Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006

on

  • 952 views

Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006 FONT: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/07/21/pdfs/A02243-02280.pdf

Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006 FONT: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/07/21/pdfs/A02243-02280.pdf

Statistics

Views

Total Views
952
Views on SlideShare
940
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 12

http://www.cgtcatalunya.cat 9
http://cgtcatalunya.cat 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006 Estatut d´Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica 6/2006 Document Transcript

  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2243 social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de CAP DE L’ESTAT drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció13087 LLEI ORGÀNICA 6/2006, de 19 de juliol, de del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objec- reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. tius de la qual comparteix. («BOE» 172, de 20-7-2006.) Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre JUAN CARLOS I mundial pacífic i just. REI D’ESPANYA El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgànica. com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Cons- Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciuta- titució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat na-dans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo sanciono cional de Catalunya com a nacionalitat.la Llei orgànica següent. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogo- vern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Cons- PREÀMBUL titucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Gene- Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les rals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.aportacions d’energies de moltes generacions, de moltestradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles TÍTOL PRELIMINARuna vocació constant d’autogovern, encarnada en institu-cions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a Article 1. Catalunya.les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogo-aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les «Consti- vern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb latucions i altres drets de Catalunya». Després del 1714, han estat Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma insti-diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogo- tucional bàsica.vern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades,entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de laGeneralitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Genera- Article 2. La Generalitat.litat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’or-Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. ganitza políticament l’autogovern de Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institu- 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presi-cions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i dència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions querespecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques estableix el capítol V del títol II.de la persona i dels pobles; una història que les dones i els 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i elshomes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer altres ens locals que les lleis determinin integren també elpossible la construcció d’una societat democràtica i avan- sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els qualsçada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espa- aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llurnya i incardinada a Europa. autonomia. El poble català continua proclamant avui com a valors 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble desuperiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixenigualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de aquest Estatut i la Constitució.progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots elsque viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i Article 3. Marc polític.dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fona-subsidiarietat. menten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Es- regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat éstatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversi- multilateralitat.tat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europeaper als temps venidors. el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els Catalunya és una comunitat de persones lliures per a valors, els principis i les obligacions que deriven del fet depersones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats formar-ne part.diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en elrespecte per la dignitat de cadascuna de les persones. Article 4. Drets i principis rectors. L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configu-rat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure elcapacitat innovadora i emprenedora, uns valors que conti- ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquestnuen impulsant-ne el progrés. Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració univer- L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitu- sal de drets humans, el Conveni europeu per a la proteccióció, i també en els drets històrics del poble català, que, en el dels drets humans i els altres tractats i convenis internacio-marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixe- nals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen elsment d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol drets i les llibertats fonamentals.desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure lesEstat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i delspobles d’Espanya. grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat de totes les persones en la vida política, econòmica, culturalsempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar idels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió desenvolupar llur identitat.
  • 2244 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els 5. El Parlament ha de regular les diverses expressionsvalors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordrela pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de protocol·lari.gènere i el desenvolupament sostenible. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.Article 5. Els drets històrics. L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els Article 9. El territori.drets històrics del poble català, en les seves institucions El territori de Catalunya és el que correspon als límitsseculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment deincorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició l’entrada en vigor d’aquest Estatut.transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, delsquals deriva el reconeixement d’una posició singular de laGeneralitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la Article 10. La capital.projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institu- La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que éscional en què s’organitza la Generalitat. la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i elArticle 6. La llengua pròpia i les llengües oficials. Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, amb el que estableixen, respectivament, el Reglament delel català és la llengua d’ús normal i preferent de les adminis- Parlament i la llei.tracions públiques i dels mitjans de comunicació públics deCatalunya, i és també la llengua normalment emprada com a Article 11. L’Aran.vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També hoés el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institu-Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües cions pròpies.oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucionsconèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotadales mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defen-drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que sada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reco-disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de neix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aranqualsevol de les dues llengües. com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídicnecessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la especial.Unió Europea i la presència i la utilització del català en elsorganismes internacionals i en els tractats internacionals de Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics icontingut cultural o lingüístic. culturals amb Catalunya. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i lacooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’inter-comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests canvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territo-efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, ris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vinclespoden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquestscol·laboració per a la promoció i la difusió exterior del efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui,català. poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la crea-la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, ció d’organismes comuns.d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis denormalització lingüística. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior.Article 7 La condició política de catalans. . La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciuta- comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistèn-dans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veï- cia necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segonsnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exer- que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació ambceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. les institucions públiques i privades dels territoris i els països 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics defi- on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol-nits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estrangerque han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobretambé llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, aquesta matèria.si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 14. Eficàcia territorial de les normes.Article 8. Símbols de Catalunya. 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el 1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudicicom a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne. de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal obarres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis per altres normes d’extraterritorialitat.públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espa- 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de nyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguinSetembre. el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin 4. L ’himne de Catalunya és «Els segadors». llur voluntat en contra.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2245 TÍTOL I 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, Dels drets, deures i principis rectors per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. CAPÍTOL I 4. L ’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatò- ries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. Drets i deures de l’àmbit civil i social 5. Totes les persones tenen dret a la formació professio- nal i a la formació permanent, en els termes que estableixenArticle 15. Drets de les persones. les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els ter- 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i mes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públicsels deures reconeguts per les normes a què fa referència per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir enl’article 4.1. igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en fun- 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, ció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltracta- 7 Les persones amb necessitats educatives especials .ments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedirdesenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret aCatalunya es poden estendre a altres persones, en els termes participar en els assumptes escolars i universitaris en elsque estableixen les lleis. termes que estableixen les lleis.Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural. Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condi-establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics cions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llursper a atendre les càrregues familiars. capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i pre-Article 17 Drets dels menors. . servar el patrimoni cultural. Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessà-ria per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar Article 23. Drets en l’àmbit de la salut.en el context familiar i social. 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitatArticle 18. Drets de les persones grans. pública, en els termes que estableixen les lleis. Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliu- 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecteres d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o met-discriminades a causa de l’edat. gessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.Article 19. Drets de les dones. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els ser- 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament veis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb digni- los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que elstat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltracta- siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol inter-ments i de tota mena de discriminació. venció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confiden- 2. Les dones tenen dret a participar en condicions cialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termesd’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits que estableixen les lleis.públics i privats. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials.Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort. 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials deadequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestesdignitat el procés de llur mort. prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actua- 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur volun- ció que les afecti personalment, en els termes que establei-tat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de xen les lleis.les instruccions sobre les intervencions i els tractaments 2. Les persones amb necessitats especials, per a man-mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en tenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària,els termes que estableixen les lleis, especialment pel perso- tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acordnal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar per- amb les condicions que legalment s’estableixen.sonalment llur voluntat. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida deArticle 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació. ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qua- 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dretlitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i lad’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi col·laboració socials.aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els Article 25. Drets en l’àmbit laboral.principis establerts per l’article 37 el dret que els assisteix .4,per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’sque vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titu- professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveislaritat pública, en les quals l’ensenyament és laic. públics d’ocupació.
  • 2246 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i ano han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termesmitjans de subsistència propis tenen dret a percebre presta- que estableixen aquest Estatut i les lleis.cions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar,termes que estableixen les lleis. directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els proce-laborals i professionals en condicions de garantia per a la diments que estableixi el Reglament del Parlament.salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que establei-informació, la consulta i la participació en les empreses. xen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Genera- 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret litat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de lesa complir llurs funcions en els àmbits de la concertació competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de lessocial, la participació i la col·laboració social. institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure laArticle 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge. convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els Les persones que no disposen dels recursos suficients ajuntaments, en matèria de les competències respectives, entenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesu-res que garanteixi aquest dret, amb les condicions que deter- Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bonaminen les lleis. Administració. 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsArticle 27 Drets i deures amb relació al medi ambient. . d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les con- 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equi- dicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis,librat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els amb independència del règim de llur prestació.estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públicsTambé tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del pai- de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’unasatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels podersús responsable i evitar-ne el malbaratament. públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i lesdiferents formes de contaminació, d’acord amb els estàn- garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 idards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el han de determinar els casos en què les administracionsdeure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenenen les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents for- han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacionsmes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conser- dels prestadors.var-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informa- Article 31. Dret a la protecció de les dades personals.ció mediambiental de què disposen els poders públics. El Totes les persones tenen dret a la protecció de les dadesdret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre personals contingudes en els fitxers que són competència depúblic justificats, en els termes que estableixen les lleis. la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir- ne la correcció. Una autoritat independent, designada pelArticle 28. Drets dels consumidors i usuaris. Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respec- tats, en els termes que estableixen les lleis. 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usu-àries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llursalut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i CAPÍTOL IIIentenedora sobre les característiques i els preus dels produc- Drets i deures lingüísticstes i dels serveis, a un règim de garanties dels productesadquirits i dels subministraments contractats i a la protecció Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llen-de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, gües.negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser infor- Totes les persones tenen dret a no ésser discriminadesmats i a participar, directament o per mitjà de llurs represen- per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol detants, pel que fa a les administracions públiques de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, vali-Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. desa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions CAPÍTOL II públiques i les institucions estatals. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les admi-Article 29. Dret de participació. nistracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en obliga les institucions, organitzacions i administracionscondicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, enmanera directa o bé per mitjà de representants, en els supò- general, les entitats privades que en depenen quan exercei-sits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. xen funcions públiques. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administra-representants en els òrgans polítics representatius i a pre- ció de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registressentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixinrequisits que estableixen les lleis. en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2247tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua CAPÍTOL IVsol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacionsindegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exi- Garanties dels drets estatutarisgir cap mena de traducció. Article 37 Disposicions generals. . 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges iels magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquestpropietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acordpersonal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposi-llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que cions que dictin els poders públics de Catalunya han de res-estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement ade- pectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentitquat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a més favorable per a llur plena efectivitat.complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vincu-treball. len l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administra- 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets ició de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el perso- els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicionsnal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i sufi- d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítolscient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta.les funcions pròpies del seu lloc de treball. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacio- dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’hannar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i de fer per llei del Parlament.amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comportenel procediment establert per la legislació corresponent. una alteració del règim de distribució de competències ni laAquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els creació de títols competencials nous o la modificació delsescrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficà- que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol nocia jurídica. pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen laArticle 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris. Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratifi- cats per Espanya. Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment iper escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició Article 38. Tutela.d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Lesentitats, les empreses i els establiments oberts al públic a 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els dretsCatalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüís- que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta delstica en els termes que estableixen les lleis. drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c.Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capí- tols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures 1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant elen català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb elscatalà s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i procediments que estableixen les lleis.d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no uni-versitari. CAPÍTOL V 2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament encatalà en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret Principis rectorsi el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i Article 39. Disposicions generals.el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quinasigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar lesL’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presèn- polítiques públiques d’acord amb els principis rectors quecia adequada en els plans d’estudis. estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en cen- llurs competències, els poders públics de Catalunya han detres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habi- promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-tual. ne l’eficàcia plena. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat cor- 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels prin-responent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del cipis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judi-dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de com- cial i l’actuació dels poders públics.prensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdic- ció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres dispo- 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris sicions que els despleguen.tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llenguaoficial que elegeixin. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies.Article 36. Drets amb relació a l’aranès. 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurí-utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en ara- dica, econòmica i social de les diverses modalitats de famílianès en llurs relacions amb les administracions públiques i que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohe-amb les entitats públiques i privades que en depenen. sió social i com a primer nucli de convivència de les perso- 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’ara- nes. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiquesnès en llurs relacions amb la Generalitat. i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència,lingüístics amb relació a l’aranès. amb una atenció especial a les famílies nombroses.
  • 2248 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels 2. Els poders públics han de vetllar per la plena inte-infants, especialment contra tota forma d’explotació, gració social, econòmica i laboral de les persones i delsd’abandonament, de maltractament o crueltat i de la col·lectius més necessitats de protecció, especialment delspobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusióa terme pels poders públics o per institucions privades l’in- social.terès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la 4. Els poders públics han de promoure polítiques seguretat i la protecció integral de les persones, especial-públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facili- ment de les més vulnerables.tant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que 4. Els poders públics han de garantir la qualitat delpuguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en elsen igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurí- 5. Els poders públics han de promoure polítiques pre-dica de les persones amb discapacitats i han de promou- ventives i comunitàries i han de garantir la qualitat delre’n la integració social, econòmica i laboral. També han servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determi-d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o comple- nen com a bàsics.mentar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions 6. Els poders públics han de garantir la protecció de necessàries per a establir un règim d’acolliment de les per-les persones grans perquè puguin portar una vida digna i sones immigrades i han de promoure les polítiques queindependent i participar en la vida social i cultural. També garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deu-han de procurar la plena integració de les persones grans res de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats,en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomo-el principi de solidaritat intergeneracional. dació social i econòmica i la participació en els afers 7 Els poders públics han de promoure la igualtat de . públics.les diferents unions estables de parella, tenint en compte 7 Els poders públics han de vetllar per la convivència .llurs característiques, amb independència de l’orientació social, cultural i religiosa entre totes les persones asexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i convic-unions i altres formes de convivència i llurs efectes. cions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls itotes les persones amb independència de l’origen, la naci- la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i me-onalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’ori- diació. També han de garantir el reconeixement de la cul-entació sexual, i també han de promoure l’eradicació del tura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat histò-racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofò-bia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la rica d’aquest poble.igualtat i la dignitat de les persones. Article 43. Foment de la participació.Article 41. Perspectiva de gènere. 1. Els poders públics han de promoure la participació 1. Els poders públics han de garantir el compliment social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les políti-del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes ques públiques, i també la participació individual i associa-en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció pro- tiva en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític,fessional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure inicia-i en totes les altres situacions, i també han de garantir que tiva i autonomia.les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de 2. Els poders públics han de facilitar la participació i lamaternitat. representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat especial a les zones menys poblades del territori.en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les 3. Els poders públics han de procurar que les cam-dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la panyes institucionals que s’organitzin en ocasió delsigualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. processos electorals tinguin com a finalitat la de pro- 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afron- moure la participació ciutadana i que els electors rebintin de manera integral totes les formes de violència contra les dels mitjans de comunicació una informació veraç,dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme políticfomentar el reconeixement del paper de les dones en els sobre les candidatures que concorren en els processosàmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure electorals.la participació dels grups i les associa-cions de dones enl’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en Article 44. Educació, recerca i cultura.compte el valor econòmic del treball de cura i atenció enl’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques 1. Els poders públics han de garantir la qualitat deleconòmiques i socials. sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competèn- humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en elscies, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme,perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convi-els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el vència democràtica.benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos 2. Els poders públics han de promoure el coneixe-i a la seva salut reproductiva i sexual. ment suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenya- ment obligatori.Article 42. Cohesió i benestar socials. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impul- sar la implicació i la participació de la família en l’educació 1. Els poders públics han de promoure polítiques dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i hanpúbliques que fomentin la cohesió social i que garanteixin de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació enun sistema de serveis socials, de titularitat pública i concer- el lleure.tada, adequat als indicadors econòmics i socials de 4. Els poders públics han de fomentar la investigació iCatalunya. la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2249conservació i la difusió del patrimoni cultural de control de l’erosió i de les activitats que alteren el règimCatalunya. atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació 5. Els poders públics han d’emprendre les accions del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat,necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i elscultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultu- productes.ral, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. 3. Els poders públics han de fer efectives les condi- cions per a la preservació de la natura i la biodiversitat,Article 45. Àmbit socioeconòmic. han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures neces- permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natu-sàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social ral i paisatgístic.de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió eco-la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la nòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un trac-igualtat d’oportunitats. tament especial de les zones de muntanya, la protecció del 2. Els poders públics han de promoure una distribució paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitatsde la renda personal i territorial més equitativa en el marc agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibradad’un sistema català de benestar. al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’inte- 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures neces- rès general i les xarxes de comunicació.sàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballa- 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans ladors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en informació mediambiental i han de fomentar l’educació enles empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de els valors de la preservació i de la millora del medi ambientl’estabilitat laboral, de formació de les persones treballado- com a patrimoni comú.res, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higieneen el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc detreball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia Article 47 Habitatge. .del descans necessari i de les vacances retribuïdes. Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatgecatalà de relacions laborals establert en funció de la realitat públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pelsproductiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus joves i els col·lectius més necessitats.agents socials, en el qual han d’estar representades les orga-nitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Article 48. Mobilitat i seguretat viària.Generalitat. En aquest marc, els poders públics han defomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concerta- 1. Els poders públics han de promoure polítiques deció, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibili-conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i tat, que fomentin la utilització del transport públic i la millorala millora de l’entramat productiu. de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de amb mobilitat reduïda.l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una maneracompte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure inicia- prioritària, les mesures destinades a l’increment de la segu-tiva i les condicions de competència, i ha de protegir espe- retat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb unacialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’aten-autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Genera- ció a les víctimes.litat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societatslaborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han departicipar en la definició de les polítiques públiques que les 1. Els poders públics han de garantir la protecció de laafectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbi- salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legí-tratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els tims dels consumidors i usuaris.diversos agents socials. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’ins- 7 Les organitzacions professionals i les corporacions de . truments de mediació i arbitratge en matèria de consum,dret públic representatives d’interessos econòmics i profes- n’han de promoure el coneixement i la utilització i han desionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.consultades en la definició de les polítiques públiques queles afectin. Article 50. Foment i difusió del català. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social,cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes 1. Els poders públics han de protegir el català en tots elsd’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el conei-promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estra- xement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte atègies econòmiques i socials dels diversos territoris de l’aranès.Catalunya. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ense- nyament superior, en l’àmbit de les competències respecti-Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i ves, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús equilibri territorial. del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendremedi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col- 4. Els poders públics han de promoure que les dadeslectiva i intergeneracional. que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruc- 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir espe- cions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constincialment a la reducció de les diferents formes de contamina- també en català.ció, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, 5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corpo-l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, racions públiques de Catalunya, les institucions i les empre-la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el ses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han
  • 2250 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació TÍTOL IIentre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i lesnotificacions dirigides a persones físiques o jurídiques resi- De les institucionsdents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans arebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua CAPÍTOL Ide signes catalana i les condicions que permetin d’assolir laigualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta El Parlamentllengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció irespecte. Article 55. Disposicions generals. 7 L . ’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, 1. El Parlament representa el poble de Catalunya.ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprovaaquest article. S’han d’establir els instruments de coordina- els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’accióció i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efec- política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment eltius. pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable.Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament. Article 56. Composició i règim electoral. 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputatsaccions de foment de la pau al món. i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual,cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislacióprogrames d’ajut humanitari d’emergència. electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcionalArticle 52. Mitjans de comunicació social. i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones 1. Correspon als poders públics de promoure les condi- del territori de Catalunya. L ’Administració electoral és inde-cions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mit- pendent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procésjans de comunicació una informació veraç i uns continguts electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parla-que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polí- ment aprovada en una votació final sobre el conjunt del texttic, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comu- per majoria de dues terceres parts dels diputats.nicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunyaneutral. que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb 2. Els poders públics han de promoure les condicions la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’esta-per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audio- blir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboracióvisuals en l’àmbit de Catalunya. de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinzeArticle 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les comunicació. eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement dela societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la Article 57 Estatut dels diputats. .comunicació i a les tecnologies de la informació, en condi-cions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el 1. Els membres del Parlament són inviolables pels votslaboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durantal servei de les persones i no afectin negativament llurs llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret quedrets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, 2. En les causes contra els diputats, és competent elcontinuïtat i actualització. Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en elsrecerca i la innovació tecnològiques perquè les oportuni- mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.tats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.la informació contribueixin a la millora del benestar i lacohesió socials. Article 58. Autonomia parlamentària.Article 54. Memòria històrica. 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vet- 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, elllar pel coneixement i el manteniment de la memòria histò- seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn.rica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia 3. L ’aprovació i la reforma del Reglament del Parlamentla resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràti- corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favora-ques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives ble de la majoria absoluta dels diputats en una votació finalinstitucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili- sobre el conjunt del text.tació de tots els ciutadans que han patit persecució com aconseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern Article 59. Organització i funcionament.de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria histò- 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesarica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’eleccióla dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitaris- i les funcions.mes i del reconeixement de totes les persones que han patit 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deu-persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques res dels diputats, els requisits per a la formació de grupso de consciència. parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2251funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Por- titucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica deltaveus. Tribunal Constitucional. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut igrups parlamentaris participen en totes les comissions en les lleis.proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legisla-pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nom- tiva.bre de diputats que el Reglament del Parlament determini,en proporció a la representació de cada grup parlamentari. 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, alsLa Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en elsquan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans,quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans repre-En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parla- sentatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial quement, el mandat dels diputats que integren la Diputació Per- estableix aquest Estatut.manent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les admi- que regulen directament les matèries esmentades pels arti-nistracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obliga- cles 2.3, 6, 37 56.2, 67 68.3, 77 79.3, 81.2 i 94.1. L .2, .5, .3, ’aprova-ció de comparèixer a requeriment del Parlament. ció, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlamentsobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Es-d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les tatut n’estableixi una altra.comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòria- 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’apro-ment, d’acord amb el procediment i les garanties establerts vació d’iniciatives legislatives a les comissions legislativespel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta dele-sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. gació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions 7 El Reglament del Parlament ha de regular la tramita- . la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, elció de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parla- pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativament. També ha d’establir mecanismes de participació ciuta- al Govern.dana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legisla-Article 60. Règim de les reunions i les sessions. tiva. 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat deordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Governpot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes que contenen legislació delegada tenen el nom de decretsordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parla- legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa lament són convocades pel seu president o presidenta per reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, lle-acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups vat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulacióparlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de essencial i el desenvolupament directe dels drets reconegutsgrups parlamentaris o de diputats que en representin la per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciuta-majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió dans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.extraordinària a petició del president o presidenta de la 2. La delegació legislativa només es pot atorgar alGeneralitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’unaun ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’unexhaurit. termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan elsupòsits establerts pel Reglament del Parlament. Govern es troba en funcions. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formularde trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar lesdiputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de lamajoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern amajories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i elso pel Reglament del Parlament. criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pelArticle 61. Funcions. Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets Corresponen al Parlament, a més de les funcions esta- legislatius.blertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat Article 64. Decrets llei.al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria espe-cífica i de manera proporcional al nombre de diputats de 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, elcada grup parlamentari. Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret lleiMesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleisParlament encarregats de defensar-les. de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desen- c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes volupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per lade llei. Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de pressupost de la Generalitat.competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini impror-150 de la Constitució. rogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar- són validats expressament pel Parlament després d’un debatse davant elTribunal Constitucional en altres processos cons- i una votació de totalitat.
  • 2252 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a pro- exercir les atribucions del president o presidenta relativesjectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació iestablert per l’apartat 2. el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.Article 65. Promulgació i publicació de les lleis. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, delegar temporalment funcions executives en un dels con-pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena sellers.la publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya», en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i CAPÍTOL IIIen el «Boletín Oficial del Estado». A l’efecte de l’entrada envigor, regeix la data de publicació en el «Diari Oficial de la El Govern i l’Administració de la GeneralitatGeneralitat de Catalunya». La versió oficial en castellà és latraducció elaborada per la Generalitat. SECCIÓ PRIMERA. EL GOVERNArticle 66. Causes de finiment de la legislatura. Article 68. Funcions, composició, organització i cessament. La legislatura fineix per expiració del mandat legal en 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeixcomplir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix lapot finir anticipadament si no té lloc la investidura del presi- funció executiva i la potestat reglamentària d’acord ambdent o presidenta de la Generalitat, o per dissolució antici- aquest Estatut i les lleis.pada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si CAPÍTOL II escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament El president o presidenta de la Generalitat i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidentaArticle 67 Elecció, nomenament, estatut personal, cessa- . de la Generalitat. ment i competències. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat 1. El president o presidenta té la més alta representació han d’ésser publicats en el «Diari Oficial de la Generalitat dede la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la Catalunya». Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes,representació ordinària de l’Estat a Catalunya. per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les dis- 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit posicions generals i les normes.pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular perllei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la pri- Article 69. El conseller primer o consellera primera.mera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és El president o presidenta de la Generalitat per decret potelegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el presi- nomenar i separar un conseller primer o consellera primera,dent o presidenta de la Generalitat en funcions convoca elec- de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El consellercions de manera immediata, que han de tenir lloc entre qua- primer o consellera primera és membre del Govern. El con-ranta i seixanta dies després de la convocatòria. seller primer o consellera primera, d’acord amb el que esta- 4. El president o presidenta de la Generalitat és nome- bleix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pelnat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta.president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de prece-dències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Article 70. Estatut personal dels membres del Govern.Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a 1. El president o presidenta de la Generalitat i els conse-representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. llers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delic- 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, tius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detin-correspon al president o presidenta: guts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia deels decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publica- Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’en-ció. judiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càr- consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitatrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat del Tribunal Suprem.que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. SECCIÓ SEGONA. L DMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT ’A 7 El president o presidenta de la Generalitat cessa per .renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, Article 71. Disposicions generals i principis d’organització iper aprovació d’una moció de censura o denegació d’una funcionament.qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapa-citat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, 1. L ’Administració de la Generalitat és l’organització queque l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Esta-penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de tut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinàriacàrrecs públics. d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, perjudici de les competències que corresponen a l’Adminis-o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i tració local.substitueix el president o presidenta de la Generalitat en 2. L ’Administració de la Generalitat serveix amb objecti-els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’inca- vitat els interessos generals i actua amb submissió plena apacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten les lleis i al dret.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2253 3. L ’Administració de la Generalitat actua d’acord amb han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta diesels principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat següents a la data de publicació del decret en el «Diari Oficialde garantir la integració de les polítiques públiques. de la Generalitat de Catalunya». 4. L ’Administració de la Generalitat, d’acord amb el prin-cipi de transparència, ha de fer pública la informació neces- CAPÍTOL Vsària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L ’Administració de la Generalitat exerceix les seves Altres institucions de la Generalitatfuncions al territori d’acord amb els principis de desconcen-tració i de descentralització. SECCIÓ PRIMERA. EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administra- Article 76. Funcions.ció de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució dediverses formes de personificació pública i privada que pot la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a laadoptar l’Administració de la Generalitat. Constitució de les disposicions de la Generalitat en els ter- b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis mes que estableix l’apartat 2.públics. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, c) L ’actuació de l’Administració de la Generalitat en en els termes que estableixi la llei, en els casos següents:règim de dret privat, i també la participació del sector privat a) L ’adequació a la Constitució dels projectes i les pro-en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels posicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunyaserveis públics. abans que el Parlament els aprovi. 7 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al . b) L ’adequació a aquest Estatut i a la Constitució delsservei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprova-cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i ció del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidacióactualització dels coneixements i la praxi necessària per a del Parlament.complir les funcions públiques. c) L ’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L ’adequació dels projectes i les proposicions de llei iArticle 72. Òrgans consultius del Govern. dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’au- 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consul- tonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut.tiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composi- 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminarció i les funcions. abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicteés l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matè- de competència pel Govern i abans de la interposició de con-ries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del flicte en defensa de l’autonomia local davant el TribunalParlament en regula la composició i les funcions. Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries CAPÍTOL IV tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afec- Les relacions entre el Parlament i el Govern tin drets reconeguts per aquest Estatut.Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern Article 77 Composició i funcionament. . envers el Parlament. 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per 1. El president o presidenta de la Generalitat i els conse- membres nomenats pel president o presidenta de la Genera-llers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les litat entre juristes de reconeguda competència, dues tercerescomissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus mem- cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a propostabres la informació que consideri necessària per a l’exercici de del Govern.les seves funcions.També en pot requerir la presència al Ple i 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàriesa les comissions, en els termes que estableix el Reglament han d’elegir d’entre ells el president o presidenta.del Parlament. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el fun- cionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatutArticle 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les membres. seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dicta- minadores del Consell de Garanties Estatutàries que esta- 1. El president o presidenta de la Generalitat i els conse- bleix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.llers responen políticament davant el Parlament de forma 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomiasolidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidentade la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat polí- SECCIÓ SEGONA. EL SÍNDIC DE GREUGEStica davant el Parlament. Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anà- logues.Article 75. Dissolució anticipada del Parlament. 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defen- El president o presidenta de la Generalitat, amb la delibe- sar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució iració prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabili- aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràctertat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, laexercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tam- dels organismes públics o privats vinculats o que en depe-poc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la nen, la de les empreses privades que gestionen serveisdarrera dissolució per aquest procediment. El decret de dis- públics o acompleixen activitats d’interès general o universalsolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la
  • 2254 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Admi- d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específicsnistració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en d’actuació.depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració localde Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats CAPÍTOL VIo que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col- El govern locallaboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Con- SECCIÓ PRIMERA. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCALsell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les propo- Article 83. Organització del govern local de Catalunya.sicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament idels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan 1. Catalunya estructura la seva organització territorialregulen drets reconeguts per aquest Estatut. bàsica en municipis i vegueries. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col- 2. L ’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, perlaboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generali- 5. Les administracions públiques de Catalunya i les tat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associa-altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen ció dels municipis.l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han deregular per llei les sancions i els mecanismes destinats a Article 84. Competències locals.garantir el compliment d’aquesta obligació. 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli deArticle 79. Designació i estatut del síndic de greuges. competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament control de constitucionalitat i de legalitat.per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves fun- competències pròpies sobre les matèries següents, en elscions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les termes que determinin les lleis:opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és a) L ’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i lainamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes disciplina urbanística i la conservació i el mantenimentque estableix la llei. dels béns de domini públic local. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic b) La planificació, la programació i la gestió d’habi-de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, tatge públic i la participació en la planificació en sòl muni-l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de cipal de l’habitatge de protecció oficial.Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, c) L ’ordenació i la prestació de serveis bàsics a lafuncional i pressupostària d’acord amb les lleis. comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments munici- SECCIÓ TERCERA. LA SINDICATURA DE COMPTES pals.Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comp- e) La regulació de les condicions de seguretat en les tes. activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador de Seguretat dels diversos cossos i forces presents alextern dels comptes, de la gestió econòmica i del control municipi.d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.sector públic de Catalunya. g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del infantil i la participació en el procés de matriculació en elsParlament, exerceix les seves funcions per delegació centres públics i concertats del terme municipal, el mante-d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i niment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels cen-pressupostària, d’acord amb les lleis. tres públics i el calendari escolar. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió delhan d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un transport de viatgers municipal.conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i pro-de participació en els procediments jurisdiccionals sobre mocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especial-responsabilitat comptable. ment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.Article 81. Composició, funcionament i estatut personal. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la pro- tecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics k) La regulació i la gestió dels equipaments esportiusdesignats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. i de lleure i promoció d’activitats.Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incom- telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunica-patibilitats, les causes de cessament, l’organització i el fun- cions.cionament de la Sindicatura de Comptes. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència pri- SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL mària i foment de les polítiques d’acolliment dels immi- DE CATALUNYA grants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitatsArticle 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya. i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritatreguladora independent en l’àmbit de la comunicació audio- 3. La distribució de les responsabilitats administrati-visual pública i privada. El Consell actua amb plena indepen- ves en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre lesdència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves diverses administracions locals ha de tenir en compte llurfuncions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2255Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el Article 88. Principi de diferenciació.que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pelprincipi de diferenciació, d’acord amb les característiques Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional,que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficièn- competencial i financer dels municipis han de tenir encia financera. compte necessàriament les diferents característiques 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanis- demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives,mes per al finançament dels nous serveis derivats de l’am- de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.pliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona.Article 85. El Consell de Governs Locals. El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representa- establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règimció de municipis i vegueries en les institucions de la Gene- especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parla-ralitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parla- ment, ha de participar en l’elaboració dels projectes de lleimentària de les iniciatives legislatives que afecten de que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser con-manera específica les administracions locals i en la trami- sultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciativestació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. legislatives sobre el seu règim especial.Una llei del Parlament regula la composició, l’organitzaciói les funcions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ TERCERA. LA VEGUERIA SECCIÓ SEGONA. EL MUNICIPI Article 90. La vegueria.Article 86. El municipi i l’autonomia municipal. 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització ter- personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisióritorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de territorial adoptada per la Generalitat per a l’organitzacióla comunitat local en els afers públics. territorial dels seus serveis. 2. El govern i l’administració municipals corresponen 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa terri-a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regi- torial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus inte-dors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de ressos.complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia Article 91. El Consell de Vegueria.per a l’exercici de les competències que té encomanades ila defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueriarepresenta. corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no presidenta i pels consellers de vegueria.poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra 2. El president o presidenta de vegueria és escollitadministració. pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputa-a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels cions.municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la 4. La creació, la modificació i la supressió, i també eljurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regu-les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les lats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials,seves competències. si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que esta- 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis bleix l’article 141.1 de la Constitució.per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un SECCIÓ QUARTA. LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALSmunicipi formin nuclis separats es poden constituir en SUPRAMUNICIPALSentitats municipals descentralitzades. La llei els ha de Article 92. La comarca.garantir la descentralització i la capacitat suficients per aportar a terme les activitats i prestar els serveis de llur 1. La comarca es configura com a ens local amb per-competència. sonalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.Article 87 Principis d’organització i funcionament i potes- . 2. La creació, la modificació i la supressió de les tat normativa. comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoor-ganització dins el marc de les disposicions generals esta- Article 93. Els altres ens locals supramunicipals.blertes per llei en matèria d’organització i funcionamentmunicipal. Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i ena cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació,llurs competències, i també per a complir tasques d’inte- la modificació i la supressió, i també l’establiment delrès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei delconvenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions Parlament.i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuacióconjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és CAPÍTOL VIIper a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen Organització institucional pròpia de l’Aranreconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a Article 94. Règim jurídic.expressió del principi democràtic en què es fonamenten,en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els 1. L ’Aran disposa d’un règim jurídic especial establertquals es projecta llur autonomia. per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix
  • 2256 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16l’especificitat de l’organització institucional i administrativa Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya.de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestio-nar els afers públics del seu territori. 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Gene- la fiscal en cap delTribunal Superior de Justícia de Catalunya,rau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Con- representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en elsselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El termes que estableix el seu estatut orgànic.síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena laGeneralitat a l’Aran. publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà Catalunya en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trame-establerta per llei. tre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal 4. El Conselh Generau té competència en les matèries Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell deque determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-lai la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fala llei li atribueix, en especial, en les actua-cions de munta- pública.nya. L ’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunyade participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Laafecten el seu règim especial. Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos finan-cers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els CAPÍTOL IIserveis de la seva competència. El Consell de Justícia de Catalunya TÍTOL III Article 97 El Consell de Justícia de Catalunya. . Del poder judicial a Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan descon- centrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici CAPÍTOL I de les competències d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 98. Atribucions.Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òr- poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, sigan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunyaorgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori deprocediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànicatutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, elTribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en del poder judicial, les següents:els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administra- a) Participar en la designació del president o presidentatiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la 2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior il’última instància jurisdiccional de tots els processos inici- dels presidents de les audiències provincials.ats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el b) Proposar al Consell General del Poder Judicial iseu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges iaplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalmentsens perjudici de la competència reservada al Tribunal amb funcions d’assistència, suport o substitució, i tambéSuprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats alspoder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.recursos esmentats. c) Instruir expedients i, en general, exercir les fun- 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justí- cions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termescia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de que estableixen les lleis.Catalunya. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i ferCatalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspeccióque autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar comptepels òrgans judicials de Catalunya. de la resolució i de les mesures adoptades. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats con-Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a tra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats deCatalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell Gene- Catalunya.ral del Poder Judicial i amb la participació del Consell de f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit deJustícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei Catalunya, els reglaments del Consell General del Poderorgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Judicial.Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i«Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». modificació de les demarcacions territorials dels òrgans 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justí- jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions icia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell Gene- jutjats.ral del Poder Judicial i amb la participació del Consell de h) Presentar una memòria anual al Parlament sobreJustícia de Catalunya, en els termes que determini la llei l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia aorgànica del poder judicial. Catalunya.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2257 i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del gular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllatpoder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el corresponents.Consell General del Poder Judicial. 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya adequat i suficient de les dues llengües oficials que el faen matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i per- apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o llocmisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel de treball.Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seupresident o presidenta, ha de comunicar al Consell General Article 103. Mitjans personals.del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives 1. Correspon a la Generalitat la competència normativaque emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui sobre el personal no judicial al servei de l’Administració dedemanada. justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termesArticle 99. Composició, organització i funcionament. esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel a) L ’organització d’aquest personal en cossos i escales.president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de b) El procés de selecció.Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin c) La promoció interna, la formació inicial i la formaciónomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del continuada.poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de d) La provisió de destinacions i ascensos.reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els e) Les situacions administratives.membres del Consell que determini la Llei orgànica del f) El règim de retribucions.poder judicial. g) La jornada laboral i l’horari de treball. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu h) L ’ordenació de l’activitat professional i les funcions.reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incom-la normativa aplicable. patibilitats. j) El registre de personal.Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de k) El règim disciplinari. Catalunya. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, cor- 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són respon a la Generalitat la competència executiva i de gestióimpugnables en alçada davant el Consell General del Poder en matèria de personal no judicial al servei de l’AdministracióJudicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de compe- de justícia. Aquesta competència inclou:tències de la comunitat autònoma. a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, isiguin impugnables en alçada davant el Consell General del l’adscripció als llocs de treball.Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els c) Nomenar els funcionaris que superin els processostermes establerts per les lleis. selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. CAPÍTOL III e) Elaborar les relacions de llocs de treball. f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de Competències de la Generalitat sobre l’Administració llocs de treball. de justícia g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.Article 101. Oposicions i concursos. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicacióGeneral del Poder Judicial o al Consell de Justícia de del seu règim estatutari i retributiu.Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’opo- j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancionssicions i concursos per a proveir les places vacants de magis- que escaiguin, inclosa la separació del servei.trats, jutges i fiscals a Catalunya. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessà- 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els con- ries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursoscursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a humans al servei de l’Administració de justícia.Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica delpoder judicial. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder 3. Les proves dels concursos i les oposicions regu- judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de fun-lats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden cionaris al servei de l’Administració de justícia dependents defer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció la funció pública de la Generalitat.del candidat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració deArticle 102. El personal judicial i la resta del personal al ser- justícia. vei de l’Administració de justícia a Catalunya. Article 104. Mitjans materials. 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin unaplaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i Corresponen a la Generalitat els mitjans materials desuficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competènciaciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. inclou en tot cas: 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i deplaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient la fiscalia.del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que b) La provisió de béns mobles i materials per a lesdetermini la llei. dependències judicials i de la fiscalia. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del c) La configuració, la implantació i el manteniment dedret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i sin- sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les
  • 2258 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16competències de coordinació i homologació que correspo- TÍTOL IVnen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de De les competènciesconvicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tinguinaturalesa jurisdiccional. CAPÍTOL I e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits iconsignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en Tipologia de les competènciescompte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comu-nitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. Article 110. Competències exclusives. f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judi- 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les sevescials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestatcompetències sobre l’Administració de justícia. legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestesArticle 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport. potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir políti- Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica ques pròpies.del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organit- 2. El dret català, en matèria de les competències exclu- sives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territorizació, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels amb preferència sobre qualsevol altre.òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals,incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i elsserveis de medicina forense i de toxicologia. Article 111. Competències compartides. En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat deArticle 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat conciliació. la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a prin- 1. Correspon a la Generalitat la competència per a cipis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei,ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurí- excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb ladica gratuïta. Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes 2. La Generalitat pot establir els instruments i els proce- competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies.diments de mediació i de conciliació en la resolució de con- El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una lleiflictes en les matèries de la seva competència. les dites disposicions bàsiques.Article 107 Demarcació, planta i capitalitat judicials. . Article 112. Competències executives. 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves com-amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha petències executives, la potestat reglamentària, que com-de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió prèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la nor-de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta mativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot casproposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de inclou la potestat d’organització de la seva pròpia adminis-llei que el Govern trameti a les Corts Generals. tració i, en general, totes les funcions i activitats que l’orde- 2. Les modificacions de la planta judicial que no com- nament atribueix a l’Administració pública.portin reforma legislativa poden correspondre al Govern dela Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i Article 113. Competències de la Generalitat i normativa dejutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes la Unió Europea.establerts per la Llei orgànica del poder judicial. Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afectiper una llei del Parlament. l’àmbit de les seves competències, en els termes que esta- bleix el títol V.Article 108. Justícia de pau i de proximitat. 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de Article 114. Activitat de foment.pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la sevajudicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Jus- competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquestatícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec atambé es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent fons propis.per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de com-llurs funcions. Li correspon també la creació de les secreta- petència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals esries i llur provisió. destinen les subvencions estatals i comunitàries europees 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i territorialitzables, i també la regulació de les condicionsd’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judi- d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la conces-cial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de pro- sió.ximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de com-amb celeritat i eficàcia. petència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàriesArticle 109. Clàusula subrogatòria. europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la La Generalitat exerceix, ultra les competències expressa- tramitació i la concessió.ment atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de com-facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al petència executiva, la gestió de les subvencions estatals iGovern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la trami-Catalunya. tació i la concessió.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2259 5. La Generalitat participa en la determinació del caràc- a) L ’ordenació administrativa, la planificació i la gestióter no territorialitzable de les subvencions estatals i comuni- de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofita-tàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi ments hidràulics i també de les obres hidràuliques que nol’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instrumentsArticle 115. Abast territorial i efectes de les competències. específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. 1. L ’àmbit material de les competències de la Generali- c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat pertat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supò- a garantir el subministrament d’aigua.sits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres d) L ’organització de l’administració hidràulica dedisposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extra- Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.territorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. e) La regulació i l’execució de les actuacions relaciona- 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les des amb la concentració parcel·lària i amb les obres deseves competències té un abast territorial superior al del ter- regatge.ritori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legisla-part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici ció estatal, assumeix competències executives sobre eldels instruments de col·laboració que s’estableixin amb domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En elsaltres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació mateixos termes, li correspon la participació en la planifica-per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. ció i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica CAPÍTOL II i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfi- Les matèries de les competències ques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments fores- a) L ’adopció de mesures addicionals de protecció i tals. sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquà- 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que esta- tics. b) L ’execució i l’explotació de les obres de titularitatbleixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix estatal, si s’estableix mitjançant conveni.l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclu- c) Les facultats de policia del domini públic hidràulicsiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta compe- que li són atribuïdes per la legislació estatal.tència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu perramaderia i el sector agroalimentari. a qualsevol proposta de transvasament de conques que b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabili- impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.tat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològicatambé la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pas-comercialització agroalimentàries. sin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de c) La regulació de la participació de les organitzacions fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanis-agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organis- mes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la ditames públics. planificació en els termes que estableix la legislació estatal. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què notingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels ani- Article 118. Associacions i fundacions.mals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicionsestigui relacionat amb els organismes genèticament modifi- bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat encats. l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència f) La regulació dels processos de producció, de les exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions que com-explotacions, de les estructures agràries i de llur règim pleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquestajurídic. competència inclou en tot cas: g) El desenvolupament integral i la protecció del món a) La regulació de les modalitats d’associació, de larural. denominació de les associacions, de les finalitats, dels requi- h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tec- sits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del con-nològica, la innovació de les explotacions i les empreses tingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deu-agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. res dels associats, de les obligacions de les associacions i de i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i rama- les associacions de caràcter especial.ders. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tribu- 2. Correspon a la Generalitat la competència compar- tària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i elstida sobre: requisits per a obtenir-la. a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del c) El registre d’associacions.sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusivad’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competènciade les vies pecuàries de Catalunya. inclou en tot cas:Article 117 Aigua i obres hidràuliques. . a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels benefi- 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que ciaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar;pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquida-competència exclusiva, que inclou en tot cas: ció; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en
  • 2260 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patri- subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitatmoni i el règim econòmic i financer. financera i a la solvència. b) La determinació i el règim d’aplicació dels benefi- 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’es-cis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa talvis amb domicili a Catalunya, la competència compartidatributària. sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta c) El registre de fundacions. competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legis-regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts lació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanciópúblics a les associacions i les fundacions. que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili aArticle 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del Catalunya. sector pesquer. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva Article 121. Comerç i fires.en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva a) La planificació i la regulació. en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’acti- b) La regulació del règim d’intervenció administrativa vitat firal no internacional i l’ordenació administrativa dede la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cine- l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas:gètics i piscícoles. a) La determinació de les condicions administratives 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixien matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o deli també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la comerç per qualsevol altre mitjà.delimitació d’espais protegits. b) La regulació administrativa de totes les modalitats 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comer-en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: cial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèr- dua. a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura c) La regulació dels horaris comercials, respectant eni l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la l’exercici d’aquesta competència el principi constitucionalregulació i la gestió dels recursos. d’unitat de mercat. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destina- d) La classificació i la planificació territorial dels equipa-des a aquestes activitats. ments comercials i la regulació dels requisits i del règim c) El busseig professional. d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats e) L ’establiment i l’execució de les normes i els estàn-d’esbarjo. dards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L ’adopció de mesures de policia administrativa amb 4. Correspon a la Generalitat la competència compar- relació a la disciplina de mercat.tida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquestacompetència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures 2. Correspon a la Generalitat la competència executivaadministratives d’execució relatives a les condicions profes- en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya,sionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la segure- que inclou en tot cas:tat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors a) L ’activitat d’autorització i declaració de la fira interna-i les llotges de contractació. cional. b) La promoció, la gestió i la coordinació.Article 120. Caixes d’estalvis. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’es- comptes.talvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva d) L ’establiment de la reglamentació interna.sobre la regulació de llur organització, respectant el que esta- e) El nomenament d’un delegat o delegada en elsbleixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix òrgans de direcció de cada fira.l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establimentinclou en tot cas: del calendari de fires internacionals. a) La determinació de llurs òrgans rectors i de lamanera en què els diversos interessos socials hi han d’estar Article 122. Consultes populars.representats. b) L ’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i Correspon a la Generalitat la competència exclusiva perdels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procedi- c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el ment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Genera-registre. litat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’en- d) L ’exercici de les potestats administratives amb rela- questes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant elció a les fundacions que creïn. que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvisamb seu social a Catalunya. Article 123. Consum. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’es-talvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida Correspon a la Generalitat la competència exclusiva ensobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les matèria de consum, que inclou en tot cas:regles i els estàndards mínims que estableixin les bases esta- a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris,tals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació delsexcedents i de l’obra social de les caixes. procediments administratius de queixa i reclamació. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés b) La regulació i el foment de les associacions dels con-d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en sumidors i els usuaris i llur participació en els procediments iels aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o afers que les afectin.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2261 c) La regulació dels òrgans i els procediments de me- tència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades,diació en matèria de consum. que inclou en tot cas: d) La formació i l’educació en el consum. a) La determinació dels requisits i les condicions d’exer- e) La regulació de la informació en matèria de consumi- cici de les professions titulades, i també dels drets i les obli-dors i usuaris. gacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibi- litats.Article 124. Cooperatives i economia social. b) La regulació de les garanties administratives davant 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulacióen matèria de cooperatives. de les prestacions professionals de caràcter obligatori. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou c) El règim disciplinari de l’exercici de les professionsl’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals titulades.alhora inclouen en tot cas: Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no a) La definició, la denominació i la classificació. integrades en el sistema de seguretat social. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de lessocials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el seguretat social.registre corresponent. 2. Correspon a la Generalitat la competència compar- f) Els drets i deures dels socis. tida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les g) El règim econòmic i la documentació social. entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les coo- h) La conciliació i la mediació. peratives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen eneconòmica de les cooperatives. el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa refe- rència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou estàndards mínims que fixin les bases estatals.en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, 3. Correspon a la Generalitat la competència compar-en especial per a promoure les formes de participació a l’em- tida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència elspresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execu-cohesió social i territorial. La regulació i el foment del movi- ció reglats que li atribueixi la legislació estatal.ment cooperatiu inclouen: 4. Correspon a la Generalitat la competència compar- a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. tida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què b) L ’ensenyament i la formació cooperatius. fa referència l’apartat 2. c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions,l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. Article 127 Cultura. . 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusivasobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva com-social. prèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten aArticle 125. Corporacions de dret públic i professions titula- terme a Catalunya, incloent-hi: des. Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribu- 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis ció de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport,professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codiscomerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret d’identificació.públic representatives d’interessos econòmics i professio- Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibiciónals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústriaapartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que dispo- cinematogràfica i el control i la concessió de llicències desen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a a) La regulació de l’organització interna, del funciona- Catalunya.ment i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materialstambé del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deu- audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals.res de llurs membres i del règim disciplinari. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la ges- b) La creació i l’atribució de funcions. tió d’equipaments culturals situats a Catalunya. c) La tutela administrativa. Cinquè. L ’establiment de mesures fiscals d’incentivació d) El sistema i el procediment electorals aplicables a de les activitats culturals en els tributs sobre els quals lal’elecció dels membres de les corporacions. Generalitat tingui competències normatives. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:agrupació dins de Catalunya. Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a 2. Correspon a la Generalitat la competència compar- garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural detida sobre la definició de les corporacions a què fa referència Catalunya i a facilitar-hi l’accés.l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patri-membre. moni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho artístic, etnològic i cultural en general.acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacionsfuncions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cul- 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes tural de Catalunya i la determinació del règim jurídic delsgenerals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquestsque disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la compe- béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat.
  • 2262 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, minació relatives a terrenys i instal·lacions situats aque inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Genera-i el control dels béns, sens perjudici de la competència esta- litat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercicital per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni de llurs facultats de gestió.contra l’exportació i l’espoliació. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obli- gacions de protecció derivades del reconeixement per la c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’unacentres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponentsincloent-hi en tot cas: col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfi- Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment ques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya idel règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius davant les corresponents institucions de protecció europeesi el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de i internacionals.dipòsit cultural. Segon. L ’establiment del règim jurídic dels béns docu- Article 129. Dret civil.mentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que inte- Correspon a la Generalitat la competència exclusiva engren el patrimoni documental i bibliogràfic català. matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: competència inclou la determinació del sistema de fonts del Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció dret civil de Catalunya.teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ id’arts combinades portades a terme a Catalunya. Article 130. Dret processal. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural,artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Correspon a la Generalitat dictar les normes processalsCatalunya. específiques que derivin de les particularitats del dret subs- Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. tantiu de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva Article 131. Educació.sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres dedipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la ges- 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenya-tió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, ment no universitari, la competència exclusiva sobre elsen tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obten-règim de personal. ció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb 3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’im-matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es reque- parteixen aquests ensenyaments.reix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenya-que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacio- ment no universitari, amb relació als ensenyaments obliga-nal de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Gene- toris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títolralitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb rela-mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Esta- ció als ensenyaments d’educació infantil, la competènciatut. exclusiva que inclou:Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de a) La regulació dels òrgans de participació i consulta qualitat. dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa b) La determinació dels continguts educatius del pri-l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva mer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres ensobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plan-que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual tilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacionsalhora inclou: de la resta del personal. a) La determinació dels possibles nivells de protecció c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i eldels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets règim dels centres públics.i les obligacions que en deriven. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educa- b) El règim de titularitat de les denominacions, respec- tiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives itant la legislació de propietat industrial. també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. c) La regulació de les formes i les condicions de pro- e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajutsducció i comercialització dels productes corresponents, i el amb fons propis.règim sancionador aplicable. f) La formació permanent i el perfeccionament del per- d) El règim de l’organització administrativa de la deno- sonal docent i dels altres professionals de l’educació i l’apro-minació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la vació de directrius d’actuació en matèria de recursosgestió com al control de la producció i la comercialització. humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou complementàries amb relació als centres docents públics iel reconeixement de les denominacions o les indicacions, als centres docents privats sostinguts amb fons públics.l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments enadministratives de gestió i control sobre l’actuació de les règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a ladenominacions o les indicacions, especialment les que deri- d’escolarització obligatòria.ven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de ladenominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació alsinfraccions del règim de la denominació. ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denomi- la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret anació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ense-gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la deno- nyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2263149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que d) El foment i la gestió de les energies renovables i deinclou en tot cas: l’eficiència energètica. a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’unl’avaluació general del sistema educatiu. informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autoritza- b) L ’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activi- ció de les instal·lacions de producció i transport d’energiatat docent i educativa. que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és c) L ’establiment dels plans d’estudi corresponents,incloent-hi l’ordenació curricular. objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts 3. La Generalitat participa en la regulació i la planifica-estatals. ció d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori e) L ’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels de Catalunya.criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres 4. Correspon a la Generalitat la competència compar-docents. tida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ense- tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa inyaments del sistema educatiu i dels centres que els impar- control de les mines i els recursos miners que estiguin situ-teixen. ats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que g) Els requisits i les condicions dels centres docents i s’hi acompleixin.educatius. h) L ’organització dels centres públics i dels privats sos- Article 134. Esport i lleure.tinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusivai la gestió dels centres docents públics i dels privats sostin- en matèria d’esport, que inclou en tot cas:guts amb fons públics. a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordina- j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari ofuncionària docent de l’administració educativa, el desenvo- ció, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecciólupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu dede personal al servei de l’administració educativa. Catalunya, a tots els nivells socials. b) L ’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’es- 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenya- port.ment no universitari, la competència executiva sobre l’expe- c) La regulació de la formació esportiva i el foment de ladició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.estatals. d) L ’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen iArticle 132. Emergències i protecció civil. organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àm- 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva bit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les enti-en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regula- tats esportives.ció, la planificació i l’execució de mesures relatives a les e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, com-emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coor- petitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzendinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els ser- la pràctica esportiva.veis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les f) El foment i la promoció de l’associacionisme espor-facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant tiu.el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències g) El registre de les entitats que promouen i organitzenen matèria de seguretat pública. la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i Catalunya.protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportiusmecanismes de col·laboració amb altres comunitats autòno- de Catalunya i la promoció de la seva execució.mes i amb l’Estat. i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva dels practicants de l’activitat física i esportiva.en matèria de salvament marítim, en els termes que deter- j) La regulació en matèria de prevenció i control de lamini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de violència en els espectacles públics esportius, respectant lesseguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretatconvenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de lesArticle 133. Energia i mines. altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el con- 1. Correspon a la Generalitat la competència compar- trol sanitaris dels equipaments esportius.tida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot l) El desenvolupament de la recerca científica en matè-cas: ria esportiva. a) La regulació de les activitats de producció, emmagat- 2. La Generalitat participa en entitats i organismeszematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritza- d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin percions de les instal·lacions que transcorrin íntegrament pelterritori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i objecte el desenvolupament de l’esport.control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regu-que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritza- lació de les activitats que s’acompleixin al territori decions de les instal·lacions corresponents i l’exercici de les Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin peractivitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions exis- finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.tents a Catalunya. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes c) El desplegament de les normes complementàries de d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin perqualitat dels serveis de subministrament d’energia. objecte el desenvolupament del lleure.
  • 2264 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16Article 135. Estadística. c) L ’establiment i la regulació de les mesures necessà- ries per a la integració social i econòmica de les persones 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva immigrades i per a llur participació social.sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot d) L ’establiment per llei d’un marc de referència per acas: l’acolliment i la integració de les persones immigrades. a) La planificació estadística. e) La promoció i la integració de les persones retorna- b) L’organització administrativa. des i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesu- c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la res pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració en matèria d’autorització de treball als estrangers la relaciód’estadístiques d’abast supraautonòmic. laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta compe- tència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb laArticle 136. La funció pública i el personal al servei de les que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència administracions públiques catalanes. d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions ini- Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, cials de treball per compte propi o aliè.respectant el principi d’autonomia local: b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari amb relació als expedients a què fa referència la lletra a idel personal al servei de les administracions públiques cata- l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.lanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, 3. Correspon a la Generalitat la participació en les deci-salvant el que disposa la lletra b. sions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcen- b) La competència compartida per al desenvolupament dència especial per a Catalunya i, en particular, la participaciódels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’ad- preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treba-quisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situa- lladors estrangers mitjançant els mecanismes que estableixcions administratives i els drets, els deures i les incompatibili- el títol V.tats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i con-laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les trastació de metalls.necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusivala formació d’aquest personal. en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sec-Article 137 Habitatge. . tors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels proces- 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sos i dels productes industrials i la regulació de les activitatsen matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el salut de les persones.control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i 2. Correspon a la Generalitat la competència compar-d’equilibri territorial. tida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la pla- b) L ’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de nificació general de l’economia.foment de les administracions públiques de Catalunya en 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusivamatèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries en matèria d’artesania.per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al pri- 4. Correspon a la Generalitat la competència executivavat. en matèria de control metrològic. c) La promoció pública d’habitatges. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva d) La regulació administrativa del comerç referit a habi- en matèria de contrastació de metalls.tatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàriesen aquest àmbit. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunica- e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre cions.la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures deals habitatges. transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualifica- h) La normativa sobre conservació i manteniment dels ció legal d’interès general. Aquesta competència inclou enhabitatges i la seva aplicació. tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries,condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càr-comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia rega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestruc-bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de tures de transport.l’Estat en matèria de telecomunicacions. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces-Article 138. Immigració. sions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportu- 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: aris, especialment les potestats tarifària i tributària i la per- a) La competència exclusiva en matèria de primer aco- cepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmenslliment de les persones immigrades, que inclou les actua- relacionats amb la utilització de la infraestructura i del serveicions sociosanitàries i d’orientació. que presta. b) El desenvolupament de la política d’integració de les d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o elspersones immigrades en el marc de les seves competèn- aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i lescies. activitats complementàries dins del recinte del port o l’aero-
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2265port o de les altres infraestructures de transport, respectant 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusivales facultats del titular del domini públic. en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast administrativa i el control de tota mena d’espectacles ensupraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraes- espais i locals públics.tructures de transport situades a Catalunya que són de titula-ritat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aero- Article 142. Joventut.port o una altra infraestructura de transport situats a 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusivaCatalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot en matèria de joventut, que inclou en tot cas:participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el queestableixen les lleis. a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, 4. Correspon a la Generalitat la participació en la plani- plans i programes destinats a la joventut.ficació i la programació de ports i aeroports d’interès general, b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les ini-en els termes que determini la normativa estatal. ciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat inter- 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva nacional i del turisme juvenil.sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia admi-Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de nistrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la norma- 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acordstiva estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: amb entitats internacionals i la participació en aquestes en a) L ’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho per-xarxa viària de Catalunya. met la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tra- b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la mitació de documents atorgats per entitats internacionalsxarxa viària dels quals és titular la Generalitat. que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructuresdel transport o altres xarxes. Article 143. Llengua pròpia. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferro- 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competèn-viària, la competència exclusiva amb relació a les infraestruc- cia exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tottures de les quals és titular i la participació en la planificació i cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídicsla gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística dela Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa esta- català.tal. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Gene- 7 Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa . rau d’Aran la competència sobre la normalització lingüísticade l’Estat, la competència executiva en matèria de comunica- de l’occità, denominat aranès a l’Aran.cions electròniques, que inclou en tot cas: a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia.d’accés universal. 1. Corresponen a la Generalitat la competència compar- b) La inspecció de les infraestructures comunes de tele- tida en matèria de medi ambient i la competència per a l’es-comunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora cor- tabliment de normes addicionals de protecció. Aquestaresponent. competència compartida inclou en tot cas: c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodi-fusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no a) L ’establiment i la regulació dels instruments de plani-ultrapassi el territori de Catalunya. ficació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructu- d’aquests instruments.res comunes de telecomunicacions i del registre de gestors b) L ’establiment i la regulació de mesures de sostenibi-de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de litat, fiscalitat i recerca ambientals.Catalunya. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic siArticle 141. Joc i espectacles. no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marí- tims. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva d) La regulació sobre prevenció en la producció d’enva-en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix sos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generenexclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: fins que passen a ésser residus. a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regula- e) La regulació sobre prevenció i correcció de la genera-ció, i també la regulació de les empreses dedicades a la ges- ció de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre latió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final.per objecte la comercialització i la distribució dels materials f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció,relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl ide joc per mitjans informàtics i telemàtics. subsòl. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats enels equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en c) La determinació, en el marc de les seves competèn- les aigües superficials i subterrànies que no passen per unacies, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit ter-que l’acompleixen. ritorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les 2. L ’autorització de noves modalitats de joc i apostes aigües superficials i subterrànies.d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, reque- h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diversesreix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat classes de contaminació d’aquest, la declaració de zonesque estableix el títol V i l’informe previ determinant de la d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instrumentsGeneralitat. de control de la contaminació, amb independència de l’admi-
  • 2266 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16nistració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o b) La competència compartida sobre la regulació i ell’activitat que la produeixi. control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles diri-l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. gits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de j) La promoció de les qualificacions relatives a produc- comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori detes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, Catalunya.processos productius o conductes respectuosos amb elmedi. 2. Correspon a la Generalitat la competència compar- k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al tida en matèria de mitjans de comunicació social.medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social.sancionador. Article 147 Notariat i registres públics. . 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais natu-rals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèrial’article 149.1.23 de la Constitució, inclou, en tot cas, la regu- de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils ilació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, de béns mobles, la competència executiva que inclou en totplanificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits cas:situats a Catalunya. a) El nomenament dels notaris i els registradors de la 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convo-ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els ins- catòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliurestruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar aper a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la pro- 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats visió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésseramb un règim de protecció estatal requereix l’informe pre- admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixe-ceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai ment de la llengua i del dret catalans en la forma i ambestà situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió cor-respon a la Generalitat. l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei b) La participació en l’elaboració dels programes d’ac-meteorològic propi, el subministrament d’informació meteo- cés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mer-rològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el cantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acredita-seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també ció del coneixement del dret català.la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia c) L ’establiment de les demarcacions notarials i regis-climàtica. trals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i 6. La Generalitat exerceix les seves competències per dels districtes de competència territorial dels notaris.mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el d) El nomenament de notaris arxivers de protocols decontrol, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoriala gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen d’hipoteques.la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusivapolicia administrativa especial i policia judicial, en els termes en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació delsque estableix la llei. títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil oArticle 145. Mercats de valors i centres de contractació. de béns mobles de Catalunya. Correspon a la Generalitat la competència compartida en 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulaciómatèria de mercats de valors i centres de contractació situats general, la competència executiva en matèria de Registrea Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, inte- rins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervi- disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i mate-sió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de rials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquestsnegociació. encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua b) La regulació i les mesures administratives d’execu- catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que esta-ció sobre organització, funcionament, disciplina i règim san- bleixen l’Estatut i les lleis.cionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’ex- Article 148. Obres públiques.clusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió delsvalors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusivatambé la inspecció i el control. en matèria de les obres públiques que s’executen al territori d) L ’acreditació de les persones i de les entitats per a de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès generalésser membres d’aquests mercats. ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta compe- e) L ’establiment de les fiances que han de constituir els tència inclou en tot cas la planificació, la construcció i elmembres de les borses de valors en garantia de les opera- finançament de les obres.cions pendents de liquidació. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planifi-Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de con- cació i la programació de les obres qualificades d’interès tingut audiovisual. general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveisràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comuni- públics de la seva competència als quals quedin afectades ocació audiovisual: adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès a) La competència exclusiva sobre l’organització de la general. En el supòsit de les obres qualificades d’interèsprestació del servei públic de comunicació audiovisual de la general o que afecten una altra comunitat autònoma, esGeneralitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestiód’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. dels serveis.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2267Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i Article 150. L’organització de l’Administració de la Genera- urbanisme. litat. 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització deterritori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou la seva Administració, la competència exclusiva sobre:en tot cas: a) L ’estructura, la regulació dels òrgans i directius a) L ’establiment de les directrius d’ordenació i gestió públics, el funcionament i l’articulació territorial.del territori, del paisatge i de les actuacions que hi inci- b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumen-deixen. tals per a l’actuació administrativa. b) L ’establiment i la regulació de les figures de planeja-ment territorial i del procediment per a tramitar-les i apro-varles. Article 151. Organització territorial. c) L ’establiment i la regulació de les figures de protecció Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institu-d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el cional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució,que estableix l’article 144.2. la competència exclusiva sobre organització territorial, que d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraes- inclou en tot cas:tructures i els equipaments de competència de la Genera-litat. a) La determinació, la creació, la modificació i la supres- e) La determinació de mesures específiques de promo- sió dels ens que configuren l’organització territorial deció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i Catalunya.ambiental. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis ii equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’in- dels altres ens locals; els topònims, i la determinació delsforme de la Comissió Bilateral Generalitat –Estat. règims especials. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació c) L ’establiment per mitjà de llei de procediments dedel litoral, respectant el règim general del domini públic, la relació entre els ens locals i la població, respectant l’autono-competència exclusiva, que inclou en tot cas: mia local. a) L ’establiment i la regulació dels plans territorials d’or-denació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitatprocediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments econòmica.i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic 1. Correspon a la Generalitat la competència per a lamaritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritza- promoció de l’activitat econòmica a Catalunya.cions i concessions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes 2. Correspon a la Generalitat la competència compar-a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per tida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activi-de transició. tat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer planificació general de l’Estat.del domini públic maritimoterrestre, en els termes que esta- 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i lableix la legislació general. gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. d) L ’execució d’obres i actuacions al litoral català que no Aquesta competència inclou en tot cas:siguin d’interès general. a) El desplegament dels plans estatals. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de b) La participació en la planificació estatal per mitjà delsles obres d’interès general situades al litoral català, d’acord mecanismes que estableix el títol V.amb el que estableix l’article 148. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica,la competència exclusiva, que inclou en tot cas: en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, Article 153. Polítiques de gènere.en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversostipus de sòl i els seus usos. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que esta-respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per bleix l’Estat en exercici de la competència que li atribueixgarantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: c) L ’establiment i la regulació dels instruments de pla- a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i elnejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de control de normes, plans i directrius generals en matèria detramitació i aprovació. polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions posi- d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patri- tives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó demonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot eladministrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el territori de Catalunya.subsòl. b) La promoció de l’associacionisme de dones que e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensiód’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat discriminació i de les iniciatives de participació.física alterada, i també la disciplina urbanística. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la 6. Correspon a la Generalitat la competència compar- i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propistida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urba- destinats a aconseguir una protecció integral de les donesnístiques en el marc de la legislació estatal. que han patit o pateixen aquest tipus de violència.
  • 2268 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16Article 154. Promoció i defensa de la competència. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcionsen matèria de promoció de la competència en els mercats públiques amb relació a matèries que són competència de larespecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen prin- Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractamentcipalment a Catalunya. s’efectua a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractamentsmatèria de defensa de la competència en l’exercici de les activi- de dades que creïn o gestionin les corporacions de drettats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure compe- públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbittència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de territorial de Catalunya.Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: d) La constitució d’una autoritat independent, desig- a) L’execució en mesures relatives als processos econò- nada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protec-mics que afectin la competència. ció de les dades personals en l’àmbit de les competències de b) La inspecció i l’execució del procediment sancio- la Generalitat.nador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activi- Article 157 Publicitat. .tat comercial. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici desobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de la legislació mercantil de l’Estat.Defensa de la Competència, com a òrgan independent, ambjurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual corres- Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnolò-pon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que gica.s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin opuguin alterar la competència, en els termes que estableixen 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recercaels apartats 1 i 2. científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als pro- jectes que aquesta finança, que inclou en tot cas:Article 155. Propietat intel·lectual i industrial. a) L ’establiment de línies pròpies de recerca i el segui- 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competèn- ment, el control i l’avaluació dels projectes.cia executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou b) L ’organització, el règim de funcionament, el control,en tot cas: el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situ- a) L ’establiment i la regulació d’un registre, coordinat ats a Catalunya.amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts con-a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb resi- vocats i finançats per la Generalitat.dència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modifica- d) La regulació i la formació professional del personalció o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat investigador i de suport a la recerca.administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a 2. Correspon a la Generalitat la competència compar-l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè tida sobre la coordinació dels centres i les estructures desiguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb recerca de Catalunya.aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generali- b) L ’autorització i la revocació de les entitats de gestió tat en matèria de política de recerca, desenvolupament icol·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V.majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques com- Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de laplementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aques-entitats. tes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organis- mes i institucions internacionals. 2. Correspon a la Generalitat la competència executivaen matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L ’establiment i la regulació d’un registre, coordinat Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació,amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les per- expropiació i responsabilitat en les administracionssones físiques o jurídiques. públiques catalanes. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurí-Catalunya aplicats al sector de la indústria. dic i procediment de les administracions públiques catala- nes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectatArticle 156. Protecció de dades de caràcter personal. per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: Correspon a la Generalitat la competència executiva enmatèria de protecció de dades de caràcter personal que, res- a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcionspectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta administratives, incloent-hi el règim dels béns de dominimatèria, inclou en tot cas: públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments àmbits materials de competència de la Generalitat.de dades de caràcter personal creats o gestionats per les c) Les normes de procediment administratiu que deri-institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la vin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o deGeneralitat, les administracions locals de Catalunya, les enti- les especialitats de l’organització de la Generalitat.tats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat quedepenen de les administracions autonòmica o locals o que 2. Correspon a la Generalitat la competència compar-presten serveis o acompleixen activitats per compte propi tida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de lesper mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i administracions públiques catalanes en allò que no quedales universitats que integren el sistema universitari català. inclòs a l’apartat 1.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2269 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitatsde les administracions públiques de Catalunya: religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les a) La competència exclusiva sobre organització i com- comunitats religioses que acompleixen llur activitat apetències en matèria de contractació dels òrgans de les Catalunya, en els termes que determinin les lleis.administracions públiques catalanes i sobre les regles d’exe- b) L ’establiment d’acords i convenis de cooperació ambcució, modificació i extinció dels contractes de l’Administra- les esglésies, les confessions i les comunitats religioses ins-ció, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la crites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit deConstitució. competències de la Generalitat. b) La competència compartida en tot allò que no és c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, enatribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords illetra a. dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confes- sions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació d’entitats religioses.forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit esta- a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions tal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats reli-en què les administracions catalanes poden exercir la potes- gioses.tat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiatssegons la naturalesa i la funció social que hagin de complir Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica iaquests béns, d’acord amb la legislació estatal. productes farmacèutics. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat idel preu just i fixar-ne el procediment. salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabi- el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el controllitat patrimonial, la competència compartida per a establir les de centres, serveis i establiments sanitaris.causes que poden originar responsabilitat amb relació a les 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica,reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sis- en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució.tema general de responsabilitat de totes les administracions 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competènciapúbliques. compartida en els àmbits següents: 6. Les competències de la Generalitat especificades en a) L ’ordenació, la planificació, la determinació, la regu-els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi lació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris,d’autonomia local. sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.Article 160. Règim local. b) L ’ordenació, la planificació, la determinació, la regu- lació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva preservar, protegir i promoure la salut pública en tots elsen matèria de règim local que, respectant el principi d’auto- àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal ambnomia local, inclou: efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sani- a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i tat ambiental i la vigilància epidemiològica.els ens locals, i també les tècniques d’organització i de rela- c) La planificació dels recursos sanitaris de coberturació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i pública i la coordinació de les activitats sanitàries privadesentre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi amb el sistema sanitari públic.les diverses formes associatives, mancomunades, conven- d) La formació sanitària especialitzada, que incloucionals i consorcials. l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta b) La determinació de les competències i de les potes- de places; la participació en l’elaboració de les convocatòriestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els i la gestió dels programes de formació de les especialitats iàmbits especificats per l’article 84. les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes c) El règim dels béns de domini públic, comunals i d’àrees de capacitació específica.patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis e) El règim estatutari i la formació del personal quepúblics. presta serveis en el sistema sanitari públic. d) La determinació dels òrgans de govern dels enslocals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordi-d’adopció d’acords d’aquests òrgans. nació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord e) El règim dels òrgans complementaris de l’organitza- amb el que estableix el títol V.ció dels ens locals. 5. Correspon a la Generalitat la competència execu- tiva de la legislació estatal en matèria de productes farma- 2. Correspon a la Generalitat la competència compar- cèutics.tida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusivaen matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a Article 163. Seguretat privada.excepció dels que són garantits constitucionalment. Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents:Article 161. Relacions amb les entitats religioses. a) L ’autorització de les empreses de seguretat privada 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuacióen matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretatde mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompli- privada que s’acompleixen a Catalunya.ment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la c) L ’autorització dels centres de formació del personalGeneralitat. de seguretat privada. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva d) La coordinació dels serveis de seguretat i investiga-en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competèn- ció privades amb la Policia de la Generalitat i les policiescia inclou en tot cas: locals de Catalunya.
  • 2270 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16Article 164. Seguretat pública. Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies. 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretatpública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas:pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis b) La creació i l’organització de la Policia de la Generali- socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmi-tat-Mossos d’Esquadra. ques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres c) El control i la vigilància del trànsit. sistemes de previsió pública. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis ide la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordi- els establiments públics i privats que presten serveis socialsnació de l’actuació de les policies locals. a Catalunya. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legisla- c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programesció estatal sobre seguretat, les facultats executives que li específics dirigits a persones i col·lectius en situació deatribueixi l’Estat i en tot cas: pobresa o de necessitat social. a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets d) La intervenció i el control dels sistemes de proteccióde reunió i manifestació. social complementària privats. b) El compliment de les disposicions per a la conserva-ció de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrolò- 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusivagics. en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executinseguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat individualment o per mitjà d’institucions públiques o priva-i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació des.de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos poli- 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:cíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’infor-mació en l’àmbit internacional i en les relacions de col- a) La competència exclusiva en matèria de protecció delaboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de lapaïsos. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser pre- protecció i de les institucions públiques de protecció i tutelasent en els grups de treball de col·laboració amb les policies dels menors desemparats, en situació de risc i dels menorsd’altres països en què participi l’Estat. infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació 5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té penal.com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reformaexerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els de la legislació penal i processal que incideixi en les compe-àmbits següents: tències de menors. a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva b) La policia administrativa, que inclou la que deriva dela normativa estatal. en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur exe-les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els cució.termes que estableixin les lleis. Article 167 Símbols de Catalunya. .Article 165. Seguretat social. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preserva-social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimo- ció dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableixnial i de solidaritat financera de la seguretat social, la compe- aquest Estatut.tència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, Article 168. Sistema penitenciari.llevat de les normes que configuren el règim econòmic. 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L ’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclouque integren l’assistència sanitària i els serveis socials del en tot cas:sistema de la seguretat social a Catalunya. a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la d) L ’ordenació i l’exercici de les potestats administrati- normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya.ves sobre les institucions, les empreses i les fundacions que b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària acol·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim,matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació el funcionament, la planificació i la inspecció de les institu-de les activitats de prevenció de riscs laborals que acomplei- cions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.xen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties c) La planificació, la construcció i la reforma dels esta-professionals. bliments penitenciaris situats a Catalunya. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no con-tributives. d) L ’administració i la gestió patrimonial dels immobles f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciàriavinculades a les prestacions de la seguretat social. catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assig- nats. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests e) La planificació i l’organització del treball remuneratefectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb de la població reclusa, i també l’execució de les mesuresles matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les alternatives a la presó i de les activitats de reinserció.institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitati seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reser- 2. La Generalitat pot emetre informes en el procedi-vada a l’Estat. ment d’atorgament d’indults.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2271Article 169. Transports. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’or- dre social, en l’àmbit de les seves competències. 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva i) La determinació dels serveis mínims de les vaguessobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per que tinguin lloc a Catalunya.carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins j) El control de legalitat i, si escau, el registre posteriorel territori de Catalunya, amb independència de la titularitat dels convenis col·lectius de treball de les empreses quede la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratgela inspecció dels serveis i les activitats. laborals. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l) L ’elaboració del calendari de dies festius que ha del’exercici de les activitats de transport. regir a tot el territori de Catalunya. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de trans-port discrecional de viatgers en vehicles de turisme. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva d) La regulació específica del transport turístic, escolar sobre la funció pública inspectora en tot allò que regulao de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossosperibles i d’altres que requereixin un règim específic, respec- que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament itant les competències estatals sobre seguretat pública. funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir lestransports. fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspec- f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. tora en l’àmbit social. 2. La integració de línies o serveis de transport que Article 171. Turisme.transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveisd’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis matèria de turisme, que inclou en tot cas:ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comu-nitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb a) L ’ordenació i la planificació del sector turístic.el que estableix el títol V. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.sobre els centres de transport, logística i distribució localit- c) La regulació i la classificació de les empreses i elszats a Catalunya que inclou: establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments b) Les estacions de transport per carretera. i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que esta- 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva bleixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració desobre els operadors de les activitats vinculades a l’organitza- Paradors de Turisme d’Espanya.ció del transport, la logística i la distribució localitzades a d) La regulació dels drets i els deures específics delsCatalunya. usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva alternatius de resolució de conflictes.en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri ínte- e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que nograment per Catalunya que, respectant les competències de donin dret a l’obtenció d’un títol oficial.l’Estat en marina mercant i ports, inclou: f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i a) La regulació, la planificació i la gestió del transport l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de pro-marítim i fluvial de passatgers. moció del turisme. b) La intervenció administrativa per la prestació delsserveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació Article 172. Universitats.amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenya- ment universitari, sens perjudici de l’autonomia università-Article 170. Treball i relacions laborals. ria, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universi- 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en tari català, en el marc de la coordinació general.matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: b) Les decisions de creació d’universitats públiques i a) Les relacions laborals i les condicions de treball. l’autorització de les privades. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la c) L ’aprovació dels estatuts de les universitats públi-formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en ques i de les normes d’organització i funcionament de lesactiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. La universitats privades.Generalitat participa en els plans o les activitats de formació d) La coordinació dels procediments d’accés a les uni-que superin l’àmbit territorial de Catalunya. versitats. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, d’acord amb el principi d’autonomia universitària.l’autorització i el control de les agències de col·locació amb f) El finançament propi de les universitats i, si escau, laseu a Catalunya. gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universi- e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis tari.col·lectius de treball. g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actua- ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i lació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre gestió dels fons estatals en aquesta matèria.centres de treball situats a Catalunya. h) El règim retributiu del personal docent i investigador g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut contractat de les universitats i l’establiment de les retribu-en el treball. cions addicionals del personal docent funcionari.
  • 2272 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenya- 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjàment universitari, sens perjudici de l’autonomia università- dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits iria, la competència compartida sobre tot allò a què no fa els afers d’interès comú.referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reco- Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat ineixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció l’Estat.d’aquests centres a les universitats. 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració ambles universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titula-de representació. ritat de les competències que li corresponen. c) L ’adscripció i la desadscripció de centres docents 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisionspúblics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col-creació, la modificació i la supressió de centres universitaris laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitatsen universitats públiques, i també el reconeixement autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seud’aquests centres en universitats privades i la implantació i la acord.supressió d’ensenyaments. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords d) La regulació del règim d’accés a les universitats. adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col- e) La regulació del règim del professorat docent i inves- laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva apro-tigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel- vació.lència de l’ensenyament universitari, i també del personaldocent i investigador. Article 177 Règim dels convenis entre la Generalitat i . l’Estat. 3. La competència executiva sobre l’expedició delstítols universitaris oficials. 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generali- tat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Par-Article 173. Videovigilància i control de so i enregistra- lament. ments. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generali- tat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el «Diari Oficial Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de de la Generalitat de Catalunya» en el termini d’un mes ala videovigilància i el control de so i enregistraments o altres comptar del dia en què se signen. La data de publicació delsmitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de convenis en el «Boletín Oficial del Estado» en determina l’efi-Catalunya o per empreses i establiments privats. La Genera- càcia pel que fa a tercers.litat ha d’exercir aquesta competència respectant els dretsfonamentals. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autò- nomes. TÍTOL V 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de coope- De les relacions institucionals de la Generalitat ració. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats CAPÍTOL I autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i progra- comunitats autònomes mes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectinArticle 174. Disposicions generals. les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col- d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’unlaboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les com- mes a comptar del dia de la signatura.petències respectives i per a la defensa dels interessos res- 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Genera-pectius. litat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies des-autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polí- prés d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generalstiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves compe- decideixin que s’han de qualificar com a acords de coopera-tències i per al tractament dels afers d’interès comú, espe- ció que requereixen l’autorització prèvia a què fa referènciacialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat l’article 145.2 de la Constitució.ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autò- 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitatnomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el 3. La Generalitat participa en les institucions, els orga- «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» en el termini denismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar delque afectin les seves competències d’acord amb el que esta- dia en què se signen.bleixen aquest Estatut i les lleis. SECCIÓ SEGONA. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN PROCEDIMENTS SECCIÓ PRIMERA. COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS COMUNITATS AUTÒNOMES Article 179. Compareixença de senadors davant el Parla-Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generali- ment. tat i l’Estat. Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competèn- Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parla-cies respectives, poden subscriure convenis de col·laboració ment a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en eli fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parla-adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. ment.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2273Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitu- c) L ’impuls de les mesures adequades per a millorar la cional i del Consell General del Poder Judicial. col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exer- cici més eficaç de les competències respectives en els àmbits La Generalitat participa en els processos de designació d’interès comú.de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del d) Els conflictes competencials plantejats entre les duesConsell General del Poder Judicial, en els termes que esta- parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.bleixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari. e) L ’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generali-Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat tat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. econòmica. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en elsestatals que afecten l’ordenació general de l’activitat eco- quals la Generalitat pot designar representants, i les modali-nòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la tats i les formes d’aquesta representació.Constitució. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assump-Article 182. Designació de representants en els organismes tes de la Unió Europea. econòmics i socials. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. 1. La Generalitat designa o participa en els processos i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleisper a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc o que plantegin les parts.d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i laComissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels orga- 3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integradanismes que eventualment els substitueixin, i també dels per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Gene-altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autori- ralitat. La seva presidència és exercida de manera alternativatat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposasocial relacionades amb les competències de la Generalitat, d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions ien els termes que estableix la legislació aplicable. els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una 2. La Generalitat designa o participa en els processos memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Governper a designar els membres dels organismes econòmics i de la Generalitat i al Parlament.energètics, de les institucions financeres i de les empreses 4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix enpúbliques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que hoterritori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en demani una de les dues parts.els termes que estableix la legislació aplicable. 5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el 3. La Generalitat designa o participa en els processos seu reglament intern i de funcionament per acord de lesper a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Con- dues parts.sell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Na-cional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, CAPÍTOL IIel Consell de Ràdio iTelevisió, dels organismes que eventual-ment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, Relacions de la Generalitat amb la Unió Europeaen els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i Article 184. Disposició general.la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estatla creació de delegacions territorials dels organismes a què La Generalitat participa, en els termes que estableixenfa referència l’apartat 1. aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els inte- SECCIÓ TERCERA. LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT ressos de Catalunya.Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea. Generalitat-Estat. 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de 1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unióels principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix Europea i dels processos de subscripció i ratificació subse-el marc general i permanent de relació entre el Govern de la güents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han deGeneralitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observa- cions que estimin pertinents a aquest efecte. a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants del’exercici de les competències estatals que afectin l’autono- la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin enmia de Catalunya. els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i b) L ’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escai- en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectingui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polí- les competències exclusives de la Generalitat.tiques públiques i els assumptes d’interès comú. 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat- Article 186. Participació en la formació de les posicions deEstat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords l’Estat.en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb 1. La Generalitat participa en la formació de les posi-relació als àmbits següents: cions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant a) Els projectes de llei que incideixen singularment en el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competèn-la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. cies o als interessos de Catalunya, en els termes que establei- b) La programació de la política econòmica general del xen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els inte- 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral enressos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeusi el desenvolupament d’aquesta política. que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participa-
  • 2274 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16ció es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’es- Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia.tableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és deter- 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativaminant per a la formació de la posició estatal si afecta les europea.seves competències exclusives i si de la proposta o la ini- 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern deciativa europees poden derivar conseqüències financeres l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de lao administratives especialment rellevants per a Catalunya. Unió Europea en defensa dels legítims interessos i compe-En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada tències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en laper l’Estat. defensa jurídica. 4. L ’Estat ha d’informar la Generalitat de manera com- 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accionspleta i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes pre- sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicadasentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat immediatament a la Generalitat.i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estati a les Corts Generals, segons que correspongui, les observa- Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Uniócions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites Europea.iniciatives i propostes. La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la UnióArticle 187 Participació en institucions i organismes euro- . Europea. peus. CAPÍTOL III 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyo-les davant la Unió Europea que tractin afers de la competèn- Acció exterior de la Generalitatcia legislativa de la mateixa Generalitat, i especialmentdavant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i prepa- Article 193. Disposicions generals.ratoris del Consell i de la Comissió. 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit,a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjan- respectant la competència de l’Estat en matèria de relacionsçant acord previ, exercir la representació i la presidència exteriors.d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme ac- 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la cions amb projecció exterior que derivin directament de lesdesignació de representants en el marc de la representació seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà delspermanent d’aquest en la Unió Europea. òrgans de l’Administració general de l’Estat. 4. El Parlament pot establir relacions amb el ParlamentEuropeu en àmbits d’interès comú. Article 194. Oficines a l’exterior.Article 188. Participació en el control dels principis de subsi- La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. diarietat i de proporcionalitat. El Parlament participa en els procediments de control Article 195. Acords de col·laboració.dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que esta- La Generalitat, per a la promoció dels interessos debleixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbitlegislatives europees si aquestes propostes afecten compe- de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrganstències de la Generalitat. de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea. Article 196. Tractats i convenis internacionals. 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Euro- 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament lapea en l’àmbit de les seves competències. L ’existència d’una Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats queregulació europea no modifica la distribució interna de com- afectin d’una manera directa i singular les competències depetències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix Govern les observacions que considerin pertinents.l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’unaCatalunya que les comunitats autònomes competents no manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar alpoden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o Govern que integri representants de la Generalitat en lescoordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre delegacions negociadores.aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesu- 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripcióres. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin de tractats internacionals en matèries de la seva compe-aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, tència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàriesha d’emetre un informe previ. per a executar les obligacions derivades dels tractats i els 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legisla- convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculinció que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Genera- l’Estat en l’àmbit de les seves competències.litat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir deles normes europees. Article 197 Cooperació transfronterera, interregional i al . desenvolupament.Article 190. Gestió de fons europeus. 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus regions europees amb què comparteix interessos econò-en matèries de la seva competència, en els termes que esta- mics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les rela-bleixen els articles 114 i 210. cions que corresponguin.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2275 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits,altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. 3. La Generalitat ha de promoure programes de coope- c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.ració al desenvolupament. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Cons-Article 198. Participació en organismes internacionals. titució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als La Generalitat ha de participar en els organismes interna- pressupostos generals de l’Estat.cionals competents en matèries d’interès rellevant per a f) Els ingressos per la percepció dels seus preusCatalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de públics.caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa cor- g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.responent. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions deArticle 199. Coordinació de les accions exteriors. crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les l’àmbit de les seves competències.seves competències, les accions exteriors dels ens locals i k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de pro-dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens per- grames comunitaris.judici de l’autonomia que tinguin. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya. Article 203. Competències financeres. La Generalitat ha de promoure la projecció internacio- 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volumnal de les organitzacions socials, culturals i esportives de i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les sevesCatalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àm- competències financeres, i també per a fixar l’afectació delsbit internacional, en el marc del compliment dels seus seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliure-objectius. ment. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs TÍTOL VI estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: Del finançament de la Generalitat a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments CAPÍTOL I i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte Les finances de la Generalitat als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendi- ments i, si s’escau, la capacitat normativa.Article 201. Principis. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referèn-la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest cia l’apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipusEstatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacionsde l’article 157 de la Constitució. sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels princi- 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació,pis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transpa- la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits total-rència en les relacions fiscals i financeres entre les adminis- ment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atri-tracions públiques, i també pels principis de suficiència de bueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el querecursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional estableix l’article 204.entre les esmentades administracions. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjan- 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la çant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre elsComissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Genera- quals té capacitat normativa.litat. 6. L ’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tribu- 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el tari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equi-finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes tat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitatdiscriminatoris envers Catalunya respecte a les altres promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmiccomunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar i la sostenibilitat mediambiental.plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article206 d’aquest Estatut. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya. 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció deArticle 202. Els recursos de la Generalitat. tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalmentdels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària deadequat del seu autogovern. Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de des- dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corres-pesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos ponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici ded’acord amb les directrius polítiques i socials determinades la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col-per les seves institucions d’autogovern. laboració que es pugui establir especialment quan ho exi- 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són geixi la naturalesa del tribut.constituïts per: Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribuci- s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o unons especials i altres tributs propis. ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal
  • 2276 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de correcció establert en funció del percentatge de poblacióCatalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitattributària a Catalunya. de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en 3. Les dues administracions tributàries han d’establir situació d’exclusió social.els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i larecepció a les oficines respectives de les declaracions i la Article 207 El tractament fiscal. .resta de documentació amb transcendència tributària quehagin de produir efectes davant l’altra administració, amb La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleisvista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries estableixen per a l’Estat en els impostos estatals.dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en Article 208. Actualització del finançament.els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de lagestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs 1. L ’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennal-estatals cedits parcialment. ment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució 4. L ’AgènciaTributària de Catalunya s’ha de crear per llei del conjunt de recursos públics disponibles i la de les neces-del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a sitats de despesa de les diferents administracions.l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici dell’apartat 1. seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables 5. L ’AgènciaTributària de Catalunya pot exercir per dele- bàsiques emprades per a la determinació dels recursos pro-gació dels municipis les funcions de gestió tributària amb porcionats pel sistema de finançament.relació als tributs locals. 2. L ’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’és- ser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fis- cals Estat-Generalitat.Article 205. Òrgans economicoadministratius. La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis Article 209. Lleialtat institucional.òrgans economicoadministratius, la revisió per la via admi-nistrativa de les reclamacions que els contribuents puguin 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’hainterposar contra els actes de gestió tributària dictats per de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les dispo-l’Agència Tributària de Catalunya. sicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Gene- Tot això, sens perjudici de les competències que en matè- ralitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat,ria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració Gene- en un període de temps determinat, en forma d’una variacióral de l’Estat. de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’es- A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General tablir els mecanismes d’ajustament necessaris.de l’Estat poden també acordar els mecanismes de coopera- 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútua-ció que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les fun- ment l’accés a la informació estadística i de gestió que siguicions de revisió per la via economicoadministrativa. necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. 1. El nivell de recursos financers de què disposi laGeneralitat per a finançar els seus serveis i les seves compe- 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-tències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administra-ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres ció de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament auto-criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, nòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualitzacióentre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalit-ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació zació del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Gene-en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. ralitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de represen- 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs tants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquestaestatals cedits. El percentatge de participació s’estableix Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre lestenint en compte els seus serveis i les seves competències. dues parts en torns d’un any. 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcio-es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament nament per acord entre les dues delegacions. La Comissiódisposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceixla solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pelserveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essen- Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions icials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs organismes de caràcter multilateral.autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Es- 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics itat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. Fiscals Estat-Generalitat:De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributsdels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de par-esmentats són fixats per l’Estat. ticipació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcial- 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i ment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisióde solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transpa- quinquennal.rència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanis- 5. L ’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanis- mes d’anivellament a què fa referència l’article 206.mes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Ad-Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les ministració tributària de Catalunya i l’Administració tributàriacomunitats autònomes abans de l’anivellament. de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els crite- 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a ris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb lesdeterminar les necessitats de despesa a què fa referència característiques o la naturalesa dels tributs cedits.l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i d) Negociar el percentatge de participació de Catalunyaper variables demogràfiques, en particular per un factor de en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2277 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix CAPÍTOL IIIl’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de Les finances dels governs localsl’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Article 217 Principis rectors. .Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessarisper a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via Les finances locals es regeixen pels principis de suficièn-economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. cia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis.Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exer-cici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència Article 218. Autonomia i competències financeres.l’article 221. 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comis- de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi lessió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’al-proposar les mesures de cooperació necessàries per a tres administracions públiques, dels quals poden disposargarantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix lliurement en l’exercici de llurs competències.aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislati- 2. La Generalitat té competència, en el marc establertves estatals o de la Unió Europea. per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econò- finançament local. Aquesta competència pot incloure lamics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propissobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. CAPÍTOL II 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat El pressupost de la Generalitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins elsArticle 211. Competències de la Generalitat. límits que estableixen les lleis. La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i 4. Correspon als governs locals, en el marc que esta-regular les seves finances. bleix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat iArticle 212. El pressupost de la Generalitat. que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela finan-inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, cera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que elsi també els dels organismes, les institucions i les empreses reconeix la Constitució.que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executarel pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, Article 219. Suficiència de recursos.aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperaciótributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondi-així ho estableix. cionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parla-Article 213. Recurs a l’endeutament. ment. 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre Addicionalment, la Generalitat pot establir programes dedeute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits col·laboració financera específica per a matèries concretes.que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis 2. Els ingressos dels governs locals consistents en par-generals i la normativa estatal. ticipacions en tributs i en subven 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la considera- cions incondicionades estatals són percebuts per mitjàció de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el quecondicions que els que emet l’Estat. disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i res- pectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquestaArticle 214. Estabilitat pressupostària. matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui inci-condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupos- dir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre latària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió singularitat del sistema institucional de Catalunya a què faEuropea. referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos sufi-Article 215. El patrimoni de la Generalitat. cients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui.Tota nova atri- 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i bució de competències ha d’anar acompanyada de l’assigna-els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualse- ció dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-lesvol títol jurídic. correctament, de manera que es tingui en compte el finança- 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, ment del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El com-la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. pliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competèn-Article 216. Empreses públiques. cia. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les La Generalitat pot constituir empreses públiques per a finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.complir les funcions que són de la seva competència, d’acord 4. La distribució de recursos procedents de subven-amb el que estableixen les lleis del Parlament. cions incondicionades o de participacions genèriques en
  • 2278 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat Article 223. La reforma de la resta dels títols.fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garan-tint-ne en tot cas la suficiència. 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’arti- 5. La distribució dels recursos entre els governs locals cle 222 s’ha d’ajustar al procediment següent:no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, alobtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilit- Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajunta-zats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes ments i els titulars del dret de vot al Parlament poden propo-d’aquest Estatut. sar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.Article 220. Llei de finances locals. b) L ’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finan- l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànicaces locals per a desplegar els principis i les disposicions que i, finalment, el referèndum positiu dels electors.estableix aquest capítol. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Es- 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest tatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vota l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procedi-que estableix l’article 85. ment que estableixen els reglaments parlamentaris respec- tius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a pre-Article 221. El cadastre. sentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànicad’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegu- corresponent.rar la participació de la Generalitat en les decisions i l’inter- e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d,canvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada percompetències. membres de la comissió competent del Congrés dels Dipu- Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consor- tats i una delegació del Parlament amb representació propor-ciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, cional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comúd’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Con-manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les grés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini debases de dades per a totes les administracions i la unitat de dos mesos.la informació. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, TÍTOL VII la delegació del Parlament, amb les adaptacions correspo- nents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la De la reforma de l’Estatut comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relaci- g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular ons amb l’Estat. una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari esta- 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als blert pels respectius reglaments parlamentaris.procediments següents: h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus mem- a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de bres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovatCatalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus dipu- en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generalstats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicacióCatalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la inicia- del que estableix l’apartat 2.tiva de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals perplens municipals, que representin un mínim del 20% de la mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estatpoblació. perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis També poden proposar-la 300.000 signatures acredita- mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.des dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parla-a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. ment, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser b) L ’aprovació de la reforma requereix el vot favorable sotmesa novament al debat i la votació del Parlament finsde les dues terceres parts dels membres del Parlament, la que hagi transcorregut un any.remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de lesCorts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu Disposició addicional primera. Designació de senadors.dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció 1. Correspon al Parlament de designar els senadors quede la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es representen la Generalitat al Senat, en els termes que esta-declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el bleix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple delprocediment establert per l’article 223. Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Gene- designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i enrals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum. proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parla- votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta,ment o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels sena-debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut dors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hiun any. correspongui.
  • Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2279Disposició addicional segona. Acords amb el Govern de El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per l’Estat. mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es con-Generalitat és determinant per a conformar un acord amb sidera com a modificació de l’Estatut.el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establertsho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generali- per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, entat—Estat. tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei.Disposició addicional tercera. Inversions en infraestruc- tures. Disposició addicional vuitena. Cessió de l’impost sobre la 1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, renda de les persones físiques.exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equipa- El primer projecte de llei de cessió d’impostos querar a la participació relativa del producte interior brut de s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha deCatalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percen-un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar- tatge de cessió de l’impost sobre la renda de les personesse també per a l’alliberament de peatges o la construcció físiques del 50%.d’autovies alternatives. Es considera com a produït al territori de la comunitat 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobreper les administracions estatal, autonòmica i local. la renda de les persones físiques que correspongui als sub- jectes passius que hi tenen llur residència habitual.Disposició addicional quarta. Capacitat de finançament. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competèn- cies normatives de la comunitat sobre el dit impost. 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat–Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a ava- Disposició addicional novena. Cessió de l’impost sobreluar el compliment del que disposa l’article 201.4. hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impostper a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fer-gradualment fins a assolir l’objectiu. mentades i de l’impost sobre productes intermedis.Disposició addicional cinquena. Revisió del règim especial El primer projecte de llei de cessió d’impostos que de l’Aran s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el ter- percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostosmini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim espe- següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre lescial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que esta- labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes deriva-bleix aquest Estatut. des, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L ’atribu-Disposició addicional sisena. Administració ordinària. ció a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen. La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat aCatalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant Disposició addicional desena. Cessió de l’impost sobre elels instruments que corresponguin, les funcions executives valor afegit.que compleix l’Administració de l’Estat per mitjà dels seusòrgans territorials a Catalunya. El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut haDisposició addicional setena. Relació de tributs cedits. de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’im- A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el post sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autò-moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la noma de Catalunya es determina en funció del consum enconsideració de: el seu territori. a) Tributs estatals cedits totalment: Disposició addicional onzena. Capacitat normativa. Impost sobre successions i donacions. Impost sobre el patrimoni. En el marc de les competències i de la normativa de la Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedirdocumentats. competències normatives sobre l’impost sobre el valor afe- Tributs sobre jocs d’atzar. git en les operacions efectuades en fase detallista els destina- Impost sobre les vendes al detall de determinats hidro- taris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o pro-carburs. fessionals i en la tributació en fase detallista dels productes Impost sobre determinats mitjans de transport. gravats pels impostos especials de fabricació. Impost sobre l’electricitat. Disposició addicional dotzena. Interpretació harmònica. b) Tributs estatals cedits parcialment: Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article Impost sobre la renda de les persones físiques. 157 de la Constitució i les normes contingudes en aquest .3 Impost sobre el valor afegit. Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Impost sobre hidrocarburs. Impost sobre les labors del tabac. Disposició addicional tretzena. Fons propis i comuns amb Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. altres territoris Impost sobre la cervesa. Impost sobre el vi i begudes fermentades. Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona Impost sobre els productes intermedis. d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema
  • 2280 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm. 16d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corres-fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la ponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exer-Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la cides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que lesCorona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que acomplien fins aleshores.hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanis-mes que s’estableixin de mutu acord. Disposició final tercera. Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.Disposició addicional catorzena. Jocs i apostes La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat- El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modifica- Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en elció de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finali- termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesttats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valo-social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la racions Estat-Generalitat n’assumeix les competències. Lanormativa aplicable a les dites organitzacions. constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comis-Disposició addicional quinzena. Transparència. sió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat. L’Estat, en compliment del principi de transparència, hade publicar la liquidació provincial dels diversos programes Disposició final quarta. Relació d’entitats econòmiques ide despesa pública a Catalunya. financeres. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Disposició transitòria primera. Adaptació de les lleis i les Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en normes amb rang de llei vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les enti- 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei tats a què fa referència l’article 182.del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigord’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompa- Per tant,tibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigèn- Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, quecia per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser compleixin i facin complir la present Llei orgànica.adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. Madrid, 19 de juliol de 2006 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament,el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per JUAN CARLOS R.l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de GarantiesEstatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compa- El president del Govern,tibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les nor-mes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATEROen vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot ferrecomanacions al Parlament o al Govern per a modificar oderogar les normes que consideri incompatibles.Disposició transitòria segona. Vigència de disposicions transitòries anteriors. MINISTERI Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de laLlei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autono- D’AFERS EXTERIORSmia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigèn-cia com a regulació transitòria. I DE COOPERACIÓDisposició derogatòria. 13095 ENTRADA en vigor del Conveni entre el Govern Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, del Regne d’Espanya i el Govern de la Repúblicad’Estatut d’autonomia de Catalunya. de Polònia sobre l’establiment i funcionament dels instituts de cultura, fet a Varsòvia el 30 deDisposició final primera. Aplicació dels preceptes del setembre de 2005. («BOE» 172, de 20-7-2006.) títol VI. 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat- El Conveni entre el Govern del Regne d’Espanya i elGeneralitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir Govern de la República de Polònia sobre l’establiment ide l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels precep- funcionament dels instituts de cultura, fet a Varsòvia el 30tes del títol VI. de setembre de 2005, va entrar en vigor l’1 de juny de 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera 2006, data de recepció de l’última notificació, encreuadagradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta entre les parts, de comunicació de compliment de requi-aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc sits interns exigits, segons estableix l’article 12.anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Es fa públic per a coneixement general, i així es com- pleta la inserció efectuada en el «Butlletí Oficial de l’Estat»Disposició final segona. L’Agència Tributària de Catalunya. número 287, d’1 de desembre de 2005. L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’ar- Madrid, 11 de juliol de 2006.–El secretari general tèc-ticle 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini nic del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, Fran-d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. cisco Fernández Fábregas. BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO