Revista Catalunya número 101

Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2008 • número 101 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat

Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Volen fer-nos retrocedir un Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 segle! No a les 65 hores!!! FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de E Catalunya (FAPC) l 9 de juny, els ministres de llar tothom, pretenen prolongar la Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Treball de la Unió Europea jornada, provocant així encara més Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 van aprovar, sense cap vot en desocupació. FEDERACIONS COMARCALS contra, una “proposta de modifica- Perquè la Directiva és un instru- ció” de lactual Directiva sobre el ment per abaratir uns salaris ja de- Anoia temps de treball. Amb això van en- vorats per la carestia de la vida. Rambla Sant Isidre, 15, 1r gegar un procés que acabarà en la Perquè la prolongació de la jorna- 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es votació del Parlament Europeu, en da comporta un augment inevitable Baix Camp/Priorat principi, el pròxim 19 de desembre. de la fatiga, que porta forçosament Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus Segons la nova proposta de Di- a un greu increment dels problemes baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 rectiva, els Estats podran permetre de salut laboral i de la sinistralitat. Baix Llobregat augments de la jornada de treball Perquè, mentre els governs som- Cra. Esplugues, 46 setmanal fins a les 60-65 hores, que plen cínicament la boca amb la con- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 saplicarien a través de pactes indi- ciliació de la vida laboral i la vida fa- viduals entre lempresari/a i el treba- miliar i personal, les jornades de 10 Comerç, 5. 08840 Viladecans llador/a, encara que els convenis i 12 hores de la Directiva la conver- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 fixin una jornada inferior. Això repre- teixen en un somni impossible, temps, generalitzant la prolonga- zació de la Universitat, de la Direc- Baix Penedès senta la tornada a jornades “legals” afectant en primer lloc la dona tre- ció de la jornada a les noves gene- tiva Bolkestein per liberalitzar i pri- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell de 10 a 12 hores i sis dies per set- balladora. racions. vatitzar els serveis públics o de la Tel. i fax 977 66 09 32 mana. La proposta de Directiva es- Perquè la prolongació de la jorna- Perquè la Directiva no és quel- permanent pressió per allargar le- cgt.baix.penedes@gmail.com tableix també que els períodes de da és un complement necessari de com aïllat sinó una peça, sens dat de jubilació i retallar i privatitzar Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona descans en les guàrdies de col·lec- les polítiques de privatització dels dubte fonamental, de lofensiva de les pensions públiques. cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 tius com el personal sanitari o bom- serveis públics, que van de la mà lEuropa del Capital. Ve de la mà Exigim als europarlamentaris el Garraf-Penedès bers deixaran de considerar-se del seu deteriorament i de la preca- de la Directiva de Retorn contra rebuig directe de la Directiva, i al Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat temps de treball efectiu. rització de les condicions laborals. milions dimmigrants (que presen- Govern Zapatero que faci un crida Tel. i fax 93 893 42 61 Perquè no és veritat que la Direc- ta com a culpables de la desocu- urgent al seu repudi i exigeixi la Maresme Per què cal aturar aquesta tiva sigui quelcom llunyà, que no pació), del pla Bolonya de privatit- seva immediata retirada. Plaça Cuba, 18, 2n proposta infame? 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com ens afecta. Si saprova, el seu im- Còmic - Águrrej Tel. i fax 93 790 90 34 Perquè pretenen fer-nos retrocedir pacte serà immediat, tot i que no s- Vallès Oriental un segle, invalidant la jornada màxi- hagi traslladat encara a una llei es- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ma setmanal de 48 hores que lOIT panyola. Per començar, la patronal Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 va oficialitzar el 1917, després podrà subcontractar personal de duna lluita llarga, dura i plena de països on la jornada de 60-65 hores FEDERACIONS INTERCOMARCALS sacrificis del moviment obrer inter- hagi estat legalitzada. Ens faran Girona nacional per la jornada de 8 hores. xantatge també des del principi Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Perquè, en tractar dimposar amb amenaces de deslocalització 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat laugment de jornada mitjançant als països on la Directiva estigui ja Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent acords individuals treballador/a-em- implantada. Els empresaris indivi- Av. Catalunya, 2, 8è presa, ataquen una de les majors duals, a més a més, tampoc tarda- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 conquestes de la lluita sindical: el ran gaire a aplicar-la, a lempara del Camp de Tarragona dret de la classe treballadora a la Tribunal Europeu de Justícia, enca- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona representació i la negociació ra que la llei espanyola no shagi cgttarragona@cgtcatalunya.cat col·lectiva, deixant el treballador a modificat, tal com succeeix ara amb Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 mercè de lempresa. la Directiva Bolkestein. FEDERACIONS LOCALS Perquè, quan estan enviant mi- La pretensió del capitalisme eu- lers de treballadors/es a latur, en ropeu és —si no ho impedim— ben Barcelona comptes de reduir la jornada (co- clara: començar pels països i sec- Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org mençant per les 35 hores) o rebai- tors més desprotegits (com els pre- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 xar ledat de jubilació als 60 anys, caris i precàries i les persones im- Manresa és a dir, treballar menys per treba- migrants) per acabar, al cap dun Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia setembre del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. “La proposta pedagògica de Sabadell Col·laboren en aquest número: Enric Duran, Josep Nadal, XGAE, Pasqual Aguilar, Colecti Ferrer i Guàrdia aposta pel canvi Unió, 59 de les mentalitats, per una 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Malatextos, Roser Iborra, Rafael Cid, Miquel-Dídac Piñero, Correllengua, federacions i seccions sindi- Tel. i fax 93 745 01 97 formació científica i racional que cals de CGT. Fotografies: Dídac Salau. Il·lustracions: Azagra (portada) i Agurrej. Tirada: 10.000 Terrassa permeta una autèntica revolució Ramon Llull, 130-136 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. social” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Toni Mollà dins “Quina política lingüística?” Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Octubre de 2008

REPORTATGE Cal reaccionar davant Si acceptem les explicacions dels nostres d’aquest reajustament explotadors és ben lògic que no enteguem res del sistema en forma del que passa i que donem la raó als amos de crisi econòmica QUINA CRISI? Els creen del no res a través dels crèdits però ens els fan tornar amb interessos. El 95 per cent dels diners són creats pels bancs privats Enric Duran (www.17-s.info) diners alhora, mai no posa en difi- públic, comercial, extern o de parti- cultats els banquers a lhora de re- culars. I no només això, sinó que tornar dipòsits. Aquesta proporció quan es retornen els deutes, aquestF a ja més dun any que la crisi acostumava a ser del 10 %, és a dir, diner desapareix, de manera que financera és notícia. Des que 10 unitats en circulació per cada així el sistema financer disposa va esclatar a Estats Units unitat real dor existent a la reserva. duna eina per ampliar o reduir elamb el nom de crisi subprime, sha Aquest augment del diner en circu- diner en circulació.publicat molt, explicant amb més o lació va afavorir lexpansió comer- Els diners els creen els bancsmenys precisió i encert, com sha cial al món i, un cop coneguda pels centrals i els bancs privats. Nomésproduït aquesta crisi en els aspectes estats, en lloc de prohibir-se, es va entre el 3 i el 5% dels diners en cir-més concrets. El que no sha expli- regular. Per controlar el risc que culació han estat creats pels bancscat tant, i en cap cas en mitjans de això significava si se sabia que no centrals, la resta els creen els bancscomunicació massius, és com la ne- hi havia diners per retornar a to- privats a través dels crèdits així comcessitat de creixement exponencial thom, es va crear el sistema de (i cada vegada més) a través deque té lactual sistema financer és la bancs centrals, que disposarien de complexos sistemes despeculaciócausa de fons de la bombolla espe- reserves dor addicionals per poder financera.culativa, i per tant de la pròpia crisi, prestar als bancs en moments de Avui en dia, la creació de dinera més de tenir una relació directa crisi. només està limitada per un regla-amb les crisis energètica i alimentà- ment que indica en quines condi-ria. Així doncs, aprofitarem aquesta La creació de diners a cions poden prestar diners elsoportunitat darribar al públic per lactualitat bancs.explicar no ja la crisi creditícia sinó En el cas de la Unió Europea, elel rerefons que fa que el sistema fi- Amb el temps, el sistema de bancs reglament que obliga als bancs ambnancer actual sigui una gran estafa centrals i reserva fraccionària sha el BCE (Banc Central Europeu),per a la gent treballadora, alhora convertit en dominant al món; lor diu que han de tenir com a reservaque representa un perill per a la sos- que garantia el diner en circulació com a mínim el 2 % del total delstenibilitat de la vida al nostre plane- va anar minvant fins que el 1971 es diners; laltre 98% el poden prestar ita. Entendrem així el paper que ju- va fer desaparèixer el patró or. És a invertir. Els diners dipositats a unguen els bancs com a principals dir, es va deixar dusar lor com a termini igual o superior a dos anysresponsables de tot plegat. base real del diner. no estan afectats per aquesta Tot i canviar aquest aspecte fona- norma, i es poden invertir al 100%.Història de la creació de mental del sistema monetari, els Tot això es pot comprovar a larticlediners bancs centrals i el sistema de reser- 4 del Reglament (CE) nº 1745/2003 va fraccionària van continuar, però (BCE/2003/9).Lorigen del negoci bancari ens re- amb unes reserves que consistienmunta a quan lor era el diner real i, només en anotacions bancàries cre- Els estats davant la cre-com a tal, el guardava lorfebre en el ades en algun moment pels bancs ació privada dels dinersseu magatzem. Com que lor era centrals. Aquestes reserves signifi-molt pesat i incòmode de moure, caven diners però no estaven garan- Si el diner ja no és or (que era laels diners en circulació eren partici- tides per cap diner que tingués una justificació amb què es va crear elpacions daquest diner metàl·lic. Un base material. Això canvià comple- sistema de la banca comercial i elsdia, lorfebre va pensar que podia tament la naturalesa del diner; tot el bancs centrals, com a responsablescobrar interès pel préstec daquestes que tenim actualment en circulació de guardar lor i convertir-lo enparticipacions i per compensarho que la possibilitat de prestar diners en què només hi ha en reserva una surt del no res i per tant és un pur diner en circulació), com és que se-va començar a pagar un interès estava clarament limitada per la part del que realment es presta. O, contracte, que només té valor per- gueixen sent només els bancs elsmenor als dipositaris daquest or. quantitat dor en circulació; llavors, dit duna altra manera, a partir dun què tothom nhi dóna. únics que poden crear diners? i perAixí es va iniciar a Europa el nego- els orfebres, ja convertits en ban- diner real es crea diner del no res en El diner que es crea avui dia, es què només ho fan en forma deci bancari. quers, van inventar el sistema de re- una proporció que, tenint en comp- crea bàsicament a partir de préstecs, Aquest sistema tenia el problema serva fraccionària, que consisteix te que no tothom retirarà els seus és a dir en forma de deute, ja sigui continua a la pàgina 4 >Catalunya. Octubre de 2008 3

REPORTATGE > ve de la pàgina 3 una gran crisi financera global, així que ens atrevim a preguntar-nos:deute que sels ha de retornar amb significa la crisi actual el fi del sis-interessos? tema financer basat en el creixe- Dit duna altra manera: per què ment?els Estats han de pagar interessos alseu banc central per així poder fi- Guerres i financesnançar la despesa pública, quan sóndiners que podrien crear directa- Potser no us sorprendrà sentir quement els Estats en el moment de re- darrera de totes les guerres hi ha in-alitzar aquestes despeses? teressos de la indústria darmamentPotser lúnica resposta lògica que per a vendre més armes i embutxa-sens pot acudir és que la banca és car-se molts diners. La generació dequi controla els governs i no al necessitats on no nhi havia és co-revés, oi? muna a totes les pràctiques del ca- A Mayer Rothschild, membre de pitalisme actual. Ja siguin armes,la dinastia europea de banquers nous televisors, sistemes de video-més poderosa, sel recorda per una vigilància o aparells elèctrics do-cita que deia: “Deixeu-me emetre i mèstics, sempre ens trobem ambcontrolar la creació del diner duna importants interessos comercials alnació i em serà igual qui en faci les darrera.lleis”. Més desconeguda pel gran públic és la utilització de les guerres pelEls interessos i la món de les finances. La banca uti-necessitat del tornar els deutes i els que no. diners perden valor en cada porció deixar de posar en circulació els dò- litza les guerres almenys de dues de temps en què els tenim. Tot ple- lars que vulgui, ja que no ha de maneres fonamentals. Per unacreixement exponencial La banca i la bombolla gat significa una quantitat robada donar explicacions a ningú ni de- banda, les astronòmiques despesesQuan un banc concedeix un crèdit immobiliària immensa. mostrar cap garantia. I tres quarts econòmiques que genera una gue-està creant el diner principal del A més, la inflació també serveix del mateix per la banca privada rra permeten al poder financer fer-crèdit, però no el diner correspo- Si fa 15 anys era impensable que es per a tancar el cercle, ja que fa que dEstats Units, amb lúnic límit de la se amb el domini dels països ennent als interessos que el banc farà concedís una hipoteca a més de 15 els diners només tinguin un lloc fracció de reserva que ha de mante- lluita: aquests hauran destar-sepagar al deutor durant la vida del o 20 anys, aquesta possibilitat sha fàcil on refugiar-se de la pèrdua de nir. Per tant, controlant la creació de molts i molts anys fent front alpréstec. Donat que tots els diners en doblat expressament, des dels valor i aquest lloc és un banc. Així dòlars, una minoria financera (re- deute extern contret, com històrica-circulació es creen en forma de bancs i caixes, fins als 35 i 40 anys les persones, i especialment les que cordem que la FED és una entitat ment ha estat el cas de Nicaragua,deute amb interessos, podem con- dhipoteca actuals. Amb aquesta estalvien, estem forçades a prote- privada) controla els valors de les Filipinas, Nigeria, Camerun, Costacloure que el diner per tornar tots acció tan simple i alhora perversa, gir-nos de la devaluació buscant re- relacions econòmiques internacio- de Marfil i Zaire.els interessos del deute simplement la banca ha facilitat i provocat len- fugi en un banc, el qual amb aquest nals. Daquesta manera EEUU pot Daltra banda les guerres en quèno existeix. cariment dels habitatges, ja que nou ingrés podrà crear més diners i comprar tot el que vulgui a fora, intervenen principals potències, Llavors, com és que el sistema fi- augmentant la capacitat dendeuta- produir més inflació fent que la mentre que els altres països con- com és el cas de EUA, permetennancer ha sobreviscut tant de ment de les persones ha fet créixer roda no saturi. La inflació atrapa treuen deutes que han de pagar. Els crear una gran quantitat de dinerstemps? Fonamentalment per dues els preus que tenim capacitat de els nostres diners en el sistema ban- poders internacionals aprofiten en forma de deute públic dels qualsraons: pagar. cari i és el millor incentiu que té per aquest deute per obligar als països només sen paguen interessos, i da- 1. Perquè es financia amb len- Això ha beneficiat la banca per- a captar dipositaris. endeutats a assumir determinades questa manera es dóna al sistema ladeutament creixent, és a dir, que el què, amb les hipoteques, ha pogut Una de les conseqüències da- polítiques dobertura de fronteres liquidesa monetària que necessita.diner en circulació ha danar aug- crear diner i cobrar interessos en quest procés és la despossessió que per a les mercaderies i lespeculació La guerra dIraq ha permès alsmentant constantment per tal que es una quantia molt alta i amb un pateixen els jubilats. Les treballa- financera, forçant així que els pode- bancs dEUA crear 3 bilions de dò-puguin pagar els interessos dels índex de morositat mínim, gràcies a dores retirades veuen com tot i rosos sapropiïn de les seves pro- lars des del seu inici. Aquest hadeutes anteriors i el sistema no la característica de necessitat bàsica haver tingut una vida sencera dedi- duccions i recursos naturals a preus estat el cost de la guerra per EUA icol·lapsi. Això té a veure amb com de l’habitatge. Amb laugment de cada a la feina, al final de la seva irrisoris. alhora és la quantitat en que ha aug-el sistema incita cada vegada més a preus, ha provocat el creixement vida productiva es troben amb què El diner tal i com està concebut mentat el seu deute nacional en eltothom perquè sendeuti, comen- desorbitat dels beneficis de les prin- la seva renda de jubilació els dóna és una eina a partir de la qual deter- mateix període, que actualment ésçant per les persones amb hipote- cipals constructores i immobiliàries un poder adquisitiu cada vegada minats poders financers sapropien de prop de 10 bilions de dòlars. Sónques, préstecs personals fàcils i rà- de lEstat i així dels seus propis be- més baix. Precisament a ledat en de tots els recursos naturals i hu- uns diners que no paguen els ciuta-pids, targetes de crèdit; però també neficis, ja que principals accionistes què haurien de poder gaudir de tot mans del planeta. dans nordamericans sinó els de totles empreses i els estats. Parlem per de la majoria daquestes empreses lesforç realitzat, resulta que és el món, a través de la inflació.tant de creixement exponencial, de són bancs i sobretot caixes. quan menys tenen. Creixement infinit vsleconomia i de lespoli dels recur- planeta finitsos naturals del planeta. La inflació com a El robatori financer en Enllaços de referència i 2. Perquè hi ha qui no retorna el robatori silenciós del làmbit internacional. Aquest sistema financer depèn de la per ampliar ladiner principal dels deutes i només concessió de cada vegada més nostre poder adquisitiu informació:en paga linterès. Aquest és el cas El finançament també intervé dins quantitat de diners en préstecs. Elsdels deutes públics dels estats més En crear diner i cobrar interessos del context dels intercanvis econò- préstecs es tradueixen finalment en “Capitalismo (financiero) globalpoderosos, o de diverses empreses i sobre aquest, els bancs estan creant mics internacionals, és a dir de les impacte ambiental, donat que la y guerra permanente. El dólar,institucions poderoses que tenen inflació, és a dir, estan augmentant importacions i de les exportacions gent els demana per comprar-se un wall street y la guerra contraunes condicions privilegiades; o la quantitat de diner disponible de matèries primeres i productes cotxe, per viatjar, per ampliar una Iraq”. Ramon Fdez Duran, Virusprobablement també per totes les fi- sense augmentar al mateix temps la manufacturats. Si un país té una ba- indústria o per construir cases, entre Editorialgures tipus pòlisses i targetes de oferta de béns i serveis. Si augmen- lança de pagaments negativa, és a daltres exemples. Podem veure, “El diner és deute”. Video animatcrèdit, en les quals tampoc es retor- téssim la quantitat de moneda en dir que paga més pel que importa doncs, que aquest sistema de crei- sobre el funcionament del sistemana el diner principal i el contracte circulació al doble sense augmentar que no pas cobra pel que exporta, xement de leconomia mitjançant el monetari, pots trobar-lo en cerca-sacostuma a renovar any rera any la quantitat de productes en un no podria comprar tot el que voldria préstec depèn de la conversió cons- dors doblat al castellà:de manera indefinida. mode equivalent, no ens convertirí- si no sendeutés. tant i creixent de recursos naturals http://www.moneyasdebt.com En tot cas, això ens pot fer entenem en el doble de rics, ja que, com El deute extern, per tant, és con- en CO2 i residus. I per tant, en un Documents, llibres i articles en re-dre fins a quin punt el sistema fi- que hi haurien els mateixos béns, seqüència del dèficit comercial de moment en què estem arribant als lació a com funciona el sistema mo-nancer necessita un deute en aug- els preus també es doblarien. les empreses i el govern dun país límits del creixement de la produc- netari a:ment, i com pot arribar a estar de Aquesta sobrecreació dun diner en el seu balanç de pagaments in- ció denergia a causa del declivi del http://www.altruists.org/375relacionat laugment de les hipote- que estem obligats a utilitzar ens ternacionals. petroli i quan també sapropen els Un noticiari digital: una altra mane-ques i dels crèdits al consum amb el afecta a totes les persones (siguem Des de després de la segona gue- límits de moltes explotacions minera de pensar els fets econòmics a:manteniment del sistema financer o no clients dels bancs), i quan rra mundial aquest comerç interna- res, podem concloure que aquest http://www.altereconomia.orgactual. aquest privilegi es manté en exclu- cional es fa bàsicament en dòlars i sistema creat fa més de 300 anys en Fòrums de debat i aprenentage Per tant, dins del context global, siva per un grup dinstitucions pri- des del 1971, en eliminar el patró base al crèdit creixent no pot conti- sobre la bombolla financera i im-tothom està endeutat, i la diferència vades podem concloure que es trac- or, la Reserva Federal Americana nuar tal i com ara el coneixem. mobiliària a:només es troba entre els que han de ta dun robatori legal pel qual els (FED) té total llibertat per posar o Aquesta reflexió coincideix amb http://www.burbuja.info4 Catalunya. Octubre de 2008

REPORTATGE Crisi…? De quina crisi Crisi Josep Nadal (http://blocs.mesvilaweb.cat/josepn parlem? E adal) ls carrers estan buits i els boti- guers fumen sense presa a la porta del negoci. La gent mira però Comitè Confederal CGT miadament i signant una nova re- no compra, sembla que et diguen Resposta sindical i social forma laboral que converteixi en amb els ulls. A les cases a l’hora deE n els últims mesos, el terme paper mullat els drets dels conve- dinar les famílies fan números i els més repetit és el de "crisi". enfront la crisi econòmica nis col·lectius. més ben informats comenten que Tots/es parlem della, però Daltra banda, la política tributà- aquell gran centre comercial que fala pregunta que hem de fer-nos és: ria dirigida a beneficiar al capital un any va obrir amb la pompositat“de quina crisi parlem o ens par- amb baixades dimpostos a les dels triomfadors, està tirant treba-len?”. Perquè la classe treballadora grans fortunes i retallada de les co- lladors al carrer per què la gent noduu ja molts anys sofrint la crisi titzacions empresarials, desembo- té un duro.econòmica i laboral. ca en una política de privatitza- A nosaltres que en paraules de LEconomia espanyola va créi- cions i desmantellament dels nostre president Camps som elsxer nominalment en lúltim decen- serveis públics que paguem entre més competitius, els més feliços,ni a una mitjana anual superior al 3 tots/es. els millors, a nosaltres ens ha arri-% del PIB. En aquest mateix perío- El capital, els governs, la patro- bat la crisi. Des dels més doctes ende, els beneficis empresarials es nal i el sindicalisme majoritari, matèria econòmica fins els mésvan multiplicar en un 73 %. El pretenen que “la seva crisi” la pa- analfabets, tots sabíem o preveiemmodel de “creixement espanyol” guem els de sempre: els treballa- que això petaria. I clar, la primeraen aquesta dècada, seguint les di- dors/es, estafats amb les Reformes hòstia i la més forta per als mésrectrius de la globalització econò- Comitè Confederal CGT 3.- Campanya de jornades forma- Laborals i les polítiques de consum competitius, per als més feliços,mica, es fonamenta en unes carac- tives i debat: “Una realitat de llui- insostenible que han fet desaparèi- per als millors.terístiques que es poden visualitzar CGT desenvoluparà des de se- ta i compromís contra la crisi del xer el públic i les garanties de drets Martinsa-Fadesa ha presentatamb facilitat en els sectors consi- tembre i els pròxims mesos, per capital”: De quina crisi parlem i per a tots/es. suspensió de pagaments i a Pegoderats essencialment més “dinà- tot l’Estat espanyol, les següents qui la pagarà?; crisi financera; No hem dignorar que aquest ens hem quedat amb una muntanyamics”: (1) el sector immobiliari (el campanyes d’acció sindical i so- crisi de drets; crisi laboral; crisi procés dempobriment de la majo- destrossada, només amb una quintamaó en habitatge residencial i lo- cial: de respostes. ria consolida la globalització capi- part de les cases previstes edifica-bra pública en grans infraestructu- 1.- Campanya contra la privatit- 4.- Campanya contra l’acomiada- talista, des duna concepció autori- des i amb un Ajuntament endeutatres com autopistes i tren dalta ve- zació dels serveis públics. Per ment lliure: Iniciativa Legislativa tària, repressiva i militarista de la fins a les celles que no contemplalocitat); (2) el sector turístic i de uns serveis públics socials i de Popular (ILP). societat, fomentant lincrement del cap alternativa per eixir de la crisiserveis; (3) el sector financer basat qualitat. Rebuig de la Directiva 5.- Mobilització el 3 de desembre negoci armamentista, com lespe- que no siga continuar construint. Ien el moviment virtual de capitals i Europea Bolkestein. de 2008 a Madrid. culació salvatge sobre lenergia i als altres pobles del voltant la tóni-en lespeculació de terres, matèries 2.- Campanya de mobilitzacions i 6.- Mobilització internacional. lagricultura, sent capaços de conca sembla ser la mateixa, fins i totprimeres, armes, posant a la dispo- assemblees enfront de la crisi 7.- Cap a una Vaga General. demnar a la fam a desenes de mi- fan colps d’estat com el de Déniasició dels especuladors grans quan- econòmica: CGT, com organització, en lions de persones en tot el món. per construir encara més.titats de diners; (4) lexplotació de -No a una nova Reforma Laboral paral·lel a la seva acció sindical Aquest procés global de reculades Més ciment és la guerra! Crida-la immigració; (5) la depredació o Pacte Social. diària fàbrica a fàbrica, seguirà lestem patint de manera especial ven els ideòlegs del sistema, l’agri-del medi ambient; (6) la flexibilit- -No a l’abaratament de l’Acomia- treballant amb totes les seves en el cas de la UE, on assistim a un cultura s’ha mort planteu cases!zació de les condicions laborals; i dament i Reforma de la Segure- energies per assolir la major mo- procés antidemocràtic dimposició Era la consigna que manava als(7) el desmantellament dels serveis tat Social. bilització social que doni respos- dun tractat/constitució rebutjat una bars, als carrers i a les famílies. Ipúblics, tot això emmarcat en (8) -No a les ETT, tancaments, deslo- ta al cúmul d’agressions que la vegada i una altra en referèndum. ara les cases no es venen, i ara ja nouna política governamental que fo- calitzacions, externalitzacions. classe treballadora ve suportant, Una imposició acompanyada sabem fer res més que cases. Casesmenta el consumisme i lànsia de -Contra la Sinistralitat Laboral. desemmascarant als responsa- daltres mesures que juntament que ningú vol comprar, cases quepropietat privada. -Contra la carestia de la vida. bles i lluitant perquè siguin ells amb lautonomia dotada al Banc ni nosaltres podem pagar. Les grans empreses de lIbex 35 -Contra la directiva europea qui paguin les conseqüències. Central Europeu constituïxen el Al bar de sempre, fent un tallat,en aquest “casino” anomenat sobre Jornada Laboral de 65 Estem davant una crisi del siste- germen duna autèntica dictadura escolte com un home d’uns setantaBorsa, mouen anualment fins a un hores. ma neoliberal de lliure mercat, econòmica. Ens referim al Tractat anys brama segur d’ell mateix quebilió deuros, tant com tot el PIB de -Contra la Directiva europea que té com responsables als qui de Lisboa confirmat pel sindicalis- no hi ha faena per culpa dels immi-lestat espanyol. Els diners canvien sobre ETT. el sostenen: multinacionals, pa- me majoritari per a imposar la fle- grants. Potser no se’n recorda dede mans, sespecula amb valors i -Contra la Directiva europea tronal, governs, UE i sindicats xibilitat laboral i lacomiadament com el seu fill va fer fortuna i es vaactius ficticis i sobtenen grans be- sobre retorn d’immigrant. oficialistes-majoritaris. lliure. La directiva Bolkestein que pagar una llarga adicció a la cocaï-neficis per a empreses, accionistes ens imposa el desmantellament na explotant dos xicots romanesos ii especuladors sense escrúpols. truïen els grans beneficis empresa- mesura que la població de rendes dels serveis públics. La directiva un equatorià que feien pasterades Aquestes mateixes empreses rials. Als que sempre hem criticat baixes hagi augmentat a un ritme de la vergonya, de retorn de la im- de sol a sol.embutxaquen als seus accionistes aquest model, sens ha tractat de superior que la de rendes mitges. migració, que restringeix movi- Però per l’estiu tot lo món viu iprop de 450.000 milions deuros en pessimistes, visionaris o derrotis- -LEstat espanyol és un dels més ments i drets de les persones immi- malgrat les dificulats que tenen en-lúltim decenni. Aquestes mateixes tes. desiguals en les rendes de les seves grants, quan ja no serveixen com guany molts estudiants per trobarempreses i persones que ara parlen Un model de creixement insos- classes socials. mà dobra barata, consolidant la treball en aquestos mesos, la situa-de crisis, aquestes mateixes que tenible, injust i desigual a nivell A aquesta situació li deien “crei- violació dels drets civils de milions ció es manté per l’arribada encarapropugnen una aplicació total del planetari, i que a lestat espanyol xement, bonança, miracle, etc.”, de treballadors. I la més recent di- massiva de turisme estival. Però lasistema capitalista i de les teories atenta contra la justícia social al quan la realitat era ja duna autènti- rectiva de les 65 hores sobre la Jor- tardor no serà igual, i l’hivern esdel lliure mercat, clamen ara per- presentar la següent realitat: ca crisi per a gran part de la socie- nada de Treball, que la perllonga i preveu ben dur.què amb diners públics es cobrei- -Gairebé un terç de les llars espan- tat, i de forma significativa per a la considera el treball assalariat pel Marina Alta any 2008, les des-xin els grans forats que elles matei- yoles són mileuristes. classe treballadora. temps que lempresari determini, igualtats creixen i la classe políticaxes han causat en leconomia -Els salaris acumulen una perduda En aquest moment, hem de tenir com un deure, impedint la vida so- sense més visió que la políticamentmundial, duent a lextrema explota- continuada de poder adquisitiu. en compte que latur sha situat en cial de les persones. correcta recepta retallades socials,ció a les persones i els recursos. -Els ingressos del 20 % de la po- el 11´5 % sense que la temporalitat Enfront daquesta imposició ne- policia i racisme. Entre les runes Quan això marxava així, el blació més rica han passat a signi- hagi descendit del 33 %. LIPC ha cessitem una cultura de la resistèn- del suposat estat del benestar, lamodel “espanyol” era venut com ficar 5,1 vegades els ingressos del pujat al 5´5 % mentre els salaris se- cia contra el consumisme, contra el bèstia feixista prepara les seues mi-resultat de lesforç i la modernitat 20 % de la població més pobra. gueixen perdent poder adquisitiu. creixement pel creixement. Neces- llor gales per eixir al carrer a mus-per a col·locar-nos entre els països -La població espanyola considera- Descendeix el PIB del seu creixe- sitem sortir al carrer per a parar cles de la massa al·lienada i defor-més “rics i poderosos”. Ningú da com pobra se situa en el 20 %. ment econòmic per sota del 1 % i aquesta màquina dinjustícies i des- me. És el pla B del capital, quan lesqüestionava les bases sobre les -Els baixos salaris i lalta precarie- es pretén incrementar la producti- igualtats anomenada economia de coses van mal a fer por a la gent.quals es creixia i sobre qui es cons- tat en locupació expliquen en gran vitat a costa dabaratir més laco- mercat. Torne a vagar pels carrers...Catalunya. Octubre de 2008 5

TREBALL-ECONOMIA Primer, deterioren Privatitzar un servei públic significa els servei públic; reconèixer el fracàs de la seva gestió; per després, el tant, haurien de dimitir-ne els seus gestors. privatitzenL’AdministracióPúblicacontinua igual En defensaany rere any Federació Estatal de dels serveis públics Treballadors de l’Administració Secretariat Permanent del Pública FETAP-CGT Comitè Confederal de la CGTD L esprés de diversos anys sense a privatització, un atac al clàusula de revisió salarial, els dret a disposar duns serveistreballadors públics estan perdent, públics universals i de qua-any rere any, poder adquisitiu. La litat.CGT ha de ser capaç d’informar, Des de fa anys sestà desmantellanten assemblees, als/les treballa- i privatitzant la xarxa de serveisdors/es dels diferents organismes públics que pertanyen a tots ide les diferents administracions pú- totes, i que s’han aconseguit des-bliques per a organitzar-se i, quan prés de molt desforç i lluita tant dearribi el moment i sigui possible, la societat com de la classe treba-anar a una mobilització general per lladora. La privatització, sota qual-a reivindicar els propis drets. sevol de les seves formes, és unLa CGT pot exigir-ho perquè és ab- atac al dret a disposar duns serveissolutament independents de qual- públics universals i de qualitatsevol partit polític. No supedita els (municipals, sanitaris, educatius,drets dels empleats públics als inte- socials, transport, correus, aigua,ressos partidistes. Per tant, aquesta habitatge, comunicacions…) quetotal i radical independència, no garanteixin unes cotes mínimes denomés organitzativa i material, sinó benestar social per a la totalitat detambé filosòfica, garanteix l’absèn- la població.cia de pactes ocults amb qualsevol Els administradors públics de totspartit polític. Ja és hora, d’una ve- els colors polítics, en complicitatgada per sempre, de reclamar que amb les empreses i els sindicatsretornin el deuen i que deixin d’uti- institucionals, pacten dia a dia, alitzar als empleats públics com boc esquena de la societat i contra elsexpiatori per a encobrir els seus seus interessos, la privatització deerrors (governi qui governi). tots aquests serveis públics a la re-Les reivindicacions de la CGT es cerca de beneficis, convertint-losmaterialitzen en els següents punts: en un negoci i deixant de ser un 1.- Accés a la funció pública amb dret. Aquesta és la norma del neoli-publicitat i transparència i basant- beralisme: els serveis públics sónse en els principis d’igualtat, mèrit i un sector més amb el qual guanyarcapacitat, amb proves objectives diners, que els paguin qui tingui di-que impedeixin les manipulacions. ners i la resta de ciutadans i ciuta- 2.- Recuperació del poder adqui- danes que pateixin.sitiu perdut en els últims anys, amb La integració en la Unió Europeaun salari com a mínim del doble està significant assumir les directi-del SMI i la inclusió de la clàusula ves neoliberals que ataquen direc-de revisió salarial. tament el manteniment dels serveis 3.- Jubilació anticipada voluntà- públics com, per exemple, la direc-ria als 60 anys amb 30 anys de co- tiva Bolkestein, segons la qual totstització amb el 100% de la base re- els serveis públics haurien de libe-guladora. ralitzar-se i sotmetres a les lleis del 4.- Jubilació parcial en les matei- mercat capitalista, al criteri de laxes condicions que la resta dels tre- competitivitat i el benefici empre-balladors. sarial. Així, després duna planifi- 5.- Recuperació per a la funció cada campanya de desprestigi i de-publica dels serveis públics priva- teriorament dels serveis públics, estitzats. procedeix a la privatització. 6.- Potenciació del Sistema Pú- Largument per privatitzar sempre privatitzats. pesa i ocupació pública, i dels ser- privat busca la rendibilitat, leficà-blic de pensions i d’uns serveis pú- es basa en la farsa que el privat - Garantir un accés objectiu i veis socials i de protecció als cia i la competitivitat des de linte-blics de qualitat. funciona millor que el públic, quan transparent a locupació pública, col·lectius més desfavorits, en con- rès individualista. 7.- Absorció com a salari directe la realitat és: pèrdua docupació, amb unes condicions laborals, so- traprestació als danys socials origi- - El públic garanteix drets sala-de les quantitats dedicades ara a sa- precarietat dels nous contractes, cials i econòmiques dignes: a igual nats per les polítiques neoliberals. rials, laborals, socials, repartimentlari diferit per a qui rebutgin els pèrdua de drets laborals, socials i treball, igual salari. Eradicació de La CGT defensa els serveis pú- de la riquesa, una major justícia,plans de pensions. econòmics, una major explotació i la cada vegada més elevada preca- blics perquè: igualtat i solidaritat social mentre 8.- Pujades salarials lineals: lencariment per a la ciutadania del rietat laboral en els serveis públics - Lobjectiu del públic és la ren- que des del privat no hi ha redistri- - Per la clàusula de revisió sala- propi servei. i socials. dibilitat social, no és econòmic i bució social.rial. La CGT es rebel·la contra aquesta - Recuperar el poder adquisitiu persegueix la satisfacció de les ne- - Privatitzar un servei públic sig- - Per l’equiparació entre totes les situació i segueix lluitant amb els perdut en els últims anys pels tre- cessitats de les persones mentre nifica reconèixer el fracàs de laAdministracions. objectius de: balladors públics, mitjançant aug- que el privat busca el benefici eco- gestió daquesta administració pú- - A igual treball, igual salari. - Mantenir i millorar els serveis ments lineals, i la instauració per nòmic del empresariat. blica pel que la recepta hauria de - Per la jubilació anticipada en públics i socials universals i de llei de la clàusula de revisió sala- - El públic busca la protecció so- ser la dimissió daquests gestorstotes les Administracions Publi- qualitat sota gestió pública. Recu- rial. cial i la redistribució de la riquesa públics més que no pas la privatit-ques. perar els serveis externalitzats i/o - Augment significatiu de la des- de forma col·lectiva mentre que el zació.6 Catalunya. Octubre de 2008

TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A OPINIÓ Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona El pla anticrisi “Els concursos serveixen dels EUA, la més gran estafa per contractar gent fidel” a la humanitat Enric Duran, insubmís a la banca 7 00.000 milions de dòlars és el Col·lectiu Catalunya que afirma que es gastarà el govern dEUA per “salvar” el sistema financer del seu país. Ho- Des de quan funciona la secció diu el president dun país que té unsindical i com us organitzeu? deute extern de 9.600.000 milions- En làmbit de ladministració mu- de dòlars.nicipal de Barcelona ja existien Aquests diners, per tant, aug-dues altres seccions sindicals de la mentaran en més dun 7% el deuteCGT, la de Parcs i Jardins i la del del pais nord-americà i serà creatConsorci de Biblioteques. També per la reserva federal dEUA, que ella pròpia Secció Sindical de lA- crearà del no res.juntament es va constituir per pri- Per tant, serà una de les accionsmera vegada fa uns quants anys. El més inflacionistes de la història, jacert però, és que mai va aconseguir que es crearà molt i molt dinerpresència als òrgans de representa- sense que hi hagi cap creixementció i es mantenia en un estat letàr- de la producció i consum de béns igic, fins que després duna exitosa reivindicacions: la relació de llocs - I això dels concursos de provi- lació a dojo en lhabitatge i en els serveis que ho avali.campanya dafiliació, es va renovar de treball, les 35 hores setmanals, sió de llocs de treball deserts? serveis (elèctriques, etc.), mileuris- En ser encara el dòlar la monedai va ser capaç de convertir-se en la la clàusula de revisió salarial, la - Aquests concursos es fan per co- me i precarietat social molt remar- principal de reserva mundial, Es-tercera força sindical a les elec- funcionarització i eliminació de brir certs llocs de treball que tenen cables i entrega de la urbs als nego- tats Units no pagarà aquest deute,cions del 2007. lexternalització-privatització. I po- unes condicions especials de res- cis i al “pelotazo” urbanístic qui el pagarà llavors?L’èxit a les eleccions va suposar, sarem en evidència públicament, ponsabilitat, penositat o dificultat mitjançant el màrqueting urbà. Aquest pla anticrisi farà devaluarde retruc, un brusc augment del ni- davant de tota la plantilla, a qualse- tècnica i que representen usual- En segon lloc i igual dimportant, el dòlar encara més i per tant el plavell de responsabilitat i autoexi- vol sindicat que renunciï a aquests ment una millora econòmica per sembla que a mesura que un partit el pagaran per una banda els ciuta-gència, i reunions setmanals per objectius bàsics compartits. als treballadors que els guanyen. es perpetua en un govern, els “polí- dans dels països que tenen la sevaposar-nos al dia de les activitats als Són llocs de comandament, però tics” que marquen les prioritats i la moneda vinculada al dòlar, quediferents sectors -el grup munici- - Ens podeu parlar de les exter- també llocs bàsics, com el dinfor- manera de fer de ladministració veuran com es continua devaluant.pal té 13.000 treballadors!- i a la nalitzacions-privatitzacions? mador/a en un Districte. van deixant pas als “tecnòcrates” Daltra banda, el pagaran els es-nostra secció. Com és obvi, també - Fa molts anys que lAjuntament, Des de fa dos o tres anys lAjunta- que veuen en la conservació del tats que tenen grans reserves de dò-convoquem trimestralment las- com la majoria de les administra- ment ha trobat amb alguns da- control del govern i de ladminis- lars com Xina, Corea i molts delssemblea dafiliats per rendir-los cions, deixa que la plantilla vagi quests concursos lexcusa perfecta tració un fi en si mateix. països exportadors de petroli, percomptes i prendre les decisions es- minvant de forma continuada, per a contractar personal extern En última instància els tecnòcrates tant els pobles daquests països.tratègiques. substituint-la per treballadors que passant pel davant dels aspirants de dels diferents partits són gairebé Per tant, Bush torna a aprofitar la presten els mateixos serveis en lactual plantilla que shi hagin pre- indistingibles (de fet, molts tecnò- situació hegemònica de la seva mo-- Com us va la negociació del nou condicions laboralment precàries. sentat. El procediment és simple: crates canvien de partit quan can- neda i del seu país per tirar enda-conveni? Això es fa per la via de la privatit- es fa el procés de selecció interna i, via el signe del govern correspo- vant un pla amb el qual es financa-- Tot i ser la tercera força sindical, zació de serveis i equipaments pú- mitjançant uns criteris sobredi- nent), i per als tecnòcrates només ran els deutes dempreses privadesés més que dubtós que estiguem en blics i també per la via, en principi mensionats i absurds, acaba per dir hi ha una manera “correcta”, “pro- a costa de bona part de la ciutada-condicions de fer valer cap capaci- il·legal, de pagar per la cessió de que ningú no reuneix la puntuació fessional” o “eficient” de governar nia de la resta del món. O dit dunatat de balancejar a lhora de signar treballadors a empreses que no fan mínima, i que, per tant, el lloc una administració, que és la que els altra manera, es pretén salvar leco-o no el nou conveni. Laritmètica res més que parar la mà i embutxa- queda desert. I com que el lloc hi expliquen als seminaris i màs- nomia financera a costa de perjudi-de la representativitat, reforçada car-se una bona part dels diners queda desert, nomena “amb caràc- ters de les escoles de negocis: re- car totalment leconomia producti-pels vergonyosos retalls que impo- que ladministració paga, a canvi ter durgència” directament a algú duir ladministració, esmicolar-la va, i això dit en paraules quesa lEBEP, en impedir als sindicats deliminar de la plantilla aquests de fora de lAjuntament, algú que, en peces independents i vendre o qualsevol persona entengui signifi-amb menys dun 10% de la repre- treballadors externs. de fet, no ha hagut de competir en contractar aquestes peces a la molt ca que els costos de comprar men-sentació la possibilitat de negociar, Això últim sovint és difícil de pro- el mateix procés del qual sha ex- eficient iniciativa privada. Fer jar, de tenir serveis energètics, ha-fa que de signar CC.OO. tingui la var davant dels tribunals, per diver- clòs els candidats de la plantilla. És qualsevol altra cosa la consideren bitatge etc. augmentaran sense queclau del nou conveni, si com sem- ses raons, i concretament en el cas una manera perfecta denvoltar-se simplement un error que cal evitar, augmentin els sous perquè les enti-bla previsible UGT també signa. de lArxiu Històric, els propis tre- de persones agraïdes. Els concur- i els objectius polítics shan de litats financeres puguin mantenir elsAixò no vol dir que no tinguem res balladors afectats, amb el nostre sos serveixen per contractar treba- mitar als gestos simbòlics i a les seus beneficis i la seva situació pri-a fer: el que fem és clarificar el que suport i el dels altres sindicats, van lladors fidels, unes persones que iniciatives puntuals i sense conti- vilegiada al món.sestà tractant a les meses de nego- denunciar lAjuntament i a Magma daltra banda queden en una situa- nuïtat que només busquen comprar Què shauria de fer en lloc dai-ciació, i denunciar els comporta- (lempresa prestamista). ció de precarietat, sotmeses al ca- el següent èxit electoral. xò? Les solucions passen per refor-ments demagògics dels altres sin- El cas sha perdut en primera ins- prici de qui els ha contractat, els mular totalment el sistema financerdicats i lactitud gens dialogant de tància per lescandalosa parcialitat quals en qualsevol moment poden - Una llegenda urbana diu que internacional, de manera que laladministració de lalcalde Hereu. del jutge, que va treure tota credi- tornar a treure el concurs i retor- lAjuntament de Barcelona fun- creació de diners deixés destar enEns temem que, igual com sha fet bilitat al testimoni de la nostra nar-los a latur o al lloc don hagin ciona com a oficina de col·locació mans privades i passés a mans pú-en anteriors convenis, es pretén companya Laura Coll, pel sol fet vingut. per a càrrecs intermitjos on bliques, com a part dun pla detancar la negociació farcint larticu- de pertànyer a un sindicat, i va col·loquen familiars de gent del transformació integral que haurialat de declaracions dintencions, i donar per bones les peregrines afir- - Com és que l’Ajuntament cada PSC... de portar a posar leconomia endadaptacions acotades de la llei vi- macions dels portantveus de lA- cop privatitza més? - Malauradament i tret dhonroses mans de la política i no com aragent. I també atorgant a col·lectius juntament i de lempresa, com si - En primer lloc, atès que el caràc- excepcions aquesta plaga, plena- que és a l’inrevés.molt concrets alguna millora eco- ells fossin espectadors imparcials. ter esquerrà daquest govern és més ment constatable a lAjuntament de Així doncs, com he titulat aquestnòmica per tal de dividir i desmo- Potser no sha dit la darrera paraula “pseudo” que no pas real, la qual Barcelona, ha afectat i afecta tots petit article: aquest pla anticrisi,bilitzar el conjunt de la plantilla. en aquest tema, però hi ha molts al- cosa coincideix amb les polítiques els organismes públics, siguin del com a part del deute dEstats UnitsNosaltres no acceptem aquest joc, tres casos similars a lAjuntament, urbanes que podem constatar a signe que siguin els partits que les és la més gran estafa de la humani-ja hem dit quines són les nostres que també tirarem endavant. Barcelona: una ciutat amb especu- governen. tat.Catalunya. Octubre de 2008 7

TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATConseqüències Les estacions delde la crisi Pepe Berlanga ferrocarril, en lluitaE l sistema econòmic vigent, més conegut com a capitalis- SFF-CGT prés de mantenir paralitzada lofer- ta docupació pública que respecte les externalitzacions. Es tracta, sens dubte, duna agres- borals del personal depenent de la Direcció executiva dEstacions de Ame, necessita crisis periòdiques per questes mobilitzacions es al personal destacions suposava sió tant a la qualitat del servei a lu- Viatgers, i, per una altra, que desa regenerar-se i relegar a qui posen produeixen davant lonada lingrés de 77 nous treballadors i suari del ferrocarril com al nivell i de la Direcció de ADIF, sinsti alen perill la seva continuïtat. Conse- de privatitzacions dels ser- que va ser publicada per ADIF el qualitat de locupació pública. Per Ministeri dAdministracions Públi-qüentment, a un període de creixe- veis de venda, informació i atenció passat 12 dAbril en compliment això, la CGT, així com la resta de ques perquè tiri endavant la OEPment, més o menys perllongat, el al client destacions dADIF. En el del RD 66/08 de 25 de gener sobre sindicats amb representació en el que cobreixi les necessitats dels in-segueix un altre de dificultat eco- BOE del passat dia 5 dAgost, Oferta dOcupació Pública per a Comitè General dEmpresa, va crements en la demanda daquestnòmica. ADIF va publicar la licitació per 2008. convocar aturades per als dies 5, 15 servei i a més es reposi la taxa que Durant aquest últim cicle, els procediment obert, del contracte La situació és especialment alar- i 19 de setembre, de 12 a 15 h i de lempresa va assumir amb els sin-senyals identitaris més significatius de servei i venda de bitllets en di- mant pel fet de publicar-se aques- 20 a 24 h per exigir duna banda, dicats signants del ERO.han girat al voltant de la globalitza- verses grans estacions, com les de tes licitacions cinc dies després d- lanul·lació de la resolució dADIF, ADIF, aplica la Llei del Sector Fe-ció i la destrucció d’allò públic. Barcelona Sants, Passeig de Gra- haver-se ratificat un acord de instant a la seva publicació en el rroviari i aposta una vegada mésDuna banda, mitjançant la supres- cia, França, Tarragona i Lleida Pi- desenvolupament de la negociació, BOE per la qual es pretén la licita- per la precarietat laboral, amb tre-sió de les traves a la lliure entrada i rineus i de l’atenció al client a Bar- avalat pels treballadors/es desta- ció per procediment obert del con- balladors pitjor formats, amb pit-sortida de capitals, desembocant en celona Sants. cions en assemblees i que havia tracte de servei i venda de bitllets jors condicions de treball i retribu-les deslocalitzacions i, per una En una mostra clara de cinisme i significat la suspensió de les mobi- en diferents estacions de la Direc- tives, que va en detriment de laaltra, a través de privatitzar els ser- menyspreu al que és un servei pú- litzacions que CGT estava portant ció executiva dEstacions de Viat- qualitat del servei que sha de pres-veis públics, sense excepció. Per blic bàsic per a lusuari del ferroca- a terme durant els últims 6 mesos. gers, a fi de respectar el nivell do- tar als ciutadans/es. Les nefastescontrarestar la desindustrialització, rril, i a les condicions de treball És necessari recordar que un dels cupació i les condicions de treball conseqüències daquesta llei es vanalguns estats han optat per la preca- dels/les treballadors/es destacions, punts reivindicatius daquestes model personal de lEmpresa ADIF i aguditzant pas a pas en el ferroca-rització de les condicions sociola- ADIF adopta aquesta decisió des- bilitzacions era la paralització de específicament, les condicions la- rril.borales, leina utilitzada les diver-ses reformes laborals. En lactual conjuntura, tant el Continua la repressió sindical a Telefónica: cinc treballadorsque succeït amb les ‘subprime’com, en el cas de lEstat espanyol, acomiadats i quatre de sancionatsla crisi del totxo o bombolla immo- Sindicat Federal de Telefónica El pretext utilitzat per l’empresa ésbiliària, es troben visiblement rela- de la CGT absolutament fals i les conseqüèn-cionades entre si, encara que al- cies totalment desproporcionades,guns intenten deslligar-les. Laveritat és que amb lIPC disparat elmes dagost al 4,9 %, doblant lín- L es sancions portades a terme per Telefònica a Madrid es concreten en 5 acomiadaments de tal com ja és habitual en aquests casos. L’acusen d’usar “la violèn- cia, atropellament als vigilants,dex a què es va arribar fa un any o delegats sindicals (un dells el com- pressions i coaccions, intentarl’Euribor al 5,39 % al juliol, gaire- pany You de CGT) i 4 sancions de obrir les portes dels locals sindicalsbé un punt més que el mateix mes 45 dies d’ocupació i sou. Aquestes i protagonisme i participació en elsde 2007 o la reducció de 100.000 sancions per part de lempresa es fets”, quan va ser el propi Antonioafiliats a la Seguretat Social entre van produir després de la manifes- davant l’empresa i vigilants, ijuny i juliol, no són referents que tació del passat 26 de juny a Ma- veient el caire que estaven prenentcridin a la tranquil·litat. drid en què, coincidint amb diver- els esdeveniments, qui va intentar Però, tot i que això és preocupant ses convocatòries de vaga, es va tranquil·litzar als treballadors i de-no són els únics sobresalts que realitzar una concentració convo- legats presents per a evitar que elsshan projectat en un entorn ja per cada pel comitè d’empresa de Ma- successos anessin a més.si alarmant. Durant lúltim any, drid que finalitzava davant la seu No oblidem que Telefònica ésentre agost 2007 i agost 2008, sha de Telefónica i els sindicats UGT- l’empresa més important de l’Estatdisparat latur gairebé un 25 %, CCOO. Lempresa va deduir una espanyol, amb uns beneficis al500.000 persones han perdut el seu sèrie d’accions que qualificava 2007 de 8.906 milions d’euros, quelloc de treball en aquest període, d’infraccions molt greus i sancio- han estat generats a través de l’ex- Davant daixò la CGT va portar a soluta arbitrarietat. No obstant aixòsent el sector més afectat la cons- nables amb l’acomiadament. ternalització, la divisió en innom- terme una campanya de pressió Telefònica manté la qualificació detrucció que incrementa un 71,02 % Durant aquesta concentració d’u- brables filials i retallant la plantilla sindical per defensar el company falta molt greu que el nostre com-la seva aportació a les estadístiques nes 1.500 persones es van cridar directa fins a limitis mai imaginats. d’aquesta actuació tan miserable, pany ha impugnat.de desocupats. Resultat, el perfil consignes, es van tirar petards, es Els trballadors i el delegat Antonio amb enviaments de faxos i correus Haurien de prendre nota tant elsdel nou desocupat és home, paleta i mostraren pancartes, el normal en protestaven precisament contra als responsables de recursos hu- sindicats que tenen la majoria en elque prestava els seus serveis en la qualsevol acte reivindicatiu orga- aquest model i contra la signatura mans de Telefónica, recollida de Comitè Intercentres, amb una ac-costa mediterrània. nitzat pels treballadors i amb una d’un conveni frustrant i regressiu. signatures de suport, una concen- tuació vergonyosa en aquest con- Les fórmules presentades per a alta participació. Sembla que Telefònica no ha vol- tració a Madrid el 10 de setembre flicte, com Telefònica que semblasuperar aquesta etapa són variopin- En un moment donat, els membres gut perdonar que aquesta protesta davant la seu de l’empresa al Dis- preferir mantenir el conflicte.tas encara que reiteratives: modera- del comitè de vaga van intentar ac- tingués lloc davant les portes de la tricte C (el mateix lloc on es va fer Quan es comença a constatar lesció salarial i més desregularització cedir a l’edifici per realitzar les seu de l’empresa ni que comptés la concentració del 26 de juny) i el deficiències dun conveni, es pre-laboral. Per si això no era suficient, funcions que per llei tenen enco- amb una alta participació de la 18 de setembre concentracions en senten els primers casos dunaels empresaris arriben a suggerir manades però lempresa els ho va plantilla. les diferents ciutats de lEstat es- doble escala salarial (injusta senseque és necessari obrir un “parèntesi negar. En aquell moment es va pro- El que hi ha realment darrere da- panyol, entre elles Tarragona. discussió) o sanuncien Expedientsen el lliure mercat” per superar la duir una situació durant la qual quest nou atac al sindicalisme Finalment, han estat readmesos de Regulació dOcupació a Telefó-crisi, reclamant de les administra- l’empresa indica que es produïxen combatiu és la intenció de Telefò- dos dels acomiadats, un dells el nica Móviles i T Soluciones, tota lacions públiques ajudes econòmi- una sèrie de fets sancionables i de- nica que el comitè d’empresa de delegat de la CGT, però encara en representació social ha de poderques. És a dir, quan obtenien in- cideix acomiadar a cinc persones, Madrid torni a les mans dels seus falten tres. aplicar-se en aquest paper. Però pergents beneficis incrementaven els totes elles representants dels treba- sindicats amics i eliminar la CGT Havent estimat lempresa les al·le- a això, segueixen faltant tres com-emoluents dels seus gestors i grati- lladors en el comitè d’empresa de d’aquest òrgan, aplicant el terror gacions del delegat de la CGT, re- panys als quals es manifesta el re-ficaven els seus accionistes i ara Madrid, entre ells el company An- laboral com a fórmula dissuasòria. admetent-lo a mitjans de setembre, colzament en les mobilitzacions enque arriba lèpoca de les vaques tonio Gómez Martín (You), desta- Per a això compten amb la inesti- ja només falta que els altres tres curs.magres pretenen socialitzar les pèr- cat militant, a més de sancionar a mable col·laboració d’UGT- companys acomiadats recuperin ladues en comptes de moderar els be- uns altres quatre treballadors amb CCOO a través del Comitè Inter- seva ocupació. El sentit comú ha Per a més informació:neficis. 45 dies de feina i sou. centres. permès almenys rectificar una ab- www.cgt.es/telecomunicaciones/ 8 Catalunya. Octubre de 2008

TREBALL-ECONOMIA Adif precaritza a les QUI PAGA MANA Els empresaris estacions del Camp volen contractar en i les Terres de l’Ebre SFF-CGT Tarragona origen Vicent Martínez i Col·lectiu Catalunya E n els darrers temps, el ministre de Treball, Celestino Corba-A DIF (Administrador d’In- cho, ha assenyalat que en temps de fraestructures Ferrovià- crisi s’hauria de limitar la contrac- ries), a través de la seva tació en origen.Direcció Executiva de Circulació, En la meva modesta opinió, noha decidit reduir llocs de treball en em sembla malament que es limiteles estacions de Flix, Ascó i Riba- la contractació en origen si no hi haroja, a més del tancament progres- feina per als que viuen aquí (tant si-siu, fins a fer-lo definitiu al desem- guen d’origen autòcton com fora-bre d’enguany, del Lloc de ni). Els que viuen aquí (tant siguenComandament de Tarragona. d’origen autòcton com forani) hanAquestes actuacions són conse- de tenir preferència sobre els queqüència directa de la política priva- poden ser contractats en origen.titzadora imposada amb la Llei del Evidentment, una cosa és queSector Ferroviari, que es tradueix crega que els que viuen aquí (tanten lexternalitzacio i la privatitza- siguen d’origen autòcton com fora-ció dels treballs ferroviaris a sub- ni) tinguen preferència sobre lacontractes en precari o simplement sense personal. Pel que respecta el presentades per la CGT respecte de rrada informativa al Casal davant contractació en origen, i l’altra quela desaparició daquestes activitats, Lloc de Comandament de Tarrago- l’eliminació de la informació i d’unes 50 persones i una concen- les persones que vinguen seguintamb la consegüent disminució de na, des del qual es regulava la cir- venda de bitllets a l’usuari, la de- tració d’usuaris a l’estació amb vies “legals” o no no hagen de gau-la qualitat del servei. culació de trens, perd la seva càrre- gradació de les instal·lacions, la l’assistència d’unes 75 persones; dir de tots els drets de qualsevolAquesta determinació, que ja va ga de treball de forma progressiva necessitat de personal que presen- d’entre les quals, l’alcalde i dife- ciutadà: sanitaris, de defensa delsfer pública de forma definitiva a la a favor dels Llocs de Barcelona i ciï el pas dels trens i comprovi la rents regidors de l’Ajuntament. seus drets, de reunió, de protesta,representació dels treballadors el Saragossa, als quals se satura, su- seguretat del seu carregament i D’altra banda, les institucions lo- etc.passat dia 17 de juliol i contra la primint els llocs de treball de senyals, en una línia amb una oro- cals afectades han reclamat a ADIF Però, des dels moviments socialsqual la CGT va presentar les co- forma progressiva en dues fases grafia especial que està afectada la restitució de tot el personal per hauríem d’anar més enllà i pregun-rresponents al·legacions i va donar que finalitza amb el tancament de- per diversos plans d’emergència i poder seguir prestant el mateix ser- tar-nos per què els empresarismostra del seu absolut rebuig, tin- finitiu al desembre d’aquest any. amb circulació de trens amb matè- vei de sempre. A més, han recordat volen contractar en origen. Perquèdrà greus conseqüències respecte a Totes aquestes actuacions suposen ries perilloses, etc. que aquestes infraestructures aquí no hi ha candidats? O perquèla qualitat de la prestació del servei la supressió de 17 llocs de treball. La CGT es va dirigir per escrit al donen servei a bona part dels po- les condicions laborals que oferei-públic ferroviari a l’usuari, a més ADIF, afavorida pel Ministeri de director general de Transports Te- bles de la comarca i zones veïnes i xen no estan disposats a acceptar-de tenir efectes sobre la seguretat i Foment, referma la seva progressi- rrestres de la Generalitat i als ajun- han lamentat que el seu abandona- les els que viuen aquí (tant siguenregularitat en la circulació. A més, va i constant política de precaritza- taments afectats amb l’objectiu de ment provocarà un greuge pels d’origen autòcton com forani) ideixar sense personal aquestes es- ció del servei públic ferroviari, conjuminar esforços per frenar usuaris, especialment la gent més només semblen gran cosa per alstacions significa el deteriorament aplicant la Llei del Sector Ferro- aquest despropòsit, a més de fer gran, i deixarà sense vigilància di- de fora? Com és que la contracta-progressiu de les instal·lacions i viari i mirant únicament els comp- una crida a lopinió pública en ge- recta els combois de mercaderies ció en origen sempre sol ser a paï-dels propis edificis. tes de resultats sense preocupar-se neral perquè mostri el seu rebuig perilloses que circulen per terrenys sos amb grans desigualtats socials?Concretament, els canvis afectaran per les repercussions socials que frontal a aquestes mesures de re- afectats pel PENTA. En un comu- Estic parlant ara, sobretot, de ladiverses estacions. A la de Flix comporten aquestes decisions. ducció del servei públic. nicat conjunt, els consistoris van contractació en origen per a sectorspassaran de 24 hores tots els dies a Les millores tecnològiques que palesar el rebuig al que consideren com l’agrari, l’hostaler o el de lanomés el torn de tarda -excepte els shan implantat en aquest tram no El SFF-CGT es mobilitza una política de fets consumats. construcció. Ens hauríem de pre-festius- i de nit -excepte divendres i poden substituir la presència dels La CGT realitzarà encara un parell guntar si no caldria regular moltdissabtes. A Riba-roja de les 24 treballadors perquè hi ha funcions Les Seccions Sindicals del SFF- de mobilitzacions més a Tarragona més la contractació en origen perhores tots els dies de la setmana, a que els són pròpies al Factor de CGT de RENFE Operadora i Adif i Valls. Pel que fa a la nova supres- evitar que fos una forma legal denomés un treballador de dilluns a Circulació impossibles de realitzar de Tarragona continuen la campan- sió de trens que passen per Valls, el precaritzar laboralment i de fer quedivendres a la nit. En el cas d’As- des dun Lloc de Comandament o ya de defensa del ferrocarril com a SFF-CGT considera una altra mala importants quantitats de personescó, que ja havia sofert mesos enre- CTC (comprovació de carrega- servei públic i contra el tancament notícia l’eliminació de dos trens a siguen desplaçades del seu llocre la supressió de personal en el ment, senyals de cua al pas dels destacions amb un seguit dactes la capital de l’Alt Camp, i la previ- d’origen temporalment per havertorn de matins, s’elimina l’únic tre- trens per les estacions, operacions els dies 5 i 6 de setembre. sió de suprimir la parada del Talgo. de tornar-hi i que van (com en elballador que quedava en el torn de de tren amatent…). A Flix, els delegats sindicals es van El sindicat preveu convocar-hi cas de l’agricultura) d’un lloc a untardes, deixant-la definitivament ADIF, ha obviat les al·legacions tancar a l’estació i es va fer una xe- també una tancada. altre en unes condicions lamenta- bles. Caldria que ens preguntàrem siUn acord desconvoca la vaga del comandament intermedi- els sindicats no haurien de fomen-maquinista cap de tren de lAVE tar la consciència de classe perquè alguns treballadors no veiessin els Col·lectiu catalunya complir els acords aconseguits en produir excedents en aquest - El compromís per part de la Di- treballadors d’origen forani com als mesos doctubre i desembre de col·lectiu. recció de RENFE de respectar tots uns enemics sinó com unes vícti-L a CGT va convocar una vaga indefinida des del 18 de juliolper a tots els MM.II. Caps de Tren 2007 i febrer de 2008. La CGT defensa que aquest col·lectiu mantingui el contingut Finalment el dia 1 dagost, la CGT i el comitè de vaga van arribar a un acord amb lempresa, facilitant la i cadascun dels drets laborals dels MM.II. Caps dels trens AVE. - Garantir la permanència en els mes, com ells mateixos, d’un sistema en el qual l’empresari dicta les condicions mentre els treballadorsAVE/Euromed de lEntitat Pública funcional que recull la Normativa desconvocatòria de la vaga. Aquest seus llocs de treball de la totalitat competeixin i s’enfronten entreEmpresarial RENFE-Operadora, Laboral de RENFE, a més de que acord va ser possible gràcies a la de la plantilla. ells. Retallar la contractació en ori-mitjançant aturades parcials de sasseguri locupació dels MM.II. ferma voluntat dels treballadors i a - Reconèixer com a comandaments gen no és ni la solució a la crisi, niforma indefinida, després dinten- Caps de Tren, a través del seu tre- la pressió exercida per la CGT a la intermedis en el desenvolupament als reptes que plantegen els nouvin-tar per tots els mitjans buscar una ball en la conducció de trens dAlta Direcció de la RENFE per tal dade la seva funcionalitat. guts, però potser hauríem d’anarsolució al conflicte que, unilateral- Velocitat de viatgers per ample rribar a una sortida negociada al - Mantenir les funcions de conduc- més enllà i veure què implica real-ment, havia obert lempresa en in- UIC i que en cap cas s’haurien de conflicte. Lacord subscrit recull: ció per línies dample UIC. ment per als treballadors.Catalunya. Octubre de 2008 9

TREBALL-ECONOMIAMulta a Parcs iJardins deBarcelona per Rebuig als acomiadamentsno adaptar unlloc de treball proposats per les empresesper raons desalut de lautomòbil Secció Sindical CGT Parcs i Jardins Barcelona i Col·lectiu FESIM-CGT Catalunya L a FESIM-CGT rebutja lesE l Departament de Treball ha confirmat la multa de 12.000euros imposada per la Inspecció de pretensions dutilitzar la si- tuació econòmica actual per empitjorar les condicions de tre-Treball a lInstitut Municipal de ball futures per mitjà de la nego-Parcs i Jardins de Barcelona per no ciació dels convenis col·lectius.adaptar un lloc de treball per mo- Igualment la CGT exigeix que lestius de salut. empreses multinacionals siguinLa història és la següent. Al 2006 qui paguin les conseqüències dunaun treballador de lInstitut Munici- crisi generada per lempobrimentpal de Parcs i Jardins de Barcelona dels sous dels treballadors en elssol·licita reiteradament el canvi o últims anys. Per això, proposa me-adaptació del lloc de treball per sures de formació, altres formesproblemes de salut i per la necessi- del repartiment del treball i la dis-tat de conciliar una situació fami- minució dels ritmes de producció.liar delicada amb un fill d’11 anys Davant lanunci dalguns fabricants Igualment es denuncia lactuació Igualment sexpressa com a inac- que causen estralls en la salut delsal seu càrrec exclusiu. LInstitut li dautomòbil daplicar mesures trau- de les multinacionals en aplicar es- ceptable que les multinacionals treballadors i treballadores, o la in-ofereix només un canvi al servei de màtiques com acomiadaments per tratègies de producte i de mercat aprofitin el moment actual de mer- vestigació i la fabricació de modelsvigilància i un altre horari que rela situació del mercat automobilís- que han tractat la indústria espan- cat per augmentar la flexibilitat. La ecològics, sense combustiblessulta, no obstant, del tot insuficient tic, la CGT del metall i la Coordi- yola com uns conillets díndies en CGT senyala la flexibilitat actual i emissors de CO2, el que podria as-i el treballador ho denuncia a la nadora de lAuto rebutgen aquestes models que després han fracassat laugment de la productivitat com segurar locupació actual i futuraInspecció de Treball.La inspecció decisions i emplaçen les altres cen- estrepitosament, com el Modus de uns elements causants duna part així com ajudar a solucionar eldóna el seus fruits i requereix Parcs trals sindicals a enfrontar-se a Renault o el nou Toledo de Seat. important dels excedents de planti- problema mediambiental.i Jardins perquè compleixi larticle aquesta situació. La CGT exigeix a També es valora com a inaccepta- lla. La situació actual de General En definitiva la CGT rebutja els25.1 de la Llei de Prevenció de Ris- les empreses que aportin ara una ble que les mesures sapliquin de Motors és un clar exemple, a més plantejaments de les empreses, elscos Laborals sobre la protecció part dels escandalosos beneficis primer moment, quan els resultats daltres empreses del sector. exigeix el pagament de la crisi ac-dels treballadors especialment sen- obtinguts en els últims anys, fruit econòmics globals de la majoria de En les propostes de la CGT sapor- tual amb els grans beneficis acu-sibles a determinats riscos i, per de labaratament dels salaris amb les multinacionals segueixen sent ten idees com laprofitament dels mulats en els últims anys i emplaçatant, adopti les mesures protectores dobles escales i els elevats aug- de gruixuts beneficis, com és el cas dies dinactivitat per a la formació els altres sindicats a enfrontarque corresponguin atenent a lestat ments de productivitat que han del Consorci Volkswagen que acu- real de les plantilles, per generar aquesta situació amb valentia, re-de salut del treballador afectat fins estat precisament causa de lactual mula contínuament rècords de un valor afegit per al futur; la hu- butjant conjuntament les posicionsal punt de destinar-lo a un nou lloc situació. vendes i beneficis. manització dels ritmes de treball, radicals de les multinacionals.de treball si les mesures resulten in-suficients o de difícil o impossibleaplicació i, a la vegada, de respec-tar-li les condicions laborals, inclo- OPINIÓ: Desinterès o incapacitat d’alguns delegats de prevenció deses les de la jornada i horari.Linsi-tut municipal decideix no aplicar riscos laborals a Cecrops Sabadell?aquest requeriment i un inspectorde treball, al 2007, imposa una Secció Sindical CGT Cecrops desenvolupant, entenent que el anomalies que se li van plantejar. ball no es van controlar, han servitmulta -acta dinfracció- per valor de Sabadell més important és el treball sindical - Que les condicions de treball per per a llençar per terra el dret dels12.000 euros per posar en situació en la defensa de la salut dels treba- a la presa de mostres no eren les treballadors a unes condicions dede perill a un treballador. Parcs iJardins recorre al·legant manca deproves i la improcedència de pagar E l passat mes de gener un sector de CCOO, fent ús duna intran- sigència que poc té a veure amb el lladors, volem comunicar al conjunt de treballadors el següent: - Que lactivitat dels actuals dele- pactades entre els treballadors i lempresa, ja que no representaven la situació més desfavorable dex- treball segures, i a un plus de penositat. La veritat és que aquí hi ha unacap sanció però el Departament de sindicalisme, decideix fer-se amb gats de PRL, si és que existeix, no posició, al mateix temps que es co- sèrie de temes a desenvolupar, aTreball ara, finalment, ha desesti- la responsabilitat en la representa- és transparent. Ni tan sols es pen- metien errors. part dels que vagin sorgint, doncsmat el recurs i confirmat la ció dels treballadors per als temes gen en el tauler danuncis les actes - Hi ha diversos temes pendents de la prevenció de riscos és un dels as-multa.Com els fets demostren, la de PRL (prevenció de riscos labo- de reunió de la comissió paritària solucionar com lactualització del pectes més vitals i que més es mo-política laboral de la direcció de ral). Al principi semblava que la de PRL. Per no parlar duna total Pla dEmergència, la pols a LM, difiquen en les relacions laborals.l’Institut Municipal de Parcs i Jar- pretensió era apartar la CGT da- desinformació i de no posar a lac- lextracció per a metanol durant la Els actuals delegats de prevenciódins, que presideix la regidora questa responsabilitat -paraules cés la documentació generada. neteja de màquines SF, lús de pis- poden començar a assumir aquestsd’IC-Els Verds, Imma Mayol, no dels delegats de CCOO-, no per - Que el fet que desencadena "la toles daire comprimit durant la ne- compromisos, o continuar amb lamostra massa sensibilitat per lin- una crítica a la labor de cinc anys presa de paraula" daquesta secció teja de màquines, mesuraments seva actitud de relaxament sobrecompliment de la Llei de Prevenció del delegat de prevenció anterior, sindical per als temes de prevenció ambientals de formaldehído i me- els temes de salut laboral. Si el quede Riscos Laborals. la feina del qual va ser valorada és la total desídia i desorganització tanol; no es realitzen les investiga- passa és una mostra de la seva incom positiva, sinó per aspectes re- en la presa de mostres dorina per cions daccidents, solucionar el capacitat i desconeixement sobre lacionats amb el "monopoli sindi- les analítiques sobre lexposició a tema dolors del pàrquing SF, pro- els temes, podrien utilitzar el seu cal". agents químics realitzada el passat tecció dòrgans en moviment de crèdit sindical per a formar-se. Després de diversos mesos de dia 31 de juliol, uns aspectes que màquines i premses, aplicació RD La CGT reclama una acció sindical guardar gairebé el silenci més ab- van ser comunicats al delegat de productes cancerígens, simulacre transparent i eficaç que garanteixi solut per als temes de prevenció, PRL que estava a la fàbrica però demergència, redecció de la sono- laccés a la informació i la partici- esperant que els actuals delegats de les seves obligacions sindicals o metría a la zona de premses i des- pació de tots els treballadors i tre- PRL ocupessin les seves funcions i personals van impossibilitar-ne la emparragat SF, etc. balladores. fossin capaços dassumir i conti- presència i no va donar cap respos- Però nhi ha més: uns mesuraments Més informació: nuar amb els temes que sestaven ta ni va mostrar cap actitud a les puntuals, on les condicions de tre- cgtcecrops.blogspot.com10 Catalunya. Octubre de 2008

TREBALL-ECONOMIA Descontentament entre els UNA ALTRA SOCIETAT treballadors de la UAB: Visibilitzem el govern amagat ara la gestió acadèmica È poca de turbulències econòmi- ques! Els bancs, ens roben. El 95% dels diners són creats per bancs privats a través de crèdits Kaos en la Red sense una base en diner real, i aT ots els gestors acadèmics de sobre els hem de pagar interessos. la UAB (Universitat Autó- Guerres i finances, es retroalimen- noma de Barcelona) van ten. Els poders financers s’apro-signar una carta a començaments pien dels recursos naturals i hu-del mes de juliol en la qual expres- mans del planeta, i amb la sevasaven una greu queixa contra les necessitat d’un sistema de creixe-mesures que vol implementar la ment exponencial per a poder so-gerència: “S’inicia una política de breviure, ens endeuten el present iretribució econòmica inexistent o ens hipotequen el futur sense ver-infreqüent en la UAB, associant gonya. La crisi energètica i el picuna part del sou al lloc concret de del petroli són temes cada vegadatreball. Aquesta pràctica fins ara no més present i inaplaçables, al ma-s’ha aplicat a cap col·lectiu de la teix temps que la crisi alimentàriauniversitat, ni tan sols al nivell di- conseqüència de la pèrdua de sobi-rectiu”. Afegeixen: “Els indicadors rania alimentaria per la concentra-utilitzats diferencien entre facultats ció del poder en poques empreses ide primera, segona i tercera cate- de l’especulació que es trasllada alsgoria i no representen la realitat de aliments bàsics dels països més po-la gestió acadèmica actual”. El seu bres. I davant d’això, callem? Elsescrit conclou amb una valoració moviments socials no volem callar!molt negativa dels efectes: “Aques- Bancs i caixes financien empre-tes accions proposades per la ge- ses assassines mentre insisteixenrència només han de servir per en fer-nos creure que tenen ànima,contribuir a una constant pèrdua de s’embutxaquen els guanys, i socia-qualitat en el servei, tant de cara al litzen les pèrdues. Els poders finan-professorat com als alumnes. La cers són immunes al poder judicialUAB no es pot permetre malversar d’aplicar una reforma universitària seu descontent amb la politica de tat dels estudis, ni que tothom tin- i mitjançant el seu poder per crearel seu potencial humà i aprofundir del caràcter de la LOU a cost zero personal de la gerència. Més re- gui accés a una educació de quali- diner, completament antilegítim ien l’escletxa que s’obre amb mesu- és costosa a nivell social i també de centment, la secció sindical de tat (en termes humans i professio- antidemocràtic, aconsegueixenres com aquestes”. la qualitat. CGT cridava l’atenció sobre el nals), tampoc li interessa les controlar els governs de tots colorsEls treballadors de la gestió acadè- L’any passat l’Assemblea Contra model d’universitat que s’està condicions de treball del conjunt en funció dels seus interessos imica denuncien que no es reconeix la Precarietat va lliurar un manifest duent a terme a la UAB. de treballadors i treballadores… amordassar o esbombar els mitjansla categoria laboral real i la manca contra la nova carrera acadèmica De rerefons, els estudiants han cri- Els i les estudiants han cridat con- de comunicació de masses segonsde recursos per tirar endavant. Un amb més de 300 signatures de per- ticat durament la manca de perícia tra l’aplicació de les receptes neoli- els convingui. Ja se sap, qui pagafet aïllat? La reforma de la univer- sonal docent i investigador de la política de l’equip de govern per berals al camp educatiu (Acord mana. Però realment, no som totessitat inclou diversos nivells de res- UAB. Fa uns mesos els becaris de plantar-se davant l’aplicació de la General de Comerç i Serveis): ca- les que ho paguem?ponsabilitat. Hi hagi o no una lec- col·laboració feien dues vagues reforma universitària sense un fi- pitalisme és precarietat. La seva Mentrestant, els moviments so-tura global de rebuig (la sostinguda pel reconeixement dels seus drets nançament públic solvent i han de- veu conflueix amb la dels estu- cials estem coent poc a poc les al-pels estudiants, fonamentalment) a laborals i la dignificació de les be- nunciat que aquesta reforma no diants i professors xilens contra la- ternatives, formant grups amb unnivell local universitari també hi ha ques a estudiants i fa poc la Junta respon a cap necessitat social, sinó profundització en aquest mateix caràcter local, assambleari i autò-responsabilitats concretes. Des de Personal d’Administració i Ser- que és purament mercantil. Al model, inaugurat sota la dictadura nom, que s’enriqueixen amb troba-d’una lectura de conjunt, la decisió veis (JPAS) també feia públic el mercat no li interessen ni la quali- d’Augusto Pinochet. des comunes per enxarxar i debatre. Volem ser més autònoms i actives, no pensar que les cosesTMB retalla el servei dels autobusos i acomiada treballadors canviaràn per si soles o esperar que els poderosos les canvïn, sinó ac- Col·lectiu Catalunya que algunes línies redueixen el ser- ha estat contestada amb diverses tuar per a canviar-les, desobeir a la vei fins a un 16% en dies labora- mobilitzacions per part dels treba- banca, fer un pas endavant. Apos-A questa tardor es presenta ca- lenta per als treballadors iusuaris dels transports de Barcelo- bles. També hi ha increments de servei en cap de setmana que s’havien implantat durant l’any 2007 i lladors: duna banda, amb una campanya informativa a través de rodes de prensa, notícies al blog tem per l’autogestió de les nostres vides, deixant-nos espai per a ser veritablement lliures, desesclavit-na. LAjuntament presenta 47 nous que ara quedaran en un no-res. del Comitè de Conveni, reparti- zades del treball per compte d’al-autobusos com una mesura de mi- Lempresa nega aquesta reducció ment duna octaveta als usuaris; i tres i de servir interessos que nollora però els treballadors denun- del servei però els treballadors ob- de laltra, amb manifestacions i un són els nostres. Creiem en l’educa-cien que sha retallat el servei en 45 serven, impotents, com molts boicot a lacte que presidia lalcalde ció de persones lliures, que pensinlínies, el que suposarà per a lusua- usuaris es queden a les parades Hereu en el qual es presentaven per elles mateixes. Construïm mit-ri una major espera a les parades perquè no caben a l’autobús. A uns nous autobusos. jans de comunicació alternatius,del bus. partir dara, amb la retallada del És evident que les mesures de decreixem i compartim recursos iLa Direcció de TMB justifica la re- pas dels vehicles, és evident que lempresa municipal de transports missatges diversos. Estem entallada a causa duna reducció del aquesta situació afectarà encara de Barcelona de disminuir el servei marxa!nombre de viatgers però el cert és més persones. és mal rebuda entre els usuaris i, L’economia real s’ha convertitque aquestes dades podrien no ser Una segona causa de malestar encara més, entre els propis treba- en un apèndix de les finances, peròdel tot fiables i la veritat és que fins entre els treballadors es deu també lladors, la qual cosa podria estan- aquest sistema de creixement infi-al moment l’empresa municipal a l’acomiadament de 81 conduc- car la negociació del conveni que nit topa amb uns límits: lúnic pla-sha negat a facilitar la informació tors/es que van estar treballant està en marxa. neta que tenim, amb els seus limi-que sels havia reclamat. Això no aquest estiu i als quals ja no sels Més informació: tats recursos.obstant, el Comitè de Conveni ha renovarà el contracte. http://comitedescansos.blogs- Els moviments socials som capa-estudiat les retallades i ha constatat Lactitud de la Direcció de TMB ja pot.com/ ços si ens ho creiem.Catalunya. Octubre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIAStarbucks no P R I M E R S A U X I L I Srespecta elstreballadors Federació Local CGT València Què puc fer siS tarbucks és un dels principals proveïdors i torradors de cafèdel món. Malgrat la seva imatge demarca compromesa amb el comerç m’acomiaden? (1)just i la preservació del medi am-bient, la cadena de cafeteries difi- Comisión contra lasculta les llibertats sindicals a les subcontratas (CGT Aragó) i Col·lectiu Catalunyaseves botigues i abusa dels produc-tors de cafè. QA l’Estat espanyol hi ha uns 43 es- uè podem fer davant d’untabliments Starbucks. Amb aquesta acomiadament o una fi decampanya es vol donar a conèixer contracte?que humilien tant les persones que Són molts els acomiadamentsprodueixen el cafè com les que tre- improcedents o nuls que es disfres-ballen als seus establiments. La si- sen daltres modalitats per pagartuació dels treballadors "no es dife- menys indemnització. Són moltsrencia de la d’altres franquícies els contractes que tot i ser tempo-similars: temporalitat, una indefen- rals (per ETT, subcontractes, fi do-sió laboral enorme i moltes dificul- bra, acumulació de tasques); notats per sindicalitzar-se". responen a la causalitat que selsEn temes laborals, practica una po- presumeix pel que estan en frau delítica repressiva. Des de 2004, llei.membres del sindicat IWW (Treba- 1. Com diferenciar un acomia-lladors Industrials del Món) realit- dament d’una fi de contracte?zen campanyes per defensar els En un principi, la terminació incorporar al lloc de treball, busca n’hi ha molts que es realitzen en nera un acomiadament?drets dels/les treballadors/es. De- dun contracte de fi dobra, ETT, o algun testimoni o delegat sindical frau de llei perquè el motiu que Segons el tipus dacomiadament,manen salari digne, horaris estables per circumstàncies de la producció que certifiqui que no has abando- sal·lega per a la contractació tem- el treballador o treballadora tindrài assegurança mèdica. La resposta (temporal) no es tracta dun aco- nat el lloc de treball i que timpe- poral no és real. Els contractes dret a una o altra indemnització.de Starbucks ha estat la intimidació miadament sinó d’una finalització deixen incorporar-t’hi. Si tés im- temporals, a diferència del que Els supòsits més típics són els se-per impedir que aquests s’afiliïn a del contracte per haver arribat al possible, dónat per acomiadat. molts creuen, són contractes ex- güents:IWW, arribant a l’extrem d’aco- seu acabament, amb independèn- 5. Estan obligats a pagar-me traordinaris lobjecte dels quals és a) Acomiadament improcedent:miadar diversos companys. Des- cia de si estàs o no de baixa labo- una indemnització? la realització dobres o la prestació 45 dies dindemnització per any deprés d’haver arribat a un acord ral. Sí. Tret de l’accomiadament nul, de serveis concrets i identificables, servei amb un màxim de 42 men-sobre al·legacions laborals en con- 2. Com es comunica l’acomi- en tots els altres acomiadaments, i lexecució dels quals, encara que sualitats. (Excepte en el cas quetra seva, Starbucks Coffee CO. dament? encara que siguin declarats impro- són de durada incerta, està limitada tinguis un contracte “Per al fomenttorna a ser objecte d’una queixa da- L’acomiadament se t’informarà cedents, és lempresari qui compta en el temps. de la contractació indefinida” quevant de la Junta Nacional de Rela- per escrit, a traves d’una carta, o de amb la potestat de pagar-te la in- Si el motiu de la teva contracta- rebaixa la indemnització a 33 diescions de Treball (NLRB) per l’aco- manera verbal. demnització o readmetret. ció no respon als criteris comentats amb un màxim de 24 mensualitats.miadament de Daniel Gross i Joe 3. I si m’ho comuniquen per 6. Puc fer una reclamació? es consideraria celebrat en frau de b) Acomiadament per causes ob-Agins, activistes del Sindicat de escrit? Sí, en tots dos casos, acomiada- llei i es presumiria per temps inde- jectives: 20 dies dindemnitzacióTreballadors de Starbucks (SWU, Rebràs una carta comunicant lament verbal o per escrit, comptes finit (series considerat un treballa- per cada any de servei amb unque forma part d’IWW). El 12 de comiadament (encara que sigui amb 20 dies hàbils per a impugnar dor fix). En aquest cas, la rescissió màxim de 12 mensualitats.juny de 2007, en la Junta Laboral d’un contracte temporal). Signa-hi o reclamar. Els dies hàbils es del teu contracte podria ser consi- c) Acomiadament disciplinaride Manhattan, s’obre un altre pro- escrivint “no conforme” i afegeix compten a partir del dia de laco- derat un acomiadament improce- procedent: el treballador no té dretcés contra Starbucks per incompli- la data del dia en què signes o reps miadament i sexclouen diumenges dent i podries presentar una de- a cap tipus dindemnització, encaraments de drets laborals a quatre ca- la carta. i festius. manda contra lempresa per aquest que, si hi ha motius, es pot recórrerfeteries, que afecta a més de deu 4. I si m’ho comuniquen ver- 7. Què puc al·legar en la recla- motiu. Això mateix ho pots fer du- la sentència.companys i companyes. balment? mació? rant la pròpia vigència del contrac-Starbucks i les protestes pel cafè Si no reps cap carta perquè laco- És necessari revisar les causes te o al moment d’acabar-se. Més informació:etíop: Durant anys, Starbucks ha miadament és verbal i no et deixen que han generat el contracte, doncs 8. Quines indemnitzacions ge- http://www.nodo50.org/caes/ofert els cafès Sidamo, Yirgacheffei Harar, els millors cafès etíops idels ingressos dels quals els campe-rols amb prou feines obtenen una (IN)SEGURETAT LABORALquantitat minúscula. Per pal·liar-lo,el Govern d’Etiòpia va llançar unprojecte amb què aconseguir la pro-pietat legal de les denominacionsde qualitat, la qual cosa podria su-posar una millora per als agricul-tors. Però Starbucks va elevar unaprotesta perquè la sol·licitud delpaís africà no fos acceptada per l’o-ficina de patents dels Estats Units.Després de mesos de protestes,Starbucks i el Govern etíop arriba-ven a un principi d’acord. AlgunesOrganitzacions No Governamen-tals (ONGs) s’han felicitat. D’altresassenyalen que Starbucks només hareconegut "que el cafè etíop és cafèetíop", però continua instrumenta-litzant el comerç just com a màr-queting per rentar la seva imatge.12 Catalunya. Octubre de 2008

Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > LA MIRADA INDISCRETA Retirada de la LEC antisocial CONVOCADA PER CGT, USTEC I ASPEPC, EL 13 DE NOVEMBREVaga general de l’educació Emili Cortavitarte Carralpública contra la LEC A finals de juliol, el Govern de la Gene- ralitat va enviar al Parlament el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i en els propers mesos entrarà a tràmit. El procés ha estat llarg des de les Bases de la LEC a finals de l’any 2007: la vaga massiva del professorat i dels estudiants del 14 de febrer exigint laFederació dEnsenyament CGT seva retirada, l’escenificació de nego- Catalunya ciacions del Departament d’Educació amb les organitzacions del Pacte Nacio-D avant l’aprovació per part nal per l’Educació i la retirada de CCOO del Govern de la proposta i UGT de la mobilització; la presentació de Llei d’Educació de Cata- de l’avantprojecte de la LEC a finals d’a-lunya, i ja que es mantenen la gran bril, després de intenses negociacionsmajoria de propostes davant les entre els partits del Govern, noves ne-quals el professorat ja va expressar gociacions amb CiU (el conseller Mara-el seu rebuig, els sindicats USTEC- gall diu que té el suport del Quadripar-STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, con- tit) i la patronal de la privada mentre esvoquen al professorat a un procés marejava la perdiu a nivell sindical ambde mobilitzacions amb una Vaga diverses meses sindicals que no vangeneral de l’educació pública el dia arribar enlloc.13 de novembre i manifestació a En una contrareforma que té moltesles 12 del migdia a plaça de la Uni- semblances amb la feta fa uns anys perversitat de Barcelona, amb el lema CiU a la sanitat, es fa veure que només"En defensa de l’ensenyament pú- hi ha un sistema educatiu sota el nomblic, no volem aquesta llei". de Servei Educatiu de Catalunya on s’integren els centres públics i els pri-En contra d’aquesta vats concertats. Ara resulta que és pú-Llei, pels següents blic tot allò que es finança amb fons pú- privatització de determinats sec- al professorat. que s’ha de prioritzar la inversió pú- blics, no importa qui gestioni ni per amotius: tors, a partir de la municipalització i 5. Desregularitza les relacions la- blica a l’ensenyament públic i què (fer beneficis)1. És una Llei que no aporta cap altres vies: 0-3, educació de perso- borals. Introdueix formes de provi- aquesta ha de ser, com a mínim, La privada concertada passa a ser elmillora al nostre sistema educatiu, nes adultes, Formació Professio- sió subjectives i discrecionals, que del 6 % del PIB de Catalunya. model i eix vertebrador i la públicaque col·loca a la xarxa pública en nal, Serveis educatius, extraesco- deixen una porta oberta a l’arbitra- La millora de l’educació pública queda com a subsidiària. La privadacondicions de subsidiarietat i que lars. rietat. Proposa un nou sistema re- no passa per una gestió jeràrquica obté garanties d’augment dels concertsempitjora les condicions de treball 4. Estableix un model d’autonomia tributiu jerarquitzat basat en un i empresarial, ni per la lògica del i de més finançament addicional mentredel professorat. basat en la diferenciació dels cen- model d’avaluació punitiva. Propo- mercat i la privatització, sinó per pot continuar seleccionant els seu2. Consolida i augmenta el poder i tres segons els resultats escolars. sa increments retributius al profes- una aposta real per la xarxa públi- alumntat (en nom de la llibertat delsla influència de les patronals reli- Afavoreix l’autofinançament dels sorat per resultats obtinguts. Obre ca i un augment seriós de la inver- pares), mantenir el seu ideari i el seugioses en l’àmbit educatiu. Destina centres públics que conduirà a in- la via a la laboralització del perso- sió que possibiliti abordar tota la negoci i no està obligada a contribuir enmés diners als centres privats crementar les diferències segons nal substitut amb el conseqüent problemàtica i les necessitats dels l’escolarització d’alumnes nouvingutssense cap obligació ni cap meca- el seu entorn social. Proposa un empitjorament de les seves condi- centres i de l’alumnat. (el 85% en la pública) o amb necessitatsnisme per evitar la distribució des- model de gestió empresarial que cions de treball i redueix el salari Fem una crida al professorat a educatives especials.equilibrada de l’alumnat. A partir dificulta el treball en equip. Defineix del professorat durant els tres pri- fer Assemblees en els centres i a Els centres públics reberan nomésd’aquesta Llei, la xarxa de centres els directors/es dels centres pú- mers anys. les Zones, per tal de discutir els una dotació de funcionament “sufi-privats passa a ser l’eix vertebra- blics com a “personal directiu”, amb 6. El compromís d’inversió pública continguts de la nova Llei i les cient” i es condiciona més finançamentdor del sistema educatiu. règim jurídic específic i els possibi- que proposa el Departament és seves conseqüències a l’educació a projectes i resultats i a la recerca de3. Consolida el camí obert cap a la lita seleccionar, avaluar i nomenar absolutament insuficient. Entenem pública. formes d’espontsorització, donacions o lloguer de les seves instal·lacions. A més, es trenca un model de gestió de- mocràtica i participativa i de treball en Davant l’inici de curs 2008-09 equip per passar a una estructura jeràr- La Federació d’Ensenyament de lumnat amb necessitats educati- quica i piramidal pròpia de l’empresa la CGT de Catalunya situa com a ves) i consolida un model educa- privada. temes més conflictius en aquest tiu segregador; amplia les possi- Es traspassaran als ajuntaments les inici de curs: el projecte de Llei bilitats de concertació i llars d’infants, els ensenyaments artís- d’Educació de Catalunya (LEC), privatització dels ensenyaments tics i la formació d’adults i mitjançant els Espais de Benvinguda Educa- no obligatoris i dels serveis edu- conveni tota l’educació obligatòria. Fins tiva (EBE) i la posada en marxa catius; sota la cara amable de ara, la majoria de municipis han passat de projectes (zones educatives l’autonomia de centres encobreix a mans privades les llars d’infants i se- experimentals, decret de batxille- la competitivitat entre els centres i gons la LEC poden concertar, externa- rat...) que s’avancen a l’aprovació la implantació de categories en litzar i contractar serveis i molt em temo parlamentària de la LEC i deixen funció de projectes i resultats; que aquestes seran fórmules comunes en evidència l’actitud autoritària i front al model de treball en equip i per privatitzar en molts d’ells. unilateral del Departament. la participació de la comunitat Pel 13 de novembre hem convocat El projecte de LEC, aprovat pel educativa s’imposa un model je- ció de substituts, procediments més desdoblaments, més profes- una vaga del professorat i dels i les es- Govern i presentat al Parlament, ràrquic en el qual les direccions de provisió especial, major ventall sorat per l’atenció de l’alumnat, tudiants, cal el suport generalitzat de situa els centres públics en condi- hauran d’adoptar models empre- salarial, complements de produc- oferta pública efectiva, gestió de- les famílies i de tots aquells que defen- cions de subsidiarietat respecte sarials i tindran un poder discre- tivitat, retribucions a criteri de les mocràtica i participativa dels cen- sem els serveis públics de qualitat amb dels privats concertats (que re- cional; i, introdueix mecanismes direccions... tres, gratuïtat real dels centres gestió pública i control social per acon- bran més diners públics sense que desregularitzen les condi- CGT Ensenyament volem l’e- públics... i una inversió pública del seguir la retirada d’aquesta llei antiso- cap obligació ferma de gratuïtat ni cions de treball del professorat de quitat i l’excel·lència del sistema 6% del PIB català. cial. de distribució equilibrada de l’a- la pública: doble via de contracta- educatiu públic: ràtios inferiors, www.cgtcatalunya.cat/cgtense/Catalunya. Octubre de 2008 13

Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA “Si no hi ha moral i conducta, lhome no val res” JOAN ULLÉS, MEMBRE DEL TALLER CONFEDERAL NÚMERO 1 DE TERRASSA Col·lectiu Catalunya fums al cap dhaver passat de ser treba- company didees àcrates, que va ser en gens. venir amb una delegació i li vaig obrir les llador a ser empresari dun taller petit Joan Serra, ens va dir, "per què no ens portes jo. El van rebre els membres del > LES FRASES... perquè quan van venir eleccions es veia posem a fer armes automàtiques portà- -I bombardejos? Consell dEmpresa i quan van veure lesL entrevista daquest número li fem una desfilada de gent necessitada i tils? Si els bascos les fan, per què no les -Aquí no van bombardejar mai a Terras- credencials del Tarradellas que portava a Joan Ullés, obrer egarenc, que humil que venien allà i ell per quatre podem fer nosaltres?" I vàrem començar sa. A Granollers, sí, per exemple, van se li va fer veure tot el taller, tot el siste- va participar de molt jove al Taller duros els comprava el vot perquè anes- a fer dues unitats de la pistola automàti- fotre cinc-cents morts en un bombardeig ma de producció i de muntatge que hiConfederal número 1 de Terrassa, la pri- sin a votar per la CEDA. Per això encara ca Astra del 9 llarg. Tal vegada ja havien que hi van fer. havia. Quan va sortir ens va dir "molt bé,mera empresa de la ciutat col·lectivitza- la va treure bastant barata, perquè no se passat un parell de mesos del comença- senyors. Vostès han muntat un taller queda per la CNT, i que va passar a ser fà- li va perjudicar en res a banda dincautar- ment de les hostilitats. Ja havíem co- -Una altra cosa, Joan, què nopines de si no el veig, no mho crec". Es va adonarbrica darmes durant la guerra. nos del taller. mençat a reparar fusells i metralladores i documentals com un que ha fetTV3 fa que hi havia sistemes de treball i de pro- Tot això del tèxtil va quedar mig para- de tot allò que queia a les nostres mans. poc sobre les col·lectivitzacions on ducció que ell malgrat ser un gat vell en-Volíem parlar primer de la col·lectivit- litzat, perquè la patronal havia desapa- Perquè aquí van arribar grapats, dotze- no sesmenta en absolut la CNT? la producció darmes portàtils no conei-zació i de lèpoca de les col·lectivitza- regut. Es va perdre laccés a molta matè- nes de fusells quan van assaltar les ca- -Jo sempre dic que aquesta democràcia xia.cions que vostè va viure. Com us or- ria prima. I llavors des del primer sernes de Sant Andreu de Barcelona. I i aquesta transició són la pallassada mésganitzàveu a les col·lectivitzacions? moment ens vam començar dedicar a fa- es van començar a fer aquest parell dar- gran que sha vist al món. Estem vivint -Com a veterà, com has vist les contí--Jo vaig treballar en el Taller Confederal bricar i a reparar tota classe darmes. mes que es feien tipus artesanal, tot a una democràcia, una constitució i una nues batalles internes que ha patit la-número 1, aquí a Terrassa, que va ser Men recordo jo que amb un altre apre- mà, el canó i el carro i tot això. Llavors re- transició amb un pes franquista del vui- narcosindicalisme des de lany 1939.potser la primera empresa que es va nent, vam fer dos o tres viatges cap el sulta que a Barcelona hi havia un dele- tanta per cent. I el resultat són coses -Jo vaig viure lescissió a França a uncol·lectivitzar. Era aprenent, amb els Gran Casino, que havia estat incautat, gat de la subsecretaria dArmament que com aquestes, que per televisió tinguin poble duna conca minera. Lalcalde delmeus quinze anys que tenia em van en- allà hi havia la Federació Local de Sindi- es deia Vallejo, va venir, es van provar pebrots de fer coses com aquesta. poble ens cedia el saló dactes de lAjun-viar a buscar les claus a la casa del cats de la CNT. I resulta que en aquell les pistoles i van quedar encantats. I les En fan ara un, els dilluns a la nit, que tament de la ciutat on ells feien el seupatró. Perquè shavia declarat la vaga local hi tenien emmagatzemades dotze- van presentar a la subsecretaria darma- es diu "La vida del Pascal", que també consell. Era un lloc on hi cabien dues-general revolucionària de 48 hores quan nes de fusells i darmes llargues. Tot allò ment que el Vallejo presidia a Barcelona. és postfranquista, però lúnic que fan és centes persones. Men recordo que hies van aixecar els feixistots el 18 de ju- ho vam portar dintre de sacs, vam fer I dallà la van presentar a lIndalecio Prie- que no ridiculitzen massa en Peiró, el fan havia una "Marianne", el bust de la repú-liol, i llavors el dilluns o dimarts quan vam dos o tres viatges i les varem portar cap to que era ministre de Defensa al primer passar com lhome duna gran moral, blica francesa, que està a tots els localsanar cap el taller els quatre o cinc apre- al taller. Allà es revisaven, i potser sha- govern del Largo Caballero. Es veu que com va ser. Sí, potser li fan dir algun exa- públics francesos, com allò del "Liberté,nents i operaris que érem, doncs vam vien de fer peces com ‘cerrojos’ i tot això, la van estudiar, la van fer encara provar brupte, perquè en Peiró no era de la ma- Egalité, Fraternité". Això pesa molt en elsanar cap al taller, perquè vam dir "hem i tot això ho fèiem nosaltres. més, i quan van comprovar que la quali- nera aquesta. Jo el vaig arribar a conèi- francesos. Encara que ells se noblidin i ‘‘de tornar al treball perquè això va per tat era bona, van fer una primera coman- xer personalment perquè va arribar a no sapiguen el fons del que representa,llarg i no ens podem adormir, sinó fem la -Com decidien com produir i de quina da de cinc mil unitats, per a lExèrcit de la visitar el Taller Confederal, quan ja es això pesa molt. No sé jo si això un diafeina". I llavors el patró no va venir a manera i quantes hores es treballava i República, encara que fossin milícies la feien les pistoles Astra del nou llarg, que aquí ho podrem tenir. “El queobrir. Llavors vam arribar al taller i veient majoria. primer shavien de dir CNT-FAI i després El dia que va haver-hi la batussa deque no arribava el patró per obrir, els tot això? Com es decidia? -Es treballava vuit hores, de dilluns a dis- Com a conseqüència que hi havia que es queixés en Prieto, el ministre so- lescissió que va ser lany 45, jo men re- havíem deoperaris grans que eren tots companys sabte. Loperari que diríem que era el molta paràlisi a daltres tallers per falta del sector tèxtil, venien companys dal- en menjar? que cadascú ha de produir segons el zades. La qüestió era per què hi va haver cialista, es van dir Francisco Ascaso. cordo que aquell bust de la Marianne el fer ja ens hode la CNT, en Siscu Planes Tutusaus i en més sensat i el més conscient i un gran de matèria prima, sobretot perquè érem tres tallers on el treball dells no era tan -Nosaltres a leconomat, quan es distri- seu ofici i capacitat i consumir segons el Taller Confederal número 1 i no hi va Que vé a ser menys o més igual. vaig haver dagafar, perquè de sobre elJoan Serra, em van dir "tu, Joan, tu que interessant com podia ser el nostre per buïa el menjar, gairebé cada setmana es les seves necessitats, això era una mica haver més tallers confederals. La raó s El Peiró era fabulós. Era un home que pedestal va ballar, que si va a terra es sabíem desaps on viu el Bach" -que es deia Bach lespecialitat que fabricàvem. I llavors passava alguna cosa: dos quilos de pa, teòric. Enlloc dhaver-hi unes diferències senzilla, ja que en el moment dincautar- se li veia abans dobrir la boca que era trenca i llavors ens tracten de més sal-el patró-, "ves a buscar-li les claus". I vam passar de set o vuit a ser quinze, dos quilos de cigrons, dos de farina o el grans com hi havia en temps diguéssim nos del taller els set o vuit operaris i un home intel·ligent i prudent. Donava vatges. I es va formar lescissió allà i van memòria”arribo allà i sí, sí, me les va donar de se- setze, ...i així fins a 160 no vam parar. El que fos, oli, etc., es distribuïa el mateix de normalitat, que la burgesia podia aprenents que hi érem pertanyíem tots a aquell aire que jo que era un mocós que haver-hi exabruptes i paraules de totaguida. Estaven tots mig cagats: la dona, taller es va multiplicar per vint. per a tots, tot igual. Des del president del donar a un operari dotze duros per set- la CNT. A la resta de tallers hi havia devia tenir setze anys, donava una satis- classe.la sogra, el patró. I el patró quan em va Consell dEmpresa col·lectivitzada fins a mana i a un altre quinze, doncs tot això obrers que pertanyien a la UGT, i algun facció gegantina de veure aquella perso- A mi això de lescissió em va matar. “Primava la raó”donar les claus, encara em va dir "té, té, i -Quan la cosa creix, quina mena dor- lúltim aprenent. La prova daixò és que es va subsanar. Però també havent-hi obrer del POUM que també era de la na. Poc o molt que havia llegit sobre ell Vam viure lescissió en aquella èpocadigues-los si volen que hi vagi". I això era ganització fèieu servir? quan jo em vaig allistar per anar al front, una petita diferència entre qui era un UGT; encara que en la majoria dels ta- quan va ser director de la "Soli", quan va que a nosaltres ens deien "pieles rojas"el tercer dia de la revolta franquista. -Hi havien delegats de secció. En principi érem cinc boques a casa i la meva mare senyor operari de primera i algú que no llers de Terrassa, la majoria fos en tots ser ministre a Madrid i a València, i en als que manteníem lestructura de la “AquestaDevia ser el dimarts 21 de juliol del 36 i es posava el company més capaç dintre em va dir que si jo me nanava deixaria ho fos tant. Va haver-hi alguna petita pro- els àmbits de la CNT. Però per respecte tornar va tenir la sinceritat amb el cotxe i CNT i als escissionistes els deien "pája-encara em va dir allò tremolant. Mira de lespecialitat, ja fos com a torner, com dentrar aquell menjar que ens anava testa, sí, però en general tothom va que- a aquells treballadors, malgrat que la el xòfer danar al Comitè Regional allà a ros carpinteros". Això perquè ho sapi- democràcia icom no tenien la consciència neta. a forjador, com a fressadors... Vam tenir molt bé. Vaig anar cap al taller i vaig dir dar satisfet. CNT dominés absolutament a totes les la Via Laietana i dir als companys allò de gueu que no n’heu ni sentit a parlar. fins i tot la intel·ligència de muntar un als companys del Consell dEmpresa, empreses, no es posava allò de "Taller "aquí teniu el cotxe i el xòfer. Si em voleu aquesta transició-Però exactament com us organitzà- economat per a lescassedat de menjar vaig plantejar la qüestió que si me nana- -Com sho prenien els treballadors Confederal". trobar, jo a partir de demà estaré a La Vi- -Ara a segons qui li diuen "apatxe"... són la pallassadaveu? que hi va haver de seguida perquè els va cap al front a casa meva quedaran menys polititzats, això del mateix sou, driera de Mataró". Això és gran, home, -Hem de tenir en compte una cosa: el-Nosaltres si bé mai no havíem col·lecti- proveïments a les botigues ja van passar desemparats del menjar que donava le- tot igual...?, perquè a banda de confe- -Has dit que treballàveu vuit hores. això no ho fa ningú, encara que hagis bon criteri sempre va tenir bon raona- més gran quevitzat res, tot estava en els nostres esta- a ser racionats, i poca cosa que es dona- conomat. Vaig dir que tenia un germà estat ministre en temps de guerra. Per ment per no portar massa lluny una es-tuts. Ho havíem de saber, perquè això ho va, perquè no arribaven les degudes que era dos anys més petit que jo i vaig derals hi treballaria altra gent allà... -No, no. Érem tots confederals i tots ben Quan hi havia alguna comanda espe- cífica important fèieu més horari o bé fer això sha de tenir una moral, si no hi cissió, però aquesta vegada per mi això sha vist al món”havíem tractat en cent congressos, reu- quantitats per abastir poblacions com proposar que entrés daprenent. I sí, sí, amotllats dacord a les decisions que es ampliàveu plantilla? ha moral i conducta lhome no val res. I està durant massa ja. I els que en treuennions, plenàries i de tot. El que havíem Barcelona, Terrassa. ho van recapacitar de seguida i van dir prenien a les assemblees obertes que -Es va arribar a organitzar tot dacord a aquest valia molt perquè tenia totes les profit són tots els nostres enemics i ad-de fer ja ens ho sabíem de memòria no- que entrés a treballar el dilluns següent. I es feien després de lhorari de treball i on les necessitats, dacord a les comandes aptituds, i a més era intel·ligent. versaris. Ja siguin polítics, el capital o de "En Peiró erasaltres.Vaig anar a buscar les claus, vaigobrir el taller i quan baixàvem al taller, dic"mha dit el Bach que si volem que vinguia treballar" i es van mirar entre dos o tresi em van dir: "no, ves a dir-li que no el ne- -Teníeu de delegats a qui més sabia de cada ofici? -Primava la raó. No perquè un fos militant de primera passava al davant dun altre que en sabia més de lofici. ma mare dintre de tot es va quedar con- tenta, perquè com ja et dic tant lúltim aprenent com el delegat número 1 del Consell dEmpresa s’emportava la mateixa quantitat de menjar. tothom podia participar amb els mateixos drets i deures. -La resta de gent que no militava a la Confederació, estaven a la UGT, a que ens feia el Ministeri de la Guerra. Ens vam incautar fins i tot dalgun altre taller. Havíem organitzat la feina en tres torns de vuit hores. Hi va haver laltre cas, quan van eva- cuar el País Basc, els que eren del Par- tit Nacionalista Basc, van venir cap a Barcelona. Doncs va venir a refugiar-se a Barcelona lEtxeberría, que era lamo les mateixes organitzacions sindicals com són CCOO, que com el feixisme CCOO va néixer a les sagristies. Escissions sempre nhi va haver als nostres mitjans. Començaments descis- fabulós. Se li veia que era intel·ligent i ‘‘cessitem". I vaig tornar cap a la casa dell de lAstra-Eibar. I quan es va assabentar sions, perquè al final el bon criteri regna-i els vaig dir "diuen que no us necessi- -Teníeu un sou? Els sous eren tots -I els sous, com anaven els sous? daltres fàbriques o daltres tallers que no estaven col·lectivitzats? -No vau tenir problemes de subminis- trament elèctric? que a Terrassa es fabricava una pistola va, com va passar en el cas del Peiró i el prudentten". A aquell home se li havien pujat els iguals? Es cobrava una part del sou -Malgrat que nosaltres sempre dèiem -Totes les empreses van ser col·lectivit- -No, perquè vam posar grups electrò- del nou llarg Astra no sho va creure. I va Pestaña.14 Catalunya. Octubre de 2008 Catalunya. Octubre de 2008 15

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES Bruno Lima, anarquista brasiler de la Federació Anarquista Gaucha E l mes de setembre, ens va www.aporrea.org, www.elmercurio- els diferencia d’altres grups), des visitar el company Bruno digital.es, … que es va crear SIL (Solidaritat In- Curs Superior de Lima Rocha, anarquista bra- Compromès en la lluita pels inte- ternacional Llibertària) han volgut Prevenció de Riscos siler militant de la Federació Anar- ressos de les majories empobrides debatre amb els companys d’altres Laborals quista Gaucha (FAG - www.vermel- i les seves formes d’organització, regions del món, especialment hoenegro.org/fag ), politòleg, tant a Rio Grande com a Brasil i en amb els europeus. Aquest va ser 1-Curs Superior Prevenció de Riscos periodista i fins a fa uns mesos se- tota l’Amèrica Llatina, sota els prin- un dels motius del viatge. Així ma- Laborals, especialitat en Seguretat en cretari de Relacions Internacionals cipis de democràcia directa, lluita teix, era important que vegés que elTreball (600 hores) modalitat a distàn- de la FAG. El company va arribar a popular, la solidaritat i la indepen- les condicions socials i polítiques cia. l’Estat espanyol el 14 de setembre i dència de classe, és un destacat són clarament diferents pel que els 2-Curs Superior Prevenció de Riscos va passar per Barcelona dijous 18 i militant de la Federació Anarquista plantejaments dels uns i els altres Laborals, especialitat en Higiene Indus- divendres 19 de setembre per par- Gaucha de Porto Alegre (FAG), de necessiten matisacions segons la trial (600 hores) modalitat a distància. ticipar en dues xerrades-col·loqui. la qual ha estat, com hem dit ante- realitat de cada país, tenint en 3-Curs Superior Prevenció de Riscos Altres xerrades-debat van tenir lloc riorment, secretari de Relacions In- compte que l’actuació del capital Laborals, especialitat en Ergonomía i a Madrid, València, Burgos, Sevilla, ternacionals fins a fa uns mesos, i globalitzat és la mateixa, però el Psicosociología aplicada (600 hores) Marinaleda, Euskadi, Lisboa i de l’anarquisme organitzat i inserit desenvolupament arribat en una modalitat a distància. París. socialment d’Amèrica Llatina. regió i una altra és molt dispar. Bruno Lima Rocha és ‘gaucho’ Aquesta visita es deu a una invi- També per a ells és un desig trobar CALENDARI d’adopció i ‘carioca’ d’origen, ja que tació realitzada pel grup Solidari- una o diverses organitzacions va néixer el 14 de juliol de 1972 a dad Libertaria de la CGT de Bur- anarquistes de referència, però Inici del curs el 20 d’octubre de 2008 i Rio de Janeiro. Va iniciar la seva gos, en el marc de la seva activitat aquest apartat ens sembla més finalitza el 30 de setembre de 2009. militància social i política l’any Política / UFRGS /2004)". El seu solidària i de treball en comú amb complicat. 1988, sent estudiant de Secundà- treball està sempre vinculat a les les organitzacions de l’esmentat Bruno Loma va particpar en INSCRIPCIÓ ria i, posteriorment, s’ha format en lluites populars del moviment ‘gau- anarquisme organitzat i inserit so- dues xerrades-debat a l’Espai Preu total curs 600 euros periodisme per la UFRJ (Universi- cho’ i el con sud llatinoamericà. cialment d’Amèrica Llatina: Fede- Obert els dies 18 i 19 de setembre. Inscripció fins el 15 d’octubre de dade Federal do Rio de Janeiro) i Edita una pàgina web de Estraté- ració Anarquista d’Uruguai (FAU), La primera va tractar el tema del 2008. Per a inscriure’s en qualsevol d’a- Ciències Polítiques per la UFRGS gia & Análise (www.estrategiaea- Federació Anarquista Gaucha de “Moviment llibertari: realitat, expe- quests cursos s’ha d’enviar un correu (Universidade Federal do Rio nalise.com.br), és membre de l’e- Porto Alegre (FAG), Forum Nacio- riències, futur, coordinació interna- electrònic a la següent adreça Grande do Sul, amb seu a Porto quip d’articulistes i analistes del nal de l’Anarquisme Organitzat de cional…”, amb els ponents Ferran info@ceslbcn.org, indicant el curs se- Alegre, capital de l’Estat). En Barômetro Internacional (http://ba- Brasil (FAO), els companys argen- Aisa, Pep Cara, Josep Maria Pi i leccionat, nom i cognoms. aquests moments és becari rometro-internacional.org), i arti- tins, etc. Bernardo Rodríguez, i la modera- Seguidament el CESL enviarà un CAPES (1) en el curs de doctorat cles i col·laboracions seves sobre El company és un dels autors ció d’Emili Cortavitarte. missatge amb les dades bancàries per- en ciències polítiques a la UFRGS, la situació social, econòmica i polí- del document titulat “Documento La segona, amb el títol “El movi- què pugui realitzar-se la transferència i concentra la seva tasca en les tica del Brasil i el Con Sud, poden Wellintong Gallarza i Malvina Tava- ment sindical front al capitalisme per l’import del curs (600 euros). Una àrees dels moviments populars, or- trobar-se en diverses pàgines de la res: material de treball cap a la for- actual: situació, experiències i llui- vegada rebut l’ingrés es confirmarà la ganitzacions polítiques, anàlisi es- Xarxa: www.rebelion.org,, www.al- mació teòrica conjunta FAU-FAG” tes, incidència del neoliberalisme i inscripció al curs. tratègica i l’estudi dels òrgans d’in- t e r i n f o s . o r g , www.red-libertaria.net/pdfs/estruc- la crisi econòmica…”, va compt Tota la info a la web del CESL: tel·ligència, la seguretat i la w w w. p a g i n a d i g i t a l . c o m . a r, turas0507.pdf. amb Saturnino Mercader, Diego www.ceslbcn.org/?page_id=88 repressió. És l’autor del llibre "O http://www.alainet.org, www.deba- Els companys anarquistes llati- Rejón, Laura Gómez, Albert Rodrí- Via Laietana, 18 10a planta. 08003 Bar- Grampo do BNDES" (editora Sote- tecultural.net, www.tribuna-popu- noamericans, organitzats i inserits guez, Toni Casado, companys/es celona.Tel: 93 295 42 25. se/2003) i la tesi "A Polícia Federal lar.org, www.saltalibre.net, socialment (és necessari tenir en de SAS, Roca, Ensenyament,… após a Constituiço de 1988" (PPG w w w. t h e p a n a m a n e w s . c o m , compte aquesta matisació, ja que moderats per Pepe Berlanga. “laborals” (convé no oblidar que II Jornades Antirepressives de la és una fal·làcia separar lacció CGT, del 2 al 4 doctubre al local “sindical” de la “social”) han aca- de la Federació Local de Terrassa bat en fets repressius mitjançant actuacions policials i judicials ex- Com a sindicat llibertari i ferma- tims anys sha degut també a la ternes a les empreses (un exem- ment compromès amb les lluites seva tasca dacompanyament ple: les denúncies de lempresa contra els diferents tipus dexplo- dun seguit de lluites socials, fora i de TMB durant la passada vaga). tació la CGT ha destar preparada dintre de làmbit estrictament la- És per això que és necessari que per a enfrontar-se als intents dels boral. Entre aquestes es troben la nostra organització reconegui poders econòmics i polítics per a les lluites de les persones immi- que la repressió policial, judicial i neutralitzar el nostre sindicat. Co- grades, les lluites contra la des- política cap als seus afiliats/des neixem aquestes actuacions en trucció del territori, contra lespe- és una realitat que cal analitzar, làmbit de les empreses (per culació i per lhabitatge digne, compartir i a la qual es pot i sha exemple en els 660 acomiada- contra les diferents formes dho- tes, fent-les també nostres i impli- de donar resposta. ments de SEAT i un llarg etcète- mofòbia, pels drets de les perso- cant-nos personalment en elles, La repressió intenta anul·lar a Curs de Formació ra), on les actuacions patronals, nes preses, per lobjecció fiscal a la CGT ha conegut de prop les persones que lluiten, moltes "El Camí cap a sovint aplaudides pels sindicats les despeses militars, … i un llarg també altres formes de repressió: vegades buscant individualitzar- grocs/còmplices, sha encebat etcètera. Aquest fet va ser reco- les que exerceix directament lEs- nos i aïllar-nos. l’Autogestió" moltes vegades en afiliats o sim- negut en el Congrés Confederal tat com garant mitjançant lleis i Com sindicat que lluita per la Tindrà lloc a la Sala del Comitè General patitzants de CGT. de Valladolid on es va resoldre porres dels interessos del Capital. transformació social la CGT és d’Empresa de Renfe, av. Ciutat de Bar- Lacció sindical de CGT en que aquest tipus dacció social, Aquesta situació és en gran me- susceptible de rebre lenvit re- celona 10, soterrani 2n Madrid, el 28 i 29 gran mesura ha intentat donar implicant lorganització en les llui- sura un resultat lògic de les ac- pressiu de lEstat i del Capital. La d’octubre de 2008. resposta a aquestes agressions tes quotidianes emancipadores, tuacions llibertàries de la CGT, resposta col·lectiva, compartint i Organitza: Àrea de Formació Confede- als i les treballadores. era part de lactivitat del nostre confrontant directament les dife- enfortint la solidaritat és la prime- ral CGT. No obstant això, una bona part sindicat. rents formes del Poder. També en ra victòria sobre la finalitat des- del creixement de CGT en els úl- En aquest acompanyar les llui- ocasions les lluites estrictament mobilitzadora de la repressió.16 Catalunya. Octubre de 2008

SENSE FRONTERES El zapatisme Des de la creació dels municipis autònoms en continua sent vida, rebel·lia, les Juntes del Bon Govern i els Cargols, pensament, raó l’autonomia camina ferma de forma irreversible i inspiració Pronunciament de la Caravana d’Observació i Solidaritat amb Chiapas Celebració del pimer Fòrum Social MagrebíE ls i les zapatistes han passat teixa força zapatista i solidària ha 14 anys contestant, dia rere fet possible la construcció de l’es- Secretaria de Relacions Internacionals CGT dia, la pregunta: "Podem perança d’una alternativa en lesviure i construir la rebel·lia en maneres i la paraula dels movi-temps de guerra permanent, sensetransformar aquesta rebel·lia en te-rror i guerra?". Durant tot aquest ments i resistències del planeta Terra, que igualment sofreix la bar- bàrie del capitalisme i el seu model E ls dies 25, 26 i 27 de juliol es va celebrar a El Jadida (Ma- rroc) el I Fòrum Social Magrebí,temps, han inventat a la pràctica la neoliberal. Però l’amenaça conti- amb participació de col·lectius iseva resposta, avançant en la cons- nua latent, pel que -avui, com ahir- persones del Marroc, Algèria,trucció de la seva autonomia a ens toca una vegada més compartir Mauritània, Tunísia i Líbia, a mésChiapas, construint l’alternativa, la solidritat com a espai i camí dels estats francès i espanyol. Lallançant a Mèxic i al món les seves comú, defensant la dignitat rebel CGT va participar com a ponent eniniciatives d’"una altra forma de que viu i resisteix a les muntanyes una taula rodona sobre "Perspecti-fer política". del sud-est mexicà, mentre alimen- ves del sindicalisme, avui" Nosaltres, adherents a la Zezta ta les nostres pròpies lluites, espe- El company Agustín Gómez (se-Internazional i a l’Altra Campa- rances, formes i pràctiques per - cretari de Relacions amb el Magrebnya, conformem aquesta caravana junts i juntes- aconseguir un altre de la CGT) va centrar la seva inter-nacional i internacional i vam re- món nou, millor i possible. venció en la necessitat de marcarcórrer comunitats indígenes en re- Evitar el desastre i no permetre una línia clara entre el sindicalismesistència de 4 dels cargols zapatis- al govern mexicà imposar els seus reformista i institucional, CSI ites que són: La Realidad, Oventik, plans de mort, està també a les nos- CES, i el sindicalisme alternatiu iMorelia i la Garrucha. L’objectiu tres mans. Cal actuar ja! La solida- revolucionari, que és l’únic que potera observar la situació política, so- ritat és la nostra arma. Cal renovar plantar cara a les polítiques neoli-cial i econòmica en la qual es tro- promotors d’educació són joves de comunitats no zapatistes, col·lec- la seva força i imaginació. Cal berals, i en la necessitat d’unaben els i les companyes, mostrar- la pròpia comunitat i el model edu- tius, organitzacions o individus donar a conèixer els propis sebap- xarxa, d’una coordinació del sindi-los la nostra solidarita. catiu es basa en el que ells necessi- amb respecte al desenvolupament tistes, a la societat, al món i als go- calisme alternatiu a nivell euroma- Constatem la recuperació de la ten i en la seva realitat, de manera dels seus processos cap a l’autono- verns, que el zapatisme continua grebí, en primer lloc, amb la pers-mare terra i el seu territori que esta- activa i bilingüe. És important es- mia. sent inspiració, esperança, vida i pectiva d’una coordinacióva en poder dels terratinents i que mentar que aquesta, com totes les Observem la participació de les solidaritat. mediterrània.avui es troben a les mans dels po- activitats comunitàries, no rep re- dones en tots els àmbits de la seva També va justificar aquest espaibles originaris. Els zapatistes tre- tribució econòmica. autonomia: diferents càrrecs com per la proximitat geogràfica, l’he-ballen i conreen la terra de manera També ens van explicar com, autoritats locals, conselleres muni- Pronunciament rència cultural i històrica, la pre-comunitària i col·lectiva, la qual des de la creació dels municipis cipals, membres de les juntes de sència de l’emigració nord-africanacosa els permet desenvolupar la autònoms rebels zapatistes i des- Bon Govern, així mateix com a Nosaltres i nosaltres, com a adhe- a Europa, l’espai econòmic al qualseva autonomia, a nivell alimenta- prés de les Juntes de Bon Govern promotores d’educació, salut, etc. rents a la Zezta Internazional i a pertany l’economia del Magreb, elsri. Això, a més, possibilita de fet la amb el naixement dels Cargols fa ens van explicar que abans de la l’Altra Campanya, donem suport diferents projectes de la UE sobrerealització dels seus propis siste- cinc anys, el desenvolupament de Llei Revolucionària de Dones al procés d’autonomia de les co- l’espai mediterrani, als quals calmes de salut, educació i un llarg et- l’autonomia camina de forma irre- (1993) les dones estaven oblida- munitats zapatistes en els seus te- plantar cara…cètera, a través de les seves pròpies versible. Les comunitats indígenes des, no tenien drets, no podien de- rritoris i ens reconeixem en aquesta El Fòrum Social Magrebi va serformes de govern, on el poble en resistència desenvolupen l’auto- cidir el nombre de fills que tenien, altra forma de fer política, a baix i contestat pel seu caracter socialde-mana i el govern obeeix. govern mitjançant el sistema del l’edat de matrimoni, amb qui s’a- a l’esquerra. mòcrata i de col·laborador del pro- Sobre el sistema de salut, ens manar obeint, amb el seu propi es- naven a casar i tampoc no tenien Encara que no ens quedem, rei- jecte de "transició democràtica ma-van explicar que abans es morien forç i el suport de molts més. Els accés a l’educació o al sistema de terem que els zapatistes no estan rroquina" per l’ANDCMnens, adults i ancians de malalties diferents nivells de govern autò- salut. Ara existeix fins i tot una clí- sols i que tenim el compromís de (Associació Nacional de Diplo-guaribles. Avui, hem trobat promo- nom: comunitari, dels MAREZ i nica de salut reproductiva, coope- seguir la lluita en la construcció mats/des a l’Atur) i el corrent detors de salut, clíniques, ambulàn- de les Juntes de Bon Govern, per- ratives, aconseguint així la seva lli- d’un altre món on hi càpiguen l’esquerra radical de la UMT (Uniócies i instal·lacions adequades per meten desenvolupar de forma co- bertat no tan sols en el dir sinó molts mons. Marroquí del Treball).a l’atenció mèdica, quirúrgica i herent els seus sistemes de treball també en el fer ja que es poden or- Continuarem denunciant enèrgi- La CGT va participar exclusiva-amb aparells de diagnòstic. També col·lectiu, d’educació, de salut, ganitzar elles soles sense demanar cament els tres nivells de govern ment en l’àmbit sindical, tenintconserven la seva pràctica d’herbo- d’alimentació i tot el que hagi de permís a ningú. per qualsevol tipus de fustigació, contactes i reunions amb la CGTlària i medicina tradicional. És im- veure amb la seva autonomia. Els El que ha fet possible aquesta re- detencions, amenaces, provoca- de Mauritània, la ODT i el Sindicatportant comentar que aquest siste- membres són elegits en assemblea alitat que perdura, és sens dubte la cions que intentin acabar amb el Autònom d’Ensenyament Primarima atén sense distinció persones (d’homes i dones de totes les dignitat i resistència quotidiana procés d’autonomia de les comuni- (SAEP) del Marroc, i amb els sin-que no són pròpiament zapatistes. edats). Els càrrecs són honorífics dels homes i dones zapatistes, al tats zapatistes. dicats autònoms algerians de dife- En el tema de l’educació, ens (sense remuneració) i són revoca- costat de la solidaritat compartida. També exigim la desmilitaritza- rents sectors de la funció públicavam sorprendre enormement en vi- bles en qualsevol moment per l’as- La tremenda força d’aquesta digni- ció i el final de la reactivació dels (SNAPAP, CLA, SADEF i CNES),sitar les escoles on els nens i les semblea. A més, participen en so- tat, resistència i solidaritat han paramilitars del territori zapatista. amb vista a la pròxima reunió de lanenes participen a la seva pròpia lucionar els assumptes, conflictes o aconseguit la construcció de la Tenim clar que els atacs cap als po- Coordinadora sindical i social eu-educació, escolten i aprenen de la dificultats de qui acudeix a la Junta vida en lloc de mort i de la rebel·lia bles originaris han de veure amb romagrebí el dia 1 de novembre alseva pròpia història. Ens van con- de Bon Govern encara que no sigui pacífica en lloc de la guerra que les polítiques, lleis i programes ca- Marroc. També van ser-hi presentstar que abans, el tipus d’educació Base de Suport, amb la idea que l’aliança entre poders polítics i pitalistes que rebutgem. Exigim Solidaires i la CNT francesa, ambera imposat, aliè a les seves neces- per a tots, tot. Les Juntes de Bon econòmics de Mèxic pretenen im- immediatament l’alliberament dels la qual es va treballar conjuntamentsitats i en un sol idioma. Ara, els Govern permeten l’enllaç amb les posar des de sempre. I aquesta ma- presos polítics. durant tot el Fòrum.Catalunya. Octubre de 2008 17

SOCIAL Cada dia som La línia de Molt Alta Tensió és un més dels filmats més de 200 negocis d’uns pocs que són nocius per a la vegades per algú majoria i compten amb un fort rebuig social que ens ‘controla’ BALA PERDUDAMemòria La MAT, un episodi més dehistòrica Fernando Hernández Holgado. la guerra contra els límitsN o sóc expert en Dret, però sí historiador aficionat, i el ter-cer gran procés judicial contra les Pasqual Aguilar, un dels portaveus de la Plataforma No a la MAT vidu, ha esdevingut la superba ra- cionalitat de la modernitat. I, mentrestant, la majoria delsanomenades “estructures de l’en- diaris amaguen la realitat de la fini- Ltorn d’ETA”, que ha culminat amb a Grècia clàssica utilitzava tud dels recursos i del territori.la il·legalització de Gestores pro el terme ‘hybris’ per referir- D’aquesta manera, s’indueix l’ab-Amnistia –en aplicació de la doc- se al comportament patolò- surda i perillosa il·lusió que lestrina Garzón-, m’ha fet recordar gic de negar els límits que imposa bases de la nostra supervivència nomacrojudicis d’altres èpoques. la terra, la mort o la llei. Per tant, la estan amenaçades. Només d’a- Cito l’abstrús paràgraf de la sen- temptació de perllongar la línia del questa manera es pot crear la imat-tència de l’Audiència Nacional: progrés més enllà dels límits de la ge de Luis Atienza com un home“Gestoras es una organización te- natura i la cultura es castigava con- de negocis emprenedor al coman-rrorista, por cuanto en pro del dise- demnant l’incaut a repetir sense dament d’una empresa responsableño político que le une en estos tér- descans un esforç infinit i inútil que impulsa el progrés d’aquestminos con ETA, avanza en su (pensem en els mites de Prometeu, petit i trist país, venut a l’ambiciódesarrollo bajo la dependencia de Sísif i Tàntal). En el bressol de la sense límits, a la ‘hybris’ dels nousaquélla para lograr el derrocamien- cultura occidental, es rebutjaven la bàrbars: les grans corporacionsto de España en el País Vasco”. il·lusió d’omnipotència, les fanta- pleix la seva comesa i es desentén fundador de l’imperi persa-, el qual que, com a REE, imposen la sevaDeixant de banda la sintaxi desba- sies d’invulnerabilitat i el triomf de de manera escandalosa del tram va decidir venjar-se del riu Gynden desmesura en nom d’un progrésllestada, sorgeix la primera inquie- la voluntat il·limitada. Sentmenat-Santa Llogaia? Què que havia engolit un dels seus ca- basat en xifres i comptes de resul-tud: havíem sentit a parlar d’un go- Avui, quan el bé comú és un diuen Iniciativa i Esquerra Repu- valls preferits; i no va desistir fins tats.vern o un règim derrocat, però... un terme manipulat en mans del poder blicana de la presència en el go- que va convertir-lo en una esplana- Els perses, després de la derrotapaís? Com s’enderroca un país? que camufla la seva tirania sota vern d’Agustí Maure -exdirectiu da de sorra. Avui dia, tenim perso- de Salamina, van intentar dividir Una altra perla: “Gestoras se en- una aparent democràcia, volen fer- de Red Elèctrica de España (REE)- natges com ara Luis Atienza, presi- els grecs per aconseguir una victò-carga de socializar, a través de la nos creure que projectes com la amb el càrrec de director general dent de REE, que calcula despeses ria tot i la immensa desigualtat desensibilización social lo que el MAT, que expremen al límit el te- d’Energia? No hi ha cap altra alter- i guanys amb la complicitat de la forces. Els atenesos sabien què es-brazo armado por sí mismo no rritori, són imprescindibles per a la nativa més per millorar el submi- classe política. Un executiu que tava en joc, per la qual cosa van re-puede acometer”. La pressuposició nostra existència. nistrament elèctric que eliminar un treballa per als accionistes i per als butjar les propostes del poder abso-per part dels jutges del fet que una És fonamental per al confort i milió d’arbres des del Vallès fins a dividends, insensible a la massiva lutista persa. Aquí i ara, hem de serassociació de ciutadans compartei- progrés deforestar 558.000m2 de l’Albera? Per tenir una economia destrucció a què pensa sotmetre les conscients del que ens juguemxi la mateixa finalitat que ETA, en- bosc només al tram Sentmenat- “competitiva”, cal assecar rieres, muntanyes, valls i planes de mitja amb la construcció de la MAT. Latesa aquesta com la “subversión del Bescanó? És tan greu la precarietat fer desparèixer turons, trinxar una Catalunya. Recordem, a més a clara desproporció de mitjans entrePoder legítimamente constituido”, energètica que obliga els gover- part significativa del bosc català, més, que el 3 de desembre de 2007 la ciutadania i els governs no potés suficient per titllar-la de terroris- nants a tramitar la MAT ignorant agreujar el risc d’incendis i mal- REE va tenir uns beneficis del 3% ser una excusa per defugir la nostrata. Si anteriorment la víctima havia lleis de la Unió Europea sobre in- metre l’economia i la salut de les a la borsa de Madrid, arran de les responsabilitat. La lluita contra laestat la sintaxi, ara li toca a la lògi- fraestructures transfrontereres? Cal persones que viuen en i del territo- informacions aparegudes sobre el mentida, la dictadura i la injustíciaca. Fa anys, jo militava en una as- fer tan aviat la MAT com per ini- ri? nou sistema retributiu de les inver- que representa la MAT és avui tansociació ciutadana entestada en ciar irregularment les obres mal- Aquest tipus d’actuacions reme- sions, que preveia una taxa de ren- urgent i necessària com la resistèn-subvertir l’estat lluitant per l’aboli- grat els dictàmens jurídics del Sín- ten a l’actitud dels dèspotes que dibilitat del 7,71%. El càlcul, l’a- cia que van continuar els hel·lènicsció dels exèrcits –començant per dic de Greuges? Quants interessos per als nostres clàssics eren mostra cumulació fins a l’infinit, per sobre per defensar els seus valors -elsl’espanyol- mitjançant la desobe- hi ha en joc que fins i tot el media- d’excés i de megalomania. Com, de la vida… La bogeria dels antics, nostres valors- de democràcia i lli-diència civil a les lleis i d’accions dor europeu, Mario Monti, incom- per exemple, la de Ciro II el Gran - conscients de la fragilitat de l’indi- bertat.de sensibilització social. Vol diraixò que estaria formant part d’unaltre “braç d’ETA” sense ser-neconscient? Espero sincerament que OPINIÓ: Spanair a Madrid, només un accident?no sigui una citació judicial la quem’hagi de treure d’aquest dubte. Colectivo Malatextos rreteres i del parc automobilístic, la manteniment dels aparells s’encar- qual ens dirigeixen és a la qual ens Totes aquestes acusacions són regulació del tràfic, etc. rega a tercers, que, al seu torn, sumim. Naturalment, no és el ma-suficients per a condemnar vint-i- Escrit del Colectivo Malatextos a La casualitat només influeix, i poden encarregar-la a uns segons teix, és radicalment diferent iuna persones a penes d’entres 8 i propòsit del accident d’un avió de també relativament, en el reparti- tercers. àdhuc l’oposat, encara que de ve-10 anys de presó per “integració en la companyia Spanair a l’aero- ment. Passa una cosa similar en els Encara que es pretengués, que gades els resultats els equiparin.banda armada”. El règim franquis- port de Madrid el passat 20 d’a- accidents aeris? no és segur que s’intenti quan els També el tractament mediàtic ésta fabricava també macrojudicis gost en el que van morir més de Les d’aviació estan tan sotmeses diners estan pel mig, en el món de diferent: aquests altres despareixencontra desenes de persones amb 150 persones. a la dinàmica feroç de la competiti- la pressa i de la mobilitat, el con- ràpidament dels mitjans sense quesentències molt semblants tant en vitat com qualsevol altra empresa. trol no pot arribar al que la nostra escoltem els seus testimoniatges niels aspectes de la sintaxi com en els Accident: casualitat, eventualitat; En funció del benefici es mengen voracitat demanda. No hi ha temps coneguem el dolor dels seus entornsde la lògica. Quant al delicte, succés eventual o acció que invo- entre elles, desapareixent unes i per perdre, encara que la pressa familiars. Dels primers ens donen in-també hi havia similituds: el terme luntàriament resulta dany. Si la ca- apareixent altres. És un procés en obre la porta a la casualitat, encara formació fins a la sacietat, apel·lant“rebel·lió militar” podia englobar sualitat és el que se surt de les esta- el qual s’aconsegueix l’increment que la faci previsible. als elements més sensibles de mane-tota mena d’activitats. dístiques, vivim en una societat reiterat del benefici a costa de ex- El temps que era or, avui és di- ra que causin commoció fins a Pe- Tornen els vells temps. Em temo capaç de tornar-la a tancar en elles, ternalitzacions i de la degradació ners. Així, Barajas mal barrejades quín o a la Zarzuela. Commocióque el nostre jutge estrella s’està en la previsió. Per cada milió de reiterada de les condicions de tre- com la de Madrid, incrementen les falsa, que res qüestiona. Falsa infor-prenent massa seriosament la recu- desplaçaments correspon un nom- ball. possibilitats de rebre la pitjor mà. mació per més que reiterativa, queperació de la memòria històrica en bre fix de morts sobre el qual anar Es degrada, també en aquest En vol xàrter o en pastera, amb ens oculta les causes, les responsabi-aquest país a punt, sembla ser, de treballant: en el tràfic vial aquest procés, la seguretat dels vols? adhesió fervorosa o violentament litats i la necessitat de canviar elsser enderrocat. nombre depèn de l’estat de les ca- Previsiblement. Més, quan el empesos, aquesta voràgine a la nostres estils de vida.18 Catalunya. Octubre de 2008

SOCIAL Convocades accions a diferents ciutats del planeta, entre elles Barcelona SALUT I ANARQUISMES Més barrets 11 d’octubre: "Llibertat que caps! Pep Cara (Berga) sense por. Atureu la Q uan el Pau Juvillà em va em- bolicar a fer aquesta columna va dir-me que havia de triar un vigilanciamania!" nom. Vaig triar “Salut i anarquismes!” fent el plural d’anarquia per- què és evident que no hi ha una sola manera d’entendre, treballar per, ser o fer l’anarquia. Tants capsSecetaria de Comunicació de la -Abolir la permanent vigilància tants barrets, com a mínim. Aques- CGT de Catalunya amb càmeres en circuit tancat de ta diversitat que assenyalen com a televisió (CCTV) i tècniques de debilitat tradicionalment els socia-U n ampli moviment d’acti- detecció automàtica i retallar el fi- listes autoritaris és de fet una de les vistes i organitzacions fan naçament per al desenvolupament grans virtuts i forces d’allò lliberta- una crida a tots per a unir- de noves tècniques de vigilància. ri.se a la jornada contra l’excessiva -No al registre general a tots els L’anarquisme és un cadàver ambvigilància per part dels governs i viatgers aeris (dades PNR (Regis- molt bona salut, llegia l’altre dia.les empreses. El 11 d’octubre de tre de Nom de Passatgers)). Segons la meva opinió, per tant, hi2008, es prendran els carrers en di- -No a l’intercanvi d’informació ha moltes maneres de pensar l’a-versos països sota el lema "Lliber- amb els EUA i altres estats que no narquia, de ser anarquista, de mili-tat sense por 2008". En diverses contin amb una efectiva protecció tar o bé fer coses per la Idea..., i fi-capitals del món, es planeja desen- de dades. nalment: l’anarquia no implica nivolupar actes pacífics i creatius, -No a les recerques secretes dels pot implicar un model únic d’auto-des de marxes de protesta a demos- sistemes de computadores privades gestionar la vida.tracions artístiques, festes, entre al- ja siguin en línia o sense connexió. Fa anys que participo en el pro-tres coses. -No a la vigilància general i al fil- jecte de “El Pèsol Negre” i m’en- La vigilanciamania s’està ex- trat de les comunicacions per Inter- canta trobar-me articles que m’a-pandint. Els governs i les empreses net (Paquet EU Telecoms (Teleco- graden i d’altres amb els que noregistren, vigilen i controlen exa- municacions UE)). m’identifico. El dia que hi estiguihustivament i cada vegada més el d’acord amb tot el contingut d’unnostre comportament. No importa 2. Avaluació dels poders de vigi- número, plegaré. Per mi, doncs, lael que fem, a qui truquem per telè- lància existents diversitat, el respecte, el lliurepen-fon, amb qui parlem, on anem, de Fem una crida a la revisió indepen- sament i l’acció directa són bàsicsqui som amics, quins són els nos- dent de tots els poders de vigilàn- per a un projecte llibertari. I pertres interessos, en quins grups par- cia així com de la seva efectivitat i què dic això? Perquè trobo queticipem - "el gran germà" en el go- els seus efectes col·laterals nocius. dins els anomenats moviments so-vern i els "germans menors" en les cials —també als mitjans de comu-empreses saben més i més de no- 3. Moratòria de nous poders de nicació— hi ha massa actituds isaltres en diferents moments. La vigilància maneres de fer idèntiques a les quefalta de privadesa i confidencialitat Després del armamentisme intern critiquem del sistema.està posant en risc la llibertat de dels últims anys demanem un im- Aquest darrer any, he conegut laculte, la llibertat d’expressió així mediat cessament de les noves lleis reacció d’un col·lectiu davant la de-com el treball dels doctors, de les de seguretat nacional que restrin- núncia pública que ha fet una noialínies telefòniques d’ajuda, dels geixen encara més les llibertats cien sentir-se assetjada per membresadvocats i dels periodistes. ball i el compromís de les organit- Amb la finalitat de protestar vils. d’aquest ateneu: tancar files. Final- La variada agenda de reformes zacions de la societat civil. La vigi- contra la mania de la seguretat i de ment, fa uns dies, se’ns ha fet fora adel sector de seguretat inclou la lància, la desconfiança i la por l’excessiva vigilància prendrem els 4. Garantir la llibertat d’expres- totes les companyes del programaconvergència de la policia, les estan transformant gradualment la carrers de les ciutats en molts paï- sió, el diàleg i la informació a In- “Berga Podrida” de l’exmitjà lliureagències d’intel·ligència i els mili- nostra societat en una de consumi- sos el dia 11 d’octubre de 2008. ternet Ràdio Korneta. Motiu: criticar l’a-tars, fet que amenaça amb esborrar dors acrítics que no tenen "res que Fem una crida a tots a unir-se a la -Prohibir la instal·lació d’infraes- provació d’una ordenança de civis-la divisió i el balanç de poders. amagar " i –en un va intent d’arri- nostra protesta pacífica. Els polí- tructura de filtrat en les xarxes ISP. me a Berga per tots els polítics,L’ús de mètodes massius de vigi- bar a la seguretat total– que estan tics han de veure que estem dispo- -Només jutges independents i im- també per la CUP —organitzaciólància, la cooperació transfrontere- preparats per a renunciar a les sats a prendre els carrers per a de- parcials pot requerir la remoció del formada per persones de l’anome-ra dels militars, els serveis seves llibertats. fensar les nostres llibertats. Pots contingut a Internet. nat Ateneu Llibertari del Berguedà,d’intel·ligència i les autoritats poli- Nosaltres no desitgem viure en trobar la informació més recent de -Crear el ple dret a realitzar refe- espai on estava situada la ràdio.cials estan dirigits a l’establiment aquesta societat! Creiem que el les marxes de protesta i la llista de rències a material multimèdia, avui Des de la mateixa freqüència hide noves fronteres i muralles, a la respecte a la nostra privadesa és ciutats participants en el nostre indispensable per al debat públic havia qui defensava que la nova or-construcció de veritables "Fortifi- una part important de la nostra dig- lloc: en democràcia. denança era inofensiva —l’examiccacions" a Europa i altres conti- nitat com éssers humans. Una so- wiki.vorratsdatenspeicherung.de/F -Protegir llocs comuns d’expressió Oriol del qual vaig parlar en unanents, dirigides contra refugiats i cietat lliure i oberta no pot existir reedom_Not_Fear_2008 a Internet (llocs de participació, fò- altra columna—, i nosaltres enpersones diferents però que també sense l’existència d’incondicionals rums, comentaris en els blogs (bi- canvi la criticàvem. Abans d’estarafecten, per exemple, als activistes espais i comunicacions privades. Les nostres peticions: tàcores)) avui amenaçats per lleis al carrer, no m’he cansat de repetirpolítics, els pobres i els menys pri- L’increment del registre electrònic inadequades que encoratgen l’au- que m’agradava estar a un mitjà onvilegiats, i als fanàtics de l’esport. i la vigilància de la totalitat de la 1. Reducció de la vigilància tocensura (efectes inhibitoris). jo pugui criticar l’ordenança i els Les persones que constantment població no ens fa més segurs en- -Abolir l’ingrés general a les nos- seus artífexs i uns altres la defen-se senten observades i sota vigilàn- front del crim, això costa milions tres comunicacions i ubicacions sessin.cia no poden defensar els seus d’Euros i posa en risc la privadesa (retenció de dades). Més informació: Però això, aquesta idea de món,drets lliure i valentament, com de ciutadans innocents. Sota el reg- -Abolir la recol·lecció general de wiki.vorratsdatenspeicherung.de/F entra en contradicció amb tancarseria necessàri en una societat nat de la por i l’acció cega, les me- les nostres dades biomètriques així reedom_Not_Fear_2008/Ma- files, amb ficar-se amb un dels nos-justa. Per aquesta raó, la vigilància sures de seguretat dirigides i sos- com els passaports amb dispositius drid_es/Ilamada tres i clar, la ràdio la vam fer entremassiva està amenaçant l’estructu- tingudes es queden pel camí, de la de RFID (Identificació per radio- A Barcelona: totes però a casa seva i ara, els do-ra d’una societat democràtica i mateixa manera que buscar solu- freqüència). destapaelcontrol.blogspot.com/20 lentots estem al carrer. “Apaga i vá-oberta. La vigilància massiva està cions de problemes quotidians -Abolir la recol·lecció general de 08/09/11oct2008-libertad-sin- monos”. I, malgrat tot: salut i anar-al seu torn posant en perill el tre- com l’atur i la pobresa. dades genètiques. miedo-2008-ii.html quismes!Catalunya. Octubre de 2008 19

OPINIÓ-SOCIALSolidarit ambXavi Oñate Tot per a la bancaL a CGT de Sabadell s’ha solidaritzat amb el jove barberencXavi Oñate. Aquest jove va haver Rafael Cid en poder. Primer, en èpoques ded’anar a judici el 22 de setembre bonança, privatitza per a casa lesper un presumpte delicte d’injúries empreses públiques amb dimensió Ia la corona. Mahoma va anar a la muntan- estratègica de mercat global (Tele- La denúncia va ser promoguda ya. Finalment, la gran banca fónica, Repsol, Endesa, etc.) perper agents de la Policia Local de ha cobert els seus últims ob- complir el pacte secret amb elsBarberà, a requeriment d’una jectius militars. Encara que per a seus neoliberals patrocinadors. Iveïna, actuació que sempre ha estat Rodríguez Zapatero no hi havia després, al canviar les tornes, es so-defensada pel govern municipal de crisi econòmica sinó una desacce- cialitzen les seves pèrdues, perquèBarberà, encapçalat per Ana del leració conjuntural, el rebost era és de ben nascuts ser agraït. Sem-Frago (PSC) i Celestino Sánchez ple i el sistema financer espanyol pre per el nostre propi bé. I traient(EUiA), que abans de donar valide- figurava en la lliga de campions, pit, amb patriotisme. Com quansa a la gestió de la Regidoria de Jo- els "botins" nacionals gaudeixen ja Zapatero va jurar davant dels mi-ventut per defensar el dret a opinar de la seva operació rescat. El go- ners lleonesos que mai no afavori-a Barberà ha preferit tancar files vern ha elevat a 100.000 euros la ria els que s’han folrat amb el ne-entorn un càrrec polític temporal, quantitat dels dipòsits bancaris ga- goci del piset i una setmanael d’Antonio Báez (PSC), i uns rantits i ha obert una línia de crèdit després va aprovar una dotació defuncionaris públics, els policies lo- d’entre 30.000 i 50.000 milions 3.000 milions d’euros per als pro-cals, que encara no han donat cap precisament per a les seves neces- motors immobiliaris. Seguramentresposta del per què es va tirar en- sitats. El que prova, més enllà de perquè com deia Paul Valery "elldavant aquesta denúncia i, sobretot, l’argot oficial, el que molts ja sabí- no és sempre de la seva mateixaper què es decidir assenyalar al em: que a Espanya impera una bi- opinió".Xavi. cefàlia formada pel Govern i la 6.500 milions actuals (una misèria anava a rendir-se el Govern socia- Sense trampa ni cartró. Estava En un ple municipal, Antonio Banca. davant d’un possible procés de fa- lista als cants de sirena de tan mag- escrit. Ja fa mesos que la patronalBáez (PSC), Ana del Frago (PSC) i Perquè el que es presenta com llides en cadena; gairebé el deute nífics emprenedors? Primer hi va bancària va suggerir la possibilitatCelestino Sánchez (EUiA) es van un servei a la societat i un gest de de l’Ajuntament de Madrid i poc haver una reunió a La Moncloa de confiscar preventivament els di-quedar sols oposant-se a una moció responsabilitat política no és sinó més que la del Grup Prisa). L’ordre amb els economistes a sou d’a- ners del Fons de Garantia de la Se-en favor del Xavi que tenia el su- una gorrejada social i una transfe- dels factors no altera el producte. questes entitats financeres perquè guretat Social per trampejar elport de la PCPB, d’ERC, d’ICV i rència de riquesa pública a mans I el més greu és el fons per dre- el president del Govern conegués temporal. I ara ho han aconseguit,CiU i l’abstenció del PP, i que va privades. És com si els contri- nar d’actius full a bancs i caixes. el seu pensament únic sobre la no encara que canviant-li el cognomser aprovada hores abans al ple de buents de a peu (més del 80% de la Bancs i caixes que porten anys crisi. I aquesta setmana el conclave al que llavors, tan bruscament pre-Badia del Vallès amb l’única abs- recaptació de l’IRPF) haguessin amb beneficis siderals. Bancs i cai- va ser directament amb seus pri- sentat, sonava a indecent atraca-tenció del PP. Aquell va ser el mo- decidit (a qui han preguntat? ens xes que han protagonitzat la major mers espases. Com estranyar-se, ment. Ara s’emporten els dinersment de les institucions públiques, "representen" realment els sindi- destrucció de llocs de treball de la doncs, després de semblant amis- per el nostre propi bé, per garantircol·lectives i municipals de la ciu- cats "representatius" que han donat història via jubilacions anticipades tançament, que la ideologia domi- a tots els ciutadans que els seus es-tat. Ara, és el moment dels veïns i el sí a costa nostra?) regalar a i prejubilacions. Bancs i caixes que nant sigui la ideologia de la classe talvis estan fora de perill. Segonsles veïnes, del carrer,de solidarit- aquests magnats part dels diners van fomentar l’estafa piramidal del dominant? Si la muntanya no va a l’Informe del Laboratori d’Inclusiózar-nos amb el Xavi. destinats a la inversió social. La maó, concedint crèdits a interès Mahoma… Social 2008 a Espanya en aquests clau està que aquesta generosa pu- gairebé negatiu a constructores, a La socialització preventiva de moments hi ha gairebé 9 milions jada de 20.000 a 100.000 euros no immobiliàries i a promotores. les pèrdues de bancs i caixes posa- de pobres (el 19% de la població) iCampanya per és tal, ja que els bancs no posen un Bancs i caixes d’estalvi que són els da en marxa pel Govern socialista als menjadors de Cáritas per a me-declarar euro més en el fons de garantia de dipòsits, que segueix fix en els principals finançadors dels partits polítics a fons perdut. Com no representa el paradigma del que la classe política és capaç quan arriba nesterosos no donen l’abast. És real la realitat?municipis icomarqueslliures de Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social!!!transgènics Gent del Bloc Negre a la mani de l’11 de setembre independències que els individus, control i aïllament. Davant les els barris, els pobles i les cultures seves lleis i els seus jutges cal laS ’està portant a terme la campanya per declarar municipis izones lliures d’OGM als Països Ca- C al construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les so- necessiten. Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’al- desobediència, la insubmissió. Da- vant el seu model patriarcal de do- minació masclista on les diferèn-talans, desenvolupada per la Plata- cietats ha de passar necessàriament ternatives socials i econòmiques, cies són menyspreades i on esforma Som lo que Sembrem i altres per aquests dos verbs, per aquestes és molt important que també si- vulnera la llibertat de cadascú decol·lectius, a la que ja s’han adherit dues voluntats. No ens podem que- guem capaços de realitzar una au- disposar del seu propi cos i de launs 60 municipis i 2 comarques. dar en la mera crítica i negació dels tocrítica de tot allò que fem, és ne- seva pròpia sexualitat, cal la visua- Per donar continuïtat a la cam- sistemes i les seves autoritats, hem cessari que les iniciatives caminin lització de les diferències i de lapanya de la Iniciativa Legislativa de ser capaços de donar alternati- per si mateixes i evolucionin per normalitat dels sentiments i lesPopular per una Catalunya Lliure ves i proposar models que des de l’anàlisi constant, sense caure en eleccions individuals.de Transgènics promoguda per la l’autoorganització i l’autogestió l’error de crear guetos ni en la pre- En front de les seves institucionsPlataforma Som lo que Sembrem, permetin avançar cap a la utopia potència d’aquell que vol estar per i estats, enfront dels seus lobies, elsque va lliurar el passat mes d’agost llibertària, fent que cada cop sigui damunt del poble enlloc de ser part seus diners i el seu poder cal l’aju-al Parlament de Catalunya les sig- menys utopia i més realitat. del poble. da mútua de tota la societat per tei-natures de 105.896 ciutadanes i ciu- Aquells que volem una transfor- conscients que aquests canvis, Davant la seva economia de xir xarxes que permetin donar veutadans. mació social des de la base no aquestes transformacions, aquestes mercat i la seva explotació cal l’au- als sense veu i per donar a conèixer Si voleu impulsar que el vostre podem instal·lar-nos en la cultura revolucions socials sols les podrà togestió per tal que el procés eco- els ningú. Destruïm la seva autori-municipi sigui declarat lliure d’Or- del no, hem de ser positius i, al fer el poble, la gent, els individus. nòmic sigui desenvolupat i organit- tat per crear quelcom millor de lesganismes Genèticament Modificats costat de la crítica, demostrar que Per tant no ens calen líders, no ens zat per les que hi participen. seves cendres on les llibertats i in-(OGM) us podeu descarregar la la destrucció de les jerarquies, de calen avantguardes, elits ni il·lumi- Davant els seus exèrcits, els seus dependències es donin des de l’in-moció que hi ha a la pàgina web en les opressions, de l’esclavisme la- nats que ens mostrin el camí, que carcellers, els seus buròcrates i dividu al món, aconseguint l’auto-el següent enllaç, on també hi ha el boral encobert, del patriarcat, etc. ens diguin que no som prou ma- mercenaris cal la solidaritat i l’au- gestió social, econòmica i política,mapa dels que ja s’han declarat lliu- es pot fer perquè hi ha altres mo- durs per derrocar les lleis i per as- todefensa, cal el suport mutu, la aconseguint un federalisme de po-res d’OGM: dels que no es basen en la competi- solir un veritable contrapoder po- cooperació entre totes les persones bles i individus lliures.www.somloquesembrem.org/index tivitat, en el poder, en la submissió, pular que ens apropi a que pateixen, sigui al carrer, a la 11/09/08 - 17:00 - Pl. Urquinao-.php?id=17&hover= ni en la desconfiança. Hem de ser l’emancipació i a assolir totes les presó o en d’altres estructures de na. Bloc Negre0820 Catalunya. Octubre de 2008

OPINIÓ Valoració de la campanya Polítiques alimentàries mundials fora de lOMC La ronda de per l’Amadeu Casellas Doha està mortaE l passat 5 de setembre Ama- de finalitzar la vaga de fam. Allí va deu Casellas va finalitzar la recollir les seves coses i a lendemà Coordinadora Europea de Via Campesina vaga de fam després dac- va ser traslladat a Brians II, onceptar el compromís que se li co- roman en els mòduls ordinaris. Almençarien a donar permisos des-prés de la seva recuperacióencaminats a la concessió dun ter- principi el volien traslladar a la in- fermeria, però ell no va acceptar ja que en el mòdul es podrà recuperar E l col·lapse de les negociacions de la ronda de Doha de lOMC constitueix una victòria per a lescer grau. més ràpid. organitzacions que van lluitar a Se- En aquests 75 dies que Amadeu En referència al seu estat de attle, Cancún, Hongkong, Ginebraha estat en vaga de fam la solidari- salut, la seva millora és lenta i so- i en diversos altres llocs contratat sha notat al llarg de tot el món. freix algunes molèsties, com gran lOMC. El fracàs daquesta setmanaEl nombre daccions i la seva tipo- dolor muscular, insomni, de vega- de negociacions és una victòria perlogia ha estat dallò més variat, des des se li ennuvola la vista i se li in- als camperols i camperoles delde concentracions en diverses ciu- flen les cames i els peus. Ja serà le- món sencer que lluiten contra la li-tats, com Barcelona, Bilbo, Ma- nèsima vegada que sol·licita ser beralització dels mercats i la mer-drid, LHaia , Lima (Perú), a va- qualsevol lloc, això pot dur a cada Després de la vaga visitat per una doctora de confian- cantilització dels productes essen-gues de fam solidàries com a unx a reflexionar de com a estat la Després que Amadeu Casellas ça, però la presó li posa impedi- cials com el menjar, laigua i lesToledo o en presons italianes i an- seva actitud) o bé perquè no ens deixa la vaga de fam comencen les ments amb aquesta única explica- llavors.daluses, passant per accions direc- hem pres seriosament el significat represàlies, el primer afectat és ció: "Parli amb els serveis mèdics". Les crisis estructurals en els àm-tes (talls de vies ferroviàries, atacs duna vaga de fam a la presó. Quan Francesc Argemí "Franki" que ha Daltra banda només arribar A bits de lalimentació, el clima, lesa entitats bancàries i a la seu del una persona presa esta en vaga de estat sancionat amb un expedient Brians II va ser visitat pel director i finances i lenergia són una conse-PSC), … fam les seves bones raons tindrà i disciplinari, per la qual cosa haurà el sotsdirector de tractament. Li qüència directa daquestes políti- Hem vist com molts sectors de se li ha de donar suport des del de dormir un dia més a la setmana van dir que no molestés molt que ques de liberalització, impulsadesla societat shan solidaritzat amb principi (dugui un dia o dugui 60). a la presó. El motiu que han donat així treballarien millor. Pel que fa a per lOMC i els tractats de lliure co-ell: independentistes, autònoms, I ja finalment recordar que Ama- per a posar-li expedient és una su- Amadeu si no veu que les prome- merç, que fan del mercat lliure unaanarquistes o gent del carrer. deu segueix pres i que de res.Tam- posada falta de respecte a la Insti- ses progressen es tornarà a posar solució per a tot sense avaluació de Però també hem vist com la nos- poc podem oblidar que Amadeu no tució penitenciària. en vaga de fam. Després de bastan- resultat.tra reacció ha estat lenta, es pot dir és un cas aïllat, en la presó hi ha Tot això només per donar el seu tes instàncies ja han estat autoritza- Amb lOMC fracassada, dema-que no sha començat a notar una molts casos com el seu (com per suport a Amadeu i escriure algunes des les visites. nem a la societat mundial mobilit-forta pressió fins que no duia 50 exemple Juan José Garfia, Manuel opinions, amb això atempten con- Si vols escriure-li: zar-se contra els tractats de lliuredies en vaga de fam. Pinteño, etc.) en els quals Institu- tra la lliure expressió de les perso- Amadeu Casellas Ramón comerç bilaterals i regionals que Podem pensar que això ha estat cions penitenciàries i la justícia no nes, per tant tornen a incomplir les CP Brians 2, MÒDUL 4 van sovint més lluny que els acordsmotivat bé perquè la penya estava compleixen les seves pròpies lleis. seves lleis. Cra. Martorell a Capellades km 23 de lOMC pel que es refereix a lade vacances (cosa que no deixa Hem de seguir denunciant i ata- Quant a Amadeu, va ser traslla- 08635 Sant Esteve Sesrovires privatització dels recursos naturalsque cadascú pot solidaritzar-se en cant al sistema penitenciari. dat a Quatre Camins 3 dies despres (Barcelona) i béns públics. La liberalització de lagricultura, que només beneficia a algunes empreses agroalimenta- ries, causa una volatilitat dels preusOPINIÓ: Mouem muntanyes que té repercussions negatives sobre les poblacions més vulnera- Roser Iborra Plans, estat de salut, ja que no han permès gran, la porta on no tidentifiquen, sembli una incongruència, no bles. Els productes alimentaris i Grup de solidaritat amb Amadeu lentrada a lhospital penitenciari de on no thumilien, i nhan sortit amb podem deixar la política en mans agrícoles són molt més que una Casellas dOsona(http://paisatgedesdelafinestra.blog metges de la nostra confiança. la notícia de la vaga de fam acaba- dels polítics; no podem deixar el mercaderia i requereixen polítiques spot.com i El rellotge de la repressió, però, da gràcies a uns beneficis peniten- govern en mans de governants que solidàries, locals i de gestió de lo-http://koktelkontrainformatiu.blogs no sha aturat sol. Han calgut mol- ciaris ajustats a la llei que, si són sens rifen cada quatre anys i sens ferta. Laccés al menjar en quantitat pot.com/) tes concentracions, pancartes, car- legals ara, també ho devien ser 76 venen com si fóssim un ramat de i qualitat ha destar en el centre de tells, pintades a les parets, xerrades dies enrera, i un any enrera, i dos xais a lescorxador. No deixarem les polítiques agrícoles.A quest matí de dissabte, ja amb una premonició de tardor alaire, ja amb un alè de llibertat al informatives, crits; ha calgut una vaga de fam duna setmana, dia i nit, a Toledo; moltes pancartes de anys... I, potser pensant que encara es penjaven alguna medalla, no han de vigilar els qui ens vigilen, i cada decisió serà nostra, i mourem muntanyes. A Europa, la liberalització dels mercats agrícoles implica una dis- minució del nombre de camperols,cor, hem tornat una vegada més a "Llibertat Amadeu"a Vic, a Barce- tingut la decència de telefonar a la I si daixò en volem dir anarquia, una concentració de les produc-lHospital Penitenciari de Terrassa. lona, a Girona, a Manresa, a Te- mare i dir-li: el seu fill ja ha acabat en direm anarquia; i si en volem dir cions en explotacions industrials,Mentre uns acompanyàvem la rrassa..., i cartells de "Amadeu as- la vaga de faml; no han tingut la independència, en direm indepen- importacions a preus massa baixosmare dAmadeu Casellas en la seva katu", a Alsatsua- Nafarroa, de mínima correcció de trucar a lad- dència. Perquè no són les sigles, el i el reforç dun model productivistavisita (en previsió dels possibles, "Libertad Amadeu" a Madrid, a vocada i, des de la presó-hospital, que importa, no són els noms. Pot- i contaminador. La PAC actual, pelprevisibles i probables entrebancs León, a Valladolid, a Palencia, a han dificultat tant com han pogut a ser no estàvem dacord en tot, al dúmping dels excedents en elsa què ens tenen acostumats), un Badajoz, a Albacete, a Mèxic..., de lAmadeu una trucada, la trucada cent per cent, tots els qui hem his- mercats exteriors, afecta negativa-grup duna trentena de persones "Free Amadeu" a Belfast, a Du- que tots i totes esperàvem, perquè sat la lluita dAmadeu Casellas i ment els camperols i les campero-pujava a peu des de lestació de blín; de "Muerte al estado" a ¨Ho- la seva veu era lúnica que ens po- nhem fet una única bandera; però les daltres regions del món. A més,tren de Terrassa, amb pancartes i landa; signatures des de Nova díem creure. això no ha estat obstacle per em- no compleix les exigències me-crits de llibertat per a Amadeu. York, Filadèlfia, Finlàndia; suport Per tant, estem contents, aquesta pènyer tots en la mateixa direcció, diambientals, de qualitat, i de salut Ha arribat la gent, ens hem abra- de presos, crits des de les presons; és una victòria (parcial) de la soli- contra un enemic comú. Ha estat de les poblacions europees.çat, amb una alegria explosiva, han calgut molts articles, molts daritat; però tampoc no podem dei- possible, i convé recordar-ho. Demanem que la PAC sigui re-amb lalleujament daquesta angoi- mòbils sense saldo de tant convo- xar dacusar els qui, de vacances al La lluita contra les presons con- formada per a afavorir una bona re-xa que ens ha tingut tants dies des- car amics, molts e-mails a la xarxa Japó o a la platja, o ben asseguts en tinua: les físiques, les parets que partició de les produccions en tot eltrossats: aquesta llarga i fatídica de gent que no ens coneixíem i que despatxos als quals no hem tingut amaguen odi i tortura i també territori i la creació docupació.cursa cap a la llibertat o la mort des dara ja serem, per sempre, accés, han allargat una agonia de aquelles més subtils que ens ador- Hauria dafavorir el desenvolupa-que Amadeu emprenia cada dia: 73 amics. 76 dies, als quals cal sumar una men la ment i ens assassinen làni- ment de circuits de comercialitza-dies de vaga de fam, 74, 75, 76... I quan, finalment, les autoritats setmana anterior de vaga de fam a ma. ció curts, garantir preus remunera- El rellotge, finalment, sha aturat polítiques i penitenciàries daquest labril, avortada amb promeses que Amadeu Casellas: gràcies per la dores i donar suport mètodes deal dia 76: just a temps o potser no, país han decidit que la mort dA- mai no es van complir. teva lluita, ens has fet una mica producció sostenibles. La sobiraniapotser massa tard, perquè no tenim madeu no els convenia, han anat a Arribats on som, estem més con- més humans, una mica menys in- alimentària és lalternativa proposa-encara una noció exacta del seu lhospital penitenciari per la porta vençuts que mai que, encara que dignes. da pels camperols.Catalunya. Octubre de 2008 21

Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES: El combat poètic LA CONCEPCIÓ DE L’HUMÀ SEGONS KROPOTKIN llibertari El suport mutu Ferran Aisa Els poetes àcrates, durant la guerra civil i la revolució, marcats pels anhels del nou món que portaven al cor, com havia dit Durruti, van crear una literatura popular plena de vitalisme, sinceritat i, moltes vegades, malgrat que ingènua, pura.Totes les publicacions, amb més o menys regularitat, eren portadores de seccions poètics, la majoria de la prem- Carlus Jové lluiten entre sí o, pel contrari, sa llibertària en disposava, només cal aquells que s’ajuden entre sí?” (pg. E resseguir periòdics com CNT, Solidari- l suport mutu (Mutal aid) és 43). El pensador serà rotund en la dad Obrera, Tierra y Libertad, Ruta, Mu- una de les principals aporta- seva resposta pel què fa als hu- jeres Libres, Campo, Fragua Social, cions teòriques de Piotr Kro- mans: “la societat humana, sense Castilla Libre, Mi Revista... Alguns dels potkin (1842-1921), naturalista, re- l’ajuda mútua, no podria ser man- poetes llibertaris que van afilar la lira i volucionari i pensador anarquista tinguda més enllà de la vida d’una van cercar la inspiració en el combat rus d’origen aristocràtic, motiu pel generació” (pg. 228). contra el feixisme eren: Antonio Agraz, qual fou també conegut pel sobre- A partir de la comparació de les Félix Paredes, Lucia Sánchez Saornil, nom de “príncep anarquista”. Els seves investigacions fetes a Sibè- Gregorio Oliván, José García Prada, Ra- textos que conformen el llibre foren ria i altres regions asiàtiques amb fael Beltrán Logroño, Enrique López originalment publicats a la revista la d’altres zoòlegs, arriba a la con- Alarcón, José Luis Gallego, Valentín de “Nineteenth century” per la Societat clusió ja manifestada per K. F. Pedro, Pedro Luis Gálvez, Antonio Este- Geogràfica Russa i per ells rebé Kessler que “quan més es vinculen ban Mambrilla, Alfons López Muela, An- una medalla d’or. També escrigué entre sí els individus d’una determi- tonio Ruiz Vilaplana, Miguel Alonso So- articles de geografia per a la Geo- nada espècie, com més ajuda mera, Virgilio G. Igualada, Alfonso grafia Universal d’Elisée Reclus, mútua es donen, més es consolida López Muela, Manuel Zambruno “Ne- l’Enciclopèdia Chambers i l’Enci- l’existència de l’espècie i més es bruzán”, Juan Usón “Juanonus”, Jesús clopèdia Britànica (1). donen les possibilitats de què Muro i Melchor Rodríguez García “El Kropotkin es decideix a escriure aquesta espècie vagi més lluny en Ángel Rojo”. La poesia popular d’a- aquesta obra com a resposta a l’e- el seu desenvolupament i es per- quests poetes va trobar el seu camí mergència dels darwinistes socials, feccioni, a més, en l’aspecte més planer en el romanç, per tant, cal que tractarien de demostrar “que intel·lectual” (pg. 44). Aquesta seria “Kropotkin es decideix a encabir-la dins del romancer general de l’home, gràcies a la seva intel·ligèn- segons Syevertsof, per exemple, la Guerra Civil espanyola, veritable tre- cia superior i coneixements, pot una raó per la qual l’ànec tot i els escriure aquesta obra com a sor d’aquella època d’èpica, tragèdia i suavitzar la duresa de la lluita per seus escasos patrons organitzatius heroisme. Els rapsodes dels elencs tea- la vida entre els homes; però al ma- en la cacera, però amb la pràctica resposta a l’emergència dels trals llibertaris o els mateixos poetes teix temps, tots ells reconeixen que generalitzada de l’ajuda mútua, darwinismes socials van llegir els seus versos a la rereguar- la lluita pels mitjans de subsistèn- s’han extès pel planeta mentres da i al camp de batalla. Els seus versos cia de cada animal contra tots els que determinades classes de fal- suren per les barricades, els barris pro- seus congèneres i de cada home cons, molt organitzats per a la caça letaris, les fàbriques col·lectivitzades, contra tots els homes és una ‘llei però amb poca cooperació tendei- els teatres i, al front, a peu de trinxera. natural’” (pg. 29), el qual, segons el mera o tercera persona. se sens dubte, aquesta tribu tindrà xen a extingir-se (pg. 45). Sorpre- Son lloats els “herois” i els “màrtirs” de pensador rus, “no tan sol no ha El suport mutu és un treball diri- més èxit i vencerà l’altra”(4). L’ajuda nen especialment els teixits socials la Revolució: Durruti, Ascaso, García estat demostrat encara, sinó que git a contestar les obres de Huxley mútua fou ja considerada per Dar- d’algunes classes de formigues, Lorca, Ferrer i Guàrdia, camperols, que de cap manera és confirmat (Struggle for existence and its bea- win, per tant, com a part de la amb forts hàbits de cooperació en obrers, milicians anònims, les mares, per l’observació directa”. Per tant, ring upon man) i Herbert Spencer, sel·lecció natural. el treball i de compartiment dels ali- les dones, els fills orfes, les columnes volgué desenvolupar un estudi on dos dels màxims precursors de l’a- Anticipant la possible crítica i el ments (pg. 48). confederals, la UHP, el poble... Antonio emfasitzar “la importància de l’aju- nomenat darwinisme social, en opi- possible titllament de la seva postu- Centrant-se ja en els humans, Ruiz Vilaplana, a CNT (25-2-1937), fa un da mútua com a factor d’evolució”, nió de Kropotkin una deformació ra com a naïf, Kropotkin deixa clar Kropotkin desenvolupa un ampli elogi del poble en armes: “No quise ser deixant oberta la qüestió sobre l’o- de les idees de Darwin, molt espe- ja a l’introdució que davant l’objec- estudi de les societats salvatges, capitán / de esas tropas mercenarias... / rigen d’aquest “instint”(2). cialment del seu concepte de lluita ció d’haver presentat “tant als bàrbares, medievals i modernes. ¡Soñaba con ser un día / sargento del La voluntat de Kropotkin es mou per la supervivència, de la que el homes com als animals des d’un Per Hobbes i els seus continuadors pueblo en armas. / (...) Madrid, Catalu- sempre dins l’àmbit de la demos- propi Darwin havia advertit que punt de vista massa favorable”, cal “l’anomenat ‘estat natural’ no era ña, España; / ya sé lo que es el orgullo: / tració científica, alhora que sota la calia entendre “en un sentit ampli i entendre El suport mutu no com res més que una lluita entre els es tenerte a ti por Patria... / ¿Cómo iba a concepció aristotèlica de què l’hu- metafòric, tot incloent-hi la depen- una demostració empírica de la homes agrupats casualment per ser capitán / de esas tropas mercena- mà és, per definició, zoon politikon. dència d’un ésser respecte a un bondat natural de l’humà, sinó com les inclinacions de la seva naturale- rias?”. “La societat, la humanitat –escriu altre, i tot incloent-hi (ço que és l’afirmació biològica, moral i política sa de bèstia” (pg. 104), i la vida en Malgrat que no és norma habitual Kropotkin– de cap manera s’ha més important) no solament la vida que el suport mutu i la solidaritat és societat constituïria poc més que entre els poetes llibertaris d’escriure en creat sobre l’amor ni tampoc la de l’individu, ans el seu èxit en dei- el principal factor d’evolució, en un refugi. Citant un gran nombre català també trobem poemes en aques- simpatia. S’ha creat sobre la cons- xar descendència”(3). Aquesta llui- contra de “l’escola d’escriptors que d’estudis realitzats sobre societats ta llengua. J. Cluses Ribes publica “Vol- ciència –encara que sigui instinti- ta no tan sols no serà negada pel armats, no tant de les idees de tribals concretes, el pensador rus dria escriure els meus versos” (Vida va– de la solidaritat humana i la de- pensador rus, sinó que serà entesa Darwin, com de la seva terminolo- posa de manifest que, lluny de Nueva, 3-1-1937), òrgan de les JJ. LL. de pendència recíproca dels homes” en un sentit molt similar a com l’en- gia” han volgut emfatitzar tot el con- complir-se aquesta tesi, la majoria l’Alt i el Baix Penedès. És un poema es- (pg. 32), dependència aquesta que tengué Darwin, qui en el capítol trari. de poblats practiquen el treball crit amb la ràbia d’un combatent per la “obliga l’individu a considerar els sobre el desenvolupament de les El punt de partida de l’argumen- comú i l’anomenat comunisme pri- llibertat del proletariat: “Voldria escriure drets de cada un dels altres com a facultats morals i intel·lectuals de tació de Kropotkin és la conducta mitiu, en què tots els béns perta- els meus versos / amb un punyal ple de iguals als seus propis drets” (pg. L’origen de l’home escrigué: “quan dels animals, per després centrar- nyen a la comunitat i la família ex- sang, / i xopar-lo cada volta / al cor dels 33). Òbviament, darrera aquesta dues tribus d’homes primitius que se en la conducta humana en les tensa –diverses famílies vils tirans. / I cada volta voldria / escriu- afirmació hi ha una convicció políti- viuen en el mateix indret entren en diferents etapes històriques, amb sanguínies que viuen en un mateix re una estrofa més, / remarcant els fets ca i moral que de cap manera es competència, si en una d’elles (i la voluntat última de posar de ma- allotjament– constitueix el nucli fo- dels homes / que assassinen l’Uni- despren de l’observació objectiva, amb les altres condicions iguals) hi nifest que “la sociabilitat és tant una namental de convivència, provant vers...”. I un altre català que signa el seu però no serà aquesta objecte de ha més homes valents, fidels i que llei de la natura com ho és la lluita així que “l’individualisme desenfre- poema com a Tuneu publica “Primer de desenvolupament a l’obra, cos- se senten solidaris dels altres, que mútua” (pg. 43). Així, la pregunta nat és manifestació de temps més Maig” a la revista Campo (1-5-1937). ntruida fonamentalment a partir estan sempre disposats a alertar- que cal respondre és: “qui són més moderns, però de cap manera d’obvservacions de camp en pri- se del perill i a ajudar-se i defensar- aptes, aquells que constantment propi de l’home primitiu” (pg. 113),22 Catalunya. Octubre de 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAa més de ser “contrari a la naturalesahumana” (pg. 146), com ja havia ex-possat Darwin quan va escriure “nopodem deturar la nostra solidaritat,encara que ens ho digui la raó, senseenderrocar una de les parts més no-bles de la nostra naturalesa”(5). Els hotentots, per exemple, tenenel costum de dividir-ho tot entre elspresents, i per més afamat que esti-gués un d’ells, no podria menjar sol(pg. 115). Però Kropotkin evita crearla imatge rosseauninana del Bon Sal-vatge, per ell tan artificial com la con-trària, i així com ressalta els elementsde cooperació no amaga els de lluita,sovint relacionats amb la forta moraltribal, construida sovint sobre l’ideade venjança, i les creences religioses.(pg. 116-117). “L’home primitiu no potser considerat com un ideal de virtutni com a ideal de ‘salvatgisme’. Peròté una qualitat elaborada i fortificadaper les mateixes dures condicions dela seva dura lluita per l’existència:identifica la seva pròpia existència Imatge de l’enterrament de Kropotkin.amb la vida de la seva tribu; i, senseaquesta qualitat, l’humanitat mai hau- ments provinents de la collita ja fos “La majoria de poblats practiquen el treballria assolit el nivell al què es troba ara” per celebrar-ne la finalització o per comú i l’anomenat comunisme primitiu, en què(pg. 132). Per Kropotkin, però, resulta tancar el procès d’el·lecció dels capsevident que “el salvatge educat en les de la comuna. La guilda era així “una tots els béns pertanyen a la comunitat”idees de societat tribal, practicades associació per el suport mutu ‘de fet ien totes les ocasions, dolentes i de consell’, en totes les circumstàn-bones, és tan exactament incapaç de cies i en totes les contingències de lacomprendre l’europoeu ‘moral’ que no vida”. També era una organització perté cap idea de solidaritat, com l’euro- ciés i no intervingués per aturar-la era suport mutu per damunt de la resta. i a elaborar lentament l’organització a la justícia, de manera que “quan elpeu mitjà és incapaç de comprendre considerat com si ell mateix hagués Entrant a l’època medieval i el feu- futura de la ciutat” (pg. 174-5). Això es germà de la guilda compareixia da-el salvatge” (pg. 127). produit les ferides causades” (pg. dalisme continúa la tendència mutua- veurà il·lustrat amb les guildes, asso- vant el tribunal d’aquesta, era jutjat Les societats bàrbares constituei- 147). El sistema de penalitzacions es lista dels diferents pobles, de manera ciacions d’artesans que actuarien per persones que el coneixien bé”xen segons Kropotkin una evolució de basaria majoritariament en la repara- que no només “el feudalisme no impli- com a “perllongació del clan anterior”, (pg. 184).les societats tribals en què “en lloc de ció del mal fet, i en general no conei- cà la descomposició de la comuna alen les que els membres “s’anomena- Per Kropotkin és ben clar que lales unions anteriors per la sang” es xien “els càstigs espantosos que van deana”, sinó que “cap altre període ven mútuament germà i germana” i ciutat medieval “no era una simple or-desenvolupen “les unions territorials”. ser introduits més tard per la legisla- de la humanitat serveix de millor con- que podien ser estables o temporals ganització política per a la proteccióSi fins ara la tribu havia estat el princi- ció laica i canònica sota la influència firmació de les forces creadores del per a, per exemple, la construcció de certes llibertats públiques. Consti-pal mitjà d’unió, ara la “Comuna alde- de Roma i Bizanci” (pg. 150). No poble que els segles XI i XII, en el que d’una catedral. Aquestes guildes tuia una temptativa d’unió estretaana” ocuparà el seu lloc, tenint com a amaga Kropotkin les guerres i alguns les viles fortificades i les viles comer- mantindrien costums comunitàries de amb finalitats d’ajuda i suport mutus,elements principals el territori comú, costums que avui considerariem dis- cials que constituien una mena d’‘oasi l’època tribal com per exemple el con- per al consum i la producció i per lala terra de cultiu comuna i la indepen- criminatoris, però seguint la tònica ja dins la selva feudal’ van començar a vit comú, en què els membres de l’as-dència familiar. Aquest model existiria mencionada, destaca els elements de lliurar-se del jonc dels senyors feudals semblea local compartien els ali- continua a la pàgina 24 >a tota la Gran Bretanya i Irlanda,França, Itàlia, als països escandi-naus, la Índia, a gran part dels païsosafricans, etc. Si al clan encara no exis-tia la propietat privada, a la comuna jaexistiria l’acumulació de propietat dinsla família i la seva transmissió seriahereditària, però exclusivament enbéns materials (pg. 142). Segons ladefinició de Kropotkin, “la Comuna al-deana no era tan sols una associacióper asegurar a cada un la part justaen el goig de la terra comú; era,també, una associació per al cultiucomú de la terra, per al suport mutuen totes les formes possibles, per a ladefensa contra la violència i per almàxim desenvolupament dels conei-xements, els llaços nacionals i lesconcepcions morals; i cada canvi enel dret jurídic, militar, educatiu o eco-nòmic de la comuna, era decidit pertots a la reunió del mir de la vila, l’as-semblea de la tribu, o a l’assembleade la confederació de tribus i comu-nes” (pg. 143). En aquesta pràcticacomunitària de l’agricultura, però, elconsum no era encara necessària-ment comú –cada casa cuinava laseva ració–, però sí el seu reparti-ment, equitatiu (pg. 145). Pel que fa a Justícia, “tota barallasorgida entre dos paisans es conside-rava assumpte que concernia a totala comunitat” i quan s’arribava a laviolència física “l’home que la presen- El suport mutu i la solidaritat no tenen res a veure amb l’almoina que defensen cristians i altres grups religiosos. És donar-se per ser.Catalunya. Octubre de 2008 23

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ve de la pàgina 23 sa humana” i que, per tant, les mesu- bat imposant. Això, com s’ha comen- res polítiques que hom adopti es tat, ja fou observat per Darwin a “L’ori-vida social en general” (pg. 191). Els poden basar “en les millors dades gen de l’home”, i un debat al margeEstats que es desenvoluparien en els possibles sobre com som els éssers seria què n’ha resultat de la imposició,tres segles següents, però, destrui- humans”, rebutjant però “tota inferèn- a quin progrés ha conduit, sobrerien sistemàticament aquestes institu- cia que dedueixi d’allò que és ‘natural’ quins fonaments morals s’ha assen-cions, tendint cap a una organització el que és ‘bó’”(7). Com apunta Singer, tat, etc. Anarquistes actuals com Zer-centralitzada en la qual “tan sols l’es- Darwin havia negat que es poguessin zan, per exemple, seran absoluta-tat i l’església poden construir els lla- treure lliçons morals de la seva teoria ment destructius amb la idea deços d’unió entre els súbdits” i en fun- evolutiva, cosa que tant Singer com progrés que va implícita al discurs deció de la qual “el federalisme i el Kropotkin eviten, si bé no sempre ho l’anarquista rus.‘particularisme’, és a dir, la cura dels aconsegueixen. El simple fet de des- A favor de Kropotkin tan sols restainteressos locals d’una regió o d’una tacar unes conductes i no unes altres dir que en cap moment vol demostrarciutat eren enemics dels progrés” (pg. en la construcció del discurs ja consti- la bondat innata de l’humà, però tam-226). “No tolerarem un estat dins de tueix una primera forma d’apropiació poc pretén fer el contrari. Tot i anima-l’estat” seria la consigna de la naixent moral –com fa Kropotkin de forma no da per una motivació política, i persocietat moderna. explícita. tant interessada, la seva és una lectu- Aquesta transformació política ge- Tot i aquesta evident selecció, Kro- ra en clau evolutiva, i rara vegada mo-neraria canvis en l’esfera moral, i potkin es mou tota l’estona dins l’àm- ralitza sobre els fets. El suport mutu“l’absorció de totes les funcions so- bit de la demostració científica, com ja és, doncs, una lectura d’alt interès percials per part de l’estat, va afavorir fa- s’ha comentat, i es limita a exposar a tota persona interessada en unatalment el desenvolupament de l’indi- observacions pertanyents a diferents dosi elevada d’evidències contràries avidualisme estret i desenfrenat. En la àmbits. No obstant, una pregunta ma- l’afirmació, no poc extesa, que la na-mesura que els deures ciutadans cap lintencionada apareix llegint la seva turalesa humana és contrària a la so-a l’estat es multiplicaven, els ciuta- exposició: si l’instint de solidaritat és lidaritat.dans evidentment es lliuraven dels l’origen de la cooperació entre hu-deures cap als altres” (pg.226). Da- mans –oblidem-nos ara dels ani-vant un conflicte entre ciutadans ja no mals–, quin és l’origen de la lluita, Notes: “Kropotkin es mou totahi hauria necessitat d’intervenir, “per l’autoritat i la competició? Que potser (1)Pròleg de “El apoyo mútuo”, Madreaixò ja hi ha la polícia”. “Triomfa ales- no són aquestes tan presents o més Tierra 1989. D’ara endavant, si no l’estona dins l’àmbit de lahores –diu Kropotkin– l’afirmació que que la solidaritat? El pensador rus no s’indica el contrari, totes les cites per-cada un pot i ha de preocupar-se de només no dóna resposta, sinó que a tànyen a aquesta edició. demostració científica i esla seva pròpia felicitat, sense para vegades sembla tombar la vista da- (2)Sobre la consideració de la solida- limita a exposar observacionsmassa atenció a les necessitats d’al- vant situacions en què competició i ritat i l’ajuda mútua com a instint, éstri” (pg. 227). Tot i aquesta tendència a cooperació apareixen paral·lelament, interessant la lectura del capítol V de de diferents àmbits”l’individualisme i tot i la destrucció en benefici sempre de la segona, el “L’origen de l’home”, de Darwin.progressiva de les guildes, les unions qual en facilita una crítica superficial. (3)Charles Darwin: “L’origen de les es-d’obrers professionals i les societat Si som més rigorosos, però, i no ens pècies”. Barcelona: Ed. 62, 1983.cooperatives, desenvolupades amb quedem en la superfície dels fets, ob- (4)Charles Darwin: “L’origen de l’ho-grans dificultats, constituiran algunes cial i econòmic en què visquin, la persones actuaran de manera com- servem que la tesi que Kropotkin me”. Barcelona: Edicons Científiquesde les noves formes de suport mutu. major part de les persones respon- petitiva”(6). Singer proposa la “promo- planteja, això és, que el suport mutu Catalanes, 1984, pg. 154. L’estudi de Kropotkin posa en evi- dran positivament a les oportunitats ció d’estructures que estimulin la coo- és el principal factor d’evolució, queda (5)Ídem, pg. 160.dència el que actualment el filòsof autèntiques de participar en formes peració” així com “tractar de canalitzar sobradament demostrada, car en tots (6)Peter Singer: “Una izquierda darwi-nord-americà Peter Singer apunta a de cooperació mútuament beneficio- la competència cap a objectius social- els casos presentats, fin i tot en la niana. Política, evolución y coopera-les seves propostes per una esquerra ses”, alhora que “en els diferents sis- ment desitjables”, partint de l’accepta- guerra, aquells grups d’individus que ción”. Barcelona: Crítica, 2000.darwiniana: “Al marge del sistema so- temes socials i econòmics, moltes ció “d’una cosa així com una naturale- han practicat la cooperació s’han aca- (7)Ídem. LA MORT ACCIDENTAL DEL PINTOR LLIBERTARI PEPE OCAÑA Ocaña i llibertat! Miquel-Dídac Piñero i Costa cenari del parc Güell en una nit de les Primeres Jornades Llibertàries Fa 25 anys, el 8 de setembre de de Barcelona de juliol de 1977 1983, va morir, acompanyat per fa- enmig d’una festa revolucionària que miliars i amics, a causa de les cre- espantà l’Europa burgesa i en pa- mades que havia patit de manera raules del ja traspassat Juanjo Fer- accidental el pintor i artista global nández va originar l’eurorepressió Pepe Ocaña (José Luís Pérez de l’alcalde Socias Humbert contra Ocaña), que la seva amiga Consue- la Barcelona que havia passat de lo García del Cid considera el verita- clandestina o subterrània a subversi- ble orgull gai del temps de la Transi- va de carrers i places d’aquesta ciu- ció postfranquista a Barcelona, ja tat port de la Mediterrània. De fet, la que aquest artista plàstic andalús es cultura clandestina dels ‘ramblers’ considerava “una gitaneta llibertària” sota el franquisme es va transformar que regnava a la Rambla de Barce- en la cultura de subversió de la lona, en un triangle anarquista que Rambla l’any 1977 amb una esceni- Ocaña eren a la terrassa del cafè de s’aplegà en aquell tenia els seus tres vèrtexs existen- ficació magnífica i feliç al mig del l’Òpera per celebrar la nit de sant cèntric punt de la cials entre casa seva, a la plaça parc Güell sota els colors negres de Jaume, com explica Pepe Ribas a Rambla. La policia Reial, el cafè de la plaça del Pi i el de l’Anarquia i rojos de la classe obrera. les seves memòries “Los 70 a desta- municipal va agredir a l’ Òpera. El 8 de setembre de 1978, després jo. Ajoblanco y libertad” (RBA Libros, tots tres de manera Ventura Pons va filmar “Ocaña, de l’incident policial de la terrassa de Barcelona, 2007, pàgines 555 i contundent i els va retrat intermitent”, un reportatge en l’Òpera, a la seva Sevilla natal Pepe 556), quan més de vint policies mu- lliurar a la Policia Nacional de la co- calde de la Trasició, Socias Hum- què l’artista exposa la seva vida. El Ocaña vestit de Sol va patir unes nicipals es van llançar contra Ocaña, missaria de Via Laietana, on van ro- bert, volia una Barcelona turística, cafè del Pi acollia la tertúlia d’Ocaña, greus ferides que van ser mortals a que anava vestit per a aquella oca- mandre fins a arribar al jutjat. El sense aldarulls, concerts de genta- que pintava d’una manera subversi- causa d’unes bengales festives, una sió de ‘femme fatale’, mentre canta- jutge els va empresonar a la Model. des, espais autònoms, manifesta- va i imitava allò naïf. Acompanyat pel veritable mort accidental d’un artista va una copla. José Guijarro s’encarà Al cap de 72 hores, van sortir de la cions anarquistes o festes espontà- dibuixant d’Anarcoma -Nazario- i el anarquista. a la policia mentre Nazario intentava Model amb una gentada al carrer nies, com aquella d’Ocaña a la seu amic Camilo, va triomfar a l’es- El 27 de juliol de 1978 Nazario i aturar les detencions. Una gentada Entença que aplaudia i cridava. L’al- terrassa de l’Òpera.24 Catalunya. Octubre de 2008

Exgae: la cultura lliure EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIESbasada en compartir El Correllengua 2008 Col·ectiu Catalunya El Corre- llengua ésL EXGAE, la primera assesso- una iniciati- ria legal quasi gratuïta espe- va a favor cialitzada en lliurar als ciuta- de la nostradans dels abusos de la SGAE i llengua icompanyia, ha llençat un text en cultura sor-resposta a un manifest emès per gida de laaquests, les principals entitats de lladors, àvies, adolescents, ciuta- nosaltres. Només la reducció inte- cultura (cultura=religió) no va tenir societatgestió; un text una mica llarg però dans en general, som uns dels mi- ressada dels conceptes pot propi- cap discussió. civil catala-on es concentren moltes visions lions de persones que utilitzen ciar tals afirmacions. Però deixem enrere comparan- na. És unaque ens ajudaran a entendre cap aquestes xarxes en lestat espa- Modificar les lleis de propietat ces daltres segles. Tornem a lera propostaon ha danar la cultura digital. nyol. Volem aprofitar locasió per a intel·lectual dacord a aquestes ter- present, a la societat de la informa- per la defensa i promoció de la llengua Lavarícia trenca el sac, per una deixar clares algunes coses que, giversacions seria alguna cosa així ció. catalana, transversal, oberta, participa-cultura lliure de ciutadans que amb grandiosa mala fe, es volen (i perdoneu la trista comparança) tiva i popular, que té com a objectius fo-compartisquen: 7 solucions/reali- tergiversar: com modificar la Llei de Costes en La societat de la mentar lús social de la llengua en totstats. La que proposa "la Coalició" i si- benefici dun grup de promotors im- els àmbits.També és una eina per donar informació Una resposta ciutadana als úl- milars és una partida amb les car- mobiliaris. La cultura i la platja són a conèixer la nostra llengua i cultura atims atacs a les llibertats fonamen- tes marcades i les seues posicions de tots i les crisis en les seues res- La societat de la informació, com les persones que, nouvingudes o no,tals perpetrats en nom de la Pro- no són sinó el fanal duna indústria pectives indústries no han de fer- veurem més endavant, no té cap encara no la coneixen, i una manerapietat Intel·lectual. que intenta guanyar el joc en lúltim nos perdre lhoritzó de la importàn- possibilitat d’existir amb la reforma festiva i oberta de celebrar la catalani- En aquestes dates hem assistit moment canviant les regles del cia del patrimoni comú. que “la Coalició” i la indústria cultu- tat, al carrer, de manera desacomplexa-a diversos atacs a les llibertats en mateix. ral en general estan proposant. De da i en positiu.nom de la propietat intel·lectual. El problema fonamental és que I no obstant això es fet desapareixeria en favor d’una Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca,També hem tingut locasió de llegir el que ens estem jugant no són “societat de la indústria de l’entre- inspirada en la Korrika del País Basc. El mou...el manifest que ha perpetrat una simplement els dividends econò- teniment”. 1995 es comença a fer al País Valencià iautodenominada Coalició de Crea- mics, sinó la pròpia concepció de la Un fenomen social de tal magnitud L’era digital facilita a totes les a partir del 1997 la CAL agafa el com-dors i Indústria de Continguts [que cultura i el dret a laccés a la infor- i envergadura (13 milions de llars i persones, com mai abans havia promís de portar-lo a la resta dels terri-agrupa a cinc de les principals enti- mació (que ens ha costat uns 70 % dels internautes, és a dir la succeït, la lliure circulació del co- toris de parla catalana.tats de gestió de drets i corpora- quants centenars danys aconse- majoria absoluta de la població) no neixement i multiplica les possibili- El Correllengua es vertebra amb elcions de la indústria cultural - guir). pot ser interpretat duna manera tats d’aprenentatge i creació, en pas de la flama, que és l’element simbò-SGAE (autors), Egeda (producció tan simplista i menys intentant benefici de tota la humanitat. lic i cohesionador de tota aquesta ini-audiovisual), Promusicae (produc- Quan vaig dir cultura... conscienciar a la societat de les Els temps han canviat, tots els ciativa, per les diferents poblacions deltors musicals), Adivan-Adican (dis- seues “males pràctiques” utilitzant ciutadans han de poder beneficiar- país. Al seu pas es llegeix el Manifesttribuïdors i importadors videogrà- Parlem de cartes marcades perla por, la difamació, les amenaces i, se de tots els avantatges que ofe- del Correllengua, i es realitzen, en l’àm-fics) i FAP (propietat intel·lectual) - què en el discurs mediàtic aquesta com pretenen en la seva nova reix la Xarxa de Xarxes a nivell de bit local, tota mena d’activitats de caireque al seu torn agrupen el lobby a “Coalició” i la indústria cultural en campanya, la modificació de les l’intercanvi horitzontal d’informació lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu:Espanya de les grans productores i general utilitza “cultura” i “creació” lleis per a tenir tribunals a mesura. i cultura. Els mitjans de producció xerrades, taules rodones, programes dedistribuïdores de cinema nord- de forma interessada, intentant re- En Espanya tenim un cas fla- cultural han d’adaptar-se a aquesta ràdio i televisió, música i balls populars,americanes: Disney, Universal, Pa- definir aquests conceptes per a be- grant duna institució privada que nova democràcia i no al revés. La actes gastronòmics, cercaviles, teatreramount, Sony Pictures, Fox i War- nefici propi i per als seus interes- va aconseguir imposar la seua còpia i els seus beneficis estan en al carrer, concerts,... amb lobjectiu dener] i les declaracions dels seus sos estrictament econòmics. forma dentendre a la societat. Sa- la base de tot això. mostrar la vitalitat de la nostra llengua iportaveus sobre la suposada Quan diuen “cultura” es referei- nomenava Inquisició i va aconse- cultura, així com d’implicar tothom enagressió a la cultura que suposen xen simplement a “Indústria de guir imposar els seus interessos La cultura: Imitació i la defensa de la llengua catalana.les xarxes dintercanvi darxius o lentreteniment”. Quan diuen “crea- durant segles a costa de crema de còpia El Correllengua s’estructura en qua-xarxes P2P. ció cultural” en realitat estan par- llibres, prohibició de la ciència i tre columnes que reten homenatge a Els qui escrivim a continuació lant dexplotació “comercial de condemna a mort de milers de per- Per què demonitzen la còpia quan quatre persones destacades. Enguanysom mestresses, empresàries, in- certs drets dautor dels seus afi- sones. és la matèria de la qual està fet l’a- tenen el nom de: Montserrat Roig iternautes, advocades, jutges, liats”, en poques paraules estan També va aconseguir retardar prenentatge? Maria Aurèlia Campmany i de dos es-"il·lustres" intel·lectuals, programa- parlant dels seus negocis. Quan uns quants segles levolució cultu- No vivim aïllats, vivim en xarxa, criptors: Pere Quart i Jaume Fuster.dors, aturades, professionals, cien- diuen “pirates”, “saquejadors”, “ex- ral i tecnològica dOccident. Això sí, La CAL coordina actes al Principat, atífiques, artistes, artesanes, treba- poli” sestan referint a tots i totes durant aquest temps la definició de continua a la pàgina 26 > Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Fran- ja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el Pel·lícules suport de les entitats d’aquests diferents territoris, mentre que al País Va- lencià l’encarregada de coordinar el Co- rrellengua és Acció Cultural del País Valencià. El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova daixò ho és lèxit de participació de lany passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler dactes arreu del país. Des de fa 7 anys la cloenda del Corre- llengua es fa a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’impo- sava a Catalunya una greu divisió i frac- tura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada anyCALLE SANTA FE NOMADAK TX 4 MESES, 3 SEMANAS Y 2 DÍAS CAN TUNIS en participació i mobilització i esdevéCarmen Castillo , 2007 Raúl de la Fuente, 2006 Cristian Mungiu, 2007 Paco Toledo y José González, 2007 un clam per la recuperació dels lligamsEl passat i el present de Xile a partir Larecerca de dos músics perquè la Les dificultats duna estudiant uni- Documental sobre els darrers temps històrics entre el nord i el sud de la nos-de la supervivència i dignitat dunes música de la txalaparta es convertei- versitària per avortar a la Romania daquest barri marginal de Barcelo- tra nació.víctimes de la dictadura de Pinochet. xi en un lloc de trobada cultural. dels darrers temps de la dictadura. na, dur i cru com pocs.Catalunya. Octubre de 2008 25

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ > ve de la pàgina 25 la cultura i a la llibertat d’expressió es veurien greument soscavats si en contínua comunicació; des que es limitassen les eines de les quals naixem i som socialitzats absorbim disposa actualment la societat. contínuament coneixements imi- 2. Que les entitats de gestió pas- tant, copiant i samplejant. No hi ha sen a ser el que són: entitats priva- altra manera de fer-ho. El coneixe- des que gestionen NOMÉS I EX- ment es dóna per la imitació i la CLUSIVAMENT els “comptes” dels còpia. seus socis o siga els drets d’explo- Així es constitueix el nostre ima- tació per una part dels artistes. ginari cultural, en el qual ens inspi- Que, com tota entitat privada, es rem i permet la creació de noves permeta la lliure competència i que idees, obres d’art, teories, etc. Tota en cap concepte es consentisca creació cultural, tota ampliació del que entitats privades furguen en la coneixement es basa en aquesta privadesa i en les butxaques dels tradició rebuda, de manera que ciutadans i menys que s’utilitzen cap creació és completament origi- béns i sòl públic per als seus bene- nal ni seria possible sense l’exis- ficis privats (com l’exemple de la tència d’aquest patrimoni col·lectiu. Torre de la Música de València). Carta als companys Bé ho saben les grans multina- 3. Que els creadors siguen pagats i companyes dels cionals de la cultura que des de de forma equitativa siguen o no sempre s’han enriquit rendibilitzant socis d’entitats de gestió. Que els moviments socials contes i músiques populars que la producció cultural que tracta de estrenes d’Almodóvar-? Deixarà artistes cobren, si així ho desitgen, han saquejat del nostre patrimoni defendre els seus interessos parti- Almodóvar de ser milionari? Segu- principalment per la seua creació i Enric Duran comú o de la creativitat de les per- culars a costa dels altres. Ells són rament no. Una mica menys milio- no per l’explotació que genera. sones que creen pel simple fet de avui aquests pocs que s’oposen a nari? De debò la població sencera 4. Abolició immediata del cànon di- En primer lloc vull agrair a tothom que comunicar-se i de contar. la nova impremta, paralitzant injus- ha de preocupar-se per les fluctua- gital, impost que sanciona indiscri- va participar en la distribució de la re- En l’era digital i de la comunica- tament el desenvolupament de la cions en la fortuna d’Almodóvar? minadament la ciutadania en nom vista “Crisi”, la mostra de confiança que ció, “allò digital” són els nostres re- circulació del coneixement. Sens dubte la cultura, com ha de la “compensació” a la creació va significar el seu compromís per fer- cords compartits i la comunicació, La pirateria no existeix, els pira- estat sempre i sempre serà, segui- per un delicte que no és tal, quan, ho donat que no vam enviar el contin- les xarxes que els connecten. tes són els pares rà produint comunitat, emocions i en realitat, és recaptat en benefici gut fins el dia abans. Només sabent qui “Allò digital” és la matèria del És simplista i tendenciós dividir a la riquesa i també inversions. Seguirà de poques persones privades que hi havia al darrere i en alguns casos ni que està feta la nostra memòria població en els qui copien i els qui copiant-se a si mateixa per a pro- rares vegades són creadors i això, va ser prou perquè us impliques- contemporània. compren, quan tots fem ambdues duir nous originals, seguirà convo- menys d’alguna cosa que estiga siu en aquesta acció que no hauria Voler lucrar-se àvidament del coses alhora. cant a la gent allí on es manifeste. relacionat amb la Cultura. Pagar estat el mateix sense vosaltres. que és la nostra forma natural d’a- Seria com dir-los pirates gastro- Ara, en l’era digital, seguirà ha- per ser sospitós és propi de les dic- També vull agrair a tothom que ha prendre -copiar- en el moment de nòmics als qui cuinen sense com- vent més i més gent que es dedi- tadures. col·laborat i participat en accions i cam- la seua major florida, això si és un prar llibres de receptes. que a la cultura amb el que apren- 5. Que una obra passe a ser de panyes que shan dut a terme els da- saqueig. Com caldrà dir-ho?: El fet que rega directament d’uns altres a Domini Públic en uns terminis be- rrers temps sense saber com es finan- Molts comparen aquest canvi copile música per internet i que través de la xarxa. neficiosos per a la creació i la so- çaven i sovint sense rebre unes tecnològic amb la invenció de la im- això faça de mi un melòman, em No es perd l’estima als creadors, cietat. Permetre que més d’una ge- respostes clares a les seves preguntes. premta, eina que va revolucionar la provoca molt més interès per a tot el contrari, són persones més neració visca del treball d’algú, és També ho agraeixo a qui, fins i tot difusió de la cultura gràcies a la acudir a concerts i per comprar els properes, són els nostres mestres un forma de fomentar el parasitis- sense participar o sense estar-hi del tot seua capacitat de copiat, més ràpid originals del que més m’ha agra- quotidians, som nosaltres matei- me i l’estancament creatiu, desacti- dacord, ens ha respectat permetent i fidedigne a l’original que el qual dat. Només en el deliri insaciable xos. vant la reinversió i més considerant que hi hagués un clima de prou confian- pogués realitzar el copista més de la indústria discogràfica es pot que una mesura pensada per a ça per a que la distribució de la publica- benvolgut de l’època. La utilització pensar que la gent haja de com- Per tot això DEMANEM: afavorir a les persones en realitat ció “Crisi” shagi pogut dur a terme. de la impremta va extreure dels prar els milers de discos als quals 7 mesures necessàries i urgents beneficia principalment grans mul- Entre totes hem fet possible que sha- monestirs els llibres que només es- tens accés ara per escollir, quan per a protegir i impulsar la socie- tinacionals que desvirtuen la crea- gi creat un debat públic, però especial- taven a l’abast d’una elit privilegia- decidisc consumir. tat del coneixement en benefici ció primigènia. Demanem el pas al ment social, que potser no té prece- da, a pesar de la poderosa oposi- És fals dir que compartir ens farà de tots (tots de debò ;]) domini públic en un període de dents en relació a la banca i lactivisme ció d’uns pocs, moguts pels seus perdre l’estima pels creadors i els temps raonable, depenent del tipus social. interessos particulars. És cert que originals. 1. Considerar qualsevol retallada a de creació, amb un màxim de 30 Això ha permès que totes les enques- els copistes es van quedar sense A cas s’ha deixat de vendre el les xarxes d’intercanvi d’arxius anys. tes dopinió que mhan arribat aquests el seu treball i hagueren de dedi- Quixot perquè siga de domini pú- (xarxes P2P) com un acte d’obscu- 6. Defendre el dret “a cita” com ve- dies de làmbit de Catalunya han situat car-se a altra cosa però, qui seria blic? A cas s’ha deixat de vendre rantisme i un atemptat contra els hicle de creixement democràtic de el suport social de la meva acció i en capaç avui de prohibir la imprem- perquè els pares poden passar la drets democràtics fonamentals ga- la societat de la informació. contra de la banca, entre el 60 i el 80% a ta? còpia del Quixot que havia estat rantits per la nostra constitució i per 7. Eliminar el concepte de “lucre favor. Els polítics no han obert la boca, Alguna cosa similar succeeix en dels avis als seus fills? innombrables tractats internacio- cessant” en tot el que concerneix a la banca només ho ha fet per tractar de l’era digital. Les noves eines benefi- A cas es deixarà d’anar a les es- nals que l’estat espanyol ha ratifi- la producció cultural. treure ferro a lassumpte, ambdós cen- cien fins i tot a la indústria de l’en- trenes d’Almodóvar i a commoure’s cat. Els nostres drets al coneixe- surant que la difusió no arribes als tele- treteniment, aquesta petita part de allí -els qui es commouen en les ment, a l’aprenentatge, a l’accés a http://exgae.net/ noticies, sempre amb la intenció que Pàgines web sen parli el mínim i que la gent se nobl- di. Amb això sha demostrat que no tenen arguments contra aquesta acció, sha demostrat que si fem les coses bé, els moviments socials que ens mobilit- zem per enderrocar aquest sistema i construir alternatives de societat, tenim més legitimitat que el sistema establert, i que ens podem guanyar la simpatia de molta gent. El que ha acostumat a faltar és confiança en nosaltres mateixes; el que ha sobrat és por. Potser aquesta acció ha servit perquè moltes persones recuperin lesperança, així mho han ex- pressat unes quantes desenes de persones al correu electrònic i ho he llegit en molts fòrums dinternet. Hi ha moltes daltres accions també molt vàlides que molta gent està duent CGT LA MALATESTA a terme. Em podeu contactar a http://www.cgt.org.es/ http://www.lamalatesta.net/ enric@enricduran.cat Tot sobre la CGT de lEstat espanyol: notícies, notes de premsa, materials Distribuïdora llibertària immensa que funciona a través dInternet: llibres, formatius, legislació directori, recursos, butlletins... revistes, música, etc. Un hi pot trobar materíal difícil de trobar.26 Catalunya. Octubre de 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Dels drets a les ció autocomplaent del miratge de- nacional. El seu exili mexicà conti- catsde la primera meitat del segle mocràtic respecte de la temàtica nuà marcat per algunes de les XX, Joan Garcia Oliver.llibertats” GLT, on aparentment tot s’ha asso- seves grans obsessions: el coope- Garcia Oliver (Reus 1901 lit “naturalment” i on només fan falta –Mèxic 1980) fou -juntament amb els últims detalls perquè tot quedi Durruti i Ascaso, amb qui s’uní per arreglat dins de la modèlica família a formar el grup Los Solidarios- el rosa. L’absorció institucional del líder anarcosindicalista més cone- moviment gai ha portat a la presèn- gut i influent de la primera meitat cia d’una forma hegemònica de del sele XX als Països Catalans. comprensió d’aquest basada en el Empresonat i torturat diverses ve- consumisme i en el model de famí- gades, fou home d’idees i d’acció, Lubitsch i la sàtira lia nuclear, comprensió que es va participar de manera decisiva (i difon constantment en els mitjans heroica) en els combats i barrica- És Ernst Lubitsch un cineasta antisiste- de comunicació de gran tiratge. des del 19 de juliol de 1936, i va ma? A primera vista sembla una afirma- Aquesta obra posa de manifest formar part del Govern de la Gene- ció exagerada però un repàs a la seva com, durant aquest període, s’ha ralitat després de crear i desmuntar coneguda filmografia ens dóna algunes produït un intens i productiu activis- el Comitè de Milícies Antifeixistes sorpreses. me polític que s’ha traduït en una que havia substituït la Generalitat 1918 - No quiero ser un hombre particular manera de treballar que rativisme i el mutualisme. Primer al- ‘de facto’ després del 19 de juliol Aprofitant labsència del seu oncle, una s’expressa en la forma i el contin- calde republicà de Falset durant la del 1936. Féu amistat amb Josep jove decideix viure com un home. EsEUGENI RODRÍGUEZ I JOAN gut de les activitats reivindicatives II República, la seva ha estat una Tarradellas i fou ministre de Justí- vesteix com a tal i troba un nou tutor delPUJOL (coordinadors) a Catalunya. Un activisme que no memòria interessadament tacada cia del Govern de Francisco Largo que acaba enamorant-se… encara ves-Virus editorial s’ha quedat atrapat en el llenguat- pel franquisme. Caballero. Va posar en funciona- tida dhome. El mestre alemany de la ge dels drets oferts i que mira a un ment els Camps de Treball per a comèdia, que deixaria després la seva Col·lectiu Catalunya futur de llibertats. detinguts polítics i va esdevenir, empremta a Hollywood, firma un dels entre el 1936 i el 1939, un dels seus films més provocadors, una faulaL’any 1986 té lloc la IV Conferència homes més forts del moviment sobre la discriminació sexual i el trans-del FAGC, un esdeveniment mar- ”Joaquim anarquista. vestisme.cat per la recent incorporació de Llorens Abelló” Tot i això, el seu itinerari vital era 1919 – La Princesa de las Ostrasjoves que, a més de la reivindicació PERE AUDÍ I TONI ORENSANZ pràcticament desconegut, i en Míster Quaker, el rei de les ostres asexual, es troben vinculats a movi- Col·lecció: Cooperativistes Ca- aquest sentit, aquest llibre és una Amèrica. És tan ric que té un serventments socials reivindicatius de l’es- talans, 11; Editorial Cossetània biografia molt esperada dins del només per aguantar-li el cigarret men-querra radical. Uns anys en què món de la historiografia catalana. tres fuma. Lúnica cosa que podria dei-entra en escena la sida, una pan- Joaquim Llorens Abelló (el Lloar Fins ara, podíem llegir “El eco de xar-lo impressionat és casar la seva filladèmia que obligà el moviment GLT 1885 – Mèxic 1961) va ser un coo- los pasos” -les seves memòries- si amb un príncep real. Encara que qualifi-a fer una profunda reflexió i a re- perativista convençut des de la el trobàvem en llibreries de vell o cada normalment com una sàtira noplantejar-se objectius i estratègies seva primera joventut, al Priorat, fi en una edició més recent que poc agressiva contra els Estats Units,per avançar en l’alliberament sens a la seva mort, exiliat a Mèxic. també costava de trobar. El que en realitat el tema constitueix una críti-xual. L’any 1987, una parella de Féu de cooperativista a l’Argentina. tenim davant és d’una biografia feta ca de la ridiculesa dels rics.gais de Vic reclama el dret al matri- De retorn a Catalunya, col·laborà accessible al públic lector mitjà, en- 1921 - El Gato Montésmoni, i el 1991 es produeix a Bar- en la creació d’una cooperativa de tenedora però que alhora no re- La filla del cap duna quadrilla de ban-celona el tràgic assassinat de la consum al Lloar el 1918 i impulsà nuncia a la complexitat d’enqua- dolers de la muntanya senamora deltranssexual Sònia. Cinc anys des- amb força a Falset El Porvenir, una drar el personatge en un context i cap del comando militar encarregat da-prés, l’Ajuntament de Sitges es de- cooperativa obrera a cavall de les “Joan Garcia una època que a voltes ens consta rrestar a son pare. A partir daquí, Lu-dica a fitxar gais que passegen per societats de resistència i les coo- Oliver. Retrat d’entendre. En el cas de Garcia Oli- bitsch elabora una trama que satiritzala platja. Aquests fets no pertanyen peratives més tradicionals. Llorens dun ver, sense context és molt difícil constantment el militarisme i la guerra,a l’època “fosca” de la dictadura: entenia el cooperativisme com una d’entendre el personatge, un con- la qual cosa va provocar una freda aco-han succeït i s’han denunciat en eina de transformació social que revolucionari text que ha de ser alhora ideològic i llida a Alemanya i que la pel·lícula nople “període democràtic”. havia de cobrir les necessitats bà- anarcosindicalista” social, ja que sense un i altre no sestrenés als Estats Units. Aquest llibre aborda la història siques de les persones davant la podem entendre moltes de les 1932 – Si yo tuviera un millónpolítica del moviment GLT a Cata- deixadesa de l’Estat. Va ser un po- LLUÍS ALEGRET coses que viu i que decideix de fer Un magnat deixa la seva herència alunya i, específicament, del FAGC, i lític destacat, primer, en les files de Segell editorial: Editorial Pòrtic com a polític (sí, polític) i com a gent que laprecïi més que els seus he-dóna prioritat a les veus de les perla Confederació Nacional del Tre- anarcosindicalista (que és el ma- reus. Tria a latzar diverses persones,sones que van viure aquests fets ball i, durant la II República, en el si Finalment, tenim en català una bio- teix). El llibre es completa amb tex- dentre les quals, un humil oficinista,per sobre de la cronologia rigorosa. d’Esquerra Republicana de Cata- grafia decent d’un dels líders de l’o- tos introductoris de Miquel Siguan i que rep un milió de dòlars. AbandonaUna aposta motivada per la situa- lunya, on formà part de la direcció brerisme anarquista més desta- de Bernat Muniesa. tranquil·lament la seva taula, es dirigeix al despatx del president i es burla dell. Revistes 1933 – Una mujer para dos Un pintor i un autor teatral que compar- tixen un pis a París coneixen al tren que es dirigeix a una dibuixant publicitària. Tots dos senamoren de la jove però com que ella és incapaç de decidir-se per un, decidixen viure un ménage à trois. 1939 – Ninotchka Uns camarades soviètics són enviats a París per obtenir diners amb la venda de les joies confiscades a una duques- sa que viu a la capital francsa. El govern rus envia a una agent, Ninotchka, per arreglar les coses però els seus principis comunistes es derrumben davant els plaers de la societat de consum. 1942 - Ser o no ser Una companyia de teatre munta unaLACCENT UTOPIA I REALITAT SOCIALISMO LIBERTARIO CUBA LIBERTARIA conspiració a la Polònia envaïda pelsPeriòdic popular dels Països Cata- Butlletí de la secció sindical de CGT Revista trimestral del Fórum do Butlletí dels grups de suport als lli- nazis durant la II Guerra Mundial.Nova-lans, aparició quinzenal, lactualitat als Autobusos de Barcelona TMB, Anarquismo Organizado, format per bertaris de Cuba, GALSIC, 145 rue ment, una sàtira contra els totalitaris-de les lluites, ppcc@laccent.cat / segueix el fil de la seva lluita, diferents col·lectius llibertaris del Amelot, 75011 Paris, www.nodo50. me.www.laccent.cat/ www.cgtbus.com/ Brasil, www.vermelhoenegro.org/ org/ellibertario/cubalibertaria.htmlCatalunya. Octubre de 2008 27

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TONI ORENSANZ, PERIODISTA I AUTOR DE ‘L’ÒMNIBUS DE LA MORT’“La CNT respon a Fresquet > LES PARAULES SÓN PUNYS Economiaque la revolució no era allò’ Jordi Martí Font Sembla increïble que una colla d’inep- tes de la mena dels que tractem, de la colla dels benmudats farloperos queEl líder de la Brigada de la Muerte deia que els assassinats comesos eren “la revolució” omplen de “negocis” (del de “negocis dels rics, ruïna per a tothom”) les pàgi- nes dels diaris salmó, de la colla que > LA FRASE... no té tractes amb nosaltres tot i que en depenen directament, hagin estat ca- paços de construir un edifici de fang de les dimensions que ha arribat a tenir aquest de l’economia. L’edifici del capitalisme, és clar. Ells, és clar, com a constructors són economistes, els amos de la paraula economia. Economia no és treball, economia no són condicions dignes per fer la feina que ens dóna (de moment) el salari que ens alimenta i tota la resta, economia no és benestar per a totes i tots, economia no és alegria i ni tan sols plaer, economia no és ni tu ni jo ni “Eren la Brigada de ell, economia no és res que puguem Investigación de la entendre fàcilment, economia no és Columna Ortiz, amb vida sinó tot el contrari. I depenem, ens seu pròpia a un carrer diuen, de la seva economia. I hem d’acceptar totes les seves receptes per sal- de Casp” var-la, fer-la créixer o convertir-la més encara en el centre de les notícies que Els ‘anarquistes’ de la Brigada de la Muerte maten 26 persones a Falset en una nit. Gent de missa, de dretes... però cap feixista, que era per al que teòricament s’havia creat. els seus mitjans repeteixen com lloros sense entendre el que diuen. Jordi Martí Font gut en autobús, gent amb autobús a Gandesa a on hi ha també la Bri- cumentats, i jo continuo sospitant Economia és la paraula central (jordimartif69@mesvilaweb.cat) amb calaveres pintades, uns qua- gada de la Muerte, es donen diver- que me’ls podria trobar a més llocs. d’una falla immensa –destinada a cre- ranta homes armats amb un posa- sos factors. D’una banda, un con- -Com a grup responen a una ac- mar com totes les falles- que s’anome-Toni Orensanz és periodista i es- da en escena sorprenent. I em sor- flicte més o menys latent de molt tuació orgànica? na, tot i que el mot el diguin poc, capi-criptor de Falset. Ha publicat, a Ara prèn que el cap de la Brigada de la anys abans. Als anys 20, a Falset -La conclusió a què arribo, i això talisme. Central perquè així,Llibres, “L’omnibus de la mort”, un Muerte, que és com es feien dir, hi va haver vagues en què arribava surt en la investigació, és que ells embolcallat amb ella, sembla fins i totllibre d’investigació sobre 26 as- l’endemà dels morts surt al balcó la Guardia Civil i carregava. A la eren la Brigada de Investigación de respectable. El sistema i els qui se’nsassinats que van perpetrar a Fal- de l’Ajuntament, a la plaça de la Cooperativa Obrera, hi va haver la Columna Ortiz, amb seu pròpia a beneficien, els economistes (els espe-set, entre el 13 al 14 de setembre Quartera, i s’explica, legitima els assalts de la Guardia Civil amb el un carrer de Casp. Durant uns cialistes) i els rics en general. Els pri-del 1936, membres d’una autoano- assassinats. Sé que el cap es feia Somatent per buscar armes. És a mesos, la Brigada de Investigación mers expliquen obvietats i parlen demenada Brigada de la Muerte. dir Fresquet i jo em pregunto qui dir, hi havia enfrontaments i al 36 està legitimada a investigar i detec- confiança, gran pànic, recessió i altres-De què tracta ‘L’òmnibus de la devia ser aquest home. es té molta memòria d’aquests en- tar “feixistes i contrarevolucionaris”. paraules que també tenen en propie-mort’? Em poso en una història en què frontaments. D’altra banda, l’estiu De fet, la CNT mateixa, en un do- tat, per fer-nos por i amb la por fer-nos-A l’any 91, poc abans de les elec- acabo reconstruint la ruta de la Bri- del 36 s’han enfonsat completa- cument de setembre del 36, parla oblidar coses bàsiques com que sensecions del 91, l’alcalde del moment, gada de la Muerte l’estiu del 36, ment els mecanismes de control de “las fechorías de la Brigada de treball no hi ha econommia i el treballRamon Aleu, tomba el monòlit “A acabo sabent qui és exactament social. És un altre món. Hi ha una la Muerte, que dirige personalmen- continua sent nostre; i si no ho fos per-los caídos por Dios y por España” Fresquet i el segueixo fins al seu llit revolució simbòlica i a tots els ni- te Ortiz”. Per tant, aquest és el pri- què les màquines ens el fessin tot, l’e-de Falset. En aquella època de de mort. vells i la gent que havia exercit el mer matís al tema “incontrolats”. conomia també hauria de ser nostra,Ràdio Falset efervescent decidim -És un llibre d’història? control ja no existeix i aquesta era L’estiu del 36, les columnes perquè les màquines que ens substi-fer, amb el Xavi Rull, professor ara -He hagut de fer una feina impor- una societat amb un fort control so- anarquistes decideixen que han de tueixen i ens substituirien també tenende la Universitat Rovira i Virgili, un tant de contextualització i a través cial; i amb una pressió dels cacics tenir brigades d’investigació per qui les ha fet, qui les ha pensat i qui lesespecial informatiu sobre allò. El d’aquesta feina he reconstruït la di- important. aturar el perill que suposa que hi porta, i totes i tots som/són dels nos-Xavi em desperta a les nou del nàmiques que seguien alguns d’a- -Quina és la ruta que segueix hagi feixistes a la rereguarda. tres.matí i em diu: “Toni, una notícia quests grups que es deien “incon- aquesta Brigada de la Muerte? -I com s’acaba tot això? Molts d’aquests nostres que sombomba, han tirat el monòlit”. Aque- trolats” l’estiu del 36. -La Brigada de la Muerte tenia la -A partir del setembre del 36, la nosaltres es creuen les paraules delslla tarda sóc conscient, amb una in- En veure el context et fas una base a Casp. La formen milicians CNT mostra la seva preocupació amos de l’economia (de la paraula). Inocència de vint-i-pocs anys, per idea més clara de si la dinàmica de l’àrea de Barcelona, herois del per les seves malifetes. En un pensen i repeteixen, com lloros, queprimera vegada, que les cicatrius era o no incontrolada i hi poses 18 de juliol a Barcelona que han Pleno de Regionales de la CNT a “si l’economia va malament, hauremde la Guerra Civil no estan ben tan- matisos. Aquesta és una de les lli- estat lluitant contra els militars su- Madrid, el representant de l’Aragó de fer un sacrici!”,“Si els beneficis em-cades. Truquen a la ràdio persones çons que jo he extret d’això. La blevats a plaça d’Espanya, a Sants, es queixa de les columnes catala- presarials no són els que volien, l’eco-que no es volen identificar, gent Guerra Civil està plena de matisos etc. Un cop aturen la sublevació a nes. Diu que no respecten les di- nomia va malament”. El sacrifici el de-que quasi plora per telèfon... A par- a tot arreu. Ens l’hem mirat massa Barcelona, gent vinculada a la FAI i rectrius de la CNT aragonesa i pre- manen els economistes sempre als deltir d’allò, circula un anònim. Algú fa des d’un punt de vista maniqueu, a la lluita pistolera marxen cap a gunta què han de fer. El mateix costat, així que sempre hi per-circular unes fotocòpies en castellà de bons i dolents, i realment has de Casp en direcció a Aragó. A Casp, representant de Catalunya li res- dem els mateixos, els que fem anar l’e-en què s’explica, en principi des de matisar-ho tot molt. És allò que sotmeten la Guardia Civil, també pon que ja coneixen el cas i que a conomia però no en som els amos.l’època, què va passar la nit del 13 dèiem: “els que lluitaven per la de- sublevada. Fresquet està allí, és un Barcelona ja hi ha l’acord de desti- L’economia al centre d’algunes deal 14 de setembre del 36, quan a mocràcia”; home, en molts casos, heroi del 18 de juliol també. tuir Ortiz davant les malifetes que les vides de molts dels nostres ésFalset hi va haver vint-i-sis morts tot i lluitar contra el franquisme, el La Brigada opera bàsicament a comet la Brigada de la Muerte que només l’excusa per fer més gran el pa-de dretes, als quals anava dedicat model de societat que haguessin Aragó amb incursions a Catalunya ell dirigeix. timent, fer més intens el sofriment,el monòlit. construït era molt diferent a l’ac- de les quals jo tinc documentades A Fresquet el criden a l’ordre, li augmentar la por, el malestar..., la no-Fa anys que remenes en aques- tual. segures les de Falset, Gandesa, diuen què està fent i sabem, grà- vida.ta història. Què hi trobes que -Quina importància tenen els Reus, Móra d’Ebre i Flix-Riba-roja; cies a testimonis, que ell respon Costarà, però un dia l’economia seràsigui tan interessant? conflictes latents de cada un a l’Aragó, Calanda, Sant Pere de que el que està fent és “la revolu- només una paraula del diccionari per--Hi ha unes coses que ja sé en dels lloc per a aquesta violència Calanda, Albalate del Arzobispo ció”. I la CNT li respon que la revo- què igualtat, llibertat i justícia l’hauranaquell moment i que de fet són les extrema de llocs com Falset en (“del Luchador” en aquell moment), lució no és això. A partir d’aquí, arraconat. Aleshores, tal com deia l’O-que m’han posat en la història. Una aquestes dates? Maella, Favara i Nonasp. Els morts l’octubre del 36, jo a la Brigada de vidi, “floriran flors i cants i alegries”.era que els assassins havien vin- -Jo crec que en el cas de Falset, o pugen a quatre-cents i escaig do- la Muerte com a tal ja no la trobo.

Revista Catalunya número 101

by CGT Catalunya

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 4

Statistics

Revista Catalunya número 101 Document Transcript