El ple de la diputació de bcn no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. butlletí diputació a l´aire
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El ple de la diputació de bcn no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. butlletí diputació a l´aire

on

  • 290 views

El Ple de la Diputació de BCN no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. Butlletí Diputació a l´aire

El Ple de la Diputació de BCN no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. Butlletí Diputació a l´aire

Statistics

Views

Total Views
290
Views on SlideShare
253
Embed Views
37

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 37

http://www.cgtcatalunya.cat 30
http://cgtcatalunya.cat 6
https://twitter.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El ple de la diputació de bcn no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. butlletí diputació a l´aire El ple de la diputació de bcn no s’aplica límits de sou als electes ni als càrrecs de confiança. butlletí diputació a l´aire Document Transcript

  • 1 DIPUTACIÓ a l’AIRE! * Butlletí de la Secció sindical de la CGT * Tercera època | Número 4 | 2on Trimestre 2014 Llegiu-lo, comenteu-ho, difoneu-lo, feu-ne còpies, pengeu-lo als suros... FEU-LO VOSTRE! EL PLE DE LA DIPUTACIÓ NO S'APLICA LÍMITS DE SOU ALS ELECTES NI ALS CÀRRECS DE CONFIANÇA El Ple de la Diputació de Barcelona del passat 24 d'abril, va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics presents (CiU, PSC, PP, ICV-EUiA i ERC) acollir-se a les excepcions de la Disposició Transitòria Desena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), tant respecte dels límits retributius dels electes, com del nombre màxim de càrrecs públics amb dedicació exclusiva i personal eventual, fins al 30 de juny de 2015. O sigui acabada l'actual legislatura sense aplicar-se les limitacions econòmiques i de càrrecs de confiança establertes per llei. Quina confiança ens poden merèixer aquests representants electes de segon grau, quan ens apliquen les retallades i la pèrdua de drets que fixa llei als que estem en nòmina i ells no s'apliquen el mateix tracte? Durant el darrer Ple del 29 de maig varem repartir a l'entrada de Can Serra un full denunciant aquesta incongruència i manca de respecta pel conjunt de les persones que treballem amb professionalitat i defensant els serveis públics de qualitat a la Diputació de Barcelona, acaba el full dient que “està a les nostres mans dir PROU i està a les nostres mans desposseir-los del seu món de privilegis. Ja triguem a fer-ho.” * Feliu TEXT DE L’OCTAVETA REPARTIDA A CAN SERRA DURANT EL PLE DEL MES DE MAIG El Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el dijous, 24 d’abril la proposta de que no se li apliquin els límits de sou que preveu la Llei d Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).
  • 2 El punt concret al que ens referim és al que diu que si s’acompleixen els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic així com el requisit relatiu a que el pagament al proveïdors no superin els 30 dies, aquest límit de sou no s’apliqui als electes així com que es pugui contractar a personal eventual (“alts càrrecs”). Tot i que des d’un punt de vista legal ho poden fer és d’allò més immoral que es vulguin assegurar i garantir una possible pujada de sou en un futur. Mentre rebaixen el sou dels treballadors públics els polítics de la Diputació vetllen pels seus interessos econòmics de present i de futur. Mentre cada cop hi ha més nous aturats i aturats de llarguíssima durada, ells es deixen les mans lliures per col·locar a algun amic/amiga d’alt càrrec a la Diputació. Mentre els ciutadans i les ciutadanes hem de patir les retalles que ens imposen en temes, no importants, sinó essencials i vitals, com ara la sanitat, l’educació, les llibertats... ells juguen a la política de defensar els seus interessos personals i de partit. Mentre totes i tots patim cada dia lleis que ens retallen llibertats i drets, lleis que ens condemnen a viure pitjor, ells poden gaudir del fet de fer les lleis a la seva mida, lleis per justificar i avalar les seves accions indecents i vergonyoses, però que esdevenen “legals”. Entre totes i tots hem de fer front a tots els fets, com aquest o molts d’altres, que impunement ens alienen i que, cada cop més, ens aboca a una realitat més injusta i indigna. En les nostres mans està el dir PROU i el fer-los fora; en les nostres mans està el desposseir-los del seu món de privilegis. Ja triguem a fer-ho. * CGT Diputació de Barcelona LLEI DE REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL La LRSAL és la nova Llei 27/13 de 27 de desembre de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local. Si algú s’anima a fer un cop d’ull a aquest nou text jurídic s’adonarà que no només té una estructura complexa sinó que la seva aplicació també ho és. http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/30/pd fs/BOE-A-2013-13756.pdf El seu transfons està basat en una visió neoliberal que impulsa la iniciativa privada dins de l’Administració mitjançant la recentralització de l’Administració, i el desmantellament dels serveis de caràcter públic, universal i de proximitat. Aporta incertesa sobre què és el que es farà i dóna un gran marge d’arbitrarietat en les seves decisions als interventors dels diferents (i molts) Ajuntaments afectats, carregant-se l’autonomia de la gestió local.
  • 3 Segons els partits polítics que han impulsat aquesta reforma, els seus fonaments són adequar pressupostos municipals i clarificar competències dels diferents Ajuntaments en relació al Govern central i les Comunitats Autònomes i Diputacions. Però, quin és l’objectiu real d’aquesta reforma que es justifica en la eficiència i estabilitat econòmica, i que es proclama com la salvadora dels greus problemes econòmics dels municipis?? L’objectiu real és una aposta ferma per la gestió privada de les competències dels serveis municipals. Aquesta reforma té un caràcter irreversible, ja que cap dels recursos interposats paralitza la seva aplicació, i tindrà conseqüències com: • privatitzacions de serveis municipals • debilitació de serveis socials • reducció de l’autonomia local • augment de la taxa d’atur • pèrdua de drets que es van adquirir després del Franquisme Tot aquest procés de debilitació dels municipis repercutirà en les persones, és a dir en els ciutadans i ciutadanes. Per què? Doncs perquè d’una banda: 1. la reducció dràstica de competències els obligarà a tancar serveis que fins ara estaven oferint al ciutadà/dana 2. el tancament de serveis els obligarà a realitzar ERO (si! Expedients de Reducció d’Ocupació) i molts laborals hauran d’anar a l’atur. Així que l’afectació serà per partida doble: un servei més deficitari i més gent a l’atur!! * CGT Consorci de Biblioteques de Barcelona UNA EINA PER A APROFUNDIR EN LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS: EL COST EFECTIU Un dels mitjans per a imposar encara més la privatització dels serveis públics que fa servir aquesta llei és el concepte “cost efectiu” dels serveis que es presten des de les administracions locals. Cal saber que algunes disposicions legals anteriors a la LRSAL ja parlen de costos i, fins i tot, estableixen mètodes per calcular el “cost efectiu” dels serveis. Són disposicions i ordres de 2004, 2011 i setembre de 2013, que ja han servit per anar aplanant el camí de la LRSAL. La mateixa Federación Española de Municipios y Provincias ja feia a 2006, una guia per implantar un sistema de costos a l’administració local. Els “experts” encara estan acabant de veure el detall de com s’ha de procedir a calcular aquest cost efectiu, però les línies importants ja estan marcades:
  • 4 En el cost efectiu d’un servei s’inclou tot: el cost de cada tasca, cada material, els sous del personal i els costos del polítics. És a dir, si un municipi te un servei propi de neteja d’equipaments per exemple, haurà de calcular el seu cost imputant-hi a nivell de sous, no només els del personal operari sinó també la part proporcional del personal administratiu, dels caps, dels alts càrrecs, dels polítics, etc. De l’ àrea corresponent de l’ajuntament. Aquest sistema de càlcul de cost, desplaça al “cost standard” que s’havia proposat amb anterioritat per considerar els “experts” que aquest últim s’havia de calcular a priori i fent hipòtesi, mentre que el “cost efectiu” serà per un any el mateix que ha costat el servei l’any anterior un cop liquidat el pressupost anual. Un cop clar el concepte, cal vincular el “cost efectiu” amb el que diu la llei sobre els ajuntaments menors de 20.000 habitants i la seva pèrdua de capacitat decisòria, amb els municipis de qualsevol mida que no siguin “sostenibles” o incompleixin “el objetivo de estabilidad presupuestaria” i amb el paper de les diputacions. • Ajuntaments <20.000 habitants: la llei estableix que la diputació “propondrá con la conformidad de los municipios afectados ...”. A la pràctica suposarà que les diputacions “proposin” la prestació de serveis a través de l’àmbit privat. • Municipis no “sostenibles”: igual que els <20.000 habitants • I no només els municipis en els casos esmentats estan subjectes al que les diputacions estableixin, ja que la llei diu que aquestes faran el seguiment dels “costos efectius” dels serveis prestats per tots els municipis de la seva província i diu textualment: “Cuando la diputación detecte que los costes efectivos de los servicios prestados por los municipios son superiores a los servicios coordinados o prestados por ella, incluirá en el plan provincial fórmulas de prestación unificada o supramunicipal para reducir costes efectivos”. Sembla que les diputacions queden molt reforçades i la llei especifica també que els serveis que prestin aquestes, els pagaran els ajuntaments, clar. Fins i tot, si es tracta d’un servei que comporta taxes, aquestes aniran a para a les diputacions. La llei permet que els ajuntaments s’agrupin per tal de prestar serveis de manera conjunta si això permet reduir el cost efectiu dels mateixos, però com que “el sac dels diners” és un, els municipis que no vulguin o no puguin agrupar-se poden quedar en pitjors condicions a l’hora de prestar serveis a la seva població. Vist això és inevitable fer-se algunes preguntes: • Si el cost efectiu d’un servei es basa en la liquidació pressupostària de l’any anterior i, com hem dit, hi estan inclosos tots els sous, això vol dir que els sous no es podran apujar? Vol poder dir que, fins i tot es poden abaixar ja que els costos de materials si que s’apugen i el cost efectiu del servei s’ha de quedar igual? • Quan les diputacions o l’estat imposin una prestació privada d’un servei públic, en el “cost efectiu” d’aquest servei també s’hi
  • 5 inclouen les parts proporcionals dels sous dels alts càrrecs i polítics dels ajuntaments i de les diputacions? • Nosaltres fa temps que plantegem a la diputació l’adopció de mesures per tal de garantir les condicions laborals dels treballadors i treballadores de les empreses que subcontracta. Ara també haurem d’exigir que no col·labori a augmentar la precarietat de moltes treballadores municipals amb les prerrogatives que li atorga l’estat central. * Lola FLISA PETANT-HO A LES BUGADERIES PRIVATITZADES “Llençols, tovalloles i uniformes bruts als hospitals després de la privatització de la bugaderia”, al web del diari 20 Minutos (12/06/2014) http://www.20minutos.es/noticia/2164739/0/sabanas-toallas-uniformes- sucios/hospitales-madrid/flisa-fundosa-once/ PER UN SERVEI DE BUGADERIA 100% PÚBLIC AL PAVELLÓ NORD DE MUNDET! RESCISSIÓ DEL CONTRACTE AMB FLISA!
  • 6 MÉS SOBRE LA PART MERITADA DE LA PAGA EXTRA DE 2012 En relació al comunicat difós el proppassat 30 de maig per la secció sindical de la UGT, referit al recurs contenciós administratiu de la Delegació del Govern contra la percepció de la part meritada de la paga extra del mes de desembre de 2012... Atès que en aquest comunicat UGT informa de la seva decisió de personar-se judicialment contra aquest recurs i atribueix aquesta mateixa decisió també a CCOO i CTeC, tot informant, per exclusió, de la decisió de CGT de no personar-se, volem aclarir els següents extrems: 1) L'abonament de la part meritada de la paga extra que ens va ser incautada per ordre del senyor Montoro el desembre de 2012 va ser fruit d'un acord de Mesa de Negociació del mes de novembre de 2013 del qual ja vam informar en el seu moment (http://bit.ly/1fsWWYd). CGT va ser copartícep i signant d'aquest acord, en el qual es va aconseguir comprometre la Corporació a esgotar totes les instàncies judicials en cas que hi hagués cap moviment legal que pogués afectar a allò acordat. Entenem que l'acord està suficient fonamentat jurídicament i que, en aquest, les parts ja ens vam encarregar d'argumentar que la decisió del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en relació a aquests 44 dies devengats vulnerava el principi constitucional d'irretroactivitat de les normes jurídiques. 2) Aquest acord, a més de ser subscrit en Mesa de Negociació pels 4 sindicats i la representació de la Corporació, va ser aprovat posteriorment pel Ple de la Diputació. Considerem que aquest fet, a més del propi text de l'acord en els termes que va ser pactat, compromet també aquesta en la defensa d'allò que ja no és només un acord de Mesa, sinó un acte jurídic propi de la Diba, aprovat en el seu màxim òrgan col·legiat de govern. 3) La nostra secció sindical va tenir coneixement fa setmanes en una reunió de Mesa de Negociació que la Corporació havia rebut un requeriment per part de la Delegació del Govern espanyol en relació a la percepció d'aquesta part de la paga extra. A la mateixa reunió se'ns va informar que el requeriment havia entrat fora de termini per la qual cosa s'havia de considerar un acte nul de ple dret. Des de la CGT vam recordar la Diputació la seva obligació de complir allò acordat tot defensant fins a les últimes instàncies judicials el que vam pactar, alhora que vam suggerir la Corporació denunciar la delegada del govern, María Dolores Llanos de Luna, per prevaricació. També vam recordar la Diba que l'import corresponent als 44 dies havia de ser abonat, tal s'havia pactat, abans no acabés el primer trimestre de 2014. 4) Posteriorment, la Diputació ens va informar a tots els sindicats de la seva intenció de personar-se judicialment contra el recurs contenciós presentat per la Delegació del Govern, tot convidant-nos a fer el mateix. Com a CGT hem decidit no fer-ho perquè entenem que és la Diputació la que
  • 7 està obligada, en virtut del mateix acord, a defensar-lo judicialment, no pas nosaltres com a secció sindical. En tot cas, a qui caldria reclamar en cas de no personar-se, és a la pròpia Diputació per incomplir un acord aprovat en el Ple de la mateixa. 5) Volem fer notar que ja abans de subscriure l'acord a la Mesa de Negociació hi havia sentències en seu contenciosa administrativa sobre aquesta qüestió, algunes arran de recursos presentats per companys de la Diputació en el moment de la incautació de la paga, les quals han donat la raó a aquests companys. Aquest fet palesa ben clarament que l'acord per a l'abonament d'aquesta part de la paga extra no va sorgir pas en un buit jurídic, i que qualsevol recurs en contra que presenti la Delegació del Govern, o qui sigui, té ben poques possibilitats de prosperar, si és que en té cap. 6) Per últim, des de CGT volem deixar ben clar que la nostra acció a la Diputació, com a tot arreu, està orientada a la defensa dels interessos de les treballadores i els treballadors, no pas al màrqueting sindical i a la gestió de les aparences. * CGT Diputació de Barcelona CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2014 La Confederació General del Treball porta a terme la seva Campanya d’Objecció Fiscal de 2013. El sindicat manifesta que la forma més perversa d’extensió del capitalisme a nivell mundial és mitjançant el militarisme i la guerra, sent l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar la posada en pràctica de la negativa a col·laborar amb aquesta injustícia. Avui dia molts països sofreixen pobresa i explotació per guerres, moltes de les quals són creades per a abusar dels seus recursos i adquirir-los a baix preu o perquè gastin les seves rendes a adquirir armament als països desenvolupats. De vegades aquestes guerres es disfressen d’humanitàries (Líbia i Mali últimament), quan en realitat es fan pels recursos energètics o per la posició geoestratègica d’aquests països, o simplement per a vendre material armamentístic dels països occidentals. La CGT opina que per a acabar amb les guerres, s’ha de lluitar contra tots els elements sobre els quals se sustenten: els exèrcits, la indústria militar i la investigació militar. Tots ells es financen amb els impostos de la població. L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar és una forma de Desobediència Civil que consisteix a desviar una part dels diners dels impostos a projectes socials que es considerin més justs. No és una forma d’estalviar en impostos, sinó de negar recursos al militarisme alhora que es donen suport projectes pacífics. Amb això, es contribueix a avançar cap a una societat equitativa i en la qual els conflictes es resolguin sense recórrer a cap tipus de violència.
  • 8 La CGT proposa la destinació dels ingressos de 2013 a dos projectes socials: “La Colmena: una utopía en construcción”. Un Centre social autogestionari, un espai on es realitzen activitats en les quals subjeu el caràcter col·lectiu, públic i de transformació social a la ciutat de Béjar (Salamanca), i les Juntas del Buen Gobierno de les Comunitats Zapatistes de Chiapas (Mèxic). Una forma transgressora i senzilla de fer política en mans de tota la societat. >>> Més informació a les seus de la CGT i al web http://www.nodo50.org/tortuga/Campana-contra-el-Gasto-Militar >>> Tota la informació sobre com fer objecció fiscal i els comptes bancaris on fer els ingressos la podeu trobar a http://www.cgt.org.es/campana-de-objecion-fiscal-2013 ENTREVISTA A CARLOS TAIBO El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió "hipercrítica" de la proposta llibertària, sobre el "col·lapse" capitalista i la postulació de l’anarquisme com "ideologia del futur". Percep, l’escriptor i politòleg, "un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt", amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final. "Un món sencer es crema a si mateix". Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ’terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el "col·lapse" actual del sistema capitalista. És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes "tecnologies aparentment emancipadores". Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de "estafa òptica", de falsa "ebullició revolucionària". "Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa", deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència. "Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt", explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15
  • 9 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. "No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme", repta. "Transformació radical" en quatre respostes 1.- decréixer: "El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum", això és, Teoria del Decreixement. "En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament" i la "petjada ecològica" (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix "una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud". 2.- desurbanitzar: "Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables". Eludir així "el risc del col·lapse" passa per "recuperar el mitjà rural". 3.- destecnologitzar: "Facebook és la gegantina estafa òptica de l’ebullició revolucionària". La societat ha de meditar "si no som víctimes ingènues de moltes tecnologies aparentment emancipadores". Com diu John Zerzan, estampa de l’anarcoprimitivisme, totes les tecnologies creades pel capitalisme porten l’empremta de la jerarquia. 4.- descomplexitzar: "Societats cada vegada més complexes" porten com tribut ciutadans "cada vegada més depenents". Els "desheretats del planeta" -menys depenents del desenvolupament tecnològic- evidencien la paradoxa d’un millor posicionament per a enfrontar "el col·lapse que s’apropa". L’amenaça del darwinisme social 5.- anarquisme: "És una ideologia política del futur", afirma Taibo. "Les idees llibertàries estan en un moment de franca ebullició", cas del 15M i l’aplicació de conceptes com "democràcia de base, autogestió i acció directa". 6.- capitalisme: Sistema "injust, explotador i excloent" en "etapa de corrosió terminal" que ha perdut "els mecanismes de fre que en el passat li van permetre salvar la cara". Cava "la seva pròpia tomba" pel "afany incontenible d’acumular beneficis". Amb un agreujant: "dintre de la tomba estem nosaltres". 7.- feixisme: És un error concloure que el ’crac del 29’, "origen de l’assentament dels feixismes en el decenni següent", va ser un moment històric conjuntural i irrepetible. La "escassesa general que s’aveïna" pot revitalitzar-lo en projectes de "ecofeixisme o darwinisme social militaritzat", en "polítiques postulades pels principals centres de poder". 8.- república: "Un projecte moderadament interessant vinculat amb el propòsit de desfer-nos d’una institució putrefacta com és la monarquia". Més enllà –del que qualifica com "parany"– no aprecia "altres propostes". "A Espanya aquesta discussió té uns rivets emocionals dels quals és difícil prescindir", afegeix. 9.- democràcia: "La democràcia liberal s’aixeca sobre punyents desigualtats i en majories artificials producte d’operacions preparades
  • 10 amb el propòsit de germinar societats cada vegada més jerarquitzades". Segona Transició? "La primera va ser tan dolenta que si volem organitzar una mica distint el primer és prescindir del terme". La classe obrera, reduïda al salari 10.- Estat: "Aparell al servei de la classe dominant que utilitza diferents mecanismes per a ratificar la seva posició de privilegi". La visió "hipercrítica" de la proposta llibertària ha d’assumir que forma part del sistema i enfrontar així el risc de les "moltes formes d’alienació contemporània". 11.- defensa d’allò públic: "Sí, etiquetat amb els adjectius autogestionat i socialitzat". Per exemple, "ensenyament públic, universal, gratuït, laic i de qualitat" i que no serveixi de "mecanisme central de reproducció de la lògica capitalista". 12.- estat del benestar: "Un terme que embelleix gratuïtament la realitat, exclusiu del sistema capitalista". Dificulta "el desplegament de fórmules autogestionàries". 13.- lluita de classes: La classe obrera ha reduït el seu enfocament "al salari i la intuïció que augmentant-lo resolem tots els nostres problemes". Preguntes obligatòries: "com treballem, per a qui i què produïm". 14.- crisi: "Ens hem acostumat a parlar en singular de la crisi financera però en la rebotiga hi ha altres, en plural: canvi climàtic, encariment inevitable de preus de matèries primeres energètiques, problemes demogràfics, l’espoli de recursos materials…". La conjunció "resulta explosiva". 15.- col·lapse: "Es traduirà en una multiplicació extraordinària dels problemes i en una reducció paral·lela de la possibilitat de resoldre’ls". Opcions: esperar la seva implosió i la reacció ciutadana, elaborar respostes com plantejaments als governants o obrir espais d’autonomia per a "aplicar regles del joc diferents a les imposades". * Entrevista realitzada per Juan Miguel Baquero, publicada a eldiario.es http://www.eldiario.es/andalucia/Carlos-Taibo-Facebook-ebullicion- revolucionaria_0_236926413.html BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE MIKHAÏL ALEKSÀNDROVITX BAKUNIN (1814-2014) "Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides." Mikhaïl Bakunin
  • 11 EL 21 DE JUNY, ENCERCLEM LA GENERALITAT!
  • 12 DEMANEN PRESÓ A 2 MILITANTS DE LA CGT I A 4 EXTREBALLADORES DE L’EMPRESA EXPERT “Presó per defensar llocs de treball?” Això és el que s’exclamen des de la CGT (Confederació General del Treball) davant de la petició de presó per cinc penedesencs i un garrafenc pel que va passar durant un conflicte laboral fa 10 anys, en el que han anomenat Cas Expert. En concret, demanen 4 anys i 6 mesos de presó per un d’ells (Pedro Duque) i 3 anys i 3 mesos de presó per cada una de la resta de persones imputades, a més demanen multes econòmiques de fins a 3.000 euros per a cadascun dels processats. Els fets es remunten a l’any 2004, quan l’empresa Expert Polymere de l’Arboç havia anunciat que tancaria. Els assessors i militants de la CGT mantenien les corresponents reunions amb la direcció de l’empresa, quan aquesta va anunciar el tancament patronal i no va deixar als treballadors i treballadores que fessin la seva feina al que encara eren els seus llocs de treball. Aquell mateix dia, 20 de juliol de 2004, els sindicalistes de la CGT van informar les companyes de la decisió de l’empresa, que era tancar i no deixar treballar ningú des d’aquell mateix moment. Després de l’assemblea els assessors es van retirar i les treballadores van continuar concentrades al recinte de la fàbrica per a decidir com afrontaven la injusta decisió de la direcció de l’empresa. Des de la CGT expliquen que va ser quan els assessors van passar davant de la fàbrica que van veure a la Guardia Civil dintre del recinte de la planta i com “carregava de forma injustificada i desproporcionada contra l’assemblea que estaven fent les treballadores”. El resultat va ser que diverses treballadores van resultar ferides de consideració i van detenir Pedro Duque, afiliat a la CGT que havia acudit demanar explicacions per la desproporcionada càrrega de la Guàrdia Civil contra les treballadores. I arran d’aquells fets fa pocs dies s’ha sabut que demanen presó per Pedro Duque, per Juan Antonio Soler (també afiliat a la CGT i que havia anat a assessorar el Comitè d’Empresa i les treballadores) i a quatre treballadores d’Expert Polymere. Segons comenten des de la CGT, “per a nosaltres queda més que provada la desproporció de l’actuació policial, ja que l’ERO tramitat per l’empresa Expert va acabar en acord, amb trasllats a altres empreses del grup i amb baixes voluntàries de 50 dies per any treballat”. Han passat 10 anys d’aquells fets, però encara no han prescrit perquè el procés judicial ha patit diverses paralitzacions. Des del sindicat combatiu fan una crida a donar suport als encausats i, qui pugui, a ajudar econòmicament amb les despeses del cas (compte corrent solidari: ES77 2013 3059 41 0210121861). Notícia publicada originalment a XarxaPenedès.cat: http://xarxapenedes.cat/demanen-preso-a-militants-de-la-cgt-i-a-4- extreballadores-de-lempresa-expert/
  • 13 PASSAT PRESENT "La CNT reconeix ara que cal parlar amb propietat de Catalunya com una nació, és a dir, un poble amb una terra, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic: Catalunya. Així mateix, reconeix que els altres territoris de llengua catalana formen part d'aquesta comunitat cultural comuna, per la qual cosa tractarà de coordinar-se amb la CNT d'aquests indrets per a contribuir a què el conjunt de l'organització reconegui aquest fet. [...] La CNT, per tot plegat, reconeix que el poble català mereix exercir lliurement el seu dret a l'autodeterminació. Autodeterminació que entenem com la capacitat per a decidir lliurement el seu futur, amb independència de qualsevol estructura estatal imposada per la força, tant interna com externa. Llibertat de cada poble per a decidir per sí mateix i sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions." (Acords del II Congrés de la CNT de Catalunya [avui CGT de Catalunya]: “CNT, un model sindical per a un projecte social”, 9 de novembre de 1985, pp. 9-10)
  • 14 Afilia’t i contribueix a construir l’ALTERNATIVA SINDICAL a la Diputació de Barcelona! VOLS CONTACTAR AMB NOSALTRES? CGT Diputació de Barcelona Carrer Mallorca 244, 2on 1a 08080 Barcelona (Ens trobareu al local tots els dimarts i dijous al matí) Telf: 934049221 A/e: cgt@diba.cat Web: http://cgtdiba.wordpress.com/ Delegats i delegades: Josep Garcia: garciavjm@diba.cat Lola Gutiérrez: gutierrezbd@diba.cat Susana Larrosa: larrosags@diba.cat Marisa Juandeaburre: juandeaburm@diba.cat Cristina Castro: castrocc@diba.cat Héctor Villanueva: villanuevavh@diba.cat Feliu Madaula: madaulacf@diba.cat Víctor Garcia: garciabv@diba.cat