Revista Catalunya número 103

646 views
551 views

Published on

Revista Catalunya número 103

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
646
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya número 103

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2008 • número 103 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat No ens fareu creure!!! Foto: Ferran Reyes
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Contra els efectes de la seva Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 crisi: ni capitalisme ni autoritat FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona A cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 93 893 42 61 bocats a l’atur i a la precarie - negatives. De fet, saben que aques- paços de no veure que les oficines breixin tot i que fa anys i panys Maresme tat, entrampats en mil i un ta crisi del sistema no se soluciona de l’atur no són res més que una que podrien estar cobertes per a Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com crèdits o en un d’aquells de injectant diners públics en les em- part més d’aquest sistema-presó tots els habitants del planeta Tel. i fax 93 790 90 34 cadena perpètua, la crisi actual que preses privades que més han gua- que ens obliga a fer jornades es- No ens els creiem i no adme- Vallès Oriental nosaltres no hem provocat i que no nyat en els darrers anys i que aixpo gotadores per arribar a un sou trem cap rebaixa social més en Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ens creiem però que ens afecta com no admet un altre nom que robatori. digne, del mateix sistema que mal- nom de la crisi. Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 a cap altre, ens colpeja dia sí i dia Saben que les solucions no són met el nostre entorn en aquesta Ni rebaixes ni acomiadaments. també. Utilitzant-la com a excusa, possibles dins d’aquest sistema que cursa desenfrenada cap a enlloc, Ni acomiadaments ni precarietat. FEDERACIONS INTERCOMARCALS les multinacionals de tot tipus ens ells no s’atreveixen a canviar perquè del mateix sistema que deixa que Ni precarietat ni capitalisme. Ni ca- amenacen fer-nos fora del nostre tenen por de qualsevol canvi que els les necessitats bàsiques no es co- pitalisme ni autoritat. Girona Còmic - Águrrelj Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a lloc de treball. allunyi dels privilegis que ara tenen. 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Ens amenacen i ens fan fora. Les Els polítics ens animen a consu- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent xifres de treballadores i treballadors mir més i a no deixar de comprar. És Av. Catalunya, 2, 8è aturats no paren de créixer i els ma- el que hem fet en les darreres dèca- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 teixos polítics que ademeten ERO, des i ja veieu a on ens han portat. El acomiadaments encoberts en preju- planeta és a punt de petar mentre Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona bilacions, acomiadaments directes i les multinacionals del Nord compren cgttarragona@cgtcatalunya.cat rescissions de contractes sense cap terres al Sud per preparar la propera Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 altra alternativa que fer cua a l’atur, crisi després del seu proper gran ne- intenten desinflar les xifres que as- goci: en aquest cas han apostat per FEDERACIONS LOCALS senyalen el desastre col·lectiu fent l’alimentació tal com en els darrers Barcelona propostes rocambolesques com la decennis han apostat per la cons- Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org de desapuntar de l’atur les persones truccio i l’especulació sobre els hab - Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 prejubilades. No volen buscar solu- tatges i el territori. Serem capaços Manresa cions sinó només corregir les xifres de tornar a creure’ns-els? Serem ca - Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de novembre del 2008. Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Sabadell Col·laboren en aquest número: Àngel Bosqued, Platafoma Aturem la Guerra, Rebeca Tomás, “L’art també és transgressió, Unió, 59 Seminari d’Economia Crítica Taifa, Emigdi Subirats, Manel Aisa, Baladre, Mariona Parra, REDI, ruptura, ironia, paròdia, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Ecologistes en Acció, Mumia Abu-Jamal, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: usurpació, confrontació, Terrassa Ferran Reyes (foto portada). Il·lustracions: Agurrelj. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: investigació, exploració, Ramon Llull, 130-136 Germán Mozzer’. ‘ Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dime- interrogació, contestació.” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Daniel G. Andújar dins del projecte Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Herramientas del arte” “ Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Desembre de 2008
  3. 3. REPORTATGE Qui ens ha posat dins del forat no ens en treurà. Acabem amb el Els ‘economistes’ del règim ja saben com capitalisme d’un cop ja! guariir el malalt: arruïnar-nos a totes i a tots. Els deixarem fer un altre cop?ÉS L’ECONOMIA, XIMPLES!!! Milers de persones es manifesten arreu conta el capitalisme mentre vint el ‘refundaven’15 de novembre: La crisi que lapaguin els bancs i els rics! vam sortir al carrer per un habitatgeE Col·lectiu Catalunya digne i ja vam advertir del perill de l dissabte 15 de novembre, es la bombolla immobiliària. Ara que reunia el G-20, els principals ha esclatat, la pagarem nosaltres?governants mundials, per preparar Durant anys, s’han folrat i araun nou pla contra la crisi que ells ens anuncien acomiadaments, reta-mateixos han generat. En resposta a llades salarials, tancament d’em -aquesta nova fantasmada dels po- preses, “aparcar” el protocol dederosos del planeta, que entre àpat i Kioto (que el protocol, ja de per síàpat, prenen acords que condicio- és ridícul).nen i afecten negativament les nos-tres vides, al mateix temps que in- Està clar que els grans partits go- vernen per a la banca i que els Això no rutllacrementen el seu poder i riquesa, va grans sindicats no protestaran, sitenir lloc una jornada internacional fins i tot els han felicitat els bancs ide mobilització anticapitalista con- empresaris! Només la gent del ca- Taifa, Seminari d’Economia poc és segur ni eficaç. D’on sortiran els prop de dos bi -tra la crisi econòmica i els seus rrer podem denunciar-ho. Crítica (www.seminaritaifa.org) On és la mà invisible” (auto - “ lions d’euros amb els quals els es -principals responsables: bancs, go- Privatitzen els beneficis i socia- rregulació del mercat per mitjà de tats de la UE pensen apuntalar el Tverns, multinacionals,... litzen les pèrdues, es creuen que l’oferta i la demanda) ara? S’ha fet sistema financer? En el marc daquesta jornada es som estúpids? Ho permetrem? Es othom ho veia a venir. Era invisible i missing’ del tot. I ara ‘ Òbviament, s’han de treure elsvan realitzar concentracions a di- clar que no! evident que el sistema petaria es demana als governs que resol- diners d’algun lloc. Es treuran delverses ciutats de Catalunya: Barce- El dissabte 15 de novembre, vam pel seu graó més feble en aquest guin les errades del propi sistema i sector públic (administracionslona, Lleida, Girona, Reus, Tarra- sortir al carrer però tenim clar que moment: el sector financer immo- evitin la fallida encadenada d’enti - central, autonòmica i local). I di-gona, Mataró, Vilanova, Manresa, amb un dia de mobilització no hi ha biliari també conegut per banks - “ tats financeres, a base d’utilitzar guin el que diguin, el que perillaTortosa, Sabadell, Figueres,... i a prou. El 29 de novembre, hi havia ter” (banquers gàngsters). diner públic. A això se li diu na- és el manteniment del poc que vanombroses ciutats de tot lEstat es- convocada una nova jornada de És ben sabut de tots que estem cionalitzar, tot i que sembli dife- quedant del nostre estat del benes-panyol. Cal destacar les 5.000 per- lluita, en la qual destacava la mani- immersos en una crisi econòmica rent si ho fa un govern d’un país tar.sones que van participar a la con- festació convocada a Barcelona d’abast mundial. Però no és de l’OCDE (EUA, Regne Unit, Les treballadores i els treballa-centració-assemblea-manifestació sota el lema "Que la crisi la paguin només una crisi financera provo- França, Alemanya, Holanda,…) o dors no hem de pagar els platsde Barcelona, les 150 de Reus, les els rics". cada per una bombolla immobilià- d’un altre que s’enfronta, més o trencats d’una crisi estructural de100 de girona, les 50 de Tarrago- Contra la crisi, cal que s’escolti ria. És la demostració tangible que menys, a les normes imposades la qual en som les víctimes. Calna,... la nostra veu. Perquè les nostres aquest sistema econòmic anome- internacionalment, com ara Vene- que estem alerta i actius per defen- Salvar de la crisi als bancs d’Es - vides valen més que els seus diners. nat capitalisme no funciona. Ens çuela o Bolívia. Potser la diferèn- sar i no renunciar a una sanitat itats Units ha costat 700.000 milions volien fer creure que és un sistema cia és que aquests últims socialit- educació públiques, gratuïtes i dede dòlars!!! Cinc vegades més del capaç de crear riquesa, encara que zen guanys i els de l’OCDE qualitat. No podem permetre re-que va aprovar la ONU per arribar Mireu també els webs: la distribueixi molt desigualment només les pèrdues. I mentrestant talls en les cobertures socialsals Objectius del Mil·leni! I les aju- www.kaosenlared.net/especial/no- entre tota la població (60.000 als directius de les entitats finan- (pensions, atur, ajuts,…) ni incre -des europees són encara majors, és alas65horas morts de fam diaris al món; a l’Es - ceres en fallida els premiem el bé ments en la desregularització deluna vergonya!! www.moviments.net/xarxacontra- tat espanyol, 80.000 famílies, el que ho han fet pagant-los una mi- mercat laboral. A l’Estat espanyol, el govern ha tancaments/ 0’7% del total, té la meitat de tota lionada (Ex. Forbis: 5.000.000 ) € Properament una nova publica-donat 100.000 milions d’euros als www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art la riquesa, segons les declaracions Els seus contractes blindats” ho “ ció:mateixos bancs que estan desno- icle2373 d’IRPF del 2003). estipulen així. En lloc de castigar- Senzillament… Breus reflexionsnant moltes famílies per no poder www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art Ara podem constatar de nou los pel malament que ho han fet, per estimular l’estudi i el debat.pagar la hipoteca. icle2378 (com en el passat) que no només els agraïm” la seva incompetèn - “ senzillament.seminaritaifa.org/se Fa mesos, milers de persones www.17-s.info és un sistema injust sinó que tam- cia. nzillament-01-aixo-no-rutlla/Catalunya. Desembre de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE Reclamem el final de l’actual model polític, econòmic i socialD Comitè Confederal CGT respecte per la naturalesa i la terra, quedin garantits i una vida social bona, sigui possible per a tots. es de la CGT, davant del Els poders públics i econòmics treball, l’atur, la crisi finan - han de garantir rendes suficients i cera, econòmica i política, exigir, de qui s’apropia indeguda -exigim a institucions i als organis- ment i no contribueix a l’interès ge -mes públics que es deixi d’estafar i neral, responsabilitats. Exigir queenganyar la majoria social, els tre- els seus salaris, les seves rendes, si-balladors autòctons i immigrats, els guin limitades. Que els seus impos-pensionistes, els joves i s’acabi tos siguin més grans i que aportinamb un model polític-social basat els seus beneficis privats per a unaen l’esgotament dels recursos natu - economia sostenible i viable per arals que cada vegada fa més invia- la societat en general.ble la manera de vida al planeta. Des de la CGT no solament ens El 24 d’octubre, l’Enquesta de oposem als txiringuitos” especula - “Població Activa (EPA) ens torna a dors i els seus altíssims beneficis,mostrar la realitat social i quotidia- d’alta qualificació, els quals perce - suma 26.900 aturats. també denunciar i oposar-nos amb sinó que també exigim un canvi so-na de la població de lEstat espan- ben salaris/rendes que se situen en Les persones que porten sense la força de la raó i de la justícia so- cial radical contra les "lleis inexora-yol que té més de 16 anys i poden els 450.000 euros mensuals. ocupació des de fa més d’un any as - cial que es financi els beneficis pri- bles del mercat capitalista", és a dirtreballar: 38.270.700 persones. -Les 2.598.800 persones aturades cendeixen a 609.500 i el nombre de vats d’aquesta ínfima minoria so - la legalització de les seves maqui- -De les persones considerades perceben prestacions de desocupa- llars amb tots els seus membres ac- cial que percep de mitjana mensual nacions i barbàries per alterar elactives, es troben treballant ció mitges, inferiors als 800 euros tius a l’atur, han crescut en els úl - 450.000 euros per persona. preu de les coses (habitatges, ali-20.346.300 i sense feina, és a dir mensuals. tims 12 mesos en 258.800 perso- Aquests 100.000 milions "rega- ments, matèries primeres, etc.) iaturades, 2.598.800. -Les persones que han estat ex- nes. lats" al sistema financer surten de l’anteposició dels beneficis privats -De les persones considerades in- pulsades dels seus llocs de treballs Les 10 grans entitats bancàries, 8 les arques públiques i ni als treba- a la vida i les seves necessitats.actives, prop de 8.700.000 són pen- en l’últim trimestre del 2008 han bancs i 2 caixes, van obtenir uns be- lladors, als pensionistes, als aturats Els treballadors, assalariats i lessionistes, els ingressos mitjans del estat 217.200 i que han perdut el neficis nets de 100.000 Milions o als joves, no ens han preguntat classes mitjanes hem d’exigir delsqual ascendeix en l’últim trimestre seu lloc de treball en els últims d’euros des del 2000 al 2007. El sobre aquesta decisió. poders econòmics, els estats i elsa 806 euros mensuals. dotze mesos, han estat 806.900. Parlament espanyol va aprovar fi- Els 100.000 milions cal utilitzar- seus organismes de control dels di- -Les persones assalariades són L’acomiadament i la seva conse - nançar el sistema financer-bancari los per garantir rendes suficients als ners públics (bancs centrals, reser-16.746.200, de les quals qüència, l’atur, ha augmentat a tots amb una partida de 50.000 milions 2.600.000 aturats actuals, dedicar- ves federals), que distribueixin la11.000.000 perceben un salari men- els sectors en l’últim trimestre: la d’euros, ampliable fins als 100.000 los a pujar les pensions i injectar- riquesa, i els mitjans entre aquellssual de 980 euros. construcció perd 57.600 aturats milions, per tornar la confiança al “ los per acabar amb la pobresa rela- que sí que aportem la nostra feina i -En l’altre extrem es troba una ín - més i ja en sumen 354.000 en els mercat i que tinguin diners per fi- tiva que pateixen prop de 9.000.000 futur a la sostenibilitat de la hisendafima minoria de privilegiats que últims 12 mesos. Els serveis aug- nançar l’economia real. de persones en l’Estat espanyol. pública i perquè les nostres necessi-són els membres dels consells d’ad - menten les persones aturades en Des de la CGT, volem no només Cal actuar i rebel·lar-se fins a tor- tats socials siguin cobertes amb cri-ministració de les empreses, els 47.700, la indústria 27.200 perso- repudiar aquesta "gran estafa so- nar a una situació on els drets so- teris de suficiència, repartiment so-executius, els directors, els tècnics nes aturades més i l’agricultura cial", aprovada pel Parlament, sinó cials i laborals de les persones i el lidari i equitat. En la cimera del G-20 realitzada el 15 de novembre a WashingtonLa classe treballadora, exclosa un cop més Secretariat Permanent Comitè desplumat als pobres representats líder”, el Sr. Zapatero, que capda - “ Confederal CGT (ara dues vegades empobrits) per a vanter dels pobres, de l’aliança deA donar-lo als rics (ara dues vegades civilitzacions, etc, al contrari, s’ha ixí comença el document lladres i rics), i il·luminats” acaben “ oblidat de parlar de l’augment ex - aprovat en la recent cimera ce- dictaminant que el mercat lliure ponencial de l’atur i de la falta delebrada a Washington. Això és una gaudeix de bona salut. Perquè la re- sortides que es planteja al Tercerclara demostració d’intencions cepta sempre és la mateixa: priva- Món, ara definitivament postergat asobre el paper que ells s’atorguen. titzar els beneficis i socialitzar les l’haver-se transferit bona part delsRes podíem esperar de la reunió de pèrdues, un estat mínim i fràgil per recursos dels contribuents a les but-caps de les nacions més riques del al social i màxim i contundent a ni- xaques dels que han provocat lamón (incloent als països emergents, vell policial. crisi. On va deixar les fulles del seucom ells els denominen). És a dir, La cimera ha buscat posar pegats discurs en el qual es tractava de lael G-20 ha estat la reunió dels que a la punxada de la roda del capita- lluita contra la fam, el canvi climà-es reparteixen el pastís. Per això, lisme. Parlen de tancar les portes al tic i els objectius del Mil·lenni, com És a dir, que aquest conclave de en aquesta obstinació de crear teixitens causava ja riure la idea que llan- proteccionisme estatal quan acaben havia anunciat? Al contrari, el Go- savis- capdavanters” que ens ana - “ i moviment obrer, està la CGT. Ençava Sarkozy de refundació del ca- de dilapidar bilions d’euros en tot el vern de Zapatero dóna suport i de- ven a descobrir la pócima màgica” “ convocar a la classe treballadora alpitalisme. Més aviat podríem parlar món per a sanejar el seu sistema fi- fensa la indignant Directiva de re- no ha servit de res o si. Almenys carrer, a denunciar les situacionsd’una reafirmació del neoliberalis - nancer, mantenen l’irresponsable torn d’immigrants, el seu govern se’ls ha caigut la careta que sabem fictícies que ens estan plantejant enme. Hi haurà més Fons Monetari creixement econòmic sense apuntar està aprovant tots els ERO així com més tard o més d’hora es treurien els ERO i a defensar els serveis pú-Internacional (FMI), més Banc al desastre mediambiental que pro- el pacte social de la patronal, UGT i per a ensenyar-nos les seves mesu- blics com essència d’una societatMundial (BM), rellançaran l’Orga - voca i aposten per la necessitat d’a - CCOO, ja està planificant la nova res més amargues. Però que tinguin lliure i solidària. No ens enganyen,nització Mundial del Comerç cudir a un cert keynesianisme mit- agenda del Pacte de Toledo per a en compte aquests defensors del ca- sabem quins són els seus jocs i se-(OMC). Complerta ja l’operació jançant inversions públiques sense abaratir els costos laborals”, reduir “ pitalisme que el poble i la classe guim treballant per la mobilitzacióRobin Hood al revés, mitjançant la explicar com arribar a això. les prestacions socials, abaratir l’a - treballadora sempre seguirà aquí, social i la convocatòria d’una vagaqual els governs representatius han I què podem dir del nostre comiadament i la jubilació… en peus en defensa dels seus drets. I general.4 Catalunya. Desembre de 2008
  5. 5. REPORTATGE Tresballadores i treballadors del sistema financer parlen dels amos PGE 2009: militaristes, Que la crisi la paguin els desiguals, ‘desarrollistes’ i especuladors capitalistes CGT, Baladre i Ecologistes en C Acció ontra el que diu el Govern del PSOE, Baladre, CGT i Ecolo- gistes en Acció pensem que els PGE per al 2009 són uns pressu- Secretariat Permanent de la postos gens solidaris, gens socials i FESIBAC-CGT gens sostenibles. Vegem-ho:D 1.- Dèficit públic per subvencio- avant la caiguda del sistema nar els rics. Lestat recapta menys financer capitalista, les elites diners de qui més té, via exemp-del poder, que mitjançant pràcti- cions fiscals a les rendes més altes iques corruptes i especulatives han a les indústries militars, o reduccióacumulat enormes beneficis, prete- del 30% de limpost de societats denen que els ciutadans i els treballa- les grans empreses: encara que elsdors paguem la crisi que ells ma- salaris suposen només el 46% delteixos han provocat. Primer, PIB, les persones treballadoresmitjançant el saqueig de fons pú- aporten el 80% del recaptat viablics que, durant aquests dies, s’a - IRPF.fanyen per perpetrar els governs, a 2.- Prestacions socials a la baixa.un costat i altre de l’Oceà Atlàntic. Encara que es dediquen més dinersI també a través de l’agreujament a latur perquè aquest augmenta, node les condicions de vida, i viola- es garanteixen prou prestacions,ció dels drets de les persones, aug- sendureixen les condicions per a lamentant ràpidament les borses d’a - seva percepció, augmenta el tempstur i la pobresa en els països de treball necessari per tenir-les idesenvolupats, i l’empitjorament creixen les mesures dissuasòriesdramàtic de les ja de per si infrahu- perquè es rebin durant el menormanes condicions de milions de temps possible. LEstat només co-persones en els països empobrits. breix el 12% de les necessitats de Davant aquesta situació, és im- cures en famílies, persones depe-portant que els treballadors i treba- nents i diverses funcionals. Leslladores del sector financer pren- pensions mínimes només augmen-guem consciència de la veis públics (ensenyament, sanitat, l’externalització de serveis. Dema - seguir la supressió dels conceptes ten entre un 5 i un 6,5%.importància del moment. El sector transports, infraestructures, etc.) de nem la repressió de conductes anti- voluntaris, amb el repartiment 3.- Lhabitatge continua sense serde producció en el qual treballem qualitat i universals i, d’igual ma - socials, que provoquin la pèrdua equitatiu de la massa salarial, a un dret. Tant les ajudes als propie-es revela estratègic quant a la gene- nera, considerem que el crèdit i les premeditada de llocs de treball, més de la reducció de la jornada la- taris per fomentar el lloguer comració i sortides de la crisi i, davant assegurances també han de tenir així com de les polítiques que pro- boral i la supressió de les prolonga- lanomenada Renda Bàsica dE-potencials perills sobre els nostres una funció social. Per això reivin- voquin discriminació, entre treba- cions irregulars de la mateixa, així mancipació per a joves (210llocs de treball i els nostres drets, diquem la Banca de titularitat pú- lladors que realitzin les mateixes com de les hores extraordinàries. euros/mes), estan provocant ja unhem de preparar-nos per a defen- blica. Reivindiquem la participació funcions. Com alternativa davant A FESIBAC-CGT ens manifestem encariment dels preus dels llo-sar-los amb eficàcia. Per altra de les plantilles en la gestió de les el tancament d’empreses, dema - solidaris amb les lluites obreres. guers. Les deduccions fiscals per abanda, la crisi actual ha posat de institucions financeres, començant nem l’autogestió de les mateixes Juntament amb tota la Confedera- propietaris i a empreses promoto-manifest el perillós que resulta la pels òrgans de govern i consells per part dels treballadors. ció de la CGT participem en el res, aposten més per intentar mini-gestió dels serveis financers com d’administració. Els beneficis de la Davant possibles fusions, absor- compromís de combatre el sistema mitzar laturada immobiliària quenegoci privat. Amb la banca total- gestió financera han de revertir en cions o desaparició d’empreses del capitalista, en la construcció de la per garantir el dret a lhabitatge.ment privatitzada, la congelació el conjunt de la societat, especial- sector financer, per efectes de la societat igualitària, de llibertats i 4.- ‘Desarrollisme’ contra eldel crèdit, als particulars i a les em- ment en forma d’abaratament i ac - crisi, és necessària la defensa de drets; pel just repartiment del tre- medi ambient. Es dóna suport a lapreses, obeeïx, una vegada més, a cessibilitat del crèdit. tots els llocs de treball, la radical ball i de la riquesa, i per la preser- Indústria Turística, una de les mésinteressos especulatius, i està pro- En el mateix sentit, ens oposem oposició als acomiadaments, ja si- vació del futur del planeta. Volem insostenibles, i a la construcció devocant la pèrdua diària de milers als projectes de privatització de les guin per causes objectives”, o a “ construir una Europa de drets so- nou habitatge (en total més dede llocs de treball, situant les xifres Caixes d’Estalvi, i als intents en través de ERO. Reivindiquem la cials, motor del canvi a nivell mun- 1.600 milions deuros)d’atur en nivells fa temps oblidats. forma de quotes participatives”, “ supressió de la contractació tempo- dial, i per això ens oposem ferma- 5.- Militarisme per tots costats. Per això, des de la FESIBAC- iniciades en institucions com la ral no justificada, i la seva conver- ment a les directives europees, Malgrat reduir els diners dedicatsCGT volem exposar: CAM. Demanem la regulació i el sió en contractes indefinits. Exigim com la Directiva de les 65 hores” “ al Ministeri de Defensa (un 2,98% La nostra oposició a injeccions funcionament transparent de les la dotació suficient de personal en setmanals de treball, la Directiva menys), els 634 milions deuros, ide fons públics perquè el sistema companyies asseguradores, de ve- els centres de treball, la formació de la Vergonya” (d’expulsió dels “ una possible ampliació de 35 mi-financer segueixi generant divi- gades segones marques de les adequada i el respecte a les normes treballadors immigrants), la Bol- lions, per a actuacions de les For-dends cap a les butxaques priva- grans corporacions, i font d’explo - de prevenció de riscos laborals fí- kestein (privatització i deslocalit- ces Armades a lexterior, més eldes. Aquests fons públics han de tació i precarietat laboral. D’igual sics i psicològics, així com en rela- zació de serveis públics) o el propi que rep el Ministeri dIndústria perser aprofitats, i orientar-se, cap a manera, reivindiquem les condi- ció als atracaments. Tractat de Lisboa. prefinançar programes especialsl’atenció social de les necessitats cions legals i justes de tot l’univers Hem d’insistir en la defensa Fem una crida a tots els treballa- darmament (1.157 milions) dónade les persones, tant les que estan dels treballadors d’Oficines i Des - col·lectiva dels drets, contra la in- dors i treballadores de Bancs, Cai- com a resultat que el pressupostperdent el seu lloc de treball per patxos, actualment víctimes de la dividualizació de les condicions, xes, Asseguradores i Oficines i militar de l’Estat espanyol puja aculpa de la crisi, com totes les que dispersió d’empreses, de la degra - per la recuperació de la negociació Despatxos perquè lluitin pels seus més de 1.800 milions, en total unmanquen dels mitjans bàsics per a dació de les seves condicions labo- col·lectiva com eix vertebrador drets i, amb la seva participació, 21%.viure dignament. No s’ha d’espo - rals i indefensió contra els abusos. dels drets de totes i tots, contra la tornin a recuperar el sentir i utilitat 6.- I austeritat per a la majoria. Elliar l’erari públic per a seguir en - Exigim la supressió immediata imposició de ritmes de treball i ob- del sindicalisme assembleari, prac- govern reclama paciència i conten-greixant l’especulació privada, dels paradisos fiscals, de la pràcti- jectius comercials irracionals. Tre- ticat a la CGT, on tots i totes con- ció, el pressupost per al presidentmentre es mantenen, a més, escan- ca fraudulenta de tancaments i des- ballem per l’enfortiment de la ca - tem. puja a 49,3 milions deuros, gairebédalosos salaris i contractes blindats localitzacions d’empreses, del joc pacitat adquisitiva dels salaris, per dos més que en el 2008, el de laals seus principals directius. pervers de contractes i subcontra- la unificació dels mateixos segons Si ningú treballa per tu, que casa real augmenta un 4,5% i el fi- Des de la CGT defensem els ser- tes, de la utilització de les ETT i de categories i funcions. Volem acon- ningú decideixi per tu. nançament als partits un 24,5%.Catalunya. Desembre de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Amb la crisi ens roben els diners i els injecten a bancs El darrer ERO de Seat és impropi d’una i multinacionals empresa que s’autoproclama empresa model d’eficàcia i satisfacció laboralLes darreresmobilitzacions Montilla es doblega davant Volkswagencontra la LECdel 13-N Federació dEnsenyament CGTE L Catalunya Seccions Sindicals de CGT tema relacionat amb l’aplicació l passat 13 de novembre, els del Grup SEAT d’un ERO del que hi ha hagut una sindicats de professors i pro- defensa conjunta. Amb aquestfessores USTEC-STEs, ASPEPC- a Conselleria de Treball de acord els treballadors segueixenSPS i CGT i les organitzacions la Generalitat de Catalunya incrementant el seu deute. A al-d’estudiants Sindicat d’Estudiants, va dictar finalment a pri- guns/es se’ls pot arribar a aplicarSindicat d’Estudiants del Països mers de novembre una resolució fins a 19 dies més de bossa el queCatalans, Estudiants en Acció, As- per la qual aprovava parcialment significarà carregar-los més en ne-sociació d’Estudiants Progressistes l’ERO temporal sol·licitat per Seat gatiu i pujar la mitjana de la planti-i les Assemblees de les Facultats de entre novembre de 2008 i juliol de lla. La solució passa pel que totsMundet i Raval de la Universitat de 2009. Segons el Departament, la han defensant aquest temps: assig-Barcelona vam convocar vaga a suspensió de contractes s’autoritza nar-los feina en una altra línia il’ensenyament públic de Catalu- en quatre trams. El primer afectarà donar-los formació (curs bàsic denya. La vaga no havia estat convo- 750 treballadors durant 50 dies presentació Social, que demostra- Tanmateix, si l’administració ha - salut laboral, del producte, conei-cada per CCOO i UGT. entre novembre i desembre de ven l’innecessari d’aquest expe - gués acceptat la compensació soli- xement de càrregues, nòmines, Aquest vaga tenia com a objectiu 2008. En aquest mateix període, de dient, el Govern Tripartit ha donat dària de tota la bossa de hores, la etc.). Mentre hi hagi treballadorsfonamental rebutjar i exigir la reti- novembre a desembre, la Generali- via lliure a la multinacional per desafectació podria haver estat afectats per l’ERO no es pot accep -rada del projecte de Llei d’Educa - tat autoritza suspendre els contrac- ficar mà a les arques públiques. El molt superior. Les nostres dades tar que es realitzi la formació foració de Catalunya, que iniciava els tes de 1.969 treballadors durant 5 contrainforme de la CGT és a: apunten a què almenys 2500 dels de l’horari laboral.tràmits parlamentaris, i que suposa- dies, i de 1.783 treballadors durant www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar 4595 afectats no haurien anat a l’a - Tampoc no sentén que es realit-rà un trencament del model d’esco - 19 dies. Finalment, l’autoritat la - ticle2315 tur. Ens endinsarem en l’estudi de zin feines addicionals en cap dela pública, la seva subordinació als boral catalana aprova la suspensió Està clar que la tan cloquejada l’aplicació d’aquest ERO per setmana i per evitar que es convo-centres privats concertats, la manca dels contractes de 750 treballadors crisi que ha creat el capital, i ha poder treure les conclusions per quin es manté la vaga en cap dede mesures concretes en suport de Seat durant 212 dies entre gener difós massivament, està servint portar al recurs d’alçada que esta - setmana en el centre de Martorell,d’un ensenyament públic de quali - i juliol de 2009. d’escut per robar els diners de tots i bleix la llei. on la CGT i CCOO van decidirtat, la privatització de molts trams Segons la resolució de la Gene- injectar-lo en els bancs i en multi- L’aplicació de l’ERO està gene - convocar jornades de vaga els capsde l’ensenyament, la introducció ralitat per aprovar lERO, les con- nacionals com Volkswagen. Men- rant situacions fora de mare: vo- de setmana, des del 18 doctubrede mètodes i models de gestió pri- dicions que haurà de complir la tre, hem de veure com la multina- luntaris/as que no han estat inclo- fins al 14 de desembre, que estanvada en els centres públics, la des- Seat impliquen que cap treballador cional, no respecta els sos, treballadors inscrits en L1 que tenint un seguiment majoritari .Enregulació de les condicions labo- pugui ser inclòs en l’expedient compromisos anteriors de plans in- han estat afectat per la L2, curses a el centre de Zona Franca, s’estavarals del professorat… També sense abans esgotar la seva borsa dustrials per a SEAT i a més, po- última hora amb cartes per a uns i valorant adoptar la mateixa posturacontra l’aplicació del Pla de Bolon - d’hores, que les suspensions tem - drien produir models com el Còr- no per a d’altres, treballadors que si la direcció d’aquest centre se -ya en els estudis universitaris que porals es duguin a terme amb tre- dova a Llatinoamèrica posant-li la no estaven inclosos en l’ERO i que gueix convocant a treballar els dis-provoca la degradació de les titula- balladors que shi apuntin voluntà- VW de Volkswagen. El viscut no- se’ls ordenava simplement que se sabtes i els diumenges per realitzarcions ordinàries i l’encariment de riament, complementar la vament en aquest ERO és impropi n’anessin a casa sense saber com produccions que no es poden rea-doctorats, graus, màsters… amb la prestació d’atur que rebran els tre - d’una empresa que sautoproclama se’ls aplicaria aquells dies… litzar entre setmana per falta deconsegüent exclusió destudiants balladors fins a arribar a un 80% en la seva propaganda com a em- En aquest sentit, la postura de la personal.de les classes populars. del seu sou, evitar suspendre els presa model a seguir quant a efi- CGT és clara: o se’ls dóna feina o Els afectats en la primera tanda contractes dels majors de 53 anys ciència i satisfacció laboral. permís retribuït. En tot cas, exigim de l’ERO el novembre i desembreValoració de la jornada per no perjudicar les seves expec- La denúncia de la CGT, coinci- que els canvis siguin per escrit, que han marxat a casa sense conèixer tatives de pensió de jubilació, que dent amb els altres sindicats, en les paraules se les emporta el vent. el dia en què s’han de reincorporar quedin exclosos de l’expedient els matèria de còmput de bossa d’ho - Arran de la situació, es va reunir, al gener, ja que el calendari dede lluitaLes organitzacions convocants de treballadors que duguin menys res ha estat fonamental perquè separadament, la Comissió del 2009 s’ha d’acordar abans que fi -la vaga i manifestacions del 13 de d’un any en l’empresa per evitar l’administració impedeixi la para - Compte d’Hores i va acordar que nalitzi novembre. Es manté la pro-novembre a favor de l’educació pú - que es quedin sense el subsidi da- doxa d’enviar persones a l’ERO te - el personal exclòs de l’ERO que no posada per la CGT de què l’anyblica i en contra de la LEC tur i que existeixi un sistema de ro- nint dies per divertir-se. Les dades se li pugui donar activitat es quedi que ve la fàbrica només ha d’estar(USTEC·STEs, ASPEPC-SPS, tació perquè el màxim període que d’aquesta condició que consta en a casa seva a compte de la seva oberta 214 dies, així se saturaranCGT), valoren molt positivament pugui romandre a casa un treballa- la resolució de l’ERO han signifi - Jornada Industrial o de la bossa d’ - les produccions de dilluns a diven-el seguiment de la convocatòria, dor siguin dos mesos. cat que 187 companys/as seran hores. dres, es necessitaran més treballa-que va aplegar en les diverses ma- Malgrat tots els arguments mos- desafectats totalment de l’ERO i Per a la CGT, sembla poc ètic dors i es reduiran els afectats pernifestacions 50.000 persones a trats als contrainformes de la Re- 266 seran desafectats parcialment. portar a la Comissió dHores un l’ERO. Això sí que és solidaritat.Barcelona, 4.000 a Tarragona,1.000 a Girona i 500 a Lleida. Així mateix, segons les pròpies 7000 alumnes en la llista d’espera a les escoles d’adultsestimacions més d’un 50 % del Mesa de l’Educació Pública de Aquesta realitat dels centres pú- cord signat l’11 de maig del 2006 La Mesa de l’Educació Públicaprofessorat va seguir la convocatò- Persones Adultes blics d’educació de persones adul - pel qual la Generalitat es compro- de Persones Adultes reclama a Lria de vaga i en els IES l’activitat tes contrasta amb la campanya que metia a augments del 20% de les l’administració mesures concretesacadèmica va quedar pràcticament a Mesa de l’Educació Pública fa la Generalitat davant la crisi persones adultes anuals ateses pels -recursos i professorat- per reduirparalitzada, ja que shi va sumar la de Persones Adultes (consti- darrera de cada porta una oportu - “ centres públics. El nivell de parti- les llistes i atendre i garantir el dretvaga dels/les estudiants. tuïda per representants del profes- nitat” per incentivar que treballa - cipació en els centres de FPA del a l’educació. En el marc de la nos - Amb aquesta jornada queda clar sorat i els sindicats USTEC-STEs, dors/es en atur es formin. Per això Departament d’Educació no arriba tra campanya vam convocar unaque la majoria del professorat i la CCOO i CGT) denuncia la manca el lema de la nostra campanya de ni a l’1% de la població i només un concentració a Barcelona el 5 decomunicat educativa està en contra de respecte del govern cap el dret a denúncia és: “Darrera de cada 3% de la població adulta catalana novembre a la plaça Sant Jaume ded’aquest projecte de LEC i sespera l’educació de les persones adultes. porta, una llista d’espera”. fa algun tipus de formació, molt Barcelona, contra les llistes d’es -que, tant el conseller, com el go- Les dades d’un estudi fet escola a Amb la decisió del Departament lluny encara de la mitjana de la pera no ateses a l’educació públicavern i el Parlament en prenguin escola constaten que com a mínim d’Educació de congelar els grups i Unió Europea, que se situa en un de persones adultes per culpa de lanota i aturin la tramitació del pro- 7.500 alumnes s’han quedat sense les plantilles aquest curs, s’incom - 10%, i del 5’1% de la resta de l’es - congelació de plantilla d’aquestjecte. plaça aquest curs. pleix per tercer any consecutiu l’a - tat. curs.6 Catalunya. Desembre de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Jornada dacció sindical de LA MIRADA la CGT en els mitjans de INDISCRETA Els pobres comunicació audiovisual també plorem i ens afecta la crisi més que Federació Estatal dArts de la relació laboral. ta situació han de ser similars en a ningúE Gràfiques, Paper, Mitjans de Comunicació i 2) Flexibilització de les plantilles. tot el sector i per tant, es va valorar Espectacles de la CGT 3) Polivalència entre les categories la necessitat destablir una coordi- Emili Cortavitarte Carral tant horitzontal com vertical. nació forta i estable per a afrontar l passat 23 doctubre es va 4) Externalització de la producció una situació caracteritzada per la No sé si recordeu que fa anys hi realitzar a Madrid una as- en el cas de les televisions públi- similitud de les receptes que estan havia una sèrie televisiva anome- semblea de seccions sindi- ques i subcontractació de la pro- aplicant la patronal/direccions ge- nada Els rics també ploren”. No, “cals de mitjans audiovisuals de ducció en el cas de les privades. nerals de les diferents televisions. no vull explicar l’argument ni de -CGT a la qual van assistir com- 5) Desregulació del sector a nivells En aquest sentit es va veure neces- manar la seva reposició, encara quepanys de mitjans audiovisuals de alarmants. Els convenis són inefi- sari impulsar la mobilització i lac- al pas que anem no seria estranytot lEstat espanyol: TVIB3 (Bale- caços. No hi ha cap televisió públi- ció sindical, tal com han fet els que ens ataquin amb una sèrie sem-ars) – SALOM (Balears) – RTVM ca o privada, ni una productora que companys de TM3 en la blant.(Madrid) – TV3 (Catalunya) – apliqui el conveni existent per al lluita/campanya Salvem Telema- En el moment que escric aquestRTVV (País Valencià) – RTVA sector pel raquític del seu contin- drid, posant laccent en la regularit- article encara ressonen les lloances(Andalusia) – RTVE (Madrid) – gut. zació i el respecte a les normes pú- a la refundació del capitalisme delCINEMATEXT (Madrid) – Tele5 6) La preocupació creixent per la bliques daccés com un mitjà que G-vint-i-escaig, les reunions del(Madrid) – ATLAS (Madrid) – forta tendència (sobretot TM3 i permeti a qualsevol ciutadà/na president del govern o dels minis-TSA (Madrid). Canal 9) a la privatització dels go- tenir les mateixes oportunitats per experiències dalgunes empreses tres del ram amb els banquers i elsEs van abordar els temes més im- verns daquestes Comunitats Autò- poder ser contractat pels ens pú- demostren que aquesta regulació, directius de les empreses d’auto -portants que afecten en aquest mo- nomes, preocupació agreujada en blics. en el cas de la contractació, ha estat moció o el interessantíssim debatment al sector entre els quals aquests moments per la crisi eco- Igualment, és important introduir possible i ha donat bons resultat sobre si una empresa russa potpodem destacar: nòmica i pels vents que corren per en la negociació col·lectiva dels pel que fa a lestabilitat en locupa- comprar una part de les accions de1) Lincompliment generalitzat a la reducció de les plantilles com ens públics, elements que obliguin ció. Repsol. Escric interessantíssim nodels acords dels convenis tant en ja ha fet RTVE. a donar treball de manera efectiva Així mateix la CGT sol·licitarà una pel debat en si, sinó per la capacitatempreses com en ens. En aquest 7) Finalment, un altre tema tractat a totes les persones de les planti- entrevista amb el Ministeri dIn- de transmutació que tenen algunscas, els incompliments en la cober- va ser la crisi econòmica i les con- lles. La falta dinformació i trans- dústria, Turisme i Comerç per trac- polítics fins fa no gaire ferms de-tura de vacants (tal com està regu- seqüències que ja està tenint en la parència de les Direccions dels tar la possible modificació del la fensors del mercat i la globalitzaciólada en la llei de creació dels ter- societat i com plantar-li cara. mitjans en aquest aspecte, impe- Llei del Tercer Canal, la reconver- ara convertits en nacionalistes pro-cers canals de titularitat pública), En les conclusions es va posar de deix saber quin tant per cent de la sió tecnològica digital i la implan- teccionistes.està provocant una judicialització manifest que les respostes a aques- producció sha externalitzat. Les tació generalitzada de la TDT. De vegades, si la manifestació és massiva o les mobilitzacions supo- sen molèsties, apareix alguna res-OPINIÓ: Més sobre lacomiadament a Cecrops SA de Santa Perpetua senya sobre les conseqüències de la crisi per a les classes populars.de Mogoda Un recent estudi en els jutjats so- cials de Barcelona evidencia la Jordi, afiliat a la CGT de CCOO que hi ha a lempresa, nal ha se ser dels delegats als treba- magnitud de la tragèdia. A dos i acomiadat usant un silenci encobridor en el lladors, fins i tot en cas dacomia- mesos de tancar l’any, les deman -L moment del lliurament de la carta dament. des per acomiadament han pujat a setmana del 20 doctubre di- dacomiadament; oferint-se com a També recordar que en lúltim any, gairebé un 25% respecte de l’any verses pàgines web van reco- testimonis al negar-se el company enfront daquest "suport incondi- anterior. Una majoria substancialllir la notícia del meu acomiada- a signar la carta dacomiadat; no cional" que es pretén, en lempresa d’aquests acomiadaments han estatment. El meu agraïment a totes les convocant lassemblea que recla- hem tingut divergències per la declarats improcedents i per tantpersones i organitzacions que han men diversos treballadors; culpabi- vaga de gener 2007, denúncies de (segons estableix la peculiar legis-decidit aquesta difusió. Algun litzant el treballador acomiadat per treballadors al comitè de vaga du- lació laboral espanyola) al carrerefecte deu estar fent, ja que els dos la seva actitud "radical"; utilitzant rant la vaga de maig - juny de amb una indemnització. Indemnit-delegats col·laboracionistes amb la por de que sobren 4 o 5 treballa- 2007, responsabilitzar els dos dele- zació que, emparant-se en la crisi,lempresa han mogut fitxa. dors més (tancament secció LM)". gats a un company duna dermatitis el representat de l’empresari nego -El dilluns 20 van interrogar com- Això sí, lescrit signat fa esment a (llevant tota responsabilitat a len- cia a la baixa o bé presenten unpanys de la CGT i a laltre delegat la trajectòria durant anys daquests carregat), no donar els delegats els concurs d’acreedors per suspensióde CCOO. Pretenien esbrinar qui delegats, qualificant-la dinqüestio- comptes sol·licitats per un treballa- de pagaments (i s’ha de competirera el responsable actual de la sec- nable i destar al servei de tots els dor sobre endarreriments, no con- amb els altres acreedors) o bé l’em -ció sindical, si tenien coneixement treballadors. Solament dir que per vocatòria dassemblees sol·licita- presa desapareix. A més, hauríemdaquesta informació i si estaven sort hem estat vàries les persones des… estat penjat en el tauler danuncis d’afegir els milers de persones quedacord amb el seu contingut. Tot què ens hem dedicat a la millora de La pressió i els rumors dacomia- de lempresa. Amb el que lempre- no cobren cap tipus d’indemnitza -al més fidel estil de temps passats. les condicions de treball a Cecrops, daments han estat els ingredients sa ja pot iniciar el marcat de noves ció, bé perquè el seu contracte noEn dies posteriors, mitjançant co- i que recórrer al passat per tapar el que han amanit la recollida de sig- víctimes. els hi dóna dret o bé perquè ni tanmunicació individual amb cada un present és una estratègia pròpia de natures. Un pobre favor es fa al No sé si serà una pèrdua de temps, sols hi havia relació contractual.dels treballadors, recullen signatu- models autoritaris. sindicalisme si convertim lempre- però matreveixo a sol·licitar als Hi ha més modalitats, com queres per a remetre un escrit a Lescrit finalitza amb un "nostre sa més combativa del sector en les sindicats de CCOO que investi- l’empresa no doni per extingit elCCOO, on qualifiquen la informa- suport incondicional als delegats lluites del 2007, en un desig majo- guin el que està passant a Cecrops. contracte laboral i no pagui els sa-ció sobre lacomiadament de "cam- de CCOO". Als tres delegats, o so- ritari de causar una bona impressió Que cridin als tres delegats de la laris (el que podríem anomenar unpanya de difamació contra els de- lament a vosaltres dos?, ja que a a lempresa per no ser acomiadat. seva organització i veuran que la ERO a la brava”) d’aquesta mane - “legats de CCOO". El curiós és que laltre delegat (també de CCOO) Qui serà el pròxim de la llista a realitat és entesa de diferent mane- ra els treballadors no reben ni sala-en lescrit per res sesmenta lacusa- pateix una situació de marginació donar-li lesquena? Però la cosa és ra. Que cridin també als desafiliats ri ni subsidi de desocupació.ció de còmplices amb lacomiada - “ creada entre lempresa i vosaltres, i més greu. El que anava a ser una de CCOO i els preguntin el perquè. Totes aquestes milers de tristes iment dun treballador”. així està denunciat a Inspecció de recollida de signatures per a ús in- dures històries quotidianes passenTranscric part del primer comuni- Treball. La pròpia fórmula "suport tern en CCOO (rentat de cara da- Més informació al bloc de la cada dia al nostre voltant, però lacat: "És sorprenent trobar com a incondicional als delegats" és sos- quests dos delegats), al no ser sig- secció sindical de CGT Cecrops: realitat desinformativa és el Citi-còmplices dos delegats de personal pitosa, ja que el suport incondicio- nat per la totalitat de la plantilla, ha www.cgtcecrops.blogspot.com/ group o l’Ibex 35.Catalunya. Desembre de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Mobilitzacions contra l’ERO d’ONOBarraquisme Pepe BerlangaL E a ciutat de Barcelona explica Secció Sindical CGT ONO cats excepte la CGT, contenia un que va ser una ciutat moderna, acord pel qual l’empresa es com -acollidora, innovadora i fins i tot de ls treballadors d’ONO i la prometia a no sol·licitar davant lametròpoli avançada al seu temps, totalitat de sindicats pre- Direcció General de Treball unno obstant això, no sempre ha gau- sents en l’empresa es van nou ERO fins que no haguessindit daquestes característiques, arri- manifestar el dilluns 10 de novem- transcorregut 2 anys des de la fina-bant a ocultar vergonyosament un bre per la Defensa i manteniment “ lització del procés d’acomiada -passat gens tranquil·litzador que, de l’ocupació” i per la Retirada de “ ments, és a dir, fins al 3 d’octubredes del començament del segle l’Expedient de Regulació d’Ocu - de 2009. Aquesta és una de lesXX, va ser una imatge característi- pació”. Així, 15 ciutats (València, raons esgrimides pels sindicatsca daquesta i sense la qual no sen- Sevilla, Màlaga, Murcia, Madrid, perquè Treball rebutgi l’ERO.tendria el que estava passant i el Albacete, Valladolid, Pamplona, Finalment, la CGT manifesta elcom sestava construint la ciutat. Logroño, Barcelona, Zaragoza, seu total rebuig a la proposta de les Muntanya de Montjuïc, front Palma de Mallorca, Santander, Las empreses de capital risc en l’últimmarítim, perifèria de l’Eixample i Palmas i Tenerife) van ser testimo- Consell d’Administració d’impul -turons que formen part del nucli ni de l’oposició dels empleats a l’a - sar un model de gestió més agres-urbà van acollir unes construccions comiadament de 1.300 treballa- siu en el grup. Des del sindicat noque no serien eradicades fins pocs dors, un 30% de la plantilla. entenem com no aprenen de la si-anys abans a lesdeveniment olím- Aquest expedient de regulació d’o - panyia amb nombrosos beneficis: grimeixin la crisi internacional per tuació actual de l’economia i llan -pic. Aquella Barcelona industrialit- cupació és el tercer presentat per la 600 milions deuros durant l’últim justificar una mesura injustificable cem la següent pregunta: Realmentzada atrauria ingents onades de tre- companyia en 10 anys: el primer exercici. i contrària als interessos generals. acomiadar gent perquè els accio-balladors, principalment durant el va ser l’any 2002 i es va saldar En aquest sentit, la Confederació La màxima d’augmentar els bene - nistes s’omplin les butxaques és unprimer terç del segle passat. Indub- amb 450 acomiadaments i el segon General del Treball posa l’accent ficis tot el que puguin és un corró model de gestió encomiable, soste-tablement, lhabitatge no era una el 2006 va suposar la pèrdua del en el sense sentit, despropòsit i destructiu que apliquen sense limi- nible i responsable?qüestió prioritària i les administra- lloc de treball per a 785 persones. irresponsabilitat que suposa deixar tació.cions no hi destinaven grans recur- La tercera proposta d’ERO es pro - al carrer un miler de persones per Convé destacar el fet que l’ERO Més informació:sos, en aquest context la xifra de dueix, com és norma, en una com- pura avarícia. Dol, a més, que es- del 2006, signat per tots els sindi- cgt-ono.blogspot.com/barraques es triplicaria durantaquest període, arribant a ser de3.600 el 1922, amb lamarga seqüe- La CGT no signa lERO de Telefònicala que, després de la inauguració delExposició Internacional de 1929, Sindicat Federal CGT Telefónica 2008, malgrat la crisi” financera, “ tancar el 31 de desembre de 2007. plantilla, no estaria ara justificada Lsarribés a la impressionant xifra de no pot, en opinió de CGT, destruir Daltra banda, Telefònica fixa es la contractació de nou personal,6.000 barraques a la ciutat de Bar- Expedient de Regulació dO- 700 ocupacions fixes utilitzant per troba en l’actualitat immersa en un tret que el que es persegueixi nocelona. cupació que afectarà 700 em- a això els diners de tots els contri- procés de contractació de personal sigui altra cosa que destruir ocupa- Somorrostre, Carmel, Mont- pleats de Telefónica (Móviles i So- buents, en un dels pitjors ERO sig- que arribarà fins a les 500 perso- ció amb condicions dignes i realit-juïc… són noms units inexorable - luciones) tindrà un cost aproximat nats en tot el grup. nes, si bé a causa del nou conveni zar noves contractacions amb unsment a la nostra memòria i que ens per les arques de lestat de 30 mi- El sindicat llibertari considera col·lectiu aquestes noves contrac- salaris més baixos.tornen a moments que desitjaríem lions deuros (5000 milions de les que lexcusa utilitzada per lempre- tacions cobraran menys de la mei- Primer shan dunir les dues em-poder oblidar, però que van lligats antigues pessetes) en concepte de sa per justificar davant el Ministeri tat del salari que un altre treballa- preses, reconèixer a la seva planti-a moments de dures condicions de prestacions per atur en els pròxims de Treball la reducció de la planti- dor que faci el mateix treball, lla les condicions laborals a lalça ivida per als seus veïns, falta din- anys. lla, és a dir, la convergència entre motiu entre altres pel qual la CGT després analitzar, si és necessari ofraestructures, injustícia social, di- Telefónica, després dobtenir la telefonia fixa i la mòbil, és falsa. no va signar el conveni. no, un possible ajustament de plan-verses famílies convivint en mí- uns beneficis record en 2007 En primer lloc, en els últims anys i Per tant. lajustament de la plan- tilla.nims espais de pocs metres… (8.906 milions, un 42% més que en també amb un ERO shan destruït a tilla ja sha realitzat en els últims Amb tot, la postguerra no només 2006) i previsió dincrementar els Telefónica fixa més de 30.000 anys i si fos cert que a causa de la Més informació:no serviria per solucionar el proble- ja alts ingressos un 8% més per al ocupacions. Lúltim ERO es va convergència mòbil-fix sobrés www.cgt.es/telecomunicaciones/ma sinó que el va agreujar encaramés. Misèria i repressió en el mónrural provocarien desplaçaments Ceràmiques del Foix vol acomiadar setanta-dos treballadorscap a la gran urbs, aconseguint que Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix mentat en els últims mesos una so- capitalisme salvatge és el nostre Inspecció de Treball, i estan molta principis de la dècada dels sei- breproducció destinada exclusiva- veí de tota la vida, el trobaràs en la lluny duns mínims dignes i sónxanta es comptés amb prop de LExpedient de Regulació dOcu- ment a saturar el magatzem, fent cambra de bany. mostra del cinisme negociador20.000 barraques. Són aquests pació presentat el 17 doctubre i créixer deliberadament lestoc per Una quarantena de treballadors desplegat per la Direcció de Cerà-anys que la construcció dun parc sense previ avís per Ceràmiques justificar lERO. Lempresa no ha de Ceràmiques del Foix i del grup miques del Foix-Roca.datraccions i la ubicació dels estu- del Foix (grup Roca) és un exem- escoltat als representants dels tre- Roca, convocats per la CGT, van La Secció Sindical de la CGTdis de TVE a Montjuïc accelerarien ple de lexplotació al màxim de les balladors que, conscients de la si- rebre el 7 de novembre el president manté la seva postura dexigir lael procés de trasllat dels seus habi- possibilitats comercials (Roca va tuació, han ofert el seu suport per de la Generalitat José Montilla a la retirada completa de lERO. Men-tants a nous nuclis que alguns estu- obtenir rècords de beneficis els solucionar els problemes. Ceràmi- seva arribada al recinte Neápolis tre, cada dia, aprofitant els canvisdiosos identificarien com a barra- anys 2006 i 2007 arribant fins a ob- ques del Foix ha preferit la via de Vilanova i la Geltrú amb crits, de torn, les treballadores i treballa-ques verticals. tenir més de 1700 milions deuros) traumàtica a conciliar amb els tre- botzines i pancartes contra lERO. dors de Ceràmiques del Foix es Era l’any 1982 i ja només es per a després, una vegada col·lap- balladors les mesures necessàries. Consumides tres setmanes del pe- concentren davant la porta de lacomptabilitzaven 1.108 barraques sat el mercat, solucionar els pro- Roca és una empresa de rància tra- ríode de consulta, lempresa no sha factoria en senyal de protesta ii, al juliol de 1989, un mes abans de blemes a força dacomiadaments, dició i actitud paternalista en la mogut de les seves postures ini- aprofiten per mostrar "lestima"linici de les Olimpíades, lAjunta- traslladant els costos a lerari pú- qual només funciona "lordeno i cials: oferien un treballador menys que senten cap als membres de lament de Barcelona declarava ofi- blic. LERO afectarà a 78 persones mano". Ara ordena la destrucció de acomiadat, 71 en lloc de 72, ja que Direcció. La CGT demana amb ur-cialment eradicat el barraquisme a duna plantilla de 259 treballadors i 72 llocs de treball, oblidant que da- sha produït una baixa voluntària i gència mobilitzacions més contun-la ciutat. els motius al·legats són acumula- rrere hi ha 72 treballadors i les 25 dies per any treballat fins a un dents. PD. Fins al 22 de febrer de 2009, ció destoc degut a la crisi del sec- seves famílies. Mentre, continua la màxim de 12 mesos, cinc dies per El 16 de novembre es va fer unaal Museu dHistòria de Barcelona tor de la construcció i del mercat seva política de deslocalització, in- sobre del que contempla la llei. manifestació a Santa Margarida ies pot visitar una interessant expo- immobiliari, un argument que con- vertint en països amb mà dobra Aquestes “generoses ofertes” de els Monjos, localitat on es troba lasició sobre el barraquisme a Barce- siderem insostenible. més barata que lEstat espanyol i lempresa només tenen funció de- factoria, en la que van participarlona. Ceràmiques del Foix ha experi- amb menys garanties sindicals. El corativa i justificativa davant la unes 500 persones. 8 Catalunya. Desembre de 2008

×