Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques

on

  • 278 views

Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta Ter-Llobregat. Plec de prescripcions tècniques

Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta Ter-Llobregat. Plec de prescripcions tècniques

Statistics

Views

Total Views
278
Views on SlideShare
277
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

https://twitter.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques Document Transcript

  • Gestió de la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat   Plec de Prescripcions Tècniques     1   
  • Plec de Prescripcions Tècniques   CONTINGUT CAPÍTOL PRIMER. PERÍMETRE DEL CONTRACTE ..................................................................3  PRESCRIPCIÓ 1. PERÍMETRE INICIAL ............................................................................................3  PRESCRIPCIÓ 2. ALTRES INSTAL·LACIONS QUE S’INCORPORARAN AL PERÍMETRE ......................38  CAPÍTOL SEGON. OBRES INCLOSES DINS DE L’OBJECTE DEL CONTRACTE ........................... 39  PRESCRIPCIÓ 3. RELACIÓ DE PROJECTES A EXECUTAR PER L’OPERADOR ...................................39  CAPÍTOL TERCER. GESTIÓ DEL SERVEI .............................................................................. 41  PRESCRIPCIÓ 4. INFORMES I MEMÒRIES .....................................................................................41  PRESCRIPCIÓ 5. GESTIÓ BÀSICA DEL SERVEI ..............................................................................42  PRESCRIPCIÓ 6. CABALS DISTRIBUÏTS PER MUNICIPI ..................................................................43  PRESCRIPCIÓ 7. PLA DIRECTOR D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA .......................................................49  PRESCRIPCIÓ 8. PLA DE RISCOS PER A L’ABASTAMENT ..............................................................50  PRESCRIPCIÓ 9. GESTIÓ DEL MANTENIMENT ASSISTIDA PER ORDINADOR (GMAO)...................51  PRESCRIPCIÓ 10. SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÁFICA (GIS) .................................................52  PRESCRIPCIÓ 11. CABALÍMETRES I EQUIPS DE MESURA DE CABALS ...........................................53  PRESCRIPCIÓ 12. INDICADORS D’EFICIÈNCIA .............................................................................54  CAPÍTOL QUART. RÈGIM DE FUNCIONAMENT DE LES DIFERENTS ESTACIONS DE TRACTAMENT EN FUNCIÓ DE L’ESTAT DELS EMBASSAMENTS .............................................. 62  PLANTEJAMENT DEL PROTOCOL DE RECURS HÍDRIC EN L’ÀMBIT DE REFERÈNCIA.............. 63  CAPÍTOL CINQUÈ. ÍNDEX D’EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ DEL SERVEI .................................... 64  ANNEX 1. VALORACIÓ DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA ............ 67  ANNEX 2. PREUS UNITARIS DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA ..... 69      2
  • Plec de Prescripcions Tècniques   CAPÍTOL PRIMER. PERÍMETRE DEL CONTRACTE PRESCRIPCIÓ 1. PERÍMETRE INICIAL El perímetre inicial del contracte inclou la gestió de les instal·lacions següents: Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter (situada als municipis de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès), incloses les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral i la conducció de transport fins a l’estació de tractament. El sistema de captació d’aigua del riu Ter s’inicia a l’embassament de Sau amb una torre de presa d’aigua que permet l’extracció a cotes diferents quan l’embassament és ple. Concretament, el sistema de comportes de tres nivells diferents que constitueix la torre permet la presa d’aigua a +412,06 m, +397,58 m i +383,10 m. Aquesta extracció a cotes diferents permet seleccionar l’aigua segons la seva qualitat i l’estat dels embassaments en els diversos nivells d’estratificació del llac artificial. Seguint el curs del riu Ter, aigües avall des de l’embassament de Sau, hi ha l’embassament de Susqueda, on trobem una altra torre de presa d’aigua a diferents nivells. Aquesta torre presenta la mateixa estructura que la de Sau, però compta amb quatre nivells de comportes que permeten la presa d’aigua a les cotes +335, +319, +303 i +287, i té la mateixa finalitat que la que hi ha a l’embassament de Sau. Finalment, l’aigua arriba a l’embassament del Pasteral, encara al curs del riu Ter, des d’on s’efectua la derivació mitjançant una conducció en túnel i làmina lliure de 56,5 km de longitud fins a l’ETAP del Ter. L’estació de captació del Pasteral està dividida en diferents zones segons la seva funcionalitat: - Captació d’aigua: La captació es fa directament des de l’embassament per mitjà de dues preses de 1.600 mm de diàmetre que estan protegides amb reixes per impedir l’entrada de runa i d’elements grossos a l’interior de l’estació. Hi ha, a més, una tercera presa, de 800 mm de diàmetre i també protegida amb una reixa, que alimenta la sèquia de reg de la Pardina. - Zona de tamisos: La zona de tamisos consta de quatre tambors filtrants que netegen les partícules sòlides de l’aigua i són accionats per un motor trifàsic de dues velocitats cada un. Cada tambor filtrant disposa d’una instal·lació amb bomba de rentat a contracorrent, la funció de la qual és netejar-los periòdicament de les partícules retingudes. - Instal·lació d’oxigen: Consta d’equips auxiliars necessaris per a l’expansió de l’oxigen líquid i la transformació d’aquest en oxigen gas, així com de la instal·lació de dosificació i injecció a l’aigua. Aquesta oxigenació de l’aigua permet reduir el seu contingut d’amoníac durant el temps d’estada a la conducció i, per tant, també redueix l’acció biològica dels bacteris nitrificants. A posteriori, s’efectua una dosificació i aportació de permanganat i hipoclorit, per tal de contribuir a la millora de la qualitat de l’aigua en les èpoques en què el nivell dels embassaments disminueix. - Mesura del cabal: La zona de mesura del cabal consta d’una cambra amb un venturi i un mesurador ultrasònic per indicar el cabal de sortida d’aigua des del Pasteral cap a l’ETAP del Ter. - Zona de regulació del cabal de sortida: La zona de regulació consta d’una construcció de tipus caseta que conté a l’interior una comporta basculant de regulació que manté un cabal constant a la zona de mesura.     3
  • Plec de Prescripcions Tècniques   Cal destacar que tota l’estació del Pasteral està automatitzada, disposa d’instal·lacions elèctriques modernes, està dotada d’instrumentació moderna i precisa i, finalment, es controla via satèl·lit, de manera que des de l’SCADA dels centres de control es reben les dades de funcionament obtingudes al llarg de la conducció de 56,5 km que porta l’aigua des del Pasteral fins a l’ETAP del Ter per salvar les conques de les rieres d’Osor, de Santa Coloma de Farners, de Gualba i d’Arbúcies. Es tracta de construccions amb instal·lacions molt similars, destinades al buidatge de les conduccions i a l’aïllament dels trams de sifó, que consten de cap d’entrada, cap de sortida i desguàs de fons. L’ETAP del Ter té una capacitat de 8 m3/s i disposa d’una línia convencional integrada per preoxidaciódesinfecció, coagulació, floculació, decantació, filtració sobre carbó actiu, postcloració, emmagatzematge i recloració en les diferents derivacions. Puntualment, es pot procedir a la dosificació de carbó actiu en pols o de reactius reguladors del pH, com ara l’hidròxid càlcic o el diòxid de carboni, sempre que les condicions de l’aigua ho facin necessari. La reactivació del carbó actiu utilitzat com a llit filtrant s’efectua cada 2-3 anys, i cal substituir-lo quan arriba a un estat de deteriorament que en dificulta els processos de reactivació. L’any 2008, es va iniciar la substitució del carbó instal·lat els anys 1991-1993. L’ETAP disposa de quatre dipòsits d’aigua tractada, amb una capacitat de 600.000 m3 i una cota de fons de 142,65 m s. n. m., que constitueixen la principal reserva de l’àmbit d’abastament. Des de l’any 2007, s’està procedint a la rehabilitació integral d’aquests dipòsits construïts fa quatre dècades. Aquests dipòsits alimenten a partir de la cota 147, i la sortida de dipòsit s’efectua mitjançant derivacions als diversos nuclis urbans a partir de l’artèria, a pressió i en túnel, Cardedeu-Trinitat, de 24 km de longitud i 3 m de diàmetre, així com des de les derivacions del Maresme i del Vallès Nord (Cardedeu, Llinars i Sant Antoni de Vilamajor). ETAP del Llobregat, situada al municipi d’Abrera, inclosa la instal·lació de dessalinització mitjançant electrodiàlisi reversible (EDR), així com les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat. La captació d’aigua del riu Llobregat es realitza directament del marge esquerre del riu, al terme municipal d’Abrera, on està situada l’ETAP mateixa. Aquesta ETAP és de construcció més recent que la del Ter, i s’hi han inclòs nous processos unitaris per tal de millorar la qualitat de l’aigua tractada, com ara la dessalinització per electrodiàlisi reversible (EDR). L’ETAP del Llobregat té una capacitat de 3 m3/s i disposa de dues línies de tractament convencional integrades per desbast, preoxidació, desarenador, impulsió, ajust del pH, coagulació, floculació, decantació, oxidació-desinfecció, filtració sobre arena, filtració sobre carbó actiu, postcloració, emmagatzematge i recloració en les diferents derivacions. Puntualment, es pot procedir a la dosificació de carbó actiu en pols. La reactivació del carbó actiu utilitzat com a llit filtrant es realitza un o dos cops cada any. Dins de les instal·lacions de l’ETAP del Llobregat hi ha actualment el laboratori on es duen a terme totes les analítiques del sistema Ter-Llobregat. Aquest laboratori, així com els equips i el personal, queden exclosos del perímetre del contracte. L’ETAP del Llobregat disposa de quatre dipòsits d’aigua tractada, amb una capacitat de 263.000 m3 cadascun i una cota de fons de 70 m s. n. m. Aquesta ETAP té sortida a la cota 70, amb connexions en les instal·lacions gestionades actualment per Mina Pública d’Aigües de Terrassa i amb bombaments Esparreguera - Collbató - els Hostalets de Pierola, Martorell i poblacions properes. També té connexions amb la impulsió de la cota 250 (Sabadell-Terrassa), la impulsió Abrera-Masquefa i la sortida per alimentar Barcelona i altres zones que connecta amb el dipòsit de la Fontsanta i està en funcionament des de 1996.     4
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM) de la conca del Llobregat A finals de 2009 es va posar en servei la dessalinitzadora de la conca del Llobregat. Té una capacitat de producció màxima de 60 hm3/any i un cabal punta de 200.000 m3/dia. La captació es realitza mitjançant un emissari submarí format per dues conduccions de 1.800 mm de diàmetre i 2.200 m de longitud que capten l’aigua de mar a 23 m de profunditat, una estació de bombament d’aigua de mar de 6 m3/s de cabal màxim i una conducció d’impulsió fins a la planta dessalinitzadora de 3.100 m de longitud i 2.000 mm de diàmetre que va paral·lela a la línia de costa fins a creuar el riu Llobregat (aquest és travessat mitjançant dues conduccions de 1.400 mm de diàmetre, fins al punt d’arribada a la planta dessalinitzadora mateixa). El procés de tractament inclou les etapes següents: flotació, filtració en primera etapa amb filtres oberts, filtració en segona etapa amb filtres tancats, microfiltració, bombament d’alta pressió, primer pas d’osmosi inversa, segon pas d’osmosi inversa, recuperació d’energia mitjançant sistemes d’intercanvi de pressió, remineralització d’aigua de mar, cloració d’aigua tractada i bombament d’aigua producte. La salmorra de rebuig del procés d’osmosi inversa és retornada al mar a través de l’emissari submarí que hi ha a l’EDAR del Llobregat. Així mateix, la planta disposa d’un tractament d’efluents constituït per decantació lamel·lar i espessiment de fangs, deshidratació, emmagatzematge i evacuació de fangs. El bombament de l’aigua la porta fins als dipòsits de la Fontsanta a través d’una conducció de 12.100 m de longitud total, seguint un traçat paral·lel al riu Llobregat fins a Cornellà en què té un diàmetre de 1.400 mm i un traçat dins del nucli urbà a través de Cornellà i Sant Joan Despí en què el diàmetre passa a ser de 1.200 mm; el lliurament s’efectua a la cota de 54 m s. n. m. El subministrament d’energia a la planta dessalinitzadora es realitza mitjançant una subestació elèctrica de 220 kV situada a la mateixa parcel·la de la planta. Estació Distribuïdora de la Trinitat (EDT) de Barcelona i artèries dels pisos 70 i 100, i bombament fins a la cota 200. L’EDT distribueix l’aigua a les cotes 200, 130, 100 i 70 de la xarxa domiciliària de Barcelona. L’elevació a la cota 200 té lloc, a partir de l’arribada a la cota 130, mitjançant tres grups de pressió de 340 CV de potència unitària. Connecta també amb l’Estació Distribuïdora de la Fontsanta. Aquesta EDT ha estat renovada completament (reparació dels quatre grups turbina-generador, renovació de tota la instal·lació elèctrica, automatització del seu funcionament, ampliació de les oficines i substitució de la valvuleria). Consta dels elements següents: Dipòsits: Descripció  Dipòsit núm. 1. Cota 70. EDT  Dipòsit núm. 2. Cota 70. EDT  Dipòsit núm. 1. Cota 100. EDT  Dipòsit núm. 2. Cota 100. EDT  Codi  03-08 03-09 03-11 03-12 Capacitat (m3)  21.000 15.000 22.000 22.000 Cota (m)  70 70 100 100 L’aigua arriba a la cota 130 per dues conduccions de 1.600 de diàmetre, després de passar pel sifó del Besòs, i lliura directament l’aigua a aquesta cota mitjançant una conducció de 900 mm de diàmetre. L’abastament en la cota 200, a la qual arriba l’aigua impulsada, finalitza en un dipòsit de 6.500 m3 de capacitat. El pas en les cotes 70 i 100 té lloc per mitjà de dos grups turbina-generador situats a cadascuna de les cotes esmentades, que aprofiten el canvi de nivell per generar energia elèctrica. En cas que no funcionin les turbines, el pas en aquestes cotes s’efectua mitjançant ruptors de pressió, situats a l’entrada dels dipòsits de 20.000 m3 i 15.000 m3 (cota 70) i de 16.000 m3 i 19.500 m3 (cota 100). La distribució en aquestes cotes de Barcelona es produeix a partir dels dipòsits per conduccions de 1.200 mm de diàmetre cadascuna, de formigó armat i amb camisa de xapa. Estació Distribuïdora de la Fontsanta (I3-01). El dipòsit de la Fontsanta, que inicialment només era el final de l’artèria PTLL (Planta de Tractament del Llobregat) - La Fontsanta, ha estat ampliat amb més instal·lacions fins a arribar a ser una nova Estació Distribuïdora (EDT). En especial, amb la conducció     5
  •   Plec de Prescripcions Tècniques que l’uneix a l’Estació Distribuïdora de la Trinitat, d’acer i amb un diàmetre de 1.800 mm i una longitud de 15 km, ja descrita, i amb un bombament que permet impulsar l’aigua tant cap a l’EDT mateixa com cap a la PTLL. El bombament ha comportat la construcció d’una xemeneia d’equilibri de 37 m d’altura, la qual cosa permet una interconnexió de gran calat entre les zones abastades pels rius Llobregat i Ter, capaç de resoldre episodis d’urgència en una de les dues zones a partir dels recursos hidràulics de l’altra. A més, també és el final de l’artèria ITAM del Llobregat - La Fontsanta, arran de l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora situada al Prat de Llobregat, la qual impulsa l’aigua fins al dipòsit de la Fontsanta per una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 5.640 m de longitud en tram urbà i de 2.600 m en tram fluvial. Inclou també un emissari submarí per a la captació d’aigua marina. Finalment, és l’origen de la derivació municipal del Prat de Llobregat, mitjançant una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 3.150 m de longitud que funciona per gravetat. Els seus elements integrants són: Bombament de la Fontsanta (cap a Abrera) (I3-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  54 54 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  11.880 m3/h  11.880 m3/h  Altura (m c. a.)  70 70 Potència nominal  1.200 kW  1.200 kW  Altura (m c. a.)  70 70 Potència nominal  1.200 kW  1.200 kW  Bombament de la Fontsanta (cap a la Trinitat) (I3-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  54 54 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  14.400 m3/h  14.400 m3/h  Dipòsit: Descripció  Dipòsit de la Fontsanta, cambra 1  Dipòsit de la Fontsanta, cambra 2  Codi  I3-01  I3-01  Capacitat (m3)  58.000 58.000 Cota (m)  54 54 Artèria EDT de la Trinitat - EDT de la Fontsanta. Aquesta artèria connecta les Estacions Distribuïdores de la Trinitat (Barcelona) i de la Fontsanta (Sant Joan Despí), inclosos els dos extrems. La conducció, d’acer i de 1.800 mm de diàmetre, es troba completament executada i entrarà en servei al llarg de la segona meitat de 2011. Constructivament, es divideix en 4 trams: • • • • Tram La Fontsanta - Autopista B-23: 450 m de longitud. Tram Autopista B-23 - Rambla de Sant Just: 1.632 m de longitud, incloses diverses perforacions horitzontals. Tram Rambla de Sant Just - EDT (bloc 1): Transcorre per un túnel de 5,9 km de longitud i 6 m de diàmetre, entre Sant Just Desvern i l’anomenada galeria B. Tram Rambla de Sant Just - EDT (bloc 2): Inclou un túnel de 6,2 km de longitud i 6 m de diàmetre, entre l’anomenada galeria B i l’EDT. D’aquesta artèria pengen les derivacions següents: Derivació municipal de Barcelona (cota 200): L’elevació fins a la cota 200 s’efectua, des de l’arribada a aquesta cota, mitjançant tres grups motobomba de 340 CV de potència unitària que impulsen l’aigua fins a un dipòsit de 6.500 m3 de capacitat, a partir del qual té lloc la distribució en la cota 200 de Barcelona per una conducció de 700 mm de diàmetre. Bombament Cota 200 (03-20):     6
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  130 130 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  1.044 m3/h  > 2.088 m3/h  Altura (m c. a.)  70 70 Potència nominal  255 kW  765 kW  Dipòsit: Descripció  Dipòsit Cota 200  Codi  03-02 Capacitat (m3)  6.500 Cota (m)  200 Derivació municipal de Barcelona (cota 130,1): És una artèria de penetració a la ciutat de Barcelona, també anomenada aqüeducte Ter-Llobregat, de 2.500 mm de diàmetre, que connecta directament les conduccions de 1.600 mm de diàmetre de l’entrada a l’estació amb les instal·lacions que actualment gestiona la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Derivació municipal de Barcelona (cota 130,2): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 900 mm. Derivació municipal de Barcelona (cota 100): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 1.100 mm. Derivació municipal de Barcelona (cota 70): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 1.200 mm. Derivació municipal de la Central de Relleu: Consisteix en el lliurament d’aigua procedent del dipòsit de la Fontsanta, mitjançant dues conduccions de 1.200 mm de formigó armat amb camisa de xapa, a la xarxa domiciliària metropolitana. Dins de la central de relleu, ambdues conduccions es connecten en una xemeneia d’equilibri. Derivació municipal del Prat de Llobregat: A partir del dipòsit de la Fontsanta s’ha executat una nova connexió amb la xarxa domiciliària del Prat de Llobregat mitjançant una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 3.150 m de longitud que funciona per gravetat. Derivació municipal del Prat de Llobregat (peatge): Conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre i 1.170 m de longitud que connecta amb la xarxa domiciliaria, de manera independent en l’artèria EDT de la Trinitat - EDT de la Fontsanta. Artèria ETAP del Ter - EDT de la Trinitat (PTT-EDT1): És una conducció amb un diàmetre de 3.000 mm i una longitud de 24 km que enllaça els dipòsits de l’ETAP del Ter amb les instal·lacions terminals de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Per gravetat, envia aigua que, un cop a la Trinitat, mitjançant els dipòsits de cota 70, 100 i 200 (amb més de 75.000 m3 de capacitat global) i la connexió de cota 130, distribueix l’aigua, a través de les artèries de penetració, a la ciutat de Barcelona i a una sèrie de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En especial, alimenta directament la xarxa de Barcelona de la cota 130. Les cotes inferiors (100 i 70) s’alimenten mitjançant turbines i/o obturadors, i la cota 200, per bombament. Aquesta artèria és fonamental en tot el sistema de distribució, ja que vehicula la major part dels cabals subministrats actualment per la xarxa Ter-Llobregat. Al llarg del seu recorregut, aquesta conducció té una sèrie de derivacions per distribuir l’aigua a les derivacions municipals del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Derivació municipal d’Alella (Can Magarola): D’una banda, una conducció de 200 mm de diàmetre i 595 m de longitud arriba a l’estació de bombament d’Alella, que disposa de dos grups de 15 CV que impulsen a 22 m, més un altre al dipòsit d’Alella, per una conducció de 892 m de longitud i 200 mm de diàmetre.     7
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Bombament d’Alella (Can Magarola) M5-01: Ítem  Valor 1  Valor 2  ∑  Cota d’ubicació  132 132 132 Núm. d’equips  2 1 3 Cabal unitari  86 m3/h  90 m3/h  > 172 m3/h  Altura (m c. a.)  22 10 22 Potència nominal  11 kW  3,7 kW  25,7 kW  Derivació municipal d’Alella: L’estació de bombament conjunta per a Alella-Teià disposa de dos grups per donar aigua a un segon dipòsit situat a Alella, de 5.000 m3 de capacitat. Bombament d’Alella-Teià M5-03 (2 estacions independents); abastament a Alella: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  132 132 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  110 m3/h  > 220 m3/h  Altura (m c. a.)  57 57 Potència nominal  30 kW  60 kW  Derivació municipal de Teià: La nova estació de bombament esmentada (Alella-Teià) disposa de dos grups més per donar aigua a un dipòsit de Teià de 3.000 m3. Bombament d’Alella-Teià M5-03 (2 estacions independents); abastament a Teià: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  132 132 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  m3/h  > m3/h  Altura (m c. a.)  180 180 Potència nominal  75 kW  75 kW  Derivació municipal del Masnou: Conducció de 450 mm de diàmetre i 2.581 m de longitud connecta el punt d’origen amb el dipòsit del Masnou. Derivació municipal del Masnou (vall de Rials): Conducció de 250 mm de diàmetre i 870 m de longitud, des de la bifurcació cap al dipòsit fins a l’entrada del dipòsit El Masnou (vall de Rials). Derivació municipal de Tiana: La conducció surt del punt de presa A-58, a la cota 136 de l’aqüeducte de 3.000 mm. El tram comú Montgat-Tiana té 174 m de longitud i un DN de 250 mm, i després connecta amb l’estació de bombament de Tiana, que impulsa l’aigua per una conducció de 175 mm de diàmetre i 472 m de longitud fins al dipòsit de Tiana. Bombament de Tiana (L5-03): Ítem  Cota d’ubicació  Valor  132,5 ∑  132,5 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  128 m3/h  128 m3/h  Altura (m c. a.)  84,5 84,5 Potència nominal  44 kW  88 kW  Amb la millora de l’abastament a Tiana, ha entrat en servei un nou punt d’abastament en el dipòsit de Can Puigcarbó. Bombament de Tiana (Can Puigcarbó) (L5-06): Ítem  Valor  ∑    Cota d’ubicació  132,5 132,5   Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  169 m3/h  > 338 m3/h  Altura (m c. a.)  23 23 Potència nominal  30 kW  90 kW  8
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Montgat: Després del tram comú Montgat-Tiana, abans esmentat, hi ha una conducció de 200 mm de diàmetre i 2.210 m de longitud fins al dipòsit de Montgat, a la cota 68, de 1.070 m3 de capacitat. Derivació municipal de l’Àrea Metropolitana (A-60): Aquesta derivació comença al pou de Can Ruti (Badalona) de l’aqüeducte i arriba a una estació de bombament mitjançant una conducció de 400 mm de diàmetre. Bombament de Can Ruti (L5-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  140,94 140,94 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  62,5 m3/h  > 125 m3/h  Altura (m c. a.)  285 285 Potència nominal  75 kW  75 kW  Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles: Aquesta derivació comença al pou de Can Ruti (Badalona) de l’aqüeducte de 3.000 mm de diàmetre. Mitjançant una estació de bombament situada en aquest mateix punt, impulsa l’aigua fins al dipòsit de Sant Fost (la Conreria) per una conducció de 200 mm de diàmetre. Derivació municipal de l’Àrea Metropolitana (cap d’entrada): A partir de l’edifici del cap d’entrada del sifó del Besòs, surt una curta derivació que abasta l’Àrea Metropolitana i té un diàmetre de 800 mm. Derivació municipal del sifó del Besòs 1.000: El sifó del Besòs correspon al punt on l’aqüeducte de 3.000 mm de diàmetre es divideix en dues conduccions de 1.600 mm de diàmetre, salvant la conca del riu Besòs, amb les corresponents instal·lacions de desguàs, buidatge del sifó, aïllament, etc. Presa directa del sifó del Besòs DN 1.000: D’una d’aquestes conduccions de 1.600 mm de diàmetre se’n deriva una altra de 1.000 mm de diàmetre, que va fins a una arqueta amb un cabalímetre, on lliura el aigua a la SGAB. Derivació municipal del sifó del Besòs 400: Connecta directament amb la xarxa en baixa mitjançant un pericó. Presa directa del sifó del Besòs DN 400: L’altra de les dues conduccions esmentades en què es divideix el sifó del Besòs connecta amb una altra de 400 mm de diàmetre i està situada al desguàs de fons del sifó on la Societat operadora lliura l’aigua a la SGAB. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit d’Alella (Can Magarola)  Dipòsit d’Alella  Dipòsit de Teià  Dipòsit del Masnou  Dipòsit del Masnou (vall de Rials)  Dipòsit de Tiana  Dipòsit de Tiana (Can Puigcarbó)  Dipòsit de Montgat  Dipòsit de Sant Fost (la Conreria)  Codi  M6-03  M5-04  M6-06  M5-02  M5-05  L5-04  L5-08  L5-05  L5-02  Capacitat (m3)  1.070 5.000 3.000 2.250 5.000 800 3.000 1.070 583 Cota (m)  158 180 245 79 113 205 153 68 388 Segona artèria ETAP del Ter - EDT de la Trinitat (PTT-EDT2): Nova conducció que ha entrat en servei recentment, amb un diàmetre entre 2.800 mm i 1.600 mm, que és l’alternativa a l’artèria de 3.000     9
  •   Plec de Prescripcions Tècniques mm de diàmetre coneguda com a PTT-EDT1. D’aquesta artèria surten les conduccions comarcals i derivacions municipals següents: Derivació municipal de la Roca del Vallès: Aquesta derivació arrenca de l’artèria PTT-EDT2 amb un bombament que impulsa l’aigua per una conducció de 500 m de longitud fins a arribar al pou d’atac A-50 de l’artèria PTT-EDT1. En aquest punt, un nou bombament pot impulsar també l’aigua a un dipòsit de 1.000 m3 de capacitat per mitjà d’una conducció de 1.170 m de longitud i 200 mm de diàmetre. La idea és poder impulsar indistintament fins al dipòsit de la cota 230, ja sigui des del bombament N8-12 a partir de l’artèria PTT-EDT2 o des del bombament N8-05 a partir de l’artèria PTT-EDT1. Bombament de la Roca del Vallès (N8-12): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  141,21 141,21 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  170 m3/h  > 340 m3/h  Altura (m c. a.)  105,15 105,15 Potència nominal  90 kW  180 kW  Altura (m c. a.)  90 90 Potència nominal  55 kW  110 kW  Bombament A-50 de la Roca del Vallès N8-05: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  140 140 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  160 m3/h  > 320 m3/h  Dipòsit: Descripció  Codi  Dipòsit de la Roca del Vallès (Can Messeguer)  N8-07  Capacitat (m3)  1.000 Cota (m)  230,00 Conducció comarcal del Vallès Oriental Centre (abans anomenada presa B) Abasta els municipis de la Roca del Vallès, Granollers, Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Garriga i l’Ametlla del Vallès. Aquesta conducció comarcal disposa d’una important estació de bombament a la Roca del Vallès, que impulsa l’aigua a la resta de municipis, situats a cotes superiors. Bombament de Granollers (M8-05): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  141 141 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  1.080 m3/h  > 2.160 m3/h  Altura (m c. a.)  81,5 81,5 Potència nominal  355 kW  1.065 kW  Així mateix, a Granollers s’ubiquen els dipòsits de regulació, que permeten optimitzar la gestió i garantir el servei. Aquesta conducció comarcal té l’origen a l’artèria PTT-EDT1 (punt de presa A-52, a la cota 141) i connecta mitjançant una conducció d’acer de 1.000 mm de DN amb l’artèria PTT-EDT2, de la qual bàsicament pren l’aigua per abastar els municipis esmentats, de manera que el subministrament queda garantit, ja sigui per una part o per l’altra.     10
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de la Roca del Vallès (Quatre Camins): Bombament La Roca M8-01 (2 estructures independents); abastament a la presó de la Roca: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  141 141 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  16 m3/h  > 32 m3/h  Altura (m c. a.)  34,4 34,4 Potència nominal  3 kW  6 kW  Bombament La Roca M8-01 (2 estructures independents); abastament a Can Prats: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  140,5 140,5 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  97 m3/h  > 194 m3/h  Altura (m c. a.)  68 68 Potència nominal  30 kW  60 kW  Després del bombament de Granollers i de la derivació de Quatre Camins, la conducció d’impulsió de fosa dúctil continua amb un diàmetre de 800 mm fins als dipòsits de regulació de Granollers, dels quals neixen les derivacions municipals següents: Derivació municipal de la Roca del Vallès (la Torreta) Derivació municipal de les Franqueses del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 300 mm de DN. Derivació municipal de Granollers: Se situa dins del recinte dels dipòsits reguladors mateixos de Granollers i lliura l’aigua a les instal·lacions municipals. Derivació municipal de Canovelles: Conducció de fosa dúctil de 200 mm de DN fins al dipòsit municipal. Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (pla de Llerona): Ramal que lliura l’aigua al dipòsit municipal del pla de Llerona, de 270 m3, a la cota 216. EB de Llerona: Al mateix edifici s’ubiquen els bombaments (tres unitats impulsores diferents) de les derivacions municipals següents: Bombament de Llerona (M9-01); abastament del Mas Dorca: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  208,5 208,5 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  m3/h  > m3/h  Altura (m c. a.)  78,5 78,5 Potència nominal  110 kW  220 kW  Altura (m c. a.)  48 48 Potència nominal  45 kW  90 kW  Altura (m c. a.)  137 Potència nominal  160 kW  Bombament de Llerona (M9-01); abastament del Santa Digna: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  208,5 208,5 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  200 m3/h  > 400 m3/h  Bombament de Llerona (M9-01); abastament de la Garriga: Ítem  Valor 1    Cota d’ubicació  208,5   Núm. d’equips  2 Cabal unitari  294 m3/h  11
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Valor 2  ∑  208,5 208,5 1 3 160 m3/h  > 400 m3/h  137 137 140,6 kW  kW  Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (Santa Digna): Tub de fosa dúctil i de 300 mm de diàmetre. Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès (Mas Dorca): Conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre. Des de la dita EB de Llerona, com a element comú de la conducció comarcal del Vallès Oriental Centre trobem el bombament de la Garriga-l’Ametlla, esmentat anteriorment. Aquest bombament dóna pressió als cabals subministrats de les derivacions municipals que s’enumeren a continuació, mitjançant la continuació de la conducció. Derivació municipal de la Garriga Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès: Conducció de 200 mm de DN i 685 m de longitud que surt del dipòsit abans esmentat. Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès (pla de la Violona): Bombament del pla de la Violona (L9-05): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  328 328 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  72 m3/h  > 144 m3/h  Altura (m c. a.)  66 66 Potència nominal  22 kW  66 kW  Dipòsits: Descripció  Dipòsit de la Roca del Vallès (Can Prats)  Dipòsit de Granollers 8.000  Dipòsit de Granollers 17.600 (Godo 1)  Dipòsit de Granollers 17.600 (Godo 2)  Dipòsit de la Roca del Vallès  Dipòsit de les Franqueses (municipal)  Dipòsit de les Franqueses (Bellavista)  Dipòsit de Canovelles (municipal)  Dipòsit de les Franqueses (pla de Llerona)  Dipòsit de les Franqueses (Santa Digna)  Dipòsit de l’Ametlla del Vallès (Mas Dorca)  Dipòsit de la Garriga  Dipòsit de l’Ametlla del Vallès  Dipòsit de l’Ametlla del Vallès (Violona)  Codi  M7-02  M8-03  M8-03  M8-03  M8-02  M8-04  M8-06  L8-03  M9-02  M9-03  L9-07  L9-02  L9-03  L9-06  Capacitat (m3)  2.000 8.000 9.600 8.000 538 270 500 1.400 270 240 5.000 800 500 4.800 Cota (m)  192 222 220 220 192 216 214 210 216 240 246 337 330 383 Conducció comarcal del Vallès Oriental (Interconnexió): És una part de la presa que abans s’anomenava presa C. Té la important missió de connectar les artèries PTT-EDT 1 i 2, a més d’abastar els municipis de Montornès del Vallès (Can Xec), Vallromanes i Vilanova del Vallès. Derivació municipal de Montornès (Can Xec): A partir de la derivació de Vallromanes comença una conducció de polietilè de 300 mm de DN i 1.158 m de longitud que arriba al dipòsit municipal de Can Xec, també a Montornès del Vallès.     12
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Vallromanes: Tub de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre. Consta d’una aspiració fins al bombament. Des d’aquesta EB, una conducció d’impulsió fa arribar l’aigua al dipòsit de Sant Miquel. Des d’aquest dipòsit, una altra conducció fa arribar l’aigua al dipòsit de la xarxa TerLlobregat. Bombament de Vallromanes (M6-08): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  108,52 108,52 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  120 m3/h  > 240 m3/h  Altura (m c. a.)  112 112 Potència nominal  75 kW  225 kW  Derivació municipal de Vilanova del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 250 mm de DN. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Montornès (Can Xec)  Dipòsit de Vallromanes (Sant Miquel) (municipal)  Dipòsit de Vallromanes  Dipòsit de Vilanova del Vallès  Codi  Cota (m)  L6-09  M6-09  Capacitat (m3)  5.000 500 M6-02  M6-05  270 1.000 236 120 130 247 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-est: Aquesta conducció abasta els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès. L’aigua provinent de l’artèria és bombada fins al dipòsit supramunicipal de les Tres Creus. Bombament de les Tres Creus (L6-08): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  75 75 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  500 m3/h  > 500 m3/h  Altura (m c. a.)  32,1 32,1 Potència nominal  75 kW  150 kW  Derivació municipal de Montmeló (les Tres Creus): Està constituïda pels elements que formen el punt mateix de lliurament a aquest municipi. Derivació municipal de Montornès (les Tres Creus): Està xxx constituïda pels elements que formen el punt mateix de lliurament a aquest municipi. Dipòsit: Descripció  Dipòsit de Montornès del Vallès (les Tres Creus)  Codi  L6-07  Capacitat (m3)  6.000 Cota (m)  151 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-oest: Es tracta d’una altra part de la presa que abans s’anomenava presa C. Avui dia, aquesta conducció comarcal comença a l’artèria PTT-EDT2 i abasta els municipis de Martorelles (el dipòsit 3.000, Cobega, Can Bosquerons, el polígon industrial i el dipòsit de capçalera), Sant Fost de Campsentelles (cabalímetre i dipòsit) i Santa Maria de Martorelles. Una conducció arriba fins al pericó de derivació situat a Cobega. A partir d’aquest punt, una conducció d’acer de 123 m de longitud i 400 mm de diàmetre arriba a una estació de bombament que impulsa l’aigua,     13
  •   Plec de Prescripcions Tècniques d’una banda, en el dipòsit de Martorelles (3.000 m3 de capacitat) i, de l’altra, en el dipòsit de Montornès (Can Bosquerons). Derivació municipal de Martorelles (dipòsit 3.000): En fase d’execució. L’aigua és bombada mitjançant una estació de bombament cap a una conducció de polietilè de 280 mm de diàmetre i 1.758 m de longitud fins a un nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat. Bombament de Martorelles (dipòsit 3.000) (L6-11): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  77 77 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  187,56 m3/h  187,56 m3/h  Altura (m c. a.)  80,65 80,65 Potència nominal  73,55 kW  73,55 kW  Derivació municipal de Martorelles (Cobega): A prop del bombament del dipòsit de 3.000 m3 hi ha el pericó de derivació a partir del qual hi ha una sortida que abasta el recinte de Cobega, a Martorelles. Derivació municipal de Montornès (Can Bosquerons): En fase d’execució. L’aigua és bombada mitjançant grups de pressió, al mateix edifici del bombament de Martorelles (dipòsit 3.000), cap a una conducció de polietilè de 280 mm de diàmetre i 1.265 m de longitud, fins al nou dipòsit de Can Bosquerons, a Montornès del Vallès. Bombament de Montornès (dipòsit de Can Bosquerons) (L6-11): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  77 77 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  125 m3/h  125 m3/h  Altura (m c. a.)  52,70 52,70 Potència nominal  36,77 kW  36,77 kW  Derivació municipal de Martorelles (polígon industrial): Connexió amb la xarxa de distribució de la zona del polígon. Derivació municipal de Martorelles: Arriba a un dipòsit de 538 m3 de capacitat. Derivació municipal de Santa Maria de Martorelles: Des del dipòsit de Martorelles surt una conducció de 150 mm de diàmetre i 2.418 m de longitud que arriba al dipòsit de Santa Maria de Martorelles mitjançant una impulsió. Bombament de Santa Maria de Martorelles (L6-03): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  116 116 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  26,1 m3/h  > 52,2 m3/h  Altura (m c. a.)  82 82 Potència nominal  13 kW  26 kW  Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles: Té lloc el lliurament d’aigua mitjançant les conduccions d’abastament municipals. Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià): A partir de l’artèria PTT-EDT2 hi ha una estació de bombament mitjançant la qual l’aigua s’impulsa a un dipòsit municipal per una conducció executada recentment de 1.815 m de longitud. Bombament de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià) (K6-12): Ítem    Cota   Núm. Cabal unitari  Altura Potència 14
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Valor  ∑  d’ubicació  42,00 42,00 d’equips  2 2 200 m3/h  200 m3/h  (m c. a.)  8 8 nominal  30 kW  30 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Martorelles (3.000)  Dipòsit de Montornès (Can Bosquerons)  Dipòsit de Martorelles  Dipòsit de Santa Maria de Martorelles  Dipòsit de Sant Fost de Campsentelles  Dipòsit de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià)  L6-12  L6-10  L6-06  L6-04  L5-07  K6-13  Capacitat (m3)  3.000 2.000 538 270 538 490 Cota (m)  167 145 162,60 232 185 147 Conducció comarcal del Vallès Oriental Oest: Es tracta d’una conducció de característiques especials, amb trams que difereixen en material i diàmetre, que abasta un ampli nombre de municipis ubicats en diferents zones. La conducció ha estat renovada en diversos trams. En els darrers anys, els extrems nord i sud d’aquesta conducció s’han connectat amb l’artèria de Sant Quirze - Riera de Caldes per tal d’afavorir un mallat adequat de la xarxa. Derivació municipal de Mollet del Vallès (2): Punt de lliurament a la xarxa d’abastament municipal mitjançant una presa directa. Més enllà, es poden abastar els dipòsits de Mollet, però l’abastament té lloc principalment a partir d’una nova conducció des de l’artèria de Sant Quirze - Riera de Caldes. Seguint amb la conducció comarcal, es troba l’element comú: Acceleradora de Mollet (K7-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  73,70 73,70 Núm. d’equips  1 1 Cabal unitari  350 m3/h  350 m3/h  Altura (m c. a.)  16 16 Potència nominal  22 kW  22 kW  Altura (m c. a.)  5 5 Potència nominal  3 kW  3 kW  Derivació municipal de Parets del Vallès: Acceleradora de Parets (L7-04): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  127,56 127,56 Núm. d’equips  1 1 Cabal unitari  110 m3/h  110 m3/h  Derivació municipal de Lliçà de Vall: Conducció de fibrociment de 300 mm de DN. Bombament de Lliçà de Vall (L7-03): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  131 131 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  84 m3/h  > 252 m3/h  Altura (m c. a.)  100 100 Potència nominal  38 kW  114 kW  Derivació municipal de Lliçà de Vall (Can Farnés): Comparteix el recinte i el bombament amb la conducció de Lliçà de Vall esmentada anteriorment.     15
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Montmeló (2.000): És en fase d’execució una nova conducció per abastar Montmeló i Parets del Vallès, de 400 mm de diàmetre i de fosa dúctil. El ramal de Montmeló té una longitud de 349 m. Derivació municipal de Parets del Vallès (Can Volart): Arriba fins al dipòsit de Parets del Vallès, situat a la zona de Can Volart, per una conducció de fosa dúctil de 400 mm de diàmetre i 5.323 m de longitud. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Parets del Vallès  Dipòsit de Lliçà de Vall  Dipòsit de Lliçà de Vall (Can Farnés) (municipal)  Dipòsit de Montmeló (2.000) (municipal)  Dipòsit de Parets del Vallès (Can Volart)  L7-02  L8-01  L8-04  Capacitat (m3)  743 270 4.000 Cota (m)  2.000 6.000 --- 136 192 209 Conducció comarcal del Vallès Occidental Sud: Aquesta conducció comarcal neix a l’alçada de la confluència de la riera de Sant Cugat amb el riu Besòs. És inicialment de 800 mm de DN, fins que es bifurca en originar-se la derivació municipal de Sant Cugat. En aquest punt canvia de diàmetre i passa a tenir un DN de 350 mm de fibrociment fins al final, que és l’origen de les derivacions municipals de Ripollet i Barberà del Vallès. Derivació municipal de Montcada i Reixac: Conducció de fibrociment de 735 m de longitud i 400 mm de DN. Derivació municipal de Ripollet (presa directa): En la derivació municipal mateixa hi ha aquesta presa directa, que avui està reservada únicament per a casos d’emergència. Derivació municipal de Ripollet: Conducció de 350 mm de diàmetre de fosa dúctil. Derivació municipal de Barberà del Vallès: Conducció de fibrociment de 150 mm de DN i 3.210 m de longitud. Derivació municipal de Cerdanyola del Vallès: Conducció en fase d’execució. Inclou un bombament i dos dipòsits, en fase d’execució. Bombament de Cerdanyola del Vallès (Can Fatjó) (I5-06): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  128 128 Núm. d’equips  1 2 Cabal unitari  334 m3/h  > 334 m3/h  Altura (m c. a.)  56 56 Potència nominal  90 kW  90 kW  Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès: Conducció de 7.250 m de formigó amb camisa de xapa i de 700 mm de DN en l’aspiració, fins al bombament de Sant Cugat. La impulsió és una conducció de 600 mm de diàmetre i 1.238 m de longitud. Bombament de Sant Cugat del Vallès (I5-02): Ítem  Valor    Cota d’ubicació  113   Núm. d’equips  3 Cabal unitari  620 m3/h  Altura (m c. a.)  85 Potència nominal  200 kW  16
  •   Plec de Prescripcions Tècniques ∑  113 3 > 1.240 m3/h  85 600 kW  Derivació municipal de Barberà del Vallès (peatge): Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 2.628 m de longitud que connecta amb la xarxa domiciliària de manera independent respecte de la conducció comarcal del Vallès Occidental Sud. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Montcada i Reixac  Dipòsit de Ripollet (2.400)  Dipòsit de Ripollet (6.000)  Dipòsit de Barberà del Vallès  Dipòsit de Cerdanyola del Vallès (Can Fatjó)  Dipòsit de Cerdanyola del Vallès (Bellaterra)  Dipòsit de Sant Cugat del Vallès  J6-01  J5-01  J5-02  J6-02  I5-04  I5-05  I5-03  Capacitat (m3)  4.900 2.400 6.000 538 6.000 6.000 7.940 Cota (m)  103 113 113 97 121.5 161.1 195 Conducció comarcal del Vallès Oriental Est: La conducció comarcal del Vallès Oriental Est té l’origen a l’estació de bombament adossada a l’ETAP del Ter (cota 147 m). La conducció, de fosa dúctil i 350 mm de DN, té aproximadament 1.570 m i es bifurca en dues derivacions a la cota 186. Darrerament, amb la construcció, dins de la mateixa ETAP, de la nova estació de bombament d’aquesta conducció comarcal, s’ha optimitzat el subministrament de les poblacions. Bombament de Cardedeu-Llinars (N8-10): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  147 147 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  259,2 m3/h  > 518,4 m3/h  Altura (m c. a.)  100 100 Potència nominal  132 kW  396 kW  Derivació municipal de Cardedeu: Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre que arriba fins al nou dipòsit de Cardedeu (Can Santacana). Derivació municipal de Llinars del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 3.475 m de longitud i 300 mm de diàmetre que arriba fins als dipòsits de Llinars del Vallès. El dipòsit regulador, de recent construcció, es destina a l’abastament de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús. Derivació municipal de Sant Antoni de Vilamajor: A través de l’estació de bombament de Sant Antoni de Vilamajor, situada al recinte del dipòsit regulador de Llinars del Vallès, s’impulsa l’aigua mitjançant una conducció de fosa dúctil de 1.439,65 m de longitud i 400 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor. Bombament de Sant Antoni Vilamajor (N9-04): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  241 241 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  120 m3/h  > 240 m3/h  Altura (m c. a.)  35 35 Potència nominal  40 kW  80 kW  Derivació municipal de Sant Pere de Vilamajor: A partir del dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor, una conducció arriba a uns dipòsits municipals de Sant Pere de Vilamajor mitjançant l’estació de bombament del Mirador, situada al dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor.     17
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Bombament del Mirador (N9-11): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  267.75 267.75 Núm. d’equips  2 3 Cabal unitari  171,85 m3/h  > 343,75 m3/h  Altura (m c. a.)  200 200 Potència nominal  136 kW  136 kW  Derivació municipal de Cànoves i Samalús: Finalment, des del dipòsit de Sant Pere de Vilamajor, la nova conducció connecta amb la xarxa del municipi de Cànoves i Samalús mitjançant l’estació de bombament de Can Volart, situada al dipòsit de Sant Pere de Vilamajor. Bombament de Cànoves i Samalús (Can Volart) (N9-13): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  404 404 Núm. d’equips  1 2 Cabal unitari  75 m3/h  > 75 m3/h  Altura (m c. a.)  90 90 Potència nominal  37 kW  37 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Cardedeu (Can Santacana)  Dipòsit de Llinars del Vallès  Dipòsit regulador de Llinars del Vallès  Dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor  Dipòsit de Sant Pere de Vilamajor (el Mirador)  Dipòsit de Cànoves i Samalús (Can Volart)  Cota (m)  N9-10  N9-02  N9-15  N9-08  N9-12  Capacitat (m3)  5.000 800 6.000 2.500 1.000 N9-14  500 495 266,10 242 242 270 419 Artèria Sant Quirze - Riera de Caldes: És una conducció de 1.200 mm de diàmetre i 24 km de longitud que, des dels dipòsits de la cota 250, transcorre en paral·lel a la riera de Caldes fins a un dipòsit de 8.000 m3 situat a la cota 168. Des d’aquesta conducció se subministra aigua a Barberà del Vallès. Des del dipòsit de la cota 168, mitjançant una conducció de 700 mm de diàmetre, se subministra aigua a les xarxes de Polinyà, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès. Així mateix, la conducció de 700 mm de diàmetre connecta amb la xarxa de l’artèria APT-EDT2, procedent del Ter. Bombament de la riera de Caldes (K6-07): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  88,30 88,30 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  2.401 m3/h  > 7.203 m3/h  Altura (m c. a.)  167,7 167,7 Potència nominal  1.400 kW  5.600 kW  Dipòsits: Descripció  Dipòsit Cota 250, cambra 1  Dipòsit Cota 250, cambra 2  Dipòsit Cota 168  Dipòsit Cota 105      Codi  I6-01  I6-01  J7-02  J7-04  Capacitat (m3)  22.500 22.500 2.000 6.000 Cota (m)  250 250 168 105 18
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Dipòsit Cota 250, cambra 1  I6-01  22.500 250 Derivació municipal de Polinyà: Ha substituït l’antiga derivació municipal de Polinyà (Zona Esportiva), ara fora de servei. Consisteix en una sortida del dipòsit regulador de la cota 168, destinada a l’abastament de Polinyà. Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda (polígon Urvasa): Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 515 m de longitud que arriba al dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda (Urvasa), el qual té una capacitat de 4.700 m3. Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda: Conducció local de 200 mm de diàmetre que s’inicia a l’arqueta de connexió entre l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes i les conduccions comarcals que depenen de l’artèria PTT-EDT2. Es bifurca en un punt cap a la Llagosta i cap a Santa Perpètua de Mogoda, fins a arribar al dipòsit de Solius. Derivació municipal de la Llagosta: Conducció local de 200 mm de diàmetre que s’inicia a l’arqueta de connexió entre l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes i les conduccions comarcals que depenen de l’artèria PTT-EDT2. Es bifurca en un punt i es dirigeix, d’una banda, cap a Santa Perpètua de Mogoda i, de l’altra, cap a la Llagosta, fins a arribar al dipòsit de Solius. Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans (el Trenet): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de DN, que dóna abastament a la xarxa en baixa de Palau-Solità i Plegamans. Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans - Sentmenat: Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord de 700 mm, a la zona de Can Riera, que dóna abastament a la xarxa en baixa de Palau-Solità i Plegamans i de Sentmenat. Derivació municipal de Polinyà (Can Rovira): Conducció que s’inicia al dipòsit regulador de la cota 168, pertanyent a l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes, i que s’acaba a l’entrada del dipòsit municipal de Polinyà, de 3.000 m3. Derivació municipal de Barberà del Vallès (riera de Caldes): Presa directa de l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes, de 1.200 mm de diàmetre, que dóna abastament a la xarxa baixa de Barberà del Vallès. Abans era coneguda com a RENFE-2. Derivació municipal de Mollet del Vallès: Encara que l’abastament a Mollet també es pot fer a partir de l’artèria PTT-EDT2, per la seva conducció comarcal del Vallès Oriental Est, rep l’aigua principalment de l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda (Urvasa)  Dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda  Dipòsit de la Llagosta  Dipòsit de Polinyà (Can Rovira)  Dipòsit de Mollet del Vallès  Codi  Cota (m)  K7-02  Capacitat (m3)  4.700 K6-03  K6-04  J7-03  K6-01  800 270 3.000 2.000 100 92 186 115 129 Conducció comarcal del Vallès Occidental Oest: Dels dipòsits de la cota 250 surt una conducció de 1.250 mm de diàmetre i 2.025 m de longitud que, després de Sant Quirze del Vallès, passa a 1.100 mm de diàmetre i, amb 1.756 m de longitud, connecta amb la xarxa de Sabadell.     19
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Pallars i Llobateres): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.250 mm de diàmetre, que abasta la xarxa baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Can Pallars): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.250 mm de diàmetre, que abasta la xarxa baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sabadell (Serra Galliners): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Arraona): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Cobega): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze (Can Feu 2): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sabadell (Arraona 300): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.200 mm de diàmetre en aquest tram, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sabadell (Arraona 200): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.200 mm de diàmetre en aquest tram, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sabadell (Can Llong): La mateixa conducció comarcal Vallès del Occidental Oest finalitza a l’entrada del dipòsit de Sabadell situat a Can Llong, i ho fa amb un diàmetre de 1.000 mm. Derivació municipal de Castellar del Vallès: Es troba en fase d’execució. A partir del dipòsit de Can Llong (Sabadell), una conducció enllaça mitjançant una estació de bombament amb la xarxa de Castellar del Vallès. Bombament de Castellar del Vallès (H7-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  199 199 Núm. d’equips  2 3 Cabal unitari  250 m3/h  > 500 m3/h  Altura (m c. a.)  128,6 128,6 Potència nominal  209 kW  418,8 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Can Llong  Dipòsit de Castellar del Vallès  Codi  I6-1N  I8-01  Capacitat (m3)  34.000 4.000 Cota (m)  240 340 Conducció comarcal del Vallès Occidental Nord: Conducció comarcal pertanyent a l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes que, mitjançant una estació de bombament, dóna abastament als municipis de Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d’Amunt, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells. Des d’aquesta artèria també surten conduccions de derivació als municipis de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Polinyà, a més d’haver-hi una connexió amb l’artèria Vallès Oriental Oest a l’altura de Santa Perpètua de Mogoda, de manera que es complementa la seguretat d’abastament d’una zona de gran consum.     20
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans: Tub comarcal de fosa dúctil i de 500 mm de diàmetre que surt de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord i en un punt es bifurca cap a dos dipòsits de Palau-Solità i Plegamans. Derivació municipal de Lliçà d’Amunt: Conducció comarcal de fosa dúctil i de 500 mm de diàmetre que surt de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord i es bifurca en dos punts. La primera bifurcació s’efectua amb un conducció local de pocs metres que arriba al dipòsit municipal de Lliçà d’Amunt (Can Salgot), de 5.000 m3. La segona bifurcació correspon a la conducció local de 500 mm de diàmetre que entra al dipòsit de la xarxa Ter-Llobregat a Lliçà d’Amunt, de 800 m3. En la conducció principal, més enllà d’aquestes dues derivacions es troba el bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat, integrat en realitat per quatre instal·lacions de pressió: Bombament de Sentmenat: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  150,10 150,10 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  169,2 m3/h  169,2 m3/h  Altura (m c. a.)  153 153 Potència nominal  132 kW  264 kW  Altura (m c. a.)  106 106 Potència nominal  90 kW  180 kW  Altura (m c. a.)  153 153 Potència nominal  132 kW  264 kW  Altura (m c. a.)  92 92 Potència nominal  75 kW  150 kW  Bombament de Caldes de Montbui: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  150,10 150,10 162 m3/h  162 m3/h  Bombament de Bigues - Santa Eulàlia: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  150,10 150,10 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  169,2 m3/h  169,2 m3/h  Bombament dels Lledoners (K8-05): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  298 298 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  169 m3/h  > 338 m3/h  Derivació municipal de Sentmenat: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de CaldesBigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit municipal de Sentmenat. Derivació municipal de Caldes de Montbui: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de CaldesBigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Caldes de Montbui. Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana (els Lledoners): Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana (els Lledoners).     21
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana - Bigues i Riells: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a un dipòsit de 180 m3, des del qual es torna a impulsar l’aigua per mitjà d’un altre bombament fins a l’entrada del dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana, situat a la cota 378, que dóna abastament a Santa Eulàlia de Ronçana i a Bigues i Riells. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Palau de Plegamans  Dipòsit de Lliçà d’Amunt  K8-02  L8-02  Capacitat (m3)  1.070 800 Cota (m)  Cota (m)  185 211 Descripció  Codi  Dipòsit de Lliçà d’Amunt (Can Salgot) (municipal)  Dipòsit de Sentmenat (municipal)  Dipòsit de Caldes de Montbui  Dipòsit 1 (municipal) (els Lledoners)  Dipòsit de Santa Eulàlia (aspiració de l’EB dels Lledoners)  Dipòsit de Santa Eulàlia - Bigues  K8-01  Capacitat (m3)  5.000 J8-01  J8-02  L8-05  K8-05  3.000 3.000 2.000 220 267 245 301 298 K8-03  5.000 378 196 Artèria ETAP del Ter - Mataró: L’origen actual d’aquesta artèria es troba a la nova estació de bombament del Maresme, dins del recinte de l’ETAP del Ter. La conducció de sortida de l’EB del Maresme, situada a la Planta de Tractament del Ter, transcorre fins a arribar al nou dipòsit de Can Collet, a la cota 220, de 13.253 m3 de capacitat. Bombament del Maresme (N8-08): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  144,5 144,5 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  3.870 m3/h  > 7.740 m3/h  Altura (m c. a.)  103,5 103,5 Potència nominal  1.500 kW  4.500 kW  Dipòsits: Descripció  Codi  Dipòsit de Can Collet  N8-02  Capacitat (m3)  3.250 Dipòsit de Can Collet Nou  N8-11  14.000 Cota (m)  243 239,80 Conducció comarcal del Maresme: Aquesta conducció ha estat instal·lada recentment. Arriba fins al dipòsit de Mataró, a la cota 181 i de 6.368 m3 de capacitat, després de les derivacions municipals de Dosrius, Òrrius i Argentona. Un cop al dipòsit de Mataró, la conducció es bifurca en un primer tram cap al nord-est (fins a Caldes d’Estrac) i en un segon tram cap el sud-oest (fins a Premià de Dalt). La primera bifurcació, a Sant Vicenç de Montalt, enllaça amb l’anomenada conducció del Maresme Nord, que arriba fins a Sant Pol de Mar. Dipòsit:     22
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Descripció  Codi  Dipòsit de Premià de Dalt (Can Verboom)  N5-03  Capacitat (m3)  9.000 Cota (m)  78 Derivació municipal de Dosrius: El dipòsit nou de Can Collet connecta amb l’antic dipòsit-túnel de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, i d’aquest neix una conducció de fibrociment de 600 mm de diàmetre que es bifurca en dues derivacions, una cap a un dipòsit municipal i una cap al dipòsit de Dosrius (Can Massuet), mitjançant una conducció de polietilè de 2.800 m de longitud i 355 mm de diàmetre. A partir d’aquest dipòsit, mitjançant una nova estació de bombament en execució, una conducció ha de connectar amb un dipòsit municipal situat també a Dosrius. Derivació municipal d’Òrrius: Del dipòsit antic de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, surt la conducció comarcal de 1.200 mm de diàmetre, i d’aquesta neix una derivació municipal que, a través de l’estació de bombament d’Òrrius, impulsa l’aigua cap al dipòsit municipal d’Òrrius per una conducció de 180 mm de diàmetre i 5.693 m de longitud. Bombament d’Òrrius (N7-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  94,5 94,5 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  18 m3/h  > 36 m3/h  Altura (m c. a.)  95 95 Potència nominal  11 kW  33 kW  Derivació municipal d’Argentona: Del dipòsit antic de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, surt la conducció comarcal de 1.200 mm de diàmetre, i d’aquesta surt una derivació municipal de polietilè de 1.172 m de longitud i 350 mm de diàmetre fins a la xarxa municipal. Derivació municipal de Mataró: Conducció que deriva de la conducció comarcal, té 400 mm de diàmetre i finalitza al dipòsit de Mataró de la cota 100, de 12.000 m3 de capacitat. Derivació municipal de Cabrera de Mar: Conducció de polietilè de 250 mm de DN que enllaça la prolongació de la conducció comarcal entre Mataró i Vilassar de Mar amb el dipòsit de Cabrera de Mar, amb una longitud total de 1.371 m. Una segona conducció de polietilè, de 1.618 m de longitud i 200 mm de DN, arriba al dipòsit d’Agell, situat també a Cabrera de Mar Derivació municipal de Vilassar de Mar: Vilassar de Mar s’abasta mitjançant dues conduccions locals. La primera, de polietilè, de 2.906 m de longitud i 355 mm de diàmetre, va fins al dipòsit de Vilassar de Mar situat a Can Tosca. La segona, amb una longitud de 10 m, té 250 mm de diàmetre i arriba al dipòsit de Vilassar de Mar, de 800 m3 de capacitat. Derivació municipal de Premià de Mar: Conducció de polietilè, de 266 m de longitud i 250 mm de diàmetre, que arriba al dipòsit de Premià de Mar. Derivació municipal de Premià de Dalt: La conducció comarcal del Maresme es bifurca cap al dipòsit de Can Verboom a través d’una conducció. Aquest dipòsit abasta Premià de Dalt i Premià de Mar. El municipi de Premià de Dalt té un altre punt d’abastament des de la conducció comarcal, la qual es bifurca en un ramal de 250 mm de diàmetre que arriba fins al dipòsit de Premià de Dalt. Derivació municipal de Premià de Dalt (la Cisa): A partir del dipòsit de Can Verboom, una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre arriba al dipòsit municipal de Premià de Dalt (la Cisa). Derivació municipal de Cabrils: Conducció de 350 mm de diàmetre i aproximadament 1.500 m de longitud que surt de la conducció comarcal del Maresme i finalitza al dipòsit de Vilassar de Dalt - Cabrils i al dipòsit de Cabrils.     23
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Vilassar de Dalt: Conducció de 350 mm de diàmetre i aproximadament 1.500 m de longitud que surt de la conducció comarcal del Maresme i finalitza al dipòsit de Vilassar de Dalt Cabrils. Derivació municipal de Sant Andreu de Llavaneres: Conducció de polietilè de 315 mm de diàmetre i 2.612 m de longitud que arriba als dipòsits. Derivació municipal de Sant Vicenç de Montalt: La conducció comarcal de l’artèria PTT-Mataró es bifurca en dues derivacions municipals que donen abastament a Sant Vicenç de Montalt. Una d’elles, de 250 mm de diàmetre i 1.347 m de longitud, arriba a un dipòsit de la xarxa Ter-Llobregat de 538 m3 de capacitat. L’altra, de 366 m de longitud i 100 mm de diàmetre, dóna abastament a un dipòsit municipal de 1.000 m3 de capacitat. Derivació municipal de Caldes d’Estrac: La conducció comarcal de l’artèria PTT-Mataró es bifurca, dins d’una arqueta de derivació, en una conducció municipal de polietilè de 200 mm de DN i 549 m de longitud fins a arribar, d’una banda, al dipòsit de Caldes d’Estrac i, de l’altra, a un dipòsit municipal de 1.500 m3 (tots dos a la cota 102). A partir de Sant Vicenç de Montalt comença el tram anomenat Maresme Nord. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Dosrius (Can Massuet)  Dipòsit d’Òrrius  Dipòsit d’Argentona  Dipòsit de Mataró (cota 100)  Dipòsit de Mataró (cota 180)  Dipòsit de Cabrera de Mar  Dipòsit de Cabrera de Mar (Agell)  Dipòsit de Vilassar de Mar (Can Tosca)  Dipòsit de Vilassar de Mar  Dipòsit de Premià de Mar  Dipòsit de Premià de Dalt (Can Verboom)  Dipòsit de Premià de Dalt  Dipòsit de Premià de Dalt (la Cisa) (municipal)  Dipòsit de Cabrils  Dipòsit de Cabrils - Vilassar de Dalt  Dipòsit de Sant Andreu de Llavaneres  Dipòsit de Sant Andreu de Llavaneres (municipal)  Dipòsit de Sant Vicenç de Montalt  Dipòsit de Sant Vicenç de Montalt (el Milió)  Dipòsit de Caldes d’Estrac  Codi  Cota (m)  O8-01  N7-03  N7-04  O6-01  O7-01  N6-07  O6-02  N6-08  N6-05  N6-01  N5-03  M6-04  N6-10  Capacitat (m3)  3.084 250 8.000 12.000 6.368 800 2.000 3.000 800 1.860 9.000 800 1.000 N6-04  N6-04  P7-02  P7-03  538 5.000 538 1.000 206 206 196 70 P7-06  P7-08  P7-07  538 1.000 270 175 176 102 223 297 200 97 181 155 107 100 69 67 78 197 195 Conducció comarcal del Maresme Nord: És el tram comprès entre Sant Vicenç de Montalt i Sant Pol de Mar. Té una longitud total de 17.813 m, executats en acer de 508 mm de diàmetre llevat d’un primer tram de polietilè de 355 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Arenys de Mar 1: Connecta amb el dipòsit municipal de Can Moreu.     24
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal d’Arenys de Munt 1: Connecta amb un segon dipòsit de la zona de l’Ajup mitjançant una conducció de 540 m de longitud i 315 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Arenys de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal de l’Ajup. Dipòsit: Derivació municipal d’Arenys de Mar 3: Connecta amb la xarxa de la zona industrial mitjançant una conducció de polietilè de 580 m de longitud i 250 mm de diàmetre. Derivació municipal de Canet de Mar 1: Connecta amb el dipòsit municipal. Ramal de 315 mm de diàmetre, de polietilè, amb una longitud de 2.782 m. Derivació municipal de Canet de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal de Can Moreu. Derivació municipal de Sant Cebrià de Vallalta: Connecta amb la conducció existent de subministrament a Sant Cebrià de Vallalta mitjançant una conducció de polietilè de 160 mm de diàmetre i 302 m de longitud. Bombament de Sant Pol de Mar (R8-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  94,5 94,5 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  1.022 m3/h  2.044 m3/h  Altura (m c. a.)  105 105 Potència nominal  185 kW  370 kW  Derivació municipal de Sant Pol de Mar 1: Connecta amb la xarxa de distribució de la zona del Sot del Morer. Derivació municipal de Sant Pol de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal del Pi del Soldat mitjançant una conducció de polietilè de 200 mm de diàmetre i 90 m de longitud. Derivació municipal de Sant Pol de Mar 3: Connecta amb el dipòsit municipal de les Roques Blanques. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Cota (m)  XX-XX  Capacitat (m3)  --- Dipòsit d’Arenys de Mar (Can Moreu) (municipal)  Dipòsit d’Arenys de Munt (l’Ajup) (municipal)  Dipòsit d’Arenys de Munt  Dipòsit d’Arenys de Mar (l’Ajup) (municipal)  Dipòsit de Canet de Mar 1 (municipal)  Dipòsit de Canet de Mar 2 (municipal)  Dipòsit de Sant Pol (el Pi del Soldat) (municipal)  Dipòsit de Sant Pol (les Roques Blanques) (municipal)  XX-XX  1.000 -- XX-XX  XX-XX  XX-XX  XX-XX  7.500 3.000 1.000 4.000 ----- XX-XX  --- -- XX-XX  --- -- -- Artèria ITAM de la Tordera - ETAP del Ter: L’origen d’aquesta artèria, que pot funcionar de manera indistinta en els dos sentits, ja que és completament reversible, és a la ITAM de la Tordera, situada al terme municipal de Palafolls. Connecta amb l’ETAP del Ter. És una conducció d’acer de 1.400 mm de diàmetre i 47.890 m de longitud per la qual circula l’aigua bombada per una EB situada al recinte de la     25
  •   Plec de Prescripcions Tècniques ITAM de la Tordera. A l’altura de Fogars de la Selva, en direcció a l’ETAP del Ter, hi ha el dipòsit regulador de Fogars. Altres derivacions d’aquesta artèria es troben encara en fase de projecte. Bombament de l’ITAM de la Tordera: Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  --- Núm. d’equips  - Cabal unitari  ----- Altura (m c. a.)  ----- Potència nominal  --- Dipòsit: Descripció  Centre regulador de Fogars de la Selva  Codi  XX-XX  Capacitat (m3)  --- Cota (m)  -- Derivació municipal de Fogars de la Selva: Connecta amb el dipòsit de Fogars de la Selva. Derivació municipal d’Hostalric: Connecta amb el dipòsit municipal d’Hostalric. Derivació municipal de Santa Maria de Palautordera: Connecta amb el dipòsit de Santa Maria de Palautordera, a partir del qual continua una conducció fins a Sant Esteve de Palautordera. Derivació municipal de Sant Esteve de Palautordera: Connecta amb la xarxa de distribució de Sant Esteve de Palautordera. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Fogars de la Selva  Dipòsit d’Hostalric (municipal)  Dipòsit de Santa Maria de Palautordera  Codi  XX-XX  XX-XX  XX-XX  Capacitat (m3)  ------- Cota (m)  ---- Artèria ETAP del Llobregat - Cota 250: Des de la Planta de Tractament del Llobregat, a la cota 70, es bomba aigua per una conducció de 1.250 mm de diàmetre i 15 km de longitud fins als dipòsits situats a la cota 250, on comença l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes. Bombament Cota 250 (01-08): Ítem  Valor 1  Valor 2  ∑  Cota d’ubicació  70 70 70 Núm. d’equips  3 2 5 Cabal unitari  1.800 m3/h  3.600 m3/h  > 7.200 m3/h  Altura (m c. a.)  198 190 190-198  Potència nominal  1.250 kW  2.400 kW  8.550 kW  Derivació municipal de Castellbisbal 1: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa baixa de Castellbisbal. Derivació municipal de Castellbisbal 2: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa baixa de Castellbisbal. Derivació municipal de Rubí (Can Carreres): L’artèria general PTLL-Cota 250 té una derivació de pocs metres que arriba al dipòsit de Rubí (Can Carreres), de 3.000 m3 de capacitat.     26
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Rubí (la Verneda): L’artèria general PTLL-Cota 250 té una derivació de pocs metres, amb una conducció de 600 mm de diàmetre que després es redueix a 400 mm i arriba al dipòsit de Rubí (la Verneda). Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Rubí (Can Carreres)  Dipòsit de Rubí (la Verneda)  Codi  H6-01  H6-02  Capacitat (m3)  3.000 12.012 Cota (m)  247 194 Conducció comarcal del Vallès Occidental Est: A partir de l’artèria PTLL-Cota 250, deriva aigua del Llobregat al dipòsit de Sant Cugat del Vallès (Llobregat), amb una derivació prèvia a Rubí fins al dipòsit de Can Rosés. Derivació municipal de Rubí (Can Rosés): Des de l’artèria general de 1.250 mm de diàmetre es bifurca una derivació de 600 mm de diàmetre i 3.217 m de longitud que es torna a bifurcar en dues conduccions locals. Una d’elles, de 400 mm de diàmetre, arriba al dipòsit de Rubí (Can Rosés). Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès (Llobregat): Des de l’artèria general de 1.250 mm de diàmetre es bifurca una derivació de 600 mm de diàmetre i 3.217 m de longitud que es torna a bifurcar, tal com s’ha indicat abans, en dues conduccions locals. La segona, de 500 mm de diàmetre, arriba al dipòsit de Sant Cugat del Vallès (Llobregat). Derivació municipal de les Fonts de Terrassa: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa en baixa del nucli de les Fonts, al terme municipal de Terrassa. Derivació municipal de Terrassa (els Bellots): Dels dipòsits de la cota 250 surt una conducció de 400 mm de diàmetre i 2.280 m de longitud fins a l’estació dels Bellots, situada a la cota 235. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Rubí (Can Rosés)  Dipòsit de Sant Cugat (Llobregat)  Codi  I6-04  I5-01  Capacitat (m3)  8.300 8.000 Cota (m)  230 217 Derivació municipal de Martorell: De manera independent respecte de les artèries que neixen a la Planta de Tractament del Llobregat, surt una conducció de formigó armat de 682 m de longitud i 1.000 mm de diàmetre que, després de travessar el riu Llobregat amb un sifó de polietilè, connecta amb les instal·lacions del servei d’abastament en baixa. Artèria ETAP del Llobregat - Masquefa: Mitjançant un bombament, l’aigua és impulsada des dels dipòsits de l’ETAP del Llobregat fins al dipòsit regulador de Masquefa, de 26.800 m3 de capacitat. Aquesta artèria d’acer arrenca a l’estació de bombament d’Abrera-Masquefa, situada dins de l’ETAP del Llobregat. Té un diàmetre de 1.200 mm i 8 km de longitud i arriba fins al dipòsit regulador de Masquefa. A partir d’aquesta artèria neixen diverses conduccions comarcals, que donen servei a les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf, així com les derivacions municipals de Sant Esteve Sesrovires i de Masquefa mateix. Bombament d’Abrera-Masquefa (01-19): Ítem  Valor    Cota d’ubicació  69   Núm. d’equips  4 Cabal unitari  2.762 m3/h  Altura (m c. a.)  259 Potència nominal  2.800 kW  27
  •   Plec de Prescripcions Tècniques ∑  69 4 2.762 m3/h  259 11.200 kW  Dipòsit: Descripció  Dipòsit de Masquefa, cambra 1  Dipòsit de Masquefa, cambra 2  Codi  E6-05  E6-05  Capacitat (m3)  15.800 11.000 Cota (m)  306 306 Derivació municipal de Masquefa: És una conducció de fosa dúctil de 250 mm de diàmetre que uneix el dipòsit regulador de Masquefa amb el dipòsit municipal de Masquefa, de 250 m3 i situat a la cota 312. Té una longitud de 625 m. Bombament de Masquefa (E6-06): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  305 305 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  m3/h  > m3/h  Altura (m c. a.)  15 15 Potència nominal  15 kW  15 kW  Derivació municipal de Sant Esteve Sesrovires: És una conducció de fosa dúctil de 300 mm, objecte de diversos canvis de traçat per diferents afeccions. Té una longitud aproximada de 3,6 km. Hi ha un dipòsit intermedi (a més d’un altre, anomenat dipòsit de Can Brians, de recent execució) que en el passat s’havia anomenat dipòsit de la cota 292. Finalitza al dipòsit situat a la cota 230, que és conegut com a dipòsit núm. 7. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Masquefa (municipal)  Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires  Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires (Can Brians)  Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires núm. 7  Codi  E6-02  E6-01  Capacitat (m3)  250 2.000 Cota (m)  312 282 E5-02  4.000 282 F6-01  2.000 230 Conducció comarcal de l’Anoia: És una conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre que neix al dipòsit regulador de Masquefa. Arriba a l’estació de bombament de Can Bonastre, al terme municipal de Piera, després de la qual té diverses derivacions municipals durant el seu recorregut, que abasta Piera, la Pobla de Claramunt i Castellolí i, en un futur proper, Capellades, la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada. Ha estat objecte de prolongació, en diverses fases successives d’implantació, i se n’ha reduït el diàmetre a 500 mm. Bombament de Piera (D6-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  261 261 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  468 m3/h  > 1.404 m3/h  Altura (m c. a.)  57 57 Potència nominal  110 kW  440 kW  Derivació municipal de Piera: És a la sortida del dipòsit, dins del recinte d’aquest. Derivació municipal de Capellades: És un ramal en fase de projecte que comença al dipòsit dels plans d’Arau i està situat al terme de la Pobla de Claramunt. El bombament està pendent d’execució.     28
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Vallbona d’Anoia: És un ramal en fase de projecte que arriba a un dipòsit municipal mitjançant una conducció de polietilè de 409 m de longitud i 200 mm de diàmetre. Derivació municipal de la Pobla de Claramunt: Des del dipòsit de Piera surt una conducció de fosa dúctil de 500 mm de diàmetre que arriba al dipòsit dels plans d’Arau, al terme municipal de la Pobla de Claramunt, amb un diàmetre de 150 mm. La longitud total és de 14.348 m. Des d’aquesta conducció s’han executat els ramals cap als dipòsits del Pas Blau i, més recentment, cap al dipòsit del Rigat, tots dos a la Pobla de Claramunt. L’aigua és impulsada per aquesta conducció fins al dipòsit dels plans d’Arau i, més enllà, fins al dipòsit del Rigat i el de Castellolí, mitjançant un bombament. Bombament de Castellolí i plans d’Arau (B7-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  307,20 307,20 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  38,2 m3/h  38,2 m3/h  Altura (m c. a.)  133,52 133.52 Potència nominal  30 kW  60 kW  Derivació municipal de Castellolí: Tal com s’ha explicat arran del bombament situat al dipòsit dels plans d’Arau, a la Pobla de Claramunt, l’aigua és impulsada per una conducció de 6.519 m de longitud fins a 2 dipòsits: l’un a la zona de la Creueta i l’altre, municipal, a la zona de Can Parera. Derivació municipal de Vilanova del Camí: A partir del pericó de bifurcació del dipòsit dels plans d’Arau, a la Pobla de Claramunt, continua una conducció d’acer de 500 mm de diàmetre fins a la bifurcació del dipòsit municipal de Vilanova del Camí. Derivació municipal d’Igualada: A partir del pericó de bifurcació del dipòsit de Vilanova del Camí, a la Pobla de Claramunt, continua una conducció d’acer de 500 mm de diàmetre i 3.739 m de longitud fins a una EB que impulsarà l’aigua, d’una banda, cap al dipòsit del Puig, a Igualada, sense canviar el diàmetre de la conducció, i, de l’altra, cap a Santa Margarida de Montbui. Els dos dipòsits es troben en fase de projecte i les seves ubicacions han variat cap a l’emplaçament original. Bombament d’Igualada (B7-03): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  289 289 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  325 m3/h  325 m3/h  Altura (m c. a.)  71 71 Potència nominal  98,65 kW  98,65 kW  Derivació municipal de Santa Margarida de Montbui: Des de l’estació de bombament esmentada, un ramal d’acer de 350 mm de diàmetre impulsarà l’aigua fins al dipòsit de Santa Margarida de Montbui (el Pi). Bombament de Santa Margarida de Montbui (B7-03): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  289 289 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  325 m3/h  325 m3/h  Altura (m c. a.)  86 86 Potència nominal  --- Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit 1 (Piera, cambra 1)  Dipòsit 1 (Piera, cambra 2)      Codi  D6-02  D6-02  Capacitat (m3)  3.750 3.750 Cota (m)  356 356 29
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Dipòsit 2 (Piera, cambra 1)  Dipòsit 2 (Piera, cambra 2)  Dipòsit de Vallbona d’Anoia (municipal)  Dipòsit de la Pobla de Claramunt (el Pas Blau)  Dipòsit de la Pobla de Claramunt (els plans d’Arau)  Dipòsit de la Pobla de Claramunt (el Rigat) (municipal)  Dipòsit de Castellolí (la Creueta)  Dipòsit de Castellolí (Can Parera) (municipal)  Dipòsit de Vilanova del Camí (municipal)  Dipòsit d’Igualada (el Puig)  Dipòsit de Santa Margarida de Montbui (el Pi)  D6-02  D6-02  C6-01  3.750 3.750 -- 356 356 319,20 C7-01  5.000 303 B7-01  2.000 305,50 B7-04  2.000 -- C8-01  C8-02  B7-05  A7-01  300 400 ----1.000 406 419 --369 358 Conducció comarcal del Baix Llobregat Centre: Des del dipòsit regulador de Masquefa surt una conducció de polietilè executada recentment, de 9.037 m de longitud, que subministra aigua a Gelida i a Castellví de Rosanes. Derivació municipal de Gelida: Conducció de polietilè de recent execució, de 1.109 m de longitud, que surt del dipòsit de Masquefa, ampliat a Sant Llorenç d’Hortons (en el futur, nucli de Sant Joan Samora), i arriba fins a Gelida i a Castellví de Rosanes. Derivació municipal de Castellví de Rosanes: Aquest ramal de polietilè té 3.610 m de longitud i subministra aigua a dos dipòsits. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Gelida  Dipòsit de Castellví de Rosanes  Dipòsit de Castellví de Rosanes (Polígon)  Codi  E4-01  F4-01  F4-02  Capacitat (m3)  2.000 200 1.500 Cota (m)  280 290 240 Conducció comarcal del Penedès-Garraf: Des del dipòsit regulador de Masquefa surt una conducció de fosa dúctil de 1.000 mm de diàmetre i 25 km de longitud que porta l’aigua per gravetat fins al dipòsit del Garraf, al terme municipal d’Olèrdola. A partir d’aquest punt, una altra conducció de 700 mm de diàmetre i 10 km de longitud condueix l’aigua fins al dipòsit de la Costa, al terme municipal de Sant Pere de Ribes. Dipòsit: Descripció  Dipòsit del Garraf, cambra 1  Dipòsit del Garraf, cambra 2  Codi  D2-01  D2-01  Capacitat (m3)  10.000 10.000 Cota (m)  257 257 Des del tronc principal d’abastament a l’Alt Penedès i al Garraf, descrit al paràgraf anterior, surten diverses derivacions. Derivació municipal de Sant Llorenç d’Hortons: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 296 m de longitud que porta aigua al dipòsit municipal de Sant Llorenç d’Hortons. Derivació municipal Sant Sadurní d’Anoia: Conducció de fosa de 200 mm de diàmetre i 118 m de longitud que abasta el dipòsit municipal de Sant Sadurní d’Anoia.     30
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal del Pla del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 1,4 km de longitud que porta l’aigua fins al dipòsit municipal del Pla del Penedès. Hi ha també una petita derivació del ramal de Puigdàlber, de fosa dúctil i de 80 mm de diàmetre i 500 m de longitud, que abasta el dipòsit del Pujolet, situat també al Pla del Penedès. Derivació municipal de Subirats: Conducció que abasta el dipòsit municipal de Subirats. Derivació municipal de Puigdàlber: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 4 km de longitud que abasta el dipòsit municipal de Puigdàlber. Derivació municipal de la Granada: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 1,7 km de longitud que abasta els dipòsits municipals de la Granada, un dels quals també es destina a l’abastament de Santa Fe del Penedès. Derivació municipal de Sant Cugat Sesgarrigues: Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 2,3 km de longitud que abasta el dipòsit municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Derivació municipal d’Olèrdola (Sant Pere Molanta): Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 36 m de longitud que abasta el dipòsit municipal, situat a la zona de Sant Pere Molanta, al terme municipal d’Olèrdola. Derivació municipal d’Olèrdola: Del pericó de derivació d’Avinyonet del Penedès surt també una conducció de polietilè de 315 mm de diàmetre i 4.090 m de longitud que es bifurca en un ramal de 125 mm de diàmetre i 1.333 m de longitud fins al dipòsit de Sant Miquel i en un altre de 315 mm de diàmetre i 3.539 m de longitud fins al dipòsit de Moja. Derivació municipal d’Olèrdola (Daltmar): A partir del dipòsit d’Olèrdola (Moja) surt una conducció que, mitjançant un bombament, impulsa l’aigua fins al dipòsit d’Olèrdola (Daltmar), situat a Olèrdola. Bombament d’Olèrdola (Daltmar) (C1-04): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  273,42 273,42 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  116 m3/h  116 m3/h  Altura (m c. a.)  177 177 Potència nominal  kW  kW  Derivació municipal de Canyelles (Daltmar): A partir del dipòsit de Daltmar hi ha una sortida cap al municipi de Canyelles. Derivació municipal d’Avinyonet del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 1,8 km de longitud que arriba a una estació de bombament, on passa per una cambra de ruptura de càrrega, i continua fins al dipòsit municipal d’Avinyonet del Penedès. Bombament d’Avinyonet (D2-04): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  264,59 264,59 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  26 m3/h  > 52 m3/h  Altura (m c. a.)  110 110 Potència nominal  18,5 kW  55,5 kW  Derivació municipal de Vilafranca del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 500 mm de diàmetre i 4,5 km de longitud que porta aigua del Llobregat als dipòsits municipals de Vilafranca del Penedès. Una important bifurcació és la que abasta Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix mitjançant una conducció de fosa dúctil de 250 mm de diàmetre que va des d’aquests dipòsits de Vilafranca del Penedès (situats al     31
  •   Plec de Prescripcions Tècniques terme de Pacs del Penedès) fins a l’EB de Sant Martí Sarroca. Des d’aquest punt s’abasta Sant Martí Sarroca i, a més, l’aigua s’impulsa novament fins a Torrelles de Foix. Derivació municipal d’Olèrdola (Can Trabal): Ramal que, a partir del dipòsit del Garraf, impulsa l’aigua mitjançant una estació de bombament situada dins del recinte mateix, a través d’una conducció de polietilè de 100 mm de diàmetre que abasta el dipòsit municipal situat a la zona de Can Trabal. Bombament d’Olèrdola (Can Trabal) (D2-07): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  258,50 258,50 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  35 m3/h  > 35 m3/h  Altura (m c. a.)  50 50 Potència nominal  11 kW  22 kW  Derivació municipal d’Olivella: Ramal que, a partir del dipòsit del Garraf, impulsa l’aigua mitjançant una estació de bombament situada dins del recinte del dipòsit a través d’una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre que abasta el dipòsit municipal d’Olivella. Bombament d’Olivella (D2-06): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  258,50 258,50 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  35 m3/h  > 70 m3/h  Altura (m c. a.)  74 74 Potència nominal  15,5 kW  46,5 kW  Derivació municipal d’Olèrdola (les Masies): Al dipòsit d’Olivella hi ha una sortida destinada a l’abastament de les Masies d’Olèrdola, al terme municipal d’Olèrdola. Derivació municipal de Canyelles: Conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 2,2 km de longitud que abasta el dipòsit de Canyelles, el qual pertany a la Mancomunitat del Penedès-Garraf. Al final de la conducció comarcal hi ha el dipòsit regulador de la Costa, al terme municipal de Sant Pere de Ribes, que té les característiques indicades més avall. El lliurament al servei d’abastament en baixa està situat dins del recinte del dipòsit de la Costa i s’efectua mitjançant les derivacions municipals següents: Derivació municipal de les Roquetes: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Sitges: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Sant Pere de Ribes: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Marquès): Des del dipòsit de la Costa, l’aigua arriba per gravetat al dipòsit municipal de Vilanova i la Geltrú situat al sector Marquès. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Mas Roquer): Després, la conducció continua fins a un altre dipòsit municipal, situat a la zona del Mas Roquer. Des d’aquí continua fins als dipòsits de Cubelles, però abans es bifurca per arribar al dipòsit de Santa Maria. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (Santa Maria): Des de la zona del Mas Roquer, l’aigua arriba per gravetat al dipòsit municipal de Santa Maria.     32
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Cubelles: Des de la zona del Mas Roquer, l’aigua arriba per gravetat a tres dipòsits municipals. Derivació municipal de Sant Martí Sarroca: És una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 926 m de longitud que uneix el bombament de Sant Martí Sarroca amb el dipòsit municipal, de 500 m3 i situat a la cota 358. Bombament de Sant Martí Sarroca (B3-05): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  257 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  126,4 m3/h  > 252,8 m3/h  Altura (m c. a.)  114 114 Potència nominal  75 kW  150 kW  Derivació municipal de Torrelles de Foix: És una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 7.320 m de longitud que uneix el bombament de Torrelles de Foix amb el dipòsit municipal, de 500 m3 i situat a la cota 358. Bombament de Torrelles de Foix (B3-06): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  205 205 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  68,4 m3/h  > 136,8 m3/h  Altura (m c. a.)  207 207 Potència nominal  75 kW  150 kW  Derivació municipal de Vilobí del Penedès: Conducció de 3.629 m de longitud que uneix el bombament de Vilobí del Penedès, situat a Sant Martí Sarroca, amb el dipòsit municipal. Bombament de Vilobí del Penedès (B3-07): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  257 257 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  72 m3/h  > 144 m3/h  Altura (m c. a.)  114 114 Potència nominal  30 kW  60 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit de Sant Llorenç d’Hortons (municipal)  Dipòsit de Sant Sadurní d’Anoia (municipal)  Dipòsit del Pla del Penedès  Dipòsit del Pla del Penedès (el Pujolet)  Dipòsit de Subirats (municipal)  Dipòsit de Puigdàlber  Dipòsit de la Granada (municipal)  Dipòsit de la Granada (Santa Fe del Penedès)  Dipòsit de Sant Cugat Sesgarrigues (municipal)  Dipòsit d’Olèrdola (Sant Pere Molanta) (municipal)  Dipòsit d’Olèrdola (Sant Miquel)  Dipòsit d’Olèrdola (Moja)      Codi  Capacitat (m3)  Cota (m)  E5-01  800 276 D4-01  C4-01  C3-04  D3-01  C3-03  C3-02  C3-02  3.000 300 200 500 150 1.500 2.400 202 244 240 250 250 292 292 D2-02  200 276 C3-01  1.800 240 C1-02  C1-03  500 2.500 209 274 33
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Dipòsit d’Olèrdola (Daltmar)  Dipòsit d’Avinyonet del Penedès (municipal)  Dipòsit de Vilafranca del Penedès (municipal)  Aspiració de bombament de Torrelles / Sant Martí  Dipòsit d’Olèrdola (Can Trabal) (municipal)  Dipòsit d’Olivella (municipal)  Dipòsit de Canyelles (Mancomunitat)  Dipòsit de la Costa (cambra 1)  Dipòsit de la Costa (cambra 2)  Dipòsit de Sant Martí Sarroca (municipal)  Dipòsit de Torrelles de Foix (municipal)  Dipòsit de Vilobí del Penedès (municipal)  C0-03  D2-03  B3-01  1.000 500 8.000 356 360 287 B3-02  1.000 258 D2-08  D2-05  C1-01  D0-01  D0-01  A3-02  A3-01  B3-04  500 1.000 1.000 10.000 10.000 500 650 1.000 333 326 212 102 102 357 443 323 Artèria ETAP del Llobregat - La Fontsanta: Aquesta conducció porta l’aigua de l’ETAP del Llobregat, a la cota 70, fins al dipòsit de regulació de la Fontsanta, de 116.000 m3 de capacitat i situat a la cota 55, al terme de Sant Joan Despí. La conducció, de 2.400 mm de diàmetre, és de formigó armat amb camisa de xapa d’acer i segueix l’eix del riu Llobregat, amb una longitud de 22 km. Està formada per un túnel de 4 km (el tram inicial) i funciona per gravetat. Les derivacions municipals de Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, el Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i la Palma de Cervelló neixen de la mateixa artèria. Derivació municipal de Castellbisbal: És una conducció de fosa dúctil amb uns diàmetres de 450 mm i 350 mm i una longitud de 715 m que arriba fins a un dipòsit de doble cambra. Derivació municipal de Sant Andreu de la Barca: Conducció que, en el tram que travessa el riu Llobregat, està formada per dos sifons de polièster reforçat amb fibra de vidre de 350 mm de diàmetre. La resta de la conducció és de fosa dúctil i té el mateix diàmetre. Bombament de Sant Andreu de la Barca (G5-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  31,50 31,50 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  275 m3/h  > 550 m3/h  Altura (m c. a.)  64 64 Potència nominal  75 kW  225 kW  Derivació municipal de Corbera de Llobregat: Aquesta derivació és de fosa dúctil i té un diàmetre de 300 mm, excepte al tram que travessa el riu Llobregat, on és de polietilè i té un diàmetre de 350 mm. Després de travessar el riu hi ha una estació de bombament que impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal. Bombament de Corbera (H4-06): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  30 30 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  125 m3/h  > 375 m3/h  Altura (m c. a.)  140 140 Potència nominal  75 kW  225 kW  Derivació municipal del Papiol: La conducció de fosa dúctil de 853 m de longitud té uns diàmetres de 400 mm, 350 mm i 300 mm. Mitjançant una EB s’impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal, de 2.000 m3, situat a la cota 101. Bombament del Papiol (H4-04):     34
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Ítem  Cota d’ubicació  Valor  ∑  Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  124 m3/h  > 248 m3/h  Altura (m c. a.)  46 46 Potència nominal  30 kW  90 kW  Derivació municipal de Pallejà: Aquest ramal té uns diàmetres de 450 mm, 400 mm, 350 mm i 300 mm. El tram que travessa el riu Llobregat consta de dos sifons de polièster reforçat amb fibra de vidre. La resta de la derivació és una conducció de fosa dúctil que arriba a un dipòsit de doble cambra. Bombament de Pallejà (H4-05): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  33,25 33,25 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  270 m3/h  > 1.080 m3/h  Altura (m c. a.)  5,5 5,5 Potència nominal  30 kW  120 kW  Derivació municipal de Pallejà (pous): Aquesta conducció enllaça amb la xarxa en baixa de Pallejà i és de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre. El seu traçat ha estat modificat recentment per la LAV. Derivació municipal de Molins de Rei: Aquest ramal de fosa dúctil té uns diàmetres de 450 mm, 400 mm i 350 mm. La seva longitud és de 1.076 m i arriba fins a un dipòsit municipal de 2.132 m3 situat a la cota 53. Derivació municipal de Cervelló - La Palma: Ramal de polietilè de 350 mm de diàmetre i 200 m de longitud que és doble al tram que travessa el riu Llobregat. Després enllaça amb una conducció d’impulsió, connectada a la xarxa en baixa. Derivació municipal de Sant Vicenç dels Horts: Conducció de fosa dúctil de 400 mm de diàmetre i 3.456 m de longitud que arriba a una EB amb un petit dipòsit associat de ruptura de càrrega de 500 m3, a partir del qual s’impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal de 4.000 m3 situat a la cota 84. Bombament de Sant Vicenç dels Horts (H3-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  49,30 49,30 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  150 m3/h  > 300 m3/h  Altura (m c. a.)  45 45 Potència nominal  30 kW  90 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit de Castellbisbal, cambra 1  Dipòsit de Castellbisbal, cambra 2  Dipòsit de Corbera de Llobregat  Dipòsit del Papiol (municipal)  Dipòsit de Pallejà, cambra 1  Dipòsit de Pallejà, cambra 2  Dipòsit de Molins de Rei (municipal)  Dipòsit de Sant Vicenç dels Horts (aspiració)  G5-02  G5-02  G4-01  H4-01  H4-02  H4-02  H4-03  H3-03  Capacitat (m3)  1.000 1.000 1.000 2.000 1.000 1.000 2.130 500 Cota (m)  57 57 190 101 83 83 53 244 Artèria ETAP del Llobregat - Abrera: L’artèria comença a la torre de repartiment situada a l’ETAP del Llobregat i compta amb dos petits grups de pressió, a partir dels quals neix una conducció de 1.000 mm de diàmetre i 2.340 m de longitud que arriba a l’EB d’Esparreguera 1. Després d’aquest punt comença la conducció comarcal del Baix Llobregat Nord, però abans hi ha els ramals següents:     35
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Derivació municipal de Terrassa (Mina Pública): És el lliurament a l’EB de Mina Pública de Terrassa, propera al bombament d’Esparreguera 1, mitjançant una derivació de 600 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Abrera (Can Vilalba): Dins del mateix edifici del bombament d’Esparreguera 1, hi ha el bombament de Can Vilalba, del qual neix una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre, que enllaça amb una conducció de fibrociment de 150 mm de diàmetre, a través de la qual arriba al dipòsit municipal situat a la cota 215. Bombament de Can Vilalba (F6-1K): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  66 66 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  64 m3/h  > 128 m3/h  Altura (m c. a.)  167 167 Potència nominal  55 kW  110 kW  Derivació municipal d’Abrera (Sant Ermengol): També dins de l’edifici del bombament d’Esparreguera 1, hi ha el bombament d’Abrera, del que surt una conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 986 m de longitud que connecta amb la xarxa en baixa que arriba al dipòsit municipal de Sant Ermengol, situat a la cota 162. Bombament d’Abrera (F6-04): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  66 66 Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  275 m3/h  > 275 m3/h  Altura (m c. a.)  115 115 Potència nominal  132 kW  264 kW  Dipòsits de les derivacions: Descripció  Codi  Dipòsit d’Abrera (Can Vilalba) (municipal)  F6-1L  Capacitat (m3)  1.000 Cota (m)  215 Conducció comarcal del Baix Llobregat Nord: Des de la conducció de 1.000 mm de diàmetre i just abans del bombament d’Esparreguera 1, comença aquesta conducció comarcal que abasta els municipis d’Esparreguera, Collbató, els Hostalets de Pierola i el Bruc. És una conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre que, mitjançant un bombament de quatre bombes de 1.700 CV, porta l’aigua fins al dipòsit d’Esparreguera 1. Aquest dipòsit es connecta amb un grup de pressió de tres bombes de 100 CV i, mitjançant una conducció de 400 mm de diàmetre, arriba a dos dipòsits coneguts com a Esparreguera 2, situats a la cota 244,2. En aquest punt hi ha un tercer bombament, amb tres bombes de 180 CV, que impulsa l’aigua per una conducció de 350 mm de diàmetre fins a dos dipòsits situats a la cota 453, els quals alimenten Collbató i els Hostalets de Pierola, respectivament. Finalment, des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, l’aigua s’impulsa mitjançant una nova EB contigua cap a un nou dipòsit destinat a l’abastament del Bruc, així com, per gravetat, cap a dos dipòsits municipals més, situats a Esparreguera i als Hostalets de Pierola. Les estacions de bombament i els dipòsits són els següents: Bombament d’Esparreguera 1 (F6-03): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  66 66 Núm. d’equips  4 4 Cabal unitari  378 m3/h  > 1.134 m3/h  Altura (m c. a.)  144 144 Potència nominal  255 kW  1.020 kW  Bombament d’Esparreguera 2 (F6-02):     36
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  186 186 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  216 m3/h  > 432 m3/h  Altura (m c. a.)  74 74 Potència nominal  75 kW  225 kW  Altura (m c. a.)  240 240 Potència nominal  132 kW  132 kW  Altura (m c. a.)  35 35 Potència nominal  11,5 kW  23 kW  Bombament d’Esparreguera 3 (E7-01): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  232 232 Núm. d’equips  3 3 Cabal unitari  Núm. d’equips  2 2 Cabal unitari  122 m3/h  > 244 m3/h  Bombament del Bruc (E7-02): Ítem  Valor  ∑  Cota d’ubicació  452 452 86,4 m3/h  > 86,4 m3/h  Derivació municipal d’Esparreguera 2: És una conducció de fosa dúctil que connecta amb la xarxa en baixa d’Esparreguera, a partir del bombament d’Esparreguera 2. Derivació municipal d’Esparreguera 3: És una conducció de fosa dúctil que connecta amb la xarxa en baixa d’Esparreguera, a partir del dipòsit d’Esparreguera 3. Derivació municipal de Collbató: Uns quants metres abans de l’arribada al dipòsit dels Hostalets de Pierola, hi ha una derivació de fosa dúctil cap al dipòsit municipal de Collbató (Can Dalmases). Derivació municipal dels Hostalets de Pierola: Des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, s’abasta per gravetat, mitjançant una nova conducció, el dipòsit municipal situat a la zona de Can Serralta. Derivació municipal del Bruc: Des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, s’impulsa l’aigua mitjançant una nova estació de bombament amb dos grups de pressió, per una conducció de polietilè de 2.649 m de longitud, fins al nou dipòsit del Bruc. Derivació municipal d’Esparreguera: Finalment, des del dipòsit dels Hostalets de Pierola també s’abasta per gravetat una nova conducció de polietilè de 200 mm de DN que arriba a un dipòsit municipal situat a la zona del Mas d’en Gall. Dipòsits de les derivacions: Descripció  Dipòsit d’Esparreguera 2  Dipòsit d’Esparreguera 3  Dipòsit de Collbató (municipal)  Dipòsit dels Hostalets de Pierola  Dipòsit del Bruc      Codi  F6-02  E7-01  E7-02  E7-02  D7-01  Capacitat (m3)  2.000 500 800 2.000 1.000 Cota (m)  189 244 442 451 467 37
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 2. ALTRES INSTAL·LACIONS QUE S’INCORPORARAN AL PERÍMETRE Instal·lacions fotovoltaiques de producció d’energia elèctrica de la xarxa Ter-Llobregat incorporades a l’inici de la concessió. ITAM del Delta de la Tordera, incloses l’ampliació construïda recentment amb la finalitat d’incrementar la capacitat de producció fins a 20 hm3/any i les conduccions fins als dipòsits receptors de l’ETAP del Maresme Nord (Palafolls) i de l’ETAP de Tossa-Lloret. Aquestes instal·lacions s’incorporaran quan finalitzi el període d’explotació del Concessionari actual, que acaba el proper 1 de juliol de 2018. Transitòriament, i fins a aquesta data, l’Operador satisfarà les tarifes meritades pel Concessionari actual (TA, TF, TV i TE), que incorporarà com a cost del servei, i assumirà les funcions de direcció tècnica de la planta descrites a la clàusula 9 del contracte de concessió vigent. ETAP de la Llosa del Cavall, inclosos el punt de presa de l’embassament de la Llosa del Cavall, l’estació de bombament general i la conducció d’adducció d’aigua crua fins a la planta potabilitzadora. Artèria ETAP de la Llosa del Cavall - Igualada, incloses la conducció principal de 600 mm de DN i les derivacions municipals del Solsonès, Navès-Montmajor, el Bages sec Nord, Pinós, Calaf, conducció comarcal de l’Anoia Centre i derivació dels Prats de Rei, i derivació del Bages sec Centre. Totes aquestes instal·lacions s’incorporaran al perímetre en el moment de formalitzar la cessió. Mentrestant, el Concessionari assumirà la conservació i el manteniment d’aquesta instal·lació.     38
  • Plec de Prescripcions Tècniques   CAPÍTOL SEGON. OBRES INCLOSES DINS DE L’OBJECTE DEL CONTRACTE PRESCRIPCIÓ 3. RELACIÓ DE PROJECTES A EXECUTAR PER L’OPERADOR A continuació s’adjunta una taula resum dels projectes que ha d’executar l’Operador durant els primers 10 anys de la concessió. A l’annex 1 d’aquest Plec de Prescripcions es detalla la valoració de les obres a executar per la Societat Operadora. Núm.  OBRES A EXECUTAR  Pla sistemàtic per a millores i estanquitat de la xarxa  1 Consolidació del terreny i rehabilitació del dipòsit de capçalera del 2 Penedès-Garraf (dipòsit de Masquefa)  Adquisició d’un alternador per a les turbines de l’EDT  3 Adquisició d’una bomba per a l’EB del Maresme  4 Auscultació de punts crítics de la xarxa ATLL  5 Rehabilitació del dipòsit C-250  6 Rehabilitació del dipòsit de Mataró C-180  7 Adequació tècnica de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat  8 Adequació ITAM de la Tordera - PTT  9 Adequació ITAM del Prat - La Fontsanta  10 Adequació de la normativa de seg. i sal. de les instal·lacions  11 11.1 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, trams 1, 2 i 3  11.2 Projecte de mesures correctores de les arquetes de les zones Nord i Centre  11.3 Projecte de mesures correctores de les arquetes de la zona Sud  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, 11.4 fase I  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, 11.5 fase II  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, 11.6 fase III  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, 11.7 fase I  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, 11.8 fase II  11.9 Projecte de mesures correctores dels pous  11.10 Projecte de mesures correctores de les arquetes de Collbató  11.11 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 4  11.12 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 5  11.13 Projecte de mesures correctores de noves remotes  Remodelació dels filtres de la PTLL  12 Remodelació de la mitjana tensió de la PTLL  13 Substitució de vàlvules i d’altres elements  14 Rehabilitació de formigons  15 Rehabilitació i remodelació de l’ETAP del Ter  16 Projecte i obra de substitució de la dosificació de clor (gas liquat) a alta pressió per hipoclorit sòdic a l’ETAP del Ter + cloració de l’aigua dels 17 serveis de l’ETAP del Ter  Projecte i obra nova d’instal·lació de la dosificació de diòxid de clor al 18     39
  • Plec de Prescripcions Tècniques Núm.  19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36     OBRES A EXECUTAR  Pasteral  Projecte i obra de substitució de 40 reixes a l’embassament de Susqueda i de 30 reixes a l’embassament de Sau, inclosa la rehabilitació de les guies corresponents  Col·lectors de recollida automàtica de fangs de les basses núm. 2 i 3 de l’ETAP del Ter  Projecte i obra d’actuacions de millora dels elements hidràulics de la captació del Pasteral  Actuacions d’adequació i rehabilitació dels pous que hi ha a la conducció Pasteral - ETAP del Ter  Construcció d’un nou varador a Susqueda  Remodelació i rehabilitació de les xarxes subterrànies de l’ETAP del Ter  Rehabilitació dels dipòsits núm. 1 i 2 d’aigua tractada de l’ETAP del Ter  Connexions de servei remotes  Analitzadors de la xarxa elèctrica  Instal·lació/renovació de cabalímetres  Instal·lacions de cloració on-line  Instal·lació d’analitzadors de la qualitat de l’aigua  Instal·lació de preses de mostra d’aigua  Programa de millora tècnica de les estacions de bombament  Millora del punt de lliurament de les arquetes d’Arraona  Programa d’automatització de les estacions remotes  Adequació de les estacions remotes en compliment del Decret 140/2003  Obres d’extensió de xarxa i altres millores derivades de convenis i compromisos en curs (no s’inclouen projectes)   40
  • Plec de Prescripcions Tècniques   CAPÍTOL TERCER. GESTIÓ DEL SERVEI PRESCRIPCIÓ 4. INFORMES I MEMÒRIES Memòria anual La Societat Operadora ha de presentar, durant els tres primers mesos de cada any, una memòria sobre la gestió i prestació del servei. Aquesta memòria ha de recollir totes les actuacions realitzades, així com les propostes que es considerin convenients per a la millora de la prestació del servei. La memòria sobre la gestió i prestació del servei ha de contenir, com a mínim, la informació següent: • • • • • • • • • • • Un informe de producció, amb els metres cúbics produïts i facturats durant l’exercici i els reactius utilitzats en el tractament. El consum energètic anual per a cada instal·lació. Les reparacions i renovacions efectuades en les instal·lacions. L’estat de les infraestructures afectes al servei. El rendiment hidràulic de la xarxa obtingut. El nombre de treballadors que integren la plantilla. Els comptes anuals de la concessió. El resultat de les analítiques i els paràmetres controlats sobre la qualitat de l’aigua subministrada, que realitzarà l’Agència Catalana de l’Aigua. Un informe de qualitat del servei que indiqui el nombre i la naturalesa de les reclamacions efectuades pels clients. El resultat dels indicadors d’eficiència. Un informe legal que detalli els contenciosos, les reclamacions o similars contra el Concessionari, així com la resolució d’aquests. Una relació valorada de compliment del pla d’inversions. Informe mensual La Societat Operadora ha de presentar mensualment, en el termini de 10 dies naturals posteriors al mes que és objecte d’informe, un resum que ha de contenir, com a mínim, la informació següent: ‐ ‐ ‐ ‐ ‐   Les incidències. Els resultats de les anàlisis i els paràmetres controlats sobre la qualitat de l’aigua subministrada (realitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua). La substitució d’elements parcials o la renovació de la xarxa. Les reparacions i renovacions efectuades en les instal·lacions. El resultat dels indicadors d’eficiència.   41
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 5. GESTIÓ BÀSICA DEL SERVEI La Societat Operadora ha de mantenir un sistema integrat de gestió (SIG), d’acord amb la reglamentació aplicable a les activitats desenvolupades, i ha d’adequar-lo a les normes internacionals: • • • • • UNE-EN ISO 9001:2008 UNE-EN ISO 14001:2004 Reglament (CE) núm. 1221/2009, de 25 de novembre, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental. OHSAS 18001:2007 UNE-EN 16001:2010 La Societat Operadora té l’obligació de mantenir un sistema de gestió integrat, certificat segons les normes abans esmentades o les que les substitueixin en un futur. Així doncs, durant el primer any de la concessió, la Societat Operadora ha de redactar un manual de gestió del servei que integri tots els certificats, els manuals, els procediments i les instruccions operatives i de gestió que siguin necessaris per al desenvolupament de les seves activitats; aquest manual s’ha de revisar anualment en funció de la normativa vigent. L’abast del sistema integrat de gestió ha de comprendre totes les activitats relacionades amb el servei públic d’abastament en alta, és a dir, la planificació, la generació d’infraestructures, la gestió i l’explotació de les instal·lacions productives i de les que constitueixen la xarxa bàsica d’abastament TerLlobregat: • • • • Executar noves infraestructures i millorar les existents. Captar aigua prepotable de l’embassament del Pasteral, del riu Llobregat, d’aqüífers i del mar. Potabilitzar aigua a les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP, ITAM). Distribuir aigua en alta per al subministrament públic als municipis de les comarques del Barcelonès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme, etc. El manual de gestió del servei que la Societat Operadora té l’obligació de redactar ha de mantenir i/o millorar, com a mínim, els principis bàsics de gestió prescrits en el Manual de gestió del servei pel qual es regeix actualment l’Operadora del Sistema Ter-Llobregat.     42
  •   Plec de Prescripcions Tècniques PRESCRIPCIÓ 6. CABALS DISTRIBUÏTS PER MUNICIPI Cabals de referència com a consum de comptadors en l’any base 2012: MUNICIPI  COMPTADORS  m3/any  Abrera  Abrera. Dipòsit de Can Vilalba  Abrera. Bombament  267.520 149.605 Alella  Alella I  Alella II  L’Alt Maresme  Solsonès  Àmbit addicional 1  Àmbit addicional 2  Ametlla del Vallès, l’  Ametlla del Vallès, l’. El Verder  Ametlla del Vallès, l’. Can Diví  Ametlla del Vallès, l’. Dipòsit de la Violona  535.086 349.953 8.000.000 1.000.000 443.900 170.162 131.997 Argentona  Argentona. Dipòsits  1.110.132 Avinyonet del Penedès  Avinyonet del Penedès. Dipòsit  138.199 Badia del Vallès  0 Barberà del Vallès  Barberà del Vallès. Dipòsit  Barberà del Vallès. Presa directa SGAB  Barberà del Vallès. Presa directa de la riera de Caldes  659.277 506.690 768.515 Barcelona  Barcelona C-200  Barcelona. Presa directa de l’EB de Can Ruti  Barcelona. TR 70 (A70)  Barcelona. TR 100 (A100)  Barcelona. CM 130 (A130-1)  Barcelona. CM 130 (A130-1)  Barcelona. TR 130 (A130-2)  Barcelona. SC 130 (A130-3)  Barcelona. Dipòsit de la Fontsanta 1  Barcelona. Dipòsit de la Fontsanta 2  2.823.932 197.557 14.369.709 26.767.873 16.474.531 1.076.691 5.162.878 4.053.201 6.768.841 6.306.788 Bigues i Riells  Bigues i Riells. Dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana  511.194 Bruc, el. Dipòsit  67.074 Cabrera de Mar. Dipòsit  Cabrera de Mar. Dipòsit d’Agell  382.101 494.008 Cabrils II  Cabrils. Can Tosca  44.114 863.803 Caldes de Montbui. Dipòsit  369.354 Bruc, el  Cabrera de Mar  Cabrils  Caldes de Montbui  Caldes d’Estrac      43
  •   Plec de Prescripcions Tècniques MUNICIPI  COMPTADORS  Caldes d’Estrac. Dipòsits  m3/any  326.022 Canovelles  Canovelles. Dipòsit  1.141.560 Cànoves i Samalús  Cànoves i Samalús. Dipòsit de Can Volart  67.365 Canyelles. Dipòsit  623.379 Canyelles  Cardedeu  Cardedeu. Dipòsit de Can Santacana  1.018.674 Castellar del Vallès  Castellar del Vallès  823.440 Castellbisbal. Presa directa 1  Castellbisbal. Presa directa 2  Castellbisbal. Dipòsit 2.400  24.915 357.191 581.777 Castellolí  La Creueta  74.826 74.826 Castellví de Rosanes  72.960 Castellbisbal  Castellolí  Castellví de Rosanes  Cerdanyola del Vallès  Bellaterra  Can Fatjó  1.099.932 1.099.932 Cervelló  806.244 Collbató  Collbató. Dipòsit  273.030 Corbera de Llobregat  Corbera de Llobregat. Presa directa  1.416.931 Cubelles  Cubelles. Dipòsit  204.459 Dosrius. Poble  Dosrius. Presa directa de l’aqüeducte  548.166 200.427 Esparreguera I  Esparreguera II  114.795 499.654 Dosrius  Esparreguera  Franqueses del Vallès, les  Franqueses del Vallès, les. Corró d’Avall  Franqueses del Vallès, les. Dipòsit del pla de Llerona  Franqueses del Vallès, les. Dipòsit de Santa Digna  1.404.737 68.525 157.209 Granollers. Dipòsits  Granollers. Sortida del puig de les Forques  2.322.620 2.144.822 Granollers  Garriga, la  Garriga, la. Dipòsit  907.045 Gelida. Dipòsit de Can Serralet  54.008 Gelida  Granada, la  84.160 Hostalets de Pierola, els  Hostalets de Pierola, els. Dipòsit      175.424 44
  •   Plec de Prescripcions Tècniques COMPTADORS  Hostalets de Pierola, els. Dipòsit del Bruc  m3/any  766 Terrassa. Presa directa de les Fonts  282.054 Llagosta, la. Dipòsit  98.955 Lliçà d’Amunt  Lliçà d’Amunt II  RC  356.892 211.784 439.200 Lliçà de Vall  Lliçà de Vall. Dipòsit nou  253.723 105.108 Llinars del Vallès. Dipòsit regulador  75.938 Martorell. Presa directa  MUNICIPI  923.961 Les Fonts de Terrassa  Llagosta, la  Lliçà d’Amunt  Lliçà de Vall  Llinars del Vallès  Martorell  Martorelles  Martorelles  Martorelles. Presa directa de Cobega  482.362 1.222.296 Masnou, el. Dipòsit  Masnou, el. Dipòsit de la vall de Rials  1.254.403 523.591 Masnou, el  Masquefa  Masquefa. Presa directa  588.228 Mataró  Mataró I  Mataró II  2.642.631 3.827.587 Molins de Rei  Molins de Rei. Dipòsit  195.103 Mollet del Vallès  Mollet I  Mollet II  2.685.823 427.331 Montcada i Reixac (Ter)  4.019.587 Montcada  Montgat  Montgat  Montgat. Presa directa  Montgat. Dipòsit  0 384.215 314.646 Montmeló. Dipòsit de les Tres Creus  691.161 Montornès del Vallès. Dipòsit de les Tres Creus  Montornès del Vallès. Dipòsit de Can Xec  394.862 614.660 Olèrdola. Dipòsit de Can Trabal  Olèrdola. Can Segarra  Olèrdola. Dipòsit de Sant Pere Molanta  84.398 1.345 172.811 Olivella. Dipòsit  91.058 Òrrius. Dipòsit  54.187 Montmeló  Montornès del Vallès  Olèrdola  Olivella  Òrrius  Palau de Plegamans      45
  •   Plec de Prescripcions Tècniques MUNICIPI  COMPTADORS  Palau-Solità i Plegamans. Riera de Caldes  Palau-Solità i Plegamans. Dipòsit de la riera de Caldes  Palau-Solità i Plegamans. Sentmenat  m3/any  11.315 1.157.549 361.561 Palma de Cervelló, la  Palma de Cervelló, la. Presa directa  227.170 Pallejà  EB  514.804 265.146 Papiol, el.  Papiol, el. EB  0 282.033 Parets del Vallès  Parets del Vallès II  479.068 396.096 Piera.  Piera. Anaigua  Piera. Dipòsit de Piera  273.457 372.750 73.967 Pla del Penedès, el. Dipòsit  Pla del Penedès, el. Dipòsit del Pujolet  82.047 334 Pallejà  Papiol, el  Parets del Vallès  Piera  Pla del Penedès, el  Pobla de Claramunt, la  Pobla de Claramunt, la. Dipòsit del Pas Blau  1.556.334 Polinyà  Polinyà Nou  Sorc Nou  618.622 0 Prat de Llobregat, el. Presa directa  467.401 Premià de Dalt  Premià de Dalt. Dipòsit de la Cisa  Premià de Dalt. Dipòsit de Can Verboom 3  Premià de Dalt. Dipòsit de Can Verboom 2  489.374 199.421 180.104 138.152 Prat de Llobregat, el  Premià de Dalt  Premià de Mar  Premià de Mar. Dipòsit  Premià de Mar. Dipòsit de Can Verboom  467.234 1.276.845 Puigdàlber  Puigdàlber. Dipòsit  29.604 Ripollet  Ripollet. Dipòsits  2.371.303 Roca del Vallès, la  Roca del Vallès, la. Presa directa de Quatre Camins  Roca del Vallès, la. La Torreta  Roca del Vallès, la. Centre comercial  Roca del Vallès, la. Dipòsit de Can Prat  127.072 200.460 208.565 343.149 Rubí  Rubí. Dipòsit de Can Rosés  Rubí. Dipòsit de Can Carreres  Rubí. Dipòsit de la Verneda  1.933.360 980.848 3.049.701 Sabadell  Sabadell. Presa directa d’Arraona (DN 200)      327.060 46
  •   Plec de Prescripcions Tècniques COMPTADORS  Sabadell. Presa directa d’Arraona (DN 300)  Sabadell. Dipòsit de Can Llong  m3/any  1.982.707 10.116.918 Sant Andreu  Dipòsit  MUNICIPI  2.330.044 0 Sant Andreu de la Barca  Sant Andreu de Llavaneres  Sant Andreu de Llavaneres I  Sant Andreu de Llavaneres II  280.679 889.343 Sant Antoni de Vilamajor (bombament)  341.070 Sant Cugat Sesgarrigues. Dipòsit  67.923 Sant Antoni de Vilamajor  Sant Cugat Sesgarrigues  Sant Cugat del Vallès  Sant Cugat del Vallès. Dipòsit del Ter  Sant Cugat del Vallès. Dipòsit del Llobregat  6.098.696 1.575.649 Sant Esteve Sesrovires  Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit N7  Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit de la sortida de Vallserrat  Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit de la sortida de Can Brians  888.186 Sant Fost  Bombament de Can Ruti  Dipòsit de Can Teià  16.927 172.323 560.627 Sant Llorenç d’Hortons. Dipòsit  134.714 250.517 92.038 Sant Fost de Campsentelles  Sant Llorenç d’Hortons  Sant Martí Sarroca  Sant Martí Sarroca  5.102 Sant Pere de Ribes  Sant Pere de Ribes. Dipòsit de la Costa  Sant Pere de Ribes. Dipòsit de la Costa (sortida de les Roquetes)  1.187.230 903.312 Sant Pere de Vilamajor  420.562 Sant Quirze del Vallès  Sant Quirze del Vallès I  Sant Quirze del Vallès II  Sant Quirze del Vallès. Llobatera  Sant Quirze del Vallès. Can Feu II  Sant Quirze del Vallès. Urb. Pallars  1.102.316 0 150.502 133.920 13.967 Sant Sadurní d’Anoia  Sant Sadurní d’Anoia. Dipòsit  137.278 Sant Vicenç de Montalt I  Sant Vicenç de Montalt II  356.251 642.028 Sant Vicenç dels Horts. Dipòsit  650.157 Santa Eulàlia de Ronçana. Dipòsit dels Lledoners  Santa Eulàlia de Ronçana. Dipòsit nou  63.004 7.526 Sant Vicenç de Montalt  Sant Vicenç dels Horts  Santa Eulàlia de Ronçana  Santa Fe del Penedès      47
  •   Plec de Prescripcions Tècniques COMPTADORS  Santa Fe del Penedès. Presa directa  m3/any  15.184 Santa Maria de Martorelles. Dipòsit  53.439 Santa Perpètua de Mogoda  Santa Perpètua de Mogoda. Polígon URBASA  Santa Perpètua de Mogoda II  821.703 832.173 189.272 Sentmenat. Dipòsit  MUNICIPI  279.040 Santa Maria de Martorelles  Santa Perpètua de Mogoda  Sentmenat  Sitges  Sitges. Dipòsit de la Costa  2.817.959 Subirats  Subirats  127.750 Teià. Dipòsit  546.521 Terrassa. Impulsió  Terrassa. Gravetat  756.507 641.918 Tiana. Dipòsit  536.550 Torrelles de Foix  180.168 Vallromanes. Dipòsit de Sant Miquel  272.031 Teià  Terrassa  Tiana  Torrelles de Foix  Vallromanes  Vilafranca del Penedès  Vilafranca del Penedès. Dipòsits  2.790.624 Vilanova del Vallès  Vilanova del Vallès. Dipòsits  376.807 Vilanova i la Geltrú  Vilanova i la Geltrú. Sector Marquès  Vilanova i la Geltrú. Mas Roquer  Vilanova i la Geltrú. Santa Maria  2.225.180 1.203.790 114.084 Vilassar de Dalt  Vilassar de Dalt. Dipòsit de Vilassar-Cabrils  813.562 Vilassar de Mar  Vilassar de Mar. Dipòsit  Vilassar de Mar. Dipòsit de Can Tosca  1.065.659 65.464 Vilobí del Penedès  Vilobí del Penedès. Dipòsit      86.789 48
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 7. PLA DIRECTOR D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA La Societat Operadora ha de redactar, durant el primer any de la concessió, un pla director d’eficiència energètica. La implantació i el seguiment del pla d’eficiència energètica ha de complir, com a mínim, els requisits següents: • • • Vetllar per minimitzar l’impacte dels aspectes ambientals significatius i prevenir la contaminació. Gestionar els equips i les noves instal·lacions segons els criteris de minimització del consum energètic i maximització de l’eficiència. Potenciar la diversificació energètica augmentant la implantació d’instal·lacions d’energies renovables i la compra d’energia verda per tal de contribuir a un desenvolupament sostenible. Objectius globals de la gestió de l’energia Els objectius que ha d’assolir la Societat Concessionària respecte de la gestió de l’energia han de ser, com a mínim, els següents: • • • • • • • Mantenir la certificació del Sistema de Gestió Energètica, un constituent del Sistema de Gestió Integrat, incorporant i mantenint els principis de millora continuada en la gestió energètica mitjançant la implantació, l’execució i el manteniment dels processos i les eines adequades. Millorar l’eficiència energètica en totes les activitats de la Societat Operadora per mitjans sostenibles tècnicament i econòmicament. Disminuir les emissions dels gasos causants del canvi climàtic. Garantir el compliment de la legislació i la normativa energètica. Incrementar l’aprofitament d’energies renovables o excedents. Millorar la gestió de la demanda energètica. Minimitzar els costos econòmics de l’energia. El Pla Director d’Eficiència i Estalvi Energètic S’establirà el Pla Director d’Eficiència i Estalvi Energètic de la Societat Operadora com una de les eines bàsiques de la planificació i el control pràctic del desenvolupament dels objectius de gestió energètica de la Societat Operadora. L’abast del Pla Director ha de ser la totalitat de la Societat Operadora. Això ha d’incloure, d’una banda, la consideració de tota mena de sistemes consumidors d’energia significatius, tant els corresponents a les activitats de producció i distribució d’aigua com els corresponents a altres tipus de sistemes, i, d’altra banda, els sistemes generadors d’energia. El Pla Director ha de tenir en compte tant les accions de millora identificades com la planificació de tasques i accions necessàries, per tal d’arribar a definir d’una manera suficient futures accions de millora sobre les quals no hi ha actualment un grau d’anàlisi suficient i, així, detallar-ne el potencial d’estalvi mitjançant accions específiques. Cal definir unes línies d’actuació com a objectius específics, que establiran les vies per les quals s’ha d’orientar l’execució per tal d’assolir les millores d’eficiència energètica. D’altra banda, s’exigirà la quantificació dels objectius del Pla Director: les mesures específiques previstes al Pla Director han de conduir a l’obtenció de millores d’eficiència i d’estalvis quantificables al llarg del temps.     49
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 8. PLA DE RISCOS PER A L’ABASTAMENT La Societat Operadora té l’obligació de redactar, durant el primer any de la concessió, un pla de riscos per a l’abastament, com a responsable de la gestió i l’explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa bàsica d’abastament del Sistema Ter-Llobregat. Encara que és impossible disposar d’un sistema d’abastament amb una fiabilitat i una seguretat del cent per cent davant dels desastres, és imprescindible que les empreses siguin capaces de resoldre, de la millor manera i en el menor temps possible, les dificultats que es presentin durant i després de l’impacte de qualsevol amenaça. Per a tota empresa de serveis d’abastament d’aigua, la gestió de riscos ha de ser prioritària, per tal de poder respondre amb celeritat davant d’una situació d’emergència. Això requereix la participació i el suport dels seus responsables, així com la disposició de mitjans materials, personals i logístics per obtenir una resposta adequada davant de la crisi. El Pla d’Emergència de Riscos d’Abastament ha d’ajudar a actuar davant d’una possible emergència d’abastament, havent definit prèviament els protocols d’actuació i de comunicació per als diferents casos de possibles incidents.     50
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 9. GESTIÓ DEL MANTENIMENT ASSISTIDA PER ORDINADOR (GMAO) La Societat Operadora té l’obligació de mantenir i desenvolupar l’actual sistema de gestió del manteniment assistida per ordinador (GMAO). La Societat Operadora podrà implantar un nou GMAO que, com a mínim, compleixi els requisits actuals: • • • • • • • El GMAO és el programari que permet gestionar el manteniment en el sentit més ampli del concepte: conté mòduls per controlar els manteniments correctiu, preventiu i predictiu i, dins de cada tipologia, per considerar les seves especialitzacions. L’inventari d’actius ha de contenir tot l’arbre d’equips de l’empresa codificats, jerarquitzats i totalment informats en les fitxes d’equip corresponents. Ha de permetre l’execució de múltiples informes, que cobreixin totes les necessitats d’informació de Manteniment i Direcció. Ha de funcionar en una plataforma oberta que permeti la connexió amb tots els programes corporatius necessaris (ERP, SCADA, GIS, etc.) i l’accés del conjunt d’usuaris de l’empresa amb els rols corresponents i els fluxos de treball necessaris. El sistema ha de permetre treballar amb dispositius mòbils de tipus tauleta i PDA, per facilitar la presa de dades de camp i l’entrada de tota la informació al sistema, que comprèn tots els documents associats necessaris. El programa ha de ser intuïtiu, fàcil d’utilitzar, i ha d’automatitzar les tasques repetitives i ser tan ergonòmic com sigui possible. El GMAO ha de permetre conèixer els costos de manteniment per equip, ubicació, ordre de treball, tipologia, especialitat, personal, desplaçament i imputació comptable. La Societat Operadora ha de posar a disposició de l’òrgan regulador l’accés al sistema de gestió del manteniment assistida per ordinador (GMAO).     51
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 10. SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÁFICA (GIS) La Societat Operadora té l’obligació de mantenir i desenvolupar l’actual sistema GIS. Es podrà implantar un nou GIS que, com a mínim, compleixi els requisits actuals. • El GIS és el programari que permet georeferenciar tots els actius de la Societat Operadora i unir a aquesta base de dades gràfica un component alfanumèric amb totes les dades de cada element i una d’annexió de tants documents associats com sigui necessari. • El sistema ha de permetre desenvolupar un model de dades hidràuliques apte per a la distribució d’aigua en alta i per al reflex de la realitat interior de tots els equips de les diverses instal·lacions, incloses les plantes. • El GIS ha d’estar en una plataforma que en permeti la consulta a qualsevol dels usuaris de l’empresa (i que en un futur pugui arribar fins i tot a les publicacions externes) i deixi com a clients «pesats» només els administradors i tècnics especialistes. A més de les aplicacions pròpies d’un sistema GIS (visualització, cerca, zoom, centrat, impressió, etc.), incloses en tot programari, ha de permetre la programació de totes les tasques necessàries, actuals i futures, i en concret les aplicacions de patrimoni, serveis afectats, gestió de rutes, gestió de flotes, etc. La generació d’informes i la tematització de diverses informacions i entitats és un punt essencial per poder extreure el màxim de totes les dades introduïdes, per la qual cosa ha de ser fàcil i directa. • La introducció de dades ha de ser senzilla i ha de poder ser massiva per al repartiment d’alta de conjunts d’actius (per exemple, un as-built). El sistema ha de ser de plataforma oberta, per tal que es pugui connectar a altres programes corporatius (GMAO, ERP, SCADA) i permeti treballar amb dispositius mòbils de tipus tauleta, portàtil i PDA i, en general, amb la configuració autònoma per part de la nostra empresa. La Societat Operadora ha de posar a disposició de l’òrgan regulador l’accés al Sistema d’Informació Geogràfica (GIS).     52
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 11. CABALÍMETRES I EQUIPS DE MESURA DE CABALS Atès que els cabalímetres són els elements de mesura que serveixen a la Societat Operadora per efectuar la facturació de pagaments i cobraments, s’estableix que la gestió i el manteniment dels cabalímetres d’entrada a planta i de facturació en els punts de subministrament és a càrrec de la Societat Operadora. Així mateix, s’estableix que la gestió i el manteniment de la resta de cabalímetres, que possibilita una bona gestió del rendiment hidràulic de la xarxa i de les plantes productives, és també a càrrec de la Societat Operadora. La Societat Operadora ha de posar a l’abast de l’òrgan regulador els senyals de tots els cabalímetres, tant els de facturació com els de gestió del rendiment hidràulic.     53
  • Plec de Prescripcions Tècniques   PRESCRIPCIÓ 12. INDICADORS D’EFICIÈNCIA La Societat Operadora ha d’informar mensualment l’òrgan regulador dels indicadors d’eficiència següents:     Nom  Índex de freqüència general  Tipus de procés  Procés de suport  Procés  Gestió tècnica de prevenció i medi ambient  Codi de l’indicador  IFG  Descripció  El càlcul de l’índex de freqüència general facilita la informació bàsica per controlar l’evolució de la sinistralitat de l’empresa  Fórmula  IFG = (Nombre total d’accidents / Total d’hores treballades) x 1.000.000  Tendència desitjada  Descendent  Periodicitat  1 Unitats  Per milió  Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Límit superior (alarma)  Nom de la mètrica 1  Total d’accidents  Nom de la mètrica 2  Total d’hores treballades  Nom de la mètrica 3  Valor objectiu: 40      54
  • Plec de Prescripcions Tècniques Nom  Control de qualitat de la xarxa de distribució  Tipus de procés  Procés operatiu Procés Analitzar l’aigua Codi de l’indicador CQ-XD Descripció Control de qualitat de l’aigua de consum de la xarxa de distribució Fórmula CQ-XD = (Nombre de mostres recollides a la xarxa / Nombre de mostres legislades) x 100 Tendència desitjada Ascendent Periodicitat 1 Unitats % Obligatori Sí Nom de la mètrica 0 Valor real Nom de la mètrica 1   Valor objectiu: 100     55
  • Plec de Prescripcions Tècniques   Nom % d’aigua facturada respecte del volum d’aigua d’entrada a la xarxa Tipus de procés Procés operatiu Procés Distribuir agua Codi de l’indicador RXM Descripció Mesurar el percentatge del volum mensual d’aigua mesurada als cabalímetres i informada per facturar respecte del volum mensual d’entrada d’aigua al sistema de distribució  Fórmula RXM (%) = (Qf /Qesd) x 100 Qf: cabal facturat a la xarxa de distribució (m3/mes); Qesd: cabal d’entrada al sistema de distribució (m3/mes)  Tendència desitjada Ascendent Periodicitat 1 Unitats % Obligatori Sí Nom de la mètrica 0 Valor real Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: superior al 94%     56
  • Plec de Prescripcions Tècniques Nom Índex del consum energètic total de la Societat Operadora  Tipus de procés Procés operatiu  Procés Gestionar energia  Codi de l’indicador  IET  Descripció  Mesura del consum energètic global de la Societat Operadora respecte del volum d’aigua facturada  Fórmula  IET (kWh/m3) = kWh d’energia elèctrica total / m3 facturats  Tendència desitjada Descendent  Periodicitat  1 Unitats  kWh/m3  Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Valor real  Nom de la mètrica 1    Valor objectiu: inferior a 0,85 kWh/m3 (objectiu per a un any humit)      57
  • Plec de Prescripcions Tècniques   Nom  Índex percentual de compliment de la planificació del manteniment preventiu  Tipus de procés  Procés operatiu  Procés  Manteniment d’infraestructures  Codi de l’indicador  IPCPMP-T  Descripció  Nombre d’operacions realitzades respecte del nombre total d’operacions planificades en el manteniment preventiu d’instal·lacions i equips  Fórmula  (Nombre d’OT-BI preventives tancades / Nombre d’OT-BI preventives planificades) x 100  Tendència desitjada  Ascendent  Periodicitat  1 Unitats  % Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Valor real  Nom de la mètrica 1  Valor objectiu: superior al 90%      58
  • Plec de Prescripcions Tècniques Nom  Temps mitjà d’actuació en reparacions  Tipus de procés  Procés operatiu  Procés  Manteniment d’infraestructures  Codi de l’indicador  TMA  Descripció  Temps mitjà d’actuació: recull el temps emprat en la reparació de conduccions (hores)  Fórmula  TMA = (Nombre d’hores de reparacions / Nombre de ruptures)  Tendència desitjada  Descendent  Periodicitat  1 Unitats  Hores  Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Valor real  Nom de la mètrica 1    Valor objectiu: inferior a 7 hores      59
  • Plec de Prescripcions Tècniques Nom  Rendiment del sistema de captació i potabilització: fuites abans de la distribució  Tipus de procés  Procés operatiu  Procés  Potabilitzar aigua  Codi de l’indicador  IPRHP-T  Descripció  És un indicador de rendiment ambiental  Fórmula  IPRHP-T (%) = (Volum d’aigua tractada / Volum d’aigua captada) x 100  Tendència desitjada  Ascendent  Periodicitat  1 Unitats  % Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Valor real  Nom de la mètrica 1    Valor objectiu: superior al 90%      60
  • Plec de Prescripcions Tècniques Nom  Procés operatiu  Procés  Potabilitzar aigua  Codi de l’indicador  IPTAI-LL  Descripció  Mesura el percentatge de temps que l’ETAP està aturada per causes internes a la Societat Operadora (actuacions, obres, etc.).  Fórmula  IPTAI-LL (%) = (Nombre d’hores de parada de la planta per causes internes de la Societat Operadora / Nombre d’hores totals del mes) x 100  Tendència desitjada  Descendent  Periodicitat  1 Unitats  % Obligatori  Sí  Nom de la mètrica 0  Valor real  Nom de la mètrica 1    Índex percentual de temps de planta aturada per causes internes a la Societat Operadora a l’ETAP del Llobregat  Tipus de procés    Valor objectiu: inferior al 6%    61
  •   Plec de Prescripcions Tècniques CAPÍTOL QUART. RÈGIM DE FUNCIONAMENT DE LES DIFERENTS ESTACIONS DE TRACTAMENT EN FUNCIÓ DE L’ESTAT DELS EMBASSAMENTS En primer lloc, per a cadascuna de les plantes de tractament incloses al perímetre de la concessió es defineixen els cabals de producció mitjans segons l’estat hidrològic (el qual es defineix segons el volum dels embassaments): PLANTES SUBMINISTRADORES DISPONIBLES (m3/s) ÀMBIT INICIAL ATLL Estat hidrològic Humit Normal Alerta Emergència Nivell que defineix cada estat (en %)* ETAP Ter 75,0% 50,0% 25,0% ETAP Abrera 5,71 5,07 4,12 1,90 1,59 1,43 1,11 0,79 ITAM El Prat ITAM Tordera 0,22 0,76 1,74 1,90 0,44 0,63 ETAP Solsonès (La Llosa del Cavall) 0,19 0,19 0,19 0,19 (1) Cada estat es manté mentre el % és superior al del nivell immediatament següent. D’altra banda, també es defineixen altres característiques de producció de les plantes de tractament, com ara el cabal màxim instantani, el volum màxim anual i el volum mínim de producció per a les ITAM. 1. Planta de Tractament del Ter Cabal instantani màxim: 8 m3/s. Volum màxim anual: 166 hm3/any (obtingut segons el criteri de descomptar dels 240 hm3/any actualment concessionats els volums màxims procedents de dessalinització). 2. Planta de Tractament del Llobregat Cabal instantani màxim: 3,4 m3/s. Volum màxim anual: 90 hm3/any. 3. ITAM del Prat Cabal instantani màxim: 2 m3/s. Volum màxim anual: 60 hm3/any. Volum mínim d’operació contínua: 20.000 m3/dia. 4. ITAM de la Tordera Cabal instantani màxim: 0,66 m3/s. Volum màxim anual: 20 hm3/any. Volum mínim: 0 m3/s. 5. Llosa del Cavall Cabal instantani màxim: 0,2 m3/s. Volum màxim anual: 6 hm3/any.     62
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Plantejament del protocol de recurs hídric en l’àmbit de referència Des del punt de vista econòmic, l’ús d’aigua de mar és l’opció més desfavorable possible, però hi ha dues situacions que no s’han d’obviar a priori i que poden influir en la presa de decisions sobre la posada en marxa o no de la dessalinització. Una és l’obligatorietat, o no, de garantir uns cabals ambientals mínims (fora de les situacions de sequera), sobretot pel que fa a l’aigua provinent del riu Ter. L’altra és l’augment de garantia dels embassaments. Aquestes situacions fan que s’hagi d’arribar a un equilibri entre el cost econòmic (ús de la dessalinització) i el cost ambiental (augment del risc de desabastament). Tenint en compte el que s’ha indicat abans, es planteja un llindar d’activació de les ITAM en funció del percentatge de volum dels embassaments i del mes de l’any en què ens trobem: Mes Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Volum embassat (%) 75 75 75 80 80 80 75 75 70 70 70 70 Des del punt de vista operatiu, cal tenir en compte que és més eficient una posada en marxa progressiva modular de la dessalinitzadora que una estratègia d’aturada-engegada, atesos els costos econòmics dels possibles danys irreversibles en les membranes, així com una posada en marxa en bloc de tres racks, a partir d’un d’inicial, separats entre si una setmana. Tenint en compte això, es justifica el funcionament de la ITAM del Prat amb un volum mínim d’operació contínua per a anys humits i normals, i un increment progressiu de la seva producció en anys d’alerta o emergència per sequera. En canvi, la ITAM de la Tordera podria quedar aturada en anys humits i normals. Amb aquests supòsits, el plantejament general de cabals i produccions de plantes segons el tipus d’any és: 1. Any humit: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 60 hm3 + Volum Llobregat 30 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 2. Any normal: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 130 hm3 + Volum Llobregat 60 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 3. Any d’alerta: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 115 hm3 + Volum Llobregat 50 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 4. Any d’emergència: Volum total 165 hm3 = Volum Ter 60 hm3 + Volum Llobregat 30 hm3 + (Dessalinització i Llosa)     63
  •   Plec de Prescripcions Tècniques CAPÍTOL CINQUÈ. ÍNDEX D’EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ DEL SERVEI Es defineix un índex d’eficiència en la gestió del servei (ε) que resultarà del grau de compliment de la gestió de la Societat Operadora en relació amb les variables següents: eficiència hidràulica del sistema, qualitat de l’aigua distribuïda, minimització dels períodes d’interrupció del subministrament a causa de reparacions o altres incidències, i rendiment energètic del sistema. Aquest capítol estableix el pes relatiu de cadascuna d’aquestes variables i la fórmula de càlcul del coeficient. El grau de compliment serà determinat per l’auditoria tècnica que efectua anualment l’òrgan regulador. ε = 0,20 Ht + 0,35 Qt + 0,20 Et + 0,25 St H = Eficiència hidràulica del sistema Q = Qualitat de l’aigua distribuïda E = Rendiment energètic del sistema S = Afectació al subministrament Taula de puntuació de l’eficiència hidràulica del sistema: Indicador de rendiment  99% 97% 96% 95% 94,50% 94% 93% 92% 91% 90% Factor H  1,50 1,30 1,20 1,15 1,10 1,00 0,85 0,70 0,50 0,00 Taula de puntuació de la qualitat de l’aigua distribuïda: No-conformitats  0 Entre 1 i 5  Entre 5 i 10  Més de 10  Factor Q  1,20 1,00 0,75 0,50 Taula de puntuació de l’afectació al subministrament: Afectació  0 < 10.000 hab. / < 12 h  > 12 h / < 10.000 hab.  > 10.000 hab. / < 12 h  > 10.000 hab. / > 24 h    Factor S  1,20 1,00 0,90 0,80 0,50   64
  •   Plec de Prescripcions Tècniques Ràtios energètiques (kWh/m3) per a les instal·lacions. Atesa l’especificitat de les instal·lacions de dessalinització —electrodiàlisi reversible (EDR) integrada a l’estació de tractament del Llobregat (ETAP del Llobregat a Abrera) i instal·lació de tractament d’aigua marina (ITAM) del Prat de Llobregat—, es faciliten tres valors diferents, corresponents a l’EDR, a la ITAM i a la resta de les instal·lacions. Els valors a considerar segons el tipus d’instal·lació són els següents: EDR El nombre de kWh correspondrà al que indica l’aparell de mesura de capçalera situat a l’estació receptora, i caldrà restar-ne el consum corresponent a la planta de fangs. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua producte. ITAM El nombre de kWh correspondrà al que indiquen les factures d’energia elèctrica. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua producte. RESTA El nombre de kWh correspondrà al que indica la suma de totes les factures d’energia elèctrica corresponents a tots els punts de subministrament. A aquest valor cal restar el corresponent a la ITAM i a l’EDR. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua venuda. A aquest valor cal restar el corresponent a la ITAM. Amb els criteris indicats, els valors a considerar són els següents: EDR  ITAM  RESTA  0,70 3,99 0,40 kWh/m³  kWh/m³  kWh/m³  Taules de puntuació del rendiment energètic del sistema:   Factor E1  0,00 0,75 0,80 0,85 0,90 0,70 0,63 0,60 0,56 0,53 < 0,53 EDR Ràtio kWh/m³  > 0,88 0,88 0,84 0,81 0,77 1,00 1,10 1,15 1,20 1,25 1,30   65
  •   Plec de Prescripcions Tècniques 1,00 1,10 1,15 1,20 1,25 1,30 Ràtio kWh/m³ > 0,50 0,50 0,48 0,46 0,44 Factor E3 0,00 0,75 0,80 0,85 0,90 0,40 0,36 0,34 0,32 0,30 < 0,30 RESTA Factor E2 0,00 0,75 0,80 0,85 0,90 3,99 3,59 3,39 3,19 2,99 < 2,99 ITAM Ràtio kWh/m³ > 4,99 4,99 4,79 4,59 4,39 1,00 1,10 1,15 1,20 1,25 1,30 Es consideren tres factors de rendiment energètic, un per a cada una de les tipologies d’instal·lació: E1: Factor corresponent a l’EDR E2: Factor corresponent a la ITAM E3: Factor corresponent a la resta d’instal·lacions Tenint en compte els factors anteriors, el rendiment energètic del sistema es calcula de la manera següent:     66
  • ANNEX 1. VALORACIÓ DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA Núm.  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 11.11 11.12 11.13 12 13 14 15 16 17 18 19 20 OBRES A EXECUTAR  Pla sistemàtic per a millores i estanquitat de la xarxa  Consolidació del terreny i rehabilitació del dipòsit de capçalera del Penedès-Garraf (dipòsit de Masquefa)  Adquisició d’un alternador per a les turbines de l’EDT  Adquisició d’una bomba per a l’EB del Maresme  Auscultació de punts crítics de la xarxa ATLL  Rehabilitació del dipòsit C-250  Rehabilitació del dipòsit de Mataró C-180  Adequació tècnica de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat  Adequació ITAM de la Tordera - PTT  Adequació ITAM del Prat - La Fontsanta  Adequació de la normativa de seg. i sal. de les instal·lacions  Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, trams 1, 2 i 3  Projecte de mesures correctores de les arquetes de les zones Nord i Centre  Projecte de mesures correctores de les arquetes de la zona Sud  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase I  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase II  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase III  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase I  Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase II  Projecte de mesures correctores dels pous  Projecte de mesures correctores de les arquetes de Collbató  Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 4  Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 5  Projecte de mesures correctores de noves remotes  Remodelació dels filtres de la PTLL  Remodelació de la mitjana tensió de la PTLL  Substitució de vàlvules i d’altres elements  Rehabilitació de formigons  Rehabilitació i remodelació de l’ETAP del Ter  Projecte i obra de substitució de la dosificació de clor (gas liquat) a alta pressió per hipoclorit sòdic a l’ETAP del Ter + cloració de l’aigua dels serveis de l’ETAP del Ter  Projecte i obra nova d’instal·lació de la dosificació de diòxid de clor al Pasteral  Projecte i obra de substitució de 40 reixes a l’embassament de Susqueda i de 30 reixes a l’embassament de Sau, inclosa la rehabilitació de les guies corresponents  Col·lectors de recollida automàtica de fangs de les basses núm. 2 i 3 de l’ETAP del Ter  Imports del projectes  19.935.594 1.685.000 90.000 100.000 372.000 960.000 696.571 29.516.606 325.057 416.043 4.001.910 530.545 158.664 229.710 237.621 239.108 229.421 254.829 257.955 791.395 290.119 331.045 227.373 224.125 2.277.705 1.532.671 2.688.254 3.526.308 29.318.291 980.000 750.308 950.000 135.000 67   
  •   Plec de Prescripcions Tècniques 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36   Projecte i obra d’actuacions de millora dels elements hidràulics de la captació del Pasteral  Actuacions d’adequació i rehabilitació dels pous existents a la conducció Pasteral - ETAP del Ter  Construcció d’un nou varador a Susqueda  Remodelació i rehabilitació de les xarxes subterrànies de l’ETAP del Ter  Rehabilitació dels dipòsits núm. 1 i 2 d’aigua tractada de l’ETAP del Ter  Connexions de servei remotes  Analitzadors de la xarxa elèctrica  Instal·lació/renovació de cabalímetres  Instal·lacions de cloració on-line  Instal·lació d’analitzadors de la qualitat de l’aigua  Instal·lació de preses de mostra d’aigua  Programa de millora tècnica d’estacions de bombament  Millora del punt de lliurament de les arquetes d’Arraona  Programa d’automatització de les estacions remotes  Adequació d’estacions remotes en compliment del decret 140/2003  Obres d’extensió de xarxa i altres millores derives de convenis i compromisos en curs   2.162.921 3.193.618 253.182 288.000 13.000.000 918.500 175.000 2.500.000 625.000 82.000 39.000 3.034.870 143.713 1.315.210 287.860 11.000.000 139.276.190 68
  • ANNEX 2. PREUS UNITARIS DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA Revisió de preus El preu del contracte pot ser objecte de revisió en els termes que s’estableixen en el contracte. En el supòsit que hi hagi revisió de preus i el contracte no estableixi una altra cosa, s’aplicaran les regles següents: • • La revisió de preus es pot dur a terme un cop transcorregut el primer any d’execució de les obres i d’acord amb els criteris i fórmules establerts en aquest Plec. Els preus del contracte únicament es poden revisar quan s’indiqui de manera expressa en aquest el Plec i mitjançant la fórmula polinòmica que estigui prevista. En el cas que, havent estat prevista explícitament la revisió de preus en el Plec esmentat, no s’hagi definit la fórmula de revisió, s’aplicarà la fórmula següent: Kt = 0,33 Ht/Ho + 0,16 Et/Eo + 0,20 Ct/Co + 0,16 St/So + 0,15 On: Kt = Coeficient teòric de revisió per al moment d’execució t. Ht = Índex de cost de la mà d’obra en el moment d’execució t. Ho = Índex de cost de la mà d’obra en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Et = Índex de cost de l’energia en el moment de l’execució t. Eo = Índex de cost de l’energia en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Ct = Índex de cost del ciment en el moment de l’execució t. Co = Índex de cost del ciment en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. St = Índex de cost de materials siderúrgics en la data d’execució t. So = Índex de cost de materials siderúrgics en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Els índexs assenyalats són els que publica el Butlletí Oficial de l’Estat el Ministeri d’Hisenda per als preus de mà d’obra i materials de construcció per a la Península i les Illes Balears, aplicables als contractes d’obres de l’Estat. Per tal que s’apliqui la revisió de preus, caldrà complir les tres condicions següents: a) Que el termini d’execució sigui superior a un (1) any. b) Que s’hagin cursat relacions valorades a preus d’origen, com a mínim per import del vint (20) per cent del pressupost del contracte, que no serà objecte de revisió. Per a la fixació d’aquest 20% exempt de revisió, en els supòsits de modificacions d’obra que originin canvis en el pressupost del contracte s’ha d’aplicar el que determinen respecte d’això el Decret Llei de 4 de febrer de 1964, el Decret d’11 de març de 1971 i l’Ordre de 13 de març de 1979 del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme publicat al Butlletí Oficial de l’Estat núm. 92, de 17 d’abril de 1979, sobre la revisió de preus en els contractes d’obres de l’Estat i els seus organismes autònoms i altres disposicions legals complementàries de la Llei i el Reglament general de contractes de l’Estat. c) Que el coeficient resultant de l’aplicació dels índexs de preus a la fórmula polinòmica sigui superior a una unitat i 25 mil·lèsims (1,025) o inferior a zero unitats i 975 mil·lèsims (0,975). 69   
  • Plec de Prescripcions Tècniques   Per tal que el Contractista tingui dret a les revisions de preus previstes en la present clàusula, a més de complir les condicions anteriors ha d’haver complert estrictament el termini contractual i els terminis parcials que s’aprovin en el programa de treball, o en les modificacions d’aquest, desenvolupant l’obra fidelment amb el ritme i les condicions tècniques previstes, sense que les pròrrogues atorgades per causes no imputables al Contractista el privin del dret a revisió. L’incompliment del programa de treball per causa imputable al Contractista el privarà del dret a la revisió dels preus de l’obra executada en mora. Podrà quedar suspesa l’aplicació de la revisió i, en conseqüència, també el dret a la liquidació per revisió del volum d’obra executada en mora, que s’abonarà als preus originals del contracte. No obstant això, quan el Contractista restableixi el compliment del programa esmentat, recuperarà a partir d’aquell moment el dret a la revisió en les relacions valorades successives, i el valor del volum d’obra executat en mora s’imputarà al mes corresponent al moment en què s’havia executat l’obra i no en els mesos reals en què s’hagi executat i valorat l’obra demorada. La revisió de preus s’aplicarà de la manera següent: a) Al coeficient resultant d’aplicar la fórmula polinòmica se li restaran o sumaran —segons si és superior o inferior a la unitat, respectivament— zero unitats i 25 mil·lèsims (0,025) per determinar el coeficient revisor aplicable a la base revisable. b) Es podran efectuar abonaments a compte de revisió de preus sobre la base dels darrers índexs vigents si els corresponents al mes a què es refereix la certificació parcial d’obra no han estat publicats al Butlletí Oficial de l’Estat. c) Les quantitats a abonar per revisió de preus s’indicaran formalment diferenciades respecte de les certificacions d’obres mateixes. d) Les revisions de preus a aplicar als saldos de liquidació provisional o definitiva s’establiran segons l’índex mitjà ponderat de la totalitat de l’obra. e) Les condicions detallades en aquest apartat són aplicables a la revisió dels preus contradictoris acordats. L’Índex Base Mensual serà el corresponent a la data de signatura de l’acta dels preus contradictoris esmentats. La subdirectora general de Gestió Econòmica, Contractació i Règim Interior   Rosa Prió i Miravet CPISR-1 Rosa Prió Miravet Firmado digitalmente por CPISR-1 Rosa Prió Miravet Nombre de reconocimiento (DN): c=ES, o=Departament de Territori i Sostenibilitat, ou=Serveis Públics de Certificació CPISR-1, ou=Vegeu https://www.catcert.cat/ verCPISR-1 (c)03, sn=Prió Miravet, givenName=Rosa, serialNumber=78056011Z, cn=CPISR-1 Rosa Prió Miravet Fecha: 2012.07.30 19:32:10 +02'00' Barcelona 26 de Julio de 2012     70