que Kaos en la Red El seu empresonament havia pro- tres magistrats catalans i a un va- El jutge de vigilància penitencià- amb el pèsol negre ja ens apropem vocat en els últims anys nombro- lencià que se li apliqués una doctri- ria, el director de la presó i el comi- al número 50 i portem més de deuE l pres anarquista Amadeu Ca- sellas va poder sortir per fi dela presó al migdia del dia 8 de ses mostres de solidaritat de sec- tors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i na del Tribunal Constitucional sorgida a partir d’una sentència del 28 d’abril del 2008, que permet tè d’avaluació han confirmat, en conseqüència, que Casellas ha complert vuit anys més del comp- anys en peu de guerra (per molt que els piqui als explotadors, a les bea- tes i als polítics i aprenents de polí-març, després d’haver estat vint-i- que el còmput de les seves penes que els dies de presó preventiva te, ja que no s’havien comptabilit- tics locals), la Xarxa de Bibliote-quatre anys empresonat. El direc- era erroni, mentre que ell va seguir s’acumulin per a restar-los en al- zat bé els anys que va passar a la ques Socials que ha reviscolat... Detor del centre penitenciari de Giro- diverses vagues de fam. Final- tres sentències fermes. Seguint presó tenint en compte el Codi projectes per sort no en falten i dena va unificar els expedients de ment, s’ha pogut aplicar a Casellas aquesta resolució, fa vuit anys que Penal anterior, donant-li la raó des- conflictes tampoc. Els conflictesl’antic codi penal i del nou i, una una doctrina del Tribunal Constitu- Casellas hauria d’haver estat posat prés d’una lluita per la seva lliber- estan per tot, només cal veurels ivegada fet els còmputs de les cional que li ha permès sortir en lli- en llibertat. Si finalment no s’ha- tat que va incloure fins a tres va- llençar-shi. Sense conflictes nopenes, va concloure que Casellas bertat ara mateix i no el 2016 com gués aplicat aquest procediment, la gues de fam, una d’elles de 76 dies som res. I ja està, acabo, i comhavia complert vuit anys de pena fins ara estava previst. seva condemna actual no hagués i que va estar a punt de costar-li la crida el Miquel de Bagà: “ani-que no li corresponien. L’advocat defensor va sol·licitar a expirat fins al 2016. vida. mus!”. Salut i anarquia!Abril de 2010 21
  • 22. OPINIÓ-SOCIALAtorguen lallibertatcondicional al La resignació és una creu;Franki deTerrassa pel cas la lluita, una necessitatde la bandera Secretaries de Gènere i d’Acció Social CGT Barcelona L Solidaritat Antirepressiva de a resignació és una arma uti- Terrassa - SAT litzada pels poders econò-E l Jutjat de Vigilància Peniten- ciària (JVP) núm. 5 de Cata-lunya ha atorgat la llibertat condi- mico-civils, religiosos i mi- litars per sotmetre’ns a les seves voluntats sense que oferim cap re-cional al Franki, el jove de Terrassa sistència. En nom d’un suposat sis-condemnat a 2 anys i 7 mesos de tema, cel o pàtria castren la nostrapresó pel “cas de la bandera” opció a la revolta.(2anys i 3 mesos per desordres i Mentre ens resignem, 8,90 milionsatemptat a l’autoritat + 8 mesos de d’euros van a parar a la famíliapena-multa per ultratge a espanya) . reial per al seu “sosteniment” enEn Franki va ser detingut el 28 d’a- front del milió de famílies amb totsbril del 2008 i empresonat, primer a els seus membres a l’atur. L’opu-la presó Model durant dos dies i lència d’una sola família és consi-després a la presó de Brians II du- dera una raó d’Estat i la misèria derant 45 dies més. Fins que el 10 de moltes altres un dany col·lateral.juny se li va aplicar el règim de 3er Mentre ens resignem, la gran bancagrau, règim que ha durat fins el espanyola -Santander, BBVA, Lagener del 2010, quan després d’ha- Caixa, Banco Popular, Banco Sa-ver complert les 2/3 parts de la con- badell i Bankinter- va tancar l’anydemna el JVP li ha atorgat la lliber- 2009 amb uns beneficis astronò-tat condicional. En aquesta situació mics –més de 31.000 milions- i,encara hi haurà de romandre fins a encara, amb l’insaciable afany definals de novembre quan compleixi destruir milers de llocs de treball.definitivament la condemna. Mentre ens resignem, l’església ca- militar i repressiva. gènere és el resultat d’una educació no es pot construir cap canvi social.Des de SAT denunciem que la lli- tòlica a Espanya -un Estat teòrica- Mentre ens resignem, a Catalunya masclista, insolidària i individua- La nostra lluita l’hem d’exercirbertat no té graus ni condicions i ment laic- rep 241,3 milions d’eu- 1.700.000 dones treballadores per- lista. cada dia en els nostres centres deque en Franki no hauria d’haver ros dels nostres impostos per ceben un salari brut mitjà de En front de la resignació, la CGT treball, associacions, famílies i àm-estat ni un sol dia a la presó, ja que condicionar la nostra vida personal 18.000 € en front dels 25.000 € proposa la lluita com a necessitat bits de relació. Hem de canviar leses va tractar d’un judici i d’una i familiar. Per exemple la negació percebuts pels homes. Un cas clar vital per trencar aquest marc que mentalitats alienades pel franquis-condemna política que no només del dret a l’avortament lliure i gra- de discriminació. ens encotilla i ens empobreix mate- me i l’església, i prendre la iniciati-anava contra ell sinó contra totes tuït i a la utilització d’anticoncep- Mentre ens resignem, a l’Estat Es- rialment i espiritualment. Només va en els camps social, cultural,les persones que lluitem des dels tius; o la discriminació exercida panyol gairebé 2.000.000 de dones per mitjà d’aquesta podrem assolir econòmic i laboral, tal com es vamoviments socials per denunciar envers les dones i les i els homose- tenen un treball parcial en front de un nou model de societat d’homes i començar a fer ara fa 100 anys.les injustícies que patim per part xuals. 552.000 homes en la mateixa situa- dones plenament lliures i prepara- L’anarcosindicalisme ha de tornardel sistema capitalista espanyol. Mentre ens resignem, el pressupost ció. Aquest fet comporta la preca- des per prendre les nostres pròpies a ser un referent d’alliberament per del Ministeri de Defensa continua rització de la jubilació de la dona decisions sense necessitat de cap a nosaltres, les dones, i el 8 de març essent superior al dels Ministeris treballadora. líder. L’organització i la formació ha de servir per manifestar, senseL’Observatori de Sanitat, Vivenda i Educació Mentre ens resignem, les dones són eines bàsiques de lluita: sense embuts, que no hi haurà cap trans-Contra junts. Les nostres necessitats bàsi- ques es supediten a la maquinària mortes per violència de gènere han estat 84 l’any 2009. La violència de la primera no es poden aprofitar re- cursos ni esforços i sense la segona formació social sense la nostra par- ticipació.l’Homofòbiaestrena web Davant dels fets de Vic i Salt no ens confonguem. Drets socials per a tothom ara FAGC www.fagc.org increment de la inseguretat asso- context de crisi econòmica, són el sistema econòmic capitalista i de Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya ciada a la immigració i la crispació resultat de les polítiques al servei les polítiques que li donen cobertu-A partir del 4 de febrer està actiu on-line les 24 hores del dia, elweb de l’Observatori contra l’ho- A questes darreres setmanes estem observant nous episo- promoguda els darrers dies per par- tits com CiU o determinades asso- ciacions de comerciants. del capitalisme que els diferents governs de torn, estatal, autonòmic i municipals, han estat promovent. ra i exigim: - La derogació immediata de la Llei d’Estrangeria i el reconeixe-mofòbia, impulsat pel Front d’Alli- dis en la vinculació entre immigra- Mentre, els grans mitjans de comu- La llei d’estrangeria, a més a més, ment de la plena igualtat de dretsberament Gai de Catalunya ció i inseguretat. Paral·lelament nicació, com qui no vol la cosa i agreuja la situació de precarietat per al conjunt de la població de Ca-(FAGC). hem vist també com des de diver- sota una aparent neutralitat, ja econòmica de molts treballadors i talunya i arreu.Aquest web permet realitzar de- ses institucions i partits polítics s’han encarregat d’associar les pa- treballadores immigrants en negar- - La reducció de la jornada laboralnúncies homòfobes on-line. Un cop parlamentaris s’ha insistit en la ne- raules “immigració”, “delinqüèn- los drets bàsics de ciutadania, con- a 35 hores setmanals amb manteni-rebuda per l’Observatori, on s’estu- cessitat d’aplicar mesures que, sota cia”, “col·lapse dels serveis pú- demnant-los a l’exclusió social i ment del salari per a reduir l’atur.diarà el cas, es posaran en contacte l’excusa de termes tant ambigus blics”, “atur” tot tractant de crear deixant-los encara més indefensos - El fre a l’agressió als drets socialsamb la persona interessada per a re- com “seguretat” i “convivència”, un estat d’opinió pública que cri- als dictats de la patronal en el mer- que suposa l’intent de modificar elalitzar les gestions necessàries amb restringeixen drets de les persones i minalitzi una part de la població cat laboral. sistema de pensions, amb l’allarga-l’objectiu de no deixar impune l’a- criminalitzen els i les treballadores actual del nostre país: els i les im- La retallada de drets del conjunt de ment del període de cotització igressió. Al web, també pots consul- nouvingudes. migrants. la població, l’increment de les me- l’endarreriment de l’edat de jubila-tar una guia sobre què fer en cas L’intent, fa poques setmanes, de no Els treballadors i treballadores no sures repressives i la divisió de la ció.d’agressió i a la vegada fer un se- permetre l’empadronament de les ens hem de deixar prendre el pel. classe treballadora han estat mesu- - Un salari social de 1200 € per aguiment dels últims casos. També persones immigrades per part de L’atur, els acomiadaments, els res que ja altres vegades ha utilitzat totes les persones aturades, inde-hi ha un apartat de documentació l’Ajuntament de Vic n’ha estat un ERO, la precarietat, els desnona- el capitalisme en èpoques de crisi i pendentment del seu origen.on poder consultar casos antics, es- exemple prou conegut perquè ha ments, els problemes per a pagar que sovint han portat al feixisme. - La millora de la qualitat dels ser-tadístiques… saltat als mitjans de comunicació. les hipoteques i la massificació Per això, des de la Confederació veis públics (sanitat, educació,L’adreça del web contra l’homofò- Un altre ho és la voluntat de l’A- dels serveis públics no els han creat General del Treball de Catalunya transport, etc), reduint l’actualbia és la següent: juntament de Salt d’instal·lar cà- els i les immigrants. Totes aquestes volem recordar que la causa dels massificació, revertint la seva pri-www.observatoricontralhomofo- meres de videovigilància en espais situacions, que vivim i patim dia a problemes que patim com a treba- vatització i facilitant a tothombia.org/ públics sota l’excusa d’un suposat dia de manera creixent en l’actual lladors i treballadores deriven del poder-hi accedir.22 Abril de 2010
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL 17-M: nova vaga al sector Pel dret a l’avortament lliure i gratuït de l’ensenyament públic en els centres públics de Catalunya Plataforma per l’avortament lliure i gratuït (*) Kaos en la Red + Redacció més l’ocupació de substituts i inte- rins (o els deixa directament al ca- L ’avortament torna a ocupar l’espai públic de debat -noE n el marc de la jornada de rrer en no cobrir puntualment les només per la sanció d’una nova llei vaga i mobilització convo- substitucions). I que vol aprofitar el que el manté penalitzat i amplia cada a nivell de Catalunya desplegament de la LEC —aquesta només les excepcions- sinó tambépels sindicats del sector de l’ensen- llei neoliberal que va ser àmplia- per les accions d’un reduït nombreyament (professorat i estudiants) ment rebutjada pel professorat de de fonamentalistes catòlics/quescontra la política educativa de la la pública, mentre rebia el suport que persisteixen en l’intent d’im-Generalitat, al voltant de 50.000 entusiasta de CiU i d’unes patro- posar els seus criteris morals i reli-manifestants es van manifestar a nals privades que es freguen les giosos, criteris que es tradueixenBarcelona per rebutjar la política mans—per donar el cop de gràcia a en una brutal forma de violènciade privatització, jerarquització, de- l’ensenyament públic mitjançant sobre els cossos, les vides de lesgradació i desregulació de drets a mesures com el Decret d’autono- dones, que desconeixen la nostral’ensenyament públic que està mia de centres, en realitat un decret autonomia i pretenen reduir-nos aduent a terme la Generalitat. de privatització, jerarquització i contenidors reproductius al serveiDins la mateixa jornada de mobilit- Una vegada més, en una altra es- encara estava entrant a la plaça Ur- desregulació de condicions labo- d’un sistema patriarcal i capitalista.zacions, unes 1000 persones es van candalosa mostra de manipulació quinaona) que van marxar pels ca- rals per als centres públics. Per aquest motiu tornem a sortir almanifestar a Tarragona, unes 1000 informativa, la Conselleria parlava rrers de Barcelona denunciant que Ara cal que les organitzacions sin- carrer, per repudiar i resistir l’ocu-a Lleida, unes 500 a Girona i un de seguiment minoritari de la vaga “autonomia no és privatització”, dicals de docents i estudiants, uni- pació de l’espai públic per part decentenar a Tortosa. de l’ensenyament públic i minimit- “prou retallades”… i exigint “més tàriament, donin continuïtat a la sectors representants de la jerar-Segons fonts dels sindicats convo- zava el seguiment de les manifesta- inversió per a la pública” o “Mara- mobilització en curs, vista la pre- quia catòlica, jerarquia còmplicecants, el 80% dels centres de Cata- cions. I és que per molt que el tri- gall dimissió”. potència de l’administració i l’èxit històrica d’abusos contra dones,lunya es va veure afectat per la partit, amb l’inefable conseller Multitud de docents i una gens –per molt que la patronal de l’en- còmplice històrica de dictadures,vaga. El 60% del professorat de Maragall al capdavant, vulgui fal- menyspreable xifra d’estudiants, senyament públic el negui—de la tortures i genocidis. Denunciem laprimària va participar activament sejar la realitat utilitzant tots els cridant plegats contra una política mobilització del dia 17. Una conti- violència i la provocació d’aquestsen la convocatòria de vaga; a l’edu- mitjans de manipulació de l’opinió educativa que, mentre augmenta el nuïtat que, perquè sigui sòlida i sectors al convocar un acte el diacació secundària la participació va pública afins al poder, el que cap diner públic per a la privada, a la amb perspectives de fer enrere els abans de la data històrica de lluitaser desigual i la participació de l’a- grollera manipulació podrà elimi- pública redueix les dotacions eco- plans de la conselleria, s’haurà de feminista. Per això els recordemlumnat en les mobilitzacions va fer nar són els aproximadament nòmiques als centres, retalla planti- recolzar en iniciatives com les d’al- que cada 8 de març prenem els ca-que en la majoria dels centres l’ac- 50.000 manifestants (mentre la lles, massifica aules, elimina cur- gunes zones que, com la de Corne- rrers per a visibilitzar les lluitestivitat lectiva s’hagués vist afecta- capçalera arribava a Plaça Sant sos (ara toca també el batxillerat llà, plantegen la necessitat d’un pla pels nostres drets, enfrontar totesda. Jaume, la cua de la manifestació diürn d’alguns centres) i precaritza de lluita, sostingut i participatiu. les dominacions, les opressions i les explotacions. Les nostres lluites es fan a les llars, als llocs de treball,Butlletí Informatiu sobre la Reforma de la Llei d’Estrangeria al camp, als nostres moviments, a Àrea Immigració CGT de reforma de la Llei Orgànica destacar el Pacte Europeu sobre mesura de “la seva bona relació les nostres organitzacions; es fan a 4/2000 de 11 de Gener, sobre Drets Immigració i Asil confirmat en el amb el seu patró”, és a dir, que la les escoles, a les institucions, alsB utlletí núm. 126. Redacció: Gabinet d’Estudis i GabinetJurídic Confederal. i Llibertats dels estrangers a Espan- ya i la seva integració social. Per a reformar la llei s’han donat Consell europeu de 16 d’octubre de 2008 i la Directiva 2008/115/CEE, de 16 de Desembre voluntat unilateral del patró, és qui possibilita la renovació o no del seu contracte (igual que en la resta carrers, a les places i es fan en els espais públics que recuperem amb la presència dels nostres cossos iContinguts: Tramitació de la Llei - una sèrie de motius detallats que de 2008, del Parlament Europeu i de treballadors en l’actual marc de les nostres veus. Es fa vencent elsInstruments de desenvolupament - consten en l’exposició de motius el Consell, també coneguda com a relacions laborals), i per tant la prejudicis i les pors ancestrals.Estructura de la Llei - Quadre com- de la reforma. Un d’aquests motius Directiva de la Vergonya, on entre seva permanència o no en el país, Sortim al carrer per dir un cop mésparatiu amb les principals modifi- és l’ampliació dels drets recone- altres coses es permet l’interna- model que l’actual reforma manté i que no ha d’existir cap límit a lescacions - Conclusions - La nostra guts en el Títol I de la Llei d’Es- ment de ciutadans/nes aprofundeix. decisions sobre el propi cos i que,posició com CGT. trangeria. Aquest reconeixement estrangers/es fins a 18 mesos. La Unió Europea aborda el tema de per tant, no reconeixem autoritat aLa nostra pretensió és analitzar la de drets fonamentals com el de La realitat és que la Llei d’Estran- les migracions des d’aquesta pers- cap institució mèdica, judicial, es-recent reforma de la Llei d’Estran- vaga, sindicació, llibertat d’expres- geria i el seu respectiu Reglament, pectiva economicista: la lliure mo- tatal, eclesiàstica ni de cap altregeria, des d’una posició crítica, tant sió…no es plasma per la voluntat com instruments normatius al ser- bilitat de les persones i els treballa- tipus per a prendre decisions sobredes del nou articulat (el que es mo- del Govern sinó com a conseqüèn- vei d’unes determinades polítiques dors (comunitaris) per a la Unió les nostres vides. El control quedifica), com des de la materialitat cia de les Sentències del Tribunal migratòries, se segueixen basant en exigeix suprimir les fronteres inter- exerceixen aquestes institucionsdel mateix en les pràctiques diàries Constitucional de novembre i des- la centralitat del treball, sent aques- nes. Però també aixecar controls sobre els nostres cossos penalitzantdel poder (Estat, Institucions, Poli- embre de 2007, per tant la incorpo- ta la clau en tota la regulació de més precisos en les fronteres exte- l’avortament i forçant embarassoscia i Judicatura), sobre les milers ració d’aquests drets no és tant un l’estrangeria. Pot afirmar-se que riors, per a totes aquelles persones no desitjats imposa a les dones unde persones immigrants a les quals mèrit del Govern, sinó que deriva des del punt de vista del dret l’es- extracomunitàries. Les persones mandat compulsiu com a mares,va dirigida. de l’exigència constitucional. trangeria és l’eina que Europa ha estrangeres només es contemplen cuidadores i, en definitiva, com aAnalitzem el nou articulat, recor- Un altre dels motius de la Reforma inventat per a crear i excloure no en la UE mentre que treballadors protectores del sistema patriarcal,dant el procediment de tramitació és la incorporació a l’ordenament als estrangers, sinó als immigrants útils a les economies nacionals. Per que rebutgem per ser un acte dede la Reforma i realitzant una com- espanyol de les Directives comuni- extracomunitaris pobres. això tant el seu accés al territori de violència.parativa amb l’anterior redacció, tàries, efectivament s’ha produït un Aquestes persones no tenen els la UE com la seva mobilitat per ell Pel dret a l’avortament lliure i gra-fent especial èmfasi en els aspectes augment del nombre de normes co- mateixos drets que les persones estan severament restringits. Quant tuït en centres públics, no més con-de la Reforma que vulneren els munitàries que afecten al dret d’es- amb nacionalitat espanyola. Des de als seus drets ciutadans o la seva trol sobre els nostres cossos, resis-Drets Fonamentals, els quals in- trangeria. La majoria de totes l’òptica laboralista, el règim nor- integració social, la UE simple- tència i lluita feminista.compleixen la normativa existent i aquestes normes comunitàries res- matiu de l’estrangeria constitueix ment es desentén. L’Estat espanyolles noves categories polítiques de ponen fonamentalment a la lògica un instrument idoni per al domini aplica, igualment, aquesta política (*) Manifest de l’acció que es vadiscriminació i racisme institucio- del control dels fluxos migratoris de les treballadores estrangeres que comunitària. portar a terme a Barcelona el 7 denal que produeix aquesta reforma. mitjançant la restricció dels drets l’Estat posa en mans de la patronal, Us podeu descarregar el butlletí al març de 2010 per part d’un grup deEl passat 12 de Desembre de 2009 de les persones immigrants i l’ex- atès que el dret d’aquests treballa- web: dones davant d’una concentracióes va publicar en el Butlletí Oficial ternalització de fronteres. Entre dors a romandre i poder renovar les www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art convocada per unes organitzacionsde l’Estat la Llei Orgànica 2/2009, aquestes normes comunitàries cal seves autoritzacions depèn en gran icle3619 antiavortistes.. 23Abril de 2010
  • 24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell > LLIBRES ‘De vagos y maleantes. Michel Foucault en España’, MÉS QUE RESUMS DE PENSAMENTS, APRENDRE A PENSAR un llibre de Valentín Galván Col·lectiu La Tramuntana Michel Foucault i la ivim en uns temps en què la distància Ventre el pensament crític i el procedent de l’Acadèmia mai no havia estat tan gran, i això que avui més que mai resulta neces- filosofia Aleix Ortí sari repensar la societat en el seu conjunt encara que sigui per ataüllar la possibilitat d’un món futur on la vida sigui digna de I ser viscuda. om ve a petar a un estrany “De vagos y maleantes, Michel Foucault en España” ens permet apropar-nos a una època d’una gran vitalitat política i creativi- H vaixell, un daquells vaixells de bojos que, al final de le- dat mitjana, pujaven i baixaven tat intel·lectual, la del final del franquisme i pels grans rius de lEuropa central la posterior Transició a l’Estat espanyol. amb el seu carregament dalienats. Aquest període es caracteritza per una Foragitats de les ciutats, aquesta eclosió de moviments socials (veïnals, fe- colla dexclosos afores, acabava ministes, d’alliberament sexual, de crítica navegant sense anar enlloc en de les institucions totals com la presó o el unes barcasses que els feien alho- manicomi, etc.), ansiosos por recrear nous ra de refugi i de centre social tot discursos superadors de les anquilosades esperant desembarcar on no ha- tesis marxistes oficials i per dibuixar horit- guessin estat abans. Descrivint zons de ruptura que anessin més enllà de aquest paisatge, tan summament la reforma o pacto a la baixa que finalment barroc, comença la primera obra esdevindria la Monarquia constitucional. de Michel Foucault. "Història de la Tant al carrer com a la Universitat i el seu bogeria a lèpoca clàssica". És un entorn, la progressiva entrada dels textos llibre carregat dimatges suggeri- de Foucault va ser seguida amb una gran dores i una prolífica documentació atenció, marcant de manera molt signifi- que serveix a lautor per explicar- cativa la discussió política i filosòfica del nos les diferents etapes a través moment. El filòsof de Poitiers no va deixar de les quals ha passat la visió mo- ningú indiferent, ni els qui, ajuntant reflexió derna de la bogeria, per acabar i praxis, es van valer amb total llibertat de denunciant la visió actual com una la seva «caixa d’eines» per trobar noves visió que té poc dhumanista i ra- vies d’anàlisi i actuació per a la transfor- cional, i molt dinteressada i obtu- mació social; ni els qui, veient perillar les sa. velles ortodòxies marxistes, veien en Fou- Si aquest principi ens fa pensar en cault un perill per a la seva hegemonia en la nau on va a parar Neo en esca- l’àmbit acadèmic. par de Màtrix, o en els vaixells pira- a Nietzsche- com una èpica de pressió. A la ja esmentada "Histò- objecte principal: lhome. Segons Tal i com es reflecteix ja encertadament en tes, o en alguna altre mite romàntic lexpressió del jo. O, millor encara, ria de la follia" ha de sumar-se "El explica, les ciències humanes apa- aquesta radiografia de la Transició, els de- dalliberament, pot ser que aquest com un desplaçament de la meta- naixement de la clínica", després reixen com a fruita madura en un bats que el discurs crític de Foucault va pensament no sigui en va, tanma- física que la duia a llocs on ni Aris- de la qual escriurà "Larqueologia context sòcio-polític determinat i provocar en els mitjans acadèmics i fora teix en el nostre filòsof aquest alli- tòtil ni sant Tomàs havien somiat. del saber" a mode de mètode del amb la seva aparició apareix el seu d’aquests per a alguns no van ser res més berament no vindrà fins després Aquella lectura semblava dir-li que seu treball i, finalment, concloent objecte: aquesta dona, aquest que una mera moda intel·lectual, en la de milers de pàgines duna de les a través de la tècnica dialèctica i la letapa arqueològica lambiciosa home, esdevingut per primer cop seva època d’«enfants terribles» o de «co- millors proses assagístiques que consciència diàfana, la matèria "Les paraules i les coses". en la història objecte de la ciència. munistes de saló» —tipus Fernando Sava- ha donat la literatura del segle XX. podia transformar-se a voluntat. Contemporani i veí de les idees de Davant del prejudici que lhome, ter, Josep Ramoneda o Gabriel Albiac—, Perquè el nostre personatge, de Quines festes i quines alegries, si Jacques Derrida, Foucault també que la dona, han existit sempre, abans de passar a exercir d’intel·lectuals closca rasurada, mirada amable i la matèria era infinitament dúctil les insistirà en el mite de la decons- Foucault proposa que són una orgànics del nou règim. No obstant, tant presència intensa, fou un filòsof. necessitats humanes podrien sa- trucció si bé mai lanomenarà així. creació interessada i que, com a aleshores com ara, les reflexions de Fou- Segurament no fou un dels poetes tisfer-se, el dolor podria evitar-se o Foucault busca en els seus llibres tal creació, tal com han aparegut cault continuen sent per a molts un refe- més importants del seu temps. com a mínim suportar-se. El petit posar de manifest la trama oculta pot ser que desapareguin sense rent fonamental per a l’anàlisi de les for- Però sí que fou un filòsof en el sen- Foucault va posar-se mans a lo- que anima les coses i la relació deixar rastre, tal com han desapa- mes d’opressió i l’elaboració de nous tit clàssic de la paraula, i això és bra sense dubtar. Calia posar de daquestes coses amb les parau- regut la pedra filosofal o les teories discursos emancipadors. molt! Això encara no fou prou per manifest totes aquelles mentides les i amb les experiències que lho- de lastronomia heliocèntrica. ell. Perquè -si em permeteu la lli- que empresonaven els homes en me en té delles. I tot això amb la fi- La dona i lhome, creacions huma- cència dimaginar-mel en panta- creences i, també, en institucions nalitat dalliberar lésser humà de nes? Foucault sembla situar-se en lons curts- abans del literat va lorigen de les quals no era pas la les gàbies on les raons oblidades i un lloc on el discurs esdevé vida i haver-hi un Foucault petit, tan petit recerca desinteressada del bé la falta de pensament quan no les la vida cerca tornar a un magma que quasi no existia i només era un comú, sinó més aviat la permanèn- mentides i les falses veritats inte- primigeni on les formes apareixen i nen que corria pels carrers mirant cia dunes formes dopressió inca- ressades, amenacen de tancar- desapareixen com capricis del tot allò que lenvoltava, pregun- paces de justificar-se daltra ma- nos. I si Derrida cerca desentran- poder. Tanmateix, Foucault viu en tant-se sobre el perquè de les in- nera que per la seva pervivència. yar lengany que fonamenta tot un temps i en un lloc on les pràcti- justícies, per què el món era com Amb aquest esperit fou amb el poder en lanàlisi literària, Foucault ques del poder travessen tot el real era, per què els homes i les dones qual va du a terme les seves pri- ho busca en lanàlisi històrica, formant-lo i deformant-lo; així dirà: feien el que feien... meres obres, les de la etapa ano- mostrant que el progrés de la raó a "...les pràctiques socials poden Va estudiar filosofia a una de les menada de larqueologia del pen- través de la història no és res més portar a engendrar dominis de millors escoles de França, on tin- sament, en què lobjectiu principal que un mite que, enaltit pel poder, saber que no només donen a llum gueren una gran influència en ell, serà denunciar tot lentramat de no té cap altra funció que perpe- nous objectes, conceptes i tècni- com en tots els de la seva genera- creences i prejudicis que de forma tuar el poderós en el poder. ques, sinó que fan que apareguin ció, les lliçons sobre lobra de inconscient són donats per certs i A "Les paraules i les coses", Fou- noves formes totalment noves de Hegel. I, en especial, sobre "La fe- que només tenen de veritable la cault posarà en qüestió les cièn- subjectes i subjectes de coneixe- nomenologia de lesperit" la qual seva obediència a un poder que cies humanes (la història, la medi- ment". Entre aquests nous objec- va llegir -com també va llegir i molt eternitza les institucions de la re- cina, la psicologia...) i el seu tes, conceptes i tècniques, com en24 Abril de 2010
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA duna vella inquietud, del pas a la consciència lluminosa duna preocu- pació mil·lenària, de laccés a lobjec- tivitat que des de feia molt temps ro- mania presa en les creences o les filosofies: va ser lefecte dun canvi en les disposicions fonamentals del saber. Lhome és una invenció la data recent de la qual mostra amb tota fa- cilitat larqueologia del nostre pensa- ment. I potser també la seva fi prope- ra. Si aquestes disposicions van des- aparèixer tal com van aparèixer, si, per qualsevol esdeveniment la possi- bilitat del qual podem com a molt pressentir, però la forma i promesa qual no coneixem per ara, oscil·larà, com ho va fer, a finals del segle XVIII el sòl del pensament clàssic, llavors podria apostar-se que lhome ses- borrarà, com en els límits del mar un rostre darena." Aquest és un dels fragments més celebrats de Foucault, en ell es de- fensa que les disposicions del saber -que bé podríem banalitzar com allò que sabem i que tant aviat com sabem deixem de saber, per oblit o nous aprenentatges, i, que tan aviat com sabem, sabem del cert, per ig- norància o evidència- aquestes dis- posicions del saber, anant al gra, diria el text que estan en relació amb els sabers de les coses. Però afirmar això és molt aventurat perquè supo- saria acceptar que els sabers de lesun esforç de tornar al real, Foucault és gràcies al fet que ens construïm saber com hagués continuat aquesta voltant i als seus secrets. De fet, entre coses no provenen de les coses sinósinteressarà pel poder disciplinari. una nova corporalitat que deixem de línia de pensament que el tingué totes les mutacions que han afectat de disposicions dels sabers mateixosÉs a dir, el poder que shan concedit difondre les antigues estructures de sempre en aquell espai de la filosofia el saber de les coses i del seu ordre, i aquí el Derrida de la inexistència delels estats moderns de disciplinar els poder. que es qüestiona les arrels del poder el saber de les identitats i les diferèn- significat, de la presència única delscossos dels ciutadans. I ho farà a tra- I és aquí on comença la tercera etapa per tal de desemmascar-lo i així con- cies, els caràcters, els equivalents, significants, no està tan lluny. El textvés de lestudi de la formació dels es- en el pensament de Foucault. Des- tribuir com a intel·lectual i escriptor a les paraules -en breu, al bell mig de que aquí reproduïm en traducció detabliments penitenciaris des del final prés de larqueologia del pensament i la utopia de lalliberament. tots els episodis daquesta profunda traducció no ho diu pas literalment,de la Il·lustració fins al principi del la genealogia del poder, ve letapa de història del Mateix- una sola, la que es podria argumentar que ho mostra,segle XX, recollint el fruit de les seves les tecnologies del jo. Aquesta etapa II va iniciar-se fa un segle i mig i que però demostrar-ho no ho demostrarecerques en una obra titulada "Vigi- és una conseqüència lògica de lan- potser esta en camí de cloures, va pas, per això hauríem destudiar amblar i castigar", en què continua de- terior en la qual passa destudiar com Tanmateix, això és a grans trets el deixar aparèixer la figura de lhome. I deteniment lobra sencera, la històrianunciant els mites que fomenten les es forma i es distribueix el poder a in- que diu la Viquipèdia sobre Foucault: no es va tractar de lalliberament sencera de la filosofia fins i tot.institucions actuals a través del relat vestigar com ens conformem a no- un resum en unes poques línies dunminuciós i en detall de la seva apari- saltres mateixos. Les tecnologies del pensament que sempre sha volgutció. jo seran totes aquestes pràctiques i aliè a les formes de la representació. ContraanuncisSerà gràcies a lestudi de les tècni- hàbits mitjançant els quals hom té No és pas que el resum sigui fals oques disciplinàries massives que el cura de la pròpia corporalitat. Essent vertader, no és aquí la qüestió; lanostre autor parirà un dels seus con- la consciència de les diferents tecno- qüestió és que en aquest resum esceptes més celebrats: els micropo- logies del jo que ens apliquem lúnica perd allò de viu que té lexperiènciaders. Sadonarà que no nhi ha prou manera de poder aplicar-nos tecno- de pensar. I, en comptes de pensa-denunciant el poder en les grans es- logies del jo pròpies que ens alliberin ment viu tenim la seva reducció atructures perquè el poder ens traves- de les tecnologies imposades pel unes poques notes i dades útils ensa a tots de múltiples i subtils formes. poder. El darrer Foucault serà més in- lestret marc del lluïment en conver-Tots ens hem educat en unes deter- trospectiu, més subtil i delicat, més ses de cafè. Quelcom semblant a unaminades escoles, amb una determi- interessat per les carícies i abraçades recepta tipus: "Mantingui lelegàncianada arquitectura, en unes classes que ens dispensem que no pas per cultural a les trobades de lambaixa-on sens ensenyava una cosa i no les pràctiques disciplinàries o les dor" que ben bé podria patrocinaruna altra, hem treballat en unes fàbri- construccions epistemològiques. És una marca de bombons o un divo deques duna manera determinada i conscient que seran aquestes maga- laristocràcia. No en va, Michel Fou-hem participat en la política a través rrufes i la visió que la societat té de- cault fou en vida un conferenciantdunes institucions i no unes altres. lles allò que en última instància ens apreciat arreu del món. Però ho fouTot això ha format la corporalitat que empresona o allibera. En certa mane- per quelcom que lluitava per escaparara ens governa. Però no només són ra, aquesta etapa pot recordar el Sò- a la vanitat, per quelcom que voliales grans estructures les que formem crates del "tingues cura de tu mateix" anar enllà. Voluntat que podem tro-el nostre cos a la seva imatge sinó però la semblança és només vaga, bar diàfana en el darrer punt del da-nosaltres mateixos, en ser imatges perquè mentre en Sòcrates la cura rrer capítol de "Les paraules i lesseues, repetim, sense adonar-nos dun és un principi, en Foucault no és coses" que tot seguit oferim en tra-que ens són alienes, les mateixes crí- un final. I, mentre en Sòcrates, lim- ducció catalana:tiques i les mateixes demandes que portant és el coneixement dun ob- "En tot cas, una cosa es certa: que l-sense adonar-nos van formar-nos. És jecte, lun mateix, que és sempre home no és el problema més antic niper això que els anomena micropo- igual; en Foucault allò important és la el més constant que shagi plantejatders i és per això que no podem can- pràctica sobre un cos, el propi, que ja el saber humà. En agafar una crono-viar les superestructures sense abans no és un i per sempre sinó que és di- logia relativament breu i un tall geo-haver canviat la nostra corporalitat nàmic en perpètua transformació se- gràfic restringit -la cultura europea amateixa. Perquè és gràcies al fet que gons les tecnologies i pràctiques que partir del segle XVI- es pot estaradquirim una nova corporalitat que shi apliquin. segur que lhome és una invenció re-podem imaginar unes noves estruc- Malauradament, Foucault mor pre- cent. El saber no ha rondat, duranttures i fins i tot la falta delles, perquè maturament als 58 anys i no podem molt temps i de forma obscura, al seuAbril de 2010 25
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Debat sobre mitjans alternatius a la Rimaia Carlos García, El col·lectiu està treballant nous siste- ètic i basat en un projecte de societat Kaosenlared mes de finançament, al voltant de les millor, és una necessitat que abans o moviments socials, sindicals i cultural després s’haurà d’abordar. Cadascú l 12 de març es va portar a d’arreu del món i, evidentment i com enfoca la lluita utilitzant els mètodesE terme a la Universitat Lliure la Rimaia de Barcelona una xerra-da-debat amb diferents membres sempre, dels seus lectors. Els blocs de Kaosenlared són una nova eina comunicativa que permet que li aporta la seva tendència, però el que tots hem d’entendre és que mentre l’enemic mini la justícia socialque formen part dels mitjans de con- als lectors tenir el seu propi espai al no podem actuar independentment itrainformació més importants de Ca- web i alhora l’autofinançament del sense utilitzar una unitat (que no uni-talunya i l’Estat espanyol, tant pel que projecte per la qual cosa els com- formitat) que ens doni una empentafa a la xarxa, com al paper: Kaosenla- panys de Kaosenlared van demanar definitiva, per ser mitjans que mirenred, “Diagonal”, La Haine i la “Direc- als i les assistents que tal i com fan de cara la decadent i mercantilitzadata”. les grans empreses capitalistes amb indústria periodística generalista.Amb una assistència d’unes cinquan- els seus mitjans el poble treballador Totes nosaltres som lliures i aixòta persones i amb molta participació, ho faci amb Kaosenlared i amb els al- comporta que no tenim amics pode-els diferents ponents van exposar la tres mitjans alternatius i anticapitalis- rosos econòmicament, però sí un im-seva manera de funcionar davant una tes. Si volen tenir eines de combat portant grup de lectores i lectors querealitat dura que dificulta moltíssim el ben esmolades i dignes, cal que tots disposen d’una informació veraç, defuncionament correcte dels mitjans hi col·laborem. qualitat i veritablement plural i quan-de comunicació alternatius, interes- La trobada va ser força cordial i no es tiosa, sense una cotilla que impedeixisant-se els i les assistents per les lí- descarten més trobades en el futur la crítica social severa i rotunda d’unnies editorials de cada mitjà i sobre per tal de parlar sobre possibles sistema que col·lapsa i que contínua-els punts forts i febles de la contrain- col·laboracions no tan llunyanes, en ment ens vol tancar la boca. Aquestaformació anticapitalista. una voluntat clara d’optimitzar recur- és la nostra força!Les qüestions relacionades amb la fi- sos, respectant cadascun dels pro- És hora de trobar el punt de trobadanançament va ser una de les qües- una incidència política real. Hereu de ampli i contrastable. L’objectiu de La jectes i recolzant cadascuna de les que permeti construir una xarxa po-tions centrals que es van tractar visi- la publicació “Molotov”, “Diagonal” Haine és que els mateixos movi- iniciatives que sorgeixin d’aquests derosa de ciutadans anònims dispo-bilitzant les condicions precàries en afronta el futur amb la voluntat d’arri- ments socials facin la informació i in- col·lectius. sats a viure, i elaborar de primera mà,què treballen les persones que for- bar a les persones, no només que es formin de primera mà d’allò que Cal mirar endavant i treballar dur per la informació. Un veritable bucle co-men part de cada col·lectiu i les difi- troben dins dels moviments socials, passa utilitzant l’eina de la seva pàgi- poder afrontar els temps que ens es- municatiu on la informació flueixi in-cultats per trobar nous subscriptors. sinó també a les persones que en po- na web. peren amb voluntat de triomf. Més dependent i indiferent dels gransLa “Directa” ha mostrat el seu projec- drien formar part potencialment. Algú Per la seva part, Kaosenlared defen- enllà d’això la fotografia de tots mass media, una informació delte de periodisme seriós, rigorós i de en algun moment va dir que "escriure sa un periodisme de "guerrilla", de aquests mitjans realitzant una activi- poble i per al poble. Perquè hi hafort contingut social i territorial a Ca- a ‘Diagonal’, al principi, era com es- combat, en què el debat, la pluralitat, tat de difusió i explicació de cadas- poble a tot arreu, no ens poden atu-talunya. La vida del setmanari co- criure a la porta d’un lavabo de bar". la lliure opinió i la velocitat són factors cun dels seus projectes, no hauria de rar. Sense complexos, deixant demença al 2005 de la mà de persones Els editors de “Diagonal” presumei- claus per portar a terme un projecte ser presa, per nosaltres mateixos, banda la superficialitat, la hipocresia ique provenien d’altres mitjans alter- xen que ara encara és així però no a tan complex com aquest. La lliure pu- com una trobada puntual i aïllada. La la manipulació, per tal de crear unanatius amb l’objectiu de trencar l’aï- la porta d’un bar sinó a la d’un aero- blicació oberta a tot anticapitalista, importància de la confluència estratè- revolució en la comunicació que nollament dels moviments socials i ser port, sarcàsticament i és que els l’oposició frontal i radicalment demo- gica i periodística dels diferents pro- tingui fi. Necessitem aquesta revolu-una eina per combatre el discurs do- 4.000 exemplars de tirada no poden cràtica al sistema a través d’un diari jectes que defensen un periodisme ció.minant dels mitjans de comunicació competir amb els grans grups edito- digital que recull, amplia i elabora in-burgesos. El mitjans de comunicació rials però ja comença a tenir una formació és l’eina total, que elssón vitals per a l’esquerra anticapita- mida considerable i sobretot una cre- col·lectius socials utilitzen. Quan aixòlista perquè són eines que poden dibilitat i seriositat que els fan mirar no sigui així, Kaosenlared deixarà deorientar l’opinió, no només de la gent cara a cara als mitjans venuts al capi- tenir sentir com a tal. Per a Kaosenla-de la nostra corda sinó també dels tal de l’Estat. red una eina de contrainformació quemitjans de comunicació generalistes Per la seva part, La Haine Barcelona, no serveixi la lluita unitària anticapita-que sovint han anat a remolc i han representada per una nova generació lista no té cap mena de sentit.hagut de rectificar les seves hipòtesis d’activistes comunicacionals joves i El milió d’entrades del mes de generdavant l’evidència i anar a acollir les amb empenta, proposa traspassar el agreugen encara més la situació de latesis que la “Directa” havia sostingut mur mediàtic a través del recull de les pàgina referent de les lluites socials ides de l’inici. La “Directa” posa èmfa- lluites que es duen a terme al carrer i obreres que és Kaosenlared. Persi en la recent fusió amb “Illacrua” i proposen un model que no agreugi la poder afrontar aquest nombre im-els contrastos positius que ha aportat situació de sobreinformació, que de pressionant de vistes i el treball quea un diari sovint acusat de veure vegades pateixen els mitjans de con- comporta això calen moltes més per-massa la cara fosca de les situació, trainformació a Internet. El treball que sones i un finançament contundentamb una revista critica però positiva. fan els mitjans de comunicació en sense el qual no es podrà garantir“Diagonal”, publicació amb seu a paper és el complement perfecte a que aquest creixement exponencialMadrid, planteja la voluntat de tenir una comunicació alternativa i de tipus dels últims anys sigui ferm i de futur. Un moment del debat sobre els mitjans alternatius Receptes... ‘Temps de Quaresma: temps de panades i robiols’ Lamo en Pep des Vivero Per al farciment: afegim la farina, i pastam fins que ens També es poden fer només de carn. Elaboració: (Mallorca) 1 cuixa de xot quedi una pasta ben llisa. Fem unes Barrejam el sucre, el saïm i el suc de 2 kg de pèsols bolles daquesta pasta i confeccio- Robiols taronja fins que quedi bé lligat. Des-Panades 1 manat de grells nam les panades. Les emplenam prés afegim, lentament, la farina, prè- xulla amb una capa de pèsols (prèviament Per a la pasta: viament garbellada, i deixam reposarIngredients: sobrassada adobats amb la ceba tendre, o grells, 500 gr farina aquesta massa un poc. Una vegada1 kg farina sal, pebre i pebre bord tallada molt fina, sal, pebre, pebre 250 gr saïm hagi reposat la massa amb el corró250 gr. saïm bord i oli), una capa de carn, uns tro- 100 gr sucre en pols farem petites plaques rodones, em-1 tassa suc de taronja Elaboració: cets de xulla, també uns trocets de 1 tassa de suc de taronja plenarem i tancarem quedant una1 tassa doli Barrejar en un ribell, el saïm, el suc de sobrassada i finalment altra capa de Per al farciment: mitja lluna.2 tasses daigua taronja, loli, laigua i els rovells dou pèsols. Tapem curosament les pana- confitura o brossat. També cabell Finalment enfornarem uns 30 o 402 rovells dou fins que tot quedi bé lligat. Després des i les enfornam uns 45 minuts. dàngel. minuts.26 Abril de 2010
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ‘TAN REAL COM UN DURO SEVILLANO’Entrevista exclusiva, del tot, a JoanGarcia Oliver Berta Combalia cit, allò era can pixa: un desordre ben pintoresc. Faltava armament, ele--Bon dia Joan, hem llegit el teu lli- ment bàsic, i militars fidels a les nos-bre de memòries, “El eco de los tres idees, i moltíssima disciplinapasos” i hem volgut trobar-nos més. L’escola de la Guerra que vaigamb tu per parlar del que hi expli- crear estava bé, però on es feia laques. Moltes gràcies per haver ac- guerra era al front, i allí es va adoptarceptat l’entrevista, és un plaer per una posició sempre defensiva i mainosaltres enraonar una estona ofensiva, com la de Durruti, que ensamb tu. va prometre prendre Saragossa i no-Bon dia. Ja m’ho imagino, que ho va aconseguir, que no recordo sideveu estar ben contentes, entrevis- ho esmento al meu llibre... tot i el co-tar un personatge de la història tan ratge dels combatents populars...important com jo és tot un luxe, és van fallar massa coses.ben cert... per què he de ser modestsi no ho he estat en ma vida? -Què ens en dius de la teva expe- riència al front d’Aragó, amb Asca--Ja, ens pots explicar què t’unia a so i Farrás?Macià, l’Avi, dels pocs personat- -Bé, em vaig adonar que el que pla- enveja que fa por. Era boníssim enges de l’esquerra nacionalista ca- nejava des del meu despatx allí a la moltíssimes coses, sabia convèncertalana amb qui tenies bona rela- línia de foc era tota una altra cosa... i el populatxo, deien que era mésció? al cap de pocs dies vaig fugir per guapo que jo (i jo ho era molt de-Amb l’Avi sempre vam tenir una potes. A més, jo no podia estar gaires guapo, de jove, eh, que m’havia debona relació... estava més penjat que dies fora de Barcelona o allò s’ha- treure les noies de sobre!)... i a mésun fuet, però ell era diferent de la pa- gués convertit en un caos, sense mi... s’han escrit molts llibres sobre ell,tuleia intolerable aquella que més en- són coses que passen quan tens l’han fet tot un mite, i sobre mi, per-davant envoltà Companys, un autèn- tanta responsabilitat a sobre les es- què jo vaig fer les meves pròpies me-tic desgraciat... aquests últims van patlles i quan ets imprescindible. mòries, que si no...fer molt mal al predomini real anar-quista a Catalunya durant la Guerra, -Vaja, vaja... ara que veiem que co- -Bé, anem acabant. Moltes gràciesacceptar les seves Milícies Antifeixis- mença a haver-hi confiança, ens Joan. Ha estat un plaer. Si visques-tes va ser un fet estratègicament in- pots confessar si la teva ràbia cap sis ara encara, tu no series delsevitable però que aviat va fer mal als consultar a mi, sempre! Fins i tot el bres dels comitès confederals se a Durruti no era pura enveja? que et compraries llibres d’autoa-obrers i a la població catalana en ge- ‘capullo’ del Companys. I aniré més us va titllar d’”apagafocs” o “bom- -Doncs mira jove, ara que ja sóc molt juda, eh!neral... Va impossibilitar l’opció més enllà, creieu-me, que tot sigui dit jo bers”. Què en penses? vell i “pinto” poc, perquè la història -Però ja està? Si no us he explicatvàlida: l’avantguarda anarquista que no m’equivoco mai, sense mi, l’aixe- -Si jugues amb foc et pots cremar, m’ha arraconat i no em reconeix el gairebé res! En fi...de res jove, i aviamhavia de guiar la revolució social (és a cament feixista del 36 no s’hagués ai- com diuen, i jo al final ja no em volia paper fonamental que em mereixo, et si escriviu algun llibre sobre mi,dir, jo). Va ser el primer esgraó del xafat a Catalunya! Allò que diuen que cremar... seré franc... Sí, a Durruti li tenia una home! No em feu cap foto?descens revolucionari que vam bai- la forta organització obrera que va ser El populatxo es va creure que ell solxar, protagonitzat per elements que qui va sortir al carrer i va aconseguir es podia organitzar i tirar endavant lao bé temien la meva opció (el que ells esclafar els fatxes amb les armes que revolució, i el populatxo no estavaanomenaven una dictadura anarquis- havien arreplegat i bla bla bla... exa- capacitat. I mira que vam intentarta) i que acompanyat dels obrers i les geracions! Qui va portar la batuta, projectes molt vàlids, com l’Escolaforces d’Aragó els prengués la poltro- que no sé si ho he dit abans, i també de Militants, en què es capacitaria lana de la Generalitat (això alguns d’Es- va sortir al carrer és clar, vaig ser jo. militància, en els àmbits teòric (histò-querra i del PSUC), o bé que ja els ria del marxisme, del socialisme i deestava bé la poltrona “comiteril” pri- -Tenint present el que dius, com és l’anarquisme, dret federatiu, etc.) imer i la madrilenya després. que et vas ficar al govern de Largo pràctic (oratòria, organització de sin-També hi havia excepcions, gent que Caballero, concretament al Minis- dicats, etc.) Però va fracassar... Al ju-feia com jo, que volíem ajudar la con- teri de Defensa, fet que moltes van liol del 36 ho vaig fer una mica mala-tinuïtat de la revolució social, com considerar com una traïció? ment (dic una mica malament perquèl’Asens i l’Aurelio Fernández. Perdu- -Francament, vaig decidir fotre’m en jo no m’equivoco mai): en lloc deda la primera batalla pel control de la l’aparell burro-cràtic madrileny per- ‘cremar’ l’aliança amb els nostressituació per la CNT, a qui li correspo- què realment era jo qui tallava el ba- enemics tradicionals al Comitè de Mi-nia pel pes de la militància confederal callà, i també allí volia dirigir l’orques- lícies i prendre el control de la situa-a Catalunya, després tot va anar de tra, com a mínim en l’àmbit militar. ció i anar a per totes... només els quecapa caiguda... Amb els elements predominants com em temien van veure que en el fonsA més a més, jo em portava mala- la burgesa de la Montseny aquella i esperava l’oportunitat per anar a perment amb tanta gent, perquè no van tants d’altres del seu nivell era neces- totes. La resta doncs això, em va tit-saber entendre el meu talent com a sària la meva presència, per intentar llar d’apagafocs.dirigent, que alguna companyia m’- evitar l’avenç d’aquella colla de flui-havia de buscar... xos i burgesos anarquistes. En el -Creus que haguéssiu pogut guan- fons no vaig deixar d’esperar que es yar la guerra?-Què ens pots explicar del funcio- produís l’oportunitat ‘d’anar a per -Tal i com la vam dur a terme, és anament del Comitè de Milícies? totes’. A més a més, donat el retrocés dir, sense un Exèrcit capacitat, no. El-Durant els dos mesos i mig que va que vivia l’Organització.... eh... i la si- fet d’enfrontar-se a un Exèrcit no vadurar el Comitè de Milícies a Barcelo- tuació cada vegada menys revolucio- ser sinònim de ficar-se en una guerrana jo era l’autèntic rei del mambo; nària.....daixonses.... no fèiem altra perduda, però l’Exèrcit popular vades del meu despatx es decidia tot, cosa que donar passes cap enrere... tenir moltes mancances cabdals. Pri-totes les persones que ocupaven la vida, jove, està plena de contradic- merament això d’anomenar-lo Exèr-algun càrrec important o no, em tin- cions, saps?... cit respon a la voluntat d’aparentar-guessin simpatia o no, abans de de- ho però va mancar una organitzaciócidir alguna cosa sempre em venien a -Com ja saps a tu i a d’altres mem- militar més eficaç, allò no era un exèr-Abril de 2010 27
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CINEMA > EL FAR Reorganització de la CNT a l’exili Ferran Aisa ls comitès de l’anarcosindi- E calisme i de l’anarquisme ibè- ric van reunir-se el febrer de 1939 a París, per reorganitzar i Mor el cineasta dotar l’Organització d’una platafor- ma de coordinació internacional. A José María Nunes, l’acte van acudir membres del Co- mestre de l’Escola mitè Nacional de la CNT i dels co- de Barcelona mitès Peninsulars de la FAI i de la FIJL; els quals, després d’analitzar la situació general, van decidir Col·lectiu Tramuntana crear el Consell General del Movi- ment Llibertari Espanyol, és a dir l director de cinema José María Nunes van unificar les organitzacions his- E(Faro, Portugal, 1930), mestre de l’Es- tòriques de l’anarquisme sota una cola de cine de Barcelona va morir la mati- sola coordinació. nada del passat 23 de març a la capital de El Consell General era format per Catalunya, onze membres: Marià R. Vázquez Nunes va morir pocs dies després de l’es- “Marianet”, Germinal de Souza, tancats en els camps de refugiats. va decidir l’ajuda als refugiats dels caure en mans de la Gestapo, que trena de la seva darrera obra, la pel·lícula Germinal Esgleas, Francesc Isgle- La CNT de l’exili es va anar reorga- diversos grups republicans, que es els va lliurar a les autoritats espan- “Res publica” al Cinema Alexandra de as, Joan Garcia Oliver, Roberto Al- nitzant als llocs on s’havia esta- va acordar seguint finalment el yoles. Recordem els casos del Barcelona i en el Pequeño Cine Estudio de fonso, Pere Herrera, Horacio M. blert la seva militància, els princi- percentatge d’ajuda següent: president de la Generalitat, Lluís Madrid. Prieto, Valeri Mas, Lorenzo Iñigo i pals nuclis confederals s’establiren - Marxistes 38 % Companys; del membre de la CNT El director va ser un dels artífexs de la de- Serafín Aliaga. Les primeres deci- a França, Mèxic, Veneçuela i Ar- - Republicans 33 % i exministre, Joan Peiró; del socia- nominada Escola de Barcelona i va estre- sions del MLE foren nomenar Juan gentina i Argèlia. El sistema de rea- - Llibertaris 24 % lista Julián Zugazagoitia; etc., que nar a principis de març la seva darrera Manuel Molina “Juanel”, delegat grupament es feia, normalment, - Sense partit 5 %. foren deportats a España, patiren pel·lícula, “Res publica”, en la qual un dels Camps de concentració i en- per l’origen regional dels militants, La situació dels refugiats es va judicis sumaríssims i foren afuse- home explica el seu suïcidi, llargament llaç amb l’organització clandestina i a través d’assemblees, plens i agreujar amb l’ocupació de França llats. Altres destacats líders obrers meditat, com a manifestació de protesta a la península; Joan Peiró com a plenàries es van nomenar els di- per l’exèrcit alemany. Molts refu- van ésser perseguits pels ale- por l’època que li havia tocat viure. Al llarg delegat de la CNT a la JARE (Junta versos comitès confederals tant a giats catalans i espanyols van pas- manys, Largo Caballero va ser de- de 98 minuts el pensament de un home d’Auxili als Refugiats Espanyols) i nivell local com regional i nacional. sar dels camps francesos als “Ba- portat a Alemanya; Frederica que intenta fer una apologia de la llibertat Frederica Montseny com a delega- La tasca principal dels comitès tallon de Marche” i d’aquí als Montseny ho fou a Salon; i el seu que no ha aconseguit trobar durant la seva da al SERE (Servei d’Evacuació confederals fou la canalització d’a- camps d’extermini nazi. Per una company Germinal Esgleas va ser vida, amb tocs irònics i un subtil sentit de Refugiats Espanyols). judes als refugiats a través de SIA altra banda, dirigents polítics i sin- tancat a un presidi militar fins a l’a- l’humor. El primer manifest d’aquest orga- o de les institucions republicanes dicals van patir persecució i van cabament de la Guerra Mundial. Portuguès de naixement, Nunes residia nisme porta per data 25 de febrer i, JARE i SERE. Federica Montseny, haver de fugir o d’amargar-se França fou el país que va acollir el des de fa molts anys a Barcelona. Entre a través d’ell, es fa una crida a la delegada del SERE, va assistir a la constantment per no ser detinguts. major nombre de militants cenetis- els seus films destaquen “A la soledat” solidaritat a favor dels companys reunió d’aquest organisme on es Altres van tenir menys sort i van tes. (2008); “Amigogima” (2001), “Gritos a ritmo fuerte” (1984), “En secreto, amor” (1982), “Autopista A-2-7” (1977), “Iconoc- kaut” (1975), “Metamorfosis” (1971), “Sex- periencias” (1969), “Biotaxia” (1968), “Noche de vino tinto” (1966), “Superes- pectáculos del mundo” (1963), “La alter- nativa” (1962), “No dispares contra mí” (1961) i “Mañana” (1957). “Noche de vino tinto” s’ha reposat en oca- sió del projecte “Ramblers”, iniciativa cul- tural que reivindica la llibertat i el canvi so- cial característics de la Rambla de Barcelona des de la dècada dels seixanta fins a mitjans dels vuitanta. L’estrena de “Res publica” va coincidir amb la condecoració que va rebre el cine- asta del president de la República Portu- guesa, Aníbal Cavaco Silva, en la seva vi- sita a Barcelona, com a Gran Oficial de l’Ordre Militar de l’Espasa de Santiago de la Cultura, amb la qual es va voler reconèi- xer el seu treball. De ‘sensibilitat anarquis- ta’, tal com solia autodefinir-se, el realitza- dor va acceptar aquesta distinció amb respecte i humor. Paradoxes d’una vida dedicada a ser lliure, a no creure en reco- neixements ni cerimònies, i a celebrar l’e- xistència. L’any passat, la Cinematheque Francesa també va retre un homenatge a Nunes, a qui considerava com un dels precursors de la nouvelle vague.28 Abril de 2010
  • 29. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA‘La llengua de les papallones’ Joan Canyelles Amengual llibres i fins i tot el primer amor. L’any minà com ningú el ritme interpretatiu i el tema de la pel·lícula. Cuerda tan nuen corrent, ell s’atura. En la seva següent el mestre, Don Gregorio el gest, el detall que el converteixen sols ens vol mostrar el que represen- mirada hi ha la intuïció que alguna ’any 1935, a una petita localitat (Fernando Fernán Gomez) es jubila, gairebé en un “autor”, (com diu Tino ta. cosa terrible està passant. QuelcomL gallega, Montxo (Manuel Loza- no), un nin de vuit anys ha de co-mençar a anar a l’escola. No ho ha fet però li promet el nin que es continua- ran veient. El cop d’estat desencade- narà la tragèdia. Pertierra parlant de Cary Grant). És posà també darrere la càmera dirigint alguna de les pel·lícules més insòlites “La llengua de les papallones” és també un homenatge als mestres de la República que creien en la llibertat i que no comprèn però que li fa molt de mal. El fotograma es congela i torna el blanc i negre dels títols deabans perquè té asma. La nit abans José Luis Cuerda és un director no del cine espanyol “La vida por delan- en els valors de la democràcia. crèdit. Tot això passa, per cert, ambse la passa gairebé sense dormir per- massa prolífic, de trajectòria irregular, te” (1958) o “El extraño viaje” (1964). La darrera seqüència de la pel·lícula la inspirada música de Alejandroquè ha sentit a dir que els mestres però que ha filmat algunes pel·lícules És en definitiva una figura irrepetible, és absolutament demolidora, tal ve- Amenábar de fons.peguen. El primer dia les coses no molt estimables. Va debutar amb la àcrata a qui no li importava reconèi- gada una de les que millor reflectei- Les bones pel·lícules tenen la capaci-van bé i fuig corrent després d’haver- comèdia madrilenya “Pares y nones” xer el seu gust pel luxe i la bona vida. xen el que va significar el cop d’estat tat de suggerir allò que no es veu. I ense pixat. L’endemà el mestre el va (1982). Després va rodar l’excel·lent Al seu taüt la seva companya Emma del 36. Els defensors de la República aquest sentit Cuerda ho encerta ple-buscar a casa seva per disculpar-se “El bosque animado” (1987) i l’any Cohen hi posà una bandera roja i han estat detinguts, després de pas- nament. Don Gregorio camina cap aper haver-li dit “gorrión” i demanar-li següent la deliciosament surrealista negra. sar la nit tancats en un edifici, un una mort segura i abans de tenir elque torni a l’escola. A partir d’aquell “Amanece que no es poco” (1998), De narració clàssica, esplèndidament camió ve a cercar-los. S’obre la porta cos ple de plom tindrà a la retina lamoment s’estableix entre ells una re- on per exemple hi apareix un home fotografiada per Javier Salmones i i van sortint amb les mans fermades. imatge d’aquell nin llançant-li pedreslació molt especial. Monxo coneixerà que creix com una col, o una filla que basada en el conte de Manuel Rivas, La gent comença a insultar-los i la del seu pare insultant-lo. En el diade la mà del seu mestre la natura, els és mes vella que la seva mare. Menys “La llengua de les papallones” és una “rojos!, ateus! fills de puta!..”. La de la seva jubilació el mestre havia aconseguides són “La viuda del capi- pel·lícula sobre l’idealisme. Cuerda mare de Monxo també ha començat dit: “Si aconseguim que una genera- tán Estrada” (1990) o “Tocando aconsegueix el que poques vegades a escridassar-los i li diu al seu home: ció, una sola generació cresqui lliure, fondo” (1993). La pel·lícula que ens es pot veure a una pantalla de cine: “Pel que més vulguis, crida tu ja ningú els podrà prendre la lliber- ocupa es situa entre els seus millors retratar un ambient, un clima, la també”. I amb un fill de veu ho fa. El tat”. Ni tan sols això. La dignitat i la treballs. il·lusió que provocà la victòria repu- germà gran de Monxo el segueix valentia que ha tingut no li treuran ni No podem deixar de parlar ni que blicana del 36, l’esperança de poder però s’atura quan veu sortir els seus un gram de la tristesa ni la immensa sigui breument del responsable del viure en llibertat i començar a cons- companys de la banda de música i el amargura amb què morirà. Aquell guió i d’un dels protagonistes. truir un futur millor. batlle del poble. Els crits de Ramón home bo i savi, incapaç de fer mal a Rafael Azcona és un dels millors Bona part de la pel·lícula pivota sobre se senten cada vegada més forts. Al ningú, no tindrà cap consol. guionistes espanyols des de la sego- la relació que s’estableix entre Don final surt Don Gregorio. Cegat per la Ramón, el sastre, el pare de Montxo, na meitat del segle passat. Són bri- Gregorio (portentós Fernán Gómez) i llum del dia obre i tanca els ulls amb republicà i seguidor de Manuel llants les seves col·laboracions amb Monxo (també esplèndid Manuel Lo- un d’aquest gestos que el convertei- Azaña, haurà de viure a l’infern de la Berlanga (“El verdugo” (1963) i “Plá- zano). El mestre és un home de ta- xen en un actor estratosfèric. I aquell seva covardia la resta dels seus dies. cido” (1961); Marco Ferreri (“El pisito rannà anarquista (en un moment li sastre amic seu, que li ha regalat el Ha fet pública manifestació d’adhe- (1960), “El cochecito” (1960) i “La veiem a les mans “La conquesta del vestit que du posat l’insulta amb els sió al cop d’estat i això li farà salvar la grande abbufata” (1973); Carlos pa” de Koprotkin), que intenta que els ulls plens de llàgrimes: “assassí!, pell. Però la seva manca de coratge Saura (“Ana y los lobos” (1972), “La nins creixin lliures. roig!”. Don Gregorio se’l mira un ins- (per altre banda absolutament huma- prima Angélica” (1973), “¡Ay Carmela! Es fa també amic del pare de Mont- tant i continua caminant. La mare li na) li passarà factura. Fitxa tècnica (1990)); o Fernado Trueba i la seva xo, que és sastre i insisteix a fer-li un diu a Monxo que també ha de cridar. A Monxo li han arrabassat la inno- Dr: José Luis Cuerda; oscaritzada “Belle Epoque” de 1992. vestit després que hagi fet superar el Perplex i estranyat ho fa. Amb la de- cència i la infantesa de soca rel. G: Rafael Azcona. Forma part de la història del cinema seu fill un atac d’asma banyant-lo al solació incrustada als ulls, el mestre Quantes nits el record d’aquelles pe- Basat en el conte de Manuel europeu, tenyint freqüentment els riu. Quan se’l prova, intuïm que mai el mira. dres llançades li provocarà un atac Rivas; seus treballs d’un humor àcid, corro- no havia anat tan ben vestit i que El camió és posa en marxa i parteix. d’asma? Com mirarà el seu pare FT: Javier Salmones; siu, i també sovint crític i escèptic amb el seu sou no l’hauria pogut Els nins del poble el segueixen i co- quan vagi entenent el que ha pas- D.A: Josep Rosell; amb la realitat que l’envolta. pagar de cap manera. És un adequa- mencen a tirar-los pedres. Montxo és sat?. I a la seva mare?. M: Alejandro Amenabar; No crec que a l’Estat espanyol hi hagi da manera de mostrar-nos la seva un d’ells. La imatge és va ralentitzant, És, en definitiva, una pel·lícula sobre INT: Fernando Fernán Gómez; un actor millor que Fernando Fernán penúria econòmica. a càmera lenta li veiem tirar dues pe- l’idealisme, sobre el somni truncat de Manuel Lozano, Uxia Blanco, Gómez. Alguns tal vegada han pogut Segurament el personatge menys dres. “¡Tilonorrinco” ¡espiritrompa”!, la República, sobre la infància i la in- Gonzalo Martín, Alexis de los San- brillar a la seva altura (Rabal, Sacris- matisat és el del feixista Don Avelino paraules que li havia ensenyat el fància robada, sobre els perversos i tos, Guillermo Toledo, Jesús Cas- tán Bódalo...), però no per sobre. (Jesús Castejón), que sembla ser mestre, són els darrers insults que demolidors efectes de la por. I sobre tejón i Celso Parada. Dotat per a la comèdia i el drama, do- l’amo del poble. No fa cap falta ni és sentim. Mentre els altres al·lots conti- la bondat.Abril de 2010 29
  • 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES Com començar a fer servir aplicacions lliures Llengua/es i identitat/s (5) sense complicar-se Xavier Roijals cions daixò ja en parlarem més Carlus Jové endavant, en tot cas són figues olta gent té idees precon- dun altre paner. Suposem, de E n els articles anteriors he estat tractant la vessant col·lectiva de l’assumpte. És ja hora d’enfocar-lo M cebudes sobre les pre- sumptes dificultats que tin- dran a lhora dinstal·lar-se un totes maneres, que fem servir un client de correu com lOutlook Ex- press sobre Windows. En aquest des de la perspectiva de l’individu. sistema operatiu o un altre. O més cas, podrem usar Thunderbird D’entrada, podria semblar que la rela- aviat entenen el fer servir aplica- sobre Windows, també disponible ció entre llengua i identitat en l’indivi- cions lliures com un procés de a daltres sistemes operatius. du no hauria de generar gaires com- blanc o negre, de migració total Pel tema dels documents, bases plicacions: tots tenim una llengua cap un sistema operatiu i progra- de dades, etc. com us podreu ima- materna, tots pensem en una llengua, mari concret. ginar a aquestes alçades de larti- tots tenim una llengua que conside- I en realitat, jo crec que el procés cle, us recomano la suite ofimàtica rem la pròpia; la nostra identitat lin- de migració cap el programari lliu- OpenOffice.org. La compatibilitat güística, diríem, està ben definida. No re no ha de ser tant brusc ni ne- amb els documents generats per obstant, s’esdevé que quan hom cessàriament ha de ser tant com- la suite ofimàtica propietària (no pensa en la cosa més senzilla del plicat. Personalment considero lliure) Microsoft Office ha millorat món, sempre es complica, del qual so- que els usuaris el que han de fer és molt en els darrers anys. Si per ca- vint en concloem un “millor no pen- anar migrant poc a poc, acostu- sualitat OpenOffice.org us sembla sar-hi gaire”. I això és, fonamental- mant-se a fer servir aplicacions massa “pesat” (triga molt de ment, el que hem fet els espanyols multi-plataforma en aquest o bé en temps en carregar-se, teniu un or- (per un moment, anomenem-nos aquell sistema operatiu. Posarem dinador antic o poc potent), sem- així), tant els que tenen com els que uns quants exemples per tal que a pre podreu fer servir una alternati- no tenim com a llengua primera el la gent li vagi quedant clar. va més lleugera com lAbiword -tot castellà. La nostra identitat l’hem Generalment la gent fa servir lordi- i que sense totes les potencialitats construït en base a la nostra llengua, nador per navegar per la xarxa In- i capacitats dOpenOffice.org. però mai hem acabat de pensar què ternet, consultar el correu, repro- A lhora descoltar música passa implica això perquè, ai las!, esdevé duir aquestes pel·lícules i música, una mica com amb el tema del co- massa problemàtic. I així hom es diu escriure i visualitzar documents, rreu electrònic, que la gent a hores per a si mateix “sóc espanyol perquè etcètera. En el primer cas seria dara en lloc descoltar la música parlo espanyol”, “sóc català perquè molt recomanable començar per “en local” (guardada al seu ordina- parlo català”, “sóc valencià perquè fer servir el navegador Firefox di- dor) lescolta cada cop més en línia parlo valencià” o bé “no sé què sóc rectament sobre un sistema Win- (via Spotify o similars). En tot cas, perquè no sé què parlo”, sense copsar dows que molt probablement serà estem lluny dels temps del Cdpla- que aquest ésser espanyol, català o el sistema habitual de lusuari, do- yer i del Winamp. Actualment pre- programes que es fan servir més I per últim un programa que reco- valencià és en el fons quelcom tan in- mèstic i/o confederal. Per quina ferim “reproductors multimèdia”, habitualment (sovint amb versions mano només per Windows, ...per- concret, quelcom tan intangible, que raó? doncs perquè a la majoria on podem no només emmagatze- pirates o davaluació) podria ser in- què a les distribucions de Linux es redueix pràcticament a una cate- dels sistemes operatius lliures mar la música que escoltarem, finita. En tot cas afegiré uns altres (de moment) no és encara neces- goria mental. (I aquí he de vigilar (Ubuntu GNU/Linux, Debian també organitzar-la, adjuntar-li eti- tres programes que ens poden sari. Em refereixo a lantivirus. AVG molt de no entrar en un altre àmbit GNU/Linux i etcètera) el navega- quetes, documentar-la, etc. Un ajudar bastant i que hi són també pot ser una bona alternativa lliure i que em reservo per més endavant, el dor majoritari per defecte és enca- bon programa per fer tot això del multiplataforma: gratuïta als antivirus comercials. de la identitat en l’àmbit interrelacio- ra Firefox (o en el cas de Debian qual existeixen versions tant per GIMP. L’alternativa lliure a Photos- Tot i que la millor alternativa ac- nal). Perquè hom es pot dir qualsevol Iceweasel, que és un Firefox amb GNU/Linux com per Windows és hop, potser Photoshop és encara tualment seria el canviar de siste- cosa per a si mateix, però cal anar nom i logos diferents però per la Songbird. necessari a nivell professional, ma operatiu. Però tot arribarà. amb compte amb les implicacions que resta gairebé absolutament igual al En el cas de les pel·lícules, reco- però pels usuaris domèstics i per a Macomiado recomanant molt es- comporta el sociabilitzar-ho. que podem trobar a la Ubuntu o a mano el reproductor VLC. Aquest una bona part de tasques perfec- pecialment que a lhora dinstal·lar Sovint, descobrim amb amargor que Windows). programa també és multiplatafor- tament professionals GIMP és una aquests programes lliures i gratuïts les nostres edificacions mentals per- En el segon cas, llegir el correu ma i té múltiples potencialitats a alternativa perfectament viable. a poder ser, mirem si estan dispo- den el seu sentit quan passem pel electrònic mitjançant un client de banda de les dun simple repro- MLDonkey / Amule. De moment, nibles al web de Softcatalà sedàs de l’àgora, i la identitat cons- correu, en aquests moments és ductor que ja podrem fer servir que se sàpiga, el compartir fitxers (www.softcatala.org) i en cas posi- truïda a partir de la llengua és una de una opció que cada cop es fa ser- sobre Windows per tal danar-nos a internet és legal sempre que es tiu ens els podrem baixar perfecta- les més susceptibles de no traspas- vir menys. La major part de la gent acostumant per quan canviem de faci sense la intenció de lucrar-se. ment traduïts al català -del tema sar-lo, car la llengua, lluny de ser un des de fa anys llegeix el correu via sistema operatiu. Dos bons clients multiplataforma de la informàtica i la llengua també afer privat, és un problema col·lectiu. navegador web. De les implica- La llista dequivalències entre els serien MlDonkey i Amule. en parlarem en el futur-. Així, la nostra identitat particular, construïda aparentment sense con- flictes en la privacitat, pot resultar absurda, fins i tot problemàtica, a ulls d’altri. En part, això li succeeix a l’es- panyol sense mires que es pertorba perquè a Girona l’escola és exclusiva- ment en català; li succeeix al català a ultrança que es sent desubicat perquè a un bar del centre de València és im- possible demanar un “cafè amb llet” sense rebre una rèplica malhumorada i agressiva de part del cambrer. Un i altres, arreu de l’Estat, ens hem construit identitats fonamentalment a partir de la llengua. Potser comença a ser hora de valorar on ens porta aquesta pràctica.30 Abril de 2010
  • 31. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLENQué pensiones, Creyeron que la mort d’un deportat. Finalment econòmiques i socials terribles. I Poder i contrapoder serien dividits en dos grups: la ma- tracten de resistir-hi a partir de laqué futuro éramos rebaño joria enviats en la Colònia Peniten- protesta social i l’organització sin- en la història ciària de Villa Cisneros, la resta en- dical, encara que també individual, d’Anglaterra, segons viats a Fuerteventura. A poc a poc des d’una resistència passiva a el Govern va anar alliberant a petits l’autoritat. l’historiador Samuel grups fins que a la fi d’agost els Malgrat que podria haver-hi hagut Schana que havien estat designats com altres respostes, des de les con- els “més perillosos” van quedar tradiccions de la societat catalana Josep Estivill lliures i van retornar a Barcelona. s’optà majoritàriament per la re- Aquest llibre reconstrueix la seva pressió. Els grups benestants au- historiador Samuel Schana és lau- JESÚS GIRÁLDEZ MACÍA història. Estructurat en tres parts tòctons van esdevenir addictes a Ltor duna espectacular i molt amena Editat per Zambra, Baladre i Li- (La Insurrecció, el viatge en el Bue- l’ús dels ressorts estatals per pre- sèrie documental realitzada per la pres- breando. 2010 nos Aires i la deportació en terra) servar llur posició envers les de- tigiosa cadena BBC sobre la història El 15 de setembre de 1932 Buena- està explicat pels protagonistes mandes de la classe obrera i els dAnglaterra (“A History of Britain”) rea- ventura Durruti pronuncia un dis- d’aquest transcendental i singular grups socials mes depauperats. litzada entre els anys 2000 i 2002. Es curs davant cent mil persones, al episodi, fins ara menyspreat per la Dins d’aquesta lògica, recorren a tracta de quinze capítols duna hora de peu de Montjuïc. Era la seva pri- historiografia. Un fet històric que, la despersonalització dels qui con- durada que repassen levolució da-MIREN ETXEZARRETA, JOAN mera aparició pública després de no obstant això, va donar molt que sideren inferiors per conjurar la por quest territori i els seus dominis, des deJUNYENT I ALTRES més de set mesos empresonat i parlar i que escriure en el moment d’una revolució que anivelli una lepoca neolítica fins al segle XX. CadaEd. Icària, 2009 deportat. En un passatge del seu de la seva plasmació. Aquest llibre societat terriblement desigual. Així, episodi recorre una època, en progres-El llibre "Qué pensiones, qué futu- discurs Durruti va dir: “Van creure narra no només les peripècies indi- per a l’enriquiment dels de dalt tro- sió linial, amb una narració més genèri-ro. El Estado del bienestar en el els governants que els anarquistes viduals d’aquelles persones. Men- barem explotació laboral, humilia- ca als primers moments, quan noméssiglo XXI" s’avança al debat i ana- érem ramat i que empresonant a tre la bodega del Buenos Aires o cions quotidianes, violència es- queden evidències arqueològiques, ilitza els interessos financers que uns quants i deportant a altres les sorres del Sahara retenien a tructural, especulació i menyspreu més detallistes a mida que ens apro-amaguen les noves propostes del tants tot entraria en ordre; van fa- aquells homes una riuada de soli- social, per als de baix. Tanmateix, pem en el temps.govern sobre pensions. llar en els seus càlculs: ignoren la daritat va envair el país, la CNT es la marginació i la violència estruc- La “History of Britain” de Schana és laLa retallada de les pensions per ju- raó de l’ésser de l’anarquisme.” va veure immersa en un profund i tural contra aquest segment no història dels reis, fonamentalment, debilació que ha anunciat fa poc el Mesos abans, al gener d’aquell cismàtic debat fraticida i el poder generà la individualització de la les dinasties -els Plantagenet, elsgovern, i que també es planteja a any, diversos pobles de l’Alt Llo- va tancar files en defensa de la Re- tragèdia, la pèrdua d’autoestima Tudor, els Estuard, etc- i de les lluitesaltres països europeus, no és una bregat es revolten, desarmen als pública de l’Ordre en oberta oposi- col·lectiva o la degradació moral pel poder. Una reconstrucció de la vidamesura nova. Si analitzem en guàrdies, prenen els ajuntaments, ció amb la suposada República dels afectats, tal com acostumem pública i privada dels principals monar-perspectiva aquestes "solucions" formen comitès revolucionaris i dels Treballadors. a contemplar en circumstàncies ques a través dels seus objectes perso-trobem el seu origen a les dictadu- proclamen la instauració del Co- semblants. nals, els documents, els edificis, elsres argentines i xilenes dels setan- munisme Llibertari. Cinc dies –“el El conjunt d’idees llibertàries, amb paisatges... Sens mostra el rerefons deta amb l’assessorament del ultra- que dura la vida d’una flor”- va Venjança de un discurs alliberador potent i, fins la propaganda; per exemple, el capítolneoliberal Milton Friedman. El durar aquella inaudita experiència classe a cert punt sofisticat, més o menys dedicat a la reina Elisabet I és especta-Banc Mundial també reforçarà al revolucionària. El Govern republicà vinculat a una forta organització cular ja que explica els intríngulis amb1995 aquesta dinàmica que retalla va decidir donar una lliçó sense sindical, permeté generar una cul- els que es va aconseguir que aquestasector públic per potenciar pen- precedents, va construir una men- tura pròpia —en un sentit antropo- reina enlluernés als súbdits i, d’aquestasions privades subjectes als riscos tida d’Estat i va reprimir amb es- lògic del terme— capaç de bastir manera, tenir un poder quasi absolut:del mercat financer. carn a desenes de persones, en la una autoafirmació col·lectiva, de des del maquillatge facial que usaba fetAquest llibre pretén demostrar que seva majoria anarquistes. plantejar alternatives, i de viure, amb una barreja de closca dou, alum-els arguments dels poders fàctics Va ser l’oportunitat del poder per a creixentment, al marge i en contra bre de roca, bòrax i aigua que es pulve-(econòmics i institucionals) son fal- –a través de la denominada Llei de de la societat oficial. La incapacitat ritzaven per donar-li un aspecte blan-sos i basats en arguments fàcil- Defensa de la República- exercir de la República (i també la seva quinós que reflectís la llum i deixarment refutables. Que les pensions un dur cop sobre la CNT i la FAI: ostensible absència de voluntat) tothom fascinat fins els muntatge d’unpúbliques son sostenibles i que, empresonats en un vell vaixell –el per revertir aquest procés de divi- discurs que va donar en públic quan laper altre banda, les pensions pri- Buenos Aires- més de cent anar- sió social representa un punt de no flota espanyola de l’Armada Invenciblevades impliquen grans riscos. Es quistes (entre ells alguns que no XAVIER DIEZ retorn en aquesta conflictiva dia- s’apropava a les costes per iniciar la in-presenten arguments que mostren havien pres part en la insurrecció Virus Editorial. 2010 lèctica de classe. A Catalunya, vasió. Va ser el primer discurs públiccom les pensions privades s’allun- com Durruti o els germans Ascaso) Al llarg del primer terç del segle desprès de la immediata reacció donat per un monarca. Absolutamentyen molt de ser cap solució davant van ser deportats sense rumb cert. XX, les transformacions econòmi- de les organitzacions obreres da- fascinant aquest capítol.una crisis de les públiques i com La travessia va durar mesos. Van ques derivades de l’evolució del vant del cop d’estat de 1936, es va La sèrie recull també la realitat delaquest acostament als plans de tocar port a Cadis, Las Palmas, capitalisme, des de la seva lògica manifestar la profunditat i l’arrela- poder: la repressió política, la sangui-pensions privats respon als inte- Dakar, Guinea i el Sahara. En el local, tenen uns guanyadors i uns ment social d’aquesta tragèdia nària actuació dels exèrcits, el terror i laressos del capital financer i no del seu periple van succeir motins, va- perdedors ben delimitats. Aquests sota la fórmula de la venjança de violència emprats àmpliament en totjubilats. gues de fam, fugides, epidèmies i darrers suporten unes desigualtats classe. moment: els qui soposen al poder són habitualment perseguits, torturats i as- Revistes sassinats. En aquest punt, cada època i cada rei tenien els seus gustos per eli- minar els opositors: el decapitament, la cremació a la foguera, l’esquartera- ment... La sèrie no es circumscriu, però, a la narració del poder en una seqüència li- neal sinó que és també, i sobretot, la lluita del contrapoder; és a dir, les llui- tes socials: la lluita per la derogació de lesclavitud, la lluita pel reconeixement dels drets de les dones, la lluita per la- lliberament nacional dalguns dels terri- toris dominats pels anglesos, en parti- cular, dIrlanda i Escòcia, als quals dedica un especial seguiment durant tota la sèrie. Espectacular la història sanguinària de persecucions, repressióEL AMIGO DEL PUEBLO EL LIBERTARIO DIAGONAL HOSPITAL JOAN XXIII ROIG I i assassinats contra aquests poblesRevista revolucionaria editada a Revista anarquista de Venezuela, Periòdic quinzenal espanyol, tot un NEGRE convertida en una constant al llarg delsEquador per la Convergencia Juvenil convertida en un referent llibertari referent per als moviments socials Butlletí de la Secció Sindical de la segles i que ajuda en bona mesura aClasista "Hijos del Pueblo". daquelles terres. alternatius i anticapitalistes. CGT a lHospital Joan XXIII de Ta- entendre la complexitat dels conflicteswww.hijosdelpuebloec.blogspot.com www.nodo50.org/ellibertario www.diagonalperiodico.net/ rragona actuals.Abril de 2010 31
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA CIL BUELE, EXMOLTES COSES > LES PARAULES SÓN PUNYS“Sempre he estat, som i vull Gòrgies: espasa i paraulacontinuar sent utòpic” G Jordi Martí Font òrgies de Leontins (485–380 aC), filòsof grec, sofista, rival di-“Hi ha polítics corruptes a les institucions públiques, per mor dels votants que els hi posen” recte de Plató i orador reputat i famós. Tenia clar que no existeix la veritat objectiva i que les normes morals són canviants en les diverses > LA FRASE... ciutats i pobles, pel que es va decla- rar escèptic. I què pot ser sinó es- cèptic qui es dedica a pensar i si no vol esdevenir un ranci defensor de la tradició, és a dir de normes fosilitza- des? Des de la seva devoció per l’oratòria, en la qual excel·lia, pensava que la paraula era l’única capaç de trans- formar la realitat (“Qui té la paraula, té l’espasa”), ja que és ella la que la inventa, la modifica i la comunica. Gòrgies ho afirmava des de l’aplica- ció de les seves idees en la realitat que l’envoltava. Ell escriví i pronun- “La corrupció que ara cià un discurs oratori davant las- aflora a la superfície no semblea dAtenes, amb el qual con- es dóna quan un jutge vencé els seus membres de fer, amb lha sentenciada, sinó èxit, la guerra contra Siracusa, una molt abans” empresa que aconseguí els resultats que ell mateix havia pronosticat. “En les minories més dinàmiques pot arrelar-hi i créixer un tal desencís que les porti a trencaments traumàtics amb les institucions” Josep Torres pot semblar que el panorama polí- companys, no era això!” I, sobretot -Destacaria la seva qualitat de Tàcit, la marca de tic, social, econòmic i cultural da- en les minories més dinàmiques “ex” de moltes coses. l’esclauCecili Buele i Ramis (Palma, 1944). quests dies té poc a veure amb el fins ara, pot arrelar-hi i créixer un -Cada etapa de la vida té la seva L’historiador romà Tàcit (56-118Fill de pare guineà i de mare arian- de dècades enrere. Som dels qui tal desencís que les porti a trenca- cara, la seva creu i el seu cantell. dC), escriptor del Poder, amb elyera. Per començar. Tot una carta pensen i creuen, emperò, que la ments traumàtics amb les institu- Vaig iniciar la meva vida pública en Poder i per al Poder (romà en aquestde presentació. Excapellà, exmis- corrupció que ara aflora a la super- cions. làmbit del Moviment Escolta i cas); de família rica, casat amb donasioner, exconsiliari dEscoltisme, fície no es dóna quan un jutge lha -Quin paper poden i han de jugar Guiatge de Mallorca. Ens proposà- rica, envoltat de famílies riques iexdelegat sindical, exregidor de sentenciada, sinó molt abans, al els moviments socials? vem deixar aquest tros de món conqueridor de Britània com a mem-lAjuntament de Palma, exdiputat mateix moment que es comet. -Un paper imprescindible com a una mica millor daixí com lhavíem bre d’una família rica, discursiejavaal Parlament de les Illes Balears, -Vostè que ha estat al capdavant motor de canvi. No tant per tornar trobat en nàixer. Nhe fet la darrera que “La marca de l’esclau és parlar laexconseller de Cultura i Joventut al duna formació política i amb allà on érem abans -cosa que ens etapa, convençut que això esdevé llengua del seu senyor”. I malgratConsell de Mallorca. Independen- responsabilitats de govern, com tornaria a dur aquí mateix on som factible quan sactua amb inde- dir-ho tan clar, no posar-hi condi-tista nacionalista desquerres fins sexplica tanta corrupció i duna ara-; sinó sobretot per avançar cap pendència plena. Entre la primera i cions, no blasmar cap mètode peral moll de l’os. Primer, militant al forma tan descarada en aquests enllà on no hem estat mai encara: la darrera percepció, shan anat aconseguir-ho, ni dir esclau en to pe-PCPE, després al PSM i finalment darrers temps? una democràcia participativa veri- succeint situacions diverses que joratiu, els esclaus d’ahir i d’avuia ERC-Illes. Des de fa uns mesos Tenc una tríada de motius, primor- table, molt més intensa, que no mhan fet cada cop més palesa quan ho senten, giren el cap i pensentècnicament jubilat, és a dir, ja per- dials. Mexplica lescalada ascen- sacontenti a permetre lexistència aquella dèria primera: en làmbit la- que parlen dels altres. I continuentany al que sha vingut a denominar dent cap al cim de la corrupció ins- de veus crítiques discordants, sinó boral i sindical, en la defensa dels parlant la llengua dels seus senyors,"tercera edat", la qual cosa no li titucional, primerament, el fet que que nimpulsi una atenció més drets humans, en el contacte di- l’idioma i les paraules.impedeix de mantenir la seva fre- molt poques persones dedicades acurada, amb tot el respecte que recte amb països del Tercer Món, a la política nhan seguit prèvia- es mereixen. en lexercici de la pràctica políticanètica activitat de ciutadà del ca-rrer, des de la seva condició de ment una preparació adequada - -Sorgeixen moltes iniciatives institucional, en lescampadissa Montaigne, demembre dassociacions diverses i humanística, filosòfica i/o científi- des de la ciutadania. missatgera per la xarxa dinter- retòricades del seu vessant descriptor: ca-. En segon lloc, hi ha corrupció -Què no seria la nostra societat, net... Michel de Montaigne (1533-1592)sobretot a través dinternet. de polítics, perquè hi ha funciona- sense iniciatives ciutadanes críti- -És una utopia la independència dóna una importància bàsica a la re- ris que els ho consenten i no sa- ques amb el comportament insti- dels Països Catalans? tòrica a l’hora de fixar la realitat, fins-Com es veuen els toros des de treveixen a impedir-los-ho. Final- tucional tan feblement democràtic! -Sempre he estat, som i vull conti- al punt que en el seu assaig ‘Sobre lala barrera? ment, hi ha polítics corruptes a les Serveixen i molt, si més no, per fer nuar sent utòpic. En el sentit de vanitat dels mots’ assegura que Ar--Amb molta més filosofia que institucions públiques, per mor veure, ben a les clares, que un altre voler apuntar cap enllà on no he quidam, rei d’Esparta, es mostrà benabans, i també molt més apassio- dels votants que els hi posen. Cap món no solament és possible sinó arribat encara. En temps del fran- sorprès quan Tucídides li contestànadament. És cert que ja nhe vis- polític corrupte no ho seria, -ni po- que esdevé del tot necessari: des quisme esdevenia utòpica la lluita que, davant la pregunta de qui erates i sentides tantes, que me narri- lític ni corrupte- si no hagués rebut del punt de vista social, econòmic, per la democràcia; i avui diuen que més fort en combat, si ell o Pèricles,ben a sorprendre ben poquetes; cap vot de lelectorat -ell/a o el seu polític, cultural, mediambiental. deixà de ser-ho. En temps de les- li respongués que això era molt difí-però, no puc deixar de continuar partit-; si no hagués rebut certs su- -Hi ha futur? clavitud esdevenia utòpica la lliber- cil de contestar perquè quan l’haviareclamant, més que mai, que les ports funcionarials; o si no sha- -El futur, crec jo, està a les mans tat; i avui diuen que deixà de ser- llençat a terra en lluita “ell convençesquerres es comportin i siguin gués atrevit a presentar-shi sense de la gent capaç de parlar, pensar i ho. Hores dara, per a certa gent, els que l’han vist que no ha caigut, icada cop més desquerres. una preparació prèvia, a ciència i a actuar amb independència. I que també esdevé utòpica la indepen- guanya la partida”.-Es nota molt el canvi? consciència, abans dacceptar un shi mou ben falaguera. La inde- dència dels Països Catalans. Així doncs, no importa què passa-Sí, i tant! Ara tenc molt més temps càrrec públic. pendència personal, en context Esper que arribarà, més prest que sinó qui ho explica i com ho explica.disponible per a fer allò que vull, -Com veu el futur de les Illes Ba- democràtic, esdevé bàsica per as- tard, el dia en què es digui que ha Si qui parla és prou capaç d’utilitzarsense els fermalls que timposa lears? solir-ne el sentit veritable. Però so- deixat de ser-ho. les paraules convenientment buida-lesclavatge duna vida laboral tan -El veig ben tocat en la seva cons- bretot la independència col·lectiva, -La seva tasca com a escriptor des o bé directament paraules bui-mal engirgolada, des del punt de trucció democràtica. Sobretot pel la de les nostres illes, la dels Paï- també és digna de ressenyar. des, la forma com les ordenarà i lesvista humanista. Ara em sent molt que fa a la governabilitat, ladmi- sos Catalans, esdevé del tot ne- -Magrada molt escriure. Hi pas un dirà seran determinants per enten-més lliure que mai. nistració o la representació institu- cessària, a lhora daixecar la so- guster. Més que un article, magra- dre una cosa o altra en relació al que-Quin temporal que està caient. cional de la ciutadania. Fa temps cietat democràtica europea del daria que qualque dia se marribàs pot haver passat, en relació al que es-Efectivament, a primer cop dull que el poeta cantà “No era això, segle XXI. a publicar el meu primer llibre... pot haver esdevingut.