Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa

on

  • 412 views

Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa

Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa

Statistics

Views

Total Views
412
Views on SlideShare
412
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa Davant les eleccions generals del 20N la CGT proposa l’Abstenció Activa Document Transcript

  •                    La gran farsa de la sobirania popularEl proper 20 de novembre, hi ha en ampliar l’edat de jubilació fins als 67convocades eleccions al Parlament anys, en una nova reforma laboral queEspanyol. Ja sabem el resultat. Totes les lligui els salaris a la productivitat, enenquestes coincideixen en que el proper reduir els impostos als més rics, en reduirpresident del Govern serà Mariano Rajoy. el dèficit actuant únicament sobre lesSi per alguna raó no es verifica el resultat retallades socials, en privatitzar elsprevist, llavors el president del Govern serveis públics com la sanitat i l’educació.serà Rubalcaba. Guanyi qui guanyi tot Tots dos partits estan d’acord en fer-nosseguirà igual que abans. “Todo atado y treballar més hores, amb el consegüentbien atado”. Fins i tot es poden superar a augment de l’atur, en aplicar lesells mateixos i empitjorar la situació amb consignes del Banc Mundial, el Fonsmés corrupció, més retallades, més Monetari Internacional i la Unió Europea,beneficis per a la banca i les grans estan al servei dels homes de negocis enempreses, més reduccions salarials, més defensa de la dictadura del capital i enaugment de jornada, més atur, més contra dels interessos dels treballadors iERO’s, noves reformes laborals, més les treballadores.desnonaments, etc, etc, etc. Si elmoviment de les acampades del 15M va Si volem canviar les coses, és evidentser compatible amb el creixement del PP que no hem de donar suport ni al blaui el descens del PSOE a les eleccions dels ocellots ni al vermell dels capolls,municipals i autonòmiques del 22M, res ni als seus possibles aliats CiU, PNB,no fa pensar que aquesta vegada hagi de ERC, IU, IC-VERDS-EUA,... Però tampocser diferent. Potser perquè molta gent és als partidets, que no tenen cap opció,conscient d’aquesta realitat, una de les però que amb les seves candidaturessenyes d’identitat del 15M és que NINGÚ contribueixen a legitimar el sistema deNO ENS REPRESENTA. dominació i explotació al que estem sotmesos. Alguns d’aquests partidets,I és que, malgrat que els polítics atrinxerats en un ambigu anticapitalisme,continuïn actuant com si no passés res, defensen de forma més o menys veladaens trobem davant d’una crisi de els principis de la Revolució Russa delegitimitat de la democràcia. En els seus 1917. La història ja ha posat en el seuinicis la democràcia de l’antiga Grècia lloc als partits comunistes de l’anomenatexigia dels càrrecs públics que no fossin socialisme real i tots els crims i genocidisretribuïts més enllà d’una remuneració que s’han justificat en nom delssimilar a la que podien percebre en la interessos de la classe obrera. Laseva activitat habitual, no podien ser dictadura del proletariat basada en elsrenovats en el seu mandat i la gestió principis del marxisme-leninisme enshavia de ser transparent fins el punt que diuen que ha de ser dictadura per a laqualsevol indici de corrupció era burgesia i democràcia per alsconsiderat un delicte greu. Res a veure defensors de la Revolució Francesa, tan els demòcrates no tenen cap recança per treballadors, però, sempre que s’ha dut aamb un sistema que permet a polítics aviat com van comprovar que els negocis donar suport a les dictadures. La nostra la pràctica, ha acabat en dictadura delcom Zaplana dir sense embuts allò de “yo eren compatibles amb l’absolutisme, van República de 1936 és un bon exemple de partit i punt.estoy en esto para forrarme”, que tolera consentir l’estat autoritari i la corrupció com els demòcrates francesos icentenars de casos de corrupció durant el govern de Napoleó III. El primer anglesos, davant el perill d’una revolució Creiem que l’abstenció activa és la millor(principalment del PP i del PSOE), i que, aliat del despotisme ja no és l’astúcia obrera, van preferir el feixisme de Franco forma de lluita contra l’apatia política deen lloc de condemnar políticament els sense escrúpols del Príncep de amb els seus aliats Hitler i Mussolini, la població, per perdre la por al poder icasos de suborn, sembla que se’ls Maquiavel, sinó l’apatia política del poble. abans que ajudar la democràcia a per desmitificar la fal·làcia de la sobiraniapremia electoralment. El descobriment de què la tirania es pot Espanya. I, pel que fa a la resta del món, popular. Si volem construir una nova exercir sense necessitat d’abolir les Chomsky ha explicat molt bé com els societat, lúnica alternativa per a la classePel que fa als pioners de la democràcia institucions representatives, de què es EUA s’han encarregat d’obstaculitzar les treballadora és deslegitimar l’actualliberal, amb les seves consignes de pot governar amb el consentiment del democràcies que no garanteixen l’imperi sistema de partits a través de lallibertat, igualtat i fraternitat, s’oposaven poble en contra dels interessos de la dels negocis. Argentina i Xile serien el desobediència civil, les lluites peral poder absolut del rei i el seu executiu, majoria, va reduir el concepte de paradigma d’aquesta política. l’autogestió de totes les àrees de lapostulant un sistema polític basat en la democràcia fins a transformar-lo en allò societat i el rebuig general al sistema queseparació de poders i en l’elecció dels que els mateixos liberals anomenen Quan un sistema polític subverteix els ens explota i ens oprimeix.càrrecs públics. Aquestes idees van democràcia formal. La sobirania popular mateixos principis en què es legitima,servir per oposar a un règim feudal ja no expressa la voluntat del poble, sinó està esgotat. El proper dia 20N ens L’abstenció activa és l’única forma delegitimitat en la voluntat de déu, un la dels seus representants, legitimats pels donaran a escollir entre el populisme respondre davant unes eleccions quesistema capitalista basat en els vots en unes eleccions més o menys democristià del PP i el progressisme no són res més que la posada eninteressos dels homes de negocis i en periòdiques. socialdemòcrata del PSOE. Dos partits escena de la gran farsa de lal’obtenció de diners com a valor suprem. amb discursos aparentment diferents, sobirania popular.Però el liberalisme triomfant ràpidament Quan les institucions democràtiques no però al servei d’un únic neoliberalismeva oblidar els seus postulats i el propis poden garantir els interessos del capital, veritable. Tots dos partits estan d’acord La sobirania és “dels mercats” Si alguna cosa ha quedat clara per a la En definitiva, aquestes institucions i els classe política, que ens l’explicarà amb percepció popular en els últims temps, lobbys que les sustenten, semblen ser posterioritat a la celebració dels és que el veritable poder, la tan els principals actors de qualsevol comicis i consistirà en la mateixa pregonada sobirania, resideix molt més procés electoral. Durant anys s’ha recepta per a tots i a totes, en les institucions financeres que en pretès dissimular la realitat, intentant independentment del color polític els “representants” escollits en les fer-nos creure que el poder polític resultant de les eleccions, o la nació, urnes. podia suposar un fre a la voracitat l’estat, la comunitat autònoma o el “dels mercats” o inclús un mecanisme municipi on residim. Per aquesta raó és normal que ens de redistribució de la riquesa canalitzat preguntem en quines paperetes figuren per l’aparell de l’estat. Ara ja ens han Això sí, aquests mateixos poders ens els candidats del FMI, del Banc Central deixat clar que això no es així i que el animaran a que continuem subscrivint Europeu, la Reserva Federal, les seu deure es limita a executar els hipoteques, dipòsits i plans de Agències Qualificadores, i tots els projectes que “els mercats” dicten, això pensions sense explicar-nos que la bancs, gestors de fons i plans de sí, sempre pel nostre bé. suposada rendibilitat dels mateixos pensions, que decidiran les nostres resideix en la salvatge especulació i en condicions laborals, el poder adquisitiu No obstant això, en el col·legi electoral la deterioració dels serveis públics i les al que accedirem (o no), la retallada de no trobarem aquestes paperetes. prestacions socials per augmentar la les prestacions socials, qui treballa, qui Tampoc coneixerem el “programa quota de mercat. Per a ells aquesta és no, i si és de manera indefinida, electoral” daquestes institucions. la veritable manera en què les temporal o efímera… Aquesta labor queda reservada a la persones emetem el vot.
  •                    Els agrades quan votes, perquè estàs com a absent C.G.T. per labstenció: Ni vot BLANC, NI vot NULMolt es debat sobre com mostrar el l’exerceix està dacord amb el sistemanostre rebuig davant la degradació de la polític de representació, però que en elvida política i ser visibles com una moment de les eleccions no hi ha capalternativa que assumeixen cada cop candidatura que li satisfaci. És analitzatmés persones disposades a participar en com una posició crítica que estàles decisions del dia a dia i no cedint, conforme amb el sistema electoral imitjançant el vot, la nostra voluntat, espera que aparegui una candidaturaperquè la gestionin uns altres. política a la qual votar. A més, afavoreix el sistema bipartidista ja que esLabstenció ha estat una proposta comptabilitza com a vot vàlid i fa mésutilitzada a través de la història tant pels difícil aconseguir la representació asindicalistes apolítics, com per organitzacions polítiques amb menorlanarcosindicalisme i els anarquistes influència, provocant lefecte contrari alcom una expressió política i daglutinació pretès per qui ho realitza, facilitant alsdaquelles persones que qüestionen que partits majoritaris lobtenció descons.des del poder polític es puguin fer Les dues maneres en què es realitza elreformes i canvis socials profunds. vot en blanc són introduint la paperetaMoltes vegades des de lesquerra que en blanc que hi ha en els col·legisparticipa en la política sha utilitzat electorals o introduint en lurna el sobrelexcusa de què labstenció els perjudica, buit sense cap candidatura.ja què assumeixen que els vots delsabstencionistes recolzarien les seves El vot nul inclou aquell en què lescandidatures, en comptes de fer una paperetes electorals estan trencades,autocrítica sobre la seva gestió o les ratllades, etc. o bé quan sintrodueix enseves propostes. el sobre qualsevulla altra cosa. Es comptabilitza a qui ho realitza com a Els capitalistes proposen i els polítics són incapaços des dels ressorts delEls polítics sempre han intentat votant i, per tant, fa pujar el percentatge són els executors de les propostes dels govern dacabar amb les dictadures querelacionar labstenció amb una posició de de participants, encara que a diferència poderosos. Aquestes propostes van imposen els organismes econòmicspassotisme o de desinterès, intentant del vot en blanc, no altera el percentatge sempre en una mateixa direcció: manipulats pels grans capitals mundials.negar-la com una alternativa que necessari per obtenir representació. augment de beneficis pels que tenen Els polítics no manen i solamentaglutina a persones que promouen una més i disminució dels drets de tots els executen allò que els ordenen, shanaltra forma dorganitzar la societat de Des de la CGT proposem una campanya altres, exceptuant a alguns privilegiats deixat robar el govern, no obstant això,forma participativa mitjançant la dabstenció i fomentar lorganització de que els són necessaris perquè es ens segueixen demanant confiança. Nodemocràcia directa. les persones practicant la democràcia compleixin tots els seus plans. Tant els hi ha cap motiu per a què els creiem. directa o horitzontal. Com més augmenti polítics desquerres com els de dretesDesprés de laparició del moviment 15M, labstenció i més sorganitzi i mobilitzi la ens demanen que participem, ens volen Labstenció com a opció política ishan fet visibles per mitjà de les societat al marge de la tutela dels ens tenir integrats per així justificar la seva lorganització antiautoritària i horitzontalmobilitzacions i de les assemblees en oficials i polítics, més a prop estarem de existència, però les diferències en la han de ser la nostra resposta davantespais públics les ganes de participar en crear una societat alternativa. gestió econòmica entre els diferents aquest “caos organitzat”, en el qual elsles preses de decisions. Els polítics han grups polítics són mínimes, encara que capitalistes utilitzant el sistemahagut de modificar el seu discurs i No hem desperar que un canvi en la llei tots coincideixin en que els votem . democràtic, segons diuen ells mateixosanalitzar que qui no vota també pot ser electoral i amb altres polítics participant el menys dolent dels coneguts,una persona molt compromesa encara del joc parlamentari vagin a produir Hem daconseguir que en les eleccions aconsegueixen amplis beneficisque crítica amb el sistema. canvis socials profunds. El sistema té polítiques només participin els polítics, econòmics. suficients mitjans i llaminadures a mida alguns dels seus familiars i aquells queEls polítics assumeixen el vot en blanc de cada persona per integrar-la o satisfer els deuen favors personals. Els altres no Deixem descollir entre el dolent i elcom un mal menor. Consideren que qui les seves aspiracions. podem esperar res de bo dells. De fet pitjor, lluitem pel millor.No hi ha pa per a tant xoriçoLa democràcia es basa en la sobirania presenten a les eleccions amb un autoritarisme i enemic declarat de tot el futures a les quals el seu partit vapopular. És el poble qui decideix el seu programa electoral que, tant ells com els que és públic. És la veu directa dels renunciar fa temps. Votar-lo a ell significadestí. No obstant això, el sistema polític seus electors, saben que no compliran. amos del món. Sempre apel·la al poder recolzar el politiqueig i la corrupciópel qual es regeix la nostra societat no és Daquesta votació cega pretenen haver del capital (si governo jo, els empresaris parlamentària.lautèntica democràcia (que només pot obtingut la legitimitat per governar al se sentiran segurs i invertiran en nousser la democràcia directa), sinó un règim poble com els plagui (a ells i a lautèntic llocs de treball). Votar-lo significa El polític que sap que li és impossiblede dominació duna minoria de rics el poder, leconòmic) durant els quatre anys legitimar la dictadura dun sistema de guanyar. Pertany a un partit diminut iqual anomenen “democràcia formal” o següents. corrupció i injustícia. només aspira a col·locar-se en laparell“democràcia representativa”. En aquesta, estatal, amb lexcusa dintentar “canviar elels autèntics amos del món (banquers, Vegem les classes de polítics que es El polític progressista (lesquerra). sistema des de dins” o de “ser la veu delsmultinacionals, FMI, BM) soculten presenten a les eleccions del fraudulent Fervent defensor de laparell de lestat, qui no la tenen”, però sap que, en casdarrera duns professionals de lengany sistema imperant: defensarà amb ell els mateixos dobtenir algun escó, la seva presència alque es pretenen legitimats per interessos que el polític conservador, parlament serà tan escassa que ni podrà“representar” la voluntat del poble. El polític conservador (la dreta). però amb un discurs més humanista, si influir amb el seu vot ni tindrà tan solsAquests professionals són els polítics: Cegament enamorat de lordre, la tradició cal, fins i tot un poc obrerista. És el loportunitat de parlar en lhemicicle. Ambuna vegada cada quatre anys es i la propietat privada, és el paladí de tot constant recanvi demergència per quan les seves ànsies de poder, només els polítics conservadors “perdin la aconsegueix fomentar il·lusions en una confiança” del seu electorat. Sempre falsa democràcia que ha demostrat no apel·la al “vot útil” (si no guanyo jo, ho servir als interessos populars. Votar-lo a farà la dreta dictatorial). Votar-lo significa ell significa renunciar a generar una enganyar-se a si mateix, doncs, estant en autèntica alternativa democràtica al el poder, sempre ha mostrat ser més útil sistema parlamentari. als capitans de les finances que els propis conservadors. Només la democràcia directa, basada en les decisions de les assemblees Laspirant a polític-frontissa. Pertany a ciutadanes amb delegats elegibles i un partit minoritari, en molts casos sense revocables en tot moment i que implantació en tot el territori. El seu afany decideixin tant sobre qüestions polítiques consisteix a aconseguir suficients vots com sobre qüestions econòmiques, pot per poder decidir, amb el seu suport, quin garantir que els interessos populars dels dos partits majoritaris aconseguirà regiran el país i que serà la sobirania governar. Si la democràcia representativa popular la que sexerceixi. Per això, no és una burla de lautèntica democràcia, el votis, no legitimis el poder dels teus paper exercit per aquests partits és una enemics. Organitzat horitzontalment i burla de la pròpia democràcia formal, ja mobilitzat per la democràcia directa. què les decisions del parlament acaben depenent del menys votat dels partits i de com i què negociï a canvi del seu suport. Que no, que no, Sol apel·lar a somnis nacionalistes en els que no ens representen!! quals no creu o a il·lusions de societats
  • El nostre objectiu: la societat llibertària La nostra meta és la construcció de la consentiment. Per això, els llibertaris democràcia econòmica i la democràcia societat llibertària: una societat sense som antiestatistes i per això som directa. És a dir, una estructura social classes i sense poder polític, en la que antipolítics. basada en la sobirania de les la producció estigui orientada a la assemblees locals i el pacte federatiu satisfacció de necessitats humanes en La dicotomia entre poder polític i poder entre elles. Una democràcia que es comptes de a l’obtenció de beneficis econòmic és essencial al capitalisme, nega a delegar el poder en cap econòmics. És a dir, cerquem una ja què pretén basar-se en la propietat representant permanent. societat igualitària i lliure. privada i en la sobirania popular. Mentre a l’hora dels fets (allò La democràcia econòmica, això és, la La política és la tècnica per emmotllar econòmic, la producció i distribució de capacitat del conjunt de la població per l’estructura i el comportament socials a béns) el poder dictatorial del capital no decidir sobre els objectius de Per labolició de lestat les necessitats del sistema econòmic. troba aturador ni admet debat de cap l’economia i els mitjans per assolir-los, Així com l’estat no és res més que la mena, a l’hora dels discursos (allò només pot basar-se en la igualtat de i el capital, cap a la institució de la violència social per tal social, els drets) se’ns entabana amb tots els ciutadans, és a dir, en la democràcia directa de mantenir els explotats sotmesos als explotadors, la política no és res més un política “democràtica” que no té propietat col·lectiva dels mitjans de “jurisdicció” sobre els fets essencials producció i del producte del treball. que la tècnica per sotmetre els de la societat capitalista.Lalternativa al parlamentarisme ―o sigui, a explotats i, en el cas de les La societat que volem construir es Les il·lusions parlamentaristesla delegació de la capacitat de decidir― és “democràcies”, d’obtenir-ne fins i tot el basa en dos pilars fonamentals: la fomentades pels polítics “alternatius”lalternativa al sistema capitalista: autogestió, són la darrera barrera del sistema perfederalisme, democràcia directa i suport impedir al conjunt del poble treballadormutu. prendre conciencia de la seva força i de la seva capacitat per a la transformacióAutogestió: La base de tot poder social social. Per això, aquesta democràciaconsisteix en el control del procés productiu. assembleària, els darrers exemples deLa propietat dels mitjans de producció ha de la qual s’han assajat en el movimentpassar a la comunitat i el funcionament dels 15M, només pot assolir una societatcentres de treball ha destar sota el control i justa, igualitària i lliure si trenca amb lala direcció dels treballadors organitzats en dicotomia entre economia i política,assemblea. recupera la riquesa social de la que ha estat espoliat el poble i es desfà deFederalisme: És evident que avui no podem tota mena de polítics.organitzar la societat més que a nivellinternacional. Per això, les unitats Per això, el desenvolupament de laautogestionades han de federar-se entre si a consciència llibertària, elnivell local, comarcal, regional, nacional i desenvolupament de la consciènciainternacional per a totes aquelles decisions de l’autèntica democràcia ésque afectin al funcionament general, sense incompatible amb el parlamentarisme i, per tant, amb larenunciar ni a lautonomia dels nivellsinferiors ni al control de les decisions.Democràcia directa: La ciutadania no ha de Els nostres mitjans:cedir la seva capacitat de decisió a ningú. Apartir de les assemblees locals, on es prenen autogestió i organitzacióels acords, es nomenaran representantssense poder de decisió, delegats que es És obvi que una profunda tal de combatre la fragmentació de la salari mínim universal i convertir transformació social com la que ens classe obrera que imposa el qualsevol focus de resistència o lluitalimitaran a transmetre els acords de proposem no pot assolir-se sense la neoliberalisme. La diversificació de contra el neoliberalisme en la nostralassemblea per posar-los en comú amb els unitat i l’organització del treballadors. categories professionals i salaris ha pròpia lluita.acords transmesos per les altres estat una arma útil als explotadors perassemblees. En el parlamentarisme, els Les primeres passes per crear una crear interessos diferents entre els Perquè l’essència de la nostrapolítics assumeixen la capacitat de decisió i alternativa real al sistema i una treballadors. Per tal devitar aquestes activitat, de la nostra lluita i de lamaquinen entre ells. En la democràcia prefiguració de la societat llibertària desigualtats i unificar els interessos del societat que consisteix endirecta, són les assemblees ciutadanes les són la pràctica de la democràcia poble treballador, ens cal unificar-nos autogestió, democràcia directa, directa en el si de les nostres en la lluita per la taula salarial única i el federalisme i solidaritat.que comuniquen els acords als ens federals i associacions i l’autogestió de la vidales que ratifiquen les decisions preses. local.Aquest és un mètode absolutamenttransparent dautogovern. El poder no pot No és compatible amb els nostres “PORTEM UN MÓ NOUdelegar-se, pertany al conjunt de la objectius que els nostres sindicats, les nostres associacions culturals, de lluita EN ELS NOSTRES CORS ”ciutadania que ho exerceix directament. o d’esbarjo tinguin l’estructura DURRUTI jeràrquica de la societat capitalista.Suport mutu: El principi que ha permès la Ens cal practicar la democràcia directasupervivència i levolució de lespècie en totes les nostres activitatshumana és el suport mutu. El principi de la col·lectives, així, no només estaremcompetitivitat, introduït pels capitalistes, començant a transformar els nostressolament ha comportat explotació, injustícia i hàbits, i amb ells la societat, sinó que amisèria a la majoria per satisfer lavarícia i més a més ens estalviarem que elslànsia de poder duns quants. Aquest principi nostres “representants” o “dirigents” ens enganyin o ens traeixin.de la competitivitat és el que ens ha portat ala insostenible situació actual, una situació A nivell de la nostra localitat, ens calde crisi permanent i sobreexplotació organitzar-nos en assemblees per talprogressiva. d’anar prenent en les nostres mans l’autogestió de la vida municipal, no aLalternativa a aquest sistema pervers ha de través dels ajuntaments, sinó tractantcentrar-se en el suport mutu i la solidaritat, de substituir-los de mica en mica per l’assemblea de ciutadans, ens calabandonant lobjectiu del benefici econòmic organitzar-nos per participar o recolzarper a la producció -substituint-la per la de les iniciatives econòmiques basadessatisfacció de les necessitats humanes― i en el treball productiu en comú,de la dominació en política – substituint-la recuperant lesperit del cooperativismeper la llibertat i el lliure acord. autogestionari i uns serveis públics creats i gestionats directament pelsEl suport mutu i la solidaritat són els usuaris i treballadors.únics principis que poden garantir A nivell del conjunt de la societat, ensledificació duna societat que respecti a cal organitzar-nos horitzontalment perla persona i a la naturalesa.