Revista Catalunya número 102
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya número 102

on

  • 1,044 views

Revista Catalunya número 102

Revista Catalunya número 102

Statistics

Views

Total Views
1,044
Views on SlideShare
1,039
Embed Views
5

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 5

http://revistacatalunya.blogspot.com 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya número 102 Revista Catalunya número 102 Document Transcript

  • Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2008 • número 102 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Refundació de l’anticapitalisme
  • Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è Rics i banca aprofiten la seva 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS crisi per robar-nos encara més • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de L Catalunya (FAPC) a fotografia que acompanya- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona questes lletres ha estat repro- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 duïda en multitud de blocs, FEDERACIONS COMARCALS apunts a notícies d’Internet i pàgi- nes web. Acostuma a anar acom- Anoia panyada d’un text que vol mostrar la Rambla Sant Isidre, 15, 1r incredulitat davant d’aquesta rees- 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es tructuració del sistema capitalista Baix Camp/Priorat que ens volen fer passar per crisi Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus social..., i ens l’esten fent passar. La baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 foto va acompanyada de diversos Baix Llobregat textos (el folklore ja sabem que Cra. Esplugues, 46 sempre dóna més d’una versió com 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 a conseqüència dels seus propis mètodes de transmissió) que més o Comerç, 5. 08840 Viladecans menys diuen que es tracta d’una cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 manifestació de rics i de banquers Baix Penedès que protesten perquè encara volen Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell guanyar més amb la “crisi”. Tel. i fax 977 66 09 32 Que l’actual conjuntura econòmi- cgt.baix.penedes@gmail.com ca ens serà desfavorable com a Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona classe i farà que moltíssims treba- l’ha creat i el treball continua sent cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 lladors i treballadores fem cap al l’únic capital que tenim, tal com deia Garraf-Penedès carrer, sense feina i amb hipote- aquell encertat cartell del PSUC du- Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ques que ens posen en serioses di- rant els anys setanta, les treballado- Tel. i fax 93 893 42 61 ficultats econòmiques i ens empre- res i els treballadors. Algú dirà que Maresme nyen a la misèria, no hi ha ja cap en aquests anys tots hem acabat ju- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com mena de dubte. Els temps que gant a borsa, fent invesions i espe- Tel. i fax 93 790 90 34 vénen són de negres tempestes per culant amb la compra d’habitatges. Vallès Oriental als qui vivim del nostre salari. Però Tots, no. I qui ho ha fet és ben evi- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com això no treu que no hi hagi res a dir dent que no ho ha fet en la mateixa Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 o a fer. mesura que els rics que, un cop afo- No tenim cap mena de dubte que nat el seu sistema, el veuen reflotar FEDERACIONS INTERCOMARCALS les “mesures anticrisi” que els es- amb diners de totes i tots. No ens Girona tats del món han tirat endavant fins deixem enredar. L’economia capita- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a ara no serveixen a ningú més que lista que volen “refundar” aquest 15 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat als rics i banquers que continuen ju- de novembre no pot fugir de la crisi Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent gant a la borsa i jugant, així, amb perquè ella mateixa és una crisi Av. Catalunya, 2, 8è les nostres vides. Són ells qui eren constant, perquè ella mateixa ens 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 rics abans i són ells qui es mante- aboca, a les dones i els homes que Camp de Tarragona nen rics ara. Per a nosaltres, perdre treballem, a la crisi constant per Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona la feina pot voler dir perdre moltes mantenir el seu sistema de guerra, cgttarragona@cgtcatalunya.cat de les comoditats que els diners del un sistema que es basa en la des- Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 nostre treball ens aportava fins ara. igualtat, la misèria i l’opressió d’àm- FEDERACIONS LOCALS És trist però és així, la majoria de plies zones del planeta, i dins de capital que acumulen els rics no cada una d’aquestes zones, en una Barcelona existeix, però no només no existeix constant negació de drets bàsics. Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org perquè l’economia sigui especulati- Els rics i els banquers encara no fan Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 va sinó que no existeix -i això és cua a l’atur. Fem-los front i refun- Manresa molt més greu- perquè cap treball dem l’anticapitalisme. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’octubre Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Àlex Tismizetsky, Enfocant, Negres Tempestes, Txema Bofill, Sabadell Per què tot el que sé de cert , Roberto Blanco, Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, Dones de Negre, Àrea Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com d’Immigració de CGT, Pep Juárez, Laura Rosich, Pelai Pagès, XGAE, federacions i seccions sindicals de veritable i necessari, em ve Tel. i fax 93 745 01 97 de CGT. Fotografies: Ana Briñas (foto portada, retocada per Jordi Martí) Àngel Bosqued i Dídac d’experiències fetes fora de Terrassa Salau. Il·lustracions: Az. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció qualsevol tipus d’escola? Ramon Llull, 130-136 i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Biel Mesquida dins “L’adolescent de sal” Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Novembre de 2008
  • REPORTATGE Ocupacions de Les classes populars s’autoorganitzen i fàbriques, menjadors fan front a la crisi endèmica que els fan populars, autogestió... patir els rics, amb imaginació i sense por el model és obert ARGENTINA El ‘banc de proves’ de l’FMI diu prou i construeix alternativesÀlex Tisminetzky, Buenos AiresA rgentina és un país de con- trastos, com totes les venes d’Amèrica llatina. Moltshavien anunciat als anys 1990 ladefinitiva derrota de l’esquerra ar-gentina, país que havia acollit du-rant dècades treballadors catalans,russos, polonesos, italians o ga-llecs, que en les seves maletes ha-vien portat tots els colors de larebel·lia europea, les múltiplescombinacions de l’anarquisme i elmarxisme, que en el país de lapampa van acabar de barrejar-seamb els discursos autòctons, dels“criollos”, dels Tupac Amaru, o del’ambigu i polèmic peronisme. La legislatura de Menem sem-blava el final definitiu de qualsevolintent de transformació social. Els dels exemples de la nova realitatmilitars havien fet ja la seva feina ala dècada dels 1970, liquidant físi- del moviment popular argentí, que creix a més en un continent marcat Tupac Amaru a Jujuy Amaru alimenta diàriament a 45.000 nens. Les creadores i impulsores d’aquest potent movi-cament qualsevol oposició al per l’extensió de les lluites popu- El passat 28 d’agost una riuada de milers de perso- ment barrial són les dones, moltes d’elles mares sol-model neoliberal, fent “desaparèi- lars a Bolívia, Veneçuela o Brasil. I nes es van manifestar demanant salut, treball i edu- teres, que s´organitzaren per lluitar contra la pobre-xer” 30.000 militants d’esquerres, i és així com un moviment popular cació per tothom pels carrers de Jujuy, la capital de sa, l´exclusió i la fam amb una gran arma, el forn.portant a l’exili centenars de milers al que havien aniquilat, i al que do- província argentina més al nord, a pocs quilometres La xarxa associativa dels Tupac Amaru pocs anysd’argentins compromesos social- naven per mort, ha tornat a renéixer de Bolívia. És una nova demostració de força del po- després de la seva creació és espectacular: 29.000ment. I als anys noranta era l’hora amb més força encara. Els treballa- tent moviment veïnal Tupac Amaru, integrat en el associats, 1.400 habitatges cooperatius construïts,del Fons Monetari Internacional i dors de les fàbriques “sense patró”, sindicat CTA, que aplega quasi 30.000 desocupats, 1.800 llocs de treball en cooperatives de construc-del neoliberalimse més feroç: sense els militants veïnals de les “villes indígenes i treballadors “en negre”, i que del no res ció, tèxtil, metal·lúrgica, i de material per a la cons-quasi cap resistència, l’Argentina misèries” i de l’interior i els sindi- ha construït una xarxa d’escoles, centres comunita- trucció, diversos centres educatius, 42 metges queva viure la darrera dècada del segle calistes combatius de base tenen ris i de salut, i fins i tot poliesportius i centres d’oci donen serveis gratuïts en centres de salut distribuïtsXX retallades salarials i socials, molt en comú: s’han vist obligats a populars. per la província, una ambulància que passeja la imat-privatitzacions salvatges de les organitzar-se per poder garantir-se La província de Jujuy és una de les més pobres de ge del Che i Tupac Amaru i múltiples camps de fut-principals empreses estatals (el a ells i als seus el que el neolibera- l’Argentina. Fronterera amb Bolívia, comparteix amb bol, piscines i parcs "okupats" i recuperats pel tre-metro, els transports ferroviaris, lisme els havia negat: salut, pa, tre- el país veí el color de la pell dels seus habitants, una ball comunitari.Aerolínies argentines, la telefonia, ball i habitatge. Els acomiadats, els cultura i resistència mil·lenària, i endèmics proble- A qui vulgui escoltar-los, els orgullosos Tupacetc.), desmantellament de la sanitat “bolitas”, els “negres” i els “ville- mes d’atur massiu, pobresa i marginació. Les políti- Amaru expliquen que organitzant-se els exclosos,o l’educació, i fins i tot privatitza- ros” han decidit que ni l’estat capi- ques neoliberals de les dècades dels 1980 i 1990, i la els "negres", han pogut crear el que l’Estat, amb elscions de part de la seguretat social i talista ni els patrons poden garantir- crisi econòmica argentina del "corralito" de l’any seus múltiples recursos, mai ha volgut fer. Però alsles jubilacions. los cap futur, i han decidit 2001 va acabar d’estendre per tota la província la despatxos oficials no els volen rebre, i els acusen Però el desembre de 2001 l’Ar- organitzar-se des de la base, en as- desnutrició, sobretot infantil, l’analfabetisme i greus des dels mitjans de comunicació de "piqueteros", degentina va esclatar. Al crit de “que semblees, en constant debat mancances de salut. tallar carreteres per reivindicar, i de tenir la costumse’n vagin tots” centenars de milers col·lectiu. Aquestes experiències, L’origen d’aquest moviment són les anomenades de manifestar-se quasi setmanalment.de persones van sortir al carrer con- sorgides de la necessitat i la ràbia, "copes de llet". Per lluitar contra la fam, CTA va Poques hores abans de la manifestació, els dipu-tra les polítiques neoliberals de la estan en constant evolució, i tenen apostar a partir del 2000 per confeccionar als barris tats provincials van aprovar una resolució que exi-fam. I d’aquell esclat van renéixer mil matisos i contradiccions. Però més necessitats un cens de nens que no complien gien als líders veïnals que els tractessin "d’il·lustresmúltiples expressions populars de és evident que en el país que va ser els àpats mínims diaris, organitzant entre els veïns senyors". Davant de milers de desocupats i exclo-resistència: potents sindicats de triat pel Fons Monetari Internacio- el repartiment de gots de llet. La iniciativa en poc sos, una jove indígena va respondre que el respectebase i combatius, empreses auto- nal com a “camp de proves” de les temps es van transformar en olles i horts populars, i del poble encara no se l’havien guanyat.gestionades pels propis treballa- seves polítiques més neoliberals la finalment en centres comunitaris estables, cons-dors, o moviments veïnals que por- gent ha dit prou, i busca col·lectiva- truïts i gestionats pels propis veïns. Actualment, i Més informació:ten l’autogestió al terreny de la ment noves formes d’organització davant la deixadesa estatal, el moviment Tupac www.tupacamaru.org.arsalut o l’alimentació són alguns social.Catalunya. Novembre de 2008 3
  • REPORTATGE Creada en ple govern ultraliberal de Menen com a alternativa a la governamental CGT CTA: sindicalisme que combat el capital com a moviment social Àlex Tisminetzky, Buenos Aires com a “sindicat”, fet que li ocasiona grans dificultats dins la peculiar le-L a Central de Trabajadores gislació sindical argentina. Argentinos (CTA) és de ben En aquest país ja des del govern segur la principal central de Peron, s’ha aplicat l’anomenatsindical argentina “alternativa” al model de “monopoli sindical”, ensindicalisme oficial peronista de la el que existeix un únic sindicat perCGT (Confederació General del activitat o branca productiva, al queTrabajo). Creada al 1992, en ple go- se li reconeix el monopoli de lavern ultraliberal de Menem, va néi- “personeria gremial”. Aquest gremixer de la coordinació d’una seixan- únic, que en quasi tots els casostena de sindicats, gremis i pertany a la històrica central pero-moviments socials, i basa la seva nista CGT, és l’únic que pot desig-actuació en la unió en una mateixa nar delegats protegits contra l’aco-organització de la lluita sindical miadament, tenir representació adels treballadors actius, més la dels les negociacions o convocar vaguesdesocupats, els anomenats “nens legals. La resta d’organitzacionsdel carrer” o la del moviment veï- sindicals poden actuar dins l’em-nal, entre molts d’altres. presa, però no se’ls reconeix com a Dins la variada configuració de sindicat, ni gaudeixen de cap pro-moviments de tot tipus que confor- tecció o capacitat reconeguda permen aquest curiosa central, el sindi- part de les lleis o l’empresa.cat amb més afiliació és l’Associa- Aquest fet comporta que l’Asso-ció de Treballadors Estatals (ATE), ciació de Treballadors Estatalsàmpliament majoritària al sector, (CTA) sigui majoritària en el sector,però dins la mateixa estructura de la però hagi estat reiteradament mar-CTA es coordinen, entre molts d’al- ginada del les negociacions de con-tres, el Movimiento Nacional de los venis, a pesar de que ha encapçalatChicos del Pueblo, que agrupa els la majoria de conflictes gremials,nens que viuen al carrer sense cap (barris marginals de la perifèria de través de les múltiples associacions sobretot en el sector de la salut.recurs, moviments indigenistes Buenos Aires), cooperatives de tre- Marginació oficial que l’integren, però a pesar de lacom el de la Província del Chaco, ball i associacions barrials, com la La CTA compta actualment amb seva evident força, els diferents go- Més informació:Federacions de “villas miserias” Tupac Amaru de Jujuy. 850.000 afiliats, directament o a verns encara no l’han reconegut http://www.cta.org.arEl metro, contra la precarietat i la privatització Àlex Tisminetzky, Buenos Aires sindicat, i poden ser expulsats en gremi UTA, no van poder fer front qualsevol moment. Les bases han a aquesta ofensiva, i en pocs diesE ls treballadors del “subte” (metro) de Buenos Aires s’hanconvertit en les darreres dècades en amenaçat amb vagues immediates si els delegats de base són expulsats del gremi. molts van perdre la feina, altres van ser externalitzats, i els que es van quedar van veure com empitjoravenun referent del moviment obrer ar- les condicions laborals i augmenta-gentí. Però la combativitat i refe- La privatització ven els ritmes de treball.rencialitat d’aquest sector neixd’una gran derrota, la privatització El 3 de gener de 1994 va ser un dia Comença a organitzar-del metro l’any 1994, que va supo- llargament recordat pel subte, ja se la resistènciasar l’acomiadament de milers de que es va viure l’agressió més grantreballadors, la externalització de que han patit els seus treballadors. Però de la més sonada de les derro-serveis i quasi el desmantellament Aquell matí el govern de Menem va tes va néixer poc a poc la resposta.de la xarxa sindical. 25 anys des- privatitzar tot el metro de Buenos Cap a l’any 1996 van començar aprés, les lluites, vagues i manifesta- Aires, concedint el servei a l’em- organitzar-se petits grups clandes- metro va ser la reivindicació de les disciplinats” a 21 dels 25 delegatscions dels treballadors ha aconse- presa Metrovias SA. Pocs dies des- tins, que funcionaven fora del sindi- 6 hores, que va costar llargues va- del metro, que compten amb unaguit millores salarials i de prés, la plantilla va saber que cat del gremi, controlat per màfies i gues i ocupacions de les instal·la- amplíssima majoria dels vots direc-condicions laborals, com les ja fa- només 1.100 treballadors d’un total burocràcies sindicals, i que havia cions de l’empresa. Finalment, la tes dels treballadors, fet que ha estatmoses 6 hores, i una envejable i po- de 3.643 continuarien a la nova em- tingut un paper actiu en la privatit- darrera de les lluites va aconseguir respost amb un anunci de vaga detent organització de base. presa privada, és a dir, menys del zació. que les empreses externalitzades es les bases. La força d’aquest sector es basa 33%. Poc a poc, els treballadors, molts reincorporessin al 2002. Actualment la situació està enca-en els delegats de base, escollits per De pas, la política ultraliberal de d’ells nous i contractats posterior- llada i en calma tensa, ja que el go-votació directa dels seus companys, Menem va deixar sense efecte l’an- ment a la privatització, van confor- La UTA contraataca vern, per por a afectacions del ser-i que no segueixen les directius del tic Conveni Col·lectiu, augmentant mar una sòlida organització de vei, ha obligat al gremi a aplaçar elssindicat únic del gremi, la UTA la jornada diària de 6 a 8 hores, a base, que va tenir les primeres vic- Però en els darrers mesos el model expedients sancionadors dels dele-(Unión de Tranviarios Automotor), més d’externalitzar els serveis de tòries sindicals en diverses aturades sindical del subte està en perill. El gats.que compta amb un llarg historial neteja i seguretat en terceres empre- contra acomiadaments i en defensa gremi únic UTA, que ja havia pro-de col·laboració amb l’empresa i de ses, fet que va suposar una dràstica de millores de condicions de vida i tagonitzat diverses agressions físi- Més info:pràctiques mafioses. En les darreres reducció salarial. seguretat a l’empresa. ques a representants dels treballa- http://www.metrodelegados.com.arsetmanes, 21 dels 25 delegats del Els treballadors del metro, poc Però la batalla que va acabar de dors, va anunciar el passat setembre http://www.elregresodelostopos.blometro han estat expedientats pel organitzat, i pitjor representats pel conformar el mapa sindical del la seva voluntat d’expulsar per “in- gspot.com4 Catalunya. Novembre de 2008
  • REPORTATGE Entrevista a Marcelo Ruarte i Maria del Valle, treballadors de l´Hotel recuperat Bauen ‘Som treballadors sense patró’ Àlex Tisminetzky, Buenos Aires el Premi Nobel Adolfo Pérez Es- quivel o l’economista Claudio Lo- zano.L a crisi del “corralito” que va La jutgessa ens ha proposat que patir l’Argentina el desem- acceptem la propietat de l’immoble bre de 2001 va multiplicar de l’empresari a canvi de que ellles taxes d’atur, el tancament d’em- ens respecti els llocs de treball, peròpreses i va provocar que milers de això és irreal. Nosaltres hem aixe-persones restessin sense cap protec- cat el que aquest corrupte i especu-ció social. La societat argentina lador va portar a la ruïna, i ara fun-gaudia als anys 1970 d’una distri- cionem en assemblees on tothombució de la riquesa equiparable a decideix: ni el propietari ens vol-molts estats europeus, i la diferèn- dria, ni nosaltres podem tornar a ac-cia entre els estrats socials més po- ceptar les seves ordres.bres i els més rics era de 12 vega-des. L’any 2003 la diferència entre -Quin tipus d’activitats s’han dutels rics i els pobres era 50 vegades al Bauen a més del projecte de co-major. operativa de treball? D’aquest trauma col·lectiu han -Les empreses recuperades argenti-nascut múltiples iniciatives popu- nes són el caldo de cultiu per a al-lars, entre les quals destaquen les tres experiències i projectes socialsempreses "recuperades" o "sense i comunitaris, en molts centres depatró", on els treballadors van pren- treball sense patró s’han organitzatdre el poder i la gestió de les empre- construint aquest projecte a base de olles populars, escoles per a nens ises abandonades pel capital. Set debatre i discutir-nos molt, apre- adults o centres culturals i socialsanys després de l’explosió de movi- nent a solucionar els conflictes que per a la comunitat, i el Bauen no enments i iniciatives populars del han anat apareixent. som una excepció. A més de ser un2001, i a pesar de la relativa recupe- Hi hem dedicat moltes hores, espai de reunió de múltiples entitatsració econòmica, les empreses re- però tenim clar que treballem per a socials i sindicals, s’hi realitzen di-cuperades han sabut sobreviure i que les noves generacions, els nos- versos actes, com el que fa pocfer-se dia a dia més fortes, consti- tres fills i nets, no visquin recollint vam organitzar pel “dia del nen”,tuint una alternativa real de vida per cartons o al carrer, com ens imposa compartint el nostre projecte, pas-importants sectors socials. el model neoliberal. Aquí estem po- sant una estona entranyable i fent Actualment més de 15.000 famí- sant el nostre gra de sorra a una so- arribar uns regals als menors amblies participen directament del Mo- cietat millor, i també és una forma menys possibilitats econòmiques.viment Nacional d’Empreses Recu- de recordar i donar vigència als En cada un dels actes, sobretot ambperades (MNER), sempre sota el 30.000 companys detinguts desapa- els nens, els expliquem que estan aperill del desallotjament, però que reguts, que van ser morts precisa- la “casa dels treballadors”, on no his’ha estès per gairebé tots els sector ment per imposar-nos la injustícia i ha cap patró, i que per tant és laproductius, fàbriques de ceràmica, el capitalisme salvatge. casa de tots.tèxtils o gràfiques, hotels i restau- de l’hotel al 2001, deixant 100 tre- nent consciència de que ara érem En tot cas, creiem que el Bauenrants, com la pionera Zanon de balladors al carrer. nosaltres mateixos els nostres pa- -Quina relació teniu amb el go- no és només una feina, és un pro-Neuquen, la tèxtil Brukman de La pràctica totalitat dels com- trons. vern dels Kirtschner? jecte per a tota la societat. EstemBuenos Aires o l’imprempta Chila- panys no vam poder tornar a trobar Més enllà del nostre treball, la -És una relació del que hem anome- creant els treballadors i les personesvert, fins a un total de casi 200 cen- feina a causa de la crisis que patia el posada en marxa va ser possible, en nat el "ni". Ni ens han atacat fron- que qualsevol societat hauria detres de treball. país, i molts vam sobreviure gràcies gran part, gràcies a l’ambaixada de talment, com es podia esperar dels voler per a si mateixa, i és que ens El Bauen és un històric edifici, al mercat del troc. Aquest fet ens va Veneçuela, que ens va donar suport governs anteriors, ni hi ha un suport omple d’orgull poder sortir al carrerun veritable monstre de 20 plantes, fer decidir a vint de nosaltres, l’any i ens allotjava tots els seus convi- decidit al moviment d’empreses re- a la manifestacions i cridar "aquísituat al ben mig de Buenos Aires, 2003, a tornar a entrar al Bauen per dats, com diplomàtics o artistes, do- cuperades, no hi ha voluntat políti- estan, aquests són els treballadorsentre Corrientes i Callao. Hem recuperar-lo, amb el suport del tant-nos d’uns ingressos per anar ca de recolzar-nos. Alguns càrrecs sense patró".pogut comprovar l’hospitalitat dels MNER. Ens vam trobar que l’em- comprant tots els estris necessaris. del govern han vingut a passar al-treballadors que participen en el presari ho havia venut tot: vaixelles, guna nit al hotel, però no s’atrevei- -Quin missatge voldríeu enviarprojecte, en la mateixa sala on llits o instal·lacions elèctriques... -Com us organitzeu? xen a establir lleis que donin cabu- als lectors dels Països Catalans?abans els patrons gestionaven l’ho- Però hi estàvem decidits a resistir i -Ara, i poc a poc, el Bauen el for- da a aquesta nova realitat social. No -Per fer realitat el nostre projecte, itel, i que ara és despatx de la comis- ens vam posar a treballar. mem 150 treballadors, tots coope- ens entra al cap que un govern que per tot el conjunt del Moviment Na-sió de premsa, presidida per les rativistes, del primer a l’últim. Fun- es diu progressista torni la propietat cional d’Empreses Recuperades ésimatges del Che Guevara, Evo Mo- -Com van ser els principis? cionem per assemblees i de les empreses recuperades als molt important els suports socialsrales, Fidel Castro, Hugo Chávez i -En entrar el primer que ens va comissions, (alimentació i begu- empresaris que les van abandonar, tant de l’Argentina com d’altresmúltiples cartells de convocatòries venir el cap és que ens enviarien la des, bugaderia, recepció,...) i cada oblidant que els que les han fet pro- països. En els propers mesos enge-dels moviments socials. policia, que no ens permetrien recu- nou company que entra és directa- duir han estat els treballadors. garem una campanya a nivell euro- perar un espai tan cèntric de la ciu- ment un més de la cooperativa, Ara hem presentat el projecte de peu de recolzament a l’expropiació-Com us vau plantejar recuperar tat, i fins i tot molts dels nostres forma part dels obrers de base que llei d´expropiació del Bauen i tenim del Bauen, en el que tenim previstun hotel com el Bauen? companys que actualment estan tre- són els que tenen la darrera paraula confiança que, amb el suport dels realitzar xerrades i actes de difusió-El Bauen es va construir el 1978, ballant aquí ens van dir que està- a través de les assemblees. moviments socials, el govern es de la nostra realitat arreu les ciutatspel mundial de futbol, en plena dic- vem bojos, que no ho aconsegui- S’ha de tenir en compte que som vegi obligat a aprovar-la. Cal tenir europees.tadura i en convivència dels seus rem. Però la veritat és que no persones que hem après a la pràcti- en compte que la darrera vegadapropietaris, la família Iurovich, teníem gaires més alternatives, no ca i en el dia a dia a defensar els que la jutgessa va voler desallotjar-amb la junta militar. Durant dèca- vam creure en la mala sort, i vam nostres drets, i així ens hem politit- nos vam marxar amb un miler de Més informació:des l’estat va permetre que els pro- tenir confiança en el suport social i zat, i és que pocs de nosaltres tenen persones més fins als tribunals, per http://www.bauenhotel.com.arpietaris no paguessin impostos, i les en nosaltres mateixos. Vam treba- una militància o agrupació anterior a dir-los que no estem sols, i ens http://www.revolutionvideo.org/agmúltiples irregularitats de la gestió llar molt dur, reconstruint el que els al Bauen. Per tant, tot aquest procés van acompanyar, entre altres perso- oratv/programas/empresas_recupe-finalment van portar al tancament empresaris s’havien endut, i pre- ha estat un aprenentatge, i hem anat nes destacades, Hebe de Bonafini, radas/defensa_bauen_1.htmlCatalunya. Novembre de 2008 5
  • TREBALL-ECONOMIA Amb la LEC es La LEC pren l’escola concertada com a model condemna ara i del sistema educatiu i trasllada el seu model per sempre de gestió privada a l’escola pública l’escola pública 13 de novembre: lluita contra la Llei dEducacióVaga indefinida Federació Ensenyament sigui pràcticament inassumible. CGT Catalunyaals pàrquings • Ens deixen sense recursos molts projectes d’innovació educa- Ed’Eysa a l Govern de la Generalitat tiva engegats a molts centres amb ha entrat al Parlament el il·lusió i esforç de tothom.Mataró projecte de Llei d’Educació Cal millorar la qualitat del nostre de Catalunya que d’aprovar-se sistema educatiu. Aconseguir-ho, Federació Comarcal trencaria el model d’educació pú- com demostren els sistemes educa- CGT Maresme blica que hem tingut fins ara, situa- tius capdavanters al món, no passa ria la privada concertada com a per una gestió empresarial delsE ls treballadors de l’empresa EYSA, que gestiona els apar-caments subterranis de Mataró, van model i potenciaria les possibilitats de privatització de l’ensenyament. La CGT d’Ensenyament ha convo- centres públics, ni per la municipa- lització i el perill de privatització que això suposa, ni per afavorir eldecidir convocar vaga indefinida cat una vaga del professorat i l’a- finançament públic de les escolesdegut a que l’empresa incompleix lumnat dels centres públics no uni- concertades (convertint en un granla Llei 31/1995 de Prevenció de versitaris pel 13 de novembre (amb negoci un dret reconegut de tot ciu-Riscos Laborals fins al punt de USTEC-STEs, ASPEPC i el Sindi- tadà).posar en risc la integritat física dels cat d’Estudiants). • Volem una escola pública detreballadors. La companyia, filial Però el projecte de LEC no és un qualitat, amb un finançament comde Fomentos Construcciones y tema que afecti només a aquest dos la mitjana de la resta de països eu-Contratas, explota aparcaments sectors, també a les mares, pares, ropeus, proper al 6% del PIB i nomunicipals de titularitat pública tutors/es i a qualsevol persona par- del 2’4 % (català) actual, que com-arreu de l’Estat espanyol. La con- tidària d’una educació pública de porti una atenció més individualit-cessionària subcontractada per qualitat per la qual cosa demanem zada dels infants, permeti millorar-l’empresa municipal Gestió Inte- la col·laboració de les AMPAs, as- ne els aprenentatges i garanteixi lagral de Trànsit (GINTRA) gestiona sociacions de veïns o qualsevol gratuïtat real de l’ensenyament pú-els aparcaments públics de paga- altre espai de trobada. blic (material, llibres, colònies…).ment de la ciutat (Parc Central i La CGT d’Ensenyament ha elabo- l’escola concertada a la pública, tionades per una empresa privada • Volem una escola encara mésPlaça de Tomás y Valiente). Aques- rat un full adreçat a la ciutadania marginant els elements amb els (això ha passat amb més d’un 25% transparent i engrescadora, volemta, al seu torn, depèn de Promo- que porta per títol: “Als pares i quals es van democratitzar els cen- de les llars d’infants municipals). aprofundir els instruments de de-cions Urbanístiques de Mataró SA mares, a la comunitat: per què tres públics, com ara els de partici- Aquest privatització precaritza les mocratització i participació de pro-(PUMSA), que s’encarrega de la estem en contra de la LEC?” i que pació de professorat (claustres) o condicions laborals dels treballa- fessorat, mares, pares i alumnes engestió del sòl públic municipal. diu el següent: de pares i alumnes a través d’AM- dors i redueix enormement la qua- un procés educatiu dels centres,A requeriment de la Inspecció de - Ens adrecem a vosaltres per PAs i conselles escolars, prou mal- litat del servei que presten ja que entès com un treball en equip, per-Treball pel seu compliment, l’em- fer-vos saber els motius principals mesos ja. l’objectiu primer és fer negoci, no què aquest és el missatge que calpresa “passa” de la inspecció, dels que com a sindicat ens fan rebutjar - El projecte de LEC pren l’esco- educar. transmetre als nostres infants.treballadors i del delegat de preven- la llei d’educació que el parlament la concertada com a referent del - El projecte de LEC parla en • Volem una escola integradoració de la CGT que està intentant de Catalunya prepara, i que defi- sistema educatiu i trasllada el seu cap moment de rebaixar el nombre (a diferència dels centres concer-des de fa uns dos anys per la via del neix quin tipus d’escoles tindrem model de gestió d’empresa privada de nens per classe o d’un compro- tats que majoritàriament rebutgendiàleg que l’empresa compleixi la al nostre país d’ara en endavant. a l’escola pública: jerarquitza tota mís d’augmentar el finançament l’alumnat amb més dificultats),llei. Esperem el teu recolzament en la la capacitat de decisió en la figura públic de l’escola pública, mesures sense caure en el parany que unaPer una altra banda, l’empresa as- lluita contra aquest projecte de llei de la direcció de centre. Condicio- que si garantirien una millora qua- major competitivitat entre centres isetja els afiliats de la CGT i un que condemna d’ara i per sempre na els recursos dels centres als re- litativa del sistema. Tampoc d’afa- entre els nostres fills i filles ensdells va ser acomiadat injustament, l’escola pública. sultats, provocant la competència vorir la gratuïtat total i real del dret portarà a una millor educació.quedant pendent de judici al Jutat - El projecte de Llei d’Educació per l’alumnat entre centres públics, a l’educació: ni una paraula d’aug- • Volem que pugin els nivellsdel Social. de Catalunya (LEC) suposa la pri- i accentuant –en conseqüència- la mentar les dotacions als centres educatius, però per fer-ho cal unDavant del silenci i el “passotisme” vatització dels serveis educatius, diferència de qualitat entre centres, per no haver de cobrar material ni compromís de l’administració ambper part de l’empresa els treballa- aposta clarament per l’escola pri- que depèn en part dels recursos de la gratuïtat dels llibres de text. l’educació pública, amb l’escoladors no han tingut més remei que vada concertada i relega l’escola amb els que compta per realitzar - El Projecte de LEC agreujarà la de tothom.exercir el seu dret de vaga. Van se- pública a una mera funció subsi- una bona tasca educativa. Afavo- delicada situació que avui ja viu Per tot això es demana que el Go-guir la convocatòria de vaga 4 dels diària de caràcter assistencial: a reix encara més, doncs, l’existèn- l’escola pública: vern de la Generalitat retiri el pro-6 treballadors que té lempresa, tot i l’augment de les aportacions eco- cia de centres públics de primera, • Assumim més del 85% dels jecte de Llei d’Educació de Cata-les coaccions portades a terme per nòmiques a les escoles concertades de segona i centres-guetos. alumnes amb dificultats d’apre- lunya i promogui un debat entrelempresa per a fer-la fracassar. s’hi sumarà un finançament extra - El projecte de LEC obre la pos- nentatge. tots els sectors de l’ensenyamentEl sindicat CGT va convocar con- (que no rebrà la pública) si volun- sibilitat que centres de primària i • Alguns grups comencen el curs públic sobre les necessitats que hicentracions de suport als treballa- tàriament accepten fer-se càrrec de instituts públics passin a ser gestio- amb 28 i 30 nens (quan haurien de ha avui a Catalunya per millorardors en vaga davant els aparca- nens amb dificultats. Aquesta “vo- nats pels ajuntaments de cada mu- tenir 25, i aquest número ja és ex- l’escola pública de les nostres fillesments de Mataró els dies 3 i 15 luntarietat” junt al control sobre la nicipi. Podem estar d’acord en la cessiu si tenim alumnes amb difi- i fills. Cridem a totes les mares i elsdoctubre. També es va portar a matriculació que exerciran els pro- necessitat de més implicació dels cultats a la mateixa classe). pares, associacions, partits polítics,terme una campanya denviament pietaris de les escoles privades, municipis, però el cas de la muni- • Tenim centres-gueto, que l’ad- sindicats i AMPA’s a rebutjarde faxos a lempresa. Sintenta es- augmentarà la segregació escolar cipalització de les escoles de 0 a 3 ministració permet sense donar ni aquest projecte de llei i a donar su-tendre el conflicte al màxim als en funció de l’extracció social de anys ens ensenya com funcionen solucions ni recursos per afrontar port a les mobilitzacions en defen-centres de treball que l’empresa té l’alumnat. En definitiva: pagar alguns ajuntaments: proliferació de la situació. La desastrosa i asocial sa d’una educació pública de quali-a Catalunya: Igualada, Rubí, Llei- amb diners de tothom l’escola la gestió indirecta –criticada pel planificació urbanística ha donat tat.da, Granollers, Tarragona, Manresa d’uns pocs… una idea d’esque- Síndic de Greuges- en la qual es com a fruit l’aparició de ciutats-i altres, així com a la seu central de rres? manté el rètol de Llar d’infants guetos, fet que ha afavorit que en Més informació:Madrid. - Trasllada el model de gestió de municipal quan realment són ges- molts centres públics la realitat www.cgtcatalunya.cat/cgtense6 Catalunya. Novembre de 2008
  • TREBALL-ECONOMIA Rebuig als ERO presentats LA MIRADA INDISCRETAen el sector de l’automòbil Jo no he votat Obama FESIM-CGT Emili Cortavitarte CarralLa Coordinadora del sector de lau-tomòbil, de la FESIM-CGT ha Si hi ha hagut un tema que ha unifi-analitzat lactuació tant de les em- cat els criteris de periodistes, tertu-preses constructores com de les au- lians, experts, polítics professionalsxiliars amb la presentació dERO i gent del carrer era el desig que elen les últimes setmanes. La CGT candidat demòcrata a la presidèn-fem les següents valoracions i con- cia dels Estats Units fos el guanya-clusions: dor de les eleccions i, una vegada celebrades aquestes, la passió des--En la majoria de les empreses els fermada i els bons auguris.plantejaments dexcedent no respo- Mai no havíem assistit a un des-nen només a la caiguda de vendes, plegament mediàtic com aquest pelsi no a la voluntat daprofitar la psi- que fa a unes eleccions en un altrecosi de crisi per a realitzar rees- estat: els enviats especials s’hantructuracions, augments de pro- multiplicat, els conductors d’infor-ductivitat i canvi de contractes matius o dels programes d’actuali-fixos per eventuals. En efecte, les tat matinals també s’han desplaçatreduccions de producció respecte a per fer-los des de Washington o des2007 signifiquen generalment d’altres ciutats nord-americanes,menys del 8% i no obstant això la- -Des de la Coordinadora de lAuto benefici, a més de les aportacions augments de productivitat dels úl- els tertulians han tingut feinaplicació dERO es realitza en tants de la FESIM denunciem que una directes en compra de materials a tims anys. extra...per cent molt més elevats. de les causes de lactual situació de les cases matrius, valorades en Des del conjunt de seccions sin- Sí, sí; ja sé que hem assistit a una-Les empreses estan sol·licitant la- crisi ha estat lactuació de les mul- altra quantitat similar de benefici. dicals de la CGT al sector de lau- sèrie d’esdeveniments històrics: eltur per a les seves plantilles abans tinacionals de lauto que han dut a -Per això exigim a les administra- tomòbil anem a desenvolupar en el primer president mestís (més quede produir-se els efectes reals centenars de milers de treballadors cions públiques, estatals i autonò- concret de cada empresa, platafor- negre, no ho oblidem) dels EUA, lasobre les produccions. Encara que a rebaixar els seus salaris i condi- miques, el rebuig dels Expedients mes reivindicatives en línia amb fi de la nefasta i cruel (Afganistan iles dades de vendes a Espanya par- cions de vida per mitjà dacords de de Regulació dOcupació a les em- aquestes propostes, convocant a les Iraq, per citar dos exemples) presi-len de més dun 20% de descens, dobles escales salarials, augments preses i lexigència de solucions plantilles afectades a les mobilitza- dència de Bush fill, un suposatles vendes a Europa i en la resta del de productivitat i flexibilitat, em- pactades amb els treballadors en cions que siguin necessàries per- canvi de cicle polític (Obama seràmón tot just arriben a un descens pobrint a la població i per tant aju- les quals siguin les empreses qui què siguin les empreses qui carre- el nou president i els demòcratesdel 2%. Tenint en compte que els dant a la tan airejada crisi. suportin el cost daquesta situació guin amb els costos daquesta tindran la majoria en el Senat i encotxes produïts a Espanya es desti- -Insistim i revindiquem que aques- per mitjà de la reducció de la jorna- situació i així impedir que de nou el Congrés) i de sensibilitat interna-nen en un 70% a lexportació, sen- ta crisi ha danar a càrrec dunes da, la reducció dels inhumans rit- la voracitat i avarícia de les empre- cional al front de la Casa Blancafonsen la majoria de les justifica- empreses que en els últims 10 anys mes actuals de producció, i la con- ses dugui als treballadors de lauto (sembla que el nou president té unacions de les empreses per a han tingut, en el conjunt del sector, donació dels deutes de borses a noves pèrdues de condicions de certa idea de per on paren els altresdemanar els ERO. més de 15.000 milions d’euros de dhores acumulades, sobretot pels caiguda i treball. estats i proposa vies de respecte i diàleg). Però també han passat coses du-OPINIÓ: La CGT davant la situació de ‘crisi’ en el sector de l’auto rant aquest període que no poden obviar. El senador Barack Obama va renunciar al finançament públic Diego Rejon, secretari general els culpables daquesta situació; peculació financera i al repartiment Les polítiques industrials de les per a la seva campanya i s’ha basat FEMEC-CGT banquers, empresaris i multinacio- de dividends, generant-se una pèr- multinacionals, centrades en lob- només en el privat, superant totes nals, tenen en lloc segur el botí dua de motor econòmic per al futur tenció de beneficis per mitjà de les quantitats fins ara conegudes.En les últimes setmanes les empre- aconseguit en els últims anys i da- de les empreses i els seus empleats. lestalvi i abaratament del cost de la Això li ha permès, entre d’altresses del sector de lauto han comen- munt tenen el cinisme de demanar Ara, quan es constaten les con- mà dobra, no han buscat tecnolo- coses, emetre en vuit de les cade-çat a sol·licitar expedients de regu- que les seves malifetes les paguem seqüències de la política capitalista gies de futur amb un major valor nes televisives nord-americanes delació docupació, tant dextinció els altres. que han desenvolupat les empreses afegit. major audiència un vídeo promo-com de suspensió, per la “baixada Les empreses de lautomoció multinacionals de lautomòbil com En aquest sentit, la capacitat de cional de mitja hora. No ens podemde vendes” en el sector. Levolució han aplicat en àmplies zones del màxims exponents daquest siste- mantenir en el futur una indústria ni arribar a imaginar el que es potde les vendes del sector de lauto- planeta la política dabaratament de ma, acudeixen a demanar ajuda als de lautomòbil, i tot el seu sector fer per la millora de les condicionsmòbil ve com a conseqüència de les condicions salarials i laugment governs, i per tant a lerari públic auxiliar passa per escometre la in- de vida dels més desafavorits alsles turbulències financeres viscu- de productivitat sense límit. pagat per tota la població, perquè vestigació i disseny de vehicles EUA amb el que ha costat aquestdes amb les hipoteques “subpri- Aquestes accions han significat paguem, amb atur, milers de treba- ecològics amb motoritzacions lliu- anunci.me” dEEUU que han suposat el augments de les capacitats produc- lladors i les seves respectives famí- res dels derivats del petroli, verita- Barack Obama no només té eltrencament de la confiança de les tives que han eliminat la necessitat lies. ble problema no només per a leco- suport de les estrelles de Hollywo-entitats financeres col·lapsant el de contractació impedint que mi- Les ajudes oficials de les quals nomia general sinó per al conjunt od i dels intel·lectuals més progres-sistema de crèdit i influint de ma- lers de persones tinguessin treball i shan vist beneficiades les empre- de la indústria de lauto i, per des- sistes també dels mateixos especu-nera exponencial en el descens del salari. Qui han accedit a un da- ses de lautomòbil en els últims de- comptat, per al conjunt del planeta. ladors financers de Wall Street quefinançament i del consum. Una hi- quests llocs de treball ho ha fet cennis són públiques i notòries. En La Federació de Sindicats de la ens han abocat a aquesta crisi, avuipoteca subprime és aquella hipote- amb dobles escales salarials per totes aquestes ajudes no hi ha Indústria Metal·lúrgica (FESIM- per avui, de dimensions descone-ca considerada de "risc" per aquell sota de 800 euros mensuals per als hagut mai una posició de control i CGT) hem presentat a les Admi- gudes. Qui millor que un polític re-a qui es concedeix. acabats dingressar. de contrapartida per part de les ad- nistracions i a les empreses una lativament jove, atractiu a les cà- Les cada vegada pitjors condi- Daquesta manera lacumulació ministracions tant central com au- proposta-exigència clara dinvesti- meres, de discurs apassionat icions docupació amb sous per sota de capitals en mans de les multina- tonòmiques. Daquesta manera gació i desenvolupament immediat esperançador? Què millor que pro-duna renda acceptable en el mer- cionals ha arribat a uns números shan desaprofitat ocasions magní- de tecnologies lliures de petroli. El postes tan vagues com: “ara tots elscat actual, sumades a lincrement escandalosos. Aquests beneficis, fiques per a haver entrat a formar lamentable és que ni empreses ni americans hem d’oblidar les nos-del euribor Europeu, han dut a lluny de ser invertits en millores part de laccionariat de les empre- Administració ni els altres sindi- tres disputes per unir-nos”? Comgrans capes de la població o a latur productives que augmentessin la ses i així poder realitzar una lògica cats “majoritaris” hagin plantejat deia el personatge principal d’Ilo a retenir el consum, quan shan capacitat estructural i un major labor de control en els moviments una decidida aposta política i in- Gattopardo de Tomasi di Lampe-produït les primeres alarmes de valor afegit, tant en el producte industrials, especulatius i financers dustrial per a aconseguir aquest ob- dusa: que tot canviï perquè tot resticrisi econòmica. No obstant això com en el procés, shan dut a les- de les empreses. jectiu. igual.Catalunya. Novembre de 2008 7
  • TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Seat, Esteban Ikeda, Estampacions Sabadell, Unilever, Visteon, Nissan…L’efectepapallona Onada d’acomiadaments iL Pepe Berlanga ’enciclopèdia Viquipèdia diu que l’”efecte papallona" es ge- tancaments a empreses Col·lectiu Catalunyanera quan es donen uns condicions Ainicials en un determinat sistema mb l’excusa de la crisi, di-natural, i que la més mínima varia- verses empreses presentenció pot provocar que el sistema Expedients de Regulacióevolucioni de forma totalment dife- d’Ocupació i tanquen factories.rent. Una petita pertorbació inicial,com a conseqüència d’un procés Esteban Ikedad’amplificació, podrà generar unefecte considerablement gran. El Proveïdor de Nissan, pertany a laqualificatiu prové d’un antic pro- multinacional Johnson Controls,verbi xinès: "el moviment de les compta amb 300 empleats i fabricaales d’una papallona es pot sentir a els seients per al tot terreny Path-l’altra banda del món". Canvis mi- finder, un model afectat per la reta-núsculs que portin a resultats com- llada de producció de Nissan.pletament divergents. Vol presentar un ERO per aco- Em refereixo a aquesta definició miadar 95 empleats al Prat de Llo-en relació a “la que està caient” en bregat amb lexcusa del descens deaquest món tan opac de l’economia la producció del principal client, laen relació al sistema financer. Els fàbrica de Nissan de la Zona Fran-mitjans d’opinió sense diferències ca. Aquests acomiadaments es su-ens informin de les immenses aju- marien a un pla aplicat a final deldes que els estats destinen a calmar 2007 de 56 baixes incentivades iels desproposits a què ens hem vist 16 contractes temporals no reno-abocats; sobre la necessitat de re- vats.fundar el sistema capitalista tal Els sindicats consideren que elscom va sorgir dels enderrocs de la acomiadaments són injustificats te-II Guerra Mundial; del compromís nint en compte les previsions ac-de garantir els nostres escassos es- tuals de producció del grup auto-talvis;… Un compendi de mesures mobilístic.que causen l’enrojolament delsmés llecs. Mentrestant, gairebé tots Estampacions Sabadell quals cal sumar els 3.950 que final- els treballadors poden deixar de Nissan ho justifica en una situa-“informen” que és culpa duns des- ment la filial de Volkswagen envia- treballar fins a 35 dies a l’any per ció econòmica complicada, el des-aprensius que han inundat el mer- Fabrica carrosseries d’automòbil. rà a casa durant cinc i quinze dies caigudes en la producció, i la com- cens del nombre de vendes, l’in-cat duns productes coneguts com a Serveix a la línia de producció dels també abans de final d’any. En panyia els segueix pagant el sou. A crement dels costos de producció ihipoteques “subprime” encara que, tot terrenys que es fabriquen en la total, si es té en compte els ERO i canvi, els treballadors retornen les dificultats dels particulars a l’-ni els més guerrers van ser capaços planta de Nissan a la Zona Franca i les aturades productives, la mesura aquestes hores en puntes d’activi- hora d’aconseguir préstecs per aldapreciar les nefastes conseqüèn- també és proveïdora de la marca a pot afectar uns 4.700 empleats de tat, sense cobrar més. consum i en el fet que han canviatcies que una estafa d’aquestes ca- Àvila, on Nissan fabrica camions Martorell i la Zona Franca, ja que els gustos dels consumidors, queracterístiques generaria. Sense ex- lleugers. alguns poden formar part de les Visteon en lloc de 4x4 i grans furgonetescepció, criden a lauxili dentitats Va presentar un expedient de dues accions. Pel que fa a les dues demanen vehicles més petits, mésque sense ell es troben abocades a suspensió d’ocupació temporal de aturades de cinc i quinze dies que Visteon fabrica quadres de coman- eficients, amb menors consums ila desaparició, evidentment sense 30 dies que afectarà a uns 226 tre- preveu portar a terme Seat, això dament pels tot terreny de Nissan. més respectuosos amb el medi am-recuperar els ingents capitals dipo- balladors (gairebé la meitat de la afectaria d’una banda, 1.980 em- Ha anunciat l’enviament a casa bient.sitats en elles. plantilla), amb l’argumentació que pleats de la línia 1 –encarregada de 30 persones durant 13 dies. És un dels ajustaments de perso- Pel camí sobliden, interessada- la mesura respon a la situació pro- del nou Ibiza– durant tres dies de nal més bèsties dels últims anys.ment que els “gestors” han estat re- ductiva de Nissan, un dels seus novembre i dos de desembre, i Unilever Espanya Comportarà un conflicte socialbent honoraris vergo-nyants, tant principals clients. L’expedient pre- d’una altra, 1.969 persones més de greu, perquè arrosssega les planti-en concepte de salari fix com sobre veu deu dies d’aturada productiva la línia 2 –la que produeix els mo- Multinacional propietària de mar- lles de les empreses auxiliars queparticipació en beneficis, ‘stock en les línies que treballen per al fa- dels Altea i León– durant quinze ques com Calvé, Knorr, Ligeresa, els subministren peces i afectaràoptions’,… inclús fins a lúltim mo- bricant japonès a Barcelona durant jornades dels mateixos mesos. Maicena, Mimosín, Rexona, Skip, unes 4.000 famílies. Els sindicatsment que es va anar a salvar-les o els mesos de novembre, desembre i Tot i que la companyia no s’ha Signal, Tulipan, etc. consideren que l’ERO és injustifi-quan es van veure forçats al seu gener. plantejat acomiadaments, els sindi- Ha decidit tancar la planta de ge- cat perquè l’empresa s’aprofitaabandonament, cinc minuts abans Els sindicats consideren que la cats temen l’inici d’un allau d’ex- lats del barri barceloní del Poble- d’una situació conjuntural i perquèque els tiressin. mesura és exagerada, que lexpe- pedients similars per part de les nou, comercialitzats sota la marca la multinacional japonesa acumula Novament es desaprofita locasió dient està sobredimensionat i que empreses proveïdores. CGT i Frigo, i acomiadar els 268 emple- quatre anys de beneficis.per cimentar un sistema econòmic afectarà treballadors que no tenen CCOO decideixen convocar jorna- ats de la plantilla. Els treballadors de Nissan vanque corregeixi les desigualtats. Es res a veure amb la producció a Nis- des de vaga els caps de setmana, La companyia, que ja ha presen- començar les mobilitzacions enperd l’oportunitat de fer que les san. des del dissabte 18 doctubre fins al tat l’ERO al departament de Tre- contra de l’ERO el dijous 16 d’oc-empreses que reben ajudes per al 14 de desembre, entenent que és ball, declara que la decisió s’em- tubre al matí amb una concentracióseu reflotamient, hi hagi un acord Seat contradictori que lempresa presen- marca en un pla de reestructuració duns 3000 treballadors a Plaça Ca-per tal que els seus treballadors for- ti un ERO i al mateix temps man- engegat en el sector de la produc- talunya de Barcelona per a dirigir-min part dels consells dadministra- Un dels gegants històrics del sector tingui gent treballant els caps de ció de gelats. se després als concessionaris deció, en proporció a les ajudes rebu- de l’automòbil. setmana en tasques d’acabat de ve- Nissan i Renault a decorar els apa-des, com qualsevol altre accionista Seat va anunciar un ajustament hicles i en l’inici de la línia del nou Nissan radors i repartir pamflets per talque exigeix la seva “cadira” en els de la seva producció a Catalunya Ibiza, a més de deure 800.000 d’informar els clients d’on van aòrgans de plena decisió empresa- que consisteix dentrada en la pre- hores de la borsa dhores a la plan- Una altra de les grans empreses de parar els seus diners. El matí delrial. sentació d’un ERO temporal per a tilla. Només tornant-les, els sindi- l’automòbil. dia 17 uns 3000 treballadors es van Això sí que no estan disposats a 1.250 treballadors –750, entre no- cats calculen es podrien reduir un Decideix persentar un ERO per concentrar a les portes de les fàbri-acceptar-ho, seria “massa revolu- vembre i desembre, i 500, entre 20% els afectats per lERO. La acomiadar en un any 1.680 treba- ques, i el 23 d’octubre a la tardacionari” per als seus ponderats gener i juliol del 2009– (després borsa dhores és un sistema de fle- lladors de les factories de la Zona van convocar una manifestació pelpunts de vista i/o raciocini. Seat el volia ampliar a 1.500), als xibilitat de Seat que estableix que Franca i de Montcada i Reixac. centre de Barcelona.8 Catalunya. Novembre de 2008
  • TREBALL-ECONOMIA A Seat planten cara QUI PAGA MANA Laïcisme Seccions Sindicals a un nou ERO tíssimes doncs no hi figuren ni les nacional VicentMartínez CGT Grup Seat Jornades Industrials pendents de gaudir ni lestat de la borsa dhores D urant l’edat mitjana, els siste- mes polítics estaven legitimatsÉ s trist i preocupant fer un a Zona Franca i Gearbox, on la per les religions (com a ideologies exercici de memòria i veure mitjana és positiva!! polítiques gairebé): els reis ho eren com ha evolucionat aquesta Lempresa llança la canya apro- per la gràcia de déu. Al segleempresa que satreveix a presumir fitant la crisi a veure què pesca. XVIII, a Europa, tot això ho vade modernitat i benestar, que ens Van enganyar tothom quan al 2003 qüestionar la Il·lustració i la confi-bombardeja amb revistes a tot van vendre la borsa dhores com a guració d’un sistema polític demo-color i enquestes de satisfacció la- garantia perquè no hi hagués Expe- cràtic centrat en la voluntat i sobi-boral duna banda mentre planta dients de Regulació dOcupació. rania popular i la llibertat, almenysERO a lAdministració com qui Sestà realitzant un sondeig, total- en teoria. Es va qüestionar el paperplanta pins. Des del famós acord ment maliciós, a través de les pre- “polític” de les religions: es va se-“Per a lestabilitat de la plantilla” fectures sobre la voluntarietat de la parar església i estat i es van apartarde 8 maig de 2003, ja en porten plantilla. És important no mostrar les creences religioses a l’apartattres, en tres anys: ERO acomiada- la pròpia intenció. Estar en un de la privacitat, tot reconeixent laments desembre 2005, ERO amb ERO no és cap “ganga”: es tallen llibertat de consciència. I tot aixòlexcusa de la vaga de transports les cotitzacions i cal començar de sobre la base que ni aquesta creen-juny 2008 i lactual, que vol tirar nou el termini de sis anys per a la- ça privada ni els seus valors no esendavant aprofitant la campanya tur, el que té conseqüències negati- podien imposar sobre la llibertat demediàtica de “crisi” amb la seva de la situació de Seat, i aporten linspector que va intervenir en ves tant per als qui es jubilen com pensament i d’opinió de qualsevolcançó de "els rics també ploren". dades i mesures que fan injustifica- aquest conflicte, el mateix que va per als qui puguin estar en latur en ciutadà.La veritat és que en època de molta ble qualsevol ERO. Si a Seat “No intervenir en lERO del 2005, un els pròxims anys. Actualment, vivim en un món onabundància, van retallar un 30% de sobra ningú” cap sindicat ha den- expedient on es van cometre nom- Les condicions de treball a Seat l’adscripció nacional, a la pàtria, éssalaris als nous ingressos i van trar a negociar les condicions de broses il·legalitats i que encara no provoquen un ampli rebuig que fa un dels elements de disputa políti-ficar flexibilitat total mentre els in- lERO. Al contrari, caldria una sha tancat ja que queda un treba- que molts treballadors no es plan- ca. Les dretes demanen patriotismesoportables ritmes de treball en les mobilització per parar-ho. llador pendent de reingrés. tegin el futur en aquesta empresa. i acusen d’antipatriotes als líderscadenes provoquen que fabriquem La CGT considera que si lem- Es rebutja lERO perquè la inac- Abans hi havia cua per a entrar i esquerrans, les esquerres per lamés malalts que cotxes, a un ritme presa no obre una solució sense tivitat que planteja lempresa és un avui és una de les empreses de lEs- seva banda solen tenir, si més no,increïble. lERO, s’haurien de realitzar as- muntatge per justificar un altre tat pitjor valorades en termes do- un concepte “nacional” una mica En primer lloc, alegra que la semblees davant ledifici corpora- ajustament de la plantilla. Linfor- ferta i qualitat docupació. més “laic”, menys religiós, menysresta de sindicats assumeixin els tiu per demostrar a la màxima Di- me elaborat per lempresa és total- Per tot això, des del sindicat de essencialista. Només cal veure complantejaments que des de fa temps recció de Seat que la solució és la ment esbiaixat. Convé informar la CGT es crida a la mobilització a les eleccions nord-americanes elsdefensa la CGT. En la primera reu- retirada de lERO i una negociació que dels 642 directius no n’hi ha contra les agressions per part de republicans acusaven Obama denió de lERO, tots els sindicats as- sense xantatges. cap afectat per la “baixada de ven- lempresa i a rebutjar aquest nou ser antiamericà; com Rajoy acusa-senyalen la VW com a responsable Ja dentrada, la CGT ha reprovat des”. També omet dades importan- ERO. va Zapatero de “romper España”, i com a la política catalana els partits es llancen retrets de no ser prou ca-OPINIÓ: A Nissan, ‘Temps moderns’ talans ara per l’Estatut, ara pel fi- nançament. Secció Sindical CGT Nissan Ara, quan els treballadors/es, No es tracta de negar que hi ha cada vegada tenim treballs més hagut processos de genocidi cultu-L a societat capitalista, en la qual estem immersos, porta anysobtenint uns beneficis brutals. El precaris, salaris més baixos, en el moment que la majoria de la po- blació té problemes per a “consu- ral, i moviments nacionalistes pro- gressistes amb justes reivindacions. Però molts cops, quan vius a un te-motor econòmic de la societat ha mir”, quan les persones no poden rritori amb un “conflicte nacional”,vingut “gràcies a lespeculació” anar més enllà de cobrir les seves com és ara Catalunya (on es debattant immobiliària com financera, necessitats bàsiques, ens parlen de entre la catalanitat i l’espanyolitat)així com a sector turístic. Impul- crisi. Crisi que solament té una in- de qualsevol dels dos extrems na-sats, generalment, aprofitant les tenció, reduir els impostos al gran cionals et demanen posicionament“desgràcies humanes”, explotant la capitaal i obtenir reformes laborals cap al seu cantó o cap a l’altre, noimmigració, o encadenant la majo- que els permetin, altra vegada, hi matisos. Jo no em sento espan-ria de la societat a crèdits pràctica- augmentar la seva productivitat. tat de manera parcial i exigim la mentat les matriculacions un 20,6 yol, ni català, tot i que sé que sócment vitalicis. La unitat, és la base de la lluita, justificació del canvi productiu. % pel que fa al mateix període de les dues coses (una per carnet i l’al- Lexplosió de la bombolla im- per això les empreses automobilís- Pensem que sha daclarir la situa- 2007. tra perquè visc a Catalunya i sóc demobiliària, la pèrdua de poder ad- tiques ja estan actuant amb la seva ció quant a laplicació de mesures Enfront daquesta realitat, neces- cultura catalana), però la mevaquisitiu de la majoria de la societat, ANFAC (Associació Nacional de de flexibilitat i levolució de les cir- sitem una cultura de la resistència identitat no és només segons el te-laugment de la precarietat laboral, Fabricants dAutomòbils i Ca- cumstàncies de mercat, així com la contra el consumisme, contra el rritori on visc. És més, pot ser ellincrement de lIPC, la pujada de mions) que adopten mesures simi- marxa del pla de baixes incentiva- creixement pel creixement, sense factor de classe té més pes en lal’Euribor, fa que augmenti la po- lars dintre del seu àmbit. Recor- des. fites col·lectives. meua identitat que viure on viscblació amb rendes baixes, amb el deu, com van utilitzar la vaga de Amb aquesta situació hi ha al- Necessitem sortir al carrer per (no hauria de ser aquest l’objecteque la situació de “creixement”, en transport per a pretendre aplicar un guns “companys”, que tenen la parar aquesta màquina de desor- del moviment obrer?). Quan nola qual suposadament estàvem, per ERO. El seu únic objectiu és obte- poca vergonya de venir a treballar dre, injustícies i desigualtats, ano- jures fidelitat a un o altre bàndola gran part de la societat va suposar nir una reforma específica per al dissabtes i diumenges. La quantitat menada economia de mercat o ca- reps acusacions d’espanyolista oja la seva crisi o endeutament. sector, que pugui reportar-li més de rumors que apareixen durant el pitalisme i construir, a través de la d’independentista. Per això, reivin- La productivitat industrial ha beneficis, a costa de les condicions dia a dia a la fàbrica, no tenen més cooperació i la solidaritat, una so- dique un tercer espai: dels queanat encaminada a empitjorar ma- dels treballadors i dels recursos pú- intenció, que crear una psicosi so- cietat que respecti el medi ambient, creiem en l’autodeterminació, enjoritàriament les condicions de tre- blics. cial, de voler pertànyer a una crisi, el treball digne, el temps de vida què Catalunya ha de ser el que ellaball de tots, augment de flexibilitat, Mentre, a Nissan, comencen a provocada. No volem entrar a valo- col·lectiu de les persones lligat a la vulgui, en la normalització lingüís-augment dels ritmes de treball, aplicar la flexibilitat negativa “en rar els rumors. Lúnica cosa que producció de béns socials sufi- tica i cultural, però que ens fa igualaugment del treball efectiu, també tota la planta”, adoptant aquesta sabem, per la famosa ANFAC, ja cients per a tots i totes. la selecció catalana i que en un re-ha suposat un augment de les ma- mesura de forma unilateral i tergi- que des de la companyia no ens Necessitem mobilitzar-nos en el ferèndum sobre la independèncialalties professionals, poques vega- versant el conveni col·lectiu. Ens donen dades, és que des del mes de nostre dia a dia i caminar tots junts ens quedaríem a casa perquè ja ensdes reconegudes. oposem a laplicació de la flexibili- gener fins a l’agost Nissan, ha aug- cap a una vaga general. està bé el que decideixi la majoria.Catalunya. Novembre de 2008 9
  • TREBALL-ECONOMIA ‘Ens volen fer retrocedir un segle’ Fora la Directiva de les 65 hores CGT CatalunyaE El 7 doctubre es va portar a terme una jornada de mobi- lització i lluita contra la Di-rectiva europea que vol allargar lajornada laboral setmanal fins a 65hores, directiva que està previst quepassi a votació al Parlament Euro-peu el mes de desembre de 2008.La Unió Europea mostra un copmés el seu caràcter d’instrument delcapitalisme europeu. Estem davantd’un sistema en que els avençostecnològics no serveixen per millo-rar les condicions de vida de la po-blació sinó que ens retornen a unpassat d’explotació i carreguensobre l’esquena de la classe treba-lladora els problemes de la crisi queel mateix sistema ha generat des-prés d’enriquir-se gràcies a nosal-tres.Per una vaga generalde 24 horesEns hi juguem molt, una agressiócom aquesta requereix una resposta en funció d’allò acordat a cada em- del Capital, juntament amb la Di- tra el capital, vaga general”, “Amb a les 19 h. a l’Estàtua dels Despu-contundent, per això és necessària presa i sector. Entre les que van rea- rectiva de Retorn d’immigrants, el la directiva de la esclavitud, la clas- llats amb l’assistència d’un cente-una vaga general europea de 24 lizar aturades superiors als 15 mi- pla Bolonya de privatització de la se obrera anem ben fotuts”, “El tri- nar de persones convocades perhores. Considerem totalment insu- nuts podem remarcar lAjuntament Universitat, la Directiva Bolkestein partit privatitza de nit”… La mani- CGT, IAC, Co.Bas i l’Esquerra In-ficient i un simple rentat de cara la de Barcelona, Seat, Cristalera de per liberalitzar i privatitzar els ser- festació va comptar amb la dependentista del Camp. Una altrajornada europea del passat 7 doctu- lArboç, Mahle, Prismian, Telefóni- veis públics o la permanent pressió participació de l’esquerra política i concentració va tenir lloc a Gironabre convocada per la Confederació ca Barcelona, etc. per allargar l’edat de jubilació i re- sindical alternativa al sindicalisme a les 20 h. al Pont de Pedra convo-Europea de Sindicats (CES), tallar i privatitzar les pensions pú- burocràtic i a l’esquerra insitucio- cada per CGT, COS, IAC i SEPCCCOO-UGT-USO a nivell d’Estat Les mobilitzacions del 7 bliques. Es criticava també al mani- nal, amb la presència amb banderes amb participació de més de 50 per-espanyol, en defensa del "treball doctubre fest la proposta de la CES i pancartes d’un ampli ventall de sones.digne", que incloia aturades d’un (Confederació Europea de Sindi- col·lectius, organitzacions, comitèsmàxim de 15 minuts en algunes Convocada per la Campanya contra cats, de la qual formen part CCOO i i activistes adherits a la campanya. Continuar amb la lluitaempreses. Per això des de la CGT la Directiva de les 65 hores, a la UGT) de mobilitzacions pel 7 d’oc- El bloc de CGT dins la manifesta-de Catalunya vam legalitzat una qual es va adherir la CGT, la mani- tubre pel seu carácter testimonial i ció va aplegar unes 500 persones. Una Directiva amb efectes tan ne-convocatòria de vaga de 24 hores el festació del 7 doctubre es va iniciar es reclamava la preparació d’una La manifestació va finalitzar a la gatius com aquesta no es pot aturar7 d’octubre (això representava atu- amb una concentració davant la seu vaga general de 24 hores abans que Plaça Catalunya, davant la seu de amb protestes i mobilitzacions tes-rades de 1 a 4 hores, a diferents de la Unió Europea a Barcelona, a el Parlament Europeu voti la Direc- Telefònica, amb diversos parla- timonials, per això entenem que latorns del dia), per anar més enllà i les confluència del Passeig de Grà- tiva per tal de forçar la seva retirada. ments de sindicalistes, immigrants, jornada de lluita del dia 7 ha de serdonar cobertura legal a la possibili- cia amb Provença, on es va llegir el Sota el lema unitari “No a les 65 estudiants.... La participació en el principi d’un procés de mobilit-tat de realitzar a les empreses atura- manifest unitari de la Campanya. hores de la UE, sí a les 35, que la aquesta manifestació unitària alter- zació que ens porti a la convocatò-des més llargues que els 15 minuts En el manifest de la convocatòria es crisi la paguin els rics” la manifes- nativa contrasta amb la reduïda par- ria d’una jornada de vaga generalproposats per la CES, per poder re- denunciava que amb aquesta Direc- tació va baixar pel Passeig de Grà- ticipació a la manifestació que a la de 24 hores a nivell europeu. Laalitzar a les empreses assemblees tiva es pretén fer retrocedir un segle cia, on es van cridar, a més d’a- mateixa hora havien convocat Campanya contra la Directiva deinformatives en condicions, per ga- la classe treballadora pel que fa a la quests mateixos lemes, d’altres CCOO i UGT, que no va superar les 65 hores, ha anunciat que conti-rantir que en tots els torns i durant jornada màxima setmanal i que és com ara “Solidaritat amb les em- lassistència a la manifestació alter- nuarà amb l’activitat unitària, ambtot el dia els treballadors i treballa- tracta d’una peça, sens dubte fona- preses en lluita”, “Que la crisi la pa- nativa. El dia 7 també es va portar a noves accions que definiran prope-dores puguessin secundar la vaga mental, de l’ofensiva de l’Europa guin els banquers”, “Sí, sí, sí, con- terme una concentració a Tarragona rament.Informe sobre la situació actual a Pirelli Manresa Secció Sindical CGT Pirelli 2008 Pirelli anuncia que no farà la planteja quatre possibilitats per a Manresa i Col·lectiu Catalunya nova fàbrica, i que a més li sobren l’excedent de plantilla: recol·loca- 280 treballadors de la planta de cions en altres empreses del grup,L a Multinacional Pirelli anuncia al 2006 la intenció de construiruna factoria nova si es complien Manresa, raó per la qual presenta un ERO al Departament de Treball. L’empresa ho justifica per les pèr- recol·locacions externes mitjançant la contractació d’una empresa de reinserció laboral, prejubilacionsuns condicionaments (requalifica- dues que diu tenir però que parado- per a treballadors de 58 anys o mésció dels terrenys actuals, preu asse- xalment no es reflecteixen als ba- i indemnitzacions.quible dels terrenys de nova cons- lanços auditats. L’ERO de Pirelli Els treballadors de Pirelli haurantrucció, i un conveni a la baixa). s’acompanya d’un pla social en què de valorar ara les condicions propo-Després de complir-los, van passar es proposa que els afectats puguin sades per l’empresa en una assem-mesos dincertesa, rumors i reu- ser recol·locats en altres empreses blea general a la qual assistiran elsnions amb les administracions poc del grup, per bé que no hi ha cap assessors legals dels sindicats re-encoratjadores, fins que al juliol de altra planta a la península. El pla presentats al comitè.10 Catalunya. Novembre de 2008
  • TREBALL-ECONOMIA La mesquinesa de Repressió sindical contra CGT l’empresa Aitos Origin a Cecrops SA SS de CGT a Cecrops SA (http://cgtcecrops.blogspot.com)CGT Barcelona i Secció Sindical Atos Origin E l 16 doctubre Cecrops SA, em-L ’empresa Atos Origin es de- presa situada a Santa Perpètua dica al desenvolupament i de Mogoda, lliurava una carta da- manteniment de sistemes comiadament al representant de lainformàtics. És el soci tecnològic Secció Sindical de CGT, comuni-del Comitè Olímpic Internacional i cant-li el cessament immediat de laresponsable de la infraestructura seva activitat laboral. Lexcusa detecnològica dels Jocs Olímpics en lacomiadament disciplinari és perel major contracte tecnològic rela- "desobediència continuada, persis-cionat amb l’esport i que s’opera tent i pública a les ordres concretesdes del centre de treball de Barce- de lempresa a més dun abandona-lona. També gestiona sistemes in- ment de lloc injustificat".formàtics d’entitats com el Banc El fet es concreta en sol·licitar elde Sabadell, Endesa, Aigües de treballador (per escrit) llicènciaBarcelona i Gas Natural. Compta formativa, fent-ne ús dos dies i sor-amb 850 treballadors a Barcelona i tint de lempresa una hora i vint mi-4.000 a l’Estat espanyol, i va rebre nuts abans de finalitzar la jornada,el 2007 15 milions d’euros en sub- col·lectiva promovent en el seu lloc s’hagués evitat. A l’abril ja va ser deveniments (que gestiona la in- prèvia comunicació verbal a len-vencions. una desregulació laboral i els pac- necessari convocar una sèrie de fraestructura dels JJOO), o la d’In- carregat. Els seus treballadors vénen pa- tes individuals materialitzats gene- protestes per obrir una taula de ne- vestigació i Innovació i Mercat de La improcedència de lacomia-tint congelacions salarials des de ralment en “el si no t’agrada la gociació que l’empresa es negava a Capitals, que dóna servei a La dament és inqüestionable, però desl’any 2.000, uns salaris d’entrada porta és molt gran”. constituir, però en tots aquests Caixa. Els treballadors ara convo- de CGT valorem que ens trobemmolt baixos (molts inferiors als Per tot això, la plantilla porta des temps s’ha negat a parlar de cap de quen aturades parcials pels dies 6, davant un cas de repressió sindical,1.000 euros al mes) i jornades que, del mes de novembre de 2007 in- les reivindicacions dels treballa- 9, 13 i 16 d’octubre al Centre co- acomiadament que amaga la claraen moltes ocasions, s’allarguen per tentant arribar a un acord amb la dors. mercial Glòries de Barcelona con- intenció de lempresa dacabar ambsobre de les 10 hores sense rebre Direcció de l’empresa que solucio- Després d’un any sense avanços, tra la congelació salarial que patei- lactivitat reivindicativa daquestacap compensació; “s’aconsella” no ni aquesta situació, però la seva la la CGT va decidir convocar xen des del 2000 i per aconseguir Secció Sindical. Aquestes situa-realitzar les vacances, es penalitza prepotència i negativa a parlar l’ha aquestes aturades parcials, que van millores en la jornada laboral que cions formen part de labús dea qui s’acull a reduccions de jorna- portada al conflicte que, amb una tenir un seguiment massiu en àrees els permetin conciliar la vida fami- poder empresarial.da i es rebutja la negociació altra actitud per part de l’empresa, significatives com la de Grans Es- liar i laboral. És sorprenent trobar com a còm- plices dos delegats de personal de CCOO que hi ha a lempresa, usantMés aturades a les estacions dADIF un silenci encobridor en el moment del lliurament de la carta dacomia- SFF-CGT dora de la CGT que va facilitar la- que incidiran negativament en la torns i del treball en diumenges i dament; oferint-se com a testimo- cord del 31 de juliol denguany. qualitat del servei que es presta als festius i, finalment, una regulació nis en negar-se el company a signarA partir del 3 doctubre shan iniciat novament les convoca-tòries de vaga per al personal de les Però lempresa actua de mala fe i cinc dies després anuncia la priva- tització daquests serveis en diver- usuaris, així com en les condicions de treball del personal. Sexigeix la contractació de personal suficient digna del menyscapte de diners, que fins al moment obliga els tre- balladors/es a posar de la seva but- la carta dacomiadat; no convocant lassemblea que reclamen diversos treballadors; culpabilitzant el treba-estacions ferroviàries de viatgers ses estacions (BOE 5 dagost de mitjançant una oferta pública do- xaca els diners que pugin faltar en llador acomiadat per la seva actituddADIF de tot lEstat espanyol, 2008) i la pèrdua de 140 llocs de cupació, la paralització de les pri- caixa sota amenaça dexpedient "radical"; utilitzant la por que so-amb aturades tots els divendres de treball estables. Mentre tant, pacta vatitzacions i la recuperació dels disciplinari. bren 4 o 5 treballadors més (tanca-12 a 16.30 h i de 20 a 24 h, davant amb els sindicats majoritaris la li- treballs externalitzats. La CGT lamenta públicament ment secció LM).el menyspreu de la direcció a donar citació de lexternalització da- Un altre aspecte en el qual el sin- ladopció de més aturades però de- I és que per a aquests senyors desortida al conflicte pels serveis de quests llocs de treball. dicat llibertari es mostra especial- mana comprensió i suport per part CCOO-Cecrops, radicalisme és de-venda de bitllets, informació i La CGT denuncia que les mesu- ment combatiu és en lexigència dels usuaris del ferrocarril perquè manar lassemblea com a lloc deatenció al client. Aquest conflicte res dADIF comportaran la falta de duna millora de les condicions ac- lobjectiu de les mobilitzacions és decisió i informació, radicalisme éssarrossega des de 2007 i sha ca- personal i la progressiva reducció i tuals de treball, seguretat i salut la- el dassolir un servei públic ferro- demanar els salaris deguts i malracteritzat per la voluntat negocia- privatització de llocs de treball, boral, una valoració del treball a viari de qualitat. calculats, radicalisme és queixar-se del mal funcionament actual de la prevenció de riscos, radicalisme ésEstampacions Sabadell: Aprofitar la Crisi denunciar laïllament que sofreix laltre delegat (també de CCOO), Secció Sindical CGT Essa Palau adquisitiu ridícul, acumulat en una cosa que no es compra amb di- que afectaria 226 persones, que en- radicalisme és tenir la "gosadia" aquests últims anys. ners que és limpacte familiar que cara no està confirmat per Nissan dorganitzar-se al marge del seu au-L explosió de la bombolla im- mobiliària, la pujada de leuri-bor, laugment de lIPC i sobre tot, El sector de lautomòbil en els mercats europeus solament ha tin- gut un lleuger descens en les seves suposa lhaver de canviar el lloc de treball a 50 km i fins i tot mes dis- tància en alguns casos. ni altres clients. Aquestes són les estratègies que utilitza per a dema- crar al comitè posant-li en contra toritarisme. Des que al gener del 2008 es re- voca al company Jordi com a dele-lendeutament al que estan sotme- vendes, amb el que a Estat espa- Fins a on arriba lempresa fent- als treballadors, però amb el que gat de Prevenció, mitjançant lús desos tots els treballadors ha desem- nyol no li ha dafectar com volen los creure als voluntaris forçosos no han comptat és que els treballa- mentides i pressions per part dal-bocat en una crisi que particular- fer creure, per que més del 80% de que el comitè té voluntaris i no els dors no són ximples i ara més que guns membres de CCOO, es deixament, en el sector de lautomòbil la fabricació és per a exportar. Es- deixa sortir d’Essa Palau, que shan mai han destar units davant aques- la porta oberta a lacomiadamentsuposa unes caigudes en les vendes tampacions Sabadell (Essa Palau) pactat unes parades dautocar quan ta situació. Amb aquestes mesures duna persona compromesa oberta-dun 42%. Això és el que vol fer ara comença a prendre mesures a no han volgut les opcions que sels lempresa vol solucionar els pro- ment amb la lluita en lempresa i encreure la patronal aprofitant-se da- sac sense respectar el mes mínim han donat com són: cotxes de llo- blemes, com sempre a costa dels el sector. Camí que sabona en en-questa situació per fer les seves es- els drets dels treballadors. guer, dos autocars que surtin un de treballadors i no preveient aquestes tendre aquests dos individus el sin-tratègies pressionant els treballa- Hi ha treballadors a Esparrague- Sabadell i altre de Montcada i si no baixades de producció i buscant al- dicalisme com una lluita excloentdors i aplicant indiscriminadament ra amb els seus drets vulnerats, co- agrupar en torns als de Sabadell i tres alternatives que no afectin de la diversitat sindical, posant lhe-mobilitats, flexibilitat, ERO, etc. mençant per ser voluntaris forço- voltants i Montcada, Mollet i vol- sempre als mateixos. Tot això té un gemonia de les sigles per sobre dedesembocant al final en contractes sos, sense respectar les dietes, tants. rerefons que aviat se sabrà en que la llibertat sindical, fins i tot perprecaris molt per sota dun nivell transport, temps invertit i sobre tot També volen aplicar un ERO desemboca. sobre el dret al treball.Catalunya. Novembre de 2008 11
  • TREBALL-ECONOMIAMetro de BCN i P R I M E R S A U X I L I Sla conciliació dela vida familiar Secció Sindical CGT Metro Barcelona Què puc fer siU n jutjat social ha condemnant Metro de Barcelona a respec-tar el dret duna treballadora a rea- m’acomiaden? (1I)litzar la jornada reduïda en lhorari Comisión contra las c) A més, en els acomiadamentsque ella havia sol·licitat. El jutge subcontratas (CGT Aragó) i col·lectius i en els considerats per Col·lectiu Catalunyaconsidera que una sentència contrà- causes objectives, si es detectés de-ria afectaria "al dret efectiu a les fectes de forma, i interès a acomia- Cmateixes oportunitats de promoció ontinua la secció que vam dar amb una indemnització menorprofessional, a la protecció de la in- posar en marxa al número (20 dies en comptes de 45) seranfància i a la conciliació de la vida anterior dedicada a presen- considerats acomiadaments nuls,familiar i laboral". tar de manera planera i pràctica al- amb la consegüent readmissió delLa treballadora, afiliada a la CGT, guns conceptes jurídics relacionats treballador.treballa en una finestreta datenció amb la vida laboral dels treballa- d) Lacomiadament discrimina-al client amb un salari de 750 euros dors. Parlem avui de la improce- tori antisindical (membres de co-mensuals i una jornada reduïda de dència o nul·litat dels acomiada- mitès dempresa, delegats de perso-20 hores. Després dacollir-se a la ments en el món laboral. nal, i seccions sindicals). Calreducció de jornada, la dona treba- 1.- Quan un acomiadament és provar el tracte diferenciat per mo-llava de dilluns a divendres de 12 a improcedent? tius sindicals.16 h, i els dissabtes, de 12.30 a a) Lacomiadament manca de 5.- Què implica un acomiada-16.30 h. Al mes de març va recla- causa, és injustificat. El jutge no ment nul?mar a lempresa que, amb linici del considera provades les imputa- Implica la condemna judicial acurs escolar, se li permetés treballar cions de lempresa o les estima in- lempresa de la immediata read-només de dilluns a divendres, per suficients per declarar lacomiada- missió amb els salaris deixats detractar-se duna família monoparen- ment. percebre. A més es pot donar el castal i que ningú no podia fer-se cà- b) Lempresari no ha complert que el jutge o tribunal imposi el pa-rrec del fill durant els caps de set- amb els requisits formals, legals o gament duna indemnització pelsmana. convencionals (carta, expedient, perjudicis addicionals.Aquesta sentència, la denúncia de audiència sindical). La falta de 6.- Quines són les causes legalsla qual ha estat gestionada per la forma, genera la improcedència. d’acomiadament?Secció Sindical de CGT del Metro En definitiva, aquells acomiada- Les causes objectives que legal-de Barcelona i defensada pel lletrat ments en els quals no existeixin ment suposen lextinció de la rela-Rafael Calderón del col·lectiu causes reals objectives que empa- ció laboral són les següents:AIDE, arriba després dinfructuo- rin la legislació per a rescindir el - Ineptitud del treballador.sos intents per solucionar el proble- contracte i no arribin a la conside- - Falta dadaptació del treballa-ma directament amb el departa- ració de nuls, vindran a ser deno- produeixi amb violació de drets fo- 3.- Quines situacions poden dor a les modificacions tècniques.ment de personal de lempresa. minats com improcedents. De namentals i llibertats públiques del comportar la nul·litat? - Necessitat damortitzar els llocsResulta sorprenent constatar com forma comuna podria definir-se un treballador. Resultaria nul, per a) Seran nuls els acomiadaments de treball.en èpoques passades (els anys 90, acomiadament improcedent com exemple, lacomiadament que es generats per maternitat, adopció o - Absentisme laboral.per exemple) els treballadors tenien un acomiadament il·legal, un aco- realitzés per haver atestat el treba- acolliment i riscos durant lemba- - Insuficiència de consignacióhoraris especials que cobrien les miadament lliure, que obeeix a al- llador en contra de lempresari amb ràs i treballadors amb permisos per pressupostària per a lexecució deseves necessitats i a partir de lany guna causa que vulnera la norma vulneració de la seva llibertat dex- lactància o cura de familiars. plans i programes públics.2002 amb la irrupció dels nous laboral. pressió o com a reacció a qualsevol b) També seran acomiadaments 7.- Què passa amb els acomia-equips directius es comença a negar 2.- Quan un acomiadament és ús pel treballador o treballadora de considerats nuls aquells que les tre- daments denominats en frau deel que abans era normal, curiosa- nul? la tutela efectiva de jutges i tribu- balladores víctimes de violència de llei?ment quan ja és un dret aprovat en Lacomiadament que tingui com nals. En aquests casos, el treballa- gènere quan a lexercir els seus No seran considerats nuls sinóel Parlament. Sorprèn encara més a mòbil alguna de les causes de dor ha dacreditar lexistència din- drets sobre reducció o reordenació improcedents.que sigui una empresa encapçalada discriminació previstes en la Cons- dicis que generin una raonable del temps de treball, sobre mobili-pel PSOE català (PSC) qui nega en titució (art. 14) i en lEstatut dels sospita, aparença o presumpció de tat geogràfica o sobre suspensió Més informació:les empreses que controla (com en Treballadors (art. 4.2c i 28), o es la violació de drets. fossin acomiadades. http://www.nodo50.org/caes/el cas del Metro de Barcelona) elque “traient pit” aprova al Parla-ment com a lleis “progressistes”,tret que tot sigui un muntatge pro- (IN)SEGURETAT LABORALpagandístic pel qual no estan dispo-sats a invertir ni un euro.La CGT considera que aquesta sen-tència destapa la hipocresia de laDirecció socialista del Metro quetenen la desvergonya dincloure enel seu organigrama un departamentde responsabilitat social corporati-va el treball del qual és promourepolítiques corporatives digualtatcap a la dona i desenvolupament delleis socials, vistos els resultats ésuna altra despesa inútil a costa delscontribuents per a rentar-se la cara.Dit tot això, la CGT del Metro creuque aquesta sentència és un avançmés en la defensa dels drets delstreballadors en un àmbit tan impor-tant com és el de la conciliació de lavida laboral i familiar.12 Catalunya. Novembre de 2008
  • Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA 65 hores setmanals? Jordi Martí FontSeixanta-cinc hores? Sempre hem sabut que la colla de ben vestits i mal païts que omplen les cadi-Ni ara ni mai!!! res del Parlament Europeu no ens volen bé... ni mal; senzillament, treballen per a uns altres. Uns altres que no som la ma- joria que teòricament diuen represen- tar. Així doncs, no ens hauria d’estran- yar la refotuda mania que tenen de fer lleis i normatives cada cop més bèsties per tal de negar els mínims drets que com a classe i societat hem anat acu- Pep Juárez, secretari d’Acció mulant a base de lluites socials, pati- Sindical de CGT-Balears ment i organització. És en aquesta línia de barrabassa- des, perfectament planificades i or-F a un temps podria semblar una broma de mal gust, però questrades, camí del malmetiment total a ara no ho és. La directiva de les mínimes condicions de vida deque fa uns dies han aprovat els mi- què gaudim, que cal situar la nova nor-nistres “de treball” de la Unió Euro- mativa europea sobre el temps de tre-pea, possibilitant la jornada laboral ball. Va ser el 9 de juny que ens la vande 65 hores setmanals forma part plantificar sobre la taula, amb cap votd’una ofensiva, en tota regla, con- en contra, els ministres de treball de latra els drets de la gent treballadora. Unió Europea. Allí engegaven un pro-Ha estat precedida, en poc temps, cés que acabarà el 19 de desembre, es-per altres dues “directives”: la Bol- perem que amb la no aprovació d’a-kestein (privatització, deslocalitza- questa nova escopinada amb mala bavació i desmantellament dels serveis a la cara de tots plegats.públics), i l’anomenada “directiva Segons la nova proposta de Directi-de la vergonya”, de repressió racis- va, els Estats podran permetre aug-ta cap als treballadors immigrants, ments de la jornada de treball setmanalen l’espai continental. Però les fins a les 60-65 hores, que s’aplicarien aagressions no s’aturen aquí: els través de pactes individuals entre em-que han parit aquestes directives presaris i assalariats, encara que elssón els mateixos que també fan o convenis fixin una jornada inferior. Su-volen fer negoci de la supressió poso que totes i tots sabeu què vol dird’altres drets, com la cobertura sa- això. És la tornada a jornades “legals”nitària, el salari mínim, l’educació de 10 a 12 hores i sis dies per setmana,gratuïta i universal, o les sistemes precisament en un moment en què lapúblics de pensions. seva “crisi” ha omplert les oficines de Aquestes tres “directives” (amb l’atur de treballadores i treballadoresel vistiplau de la majoria de go- sense feina.verns i l’abstenció d’uns altres, El 1917, l’Organització Internacionalcom l’espanyol), donen una idea del Treball (OIT) va fer oficial la jornadabastant exacta del model d’Euro- màxima de 48 hores. Hem passat gue-pa, antisocial i inhumà, que es vol rres mundials, explosions demogràfi-impulsar des de les elits econòmi- ques diverses, revolucions tecnològi-ques i des dels seus servidors polí- ques, verdes i informàtiques, canvistics. Les treuen enmig d’una situa- brutals que teòricament ens feien lació de forta crisi econòmica vida més fàcil... i ara ens volen imposarmundial, i d’afebliment de la classe tornar enrere en el dret a la regulaciótreballadora, amb l’augment de l’a- d’un màxim en la jornada laboral.tur, la precarietat, l’empobriment Pot ser que aquest sigui un altre delsgeneralitzat i la por, com a instru- globus sonda que els rics i poderososment de xantatge. Un ‘status’, l’ac- ens van enviant de tant en tant mentretual, que mina la capacitat de resis- preparen l’extermini general que mai notència dels treballadors, de la seva s’acaben d’atrevir a fer, però no ho crec.consciència de classe i de la seva De totes maneres, si fos això cal dir-loscapacitat d’organització. Tot aquell ben clar que no acceptarem cap canvipotencial que va permetre, en el en la jornada laboral màxima que nopassat i durant dècades d’esforços màxima europea en la actualitat. Si mina, doncs, cap a la reducció de una interpretació inequívocament vagi cap a la seva reducció sense re-i lluites, aconseguir un conjunt de aquesta directiva s’arribés a impo- jornada laboral, en la perspectiva de rebuig a la construcció antiso- ducció de salari. I aquesta és la nostradrets individuals i col·lectius, ara sar, no és difícil imaginar la ràpida d’ampliar el dret a la vida personal i cial d’Europa, com ja va succeir última paraula. No ens val ni la crisi delsseriosament amenaçats. Així desaparició dels drets laborals, a l’oci. Però la lògica dels buròcra- abans en els referèndums de Fran- “farloperos” mudats ni les raons delsdoncs, el moment escollit per im- tant col·lectius com individuals. Es tes europeus va en sentit contrari: ça i Holanda, i com passaria a la empresaris de bon cor. Tanquem, files ipulsar aquestes “directives” no és pot preveure una derrota històrica, mentre es tanca i s’expulsa, violant majoria de països europeus, si s’a- diguem-los com a molt que no... i quecap casualitat. que provocaria un retrocés als es- la Declaració Universal dels Drets trevissin a convocar consultes a la sí, que en volem 35 i reduint. Que la La directiva de les 65 hores va cenaris de fa més de cent anys. Humans, treballadors i treballado- ciutadania sobre el nou Tractat. nostra vida és més important que lamés enllà de la perversa pretensió Cap a finals de maig de 1886, res immigrants, del territori i de la Cada vegada és més ample l’abis- seva mort, la mort organitzada que ensde fer-nos treballar més hores que sectors dinàmics de treballadors ja xarxa productiva europea (“directi- me que separa l’Europa de les éli- preparen en fàbriques, despatxos, bas-un rellotge. Sobretot va dirigida a la van aconseguir la jornada laboral va de la Vergonya”), s’explota amb tes, de l’Europa treballadora i ciuta- tides i tallers.línia de flotació de la lluita col·lecti- de 8 hores al dia, conquesta que jornades interminables altres tre- dana. Per fer-ho, hem de recuperar lesva, que ha permès conquestes so- es va anar estenent i consolidant balladors (directiva de les 65 Contra aquesta bateria de “di- eines que sempre ens han servit i enscials i drets igualitaris. Ja els brità- des de les primeres dècades del hores), molts dels quals seran víc- rectives”, cal unir forces, per a la han caracteritzat.nics (del Partit “Laborista”, per cert) segle passat. Més recentment, i times de la deslocalització de ser- consecució d’un repartiment just Perquè al cap i a la fi, arribats al caphan introduït la possibilitat legal del també com a fórmula de lluitar con- veis (directiva Bolkestein). del treball i de la riquesa, en un del carrer, allò que volen són els nos-que anomenen ‘opting out’, o pac- tra l’atur, el moviment obrer ha anat La victòria del “no” en el referèn- espai europeu, i mundial, de lliber- tres caps, els nostres somnis, incapa-tes individuals, segregats dels assolint l’objectiu de les 35 hores dum d’Irlanda sobre el Tractat de tat i drets socials. La rebel·lió de la ços com són ni d’imaginar ni de viurecol·lectius i més enllà de les 48 setmanals (“treballar menys, per a Lisboa (versió abreujada del difunt majoria esdevé imprescindible. res que no siguin diners, diners i diners.hores setmanals, jornada laboral treballar tots”). La lògica social ca- Tractat Constitucional Europeu), té Posem fil a l’agulla. I els nostres somnis no els regalem.Catalunya. Novembre de 2008 13
  • Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TOMÁS IBÀÑEZ, MILITANT DE LA CGT I PENSADOR LLIBERTARI ‘L’anarquisme solament pot ser heterodox, obert i crític’ Text: Laura Rosich; > LES FRASES... revesteix en els antics països industrialit- el paper que acabo desmentar breument. xes, multifacètiques i la seva identitat és de vista ortodox, tancat en si mateix? fotos: Àngel Bosqued zats unes característiques ben diferents a heterogènia i situada, “anarquista” per mo- Consideres que lanarquisme ha de ser les que abans prevalien. El resultat és que -En el llibre "Senderos de Libertad" de ments, “anarquista” per a tal aspecte, i per un moviment obert?T omás Ibáñez Gracia (Saragossa, els espais dinfluència i les possibilitats Félix García es diu: “Qui ens sentim molt que un es reivindiqui de lanarquisme -Per descomptat. Lanarquisme solament 1944) va residir a l’Estat francès dincidència real que sobrien davant lanar- part de la tradició llibertària no formem hi ha també moltes maneres dentendre la- pot ser heterodox, obert, i crític, fins i tot des de 1947 fins a 1973, llicen- cosindicalisme, i, més generalment, abans part per tant, duna concepció de la so- narquisme. Ara bé, lanarquisme no és pura cap als seus propis supòsits. Tancar sobreciant-se en Psicologia i participant activa- en els diferents corrents del sindicalisme cietat i lacció humana passada, obsole- teoria, és indissociable duna sèrie de pràc- si mateix un corpus ideològic i excomuni-ment en el moviment llibertari francès i en revolucionari, shan anat reduint de forma ta i minoritària”. Tots sabem, que en un tiques, i tampoc es pot tancar en la suposa- car a qui pretenguin desviar-se dell, alte-la lluita antifranquista (FIJL). Va tenir la dràstica. A més, aquests corrents del movi- passat no tan llunyà, la CNT va tenir un da “interioritat” duna persona, consisteix rar-lo, examinar-lo de forma crítica i inno-doble sort de viure, des de lull de lhuracà, ment obrer no han sabut renovar-se amb la gran poder de mobilització obrera. en expressions i en manifestacions públi- var a partir de les seves formulacionsel «Maig del 68» i de participar en el breu mateixa creativitat que ha manifestat el ca- Però, creus que actualment la CGT o ques. Aquestes pràctiques impliquen, per establertes no és sinó reproduir mecanis-però intens ressorgir del moviment lliber- pitalisme. qualsevol altre sindicat anarquista, com exemple, que un no pot romandre insensi- mes de dominació que se situen en les an-tari després de la mort de Franco. Cate- Crec que qualsevol reflexió mínima- grup que aspira a transformar la socie- ble enfront de lopressió infligida a altres típodes del que dóna valor a lanarquisme:dràtic de Psicologia Social a la Universi- ment seriosa sobre el futur de lanarcosin- tat, pot tenir un poder de convocatòria éssers, i menys avalar-la o fins i tot exercir- la insubmissió enfront de qualsevol pràcti-tat Autònoma de Barcelona, militant de la dicalisme ha dadmetre que el sostre a què de masses? la, és impossible viure com a anarquista i ca que pretengui coartar la llibertat, inclosaCGT i pensador llibertari, ha publicat di- poden arribar les diverses organitzacions -Les últimes respostes massives a convo- emmudir davant la imposició. Dit amb al- la llibertat de pensament.verses obres. Tot i que aquesta entrevista que se’n reclamen és, sens dubte, bastant catòries de signe llibertari o anarcosindica- tres paraules, pretendres anarquista i nono va ser realitzada inicialment per in- baix. Encara que sempre calgui preocupar- lista es van donar fa més de 30 anys en lè- implicar-se en la lluita contra la dominació -Tenint en compte que lanarquisme,cloure-la al “Catalunya”, linterès de les se per eixamplar lafiliació, el futur de la- poca de la transició i en circumstàncies és una contradicció en termes, però la via per a poder transformar la societat, ne-qüestions que planteja ens va portar a pro- narcosindicalisme no passa per aglutinar bastant excepcionals. De fet, sempre fan sindical no és ni de bon tros lúnica forma cessita sumar en lloc de restar, que sen-posar-li la seva publicació. en el seu si una part majoritària, i ni tan falta circumstàncies una miqueta excep- dimplicar-se en la lluita…. tit té lexistència duna divisió com le- Com es diu en la presentació del seu lli- sols substancial, de la població treballado- cionals perquè es produeixin mobilitza- xistent entre la CNT i la CGT?bre "¿Porqué A? Fragmentos dispersos ra. El seu paper és el de radicalitzar les ma- cions realment massives. Un malestar so- -Creus que el sistema assembleari és -La divisió no és solament entre CGT ipara un anarquismo sin dogmas" (Antro- nifestacions de les resistències obreres, i cial important amb conflictes laborals únicament aplicable a lanarquisme? CNT, perquè també cal incloure en lactualphos 2006): "Insubmissió radical de la també dimpulsar al seu interior pràctiques forts, i són llavors els sindicats majoritaris Tenen carències les crítiques que es mapa de les organitzacions anarcosindica-sensibilitat i del pensament enfront de dautentica democràcia directa. El seu qui tenen aquest poder de convocatòria planten cara a lassemblea com sistema listes, a la “CNT-Joaquín Costa” a Cata-qualsevol forma de dominació, lanarquis- paper és el dobrir els conflictes puntuals massiva; esdeveniments polítics dramàtics, de presa de decisions? lunya, i a “Solidaridad Obrera” a Madrid. ‘‘me és tan polimorfic i tan canviant com sobre uns qüestionaments més globals, i i són llavors els grans partits polítics qui -Lanarquisme, tal com ho entenc, és ne- El vell lema “divideix i venceràs” indicapuguin ser-lo les pròpies formes de la do-minació. És perquè brolla, incontenible i també el destablir nexes entre les lluites mobilitzen les masses, o una guerra de LI- cessàriament assembleari però no cal ser suficientment que lactual divisió de lanar- És impossible viure obreres i els moviments socials. En defini- raq i són els col·lectius de ciutadans qui as- anarquista per a ser assembleari. La demo- cosindicalisme en diferents organitzacionsdirectament, de les infinites xarxes de tiva el seu paper és el de posar tantes traves seguren lèxit massiu de les manifesta- cràcia directa té, en efecte, una llarga tradi- és clarament contraproduent, no obstantpoder que capturen les nostres condicionsde vida, pel que no es pot aprendre lanar- com sigui possible a les maniobres del ca- pital en làmbit laboral, però també social, cions. En altres circumstàncies menys impactants sembla que el més “massiu” ció que desborda àmpliament el moviment específicament anarquista. Per descomptat això, i encara que pugui semblar parado- xal, és probable que una eventual reunifi- com a anarquistaquisme en els llibres, pel que no es deixatancar en fórmules definitives i pel que cal i, el de suscitar i despertar sensibilitats an- que es pot aconseguir no passa dalguns les seves pròpies lluites la producció dal- noves condicions socials sigui precisament anarquista”. Per sort, la incidència de la- encara que, per la meva banda, tindria ten- lassemblea no és un instrument de decisió cació sindical lluny denfortir el front anar- i emmudir davant la imposició” tagonistes en tots els àmbits. milers de manifestants com ha estat el cas gun esdeveniment excepcional que sigui labsència destructures fixes, la fluïdesa i narquisme en la societat es produeix sense dència a privilegiar lacció social. perfecte i no cal mitificar-la. Lassemblea cosindicalista inclús lafebliria més.inventar-lo incessantment des de lantago- capaç de suscitar una resposta massiva. la mobilitat del que es troba en constant re- que sigui imprescindible aquesta coordina- es presta a ser instrumentalitzada i mani- En efecte, les tensions i els durs enfron-nisme social i des de les pràctiques de re- Però això, és clar, no es pot “programar”, composició i lliura batalles en ordre dis- ció entre els múltiples vessants del movi- -En el teu llibre "Por qué A?" parles pulada de forma deliberada per petits taments entre els diferents corrents de la-sistència. Fluid i tumultuós, lanarquisme passa o no passa… pers, amb moviments de conjunt però ment llibertari. que les aigües de lanarquisme han de grups, o per individus més o menys caris- narcosindicalisme que van donar lloc a lacorre els seus majors riscos quan simmo-bilitza quan es petrifica, i quan oblida -Tenint en compte lauge del capitalisme sense arribar a cristal·litzar en formacions -Té tanta importància lacció social com ser “turbulentes”. Lanarquisme es viu en les assemblees, les manifestacions… màtics, però a més daquestes manipula- separació en diverses organitzacions no “El futur de l’anarcosindica- unitàries. Resulta a més que “la societat cions deliberades resulta que la pròpia di- són superficials sinó que semblen ser cons-qüestionar-se a si mateix". i la situació de lanarquisme. Existeixen xarxa”, com alguns lhan denominat, per- la sindical per arribar a formar una so- Però es pot ser anarquista a nivell perso- nàmica assembleària produeix uns efectes titutives de la pròpia tradició anarcosindi--La meva primera pregunta em resulta la coordinació i les xarxes comunicati- ves necessàries perquè el moviment met avui dia uns processos de comunica- ció ràpids, massius i horitzontals que inter- cietat anarquista? -Encara que estic convençut que mai hem nal, sense portar a terme actuacions sin- dicals ni socials? Té insuficiències viure que poden torçar i orientar en determina- des direccions la voluntat del conjunt; no calista. Aquestes tensions es podien supe- rar amb prou feines quan la CNT tenia una lisme no passaobligada per posar en context el tema.Creus que té futur lanarcosindicalisme anarquista pugui incidir en la societat? connecten de fet gran part dels nuclis de renunciar a mantenir la utopia duna so- lanarquisme de forma passiva, sense col·laborar? és infreqüent, per exemple, que les assem- importància i una vitalitat que actuava de per aglutinar en el seu si una part -El moviment anarquista es troba fragmen- antagonistes, difonent iniciatives, contras- cietat anarquista, mai he cregut en la possi- blees prenguin decisions més arriscades, o fre contra les temptacions escissionistes,en la societat neoliberal davui dia? tat fins a linfinit i resulta molt difícil pen- tant propostes, aportant reflexions, i propi- bilitat real de formar una societat anarquis- -Com saps, hi ha una llarga i rica tradició més extremes, que les que estarien dispo- però en una situació de relativa marginali--La gran capacitat de canvi, dadaptació ide modernització manifestada pel capita- sar en una estructura de coordinació que fos capaç de possibilitar unes línies dac- ciant mobilitzacions. El que acabo de comentar no significa ta ni tampoc sé massa bé en què podria consistir exactament. Fora de la seva di- danarquisme “individualista” i aquesta forma dentendre i practicar lanarquisme sats a prendre la majoria dels presents. Però cap sistema de decisió està lliure de tat com lactual, mantenir la cohesió inter- na duna organització reunificada exigiria majoritària de lalisme al llarg de lúltim segle ha creat unes tuació comuna, o, ni tan sols, uns espais que les organitzacions estables i perma- mensió pròpiament utòpica, una societat mai ha estat “passiva” sinó que en molts defectes i el sistema assembleari segueix un autèntic malbaratament denergies que població treballadora”noves condicions socials en les quals el dintercanvi i de debat col·lectiu. Aquesta nents, tipus CGT o CNT, no siguin neces- anarquista constitueïx probablement un casos ha suposat enormes dosis denergia i sent el que sintonitza millor amb els pres- aniria en detriment de les lluites laborals.proletariat industrial ja no té ni el pes ni la fragmentació es dispara encara més si sàries i útils. La seva existència és una ga- contra sentit i no sé, fins i tot, si seria bo datreviment per a mantenir-se “al marge” i supostos llibertaris i el que ofereix les mi- A més, el més probable és que la unitat re-relativa homogeneïtat que el caracteritza- tenim en compte que al costat dels múlti- rantia no sols per donar continuïtat a que existís tal societat. Entenc, això sí, que a contra corrent dels valors i de les pràcti- llors garanties sempre que es mantingui la cuperada no trigaria molt temps a tornar aven i que el convertien, juntament amb els ples col·lectius i organitzacions anarquis- lesforç militant i per fer possible una dinà- cal lluitar per a avançar en direcció a una ques socials instituïdes. Molts daquests vigilància per a evitar instrumentalizacions esquerdar-se i desembocar en una nova se-treballadors del camp, en possible protago- tes que sautodefineixen com a tals també mica de desenvolupament acumulatiu, societat anarquista, donant passos que ens “individualistes” precisaven a més que i sarticulin, sempre que sigui factible, me- paració. “L’assemblea nonista duna eventual revolució social. Obli-gat, en part, per la pròpia pressió exercidaper les lluites obreres el capitalisme hadesenvolupat uns mecanismes dintegracióque són prou potents i sofisticats per acon-seguir que bona part de la població partici-pi dels seus valors i contribueixi a enfortir La situació actual i les perspectives que salbiren a curt i mig termini asseguren les condicions perquè lanarcosindicalisme tingui futur, almenys durant algunes dèca- des, però el que tingui efectivament futur o en els millors “May Day” (horrible nom!). Les organitzacions anarcosindicalistes no tenen ara per ara, ni crec que puguin tenir en el futur, la força numèrica i políti- ca suficient per mobilitzar les masses, però existeixen bastants col·lectius que partici- pen duna sensibilitat llibertària i desenvo- lupen pràctiques anarquistes sense reco- nèixer-se ni proclamar-se com a tals. Però és aquesta fragmentació i aquesta absència destructures permanents i estables de co- ordinació les que asseguren, en part, lèxit sinó també per teixir un entorn que sigui propici a la difusió de les idees llibertàries i a la constitució de col·lectius llibertaris més o menys difusos. El meu comentari anava en el sentit que si bé la coordinació és efectivament imprescindible en el si duna organització particular, seria inútil- acostin cada vegada més a una debilitació de la dominació i a una potenciació de les practiques de llibertat, però sabent que és en aquest caminar on radica lanarquisme i no en un il·lusori punt darribada. En aquest sentit, és a dir en el procés de lluitar contra les formes opressives i explotadores eren “individualistes” però “solidaris” i no regatejaven els seus esforços quan es com- prometien amb aquesta solidaritat. També és cert que pels seus escrits, la seva forma de vida i les seves pràctiques els “indivi- dualistes” han incidit a fer avançar certes idees alliberadores i a forjar sensibilitats canismes per a respectar les postures que hagin quedat en minoria dintre de lassem- blea. En definitiva, assembleisme? sí, per descomptat, és irrenunciable per als anar- quistes, però sense fetitxismes i amb una clara consciència crítica de les seves limi- tacions. Durant un temps em va semblar que calia treballar per acostar posicions i per crear una dinàmica de reunificació, però avui estic convençut que el més convenient és que cada sector prossegueixi per separat la seva trajectòria, però, i això sí que em sembla un objectiu que mereix tots els nos- de decisió ‘‘ és un instrument perfecte i no cal mitificar-lala lògica que el caracteritza. Això no signi- no dependrà de la seva capacitat per a arri- poden contribuir a lèxit dalgunes mobilit- de la penetració de les idees i de les pràcti- ment esgotador, necessàriament efímer, i de la societat actual, i no en el de formar rebels i insubmisses. tres esforços, cal arribar a un mutu acordfica que lexplotació no segueixi plena- bar a, o per a mantenir, la massa crítica su- zacions convocades juntament amb altres ques llibertàries en el teixit social. Potser potser contraproduent, intentar establir ac- una societat anarquista, és obvi que lacció Dit això, no crec que hi hagi una “iden- -Avui dia, encara hi ha anarquistes que de no agressió o de no bel·ligerància entrement vigent, clar, però actualment aquesta ficient que li permeti ocupar efectivament forces, o també poden originar a través de el que requereixen els temps actuals i les tualment una coordinació del “moviment social i lacció sindical es complementen titat” anarquista, les persones són comple- interpreten la ideologia des dun punt les organitzacions de larc roig i negre.14 Catalunya. Novembre de 2008 Catalunya. Novembre de 2008 15
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES La CGT de Ponent es renova davant la crisi Dissabte 15 novembre El proper dissabte 15 de novembre tin- drà lloc una jornada internacional de E mobilització anticapitalista contra la l dissabte 18 doctubre, va la classe obrera. crisi econòmica i els seus principals tenir lloc el Congrés ordinari Els nous càrrecs de la CGT de responsables: bancs, governs, multina- de renovació del Secretariat Ponent són els següents: cionals,… Permanent de la Confederació Ge- Secretaria General: Luis Antonio En el marc d’aquesta jornada es rea- neral del Treball (CGT) a la Federa- García. litzaran concentracions a diverses ciu- ció Intercomarcal de les Terres de Secretaria d’Organització: Anna tats de Catalunya i a nombroses ciutats Ponent. El debat dels objectius ha Campanera. de tot l’Estat espanyol. donat pas al nou equip que ha de Secretaria d’Acció Sindical: Adolfo Des de CGT-Catalunya es dóna su- vetllar els propers anys pel compli- Cano. port a les convocatòries i es participa ment de la nostra feina: per una Secretari Acció Social: Joan en l’organització de les mobilitzacions banda, una millora qualitativa i Ramon Barri. a diverses ciutats. quantitativa en afiliació; per una Secretària Jurídica: Natividad El 15 de novembre es reuniran els altra, continuar creixent per ser el El nou secretariat, jove i renovat, món laboral. Moments en què no Gonzàlez. principals governants mundials (G-20) sindicat alternatiu de referència, un té clar que ha de seguir el camí del podem permetre la renúncia de Secretaria de Formació: Rafael per decidir, un cop més, el futur de les sindicat que no es ven al millor secretariat sortint i treballar dur cap dels drets adquirits, més enca- Baitg. nostres vides. Ja n’hi ha prou. La única postor i que no vol fer ni un pas en- perquè vénen temps difícils per als ra, sha de lluitar per adquirir nous Secretària d’Acció Social: Blanca resposta per lluitar contra les seves rere en la renúncia de drets. treballadors i treballadors i per al drets i perquè la crisi no la paguem Rivas agressions és la mobilització social. Llistat de convocatòries a Catalunya: Tercer certamen de contes antiautoritaris -Barcelona: pl. Catalunya, 17h, concen- Negres Tempestes dialectals) sense jutjar les faltes tració i assemblea oberta, amb treballa- ortogràfiques. Simplement volem dors d’empreses en lluita i debat sobre El Col·lectiu Negres Tempestes animar-vos a totes a usar el cata- la crisi. La Campanya contra la Directi- convoca aquest tercer certamen là sense complexos i de forma va de les 65 hores hi dóna suport. de contes anti-autoritaris “La positiva, recordant als polítics que -Tarragona: diversos col·lectius han Rosa dels Vents” per continuar la lidioma és del poble, no de les convocat concentració a les 17.30h a promoció dels valors anarquistes. institucions ni de cap mena de l’Estatua dels Despullats (Rbla. Nova). La intenció del col·lectiu és que nacionalismes tot i que aquests -Reus: l’Assemblea de Ciutadans i Ciu- mitjançant els relats aportats es intentin apropiar-sels. tadanes convoca una casserolada-con- fomentin lassemblearisme, lanti- Els relats no seran jutjats per centració, 19h plaça Mercadal. capitalisme, el feminisme, lauto- cap mena de raó ja que la nostra -Lleida: concentració pl. Paeria, 17h. gestió, la igualtat, la interculturali- intenció no és afavorir la competi- -Girona: concentració 17h. Plaça del Vi. tat, el suport mutu entre les tivitat entre els companys/es. -Sabadell: 17h. Pl. St .Roc. persones i societats. E n t e n e m Volem aprofitat per animar a to- -Figueres: 17h. Pl. Ajuntament. que cal un foment de la nostra thom que li agradi escriure, pen- -Manresa: 17h. Pl. Espa-nya. llengua, com a llengua minoritza- sar i construir alternatives i dissi- -Tortosa: 17h. Pl. de l’Àngel. da i maltractada, per treure-la del dències a aquesta societat a -Mataró: 17 h. Plaça Ajuntament. reducte folklòric en el qual les ins- participar en aquest darrer. Tot titucions lestan col·locant. És per està per fer i entre totes ho farem aquest motiu que els relats hau- realitat . Podeu consultar les La crisi que la ran de ser en llengua catalana (en bases al web de Negres Tempes- paguin els bancs, qualsevol de les seves varietat tes: www.negrestempestes.org els rics i les multinacionals! Reunió de CGT-STMM amb representants de treballadors de El proper 15 de novembre es reuniran remolcadors de port del Mediterrani els principals governants mundials per preparar un nou pla contra la crisi. CGT-STMM dors, marcades per una evident dicions sociolaborals inferiors a laugment de la mecanització i de Salvar de la crisi als bancs d’Estats precarització de locupació. Com les dels Convenis Vigents. Con- lelectrònica, els nous requisits i Units ha costat 700.000 milions de dò- El dia 23 de setembre de 2008, temes destacats de lexposat es cretament sha detectat aquesta demandes en làmbit organitzatiu, lars!! 5 vegades més del que va aprovar CGT-STMM es va reunir a Valèn- constata i denúncia: situació a Castelló, on ha entrat legislatiu i de seguretat, fan im- la ONU per arribar als Objectius del cia amb representants dels treba- 1. Laugment de la càrrega de en funcionament un remolcador prescindible un compromís i un Mil·leni! I les ajudes europees són en- lladors dempreses de Remolca- treball en tots els ports de lestat, la tripulació del qual tindrà perío- esforç seriós a establir una forma- cara majors, és una vergonya!! dors de diversos ports del sense que això hagi comportat un des de descans inferiors al con- ció contínua per a les tripulacions. A l’Estat Espanyol, el govern li ha Mediterrani, amb lobjectiu dana- augment proporcional de les tri- templat en el conveni daquest 6. El despreci de la Seguretat donat 100.000 milions d’euros als ma- litzar la situació del sector i crear pulacions. Solament shan realit- port, vulnerant fins i tot la legalitat Marítima que suposa lanterior- teixos bancs que estan desnonant a les bases per a futures trobades zat millores en la mecanització in- vigent, i això amb la complacen- ment exposat i la necessitat de moltes famílies per no poder pagar la que contin amb la presència de suficients per a mantenir un règim cia de lAutoritat Portuària i de la parar lactual dinàmica, de les hipoteca. representants de tot làmbit esta- de treball segur i eficient. Máxime Capitania Marítima. conseqüències de la qual, a (...) Està clar que els grans partits go- tal. quan en molts casos les millores 4. Davant la manifesta desre- causa de les implicacions del tre- vernen per a la banca i que els grans En la trobada es van estar trac- tècniques han anat acompanya- gularització del sector, es fa ne- ball desenvolupat, poden ser víc- sindicats no protestaran, si fins i tot els tant les diferents problemàtiques i des de projectes de reduir les tri- cessari un Conveni Marc del Trà- times, no solament els treballa- han felicitat els bancs i empresaris! situacions, rebent fins i tot aporta- pulacions mínimes. fic Interior de Port, negociat pels dors sinó la totalitat de la societat. Només la gent del carrer podem denun- cions de companys daltres ports 2. En moltes empreses sestà representants dels treballadors i Els assistents van acordar ciar-ho. estatals que estant informats de utilitzant la contractació temporal consensuat amb tots els ports. constituir-se en “la Plataforma en Privatitzen els beneficis i socialitzen la trobada, no van poder assistir de forma abusiva, fomentant les 5. Els treballadors del sector defensa dels treballadors del Re- les pèrdues, es creuen que som estú- però van voler participar del ma- diferències entre treballadors i ge- expressen la seva preocupació molc Portuari” i realitzar una crida pids? Ho permetrem? Es clar que no! teix. nerant un clima dinestabilitat la- davant la falta de formació i el a tots els ports a adherir-se a la El dissabte 15 de novembre sortirem Després dun intens debat es boral entre ells. desinterès mostrat per les empre- mateixa i a realitzar les aporta- al carrer a totes les ciutats. va constatar lexistència dun de- 3. Els intents de fomentar el ses i ladministració, en aquest cions pertinents al present docu- Fes soroll contra la crisi!! – Que s’es- teriorament general i constant de Dúmping en alguns ports, forçant últim cas acrescut per la descoor- ment. Instant també a les dife- colti la teva veu!!! les condicions de treball de les tri- la incorporació de noves tripula- dinació entre les diferents compe- rents organitzacions sindicals a pulacions dels Bucs Remolca- cions, a les quals sels oferix con- tències. Les noves tecnologies, que donin suport a la dinàmica.16 Catalunya. Novembre de 2008
  • SENSE FRONTERES No lluitar davant Del 3 al 8 de desembre, s’organitza una la rebaixa dels drets trobada solidària amb les dones dels humans de tothom campaments del saharahuís de Tindouf és retrocedirLa REDI la va convocar a nivell estatal a Madrid el passat 14 de setembre Trobada Solidària amb les Dones dels En defensa dels drets de campaments de refugiats les persones immigrades saharauis de Tindouf Dones de NegreÀrea Immigració CGT Catalunya internacional que garanteix la pro- tecció adequada dels nens i nenes que són part important dels fluxos A questa trobada solidària vol ser una Manifestació pacíficaL a REDI, Xarxa en Defensa migratoris internacionals. i reivindicativa de les dones del dels Drets de les persones -La incorporació en les nostres món solidàries amb la causa saha- I m m i g r a n t s lluites de la reivindicació duna jus- raui. Tindrà lloc del 3 al 8 de des-(www.fferine.org/redi/) en la qual tícia mediambiental i el reconeixe- embre, organitzada per Dones departicipa la CGT, també va partici- ment i protecció jurídica dels refu- Negre, la Marxa Mundial de Donespar en el III Fòrum Social Mundial giats que provoca el canvi climàtic i l’Associació Catalana d’Amicsde les Migracions que es va portar i la destrucció del medi ambient. del Poble Saharaui, amb sortida desa terme a Rivas Vaciamadrid entre -Laplicació de polítiques enca- de Barcelona i Madrid.l11 i el 13 de setembre sota el lema minades a garantir la igualtat do- Les dones de la Unió Nacional“Nuestras voces, nuestros dere- portunitats aprofundint mecanis- de Dones Saharauis, amb la col·la-chos. Por un mundo sin muros”, en mes dinclusió que no depenguin boració de Dones de Negre-Donesel qual van participar organitza- de la situació administrativa de les x Dones) i de la Marxa Mundial decions socials de 90 països, repre- persones migrants; de polítiques les Dones -MMD de Catalunya),sentades per més de 2500 partici- que integrin, en els serveis públics, estan organitzant una trobada depants, entre els quals destacaven la diversitat cultural de les perso- dones al Sàhara. Aquesta idea laels provinents de països asiàtics i nes migrants en els serveis públics; van proposar i es va aprovar al con-africans. de polítiques a llarg termini per a la grés de Dones de Negre que es va Durant tres dies, Rivas va acollir integració dels joves i per a lavanç fer a València el passat estiu.74 seminaris i tallers, així com 80 en lequiparació de drets per als La idea d’aquesta trobada és laactivitats de carrer, que convertiren col·lectius migrants de LGTB i les d’organitzar una marxa pacifica deel III Fòrum Social Mundial de seves famílies. dones al mur, als campaments sa-Migracions en la cita més impor- -El dret al vot en làmbit munici- harauis. La trobada es farà duranttant de làmbit de les migracions a pal i la participació activa en la de- els dies 3 al 8 de desembre detot el món. finició dels plans locals de desen- 2008, el cost és d’uns 620 euros, El Fòrum Social Mundial sobre volupament i el respecte a que inclouen el viatge i l’allotja-les Migracions és un espai de debat lautonomia de les organitzacions i ment.democràtic didees, de reflexió, moviments socials, de tal manera La idea seria de sortir el 3 de des-formulació de propostes, canvi que lexercici ple de la ciutadania embre a les 11 de la nit, com moltdexperiències i articulació de mo- de les persones migrants sigui aviat, i tornar la tarda del 8.viments socials, xarxes, ONG i al- efectiu.tres organitzacions de la societat -La participació política del mi- La proposta inicial és:civil que soposen a la globalització construcció de murs físics, jurídics tuds i els procediments compleixin grant per a incidir, tant en la políti- -Allotjament i menjars en famílies,neoliberal comandada per les grans i socials que impedeixen la lliure amb tot el que preveu la llei i cen- ca interna com en la política exter- -Una marxa pacífica de dones capcorporacions i els qui serveixen als circulació de les persones. Murs fí- trin els drets humans daquests na, dun país darribada, a favor del al mur,seus interessos, i a les conseqüèn- sics, com els de Mèxic, Palestina o col·lectius. Igualment, demanem el seu país dorigen, visibilizant els -Trobada amb les dones saharauiscies del seu domini, entre altres la Ceuta; jurídics, com la recente- compliment de les condicions que beneficis que les persones mi- per a veure els seus projectes irestricció del reconeixement de la ment aprovada “Directiva de la el Dret Internacional exigeix per a grants porten, constituint-se en poder intercanviar i poder trobar-ciutadania i els drets civils, polí- vergonya”, que permet la detenció la tornada dels refugiats. subjectes actius. nos amb elles,tics, econòmics, socials i culturals dimmigrantes irregulars durant 18 -La denúncia de tots aquells -La continuació del procés de re- -Visites a zones alliberades i als te-per una lliure circulació de capitals mesos; i psicològics, com la por i convenis dexpulsió, generalment dacció col·lectiva de la Carta dels rritoris ocupats.que no es veu acompanyada per la la xenofòbia provocats prr propos- imposats als Estats dorigen o tràn- Migrants així com la de tots És una convocatòria que es fa a ni-llibertat en la circulació de les per- tes polítiques que associen immi- sit, que sovint comporten greus aquells processos i iniciatives que vell internacional. El preu serà desones. gració amb delinquència. violacions dels drets, ruptura fami- signifiquin lenfortiment de la de- 600 euros (des de Barcelona o Ma- En el marc del FSMM, es va Unes 3.000 persones van marxar liar, represàlies de les autoritats del fensa dels drets de les persones mi- drid). El preu inclou el bitllet d’a-portar a terme una Assemblea Eu- pels carrers de Madrid, per exigir país dorigen i un greu desarrela- grants. vió des de Barcelona o Madrid aropea dImmigrants i organitza- la fi dels murs i el respecte dels ment de les persones migrants. -La multiplicació i enfortiment Tinduff i l’alimentació i allotja-cions solidàries el dia 11 i la 4a drets de les persones migrants. -Lanul·lació dels acords i claú- de mitjans de comunicació demo- ment va a compte dels campa-Trobada estatal de la REDI els dies sules de re-admissió i el cessament cràtics incloents, que, des de les ments. Únicament es farà una apor-12 i 13. Per altra banda, el dia 13 es Les principals de tota negociació dacords da- veus de les persones i comunitats tació d’uns 5 euros diaris.va realitzar també una Assemblea reivindicacions del quest tipus entre la Unió Europea i migrants, reflecteixin adequada-de Moviments Socials. A més, la els països tercers i entre els països ment la complexitat de la migració. Per més informació, contacteu a:REDI va participar en diversos ta- Manifest són: tercers. xarxafem@xarxafeminista.orgllers, seminaris i plenaris, i va con- -La regularització de totes les per- -La promoció de les persones i Podeu llegir el manifest a:vocar una manifestació estatal el sones migrants sense papers en tot comunitats migrants perquè sorga- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar Ca la Dona, Casp 38, pral. 0801214 de setembre a Madrid, en de- el món. nitzin, es rebel·lin, denunciïn tota ticle2189 Barcelona, Tel.: 93 3026545fensa dels drets de les persones im- -El reconeixement daltres for- forma de dominació i explotació i Més informació sobre el tema: En document adjunt a aquesta noti-migrants i contra la Directiva de re- mes de persecució i lampliació ju- facin valer els seus drets, enfortint Fòrum Mundial de les Migracions: cia del web, hi trobareu programa itorn dimmigrants o Directiva rídica de les causes que es reconei- les seves organitzacions i les xar- www.fsmm2008.org/ activitatseuropea de la vergonya i per tal de xen com asil, refugi i tracta de xes de suport mutu. FERINE: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-denunciar pels carrers de Madrid la persones, garantint que les sol·lici- -El compliment de la legislació www.fferine.org/ ticle2239Catalunya. Novembre de 2008 17
  • SOCIAL La moral catòlica Un cop més, les nostres ciutats han vist desfilar impregna encara grups feixistes el 12 d’octubre, de forma legal i algunes lleis de la amb cobertura policial. El carrer no ha estat seu nostra societat BALA PERDUDAPols Volem canvis en la Toni Álvarez, Assemblea Antimilitarista de Catalunya normativa d’avortamentF a uns mesos corria la notícia a la premsa que diversos militarsespanyols, comandaments inter- Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministesmedis, que són en “missió de pau”internacional al Líban, Afganistan i Davant una normativaels Balcans, “congelaran el seu es- sobre lavortamentperma en una clínica d’Alacant perpreservar la seva descendència per que:si pateixen una disminució de la 1. Condiciona la decisió de la donaseva fertilitat i així possibilitar respecte a la interrupció del seul’embaràs de la seva parella en cas embaràs a lopinió i decisió de ter-de mort.” ceres persones. Obvi que l’exèrcit té baixes però, 2. Genera gran inseguretat jurídicanumèricament, res comparat amb a les dones que interrompen volun-les baixes laborals del sector de la tàriament el seu embaràs i a les iconstrucció, o de la industria, per els professionals sanitaris que rea-dir dos sectors dels que més baixen litzen les intervencions, com hoaporten a les més de 1100 persones demostra la successió de denúnciesmortes a l’estat espanyol l’any pas- i judicis que al llarg daquests 23sat mentre treballaven. Heu llegit anys de vigència de la normativabé, mil cent noranta-dos, per ser shan produït, en considerar lavor-exactes. tament com un delicte només des- Us imagineu un funeral com el penalitzat en uns supòsits. 8. No ve acompanyada de mesures dicis morals de terceres persones o part dinstitucions i administra-que rep qualsevol soldat, sigui ras o 3. Deixa desprotegides les dones i preventives en salut sexual i salut per labsència de serveis. Conside- cions i que garanteixi que tots elscomandament, cada vegada que un professionals enfront de lactuació reproductiva, com ho demostra que rem per tant que lexistència de co- centres públics disposin delstreballador moris a la feina? Tot dorganitzacions mal anomenades el 63% de les dones que avorten no missions especials de verificació equips de professionals necessarisl’any de dol oficial. I us imagineu pro-vida i la dels sectors polítics i hagin accedit prèviament a una de la decisió presa per la dona su- per a atendre la demanda davorta-que es busquessin els culpables judicials que tracten dimposar les consulta en salut reproductiva. posen un qüestionament de la seva ment de les dones, fent pública lad’aquestes morts, i s’investiguessin lectures més restrictives de la ja Considerem que laccés a la inte- capacitat ètica per a adoptar deci- relació del personal objector i ga-i s’esclarís el que ha succeït i les restrictiva llei, culpabilitzar a les rrupció voluntària de lembaràs sions sobre la seva vida. rantint que el nou personal con-responsabilitats. Potser alguns em- dones i deslegitimar la seva opció sha de realitzar en condicions de 4. Lestabliment de protocols sen- tractat no sacull a aquesta figura.presaris s’ho pensarien una mica dinterrompre el seu embaràs. seguretat i legalitat, adoptant les zills que facilitin, en els centres de 9. Lengegada per part de les auto-més a l’hora de donar mitjans de 4. Dificulta laccés a lavortament, mesures necessàries perquè la de- salut, una informació clara, veraç i ritats sanitàries de les comunitatsprotecció. establint barreres econòmiques i cisió de la dona pugui fer-se efecti- completa sobre lavortament, i la- autònomes de plans formatius a Però tornant al cas de l’esperma socials davant labsència de centres ves. gilitat dels tràmits que ha de realit- professionals per a la seva capaci-militar, perquè a cap diari se li acu- públics on es pugui interrompre zar la dona per a sol·licitar latenció tació en la pràctica dinterrupció dediria fer un titular tipus “dos obrers lembaràs i davant la falta de meca- Per això, reclamem: en la xarxa sanitària pública, de lembaràs.de la construcció es congelen el nismes àgils i normalitzats dinfor- manera que no es demorin els ter- 10. La modificació de la lleisemen per l’alt nombre de morts a mació. 1. Un canvi legislatiu en el qual la- minis per a la intervenció. 41/2202 que regula lautonomia della feina que pateix el sector”, resul- 5. Situa la pràctica de lavortament vortament deixi destar tipificat 5. La cobertura de la interrupció pacient i de drets i obligacions enta que una vegada més hem d’a- dintre de la xarxa sanitària pública com delicte i per tant regulat en el voluntària de lembaràs en la xarxa matèria dinformació i documenta-grair, a la guerra i els militars, el en el marc de la marginalitat, obli- Codi Penal, i passi a estar regulat hospitalària i extrahospitalaria pú- ció clínica, derogant la clàusulaprogrés tecnològic en el món. Afe- gant que pràcticament totes les com el dret que tenen les dones a blica de manera que es garanteixi que restringeix els drets de les me-gim a la llista ja coneguda d’Inter- dones (93%) hagin de recórrer a la interrompre voluntàriament el seu el caràcter universal daquest dret, i nors en cas davortament i que esta-net, Pilates i l’ortopèdia en general, xarxa privada per interrompre el embaràs i a decidir sobre la seva es normalitzi com a prestació sani- bleix una clàusula de tutela sobe elel GPS, l’energia nuclear (amb la seu embaràs. Es permet la inhibi- maternitat. tària. Les interrupcions dembaras- consentiment de la menor enseva bomba), l’LSD, etc. el fet de ció de les institucions sanitàries i 2. Una llei que reconegui i garan- sos de menys de 12 setmanes es aquest supòsit.congelar l’esperma. Sí. no es regula lobjecció de cons- teixi el dret a lautonomia repro- podran realitzar en els centres da- 11. El desenvolupament de políti- Sembla ser que la congelació ciència propiciant la seva extensió ductiva de les dones, establint la tenció primària o especialitzada, ques i mesures integrals en salutd’esperma és un invent dels mili- sense límits (en tot moment i en seva decisió personal com causa evitant així el cost de la hospitali- sexual i en salut reproductiva basa-tars. Millor dit, d’un abat italià ano- qualsevol circumstància), conver- exclusiva per a la interrupció del zació i garantint una major accessi- des en el reconeixement dels dretsmenat Lazaro Spanllanzani que a la tint-la en un element de pressió seu embaràs. Aquesta decisió pot bilitat de les dones. que: introdueixin en el currículumguerra d’Independència contra els que obstrueïx el dret fonamental a venir motivada per molt diferents 6. La garantia que en els centres de escolar leducació afectiva-sexual.austríacs al 1876 a Pavia (Itàlia) va lassistència sanitària de les dones circumstàncies: risc per a la seva salut públics sofereix tant el mèto- Assegurin laccés a tots els mèto-tractar de salvaguardar els esper- en la sanitat pública. salut, malformació fetal, o moltes de dinterrupció de lembaràs qui- des anticonceptius dintre de la Se-matozoides dels militars en pols de 6. Afavoreix la inhibició dels pro- altres qüestions que afecten al seu rúrgic com farmacològic (RU- guretat Social. Atenguin les parti-neu. fessionals de la xarxa pública, i benestar físic i emocional i al seu 486), respectant així el dret a la culars necessitats en matèria de Podíem dir que era un abat cas- deixa indefensos als qui practiquen projecte de vida. Qüestions sobre informació i elecció del mètode de sexualitat i anticoncepció de les itrense compromès. No sabem el re- els avortaments tant en la xarxa pú- les quals solament la dona pot de- la dona. els joves. Garanteixin que es prestasultat de l’invent aleshores i si la blica com en la privada, al no esta- terminar el seu valor i importància 7. El suport institucional a les i els una atenció de qualitat en salut se-paraula pols té una càrrega semàn- blir garanties i protocols que els per a la seva vida. Havent de res- professionals que practiquen els xual i reproductiva en els centrestica més (òbviament sexual) des protegeixin. pectar el caràcter sobirà de la seva avortaments tant en la xarxa públi- de la xarxa sanitària pública.d’aleshores... 7. Propicia el desenvolupament de decisió que no pot ser imposada ca com en la xarxa privada. Heus aquí una justificació més desigualtats entre les comunitats externament per ningú. 8. Una regulació de lobjecció de Més informació de la campanyade “la in-utilitat” dels militars. Si autònomes i dintre de les mateixes 3. El reconeixement daquest dret consciència que precisi els seus lí- a:en comptes d’investigar per la mort comunitats, generant situacions de precís i clar, de manera que la seva mits. Text que haurà danar acom- dretalpropicos@ gmail.comféssim més cas a la saviesa popu- forta desigualtat per a laccés de les pràctica no es vegi condicionada ni panyat una disposició que establei- www.xarxafeminista.org/dretal-lar... dones a lavortament. obstaculitzada per la valoració i ju- xi la impossibilitat dobjecció per propicos/18 Catalunya. Novembre de 2008
  • SOCIAL Manifestacions antifeixistes SALUT I ANARQUISMES El silenci és a Barcelona i Tarragona tòxic Pep Cara (Berga) L’ aparició del primer número del fanzine punk “Silencio Tóxico” fet per companys dels “trinxats” de Ponent (un d’ells membre del grup Karbunko). La creació de l’Ateneu Llibertari Alomà a la ciutat de Tarragona. Les jornades entorn les pedagogies lli- bertàries que han organitzat a Bar- celona des de la Federació d’Estu- diants Llibertàries, l’Ateneu Maig del 37 i l’Assemblea d’Estudiants de Mundet. La reedició, per part dels companys de la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindi- Col·lectiu Catalunya ció a la realització d’aquestes ma- nifestants. La marxa havia sortit de van prendre part a la concentració calistes i de la CNT (Joaquim nifestacions i a les idees totalitàries la plaça de Sants a les 11.30 h. antifeixista convocada per diversos Costa), d’“El Eco de los Pasos”.L’ extrema dreta va tornar a i feixistes dels qui les organitzen, Prèviament, la tarda-nit del dia col·lectius de la ciutat per mostrar L’aparició de l’Agenda Llibertària desembarcar a Catalunya diversos col·lectius antifeixistes 11, una vintena d’antifeixistes es la repulsa a la manifestació dels 2009 en el seu vintè aniversari i que el 12 d’octubre amb ma- van convocar manifestacions a van encadenar a la plaça de Sant neonazis d’Alianza Nacional, el enguany fem les companyes lliber-nifestacions a Barcelona i Tarrago- Barcelona i Tarragona. Jordi, al lloc on s’havia de portar a que ha estat valorat de forma molt tàries des de Berga (nou disseny,na. Un any més, aprofitant aquesta terme el dia 12 la concentració positiva. La concentració antifei- directori actualitzat i dibuixos i tex-data de reminiscències imperialis- Barcelona, control i d’extrema dreta. Acompanyats per xista, realitzada al mig de la Ram- tos diversos). Tot plegat, són algu-tes, l’extrema dreta tornava a sortir repressió policial un centenar de persones, finalment bla Nova, amb una pancarta amb el nes d’aquelles coses que a moltesal carrer a celebrar allò que anome- van ser desallotjades per la policia lema "Nazis, ni a Catalunya ni en- ens animen a seguir desobeint.nen la "Hispanidad" i a cridar les A Barcelona, la manifestació anti- a les 8.30 h del matí. lloc", va durar una hora i mitja, Tot això en un moment en queseves consignes feixistes, racistes i feixista reunia més de 500 perso- Un any més, la policia s’ha en- controlada per un ampli dispositiu s’acaben d’inventar una crisi per talxenòfobes, a escampar l’odi contra nes que van avançar per diversos carregat de segrestar i impedir la d’antiavalots de la policia nacional, de cargolar-nos més, tot afeginttot allò que tingui a veure amb ser carrers del barri de Sants totalment lliure expressió d’aquelles perso- que separava la concentració anti- pressió a les nostres dependències.català, immigrant, llibertari, d’es- segrestades durant dues hores per nes que a Barcelona criden en con- feixista del lloc on havia d’acabar Què ve el llop! O l’ós dels Piri-querres o amb determinades for- un cordó policial dels Mossos tra del feixisme i l’espanyolisme el la manifestació d’AN. neus! (ara està més de moda). Aimes de viure la sexualitat i la vida. d’Esquadra, mentre a la muntanya 12 d’octubre. Els neonazis d’AN no van arri- no: la crisi, sí, la crisi! Per tant, en- Un altre cop intenten desembar- de Montjuïc es desenvolupava És una vergonya que, any rere bar a aplegar ni 150 manifestants, davant amb regalar diners als bancscar a Catalunya, amb el vistiplau l’acte de l’extrema dreta amb una any, els feixistes celebrin legal i xifra que representa un rotund fra- (apadrineu un banquer!), amb lesde l’Administració, que permet assistència similar a la d’altres lliurement l’inici del genocidi con- càs tenint en compte que es tracta- 65 hores laborals per setmana, ambaquestes manifestacions de gent anys, al voltant de 400 feixistes. tra els pobles indígenes, que ne- va d’una convocatòria d’àmbit es- l’acomiadament lliure i amb tot elque té conviccions totalment anti- Cap a les 14:30 es va desconvo- guin l’holocaust, que clamin pel tatal. Un cop finalitzat l’acte que puguin i més. I, com que maidemocràtiques. Si a Barcelona De- car a la gent que havia tornat a la retorn d’un dictador com Franco i feixista, contra el que es van cridar han tingut vergonya, ens venen lamocracia Nacional i altres grupus- plaça de Sants, després d’haver que agredeixen a tot tipus de perso- consignes de forma continuada, la “refundació del capitalisme”. Uncles del sector més tradicional i estar segrestats per un cordó de nes que no sigui com ells. I tot això concentració antifeixista es va diri- capitalisme que anava la mar de béfranquista van convocar una con- Mossos d’Esquadra durant gairebé perquè des de les altes instàncies gir a la plaça de la Font, on es va sol, regulat —diuen els més libe-centració a les 12 del migdia a dues hores, en les quals van recó- polítiques se’ls tolera i se’ls deixa dissoldre. rals— per lleis secretes i invisiblesMontjuic, el sector més clarament rrer diversos carrers del barri total- fer sense cap tipus d’impediment. (la llei dels lladres dic jo). Tot unneonazi representat per Alianza ment envoltats per la policia. Es Més informació, fotos i vídeos, a: cuento. Amb un Estat que es volNacional va convocat una manifes- van registrar diverses càrregues po- Tarragona, èxit de la www.kaosenlared.net/noticia/se- presentar —segons els menys libe-tació al centre de Tarragona el ma- licials al principi i final de la concentració guimiento-manifestaciones-anti- rals— com social i que simplementteix dia i hora. marxa, que van provocar ferides de fascistas-contra-12-octubre-todo- es dedica a la seva feina: reprimir o Per mostrar un any més l’oposi- diversa consideració a alguns ma- A Tarragona, unes 500 persones estad ajuda a mantenir privilegis. Políti- ca? Economia? Tot plegat una qüestió de poder. De mantenir el poder. El de sempre: que tot canviïSegons un informe de Statewatch, la Unió Europea prepara mesures perquè tot segueixi igual. El dia 15,per a reforçar la vigilància i el control social els pròxims cinc anys per si de cas: a protestar, de la ma- nera que cadascú consideri oportu- Col·lectiu Catalunya que vagi crearà un registre digital traves per a accedir i reunir enor- na, sempre i quan es consideri detallat. Això generarà un gran mes quantitats de dades personals Nota de premsa: oportú protestar. O potser tenimL a Unió Europea està desenvo- lupant actualment una nova es-tratègia quinquennal de justícia i volum d’informació per a les orga- nitzacions de seguretat pública, i proporcionarà oportunitats per a sobre la vida quotidiana de qualse- vol amb l’excusa que així estarem fora de perill i més segurs de les www.statewatch.org/news/2008/se p/the-shape-of-things-to-come- prel.pdf massa interessos en tot plegat? Sigui, com sigui, jo crec que sí que cal. I el dia abans i el dia després deinterior, i política de seguretat per augmentar l’efectivitat i producti- "amenaces" percebudes. la protesta: continuar fent autoges-al període 2009-2014. Les propos- vitat dels esforços de seguretat pú- L’informe de Statewatch reivin- Conclusions (8 pàgines): tió. Just ara, l’autogestió pren méstes elaborades per l’ombrívol blica." dica un "ampli i profund debat" www.statewatch.org/news/2008/se importància que mai, ja que és una"Grup de Futur", format pel con- A set anys del 11 de setembre de sobre llibertats públiques i privade- p/the-shape-of-things-to-come- alternativa real al sistema d’opres-sell de la UE, inclouen una sèrie de 2001 i el començament de la "gue- sa abans que sigui "massa tarda". conclusions.pdf sió que patim.mesures altament polèmiques, rra contra el terrorisme", aquest L’informe conté també estudis de Llibertat, No Por 2008: 11 d’octu- Sigui com sigui, sent realistesentre les quals es troben l’ús de important informe "The Shape of casos: 1) El "tsunami" digital i bre Actúa contra la vigilància i però amb ganes i optimisme, consi-noves tecnologies de vigilància, Things to Come" (El perfil del que l’estat de vigilància; 2) El "principi l’estat seguritari!: www.indyme- dero que ha arribat el moment del’impuls a la cooperació amb EUA s’acosta), de 60 pàgines, examina de convergència"; 3) Privadesa i dia.org.uk/en/2008/09/409310.htm prémer una mica l’accelerador ii el control del "tsunami" digital. les propostes del Grup de Futur i el protecció de dades; 4) Cooperació l aprofitar al màxim les nostres il·lu- En paraules del president del seu efecte sobre les llibertats públi- UE-EUA. sions i les nostres capacitats lliber-Consell de la UE: "Cada cosa que ques. Mostra com els governs eu- Per accedir a l’informe: Informació extreta de Insumissia: tàries.utilitzi un individu, cada transacció ropeus i els directius de la UE bus- www.statewatch.org/analyses/the- www.antimilitaristas.org/spip.php Els fets són la nostra carta deque faci i gairebé qualsevol lloc al quen disposar de poders sense shape-of-things-to-come.pdf ?article3915 presentació. Salut i anarquia!Catalunya. Novembre de 2008 19
  • OPINIÓ-SOCIAL Més de cent raons contra la Llei dEducació de Catalunya (LEC) Txema Bofill educa la personalitat humana i menys en els principis democràtics i solidaris, en què no creuen els queContra la LEC, Llei han fet la LEC. En la futura LEC,deducació de es repeteixen les consignes neolibe- rals: calen directors amb podersCatalunya, en general. amplis, autoritat, i flexibilitat en les contractacions de mestres i perso-1. Una llei de partit, de govern, en- nal escolar, i oblidar-se dantiguescarregada pel president Montilla i fórmules de direccions col·legiades,no per la comunitat educativa. No democràtiques, participatives, apre-és una llei de la comunitat educati- ciades per lesquerra, que pro-va, del ciutadans, del país. mouen, segons els nous tecnòcra-2. Una llei de mercat. La LEC no tes, desordre educatiu, paràlisi,parteix de les necessitats urgents de poca eficàcia en les gestions delslensenyament públic i de la comu- centres i poc rendiment dels do-nitat educativa, sinó de les necessi- cents amb contracte indefinit i fra-tats de les Corporacions, com a Pla- càs escolar.neta per apropiar-se del negoci de 12. Una llei feta per polítics i unalensenyament. En el marc legal vi- ínfima minoria, molts aliens al sec-gent no poden privatitzar. tor educatiu, però vinculats a la pa-3. Una llei selectiva i classista. En- tronal i als sectors financers. Enlloc dafavorir la mal finançada, Maragall enlloc de convocar a ladestarotada i pèssima educació pú- comunitat educativa per a elaborar,blica, on estudien la majoria dim- debatre i reflexionar sobre la prime-migrants, treballadors i pobres, re- ra llei deducació, va encarregar aforça leducació privada i la un petit grup, vinculat a la patronalburocràcia administrativa. i als partits polítics de la patronal4. Una Llei directiva, autoritària, (PSC i CiU), de decidir quins can-antidemocràtica, elaborada sense la vis shan de fer a la llei actual per aparticipació de la comunitat educa- poder privatitzar lensenyament..tiva, fet que va contra la pròpies Ells en diuen reflexions de com halleis vigents, tant a Catalunya com désser el sistema educatiu català.l’obsoleta Constitució Espanyola i En Farré (exsecretari dEducació iels Drets Humans universals: president de CDC, màxim planifi- La seva elaboració unilateral per cador de leducació publica de dospolítics no sajusta als principis balls poc qualificats en empresses. respectant la comunitat educativa la LEC, una llei que no ha llegit dècades i en Maragall varen escollirconstitucionals vigents i es vulne- Una llei que en lloc de formar la amb mentires, enganys, manipula- quasi ningú, que no ha estat ni tan el selecte grup, i convocar uns Se-ren els drets elementals dels ciuta- personalitat els domestica a base cions i desinformació. sols publicada, ni analitzada i deba- minaris, organitzats per la Fundaciódans a un informació veraç, i a de- dautoritat, inspector i il·lusionisme 8. Maragall ha vulnerat el dret tuda pels implicats en leducac, a Bofill. Linforme que varen treurecidir leducació per als fills. de la societat del consum, que aca- constitucional de la participació de canvi de que en Montilla en aquesta és lesborrany i les autentiques5. Es vulnera el dret de la comunitat ben endeutant-los de per vida. Una la comunitat educativa. mateixa reunió de govern, feta en bases de la LEC. Linforme Bofilleducativa a decidir leducació dels llei que encamina convertir als La ja anomenada i obsoleta plenes vacances de mestres, estu- és lavantprojecte original de la-seus fills. joves de la publica en dòcils assala- Constitució espanyola normalitza diants i població en general, li apro- vantprojecte presentat pel Maragall No sha tingut en compte el dret riats dempreses i a dificultar-los el dret a la participació de la comu- vés un càrrec pel seu germà a París. en una secreta roda de premsa. Estàdels ciutadans a decidir el tipus de- laccés als estudis superiors, va con- nitat educativa "per complir la fina- Això es estafar la comunitat. Ni els publicat amb el nom "El professo-ducació, en especial els pares. En tra els drets humans que estableixen litat de leducació, entesa de manera mateixos polítics de lERC sabien rat i el Sistema educatiu Català.larticle 26, ap. 3 dels Drets Hu- "art. 26 apartat 1: humana", i no com a instrucció útil que estava aquest nomenament- Propostes per al debat". Es tracta demans normalitza per evitar abusos "Tota persona té dret a leducació. per a les empresses. En larticle regal en lordre del dia, ni es va fer propostes pel debat en el governde dictadors, partits i dels gover- Leducació serà gratuïta si més no 27.5 obliga els poders públics a rea- públic als periodistes que . Sols en Tripartit i pel debat en el Parlament,nants, que habitualment fan les lleis en el grau elemental i fonamental. litzar "la programación general de Montilla, que just després que en on son majoria CiU, PSC. No esa la seva conveniència: "Els pares Cal que lensenyament tècnic i pro- la enseñanza con participación de Carod aprovés la LEC, que en tracta dun debat amb la ciudadania.tenen prioritat a decidir la classe fessional sigui generalitzat, i que todos los sectores afectados". Montilla necessitava per portar-la al En el tripartit no hi hagué debat,deducació de llurs fills". sobri a tothom laccés als estudis 9. Una llei il·legítima. Serà una llei Parlament, va nombrar al germà perquè ERC va aprovar-ho pel regal En larticle 30, lúltim, disposa: superiors amb plena igualtat per a legal aprovada per polítics corrup- den Carod com a representant de la immediat del Montilla al Carod, i"Cap Estat (govern, partit) pot lliu- tots amb atenció al mèrit de cades- tes, però serà una llei il·legítima, Generalitat a Paris. Un cas més de els de ICV, varen postergar el debatrar-se a una activitat (fer lleis com cú". contraria als drets humans i als nepotisme, com el de lErnest Ma- per desprès de vacances en el Parla-la LEC) o a cometre un acte enca- 7. Llei anticonstitucional. Inclús drets de la ciutadania. Podrà ésser ragall. Els socialistes necessitaven ment. Fou la gran idea de Saura,minat a la destrucció dels drets i lli- lobsoleta Constitució del Regne tan legal com la dictadura de Fran- lacord dERC per portar la llwi al que no sha assabentat que aquestabertats que shi anuncien". Per tant dEspanya obliga a respectar els co i tan legal com la successió del Parlament, ja que ICV estava en llei està pactada amb CiU, des de elen Maragall i els del seu partit, i els Drets humans, no sols en general, Joan Carles Borbón i Borbón, i tan contra. La posició dERC no estava naixement. Els ingenus de la Fun-CiU, no poden saltar-se els drets com a país firmant, sinó de manera legal com múltiples robatoris dels clara, segons els diaris dels dies an- dació Bofill han publicat les direc-dels ciutadans, ni en el mes dagost especial en leducació, norma esta- polítics, però il·legítima i irrespe- teriors. En Carod va vendre lacord trius i bases de la futura LEC amben vacances, ja que els drets hu- blerta en larticle 27.2 de la Consti- tuosa dels drets humans dels ciuta- a la LEC a les Corporacions per un les explicacions de tot el que sama-mans no fan vacances. tució espanyola: "Leducació ha de dans i dels pobles. càrrec pel seu germà. Molt misera- ga en aquesta llei i tot el que es pre-6. Una llei selectiva i discriminado- tendir al ple desenvolupament de la 10. Corrupció i pactes amagats. ble. tén, i la Generalitat encara no hara. Va contra els drets humans una personalitat humana i al reforça- Aprovada pel Tripartit amb una es- 11. És una llei calcada del neolibe- publicat lavantprojecte de la LEC,llei que privilegia la xarxa deduca- ment al respecte dels Drets humans candalosa corrupció dERC, i amb ralisme. Leducació neoliberal ex- per a que com a mínim puguin ar-ció privada, que prepara per a la i de les llibertats fonamentals". Els el vot contrari dICV, que llastimo- posa clarament que pretén instruir gumentar que la ciutadania hauniversitat, mentre abandona ledu- Montilla, Maragall i corporacions sament va deixar el debat pel Parla- els ciutadans sols en les competèn- pogut “participar” al menys llegintcació publica, arrossegant els po- econòmiques no estan respectant ment. En Carod-Rovira va estar da- cies que necessita el mercat (en la llei que ens caurà a sobre.bres a la “precarietat”, a latur, a tre- múltiples drets de la ciutadania i no cord en aprovar lavantprojecte de Maragall ho ha traduït pel País). No Contiunarà...20 Catalunya. Novembre de 2008
  • OPINIÓ Absolts els 25 detinguts a Terrassa en el desallotjament del Kork III Solidartat Antirrepressiva de ressos dels rics per davant de les ne- Terrassa cessitats de la gran majoria de la població.D esprés de quasi 9 anys i El desenllaç del judici ha mos- mig, el passat 6 octubre es trat, igualment, la feblesa del mun- va iniciar, després de diver- tatge construït per la Policia Nacio-ses suspensions, el judici a 25 de les nal, que era la base de l’acusació32 persones que van ser detingudes fiscal. Ha quedat evidenciat comel 17 de juny de 1999 durant el des- l’actuació policial ha anat encami-allotjament del centre social okupat nada a reprimir, des del principi,Kork III a Terrassa. El macrojudici, uns moviments socials que plante-que havia de durar fins al 15 d’octu- gen alternatives ideològiques i en elbre, va finalitzat el dia 10 després dia a dia al sistema capitalista i aque la fiscal retirés tots els càrrecs l’especulació immobiliària.que encara mantenia contra les per- La darrera paraula de què ferensones encausades, arran de les fla- ús les i els acusats a la sala se centràgrants contradiccions en què van en la denúncia de la violència poli-incórrer els policies que van com- cial i la repressió sistemàtica perparèixer com a testimonis de l’acu- alitzaren concentracions de suport a ritat passava a ser resistència (amb ments socials i polítics transforma- part de l’Estat, en la defensa de l’o-sació, entre ells l’inspector i el se- les portes dels jutjats de Terrassa. una petició de sis mesos de presó), dors i que l’única resolució que kupació com a eina política de de-cretari de l’atestat policial i el cap El procés pel desallotjament del per danys demanava sis mesos a sis veien vàlida era l’absolució. núncia del sistema capitalista i dede la Unitat d’Intervenció Policial Kork-III ha estat plegat d’irregula- euros diaris o tres mesos de presó i La retirada dels càrrecs és una creació d’alternatives i en la reivin-que va efectuar el desallotjament. ritats des del primer moment, amb 3.000 euros de responsabilitat civil victòria dels moviments socials. La dicació de la seva despenalització.El 10 doctubre, un cop projectat el diverses denúncies i impugnacions subsidiària i també sis euros diaris retirada de les acusacions ha estat Entre ells i elles estigueren en totvídeo filmat per la policia durant el de les defenses durant la instrucció durant deu dies per falta a l’ordre motivada pel ressò de les campan- moment presents Laura Riera idesallotjament (impugnat per algu- i situacions d’indefensió que van públic. Igualment, abans d’entrar a yes de denúncia tant d’aquest judici Zigor Larredonda, a qui també per-nes defenses perquè va estar alguns motivar el seu ajornament en diver- sala la fiscal va oferir a les encausa- com d’altres situacions de crimina- tany aquesta victòria, així com elsmesos fora de la tutela judicial), la ses ocasions. En començar la vista des a les encausades la possibilitat lització als moviments socials (em- companys desapareguts amb elsfiscal va veure com se li desmunta- del 6 d’octubre, la poca solidesa de de pagar a l’endemà els 3.000 euros presonament d’en Franki, judici quals ja mai no la podran celebrar.ven els pocs arguments que li que- les acusacions va motivar la matei- de responsabilitat civil pels danys i contra en Jona, persecució contra la Aquesta petita victòria és de totesdaven i va optar per retirar definiti- xa fiscal a revisar la qualificació una rebaixa més gran en les peti- crema de fotografies del Rei, etc.). aquelles i aquells que defensem lavament les acusacions. dels presumptes delictes i la petició cions penals. Les 25 persones no Un cop més, s’ha demostrat com la justícia social i ens atrevim a so- En solidaritat amb els/les encau- de condemna que en total sumava van acceptar el pacte, tot remarcant pressió al carrer pot revertir situa- miar en nous projectes fora de la lò-sades, 200 persones es van mani- quasi cinc anys de presó: es retira- que el procés es tractava d’un judici cions d’injustícia recolzades també gica del capital i del seu control, ifestar pels carrers de Terrassa el 4 ven els càrrecs d’usurpació i desor- polític en el que es perseguia la mi- per aquest sistema legislatiu i judi- ens encoratja a continuar les nostresdoctubre, i cada dia del judici es re- dres, el delicte d’atemptat a l’auto- litància de moltes d’elles en movi- cial encaminat a protegir els inte- lluites a Terrassa i a arreu.Iniciativa en defensa de la desobediència civil Col·lectiu Catalunya En defensa de la ha respectat les mínimes garanties GRUP IMPULSOR Iniciativa si al procés de pau desobediència civil jurídiques fonamentals exigibles, Grup de Treball 18/98 BarcelonaA mb motiu del 2 d’octubre, Diada Internacional de la No-violència, s’ha engegat una cam- Nosaltres, insubmisos -condem- nats, processats o declarats- a l’e- com així ho ha certificat també la Comissió Internacional d’Observa- ció del procés, integrada per 300 ju- [Insubmisos i objectors] Pepe Beunza, empresonat i dos [Moviment per la pau] Gabriela Serra, membre d’Entrepo-panya de solidaritat amb les perso- rradicat servei militar obligatori; ristes. consells de guerra el 1971 i el 1972 blesnes injustament condemnades el amb el suport decidit de les entitats • Constatar que la desobediència Martí Olivella, empresonat el 1976 Arcadi Oliveres, membre de Justí-desembre de 2007 en la peça “des- de referència del moviment pacifis- civil és una pràctica política con- Jesús Viñas, empresonat i amb con- cia i Pauobediència civil” del macrosumari ta i antimilitarista; i amb la solidari- substancial a les democràcies avan- sell de Guerra el 1975 Josep Maria Yago, membre Tarra-18/98. Com a persones que partici- tat de les organitzacions i persones çades i profundament arrelada en la Pere Comellas, insubmís empreso- gona Patrimoni de la Paupen del moviment per la pau i anti- adherides al present manifest, no-violència. En el present cas, i en nat Pere Ortega, membre del Centremilitarista, que han practicat i prac- Volem traslladar i manifestar, un context de conflicte enquistat, Lluc Pelaez, insubmís condemnat Delàs d’Estudis per la Pauticarem la desobediència civil, el avui, 2 d’octubre, Diada Internacio- aquesta condemna pretén avortar Jordi Muñoz, insubmís condemnat Jordi Armadans, membre de lagrup de promotors consideren nal de la Noviolència que: alternatives de transformació so- Raimon Gassiot, insubmís proces- Fundació per la Pauoportú i necessari, més que mai, pa- • Mostrem la nostra més profun- cial, criminalitzant pràctiques polí- sat el 1997 Alfons Banda, membre de la Fun-lesar la seva posició. da indignació per les penes de 9 i tiques antagòniques amb la violèn- Gebran Jamal, insubmís condem- dació per la Pau La campanya s’estendrà fins al 10 anys de presó a la que han estat cia. La desobediència civil que neix nat Tica Font, membre de Justícia i Paumes de gener i pretenen que rebi el condemnats, injustament, nou ciu- de la responsabilitat personal ha as- Adolf Montoliu, insubmís condem-major nombre d’adhesions: tant de tadans bascos acusats de promoure sumit sempre totes les conseqüèn- nat [Persones]les persones que van participar de la desobediència civil en el marc cies penals que lo puguin corres- David Fernandez, insubmís con- Eva Fernandez, presidenta de la Fe-la insubmissió, dels i les que parti- del macrosumari 18/98. I ho fem pondre. Però barrejar barroerament demnat el 1997 deració d’Associacions de Veïns icipen del moviment per la pau i de des de la defensa de la desobedièn- i deliberada desobediència civil i Veïnes de Barcelona (FAVB)qualsevol organització o persona cia civil que vam promoure, hem terrorisme no afavoreix en res un [Entitats i organismes] Josep Maria Terricabras, filòsofque vulgui alçar la veu contra promogut i seguirem promovent. sistema de llibertats propi d’un sis- Federació Catalana d’ONG per la Gemma Calvet, advocadaaquesta injustícia. • Una vegada més, i d’acord amb tema democràtic. Pau Francesc Tubau, membre d’Aturem Trobareu tota la informació d’a- les conclusions clarament precises Per tot plegat, sol·icitem als ma- Comissió de Defensa del Col·legi la Guerraquesta iniciativa a http://desobe- de la Comissió de Defensa del gistrats del Tribunal Suprem que re- d’Advocats de Barcelona Ester Sancho, advocadadiencia1898.wordpress.com i per Col·legi d’Advocats de Barcelona, visen el recurs a la sentència:La Justícia i Pau Xavier Badia, sociòlegadherir-se o rebre més informació: hem de constatar que el procés lliure absolució de totes les perso- Fundació per la Pau Jaume Asens, advocatdesobediencia.1898@gmail.com d’instrucció, enjudiciament i con- nes processades en la peça ‘Des- Coordinadora Tarragona Patrimoni Mònica Sabata, psicòloga demna a l’Audiència Nacional no obediència Civil’ del sumari 18/98 de la Pau Jordi Martí Font, sindicalistaCatalunya. Novembre de 2008 21
  • Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES Por de la memòria Roc Llop, poeta de l’infern FERRAN AISA Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908- París, 1991), va estudiar magisteri a Ta- rragona, i exercí de mestre nacional. Aviat va abraçar les idees anarquistes i va militar a la CNT. Durant la guerra fou nomenat Inspector d’Ensenyament. Roc Llop es va exiliar el febrer de 1939 a França, on va ser internat en un camp de concentració i, quan va ser ocupat el territori francès pels alemanys, fou de- tingut per la Gestapo i enviat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen. Alli- berat l’any 1944, s’instal·là a París, on va fundar la Federació Espanyola de De- portats i Internats. L’any 1960 va co- mençar a dirigir l’única publicació lli- bertària en català de l’exili, Terra Lliure, que depenia del C. R. de la CNT. Roc Llop va participar en diversos Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Exili, aconseguint la Flor Natural de 1965 en el certamen celebrat a París i, posteriorment, fou accèssit al d’Ams- terdam. Roc Llop fou autor dels llibres Mission rateé de l’home sur la Terre i Poemes de Llum i Tenebra. Llop és un dels millor poetes àcrates de l’exili, Am- brosi Carrión, al pròleg del recull poètic, diu: <<O un home i un poeta. Per a mi aquests dos conceptes, quan s’esmen- ten en sentit absolut, tenen el mateix valor. I els he d’escriure en parlar de Pelai Pagès i Blanch, immediat. No només es tractava de espanyol en el seu conjunt encara feia ETA eren “assassinats” i els de Roc Llop. Ell, és petit, amb una mirada Universitat de Barcelona no demanar responsabilitats sobre havia fet la guerra amb Franco. I cal la policia eren simplement “errors”. clara que es clava en la vostra quan us fets repressius comesos durant la recordar que els intents involucio- Tot plegat explica l’escassa pre- parla. I, en fer-ho, la seva boca sempre (Text llegit a la presentació del llibre dictadura franquista –i la Llei d’am- nistes de cop d’estat per part de sència legislativa que els governs dibuixa un somriure, no pas d’ironia, ni “Miedo a la memoria. Historia de la nistia de 1977 ho va deixar molt determinats sectors de l’exèrcit van de Suárez van desplegar per reco- de vanitat, ni de sarcasme, sinó de com- Ley de ‘reconciliación y concordia’”, clar- sinó que també calia no bur- anar més enllà del 23 de febrer de nèixer els lluitadors republicans prensió, una mica dolorida per tot quan d’Octavio Alberola i Fèlix Villagra- xar sobre el passat per no reobrir 1981, quan es produí el fallit cop de que havien deixat la vida per la lli- el volta dels homes i les coses. Somriu- sa, que va tenir lloc a l’Ateneu Bar- velles ferides que, de fet, no havien Tejero i Milans del Bosc, entre al- bertat. Però el més sorprenent és re trist del qui ha sofert espantosament celonès, el dia 26 de juny de 2008). cicatritzat mai del tot. tres militars colpistes comprome- que quan el 1982 va arribar el en l’esperit i la carn (l’home), però que Fou especialment important la sos. PSOE al govern tampoc no va fer V el poeta defineix, comenta o canta per- oldria donar les gràcies, en Llei d’amnistia, promulgada el 15 En aquest context era impensa- gaire més: va ampliar la pensió que què sap imaginar, comprendre i expres- primer lloc, a l’Octavio i a en d’octubre de 1977, i ho fou, no ble qualsevol iniciativa que es plan- rebien els militars professionals de sar valent-se dels mitjans definitius de Fèlix per haver pensat en només perquè treia de la presó els tegés la reparació d’injustícies his- la República a aquells altres que la poesia>>. Aquest home petit de posat mi a l’hora de fer la presentació del darrers reclusos del franquisme tòriques, com reconeixements als no eren professionals i va posar en amable que ha patit derrotes, humilia- seu llibre. Sobretot, perquè penso que encara hi romanien per raons lluitadors per la democràcia, o funcionament la llei de pressupos- cions, deportacions, exilis... és capaç que és un llibre important que ha polítiques, ja que l’amnistia del 30 compensacions econòmiques de tos dels anys 1990-1992, que d’a- de baixar a l’infern de Dant i d’escriure aparegut en un moment extraordi- de juliol de 1976 havia exclòs els cap mena a favor dels vençuts id’a- cord a la llei d’amnistia prevenia en un poema tan profund i impressionant nàriament oportú, quan el tema de delictes de sang, sinó perquè al quells que van passar anys a la alguns casos indemnitzacions eco- com el que porta per títol “Dempeus... la memòria històrica està assolint mateix temps s’amnistiava a tots presó, a camps de concentració o nòmiques als represaliats pel fran- els caiguts”: <<Deixeu-me que avui una importància social i política els torturadors franquistes. La Llei a l’exili. Foren els anys en què, so- quisme. canti damunt de vostres tombes, / el foc cada vegada més gran i, com a d’amnistia es convertia en una bretot des del poder, es va voler De fet, va ser a partir de la sego- de la recança que encén tot el meu cor; contrast, disposem ja d’una Llei de mena de llei de “punt final”, que evi- donar la imatge que deia que la na meitat dels anys 90, ja gover- / traient-vos del silenci d’oblidances la Memòria, recentment aprovada taria, de manera indiscutible, que guerra “l’havíem perduda tots” i que nant el PP, quan es va reactivar el profundes, / poeta de la vida sobre el pel Parlament, que ha generat una els feixistes espanyols tinguessin el es va tractar d’un error col·lectiu i, tema. Va ser durant la segona camp de la Mort. / Germans! No us de- important frustració política i social seu Nuremberg. Eren massa re- per tant, les responsabilitats també meitat dels anys noranta quan van mano la llengua ni la raça, / ni per a quin entre les nombroses associacions cents episodis de tortures i fins i tot havien d’ésser compartides. Eren començar a crear-se noves asso- déu movíeu els llavis en resar; / només de la memòria i nombroses sectors d’assassinats comesos tant des de els anys –i això ho deia algú com el ciacions memorialistes, i se’n re- sé que avançàveu amb fermetat la polítics i socials que s’esperaven les institucions franquistes –els PCE- de la “reconciliació nacional”, activaven d’altres que ja existien passa, / lluitant per la Gran Causa, con- tota una altra cosa. darrers afusellaments dataven del una reconciliació que passava per –com l’Associació d’expresos polí- tra el mateix tirà. / No sé quina és la Pà- En aquest context específic, el mateix any de la mort de Franco, el fer tabula rasa del passat. No cal tics-, que van plantejar, ara des de tria que es va donar la vida, / ni quina llibre inicia el seu recorregut els pri- setembre de 1975-, com des de dir que, en aquestes condicions, la societat civil i amb intensitat, tot mare plora, del buit, dins de la llar; / sé mers anys de la Transició per arri- grups paramilitars. els vençuts d’aquella guerra podien un seguit de reivindicacions que el lloc de vostra tomba, l’indret de la fe- bar fins als nostres dies i, així, Per altra banda, en un context pensar que, a desgrat d’haver re- passaven a reprendre el tema de la rida, (...) Humanitat no et perdis, si els posar en evidència, en primer lloc polític en què l’exèrcit estava ac- cuperat la democràcia, encara se- guerra civil i del franquisme en els governants amb dèria, / no encerten la el preu de la transició, quan, efecti- tuant com a poder fàctic i controlant guien essent vençuts. Eren els seus aspectes més punyents: en drecera i et barren el camí. / La Història vament, la construcció de la mo- des de les bambolines tot el procés anys, també, en què l’actuació de primer lloc, al tema de la reparació encara és fresca mostrant-te la tragè- narquia parlamentària es va fer de transició –i empassant-se, val a la policia i dels grups paramilitars a favor de les víctimes i dels repre- dia... / DEMPEUS!: Tu tens la vida per a amb un cost important: dir, importants gripaus, com el de provocaven any rere ans dotzenes saliats del franquisme als quals la no voler morir. / ¡Dempeus, com les -L’acceptació implícita de la mo- la legalització del PCE-, la guerra de morts pels carrers de les ciutats democràcia no havia fet justícia. Es muntanyes. / Dempeus, com els anhels. narquia imposada per Franco. civil podia ser un element de con- espanyoles. Com recorden l’Octa- tractava també de reparar injustí- / Revolta’t les entranyes>>. -I el pacte de silenci, que com- frontació important, més tenint en vio i el Fèlix, segons el ministre de cies que havien patit col·lectius, portava no remoure el passat més compte que la cúpula de l’exèrcit l’Interior del moment, els morts que com els “nens de la guerra”, que22 Catalunya. Novembre de 2008
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAhavien estat enviats a l’estranger du- amb motiu de l’aniversari de la mortrant la guerra i encara no havien re- de Franco, s’aprovà per unanimitat detornat –especialment ignorats eren totes les forces polítiques, per primeraels “nens de Morelia” a Mèxic o els vegada des de la instauració de la de-nens de Rússia-, o el dels guerrillers mocràcia, una resolució de condem-antifranquistes de la postguerra, que na al cop d’estat que va menar a laa tots els efectes continuaven essent guerra civil.considerats bandolers i delinqüents Per aquesta raó, quan a partir decomuns. 2004 el PSOE va recuperar el poder, Es tractava també de recuperar les expectatives de les associacionsuna “memòria històrica” que ens memorialistes eren molt grans i es vahavia estat robada. El concepte de forçar el Partit perquè afrontés el“memòria històrica”, justament, co- repte. Però, com posen de relleu l’Oc-mença a tenir importància a partir d’a- tavio i el Fèlix, l’actitud del PSOE fouquests moments. Però recuperar la vergonyant. Obligat a donar satisfac-memòria històrica implicava, en pri- ció a les associacions memorialistes,mer lloc, el coneixement, sense impe- des del govern, en canvi, es participa-diments de cap mena, de tota la veri- va a una cerimònia de la confusió,tat històrica. Volia dir l’accés lliure a quan, per exemple, es parlava de re-tota mena d’arxius que encara eren cuperar les “dues memòries” o es feiainaccessibles als historiadors. Apa- desfilar conjuntament a antics soldatsrentment, ara la situació era propícia republicans que havien alliberat Parísper portar a terme el combat definitiu a finals de la guerra civil amb volunta-per intentar dignificar aquelles perso- ris de la División Azul. Precisament, Franco i els seus, aquí amb Milannes que havien donat la vida en de- tada per Izquierda Unida i que, tot i la manca de voluntat del govern es vafensa de la democràcia. El fet que go- l’oposició inicial del Partit Popular, fi- manifestar quan es va conèixer l’es- Astray i a baix amb l’actual reivernés la dreta era una ocasió nalment reconeixia la lluita dels gue- borrany d’una llei que deixava alpropícia per forçar les institucions a rrillers de la postguerra. La resolució marge una de les reivindicacions mésprendre noves mesures. En un mo- instava al govern a “adoptar las medi- importants de les associacions dement, cal recordar-ho, que s’estava Sota el pretext que era negatiu reo- encara marginats. Aquestes circums- das necesarias para la rehabilitación memòria, com era la il·legalitat delsvivint una situació molt paradoxal: vint brir velles ferides de la guerra –com tàncies i un cert discurs reivindicatiu total de los combatientes guerrilleros judicis franquistes. En aquest punt,anys després de la mort de Franco se se seguia dient encara-, però tot igno- de la dreta conservadora governant, españoles de cara a modificar la cali- la frustració ha esta total i absoluta iseguien produint situacions parado- rant la importància que per una socie- en un moment en què cada estiu el ficación de bandoleros y malhecho- en aquest punt caldrà que es continuïxals, com que el nomenclàtor de tat democràtica posseeix el coneixe- president de govern anava a estiuejar res”. Era, de fet, una rehabilitació pressionant, per posar en evidènciamolts carrers i avingudes de pobles i ment de la seva història com a a la població de Quintanilla de Onési- moral i política que, en cap cas, va tant el govern com les diverses ins-ciutats espanyoles portessin noms inevitable referent de futur –ni que mo –un nom de clares reminiscències anar acompanyada de compensa- tàncies judicials, que sempre –com sique honoraven els vencedors de la sigui perquè determinats esdeveni- feixistes-, van tornar a posar en fun- cions econòmiques. Perquè el Partit el poder judicial fos el mateix que du-guerra, que continuessin subsistint ments no es tornessin a repetir- , la cionament les reivindicacions poster- Popular es va oposar al fet que als rant el franquisme- han fallat negati-símbols de tota mena que recordaven nova majoria del Partit Popular es ne- gades. guerrillers se’ls reconegués el seu ca- vament quan se’ls ha sol·licitat la revi-la guerra civil des d’una sola perspec- gava en repetides ocasions a donar el I sota el govern del PP només es ràcter militar. I, per tant, els guerrillers sió d’una sentència emesa per untiva i que el dictador fos omnipresent seu suport a diverses iniciatives par- van produir gestos simbòlics, com no van tenir dret a cap mena de remu- tribunal franquista. I aquest és, sensa llocs tan emblemàtics, entre molts lamentàries que pretenien la condem- quan el 16 de maig de 2001 el Con- neració econòmica. O bé la resolució cap mena de dubte, el repte més im-altres, com l’Acadèmia Militar de Sa- na explícita del franquisme o la reha- grés de Diputats aprovava una resolu- que el Congrés de Diputats va adop- portant que ara tenen les associa-ragossa. bilitació de determinats col·lectius ció unànime que havia estat presen- tar el 20 de novembre de 2002, quan, cions de la memòria. Presentades dades de 143.353 víctimes del franquisme davant l’Audiencia Nacional Roberto Blanco (Gabinet Les dades presentades, per la natu- nal compta amb una llista de premsa confederal) ralesa de la seva recollida (de baix 143.353 noms, fruit de l’esforç dels cap a dalt), poden presentar repeti- demandants”. Magán va insistir en la A les onze del matí del 22 de setem- cions, per exemple per qüestions de necessitat que el sistema acadèmic bre, CGT i les Associacions de Re- mobilitat geogràfica, podent aparèi- col·labori en aquest esforç per dir on cuperació de la Memòria Històrica xer una persona en el llistat del seu va succeir el que s’està denunciant, personades davant l’Audiencia Na- lloc d’origen i en el del lloc en el qual en quin moment i per quines causes. cional per a l’aclariment de les des- va ser assassinat. És ara feina de El mateix, segons l’advocat, pot fer aparicions produïdes en el franquis- Garzón i el seu equip creuar aques- el Govern a través del Ministeri de me feien lliurament en aquest tes dades i aportar xifres definitives. l’Interior. tribunal a Madrid de les dades de Gordillo també va denunciar el fet En aquest sentit, Cecilio Gordillo 143.353 víctimes del règim franquis- que hi ha moltes investigacions va apuntar que el Govern hauria de ta. Els demandants van realitzar sobre desapareguts a les quals no demanar informes als ajuntaments aquest lliurament davant la sospita han pogut tenir accés per diversos sobre quantes fosses hi ha en els que les institucions públiques a les motius, malgrat que moltes d’elles seus cementiris. Quant a les que quals el jutge Garzón ha realitzat la s’han efectuat amb diners públics. estan fora d’aquests, Gordillo va sos- petició no aportarien les dades re- Els portaveus van aprofitar per ex- tenir que la mateixa petició s’hauria querides. Aquesta denúncia encara posar la necessitat dels familiars de de fer a la Guardia Civil, que coneix no ha estat admesa a tràmit. Les as- tenir oficines d’informació sobre les la situació de la majoria d’elles, com sociacions demandants tenen l’es- víctimes. Aquestes haurien de crear- ell mateix ha pogut comprovar en al- perança que finalment sigui admesa A continuació, Empar Salvador, nàries, 2.211; Ceuta i Melilla, 768; se en els ajuntaments, que haurien guns llocs als quals ha acudit perso- perquè es puguin complir així els del Fòrum per la Memòria del País Balears, 1.486; Catalunya, 3.338; d’escoltar els familiars, creuar les nalment. seus tres objectius: aclariment de la Valencià va passar a desglossar la Extremadura, 9.486. Salvador va in- dades recollides i posar-les a la dis- Per finalitzar, Empar Salvador va veritat, justícia i reparació per a les xifra per comunitats autònomes, dei- sistir en la idea que cadascuna d’a- posició de l’Audiencia Nacional, fent culpabilitzar del retard que està so- víctimes de la dictadura. xant clar que aquestes són xifres questes xifres representa una perso- possible que qualsevol pugui tenir un frint l’esclariment del que aquí va En roda de premsa realitzada orientatives, ja que en l’actualitat se na, amb les seves idees, somnis, lloc on anar i dir “on està el llistat per succeir durant la guerra i el franquis- després del lliurament, els portaveus segueixen investigant milers de projectes… I amb un entorn familiar posar-hi el meu pare?” i que això me a la falta de voluntat política de de les associacions van declarar casos nous encara no registrats. Les que va quedar destrossat després serveixi d’alguna cosa. les institucions. “Creiem que aquest estar molt orgullosos dels resultats dades es reparteixen de la següent del seu assassinat. Fernando Magán, advocat d’un aclariment és un dret de la víctima i de l’ingent treball realitzat, recordant manera: Castella-Lleó, 14.660; Ma- A continuació, Cecilio Gordillo, de bon nombre d’associacions de me- un deure de l’Estat. La llei aprovada a més que estem davant delictes de drid, 3.424; Andalusia, 42.131; Astú- CGT d’Andalusia, va deixar clar, per mòria, va confirmar que Garzón els pel govern socialista no és suficient, lesa humanitat, pel que no pres- ries, 6.000; Pais Valencià, 29.034; evitar argumentacions demagògi- havia rebut personalment i havia motiu pel qual l’hem rebutjat el 95 % criuen ni es poden acollir a la Llei Múrcia, 1.000; Castella-la Manxa, ques per part de la dreta, que l’única estat present en començar el lliura- de les associacions”, va concloure. d’Amnistia. En aquest sentit, van 8.851; Aragó, 9.538; Galícia, 7.000; persona que en aquests moments té ment de la documentació. Però, “el citar com a exemple els casos d’Ar- Cantàbria, 2.535; País Basc, 1.900; un llistat complet i per tant pot donar més important –va dir- no ha estat Més informació: gentina, Xile o Sud-àfrica. Navarra, 3.920; La Rioja, 2.070; Ca- una xifra global és el jutge Garzón. això, sinó que ara l’Audiencia Nacio- www.memorialibertaria.orgCatalunya. Novembre de 2008 23
  • La memòria és un tresor preciós EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Xavi Roijals o menys al mateix temps que un con- grés de la Confederació va decidir eli- minar la possibilitat de que hi haguésN o fa gaire, vaig reconèixer a sindicats de barri; decisió que humil- una vella companya a un bar ment al meu entendre penso que va de Sant Andreu. No ens vam ser un error i que potser caldria revi-saludar, tampoc ens coneixíem tant, i sar. Que per estructures sindicalsa més crec que ella a mi no em va re- allunyades de la realitat ja hi haconèixer, potser ni sen recordava. CCOO i UGT, i si volem créixer, quePerò jo a ella sí que la vaig reconèixer, suposo que sí, no?, que tots volemi mentre xerràvem i rèiem sobre les- créixer, doncs caldrà apropar-se a lacuma de les birres a la taula del cos- gent, i en un context on cada cop éstat, la màquina dels records va co- més difícil entrar a les empreses, les-mençar a girar. pai on probablement shauria de con- En el seu moment, fa prop de 20 tactar amb la gent és als barris.anys, vaig compartir militància amb Entenc que no ha de ser fàcil, i queella al Col·lectiu Ecologista Llibertari trobar locals en aquests moments és(CEL) de la CNT-Catalunya (CNT-Ca- gairebé impossible. Però encara notalunya que després passaria, per un entenc el sentit de tancar a priori lacuriós imperatiu legal i judicial -insti- possibilitat dels sindicats de barri.gat per presumptes "enemics de les- Molts dels què formàvem latat"- a ser la CGT de Catalunya). Jo SOASA van anar daquí a allà, duntindria uns 17 anys, ella igual em por- hotel dentitats municipal fins al Casaltava 10 anys llavors. Eren uns altres Autogestionari (mena dimplementa-temps, per participar en un col·lectiu ció al barri del Clot del Projecte A ale-com el CEL no calia ser ni sociòleg ni many descrit pel mencionat Stowas-politòleg, ni ser de la "penyita" ni res ser a l’entrevista del “Catalunya”, quede tot això. Qualsevol treballador nor- malauradament no va reeixir final-mal es podia apuntar al sindicat i al ment). Jo em pensava que tot allòCEL, tot i que sempre es feia una xe- sestava desfent, i es podria dir querrada prèvia per veure si realment dalguna manera era cert, allò sesta-aquell era el teu lloc. De fet, així ho va desfent i nosaltres ens estàvemvan fer en el meu cas: en Xavi Palos separant i disgregant-nos. Peròmolt amablement va tenir una agrada- també és veritat que moltes de lesble conversa amb mi en què vam persones que formàvem allò ens vamestar enraonant sobre diverses qües- ta, i entretinguda, seria probablement ternatius, sestenen hores dara aquí i bertària al voltant de la CGT, i gairebé recol·locar a daltres projectes sem-tions (aquesta pràctica també es va impensable a les revistes que es fan allà, quan en aquells temps aquelles tots en les diverses variants de lampli blants posteriors. Molts també senreproduir quan em vaig voler afiliar a ara, tan (espantosament) serioses i experiències eren absolutament mi- ventall de moviments socials, del coo- van anar cap a casa, i no els ho re-Correus, on va ser la Toñi la que va pagades de si mateixes. noritàries. La barreja entre els movi- perativisme a lecologisme, i etcètera. trec, la vida a Barcelona és molt dura,xerrar amb mi també molt amable- El cas és que crec que aquells ments socials i el sindicat que ara En algun cas, els fills dels companys i cada cop més, i Sant Andreu tampocment abans de passar-me el full dafi- col·lectius, el CEL, la SOASA (Socie- veiem a tants llocs, per posar un daquella època continuen els nostres era una excepció. Però, malgrat tot,liació). Aquella experiència del CEL tat Obrera Anarcosindicalista de Sant exemple a Ponent, continua sent posi- passos: per exemple la filla del Ferran malgrat els anys, les distàncies, le-no sha repetit, o almenys no sha re- Andreu, federada a la CNT-CGT, que tiva, llavors i ara, i més dolça que els a Can Vies i a Sants. També hem tin- dat, alguns encara mantenen contac-petit de la mateixa manera; però jo era com es deia el sindicat al barri, un carajillos danís. gut companys que han desaparegut te entre si.cada cop que veig com va Vandellòs nom una mica massa gran pel petits Tot allò va ser esborrat pel pas del pel camí: el Vicenç, el Trevor. Del Vi- Ens queda lexperiència, com deiaII, per posar només un exemple, crec que érem, ho reconec), va ser una ex- temps. El local del sindicat de Sant cenç Bagan se nha parlat molt, hi ha aquell "que nos quiten lo bailao". Vamque allò que fèiem tenia tot el sentit periència precoç de política alternati- Andreu, al carrer Arc del Mercat, a un premi de fotografia que el recorda i provar de fer coses a un barri de Bar-del món i continua tenint-lo. va a nivell local i de barri que va apun- tocar del mercat, era una perla de tot, però ni totes les paraules de luni- celona en una època i en un context Molt ha canviat Barcelona des d’a- tar maneres que ara estan apareixent llum i dalegria dins dun passatge (al vers el descriurien completament; del polític durs per a les nostres propos-leshores: en pocs llocs mhe trobat en daltres llocs, com per exemple al costat del mercat) que es fa rar de Trevor Foskett, se nha parlat menys i tes: finals dels vuitanta, comença-gent tan “normal” i tant educada i barri de Sants de Barcelona, com in- veure en aquesta moderna i repug- és una persona amb la vida del qual ments dels noranta. Lluny de la rique-agradable com al CEL i a la CNT-CGT dicava el company Horst Stowasser a nant Barcelona ‘pija’ de postal, un lloc segur que es podria haver fet un altre sa de la vida alternativa actual ade Sant Andreu. Aquell local era lentrevista que li va fer el Ferran (un tranquil on podíem parlar i fer i desfer, bon llibre: biòleg alternatiu i ecologista Barcelona, malgrat la crisi que patimtambé el lloc on es van editar alguns altre daquella època) al “Catalunya” i acabar probablement prenent-nos llibertari anglès, que treballava aquí de fa temps als moviments socials.números de l"Alternativa Llibertària", número 99. I tot això malgrat que crec alguna cosa al Gripau Blau, també de traductor, va traduir obres senye- Tot això per dir que la nostàlgia norevista de la Secretaria dAcció Social que no en va haver (o en tot cas, no desaparegut. Ara, el que va ser el res de lambientalisme i lecologisme val un duro, que encara ens quedade Barcelona, una revista amb cara i en va haver prou) transmissió cons- nostre local de reunions i de conjures català a langlès, etc. Un gran com- molt per fer i ho farem, a qui li agradiulls amb seccions ben curioses com cient de les nostres experiències a les està inclòs dins lespai duna xurreria pany que muntava unes festes de la millor per ell, i a qui no doncs ens ésla del "Diari del nan radiactiu", secció noves generacions. Probablement no on un altre amic va cada diumenge al lluna plena al seu àtic de la Salut que igual, ho farem igualment; però que laescrita per un company i amic de qui és que fóssim tan intel·ligents, sinó matí. Aquelles caramboles de la vida, estaven molt bé. Un record per a tots memòria sí que val un duro i moltno diré el nom no sigui que algun in- que a mesura que els projectes polí- sempre tan curioses. dos. Que la memòria és un tresor pre- més, la memòria sí que val la pena, elnombrable vulgui encara tocar-li les tics alternatius de tot pelatge van ma- Uns quants dels qui formàvem el ciós. fet de no oblidar ni aquells temps nipessigolles legalment, que és com al- durant, proven de buscar solucions sindicat i el CEL en el seu moment També vam tenir merders, no us aquells companys, ni les coses bonesguns solucionen els conflictes encara. semblants. Grups ecologistes, coope- continuem fent coses aquí i allà, més penseu: per començar el perdre el ni les dolentes. La memòria és un tre-Aquella secció tan divertida, surrealis- ratives de consum ecològic, grups al- o menys tots en la mateixa òrbita lli- local del sindicat a Sant Andreu, més sor preciós.24 Catalunya. Novembre de 2008
  • ‘Frontera Sur’ al CIE EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITESde la Zona Franca Han de poder-se manifestar els feixistes? Calus Jové Redacció com estem veient amb els rescats bancaris o les injeccions de fonds El setmanari “Directa”, en el seu núme-E l passat 21 d’octubre a les estatals a les darreres setmanes». ro del 15 d’octubre, inclou una vinyeta 12 del migdia, a la porta del Durant la seva intervenció, Pissare- còmica que d’alguna manera sintetitza Centre dInternament dEs- llo va recordar que la situació ac- un pensament estès dins de l’esquerratrangers de Zona Franca, es va tual de la població inmigrant és fruit radical: la perplexitat davant el dret apresentar el llibre Frontera Sur. de tot un procés de desmantella- manifestar-se dels grups feixistes. NoNuevas políticas de gestión y ex- ment de garanties socials i jurídi- són pocs els col·lectius polítics que de-ternalización del control de la inmi- ques i dels drets de ciudadania. fensen que als feixistes els hauria d’es-gración en Europa de Virus edito- Per la seva part, per a Cristina tar vetat aquest dret, ja que el primerrial. Fernández Bessa, els Centres dIn- que farien si ells ocupessin el poder La presentació del llibre va esde- ternament són en sí mateixos, pel seria suprimir-lo.venir un acte de denúncia de les seu funcionament i pel seu paper En la meva opinió, però, no és tan clarpolítiques dels estats europeus en en lactual marc legal, una flagrant que se’ls hagi de negar aquest exercici,matèria dinmigració, de la perma- vulneració dels drets de les perso- i molt menys que això s’hagi de fer desnent vulneració de drets de la po- nes des de qualsevol punt de vista: de les institucions polítiques estatals oblació inmigrada i més en concret “Frontera Sur”, el llibre «es porta a terme un tancament autonòmiques.de la sistemàtica violació dels drets sense cap delicte pel mig i amb lú- En primer lloc, crec que és conve-humans que es produeix en els lars del «mercat lliure»—, la nic mutiu de la seva procedència nient observar que la manifestació pú-centres dinternament como el de UE no ha dubtat en recórrer a geogràfica». blica d’una ideologia política no en ga-Zona Franca. Durant el decurs de legislacions de control cada Finalment, Hibai Arbide va de- ranteix l’èxit social, i que amagar lalacte tambié es va recordar la si- vegada més autoritàries, a les nunciar lactual procés que tenen brossa sota l’alfombra no la fa desapa-tuació de 46 persones en espera tecnologies més sofisticades, pendent 46 persones per lacció rèixer.de judici per una acció pacífica a la militarització de les fronte- simbòlica al Centre dInternamento Imaginar, a més, que la prohibicióduta a terme en aquest mateix res i també als mètodes més de Zona Franca, duta a terme el 25 dels actes feixistes és un avenç en lacentre dinternament el 25 de juny abjectes de xantatge per a ex- de juny de 2006, en el marc de la II lluita contra el feixisme és poc menysde 2006. ternalitzar la responsabilitat Caravana per la Llibertat de Movi- que una ingenuitat, car el treball organi- A lacte hi van participar Gerardo del control de l’emigració pro- ments. zatiu de tot moviment polític és fa en elPissarello (Observatori pels Drets cedent de tercers països als Per a Arbide, aquest judici és fo- dia a dia, i les manifestacions consti-Econòmics, Socials i Culturals), països confrontants amb la namentalment un judici a la solida- tueixen tan sols demostracions deHibai Arbide (Espai per la Desobe- UE. Els centres d’internament ritat i a la dissidència, ja que «a força o de celebració.diència de les Fronteres) i Cristina d’emigrants —aquests limbs una denúncia política i simbòlica se En aquest sentit, un acte feixista ensFernández Bessa (Espai per la El procés d’ampliació de la legals que podríem considerar li mira daplicar la duresa del Codi pot donar una petita idea de quin ésDesobediència de les Fronteres), Unió Europea i d’obertura de els «Guantánamos» euro- Penal, amb lagravant de seure a la l’estat actual de salut del “movimiento”,que van desglossar el contingut del les fronteres interiors, en els peus—, la col·laboració poli- banqueta quaranta-sis persones però la seva prohibició no necessària-llibre i van voler fer palès el doble últims anys, ha anat acompan- cial i militar a través de l’agèn- per una acció pacífica, una cosa ment la fa minvar.llenguatge i la pràctica política real yat d’una creixent bunquerit- cia europea Frontex, significativa a nivell tant polític com En segon lloc, em resulta absurd exi-amb què es tracta la població inmi- zació de les fronteres exte- juntament amb els acords bi- judicial». gir allò que un mateix no està disposatgrant en el marc jurídic espanyol i riors i un llistat inacabable de laterals de repatriació a canvi Tant Hibai Arbide com Cristina a complir. Davant la prohibició d’un actecomunitari. morts entre els qui no tenen d’ajuda al desenvolupament i Fernández Bessa, ambdós mem- de caràcter anarquista o anticapitalista, Gerardo Pissarello va denunciar altra opció de supervivència contingents de contractes de bres de lEspai per la Desobedièn- la posició predominant és tirar-lo enda-unes polítiques estatals caracterit- que arriscar la vida per a en- treball per a emigrants, són els cia de les Fronteres i coautors, vant peti qui peti.zades por una pràctica fonamental- trar a Europa. tres eixos principals de la polí- entre altres, de Frontera Sur, van Aquest fet que acabo de comentar ésment discriminatòria: «mentra es Per a tancar el pas a les tica migratòria europea. recordar que el llibre no és un fi en encara més palès en l’esquerra abertza-retallen de manera permanent els masses empobrides del Sud i L’Estat espanyol s’ha con- sí mateix o un simple estri de co- le, el sector polític més reprimit a nivelldrets dels més febles i es multipli- de l’Est o per a regular el flux vertit en un dels paladins d’a- neixement. Sinó que preten ser estatal. Té sentit, per tant, defensar elquen els obstacles com succeeix de sense papers adaptant-lo a questa política i, juntament una eina útil per al teixit militant i nostre dret a manifestar-nos alhora queamb la població inmigrant, senfor- les necessitats del mercat amb Itàlia i Grècia, en un dels associatiu que ara mateix lluita exigim que no els sigui permès ateixen i protegeixen les posicions negre de treball —un dels pi- guardians de la Frontera sud. pels drets dels inmigrants i per la lli- aquells que es troben a les nostres antí-dels poders econòmics financers, bertat de moviment. podes polítiques? Em sembla evident que no. I encara més, resulta directa- Pel·lícules ment contraproduent, ja que reduïm en- cara més el ja minso camp de les lliber- tats socials. El paper de l’esquerra ha de ser un altre: apostar per la despenalització de tota manifestació política sempre que la restricció provingui dels organismes de poder, ja que el seu objectiu no és maxi- mitzar la llibertat sinó pacificar a la força i desproveir de conflicte la socie- tat, el qual constitueix una subtil impo- sició d’un model polític concret: l’exis- tent. Una altra qüestió és que els antifei- xistes ens quedem de braços creuats davant un acte feixista. La mobilització i la contramanifesta- ció i la resposta és tan legítima com qualsevol altra manifestació política;“CORAZÓN DE FÁBRICA” “LA VENTANA ROTA” “GERMINAL” “LAS SEMILLAS DE LAS PIE- per tant, cal assumir que també nosal-V. Molina y E. Ardito, 2008 E. Tolosa i H. Al-Rahmoun, 2008 Claude Berri, 1993 DRAS” tres serem contramanifestats i respos-Documental sobre els obrers de Documental sobre la Llei del Menor Al segle XVIII, un poble miner fran- Octavi Royo, 2008 tos, sense que a causa d’això el nostreZanon, una fàbrica argentina auto- aplicada a ciutadans dEuskal Herria cès es rebel·la contra lopressió dels El Circo de la ReVuelta va viatjar per dret quedi minvat.gestionada, sense patrons. acusats de ‘kale borroka’. patrons. Basada en l’obra de Zola. diferents comunitats de Colòmbia.Catalunya. Novembre de 2008 25
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA DISPOSITIU DE NOTÍCIES I ANÀLISIS AMB EL QUE DIRIGIR I COMPARTIR LA > CONTRAINFORMACIÓ MIRADA A DETERMINADES REALITATS DEL MÓN Neix Enfocant.net, web d’anàlisi i informacions enfocant.net/ E nfocant.net vol ser una pàgi- na web que reculli notícies, Cultura lliure: informacions, anàlisis i con- vocatòries produïdes per l’ampli Oxcars 2008 espectre multiforme de les àrees de l’esquerra no institucional de les Enfocant.net és un projecte gestio- metin com publicats pels propis tat que, en l’època de la blogosfera, EXGAE quals ens sentim més propers. En nat per l’Associació per la Difussió usuàris; deixant clar que aquest no on tothom qui vol diu la seva a in- aquesta línia, Enfocant.net vol ser de la Comunicació Alternativa Tele- és un lloc de publicació oberta i per ternet, quina necessitat hi ha de Aquesta darrera crisi financera ha de- un projecte constructiu i propositiu, màtica (ADCAT), associació sense tant les aportacions enviades llocs com aquest. És cert que vivim mostrat que vivim en un sistema on shi eina d’informació i de debat que no afany de lucre. Tant Enfocant.net seran revisades per l’equip editorial uns temps en què és més fàcil que pretén que entre tots protegim els inte- obviarà la crítica. com l’ADCAT són projectes sense que decidirà si es publiquen o no. mai poder expressar-se i arribar a ressos dels bancs i de les grans multi- afany de lucre, financiats i mantin- En base a quins criteris? Doncs cri- tothom, és veritat que s’estan do- nacionals amb lesperança de que un Quin serà el mecanisme guts per les aportacions particulars teris de qualitat, interès informatiu i nant moviments, lluites i expres- dia ens donin feina per les engrunes de funcionament? dels seus membres. d’afinitat amb la línia editorial que sions nascudes de l’autoorganitza- dels seus guanys. volem portar endavant. Ens resis- ció a la xarxa, i autoconvocatòries La filosofia de la cultura lliure, hereta- A banda de les notícies, informa- Editorial: enfocant.net tim a posar-li nom a aquesta línia que aprofiten tota la potència que da del software lliure, la major demos- cions, reflexions i convocatòries editorial, almenys un nom més es- pot donar l’anonimat i el no deixar- tració empírica de que una nova ètica i que anem recollint nosaltres matei- Inaugurem per fi enfocant.net, pecífic d’allò que podrien descriure se representar per les identitats po- una nova empresa són possibles, ha xos i publicades al nostre lloc web, aquest dispositiu de notícies i anàli- els termes "esquerra" o "pensa- lítiques clàssiques. Però també és creat ja un espai productiu alternatiu agrairem les aportacions i comen- sis amb el qual volem dirigir i com- ment crític". veritat que molta gent sentim que que funciona i que aposta per lartesa- taris dels lectors, les i els quals, partir la mirada a determinades re- Hi ha un seguit de coses que aquestes explosions puntuals d’au- nia on lautor-productor no perd el con- prèvia revisió i si cal, traducció, alitats del món que potser ens volem, i d’altres que no. Per exem- toconvocatòria i acció són massa trol de la producció i no necessita inter- seran publicats si els considerem interessen. ple, voldríem ser inteligibles per a fugaces i tornem de seguida a mediació de grans monopolis, aposta prou interessants. Evidentment, Aquest projecte que ara comen- la generalitat de la població i no unes vides quotidiones on els nos- per iniciatives autònomes en relació so- tenim la intenció que el material ça neix a partir de l’experiència només per als assidus de la mili- tres malestars, inquietuds, proble- lidària amb altres, per lintercanvi se- que recollim arreu ho sigui sempre acumulada per un seguit de perso- tància o dels moviments socials, mes i conflictes els vivim de mane- gons les capacitats i les possibilitats, de manera absolutament legal, d’a- nes en el món del que podríem que de vegades parlen des d’unes ra aillada. Veiem com davant per la democratització del coneixement, cord amb la llicència de publicació anomenar informació militant a la posicions i unes expectatives que problemes globals i estructurals de laprenentatge i dels mitjans de pro- amb la qual hagin estat publicats i xarxa, és a dir, gent que durant només són entenedores o signifi- només ens permeten solucions in- ducció i pels guanys repartits de forma sempre citant la procedència -grà- molt de temps hem compaginat catives pels iniciats que dominen dividuals i allunyades d’una acció justa segons el treball. cies al copyleft/creative commons l’activisme en diferents moviments i determinats codis. Voldríem defugir comuna i social. Per això, al costat habitual als nostres mitjans més col·lectius amb un interès per la di- de la saturació de continguts, del de blogosferes i altres artefactes El que mostren els Oxcars propers. Remarquem que la lògica fusió mediàtica de determinades "tot val", i mirar de guanyar posi- de connexió entre individualitats, de publicació serà la de publicar lluites, realitats i maneres de veure cions en la qüestió de la credibilitat, pensem que cal l’existència d’es- Més de cent participants en tots els àm- únicament aquells textos que con- les coses que no estan sovint a l’a- cosa que implicaria que les notí- pais comuns de trobada, tant pre- bits de la cultura nacional i internacio- siderem interessants o que apor- genda dels mitjans més convencio- cies i les anàlisis tinguéssi, sempre sencials com virtuals. Espais on nal han participat en una gala i una set- ten alguna cosa al canvi de l’actual nals. que fos possible, una autoria clara i poder encetar una reflexió i una mana d’events de tota mena per estat de les coses. En qualsevol Dintre del ventall de llocs infor- contrastable, i això últim és espe- acció conjunta per poder donar demanar que la cultura deixi de ser una cas, mai es publicaran insults, pro- matius i de models de publicació, cialment important en la qüestió de respostes polítiques, és a dir, co- mercaderia en mans de les entitats de- vocacions ni aportacions incompa- pensem que hi espai per la propos- les convocatòries. I no volem ser munes, al món i a la societat on gestió i dels lobbies de al indústria cu- tibles amb la nostra línia editorial. ta que ara fem. Volem que en un camp de batalla de visions del vivim. tural. aquest lloc es puguin trobar notí- món hiperideologitzades lluitant Això és el que volem ser. Un En nom dels “artistes”, es posen les Com es constitueix cies, convocatòries i anàlisis tant per l’hegemonia del seu discurs. més dels espais comuns on poder traves al nostre accés al coneixement, Enfocant.net? recollits d’altres mitjans que ho per- Alguna persona ens que comen- trobar-nos i compartir el que fem. però els artistes no les recolzen. Els temps han canviat, Internet possi- Pàgines web bilita lintercanvi horitzontal dinforma- ció i de cultura entre tota la ciutadania; i els mitjans de producció cultural shan dadaptar a aquesta nova democràcia i no a linrevés. Allò que ens hi juguem no són només els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret a lac- cés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars danys aconse- guir). La Cultura es dóna per la imitació i la còpia. A lera digital i de la comunicació, lo digital són els nostres records i la nostra forma de comunicació, és la ma- tèria de la que està feta la nostra memò- ria. La societat civil reclama el lucre ces- sant de tot el coneixement que sestà CRISI ANTIFEIXISTES retenint i sustreient a lús públic en nom http://www.17-s.info/ca/blog www.antifeixistes.org/ de beneficis privats. Blog del Col·lectiu temporal Crisi, autor de diverses accions de molt dim- Portal antifeixista fet des del País Valencià amb molta informació de segui- pacte social per posar a la llum les actuacions delictives del bancs. ment de lactualitat de lextrema dreta. Molt complet.26 Catalunya. Novembre de 2008
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Joan Peiró, extraditat a l’Estat espanyol, on va ràcter, era el més jove del grup i el pedagògic en el catalanisme (com ser afusellat el juliol de 1942 a Pa- Massana el tenia com a afillat, i l’Escola Sant Jordi o l’Escola delafusellat” terna (València). ara, és ell mateix que amb el seu Districte II de Barcelona). L’assaig En la línia de “El president Com- testimoni ens recorda aquelles his- també fa referència a les iniciatives panys, afusellat” i “Domènec Lato- tòries de resistències. dels grans pedagogs catalans tant rre, afusellat per catalanista”, Lexemple del Joan, sense dei- a les escoles pilot, les racionalistes aquesta obra és una nova aporta- xar de ser extraordinari, no és més o les del Patronat Escolar, com ció de Josep Benet a la reivindica- que una mostra de la lluita per la lli- Francesc Ferrer i Guàrdia, Jeroni ció d’homes memorables injusta- bertat. Estrany, Joan Bardina, Pere Vila, ment afusellats pel règim Alexandre Galí, Artur Martorell, franquista. I aquest és també el Josep Palau i Vera, Manuel Ainaud, motiu d’haver inclòs, al final d’a- “Mestres, Eladi Homs, Josep Parunella, Fre- Goodbye, America quest llibre, “El cas del Dr. Joan renovació i deric Godàs, Pere Vergés, Rosa Josep Estivill Peset”. avantguarda Sensat... entre molts altres. Aisa s’endinsa en el pensament Fascinant documental-entrevista de pedagògica a avantguardista dels principals teò- Sergio Oksman dedicat a l’actor nona- “El Senzill: Catalunya” rics de la pedagogia i esbrina quina genari Al Lewis, el popular avi de la fa- guerrilla i presó fou la seva influència en la renova- mília Monster. Repassa la seva militàn- dun maqui” ció educativa a casa nostra, sobre- cia en organitzacions d’esquerra tot amb la implantació de l’Escola crítiques amb la política imperialistaJOSEP BENET JOAN BUSQUETS VERGES Activa. S’immergeix en l’estudi dels dels governs nordamericans.Col·lecció Biografies i Memò- Edita Centre dEstudis Josep plantejaments educatius de Rous-ries, Edicions 62 Ester Borràs seau, Pestalozzi, Fröbel, Decroly, Dewey, Claparède, Ferrière, Giner Redacció Redacció de los Ríos, Maria Montesori, Dal- ton, Freinet... Tots ells creadors deUna nova aportació de Josep Aquest primer llibre editat dins la corrents educatius que influiran de-Benet a la reivindicació d’homes Col·leció Re-cordis pel Centre cididament en la renovació peda-memorables injustament afusellats dEstudis Josep Ester Borràs de gògica durant el primer terç delpel règim franquista. En aquest Berga, ja havia vist la llum en cas- segle XX, tant a l’etapa de la Man-cas, Joan Peiró, líder de CNT, di- tellà lany 1998 amb el títol "Veinte comunitat, com la Segona Repúbli-rector del “Catalunya” i propagan- años de prisión: los anarquistas en ca i la Guerra Civil. L’assaig recull “És normal que el poble no vulgui ladista de la idea des de la premsai las cárceles de Franco". l’experiència d’avantguarda educa- guerra. Però els dirigents dun país de-en les seves accions diàries. Joan Busquets Verges va actuar, tiva protagonitzada per pedagogs, cideixen quina política seguiri sempre En el pròleg a “El president entre daltres, amb guerrillers ber- FERRAN AISA mestres i alumnes que van realit- és simple fer que el poble segueixi. ÉsCompanys, afusellat”, ens recorda gadans com Ramon Vila Capdevila Edicions de 1984 zar una gran aventura revolucionà- fàcil. Nhi ha prou amb dir-los que elsJosep Benet: “En el meu llibre an- i Marcel·lí Massana, anarquistes ria en el camp educatiu amb la ataquen i denunciar els pacifistes per laterior, “Domènec Latorre, afusellat tots dos de la CNT. En la seva lluita, Redacció constitució del CENU, “una escola seva falta de patriotisme i per posar elper catalanista”, vaig escriure que nova, per a un poble lliure” que, país en perill. Un gran patriota va pro-Franco durant la guerra civil i des- Aquest assaig fa un recorregut per malauradament, va haver de patir nunciar aquestes paraules en el judiciprés durant la postguerra, sobretot la història de l’educació a Catalun- les conseqüències de la guerra de Núremberg, Herman Goering.”la immediata, cometé milers de ya. Es tracta d’un viatge pedagògic civil, i fou eliminada pel franquisme.crims contra els drets humans, que s’inicia en els moments més Finalment recorre l’exili i la repres-contra la humanitat. Fou, doncs, un “heroics” del segle XIX i estudia el sió que van patir els mestres i re-criminal de guerra. Cal dir-ho per- procés de lluita, modernització i passa l’escola franquista i la lluitaquè és veritat: per tant, hauria progrés dels mestres que van des- dels mestres per dignificar nova-hagut de ser jutjat per un tribunal envolupar una gran tasca educati- ment l’ensenyament. Mestres, re-penal internacional una vegada va tant a les escoles de les ciutats, novació i avantguarda pedagògicaacabada la guerra mundial.” com a les escoles rurals. L’autor fa a Catalunya és una síntesi clarifica- Nascut el 1887 al barri de Sants un repàs sobre quines eren les ca- dora de la història de la pedagogiade Barcelona, Joan Peiró fou se- racterístiques de les escoles inde- a Catalunya, que pot servir d’ eina “La nova histèria és: ‘Estàs a favor o encretari General de CNT i va arribar pendents com ho foren les escoles a tots els que senten un interès per contra dels terroristes?’ I si estàs ena ser ministre d’Indústria de la Se- laiques, l’Escola Moderna, l’escola l’educació, tant per esbrinar el ric contra, hauràs de pensar, parlar i actuargona República. El 1939 s’exilià a el Ramon Vila hi va deixar la vida dels ateneus, l’escola neutra i l’es- passat educatiu però també per exactament com vulguem. Això. 0 siguiFrança, però amb la invasió nazi va lany 1963. El Joan, el Senzill, com cola racionalista. Analitza les esco- ajudar a entendre el present i a de- que seguim igual. Al meu entendre, ésser enviat a Alemanya i d’allà fou li deien els companys pel seu ca- les que basaven el seu component batre el futur de l’ensenyament. antiamericà. I el dret a discrepar? El dret a qüestionar? Ja no existeix, no Revistes existeix.” “Gary Cooper va ser un testimoni ‘amis- tós’. El van cridar per a atestar. Una de les preguntes que li van fer va ser: ‘Ha notat alguna influència comunista en els guions que li han donat?’ I va con- testar: ‘Si’. Després, el congressista li va preguntar: ‘Sr. Cooper, pot dir-nos el títol del guiói en què consistia la in-PAPERS EL BROLLADOR DIRECTA LA GATETA fluència comunista?’Revista de la CGT de les Illes Bale- Revista de la Federació d’Ensenya- Setmanari d’informació general fet Revista del Comitè d’Empresa de Ara et diré exactament el que va contes-ars, reflexió i informació sindical i so- ment de la CGT de Catalkunya. Nú- des dels moviments socials del Prin- l’Hospital Pius de Valls, amb majoria tar aquest estúpid.Va dir: ‘Veurà, no puccial, lesilles@cgtbalears.org / mero especial contra la LEC. cipat amb criteris periodístics. Notí- de la CGT. Informació sindical i so- perquè sempre llegeixo els guions dewww.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat/cgtense cies i pensament. cial. nit’”.Catalunya. Novembre de 2008 27
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA COL·LECTIU NEGRES TEMPESTES > LES PARAULES SÓN PUNYS‘Volem qüestionar dogmes Delinqüènciaque creiem fora de lloc’ Jordi Martí Font “Delinqüència és la vostra, fatigosos, vosaltres sou qui fa la llei” cantava l’E- varisto de La Polla Records fa més de“Com a col·lectiu, debatem i editem la revista “La Rosa dels Vents” i diversos llibres” vint anys. I no fa tant, l’Àlex d’Inadap- tats li responia i ens explicava, pouant en algunes de les millors tradicions de > LA FRASE... l’esquerra anticapitalitsa (pot haver-hi esquerra que no ho sigui?) que sem- pre és molt pitjor fundar un banc que no atracar-lomalgrat el delicte sigui l’a- tracment i no la fundació. Un i altre tenien i tenen raó. Tal com deia el Ruben Cobo fa uns anys –i en- cara ho diu, ho suposo i ho espero-, tots sabem que els màxims lladres són els banques. I no en contextos de crisi només sinó en el dia a dia, pacient- ment des que es lleven fins que se’n van a dormir, mentre s’apropien -sense pressa però tampoc sense mirar-s’hi massa- una part del capital que hem “Com a anarquistes produït nosaltres –treballadores i tre- llibertaris ens balladors-, i tot a canvi de “fer treba- preocupen tots els llar” els nostres diners... comprant ac- cions d’empreses energètiques (res a aspectes en els quals veure amb les barretes per a l’alta sens explota” muntanya) o armamentístiques (matar i fer els estris per fer-ho bé continua “Pretenem fomentar el debat, dins el món anarquista, sobre la qüestió nacional i dins de lentorn independentista plantejar models antiautoritaris” sent un dels majors negocis). “Fer tre- ballar els diners”. Aquesta és la seva Eduard Solà La idea era que aquest espai reculls de contes i històries de cre- autojustificació, l’explicació que ens servís per fomentar el debat, dins -Heu impulsat la reedició del lli- ació al voltant de la defensa dels fan quan els interroguem com pot serS ants és un barri marcat pel el món anarquista, sobre la qüestió bre “Anarquisme i alliberament valors llibertaris, de la llibertat, l’au- que allò que anomenem economia de- seu passat industrial i, per nacional i dins de lentorn indepen- nacional”, un treball històricque togestó, l’acció directa.. que també pengui dels especuladors de diners, tant, la seua identitat com- dentista plantejar models antiauto- va sortir fa vint anys publicat per inclouen il·lustracions i dibuixos dels usurers –que deien els papers an-bativa creix i es transforma a redós ritaris i llunyans al concepte destat. l’editorial El Llamp, quines altres que són aportacions de les perso- tics; del sistema financer, dels dinersde les modes i exigències del mer- Així, volem qüestionar dogmes que publicacions editeu? nes que decideixen participar en que no existeixen però corren d’aquícat capitalista. Una visita a lArxiu creiem fora de lloc, dogmes i diver- -La reedició del llibre “Anarquisme i els certàmens que organitzem. cap a allà sense vergonya ni mesura.Municipal de Sants per descobrir ses etiquetes. Daquesta manera, a alliberament nacional”, junt amb Són certàmens oberts, dos fins al Delinqüents i lladres! Delinqüents!!!els lligalls de les activitats que al finals del 2004 ens vam començar Virus Editorial, La Ciutat Invisible i moment però en aquests moments I no només quan se salten les normesllarg de la nostra història més re- a trobar per preparar la creació del el col·lectiu Catarko del Prat, és tenim el terce en marxa, que no que abans ells mateixos han dictat alscent han deixat al barri les respec- col·lectiu Negres Tempestes, que una de les conseqüències de la di- tenen premis ni vencedors, en què que fan de polítics per no parar en eltives associacions, ateneus i es presentaria públicament el di- ficultat que suposava trobar-lo a les pot participar-hi qualsevol persona seu enriquiment a costa de la nostracol·lectius, és un exercici prou acla- vendres 17 de juny del 2005. llibreries vint anys després de la que vulgui escrivint un relat en llen- feina. No només quan esdevenenridor al respecte. seva edició. gua catalana. corruptes. Sinó sempre, com a forma Des de lAteneu de Sants, a lEn- -Quines problemàtiques socials Molts i moltes de nosaltres Alhora hem generat alguns lli- de vida, com a forma de ser, com aciclopèdic "Sempre avant", el Cen- us preocupen més? només havíem pogut accedir a ell brets amb reculls de texts interes- forma de fer-se rics i grassos. Com atre Social de Sants, el Casal inde- -Les problemàtiques que ens preo- mitjançant plecs de fotocòpies i sants propis o d’autors propers així forma que és norma per a l’estructura-pendentista Jaume Compte o la cupen més ara mateix són lestabli- crèiem que era convenient perme- com daltres autors com "El maquis ció del sistema.històrica assemblea del MDT, el ment del neoliberalisme econòmic- tre tornar a portar-lo a les llibreries, català", "Recull de textos anarcoin- No guardem més aquestes paraulesciutadà inquiet descobreix una explotador enmascarat de alhora que ens ha permès presen- dependentistes", "La globalització", per als que fan petits furts. Diguem-lesmostra de la potent i estructural democràcia participativa, la manca tar-lo en molt diversos llocs dels etc. a la seva cara, a la cara dels màximsidentitat santsenca. I fent un pas de reacció per part de la gent del Països Catalans i debatre amb lladres. Són per a la colla de delin-endavant, se nadona que passen carrer, lexplotació, el sexisme, les- gent procedent d’arreu sobre unes -Quines activitats esteu prepa- qüents que impedeixen que tinguemels anys i, ai las!, aquest mes de peculació, la pèrdua de la cultura idees que no es troben només al lli- rant actualment? una vida més fàcil i no tan abocada amaig hem celebrat els 11 anys de catalana, la pèrdua de la cultura bre sinó que són plenament vives -Entre els nostres projectes més l’oxidació permanent que suposa elvida de Can Vies. social de la gent... vint anys després. immediats, podem trobar, la Uni- treball, del treball a canvi del qual Avui hem decidit apropar-nos a Crèiem que el fet de reeditar versitat Lliure dEstiu http://unilliu- aconseguim el sou que ens possibilitaun col·lectiu daquest barri: els Ne- -Quins són els vostres àmbits aquest llibre podia plantejar els de- re.sants.org , ledició de la traduc- els diners per satisfer les nostres ne-gres Tempestes. És fàcil endevinar dacció? (activitats, etc) bats necessaris per a la creació ció al català d"Entre la revolució i cessitats i una mica més. Són delin-que es tracta dun grup de gent -Com a col·lectiu, debatem i editem dun discurs propi amb un anàlisi les trinxeres" de Camillo Berneri, la qüents... i res més que delinqüentsamb el pensament alliberat de la revita “La Rosa dels Vents” i di- més actualitzat. I ha estat així, ja segona edició de la Ruta dels ma- són. “Banquers, uns lladres, sense pa-qualsevol dogma, per la qual cosa versos llibres, col·laborem en dife- que les nostres presentacions han quis a Barcelona, entre daltres. I, lanca i de dia...”; ho deia l’Evaristo faens ha interessat la seua opinió. rents campanyes, fem debats, pas- estat més per donar la veu a la és clar, el tercer ertamen de contes vint anys i tenia –i té- raó. sades de vídeo i anem a gent que no per fer classes magis- antiautoritaris La Rosa dels Vents-Quan i per què va sorgir la ideade formar un col·lectiu per orga- presentar-debatre allà on ens ho demanen. trals sobre el contingut del llibre. Aquesta anàlisi, així com altres de què ja t’he parlat. Aprendrenitzar-vos? Però a títol individual, estem a informacions o textos que creiem -Quan i on feu lassemblea? Veig el patetisme de la seva mirada de--Diferent gent que participàvem del lAssemblea del Barri de Sants, al dinterès, el publiquem a una revis- Com se us pot trobar? cadent i incapaç d’afrontar el que ve iBloc Negre de la manifestació de CSA Can Vies, al Casal Popular de ta dinamitzada des del nostre -Obrim kafeta els dimarts al Casal el que ja té. Fa anys, va decidir que jalonze de setembre, que ja portava les Corts, al portal de notícies Ba- col·lectiu anomenada "La Rosa Popular de les Corts, els diumen- ho sabia tot i des d’aleshores espera lafuncionant des del 2001, vam valo- rrisants, a la Universitat i allà on hi dels Vents", en la qual col·laboren ges al CSA Can Vies i fem lassem- mort amb píndola blava.rar la necessitat de crear un espai falti gent. Per tant, treballem en tots altres col·lectius com Catarko del blea els dijous també en aquest Fora d’assumir la pròpia ignorància,de trobada i d’organització de gent els ambits dacció que podem, però Prat i gent a títol individual. espai. Per la xarxa, tenim una pàgi- res no m’interessa en aquest món pledideologia llibertària amb sensibili- com a anarquistes llibertaris ens També hem fet dos reculls de na web: http;//www.negrestempes- de sabuts. I aprendre..., sempre méstat pel tema de lalliberament nacio- preocupen tots els aspectes en els contes antiautoritaris que han es- tes.org i el correu negrestempes- enllà del desert i més enllà de la selva.nal. quals sens explota. tats publicats amb força èxit. Són tes@gmail.com