Catalunya nº 147 Febrer 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catalunya nº 147 Febrer 2013

on

  • 1,102 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,102
Views on SlideShare
750
Embed Views
352

Actions

Likes
1
Downloads
0
Comments
0

6 Embeds 352

http://www.revistacatalunya.cat 198
http://cgtcatalunya.cat 78
http://www.cgtcatalunya.cat 68
https://twitter.com 5
http://abtasty.com 2
http://localhost 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NoDerivs LicenseCC Attribution-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya nº 147 Febrer 2013 Catalunya nº 147 Febrer 2013 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Febrer 2013 · núm. 147 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Nerea, nereaboce@gmail.comDipòsit legal: B 36.887-1992
    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 147 · Febrer 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Nerea, nereaboce@gmail.comDipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • 2 · Editorial Febrer de 2013 EDITORIAL> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre Lliures i llibertàries“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 Smenorca@cgt-balears.org i hem de fer cas a les frases fe-SECRETARIAT PERMANENT tes que sovint ens volten pelDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA cap, aquesta publicació que teniu a les mans fa dies que hauria d’haverVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona - mort. Ho diem per allò del “Renovar-spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110 se o morir” i no per aquell penós “Al Catalunya (-Papers) li queden qua-FEDERACIONS SECTORIALS tre dies” que no cal recordar per no• Federació Metal·lúrgica de riure. Sí, és evident que des del nú-Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, mero 36 d’aquesta revista, deu ferEstalvi i Entitats de Crèdit ja més d’una desena d’anys, aquesta• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) publicació té la mateixa maqueta, els• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de mateixos tipus de lletres i la mateixaCatalunya (FEC) distribució de seccions. I tot i això, és• Federació d’AdministracióPública (FAPC) més viva que mai, igual que les orga-Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn nitzacions que li donen vida, les CGTTel. 933103362. Fax 933107110 de les Balears i Catalunya amb totesFEDERACIONS COMARCALS les seves seccions sindicals i les seves federacions territorials i de sector.AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada Som vius i ens mengem el món cadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es mes des d’en fa ja molts, però pensemBaix Camp/Priorat que podem estar-ho més, de vius i aRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat això anem. Per això en aquest númeroTel. 977340883. Fax 977128041 presentem al nova maqueta amb unaBaix Llobregat sèrie de renovacions que afecten totaCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat la publicació sense tocar-ne el mollTel. 933779163. Fax 933777551 de l’os: una revista mensual feta perComerç, 5. 08840 Viladecans les CGT de Catalunya i Balears, es-cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 crita en català, anarcosindicalista, lli-Baix Penedès bertària, motor i partícep de les lluitesNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell socials que s’enfronten al poder i alTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com capital de les mil formes que al se-Barcelonès Nord gle XXI es fa, en les mil formes queAlfons XII, 109. 08912 Badalona aquest pren.cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Tenim una mania terrible als dogmesGarraf-Penedès i per això intentem no ser dogmàtics.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Per això, alguns i algunes ens acusenTel. i fax 938934261 de no ser coherents perquè donemMaresme veu a les lluites més diverses, a lesUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com propostes més discordants i a les for-Tel. i fax 937909034 mes d’alternatives alguns cops fins iVallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - tot contradictòries, però nosaltres te-cgt_mollet@hotmail.com nim ben clar que el món és divers iTel. 935931545. Fax 935793173 les formes d’enfrontar-se a l’Estat i elFEDERACIONS INTERCOMARCALS capital també. Per això, lluny de serGirona tan dogmàtics com alguns voldrienAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona ens declarem decididament lliures icgt_gir@cgtcatalunya.cat llibertàries. I qui no ho entengui queTel. 972231034. Fax 972231219 ho rellegeixi.PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de Tarragona “La cooperació, que és l’ideal constructiu per >> AgurrelgRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 excel·lència, no té raó de ser si no va acompanyadaTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat immediatament de la pràctica; i posa els que enTel. 977242580 i fax 977241528 ella lluiten pel progrés social, en contacte immediatFEDERACIONS LOCALS amb els problemes vius de l’economia”Barcelona Coloma Chalmeta, 1920, en el IV Congrés de Cooperatives deVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org CatalunyaTel. 933103362. Fax 933107080Berga Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, JoseBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors:Manresa Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-DídacCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresa Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emilimanre@cgtcatalunya.cat Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT.Tel. 938747260. Fax 938747559 Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,Rubí 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears:hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Sabadell Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.Rosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 cat.745 01 97 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores iTerrassa col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:cgtterrassafl@gmail.com D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació deCastellar del Vallès la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsVallès mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cgt.castellar-v@terra.es, cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTel./fax 93 714 21 21 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”SallentClos, 5, 08650 Sallent Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:sallent@cgtcatalunya.cat - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sort Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsPl. Major 5, 25560, Sort d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.pilumcgt@gmail.com Més informació a http://cat.creativecommons.org/
    • Febrer de 2013 Tema del mes · 3 Els governs estatal i autonòmics retallen lesTEMA DEL MES universitats públiques amb la complicitat general dels equips de govern i amb la participació activa d’un reduït segment del professorat.Les Universitats, el negoci deles retalladesJoan Anguera Jordà L’evolució dels pressupostos de la Ge- neralitat de Catalunya evidencien de Transferències a les universitats (en milions €) manera especialment tràgica aquestaQ uin és l’abast real de les reta- retallada. Així, si el pressupost con- llades en els serveis públics? I, solidat públic l’any 2010 va arribarexactament, què és el que es retalla? a 39.699,3 M€, l’any 2011 va quedar 1000Condicionen les retallades la qualitat en 39.354 M€. Tot i que la retalladai l’accessibilitat als serveis públiques? global només va ser del 0,9%, la sevaSón inevitables? Hi ha alguna finali- incidència en àrees com sanitat o edu- 900tat oculta en totes aquestes retallades? cació superior va superar amb escreixQuant de negoci i lucre privat hi ha el 10% i, fins i tot, el 15% en algunsdarrera les retallades? casos. L’any 2012 la caiguda del pres- supost del sector públic ha sigut molt 800Han anat passant els mesos i els anys,i tots nosaltres cada vegada ens anem més accentuada. Amb 37.024,5 M€, lafent més preguntes com aquestes. I disminució global ha arribat al 5,9%.anem tenint també més arguments Com ha passat en sanitat, l’educació 700per a començar a respondre-les. En ha experimentat una reducció de fi-el cas de la sanitat la inestimable aju- nançament molt per sobre de la mit-da dels amics de la revista Café amb jana de la contenció de la despesa pú- 600Llet ens ha ajudat a fer-ho. En el cas blica. Entre els anys 2011 i 2012 les 2008 2009 2010 2011de l’educació, com també ho hem fet universitats han patit una disminucióen sanitat, des de CGT ja fa temps de més del 20% del finançament or- dinari procedent de la Generalitat de Llegenda: Transferències corrents de la Generalitat de Catalunya a les universitats públiques (Font: ACUP).que denunciem les retallades i la pri-vatització. En aquesta línia, en aquest Catalunya. Igualment, el finançament públic de la recerca, una activitatreportatge volem parlar de com els que, junt amb la docència, conforma Despesa pública universitats (% PIB)governs estatal i autonòmics retallenles universitats públiques. Ho fan amb el nucli dur del DNA de la universi-la complicitat general dels equips de tat, ha experimentat aquest any 2012 1,5govern i amb la participació activa també una retallada sense precedents. Tot plegat fa que les universitats pú- Finlàndiad’una petita part de la plantilla, un re-duït segment del professorat. Mentre, bliques, si més no tal i com les hems’hipoteca el futur de l’educació supe- conegut en els darrers 20 anys, siguinrior i de la recerca pública. De tot això una espècie severament amenaçada. 1volem parlar en aquest reportatge. Des de fa anys la inversió pública en universitats públiques a Catalunya ha sigut inferior a la mitjana estatal. L’any Països Baixos Estat EspanyolCada vegada menys 2009, en una època en que la inversiódiners públics per pública es trobava en un cert creixe- ment, es van transferir al conjunt de 0,5a les universitats les set universitats públiques de Ca- Catalunya talunya poc més de 900 M€, que co-Les inversions públiques en cultura, rresponien aproximadament el 0,46% Catalunya (2011)la despesa en sanitat i en educació, del PIB del Principat. La proporció eraels ajuts de dependència, ... la pràc- pràcticament similar a de l’any 2008, 0tica totalitat dels pilars d’un suposat quan en el conjunt de l’Estat Espanyolestat del benestar han caigut vícti- s’havien transferit poc més de 6.456 Llegenda: Percentatge del PIB d’inversió pública en universitats, dades de l’any 2008 (s’afegeix la situació ames de l’anomenada crisi econòmica. M€, una xifra que suposava el 0,59% Catalunya l’any 2011) (Font: ACUP).Amb l’excusa de la contenció de la del PIB estatal. Aquesta darrera xifra, que era substancialment superior a la versitats, o Finlàndia, amb el 1,37%. un 15,25%, fins arribar només a 753 com els seus ingressos procedents dedespesa pública, els governs estatals L’any 2011, amb les primeres grans M€, que equivalen al 0,38% del PIB. transferències corrents han passat delsi autonòmics han mutilat la inversió catalana, es quedava molt per sota de retallades en les transferències de la La situació durant l’any 2012 ha em- poc menys de 64,9 M€ de l’any 2011en uns sectors que, a priori, semblen la d’altres estats europeus, com elsestratègics per a garantir un mínim Generalitat de Catalunya a les univer- pitjorat i la previsió és que els pres- als quasi 55,3 M€ del 2012; és a dir, Països Baixos, que l’any 2008 va de-llindar de benestar per a la població. sitats, en seu finançament va caure en supostos d’aquest 2013 l’agreugin quasi un 15% menys. La previsió per dicar el 0,90% del seu PIB a les uni- encara més. Durant l’any passat totes l’any 2013 també baixa prop d’un 2%, les universitats públiques han vist com fins a 54,2 M€. Amb el retrat de la els seu pressupost s’ha reduït, princi- resta d’universitats la imatge seguiria Transferències a les universitats (en milions €) palment per la caiguda d’ingressos pràcticament idèntica. governamentals. La major universitat de Catalunya, la Universitat de Bar- celona (UB) ha vist com el total de Qui paga les 1000 273,7 M€ aportat per la Generalitat retallades? l’any 2011 s’ha quedat en poc menys de 220,8 M€, una reducció del 19,3%. La resposta és senzilla. Per una banda 900 Els pressupostos de la Universitat la paguen els i les treballadores de les Autònoma de Barcelona (UAB) mos- universitats a qui se’ls retallen el sou i tren un escenari similar: l’any 2011 diversos drets laborals, se’ls rebaixen 800 preveien una aportació de la Gene- contractes, se’ls acomiada. De fet, el ralitat de 203,3 M€ , l’any 2012 de més precís seria parlar de la majoria 169,8 M€ i l’any 2013 de poc més de dels treballadors/es, doncs n’hi ha una 700 157,4 M€. Si les previsions pel 2013 part que participa del procés de priva- s’acompleixen (hi ha qui les veu ex- tització de part de les activitats de les cessivament optimistes) la retallada universitats. Més endavant tornarem a de les transferències autonòmiques aquest tema. Per l’altra, la paguen els 600 respecte les del 2011 haurà superat el estudiants, i mai millor dit. Els preus 2008 2009 2010 2011 22% . Les universitats petites tampoc de les matrícules universitàries fa s’han escapat de les retallades. La de molts anys que estan pujant per sobreLlegenda: Evolució de la inversió del govern de la Generalitat de Catalunya en el sector públic. Girona (UdG), per exemple, ha vist l’IPC i aquest curs ho han fet de ma-
    • 4 · Tema del mes Febrer de 2013Les Universitats, el negoci de les retallades parcial, suposaria una xifra més alta suposa d’un 33% respecte la xifra de d’afectades). Aquest pressupost s’ha 2012. A la UdG aquesta xifra ronda 300 elaborat preveient un manteniment en els 6,5 M€ i representa un 31% del la subvenció de la Generalitat; esce- recaptat l’any precedent. Mentre l’any nari que a data d’avui sembla massa 2012 els ingressos per aquest concep- 250 optimista. te cobrien el 25% del pressupost total Fins ara, el panorama que han deixat d’aquesta universitat, l’any 2013 re- les retallades de personal a les uni- presentaran el 31%. La situació es re- 200 versitats és desolador. A molts depar- peteix a la UAB, on les taxes i matrícu- taments els professors/es més joves les suposaven el 30,5% del pressupost 2011 tenen prop de 40 anys i s’ha eliminat l’any 2013 versus el 25,3% del total 150 2012 la renovació generacional. Alguns l’any 2012 i el 20,6% de l’any 2011. 2013 serveis estan operant amb menys per- L’escenari a la resta d’universitats és sonal o han restringit el seu funciona- pràcticament idèntic. El pagament per 100 ment, tant en horaris com en el calen- uns estudis cada vegada més cars han dari. Durant l’any 2013 la situació, passat, en a penes dos anys de cobrir 50 previsiblement, empitjorarà si no s’hi una cinquena part a una tercera part de posa remei. la despesa de les universitats. En defi- nitiva, un servei públic que cada vega- 0 da rep menys aportacions públiques i UB UAB UdG I els estudiants? més dels usuaris. Des del govern autonòmic i l’estatal Els estudiants de l’oferta docent pú- es justifica aquesta realitat, tot i queLlegenda: Ingressos procedents de la Generalitat en els pressupostos de diverses universitats públiques. Per blica també són víctimes directes de se n’amaga l’abast, argumentant enla UB encara no es disposa dels pressupostos del 2013 (Font: UB, UAB. UdG) les polítiques de retallades, com passa les circumstàncies actuals és inassu- també en els usuaris d’altres serveis mible finançar una part tant elevada públics. Des de fa ja bastants anys han dels estudis universitaris. La realitat anat patint un increment del preu de amagada és que les universitats també les matrícules molt per sobre de l’IPC. fan recerca i que, per tant, els estu- Entre l’any 2006 i el curs 2011-2012 diants actualment ja estan pagant una el diferencial entre taxes i IPC havia part considerable dels seus estudis. A sigut de poc més d’un 11,5%. Només més, segons constata la institucional aquest any l’increment del preu dels Associació Catalana d’Universitats crèdits de graus a Catalunya en prime- Públiques (ACUP), les universitats ra matrícula ha superat en 30 punts el catalanes es troben altament massifi- de l’IPC. En el cas dels màsters ofi- cades en relació el finançament que cials i els estudis de doctorat aquests reben. La UB, per exemple, té una augments són encara superiors i depe- ràtio de 202 estudiants per cada milió nen de les universitats Així, a la UAB, € de pressupost i la de Girona, on la una de les universitats amb els màsters ràtio és més baixa, se situa en els 143 oficials, és a fir, els públics, més cars estudiants per milió. La resta oscil•len de Catalunya un estudiant resident entre els 155 de la UPC i els 172 de a la UE ha de pagar 45 € per crèdit la UdG. Aquestes xifres dupliquen aquest curs 2012/2013, mentre que a les d’universitats del nord d’Europa penes dos anys abans només n’havia (Helsinki, 87 estudiants; Aarhus, 73; de pagar 28. En el cas dels estudiants Maastricht, 70) i son més altes que extracomunitaris l’increment ha si- les de les universitats franceses, que gut encara més exagerat, i el preu del oscil•len entre els 90 i 150 estudiants crèdit ha passat de prop de 45 € a 113 per milió d’euros. Les universitats € . A aquest diferencial cal afegir-hi públiques catalanes, tradicionalment l’augment de taxes que les universi- massificades i poc finançades en com- tats han anat creant, ja sigui per accés paració els paràmetres europeus, estan a serveis de campus virtual i wifi, bi- patint un sever procés de descapitalit- blioteques, matriculació de tesis, etc.,nera molt més acusada. I finalment, la disminució de la despesa pressuposta- rals que no es renoven, principalment. que encara encareixen més els estudis zació en els dos o tres darrers anys.paga el conjunt de la societat, que veu da en salaris va ser de més del 7,6% En total, segons calcula la PUDUP, universitaris.com l’oferta de l’educació pública es entre els anys 2011 i 2012, amb una les universitats han expulsat prop deredueix, es degrada i esdevé més cara pèrdua de 187 places. A la UAB la si- 1.000 professors/es i investigadors L’increment de taxes es fa palès en Qui hi guanya amb l’estructura dels ingressos de les uni-i, per tant, cada vegada de més difícil tuació va ser similar, amb una caiguda joves. La xifra pel PAS no s’ha pogut versitats que, en els pressupostos de les retallades?accés per a la classe treballadora. del 5% en la despesa en salaris entre quantificar encara. Segons els càl- 2013 utilitzen per a compensar unaDes de finals del curs 2010/2011 des els mateixos anys. Dels prop de 10,5 culs de la secció sindical de CGT a la part de la caiguda de les aportacions La tardor de 2011 Artur Mas inaugu-de la CGT hem estat denunciant la no M€ de retallada salarial, els salaris del UAB, de cara al proper curs es podria públiques. En el cas de la UAB es rava el curs a la Barcelona Graduaterenovació de contractes laborals de personal temporal n’ha aportat més de estar preparant una retallada d’entre preveu una recaptació addicional de School of Economics (BGSE), un fun-professors, investigadors i personal 7 M€. En aquest període s’han perdut 200 i 300 places equivalents a temps 9 M€. A la UPF l’augment previst del dació promoguda l’any 2006 per An-d’administració i serveis. En aquell prop de 200 contractes de professorat complert més (que, atenent que molts total d’ingressos per taxes i matricu- dreu Mas-Colell, aleshores actiu commoment a la UAB es van deixar de i també places de reforç del personal professors tenen contractes de temps lacions és de poc més de 7 M€, que a catedràtic d’economia de la UPF, icontractar prop de 95 professors i d’administració i serveis. Les univer-l’any següent entorn uns 200 més. sitats allunyades de l’àrea metropo-Al llarg de tot el curs passat des de la litana de Barcelona també van patirPlataforma Unitària en Defensa de la caigudes en les despeses de personal. 45Universitat Pública s’ha anat denun- La UdG, per exemple, va reduir laciant aquest procés, que ha afectat es- seva despesa en el capítol I (salaris) 40pecialment, a part de la UAB, a la UPC en gairebé un 4,3%. A l’espera de la 35i la UPF. El titular de la Secretaria confirmació dels pressupostos de laGeneral d’Universitats i Recerca, de- Generalitat i, per tant, de les trans- 30penent del Departament d’Economia i ferències que rebran les universitats,Coneixement, Antoni Castellà, ha anat les perspectives per aquest 2013 no 25repetint que aquestes denúncies eren són gaire optimistes. De moment lafalses i que no s’ha expulsat a cap UAB ja ha aprovat una reducció addi- 20investigador o professor del sistema cional de pràcticament 5 M€ en salaris 15universitari català. de professorat i de 2 M€ en personalLa realitat desmenteix les paraules d’administració i serveis. Paradoxal- 10de Castellà. Així, a la UPF la despe- ment una part d’aquestes partidessa pressupostada en salaris va caure, experimenten un increment, fruit del 5entre el 2011 i 2012 prop d’un 2,8%. creixement vegetatiu de la plantilla; 0Aquest descens bàsicament el va ab- és a dir, els complements per mèrits i Curs 2006- Curs 2007- Curs 2008- Curs 2009- Curs 2010- Curs 2011- Curs 2012-sorbir la retallada d’un 15,33% en antiguitats de la plantilla estable. 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013els salaris del personal docent inves- En definitiva, qui aguanta el pes detigador precari, que va passar de 842 les retallades són les jubilacions que Llegenda: Diferencial entre l’increment de l’IPC i l’augment del preu de les taxes universitàries des de l’anya 602 places. En el cas de la UPC, la no es cobreixen i contractes tempo- 2006. Pel curs 2012/2013 es considera la primera matrícula.
    • Febrer de 2013 Tema del mes · 5Les Universitats, el negoci de les retalladesparticipada per la UAB i la UPF, els les autoritats acadèmiques amb aquestrectors de les quals formen part del tipus d’activitats sovint és evident. A Núm. estudiants per 1 M€ de finançament públicconsell directiu. Aquest consell, a més, la UAB, per exemple, el Consell deestà integrat per polítics com Joaquín Govern va aprovar l’any 2011 la par-Almunia i Antoni Castellà (en qualitat 210 ticipació en el màster en “Diplomàcia.de de president del Centre de Recerca Funció pública internacional” coordi-en Economia Internacional), el presi- nat des de la UB i la Fundació Centre UBdent de CEO Axa Seguros España, el d’Estudis Internacionals i on hi figu-president del Banc Sabadell, el presi- UAB rava entre el professorat l’aleshoresdent de Catalunya Caixa, l’economista URV UPF UPC Secretària general de la UAB Isabelen cap de La Caixa i el mateix Andreu UdG UdL Pont.Mas Colell. La BGSE figura inscrita El pressupostos de les universitats re-en el Registre de Universitats, Centres 140 flecteixen parcialment aquestes activi-i Títols del Ministeri d’Educació com tats i el seu volum contable. En el casun Institut Interuniversitari de Recerca de la UAB una part d’aquests conve-de caràcter privat, adscrit a la UAB i nis de docència privada es gestionenla UPF. La seva funció declarada és des de l’Escola de Postgrau i els paga-impartir màsters reconeguts ambdues BGSE ments dels seus professors també. Enuniversitats (no son oficials i, per tant, els pressupostos aquesta partida hi fi-regits pels preus i normes públiques). 70 gura amb el nom de personal de cursosLes matrícules pel curs 2013/2014 de postgrau i malgrat les retallades hasón, de partida, de 12.000 € per cur- experimentat un profund creixement:sos de 60 crèdits. Un màster oficial Llegenda: Número d’estudiants per cada milió d’euros de transferència pública. l’any 2010 era de 5,37 M€, l’any 2011(públic) d’una durada equivalent a la de 6,75 M€ i l’any 2012 de 7,8 M€.UAB costa a l’estudiant 2.700 €. realitza, la BGSE ofereix programes del mapa de graus i màsters adreça- es planifiquen en el marc de conve- Al llarg d’aquest període el pagamentDurant l’acte Mas va comprometre’s de finançament de les matrícules es- da a fer més viable financerament nis entre una o diverses universitats d’activitat docents de postgrau no ofi-a treballar per fomentar la mobilitat ponsoritzats per entitats com La Caixa, la universitat pública. A la pràctica i institucions externes, principalment cials per part de la UAB ha augmentatde recursos científics i acadèmics en- el BBVA, Catalunya Caixa, Repsol, està suposant una reducció dràstica corporacions privades. Cada vegada un 45%, mentre la despesa en personaltre el sector de l’educació i el sector Novartis, UniCredit&Universities, de l’oferta de posgrau pública que, a més les universitats i el govern català docent i investigador vinculat amb ac-privat. En què es concreta tot això? Aberties, etc. Les elevades matrícules curt termini, es pot estendre també a promouen aquest tipus d’iniciatives tivitats oficials ha decrescut un 7,9%.Per començar, la mateixa Generalitat i els crèdits per a costejar-les fan cada la de graus. Ja aquest curs 2012/2013, que equiparen a la transferència de Si tenim en compte només el profes-que ha fet caure la inversió pública en vegada més de l’oferta educativa de a la UB s’han deixat de programar coneixement cap a la societat. Aquests sorat precari, la caiguda ha sigut deeducació ha invertit més de 500 mil € màsters un negoci que, tot i efectuar- més de 50 màsters oficials (alguns convenis comporten una memòria prop del 12%.en la BGSE en càrrec als pressupostos se en instal•lacions públiques (i man- dels interuniversitaris) que es troben econòmica on s’estableix una previsió L’aposta dels actual poders polítics ii a subvencions directes entre els anys tingudes amb càrrec als pressupostos en procés d’extinció. Per contra, i a d’ingressos per matrícules, eventuals financers en matèria d’universitats és2009 i 2012, fundació que a més havia públics), es gestiona privadament. No l’ombra de subvencions públiques, aportacions dels “partners” privats, clara. Un cop constatat el fracàs derebut entre els anys 2009 i 2011 prop obstant, malgrat ser una activitat pri- l’oferta docent privada es consolida i els cànons que puguin cobrar les les universitats privades promogudesde 8,5 M€ amb càrrec als pressupos- vada, la BCSE rep un finançament pú- s’espandeix. universitats i les remuneracions que els anys 1990s en esdevenir centrestos de l’Estat. El centre, que ha reunit blic proporcionalment molt superior D’entrada podria sobtar que un procés percep el professorat que hi participa acadèmics i de recerca punters, lesuna mitjana de 200 estudiants cada al dels centres d’educació superior com aquest, que mina les bases del i el coordinador del màster. General- polítiques dels últims 6 o 7 anys vanany principalment de procedència in- pública de Catalunya. que teòricament hauria de ser una edu- ment el professorat d’aquest tipus de adreçades a fomentar una gestió pri-ternacional, ha obtingut de mitjana de Iniciatives com la que exemplifica la cació superior pública tingui la com- màsters cobra per la docència que hi vada d’infraestructures i recursos pú-fons públics i per assignació o subven- BGSE n’hi ha vàries. Moltes es cana- plaença d’una part de les plantilles do- realitza, malgrat que en molts cassos blics. La proliferació de mestratges enció directa un mínim més d’1 M€ per litzen a través de fundacions creades cents de les universitats, especialment són professors a temps complert i amb convenis amb fundacions i empresescada 100 alumnes, una xifra que du- per les mateixes universitats per ex- dels sectors més ben pagats, amb més dedicació exclusiva d’universitats n’és un exemple. L’elitització de laplica la de la major universitat pública ternalitzar part de les seves activitats estabilitat i més incidència en els es- públiques. Les xifres percebudes po- docència ha començat en els màsters,catalana i supera a totes les altres. Per i “protegir-les” del control públic. En pais de decisió de facultats i rectorats. den arribar a ser considerables. Per autèntics cursos d’especialització percontra, les seves activitats docents les paral•lel els rectorats de les universi- Com entendre aquesta implicació? exemple, un màster impartit el 2009 a graduats i la seva oferta es vincu-efectua en les instal•lacions públiques tats catalanes majoritàriament estan Com en d’altres preguntes formulades a la UAB, i on a més de 7 professors la directament al sector privat, quedels campus de Bellaterra de la UAB acceptant les directrius que ha donat en aquest reportatge, la resposta no és titulars (entre ells un degà i un director aporta personal als equips docents,i Ciutadella de la UPF. No hem comp- la Generalitat de Catalunya de despro- gaire complexa. Especialment en algu- de departament) hi van participar un recursos i crèdits per a pagar matrí-tabilitzat aquí d’altres ajuts que el gramar aquells màsters oficials que nes facultats i àrees del coneixement, ex-secretari general de la Generalitat, cules que poden superar els 10.000BGSE hagi pogut rebre d’institucions tinguin matriculacions inferiors als una part del professorat funcionari de un ex-director general d’Endesa Dis- €. En paral•lel l’àmbit públic de lespúbliques com la de 18.000 € que el 15-20 estudiants. Si aquestes direc- les universitats públiques (i que, per tribución i un ex-director General de universitats s’aprima i es precaritza,Tribunal Català de la Competència li trius s’apliquessin de manera estric- tant, disposen d’un sou públic que Nissan Ibèrica, el coordinador va co- reduint-ne l’activitat i aprimant-ne lesva concedir, a finals de 2008, per la ta, a la UAB se suprimirien fins a 36 pot arribar a més de 60.000 € anuals brar 20.000 € i els professors van co- plantilles. Els acomiadaments, els en-realització del màster “MSc in Com- dels 71 màsters oficials vigents el curs en funció de l’antiguitat i mèrits) s’ha brar 120 € per hora de classe teòrica, cariments dels estudis, les dificultatspetition and Market Regulation”. 2013/2014 i que de fet és una xifra ja anat implicant de manera creixent en 100 € per hora de classe pràctica, 100 per a pagar unes taxes en ascens tenenCom molts d’altres màsters no oficials inferior a la de cursos precedents. La promoure programes de màsters pro- € per alumne atès en tutoria pràctica una altra cara de la moneda: un sectori realitzats en consorci amb empreses Generalitat de Catalunya considera pis o no oficials. i 32 € per tutoria de treball de recer- reduït de professorat i administradorsprivades, no és l’únic consorci que en aquest procés com una restructuració En algunes ocasions aquests màsters ca. En total, dietes a part, el conjunt d’alt nivell esdevenen socis privats del professorat d’aquest màster va co- d’aquest procés. brar 65.100 €, a part del coordinador. La rellevància d’aquesta aposta per un Un exemple encara més sorprenent capitalisme que cada vegada veu més és el doctorat en “Creació, estratègia els serveis públics com a negoci és i gestió d’empreses” que van acor- clara. Així ho fa palès el pacte de go- dar impartir conjuntament a Mèxic vern entre CiU i ERC que dedica dos l’Instituto Tecnológico y de Estudios punts a parlar de les universitats. En el Superiores de Monterrey, de titula- primer es fa una autèntica declaració ritat privada, i la UAB. La matrícula de principis en afirmar que s’acorda del curs, adreçat a alumnes d’alt po- “estimular la creació d’empreses des der adquisitiu i professors del centre dels centres de recerca tecnològics i mexicà, va costar 67.000 €. Els pro- les universitats, i fomentar la formació fessors participants en la docència, de perfils mixtos entre el món cientí- designats per la UAB, van cobrar 407 fic i l’empresarial ...”. En el segon € per cada hora de classe (el curs tenia s’especifica com fer-ho, i planteja que 420 hores), de supervisió del treball de es vol “afrontar una reforma en pro- recerca (fins a 110 hores totals) i de funditat dels sistema de governança de doctorat (330 hores), sumant un total les universitats catalanes que permeti per a tots ells de 350.000 €. A més, una gestió més eficaç per a la millo- cadascun dels dos coordinadors va co- ra de la qualitat i de l’excel•lència... brar 20.350 €. “. Fins ara la paraula governança s’ha Alguns departaments, com per exem- fet servir com a sinònim de sistemes ple el departament d’Economia i Em- de govern més autoritaris. El conflic- presa de la UAB, estimulen aquest te està servit i el Poder es prepara. La tipus de pràctiques, premiant amb propera cita serà la vaga del dia 28 deLlegenda: Inaguració del curs de la BGSE l’any 2009. D’esquerra a dreta: Isabel Pont (Secretària general reduccions de docència pública als febrer, convocada per la PUDUP i queUAB); Andreu Mas-Colell (aleshores president del BGSE), Antoni castells (conseller d’economia de la Generali- professors més hàbils en captar recur- comptarà amb una participació activatat de Catalunya), Narcís Serra (Catalunya Caixa) i Maria Borràs (vice-rectora relacions internacionals UPF). sos d’aquest tipus. La complicitat de de la CGT.
    • 6 · Treball - Economia Febrer de 2013 Hem d’estendre les mobilitzacions en defensaTREBALL - ECONOMIA de la sanitat, l’educació pública i els serveis socials, hem de sortir al carrer per una democràcia participativa i contra la corrupció.CGT crida a la mobilització contral’atur i la corrupcióSecretariat Permanent del grama electoral, alhora que demostraComitè Confederal de la CGT una evident incapacitat per complir amb les seves lleis, com la Constitu- ció. No compleix amb el dret que lesC GT crida a la població, a la classe persones tenen a l’ocupació, sanitat, treballadora, a totes les organitza- educació, habitatge, serveis públicscions socials i sindicals perquè parti- de qualitat, ans al contrari, està duentcipin en les pròximes mobilitzacions, a terme mesures antisocials de tot ti-i denuncia, un cop més, l’emergència pus, retallades en educació, sanitat,social que assola cada vegada més cures, drets, ... fent que la crisi la pa-amplis sectors de la població, produc- guin les persones treballadores.te de la política econòmica i social que Els efectes del deteriorament galo-està portant a terme el Govern. pant de la situació econòmica, social iLes dades de l’atur registrat publica- política es fan cada vegada més insu-des avui pel Ministeri d’Ocupació i portable. Una de les raons és el “copSeguretat Social indiquen que la des- d’estat financer” executat per la Troi-ocupació puja en 132.055 persones ca (CE, BM i FMI) i els mercats ambal gener el que empitjora a 380.949 el consentiment i la col•laboració deaturats (un 8,28%) les dades del tan- la majoria dels partits polítics.cament de l’any passat. Les llistes del L’àmplia corrupció que campa a lesServei d’ocupació pública sumen ja altes institucions de l’estat central, i4.980.778 persones desocupades. autonòmic, així com en altres poders,Al gener el nombre de cotitzants al no pot convertir-se en la cortina desistema públic de protecció social fum que amagui el drama social deva caure en 263.243 afiliats, el se- l’atur, els desnonaments, les pen-gon pitjor registre de la sèrie històri- sions de misèria, l’exclusió social.ca. L’afiliació a la Seguretat Social CGT opina que qualsevol proposta serveis públics, universals i de qua- totes les organitzacions socials i sin- ció. Només generant una àmplia iretrocedeix a nivells del 2001, en per acabar amb la corrupció o rege- litat, així com resulta imprescindible dicals perquè participin en les pròxi- permanent contestació a el carrerl’actualitat són 16.170.000 de cotit- nerar la política passa per aplicar me- auditar el deute i no pagar la conside- mes mobilitzacions en la defensa de és possible lluitar contra les priva-zants. sures encaminades a implementar la rada il•legítima. la sanitat i educació pública, dels titzacions, els acomiadaments i elsEl PP, com abans el PSOE, no escolta justícia social i ambiental, la demo- La CGT fa una crida a tota la pobla- serveis socials i per una democrà- desnonaments, les retallades de dretsa la població i incompleix el seu pro- cràcia participativa, la defensa d’uns ció, a tota la classe treballadora, a cia participativa i contra la corrup- i la repressió ...Marea ciutadana el 23F contra les retallades i el copd’estat dels mercats, i per una veritable democràciaMarea Ciutadana, tres drets i a rebutjar les retallades i les financer especulatiu i les brutals polí- blees, organitzacions i col•lectius a con- - Per la Justícia social i ambiental.http://mareaciudadana.blogspot.com.es/ brutals polítiques d’ajustament amb tiques d’ajustament dirigides contra la fluir en una jornada de mobilització el - Per la Transparència i la Democràcia les quals es canalitzen fons per a sa- majoria de la societat, juntament amb la pròxim 23 de febrer.Per la Democràcia, participativa. tisfer l’avarícia dels mercats financers corrupció i la pèrdua de legitimitat de la Llibertat i els Drets socials. - En defensa d’uns Serveis Públics iA i polítics corruptes. les institucions, estan causant en el nos- No al cop d’estat financer. Universals. partir de la iniciativa d’una ma- La mobilització serà generalitzada en tre país la major crisi de la democràcia No devem, no paguem. Hi ha alternati- - Per una Auditoria Ciutadana del Deu- rea creixent de persones, i sota la bona part de les ciutats de l’Estat es- de les últimes dècades. ves. Hi ha solucions: te. Contra el Deute il•legítim.premissa que la unió fa la força, pren panyol, encara que s’està organitzant El creixent atur, l’atac a la Sanitat icos una proposta de confluència en- una gran manifestació a Madrid, que l’Educació públiques, als drets labo-tre les diferents marees, moviments, acabarà en un lloc tan emblemàtic rals i socials, al medi ambient, ens hacol•lectius i organitzacions que rebut- com la Plaça de Neptuno. fet confluir en els carrers, en les mareesgen el statu quo i les solucions injustes Aquestes mobilitzacions, com totes ciutadanes, blanca, verda, vermella, ta-que s’estan adoptant amb el pretext de les altres que s’emmarquen dintre de ronja, groga, groga, negra, blava, viole-la crisi. Aquesta Marea Ciutadana està la Marea Ciutadana, són inclusives i ta… defensant els nostres drets.promovent una gran mobilització a tot no violentes, amb llibertat per a dur Una societat justa i viable només seràl’Estat espanyol per al 23 de febrer. els emblemes que cadascú cregui per- possible si la ciutadania s’uneix per aSi fa més de 30 anys la ciutadania va defensar els drets socials per sobre delssortir al carrer contra el cop d’estat mi- tinents però amb l’element unificador mercats i la política honesta i la justícialitar, ara sortirem contra el cop d’estat del color de les marees. De manera social per sobre dels interessos de lesdels mercats. Una gran quantitat de pacífica però rotunda, volem omplir elits financeres.col•lectius, marees, moviments, orga- els carrers de color i que resulti evi- La reforma de l’article 135 de la Cons-nitzacions i tot tipus d’entitats s’estan dent que la gent no tolerarà més la co- titució espanyola, sense consultar a lacoordinant per a exigir una veritable rrupció ni aquestes brutals polítiques ciutadania, supedita tots els recursosDemocràcia i plantar cara a les retalla- d’ajustaments que sofrim. de l’Estat al pagament d’aquest deu-des cada vegada més dràstiques de les te il•legítim a costa de retallar tots elsllibertats i els drets socials, en el ques’ha denominat la Marea Ciutadana. MANIFEST: Marea serveis públics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de l’Estat. Aques-Totes aquestes organitzacions estan Ciutadana contra ta reforma va suposar un “cop d’estatpreparant com primera acció pública, financer”, prevalent el pagament delsuna gran mobilització ciutadana en tot les retallades i interessos enfront de les obligacionsl’Estat espanyol. El dia triat per a aixòés el dissabte 23 de febrer. per una veritable pròpies d’un Estat Social i de Dret. El 1981, després del cop militar, la ciu-El 1981 la ciutadania va sortir al carrer Democràcia tadania es va manifestar massivamenta expressar el seu rebuig rotund al cop en defensa de la Llibertat i la Democrà-d’estat militar. Avui, 32 anys després, La pressió dels mercats financers, el cia. Ara, 32 anys després, cridem a totasortirem al carrer a defensar els nos- deute il•legítim creat pel propi sistema la ciutadania, a totes les marees, assem-
    • Febrer de 2013 Treball - Economia · 7Contra la màquinaPablo BustinduyD avant el drama obstinat de la cri- si, tot un cor de veus deplora queels estats hagin perdut gran part de laseva sobirania. I sens dubte hi ha unapart de veritat en el seu lament: ja nin-gú té dubtes (començant pel presidentdel govern, que més enllà d’algunaque altra bravuconada de taverna, re-coneix obertament la seva condicióde vassall) que l’estat espanyol és unprotectorat sense marge de decisió enles matèries fonamentals.Curiós sobirà, diria Schmitt, aquellque precisament no pot decidir sobreallò que posa en joc la seva existència.I tal vegada aquesta amputació ser-veixi per a explicar l’al•lèrgia pre-po-lítica que ha provocat en la dreta, peròtambé en gran part de l’esquerra delrègim, el procés independentista cata-là: el clam de la multitud de la Diada,aquella reivindicació del seu dret a de-cidir, va ser com un recordatori cruelde la capacitat perduda.En l’Ètica, Spinoza definia l’envejacom una forma d’odi que produeix do- protegir les intervencions a cor obert posar en comuna. Per això la norma camp de batalla en el qual la democrà- que és just equival a no fer res a fa-lor davant la idea de la felicitat d’un (sota forma de rescats, voladures con- estatal té cada vegada més problemes cia no controla més que la seva pròpia vor seu”. Però avui dia es tracta d’unaaltre, i per contra, alegria davant la trolades i estratègies de maneig polític per a assentar-se, i per això els estats rereguarda. Per això és urgent multi- falsa alternativa, perquè cal construiridea del seu dolor. A l’enveja Spinoza del deute) amb que se segueix inten- han de fer ús de mecanismes semi- plicar l’expropiació d’aquests espais. les dues coses: un poder popular realoposa l’emulació, “el desig d’alguna tant suturar les seves contradiccions i excepcionals cada vegada més brutals Part d’aquesta estratègia consisteix a que resisteixi i persisteixi en la tascacosa, que es produïx en nosaltres pel ressuscitar al monstre ferit. per a bregar amb una realitat social recuperar la distinció entre la demo- d’hegemonitzar una nova gramàticafet d’imaginar que uns altres tenen En el cas dels països “intervinguts”, que se’ls escapa: la realitat repel•leix cràcia, entesa com força de resistència democràtica i també una eina electo-aquest mateix desig” (I, III). Però aquest procés ha assolit que l’acció go- la norma que l’assetja, la desborda, i construcció popular, i les eleccions, ral que pugui usar aquesta gramàtical’establishment no desitja emular el vernamental aparegui davant l’opinió l’amenaça, i la norma només és capaç com mer mecanisme estatal per a la com ariet, que pugui llençar la portaprocés català: desitja odiar-lo, desitja pública com poc més que una agència de drenar aquesta pèrdua amb dosi selecció de dirigents. de la fortalesa des de dintre i facilitarnomés el seu fracàs, i aquesta és una de comunicació per als programes cada vegada majors de violència. Qualsevol opció de supervivència el trànsit de la resistència a una cons-altra prova de la seva impotència. econòmics i socials que, elaborats en El resultat d’aquest conflicte és que passa per democratitzar les eleccions: trucció democràtica autònoma i real.El problema, no obstant això, és que altra part, se’ls transmet verticalment, vivim una realitat escindida, sagnant, per desmitificar-les, arravassar-los la De Syriza a les CUP, diversos ex-a banda i banda de l’Ebre tot aquest i que cauen sobre aquells que els so- afectada per una paradoxa insuporta- seva condició normal, bloquejar la re- periments intenten demostrar queeixam emocional oculta una cosa més freixen amb la inevitable necessitat ble: les poblacions del sud d’Europa producció de la ficció representativa i hi ha formes de conjugar plànolsdecisiva i fonamental. Quan es diu, d’una destinació convenientment des- sofreixen una violència cada vegada obrir així els aparells del poder estatal d’articulació distints, de fer-los com-com es diu sovint, que l’Estat ha perdut polititzada. Però no es tracta simple- major exercida legalment en el seu a un procés de democratització real. plementaris, encara que no es tinguila seva sobirania, no hauria de pensar- ment de la substitució d’un subjecte propi nom. Aparentant la seva inca- No es tracta simplement de plantejar per endavant les respostes per al quese immediatament en el forat negre del polític per un altre. Ambdós es relle- pacitat de triar, els estats s’acarnissen la presa “del poder” perquè el poder vagi a succeir després (i tal vegada,Bundestag, ni en l’espectacle goiesc ven per a servir al mateix procés, que contra els ciutadans al•legant que ells no es pren, sinó que s’exerceix sempre precisament per això). És possible qued’aquestes cimeres europees que cada es fa més poderós, menys visible, més “només obeeixen ordres”, al mateix de manera complexa i sinuosa, mai en algun d’aquests experiments fracassi,vegada més gent reconeix com la cara impune i fantasmagòric al dissimular- temps que s’escuden en la ficció re- línia recta i d’una sola vegada. o que no existeixi a dia d’avui l’einade l’enemic. se en la seva aparent contraposició. presentativa per a reivindicar la legi- Les institucions no poden aparèixer per a estendre’ls a altres llocs, o queEl problema de la crisi no és que És una cosa semblant al mite de Gi- timitat atorgada per les urnes. com una finalitat política en si ma- els esforços per a assolir-lo no doninBrussel•les s’hagi convertit en el gran ges, que explica Glaucón en la Repú- Poc importa que aquesta legitimitat teixa, ni com un mitjà per a poder as- resultat. Però és un camí a seguir.Leviatán, ni la seva solució passa per blica: Giges va trobar un anell que li abasti mínims que resultaven gairebé solir després una altra cosa (ja sabem Deia Thoreau en aquest mateix assaig:una tornada al culte del sobirà, aquest permetia tornar-se invisible, i que va impossibles d’imaginar fa només uns què sol fer l’Estat amb aquests horit- “Totes les màquines provoquen fricciómonstre totpoderós que normalitza als utilitzar per a dissimular la violència mesos. Segons les últimes enquestes, zons temporals: devorar-los a mosse- (…) però quan la fricció es converteixseus subjectes segons el seu gust i an- requerida per a matar al rei, seduir a la suma de vots entre el PP i el PSOE gades com Saturn als seus fills). Però en màquina, i l’opressió i el robato-tull: aquest és el vell somni de Le Pen, la reina i fer-se impunement amb el en les eleccions generals suposaria cada vegada sembla més clar que ne- ri s’organitzen, jo dic: acabem ambaquest és el somni de les albes daura- poder. De manera semblant, la unió poc més de la meitat del vot vàlid gar la necessitat de lluitar pels espais aquesta màquina, no la tinguem ni undes i de la “recentralización” castella- europea no és un subjecte jurídic con- emès, el que en un escenari de par- institucionals és resignar-se per en- minut més”na camuflada d’unió, progrés i demo- traposat als estats, sinó un procés que ticipació mitjana els atorgaria més o davant a la derrota. També és seguir, “Let us not have such machine anycràcia. Aquest somni és un malson,i és a més impossible. Pensar que la dilueix en la seva capacitat d’ocultar menys el vot d’un de cada tres espan- paradoxalment, sota l’encís del culte longer”. Enfront de la fricció insupor-sobirania es pot “recuperar” igual que una altra capacitat, la capacitat bàsi- yols amb dret a sufragi, comparat amb al sobirà: en la figura de l’ànima be- table del sobirà, no hi ha més armeses “va cedir” en el passat és no com- ca de qualsevol democràcia: aquella un 64% en 2008. Saben que seguiran lla que ho nega des de fora, l’Estat es que la capacitat democràtica: lluitarprendre que la sobirania, com el poder, d’establir temps, horitzons i prioritats, caient, saben que estan fent saltar per manté viu com aquest altre que, igual en diversos llocs alhora, unir diferentsno és un objecte que es pugui posseir, de decidir sobre el que li és comú, o, l’aire el precari pacte social de la tran- que el fantasma de Hamlet, no deixa punts en una mateixa línia de resistèn-alienar o traspassar, sinó abans de res per usar la terminologia de Schmitt, sició, i que el seu poder reposa sobre d’aparèixer. cia.una relació, un ordre de potència, una de nomenar i fer-se càrrec de la seva una base cada vegada més fràgil. No És votar la solució per al problema?capacitat de. pròpia situació. importa, perquè per a això serveix la Per descomptat que no. En el seu * Pablo Bustinduy és un filòsof i es-La Unió Europea no s’ha convertit en En aquest xoc de dues capaci- ficció representativa: la suma de PP i cèlebre tractat sobre la desobedièn- criptor madrileny. Article publicat alun problema per restar-li “sobirania” tats, dos processos, dues potències, PSOE concentra la major dosi de po- cia civil, Thoreau deia que “votar pel web Madrilonia.jurídica als estats, sinó perquè ha estat l’enfrontament no és entre la unió der institucional de la història recent.capaç d’allunyar de la vida productiva europea i els estats (i Tsipras va de- Seguiran fent el mateix mentre noi laboral, i de l’àmbit de la participació mostrar la seva vàlua fa uns mesos al tinguin davant una força major i con-i la confrontació política, totes les de- no renunciar, malgrat les crítiques, a trària, disposada a neutralitzar-los i acisions fonamentals que concerneixen la batalla de l’euro: la fortalesa a as- ocupar d’altra manera el mateix espaila vida i la mort del capital: la política setjar, a conquistar, a socialitzar, és que ara governen amb la impunitatproductiva i monetària, la regulació el Banc Central Europeu, és la suma d’un dèspota.del sistema financer, del comerç exte- de contradiccions que es fa invisible El problema és simple: ja no hi harior o de l’arquitectura pressupostària darrere del seu vel de necessitat i ig- un dintre i un fora, sinó fronts en elsdels estats, per exemple. norància). quals han de xocar les dues forces,Aquest procés ha arribat al seu pa- L’enfrontament és entre la seva ope- fronts que avancen o retrocedeixen enroxisme en el moment d’aquesta cri- ració conjunta per al salvatatge del funció dels espais i els processos quesi terminal del capitalisme: la unió capitalisme i la democràcia incipient es controlen, que cadascú s’apropiaeuropea ha servit per a tancar en una que la resisteix: el que una allunya i i posa a treballar a favor seu. Deshabitació cuirassada la reproducció dissimula fins a fer intransitiu, l’altra d’aquesta perspectiva, la situació ésassistida del capital, per a blindar i profana i acosta, socialitza, anhela desoladora: Europa és ara mateix un
    • 8 · Treball - Economia Febrer de 2013L’ ALTRA REALITATNi dictadura, En defensa dels drets delsni dictatovaPepe Berlanga usuaris i treballadors deL a dictadura és aquella forma de go- vern en la qual el poder es reuneixentorn de la figura d’un sol individu(dictador) o una junta militar compos- la sanitat catalanata per diversos dictadors, generalment Coordinadora Laboral demitjançant un govern de facto, exerci- Centres Sanitaris de Catalunyatant capritxosament el caudillatge enbenefici de la minoria que li dóna su-port. No obstant això, alguns dictadorstambé van arribar el poder sent triats envotacions populars.D’altra banda els totalitarismes són E s de públic coneixement que es- tem travessant temps molt difí- cils, amb especial repercussió en elideologies, moviments i règims polítics que, fins ara, es coneixia com estat delon la llibertat està seriosament limitada. benestar. Aquesta repercussió ha con-Aquest totalitarisme no és simplement sistit en retallades que afecten princi-una forma de governar, és una forma palment els serveis socials, l’educaciód’organització de les persones que i la sanitat.exerceixen el poder, que es caracteritza En el sector sanitari les retallades po-igual que l’autoritarisme en la falta de sen en perill la continuïtat d’una assis-reconeixement de la llibertat i els drets, tència sanitària que fins ara era un delstant individuals com col•lectius. baluards de la nostra societat i que estàHe volgut evocar i portar a col•lació considerada entre les millors del mon.aquestes definicions per a reflexionar Exigim al govern que prioritzi ambsobre unes actuacions que amb matxa- urgència el finançament sanitari per-cona reiteració intenten instal•lar-se què el deteriorament de l’assistènciaper a perdurar en la nostra organització. tindrà repercussions greus sobre la sa-És a dir, diferents formes d’entendre lut pública. Des de la coordinadora del’activitat anarcosindicalista es troben centres sanitaris de Catalunya fem unaenfrontades i alguns estan aprofitant crida als treballadors i als usuaris perl’oportunitat per a crear conflictes in- defensar una sanitat pública, gratuïtaterns, els quals són fomentats i utilit- en el moment de la seva prestació, izats com arma per a desqualificar al universal.contrari. Demanem als gestors i als polítics rem cap pèrdua de drets ni de llocs de privatització de la gestió de molts cen- disminuir la despesa farmacèutica, ésLa tàctica utilitzada és simple, la im- responsabilitat i compromís envers la feina i així com demanem responsa- tres, i d’una part dels serveis de suport racionalitzar l’ús dels medicaments imutable desautorització i una ruti- ciutadania. Ni els usuaris ni els treba- bilitat als polítics també ho fem amb de la sanitat (manteniment, bugaderia, evitar un excés de medicalització, quena de desvergonyiments reservats a lladors han de patir les conseqüències els interlocutors socials per que no cuines, magatzems, esterilització...). a més de no ser útil ni necessària, solsl’imaginari oponent, parant esment de la mala gestió. Abans de retallar signin cap retallada que lesioni la qua- Considerem que aquestes pràctiques afavoreix els interessos de les granstan sol a la realitat que els interes- s’han de depurar responsabilitats per litat del servei públic ni els drets dels han contribuït a encarir la sanitat pú- empreses farmacèutiques.sa, torpedejant qualsevol possibilitat la mala gestió, eliminar les bosses treballadors. En aquest capítol també blica i creiem necessari que cessin. Per últim volem fer públic el nostred’enteniment o consens. d’ineficàcia i aprimar el nombre d’alts ens oposem als tancaments de llits, de Defensem una sanitat pública gratuïta propòsit d’iniciar accions conjuntesAquesta intencionalitat, exacerbada càrrecs i els seus salaris. Cal que es fa- quiròfans i de centres d’assistència, en el moment de la seva prestació, i en oposició a les retallades. Convidemper mentiders compulsius, xoca fron- cin públics els salaris i els incentius, que allarguen les llistes d’espera i dei- per tant estem en contra del copaga- a tots els treballadors del sector sani-talment amb els principis fundacionals així com les indemnitzacions que re- xen una part de la població en precari. ment i del cobrament del €uro per tari i a tots els usuaris a participar ambde la CGT, una Organització que pretén ben quan cessen, dels responsables i Com usuaris i com treballadors tenim recepta. L’argument de que així es nosaltres en la defensa del sistema sa-ser oberta a tots els treballadors i amb gestors del sistema públic sanitari. Si dret a saber com s’administren els di- disminuirà la despesa farmacèutica nitari. Com treballadors, com usuariscapacitat de promoure la participació cobren diners públics, pagats de les ners de la sanitat. Sabem que molts es fal•laç; un fàrmac és prescrit per i com ciutadans no podem tolerar queconstructiva, on la persona sigui el fac- nostres butxaques, es de justícia que centres amaguen les comptes o no les un facultatiu sota el seu criteri pro- es posi en perill un dret d’aquesta en-tor determinant per a desenvolupar la sapiguem quant els paguem i a canvi entreguen als representants socials. fessional per tractar una malaltia quan vergadura.nostra acció sindical i social. de que. Exigim que es facin públics tots els ho considera necessari, i cobrar per En aquest sentit, els comitès d’empresaNomés aconseguirem dominar aquests Per la defensa d’una sanitat pública i comptes d’explotació i els balanços recepta és gravar la malaltia, espe- de 37 hospitals, reunits el 23 de generintents per anul•lar el sindicat fomen- de qualitat també es necessari defen- comptables dels centres que ofereixen cialment a la gent gran o amb rendes a Barcelona, vam acordar portar a ter-tant la participació dels treballadors i sar el manteniment dels recursos, tant assistència pública; i que es puguin limitades, i fins i tot posar en perill els me acordar accions conjuntes per fertreballadores, en les assemblees i en materials com humans, i per tant els contrastar amb el registre de la seva tractaments si, per problemes econò- front a la nova tongada de retalladesles seccions sindicals, llocs on es pre- drets sociolaborals dels treballadors, activitat. mics, els malalts no adquireixen tots que té previst aprovar el govern de lanen les decisions que fan avançar el i les ratios d’assistència. No accepta- Durant els últims anys hem assistit a la els fàrmacs prescrits. El que cal per Generalitat de Catalunya.sindicalisme combatiu que represen-tem. Aquesta participació en la presade decisions, sobre el camí que hemd’ocupar, és l’última frontera que ens Si ens roben la sanitat, ens roben la vidaqueda per dominar, especialment sipretenem restablir un clima de respec- Plataforma pel Dret a la Salut, malalties cròniques, la gent gran, les rials. Nacional de Salut (SNS), finançat ambte, tolerància i suport mutu, sense el Barcelona persones immigrades i les de menors Garantir l’eficiència social. impostos proporcionals a la riquesa,qual difícilment arribarem a les nostres recursos econòmics. Evitar la corrupció i la manca d’equitat no classista, no sexista, i no racista.anhelades metes. - Aturada i reversió del procés priva- i transparència en la distribució pres- VFem oïdes sordes als cants de sire- titzador de la sanitat catalana: supostària. olem un servei de salut públic,na dels pretesos anarcoides de saló, No externalització o concert de ser- - Augment del pressupost i els recur- d’accés universal, igual per a to-qui diuen ser els únics posseïdors de veis. sos per a l’atenció primària i la salut tes les persones.la veritat i garants de les essències, a No fragmentació de l’Institut Català comunitària: Volem un servei de salut públic efi-pesar que reprodueixen esquemes or- de la Salut. El SNS ha de promoure una sanitat cient, de qualitat i segur, resolutiu,ganitzatius i actuacions pròpies d’estils No copagaments, retallades pressu- més humana, personalitzada, preven- sense esperes evitables.aliens a la nostra tradició i que gens han postàries: disminució de personal tiva, promotora de la salut i sostenible. Això significa:d’envejar a les estructures que comba- i prestacions i augment de llistes - Destinació de la despesa en salut ne- - No aplicació del real decret 16/2012,tem. d’espera. cessària per a garantir la sostenibilitat sobre mesures sanitàries, que:Per això, hem d’apartar del nostre cos- No foment de pòlisses de serveis de i la qualitat del SNS. Acaba amb el Servei Nacional de Sa-tat pràctiques més pròpies d’aquestes salut complementaris. - Política de gestió i control públic lut igual per a tothom.maneres que divulgàvem a l’inici No a l’euro per recepta, perquè és una de proves diagnòstiques, tractaments Retalla indiscriminadament les presta-d’aquesta columna, recuperem aquells taxa injusta i il•legal. i medicaments basada en el coneixe- cions sanitàries.característics crits de rebel•lia que tant - Participació democràtica de les per- ment dels professionals de salut i no Imposa el repagament de medicamentens van identificar en l’època de la sones treballadores i usuàries en la en els interessos especulatius empre- i serveis.transició: DICTADURA, NI LA DEL planificació i control dels SNS, per: sarials. Discrimina a col•lectius, essent elsPROLETARIAT. Establir prioritats i necessitats territo- En resum, volem un autèntic Servei més perjudicats les persones amb
    • Febrer de 2013 Treball - Economia · 9Mariano Rajoy al capdavant delgovern zombiMadriloniahttp://madrilonia.org/R ajoy ha mort perquè el projecte polític del seu partit ha acabat.Diguem alt i clar que el Partit Popular(com abans el govern de Zapatero) noté projecte polític per a sortir de la crisii ha funcionat, de facto, com un governtecnòcrata teledirigit per la Troica, queté tan poc interès a resoldre la crisicom idees sobre com fer-lo (aquí te-nim a Alemanya en recessió: el motord’Europa perd carburant).Resultava més que probable que lespolítiques d’austeritat solament apro-fundirien la crisi. La majoria vèiemque salvar als bancs, desregular elmercat de treball, privatitzar els serveispúblics, eliminar drets a la població im-migrant, destinar l’educació superior aqui pugui pagar-la, permetre l’expulsió llum els mecanismes de finançament i la humanitat una anècdota, en aquest tampoc. No és fàcil sobreposar-se a Que podem fer-lo perquè ho hem fetde la gent de les seves llars, fer mega- del Partit Popular: la vinculació entre cas, els zombis són molt pocs, però de la col•lecció quotidiana de desnona- altres vegades (ho vam fer amb Aznarcasinos, vendre els nostres recursos grans empreses immobiliàries, mitjans bon tros poder i la humanitat som mol- ments, acomiadaments i baixades de quan ens va ficar en la Guerra de L’Iraqnaturals, afavorir l’especulació i fer de comunicació i finançament irregular tíssima més gent, però amb un poder sou, xerrades amb gent que ha d’anar- i ho vam fer amb Zapatero quan vacreu i ratlla amb els responsables de la dels partits. Les notícies de sobresous molt menor. se del país, jubilacions incertes, pors quedar clar el seu paper en la bombollacrisi no era la millor manera d’abordar a la cúpula del partit i al mateix pre- I el problema que abordem és: com múltiples. No és fàcil animar-se davant immobiliària i la crisi econòmica).l’assumpte. sident, Mariano Rajoy, han matat al s’acaba amb un govern zombi? Com la impunitat del poder. Els obliguem a anar-se prenent el ca-La veritat és que, un any després, el go- govern. es tomben les institucions zombis i És normal que creixi la desesperació, rrer, prenent els espais de comunicació,vern no té altres idees i els successius No obstant això, avui, ahir, demà al es construeix un govern des de la hu- és normal que ens deixem menjar, és teixint xarxes. Ocupant places, parantpactes d’Estat sobre l’estafa de les pre- matí, el mort segueix aquí. Els morts manitat? Sabem que són zombis per- normal que acceptem salvadors que desnonaments, tancant-nos en hos-ferents, la paralització dels desnona- segueixen aquí. Surten per la tele, què s’alimenten del cos i el cervell ens prometin “regeneració democràti- pitals i escoles, fent vagues. Vam serments, o l’ocupació que vindrà, etc., no diuen que tot és legal, regnen, impo- col•lectiu per a seguir subsistint. Sa- ca” des dels mateixos llocs que han nosaltres qui ho vam fer. No van sersón més que pegats de cara a la galeria. sen, roben, destrueixen. Els morts no bem que són zombis perquè la seva fi provocat l’Apocalipsi. És normal, però herois aliens, ni estrelles mediàtiques.Però en les últimes setmanes la des- estan morts. Mariano Rajoy és, llavors, no serà natural, sinó que caldrà provo- no és la solució, sinó la perpetuació de La democràcia i la justícia… Som no-composició del règim institucional el cap visible d’un apocalipsi zombi. car-la. la mort i la misèria. saltres, la gent comuna.ha avançat fins a deixar-lo en estat de Però al contrari que en les pel•lícules L’apocalipsi zombi no és un escena- La sortida està a reconèixer que po- Solament el poble sala al poble.coma. La trama “Bárcenas” ha tret a la de zombis, on els zombis són majoria ri agradable, el bloqueig institucional dem. Que som capaces de tombar-lo. Som els de baix i anem a per els de dalt.Conveni de banca: dos anys sense pujada i el que ensesperaFESIBAC-CGT milions de diners públics (ajudes queda de reestructuració. Els salaris del FROB i de Brussel•les), mes la han romàs congelats i les condicions creació del banc dolent i els EPA (Es- laborals han retrocedit de manera ge-E l conveni de banca vigent des de quemes de Protecció d’Actius en les neralitzada, fins a convertir el lloc de l’any 2011 al 2014, no es pot ex- subhastes de les caixes nacionalitza- treball en un bé escàs i jornades deplicar fora del context general de la des) les reestructuracions salvatges 10 hores en molts casos.crisi i més concretament de la crisi estan en el seu moment àlgid, i se- Els sindicats majoritaris del sectorfinancera espanyola, de molt espe- guiran durant tot l’any 2013, fins que acostumats al pacte social de lescial calat, ja que sense cap dubte en el sector quedi reestructurat en poder passades dècades, no comprenenels bancs i caixes espanyoles s’està d’un màxim de 10 grans entitats, que la veritable dimensió d’aquest can-vivint una reestructuració forço- seguiran dominant l’economia es- vi sistèmic en l’economia mundial,sa, motivada per l’acompliment panyola i provocant un autèntic ro- que amenaça amb dur-se per da- batori social: salvar als bancs a costa vant un estat del benestar, inclòs eld’un sistema financer que durant de la societat. dret al treball, i persisteixen -en untota una dècada va apostar per la La congelació salarial dels anys 2011 marc de debilitat-, en les seves po-bombolla immobiliària, el crèdit, i 2012, amb una inflació per sobre del lítiques de draps calents, acordsl’apalancament de les seves finances d’Acomiadaments Col•lectius (eli un afany pel benefici fàcil que ha 6% en aquests 2 anys i les escasses mal menor segons la seva filosofia)derivat en la fallida de moltes entitats pujades pactades per als anys 2013 que després de la tempesta dibuixeni una debilitat financera sense límits, i 2014 (1.25% i 1.50% respectiva- un panorama desolador i un nou es-que avui necessita de l’assistència de ment), no es deuen a cap pacte entre tadi del capitalisme, que serà franca-l’estat per al seu salvament. la patronal de banca (AEB) i els sin- ment difícil revertir.Seran doncs els ciutadans de l’estat dicats CCOO i UGT per a mantenir La bancocràcia (el govern dels po-espanyol i els empleats de la banca l’ocupació, com ho demostren les xi- ders econòmics en l’ombra), des-les víctimes de totes aquestes pres- fres de pèrdues de llocs de treball en prés d’haver provocat la major crisises, en forma de deute sobirà i aco- el sector financer. Són la imposició de la història econòmica mundial,miadaments massius. pura i dura d’una patronal que ens amenaça amb tornar pels seus furs,Assistim a una reestructuració global trasllada en forma d’acomiadaments, reforçada, després del salvament dede les entitats que no sembla tenir la seva necessitat de seguir manten- les seves finances amb els diners pú-límits i que en el plànol intern del int la seva taxa de benefici a costa de blics, i no podem esperar de les sevessector té com eix l’acomiadament la nostra ocupació. polítiques econòmiques, altra cosamassiu i la reestructuració salvatge El sector financer ha perdut 35.000 que el benefici desmesurat, a costade les plantilles. ocupacions en 4 anys i s’esperen de l’empobriment generalitzat de laDesprés d’enterrar prop de 150.000 altres 20.000 ocupacions en el que població.
    • 10 · Treball - Economia Febrer de 2013Els Pressupostos Generalsde l’Estat 2013 consoliden lafractura socialSP Comitè Confederal CGT falsegen les costes i es fonamenten pugessin el 3,5%, la despesa extra en unes previsions d’ingressos ab- pressupostada hauria d’acostar-se a solutament irreals, una estimació de 3.150 milions d’euros, una xifra queE l govern segueix burlant-se de la creixement fal•laç del -0,5% mentre suposa el 72% dels 4.375 milions intel•ligència de la població, es- el FMI ho estima en el -1,3%, per tant d’euros del nou esforç fiscal demanatpecialment de la classe treballadora el govern espanyuol seguirà aplicant a tota la població per a 2013. Però sii els col•lectius més desfavorits, s’ha noves retallades per a plantar cara només puja el 1%, la xifra es redueixtornat a riure del poble, de les regles a les condicions que ens imposa la a 900 milions d’euros.democràtiques i de les necessitats de Troica (FMI, BCE, UE). Aprofitant-se que la inflació del Les polítiques conjunturals imple- 3,5% és molt alta, el Govern aprofitales persones, aprovant uns PGE per a mentades en els anys de la “crisi” bé aquesta conjuntura per a no actualit-l’any 2013 que només afavoreixen als en els PGE 2010, 2011, 2012 i 2013, zar les pensions, obeint a més les ins-mercats, són lleials al pagament del així com en els decretazos contra els truccions de la UE quan s’accedeixideute il•legítim com ens dicta la banca serveis públics, la sanitat, educació, al rescat.alemanya i provoquen noves retalla- mercat de treball, infraestructures- Si bé, s’ha previst un increment de lades en totes les despeses socials que mobilitat, reforma laboral, la reforma partida de pensions de 4.372,96 mi-tinguin a veure amb el benestar de la constitucional de l’article 135 i lleis lions d’euros (un 4,36% superior a lamajoria social. orgàniques com la Llei d’Estabilitat pressupostada en el 2012), aquestaPer a la CGT els PGE 2013 serveixen Pressupostària i Sostenibilitat Finan- quantitat és insuficient per a plantarper a continuar beneficiant als culpa- cera 2/2012, de 27 d’abril, han passat cara a l’exigència legal de revalorit-bles de la crisi i castigar a la majo- a formar part de l’estructura social i zar les pensions conforme a la infla-ria social, són uns pressupostos que política. ció, l’evolució a l’alça del nombremarquen unes línies que perjudiquen de pensionistes i la pensió mitja deldirectament als i les treballadores i la sistema.població més empobrida, impliquen BREU ANÀLISI DELS Per altra banda, el Govern traurà unamés retallades, més atur, més preca-rietat, més misèria, i ens condueixen PGE 2013 mica més 3.000 milions de la ‘guar- diola’ de les pensions, el que pot im-directament a una situació de semies- plicar posar en perill el futur del sis-clavatge.. - Pensions tema públic de pensions. Estabilitat Financera), el Govern ha estem pagant als usureros mercats iAquests PGE i les seves directrius, Així mateix, el govern ha promès re- elevat en 10.000 milions la partida que contribueixen a l’augment delque incrementaran la precarietat, la Aquest apartat representa una de les duir les cotitzacions de les empreses per al pagament del deute que fre- mateix dèficit.pobresa i l’exclusió social, defineixen majors mentides que el govern inten- tan prompte com els sigui possible, el garà així els 40.000 milions d’eurosles condicions de vida i treball de la Aquests 10.000 milions són nomésmajoria social. Per altra banda, una ta disfressar ens l’opinió pública. Les pensions van ser congelades pel que suposa una amenaça més per al Sistema Públic de Pensions. l’increment dels interessos, el que - Les i els empleatsminoria, els banquers, rentistes, con- govern Zapatero, van pujar un 1% Convé recordar que les persones pen- ve a significar que la retallada de la despesa pública de sanitat i educació públicssellers, accionistes de grans empreses amb el Govern Rajoy (2012) i se’ls sionistes ja paguen els medicaments,i corporacions, executius i polítics, tornarà a pujar en el 2013 altre 1%. pel que realment, assistim a un des- dels dos decretazos del PP, que ascen- Els i les funcionàries tindran altreconstitueixen l’altre pol social on la La burla de la Llei de la Seguretat cens de les pensions que es perceben. deixen a 10.000 milions, es destinen any més el sou congelat després deseva identitat és un major enriquiment Social per part d’ambdós governs íntegrament per a pagar interessos moltes altres retallades en el soumaterial de diners, béns i serveis. (PSOE/PP), que obliga a revalorit- a banquers i prestadors, d’un deute i l’eliminació de la paga extraor-Les rendes salarials estan caient zar les pensions en funció de l’IPC, - Reduir el dèficit. il•legítim. El pagament d’interessos dinària, el que significa un nou atac del deute representa la total submis-gairebé un 30% des de l’inici de lacrisi, els salaris de les i els empleats amb una inflació a setembre 2012 del 3,5%, ha dut i durà a un empobriment Pagament del sió a les imposicions dels mercats en al dret de negociació col•lectiva. L’Estat tindrà un 2,2% menys de fun-públics i pensionistes perden poder encara major d’aquests gairebé 9 mi- deute un clar signe de pèrdua de sobirania cionaris mentre que es mantindrà eladquisitiu, l’atur segueix creixent per lions de persones. com país. nombre d’alts càrrecs. Això significasobre del 25% de la població activa, Gastem mensualment en pensions Amb l’objectiu de reduir el dèfi- El “deute públic” continuarà el seu que la retallada i l’austeritat recauenla riquesa s’acumula en les grans uns 7.500 milions d’euros, el que cit (mandat constitucional, art. 135 creixement fins a arribar al 90% del en la part més feble mantenint sen-fortunes financeres i empresarials... suposen aproximadament 90.000 mi- i la seva llei de desenvolupament PIB, el que implicarà molts més reta- se tocar la part d’on més quantitat esAixí les coses, els PGE per a 2013 lions d’euros a l’any. Si les pensions 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i llades per a reduir el dèficit i per tant, podia reduir i d’on menys s’afectaria més atur, major desigualtat i exclusió, l’eficiència del servei. més tancament d’empreses, menors Igualment es congela l’oferta recursos per a la inversió pública. d’ocupació pública el que disminueix Cal saber que la partida dels interes- les plantilles i comporta un increment sos del deute supera ja les despeses de del nombre d’aturats a més de la qua- personal de totes les administracions litat dels serveis públics. públiques (40.000 milions d’euros). En termes d’ocupació i en conseqüèn- La única partida significativa de la cia, de pèrdua de qualitat i quantitat despesa que més puja és la despesa del públic, del comú, s’estima que els interessos del deute, més d’un han desaparegut milers d’ocupacions 33% per sobre de 2012, el que suposa en el sector públic i la projecció és gairebé un 4% del PIB, en una senda d’acostar-se als 300.000 acomiada- que es farà explosiva si no canvia el ments, per diverses vies: no reposició cicle. El volum de deute s’acostarà de la taxa vegetativa de les baixes, al 100% del PIB, després del còmput privatització d’empreses públiques del rescat bancari i el possible rescat (RRTTVV autonòmiques, RENFE- sobirà. ADIF, etc.), acomiadaments massius Els Pressupostos de l’any imposen a (ERO) del personal laboral en totes les Comunitats Autònomes un topall les Administracions... de dèficit d’un 0,7 per a 2013, el que En termes de rendes salarials, les pè- implica augmentar les retallades, les rdues de tot el sector públic s’acosten polítiques d’ajustament, els Ets i els al 30%, des de la baixada de salaris consegüents acomiadaments. pel govern Zapatero del 5%. A pesar de totes les retallades i el Hi ha un nou atac als serveis públics sofriment que ocasionen, el dèficit que sustenten drets fonamentals com segueix sense reduir-se fins als ni- l’Ensenyament i Sanitat universals vells que imposa Europa com a con- i gratuïtes. Al desplaçar a les CCAA seqüència dels ingents interessos que bona part de l’ajustament que recullen
    • Febrer de 2013 Treball - Economia · 11els PGE 2013, suposarà, sens dubte, i a 1.944 el 2013. La pitjor part de la any que ja va sofrir una retallada delque els serveis públics d’Educació baixada de 2012 a 2013 se l’emporten 46,7%. Mentre, augmenta en 2,86 mi-Sanitat i Polítiques Socials, siguin els els programes d’educació compensa- lions d’euros el pressupost destinat aprotagonistes de les noves retallades tòria, destinada als alumnes amb difi- l’acció exterior de l’Estat és a dir, laque impactaran molt negativament cultats: aquesta partida perd 116,5 mi- despesa en ambaixades i consulats,sobre les condicions de vida de la po- lions, és a dir, un 68%, fins a quedar-se puja lleugerament.blació. en 53 milions. El Govern ven com La retallada mitja per a Indústria i gran gest que pugen les beques, però Energia és del 13% el que converteix aquesta pujada és ridícula, solament en una fal•làcia que aquest Ministeri- Reforma fiscal 23 milions d’euros. En realitat pugen pugui augmentar el pes d’una indús- algunes beques i la despesa total en tria forta, potent i competitiva i gene-Hi ha una renúncia expressa a beques i ajudes es reduïx un 3,8%, radora d’ocupació.l’increment dels ingressos. El crei- atès que la pujada es produeix només La retallada en L’Agència Tributàriaxement net dels ingressos de la AGE en la partida per a les beques univer- és d’un 7,7% per tant hi haurà menys(sense incloure la Seguretat Social) sitàries i no universitàries de caràcter diners per a combatre el frau fiscal ide 3.123 milions d’euros es recolza general i la compensació a les Uni- l’economia submergida.gairebé en la seva totalitat per l’IVA versitats per becaris exempts del seu(+6.364 milions d’euros), però tot just pagament. Tot com sempre, una farsaserveix per a compensar la caiguda per a mentir sobre la realitat. - Reformesd’altres ingressos que podrien guardar La retallada en Cultura és d’un 19,6%relació amb l’anomenada amnistia fis- i un 40% respecte a 2008. Hi ha una Hem patit 43 lleis o reformes al llargcal, ètica i políticament rebutjable. reducció del 22,9% en l’àrea de mu- de l’últim trimestre 2012 i primer tri-No hi ha cap proposta de reforma fis- seus, el 22,6% en el Fons de Cinema- mestre 2013, el Govern ha anunciatcal justa i progressiva que lluiti contra tografia, el 23,7% en música i dansa, (per mandat europeu) entre altres, lael frau, sense amnisties fiscals i que el 22,2% en biblioteques i el 22,5% en reforma de les pensions i planteja al-aposti per una fiscalitat progressiva arxius i el teatre perd el 16,2%. tres de tall ideològic com la reformaperquè paguin més qui més tenen i En Infraestructures suposa una reta- del sistema educatiu, la reforma de latots aquests ingressos es dediquin a la llada del 15% però un 60% respecte a llei de l’avortament o la reforma delcreació d’ocupació en un nou model 2008. Com sabem, les infraestructures codi penal.productiu. que van ser acaronades durant els anys Tot aquest paquet de Reformes provo- de creixement i desenvolupament arri- ca una clara reculada per al conjunt de bant a ser el seu motor, han vist reduït la població, perfila un major sofriment- Retallades el seu pressupost fins a 9.607,90 mi- per a les capes més desprotegides del lions d’euros. La major retallada se poble, configura i aprofundeix en unLa inversió de l’Estat cau el 24,7%. Col•lectius (Reglament) i la Negocia- 5 punts amb la mitjana de la UE-15 . centra en els ferrocarrils, un 26%, en- model social, econòmic i polític neoli-Les prestacions per atur disminueixen ció Col•lectiva. Avui la desigualtat, la fractura social, cara que també afecta a les carreteres, beral, conservador i ultramontà.un 6,3% pel que fa a 2012. El Govern Per la seva banda, la Reforma Laboral té un caràcter estructural: els ports i els aeroports. La Reforma de les Pensions supo-espera que les retallades en protecció en vigor, afavoreix l’acomiadament, La bretxa salarial s’amplia entre els En Sanitat la mossegada és del 22,6%, sarà dues coses terribles i dramàti-per atur comencin a notar-se el 2013. està provocant més atur, no crea ocu- treballadors/as amb rendes més bai- la partida més afectada per les tisores. ques per a la immensa majoria social:S’ha pressupostat, en total, 26.993,7 pació, i per tant, fomenta la pèrdua xes, mitjanes i les altes. El Ministeri de Defensa es retalla un s’enduriran els requisits per a sortir massiva de cotitzadors, el que pro- La pobresa s’amplia en 3 punts, si-milions, dels quals 26.696 milions co- 6%; la Casa Real un 4% i el Ministeri anticipadament del mercat de treball dueix una disminució d’ingressos i tuant-nos en un 22% de la població.rresponen al pagament de prestacions d’Economia i el de Presidència pugen tant en l’edat, com en els coeficients genera un greu perjudici al Sistema de L’atur afecta ja a 1 de cada quatre tre-i subsidis. el seu pressupost. “penalitzadors” per anticipar la sortida Seguretat Social. balladors, augmentat fins al 14,4% elEl Govern, tot i que no hi havia previs- Els Ajuntaments tindran un 40% i, en segon lloc, que s’ampliarà el pe- percentatge de treballadors (amb ocu-ta cap altra pròrroga del Pla Prepara en menys per a finançar els serveis so- ríode de càlcul fins a acostar-lo a tota pació) pobres, a causa de la baixada deels PGE, finalment manté l’ajuda dels400 euros per als desocupats de llarga cials, passant d’uns 50 milions a 30 la vida laboral de cotització. Tot el ALGUNES salaris (precarització material). milions, és a dir, 40,9% de reduc- contrari al que es necessita: sortir amb La pobresa es concentra en les llarsdurada. La retallada mitja en els mi- ció. Aquesta ajudes es destinen als edats el més properes als 60 anys, en CONCLUSIONS que els seus sustentadors principalsnisteris és del 8,9% i en alguns, comel d’Agricultura, arriba fins al 30% o col•lectius socials més desfavorits amb el que les retallades són brutals la forqueta dels 55 als 60; sortir amb pensions suficients, que en cap cas pu- DRAMÀTIQUES: són joves i en les llars amb menors. El matalàs familiar, ha sofert un des-al 20% en el cas de Foment. contra aquests col•lectius que estan en guin estar per sota dels 1.200 € i que gast impressionant, deteriorant-seLa retallada en Educació és del 12,3% la pobresa. entrin en el mercat de treball els joves La situació ja no és conjuntural sinó en proporcions alarmants, el “factorrespecte a l’any anterior i un 82% Es redueix l’ajuda de Cooperació per amb una taxa d’atur del 54%. estructural: en el període 1994/2007, d’explosions socials” que la xarxa deen relació amb 2008. En el seu con- a Desenvolupament que dedica el Mi- L’altra reforma anunciada, té a veu- de creixement econòmic, la pobresa solidaritat familiar jugava.junt, la despesa educativa s’ha reduït nisteri d’Afers Exteriors, un total de re amb el Mercat de Treball, en el no es redueix, no es consolida la pro- L’economia submergida i sobretot elgairebé en un terç en els dos últims 523,37 milions d’euros, el que suposa seu doble vessant, en l’Ocupació i tecció social i la inversió en despesa frau fiscal, aguditza la crisi recauda-anys (31%), passant de 2.843 mi- un descens del 23,4% en comparació en les Condicions de Treball, és a social sobre el PIB, no augmenta, tòria, incrementant en cascada el des-lions d’euros el 2011 a 2.219 el 2012 dels 683 milions de l’any anterior, dir, el RD sobre Acomiadaments generant-se un diferencial de més de mantellament de la despesa social.Dues visions, un sol concepte: Crisi, L’Aprofitat i ElSofertComitè d’empresa Bocatta 2000 S.L. tament oposada, és l’empleat aturat, Ara que en sou coneixedors podem Això si, si ets dels afortunats que a aquests treballadors/as que han vist el temerós, el que s’ha de mossegar explicar-vos el que vénen sofrint caus bé als caps i vols marxar-te de minvats substancialment el seu salari la llengua tots els dies per a mantenir els empleats d’aquesta empresa, la l’empresa perquè per darrere dius el i els seus drets d’una forma radical enT el seu lloc, l’entremig que ha de ser qual volen fer desaparèixer i desfer- que veus però no de cara als caps, qüestió de mesos. ots som coneixedors de la pro- mes opressiu i se sent malament per se d’un conveni propi superior per t’arreglen els papers de l’atur come- Ja quedem molt pocs locals amb blemàtica actual. La tan denomi- això, l’espantat treballador amb cà- a contractar treballadors a un nivell tent així el consegüent frau, aprofi- aquesta ensenya de Bocatta quenada i injuriada crisi, la derivació de rrecs familiars que no es pot permetre més precari, on el salari per un treball tant-se de la tesitura en la qual ens l’empresa Eat Out ens anomenala qual ens porta al pensament i a in- res perquè li han rebaixat el salari, de 40 hores de dilluns a diumenge trobem, realitzant canvis substancials satèl•lits. Us demanem que mediteutentar albirar la realitat que ens regala l’empipat que li han augmentat la amb dos festius a la setmana en hora- disfressats de falses subrogracions, quan passeu per davant d’algun cen-l’utilitzar aquesta paraula per a tot. jornada i no pot queixar-se, el que es ris nocturns no arriba a 850 euros per coaccionant als empleats per a rebre tre de les múltiples marques de lesDesprés de la reforma laboral existei- lamenta perquè li han tret no se quin 12, si senyors, per 12, perquè les pa- una nòmina i condicions menors, quals disposen i penseu en aquestesxen multitud de visions en relació a gues estan prorratejades i encara així prometent un lloc de treball. Que, plus que no sabia que podien absor- persones que desgraciadament hanla crisi, almenys això és el que ens la rebaixa per a treballador d’inferior siguem realistes cap sap fins a quan bir-li, el que plora cada nit perquè no estat víctimes d’aquest govern que havolen fer veure, però la realitat és que categoria. serà real, ja que les promeses tots sa- sap si a l’endemà tindrà per a menjar posat tot el poder mal posicionat, jaúnicament n’existeixen dues: El que ni ell ni els seus fills. Anomenat So- En cap moment l’empresa ha enviat bem que també es trenquen. que la mà opressora, si ja ho és percontínua en un estatus social òptim fert, tota la nostra comprensió i recol- nota de les seves rebaixes salarials, Han realitzat rebaixes salarials del endavant amb ajuda, àdhuc més està(L’Aprofitat) i el que ja no tant o fins zament en aquestes circumstàncies. per a donar exemple, però si als de 20% a múltiples treballadors/es de fent que ens deixin sense drets i eni tot gens( El Sofert). Volem expressar la nostra pròpia baix que ja no saben com anomenar complements no absorbibles com la mes absoluta misèria amb aquestsPer a L’Aprofitat tot és fantàstic i la percepció i per a això us posem en a aquest salari, on et fan un contracte dictamina clarament el conveni pro- salaris precaris. Això si desprésseva màxima és la que el seu propi situació. El 1986 neix una cadena de 20 hores i et diuen que et dona- pi. S’han realitzat canvis de contrac- anem d’ajudes solidàries als bancsnom indica, la seva labor a partir de d’establiments d’entrepans, Bocatta, ran hores complementàries però no et tuals d’empreses il•legals amb reduc- d’aliments a fer-nos fotos, a repartirllavors és única i exclusivament in- que en l’any 2000 és absorbida pel pujaran la jornada de treball per a no ció de salari i condicions. Continuen entrepans gratis en la Marató, fentflar-se com si d’un gall dindi es trac- seu principal competidor Pans & abonar-te la part de les pagues, i si realitzant múltiples irregularitats fotos comentant que realitzaran con-tés després d’actuar de forma unànim Company, la qual posteriorment comences a reivindicar-te et quedes després de rebre diverses diligències tractacions però al seu torn acomia-i perturbadora cap a la resta ( El So- s’integra en un grup d’empreses de sense hores complementàries amb un d’inspecció de treball. Així doncs, dant d’altra banda, però el que s’ometfert). l’empresa matriu, Agrolimen, deno- possible trasllat a un altre centre on des d’aquí volem dur-vos a la re- és la precarietat en la qual estem tre-La percepció del Sofert és comple- minat Eat Out group. no et vagi bé perquè et marxis. flexió i us sol•licitem tot el suport per ballant.
    • 12 · Treball - Economia Febrer de 2013Notícies sindicalsJornades el 6, nen a les emissions televisives El 12 de febrer els empleats d’emissions7 i 8 de febrer van manifestar-se davant el Parlament Balear per protestar contra aquesta Palma contra ERO i les retallades salarials. El 20el robatori de la de desembre passat, els treballadors d’IB3 ja van començar una vaga in-banca privada definida contra l’acomiadament de 34 periodistes mitjançant un altre ERO.Les jornades van ser organitzades perCGT Balears en el marc de la cam-panya realitzada per a la CGT a nivell La CGT noestatal d’informació i sensibilització s’adhereix asobre un dels principals trets de lacrisi que estem patint la classe treba- l’acord subscritlladora: l’immens robatori de recur-sos que està duent a terme el capital pels “majoritaris”especulatiu, a través del sistema ban- per a repartir-cari privat, que actua impunement enrègim de monopoli. se centenarsEnfront a tot això, la CGT vol cridarl’atenció de la necessitat peremptòria d’alliberats ad’uns serveis financers públics, ètics, l’Administracióal servei dels drets de les personesi controlats democràticament, com General de l’Estata pedra angular de la lluita contral’especulació capitalista, i la cons- Els aparells de CCOO, UGT, CSIF,trucció d’una societat sense exclosos CIG i USO es reparteixen cente-ni privilegiats. nars d’alliberats i 618.000 € a canviEl 6 de febrer, coincidint amb la vaga d’acceptar l’eliminació dels òrgansconvocada a Bankia contra l’ERO de representació i de protecció de laper acomiadar 6000 treballadors i la salut i desmantellar la seva estructura var com les cúpules burocratitzades preocupants fets que s’han donat un acomiadament canallesc.reducció salarial d’entre un 30 i un sindical de base en la AGE. CGT no d’aquestes organitzacions solament gairebé simultàniament en el metall Aquestes tres agressions a la CGT no40% del salari de la plantilla (excepte signa l’acord, renúncia als alliberats atenen als seus interessos particulars. d’empreses de Catalunya. poden quedar sense una resposta uni-els directius, és clar), es va fer una i les subvencions que ens poguessin El nostre sindicat i el model sindical De manera breu resumim els tres ca- da i ferma de l’organització, per aixòmanifestació pel centre bancari de correspondre i impugnarà judicial- que defensem, de baix cap amunt, ha sos que estem vivint a Catalunya: hem plantejat una sèrie d’accionsPalma. El 7 de febrer es va fer una ment. estat contrari, en tot moment a aquest - FICOSA ELECTRONICS (antiga coordinades per a iniciar la respostaxerrada “per uns serveis financers pú- El passat 12 de desembre, en un ple del tipus d’operacions. Des de FETAP- Sony): l’empresa ha aplicat un ERO per cada cas:blics, ètics i democràtics” a l’Ateneu sector de l’Administració General de CGT apostem per l’autoorganització d’extinció pel qual la secció sindical SEAT: 19 de febrer, de 11 a 13 ho-Popular de Palma, i el 8 de febrer una l’Estat de CGT, després del preceptiu i la lluita, per un sindicalisme directe, de CGT i la llista electoral ha estat res, concentració davant el con-xerrada sobre banca pública a la Casa procés assembleari des de cadascuna immediat i visible davant un altre sin- delmada de manera deliberada. Ex- cessionari de la VW de la Ramblade Cultura d’Alaró. de les seccions sindicals, i en relació dicalisme llunyà, dòcil i instaurador periències anteriors (Nissan, Seat…) Catalunya 26 de Barcelona. Contra a la “invitació” de l’Administració d’una nova casta sindical, segons la ens demostren que finalment qui de- l’acomiadament de Juanma Samedy, a adherir-nos a l’acord arribat amb qual el sindicalisme més “seriós” és nuncien poden aconseguir un aco- contra els acomiadaments de 400 tre-IB3 deixa CCOO, UGT, CSIF, USO i CIG aquell que assumeix els postulats del miadament nul. Però mentrestant, balladors d’ETT, per uns ritmes ded’emetre per la (“Acord d’assignació de recursos i racionalització de les estructures de poder polític i econòmic. Convidem al conjunt d’empleats pú- l’objectiu de l’empresa d’atemorir a la plantilla fa més difícil que la gent treball humans i la contractació de més persones a SEAT.vaga indefinda negociació i participació”), la CGT blics de l’Administració General de s’aproximi a la CGT. Aquesta és una FICOSA: 26 de febrer, de 11 a 13 ha adoptat les següents resolucions: l’Estat a fer aquest camí braç a braç acció deliberada de la Direcció de FI- hores, concentració davant la Uniódels treballadors 1) No adherir-nos a l’acord. Des de amb el sindicalisme combatiu i de COSA que no pot quedar sense res- Patronal Metalúrgica, (C/ Anselmd’emissions contra CGT considerem que aquest acord es resumeix en l’obtenció de centenars base. posta. - IMESAPI: empresa del grup ACS Clavé 2 de Barcelona), de la qual és president el principal accionistal’ERO d’alliberats per a salvaguardar les Catalunya, primers (Florentino Pérez), concessionària de de FICOSA. Contra l’agressió a la estructures burocràtiques del sindi- manteniment de l’enllumenat públic CGT a FICOSA, pel manteniment deEls treballadors de l’Àrea Tècnicad’Emissions d’IB3, la televisió pú- calisme de moqueta sacrificant, en contraprestació pels favors rebuts, la en concursos de de Barcelona (i centenars de contrac- tes per tota Espanya), va iniciar un l’ocupació i la creació de nous llocs de treball per a complir amb 900 ocu-blica balear, van començar el 13 de capacitat d’incidència real del sindi- creditors ERO d’àmbit estatal, al que només es pacions que contemplaven els acordsfebrer una vaga indefinida, que deixa calisme de base que es realitza diària- van oposar els companys a Barcelona de SONY. A més en protesta per lasense emissió el canal, per protes- ment en els centres de treball. Catalunya va registrar el nombre més i Granollers (comitès amb represen- demora en la negociació dels Conve-tar contra l’Expedient de Regulació 2) Renunciar, conseqüentment, a dis- elevat de concursos de creditors en tació majoritària de CGT). L’empresa nis provincials del Metall i Comerçd’Ocupació (ERO) que l’empresa vol posar d’alliberats sindicals institucio- els nou primers mesos del 2012, amb ha arribat a seguir, amb detectius, als del Metall de Barcelona.aplicar i que implica acomiadar qua- nals. 1.582 procediments, un 34% més que nostres afiliats i delegats per a inten- IMESAPI: 4 de març, de 17 a 19 hores,si bé un terç de la plantilla i retallar 3) Impugnar jurídicament l’esmentat fa un any, segons l’estadística sobre tar imputar-los sabotatges i avaries. concentració davant l’Ajuntament desalaris a la resta. L’ERO va ser comu- acord en tots els aspectes que con- l’efecte de la crisi que també elabora Tenim quatre acomiadats a Barce- Barcelona (plaça de Sant Jaume),nicat als 39 treballadors d’emissions siderem lesionen greument un sin- el CGPJ, que també va informar que, lona, delegats i afiliats de CGT, que col•laborador necessari en la vulne-i no tan sols implica acomiadar-ne dicalisme directe i de base (con- en l’àmbit estatal, els jutjats mercan- estan disposats a lluitar conseqüen- ració del dret de vaga, pel que tenimonze, reduint la plantilla a 28, sinó sideració del que és un centre de tils van obrir entre gener i setembre tment per la seva readmissió. La vaga presentades accions judicials, i insti-que també contempla reduir els sa- treball, la reducció en el nombre de d’aquest any 7.513 concursos de cre- indefinida convocada pel comitè va gador de les mesures repressives (de-laris als que continuin treballant. Per comitès de seguretat i salut, facul- ditors, un 27,3% més que en el ma- ser desconvocada després d’una as- claració d’estat d’emergència a Bar-això, els empleats, que van demanar tat de convocar eleccions, capacitat teix període de 2011. Val a dir que el semblea manipulada i amb xantat- celona durant la vaga) que han donatdisculpes als ciutadans de les Illes d’autoorganització sindical…). nombre de procediments concursals ge per part de CCOO i l’empresa. lloc a l’acomiadament dels nostresBalears, començaven una vaga in- Aquest acord, que per a més inri d’empreses, antiga suspensió de pa- En les últimes dates hem conegut companys.definida per tal que la direcció de la va ser publicat en el BOE el dia de gaments, oberts en els nou primers l’acomiadament d’altres quatre treba- A tots els sindicats de Catalunyaradiotelevisió autonòmica s’assegui a l’última vaga general (14 de novem- mesos de 2012 superava ja la de tot lladors de la delegació de Granollers. demanem una participació en totsla taula de negociació i justifiqui les bre), pretén instaurar un neosindi- el 2010, quan es van registrar 7.136 - SEAT: en una empresa on els ritmes aquests actes, com el metall cridemseves decisions, enlloc d’aplicar-les calisme vertical on solament unes casos. de treball i les condicions laborals a participar en aquells que es con-unilateralment. cúpules allunyades de la realitat deci- estan afectant la salut dels treballa- voquen en altres empreses, sectors iDes del 13 de febrer la senyal d’IB3és una imatge estàtica del final d’un deixin per tots. Ens consta, en aquest aspecte, que les bases d’alguns dels Solidaritat des de dors, hem tingut un acomiadament, Juanma Samedy, carregat de discri- territoris, A més, demanem a tots els ens de laprograma del 2006, després que el sindicats signants no han estat tin- la FESIM-CGT amb minació sindical i racial per la seva CGT el recolzament en dos àmbits:Tribunal Superior de Justícia de les gudes en compte a l’hora de sig- doble condició d’afiliat a la CGT i 1- En les xarxes socials, fent divulga-Illes Balears (TSJIB) cancel•lés els nar aquest acord, el que mostra una els treballadors haitià d’origen. Aquestes dues condi- ció d’aquestes lluites i accions.serveis minims decretats perquè erenabusius, i tan sols s’emeten els infor- absència evident del més mínim sen- tit democràtic. de SEAT, IMESAPI i cions, li han dut a denunciar sempre els abusos en la càrregues de treball, 2- Participant en les accions que con- voquem per a cada empresa tant enmatius. Els treballadors d’emissions Amb la que està caient divendres FICOSA exigir millores en el seu lloc i això aquestes tres primeres de 19, 26 deocupen un lloc clau en l’empresa, ja darrere divendres, retallada darre- en la cadena, del famós Audi Q3, no febrer i 4 de març, com en les poste-que controlen tot el material audiovi- re de retallada, mobilització darrere Des de la FESIM-CGT fem una és del grat dels caps que han acusat riors com en l’acció directa que pu-sual que rep IB3, i que després desti- de mobilització, tornem a compro- crida de suport mutu davant els injustament a Juanma per a justificar gueu coordinar en el vostre territori
    • Febrer de 2013 Treball - Economia · 13tant per a SEAT-Grup VW com per a Més de 700 treballadors de l’ICS, permisos són mesures que no van en- l’empresa de no portar a terme cap de presó per als dos sindicalistes.les de IMESAPI que té contractes en procedents dels hospitals i atenció caminades a estalviar sinó a empitjo- tipus d’acomiadament forçós i des- Fa quatre anys la Direcció de TMBtot el territori peninsular. primària de tot Catalunya, juntament rar les condicions laborals i permetre convocaven la Vaga prevista per als va iniciar un procés judicial, amb di-Qualsevol concessionari de VW, amb alguns usuaris de la sanitat cata- acomiadaments de personal i com a dies 28 i 29 de gener. L’empresa volia ners públics, en què acusava els tre-Audi, Skoda o SEAT és un punt on lana van realitzar una concentració- conseqüència empitjorar la qualitat portar a terme un ERO per acomia- balladors, ara absolts, de la difusiópoder demostrar el nostre rebuig a les protesta contra l’augment de la jorna- assistencial. dar a 25 treballadores d’una plantilla d’unes gravacions en què es sentiaagressions contra la CGT. De manera da laboral, retallades en els permisos total de 82 treballadors, una rebaixa com un cap de Línia, en col•laboracióperiòdica plantejarem que organitzeu retribuïts de conciliació familiar i salarial d’un 20%, i un increment de amb dos comandaments, provocavenaquestes accions davant els diferents la privatització d’alguns serveis de Sentència 9 dies de jornada. un conductor al qual finalment se liconcessionaris que existeixin en lazona. També on existeixi una delega- l’ICS. La convocatòria es va decidir des de favorable als Els treballadors van iniciar les va- gues programades després de les prè- va obrir un expedient disciplinari i es va sancionar amb 15 dies de treballció de IMESAPI. la assemblea de treballadors de la delegats de CGT a vies mobilitzacions i concentracions, i sou. En aquest moment, Mercader Vall d’Hebron, i va ser secundada per que van incloure una marxa des de era president del Comitè d’Empresa membres sindicals disconformes amb FCC Logistica de l’empresa en el Polígon del Foix fins i Josep Garganté portaveu dels treba-Concentració alguns dels sindicats majoritaris i per Parets del Vallès al Ajuntament de L’Arboç, i les con- lladors.el 6 de febrer a la difusió que s’ha fet en les xarxes socials. També secundava aquesta tínues concentracions en l’entrada de l’empresa en els moments que es por- Des de CGT entenem que aquesta nova sentència favorable al sindicat La secció sindical de CGT a FCCBarcelona contra protesta la Coordinadora Laboral de Logistica de Parets del Vallès ha ob- taven a terme les primeres preses de (la tercera sentència que CGT guan- centres de tot Catalunya on són pre- contacte entre la Direcció i el Comitè ya en poc temps ) és la prova que laels acomiadaments sents algunes juntes de personal, co- tingut sentència favorable en el judici per vulneració de drets sindicals fo- d’empresa. Direcció de TMB pren les seves deci-a FCC mitès d’empresa i es coordina des de l’Hospital de Sant Pau. namentals. Des de CGT valorem positivament el canvi de tendència en la negociació sions sense tenir en compte les con- seqüències. El dia 10 de juny de 2011 es van Després nombroses xiulades i con- celebrar eleccions per al comitè i exigim la retirada de la totalitat de Per altra banda, aviat es celebrarà elUns 60 afiliats de la CGT es van con- signes es va realitzar una assemblea d’empresa en les quals van sortir 4 les mesures plantejades i no cedirem judici per vaga il•legal (TMB acusacentrar el 6 de febrer davant de la seu a les portes de l’ICS, en què van par- representants de la CGT i 1 de CCOO en la obstinació per la defensa de les el comitè de vaga d’haver convocatde Fomento de Construccions i Con- ticipar companys de diversos centres (l’administratiu). A finals de 2011 es condicions laborals dels companys vaga il•legal per reclamar la no apli-tractes, tallant el trànsit durant una (Vall Hebron, Bellvitge, Can Ruti, va desmantellar el centre de treball de i companyes ni pactarem cap tipus cació del Reial Decret de l’extincióhora per la readmissió dels nostres Viladecans, Sant Pau ,... i ciutadans i Palau de Plegamans, a una part dels d’acomiadament. de la paga extra de Nadal) i quedacompanys i contra la repressió sindi- usuaris de la sanitat pública). companys els van dur a La Grana- pendent el judici per l’acomiadamentcal que l’empresa aplica a aquells tre- A l’assemblea es va deixar ben clar de l’ex delegat de CGT Andreu deballadors que formen part de la CGT, que els treballadors defensem la nos- da, uns 23, i a 14 a l’altre centre de treball de Parets del Vallés, on estan Un miler de Cabo.així com per la defensa dels drets delstreballadors de neteja viària de Bar- tra feina i el servei públic que pres- dos dels implicats en aquest judici. persones es tem, i que no estem disposats a fer uncelona. pas enrere perdent drets per als tre- La resta de personal va ser acomia- dat en els conflictes que van tenir manifesten a La vaga a AltenL’empresa en tot just 2 mesos ens aacomiadat al Secretari General de la balladors i per a la ciutadania en la des de març de 2011 a maig de 2012 Sabadell contra aconsegueix la salut pública. pel trasllat d’un client a Guadalajara.secció sindical de CGT a FCC Parc Durant l’assemblea un delegat de la L’empresa argumentava que com el la nova onada de retirada delsCentral i al Secretari de Finances iens a realitzat un gran repertori de Mesa Sectorial va anar informant del que es parlava, els treballadors tenien centre ja no existia doncs que no eren representants legals dels treballadors. retallades a la acomiadaments“represalies” contra afiliats nostresde la més variada índole (sancions, clar que el missatge era que no sig- nés cap sindicat i que l’assemblea de Així van portar tot l’any 2012 sense poder exercir els seus drets sindicals. sanitat pública Dos dies de vaga a Barcelona el 7 i 8persecucions, etc). Aquest comporta- de gener i un dia (8 gener) en els altres treballadors és l’ens amb més força. El jutjat social número 1 de Grano- Un miler de persones es van mani- centres de la consultora informàticament ja ha estat demandat en el Ju- L’assemblea va ser molt positiva per llers obliga a l’empresa a reconèixertjat Social de Barcelona, interposant festar el 24 de gener a Sabadell con- Alten de Madrid i Valladolid, amb un potenciar la lluita des dels centres de els drets sindicals dels nostres com- vocats per la plantilla en lluita de seguiment del 80%, van ser suficientsaquest sindicat la pertinent demanda treball. participar i exigir que les jun- panys i obliga a l’empresa a indem-per vulneració de Drets Fonamentals. l’Hospital Parc Taulí de la ciutat. La perquè l’empresa acceptés retirar tes de personal i comitès s’esforcin i nitzar-los amb 10.000 euros. mobilització, que va recórrer els ca- l’ERO que incloïa l’acomiadamentA aquesta situació hem d’afegir-li tot impliquin més del que ho fan, a man-els atacs que últimament està realit- rrers del centre des de l’hospital fins a de 141 empleats (d’una plantilla de tenir i millorar les condicions labo-zant l’empresa contra els treballa- rals dels treballadors de l’ICS, XHUP Èxit de la Vaga l’Ajuntament, és un episodi més de la lluita que plantilla i usuàries del Parc 1.400) amb 20 dies d’indemnització, així com les rebaixes salarials d’undors/es ( canvis de conduir a escom-brar, cada vegada hi ha mes feina i i privades. contra els Taulí duen a terme des del desembre 10% per al conjunt dels empleats que La valoració de CGT Sanitat davant de 2012 contra la nova onada de re- volia portar a terme.menys treballadors, abusos dels cà-rrecs, remors de retallades, etc). la proposta de l’ICS als treballadors, acomiadaments tallades anunciada pel Govern de la A més de l’aturada, els treballadors i entenem i pensem que s’ha de dur a les assemblees perquè els treballa- a Aceros para la Generalitat. treballadores es van concentrar a les portes dels seus centres de treball aConcentració de dors l’analitzin, decideixin i actuem Construcción Barcelona, Madrid i Valladolid, aixítreballadors/es de en conseqüència. No hem d’acceptar augment de jornada perquè suposi Els treballadors d’Aceros para Assemblea de com a les portes de l’edifici de Tele- fònica a la Gran Vïa de Madrid, unl’ICS de diversos acomiadaments d’eventuals i inte- la Construcción SA (del Grup professorat de dels principals clients d’Alten. rins, i sí una interpretació de per- siderometal•lúrgic CELSA ) dehospitals l’1 de misos retribuïts ajustades a les lleis L’Arboç del Penedès després de 5 les universitats 8/2006 i 7/2007 aplicant sempre la dies de Vaga convocada des del dia catalanes el 2 de Finalitza la vaga afebrer a Barcelona més favorable als treballadors. Els in- 21 de gener fins al 9 de febrer arren- IMESAPI Granollers crements de jornada i la reducció de caven els primers compromisos de febrer a Barcelona El 8 de gener finalitzava la vaga La PUDUP va convocar una assem- d´IMESAPI Granollers amb un acord blea de professorat de les universitats entre empresa i treballadors/es, a tra- catalanes el 2 de febrer 2013 a Barce- vés de la mediació de l’Ajuntament lona, per debatre sobre la situació del de Granollers, després de 36 dies de professorat, el model d’universitat, vaga, diverses accions, concentra- l’acció col•lectiva davant els aco- cions i manifestacions a Granollers i miadaments i la precarietat, l’acció Les Franqueses, i la recollida de di- política i la continuïtat de les mobi- ners i aliments a través del grup de litzacions. suport creat amb participació de dife- rents organitzacions i col•lectius. La El jutge absol els vaga, que va comptar amb el suport de CGT i CNT, tenia com a objectiu conductors de aturar l’ERO que afectava a 6 treba- lladors de l’empresa. TMB Mercader i L’acord contemplava la retirada de Garganté l’ERO temporal, l’aplicació de les taules salarials de l’any 2012 que El 15 de gener es feia pública la l’empresa devia als treballadors, així sentència que absol els conductors com la regularització dels jornals de d’autobusos de TMB Josep Gargan- serveis mínims debuts, i el reconeixe- té (abans CGT, ara COS) i Saturnino ment de l’article 10.3 LOLS per a qual- Mercader (CGT) de l’acusació de de- sevol secció sindical. Paral•lelament, licte contra la intimitat i l’honor per els treballadors van obtenir un com- difondre durant una roda de premsa promís de l’Ajuntament de donar una una gravació en què uns comanda- viabilitat als llocs de treball del servei ments provocaven un conductor per municipal d’Enllumenat Públic i man- obrir-li un expedient sancionador. La teniment de Dependències Municipals Direcció de TMB demanava 2 anys de Granollers.
    • 14 · Treball - Economia Febrer de 2013Que s’amaga darrera l’ERO deFICOSA?La subrogació fraudulenta de la plantilla de SONY culmina en un ERO d’extinció aFICOSA Electrònics per a 244 treballadorsSecció Sindical de CGT a eren els seus treballadors va defen-FICOSA Electronics sar el projecte industrial pactat amb FICOSA va ometre dir que aquesta reconversió industrial es tractava d’unC “pelotazo” político-empresarial, on om culminació del Pla Industrial, s’han lucrat uns quants i on la plantilla projecte que estava dintre dels heretada de 834 treballadors, desprésacords de subrogació entre SONY i de diversos processos de baixes vo-FICOSA, FICOSA ELECTRONICS luntàries i un ERO d’Extinció, és enva presentar a mitjans del passat mes l’actualitat de 344 treballadors.de desembre un ERO d’extinció afec- Després de dos anys, ha transcendittant a 244 persones de la factoria de l’aura de corrupció que ha envoltatViladecavalls. aquesta subrogació. Segons diversosDes de la CGT denunciem que ha que- informes judicials que han transcen-dat en evidència que el criteri princi- dit, el Secretari General de CDC vapal per a no veure’s afectat per l’ERO percebre al costat de diversos socis,ha estat estar afiliat a la secció sindical almenys cinc milions d’euros de co-de CC.OO, existint una discriminació missió per a facilitar la deslocalitza-en els afectats, per a la plantilla que no ció de tres multinacionals japoneses:presentava aquesta afiliació en gene- SONY, YAMAHA i SHARP. Aques-ral, i per als afiliats i simpatitzants de tes sortides ho van fer a través de lala CGT en particular, els quals s’han companyia ALTA PARTNERS, la qualvist pràcticament fulminats. netejava les traves legals d’aquestsConsiderem injust i denunciable que, processos deslocalitzadors. ALTAindependentment del suport que es PARTNERS, curiosament estava pre-necessiti per al futur de la nostra sec-ció, que persones que simplement sidida per Sergi Alsina, amic íntim a Rubí. jectiu, on no s’han respectat ni tan sols ELECTRONICS ens preguntem onper haver confiat en nosaltres hagin d’Oriol Pujol. ALTA PARTNERS, va L’objectiu de FICOSA era aprofitar criteris socials mínims, acomiadant han estat revertits tots aquests dinersestat assenyalats per a veure’s afec- percebre per part SONY 2,8 milions, les instal•lacions i el personal deixat matrimonis i parelles i personal amb ja que estem en posició d’afirmar quetats, o simplement per no sintonitzar a canvi de buscar empresa catalanes, pels japonesos per al seu benefici, dependents al seu càrrec, així com en inversions per generar llocs de tre-amb el missatge o la manera d’exercir com FICOSA, que es fessin càrrec de quedant-se amb l’exclusiva per a famílies monoparentals, prevalent en ball no han estat dirigits.el sindicalisme de CC.OO, deixant l’actiu i el passiu de la sucursal japo- muntar ITV de cotxes i de les inspec- tot cas els criteris d’una determinada De la mateixa manera distorsiona ell’Empresa, la principal culpable nesa, arribant SONY abonar l’import cions d’edificis, naus i empreses a tota afiliació sindical. fet que tant Pedro Navarrete (SONY)d’això, de costat els criteris objectius del ERO d’extinció. Catalunya, la concessió de les quals Finalment, el nostre gabinets jurí- com Xavier Pujol (conseller delegatque han de prevaler en aquests casos. Val a dir, que després de dos anys de depèn de la Generalitat. dics estan valorant, donat els inputs de FICOSA), hagin rebut premis i re-Al setembre de 2010 mitjançant congelació salarial amb SONY, aques- SONY va ser la primera, i després que envolten aquesta subrogació, coneixements per part de la Generali-l’acord de subrogació entre SONY-FI- ta plantilla no ha gaudit d’un ambient d’ella van venir YAMAHA i SHARP denunciar-la per fraudulenta, impu- tat i agrupacions corporativistes comCOSA-COMSA EMTE, les empreses laboral òptim des que FICOSA es va coincidint amb la tornada de CiU al tant tant a SONY com FICOSA. És el Col•legi d’Enginyers de Catalunyasignants transferien el capital i la plan- fer càrrec d’ella, en patir la presentació Govern després del tripartit. Oriol Pu- evident, sota el nostre punt de vista, o la Cambra de Comerç de Terrassatilla de SONY per a la creació de dues de dos ERO de suspensió temporal, jol comptava, segons la investigació, que els treballadors i treballadores de per aquesta fraudulenta reconversiónoves empreses, FICOSA ELECTRO- un retirat a canvi de concessions per amb suports personals en la Genera- FICOSA ELECTRONICS han estat industrial, el que ens fa pensar que, oNICS i IDNEO. SONY es comprome- part de la plantilla (major flexibilitat litat com el de Xavier Mena, Conse- una simple mercaderia, on des d’un no es premia els mèrits o bé es premiatia a garantir un nivell de subcontrac- i contenció salarial) i un altre declarat ller d’Empresa, i la de Germà Gordó, principi s’havia pactat els seus aco- la deslocalització industrial a Catalun-tació de 1.000.000 de televisions per improcedent pel jutge del Jutjat del secretari del Govern de la Generalitat. miadaments, amb el beneplàcit tant ya, per no entrar que aquestes conces-a l’any 2011 i de 500.000 per a l’any Social N º 2 de Terrassa. L’últim input Per tant, s’ha evidenciat que tant de l’administració com d’aquells que sions responguin a accions de baixa2012, per a així facilitar la reconver- d’aquesta contínua agressió als tre- aquest procés de subrogació com diuen representar els interessos dels legitimitat o potser tinguin un preu.sió industrial que a poc a poc s’havia balladors FICOSA ELECTRONICS l’ERO d’extinció es tracta d’una tra- treballadors. Resulta indignant que el Govern ded’anar implementant per a anar substi- és la intenció per part de l’empresa ma corrupta, que ha esquitxat tant al Per tot això, des de la secció sindical la Generalitat ometi la seva respon-tuint al producte televisió pel producte de presentar un expedient de regula- màxim responsable de SONY a Es- de la CGT de FICOSA ELECTRO- sabilitat en aquest procés tot haventtradicional FICOSA (automoció) fins ció temporal de suspensió per aquest panya, Pedro Navarrete, com al Con- NICS demanem que l’administració, tingut dos representants al Consella donar ocupació a la gran majoria de 2013 per a tota la seva plantilla a Ca- seller de Delegat i diversos directius com a part implicada, es pronunciï d’administració de FICOSA, Joanla plantilla. talunya. En total en quedarien afectats de FICOSA. sobre això, ja que considerem que la Sureda i Pere Navarro. Potser aques-Quan l’antic responsable de SONY uns 1.500 treballadors, d’aquests, uns D’altra banda, des de la Secció Sin- seva responsabilitat amb la planti- ta indolència està relacionada amb ela Espanya, Pedro Navarrete, en una 1.300 treballen a l’antiga fàbrica de dical de CGT a FICOSA ELEC- lla de la factoria de Viladecavalls no fet que personalitats del partit del Go-assemblea informativa cap als que Sony a Viladecavalls i els altres 200 TRONICS (antiga SONY), volem acaba amb la finalització dels acords vern, com Oriol Pujol o Josep Maria denunciar que els de subrogació, havent de donar expli- Canós, estiguin presumptament impli- criteris seguits en cacions sobre l’impacte negatiu que cats en la mateixa trama que esquitxa l’ERO d’extinció no aquests presumptes moviments lucra- la subrogació entre SONY i FICOSA. han estat objectius, tius per part dels empresaris i polítics Igualment distorsiona notablement, sinó que més aviat han tingut sobre la part social. que el propi ex conseller d’Indústria, s’ha premiat per a no Igualment sospitós és que la Consul- Francesc Xavier Mena i López, veure’s afectat ser afi- tora encarregada d’assessorar la su- interpel•lat pel diputat d’ERC Oriol liat a la secció sindical brogació entre SONY i FICOSA, Alta Amorós, afirmés que en tenir dues de CC.OO (no en tots Partners, estigui sent investigada per persones del Govern al Consell els casos, però si en la Trama ITV, havent estat fins i tot d’Administració de FICOSA es se- gran part), i penalitzat detingut un dels propietaris. D’altra guia de prop el procés de reconversió a tot aquell no pertan- banda, volem denunciar el despropò- industrial, atrevint-se a afirmar que yent a aquesta secció sit que ha resultat ser el Pla Industrial aviat s’haurien bones notícies sobre sindical en general, implementat per FICOSA que ha pro- aquest projecte. Si les bones notícies i als afiliats i suports vocat la reducció de la plantilla abans eren que a finals d’aquest any prop de electorals de CGT en esmentada. quatre-centes persones no tindran un particular. Cal apuntar que FICOSA és una em- lloc de treball efectiu a la planta de És per això que des presa fortament subvencionada per la Viladecavalls, instem a l’ex conseller de la CGT vam deci- Generalitat de Catalunya, o el que és Mena que es faci mirar de quina ma- dir impugnar aquest el mateix per les contribucions de tots nera defensa els interessos de la xarxa ERO, per fraudulent, els catalans i catalanes, és per això que industrial de Catalunya i la seva capa- discriminatori i sub- des de la secció de la CGT a FICOSA citat de generar i mantenir ocupació.
    • Febrer de 2013 Treball - Economia · 15Eines de defensa jurídicaEl govern espanyol acaba ambels pocs avenços en el Règimd’Empleades de la LlarÀlex Tisminetzky, L’Estat espanyol és el territori on en el Règim General de la Seguretat més treballadores domèstiques hi haAdvocat laboralista d’Europa, segons la OIT (Organitza- Social. El president espanyol d’aquell mo- Dades de les empleades de la llar ció Mundial del Treball) i les treba- ment, Zapatero, es va afanyar en pu-Q lladores de la llar han viscut sempre blicitar una de les poques mesures uan només portàvem sis mesos sota un “estat d’excepció” laboral, en “socials” que es va permetre d’aprovar 94% són dones de la implementació real de lacriticada reforma del Règim de les règims “especials” on la legalitat no en un final de legislatura basat en les 61% són immigrants protegeix el que a altres treballadors retallades. I als sindicats CCOO iEmpleades de la Llar de Zapatero,amb el cap d’any va arribar un nou són drets fonamentals, sense més altre UGT, que van donar la seva signatura 8,4% de les dones que treballen són em-Real Decret del govern de Rajoy, que explicació que la discriminació de ser a la vergonyosa retallada del 20% de pleades de la llardeixa sense efectes algunes de les po- dones (el 94%) i moltes vegades im- les pensions, van publicar folletons iques mesures positives que s’havien migrants (el 61%). revistes explicant les excel•lències de 20% de les dones estrangeres que treba-donat en un sector on la precarietat, Els exemples són molts, i es poden comprovar conversant simplement la nova normativa. llen són empleades de la llarla il•legalitat i els salaris de misèria Però una simple lectura del BOE feiaestan enquistats en dècades de norma- amb una afectada o llegint al BOE comprovar que, a pesar de donar-se 491,08 euros és la pensió mitjanatives “especials” per a treballadores les extenses normatives, que empa- ren encara avui no gaudir ni de l’atur, tèbies i petites millores, la reforma de 2011 continuava tractant a les em- 60% de els pensions no arriben a la pensió“especials”.I entre tantes reformes, es calcula que pensions més baixes, jornades de 60 pleades de la llar de forma “especial”, mínima hores o els acomiadaments totalmentmilers de treballadores de la llar han lliures (el legislador li diu simplement condemnant-les a no gaudir de l’atur, a acomiadaments encara més lliures i 0% tenen aturpassat al treball en negre o per a ETTs,mentre les lleis els continuen impo- “desestiment”) i pràcticament gratuïts, baratos que la resta de treballadors i 12 dies per any és la indemnització per passant sous de misèria generalitzats, a càlculs de pensions propis i encarasant un aparheid laboral, culpables deser dones, i a més a més casi sempre que en la gran majoria de casos vore- més paupèrrims. En el barroc i hipò- acomiadamentimmigrants. gen el Salari Mínim Interprofessional, crita llenguatge legal van passar de ser 790,65 euros és el topall màxim de cotitza-Amb la nova reforma del passat 28 de que a més el govern popular ha conge- un “Règim Especial” a ser un “Siste-desembre, el govern espanyol torna al lat en els pauperrims 641,40 euros per ma Especial dins el Règim General”: ciómodel anterior en que la cotització és 40 hores de treball setmanal. paraules buides per a descriure la ma- 52 milions de dones treballen d’empleadesresponsabilitat de la pròpia treballa- teixa discriminació.dora, i no de l’empresari, i limita les de la llar al mónbases màximes de cotització a poc Zapatero, CCOOmenys de 800 euros, condemnant-les i UGT pacten Nefastes (això si, amb característiques “espe- tuació anterior.a pensions de misèria. En síntesi, hi hahagut molta reforma legal, i ben publi- mínimes reformes conseqüències de cials”). En un dels seus famosos Real Decretcitada, per a restar igual o pitjor que la reforma de 2011 La data màxima era el 30 de juny de 2012, moment en que si l’empresari Llei, en aquest cas el 29/2012, del 28 de desembre, i sense ser cap innocen-al principi. Amb la darrera Reforma de la Segure- tat Social d’agost de 2011, mentre es La principal reforma del govern de no donava d’alta a la treballadora, tada, va tornar a deixar fora del Règim retallaven les pensions de jubilació i Zapatero va consistir en que la cotit- aquesta ja no podia cotitzar-se ella General les empleades de la llar queUn règim s’augmentava l’edat a 67 anys, la pro- zació a la Seguretat Social era a càrrec mateixa a la Seguretat Social. facin menys de 60 hores mensuals per Sense posar recursos econòmics en la a un empresari, pràcticament més delhistòricament paganda oficial explicava que “per fi” les empleades de la llar s’equipararien de l’empresari, i no de la treballadora, mesura, sense cap control de la Ins- 85%. amb la inclusió de la empleada en el“especial” a la resta de treballadors, i s’inclourien Règim General de la Seguretat Social pecció de Treball o altres autoritats, Amb la nova normativa es torna al model antic: és la treballadora la res- i en un moment de crisi, el resultat era desgraciadament previsible. Mi- ponsable de cotitzar a la Seguretat So- lers de treballadores de la llar no van cial, i l’empresari el que amb el sou aconseguir que els seus empresaris hipotèticament també li ha d’abonar la les donessin d’alta, restant fora de part corresponent a aquesta cotització. cap protecció de la Seguretat Social Qualsevol incompliment en l’alta a la i treballant “en negre”, o amb la al- Seguretat Social torna a recaure casi ternativa d’haver de buscar una ETT exclusivament en la treballadora, ex- per a poder continuar amb la cober- cloent a l’empresari de qualsevol res- tura social. ponsabilitat. Finalment, doncs, el resultat de la El resultat salta a la vista; molts Reals publicitada mesura “progressista” de Decrets i molta propaganda per a con- Zapatero, CCOO i UGT va ser més tinuar pràcticament on érem, però amb treball en negre, més ETT, menys co- una nova oportunitat perduda per a fer bertura social i posar en perill les pí- visibles aquestes treballadores invisi- rriques pensions de les empleades de bles. la llar que estaven en els anys propers a la jubilació. Normes analitzades: -Real Decreto-ley 29/2012, de 28 de diciembre, de mejora de gestión y pro- Real Decret del tección social en el Sistema Especial passat 28 de para Empleados de Hogar y otras me- didas de carácter económico y social. desembre -Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y moder- L’avaluació negativa pràcticament nización del sistema de Seguridad unànime dels efectes de la reforma Social (Disposición adicional trigési- de Zapatero (en vigor només des de ma novena. Integración del Régimen juny de 2012) va permetre al govern Especial de la Seguridad Social de los de Rajoy legitimar-se per a aprovar Empleados de Hogar en el Régimen una nova reforma per a tornar a la si- General de la Seguridad Social.)
    • 16 · L’Entrevista Febrer de 2013 Parlem Roland Eroles, biògraf de “La història l’escriuTxema Bofill, txemabo@gmail.com Sobre Dionís Eroles netistes, i aquests es van organitzar enPep Cara, correccions grups de defensa; Dionís va participar - Per què la investigació sobre el en aquests grups. Dionís Eroles, dirigent de la FAI, a part del vincle familiar? Què et va - Com aconsegueix el càrrec de co-Roland Eroles investiga la vida i motivar? missari general de la policia de lamort del seu familiar Dionís Eroles, Evidentment el vincle familiar ha Generalitat, responsable de les pa-destacat militant anarcosindicalista, estat important, recordo, quan jo era trulles i comitès?home d’acció, protagonista de prime- un nen, a casa el meu pare es parla- Els antecedents d’activista del Dionísra fila de la revolució de 1936. Com va d’aquest familiar (el Dionís era el amb les conseqüents estàncies per lesmolts familiars d’anarquistes i anar- seu cosí germà) «tant important». Va presons, i el seu rol al Sindicat Fabril icosindicalistes s’interessa per la des- ser la generació de la derrota republi- Tèxtil el van convertir en una personaconeguda i, sovint, calumniada vida cana i l’exili, que va afectar la meva de confiança dins l’organització. Aixídels milicians de la revolució. «Els de família de ple, i que des de la meva primer va formar part del Comitè Cen-la FAI eren molt dolents, mataven ca- perspectiva infantil, jo els veia com tral de Milícies Antifeixistes com apellans i gent de bé» resen els mantres uns «herois oblidats». A més la vida representant de la CNT, i quan aquestdels reaccionaris de sempre. del Dionís Eroles va ser molt intensa, es va dissoldre a favor de l’ordenacióVaig conèixer el Roland a la marxa i crec que mereixia que s’expliqués de l’Ordre Públic dins la Generalitat,d’homenatge als maquis a un poble amb una mica més de detall del que se va ser nomenat Cap de Serveis de lade Lleida fa tres anys. Hi va anar sol fer habitualment, tenint en compte Comissaria d’Ordre Públic.per parlar amb els historiadors Do- que normalment només es parla de la partir de llavors. fet de llegir sobre ell i parlar d’ell gai-lors Marin i Pep Cara. Després hem seva etapa com a cap de serveis de la - Dionís Eroles ha tingut molt mala rebé a diari, fa com si d’alguna mane-parlat per telèfon ja que buscava Comissaria d’Ordre Públic, és a dir, en reputació, com d’altres dirigents de - Què en penses de la teoria que ra estigués vivint a casa!contactes de companys (els que vaig els primers mesos de la revolució. la FAI. Era tan dolent com el pin- els càrrecs de la CNT i FAI en elsentrevistant al “Catalunya”) i ràpida- ten? governs foren els col•laboradors in- - Et falta alguna informació perment els ha anat a veure per la seva - Presenta’ns doncs el Dionís Eroles La història l’escriuen els guanyadors, dispensables d’aquesta contrarevo- acabar la investigació?investigació. És un bon buscador menys conegut i el Dionís, igual que el conjunt de la lució del 37? Hi ha algun arxiu on hauré de tornard’informació. Ha recorregut molts Dionís Eroles va néixer l’any 1900 a CNT, va fer part dels perdedors. Fins La derrota del feixisme necessitava aquest 2013, a més encara no he po-arxius i a visitat molts companys. Ara Barcelona. La seva família ve del Pla i tot es podria dir que va fer part dels una unió de les forces antifeixistes. gut consultar l’arxiu de la Fundaciónli falta una cosa gens fàcil: proces- de Sant Tirs, i es va traslladar a Bar- perdedors d’entre els perdedors, ja Tot i que la participació de la CNT i la Anselmo Lorenzo a Madrid, ja quesar tota aquesta informació. Esperem celona cap el 1870, esperant trobar-hi que els anarquistes després dels fets FAI dins el govern no encaixava amb està en obres. Espero que sigui pos-que tingui èxit. Dionís Eroles es me- feina més fàcilment que en un poble de Maig van patir una persecució els principis àcrates, el Dionís forma- sible aquest any, ja que penso que hireix una bona biografia, com milers del Pirineu lleidatà. Des de jove el d’una part de les mateixes forces anti- va part dels que pensaven que aquesta pot haver informació important per lade lluitadors oblidats, silenciats. La Dionís va manifestar la seva persona- feixistes. Globalment els anarquistes unió era necessària. investigació. Quan la CNT es va reor-revolució espanyola és la que té més litat molt compromesa amb el movi- van quedar doncs molt mal vistos. ganitzar durant l’exili, ho va fer mi-autobiografies i testimoniatges dels ment obrer. Va estar molt de temps i Sense defugir de les seves responsa- - Què en penses de la nota biblio- tjançant el Consell General del Mo-mateixos milicians de la revolució. Els moltes vegades empresonat, fins i tot bilitats, era una persona que creia en gràfica de Viquipèdeia sobre Eroles viment Llibertari Espanyol (MLE);anarquistes que han sobreviscut han durant la República. Per exemple, el les seves idees i que les va defensar com a responsable d’assassinat de vull retrobar quin paper hi va tenir elvolgut deixar constància del que van novembre de 1920 va ser empresonat durant tota la seva vida, sense renun- milers de persones? Dionís. També cal acabar d’esbrinarviure. I d’altres vegades, com el cas per un presumpte assassinat, i tancat ciar mai a les seves conviccions anar- El paper d’autors d’assassinats indis- les circumstàncies del seu final. Perdel Dionís, ho fan els seus familiars. juntament amb un grup de presos go- quistes. criminats que es dóna als anarquistes aquest punt els testimonis, directes oUn exemple a seguir. vernatius al vaixell Giralda i després correspon a una interpretació comple- de familiars, poden ser de gran ajuda. va ser deportat a la presó del Castell - Quines eren les seves idees? tament deformada del que va passarEn Roland se’ns presenta així: de la Mola de Maó, a Menorca. Tam- Les seves idees llibertàries es van a la rereguarda, que obvia el context - Els contactes que t’hem passat«Vaig néixer l’any 1967 a Andorra bé va ser detingut el 1924 per tinença anar definint al llarg de la seva vida i de guerra i la lluita revolucionària al de l’Enric Casañas, la Conxa Pe-la Vella. Sóc fill i nebot de militants d’explosius i el van enviar al penal reforçant en la lluita de classes: lliber- carrer, mitjançant els comitès de ba- rez, l’Enric Melich i l’investigadori activistes d’esquerres, gent que va d’Ocaña d’on no va sortir fins la pro- tat, i lluita contra qualsevol opressió rri, per lluitar contra l’enemic, sigui Agustí Guillamon, t’han servit?haver de fugir el gener de 1939 quan clamació de la República el 1931. i poder, i un total rebuig a la societat de dretes, militar o religiós. L’investigador Agustí Guillamónles tropes franquistes entraven a Bar- Va ser nomenat el 1932 secretari del burgesa, a la que es combatia bàsica- m’està proporcionant una gran ajuda.celona. El meu pare va establir la Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelo- ment mitjançant les vagues generals - Per a tu, què és el més important L’Enric Casañas i el Floreal Barberà,residència a Andorra. Recordo coma casa meva s’explicaven vivències na, i després de deixar el seu càrrec a revolucionàries. que va fer? tot i recordar el nom del Dionís, node la guerra civil, i entre la gent es- l’Ordre Públic (1936) va ser secretari Com a Cap dels Serveis d’Ordre m’han aportat informació concreta almentada hi havia el Donís Eroles, el general interí de la CNT de Catalunya. - El 17 de febrer 1937, hi ha una Públic va participar de manera molt respecte. M’agradaria tornar a quedarfamós líder anarquista i cap d’Ordre En el moment de la retirada ell, com gran manifestació demanant la seva activa en la lluita en la rereguarda amb l’Enric Melich, ja que la nostraPúblic d’aleshores. Això va desper- molts altres, va marxar cap a França. dimissió. Per què? contra els enemics de les forces an- trobada va ser massa breu.tar el meu interès, i vaig encetar, ja Allà va entrar en contacte amb com- Va ser una manifestació de policies a tifeixistes, destacant per exemple elfa uns anys, una investigació per re- panys de la CNT, fins que el detenen resultes d’un policia mort, però al da- desmantellament de la Quinta Co- - Segurament buscant i capgirantconstruir els fets i la biografia del Dio- i ingressa al camp de concentració de rrere hi havia l’altre càrrec de l’Ordre lumna a Barcelona a principis de arxius deus haver trobat altres co-nís Eroles, desplaçant-me per arxius, Vernet d’Arieja, d’on surt el juny de Públic: el Cap de la Comissaria, que 1937. Com a integrant de la CNT, ses interessants, sense tenir a veureentrevistant-me amb historiadors, 1940, llavors desapareix sense deixar era el Rodríguez Salas, del PSUC. Hi l’octubre de 1936 va ser el represen- amb Eroles?coneixent testimonis, impregnar-me rastre. havia enfrontaments entre forces po- tant, juntament amb Manuel Escorza, Vaig trobar en arxius francesos elsde la història mitjançant llibres i enci- lítiques. per negociar i firmar, juntament amb llistats dels refugiats espanyols es-clopèdies. Vaig pensar que calia donar - L’Eroles formava part dels grups la UGT, el PSUC, la FAI, i el govern tablerts a Andorra, durant els anysa conèixer aquest incansable militant de xoc de Sants, als anys 20, oi? - Desprès dels fets de maig el fan di- de la Generalitat, un pacte d’acció quaranta i cinquanta. Hi figuren lesobrer, que durant tota la seva vida va Sí, era el temps del Sindicat Lliu- mitir. Per què? conjunta per afrontar la guerra. mencions de la pertinència política,estar al capdavant dels moviments so- re, que estava vinculat al poder de El Govern de la Generalitat, dominat cosa que demostra que se’n feia se-cials, i que a més es caracteritzà per l’època, amb el governador civil de pel PSUC i ERC, va voler recuperar - Quina és la teva relació amb ell, guiment. Alguns són gent que s’hanun final mai esbrinat, cosa que fa la Barcelona Martinez Anido. Tenien co- el poder, per això en van apartar la desprès d’haver-lo investigat? fet un nom a Andorra, i conec els fillsinvestigació encara més interessant». lles de pistolers que perseguien els ce- CNT, que va quedar molt debilitada a Evidentment no l’he conegut, però el o néts d’alguns altres.
    • Febrer de 2013 Laboral - Economia · 17m amb... el desconegut Dionís Eroles uen els guanyadors” Sobre la investigació han renunciat mai a les seves idees, quises, etc., que entraven dins el marc són dignes d’admiració i respecte. - Com has après a investigar? de la situació de guerra i de revolució social. >> LES FRASES... Doncs he après a investigar… in- - La investigació que estàs duent vestigant! He començat a desplaçar- a terme t’està influenciant perso- - Satisfaccions sobre la investiga- me pels arxius, a llegir llibres sobre nalment, en l’àmbit de l’ètica, o la ció? Què has après? aquest període, a estirar dels fils que ideologia? Està claríssim. La ideologia anarquis- La veritat és que estaré satisfet quan “La derrota m’anaven apareixen contactant els tingui la investigació acabada! Altra- autors, etc. Ha estat, i segueix sent, una feina molt interessant i apassio- ta m’ha obert els ulls en molts aspec- tes, i actualment aquesta ideologia, ment anar retrobant poc a poc els fets, veure com lliguen entre ells, i evi- del feixis- nant. que se centra en la llibertat de pen- sament i la tolerància, està malaura- dentment l’aspecte infinitament en- riquidor de conèixer gent amb molta me neces- - Quines dificultats en la investiga- ció? dament associada a caos i violència. cultura i/o moltes vivències. sitava una Globalment m’he trobat amb molta ajuda i col•laboració, i això és molt - Quins són els llibres on hi has tro- bat més informació sobre Eroles? - Quina és avui la teva finalitat so- bre la investigació? unió de les d’agrair. Puntualment però, i suposo que com molts investigadors abans Els llibres que t’han ajudat més en la investigació? Penso que la imatge del Dionís, i al final de molts anarquistes, està molt forces anti- que jo, he tingut alguna dificultat per accedir a la informació en algun arxiu En podria citar molts: hi ha les me- mòries de la gent de la CNT d’aquella malmesa. M’agradaria dignificar la seva figura. feixistes” o alguna institució. Un cas concret època (el més famós El eco de los pasos de Joan Garcia Oliver), que “El paper d’autors concerneix el possible pas del Dionís encara que no tots citen al Dionís, Sobre la desaparició de Dio- per Andorra, tal com ho suggereix el nís Eroles d’assassinats llibre sobre l’Antonio Ortiz. Un per- sí que ajuden a entendre el context. sonatge com el Dionís no pot haver També hi ha moltes publicacions que - No és més important la seva vida, indiscriminats que es dóna passat desapercebut per la Guàrdia tracten els diferents aspectes de la Civil establerta al principat, que ac- guerra civil o de l’anarquisme, són que investigar la seva mort? Per què donar importància a la mort tua com a delegació del Co-Princep Episcopal. L’arxiu corresponent es llibres d’historiadors, diccionaris bio- gràfics, no sabria destacar-ne cap en quan avui encara els estant silen- als anarquistes correspon ciant i tergiversant la seva vida? troba al Bisbat de la Seu d’Urgell, i de moment m’he trobat amb les por- especial, i tots aporten alguna cosa per a la comprensió del context i dels Tot és important, i evidentment pen- a una interpretació completament deformada tes tancades. Penso que la història no protagonistes. so repassar totes les etapes de la seva pertany a ningú, sinó que pertany a vida. Per entendre la seva mort cal del que va passar a la tothom i que cal mantenir-la, mimar- - Els lectors del Catalunya en què et conèixer i entendre la seva vida. Dins la i posar-la sempre a disposició de poden ajudar? Creus que algú pot el marc de la investigació la seva vida rereguarda republicana” tothom. Conèixer i divulgar la his- tenir informació valuosa? té un paral•lelisme molt clar amb la tòria és cabdal abans de fer qualsevol Qualsevol informació que tingui a historia de la CNT, en canvi pel que plantejament de futur. veure amb el Dionís m’interessa. Se- fa a la seva desaparició, o mort, la in- ria de molta ajuda que els lectors que vestigació s’ha convertit en una mena - Quantes persones, llocs, has visi- tat? tinguin alguna informació al respec- te, per petita que sigui, contactin amb d’investigació policial. “ La ideologia anarquista, He contactat aproximadament trenta arxius, tot i que no m’he desplaçat fí- mi. Quan surt del camp de Vernet el Dionís es troba amb els del grup - Quina hipòtesi és la que trobés més argumentada? que se centra en la sicament a tots. A més la meva agen- da de contactes s’ha fet molt llarga, hi Ponzán. A més tenia contacte durant l’exili amb la gent de la CNT, com a El llibre sobre Antonio Ortiz Ortiz general sin dios ni amo ofereix una llibertat de pensament ha historiadors, periodistes, militants, i també testimonis de l’exili. mínim amb els del seu grup. També eren famosos els seus «nanos», tot versió molt interessant ja que parteix del testimoni directe de l’Ortiz, amic i la tolerància, està plegat m’agradaria retrobar familiars de tota aquesta gent, o qualsevol in- del Dionís. A partir d’aquí cal reconstruir la se- malauradament associada - Quines són les persones que t’han aportat més informació, o informa- formació relacionada, ja que les tra- jectòries de tots ells conflueixen amb qüència dels fets i intentar retrobar els elements que falten. En aquesta ver- a caos i violència” ció valuosa? Ja he parlat de l’ajuda de l’Agustí el Dionís. Els noms són, de manera sió el Dionís coincideix amb gent del Guillamón, però també podria citar la no exhaustiva: Joan Solans, Francesc grup Ponzán en el Camp de Vernet, sinar? canvi de nom i nova vida a les Amè- Dolors Marin, el Manel Aisa, o els in- Massot, Victor Castan, Hilario Este- i aquests poc després de fer-lo sortir Es tracta del testimoni de l’Antonio riques com van fer alguns anarquis- vestigadors francesos «les Gimenolo- ban Gil, Nemesio Gálvez, Antonio del camp l’assassinen als Pirineus, Ortiz, que al meu parer és el més tes gues», entre altres. Tots són una font Ordaz, Jacinto Santaflorentina. per un ajustament de comptes. versemblant, ja que la descripció Canviar de nom, d’identitat i de vida, d’informació inesgotable. dels fets previs al possible assassi- és una hipòtesi que no puc descartar. - Els «nanos d’Eroles» qui eren? A - Has pensat que podia haver mort nat encaixa força bé amb la infor- No oblidem que durant l’exili era una - Has conegut tot de personatges què es dedicaven? per malaltia, o per accident o que mació que tinc. El grup Ponzán va persona perseguida. de l’exili, que han patit presó, exili, Dionís, igual que altres dirigents sin- s’hagués suïcidat, com milers de re- dur a terme una feina molt valuosa camps de concentració. Personat- dicalistes, disposava d’un «rondín», fugiats en els camps de concentra- en l’evacuació de refugiats, molts - La meva hipòtesi, deductiva, sense ges heroics i oblidats. Què en pen- format per la seva gent de confiança, ció amb un nom fals? llibres ho documenten. Però durant conèixer l’Eroles: Dionís Eroles fou ses? i que provenia de la CNT. Ja com a Tot apunta que el van assassinar. Hi l’exili la CNT es va trobar en una una víctima més del cop franquista, Han estat moments molt intensos i Cap de Serveis d’Ordre Públic, aquest ha un moment en que se’n perd la fase de dispersió i d’intent de reor- entre centenars de milers, una vícti- emocionants, com deia abans es com equip, que ell anomenava els seus traça, i si els fets van ocórrer de ma- ganització que, sumant-hi les rivali- ma més del dur i terrorífic exili, una si «toqués» la història. Han viscut co- «nanos», era el braç executor que por- nera clandestina, retrobar la veritat tats internes que hi havia, poden ha- víctima més dels camps de concen- ses que tot i que ens les expliquin, per tava a la pràctica les decisions preses serà difícil. ver donat lloc a accions de tot tipus. tració. gent de la meva generació no ens les en la Comissaria, com exemple més Estic d’acord, i és una evidència, però podem ni imaginar. Són gent que no clar duien a terme les detencions, re- - Què et fa pensar que el van assas- - Així descartaries la hipòtesis de és important recordar-ho i recalcar-ho.
    • 18 ·Sense fronteres Febrer de 2013 El model econòmic neoliberal ha portat a unaSENSE FRONTERES sobreexplotació i una precarització de la classe obrera tunisiana, creant desigualtats. A més, s’accentua el conflicte entre els sectors islamistes i els sectors laics i d’esquerra.Tunísia, les claus de la revoltaMireia Termes oposició contra el govern i la confron- tació entre laics i islamistes s’està fent evident.E l 17 de desembre de 2010 Són rellevants els darrers esdeveni- s’iniciava una allau de revoltes a ments ocorreguts a principis de desem-Tunísia per reclamar millores socials bre quan joves de la Lliga de Protecciói econòmiques que van fer sacsejar tot de la Revolució -pròxims al partit En-el món àrab. Dos anys després, els tu- nahda- van atacar a sindicalistes men-nisians segueixen al carrer reclamant tre commemoraven el 60è aniversariels seus drets en un procés de transició de l’assassinat del seu fundador. L’atacestancat. va sorgir arran de la convocatòria de“El poble vol enderrocar el règim”, les vagues pels fets de Siliana i lesaquest era un dels lemes durant les protestes en contra del govern que norevoltes a Tunísia. El 17 de desem- compleix amb les promeses electorals.bre de 2010, Mohammed Bouazizi Els fets van desencadenar en una pro-s’immolava en forma de protesta per posta de vaga general a tot el país quela situació social i econòmica que vi- finalment va ser desconvocada gràciesvia el país. Aquest acte va despertar la als acords entre la UGTT i el govern.societat civil tunisiana i de seguida lesmanifestacions es van fer generalitza-des a tot el país, fins i tot traspassant Relacionsles fronteres i contagiant la revolta a internacionalsd’altres països del món àrab.Avui, dos anys després d’aquells fets, Durant l’època de Ben Alí, el règimla gent segueix sortint al carrer repe- anys al poder, Zine El Abidine Ben Alí rantida, s’han creat nous mitjans de i sindical, l’índex d’alfabetització és -igual que els altres règims autoritaristint l’emblemàtica frase de la revolta, es va veure forçat a abandonar el go- comunicació i l’accés a Internet ja no elevat i existeix el dret al divorci i a de la zona- estava protegit pels païsosaquest cop però dirigida al govern ac- vern i fugir a Aràbia Saudita. S’havia és tant limitat. Les xarxes socials i els l’avortament lliure. Tot i així, encara europeus amb la idea de tenir controla-tual. I és que els tunisians creuen que aconseguit fer caure el règim, basat en blogs a Internet van ser la base de la no gaudeix d’una plena igualtat res- da la regió de la possible amenaça is-poca cosa ha canviat amb la caiguda un estat policial i corrupte, i s’iniciava comunicació durant la revolta. Tot i pecte l’home -sent una societat pa- lamista. D’aquesta manera, la societatdel règim de Ben Alí i que, per tant, la el procés de transició cap a la democrà- així, encara no existeix una llibertat triarcal- i és per això que el paper de civil quedava silenciada i s’evitava unrevolta no ha acabat. Però, quines són cia. El govern provisional de transició d’expressió plena ja que hi ha certs te- la dona durant les revoltes va ser molt augment de les forces islamistes. Peròles claus que han portat a aquest aixe- havia de convocar eleccions en un ter- mes –com la religió- que no es poden important per tal de reclamar una mi- la sorpresa va ser quan la societat ci-cament de la població? mini de 60 dies i que finalment es van tocar. És per això que alguns mitjans llora de la seva situació. vil es va aixecar per clamar millores celebrar el 23 d’octubre de 2011. Per recorren a l’auto-censura per por a la També cal tenir en compte que el prin- socials i econòmiques sense tenir en primer cop, podien recórrer als comicis repressió. cipal partit del govern és islamista i compte la qüestió religiosa.Situació econòmica partits polítics que havien estat il•legals que dins el mateix partit hi ha debats Per altra banda, el procés de liberalit- zació que s’havia desenvolupat durant però també noves formacions políti- sobre aquest tema. L’article 28 de laLa població tunisiana és majoritària- ques creades després de la caiguda del Zones rurals i nova Constitució va portar a debat la l’època benalista estava dictat per Es-ment jove, amb un 55% menor de 25 règim. Fins aleshores, les eleccions s’havien celebrat sota el paraigües del urbanes definició del rol de la dona respecte l’home. En un inici s’havia proposat tats Units, la Unió Europea, el FMI i el Banc Mundial sense tenir en compte laanys. La obligatorietat d’estudiar faque hi hagi un elevat nombre de llicen- partit únic de Ben Alí. definir-lo com a complementarietat, democràcia o els drets humans. No és casual que la revolta s’iniciés El resultat de les eleccions va ser la for- però després de vàries protestes per Actualment, segueix en joc l’acordciats que no trobin feina provocant un a Sidi Bouzid, una ciutat a l’interior mació del govern de la Troika format diferents sectors de la població es va d’associació entre la Unió Europea iatur estructural que abans de la revolta del país. I és que el desequilibri entre pel partit Ennahda –partit islamista-, el aconseguir definir-lo com a igualtat. Tunísia, vigent des de 1998 i que gra-arribava al 14%. L’economia tunisiana les zones rurals i urbanes està molt Congrés per la República –laic de cen- dualment ha d’eliminar les barrereses basa en dos sectors principals: El accentuat. Les inversions estatals tre-esquerra- i Ettakatol –socialdemò- comercials amb la UE, augmentar elturisme i l’agricultura, que s’han vist crata-. L’objectiu d’aquest govern era no són suficients en un país basat en l’agricultura. Els Islamistes procés de privatització i intensificarafectats per la inestabilitat que viu el la redacció de la nova Constitució i la la liberalització de l’economia per en-país. Actualment, l’atur s’ha incremen- Però no es pot entendre la revolta de Ennahda, el principal partit del govern celebració de noves eleccions a un any fortir la inversió estrangera dels païsostat i els joves segueixen sense tenir 2010 sense tenir en compte la vaga actual, es defineix com un partit isla- vista. A dia d’avui, només hi ha un es- occidentals.perspectives de futur. A més, l’augment de 2008 a la conca minera que va ser mista moderat, tot i així dins el mateix borrany de la Constitució i les reformes brutalment reprimida. Aquesta zonacontinu dels preus dels aliments i dels partit hi ha sectors més radicals que es Article publicat al núm. 299 del setma- esperades no s’han dut a terme. Les no- depèn bàsicament de l’extracció derecursos energètics fa que el dia a dia posicionen a favor de l’ús de la Sharia nari La Directa. ves eleccions encara no tenen data i el fosfat amb molt pocs recursos i con-sigui dificultós i porti a un empobri- –la llei islàmica- com a base normati- procés de transició es preveu llarg. dicions lamentables. L’empresa -quement de la població cada vegada més va del país. Malgrat els debats interns, Nota de la redacció:accentuat.El model econòmic neoli- era estatal- es va privatitzar aconse- finalment s’ha decidit per no utilitzar L’assassinat de Chokri Belaïd fa es-beral aplicat des de l’època benalista La llibertat llada pel Fons Monetari Internacional. D’aquesta manera i a causa de la me- aquesta legislació. Ennahda no va sor- clatar la indignació popularha portat a una sobreexplotació i una tir vencedor en les eleccions pel seuprecarització de la classe obrera fent d’expressió canització del treball, la plantilla es va caràcter islamista sinó per ser un partit Aquest article va ser escrit a finals de desembre de 2012, però l’assassinat elempobrir la població i creant grans reduir considerablement. que havia lluitat activament en contra passat 6 de febrer de Chokri Belaïd,desigualtats entre la zona rural i urba- El règim de Ben Alí destacava per la Tampoc és casualitat que els darrers del règim de Ben Alí i després de la secretari general del partit WATAD ina. Un dels reclams de les revoltes és seva falta de llibertat d’expressió. Sent aixecaments a Tunísia estiguessin pro- revolució es mostrava com a símbol un dels líders de l’esquerra laica agru-un canvi de model econòmic per acabar un règim autoritari, els partits polítics tagonitzats per la població de Siliana, d’aquesta lluita.Per altra banda, amb pada en el Front Popular, va desenca-amb aquestes desigualtats. havien de viure a la clandestinitat o exi- una altra ciutat a l’interior del país. El la obtenció d’una llibertat d’expressió denar una onada de manifestacions i liats, la llibertat de premsa no existia i 28 de novembre d’aquest any, la UGTT més àmplia després de la caiguda del disturbis per tota Tunísia, culminant l’accés a Internet era limitat. -el principal sindicat del país- va con- règim, els grups Salafistes també vanSituació política Sent una de les reivindicacions prin- vocar una manifestació en contra del augmentar la seva presència. El sala- en un multitudinari enterrament el 8 de febrer, dia en que una jornada de vaga cipals de la revolta, actualment la governador provincial per la manca fisme és un moviment de l’Islam Sun- nita que reivindica el retorn als orígens general convocada per la UGTT vaEl 14 de gener de 2011, després de 23 diversitat de partits polítics està ga- d’inversions estatals. La manifestació de l’Islam, caracteritzat pels seus actes paralitzar el país. No hi ha havia una va ser brutalment reprimida, amb l’ús violents i d’imposició. mobilització d’aquestes dimensions de bales de plom i gas lacrimogen i el des del 14 de gener del 2011, el dia resultat de més de 300 ferits, 12 dels que va ser derrocat el dictador Zine quals van perdre un ull. Aquestes ma- nifestacions van desencadenar vagues Els sindicats Abidine Ben Ali. Des de l’esquerra es critica la tolerancia del govern dirigit a diferents ciutats de Tunísia. La UGTT –Unió General de Treballa- pels islamistes moderats d’Ennahda dors de Tunísia- és el principal sindicat envers el radicalisme integrista dels El paper de la dona i un dels principals actors de la revol- grups salafistes, que cada vegada ac- ta. Actualment, segueix tenint aquest tuen amb més propotència i violència Històricament, la dona tunisiana ha paper predominant de lluita no només contra els sectors laics i d’esquerres, gaudit d’una millor condició en rela- pels drets econòmics i dels treballa- fins i tot hi ha veus que assenyalen que ció als països veïns i de la zona. La dors sinó també a nivell general. S’està Ennahda està darrere de la mort de dona pot participar en la vida política consolidant com una força de pressió i Chokri Belaïd.
    • Febrer de 2013 Sense fronteres · 19L’anarquisme grec es mobilitzacontra la repressióRedacció començar en els Propileos de la vella Universitat d’Atenes, va passar per la okupa Skaramangá, desallotjadaE l passat 12 de gener, una de les també el 9 de gener, així com per la més grans manifestacions de la Facultat d’Estudis Econòmics i Em-història del moviment anarquista grec presarials, en la qual el 28 de des-recorria els carrers d’Atenes amb un embre de 2012 la Policia va realitzarcrit de llibertat, solidaritat i esperança, una redada, detenint a 17 immigrants,en la lluita contra la repressió i el tota- irrompent en el local autogestionatlitarisme. Les manifestacions realitza- de la Universitat i confiscant la ma-des en 12 ciutats del territori grec van quinària de la ràdio lliure 98FM. Ladonar una primera resposta a la recent marxa va passar també pels tribunalsonada repressiva deslligada pel règim, d’Atenes, on va parar cridant lemes encontra okupes, centres socials auto- solidaritat amb els 93 detinguts en laorganitzats, ràdios lliures i lluitadors reokupació de Villa Amalias, i despréssocials. es va dirigir al barri de Exárjia, on esMilers de persones es van manifestar va dissoldre. Una mobilització massi-contra la repressió dels aparells esta- va que va servir per a contrarestar lestals i paraestatals, la feixistització de mentides de la tele i els altres mitjansla societat i la imposició del totalita- de propaganda massiva sobre el mo-risme, sent la manifestació d’Atenes viment anarquista, antifeixista i en ge-la més multitudinària, esdevenint una neral sobre el moviment social que esde les manifestacions més massives i resisteix al totalitarisme modern.millor organitzades en la història del També es van portar a terme manifes-moviment anarquista-antiautoritari. tacions a Tessalònica, la segona ciutatDurant unes dues hores més de 10.000 més poblada del país, amb uns 2000persones van estar marxant per una manifestants, a Patras amb 800 perso-gran part del centre de la ciutat, cri- nes i a altres nou ciutats.dant lemes contra la repressió, el pa- La jornada de mobilització va ser laper de l’Estat i la Policia, i a favor dels resposta a la repressió policial desen- ordres públics, insults i resistència a l’identificaven com un espai de resis- Panteleimon, bastió de la formaciódetinguts en la reocupació del CSO cadenada després que el 9 de gener l’autoritat amb l’agreujant -tipificat tència i autoorganització enfront les neonazi Alba Daurada, fet que va ai-“Vila Amalías”. un centenar de persones van tornar com a tal a la legislació grega- d’anar successives crisis polítiques, econò- xecar suspicàcies entre certs sectorsLa manifestació, que havia estat con- a ocupar l’històric centre social ocu- encaputxats. El mateix dia la policia miques i socials, que ha patit el país de la societat grega, fruit de la conegu-vocada per diverses col•lectivitats pat Villa Amalias, situat ben aprop va desallotjar un altre centre social, el durant les darreres dues dècades. da connexió entre sectors de la policiaanarquistes, antiautoritàries i lliber- del centre d’Atenes, que havia estat Skaramagka. Villa Amalias era un dels baluards i els neonazis. Des d’aquell moment,tàries, okupes i centres socials auto- desallotjat a mitjans de desembre. Un Villa Amalias és un històric centre més actius en la lluita contra el feixis- la campanya mediàtica de criminalit-gestionats, assemblees barrials i al- ampli desplegament policial va desa- social que portava més de 22 anys me i el racisme a Grècia, encara més zació contra l’extens moviment okupaguns partits i col•lectius de l’Esquerra llotjar de nou l’edifici i la policia va ocupat i era un símbol pel potent mo- tenint en compte que el lloc on es grec no ha cessat i es tem que el Mi-extraparlamentària, va recórrer di- anunciar el processament de 93 de viment anarquista grec, però també troba l’edifici és una de les portes nisteri de l’Interior vol portar a termeversos barris del centre. Després de les detingudes per delictes de des- per d’altres àmbits de la societat que d’entrada a l’empobrit barri d’Agios nous desallotjaments.Portugal, cada vegada més ‘entroicat’ mentre el 87%dels portuguesos es declaren desencantatsDavid Martín Marcos vell hàbit de fiar la compra. Dos po- ritat veïnal amb la qual plantar cara a que està provocant un buit demogràfic Hi ha qui afirma que el 2013 s’estarà llastres sencers ascendeixen a cinc eu- la crisi. en l’interior, seguirà sent la gran taula millor en la presó en un Estat en el ros; el quilo de tomàquets, a gairebé de salvació per als joves. Luanda, Rio qual molts se senten ignorats quan noE dos; i el paquet d’arròs, a poc més de de Janeiro, Sao Paulo o Macao, els perseguits per la classe política. ls portuguesos pateixen la puja- da de l’atur i l’única expectativa setanta cèntims. Tot junt dóna perquè Pèrdua de poder emergents centres de la lusofonia que La passada tardor, a la llum d’unadels joves és sortir del país. Mentre, una família enganyi la fam mitja se- adquisitiu des de fa anys atreuen als graduats portuguesos, tornaran a convertir-se enquesta feta pública pels principals mitjans de comunicació portuguesos,ja es parla d’un país ‘entroicat’ (sota tmana. Encara que cada vegada mésla troica). hi ha qui no pot permetre-s’ho confor- No és per a menys: el 2013 el sou mig en destinacions cobejades per a una el 87% de la població va dir sentir-seA Lisboa, en les botigues del multi- me avança el mes, i és ja habitual que a Portugal, escanyat després de la re- generació extraordinàriament prepa- “desil•lusionada amb la democràcia”,cultural barri de Graça, que vigila la carnissers i fruiters apuntin els deutes ducció dels trams de l’IRPF orques- rada que no troba lloc en el seu país si bé el nombre de descontentaments dels seus clients en una sort de solida- natal. El primer ministre ja va animar podria haver augmentat encara mésciutat des d’un turó, s’ha recuperat el trada per l’Executiu de Pedro Passos als seus ciutadans a forjar-se un futur en els últims mesos. D’antuvi, en Coelho, es redueix a poc fora de Portugal el passat any, i els una votació organitzada per Porto més de 700 euros. seus esforços se centraran a esprémer Editora, la major indústria llibretera Seran els 1,8 milions de els recursos dels que es quedin. del país, els portuguesos van triar pensionistes els que més complicat ho tindran a l’adjectiu ‘entroicat’ com paraula l’hora de quadrar els seus Un IVA del 23% de l’any 2012 a Portugal. Segons el comunicat fet públic pel grup edito- comptes amb una paga que, per regla general, no rial, el neologisme s’aplica a aquella Amb un IVA que se situa ja en el 23% superarà els 400 euros i i que paradoxalment ha provocat una persona “obligada a viure sota les amb la qual haurien de disminució dels ingressos generats condicions imposades per la troica” plantar cara a un incre- per aquest impost en les arques de i col•loquialment, a aquell que està ment del 15% en el preu l’Estat, el nou atac plantejat per un “en una situació difícil; fastiguejat, del transport públic o a la Passos Coelho llastrat per baixíssims fotut”. pujada del 13% de la fac- índexs de popularitat, afectarà als au- El 2013 en els carrers de Graça, on tura de la llum del passat tònoms que no puguin plantar cara les notes del fado es confonen amb any. als seus pagaments a la Seguretat les veus dels indis que juguen al crí- L’atur, una de les cares Social. Segons va informar la televi- quet, caldrà seguir fiant la carn i la més amargues de la crisi, sió pública RTP, podran incórrer en verdura als ‘entroicats’ però ja ningú afecta al 15% de la pobla- penes de presó aquelles persones el sap fins a quan. ció activa i, sense previ- deute de les quals amb aquesta insti- sions de canvi al llarg del tució sobrepassi els 3.500 euros, quan * Article publicat al web de la revista nou exercici, l’emigració, anteriorment el límit estava en 7.000. Diagonal.
    • 20 ·Social Febrer de 2013 Les mesures d’ajust econòmic serveixen comSOCIAL a excusa per a, entre altres coses, augmentar taxes, tarifes i serveis que són majoritàriament utilitzats per les classes populars BALA PERDUDAPistoles a les Una esquerda en el murescolesToni Àlvarez de l’oblit Rolando d’Alessandro capacitat d’un poble de lluitar contraI magineu a una classe de vint-i- cinc infants de cinc o sis anys, les tiranies. Un bombardeig contra civils és un A la interlocutòria, la secció X de l’Audiència Provincial recorda a Generalitat i Ajuntament de Barcelona la pos- Eafegiu-li una mestra tutora i un mosso l passat 23 de gener la secció X crim de guerra, i el fet que a partir de la II Guerra mundial hagi esdevingut sibilitat d’actuar com a part activa en el procediment. Im-d’esquadra amb un projector, porra i de l’Audiència Provincial de Bar-pistola. El policia els hi està expli- un element rutinari de totes les conte- plicitament se li recorda que el seu rol institucional és celona va admetre a tràmit la querellacant les seves funcions a la societat, la presentada per l’associació Altraita- ses bèl•liques no li treu un bri de cà- acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, talconfiança que els infant s els hi ha de lia – italians residents a Barcelona – i rrega criminal. I la lògica que pretén com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicistenir en cas de problemes. Ara no cal minimitzar els bombardeigs de Barce- dues víctimes dels bombardeigs de la contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de laque imagineu com el policia pregunta Barceloneta. lona comparant-los amb els de Dres-en veu alta qui és el nen dolentot de la den o Hiroshima s’inspira en el mateix guerra del 40-45. Els representants instal•lats en aques- És una decisió històrica ja que perclasse i com els infants, responen que primera vegada s’obre un judici sobre raonament pel qual la mort d’Abel a tes institucions, i també en els ajuntaments de Grano-fulanito. I ara patiu pensant en com crims de guerra perpetrats pel bàndol mans del germà Caí, si comparada llers, o Figueres o en el mateix Memorial Democràticl’armat li posa les manilles al nen, per amb les posteriors atrocitats que han sempre han descartat obertament aquesta via, arribant franquista durant la guerra del 36/39.portar-se malament. Tot un avís per acompanyat els éssers humans al llarg I, element destacat, per iniciativa ex- a negar-nos informacions essencials per l’obertura delnavegants. L’astorament de la tutora o de la seva història, no passaria de ser clusiva d’una petita part de la socie- procediment, com els llistats de víctimes.tutor queda esmortit per la xerinola que un modest homicidi involuntari. Bar- tat civil que ha hagut d’enfrontar-seels infants fan del fet i el to de burleta a tota mena de dificultats, entre altres celona va ser escenari dels primers En els propers mesos caldrà una forta pressió social perque el policia dóna a l’escena. Escenes bombardeigs de saturació de la his- tal que no defugin el seu compromís ni s’erigeixin en l’absoluta manca de col•laboracióque passen molt més del que us podríeu tòria europea i que aquelles actuacionsimaginar a les escoles del nostre país. d’institucions i partits, fidels també guies i gestors del procés. Caldrà que sigui la societat en aquesta ocasió al “pacte de l’oblit” rebin la qualificació de crims de lesaSí. humanitat torna al seu lloc, si més no civil que imposi un plantejament que no es conformi amb que ha marcat la mal anomenada tran-La campanya “Desmilitaritzem sició espanyola. conceptualment, una pràctica assas- un resultat simbòlic al possible tancament del judici perl’educació” té un dels seus objectius sina dels exèrcits moderns a la qual defunció dels aviadors inculpats. Hi ha la possibilitat deen impedir la presència de cossos mili- La gent que ha promogut la iniciati- va ha estat objecte d’una majoritària les nostres societats s’han tristament reclamar per la via civil compensacions: perquè no unatars i armats als centres escolars, cons- acostumat.cienciant a la comunitat educativa del indiferència, a vegades tenyida de campanya dirigida a exigir que una part de la despesa sarcasme. A més de les descompta- I els crims de lesa humanitat mai pres-que representa que hi hagi un arma a criuen. Lliçó important que cal recor- actual de defensa (Itàlia està pendent de la compra d’unun centre escolar o espai educatiu, o des reaccions dels sectors de la dreta post-franquista o neoliberal ha sor- dar, als tribunals com als carrers i als gran nombre de caçabombarders) dels països agres-la difusió de la cultura de la guerra persobre de la cultura del diàleg i la reso- près l’argumentari sovint desplegat en llibres d’històries, - allà on es pugui - a sors vagi destinada a la construcció o al manteniment nombrosos comentaris enviats als mi- qui des del poder exerceix mitjançant d’iniciatives socials, millor si autogestionades, de les ciu-lució noviolenta dels conflictes que les tjans que han publicat la informació. la brutalitat i el terror el seu domini.lleis educatives del país marquen, de “No oblidem” no és una frase que es tats i viles destruïdes fa 75 anys?moment. Es tractava de bombardeigs, d’accionsFa uns dies “Desmilitaritzem de guerra i allò era una guerra. Quin diu per fer retòrica. La memòria delsl’educació”, que la formen més de qua- sentit té desenterrar històries obli- pobles, la voluntat de justícia no tenen cades de la demagògia que com un nitat als criminals franquistes i a tots,ranta entitats, sindicats i moviments so- dades de fa tants anys? En ambdos data de caducitat i traspassen fronteres plugim ininterromput ha amarat des absolutament tots, els responsablescial del país, va crear la xarxa d’escoles bàndols hi va haver-hi crims. Perquè i generacions. Com la solidaritat. de dalt les immenses majories socials, de delictes contra el poble. Delictes,lliures d’armes, una xarxa que pretén acusar els aviadors italians quan els Encara hi ha gent que va viure aquells produint un sentit comú fet de “mai que cal recordar-ho, es van produirevitar perills, impedir el foment de la autèntics responsables eren els mili- esdeveniments, hi ha fills i nets que més” “les guerres sempre són dolen- fins després de la mort del dictador.cultura violenta que genera la presèn- tars espanyols colpistes? Fins a: amb els han viscut a través de les paraules tes” “la violència és rebutjable vingui Puig Antich, Vitoria, Txiqui, Agustincia armada, produïda a més de forma tots els problemes que tenim cal desti- i les emocions dels seus familiars. I d’on vingui” i un llarg reguitzell de Rueda. Tantes i tantes víctimes mésgratuïta i fora de context i afavorir una nar recursos per investigar assumptes solidaritat també és lluitar per oferir frases fetes amb les quals ens topem que no poden aspirar a obtenir veritat,cultura d ela pau i de la resolució no- tant allunyats del nostre dia a dia? reparacions, encara que tardanes, a les en el dia a dia de les nostres lluites. reparació i justicia a causa d’un acordviolenta de conflictes. Les respostes, senzilles, tanmateix víctimes. Una mena d’ideari-escudella barreja- vilíssim i confirmat any rere any entrePodria semblar lògic que es demani la semblen inadequades davant manifes- L’argument de la especularitat (terror da on s’igualen agressors i agredits, totes les forces polítiques d’aquest es-no presència d’armes a un centre es- tacions tan clares de manca de cultura franquista contra terror roig i negre), defensors d’antics privilegis i lluita- tat que costa molt definir democràtic.colar, els mestres ens passem moltes política, de desconeixement de la na- quan no és aportat per malintencionats dors per la llibertat, valors humanis- L’admissió a tràmit de la querellahores localitzant possibles perills pels turalesa d’una democràcia formal o hereus del peculiar feixisme ecclesiàs- tes i altruistes i interessos egoistes pels bombardeigs del 1937/38 desta-infants, converses per explicar el que d’un estat de dret, de menyspreu pel tic/quartelari que va aixafar Espanya i mesquins, igualtat i opressió.Però pa, per qui vulgui veur-ho, la llosasuposa veritablement una arma, de qui- valor que la memòria ha de tenir en la per gairebé 40 anys, és el fruit de dè- potser la crítica més interessant, la que d’impunitat sobre la que es fonamentana manera podem arreglar els conflictes més descriu la condició d’amnèsia l’arquitectura jurídica, política i ins-sense que ningú pari mal i que tothom col•lectiva induïda en aquesta societat titucional de l’estat espanyol. Ambpugui arribar a entendre’s... Però el cert és la que denuncia la parcialitat de la la seva legalitat a la que tan reitera-és que és un tema que, generalment, nostra querella. Perquè els aviadors dament es refereixen – i no és casualgenera polèmica als claustres. Passa italians i no els franquistes? – els sectors més reaccionaris. És persovint que hi ha algun familiar policia Doncs perquè els membres de tant una ocasió d’or perquè des delso amic entre els mestres i es confon la l’Aviazione Legionaria, cos expedi- diversos àmbits de la societat catala-persona amb el que significa i és el fet cionari d’un país tercer que no havia na i espanyola més sana, sorgeixi elde les armes i determinades actituds. I declarat la guerra a la República, no reclam d’un canvi radical de model,acostuma a derivar la discussió sobre queden coberts per la vergonyosa llei amb la remoció de tots els obstaclessi la pistola forma part de l’uniforme d’amnistia de 1977. Llei de punt i final jurídics que han llastat el nostre esde-o no...Afortunadament a l’escola on hi reblada per les posteriors Llei de Me- venir. Una transició de debò en podriatreballo, a la Joncosa del Montmell, el mòria Històrica que garantia la impu- ser el lema. Ja toca no?debat va durar ben poc i va caure pelseu propi pes, de pura obvietat. Aixíque des de fa uns dies participen de laXarxa d’escoles lliures d’armes, unabona forma de celebrar el dia escolarde la Noviolència i la pau.Des de “Desmilitaritzem l’educació”es convida a tots els centres educatius aadherir-se, només cal entrar a la pàginahttp://desmilitaritzem.blog.pangea.org/per reunir més informació i plantejar-loal claustre i la comunitat educativa delcentre. Perquè no volem pistoles a lesescoles, malgrat rimi...
    • Febrer de 2013 Social · 21Per un transport públic al serveide les classes popularsNo Paguem barreres per a no pagar es van portar que en formen part), que no han pa-http://nopaguem.wordpress.com/ a terme el 31 de gener amb més de 10 tit cap retallada ni de sous, ni d’alts@nopaguem accions descentralitzades a diversos càrrecs, i la manca de pressió fiscal punts (Santa Coloma de Gramenet, destinada al transport públic, per Sant Andreu, Eixample, Sant Pau, exemple sobre el vehicle privat, en Llucmajor, Virrei Amat, Sants, Fabra són clares mostres.L a plataforma #Nopaguem va ocupar el passat 5 de gener unautobús turístic de Barcelona per de- i Puig, Poblenou i Fort Pienc), que van generar espais d’entrada gratuïta Aquest sistema de finançament es fa insostenible, i la classe política no- per a milers de persones, i el 6 de fe- més dóna solucions que perjudiquennunciar el preu del transport públic i brer a Fontana, Gràcia. les ciutadanes, les usuàries del trans-presentar la campanya “#NoPaguem. port públic.Transport a preus populars. No de- Denunciem, a més a més, l’ús de di-vem, no paguem”. Manifest ner públic per finançar empreses pri-Des de #NoPaguem volem denunciarque les mesures d’ajust econòmic #Nopaguem vades que donen servei de transport (TRAM Baix i Besòs, Bicing, etc.),serveixen com a excusa per a, entre En el procés d’empobriment i des- mentre les seves Direccions seguei-altres coses, augmentar taxes, tarifes possessió que estem patint el con- xen obtenint beneficis econòmics.i serveis que són majoritàriament junt de treballadors/treballadores i Algunes de les mesures que propo-utilitzats per les classes populars inecessaris per estudiar, treballar, cer- sectors populars, el mes de gener sem són:car feina... L’austeritat és imposada tornem a ser colpejades per part de a) Gratuïtat per a persones en situa-per uns governs que segueixen man- TMB amb una nova pujada de les ta- ció d’atur o pobresatenint privilegis i fan pagar els plats rifes del transport públic. b) Tarificació social per a personestrencats a les de sempre, a les tre- El transport públic és un dret fona- jubilades, estudiants i infantsballadores, ja sigui amb encariment mental del conjunt de treballadors i c) NO a l’augment dels preus deldel transport o de l’aigua. A més de treballadores i hem de frenar aquest transport sota cap circumstànciadenunciar l’augment del transport, la nou procés d’espoli que estem patint, d) Recuperació de la gestió públicaplataforma NoPaguem vol impulsar robatoris socials en tota regla. de totes les companyies de transporttambé mobilitzacions en contra de Ja fa massa temps que patim un en- e) Cap acomiadament ni disminuciól’augment del cost de la vida i els cariment injustificat del transport salarial i laboral als treballadors depreus de la llum, aigua, etc. públic, fomentat per tots els partits Metro iLa primera acció de desobediència polítics presents als diferents òrgans f) Readmissió d’Andreu De Cabo,va tenir lloc el 9 de gener al vestíbul de govern. treballador de TMB acomiadat perprincipal de l’estació de Plaça Ca- La sobrecàrrega de gestors privats denunciar la malversació dels direc-talunya cridant a la ciutadania a no amb finançament públic del transport tius de TMBpagar el bitllet del Metro. Altres con- a l’Àrea Metropolitana (tres organis- El transport públic és un dret, no unvocatòries d’accions d’obertura de mes públics més tots els ajuntaments privilegi.Per l’arxiu de la causa contra 8 activistes perdenunciar les activitats de CaixaBankEcologistes en Acció com en altres països del Sud: Agbar, o la recent del Banc de València, amb mocràtic actual segueixi discriminant bertats socials. La discriminació en Repsol, Gas Natural – Fenosa o Aber- 5.500 milions de diners que engros- en la possibilitat de comunicació social l’ús de l’aparell judicial a favor del tis. Solament per posar alguns exem- seix el dèficit públic. A més, la filial de en funció de la capacitat econòmica, poder establert no és nova: mentre queA l desembre de 2011, Ecologis- ples: Agbar està restringint l’accés a CaixaBank, Criteria, evadeix imposats accions com la de desembre de 2011 les persones i/o entitats vinculades a tes en Acció, com part del seu l’aigua potable a importants sectors mitjançant l’ús de paradisos fiscals.És en la seu central de CaixaBank tindran les elits polític-financeres disposen deCongrés Confederal, va desplegar tres socials en diversos llocs d’Amèrica cert que Ecologistes en Acció podia tota la legitimitat. mitjans possibles per a evadir sancionspancartes en la seu central de Caixa- Llatina; Repsol té camps petroliers haver escollit un altre mitjà per a co- Amb aquesta acció, Ecologistes en (penals o econòmiques) -quan no se’lsBank a Barcelona amb els textos “La en llocs d’altíssima biodiversitat; Gas municar les seves crítiques a l’entitat. Acció simplement segueix la senda de indulta-, a les persones que protestenCaixa arrasa el planeta”, “Justícia Natural – Fenosa basa el seu negoci en Probablement hagués estat més efectiu milers de persones que han realitzat ac- per a denunciar un ordre injust se’lssocial i ambiental” i “Allibera’t de la els combustibles fòssils, els principals que hagués pagat anuncis en els mit- cions de desobediència civil i que avui aplica amb tota la duresa.banca”. En l’acció directa no violenta responsables de l’escalfament global; o jans de comunicació de masses, com les nostres societats reconeixen per la Per tot plegat, considerem que l’accióvan participar unes 300 persones, de Abertis està construint autopistes en tot fa CaixaBank. No obstant això és obvi seva labor en l’avanç cap a la justícia per la qual es demana 8 mesos de pre-les quals, 8 van desplegar dues de les el món que estan servint per a expandir que Ecologistes en Acció, ni cap altre social i ambiental. Persones que van só a cadascun dels 8 activistes va sertres les pancartes. Aquestes 8 persones un model urbanístic fortament depre- moviment social, té la capacitat econò- decidir enfrontar-se a sistemes injusts una acció legítima que mereix l’arxius’enfronten a la petició de 8 mesos de dador del territori. mica per a fer-lo. Mentre el sistema de- per aconseguir i/o mantenir drets i lli- de la causa.presó en l’actualitat. La tercera línia de denúncia va tenirL’acció va denunciar diversos fets a veure amb l’aposta de CaixaBank,sobradament contrastables. El pri- abans La Caixa, per l’especulació ur-mer tenia a veure amb la denúncia de banística. Són centenars les urbanit-l’enorme acumulació de poder polític i zacions en tot l’Estat finançades pereconòmic en el sector bancari, afirmant La Caixa, moltes d’elles convertidesque són els bancs, part fonamental dels avui en actius tòxics, el que ha dut a“mercats”, qui estan dictant avui el CaixaBank a haver d’aprovisionar mésgruix de les polítiques públiques que de 2.500 milions d’euros per a la sevaexecuten els Governs. Per a això estan cartera de crèdit immobiliari. Altreusant les cadenes del deute públic, con- exemple clar és la seva aposta per latret en gran part per a rescatar als bancs polèmica Torre de Cajasol a Sevilla.i antigues caixes en el seu naufragi im- Finalment, l’acció també va denunciarmobiliari. que, malgrat tot això, CaixaBank estàEl segon eix de crítica va partir de rebent generoses ajudes públiques perl’evidència que CaixaBank controla a la seva expansió, amb les quals s’hapartde les accions d’empreses espanyo- convertit en el primer banc de l’Estatles transnacionals d’enorme rellevància espanyol amb 342.618 milions d’eurosen els sectors energètic, de l’aigua i de en actius, per davant del BBVA i delles infraestructures. Parlem d’empreses Santander. Tal és el cas de la seva ad-amb polítiques ambientals i socials quisició de Banca Cívica, que rebut 977molt agressives, tant en el nostre país milions d’euros d’ajudes públiques;
    • 22 ·Social Febrer de 2013Balanç dela repressióa Mallorca La ultradreta espanyoladurant el2012 intenta reinventar-se davant la crisicontrainfo.cat3 2 detencions, 25 casos i més de 165.000 euros, és el balanç de larepressió a Mallorca durant el 2012. Joana PerisLes visites del president Bauzá, re- Diagonal Valènciabudes amb protestes massives per lesretallades i la persecució del català, lavaga general, l’activisme pro-sahrauío el ‘no vull pagar’ al túnel de Sóller,les accions més penalitzades. N ous grups neonazis recullen les restes d’organitzacions il•legalitzades o inactives a travésLes desenes de protestes socials quees van portar a terme durant el 2012 d’un canvi de simbologia importata la illa de Mallorca van anar acom- dels ultres italians.panyades d’una important repressió, La ultradreta espanyola ha viscutfins al punt que 32 persones van ser aquests últims mesos un procés interndetingudes, es van obrir més de 300 de reflexió i reorganització davantprocessos individuals contra activistes la seva desapercebuda activitat en eli es van imposar un total de 451 mul- context actual, que en altres païsostes, que sumen un total de 165.000 europeus ha estat notablement rendi-euros, segons les dades recollides ble per a aquest tipus de formacions.pel portal contrainfo.cat al seu mapa Encara que els principals partits ultresde la repressió. La major part de les mantenen la seva agenda, el desplaça-detencions (22) es concentren a la ment en l’opinió pública del temacapital, Palma, en concret a causa de migratori, que en les enquestes novuit casos diferents: els piquets uni- entra en les principals preocupacions dels ciutadans, els ha obligat a virar de falangistes amb banderes de Defen- Els partits més radicals, com Alianza per a defensar-los”.taris anticapitalistes de les vagues sa Social va ser convidat a abandonar Nacional, perden militància, i la resta,generals del 29 de març i el 14 de no- relativament el seu discurs, avui més centrat en contra del nacionalisme ca- la concentració. També l’organització segueixen immersos en lluites entrevembre; l’ocupació de la conselleriad’Educació el 22 de maig; la lectura talà i contra els principals partits amb neofeixista Respuesta Estudiantil va els seus líders. En aquest panorama El camí italià el rerefons de la crisi. Les estratègies tractar de participar en una manifesta- sorgeixen organitzacions com són lesd’un manifest per part d’activistes recents Acción Nacional Revolucio- empreses sobretot pels ultres italians ció contra les retallades en educació a Els grups neofeixistes italians, queprosahrauís al Consolat del Marroc; han calat entre els sectors més radi- Gran Canària, però els seus membres naria (ANR) o la secció espanyola de han viscut sota la complaença del go-el desallotjament d’un centre social cals, autodenominats Nacional Revo- van ser expulsats per alguns estu- RightWing Resistance. La primera es vern dretà, són avui un dels principalsocupat; la concentració dels treballa- lucionaris. diants. Aquest mateix grup feia acte va formar després d’una crida feta a fars per als ultres espanyols. El vaixelldors de Son Espases contra el paga- La reacció de la ciutadania davant les de presència en la Facultat de Dret de l’agost per a aglutinar i coordinar di- almirall dels nazi-feixistes és el centrement de l’aparcament de l’hospital; i mesures d’austeritat, primer amb el València durant la vaga d’estudiants ferents associacions, col•lectius locals social okupat Casa Pound, a Roma.la manifestació del 19 de juny contra 15M i després amb protestes socials del 18 d’octubre, manifestant-se con- i activistes autònoms en un Frente de El seu líder, el cantant del grup naziles retallades educatives. Els actes com la marxa minera o el 25S ha es- tra ‘la coacció’ dels piquets. El mateix Acción Social, Nacional y Revolucio- Zeta Zero Alfa , Gianluca Iannone,de protesta contra les visites del pre- tat observada des de certa distància dia a Madrid, membres de Respuesta nario l’única condició del qual era la va ser detingut en relació amb el tiro-sident autonòmic, el president José pels grups ultres. Alguns han mostrat Estudiantil intentaven penetrar en la unitat d’acció, assumint com ‘bloc’ la teig contra un altre ultradretà. MesosRamón Bauzá (PP), a Bunyola i Ma- certes simpaties i fins i tot han afir- manifestació per l’educació. disciplina i consignes d’aquesta coor- enrere, un activista de Casa Pound anacor també van comportar repressió mat que van estar presents, com va dinadora. Florència assassinava a trets a tres se-i detencions. fer Ricardo Sáez de Ynestrillas amb Així, es va plantejar la manifestació negalesos i se suïcidava.El mapa recull 25 casos d’accions quevan acabar comportant algun tipus de el 15M o el MSR i Regeneración, li- Els nazis es del passat 15 de setembre a Madrid Casa Pound és des de fa temps un centre de pelegrinatge d’ultres euro-repressió, ja sigui detencions, ober- derat pel periodista ultra Enrique de convocada per La Falange i altrestura de processos judicials, multes o Diego, amb el 25S. Tanmateix, la seva reorganitzen grupuscles nazis com Vieja Escuela peus. En les seves parets es veu des de presència ha passat desapercebuda, Madrid (amb alguns membres d’Ultra simbologia nazi fins a retrats del Che.tot plegat. La major concentració de El seu lema, “0% Racisme, 100%multes es donen en l’acció del No i quan han intentat participar, moltes Fins a avui, els neonazis espanyols Sur entre les seves files), com el punt han vist caure diverses de les seves de partida. La marxa va assolir reunir Identitat”, encunya el terme que uti-Vull Pagar que es va portar a terme al vegades ocults darrere de sigles noves xarxes d’implantació estatal. El 2005 litza habitualment la nova ultradreta:peatge del Túnel de Sóller, amb un to- i ambigües, han estat identificats pels a mil ultres darrere d’una pancarta la Guàrdia Civil va desarticular Blood Identitaris. Al voltant de Casa Poundtal de 300 sancions que sumen 30.000 manifestants i expulsats. “contra la democràcia”. ANR publi- graviten organitzacions com el Bloc-euros. La quantitat econòmica és més Així va ocórrer el 1 de maig a Va- & Honour, Hammerskins i el Frente cava en la seva web a finals de set- co Studantesco, un sindicat que és elelevada (fins als 39.050 euros) en les lència, quan una desena d’ultres es Antisistema. L’amo de la Llibreria embre un text titulat “Mobilizaciones referent de Respuesta Estudiantil, i48 multes imposades als estudiants va presentar després d’una pancarta Europa de Barcelona acaba de com- ciudadanas, estrategia de actuación”, que ha protagonitzat altercats contraque van ocupar pacíficament la conse- d’Activitat Patriota, un grupúscle des- plir mesos de presó, i la distribuïdora en el qual es proposen tant realitzar estudiants d’esquerres. Aquestes or-lleria d’Educació al maig, en protesta conegut. La seva presència va durar Suportes Sonoros va ser desmantella- accions pròpies com “organitzar-nos i ganitzacions es caracteritzen tambéper la política educativa del Govern menys de 15 minuts, després de ser da aquest mateix any, al mateix temps coordinar-nos per a acudir a aquest ti- per encunyar una simbologia pròpia,de Bauzá. En l’acció, també es van expulsats de la marxa. El mateix va que s’imputava per incitació a l’odi a pus de mobilitzacions ciutadanes, amb no associada a primera vista amb capdetenir sis joves. La cadena humana succeir a Madrid durant la rebuda a la dues bandes de música nazi: Batallón els nostres propis símbols, les nostres símbol feixista. De la mateixa maneraque més de 5.000 persones van por- marxa minera al juliol, quan un grup de Castigo i Más Que Palabras. pròpies consignes i la força necessària que els neonazis alemanys copien destar a terme a la platja d’es Trenc i Sa de fa anys l’estètica de la propagan-Ràpita en protesta per les intencions da antifeixista, els nous nazi-feixistesd’aixecar un hotel en aquests paratges europeus segueixen aquesta estratègiaverges es va saldar amb 30 multes. fent ús d’elements contraculturals.La política contra el català del Go- Aquesta ha estat la inspiració delsvern autonòmic i les seves retallades grups ultres espanyols, que han tractateconòmiques van provocar un reguit- d’importar el model de CasaPound azell de protestes allà on anava Bau- nous centres socials, com el Projectezá, amb el resultat de les detencions Impulso a Castelló, o el Casal Tra-(i multes) ja esmentades a Bunyola i muntana a Barcelona, els membresManacor i les sancions econòmiques del qual estan relacionats amb Demo-a 3 persones pel mateix fet a Pollença cràcia Nacional o Plataforma per Ca-i a dos bombers a Inca. L’acció anti- talunya. Igual que el partit grec Albamilitarista que es va executar a Sóller Daurada, l’estratègia d’oferir estriscontra la presència dels vaixells de de primera necessitat a persones enl’armada britànica o l’alliberament situació de precarietat ha estat adop-del solar de l’antiga Casa del Poble tada a València per Espanya2000, quedel Palma per fer-hi un hort urbà són ha aconseguit que el Banc d’Alimentsaltres accions que van ser reprimides els proporcioni productes per a ser re-amb multes. partits en la seva Llar Social Patriota.
    • Febrer de 2013 Social · 23Campanya “escraches“ Condemnats a 1 any i 4 mesos dosde la PAH solidaris amb la Núria PòrtulasDesprés de recollir 1.402.854 signatures per a la ILP, posem-linom i cognom als responsables del genocidi financer http://nurialliure.blogspot.com.es/Plataforma d’Afectats per laHipoteca (PAH)http://afectadosporlahipoteca.com/ cions pel dret a l’habitatge que vam convocar a una cinquantena de ciutats de tot l’estat espanyol el 16 de febrer E l passat 24 de setembre del 2012 es va celebrar el darrer judici pendent de la Campanya de Suport a la Núria van ser una nova mostra de la nostra Pòrtulas, activista llibertària gironina. força Els fets es remunten a l’abril del 2010, En els últims mesos el consens per quan 2 membres de la Campanya esLa ILP va arribar al a reformar la llei hipotecària, que ha van encadenar a l’edifici de la Dele- arriba a quotes del 90% entre la po- gació del Govern Espanyol a Gironaseu punt final… blació segons les enquestes, s’ha estès durant una de les accions de solidaritat fins a sectors com el Tribunal de Jus- realitzada les setmanes en que es deli-La Plataforma d’Afectats per la Hipo- tícia de la UE, els jutges degans del berava al Tribunal Suprem la llibertatteca, juntament amb altres organitza- nostre país, sindicats de policies i fins de la Núria. Finalment, han estat con-cions socials i sindicals, va impulsar i tot associacions de serrallers que es demnats a 1 any i 4 mesos de presó pera l’abril de 2012 una Iniciativa Legis- neguen a col•laborar en els desnona- atemptat a l’autoritat, és a dir empen-lativa Popular (ILP) per a dur al Con- ments. tes ja que les agressions no han quedatgrés dels Diputats una modificació de mocràcia; és una demanda ciutadana. seguirem amb un HT que llançarem Arribats a aquest punt, considerem que demostrades i al pagament d’una mul-la llei hipotecària. Aquesta ILP recull Finalment la majoria del Congrés va per a aquesta data, actualment s’està amb la ILP hem esgotat totes les vies ta de 2750 + 1800 per responsabilitattres mesures que considerem de mí- acceptar a tràmit la ILP, el mateix dia usant #ILPoEscrache) i mitjançant una possibles que l’actual sistema ofereix civil a dos agents, en una encadenadanims per a garantir el dret a l’habitatge en que tres persones més es suicidaven campanya específica a Oiga.me per a modificar una llei. Ara és el torn emmarcada dins la setmana de lluita enen el nostre país: dació en pagament en no poder pagar les hipoteques. Tindran diverses setmanes per a res- dels polítics. És el torn de respondre a la qual vam realitzar diverses accionsretroactiva, lloguer social i paralitza- A aquesta campanya l’hem denominat pondre, si persisteixen a mantenir la les demandes de la ciutadania i deixar de desobediència civil (despenjar-se deció dels desnonaments. “escraches” al•ludint a les manifesta- decisió de la cúpula dels seus partits, de respondre al dictat de la banca. diversos ponts de la ciutat, embidonar-Per a això, necessitàvem recollir més cions que es realitzen a Argentina (en iniciarem una segona fase en la qual se davant dels jutjats o ocupar l’arbrede 500.000 signatures i finalment en aquest país per a senyalitzar als tortu- farem visible la seva activitat legis- de la plaça del Lleó) com a mostra devam presentar 1.402.854. Després …i donem radors de la dictadura) i que es porten lativa en els barris en els quals viuen suport durant la deliberació del recursd’assolir sobradament el nostre objec- a terme en el lloc on resideix o treballa mitjançant cartells i manifestacionstiu, i després de que finalment la pres- començament a la persona a la qual es vol denunciar. perquè no puguin viure de forma im- presentat davant del Tribunal Suprem. Les úniques proves aportades per lasió social obligués el PP a rectificar ivotar a favor d’admetre a tràmit la ILP una campanya de Serà una campanya pacífica i estem treballant conjuntament amb advocats, pune i sentin la incomoditat en els seus actes quotidians (comprar el pa, anar al policia eren les declaracions dels 10 Mossos d’Esquadra, que acusaven elsde la PAH, ara s’inicia una fase de tra- “escraches”! col•lectius d’artistes i dissenyadors treball, al cinema, etc). activistes d’agressions i lesions inde-mitació que pot durar fins a sis mesos perquè la campanya tingui la màxima S’acabarà la impunitat per a aquells mostrables, com ho són lesions cer-fins que es debati la proposta de llei en Durant les dues primeres setmanes de repercussió ciutadana que ens permeti que permeten que se segueixin vulne- vicals, a diferència dels traus i fortesel Congrés. febrer, la PAH ha interpel•lat a tots els aconseguir els nostres objectius. rant els drets humans en el nostre país. contusions que presentaven els mem-Aconseguir aquest nombre de signatu- partits amb representació parlamen- Respectem la llibertat de vot dels di- Els bancs ens ignoren, ens assenyalen bres del col•lectiu de suport.En fer-seres ha estat possible gràcies a l’esforç tària per a sol•licitar per escrit el seu putats, però considerem que tenim com culpables de la nostra situació, pública la sentència el 28 de gener, esenorme de totes les PAHs, a la solida- suport a aquestes mesures de mínims. dret com ciutadans a informar-los de ens enganyen en processos de refin� va portar a terme una roda de premsa iritat i dedicació dels centenars de ciu- Alguns partits com el PP van a expres- les conseqüències dramàtiques que nançament, ens maltracten verbalment, una manifestació pel centre de Girona.tadans que es van comprometre amb sar-nos la seva determinació de votar ocasionarà la seva decisió perquè les ens assenyalen públicament en el desno- Volem denunciar que les imputacionsla campanya i es van fer fedataris, al en contra i continuar defensant els in- estem patint diàriament. Aquesta cam- nament del nostre habitatge i ens deixen efectuades pels mossos d’esquadra no15M, a les organitzacions i assemblees teressos de les entitats financeres. Es- panya serà gradual i està dividida en en el carrer sense cap alternativa. són aleatòries, ja que de les diversesde barri que van participar en la recolli- tavem convençuts que aquesta decisió dues fases: Ara ens toca el torn d’assenyalar als accions de desobediència civil durantda de signatures i han dut el debat i les no responia a la voluntat dels diputats 19 febrer: Comença el escrache vir- que permeten que aquesta situació es les dues setmanes de lluita aquestespropostes al carrer fins a convertir-lo que conformen aquests partits i és per tual. Apel•lem al vot individual. Volem produeixi. han caigut curiosament contra dos delsen un clam popular. Estem convençuts això que vam portar a terme una cam- conèixer quina és la intenció de vot de Atents el 19 de febrer… membres més actius i visibles de laque tot aquest esforç no ha estat en va i panya amb l’objectiu que trenquessin cadascun d’aquests diputats i infor- Espereu-nos campanya. Amb un objectiu clar: ate-que anem a aconseguir canviar aquesta la disciplina de vot apel•lant als seus mar-los dels continguts de la ILP mi- La ILP no es negocia. morir el col•lectiu de suport per aturarllei injusta. Les massives manifesta- valors ètics i morals, apel•lant a la de- tjançant els seus perfils de twitter (que Sí es pot! les denúncies contra les polítiques re- pressives de l’estat. Per altre banda ens agradaria remarcar XVI Marxa Homenatge als Maquis, 15, 16 i 17 que un dels dos companys acusats per aquesta sentència, te una sentència d’un de març a l’Alt Empordà any de presó per atemptat a l’autoritat, d’un judici on 4 policies estaven acu- Transició/Transacció, o com continuar esclavitzant el sats de tortures i detenció il•legal i van poble després d’una dictadura. quedar absolts de tots els càrrecs, ac- tualment estem a l’espera del recurs al Tribunal Suprem. És una evidència que Dins la XVI Marxa-Homenatge als Maquis, els dies 15, les actuacions abusives dels mossos 16 i 17 de març de 2013, a Capmany (Alt Empordà) a d’esquadra no son fortuïtes, sinó que la Casa de Colònies Els Estanys. responen a una estratègia més global i premeditada. A aquestes alçades i després de 5 anys Xerrades, projeccions de documentals, excursions, de lluita seguim veient com la justícia exposició sobre Agustín Rueda, presentació de i el braç repressor de l’estat van aga- llibres,... fats de la mà. Estem fartes que la nos- tra solidaritat acabi sent sentenciada i Organitza: jutjada, fartes que l’autodefensa davant la policia sigui criminalitzada. Per tot Grup Autònom Empordanenc i Col•lectiu A les això seguirem denunciant les agres- Trinxeres sions, les tortures, les persecucions o els abusos politico-judicials que des + Info: del braç armat de l’estat apliquen de manera sistemàtica contra aquells que http://noticiesdelfront.blogspot.com.es molesten. http://www.marxa-maquis.org Cap condemna ens farà creure http://alestrinx.blogspot.com Núria lliure! Lliures tots i totes!
    • 24 ·Dinamita de cervell Febrer de 2013DINAMITA DE CERVELL“...M’agradaria fer flors d’ametller”Joan Tomàs que de i n me fils sous ‘ ‘ de els han... nosaltres n color cauen de... hem faig on per feri format puig hi la davantem ... per seguim idea dsurten ... agafar ficant que ‘dits tenint aire serpentina són ellsde - del i en icendra hi ble xampany un davantfosa un que de estat nostre… raig fa confeti que ...… d fum per no ...d ‘ d a és Com‘ innombrables ‘ què el siun i olor les seu nosaltresestat acabables socarrimat notes ni fóssimque al·lucinacions ... i el laem de ... sons nostre llumgenera ben I que ... icendra pensat seguim se ... ellsblava i fardant senten I eldels bon d amb els socadells minyó ‘ els pollancres ...de ... ignomins dits que ...llana ... llumins a són ¡de No … les la Sisang crema … orelles llum nósde perquè cap No d precipici I siguin del fóssimromanès ell al ho ‘ i no cançons que altres, vulgui forn vull oliva veu ens que som botxins... , purgatori dir d com tremola per , !... sinó de , ‘ tot la culpa els ... elque perquè la però unció por de diuen ... paisatgecom el seva no dels ... la que Sempre quea nostre pròpia me pecats ... ignomínia són ens sefill desig il·lusió ‘ ? I que potents barallem lid és ... n ... la han i els col·loca‘ de ... puc ... veu viscut pudents mateixos alsuna foc I eximir Tornem ens , perquè … seusofensa i cremant , al fa superada fan … peusinjusta cendra cremant “ principi gargalls per por Els esés ... la NO del d la de bous converteixvíctima ... gent ES vol ‘ seva minoria amb eni No se QUEDA rapaç orgull voluntat ... els paratgeculpable hi ‘ “ de d i ... bous immòbilde veiem n ... l ‘ adversitat I … il la va ... ‘ una , mirem … amatent‘ flama i ¿ au por siguin amb els …espasa del el On del que reus temor bous …de desig colom se voltó ens de de amb ¡castra ... farcit ‘ ... fa les l els ATENTofensa ... de n ... corders seves ‘ bous ,, Hi pinso va que de pròpies insegur … AMIC... confegim d si amb la melodies ... … ,... la ‘ d el nostra ... ... I ATENTque piromania odi ‘ fum xarxa ... I les !compta del renega ací del ... Els ells vaques …com de i no gas ... sons , mentrestanta l llenega l de filers que els ,llenya ‘ però ‘ l de els que víctimes Sant Pol decrematòria odi no aprimem ‘ la surtin bufen de Mard ... se sinó accelerador nostra de les la‘ : ‘ l s teranyina les fargues seva (Païsosun ... n ‘ ‘ ... fargues dels pròpia Catalans)forn Del llet va engreixem acosta ... de colorsque fuig , ... amb des feta colors , ... oli del Octubre 2011
    • Febrer de 2013 Dinamita de cervell · 25Salut i anarquismes PAPER PINTAT VocacionsDemocràcia i servitud invisibles: les educadoresvoluntària de museus Alba CañellasBernat Muniesa de poder avui també milionari, mem- bre d’un trio de criminals de guerra (amb Anthony Blair i George W. Bush) que haurien d’haver estat jut- P aradoxalment, sovint els cercles procedents dels sectors de les huma- nitats esdevenen entorns tancats i elitis-“La democràcia és un somni que nos’ha fet realitat.” jats a La Haia i tancats per les massa- tes. El món de l’art n’és un bon exemple: cres perpetrades a l’Iraq. Si durant el només cal anar a una inauguració –o,Hannah Arendt felipisme l’etapa corrupta es va des- encara millor, treballar-hi- per observar plegar amb “el cas Roldán”, milionari els moviments de les persones com unDes de la perspectiva política és sabut document històric. Cava, roba cara ique la Democràcia és un sistema fun- que va ser cap de la Guardia Civil, i va seguir amb els Solchaga i amb una mena d’ambient enrarit, pseudo-dat, segons la seva traducció del grec intel·lectual, de gent que, cada vegadaclàssic, en la cracia (poder o govern) i l’aznarato va emergir la bombolla im- més, assegura preocupar-se per la situa-el demos (poble). És a dir: el govern mobiliària amb una corrupció desbor- ció de l’art i pels nous corrents museolò-del poble (pel mateix poble, clar). La dada: avui, a Espanya hi ha un milió gics, que aposten fort per la pedagogia,filòsofa Arendt, deixeble de Martin de pisos buits. Mentre, en les anome- la interdisciplinarietat i l’apropament deHeidegger, amb qui va trencar quan nades autonomies, la corrupció es va l’art a diverses capes socials.aquest es va incorporar al nazisme, configurar com la primera caracte- De llibres sobre això no en falten: ésen 1933, a Alemanya, ens parla d’un rística. Es van consolidar les màfies bonic pensar-ho. De gent realment inte-“somni”. Certament, la democràcia, autonòmiques: al País Valencià, amb ressada a fomentar projectes d’aquestacom a “govern del poble”, no ha exis- un tal Camps i una tal Rita Barberà; mena, sovint a cost zero en un momenttit mai. Ni a l’antiga Grècia, ja que allí a Catalunya, amb el clan Pujol i el en què les ajudes públiques als museusla dona no tenia accés al govern i, en seu fillastre Artur Mas, habitants se- desapareixen, tampoc. Ara bé: la situa-altre plànol, hi havia esclaus. Per tant, bandejats i Giordano Bruno cremat a de l’Europa nòrdica i occidental. Però crets de “paradisos fiscals”… Màfies ció en què han de treballar les persones la foguera, però el poder es va reor- era una democràcia trucada: la demo- a Galícia, Andalusia, les Castelles… que tenen aquesta vocació les situael poder hel•lènic no arribava al grau ganitzar i van sorgir les monarquies cràcia, amb tots els seus defectes, si Màfies consolidades durant el perío- totalment fora de les possibilitats dede democràcia: era una oligarquia de absolutes: Espanya, França, Anglate- admet el cognom “liberal” ja no és la de del zapaterisme, el govern de José desenvolupar-la. No existeix una pro-patricis i “savis” o filòsofs, masclista fessionalització del món de l’art per ai excloent. A l’Imperi Romà, establert rra… Rex est lex era la divisa. Una democràcia: i aquesta és la democrà- Luis Rodríguez Zapatero, socialista, de fet hereu forçós de la ‘camorra’ aquella gent que es troba fora d’aquestdesprés del genocidi del poble etrusc, altra dita castellana es preguntava: cia que existeix, és a dir, democràcia acumulada i porter en l’obertura de cercle d’elit de què parlàvem. En unva arribar a operar un principi parti- “Cuando Adán labraba la tierra y Eva capitalista. Els feixistes, Mussolini i moment de replantejament –confio quetocràtic fundat en dos estaments: el cuidava a la prole y al hogar, ¿quien Franco, la van batejar com a “orgàni- l’absolut poder financer actual (BBV, sincer- de les funcions de l’art, d’augepatriciat (la noblesa) i els plebeus (la era caballero? ca”: no era democràcia. Els soviètics Santander, la Caixa…). I quan Zapa- de la nova museologia, no existeix laburgesia, per entendre’ns). En el Senat deien “popular”: no era democràcia. tero se’n va anar a cuidar-se de les professió més important perquè això seves sabates, en 2011-2012 va tornares reunien ambdós sectors i elabora- La irrupció burgesa el PP amb un tal Rajoy, legalitzador es dugui a terme: la d’aquella personaven i aprovaven les lleis i les accionsde govern, mentre el poble es limitava i la “democràcia” Partitocràcia d’estafadors com Rato (Bankia). Ròs- que vincula el visitant amb el museu, l’apropa a les peces, el guia o fa tallersa dir sempre sí i per davall d’aquest liberal i servitud sec. Resumint: la Transició o Tran- sacció espanyola ha estat “pren els per a escoles i joves. No existeix, o al- menys no en bones condicions.poble, els esclaus. I va ser precisa-ment un esclau qui en aquest món sís voluntària: el cas diners i corre” (títol d’una pel•lícula La immensa majoria dels treballadors Mentre en el camp regnava el sen- de Woody Allen. Un pren els diners d’atenció al públic –guies de museus, yor feudal, en les ciutats l’artesà va espanyolun dia es va aixecar i va dir no: Espar-tac, esclau i després gladiador, líder que inclou “sindicalistes” alliberats educadors de museus i informadors de emergir com el precursor del burgès les poltrones dels quals són la UGT i sala- dels museus de la ciutat de Barce-d’una revolta que va alliberar esclaus amb els seus tallers. Una nova classe De fet, es va imposar la democràcia Comissions Obreres, a la Conferència lona, per posar un exemple que conec,i a milers de camperols sotmesos per social que va acumular riqueses i va “liberal”: un ciutadà, un vot. I un Episcopal i les seves seus. Cert que treballen per a una empresa subcontrac-l’imperi oligàrquic. tada i no arriben a tenir mai cap vincle, acabar exigint als monarques absolu- ventall d’opcions per votar: partits hi ha notable abstencionisme o vots polítics. Avui, el sistema ha degene- blancs i nuls en els últims temps, però o molt pocs, amb la pròpia institució. tistes parcel•les de poder. A Anglate-L’Edat Mitjana rra, la revolució burgesa de Cronwell rat definitivament en partitocràcia: la hi ha aquest gruix de la societat, al Cobrant de mitjana uns quatre euros a l’hora, les persones encarregades de va acabar en un pacte del que va dictadura dels partits, anunciada fa qual Nietzsche anomenava xusme, molts anys pel sociòleg Robert Mi- que acudeix a votar com un serf els transmetre aquesta “nova museologia”Amb la caiguda de l’Imperi Romà (se- sorgir la Monarquia Constitucional chels. El Sistema Partitocràtic està són joves precàries que no poden pren-gle V) es va obrir el que la historio- (abans el rei Carlos II va ser execu- seus opressors i retalladors, elits polí- estès allí on domina econòmicament dre part en el procés de disseny delsgrafia anomena Edat Mitjana, socio- tat), que reflectia el poder compartit tiques al servei dels banquers i auto- guions de les visites, de les activitats ilògicament dominat pel feudalisme, per noblesa i burgesia. A França, va el liberalisme, avui anomenat neoli- suficients, enriquides ostentosament. tallers per als nens i nenes, i que han deuna etapa que finalitzaria en el segle ser executat Lluís XVI amb la revo- beralisme. Però aquí ens centrarem Repeteixo: aquests “serfs” són els disposar d’hores del seu propi tempsXV. Fase dominada per la noblesa de lució de 1789 i sectors burgesos van a Espanya, on l’actual “democràcia” que sostenen el Sistema. Un tema de per a formar-se i transmetre allò quesang, propietària de terres i persones combatre pel poder entre ells fins va ser atorgada després de la mort del psiquiàtric. per elles és una vocació. Eneritz López,que hi treballaven: els serfs. Hi havia que, definitivament, el general Thiers genocida Franco, qui ja va anunciar Vull recordar a Proudhon en aquest doctora i professional de l’educació enuna dita castellana que deia.: “el des- va consolidar la República burgesa: que “tot quedarà lligat i bé lligat”. I punt final, quan després de respondre museus, ho explicava en unes jornades itino de los pobres es el mismo de las abans va haver de destruir la revolu- es va arribar així al “Borbón y cuen- NO a les preguntes d’un periodista les seves vivències eren tan surrealistescabras: o vivir como cabrones (existia ció proletària anarquista afavorida des ta nueva”, l’actual Monarquia. S’han sobre si era “monàrquic” i “republi- que molta gent la va titllar de pessimistael dret de pernada) o morir como ca- de la Comuna de París. Lentament, el anat succeint els governs centrals i cà”, també va respondre NO a la pre- i exagerada. Tret d’algunes excepcions,britos”. I per sobre de la noblesa dic- autonòmics des de 1977. El suarismo gunta de si era “demòcrata”. “Què és que sovint es troben en museus petits, la poder burgès va anar fent concessions (Adolfo Suárez) va cobrir 1976-1981 vostè, doncs?, li va preguntar el perio- vocació d’educadora de museus és in-tava el Papat establert a Roma al final i obrint simulacres de democràcia: (febrer) i va acabar amb una sèrie dista: “Jo sóc anarquista”, va respon- visible i inexistent, considerada senzi-de l’Imperi: religió oficial d’Europa. masculinitzada, censitària…Tot això de cops d’estat intrecreuats que van dre. Senzillament. lla, divertida, poc seriosa. EvidentmentI certament hi va haver bullangues i banyat en sang: és necessari llegir aquesta consideració va en relació ambrebel•lions contra aquests poders feu- Charles Dickens i Jack London para reforçar l’anomenat Juan Carlos I, a el fet que es tracta d’una tasca feminit-dal-catòlics: per exemple, la revolta conèixer que els orígens del capitalis- pesar que estava vinculat amb un altre zada, precària, que interessa a la gentcàtara o albigesa del sud de França, me van ser “sang, suor i llàgrimes”, cop simultani dirigit pel seu mentor més jove –pel fet que es tracta d’unacristians heterodoxos que reclamaven incloent els EUA, on la nova nació militar, el general Armada. Durant professió jove-. És impossible, per lesel “comunisme de la terra” i parlaven va néixer amb el genocidi dels nadius un any, va governar Leopoldo Calvo- condicions en què es treballa, que unala llengua d’Oc (semblant al català). anomenats amerindis. La burgesia es Sotelo, un trànsit cap a l’etapa del persona la pugui desenvolupar com unTemps en què les pestes desenca- va consolidar amb la revolució indus- felipisme, amb un PSOE falsificat a projecte de vida, començant des deldenaven mortaldats massives i els trial i es va enriquir massivament amb Suresnes el 1976 i dirigit per Felipe punt en què aquestes empreses sub-alquimistes (buscaven l’origen de la González i Alfonso Guerra (aquest va contractades ofereixen contractes tem- el treball de la classe obrera. Va servida i la transformació de pedres en encunyar allò d’ara “ens toca a nosal- porals, normalment de no més d’uns el perill que representaven les explo- quatre mesos de durada.És important,or) i les anomenades bruixes (remeie- sions revolucionàries obreres el que tres”: de fet, els dos són milionaris). almenys, que hi reflexionem. No hi hares) eren perseguits i cremades en va obligar el poder burgès a obrir la Aquesta etapa va durar entre 1982 i res més bonic, com a espectacle, quefogueres. El Papat dictava i el senyor democràcia finalment a totes les clas- 1996, quuan el neofranquista Partit veure uns nens de pàrvuls asseguts alfeudal executava. De fet, l’anomenat ses i després a la dona, ja avançat el Popular va accedir al poder obrint voltant d’un tapís de Miró mentre bus-Renaixement va modificar molt poc la segle XX: naixia la democràcia libe- l’etapa de l’aznarato, és a dir el go- quen quina d’aquelles formes es tractasituació: Galileu i Maquiavel van ser ral, la qual es va estendre a gran part vern de José María Aznar, un malalt d’un ocell.
    • 26 ·Dinamita de cervell Febrer de 2013Tardi i Jan: el còmic que planta caraJordi Martí Font “Sempre he intentat sentir-me bé amb mi mateix i sé que per aconseguir-ho he d’actuar tan a prop com sigui pos-J acques Tardi és un dels dibuixants sible a les meves conviccions”. de còmic europeus que més Dos casos, enllaçats temporalment im’agrada i amb qui més bé se sent per l’art en què excel·leixen els crea-el meu conscient estètic pel que fa al dors, en què els artistes planten caramón del còmic. Qualsevol de les seves no acceptant les llepades del Poderobres produeix en mi un gaudi estètic en forma de premis i condecoracions.gran i destacat que em fa recórrer als No es tracta de no ser agraït o de noseus àlbums en diverses relectures i saber que els reconeixements els ha-remirades, alhora que allò que conta guessin pogut situar en un primer plam’és proper ja que hi comparteixo d’acceptació i això alhora els podriamolts dels valors polítics i socials amb facilitar molt les coses. Es tracta de dirquè compto per aquest caminet pel que no a qui mana i això mai té preu.món que és la vida que visc. El còmic, alhora, amb aquestes duesA Tardi el vaig conèixer fa uns anys actituds, planta cara com a espai deamb la seva magnífica adaptació de creació artística ja no només amb lesla novel·la de Jean Vautrin sobre la obres dels dibuixants i guionistes sinóComuna de París “Le cri du people”, també amb les actituds dels qui enpublicada en diversos volums en cas- aquest cas són els creadors de les his-tellà per Norma Editorial. N’he llegit- tòries gràfiques. En els darrers anys,mirat també alguna novel·la gràfica, alliberats de manies i de falsos clixés,en aquest cas novel·la negra, amb el públic adult ha entrat majoritària-guió de Léo Malet (“Casse-pipe à la ment en un món que havia estat des-nation” publicat en castellà amb el tí- tinat sobretot a xiquets i adolescents. Ara el còmic adult ja no són les his-tol de “Reyerta en la feria”) i àlbums de l’obra de Céline “Viatge al fons la condecoració perquè, segons la en l’actualitat social que viu. Alhora, torietes pornogràfiques sinó qualsevold’evident contingut antimilitarista so- de la nit”. Les seves col·laboracions premsa francesa no vol “rebre res, ni Jan s’esplaia com a creador literari i tipus de còmic.bre els horrors de la Primera Guerra en la premsa van començar el 1970 a del poder actual ni de cap altre poder com a adaptador d’obres clàssiques Com a tal ha esdevingut també un es-Mundial com “C’était la guerre des la revista “Pilote” i inclouen destaca- polític sigui quin sigui”. de la literatura universal amb aquest pai per a la lluita ideològica i de clas-tranchées”, a banda d’”Ici Meme”, des capçaleres del còmic com “Metal personatge, com la “Divina Comèdia” ses, del Poder contra la majoria socialuna obra amb guió de Jean-Claude Fo- Hurlant” i publicacions d’humor i de Dante.rets que mereix un apunt a banda pel crítiques com “Le canard sauvage”, Jan, Superllopis Per renunciar a la Medalla de Wert, o d’aquesta contra aquell. És per això primer que qui mana s’interessa perseu contingut irònic i alhora surrealis- “Charlie”, “L’echo des savanes”, Jan argumenta que “Hagués preferit Però aquest final d’any 2012, ha portat llepar qui dibuixa i posar-lo al seuta sobre la propietat privada a partir “Spirou”o el diari “Liberation”. que se’m preguntés abans, però he de una altra renúncia a una distinció esta- costat però és també per això quede la historia d’un hereu que intenta En aquestes darreres setmanes, però, dir que davant les circumstàncies so- l’actitud de Tardi i Jan esdevé tanrecuperar les possessions familiars des tal per part d’un dibuixant de còmics. Jacques Tardi ha estat protagonista de cials i polítiques actuals no puc, per important per a les persones que ensde la part de dalt d’uns murs que les En aquest cas, l’Estat era l’espanyol, les primeres pàgines de la majoria dels ètica personal, acceptar la Medalla reconeixem contraris a la dominació itanquen i que és l’únic que de moment el dibuixant era Jan i la condecora- diaris francesos i ha ocupat espais en d’Or al mèrit en les Belles Arts”. El partidaris d’un món sense dominadorsposseeix, però als quals s’agafa com si ció, la Medalla d’Oro al Mèrit en les la resta de la premsa europea perquè dibuixant de còmics acaba dient que ni dominats.li anés la vida. Belles Arts, atorgada per José Ignacio s’ha fet de la reduïda i selecta collaTardi és autor d’un extensíssima obra Wert, ministre d’Educació, Cultura i que va inaugurar el compositor Hectorque inclou no només còmics o sè- Esports. Un altre dibuixant amb qui Berlioz i a la qual s’hi van afegir elries d’àlbums de creació pròpia com al llarg de la meva vida m’he identi- pintor Claude Monet o el poeta Louis ficat molt, primer com a creador deels dedicats a la seva heroïna Adèle Aragon. Una colla caracteritzada per Superllopis (Superlópez en espanyol)Blanc-Sec sinó també disseny, cartells la no acceptació de la Legió d’Honor, i d’altres personatges com Pulgarcito.i il·lustracions com les que acompan- la màxima distinció que atorga a Superllopis és personatge encàrrecyen, per exemple, una edició de luxe l’Estat francès. Tardi ha desestimat que acaba mostrant tot allò que Juan López Fernández (Jan) vol mostrar >> Contraanunci amb el seu còmic. Un personatge que rep com a encàrrec el 1973i que aca- barà essent el darrer gran personatge de l’Editorial Bruguera. Es tracta d’una paròdia de Superman que si bé en un primer moment funciona només com a paròdia després passa a ser un personatge amb més contingut i amb històries que permeten al dibuixant explicar el món que veu al seu vol- tant, amb temàtiques i arguments més complexos i aprofundits, centrats més
    • Febrer de 2013 Dinamita de cervell · 27 Text: Gianni. Il·lustracions: Quechua.
    • 28 ·Dinamita de cervell Febrer de 2013El farPersonatges de la revolució:Josep Comas i Solà, l’astrònomdel TibidaboFerran Aisa creades per l’industrial i astrònom Ra- car com un dels principals científics en de l’Observatori Fabra al Tibidabo, des fael Patxot. Comas i Solà va viatjar per la recerca dels asteroides, dels quals en de la seva creació el 1904 fins a 1937. Europa per conèixer els principals cen- va descobrir onze, un d’ells porta el seu El centre astronòmic acollia totes lesJ osep Comas i Solà (Barcelona, tres d’astronomia i va visitar el volcà nom. Molts dels seus descobriments setmanes les visites de la societat civil 1868-1937), va ésser un eminent Vesubi. L’any 1900 va estudiar l’eclipsi els va fer des de l’observatori de casa catalana que pujava al centre a mera-científic que va saber sintonitzar amb de sol, esdevenint un expert en aquesta seva, Vil•la Urània, a la Via Augusta de vellar-se de les explicacions del saviles classes populars catalanes. Va estu- mena d’observacions. Fou pioner de la Barcelona. També va escriure nombro- barceloní. Així des dels alumnes dediar física i matemàtiques a la Universi- fotografia i la cinematografia aplicades sos tractats científics sobre astronomia: les escoles públiques o privades a lestat de Barcelona. Comas i Solà va des- a l’astronomia. El cielo, El espiritismo ante la ciencia, entitats culturals, recreatives i obrerestacar com a divulgador científic i com a Entre les seves principals observacions Ensayos sobre filosofia científica, As- van passar per l’Observatori per mirarimpulsor de l’astronomia a Catalunya. astronòmiques destaca les investiga- tronomia, etc. I va publicar nombrosos la lluna i les estrelles des dels telesco-La seva primera feina com astrònom cions efectuades sobre els planetes Jú- articles tant a revistes científiques com pis. També va fer moltes conferènciesfou a l’Observatori Català de Sant piter i Saturn. L’any 1910 va seguir i de signe divulgatiu a La Vanguardia. a la seu de les entitats culturals comFeliu de Guíxols, a les instal•lacions fotografiar el Cometa Halley. Va desta- Josep Comas i Solà va ésser director l’Ateneu Enciclopèdic Popular.Entrevista a Jolanare, blocaire i activista tunisiana“La sexualitat femenina és un desafiament alconservadorisme”Sàgar Malé - Quins són els reptes del feminisme lacions sexuals abans del matrimoni. em va donar l’oportunitat de denun- - Per què la gent pobra no s’ha be- a la Tunísia actual? Aquesta és la hipocresia que jo denun- ciar els abusos que es produïen sota neficiat de la revolució? Jo no em considero feminista perquè, cio, perquè els homes tenen relacions el règim de Zine El Abidine Ben Ali, Perquè ha estat confiscada pels isla-Jolanare, blocaire i activista tunisia- per mi, la dona s’ha de veure com sexuals amb dones, però prohibeixen com ara les eleccions fraudulentes, la mistes, que s’han aprofitat de l’Aràbiana, ofereix una mirada crítica contra una ciutadana abans de ser conside- que les seves n’hagin tingut abans de corrupció administrativa, les revoltes a Saudita i de Qatar per estendre la seva rada pel seu sexe. Sota Habib Bour- conèixer-los. les regions rurals o les manifestacions propaganda i, segons diversos testi-el salafisme i pel dret a la sexualitat guiba (primer president de la Tunísia reprimides per les forces policials. El monis, s’ho han arreglat molt bé perfemenina. Avui és ja un referent dels postcolonial), hi havia un feminisme - Reclamar una sexualitat femenina 14 de gener, estava a França escrivint comprar vots. Amb els seus diners,moviments socials i la dissidència d’Estat i, abans, el pensament de Tahar fora del matrimoni és perillós? la meva tesi doctoral, però vaig seguir s’han mantingut al poder. Avui dia,jove del país. Haddad (filòsof feminista) va afavorir Representa un desafiament al con- tots els esdeveniments posteriors a la Tunísia pateix la incompetència delsLa revolució tunisiana va fer visible l’emancipació femenina. Però Tuní- servadorisme. El predicador salafista immolació del jove Mohamed Bouazi- ministres que han passat la meitat deun gran moviment de ciberactivistes sia mai no ha estat laica, sinó un país Wajdi Ghanin, precursor en aquest zi i vaig participar a les marxes anti- les seves vides a la presó i que no tenenque aportaven una informació alter- musulmà que considera que la xaria tema, prefereix que sigui tal com es- governamentals que exigien la caiguda prou capacitat intel•lectual per gover-nativa essencial: el país era un de- afavoreix els drets de les dones i no tableixen els cànons islamistes neome- del règim del desembre de 2010. nar un país. La gent de moltes regionssert informatiu i els seus blocs, face- comença a manifestar-se violentamentbooks o twitters van ser una palanca a l’inrevés. Avui, veiem que l’elecció dievals quan diu: “Comencem, primer, després de veure que no s’ha fet res perdecisiva per tombar la dictadura. d’Ennahdha ha fet que els drets de les per l’ablació del clítoris i, després, per - Com interpretes l’actitud de treure-la de la pobresa.Algunes dones blocaires que ales- dones es vegin amenaçats i els seus l’ablació dels pits”... Paradoxa, ja que França davant de la revolta?hores van ser rellevants, avui són èxits qüestionats; per exemple, pensen els pseudoreligiosos mai no han parlat França és on he nascut i l’he admira- - Ets optimista, malgrat tot?veus crítiques d’una transició molt aprovar una llei que qualifica la dona tant del sexe femení com quan clamen da perquè va ser el bressol dels drets Tunísia està llesta per a la democràcia,discutida: Hana Trabelsi, Lina Ben com a “complementària” a l’home. per ocultar-lo. humans. Però la seva posició durant però caldrà una nova revolució si elM’heni, Fatma Riahi… o Jolanare, les protestes va ser molt deshonrosa i, govern no posa persones competentsuna de les llengües més esmolades - Al teu bloc jolanare.blogspot.com - Quan va esclatar la revolució, eres arran de l’elecció de Nicolás Sarkozy, per tirar endavant el país. Diria que laquan parla dels atacs als drets de les parles de la societat masclista i pa- a França. Què en recordes? ha perdut els valors que la van fer gran. revolució s’està gestant.dones, o quan critica els salafistes triarcal en què viviu… Jo sóc blocaire des de l’any 2007. Ara prefereixo Tunísia, perquè jo sóc(islamistes radicals que ella anome- A Tunísia, la dona és considerada me- Vivia entre Tunísia i França quan em tunisiana per damunt de tot i el meu * Entrevista publicada al núm. 292 dena “barbuts”). nor d’edat i té prohibit mantenir re- vaig iniciar en el ciberactivisme, que país em necessita. la revista Directa. >> La receptaArròs caldós de llonganissa(*), costella de porc i napsL’amo en Pep des Vivero 1 litre de brou de carn rostidata. Reservau. (això segons el tipus d’arròs que (*) Aquest és un plat típic català.(Mallorca) 500 g de naps tendres A la mateixa greixonera, tirau-hi hi poseu). L’embotit emprat per fer aquest sal la llonganissa, sense pell i talla- Mentrestant, pelau i tallau els plat, per tant, és la llonganissa 100 ml d’oli d’oliva verge extra da a trossos petites, la ceba ta- naps a octaus i afegiu-los a catalana.Ingredients: 2 grans d’all llada ben fina i deixau-ho coure l’arròs. Feu una picada amb No la sobrassada tendre feta a julivert lentament . Afegiu-hi la tomàti- l’all i el julivert i posau-la a la Mallorca que te el mateix nom.360 g de arròs ga ratllada i deixau-ho que greixonera, quasi al final de la L’aclariment és necessari per-1 llonganissa mig curada Elaboració: confiti. A continuació posau-hi cocció. Apagar el foc i deixau- què són dos embotits que no te-300 g de costella de porc l’arròs i deixau-ho sofregir uns lo reposar un poc. Aquest plat ha1 ceba nen res a veure un amb l’altre, i En una greixonera, sofregiu-hi dos minuts. Afegiu-hi el brou de quedar caldós.4 tomàtigues de ramallet bullent i feu-ho coure 15 minuts menys de gust i sabor. la costella fins que quedi ben Bon profit!!!
    • Febrer de 2013 Dinamita de cervell · 29Una mirada crítica des del cinemaSolos en la madrugadaJoan Canyelles Amengual seu debut com director: “Asignatu- “Verano azul”, vaig ra pendiente”. Constitueix, aquesta pensar que el director pel•lícula un èxit absolutament atro- havia volgut aprofitar(Jose Luis Garci, 1978) nador de crítica i públic i una de les la immensa popula-Qüestió prèvia: Jose Luis Garci em peces fonamentals del cinema de la ritat de “Chanquete”provoca una gran antipatia (tal vega- Transició. “A nosotros, que supimos per assegurar-se unda com a la majoria de vosaltres) per cuando ya no había remedio, que aquel èxit de públic.raons que més endavant explicaré. mundo Imperial en Cinemascope y co- De tot el que jo hePerò crec que la pel•lícula que comen- lor DeLuxe, que nos habían prometido vist dels seus treballstam ofereix prou punts interesants per en el colegio y en tantos discursos y posteriors poca cosadur-la a aquesta secció. sermones, no existiría nunca”. Aixó és val la pena (natural-En plena època de la transició (1977) part de la llarga dedicatòria que surt ment, sempre des delJosé (José Sacristán), que se està se- al final de la pel•lícula. Diuen (jo, per meu punt de vista).parant de la seva esposa Elena (Fio- motius d’edat no vaig poder anar a la No he vist “Canciónrella Fltoyano), és un locutor de ràdio seva estrena) que la gent s’aixecava de de cuna” (1994) queque te un programa de gran audiència. les butaques i aplaudia amb força, al- alguns crítics valorenUna nit coneix a Maite (Emma Co- guns i algunes amb llàgrimes als ulls. positivament (sensehen), amiga de la seva col•laboradora Amb aquesta pel.lícula Garci passava exagerar). Lola (María Casanova). Maite és una comptes amb la dictadura: “Nos han Però a “La herida lu-antropòloga que està treballant en un robado tantas cosas. Las veces que tú minosa” (1996), “Elprojecte d’una comunitat indígena de y yo debimos hacer el amor y no lo abuelo” (2000), oParaguai i que ha anat a passar les va- hicimos. Los libros que debimos leer. “Historia de un beso”cances a Madrid. Entre ells s’establirà Cosas que debimos pensar. ¡Qué se (2002), la manca deuna curta relació sentimental que farà yo!. Todo eso es lo que no les puedo perícia narrativa i deque ell comenci a canviar la seva ma- perdonar” es una de les frases que ritme, l’insuportable radio) on el debat ideològic tan sols sortir de l’armari, anar el futbol, veurenera de veure la vida. l’advocat laboralista Jose (José Sa- olor a naftalina i el vaixell de les in- es produeix entre l’extrema dreta i la les pel•lícules que ens doni la gana perPer primera vegada parlaré més dels cristán) li diu a Elena (Fiorella Falto- tencions naufragant sempre lluny del dreta extrema. dolentes que siguin, deixar la feina dedefectes (que son molts i grans) que yano), la noia de la que es va enamo- port de la realitat fan que per moments Naturalment una petita part de la la tarda i viure amb un sou...i en defi-de les virtuts (pràcticament desapare- rar quan era un noi i que passats els siguin insuportables. crítica no deixa de posar les seves nitiva, no permetre, no consentir quegudes des de fa molt de temps) d’un anys ha tornat a trobar. Alguns crítics Garci vol fer la reverència als clàs- pel•lícules pels niguls de la excelèn- ningú ens marqui el camí.director a qui el talent ha acompanyat han comentat que aquesta part de la sics (John Ford, Douglas Sirk, Max cia artística. Alguns d’ells son els Maite, l’antropòloga, és una de lesmolt poques vegades. pel•lícula (vull dir la part sentimental, Ophuls...) i en l’intent s’hi trenca seus amics que acudien al programa dones més lliures que he vist a unaJose Luis Garci comença a exercitar la història d’amor dels dos protagonis- l’esquena. Vol construir personatges “Que grande es el cine” que va estar pantalla de cinema. Dur a la pràcticala crítica cinematogràfica a les revis- tes) és la més fluixa. I segurament és immortals, que en prou feines arri- a la graella de la programació de TVE un cert anarquisme vital, quotidià,tes Cinestudio, Resña i Signo entre cert, però jo crec que en certa mesura ben a ser de cartró. Vol rodar escenes entre els anys 1995 i 2005 (un d’ells espontani, que per res està exempt ded’altres. Publica alguns llibres sobre fa que el públic s’identifiqui més amb que es quedin gravades a la memòria és l’actual fiscal general de l’estat compromís i respecte per la llibertatciència-ficció i cinema. El seu debut els personatges. Jo, la primera vegada que s’obliden immediatament. Vol Eduardo Torres Dulce). L’altra part dels i les altres.com a guionista es produeix l’any que la vaig veure no vaig poder deixar fer cinema de sentiments, emocionar. no sol tenir pietat (Carlos Losilla, Ra- I Elena, la ex companya de Jose, està1970 amb “El cronicón” d’Antonio de pensar amb la primera al•lota de la I provoca una fredor que constipa: mon Freixas i Joan Bassa son alguns aprenent a ser més lliure. Té un nouGimenez-Rico. qual em vaig enamorar. I record que l’emoció del Frenadol. exemples) i col•loca el seu cinema en company i no sabem com serà la re-Obté el seu primer gran reconeixe- també vaig pensar en si ella l’havia L’any 2004 perpetra l’odiosa “Tiovi- el sòtan de la mediocritat (en el millor lació entre tots dos. Però podem intuirment amb la producció televisiva “La vist i en si a ella li havia passat el ma- vo 1950”. Citarem les paraules que dels casos). que intentarà ser més ella mateixa.cabina” (Antonio Mercero, 1972), que teix que a mi. Ramon Freixas i Joan Bassa citen de Parlem una mica de “Solos en la ma- Que provarà de viure la seva vida. I lirep nombrosos (i merescuts) premis L’any 1979 dirigeix “Las verdes pra- Carlos Losilla en el seu llibre “Diccio- drugada”. Film amb dedicatòria: “Esta desitgem molta sort.internacionals. Premis que no es re- deras”, pel•lícula que comença a ser nario personal y transferible de direc- película está dedicada a los profesio- Per acabar la moderada i construc-petiran quatre anys mes tard amb “La bastant fluixa, però que te un final tores del cine español”: “...cabe ente- nales de la radio que tanto nos ayu- tiva crítica al cinema de Garci dirégioconda está triste” que dirigeix el gairebé revolucionari: un executiu rito su peculiar parque temático de la daron a vivir en los años oscuros”. una cosa que hauria d’haver comentatmateix Antonio Mercero sobre un re- d’una empresa d’assegurances que historia de este país: niños enfermos Juntament amb “Asignatura pendien- quan parlava de “Asignatura pendien-lat curt del propi Garci. ha començat a escalar posicions des- que acaban curándose, gente ham- te” és el seu treball més políticament te”. En el seu debut, el director asturià,I amb aixó que arriba l’any 1977 i el de abaix, te un xalet a la serra. Passa brienta que acaba comiendo, poetas compromès amb un decidit posicio- comet una de les burrades més oceà- allà gairebé tots els caps de setmana a pobretones, fascistas de buen corazón, nament d’esquerres (institucional i no niques que pot fer un realitzador, un contracor, perque se suposa que és el empleados alegres y jefazos condes- revolucionari, d’acord) el protagonista atemptat artístic que solament està a que toca. Un d’quets caps de setmana, cendientes, comunistas que mueren en un moment donat diu que votarà al l’abast dels cervells més estrets, dels la seva companya, quan ja estan en el en la carcel mas por gilipollas que por PSP de Tierno Galvan. Cal no obli- talents més infinitament microscòpics cotxe a punt de partir cap a la ciutat, comunistas... todo un insulto a la me- dar que la pel•lícula és de l’any 1977. i de les ètiques més curtes i flàccides. li cala foc. Ell pensa que s’ha tornat moria de tantos y tantos españoles”. Un detall que no és anecdòtic i sí una Per motius que no estic disposat a es- boja, pero quan la mira, compren que És inevitable comparar-la amb “La delcaració de principis i la voluntat coltar, Garci ens priva de la veu del el que acaba de fer és un immens acte colmena” de Mario Camus de l’any de testimoniar una realitat: a totes les gran Hector Alterio, a qui s’atreveix d’amor. Naturalment, hom pot pensar 1982. Milenis llum separen la qualitat artística i la postura ètica de ambdues emissions radiofòniques hi assisteix a doblar sense cap mena de vergonya. que bastava posar-la a la venda, que pel•lícules. Camus fa un retrat tristís- um membre de la Guàrdia Civil armat Aquest fet injustificable s’ha continuat no feia falta ser tan radical. Un final sim d’una època dura i fosca on so- amb una escopeta. produïnt en pel•lícules posteriors. inversemblant que no deixa de tenir una important càrrega simbòlica. lament viuen bé els vencedors. Garci Però el mes interessantés l’excel•lent Em queda tan poc espai per parlar de Dos anys després roda “El crack”, un dibuixa una Espanya gairebé idíl•lica dibuix de personatges. Jose, el locutor, la Transició que he decidit no fer-ho. notable film policíac que és un indis- on les dentellades de la dictadura sem- representa molt be una part important Tan sols vull apuntar que “Solos en la simulat homenatge al cinema negre blen carinyoses mossegadetes, on la d’una certa generació. És l’espanyol madrugada” no es de cap manera una nord-americà. L’any 1983 repetirà censura tan sols demana una mica de nascut a mitjans dels anys 40 que ha pel•lícula rupturista. Un any després la fórmula amb “El crack II”, tan sentit comú, i on les persones que pre- viscut la dictadura, acomplexat per de la seva realització podrà caminar interessant com la primera, de bon tenen ser lliures evitarien la presó amb no haver-la combatut amb prou for- enganxada a la Locomotora Consti- ça per derrocar-la, o per haver-se re- tucional sense cap problema. El 1977 Fitxa tècnica pols narratiu i sòlid guió i amb unes excel•lents interpretacions d’Alfredo una mica de voluntat i renunciant a la obstinada toçudessa de voler mantenir signat a ella; i també acomplexat per l’herència cultural rebuda. Utilitza el tot estava per fer. I evidentment no va anar com a nosaltres ens hagués agra- Landa i Maria Casanova. les seves idees (revolucionàries o sen- Dr: Jose Luis Garci; L’any 1982 arriba l’Oscar a la millor cillament democràtiques). cinisme per ocultar un cert sentiment dat, sobre tot vist amb la perspectiva G: Jose María González pel•lícula de parla no anglesa amb Garci comet probablement l’immens de culpabilitat. No troba la manera que dona el temps i contemplant tot el “Volver a empezar”, on l’escriptor error de confondre la nolstàlgia amb la de superar una tristesa molt íntima, que està passant a hores d’ara. (Posau- Sinde, Jose Luis Garci; Antonio Miguel Albajara, que acaba reivindicació, la qual cosa l’ha portat molt incrustada a l’ànima, que ve de vos a la pell dels elefants). Tot i aixó Ft: Manuel Rojas; de rebre el premi Nobel de Literatu- a un conservadurisme cada cop més molt enrere, de quan era nin. La mort crec que aquets tipus de pel•lícules de Franco el privarà de l’excusa que eren necessàries encara que no anassin Ms: Jesús Gluck; ra torna al seu Gijon natal a passar els evident i ranci, que ell, amagat amb l’escud d’una suposada independèn- l’impedia ser qui volia ser. I a la darre- tan enfora com voldríem. darrers dies de la seva vida (te càncer). Int: Jose Sacristán, Fio- Aquesta sí que la vaig poder verure al cia ideològica i personal sempre nega. ra sequència de la pel•lícula, la nit que Em va semblar veure a la Maite a uns rella Faltoyano, Emma cinema. Record que el que més em va Es deixa estimar per la dreta més dura tanca la temporada del seu programa dels piquets informatius de la darrera agradar va ser la música de Pachelbell. (Esperanza Aguirrre and company) i de ràdio, fa una emotiva crida a recu- vaga general. Cohen, María Casanova. Protagonitzada per Antonio Ferrandis, col•abora amb mitjans de comunica- perar la llibertat. Una llibertat perso- que acabava de rodar per a la televisió ció incendiariament reaccionaris (Es nal que ens dexi fer el que volguem: Salut, anarquia i lluita.
    • 30 ·Dinamita de cervell Febrer de 2013De llibres i lectura“Apòstols i mercaders”: Seixantaanys de lluita social a CatalunyaAgustí Barrera i Puigví,Historiador El llibre que viuen en societats socialdemòcra- tes, molts disposen d’automòbil, de Se- però, fan ostentació de ser els primers catalanistes, i es desentenen del millo- guretat Social, vacances pagades i una rament cultural i econòmic dels treba- El text és una visió sobre l’evolució economia socialitzada. És en aquest lladors catalans. Us podria assegurar del moviment obrer català, és a dir, de context, on, diu l’autor, els treballadors que aquests reaccionaris temen el re-Fitxa tècnica la CNT del període 1917-1930. Amb l’estudi de les biografies coneixerem han recuperat la seva pàtria, la del pro- dreçament nacional de Catalunya, i que letariat. el rebutjarien si Catalunya no els restés els ideals, i les línies organitzatives deAquest llibre va obtenir el Premi Jo- M Serra i Moret fa una reflexió críti- sotmesa. I com que saben que Catalun- l’activisme de l’anarcosindicalisme,sep Trueta als Jocs Florals de la Llen- ca adreçada a aquell moviment obrer ya no es un poble mesell, mai no in- en un moment de màxima accentuaciógua Catalana, celebrats a Montevideo anarcosindicalista, amarat de voluntat tenten deslligar la política catalana de de la lluita ideològica, de classes i del’onze de setembre de 1949. de lluita i sacrifici, sovint encegat per l’espanyola, mentre que nosaltres, els crisi política, durant el procés convulsFou publicat per primera vegada a la violència de la patronal i amb poca treballadors, com sigui que amb una del pistolerisme de la patronal. El debatMèxic el 1957 per la Fundació Sara capacitat d’anàlisi, diu que no és la Catalunya independent no hi perdríem ideològic en aquesta època és el resul-Llorens i Serra. Alguns exemplars arri- fe i l’apostolat el que podrà canviar res, ans  el contrari hi guanyaríem, la tat de la confrontació de dos modelsbaren a Catalunya a finals dels anys l’escenari social, sinó la ciència i la tèc- independència de la nostra terra no ens econòmics, socials i culturals. A la Pre-seixanta. nica, les formes de producció i el mo- fa por. Estigueu segurs, amics madri- sentació M. Serra i Moret advoca per laEl llibre, és un recull biogràfic de sis del econòmic, fa una crida a l’anàlisi de lenys que m’escolteu, que si un dia es unificació entre cultura i alliberamentcapdavanters del moviment obrer cata- les forces socials, a l’aplicació de cri- parlés seriosament d’independitzar Ca- social. Les escoles racionalistes, la lec-là dels anys vint inicis dels trenta; Joan teris científics en la interpretació dels talunya, els primers i potser els únics, tura dels clàssics de l’anarquisme, M ARoigé, Josep Maria Foix, Salvador Se- conflictes socials i la lluita de classes.  que s’oposarien a la llibertat de Cata- Bakunin, P Kropotkin, E.Malatesta, elsguí, Àngel Pestanya, Joan Peiró i Euse- Perquè pensem que reflecteix el clima lunya, foren els capitalistes del de la Ateneus Obrers, les Societats Corals,bi Carbó, té un total de 276 pàgines i 5 de l’època, reproduïm un fragment del Lliga Regionalista i del Fomento del la patronal, impossibilità la consoli- són el gresol vital formatiu que genera Prefaci de la pàgina 22 escrit per Pereil·lustracions. Trabajo Nacional . Per tant, és falsa la dació d’una alternativa que defensés un model alternatiu al del capitalisme, Foix: catalanitat dels qui dirigeixen la Lli- l’alliberament nacional i social del que es concreta en el cooperativisme de I és que aleshores, malgrat les defec- ga Regionalista. I es que aquesta gent nostre poble. Si les bales no hagues-Del seu autor producció i de consum, que prefigurarà cions naturals, a Catalunya hi havia els avantposa els seus interessos de classe, sin segat llurs vides, ben segur que la el col·lectivisme que inflamarà la revo- instruments de lluita que donaven am- és a dir, els interessos del capitalisme, història del nostre poble hauria estat lució de juliol del 1936. pla expansió a l’anhel de llibertat, en-Pere Foix i Cases (1893-1978) de a tot altre interès o ideologia. El temps una altra. En una presentació d’11 pàgines, sig- sems que afermaven l’optimisme dels Pensem que seria interessant la reedi-molt jove s’afilià a la CNT on cone- nada a Perpinyà, el juliol del 1957  el i la història, s’han encarregat de donar qui lluitaven sense heure esment de la la raó a la lúcida anàlisi de Salvador ció del llibre amb una introducció quegué S. Seguí, A. Pestanya i J. Peiró. seu autor Manuel Serra i Moret (1884- feixuguesa dels embats. I es lluitava Seguí. el situés en les coordenades del segleDel 1914 al 1919 va viure a París allí 1963), batlle de Pineda de Mar (1914- sense febleses ni vacil·lacions, amb XXI, seria una aportació valuosa alcol·laborà a la premsa anarquista. Em- 1923) i President del Parlament Català urc i decisió. L’adversitat fertilitzava coneixement del moviment obrer ca-presonat durant la Dictadura de Primode Rivera, s’exilià a l’Estat francès. El (1938-1954) escriu sobre la capacitat l’esperit combatiu de la nostra gent. Consideració final talà, alhora que seria una pedra de toc d’abnegació i heroisme de les tropes Salvador Seguí i la llibertat nacional pel sindicalisme oficial actual.1932 s’afilià a ERC, publicà a La Hu- de xoc del proletariat català, el santoral En un discurs que és un model d’anàlisi Salvador Seguí tingué amistat personal Vull agrair els suggeriments del meumanitat, La Rambla, l’Opinió. Durant dels apòstols del moviment obrer, i del de classes en el tema nacional pronun- i política amb F.Macià, Joan Casano- amic el doctor Xavier Ferré, professorla guerra (1936-39) fou cap de premsa que aquestes aportaren al combat de ciat a Madrid el 1919, que trobem a la vas, Ll. Companys i Francesc Lairet, a la Universitat Rovira i Virgili, quede la Conselleria d’Obres Públiques. l’ideal de llibertat social,  en la lluita pàgina 110 del llibre, i que manté la amb els dos darrers sembla que hi havia m’han facilitat la redacció de la res-Exiliat a Mèxic el 1939, col·laborà a la contra la patronal. seva vigència, S. Seguí digué: Nosal- el projecte de formar el Partit Socialis- senya.premsa de l’exili, Pont Blau, Ressorgi- Els anarcosindicalistes combateren afe- tres, ho dic ací, a Madrid, i quan convé ta Català, unint les forces del catala- Llegint el llibre, entenem per quèment, Endavant. És autor dels llibres: rrissadament el model de la socialde- també ho dic a Barcelona, som i serem nisme d’esquerres amb els elements Barcelona fou coneguda com la ciutatLa classe obrera, la revolució, la Re- mocràcia dels països nòrdics, en espe- contraris a aquests senyors de la Lliga moderats de l’anarcosindicalisme per de les bombes, de les barricades, lapública i l’Estatut (1932); Barcelona cial el laborisme britànic i el socialisme que pretenen monopolitzar la política aconseguir un socialisme d’arrel ca- Rosa de Foc de l’Anarquisme, perquè6 d’Octubre (1935); Catalunya, sím- germànic. Manuel Serra i Moret, però, catalana, no per assolir la llibertat de talana i base obrera. L’assassinat de el crit de rebel·lia davant la injustí-bol de llibertat (1942); Serra i Moret està en desacord amb aquesta visió, va- Catalunya, sinó per a poder defensar F. Lairet el 1920, i de S. Seguí tres cia i l’engany és el primer pas cap a(1967). lora el nivell de vida dels treballadors més bé llurs interessos de classe. Ells anys més tard, per pistolers a sou de l’alliberament.Temps i ritme de vidaJordi F. Fernández Figueras aporten poc i podem estalviar-nos-les. No em devia servir de gaire la lliçó, per pensar-hi. Cal- La meva àvia, doncs, sabia seqüen- perquè ara mateix visc com va treba- dria que recuperéssim cialitzar de manera adequada la feina llar l’adolescent que era llavors, amb el control del nostreL a meva àvia no va portar mai a essencial en el temps i aconseguir un un ritme frenètic. Però potser no és temps, oi? ritme que s’adaptés a les necessitats i culpa meva del tot, l’acceleració de Però deixeu-me tornar sobre un rellotge. Al menjador de possibilitats del seu cos. Un ritme que l’activitat és una malaltia social carac- a la meva àvia per aca-casa seva tenia un de paret i al dor- no era ni lent ni ràpid, era justament terística de la nostra època. bar aquesta reflexió.mitori un despertador que de fet no l’únic ritme factible per viure en har- Dedicar grans esforços a les coses Un dia, pobra dona, vanecessitava: anava a dormir amb la monia en el seu context i amb les se- supèrflues i poc plaents deu ser una saltar per sobre d’unlluna i s’aixecava amb el sol. Quan ves circumstàncies. altra malaltia de la nostra societat. La arbre tombat al migestava treballant a l’hort i li calia sa- Recordo que un dia la vaig acompan- tècnica —que crèiem fa uns anys que d’un camí, va caureber l’hora, o mirava l’altura del sol o yar a l’hort; jo era encara un adoles- ampliaria el nostre temps de lleure i malament i es va tren-escoltava el seu cos. cent i ella vorejava la vuitantena. Ens ens facilitaria la feina— ha engran- car la base del crani. ElLa meva àvia sabia viure en el temps, vam dividir l’espai en parts iguals i dit el camp de les nostres ocupacions seu cos va resistir dossabia gestionar el seu temps personal, vam començar a fangar. Per plaure-la i fins a fer-lo inabastable, i fins i tot elmai es va queixar que li mancava (de o tres dies més i al fi- també per orgull, feia anar l’aixada de temps de lleure ha quedat afectat i s’hafet mai el va perdre queixant-se de nal la seva vida es va manera esperitada, mentre ella anava omplert d’obligacions que ens escla-res, tot just de les plagues i dels lla- al seu ritme just. No van passar gaires extingir. Aquell dia fa- vitzen: ni descansem ni reflexionem nidres nocturns, i això no gaire, perquè minuts i mentre a mi em faltava l’aire, tídic devia tenir pres- contemplem.davant els problemes preferia l’acció tenia els músculs adolorits i la suor Estem submergits en una forma de sa, no va tenir pacièn-a les paraules). em coïa als ulls i em mullava la roba viure tan compulsiva que ja no és cia per vorejar l’arbreTambé sabia distingir molt bé quines de manera desagradable, ella seguia vida... Un dia ens trobarem davant la i cercar un altre camí.eren les feines essencials, precisament treballant tranquil•la, impertorbable, mort i ens adonarem que no hem gau- Va voler «aprofitar»les que consumeixen poc temps, i eficaç... i, al final, va haver d’acabar dit de les poques coses essencials de el temps i va perdre lales supèrflues, que ens el malgasten, fent part de la meva feina. l’existència, que ni vam tenir temps vida.
    • Febrer de 2013 Dinamita de cervell · 31Llibres DES CARTES MAUDITES DiccionariCNT. La força obrera de Catalunya de butxaca: nosaltresFerran Aisa cenetistes que aspiraven a canviar el revolucionari antiautoritari mundial. món eren, com va dir Luis Andrés L’assaig narra l’epopeia de la CNT, Edo, peons il•lustrats, ja que la CNT, que no solament reivindicava millo- Carlus Jové i BuxedaEditorial Base, 2013, 336 pàgines més que una organització sindical, res laborals o socials, sinó que por- era una escola de militants i una for- tava en el seu si una filosofia humana ma de vida. que era el germen d’una revolució U“Esta ciudad (Barcelona) la hemos n dels meus termes preferits enhecho los trabajadores, la burguesía L’anarquisme organitzat primer per aconseguir una nova societat or- política és el “nosaltres”. Alho-nos la ha arrebatado, pero un día la va tenir cura d’enseyar a llegir els ganitzada a través del comunisme lli- ra, és un dels que em resulta més di-conquistaremos y será nuestra”. obrers i després els va il•lustrar, i bertari. La CNT va promoure la idea fícil d’assimilar, ja que massa sovintVíctor Serge, “El nacimiento de així va néixer el proletari conscient. utòpica que va desenvolupar durant costa arribar a entendre qui som elsnuestra fuerza” Els seus militants han estat maltrac- el temps de la revolució 1936-1937. nosaltres als que ens referim, o fins i tats per la historiografia dominant i L’estudi es deté el 1939 amb la derro- tot què és allò que ens fa “nosaltres”La tardor del 1910 es va fundar la qualificats de «vaguistes-salvatges», ta republicana a la Guerra Civil i amb i no altres. Nosaltres els anarquistes.Confederació Nacional del Treball en «pistolers», «ignorants», «menja- la gran diàspora que van protagonit- Nosaltres els valencians. Nosaltres elsel Congrés de la Federació Solidaritat capellans», «faistes», etc. També és zar prop de mig milió de persones. treballadors. Nosaltres.Obrera de Catalunya, celebrat al Pa- curiós que, com diu Joan Manent, Entre l’emigració més nombrosa hi La força del nosaltres rau enlau de les Belles Arts de Barcelona. quan n’eren detinguts i portats a co- havia milers de cenetistes que fugien l’afirmació d’una unitat “de facto”;La CNT es va convertir molt aviat missària els anys vint, l’insult prefe- de la dura repressió que van aplicar una unitat que, d’entrada, no seriaen la gran organització sindical del rit dels policies espanyols als sindi- els vencedors als vençuts. La història discutible ni fraccionada. Altrament,proletariat ibèric, però sobretot dels calistes era anomenar-los: «perros següent protagonitzada pels lliberta- com podríem parlar de nosaltres? Noobrers de la indústria catalana. A catalanes» i durant la República, amb ris mereix un estudi a part que tracti es tracta d’una uniformitat entre elsl’Estat espanyol va compartir hege- seva força fins l’any 1939. Crec que la policia en mans de la Generalitat, amb cura la lluita anarcosindicalista que som nosaltres, sinó de la unitatmonia amb la UGT, amb la qual va ja és hora de reconèixer la magnitud van passar a ser denominats despec- en els temps difícils de l’exili, de la exclusivament en allò en què el no-col•laborar en accions puntuals de i el pes de la CNT en la història del tivament «murcians de la Torrassa» o clandestinitat, dels maquis i de la saltres s’afirma. Per exemple: “no-lluita sindical. nostre país, massa vegades oblidada “xusma”. guerrilla urbana. saltres els valencians” no implica unaLa força obrera de la CNT a Catalunya o vilipendiada a casa, mentre que ha CNT, la força obrera de Catalun- Així com els moviments llibertaris uniformitat entre els valencians (seriai en altres indrets de la península Ibè- estat honorada pels historiadors his- ya neix d’un concepte extret de la apareguts els anys seixanta i sentanta, ridícul!), sinó el reconeixement d’unrica es basava sobretot en la defensa panistes que han vist en la història de novel•la proletària de Víctor Serge la posterior reconstrucció confederal, lligam comú entre aquells a qui estenaç dels militants dels sindicats de la CNT i en la seva obra constructiva El naixement de la nostra força, on la repressió, l’escissió, la decadència projecta l’ésser valencià. La naciona-la problemàtica real del treballadors. un exemple genuí sense comparació s’explica l’aparició del moviment fins a la situació actual amb la pervi- litat, més enllà d’un estatus jurídic, ésI aquest apropament es feia sense fal- amb cap altra organització obrera del anarcosindicalista a la ciutat de Bar- vència cenetista, la CGT i l’aparició un clar exemple d’aquesta projecció,ses pureses ideològiques, sinó a tra- món. celona l’any 1917. La CNT es va con- de nous moviments socials i antiauto- que no necessita l’acceptació ni auto-vés de la solidaritat mútua de classe Si el segle XX va conèixer la gesta solidar com la gran força obrera, i va ritaris. Realment això ja és una altra ritza la discrepància d’aquells als quii a la recerca de l’emancipació huma- de la revolució soviètica sota l’ègida aconseguir convertir-se en el far del història que encara resta per fer. s’assigna (“sou nosaltres”, us agradina. Cent anys més tard la CNT encara del marxisme-leninisme, l’altra gran proletariat ibèric del primer terç del o no).existeix, però la seva presència activa revolució va ser la llibertària que va segle XX i un mite per al moviment Salut! És un clàssic l’argument que afirmaen el món laboral i en la societat ha liderar la Confedera- que la distinció de classe és objectiva,disminuït considerablement. ció Nacional del Tre- és a dir, que podem parlar d’un nosal-Conèixer la història del moviment ball. Totes dues fra- tres classe treballadora i un nosaltresobrer català i ibèric és fonamental, cassades per causes burgesia en termes purament descrip-tant per aprendre de les seves gestes diferents, la primera tius, sense que la interpretació subjec-com de les seves derrotes. El treball perquè la revolució tiva hi tingui un pes fonamental. Elque ara presento, “CNT, la força va devorar la mateixa meu dubte és si el nosaltres és realmentobrera de Catalunya”, és el resultat revolució; i la sego- res, més enllà d’un mot autoconsumi-d’anys d’investigació i d’assimilar na pels propis errors ble. I la intuïció em diu que no: quela història del moviment anarcosin- i per les traves posa- el nosaltres tan sols és l’autoafirmaciódicalista. Es tracta, en definitiva, de des per l’estalinisme d’aquells que l’accepten quan es pro-la continuació d’altres treballs an- primer i pel feixisme nuncia (o pensa o escriu), però queteriors ja publicats com “La cultura després. mai descriu res d’aquells als quals esanarquista a Catalunya” (Edicions de La CNT que seguia (i projecta, tant si es tracta d’una qua-1984, 2006) i “La Internacional, el segueix) els principis litat abstracta com l’identitat comnaixement de la cultura obrera” (Edi- de la Internacional: d’una presumiblement objectiva comtorial Base, 2007). «Ni Déu ni amo» o la classe. Així, “nosaltres la classe tre-Aquest estudi és una crònica d’uns «L’emancipació ha balladora” no descriuria res d’aquellsfets que impregnen d’obrerisme la d’ésser obra dels tre- que no s’hi reconeixen, i “nosaltres elshistòria de Catalunya i d’Espanya, balladors mateixos valencians” tampoc.principalment durant el primer terç o no serà» lluitava (i La gràcia del nosaltres és eixamplar-nedel segle XX. L’assaig és una síntesi lluita) per establir un o consolidar-ne l’abast per assolir elsde l’epopeia d’una organització obre- món lliure i autoges- objectius als quals serveix. En políticara única al món, que va mantenir la tionari. I els militants serà generalment aglutinar forces per a una fita determinada. I arribats aquí, >> Revistes em sento temptat a afirmar que no hi ha política que no es fonamenti en el discurs identitari del nosaltres.SOLIDARIDAD ROJO Y NEGRO DIAGONAL EL LIBERTARIOPeriòdic comunista llibertari publicat Periòdic confederal de la CGT amb Periòdic quinzenal d’actualitat crítica, Periòdic dels moviments socials lli-a Xile, http://periodico-solidaridad. tota l’actualitat sindical i social a ni- reflexió, cultura i debat amb redacció bertaris i antiautoritaris de Veneçuela,blogspot.com.es/ vell d’Estat espanyol, http://www.ro- central a Madrid, http://www.diago- http://periodicoellibertario.blogspot. joynegro.info nalperiodico.net/ com.es/
    • >> AL TINTER Estefania Saval Llorca, codirectora del documental “No s’accepten propines” LES PARAULES SÓN PUNYS“El documental és una Cooperativisme Jordi Martí Fonteina de contrainformació M ’imagino el viatge a Rochdale del Jo- sep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l’Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l’imagino perquè mai nomolt útil i necessària” va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van fer possible que allà es fundés un celler cooperatiu com ja ha-“No hem de quedar-nos només en el passat sinó vincular-lo amb el present i via passat a Barberà de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix camíparlar de l’esperit de lluita per a transformar la societat en moments clau” que, desobeint les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes el “Quadern vermell de Barcelona” de la aquest documental érem quatre xiques: més interna, de cuidar-nos cap a dins. I la de les normes i els “estatuts”, van fundar Mary Low, editat per Alikornio i va tenir les una periodista, una politòloga, l’altra eco- quarta xica és l’altra Elena, amb un discurs els anarquistes del Priorat a cada un dels > LA FRASE... ganes de fer un documental sobre qui era nomista i jo, que sóc d’audiovisuals i an- molt interessant, vinculada a la recerca pobles on es van poder organitzar, que aquesta noia. Poetessa surrealista, Low tropòloga. Després, hi havia tres dones universitària sobre sobirania alimentària i van ser molts era una miliciana que arriba a Barcelo- més, contractades per la Bonnemaison col•laboradora de la revista anticonsumista Era a Rochdale, el 1844, quan un grup na el 1936 a través del POUM i amb el a propòsit, que feien de càmera, tècnica “Opcions”. d’obrers majoritàriament teixidors, però seu company, el poeta cubà Juan Breá, de so i muntadora. Era un equip bo i vaig no només, van crear, el 24 d’octubre, escriuen un llibre tots dos junts: ell des gaudir molt de poder treballar colze a col- - La recerca prèvia el primer Magatzem Cooperatiu de la del front i ella des de Barcelona com a ze amb dones, cosa certament inusual a En un documental és clau. En ficció no ho ciutat i de la resta del món. Era un fet periodista del partit marxista. Quan arriba la meva trajectòria en el món laboral de és tant, en canvi, perquè es treballa amb absolutament local però va esdevenir George Orwell al 1937, ells ja han marxat, l’audiovisual, sobretot pel que fa a la part un guió més tancat i una posada en esce- universal en no res. Eren vint-i-vuit teixi- desil•lusionats. Low és el referent femení més tècnica. na molt controlada. En un documental tot dors, i d’altres sense feina aturats o com del famós llibre d’Orwell “Homenatge a és molt més imprevisible durant el rodat- a conseqüència d’haver participar en di- Catalunya”. - Com va ser l’experiència amb ge, per tant, si no tens una bona recerca verses vagues, i van aportar 28 penics prèvia ni un objectiu clar, pots perdre’t per cadascun. Ells van escriure la Carta dels les activistes socials? principis de Rochdale que a mi sempre - Així, és un documental de me- De seguida vam adonar-nos que no volíem mil camins o bé quedar-te com a mig gas i m’ha semblat magnífica, sobretot en mòria històrica? quedar-nos només amb la part negativa del desaprofitar moltes ocasions. En el nostre el punt que diu que la cooperativa “no No ben bé; de seguida vam dir de no present. Llavors vam anar a buscar noies cas, el ritme imposat per l’escola no ens va tractarà amb dropos”, un punt que amb quedar-nos només en el passat sinó vin- que representessin l’esperit de la Mary donar el temps suficient per a fer una bona el temps va desaparèixer. Aquesta regles cular-lo amb el present i parlar de l’esperit Low en l’actualitat i estiguessin ficades en recerca prèvia, i això ens va afectar de cara van esdevenir el corpus normatiu bàsic “Donem idees de lluita per a transformar la societat en l’activisme a Barcelona. La idea era que a les protagonistes entrevistades. de les cooperatives del segle XIX i totes moments clau, com són l’època actual de elles poguessin establir un diàleg amb el a la societat crisi i la situació que es vivia a l’any 1936, llibre de la Mary Low i, alhora, parlar de les - La posada en escena elles comencen amb una que diu que “La cooperació completa l’economia política actual en crisi que també ho era, quan va aflorar molt el seves pròpies vivències. Va ser molt bo- Volíem una forma de documental que defu- en organitzar la distribució de la riquesa”. per veure que moviment anarquista. Donem idees a la societat actual en crisi per veure que hi ha nic poder treballar amb elles. Ens hagués agradat poder aprofundir més en les seues gís una mica els cànons clàssics. Vam triar localitzacions dinàmiques i vam fer entre- La distribució de la riquesa..., aquest és el centre de la qüestió, aquest i que la hi ha altres altres models que poden servir per a can- vides i establir una veritable relació de con- vistes variades, que combinaven discursos cooperativa “significa la responsabilitat models” viar les coses i viure més felices. La idea fiança entre elles i nosaltres, imprescindible verbals amb lectures recitades i actuades personal, la iniciativa personal i la parti- és que la Barcelona actual del turisme, del per a obtenir bones entrevistes. del llibre de Mary Low per part de les pro- cipació es aquest prestigi que el treball i consum de masses i de la marca “Barce- tagonistes actuals. També vam apostar el pensament saben conquerir.” Les nor- lona” és una façana i ho contrastem amb - Qui són aquestes noies? per un tarannà poètic i pictòric, que es veu mes, segons Albert Pérez a “Cooperati-Josep Estivill el que narra la Mary Low sobre l’any 1936, En són 4. L’Elena de Can Vies, a Sants, reflectit al llarg dels 20 minuts que dura la visme”, es podien resumir en uns punts quan la ciutat és la que sim- peça. Va ser un goig. que feien referència a la intervenció de-Estefania Saval Llorca (Marina es col•lectivitza, es trenquen les “La Barcelona bolitza clarament més el - La difusió mocràtica dels associats i la seva lliure adhesió, la distribució dels remanentsBaixa, 1978). Interessada des desempre en l’àmbit més social, va estructures clàssiques de actual del trencament del sistema, per mi- Quan s’acaba el taller, l’Escola fa una es- trena a l’auditori de la Bonnemaison, on s’hi segons l’ús que cada associat ha fet dels serveis de la cooperativa, l’interès turisme i el poder, s’acaba tjà de l’ocupació convida els mitjans de comunicació, mem- limitat al capital, al qual només se licompletar la seva llicenciatura de amb la propie- i del moviment bres del moviments socials, del feminisme, reconeix un interès fix i petit ja que esComunicació Audiovisual amb la lloga com a eina de treball, la neutralitatd’Antropologia Cultural a la UAB.També obté formació en art con- tat privada i es crea tot un nou consum de anti-capitalista. També hi ha etc. Després l’enviem als festivals, on vam guanyar varis premis, i també n’editem un política i religiosa, les vendes al comptat i l’ensenyament sobretot de la mateixatemporani, música i teatre social.Ha codirigit dos curts documentals ordre polític i social. Ella ho masses és una la Nerea, im- plicada en el DVD. A més a més, n’hem fet una àmplia difusió per centres socials, locals diversos cooperació. Les regles de Rochdale van ser revisa-i ha guionat altres projectes no narra amb mol- ta frescura i de façana” moviment anti- Bolonya a la i escoles. A nosaltres ens agrada anar-hi i aprofitar per fer un debat posterior en el lloc des el 1937 per l’Aliança Cooperativa In-executats encara. També ha rea- manera molt Universitat de de la projecció. Una projecció que recor- ternacional (ACI) i adequades, en la sevalitzat els vídeos corporatius per A poètica amb un aire d’esperança molt bo- Barcelona al 2009, que va ser molt fort i dem especialment per la seva emotivitat va redacció sobretot, el 1966. Les actualsla corda i part dels vídeos artístics nic cap a un altre tipus de societat. va derivar en l’ocupació de diversos edifi- ser la de l’Associació de veïns del Gòtic de normes internacionals del cooperativis-del projecte Odisseu de Sal. cis per crear una nova universitat popular. Barcelona, en una bar al costat de la plaça me, però, són producte d’una darreraActualment, es dedica a l’àmbit Reial. Era gent que havia viscut la Transició adequació feta en el marc d’un Congrés - Quin és l’origen del projecte? Vam escollir la Nerea entre vàries candida-de l’educació i està més inte- És un projecte nascut al 2009 a un ta- de primera mà i estava molt implicada en de l’ACI realitzat a Manchester el 1995 i tes perquè era la més fresca, transparentressada en l’ús del vídeo com a inclouen l’autonomia i independència de ller de l’escola del Centre de Cultura de i espontània. També estava vinculada a la lluita política. Actualment podeu trobar eleina de participació i transforma- les cooperatives com a centre de la seva Dones Francesca Bonnemaison, a Bar- moviments d’alliberament sexual des de la documental a Internet, al youtube.ció social. Treballa de professora existència. celona. Allà hi donen molta importància seva condició com a lesbiana. Era la mésdel cicle formatiu de Realització Randé i Ventosa era un ric ben allunyat a l’empoderament de les dones a través jove de les quatre protagonistes, tenia 19 - El documental com a eina de dels nostres preceptes de repartimentd’Audiovisuals a Tarragona. dels audiovisuals i la tecnologia, per això anys, venia d’Elx i estava a Barcelona per contrainformació del treball i la riquesa. I molt probable-Li agrada gaudir de temps per ofereixen diversos cursos de formació estudiar psicologia. No havia tingut gaire Sí, és una eina molt útil i necessària, tal ment mai no va anar a Rochdale, tot ia viatjar, pensar, cuinar i sentir; audiovisual Tenen un taller de Documen- experiència prèvia d’activisme social ni la com està el pati. De fet, el documental ja que podria haver-hi anat. De fet tot aixòtambé dedicar-lo a la gent que tal Social d’unes 400 hores impartit per seva família tenia cap consciència política naix des dels seus orígens amb la volun- no importa massa. Tampoc hi va anarl’envolta. Col•labora habitualment Belkis Vega, una professora amb molta i, per això precisament, la Nerea ens agra- tat de servir per a la denúncia del sistema, Joaquim Llorens Abelló i no deixa deen diversos moviments socials experiència provinent de la Escuela Inter- dava. Perquè representa la protagonista per a la crítica social, tal com encunyen el ser, per això, un dels més importantsd’arreu dels Països Catalans. nacional de cine y TV de San Antonio de que ha patit la transformació política més terme l’escola anglesa de John Grierson o anarquistes i cooperativistes del Priorat. los Baños (EICTV) a Cuba. Es treballa per ràpida, en qüestió d’un any o dos, i ho fa la soviètica de Dziga Vertov. Un documen- El que de veritat importa són els valors- Has codirigit “No s’accepten grups i cadascun fa el seu propi documen- des de la frescura. Després està la Tamara, tal és valuós i commociona quan narra no que el cooperativisme defensava i defen-propines”, sobre l’activisme so- tal. Hi surten documentals veritablement militant de diversos espais a Gràcia com la allò que és obvi i que t’expliquen els mitjans sa, els que fomenta i els que promou. Icial professionals. plataforma contra l’especulació urbanística, convencionals, sinó quan narra una altra in- aquests no són altres que l’autoajuda,Sí, la idea va ser d’una de les altres di- la Torna i l’Espai País Valencià. De Tamara formació que es troba “rascant” darrere de l’autoresponsabilitat, la igualtat, l’equitat,rectores, l’Antònia, politòloga mallorquina, - Qui hi havia al teu grup? admiràvem la seva vitalitat i la capacitat la realitat mostrant-li a l’espectador alguna la solidaritat, l’honestedat, la transparèn-i per casualitat va caure a les seves mans Les directores que vam coincidir per fer de vincular la lluita social amb una visió cosa reveladora per a la seva existència. cia i la responsabilitat social.