Revista Catalunya número 113
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Revista Catalunya número 113

on

  • 711 views

Revista Catalunya número 113

Revista Catalunya número 113

Statistics

Views

Total Views
711
Views on SlideShare
711
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya número 113 Document Transcript

  • 1. PapersQ Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 113 • Gener de Balears 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.catEconomia sostenible “Scala Dei”. Disseny: Francesc Vidal
  • 2. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Gener 2010 • núm. 113 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.orgEconomia sostenible “Scala Dei”. Disseny: Francesc Vidal
  • 3. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?...CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. Per la mobilització971 783 016 - lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org anticapitalista durantSECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - l’etapa espanyola de la UEspccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal—lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) Col—lectiu sant d’una crisi ecològica global, per la desmilitarització, la pau i la• Federació d’Administració Pública de La Tramuntana Catalunya (FAPC) destrueix el territori; la política solidaritat amb els pobles de tot el agrària està al servei de les multi- món.Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110 es de l’1 de gener de 2010 nacionals; lEuropa dels estats em- Els col·lectius, organitzacions i pla-FEDERACIONS COMARCALSAnoia D l’Estat espanyol té la presi- dència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero inten- presona pobles; lEuropa del capi- tal és també lEuropa de la guerra; la Unió Europea és un projecte ne- taformes catalanes han fet una crida per a organitzar una res- posta a l’Europa del capital, la crisiRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. tarà utilitzar-la com una operació ocolonial basat en una politica de i la guerra, impulsar iniciatives deTel. i fax 938042985 — cgtanoia@yahoo.es de màrqueting per rellançar la seva rapinya dels recursos naturals dels protesta durant aquests sisBaix Camp/Priorat presidència i seguir venent la farsa pobles del sud i de d’explotació de mesos, i organitzar-nos dia a dia iRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat que la crisi s’ha acabat. La crisi la mà d’obra; la crisi i el malestar en tots els terrenys. La primeraTel. 977340883. Fax 977128041 actual del neoliberalisme no és social acumulat provoca un incre- mobilització convocada tindrà llocBaix Llobregat una crisi conjuntural passatge- ment les mesures repressives per durant la cimera que realitzaran aCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat ra, és una veritable crisi sistèmica, part dels Estats de la UE i la reta- Barcelona del 27 al 30 de gener elsTel. 933779163. Fax 933777551 econòmica i financera, social, eco- llada de llibertats democràtiques Ministres de Treball de la Unió Eu- lògica i energètica, i alimentaria. bàsiques. ropea, amb una manifestacióComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 No estem al final de la crisi i el més Front aquesta situació, la mobilit- convocada el dijous 28 de generBaix Penedès dur encara està per arribar. zació social és imprescindible, a Barcelona per la CampanyaNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax Estem immersos en una Unió Eu- basada en l’autoorganització dels contra lEuropa del Capital, la la riquesa", que sortirà a les 19 h.977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com ropea antidemocràtica, marcada sectors populars i la nostra pre- Crisi i la Guerra sota el lema dels Jardinets de Gràcia (cruïlla deBarcelonès Nord per la corrupció, en la qual la crisi sència al carrer. Perquè la crisi la "Contra lEuropa de latur i la l’Avinguda Diagonal amb el Pas-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 lestà pagant la classe treballado- deixem de pagar les i els treballa- precarietat, repartim el treball i seig de Gràcia).Garraf-Penedès ra, amb un panorama de precarie- dors, hem d’oposar-nos a les polí-Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - tat, salaris de misèria, atur, aco- tiques neoliberals, mobilitzant-noscgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261Maresme miadaments, dificultats per per al repartiment de la riquesa, AgurreljPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - accedir a un habitatge digne i arri- del treball (a la feina i a casa), per lamaresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 bar a finals de mes, sent les dones, defensa del mediambient, per la fiVallès Oriental els joves i la població immigrant de qualsevol forma d’opressió iFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 els més afectats. discriminació per raons de gènere, El capitalisme depredador, cau- nacionalitat, etnia i opció sexual, iFEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata-lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelona Aquest número s’ha tancat el 15 de desembre de 2009Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Joseflbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i “Si hem de formar les generacionsTel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, revolucionàries des de l’escola, calManresa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep que desapareguin la majoria deCircumval—lació, 77, 2n - 08240 Manresa - des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:manre@cgtcatalunya.cat Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. llibres escolars. Els quals s’hanTel. 938747260. Fax 938747559 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- d’editar sense interessos materialsRubí cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. d’empreses ni de particulars”Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, DipòsitTel. i fax 93 588 17 96 Víctor Colomer, conseller-regidor Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.Sabadell No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Cultura durant la RevolucióUnió, 59 Drets dels subscriptors:08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Dacord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónTel. i fax 93 745 01 97 incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és lenviament daquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesTerrassa mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirRamon Llull, 130-136 el seus drets daccés, rectificació, cancel—lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son RapinyaTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgCastellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Clos, 5, 08650 Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Gener de 2010
  • 4. REPORTATGE El Govern considera que vivim en un planeta de recursos i abocadors L’aposta per centrar l’economia més d’escombreries infinits en la innovació, sens dubte, serà un avanç cap a la sostenibilitat ECONOMIA SOSTENIBLE Decreixement insostenible i atur insostenible a les Illes BalearsS Llorenç Buades Castell egons lenquesta de població activa fa dos mesos que a les Illes Balears superarem les107.000 persones desocupades.Aquesta xifra va ser més tard mo-derada per les referències de l’I-NEM que situà les persones des-ocupades enregistrades al voltantde les 90.000 . Les xifres de des-ocupació enregistrada al menys finsa final de l’hivern, preveuen un in-crement encara més gran de l’atur.Sigui com sigui, ni les patronals niel govern autònom preveuen que latendència millori per a l’any 2010 iaquest si que es un fet preocupant,perquè més d’un 70% de la pobla-ció desocupada que té prestacionscontributives no té cobertura mésenllà de mig any. Els ajuts del go-vern Zapatero són molt limitats enel temps i insuficients per al mante-niment de condicions de vida dig-nes.Tot i que el turisme és la locomoto-ra de l’activitat a les Balears, el sec-tor serveis en totes les seves va-riants ha patit en els darrers tempsels efectes de la crisi, perquè laconstrucció , tot i que ha patit una amb el conseqüent consum de terri- efectius humans gràcies a l’existèn- obstant, el creixement de l’ocupa- ment treballades varen ser un 1,1 %contracció important de l’activitat tori quan ara mateix hi ha un estoc cia d’un acomiadament excessiva- ció amb totes aquestes xifres nega- superiors a la mitjana espanyola, iprivada , ha aconseguit la inversió de més de 7.000 habitatges nous ment barat i sense justificar. No cal tives era fins al 2008 d’un 3,7% en- és sabut que els empresaris aprofi-pública en el Pla E, després de la sense vendre. Entre aquests habi- dir que el gros del sector serveis a front del 3,4% a Espanya. ten la precarietat laboral per a exigircaiguda d’un 8,9% del sector del tatges de protecció oficial, hi ha, dit les Balears depèn de l’evolució de Paradoxalment al mateix temps que l’allargament de la jornada de ma-totxo en el 2008. sigui de passada, edificis poc soste- les economies de la gent treballado- ha crescut l’ocupació ha crescut nera gratuïta .El creixement de laEl sector serveis serà beneficiari de nibles ecològicament perquè entre ra i pensionista alemanya i britàni- l’atur, un fet explicable el del crei- desocupació s’ha produït tambépropers estímuls com la insosteni- altres coses no es pot estendre la ca i les economies dels potencials xement de l’ocupació perquè els perquè els ritmes d’increment delsble regeneració de la Platja de roba i exigeixen tenir secadores, no turistes, segueixen en crisi. serveis personals quan es donen no llocs de treball són molt inferiorsPalma, però aquests afectaran més aprofiten els recursos naturals de poden, ara per ara, prescindir com als ritmes de creixement de la po-a la rehabilitació que a la conserva- l’aigua, el vent i el sol, fan de la Decreixen el VAP, el PIB i la altres sectors de la mà d’obra, d’i- blació activa.ció de llocs de feina propis del sec- gespa i del consum de l’aigua ele- productivitat a Balears gual manera que ho poden fer en al- El creixement demogràfic de gaire-tor i alguns d’aquests projectes vin- ments dels jardins que els envolten, Al llarg del nou segle, el creixe- tres sectors: un hotel, una clínica, bé un 25% entre l’any 2000 i 2008culats al món de la construcció i les i a més resten infrautilitzats perquè ment del Valor afegit brut és un una empresa de transport pot tan- a les Balears ha situat en el mercatobres públiques són contraris a l’e- estan sense vendre per manca de 0,70% inferior a la mitjana espan- car, però encara que es redueixin, una demanda de creació de feina dexercici de polítiques ecològicament possibilitats per part de la gent yola, el creixement del PIB per ca- no poden funcionar sense gent tre- 21.000 llocs anuals, un creixementsostenibles. Així són qüestionables d’accès als prèstecs (com és el cas pita balear ha presentat un decrei- balladora. La contractació està que és impensable que es puguien l’any 2010 la construcció amb la dels HPO del Pil·lari com exem- xement del –4,0 % en comparació també afavorida pel fet que els mantenir sense reduccions de jor-posada en marxa de diferents pro- ple). al creixement del +15,4 % de l’eco- costs salarials de la gent treballado- nada, tot i que ara el creixement po-jectes vinculats a l’obra per al trans- El sector serveis és el més afectat nomia espanyola. En el mateix pe- ra a les Illes Balears és inferior a la blacional, majoritàriament dorigenport i a la circulació, o a la posada per la crisi pel que fa a la incidència ríode, la productivitat del treball mitjana espanyola (un 5,6 % infe- migratori, s’alenteixi. No atendreen marxa del pla de construcció de de la desocupació, perquè els em- presenta un creixement acumulat rior l’any 2008), en tant que la dedi- aquesta necessitat de repartiment1.000 habitatges de protecció ofi- presaris han aprofitat l’ocasió per a del -6,32% a Balears i del i +2,21% cació horària a l’empresa és major, del treball de manera radical, signi-cial previstos, de dubtosa sortida, i lliurar-se de bona part dels seus a Espanya, respectivament. I no perquè les hores efectives oficial- fica posar caliu a la generació deGener de 2010 3
  • 5. REPORTATGEconflictes per raó dorigen com elsque s’han començat a esbrinar enalguns barris de Palma. Els ele-ments per a bastir una dreta xenò-foba que generi enfrontaments La nova llei del governentre la gent treballadora són benpresents i només si som conscientsi proposam alternatives socials quemobilitzin al conjunt de la població de Zapatero, un nouen la sortida als problemes més im-mediats de subsistència, a partir dereivindicacions comunes front alcapital i als governs podrem guan- engany a la societatyar la partida en joc. Secretariat Permanent Comitè LQuan arribi la primavera les xifres Confederal CGTde desocupació començaran a des-inflar-se, però no de la manera que ’avantprojecte de Llei d’E-hem viscut gairebé sempre, perquè conomia Sostenible delés molt probable que en el proper PSOE només tracta de ga-estiu superem les 60.000 persones rantir l’actual model econòmic idesocupades, cosa que ens obliga a social capitalista, model desigual ipensar que hem tocat sostre i que injust, basat en el creixement, elaquest sistema tal com va no pot desarrollisme, el consumisme,ser útil per a satisfer les necessitats l’explotació i l’especulació, asse-més elementals de la gent. Així que gurant el domini de les multinacio-en perspectiva tendrem més perso- nals i negant el protagonisme de-nes desocupades i amb menys pres- mocràtic a la societat perquètacions contributives i menys sub- gestioni els recursos i la producciósidis d’atur. El turisme que vendrà des de les necessitats de les perso-estarà més vinculat a les polítiques nes, des del repartiment, la igualtat,del tot inclòs, la despesa serà la justícia i el respecte per la vidamenor i els danys colaterals al co- en harmonia amb el planeta.merç i a la restauració es deixaran Els eixos d’actuació que planteja lasentir més que mai per la feblesa de Llei es refereixen a la Millora dela capacitat de compra i de consum. l’Entorn Econòmic, la Competiti-D’altra banda allò que han posat vitat, i la Sostenibilitat Mediam-de manifest aquests mesos de tar- biental. Entorn d’aquests eixosdor i el que resta d’hivern és la de- s’assenyalen polítiques socials,rrota del model turístic que tenim econòmiques, fiscals, financeres,per fer front a l’estacionalitat. Mal- laborals, energètiques, mediam-grat les despeses oficials, no ha bientals, formatives i aquelles me-funcionat ni el reclam a l’atracció sures que fossin necessàries, per adels pensionistes europeus hiver- fer del creixement de l’Economia,nals, afectats també per la crisi. una cosa sostenible. Per exemple,Les polítiques de creixement viscu- dotar de milers de milions a la in-des fins ara a més d’indesitjables vestigació privada, a les empresesno són repetibles al menys fins al privades, al reforçament de les pa-2014 segons constaten els organis- tents en mans de grans multinacio-mes oficials, i per a ells, només les nals…polítiques de creixement poden ge- Ja coneixem les conseqüències delnerar ocupació, cosa evidentment desarrollisme i el productivisme:falsa, perquè sense major producti- fam, augment de les malaltiesvitat no hi ha creixement, i la major socio-ambientals, guerres de sa-productivitat va contra la generació queig ecofeixistes per l’apropiaciód’ocupació. Ara mateix els objec- dels recursos, sequeres, canvi cli-tius del Pla d’Ocupació signat pels màtic, societats cada vegada mésagents socials per al 2009-2011 i autoritàries, atur, precarietat labo-per al qual es compta amb un pres- ral i social, pobresa, marginació,supost de 307.626.637 euros són exclusió social, etc.molt modestos i potser així i tot Amb aquesta llei, el desenvolupa-poc creïbles: autoocupació de ment del sistema capitalista basat4.000 persones, incentius als em- en la idea d’un món sense límits,presaris per a l’ocupació de 2.000 pretén suavitzar, des de conceptespersones i altres 1.000 vinculades a com el de sostenibilitat, un camíla formació amb plans de contrac- que ens orienta inexorablement cap tint-los de mediambientals: soste- tat, i la justícia social. Que trans- ment que ha demostrat no només latació. Tot plegat són xifres que no al col·lapse ecològic i social. Par- nibilitat del poder econòmic, soste- gredeixin el pensament únic dels seva ineficiència per a satisfer lesresponen a les necessitats i que es tint de la consciència que el dete- nibilitat del model de control, sos- models convencionals de produc- necessitats socials, laborals, cultu-complauen en la repetició dels riorament ecològic i social que tenibilitat de l’economia liberal, ció i de consum. Apostem per la rals, d’alimentació, de recursos,errors als quals ens tenen acostu- vivim està causat pel malversa- sosteniment del deute de les famí- responsabilitat, per la coherència, d’hàbitat i de llibertat, sinó que elmats, perquè allò que necessitem ment i l’especulació sobre els re- lies, Reforma Laboral, … sosteni- per l’austeritat, des de la conscièn- seu model de creixement només ésde veritat és prohibir l’acomiada- cursos naturals, la Llei d’Econo- bilitat de la insensatesa. cia de classe, des del rebuig a qual- possible per a cada vegada menysment barat i injustificat que ara es mia Sostenible que planteja el sevol forma d’explotació i contra persones i a costa d’emmalaltir unpractica, impossibilitar l’exercici govern del PSOE, és tan sols una La CGT davant la “Llei el malversament industrial dels re- món, la terra, on no serà possible,d’hores extraordinàries i encara volta de rosca pseudoverda, una d’Economia Sostenible” cursos naturals. no ho és ja per a la majoria de lamenys les no declarades, combatre nova operació de màrqueting vesti- Des del sindicat de la CGT creiem Des de la CGT instem les pobla- població, una vida digna i feliç perel frau fiscal generalitzat de les em- da de sostenibilitat, oblidant cons- que qualsevol plantejament econò- cions assalariades ignorades en els a les generacions esdevenidores.preses i els “professionals llibe- cientment que, des de qualsevol mic ha de partir de premisses que seus drets i llibertats, els ciutadans, Per totes aquestes raons, segueixrals”, reformar la fiscalitat per tal punt de vista, la pròpia sostenibili- evitin l’abús i l’especulació, pre- ciutadanes i pobles empobrits ma- sent precisa i urgent la Mobilitza-que pagui qui més té, i repartir el tat és conceptualment insostenible. misses que desenvolupin sistemes terial i moralment per unes regles ció Social i la Vaga General per atreball existent sense que això hagi La llei d’Economia Sostenible pro- de repartiment de la riquesa i el tre- de comerç i financeres injustes i construir un nou model econòmic id’implicar de cap manera que cai- posada pel govern de PSOE refor- ball. El desenvolupament de políti- desiguals i criminals, a rebel·lar-se social al servei de les persones i noguin els salaris. ça els sistemes de dominació ves- ques socials que incentivin l’equi- contra aquest Model de Creixe- del mercat. 4 Gener de 2010
  • 6. REPORTATGE Per mantenir el creixement econòmic, la Llei d’Economia Sostenible fomentarà elements tan insostenibles com la construcció d’infraestructures o l’impuls a la internacionalització de l’economia espanyola La Llei d’Economia Sostenible no és sostenible, ja que busca el creixementE Ecologistes en Acció d’infraestructures, la LES engegarà un mecanisme de finançament pú- l 27 de novembre era apro- blic-privat que permetrà continuar vat l’avantprojecte de la fu- el malbaratament de recursos actual tura Llei d’Economia Soste- en carreteres i trens d’alta velocitat.nible (LES). Ecologistes en Acció Un malbaratament que crea menysconsidera que la proposta és un i pitjors llocs de treball que l’apostacompendi de mesures contradictò- pel transport públic, que està darre-ries que, en el seu conjunt, no ens re de la mala qualitat de l’aire de lesacostaran cap a la sostenibilitat. nostres ciutats, i que, per descomp-La futura llei té com objectiu fona- tat, és corresponsable que l’Estatmental garantir el creixement de espanyol no compleixi el Protocoll’economia espanyola mitjançant de Kioto.l’increment de la seva competitivi- Les mesures contemplades per a in-tat. ternacionalitzar més l’economia es-Novament el Govern planteja una panyola signifiquen un major tràficmesura que considera que vivim en de mercaderies, el que implica in-un planeta de recursos i abocadors evitablement més consum energèticd’escombreries infinits, en el qual i canvi climàtic. Però no nomésel creixement continuat és possible. això, sinó que suposen un suport aNovament el Govern fa política-fic- l’espoli que estan realitzant lesció. transnacionals espanyoles a l’es-Per a mantenir aquest creixement, tranger. Com exemple il·lustratiula LES fomentarà elements tan in- estan els casos de degradació de te-sostenibles com la construcció d’in- rritoris indígenes per part d’Endesa,fraestructures o l’impuls a la inter- la contaminació de parcs naturalsnacionalització de l’economia de Repsol, o la repatriació a la casaespanyola. matriu dels beneficis obtinguts aEcologistes en Acció recorda que el l’empobrida Amèrica Llatina pelPla Estratègic d’Infraestructures de Banc de Santander.Transport (PEIT) va a suposar un Ecologistes en Acció valora positi-important increment de les emis- vament altres aspectes de l’avant-sions de gasos d’efecte hivernacle projecte, per exemple l’aposta per(el sector del transport és el que la rehabilitació i el lloguer enfrontmés les ha augmentat des de 1990), de la construcció de més habitatges, àdhuc sent positives, aquestes me- suposant que aquest desenvolupa- parc automobilístic espanyol hai un major trossejament del territori, els plans que conté per a una mobi- sures són insuficients. ment tècnic se centri a millorar l’e- anat reduint el seu consum i lesel que contribuirà a que seguim per- litat una mica més sostenible, o les L’aposta per centrar l’economia ficiència. No obstant això, aquesta seves emissions progressivament,dent biodiversitat. mesures d’estalvi energètic i aposta més en la innovació, sens dubte no és una condició suficient per a no obstant això, a dia d’avui, lesPer a l’impuls a aquest exigent pla per les renovables. No obstant això, serà un avanç cap a la sostenibilitat, avançar cap a la sostenibilitat. El emissions totals de gasos d’efecte hivernacle d’aquest parc són majors que les de 10 anys enrere, ja que el nombre de vehicles i els quilòme- tres recorreguts s’han incrementat notablement. L’aposta per l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible són impor- tants, no obstant això el veritable- ment fonamental és que vagi acom- panyada d’un decreixement dràstic en el consum energètic i la mobili- tat motoritzada. Tot això acompan- yat per una reconversió cap a les fonts energètiques renovables que vagi molt més allà del tímid objec- tiu del 20% per a 2020 d’aquest Govern. En resum, per a Ecologistes en Acció el que presenta el Govern té molt poc a veure amb la sostenibili- tat i molt més amb el fet d’aconse- guir un creixement sostingut; i per tot això, hem rebatejat aquesta llei precisament com Llei de Creixe- ment Sostingut.Gener de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Els desocupats i els treballadors no han pogut gaudit de la En un any de recessió com el 2009, les deu riquesa que creen principals fortunes de l’Estat espanyol van elevar el seu patrimoni un 27%Les principalsfortunes La CGT proposa la possibilitatespanyolesatresoren 6.800milions mésdurant el 2009 Kaos en la Red d’una vaga generalE ls rics no passen penúries ni en temps de crisis. En un any derecessió com el 2009, les deu prin-cipals fortunes de l’Estat espanyolvan elevar el seu patrimoni un27%. Amos de grans companyies,que en la seva majoria cotitzen al’Ibex 35, tenen 6.803 milions mésen les seves participacions empre-sarials.La pujada de la borsa des del mesmarç provocava un augment en elvalor dels seus patrimonis. L’Ibexespanyol s’havia revaloritzat un30% des de gener. D’això es vanbeneficiar els milionaris espanyols,evidentment els desocupats i elstreballadors no van poder gaudir dela riquesa que creen ells mateixos através del seu treball. Els bancs, noobstant això, si van rebre milers demilions per a no "tancar", elevant eldèficit de l’estat fins al 5%, en unade les maniobres mes descarada- Ement neoliberals que han executat Secretariat Permanent Comitè presión Sindical, Coordinadora l’ocupació contra els acomiada- nant respostes sindicals i socialsels que es diuen socialistes. Confederal CGT Catalunya Antibolonia, Sindicato de Estu- ments, contra els ERO, contra la que els posicionin adequadamentEl que més ha engrossit el seu pa- diantes. pèrdua de drets i condicions de tre- enfront de la patronal, enfront deltrimoni és, de lluny, el fundador de n la línia d’anar en direcció ball, contra la precarietat i tempo- sistema.l’imperi Inditex, amb la marca Zara a la vaga general contra la La carta ralitat… volem afrontar-la des Amb aquestes idees, amb aquestesal capdavant, Amancio Ortega. El política econòmica del go- Salut apreciats companys/compan- d’una nova perspectiva de mobilit- actituds, pretenem mantenir unaric espanyol número ú, segons la vern i la patronal, i d’acord amb la yes: zació i vaga general laboral i so- reunió amb la vostra organitzacióllista de la revista Forbes, ha assolit petició realitzada pel Comitè Con- La nostra organització ha arribat a cial. És necessari recuperar tot el per a analitzar, valorar, avaluar lesaugmentar la seva participació a In- federal, durant el mes de desembre la conclusió que resulta absoluta- que hem anat perdent en el camí en claus, les necessitats d’aquesta mo-ditex en 4.313 milions, un 37% , es van enviar cartes als màxims ment necessària una mobilització favor de la patronal, de les multina- bilització social i vaga general quefins a 15.893 milions. Alicia Ko- responsables d’organitzacions sin- general contra el deteriorament cionals. És necessari desmantellar us plantegem i per a la qual sol·lici-plowitz només a Morinvest acumu- dicals i socials de Catalunya pro- progressiu de les condicions labo- la fractura social dissenyada pel tem la vostra implicació, assump-lava 428 milions, un 11% més. Es- posant-los reunir-se per a tractar de rals i socials, així com la contínua capitalisme entre treballadores i ció, suport, adhesió…ther Koplowitz, que té el 45% de la possibilitat de convocar una retallada de drets i llibertats. Per treballadors actius, desocupats, La nostra intenció és la d’anar con-FCC, és un 24% més rica que el vaga general (s’annexa carta tipus). això i de manera conseqüent, hem fixos, eventuals, precaris, estran- vocant actes, trobades, mobilitza-2008. La dona més rica d’Espanya Les organitzacions que en un pri- acordat l’engegada d’un procés gers, joves, sense papers, homes, cions en les quals puguem confluirés Rosalía de Mera que atresora mer llistat se’ls va enviar la carta que ens condueixi a la vaga general dones… amb totes les organitzacions, els1.874 milions gràcies al seu 7% a són: ATTAC, CNT, CNT-AIT, de la totalitat dels treballadors i tre- Aquesta mobilització general cal col·lectius, les associacions i elsInditex. CC.OO, COBAS, COS, IAC, SPC, balladores; mobilitzant a la societat construir-la, cal teixir-la entre tots i moviments que comparteixin lesEmilio Botín, president del Santan- UGT, USOC, USTEC; Centre de- en el seu conjunt, per a afrontar la totes, des de les organitzacions sin- nostres perspectives i propostes alder, és el que més ha revaloritzat el Treball i Documentació, FAVB, defensa dels drets i llibertats en- dicals, els moviments socials, estu- llarg dels pròxims mesos, per terri-seu patrimoni empresarial, un 71%, Ecologistes en Acció de Catalunya. front de l’agressió permanent, pla- diantils, veïnals, plataformes ciuta- toris i sectors, amb l’objectiu defins a 885 milions. Li segueix la fa- Seguim en la tasca d’enviar cartes nificada, calculada, premeditada danes en defensa dels serveis confluir en una mobilització socialmília Del Pino, propietària del a més moviments socials. Ja s’han que estem patint per part del capi- públics,... que es tradueixi en una gran mani-44,6% del grup de construcció i portat a terme les primeres reu- talisme neoliberal imperant. Junts podrem transformar o contri- festació i una pròxima vaga gene-serveis Ferrovial que, després de nions. En aquests moments de profunda buir a la transformació social, a la ral, amb una perspectiva temporalfusionar-lo amb la seva filial d’au- Les organitzacions sindicals d’àm- crisi sistèmica, global, econòmica, construcció d’un altre model social no molt llunyana.topistes Cintra, ha incrementat el bit estatal a les que s’ha enviat la laboral, social, energètica, me- més just, solidari, humà, que digni- Des de la Secretaria General delvalor de la seva participació un carta des del Comiè Confederal es- diambiental, política… a la qual la fiqui als treballadors i treballado- Comitè Confederal de la CGT, s’ha48% (2.568 milions). Els Entreca- tatal són: CCOO, UGT, USO, classe treballadora està sent sotme- res, que ens dignifiqui com perso- enviat a les vostres organitzacionsnales, propietaris d’Acciona, asso- CNT, SO (Solidaridad Obrera), sa per aquest sistema cruent, ente- nes, un sistema basat en la a nivell estatal una carta similar aleixen revaloritzar el seu patrimoni CSIF. El primer llistat de movi- nem que cal adoptar una perspecti- solidaritat i el suport mutu, radical- aquesta que us enviem des de laun 3,4% més i els amos d’ACS, els ments socials a nivell estatal a qui va global que unifiqui i doni sentit ment oposat al model antisocial, CGT de Catalunya.banquers March, els Albertos i Flo- s’ha enviat la carta és el següent: transformador al cúmul de lluites i individualista, especulador, saque- Esperem la vostra acceptació a querentino Pérez, han vist com el valor Ecologistas en Acción, Balabre, conflictes que estem desenvolu- jador que representa el capitalisme. puguem mantenir en les pròximesde la seva empresa guanya un 6%. Quién debe a Quién, Coordinadora pant empresa a empresa, sector a El capitalisme no admet millora, dates aquesta reunió que formal-Qui paga la crisi? de Gays y Lesbianas, MOC, Fede- sector, territori per territori. no és reformable, amb ell la classe ment us plantegem. Tot esperantResposta: 4 milions de treballadors ración Estatal de Asociaciones de La lluita diària que des de la CGT treballadora no té futur. Els treba- les vostres notícies, rebeu una salu-en atur. Vecinos, REDI, Red Contra la Re- estem desenvolupant en defensa de lladors i treballadores estan dema- tació fraternal.6 Gener de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA La CGT davant el fracàs de la mobilització estatal del 12 de desembre convocada pel sindicalisme institucional Apostant per una autèntica dinàmica de lluitaE Col—lectiu La Tramuntana per a totes i tots. i SP CGT Esperem veure a aquestes centrals sindicals en futures mobilitzacions l 12 de desembre de 2009, generals que es plantegin des de la les centrals sindicals UGT- unitat, sense sectarisme, ni protago- CCOO van convocar una nismes, per a proposar solucionsmobilització general de caràcter es- que beneficiïn a la majoria social,tatal a Madrid sota el lema “El tre- noves mobilitzacions àmplies so-ball el primer. Pel diàleg social”, cial i sindicalment en defensa delsque havia de ser una “gran” mobi- drets laborals i socials de totes ilització, però a la qual finalment tots.van assistir entre 35.000 i 40.000 En la CGT estem compromesos ipersones. Ni els centenars dauto- treballant des de fa mesos en lacars que van finançar amb els di- construcció d’una gran mobilitza-ners que reben dun estat agraït pels ció social i vaga general que doniseus serveis, ni el suport de lesque- resposta a la crisi econòmica actual,rra oficial i de les organitzacions i que aglutini totes les lluites parcialscol·lectius afins (IU, PSOE, que venim desenvolupant empresaintel·lectuals...), ni la mobilització a empresa, ERO a ERO, acomiada-de les desenes de milers dalliberats ment a acomiadament, sector a sec-del seu aparell sindical, ni tampoc tor. Així l’hi hem transmès a aques-la demagògia emprada a lhora de tes centrals sindicals que el dia 12justificar la convocatòria, van asso- van convocar unilateral i parcial-lir mobilitzar una classe treballado- ment.ra que cada vegada veu més clar teixi el repartiment de la riquesa i el sindical, més que una mobilització costa de la majoria social. No anem Així, fem una crida a aquestes i a laque daquests sindicats i daquests treball, els drets socials i serveis pú- social general que busqués solu- a resignar-nos davant la pèrdua de resta d’organitzacions socials i sin-dirigents no se’n pot esperar massa blics per a tots i totes, un sistema cions definitives a la majoria social drets i llibertats, no anem a acceptar dicals per a l’ocupació del carrer,cosa. que no segueixi basant-se en el con- que sofreix la crisi capitalista. nous pactes socials en els quals els que ens mobilitzem contra la crisiAmb aquesta mobilització els sin- sumisme, el desarrollisme il·limitat, No oblidem que aquests mateixos treballadors i treballadores també del sistema capitalista, que utilit-dicats del Sistema pretenien denun- en la depredació de la naturalesa i convocants estan plantejant ja una som assenyalats com responsables i zem la nostra força i capacitat deciar la situació per la qual travessa els recursos del planeta, un sistema nova negociació col·lectiva a tres culpables de la seva avarícia, egois- convocatòria per a permetre quel’economia, desbloquejar la nego- nou que no condemni a l’atur es- anys vista, han signat un acord que me, superba i prepotència. aflorin les ganes de cridar, les ganesciació col·lectiva pactada i signada i tructural i a la fam a milions d’és- permet congelar els salaris dels fun- És necessari traçar un nou rumb, el d’expressar-se lliurement i de llui-recuperar el diàleg social, amb la sers humans. cionaris públics, es prepara la vin- de la confrontació directa contra el tar, que les treballadores i treballa-perspectiva de no acceptar velles, Pensem que està bé mobilitzar-se guda d’una nova Reforma Laboral capital i els seus gestors, el de la dors tenim des de fa temps. És ab-simples i fracassades receptes que pel desbloqueig de la negociació que segueixi fent-li guanyar al Ca- suma de voluntats per a la consoli- solutament necessari convocar unaafebleixin i retallin els drets labo- col·lectiva del 2009 però, cal donar pital a costa de la classe treballado- dació d’una veritable alternativa so- protesta general que aglutini a totsrals i la protecció als treballadors i un pas més i pensar en els milions ra i una Reforma de les Pensions cial i laboral. Cal construir un nou les treballadores i treballadors detreballadores. Per un costat cal con- de persones aturades i desregularit- que ens faci treballar més anys per sistema social i econòmic basat en tots els sectors de la producció, unagratular-nos de que el sindicalisme zades en les seves condicions labo- a poder cobrar menys pensió. Era la satisfacció de necessitats del ser mobilització que permeti plasmarinstitucional hagi apostat per la mo- rals. per tant una manifestació buida en humà i no en la lògica del mercat, davant la societat el nivell de preca-bilització de les persones assalaria- Sembla que UGT-CCOO obvien la les seves exigències. basat en el decreixement del consu- rietat, de desesperació, de ràbiades, essencialment, acollides a desastrosa situació per la qual pas- Per tot això, la CGT considera que misme, desarrollisme i productivis- continguda que està arribant a laaquests convenis bloquejats. sen més de quatre milions de des- cal mobilitzar-se i mobilitzar a tota me i que permeti el creixement so- classe treballadora i les classes po-Però, convé ser rigorosos i pregun- ocupades i desocupats i milions de la societat per a donar una resposta cial, el públic, els drets i llibertats pulars.tar-nos per quins són els motius treballadores i treballadors precaris contundent que permeti exigir,reals d’aquesta convocatòria? i indefensos que ho són, entre altres sense almoines ni caritat, de la pa-Aquestes centrals ens cridaven a les raons, per la contínua rebaixa de tronal i del govern, solucions veri-treballadores i treballadors a parti- drets possibilitada per aquests ma- tables als problemes socials i labo-cipar en aquesta mobilització en de- teixos convocants després d’anys rals del conjunt de la classefensa d’un capitalisme amb regles, de reformes laborals pactades, sub- treballadora de l’estat espanyol. Lad’un sistema financer amb més contrates, convenis miserables, do- manifestació del dia 12 d’UGT icontrols, un desenvolupament sos- bles escales, acords interconfede- CCOO no pot servir per a tancartenible i un estat fort, segons el seu rals, acomiadament lliure, etc… definitivament el procés mobilitza-propi manifest. És a dir, no plante- Per a CGT, aquesta va ser una mo- dor i fer callar l’ànsia de respostesgen una ruptura amb el model eco- bilització molt parcial, concreta, que esperen milions de personesnòmic-social neoliberal i capitalista circumscrita al desbloqueig de la explotades.que ens ha dut a la ruïna a la majo- negociació col·lectiva que planteja- Amb aquesta mobilització del 12ria social. va poques exigències cap a la patro- de desembre, els sindicats convo-Des de la CGT considerem impos- nal i cap al canvi de rumb de les po- cants ens deien que tots hem de fersible seguir endavant amb el mateix lítiques econòmiques del govern. esforços per a pagar la crisi. A lasistema econòmic, productiu i so- Per altra banda, entenem en la CGT CGT diem que la crisi l’han decial que ens ha dut a aquesta ruïna, que, aquesta era una mobilització pagar els responsables de la matei-que és per naturalesa injust i des- sectària i partidista, ja que no es van xa, amb mesures polítiques i fiscalsigual. Creiem que aquest sistema és buscar, sindical i socialment, con- que els obliguin a assumir les sevesinasumible per a qui el patim, treba- sensos, complicitats ni suports per a responsabilitats, que els obliguin alladors i treballadores, i no es pot la realització de la mateixa entorn retornar l’estafat, amb mesures fis-contribuir al seu enfortiment si no d’uns objectius comuns. Va ser, bà- cals progressives que obliguin aque cal un nou sistema que garan- sicament, un acte de màrqueting pagar a qui més té i s’ha enriquit aGener de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Estatut dels, o contra els treballadors?J Pep Juárez, Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS a des dels seus orígens allà per l’any 1980, lEstatut dels Tre- balladors va ser concebut comuna eina de submissió de la genttreballadora, cada vegada més efi-caç en aquesta funció, mitjançantsuccessius “decretaços” i “reformeslaborals”. LEstatut dels Treballa-dors va ser qualificat, en aquellaèpoca i des de veus independentsdesquerra, com “l’Estatut contraels Treballadors”, ja que consagra-va com indiscutible, entre d’altrescoses, la propietat capitalista delsmitjans de producció, la subordina-ció i l’obediència dels treballadors ales ordres de l’empresari, i laco-miadament lliure. És una espècie dellei de lembut, en la qual la part fol-gada locupen els interessos patro-nals, i per la part estreta es fa passarla majoria de la societat, els treba-lladors i les treballadores.Crida especialment latenció el con-tingut dels articles 51 al 56, ambdósinclosos, de lEstatut. En lArt. 51 esconsagra lacomiadament col·lectiu,els famosos ERO; en els arts. 52 i53 es regula lacomiadament “percauses objectives”, generador da-busos que arriben fins i tot a la pèr- els deixa en el carrer amb una in- pendent de judici (el proper 9 de bé per reconeixement de lempresa- total mercè dels patrons. Sembla nodua del lloc de treball a causa de demnització de 20 dies per any març de 2010). Però la CGT estem ri, però que, malgrat tot, és aquest només un pertinent un canvi demalaltia de lempleat o empleada. d’antiguitat. coordinant la lluita, des de Barcelo- qui decideix readmetrel o acomia- nom d’aquest Estatut, que no hauriaAixí, la utilització perversa d’a- A més, cínicament argumenten que na, Palma i Alaior (Menorca), i dar-lo, amb unes indemnitzacions de ser “dels treballadors” sinóquests articles, en mans dels empre- aquesta mesura és “per preservar la entre tots aconseguirem la readmis- que són cada vegada més barates. “contra” els treballadors. En aques-saris sense escrúpols, deriva en seva salut”. És a dir, que la manera sió del nostre company. Amb aquest “Estatut”, fins i tot ta societat i mentre no li posemcasos com els de dos companys en més eficaç d’evitar als treballadors Així també, els arts. 54 i 55 de l’ET guanyant, estàs condemnat a per- remei, els treballadors som ens sot-Mallorca, acomiadats després de els riscs del treball, és deixar-los estan dedicats a lacomiadament dre. mesos per les Lleis. Per això, a l’a-que, fent servir el servei de preven- sense treball. Un d’aquests casos, el disciplinari, i, finalment, en lart. 56 Aquest potentíssim arsenal legal, nomenat “Estatut dels Treballa-ció que els declara “no aptes”, o de la Fundació Deixalles, s’ha es regula l’anomenat “acomiada- en mans patronals, que recull lEs- dors” l’hem de situar en el nostre“aptes condicionats” per presump- guanyat judicial i sindicalment des ment improcedent”, per a aquells tatut “dels” Treballadors, trenca punt de mira, per la derogació im-tes problemes de salut, l’empresa de CGT, amb la readmissió del nos- casos en els quals se li reconeix la qualsevol besllum dequilibri en les mediata dels seus articles més no-els aplica un “acomiadament objec- tre company. L’altre, el de Diego, raó al treballador o la treballadora, relacions laborals, i situa perma- cius.tiu”, segons l’article 52 de l’ET, i de Kalise Menorquina, encara està ja sigui per una sentència judicial o nentment a la gent treballadora a la Fins a quan el consentirem?OPINIÓ: La línia 9 del Metro de Barcelona ha estat inaugurada amb presses i sensegaranties Secció Sindical CGT Metro presa, manca de l’aprovació i la pu- volupa i marca les normes de segu- punt de ser utilitzada ja que van Dintre d’aquest caos organitzatiu i Barcelona blicació obligatòria del Reglament retat a seguir i abasta totes les situa- haver-hi dues incidències que van tècnic que ha representat aquestaL de Circulació de Trens, on es garan- cions de risc que es poden donar, obligar a deixar solament un tren inauguració cal destacar que la Di- a Línia 9 del Metro de Barcelo- teix la seguretat que ha d’aplicar-se per exemple com i quan es pot en- com a servei de llançadora, quedant recció no ha comunicat l’alta de na va entrar en funcionament el davant qualsevol tipus d’incidència trar en el túnel per a auxiliar un tren inutilitzada l’altra via per quedar-se l’obertura als ens que corresponen13 de desembre sense haver estat i la normativa per al seu correcte parat i amb passatge. Aquest regla- un comboi del Metro parat en una d’alguns dels centres de treball quepublicat en el DOGC el Reglament funcionament. ment ha de ser aprovat i publicat estació. han inaugurat. Totes aquestes qües-de Circulació de Trens. Feia només A la CGT de Metro ens sembla una per la Conselleria de Transports La CGT també vam denunciar que tions sobre la línia 9 han estat plan-quinze dies que l’empresa cons- irresponsabilitat que una obra fina- perquè entri en vigor i abans que es s’havia pressupostat la construcció tejades en repetides ocasions per latructora havia lliurat l’obra finalit- litzada i lliurada per les empreses posi en funcionament la circulació de passarel·les d’evacuació en l’in- CGT davant la Direcció del metro izada, i el dia de la inauguració va constructores tan sols feia quinze dels trens, havent de ser conegut terior del túnel i les mateixes no davant la Conselleria de Transportshaver-hi dos incidents. Tampoc dies, s’obrís al públic i es posés en per tots els treballadors que han s’han construït, a pesar d’haver-se trobant el silenci i la indefiniciós’han construit passarel·les d’eva- funcionament en tan breu termini d’aplicar-la, des dels operadors del triplicat el pressupost inicial. La com resposta.cuació del passatge en els interiors de temps. Solament s’entèn per a Centre de Control del Metro fins al CGT hem calculat que el temps que Per tot això el sindicat llibertari dedels túnels com estava pressupos- aconseguir rendibilitat partidista in- total dels treballadors de la Línia. trigarà un empleat en personar-se la CGT considerem que la Línia 9tat. augurar la Línia 9 amb semblant No és gens tranquilitzador el fet en un tren en cas d’algun tipus d’in- del Metro de Barcelona no reuneixLa CGT, que és el sindicat majori- improvisació, máxime quan porten que s’hagi dissenyat una ruta alter- cidència serà d’aproximadament els requisits mínims imprescindi-tari al Metro de Barcelona, vol de- des del mes de març anunciant a so nativa amb autobusos per si passa entre 10 i 15 minuts depenent del bles per a la seva obertura al públicnunciar que la Línia 9 del Metro de de bombo i platerets l’obertura de algun tipus d’incident tecnològic, lloc on succeeixi. Considerem que i creiem que s’està utilitzant als ciu-Barcelona inaugurada a tot córrer la línia. de fet el mateix dia 13, dia de la in- és totalment intolerable que es reta- tadans de Santa Coloma com coni-pels polítics i la Direcció de l’em- El Reglament de Circulació desen- auguració, a les 21 hores va estar a lli en la seguretat del passatge. llets d’índies. 8 Gener de 2010
  • 10. TREBALL-ECONOMIA La CGT denuncia que la família Seguí hauria desviat un milió d’euros QUI PAGA MANA dels comptes del Grup Contenemar. Mentrestant, prossegueixen els acomiadaments en empreses del grup. Sopar de nadal El fals naufragi E Vicent Martínez l mes passat es van celebrar els sopars de nadal. Un acte social- empresarial que varia en funció de del Grup Contenemar lempresa i que sol estar molt carre- gat duna certa dosi dhipocresia, so- bretot si hi són presents els caps: bé siga lempresari o els directius. I dic hipocresia perquè, com és obvi, da-L Pablo Elorduy Redacció Diagonal (*) vant dels caps, com demana la pru- dència, no es poden treure, almenys tan lliurement com amb la resta de a tripulació del Mercedes companys, determinats temes. del Mar roman a bord del Tot el que es diu en aquests contex- vaixell, al port de València, tos no sol ser molt favorable cap alsdes del 27 de juliol i porta des de treballadors, i ara, amb un context,llavors sense cobrar. Dels 32 treba- o millor dit, amb lexcusa de lalladors que van començar la vaga, crisi: tot són acomiadaments, bai-actualment només resisteixen nou. xades de salari o congelació. FrasesEls que falten han marxat a la re- del tipus: “lempresa no pot assu-cerca d’un altre treball. Pedro, un mir...” o “hem hagut de fer un es-dels que continuen a bord d’aquest forç de reajustament de la plantilla”vaixell de la companyia Iscomar, són eufemismes que amaguen launa de les empreses del Grup Con- crua realitat, tot i que lexcusa de latenemar, explica que no poden crisi no fa més que augmentar els tí-marxar-se sense més. “No t’aco- pics discursos victimistes dels em-miaden i, al no fer-ho, si marxes presaris que sempre demanen unestàs abandonant el lloc de treball, esforç més. No he trobat en els dife-de manera que no pots cobrar la in- rents treballs en què he estat maidemnització per acomiadament”. cap empresari que diga que va aA Barcelona, els empleats del Tere- pujar, en un context de creixement,sa del Mar, un altre buc del grup el salari dels treballadors per sobreContenemar, un holding que con- de lIPC, i molt menys dir que hoformen prop de cent empreses con- farà molt per sobre, perquè han tri-trolades per la família Seguí, estan plicat beneficis. Si bé la crisi és ex-en una situació semblant. El Gracia cusa per retallar, el creixement des-del Mar es troba a Vigo; allí l’em- bordant no ho és per incrementarpresa va tallar el subministrament els salaris de forma important.de queviures i d’energia per a des- Després daquests discursets institu-allotjar la nau. A més hi ha altres cionals i corporatius, arriba el mo-ERO presentats en empreses del ment dels treballadors, un cop mar-grup, com Estibadora de Ponent, xat els caps o en un altre ambient,Terminales del Turia, Transportes operació com l’actual el que fan és Seguí estiguin donats d’alta en la L’enfonsament en 2007 del Don de comentar aquell discurs. Es trac-Guadalaviar, i un expedient en les inflar-se a pèrdues”, detalla. Seguretat Social en diferents em- Pedro, un dels vaixells d’Iscomar, i ta de respondre i criticar, de donar-lioficines de Contenemar a Madrid. Des del Sindicat de Treballadors de preses del grup com treballadors l’abocament de part del seu fuel en nom a lexplotació que fan, a les“El grup està ferit de mort”, sen- la Marina Mercant-CGT (STMM- per compte aliè, “el que, a més de la costa d’Eivissa va dur als periò- hores extra no pagades, als contrac-tencia un reportatge sobre Conte- CGT) assenyalen que darrere d’a- ser il·legal, suposa un cost anual en dics el nom d’aquesta companyia. tes en frau de llei, a les vacances nonemar en la revista Transporte quest moviment apareix la intenció salaris i càrregues socials d’uns Aproximadament 1.400 treballa- gaudides, als salaris baixos, a queXXI, “el concurs de creditors afec- del Grup d’empitjorar les condi- 630.000 euros”. A més, la Comis- dors són emprats per les diferents els empresaris, en realitat, seguei-ta a gairebé totes les societats del cions dels treballadors, de per si sió de Treballadors de Contenemar empreses dels Seguí. Aquest és, se- xen guanyant diners. A criticar engrup, que té en curs vuit ERO d’ex- mateix castigades per la denúncia una desviació de capitals gons el parer de Rafael Goiría, un definitiva un sistema jerarquic i in-tinció que afecten al 70% de les parcel·lació; acomiadar treballa- de més d’un milió d’euros des de dels motius perquè fins a ara cap just que no permet al treballadorseves ocupacions”. La companyia dors per a contractar més barat, de Contenemar a comptes particulars Govern hagi volgut interferir en les gaudir ni dels beneficis econòmicsjustifica els acomiadaments per la manera que les indemnitzacions de de la família Seguí. seves activitats, a pesar que des de la seua feina, ni controlar la feinacrisi econòmica. El descens de les persones acomiadades corrin a Enric Tarrida, secretari general de dels anys 80 aquesta companyia que fa. Per sort, el dret al “pataleo”,l’activitat comercial, exposen, ha compte del Fons de Garantia Sala- CGT Sector Mar i Ports, considera arrossega un deute amb l’Adminis- com si es tractés duna teràpia dedut Contenemar a acumular pèr- rial i l’INEM. improbable que l’empresa hagi tració, amb Hisenda, la Seguretat grup proletària en contra del capita-dues per 42 milions d’euros. No Mentrestant, “l’empresa continua passat en dos anys de tenir benefi- Social i les autoritats portuàries lisme, encara es manté. Criticar elsobstant això, segons explica l’ad- la seva normal activitat utilitzant cis sucosos a pèrdues de tanta mag- que avui es calcula de 60 milions caps i lempresa hauria de passar avocat Rafael Goiría, la ferida d’a- bucs noliejats i espais de celler nitud, a pesar del baixó de l’activi- d’euros. Al setembre, ANAVE, la formar part dels drets humans.questa companyia no és tan greu: d’altres bucs. En definitiva, la cà- tat provocada per la crisi. En això patronal naviliera, va criticar la El més frustrant daquests sopars de“Amb els estudis que hem fet, dels rrega transportada és la mateixa aprofondeix Goiría, qui també cri- “condescendència per part dels nadal és descobrir currantes que en-42 milions de pèrdues, el 70%, és a que en anys anteriors sotmesa a les tica la passivitat de l’administració gestors públics” amb Iscomar i cara aplaudeixen formes de direc-dir, 30 milions, són deutes a em- naturals oscil·lacions del mercat”, davant el dúmping laboral portat a Contenemar a l’hora d’exigir-los ció autoritàries, hores extra no pa-preses del grup, apuntades per a resumeix l’escrit presentat per terme pels Seguí. Pedro, a bord del els pagaments corresponents. gades en nom de la professionalitat.augmentar les pèrdues, un artifici STMM-CGT a la Conselleria d’O- buc, confirma que cap funcionari “Ningú els fica mà”, assenyala Jo, al meu sopar dempresa, quancomptable”, explica aquest lletrat. cupació de Madrid contra l’Expe- s’ha passat per allí, tan sols una pa- Goiría, i és que la influència de la vaig sentir entre els treballadors la“En un plànol metafòric, el que dient d’Extinció de Contractes de rella de la Guàrdia Civil es va acos- família Seguí en la política balear frase, “encara sort que tenim feina”,passa és que a cada costat de la Contenemar. I en el mercat, el que tar al port, en els dies previs a la és significativa. Dos dels seus no vaig ni voler replicar (ja faré lataula s’asseu un germà: entre ells li correspon a aquesta empresa és disputa del campionat de Fórmula membres formen part del Partit Po- teràpia de grup en contra del capita-s’imposen el preu dels nòlits, es un 40% del sector del transport Ú, per a preguntar per una pancarta pular menorquí; un d’ells, José lisme amb altres companys més crí-noliegen vaixells a preus fora de marítim de mercaderies, un tros de que els empleats havien penjat en Seguí, ha estat senador, i la família tics). Vaig tirar mà de la copa de vi,mercat i manegen els preus, de ma- pastís que li va reportar 131 mi- el Mercedes del Mar. també controla el Diari de Menor- pagada per lempresa, i me la vaignera que quan van a demanar crè- lions en ingressos l’any 2008 i que ca. reomplir fins els topes, que lesdits als bancs presenten balanços permet, com figura en l’Expedient, La importància (*) Article publicat al núm. 111 de penes, diuen, sofeguen amb alco-sanejats i quan els interessa una que sis membres de la família de dir-se Seguí la revista Diagonal hol.Gener de 2010 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIALa CGT convocauna vaga dedissabtes a La secció sindical de CGTCorreos deBalears insta SEAT a produir cotxes STYC-CGT Balears sense emissió de CO2E E l Sindicat Federal de Correos de CGT a Balears ha decretat FEMEC-CGTvaga tots els dissabtes del 2010 (del’1 de Gener al 31 de Desembre). n una resolució acordada enAfecta a tots els treballadors de Co- el VIè Consell Mundial derreos de les Illes Balears (funciona- Treballadors de la Indústriaris, laborals i temporals). Automotriu celebrat a Hannover elEs promou aquesta vaga per la falta passat mes d’octubre, la CGT ma-de negociació dun calendari labo- nifesta a l’empresa la seva propostaral amb lempresa. Per la implanta- de fabricació, de manera immedia-ció de la jornada laboral de 35 ta, de vehicles propulsats per ener-hores setmanals. Per la falta de con- gies totalment renovables i sensetractació per cobrir les places va- emissió de CO2.cants. Per un servei públic de quali- La CGT va promoure aquesta reso-tat que garanteixi el repartiment de lució en el Consell internacionaldilluns a divendres en totes les Illes, davant del que entén que són me-hi ha àmplies zones rurals on no es sures de cara a la galeria per part depresta el servei de Correos i on els les empreses del sector de l’auto-treballadors han daportar els seus mòbil. La gravetat dels efectes delvehicles per a realitzar el reparti- canvi climàtic no permeten posarment. simples draps calents i les solu- cions energètiques s’han de produir immediatament. Dintre del procés de la Cimera del tecnologies que permetrien, en tot destrucció del medi ambient no les produccions cap a una majorReunió Clima de Copenhaguen, la CGT cas, posicionar-se en el futur mer- permeten mesures a llarg termini ja utilització del transport públic.Confederal coincideix amb les organitzacions cat de l’automòbil. Finalment in- que les conseqüències sobre la na- Que tot això s’ha de fer per mitjà que exigeixen als governs un canvi formen que aquestes propostes turalesa són tan negatives que ja dels beneficis obtinguts pels em-dAcció Sindical immediat en les polítiques energè- estan sent aportades als ministeris vivim catàstrofes tan terribles com presaris en les últimes dècades, tiques que, en el cas de l’automòbil d’indústria dels països de tota Eu- les viscudes recentment a Filipines. mantenint l’ocupació en totes lesa Madrid el 28 passa per l’eliminació de les moto- ropa on hi tenen presència el Con- Que existeixen fonts d’energies re- empreses, reciclant la produccióde gener ritzacions basades en combustibles sell de Treballadors de l’Auto. novables i no contaminants que cap a una indústria que doni res- fòssils i la investigació i aplicació Resolució sobre Medi ambient i fa- han de substituir immediatament posta a les necessitats de la pobla- de tecnologies basades en l’Hidrò- bricació d’automòbils amb emissió els actuals sistemes d’energia. Per ció i no a l’acumulació de beneficis Redacció gen o altres fonts d’energies d’e- zero adoptada a Hannover el 18 això cal aconseguir l’eliminació de en mans d’uns pocs.E missió zero. També aposten per d’octubre de 2009 l’ús de combustibles fòssils, espe- Coma Consell de Treballadors/es ns trobem en un moment com- una racionalització del transport El Consell de Treballadors/es de la cialment el petroli i l’energia nu- de la Indústria Automotriu acor- plex, en el qual a més de patir augmentant l’aportació del trans- Indústria Automotriu, després d’a- clear, de manera immediata. dem transmetre aquesta resolució ales contínues retallades de drets port públic al conjunt de la mobili- nalitzar la situació a la qual ens en- Que el món del transport ha de re- tots els consorcis de l’Automòbilcontra els quals lluitem dia a dia tat humana. frontem, el planeta i tots els habi- convertir-se cap a una societat més on treballem, així com als governs(ERO, convenis col·lectius, repres- Però sobretot insisteixen davant tants, pels efectes de la integrada amb el medi ambient. dels nostres països, que han de ga-sió sindical, falta de serveis so- l’empresa SEAT que els ingents contaminació que generen els tipus S’ha d’eliminar la producció de ve- rantir que les ajudes milionàriescials…), ens veiem immersos en la beneficis obtinguts per les multina- d’energies no renovables, RESO- hicles amb motors d’explosió i fa- que reben els Consorcis de l’Autolluita contra la crisi del sistema ca- cionals en les últimes dècades han LEM: bricar només actuacions de zero es dediquin realment a garantir lapitalista (amb més de quatre mi- de ser els que sufraguin un canvi de Que les conseqüències d’aquesta emissió de CO2. S’ha de reciclar vida futura del planeta.lions de persones a l’atur) que pre-para noves retallades estructurals,com lenèsima reforma laboral, una Els treballadors de Calvià 2000 contra la privatització del serveinova reforma de les pensions i reta- municipal daigua potablellades en la negociació col·lectiva.Així mateix ens enfrontem a un Secció Sindical En una reunió convocada per la Di- patrulles duniforme a la porta del ció de tots els serveis públics.procés electoral que començarà en CGT Calvià 2000 recció de lempresa pública Calvià recinte.. De la mateixa manera re- Des de la CGT reiterem el nostre Eel 2010 i que finalitzarà el 2011. 2000, en la Sala de Palmanova i sulten inadmissibles les formes au- compromís de defensa dels llocs deEs convoca a tots els responsables ls treballadors/es de Calvià amb lassistència de més de 200 toritàries, i les amenaces (amb san- treball dels treballadors de Calviàdacció sindical de la CGT a una 2000 SA porten mesos expres- treballadors, es va anunciar la se- cions dacomiadament) cap als 2000 SA., indissolublement lligatsreunió que tindrà lloc el pròxim dia sant la seva més enèrgica repulsa a gregació del servei dAigua Potable treballadors que fessin interven- al manteniment del caràcter de ser-28 de gener de 2010 a les 10.30 laprovació la privatització del ser- del municipi de Calvià, mitjançant cions que ells consideressin insul- vei públic de l’empresa. És la mi-hores, en els locals del Comitè vei municipal daigua potable de la una concessió a la iniciativa priva- tants. Tota la reunió es va convertir llor manera, també, de mantenirConfederal de la CGT a Madrid per localitat mallorquina de Calvià, la- da. en un acte de clara intimidació. uns serveis públics i de qualitat perplanificar i conèixer quines són els juntament de la qual va aprovar-la La CGT posa laccent amb la dis- 2.- Quant al fons, resulta que a tots els veïns del municipi de Cal-actuacions a futur de cada territori i en el ple realitzat el 23 de desem- conformitat, tant en les formes em- aquest és el primer i més clar intent vià. Tenim lobligació moral dex-sector i coordinar les activitats que bre. prades com en el fons del tema. de desmantellar una empresa pú- plicar a la població que aquestadepenen dels diferents responsables Des de CGT ja vam expressar la 1.- Quant a les formes, resulta in- blica de serveis, Calvià 2000 SA, ja operació de recaptació ràpida perdacció sindical que hem dengegar nostra protesta per les formes auto- admissible que els tres responsa- que es pretén privatitzar o donar en part del partit que governa suposa-durant aquest any i el següent. ritàries inadmissibles amb les quals bles que van comunicar la notícia a concessió la seva part més rendi- rà una repercussió econòmica im-També es sol·licita que cada territo- els responsables de lempresa pú- la plantilla (Bartolomé Bonafé, ble, el Servei dAigua Potable, amb portant en la butxaca dels contri-ri i sector presenti el mapa sindical i blica Calvià 2000 SA van comuni- president de Calvià 2000; Víctor largument que, daquesta manera, buents a mig i llarg termini pel queles dades de representativitat en el car el 5 de novembre a la plantilla Hernández, gerent, i Domingo Me- es garanteixen els salaris del con- fa el servei de laigua. Per totesseu àmbit actualitzades, amb la fi- el projecte de segregació cap a la rino, cap de personal) imposessin junt de la plantilla. Uns arguments aquestes raons, animem als ciuta-nalitat de contrastar la informació gestió privada del Servei dAigua la presència de la Policia Local que no poden amagar les veritables dans/es de Calvià a participar endisponible amb el responsable del Potable, la part més rendible da- dintre de la sala de reunions (al- intencions del consistori que presi- les mobilitzacions que convoca-SP del Comitè Confederal. questa empresa pública de serveis. menys tres agents de paisà) i dues deix Carlos Delgado: la privatitza- rem.10 Gener de 2010
  • 12. TREBALL-ECONOMIA La primera acció coordinada de la CGT-Balears i de la CGT de Barcelona Augmenta la després de la unificació de les revistes "Catalunya" i "Papers" inflació anual Per la readmissió de als Països Catalans Diego Moyà, acomiadat D Kaos en la Red esprés de molts mesos en xi- fres negatives, la inflació per Kalise Menorquina anual dels Països Catalans es va in- crementar durant el passat mes de novembre fins al punt d’esdevenirE positiva en els tres territoris. Les CGT Balears causes d’aquesta evolució en cap cas cal buscar-les en un augment l 16 de desembre, des de la del poder adquisitiu de les classes CGT-Balears i la Federació treballadores, ja que bona part de Local de CGT Barcelona, es les partides que es tenen en compteva portar a terme una acció sindical havien mantingut les xifres negati-conjunta, davant les instal·lacions ves de mesos anteriors. Per contra,de l’empresa de gelats Kalise Me- durant el novembre, es va combi-norquina. L’acte va consistir en nar l’increment dels preus de laconcentracions simultànies a Santa roba i el calçat i el temut incrementPerpètua de la Mogoda (Barcelo- del preu dels carburants, que va re-na), Palma (Mallorca) i Alaior percutir en un major cost dels trans-(Menorca). ports, que van augmentar un 4,8%Aquesta acció té una importància a Catalunya, un 4,2% al País Valen-capdal. Perquè no només és en de- cià i un 4% a les Illes Balears du-fensa d’en Diego Moyà i del seu rant l’any 2009.lloc de feina. Ho és també contra la El major increment anual va ser aimmoralitat i la injustícia que su- Barcelona (0,9%), seguida de Va-posa acomiadar treballadors al·le- lència i les Illes Balears i Pitiüsesgant motius de salut, com ha estat (0,5%), mentre que el menor incre-el cas. Una vegada més, la CGT ha ment va tenir lloc a Castelló (-respost de l’única manera que 0,1%), seguit d’Alacant (0,1%) isabem fer: solidàriament, i fent pa- Lleida i Girona (0,2%).lesa la nostra norma: contra la in- Aquesta evolució és provocada perjustícia, recolzament mutu; si ens causes conjunturals de temporada itoquen a un o una, ens toquen a tots sobretot per motius exògens, comi totes. són el preu del petroli. D’aquestaHem de donar-vos una altra bona manera, es pot caure en el perillnotícia: El nostre company Abdou que tingui lloc un increment delsDiop, acomiadat pels mateixos preus que no respongui en cap cas amotius per la Fundació Deixalles la realitat del poder adquisitiu de la(qui ho anava a dir) ha estat read- majoria de la població, la qual esmès, després de guanyar judicial- veuria obligada a realitzar una des-ment la improcedència del seu aco- pesa cada cop major per la qual nomiadament. La readmissió disposa d’ingressos equivalents, di-d’Abdou situa una passa més a ficultant d’aquesta manera el con-prop la de Diego, davant el Jutjat sum i el benestar.del Social. Però no ham de baixar Cal que ara, més que mai, s’afrontila guàrdia ni relaxar-nos des de la el debat pendent de la millora de leslluita sindical. En un país on és condicions salarials i de poder ad-legal l’acomiadament lliure, la im- quisitiu de la classe treballadora,procedència d’un acomiadament cada cop més degradades desprésno garanteix la readmissió del tre- d’anys de polítiques neoliberals deballador/ra agredit. D’aquí que és repartició de la riquesa en favor delmolt important continuar amb la gran capital i que han contribuït de-vigilància i l’acció sindical, perquè També tenim un altre motiu de sa- la seva generositat solidària, tot bretot, potencia per a tots i totes, de cisivament a provocar l’actual crisi.els empresaris sense escrúpols s’ho tisfacció: aquesta és la primera d’una després de la unificació de cara al futur, la millor eina que Algunes de les mesures cap a lespensin dues vagades abans de tor- acció coordinada de la CGT-Bale- les nostres respectives revistes tenim, la CGT. quals cal avançar, per tal de podernar a agredir a treballadors, com ho ars amb els nostres companys de la "Catalunya" i "Papers". Aquest Prou de repressió, Diego readmis- assolir una economia realment sos-ha fet Kalise Menorquina. CGT de Barcelona, als qui agraïm acte ens apropa una mica més i, so- sió !!. tenible, han de ser un salari mínim de 1.200€ (el 60% del salari mig, tal com recomana l’OIT), una fis-Contra la nova borsa de treball de l’ICS calitat profundament més progres- siva, un subsidi d’atur indefinit iFederació Sanitat CGT Catalunya - Que els contractes inferiors a tres Davant d’aquests fets, a partir del signatures i petites batalles, és hora digne, increments salarials perD mesos siguin a caprici de l’empre- dia de la signatura de l’acord, la de les accions contundents. sobre del 2% i la capacitat dels Paï- avant del pacte sobre la borsa sa sense necessitat de cap barem. CGT va recollir signatures en con- Per aixó, des de la CGT vam con- sos Catalans per adaptar aquestes i de treball signat entre l’Insti- - El pacte elimina la circular 9/90 tra, va fer concentracions arreu de vocar una assemblea-concentració altres mesures a la realitat i el costtut Català de la Salut i els seus súb- fent desaparèixer la promoció in- Catalunya i va boicotejar el sopar i al vestíbul de l’Hospital Universi- de la vida propis. La situació ac-dits servils (CCOO, UGT i terna. cel·lebració del 25è aniversari de tari Joan XXIII de Tarragona el 15 tual, en bona mesura, es deu a la in-SATSE), la CGT va denunciar que: Aquest pacte només es pot inter- l’ICS, com a mesures perquè no de desembre de 2009, així com capacitat per consumir allò que- L’esmentat pacte dóna a l’empre- pretar com un “trueque” a canvi s’apliqués l’esmentada borsa, mobilitzacions amb dues jornades s’ha produït, a causa de la precarie-sa la possibilitat d’evaluar al perso- dels beneficis d’uns sindicats pac- paral·litzant-la un mesos. de vaga als centres de lICS els dies tat endèmica i en augment de lanal arbitràriament, i que l’esmenta- tistes i venuts, que han utilitzat Ara, l’ICS i els seu escolanets, 21 i 28 de gener de 2010 per a de- classe treballadora, una xacra a lada puntuació suposi el 50% dels com a moneda de canvi els treba- CCOO, UGT i SATSE, han decidit manar la supressió de la nova borsa qual cal fer-hi front per sortir de lamérits totals. lladors eventuals de l’ICS. aplicar-la. Ja no és hora de recollir de treball. crisi.Gener de 2010 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Coordinadora del sector de la informàtica de la CGTL Coordinadora d’Informàtica de boli amb els pocs drets que tenim. la CGT I què podem fer ? a Coordinadora dInformàti- Hi ha motius sobrats per a plantejar ca de CGT és una iniciativa tot tipus de mobilitzacions (des de que pretén activar el sindica- concentracions a vagues) en contralisme en un sector com el de les d’una patronal crescuda i arrogantTIC (“Tecnologies de la Informació que no vol saber res de les nostresi la Comunicació”), on les empre- necessitats i drets, gràcies a la com-ses del sector són, en realitat, ETT plicitat d’uns sindicats (els majori-(empreses de treball temporal) tot taris) més pendents del seu pesse-just maquillades, sota el suposat bre que de les seves obligacions. Hiatractiu i prestigi del treball infor- ha moltes coses que podem millo-màtic. Aquestes empreses practi- rar:quen una cosa que pot ser caracte- - Aconseguir pujar els salaris, ja noritzada amb un terme encunyat a només a la realitat del mercat, si nol’Estat espanyol, el “bodyshop- al valor real que el nostre treball iping” -un invent similar al ja in- preparació acadèmica aporta a l’e-substituïble “fúting”-i que fona- conomia. Acabar amb la clàusulamenten els seus ingressos en la de compensació i absorció. Ambcontractació temporal o per obra, a això acabaríem d’una vegada pertreballadors/es de poca experiència sempre amb les pujades 0, amb lesi baixes exigències salarials, que abismals diferències salarials entreposteriorment seran “revenuts” per empleats amb la mateixa categoria ihores a terceres empreses, com pro- estar a la mercè de l’empresa o delfessionals altament qualificats i cap de torn respecte a les nostresamb una suposada gran experièn- pujades.cia. - Regular de manera eficaç la sub-Aquestes empreses practiquen una els materials que generi en la xarxa dicions de treball dignes i en la in- d’altres convenis d’altres sectors, contractació i acabar amb les ces-cosa que pot ser caracteritzada amb i intentat que les seves assemblees novació tecnològica. La subcon- per exemple, Banca (1700 hores), sions il·legals encobertes, tan co-un terme encunyat a l’Estat espan- s’estenguin per tot l’estat (de mo- tractació i la precarietat per als di- Arts Gràfiques (1776) o Asseguran- munes en el nostre sector.yol, el “bodyshopping” -un invent ment, Barcelona, Madrid i Zarago- rectius i els empresaris. ces (1700). - Actualitzar les categories profes-similar al ja insubstituïble “fúting”- za, a més d’alguns delegats per al- - Un dia més de vacances (23 labo- sionals d’una vegada per sempre.i que fonamenten els seus ingressos tres parts de l’Estat espanyol), Un conveni amb molt poques rables), però només per a alguns. És normal que en un conveni deen la contractació temporal o per tenint en compte que es tracta d’un novetats Les empreses que tinguin més de 2 consultoria, no existeixi la catego-obra, a treballadors/es de poca ex- sector que s’està “proletaritzant” El primer conveni col·lectiu del mesos de jornada intensiva seguei- ria de Consultor? És surrealista.periència i baixes exigències sala- paulatinament, que cada vegad es nostre sector es va signar allà per xen tenint els 22 dies d’abans. - Millorar les condicions de la jor-rials, que posteriorment seran “re- veu menys a si mateix com una èlit, l’any 1982. Doncs bé, 16 convenis i - Establiment del mes d’agost com nada de treball, horaris, vacances,venuts” per hores a terceres i que en les actuals condicions de 26 anys després, estem com el prin- jornada intensiva de 36 hores, cu- hores extres, tal com es reflecteixenempreses, com professionals alta- crisi podría ser més fàcil de mobi- cipi, sense tenir un conveni on es riosament el mes triat per la majoria en altres convenis col·lectius.ment qualificats i amb una suposa- litzar. reculli algun avantatge o dret millor dels empleats per a les seves vacan- - Apostar per una formació de qua-da gran experiència. als ja existents en l’Estatut dels Tre- ces. litat, amb un mínim d’hores de for-Aquesta Coordinadora Informàtica Pel futur de la informàtica. balladors. Vaja, que el nostre con- La resta de novetats recull el que ja mació i de cursos.té seccions sindicals en diverses Contra la precarietat veni tot just millora el que ja hi ha. apareix en la legislació vigent, acu- - Millorar en la prevenció de riscosgrans empreses del sector com Co- Els/les informàtics/ques fem un tre- Durant tot aquest temps la patronal mulació d’hores de lactància, mi- laborals. De vegades treballem enritel, Atos Origin, IBM, INDRA, ball central sense el qual no podrien (les nostres benvolgudes empreses, llores en la reducció de jornada i veritables rateres i amb equips delEDS… a més de tenir presència en funcionar moltes empreses de dife- per a entendre’ns) s’ha anat sortint excedències, i el referent als plans segle passat. I, perquè quedi clar:l’Administració Pública, Sanitat, rents sectors (banca, telecomunica- amb la seva i ha imposat sempre els d’igualtat, o sigui el que ja recull sense vendre cap dret a canvi niADIF o en les subcontrates de cions, transports, indústria…) Rea- seus interessos davant la ineficàcia l’Estatut dels Treballadors que oferir carnassa a les empreses enREPSOL. En un sector on la preca- litzem la mateixa labor que els/les i col·laboració dels sindicats majo- només tindrien utilitat si algun go- forma de restriccions de voluntarie-rietat, la subcontractació i la cessió nostres companys/es de les empre- ritaris CCOO i UGT, que es com- vern decidís derogar o modificar les tat, flexibilitat mal entesa o salarisil·legal de treballadors són gairebé ses matrius però a l’estar subcon- porten com meres comparses d’a- lleis de conciliació familiar, d’i- repugnants. La negociació no ésla norma, a més d’evidenciar-se tractats ens imposen pitjors condi- questa estafa. gualtat o l’estatut dels treballadors. mercadeig.constants episodis de repressió sin- cions laborals, i quan no guanyen La situació continua igual amb l’ac- Les últimes notícies que ens arriben Des de CGT estem disposats a de-dical, la Coordinadora intenta arti- prou, d’una puntada, ens deixen en tual conveni, es segueix sense mi- parlen d’un desig de la patronal de fensar als treballadors i ja ens estemcular un sindicalisme que superi la el carrer. La subcontractació i l’ex- llorar les condicions de treball i desregular encara més el marc la- organitzant entre totes les seccionsfragmentació imposada. És impor- ternalització no només empitjoren l’empresa pot seguir fent el que li boral del sector, permetent definir sindicals i afiliats del sector per atant ressaltar que els nivells d’afi- les nostres condicions de treball, dóna la gana, amb els sous, la jor- les condicions laborals en funció de aconseguir una major capacitat deliació a sindicats i fins i tot el conei- també degraden la informàtica nada de treball, l’horari… dels seus la província. Res de nou. Això ja ho lluita i resposta. L’aposta del nostrexement dels drets laborals més doncs les consultores menyspreen empleats. Algú entén que aquest fan saltant-se a la torera les lleis la- sindicat és la de seguir creixent i,elementals en el sector són molt la nostra capacitació tècnica re- conveni reculli les taules salarials borals vigents (des del Conveni fins per tot això, creiem que només ambbaixos. Un model al que la Coordi- duint-nos a mers gestors per a així del 2007!!! Una congelació salarial al propi Estatut dels Treballadors), l’organització dels treballadors alnadora vol imitar en alguns aspec- engreixar més els seus comptes i de 2 anys per la cara, que ha permès però és nou que ho diguin tan ober- voltant de les organitzacions parti-tes, pel seu caràcter cooperatiu i fer-nos més prescindibles. Així no a les empreses no pujar els sous si tament. A més segueixen amb la cipatives, combatives i de classe,descentralitzat, és el moviment de hi ha carrera professional possible. no els donava la gana. Tot són seva vella aspiració de carregar-se com és el cas de la CGT, es pot evi-programari lliure. Ja és hora d’organitzar-nos, abans avantatges, escolti. l’Antiguitat, molt molesta per a les tar que aquests espectacles es se-La Coordinadora té previst seguir que la informàtica i les nostres con- Quines novetats té el nou conveni ? empreses, per a tenir un major con- gueixin perpetrant a costa dels dretsfent un treball clàssic de conscien- dicions laborals es degradin encara Poques, molt poques. Respecte a la trol dels sous. del sector.ciació (repartiment d’informació en més. jornada laboral i horaris: Des de CGT creiem que no és mo-centres de treball, creació de sec- Per això des de la Coordinadora - Un màxim de 1800 hores anuals ment de resignar-se. Cal seguir llui- Per a més informaciócions sindicals, candidatures en d’Informàtica de la CGT lluitem de còmput anual o 1808 en altres tant contra aquells, sindicats i pa- coord-informatica@cgt.org.eseleccions sindicals…), posant tots per una informàtica basada en con- casos, molt lluny de les condicions tronal, que volen acabar a punta de www.nodo50.org/coord-informatica/12 Gener de 2010
  • 14. TREBALL-ECONOMIA Les empreses reben 400 La nova reforma laboral és un cop milions en bonificacions d’estat capitalista a la Seguretat Social Jose Antonio Sanchez Moro (Delegat CGT-Air Comet) UL na vegada més, la pèssima Kaos en la Red Economia compte la subvenció diària de 8,68 gestió i lambició desmesurada euros per treballador a partir del duns pocs, torna a traslladar a tota es empreses estalvien 400 salari mig; el nombre de dies de la la ciutadania a un estat de victimes i milions d’euros per les aju- suspensió i la xifra de treballadors ostatges dun sistema econòmic es- des per a sostenir ocupació, afectats. gotat i impossible de reinventarse ouns diners que procedeixen del sa- El balanç està fet des d’octubre de regenerar-se. La situació dels treba-lari indirecte dels treballadors i que 2008 perquè la norma té aquest ca- lladors d’Air Comet, és el fidel re-contribueixen a reduir els ingres- ràcter retroactiu i estén els seus flex de la situació de la classe treba-sos a la seguretat social, situació efectes fins als expedients de sus- lladora a lEstat espanyol, sónutilitzada per a justificar una reta- pensió d’ocupació que es facin fins milers, milions els treballadors alsllada en les pensions. al 31 de desembre de 2010, inde- quals sels vol fer responsablesEn l’últim any, 450.000 persones pendentment de la possibilitat que duna crisi econòmica que no éshan pogut conservar el seu lloc de el Govern pugui habilitar nous ter- provocada pel nostre acomplimenttreball gràcies a les subvencions minis, si així ho requereix la situa- a lhora de vendre la nostra força dedel 50% en les cotitzacions socials ció de l’economia i de l’ocupació. treball, aquesta crisi està provocadaen els expedients de suspensió. És Clar que, a canvi de rebre aquesta per determinades polítiques econò-una paradoxa dels temps de reces- ajuda per treballador en suspensió miques relacionades directamentsió, però és veritat: sostenir els d’ocupació, les empreses han de amb posicions polítiques de clar tallllocs de treball, que amb les seves complir una condició: mantenir en conservador i reaccionari, alhoracotitzacions financen la Seguretat plantilla al treballador afectat, al- que sens retallen constantmentSocial, costa molt diners a l’Estat, menys un any després de l’expe- drets socials com la sanitat o ledu-a través dels Serveis Públics d’O- dient de suspensió. cació, quan sens retallen drets ci-cupació. Precisament, les empreses implica- vils sempre orientats en una direc-Així ho ratifica el primer balanç des en aquests expedients van tenir d’euros produït en les empreses col·lectiu ció clara dabatre, duna manera osobre les bonificacions en les cotit- un esglai durant la tramitació par- per les subvencions de cotitza- La mateixa llei de foment i mante- altra, qualsevol signe de rebel·lió ozacions socials que reben les em- lamentària de la norma. En el pri- cions, la rectificació del Parlament niment de l’ocupació i protecció de contestació social, ens volen tornarpreses per mantenir el lloc de tre- mer pas del projecte pel congrés va ser extraordinàriament impor- l’atur ha introduït una modificació a regular una de les facetes de laball a les persones incloses en dels Diputats, Izquierda Unida va tant. Les empreses que incomplei- molt important en la fiscalitat de nostra vida que és fonamental per aexpedients de suspensió d’ocupa- aconseguir incloure una esmena xin aquesta condició estan obliga- l’acomiadament col·lectiu en els nosaltres i les nostres famílies, elció. Aquesta mesura està inclosa en que ampliava el compromís obli- des a retornar les ajudes. Fins i tot, expedients de regulació d’ocupa- treball, el nostre treball.la llei de manteniment i foment de gatori de les empreses a mantenir durant la negociació del paquet de ció. Totes les extincions de con- La nova reforma laboral que ensl’ocupació i protecció de l’atur que al treballador en plantilla després mesures d’ajuda a l’ocupació i de tracte produïdes en aquestes condi- volen aplicar, és fonamentalmentacaba d’aprovar el Parlament, i de l’expedient de suspensió. El pe- protecció de l’atur, la patronal va cions des del passat 6 de març un cop destat capitalista, és portarque, en principi, va ser el Reial de- ríode passava d’un a dos anys, el intentar que les subvencions arri- tindran una exempció fiscal en la la “desregularització” fins al limit icret Llei de 6 de març. El Govern que contradeia moltes decisions bin al 100% de les cotitzacions so- quantia de la indemnització fins als a més no és necessària, ja que ava aprovar llavors aquesta norma preses per les companyies, d’acord cials per contingències comunes, 45 dies per any de treball. D’a- lEstat espanyol, ja està suficient-amb caràcter d’urgència per a in- amb els seus comitès d’empresa i, però el Govern i els sindicats es questa manera, l’acomiadament ment desregularitzat el mercat la-tentar plantar cara a l’efecte de la en conseqüència, podia produir di- van negar. Precisament, el Govern col·lectiu queda equiparat fiscal- boral. El fet mes significatiu és querecessió en el marcat de treball. rectament una onada d’acomiada- s’ha compromès amb la patronal ment al de caràcter improcedent, no hi ha quatre milions de desocu-Des d’octubre de 2008 fins a se- ments directes, davant la incertesa CEOE i amb els sindicats CCOO i que no tributa fins als 45 dies per pats, sinó set milions de desocupatstembre de 2009, les empreses ha- de la situació econòmica. UGT a estudiar, a partir de gener, any de servei en l’empresa. potencials que corresponen a altresvien estalviat 400 milions d’euros Feliçment per a les companyies, el una modificació d’aquesta reforma Fins ara, la indemnització en l’aco- tants contractes eventuals i preca-en les subvencions en les cotitza- Senat va reconsiderar l’esmena i per a intentar estendre-la en el tei- miadament col·lectiu per causes ris.cions socials de 450.000 treballa- va tornar a retallar a un any el perí- xit de l’economia, seguint l’exem- econòmiques, tecnològiques, orga- Tanmateix, els treballadors i ciuta-dors afectats per aquest tipus d’ex- ode obligatori de mantenir en plan- ple industrial d’Alemanya. nitzatives i de producció tenia una dans daquest país, són pràctics ipedients, segons les últimes dades tilla al treballador afectat per la exempció fiscal equivalent a vint necessiten dexemples concrets, nodel Ministeri de Treball i Immigra- suspensió d’ocupació. Donat el 700 milions en despesa dies per any de treball, però sen- volen escoltar més lemes, discur-ció. El càlcul està realitzat tenint en volum de l’estalvi de 400 milions fiscal en l’acomiadament gles esmenes de CIU i del PP van sos, mítings…no volen escoltar pa- modificar aquesta situació en la raules que sonen “antigues” com tramitació de la llei en el Congrés. classe obrera, capital, precarie- El Govern va aconseguir que la re- tat…doncs valgui el nostre exem- forma entrés en vigor a partir dels ple com prova empírica i real que expedients de regulació d’ocupa- tot el susceptible dempitjorar, em- ció produïts a partir del passat 7 de pitjora. Valgui també el nostre març, que va ser precisament quan exemple per a reivindicar totes les va entrar en vigor el Reial Decret, paraules i contextos que hem assen- que després es convertiria en llei. yalat en aquest paràgraf, per a com- En tot cas, el cost de la reforma per batre la colonització ideològica a la a les arques d’Hisenda en 2009 és qual ens sotmeten dia a dia sobre la de 695 milions d’euros. El Govern base dun món modern, competitiu, ha fet aquest càlcul tenint en dinàmic i aquesta sèrie dexpres- compte un perfil de treballador sions estúpides per a reflectir el que amb un salari mig de 22.000 euros mai deixa ni deixarà dexistir, dues anuals, amb 12 mensualitats, i un concepcions del món econòmic, mínim de deu anys en l’empresa (doncs tot és economia i política en abans de l’Expedient de Regulació d’Ocupació. continua a la pàgina següentGener de 2010 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIAsegueix de la pàgina anterioraquest món), antagòniques per ASSETJAMENTScomplet.Lesquerra real i el sindicalisme es Acomiadaments i retardsva trobar en la cruïlla doptar per un en el pagament dels salarisdaquests models fa anys, i va optar a Ficosaper conjugar el pitjor del sistemaamericà amb tota la seva desregula- Uns 300 treballadors de Ficosa esrització laboral i social amb les van manifestar a Barcelona el 12altes taxes datur del sistema euro- de desembre des de plaça Univer-peu, tot això amb la connivència sitat fins a plaça Sant Jaume. Elsdels sindicats majoritaris i per una treballadors i treballadores de Fi-part important de lesquerra. No cosa estan farts del tracte rebut perqueda mes temps, recursos, ni tam- part de l’empresa en aquests últimspoc queda molt mes que fer, lúnica anys on hi ha hagut contínues per-solució és passar a lofensiva i dei- dudes de llocs de treball, reajusta-xar de córrer en totes direccions, ments organitzatius a la part del’esquerra que intenti ser transfor- l’empresa, ERO i durant aquestmadora i real no pot fugir en des- últim any retards consecutius enbandada com ens passa des de fa els pagaments als treballadors, pa-anys, hem de parar, consolidar el gaments que cada vegada es vanque queda i passar a lofensiva. distanciant més en el temps.Hi ha motius, sobrats, hi ha objec- Aquesta situació està erosionanttius fàcils daconseguir i a curt ter- greument l’economia dels treballa-mini, tots sabem quins són, posem- dors i els seus drets com persones inos a treballar. Els que haurien de treballadors ja que la suma d’a-tremolar són els especuladors i ca- quests fets deixen en difícil situa-pitalistes que shan enriquit en de- ció a milers de famílies. Davant latriment de les condicions de vida resposta insuficient que l’empresadels nostres companys, companyes havia transmès als treballadors i elsi de les nostres famílies, que corrin seus representants per a solucionarells, que fugin ells. aquesta situació, els treballadorsEn concret en el nostre país, la clas- van decidir sortir al carrer en mobi-se empresarial són les restes del lització per aquesta greu situaciórègim dictatorial, que va créixer a viscuda.la calor d’allò públic, es va comen- També volien denunciar la permis- xos mals que ens afecten és greu i d’aplicació a totes les empreses de pagar els salaris de tramitació.çar a enriquir amb la gestió privada sivitat d’Inspecció de Treball, ja incomprensible: l’activitat de les quals es genera Des dels sindicats es demana l’eli-i va acabar donant un “pelotazo” que s’han denunciat cada mes el - La parcel·lació de les empreses, des de la indústria de les Assegu- minació d’aquesta figura i que elamb ladhesió i obertura europea i retard de les nomines i àdhuc tenint segmentació d’unitats i divisió de rances i les Mútues d’Accidents de treballador pugui optar a la read-mundial, i per a botó una mostra resolucions totalment favorables departaments que comporta màxi- Treball, així com totes les empre- missió si l’acomiadament és im-daquest cas: Díaz Ferran, president als treballadors seguien sense co- ma facilitat per a executar la exter- ses d’un mateix Grup Empresarial procedent.de la CEOE i d’Air Comet. brar i la inspecció sense actuar. nalització de funcions i treballa- assegurador. Segons les dades dels serveis pú-Comencem a demanar responsabi- dors. Des de les Organitzacions estem blics d’ocupació corresponents allitats de qui ens aliena, ens explota, Es degraden les condicions - Prolongació de jornada. Abarati- donant aquest pas que necessita, passat mes d’octubre, el 47,3%ens aparta del nostre dret a incidir laborals al sector de les ment de la mà d’obra. Acomiada- sense cap gènere de dubte, de la dels que havien passat a cobraren la nostra societat diàriament, im- assegurances ments. teva Participació. Recorda-ho. prestacions contributives tenienpedint-nos participar en ella a tra- - Salaris. Dependrà del malabaris- ocupació indefinida, mentre que elvés deines desregularitzadores Els sindicats OTZA, CGT i Co.Bas me de l’IPC però si es manté per El 88% de les rescissions de 45% tenien contracte temporal.com la jornada de treball, els sous fem arribar aquesta reflexió sobre sota del 0% al finalitzar l’any, és a contractes es porten a En el segon trimestre 24.829 treba-de misèria, lamenaça constant a la la degradació de les nostres condi- dir en deflació, a més d’haver de terme amb els lladors van ser acomiadats en ex-nostra seguretat com persones, que cions laborals i la regressió pro- retornar l’increment rebut a comp- acomiadaments exprés pedients de regulació d’ocupació,no ens asseguren amb el número gressiva i continuada dels marcs de te veurem com el Salari Base que un 9% més que en els tres primerscreixent de forces de seguretat co- relació existents, que provocarà en es fixarà en Taules serà inferior al El 88% dels acomiadaments regis- mesos de l’any. El nombre de tre-ercitives de lestat. un futur pròxim la pèrdua total i que ens consta provisionalment per trats en el segon trimestre de l’any balladors acomiadats després d’ha-El nostre mal no és una maledicció definitiva de les mateixes. És hora a aquest 2009. 2009 van ser exprés, emparats per ver passat pel jutjat va augmentardivina, té responsables, que paguin de posar punt final a la manipula- - Si a tot això li afegim la pujada la fórmula engegada el 2002 pel un 12%, fins als 34.328, mentreells la crisi, que pagui el seu model ció del missatge que es repeteix d’impostos que s’anuncia des del PP, portant més gent a l’atur que que va baixar un 17,3%, fins alssocial el cost de la seva avarícia, una vegada i una altra que els tre- Govern, estarem davant un panora- l’acabament dels contractes tem- 47.396, el d’assalariats que vannosaltres no podem córrer més, no balladors i treballadores, som indi- ma de rebaixa substancial de poder porals. Des del maig de 2009, són perdre la feina per actuacions dehem de retrocedir més, tampoc hi ferents al que ens succeïx. Res ens adquisitiu. més els treballadors que perceben mediació, arbitratge i conciliació.ha on fugir, a problemes nous que deixa indiferents; menys encara - El buidatge de Convenis particu- la prestació per atur a causa de ces- Per altra banda, les prestacionssón antics, nosaltres aportarem res- quan veiem el que ja passa ara i per lars i sectorials per mitjà de la des- sament per acomiadament que no abonades pel fons de garantia sala-postes noves amb antics anhels: or- tant el que pot passar en breu. És vinculació de qualsevol marc legal pas per acabament de contracte. rial (Fogasa) entre gener i novem-ganització i lluita obrera. La crisi la per això que on estiguem i on ens laboral. Creació d’incentius i va- Un total de 685.762 treballadors bre de 2009 van sumar 741 milionstenen que pagar ells, i la tenen que rebeu anem a fomentar la unitat riables que es nodreixen d’emo- van ser acomiadats a l’Estat espan- d’euros, un 91,39% més que en elpagar ara. dels treballadors i treballadores del luents, que serveixen per a apro- yol durant el segon trimestre del mateix període de 2008. D’aquesta nostre Sector. fundir la divisió de les plantilles, 2009, un 72% més que en el ma- quantitat, 496,739 milions van co- Des de les organitzacions estem amb la perspectiva segura de “pa teix període de l’any anterior i un rrespondre al pagament d’indem- donant aquest pas que necessita de per a avui i fam per a demà”. 6,4% més que en el primer trimes- nitzacions per acomiadament i la la teva participació. Ens uneix - Aplicació de Projectes d’empre- tre. Dels treballadors que cobren la resta, a salaris deixats de pagar per l’objectiu i la manera d’arribar-hi. sa, provinents de les direccions prestació contributiva per desocu- les empreses. Només així, units, i sent nosaltres centrals internacionals davant els pació, 601.914 havien deixat la En aquest període, van cobrar pres- els protagonistes aconseguirem re- quals, aparentment almenys, ningú feina com a conseqüència d’un tacions d’aquests fons 156.009 tre- cuperar la presència que hem per- pot dir ni fer res. acomiadament exprés, que permet balladors, un 98,75% més que en dut. Tornarem a estar enfront de la - Pèrdua de professionalitat. Auto- a l’empresa extingir la relació la- el mateix període de 2008, per Patronal i enfront de les multina- matització de tasques. Constitució boral reconeixent que no hi ha cap 84.835 expedients (un increment cionals asseguradores sobre les de- de plataformes d’atenció i servei causa procedent a canvi del paga- anual del 98%) que afecten 50.831 cisions de les quals, no tenim ara internes i externes. ment, en les 48 hores següents, empreses. Pel que fa a Catalunya, cap decisió ni intervenció de cap Aquesta és la dinàmica a trencar. d’una indemnització per acomia- es van tramitar 16.197 expedients tipus, a pesar de ser els directament Reivindiquem de nou el Conveni dament improcedent. D’aquesta de 10.777 empreses, amb uns pa- afectats. d’Assegurances, amb les millores manera, l’empresari evita el procés gaments de 146,5 milions d’euros La nostra divisió davant els matei- que han d’introduir-se perquè sigui de mediació o conciliació i no ha a 29.450 treballadors. 414 Gener de 2010
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesManifest 100 anysdanarcosindicalisme(1910-2010) Secretariat Permanent CGT a ara 100 anys el coratge i laF rebel·lia dun grapat de dones i homes va fer que el món co-mencés a canviar de base.Conscients que lemancipació delstreballadors i treballadores noméspodria realitzar-se per lacció directade la mateixa classe treballadora,gents sotmeses de totes condicions ioficis van decidir organitzar-se autò-nomament com a persones lliures iassumir el destí de les seves vides encomunitat al marge damos, governs isupersticions.Naixia així el moviment anarcosindi-calista sota les sigles històriques dela Confederació General de Treball ila Confederació Nacional del Treball,inspirat en els principis que van dina-mitzar la Primera Internacional deTreballadors, la més democràtica,humanista i revolucionària expressiódautodeterminació política i socialque han conegut els temps moderns.I lexperiència ha demostrat queaquestes sigles i ideals antiautoriarishan estat les que han promogut lestransformacions socials més impor-tants i ambicioses de la història. Re-futant la cultura de submissió quepredicaven les classes dirigents, les el seu ideari de revolució social plena, daquella epopeia popular com a una ofegar els crits contra la injustícia es- cions que ens van precedir en la lluitaoligarquies i lesglésia, combatent integral i llibertària per tot el món, i fita històrica. Mentre aquí, al propi es- tablerta, anarcosindicalistes, sindica- per la llibertat, la justícia i la dignitat.sobre el terreny la intolerància de la molt especialment a Amèrica Llatina, cenari de la desigual contesa, el re- listes revolucionaris, anarquistes, lli- Perquè lafany que guia la nostraburgesia depredadora, predicant convertida des de llavors en la sego- vengisme i la desmemòria còmplice bertaris, anticapitalistes i antiautorita- anarquia representa la més alta ex-amb lexemple de la seva solidaritat i na llar daquest heroic proletariat mili- continuen escatimant el llegat ètic ris, com a dipositaris de lautèntica pressió de lordre. Perquè quan tot eldisputant pam a pam al totalitarisme tant. daquella gent que portava un món democràcia dacció directa, afirmem poble governa, com pretén lideal deen armes les conquestes amb tant També va ser la resistència llibertària nou als seus cors. Per això avui, en que nosaltres som el poble i la seva la verdadera democràcia, ningú nosacrifici assolides. la que en un primer i crític moment va complir-se el centenari daquell fulgor rebel·lia infinita, i reconeixem lim- mana, com persegueix lanarquisme.Avançats al seu temps i pioners en la frenar en sec lenvestida criminal de que encara il·lumina la fecunda senda mens deute contret amb les genera- SALUT I LLIBERTAT!!denúncia de les injustícies, van ser les tropes mercenàries nazifeixistes de la llibertat i la solidaritat, desno-anarcosindicalistes els qui van arren- cridades per la dictadura franquista nats ja definitivament funestos mirat-car de les urpes del capital la jornada per sotmetre al poble espanyol i cas- ges autocràtics i estatalistes de Programa d’actes confederalslaboral de 8 hores i qui amb la seva tigar la seva insolència revolucionària. poder que shan revelat vençutslluita fraternal van aconseguir des- Encara avui, la revolució espanyola companys de viatge de la dominació i ‘1910-2010 Cent anysprés de segles dhumiliacions lequi- del període dels anys 1936-1939 sor- lexplotació, els anarcosindicalistes d’anarcosindicalisme’paració social de les dones, portant prèn el món i és universal la valoració ens tornem a autoconvocar per de- nunciar les amenaces noves i insos- CGT i Fundació Salvador Seguí dicalisme i Internacionalisme pitades que estan posant en perill le- xistència del planeta i la convivència Madrid Màlaga en dignitat i afirmar la nostra fe en la 14, 15 i 16 de gener de 2010 octubre de 2010 humanitat treballadora i en la derrota Jornades Llibertàries i presentació Jornades d’Acció Sindical: Anarco- final de la barbàrie capitalista i els del programa d’actes i del Manifest sindicalisme i Autogestió seus representants. “100 anys d’anarcosindicalisme” En despuntar el Segle XXI, conven- Barcelona çuts que la pàtria dels oprimits i opri- Saragossa 17 de desembre de 2010 mides és el món i la seva família la 26 i 27 de març de 2010 Jornades de Clausura del Centenari humanitat, nosaltres, homes i dones, Jornades d’Acció Social: Anarco- joves i grans, oriünds i forans, mestis- sindicalisme i Moviments Socials Barcelona sos, enarborem la insubmissió, la pau 15 de gener al 15 de febrer de i la paraula per cridar a trencar les re- València 2011 cents i invisibles cadenes de la servi- 10, 11 i 12 de juny de 2010 Exposició 100 anys d’anarcosindi- tud voluntària. Jornades Internacionals: Anarcosin- calisme Quan tot en les altures conspira per aGener de 2010 15
  • 17. Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JESÚS LIZANO, DEMIÜRG DE LA INNOCÈNCIA I VISIONARI DE L’ACRÀCIA I LA NATURA Lanarquisme és la denúncia de tot poder‘‘ seva obra no és per a ell sinó per als al- llibertari i així ha sorgit la meva visió de J Txema Bofill Jo dedico la meva vida a la meva obra”. > LES FRASES... El poeta Jesús Lizano, em recorda al- tres. És més: lobra no neix fins que arri- l’ACRÀCIA, evolucionant del cristianis- > LES FRASES... esús Lizano és un poeta llibertari, guns vells de la CNT, que vaig conèixer ba als altres. Daquí el greu que és que me heretat a lexistencialisme i d’ací al nascut a Barcelona, castellanopar- en lexili de París a la dècada del 70. . la cultura, tot el implicat en ella, estigui comunisme polític fins arribar al huma- lant de família aragonesa , de 80 Eren uns homes especials i dignes, molt en mans del poder. nisme llibertari. El primer vers del meu Els anys, molt sociable i bon orador. diferents a nosaltres. Ells no bevien al- primer llibre (1950) és: "He descobert dominants, La poesia den Lizano és missatge. Ens cohol, no fumaven, i duien una vida aus- Quina relació té aquest "enginyós lli- terra". Amb el temps aquella terra sha comunica el retorn a la infància, a la in- tera, sana, com en Jesús. Gent senzilla, bertari" amb el Quixot? identificat com l’ACRÀCIA, l’humanisme des dels nocència, a la natura, on les coses són herois anònims. Magradava escoltar- En els seus temps lanarquisme estava llibertari fusionat amb el sentit contem- polítics als com són, sense màscares, enganys, los. No oblidava que aquells vells anar- molt lluny daparèixer. Lanarquisme és platiu que sempre macompanya. la denúncia de tot poder, de lestructura ‘‘ religiosos, mentides. Tan en els escrits com amb quistes varen aconseguir una de les re- lexemple personal, Lizano critica la polí- volucions més importants del segle XX. dominants-dominats que encara ens de- Creus que s’arribarà a aquesta socie- impedeixen que tica i la cultura del consum i ens convida Jesús Lizano i aquells vells de la CNT termina. Lany 1850 va aparèixer el pri- tat sense dominants i dominats? La la nostra ment a la cultura de la creativitat, de lautono- tenen en comú una gran fe en lhome, i mer MANIFEST anarquista que ho deia pregunta és: creus possible el que mia de cada un, lajuda mutua i les as- fe en una futura revolució social. Un molt clar: "Cal acabar amb tot poder, ens organitzem construint una socie- visqui lliurement, sambles. intel·lectual estranger va escriure, i amb amb la política, que és la lluita pel poder, tat assembleària, composta dassem- compleixi la seva Lentrevista la varen fer conjuntament en raó, que no es podia comprendre la re- acabar amb aquesta estructura que fa blees humanes, no religioses o políti- Joni i jo a casa en Jesús Lizano. El que volució espanyola del 1936, i tot el que que uns quants ens governin, ens men- ques, i coordinades a partir del funció de presentem és una resum fet pel propi varen aconseguir els anarquistes, sense talitzin, ens manipulin i si convé, ens sa- pensament llibertari? relacionar-se Jesús Lizano a partir duna llarga trans- tenir en compte que eren gent amb una crifiquin (El que jo anomeno la PAN- És possible, però no crec en el futur i amb la natura” cripció de lentrevista. Ell ha seleccionat gran fe , compromís i solidaritat. Tenien CRÀCIA)”. Cal que ens organitzem, menys una societat sense poders, acrà- Hi ha molt el que ha cregut essencial. Coherent fe de que era possible aconseguir el que però no que uns quants ens organitzin. cia. amb la seva forma de pensar, ha tret el es proposaven, fe en que era possible En efecte. Caldrà veure com evolucio- per pensar, “La nostra és que eren preguntes i discussions perso- canviar el mon, fe en la revolució i que Com es conquereix la innocència? nem, si seguim cap a la autodestrucció o molt per a nals, o que es desviaven massa de la construirien ells mateixos un mon sense No és que haguem de conquerir la inno- feia una societat assembleària. Ara sorti- una espècie seva obra, per a ell, el tema essencial dominants i explotadors. Jesús Lizano cència, sinó que és la innocència la que rà un dels meus últims llibres "VISÓN desmitificar, molt malalta, però de lentrevista. Ens ho deia: “limportant és també un poeta amb una gran fe en ha de poder conquerir-nos. La innocèn- DE LA ACRACIA" en el qual tracto del per coordinar, és la meva obra, no lautor. Les pregun- lhome, un poeta i profeta de la gran re- cia, és a dir, el que és natural. La natura que hauria de succeir per canviar les- molt per canviar, daixò es tracta, tes personals sobren. No són rellevants. volució social sense dominants i domi- és innocent. Els éssers humans estem tructura i com hauria de començar. de curar les sumits en el que jo anomeno el pou polí- per arribar a nostres ments” tic, molt lluny de la natura i és la natura Com veus llavors el futur de l’Acrà- veure el poètic el que ens fa humans, el que permet cia? que la nostra espècie aconsegueixi la Es sosté en la fe en lhumà, ja que els com una cosa “En el meu viure, plenitud. éssers humans no només tenim una essencial, no gran capacitat de planificació i execució, com un simple en aquesta Aleshores com ens conquesta la in- bases del domini, sinó que a més som aventura que em nocència? sensibles, creatius i conscients. És clar adorn; i viu, shan A mesura que ens acostem a la natura, que es veu difícil, ja que la nostra és una l’anarquisme la natura ens va comunicant la seva in- espècie malalta, però daixò es tracta, de fusionat el poètic nocència i va solucionant la descoordi- curar les nostres ments ... En LIZÀNIA, com un i el llibertari i així nació que ens viu entre el natural, el so- a part daltres escrits hi ha un capítol humanisme, no cial i lindividual fins al punt que vivim anomenat "La salvació de la ment o la fi ha sorgit la meva com si fóssim un fragment de la societat, del món real polític ". Per això anomeno com una altra visió de des del pou polític en que seguim amb a lanarquisme el comunisme poètic, idea política una infinitat didees per sobre de les lluny del religiós, que ens divideix en més” l’ACRÀCIA” nostres vides oblidant o ignorant que bons i dolents, i del polític, en amics i som mamífers, un fragment de la natura enemics, perquè formem una mateixa “Els éssers com tot el que existeix. espècie, perquè realment tots som com- “No és que panys amb els mateixos problemes es- humans no I com es surt del pou polític? sencials. Per més numeradors diferents haguem de només tenim Vivim mentalitzats, desviats del que és i enfrontats, daquí la nostra gran com- conquerir la natural. Els dominants, des dels polítics plexitat tenim un denominador comú, innocència, sinó una gran als religiosos, impedeixen que la nostra formar una mateixa espècie, que lactual capacitat de ment visqui lliurement, compleixi la seva estructura ens impedeix veure. I daquí que és la planificació i nats, un poeta de lesperança, un visio- que està adormit. La fe en una societat sobreviurà. Fals. Mentides per a mante- Invito els amables lectors a llegir la seva funció de relacionar-se amb la natura. la "ajuda mútua" llibertària. "La meva pà- innocència la Vivim desviats de la natura (només ens tria és el món, la meva família la huma- execució, bases del domini, sinó que a més som sensibles, creatius i ‘‘ nari de lacràcia. . Sobre la fe en lhome, un últim comenta- ri. Jo, que em considero una persona sense fe i sense creure en el futur, la considero positiva. La fe té un gran po- tencial i genera força en lindividu i en la comunitat. La fe en nosaltres mateixos sense dominants-dominats és el que ens pot ajudar a aconseguir-ho. Ens han inculcat una gran mentira, que ens repe- teixen sovint, que els petits grups, orga- nitzacions, sindicats no poden canviar la societat, que els explotats no hi tenen res a fer, que els dominats seguiran do- nir-nos sotmesos. En Lizano, a contra- corrent, repeteix tossudament que hi ha futur, que un dia sortirem del pou, del femer, i construirem una societat sense dominants i dominats. Ens deia a lentre- vista que alguns el tracten dingenu per anunciar que és possible un mon on tots obra, la millor manera per a conèixer i apropar-nos al mon de Jesús Lizano, poeta de lacràcia. Com és la teva poesia? és autobio- gràfica? La meva poesia és un missatge. Lautor faltava la "idea" del sobrenatural). I aquesta és la llibertat necessària per sortir del pou polític. La idea llibertària és el que ens condueix a això. Com vas arribar a lanarquisme? nitat" és un dels màxims ideals llibertari ... Hi ha, com veus, molt per a pensar, molt a desmitificar, molt de coordinar, molt a canviar per arribar a veure el poè- tic com una cosa essencial, no com un simple adorn, i l’anarquisme com un hu- conquerir-nos ‘‘ que ha de poder “La meva poesia és un és com lauto-estima, ens permet valo- minats perquè ha sigut així sempre, i soms iguals, mamífers, i únics, sense només és un intermediari. La poesia, tot En el meu viure, en aquesta aventura manisme, no com una altra idea política conscients rar-nos i creure en el nostra potencial, que el capitalisme com a sistema ens explotadors i explotats. el que ella implica, està en la natura. La que em viu, shan fusionat el poètic i el més. missatge16 Gener de 2009 Gener de 2009 17
  • 18. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA LACTUACIÓ DE LA CGT DAVANT ELS INCOMPLIMENTS EMPRESARIALS. Jornada de Salut > CONVOCATÒRIES Laboral El IX Congrés de la CGT de Catalunya tindrà lloc a Lleida els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010 ORDRE DEL DIA: - Punt 1: Obertura del Congrés. - Punt 2: Elecció de la Taula del Congrés i Àrea de Formació del SP de rials en la Prevenció i els riscos la- laborals, tenint un camp els dele- sició sobre lestructura, funcions i Comissions. CGT-Catalunya. borals i lactuació sindical de la gats i delegades de la CGT per a actuacions de la Inspecció de Tre- * Taula del Congrés. CGT davant aquest fet. Després actuar. ball, amb el corresponent debat i E * Comissió revisora de credencials. l 3 de desembre es va realit- duna primera sessió on Llorenç La següent sessió va córrer a cà- preguntes que va demostrar linte- * Comissió revisora de comptes. zar a Barcelona la Segona Vergés (tècnic superior de preven- rrec de les seccions sindicals de rès dels participants de la Jornada. * Comissió d’escrutini. Jornada de Salut Laboral a ció i formador) va fer una exposició ITES, SEAT Martorell, Gearbox i Des del SP fem una valoració posi- * Comissió de ponències. la Sala Costa i Font del local de als drets i deures dels delegats/des Correos Barcelona, que van expo- tiva que es fa daquest acte, reflec- - Punt 3: Discussió i aprovació, si proce- CGT a Via Laietana, organitzada de prevenció, contestant als parti- sar casos pràctics en la seva acció tint-se en la important participació, deix, dels Informes de Gestió de les Se- per lÀrea de Formació del SP i el cipants en el torn de preguntes. sindical, sent de destacar el pre- més de 100 inscrits de 23 Sindicats cretaries del Secretariat Permanent i del CESL, participant en la mateixa el En la seva exposició Desiderio sentat per aquesta última en rela- i 41 Seccions Sindicals dempre- Coordinador del Catalunya. company Desiderio Martín, Secre- Martín va remarcar que en aquesta ció a una aplicació de larticle 21 de ses de Catalunya. Un altre factor - Punt 4: Acció Sindical de la CGT de Ca- tari de Salut Laboral del Comitè societat de lliure mercat laccident la Llei de Prevenció de Riscos La- per a considerar van ser els debats talunya. Confederal de la CGT. El Secretari és considerat com inevitable, es- borals, paralització de lactivitat per que es van desenvolupar en totes - Punt 5: Acció Social de la CGT de Cata- General de CGT-Catalunya Bruno tant els/les treballadors/es expo- risc imminent. les sessions de la Jornada, que es lunya. Valtueña, va obrir la jornada do- sats als actuals paràmetres de La sessió de la tarda va continuar va allargar una hora de lhorari pre- - Punt 6: Estatuts. nant la benvinguda als assistents, competitivitat que fan impossible amb els casos pràctics de les Sec- vist. Les impressions que ens van - Punt 7: Elecció i nomenament de: va explicar els motius pels quals acabar amb els accidents per la- cions Sindicals de FNAC i SEAT manifestar molts dels companys i * Components de la Comissió de Garan- lÀrea de Formació havia organit- varícia dels empresaris. Entre al- Zona Franca, sobre el mapa de ris- companyes van ser de satisfacció i ties. zat aquesta Jornada, així com els tres coses va denunciar que men- cos psicosocials i mecanismes ens van demanar que han de repe- * Components de la Comissió Econòmica. objectius daquesta, formar i posar tre es dediquen 7,5 bilions deuros dacció sindical en prevenció dels tir-se jornades com les desenvolu- * Components de las diferents secretaries en comuna experiències entre els a salvar a les finances, es neguen riscos i la salut respectivament. A pades, per la utilitat de les matei- del Secretariat Permanent. delegats i delegades de Prevenció els recursos (45.000 MM deuros) continuació José Luís Martínez xes que serveixen per a laplicació * Coordinador/a del Catalunya. de la CGT. per a eliminar la fam. Va posar lac- Campillo, inspector cap de Salut de la nostra acció sindical. La jornada es va desenvolupar en- cent que la Salut Laboral té una es- Laboral de la Inspecció de Treball torn dels Incompliments empresa- cletxa que no tenen altres àmbits de Barcelona, va fer la seva expo- Es porta a terme a Ruesta una trobada de joves de CGT Joves Anarcosindicalistes-CGT E ls dies 4, 5 i 6 de desembre de 2009 a Ruesta es va ce- lebrar la primera trobada de Joves Anarcosindicalistes, amb 21 assistents corresponents a les se- güents delegacions: Benidorm, Va- lladolid, València, Barcelona, León, Alacant, Aranda de Duero, Teneri- fe, la secretaria d’acció social i la secretaria de comunicació del con- federal, i la coordinació de Ruesta. Inicialment es tracta de l’estructura i organització de la comissió confe- deral de joves, la proposta consis- teix en la creació d’una xarxa de persones i agrupacions vinculades a CGT, que adopta el nom de triats en cada trobada que tindrà al- correu, publicacions confederals, i sindical per a la proclamació de la Joves Anarcosindicalistes-CGT, menys una periodicitat anual. altres possibles mitjans. societat llibertària. formada per les assemblees de Es van obrir diferents propostes També es va aprovar la creació Agraïm els esforços i col—laboració joves de les diferents federacions d’actuació i línies de treball a deba- d’un logotip en un futur pròxim i di- per part de l’organització. locals integrats en les secretàries tre i valorar en les diferents assem- ferents formes de difondre els nos- d’acció social confederal i local res- blees de joves com habitatge, edu- tres objectius, així com cartelleria, Més informació pectivament. cació, model d’autogestió, comunicats, pamflets… Comision-jovenes@cgt.org.es Decideixen estar coordinats via finançament, formes de difusió uti- Els Joves Anarcosindicalistes-CGT mail per mitjà d’un/a coordinador/a litzant xarxes socials, adreces de es fan un forat en la lluita social i16 Desembre de 2009
  • 19. SENSE FRONTERES-SOCIAL La lluita d’Aminetu Haidar i del poble Saharaui El procés de colonització del Nord d’Àfrica continua va suposar una intervenció violenta i en el desenvolupament d’aquestes societats El sindicalisme Aminetu Haidar retorna al al Nord d’Àfrica Sàhara Occidental LE CEAS-SàharaAgustín Gomez (CGT Cádiz) (*) a Coordinadora Estatal d’Asso- ciacions Solidàries amb el Sà- l procés de colonització del hara (CEAS-Sàhara) mostra la seva Nord d’Àfrica va suposar alegria i admiració per la lluitadora una intervenció violenta i saharaui Aminetu Haidar, que grà-externa en el desenvolupament cies a la seva tenacitat, determina-d’aquestes societats, introduint el ció i dignitat, va assolir vèncer lasistema capitalista basat en l’ex- injustícia a la qual estava sent sot-plotació del treball assalariat i mesa per part dels Governs d’Es-construint aparells estatals al servei panya i el Regne del Marroc.de la seva dominació. És el colo- Volem mostrar la infinita gratitud inialisme qui estableix i traça les reconeixement a tot el movimentfronteres entre les societats, és ell solidari amb el Poble Saharaui, quetambé qui imposa per la força un ha ocupat un paper fonamental enaltre procés de desenvolupament la consecució dels objectius d’A-històric, que els és estrany, des- minetu i mostrat la seva capacitattruint cultures, transformant-les, per pressió dels treballadors, ja per I el que és més important, la falta Les perspectives de futur passen de mobilització en suport a la justaincorporant-les a l’ordre interna- lluites internes de poder. Aquest d’aquest sindicat imposa l’autoor- per les iniciatives de sindicalisme causa d’Aminetu i del Poble Saha-cional establert. model de sindicat únic com part de ganització en les lluites, la seva autònom, independent dels estats i raui. Emplacem a la societat civilLa creació d’aparells estatals que l’aparell estatal dominant està re- vinculació amb els centres de tre- dels partits, i amb una visió de llui- de l’Estat espanyol a continuar tre-intenten dominar societats que fins presentat per la UGTA a Algèria, la ball i el seu funcionament horit- ta de classes, no reformista, que ballant pel reconeixement del dreta aquest moment havien existit UGTT a Tunísia i la EDUF a Egip- zontal, encara que dificulta l’ex- estan sorgint. També cal tenir en d’autodeterminació del Sàhara Oc-sense estat, sense cap autoritat ex- te. tensió de les lluites i la seva compte als corrents sindicals dintre cidental.terna que els sotmetés, amb la seva En el Marroc pren unes caracterís- coordinació. dels sindicats reformistes que po- També agraim especialment l’es-pròpia organització social autoges- tiques diferents degut al fet que els tenciïn la lluita obrera, respectin forç sense precedents que centenarstionada, és un factor clau per a en- moviments d’alliberament nacio- Desenvolupament del les decisions dels treballadors i tre- de col·lectius i organitzacions polí-tendre com la lluita d’alliberament nal no arriben al poder després de sindicalisme autònom ballin per la seva autoorganització, tiques, socials i sindicals han fet.nacional no ha suposat cap allibe- la independència. És el rei-sultà, el Les característiques abans assen- al marge d’interessos partidistes i Mai abans s’havia donat la coinci-rament, sinó la presa de poder d’a- Makhzen, que havia acceptat i pac- yalades estan creant les bases d’e- ideologies autoritàries. dència unitària de col·lectius tan di-quest aparell estatal colonial per tat la dominació colonial qui assu- xistència d’un sindicalisme autò- La lluita contra les privatitzacions, versos, amb les seves diferències iles elits nacionals que s’han inte- meix el procés “d’independència” nom. les multinacionals, la desregulació plantejaments, per a una finalitatgrat en el sistema dominant a ni- nacional, desplaçant al MLN, mit- A Algèria, l’aixecament popular de generalitzada del mercat de treball, concreta com el retorn al Sàharavell mundial amb una relació de jançant la compra o la repressió, el 1990 va permetre la creació de sin- la precarització de la mà d’obra i la d’Aminetu Haidar.dependència estructural. És en pal o la pastanaga. Això provoca dicats autònoms en l’administració reculada en els drets i llibertats sin- Tampoc volem deixar en segon plaaquest marc, on cal entendre algu- que el sindicat únic, que participa pública, en la sanitat, en l’ensenya- dicals són punts comuns per a la les importants resolucions, tant delnes característiques del sindicalis- en la lluita d’alliberament, la UMT, ment, etc. Aquest sindicalisme au- lluita del sindicalisme revoluciona- Parlament espanyol com l’intentme en el Nord d’Àfrica que anem a es vagi fragmentant, primer amb la tònom manté una dura batalla amb ri de les dues ribes sobre els quals del Parlament Europeu, que reco-assenyalar. creació de la CDT per part de la l’Estat que imposa al seu sindicat ha de desenvolupar-se la solidaritat neixen el dret a l’autodeterminació USFP (socialistes) i posteriorment la UGTA com únic interlocutor i i el suport mutu. del poble saharaui, que és inaliena-El sindicalisme i el amb la creació de múltiples sindi- que tracta d’impedir que aquest Finalment, assenyalar la necessitat ble i l’única via per a resoldre unMoviment d’Alliberament cats, impulsats per partits polítics o sindicalisme autònom pugui con- que el sindicalisme autònom i els conflicte que dura ja 34 anys. ElsNacional per sindicalistes professionals, fins vertir-se en una confederació amb corrents de sindicalisme alternatiu animem a complir amb aquestEn primer lloc, el sindicalisme sor- a la xifra de més de 20 sindicats i capacitat d’introduir-se en els sec- del Nord d’Àfrica sàpiguen entron- compromís en tots els fòrums inter-geix dintre del moviment d’allibe- uns 5 o 6 amb major representati- tors productius i privats. car amb les tradicions d’autoges- nacionals.rament nacional, però al mateix vitat. A Egipte és a través de centres tió, de propietat i treball col·lectiu, La lluita d’Aminetu Haidar i deltemps, com model importat de la d’assessorament sindical com s’es- de federalisme que han perviscut Poble Saharaui continua. Els 32metròpoli. La prioritat és la inde- Fortes lluites obreres tan construint les bases d’aquest especialment en les zones més dies de vaga de fam d’Aminetupendència nacional, la lluita contra Una segona característica impor- sindicalisme autònom. marginades i d’on procedeix gran Haidar han tornat a portar a la pa-el colonialisme, el moviment sin- tant és l’existència de forts movi- A Tunísia, paralitzat fins a ara el part dels treballadors. La creació lestra l’existència d’un conflicte nodical ha d’estar al servei d’aquesta ments de lluita i resistència obrera. projecte de la CGTT, s’intenta el en alguns punts del Marroc (com resolt, -personificat en una donalluita. Aquesta concepció impedeix La falta de drets sindicals, l’explo- mateix camí que a Egipte amb el Taroudant) de sindicats de campe- heroica, encara que ho sofreix totl’existència d’un sindicalisme au- tació salvatge, els continus abusos, OTDLS. rols pobres pot ampliar la visió del un poble, com s’ha pogut veure detònom que prengui com punt de el tracte inhumà…, han provocat Al Marroc, la pluralitat sindical fa sindicalisme en aquests països on nou després del retorn de Haidar apartida els interessos dels treballa- forts moviments vaguístics, gene- que els corrents sindicals més la terra i l’aigua segueixen sent ele- El Aaiún-, i que pertoca de maneradors, i no els de la nació. ralment espontanis, tant en l’última conscients i combatius treballin ments bàsics de la seva cultura i de directa l’Estat espanyol.El resultat d’aquesta concepció, es- part del segle XX com en aquesta dintre dels grans sindicats refor- la seva visió del món. En la mesura La Presidència espanyola de lapecialment en els països que ha primera dècada del XXI. Les va- mistes, resultant que les lluites que el sindicalisme s’allunyi de Unió Europea en el primer semes-estat el moviment d’alliberament gues de 25.000 treballadors/es del obreres estan relacionades amb di- l’aparell de l’Estat creat pel colo- tre de 2010, ha de suposar el primernacional qui ha pres el poder des- tèxtil a Egipte, les lluites dels mi- ferents sindicats i que sindicalistes nialisme i s’acosti a models socials i definitiu pas en la solució justa,prés de la “independència”, ha ners de Jerada, Jbel Awan i ara combatius es trobin en diferents si- aliens al capitalisme i arrelats en duradora i d’acord amb la legalitatestat la inclusió directa del sindica- Kheroubga al Marroc, la revolta de gles (per exemple, els treballadors les seves pròpies societats, podrà internacional que condueixi a l’au-lisme dintre de l’aparell estatal, l’any passat en la conca minera de de Delphi- Tànger, que van portar tenir un caràcter transformador i todeterminació i posterior indepen-amb forta repressió de qualsevol Gafsa a Tunísia, etc., mostren l’e- a terme una lluita exemplar, per- revolucionari. dència del Poble Saharaui, i posi fidissidència dintre del sindicat i la xistència d’un moviment obrer tanyien a la UNTM, sindicat lligat (*) Article publicat als Materials al procés de descolonització inaca-seva vinculació a l’elit en el poder que, a pesar de la repressió i de la al PJD, islamistes moderats, col·la- Internacionals, núm. 17, dins bat, coincidint amb el període(sigui a l’exèrcit, al partit en el falta d’un sindicat nacional que els boradors del Mahkzen). “Rojo y Negro”, octubre 2009: 2001-2010 Segon Decenni Interna-poder o a ambdós), àdhuc amb mo- defensi, està viu i amb capacitat de www.cgt.org.es/IMG/pdf/MI_oc- cional per a l’Eliminació del Colo-ments concrets d’enfrontament, ja créixer i estendre’s. Perspectives i suport mutu tubre09_Web.pdf nialisme.Gener de 2009 19
  • 20. SOCIAL És un pla agressiu que no respon a la lluita contra el Bona part de les actuacions previstes canvi climàtic afectaran àrees protegides per la llei despais naturals i al patrimoni artístic BALA PERDUDA En contra del parer dels moviments socials, s’obre la porta a l’expansió urbanística a poblacions allunyades de PalmaKlintsévichJ Toni Álvarez a sabeu que vivim en un món cí- clic on les modes i els fets acos- El Pacte aprovatumen a repetir-se passat uns anys.Per exemple, aquest mes de generfa 30 anys de la invasió de l’Afga- el Pla Sectorial denistan pels russos, ja veus si la his-tòria és cíclica per alguns pobles.Per fer-nos memòria, la premsa hapublicat les declaracions d’un ex- Carreteres de Mallorcacombatent rus. S’anomena Klintsé-vich i ara és diputat i vicepresidentdel grup del partit governamentalRússia Unida a la Duma. Vull dirque és “algú” i que, trenta anys des-prés, no sembla formar part de lanòmina de soldats embogits ambestrés posttraumàtic i/o mutilats. Ipotser per això, per commemorarl’aniversari d’aquella invasió iaprofitant la ben entesa de la reedi-ció de tal esdeveniment, ha sortit ala sorra mediàtica per afirmar unseguit d’axiomes, al meu entendremolt entenedors.Diu que “l’autèntic error consisteixen haver entrat (…) És impossibleque un exèrcit controli tota la po-blació. L’única manera de vèncerseria destruir complertament elpaís”, una idea que segur que li ha Epassat pel cap a més d’un general.També diu que un altre error és que Llorenç Buades Castell totxo i la degradació del territori. Petra - Manacor - Felanitx - San- nom i fent algunes concessions all’OTAN “no treballa amb la pobla- El pla vol impulsar infrastructures tanyí moviment veïnal, com és en el casció local (…) nosaltres vam cons- l passat 3 de desembre el que connectin Palma amb els prin- - Eix Palma, Llucmajor, Campos, de Son Sardina.truir escoles, vivendes, camins, in- Ple del Consell de Mallorca cipals centres turístics i amb els Felanitx, Manacor, Sant Llorenç, El pla suposa l’ampliació en carrilsvertíem molts diners en va aprovar la revisió del Pla principals nuclis de població de l’i- Artà, Santa Margalida, Muro i Sa que arribaran fins a sis en la majorinfraestructures”. No us sona? Parla de Carreteres de Mallorca al temps lla, obrint la porta a l’expansió ur- Pobla, Can Picafort, Alcúdia Po- part de les autopistes i dels nousdels anys 80 a l’Afganistan. Molt que se realitzava una concentració banística a poblacions allunyades llença amb petits trams radials que accessos a Palma. La proposta delsprobablement aquest diputat men- amb el suport de la CGT de Bale- de Palma i respon a la voluntat arriben a la costa. moviments socials era la de no am-teixi (perdó per la reiteració) sobre ars, del GOB, del STEI i moltes al- destablir un enllaç ràpid entre els Ara mateix a les Illes Balears els pliar carrils o en el seu cas, dedi-la realitat que va viure, ja sabem tres entitats socials a les portes del eixos radials i els pobles més allun- nivells d’emissions contaminants car-los exclusivament a la circula-que el temps ( i el ser militar) ajuda Consell per protestar contra la seva yats de Palma, fins ara, més o són superiors en un 75% als objec- ció de transport públic i vehiclesa convertir en heroïcitats el que va aprovació . menys preservats de labús urba- tius de Kioto, i la font principal de dalta ocupació. Aquesta és una de-ser un accident o un malentès, però L’aprovació es va fer amb els 17 nístic. contaminació és el vehicle privat . manda no atesa.ens posa a la pista del que no estan vots del Pacte en el govern (la dreta D’aquesta manera s’estèn l’àrea Així que aquest pla, en fer més ac- La prolongació i el desdoblamentfent, i diuen que fan, els invasors mallorquina UM, el PSIB-PSOE i metropolitana de Ciutat, i malgrat cessible la Part Forana a la ciutat , del segon cinturó de Palma es con-actuals. I una situació que, ja fa el Bloc (PSM-EU-Verds, ERC). El el canvi de nom i d’imatge que els possibilitarà una major expansió creta en una carretera de 4 carrils itemps que denunciem, es dóna PP, en l’oposició, es va abstenir al partits institucionals volen fer per residencial i incrementarà el trans- una ronda de 4 carrils de nou traçattambé a l’ Irak, als Balcans, al temps que manifestava que el pla tal de fer oblidar les lluites contre port privat en detriment dels trans- en tant que el camí dels Reis dupli-Líban, a Somàlia i a tants altres in- que s’aprovava no era substàncial- les autovies i el segon cinturó, ports col·lectius. D’altra banda, carà la seva calçada.drets ocupats amb “forces pacifica- ment diferent del que proposaren substàncialment queda el mateix, bona part de les actuacions previs- Aquestes obres han previst undores”. ells. De fet, la revisió del Pla de mitjançant els desdoblaments, la tes afectaran àrees protegides per pressupost de 1.878.768.000€ perPer acabar, l’excombatent rus i ara Carreteres representa una continuï- incorporació de nous carrils a les la llei despais naturals i al patrimo- al programa de construcció, mante-diputat diu que “Hem de reconèixer tat al Pla de 2003 impulsat pel go- autopistes existents i la consolida- ni artístic. niment, seguretat vial i actuacionsque junts, la URSS i Occident, van vern PP-UM qualificat com el Pla ció dels següents eixos, que causen Llevat de la denominació d´auto- especials. Tot i que la gent de ladesenvolupar els brots naixents del de les d’Autopistes i d’Autovies. un gran impacte en el territori com via el gros del que es proposava nostra illa té altres prioritats com elterrorisme actual (…) ara recollim Ha eliminat de manera positiva la es fa evident en l’actual tram en com autovia de Llevant i els plans transport públic, treball, educació,els fruits d’aquelles accions” Més proposta d’autovia Inca-Manacor i construcció de Montuïri a Sant expansius entre Llucmajor i el sud sanitat, residus, proveïment d’ai-clar, aigua. Llàstima que sempre la de Peguera a Andratx , i també Joan i en altres com el del Festival de l’illa es mantenen: gua, es tracta d’una despesa enor-s’il·luminin passats trenta anys i algunes variants i rondes com les Park a Bunyola o la carretera de − Llucmajor – Campos: autovia de me que bàsicament està al serveimilers de morts després, tot i que a del sud de Felanitx, santa Margali- Conies : 4 carrils per duplicació de calçada del transport privat i dels interessosaquest personatge no li falten inte- da, la carretera interior cap a la - Eix Pollença - Sa Pobla - Llubí - − Variant de Manacor Sud privats. Però el pitjor és que es faressos polítics per dir el que diu, per badia d’Alcúdia, Sa Ràpita-S’Es- Sineu - Sant Joan - Montuïri - Po- − Variant de Campos per iniciativa de polítics imputatstal d’influir sobre l’actual invasió a tanyol i les variants de Bunyola. rreres - Campos - − Manacor – Sant Llorenç: autovia en processos de corrupció.l’Afganistan. Però, tot i així, ens Tot i això és un pla agressiu que no Ses Salines de 4 carrils per duplicació de calça- Com va passar en la construcció deserveix als antimilitaristes per reco- respon als reptes presents que exi- - Eix Escorca - Caimari - Inca - da l’hospital de referència de Son Es-llir els arguments que cridem, men- geix la lluita contra el canvi climà- Sencelles - Algaida - Llucmajor - Pel que se refereix als accessos a pases, tota l’esquerra institucionaltre ens acusen de demagogs i men- tic, ni a la paralització del creixe- Sa Ràpita Palma, es concreta la posada en ha traït de nou als moviments so-tiders. El món al revés... ment sustentat en el sector del - Eix Sta. Margalida – Ariany - marxa del segon cinturó, evitant el cials.20 Gener de 2010
  • 21. OPINIÓ-SOCIAL Comença el judici SALUT I ANARQUISMES La revolució ha pel tancament de ser una festa? del diari Egunkaria Pep Cara (Berga) E l factor lúdic, hedonista i viven-G Plataforma en Suport a cial d’una revolució o d’un Egunkaria “moment insurreccional” que di- rien algunes companyes és sens airebé set anys després del dubte innegable. El Diego (Abel tancament del diari en Paz) deia que ell havia viscut la re- llengua basca Egunkaria, volució del 36 amb l’emoció i l’ale-el 15 de desembre de 2009 s’ini- gria de quan t’enamores i comencesciava a l’Audiència Nacional de a festejar amb una noia. Per mi aixòMadrid el judici pel tancament del està clar, igual que també ho està eldiari basc Egunkaria. fet que la revolució no és quelcomMartxelo Otamendi, Iñaki Uria, que es faci en quatre dies ni tan solsJoan Mari Torrealdai, Txema Auz- en una sola generació (com ens re-mendi i Xabier Oleaga s’enfronten cordava l’Octavio Alberola no faa peticions d’entre 12 i 14 anys de gaire a Berga en una xerrada). Lapresó. El tribunal especial va deci- revolució és una cosa progressiva odir obrir judici oral només amb les etapista i al mateix temps conté in-acusacions de l’Associació de Víc- surreccions. I per què dic tot això?times del Terrorisme (AVT) i de Doncs perquè un cop aclaritsl’assoaciació d’extrema dreta Dig- aquests aspectes vull dir que la mi-nidad y Justícia, després de deses- litància i per tant la revolució diàriatimar la petició de l’arxivament de és: cansada, estressant, angoixant,la causa realitzada per part del fis- pesada, esforçada, desagraïda, do-cal. lorosa, atabaladora, avorrida, des-La campanya de solidaritat amb esperant, etc. Que ningú s’enganyi.Egunkaria contínua en els diferents KARIA tots han romàs a la presó provisio- la defensa dels valors i cultura Si et compromets de veritat, a partpunts de l’Estat on s’han format 1.- El diari Egunkaria es va fundar nal 30 mesos. basca. de moments de gaudi molt espe-plataformes solidàries. La Platafor- l’any 1990, sent fins a llavors l’ú- 5.- Se’ls acusa de pertinença a 9.- Des del tancament s’han pro- cials, la major part del temps fasma de Madrid en Suport a Egunka- nic periòdic publicat íntegrament ETA, el que no té cap base ni se duït nombrosos actes de solidaritat feina: dura i desagraïda. Res més.ria disposa en la seva web d’un for- en euskara. Va haver-hi una efíme- sustenta en cap prova. a Euskal Herria i en diferents punts És una cosa evident que tenia ganesmulari de recollida de signatures ra i valerosa experiència en la Gue- 6.- El -fiscal ha sol·licitat l’arxiva- de l’estat espanyol, destacant els de dir per desmentir imatges i ideesde suport als encausats. El mani- rra Civil amb el diari EGUNA, que ment definitiu del cas per falta de celebrats a Catalunya, Madrid, Ga- que algú pogués haver-se creat.fest ja compta amb centenars de en aquella difícil situació va proves. A pesar d’això, i sense que lícia, País Valencià, Canàries… La Reuneix-te, organitza’t, redacta,signatures de col·lectius i persones aguantar fins a la presa de Bilbao existeixi acusació privada, l’Au- repercussió mediàtica internacio- dissenya, maqueta, encartella,procedents del món de la premsa, pels franquistes al juliol de 1937. diència Nacional ha decidit anar a nal del tancament de Egunkaria va envia, encarrega, ves a buscar, re-la política, l’advocacia, l’art, la 2.- En la línia editorial d’Egunka- judici, basant-se exclusivament en ser tal vegada la major que mai un parteix, discuteix, pensa, concen-cultura, l’okupació, moviments ria destacaven valors com indepen- una acusació popular presentada cas basc hagi tingut. tra’t, manifesta’t, corre, puja iveïnals i de barri… Des de la cam- dent, plural, progressista, nacional, per la AVT i Dignitat i Justícia, que 10.- Ens enfrontem a una veritable baixa, pinta, penja, paga, protesta,panya de suport a Egunkaria es fa promotor de l’euskara…. sol·liciten entre 14 i 16 anys de retallada de les llibertats d’expres- etc. D’altra banda hi ha gent queuna invitació a adherir-se al mani- 3.- L’empresa editora es va fundar presó per als 5 directius del diari sió, a un atac a la pluralitat infor- gaudeix molt està clar, però que tre-fest i a participar dels actes que du- el 1990 amb aportacions d’uns Egunkaria. mativa, al dret al desenvolupament balla o milita més aviat poc. Fins irant el judici es realitzin en solida- 1.500 accionistes. 7.- El judici se celebrarà a Madrid de la cultura i la llengua basca i un tot m’atreviria a dir que existeixritat amb els processats 4.- Al febrer de 2003 l’Audiència en les pròximes setmanes, i possi- atac als drets humans per les tortu- cert turisme hedonista entorn la “re-d’Egunkaria i contra el tancament Nacional va procedir al tancament blement sigui silenciat pels poders res sofertes. volució”, quelcom semblant al quede mitjans de comunicació. del diari i detenció de 10 persones i alguns mitjans de comunicació. Aquesta lluita ens afecta a tots i les institucions volen fer amb el (nou directius, i una altra persona 8.- El mateix dia del tancament els totes: solidaritza’t projecte turístic “territori maquis”El Manifest sense vinculació a l’estructura del treballadors van publicar un periò- que he criticat des del pèsol negre,SABIES QUE A L’ESTAT ES- diari), cinc dels quals van denun- dic en euskara, Egunero, i 4 mesos Més informació però del “rollo”. I un cop posat ambPANYOL ELS PODERS PÚ- ciar haver sofert tortures en els dies després va néixer el diari Berria, http://www.nodo50.org/madride- els retrets generalitzats aprofito iBLICS TANQUEN PERIÒDICS? que van romandre incomunicats en amb 24.040 accionistes i que ha gunkaria desmenteixo allò de “lluita sí i festaÉS EL CAS DEL DIARI EGUN- mans de la Guàrdia Civil. Entre pres el relleu d’Egunkaria quant a http://www.egunkaria.info també” que alguns Moviments So- cials (MMSS) proclamen mentre practiquen el “festa sí i festaDavant la nova ofensiva per a imposar el Magatzem Temporal també”. I seguint amb els greuges afegiré que em fastigueja i depri-Centralitzat de residus nuclears meix que la font de finançament Tanquem les Nuclears – 100% datures”, ignorant el fet de que cap intentant presentar l’obra com una dioactius d’alta activitat que podria principal de molts MMSS sigui el Renovables dels municipis que han estat son- oportunitat econòmica important. arribar als 20.000 metres cúbics, consum d’alcohol. Això sí, resultaT dejats ha respòs de manera favora- Des de TLN – 100%EER respo- sense parar en les conseqüències que són festes populars i suposada- anquem les Nuclears – 100% ble davant l’onada de protestes so- nem que una instal·lació d’aques- per al medi ambient i la salut de les ment autogestionades. Merda amb Renovables (TLN – 100% cials que s’han desencadenat. tes característiques, amb unes persones. patates, no em crec res. Per desgrà-EER) reitera que s’oposarà a qual- Catalunya, i especialment els mu- companyies elèctriques amb la Des de TLN-100% EER ens iden- cia no vaig néixer ahir. Prefereixosevol emplaçament del Magatzem nicipis de les comarques de Tarra- cobdícia d’arrencar fins a l’últim tifiquem plenament amb els posi- cotitzar, pagar directament (amb elsTemporal Centralitzat (MTC) en gona es troben en una situació es- possible euro de benefici a unes cionaments emesos per GREEN- diners del meu treball i explotació)tant no s’arribi a un calendari con- pecialment crítica davant aquesta centrals envellides i amb múltiples PEACE i Ecologistas en Acción , i el que val fer allò que volem fer,sensuat de tancament de les cen- nova ofensiva. En un ambient de fallides tècniques, és un pou sense reiterem el nostre propòsit de coor- sense posar productes de consumtrals nuclears en funcionament. crisi econòmica generalitzada, la fons de problemes. Les compan- dinar-nos i realitzar mobilitzacions pel mig —i molt menys productesEl Govern estatal ha decidit obrir informació publicada sobre el que yies tenen la voluntat d’allargar el i denuncies per a que el MTC no alienants, com l’alcohol, que jo uti-per sorpresa una nova convocatò- ha tractat el Consell de Ministres funcionament de les centrals nu- s’instal·li ni a Catalunya, ni a en- litzo però sense guarnir-los de polí-ria per a que els municipis “inte- fa especial èmfasi en la inversió i clears fins al màxim possible, ge- lloc, sense un pla de tancament de tica—. I la columna s’ha acabat.ressats” presentin les seves “candi- l’ocupació laboral relacionades, nerant un volum de residus ra- centrals nuclears. Salut i anarquia!Gener de 2010 21
  • 22. OPINIÓ-SOCIALEl decreixementfa xarxa alsPaïsos Catalans En defensa dels drets Xarxa pel Decreixement fonamentals a internetA D bans d’acomiadar l’any 2009 Hacktivistas membres de la Xarxa pel De- re alternatives modernes, eficaces,creixement dels diversos territoris avant la inclusió en l’a- creïbles i assequibles i que s’ade-dels Països Catalans es varen reunir vantprojecte de Llei d’E- qüin als nous usos socials, en llocper valorar les «Trobades per la Co- conomia Sostenible de de limitacions tan desproporciona-operació Local: podem decréixer modificacions legislatives que des com ineficaces per a la finalitatper viure com volem» realitzades afecten al lliure exercici de les lli- que diuen perseguir.en diverses localitats els dies 17 i bertats d’expressió, informació i el 7.- Internet ha de funcionar de18 d’octubre de 2009. La reunió va dret d’accés a la cultura a través forma lliure i sense interferènciestenir lloc a l’Ateneu Alomà de Ta- d’Internet, els periodistes, blog- polítiques afavorides per sectorsrragona i hi van assistir una vintena gers, usuaris, professionals i crea- que pretenen perpetuar obsoletsde persones, com a membres dels dors d’internet manifestem la nos- models de negoci i impossibilitargrups de Barcelona, Vallès, Osona, tra ferma oposició al projecte, i que el saber humà segueixi sentPonent, Vegueria Penedès, Girona, declarem que… lliure.Pallars-Ribagorça, València i Camp 1.- Els drets d’autor no poden si- 8.- Exigim que el Govern garantei-de Tarragona, les quals van coinci- tuar-se per sobre dels drets fona- xi per llei la neutralitat de la Xarxadir a afirmar que la participació mentals dels ciutadans, com el dret a l’Estat espanyol, davant qualse-havia estat molt positiva, en alguns a la privacitat, a la seguretat, a la vol pressió que pugui produir-se,llocs més que en d’altres, però que presumpció d’innocència, a la tute- com marc per al desenvolupamenten general les Trobades decreixen- la judicial efectiva i a la llibertat d’una economia sostenible i realis-tistes havien estat un èxit. d’expressió. ta de cara al futur.A l’assemblea es va explicar el des- 2.- La suspensió de drets fonamen- 9.- Proposem una veritable reformaenvolupament de cada una de les tals és i ha de seguir sent compe- del dret de propietat intel·lectualTrobades, es van conèixer els pro- tència exclusiva del poder judicial. orientada a la seva fi: retornar a lajectes que van sorgir i els que s’es- Ni un tancament sense sentència. troduint traves a la lliure compe- dors, tenen dret a viure del seu tre- societat el coneixement, promouretan duent a terme, es va exposar la Aquest avantprojecte, en contra de tència i ralentint la seva projecció ball amb noves idees creatives, el domini públic i limitar els abu-situació actual en cada territori i l’establert en l’article 20.5 de la internacional. models de negoci i activitats asso- sos de les entitats gestores.també es va tractar la voluntat de Constitució, posa en mans d’un 4.- La nova legislació proposada ciades a les seves creacions. Inten- 10.- En democràcia les lleis i lescrear sinergies entre les diferents òrgan no judicial -un organisme amenaça als nous creadors i entor- tar sostenir amb canvis legislatius a seves modificacions han d’apro-zones que comparteixen projectes depenent del ministeri de Cultura-, peix la creació cultural. Amb Inter- una indústria obsoleta que no sap var-se després de l’oportú debatsemblants per avançar cap a un la potestat d’impedir als ciutadans net i els successius avanços tecno- adaptar-se a aquest nou entorn no públic i havent consultat prèvia-model social que no requereixi el espanyols l’accés a qualsevol pàgi- lògics s’ha democratitzat és ni just ni realista. Si el seu model ment a totes les parts implicades.creixement econòmic constant. na web. extraordinàriament la creació i de negoci es basava en el control No és de rebut que es realitzin can-Durant el transcurs del dia es van 3.- La nova legislació crearà inse- emissió de continguts de tot tipus, de les còpies de les obres i a Inter- vis legislatius que afecten a dretstractar diversos temes, que van des guretat jurídica en tot el sector tec- que ja no provenen principalment net no és possible sense vulnerar fonamentals en una llei no orgànicade l’economia fins a l’educació, nològic espanyol, perjudicant un de les indústries culturals tradicio- drets fonamentals, haurien de bus- i que versa sobre altra matèria.passant per l’enfortiment del movi- dels pocs camps de desenvolupa- nals, sinó de multitud de fonts dife- car un altre model.ment pel Decreixement, la sobira- ment i futur de la nostra economia, rents. 6.- Considerem que les indústries Més informaciónia alimentària, l’energia, el trans- entorpint la creació d’empreses, in- 5.- Els autors, com tots els treballa- culturals necessiten per a sobreviu- http://hacktivistas.netport, la sanitat, la defensa delterritori, la política, la difusió o lacomunicació. La proposta del calendari escolar del Departament no s’aguanta per enllocPer finalitzar l’assemblea, es van CGT Ensenyament sisena hora.plantejar algunes propostes de futur Avançar l’inici de les classes (al 7 Li es va acordar una Assemblea de de setembre) significarà reduir en-tota la Xarxa pel Decreixement pel a CGT d’Ensenyament estem cara més el temps de preparació delfebrer, així com la II Trobada pel en contra de la proposta de mo- curs, en un moment en el qual lesDecreixement a cada territori, que dificació del calendari escolar que modificacions curriculars i meto-tindrà lloc l’octubre de 2010. imposa el Departament d’Educa- dològiques, precisen de més treballTotes aquelles persones interessa- ció: de coordinació i planificació perdes, trobareu tota la informació re- Des d’un punt de vista pedagògic, part del professorat. A més, la in-ferent a les activitats programades, s’assoleix el millor ritme de treball competent burocràcia del Departa-així com la informació per incorpo- i el màxim rendiment precisament ment no està preparada per avançarrar-vos a les diferents àrees temàti- el segon trimestre i no sembla lògic la planificació de les plantilles delsques que estan en marxa o, directa- trencar-lo amb una setmana de va- centres, ni d’assegurar que el pri-ment, posar-vos en contacte amb el cances al febrer o al març (depe- mer dia estiguin complerts elsgrup local que tingueu més a prop, nent de quan se celebri la Setmana equips docents.al web www.decreixement.net Santa) A Catalunya dos dels tres Aquesta setmana blanca aprofundi- períodes de descans venen deter- rà encara més la discriminació de minats per festes religioses i així les famílies amb menys recursos continuaran després de la suposada econòmics que no podran fer front proposta racionalitzadora del De- a les activitats alternatives. El pres- partament. supost d’1 milió d’euros previst pel El total de dies de classe (lectius) Departament per finançar aquestes en un curs (175-178) és similar a la activitats és clarament insuficient mitjana europea (176). Els alumnes (les associacions de pares i mares europeus fan una mitjana de 20 calculen el seu cost en uns 30 mi- hores lectives (a Finlàndia que lions) estan a la capçalera en els resultats L’ensenyament té una finalitat edu- escolars, fan entre 20 i 25 hores set- cativa més enllà de facilitar l’ocu- manals), els alumnes de la resta de pació laboral dels pares. Cal parlar blic. I s’han d’abocar tots el recur- educació pública gratuïta i de qua- les Comunitats de l’Estat fan 25 de modificacions horàries i de ca- sos humans i materials necessaris litat i amb el reconeixement de la hores i a Catalunya 30 hores (a pri- lendari si es té clar que han d’apor- que permeti conjugar la conciliació tasca pedagògica docent que es mària) des de la implantació de la tar millores a l’ensenyament pú- laboral i familiar amb el dret a una porta en els centres educatius.22 Gener de 2010
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL La Primera Internacional Desmilitaritzem l’educació del segle XXI Jordi Martí Font L a imatge no és massa conegudaD Rafael Cid perquè només la veu qui treba- lla dins de les aules d’escoles i ins- tituts d’aquest país, però en aquests es que fa dos segles es van àmbits ja s’ha fet habitual. Una constituir les internacio- colla de nens i de nenes miren des nals sempre van ser "obre- de les seves corresponents taulesres" perquè van tenir com a eix la una agent dels Mossos d’Esquadralluita per l’emancipació dels treba- que amb una mà recolzada a la pis-lladors. Des de llavors fins ara, es tola i una altra recolzada a la porra,van assajar diferents fórmules polí- com si fos una autèntica ‘cow boy’,tiques per aconseguir aquest objec- els explica “els perills d’Internet” otiu, fórmules que en el seu desple- qualsevol altre dels tallers que elgament comportaven per si mateix cos policial ofereix gratuïtament alsmateixes la llavor del cisma i la di- centres educatius de les quatre pro-visió de la Internacional. Des d’a- víncies. N’hi ha per remenar i triar.quella Primera Internacional de El curs passat, una Mossa d’Esqua-1871 fins a la cogestió capitalista dra que feia una d’aquestes xerra-de la socialdemocràcia aquest des en un centre del Penedès, ambavenc no ha fet sinó engegantir. pistola i porra, en ser interrogadaAra, la societat del segle XXI té sobre per què havia de portar unapoc que veure amb les prioritats pistola dins de l’aula va respondred’aquest imago mundi que va justi- que així els nens i les nenes s’acos-ficar aquella fraternitat militant. tumaven a la policia democràticaS’ha passat de l’economia de l’es- de què gaudien, perquè la policiacassetat a la del consum i la sobre- sempre havia estat molt associada aproducció, de la fabril a la del co- la repressió i en canvi ara, en veureneixement, i ja sabem que els les armes i poder-les tocar, els feiaexperiments de socialisme autori- una altra impressió. L’argumentari,tari d’Estat, soviètic i xinès, han i tecnològicament supersofisticat guen, creant un eix antiecològic tant és que caci ratolins. Un ante- com veieu, està poc treballat deesdevingut en més del mateix però sistema productiu. Ja no va més. entre la potència minvant, EUA, i cedent d’aquesta política es va pro- moment, però ja el posaran al dia,amb ànsies renovades capitalistes. Avui cal fundar la nova Internacio- la potència creixent, la Xina comu- duir quan al principi de la crisi fi- no us preocupeu. Això sí, esperemTanmateix, els vells problemes de nal del segle XXI, però no només nicapitalista, evidencia la neces- nancera que ha tirat a altres 50 que els alumnes, quan vagin a lala fam, la desigualtat, l’atur, no han per a socialitzar els mitjans de pro- sitat imperiosa de crear un front milions de persones a la desocupa- universitat, no gosin protestar per laremès; només s’han parapetat en ducció, vist el brutal fracàs del ca- dels pobles que impedeixi la domi- ció, el G20 va clausurar una troba- seva privatització o pel que sigui,l’opulència d’uns quants i les seves pitalisme de depredador en totes nació d’una altra "solució final". da per a debatre sobre l’ocupació perquè si recorden les paraules decohorts de placebos assimilats. En les seves versions, sinó, a més, per Els mecanismes sorgits després de “per falta d’iniciatives”. Òbvia- l’agent mentre altres professionalsrealitat el fonamental, inclòs la go- a evitar que la cobdícia dels pode- la Segona Guerra XXI per a arbi- ment la Idea de reduir la jornada de la porra les descarreguen a lesvernança democràtica, continua rosos acabi en un holocaust de trar respostes diplomàtiques als laboral i l’edat de jubilació per a seves costelles les paraules de l’a-pendent. Amb una diferència subs- part. El 20 per cent de la població problemes dels blocs, ja no harmo- donar entrada als exclosos i pro- gent els sonaran a engany.tancial, el temps s’acaba perquè el mundial reté la riquesa del 80 per nitzen. Des de la guerra d’Iraq, a moure un repartiment més just i Com que sembla que de tot aixòplaneta està malferit. Allà arrela el cent del planeta, però el 7 per cent més dels eterns contenciosos en les eficaç de la “riquesa social” no en- just ara estem a les beceroles i elsnou paradigma. Davant el proble- té l’enorme responsabilitat de pro- àrees estratègiques de les superpo- trava en els seus plantejaments. plans d’Interior van directament di-ma productiu com a mitjà de satis- vocar la majoria dels efectes des- tències (Palestina, Txetxènia, Sà- A grans mals, grans remeis. No rigits a policialitzar els espais edu-facció de necessitats per a tots, lliu- tructius que pateix la naturalesa i el hara, etc.), l’ONU ha derivat en podem permetre’ns amb l’assalt al catius, una colla de mestres i pro-re i iguals, ara el focus està en la medi ambient. No hi ha marxa una caixa de compensació de les clima el que ja vam haver de su- fessors s’han unit en una campanyaperillosa voracitat d’aquest mateix arrere. La recent cima de Copenha- polítiques realment existents, quasi portar quan l’equilibri del terror que amb el nom de Desmilitaritzem sempre en el registre que interessa nuclear entre Estats Units i la Unió l’Educació intenta dir en veu alta el als grans. Això s’ha vist també en Soviètica. La solució no passa per que tothom veu i sap. I què és el els fòrums ecològics mundials, pri- fabricar una altra vegada refugis que tothom veu i sap?, doncs que el mer en Koyto (un Protocol de cir- nuclears individuals o habilitar re- rei va nu o, el que és el mateix, que cumstàncies que va ser sabotejat serves particulars des de les que els Mossos porten pistoles i porres pels països més contaminants) i ara contemplar neronianament com a les aules i, dins d’una aula, aques- amb la frustrada resolució de la avança la destrucció. És temps tes “parts de l’uniforme” no només Cima de Copenhaguen, que s’ha d’actuar en consciència, de mobi- hi sobren sinó que hi haurien d’es- saldat amb un acord de família litzar-se, de capitalitzar en una tar prohibides. Per això, des de la entre EUA i Xina al marge dels massa crítica tota aquesta ingent campanya en qüestió s’ha proposat restants integrants del G77. El país capacitat de resistència i canvi que als claustres dels centres educatius més poblat de la terra i un dels de han demostrat ara els activistes de Catalunya que prenguin acords major potencial de creixement in- dels drets humans (perquè defen- en el sentit que si els Mossos no dustrial i exportador ha fet valdre sors dels drets humans i no una canvien d’actitud es quedin a la l’amenaça de l’enorme deute en altra cosa són els ecologistes anti- porta, perquè els centres educatius dòlars que atresora per a consen- globalització) a Copenhaguen i han de ser i són espais de pau, i per suar un pacte de família amb el seu abans a Seattle. Cal preparar el tant lliures d’armes. I si els claus- “hipotecat” nord-americà en uns camí cap a la Primera Internacio- tres no ho accepten, que de tot hi ha dels moments més crítics de la his- nal del segle XXI. La dreta ja no es a la vinya del senyor… Maragall, tòria del colós nord-americà. reconeix per la seva posició contrà- aleshores sempre queda la decisió Res de nou sota el sol, d’altra ria a la justícia social, avui ha am- personal dels ensenyants d’objectar banda. El que passa estava en la pliat el seu registre i, a més, està en davant dels armats. Fer classes amb tradició antihumanista del socialis- tota aquella política que impedeix una pistola és un contrasentit i si me d’Estat i del capitalisme de fomentar mecanismes certs per a ells no ho entenen cal dir-los ben alt mercat, patró aquest últim que a l’- detenir el procés de degradació i clar que ni ara ni mai volem que hi hora de la veritat s’ha servit del seu mediambiental. I esquerra és tot hagi armes dins dels centres educa- control sobre l’Estat per refundar- allò, múltiple, plural i global, que tius de Catalunya. se. Gat blanc, gat negre, l’impor- ho refuta i combat. Ni ara ni mai. 23Gener de 2010
  • 24. Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CARTA OBERTA Jaume Brossa, Carta oberta a Amadeu Casellas Roser Iborra un modernista llibertari Hola, Amadeu Quina vergonya que em fa escriuret, després dun silenci tan llarg, que mha crescut com una mala herba. Hi ha cir- cumstàncies, dificultats... ja ho saps. Però des de fora de la presó, costa sempre, pensar-hi. Perquè les presons, generalment, no surten als diaris ni a Núria Soler les notícies i tampoc no es veuen, sem- pre estan amagades dins del paisatge, aume Brossa, nascut l’any suposo que ben deliberadament... Com que sé que et censuren les cartes, aquesta te lenvio ja oberta. Dirigida a J 1868, fou un intel·lectual de tendència revolucionària que tingué un paper fonamental dins el tu però també a tota la gent del carrer moviment modernista, sobretot en que, com jo mateixa, està en quart grau els seus inicis. Brossa fou un dels penitenciari sense saber-ho. Sense principals impulsors de la revista creure que, algun dia, li pot tocar anar a “L’Avenç” durant els anys 1892 i parar a les clavegueres del sistema, 1893. Escrivia articles de crítica li- que necessita homes lliures empreso- terària i musical, de sociologia i de nats per tal que puguin seguir lliures es- política, tots ells redactats amb un tafadors com Fèlix Millet i tants daltres, llenguatge directe, sovint sarcàstic i repressors amagats en despatxos, per i ple de vitalitat, propi d’algú que exemple al carrer Aragó, a la Direcció parlava sense reserves i pretenia General de Serveis Penitenciaris, on els fer pensar el lector i posar en evi- qui et van prometre la llibertat, després dència les mancances a nivell cul- de la vaga de fam de 76 dies de lany tural, social i polític del país. En els passat, amaguen les mentides sense seus escrits, Jaume Brossa defen- vergonya. I vet aquí que avui, 2 doctu- sava el progrés de la cultura cata- bre, fa 80 dies que dura aquesta nova lana, la modernitat i la millora qua- vaga de fam. Què puc dir-te, company? litativa de la literatura i l’art. Que jo he menjat cada dia, durant Apostava per una educació ex- aquest llarg estiu en què, per enèsima empta de dogmatismes religiosos, vegada, fas servir el teu cos daltaveu a la qual tothom tingués accés i dun sistema repressor i injust que no que permetés la creació de perso- pares de denunciar, i no només en el nes lliures. teu cas, sinó explicant també les injus- Sabem que l’any 1894, arran de la tícies generalitzades? Què puc dir-te, repressió desencadenada pels amic? Que pateixo per tu i temo que et atemptats de la tardor de 1893, es deixin morir, així de cru, així de clar... produí una divisió ideològica de la Ets una veu massa incòmoda... redacció de “L’Avenç” entre Company, amic: espero que tarribi, aquells que, per por, volien mode- dalguna manera, aquesta carta, encara rar la línia política seguida fins ales- que només serveixi per trencar silencis. hores, i aquells que desitjaven Companys i companyes, amigues, mantenir-la. Així, en aquests mo- amics: si lAmadeu mor a la presó, és ments de tensió, la postura de l’as- cosa nostra, és culpa nostra, també. sagista es refermà i esdevingué Les presons són aquí, a la cantonada, i ben clara; en Brossa formaria part és inútil no voler-les veure. d’aquells modernistes que conver- Perquè sempre hi haurà un Amadeu tiren la crítica dels valors burgesos disposat a deixar-hi la pell, si cal, per tal en el puntal de la seva ideologia. de fer-les visibles, monstruoses com D’aquesta manera, l’escriptor final- són, essencialment injustes. ment hagué de sortir de la revista i decidí continuar per una via revolu- cionària. Brossa es casaria amb una de les que visità el front britànic i publicà molt important l’educació del Jaume Brossa es dedicà, a partir filles del pedagog revolucionari, tot un conjunt d’articles sobre les ex- poble, que podria dur-se a terme d’aleshores, a realitzar activitats i que se separarien passat un periències allà viscudes. El 1919 emprant l’art com una eina essen- culturals en ateneus obrers, com temps. morí a causa d’una epidèmia de cial en la tasca educadora. Així, ara un seguit de conferències so- Després d’haver estat escrivint des grip. l’objectiu al qual pretenia arribar ciològiques que dugué a terme de l’exili a diverses revistes, entre Jaume Brossa sempre defensà la per mitjà de l’ensenyament era juntament amb Pere Coromines i les que cal destacar “La Revista necessitat d’impulsar la cultura ca- crear individus lliures, amb criteri i amb el suport d’un col·lectiu anar- Blanca”, publicació anarquista que talana, amb l’objectiu que aquesta pensament propis, autònoms i crí- quista, o activitats relacionades es feia des de Madrid en aquell pogués arribar a l’altura de la resta tics, capaços de constituir una amb el teatre: fundà el Teatre Inde- moment, l’intel·lectual tornà a Bar- de nacions europees. nova societat basada en una de- pendent, on s’estrenà la traducció celona, però se sentí aïllat enmig mocràcia vertadera, una democrà- de l’obra d’Ibsen “Espectres”. del nou context cultural i polític. A Aspirant a la universalitat cia pura, com diria l’intel·lectual. Però aviat hagué d’aturar aquests partir d’aleshores, els seus escrits Jaume Brossa s’adonà, doncs, projectes a causa de la repressió no tindrien tanta repercussió com Superant tota postura regionalista, de la necessitat d’instruir la classe policial. anteriorment, tot i que cal anome- que Brossa titllava de xovinista, obrera catalana, considerada per Entre 1896 i 1897, Jaume Brossa nar la participació de l’assagista en l’intel·lectual tenia un pensament l’assagista com la principal impul- s’hagué d’exiliar, ja que va ser acu- la redacció d’”El Poble Català”, internacionalista i progressista, fe- sora d’una futura revolució social i sat d’haver redactat i distribuït di- continuador de la línia de l’antic deral. Per això, veia positiva la mi- econòmica. L’escriptor creia que la verses proclames antimilitaristes. “Avenç”. llora qualitativa de la producció ar- lluita del proletariat havia d’establir Se n’anà a París, on coincidí amb A principis de la Gran Guerra, es- tística de qualsevol nació, i lligams amb la lluita autonomista, Ferrer i Guàrdia, el qual el féu devingué codirector d’”El Diluvio”. aspirava a la universalitat. També ja que aquesta podria afavorir-lo. membre de la junta consultiva de També col·laborà al “Papitu” i a defensà que la cultura arribés a No obstant, el moviment obrer l’Escola Moderna. Més endavant, “Un Enemic del Poble”. Sabem totes les capes socials, essent hauria d’evitar confondre el verita-24 Gener de 2010
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIAble sentit dels seus esforços, man- aquesta moral cristiana que s’infil-tenint-se exempt de qualsevol ex- trava en les mentalitats del pobleclusivisme nacional o de classe i ignorant i sumit en la misèria,sempre enfrontat amb l’autoritat. moral representant d’aquella Es-Així doncs, per tal d’arribar a la panya retrògrada i que s’introduïaconsecució d’aquestes idees, en àmbits tan importants per a laJaume Brossa veia necessari el re- societat com l’ensenyament. Debuig de dogmatismes i actituds in- fet, Brossa apostà per la separaciótegristes, que massa sovint es tro- entre l’Estat i l’Església, posant es-ben en organitzacions socialistes. pecial èmfasi en la independènciaPer això, un ensenyament que de la universitat respecte el podertransformés veritablement les per- eclesiàstic.sones se li presentava com a quel-com fonamental. De fet, per a El pensament síntesiBrossa, sense una educació inte-gral dels individus que els perme- El pensament d’en Jaume Brossatés esdevenir veritablement lliures, és una síntesi de les diverses ideesno s’aconseguiria pas la llibertat més avantguardistes de l’època encol·lectiva, ni tampoc una vertade- que visqué, i això el fa heterodox ira autonomia de Catalunya. rupturista. Combina conceptes re-Juntament amb aquesta mescla volucionaris, llibertaris, amb el ca-d’idees modernistes, catalanistes i talanisme més progressista i unallibertàries, Brossa també adoptà concepció de l’art clarament mo- Ja ha sortit l’Agendapostures nietzscheanes. Veié en la dernista. Llibertària de l’anyvoluntat de viure una sortida a les Jaume Brossa ens ensenya apostures escèptiques, a les deter- ésser lliures, a navegar pel món del 2010ministes, al nihilisme imperant, a la coneixement i del pensamentmentalitat petitburgesa que, se- sense barreres ni prejudicis, a ex- Redacciógons l’assagista, predominava a pressar-nos obertament, de formaCatalunya, i als valors cristians que clara, sincera i també raonada. És Llegir i aventurar-nos a compren- a mantenir la voluntat ferma en- na any més, quan s’acaba l’any arri-veia que s’amagaven, fins i tot,rere alguns corrents filosòfics queaparentaven ser innovadors. l’expressió d’una voluntat indivi- dual sense límits, que pretén obrir escletxes per on crear-ne una de dre els escrits de Brossa pot aju- dar-nos a construir alternatives reals, a acceptar cada nova inicia- front de l’alienació i el tedi, a rebut- jar dogmatismes i a substituir-los per un pensament lliure, crític i U ba l’Agenda Llibertària. Amb aquest ja van dos anys que el Centre dEs- tudis Josep Ester Borràs i lAteneu Colum-Així, criticà aferrissadament col·lectiva. tiva i cada nova idea com un repte, propi. na Terra i Llibertat de Berga (Barcelona) editen lagenda després que lAteneu Lli- bertari dIgualada els passés el relleu. LA- genda, de la mateixa mida que lany pas- sat però amb una espiral forta i les tapes de cartró dur i una goma que la tanca, ve amb textos llibertaris en diferents idiomes (català, castellà i portuguès), també amb un calendari menstrual amb les llunes, un calendari de tasques, efemèrides, cites, il·lustracions llibertàries i un directori ac- tualitzat. El format daquest any és diferent de lany anterior, amb tapes dures de car- tró serigrafiades, espiral i amb gometa. El disseny també varia bastant. L’Agenda Llibertària és un projecte auto- gestionari els beneficis econòmics del qual van directament a finançar les enti- tats editorials i alhora als projectes que aquests donen suport anualment. El preu de venda al públic és de 8 euros amb un 30 per cent de descompte a les distribuïdores i col·lectius que demanin 10 o més. En aquest cas les despeses den- viament van directament a compte dels editors. Senvien generalment a contra- rembosament o dipòsit si la comanda és considerable. Les comandes... Contraanuncis agenda@berguedallibertari.org telèfon 938216747 (contestador).Gener de 2010 25
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIA El planeta demana humans, no primats S’estrena el documental sobre Cipriano Mera "Vivir de pie: Las guerras de Cipriano Mera" Llu s Potau “Núvia: Ja t’has emprenyat amb el Redacció grum? Tan maco!... tan maco!... tan l 4 de desembre s’estrenava a Madrid maco!... Eel documental de Valentí Figueres Minyona: És clar. Li vaig regalar un sobre Cipriano Mera. Paleta, anarquista, mocador brodat per mi, que hi llibertari i alt comandament de l’Exèrcit re- deia: Amor, Amor, Amor, i l’ha per- publicà durant la Guerra Civil, Cipriano dut.” Mera va tenir una existència lliurada a uns “Así que pasen cinco años”, Fede- ideals, entre la justícia i la utopia. Una vida rico García Lorca de cinema, de la qual el documental dóna una idea clara. Seguint els manuscrits de “Where have they been?” pregun- l’anarquista que es conserven, els respon- ten els Joy Division a la seva sables de la pel·lícula opten per donar-li cançó “Decades”, dècades, i es veu a través de la interpretació en of d’un que són durs de passar deu anys i actor. és important saber d’on vens, que "Vivir de pie: las guerra de Cipriano Mera" vius en el present i cap a on vas. narra a través de documents inèdits l’odis- Sí, i a més a més ens diuen que sea d’un drapaire i caçador furtiu que es “no, si la vida són dos dies...”. va fer paleta sindicat en la UGT i es va Diuen que l’única edat de l’humà convertir en revolucionari i home d’acció que no desapareix mai és la joven- de la CNT. És la vida del paleta que va co- tut, el vell instint juvenil és l’últim mandar el IV Cos d’Exèrcit en la Guerra reducte de l’origen humà, no Civil i va vèncer als generals italians; i del podem ser canalla tota la nostra General que va reprendre l’ofici de paleta existència ja que el cinisme super- però va mantenir el seu objectiu: matar a ficial destruiria el sentiment diària- Franco. També és la història desconeguda ment. El “nen” és la tercera trans- d’un cambrer, un sastre, un ferroviari,… formació nietzschiana de que en les seves dobles vides eren El Zaratustra... L’ésser jove és l’últim Viejo, La Leona, El Fraile,…; la vida d’a- reducte dionisíac pervertit al segle quells que van lluitar sincera i enèrgica- XXI pel món babilònic occidental ment, que van enarborar les banderes de de manera plural, potser el darrer la llibertat i van gosar somiar amb un "Món ball d’allò més humà, la bogeria Nou". de ser i existir. El documental explora la personalitat de Sortim d’Auschwitz dibuixats per Cipriano Mera, els ideals i fets que van fer Zoran Musik i ens convertim en un de la seva vida una gran aventura de la ‘souvenir’ més de l’exemple atroç utopia, protagonista privilegiat d’un intens de les nostres pors, “What have viatge de la Història. És la història d’un we found? the same old fears, home lliure que es va negar a triar entre wish you were here” (“Què hem Parálisis Permanente viure de genolls o morir dempeus; però no trobat? Les mateixes pors, desitja- va estar sol. Al costat d’ell, tots aquells ria que estiguessis aquí”), dels un conceptualisme profund i amb clar del que havia estat el ritme i dificulta al món real identificar el que van enarborar les banderes de "la Pink Floyd, de la reacció de la nos- una música dura envoltada d’ex- moment vital, agafava de nou l’a- seu sexe. Idea". tra pròpia por, por a la reacció a la pressions plàstiques que allò que tractiu amb el fonament de la dife- Linealment ens trobem amb mort per sobreviure. Francis feia por no ha deixat mai d’existir, rència d’allò que va ser abans de aquells que no van viure el fran- Més informació Bacon reflecteix el Papa Innocenci que encara hi és i fins i tot l’han 1939. quisme amb un punt d’explosió als http://www.vivirdepie.net/index.htm X, pintat per Velázquez, i la bèstia marginat a un món que es torna Com “La dansa” de Matisse, la 80, “...pero ellos tienen el mundo escorxada de Rembrandt a un ma- atractiu, “Take a walk on the wild nostra pròpia dualitat es manifesta metido en un puño, ellos han naci- teix nivell. L’abstracció ens fa ser- side, honey” (“Dóna un tomb pel de nou de manera racional, quasi do para dominar”, d’Eduardo Be- vei per oblidar aquell horror que camí salvatge, maca”). A poc a imperceptible. David Bowie mos- navente (beneïts siguin els morts ens mostra Francis Ford Coppola poc, l’ambigüitat agafa cos, la di- tra al noi boig, “Alad-insane”, del sobre qui cau la pluja) dels Paráli- a “Apocalypse Now”. The Velvet ferència ens fa dubtar què és bo o disc “Alladdin Sane”, amb el raig sis Permanente, pura poesia que Undergound es tanca a les fos- dolent, el maniqueisme desapa- maquillat al rostre, no s’amaga, el demostra l’horror un cop més ques i brillants parets de la Factory reix, tot allò que feia por, que era raig de Zaratustra, donant una enmig de “La Edad de Oro”, de la d’Andy Warhol per expressar amb dolent ja que no hi havia un record imatge andrògina, ambigüitat que ‘movida’, demanant més dolor a Receptes... Lamo en Pep ¼ de brou de carn brou, el sucre, sal i pebre al gust. Ponx “Rei en Jaume” des Vivero (Mallorca) 200 gr. bolets del bosc Deixau-les coure uns minuts fins 1 cullerada de fines herbes que estiguin blanes. Triturau-ho tot Ingredients Rellom de porc Oli doliva i passau-ho per un sedàs fi . Saltau 2 litres daigua mallorquí amb salsa Sal i pebre els bolets nets i trossejats en una 10 cl. de suc de llimona paella amb un pessic de sal i les 1 pell de llimona d’arboces i guarnició Elaboració fines herbes fins que se nhagi 1 taronja pelada de bolets de bosc Salpebrau els relloms i saltau-los evaporat laigua. Afegiu a la salsa Un quilo i cent grams de sucre en una paella. Ficau-los al forn uns les arboces que heu reservat i Vainilla, canyella i clau en especia Ingredients 5 minuts a 180º i reservau-los. Fre- coeu-les un minut. 6 cl. de cava 4 relloms de porc giu a poc foc la ceba picada molt Per muntar el plat, posau el rellom 3 clares dou 1 ceba petita fina fins que estigui tendre, afegiu- al centre, per damunt un poc de Elaboració 400 gr. darboces hi les arboces (reservau-ne unes salsa amb unes quantes arboces i Tot ben passat per la batedora. 1 cullerada de sucre quantes per decorar el plat), el al voltant els bolets saltats. Se serveix fresquet.26 Gener de 2010
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAun món que no té un futur per sentirla vida que ens han fet oblidar amb lamort, un crit que el Zaratustra delDavid Bowie, que la Velvet Under-ground, que Francis Bacon o ZoranMusik ja reflectien. El “no futur” és elno coneixement, l’oblit de la fam, dela pobresa, de la misèria vital peraconseguir ser un estúpid burgès, dita la manera del 36, per creure quehem aconseguit l’estat del benestar,del “ben-és-star”, i fer pràctica de laestupidesa.Friedrich, Turner, Monet, Van Gogh,Toulouse Lautrec, Matisse, Kirchner,Kandinsky, Marcel Duchamp, OlgaStöltz, Marianne Brandt la Bau-haus,....”all we ever wanted waseverything”, tot el que sempre vamdesitjar va ser alguna cosa, cançó delgrup britànic Bauhaus, ja que l’oblitmai pot esclafar allò que d’algunamanera en un temps i un espai queencara existeix ha succeït, ha estatrealitat, doncs ni l’horror i l’oblit a laguerra ni aquells míssils de l’octubrede l’any 1962 van poder assassinar lamateixa essència humana; sempreés aquesta essència qui ens demanasobreviure. Tot allò que ens ha fet hu-mans encara i aquest segle XXI enquè l’oblit causa problemes a l’horad’expressar amb art o paraules, pro-vocant pensaments únics que desit-gen globalitzar fins i tot la revolució,fet que no ha provocat que l’humànegui amb la màxima afirmació. Fàcilde pensar i difícil de raonar.La nostra època demana a les mani-festacions artístiques que facin unamirada al passat, la post-modernitatés només revisions contínues d’allòfet i creat, però encara que la tecno-logia o els mitjans plàstics avancencap al futur la nostra manera d’ex-pressió queda molt lluny del que aramateix és la realitat del món en gene-ral, de la veritat d’una societat occi-dental que domina les estructureseconòmiques i que de momentnomés mostra una part del nostrepensament sense tenir cap tipus d’in- A dalt, una obra del pintor anglès Francis Bacon; a baix, a l’esquerra, una imatge del cantant David Bowiefluència o quasi de voluntat d’acon- seguir canvis necessaris. La paraula a l’altre, l’estranger, Dionís, el mons- colors i la sintetització total de la podem trencar les lleis de física que, del president de Sudan com a resum tre, ja que només ens mirem a la cara imatge i la idea de tot plegat amb diuen, ens esclavitzen a un món so- de la Cimera de Copenhague va ser i ens enganyem als miralls... Només l’abstracció, Kandinsky, Klee, Mon- cial vertical i jeràrquic i podem acon- contundent: anem cap a un suïcidi arribem a allò que sembla més ens drian, Malevic; Modgliani, Brancusi, seguir fites tan impossibles com de planetari. agrada, la comoditat que porta a la Maillol, Giacometti, Oskar Schlem- vegades hem demostrat tècnica- Friedrich Nietzsche, un filòsof que té malèfica estupidesa, i ens n’oblidem mer, agafen la figura humana per fer ment. Tots i totes aquestes artistes la facilitat de donar en el clau, escriu de manera absoluta per tornar a les seves abstraccions. Dadá, la Bau- ho van i ho han expressat, no som que els moments de plenitud són els caure a les mateixes errades, a la ma- haus amb la concentració de quasi només un mico, un primat que es fot pitjors de la nostra espècie, i oblidem teixa mort deixant el poder, només totes les arts i donar un pas de futur, de trets o de cops de garrot per un els problemes i deixem anar la nostra per desídia, per acomodar-se a la el Surrealisme i totes aquestes ex- tros de terra o una toll d’aigua. No bruta consciència per tot arreu sense nostra pròpia manera de ser, a les pressions artístiques significatives oblidem la nostra vida, la nostra prò- donar importància a qui o a què mans dels que han repetit la mateixa d’aquesta primera meitat segle XX, la pia història i la nostra nau, el nostre estem fent mal, com li va passar a la història a la història, la guerra, la fotografia, el collage, el cinema, em- mirall natural. Qualsevol manifestació Grècia clàssica i ell mateix ho diu a pesta, la fam i la mort. prades per significar-nos com espè- artística des d’Altamira fins a ahir ma- “El naixement de la tragèdia”. Tots L’experiència que expressa l’art, el cie i a la vegada mostrant al mirall de teix ens dona moltes respostes i ara aquells artistes, músics, escriptors nostre fonament, mostra l’amor per la l’art, una altra alteritat, la nostra veri- són necessàries. que des de finals del segle XIX han nostra pròpia existència. Un llenç de tat. El planeta demana ser humans i no expressat d’una manera evident les Friedrich mostrant la nostra ínfima Tot plegat existeix al segle XXI, i en- primats, raonar i no només menjar-se nostres pors, la nostra realitat com a imatge davant de la natura és amor cara més amb tota manifestació ar- el tarro amb eternes discussions per- humans, tant la tràgica com la més als humans. La bogeria roja de Van tística des del 1945, la tenim més a què tot segueixi degradant-se, el macabra o la imatge més positiva, Gogh, la deformitat humana i genial prop. Ens queixem gratuïtament, aju- nostre medi és el planeta i tant física- han vist respostos els seus planteja- d’en Toulouse Lautrec, els cels que dem sense altruisme, ens allunyem ment com espiritual, Gaia, ho agrairà. ments a la segona meitat del segle ens fan perdre les nostres misèries de la nostra essència, del nostre ori- XX i a aquesta primera dècada del d’en Monet o la imatge d’un món que gen com diria en Salvador Pàniker... “Es la belleza sublime segle XXI. , començant per l’any zero marxa i una altre que comença amb Hem arribat tan lluny amb la nostra pero lo siento, a veces 1945, La guerra ens ho fa oblidar tot i núvols de coure i blau, que canta El tècnica, oblidant que qui ens repre- lo más hermoso no se expresa som humans per la nostra pròpia vo- Pecho de Andy, amb el “Fightin Te- senta com a humans és la cultura i la en imágenes bellas en una realidad luntat de refer-nos-en. El mirall que meraire” d’en Turner. L’amor per la tècnica és dins d’aquesta cultura, tan fea, ens deixa veure el nostre rostre cada nostra manera de ser primigènia que d’aquest mirall que ens fa conscients sublimada de belleza clásica matí ens mostra com els únics ani- iguala a la pròpia natura a “La dansa” de la nostra consciència. Tot és un y faltada de verdad arcaica, mals que són conscients de la seva d’Henri Matisse, la deconstrucció del tot a un planeta que és una sopa de asqueada de farsa barata pròpia existència gràcies a l’alteritat, subjecte i l’objecte dels cubistes, els caldo on tot és possible, fins i tot y faltada de tragedia vital.”Gener de 2010 27
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ‘Notícies d’enlloc’ de > MÉS MEDIA > EL FAR Morris Ferran Aisa illiam Morris (1834-1896), W un dels pensadors utòpics de la revolució industrial, manifestava: “Per sort hi ha alguna utopia on l’home torna a ésser l’amo de la seva vida; on no se’l re- dueix a la condició de màquina a la qual és precís alimentar, vestir i allotjar per tal que doni el màxim rendiment; on se’l manipula des de la joventut per fer d’ell un “bon ciu- tadà”, és a dir, un ciutadà perfec- tament submís a les lleis i incapaç de pensar ell mateix”. La utopia és un somni que no viu enlloc, Morris va saber anar fins a aquest mític món i traslladar-nos- el. El somni igualitari de Morris partia de la trajectòria de la vida sota un ideal comunista de lliber- tat. Morris s’inspirà en Bellamy per escriure la seva pròpia utopia, que ja havia elaborat en el poema “A Dream of John Ball” (“El somni de Inauguració de la John Ball”), publicat l’any 1866 a Commonweal.: “Torno a la vida i a llibreria Aldarull a la la mort i et deixo, i no sé si he d’es- vila de Gràcia perar que vegis en somnis els dies que vindran després de tu per fer- (Barcelona) te entrar al futur, ja que ignoro si Diverses imatges del pensador utòpic William Morris (1834-1896) això t’ajudarà o et perjudicarà”. Aldarull “Notícies d’enlloc” és una utopia que Morris mostra i desenvolupa tat descrita per Morris tampoc ara que fins la mateixa naturalesa que està poblada d’homes que ja quin és el comportament dels tenen necessitat de religions ni de humana millora en lloc d’empitjo- l nostre projecte ha anat creixent a no tenen mentalitat d’esclaus, per homes en una societat lliure, que ja Déus, doncs un poble veritable- rar amb el contacte amb la huma- Epoc a poc fins a assolir obrir una lli- tant no es tracta de presentar els viuen la plenitud de l’anomenat so- ment feliç no necessita cercar en el nitat...” breria a peu de carrer a la Vila de Gràcia nous mecanismes socials, sinó cialisme. Els habitants de la socie- més enllà la felicitat ni el cònsol a William Morris recull també el pen- (BCN). Ens hem constituït com coope- les seves desgràcies en la vida te- sament de Ruskin quan manifesta- rativa sense ànim de lucre en línia amb rrenal. va: “Què necessiten els homes per el projecte social que hem portat a L’esperit del pensador William Mo- ser feliços?” La resposta de Morris terme des de fa 5 anys. rris es manifesta seguint el criteri a aquesta pregunta serà també El 18 de desembre inauguràvem la lli- anarquista: “Ni Déu, ni amo”. A senzilla i directa: “La felicitat la breria Aldarull. El local es troba al “Notícies d’enlloc”, l’única “religió” proporcionarà solament l’harmo- c/Martínez de la Rosa 57 de Barcelona, que perdura és la “religió” huma- nia basada en la companyonia, l’a- just al costat de la Plaça de la Vila de na: “Però, quina dificultat hi ha avui bundància, el sol, l’aire pur, l’espai Gràcia. Horaris d’obertura: de dilluns a en professar la religió de la huma- lliure, el plaer, el treball, la poesia i divendres de 10h a 14h i de 17h a 21h. nitat, quan els homes i les dones l’art”. Morris es considerava un so- Els dissabtes de 10h a 20h. que la composen són lliures, feli- miador de somnis nascut en un Un Aldarull és una paraula catalana que ces, enèrgiques, bells i belles temps que no era el seu, però ve a significar el mateix que la paraula quasi sempre i envoltats d’una es- quants somiadors fan falta per castellana "tumulto" en una multitud o tètica que ells mateixos creen?, construir una utopia? en una reunió o concentració de perso- nes. Quan els aldarulls es fan més grans, llavors tenim disturbis. I quan aquests són insuperables i es perllon- guen en el temps tenim una insurrec- ció. La Revolució, seria la generalitza- ció de les insurreccions i la construcció d’un món nou. Volem ser un aldarull que sigui el primer pas cap a una insu- rrecció generalitzada, cap a ’autogestió total de les nostres vides. I per a això, modestament, comencem la nostra marxa generant cultura, editant textos i llibres que ens motiven, que ens fan re- flexionar i que creiem que podrien fer pensar a més d’una persona igualment que amb nosaltres. Més informació http://www.aldarull.org http://acciocultural.org28 Gener de 2010
  • 29. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA ‘Novecento’ Joan Canyelles Amengual comunicació que és “El darrer no coneixerà perque ella mor en el fets ens diguin que el patró és viu, tango a París” (“Ultimo tango a Pa- part. És un personatge que des- nosaltres sabem la veritat perquè ovecento narra la història rigi”, 1972), amb altres més co- pren una intensa humanitat i un l’hem vist amb el nostres ullls”. N d´una simbòlica localitat ita- liana des del començament del segle XX fins al final de la Se- mercials com “El último empera- dor” (“The Last Emperor”. 1987) o “El pequeño buda” (“Little budha”, idealime que contagien i que to- quen les fibres més sensibles del cor. Dispara a l’aire una ràfaga de me- tralleta i diu “El patró ha mort!” i llança l’arma dintre del camió. Els gona Guerra Mundial, a través de 1993). El treball darrera la càmara de Vit- seus companys fan el mateix. El dos personatges: Alfredo Berlig- D’una apabullant posada en esce- torio Storaro es senzillament ma- feixisme ha sigut vençut, però la hieri i Olmo Dalco, néts del propie- na, Novecento aporta una visió de gistral. Amb una portentosa utilit- revolució també. Ajornada cons- tari de les terres i d´un pagès res- la història des d’una òptica inequí- zació de la llum i del color dota les tantment en nom de la “responsa- pectivament. Assistirem a la lluita vocament esquerrana. I ho fa a tra- imatges d’una bellesa impressio- bilitat” i la deessa raó d’estat, que dels camperols per millorar les vés del relat cinematogràfic i a tra- nant. L’any 1979 va rebre l’Oscar a no és altre que la de la propietat i la seves miserables condicions de vés dels personatges. És a dir, la millor fotografia per “Apocalypse del capital. Han canviat algunes vida, a la vaga de 1908, a la torna- Bertolucci mostra l’explotació Now” (F. F. Coppola). coses però moltes continuen ben da dels dos joves quan acaba la dels pagesos pe part del patró, i la “Novecento” té moltes seqüències igual que abans. Alguns han vist a Fitxa tècnica primera guerra, al naixement del lluita d’aquests per una vida més inoblidables: el pare tocant l’ocari- la pel.lícula un final masa optimis- Títol original: “Novecento” feixisme, al seu triomf i a la seva digna i humana. na per a que els seus fills s’oblidin ta. Des del nostre punt de vista es Any: 1976 derrota. És, en definitiva, un im- Un dels grans encerts de la pel·lí- de la fam, l’assassinat dels page- ben trist i demolidor. El PCI no va Dr: Bernardo Bertolucci pressionant fresc històric de la Ità- cula es l’elecció dels actors, gaire- sos per part del feixista Attila (in- quedar gens content amb la pel.lí- G:Franco Arcalli, Giuseppe Bertolucci, Ber- lia de la primera part del segle pas- bé tots formidables: Burt Lancas- comensurable també Donald Su- cula, probablement per aquest nardo Bertolucci sat. ter (Alfredo Berlinghieri), té un breu therland) o la mort dels vells final. Ft: Vittorio Storaro S’hauria d’ésser un dels més grans paper però inunda la pantalla cada cremats a la “casa del poble” i la Aquesta escena l’hem vist moltes M: Ennio Morricone genis de la història del cinema per vegada que hi apareix ( per cert, va manifestació posterior. Però jo em vegades a la vida real: la nostra Intérprets: Robert de Niro, Gerard Depar- fer una pel.lícula de gairebé sis fer al paper sense cobrar); Sterling quedo amb una de les darreres: el transició n’és un exemple paradig- dieu, Burt Lancaster, Steling Hayden, Paolo hores sense alts i baixos. No és el Hayden (Leo Dalcó), fa un dels mi- mateix dia en que acaba la guerra, màtic: l’any 1982, el PSOE va ne- Pavesi, Roberto Vaccanti, Donald Suther- cas de Bertolucci, tot i que és un llors treballs de la seva carrera, (va els pagesos i les pageses fan un cessitar tan sols unes hores per land, Stefania Sandrelli, Dominique Sanda, gran director, capaç de desplegar ésser un dels actors més esque- judici simbòlic al patró en la perso- frenar l’eufòria republicana que Romolo Valli en les seves pel·lícules un inmens rrans de la seva època, afiliat a na d’Alfredo Berlighieri i el con- havia sortit al carrer després de la D: 325 minuts. talent creatiu. Des del nostre punt partit comunista dels Estats Units, demnen a mort. Naturalment no és seva abrumadora victòria. I estam de vista “Novecento” és gairebé va acabar delatant companys da- Alfredo el que mor, sinó el que re- acostumats en definitiva a veure una obra mestra, amb algunes pe- vant del Comitè d’Activitats Anti- presenta: l’explotació, la injustícia, CCOO i UGT, el “grans sindicats”, tites llacunes que no val la pena nordamericanes (HUAC) el 10 d’a- el vasallatge, la propietat.... Però com a principals motors de la re- comentar car no afecten massa el bril de 1951, però sembla que arriba un camió i dos cotxes: és el signació i la renúncia a qualsevol conjunt. després es va penedir i es mani- Comitè d’Alliberament Nacional, hi pedagogia no ja revolucionària Bertolucci (Parma 1940) és un dels festà en contra d’aquest Comitè. ha representants del lliberals, dels sino merament reivindicativa. directors italians més interesants Robert de Niro du a terme una ma- domocratacristians, del socialis- “Novecento” va esser un fracàs d’aquella generació de cineastes tisada interpretació allunyada de tes, del comunistes....i els conmi- econòmic. Als EEUU va tenir una que va començar a dirigir a princi- les deproporcionades sobreactua- nen a adherir-se al Comitè i a en- pèssima distribució i va ésser mu- pis dels anys 60. Va ésser ajudant cions que, en algun cas, ha fet tregar les armes. No ho volen fer tilada pels productors. Però a Eu- de direcció de Pier Paolo Pasolini posteriorment. Gérard Depardieu perquè saben el que significa. I ropa va gaudir d’un cert èxit. en la seva primera pel·lícula (Acca- (Olmo Dalcó) desplega una emo- parla Olmo entre les negacions Finalment no podem deixar de tone- 1961). Ha combinat treballs cionant i arrolladora convicció; es dels seus companys i companyes: mencionar en aquest article l’ex- personals com “Abans de la revo- un revolucionari amb qui no “...la victòria és com una borraxe- cel·lent banda sonora que va com- lució” (Prima della revoluzione), l’e- podem deixar d’identificar-mos. ra, companys, sempre hi ha algú pondre el genial Ennio Morricone, plèndida “El conformista” ( Il con- Stefania Sandrelli (Anita), és la que et diu no beguis mes, que et que per a mi té la mateixa força i formista. 1964), segons la novel.la mestre que a tots ens hauria agra- fica el cap sota el grifó d’aigua. Es- les mateixes resonàncies de “La d’Aberto Moravia, o aquell des- dat tenir. Serà la companya d’Ol- coltau, demà vos diràn que tot això Internacional” o la de “A les barri- cens als inferns de la solitud i la in- mo, amb qui tendrà una filla que és una utopia, però encara que els cades”.Gener de 2010 29
  • 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES Soscavant els fonaments, ‘again’ Pau Gomis guerres, ni dels polítics o geoestra- Llengua/es i tègics. Tampoc es va aturar a pen- identitat/s (3) l passat mes de desembre, el sar que un sistema econòmic i so- Carlus Jové E nostre amic Obama va reco- llir el premi Nobel de la Pau, i perdoneu que se m’escapi el riure cial determinat és l’origen de l’aparició de monstres, com Hitler que va sorgir d’una situació eco- a llengua oficial dels Estats Units és perquè no és per riure. Per si no nòmica provocada per la usura ca- Ll’anglesa –i en alguns estats l’es- n’hi hagués prou donant un premi pitalista, molt semblant a la d’ara. panyola ja està en un nivell de semiofi- a qui no ha fet absolutament res Bin Laden és el monstre que va cialitat–; la d’Àustria és l’alemanya; la per la pau, ni que 10 dies abans de crear Estats Units per acabar amb de tots els estats de l’Amèrica del Sud, rebre el premi enviés 30.000 sol- un altre monstre. Fabriquem mort l’espanyola. Trobar un poble amb una dats més a l’Afganistan, en el seu per acabar amb la mort provocant llengua exclusiva constitueix pràctica- discurs de recollida del Nobel fa encara més mort. Com es menja ment una excepció, i no cal entrar ara una defensa de la guerra tan ab- això? Al nostre amic, el del “yes we en els avatars històrics que han confi- surda com una pel·lícula dels ger- can” (o potser és “yes weekend”) li gurat aquest panorama. El cas és que mans Marx, però amb molta explicarem el conte del Golem. hi ha pobles que tenen com a llengua menys gràcia que els marxistes. El Golem tradicionalment és un pròpia llengües que els vingueren de Doncs si, l’amic Barak m’ho va home fet de fang, al qual un rabí fora, pobles que tenen la seva llengua posar ‘a huevo’ per seguir comen- dota de vida mitjançant un ritual. exclusiva i peculiar, pobles que es de- tant i soscavant aquests aspectes Literalment, però, vol dir matèria baten eternament entre les seves prò- del discurs militarista. L’argument amorfa. Una de les versions mo- pies llengües i les que els hi vingueren de la “guerra necessària” per dernes del mite data del segle XVI i donades –o imposades– i pobles que mantenir la pau, la no-violència no diu que el rabí Judah Loew de reneguen de la seva pròpia llengua per hagués pogut aturar els exèrcits Praga fabrica un Golem per tal que adoptar-ne una altra. de Hitler o “la negociació no pot defensi la comunitat jueva de Donada tal varietat de casos, és prou convèncer els líders d’Al Quaeda” Praga i ataqui els seus enemics. difícil dir fins a quin punt la llengua pot són algunes de les perles que va Però la violència destructiva del ser un element constitutiu de la identi- deixar anar. És clar que no va par- Golem no es pot controlar, ja que tat d’un poble. Això, és clar, si ente- lar dels motius econòmics de les ataca els enemics dels jueus i nem per identitat quelcom d’essencial, també es torna indiscriminada- sultats de la guerra són el que alguna espècie de tret genètic que es ment contra ells. Una paràbola de dóna legitimitat a les teves ac- transmet de generació en generació. com l’ésser humà perd el control cions. Les teves guerres mantenen Però sembla dubtós que tal cosa com del món i un símbol de la guerra la producció i la reproducció impe- la identitat és pugui transmetre, ja il·limitada, global i preventiva. rial, busquen un enemic invisible i sigui per aquesta o per qualsevol altra Amic Obama, gràcies a vostè i els omnipresent, ja que Bin Laden, via. Sembla més probable que el que seus arguments vivim en un estat Sadam Husein, Gadafi... són ame- es transmet d’una generació a una d’excepció permanent, això sí, en naces molt limitades a les quals altra són uns determinats costums –la nom de la llibertat i la democràcia, s’amplifica fins a assolir una talla llengua entre ells– i que la identitat de en què la guerra s’ha convertit en sobrenatural i agafen la dimensió poble és quelcom que es construeix condició inacabable i s’esvaeix la d’amenaça general. Els objectius incloent-les o rebutjant-les. No dic distinció tradicional entre guerra i de les teves guerres (terrorisme, quelcom que es construeix “a partir política, i cada cop s’estén més droga, petroli, gas...) són símpto- d’elles” (els costums), sinó incloent- passant a ser una relació social mes del nou desordre mundial, los o rebutjant-los. I, a més, falta preci- permanent. que és l’amenaça real que planeja sar: que es construeix constantment. Busques una legitimació amb el sobre les nostres vides. I mentres- La identitat d’un poble, en conseqüèn- premi Nobel, mentre soscaves tant has fabricat un Golem que ens cia, no seria una cosa heretada, una totes les lleis internacionals de les posa a tots en perill. essència que li és donada al marge de que t’excepciones. Sembla que la En fi, et crèiem un amic, però poc la seva voluntat, sinó més aviat quel- violència del país que representes tens a veure amb Martin Luther com que està sempre en procés de es legitima automàticament, el res- King, que sí que es mereixia el fer-se; és a dir, la producció mateixa tabliment de l’ordre global, els re- premi Nobel. d’un poble. Dir “un poble” no és dir “una voluntat”: Pàgines web és sempre dir vàries voluntats. Això in- dica que la noció mateixa de poble in- clou el conflicte, car entre voluntats di- ferents es produeix necessàriament un conflicte. Però si diem que la identi- tat és quelcom en procés constant de fer-se, significa que aquest procés és de per si dinàmic i conflictiu: no pot ésser “lligat, i ben lligat”. El que vull extreure d’aquesta reflexió és el següent: la identitat d’un poble és producte del seu conflicte intern, i la llengua és un dels elements que estan més en conflicte; els elements que conformen el conflicte no li són essen- cials; la identitat tampoc és res d’es- sencial, sinó quelcom en constant construcció; l’essencial tan sols és el conflicte. El lloc que ocupi la llengua ATEUS DE CATALUNYA JOVES ANARCOSINDICALISTES en la identitat d’un poble serà fruit de http://ateus.org/ http://jovenesanarcosindicalistas.blogspot.com/ la relació de poders de les voluntats en Web amb les notícies, enllaços, activitats i documentació vària de l’asso- Web creat al 2007 amb les notícies i de les joventuts anarcosidicalistes del conflicte. ciació dels ateus de Catalunya sindicat de la CGT30 Gener de 2010
  • 31. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPIConflicto social Deixar les armes,y pensamiento continuar la guerraanarquista en Jaume FortuñoMenorca (1897-1936) lfredo Molano es va criar sentint his- Atories de camperols que havien patit la violència generada pel conflicte in- tern que porta més de mig segle des- sagnant Colòmbia. Ara és ell qui explica aquestes històries i a través de les vides dels protagonistes ens mostra la complexa realitat del país. Al seu últim llibre, “Ahí les dejo esos fie- rros” (El Áncora Editores, 2009), Molano Lilla de Sa Dragonera és un Parc La present antologia segueix un recull les vivències de diverses perso- Natural situat al ponent de lilla de recorregut pel viatge artístic i vital JANETH BIEHL AMB MURRAY nes, la majoria dones, que han conegut Mallorca. Aquesta illa va ser decla- de lobra poètica de Jesús Lizano, BOOKCHIN el conflicte des de dins, fent i patint la rada parc natural gràcies a una llui- presentant-nos una selecció re- guerra des de diferents bàndols; a tra- ta ciutadana que es va iniciar el 7 presentativa daquesta poesia so- Virus editorial. 2009. Reedició vés de les seves pàgines parlen mem- de juliol de 1977 quan unes perso- cial i humana que ha fet de la seva conjunta amb Baladre, Los Are- bres de guerrilles com les FARC-EP i el nes, vinculades al grup llibertari obra una poesia de i per al poble. nalejos i Fundació Salvador M-19, però també paramilitars de les Terra i Llibertat, decidiren ocupar- Com el propi Jesús assenyala «un Seguí. 206 pàgines. AUC. Molano ens mostra com el to deIGNACIO MARTÍN JIMÉNEZ la per protestar contra el projecte artista, un poeta en aquest cas, no realisme màgic i el sentiment dirrealitatEdicions del Moixet Demagog. urbanitzador de lilla que lempresa viu per a ell sinó per a la seva obra, En un món en el qual més que mai i fatalisme que impregnaven els llibresPlaguetes del Raval. 2007. 84 PAMESA havia planejat. Aquesta i la seva obra no és per a ell sinó es deixen sentir els efectes de la- de Garcia Márquez no eren fruit del seupàgines. acció va significar un punt dinfle- per als altres; ell només és un mitjà cumulació i depredació capitalista geni per la ficció novel·lesca, sinó d’unA través de les pàgines del periò- xió per a la lluita ecologista a Ma- dacostar als éssers humans el global sobre el medi ambient i les gran talent a lhora de plasmar la matei-dic llibertari "EL Porvenir del Obre- llorca. missatge que rep del natural, és a estructures socials, i amb un siste- xa naturalesa constitutiva i estructuralro", Ignacio Martín ens parla dun Aquesta lluita, que desembocaria dir, de la innocència de tot el crea- ma de partits desacreditat, davant del país on havia crescut. La paramilitarmoviment, el llibertari, que va ser en la protecció integral de lilla, es tiu que neix sens dubte en el natu- la falta daltres alternatives tangi- que senamora del seu cap rentant-limolt actiu i ric en expressions i fet va estendre al llarg de quasi 10 ral, desordenat per tot el que impli- bles, tornen a cobrar força idees els calçotets en un dels primers capí-a un indret tan limitat geogràfica- anys i va passar per diferents quen normes, formes i muntatges que, com les de Bookchin, inten- tols, lacceptació de latrocitat que fa lament com és lilla de Menorca. fases, des de lactivisme fins a la del domini». ten buscar maneres immediates infermera de les AUC i el que se’n se-Amb aquest volum sobria la lluita per mitjans burocràtics. Lau- Aquest recorregut ens permet dactuar i transformar la societat, guirà, la narració en primera personacol·lecció Sol i Llibertat (nom dun tor ens descriu les fases de la llui- acompanyar a Jesús amb la Co- sense renunciar al principal: un de la tecnificació de la tortura per partgrup anarquista dInca), que vol ta, ens parla dels protagonistes, de lumna Poètica en el seu esforç per món sense jerarquies, repartiment de lEstat que van patir els militants deldonar a conèixer la història llibertà- les seves accions i del que els acti- acostar-nos al comunisme poètic, igualitari de la riquesa, producció M-19 (i tants altres moviments) durantria de les Illes Balears. vistes davui poden aprendre de que no polític ni religiós, aquest descentralitzada i a escala local, i el govern de Turbay Ayala... Són només les accions del passat. veritable humanisme per al qual capacitat de decisió irrenunciable alguns passatges que il·lustren com de tots som únics i companys, sim- sobre nosaltres i el nostre mitjà. retorçada i crua és aquesta històriaDragonera pes plement mamífers, i que trobarà la En el present llibre, que inclou una tenyida de roig i no pel comunisme sinóDragons!. El ingenioso seva realització algun dia no molt entrevista amb Bookchin, Janet per la sang vessada per a combatrel.Història de la libertario llunyà en la Acracia. Inclou DVD Biehl —una col·laboradora de lau- Una història recent que, duna manera amb la lectura pública que Jesús tor— ens presenta de manera sin- o una altra, toca a tots els colombians illuita ecologista Lizanote de la Lizano va fer el dia 1 doctubre de tètica el conjunt didees que con- colombianes, ja que després de gene-per salvar Sa Acracia o la 2008 a la Sala Ivanow de Barcelo- formen el pensament de Bookchin racions de conflicte tothom té algun na. entorn del tema del municipalisme combatent a un o altre costat, algunDragonera conquista de la llibertari. La seva estructura és la mort o desplaçat, algun record propi o(1974-1995) inocencia Las políticas de dun manual divulgatiu, lobjectiu proper, alguna por, rebuig o afinitat... i del qual és obrir el debat i esbos- fins i tot els que viuen lluny de la violèn-PERE JOSEP GARCIA MUNAR la ecología sar una sèrie de propostes dac- cia i li tanquen els ulls, no estan lliures JESÚS LIZANO social: tuació per a començar a desenvo- de la responsabilitat de qui callant legi-Edicions del Moixet Demagog. lupar formes de participació tima els abusos i amb l’oblit dóna peu aPlaguetes del Raval. 2008. 70 Virus editorial. 2009. 166 pàgi- municipalismo directa efectiva a una escala muni- la impunitat. Un cop més, Molano enspàgines. nes. libertario cipal. ajuda a repensar aquesta història, con- tant-la amb la veu daquells als quals el Revistes poder sempre vol deixar muts: campe- rols, desplaçats, desapareguts, assas- sinats... i en aquest cas combatents; de vegades, dones, sovint camperols, quasi sempre pobres... pobres que es maten entre ells perquè els rics es re- parteixin el pastís; això no ha canviat des que es va fundar la nació. I el que es més important, ho fa sense caure en dogmes ni simplificar, palpant amb pro- funditat les contradiccions d’una reali- tat amb mil cares. De tots aquests en- certs em quedo amb una idea que flota per tot el text i recullen els grups ar- mats que deixen els fusells: “deixar les armes era com anar despullats (...) que- dàvem indefensos.” Així, la lògica de la lluita armada colonitza les ments d’ac- tors i espectadors i s’enquista en lesINFO_CGT.PONENT DIRECTA PASO A PASO ASSEMBLEA SOCIAL DE SANT estructures socials, essent impossibleButlletí informatiu de la Federació Setmanari alternatiu de comunica- Butlletí de les seccions sindicals de ANDREU aconseguir cap mena de pau si no esIntercomarcal de Lleida de la CGT ció. CGT al grup Seat, Butlletí de lAssemblea Social de resol la injustícia social i la persecuciólleida@cgtcatalunya.cat www.setmanaridirecta.info www.cgtbarcelona.org/cgtseat Sant Andreu (Barcelona), política que van parir la guerra i l’ali-www.cgtlleida.org/ directa@setmanaridirecta.info cgtseat@inicia.es santandreusocial.wordpress.com menten dia rere dia.Gener de 2010 31
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MOHAMED BALGA, DE L’ASSOCIACIÓ LAS PATERAS DE LA VIDA‘Emigrar s’ha convertit en > LES PARAULES SÓN PUNYS Déu dóna els noms?una cultura’ Jordi Martí Font Deixa clar l’Alcorà a la Sura 2 que Déu va ensenyar al primer home, Àdam el creat, “els noms, les coses, una a“No necessitem almoines d’Europa per a pal—liar el dolor generat per determinades polítiques” una”. Quan tot seguit mostrà als àn- gels totes les coses del món, els inte- rrogà pels noms de tots els éssers cre- > LA FRASE... ats i ells li van contestar que només tenien coneixement del que Ell els havia mostrat. Déu digué aleshores a Àdam que fes de profeta i els ensen- yés “els noms de tot, de cada cosa”. És també amb la paraula que el Déu cristià crea el món del no res a La Bí- blia: “Deu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir”. En canvi, serà l’ho- me qui donarà nom als animals que Déu crearà per ajudar-lo: “cadascun dels animals havia de portar el nom que l’home li posés”. No serà així amb la dona, de qui en decidirà el nom di- Foto: Irene G. Rubio. rectament Déu. “Ara surten poques pasteres, perquè les Babel, llengües i expectatives del futur confusió són fosques. Però això no exclou que surtin” El gran mite cristià referit a la llengua i a la confusió entre les paraules és “La immigració no és l’única manera de viure millor, no fa falta que la gent corri el risc de les pasteres per a buscar una vida millor” Babel. Com a símbol de la no submis- sió dels homes davant de Déu, Text: Soraya González javen si no volien emigrar. Entre- després de creuar amb èxit l’Es- La vostra organització també re- aquests aixequen una torre per asse- i Irene G. Rubio (*) vistem a 500 persones, la majoria tret. I això és una responsabilitat alitza un treball amb menors… gurar el seu propi destí i el Déu bíblic joves. El 63% estava disposada a que tenen les organitzacions so- Formem part de la Xarxa Estatal de els castiga “posant confusió en el seu la ciutat de Larache, al sud sortir del país. Projectem vídeos cials de l’Estat espanyol i Europa. suport als menors, perquè consi- llenguatge perquè no s’entenguinA de Tànger, l’associació Pas- teres de la Vida tracta demostrar la cara de precarietat i ex- sobre les situacions infrahumanes del treball de la maduixa a Huelva o els hivernacles d’Almería o la A Larache, quin tipus de perso- nes són les que emigren? derem que 4.000 o 5.000 menors marroquins estan llençats per dife- rents centres de menors sota l’om- entre ells”. La impossibilitat d’enten- dre’s separa els humans i els allunya de la possibilitat de divinitat, queclusió que suposa la immigració construcció a Barcelona. Però tot Ara el que hi ha és emigració sub- bra de l’arbitrarietat. A molts se’ls manté la total propietat i autoritatcap al continent europeu. Parlem és insuficient, perquè quan acaba sahariana. Baixen a Larache i repatria en contra de la seva volun- sobre l’eina de què va dotar l’ésseramb el seu secretari general Mo- la campanya, la persona destina- viuen en zones aïllades, als afores, tat, posant-los en perill en la fron- humà, el llenguatge.hamed Balga. tària se sent sola en els seus pro- on es passen tot el dia demanant. tera o en comissaries, sense loca- Així, el repte davant del Poder supremLes polítiques de tancament de blemes de nou, en els seus som- Després, quan acumulen els di- litzar a les seves famílies. Quan es fa possible amb la paraula i ésfronteres i el rastre de cadàvers nis, la seva precarietat i les seves ners, busquen una pastera a Tàn- rebem casos de repatriació de me- aquest mateix Poder qui destrueix lesque deixen darrere en el pas de frustracions. ger per a sortir a Europa. Ara sur- nors contactem amb les seves fa- virtuts de la paraula per destruir alhoral’Estret, van motivar la creació ten poques pasteres, perquè les mílies per a conèixer la seva situa- la no submissió de la humanitat.l’any 2000 de l’associació Paste- Ha canviat la percepció que la expectatives del futur són fosques. ció i emetre qualsevol denúncia. gent té d’emigrar amb la crisires de la Vida, "una resposta a lespasteres de la mort", com assen- econòmica d’aquests darrers Però això no exclou que surtin. De quina manera concebeu el Joan, el deyala el seu secretari general Moha- anys? Tindreu moltes dificultats per a desenvolupament del Marroc i l’Evangeli, Déu i lamed Balga. Formada per activistes Molta gent que tenia la idea de desenvolupar el vostre treball quin lloc ocupa la cooperació en paraulasindicals, feministes i dels drets creuar l’Estret està prenent cons- polític al Marroc… l’àmbit internacional?humans, l’associació parteix de la ciència que l’única alternativa està Costa, patim l’actuació de les au- No necessitem almoines proce- L’Evangeli de Joan, en traducció cata-convicció que "la immigració no és en el país d’origen, que té les ri- toritats: ens vigilen, de vegades dents d’Europa per a pal·liar el lana de Joan Francesc Mira, és clar enl’única manera de viure millor, no queses, el treball i la lluita, i no a fins i tot difamen el nostre treball. dolor generat per determinades afirmar que “al principi, hi havia la pa-fa falta que la gent corri el risc de Europa, que és una alternativa Per a treballar de forma indepen- polítiques. El fonamental en el des- raula, i la paraula estava al costat deles pasteres per a buscar una vida passatgera. Això no significa que dent tractem d’enfortir una xarxa envolupament és l’ésser humà. Déu i Déu era la paraula”. Per tant, lamillor. El que fa falta és implicar a s’hagin acabat les pasteres, per- de solidaritat, que necessitem Comptem amb preparar mental i divinitat, allò més alt que hi ha, té lala joventut per a democratitzar el què la immigració s’ha convertit en quan sofrim abusos i assetjament professionalment a homes i dones paraula al costat i ella mateixa és lapaís i repartir la riquesa sobre la una cultura, una moda: encara que policial. Per exemple, aquest any i implicar-los en el canvi. Fa falta paraula.base de la igualtat social". posin cables elèctrics la gent se- hem organitzat per tercera vegada un compromís polític amb la po- Continua el text dient que totes les guirà tractant de creuar. Mentre no el Campament Internacional de blació per a capacitar-la i treure-li coses van existir per la paraula i és enCom contraresteu sobre el te- hi hagi respostes concretes, alter- Larache. Ho difonem a Europa i la por. Perquè al Marroc hi ha una aquesta on es troba la vida. Motor derreny la imatge idíl·lica que mol- natives, especialment per a la gent Espanya i la gent s’allotja en cases cultura de la por, hi ha molta càrre- tot, Déu mateix, la paraula esdevé, entes persones marroquines tenen jove, hi haurà un desig de sortir. de famílies marroquines. Així es ga contra la gent que es mou. Crec la tradició cristiana, Déu mateix.del fenomen de l’emigració? Quan torna la gent que es va anar trenquen els estereotips que es te- que una part de les ONG correnA través de la sensibilització. Perexemple, el 2003, juntament amb a Europa presumeixen, venen una idea falsa. No expliquen la veritat: nien abans de conèixer el país, és una forma de conèixer la realitat i solament darrere de les subven- cions, es lucren amb la "coopera- No existeixl’Associació Pro Drets Humans que sofreixen en els hivernacles, d’enfortir la xarxa de solidaritat. ció" amb el sud. De tota aquesta "El llenguatge no existeix. No tinc capd’Andalusia, vam realitzar una que estan amuntegats en un recer pel·lícula de la cooperació, on està confiança en el llenguatge. El llenguat-campanya de sensibilització en els 20 persones menjant malament, Amb quines altres organitza- l’objectiu d’enfortir el teixit asso- ge sorgeix a través del text, de l’intentpoblats de Larache. Visitàvem els dormint malament, sense condi- cions treballeu en xarxa al Ma- ciatiu del Marroc? A l’Estat espan- de dissoldre les meves vivències i re-mercats setmanals de cada lloga- cions de vida digna. Els mitjans de rroc? yol, moltes organitzacions s’han compondre-les d’una forma completa-ret. Vam posar tendes de campan- comunicació marroquins i espan- En el nord del Marroc formem part convertit en empreses. ment diferent. Només així sorgeix laya, cartells, fotos dels cadàvers de yols no expliquen això, només par- de Chabaka (xarxa, en àrab) per a possibilitat d’apropar-se a la realitat".l’Estret i vam fer un qüestionari en len per a demostrar l’avanç de les la solidaritat i desenvolupament, Ho diu lescriptora romanesa Hertael qual preguntàvem sobre els mo- autoritats a desmantellar i reprimir que reuneix a gairebé més de 70 (*) Article extret del núm. 109 de la Müller, Premi Nobel de Literatura den-tius de la immigració i què plante- màfies, no expliquen el que ve organitzacions. revista “Diagonal.” guany.