Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012

on

  • 672 views

El pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012

El pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012

Statistics

Views

Total Views
672
Views on SlideShare
549
Embed Views
123

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 123

http://www.cgtcatalunya.cat 81
http://cgtcatalunya.cat 42

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012 Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012 Document Transcript

  • número 59 el pèsol negre Publicació Llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener novembre - desembre · 2012 II època 5.000 exemplars 25-N: «cal que tot canviï perquè tot segueixi igual» El proper diumenge 25 de novembre Els polítics segueixen sense dir res, a Catalunya es duran a terme una clar. Ara escenifiquen un debat na- eleccions que s’han volgut presentar cional, mentre —tots— esmolen les com un ambigu plebiscit sobre el dret tisores, ja que comparteixen massa: d’autodeterminació o sobre la creació són la classe política. d’un estat Català. En aquest número valorem tot plegat, En un context de crisi, de gran aug- centrant-nos sobretot en el paper dels ment de l’atur i de dures retallades mitjans de comunicació, aplicant una als més febles per part dels poders visió de gènere i analitzant la utilitat o públics; els nacionalismes tornen a no de les candidatures que volen ser distreure i a barrejar els interessos de la veu dels moviments socials. > 6-9 classe. Iberpotash: qui contamina no paga Iberpotash ha anunciat que marxarà en un parell d’anys, més o menys el temps que queda per acabar l’extracció de potassa de Sallent. Quan marxi, naturalment, no haurà acomplert els seus compromisos medioambientals ni legals. Les mines del Bages són un desastre ecològic com ho va ser en el seu dia Aznalcóllar, d’efectes devastadors, però en aquest cas amb un ritme més lent. El pitjor de tot és que les administracions no pensen fer res per tal d’evitar-ho. > 5 [Berga i Manresa] Cròniques de la Vaga General del 14-N El passat dimecres 14 de novembre hi va haver una Vaga General convocada a tot l’estat, per diferents organitzacions sindicals. Tan a Man- resa com a Berga hi va haver accions, piquets i manifestacions. Les organitzacions llibertàries de l’Alt Llobregat i Cardener van ser presents en aquesta jornada de lluita i van demostrar força vitalitat. > 3ARREU DOSSIER CENTRALPresó: vaga de fam Repressió a les Lluites anarquistes La guerra dels Jann-Marcdesprés de ser treballadores a Mèxic Drones d’Obama Rouillan: être prèsagredida al Iemen et être prêt sexualsBrieva · Noelia Cotelo ha iniciat Catalunya · El govern de la Ge- Mèxic · Aquest país americà de El Iemen · En un context socio-una vaga de fam després de ser neralitat de Catalunya i diferents llarga tradició llibertària, viu avui polític complex de guerra civil, elsagredida sexualment i patir un tre- ajuntaments catalans estan exer- un auge de les lluites insurreccio- Estat Units (EEUU) estan provantnament al canell. Qui reivindica els cint una forta pressió sobre les nals, amb la trista criminalització els Drones, avions sense pilot, queseus drets dins la presó és silenciat treballadores sexuals de la mà de per part de les organitzacions bombardegen «selectivament»alhora que pateix la repressió dins la nova llei de carreteres i de les clàssiques de l’anarquisme mexi- provocant centenars de morts,l’oblit de les presons. > 4 ordenances de civisme. > 10 cà. Fem un repàs històric fins arri- també de població civil. > 16 bar als nostrs dies. > 17
  • aquest pèsol2 Sumari Hiram Gascoigne Bages, novembre de 2012 És ben curiosa la coincidència que s’ha produït mista com és Navarcles hi ha penjats la protesta. Aneu a saber: algun Pàgina 3 (Vaga general): aquest mes de novembre. D’una banda, la cam- cartells de quatre col·lectius diferents! despistat haurà tornat a casa el _Crònica de la Vaga General del 14 panya electoral per a les eleccions al Parlament de No un, no; quatre! A les botigues no 14 emprenyat perquè el col·legi de novembre a Berga. Catalunya del dia 25 i, de l’altra, la vaga general del es comenta res més (llevat del que electoral també feia vaga; i enca- _Un miler de persones es manifes- dia 14. Fins aquí és obvi, oi? Però a la capitalíssima diuen els tertulians del Fuentes a Ca- ra n’hi haurà algun altre que el 25 ta a Manresa sota consigna ciutat de Manresa s’hi ha d’afegir un esdeveniment talunya Ràdio, és clar). Fins i tot n’hi tornarà a casa emprenyat perquè anticapitalista. encara més espectacular: la Fira Mediterrània els de la CNT! No se n’hi veia cap des de la vaga no ha sigut indefinida! I dies 10 i 11. Desconec si una coincidència similar l’any 76 o 77 (he dit que no consul- per si no fos poc, algun més que Pàgina 4 (anticarcerari i llanceria): s’havia produït abans, però tan és, no penso com- taria cap arxiu, simplement recordo el dia 11 havent volgut veure un _Noelia Cotelo inicia una vaga de famEditorial provar els registres històrics. És més, posaria la mà haver-lo vist remenant papers vells en espectacle s’haurà trobat que la després de ser agredida. al foc que en els darrers 5.000 anys aquesta con- alguna altra ocasió). companyia teatral feia vaga i que, _Obre a Berga La Llanceria, un fluència dels astres no s’havia produït mai. Això, a l’escenari, hi havia una urna. espai per l’intercanvi lliure. amics, això només pot ser una senyal. No és pot Com en d’altres llocs, els cartells i pan- negar que aquests tres fets són, per diferents vies, cartes convocant a la vaga se solapen I ara, a sobre!, els hi donem el Pàgina 5 (agressions al territori): el resultat de la mateixa situació política, social, cul- amb els de la campanya electoral, els pèsol negre, que ja no els hi cap _Aznalcóllar al Bages? Un nou de- tural i econòmica (i, posats a dir, gastronòmica) que quals alhora se solapen amb els de a cap butxaca de tan plena que sastre de l’empresa sueca Bolidén? estem vivint. la Mediterrània. Una autèntica obra la tenen. No de monedes, de pa- d’art, que probablement mai veurem pers, no ens penséssim. Pàgina 6 (eleccions): Escric aquestes ratlles unes hores abans que comen- exposada al Museu Comarcal. _Desgranant els interessos de la ci la manifestació pel centre de Manrússia. Com en En fi, i per acabar, donem la ben- «campanya ncionalista» d’altres vagues convocades en els darrers anys, el Els benintencionats, però, advertei- vinguda a l’Assemblea Llibertària fet rellevant no és la quantitat de persones que la xen dels perills de tant paperam en- del Bages, un grup ben xamós, Pàgina 7 (eleccions): secunden, sinó que a llocs com la ciutat eternament ganxat i penjat per tot arreu. Ai las! que també ha enganxat i repar- _Els mitjans de comunicació i els grisa s’aconsegueixi reunir prou gent com per fer No fos cas que el dia 14 hi hagués tit manifestos a tort i a dret (dels discursos polítics. una passejada digna d’aquell nom. La gran quanti- gent que volgués votar, o botar amb quals fins i tot se’n podien trobar _25-N democràcia i violència con- tat de cartells i pancartes que s’han penjat aquest alguna dansa tradicional, o que el dia a la parada dels Pastorets a la Fira tra les dones. cop també donen fe de la mobilització que hi ha ha- 25 n’hi hagués que, ocupant places Mediterrània). gut. Per posar-vos un exemple, en un poble confor- i carrers, esperessin per començar Pàgina 8 (eleccions) _Eleccions i independència Pàgina 9 (eleccions): _La via morta de parlamanterisme. Directori llibertari _Esguard feminista a la CUP. de l’Alt Llobregat Pàgines 10 (antipatriarcal): _Nova onada de repressió i assetja- i Cardener Manresa ments a les treballadores sexuals Berga CENTRE D’ESTUDIS PEDRO FLORES Pàgina 11-14 (Dossier central) cestudispedroflores@gmail.com _Entrevista a Jean Marc Rouillan ATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: centreestudispedroflores.blogspot.com c. del Balç 4 baixos esquerra. 08600 Berga. Pàgina 15 (relats lèsbics) www.bllibertari.org CGT: c.Circumval·lació 77, 2n, 08240 _I visqueres felices... imaginar per Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 viure. CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS: 747 559. cgtmanresaneteja@hotmail. c.del Balç 4 baixos dreta. 08600 Berga. com Pàgina 16 (internacional): Tel i fax: 938216747. _La guerra dels Drones de Obama cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c. Jorbetes al Iemen. 15, 08241 Manresa. cnt_ait_manre- CGT: c. del Balç 4 baixos. Tel. 938 216 747. sa@hotmail.com www.cnt.es/manre- Pàgina 17 (internacional): sad@cgtberga.org. www.cgtberga.org sa _Lluites anarquistes a Méxic CSO LA TREMENDA: c. Hospital 24- Pàgina 18 (ressenyes): Sallent 26, 08241 Manresa _En Deuda. Una história alterntiva columnaclitoriana@hotmail.com de la economía AMICS D’AGUSTIN RUEDA, CGT: _Els fraus de la crisis. Cinc mane- c. Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 RÀDIO BALA 106.4 FM: res de no entendre res 370 724. Fax 938 206 361. radiobala.radiobala@gmail.com _Agenda llibertària 2013 sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent http://radiobalamanresa.wordpress. com Pàgina 20 (El dia que em van ATNEU POPULAR ROCAUS enredar) C. Santa Llúcia 1, Sallent ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA DEL BAGES _Trini www.ateneurocaus.cat allbages@bllibertari.org _Gaia _Joana LA DISTRI: c. Escodines, 11. 08241 Manresa. Pàgina 20 (cap endins) _Abstenció Pàgina 21 (autogestiona’t) www.bllibertari.org/pesolnou _Autoconstruint amb terraQui som Edita: Col·lectiu PÈSOL NEGRE. El pèsol negre no és el portaveu de cap entitat i per tant no representa a ningú més enllà de qui hi participa en cada moment. Els articles són responsabilitat de qui els fa. A qui li piqui que es rasqui. Si vols col·laborar econòmicament et deixem el número de compte: 1491 0001 22 2028287627. On trobaràs tots els números en PDF, Pàgina 22 (humor i poesia) debats i altres informacions. Tancament d’aquesta edició: 19 de novembre de 2012 Pàgina 23 (art): Contacta amb nosaltres: _Hubert Catteau En aquest número hi ha participat: Ateneu Columna Terra i Llibertat, Ali Bei, Barrikada, Centre d’Estudis Josep info@pesolnegre.info Ester Borràs, Columna Clitoriana, CroniquejAnt, Eixerida, Enfangades Finslesdents, Feliciana, Gaia Talls, Hiram Gas- Pàgina 24 (entrevista): coigne, Illa, Konvent.0, L’espurna, Pep i tu, Pradexis Guerrero, Prou Sal, Quechua, Roger, Skuat, Solidàries, Txema, _Parlem amb... Manuel Fornes Un, Unes, Vulcà,
  • vaga general 14-N 3Crònica de la Vaga General del 14 denovembre a Berga Pep i TuBerga, novembre de 2012El 14 de novembre hi va haver Vaga mar degudament la resta de mitjansGeneral, convocada pels anome- locals i, finalment, van informar alsnats sindicats majoritaris, que tant seus afiliats a través del correu elec-mal han fet al sindicalisme. A més, trònic. A més, la setmana abans dela CNT i la CGT van fer convocatòria la vaga van informar als treballadors ipròpia. A Berga, l’Ateneu Anarquis- als clients de diferents grans superfí-ta Columna Terra i Llibertat i el Sin- cies alimentàries de Berga. Per fer-hodicat d’Activitats diverses de la CGT van distribuir un text escrit per animarde Berga van començar a preparar la a fer vaga la jornada de dimecres 14vaga que havia de ser en un principi de novembre.el 31 d’octubre. Al passar la vaga del31 d’octubre al 14 de novembre van El dia de la vaga, a Berga hi van ha-decidir centrar-nos en aquesta data. ver dos piquets. Un organitzat per l’esquerra independentista que vaLa tasca de difusió per tal de do- convocar a les nou del matí a la plaça Piquet informatiu al Mercadonanar a conèixer la convocatòria que de Sant Joan i un altre organitzatdes de les organitzacions llibertàries per les organitzacions llibertàries ja ga. Els bombers van apagar el foc i rant petards. Amb un megàfon vam Finalment, a la tarda, membres de lesfèiem de la Vaga a Berga va passar esmentades que convocaven tam- van retirar els pneumàtics. cridar diverses consignes. El grup va organitzacions anarquistes de Bergaper fer un cartell propi, junt amb les bé a les nou a la plaça Sant Ramon. estar acompanyat en tot moment van baixar a la manifestació antica-companyes de Manresa i fer-ne tan- Dues persones d’aquest darrer pi- El piquet de l’Ateneu Anarquista Co- per la Guàrdia Urbana, —davant i pitalista de Barcelona. La valoracióta difusió com les maleides eleccions quet van ser registrades pels Mossos lumna Terra i Llibertat i la CGT va ser darrera— i seguits per dos Mossos general que es fa des d’aquestes or-ens van deixar fer —ja que en època d’Esquadra. format per una vintena de persones de paisà. Cap al migdia es van penjar ganitzacions és bona, cal millorar co-d’eleccions no és fàcil que se’t res- amb banderes negres, i roges i ne- algunes pancartes al passeig de la In- ses, però va sortit tot bastant bé. Lapectin els cartells—. També es van Abans d’aquesta convocatòria, a les gres. El piquet va passar per diferents dústria i es va desconvocar el piquet. Vaga General, és una eina que encarapenjar diverses pancartes informant set del matí hi va haver un tall de comerços i grans superfícies de Berga, Durant una estona els dos piquets van pot servir a la classe obrera, cal peròde la vaga. Van fer difusió a través carretera amb una crema de pneu- enganxant cartells, adhesius marcant coincidir. El piquet de l’esquerra inde- esmolar-la.de mitjans propis com el Bllibertari. màtics a la C-16, entre Berga i Giro- els comenrços amb esquirols, donant pendentista estava format per mésorg, de la mateixa manera van infor- nella, segons va informar Ràdio Ber- informació del perquè de la vaga i ti- d’una quarentena de persones. Salut i anarquia!Un miler de persones es manifesta a Manresasota consigna anticapitalista croniquejAntManresa, novembre de 2012A Manresa, la jornada de vaga gene- presència policial als polígons tambéral del passat 14-N es va fer notar des es va fer notar en quantitat en aques-de primera hora del matí. Vora les 7h tes zones.un piquet d’una vuitantena de per-sones van aconseguir col·lapsar una A les 11h del matí va començar lade les entrades principals de la ciutat manifestació convocada pel Bloc An-tallant totes les vies de la rotonda de ticapitalista, que va tenir el seu iniciManresa Nord. Seguidament van pro- a la zona de la Ben Plantada i que vacedir a tallar durant aproximadament canviar el recorregut de les últimesuna hora l’eix del Llobregat a l’atura vagues per passar aquest cop per lade Manresa-Viladordis. El piquet va Carretera de Vic fins a arribar al carrerseguir animadament fins al centre de Alfons XII, on es troba la seu de Con-la ciutat, fent-se sentir al seu pas amb vergència i Unió.crits de «Contra l’Europa del capital,Vaga General!», o «Qui sembra la La manifestació, que va voltar el milermisèria recull la ràbia», xiulets i escri- de persones, va seguir el recorregutdassades diverses a alguns comerços amb crits de «14 N Vaga general!», ooberts. Després de desconvocar el «Avui es fa Vaga! Vaga, vaga, vaga!»,.piquet, els Mossos d’Esquadra van Al seu pas, pintades i cartells fent re-identificar almenys quatre persones ferència a les retallades de drets labo-en diferents punts del centre de la rals i socials, van omplir els aparadors Bloc llibertari de la manifestació anticapitalista de Manresa el 14-Nciutat aprofitant el moment en que de comerços, caixes i façanes diver-la gent s’havia separat en grups més ses. Prop de la plaça St. Domènec, del Born i es va acabar davant de la fer algunes identificacions i registres i misèria que pateix la majoria de lareduïts. la manifestació va fer un petit gir ja seu de Convergència i Unió, on es va pels carrerons propers a la zona. població a dia d’avui. I és que tal com que va xocar amb la manifestació de llançar pintura a la façana, que va ser es deia en un dels textos difosos pelD’altra banda, i a primera hora del CCOO I UGT. Per la seva banda la CGT protegida pels mossos d’esquadra en La mateixa tarda, Bancs i Caixes so- sector llibertari durant la manifestaciómatí també, als polígons industrials també havia convocat una manifesta- tot moment, fent el seu paper brillant bretot, ja s’havien dedicat a netejar ja va sent hora que «siguin els privi-de la ciutat hi va haver un seguiment ció pròpia que tenia el seu inici al cen- de mercenaris. La lectura del manifest les seves vidrieres i façanes per tal legiats els qui sentin por, vergonya,força massiu de la vaga. Els serveis tre de la ciutat a la zona de Crist Rei. que firmava el Bloc Anticapitalista va d’esborrar el més ràpid possible, pin- humiliació, incomoditat de ser el quède neteja van ser aturats en el trans- tancar la convocatòria. Un cop des- tades i cartells que els assenyalaven són».curs de la nit i els transports urbans Finalment, la manifestació del Bloc convocada la manifestació, la policia com a part responsable de l’actualvan funcionar en serveis mínims. La Anticapitalista va seguir pel carrer va aprofitar la dispersió de la gent per situació de precarietat, explotació
  • presos i actualitat4Noelia Cotelo inicia una vagade fam després de ser agredida SolidàriesManresa, novembre de 2012Les tortures dins les presons, comissa- la van forçar perquè deixés l’aparell CP Picassent on ja havia presentatries, CIEs, són un fet habitual a tota la telefònic agafant-la fortament pel una denúncia per maltractaments)península. L’Estat encobreix els seus canell. La van traslladar a la seva cel/ comença una vaga de fam per de-torturadors sabent que són una de les la i la van deixar emmanillada al llit nunciar l’agressió que ha viscut i vi-seves eines per mantenir la cohesió fins el dia següent. L’endemà va ser sibilitzar que això no són pràctiquessocial. Els elements més rebels, mo- traslladada per recomanació del met- puntuals, sinó pràctiques quotidianeslestos dins el sistema penitenciari, són ge del Centre Penitenciari a l’hospital que es donen sistemàticament a lestorturats sistemàticament. Denunciar per ser atesa mèdicament. Els danys presons amb total impunitat, i quetortures i maltractaments dins les pre- produïts van ser, entre d’altres, un ca- el mateix sistema intenta silenciar.sons comporta sancions judicials al nell trencat. Aquests últims dies l’han amenaçat D’altra banda, aqiests darrers dies a SOLIDARITAT AMB LES PRESES ENpres, canvis de presó (desarrelament), que si no deixa la vaga de fam no li la presó d’A Lama de Galícia un pres LLUITA!repressàlies dels carcellers... Sovint les La nit del 23 al 24 d’octubre Noelia deixaran veure a la seva mare que ve va tenir problemes amb un altre re-denúncies per tortura són arxivades, va estar emmanillada al llit tota la nit, des de Galicia a visitar-la. clús. Els carcellers el van conduir a Més info a: www.carceligualtortura.o no van a parar enlloc. i quan es va despertar va trobar un aïllament. Un cop allà, el van lligar a com o http://boletintokata.word- dels funcionaris que havia participat Fa pocs dies que va rebre una altra un llit de subjecció mecànica i durant press.comAquests últims mesos els casos de en l’agressió anterior (de nom Jesús) pallissa: li van dir que tenia 5 minuts diversos dies li van anar donant copstortura dins les presons no s’aturen. que l’estava sotmetent a tocaments per dutxar-se, i com que duu la mà de porra a les plantes dels peus. El Recordar que el dia 31 de desembre,Seguidament relatem les tortures per- als pits i al tors. Quan ella es va des- enguixada, dutxar-se en 5 minuts li pres va presentar una denúncia per a Barcelona, es faran marxes contrapetrades en altres presons de l’estat: pertar, el funcionari va reaccionar va resultar impossible, els carcellers la maltractament. Seguidament va patir les presons. Les marxes seran du-una de la presó de dones de Brieva, tirant-li una ampolla d’aigua a la cara van colpejar i insultar. coaccions perquè retirés la denúncia rant el dia al voltant de les presonsl’altr a Galícia, a la presó d’A Lama. per evitar que el pogués identificar. i el van traslladar a una altra presó. de Wad Ras, al CIE de zona franca i a Per escriure-la i donar-li suport: A l’arribar a la nova presó, va estar la tarda-vespre, al voltant de la presóEl dia 23 d’octubre Noelia Cotelo, Una de les maletes de Noelia va ser un mes sense poder caminar perquè Model.presa al Centre Penitenciari de Breva treta del magatzem i tota la seva roba Noelia Cotelo Riveiro tenia els peus en carn viva.(Ávila), comunicava amb la seva mare ha estat distribuïda entre les altres in- CP Brievaper telèfon. En un moment donat els ternes. Ctra. de Vicolozano-Brieva s/n No ens quedarem parades ni passivesfuncionaris la van instar perquè aca- 05194 Brieva davant d’aquests fets.bés la conversa, però ella s’hi va ne- A partir del dia 1 de novembre Noelia (Avila)gar. A partir d’aquí, cinc funcionaris (que acabava de ser traslladada delObre a Berga la llanceria,un espai per l’intercanvi lliure UnesUn puestu, novembre de 2012El passat dia 20 d’octubre vam inagu- Hem estat educades per valorar els des en la solidaritat i el suport mutu.rar la Llanceria; projecte de «botiga objectes com a simples mercaderies.gratis» situada al carreró del costat Més enllà dels seu valor monetari, les Creiem que aquests valors són moltde l’Ateneu Columna Terra i Llibertat. coses tenen el seu propi valor mentre més importants que els que donemDesprés d’un dinar a base de pèsols se’n pugui fer un ús. El consumisme, als diners, i que crear espais on posar-negres vam tallar la cinta que donava comprar-llençar-comprar, les buida los en pràctica és trobar solucions alsel “pistolatassu” de sortida d’aquest del seu valor d’ús no respectant el problemes que ens crea aquest siste-nou projecte. medi ambient i provocant grans in- ma i els seus gestors. justícies.La Llanceria és un espai que vol do- La Llanceria no neix de cap voluntatnar cabuda a totes aquelles coses Aquest espai no deixa de ser un punt assistencialista, tampoc vol ser la com-que tens i no fas servir, però que de trobada; d’objectes i de gent. petència de Càritas o Serveis socials;tampoc vols llençar ni vendre. Alhora Les xarxes socials no són un invent no reparteix beneficiència ni doctrina,t’ofereix la possibilitat d’emportar- modern d’Internet. De sempre les tot el contrari; la Llanceria vol ser unte lliurement el que necessitis, sense persones han tingut la capacitat espai on es fomenti l’autonomia aintercanvi de cap tipus: ni d’objectes d’organitzar-se col·laborant entre l’hora de trobar alternatives a les ins-ni diners. elles (entre veïns, treballadores, al titucions i als seus pedaços... podem i camp...) establint aixi relacions basa- volem viure sense ells. La Llanceria, al carreró del carreró del balç
  • agressions al territori 5Aznalcóllar al Bages?Un nou desastre de l’empresa sueca Bolidén? Prou SalSallent, novembre de 2012L’abril de 1998 una bassa de 8 hm2de materials especialment contami- La sequia, no salinitzada, i l’immens runam del Cogulló al fons.nants, especialment àcids, va reben-tar i va contaminar el Guadiamar,afluent del Guadalquivir. Tot i queel Tribunal Suprem va condemnarl’empresa a pagar 45 M€, encara nohem vist res. La incompleta reparaciódel desastre l’hem pagat entre tots.L’octubre del 2012 uns runams demés de 70 MTm, al Bages, salinitzenel Llobregat, aquesta vegada de ma-nera lenta. Per més que el TSJC hadictaminat que la fiança és insuficient,per més que hi ha una autoritzacióambiental que obliga Iberpotash a re-collir les surgències de salmorra i queel POUM sallentí exigeix tenir un plade restauració del runam, l’empresano compleix cap de les seves obliga-cions, sinó que fa volar coloms ambun Pla Phoenix que seguirà amb elsabocaments de residus salins als ru-nams. Iberpotash marxa de Sallentdeixant el runam del Cogulló senserestaurar (i sense plans de restau-ració, i amb una fiança declarada i voltants: instal·lacions dessalinitza- restauració a què l’obliga el POUM el dia 9 de maig de 2010 pel canal Fer alguna cosail·legal pel TSJC). dores a Abrera i al Prat de Llobregat, sallentí. Molt ens temem que ens 33, primera part, sobre els runams immensos conductes per portar part trobem al davant d’un nou Aznalcó- del Bages, on participa el nostre com- A vegades no sabem què fer, o noQui paga aquest desastre? El deute de la salmorra al mar, diners i diners llar, la mina belga que va deixar el pany Daniel Barbé, de la Xarxa per se’ns ocorre. Les dues plataformesde la Generalitat, el de l’ACA, la mala gastats, tot plegat per afavorir una vessament i mai ha pagat la indem- una Nova Cultura de l’Aigua. (www. que treballem sobre el tema consi-venda d’ATLL a un grup empresarial multinacional que marxarà del país i nització. Aquest desastre serà, però, youtube.com/watch?feature=player_ derem que si ens quedem només alde Madrid, són conseqüències de ens deixarà havent de seguir dessali- de vessament lent i de llarga durada embedded&v=-Yop178LtFA) Bages, mai tindrem prou força. Quela permissivitat dels nostres governs nitzant el nostre riu anys i més anys. (l’empresa diu en els seus documents és essencial que els ciutadans de Bar-enfront de les multinacionals: entre Avui, el govern altre cop en mans de que fins d’aquí cent anys no cal par- La sal de la mort és un documental celona i voltants se n’adonin que unatots paguem el que Iberpotash con- Convergència, beneeix el pla Phoenix lar-ne). Des de les dues plataformes dut a terme per Núria Sala i Dani Sala de les raons principals de la pujada deltamina. d’Iberpotash (mireu-vos la seva revista que ens belluguem al Bages, Mont- d’E2S Produccions que segueix so- rebut de l’aigua que aviat els caurà a a la web i veureu el nostre honorable salat i ProuSal, estem decidits a exigir bre el terreny la feina de Montsalat, sobre, és perquè volen que paguemAl nostre país, si ets un peix gros, et president al costat del conseller dele- que restaurin el Cogulló, com a mí- n’entrevista alguns dels integrants i la contaminació salina produïda perpots fer més gros: al nostre país, qui gat de l’empresa inaugurant la plan- nim com els obliga la llei. I a fer veure presenta l’afectació ambiental que Iberpotash. Per aconseguir que secontamina no paga. ta de Súria) sense mirar els números a tothom que, si li apugen el rebut causen els residus de la mineria de n’adoni tanta gent totes les mans són ni comptar si realment augmentarà de l’aigua, una part és per pagar les potassa del Bages. http://vimeo. poques: si voleu col·laborar, si ja enUna mica d’història la contaminació salina o no, i sense despeses de corregir la contamina- com/22661589 teniu prou de que paguem els bene- voler saber (¿?) qui en treu realment ció que provoca i seguirà provocant ficis d’una multinacional, llegiu-vosLa història de les mines de potassa beneficis, si el poble o l’empresa. Iberpotash. A canviar el lema que no L’análisi ambiental del Pla Phoenix, un document d’aquests general, perdel Bages ha estat la de la salinitza- diuen públicament, però que duen a dut a terme per Ramon Folch apor- tenir-ne una idea i anar assessorats,ció continuada del riu. Per més que Estat actual de la qüestió terme: Qui contamina, no paga. ta un grau de concreció al que ens agafeu un massmedia, el que vulgueual seu favor tenen que donen feina i previsió de futur seria molt difícil d’arribar i avui per (val des del Cuní a la vuit al vespre finsa unes 1.000 persones, la destrossa Per saber-ne més avui, resulta imprescindible per veu- a l’ateneu llibertari de nosé on, el queque provoquen és molt pitjor, perquè I, respecte al futur sembla que a la re la magnitud del problema http:// us vingui de gust), contacteu-hi i mi-la sal que aboquen al costat del riu mina de Sallent només queda po- Hi ha un programa de TVE «El esca- estaticos.elperiodico.com/resources/ reu que vulguin que hi anem a xerrar,(darrerament, 5.000 Tm diàries!) es tassa per 3 o 4 anys més d’extracció. rabajo verde» dedicat especialment a pdf/9/0/1351719966409.pdf explicar, debatre, etc. Llavors, envieu-va desfent lentament contaminant L’empresa Iberpotash ja ha dit que la contaminació salina: www.rtve.es/ Aqui trobareu un senzill i curt però nos un email a prousal@xnca.org i/orius, rieres i aqüífers i provoca quan- d’aquí dos anys se’n va. El més greu television/20100504/rio-agua-sala- exactíssim vídeo explicatiu del car que a montsalat@gmail.com i ens posa-tiosíssimes despeses públiques (que és que se’n va i deixa el runam del da/330016.shtml. ens surt tenir un riu contaminat amb rem en contacte ràpidament amb vo-paguem entre tots) per tal de treure Cogulló sense haver seguit ni les mí- la sal: http://jordihoneyroses.blogs- saltres per lligar-ho!la sal del riu i aconseguir aigua po- nimes mesures a les que l’obligava També podeu veure un vídeo elabo- pot.com.es/2010/06/un-riu-brut-ens-table per a la població de Barcelona l’autorització ambiental, ni el Pla de rat per CCOO (Medi ambient) emès surt-car.html Apa, endavant! Vols col·laborar amb nosaltres? Envians els teus textos a: pesolnegre@berguedallibertari.org
  • eleccions6Desgranant els interessos de la«Campanya Nacionalista»A la classe política ara li toca parlar i debatre sobre independentisme, de la creació d’un nou Estat, de drets nacionals... Unaestratègia o campanya portada des de Convergència i Unió (CiU) i que si hi ha sumat bona part dels partits polítics nacionalis-tes. Què és el que ha passat ara respecte fa dos anys perquè hi hagi aquesta esclat nacionalista? Interessos polítics i econòmicsorquestrats des de la dreta burgesa catalana. Però, anem a pams, ja que a dins d’aquests interessos hi ha una configuracióde diverses característiques. L’espurna Manresa, novembre de 2012Per una banda hi ha l’interès en cau-salitzar l’actual política neoliberal iprivatitzadora de la Generalitat en lapolítica del Govern central espanyol.Així doncs, sorgeixen tòpics com:«La crisi a Catalunya és per culpad’Espanya que ens espolia»; «Ensestan retallant perquè Madrid ensestà robant»; «Estan privatitzant i re-tallant perquè Madrid no ens deixencap més remei». Mentre que abansel focus de la crisi se centrava en lamigració, durant aquest any el cul-pable ara passa a ser «Espanya» (enpart, per les polítiques racistes apli-cades durant aquests dos anys quehan precaritzat i reprimit la situaciómigratòria a uns nivells difícilmentsuperables). Aquests tòpics focalitzenla causa de la crisi al govern espanyoldeixant així a l’actual govern conver-gent com a «víctima». Cal deixar clar,que la gestió dels recursos econòmicsdisponibles són 100 % a mans de CiUi que aquest, a la vegada, té una líniaideològica similar a la del Partit Popu-lar. Tant sols cal mirar els pactes CiU-PP o les votacions en el Congrés delsDiputats per adonar-se’n que la sevalínia ideològica és molt propera. ja que són diverses les causes judicials Ferrovial a traves de la Fundació Trias Pujol era l’encarregat aplicar la in- d’alguns hospitals al grup alimentari obertes que esquitxen de ple a CiU. Farga. Ferrovial rebia adjudicacions fluència política i la mà executora re- Serhs, grup empresarial que també d’obres públiques i en contrapartida cauria a Josep Tous, Director General presideix Bagó. El contracte va ascen-Una les grans caracte- Cas Palau hi havia unes comissions cap a CDC de Consum i Seguretat Industrial de dir a 50 milions d’euros. En arribar alrístiques de l’interès na- estimades amb 6,5 milions. A banda la Generalitat en els anys 1994-2004. poder CiU, la investigació d’aquest A principis d’octubre el jutge que ins- d’aquestes comissions, també hi ha cas va quedar parada en la comissiócionalista és el benefici trueix el cas Palau de la música im- partides fantasma de feines (com els El cas de les parlamentària.que en treu CiU tapant putava a l’exsecretari de comunicació projectes New Letter i Letter Graphic) corrupcions a ICStots els seus casos de del Govern, el convergent Marc Puig, que ascendeixen a 982 mil euros que Protegint a les màfies pel desviament de fons del Palau cap haurien anat a parar a la campanya Aquest anys també hi hagut greus financerescorrupció. al Partit que lidera Artur Mas. Cal re- electoral de CDC. casos de corrupció dins la sanitat pú- cordar que Puig actualment està en blica. El president de l’Institut Català Una altra de les comissionsPer altra banda, una segona caracte- un càrrec a l’Ajuntament de Barcelo- Corrupció en de la Salut (ICS) Josep Pla va dimitir d’investigació parlamentaria que harística dels interessos del debat nacio- na i forma part de l’entorn més pro- del seu càrrec el passat més de juny estat frenada per CiU és el cas de l’adjudicació d’ITVnalista és el fet de no treure a opinió per de Mas. després de les investigacions per acu- les preferents. Alguns partits políticsles retallades i el context actual de cri- Conegut com el cas Campeón, aques- mulació de càrrecs públics i privats, i de l’oposició van iniciar la investiga-si. Cada cop hi ha més persones que Però a banda d’aquestes últimes no- ta trama d’adjudicacions fraudulentes també pels pagaments opacs de més ció de productes financers d’alt riscviuen al llindar de la pobresa a Cata- vetats passades per alt per l’opinió d’estacions d’Inspecció Tècnica de d’un milió d’euros a l’exdirector de i l’esfondrament de diverses caixeslunya, la privatització està a l’ordre pública, l’espoli del Palau de la Músi- Vehicles (ITV) a Catalunya embruten CatSalut, Carles Manté. Per altra ban- a través de fusions o absorció per al-del dia, les retallades en prestacions ca han atrapat a diversos alts càrrecs al secretari general de CDC, Oriol Pu- da, el famós «informe Crespo» (en tres entitats financeres. Cal recordarsocials augmenten i alhora també de Convergència Democràtica (CDC). jol. El Jutjats d’instrucció 9 de Barce- referència al diputat de CiU Xavier que algunes d’aquestes han rebuts’escurcen drets laboral i socials. Però Cal recordar que el desviament de lona ha rebel·lat que hi va haver ma- Crespo) va desmantellar l’entramat diner públic per recapitalitzar-se (ad’això poca cosa s’escolta. La mo- fons és superior als trenta milions nipulació en l’adjudicació d’algunes del pagament de 2,5 milions d’euros Catalunya Caixa s’han injectat 3.000bilització per la «independència» és d’euros dels fons públics del Palau estacions i estan sota investigació dels hospitals públics de Blanes i Ca- milions d’euros i en necessita 4.500massiva, i mediàticament majoritària, cap a l’esmentat partit i el jutge Josep personatges com l’expresident de lella vers alguns metges, gestos i regi- milions més). CiU i PP es van oposarperò la mobilitzacions per l’actual Maria Pijuan va imposar una fiança de Sony Espanya, Pedro Navarrete, el dors de CiU i PSC. que els principals gestors de Caixacontext socioeconòmic són, mediàti- 3,2 milions d’euros a CDC per benefi- Conselles delegat de Ficosa, Xavier Catalunya, amb Narcís Serra i Antonicament, escasses i poc secundades. ciar-se d’aquest saqueig. La trama es Pujol, el Director General d’Energia, Per altra banda, Ramón Bagó, direc- Serra Ramoneda, l’actual president procedia en efectuar diners en efec- Mines i Seguretat Industrial, Josep tiu del Consorci de Salud i Social de de Catalunya Caixa Adolf Todó o elsI l’última de les grans característiques tiu per part de l’expresident del Palau Maria Canós, la directora general de Catalunya i exalt càrrec del govern de gestors de Caixa Tarragona, Caixade l’interès nacionalista és el benefici Fèlix Millet i Jordi Muntull cap al partit Qualitat Ambiental, Assumpta Farran Pujol, està sent investigat per l’Oficina Laietana, Caixa Penedés, la Caixa oque en treu CiU tapant tots els seus que lidera Oriol Pujol. Al sumari del o la cap del Gabinet Jurídic de la Ge- Antifraau. Se l’acusa de fer servir el Banc Sabadell compareixessin davantcasos de corrupció. I aquí si que ens cas Palau, apareix com a intermediari neralitat Margarida Gil. Segons un seu càrrec per adjudicar, sense con- la Comissió.entretindrem una mica a detallar-los, d’aquests pagament la constructora informe de l’Agencia Tributària Oriol curs previ, el servei de menjador
  • eleccions 7Els mitjans de comunicaciói els discursos polítics UnManresa, novembre de 2012En la nostra societat els mitjans de co- l’immens poder de generació de dis- cament factible, el demanen següent bé les seves cartes, ha plantejat les còcia farà un referèndum, Kosovo imunicació tenen un paper importan- curs que tenen els mitjans. En aquest un referèndum), els seus mitjans afins eleccions del 25N com si fossin un Montenegro ja es van independitzartíssim en la generació d’un discurs, cas CIU, i el seu grup mediàtic afí (La van iniciar un bombardeig mediàtic a referèndum. A això contribueixen en unilateralment, etc.). Davant la crisid’un estat d’opinió. El seu poder de Vanguardia, RAC1, Catalunya Ràdio, favor de la independència. Només cal la seva mesura el PP i el PSC (que si depriment es vol canviar de canal icanviar la manera de pensar de les TV3, etc.), van donar el seu suport escoltar qualsevol dia alguns canals Espanya és indivisible, que si federa- sintonitzar amb un discurs fàcil quepersones és tal que supera al que, en a la campanya independentista de de ràdio per veure que per als mit- lisme...), que fan que la campanya giri ens prometi un futur gloriós.altres temps, va tenir la religió. No és l’Assemblea Nacional Catalana, que jans de comunicació de masses parlar al voltant de les nacions, cosa que elsper altra cosa que es destinen quan- portava temps preparant l’11 de se- de política és simplement parlar dels convé. Quan més s’insulten i ataquen Pot semblar que s’obvia que aquesttitats enormes de diners per intentar tembre. Era força evident que a CiU polítics. Al carrer res succeeix, de res menys es parlen de temes que afec- canvi de discurs és una vàlvulamantenir grups mediàtics (canals de la seva legislatura li passava factura es parla, tret que els convingui a un ten als ciutadans. d’oxigen a les polítiques neoliberalstelevisió, pàgines d’Internet, diaris, i que la crisi cada dia minava més i dels diversos partits que es disputen tant de CiU com del PP i del PSC (querevistes, emissores de ràdio) que de- més la seva imatge davant dels seus el Parlament. Però en aquest cas una Però, com culpar a aquests «ciuta- ara s’enreden en una guerra dialèc-fensen les postures d’un partit polític votants. Necessitaven un canvi de marea independentista surt al carrer, dans» que es deixen guanyar per tica sense fi), però ningú oblida queo d’una ideologia. discurs. superant qualsevol previsió, i canvia el un discurs rupturista (amb Espanya, encara seguim en plena crisi econò- tema de discussió. Ja no es tracta de no amb el capitalisme)? Aquí ja ens mica. És a dir, que per una banda elsA cada campanya electoral toca L’11 de setembre (i des de dies ante- trobar sortides a la crisi, sinó de veure trobem que és normal que amb la mitjans projecten idees que surtenparlar d’una cosa i no de l’altra. Per riors) es va escenificar el gir «sobira- qui farà més per Catalunya. que està caient, amb notícies diàries dels discursos dels polítics, i per unaexemple en alguna campanya passa- nista» de Convergència i de bona part sobre la crisi, es vulgui somniar amb altra, aquestes idees calen entre lada va tocar parlar de la immigració, i dels membres del Govern de la Gene- Llavors ens trobem ara que per a coses noves, amb la possibilitat d’una població quan està receptiva, per-el resultat va ser l’aparició del partit ralitat. Malgrat el discurs ambigu dels aquestes eleccions el discurs hege- victòria que se’ns ven com factible i què ja està farta de sentir de parlarracista Plataforma x Catalunya. En la polítics de CiU (avui volen la indepen- mònic actual a Catalunya ja no és la assumible (la Catalunya independent del mateix i vol coses noves. DavantDiada d’enguany vam poder observar dència, demà no la veuen econòmi- crisi, és la independència. CiU, jugant estarà a dins de la Unió Europea, Es- d’això? Mitjans populars.25-N: Democràcia i violència contra les dones Gaia TallsBerga, novembre de 2012Aquests dies de campanya electo- gar o violar les dones està mal vist. Elral gaudim de l’habitual invasió de cert és que les dones continuem sentl’espai públic pels diferents candidats maltractades pel patriarcat que enspolítics. Entre el trist del PSC, el tonto rodeja, ja sigui en l’àmbit domèstic od’ERC, la xunga del PP, els pseudoen- pel conjunt social, polític i econòmic:rotllats d’ICV, Ciutadans i CUP o altra la democràcia fomenta la violènciapúrria de SI o PxC, destaca el gran contra les dones. Les fèmines conti-Artur Mas de CiU. Aquesta campan- nuem sent les principals cuidadores,ya és sospitosament semblant a les educadores i garants del benestar decampanyes nazis de la primera mei- la societat, rebent poc o res a canvi,tat del segle XX, les quals també es ni respecte ni reconeixement, vaja.fonamentaven en l’antagonisme i odi Som les principals afectades pel ma-nacionals per enlluernar la gent amb lestar polític i econòmic, ja que lesuna sortida-farsa de la profunda cri- àrees econòmiques feminitzades sónsi que, durant els anys vint i trenta, les que primer pateixen les retallades;Alemanya va patir. Però sobretot, la som les més explotades en l’àmbitfoto del gran Artur en actitud de gran laboral, tan pel que fa a la precarie-messies i el seu missatge de guia de la tat de condicions i sous, com a nivellvoluntat del poble, el converteixen en psicològic pels assetjaments que vi-la personificació del domini patriarcal. vim a la feina; som el gruix de pobres que creix dia a dia, joves, velles o deBorratxo de messianisme nacionalis- mitjana edat; som mà d’obra barata ita, sembla que el senyor Mas podria eina de xantatge per part de les èlits,ser el nou Moïsès, salvador i redemp- el govern i l’administració dels territo- nal, on l’home és qui porta els panta- dia s’acostumen a fer actes, mobilit- cap als companys; som les més hu-tor del poble, alhora que gran patriar- ris i societat per assegurar-ne el con- lons, qui protegeix la dona i la canalla zacions i reivindicacions per acabar miliades per la cultura misògina, queca, autoritat moral que destaca per trol: la maquinària de guerra i els seus de la unitat familiar, qui és racional i amb aquest llastre de la nostra socie- explota la nostra imatge d’objecte,sobre la resta del poble, que el mana valors es normalitzaren. Les guerres té enteniment, qui mereix respecte i tat. Per ser dia d’eleccions, tot plegat que castra la nostra personalitat, quei que en posseeix les dones i la cana- profunditzaren i ampliaren l’heroïcitat sobretot, obediència i servilisme a la ha quedat prohibit. Una vegada més, ens aboca a l’assetjament físic, sexuallla. Això no té res d’estrany. El subs- del soldat i la seva masculinitat, així seva autoritat, a les seves decisions… la glòria nacional i viril fagocita la vida i psicològic diàriament.trat nacionalista és l’heroisme mític, com l’emergent nacionalisme, subs- a la seva mà ferma i brutal, quan toca de les dones, evidenciant que les se-l’home viril i virtuós que guia al temps trat ideològic d’aquesta barbàrie aplicar-la. ves necessitats són menyspreades per La democràcia, la nació i l’estat noque defensa un grup social identificat masclista. El capitalisme va acabar la democràcia i l’estat patriarcal. són més que dictadura patriarcal alcom a poble. d’arrodonir la jugada, consolidant la No és menys estrany, en definitiva, més pur estil ranci i conservador. Par- possessió i la propietat dels homes que l’estat i el nacionalisme que el I després ens vindran amb rotllos so- ticipar de les seves lleis i de les sevesRecuperant una mica la història de la com el bé màxim i deixant el paper sustenta siguin patriarcals i fomentin bre igualtat de gènere i les diferents eleccions és enfortir la dominaciógènesi de l’estat, aquest va consoli- de mares i esposes a les dones, es- la violència de gènere. Potser per això polítiques institucionals i policíaques masculina, el seu lideratge i heroïcitatdar-se a Europa a finals del segle XV claves reproductores de l’ordre social el senyor Mas, quan va posar data per afavorir-la. Que si les dones te- viril i guerrera, alhora que el menys-per la necessitat militar que hi havia, i propietat bàsica de qualsevol home. a les eleccions al Parlament, en 25- nen un paper principal en la nostra preu a la integritat femenina. El 25-N,per part dels diferents regnes, de con- N, no va tenir en compte que és el societat. Que si les dones són el mo- jo no participaré de la violència, notrolar les colònies. Els caps militars i Així, “l’apogeu” del nacionalisme Dia Internacional per l’Eliminació de tor de l’economia. Que si les dones participaré de la violència contra lesel rei (el patriarca, el messies escollit sempre ha anat de la mà dels valors la Violència contra les Dones. No va també són convidades a gestionar el dones: jo no votaré.per Déu) van organitzar en Ministeris conservadors com la família tradicio- tenir en compte que durant aquest poder econòmic i polític. Que si pe-
  • eleccions8Eleccions i independènciaAnar a votar és legitimar la política ultraliberal del Mas TxemaLa Bisbal, novembree de 2012El pròxim 25 molts abstencionistes pactant amb el govern espanyol, amb el Borbó, ara es pensa repetir amb el que els polítics es barallin entre ells, Recordatori pels que ani-aniran a votar en favor de la indepen- el PP i l’oposició, i seguirà aplicant la príncep, que donarà amplia autono- i es denunciïn entre ells robatoris, co- ran a votar i als indecisosdència. Alguns d’ells ho faran als par- política reaccionaria i ultraliberal du- mia a Catalunya, i serem súbdits d’un rrupteles i comptes secrets en paradi-tits que ja tenen representació parla- rant els pròxims quatre anys, en que Regne federal. Ja fa anys que es parla sos fiscals. Les eleccions legitimen als gover-mentària, assegurant així el vot útil, i gaudirà de majoria amplia. d’aquesta possibilitat, transició, però nants. Poden robar legalment durantd’altres, els que estan a les xarxes so- el Rei no vol abdicar per por a per- Votar a les CUP és votar a amics, a quatre anys. Les eleccions són la basecials i han participat en el moviment La nova transició dre la immunitat que el protegeix dels companys que estant en lluites so- del sistema d’espoli, del robatori, deldels indignats, la majoria dels que greus delictes que ha comés. cials, en les manifestacions, en les desfalc dels diners públics per enfortirvotin ho faran a les CUP. Jo potser Hi haurà una segona transició. Cal- ocupacions, en les cooperatives, en els partits, i repartir riquesa a la clas-també aniré a votar les CUP, mogut dria no repetir els errors de la pri- Votar o no votar, les ecoxarxes, etc. És votar a com- se dominant. Han saquejat la salut, elper la promesa d’en Mas que si es mera transició. En la primera els panys que en els ajuntaments estan sistema eductiu. El robatori i l’espoli aquesta és la qüestió?vota massivament per la independèn- franquistes, entre ells els assassins, fent bona feina. Assumeixen que els públic es fa de moltes maneres: ambcia, convocarà un referèndum. De es van fer democràtics, recaptant Al meu parer, està bé no anar a votar polítics són uns corruptes, que ens ro- la designació de contractes, amb lesmoment el milionari i corrupte Mas les ansies del poble de democràcia, i anar-hi. Raons per no anar n’hi ha ben al servei d’unes elits privilegiades privatitzacions, amb les ajudes a lesja ha canviat el seu discurs dient que de llibertat, d’amnistia i d’estatut moltes. Citaré sols les recomanacions que encara tenen menys escrúpols grans empreses i bancs, amb la rea-sols promet fer una consulta i que la d’autonomia i van seguir gaudint de de l’Agustín Garcia Calvo als indignats en robar i reprimir el nostre poble. lització de pressupostos i lleis, etc.convocarà si ell té una àmplia majo- tots els poders, gràcies a pactes, al a la plaça del Sol: «Primer de tot no També assumeixen les consignes del Les eleccions donen legitimitat alsria de diputats. És el xantatge d’un control i a la propaganda mediàtica, compteu per a res amb l’estat, sigui 15M. «els polítics no ens represen- polítics. Són molt importants pels fu-corrupte àvid de vots, de poder i de al finançament milionari dels partits quin sigui: cap forma d’organització ten» «això no és democràcia», etc. turs robatoris. Per això les empresesdiners que comporta el poder. Dubto encarregats de fer la transició (con- financen generosament als polítics.si convocarà un referèndum sobre la servadors i socialdemòcrates). No es Les eleccions esdevenen un show i unindependència, que és la voluntat del va desmentallar l’aparell franquista simulacre democràtic per enganyar alpoble, o una consulta sobre si volem i així estem com estem. Ara de cop poble fent-li creure que ell ha elegit.ser un estat (la Generalitat ja funciona CiU esdevé independentista, fentcom estat propi, només cal veure als seva i liderant la voluntat del poble Les eleccions són la gran estafa. EnsMossos reprimint a manifestants i en d’independència, i prometent als fan creure que elegim qui ens gover-Mas convocant eleccions) dins Euro- amos, que farà una transició on tot narà, i sols elegim un encarregat, unpa (a Europa ja hi som), que és com seguirà igual, els amos seguiran sent gerent, un administrador. En Rajoy, endir, seguir sota la bota dels càrtels eu- amos, els privilegis i les riqueses del Mas, l’Hollande, el Merkel, l’Obama,ropeus, que ens han endeutat i robat. gran capital seguiran igual de pro- no són els que manen sinó simplesDe qualsevol manera, aquestes elec- tegides i inclòs millor gestionades, i encarregats, gerents, administradorscions són un referèndum encobert. que ell continuarà durant els pròxims dels amos, per dir-ho d’una maneraAquestes eleccions referèndum mar- quatre anys imposant el model neoli- simple són assalariats dels bancs i elscaran una fita, una ruptura. El canvi beral d’escanyar i esprémer al poble Mercats, (això sí amb salaris miliona-va començar amb la massiva manifes- tant com es pugui. Qui són els amos? ris que els ingressen en paradisos fis-tació de l’11 de setembre, al carrer, Són els que ha visitat Mas: les cam- cals). El que mana ara a Espanya éssense representació de polítics. S’està bres patronals, les ambaixades (UE, Brussel·les, l’UE, l’ambaixada d’EUAgestant una nova transició des del EUA, Alemanya i França) i els mitjans i els Mass Mèdia globals. Per això hipoder... Per això molts volem interve- de comunicació públics i privats, en ha la possibilitat real d’independitzar-nir i votar independència malgrat que especial la Vanguardia, a qui ha rega- estatal (molts aplaudiments). Per tant I ens expliquen tot de tàctiques per nos. Madrid ja quasi no mana. Ra-sabem que en Mas és un mentider, lat últimament vint milions d’euros. no és pot utilitzar per a res la demo- evitar l’inevitable fet que el poder co- joy fa el que li diuen a Brussel·les iun estafador, un corrupte, un delin- Les promeses d’en Mas de fidelitat i cràcia, ni el nom democràcia (uns rromp. l’ambaixada dels EUA. Les colòniesqüent que mereix estar a la presó per submissió als mercats, i que les com- pocs aplaudiments)”. En les eleccions espanyoles es van independitzar quantot el que ha robat ell i CiU. plirà, ja que són els amos, els que li espanyoles ni tan sols hi ha democrà- Considero correcte votar independèn- Madrid ja no manava, en l’època que financen la campanya i l’han pagat cia. El sistema i lleis electorals estan a cia ja que és un fet natural que tots Madrid estava invadida per Napoleó.En Mas no és de fiar, i per tant la seva com la majoria de polítics que osten- favor dels privilegiats. els pobles volen aconseguir, igual quepromesa electoral de convocar re- ten poder. Desprès podrà gaudir de les persones i associacions volen ser Les eleccions no són unferèndum i de no pactar amb el PP és la presidència de qualsevol empresa Raons per anar-hi també n’hi han. independents i lliures. Els pobles so- camí cap a l’alliberament,una incògnita, la promesa d’un polític multinacionals, segons les privatitza- Jo vull anar-hi com a tàctica, com fet tmesos ansien un dia o altre ser lliures.corrupte. No té cap valor, ni que vagi cions que apliqui durant el seu man- excepcional, sense creure-m’ho mas- És un fet natural, una utopia i objectiu cap a la llibertatal notari, ni que ho juri davant el seu dat. Recordem que les privatitzacions sa i amb la consciència clara del que a aconseguir. No és la creació d’unpare que utilitzava d’home de palla són sinònim d’espoli de béns públics signifiquen unes eleccions. Jo tinc estat, ja que significa l’organització Les eleccions són l’agenda del Mas,dels diners que roba al poble català. duta a terme per polítics corruptes i ganes d’anar-hi per trencar Espanya, del poder per dominar i controlar, que l’agenda del poder. Ens repeteixen in-Doncs no podem estar segurs que ho criminals. Tinc ganes d’anar a votar per provocar les reaccions de tots els significa fronteres, i competència de sistentment que per aconseguir canviscompleixi. De moment el milionari i perquè al Mas li surti el tir per la cula- nacionalistes espanyols, veure’ls fu- poder amb els altres estats. Lluitar o s’ha de passar per les eleccions. Enscorrupte Mas ha pactat totes les lleis ta. Vull que aquesta transició no sigui riosos, amenaçant amb tancs i estats no lluitar? Segurament aquesta és la ho repeteixen els poders i també fins ineoliberals que ha fet el PP, menys tan potinera com la primera. El pac- d’excepció, amb boicots als produc- qüestió. tot els companys. La llibertat i els can-una. Probablement en Mas acabarà te contra natura que es va fer amb tes, amb insults. També m’agrada vis s’aconsegueixen al carrer.
  • eleccions 9La via morta del parlamentarisme Esguard feministaGuatemala, novembre de 2012 Vulcà a les CUPL’aposta pel parlamentarisme que Eixeridaavui en dia es duu a terme des Capolat, novembre de 2012d’amplis sectors de l’esquerra inde-pendentista necessita una critica cru- L’escollit per ser cap de llista de lacial. Una aposta que ens permet titllar CUP-Barcelona és David Fernàndez, membre històric del col·lectiu la Tor-d‘innocents o maquiavèl·lics aquells na (espai polític independentista de laque defensaven que el què pretenien vila de Gràcia). Per a les persones queles CUP era merament una lluita insti- no ho sàpiguen, el 2008 es va en-tucional municipalista. degar una campanya («Jo a la Torna no hi participo») en contra d’aquestSi simplement consideréssim aquesta col·lectiu, ja que davant d’una de-deriva com a execrable èticament, tal núncia d’agressió sexual (protago- nitzada per dos homes del col·lectiuvegada la realitzaríem per altres mit- cap a una altra membre d’aquest),jans. El principal motiu que ens em- el col·lectiu va decidir expulsar lapeny a escriure aquestes línees (que dona agredida, que s’havia atrevit asentim no poder desenvolupar més denunciar públicament, marcant aixíextensament) és que no nomès és precedent en un comunicat que vanuna via morta ineficaç políticament, fer públic. Qui va entregar la cartasinó que a més a més, és contrapro- d’expulsió a la companya agredida,duent per les lluites socials i contes- en nom de la Torna, va ser el mateix David Fernàndez.tatàries. Amb aquella carta d’expulsió a laNo fa falta anar massa lluny per tro- dona agredida, que van fer pública,bar referents palpables de com im- van donar un avís a totes aquellesportants experiències contestatàries que defensem que mitjançant la de-han estat absorbides per la lògica núncia pública de les agressions, siguidemocràtica i partidista. La tan ca- a la feina remunerada, sigui a la feinacarejada transició, fou un exemple política, sigui dins la parella, sigui on sigui; aconseguiríem fer pressió socialde pacificació. En les nostres terres, contra els abusos i d’aquesta mane-el paper d’apagafocs va venir donat Parlament de Catalunya ra deixaria de ser privada, silenciosa,sobretot pel PSUC i els seus intents (fi- normalitzada i infravalorada aquestanalment aconseguits) d’infiltració po- en les demandes parcials, en les re- ja donava (i com a simple exemple), com els vingui de gust. De la desar- violència quotidiana contra les dones.lítica en unes CCOO que a hores d’ara formes absurdes (que en cas de ser suport a la guerra d’Afganistan. ticulació de les lluites contra el TAV L’avís de la carta de la Torna era clar:representen la màxima expressió de la aprovades poden ser rebutjades en a canvi d’interessos polítics. O de si denuncies, t’expulsem.traïció sindical. qualsevol moment), en l’exigència • El socialisme del segle XXI no ha l’acceptació de la construcció d‘una Aquesta actuació política davant les de dimissions. Els esforços i les lluites dubtat en reprimir, per exemple, les macropresó pels seus presos, sense agressions contra les dones i com- que es volen mantenir autònomes, lluites indígenes en contra l’explotació tenir en compte les àmplies conse-L’aposta pel parlamen- són aprofitades sense consentiment de recursos naturals (a Bolívia, Equa- qüències que això pot tenir per a la panyes de militància no pot ser obli- dada perquè no hi ha hagut cap recti-tarisme és una aposta per treure un rèdit polític. Deixa dor o Veneçuela) o la lluita solidaria resta de població penitenciària. ficació a posteriori ni cap autocrítica. d’haver-hi cabuda per a les propostes que companyes anarquistes han deci- I això no és un problema personalpel delegacionisme, més combatives, que la democràcia dit tirar endavant (a Uruguai, Bolívia, contra aquesta persona —en Davidl’homogeneïtzació, el exigeix criminalitzar. Amb les victòries Veneçuela o Cuba). Moltes de les llui- I nosaltres què? Fernàndez—, sinó que és un proble- parcials a les urnes, s’obra la via per tes que han volgut conservar la seva ma polític de part dels «movimentsreformisme, la verticali- a què els casals i ateneus autogestio- autonomia han estat titllades fastigo- Però també es tracta d’entonar socials» de Barcelona, aquells que consideren que és digne de represen-tat i la manipulació naris o projectes similars, passin a ser sament de fer el joc a l‘imperialisme o el «mea culpa». Si bona part de tar-nos i consideren per tant que les finançats per unes institucions que d’estar impulsades per la CIA. l’independentisme (antany comba- dones hem de seguir sent silenciadesEl principal perill de l’institucionalisme reclamaran a canvi una determinada tiu) aposta ara per l’institucionalisme i assetjades impunement per part delsés doncs, la seva capacitat d‘absorció. forma de fer. i altres sectors de les lluites socials nostres companys de lluita. AquestaÉs trist veure com la multiplicitat No hem estat capaces pel ciutadanisme, és perquè no hem postura reaccionària heretada d’unsd‘expressions dintre les lluites socials, En definitiva, l’aposta pel parlamenta- de dotar de vigència estat capaces de dotar de vigència moviments socials que silencien les campanyes i accions directes femi-tota la seva riquesa i heterogeneïtat risme és una aposta pel delegacionis- moltes de les pràctiques que, no enses poden convertir amb el pas del me, l’homogeneïtzació, el reformis- moltes de les pràcti- enganyem, defensarem a crits com a nistes, no pot ser excusa de cara a la decisió de la CUP d’escollir com atemps amb les demandes i els inte- me, la verticalitat i la manipulació. I ques que defensarem l’única forma d‘alliberament personal representant a la cara més visible deressos de l’aparell partidista. Quan el va en contra de tot el que desitgem: i col·lectiva. la Torna.«ho volem tot», passa a ser un «vota l’autogestió, l’assemblearisme, la lliu- a crits com a l’únicaaquest partit», per molta participació re informació, l’horitzontalitat, l’acció forma d‘alliberament L’organització i la coordinació es fa Per tot plegat, la decisió d’escollirque després es demani. Quan les ma- directa, l’heterogeneïtat i la llibertat. més necessària que mai. És igual si és aquest cap de llista per Barcelona ténifestacions no s‘omplen de lemes i personal i col·lectiva. formal o informal (que cadascú triï la un alt contingut polític antifeminista i deixa des d’un inici el «programa anti-crits d‘enuig, sinó de sigles i interes- De reprimits a repressors manera que consideri millor o que les patriarcal» de la CUP en paper mullat.sos. On hi ha parlamentarisme, no hi • Durant la dècada dels vuitanta, des combini al seu gust), però ens hem La Torna i David Fernàndez segueixenpot haver un moviment social, per- Aquells partits que en un primer mo- de l’esquerra abertzale, s’optá pel d’organitzar. No podem negar que fent pudor fins que demostrin el con-què totes les seves pràctiques, tota la ment (i potser amb tota la bona in- brut joc de la política. Tot reivindicant durant massa anys hem arrossegat el trari. La CUP no representa els movi-seva diversitat, queda supeditada als tenció del món) es van autoerigir en o criminalitzant algunes de les ac- llast d’una informalitat mal entesa, de ments socials, anarquistes i feministesinteressos del partit. defensors institucionals de les lluites cions de les lluites autònomes segons debats poc respectuosos, de projec- no els recolzarem. Contra el capitalis- socials, han acabat, un cop al poder o els convenia. Demostraren una gran tes efímers i sense projectualitat, que me i el patriarcat, contra tot abús, ara i sempre, no oblidem!Quan els partits creixen, perden el fins i tot abans, convertint-se en partí- dosis d’estalinisme per aïllar les lluites poc tenien a veure amb el compromísseu component classista, i passen cips de la repressió d’aquelles lluites. autònomes i monopolitzar les lluites i molt amb l’estètica. De fet, és una On podeu trobar més informació so-dels discursos més radicalitzats que socials. de les principals aportacions que ha bre aquest procés al dossier La gotapermet l’oposició, al pragmatisme Alguns exemples concrets tingut des de sempre l’anarquisme que fa vessar el got:del mal menor. Els ritmes que impo- Avui en dia, podríem parlar de la con- i que ara més que mai és necessarisa la política institucional, no per- • El Parit Verd d’Alemanya sorgí de demna explícita de la violència per impulsar: la possibilitat de funcionar •http://feministesindignades.blogs-meten una participació real de les les lluites anti-nuclears i pacifistes dels part de l’esquerra abertzale arrosse- sense dirigents. pot.com.es/2011/06/la-gota-que-fa-bases que es limiten a fer propostes anys setanta de la denominada «Opo- gats per la participació a les institu- vessar-el-got-reflexions.html •A algunes distribuïdores de materiala les cúpules que sempre són les que sició Fora del Parlament», un grup cions, tot negant la possibilitat a les feminista, entre d’altres a «Herstory»acaben decidint (per revocables que que durant un cert temps es man- lluitadores d’altres tendències o a (Karcelona) (www.nodo50.org/hers-siguin els càrrecs). Les lluites cauen tingué combatiu. L’any 2002, però, les noves generacions a expressar-se tory)
  • antipatriarcal10Nova onada de repressió i assetjamentsa les treballadores sexualsUna treballadora sexual és la primera víctima mortal de l’ordenança del cinisme de Barcelona. Columna ClitorianaManresa, novembre de 2012Les treballadores sexuals reben una multar les treballadores sexuals que recordar que aquestes multes poden impossibilitat d’execir el seu treball a litat, la perspectiva prohibicionista versnova onada d’assatjaments i repressió estan als marges de les carreteres arribar als 1.500 i 3.000 euros. Eviden- causa de l’aplicació de l’ordenança del el treball sexual pren força i s’aplica aarreu del territori. Arran les normatives catalanes i també als seus clients. Se- tment la resposta no s’ha fet esperar cinisme, i l’angoixa que li provocava cop de sanció. No és d’estranyar quecreixents de caràcter ultra restrictiu i gons aquest col·lectiu, aquesta llei no- i les treballadores sexuals ja es van no poder subsistir pels seus propis mit- Felip Puig declarés abans de l’estiude privatització de l’espai públic, com més ha fet que vulnerabilitzar encara organitzar en col·lectius i plataformes jans, van tenir molt a veure amb el de- que el fet d’oferir serveis sexuals apoden ser les ordenances pel «cinis- més la seva situació i marcar-les com a com la de les Prostiutas Indignadas, teriorament gradual de la seva salut. l’espai públic estigués inclòs a la novame» o l’actual llei de carreteres, les tre- «delinqüents i criminals». Les treballa- la qual va emetre un comunicat criti- No va poder accedir a una pensió con- reforma del codi penal i que, per tant,balladores sexuals es veuen contínua- dores es queixen de l’abús d’autoritat cant la nova ordenança. Pel col·lectiu tributiva per acumular un deute amb pugui ser considerat un delicte del totment assatjades pels diversos cossos i de «l’arbitrarietat en que apliquen aquesta només persegueix la prohi- Hisenda de 9000 eurus en multes per punible. I tan alegrement va deixarpolicials. Vulneracions de drets com a aquesta llei». bició de la prostitució i recorda que vulnerar, segons els agents que li po- caure que «el nou marc penal perme-treballadores, multes, vexacions, hu- aquest fet pot tenir conseqüències saven multes, l’Ordenança. Moltes de tria anar més lluny del que es pot anarmiliacions i inclús abusos sexuals són Un altre cas d’assatjament el trobem gravíssimes sobre la vida de les dones, les multes imposades arbitràriament amb la Llei de Carreteres o les orde-episodis que malauradament esdeve- a Barcelona ciutat, on la nova orde- de les treballadores sexuals i també les posava l’agent numero 22.302 de nances municipals que ja contemplennen quotidians en la prostitució, un nança de civisme aprovada aquest sobre aquelles que estan en un con- la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des les multes a les prostitutes que estanmón en que per si mateix ja carrega estiu permet la imposició de sancions text d’explotació i prostitució forçada, de l’aplicació de l’ordenança al 2006, a la via pública». Per tant, la dretadurs estigmes. econòmiques per a les treballado- les quals es veurien amb l’afegit de la diverses prostitutes denunciaren a les més rància voldria arribar al càstig de res que exerceixen al carrer. Malgrat violència institucional. entitats de suport que l’agent 22.302 la pena privativa de llibertat per a lesAquests darrers mesos hem vist com que l’equip convergent de la ciutat de la Guàrdia Urbana les perseguia, les dones que lliurement exerceixen el seuuna vintena de prostitutes de les co- s’omplís la boca dient que era una A més, Mary una treballadora sexual assetjava i multava aleatòriament. dret a decidir, en aquest cas mercanti-marques del Maresme i la Selva es van mesura enfocada cap a la clientela, que exercia la prostitució a la Ronda litzar, el seu cos en la via pública.unir en un plataforma per denunciar el les dades fetes públiques a l’octubre Sant Antoni va morir el passat mes Les intencions«brutal assetjament» que els hi practi- d’aquest 2012 rebel·len que del total de setembre d’un tumor cerebral a prohibicionistesquen efectius dels Mossos d’Esquadra, de multes que s’han posat fins ara, l’hospital de Sant Pau. Segons Gene-des de que es va aprovar la modifica- 204 sancions van ser imposades a tre- ra, Ambit Prevenció i altres entitats I és que amb el nou rumb convergentció de la llei de trànsit que permet balladores sexuals i 112 a clients. Cal d’atenció a treballadores sexuals, la de les diverses alcaldies i de la Genera- Herstory: la història de les dones Ens transportem a l’època medie- de classe baixa. Tal com ens explica suposar va crear un clima fortament un remedio útil contra la turbulencia dien abordar als seus clients en qual- val, concretament entre finals del aquest fragment del llibre Calibán y misògen que va degradar a totes les de la juventud proletaria, que podia sevol lloc de la ciutat, inclòs davant segle XIV i durant el segle XV on la Bruja de Silvia Federici: «Lo mismo dones de totes les classes socials, disfrutar en la Grand Maison -como l’esglèsia i durant la misa. es vivia un context de fortes lluites ocurría en la mayoría de las ciudades també es va insensibilitzar a la pobla- era llamado el burdel estatal en Fran- «Incluso la Iglesia llegó a ver la prosti- de camperoles, artesanes i treballa- francesas. Allí, la violación en pandilla ció enfront a la violència contra les ci-». «El burdel municipal también era tución como una actividad legítima. dores d’arreu d’Europa que volien de mujeres proletarias se convirtió en dones. Es va crear un context idoni considerado como un remedio contra Se creía que el burdel administrado posar fi al poder dels senyors. És una pràctica común, que los autores per preparar el terreny per a la cacera la homosexualidad (Otis, 1985), que por el Estado proveía un antídoto així com a finals del segle XV es realizaban abierta y ruidosamente por de bruixes que començaria en aquest en algunas ciudades europeas (Por contra las prácticas sexuales orgiásti- posà en marxa una forta contra- la noche, en grupos de dos a quince, període. ejemplo Padua y Florencia) se prac- cas de las sectas herejes y que era un rrevolució, per part dels poders metièndose en las casas o arrastran- ticaba amplia y públicamente, pero remedio para la sodomía, así como establerts, que pretenia actuar en do a las víctimas por las calles sin el Un altre aspecte de la política sexual que después de la Peste Negra co- también un medio para proteger la tots els ámbits de la vida social i más minimo intento de ocultarse o que prínceps i autoritats municipals menzo a ser temida como causa de vida familiar.» política. I d’aquesta manera s’inicià disimular. Quienes practicaban estos van dur a terme per apaivagar i dissol- despoblación.». una forta campanya per part de les «deportes» eran aprendices o em- dre les protestes dels treballadors, va Inclós l’esglèsia arribà a veure la autoritats polítiques que consistia pleados domésticos, jóvenes e hijos ser la institucionalització de la prosti- El llibre ens explica que entre els anys prostitució com una activitat legíti- en apaivagar les protestes dels tre- de las familias acomodadas sin un tució. Es va implementar amb la crea- 1.350 i 1.450 en moltes ciutats i po- ma en el moment en què veia perillar balladors joves i rebels donant-els- centavo en el bolsillo, mientras que ció dels bordells municipals que aviat bles sobretot d’Italia i França es van o trontollar el seu poder. És evident hi accés a sexe gratuït. Per a trans- las mujeres eran chicas pobres que van proliferar arreu d’Europa. Així ho obrir bordells gestionats públicament que si observem la història podem formar l’antagonisme de classe en trabajaban como criadas o lavande- explica el llibre citat anteriorment: i finançats a partir d’impostos. A més, veure que sempre des del poder es hostilitat contra les dones proleta- ras, de quienes se rumoreaba que ens diu que es van eliminar totes les fan servir mecanismes de control ries. Així practicament es deixà de eran «poseídas» por sus amos». «Hecha posible gracias al régimen de restriccions que hi havia contra la social que permetin mantenir l’ordre considerar la violació com a delicte salarios elevados, la prostitución ges- prostitució, tan de vestimenta com de patriarcal i del poder establert. en casos en que les dones fossin La legalització de la violació com és de tionada por el Estado fue vista como moviment, ja que les prostitutes po-
  • Jann-Marc Rouillan: être près et être prêt DOSSIER 11Algunes lluites que no van integrar-se al sistema part del llegat i que les relacions forjades durant l’activitat de Defensa Interior i duien a terme múltiples accions arreu del te- rritori europeu. I a la tradicionalista i encarcarada Anglaterra, les bombes d’una corrosiva Angry Brigade començaven a inquie- tar a l’establishment i a Scotland Yard. Fins i tot, en ple cor de l’imperi nord-americá, retronaven les accions directes de Black Panther Party o els Weathermen Underground. És en aquest context i malgrat la idiosincràcia particular de l’estat espanyol, sota la dictadura franquista, que emergeixen tot un se- guit de grups formats principalment per joves espanyols i france- sos que optaren per un enfrontament directe no només amb les autoritats i l’economia franquista, sinó també contra les cúpu- les sindicals i el partidisme polític que comencaven a gestar ja la transició suposadament pacífica cap a la democràcia de pandereta actual. El MIL sorgí a inicis dels setanta conformat per joves forjats a les lluites hereves del Maig francès, de les lluites de les primeres i encara independents Comissions Obreres, apostant obertament pel consellisme obrer o el comunisme consellista. Aprofitant el llegat, les armes i l’experiència d’antics resistents anarquistes i antifranquistes, van dur a terme nombroses expropiacions bancàries que finançarien publicacions d’escrits crítics i també servirien per mantenir diverses vagues. Pretenien radicalitzar i esmolar els discursos perquè es tintéssin d’una projectualitat revolucionàira i evitar, precisa- testimoni de la ment, que les lluites se centréssin en l’assoliment de viabilitat de la lluita la democràcia. armada. Les activitats de Quico Sabaté, Ramón Vila Capde- La repressió contra les membres del MIL (Movi- vila, Marceli Massana i tants altres, havien mento Ibérico de Liberación), es desfermà just aconseguit —potser massa tard—, despertar abans que ella mateixa dictaminès la seva au- l’interès de les joventuts (Federación Ibérica de Juven- todissolució. Autodissolució originada per la tudes Libertarias) per forçar l’aposta confederal per a l’acció divisió entre els qui pretenien apostar ober-A inicis de la década dels setanta a molts païsosdel continent europeu i nord-americà hi va haver un armada, tot creant l’organisme de Defensa Interior. Una aposta ac- ceptada a contracor pels germans grans de la CNT i la FAI. Aquestes experiències potser no aconseguiren a priori els seu objectius, però tament per una lluita armada més ofensiva i les qui preferien reprendre l’activitat dins les fàbriques i les universitats d’on s’havíenresorgiment d’expressions armades. Les lluites socials certament serviren per reactivar unes lluites que des de feia massa hagut d’allunyar a causa de la clandestini-havien sofert, durant la dècada anterior, tota una an- temps es plantejaven defensivament. tat. Amb pràcticament tots els seus mem-helada renovació ideològica que va tenir com a princi- bres empresonats, la resta exiliats i ambpal frenesí el Maig francès de 1968. La invasió del Vietnam per part d’EUA, va ser un dels factors l’execució de Salvador Puig Antich, es va po- que esperonà el boom hippie i el seu pacifisme exarberat. La sar fi a aquesta interessant experiència queUns anys abans, la Revolució Hongaresa de 1956 i la difussió de les salvatjades dels yankees a la península asiàtica, mai no hauria volgut veure’s a si mateixa comseva posterior repressió, va confirmar l’autoritarisme la repressió dels estats demòcrates de les lluites estudiantils una organització armada. Posteriorment, alsd’una URSS que va veure com les crítiques, fins i tot dins i l’assimilació del «flower power» per part del capitalisme, inicis del 1974 i davant la possibilitat que dosles pròpies files comunistes, s’accentuaren i que propicia- van provocar una radicalització de molts sectors que aban- membres del MIL (Oriol Solé i Josep Lluis Pons)rien l’aparició de múltipes tendències que fins al moment donaren l’evasió pacifista de la realitat per centrar-se en fóssin executats pel régim franquista, sorgirens’havien sentit alieanades o havien estat menystingudes i l’activisme combatiu. els GARI (Grups d’Acció Revolucionária Inter-reprimides per la línia oficial. Al mateix temps tot un seguit nacionalista), format per exmembres del MIL,d’expressions artístiques i intel·lectuals (des dels lletristes, als El Maig del 68 potser va ser el primer espasme d’aquesta del Grup Primer de Maig i de diversos grupsprovos holandesos i posteriorment els situacionistes) amb un radicalització...; i la seva derrota. El detonant d’escissió autònoms com els «Grupos Autónomos In-ampli grau de poltitizació, van aparèixer en escena tot arrosse- irreconciliable entre els que van renunciar a tots els controlados». Aquesta coordinadora de grupsgant a una joventut que començava enarborar una crítica a la seus principis i van acabar assimilats dins els partits d’acció, va centrar les seves activitats en accionsvida quotidiana i a dir que «davant la certesa de no morir de gana, i la democràcia, i aquells que van emprendre un que poséssin en entredit la dictadura espanyolano volien morir d’avorriment». camí que sovint va passar per la lluita armada. (bombes en institucions i ambaixades, segrestos de figures col·laboradores del règim o sabotatgesL’estancament i l’immobilisme de les organitzacions sindicals i polí- Des de l’autonomia obrera de l’any 1969 a trens que anàven en direcció a l’estat espanyol.tiques, va ser un dels principals focus de crítica de les primeres gene- s’impulsaba el «Mai piu senza fucile» (mai més Mai no van provocar danys a persones.racions de lluitadores que no havien patit en la pròpia pell els efectes sense fusell) en referència a la voluntat ded’una Segona Guerra Mundial fratricida. Ancorades en l’estructura per sectors obrers de defensar-se de la repressió El 1977 es va començar a gestar en territori fran-l’estructura, en mantenir-se en la legalitat, aquestes organitzacions ha- estatal i de la clara complicitat de l’extrema cès «Action directe» (AD), format precisament pervien perdut la seva activitat revolucionària tot deixant al marge aquelles dreta i la patronal. A la Republica Federal exmembres dels GARI acabats de sortir de la pre-iniciatives més combatives que apostaven encara per un enfrontament Alemana, nombrosos grups optaren per só i per expartíceps dels NAPAP (Grups Armats perdirecte amb el poder en una època en la que perduraven diverses dicta- l’acció directa violenta en els primers l’Autonomia Popular) que van apostar per una co-dures en el territori europeu. passos de les RAF: els Tupamaros de ordinació politicomilitar del moviment autònom del Berlin-Occidental o el Moviment 2 de 1979. Les seves activitats se centraven en la lluitaA l’anarquisme espanyol a l’exili, diversos grups de maquis havien mantingut Juny («l’estat fóu el primer en dispa- antiimperialista i per la defensa del proletariat. Vanviva la flama llibertària mitjançant incursions incessants per recuperar diners rar», ens recorda el nom d’aquest perdurar fins a les darreries de 1987 quan alguns delsi dur a terme accions desestabilitzadores encaminades en primer terme (i no grup d’agitació armada). El Grup seus principals impulsors van ser detinguts i empre-només) a la fi del règim. A més a més, la recent victória de la «Revolució Cuba- Primer de Maig, una coordinadora sonats.na» donava de grups d’afinitat que mantenia
  • Jann-Marc Rouillan: être près et être prêt12 DOSSIER “Espero que això peti aviat, i jo estigui ben a la vora i “ preparat: être près et être prêt Jann-Marc Rouillan, guerriller del MIL, dels GARI i d’Action Directe Entrevista duta a terme pel «grupu de xoc» Provence, agost de 2012 E n un lloc de la Provence hi viu un llegendari guerriller, sobrevivent de moltes batalles. Jann- Llavors, quin és l’objectiu? Has dit que cal ser conscient de l’objectiu... Marc Rouillan va formar part del nucli fundador de Jo sé quin és l’objectiu: cal estar ben a la vora del diversos grups autònoms i armats: el MIL, els GARI moment i del lloc on esdevindrà. Hem d’estar i d’Action Directe. Ara es troba en llibertat condi- preparats a tota hora. Ha de passar alguna cosa. cional, després de complir un quart de segle a la El veritable moment en el què passa alguna cosa presó, dels quals deu en aïllament. Viu en un xalet d’essencial és quan es capgira l’ordre social. Per a la part alta del poble, solejat, amb vista als Alps. això, al fons de mi, jo vull estar-hi el més a la L’entrevistem després d’un bon àpat de retrobada vora possible i ben preparat (joc de paraules acompanyat d’abundant vi, i l’absenta que li hem être près et être prêt). portat. No pot parlar d’Action Directe, de les accions per les quals va ser condemnat. El nostre amic té uns Els teus pares a què es dedicaven? seixanta anys, és de complexió forta i està en forma, El meu pare era professor d’institut, pro- té una gran memòria i és amic de les revolucions i de gressista del socialisme revolucionari. I la la vida clandestina. Es considera fronterer, del Piri- mare s’ocupava de la casa i d’educar als neu. És una persona amb una gran formació pràctica i fills. Puc dir que vaig tenir una infància intel·lectual sobre tot allò relatiu a les revolucions, és un feliç. I considero que vaig estar ben heterodox y un provocador. Ha esdevingut un escriptor educat per no ser sotmès a l’ordre de culte. El Jann-Marc viu amb Marie Claire Cordat, una existent. artista transgressora, creativa i provocadora que pinta i fa happenings d’impacte nacional, ha treballat també Com t’has format, a part amb la Fura dels baus. d’aquesta bona educació dels teus pares? Fruit d’aquesta llarguíssima conversa, hem publicat una Format?! Formatejat! Tu vols dir entrevista de dues pàgines al Catalunya. Al PÈSOL NEGRE com m’he formatejat? És molt en publiquem tres i mirem de treure temes que no apa- fàcil. Vaig tenir una gran sort als reixen al Catalunya a fi que siguin entrevistes complemen- 16 anys. M’arriben dues coses: tàries. la música anglesa de l’època, al començament dels anys seixan- Ens alegrem de veure’t fora de la presó. Com va la teva ta, i el maig del 68. Jo tenia 16 vida fora? anys. T’imagines?! La consciència de guerrillers No ho sé. Bé, això no és una pregunta fàcil. No ho puc dir, perquè d’on prové? l’essencial de la vida de les persones, què és? Sóc jo ara qui et qües- Quin tipus de música Dels vells espanyols exiliats, dels maquis. Cricri tenia un oncle, que havia tiono... t’agradava? estat a la partida d’en Massana, que l’orientava i assessorava cada vega- La música de Londres, Swinging da que el veia: «Si vas a Barcelona fes això i això altre, ves en compte, L’essencial de la vida és ser lliure, ser conscient... London, Rolling Stone, Neil Young, vesteix-te bé, etc. Una memòria de lluita que els de l’interior no te- ... Tu ets lliure? Creus que ets lliure? una música carregada d’electricitat nien. No, no. Estic condicionat per... comparada a l’antiga música de Així que... no em preguntis si sóc lliure. Jo era lliure, quan lluitava per l’època. Era anunciadora dels aixeca- Saps el nom de l’oncle? la llibertat. Ara sóc menys lliure. ments dels antiautoritaris, dels joves, i Es deia Torres. Era joier a Andorra. Estava lligat al Massana amb les qüestionava totes les relacions socials accions i les relacions del costat d’Andorra. Era originari de Lleida Però ara et déus sentir més lliure que quan estaves a la presó? del sistema. com el Cricri. Això depèn. Depèn del teu esperit. Si els afrontes permanentment ets molt més lliure que si t’oblides que l’essencial és l’enfrontament. La I després dels 16 anys, quines altres Aleshores podem dir que hi ha un nexe d’unió entre els vida és també un narcòtic molt poderós, és a dir, que un s’oblida de experiències deformatives? maquis i el MIL? l’essencial, del perquè de la seva existència. Et pots creure lliure i no ser- Vaig tenir la gran sort de viure a Tolosa, que Exactament. Nosaltres érem anarquistes i vam imposar en la ho en absolut. I per què? Perquè t’allunyes del teu objectiu. La qüestió és era la capital de la segona Espanya, la ca- revista del MIL un text sobre Sabaté. saber si actualment m’allunyo del meu objectiu? No ho sé. I jo preferiria pital dels rojos. Jo dic «rojo» perquè aquest veritablement ser lliure a les barricades o enmig d’un moviment extrema- és el terme. Els anarquistes també hi eren, i ... quan dius nosaltres, et refereixes als francesos dament ofensiu. Allà trobaria el sentit de la llibertat. entre ells es deien «rojos», ja que havien aga- del MIL? fat l’insult dels feixistes i dels nacionals, que els Nosaltres no érem francesos.... Érem els de l’exterior! És Creus que el veurem aquest moviment ofensiu? deien «els rojos». Havien prés aquesta etiqueta molt important aquesta incomprensió perquè no es pot Sí. L’esperem tots i totes. Tinc una terrible desesperança i al mateix temps com es pot prendre la de «terroristes» i revertir-la. imaginar el rebuig de la guerra civil. La primera vegada una formidable esperança que esclatarà. Durant el maig 68 em comprometo en un movi- que vam arribar a Barcelona, li vaig dir al Diaz, un mi- ment revolucionari i tinc l’oportunitat de conèixer litant del GOA (Grup Obrer Autònom) molt conegut Ens animes i ens dónes aire! Però dius que estem sota hipnosi... persones que havien fet la revolució. Una gran sort i que escrivia, li vaig dir: «jo sóc anarquista». La seva Sí, tots i totes. Igual els militants i els que es creuen que són molt cons- en comparació a molts companys francesos que par- cara va reflectir un moment de terror, una cosa cients d’allò que passa. Creus que els bons moments són bons moments? laven molt de revolució, però que no havien pogut terrible. La CNT era una cosa del passat. Només Què és un bon moment? Lenin deia que la revolució és la festa dels tre- parlar amb persones que l’havien viscut. La veritable hi havia el grup de llibertaris a la Universitat Cen- balladors. Doncs, l’alegria, el bon viure, és la revolució. Quan un es troba sort fou aquesta oportunitat. Ho puc dir: en compara- tral, i ni tan sols assumien la paraula anarquista. en les classes oprimides, les alegries i satisfaccions intenses estan en la ció amb els altres companys del MIL en la consciència La història es reescriu. Bé, nosaltres érem anar- revolta. Tota persona que ha participat en una insurrecció, als moviments de l’enfrontament que va arribar a Barcelona, nosaltres quistes i no obstant això trobaves guerrillers, dels anys setanta, i tota persona que ha participat en els temps de la gue- estàvem més formats que els de l’interior. Els de l’interior anarquistes i comunistes al bar, a les famí- rrilla, saben molt bé que s’arriba a moments de felicitat intensa, afrontant miraven París, Nanterre, la Sorbona i reproduïen els concep- lies d’amics, per exemple, el pare d’Henry. l’enemic. tes d’extrema esquerra. Mentre que Cricri i els companys Era el nostre quotidià. Una immensa sort formats a Tolosa ens consideràvem guerrillers, i per tant comparat a d’altres companys del MIL posàvem menys problemes en relació amb l’acció armada. Ho que tenien molta ideologia al cap. Però teníem més fàcil que els de l’interior. no podíem imposar-nos.
  • Jann-Marc Rouillan: être près et être prêt DOSSIER 13I què podíeu haver fet? En el primer llibre fent la seguretat d’una re- Tinc la sort en relació amb la memòria d’haver estar molts anys aHauríem d’haver fet una guerrilla extremament dura, el màxim unió feminista els retreus «ni un trist petó» la presó, i d’haver retingut, com els poetes en les presons turques,possible. Fixa’t. Les vacil·lacions per l’execució de Creix. Hauria Descric una cosa fal·locràtica. El moviment de do- que aprenien els poemes de memòria per recordar-se de les per-hagut de donar un bon cop sobre la taula i dir: «Si no fem nes fa una reunió a la Universitat, que és la prime- sones que havien estat amb ells.això no val la pena que continuem». Si s’és un grup clandestí i ra reunió a Tolosa. Elles decideixen no deixar entrares tenen els mitjans, i no es fan les accions que són de la teva els homes però al mateix temps demanen tenir una En el llibre De memòria II expliques com anècdota queresponsabilitat històrica, passes al costat de les coses. protecció. Elles ho demanen a un grup que no està us van demanar de finançar l’Assemblea de Catalunya, massa compromès amb ningú, un grup format es- i us van proposar d’oferir-vos informació d’un cop perPer què Creix? sencialment per jovenets de 16 i 17 anys, militaristes aconseguir diners. Hi va haver debat al grup? Com veu-Creix era un torturador cruel de detinguts polítics, un comissari de en el sentit de barallar-se tot el dia. I aquests joves no ries una proposta en la conjuntura actual?la temible BPS (Brigada Político-Social). Després de l’execució d’en coneixien la revolució feminista. Nosaltres és veritat Per part d’ells seria impossible ara. Però abans... hi havia elsManzanas, va provocar tot de detencions al País Basc. Fou pilar en estàvem emprenyats ja que no podíem entrar, no po- tres germans Solé a l’organització, un cosí Solé i l’oncle, Soléel procés de Burgos a etarres i el responsable de la repressió i de la díem escoltar. Aleshores espiàvem pel pany. En aquell Sabaris, que era malgrat tot un dels grans capitostos delsmort d’obrers a Granada. Creix venia regularment a Catalunya. Puig temps en les lluites violentes, no hi participaven do- socialistes, de la tendència una mica a l’esquerra. Hi haviava aconseguir la informació i era un objectiu important en aquell nes. És la veritat. contacte amb l’Assemblea de Catalunya. I la persona quemoment del franquisme. era el representant del MIL era en Puig, ja que el trobàvem el més tranquil, per això el seu nom de guerra fou durantEl pas a la lluita armada, representa canvis, com ho vas viu- “El veritable moment en que un temps «el diplomàtic». Gent com els de l’Assemblea dere? passa alguna cosa essencial és Catalunya simulen ser persones que tenen por del terro-Naturalment. No fas el pas a la lluita armada perquè un bon dia et dius: risme, però al mateix ens proposaven cops a fer. Avui els«Això de les armes és maco, vull anar amb una pistola a la cintura». quan es capgira l’ordre social” agafen directament dels seus amics banquers.Va venir de manera natural en la progressió de la nostra implicació enla lluita. No crec que fos important, però sí un pas essencial a fer en la Coneixes bé la zona de Berga i de Manresa. Quèdictadura. Les persones que et diuen: «jo era un resistent antifranquista» Quin és el fil conductor de la trilogia De recordes d’aquests llocs?però que no es van implicar més en la lluita em deixen un regust aspre. Jo Memòria? És estrany. Berga m’ha quedat en el record d’un color ocre.prefereixo mirar el costat revolucionari. La història són els companys de batxillerat que A l’hivern i a l’estiu el mateix color; ocre. A Berga vam estar comencen i que acaben en una organització a punt de fer-nos matar en un control de la guàrdia civil.En els teus tres llibres De Memòria sorprèn que tingueu conscièn- de lluita armada a França. És la seva història Vaig demanar als dos germans Solé si coneixien la carreteracia històrica de cada moment que vivíeu . Dius que no éreu inno- de vida, la seva evolució. I al mateix temps el direcció a Cardona. «Sí, sí, hi ha una sortida més avall». Vamcents en parlar de Puig Antich. que vull retransmetre és l’època. I no vull se- agafar una carretera per la muntanya en lloc d’anar directeComprenc que la família hagi fet tot de coses sobre una persona que no co- guir la cronologia exacte dels fets. No vull per la vall.neixien. Perquè no coneixien el Salvador clandestí: una persona intel·ligent, mirar els arxius. Vull retransmetre el queconscient, polititzada, que sabia el què feia. Me’n recordo molt bé d’una con- em queda a la memòria. Escric el nostre Com va anar això que van estar a punt de fer-vos ma-versa on parlava de la seva pròpia execució. Cal tenir en compte que nosaltres estat d’ànim en les tres novel·les. No fet tar?érem clandestins sense interrupció i arriscàvem la vida contínuament, a cada darrere fet. Per exemple, sóc incapaç de Baixàvem de Bellver de Cerdanya, cap a Cardona pel coll. Nosal-viatge, a la carretera, en el pas de fronteres, en cada acció, com els maquis. dir de memòria, quan ens vam veure a tres no pensàvem que la guàrdia civil ens podia esperar a Berga. Brussel·les, el dia del cotxe bomba, quin I de fet sí, havien fet un control a Berga, sens dubte una tàcticaCom expliques «El dol de la innocència», subtítol del llibre De me- cotxe conduïes? de l’antic temps, un reflex antiguerrilla. Quan preníem petites ca-mòria II(1)? rreteres, o camins de terra, els trobàvem amb més facilitat queEstem formatejats pel sistema. Un acaba creient en el sistema. Amb la Conduïa el segon. quan preníem la general. Ells caminaven per la muntanya.història del MIL saps el què t’espera. Saps que tens un enemic davant que La DS?no et farà cap regal, etc. I un acaba per creure’s que els burgesos no són I al control a Berga què va passar?tan dolents com els pinten. Sempre es tenen il·lusions sobre el sistema, No ho recordo. Sols que eren cotxes Jo estava en el seient de darrere. Conduia l’Oriol(1) i el Sancho(2) alinclús els qui combatem. És per això que el dol de la innocència és un robats a Holanda. Tu anaves darrere i costat, o l’inrevés. Jo tenia una vella metralleta de la guàrdia civil, unfet. Quan un camarada pròxim és executat, és un fet que et marca. m’anaves orientant. També recordo que naranjero. I la guàrdia civil tenia una metralleta Z-45. Ens van veureDesprés en cada combat m’he repetit sempre «la mort està present», quan vas treure el seguro de la bomba arribar i ens van dir alguna cosa, tot seguit, un va agafar la metralletai és que és difícil tenir consciència de la mort quan s’està compromès estàvem tots allà, innecessàriament, mi- i la va aixecar cap a nosaltres. Van fer un pas endavant i mentre joen una lluita revolucionària. rant com ho feies, malgrat que ens deies treia la metralleta, un camió molt gran es va interposar entre ells i que podia explotar. nosaltres. Un gran semiremolc que va prendre la carretera normal i vaCom vivies aquesta presència de la mort? Veus. No recordo el cotxe que conduïes. permetre que giréssim a la dreta i escapéssim del control de la policia,L’aprenentatge fou difícil. I per tant són anys que vam gaudir a Però tinc al cap tota l’operació, les re- que estava únicament en el revolt a l’esquerra. Això em va marcar. Sifons, totalment feliços. unions que fèiem, què dèiem, i la cons- torno a Berga, me’n recordaré exactament del revolt. El poble estava ciència d’allò que fèiem. Algunes coses darrera nosaltres. I hi havia un trencant que anava a Cardona.Anys difícils i feliços se m’han esborrat, però la meva trans-Sí. No és contradictori. Tornem allò que deia al començament cripció es basa en els fets que recordo.de la nostra conversa. Quan vaig escriure a Michel dient-li queescrivia el llibre dels GARI, em va respondre: «Fou l’any més feliçde la meva vida». I tanmateix va acabar a la presó. Els anys delluita, marquen.Escrius molt bé. Els teus llibres enganxen, ets un autorde culte i ens preguntem si et consideres més brillantamb les pistoles o amb la ploma.D’entrada és indissociable. Sense les pistoles, no hi hagués hagutla ploma... No sé si sóc competent. No és la qüestió. L’escripturaper l’escriptura no existeix.Algunes lectores et retreuen algunes frases teves com amasclistes...Això és cert. Sóc hereu d’un vell moviment revolucionari que erabastant fal·locràtic. Se’m retreu que descric les dones, però no elshomes. Us heu d’adonar que es tracta de l’escriptura d’un pres.Estic en una cel·la i tinc dret a la fantasia. M’he passat vint-i-cincanys en una cel·la i no tinc la mateixa relació amb les dones quealgú qui en la seva militància de tots els dies es troba amb tren-ta dones. M’escridassen: «tio, exageres!”. En el llibre La part delsllops vaig decidir que la muntanya, els Pirineus, eren el subjecte i eltema; descric els arbres i les muntanyes. Sóc un presoner que som-nia que camina per la muntanya. Però en canvi ningú m’ha criticatdient-me: «Exageres amb les teves descripcions de la muntanya!”Amb les dones és el mateix. Sóc un presoner que escriu els propisfantasmes.
  • Jann-Marc Rouillan: être près et être prêt14 DOSSIER Tenien experiència. Si dius que la revolució Però cal tenir diners per ser autònom i normalment tindrà lloc desprès d’un enfrontament ar- s’obtenen del treball. mat, l’aventurisme no és dels qui es prepa- Accepto totalment que les persones treballin. En quan a mi, em ren, els que acumulen experiències, els que vaig dir que no treballaria en la meva vida. No he estat mai preparen el poble, els que assagen petits assalariat fins ara, un any vaig estar contractat en una empresa cops per veure com reacciona el sistema, si per tenir accés a la llibertat condicional. És molt simple. Jo no té la capacitat de contrarestar fets d’aquest he estat mai en la situació de trobar-me en l’obligació, o inclús tipus,etc. El veritable aventurisme és dir: “la en la necessitat, de treballar. Quan no estava a la presó, estava revolució serà un enfrontament armat” i no a la guerrilla o en la clandestinitat. Era també un rebuig al tre- fer res perquè això arribi. I distribuir pro- ball des del principi. Sobretot els de Tolosa no volíem treball. paganda esperant fins a l’últim moment. Dels companys de batxillerat, cap havia pensat que acabaria Això és l’aventurisme. Quan veus el grup treballant. Hi havia un rebuig clar i net al treball. Era ideològic: «Nosotros» i la FAI com van preparar el 19 nosaltres no treballarem. de juliol, se sap que foren conseqüents Com valores els teus anys de lluita. Quins sentiments des d’un punt de vista revolucionari. Ells et generen? creien en la insurrecció i no van parar de Jo sóc molt feliç de la meva vida passada. Molt feliç! Per preparar-la acumulant experiències. Això exemple, podia haver mort a Berga, al Pirineu, executat a és important. Espanya. Encara estic viu. I no veig quina altra cosa podria haver fet. No em veig com a treballador de correus, ni com a Tu tractes en els teus llibres la vio- diputat, això impossible, ni com a professor, ni... lència d’una manera normal, sense fer-ne apologia. ... I com a escriptor? El problema de la lluita armada és que No, tampoc. Abans que res un militant. tothom en discutia, els maoistes, els tros- kistes. Tots en discutien. Era evident la I el militantisme no és una professió? lluita armada. L’únic problema era que Jo sóc un militant professional, com Durruti. N’hi havia ells en discutien més que nosaltres. molts de revolucionaris professionals en l’anarquisme. Sinó, no hi hagués hagut la revolució del 36. A la presó has après molt sobre la condició humana, sobre els tortu- I el penediment més important de la teva vida quin radors i els torturats. és? Ara comprenc, per exemple, com un Per exemple, acabo el llibre De memòria III amb un pene- home pot ser torturador, ho comprenc, això no vol diment: vam anar a Madrid a preparar l’operació contra dir que ho accepti, comprenc com algú per un salari és Arias Navarro. Vam ser delatats pel «Barbas», l’antic diri- “Si oblides que capaç de matar a algú. És molt fàcil, des del moment que gent de transports de la CNT de Barcelona, que era un infiltrat de la policia... et poses al costat de l’ordre. No hi ha límits. Per exemple, l’essencial és l’enfrontament, avui a un vigilant de presó li diuen: «heu de pujar en un ...Ens pots explicar aquesta història, ja que el lli- tren aquest vespre presoners cap a Alemanya» i només hi ets menys lliure” haurà un vigilant de tan en tan que refusarà. Els altres et bre no ha estat publicat encara a Espanya. pugen en el tren dient: «no és greu, no passarà res, podeu Eren fets del 77, ja mort Franco. Vam trobar Arias Na- estar tranquils». Comprenc el guàrdia mòbil que va enviar varro en la primera fase de transició. Just després deVas estar deu anys en aïllament. Com es pot suportar els jueus a Alemanya. Veig el procés mental que els condueix l’indult. Hi havia grups autònoms a Madrid, Barcelo- na. Algú ens diu que sap on localitzar a Arias Navarro.això? a obeir amb una naturalitat abismosa. I també de l’altre costat Treballava al carrer Atocha. Ens donen la informació aJo també m’ho pregunto! L’única manera és la resistència. he vist que la submissió pot arribar molt lluny. Jo ho he vist en les Tolosa. T’imagines? La localització d’Arias Navarro! El centrals de seguretat, on la relació de vigilant i presoner és molt Botxí de Màlaga, un torturador i moltes coses més.En cada llibre ets el sobrevivent. clara: estan allà per eliminar-te. Hi havia gàngsters que quan ana- I nosaltres diem: «Endavant. No només pel Puig. HiHe passat a la vora de la mort diverses vegades. Tenia ca- ven al taller, es paraven davant la garita i deien: «Us he fet un petit anem, ho fem i ens la juguem!”Això volia dir que japacitats físiques. No força, però era espavilat. Saps? Al pastís i un cafè. Està damunt la taula». Anava a treballar a la presó i estem en una altra lògica, una lògica de guerrilla.MIL em deien: «Tu seràs el primer que mataran» ja que abans havia preparat un pastís i un cafè pel vigilant de la galeria! Els que Havíem fet un salt. Així, la historia dels estudiantsprenia massa risc, ja que no comptava, no calculava. critiquen els presoners quan es revolten són en primer lloc presoners. de batxillerat que progressen amb els anys s’ha aca- Jo estava en el moviment guerriller, era una altra his- bat. Fi de la trilogia. Hem arribat a la maduresa, a toria. Ells constataven que prenia molt risc, però jo Això és igual a fora... l’acompliment. Estem madurs. La història dels GARI deia «jo prenc menys riscos que qui espera a casa». Sí, però dins va molt més lluny. Se sap que el vigilant de la presó està pre- és una història molt bella. I efectivament així va passar. Cal ser precís, tècnic i parat per matar-te. Fora tenen més la possibilitat de desertar. En canvi per al mateix temps no calcular. un vigilant, marxar, deixar la feina, és un acte massa fort per ells. A fora hi ha Com va la teva malaltia rara? sempre la possibilitat de dir: «a mi no em paguen per fer això». He viscut revoltes És una malaltia minoritària. Jo sempre he sigut mi- Com veus la lluita armada, ahir, avui. Les i temptatives de fuga on els vigilants han matat presoners. Després tenen depres- noritari, i per tant vaig agafar una malaltia molt condicions objectives, subjectives? sions nervioses, fan sis mesos d’hospital, però en el moment maten al presoner. minoritària. Som unes deu persones al món que la El què ha quedat demostrat a Grècia és que quan tenim. hi ha un poble que es posa en moviment a nivell de Què en penses de la presó? masses, desafiant al sistema, hi ha una resposta de La presó és l’amenaça permanent dintre la societat capitalista. La presó està I a nivell jurídic, quina és la teva situació? grups armats. Així que aquesta qüestió ja està clara: lligada al capitalisme. Avui quasi la totalitat dels presoners podrien estar fora. Estic en llibertat condicional. I quines són les con- Hi ha mitjans tècnics com la polsera. Jo estic també contra la polsera, però dicions? Assignació de residència. Obligació de si hi ha una contestació, apareixeran les armes. Ells podrien estar fora. La polsera és insostenible, ho dic per experiència. Se sent treball i com que avui hi ha crisi, no tothom té ens van derrotar militarment, però no ens han guanyat una pressió molt forta. És un control electrònic en tot moment, una forma treball. I sobretot un control minuciós de les me- políticament. Això és clar. Hi ha les condicions objec- d’opressió, però és millor que la presó. Jo sóc abolicionista. La presó és ves activitats i d’allò que dic. La nostra història ha tives per a la represa de la lluita armada, sí. Hi ha una l’arma de la lluita contra els pobres. La presó és l’amenaça als resistents. Jo marcat aquest país. Volen que quedi tan silenciat repressió i opressió tal, que justifica un replantejament del no vull solucions a la presó. No vull participar en absolut a fer una nova com sigui possible. Com la guerra d’Algèria. monopoli de la violència per part de l’Estat. És obvi. Però presó. No vull, sobretot, millorar-la. És un principi. És com el treball assa- no hi ha, almenys a França, condicions subjectives per a la lariat. No vull millorar-lo com ho fan els sindicalistes. represa de la lluita armada, perquè la lluita armada no és el Notes: resultat de tres o quatre persones que volen fer operacions Què en penses del treball assalariat? (1) Oriol Solé Sugranyes. Militant fundador del MIL, molt espectaculars. No es tracta d’això. La lluita armada és A la presó? Mai hi he treballat. executat per la guàrdia civil desprès d’escapar-se de una part del moviment revolucionari que es posa davant en la presó en veure que el Rei no donava l’amnistia l’acció. És només una part d’aquest moviment. I els teus pares no et deien que calia treballar? als presos polítics que van lluitar amb valentia con- No. Els anarquistes espanyols, sí. Sempre m’han repetit que calia tre- tra la dictadura. La lluita armada és doncs una expressió més? ballar, que era essencial, que no s’havia de fumar, ni beure alcohol, Una expressió estratègica. Quan parlem d’expressió estratègica és ni prendre drogues, però que calia treballar. Queda clar quan escol- (2) És el nom de guerra de Jordi Solé Sugranyes. en referència al moviment anarquista. Si el proletariat de Barce- tes al Lucio: “Cal treballar sinó ets un paràsit social, un bohemi”. Militant del MIL. lona va poder en unes poques hores prendre les armes, com van fer Ascaso, Durruti, i aconseguir una insurrecció armada, és perquè I què en penses del treball assalariat? aquests individus i militants portaven deu anys d’experiències fa- Estic contra el treball assalariat, estic per la seva abolició. buloses: temptatives d’insurrecció i operacions de guerrilla urbana.
  • relats lèsbics 15I visqueren felices... imaginar per viure FelicianaBarcelona, octubre de 2012El projecte «I visqueren felices» sible, que pot ser probable, que pot relacions entre dones com conflicti- relacions homosexuals encara no es bics amb finals feliços. La difusió dels’adreça a lesbianes, trans i dones en ser. Que pot existir. ves i complicades, i que estimula la poden viure socialment amb la ma- projecte als instituts ja ha començat,general amb la finalitat que partici- competitivitat i la rivalitat entre elles. teixa llibertat que les relacions hete- i esperem rebre contes, narracionspin en la creació d’un recull de relats D’aquesta intuïció, o convicció pro- En aquest marc, el lesbianisme visi- rosexuals. La reivindicació dels drets il·lustrades, còmics o fotonovel·leslèsbics amb final feliç. D’aquesta ma- funda per a algunes, neix el projecte ble fa trontollar tots els esquemes, socials, doncs, és importantíssima, també de dones, lesbianes i trans me-nera, volem contribuir a transformar «I visqueren felices». Trobàvem a fal- perquè demostra que les dones no però no suficient. L’educació afectiva nors de 18 anys.l’imaginari col·lectiu fent circular una tar una representació més àmplia de necessiten un home per tenir una i sexual és la base que garanteix la lli-visió més diversa i positiva del món les dones lesbianes, més diversa i po- vida completa i sexualment activa, bertat individual de viure les relacions Com participar-hi?lèsbic. sitiva, i volíem llegir històries de do- i perquè obren una política sexual consentides sense que la societat les nes que gaudeixen, que aprenen de lliure. «Obren» en el sentit d’«obrir» i jutgi, les rebutgi, les escarneixi o les Si voleu participar en el projecte,Tot allò que no som capaces les experiències que viuen, que plo- d’“obrar”: obrir horitzons i obrar un invisibilitzi. podeu fer-ho de diverses maneres:d’imaginar, tampoc no som capaces ren però que també riuen, que llui- imaginari nou, una diferent manera escrivint un conte i enviant-nos-el,de viure-ho. Imaginem una realitat ten, que s’estimen, que se’n surten. de percebre la realitat. fent difusió del projecte a la gent delnova, una vivència nova, una manera Volíem llegir històries que ens fessin Podeu enviar contes vostre entorn i, si treballeu a un ins-també nova de relacionar-nos amb possible imaginar finals feliços, con- Per això animem lesbianes, trans i do- escrits o il·lustrats, titut, convencent les vostres alumnesels altres, amb les altres. La intuïm, tinuacions felices, estones felices en nes en general a escriure i enviar-nos perquè enviïn contes. El termini perla creiem possible, potser hi somiem. relació amb altres dones. I buscant, relats que continguin necessàriament còmics o fotonovel·les. enviar els relats és el 8 de febrer.Però no sabem posar-hi nom. Hi ha el buscant, no trobàvem gaires històries aquests dos elements: que hi surtin Els relats no cal queperill, llavors, que el nostre imaginari d’aquesta mena i tampoc no ens aca- personatges lèsbics i que tinguin un Els contes seleccionats es publicaranparticular no arribi mai a convertir-se bàvem de sentir representades pels final feliç. No cal que siguin històries siguin històries d’amor. en un volum col·lectiu i les autores re-en un imaginari col·lectiu, i encara relats que llegíem. d’amor. I si ho són, animem també a bran un lot de llibres i altres productesmenys en una realitat de carn i ossos, reinventar els paràmetres de l’amor El projecte «I visqueren felices», culturals de regal.possible de ser viscuda a través del Escriure relats per crear romàntic. doncs, va néixer ja amb la intenciócos en una cruïlla determinada del un imaginari nou d’arribar als instituts i promoure entre Trobareu les bases per participar-hi,temps i de l’espai; que en acabat la Un projecte transversal: les adolescents l’escriptura creativa en alguns contes i la resta d’informaciótinguem per una quimera o un pen- El projecte «I visqueren felices» és un també als instituts català des d’aquesta perspectiva de al bloc del projecte:sament bonic on podem arrecerar- projecte autogestionat de creació li- positivitat a l’hora de crear relats lès- http://ivisquerenfelices.blogspot.nos quan van maldades, però sense terària en català adreçat a lesbianes, Vivim en un Estat en què hi ha lleis com/creure-hi. És per això que hem sen- trans i dones en general, que vol pro- teòriques que protegeixen la diversi-tit més d’una vegada una necessitat moure una visió diferent de les rela- tat sexual, però això no vol dir quemolt profunda d’anar a buscar les pa- cions entre lesbianes. Des de sempre, garanteixin la llibertat total de les per-raules que confirmin el somni, que hi el patriarcat ha temut les relacions sones de viure les relacions afectivesdonin consistència. I anem a buscar entre dones perquè s’escapen del seu i sexuals consentides de la manerahistòries que parlin del que imagi- control, perquè creen un simbòlic lliu- que elles decideixin viure-les. Nomésnem, que emmirallin el nostre desig, re. No és estrany que durant segles cal entrar a les aules d’un institut deque ens confirmin que pot ser pos- s’hagi estès una visió que percep les secundària per adonar-nos que les http://ivisquerenfelices.blogspot.com/
  • internacional16La guerra dels «Drones» d’Obama Ali BeiManresa, novembre de 2012Al 2011 les revoltes de Tunícia i Egip- control de ciutats petites com Law-te es van extendre per un gran núme- dar, Zinjibar o Huta, al sud del país.ro de països musulmans i àrabs, en el Aquestes batalles van projectar la for-que va ser conegut com la Primavera ça dels islamistes, i davant del penósàrab. En diversos països les revoltes estat económic de les regions ruralsvan degenerar en guerres civils com del Iemen, els van proporcionar nom-Líbia o després Síria. Parlarem, en brosos voluntaris.aquest número del Pèsol, del cas delIemen, possiblement el menys cone- Un altre factor d’inestabilitat al Ie-gut de tots. men, és la situació del nord. Amb la frontera amb Aràbia es troben diver-La República del Iemen està localit- ses tribus chiítes que sovint es vincu-zada al sud de la península arábiga, len amb Iran o amb la milícia libanesaal sud d’Aràbia Saudita. És un país Hezbollah. Els seus interessos peròunificat només des de 1990. Abans són normalment locals. Al 2004 vaestava dividit en dos estats, un al esclatar una rebel·lió dirigida per unnord i l’altre al sud. Durant la guerra clergue anomenat A l’Houthi, quefreda Iemen del Sud va caure sota la va provocar enfrontaments amb lesinfluència soviètica, mentre que el forces del govern. Al 2009 nous xocsnord va ser sempre prooccidental, tot van provocar una resposta molt durai que amb certes influències de l’Iran, del govern, que va a provocar milersperquè al nord hi ha molta població de desplaçats. Els chiítes es queixenchiíta. Desprès de la caiguda del mur de la constant agressió del govern, ide Berlín, els dos estats es van a unifi- de marginar totalment la regió, i elcar sota el control del nord. Al 1994, govern els acusa de voler impossaraquesta hegemonia va ser disputada la sharia, la llei islàmica. Al 2010, elsen una guerra civil, que va guanyar xocs van provocar uns 200 morts. Saleh va recòrrer al Consell de Coope- seves posicions i les derrotes militars Com es va mostrar amb la cacera deel nord. ració del Golf per a una sortida políti- als pobles (amb extranyes aliances Bin Laden, és Obama qui dirigeix en La situació es complica el 27 de gener ca de la crisi. Però amb la negativa de entre independentistes del sud, exèr- persona la guerra dels drones, queAl 2011 el president del país era Ali de 2011 (al mateix temps que a Egip- Saleh a dimitir, el CCG va declarar que cit o tribus) els van afectar molt. Com té lloc als territoris del Iemen, Soma-Abdullah Saleh, ja portava 30 anys al te), quan 16.000 persones van sortir suspenia els seus esforços de media- a resposta el 21 de maig d’aquest any lia i Pakistan aprofitant l’inestabilitatpoder. El seu govern sempre va de- a manifestar-se a la capital del país, ció al Iemen. Un dia després d’aquest una bomba va esclatar a Sana’a ma- política que es viu en aquests països.pendre bastant d’Aràbia Saudita i de Sana’a, contra el govern de Saleh. fracàs polític la tribu Hashid (la més tant 96 persones, la majoria militars. Els seus atacs tenen un caràcter «pre-Qatar, que conformaren el Consell de Poc a poc, es van produïr noves mani- gran del país), va declarar el seu su- Fa uns mesos també es podien trobar ventiu», exterminant als terroristesCooperació del Golf (CCG), que és un festacions en altres ciutats del país (a port a l’oposició, i els seus partidaris alguns articles a Rebelion.org i a Red abans que facin res. D’alguna manerapoder regional basat en el poder del Taíz i a Aden, que amb Sana’a són les armats van començar a combatre a Voltaire que parlaven de militants isla- també s’otorguen el dret a dur a ter-petroli. I ara que Europa i els Estats tres ciutats principals del país). I amb l’exèrcit a la mateixa capital. Els com- mistes iemenis reclutats per Qatar per me execucions extrajudicials ea tot elUnits estàn patint la crisi, aquest po- les manifestacions, i amb l’exemple bats van incloure artilleria i morter. a la guerra de Síria. món, com fa Israel des de fa décades.der d’alguna s’ha convertit en un ba- de Tunicia i Egipte, on s’havia forçat Saleh va resultar greument ferit i a Obama rep llistes amb persones (te-lanç contra la influència d’Iran entre a dimitir al govern, l’oposició es va punt va estar de morir. Saleh va ser Els chiites ’houthis’ també van a apro- rroristes, clar) condemnades a mortels àrabs. afegir al movimient. No només els evacuat a Aràbia Saudita, i el poder fitar la feblesa del govern del Iemen. que han sigut localitzades. Obama va ser agafat pel seu vicepresident. Durant les protestes es van afegir a accepta o no, i l’exèrcit executa. Però el poder estava encara en mans l’oposició. Però poc a poc van pren- de la pròpia família de Saleh. dre el control de diverses poblacions No s’arrisquen vides nordamerica- del nord (Saada i Al-Jawf), així com nes, i milers de persones (perdó, te- Saleh malgrat estar ferit es va negar a d’una base militar. A la ciutat de Sa- rroristes) han mort en aquests atacs. dimitir portant el país a una situació ada vaninstaurar una administració Només a Pakistan, segons el diari bri- de ruptura total. Al juliol els partits independent del Iemen. En aquells tànic The Guardian, els drones han polítics de l’oposició van formar el mesos Al Qaeda els va declarar la matat a unes 3.000 persones, de les Consell Nacional de Transició, a imi- guerra als houthis i hi van haver di- que un terç eren civils. El Pentàgon tació del de Líbia. La crisi política, a versos xocs armats entre els chiites i compta amb uns 19.000 drones. La més, va resucitar les ansies indepen- els sunnites al nord del Iemen. CIA també compta amb la seva prò- dentistes del sud, que van començar pia flota de drones. És la nova manera a organitzar milícies al voltant d’Aden Saleh finalment, va tornar al país a la de fer la guerra, la guerra dels robots. (la ciutat més gran del sud) i a prendre tardor del 2011, i va dimitir al febrer alguns pobles petits. del 2012. El 21 de febrer el país va Iemen, amb un potent moviment se- dur a terme eleccions presidencials, paratista al sud, una rebel·lió chiíta al El 27 de maig de 2011, uns 300 mili- sent elegit Abd Rabbuh Mansur Al- nord, i amb una forta presència d’AlAproximadament des de l’any 2000, polítics o els activistes, sinó també cians islamistes van fer seva la ciutat Hadi, el vicepresident i únic candidat Qaeda al sud, té una difícil situació in-venen operant milícies islamistes alguns militars que es van rebel·lar de Zinjibar. La ciutat tenia un batalló que es presentava. terna, i és per tant, un camp d’assaigarmades del grup conegut com contra el govern, pensant en una de l’exèrcit, i malgrat que van conque- perfecte pels Estats Units per a la sevaAl Qaeda de la Península Aràbiga propera dimissió del president. I així rir la majoria del poble, els soldats van Els drones del Tio Sam guerra Drone. A més, per si fossin(AQPA). Aquest grup (o altres, ja que es van succeïr diversos «Divendres de rebre reforços i van contraatacar. Fins pocs els seus problemes, el Iemena Occident ens prenem als islamistes la Ràbia» convocats per tots els grups al final de l’any unes 800 (la meitat Des del 2002, els nordamericans ve- ha rebut al menys un milió de refu-com si fossin tots iguals) va portar de l’oposició (des de demòcrates a is- de cada bàndol) van morir en diversos nen enviant avions robots, els «dro- giats somalís que fugien del caos dea terme diversos atemptats contra lamistes). Arrel de les manifestacions combats, a vegades diaris, a vegades nes» a matar «terroristes» del Iemen. casa seva. De moment, el nou presi-els Estats Units, com l’atac al 2000 es van produïr les primeres morts el amb foc d’artilleria i d’aviació. En el Aquell any es van carregar al milicià dent, per molt continuista que sem-contra el portaavions USS Cole, o març durant diverses protestes. Espe- combat més llarg van morir uns 200 que va dirigir l’operació contra l’USS bli amb amb Saleh, és vist com ga-contra l’embaixada nordamericana al cialment greu va ser la massacre del combatents. La milícia islamista es fa Cole. Des de llavors porten enviant rant d’estabilitat. Però pròximamentIemen al 2008. El govern iemení, va 18 de març, amb 52 persones mor- anomenar Ansar Al-Sharia i es creu drones a matar milicians d’Al Qaeda l’oposició també haurà de dir la seva.començar a combatre als islamistes tes. Aquesta massacre va provocar que és la nova encarnació de l’AQPA. o fins i tot houthis. En una operacióamb l’exèrcit des de finals de 2009. l’aïllament del govern, i noves defec- Però després d’uns mesos de com- contra els houthis van morir 63 per-Des de llavors la guerra va escalar cions. bats en diferents pobles i regions del sones.passant d’uns onze xocs a l’hivern de sud, la força dels islamistes va decau-2009-2010 a autèntiques batalles pel re. Els bombardeigs aeris contra les
  • internacional 17 necessitat de començar a desenvo- lupar accions directes violentes com a via d’acció política. Molts d’ells s’havien sentit traïts per les organitza- cions socials i sindicals que optaren pel pacte sindical quan les mobilitzacions havien trascendit de llarg l’ámbit la- boral. A sobre, el llançament de l’Otra Campanya havia impulsat per aquella mateixa època una manera de fer política molt pròxima al ciutadanis- me que desenganya i desagradar als sectors més combatius. Començà una escisió irreconciliable entre els que s’adheriren i donaren suport a l’Otra Campanya i les lluites autonomistes de les comunitats indígenes, i les qué cansades del to autoritari d’aquestes organitzacions optaren per llaurar-se el seu propi camí. Les tésis insurreccionalistes, tot i que ja circulaven per Méxic des dels anys noranta producte dels intercanvis, reaparagueren amb força, influen- ciades potser també per les accions del Front d’Alliberament Animal i del Front d’Alliberament de la Terra que des de l’any 2006 actuaren modes- tament i intermitentment amb múl-Lluites anarquistes a Mèxic tiples accions directes nocturnes. Tal com hem esmentat anteriorment, l’ús de la violéncia política ha caracterit- zat les lluites socials mexicanes dels últims cinquanta anys, havent-hi per Pradexis Guerrero exemple a l’actualitat, una dotzenaVilafrunys DF, novembre de 2012 de guerrilles en actiu. De manera que té certa lógica que des dels sec-La presència de lluites anarquistes a com succeí en molts altres països de ta implicá una preséncia constant de accions com l’okupació de diverses tors més radicalitzats de l’anarquismeMèxic no és nova. A diferència de llatinoamèrica, la participació anar- gent vinguda d’altres països amb els radios i edificis oficials, preses de ca- també s’aposti per la via armada.molts altres països d’América Llati- quista en tots aquests grups armats, quals s’anaren forjant estretes rela- rretera o nombroses mobilitzacions.na té tot un bagatge històric i una malgrat ser testimonial, hi va ser pre- cions i es dugueren a terme influèn- El previsible desallotjament a finals Des de l’any 2006 fins els nostrespresència considerable. sent sobretot a títol individual, en cies ideològiques recíproques que ser- d’octubre per part de les forces Fe- dies, és habitual llegir comunicats de tant que algunes pretenien agafar les viren per afilar discursos i práctiques. derals del «plantón» oaxacaqueny, diversos grups d’afintat que reivindi-Sense anar més lluny, la figura de Ri- armes de la manera que fós. Moltes implicà que moltíssimes lluitadores de quen diversos artefactes incendiaris icardo Flores Magón segueix sent un de les lluitadores actuals tenen algun Les lluites estudiantils del 1999 i diverses tendències d’arreu de Méxic explosius. Tot i que aquestes accions,referent per les lluites actuals, malgrat familiar que va pertanya o almenys va 2000, que culminaren en l’okupació es desplasséssin per mostrar la seva en un inici solzament es produiren alla recuperació que l’estat mexicà ha donar suport a alguna de les guerrilles del conegut com a Auditori «Che solidaritat i intentar defensar les oku- DF, de mica en mica s’han anat ex-fet de la seva figura tot desvirtuant-la de l’época. Guevara» de la Facultat de Filosfía de pacions. La majoria d’anarquistes se tenent per múltiples estats mexicans.i buidant-la de contingut. la UNAM, serviren per obrir un espai n’anaren a la Barricada de Cinco Se- En el marc d’aquestes accions, caldria A inicis de la dècada dels vuitanta i en que s’ha convertit en un dels punts de ñores, que defensà aferrisadament la senyalar la detenció i empresonamentPer remetre’ns a algun punt d’inici ple retrocés de les lluites anarquistes referència obligats, espai d’intecanvi i Ciutat Universitària, nou centre neu- el juny del 2012 de l’anarquista Ma-de la realitat de les lluites d’avui en mundials, sorgí el fenòmen punk, al primer contacte de moltes joves en la ràlgic de la resistència i que posterior- rio López després que li explotés undia podríem començar pel final dels mateix temps que petits grups ultra- politització. ment fóu denominada com la «Barri- artefacte explosiu. Arrel de l’eclosióanys seixanta, tot i que tal com ja polititzats amb àmplis contactes amb cada de la Mort» per la seva enorme de l’anarquisme informal i insurrec-hem esmentat podríem trobar un cert organitzacions i col·lectius dels EUA, També les mobilitzacions contra la combativitat. En aquesta barricada, cional, l’anarquisme formal represen-«continuum» històric amb els seus van dur a terme algunes accions di- globalització tingueren el seu efecte acrates, altres sectors combatius i xa- tat per la Federació Anarquista Mexi-alts i baixos. Fóu en aquella època on rectes i expropiacions que restaren catal·litzador de les idees llibertàries. vals de barris empobrits en busca de cana i la recentment creada Aliançaencara el permanent exili anarquista sovint en l’anonimat. Així doncs, i per posar un exemple, diversió confluiren amb l’objectiu de Anarquista Mexicana ha optat noespanyol serví de fil conductor perquè la Contra-Cimera de Guadalajara del resistir, però també d’atacar, a la Poli- només per desmercar-se d’aquest ti-noves generacions s’interessessin per El punk a Mèxic emergí amb més for- 2004 tingué una àmplia participació cia Federal Mexicana. La repressió fou pus d’accions, sinó per criminalitzarles pràctiques anarquistes, en un pri- ça encara durant la dècada dels no- de grups anarquistes, que optaren per brutal contra les lluites socials, amb i assenyalar a alguns dels responsa-mer moment, amb presència en certs ranta. Un punk que tenia potser molt l’estratègia del Black Block tot conver- desenes de detinguts i diversos morts, bles d’aquestes accions, tot titllant-sectors intel·lectuals i universitaris. més a veure amb una estil de vida i tint-se en un dels «contingents» més entre l’activista llibertari nordamericá los d’infiltrats de la CIA i absurditats una manera de supervivència, amb la nombrosos. Brad Will. Però per tal d’allunyar-nos similars. Perqué una cosa és no estarLes matances de Tlatelolco de 1968 pandilla de barri i l’estètica agressiva, del victimisme, s’ha de dir que també a favor d’aquestes accions, cosa res-i del «Dijous de Corpus» del 71, així però que serví perquè mica en mica La revolta d’Oaxaca també marcà la resposta social fou molt violenta i pectable, i l’altra afirmar que no sóncom les diverses operacions repres- diversos joves s’anéssin interessant un abans i un després per a moltes ofensiva, per exemple, amb rondes companyes i considerar-se els únicssives al camperolat, empenyeren a per les idees llibertàries i es forméssin anarquistes. S’inicià el 22 de maig de de cacera alguna nit a la recerca de portadors de la veritable anarquia.una part substancial de l’esquerra a diversos col·lectius. 2006 amb la vaga i mobilitzacions policies o l’explosió de tres artefac-optar per la via armada. Així doncs, de la Secció 22 del Sindicat Nacional tes explosius al DF reivindicats per la Queda per veure la maduresa políti-una trentena de grups armats, de Des de l’inici de la dècada dels no- de Treballadors de l’Educació, que Coordinadora Revolucionaria. ca de l’anarquisme mexicà davant unpreponderància marxista, actuaren ranta també, diverses individualitats després d’una concentració amb la previsible increment repressiu desprésdurant la dècada dels setanta i inicis i collectius llibertaris van empendre- presència d’unes 80.000 persones Finalment, la mescla entre la repressió de la firma d’acords col·laboratius endels vuitanta. Fóren anys marcats per contactes i s’implicaren en les co- optaren per quedar-se a la plaça prin- i la traïció d’alguns dirigents sindicals la lluita contra el «terrorisme» entrela guerra bruta d’un estat mexicà, que munitats chiapanenques en mires a cipal d’Oaxaca fins que s’escoltéssin oaxaquenys implicà la desarticulació l’estat mexicà i diversos estats euro-mentre assumia una actitud de portes impulsar projectes insurreccionals. les seves demandes. L’intent de desa- d’aquesta interessant experiència que peus i la capacitat de gestionar unsobertes per a l’exili revolucionari llati- Amb l’alçament zapatista del 1994 i llotjament del Zócalo el 14 de juny, comportà múltiples aprenentatges. conflictes interns que a priori sem-noamericà, desenvolupa una actitud a causa d’importants desavinences provocà enfrontaments generalitzats blen irreconciliables, però que si noclarament repressiva de portes cap amb l’EZLN, molts d’ells fóren expul- i que diverses organitzacions socials i Els fets recents d’Oaxaca o de Sant se solucionen correctament podenendins sent un dels primers països del sats mitjancant judici militar de les co- polítiques s’unissin a la lluita del ma- Salvador d’Atenco, que detonaren un comportar unes conseqüències bencontinent en importar la brutal prácti- munitats al llarg del 1995. gisteri per acabar creant l’Assemblea alt grau de violència estatal, van fer tràgiques per les lluites anarquistes ica dels vols de la mort pels quals pas- Popular dels Pobles d’Oaxaca (APPO). reflexionar alguns sectors anarquistes els seus anhels de llibertat.saren milers de lluitadores socials. Tal Malgrat tot, peró, l’atracció zapatis- Des de l’APPO s’impulsaren múltiples i teoritzar cada vegada més sobre la
  • ressenyes18 En deuda. acadèmicxs anarquistes o que, sense del temps i de l’espai des d’un punt inevitable i que tot s’originava en els ser-ne, s’hi interessen continuen sent de vista anti-autoritari i llibertari, problemes que comportava el mític Una història una minoria, cada cop són més i, més tot desmuntant la versió oficial bas- troc. Graeber demostra que el troc, important, se’ls escolta. tida per les religions, els estats i els tal i com l’han explicat tradicional- alternativa de intel·lectuals conservadors, liberals i ment, no ha existit mai; que la his- L’autor de En deuda, David Graeber marxistes. No és estrany que sigui des tòria no ha sigut lineal, sinó que s’han la economía és un d’aquests anarquistes-acadè- de l’antropologia que s’hagi donat intercalat llargs períodes d’economia mics, que actuen indissolublement aquesta empenta: molts antropòlegs monetària i d’economia a crèdit; ens Graeber, David des de la universitat, el centre social, veieren/visqueren les «societats sense explica el funcionament de les econo- la premsa i el carrer. Graeber ha revo- estat», com Pierre Clastres als anys mies humanes i les monedes socials, Ariel lucionat l’antropologia i, per extensió, 1960-70. i les tres bases morals que regeixen les ciències socials en introduir la pers- les relacions econòmiques (el que ell Hiram Gascoigne pectiva anarquista, amb la publicació En deuda és una autèntica delícia; per anomena comunisme, intercanvi i je- Manresa, novembre de 2012 el 2004 d’un llibret titulat Fragments l’escriptura fluïda i entenedora i pels rarquia); ens mostra fins a quin punt of an anarchist anthropology (en continguts. En essència, s’hi desmun- el llenguatge emancipador està bastit Com en alguna altra ocasió ja castellà Fragmentos de antropología ten totes les creences i afirmacions damunt de l’economia (la mateixa pa- he comentat (ara no recordo si anarquista, Virus, 2011). que el capitalisme ha aconseguit con- raula “llibertat” significa originalment ho he fet aquí), des de fa una vertir en veritats absolutes i dogmes alliberar-se d’un deute); i ens exposa dècada hi ha creixent interès per Després de la seva publicació, es pro- sobre els darrers 5.000 anys d’història que mercat, estat, religió, exèrcits, l’anarquisme i l’anarquia en els dueix una explosió, no només per humana. L’eix central és el deute, pal guerra i esclavitud estan íntimament medis acadèmics. És obvi que l’enfocament teòric sinó també pel de paller del capitalisme. Sense el lligats amb l’encunyació de moneda, l’anarquisme sempre ha tingut nombre d’investigadorxs i professorxs deute no existiria la moneda (al cap la creació del deute i dels interessos. interès en els medis anarquistes, que dirigeixen la seva atenció a allò i a la fi, una moneda d’1€ és el deute però això no és ni de bon tros que pot dir l’anarquisme. que té el Banc Central Europeu amb En definitiva, un llibre molt recoma- el que succeeix a les universi- el posseïdor d’aquella moneda), ni els nable per rebatre els arguments dels tats, on dominen el marxisme La introducció de la perspectiva préstecs, ni les accions, ni les transac- defensors del capitalisme i del pro- i el neoliberalisme. Si bé elxs anarquista no es limita a explicar la cions financeres... Uns dels principals grés, però també d’aquells col·lectius història de l’anarquisme, sinó a ex- èxits del capitalisme ha sigut fer-nos que pretenen subvertir el capital amb plicar les relacions humanes al llarg creure que la creació dels diners era el troc. Els fraus de la dels primers tòpics desmuntats per amb els que ens venen bombardejant ten els autors sobre un efecte social aquest llibret. De manera clara, ente- des de l’inici de la catàstrofe. Tòpics que ha tingut el boom econòmic: la crisi, cinc nedora i didàctica ens acosta al que que justifiquen a aquells que treuen desproletarització de la societat. La ha sigut i esta sent la crisis. Desmunta més profit de la crisis i les retallades ficció que la nostra societat era una maneres de no l’entrellat, explica com s’hi ha arribat, que ens imposen. Qüestiona que societat de classes mitjanes. Mentre com funciona l’economia espanyola i aquestes retallades serveixin per a els salaris reals de la població van entendre res la mundial i quines són les receptes reactivar l’economia i que per l’únic baixar un deu per cent entre el 1995 que ens volen aplicar per sortir-ne. que serviran és per augmentar les i el 2007 la nostra societat era una Segons resa el principi del llibre per desigualtats socials. «societat de propietaris». Realitat que Observatorio a uns el tracte dispensat als agents ha quedat desmuntada de cop i volta Metropolitano corporatius (amb els rescats bancaris El boom immobiliari espanyol, la fi- per la crisis. Virus editorial per exemple) vers el tracte dispensat nanciarització de l’economia mun- a la resta de mortals (retallades en dial, l’endeutament generalitzat i En el tercer apartat s’atreveixen a pro- despesa i drets) es bastant descarat i massiu com a motor de creixement nosticar-nos els efectes socials que Barrikada potser ja n’hi ha prou. Peró pels que econòmic fins l’arribada de la crisis, la poden tenir totes aquestes polítiques. Manresa, setembre de 2012 en vulguin saber els «detalls» aquest falsedat i la perversitat de les receptes Efectes que estem veien també a dia llibre intenta explicar-los. per sortir-ne o inclús el fals mite de d’avui com són l’auge del racisme o Quan apareix un economista la lliure competència són alguns dels la guerra entre pobres o la fi de la per la tele automàticament se’ns El llibre mare en realitat es diu Fin temes tractats en el primer apartat socialdemocràcia. Finalment, el llibre presenta com si es tractés d’un de siglo. Financierización, territorio d’aquest llibret. Fins a cinc són els tò- acaba per recomanar algunes feines científic neutre, erudit i les se- y sociedad de propietarios en la pics que tots estem tips de sentir per immediates per tal de sortir de la crisis ves paraules es converteixen en honda larga del capitalismo hispa- justificar el que és injustificable i que com són el repartiment del treball i la cuasiveritats. S’amaga d’aquesta no (Traficantes de sueños. Madrid, es desmunten en les primeres 50 pà- riquesa. La llàstima és que les recep- manera la ideologia que conte- 2010), és per tant aquest llibret una gines del llibret. tes passin un cop més pel reformisme nen les seves declaracions i les síntesis per tal d’apropar-lo a tots els capitalista com demanar que es gra- seves receptes. Que l’economia públics. Escrit ara ja fa dos anys, el llibret ja vin les transaccions financeres. sigui una ciència com ho és la pronostica un futur poc esperança- física i que les decisions econò- Dividit en tres parts, la primera dóna dor. És el que tracta el segon apartat En tot cas un llibret més que recoma- miques no són polítiques és un arguments que rebaten els tòpics del llibre. Interessant allò que apun- nable per només 5 euros o descarre- Agenda el calendari del pagès, i clar el direc- rràs, un dels nostres projectes polítics. el de les persones que la compren tori actualitzat de col·lectius anarquis- per vendre-la; a la vegada, intentem Llibertària tes d’arreu, mantenim les pàgines per Però els col·lectius o distribuïdores evitar que, amb l’excusa política, es apuntar telèfons i augmentem les que al seu torn venen l’agenda a financiïn butxaques privades. 2013 pàgines en blanc per prendre notes. persones individuals, tenen un 30% Ateneu Columna de descompte, és a dir, ens paguen No podeu deixar de comprar-la, és la Enguany tornem a posar a cada mes 6´30€ per agenda, també indepen- millor agenda del 2013! Terra i Llibertat una il·lustració i dos textos d’un autor dentment de la quantitat d’agendes Centre d’Estudis (la biografia i l’aportació de la perso- demanades. Entenem que aquest Finalment, recordeu que per qualse- Josep Ester Borràs na en qüestió a l’àmbit antiautoritari). 30% de benefici que guanyen les vol consulta o comanda podeu fer-la distribuïdores, es destinarà a un altre enviant un correu a agenda@bergue- Berga, novembre de 2012 El preu final de venda al «públic», és projecte autogestionari i dallibertari.org. a dir, a les persones individuals -siguin Col·lectiu. Com altres anys, l’agenda és militants o no- és de 9 €; així la venem Moltes gràcies, salut i fins aviat! multilingüe, inclou el calenda- nosaltres, independentment de la En definitiva, el què busquem és que ri menstrual, el calendari per quantitat d’agendes demanades. Tot els beneficis de l’agenda vagin sem- programar-te les setmanes, el el benefici va destinat a l’autogestió pre destinats a l’autofinançament dels calendari 2013-2014, l’horari, del Centre d’Estudis Josep Ester Bo- projectes polítics, ja sigui el nostre o
  • autogestiona’t 19Autoconstruir amb terraDe la mateixa manera que l’energia més neta és la que no es consumeix, la casa més ecològica és la que no es construeix. Enun territori on estem empatxades de veure grues d’obra, cases buides i edificis a mig fer per tot arreu, parlar de construcció,encara que sigui bioconstrucció, ens pot fer sortir urticària. Tot i així és important empoderar-se de certes tècniques constructi-ves que ens poden ajudar a arreglar una casa abandonada o fins i tot construir un forn. Sovint lo més «fàcil» és anar a buscarla paleta de ciment, quan estem envoltades, fins i tot sota els nostres peus, del material més utilitzat al llarg de l’historia i delplaneta en edificacions: la terra. Enfangada FinslesdentsManresa, novembre de 2012La paraula construcció evoca de se- mercat i de l’especulació, que mentreguida a ciment, totxo i grues, però uns s’enriqueixen, unes altres ho pa-no sempre ha sigut així. A principis teixen.del segle XIX va ser quan el formigóes va començar a utilitzar de manera Es pot construir o rehabilitar prescin-regular a diversos indrets, però en la dint de tot el qeu hem esmentat an-major part del món i durant la ma- teriorment? Sí! Utilitzant terra o pallajor part del temps de l’historia de la o fusta, o qualsevol altre material na-humanitat el material estrella per a la tural. Però també potser que utilitzisconstrucció ha estat la terra. En tenim aquests materials i reprodueixis elmolts exemples, algunes construc- mateix model capitalista. D’entradacions fins i tot mil·lenàries que encara cal remarcar que vivim en un territoriavui s’aguanten. Un cas espectacular massa esquitxat per la febre del totxoel trobem al sud de la península aràbi- i que des d’aquí recolzem l’okupacióga (una de las regions on les construc- d’espais abandonats i l’ús de mate-cions en terra han adquirit un paper rials naturals per a la seva rehabilita-predominant) on encara es manté en ció, apostant per l’autoconstrucció apeu el Manhattan del Desert, Shibam, l’hora de buscar, aconseguir i tambéuna ciutat on els seus edificis de te- executar.rra (ja existents fa més de 2000 anys)arriben a tenir més de nou plantes Jugar amb la terrad’alçada, i encara ara són habitats. Construir amb terra té molts avantat- Durant el procés constructiu quan aquesta tècnica pot ser molt basta, la un entremat de canyes. S’obté un en- ges: és un material molt abundant, es s’afegeix aigua a l’argila, aquesta ai- fibra vegetal pot ser palla sense tri- cofrat del gruix dels pilars. Aquest buitD’entrada cal remar- pot trobar a prop d’on sigui que hagis gua es col·loca entre les partícules de turar. Les proporcions d’argila i sorra el podem omplir o bé amb palla sola ocar que vivim en un de fer l’obra. No té despesa energèti- l’argila i conseqüentment el material dependrà del tipus de terra, el resultat amb la mateixa barreja del cob. Des- ca en la seva fabricació. És un material s’expandeix. Quan s’asseca l’aigua, final ha de ser una pasta homogènia, prés arrebossarem les parets exteriorsterritori massa esqui- que pots treballar amb les mans i els aquesta estructura obtinguda de les elàstica, semblant a la massa del pa; per donar més estabilitat a la paret.txat per la febre del peus sense tenir després problemes partícules es manté unida fins sem- si ho fem amb els peus sabem que de salut, fins i tot la canalla pot par- pre més, en aquest moment poden està a punt quan queda totalment El tapial és una altra tècnica molt ex-totxo i que des d’aquí ticipar de l’obra sense perill. És agra- aparèixer diverses esquerdes a causa marcada la petjada. Aquesta tècnica tensa en les nostres latituds. Es neces-recolzem l’okupació dable al tacte. És molt manejable, es de la procés de retracció pròpia de dóna molt joc, tant podem pujar una sita una mica més d’infraestructura poden fer formes arrodonides, qua- l’argila. Per evitar les esquerdes, a part paret, com arrebossar-ne una feta de que les tècniques abans descrites. Esd’espais abandonats i drades, orgàniques, etc. Es pot uti- d’una bona barreja i un bon amassat, ciment, com construir un forn. Tin- necessita fer un encofrat que farci-l’ús de materials na- litzar perfectament amb companyia cal afegir fibra a la mescla (palla, llana, drem en compte però de no pujar rem de terra amb un toc d’humitat i d’altres materials com ara la pedra, la virutes, clofolla, etc.). Aquesta fibra, a en vertical més de 20cm al dia, s’ha anirem compactant-la o bé amb unturals per a la seva fusta. El podem utilitzar en processos part d’evitar les esquerdes ens dona- d’esperar un dia que s’assequi i esta- martell hidràulic o bé amb un mall derehabilitació, apostant de rehabilitació, en edificis que esti- ran aïllament tèrmic i acústic. bilitzi el fang per pujar més nivell. base 15 x 15cm. guin construïts amb altres materialsper l’autoconstrucció a que no siguin el fang. Si es decideix utilitzar la terra en l’obra Una altra tècnica seria construint ado- Per qualsevol d’aquestes tècniquesl’hora de buscar, acon- d’una casa s’ha de tenir en compte bes, una espècie de maons fets amb utilitzades s’ha de tenir en compte Les característiques pròpies d’aquest que aquesta haurà de tenir una bona fang a partir d’uns motllos de mides que és necessari dur a terme un bonseguir i també execu- element són beneficioses per a la sa- visera i unes bones botes per salvar- variables. Aquí la barreja podria ser la acabat per tal que quedi dur i fort itar. lut, no porten cap element nociu i ens se de la pluja. Un altre dels «des- mateixa del COB però amb un punt per protegir el fang de la humitat, La ajuden a que l’ambient de l’espai sigui avantatges» d’aquest material és que més d’humitat. El procediment seria barreja d’aquestes capes finals, apli-Potser que el ciment tingui algun agradable. Les parets constructives de absorbeix molt l’aigua, amb acabats primer fer la mescla; a part tenim uns cades com un revoc, són més finesavantatge, però d’entrada té alguns terra, en general, són molt poroses i especials (carregats de ferments) po- motllos fets de fusta amb la mida del que les anteriors. Haurem de grivardesavantatges: el ciment té molt tenen una alta transpirabilitat que ens drem minimitzar aquest efecte, però maó desitjat. Triem una superfície pla- la terra per tal que no hi quedin pe-cost energètic en la seva producció, ajuda a regular la humitat interior de l’haurem de protegir de la pluja di- na i no adherent, mullem el motllo i dretes, i si hi afegim palla l’hauremprimer s’ha d’extreure la matèria pri- l’habitatge perquè poden absorbir el recta amb una bona cimentació (feta el posem a terra, l’omplim amb la ba- de triturar. A l’hora d’aplicar-ho s’hama (calcària, sílice, alúmina, i òxid de vapor d’aigua excedent de l’ambient amb pedra) i la teulada. Depenent rreja fent pressió contra les cantona- de tenir en compte que la paret haferro) de diverses mines o canteres i com també cedir vapor d’aigua en els del grau d’humitat i de les pluges de des i eliminem el sobrant. Retirem el d’estar humida.la barreja de totes aquestes es man- moments que hi hagi un ambient sec. l’indret la protecció haurà de ser més motllo, el col·loquem el costat i repe-té en un forn rotatori on s’escalfa a curosa i gran o menys. tim el procediment fins que s’acabi la Existeixen més tècniques per cons-temperatures entre 1400 i 1650 °C També té algun desavantatge. Per mescla. Haurem de deixar els adobes truir amb terra però amb aquestesper obtenir l’alglomerant. Tot seguit exemple: no és un material unifor- Com ens enfanguem que s’assequin sense que els toqui el quatre pinzellades ja en tenim prous’ha de moldre i distribuir des del me. La composició de la terra (quant sol directe. per jugar-hi una mica. Amb qualsevolpunt de fabricació fins on sigui que a llims, arenes i argiles) no és sempre Tenim diverses tècniques a l’hora de d’elles es pot començar a endinsar-es faci l’obra. Aquest material és no- igual. Per tant no es poden donar re- treballar amb la terra. Una de les més Per dur a terme una paret d’una ma- nos al món de l’autoconstrucció, aciu, millor no tocar-lo amb les mans i ceptes màgiques per a la seva mani- comunes és el COB, (o altres noms nera ràpida i senzilla podem utilitzar acostar-nos sense por i gaudint en unque cap partícula toqui els ulls, s’ha pulació tipus «1 d’argila i 2 de sorra», depenent d’on es realitzi la tècnica). la tècnica del bajareque. Primer s’ha àmbit que no és exclusiu d’arquitectesd’anar amb molt de compte doncs a ja que dependrà de quina terra fem Consistiria en realitzar boles de fang de dur a terme una estructura de fus- i paletes sinó de tothom amb ganesl’hora de treballar i s’ha de ser destre servir. En lloc de fórmules magistrals d’una mida fàcil de manipular amb les ta que quedarà integrada a la paret, d’enfangar-se. A empoderar-nos, en-en l’ús de la paleta. També cal tenir haurem de fer servir l’experiència, el mans i aquestes boles anar-les amun- per exemple uns pilars que donaran cara que no siguem molt destres,en compte que és un material que tacte, per saber si tenim una bona tonant una sobre les altres anant do- solidesa i després es claven transvesal- d’un aspecte molt important per acal pagar, que està dins la lògica del barreja. nant la forma desitjada. La barreja per ment i a banda i banda de cada pilar una vida autogestionada.
  • el dia que em van enredar20 Així tothom agafaria responsabilitats d’en Xosé Tarrio, que em va colpejar i ningú hauria de ser el representant profundament, i em va fer sorgir una únic d’un grup de trenta persones… ràbia i una incomprensió cap al món A la direcció de l’institut no li va agra- que mai havia experimentat abans. I Les primeres reunions en les quals vaig dar la nostra proposta i ens van inten- és que com podia ser que la gent vis- participar van ser als volts dels quinze tar convèncer de totes maneres que qués tan tranquil·la mentre s’estaven anys. Amb unes quantes companyes havíem de funcionar amb delegats, cometen tantes injustícies, abusos dels instituts de Manresa vam agafar finalment al no poder-nos convèncer i aberracions? Amb tot això se’m va el relleu de la ja existent, però en de- ens ho van acabar imposant. I és que evidenciar la necessitat de fer coses cadència, Coordinadora d’Estudiants aleshores, ja no m’agradava el fet que per canviar aquest món que se’m del Bages. Amb aquesta vam orga- algú em representés, en aquell mo- plantejava tan injust i cínic. Així que nitzar diverses manifestacions, vam ment ja començava a pensar que això vaig començar a participar en algunes treure una revista sobre educació i l’única cosa que provocava era que la okupacions de la ciutat, assembleesNOM: Trini franquista i la transició. Recordo amb vam organitzar algun que altre con- gent delegués la seva força de decisió diverses, en les quals el pensamentEDAT: 26 anys claredat el moment en què la meva cert per autogestionar-nos (concerts i que no s’impliqués en espavilar-se, i l’acció llibertària hi eren presents. ICIUTAT: Manresa mare ens explicà com van detenir el molt exitosos per cert!). Recordo amb organitzar i reivindicar les coses que mica en mica em vaig anar reafirmant meu tiet o com ella va ser també bus- certa gràcia com en l’època d’institut necessitava i volia. en que les meves idees i pràctiquesRecordo com si fos ahir, unes vacan- cada, o la persecució, posterior de- també, entre unes poques vam gene- s’acostaven més a allò que se’n deiaces a França amb els meus pares i tenció i empresonament del seu com- rar el debat a la classe de perquè ha- En les mateixes èpoques diversos fac- anarquia més que a cap altra cosa.la meva germana gran. Viatjar amb pany d’aleshores. I encara més, quan víem de tenir un delegat representant tors em van influir d’una manera claracotxe suposava tenir moltes hores per ens explicà com la policia havia vingut -aquella figura que a totes les escoles en acostar-me al pensament llibertari; A partir d’aquí podríem dir que, comdormir, escoltar música i parlar. Sota a registrar el que en l’actualitat encara i instituts es crea perquè els infants es d’una banda la meva germana gran de vegades fem broma amb algunesel sol d’un agost d’aquells intensos, era el nostre pis. Conèixer com totes vagin acostumant al funcionament es començava a moure per un lo- companyes, ja m’havia menjat la pas-el cassette del Concierto de Abril en aquelles persones que jo m’estimava de representació democràtica-, i vam cal llibertari de la ciutat, llavors jo el tilla vermella de Matrix, aquella queManagua de l’any 83 no parava de i que m’eren un referent havien lluitat decidir que la nostra classe funciona- què feia era demanar-li coses a ella et fa veure el funcionament del móndonar voltes al radiocassette d’aquell i arriscat per unes idees, em va mar- ria com a assemblea i sense delegats, o llegir-me els pamflets, octavetes o amb uns altres ulls i que et porta acotxe blanc carregat fins a l’últim fo- car de ple. Per tant podríem dir que la que cada vegada que des de direcció revistes que portava a casa. D’altra viure d’una determinada manera,rat. Entre crits de no «pasaran» sortint base de tot plegat; de ser una perso- es requerís el delegat de la nostra banda, al mateix temps, va arribar aquella que et fa veure que amb al-dels altaveus, els meus pares ens ex- na crítica i polititzada em ve en bona classe hi aniria una persona diferent. a les meves mans un llibre sobre el gunes coses ja no hi ha marxa enrere.plicaven la seva acció durant l’època part de la meva família. món carcerari Huye hombre huyeNOM: Gaia Les circumstàncies familiars m’obliga- meva perspectiva política havia can- qual la gent trucava per insultar-me, Des d’aquell dia, vaig abraçarEDAT: 31 anys ren llavors a sortir del niu matern i a viat. Vaig descobrir les arrels del po- per un sou ridícul; envoltada d’altres l’anarquisme com una proposta deCIUTAT: Berga buscar-me la vida. Ja instal·lada en der, l’explotació, l’autoritarisme que dones soles i/o amb canalla, la majo- canvi social, polític i vital realment un pis d’estudiants amb el seu co- sustenten la realitat econòmica, so- ria amb formació professional o uni- humana, racional i possible, neces-Havia acabat l’institut i passat la se- rresponent lloguer desorbitat, vaig cial i política. Quin fastig. Catalans o versitària, incapaces de rebel·lar-se sària per transformar la meva vida ilectivitat, però no tenia ni idea de què aconseguir la feina a jornada comple- espanyols, l’estat i les estructures so- contra l’abús laboral de l’empresa per el què m’envolta, ja que no sóc unavolia fer amb la meva vida. Un estiu ta de teleoperadora que em perme- cial i econòmica que li són inherents por a perdre la feina; amb un comitè persona aïllada i el meu entorn afectatreballant en un Telepizza, un any tria sobreviure els anys següents. La estan pensats per beneficiar uns pri- d’empresa que es referia a les hores al meu benestar. Després de deu anysmés de cambrera i totes les col·legues llicenciatura de Polítiques va resultar vilegiats. Amb tot un ventall d’idees sindicals com les «horas de escaqueo» de militància, amb tot l’aprenentatgea la Universitat, van portar-me a es- ser molt més interessant del què po- que em rondaven pel cap, una assig- i que no feia més que pactar amb que aquest temps m’ha regalat ja si-tudiar una carrera. Vaig decidir-me dria haver esperat. El contingut dels natura sobre història del pensament l’empresa xorrades que no servien de gui a través d’experiències o de lectu-per Ciències Polítiques, per escollir-ne llibres que em vaig haver d’empollar polític em va presentar l’anarquisme i res i que perpetuaven el maltracte a res, estic segura de què la solidaritat,alguna. Podríem dir que hi havia certa em revelaren la democràcia i l’estat, em va motivar de seguida. la feina; amb tot això, una tarda em el recolzament mutu i la lluita contracuriositat, a veure què m’explicaven, el seu funcionament, les seves lleis; vaig presentar a la CNT de Barcelona tota autoritat són essencials per tirara mi, demòcrata i capitalista con- la lògica social i econòmica, el pen- La feina de teleoperadora va fer la per afiliar-m’hi i veure en què podia endavant qualsevol societat i millo-vençuda d’acord amb els valors que sament i la història que serveixen resta. Explotada i cansada durant ajudar per canviar aquesta realitat pu- rar el benestar de les persones. Viscasempre havia après a casa. de base al sistema del qual formem mases hores diàries, a ritme militar trefacte. Una de les millors decisions l’anarquia! part. Abans d’acabar el primer curs, la davant d’un ordinador i un telèfon al que he pres mai, sens dubte.NOM: Joana raula «Anarquia». I més enllà del seu temes anticarceraris. I alhora anava Però, evidentment, m’identifico en elsEDAT: 30 anys acompanyament en les lletres de les descobrint tot això, la meva partici- diversos valors i conceptes llibertarisCIUTAT: Manresa cançons («y cerveza fria»), vaig voler pació social a determinats col·lectius com l’acràcia o l’ateisme. Al meu pa- indagar més en aquesta ideologia. Un anava augmentant. rer, penso que és pot difondre moltLa carpeta de «l’insti» forrada amb di- dels grups que em va oferir més infor- més en la pràctica, en projectes, enverses enganxines, entrades de con- mació és Sin Dios, el qual adjuntava Per a mi el treball horitzontal, l’anti- la feina feta i en allò que transmetscert, retalls del còmic Pedro Pico-Pico amb el CD un llibret que no estava autoritarisme, les relacions properes, personalment, que en la part mésVena o fotos de grups de música. gens malament per introduir-te en les l’autocrítica, el suport mutu, el diàleg teòrica. I és que una de les grande-Elàstics de ratlles, botes i samarretes idees llibertàries. Es pot dir, per tant, o l’autoconfiança i confiança en les ses d’aquesta visió o filosofia social ésde grups de música com Maniatica, la que el punk em va fer connectar amb demes, han estat punts claus del que es pot ser anarquista quasi sensePolla, Parabellum o Eskorbuto. les primeres nocions d’anarquisme. treball en els àmbits llibertaris. Mal- saber-ho. Més endavant, em vaig començar a grat tot això, i potser a causa de totAmb aquesta explicació simplista us contextualitzar i aprofundir en certs això, no m’agrada alçar cap tipus deexposo com era la meva apassio- personatges clàssics anarquistes pri- bandera, ni etiquetar-me en un de-nant i divertida adolescència. Una mer, com Kropotkin o Bakunin, i des- terminat símbol, ni molt menys feradolescència que a través de la mú- prés en corrents, temàtiques i lluites proselitisme (aspectes que critico fè-sica em va portar a descobrir la pa- llibertàries específiques com ara els rriament en altres àmbits ideològics). Vols col·laborar amb nosaltres? Envians els teus textos a: pesolnegre@berguedallibertari.org Plaça Maragall 2 08600 Berga 93 8220067
  • cap endins 21Vot tàctic versus abstenció tàctica Pep i Tu considera que la vía institucional també és vàlida. Reforçant —Pos que des de que es va liar amb aquella que va a la llistaBerga, novembre de 2012 aquesta línia també reforces la idea que ells difonen que el de les CUP s’ha tornat un refor, jajaja! principal és el parlamentarisme i que la feina de base, l’única —Jajajaja —riu la Joana—.Per avui, ja hem acabat d’encartellar la ciutat per la Vaga Ge- que tu i jo fem, és com de menor categoria, com de nens; —No en sèrio jo penso que el vot tàctic és un clàssic del mo-neral del 14 de novembre. Ha estat bastant frustrant això de saps?!—, mentre ells, els que aposten per les institucions són viment llibertari, pensa en febrer del 36 o en l’11M.si es fa vaga el 31 si no, etc. Al final ens aboquem a la del 14. la línia sèria i adulta. Què l’autoorganització sigui debil no vol —Va tia no comparis! Ara no tenim les presons plenes deCal desbordar-la..., mentre tinc el cap ocupat amb aquests dir que agafem una falça drecera. Mira, tu dius que el teu presos i no han fotut cap bomba a Barajas!pensament la Joana diu de fer un beure: suposat vot seria tàctic, doncs jo dic que el meu no vot també —Ja, bueno, però no t’has de prendre el vot com una cosa—Miquel una cosa important —diu amb solemnitat la Joa- seria tàctic, perquè evitarà reforçar aquesta línia política que tan important! És una tonteria votar o no votar oi?na—: unes birres i unes croquetes de ceps?! mina les bases de l’autoorganització. —Sí, és una tonteria, però la mateixa quantitat d’importants—Ja tardem! —responc i anem cap al bar. —Tant és nen! Ni que tinguis raó, mira si no entren tot se- motius que tens per votar els tens per no votar!Ja estem liats amb les braves, les croquetes i les cerveses... guirà igual i si entren al parlament casi millor ja que es veurà —A més, Miquelot, molts dels seus membres vénen dels mo-—Juana saps que vaig trobar-me ahir al Peret, vam dinar junts, tot això que dius que no es canvia res a través del parlament viments socials de base, mira els caps de llista..., i algun d’ellsi va i em diu que pensa votar a les CUP! Aquells que dèien i que no són res més que classe política oi? hem consta que s’ho curra de veritat en altres lluites, algunesque éren exclusivament municipalistes i que les van fer de tant —Sí, exacte, des de la crítica de Bakunin a Marx, pel seu fins i tot llibertàries! El candidat per Tarragona crec que ésgrosses a Berga... Vaig quedar-me ben parat, no ho hagués autoritarisme i la participació política..., bé total que el fracàs molt bon tio!dit mai... —No dic pas que no! Però és que el tema no—Doncs jo m’ho estic plantejant... va d’això. Alguns deuen tenir ganes de ser la—Què dius Juana! No fotis! Saps perfec- primera dama del paral·lel i altres deuen fer-tament que els problemes no s’arreglen ho per una equivocada responsabilitat, quimai des de les institucions, a més votant sap!, poc m’importa de veritat.reforces el sistema i... —D’altra banda, el mateix Pere em dèia que—Para el carro Miquelet! Ja ho sé tot això estava fart de picar pedra i veure pocs resul-que dius, sé que la vía institucional ho tats. Ja saps que és un iaio de quaranta anys!esgerra tot i fins i tot sóc conscient que Diu que porta vint militant i que la barricadaels de la CUP no són tan diferents de la anarquista poques alegries li ha donat. Quèresta, però és una qüestió tàctica. Ja sé no canviavem res! I que ve, que potser enque en l’anarquisme no triomfa molt això això es podia guanyar, es podía ficar algú alde separar principis de tàctiques i que la fi Parlament...no justifica els mitjans però també penso —Calla, calla! Com si ficar algú al Parlamentque votant en aquests «guais dels movi- servirs per canviar res! O per guanyar algunaments socials» podem evitar la majoria cosa! Au va! No fotem!absoluta de CiU i jo que sé, dins el Parla- —Bé Miquel has de reconèixer quement tocaran la moral a la resta i poden l’organització anarquista porta dècades deobtenir informació, no?! fracassos consequtius. Parlo d’anarquisme,—Juana em trenques el cor! No mira, en perquè dels anarcosindicats millor ni parlar-sèrio, jo penso que en realitat tant és vo- ne! L’organització formal ha acabat sent latar o no, abstenir-te o votar serveix pel religió de les sigles i la informalitat s’ha con-mateix, per a res, penso que l’important fos per una mena d’individualisme liberalés l’autoorganització, la feina que fas egoista radical...cada dia, per tal que la gent que tenim —No et dic que no Joana, és cert, però aixòproblemes comuns vale. de la lluita de classes i la lluita per la llibertat a través del par- no es soluciona apostant per les institucions, alrevés, l’aposta—Jo penso seguir treballant per l’autoorganització, i insisteixo lamentarisme ha estat demostrada de manera reiterada des electoralista acaba d’enterrar el fràgil moviment llibertari.els de la CUP no em representen per a res, però penso que de fa més de cent anys! —Que fots Miquel! Deixa de donar la tabarra a la meva ger-millor que estiguin ells que els de CiU al parlament. —Recoi, has menjat llengua tu avui! Mira a mi també em fa mana! No té cap culpa que no lliguis ni per error!—Em sembla que amb tot això del teu vot tàctic acabes re- ràbia veure com aquests macus s’autoerigeixen en «repre- —Goita ja arriba el fenòmenu de l’Oriol! Ja saps que t’ha ger-forçant la línia de participació institucional. I ja sabem que a sentants» i vanguarda dels moviments socials, les vedettes mana s’ha fet de les CUP?!través de les institucions no es fa cap canvi important. de barris coperatius i viles meravelloses, vale d’acord, però —Calla imbécil, jo no m’he fet de res!—Jo encara no he dit que vagi a votar. Simplement estic plan- això no treu que tac-ti-ca-meeeent, em plantegi que votar-los —Parlàvem del vot tàctic, saps germanet?tejant-m’ho... sigui un mal menor igual que el Peret Peraire! I no em fotis la —Ah molt bé, molt bé, doncs jo voto perquè us aixequeu de—Segueixo Joana, jo dic que la meva abstenció és tàctica per- darrera croqueta, que te veo!! la taula i anem cap a l’assemblea de preparació de la Vaga,què tot i que votar pugui servir pel que tu dius (evitar majo- —El Peret deia això que ell no creia en les CUP i que no el què us sembla?!ries absolutes o ficar algun torracollons al parlament), també representaven però que igualment els votaria..., dones! —Jo m’abstinc germanet!serveix per reforçar el sistema actual, per reforçar la línia po- —T’has quedat sense croqueta capullo! Què merda vols dir —Jajaja, ara estem d’acord!lítica que moltes ténen —fins i tot entre companyes— i que amb: dones!
  • humor i poesia22Poesia«Pensava que un fill és sempre un esqueix del teu corcapaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, tal-ment un tany de roser, una sarment de parra, o un brotde llorer capaços d’aferrar lluny de la soca» Gabriel Janer ManilaLA FLOR DE DINS La flor infinitaNo hi ha conjur. amb la flor eternaNomés el cos i tant se val:tan ple de pell, la flor de dins,tan ple de pells, la flor més seva.tan ple de l’altre.No hi ha conjur: No hi ha després.és una tarda. Només els ditsLa tarda nostra damunt la panxaamb tot obert i que ara vinc,fins a l’estrella: que ara t’escolto.la tarda al vent, No hi ha després:la tarda a terra. és el delit. L’ànima soltaNo hi ha miracle. i els sentits queNomés un tany s’arremolinen:de rosa endins delit de món,que se’ns escapa delit de néixer.i que no tant.No hi ha miracle: Blanca Llumés una flor. agost 2012
  • art 23HUBERT CATTEAU. Una interpretació enigmàtica i apocalíptica de la vida, és el que transmeten els treballs sobre paper de Paul Katoe (tot i que per misempre serà l’Hubert). M’agrada parlar d’ell com l’artista nòmada de motxilla i Moleskine, sempre amb els bolígrafs preparats. Tot i treballar diversos formats i tèc-niques, és en la narrativa gràfica de les seves llibretes, on hi podem trobar el treball més essencial de Katoe. Cada pàgina és el reflex d’un pensament, d’una visióonírica, d’un somni, d’un record…la llibreta és el suport ideal per explicar la vida; en una pàgina en blanc neix el traç, i poc a poc creix, dubta, es desenvolupa…Cada nova etapa és una nova llibreta, una pista d’aterratge pel pensament, petita i portàtil. Les Moleskine del Paul Katoe són autèntics viatges, en elles s’hi pot olo-rar el cafè amb llet del matí, i entreveure aquella infància al Líban, l’ adolescència francesa i una maduresa viscuda entre Catalunya i Alemanya. Les llibre-tes de Paul Katoe, en definitiva, són la manera més dinàmica i sensible de convertir en imatges un pensament inquiet que no para de moure’s. (text: EVA SOTO)HUBERT CATTEAU. Una interpretación enigmática y apocalíptica de la vida, es lo que transmiten los trabajos sobre papel de Paul Katoe (Hubert para mi). Me gustahablar de el como artista nómada de mochila y Moleskine, siempre con los bolígrafos preparados. Aun que trabaja diversos formatos y técnicas, es en la narrativa gráfica desus libretas, donde podemos encontrar el trabajo en esencia de Katoe. Cada página es el reflejo de un pensamiento, una visión onírica, un sueño, un recuerdo…HUBERT CATTEAU. Every new stage is a new notebook, a small and portable runway. Paul Katoe’s Moleskine are authentic trips, where we can smell the morning whitecoffee aroma and glimpse that younghood in Liban, French adolescence and a maturity lived between Catalonia and Germany. Paul Katoe’s notebooks, definitively, are themost dynamic and sensitive way to convert an unquiet thought in an image. facebook.com/paul.katoe
  • entrevista24PARLEM AMB…Manuel FornésFutbol i anarquia! Illa, Pep i tu, Skuat i TxemaCosta Daurada, agost de 2012Manuel Fornés va nèixer el 1930, fill bían cosas que los distinguía de Manchón la famosa canción deld’una família treballadora, al barri los demás y yo me fui acercando Serrat! Yo jugaba muy bien tam- me la habían quitado después. valía cualquier cosa para quede Can Tunis. De jove apassionat pel a ellos, hasta que me dijeron de bién, solo os diré que jugué una Con mi grupo no cayó Busquets, te la quitaran i si durante unfutbol i per l’anarquisme participarà empezar en las Juventudes y dije vez contra Manchón, porqué él ni Saborit. De mi grupo murió tiempo te comportas bien,dels grups d’acció de l’interior —dels que sí. Con las Juventudes Liber- pertenecía a Can Tunis y yo tenía en la caída Martínez que lo no hay ninguna sanciónmaquis—, cau el 1949 com tants tarias íbamos a hacer propagan- tanta fuerza, era tan vigoroso machacaron en la calle, a mi no y ninguna advertencia end’altres i passarà onze anys a la da, nada más. que jugaba los domingos dos me mataron porqué no llevaba el expediente te puedenpresó. veces, por la mañana con el armas encima. conceder otra vez la libertad, ¿Ellos terminaron más o segundo equipo para reforzarlo. libertad condicional, y eso¿Tu padre era de la CNT? menos mal? ¿En el expediente de que más lo concedían la Dirección ¿Cómo fue el paso de llevar te acusan? General de Prisiones, no el Si era de la CNT, cometió para No, no ese grupo siguió y la una actividad de propaganda a juzgado, y claro yo tenía mí un error garrafal: abandonar CNT del barrio también, de dar el paso a la lucha armada? De ser un responsable de la que llevar varios expedientes a mi madre. Porque mi madre Can Tunis. Porqué cuando me Junta Superior, que decían ellos, por lo tanto más de una vez era muy católica, una circuns- detuvieron encontré allí a una Porqué, yo quería participar en de la CNT de Barcelona y por había cogido el expediente tancia muy rara, mi padre era persona del barrio que tenía algo más fuerte, yo le decía a eso me condenan a 30 años. No y “raasss” y le había quitado anarquista y mi madre católica. fama de ser un choricete y nos los compañeros y este que os era cierto. Yo caigo a raíz de la una hoja entera. Mi padre se lío con otra mujer y vimos y aproveche para decirle: he contado que era de la CNT declaración de Saborit, según abandonó la familia. dile a mi madre que me han de Construcción, me presentó me contó él. Primero pasemos ¿Luego te llevaron a Bur- detenido. Y el chico le diría a mi a Saborit. Después de hablar 40 días en la Vía Laietana, oía gos, cuanto tiempo estu-¿Tú seguiste a tu padre con la ideas? madre, y mi madre le contaría un rato con él y verme y tal hablar a los compañeros y nos viste allí? a las vecinas, se corrió la voz y me citó para otra ocasión, me comunicábamos porque nos Sí, pero no le seguí porqué lo eso fue lo que les salvó...porqué volvió a ver y entonces me dijo metieron en una celda individual En Burgos estuve dos o tres conociera, porqué cuando se sé que detuvieron a uno que que podía coger un sitio con los a cada uno, solo uno en cada años, la composición del fue yo tenía seis meses, yo no era de la CNT, vieron que no maños. Los maños era un grupo celda y entonces oí a los compa- penal en aquellos momentos tuve contacto con él realmen- tenia relación con los otros y lo de acción conocido y tenían que ñeros decir, que nos hacían un era un 90% de comunistas, te, hasta que un día vino a mi soltaron. Porqué mi asunto, es bajar al año siguiente. Al poco consejo de guerra sumarísimo estaban los comunistas de casa, cuando yo tenía quince que intenté hacer un grupo de tiempo tres o cuatro meses, de urgencia y que nos iban a toda España allí, unos dos o dieciséis años. Y vino porqué acción, no pensábamos más que me presenta a los maños hablo fusilar, me entró tal desespera- mil y luego estábamos los estaba preocupado de que yo en eso. Cesar Saborit que murió con ellos estamos charlando ción que...(tosseig) que estuve compañeros y también los no me liara con una hija suya y dos o tres años después de mi y quedamos de acuerdo con al menos día y medio fumando chorizos. para San Miguel de hubiera una desgracia. Bueno y detención pertenecía al Sindica- que el año siguiente estoy con sin parar. los Reyes, en Valencia. luego cuando salió de la cárcel to de Construcción, cómo otros ellos, pero entre tanto se calló (estuvo preso desde el final de de mi barrio, y a través de esa un grupo que habían bajado de ¿Y eso por desesperación? Sales de la prisión en el sesenta y la guerra hasta 1947), había gente del sindicato yo contacté Francia y tuvieron un tropezón te quedas en España. ¿Desde su inventado un sistema para poder con Saborit y quería participar en la frontera entonces hirieron El ver que se acababa la vida y salida de prisión hasta ahora, ha ajustar motores sin necesidad en movimiento de acción no a uno. Nos pidió si podíamos que no podía hacer nada y que tenido relación con el movi- de tener que desmontarlos del sólo de propaganda. Mi vida, se aportar o no un habitáculo para no encuentras explicación para miento libertario, has mantenido todo. Pues me llevó a trabajar iba desarrollando a dos niveles, dormir y al menos estar ahí todo lo que te rodea, en absolu- contactos? con él y ahí conocí la segunda el anarquismo y por otra parte hasta el día siguiente porqué to, buscas una explicación lógica parte, ahí fue donde comencé a el fútbol que me encantaba y llegaron de noche y yo dije de y no la hay. Luego nos llevan Cuando salí no me fiaba ni sentir lo que era la anarquía, lo estaba destacando, tal es así que acuerdo y metí a uno de ellos en a la modelo. En el 52 fusilan a de mi madre, te diré que que era la CNT, a través de él. Yo se crearon en el barrio de las ca- mi casa y otro... mis compañeros y ya nos para cuando a mi Saborit me hasta entonces me dedicaba a sas baratas tres equipos a parte San Miguel de los Reyes, en presenta a los Maños me jugar a fútbol y era una promesa del nuestro. Los comerciantes En qué acciones participaste? Valencia. presenta a tres personas que en el barrio. pusieron dinero para hacer un yo no conocía que conocí campo de fútbol, el día de la En el atraco al mueblé la Casita ¿Esos momentos como se viven? en aquel momento queEntonces empiezas a trabajar con inauguración llaman a Manchón Blanca. Me dieron el arma allí, estuvimos hablando y yatu padre y entras en las Juventudes que jugaba entonces en Can yo me quedé en la puerta, no la Mucha tensión, mucha tensión, quedamos para el año si-Libertarias? Tunis y me llaman a mi también utilicé. Me quedó en la puerta y mucha tensión lo que supimos guiente, bueno pues cuando y a otro chico que jugaba en el me entraba una risa cuando los de todos ellos es que murieron me detuvieron juraría que a No, no, la entrada a las Juven- Port, en fin gente de su equipo veía muertos de miedo, yo no bien, que no hubo escenas al uno de ellos lo vi pasar por tudes fue diferente y antes que y gente de fuera para hacer un tenía miedo pero claro, también revés de confirmación de sus el pasillo como policía. lo de mi padre, la entrada a equipo fuerte, sólo me acuerdo es la inconsciencia de la edad, ideas, en todos los casos sobre- las Juventudes fue porqué los de aquel partido porqué un pase lo que pasó es que cogimos a todo Pedro Adrover, murió como ¿Que puede aportar el anarquis- chavales de mi barrio fundamos que me dio Manchón con la mucha gente que estaban allí y un héroe desde luego. mo hoy en día? un equipo de fútbol. Hicimos izquierda, tal i como me venia les quitaron el dinero. el equipo y le pusimos tanto le pegué y metí gol, sí, eso me ¿Caíste antes que Busquets? Pues mucho, primero poner entusiasmo que los primeros llena de satisfacción, tanto que Tú caes en octubre del 49. ¿Cómo en duda todo, eso ya es un partidos los ganábamos todos y ya a la media parte dejé mi sitio fue vuestra caída? Si. Yo a Busquets lo conocí en gran adelanto. Para construir claro, yo comencé a destacar, y para que otro siguiera jugando. San Miguel de los Reyes, en algo primero hay que dejar en el fútbol conocí compañeros, Yo en aquellos momentos Valencia. Allí, me buscaron un bien sentadas la base que que yo no sabía que eran com- ¿Y ese Manchón quién era? acababa de cumplir 19 años, era trabajo como administración has de construir. Además pañeros, pero los diferenciaba un crío. Yo nunca había tenido interior responsable de los expe- falta sensatez y generosidad, de los demás por la forma de ¿Manchón? Jugaba en el Barça! un arma en las manos y sin em- dientes de libertad condicional, y esas dos cosas las tenía la comportarse. La responsabilidad, extremo en el Barça! El famoso bargo pues tenía que decir que lo que hice… (riu) siempre había CNT. la generosidad, el raciocinio, ha- extremo que hizo con Kubala, la había tenido en la mano y que una condena pendiente porque