Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2012

on

  • 953 views

Fira d’Economia Solidària de Catalunya 27 i 28 d’octubre a Barcelona

Fira d’Economia Solidària de Catalunya 27 i 28 d’octubre a Barcelona

Statistics

Views

Total Views
953
Views on SlideShare
852
Embed Views
101

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

4 Embeds 101

http://cgtcatalunya.cat 50
http://www.cgtcatalunya.cat 40
https://twitter.com 10
https://si0.twimg.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2012 Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2012 Document Transcript

  • 1a FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA DE CATALUNYA 27 i 28 d’octubre de 2012 Una altra manera de fer economia L’economia social i solidària la conformen multitud d’iniciatives de producció,Edició especial - 15.000 exemplars comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i res- pectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empre- ses i institucions capitalistes. Totes aquestes experiències transformadores seran les prota- gonistes de la I Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc el 27 i el 28 d’octubre de 2012 a Barcelona, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària. Durant aquests dos dies, les entitats i persones vinculades al cooperati- visme, a associacions d’intervenció social, a grups de consum ecobiològics, de finances ètiques, etc. es trobaran per demostrar que hi ha una altra manera de fer economia.
  • Una altra economiaestà en marxaAmb motiu de la I Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc els dies 27 i 28 d’octubrede 2012, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha publicat el Manifest per l’economia social i soli-dària. Es tracta d’un punt de partida per aglutinar totes les entitats i persones del sector i ajudara fer créixer l’ampli ventall d’experiències transformadores que, ara i aquí, ja són una realitat.Una altra economia no sols és possible, sinó dels productors o dels consumidors i usua- Moltes d’aquestes pràctiques constitu-que ja existeix. Entre altres noms, la conei- ris; d’associacions dedicades al camp so- eixen veritables escoles de ciutadania ac-xem com a economia social i solidària. No cial, a les finances ètiques o al consum res- tiva, atrafegats laboratoris on s’assagenconstitueix l’economia dominant ni majorità- ponsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts altres formes de produir, consumir i orga-ria al món, però tampoc és insignificant, ni comunitaris; de sistemes de gestió comu- nitzar-se, valuoses fonts d’inspiració delqualitativament ni quantitativament. nal; de pressupostos públics participatius; que podria ser un sistema econòmic dife- L’economia social i solidària la confor- d’associacions de desenvolupament local; rent del que patim actualment, aparadorsmen multitud d’iniciatives de producció, de treball cooperatiu per internet; etc. vistosos que mostren un altre sistema eco-comercialització, consum, inversió, gestió Són realitats que estan presents arreu nòmic possible. Perquè aquesta és, preci-de recursos i assignació d’excedents que del món i que tenen en comú tres caracterís- sament, una de les fortaleses de l’econo-funcionen dia a dia sota lògiques més de- tiques clau que s’adscriuen a l’economia so- mia social i solidària, que no es tracta democràtiques, equitatives, solidàries i respec- cial i solidària: donar primacia a la satisfac- cap projecte futur ni de cap ideal abs-tuoses amb les persones, el medi ambient i ció de necessitats humanes per sobre del tracte, sinó d’una realitat palpable.els territoris que no pas les empreses i insti- lucre, gestionar la pròpia activitat econò- Pensem que l’economia social i solidà-tucions capitalistes. Adopten la forma de mica de manera democràtica i estar com- ria ha de formar part de qualsevol propostacooperatives i altres empreses propietat promeses amb el seu medi natural i social. alternativa al capitalisme, una tasca –la de cies, a articular-se en projectes intercoo- construir una alternativa global al sistema– peratius a una escala més gran i a crear que, al nostre parer, és imprescindible si mercats socials, a treballar colze a colze volem sortir de la crisi sistèmica en què les amb altres moviments, a aprofundir en un Geografia bàsica de la fira elits polítiques i financeres ens tenen su- model de gestió basat en els valors alterna- mits. Si no disposem ni que sigui d’un es- tius que representa, a crear mecanismes ESPAI 1 VIURE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA bós d’un futur alternatiu possible, que com- propis de finançament... i, amb el suport Espai relacional i interactiu distribuït en estands. parteixi el conjunt de moviments socials, d’altres agents, a aconseguir unes políti- Les entitats s’hi agruparan segons el seu sector d’activitat: mai no aconseguirem mobilitzar les ener- ques públiques favorables, cosa que 1. Habitar Activitats que permeten una forma de vida confortable, gies personals i col·lectives suficients per –inevitablement– exigeix que siguin con- en relació amb l’espai habitable. impulsar un procés de transformació soci- certades entre l’administració i el sector, 2. Alimentar-nos Basats en la sobirania alimentària, pretenem al. En aquest sentit, és urgent que les dife- que tinguin un caràcter transversal i que no difondre aquelles modalitats de producció que respecten el medi rents economies crítiques, entre les quals pretenguin mercantilitzar-lo per desactivar ambient. s’inclou l’economia social i solidària, entrin la seva capacitat transformadora. 3. Vestir-nos Elaboració de productes de vestir, fabricats a partir en diàleg per fecundar-se mútuament i Ara bé, desenvolupar l’economia social de matèries primeres naturals i amb tècniques artesanals, res- anar esbossant com podria funcionar una i solidària també depèn de les persones pectuoses amb el medi ambient i en condicions laborals dignes. economia més justa, democràtica, sosteni- que encara no hi participen o no hi partici- 4. Conèixer Activitats de formació crítica i producció de coneixe- ble i eficaç que el capitalisme. pen prou. No direm allò que l’economia ment, activitats que dinamitzen espais culturals alternatius i la social i solidària ens interessa a tots i totes, difusió de la informació per qualsevol mitjà. ja que també hi ha qui la menysté (els cob- 5. Cuidar Iniciatives que permeten la reproducció de la vida, en Satisfer necessitats i contribuir al bé comú diciosos, els individualistes acèrrims, els un sentit ampli (salut, cures d’infants i ancians, inserció sociola- per sobre de l’afany de lucre és l’objectiu qui obtenen sucosos beneficis amb el capi- boral per a persones amb risc d’exclusió social). talisme...), però sí que podem afirmar que 6. Divertir-nos Activitats d’oci i esbarjo, com el turisme, que cons- de l’economia social i solidària l’economia solidària interessa a una àmplia titueixen elements fonamentals per al desenvolupament d’una majoria de la societat. És per això que, en el vida saludable, a més de ser una oportunitat per a l’enfortiment En aquesta tasca, l’economia social i marc de la I Fira d’Economia Solidària de de les relacions socials i el vincle amb la comunitat. solidària hi pot aportar molt. El nou sistema Catalunya, animem aquesta majoria social a 7. Gestionar-nos Empreses i entitats que assessoren, financen i econòmic postcapitalista hauria d’adoptar visitar l’espai, però, sobretot, l’animem per- ajuden les empreses i les entitats d’economia solidària. com a objectiu el mateix que ja té l’econo- què incorpori –i nosaltres també– l’econo- 7+1. Altres Organitzacions que, essent de l’economia social i soli- mia social i solidària, satisfer necessitats i mia solidària en la seva vida diària, consu- dària, no desenvolupen cap activitat econòmica productiva o de contribuir al bé comú per sobre de l’afany mint més responsablement, dipositant els prestació de serveis i que donen suport a l’economia solidària. de lucre. Per fer-ho, podria inspirar-se en estalvis a les finances ètiques, creant coo- molts dels seus principis, institucions i peratives per sortir de l’atur i de la precarie- ESPAI 2 ESCENARIS mètodes procedents de les millors expe- tat, participant en xarxes i mercats d’inter- Espai estàtic fonamentalment visual en forma de plafons expo- riències dels seus diferents vessants: el canvi, difonent l’economia social i solidària sitors, on es podran visitar exposicions i veure més d’una des- treball cooperatiu, la comercialització justa, a les associacions on participa, col·laborant ena de vídeos sobre experiències del sector. el consum responsable, les finances èti- amb les entitats del sector... ques, les monedes socials, la creació i la Una altra economia està en marxa. Enda- ESPAI 3 ALTERNATIVES gestió democràtica dels béns comuns i la vant amb l’economia social i solidària! Espai per a conferències, debats, audiovisuals i activitats sobre distribució solidària de l’excedent. qüestions conceptuals, estratègiques i divulgatives relatives a l’e- Però, perquè l’economia social i solidà- conomia solidària i a les alternatives que planteja a la crisi i a la ria pugui continuar donant tants fruits i fins PER A ADHESIONS: societat actual (vegeu el programa a la contraportada). i tot anar-se gestant com l’embrió d’una www.firaesc.org/manifest altra economia, necessita continuar desen- CAMPANYA DE MICROFINANÇAMENT DE LA FIRA: ECOSOLS LA MONEDA PRÒPIA DE LA FIRA volupant-se. Per això animem els seus http://goteo.org/project/1a-fira-d-econo- L’objectiu és que la fira sigui l’inici actors –cooperativistes i molts altres– a fer mia-solidaria-de-catalunya d’una xarxa d’intercanvi amb eco- més visibles les seves pròpies experièn- sols entre empreses solidàries i entre aquestes i les consumido- res responsables. L’entrada a la EDITEN EDITEN Setmanari Directa i Xarxa d’Economia Solidària (XES) www.setmanaridirecta.info IL·LUSTRACIONS:Chema Peral (portada), Sol Undurraga (centrals) fira és gratuïta, però totes les Setmanari Directa CONTINGUTS David Fernàndez, Jordi Garcia Jané, Jordi Via, Jordi transaccions es faran mitjançant ecosols, que i Xarxa d’Economia ww.setmanaridirecta.info www.xes.cat Estivill, Jordi Ribas, Xavi Palos, Robert Bonet i Carles Masià es podran adquirir a la taquilla de canvi. Solidària (XES) www.xes.cat MAQUETACIÓ I EDICIÓ Roger Costa, Laia Bragulat i Marc Iglesias Aquesta publicació s’ha enviat a impremta el 2 d’octubre de 2012
  • La dimensió internacional de l’economia solidària Jordi Estivill tant de la Xarxa Intercontinental de Promo- Grup de Treball Internacional de la XES ció de l’Economia Social i Solidària (RI- PESS). En la darrera trobada, es va deci- L’economia solidària és un fet arreu del dir crear una xarxa europea. Així, la Xarxa món. És un moviment que s’estén pels d’Economia Solidària de Catalunya (XES) cinc continents, on emergeixen cooperati- es va encarregar d’organitzar el congrés ves propietat dels socis de treball, de fundacional de RIPESS Europa el setem- serveis, de productors agraris i de consu- bre de 2011 a Barcelona. Va ser tot un è- midors i usuaris. També el conformen em- xit. Ara, ja existeix una xarxa europea amb preses autogestionàries, associacions estatuts, un programa de treball i una co- d’intervenció social, entitats dedicades a missió de coordinació, on la xarxa catalana es troba al costat de la francesa, l’hon- garesa, la luxemburguesa i l’espanyola. L’economia solidària és un moviment que També hi ha delegacions de Portugal, Ità- lia, Alemanya, Romania, Bèlgica i d’altres s’estén pels cinc continents marcant més sectorials (pactes territorials i el con- el camí per a tothom que vol construir sorci cooperatiu de les Açores). En el marc d’aquestes relacions inter- una altra economia i una nova societat nacionals, la XES –que s’inspira originà- riament en la Cimera de Rio (2000) i el pri- les finances ètiques o al consum respon- mer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre sable i ecològic, xarxes d’intercanvi, horts (2001) i que ha mantingut contactes fre- comunitaris, mercats no monetaris, siste- qüents amb els grups de l’Amèrica Lla- mes de gestió comunal, pressupostos pú- tina– ha reforçat els seus vincles amb els blics participatius, així com associacions estats veïns (França, Itàlia, Portugal) i, molt de desenvolupament local i de treball coo- especialment, està intentant desenvoluparInauguració de la peratiu per Internet. No és una economia l’economia solidària a la Mediterrània. Jaseu del grup coo- dominant ni majoritària al món, però tam- s’han celebrat dos encontres amb perso-peratiu Ecos el 26 poc és insignificant, ni qualitativament ni nes del Magrib i convé esmentar les rela-de juny de 2012 a quantitativament. Fa anys que marca el cions amistoses que es mantenen amb laBarcelona. camí per a tothom que vol construir una Xarxa Marroquina, que es van posar deMaria Torrents altra economia i una nova societat i pen- manifest en el darrer taller conjunt que va sen que això no solament és possible, sinó tenir lloc prop de Rabat el mes de maig. també necessari i urgent. Esperem que aquesta Fira i la taula ro- Amb aquesta intenció, a Lima (1997), dona que hi tindrà lloc siguin una nova el Quebec (2001), Dakar (2005) i Luxem- ocasió per enfortir aquesta dimensió inter- burg (2009), s’han anat fent passos per nacional de l’economia solidària de Cata- crear una coordinació internacional al vol- lunya! Construint un àmbit econòmic transformador Jordi Via Construir aquest àmbit inclusiu passa, Membre de la XES com explica el filòsof Patrick Viveret, per l’al- químia positiva de les famílies de l’economia Les empreses i les entitats de l’economia social i solidària: el cooperativisme, altres social i solidària es constitueixen per resol- fórmules d’economia social, l’economia soli- dre en positiu –o intentar-ho– dificultats dària, les empreses d’inserció, el tercer sec- associades a l’ocupació, a col·lectius en tor i el moviment d’emprenedoria social. risc d’exclusió i/o per adequar a l’activitat La història comuna del moviment obrer i econòmica percepcions i opcions de vida l’economia social i solidària, diu Viveret, es diferents a les convencionals. Neixen a recolza en un trípode (REV), amb potes in-A sota, trobada l’ombra de les necessitats no resoltes per separables, necessàries per reconstruir laestatal de la coo- les concepcions i la dinàmica econòmica resistència creativa (R), l’experimentacióperativa de serveisfinancers ètics i convencional. anticipativa (E) i la visió transformadora (V).solidaris Coop57, No té sentit reproduir la mateixa escala La resistència, sense perspectiva i sensel’octubre de 2011 de valors, el mateix paradigma econòmic, experimentació, pot esdevenir una simplea les Cotxeres de que és a l’origen de les dificultats que s’in- revolta desesperada i desesperant.Sants de Barce- tenten resoldre. S’ha de treballar, en con- Una visió transformadora sense resistèn-lona. Coop57 seqüència, per construir un nou paradigma cia i experimentació esdevé un simple ho- transformador: la sostenibilitat individual, ritzó irreal sense concreció. social i ecològica. En aquest context, l’eco- Una experimentació sense resistència nomia social i solidària pot aportar una creativa i visió transformadora esdevé so- visió dinàmica i transformadora, a més d’un lament una vàlvula d’escapament o un aval vessant educatiu i sociopolític, tal com ho al sistema dominant sense capacitat de van ser en els seus inicis el moviment asso- transformar-lo. ciatiu, mutualista i cooperatiu. Es tracta S’ha d’acumular l’exigència democrà- d’un àmbit divers i que va més enllà del tica del cooperativisme i el conjunt de l’e- cooperativisme estricte. conomia social, la radicalitat imaginativa Cal proposar la necessitat d’identificar el de l’economia solidària i la creativitat de conjunt de l’economia social i solidària com l’emprenedoria social. Cal superar els ris- a àmbit inclusiu de la diversitat de realitats cos del reduccionisme economicista dels que practiquen l’economia cooperativa, per primers, la tendència a la marginalitat dels poder configurar un àmbit alter econòmic en segons, el caure solament en el social un context d’economia plural que les reforci business dels tercers i les percepcions no i les fecundi mútuament. inclusives de tots.
  • OBJECTIU:MERCAT SOCIALQuè és elmercat social? Finances ètiquesEn totes les fases del cicle econò- Les finances ètiques són pràctiques financeresmic, sorgeixen iniciatives populars gestionades democràticament que prioritzen l’ob-regides per valors diferents dels ca- tenció d’un benefici social per sobre del beneficipitalistes: propietat col·lectiva, coo- econòmic. Les formes organitzatives que acostu-peració, democràcia, equitat, com- men a adoptar són les cooperatives de serveispromís social, sostenibilitat... Totes financers, les cooperatives de crèdit, les seccionsaquestes iniciatives –la producció de crèdit de les cooperatives agràries, les comuni-cooperativa, la comercialització jus- tats autofinançades i els bons solidaris.ta, el consum responsable, les finan-ces ètiques, les xarxes d’intercanviamb moneda social– conformen elque anomenem economia social isolidària. El moviment d’economia social isolidària ha fet de l’articulació d’a-questes pràctiques un dels seus ob-jectius estratègics i li ha donat unnom: mercat social. El mercat social és una xarxaestable d’intercanvis de béns i ser-veis entre productores cooperatives,consumidores responsables i estal-viadores-inversores ètiques que,amb aquests intercanvis, aconse-gueixen cobrir una part significativade les seves necessitats. El principi bàsic per crear mer-cats socials és la intercooperacióintegral, és a dir, la participació decadascuna de les organitzacions idels seus membres en la producció,la comercialització, el consum i l’es-talvi dins de l’economia social i soli-dària. És a dir, cada actor cobreix almàxim les seves necessitats deconsum dins de l’economia solidà-ria, orienta el seu treball i la sevaproducció al màxim dins de l’eco-nomia solidària i aporta els seusestalvis en instruments de crèdit Consum responsableque desenvolupen aquesta mateixa El consum responsable és la satisfacció de les nostreseconomia. necessitats triant aquells béns de consum o aquells L’objectiu del mercat social és serveis que garanteixen alhora la satisfacció de lesdesconnectar el màxim nombre de necessitats de les persones que els produeixen i lapersones possible de l’economia seva sostenibilitat ecològica. Es manifesta encapitalista tant com sigui possible. El forma de consum cooperatiu, ecològic i solidari,desenvolupament de mercats so- però també en la reducció conscient del con-cials no solament milloraria la viabili- sum. S’expressa en forma de pràctiques detat de cadascuna de les iniciatives consum responsable que duen a termed’economia social i solidària, sinó algunes persones, empreses, enti-que suposaria gestar l’embrió d’un tats i administracions locals.sistema econòmic alternatiu al capi-talisme.
  • Producció cooperativa La producció cooperativa és la gestió democràtica i participativa de la producció per part de les persones productores. Es mani- festa en forma d’empreses que són propietat dels treballadors, de treball autònom responsable, de tre- ball cooperatiu digital, així com en institucions popu- lars de gestió democràtica dels béns comuns. Les for- mes organitzatives que acostumen a adoptar són les cooperatives de treball i les cooperatives agràries, les societats laborals i les associacions.Xarxes d’intercanviamb moneda socialLes xarxes d’intercanvi amb moneda socialsón xarxes de persones, entitats i empresesque bescanvien entre elles productes, ser-veis i coneixements mitjançant el sistema deltroc multirecíproc i sense emprar la monedaoficial, sinó utilitzant sistemes de valoracióinterns creats pel mateix grup, que es podenexpressar en monedes pròpies de naturalesafísica o virtual. Les formes organitzatives queacostumen a adoptar són sistemes LETS,bancs de temps i monedes locals. Comercialització justa La comercialització justa és una pràctica d’in- tercanvi basada en mecanismes justos de distribució de l’excedent entre productores, comercialitzadores i consumidores i respec- tuosos amb el medi ambient. Es pot donar entre actors del Nord i del Sud, però també si els tres actors (productors, intermediaris i consumidors) són del Sud o del Nord. Les formes organitzatives que acostu- men a adoptar són les cooperatives de consum i de serveis, els grups de compra conjunta, les fires d’inter- canvi, les botigues de comerç just, les botigues de segona mà i les botigues gratis.
  • Donen la cara perl’economia solidàriaLa fira també serà un espai ampli on debatre sobre els reptes del sector. A continuació, coneixeremles opinions d’algunes de les persones que practiquen i difonen quotidianament l’economia solidària.1. Què esperes d’aquesta primera Fira d’Economia Solidària de Catalunya?2. Quines són les aportacions principals de l’economia solidària en l’actual context econòmic i social? ÀNGEL BOSQUED ELI MIRALLES Nusos CGT Catalunya (cooperativa d’activitats 1. Que permeti la visualització pública, més enllà dels espais científiques i culturals) amics, de totes les possibilitats que es plantegen des del món alternatiu i, de manera molt especial, de les realitats que ja exis- 1. Serà una manera de mostrar a teixen i que demostren que també es pot viure en un món on els SANDRA ERILL ETCs aquest ciutadà malhumorat que real- diners no siguin la clau de tot. ment hi ha alternatives al sistema (cooperativa d’iniciativa social) capitalista; alternatives que no són 2. En aquest moment, en què les institucions governamentals i l’o- una utopia, sinó un fet evident i en posició institucional –amb el suport dels seus mitjans– només ens 1. Una oportunitat de generar un espai funcionament a casa nostra. parlen de sacrifici i diuen que no hi ha cap altre camí excepte estrèn- de trobada i intercanvi entre les dife- yer-se el cinturó i acotar el cap, l’economia social aporta aire fresc, rents iniciatives d’economia solidària. 2. Aquesta visió de l’economia suposa un canvi de valors i prin- idees noves, realitats en marxa i ganes de viure i construir. Com a cooperativa que treballem per cipis. L’individu, la comunitat i el seu entorn passen per davant del la transformació social, aquest espai benefici econòmic. Alhora, l’autoresponsabilitat i la gestió demo- ens permet avançar i encaminar-nos cràtica fa que ens constituïm com a comunitats resilients. cap a la construcció del mercat social. ROSA GUINOT Alternativa 3 Cap a la ciutat, ens permet obrir-nos, enfortir i donar més visibilitat a la nos- (cooperativa de comerç just) tra xarxa.ANNA FERNÁNDEZ SETEM Catalunya 1. L’oportunitat de veure les entitats expositores em farà tenir 2. Partim de l’economia solidària com(ONG de solidaritat internacional) una idea més clara de com està el teixit productiu i de l’econo- una alternativa a l’actual sistema de mia solidària a casa nostra i, en conseqüència, què podem desigualtat creixent. Per arribar-hi,1. Espero que sigui la primera de moltes fires i que siguem moltes esperar i, potser, les millores que podem aplicar i els espais on estem generant reflexió, estratègies iles persones que confirmem o descobrim que és possible viure dia encara podem empoderar-nos. pràctiques que han de permetrea dia en consonància amb els principis de l’economia solidària. aquesta transició cap a una altra eco- 2. La visió d’una alternativa al sistema econòmic que tant nomia. Es tracta de donar respostes a2. La crisi sistèmica que estem vivint ha despertat l’esperit crític entre sovint –i ara més que mai– tracta de manera tan poc justa mol- les necessitats bàsiques, relocalitzar ila població, que dia rere dia mostra més interès per conèixer alterna- tes capes de població, persones que no poden accedir a drets humanitzar l’economia, trobar viestives econòmiques. Jo ho visc com una esperança: milers d’experièn- bàsics. La presentació pública de l’economia alternativa ha d’adquisició de renda en aquest marc,cies d’arreu del món demostren que és possible fer economia sobre d’estar a l’alçada del que moltes demanem com a alternativa i donar centralitat a les cures, consoli-la base de valors com la solidaritat, l’equitat, la justícia, la cooperació mostrar l’esperança que podem crear. dar i ampliar les xarxes de solidaritat...i la participació. Sembla una utopia, però és una realitat. MARTA SALINAS L’Apòstrof GUERNICA FACUNDO (cooperativa de serveis de comunicació) Complementum 1. Fer visible l’economia solidària: mostrar la seva (consultoria social) força, solidesa i diversitat. Acostar els productes i els serveis oferts per les entitats de l’economia solidària a 1. Que doni visibilitat i reconeixement a unes un públic més ampli. Ser una font d’inspiració perquè pràctiques econòmiques molt arrelades a casa noves persones s’animin a emprendre altres iniciatives nostra. en aquest àmbit. 2. Mostrar que l’economia hegemònica no és 2. Que hi ha una altra manera de fer economia perfecta- l’única economia possible i demostrar que les ment viable i infinitament més justa, més solidària i més curosa amb el medi ambient que experiències socioempresarials de l’economia el capitalisme; es tracta d’una economia de base que busca satisfer les necessitats essen- solidària són viables i sostenibles. cials de les persones i no els interessos econòmics d’uns pocs. Així ho demostren les mol- tes experiències que ja fa molts anys que funcionen i que estan resistint la crisi molt millor que les empreses mercantils.RAIMON GASSIOT Coop57(cooperativa de serveis financers ètics i solidaris) ÀNGELS TOUS Arç cooperativa (assegurances ètiques)1. Pot ser un bon impuls per potenciar la intercooperació i la construcció del mercat 1. Mostrar que aquesta economia feta sota criteris ètics, equitatius, solidaris i respec-social entre aquestes entitats i entre elles i les consumidores responsables, amb l’ob- tuosos amb l’entorn pot cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana. Per a Arç,jectiu de reforçar la seva capacitat d’impulsar col·lectivament un model econòmic alter- és una nova oportunitat per divulgar els nostres productes d’assegurança ètica, cre-natiu al capitalisme hegemònic. ats sota criteris de mutualitat, de transparència i d’equitat.2. A nivell immediat, en el context de crisi i de creixement exponencial de l’atur, la seva 2. La transformació social: fer que l’economia tingui com a objectiu la satisfacció de lesaportació pot consistir en el manteniment d’una activitat econòmica sostenible social- necessitats de les persones i no sigui només un objecte de lucre, que es canviïn els va-ment i mediambientalment, arrelada al territori i no subjecta exclusivament als vaivens lors socials imperants actualment i que prevalguin els principis d’ètica, solidaritat i equitat.de les bombolles especulatives de l’economia capitalista.
  • HERNAN CÓRDOBA-MENDIOLA La Ciutat Invisible FERRAN AGUILÓ(cooperativa cultural i de comunicació) Consultoria d’Estratègia A+41. Pel que fa al sector de l’economia social, aquesta fira suposa una doble fita: per a laXES, implica assolir un repte organitzatiu i de cohesió interna dels projectes que la com- 1. És l’ocasió de compartir espais i experiènciesposen. Però també és un èxit perquè estableix les bases per la seva reproducció en el amb altres consultories de l’economia social i,temps i podrà establir una cita regular per a totes les entitats d’aquest àmbit. alhora, contactar i visualitzar-nos conjuntament amb una part molt destacable de l’escena de2. Establir circuits d’intercooperació i de solidaritat amb criteris de responsabilitat i sos- l’economia social i solidària, que és molt impor-tenibilitat, obrir una esfera de mercat social, aprofundir en la gestió social dels projec- tant a Catalunya.tes econòmics, són només alguns exemples de les possibilitats i els reptes que té aldavant l’economia social. Segurament, aquesta fira és un primer moment d’autoafirma- 2. En el terreny econòmic i social, és clar que somció que ha d’impulsar aquests processos. part de la solució, estem construint les bases del canvi de cicle i ens avancem al previsible final del capitalisme, construint des d’ara les alternatives. En el terreny polític i, concretament al nostre país, que sembla haver iniciat decididament el camí cap a la independència, CARLOS REY Red de Redes de Economía també volem evidenciar que un altra Catalunya és possible i que el model d’Europa al qual ens aboquen no és l’única alternativa. Alternativa y Solidaria - REAS 1. La fira pot impulsar una plataforma de mercat social permanent que vin- JORDI IBÁÑEZ Fiare Catalunya (banca ètica) culi totes les iniciatives econòmiques solidàries amb els consumidors cons- 1. Ens ha de permetre adonar-nos que la nostra oferta està massa orientada a adminis- cients i responsables. REAS intentarà tracions públiques i a empreses i, en canvi, poc dedicada a la satisfacció de les neces- continuar connectant totes les plata- sitats de consum individual o familiar. En canvi, quan posem en marxa projectes dirigits formes territorials de mercat social a les persones o demanem aportacions, la demanda ens desborda. En tenim molts per aconseguir un impacte més gran. exemples: el mateix Fiare, Som Energia, L’Olivera, El Brot... quan hem demanat capital social i gent que hi participi, ho hem trobat amb facilitat. Cal que ens n’adonem i posem 2. L’economia solidària està donant fil a l’agulla per desenvolupar productes i serveis dirigits al públic. respostes directes a milers de perso- nes. No obstant això, la principal apor- tació és que està generant espais de PERU SASIA Fiare estatal (banca ètica) democràcia econòmica en la produc- 2. Després d’haver comprovat els efectes del neoliberalisme desfermat i la incapacitat ció, el consum, les finances i la cul- –i, en molts casos, complicitat– dels poders públics, les propostes basades en l’acció tura, més enllà de la conjuntura de col·lectiva de persones i organitzacions tenen una gran importància. crisi actual. JORDI RELAÑO BiciclotMIQUEL MIRÓ Fundació Seira (cooperativa de serveis de la bicicleta)(promoció del cooperativisme) 1. Visualitzar és, a vegades, un requisit indispensable perquè d’altres persones es1. Que sigui un èxit de participació i desbordi l’àmbit mateix de les economies solidària, decideixin a apostar per una cosa. I es poden fer visibles moltes coses: la seva diver-social i cooperativa. Que esdevingui una bona plataforma d’impuls per a moltes coope- sitat, l’esperit cooperatiu, les sinergies que s’hi generen... Esperem compartir totsratives i que aquesta economia pugui fer realitat una bona part de l’atractiu que té per aquest ingredients.a la resta de la societat. 2. D’entrada, la solidaritat com a motor capgira els valors amb els quals el sistema2. És evident que, si les entitats financeres haguessin estat cooperatives, no estaríem capitalista ens pretén sotmetre. Construir-hi al damunt no està exempt de dificultats,patint aquesta crisi, com ha quedat demostrat allà on la presència de cooperatives de però som molt conscients que, en aquest context, això és extremadament necessari.crèdit en el sistema és significativa. PUNTS DE VISTA SOBRE... LES FIRES EN L’ÀMBIT LLATINOAMERICÀ EL PAPER DE L’ESTAT PABLO GUERRA (sociòleg uruguaià) MARCOS ARRUDA Les fires llatinoamericanes d’economia solidària són espais (educador i economista brasiler) de comerç, però també de companyonia, de reunió i de for- mació. Hi ha un ambient de confraternitat i construcció Països com Veneçuela, l’Equador o Bolívia se situen a l’avant- col·lectiva de manera autogestionada i popular. No us ima- guarda dels països que intenten crear innovacions. Per exemple, gineu una fira elegant, amb grans estands, perquè, en reali- la nova constitució equatoriana reconeix una nova economia tat, les gestionen els sectors populars. social i solidària, del mateix rang que l’economia privada i l’estatal, i afirma que el gran objectiu és construir una economia de cooperació i solidaritat. Aquest EL DINER és un marc legal que obre grans espais per al desenvolupament de l’economia solidària. JOSÉ LUIS CORAGGIO EL MERCAT (economista i investigador JOAN SUBIRATS (professor de social argentí) Ciència Política de l’IGOP-UAB) Una altra característica per a aquesta economia futura L’economia que ara domina –la competitiva, financera i especu- és que caldria redefinir el paper del diner. Hem instau- lativa– no és la forma natural de fer les coses. No pot ser que rat una societat on pràcticament tot es pot fer i com- la ficció del mercat autoregulat cada dia exigeixi més regulació prar amb diners i on, al contrari, si no tens diners, sem- i més sacrificis socials. L’existència de l’economia social i soli- bla que no siguis res. A més, està acceptat que el diner dària –i el seu enfortiment– és clau per posar de manifest que genera diner, és a dir, acceptem l’interès, la qual cosa hi ha altres maneres de fer economia i que l’economia no és una no és evident en absolut ni ha estat pas sempre així. cosa aliena a les persones i les seves necessitats.
  • TALLER Educació per a la sostenibilitat.Dirigida a adults i infants, amb una meto-dologia participativa. ORGANITZA: Nusos PROGRAMA D’ACTIVITATS TAULA DE PRESENTACIÓ Amplificant l’al- ternativa. Premsa alternativa i econo- mia social: al servei de les persones.Dissabte 27 ESPAI FAMÍLIA PRESENTACIÓ Informe anual de Comerç PRESENTACIÓ Llibre sobre finançament Amb David Fernàndez, periodista de la Just. ORGANITZA: Coordinadora Estatal de col·lectiu. Directrius bàsiques i com plan- Directa.PRESENTACIÓ La Tavella, fruita i verdura Comerç Just tejar un projecte de finançament col·lec- ORGANITZA: Setmanari Directamolt sanes i amb compromís social. Dissabte 27, 16 h. ESPAI ALTERNATIVES tiu. ORGANITZA: Eric Rivera Diumenge 28, 10.30 h. ESPAI ALTERNATIVESORGANITZA: La Tavella Dissabte 27, 18 h. LLOTJADissabte 27 (matí) LLOTJA XERRADA / PRESENTACIÓ Experiències de TAULA RODONA La Dimensió internacio- col·lectivització. Amb CASX, AureaSoci- XERRADA Autoconsum alimentari i mo- nal de l’ESS. Amb membres de les xarxesTALLER De cuina. ORGANITZA: Mescladís al i la Cooperativa Integral Catalana (CIC). dels alternatius d’accés a productes a- d’economia solidària d’Itàlia, França, Por-Dissabte 27 (matí) ESPAI FAMÍLIA ORGANITZA: CIC groecològics. ORGANITZA: EcoConsum tugal, Luxemburg i el Brasil. Dissabte 27, 16 h. LLOTJA Dissabte 27, 18 h. ESPAI ALTERNATIVES ORGANITZA: XES InternacionalXERRADA Internet i Catalunya: Construint Diumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVESuna cultura de la llibertat i la solidaritat. TAULA RODONA Finances ètiques. Amb la TEATRE “Sobre contes i miralls”. ProduïdaSemblances entre el moviment coopera- participació d’Oikocredit, Fiare, Coop57, per Lletra18. ORGANITZA: Quim Pañart TAULA RODONA Xarxes locals d’auto-tiu, el moviment anarquista i l’estructura o- les CAF. ORGANITZA: Finançament Ètic i Dissabte 27, 19.30 h ESPAI ESCENARIS gestió i Economia Solidària. Les expe-berta i participativa d’Internet. Solidari (FETS). riències dels barris i viles de Sants,ORGANITZA: Artur Serra (i2cat) Dissabte 27, 17 h. ESPAI ALTERNATIVES TALLER Espai de trobada ritual Dansa circu- Santa Coloma de Gramenet, Poble Sec,Dissabte 27, 12 h. ESPAI ALTERNATIVES lar, meditació, autocura... Gràcia, Poblenou, Sant Andreu de Palo- PRESENTACIÓ Llibre: “Recupera tu futu- ORGANITZA: Etnicas Joyas mar (GESSTAP) i Mataró, entre moltesTAULA RODONA Com construir una altra ro”. ORGANITZA: Gil Toll Dissabte 27, 19.30 h LLOTJA altres.economia: fer mercat social. Ponents: Jor- Dissabte 27, 17 h. LLOTJA ORGANITZA: Xarxes locals i XESdi Via (producció cooperativa), Anna Fer- XERRADA El projecte Som Energia, autocon- Diumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVESnández (comercialització justa), Ramon TAULA RODONA Economies crítiques: sum energètic i models alternatius d’accésPasqual (finances ètiques), moneda social cinc peces per a un puzzle. Ponents: Jo- a l’energia. ORGANITZA: Som Energia TALLER El rol de les empreses en la pro-i consum responsable. ORGANITZA: XES aquim Sempere (economia marxista), Dissabte 27, 20 h. ESPAI ALTERNATIVES moció de nous models econòmics.Dissabte 27, 12.15 h. ESPAI ALTERNATIVES Institut de Ciències Econòmiques i de ORGANITZA: Cooperativa ETCs l’Autogestió (Economia llibertària), Jordi XERRADA Experiències i bones pràctiques Diumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVESTAULA RODONA Gestió comunitària. Amb Garcia (economia solidària), Enric Tello des del sector de l’economia solidària iRoquetes, Casa Orlandai, l’Harmonia, Ate- (economia ecològica) i economia femi- presentació de la nova Carta de l’Econo- XERRADA La moneda social com a eina deneu Rebel... ORGANITZA: Ateneu 9 Barris nista. ORGANITZA: XES mia Solidària. ORGANITZA: REAS transformació. ORGANITZA: XESDissabte 27, 16 h. ESPAI ALTERNATIVES Dissabte 27, 18 h. ESPAI ALTERNATIVES Dissabte 27, 20 h. ESPAI ALTERNATIVES Diumenge 28, 13 h. ESPAI ALTERNATIVES CON SU LTE U E L PROG RAMA ACTUALITZAT A LA PÀG I NA WE B : WWW.FI RAESC.ORGACTIVITATS ESPECIALS ACTIVITATS PERMANENTS ESPAI ESCENARISBICIBARRIS 2012 LECTURA DEL MANIFEST EXPOSICIÓ Mostra de diverses ma- EXPOSICIÓ Història AUDIOVISUALSRuta en bicicleta per les coo- PER L’ECONOMIA SOLIDÀRIA quetes demostratives sobre ener- del cooperativisme. Llavors per a una altra econo-peratives de Sant Andreu. Dissabte 27, 12 h. gies renovables i sobre eficiència ORGANITZA: La Ciutat Invisible mia (XES), Congrés fundacio-ORGANITZA: Biciclot ESPAI CENTRAL energètica. nal de RIPESS Europa (Clara-i la Ciutat Invisible ORGANITZA: Unico EXPOSICIÓ L’Any Internacional del boia i XES), Ecos, naixementDissabte 27, 11 h. ESPAI BARRI CONCERT. Dissabte 27, 21 h. cooperativisme. ORGANITZA: FCTC d’un grup cooperatiu (ECOS), ESPAI CENTRAL EXPOSICIÓ Els bancs passen fac- (L’Apòstrof i la Ciutat Invisible) Com un gegant invisible (CanCERCAVILA tura. Crítica del model financer Batlló), Trobada estatal de Co-ORGANITZA: Diables PAELLA POPULAR especulatiu i l’alternativa de la EXPOSICIÓ Experiències de op57 (Coop57) i Píndoles d’ex-de Sant Andreu Diumenge 28, 14 h. banca ètica. la Xarxa d’Economia Solidària. periències de Reas (Reas), en-Dissabte 27, 11 h. ESPAI BARRI ESPAI CENTRAL ORGANITZA: Oikocredit i Setem ORGANITZA: XES tre d’altres.ENTITATS PARTICIPANTS A LA FIRAAfoca www.afoca.org Aiguasol sccl www.aiguasol.coop Altermercat sccl www.altermercat.cat Alternativa 3 www.alternativa3.comAposta www.aposta.coop Aprise-Promocions www.promocions.com Arç Intercooperació Economica www.arccoop.cat Arç ServeisIntegrals dAssegurances www.arccoop.coop Arrels Fundació www.arrelsfundacio.org Artesans del món comerç just http://ca-es.face-book.com/artesansdelmon.vic Associació Andròmines www.andromines.net Attac Catalunya www.attac-catalunya.org Barcelonyawww.barcelonya.com Barnaciber www.barnaciber.com Biciclot sccl www.biciclot.net C.A.B. (Consell dAssociacions de Barcelona)www.cab.cat Calidoscoop sccl www.calidoscoop.coop Casal www.casalitos.org Cevagraf sccl www.cevagraf.coop CGT www.cgtcata-lunya.cat Claraboia Audiovisual sccl www.claraboia.coop Col·lectiu Ronda www.cronda.coop Complementum www.complementum.netConfavc www.confavc.cat Coop de ma coopdema.cat Coop57 www.coop57.coop Cooperativa Integral Catalana www.cooperativa.cat CosCooperació i Salut www.cos.coop Cric www.opcions.org Démodé produccions www.demode.coop Desenvolupament comunitariwww.desenvolupamentcomunitari.cat Diva 2001 scp www.club-manitas.com Ecoinstitut www.ecoinstitut.es Ecos www.grupecos.coopEdpac www.edpac.cat El Foli verd www.foliverd.com El Tinter www.eltinter.com Els Tres turons www.els3turons.org Etcs www.etcs.coopEx-libris www.exlibris.coop Fccuc www.fccuc.coop Fctc www.cooperativestreball.coop Fets www.fets.org Fiare www.projectefiare.catFundació Roca i Galès www.rocagales.org Fundació Unió Cooperadors de Mataró www.cooperadorsdemataro.coop Futur Just empresa ON ES FARÀ:dinserció www.futur.cat Gedi gestió i disseny www.consop.org Gest civic www.gestcivic.coop Gestio integral sccl www.affectio.es Gestió Nau Central de la Fabra i Coatsveinal www.confavc.org Granja escola lAuró sll www.granjaescolalauro.org Hobest www.hobest.cat Iac www.iac.cat Iactawww.iacta.coop Koinos sccl www.koinosbcn.com La Ciutat invisible www.laciutatinvisible.coop La Plana www.laplana.org LApòstrof Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona.www.apostrof.coop LEspai Icaria www.icariaeditorial.com LOlivera www.olivera.org Mescladís www.mescladis.org Missatgers Trèvolwww.trevol.com Mol-matric www.molmatric.coop Mutualitat Sinera www.confavc.org/sinera Nova-Centre per a la innovació social COM ARRIBAR-HI:www.nova.cat Nusos www.nusos.net Observatori Desc www.observatoridesc.org Robafaves www.robafaves.org Rocaguinarda <M> L1 Sant Andreu - BUS 11, 35, 40, 73, B20, N9www.rocaguinarda.org Sepra servei de prevenció integral sccl www.sepra.es Setem www.setem.cat Sodepau www.sodepau.org Som RENFE Sant Andreu Comtal - BICING c. Sant Adrià 2energia www.somenergia.coop Sostre civic sccl www.sostrecivic.org Tandem social sccl www.tandemsocial.com Teixidors sccl www.tei-xidors.com Xarxa de Consum Solidari www.xarxaconsum.net Camp de la sort www.campdelasort.cat Reas www.economiasolidaria.orgTigre de paper/edicions cultura 21 www.tigredepaper.cat Dolça revolució de les plantes medicinals www.dolcarevolucio.cat Oikocredit COL·LABORA:www.oikocredit.cat La Tavella www.latavella.cat Unico www.unico.cat Font de vida www.fontdevida.com Espai danàlisi social slwww.edas.cat Faedei www.faedei.org Fundació Microfinances i desenvolupament (microfides) www.microfides.com Directa www.setma-naridirecta.info Gestap-Trocandreu www.assembleastap.wordpress.com Trinijove www.trinijove.org Teteria Malea www.tete-ria-malea.blogspot.com Fundació Ared www.fundacioared.org Formatges Puigcerver www.ecologicdepuigcerver.com Lletra 18www.lletra18.blogspot.com Associació Alba www.aalba.cat Ideas sca www.ideas.coop Cooperativa Consum 30 panxes www.formainfoco-opsagrera.wordpress.com Associació Fiare Catalunya www.projectefiare.cat Ecoreciclat www.ecoreciclat.com Abacus www.aba- CESSIÓ DESPAIS:cus.coop Fundació Desenvolupament Comunitari www.fdc.cat Fent pais www.fentpais.cat Amas4 www.amas4.com Ecol3vngwww.ecol3vng.blogspot.com El Bido de 9 Barris (Gestora Ateneu Popular) www.ateneu9B.net La Fera ferotge sccl www.laferaferotge.cat CoopEl Borró http://elborro.blogspot.com.es/ Coop El Guaret http://elguaret.wordpress.com/ LLavors a grapats http://llavorsagrapats.word-press.com/ Melmelades Enrique Zabaleta || Etnicas joyas || Xarxa 9 barris coopera || Coop agroecologica El llevat de 9 barris