Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)

2,215

Published on

Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)

Catalunya-Papers nº 148 (Març 2013)

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,215
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2013 · núm. 148 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: RogerDipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 148 · Març 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: RogerDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. 2 · Editorial Setembre de 2012 EDITORIAL> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre Cal revitalitzar i“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760Ciutadella radicalitzar les lluitesTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax L933107110 ’any 2013 ha de ser un anyFEDERACIONS SECTORIALS de lluita permanent per a re-• Federació Metal·lúrgica de sistir, per a defensar el que ensCatalunya (FEMEC) queda, per a recuperar els drets• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’Indústries perduts, un any per a plantejarQuímiques (FECIQ) un futur de transformació so-• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de cial. La nostra organització, laCatalunya (FEC)• Federació d’Administració CGT, és una bona eina perquèPública (FAPC) aquesta lluita sigui més eficaç.Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Els efectes de la política econò-Tel. 933103362. Fax 933107110 mica i antisocial del govern sónFEDERACIONS COMARCALS cada dia més reals, més tan-Anoia gibles, contundents i genera-Carrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es litzats a la pràctica totalitat deBaix Camp/Priorat la població. Ja tot el món somRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat conscients que no es tractaTel. 977340883. Fax 977128041 d’una crisi sinó que es tractaBaix Llobregat d’una estafa, es tracta de queCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat un grup de polítics mafiosos iTel. 933779163. Fax 933777551 corruptes al costat d’un grupComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es d’empresaris i banquers acab-Tel./fax 93 659 08 14 dalats campan a plaer espoliantBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell l’erari públic, venent els bénsTel. i fax 977660932 col•lectius, privatitzant els ser-cgt.baix.penedes@gmail.com veis públics, legislant en funcióBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona dels seus interessos privats,cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 defraudant, evadint, prevari- L’any 2013 ha de seguir sent, a l’ampliar, a tota la vida laboral, 6 milions de persones aturadesGarraf-Penedès cant, etc, etc.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ha de seguir sent un any de els anys per a fer el càlcul de al conjunt de l’Estat espanyol,Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat La població assisteix com es-Tel. i fax 938934261 conflictivitat social i laboral molt la pensió en una clara picada diversos milions de nens i nenes pectadors a aquesta represen-MaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró - tació, veient com s’exerceix el important. L’any va començar d’ullet cap als plans privats de malnutrides, diversos milions demaresme.cgt@gmail.com poder representatiu i “demo- amb l’aplicació del “pensionazo” pensions. persones fregant el llindar de laTel. i fax 937909034 cràtic” contra els seus interes- de Zapatero qui va comptar amb Les polítiques de retallades, aus- pobresa.Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - sos, suportant ser acomiada- el suport i la signatura del sindi- teritat i reducció del dèficit públic Obligatòriament, 2013 ha de se-cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 da, desnonada, precaritzada, calisme institucional. El govern estan significant l’augment de guir sent un any de lluita renova-FEDERACIONS INTERCOMARCALS exclosa, marginada, suportant de Rajoy contínua “impasible el l’atur i, per tant, la ruïna de la da, revitalitzada, radicalitzada, com es desmantella la sanitat i posat” i amenaça amb una nova immensa majoria de la població, per a recuperar la dignitat i elsGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 educació pública, com es limi- reforma del sistema públic de estan significant la pèrdua de nostres drets laborals i socialsGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat ta el dret a una pensió pública, pensions per a augmentar l’edat tot tipus de drets fonamentals, trepitjats impunement per unaTel. 972231034. Fax 972231219 com es retallen els seus drets i de jubilació de manera immedia- laborals i socials. Amb xifres ofi- colla de lladres. Ens hi va el fu-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - les seves llibertats. ta i reduir la quantia de la pensió cials en les mans, són més de tur...lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 “Avant! Avant! >> AgurrelgTarragona poble potent!cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 Fem foguera de l’existent! I revoltats, alcem ben altFEDERACIONS LOCALS el crit de revolució social.”BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Versió catalana de “Fills del poble” de Josep Masgomeri,flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 enregistrat el 1936.Berga Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonBalç 4, 08600 T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i LauraManresa Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, PepCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresa Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,manre@cgtcatalunya.cat Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i lesTel. 938747260. Fax 938747559 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció iRubí subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecresColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt- cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son RapinyaSabadell s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.745 01 97 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores iTerrassa col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:cgtterrassafl@gmail.com D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació deCastellar del Vallès la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsVallès mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cgt.castellar-v@terra.es, cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTel./fax 93 714 21 21 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”SallentClos, 5, 08650 Sallent Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:sallent@cgtcatalunya.cat - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sort Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsPl. Major 5, 25560, Sort d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.pilumcgt@gmail.com Més informació a http://cat.creativecommons.org/
  • 4. Setembre de 2012 Tema del mes · 3 Les grans empreses del sector de l’automoció procurenTEMA DEL MES enfortir els sindicats col·laboracionistes per tal de garantir la pau social a canvi de prebendes i alliberats/ des, mentre persegueixen i marginen a la CGTSentència contra la “políticaantisindical” de FordJoan Canela i Barrull d’empreses. “Això té una part positiva i una altra de negativa. Quan aconse- guíem millores salarials això empen-Una resolució pionera del Tribunal yia la resta d’empreses. I quan hemSuperior de Justícia valencià desta- anat cedint i acceptant mesures cadapava les pràctiques de discriminació cop més dures, la resta de plantilles nosindical continuada dins la multina- han pogut resistir.” Qui parla així éscional automobilística amb factoria a Antonio Pérez Collado, treballador deAlmussafes (València). Ford i secretari general de la CGT del País Valencià.“He de declarar i declaro vulnerat el En conseqüència, el resultat de ladret a la llibertat sindical del sindicat batalla legal als jutjats entre la Con-demandant, condemnant l’empresa federació General del Treball, un delsdemandada a abonar-li una indemnit- sindicats més combatius del país, izació de 9.000 euros així com a publi- Ford, l’empresa més important delcar la present sentència als seus taulers País Valencià, és transcendental peri a la seva pàgina web.” Així acaba la als propers anys de sindicalisme, i nosentència 3062/2011 de la sala social només valencià.del Tribunal Superior de Justícia de la Antonio Pérez Collado, MarianoComunitat Valenciana (TSJCV) sobre Bosch i Paqui Cuesta, els tres treba-la demanda del sindicat CGT contra lladors de Ford i militants de la CGT,l’empresa Ford España. La renúncia mostren amb orgull la sentència delde la companyia a recórrer va conver- TSJCV, que els dóna la raó en les se-tir a principi de l’any 2012 la condem- ves denúncies contra l’empresa. Cues-na en ferma, i així es va consolidar ta, acomiadada de l’empresa el 2010,una primera sentència en el mateix va ser la secretària general de la secció afiliats a la CGT i comparar-los amb les van repassar les llistes de tots els treba- els delegats de la UGT tenen més forçasentit emès pel Jutjat Social núm. 10 sindical anarcosindicalista. Després de xifres globals de la plantilla. Com que lladors promocionats internament entre que els mateixos encarregats: “Deci-de València el maig de 2011. Per pri- tants anys de resistir les pressions de no tenien les llistes d’afiliació a altres els anys 2003 i 2010 per demostrar deixen sobre canvis de torns, dates permera vegada als Països Catalans un la direcció, s’han tret un pes de sobre. a les vacances o promocions internes. centrals no van poder comparar el re- que amb una afiliació que compreniajutjat condemna una empresa per una Ara quan expliquin què els passa a la sultat directament entre organitzacions, el 2,27% de la plantilla només suma- Per entrar a Ford cal tenir el vist-i-plaupolítica antisindical i de discriminació fàbrica ja no serà només la seva opinió però el cegetista Mariano Bosch està ven l’1,47% de les promocions. “Al de la UGT, que controla també l’escolaideològica en la seva organització in- contra la dels directius o els delegats segur que el resultat encara hauria estat judici l’empresa va intentar al•legar de formació de l’empresa, i fins i tot elsterna quotidiana. del sindicat majoritari, sinó que podran “més escandalós”. que potser els afiliats a la CGT teníem tècnics que volen col•locar un fill pas-Ford no és una empresa qualsevol. A citar els magistrats que van escriure: El que sí que tenien era els noms dels menys mèrits professionals, però el jut- sen la sol•licitud a aquests delegats”.escala mundial és la cinquanta-qua- “Declaro vulnerada la llibertat sindical, que alguna vegada s’havien presentat ge no ho va acceptar”, recorda Bosch. Per demostrar aquesta situació, Bosch itrena companyia per valor econòmic, concretada en la sobrerepresentació a les llistes al Comitè d’Empresa, així La seva eufòria, però, és més propor- Pérez posen un exemple: “Ford és unai del nom de l’empresa en va sorgir de 108 afiliats del sindicat citat en els que els van buscar entre els afectats per cional a l’esforç realitzat per aconse- empresa amb un control de la despesael ‘fordisme’, un terme essencial per ERO successius que s’identifiquen en l’ERO i van comparar l’afectació entre guir-la —aquest titànic informe va ser brutal. Compten cada tap de les orellesdefinir les relacions entre patrons i 105 fets provats, així com en la infra- els candidats dels diferents sindicats. realitzat de forma no remunerada pels que gastes, et fan apagar sempre elsobrers. Tampoc no és una empresa representació de 105 afiliats al mateix Els resultats van ser prou concloents militants de la CGT— que a les seves llums, controlen el sabó dels lavabos...qualsevol al País Valencià. La factoria sindicat en els processos de promoció per convèncer els jutges del Tribunal aplicacions pràctiques. Són conscients Calculen fins a l’últim cèntim, peròque la multinacional estatunidenca té interna de l’empresa”. Darrere aques- Social i del TSCV: A la tercera regu- que la seva victòria és merament mo- en canvi paguen el sou a 35 alliberatsa Almussafes concentra la major plan- ta victòria hi ha una feina invisible; és lació d’ocupació del 2009, va resultar ral, ja que només obliga l’empresa a sindicals sense cap obligació legal detilla en un sol edifici de tot el territori quasi impossible valorar-ne la magni- afectat el 21,40% de la plantilla i du- fer pública la sentència i a pagar una fer-ho. Per què? Evidentment hi surtenautonòmic. És l’empresa model, el pal tud. rant una mitjana de 51,06 jornades. indemnització de 9.000 euros —una guanyant. No només en pau social, sinóde paller de bona part de l’economia Per poder demostrar la discriminació Entre l’afiliació anarcosindicalista xifra que descriuen com “ridícula” per també en la resolució de milers delsvalenciana i la nineta dels ulls dels cap als afiliats de la CGT a Ford van aquestes xifres pugen un 45,85% du- una companyia com Ford— però no a petits conflictes que surten al dia a diaseus governants, que li han facilitat haver de repassar totes les llistes dels rant 67,18 dies. Entre els candidats modificar les seves polítiques laborals. de la fàbrica. Ara mateix la UGT s’hatot tipus d’avantatges legals, fiscals i tres ERO que van afectar la companyia dels diferents sindicats, un 20% dels Ara, la propera batalla és la vintena de convertit en l’autèntic departament deadministratius. El seu exemple —en els anys 2008 i 2009, i extreure’n un que s’havien postulat per la CGT van demandes individuals —la primera ja personal de Ford”.tecnologia, en responsabilitat social per un els noms dels treballadors que patir l’ERO, mentre que aquesta xifra ha acabat amb victòria per al treballa- Qui no està gens d’acord amb la críti-corporativa, en organització interna i havien resultat afectats pels acomiada- va baixar al 7,69% en el cas del STM dor— d’anarcosindicalistes per discri- ca de la CGT és Carlos Faubel, antictambé en drets laborals— acaba arri- ments temporals —a més de la durada – Intersindical Valenciana, 8,51% en minació en algun dels ERO, que podria secretari del Comitè d’Empresa i arabant, més tard o més d’hora, a la resta a l’atur—, identificar entre aquests els CCOO i 1,01% a la UGT. Finalment, comportar indemnitzacions particulars, secretari general de la secció sindi- tot i que asseguren que aquestes no són cal d’UGT a Ford. Faubel defensa el gaire elevades. “sindicalisme responsable que sap ser ferm quan toca” de la seva central i El model nord- explica que les relacions de la UGT amb la direcció són “irregulars, amb americà moments més bons i altres de més ten- sos, com el 2009, quan vam realitzar Però per contextualitzar el conflicte cal concentracions i tancades per evitar anar a l’any 1997. Aquell any arribava un miler d’acomiadaments”. També a Almussafes un nou director, Antonio avala la tasca d’uns alliberats que “són Adés, un argentí format als Estats Units fruit d’una majoria continuada de la i amb més de vint anys de carrera a UGT a Ford que demostra la confiança Ford. “Adés arriba amb una mentalitat dels treballadors en la seva feina”. americana pel que fa a les relacions la- Sobre la recent sentència del TSJCV, borals —explica Bosch—, que es basa Faubel acata el veredicte de la justí- en un sindicat únic sense funcions tant cia i no creu que cap resolució que reivindicatives com de col•laboració ajudi els treballadors sigui negativa, amb la direcció.” És Antonio Adés, però discrepa de la situació que des- segons denuncien, qui comença un criu l’informe elaborat per la CGT. procés que privilegia les relacions amb Lamenta que aquest sindicat no hagi la UGT i arracona la resta de centrals. fet arribar el seu malestar al Comitè La versió d’aquests sindicalistes és que d’Empresa que, assegura, “no va tenir
  • 5. 4 · Tema del mes Setembre de 2012Sentència contra la “política antisindical” de Fordmai constància d’aquestes queixes”. i va provocar que la CGT convoquésTambé defensa la tasca del Comi- una aturada a la factoria el juliol deltè, que “va vetllar perquè els ERO 2010. Durant l’anterior legislatura elss’apliquessin de forma rotativa sem- quatre delegats d’aquesta central vanpre que això fos possible, i la prova arribar a sumar un any de suspensió deés que hi ha afectats de tots els sin- feina i sou.dicats”. Pérez Collado i Bosch asseguren quePer la seva banda, Ford España no ha la CGT ha estat la més perjudicadavolgut fer declaracions per a aquest per aquestes pràctiques, per sobre dereportatge. El telèfon del seu Departa- CCOO i el STM – Intersindical Valen-ment de Premsa no és públic, i no ha ciana. “Creiem que anaven per nosal-respost a cap dels múltiples correus tres perquè érem els més reivindicatiusde l’Anuari Mèdia.cat. El passat 8 de i també els que tenim menys capacitatmarç, però, en un acte organitzat per de pressió a l’exterior de l’empresa.la patronal valenciana amb el títol “La No és el mateix ficar-se amb la CGTComunitat Valenciana en la sortida que amb CCOO.” Però apunten tambéde la crisi”, Antonio Adés —citat per raons d’estratègia: “Ens han fet servirl’agència EFE— va enaltir la pau so- de boc expiatori, de demostració a lacial garantida per la UGT i va celebrar resta de sindicats del que els podiaque aquest sindicat domini el Comitè passar a ells també”.d’Empresa amb majoria absoluta. En El resultat d’aquesta pressió ha estatel mateix acte, Adés va reconèixer que la pèrdua de més de la meitat d’afiliatsla planta d’Almussafes és una de les de la secció sindical i haver conver-factories de Ford a Europa amb més tit la seva feina en quasi clandestina.flexibilitat laboral i capacitat per pac- d’Empresa a favor dels segons, que l’empresa —que és qui descompta les vor de la UGT. Tanmateix, malgrat els “Hi ha molta gent que no vol que litar les necessitats de la producció, i tot han anat creixent en representació quotes sindicals directament de la nò- intents realitzats, no ha estat possible donem la revista públicament, queseguit va remarcar que els costos labo- i afiliació fins a arribar a un domini mina— del 2008. Avui deuen ser una afegir la valoració del portaveu de la gairebé no ens vol ni parlar perquè norals encara són “excessius”. absolut, amb 20 dels 33 delegats del mica menors a causa de la reducció de secció sindical de CCOO a aquest re- els relacionin amb nosaltres, ja queEls fets són, però, que poc després Comitè i 5.135 afiliats (el 71,5% de la plantilla. És precisament aquesta da- portatge. al final a la fàbrica s’acaba sabent totde l’arribada d’Antonio Adés a Al- la plantilla). CCOO ha quedat reduït rrera central qui ha perdut, en nombres Rere aquestes dades que podrien avalar —expliquen—. I molts altres que s’himussafes es va trencar la històrica a només set delegats i 890 afiliats (el absoluts, més representació i afiliació l’èxit del “sindicalisme responsable” afilien en secret, passant els rebuts pelparitat entre CCOO i UGT al Comitè 12,35%), segons dades internes de en un transvasament continuat en fa- del qual parlava Faubel, n’apareix una banc i no per la nòmina, perquè així altra que fa sospitar que hi ha alguna l’empresa no ho sàpiga. Alguns d’ells cosa més al darrere. A les eleccions és possible, fins i tot, que també pa- sindicals del 16 de febrer del 2011 guin la quota via nòmina a la UGT.” la candidatura ugetista va aconseguir I almenys un va anar al judici per de- 3.085 vots i un 61,36% dels sufragis. clarar com, després d’haver passat de Un miler llarg dels seus afiliats, per la CGT a la UGT, va ser promocionat tant, no van votar al sindicat al qual immediatament; un testimoni que el paguen una quota, i la seva presència jutge va considerar clau. al Comitè és deu punts percentuals per Però Pérez Collado i Bosch no cul- sota del que li tocaria extrapolant les pen els que cedeixen: “Cada grau de dades d’afiliació. La resta de sindicats promoció significa 3.000 euros més a obtenen, en canvi, més vots que afi- l’any —una minva que t’acompanyarà liats, en especial la CGT, la represen- tota la vida, ja que també afecta la pen- tativitat electoral de la qual triplica el sió—, i al final, quan tota la teva línia pes de la seva afiliació. està cobrant més que tu per fer la ma- teixa feina és normal llençar la tova- llola”. O un altre exemple encara més La discriminació, dramàtic: “Com dius a la teva família l’altra cara del que no pots col•locar el teu fill o el teu germà que són a l’atur per la teva mi- privilegi litància sindical? La pressió llavors es fa molt forta”. I això sense comptar les La política d’afavorir la UGT inicia- conseqüències quan arribi un ERO. És da a partir del 2000 va tenir una cara per això que Pérez Collado no dubta a molt més amarga: la persecució i dis- definir els dos-cents afiliats per nòmi- criminació contra la CGT com a sin- na al seu sindicat d’“autèntics herois”. dicat, però també contra els seus afi- liats individualment. Els sindicalistes denuncien dificultats per triar els dies Deu sentències de vacances, inflexibilitat a l’hora de demanar canvis de torn, control de les per discriminació hores sindicals fins al darrer minut per als seus delegats, no promoció interna sindical el 2011 o impossibilitat que els seus familiars entrin a treballar a l’empresa. La quo- A més de la sentència contra Ford, els tidianitat laboral dels militants de la diferents tribunals superiors autonò- CGT s’ha convertit en un infern. No mics dels Països Catalans van emetre hi falten, tampoc, les sancions i els deu sentències relatives a la discrimi- acomiadaments. nació sindical, totes a la Sala Social “La tensió t’acaba destrossant, has del TSJ de Catalunya. D’aquestes, set d’estar sempre vigilant, no et pots demandes eren per acomiadaments, despistar ni un segon perquè sem- quatre de les quals van acabar en fa- pre t’estan posant a prova —expli- vor de les empreses i només dues dels ca Paqui Cuesta—, i al final un dia treballadors. En un d’aquests darrers t’enxampen.” Cuesta va ser acusada hi havia l’únic cas en què l’acomiadat de desobeir un encarregat i va ser aco- era delegat sindical, en aquest cas per miadada en un cas que, encara, està la UGT a l’empresa Ferrovial. Un al- pendent de resolució judicial. “En 33 tre dels casos és similar al de Ford, anys a l’empresa no havia tingut mai en què el treballador, víctima d’un ni una sola amonestació, cap proble- ERO, al•lega que els treballadors de ma. I quan vaig ser escollida delegada certes centrals i els no afiliats —el se me’n van acumular tres en poc més seu cas— van ser més perjudicats de dos anys. Dues les vaig guanyar que els d’altres sindicats a les llistes als jutjats, però això no va impedir a d’acomiadats, però els magistrats no la direcció acomiadar-me a la quarta, van tenir en compte l’argument i van tot i la meva protecció pel fet de ser confirmar l’acomiadament. Les altres delegada.” El cas va ser força sonat tres demandes van ser per discrimina-
  • 6. Setembre de 2012 Tema del mes · 5Sentència contra la “política antisindical” de Fordció a dos delegats sindicals de Trans- afecti una de les empreses més grans victòries eren en instàncies més ele- Un seguiment similar és el que han tacar la revista de la CGT estatal Rojoportes Martín —guanyada pels treba- del país i el seu centre fabril amb més vades. Així, el maig del 2011, quan hi fet alguns digitals valencians —Dia- y Negro i l’emissora valenciana Ràdiolladors—, per una sanció greu a un plantilla rep un tractament preferent. ha la primera sentència al Jutjat Social rio Crítico CV i Ribera Express— i Klara. També altres mitjans com Cró-treballador d’Ahlstrom Barcelona per Així, la concessió d’un nou model de núm. 10 de València, es publiquen pe- econòmics —El Mundo Financiero i nica Popular o Diagonal han publicatincompliment de les normatives de se- cotxe, la negociació del nou conveni o tits breus a Las Provincias, Levante i El Economista—, que en general han la història.guretat i per mobbing a una empleada les declaracions dels seus directius es l’edició valenciana d’El País, tots re- publicat els teletips d’agència.a Alfons Sigalat SL, aquests dos úl- tenen molt en compte, com es va po- sums del teletip redactat per Europa Però tot i així, tota la cobertura -tant * Joan Canella i Barrull (Barcelona,tims sense ser delegats i favorables a der comprovar durant la darrera con- Press. I quan el novembre del 2011 la d’agència com l’elaborada pels 1974)l’empresa. ferència del director general de Ford el TSJCV confirma la sentència, se’n mateixos mitjans- es basa sempre Periodista freelance. Redactor de Mè- España el passat 8 de març. Durant el fan ressò 20 Minutos i el desaparegut en els comunicats emesos per CGT, dia.cat i col•laborador habitual de conflicte que va acompanyar la nego- ADN. Així hi tot, la majoria d’inputs sense contrastar mai la informació diferents mitjans com els diaris Be-Anàlisi del ciació del darrer conveni col•lectiu el es produeixen el febrer del 2012 — amb l’empresa, altres sindicats o ter- rria i Il Manifesto, la Revista ONGCtractament diari Las Provincias va arribar a pu- blicar un dossier especial al seu web. quan ja s’està elaborant l’Anuari—, ceres fonts. Si aquesta feina s’intenta i el setmanari Directa. Ha coordinat la secció internacional de la Directa que és quan la sentència esdevé fer- fer i no s’aconsegueix per voluntatmediàtic En contrast, el periple judicial de la ma en finalitzar el termini sense que d’alguna de les parts no es reflecteix i entre 2008 i 2010 va ser correspon- demanda de la CGT contra Ford ha l’empresa presenti recurs i és llavors en els textos.Cal tenir en compte, en sal a Sud-àfrica per a mitjans com ElLa presència de Ford als mitjans va- tingut ressò molt petit, encara que quan els dos principals diaris València aquest cas, el seguiment que n’ha fet la Periódico, Berria, Il Manifesto i Ellencians és constant i qualsevol fet que ha anat augmentant a mesura que les hi dediquen les peces més elaborades. premsa sindical i alternativa. Cal des- Temps.La discriminació sindical a SeatCGT SeatP aradoxalment, la discriminació sindical que es viu a SEAT, és co-muna a totes aquelles empreses on vo-len eradicar el sindicalisme combatiuque representa la CGT.Un sindicalisme combatiu, a SEAT,arrelat després de dècades de llui-ta exemplar, que s’ha enfrontat a lespolítiques empresarials i al sindica-lisme submís de les grans centrals, ique ha significat qüestionar i rebutjarl’establishment empresarial, polític isindical.El gran cop per exterminar a la CGTde la SEAT, i també a gran part de laplantilla més combativa, el van donarallà a l’any 2005 les centrals sindi-cals col•laboracionistes, que no els hiva tremolar la mà a l’hora de signarl’acomiadament de 660 treballadors/es.Documents i converses telefòniquesgravades, de dirigents del sindicat ambmajoria a SEAT, van evidenciar unamacabra intenció. Darrera d’aquellacomiadament massiu per estendre lapor, i sotmetre a una plantilla renovadaper l’ampli pla de jubilacions parcials,hi havia l’objectiu d’acabar amb laCGT tot represaliant la seva militàn-cia. Les mateixes centrals sindicals vanconfeccionar les llistes; fins i tot la lla-vors Secretaria General de la CGT de niobres de la empresa són comunes aCatalunya, i treballadora de SEAT, va les d’altres empreses i conegudes perser acomiadada en aquell ERO. tota la CGT.Després de 33 acomiadaments decla- Privilegiar a les centrals sindicalsrats nuls i la sentència 35/2007 del col•laboradores, amb la informació, laJutjat Social nº6, ratificada pel TSJC promoció i formació del personal. Cas-7912/2008, on es declara la discrimina- tigar a les afiliats/des de la CGT amb lació envers de les afiliades i afiliats de la mobilitat, un sistema disciplinari ambCGT, hom podria pensar que l’empresa diferent rasadora, el control estrictehagués cessat en la seva conducta de de les hores sindicals amb descomp-vulneració dels drets fonamentals de tes econòmics.Tot passant per que elsllibertat sindical. mateixos delegats, d’aquestes centralsRes més lluny de la realitat, la SEAT aliades amb l’empresa, arriben a testi-ha procurat enfortir aquests sindicats ficar en contra nostra, posant-se a favorcol•laboracionistes per tal de garantir la de l’empresa davant la Magistratura i lapau social a canvi de prebendes i allibe- Inspecció de Treball. Ens exclouen derats/des, que ni apareixen per fàbrica i les negociacions i creen comissions devan a parar als aparells de la burocràcia seguiment, on es tornen a re-negociarsindical. Arribant a tal compenetració coses, per negar la nostra participació.amb direcció de SEAT, que fins i tot Per suposat, portem una batalla legalgran part de la plantilla te més por als que, tot i no refiar-nos massa de la justí-sindicats que a la pròpia empresa. cia burgesa, esperem que tard o d’horaFruit de tot això, les condicions labo- posi les coses al seu lloc. Per a la CGTrals a SEAT han arribat a uns límits el principal sentit que tenim és portarde degradació que mai s’havien vist una lluita coherent pels drets de lesen tota la seva història. Ritmes de tre- treballadors/es i contra les contínuesball i condicions inacceptables segons agressions de la direcció de l’empresa.l’autoritat laboral, flexibilitat i hores Aquesta és la principal raó per la qualextres a dojo mentre s’aplicaven ERO, la CGT continua existint a SEAT, i re-contractacions a través d’ETT,... presenta una part important de la sevaCom dèiem al començament, les ma- plantilla.
  • 7. 6 · Treball - Economia Setembre de 2012 Cal seguir-nos mobilitzant contra la crisi/estafa,TREBALL - ECONOMIA sortint al carrer i unint lluites per a denunciar les retallades socials, la corrupció política, el cop d’estat dels mercats i el sistema antidemocràticMilers de persones es manifestenel 23F contra la corrupciói les retalladesRedaccióL a CGT va cridar a participar a les mobilitzacions del 23-F en elmarc de la convocatòria de les MareesCiutadanes. Milers de persones es vanmanifestar el dissabte 23 de febrer aBarcelona, Palma, Lleida, Tarragona,Reus i Girona, de la mateixa forma quea més de cinquanta ciutats de la resta del’Estat espanyol, contra el cop d’estatdels mercats i en demanda de més justí-cia social. Les retallades, la corrupció,el deute il•legítim, la repressió i la faltade democràcia van ser els principalsobjectius de crítica de les protestes.La mobilització prenia rellevància amb plataformes, sindicats, partits polítics que lluitin per canviar aquest sistema la marxa al carrer Marqués de Campo ciutadanes contra les retallades i perel simbolisme en el que s’emmarcava i associacions es van sumar a la con- econòmic, social i polític i a favor Sagrado, a les portes del local sindical assenyalar la crisi de la democràcia ac-coincidint amb el 32 aniversari del vocatòria. d’una societat més justa, igualitària i de Telefónica on 15 persones iniciaven tual i el capitalisme com a sinònim decop d’Estat del general Antonio Teje- La CGT segueix apostant per la ne- lliure, sense cap mena d’afany de pro- una vaga de fam per la readmissió de misèria, pobresa i precarietat. El mani-ro del 23 de febrer de 1981. La crisi cessitat d’impulsar encara més l’acció tagonitzar-les o capitalitzar-les. Marcos Andrés Armenteros. fest consensuat per les diferents mareesfinancera, les polítiques d’austeritat directa i la mobilització permanent, La manifestació més nombrosa va 32 anys després del cop d’estat del i organitzacions convocants posava deimposades per una política neoliberal, sortint al carrer i unint lluites, cridant ser la de Barcelona, amb unes 40.000 manifest les profundes mancances general Tejero, 40.000 veus es vanla vulneració de drets socials, el deute a la mobilització, a la participació, a la persones. Sota el lema “A Barcelona democràtiques de l’actual sistema, la manifestar a Barcelona contra “el copil•legitim, i la falta d’inclusió política coordinació de tot el moviment ciutadà el 23F: les lluites al carrer!” es van or- pèrdua de credibilitat de les seves insti- d’Estat financer”, la precarietat socialhan actualitzat la consigna, i les marees i les organitzacions sindicals, socials, ganitzar marxes previes des de quatre tucions i atacava a la pressió financera esdevinguda de retallades en educacióciutadanes es van mobilitzar sota el plataformes, assemblees populars... punts diferents a les 17h. per convergir i al deute que empobreix a les classes i sanitat, els acomiadaments, el rescatlema “Per la Democràcia, la llibertat, i per a donar una resposta adequada a a plaça Catalunya, on a les 18.30h es va populars, remarcant que la lluita és il•legítim de la banca, la corrupcióels drets socials. No al cop d’Estat fi- aquesta crisi/estafa, visualitzant la con- iniciar la manifestació, que baixant per col•lectiva i cal estar totes unides per política, la repressió policial, i la faltanancer. No devem, no paguem”. vergència de les diferents marees dels Via Laietana va finalitzar a la plaça de fer front als atacs indiscriminats contra de democràcia inclusiva sota el lemaLa convocatòria recollia les diverses sectors productius per a denunciar les Sant Jaume. els drets i llibertats de les persones. Per “Fem-los fora. Juntes podem”.marees contra les retallades i les polí- retallades socials, la corrupció política, La manifestació va ser la confluèn- la seva banda, Manacor també volgué Per altra banda, el diumenge 24 detiques d’austeritat que han sorgit, com el cop d’estat dels mercats i el sistema cia d’una columna antirepressiva des mostrar el seu rebuig i unes 200 perso- febrer es va convocar una cadena hu-la marea groga per l’educació pública antidemocràtic que gestionen les elits de Passeig de Gràcia, on Ester Quin- nes van participar en una concentració. mana contra la corrupció a la plaçaa Catalunya (verda a la resta de l’Estat governants. tana va perdre un ull per l’impacte A Lleida la manifestació del 23F con- de Sant Jaume a les dotze del migdia,espanyol), la marea blanca per la sa- Davant les retallades socials, davant la d’una bala de goma llançada per un vocada per la Plataforma lleidatana sota el lema “Encadenats contra la co- contra la dictadura financera i les re-nitat pública, la marea vermella per la creixent repressió, davant els retroces- agent de la Brigada Mòbil dels Mos- rrupció.” Davant la proliferació de la tallades va aplegar unes 5000 perso-cultura, la marea negra per la mineria, sos en les condicions laborals, davant sos d’Esquadra la darrera vaga gene- prevaricació, el suborn i la malversació nes després de que diverses marresla justícia i la funció pública, la marea les polítiques que fomenten l’espoli de ral del 14 de novembre, una columna de fons, la convocatòria demanava la sectorials confluissin des de diversostaronja per la defensa dels Drets so- la majoria de la població a favor dels pels Drets socials que sortia de Palau dimissió dels càrrecs polítics imputats, punts de la ciutat. A Tarragona, des-cials, l’intervenció social i els trans- interessos d’uns pocs, la CGT defensa de Mar, on està el Departament de l’agilització dels procesos judicials ini- prés de marxes des de diversos barris,ports, la marea vermella i negra per ara encara amb més força la necessi- Benestar i Família, una columna con- ciats, una democràcia participativa i la unes 4000 persones es van manifestarla Democràcia directa, la marea blava tat de la mobilització permanent, amb tra el deute il•legítim (amb un bloc devolució de tot els fons públics que pel centre de la ciutat seguint la con-pel repartiment de l’aigua, i la marea convocatòries pròpies però també en de l’assemblea indignada de Gràcia) hagin sigut sostrets. vocatòria de la Plataforma en Defensavioleta representant el moviment femi- crides dels moviments socials, organit- que ha sortia dels Jardinets de Gràcia A Palma la convocatòria de la Marea dels Drets Socials. A Reus 300 perso-nista. Més de 200 col•lectius socials, zacions sindicals, plataformes i espais i una columna Laboral que començava Ciutadana va aplegar unes 4000 perso- nes es manifestaven seguint la crida nes sota el lema “Aturem el cop d’estat de l’Assemblea Popular. I a Girona la dels mercats”. Els carrers de Ciutat Xarxa pels Drets Socials va aplegar s’inundaven amb el clam de les marees unes 200 persones en la manifestació.
  • 8. Setembre de 2012 Treball - Economia · 7Llibertat, Igualtat i SororitatSecretaria de la Dona no solament amb paraules sinó ambComitè Confederal CGT accions que consolidin un moviment solidari entre dones. Per a això tenim un concepte: LAE ls moviments feministes sostenim SORORITAT, eina que té una forta en aquest país un esforç des de fa dimensió ètica, política i pràctica deldècades perquè es reconegui la igual- feminisme contemporani, i que enstat de drets entre les dones i els homes, serveix per a construir aliances exis-protegida en la Constitució Espanyola tencials i polítiques.de 1978, (article 14) o la Llei Orgànica L’aliança de les dones en el compro- mís és tan important com la lluita3/2007, de 22 de març. contra altres fenòmens de l’opressióA pesar d’aquest esforç –que conti- com el patriarcat. Se centra a crearnua l’emprès per les nostres àvies, espais que les dones puguin desple-mares, amigues – perquè no se’ns gar noves possibilitats de vida, per aconsideri un subproducte humà de contribuir amb accions específiquessegona amb funcions merament re- a l’eliminació social de totes les for-productives i de cures, a dia d’avui mes d’opressió i en el suport mutuse segueixen vulnerant els nostres per a assolir el poder genèric de totesdrets com ciutadanes, treballadores i l’empoderament vital de cada dona.i persones. És una experiència de les dones que- Les dones cobren menys que els condueix a la recerca de relacionshomes en el món empresarial. La positives per a lluitar juntes.bretxa salarial és major si es mesura Enfront d’això, les dones de la CGT,per rendiment (41,3%) que per guany mirem cap a davant, amb el frontmig per hora (19,3%). ben alt i ens unim per a defensar els- La taxa d’atur femenina és major nostres drets, empoderar-nos i soro-a la masculina i en aquests temps de ritzar-nos. Volem que el món on enscrisis no deixa d’augmentar en ma- ha tocat viure, ens inclogui des d’unjor percentatge, a pesar que la taxa els llocs de major responsabilitat i que en el cas de les dones se sumen avançant cap a una fosca realitat so- llenguatge no sexista, ens reconegui,de dones que finalitzen estudis supe- remuneració els segueixen ocupant al factor de discriminació per raó de tmetidora, esclavitzadora i fortament sigui respectuós, solidari, alliberadorriors a l’Estat espanyol és major que predominantment els homes. sexe. discriminatòria que imposa el seu pa- i no ens retalli gens més. Al revés,la dels homes. Per altra banda, els canvis legislatius D’aquesta forma, trobem que, en triarcat capitalista més salvatge. nosaltres ens unim per a sostenir-- Tampoc es reflecteixen les propor- en matèria de taxes judicials, retalla- lloc de caminar cap a una societat Tal vegada és hora que les dones co- nos, animar-nos, capacitar-nos i se-cions de dones i homes en la pobla- des en les prestacions de la Llei de alliberadora que respecti a les per- mencem a treballar cap a una nova guir lluitant pels nostres drets i elsció espanyola, amb la seva represen- Dependència, polítiques d’inclusió sones sense cap discriminació i que cultura feminista, donant un pas més de qualsevol persona discriminada.tació en els alts càrrecs d’empreses, social, etc…, tot això no fa més que com a mínim acati les normes a les cap a la unió d’objectius de lluita per Com dèiem fa temps, la revoluciópúbliques o privades, de manera que exacerbar les desigualtats socials, quals suposadament se sotmet, estem a aconseguir combatre el patriarcat serà feminista o no serà.La cultura de pagamentElena Idoate dels terminis de les hipoteques que tra els desnonaments, conseqüència necessitat social molt urgent. En con- deute. Hi ha moltes altres maneres, la han prestat, quedar-se amb la propie- devastadora d’una d’aquestes estafes. tra del que diuen els representants de ILP que es tramita al Congrés dels Di- tat de l’immoble i seguir cobrant de la Les execucions hipotecàries suposen la banca, “experts” en salvaguardar putats planteja la dació en pagament iL ’expansió financera durant les da- família desnonada perquè el deute no la pèrdua dels estalvis i fins i tot de els interessos financers, s’haurien de el lloguer social. rreres dècades ha estat possible queda saldat. A l’Estat espanyol, les l’habitatge. Als Estats Units, els des- fer quitances del deute hipotecari de Cal lluitar contra tots aquests meca-gràcies a la desregulació dels mercats famílies que perden el seu habitatge nonaments acaben amb dació en pa- les persones que no poden seguir pa- nismes que centralitzen la riquesa enfinancers. Ha calgut desmuntar els sis- han de seguir pagant una part del deu- gament, lliurant l’habitatge al banc gant. Fins i tot caldria una quitança de unes poques mans, transfereixen elstemes de control públic, però poques te amb el banc, perquè el valor dels però saldant del deute. Al contrari que les hipoteques que sí es poden pagar recursos de les classes populars calvegades s’assenyala que, a més a més, immobles és ara inferior a l’import de els rescats, això no suposa cap cost a però el seu deute és més elevat del als rics i enfonsen les persones. Laha estat imprescindible que el capital les hipoteques. La legislació hipote- la ciutadania i ha permès una reduc- preu real de l’immoble. És indispen- facilitat dels bancs per rebre recur-financer compti amb un suport dels cària espanyola blinda un negoci per- ció del sobreendeutament. Però no ha sable una reestructuració del deute per sos i desnonar persones és nociva perpoders polítics per salvaguardar els fecte als bancs, que els deixa immunes evitat la ruïna de milions de persones. a rebaixar dràsticament el sobreendeu- l’economia, i terriblement injusta. Ésseus interessos. Els governs i institu- a la baixada de preus dels habitatges. A l’Estat espanyol, les conseqüències tament dels sectors econòmics. I molt resultat del poder enorme que tenen,cions supervisores, alhora que apro- De fet, totes les persones que s’han hi- són molt pitjors perquè les persones especialment el de les famílies, que te- però que la PAH ens ha demostrat quefundien en la liberalització financera, potecat ara deuen als bancs molts més desnonades es queden amb un deute nen moltes menys opcions. Els bancs sí que es pot desafiar.han hagut de facilitar i proporcionar diners dels que val casa seva. de per vida. han d’assumir les pèrdues, i això llunymecanismes de socialització de les pè- Hi ha molts altres instruments que Prevenir aquestes situacions, que són d’empitjorar l’economia, suposaria * Elena Idoate és membre del Semina-rdues financeres. centrifuguen les pèrdues cap a les clas- habituals i cada cop més greus, és una una millora perquè està ofegada pel ri d’Economia Crítica Taifa.Els rescats bancaris són una salva- ses populars. Les lleis de fallida, queguarda del capital financer. S’han anat regulen les situacions d’insolvència,repetint arreu del món. Durant els 80 determinen amb quina seguretat elsi els 90, en les nombroses crisis de prestadors recuperaren el crèdit sideute a Amèrica Llatina i Àfrica. A aquest esdevé morós. A l’Estat es-Mèxic al 94, al Sud Est Asiàtic el 97, a panyol, aquesta llei no permet la li- quidació dels deutes de les personesRússia el 98 i a Argentina el 2000, els insolvents. D’altra banda hi ha unacol•lapses financers van anar seguits gran magnitud d’estalvis bloquejatsde rescats dels bancs a expenses del en les participacions preferents. I elspoble. Comporten una socialització de fons privats de pensions, que quan fanpèrdues a gran escala i a més els ges- fallida s’esfumen els estalvis per a lators i els accionistes queden indemnes. jubilació d’amplis col•lectius de tre-En tots els casos, com l’actual rescat balladors i treballadores.del sistema bancari espanyol, princi- Les persones que firmaven una hipo-palment es preserven els interessos teca o dipositaven els seus estalvis endels creditors, altres bancs que han preferents o en un pla de pensions,prestat als que són rescatats. Els ac- ho feien confiant en els bancs, quecionistes no perden, els creditors no se suposa que estaven capacitats perperden, i els i les contribuents paguen. gestionar els riscos. I també estavenLa resta de mecanismes de salva- motivades per les desgravacions fis-guarda són un degoteig continu de cals de les administracions i les re-bancarrotes personals, i de vegades comanacions de molts economistes.col•lectives, que desencadenen si- Tots ells els van empènyer a assumirtuacions dramàtiques. Un exemple uns riscos excessius, i això és una gransón les execucions hipotecàries. Els estafa. Les Plataformes d’Afectats perbancs poden, en cas d’impagament la Hipoteca porten temps lluitant con-
  • 9. 8 · Treball - Economia Setembre de 2012La reforma laboral dispara lesxifres d’ERORedacció Tot i que els ERO a Catalunya crei- xen un 87% el 2012 es redueix la pro- llarg del primer lemadrid. Les perspectives són cohe- rents amb el gran increment d’ERO d’un expedient ha disparat l’ús dels ERO i s’han trencat tots els rècords. porció d’extincions. Els expedients semestre de que es va produïr l’any passat. Els sindicats ja van alertar al febrer de suspensió temporal d’ocupació La mateixa evolució de l’economia, de 2012, quan va entrar en vigor laCatalunya registra han augmentat un 95,3%, de 2.663 2013 es perdran tan negativa, i les expectatives que reforma laboral de Rajoy, que la nor-un rècord de 5.800 el 2011 a 5.200 l’any passat, i supo- sen un 89% del total, mentre que els uns 50.000 llocs havia aixecat entre els empresaris la reforma laboral del Govern del PP mativa que facilitava la tramitació dels ERO i ampliava els motius ne-ERO el 2012 d’extinció, que representen l’11% de treball en expliquen aquest increment tan nota- cessaris per justificar-los tindria un restant (fa un any era el 15%) han ble dels expedients. Una de les grans efecte devastador. La reforma laboralCatalunya va registrar una xifra crescut un 40,2%, de 465 a 652. aplicació d’ERO a novetats de la reforma és la derogació ha estat un fracàs: tots els indicadorsrècord d’expedients de regulaciód’ocupació (ERO) l’any passat. Se’n El nombre de treballadors afectats ha augmentat un 48,3%, passant de l’Estat espanyol del permís administratiu previ per ti- rar endavant un ERO, una vella recla- són negatius i ens trobem molt lluny de la recuperació.van tramitar 5.852 en total, un 87% 47.506 el 2011 a 70.457, dels quals el mació de la patronal. Però, com era Segons els promotors de la reforma A nivell de l’Estat espanyol, els sindi-més que durant el 2011 i el nombre 85% (59.728) van estar afectats per d’esperar, la no intervenció adminis- laboral (el govern del PP), un dels ob- cats calculen que, veient els anuncisd’afectats va superar els 70.400 tre- un ERO temporal i el 15% (10.729) trativa en la primera fase ha portat un jectius de la nova normativa laboral i els plans de les grans empreses es-balladors, segons les dades fetes pú- per un d’extinció. increment de l’arbitratge, les consul- era que els empresaris fessin servir panyoles, al llarg del primer semestrebliques pel departament d’Empresa i De cara als propers mesos, l’evolució tes i la mediació de l’autoritat laboral les mesures de flexibilitat interna – de l’any es perdran uns 50.000 llocsOcupació. dependrà de si continua o no l’ajust al a posteriori. I també un increment reducció de jornada o sou, per exem- de treball en aplicació d’expedientsGairebé nou de cada deu dels ERO sector privat i de com es faci també el notable dels casos que arriben als tri- ple– per evitar la mesura més dràsti- de regulació d’ocupació (ERO). Atramitats van ser temporals i van del sector públic, que des de l’any pas- bunals, on els advocats de les empre- ca, els acomiadaments. sat és font de destrucció d’ocupació més d’aquests acomiadaments es pro- ses no han obtingut els resultats que El nombre d’ERO s’ha disparat elafectar 59.728 persones, mentre quela resta van ser d’extinció de contrac- per les mesures d’austeritat dictades duiran reduccions salarials i de jorna- esperaven. Es queixen que els magis- 2012 per la crisi, per les noves faci-tes i van suposar 10.729 acomiada- pel Govern. da laboral en una quantia impossible trats se segueixen pronunciant a favor litats per tramitar-los i justificar-los i,ments. Es tracta de la xifra d’afectats de calcular en aquests moments. El dels treballadors. D’aquestes queixes sobretot, perquè fer un ERO ha deixatmés alta des del 2009, quan es van sector financer, amb Bankia al capda- han nascut les peticions perquè el de ser tabú per la situació de crisi ge-registrar menys expedients però amb Els sindicats vant, Iberia i Vodafone són els casos Govern torni a modificar la llei. neralitzada. Ara també caldrà veure més importants. Després vindran mésmés treballadors afectats (131.350 entotal). calculen que al empreses del sector públic, com Te- Una de les peticions més antigues de la patronal consisteix a reduir la que passarà el 2013 negre a causa de la normativa que permet fer ERO a discrecionalitat dels magistrats, una l’administració pública. cosa que en principi s’havia acon- Malgrat que l’autoritat laboral ja no seguit amb la reforma, que acota i ha d’aprovar els ERO, continuen sent precisa molt més les causes econòmi- una àmplia majoria els que es tan- ques dels acomiadaments objectius. quen amb acord. No obstant, els lletrats, que rebutgen Excepte en els casos d’empreses amb haver calculat malament els efectes forta presència sindical i plantilles de la reforma, denuncien inseguretat disposades a fortes mobilitzacions, jurídica davant els tribunals. S’haurà al treballador pràcticament només li de veure si el Govern espanyol acce- queda la via judicial per protestar, deix a reduir el marge d’interpretació així que sap que té poca força i ac- dels jutges, que acostumen a rebutjar cepta qualsevol millora que proposa els ERO amb arguments com do- l’empresa. I la companyia millora cumentació insuficient, vulneració més o menys les condicions en molts del dret a la negociació col•lectiva i casos perquè dubta de què passarà si l’omissió de requisits formals, o per- s’acaba als tribunals. met que la llei tingui el seu rodatge De tota manera, i encara que han i maduri. augmentat gairebé dos punts, fins al 12%, els acomiadaments col•lectius Els acomiadaments continuen tenint poc pes respecte al total d’acomiadaments. Això passa i la reforma laboral perquè encara és més fàcil fer fora gent individualment. La reforma tam- La reforma laboral que des del fe- bé ha ampliat el ventall de causes que brer de 2012 facilita la tramitació ho justifiquen.Reial decret llei 4/2013: concretant la privatització delFerrocarrilSindicat Federal Ferroviari RENFE i FEVE, i la línia d’AVE Ma- tava la liberalització del transport de nent a la pressió del govern alemany mentacions, noves liberalitzacions ide la CGT drid-Sevilla al patrimoni de l’Estat. viatgers el 31 de juliol de 2013, ara perquè els trens de DB, que segueix avançant, com diu el Ministeri, “de La Llei del sector ferroviari va donar s’estableix com es durà a terme: sent una empresa integrada i pública, manera similar al procés que nan seguit la volta a aquesta situació: les línies • De forma immediata el transport que puguin circular per les vies d’ADIF. altres sectors”, totalment privatitzats.E d’AVE van passar a ADIF (pensant tingui finalitat prioritàriament turística La segregació ha estat un desastre, la Cal que tots ens posem a lluitar units l dissabte 23 de febrer es va pu- que podrien ser les primeres privatit- (trens les places del qual venguin com liberalització del transport de merca- amb un objectiu comú: enfrontar-nos blicar al BOE el Reial decret llei zables) i les convencionals a l’Estat. a part d’un paquet de serveis i els ac- deries un autèntic fracàs. Però aquest a un procés privatitzador que acabarà4/2013, de 22 de febrer, de mesures desuport a l’emprenedor i d’estímul del Aquest nou Reial decret llei treu totes tuals “trens turístics”) govern no es desanima i està disposat amb el ferrocarril públic i social i ambcreixement i de la creació d’ocupació. les infraestructures del patrimoni de • Serveis de transport d’interès públic: a seguir endavant amb noves frag- el nostre futur.Un altre Reial decret llei que, saltant- l’Estat, perquè totes, sense excepció, es licitaran establint contractes sub-se el debat i el control parlamentari puguin ser fragmentades i privatitza- vencionats amb fons públics.amb l’excusa de la urgència, avança des o donades en concessió. • Serveis “comercials”: es lliuren a laferm en la privatització del ferrocarril. En sis mesos el Ministeri d’establir el competència mitjançant títols habili-I ho fa enmig d’un batibull de mesures “Catàleg de les Línies i Trams de la tants atorgats pel Ministeri de Foment.antisocials que beneficien les empre- Xarxa ferroviària d’interès general”, El Quart Paquet Ferroviari, actual-ses i a les ETT a costa dels drets dels que ja no seran totes les línies admi- ment en preparació, estableix la libe-i les treballadores. Tot perquè els de nistrades actualment per ADIF, perquè ralització del transport de viatgers persempre segueixin pescant a costa nos- del Catàleg s’exclouran les que puguin ferrocarril el 2019. El Ministeri detra en un riu cada cop més regirat. ser traspassades a les autonomies i que Foment ha decidit arriscar i precipitarAbans de la segregació, les línies con- no es consideren ja d’interès general. l’obertura a la competència amb unvencionals pertanyien al patrimoni de Si el Reial decret llei 22/2012 implan- avançament de sis anys, potser respo-
  • 10. Setembre de 2012 Treball - Economia · 9 L’ ALTRA REALITAT QUI PAGA MANA La reformaJa fa un any de la reforma laboral, el PP i Bárcenaslaboral Emili Cortavitarte Carral A mitjans de febrer de l’any passat, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa la reforma laboralPepe Berlanga més agressiva de les darreres dèca- des. Una reforma que entre d’altresD bestieses obria encara més les portes esprés de la celebració de les a la flexibilitat interna i externa de Eleccions Generals del 20 de no- les empreses mitjançant: acomiada-vembre de 2011, que van donar la ma-joria absoluta al PP, les mesures anti ments improcedents, acomiadamentslaborals no es van fer esperar. Poc més objectius, expedients de regulacióde dos mesos van necessitar per a en- d’ocupació... amb indemnitzacionsredarar totalment les disposicions que més barates i tràmits més tous.tant ens van costar conquistar. Trans- L’esmentada reforma ha contribuïtcorria la primera quinzena de febrer i de manera fonamental a l’augmentaprovaven, utilitzant l’eina que ja no de persones en atur i dels acomiada-abandonaran del reial decret llei, una ajustaments quantitatius i qualitatius manera, els desocupats es troben s’han vist davant la disjuntiva de re- ments individuals i col•lectius, a lacadena de disposicions urgents per entre l’oferta i la demanda de treball constantment en entredit És a dir, duir el seu salari, disminuir la jorna- rebaixa substancial de les indemnit-a la reforma del mercat laboral des- a través d’una major participació que si a l’octubre de 2011 hi havien da laboral o suspendre temporalment zacions per acomiadament i a facili-quiciant matèries significatives sobre dels serveis privats d’ocupació i de 4.360.926 aturats registrats en les el contracte de treball, tot això en- tar a les empreses de manera quasicontractació, flexibilitat interna i fle- l’increment de la mobilitat geogràfi- oficines de l’INEM, al gener de 2013 front d’una possible pèrdua del lloc absoluta l’adequació de les plantillesxibilitat externa. ca i funcional dels treballadors. hi havia inscrits 4.980.778, gairebé de treball, el qual tampoc es troba als seus interessos econòmics, labo-Explicaven que pretenien potenciar Tan sols ha transcorregut un any 620.000 desocupats més, encara que garantit, un xantatge en tota regla. rals i socials (facilitant la persecucióla flexibilitat externa de les empre- d’aquesta penúltima reforma labo- si féssim cas a la EPA les seves dades En conclusió, al costat del limitat sindical)ses utilitzant, essencialment els me- ral, totes les crítiques que va aixe- són més aterridores, ressenyant que èxit aconseguit i davant les restricti- No obstant, no sembla aquesta la im-canismes de sortida de l’ocupació car s’han demostrat justificades. Les el 4t trimestre de 2012 es van arribar víssimes perspectives de que millori pressió de la realitat laboral que té el(o sigui l’acomiadament); ampliar prediccions sobre la seva incidència gairebé als sis milions de desocupats en el futur la situació socioeconò- PP pel que fa als seus treballadors dela flexibilitat interna, accedint a una en la degradació de les relacions la- (5.965.400 -26,02%-). mica, la conseqüència actual de la la seu nacional (d’Espanya). Així, elmajor adaptació de les condicions borals són, incuestionablemente, una Amb l’evaporització de l’autorització reforma laboral de 2012 ha estat el senyor Floriano considerava al sen-de treball, com la jornada laboral, veritat irrefutable. administrativa per als acomiada- desmantellament d’un bon nombre yor Sepúlveda (exalcalde imputatals canvis en la situació econòmica El resultat, el previsible, és més fà- ments col•lectius i la disminució de drets sociolaborals, conquistats en el cas Gurtel) un “funcionari delde les empreses; enfortir la flexibi- cil acomiadar i a més és més barat. del cost per acomiadament impro- per la constant i incansable lluita partit”, protegit per l’Estatut delslitat salarial, en funció dels canvis La contractació s’ha precaritzat a cedent, les empreses han fet el que obrera. Treballadors, al qual no era senzillque s’ocasionin en el conjunt de limitis insostenibles. La flexibilitat era predictible, aprofiten l’ocasió per No obstant això, no hem de cedir en fer fora. Pocs dies després el temal’economia; restringir la “magnifi- és una eina que monopolitzen exclu- a acomiadar treballadors amb més l’obstinació i insistir fins a recuperar sembla que es va solucionar. Però,cencia” del sistema de prestacions sivament les empreses. La negocia- antiguitat, pagant indemnitzacions els espais perduts, altres lluites ens encara no sabem per quina fórmulaper atur, restringint les condicions ció col•lectiva s’ha afeblit substan- ridícules. O, en el millor dels casos, estan demostrant que si es pot, no- i si es van acollir a la seva pròpia re-d’accés i manteniment; afavorir els cialment. I, com no podia ser d’altra aquests treballadors i treballadores més de nosaltres dependrà. forma laboral (tant l’empresari com el treballador, tots dos del PP) El cas que suscita encara més indig-Cap a un nou paradigma social i mediàtic nació popular i col•lectiva és el del senyor Bàrcenas. La direcció de la seva empresa (senyora Cospedal, se-de defensa dels drets laborals: el cas de cretaria general) ve a dir que fa dos anys se li fer un acomiadament pac-Marcos Andrés Armenteros tat i diferit pel qual ha estat cobrant més de 21.000 € mensuals (amb pro- rrateig de pagues extres) i cotitzant a la Seguridad Social per allò de laMoisès Rial. ments com el cas de Marcos i tants maximitzar les rendes del capital, a trol de la informació, en un procés legalitat (no com els sobres)Secretari de Comunicació d´altres anònims, en pro d´ampliar la dignitat de la classe treballadora d’empoderament social i d’unió de Però, l’esmentat exgerent i ex-de CGT Catalunya rendes del capital via expulsar treba- i la seva salut laboral, s’exposa a un lluites socials i sindicals en favor dels tresorer ha presentat demanda lladors amb drets adquirits, per nous descrèdit social i de marca davant els drets laborals, que en el futur serà crei- d’acomiadament improcedent per- contractes amb subsalaris i precaris, i propis usuaris i consumidors, a mul- xent i determinant per la lluita conti- què considera que aquest pagaments alhora treure’s de sobre treballadors tinacionals com Telefónica/Movistar, nua cap a la justícia social i dignitatE se li feien en condició d’assessor, l cas de Marcos Andrés Armente- reivindicatius. Fruit de trobada entre que ja no tenen el monopoli del con- dels i les treballadores. amb despatx, secretaria... i que ros, és el d’un treballador acomia- sindicalistes de Telefónica i diputats aquesta relació contractual s’ha tren-dat de Telefónica pel fet de patir una al Parlament, es forçà una reunió amb cat unilateralment i sense el seu co-hèrnia discal que el va obligar a estar el director territorial de Telefónica a neixement i consentiment. A més,de baixa per causa mèdica justificada Catalunya, en Quim Faura, i es va ga- argumenta que no ha ostentat càrrecdurant un total de 31 dies durant el rantir no cometre nous acomiadaments de representació sindical, suposo que2010. Ell havia treballat com a ope- similars, però sense voler readmetre amb aquest darrer argument intentarador tècnic a Telefónica des de famés de dues dècades i pateix dolors a Marcos, malgrat els milionaris con- facilitar la conciliació!d’esquena des de feia 5 anys. tractes públics de Telefónica té vigents Tot i l’espectacle deplorable queAquesta patologia, que pot ser comú amb la Generalitat de Catalunya. està donant el partit que detenta ela diversos perfils professionals, se li I no oblidem que, malgrat el fet de que govern central i una majoria dels go-ha d’afegir la deriva d’aprofitar la da- sigui una multinacional com Telefóni- verns autonòmics i municipals, no serrera reforma laboral del PP, que va ca amb capacitat per garantir silencis m’acudiria fer d’esquirol i recoma-comptar amb el suport de CIU entre mediàtics via publicitat, ha tingut una nar a la seva direcció que treguin ja eld’altres, que facilita l’acomiadament resposta social al carrer, amb vagues document de la rescissió de contractede forma arbitrària, degut a que les de fam incloses, afegint-s’hi solidària- pactada de fa dos anys o que revisinempreses poden acomiadar un treba- ment sindicalistes de diverses organit- les mesures d’acomiadament objec-llador per causes objectives (20 dies zacions sindicals. tiu que hi ha a la seva reforma laboralper any treballat d’indemnització, I el fet que mitjançant les xarxes so- i se les apliquin a un treballador queamb un any límit de salari) per fal- cials, s’hagi trencat el setge mediàtic, reconeix comptes a Suïssa per valortar deu dies a la feina, tot i tenir una amb Trending Topics a Twitter com de 38 milions d’euros... Potser, forabaixa mèdica justificada, al llarg de #marcosReadmisión en ple Congrés millor que facin un ERO d’extinciódos mesos consecutius. Aquesta nova Mundial de Mòbils #MWC13, obre d’activitat de l’empresa PP.regulació s’està utilitzant de forma un nou paradigma de la mobilitza-arbitrària per cometre acomiada- ció social i virtual, on qui avantposa
  • 11. 10 · Treball - Economia Setembre de 2012Pobresa al cor del sistemaAlba Gómez “Hi ha un altre col•lectiu al qual la desigualtat afecta per partida doble”, recorda Pineda, “les dones”. “La des-“En un país ben governat, la pobresa igualtat, a casa nostra, és molt sexis-fa vergonya. En un país mal gover- ta”, conclou la sociòloga, i afegeixnat, la riquesa fa vergonya” (Confu- que tres de cada quatre treballadoresci) precàries són dones.Podem parlar a Catalunya d’un Estatdemocràtic quan més de mig milió de Des de baixpersones no tenen dret de gaudir d’una Les lluites contra la pobresa són moltvida digna? Quan una de cada cinc diverses: individuals o col•lectives,persones lluita cada dia per menjar caritatives (com la recollidao per dormir? Quan una de cada tres d’aliments) o emancipadores (com elsancianes ha de convertir l’economia plans integrals o les accions de des-domèstica en un trencaclosques per envolupament comunitari). Tradicio-arribar a final de mes? Quan centenars nalment, les organitzacions privadesde persones malviuen en assentaments i religioses han monopolitzat l’acciói una de cada tres aturades no cobra caritativa al nostre país, en algunsla prestació? Davant el buit i la man- casos, sense qüestionar les injustíciesca d’expectatives, la societat civil té del sistema. El 2012, per exemple, lesmolts reptes i també moltes coses a 4.000 voluntàries de Cáritas van aten-dir. dre 260.000 persones empobrides. HiEl 28 de gener al migdia, una inspec- ha moltes organitzacions, com la Creutora de la Conselleria de Benestar i Roja, Arrels o el Banc dels aliments,Família de la Generalitat va entrar a que brinden l’ajut que l’administraciól’Ateneu Popular Julia Romera de pública ha deixat d’oferir. Fixem-Santa Coloma de Gramenet per ad- nos-hi: l’Ajuntament de Barcelona té altres programes internacionals per efectes de la flexibilització del mer- que la crisi no ha aconseguit capgirar.vertir a les voluntàries del col•lectiu disset menjadors socials que oferei- organismes com l’OIT, coincideix cat de treball dissenyada als anys 80.Menjar per a tothom –que en aquell xen 1.540 àpats diaris, un nombre de amb aquest punt de vista: “Tot i que “Imaginem que, un dia, mentre ca-moment estaven servint el dinar a unatrentena de veïnes sense recursos– que abans del capitalisme ja hi havia po- bresa, aquest sistema la trasllada al minem, ens treuen el casc. Nosaltres podem continuar avançant i no passa Enriquir-se places insuficients, tenint en compte que hi ha 3.000 persones sense llar aclausuraria el seu menjador socialperquè no complia la normativa de la cor i la fa estructural perquè obliga els res, però, quan caigui una pedrega- empobrint la ciutat. pobres a esforçar-se per deixar de ser- da, no tindrem casc per protegir-nos i Per fer front al buit de l’administració,Generalitat. Aquest servei, que ofereix cada dia germinen més iniciatives ho”. Per a Estivill, la crisi actual ha haurem d’entomar els cops”, il•lustra El 2011, un directiu d’Inditex guanya-un plat calent a una trentena de perso- veïnals, com el menjador social El cronificat la pobresa i ha fet davallar Lluís Sáez. A l’Estat espanyol, està va mil vegades més que una treballa-nes dos dies a la setmana, no disposa Caliu impulsat pel veïnat del districte més gent a l’extrema pobresa. Laia pedregant: vivim els efectes de la re- dora mitjana de la seva plantilla. No ésde llicència perquè és una iniciativa d’Horta, que alimenta 120 persones, Pineda, coordinadora del Panell de forma laboral i d’un Salari Mínim In- un cas aïllat. Tot i que, a casa nostra,popular i provisional: el veïnat la va o el menjador de l’Ateneu Julia Ro- Desigualtats a Catalunya (PaD) de la terprofessional ridícul, comparat amb sempre hi ha hagut gent rica i pobra,posar en marxa el 2010 per fer front mera, que la Generalitat amenaça de Fundació Jaume Bofill, arriba a la ma- el d’altres estats europeus: 648 euros la distància entre una i altra mai noa la manca de places municipals de tancar. “Havíem detectat dos grups teixa conclusió: “L’impacte més gran (a casa nostra), al costat dels 1.398 s’havia dilatat tant. Tant és així que,menjador social. de veïnes: les que no poden cuinar d’aquesta recessió és que la societat euros de França o els 1.462 euros en una mateixa ciutat com Barcelo-Dues setmanes abans d’aquest fet, la perquè no tenen cuina i les que poden s’ha vulnerabilitzat molt, hi ha menys d’Irlanda. na, una família de Pedralbes disposaGuàrdia Urbana, la Policia Nacional cuinar, però no tenen menjar”, relata cohesió social i hem viscut una pèrdua d’una renda set vegades més alta queespanyola i els Mossos d’Esquadra Jordi Garcia, un dels impulsors del progressiva de benestar”. una de Nou Barris. “La desigualtat, avan entrar a dues naus industrials del A diferència de les crisis anteriors, el Privació és pobresa l’Estat espanyol, es va produir abans menjador. Al menjador, atenen –so-carrer Zamora, al barri barceloní del bretot– el primer grup de persones i nombre de gent protegida s’ha contret de la crisi perquè les polítiques co-Poblenou, per desallotjar –sense haver Què és el llindar de la pobresa? Una la cooperativa de consum agroeco- i hi ha més persones que ho poden rrectores –els impostos i els serveisavisat– 47 persones d’origen subsaha- fórmula numèrica –molt qüestiona- lògic El cabàs (també vinculada a perdre tot d’un dia per l’altre. Ho ex- socials– no van servir per redistribuirrià que habitaven un dels recintes. Les ble– que canvia any rere any. “Hem de l’ateneu) s’encarrega d’oferir ali- plica el sociòleg Lluís Sáez: “La clas- la riquesa”, explica Guillermo Fer-van deixar a la intempèrie. fugir de la mitologia de les xifres”, ad- ments a una desena de famílies del se mitjana ha deixat de ser resistent a nández, investigador de la FundacióSón dues mostres de com el braç legal verteix Estivill. Per això, moltes veus segon grup. Avui, després de gairebé la crisi i, avui, una empresària d’èxit FOESASA. Avui, l’Estat espanyol hao policial de l’administració pública parlen de privacions per esbrossar la tres anys de feina, el veïnat adverteix pot caure de manera sobtada en una batut tots els rècords: és el més des-pot acabar desprotegint la població pobresa. “Què passa amb tota la gent que desobeirà l’ordre de tancament espiral decreixent i acabar en situació igual d’Europa i es troba als antípodesmés vulnerable; de com la política que supera el llindar de pobresa, però en cas que s’acabi produint: “Con- d’exclusió”. Tant ell com Laia Pineda de Suècia, Finlàndia, Noruega i Ho-arriba a un atzucac quan toca garantir no pot assolir els serveis bàsics?”, tinuarem obrint el menjador mentre perfilen la definició de pobresa: és di- landa, els estats més igualitaris i ambels drets bàsics de la població. A casa es pregunta Laia Pineda per explicar l’Ajuntament no ofereixi més places”, ferent caure en la pobresa de manera les prestacions socials més sòlides delnostra, situacions que ens semblaven l’escala de privacions de la ciutadania. afirma Garcia. provisional que caure-hi de manera continent.extremes s’han anat naturalitzant: una Segons ella, quan les privacions afec- Una iniciativa diferent, la trobem al crònica. “És diferent un jove que té el “El sistema econòmic permet les apro-de cada quatre catalanes té dificultats ten aspectes com la dieta, l’habitatge, barri barceloní del Poblenou. Allí, paraigües de la família que una perso- piacions indegudes per part d’una elitper subsistir i hi ha 840.000 persones el vestit, la calefacció o les vacances, un grup veïnal s’organitza per donar na jubilada o vídua, amb poques ex- econòmica i el sistema polític les con-a l’atur i milers que han perdut la llar estan empobrint les persones, tot i que suport als assentaments: grups de per- pectatives de sortir-ne”, apunta Sáez. sagra amb lleis com l’amnistia fiscal”,o estan a punt de perdre-la. No obstant les estadístiques, això, no ho recullin. sones, majoritàriament d’origen sub- I afegeix que els col•lectius amb més apunta Sáez. Jose Iglesias estira el ma-això, les administracions continuen saharià, que malviuen en naus aban- risc d’empobrir són el jovent de 16 a teix fil i el porta més enllà: “Mentreretallant els serveis socials. Com hemarribat fins aquí? 24 anys, les dones de més de 55 anys, les llars d’origen immigrant o mono- Sense escuts la societat en massa s’empobreix, el capital gaudeix d’una situació immi- donades. “Fa dotze anys que donem suport a la població immigrada i ara parental, les aturades i les persones llorable”. De fet, argumenta, si la gent en fa tres que vam crear la Xarxa de Una llar amb recursos té catorze vega-Mirades a la incapacitades. des més possibilitats d’assolir un títol treballa, s’empobreix perquè el sou Suport als Assentaments per distri- buir aliments als polígons, naus, as- Quan les persones romanen en situa- postobligatori que una llar empobrida. baixa i, si no treballa, s’empobreixpobresa ció de pobresa de manera permanent, És una dada greu si tenim en compte perquè es queda sense ingressos. És el sentaments i pisos pastera del barri”, parlem d’exclusió social, gent que cas de Plàcido, un jove nascut a la Re- recorda Quim, membre de la Xarxa. que l’educació és un dels tres gransLa pobresa ve de lluny. Històricament, voreja el marge i que és ignorada pels pública Democràtica del Congo que Gràcies a aquesta tasca, prop de 200 escuts que tenim la ciutadania per de-l’esclavitud, el règim de servitud feu- subsidis socials. “La riquesa és dins fugir la pobresa. Els altres dos escuts recorre la ciutat de Barcelona amb el persones tenen accés a menjar i unadal i el treball assalariat han lligat de de les persones”, sentencia Guizo, són la família i el treball. “Hem per- currículum a la mà. S’ofereix per fer vintena han pogut accedir a microcrè-mans i peus i han sotmès la gent pobra un veí sense llar del Poblenou. No dut els escuts”, manifesta Lluís Sáez: qualsevol tipus de feina. Ara fa tretze dits per fer front a les despeses bàsi-als sectors poderosos i als “mercats”. s’equivoca: la pobresa no és només la “S’ha retallat la inversió educativa, no anys que va arribar a Catalunya i en ques. Aquestes setmanes, la gent de laLa pobresa, doncs, és sistèmica –com manca de recursos materials, sinó tam- es crea ocupació digna i les famílies fa cinc que no troba feina perquè el Xarxa dóna suport a les ocupants derecorda l’economista J. Iglesias del bé la manca de relacions. Les persones s’han fragmentat, sobreendeutat i han mercat laboral és un desert per a ell. la nau del carrer Puigcerdà, un delsSeminari d’Economia Crítica Taifa– excloses per la societat són les que, a estat abandonades pels governs”. Si “Aquest sistema deixa els immigrants assentaments de transhumància mésperquè les persones assalariades so- més de no tenir ingressos, han perdut aquests governs garantissin els tres es- al carrer, sense cap opció”, denuncia. importants del país, que no té aigualem percebre menys riquesa de la que els vincles socials –família, amistats, cuts socials, les taxes de pobresa min- Tot i que té el permís de residència, corrent ni llum. Moltes de les perso-produïm. “Mentre aquesta explotació veïnat...–, el mitjà imprescindible per varien. Així ho va fer Finlàndia. L’any se sent desemparat, sense recursos ni nes que hi habiten es dedicaven a laexisteixi, no s’eradicarà la pobresa”, integrar-se a la societat. 1994, tenia una taxa d’atur del 20% il•lusió per tirar endavant. venda ambulant o a buscar ferralla i elmanifesta. La crisi actual també ha generat un i, per combatre’l, va invertir en edu- La població nouvinguda –i, especial- crac de la construcció –i la reduccióEl sociòleg Jordi Estivill, que ha diri- nou grup de pobres: les working poor, cació, finançant un sistema educatiu ment, les darreres persones que han de les ferralles– els ha empobrit fins agit l’Observatori Català de la Pobresa, treballadores que, malgrat tenir feina, excel•lent. Vuit anys més tard, l’atur arribat de l’Àfrica subsahariana– té un límits extrems.la Vulnerabilitat i la Inclusió Social i no poden viure dignament. Viuen els havia davallat fins al 6%, una xifra risc del 80% de patir pobresa severa. “El nostre problema és molt greu.
  • 12. Setembre de 2012 Treball - Economia · 11Porto deu anys lluny de la família im’han deixat penjat al carrer”, mani-festa Guizo, que acaba de veure com cial l’han fet els més pobres perquè ser pobre és una feina molt dura, la més dura de totes: subsistir dia rere NISSAN:tapiaven el local que estava ocupant.“Si en lloc de deixar-nos al carrer, la dia crema molt”. Avui, doncs, encara no hi ha consciència ni organització Punt i finalpolicia ens ajudés, tot aniria millor”, col•lectiva de la pobresa, sols hi hamanifesta. Al seu costat, Desmo, que milers de persones que lluiten perva arribar de Jamaica, recorda que el subsistir. Potser un dia esclatarà la re-nostre país té 800.000 pisos buits: “Si volta, però, mentrestant, veurem comes destinés només el 10% a acollir es continuen suïcidant pensionistes en Secció Sindicalla gent que no tenim res, se solucio- comptes de banquers, com va passar CGT Nissan Zona Francanaria el problema”. Aquest jamaicà el 1929.explica que, molts dies, se’n va a Edormir sense haver pogut menjar:“Només volem aprendre, treballar i La gent rica té cara lluitar contra el frau ni l’opacitat de panyoles amb una fortuna superior l resultat final de les negocia- cions de conveni a Nissan esmenjar, però la policia ens controla la riquesa. Amb tot, encara tenim al- als mil milions de dòlars, ciutadanes veia venir. Després d’innombrablesi ens persegueix”, denuncia. Jordà, “Els dos col•lectius més opacs i gunes xifres a l’abast. Sabem, per acceptades als rànquing de les grans reunions de l’anomenat Pla de Com-membre de l’Assemblea Social Po- menys estudiats a casa nostra són els de l’extrema riquesa i l’extrema exemple, que el 10% de declarants fortunes mundials. Al capdamunt, petitivitat, l’empresa es va acabarblenou, coincideix amb Desmo: “No de l’Estat espanyol concentren el trobem Amancio Ortega, fundador de sortint amb la seva. Al final CCOOés que l’administració ajudi poc els pobresa”, adverteix Estivill. I es pre- gunta: “Sabem fins a quin punt la gent 50% del patrimoni. Sabem que, l’any Zara, que té la cinquena fortuna més i UGT, es van sumar a l’acord quecol•lectius més vulnerables, sinó 2010, a l’Estat Espanyol, hi havia quantiosa del món. A dalt de l’article primer havia ratificar SIGEN-USOC. més rica de Catalunya participa en elsque els perjudica. Si, per exemple, 143.000 milionàries (Informe sobre podeu consultar la llista (segona imat- Annexat a l’acord durant el dia circuits financers internacionals?”.l’Ajuntament no garanteix l’aigua riquesa al Món) i que aquest Estat ge). 28 de gener es va signar una mena Segons ell, ens manquen dades i enspotable a aquests veïns, almenys ocupava, segons la consultora Deloit- Al marge de les fortunes declarades, d’aclariment de diversos dels punts hem de guiar per les intuïcions: “In-que no els multi quan vagin a buscar te, el novè lloc del rànquing amb més es calcula que, al món, hi ha entre 21 de l’acord. tuïm que els grans directius de bancaaigua”, defensa. Segons ell, el ba- s’han enriquit amb la crisi perquè han milionaries del món. També sabem i 32 bilions de dòlars amagats en pa- Aquest acord inclou, entre d’altres,rraquisme i la persecució d’aquesta especulat amb els nostres diners; in- que, a l’Estat espanyol, l’1% de les radisos fiscals (Tax Justice Network), els punts següents:gent sense recursos palesen un règim tuïm que se n’han beneficiat perquè, rendes superiors acaparen el 8,8% de una xifra que depassa de llarg els • Augment del temps de treball diari.d’“apartheid encobert” en què milers abans, la riquesa era industrial i, ara, la riquesa anual del país. 50.000 milions de dòlars que, segons • Augment de dies de treball anuals.de persones sense papers són margi- és financera”. Tanmateix, quin rostre tenen les per- el PNUD, es necessiten per eradicar la Passem de 218 a 220 + 3 dissabtesnades per l’administració. A l’Estat espanyol, la poca pressió fis- sones que acumulen més riquesa a fam al món. addicionals.Davant de tot això, per què no hi cal que recau sobre les grans fortunes casa nostra? La revista Forbes posa • Creació d’una borsa de dies ambha més revoltes? Jordi Estivill té –una pressió que, segons l’Eurostat, una mica de llum sobre la pregunta: * Article d’Alba Gòmez publicat al gestió per part de l’empresa dels diesuna explicació: “Cap revolució so- ha caigut 10,2%– no contribueix a el 2012, hi havia setze persones es- núm. 304 del setmanari Directa. de descans dels treballadors, (-25 / +25). Incloent els dies generats per flexibilitat i 2 o 3 dels 7 flotings deProgramari per prevenir malalties cada treballador. • Canvi en el període de vacances, de juliol a setembre, en funció de lesrelacionades amb ordinadors produccions. • Nou salari dels treballadors de Nis- san, doble escala salarial, amb salarisPaco Pozo possibilitat de posposar els descansos Els ordinadors portàtils, pel seu dis- En les pauses curtes es pot relaxar la més baixos per als nous treballadorsSecretari de Salut Laboral i el temps que triga a enfosquir-se la seny, poden produir dolències després vista mirant el més lluny possible iCGT Catalunya contractats. pantalla, un acte que marca l’inici d’un ús continuat sense les condicions canviant el punt d’enfocament. El fet • Increment saturació al 100%. del descans. Entre les característi- adequades. Existeix tota una gamma de fixar la mirada durant molt temps Durant els últims dies de gener es va ques del programa, està la possibili- de productes per adequar-los a les en un mateix punt, per exemple un estar discutint la forma d’escriure un tat d’executar aplicacions en iniciar posicions saludables en què hauria de monitor, produeix una sèrie de pro-L es malalties relacionades amb els ordinadors augmenten a mesuraque es fa un ús cada vegada més in- i acabar els descansos. Una utilitat d’aquesta funció és activar l’estat “ab- treballar l’usuari, però aquests acces- soris no són substituïbles pels neces- blemes oculars que poden prevenir-se en la majoria dels casos amb uns sen- acord, que estableix les pitjors con- dicions que es recorden a Nissan. En un primer moment, tots els sindicats sent” al programa de missatgeria. Es saris temps de descans, que es poden zills consells.tensiu d’ells. vam donar una resposta negativa a troba en la Mac App Store de manera regular mitjançant aquests programes. Perquè les pauses siguin més efec-La situació i altura de l’ordinador, la la voluntat de l’empresa de canviar gratuïta. Existeixen dos tipus de pauses: nor- tives es poden realitzar exerciciscadira i la taula en la qual s’utilitzi, les nostres condicions de treball, en Big Stretch. mals i curtes. Les pauses cridades d’estiraments. Alguns programes in-així com la postura de l’usuari, inter- aspectes com l’augment de jornada, Disponible per Windows, versions 7 i normals estan pensades per fer-les clouen imatges i vídeos amb les pos-venen de forma directa en l’aparició discriminació salarial, increment 8 incloses, és un programa molt sen- una vegada cada hora de treball i per tures que ha d’adoptar l’usuari perquèd’aquest tipus de dolències. dels ritmes, ... línies vermelles, es zill i intuïtiu d’usar que recorda quan un període no inferior a deu minuts. serveixin de guia a l’hora de fer-los.No cal dir que s’han de tenir en comp- feien dir. El temps va permetre s’ha de fer una pausa per evitar la sín- Les pauses curtes se solen progra- Són exercicis senzills que estan pen-te les disposicions legals i recoma- que les postures hanessin canviat i drome RSI i convida a la realització mar cada deu o quinze minuts i per sats perquè es puguin dur a terme anacions d’ergonomia i seguretat en aquells que negaven una i altra ve- d’una sèrie d’exercicis d’estiraments un temps d’entre quinze i trenta se- casa o en el lloc de treball i utilitzantel treball que podeu trobar a la xarxa gada no compartir aquestes idees, al de les extremitats i l’esquena. Una gons. Alguns programes ofereixen la els objectes que puguin estar a l’abast,(INSHT, Gencat,...). final van acabar acceptant la propos- bona cadira és indispensable, i no està possibilitat de configurar tres tipus de com la cadira i la taula. Cada posturaDes de la Secretaria de Salut Laboral ta de la Direcció. de menys tenir coixins per a les mans pauses segons la durada i intervals de exercita una part del cos, i es realitzenus recomanem una sèrie de programes, Des de la CGT valorem aquest acord i colzes o un teclat no massa elevat. cadascuna. en sèries que canvien en cada pausa.que podeu trobar a la Xarxa de manera com negatiu per als drets i condi-gratuita, dedicats a combatre la fatiga i cions dels treballadors. No podemaltres problemes derivats de contínues acceptar que s’estableixin acords quejornades enfront de l’ordinador, per únicament busquen millorar el resul-obligar a l’usuari/a a realitzar pauses tat econòmic de l’empresa. Les me-laborals cada cert temps; ho fan mit- sures acordades en aquest pacte sónjançant el bloqueig en major o menor mesures contràries a la nostra idea demesura de l’equip durant períodes defensar els drets dels trabajadorxs,que es poden regular. Durant aquestes són mesures que augmenten la preca-parades és aconsellable aixecar-se de rietat, més ritmes, menys salari, sónl’ordinador, almenys deu minuts cada mesures que augmenten l’atur, comhora, i caminar o realitzar alguns exer- els augments de jornada, quan hau-cicis senzills de estiraments. ríem repartir el treball per generarAlguns d’aquests programes són: ocupació.Quicksilver. Des de la CGT tenim clara una cosa,Facilita l’automatització de tasques els signants no ens representen.que es repeteixen amb freqüència, laqual cosa és una forma d’evitar clicsde ratolí i moviments innecessaris ioptimitzar la productivitat enfront del’ordinador. Està orientat per substituirla majoria de les accions habituals percombinacions de tecles que llancenprogrames, obren documents o els en-vien per correu electrònic. Per Mac.TimeOut.La seva funció reguladora més desta-cada, entre moltes altres, és que per-met ajustar el nivell de transparènciadel fons de pantalla. A més, ofereix la
  • 13. 12 · Treball - Economia Setembre de 2012Retalls de l’actualitat...… en aquesta crisi/estafaRedacció a l’augment de la inflació de la zona euro, que al desembre es va situar en el 2,2%, pel que el paraigua de la ga- rantia salarial és menor que en altresLes empreses li exercicis. Però la pressió sobre els salaris novan endossar al es limita a les dades que es reflectei- xen en aquesta estadística, sinó queFogasa salaris probablement la pèrdua de poder ad- quisitiu supera els citats 1,6 punts, jasense pagar per que aquesta sèrie recull solament als assalariats emparats per la negociaciómés de 1530 col•lectiva, entorn d’uns 10 milions de treballadors. D’aquests, solament unsmilions d’euros sis milions tenen un conveni plena- ment vigent i això suposa que les se-durant el 2012 ves clàusules econòmiques no operen fins que no es renovi. Conseqüència: elLa despesa del Fons de Garantia Sa- seu sou està congelat de fet. A aquestlarial (Fogasa) en prestacions es va element cal sumar un que va entrar ensituar en 1.530,1 milions d’euros el escena amb la reforma laboral: la pos-2012 a l’Estat espanyol, fet que su- sibilitat que tenen els empresaris per aposa un 2% més que el 2011, segons reduir unilateralment tot sou que esti-dades del Ministeri d’Ocupació i Se- gui per sobre dels pactes en un conve-guretat Social. ni i la major facilitat per a incomplirD’aquesta manera, el Fogasa, organis- l’acordat en aquests, els anomenatsme encarregat del pagament de sala- despenjaments. Cap d’aquests ele-ris i indemnitzacions als treballadors ments figura en l’estadística, pel qued’empreses en concurs o insolvents, es pot concloure que la pèrdua de po-consumir el 2012 un 22,4% més del de 642 milions, un 7,3% més que el Canàries (38,4 milions), Navarra remuntar-se a 1982 quan la inflació der adquisitiu dels sous és major de lapressupostat inicialment per al conjunt 2011, a prestacions derivades de pro- (27,8 milions), Balears (27,4 milions) estava en el 14% per a trobar una di- que reflecteixen les dades.de l’any (uns 1.250 milions d’euros). cediments concursals (salaris i indem- , Extremadura (22,4 milions), Cantà- ferència similar a l’acabar l’any. La moderació salarial era una de lesTanmateix, el Consell de Ministres nitzacions fruit de la suspensió de pa- bria (19,3 milions), i la Rioja (17,4 La pressió sobre els salaris va créixer finalitats confessades del Governva aprovar el passat 19 d’octubre un gaments, fallida i concurs d’empreses, milions). l’any passat. D’una banda, CEOE i els amb la reforma laboral i dels anome-suplement de crèdit en el pressupost així com procediments transnacio- sindicats majoritaris, UGT i CCOO, nats agents socials amb el pacte deldel Fogasa per import de 300 milions nals). Així mateix, va destinar 320 van arribar a un pacte per a la seva passat any. Al formar part de la zonad’euros, finançats amb càrrec al ro- milions d’euros, un 9,1% més, a pa- contenció. Les centrals van recomanar euro, Espanya no pot devaluar la sevamanent de tresoreria del propi orga- gar les indemnitzacions que són de Els assalariats a als seus representants en les taules de moneda, el mecanisme tradicional inisme, destinat a atendre el pagament la seva responsabilitat directa i per a negociació que no reclamessin pu-de prestacions. Amb aquest suplement les quals no es requereix la declaració l’Estat espanyol jades superiors al 0,5%; i la patronal senzill perquè una economia recupe- ri competitivitat (en la crisi dels anyss’ha aconseguit cobrir tota la despesa d’insolvència o concurs de l’empresa. va aconsellar als seus que no cedissinrealitzada pel Fogasa el 2012. D’acord amb les dades del Ministeri pateixen la més enllà d’aquest percentatge, tot i noranta es va recórrer a la devaluació de la pesseta diverses vegades). AixíDe la despesa total efectuada l’any d’Ocupació, un total de 254.931 treba- que en els convenis nous signats l’anypassat per l’organisme, 501.900.000 lladors van rebre prestacions per part major reculada 2012 l’augment pactat va ser del 0,7% que l’altra via és la devaluació salarial per a reduir els costos de producció.d’euros van correspondre al paga- del Fogasa el 2012, un 1,1% més que de mitjana. L’increment mig del 1,3%ment de salaris, un 3,4% menys que el 2011, quan els beneficiaris van as- de poder resulta de sumar a l’estadística els Tots els elements que s’han conjugat en 2012 per a contenir els salaris, se-el 2011, mentre que 1.028,1 milions cendir a 252.159. convenis encara vigents d’anys ante-d’euros es van dedicar a l’abonament Catalunya va ser on més paga- adquisitiu des riors, en els quals la pujada arriba al gueixen vigents en aquest any. El pac- te de rendes, vigent fins a 2014, reco-d’indemnitzacions, un 4,86% més. ments es van efectuar el 2012, amb 1,5%.El Fogasa va abonar l’any passat 568 338.700.000 d’euros, seguida del País de 1982 Per l’altre costat, la inflació va pujar mana que aquest any la pujada salarial sigui del 0,6%. Cada vegada són mésmilions d’euros, un 6,6% menys, en Valencià (184.600.000), Andalusia molt més del previst. Aquell pacte ofe- les empreses que recorren als despen-prestacions derivades d’execucions (175.400.000), Madrid (149.100.000) Els assalariats perden l’any 2012 1,6 ria moderació en els salaris a canvi de jaments de convenis. Tot indica que lalaborals, en les quals s’inclouen els i País Basc (124,9 milions). A conti- punts de poder adquisitiu, la major contenció en els preus perquè l’esforç tendència es perllongarà i probable-salaris i indemnitzacions pendents de nuació es van situar Castella i Lleó reculada des de 1982, i els convenis (i la pèrdua de poder adquisitiu fos ment s’aguditzarà el 2013. En nompagament motivats per la declaració (91 milions), Galícia (82 milions), nous registren augments de salaris de menor). Però el passat any la gaso- de la competitivitat i del mantenimentd’insolvència provisional o defini- Castella-la Manxa (76,1 milions), tot just un 0,7%, quan en els pactes lina va pujar un 3,7%. El Govern va dels marges de benefici empresarialtiva de les empreses. D’altra banda, Aragó (61,8 milions), Múrcia (51,9 rubricats en anys anteriors, i encara tirar més fusta a la foguera de l’IPC es segurà castigant els treballadors il’organisme va dedicar una mica més milions), Astúries (39,2 milions), vigents, l’increment era del 1,54%. al pujar l’IVA, les taxes universitàries treballadores, accentuant la pèrdua de 2012 va ser un bon i el copagament sanitari. I finalment, l’esforç dels assalariats (una vegada poder adquisitiu i enfonsant encara any per als salaris, més) no es va veure acompanyat pels més el ja molt llastimat consum intern. de la mateixa ma- nera que no ho va empresaris en la reducció dels seus ser per a l’ocupació, marges de beneficis. Amb aquests ele- no ho va ser per als comptes públics, i no ments el saldo provisional de l’IPC va ser del 2,9%. L’IPC de ho va ser per a les fi- nances. En 12 mesos El resultat ha estat que els salaris s’han devaluat en 1,6 punts percentuals. No Catalunya tot just van pujar un 1,3%, segons el Mi- obstant això, cal tenir en compte que aquesta és una dada provisional ja que del 2012 més nisteri d’Ocupació. La pujada més baixa no es tanca definitivament fins a un parell d’exercicis després (són moltes elevat que la les empreses i sectors que signen con- de la sèrie històri- ca, que es remunta venis bastants mesos i, fins i tot, algun mitjana de any després que el vell hagi expirat). A a 1981. Mentre, els preus van créixer més, encara no es computa l’impacte l’Estat espanyol de l’entrada en funcionament de les un 2,9%. La resta de clàusules de revisió que garanteixen L’IPC 2012 de Catalunya va ascen- les dues dades con- el poder adquisitiu dels treballadors, dir al 3,6%, mentre que l´IPC 2012 al clou que els assala- que empara solament al 41,8% dels conjunt de l’estat espanyol es quedava riats van perdre 1,6 assalariats amb conveni. No obstant al 2,9%, un diferencial del 0,7% que punts percentuals de això, en el pacte salarial de sindicats repercuteix en les rendes salarials i su- poder adquisitiu a i patronal es va dissenyar un tipus de posa que els convenis col•lectius a Ca- l’Estat espanyol. Cal clàusula que limitava el seu efecte fins talunya que garanteixi pujada de l’IPC
  • 14. Setembre de 2012 Treball - Economia · 13 da (150.000). En contrast, a Aleman- Cal remarcar l’empitjorament de les ya l’atur de llarga durada disminueix condicions i oportunitats dels aturats durant el mateix període en gairebé de llarga duració, que a Catalunya han 500.000 persones. augmentat en totes les seves vessants. El 2011, gairebé 10 milions de des- Pel que fa a les persones que fa més ocupats europeus (el 4,2% de la pobla- d’un any que no tenen feina, en aquest ció activa) portava sense feina més de any d’aplicació de la reforma laboral 12 mesos. Els països amb una menor han augmentat en 40.608, assolint la taxa d’atur de llarga durada (inferior al xifra de 253.526 persones, un 19,07% 2%) són Àustria, Luxemburg, Països més que l’any anterior. Aquesta xifra Baixos, els països nòrdics i Xipre. representa quasi el 40% de tots els A l’extrem oposat se situa Espanya, aturats, un 5% més que l’any anterior. amb 2 milions d’aturats de llarga du- Pel que fa als aturats que fa més de rada, el que situa la taxa en el 8% de dos anys que no tenen feina han aug- la població activa, una xifra només mentat en 19.719 persones, assolint la superada per Eslovàquia. Després cota de 125.595 persones, un 18,62% Espanya, els països amb més atur de més que l’any anterior, el que suposa llarga durada són Grècia, Irlanda i els un 19,41% del total dels aturats i el països Bàltics. 49,54% dels aturats de llarga duració. Espanya acapara més del 21% Si se sumen tots els aturats des de fa d’aturats de llarga durada de la UE , més d’un any, la xifra representa ja el tot i representar menys del 10% de la 58,6% de totes les persones sense fei- població activa comunitària. En can- na a Catalunya. Els majors de 45 anys vi, Alemanya representa el 12% dels són el col•lectiu més afectat per atur aturats de llarga durada de la UE, tot i de llarga duració, ja que són el 61% que la seva quota en el mercat laboral d’aquestes persones sense feina des de europeu és a prop del 18%. fa 12 mesos i el 72% dels aurats des de Les tendències en matèria social i fa més de 24 mesos. d’ocupació estan divergint significa- Pel que fa a les prestacions, malgratvinculat a l’IPC de l’Estat espanyol l’INE, el nombre de desocupats a Ca- 57,6%, segons Eurostat, l’oficina esta- tivament en diferents parts de la UE. que l’atur registrat s’ha incrementatperdran un 0,7% de poder adquisitiu, talunya quedava fixat en acabar l’any dística europea. Està sorgint una nova divisió entre les persones beneficiàries de presta-fet comú a majoria de convenis secto- 2012 en 885.100 persones, gairebé Quant a la zona de l’euro, l’atur juve- els països que semblen atrapats en cions per desocupació s’han reduït i larials i d’empresa. 110.000 més que en el mateix període nil va arribar el novembre de 2012 el una espiral descendent de caiguda de taxa de cobertura s’ha situat en fina-Aquest fet comporta una pèrdua del de 2011. 24,4%, i el 23,7% en el conjunt de la producció, massiu augment de l’atur i litzar 2012 en el 66,92% del total de12,41% de l’actualització del poder Amb aquestes xifres, Catalunya se Unió Europea, després del 21,6% i el erosió de la renda disponible i aquells persones registrades a les oficines deadquisitiu anual, pel diferencial del situa com la segona comunitat au- 22,2% registrats respectivament en el que almenys fins ara han mostrat més treball, un 6,22% menys que al mes de0,7% de l’IPC al convenis regulats per tònoma on més va pujar l’atur en el mateix mes del 2011. Les taxes més resistència, en part gràcies a un millor desembre de 2011.l’IPC Estatal. darrer any, només superada per Anda- baixes d’atur entre la gent jove es van funcionament dels mercats laborals i L’any 2012 va acabar amb el 33% del lusia, que amb una taxa del 35,86%, té registrar a Alemanya (8,1%), Àustria sistemes més robustos de protecció total de persones en situació de des- 194.000 persones més a l’atur que en (9%) i Holanda (9,7%). social, segons apunta l’informe, que ocupació sense cobrar ni la prestació el mateix període de l’any 2011. avisa d’un fort deteriorament de la per desocupació ni el subsidi, segonsEl nombre de Pel que fa al conjunt de l’Estat la taxa situació en els països del sud i l’est dades de l’Enquesta de Població Ac- d’atur ha quedat fixada en el 26,02%, L’Estat espanyol d’Europa pel fet que l’efecte dels esta- tiva (EPA).desocupats amb 187.300 desocupades més i asso- bilitzadors automàtics nacionals com Per acabar amb aquesta situació cal lint un nou màxim històric d’aturats és on més la prestació per desocupació, que van la retirada de la reforma laboral i quea Catalunya amb un total de 5.965.400 persones, jugar un paper important a l’hora de s’adoptin mesures adreçades princi- fregant la barrera dels sis milions. En augmenta l’atur mantenir la despesa de les llars i pro- palment a les persones que continuenarriba a tot l’any 2012, la xifra total de des- tegir els més vulnerables en la primera patint la crisi i que cada vegada es tro- ocupats es va incrementar en 691.700 de llarga durada fase de la crisi, s’han debilitat notable-885.100 persones, 187.300 d’elles en el quart ment. ben en una situació més vulnerable, trimestre. de la UE A més la crisi no ha impactat de ma- l’increment del pressupost destinat apersones a nera uniforme a tota la població sinó les polítiques de foment de l’ocupació i del pressupost destinat a les persones Entre 2008 i 2011, l’atur de llarga du- que sovint ha conduït a una situaciófinals de 2012 rada va pujar a Espanya en 1,6 milions fins i tot pitjor per als grups que es tro- desocupades, amb l’objectiu de prote- L’atur juvenil a de persones, el 43% de l’increment baven ja en una situació de gran risc, gir adequadament a aquelles personessegons l’EPA total registrat a la UE (3,7 milions), especialment els joves, els nens i els en situació d’atur o que perden la seva l’Estat espanyol segons un estudi publicat per la Co- immigrants. feina.Un total de 45.000 persones que viuen missió Europea. Entre 2009 i 2011, la renda disponiblea Catalunya van perdre la seva feina arriba al 57,6% Els països amb menor atur de llarga bruta de les llars ha baixat en dos ter-durant el quart trimestre del 2012,fixant la taxa d’atur en el 23,9%. La desocupació juvenil segueix en durada són Àustria, Luxemburg, Ho- landa, els estats nòrdics i Xipre. Des- ços dels Estats membres de la UE. Les El 13,7% dels disminucions més importants s’hanAquesta taxa suposa trencar el màximhistòric assolit el primer trimestre de alça: a l’Estat espanyol, el 57,6% dels menors de 25 anys estava a l’atur el prés Espanya, els increments més im- portants es van registrar al Regne Unit registrat a Grècia (17%), Espanya treballadors (8%), Xipre (7%) i Irlanda (5%).1985 amb un 22,8% de taxa d’atur.Així, i segons l’última Enquesta de novembre de 2012. Es tracta d’una xi- fra rècord només igualada per Grècia, (400.000 persones), França i Itàlia (al voltant de 300.000 persones), Grècia catalans, en riscPoblació Activa (EPA) publicada per on la taxa d’atur juvenil és també del i Polònia (240.000) i Portugal i Irlan- de pobresa La reforma Tenir una feina ja no és cap garantia laboral del PP per no caure en la pobresa. És la con- dispara en un clusió més destacada a què arriba un informe del Consell de Treball Econò- 20% l’atur de mic i Social de Catalunya La precarit- zació del mercat de treball, amb sala- llarga durada a ris més baixos i contractes temporals o a jornada partida en són les principals Catalunya causes. Treballar en determinats sec- tors, com l’agricultura o la construc- ció, n’eleva els riscos. Els catalans que fa més d’un any que Segons l’informe hi ha una genera- no tenen feina ja representen el 58,6% lització del risc de pobresa i poques del total dels aturats. Les persones que persones poden considerar que no es fa més de dos anys que no tenen fei- trobaran en una situació com aques- na augmenten en més d’un 18% i un ta. També denuncia que el sistema de de cada tres parats no va cobrar ni la protecció social s’orienta a les per- prestació per desocupació ni el subsidi durant el 2012 sones sense feina, però no cobreix La reforma laboral del Partit Popular els nous perfils de pobresa, i remar- (PP), contràriament al que teòricament ca que les retallades encara agreujen pretenia, ha estat un fracàs i tan sols ha més la situació. Per això reclamen a aconseguit augmentar l’atur, rebaixar l’Administració que prioritzi les polí- la contractació i l’afiliació a la segu- tiques actives d’inserció laboral i re- retat social, reduir el nombre de bene- comanen la creació d’una nova ajuda ficiaris de prestacions i empitjorar la per a aquelles persones que han que- situació dels parats de llarga durada. dat fora de la renda mínima d’inserció.
  • 15. 14 · Treball - Economia Setembre de 2012Notícies sindicalsEls carters de la ta enginyeria financera, banc dolent del maó inclòs, i a canvi d’estrictes CGT contra l’ERO aciutat de Barcelona condicions. Els estafats per preferents Kalise-Menorquina haurien d’assumir pèrdues (burdenes mobilitzen sharing), no es garanteix res als clients de les Illes Balearsseguint les (desnonats, hipotecats, pymes, estal- viadors…) i caldrà acomiadar a milers Abusant d’una reforma laboral queconvocatòries de la de treballadors. està causant estralls entre la gent tre- balladora i el conjunt de la societat, la Al Banc de València es preveu unaCGT reducció de plantilla d’un 50%. La Direcció de l’empresa Gelats Kalise Caixa de tota la vida (CaixaBanc ara) La Menorquina, va comunicar a laTant el passat 21 de desembre en que se’l va quedar per un euro per a rebre representació laboral la seva voluntatun 80% dels treballadors de Correus els 4.500 milions d’euros d’ajuda pú- d’iniciar un ERO, que en el cas de lavan realitzar aturades i talls de trànsit blica. I darrere del ’Grup1’ va el ’Grup fabrica que aquesta empresa té a Pal-i concentracions a diversos llocs de 2’: Caixa3, Banc Mare Nostrum, Banc ma sera extintiu, és a dir, acomiadantBarcelona, així com concentracions a moment es van reconèixer als treba- de treball. També estan immersos en a la plantilla. Ceiss i Liberbank, també amb exigèn-diversos centres de treball, com el 31 lladors com a substitut d’un augment un expedient de regulació temporal Amb aquesta decisió Kalise posa fi a cies de reduccions de plantilles perde gener, en que un 50% de la planti- de salari. del contracte, on en uns centres els tre- una llarga història de la fabricació i part de la Comissió Europea.lla va seguir l’aturada de 4 hores i 300 Les retallades de plantilla i mobilitats balladors/es se’n van unes setmanes i venda de gelats en les Balears, que es Per la seva banda, el Santander absor-treballadors es van concentrar davant forçoses estan afectant també el perso- en altres centres mesos. va iniciar amb les recordades marques birà a i Banif, el que suposarà el tan-l’oficina principal de Barcelona, la nal eventual temporal i fix discontinu, La plantilla d’Unipost està rebent de gelats “Marisa” i “Calatayud”, que cament de 700 sucursals i un nombreplantilla de Correus es va mobilitzar més de 750 persones, que només tre- l’impacte directe de la mala gestió de van confluir en la prestigiosa “Gelats encara desconegut d’acomiadamentsper denunciar la reducció de plantilla, balla per cobrir vacants temporals (va- la direcció de l’empresa i suportant La Menorquina”, líder absoluta del que podria arribar als 4.000 entre tre-i també contra les mobilitats indiscri- cances, baixes etc.) i que està veient tot el pes de les mesures econòmiques mercat en les Balears. balladors de Banesto i Santander.minades fruit de la reestructuració que reduïts els seus contractes a la mínima que l’empresa està aplicant. Amb l’entrada en la Direcció de CGT no va signar l’ERO de Bankiaplaneja Correus, per tal d’estalviar en expressió. La situació és dramàtica per l’empresa del grup canari Kalise, que suposa l’acomiadament de 4500 a moltes famílies els únics ingressoscontractacions temporals.CGT considera que aquestes mesures provenen dels contractes temporals Vaga el 6 de febrer treballadors, mentre que la resta de aquesta marca es va anar acostant a les propostes noves, tant en els productes sindicats si que ho van fer, desesti-produiran un deteriorament important que realitza Correus. El descens dels ingressos de Co- contra l’ERO a mant la proposta de CGT de convocar fabricats com en les tècniques de ven-en la qualitat del repartiment de la co- des. I des de llavors van començar elsrrespondència, igual que s’estan pro- rreus ha estat inferior a l’estalvi que Bankia i les caixes una vaga per forçar a l’empresa a ac- ceptar al menys la voluntarietat de les problemes laborals en aquesta empre- l’empresa ha obtingut de les mesuresduint en altres sectors com la sanitato l’ensenyament. Un cop més ens tro- aplicades en els últims 4 anys. A més rescatades baixes. sa, dels quals som bons coneixedors el sindicat CGT, que vam obtenir la ma-bem que el deute generat pels podero- la reducció de plantilla es produeix en joria absoluta en les eleccions. Els sindicats van convocar vaga el 6sos l’hem d’assumir amb la renúncia a el moment de menys treball, encara de febrer a Bankia i la resta de caixes Aturades a Parcs Estranya que una marca com La Me-la prestació d’un servei públic de qua- que Correus preveu per als pròxims norquina, que disposava d’un amplilitat i amb l’augment de la precarietat vuit anys un significatiu augment de nacionalitzades que van rebre el pri- i Jardins de mercat en Balears, ha anat relegant- volum de negoci mer tram del rescat europeu, contradels treballadors que el presten. Des de CGT denunciem que tot el pes l’Expedient de Regulació d’Ocupació Barcelona se i reduint personal, fins a arribar aDes de 2009 la plantilla de carters de (ERO) de Bankia, que afectarà a 6.000 tancar totes les seves fabriques en elsBarcelona s’ha reduït en més de cent de la “crisi” recaigui sobre els treba- Illes Balears, i abastir la xarxa de dis- dels seus 20.126 treballadors. La secció sindical de CGT a l’Institutpersones, com a conseqüència de la lladors, quan hi ha mesures, com la tribució amb producte portat de fora. El Govern de Rajoy va complint fil per Municipal de Parcs i Jardins de Bar-“adequació” de la plantilla al descens implantació de la figura del suplent en Aquest ERO, que principalment es randa el Memorandum d’Enteniment celona ha convocat 25 jornades dede tràfic postal. Per aquest any 2013 cada centre de treball o la reducció de duu per davant els llocs de treball i (MoU) que va signar amb l’Eurogrup vaga parcial d’una hora i quart cadal’empresa ha decidit accelerar aques- la jornada a 35 hores que evitaria la els recursos familiars de les persones el 20 de juliol de 2012 a canvi de dia durant el 2013 en desacord amb lata reducció, trencant l’acord que es destrucció d’ocupació fins que el vo- que seran acomiadades, a més suposa 100.000 milions d’euros de rescat a decisió de l’empresa d’acomiadar 28va mantenir amb les organitzacions lum de treball es recuperi. un cop al teixit productiu balear i als la banca espanyola. Segons aquest treballadors més durant l’any 2013.sindicals de no moure de manera for- contracte, Brussel•les exigeix 10.000 Fins al moment s’han convocat atu- consumidors, donant un pas més en laçosa a aquelles persones que resultin“sobrants” en els centres de treball on Manifestació de acomiadaments solament en les qua- rades i concentracions el 10 de gener senda de l’empobriment de la nostra societat, que es veu privada d’un pro- tre antigues caixes nacionalitzades de (concentració a la Farinera del Clot),s’apliquessin les mesures. D’aquesta treballadors/es l’anomenat ’Grup 1’: BFA/Bankia, 13 de febrer (concentració a Torrent ducte que la identificava.manera Correus preveu destruir el Des de la CGT Balears s’han iniciat2013 altres cent llocs de treball, els d’Unipost el 2 de NCG Banc, Catalunya Banc (abans Catalunya Caixa) i Banc de València. de l’Olla) i 22 de febrer (concentració a Plaça Sant Jaume). accions i negociacions per a tractarmateixos que en els últims quatre febrer a Barcelona Aquests acomiadaments es vénen a Els jardiners de Barcelona portaven d’evitar aquest tancament, i cridem als treballadors per a lluitar junts pelsanys. Al final del procés de mesura- sumar a la destrucció de 35.000 ocu- des de l’any 2010 negociant el Con-ment, previst per a l’any 2014, la plan- Les seccions sindicals de CGT i pacions en el sector en tres anys i mig. veni Col•lectiu, van acabar l’any 2012 llocs de treball i contra una reformatilla de carters de Barcelona es reduirà CCOO a Unipost de Barcelona, van Els sindicats també critiquen que tot sense cap acord, amb 14 treballadors laboral que s’està convertint en la lleien un 25%, passant a ser d’unes 900 convocar el 2 de febrer una manifes- i les dràstiques i salvatges mesures acomiadats, amb més de 20 treballa- de la selva.persones davant de les 1200 que hi ha- tació pel centre de Barcelona, en pro- que la direcció vol aprovar, no hi ha dors impossibilitats de poder accedirvia el 2009.A més d’aquesta retallada de perso- testa contra les mesures econòmiques i socials que la Direcció d’Unipost els garanties sobre el futur d’aquestes en- titats ni sobre els treballadors que es a la jubilació parcial quan compleixen els requisits legals per a això, amb Andreu de Cabo hanal la plantilla de Correus ha patit està imposant des de fa ja tres anys, en queden. l’aplicació més estricta i restricti- guanyat el judici atres congelacions salarials consecu- que els treballadors d’Unipost porten Qui s’hagi llegit l’argot de la Comis- va possible de les retallades laboralstives, la reducció d’un 5% del salari suportant acomiadaments, expedients sió Europea (CE) sobre el que ano- (paga nadal, baixes laborals, horari...) TMB: declaren nulper al personal funcionari (que enca-ra representa un 30% de la plantilla), de regulació parcials, rebaixes sala- rials, congelacions salarials, canvis mena “plans de reestructuració dels bancs espanyols”, s’adonarà que els i amb la incertesa que el canvi progra- mat en els Estatuts de l’Institut Muni- l’acomiadamentl’eliminació de la paga extra de nadal d’horaris, desplaçaments a altres cen- diners públics que rebran les entitats cipal de Parcs i Jardins aprofundeixi i haurà de serde 2012 i la supressió del 50% dels tres fora de Barcelona i una pressió a través del MEDE (Mecanisme Euro- en la privatització.dies d’assumptes propis que en el seu psicològica constant en els seus llocs peu d’Estabilitat) serà a través de mol- La falta de voluntat de solucio- readmès nar tota aquesta problemàtica per part del Govern Municipa de CiU i Després de 10 llargs mesos de lluita l’acomiadament de 28 nous treballa- de la plantilla –amb el suport dels sin- dors durant l’any 2013 és el que ens dicats CGT, COS, ACTUB i PSA– el porta a la CGT a convocar als treballa- convergent Joaquim Forn es veurà dors de Parcs i Jardins al calendari de forçat a readmetre aquest tècnic de mobilitzacions contra: comunicacions que va ser expulsat del - L’acomiadament paulatí dels treba- seu lloc de treball el mes de juny de lladors amb contracte de relleu, 2012. - La discriminació i negativa a complir El Jutjat social 20 de Barcelona amb el dret a jubilació parcial dels tre- va declarar nul l’acomiadament de balladors que ho han sol•licitat i que l’exdelegat de CGT Andreu de Cabo compleixen amb els requisits legals, i amb això es posa fi a una decisió - L’aplicació agressiva de les retalla- errònia de l’alta Direcció Política de des legislades per l’Estat, TMB. - El procés privatitzador que represen- Fa 8 mesos Andreu de Cabo era ta el canvi d’estatuts, acomiadat de TMB, segons la Di- - La paràlisi i obstrucció que es donen recció, per maltractar el material de en la negociació del nou “Conveni l’Empresa i pel seu caràcter violent, Col•lectiu”, quan la realitat era molt diferent.
  • 16. Setembre de 2012 Treball - Economia · 15 va signar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Ca- el Congrés Mundial talunya, quedant clar que això no és de Mòbils de garantia de res legal. CGT no pactarà cap tipus d’acomiadament i vetllarà Barcelona pels drets de tots els treballadors. Treballadors i treballadores de Te- lefònica van tornar a la vaga de fam CGT Ensenyament durant el Congrés de Mòbils de Barce- lona, després del fracàs de la negocia- contra el ció torna la lluita per la readmissió de tancament de Marcos Andrés Armenteros, injusta- ment acomiadat per baixes mèdiques, centres educatius preparant un calendari d’actes i mobi- litzacions entre el 23 i 28 de febrerr, públics a aprofitant la celebració del Mobile Catalunya World Congress 2013 (MWC) a Bar- celona entre el 25 i 28 de febrer. Ens CGT Ensenyament critica el fons sembla del tot inhumà que les empre- i la forma de les reduccions de P3 i ses de telefonia mòbil celebrin aquest els tancaments d’escoles públiques magne esdeveniment sense escatimar anunciats per la Consellera Rigau cap luxe mentre sotmeten a les seves L’anunci per part de la Consellera plantilles a acomiadaments per baixa Rigau del tancament d’escoles públi- medica, com a Telefònica-Movistar, ques pel proper curs i següents i de o a ERO’s com el de Vodafone, que les reduccions d’aules de P3 a més de afecta a més del 30% de la plantilla. 60 centres públiques segueix el ma- El 23 de febrer, a partir de les 2 de la teix camí d’anterior retallades. tarda, un grup de 15 treballadors van És a dir, es fa unilateralment sen- iniciar una vaga de fam per la readi- missió de Marcos, la seu del ComitèAndreu de Cabo va ser acomiadat perseguir fent activitat sindical, tot i no 98 treballadors Després de no acceptar l’acord per entendre que els signants pretenien se informació i negociació prèvia i conjunta amb escoles, ajuntaments i d’Empresa de Telefònica de Barcelo-ser ja delegat, i per haver denunciat de la planta de suposadament “Espanyolitzar” en tot sindicats. Es fa sense conèixer els re- na, fins a la fi del Congrés de Mòbils,diversos casos de corrupció en els que moment les ocupacions del Centre de sultats de les prematrículacions i les el 28 de febrer. En aquest nodrit grupparticipaven caps de TMB, així com Martorelles treball amb aquesta i altres ofertes, ens matriculacions, amb la qual cosa en s’incloien treballadors i treballadoresun cas d’assetjament sexual, ignorat trobem ara amb que els companys de aquest cas ni s’està a la demanda ni de plantilla de Barcelona i Euskadi,per la Direcció de TMB. Derbi va registrar el15 de febrer al la subcontracta van començar a pa- es permet el dret dels pares i mares a treballadors de les contrates i subcon-Durant la vista del cas de l’Andreu, matí en el Departament d’Empresa i tir els primers acomiadaments. Fins escollir centres (cosa que per al De- trates de Telefònica i companys i com-va quedar provat que les acusacions Ocupació un expedient de regulació ara han estat acomiadats 2 companys partament té molta rellevància en el panyes recentment prejubilades.de TMB eren un muntatge que no se d’ocupació (ERO) per a acomiadar als afiliats d’origen magribí i la resta que cas dels centres privats). Altres accions realitzades van ser lasostenia en peu de cap manera. 98 treballadors de la planta de motoci- són 7 tots ells afiliats a CGT, en un Des de CGT Ensenyament conside- participació a la manifestació del 23FMuntatge que no és nou a TMB, ja cletes de Martorelles (Barcelona), em- gest de total unió van decidir declarar- ren que la xarxa educativa a protegir a Barcelona “Fem-los Fora! Juntes Po-que fa poc una altra Sentència va ex- pleats que corresponen a la part pro- se en vaga indefinida. pel Departament és la pública, que dem!” sumant-se a la columna laboral,culpar als companys Josep Garganté ductiva de Derbi, mentre que Piaggio Des de CGT no s’entén la postu- contribueix de manera fonamental a una concentració davant la central dei Saturnino Mercader d’un delicte -matriu de Derbi des de 2009- encara ra d’alguns que en la convocatòria la cohesió social. En conseqüència, Telefònica de Tarragona el 22 de fe-d’intimidació, pel què els demanaven no ha pres una decisió sobre la trente- de les Vagues dutes a terme durant primer s’hauria de potenciar la matri- brer, i una vaga de jornada completa2 anys de presó, un cas que igualment na de treballadors de la part adminis- la negociació de l’ERO de Aceros culació a la pública, després esperar de la plantilla de Telefònica de Bar-es va resoldre amb una altra sentència trativa, segons ha explicat el president para la Construcción SA argumen- els resultats de la matriculació (enca- celona convocada per CGT, COBASexculpatòria. del comitè d’empresa, Diego Moriña. tessin aquestes “Pel manteniment de ra no s’han reunit les comissions de i En Construcció, el 25 de febrer rei-Des de CGT denunciem la campan- Piaggio ha decidit tancar després que l’ocupació”, de qui i per a qui? CGT garanties dels alumnes) i en darrera vindicant la fi dels acomiadaments perya de repressió sindical iniciada per el grup inversor Giba Holding hagi no deixarà a sense suport a ningú per instància si es constata la davallada malaltia i la readmissió automàtiquesl’alta direcció de TMB contra els fet marxa enrere en la seva intenció la seva condició d’immigrant, partint de matriculació procedir a reduir ra- dels acomiadaments declarats impro-companys que més han destacat en la d’invertir en la planta, on pretenia fa- des d’un principi molt bàsic que és tios (recordem que el curs passat es cedents. Durant els dies del Mobiledefensa dels interessos de la plantilla bricar un biplaça descapotable, que fi- que d’aquí o de fora som la mateixa van augmentar) o a eliminar concerts. World Congress es van fer accions id’autobusos de TMB. nalment s’ensamblarà en una factoria classe obrera, a la vegada que rebutja Des de CGT Ensenyament encora- concentracions a les portes del recinte,No es pot consentir que una empresa més gran i més moderna a Santa Oliva tota postura classista i discrimina- tja a les comunicats educatives dels així com en altres indrets com plaçapública com TMB tingui unes despe- (Tarragona). tòria. centres afectats en les seves lluites i d’Espanya i plaça Catalunya, a més deses en recursos econòmics, que percep Piaggio va anunciar a principis de CGT defensa el manteniment de tots reivindicacions i ens posem a la seva participar a el 28 de febrer a la Marxade les administracions i dels nostres 2011 la seva decisió de tancar la plan- els llocs de treball i la readmissió dels disposició pel que a la coordinació, contra l’atur, la precarietat i per unausuaris, en fer muntatges i contractar ta catalana i traslladar la producció a 2 companys acomiadats. D’altra ban- difusió, suport... renda ciutadana.advocats caríssims (despatx de Garri- Itàlia, però ha posposat el tancament a da es vol fer valer l’acord signat pels És una lluita per la readmissió degues Walker), i s’utilitzin per a repri- l’espera de trobar un inversor. Al juny treballadors i CGT el gener del passat Marcos però també una lluita perquèmir la seva pròpia plantilla de treba- de l’any passat, la plantilla va acceptar any i que garantia després d’un com- Nova vaga de fam aquestes injustícies no es repeteixin en un ERO de suspensió temporal amb el futur. No podem permetre que granslladors/es. l’objectiu d’allargar la producció fins plicat procés de subrogació totes les condicions salarials i de treball per al per la readmissió empreses amb beneficis com Telefò-Èxit de la vaga a trobar una alternativa industrial. esmentat col•lectiu. de Marcos Andrés nica s’aprofitin de la reforma laboral El sorprenent de tot aquest tèrbol as- per a acomiadar injustament als seusal RACC l’11 de Vaga Indefinida sumpte és que, l’acord de l’ERO es Armenteros durant treballadors i treballadores.febrer a CTCLa vaga de 24 hores realitzada di- Externalizaciónlluns 11 de febrer, convocada perCGT, UGT i el Comitè d’Empresa S.L. de l’Arboç deld’Acaservi (Central d’Alarmes), amb Penedèsmotiu de l’oposició a l’ERO que elGrup RACC (Associació sense ànim Els treballadors de CTC Externalit-de lucre) pretén aprovar i que tindria zación SL subcontracta de logísticacom a conseqüència l’acomiadament en Aceros para la Construcción S.A.de 194 treballadors/es, va ser un èxit de l’Arboç del Penedès van convocartotal. vaga indefinida des del 19 de febrer.Els convocants entenem que l’ERO Després dels acords aconseguits enpresentat respon a una falta de res- l’ERO plantejat per Aceros para laponsabilitat directiva per inversions Construcción SA, el qual va ser sig-fallides i aventureres, que pretenen nat per CCOO i l’empresa, cal dir quepal•liar amb acomiadaments, rebaixa aquest recull com “Pla Social” d’entrede condicions salarials i externalitza- altres, una recol•locació en l’empresacions que redundaran en una disminu- subcontractada de logística del propició de la qualitat. Centre i que des de CGT sens dubte es considera de total il•legalitat, ja que no s’entén com una empresa contrac-Derbi formalitza tista pot oferir llocs de treball en unal’ERO per a subcontracta, sense ser considerada aquesta acció com una Cessió Il•legalacomiadar als o un suposat tràfic de mà d’obra.
  • 17. 16 · L’Entrevista Setembre de 2012 Parlem Josep Juárez Alvárez, Secre “Hi han motius sobrats per aPep Torres i Txema Bofill 14N? La Vaga General és l’eina més potent de la classe treballadora però, just perJosep Juárez Alvárez (Pozuelo de Ca- això s’ha dut a terme una sistemàti-latrava, Ciudad Real, 1953). Bancari ca campanya de desprestigi, que haamb 40 anys d’antiguitat. Treballa al comptat amb la col•laboració dels di-BBVA i manifesta que “és imprescin- rectius sindicals del règim, que quandible trencar el monopoli financer en s’han vist obligats a convocar-la homans de la banca privada, per la via han fet tard, malament i sense creurede la creació d’uns serveis financers en el seu potencial. A més, no hempúblics, ètics, i gestionats i contro- d’oblidar que els directius de CCOO ilats democràticament. La dictadura UGT, han tingut una conducta traïdora als interessos de classe durant aquestdels especuladors ja està fent un mal temps. M’estic referint als pactes perpotser irreversible, i un dels exemples a la reforma de les pensions, firmatés el rescat a la banca, que paguem per ells al gener de 2011 i que Rajoytots els ciutadans.”. Compromès sin- acaba d’implementar-lo, que retalladicalment des de 1975. Fundador del o elimina les prestacions públiques, iSindicat Autònom de Banca i Estalvi ajorna l’edat de jubilació als 67 anys,de les Illes Balears (SABEI). Ha estat i també l’anomenat “II Acuerdo por elmembre de la Comissió negociadora empleo y la negociación colectiva”,del Conveni col•lectiu de la Banca una altre pacte d’empobriment salarialPrivada en representació del SABEI. que regala als empresaris la referènciaDes de fa un any torna a ser per sego- de l’IPC i la ruïna de la negociacióna vegada secretari general de CGT a col•lectiva. L’actuació contradictòriales Illes Balears. que suposen aquests acords ve a di- namitar la credibilitat de la lluita sin-- Quants mesos portes de Secretari dical i a erosionar la utilitat de VagaGeneral de la CGT de Balears? General, sens dubte un altre objectiuEn aquesta segona etapa, gairebé 11 del govern i l patronal.mesos. - La mobilització permanent que- Fes una valoració de tot aquest promou la CGT, en què consisteix?temps com a Secretari General. No es tracta de cap obsessió. Es trac- Banca? La repressió és el darrer instrument A parts iguals, la participació i els des-Com t’has trobat l’organització en ta de no baixar la guàrdia davant les I tant que sí. El robatori immens de de les dictadures. És clar que hi ha equilibris de gènere. La gent que for-aquesta segona etapa? agressions permanents del sistema recursos que s’està perpetrant ja és un un allau de mesures repressives, poli- mem part de la CGT hem de participarLa veritat és que ens ha tocat viure capitalista. Es tracta de dur a terme el problema d’estricta supervivència. És cials, judicials i de multes, que intenta més activament en les assemblees, peruna etapa convulsa, en el terreny in- lema de “cap agressió sense resposta”, imprescindible trencar el monopoli fi- propagar la por a les conseqüències fer realitat l’autèntic funcionamenttern, que l’hem hagut de superar per alhora d’anar reforçant la moral dels nancer en mans de la banca privada, d’enfrontar-se al sistema. Les xifres horitzontal. D’altra banda, la igualtatfer front al què realment és important, que lluiten per a construir la societat per la via de la creació d’uns serveis de l’augment de la despesa en mate- de gènere ha de ser un objectiu prio-el plantar cara a una realitat que era que volem. financers públics, ètics, i gestionats i rial i personal repressiu de la policia ritari, i això tant en el sentit qualita-i és cada vegada més complicada per controlats democràticament. La dic- sembla que són espectaculars, i això tiu, de la relació entre els companys ia la gent treballadora. Principalment, - Quines mobilitzacions i accions en tadura dels especuladors ja està fent demostra l’estat terminal del règim les companyes del sindicat, com en ladegut a l’entrada en vigor de la devas- perspectiva destacaries? un mal potser irreversible, i un dels sortit del 78. Per fer front a tot això, pròpia presència de les nostres com-tadora reforma laboral, que va tenir A banda del què hem comentat de la exemples és el rescat a la banca, que la millor eina és la solidaritat amb la panyes al si de la Confederació. Bastalloc poques setmanes abans de la re- propera VG, la mobilització ciutadana paguem tots els ciutadans. Perquè gent represaliada. La informació, la comparar les dades de l’afiliació entrenovació del SP de CGT-Balears. no s’ha d’aturar, paral•lela i connec- computa com a deute públic amb prio- denúncia i les mesures de suport, a homes i dones, dels delegats i les dele- tada amb l’acció sindical pròpiament ritat de pagament, per la reforma-ex- través de plataformes antirrepressives, gades de personal i membres de comi-- Per a quan una vaga nova vaga ge- dita. En aquests moments hem prepa- pres de l’article 135 de la Constitució, és la millor manera de demostrar que tès d’empresa, de la composició delsneral i vagues conjuntes amb altres rat, amb un nombrós grup d’entitats que de manera servil varen muntar se pot plantar cara a la brutalitat del òrgans de gestió del sindicat, fins i totsindicats europeus? socials i ciutadanes, la “marea ciuta- amb una celeritat inaudita PP i PSOE. sistema i combatre la por. A Mallorca, el propi Comitè Confederal de la CGT,En línia amb la darrera convocatòria dana” del 23F, contra el cop d’estat com a altres territoris, s’ha constituït per saber de què estic parlant.del 14N, crec que hem de posar fil a dels mercats, amb la col•laboració del - El govern segueix retallant drets Mallorca Antirrepressiva, una bonal’agulla per preparar la propera Vaga govern titella de Rajoy. Dins aquest laborals i socials malgrat les mo- passa endavant. - Quins son els punts forts que desta-General, el més aviat possible, en context, cobra importància la lluita bilitzacions i vagues dels sindicats. caries de la CGT avui?la que no només hem d’aconseguir contra l’especulació bancària, pel dret Com ho valores, què es pot fer? - Hi ha democràcia directa i auto- CGT està recollint els sectors decebutsl’aturada laboral, sinó que també ha a l’habitatge i contra els desnona- Cal continuar, reforçar i ampliar la gestió a la CGT? Què es pot millo- amb el sindicalisme domesticat, per-de ser inclusiva d’una vaga ciutadana ments. lluita. El missatge desmobilitzador rar en aquests àmbits fonamentals què representa allò que ha de ser el sin-i de consum. del règim és que protestar no serveix per a l’anarcosindicalisme? dicalisme: llibertat, lluita i recolzament - Des de la CGT es promou que els de res, però no és així. Sabem que la La CGT és un sindicat de base, horit- mutu, i tot això plantant cara al sistema- La vaga indefinida és una utopia? manifestants promoguin pancartes lluita sempre paga. El govern d’Aznar zontal i assembleari. La democràcia corrupte i depredador del capitalisme.La utopia sempre té un vessant relatiu. pròpies, expressions pròpies, crea- va caure un any després de les lluites directa funciona si se és fidel a aquests D’aquestes premisses emana la nostraEl que sembla utòpic en un moment tives, reivindicatives, festives, punts contra la guerra d’Iraq, i el govern de principis. Quan es produeix alguna eficàcia, perquè hem demostrat que undonat, pot ser possible en un altre, si de trobada i discussió, etc? Rajoy també caurà. Però, mentrestant, situació conflictiva dins la CGT, qua- sindicalisme útil per a la gent treballa-es donen les condicions. Hi han mo- Els espais de mobilització són i han se van aconseguint alguns fruits de la si sempre és degut a qüestions per- dora no és el més gran, sinó el que tétius sobrats per a la Vaga General in- de ser espais de llibertat, on la gent lluita. Dels darrers, el canvi del vot sonals entreverades en les decisions les mans més lliures. La CGT és, avuidefinida, i des de CGT hem de apostar combini protesta, creativitat i posada del PP en la tramitació parlamentària col•lectives. Per tant, es millorarà en dia, l’organització sindical anticapi-decididament per crear les condicions en comú de les idees. L’humor i les de la ILP sobre els desnonaments, és bastant si som capaços de separar de talista més important amb implantacióque la facin possible, a més d’estar accions lúdiques no solen minvar la un exemple. la vida del sindicat les diferències per- estatal, i cal fer-la més gran i més forta,preparades per a tal possibilitat. mobilització sinó, pel contrari, poden sonals que puguin aparèixer. per ser aviat el referent majoritari que servir per potenciar-la. - La CGT i altres organitzacions i la gent treballadora necessita.- Com valores la passivitat i manca moviments socials estan en el punt - Quins son els problemes més im-de reacció dels sindicats institucio- - Hi ha alternativa a la banca pri- de mira de la policia? Què en pen- portants avui dintre de la CGT? I - Creix l’afiliació de la CGT?nals desprès de la vaga general del vada i als rescats dels governs a la ses? quines les alternatives? S’afilien precaris, immigrats, atu-
  • 18. Setembre de 2012 Laboral - Economia · 17m amb... etari General CGT Illes Balears a la Vaga General indefinida” rats, joves. El sindicat dóna resposta S’ha avançat molt en el funcionament persones. als problemes de molts treballadors estatutari del sindicat, venint d’un mo- sense possibilitat d’exercir els seus del gairebé de sindicat únic. No ens - Què penses de la lluita electoral i >> LES FRASES... drets? podem permetre el luxe, amb tot el què de confiar lluites a representants? Tot i que el sindicat creix, segons està caiguent, de distraure’ns ni tudar És una opció vàlida avui o una op- avança el grau d’agressió amb l’excusa forces en conflictes interns que es po- ció que minva la lluita directa dels “La CGT és de la crisi, ens estem adonant que la precarietat i l’atur generen més sub- den evitar. Cal recolzar solidàriament les noves organitzacions de la CGT, treballadors? El sistema electoral està podrit de un sindicat missió que rebel•lia. A la CGT ens cos- com ara el SOV de Menorca. partitocràcia i bipartidisme, i cada de base, ta molta de feina apropar el sindicat als treballadors i treballadores exclosos. - Com veus les divisions dintre vegada més esdevé un carreró sense sortida, inútil per a canalitzar les rei- horitzontal i És un debat urgent, el de l’organització l’anarcosindicalisme? Com estan les vindicacions de la gent. D’altra banda, assembleari. relacions entre CGT i les dues CNT i de les persones aturades i precàries, sobretot joves i dones, si no volem altres sindicats anticapitalistes? no podem ignorar la importància que encara tenen els processos electorals La democràcia convertir-nos en un sindicat només per CNT i CGT responen a dos conceptes en la vida de la gent, basta mirar qui directa a la gent que té feina. Però tot passa per distints de l’anarcosindicalisme: un ens governa i les conseqüències de tot l’autoorganització d’aquests sectors de més tancat i l’altre més obert. Com- plegat. És un llarg debat, però la de- funciona si treballadors i treballadores, per la seva partim el bessó anticapitalista, i estic mocràcia directa que reclamem passa se és fidel voluntat d’emancipació i de lluita. convençut que bona part de les nos- per dinamitar les actuals regles de joc tres diferències desapareixen quan electorals, una autèntica trampa al ser- a aquests - En què esteu treballant actualment en el Secretariat Permanent? Com compartim lluites en comú, com s’ha demostrat en les tres darreres vagues vei del sistema. principis” funcioneu? En l’ordre intern, en la descentralitza- generals. Fora de CNT i CGT, el sindi- calisme anticapitalista és gairebé testi- - Està en crisi el sindicalisme? I els sindicats revolucionaris? Segueix “És imprescin- “La Vaga ció i dotar d’autonomia als diferents monial, a les Illes Balears tenint sentit organitzar-se en un sin- dible trencar General és sindicats que composen la CGT-Ba- dicat o és una forma d’organització lears. Hi ha sectors molt dinàmics, ac- - Com estan les relacions amb els que s’ha quedat desfasada davant el monopoli l’eina més tualment dins el SOV, que estan a una moviments socials i demés grups lli- altres fórmules organitzatives? Amb la situació social que vivim, financer en potent de passa de poder constituir sindicat pro- bertaris, en un context com l’actual pi, com ja s’ha demostrat en el procés en que les retallades ens afecten a d’atur, precarietat, explotació i roba- mans de la la classe de consolidació del Sindicat de Trans- ports. A més de recolzar l’acció sindi- tots i cal anar junts? A partir d’aquestes convocatòries an- tori de recursos públics a gran escala, està clar que el model sindical majori- banca privada, treballadora, cal dels diferents sectors i empreses, ticapitalistes unitàries, s’ha generat un tari, basat en la recerca de la pau so- per la via de la per això en l’ordre extern estem treballant per debat força interessant, sobre quina cial, ha fracassat. No obstant això, crec creació d’uns consolidar la lluita unitària anticapita- lista, i convertir-la en una opció social ha de ser la convergència i les eines de lluita de les organitzacions socials, que és en el sindicalisme on es troba l’eina més potent de resistència con- serveis finan- s’ha dut a necessària, per a sectors majoritaris de llibertàries i anticapitalistes. El que en tra el sistema. La prova la tenim en la cers públics, terme una la població de les Illes Balears. la manifestació anticapitalista de la da- necessitat que té el poder, de despres- rrera Vaga General se’ns reconegués tigiar les organitzacions obreres. Amb ètics, i ges- sistemàtica - Com estan les relacions entre el Secretariat Permanent i les diverses per la mateixa policia 10.000 mani- festants, demostra que, ara i aquí, si una classe política totalment al seu ser- vei, l’organització dels treballadors i la tionats i con- campanya de Federacions Locals? caminem junts podem ser un referent seva autonomia són el darrer bastió de trolats demo- desprestigi Els problemes que hi va haver al darrer majoritari de lluita, contra les retalla- resistència. Els sindicats revoluciona- Congrés crec que s’han anat superant. des, el deute i la crisi, i a favor de les ris no només són compatibles amb les cràticament” contra ella” noves fórmules de lluita, sinó que les han de nodrir de sentit de classe. Per - Com valores els mitjans de co- pròpia supervivència del planeta i dels això és necessària la participació en les municació de la CGT (Catalunya/ éssers vius. Tenim la força de la raó, i noves plataformes i moviments. Com- Papers, els diferents Webs, Twitter, la societat futura depèn de quin grau de partim la mateixa lluita. Facebook,...). Com valores el treball resistència oposem, a hores d’ara, a la que s’està fent des de l’Equip de Co- dictadura del capital. - Com veus les privatitzacions municació, què es pot millorar? d’aigua, llum, salut, educació, que Tot és molt millorable. La comunica- - Si Madrid i els mercats ens fessin el generalment són espolis dels bens ció és una eina bàsica del sindicat, i favor de deixar-nos decidir, votaries bens públics pels corruptes de sem- hem de posar esment en cuidar-la i fer- independència? pre? la útil. Per exemple, la gent de CGT- Soc defensor del dret Els serveis bàsics d’educació, sanitat, Balears hem de participar molt més en d’autodeterminació, dels processos atenció social, aigua, energia, infraes- el Catalunya-Papers. És molt d’agrair d’emancipació dels pobles oprimits, tructures, transports, finances, etc., han la intensa feina que estan duent a terme però veig inseparables aquests drets de ser públics, al servei de tothom. els companys que coordinen aquests del de l’alliberament de classe. Si no Qualsevol procés de privatització és mitjans. caminen cap a una societat més igua- un robatori als interessos col•lectius, i litària i justa, la independència no serà una passa enrere per a la justícia so- - El teu lema de vida sinó una altra maniobra de distracció. cial. El patrimoni, els espais i els ser- És molt bàsic: intentar deixar, als qui veis públics són i han de ser al servei venen darrere, un món millor que el - Un desig per aquest any 2013 de tothom, sense que ningú en faci ne- què hem rebut nosaltres. Consolidació i extensió de les lluites goci d’això. Els beneficis privats d’un socials, i molts ànims i salut per a to- servei públic surten de la manca de la - Unes paraules als militants, afilia- tes aquelles persones que lluiten, que qualitat, dels drets dels treballadors des i simpatitzants de la CGT i als no renuncien als drets socials i planten que els presten, o de totes dues coses. lectors i lectores del Catalunya/Pa- cara al sistema. Cal una gestió eficient dels serveis pú- pers blics, no una privatització. En els ser- Que no cal afluixar. Els temps són - Alguna cosa cosa que vulguis afe- veis públics ha de primar la rendibilitat molt durs i la lluita cansa, però està en gir? social, per damunt de l’econòmica. joc la dignitat de la vida humana i la No, potser cauria en la redundància.
  • 19. 18 ·Sense fronteres Setembre de 2012 Els Estats Units i els seus aliats són el bloc mésSENSE FRONTERES agressiu i bel·licista que hi ha al planeta Terra i, per això, el més perillós per a la seguretat i la pau mundialsL’OTAN i l’Estat propiJosé Luis Gordillo yar el NO. Des de llavors, la llista de raons per anar-se’n de l’OTAN s’ha fet tan llarga que ja és quilomètrica.A l’inici del documental Bowling A tots els arguments que es dona- for Columbine, de Michael Moo- ven aleshores, cal afegir ara els quere, es descriu el que Moore caracterit- es deriven del rebuig a les diversesza com “un dia típic als Estats Units guerres d’agressió, invasions, ocupa-d’Amèrica”: “El granger fa les seves cions i intervencions militars dutesfeines. El lleter fa el repartiment. El a terme al llarg dels últims deu anysPresident bombardeja un altre país de (Afganistan, Iraq, Somàlia, Líbia, Sí-nom impronunciable...” ria, etc..) sota la cobertura ideològicaÉs una bona manera d’explicar la de la fantasmagòrica guerra contraquotidianitat d’un país que, des de el terrorisme o per espúries raonsfa dècades, sempre està en gue- humanitàries. Els Estats Units i elsrra. Però no solament ell, també ho seus aliats (com, per exemple, l’Estatestan, en primera línia o a la rere- d’Israel) són el bloc més agressiu iguarda, els seus aliats de la UE que bel•licista que hi ha al planeta Terrali donen suport enviant soldats o i, per això, el més perillós per a lapermeten-li que utilitzi les bases mi- seguretat i la pau mundials: noméslitars ubicades al seu territori. És el cal pensar el que podria succeir a lacas de l’Estat espanyol i, si ens hem convulsa regió de l’Orient Mitjà —ide prendre seriosament les propos- per extensió a la resta del món, do-tes d’Artur Mas, també ho serà de nades les conseqüències de la pujadal’Estat català somiat pel bloc social i del preu del petroli que això podriaeconòmic que se sent representat per provocar- si Israel ataqués l’Iran.ell en aquest punt. Segons l’actual Totes les intervencions militars oc-President de la Generalitat, el futur cidentals dels últims deu anys hanEstat català hauria de fer el mateix tingut com a motivació principal teixes fonts d’energia. quelcom de normal la participació yen diners a cabassos i els governantsque l’Estat espanyol, es a dir, formar garantir el subministrament ener- El poc espai que totes aquestes qües- en les guerres per la “seguretat ener- europeus bombardegen països de nompart de la UE i l’OTAN. gètic d’EUA i la UE. Segons dades tions ha ocupat a la última campanya gètica”, com diuen els que manen. De impronunciable davant la indiferènciaAl 1986, com tothom sap, es va du proporcionades per l’AIE (Agencia electoral catalana —i, més en gene- fet, també nosaltres podríem fer la del seus ciutadans “.a terme un referèndum sobre la per- Internacional de l’Energia), els EUA ral, en tot el debat sobre unionisme descripció “d’un dia típic a qualsevolmanència d’Espanya a l’Aliança At- necessiten importar el 65% del pe- i/o secessionisme- és un símptoma Estat —present o futur- de la Unió * José Luis Gordillo és membrelàntica. A Catalunya —com al País troli i el gas que consumeixen, i els clar de que la majoria de la població Europea”: “la gent es manifesta con- del Centre d’Estudis per la PauBasc, Navarra i Canàries- va guan- països de la UE, el 53’9% de les ma- catalana i espanyola ha acceptat com tra les retallades, els banquers guan- J.M.DelàsOfensiva repressiva generalitzada per part del governmarroquí contra la protesta socialATTAC Marroc migrants subsaharians que sofrixen la al deute. participació de les empreses privades ritat amb les seves víctimes repressió de les autoritats i el racisme i les llars riques romandrà baixa per- - Exigeix l’alliberament de tots els pre- també es mobilitzen i també pateixen què gaudeixen d’exempcions fiscals, sos polítics i solidaritat amb les seves Espiral del deute iA TTAC CADTM Marroc denun- la repressió, empresonament i judicis subvencions i accés a la terra a preus famílies. ciem l’ofensiva repressiva gene- injusts.To tes aquestes mobilitzacions reflecteixen el fracàs de les polítiques l’austeritat irrisoris.L’estat intenta anticipar-se a les resistències obreres i populars que - Crida a una ruptura radical amb les opcions neoliberals actuals amb la fina-ralitzada per part del govern marroquíque estan sofrint les mobilitzacions neoliberals i l’ofensiva repressiva de El deute públic (intern i extern) del es desenvolupen en tots els fronts per litat d’assolir un veritable desenvolu-populars contra l’actual situació econò- l’estat mostra la seva determinació de Marroc va arribar a 583 bilions de DH la feroç repressió, i un acarnissament pament econòmic i social centrat en lamica i social. dur la càrrega de la crisi a les masses (aproximadament el 70% del PIB) al sobre totes les estructures combatives satisfacció de les necessitats bàsiquesEn el començament de l’any 2013, es- populars, sense vacil•lar a trepitjar la setembre de 2012. El seu servei és de organitzades o no organitzades: M20F, de les classes populars i a garantir latem presenciant al Marroc una escalada llibertat d’opinió i d’expressió i els 108 bilions de DH. Si comparem el sindicats, associacions de diplomats sobirania alimentària.de repressió contra totes les formes de drets humans. deute anual amb el pressupost per a en atur, defensors dels drets humans, - Reitera la seva reivindicació deprotesta social. Això es manifesta per Fallida de les opcions neoliberals en un l’educació (51 bilions), salut (12 bi- víctimes del sistema de microcrèdits, cancel•lar el deute públic marroquí.intervencions salvatges contra les ma- context de crisi mundial del capitalis- lions) o les inversions públiques (59 militants d’ATTAC, etc. Una decisió que proporcionarà trobarnifestacions i concentracions, la presó meLa crisi mundial ha posat en relleu bilions), queda clar que cap desenvo- En aquest context, la nostra associació recursos suficients per a injectar en elsi enjudiciament de militants actius, la el fracàs de les opcions neoliberals lupament econòmic i humà és possible ATTAC CADTM Marroc: sectors socials i per a alliberar-se deintimidació de tot tipus contra ells... dictades per les institucions financeres sense la cancel•lació del deute. I aques- - Condemna fortament aquesta onada la dependència de les potències impe-L’estat intenta establir un clima de te- i comercials internacionals. La depen- ta és la nostra reivindicació. de repressió i expressa la seva solida- rialistes i recuperar la nostra sobirania.rror i criminalitzar la resistència. Entre dència del nostre país cap a les grans Per desgràcia, l’estat fa entrar de ple alells, el Moviment 20 de febrer (M20F) potències és un símptoma d’aquest nostre país en la infernal espiral del deu-que advoca per la democràcia i la jus- fracàs. De fet, el valor de les nostres te. El préstec de 1 bilió d’euros el 2010tícia social, les lluites sindicals per a la exportacions cobreix només el 47% i de 1.5 milions de dòlars al desembredefensa dels assoliments obtinguts en de les nostres importacions, finalitzant de 2012 confirma aquesta tendència.el sector públic (educació, salut, justí- l’any 2012 amb un dèficit comercial de Mentrestant, el FMI amb la seva novacia,…) i privat (mines, tèxtil, hostale- 200 bilions (24% del PIB). línia de precaució i liquiditat (LPL) do-ria, agricultura,…), els Diplomats en Les polítiques d’obertura per a atreure tada amb 6,2 bilions de dòlars, ens haAtur pel seu dret al treball (continuen inversió estrangera (IED) i els acords fixat els termes del pla d’austeritat a se-amb les seves accions diàries a Rabat a de lliure comerç destrueixen el teixit guir. En el menú: congelació de salaris,pesar de la feroç repressió). productiu nacional ja feble, provoquen disminució de la despesa pública en elsLes mobilitzacions en defensa dels acomiadaments i rebaixen salaris i re- sectors socials, desmantellament delserveis públics, del dret a l’habitatge i dueixen els ingressos duaners. sistema de subvencions dels productescontra l’alt cost de la vida en les ciutats La privatització de les grans empreses bàsics i del sistema de pensions.sofreixen la mateixa sort. En les zones públiques rendibles i la delegació de Són doncs les masses populars qui pa-rurals, els seus habitants exigeixen in- la gestió dels serveis públics al capital garan la crisi. Els impostos representenfraestructures bàsiques que falten te- privat contribueixen a la sortida de di- més del 63% dels ingressos de l’estatrriblement en regions aïllades. Les vises en forma de dividends. Resultat: en la llei de Finances per a l’any 2013 idones víctimes dels efectes desastrosos les finances públiques estan esgotades seran suportats principalment pels con-del sistema de microcrèdits i els im- i l’estat convertit en un recurs recurrent sumidors i els assalariats, mentre que la
  • 20. Setembre de 2012 Sense fronteres · 19Chávez s’ha mort, ni blanc ninegre sinó tot el contrari: roig!!!Jordi Martí Font I ja sabem que això no és l’important però també hi és. I no m’agrada només el blanc o el negre, perquè aleshoresS ’ha mort Hugo Chávez i cal fer ba- quan pintes algun “gris” ja no ets prou lanç a corre cuita, no fóra cas que bo,o no prou “radical”, o no prou “comens quedéssim fora de la colla dels que s’ha de ser”. No parlo de Chávez sinóel lloen o fora de la colla dels que el de qualsevol procés revolucionari, co-blasmen. En això ho tenim fàcil, o no, mençant pel que conec més a fons, és aja que és ben fàcil de triar quina és la dir el del 36 als Països Catalans.nostra colla. En un costat hi ha els nos- I és veritat i ho penso, Chávez ho ha fettres, els que lluiten dia a dia al nostre molt rebé, perquè ja aconseguit aixecarcostat, amb qui lluitem aquí i arreu; a les classes oprimides d’Amèrica Llati-l’altre, la colla dels mentiders (la prem- na i les ha fet prendre consciència desa que aprofita la mort de Chávez per a la seva importància com a persones, leslinxar-lo per darrera vegada), dels lla- ha fet aprendre que podien decidir-hodres, assassins, multinacionals i estats tot, o gairebé tot. Però per valorar el seuque ens fan la vida impossible. Fàcil govern en el futur ens caldran perspec-la tria, tot i que cal llegir el més enllà tiva i dades, no només sensacions, que(escoltant els sectors anarquistes més ja les tenim. En això ens ajudaran dadescrítics amb Chávez) per tenir clar que com les que publicava Media.cat (perhi ha altres realitats que cal conèixer... mi ja imprescindibles com a referentsPerò m’agradaria anar una mica més en- informacionals) sota la denominacióllà i intentar no caure en dogmatismes. de “El llegat de Chávez en deu xifres“,No m’agrada gens ni mica la lloança però també dades com les que Vilawebsense contemplacions d’un procés que citava d’Human Rights Watch en queen la major part dels casos desconei- lamentaven que Chávez deixi un llegatxem considerablement. No m’agraden autoritari i l’acusaven d’impedir a pe- Quan ho tinguem tot, sense cap mena tre blanc i negre, jo m’abstindria i tria- * Jordi Martí Font, és membre deels líders vistos com a gairebé divins, riodistes, defensors dels drets humans de dubte, n’extreurem conclusions que ria roig, roig del segle XXI. Descansa la CGT, de l’Ateneu Llibertarino m’agrada el culte a la personali- i altres ciutadans a exercir els seus esperem que aleshores ja no siguin no- en pau, mano, que les revolucions del Alomà, del Col•lectiu Independen-tat que, tot i que potser no promovia drets fonamentals; i moltíssimes més, més blanques o negres. El que avui és XXI -i les que vindran- no han de parar tista del Priorat i de la CUP deChávez, sí que utilitzava per governar. és clar... clar és que si només es pogués triar en- i tu les vas engegar. Tarragona.El Libertario davant la mort La FARV enfront ded’Hugo Chávez: Ni de dol, ni de la desaparició físicacelebració!. Arriba l’hora de del Company Hugol’autonomia de les lluites socials! ChávezCol•lectiu editor El Libertario lògica interna deixa als seus seguidors desbocada, creixent atur i precarietat Federación Anarquista el nostre tremp i coratge. Que el nos-http://periodicoellibertario.blogs- enfrontant-se entre si per l’herència del ocupacional, devaluació monetària, Revolucionaria de Venezuela tre coratge cridi als burgesos (vells ipot.com.es/ comandament, amb clar avantatge per espantosa inseguretat personal, crisi en http://farvespecifistas.blogspot.com.es/ nous), oligarques i imperialistes: Aquí als alts buròcrates “rojos-rojitos” i la els serveis d’aigua i electricitat, educa- ningú es rendeix, totes avancem!. casta militar, en labors de negociació ció i salut per terra, falta d’habitatges, Perquè sàpiguen els voltors que gau- assegurant impunitat per a les seves obres públiques obsoletes o en execu- deixen amb dolor aliè (si, aliè a ells,Q uan se sumen una gravísima do- lència, atenció mèdica condicio-nada a miopes decisions polítiques, i corruptelas. Quant a l’oposició de dreta i social- ció atropellada, atenció només dema- gògica per a les extremes mancances E l fill del poble llibertari ja no està físicament amb nosaltres. En aquesta hora trista de profund dolor, que no mereixen anomenar-se poble), que farem respectar el nostre dol colo- demòcrata, la nova situació els troba dels més necessitats, i un etcètera que rit i defensarem amb totes les nostresun pacient alucinat de poder, solament no per llarg és menys nefast. Aquests les i elss anarquistes revolucionaris sense haver superat les derrotes en les eines, armes i vides mateixes aquestcabia esperar aquest final: el cabdill ha problemes no són la preocupació cen- de Veneçuela cridem a acolorir el fosc presidencials del 7-O i les regionals del procés que cada vegada serà més lli-mort, amb el que tenim un canvi subs- tral dels dos bàndols en contesa per la dol de la mort per a convertir-lo en el 16-D, comicis en els quals s’havien bertari. Defensarem el llegat dels quetancial en l’escena política veneçola- Cadira de Miraflores i el botí petrolier. coratge, que aquest profund dolor que compromès amb engruixades il•lusions no mereixen anomenar-se morts perna. En un instant, el que va ser major Per això, la nostra resposta col•lectiva sentim serveixi d’aliment per a afilar i amb l’oferta del seu “populisme”, ju- que han mort per la vida. Que som mi-fortalesa del règim es converteix en la ha de menysprear el seu xantatge les armes i polir el tremp per a de- rant als votants mantenir i ser eficients lions i que Chávez i Sabino viuen i laseva debilitat essencial: Chávez ho era d’exigir-nos suport electoral a can- fensar i seguir avançant, consolidant en l’ús dels instruments clientelars que lluita segueix. Repetim, avui més quetot i, al faltar, només queda conjurar la vi de solucions que mai arriben o són i aprofundint aquest procés que ara, tant li van valer a Chávez. Ara, aques- mai: Aquí ningú es rendeix, tots avan-fidelitat absoluta cap al seu record amb ridículament incompletes. Aquesta és més que mai, està en les mans del seu ta oposició acomodada vol creure que cem!. Que floreixi la anarquía! Visquil’obediència a les seves disposicions l’hora de desbordar a aquestes cúpules legítim amo: el POBLE. una fortuïta metàstasi per fi ha posat al el poble de Veneçuela!succesorials, evidenciant la feblesa podrides i construir, des de baix, una Cridem a prendre els carrers, a desple-d’un govern que va buscar reforçar el seu abast l’ascens a aquest poder polí- veritable democràcia, amb igualtat, gar-nos, a teixir i consolidar les xarxesseu suposat caràcter “socialista i popu- tic del que les seves ambicions, errors, justícia social i llibertat. Cal potenciar continentals de les nostres resistèncieslar” amb la pràctica d’un grotesc culte mandra i incompetència els ha allunyat la indignació generalitzada per la situa- i lluites llibertàries. Com anarquistes,a la personalitat, ara convertit en buida per llargs anys, poder que exercirien ció que patim, convertint-la en lluites sempre considerem a Chávez un com-invocació a les ànimes. amb similar necedad i afany depreda- socials autònomes, esteses i autoges- pany, un germà, un més en les nostresEl propi desaparegut és el principal dor al que ha practicat la boliburgesía tionades, dient clarament als polítics trinxeres de lluita. A pesar de les nos-responsable d’aquest desenllaç. El chavista. Enfront d’aquest quadre de del poder que no els necessitem com tres diferències i de les nostres críti-secretisme que va envoltar a la seva càlculs mesquins i oportunistes, que intermediaris o atorgants graciosos del ques mútues, sempre va ser la unitatmalaltia era mogut pels mateixos res- iguala al Gran Pol Patriòtic i l’oposició que des de baix i units podem collir, del poble i la potencialitat de la sevasorts de la centralizació extrema del de la Taula d’Unitat Democràtica, te- sense necessitat de “mans blanques” o organització les consignes que vanpoder, el que mancant coherència ideo- nim la greu situació del país: inflació “boines vermelles”. mantenir articulades les nostres ac- cions. Són temps de continuar la lluita ini- ciada el 27F de 1989. Són temps de reivindicar la drecera de la lluita per la vida, pel comunisme llibertari, per la revolució, per la veritable revolució. Que els nostres somnis elevin al cel
  • 21. 20 · Social Setembre de 2012 La intervenció militar francesa a Mali forma part del plaSOCIAL estratègic per posar tot el continent africà sota el control militar de les “democràcies” occidentals que avui tornen a Àfrica amb casc colonial pintat amb els colors de la pauLa intervenció militar de Françaa MaliUn moviment més en el gran tauler d’escacsJoan Carrero ment de les forces imperials (rapidesa darrere de la qual és molt difícil el no veure una planificació) en el mateixL’autor, expert en Àfrica, analitza els moment en el qual sona el tir de sor-interessos que mouen la intervenció tida, que sol ser sempre un ’esdeve-de França a Mali al dictat de les grans niment” que justifica tan “generosa‘famílies’ de poder internacional. intervenció” (rapidesa que contrasta fortament amb l’abandó des de faLa primera clau que hem de tenir en disset anys de la societat congolesacompte a l’analitzar el conflicte de en mans dels agressors ruandesos)...Mali és que actualment França forma Així que, com molt bé afirma Man-part d’un sistema imperial occidental, lio Dinucci: “El que ha començat aliderat pels anglosaxons, en el qual es Mali, amb les tropes francesos comdóna certament un repartiment de pa- punta de llança, és per tant una ope-pers però en el qual cap membre pot ració de gran envergadura que, desanar al seu aire sense el vistiplau del del Sahel, s’estén cap a l’Àfrica oc-nucli dur d’aquest Imperi: les grans cidental i oriental. Aquesta operació“famílies” de financers que van crear es conjuga amb la que va començar,i controlen la Reserva Federal nord- en el nord d’Àfrica, amb la destruccióamericana, la Unió Europea, el Banc de l’Estat libi i les maniobres per aCentral europeu, l’euro… ofegar, a Egipte i altres països, les re-François Hollande és, des de fa molts voltes populars. Una operació a llarganys, membre de la French Ameri- termini que forma part del pla estra-can Foundation, constituïda en 1976 tègic tendent a posar tot el continentper aquestes poderoses “famílies”, a africà sota el control militar de lesla qual Pierre Hillard qualifica com ‘grans democràcies’, que avui tornen“El Cavall de Troia nord-americà a a Àfrica amb casc colonial pintat ambFrança”. Tant Nicolas Sarkozy com els colors de la pau.”François Hollande són ’criatures’ controlarà el món. Àfrica és per a al que França també ha enviat forces en els últims quatre anys segons el * Joan Carrero Saralegui és promo-dels poderosos clubs fundats fa mol- aquestes gents una de les “regions” especials, és un dels majors exporta- Nova York Estafis); la utilització de tor del Fòrum Internacional per a lates dècades per aquestes famílies que considerades com “perifèriques” i dors d’urani, que està controlat per la tals grups per a crear conflictes i la Veritat i la Justícia a l’Àfrica delses riuen de les nostres categories: es- “poc evolucionades”, però posseïdo- transnacional francesa Areva; Algè- posterior intervenció sota el pretext Grandes Llacs i autor dels llibresquerres-dretes (de fet financen a amb- res d’enormes recursos naturals, ener- ria, potència mundial en la producció de resoldre’ls, de la lluita contra el “África, la madre ultrajada” i “Ladues), de la visió d’un món dividit en gètics i de tot tipus. Per a tot això es de gas, mereix un lloc especial en terrorisme, de les motivacions hu- hora de los grandes filántropos”.Estats sobirans i de tota la ignorància va crear recentment el AfriCom, el co- l’anàlisi d’aquest conflicte. manitàries o de la defensa dels drets Article publicat a la revista Diago-de ’la gent ordinària’. mandament unificat nord-americà per Alguns analistes tan ben informats humans; la rapidesa en el desplega- nal.El seu poder és tal que l’Administració a Àfrica. La influència de la doctrina com el francès Thierry Meyssan creuennord-americana i el seu impressionant Brzezinski és gran, tant entre demò- que tot això “obre la via a la desesta-Exèrcit (amb un pressupost militar crates com entre republicans. El ma- bilització d’Algèria” en l’anomenadaque iguala al de la resta del món) són teix David Rockefeller, el ’gran home’ guerra del gas i analitza també en talnomés instruments per a executar dels poderosos i discrets clubs en els context l’estrany i “casual” atac a laels seus projectes. Es van acabar els quals s’aglutinen ’les famílies’, va planta de gas d’Amenes. Atac realitzattemps en els quals la França de Mit- quedar tan enlluernat per ell que li va per la brigada Khaled Abu Al-Abbas,terrand no es plegava als designis im- encarregar la creació de la Comissió branca dels jihadistes de AQMI que vaperials i calia doblegar-la a Rwanda i Trilateral. ser coordinada per un canadenc de re-el Zaire (avui RD de Congo), encara nom Chedad, segons va revelar el Theque fos a costa de carnisseries amb Jerusalem Post.milions de morts. Interessos a MaliConflictes en altres Només quan hàgim enquadrat l’actual conflicte de Mali en aquest ampli Amb l’excusa delpaïsos marc, podrem entendre’l en la seva terrorisme especificitat. El fet és que, una vegadaLa segona clau que no podem oblidar més, la vida sembla obstinar-se a pre- D’altra banda, en aquest dossier tro-és que els recents conflictes a Costa miar la “desinteressada generositat” bem els reiterats i consabuts elementsd’Ivori, Líbia, Síria, Mali… no són imperial fent que en els països “alli- criminals i propagandístics de sem-accidents aïllats que arriben un des- berats” sorgeixin posteriorment, com pre: la presa del poder per “un homeprés d’un altre en una seqüència ca- per art de màgia, tot tipus de recursos fort” i els seus companys colpistessual. Ja el 1997 Zbigniew Brzezinski, excepcionals que queden en mans oc- formats militarment a Estats Unitssegurament el més important estratega cidentals. (en aquest cas, el capità Amadou Sa-d’aquestes grans famílies, exposava En el cas de Mali, or, urani, coltàn, liti, nogo i els oficials del CNRDRE, elen el seu llibre El gran tablero de aje- gas, petroli… i tots els altres recursos cop d’estat dels quals va ser legalitzatdrez que el domini d’Euràsia (Europa que anirem coneixent en els pròxims per la Comunitat Econòmica d’Estatsi Àsia) és la garantia de la supervivèn- anys (com ha succeït en les altres “ge- d’Àfrica Occidental, presidida percia i la prosperitat de l’Imperi. I que, neroses intervencions” anteriors) però Alassane Ouattara, posat per Occi-per tant, el major i més urgent interès l’existència dels quals ja coneixien des dent en el poder un any abans a Costad’Estats Units, com primera potència de fa anys els nostres ’heroics’ capda- d’Ivori), i el finançament i el suportveritablement global, és assegurar que vanters. I a més, està la qüestió geoes- militar als diferents grups que podencap potència rival arribi a controlar tratègica: Mali està en el centre d’una ser considerats “heroics lluitadorsEuràsia. regió d’altíssim interès. Té fronteres per la llibertat” o “terroristes” segonsAquest domini comporta també el del amb set països, tots ells estratègics per convingui (en aquest cas, les tribusContinent Africà, que segons Zbig- un o altre motiu. Mauritània, Senegal, tuaregs i les diverses unitats militarsniew Brzezinski està lligat i subor- Guinea i Costa d’Ivori, s’obren, amb del país a la formació del qual s’handinat a l’Euroasiàtic. Qui els domini els seus recursos, a l’Atlàntic; Níger, dedicat prop de 600 milions de dòlars
  • 22. Setembre de 2012 Social · 21Mali, una guerra neocolonial quedemostra la miopia política de la UEPere Ortega tard, 2010, a Costa d’Ivori i després, de França. Un mineral, l’urani, escàs i en 2011 comandant l’atac a la Líbia de no renovable, que ha triplicat el preu Gaddafi. en els mercats degut a l’arribada delF rança ha iniciat a Mali, una més Ara, Hollande, inicia el seu baptisme zenit en la producció del petroli, amb de les múltiples intervencions mi- en l’Àfrica francòfona abanderant una un continu increment de preus perquèlitars en la que fou la seva gran àrea guerra contra el terrorisme que li ator- la demanda és superior a l’oferta.de dominació colonial, la denominada ga un prestigi intern i extern devaluatfins la independència de 1960, Àfrica per la crisi econòmica mentre amagaOccidental Francesa. els interessos estratègics de França en la regió. I quins són aquests? En pri- Un nou Afganistan?Durant la descolonització, França,per salvaguardar els seus interessos mer lloc, els residents francesos disse-geoestratègics en la regió, va teixir minats per tota aquesta immensa àrea Totes aquestes són raons suficientsunes estretes relacions polítiques amb francòfona que controlen gran part de perquè França impedís que aquestales elits a qui va entregar el poder. l’economia de tot el Sahel occidental. regió i el desballestat estat de Mali cai-D’aquesta manera, França podia con- Solament a Mali hi ha 6.000 residents, gués en mans dels grups salafistes que uns lligats a la mineria extractiva de practiquen la gihad, on conviuen grupstinuar exercint el control de la zona nombrosos recursos minerals, el més dispars, des dels tuaregs de Ansar al-donant suport a règims amics i de pas important, l’or que s’extreu al sud del Din amb 500 efectius que demandenpreservar els seus interessos econòmics país; però també lligats a l’escassa in- un nació tuareg al Nord de Mali; Al-en aquesta àrea. A aquest efecte, per tòctons, els tuaregs, que s’agrupen en països amb estructures d’estat molt dustria local, les finances i al comerç Qaida del Magrib Islàmic (AQMI),exercir aquest domini França va dis- el Moviment Nacional d’Alliberament dèbils, sense capacitat de controlar els de importacions. Una segona qüestió, escindit del GIA (Grup Islàmic Armat)seminar instal•lacions i forces militars d’Azawad (MNLA), que reclamen una seus territoris i extenses fronteres, i apuntada en diverses fonts, és la refe- algerià, el grup més nombrós ambper molts països, Níger, Txad, Costa nació pròpia, l’Azawad. Poble tua- tampoc en donar seguretat a la seves rida a les exploracions que confirmen 1.500 efectius i especialitzat en tràficd’Ivori, Burkina Fasso i Senegal. l’existència de bosses d’hidrocarburs d’armes i el segrest d’occidentals; i el reg que, en el passat, ha dut a terme poblacions.Així, un cop més, “Occi-Per tant, quan François Hollande diu en el Nord de Mali. Moviment per la Unitat i la Gihad de múltiples conflictes amb el govern de dent” recorre a la intervenció armadaque la intervenció militar a Mali està Però, el principal interès que té França l’Àfrica de l’Oest (Mujao), amb 1.000 Bamako però també amb els diferents per resoldre un conflicte que no aca-solament vinculada a una actuació al Sahel occidental no està en el Nord efectius i enfrontat a AQMI. Estats de la regió. MNLA que alhora barà amb les causes reals preexistents.altruista per eliminar el perill que re- de Mali, sinó en els diferents països Les guerres no acostumen a solucio- s’enfronta als grups gihadistes que Causes que tenien solució si s’haguéspresenten els grups armats gihadistes de la zona, on estan ubicades diverses nar els conflictes, sinó al contrari, en s’han instal•lat a l’Azawad. actuat prèviament amb una acció man-que controlen el Nord de Mali, evitar indústries extractives de fosfats, gas i generen de nous. Aquest és el cas de La intervenció militar de França en el comunada que combinés, ajut al des-la guerra civil Nord-Sud i la desesta- petroli. La més important però, a Ní- la desestabilització del Nord del Sa- Nord de Mali demostra la miopia polí- envolupament, per donar satisfacció abilització de tot l’Oest del Sahel està ger, a 180 km de la frontera de Mali hel. La majoria d’aquests combatents tica, no solament de França, sinó tam- les demandes de les poblacions, i dotarfaltant a la veritat. Són arguments es- on estan radicats importants jaciments provenen de la recent guerra de Líbia bé dels països de la Unió Europea, més de mecanismes de seguretat interna alspuris quan les intervencions militars d’urani. Níger, és el tercer productor i on donaren suport a Gaddafi, que for- preocupats per la seguretat dels france- governs de la regió. Ara el Nord delen les excolònies d’Àfrica han estat exportador mundial d’urani. Mineral tament armats es refugiaren i apodera- sos i europeus que habiten en la regió Sahel es pot convertir en un nou Afga-una tònica habitual dels governants de explotat per dos empreses controlades ren del Nord de Mali. Una vasta regió que dels problemes que afecten a la nistan.l’Elisi. Recordem que Nicolas Sarkozy pel gegant francès de l’energia nuclear de 830.000 km2, descuidada, millor població autòctona. Una incompetèn-va iniciar el seu mandat, en 2008, amb Areva, que extreu un 40% de l’urani dit, abandonada pel govern de Mali. cia d’anàlisi de quins són els conflic- * Pere Ortega és membre del Centreuna intervenció al Txad, ho va fer més que abasteixen els 59 reactors nuclears Regió reivindicada pels habitants au- tes de la regió del Sahel, on hi ha uns d’Estudies per la Pau J.M.Delàs.CGT denuncia la repressió al poble SaharauiSecretaria de Relacions en el Sàhara Occidental ocupat pel Ma- - Tampoc s’ha obert cap investigació tat a terme contra la població saharaui. Drets Humans que des que va ocuparInternacionals del Comitè rroc. Les forces de seguretat marroqui- independent i imparcial sobre els suc- El judici de civils davant un tribunal il•legalment el Sàhara Occidental enConfederal de la CGT nes van tractar de desmantellar i expul- cessos de Gdem Iziken, després de dos militar no compleix les normes inter- l’any 1975 està reprimint greument a la sar als seus ocupants per la força. anys.La CGT manifesta la seva repulsa nacionalment reconegudes en justícia població. - La il•legalitat del judici realitzat. Que davant el judici viciat, polític i il•legal processal. Tots aquests fets suposen una Per la llibertat dels pobles! la ciutadania civil sigui jutjada per un que les autoritats marroquines han por- nova violació de l’estat marroquí als Llibertat per al poble saharaui!D es de la CGT denunciem una ve- gada més el greu atac del Marroc tribunal militar a Rabat marca la irregu- laritat del procés des de l’inici.a la població sahrauí i les condemnesdesproporcionades per als saharauis - Les tortures que durant els 2 anys de presó preventiva han sofert i denunciat Informe sobre la despesa militarjutjats per participar al campament de els detinguts i que no han estat investi-Gdim Izik el novembre de 2010. El ju- gades a més d’haver estat coaccionats espanyola 2013dici ha estat davant un tribunal militar per a signar les seves declaracions.al Marroc tot i ser població civil en con- - La instrucció del sumari ha estat pre-tra de tota legislació internacional i les parada per la policia marroquina sensecondemnes suposen una nova provoca- presentar cap prova concreta ni testimo- El Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs pre-ció al poble saharaui. niatges contra els processats.El tribunal militar de Rabat ha condem- - La majoria dels encausats són mem- senta el seu nou informe:nat a 9 saharauis a cadena perpètua, a 4 bres d’organitzacions de la societat civila 30 anys de presó i entre 20 i 25 anys saharaui i activistes, el que ressalta el “Veritats i mentides en el pressupost militara altres 10 saharauis sota l’acusació caràcter polític del juici.d’assassinat de 11 policies durant el - En els mateixos esdeveniments van espanyol de 2013”desmantellament el novembre de 2010 morir 2 saharauis, reconeguts per lesdel campament de refugiats de Gdim autoritats marroquines sense que s’hagi S’analitza el dèficit de l’Estat provinent de laIzik, a uns pocs quilòmetres del Aaiún, obert investigacions. compra d’armament, prestant especial aten- ció als Programes Especials d’Armament. De la mateixa manera que altres anys, s’analitza amb detall el pressupost militar preveuen els pressupost per a 2013. El seu autor és Pere Ortega Pots consultar l’informe en català a http:// www.centredelas.org/images/stories/infor- mes/informe%20despesa%20militar%20 2013_cat.pdf
  • 23. 22 · Social Setembre de 2012Nous moviments de donesfeministes a PalmaFeministes en Acció comença a caminarHelena Herrera, participació, sense perdre la gran ri-Secretària d’Acció Social CGT Balears quesa i diversitat que té el moviment feminista a la nostra illa, organitzant- nos mitjançant un concepte que paraL a nostra història feminista a les nosaltres és clau. L’ACCIÓ. Illes no és nova, ve de dones que És per això que s’ha creat el grup deen el seu moment van lluitar braç a Feministes en Acció, des de novem-braç per visibilitzar la situació de les bre de l’any passat hem començat undones, fent prevaler els seus ideals camí que com he dit anteriormentde classe per sobre de totes les qües- pretén aglutinar, i arribar a totes lestions polítiques de l’època. dones que vulguin participar, pen-Molt hem caminat, amb més o menys sem que mes que mai és necessari ferencert. A la illa de Mallorca com coses concretes i efectives que aug-veiem han sorgit grups de dones que mentin la capacitat de resistència,vénen visualitzant i denunciant, la la capacitat d’aprendre i compren-violència de gènere, la precarietat dre la realitat que ens envolta deslaboral, la situació social de nosal- d’una visió crítica i d’esquerres, ambtres les dones. En els últims anys un l’objectiu d’influir.dels moviments que mes visibilitat Feministes en Acció vol ser un agentha tingut per les seves lluites ( rei- nou en el panorama de la participacióvindicació per a la creació del Con- del moviment feminista de Mallorca,sell de Dones de Balears) ha estat la amb l’objectiu de sumar, posant laPlataforma per la Igualtat (de la qual intensitat en l’essencial; que és laCGT ja formava part) que ha agru- lluita pels nostres drets, i sobretot elpat a dones de diferents moviments que volem demostrar és que en tempsi organitzacions, que ha sortit al ca- d’emergència social, les dones ensrrer de forma constant per denunciar unim i amb una sola veu som capacesels atropellaments i atacs en tema de d’actuar en la defensa de tot allò quegènere. Aquest grup de dones provi- ens concerneix, per aconseguir una En una dels seus articles escrivia en la normativa per regular el sector tes siguin finançades amb dinersnents d’associacions, secretàries de societat mes igualitària. dirigint-se a les companyes:…… d’empleades de la llar deixant-les públics.la dona de sindicats, àrea de dona de Avui mes que mai en un context “Companyes necessari és intervenir pràcticament en la mateixa invisi- 5- Estem per la paritat, la presèn-partits polítics ha aconseguit ser un d’avanç de la dreta mes rància, i nosaltres en la lluita contra l’actual bilitat que tenien abans de la petita cia pública i la visibilitat del treballreferent per a la lluites pels nostres quan el sistema capitalista està de- règim capitalista. El règim del qual reforma que va començar el PSOE. i el paper de les dones, com a formadrets i el que si m’agradaria ressaltar gradant la nostra forma de vida fins ens nega el dret a la vida; quan el Com veiem, la lluita de Feministes de garantir la participació i la presaés que, malgrat les diferències hem a límits intolerables que posen en pe- capitalisme estava en el seu apogeu en Acció és necessària, per això hem de decisions en tots els àmbits de lasabut arribar a acords per afrontar rill la democràcia i la igualtat social, tot el guany dels productes venuts d’organitzar-nos per plantar cara. societat.la nostra lluita tenint com a objectiu moltes de les paraules i reflexions als mercats local, nacional i interna- Aquests són els principis pels quals 6- Exigirem millora de la normativa idenunciar el patriarcat per així acon- que en el seu moment va realitzar cional, a conseqüència de l’avanç i anem a caminar d’ara en endavant: dels pressupostos per prevenir i com-seguir la igualtat plena utilitzant com Aurora Picornell, estan més actuals desenvolupament de la maquinària i 1- Per una societat igualitària sense batre la violència masclista. Denun-a eina, el consens. que mai i les tinc present, sobretot l’especialització de la mà d’obra, tot discriminació cap a cap dona inde- ciar que estem totalment en contra laEn aquest moment aquest grup de tenint en compte que en la situació el guany va ser per a ells, els capita- pendentment de la seva procedència, retirada del concepte de “Violènciadones volem arribar mes allà, ja actual se’ns planteja una lluita ober- listes”. “Avui que el capitalisme està lloc d’origen... mitjançant la llui- de gènere” del codi penal ja que mi-que el camí recorregut des del 2005 ta contra el capital, igual que en el en descomposició a causa del des- ta contra la societat patriarcal amb rar cap a un altre costat creant la fi-(data en què es va crear la Platafor- 36 en aquest moment històric, es equilibri: excés de producció i falta compromís i implicació de treball en gura de la mediació, posa en risc a lama) veiem que en una situació com van mobilitzar companyes i com- de consum, en patim la conseqüència xarxa sense limitacions a la partici- víctima i minimitza l’acció violental’actual, on les retallades socials, la panys per denunciar l’explotació, i tots els treballadors.”….. pació de l’agressor.pèrdua de drets de les dones, i l’atac en l’actualitat perillen aquests drets Aurora Picornell ja lluitava per al- 2- Apostem per uns serveis públics 7- Tolerància zero en temes de publi-frontal que estem sofrint per part de aconseguits fins i tot a força de ves- guna cosa que encara avui ens cos- que garanteixin els drets socials, so- citat i imatge, lluitant contra els este-la dreta fa que sigui molt important sar sang, i això no ho podem perme- ta aconseguir, la visualització d’un bretot els que afecten directament a reotips sexistes i patriarcals.obrir-nos i impulsar nous espais de tre. col•lectiu que en aquella època es les dones. 8- Apostem per l’ús de llenguatge no denominaven “sirvientas” i avui són 3- Pel dret a decidir sobre el nostre sexista en tots els àmbits de la socie- les empleades de la llar; ella deia: cos, la nostra sexualitat i maternitat. tat per aconseguir una societat mes “En aquests moments en què tots els Reivindicant l’avortament lliure i igualitària gremis s’organitzen, seria un oblit gratuït en la sanitat publica. Defen- 9- Treballar perquè les administra- imperdonable deixar a les “sirvien- sant totes les opcions sexuals i totes cions duguin a terme polítiques reals tas” a la voracitat dels seus senyors”. les opcions de família. quant a perspectiva de gènere com a “Companyes cal que formem una 4- Per una Educació pública, laica, eix transversal. societat del nostre ram. El nostre tre- de qualitat, gratuïta i coeducativa. 10- Per a Feministes en Acció el ball tal com ho fem, no ha d’existir; Lluitem per l’educació per a la igual- tema de la corresponsabilitat en- l’època de la servitud va desaparèixer tat l’afectiva sexual i la prevenció tre homes i dones és fonamental, la el segle passat, i en canvi nosaltres i resolució pacifica dels conflictes. implicació de l’home en l’àmbit fa- seguim sent esclaves dels senyors i Ens manifestem en contra que les miliar és necessària perquè la dona això en ple segle XX no es pot tole- escoles segreguin a l’alumnat per pugui desenvolupar i promocionar-se rar”. Avui en PP ha fet un pas enrere raó de sexe i rebutgem que aques- social i professionalment.
  • 24. Setembre de 2012 Social · 23LaTele.cat vol continuar ocupantles ones!Campanya pels 500 socisMarc DelcanSetmanari DirectaL a Tele.cat, televisió autogestio- nada amb seu al cor de la vila deGràcia, Barcelona, porta a terme unacampanya per trobar col•laboradores ipoder continuar amb el seu compromísamb els moviments socials.LaTele.cat emet vint-i-quatre horesal dia pel canal 37 de la TDT a granpart de Barcelona i el Maresme. I mésenllà, si el cel està serè. Nascuda del’Assemblea de Comunicació Social,aquest és el segon any que emet a través tals, dibuixos, etc. Com remarca Toni, un dels membres de l’assemblea: “Una desena de persones (una mica més de l’habitual arran de les nouvingudes Campanya pels ja siga per interès o per afinitat polí- tica”. Acomplertes ja totes les condi-de la TDT. Ara, inicia una campanya de cosa que és molt diferent d’altres mit- de pràctiques). Muntar l’escenari. “El 500! cions per continuar emetent a la TDT,sòcies i col•laboradores per poder man- jans és que nosaltres també som entre- plató –diuen amb un somriure–, vin- l’objectiu és focalitzar els esforços pertenir el projecte i l’emissió en obert. teniment, no som tan insistents ideolò- ga, va! Que he de marxar abans de la LaTele.cat està fent un gran esforç donar veu a les que no en tenen. Da-Elaborada amb poc mitjans, organitza- gicament. Estem a la TDT per donar una”. Enllestir la cabina de control i per captar col•laboradores, sòcies i vid ho confirma: “aquest és un mitjàda en diferents tipus d’assemblees, La- l’oportunitat que ens trobin per casuali- les càmeres. Avui, Davi, Isis i Keren usuàries. El projecte d’ocupar les ones, participatiu, aquí pot venir qui vuiga,Tele.cat es presenta com una pota més tat, fent zàping. El periodisme no ha de presenten; Jabi, Àngel i Armando gra- sorgit de l’Assemblea de Comunicació fer propostes o fer el programa que lidels moviments socials actius al voltant ser sempre a la contra i tampoc farem ven; Estela, Bea i Joan paren atenció social que gestiona aquest mitjà del interessi”.de Barcelona, ara en format audiovi- cap gest a favor de cap Estat. Es tracta als detalls d’àudio, vídeo i realització. Barcelonès i el Maresme, neix de lasual i web. Horitzontalitat, autogestió, Sobta, adonar-se de la quantitat de gent necessitat de tenir mitjans propis quealternativa i diversitat són –per a Berta, de fer un espai per a nosaltres”. A més, el fet de ser un mitjà audiovisual on que cal per fer un programa de televi- no depenguin de criteris polítics o em- Creix el periodismede l’assemblea de programació de LaTele.cat– les quatre paraules que defi- cada minut té hores de treball “fa que sió. El Contrainfos es grava el dilluns i s’emet el dimarts. És el fruit d’una presarials. alternatiu ens recolzem molt en altres llocs, ens fa Per continuar creixent com projecte,neixen el projecte. Aquest mitjà, amb obrir el punt de vista. Així doncs, poca setmana d’autoorganització, de recer- LaTele ha engegat la campanya pels És difícil dibuixar un mapa de totsseu a l’Infoespai gracienc, va engegar ortodòxia política pot haver-hi...”. ca de temes, de gravació de noticies, 500. L’objectiu pragmàtic, a curt ter- els mitjans alternatius que van sorgintl’any 2003 per oferir-se com a mitjà d’edició, de producció i de postpro- mini, és aconseguir 500 sòcies que arreu del territori, ja que cada dia hiaudiovisual alternatiu i crític amb els ducció. L’autoaprenentatge i el fes-ho col•laborin amb el mitjà pagant vint ha més projectes periodístics nous quepoders i com a eina de treball per a la Contrallum d’un tu mateixa és un dels pilars d’aquest euros l’any. A llarg termini i el que neixen per treballar un discurs diferentlluita social. Tot plegat, essent cons- mitjà de comunicació social gestionat és més important, com comenta Da-cients de les inèrcies que ens fan caure Contrainfos en assemblea. “No som periodistes vid, és “assegurar projectes dels mit- del que difonen els anomenats mitjans convencionals. La crisi ha accentuaten la immediatesa i la manca d’anàlisi professionals”, diu Toni, un dels que fa jans lliures que semblen una necessi- el salvatgisme del sistema capitalistaque vol imposar la pràctica. Moltes sabem què és la Tele.cat, però, feina de producció a la Tele.cat. “Jo, de tat cada vegada més bèstia. Ara que, com es fa? La Directa va poder entrar- i la preocupació que genera –i tambéLa qüestió és evitar l’especialització fet, he après a editar i a muntar aquí i aprofitant la seva crisi, manipulen tot la presa de consciència que compor- hi i compartir la gravació del darrer en alguns cursos per curiositat”, reco- el que volen, participant també de La-perquè ningú no siga indispensable. ta– demana l’existència de canals que Contrainfos. “Quanta gent avui!”, cri- neix Berta. Tele, ens assegurem que hi ha un mi-No totes són professionals o estudiants el posin en dubte. Es tracta d’arrencar da Estela. La colla castellera del Con- Estar aquí –com si fossis a dins– t’ho tjà, a Barcelona, que recull la veu ded’audiovisuals, n’hi ha moltes que són de les mans dels sectors poderosos trainfos baixava fa una estona des de fa veure diferent. Com la Tele.cat, un tothom”.autodidactes i que es complementen l’exclusivitat en la creació d’opinió l’Infoespai, a la plaça del Sol de Grà- reflex distint. Els secrets de la realitat La idea és arribar a teniramb les vuit col•laboradores que hi pública, un mecanisme molt útil per cia, pel carrer dels Xiquets de Valls. d’un programa que busca una expres- col•laboracions i/o sòcies per cobrirfan pràctiques. De fet, s’hi fan tallers protegir els seus interessos. Justament, un carrer que ens remet sió diferent, també a la contra. Estar les despeses mensuals de l’antenad’autoformació en aspectes bàsics com Siguin ràdios, periòdics, televisions o a aquesta manera antiga –però enca- aquí és com fer un contrallum al Con- d’emissió en obert per TDT, que aravídeo, edició o àudio. De la idea de fer programes que adopten les xarxes com ra actual– d’anomenar la gent que fa trainfos. Si no podem deixar de ser ocupen part del debat i les hores de de-un mitjà col•laboratiu, en sorgeix la wi- a mitjà (com ara els recents Debat99% castells, arrelada a principis del segle espectadores d’algunes coses, sí que dicació per poder mantenir-se de for-kitele, una aplicació a Internet que per- XIX. Del castell de la colla de xiquets, i La Plaça, sorgits dels movimentsmet aportar contingut a la programació. podem apropar-nos per canviar-ne ma autogestionada. Si s’aconsegueix als castellers de la Tele.cat. Canvi de moltes. Vist de prop, el Contrainfos socials de l’Hospitalet de LlobregatUna graella que, ara, es vol reorganit- l’objectiu de la campanya pels 500 mitjans, canvi d’afinitats, però no és com la Tele.cat, una manera de fer –diu David, un dels membres del pro- i Sabadell, respectivament), la majo-zar per sumar diferents blocs temàtics, d’intenció: construir en comú. ria de mitjans alternatius treballen desempre tenint en compte de no repro- que no és a la contra, per molt que diga grama de notícies Contrainfos–, es El Contrainfos, que és un dels progra- el seu nom, sinó a favor. Una mane- podran “dedicar esforços a millorar forma autogestionada, sense cap lli-duir l’hàbit de la serialitat. Berta conta mes de producció pròpia de LaTele. gam amb les institucions i amb la in- ra d’alçar i muntar, de fer fent-se. En els continguts i també a centrar-se enque cal donar l’oportunitat de veure els cat, ja ha fet 34 emissions. És un no- positiu, en col•lectiu, per continuar poder arribar a cobrir més esdeveni- tenció de crear una contrahegemoniacontinguts en diferents horaris, “si ja ticiari setmanal d’esdeveniments que contrainformant-nos. ments”. des de baix per donar veu a aquelleshas vist el programa, estàs mirant mas- gairebé no surten a la premsa hege- Es tracta d’un mitjà autogestionat que que normalment no en tenen. Ambsa tele. Surt al carrer”. mònica o, ben mirat, una narració a intenta donar veu a aquelles persones diferents sensibilitats, aposten per unLa programació és ben variada: cuina contrapèl dels temes més maltractats Ocupem i que no en tenen. És per això que, com periodisme proper, amb informacionsvegana, xerrades, noticiaris, concerts i pels media tradicionals. Un correlatescena musical alternativa, documen- audiovisual per a una altra realitat: una ocuparem les ones: comenta Aran, “aquesta campanya és contrastades i, sovint, a l’hora de des- molt més que fer-se soci”. No és no- tapar vergonyes, no tenen cap mena de més simbòlic, recalca Toni: “És una mirament. Un periodisme que aporta qüestió de necessitat. Cal donar su- punts de vista que no contemplen ni port a un mitjà de comunicació d’una els mitjans que s’autoanomenen “plu- de les principals capitals europees, rals”. CAMPANYA PELS 500 - FES-TE SÒCIA 20€/any http://latele.cat/node/2481 Més info a LaTele.cat: http://www.latele.cat/ LaTele al canal 37 de la TDT a Barcelona i al Maresme
  • 25. 24 ·Dinamita de cervell Setembre de 2012DINAMITA DE CERVELL“A les barricades”Negres revolucionàriatempestes que sens repòsagiten els aires ens mena alnúvols sinistres triomf delens ceguen nostre anhel.l’esguard, Dempeus,tot elencara que us poble! Tots a laesperi la mort lluita!més cruenta esfondremcontra amb fúria lal’adversari reacció!haurem de A leslluitar. barricades! AL’única riquesa les barricades! les barricades! (Versió catalana l’Orfeó Català,és la llibertat Per la Per la de La Varsoviana extreta deli cal defensar- victòria de la victòria de la feta per Josep llibre “CNT, lala amb coratge Confederació! Confederació! Mas Gomeri, força obrera dei amb fe. A les A les gravada en disc Catalunya” deAlta la bandera barricades! A barricades! l’any 1936 per Ferran Aisa)
  • 26. Setembre de 2012 Dinamita de cervell · 25‘Internazionale’, un còmicinstantani“Internazionale” és un còmic instantani, es a dir, escrit i dibuixat en viu durant l’encontre anarquista de Saint-Imier, Suïssa (del 8 al 12 d’agost de 2012) per Marc Gastoni, NicolaGobbi i Jacopo Frey. Traducció catalana: Raquel Bermúdez, Barcelona 2012.El còmic va publicar-se en francès durant l’encontre en tres números que expliquen respectivament els orígens de la primera Internacional, les conclusions del primer congrés anar-quista de la història que va ser a Saint-Imier l’any 1872 i l’esperit de l’encontre del 2012. Posteriorment, hem realitzat aquesta versió, que recull tots els números en un únic llibret.Volem donar les gràcies a totes les persones que han donat un cop de mà, ja sigui a Saint-Imier, durant l’elaboració del còmic, com posteriorment amb les seves adaptacions i traduc-cions. El còmic es pot descarregar gratis a totes les llengües disponibles fins ara al blog “L’ANARCHICO”: HTTP://ANARCHICO.NOBLOGS.ORG/Actualment, està en fase de traducció a molts països del món. Per qualsevol comunicació, podeu escriure a: MALA.TESTA@BRUTTOCARATTERE.ORGSou lliures d’imprimir-lo íntegrament i difondre’l sota subscripció per a finançar les iniciatives del moviment.
  • 27. 26 ·Dinamita de cervell Setembre de 2012
  • 28. Setembre de 2012 Dinamita de cervell · 27Al Tall, el més gran grup de PAPER PINTAT Intel·lectuals,folk dels Països Catalans acadèmics i altres espècies Alba Cañellas CanadellJordi Martí Font “Deixeu que rode la música” és de Mediterrània”, un disc que compta amb 1977 i inclou un dels temes pel qual la participació de Maria del Mar Bonet, S el grup serà recordat: “Tio canya”, la que en aquell moment coincidia amb egons el DIEC, més clar queC orria el 1975 quan Joan Fuster es- història de la substitució lingüística a moltes de les propostes dels valencians. l’aigua: “Intel·lectual: persona crivia un comentari en el primer partir de l’exemple d’una família va- El següent disc, “Tocs i vares” (1983) que té una certa capacitat de pensardisc d’Al Tall, “Cançó popular del lenciana que va deixant de parlar català explicita la recuperació del que en fla- la realitat social i cultural i d’influirPaís Valencià”, en què afirmava que en funció de l’estatus social i del pas menc es dirien ‘palos’ i que continuaven críticament en l’opinió mitjançantla presència del grup en el mercat dis- dels anys, tot i que malgrat el panora- ben vius a l’Horta de València en les l’assaig o la presència en mitjans decogràfic català podia “aportar la temp- ma desolador general del tema, al final seves formes pròpies. És un dels seus comunicació”. Joan Brossa va fertativa de formalitzar una modalitat de deixa clar que la voluntat pot salvar la grans discos pel que fa a l’amplitud de una poesia visual en què, sota el tí-“folk” a través de la qual, d’alguna llengua de la seva total substitució. mires musicals i d’intencionalitat de re- tol d’“intel·lectual”, s’hi dibuixavamanera, es rescata una mica la tradició El següent disc, “Posa vi...”, és un cuperació. una calavera. Si algun valor té, per aviva valenciana i, alhora, n’aprofita magnífic recull de temes de taverna, Però és amb “Xarq al-Andalus”, de una societat més enllà de l’acadèmia,l’estil o l’estímul per a un ús renovat cançons de ronda, de verema, cançons 1985, quan el seu projecte musical aquest mot, és el fet d’adjectivar unai actual”. Gairebé quaranta anys des- de borratxos... una posada al dia d’un s’eixampla més, alhora que assoleix persona estudiosa amb reconeixementprés, sense cap mena de dubte, podem munt de cançons realment populars i una maduresa espectacular. El disc, en públic, sovint part del món de les lle-afirmar que així ha estat. La proposta conegudes que va dotar el grup d’una què toquen conjuntament amb la for- tres, que exerceix una funció críticadel grup de folk valencià ha posat la gran popularitat en el sue moment, fins mació marroquina Muluk el Hwa, mu- envers la societat i la política, a bandamúsica catalana en el panorama inter- i tot en ambients allunyats de les seves sica les versions escrites per Josep Pie- de la seva tasca d’investigació, docèn-nacional i, sobretot, ha dotat diverses propostes estètiques i polítiques. ra dels poetes àrabs valencians abans de cia o estudi. Així doncs, aquesta parau-generacions de catalans i catalanes de “Posa vi...” anticipa el que serà el disc la conquesta cristiana, com Al Khafaja la que avui en dia té connotacions finsmúsica popular combativa feta des del més conegut del grup, “Quan el mal ve o Al Russafi, alhora que l’apartat musi- i tot negatives, podria arribar a tenirconvenciment que les sonoritats musi- d’Almansa”, una cantata sobre la gue- cal aconsegueix una sonoritat comple- un sentit. Existeixen els intel·lectualscals contemporànies no han d’estar no- rra de successió assumida com el punt tament renovada. avui en dia? És clar que sí. En tenim imés basades en els paràmetres del pop i a banda que porta a l’inexorable pre- Aquesta sonoritat mediterrània es tanca de molt bons. Però molts d’ells, per noo del rock. sent de destrucció social i nacional. Al amb “Xavier “el coixo””, de 1988, un dir la majoria, han abandonat la con- Tall hi inclouen temes antològics, entre disc amb lletres que parlen d’actualitat d’un munt de gent, fins a un final que dició sine qua non per deixar de ser ells “La processó” i el “Cant dels mau- i músiques que beuen de tota la Medi- ja es preveia apoteòsic perquè totes i simplement acadèmics: la incidènciaEls discos lets”, àmpliament versionat. terrània. tots sabem que hi ha temes que quan social. I no es pot ser intel·lectual, se- El 1980, treuen el carrer un disc per El 1994, “Europ eu!” renova Al Tall i els toquin tothom s’emocionarà. Ells guint la pròpia definició de la paraula,Des del 1975, els discos d’Al Tall a xiquets i xiquetes, “Som de la Peli- els situa en un lloc desconegut. Ells in- també ho saben i els queda clar quan si no es combina l’estudi amb un es-s’han succeït, deixant una discografia trúmpeli”, en què la intenció és recollir, tenten actualitzar el seu so, i en aquest comencen a sonar les primeres parau- perit de canvi o lluita, tingui el formatimpressionant, per l’amplitud de mires, inventariar i donar a conèixer, a partir disc fins i tot rapegen, alhora que els les de “Lladres”: “Lladres que entreu que tingui.per la quantitat de música i per la qua- d’una història general, una gran quanti- textos, antiracistes i internacionalistes, per Almansa, no sou lladres de saqueig Parlem, per exemple, del perfil delitat d’aquesta que no ens volem estar tat de cançons infantils valencianes. El recuperen la història d’uns immigrants que ens poseu la cova en casa i des molts professors d’Universitat: fillsde comentar. El 1975, amb “Cançó po- resultat final del disc potser és dels més alacantins a Algèria i com viuen el pro- d’ella ens governeu...” o “Per cridar del mite de la transició, no es decla-pular del País Valencià” treien un disc discutibles. cés d’independència d’aquest país, però vull l’Estatut a Miquel l’assassinaren”, rarien mai obertament de dretes o deque tenia un títol més de propòsits que Durant aquests anys, Al Tall passà a ser el seu públic s’està transformant i, en d’”A Miquel Grau”, una cançó a cape- centre. Farien la revolució si fos ne-no descriptiu. De fet, el disc inclou te- no només un grup de folk, sinó també a alguns casos, desapareixent. Són anys lla que aconsegueix posar els pèls de cessari, diuen: però ara no cal. No ésmes literaris com una lletra certament esdevenir els impulsors d’un dels grans de crisi en la cançó cantada en català i punta al senyor que tenim a la vora i a per falta de ganes o de convicció. Pen-popular completada per Estellés o la festivals que es fan a la Mediterrània més encara en els projectes de folk que molta altra gent. sen, però, que ara no toca, que aquestamusicació d’un poema de Marià Ma- d’aquest estil divers i alhora compacte, hi van associats, però alhora anuncien Tot i això, els clàssics no tapen la mú- societat no està preparada. Que estemnent. “Cançó popular del País Valen- la Trobada de Música del Mediterrani, un seguit de nous esclats. sica i així ho va demostrar la versió de tots adormits, que a la seva època elscià” és un disc que s’inclou totalment que situa València dins del panorama “La Nit”, de 1999, és el disc de la mira- “Sant Joan”, un tema que no és d’Al estudiants eren diferents. Però, endins del que s’anomenarà ‘riproposta’ folk internacional fins que arriba al da enrere. Precedeix “25 anys en direc- Tall però que sí van tocar amb Jan- canvi, infantilitzen els que ho són, elsi que, com molt bé explicava Fuster, poder el blaverisme d’Unió Valen- te” (2001), un disc d’aniversari enregis- Mari Carlotti, que semblava que anava tracten d’ingenus i idealistes. Pensenrecuperava alhora que utilitzava per a ciana junt amb el PP i acaben amb la trat en viu junt amb la Banda Simfònica una mica perdut per l’escenari quan no que les pancartes fan brut, però potsertemes actuals els temes del folk, de la Trobada. El disc en què aquest ambient Unió Musical de Torrent que no els cantava, i l’exmembre del grup Miquel allò que els embruten és la conscièn-música del poble. s’explicitarà serà “Cançons de la nostra convenç i que va just abans del disc Gil, que també va versionar la cançó cia de no estar fent res davant tot el “Vares velles”, un nou repertori de for- amb el seu grup Terminal Sud. Va ser que està passant. >> Contraanunci mes musicals tradicionals recuperades, un concert a l’Auditori amb un seguit Exerceixen per fomentar el pensament i del nou directe “Envit a vares”, amb de clàssics però sense massa nostàlgia, crític i cobren per fer reflexionar. No un resultat molt més clar i interessant tot i que hi havia qui no parava de plo- poden ser tan ingenus de no conèixer la a nivell musical que “25 anys en direc- rar; i cal agrair-los-ho. La nostàlgia del història: la coneixen, però viuen al mar- que just encara hi és sona sovint com ge d’ella, en la tan citada torre d’ivori. te”. El seu darrer disc, ara ja podem dir a un enterramorts que no deixa valorar Són catedràtics d’humanitats, d’història de comiat, de 2008, és “Vergonya, ca- el que realment hi ha d’interessant en medieval o d’estètica. Són els experts en vallers, vergonya”, un disc que pren la allò que sentim. I l’interessant és que cultura. A qui no els importa la pujada temàtica de Jaume I com a central de la Al Tall pleguen però deixant darrere de taxes, suposo, ni els afecta l’augment major part dels temes i que suposa un de l’IVA, perquè, si així fos, no dirien brillant punt i final, tot i que no el mi- seu una vintena de discos que deixen la nostra cultura al nivell alt de qualse- que fer vaga és cosa de quinquis. Idealit- llor disc d’una llarga discografia que és zen el maig del 68: no sé què es pensen clarament la més extensa, destacada i vol altra cultura europea que tingui en compte la música d’arrel i no la deixi que s’hi feia, a la Sorbonne, sinó assem- completa dels grups de folk d’expressió blees al mig del pati. de banda quan es refereix als seus sons. catalana. Sobre la incidència social, és preocu- També hi ha nyaps, és clar, i cal parlar- ne sempre que calgui i algú en tingui pant que, per la majoria d’ells, aquesta El comiat de ganes, només faltaria, però les coses consisteixi en fer anuncis per al Banc Sabadell o columnes dulcificades pa- positives guanyen en el seu repertori i a Barcelona Barcelona així ho van demostrar. gades, entre altres, pel Grup Godó. El concert, com era de preveure, es Diria que és hora que els posem sal a Dijous 14 de febrer del 2013, a va acabar amb la interpretació de la ferida i els recordem quina hauria l’Auditori. Al Tall comença el seu la Moixeranga, després que sones- de ser la seva funció. Si la cultura està anunciat “darrer concert a Barcelona” sin a l’escenari “Darrer diumenge en perill, és el seu deure explicar, com amb el primer tema del seu primer disc: d’octubre”, “El cant dels maulets” i saben, que això és fruit d’un sistema ‘Obriu cabretes’ de “Cançó popular del “Tio canya”, tot i que això no és notícia i d’una societat que ens vol adormits País Valencià”. I la cançó és de 1975, perquè ja sabem que havien de sonar i i callats. Explicar-ho i, sobretot, exer- però les paraules sonen tan actuals que ho havien de fer al final, amb tot cir-ho: ser-ne exemple. com el primer dia quan diuen allò de el públic aixecat i cantant alhora que Està clar que ara tenim també algunes “Les mamelles ja funcionen, rius de Vicent Torrent allò d’”Els peixos en veus crítiques. Només faltaria, tal com llet veiem passar, però no hi ha qui la l’aigua, i els amos al clot”. En sortir, estan les coses. Però com més reflexio- taste, algú se l’està xuplant”. El concert bones notícies. Es veu que pot ser que no sobre el paper dels intel·lectuals, continua així, primer seguint un ordre a l’abril facin el seu darrer concert a la més trobo a faltar figures com la de cronològic, afegint col·laboracions plaça de bous de València... Montserrat Roig.
  • 29. 28 ·Dinamita de cervell Setembre de 2012El far90 aniversari de la visita d’Einsteinals locals de la CNT a BarcelonaFerran Aisa donar la conferència inaugural al saló així, el 27 de febrer, va presentar-se Barcelona fue a visitar a la represen- març, era assassinat el més carismàtic de sessions del Palau de la Diputació a un dels locals del Sindicat Únic, al tación obrera en el local de la Distri- militant de la Confederació NacionalA lbert Einstein, el 24 febrer de Provincial, figurant a la presidència el carrer Sant Pere Més Baix, la sala era bución, donde pronunció un elevado del Treball, Salvador Seguí “El Noi del 1923, va visitar Barcelona. Eins- president de la Mancomunitat i de la plena d’obrers que ja havien sentit a discurso, contestándole Pestaña en Sucre”. El vil atemptat es va produir altein venia convidat per la Manco- Diputació Josep Puig i Cadafalch, el parlar del compromís social del cientí- nombre de la Confederación Nacional carrer de la Cadena cantonada Sant Ra-munitat de Catalunya, a través dels president de la Comissió Municipal fic. Els vells i joves anarcosindicalistes del Trabajo”. fael, Seguí i el seu company “Peronas”Cursos Monogràfics d’Alts Estudis de Cultura Sr. Viza, el diputat a Corts posats en peu retien un càlid homenat- Tan sols uns dies després d’aquesta van morir a causa de les ferides de balad’Intercanvi, per exposar la seva teoria Pere Coromines i el cònsol alemany. ge emocionant al savi alemany. Albert visita de l’eminent científic a la seu que van efectuar pistolers del Sindicatde la relativitat. El científic arribava a A la sala hi havia representants de les Einstein i Ángel Pestaña conversaren dels Sindicats Únic, al vespre del 10 de Lliure a sou de la patronal catalana.Barcelona convertit en una celebritat entitats i institucions culturals barce- en francès, i el científic féumundial, la premsa el qualificà com lonines. L’endemà, la conferència fou un elogi dels obrers cata-el Newton del segle XX i el compara- a l’Escola del Treball, acte que fou lans: “Vosaltres -digué- souven als grans genis universals Galileu i presidit per Josep Puig i Cadafalch, revolucionaris del carrer iCopèrnic. La Vanguardia (25-2-1923), Esteve Terrades i Rafael Campalans. jo en sóc de la ciència”. Eldeia: ”Precedido de fama mundial ha El cronista recollia la impressió de la periòdic Solidaridad Obreravenido a Barcelona el doctor Einstein, conferència i manifestava que el confe- (11-3-1923), que es feia res-para explicar en un cursillo de confe- renciant, més que un savi, semblava un sò de la vistat d’Einstein a larencias su famosa teoría de la relativi- professor que es dirigia senzillament ciutat, afirmava que el cientí-dad. En los Estados Unidos, en Lon- als seus alumnes. Acabat l’acte, la co- fic havia acceptat presidir eldres y recientemente en París, alcanzó mitiva que feia de cicerone d’Einstein III Congrés de l’Associacióel sabio alemán ruidosos triunfos con va passejar-lo per alguns racons de la Mundial Internacionalistasus conferencias dadas en las más im- ciutat i van acudir a l’Institut d’Estudis d’Esperanto i recordava elportantes corporaciones y sociedades Catalans i l’Ajuntament de Barcelona. seu pas pel sindicat: “Comocientíficas”. El científic no va voler abandonar Bar- recordaréis, camaradas,El científic alemany Albert Einstein va celona sense visitar la seu de la CNT; cuando Einstein estuvo en SALUT I ANARQUISMESDones LliuresBernat Muniesa el segle XX. D’altres les trobem a l’Estat espanyol, prés de viatjar per Suècia i Finlàndia, pecialment després de les revoltes del Altres dones van seguir el camí ja durant el segle XX. Al voltant de la l’esperit de la Confederació Nacional 1968 a França, Alemanya i Itàlia, però d’Olympia, lluitant per la seva eman- II República i la Guerra Civil: Zenobia del Treball (CNT), amb el seu com- en molts aspectes de la vida social, perL a lluita per l’emancipació de la cipació. Per exemple, la peruana Flo- Camprubí, María Zambrano, l’actriu pany Germinal Esgleas.Resumint: la exemple en el laboral, encara és discri- dona la va protagonitzar (i encara ra Tristán, al segle XIX (fou l’àvia Margarida Xirgu, les comunistes Ma- lluita de la dona per la seva emancipa- minada respecte a l’home, i pel mateixés així) la dona mateixa. A l’Edat Mi- de Gauguin, el pintor): exiliada a An- tilde Landa (a qui dedicarem un ció ha obtingut importants avanços, es- treball són menys remunerades.jana, que va durar 11 segles, existia el glaterra i França, va recórrer els llocs article més endavant) i Dolores“dret de pernada”: els senyors feudals industrials i predicà als obrers la ne- Ibárruri; les socialistes Mer-podien pernoctar a la casa dels serfs i cessitat de la revolució anticapitalista. cedes Comaposada, Victoriaapropiar-se de la seva dona durant la Va fundar la Unió Obrera. En les se- Kent, Margarita Nelken… Lanit. Hi havia una dita castellana que ves conferències deia: “hi ha qui viu llista seria llarga: totes ellesdeia: “el destino de los pobres es morir pitjor que l’obrer: la dona del obrer”. lluitadores per l’autonomia icomo cabritos y vivir como cabrones”. Podríem esmentar altres lluitadores: l’emancipació de la dona, pa-La Revolució Francesa va promulgar Clara Campoamor, Rosalía de Castro, tint moltes d’elles persecucionsels anomenats “Drets de l’Home”. La Virginia Wolf (del grup de Blomsbury, i inclús presó. En l’àmbit anar-dona n’era exclosa. Ja Olympia de amb Gerald Brenan, Lyton Strachey, quista, hi ha una figura destaca-Greuges va protestar contra aquesta John Maynard Keynes, Dora Carring- da, sobre la qual farem el pro-ignomínia masclista. Així ha estat una ton…), suïcidada finalment, i la nord- per article: Frederica Montsenygran part de la història i, encara ara, americana Martha Gellhorn, separada (1905-1994), que fou ministramalgrat els avanços produïts des del d’Ernest Hemingway i periodista que de la II República durant laMaig francès del 1968. De fet, la dona va viure les guerres de l’Orient Mitjà guerra civil i exiliada finalmentno va tenir dret a vot fins ben avançat i de Vietnam. a Tolosa, on va mantenir, des- >> La receptaPancuit (Sopes amb all)L’amo en Pep des Vivero orenga o herbes aromàti- alls siguin daurats. Assao- i afegiu-hi l’ou. Remenau prescindible, podeu utilitzar-Mallorca ques al gust nau al gust amb sal, pebre sense aturar fins que l’ou lo com a complement. Tam- sal i pebre i les herbes aromàtiques. hagi quallat. bé se pot preparar la sopa Afegiu-hi l’aigua (mu mare sense la tomàtiga però elIngredients: Elaboració: sempre tenia aigua de plu- Bon profit!! sabor és diferent. ja reservada per fer aquestPa dur Ratllau una tomàtiga madu- plat i els de cuinat) i deixau- Observacions: (*) Aquest plat es preparava,2 cullerades d’oli d’oliva ra i reservau-la. Abocau l’oli ho bullir uns 6 o 7 minuts. fonamentalment, per apro-2-3 grills d’all en una cassola i escalfau-lo. Agregau el pa dur esbocinat És una recepta molt fàcil de fitar el pa dur que quedava1 tomàtiga madura Sofregiu els alls sencers. i deixau-ho bullir tot plegat 3 preparar, gustosa i nutritiva. de dies anterior i per treure1 ou Afegiu la tomàtiga quan els minuts més. Apagau el foc L’ou no és un ingredient im- el fred.
  • 30. Setembre de 2012 Dinamita de cervell · 29Una mirada crítica des del cinemaTempesta sobre WashingtonJoan Canyelles Amengual una novel•la de Vera Caspary Pre- minger construeix un perfecte relat cinematogràfic. Al principi tan sols(Advise and Consent, Otto Premin- fa les funcions de productor. Co-ger, 1962). mença a dirigir-la Robert MamoulianEl president dels Estats Units (Fran- però és rellevat poc temps despréschot Tone), vol nombrar un nou secre- de començar el rodatge. Amb molttari d’Estat en la persona de Robert d’esforç Preminger convenç a Da-Leffingwell (Henry Fonda). Però la rryl F. Zanuck perque li deixi dirigir-sospita de que en el passat va formar la. El resultat és extraordinari. Unapart del Partit Comunista, fa que es pel•lícula on la dona assassinadacrei una Comissió per investigar- (Gene Tierney) apareix a meitat delho. Al mateix temps el president metratge, després de que l’inspectord’aquesta Comissió, el senador An- de policia que investiga el cas (Danaderson (Don Murray) és fet xantatge Andrews) s’hagi enamorat d’ella i onper una relació homosexual quan era l’assassí, el crític d’art Waldo Lydec-soldat a la guerra de Corea. ker (incommensurable Clifton Webb)Otto Preminger va ser actor i direc- és el personatge més interessant de la pel•lícula fins al punt de que gairebé seva responsabilitat si Frederik ha de Cooley (Charles Laughton), que no sones que teniu en les mans aquestestor teatral de la mítica companyia ser condemnat a mort. Tot això ho fa dubtarà en utilitzar les tàctiques més pàgines i llegiu aquestes paraules,alemanya de Max Reinhart. Activitat eclipsa a la resta del repartiment. Vuit anys més tard torna a rodar una Preminger amb una brillant i magis- barroeres si li permeten evitar que (gràcies), no creis amb el sistemaque continuaria desenvolupant amb tral posada en escena. Leffingwell obtengui el vot de la ma- capitalista del que ens parla Premin-força èxit els escenaris de Broadway. altre perla del cinema negre: “Cara d’àngel” (Angel Face, 1952), on “Tempesta sobre Washington” és joria. ger. Jo tampoc. La manca de llibertat,És un dels directors més interessants una magistral pel•lícula sobre una Per altra banda, el President del la repressió sexual, el masclisme, lai personals del Hollywood clàssic. una fascinant, pertorbadora i des- equilibrada Jean Simons i un Robert part del funcionament del sistema Subcomitè, el senador Brigham An- religió present per tot arreu, (tothomL’ambigüitat i l’objectivitat son dues polític nord-americà i i també sobre derson, feliçment casat i amb un jura per Deu, sempre abans de co-de les característiques essencials del Mitchum enlluernat, atrapat i defi- nitivament vençut acaben morint en una determinada època de la his- fill, oculta una antiga relació homo- mençar les sessions del Senat, unseu cinema. La seva posada en es- tòria d’aquell país. La designació per sexual. Les amenaces de que aquesta capellà fa una pregària....), son per acena és elegant, rodant sovint llargs una glaçadora escena final quan ella es sucida precipitant-se amb el cotxe part del president dels Estat Units, relació es faci pública, el portaran al nosaltres un fet inqüestionable. Peròplans-seqüències amb una càme- greument malalt, de l’home que es suïcidi. És a dir, algú que amaga al- al manco hi ha unes certes formesra que sempre es mou amb sentit i per un barranc amb ell al seu costat sense saber que està a punt de morir. convertirà (si els vots ho permeten) guna cosa, investiga si una persona te que no es perden. Una certa convic-amb una precisa finalitat narrativa, en el nou Secretari d’Estat ofereix a res a amagar. Naturalment, i encara ció en que el fet de votar pot tenir al-que fa avançar l’acció o mostra de- “L’home del braç d’or” (The man Preminger la possibilitat proposar- que no sigui la intenció de Premin- guna rellevància, algun efecte. Potsertalls que expliquen alguna cosa. Per with the golden arm, 1956), era una nos múltiples reflexions al voltant ger, hi ha una denúncia de la brutal la corrupció hi és, però no es veu, noaixò, la revisió de les seves millors de les primeres pel•lícules que amb d’aquest sistema. repressió sexual d’aquella societat, s’olora per totes bandes.pel•lícules et poden sorprendre amb un realisme angoixant abordava el Cal deixar clar des del primer mo- que ningú sembla qüestionar. A l’estat espanyol, fins i tot aquestesun detall nou en el qual no hi havies tema de la droga. Frank Sinatra, (tal ment que el director vienés hi creu en Queda clar que en aquell sistema po- aparences han desaparegut. Desco-reparat abans. Aquesta fluida elegàn- vegada en la millor interpretació de la aquest sistema, encara que qüestioni lític, la llibertat i la democràcia, son brim cada dia amb més irritació quecia no li impedeix mostrar a vegades seva carrera), interpretava a un músic alguna de les seves pràctiques. O tal més aparents que reals. No es discu- el sistema dona cobertura als corrup-un realisme agònic i dolorós com que acabava de sortir d’una clínica vegada seria millor dir que com és teix la validesa de les idees esquerra- tes. Que cada nou escàndol deixa pe-fa per exemple a “L’home del braç de desintoxicació i s’enfrontava a la freqüent en el seu cinema, ens ex- nes o comunistes (no en parlem de tit a l’anterior. Que la distància entred’or”. Fou en definitiva un inqües- seva dependència de la heroïna en posa un fets per tal de que nosaltres les anarquistes) que per descomptat la casta política i les ciutadanes i elstionable autor que sempre va ambi- un ambient hostil, tan sols ajudat per traguem les nostres pròpies conclus- es consideren gairebé demoníaques, ciutadans es cada cop més sideral. Elcionar una independència temàtica i Kim Novak. sions. sinó que el fet de haver-les tingut al- sistema fa aigües, però sembla quecreativa que li permetessin contar les L’any 1959, roda la que per a mi, i Al mateix temps, com molt be expli- guna vegada, pot destrossar-te la teva tan sols els poderosos, els de sem-històries que li interessaven. per molts de motius, és la millor ca Jose Maria Latorre en el número vida i fer que hagis de viure acom- pre, tenen salvavides. El sistema haLa seva primera obra mestra és pel•lícula de la història del cinema 386 (febrer de 2009) de la revista plexat i demanant disculpes per les“Laura”, de l’any 1944. És una de sobre un drama judicial: “Anato- perdut definitivament qualsevol le- “Dirigido por...”, és un film sobre la teves conviccions. Moltes personesles pel•lícules fonamentals del “ci- mia d’un assassinat” (Anatomy of a gitimitat democràtica que li pogués dificultat de prendre determinades varen conèixer aquesta realitat de bennema negre” nord-americà. Sobre murder). El tinent Frederik Manion quedar. Potser una de les maleïdes decissions i les conseqÜències que aprop, l’actor Edward G. Robinsson, (Ben Gazzara, quin gran actor), un herències del franquisme és aquesta aquestes poden tenir. per posar tan sols un exemple. home gelós i violent, és acusat de impunitat amb la qual sembla que es I no hi podem deixar de veure el re- Preminger desplega en aquesta matar davant diversos testimonis, al fan les coses des del poder. No crec flex del “Comitè d’Activitats Anti- pel•lícula un talent descomunal. Una barman que ha apallissat i violat a que sigui exagerat dir que estam llui- nord-americanes” que ben poc temps elaboradíssima, brillant i inteligent la seva esposa Laura (Lee Remick). posada en escena. Els diàlegs entre tant contra una altra dictadura. abans havia tengut uns efectes devas- Paul Biegler (portentós, magistral els senadors tenen quelcom de repre- Estic pensant seriosament en escollir tadors en el món del cinema. James Stewart), s’encarregarà de la Robert Leffingwell és qüestionat sentació teatral, oratòria de primer la pel•lícula “El padrí” (The goo- seva defensa i intentarà demostrar pels senadors republicans i part dels nivell, educades i recargolades ex- dfather, Francis Ford Coppola, 1971) que Frederik va patir un “impuls irre- demòcrates, per dos motius. El pri- pressions que no amaguen del tot el pel mes que ve. És una indiscutible sistible”. Finalment el jurat emetrà el mer és la seva aposta pel diàleg amb cinisme i les intencions més fosques. obra mestra i un reflex, un retrat per- veredicte de “no culpable”. la Unió Soviètica, que l’enfromta a a Henry Fonda, com es habitual en ell, fecte, (té molt poc de metafòric en Sembla ser que és la primera les posicions més bel•licistes. Quan despren honestetat encara que no és contra del que algú pugui pensar), del pel•lícula on es pronuncia la parau- es interrogat pel Subcomitè que del tot honest i ha mentit al Subco- sistema capitalista. la “bragues” i on es veu a la panta- l’investiga, un senador li pregunta si mitè. Dona la impressió de ser la per- Recordau la cançó de Lluís Llach “El lla aquesta pornogràfica pesa. Per estaria en contra d’una “intervenció sona adeqüada per ocupar el càrrec i jorn dels miserables” “...que poca es- aquesta raó, diverses organitzacions preventiva”, (no vos sona, aquesta en la qual es pot confiar. Una inter- perança tinc, i pot ser caldrà deixar- religioses prohibiren o recomanaren expressió?), i ell contesta que sí, si pretació mesurada i absolutament la, que no sigui que esperar ens allun- als seus feligresos i feligreses que no s’haquessin esgotat abans totes convincent. yi més dels actes...” no l’anassin o veure si volien evitar les vies diplomàtiques. El segon mo- Però Charles Laugthon és capaç Segurament els actes desmesurats cremar-se eternament als inferns. d’eclipsar a qualsevol estrella que són més necessaris que mai. Ens cal- Fitxa tècnica tiu son els contactes que en el passat És aquesta una de les pel•lícules on va tenir amb el Partit Comunista. se li posi al davant. Omple, inunda drà intel•ligència per no matar la rà- queda mes evidenciada la famosa ob- Això des del meu punt de vista de- la pantalla. L’anyores quan no hi es. bia i que ella no ens mati a nosaltres. Dr: Otto Preminger; jectivitat i ambigüitat de Preminger. mostra en primer lloc, que la seva Ofereix aquí un dels seus més grans Ens caldrà imaginació per construir G: Wendell Mayers; Frederik és declarat no culpable, però postura no es que sigui pacifista, magisteris, i això que durant la seva estratègies noves que facin avançar Ft: Sam Leavit; en realitat tan sols ell i la seva esposa sinò simplement d’elemental sentit vida en va oferir molts. les velles idees de llibertat i justícia. saben el que ha passat. És a dir mai comú. I en segon lloc, si algun con- Totes les acrtrius i actors secundaris, Ens caldrà convicció en nosaltres Ms: Jerry Fielding; podrem esbrinar del tot si va ser Fre- tacte amb el Partit Comunista, molts estan gairebé perfectes en els seus mateixos per fer avançar la revolta. Int: Don Murray, Charles derik qui va apallissar a Laura i va anys abans, compromet la seva actual papers, inclús els menys talentosos. Es tornaran a omplir els carrers i les Laughton, Henry Fonda, Wal- matar al barman per les relacions que carrera política fins al punt de desac- Franchot Tone, representa amb con- places, però ens caldrà omplir-les ter Pigdeon, Lew Ayers, Ed- lliurament mantenien. Gairebé es po- tivar-la completament, és que alguna vicció a un President honrrrat (com també de sentit i de valors perquè no ward Andrews, Burges Mere- dria dir que el film està rodat des del cosa d’aquest sistema democràtic no no podia ser d’altra manera) i dedicat es tornin a buidar. punt de vista d’un dels membres del funciona. a servir al seu País, preocupat pel que dith, Gene Tierney, Franchot jurat, a qui senzillament se l’hi expo- Les postures més conservadores pasarà, quan ben aviat, es mori. Salut, Llibertat i Lluita. Tone, Peter Lawford. sen els fets per a que decideixi sota la les representa el senador Seabright Probablement la majoria de les per-
  • 31. 30 ·Dinamita de cervell Setembre de 2012De llibres i lecturaL’ètica i la revolució. Apunts sobreJosep Alomà i el seu tempsFélix Rodrigo Mora de qui desitgen revolucionaritzar una una veritat tan enorme que només els car-se ha de ser substan-http://esfuerzoyservicio.blogspot.com línia, normes o ideari moral. Preten- ximples, trastornats o malvats poden cial, fins al punt de “posar dre una altra cosa és situar-se fora de negar. La solució?: la revolució. Sí, en això tant o més esforç la realitat, en el món dels dogmatis- la revolució. que a demanar una en-E ls escrits de Josep Alomà, que mes i els fanatismes. Aquesta és entesa com un gran canvi gruna més de jornal, que recull Ramon Gras Alomà en el En Alomà, immers en el remolí de la integral, que uneix transformacions sempre serà insuficientllibre “La Idea. Negre sobre blanc”, lluita revolucionària i la guerra civil polítiques, econòmiques, morals, cul- sota el domini del siste-proporcionen una visió imparell del en la seva Tarragona natal, la qüestió turals i en la qualitat del subjecte. Per ma capitalista”, de nouque va ser el període de la guerra ci- es planteja amb franquesa. Ell va ser això lamenta, després d’uns mesos ens esfondrem per causavil viscut tant des de la il•lusió de la un home moral i també un militant de de guerra, que “falta el desenvolupa- de la nostàlgia: en aquelllrevolució com des de la voluntat de la revolució, en les files llibertàries. ment educatiu moral” que millori la temps Alomà tractava elsrectitud moral. El primer, que era previ, el va dur qualitat de les multituds i la perso- éssers humans com a és- al segon, fusionant ètica amb políti- na. El seu és “un ideal de bondat, de sers humans mentre queNo és el moment d’entrar en l’anàlisi ca revolucionària d’una manera que bellesa, de servei als altres”, no una avui els “radicals” de perdels nombrosos interrogants, encara emociona. La seva idea va ser la de pugna més o menys atroç per omplir- riure l’identifiquen ambsense resoldre, que planteja la gue- Plutarc: vèncer per virtut. se la panxa. una butxaca, una sumarra, i que van des de les seves causes Per a Josep es tractava d’arribar a la Allò substantiu en ell és l’èpica, per de bitllets i un estómac.profundes fins als motius pels quals unió de totes les dones i els homes exemple, quan exclama “no deixeu Per això Alomà va serel franquisme en va sortir com a ven- bons, rectes i sense taques no per a la lluita, que el triomf és dels forts!”. perseguit: ell mateixcedor. fer beneficència o caritat sinó per a Així doncs, conrear en el propi jo la condemnat a mort enca-En conseqüència, cal rebutjar la posar fi al capitalisme, al militarisme, virtut de la fortalesa és precondició ra que després indultattemptació de l’anàlisi fàcil i simplista al clericalisme. de la revolució. Una fortalesa que no pel franquisme; el seuper a encarar, amb serenitat i valentia, La revolució realitza, per tant, la idea sigui usada per a l’agressió traïdora, germà, que compartia elsla prodigiosa complexitat d’aquells de bé i de virtut, com a atributs de la per descomptat, sinó per a resistir mateixos ideals, afuse-esdeveniments. El llibre aporta llum societat i qualitats anímiques-pràcti- a peu ferm, i si fa falta en ofensiva llat…sobre qüestions en general relegades, ques de cada individu. (com el 19 de juliol), els embats del Diguin-me, qui perse-quan no ocultades, pels especialistes Sense comprendre que Alomà va ex- mal, això és, de l’Estat i el capital. gueix els poca-soltesen la nostra guerra civil, sobretot per pressar un dels anhels més sentits de Quan llegim que defensa “les rei- d’ara, obstinats a conver-aquells aferrats a explicacions eco- les masses treballadores en els anys vindicacions morals i materials de tir l’individu en un consu-nomicistes i mecanicistes, val a dir, anteriors a la guerra civil i durant ella les classes treballadores” ens sen- midor groller i subhumà,deshumanitzades. no es pot percebre aquesta part de la tim aclaparats pel pesar doncs avui no en un revolucionari iAquests oferixen elucidacions su- història. només importen les demandes mo- un subjecte moral, composadament rigoroses… que tenen Els qui s’entossudeixen a veure en netàries i consumistes. Els panxa- aquell.l’inconvenient de no partir de la rea- aquella, en la seva gènesi, mers im- contents i els farts actuals, que han El llibre està delicada-litat, i d’haver fracassat una vegada i pulsos profitosos, consumistes, zoo- destruït el moviment obrer i popular ment prologat per Helenouna altra allí on s’han aplicat. lògics, de desitjos o economicistes, amb les seves bogeries, no se’n riuen Saña, que entén bé al per-Assenyalaré quelcom que els mecani- s’equivoquen perquè situen el que d’aquestes “reivindicacions morals” sonatge al qual, despréscistes obliden: tot esdeveniment his- era secundari o inexistent en princi- perquè, en la seva ximplesa patològi- de condemnar el malignetòric és, a més de polític i econòmic, pal, en projectar sobre l’ahir les xa- ca, ni tan sols assoleixen comprendre ideari del “plaer egoista”,obra d’individus concrets-reals i tam- cres i tares ideològiques, tan terribles, què significa aquesta frase… Així de culmina presentant combé peripècia moral. Per això no hi pot de l’avui. greu ha estat la reculada. Hem pas- “un home lliurat a unhaver revolució sense: 1) qualitat de Alomà no se’n va per les branques, sat de la plenitud a les clavegueres, i ideal superior”.la persona, el que abans s’anomenava qualifica a la II República espanyo- d’aquestes al no-res. Que totes i tots ho si-virtut, 2) adhesió reflexiva i pràctica la de “burgesa, capitalista i clerical”, Quan llegim que l’afany per autoedu- guem. >> Diccionari militantASCASO, Francisco (1901-1936)Agustín Guillamón aconseguint escapolir-se al desem- nom que va haver d’adoptar l’antic CNT, donant suport la vaga general liol d’un tir en el front, en l’assalt a la bre del mateix any. Durant la Dic- grup Los Solidarios, al conèixer de Saragossa. caserna de les Drassanes. tadura de Primo de Rivera va estar l’existència d’un grup amb el mateix Es va mostrar contrari a la signa-A ragonés, benjamí d’una famí- exiliat a París. Al desembre de 1924, nom) amb Durruti i García Oliver, tura del pacte d’Aliança Obrera lia de tradició àcrata. Forner i juntament amb Durruti, va fer una entre altres. Assidu redactor de Soli- amb la UGT per part de la CNT “gira” per Amèrica, caracteritzada daridad Obrera, estava afiliat al Sin- asturiana. El 6 d’octubre decambrer de professió. Militant des per nombrosos atracaments a bancs dicat Tèxtil de Barcelona. 1934 va desconvocar la vagade molt jove en els grups d’acció en diferents països, amb l’objectiu de Va ser deportat a les Canàries i Gui- general que havia de donar su-aragonesos. Al desembre de 1920 va recaptar diners per a alliberar a pre- nea al febrer de 1932, com a càstig port al govern de la Generalitatser empresonat per l’atemptat, comès sos anarquistes a Espanya. Al maig per la seva participació en la insu- en el seu enfrontament amb elpel seu germà Domingo, que va cos- de 1926 estava de nou a París, on va rrecció de gener de 1932, a l’Alt Llo- govern central, pel que va sertar la vida del periodista del Heraldo bregat, sent alliberat al setembre de destituït del seu càrrec de secre- ser detingut al juliol, al costat de Jo-de Aragón, que havia denunciat als ver i Durruti, per preparar un atemp- 1932. Va formar part del Comitè re- tari general. Va intervenir en elsoldats revoltats al gener en la caser- tat contra Alfonso XIII, romanent un volucionari de la insurrecció del 8 de Congrés de Saragossa (maig dena del Carmen. Va estar dos anys en any a la presó. Van evitar l’extradició gener de 1933 a Barcelona. Detingut 1936) en representació del Sin-la presó, sortint amb la salut trenca- a Argentina i Espanya gràcies a una a l’abril de 1933, al costat de Durru- dicat Tèxtil de Barcelona.da pels maltractaments. El 1922 va intensa campanya popular a favor del ti, ambdós van ser presos en el penal Membre del Comitè de Defensamarxar a Barcelona, integrant-se en seu alliberament. Va viure clandesti- del Puerto de Santa María, fins al seu Confederal va ser un dels diri-el grup anarquista Los Solidarios, nament en diversos països. A princi- alliberament a l’octubre. gents de la insurrecció obreraamb Durruti, García Oliver, Aurelio pis de 1929 va aconseguir permís de Va treballar com cambrer i va interve- contra l’aixecament militar delFernández, Gregorio Jover, Ricardo residència a Brussel•les. nir en la campanya abstencionista de 19 de juliol de 1936 a Barcelo-Sanz, etcètera. Va retornar a Barcelona immediata- les eleccions de novembre de 1933. na, participant destacadamentVa participar en nombroses accions ment després de la proclamació de la Va impulsar la insurrecció de desem- en els combats al carrer, ambarmades i en atemptats. El juny de República, el 14 d’abril de 1931. Es bre de 1933. A principis de 1934 va una audàcia i una temeritat ex-1923 va ser detingut i empresonat, va integrar en el grup Nosotros (nou ser nomenat secretari general de la cessives. Va morir el 20 de ju-
  • 32. Setembre de 2012 Dinamita de cervell · 31Llibres DES CARTES MAUDITESArqueologia a la dècada dels setanta, que amb tàries i Mujeres Libres, iniciatives bertad en el anarquismo ibérico, Llengua i la pròpia polièdrica realitat. En d’Instituts Obrers que pretenien su- CGT, 2012, 36 pàg. exclusiód’una educació la conflictiva relació que els ciu- tadans d’Ibèria mantenen amb el perar l’exclusió de la classe obrera respecte els ensenyaments secunda- La CGT va editar l’any 2012, anyrevolucionària seu passat, el silenciament històric de l’anarquisme impedí reclamar ris. Tot plegat, ens és mostrat amb una aclaparadora informació gràfica en que es commemorava el 125 an- niversari de la creació del esperanto Carlus Jové i Buxeda l’herència de la rica tradició cultural i documental que ens palesa la serie- pel doctor Lazarus Zamenhof, un lli- i educativa dels nostres avantpassats tat dels plantejaments, el gran i ri- bret que acompanya l’exposició del anarquistes. Tret de les universitats catalanes, i poques excepcions més, gorós esforç organitzatiu, el conven- ciment que la cultura esdevenia la mateix títol realitzada per la CGT de Burgos, la segona exposició de A L’ordre del discurs Foucault ha estudiat alguns dels procedi- ments de limitació i exclusió de dis- les institucions de recerca van vetar gran eina alliberadora d’aquells qui, les quatre que componen l’ambiciós la cultura anarquista, i això tingué com explicà Joan Garcia Oliver, “no projecte denominat “Les Cultures de cursos, afirmant que «el discurso no com a conseqüència que semblava tenien nom ni comptaven per a res”, la Llibertat”. es simplemente aquello que traduce que només des del Principat hi havia els invisibles a l’Espanya oficial, ca- La capacitat d’expressar-se mit- las luchas o los sistemas de domina- hagut experiències llibertàries sig- pitalista, fonamentada en atàviques jançant un llenguatge articulat és el ción, sino aquello por lo que, y por nificatives. Fins i tot, un determinat castes. tret que defineix als éssers humans. medio de lo cual se lucha, aquel poder cànon historiogràfic s’havia arribat a Aquest llibre, iniciativa de la Fun- Som humans en la mesura que par- del que quiere uno adueñarse». Tot i aquesta conclusió. Afortunadament, dació Salvador Seguí, obre moltes lem i pensem, ja que la relació en- que Foucault no en parli, em sembla al llarg dels darrers quinze anys, línies d’investigació que ens obli- tre llenguatge i pensament és molt que cal incloure la llengua entre els joves generacions d’historiadors de guen a rellegir la pròpia història lli- estreta. Les llengües són un vehicle procediments de limitació i exclusió sòlida formació, i disposats a no pas- bertària, en el sentit que ens incita a de coneixement i de comunicació, de discursos. De limitació, perquè la sar per l’adreçador d’una universitat abandonar el mite i l’èpica, perquè de diàleg i enteniment. No obstant llengua restringeix les possibilitats cada vegada més inútil i que meta- ens parla de realitats: de la capacitat això, al llarg de la història, també d’expressió del discurs a una sèrie morfoseja vers el model de gran su- de generar una cultura, i sobretot, un han servit com instruments de domi- limitada de construccions possibles, i perfície comercial, estan fent exca- sistema educatiu potent, de qualitat, nació d’uns pobles sobre uns altres i cada llengua n’ofereix de diferents, a vacions en el nostre passat llibertari i contrari a la legitimació del capi- d’una classe social sobre les altres. voltes fins i tot algunes que li són ex- comú, i extreuen petroli historiogrà- talisme que és el que teníem abans Qui s’imposa política, econòmica o clusives —d’ací els grans problemes fic. Una bona mostra és el llibre Cul- i després de la revolució, i en la me- culturalment, imposa també la seva de la traducció. D’exclusió, perquèXavier Díez tura para todos, on els autors són ca- diocritat social dels temps presents. pròpia llengua per a legitimar aques- no totes les llengües ni totes les vari- paços d’impressionar aquells qui, se ta dominació. tetats lingüístiques, i, en conseqüèn-Cristina Escrivá, Rafael Mestre,Cultura para todos. El movimien- suposa, érem especialistes en aquest L’esperanto Enfront d’aquesta instrumentaliza- cia, tampoc els discursos generats amb elles, gaudeixen de la mateixato libertario y la educación, 1936- àmbit. ció de les llengües, algunes persones1939, L’Eixam Edicions, València, El llibre manté un deute impagable com a llengua s’han esforçat per crear i utilitzar acceptació ni de les mateixes possi- bilitats reals de circulació.2012, 221 pp. amb les investigacions, a mitjans una llengua universal, que serveixi noranta, del gran renovador dels es- alliberadora de comunicació entre iguals, que Rosina Lippi-Green ha realitzat un estudi detallat sobre la discriminacióQuan parlem d’educació llibertària, tudis de la cultura llibertària, Javier no suposi una imposició sobre al- Navarro. Aquest historiador valencià tres llengües, que sigui un vehicle lingüística als Estats Units a Englishràpidament apareixen dos noms; obrí un nou camí per renovar la visió d’enteniment, de pau i solidaritat: with an accent. Al llarg del seu estu-Ferrer i Guàrdia, d’una banda, i de la complexitat de l’univers cultu- l’esperanto. di intenta destruir el mite del no-ac-el CENU, de l’altra. En el primer ral àcrata, especialment al Llevant i L’esperanto és una obra de la raó cent, és a dir, el mite segons el qualcas se sol fer referència a un dels més enllà. Rafael Mestre i Cristina humana que es rebel•la contra el un dialecte concret d’una llengua,inspiradors de l’ampli arxipèlag Escrivá, es dediquen a rescatar an- càstig diví relatat en el passatge bí- generalment el del grup socialmentd’escoles racionalistes. En el segon, tigues fons inexplorades per demos- blic de la Torre de Babel, en el que o econòmica dominant, s’identificaun exemple aïllat de construcció i trar que el cas del Consell d’Escola l’existència d’una llengua universal com a «llengua estàndard», mentrescol•lectivització catalana d’un siste- Nova Unificada no fou un bolet, que propiciava la convivència de que tots els altres parlars són conside-ma educatiu al llarg de la revolució. ni l’única experiència en el camp la gent, la cooperació en empreses rats «dialectes». Segons Lippi-GreenTanmateix, Ferrer i Guàrdia no cons- de la pedagogia llibertària durant comunes i la construcció d’un ideal , això constitueix una ideologia deltituí ni el cas únic (ni potser el mésrellevant) d’una tradició pedagògi- la revolució de 1936-1939. En un de justícia, molestava a la omnipo- llenguatge estàndard que mica enca àcrata rica i variada, i, després exemple d’alta divulgació, els autors tencia dels déus, que preferien una mica va minant l’autopercepció delsde llegir el darrer llibre d’Escrivá ens rescaten el madrileny Consejo humanitat dividida i sotmesa. Com grups i individus amb parlars consi-i Mestre, el CENU ja no hauria de Local de Cultura, una ambiciosa i vehicle d’enteniment entre els po- derats dialectals: «When an indivi-considerar-se únic referent institu- reeixida rèplica del projecte català, bles, sense imposicions i més enllà dual cannot find any social accep-cional pel que fa a la instituciona- l’Escola Politècnica Confederal, Es- de fronteres artificials, l’esperanto tance for her language outside herlització d’una escola revolucionària. coles de Capacitació Professional, ha estat vinculat des de la seva apari- own speech communities, she mayProbablement, el fet que explica les extenses experiències d’escoles ció amb el moviment llibertari mun- come to denigrate her own language,aquesta fixació en els dos grans re- racionalistes d’Ateneus Llibertaris CGT Burgos dial, que el va fer seu com una eina even while she continues to use it».ferents del paràgraf anterior tenen i col•lectivitats espontànies, les co- eficaç en el seu camí d’emancipació Les relacions de poder inherents a lesmés a veure amb les recerques his- lònies escolars, els centres educatius La lengua como liberación: el i de construcció d’una societat igua- relacions socials es reflexen en lestòriques, especialment les iniciades organitzats per les Joventuts Lliber- esperanto. Las culturas de la li- litària i digna. pràctiques lingüístiques generant, per exemple, l’estigmatització de certs >> Revistes dialectes, o situacions de diglòssia i/o substitució lingüística. Als Països Catalans, però molt es- pecialment a Catalunya, acostumem a denunciar la diglòssia, exclusió, marginació o arraconament del català respecte la llengua oficial de l’estat, el castellà. No obstant, molt poques vegades parlem de les nostres pròpies diglòssies, exclusions, marginaments i arraconaments. No ens aniria gens malament un llibre com Català amb accent.LA CABINA LA GATETA LIBRE EXPRESIÓN LIBRE PENSAMIENTOButlletí del Sindicat Federal de Tele- Butlletí de la Secció Sindical de la Butlletí de la Secció Sindical de la Revista de pensament, reflexió i debatfònica de la CGT, http://www.cgt-sft. CGT a l’Hospital Pius de Valls, gate- CGT a Gearbox El Prat de Llobregat, editada per la CGT, http://librepensa-org/ ta@piushospital.cat http://www.cgtbarcelona.org/cgtgear- miento.org/ box
  • 33. >> AL TINTER Marc Garriga, activista per l’alliberament sexual LES PARAULES SÓN PUNYS“Abans que una llei del Competència Jordi Martí Fontmatrimoni calia parlar de E ns hi eduquen per tal que ens re- sulti la normalitat, la forma única i assumida per tothom en què la hu- manitat ha progressat i ha avançat,drets individuals” el relat excloent i gens complex -senzill d’entendre per al més xim- ple del ramat- que ens permeti ex- plicar per què som on som i per què hi som així. El present -no importa“Hem guanyat espais, drets i llibertats, però també hem pagat el si bo o dolent però present al cap i a la fi-. és explicat com a única con- seqüència d’aquesta competència,preu de l’assimilació al sistema” que alhora és qualificada de part constituent de l’espècie humana. I és evident que de competència n’hi dretes, enguany reclamarem una llei con- ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. I és tra l’homofòbia i la transfòbia. Això és un clar també que explica moltes coses > LA FRASE... pas molt important, perquè per fi parlem en el llarg viatge de la humanitat per de drets individuals i de maneres per co- damunt de l’escorça d’aquest plane- mençar a canviar societat. Personalment ta blau de lluny estant. Però també ho veig molt i molt més important que la és ben clar que la major part de la llei del matrimoni. història els humans hem col·laborat els uns amb els altres, i que si no - Què penses de la legalització hagués estat així avui no hi hau- a molts països dels matrimonis ria present perquè, ras i curt, no hi entre persones del mateix sexe? seríem. Ni la roda ni el foc són un És un avanç en la normalització invent ni un descobriment patentats del fet homosexual o la conso- ni part d’una estratègia comercial lidació d’un model burgès de d’una multinacional determinada família? per dominar el mercat en contra Abans que una llei del matrimoni calia par- d’una altra multinacional també de- lar de drets individuals. Situem les coses: terminada. Ni una ni l’altre van ser el matrimoni representa igualtat de drets conseqüència del voler ser d’uns només per a aquelles lesbianes o aquells contra els altres i menys encara la seva extensió al llarg del planeta i gais que aspiren a tenir parella estable, de les diverses cultures que n’hem la troben i decideixen regular legalment fet ús. aquella relació. Si no, no. I ni tan sols així, “Cal una perquè aquestes persones poden conti- És per això que assumir la llei contra - Que són les “bordes”? Què les - Quina feina destacaries de la nuar patint discriminació, agressions, etc. El que vull dir és que s’ha venut el matri- col·laboració per avançar en les diferencia dels grups GLBTI? teva experiència de tots aquests conquestes fetes per la humanitat l’homofòbia i la És la proposta de traducció i alhora apro- anys de lluita en l’àmbit sexual? moni com la gran fita de la nostra lluita i no al llarg de la seva història no pas- piació que des del Brot Bord hem fet de Potser destacaria això que deia d’anar ho és. Alerta: amb això no em vull alinear transfòbia” la Teoria Queer. És un proposta, no la fora de ciutat. Quan hem fet algun acte amb la dreta i fer un discurs antimatrimoni. sa necessàriament per competir els uns contra els altres. Ben al contra- traducció exacta. Queer en anglès vol dir en algun poble i hem tingut ocasió de par- No. El matrimoni serveix, és cert, ens fa vi- ri, passa per col·laborar, compartir desviat en un sentit general però és cla- lar amb la gent del carrer, petits i grans, i sibles, ens dóna arguments per desactivar i, tal com diuen els que en saben, rament un insult en temes d’opció sexual fer visibilitat. Estic pensant en quan vam la dreta i volem exercir el nostre dret a no donar-nos gustet. Gustet i gust, sen-Josep Estivill i de gènere. És una mica el que pretenem anar a Solsona a muntar una campanya voler-nos casar. Cal defensar-lo. Però no tits i passió compartits en mil i una recollir amb el mot bord català: fals, de a favor de l’apostasia a propòsit de les hem de perdre de vista l’anàlisi de fons: activitats que ens aportin benestar i mala qualitat, bastard, estrany, estèril, etc. declaracions del bisbe. A vegades penso legalitzar només una relació de parella felicitat, que ens facin més humans iVa néixer la primavera de 1984 a És una paraula més de l’àmbit rural que que fan més feina les trenta converses a unes persones que aportaven moltes no tan màquines competidores, queArbúcies (La Selva). Als 18 anys va no pas urbà, cosa que explica una mica i discussions que vam tenir en aquella altres formes de relació és una manera no atiïn la nostra ràbia contra elsmarxar a viure a Barcelona pels es- l’apropiació que fem de la Teoria Queer. plaça de Solsona aquell matí que qual- d’assimilar-les, de neutralitzar les seves altres sinó la sincera bonhomia quetudis. Llicenciat en Filologia Clàssi- Volem poder parlar-ne més enllà d’àmbits sevol manifestació del 28 de juny a Bar- reivindicacions i de fer-les passar pel ens donem les persones que esti-ca (UAB), actualment és professor acadèmics, de gent formada en el tema i celona. mateix sedàs capitalista. Per això era tan mem i amb qui ens estimem, totesde secundària d’un institut públic. poder-ho fer fora de la ciutat. Si bé que els important parlar abans que res de drets i tots. I si no ens estimem, almenysVa formar part de l’assemblea Jo- binomis home-dona, homosexual-hetero- - En quina situació es troba el individuals. hi col·laborem. I si no amb aquesta sexual són construccions socials, cultu- moviment per l’alliberament se- o aquella sí amb l’altra.ves per l’Alliberament Lèsbic i Gai(JALG, dissolta actualment) a la rals, i que l’objectiu és destruir aquestes xual? Quins són els seus reptes - Què s’ha de fer amb el patriar- de futur?UAB, després va militar al Front etiquetes, totes, multiplicant-les fins a fer- les inofensives, això no es pot explicar Hem guanyat espais, drets i llibertats, cat i el sexisme? Combatre’ls, és clar. El terme patriarcat Bombollad’Alliberament Gai de Catalunya així en determinats llocs. Seria contrapro- però segurament no tantes com ens pot semblar un punt massa abstracte però(FAGC) i alhora també al JAG (Jo- Ara ja ho sabem i ho repetim. Al duent. Es tracta de buscar complicitats pensem. El mèrit és tot nostre, del mo- jo penso que és ben vigent. Sexisme,ves per l’Alliberament Gai) i actual- 2008, l’explosió de la “bombolla amb un discurs més gradual, amb con- viment, això sí. I hi hem d’afegir l’aquí i heternormativitat, masclisme, homofòbiament és membre de l’assemblea immobiliària” va desencadenar una ceptes més planers, parlant d’etiquetes l’ara. El que hem aconseguit és fràgil. La i transfòbia són derivades d’aquesta es-del Brot Bord a Barcelona i rodalia. crisi de dimensions planetàries que resta del món és un altre tema. Convé tructura de relacions econòmiques ano- que coneix tothom però emfasitzant que ens ha portat a la misèria col·lectiva no perdre-ho de vista. A Catalunya hem menada família, presentada com a model- Com vas entrar en l’activisme han de ser provisionals, etc. més gran des del 1929, quan com avançat, però també hem pagat el preuper l’alliberament sexual? La diferència amb els grups GLBTI és únic, heterosexual, amb una visió exclu- sabeu també hi va haver una gran de l’assimilació al sistema, amb més oA 1r de carrera vaig veure que justament aquesta: aquests grups parlen sivament reproductiva de la sexualitat, crisi. La bombolla es va inflar i va menys consciència. I no parlo tant dels’organitzava un festival de cinema LGT al d’unes etiquetes immutables, històrica- que divideix el treball en funció del sexe, petar. Ja ho tenim clar: la bombolla matrimoni, que també, sinó de les pau-mateix cinema de la UAB. Era la tardor de ment iguals, una mena d’essencialisme. tes de consum que ja creiem que ens que condemna la dona a la submissió a és dolenta.l’any 2002. Un dia em vaig decidir a anar I volen alliberar les persones que s’hi són pròpies (especialment en el cas dels l’home, que exigeix a l’home exercir el És lògic, doncs, que si els amos ensa una de les sessions i va ser l’ocasió de identifiquen. Alguns grups qüestionen el gais). Tipus de música, marques de roba, control de les desviacions de la família, i volen robar la sanitat pública i por-conèixer la gent del JALG. Allà vaig tenir sistema des de la base, d’altres volen llocs on sortir de festa, etc., són ja rituals un llarg etcètera de dinàmiques que cal tar-nos a petar als seus hospitals il’oportunitat de formar-me políticament en simplement pujar el carro del sistema capitalistes que representen un gran ne- combatre. La ironia de tot plegat és que mútues i que paguem per estar béel tema de l’alliberament LGT i de viure (matrimoni i demés), però a diferència goci per a uns pocs i que ens fan creure si alguna d’aquestes discriminacions co- de salut anomenin “bombolla hospi-tot el que no havia pogut viure al poble, de la Teoria Queer, cap d’aquests grups que gaudim de llibertat consumint-los. mença a esquerdar-e és perquè justament talària” aquesta mania que ens vaconeixent gent molt important per mi. Lla- no admet que aquestes dicotomies són De reptes de futur, n’hi ha molts. Els s’ha vist que es pot fer més negoci així, portar a fer hospitals a cada canto-vors, assistint a les reunions de la Comis- alhora fronteres, mecanismes de control, lemes del 28 de juny són un bon termò- acceptant només una mica les reivindi- nada. I si és bombolla cal petar-la,sió Unitària 28 de juny vaig conèixer altres classificacions, etc., i no té com a objec- metre per mesurar-los. Si l’any passat cacions de determinats grups. Dit d’una no sigui cas... Cal tancar-los per-grups i, amb el temps i una mica més de tiu últim la renúncia o l’autodestrucció advertíem que els drets i llibertats que què els bombolles són dolentes. altra manera, el capitalisme està jugantmaduresa, vaig acabar anant a les assem- d’aquesta etiqueta. Queer és una etique- hem aconseguit poden desaparèixer en “Bombolla hospitalària” diuen. Ho ara el seu paper essent l’altra cara de lablees del FAGC. ta feta a la contra, gairebé indefinible. un context de retallades i governs de repeteixen i hi haurà qui s’ho cre- moneda. gui...

×