Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya - Papers nº 149 Abril 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Catalunya - Papers nº 149 Abril 2013

1,614
views

Published on

Catalunya n 149 Publicaci

Catalunya n 149 Publicaci

Published in: News & Politics

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,614
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Abril 2013 · núm. 149 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Fotografia: Roser Arques (http://www.flickr.com/photos/roserarques/)Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 149 · Abril 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Fotografia: Roser Arques (http://www.flickr.com/photos/roserarques/)Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. 2 · Editorial Abril de 2013 EDITORIAL> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS 1r de Maig de 2013:Camí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760Ciutadella Per l’AutogestióTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS Repartim el treball i la riquesa• Federació Metal·lúrgica de ECatalunya (FEMEC) l 1r de Maig és el Dia Internacio- gegant projectes i accions que aturin• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit nal de la classe treballadora, un l’agressió, i que ens condueixin a una• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) dia de lluita de la classe social a la que nova societat que doni prioritat a les• Federació de Sanitat pertanyem el 99% de la població, un necessitats de les persones enfront dels• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) dia per sentir-nos de la mateixa classe mercats econòmics i financers.• Federació d’Administració social, per confluir totes les persones, Des de la CGT diem que no podem se-Pública (FAPC) ja siguem empleades, aturades, joves, guir resignats davant el drama de l’aturVia Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 pensionistes, migrants, estudiants, i proposem l’ocupació de les empreses desnonades, excloses... El 1r de Maig, que tanquin sent les i els treballadorsFEDERACIONS COMARCALS un dia per reivindicar als carrers la de- els qui les gestionem i rebem el fi-Anoia fensa de la nova societat que creiem, nançament i assessorament públic queCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es basada en la llibertat i la justícia social. ara es destina per tancar-les.Baix Camp/Priorat Aquest 1r de Maig és el cinquè con- Enfront de l’atur proposem repartirRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat secutiu que vivim després de l’esclat el treball, reduint la jornada laboral,Tel. 977340883. Fax 977128041 d’aquesta crisi del sistema capitalista proposem avançar l’edat de jubilació,Baix Llobregat provocada conscientment pel poder, per poder treballar totes i tots. Propo-Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat per polítics corruptes, pels rics i espe- sem repartir la riquesa a través d’unaTel. 933779163. Fax 933777551 culadors amos de la banca, de la gran reforma fiscal que acabi amb el frau,Comerç, 5. 08840 Viladecans patronal, de les multinacionals. els paradisos fiscals, les exempcionscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 Ens han conduït a una situació d’impostos a les grans fortunes i em- d’emergència social. Han creat sis preses i que siguin els rics els qui pa-Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell milions d’aturats, han rebaixat els guin més, perquè la sanitat, l’educació,Tel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com salaris, ens neguen el dret al treball, la protecció social siguin públiques i a un conveni col•lectiu, retallen les universals, per totes i tots. No podemBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona despeses socials, privatitzen la sanitat, seguir resignats, davant un sistemacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 l’educació, redueixen la protecció so- polític i social imposat pel capitalismeGarraf-Penedès cial, ens fan pagar un deute il•legítim, que aconsegueix portar-nos a situa-Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat privatitzen les grans empreses, els ser- cions de gana, violència, desesperació,Tel. i fax 938934261 veis públics, rebaixen les pensions, tots a la destrucció de la vida al planeta.Maresme els drets els converteixen en negocis... Des de la CGT proposem lluitar, ocuparUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com i tot això gràcies a una classe política els carrers, els espais públics, propo-Tel. i fax 937909034 immoral, corrupta, que solament rep sem una mobilització permanent con-Vallès Oriental ordres de la Troica (BCE-UE-FMI) i tra el sistema, negar-nos a col•laborarFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com abandona la seva obligació de servir al amb ell, proposem convocatòries deTel. 935931545. Fax 935793173 poble, generant un sistema polític que vagues sectorials i generals perquè laFEDERACIONS INTERCOMARCALS nega la veritable participació demo- població sigui la veritable protagonis-Girona cràtica a aquest poble. ta de la nova societat que volem, unaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona La perversitat d’aquest atac ideològic societat de repartiment, d’igualtat icgt_gir@cgtcatalunya.cat i estratègic no té límits. Hem de ser justícia. Una societat autogestionària,Tel. 972231034. Fax 972231219 nosaltres, totes i tots, els qui donem antipatriarcal, ecologista, no racista niPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - les solucions des de l’autogestió, en- xenòfoba... llibertària.lleida@cgtcatalunya.cat Aquest és l’únic camí: l’autogestióTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici >> Agurrelg2, 3a Planta, 43005 Tarragona “Volem expandir el pensament llibertari per tots elscgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528 mitjans”FEDERACIONS LOCALS M. Àngels Rodríguez, entrevista al “Catalunya”número 43, 2003BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonBerga T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Balç 4, 08600 Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i Laurasad@cgtberga.org Tel. 938216747 Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, PepManresa Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,Circumval·lació 77, 2n - 08240Manresa Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i lesmanre@cgtcatalunya.cat federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció iTel. 938747260. Fax 938747559 subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecresRubí tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinyahotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions:Sabadell comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.Rosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i745 01 97 col·laboradors.TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:cgtterrassafl@gmail.com D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació deCastellar del Vallès la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsVallès mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cgt.castellar-v@terra.es, cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTel./fax 93 714 21 21 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Sallent Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Clos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.cat - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sort Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsPl. Major 5, 25560, Sort d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.pilumcgt@gmail.com Més informació a http://cat.creativecommons.org/
  • 4. Abril de 2013 Tema del mes · 3 El 15 de març el Consell de Ministres va sotmetre a la classeTEMA DEL MES treballadora a una nova agressió que completa els plans de la reforma de les pensions, amb un enduriment de l’accés a aquest dret i una baixada de les quanties a percebre.El govern espanyol aprova unanova i radical retallada de lespensionsCop radical i contundent contra les pensions, o potser míssil a la línia de flotació de la jubilació. O fins i tot bomba dedestrucció massiva en el cor de la Seguretat Social. Els adjectius i qualificatius es van quedant curts per a descriure ladarrera reforma de les pensions aprovada pel govern espanyol el fatídic 15 de març, que sense gaire soroll mediàtic avingut a retallar novament les pensions públiques. Acostumats com estem, aquesta nova i històrica agressió als dretsdels treballadors ha passat pràcticament inadvertida.Àlex Tisminetzky, majors d’edat disposats a treballar pelsAdvocat laboralista del Col•lectiu salaris més precaris entre els precaris.Ronda Un pou sense fiCinc anys fatídics Les contínues reformes de la Seguretat Social semblen no tenir fi, i s’estenenEn només 5 anys l’Estat espanyol por- tant com les ànsies dels bancs de con-ta acumulats 4 contrareformes de la trolar la gran caixa de les pensionsSeguretat Social, amb l’agreujant de públiques. I és que a pesar de la pro-que tres d’elles s’han donat només en paganda, els treballadors segueixenels darrers 2 anys. sense voler (o poder) fer-se plansEn Zapatero va obrir la veda al 2007, privats de pensions, i el govern es-amb el suport dels sindicats CCOO panyol ha decidit que potser retallanti UGT, justificant-se amb veu ben al màxim la jubilació potser finalmentbaixa. I es van rebaixar les pensions poden començar a fer el gran negocid’invalidesa i es va obrir el gran meló del segle. El resultat però és a costade la jubilació, la gran partida pres- de la majoria, que haurà de treballarsupostària que anhelen les entitats fi- més anys per aconseguir pensions mésnanceres per a engrandir les pensions baixes.privades.I abans de marxar, al 2011, el gover- Normativa analitzada:nant “progressista” del PSOE ens va Real Decreto-ley 5/2013, de 15 dedeixar com a herència un nova reta- marzo, de medidas para favorecer lallada de les pensions, i novament amb continuidad de la vida laboral de losel suport dels sindicats majoritaris, trabajadores de mayor edad y promo-ara en forma d’augment de l’edat de ver el envejecimiento activojubilació de 65 a 67 anys, i amb més sidi d’atur de majors de 55 anys. geix la llei, de 33 o 35 anys d’afiliació. anys abans de la jubilació), i amb unes Real Decreto 1716/2012, de 28 denous càlculs que reduïen les pensions mínimes possibilitats de reincorporar- diciembre, de desarrollo de las dispo-pràcticament al 20%, segons estudis se al mercat laboral. Aquesta situació siciones establecidas, en materia dede la CEOE. Jubilació Subsidi d’atur de pot generar no només situacions de prestaciones, por la Ley 27/2011, dePerò la nova onada conservadora noen va tenir prou, i en entrar amb força anticipada majors de 55 anys misèria i precarietat, a persones que han cotitzat durant dècades, sinó a més 1 de agosto, sobre actualización, ade- cuación y modernización del sistemaa la Moncloa en Rajoy no va trigar ni pot generar un nou exèrcit d’aturats de la Seguridad Social Abans d’aquesta onada de reformes,sis mesos en retallar la quantia de la El juliol de 2012 el govern de Rajoy un treballador que volia jubilar-seprestació d’atur a tothom, però espe- va donar la primera estocada a aquesta anticipadament podia fer-ho a partircialment augmentant l’edat del subsidi prestació tan fonamental per a la vida dels 61 anys, sempre i quan tingues 30de majors dels 52 als 55 anys. de tants treballadors que han perdut anys cotitzats. Ara la situació canvia radicalment: la feina en una edat tan difícil per aReal Decret aquest mateix treballador haurà reincorporar-se al mercat laboral. Con- cretament, es va augmentar de 52 a 55 d’esperar fins als 65 anys (4 anys des-per “afavorir la prés), i a més a més haurà de tenir com anys els que es necessiten per a accedir a mínim 35 anys cotitzats. Si no els al subsidi, i es va reduir de 900 a 700continuïtat de la compleix haurà d’esperar a jubilar-se euros la cotització a la Seguretat Social que havia de realitzar el SPEE (l’anticvida laboral” als 67 anys. INEM) per cada beneficiari. L’única excepció a tant radical mesura Però encara faltava l’agressió més an-Però el plat fort, com sempre, estava a serà els afectats d’Expedients de Re- tisocial; amb la nova reforma de marçla prestació de jubilació, i el passat 15 gulació d’Ocupació (ERO), que po- de 2013, tampoc tindran dret a aquestde març el govern espanyol va tornar a dran jubilar-se amb 63 anys, amb la subsidi els aturats que en còmput fami-passar moltes línies vermelles de pro- condició que tinguin 33 anys cotitzats, liar percebin quanties superiors a 481tecció social, sota el paradoxal titular ja que si no compleixen aquesta con- euros per cada membre. Per exemple;de voler afavorir la continuïtat de la dició també hauran d’esperar-se als 67 si la esposa de l’aturat percep un salarivida laboral dels súbdits espanyols. anys per a jubilar-se. de 1.000 euros, en una família senseLa nova reforma, però, no és res més Cal tenir en compte a més, que amb menors a càrrec, el marit ja no perce-que una nova i radical rebaixa de les una taxa d’atur que supera el milió brà el subsidi d’atur per superar entreprestacions de jubilació, que a més d’aturats als Països Catalans, i el 50% els dos el límit establert (480 per dosserà pràcticament inaccessible per a la entre el jovent, és fàcil de predir que persones, 960 euros).gran majoria de la població fins als 67 moltes d’aquestes persones no podran Aquesta reforma deixarà milers ianys, i que encara és més socialment arribar a la jubilació amb carreres de milers de treballadors sense subsidiinjusta al endurir els requisits del sub- cotització tant altes com les que exi- d’atur (i sense la cotització als darrers
  • 5. 4 · Tema del mes Abril de 2013Nova i radical retallada de les pensionsLa pensió és un dret socialEl Sistema Públic de Pensions, la nova peça a cobrar pels mercats i els políticsSP Comitè Confederal CGT zadores, la trobem en l’any 1997 (la relació cotitzadores/pensionistes, va Reformes de les pensions baixar fins a 1,5) i va donar lloc a queE l nostre Sistema Públic de Pen- els poders públics (govern del PSOE) Reforma 1985 sions es basa en tres principis: conjuntament amb els sindicats CCOO Signants: PSOE + Patronal. CCOO convoca vaga general.De repartiment, que significa que amb i UGT i la patronal CEOE i CEPYME, Edat de jubilació: 65 anys.les cotitzacions d’un any es paguen pactessin i apliquessin la Llei 27/97 Període de càlcul: De 2 anys es passa a 8 anys.les pensions d’aquell any. De solida- de Racionalitat per la sostenibilitat del Anys cotitzats necessaris per al 100€ de la pensió: 30 anys.ritat, és a dir, que tots i totes contri- Sistema Públic de Pensions amb dues importants modificacions en el nostrebuim i totes i tots en som beneficiaris. Reforma 1997D’equitat, el que significa la redistri- sistema públic de pensions: el període Signants: PP, PSOE i altres + Patronal + CCOO-UGT.bució de la riquesa social, tractant des- de càlcul passa (progressivament) dels Edat de jubilació: 65 anys.igualment als desiguals per a arribar a anteriors 8 anys als 15 anys i els anys Període de càlcul: De 8 anys es passa a 15 anys (inclosos dies pagues extres).certes cotes de justícia social. Aquests cotitzats necessaris per al 100% de la Anys cotitzats necessaris per al 100€ de la pensió: 35 anys.principis són els que regeixen la Llei Base Reguladora, també, progressiva-General de la Seguretat Social per a ment, passen dels 15 anys als 35 anys. Reforma 2006donar compliment al mandat consti- En l’any 2008 els cotitzadors eren 19.500.000 persones i el 2012 s’han Signants: PSOE, PP i altres + Patronal + CCOO-UGTtucional de l’article 41… “Els poders Edat de jubilació: 65 anys.públics mantindran un règim públic perdut 3,2 milions de cotitzadors, el que ha comportat un decreixement Període de càlcul: De 15 anys (inclosos dies pagues extres) es passa a 15 anys reals.de Seguretat Social per a tots els ciu- Anys cotitzats necessaris per al 100€ de la pensió: 35 anys.tadans, que garanteixi l’assistència i d’ingressos ingents que ha fet “ne-prestacions socials suficients davant cessari” estirar de les diferents caixes de reserva (excedents de les Mútues i Reforma 2011situacions de necessitat, especialment Signants: PSOE, PNV, CiU, PP i altres + Patronal + CCOO-UGT.en cas d’atur. L’assistència i presta- Fons de Reserva amb que compta el nostre Sistema Públic de Pensions, per Edat de jubilació: 65 anys / 66 anys / 67 anys.cions complementàries seran lliures.” Període de càlcul: 25 anys de forma gradual a partir del 2013 i en plena vigència en elEls poders públics han de crear i ge- la friolera de 11.000 milions d’euros per a pagar a pensionistes. 2027. Es revisarà automàticament cada cins anys, en funció de l’esperança de vida, i esnerar les condicions polítiques per El gener de 2013 el PP va congelar tendeix a tota la vida labora, reforçant el factor de contributivitat.a la defensa de l’interès general i, l’aplicació de la Llei 27/2011 pactada Anys cotitzats necessaris per al 100€ de la pensió: 38,5 anys / 38,5 anys / 37 anys.d’aquesta manera, donar complimenta l’obligació política i normativa de la pel PSOE i sindicats CCOO, UGT idefensa d’allò que és comú, del de tots patronals CEOE i CEPYME, referent manera metòdica i calculada, ha estat i menys encara, si a partir de març de nostres pensions públiques (67.000i totes i, especialment, en situacions de a les jubilacions anticipades i “pre- “racionalitzat” en termes d’economia 2013, es considera tota la vida laboral. milions d’euros).necessitat. jubilacions” i va donar un termini de política des de l’any 1985, sobre la - Se’ns obliga a retardar “voluntària- El mercat privat, sobretot el financer,La situació de l’actual mercat de tres mesos a la comissió del Pacte de base de la mateixa argumentació que ment” la nostra jubilació més enllà sempre ha considerat que el mos detreball referent a actius ocupats/ Toledo per a revisar el factor de sos- ara es “brama” pels mercats financers dels 65 anys, per no tenir cotitzacions la Seguretat Social és massa apetitós,desocupats i cotitzadors, se situa en tenibilitat, que no és sinó el parany i els seus representants a Brussel•les i suficients, al no tenir els anys cotitzats com per a seguir sent “monopoli” del16.300.000 persones ocupades i co- polític per a “tornar a racionalitzar així s’han articulat les lleis que aparei- suficients per al 100% de la Base Re- sistema públic.titzant, alhora existeixen gairebé 3,2 el Sistema Públic de Pensions” en xen en el quadre adjunt. guladora. S’engrandeix la desigualtat i Per a la CGT, les pensions són un dretmilions de persones parades amb els seus dos aspectes més sensibles: es privilegia als salaris alts i a una mi- social, pel que avui, com sempre, rei-prestacions bé contributives, bé assis- augmentar el període de càlcul dels noria de treballadors/es amb carreres vindiquem:tencials, que les seves cotitzacions són 25 anys que comencen a comptar a 1 La realitat actual laborals llargues i ininterrompudes. - El Dret a la Pensió Pública Suficientcobertes pel INSS. Les persones pen- de gener 2013 de manera progressiva - Es desvien fons públics cap als plans i Digna per a tots i totes.sionistes actuals suposen 8,2 milions. fins al 2027, fins a possiblement tota la - Els drets de tots i totes són violats privats de pensions. - El Dret al treball i a l’ocupació per aEns trobem en conseqüència que, per vida laboral, i augmentar l’edat de ju- i la mercantilització de les necessitats - S’afebleixen els principis de repar- tots i totes o una renda social suficientcada pensionista, es troben cotitzant i bilació real, sobre la base de penalitzar sembla un fet que ens retorna a una timent, solidaritat i suficiència del per a viure amb dignitat.ocupades gairebé 2 persones, en con- o directament impedir les jubilacions realitat classista, mutualista i discri- nostre Sistema Públic de Pensions, a - El Dret a treballar menys hores per acret 1,98 i si sumem els cotitzadors anticipades (endurint els requisits) fins minatòria. l’aprofundir en la contributividad de treballar tots i totes.desocupats, la ràtio puja al 2,3. a acostar la data real a la data teòrica, - Es priva del dret a pensió a un nom- tota la vida laboral i es facilita que - El Dret a la Jubilació als 60 anys.Aquesta situació, encara més difícil, 67 anys. bre important de treballadors per no la banca assumeixi cada vegada més La CGT seguirà lluitant per a defensarés a dir, menys ocupats i menys cotit- El Sistema Públic de Pensions, de tenir els 25 anys efectius de cotització aquest 8,8% del PIB que suposen les aquest dret social.Amb el “Pensionazo” el govern espanyol torna a atacarels drets socials de col·lectius vulnerablesRedacció sos als drets socials, amb l’enduriment duïda la seva pensió de jubilació entre ingressos no superiors al salari mínim seus pares si aquests tenen ingressos de les condicions per accedir a la ju- un 6,5% i un 8%. La jubilació parcial interprofessional (SMI). suficients, segons la llei, per mantenir bilació completa anticipadament i per necessitarà un mínim de 33 anys cotit- Pel que fa a l’accés al subsidi per als tota la família. Els ingressos suficientsE l Govern endureix les condicions cobrar la prestació per als aturats ma- zats (ara eb són 30). Els jubilats par- majors de 55 anys, a partir d’ara no es es limiten a 481 euros mensuals per per a poder jubilar-se anticipada- jors de 55 anys que hagin esgotat tots cials veuran reduïda la seva jornada tindran en compte únicament les ren- cada membre de la unitat familiar, se-ment (abans de l’edat legal que va a els subsidis. entre un 25% i un 50% o fins i tot fins des del desocupat, sinó les de la unitat gons la llei estatal.passar a poc a poc dels 65 als 67 anys), El Govern espanyol ha aprovat que a un 75% si el treballador rellevista és familiar. Si el conjunt de la unitat fa-i per a poder cobrar la prestació per passi a exigir-se un mínim de 35 anys contractat a temps complet i de mane- miliar supera el 75% del salari mínimatur a les persones majors de 55 anys. cotitzats per accedir a la jubilació an- ra indefinida. interprofessional (641,30 euros perS’exigiran 35 anys de cotització per a ticipada de forma voluntària i 33 anys El Govern espanyol també obre la 2013) –l’equivalent a 930 euros en elaccedir a la jubilació anticipada vo- en els cas de la jubilació anticipada possibilitat de compatibilitzar el tre- cas d’una parella- no podrà cobrar elluntària i 33 anys cotitzats en el cas de forçosa i també en la jubilació parcial. ball per compte propi o aliè, ja sigui subsidi per a majors de 55 anys quela jubilació anticipada forçosa i també A més a més, també s’eleva l’edat per a jornada completa o a temps par- han esgotat totes les prestacions i queen la jubilació parcial. accedir-hi, de manera que la jubilació cial, amb el cobrament d’una pensió encara no poden acollir-se encara a laTot i que el ministre espanyol anticipada voluntària no serà possible de jubilació. Aquesta opció, però, no jubilació. El subsidi per a majors ded’Economia, Luis de Guindos, havia fins als 63 anys –i s’incrementarà pro- serà possible en el cas de jubilacions 55 anys se situa en la línia d’altresassegurat que el Govern de Rajoy gressivament fins els 65 anys el 2027-, anticipades o bonificades per treballs programes, com el pla Prepara, queno contemplava noves retallades per mentre que la forçosa s’ajornarà fins penosos o tòxics. Fins ara, la possibi- preveu l’ajuda de 400 euros per aaquest any, el divendres 15 de març, els 61 anys, i s’apujarà fins els 63 el litat de compatibilitzar treball i pen- aturats sense cobertura. El Governel consell de ministres no va fer altra 2027. Ara bé, tots aquells que es ju- sió només existia per als assalariats a espanyol ja va excloure d’aquest placosa que tirar endavant nous retroces- bilin de forma anticipada veuran re- temps parcial i per als autònoms amb els desocupats que convisquin amb els
  • 6. Abril de 2013 Tema del mes · 5Nova i radical retallada de les pensionsNou “pensionazo” del PP:El desmantellament d’un bé col·lectiu tipus d’ingressos econòmics.Secretariat Permanent Comitè sèrie de retallades que acaben de tan- ver cotitzat un any més fins a arribar a penalitzada; ja no serà necessari el Des de la CGT ja no esperem dels go-Confederal CGT car el cercle d’empobriment progres- aquests 25 últims anys. relleu d’un treballador per un altre i vernants que facin marxa enrere en els siu de totes les persones treballadores. - El 2027 s’exigirà haver cotitzat 37 s’allargarà el temps de treball del ju- processos regressius dels drets socials Aquesta vegada es tracta d’una nor- anys per a obtenir el 100% de la pen- bilat parcialment fins a un 75% de la i laborals que han imposat a cop deE mativa crua i definitiva amb més edat sió, el que suposarà una retallada de la jornada, sent abans del 25%. decret sense cap justificació més enllà l passat 15 de març el Consell de Ministres del govern espanyol va per a cobrar-les, més anys de cotització mateixa de fins al 8%. - S’impossibilita l’accés dels joves de la de complir amb els dictats de lasotmetre a la classe treballadora a una i menys diners de pensió. I amb difi- - S’endureix encara més l’accés a la a les ocupacions, ja que s’incentiva Troica (BCE-FMI-UE).nova agressió que completa els plans cultats afegides per als treballadors de jubilació anticipada , on es donen dos allargar la vida laboral amb un 2% més Ja no ens serveixen les seves solucions.de la reforma de les pensions del 2011, més de 50 anys, tot això sense conèi- casos: de pensió cada any que es treballi des- Hem de trobar camins col•lectius queamb un enduriment de l’accés a aquest xer-se el factor de sostenibilitat del sis- * Jubilació anticipada forçosa –la que prés de l’edat de jubilació, es permet ens condueixin a exercir la nostra sobi-dret i una baixada generalitzada de les tema que ja s’encarregaran de dir-nos- resulta d’un acomiadament– on el compaginar un treball amb la pensió rania amb solucions com l’autogestióquanties a percebre. el quan els vingui en gana. 2027 serà de 63 anys, exigint un mínim i s’eximeix als empresaris de cotitzar de les empreses que tanquin amb as-En el conjunt de la societat i en el sí de Entre les mesures cap destacar les se- de 33 anys cotitzats i amb una retallada per aquests treballadors. sessorament i finançament públics,la CGT estem fastiguejats d’un govern güents: de la pensió a cobrar que pot arribar a Així les coses ens preguntem qui cotit- el repartiment de la riquesa a travésque solament sap gestionar l’estat des - L’edat legal de jubilació de 67 anys més del 7%. zarà a partir d’ara i qui podrà accedir d’una fiscalitat justa -que paguin moltde la contínua agressió a les persones manté la seva entrada en vigor per a * Jubilació anticipada voluntària, on a una ocupació. Per aquest camí mai més qui més tenen- i el repartiment delque aquí vivim i treballem amb una sè- 2027 . l’edat de jubilació serà de 65 anys en es corregirà el major problema social treball, treballant menys sense dismi-rie de mesures econòmiques i socials - Per a calcular la pensió es tindran en 2027, augmentant a 35 els anys cotit- que té l’estat espanyol, que és el de nució salarial, per a treballar totes ique ens han conduït a una situació compte els últims 25 anys, no 15 com zats i amb una retallada de les pensions les 6 milions de persones que han es- tots.insostenible. Les últimes decisions en fins a ara, una cosa ja anunciada. Així, ha cobrar de fins a un 8%. tat expulsades del món del treball i els És l’únic camí.l’àmbit de les pensions ens deixen una des de 2013 fins a 2023 s’exigirà ha- - La jubilació parcial també es veu gairebé 2 milions de famílies sense capEl govern del PP inicia una nova fase deldesmantellament del sistema públic de pensionsRicard Sáez / @INFOBAIX En ocasió de la nova contrareforma, el govern ha regulat els pactes empresa- quantia de la pensió. El canvi del mèto- de de càlcul s’aplicarà progressivament Nou favor als plans econòmic Alternativas Económicas el 9 de març d’enguany, pocs dies rials que impliquen prejubilacions o fins el 2023, i cada any el càlcul es farà privats abans de la aprovació definitivaE l consell de ministres del govern jubilacions parcials que s’hagin apro- tenint en compte un any més de la vida d’aquestes retallades en el sistema de espanyol reunit el 15 de març va vat amb posterioritat a l’1 d’abril, cosa laboral. La reforma també augmenta Si bé es cert que aquestes mesures su- pensions: “El tema de la crisi de lesaprovar una bateria de mesures que que l’anterior pensionazo no va arribar en dos anys (dels 35 als 38 anys) el posen un punt d’inflexió en el procés pensions depèn molt més del plante-consolida i aprofundeix la contrare- a regular. període cotitzat per arribar al 100% de desmantellament del sistema públic jament inicial i la posició ideològicaforma de les pensions de l’any 2011 Entre els aspectes més destacats de la jubilació. Les entitats socials la- de pensions, no estem parlant d’un es- de l’observador que de sòlids càlculsaprovada per l’executiu del PSOE. d’aquesta norma, que suposa l’enèsim menten que aquesta mesura penalitza deveniment nou. Des de l’establiment econòmics. El debat (sobre la viabili-Com en anteriors ocasions, la reforma incompliment electoral del Partit Popu- indirectament la jubilació parcial i la del Pacte de Toledo l’any 1995, les tat del sistema públic de pensions) vatorna a ampliar els períodes de carèn- lar, hi ha el manteniment de l’edat de jubilació anticipada i asseguren que la pensions han anat minvant, a la vega- servir, per veure que la raó principalcia (temps mínim cotitzat per accedir a jubilació ordinària als 67 anys i la seva reforma incentiva allargar la vida la- da que des de diferents àmbits s’han per plantejar l’anomenada crisi resi-una pensió), amplia l’edat per accedir entrada en vigor l’any 2027. Per al càl- boral amb un 2% més de pensió cada potenciat els plans privats de pensions deix en que el desenvolupament dea aquest dret i es redueix la quantitat cul de la pensió es tindrà en compte els any que es treballi després de l’edat de com una inversió individual neces- les pensions privades és un magníficde la pensió de jubilació, precisament 25 anys anteriors a la data de jubilació jubilació, cosa que permet compagi- sària per completar la pensió pública. negoci per al sector financer. Ja quequan les pensionistes són cada vegada i no els últims 15 anys com es feia fins nar un treball amb la pensió i eximeix Recentment, l’economista Miren quan baixa l’import de les pensionsmés l’únic suport de moltes unitats fa- ara. A la pràctica, denuncien els sindi- l’empresariat de l’obligació de cotit- Etxezarreta afirmava lo següent en un públiques, s’estimula la contractaciómiliars arreu de l’Estat. cats, això suposarà una reducció de la zar per aquest gruix d’assalariades. article publicat a la revista d’anàlisi de plans privats de pensions”.
  • 7. 6 · Treball - Economia Abriil de 2013 És l’hora que el conjunt de la classe treballadoraTREBALL - ECONOMIA i de les persones donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el TreballContra l’atur: Ocupa l’empresa.Autogestió!SP Comitè Confederal - Els poders públics promouran efi-Confederació General del Treball caçment les diverses formes de par- ticipació en l’empresa i fomentaran mitjançant una legislació adequada,D les societats cooperatives. També esta- avant de les 6 milions de persones bliran els mitjans que facilitin l’accés expulsades del món del treball, dels treballadors a la propietat delsals gairebé 2 milions de famílies sense mitjans de producció (Art. 129.2 de lacap tipus d’ingressos, a les retallades constitució de 1978).socials, laborals i de les llibertats pú- Recordem que actualment, l’ocupacióbliques, enfront d’un sistema corrupte, s’està creant gràcies a que els i lesinjust i desigual, enfront del robatori treballadores acceptem la baixada degeneralitzat de les arques públiques salaris per a impedir acomiadaments.per part de la classe política i la patro-nal al tancar empreses, la CGT passa a Si som les i els treballadors qui esteml’acció amb la proposta “Contra l’atur, creant ocupació amb els nostres di-Ocupa l’empresa. Autogestió”. ners, hauríem d’exigir la propietat deA la CGT, creiem que és l’hora que el l’empresa que ens correspongui.conjunt de la classe treballadora i de En aquest context de crisi/estafa, desles persones que aquí vivim donem de la CGT, exigim que els dinersun salt cap a endavant en les nostres públics serveixin per a ajudar a lespropostes i plantejaments a partir de i els treballadors, a la població mésla necessitat de repartir la Riquesa i el desfavorida, per a seguir mantenintTreball. l’ocupació i no per a tancar empreses,Per a revertir la situació d’emergència ni per a rescatar a la banca o pagar unsocial que el conjunt de la població deute il•legítim.sofrim, des de la CGT, plantegem una Des de la CGT animem a la classe tre-exigències senzilles i clares: balladora a passar a l’acció, a no ac-- Qualsevol empresa abans de ser tan- ceptar amb resignació el tancament decada s’ha de possibilitar la seva cessió més empreses ni més ERO, i fem unaen usdefruit al col•lectiu de treballa- crida a quedar-nos amb les empreses,dors i treballadores disposat a fer-se una crida a participar en aquest procéscàrrec de la mateixa, de la seva via- d’autogestió cooperativa i reivindica-bilitat i producció, amb ajuda pública tiva.per al seu reflotament i assessorament. Pels nostres drets … … Contra l’atur,(Acords del XVI Congrés de la CGT). Ocupa l’empresa. Autogestió!Desmantellar els serveis socials públics municipals:nou objectiu del Partit PopularMoisès Rial, Secretari de desgravar fiscalment les pèrdues a ca- legitimitat d’assumir el deute i dels ques, respectant en tot cas el principi habitatge social, inserció i forma-Comunicació de CGT Catalunya sinos i deixar de perseguir els 90.000 límits de dèficit i el que comporta a d’eficiència i la resta dels requeri- ció laboral, reforç escolar, ajudes@llibertats milions d’euros d’evasió fiscal, que la societat. ments de la legislació d’estabilitat d’emergència social, discapacitats, evitarien sofriment i retallades massi- I ara pretenen un desmantellament in- pressupostària i sostenibilitat finan- etc, essent un austericidi social que ves i ara ens sotmeten al “rigor pres- tegral de l’administració més propera cera. A aquests efectes serà necessari pretén que la taca de l’exclusió so- supostari”. al ciutadà, l’administració local, amb l’informe previ de la Comunitat Au-L cial no sigui l’excepció, sinó la nova a modificació constitucional que Aquest fet, i per tant l’estrangulament un avantprojecte de llei que pretén tònoma en què s’assenyali la inexis- norma de la mà de ”l’estabilitat pres- imposa la supeditació dels pres- lent per l’augment del pagament del modificar la Llei 7/1985 de Bases de tència de duplicitats i de l’interventor supostària”, sota amenaça de retenciósupostos públics al pagament del deute i els seus interessos, majoritària- règim local per podar les competèn- de l’ens local sobre la sostenibilitat de liquidació de tributs de l’Estat endeute, abans que la prestació de ser- ment deute privat de la banca rescata- cies locals, així com la llei reguladora financera de les noves competències”. cas d’incompliment.veis socials públics, va ser perpetrada da amb fons públics, per davant dels d’hisendes locals, per situar límits de Aquest fet suposa l´aniquilació de Si amb aquest fet no és suficienta l´esquena de la ciutadania el 27 de serveis públics bàsics, imposant sos- la inversió pública a l’esforç social de l’autonomia local i de les competèn-setembre de 2011 per la majoria par- l´avantprojecte de llei del PP, preveu tres de dèficit a les diferents adminis- proximitat dels ajuntaments, i la Llei cies en serveis socials que es presten a la pràctica desaparició del personallamentària del bipartidisme de PSOE i tracions territorials que està suposant 7/2007 de l’Estatut bàsic de l’empleat la població, que en el cas dels serveisPP, mentre a fora del Congrés dels Di- eventual de les administracions lo- desmantellament progressiu de ser- públic i el règim jurídic de les admi- socials, atenen a 8 milions de perso- cals, restringint-se a tall d’exemple aputats es manifestaven ciutadans con- veis bàsics com la sanitat i l’educació, nistracions públiques i del procedi- nes a nivell estatal, que es veuran lli-vocats per moviments socials com el un màxim d´’una persona eventual als que en el cas de Catalunya, suposa ment administratiu comú, amb una gats de mans ja que no podran prestar#15M i sindicats com la CGT per de- municipis de 5000 a 10.000 habitants augment de les llistes d’espera, ven- clara voluntat de retallar el nombre més serveis socials que no li siguinnunciar l´austericidi econòmic i social i de cap als menys de 5000 habitants, da d’hospitals i equipaments públics de treballadors públics que atenen a de la pròpia competència, i que enperpetrat, ja que es va imposar un límit i per tant eliminant-se d’una plomada per acabar llogant-los als propis ve- la ciutadania. cas de dependre de la Generalitat o elde dèficit públic del 0,4% (0,26% del govern de l´Estat si no hi tenen accés, serveis complementaris de reforç en nedors, eliminant serveis nocturns El fet és que s´imposa enPIB en el cas de l’Administració de a Centres d´Atenció Primària(CAP), l´avantprojecte de llei que “Les en- subsidiàriament veuran impedits per l’àmbit social coberts per la majorial’Estat i el 0,14% a CCAA abans del retallades al Serveis d´Emergències titats locals només podran exercir ordre de l’austericidi, que tot i ges- de municipis, esdevenint una refor-2020), i que aquests límits de dèficit Mèdiques(SEM), augment de taxes competències impròpies, entenent tionar els municipis només el 7,27% ma laboral encoberta des de l´Estatestructural establerts a l’article 135.2 universitàries i copagament a l’FP, per aquestes les diferents de les com- dels pressupostos Generals de l´Estat a l’àmbit més proper al ciutadà comde la Constitució Espanyola seran vi- retallades de PAS i professorat uni- petències pròpies i les atribuïdes per consolidats de 2013 (16133 milions són els municipis i altres adminis-gents a partir de 2020. Aquest fet posa versitari, a instituts, que estan posant delegació, així com desenvolupar d’euros) d’un total de 221.641 mi- tracions, que cronificarà encara méscontra les cordes la viabilitat del sec- al límit el serveis públics universals, activitats econòmiques, quan no es lions d’euros pressupostats, tot i as- l’atur estructural endèmic, a menystor públic els propers 8 anys, tot per que afecten directament a la ciutada- posi en risc financer la realització sumir un 23% de serveis impropis, que hi hagi una resposta de la societatla modificació de la “intocable” Cons- nia, i que s´han traduït en retallades de les competències pròpies, no hi ara en perill de desaparició, i això que defensi que els serveis públics detitució espanyola, que en aquest cas, acumulades de 4.800 milions d’euros, hagi duplicitats amb les competèn- afectarà directament als col•lectius proximitat ni tocar-los, ja que ens hi“miraculosament” fou modificada per mentre administracions de l’Estat ni cies autonòmiques, i es garanteixi la més necessitats o ja dins l´exclusió va assumir més patiment, marginacióexigències de la troika de la UE en tan tan sols toquen partides com la de la sostenibilitat financera de les noves social, es tracti d’abandonament i exclusió social a barris, pobles i ciu-sols 2 setmanes. Això sí, s’asseguren a despesa militar, sense qüestionar la competències o activitats econòmi- assistencial a menors, gent gran, tats d’arreu de Catalunya.
  • 8. Abril de 2013 Treball - Economia · 7Prevaricació a Parcs i Jardins?Per uns els sobres i per altres les sobresSecció Sindical CGT Parcs i Jardins s’estava donant de les ampliacions de jornada i que la nostra estimada Direcció i Gerència no només no hanE l juliol de l’any 1998 tenim in- corregit aquest fet, sinó que han con- dicis evidents que la Direcció de tinuat amb aquest ús incrementant-lol’Institut Municipal de Parcs i Jardins un 370%. En realitat aquestes prolon-de Barcelona estava fent un ús abusiu i gacions de jornada s’haurien d’haverfraudulent de l’article 25 del Conveni pagat com a hores extres i com a talCol•lectiu (actual 31): Article 31. Jor- haurien d’haver cotitzat a la Seguretatnada. La jornada laboral es fixa en 35 Social.h. setmanals, com a prestació bàsica, En el món jurídic-legal incomplir unasegons sigui l’adscripció del personal sentència que el Tribunal Suprem t’haal seu grup corresponent. En el su- imposat per accions alegals sabent delpòsit que per raó de la naturalesa de que això suposa es diu PREVARICA-l’Institut o de l’especial qualificació CIÓ i és un delicte tipificat i severa-de les persones, haguessin d’ampliar ment castigat. En Parcs i Jardins hi hal’esmentada jornada amb caràcter sobres, i s’han pagant des de fa moltvoluntari, aquesta ampliació meritarà temps. Impunement. Val a dir que les persones que cobren aquests importsun plus per major dedicación horària no ho fan sabent del seu caràcterper cada hora que excedeixi de les fraudulent, i que no tenen cap culpaestablertes, en cap cas el conjunt del de l’activitat delictiva de l’Institut.personal afectat per aquesta mesura, Per tant les persones que han ampliatpodrà superar el 5% del total de la flicte col•lectiu presentat per CGT i com a premi a fidelitats, amistats, que sospitàvem i reconeix que aquest la seva jornada estan legitimats perplantilla. L’esmentada ampliació no declara: “el dret dels treballadors de la lleialtats i com a complement al sou 5% s’ha vist ampliat fins al 18’5% i reclamar la diferència entre les pro-tindrà la consideració d’hores extraor- plantilla a què es considerin les hores dels caps del nostre Institut. Molts són que pràcticament és tot el col•lectiu longacions de jornada i les hores ex-dinàries. prestades en prolongació de jornada els casos en què els propis treballadors de caps, sotscaps i capitostos i que co- traordinàries. Val a dir que en el seuLa direcció de l’Institut estava camu- durant l’exercici 1999, a efectes retri- del col • legi d’administratius i tècnics bren un plus d’especial dedicació. Pre- moment (2004) cap afectat als qualsflant la realització, de forma abusiva, butius, la qualificació d’hores extraor- demanen prolongar la seva jornada i tenen que el Comitè acordi amb ells els va tornar aquestes diferències esd’hores extres ocultant-li al Comitè dinàries “. la Direcció l’hi denega sense motius nous horaris de 40 hores mantenint els va fer càrrec dels costos jurídics qued’Empresa la informació relativa a ho- El 10 de gener del 2003 el Tribunal aparents. És doncs un repartiment complements pagament. la CGT va assumir, i que evidentmentres extres i prolongacions de jornada Superior de Justícia de Catalunya des- desigual de sobresous, que en molts El concepte en nòmina sembla molt qualsevol nova reclamació dineràriai es donaven irregularitats en les co- estima el recurs presentat per l’Institut casos es correspon amb un increment variat, però la despesa de massa sala- ha de fer-se individualment.titzacions a la Seguretat Social de les Municipal de Parcs i Jardins i el 17 de del temps de treball, però en altres ca- rial és en total una xifra anual que su- Actualment, i com a nota discrimina-hores de prolongació. febrer del 2004 el Tribunal Suprem sos ni tan sols es perllonga la jornada. pera el 1.000.000 d’euros. Si bé aquest tòria, el personal que realitza 40 ho-Inspecció de Treball en successives rebutja el recurs de cassació presen- Particularment durant l’estiu, que la 5% de marge per ampliar les jornades res no ha patit l’augment de jornadaresolucions, després d’investigar la tat per l’Institut Municipal reafirmant jornada a tot l’Ajuntament de Barce- es va crear per cobrir possibles neces- a les 37,5 hores sinó que segueix fentdenúncia presentada, requereix a així la decisió del Tribunal Superior lona és única de 35 hores i aquests tre- sitats de l’Institut, i de fet hi ha alguns jornada de 35 i cobrant 5 hores extresl’empresa a pagar a la Seguretat So- de Justícia de Catalunya. Per tant que- balladors continuen cobrant les “hores llocs de treball que sí necessiten am- setmanals addicionals, el que provocacial la diferència entre el que havia co- da clar que qualsevol excés per sobre extres”. pliar l’horari per atenció al públic i un tractament desigual evident entretitzat per les hores de prolongació i el d’aquest 5% permès com prolonga- Però ara tenim la confirmació, a la altres, la realitat és molt diferent. col•lectius de treballadors.que realment havia d’haver cotitzat en cions de jornada han de ser considera- Mesa Negociadora del passat 30 de La realitat és que una sentència del Mentrestant aquesta Secció Sindicalconsiderar aquestes hores com “hores des com a hores extres. gener la Direcció de l’empresa, en Tribunal Suprem (que es considera es reserva el dret de presentar davantextraordinàries”. Durant aquests últims anys teníem la plena discussió sobre la necessitat de llei d’obligat compliment i crea ju- la Fiscalia de Catalunya una demandaEl 27 de novembre de 2001 el Jutjat sospita que s’estava fent un ús abusiu legalitzar les diverses formes de jorna- risprudència) va vetar l’IM de Parcs i per prevaricació i mal ús dels dinersSocial 25 sentència a favor del con- d’aquest 5% i que s’estava utilitzant des de 40 hores setmanals, confirma el Jardins de Barcelona l’ús abusiu que públics.La Coordinadora Sindical Euromediterrània es va reunira TàngerCoordinadora Sindical per haver participat en manifesta- un dur combat per a organitzar-se i per convidats pel SNAPAP per a una reu- pitalista per a mantenir-se a costa delsEuromediterrània cions. Les manifestacions i protestes a combatre la pobresa i l’atur. nió preparatòria de la constitució de la treballadors. Les lluites de la classe en general són també violentament La xarxa condemna enèrgicament Unió Magribina d’organitzacions de obrera a Europa mostren la voluntatL a xarxa de sindicats mediterranis, reprimides, com el cas d’un estudiant l’expulsió abusiva i el tracte inhumà desocupats. de no romandre passius i de construir reunida a Tànger el passat 23 de de Fes assassinat per les forces de se- dels militants de les organitzacions A Europa, la situació a l’Estat espan- una resposta coherent.febrer, constata que la crisi capitalis- guretat el 26 de gener. Els judicis se de desocupats del Marroc, Tunísia i yol, Itàlia o Grècia, mostra tota la vio-ta està servint d’un pretext més per a celebren sense garanties d’un judici Mauritània per part del règim algerià, lència que pot desplegar el sistema ca-acomiadaments salvatges en tots els just. L’exemple dels judicis dels sa-països, per a una violenta repressió harauis del campament Azikim Igdz,del moviment sindical i social i per a dels estudiants i joves del movimentla privatització dels serveis públics. 20 de febrer és una clara demostra-L’explotació de la classe obrera con- ció. La Coordinació reitera el seutinua creixent en tot el món, només suport al moviment 20 de febrer quepodem reafirmar-nos en la necessitat commemora el seu segon any i conti-de coordinar més les forces socials nua lluitant per una política nacionalanticapitalistes que lluiten en aquest d’obertura democràtica i per la dig-moment en tots els fronts. nitat i la justícia social per al pobleAl Marroc, els sindicalistes comba- marroquí.tius continuen la seva lluita contra la A Tunísia assistim assistir a un aug-repressió per part del poder però tam- ment d’agressions a sindicalistes ibé de tots els intermediaris que aquest activistes dels moviments socialspot utilitzar en el sí mateix d’algunes que ha culminat amb l’assassinat delorganitzacions sindicals per a contra- militant Choukri Belaïd que la coor-restar l’atac del govern contra les con- dinació condemna enèrgicament. Elsquestes i els drets socio-econòmics de membres de la xarxa reafirmen la sevala classe obrera. En aquest context, solidaritat amb el poble tunisià quela coordinació demana el suport a les lluita per complir els objectius de lamobilitzacions convocades pel mo- seva revolució. Oferim també tota laviment sindical combatiu marroquí. nostra solidaritat als i les militants deD’altra banda, estudiants, treballadors la UDCT (Unió de Diplomats en Aturi desocupats pateixen penes de presó de Tunisia) que estan portant a terme
  • 9. 8 · Treball - Economia Abril de 2013Telefónica: drets sense coberturaÀlex Romaguera dels emoluments dels grans directius sense garantir les condicions salarials iL a companyia espanyola de teleco- de seguretat mínimes a les seves treba- municacions s’erigeix en el para- lladores. Aquesta deriva s’acceleraradigma de la cobdícia. Mentre presenta amb l’esclat financer de 2007, que launs beneficis rècord, acomiada milers Direcció utilitza per emprendre una re-de persones i externalitza els seus ser- tallada esgraonada de plantilla a l’Estatveis a tercers països per abaratir els espanyol. Però, el seu origen cal bus-costos mitjançant condicions laborals car-lo en el període 1992-2012, du-de semiesclavitud. rant el qual els respectius governs delL’axioma de maximitzar els beneficis PSOE i el PP privatitzen la companyiaamb els mínims costos possibles s’ha subdividint el servei en diverses àrees.instal•lat al sector de les telecomuni-cacions, amb la companyia degana detelefonia a l’Estat espanyol com a cas Degradacióparadigmàtic. imparableLes últimes protestes protagonitzadespel personal acomiadat per baixa mè- El procés de privatització es concreta adica o la subcontractació d’alguns dels partir de 1996, quan el govern d’Aznarseus serveis a empreses low cost con- situa com a president de l’empresafirma la dinàmica privatitzadora de la l’especulador i amic seu Juan Villa-multinacional, a la qual diversos orga- longa, que inicia una estratègia denismes i moviments socials han acusat bombolla especulativa creant com-d’utilitzar pràctiques que atempten panyies fictícies com Terra, invertint augmenta cada dia i també el nombre 20% de plantilla), tot i que Telefónica del sector, on la màxima del beneficicontra els drets humans. És el cas dels grans quantitats de diners a països de d’empreses del grup (un centenar), presenta uns beneficis de 10.000 mi- econòmic intenta eclipsar el menys-cinc operaris que, el novembre passat, l’Amèrica Llatina i comprant emis- especialment les que apliquen unes lions d’euros. I encara més: la supres- preu pels drets humans, avui sensevan romandre 23 dies en dejuni com a sores de ràdio i TV (Antena 3, entre condicions laborals més precàries. És sió de llocs de treball es fa al mateix cobertura.mostra de suport a Marcos Andrés Ar- d’altres). el cas de l’empresa de telemàrqueting temps que els sous dels alts càrrecs di- Els acomiadaments massius no sónmenteros (una acció que es va repetir Un any després, la privatització com- Atento, que en només cinc anys pas- rectius creixen de manera exponencial una exclusiva de Telefónica. El pas-el mes de febrer durant el World Mo- porta l’adquisició de tota la xarxa de sa de 300 empleades a 8000, el 98% i arriben a ser cent vegades més alts sat mes de gener, Vodafone, la segonabile Congress celebrat a Barcelona), a telefonia desenvolupada a l’Estat du- de les quals són eventuals. Igualment, que el d’un treballador base. companyia del sector amb més clientsqui l’empresa es resisteix a readmetre rant el període en què era sufragada cada treballadora prejubilada és substi- L’empresa s’ha desfet de la plantilla a l’Estat espanyol, va presentar undesprés d’acomiadar-lo de forma im- per l’erari públic i, acte seguit, es dicta tuïda per una de temporal en una sub- fixa per subcontractar totes les feines ERO per fer fora 900 treballadores (elprocedent. el primer gran Expedient de Regulació contracta del mateix Grup Telefónica. a empreses deslocalitzades a països 20% de la plantilla), tot i tenir un bene-En lloc de revisar aquestes polítiques, d’Ocupació (ERO), firmat per la Di- La darrera estocada va venir amb del Magrib i de l’Amèrica del Sud, fici de 1000 milions d’euros.Telefónica manté la lògica de precarit- recció i els sindicats UGT i CCOO el l’ERO de 2011, que comportava la re- on els salaris i les condicions laboralszar les relacions laborals amb mesures 1999 i que afecta 12000 treballadors. ducció de 6500 llocs de treball en tres són pèssimes. Amb aquesta política, * Article d’Àlex Romaguera publicatque només persegueixen l’augment Paral•lelament, la subcontractació anys a l’Estat espanyol (l’equivalent al Telefónica ha esdevingut un monstre al núm. 306 del setmanari Directa.L’ ALTRA REALITATEs veia venirPepe Berlanga acabaven avalant en seu parlamen- l’objectiu del dèficit autonòmic, fins i És evident que alguna cosa està po- al contrari, les seves gestes d’Estat tària aquestes mateixes retallades o el tot les sorprenents manifestacions de drit…, com va dir el sempre prodi- són ben conegudes i encara que diuen tancament de centres escolars perquè la presidenta del PP català que està giós William Shakespeare, a alguns defensar i diguin anteposar el bé deD es que el 18 de desembre pas- “L’Estat espanyol ens té sotmesos a disposada a enfrontar-se al partit i els estan canviant a passos de gegant la ciutadania, com subjecte agredit, sat ERC acceptés donar el seu una situació d’ofec i asfíxia”, i per trencar la disciplina de vot si aquest les regles del joc davant els seus nas- no podem oblidar que gran part de lasuport a la investidura d’Artur Mas a “evitar que els injusts ajustaments no fixa un sistema de finançament sos, quan encara estan en l’obertura seva base social i el món empresarialcom President de la Generalitat, a en cap cas siguin ideològics, sinó els diferent i diferenciador, singular diu, de la partida i sembla que no català són contraris a tot aventurismecanvi de la celebració del referèndum absolutament imprescindibles per a per a Catalunya, resulten sorprenents s’adonen. L’actual partit governant polític o haguéssim de dir, per a serd’autodeterminació el 2014, massa evitar el definitiu col•lapse de la Ge- per no dir grotesques. no va ser mai sobiranista, més aviat justos, econòmic.coses han passat per a atrevir-nos a neralitat”.aventurar que aquest suport es man- Resulta incomprensible quantindrà en el temps. aviat s’obliden que la majoriaNo obstant això, resultava desaforada d’iniciatives en les retallades,la defensa a ultrança que Oriol Jun- que no ajustaments, des quequeras formalitzava sobre qualsevol va començar aquesta crisi haqüestió que tingués relació amb el estat promotor quan no ins-govern català. tigador el govern conserva-Això sí, cal reconèixer-li al Presi- dor català, presentant-se comdent del partit republicà una dialèc- exemple de responsabilitattica molt pedagògica, segurament que havien de copiar la restafruit del seu origen en l’univers de d’administracions, l’estatal in-l’ensenyament, però, amb l’excusa dubtablement.de garantir dos anys l’estabilitat go- Però, emulant aquella famosavernamental ha defensat actuacions frase que Roma no paga traï-gens lloables. dors, el President de la Gene-Doncs bé, sembla que les coses no ralitat es va anar a Madrid aacaben d’anar tan bé com desitjava i entrevistar-se amb el Presidentalgunes comencen a torçar-se i pos- del Govern de l’Estat i encarasiblement acabin qüestionant aquest que no han transcendit massapacte de sang que van segellar amb les qüestions que van debatre,CIU i que va significar un gir a la dre- comencen a flaquejar els com-ta de l’històric partit republicà. promisos.Encara que han estat caminat en D’entrada s’albira una certala corda fluixa, entre aquesta ma- relaxació sobre la imminentnifesta antítesi de donar suport al celebració de la consulta degovern alhora que pretendre exer- sobirania, ja hi ha veus quecir d’oposició, evidenciaven greus defensen que no ha d’efectuar-contradiccions que, d’una banda, se mentre la situació econòmi-els duien a qüestionar les retallades ca no s’estabilitzi, també unsalarials als funcionaris i per l’altre, possible acord que flexibilitzi
  • 10. Abril de 2013 Treball - Economia · 9Precarietat laboral contra laprecarietat social?El futur econòmic i les condicions de treball marquen el debat sobre el modeld’acció social i comunitàriaMiguel Martín els drets laborals i a precaritzar la qua-Setmanari Directa litat de l’atenció. Diferències“S ’ ha jugat massa amb el com- ponent vocacional del nostretreball per normalitzar abusos que, en salarialsqualsevol altra professió, serien inac- Direccióceptables”, afirma Mario, nom fictici Salari base mensual 2.083,04. Salarid’un treballador d’un Centre Resi- base anual 29.162,50. Plus de cicledencial d’Acció Educativa (CRAE) continuat mensual 2.607,37. Plus deque prefereix preservar l’anonimat. cicle continuat anual 36.503,12.“He arribat a escoltar frases com: tuper què estàs aquí, per diners o pels Com. intermedisxavals?, per qüestionar decisions que Salari base mensual 1.758,65. Salariafecten tant les teves condicions de base anual 24.621,04. Plus de cicletreball com la teva vida personal”. continuat mensual 2.303,38. Plus deMario considera que la baixa afilia- cicle continuat anual 32.247,27.ció sindical al sector té molt a veureamb tot plegat i relata un empitjora- Llicenciadesment progressiu de les condicions de Salari base mensual 1.625,01. Salaritreball: “El 2003, jo treballava en unaltre centre públic i ingressava uns base anual 22.750,18. Plus de cicle1.500 euros; el 2008, en un centre de continuat mensual 1.753,55. Plus degestió delegada, cobrava 1.400 euros. cicle continuat anual 24.549,63.La gent contractada en aquest mateixcentre el 2012 cobra 1.300 euros”. Educadores entitats i l’administració, però també La Confederació i la Taula d’Entitats com el d’educació concertada o el de Salari base mensual 1.456,7. SalariAmb 7.500 entitats, 100.000 treballa- entre aquestes i les plantilles. Com a del Tercer Sector han denunciat despatxos i oficines (banca). Amb elsdores, 245.000 voluntàries i 1.700.000 base anual 20.393,76. Plus de cicle mar de fons: el paper del voluntariat, els procedi- ments emprats per convenis de sector, en molts casos, continuat mensual 1.696,42. Plus deusuàries, allò que als Estats Units presentat com la panacea per les ad- l’administració en concursos de ser- s’ha passat de convenis amb un nivells’anomena –sense ironia– Non-profit cicle continuat anual 23.749,88. ministracions, però denunciat com veis socials, on “la valoració del pro- de protecció i de drets relativament altIndustrial Complex (Complex Indus- a agent de precarització del treball i jecte tècnic és molt inferior a l’oferta a un de mínims com l’actual. Segons Pers. qualificattrial sense Ànim de Lucre) aquí també l’atenció social. econòmica, cosa que fa que, a la pràc- la CGT, a la pràctica, les plantilles han Salari base mensual 1.287,36. Salariha assolit proporcions industrials i tics tica, alguns concursos esdevinguin perdut poder adquisitiu. El sindicat base anual 18.023,06. Plus de ciclemercantils. Laia Grabulosa, represen- subhastes”. Les dues organitzacions apunta que, més enllà del conveni, “atant de La Confederació (patronal ca- Subhastes de més representatives del sector han de- alguns centres de treball, en tres anys, continuat mensual 1.386,31. Plus de cicle continuat anual 19.408,35.talana), reconeix que “cada vegada hiha més empreses de caràcter purament serveis públics tectat “rebaixes extremes, superiors al 25% (del pressupost de licitació)” que la jornada laboral anual ha augmentat 150 hores, els dies lliures (vacances amercantil que s’estan intentant intro- Admin. i serveis Les paraules del conseller d’Economia afecten de manera radical la qualitat part) s’han reduït de dinou a tres l’any Salari base mensual 1.027,24. Salariduir al sector, cosa que exigeix unaregulació que protegeixi l’objectiu i Coneixement Andreu Mas-Colell, de l’atenció. Una centralitat de la re- i s’ha rebaixat el salari una mitjana base anual 14.381,31. Plus de cicleprincipal: l’atenció a les persones”. pronun-ciades en el marc d’una con- lació cost-benefici que es tradueix en de 170 euros nets mensuals”. La ne- continuat mensual 1.082,32. Plus deSigui com sigui, les retallades estan ferència per a la Fundació Pere Ta- una “penalització addicional per a les gociació del proper conveni corre el cicle continuat anual 15.152,51.obrint fractures en diferents direc- rrés el març de 2012, són prou clares: entitats socials que tradicionalment ja risc d’empitjorar encara més aquestescions. Els propers concursos de ser- “Les entitats socials són una manera s’han vist penalitzades en relació a les condicions. Al Conveni d’acció social amb in-veis i subvencions, la negociació del eficient d’obtenir resultats molt bons empreses mercantils en els procedi- fants, joves, famílies i d’altres en si- ments de contractació pública”.nou conveni col•lectiu i la visibilitza-ció de la precarietat laboral anuncien per a la societat amb recursos públics escassos”. Criteris economicistes i ex- El col•lectiu Defensem l’Acció So- Seguir empitjorant tuació de risc (dels set convenis del sector, aquest dóna cobertura a laque hi haurà conflictivitat entre les plotació al màxim del voluntariat. cial i Comunitària (DASC), format majoria d’activitats), queda patent per professionals del sector, ha donat L’acció social és un hibrid estrany: un servei públic privatitzat en milers la diferència entre els càrrecs direc- suport a la denúncia de les entitats i tius i la resta. Per entendre la taula, ha exigit estendre “l’obligació existent d’associacions, fundacions o empre- ses, amb característiques, objectius, l’anomenat plus de Cicle Continuat per a les entitats sense ànim de lucre és un complement aplicat als centres relativa a la reinversió dels beneficis tarannàs i funcionaments diversos, on les entitats religioses continuen tenint que obren 24 hores diàries els 365 dies anuals a qualsevol entitat adjudica- de l’any i que supleix plusos com el tària d’un concurs de serveis socials”. un pes important. Treballadores i re- presentants d’enti- tats coincideixen de nocturnitat. En aquests centres, el a assenyalar que, amb nombrosos as- càrrec de direcció pot ingressar fins a pectes crítics, el model actual havia 36.500 euros anuals, 7.300 euros més Precarietat laboral aconseguit consolidar certs estàndards que amb el salari base. Per la seva ban- de professionalització i de qualitat que da, el personal llicenciat, les educado- Tant DASC com el sindicat CGT sen- superaven el precedent de la caritat re- res i el personal qualificat ingressen yalen que bona part de les entitats ja ligiosa. Ara, tot això pot estar en risc, respecti vament 1.700, 3.356 i 1.385 apliquen una lògica empresarial. El tant pel foment de les lògiques mer- euros anuals més treballant al cicle desembre passat, DASC va denun- cantils com per l’ús del voluntariat per continuat. En qualsevol cas, hi poden ciar: “Hi ha rebaixes de sous, impa- fomentar mà d’obra barata o gratuïta. haver diferències de fins un 140% dels gaments a les entitats socials que ens Des de la patronal, Laia Grabulo- ingressos anuals entre el sou dels cà- tenen contractades, cosa que ens porta sa assegura que comparteix aquesta rrecs directius i el de les assalariades. a treballar cobrant la meitat del sou, i preocupació: “Nosaltres posem en va- Les plantilles afegeixen que calen me- contractes com a integradors i no com lor la figura dels professionals i con- canismes de control sobre les pròpies a educa- dors o amb titulacions supe- siderem que el voluntariat ha de jugar entitats en aspectes “com, per exem- riors”. un paper complementari”. L’ús crei- ple, els sous dels directius i del perso- Fins fa cinc anys, l’acció social i co- xent que algunes empreses del sector nal administratiu i l’ús o la reinversió munitària no era una realitat laboral estan fent de figures com la de vo- dels seus beneficis anuals” recone- guda. Malgrat el creixement luntari alliberat o integrador semblen Més informació al web de Defensem del sector, amb milers de professio- confirmar, però, les pors del col•lectiu l’Acció Social i Comunitària (DASC): nals altament qualificades, les plan- de treballadores: es vol consolidar una http://defensemacciocomunitaria.fi- tilles s’havien d’acollir a convenis figura ambigua dirigida a desdibuixar les.wordpress.com/
  • 11. 10 · Treball - Economia Abril de 2013El mètode MercadonaLlibertat Montesinos-Equip de a buscar sortides a la crisi”. SemblaComunicació CGT-PV. ser que també va optar per aportar alPaqui Arnau- Redacció Rojo y PP: en els papers secrets de BárcenasNegro publicats per “El País” s’atribueix a Mercadona dos ingressos en la tre- soreria del PP de 90.000 i 150.000 euros en els anys 2004 i 2008. Òbvia-A mb unes xifres de negoci que pol- voritzen el mercat, la companyiade distribució alimentària “Mercado- ment això no és més que la punta de l’iceberg d’un personatge tan centrat en la consecució del màxim beneficina” s’erigeix en una icona de l’èxit com absolutista en els mètodes per acapitalista valencià i espanyol. assolir les seves finalitats, al que, aixíLa història de la cadena de “supermer- mateix, s’ha relacionat sempre amb elcats de confiança” es remunta a la fi PSOE.dels anys 70 en la localitat valenciana Amb tot, és només en els últims anysde la Pobla de Farnals, però és en els quan alguns mitjans de comunicacióinicis del segle XXI, després d’una comencen a posar en dubte els mèto-agressiva política d’adquisició de su- des de Mercadona, però únicamentpermercats en diferents comunitats en el referit al control ferri dels pro-autònomes, quan passa a dominar de veïdors, al fet que esprem “per a totamanera gairebé indiscutible el sector la vida” als seus fabricants i a la, ende la distribució alimentària en l’Estat conseqüència, expulsió de marquesespanyol. del mercat espanyol a favor de la sevaA dia d’avui, la seva quota de mercat marca blanca Hacendado.és d’un 13,5%, compta amb presència Un esdeveniment va marcar l’estiuen 47 províncies de l’Estat i l’única passat un punt d’inflexió en la con-comunitat autònoma en la qual no sideració pública de Mercadona:opera encara és el País Basc. A més, sindicalistes del SAT, en un acte de de que l’empresa prengui represàlies també. ment, del seu perfeccionisme.oficialment factura 17.831 milions protesta contra les retallades i la pre- contra algun familiar que “està din-d’euros amb un benefici net de 474 tre”. D’aquesta forma, el que ocorre Baixes:milions, empra a 70.000 treballadors carietat, van entrar en un supermercat de Écija i van omplir diversos carros en l’interior de cadascun dels centres En cas de malaltia, s’està obligat a acu- Mecanismes dei el seu model de gestió és consideratexemplar: “bons salaris i alta produc- amb aliments de primera necessitat de treball sol quedar dintre de l’àmbit “privat”, els sindicats de classe no te- dir al metge d’empresa, qui tracta de convèncer que, en comptes d’agafar la control amb per a donarlos a un menjador social.tivitat” destaquen els mitjans de co- La Direcció de Mercadona va denun- nen cap incidència en la cadena. baixa, s’agafin dies de descans. A qui, conseqüènciesmunicació de masses. Afortunadament, controlar la dissi- tanmateix, agafa una baixa se’l titllaEl seu èxit sense pal•liatius ha creat ciar “l’assalt”… El que va quedar en la retina de milions de ciutadans i ciu- dència, sobretot quan l’experiència de “terrorista”. A això cap afegir que devastadoresescola, el que es tradueix en infinitat tadanes van ser, a més del debat en- personal és traumàtica, és un impos- existeix una gran pressió per part delsde premis atorgats al seu president, sible. I així, Antonia Marín, que va companys perquè no s’agafin baixes, D’altra banda, gran part del treball de torn de la legitimitat o no de l’acte i la descàrrega, trasllat de gènere, etc, ésJuan Roig, un personatge del que el criminalització descarnada per part de treballar durant més de quinze anys en ja que “repercutiria negativament en eldigital “El Economista” destaca el se- una petita localitat valenciana i que ha col•lectiu”. Toñi es va fer conscient de controlat per cronòmetre, el que reper- la caverna, els plors i atacs d’ansietat cuteix en l’atenció al client, ja que nogüent: “L’empresari ha construït el seu dels empleats del supermercat. A nin- estat, segons les seves pròpies parau- la flagrant violació dels drets sociola- les, una “banderera” de Mercadona, borals dels treballadors i treballadores dóna temps a entretenir-se en explicar-model de negoci gairebé com una reli- gú se li va escapar que van actuar com va decidir difondre públicament les per part de la Direcció de Mercadona li on està un producte, per exemple. Lagió, dels manaments de la qual és únic si l’empresa fos seva… seves vivències a través de la CGT. al caure malalta amb terribles dolors sensació de control és absolut: hi haautor, però també el principal predi- d’esquena. A l’hora de sol•licitar la multitud de càmeres instal•lades “nocador per a garantir-se que no s’obre invalidesa després d’anys de patiment, sols per a evitar robatoris, sinó tambécap fisura en la fe exigida a la sevacomunitat de fidels amb els treballa- Drets zero i passar I com assoleixen aquesta li va ser denegada pel Tribu- per als trabajadorxs, en el magatzem, en la sala de descans…”dors i els proveïdors com protagonis- per la pedra imposar aquest nal Mèdic al no existir baixes prèvies. Quan va tractar de pledejar, es va tro- Les conseqüències entre la plantillates”. Una precisa definició de la qualdesprés extreurem el que ells mateixos A pesar de la seva considerable plan- ordre? bar amb grans dificultats, encara que són devastadores: sotmesa a una pres- sió insostenible, són freqüents l’estrès,denominen “El mètode”. tilla, és extremadament difícil trobar finalment la va aconseguir. Una dada Toñi afirma sense embuts que el que fonamental: Mercadona és accionaria les depressions, ruptures de parella,El poder de Juan Roig, l’entramat empleats amatents a donar un testimo- malalties psicosomàtiques. D’aixòempresarial del qual no es limita a niatge crític del que passa a Mercado- es viu a Mercadona és “pur feixis- de la Mútua. Estarà Juan Roig darrere me”, que es funciona en clau de secta de la reforma que passarà la gestió de dona compte el fet que Mercadona haMercadona, es deixa sentir en tots els na. El terror és total entre els empleats, contractat a través de la mútua una ex-àmbits polítics al seu abast. A part de no només temen pel seu lloc de treball, a través d’una jerarquia perfectament les baixes laborals a les mútues? estudiada que impedeix qualsevol bes- tensió del servei amb especialistes enser un dels empresaris als quals ha as- sinó que ens hem topat amb antics salut mental. I segons informa un psi-segut el Rei en diverses ocasions “per empleats que rebutgen opinar de por llum de solidaritat entre companyes i Organització del treball: companyes. Tot es dóna per i per a Existeix una gran competència entre quiatra psicoanalista que va col•laborar l’empresa, això sí, disfressat d’un pre- les diferents botigues “per ser la més durant uns anys oferint els seus serveis sumible lliurament cap al client, enca- modèlica, la quemés productes ven”. a la distribuïdora d’alimentació, “el vo- ra que després els actes de mesquinesa Davant el descens de vendes, s’ha ac- lum de treball era molt considerable, es desdiguin aquesta dedicació cap al centuat la pressió: els coordinadors són guanyava molts diners… Els pacients consumidor, com quan se li intenta amenaçats i, al seu torn, aquests ame- arribaven a la consulta molt necessitats col•locar a qualsevol preu producte nacen als treballadors i treballadores de teràpia”.En conclusió, el mètode que ha depassat la data per a romandre Mercadona és tan antic com conegut, al seu càrrec, que es veuen obligats a en els lineals. no és més que l’última versió del vell atosigar als clients per a donar sortida paternalisme patronal característic del als productes que poden caducar. Da- feixisme. El contrast d’aquest mèto- vant les queixes dels consumidors per de enfront de les més noves tàctiques La metodologia aquest aclaparament que pateixen, la neoliberals de major agressivitat i fle- resposta des de les altes instàncies és consisteix felicitar al cap de planta per estar fent xibilitat en les relacions laborals no amaguen la realitat, aquesta que en tots bàsicament en els bé el treball. els països i sota la forma més adequada a cada moment persegueix el màxim següents punts: Política de la por: benefici en el menor temps possible, “Si tu no respons, això repercuteix en a costa, com no, d’una classe treballa- Les avaluacions: la botiga, el que et culpabiliza”, explica dora alienada, dòcil, que assumeix el Per a accedir a la paga anual de bene- Toñi. En un mecanisme pervers i molt discurs de l’explotador i a la qual, en ficis, és necessari sotmetre’s a una ava- estès en l’actualitat, els autèntics res- el cas de dissentir, no dubten a sotmetre luació que demostri que s’han complert ponsables fan recaure la responsabilitat mitjançant la coacció i la por a perdre tots els requisits, i, per descomptat, no de les crisis, de les seves decisions polí- l’ocupació, aguditzat especialment en tenir actes per haver fet alguna cosa tiques i econòmiques en les pròpies víc- temps de crisi. malament. El negar-se a passar aquest times. A Mercadona juguen amb la cul- examen constitueix un incompliment pa i així aconsegueixen que l’empleat Nota: Antonia Marín va participar a de les normes de la botiga i és conce- treballi més tractant de reparar el seu “Acció Directa”, el programa de la but com una intenció “de fastiguejar “error” sense exigir responsabilitats als CGT del País Valencià a Ràdio Klara. als caps”. No superar aquest examen veritables culpables. Toñi afirma que es Es pot escoltar l’entrevista a l’enllaç durant dos anys consecutius és motiu van aprofitar del “seu amor al treball”, http://www.cgtpv.org/Audio-Accio- d’acomiadament, i el tenir tres actes, del seu desig de fer les coses correcta- Directa-27-febrer-2013.html
  • 12. Abril de 2013 Treball - Economia · 11CLH: L’avarícia d’una empresa potfer que Tarragona salti pels airesSecció Sindical CGT CLH Tarragona centes mil van resultar ferides. Asso- xen en dos nivells de risc, alt i baix, hospitals, escoles, un centre comer- d’hidrocarburs CLH és el resultant de ciacions de víctimes comptabilitzen en segons la seva perillositat. Només a la cial, edificis d’habitatges, l’edifici de la privatització de l’empresa estatal fins a 25000 el nombre de morts suc- província de Tarragona hi ha més de 80 l’antiga fàbrica de Tabacalera que ac- CAMPSA i les seves accions es trobenA CLH Tarragona existeix ara ceïdes a posteriori com a conseqüència establiments considerats de nivell alt. tualment alberga nombroses dependèn- en mans d’un bon nombre d’empreses, mateix un conflicte per les de l’exposició als gasos tòxics. cies municipals, ... La carretera nacio- fons d’inversió i fons de pensions, de A més de les morts i les malalties, nal que porta a València passa a pocs manera que saber qui són els verita-instal•lacions d’emmagatzematged’hidrocarburs de més de 100 milions l’accident va suposar un desastre eco- Necessitem metres, la nacional que connecta amb bles amos de l’empresa no és fàcil. Node litres, que estan situades a menys de lògic mai abans vist, provocant la contaminació dels voltants. Una con- un accident a Reus queda un centenar de metres més enllà. Un accident podria tenir propor- obstant això, sí que és possible saber qui són els accionistes majoritaris. En-100 metres del nucli urbà de Tarragonai on volen reduir personal de guàrdia taminació tal, que fins al dia d’avui el la Instal•lació cions devastadores, per als treballadors tre els cinc primers ens trobem a REP- consum d’aigua i d’aliments de la zona de la planta i del polígon així com per SOL (accions del Govern dels EUA i laEls treballadors de CLH denuncienla pretensió de l’empresa de reduir presenta un risc per a la salut, per la d’emmagatzematge als habitants de Tarragona. Xina), IPIC (controlada pel govern deels efectius que es queden de guàr- presència de substàncies tòxiques com metalls pesants o compostos químics d’hidrocarburs Una explosió no només afectaria la població sinó també a la ciutat, Patri- l’Emirat d’Abu Dhabi, part dels Emi- rats Àrabs Units), OmanOil (contro-dia a l’empresa durant la nit, capsde setmana i festius a la Instal•lació tòxics. Substàncies que se segueixen de Tarragona per moni de la Humanitat pels seus vestigis lada pel Sultanat d’Oman), Marthilor trobant, malgrat el temps passat, en romans i la seva catedral. I per des- (holding luxemburguès) i AMP Capitald’emmagatzematge de Tarragona, toti ser aquest un establiment amb risc la llet materna de les dones que viuen reaccionar davant comptat per l’entorn, flora i fauna. El (empresa de gestió d’inversions ambd’accident greu (segons la directiva prop de l’àrea contaminada. La empre- sa va ser comprada el 2001 per Dow les mesures contra polígon es troba al peu del Riu Franco- lí i molt prop de la costa. En fi, per al seu a Austràlia). Altres inversors són el Deutsche Bank, el BBK o el FROB.82/50/CEE), situat molt a prop d’altresindústries perilloses i del nucli urbà de Chemical, empresa present en el polí- la seguretat que que queda de fauna i flora a la zona. La Efectivament la salut i la vida de nom- gon petroquímic de Tarragona. vall del riu Francolí és ja un dels més brosos treballadors i habitants de laTarragona. El risc d’un accident devas-tador a nivell humà i mediambiental es Per la seva banda, l’accident de Se- planteja l’empresa contaminats d’Europa, ja que a més ciutat de Tarragona, la protecció demultiplica per l’ànsia de l’empresa de veso, esdevingut el 1976 en aquesta petita localitat italiana, va suposar CLH? del polígon industrial que porta el seu nom i on es troba l’empresa CLH és en l’entorn natural i del patrimoni arqui- tectònic està en les mans de bancs,reduir efectius tot i haver tingut gai-rebé 150 milions d’euros de beneficis l’alliberament a l’atmosfera d’un subs- La Instal•lació de CLH té una capaci- aquesta vall on es troba la refineria de holdings i governs com el de l’Emiratel 2012. Els treballadors no ho pensen tància, el TCDD, 10.000 vegades més tat d’emmagatzematge de més de 100 Repsol. Una mostra: en aquest moment d’Abu Dhabi o el Sultanat d’Oman,permetre: estan realitzant concentra- tòxic que el cianur. Aquest accident va milions de litres d’hidrocarburs i es es jutja l’abocament, el 2007, provinent que paguen 1,9 milions d’euros, noméscions i aturades parcials cada setmana, suposar el desplaçament de milers de situa en ple polígon petroquímic. La justament de Repsol, d’almenys 35.000 el 2012, a persones com el president deperò necessiten difusió i suport. persones, l’aparició de malalties com instal•lació es troba recollida al Pla litres d’aigües tòxiques al riu Franco- la companyia perquè no els faci perdre el cloracne a la població, la mort de d’Emergència Exterior del Sector Quí- lí que haurien produït la mort de mi- diners. Costi el que costi. milers d’animals entre ells 70.000 caps mic de Tarragona, dut a terme per la lers de peixos, amfibis i rèptils, a més de bestiar sacrificats i de la vegetació, d’altres espècies .Us diu alguna cosa que es va assecar després d’una espècie Direcció General d’Emergències i de Seguretat Civil de la Generalitat de Ca- Aturades iBophal? I Seveso? de pluja àcida. Aquest accident va tenir, talunya, pel risc d’incendi que compor- mobilitzacions a malgrat tot, un aspecte positiu, perquè ta. Aquesta instal•lació presenta un risc Tant ha patit CLH CLH TarragonaSeveso a Itàlia i Bophal a l’Índia són arran de l’incident es va fer palesa la d’accident industrial greu, de manerados llocs que tenen la desgràcia de ser necessitat de lleis que permetessin que entra dins dels paràmetres recollits amb la crisi que reduir el risc d’accidents industrialsconeguts per haver patit dos dels gransaccidents que hagin succeït mai en una greus. Així es va redactar una directiva per la directiva Seveso. Segons aquesta última, la instal•lació de CLH presenta està disposada Els treballadors de la Instal•lació d’emmagatzematge de CLH a Tarrago-planta química. El resultat va ser de- europea, la directiva 82/501/CEE ano- un risc baix. Però la instal•lació no està a retallar llocs na estan duent a terme aturades tots elsvastador. Milers de morts en l’instant menada directiva Seveso.Aquesta di- aïllada, sinó que es troba al polígoni moltes més segons el temps va anar rectiva obliga a censar els establiments petroquímic de Tarragona, que acull de treball dilluns del mes de març i abril. Alho- ra, davant les portes de la instal•laciópassant. Contaminació de les aigües i elsòl. Malalties. Una catàstrofe. industrials que poden presentar riscos i a seguir mesures de seguretat estric- una vintena d’empreses que emmagat- zemen i transformen productes tòxics, independentment s’han convocat concentracions per evi- tar que la Direcció de l’empresa portiLa catàstrofe de Bophal va tenir lloc el tes que redueixin el risc d’accident. volàtils i altament inflamables i que és del risc que això endavant les mesures que té previstes,tres de desembre de 1984 a la capital de També estableix nivells per organitzar considerat de risc alt. Exemples d’aixòl’estat de Madhya Pradesh. En aquesta els establiments industrials segons la són la planta de BASF a Tarragona, suposi per a la deixar a un sol operari en els Torns de Nit, Caps de setmana i Festius.ciutat s’havia establert l’empresa nord-americana Union Carbide Corporation. seva perillositat que regula les condi- cions de seguretat per a les fàbriques on l’empresa Asfaltos Españoles (ASE- SA), ... població? A aquestes concentracions s’han sumat diversos sindicats, col•lectius i movi-A causa d’una avaria tècnica es van s’utilitzin químics tòxics per a la vida A més, la instal•lació no està perduda L’empresa logística d’hidrocarburs ments socials. Cal destacar la presènciaalliberar milions de tones de matèries humana. Segons els nivells de perillo- al mig del no res, ni molt menys. La CLH va tancar 2012 amb unes xifres de nombrosos delegats de CGT (sin-tòxiques a l’atmosfera. Com a resultat, sitat establerts en la directiva Seveso (i instal•lació es troba a menys de 100 de 149.700.000 d’euros de benefici dicat al qual pertanyen els delegats deen el termini de vint 3.500 persones després modificats per Seveso II i III) metres del centre urbà de Tarragona. net. Aquesta xifra suposa un descens personal de la Instal•lació), UGT, des-van morir, mentre que més de cinc- els establiments industrials es dividei- A pocs centenars de metres es troben del 9% respecte de l’any anterior. Po- tacant treballadors de Port Aventura, dria ser aquesta la raó per la qual es vol empresa que també es troba en lluita reduir el nombre de treballadors? La ara mateix, l’assemblea 15M de Tarra- resposta és no, si considerem que en gona, la assemblea de Barris de Ponent aquest mateix 2012, el president de la pròxima a la instal•lació, militants de companyia, José Luis López de Silanes la CUP, i de diversos col•lectius com va rebre 1,9 milions d’euros en concep- Amics del Che, ... te de salari, un 5,5% més que l’any an- A més d’aquests actes, els treballadors i terior. Així que no ens queda més que treballadores de la instal•lació han ma- concloure que el que motiva l’empresa nifestat la seva intenció de continuar és la cobdícia, la cobdícia més irres- amb la seva lluita fins que l’empresa de ponsable.Però la cobdícia de qui? On marxa enrere i continuaran fent front a van aquests gairebé 150 milions de be- la cobdícia de CLH. neficis anuals? No a un nou Seveso a Tarragona! L’ e m p r e s a d ’ e m m a g a t z e m a t g e Posem fre a la cobdícia de CLH!
  • 13. 12 · Treball - Economia Abril de 2013Notícies sindicalsAls Grans ges i festius, i s’elimina el plus que es cobrava per ells. social d’aquesta manera, ja sabem qui paguen les conseqüències. El missatge aquest. Organització i lluita. No hi ha altre camí, Si ningú treballa per tú que proposta de reubicació, tant interna com externa, fins i tot a altres empre-Magatzems es - Congelació de salaris des de 2012 fins a 2016, tret que pugui aplicar-se d’aquests presumptes sindicalistes ha estat demoledor: salvi’s qui pugui. ningú decideixi per tú. Els que ens quedem sense treball som ses no bancàries del Grup, o de bai- xes incentivades, ja que davant d’unasigna el conveni el mecanisme previst per a rebaixar el salari si el centre de treball manté una En algunes zones de l’Estat hi haurà més peticions de baixa que posats a nosaltres, i solament nosaltres podem parar aquesta sagnia. A més de la de- negativa, podran ser amenaçats amb un acomiadament objectiu. Conei-més regressiu situació de pèrdua de vendes. - Es permet congelar el salari o re- eliminar i en altres zones serà al revés. Tot això genera un caos, on s’imposa fensa dels drets de les plantilles, i de les ocupacions en el sector, al SA- xent com tots coneixem a l’Empresa, l’amenaça serà una arma que aquestaEl conveni és d’allò més regressiu baixar-lo en un 5% en els centres de l’arbitrarietat empresarial, sense cap BEI-CGT els preocupa la dilapidació utilitzarà com a mesura dissuasòria isignat en els últims anys als Grans treball les vendes del qual descen- tipus de cortapisas. Però Balears serà d’enormes quantitats de recursos pú- anul•ladora de voluntats.Magatzems. La patronal, aprofitant la deixin. un dels territoris on la plantilla de blics, en benefici privat, que s’estan El sindicalisme alternatiu va defensarnova Reforma Laboral, a més de posar - Es fixa un nou model per a determi- Bankia sofrirà més aquestes conse- portant a terme en operacions com la a la taula de negociació que la fusió ésen pràctica la política de la por i amb nar possibles increments que estarien qüències. Segons es van coneixent les de Bankia. Entenem que les empre- una oportunitat excel•lent per reforçarla col•laboració dels seus fidels servi- lligats als resultats de les vendes en dades de les oficines i llocs de treball ses de titularitat pública, en comptes les plantilles de la xarxa d’oficines, eldors FASGA i FETICO, i la poca par- comparació de l’any 2010: si aques- que pensen eliminar, de les 47 ofici- de aniquiliar-les per a ser regalades a que sens dubte milloraria l’atenció iticipació dels treballadors del sector tes se superen en cinc punts, podria nes de Balears tancaran 29 (un 62%), l’especulació de la banca privada, han el servei al client, no donant per tanta l’hora de mobilitzar-se en defensa cobrar-se una paga per un valor del i d’una plantilla de 260 persones, de formar part d’una xarxa de banca com a vàlida l’afirmació que hi ha undels seus interessos, han aconseguit 1% del salari base. acomiadaran a 136 (un 52%). A més, pública, ètica i democràtica, al servei sobrant indeterminat de treballadors.empitjorar àdhuc mes les ja de per si - El grup ’iniciació’ s’amplia a cinc l’entitat desapareix de Menorca i so- dels treballadors, la ciutadania i amb Igualment hem defensat la necessitatnefastes condicions laborals en el sec- anys (13.951,11 euros bruts anuals) freix una retallada d’àrees de negoci, fins socials. Per aquí passa la possibi- que l’empresa renunciés, de manerator. Amb la possibilitat d’activar l’Art. amb una revisió i amb la qual cosa es el que indueix a pensar en “un vestit litat de lliurar-nos del jou dels delin- contundent i sense ambigüitats, a la41 de l’Estatut i amb l’argument de la podria romandre vuit anys en aquest a mesura” d’un possible comprador qüents financers que ens governen. utilització dels mecanismes de reduc-necessitat d’adaptar-se a la situació de grup. (per un euro?). A causa de la insula- ció de plantilles existents en l’Estatut - El salari dels contractes formatius ritat, a les Balears els trasllats a fora dels Treballadors, posant sobre la tau-recés del consum derivat de la “crisi”la patronal empitjorarà àdhuc més la s’estableix en el Salari Mínim Inter- de les Illes són, de fet, acomiadaments Grup Santander: la l’Acord de Garantia d’Ocupació professional, pel que les persones que encoberts. subscrit amb motiu de la fusió de Bancsituació.Els treballadors de Grans Magatzems es contractin amb aquesta modalitat Tot això afegeix més pressió, por i El sindicalisme Santander i Central Hispano, que vaveuran congelats els nostres sous finsa 2016, tret que es registri una evolu- cobraran uns 450€ per 40 hores de treball. incertesa al conjunt de la plantilla, davant l’aplicació d’un ERO que, per alternatiu no ser modèlic en la seva aplicació i re- sultats.ció positiva del consum, a més treba-llaran els diumenges i festius sense La CGT condemna la signatura d’aquest nou Conveni Col•lectiu, rei- més que els signants treguin pit, ha deixat al conjunt dels treballadors i signa el protocol Lamentablement aquestes propostes no van comptar amb el suport del sin-cap compensació. terant la seva oposició i rebuig a les pràctiques antisindicals dels que re- treballadores de Bankia als peus dels cavalls, permetent a la Direcció aco- de fusió dicalisme institucional i van ser per tant rebutjades per l’empresa. En de-Aquest conveni assenyala que les tau-les salarials romandran inalterables presenten la majoria en el sector (els miadar a qui vulgui sense cap proble- finitiva, entenem que un banc que, tal Les assemblees d’afiliats de les sec-entre 2013 i 2016, sense perjudici “sindicats verticals” FASGA i FETI- ma, i amb l’aval de la majoria sindical. com declarava recentment el seu pre- cions sindicals de CGT, CIG, ELA,d’una retribució addicional en el cas CO) per condemnar als i les treballa- Segons es desenvolupen els esdeveni- sident, el 2012 ha obtingut “un bene- LAB i CSI van decidir rebutjar el pro-de millora del consum. Amb l’excusa dores del sector a major precarietat ments, cobren més força les raons per fici atribuït de 2.205 milions d’euros”, tocol de fusió subscrit entre el Grupde mantenir l’ocupació, a partir de en les seves condicions i drets en la les quals la CGT nova signar l’ERO de mentre que “el benefici abans de Santander i alguns sindicats i per tant2015, es comprometen per mitjà d’una història de Grans Magatzems. Mentre Bankia. A més de que el mateix supo- provisions va arribar als 23.559.000 no adherir-se a la seva signatura.Comissió Mixta a analitzar l’evolució els treballadors i treballadores del sec- sa la destrucció massiva d’ocupació, d’euros, el que situa a Banc Santan- El Protocol en qüestió és un xec endel consum per a, en cas de caigudes, tor segueixin donant suport a aquests en una empresa de titularitat pública, der com el tercer banc del món “, blanc que els sindicats signants hanadoptar les mesures que estimin ne- “mercenaris sindicals” no solament la forma que s’estan desenvolupant que es manté “com a primer banc de seguirem com fins a ara, sinó cada ve- els esdeveniments ens està donant la donat al Banc per a realitzar un ajust l’eurozona per capitalització borsària”cessàries. És a dir, per si cal fer més de plantilles, que a més han assumitretallades. gada pitjor. raó: la negociació no s’hagué de tan- i que a diferència de la majoria de en- car sense les mesures de pressió que com a inevitable, atorgant-li totes les titats financeres, “mantindrà la retribu-Així mateix s’amplia la jornada anual facilitats que per a això posen a dis- impedissin que l’ERO, al final, fora ció als seus 3,3 milions d’accionistes”fins a 1.798 hores. No obstant això, elstreballadors amb més de tres dies de L’ERO de Bankia, un xec en blanc per als directius, com posició de les empreses les lamenta- -els quals han estat remunerats en els així ha estat. I damunt, hem d’assistir bles reformes laborals aprovades pels últims cinc anys amb 24.000 milionsterme mitjà anual de treball a la setma-na no tindran obligació de prestar ser- especialment a una campanya publicitària de rentat governs de torn. És dir, no han acon- d’euros- no pot, ni ha de deixar als seguit arrencar ni un sol compromísveis més que fins al 55% dels diumen-ges i festius autoritzats d’obertura, cruel a les d’imatge de Bankia. No ens queda altra opció que la clar i inequívoc per part del Banc de seus treballadors desemparats i sumits en la major de les incerteses. Hem de que no realitzarà trasllats traumàtics,sempre que siguin superiors a nou.En matèria salarial, el conveni manté Balears d’organitzar-nos i convertir-nos en protagonistes del nostre futur. No acomiadaments col•lectius o acomia- recordar que som el seu millor actiu. En cas contrari, malgrat els seus es- podem, ni hem de, deixar-lo en mans daments individuals objectius, com forços per diferenciar davant l’opinióestables els sous fins a 2016, amb la La submissa majoria sindical ha signatpossibilitat d’increments lligats als d’aquests “representants” que, amb mecanismes del suposat ajust. pública i els mercats financers de en- l’ERO de Bankia, pel qual es destrui- Sense aquest compromís, no existeixresultats de vendes en comparació de molt poca vergonya, per un part titats intervingudes amb processos de ran milers de llocs de treball. El cost la garantia real que el procés de fusió2010. D’aquesta forma, els treballa- prenen decisions en els Consells reduccions dràstiques i traumàtiques d’aquest ERO serà a càrrec de l’erari no sigui traumàtic per a la plantilla.dors podrien cobrar una paga per un d’Administració de les Caixes fusio- de plantilles, haurem de dir on esti- públic, com públics són els 24.000 mi- Els treballadors poden veure obligatsvalor de fins al 1,5% del salari base si nades i, per una altra, ens venen una mem oportú que no existeix aquesta lions d’euros ficats a Bankia fins ara. I a acceptar “voluntàriament” qualsevolse supera en cinc punts l’índex de ven- vegada i una altra, signant acords com diferència, més encara si el resultat damunt, els sindicats signants es van-des de l’any 2010. ten de les “bondats” de l’ERO, argu-Els signants també faciliten a la patro- mentant que “ja hi ha més de 2500 pe-nal la possibilitat de flexibilitzar àdhuc ticions de baixes voluntàries”. Cal sermes les condicions laborals en el sec- cínics, o servils, o les dues coses alho-tor ja que el conveni conté un apartat ra, per a fer semblant lectura. L’EROper a empreses amb centres de treball de Bankia suposa un xantatge, per aen crisi, amb situacions persistents de la plantilla. És com triar entre rebrevendes a la baixa (descens anual con- un tir en el cap o un tir en el genoll. Itinuat de vendes del 9% durant tres estem segurs que les persones que pre-anys), per als quals les empreses apli- fereixen anar-se “voluntàriament”, encaran mesures consistents en mobilitat la seva immensa majoria, han triat quefuncional o geogràfica, i/o reducció el tir se’ls doni en el genoll.temporal dels salaris de fins a un 5%. Quan l’acció sindical es desnaturaliza,Resum de mesures destacades del quan els directius d’aquests sindicatsconveni: - Rebaixa salarial superior al 10% i acomodats assumeixen, de manera na-obligatorietat d’estar a la disposició de tural, el paper de col•laboradors delsl’empresa les 24 hores els 365 dies de projectes patronals, i de les privatit-l’any. zacions dels recursos públics, com el - Augment de la jornada anual en 28 cas de Bankia, passen aquestes coses.hores a l’any, amb la conseqüència En el seu moment van fer com quedirecta de rebaixar el valor/hora; els s’oposaven a l’ERO. No els va donarmés perjudicats, qui treballen a temps més que per a convocar un dia de vaga,parcial. a dos dies de la finalització del “perío- - Distribució trimestral de la jornada, de de consultes”, amb tan poca con-que es pot modificar davant qualsevol vicció que semblava la crònica d’unaimprevist. desconvocatoria anunciada, com final- - Es generalitza el treball en diumen- ment va succeir. Quan s’imposa la pau
  • 14. Abril de 2013 Treball - Economia · 13d’aquesta fusió fos la pèrdua massi-va de llocs de treball. En qualsevol el manifestació a Barcelona contra les retallades en l’ensenyament superior xes, sinó les polítiques imposades pels diversos governs, la PUDUP pensació al poder adquisitiu perdut en els anys 2010-2012, ens donen el bloqueig delsindicalisme alternatiu serà present entot el procés de fusió i integració de i exigint la derogació de LOMQE, convocades per la Plataforma Uni- com a expressió d’aquest moviment de lluita reitera que perseverarà en una almoina de paga única que està per sota de l’atorgat a l’Ajuntament conveniles tres entitats afectades, lluitant per tària en Defensa de la Universitat la defensa de les universitats públi- i que els diners que hi ha per a con- Després de més de dos mesos de nego-mantenir l’ocupació i els drets labo- Pública (PUDUP). Els sindicats ques i d’un model d’educació que solidar en taules (uns 45€ de mitjana ciacions, a Saint Gobain de L’Arboçrals de les seves plantilles. CGT i COS van donar cobertura a la estigui al servei de les necessitats a l’Ajuntament) va a parar a una Co- així com a la resta de centres de tre- vaga del professorat. de la majoria social popular catala- missió de Classificació Professional ball de tot l’Estat espanyol (Madrid, El seguiment als diversos campus na i no dels interessos privats sota el que decidirà posteriorment sobreCacaolat catalans va ser massiu, de més d’un marc capitalista de relacions socials. això. Avilés, Renedo i Azuqueca de Hena- res), davant el bloqueig en les nego- 80%, no es van fer classes, i en un No accepten la cantarella gastada de Totes aquestes concessions a canviplanteja gran nombre de facultats l’activitat la crisi: som davant d’un cop d’estat de que l’acord de Conveni perme- ciacions del Conveni Col•lectiu que regula les condicions laborals d’unesl’acomiadament va ser literalment nul•la. Es van dur a terme manifestacions amb la par- financer i no s’hi pensen doblegar. ti de nou la jubilació parcial a tots els treballadors que compleixin els 1000 treballadores i treballadors en tot l’Estat espanyol, les Organitza-de 24 ticipació d’estudiantat, treballadores d’administració i serveis i profes- CGT valora requisits legals establerts i que als companys rellevistes d’oficis se’ls cions Sindicals presents en la Taula Negociadora, (CGT, CCOO i UGT)treballadors més sorat, a Barcelona, València, Ma- llorca, Tarragona, Girona, Lleida, negativament renovi el contracte. han convocat 43 jornades de Vaga distribuïdes des del 16 de març finsde Barcelona i Castelló, Alacant, Igualada, Reus, Berga, Manresa, Cervera i Mataró. A el Conveni Manifestació de al 19 de juny. Les aturades convocades, de 4 horesParets del Vallès Barcelona la més nombrosa, es van aplegar prop de 20.000 persones a Col•lectiu signat treballadores per torn de treball, són conseqüèn- cia del bloqueig de les negociacionsAmb aquests 24 acomiadaments as-cendeixen a 50 els acomiadaments partir de columnes que van recórrer la ciutat des dels diversos campus. a Parcs i Jardins d’Unipost a del Conveni Col•lectiu així com per l’impagament dels endarrerimentscomunicats des que Damm i Cobe- La PUDUP alerta que l’actual sis- tema universitari públic està patint de Barcelona Barcelona el 9 i actualització de les taules salarialsga controlen la firma. L’empresa va del passat Conveni i resultants delal•legar en la carta dels acomiadatsun sobrant de personal per reestruc- un “procés de destrucció” i plan- teja mesos de mobilitzacions amb El 25 de febrer, en la reunió nº 42 de de març desviament entre l’avenç pactat en la Taula Negociadora, es va signar el Conveni 2012 i el resultat de l’IPCturació de la plantilla, alhora que ha l’objectiu d’aconseguir la retirada per la majoria del Comitè d’Empresa El 9 de març els treballadors i treba- real. Per a portar a terme el citat im-reduït el nombre de rutes de distribu- de les noves taxes universitàries – el pre-acord del Conveni Col•lectiu lladores d’Unipost van tornar a sortir pagament, l’empresa ha recorregutció a canvi de lliurar-li a certes distri- que han encarit al voltant d’un 65% 2010-2015. Un acord de Conveni al carrer per reclamar els seus drets, als ardits legals, que no legítims,buïdores el repartiment de llet Letona els estudis aquest curs-, forçar la on es perden les Garanties recollides aquest cop simultàniament a Barce- atorgats en la Reforma Laboral.i Cacaolat. El passat mes d’octubre ja destitució del ministre d’Educació, en l’Acord de Condicions Laborals lona, Madrid, València, Saragossa, A Saint-Gobain Cristaleria S.L. dees va viure l’acomiadament d’altres José Ignacio Wert, i la derogació 2005-2009, que eren una de les ba- Múrcia i Sevilla, en una nova edició L’Arboç del Penedès, on CGT és el26 treballadors, mesura que igual que de la Llei Orgànica de la Millora ses fonamentals per a poder impedir de la ja coneguda com “marea taron- sindicat majoritari, hi ha una planti-avui, es va prendre sense comptar amb de la Qualitat Educativa (LOMQE), la voluntat privatitzadora del govern ja”. lla de 400 treballadors i es dedica a lael coneixement del comitè d’empresa, la reforma educativa impulsada per municipal de CIU i dels quals volen Des de fa mesos els treballadors fabricació de vidre pla per a la cons-no arribant al 10% de la plantilla i l’esmentat ministre. fer negoci amb les zones verdes de la d’Unipost es mobilitzen per mostrar trucció, així com a la manufacturaquedant exempta de negociar un ERO. El professorat que forma part de la ciutat. la seva total disconformitat amb els i temperat de vidre per al Sector dePer protestar contra els acomiada- PUDUP reclama aturar els acomia- Un acord de Conveni que, per primera successius ERO i ERTO aplicats per l’Automòbil.ments es van convocar unes jornades daments, tant de docents com de vegada, no recollirà la convocatòria la direcció de l’empresa en detriment Aquestes són algunes de les inten-de lluita el 7 i 8 de març, amb concen- PAS, acabar amb la precarització de d’una Oferta Pública d’Ocupació per dels treballadors. cions de l’empresa per a aquest Con-tracions davant de la seu de l’empresa les condicions laborals i que s’eviti a ocupar les places que es queden Des de la CGT seguirem lluitant veni:al carrer Pujadas 25 de Barcelona la supressió d’estudis sota criteris vacants per les baixes naturals. La perquè no recaigui sobre els treba- - Baixada salarial del 30% i ambCGT rebutja totalment l’actuació de economicistes. L’educació hauria vigència del nou conveni és fins a lladors la mala gestió realitzada per una brutal precarietat amb salarisCCOO i UGT a l’empresa, ja que de ser un mitjà per a l’emancipació i 2015, i en aquest període de temps l’empresa i recordem que durant de misèria per a les noves contracta-representants de les federacions de justícia social, però les reformes es- es perdran més de 120 llocs de tre- molts anys quantiosos beneficis han cions.CCOO i UGT, sense la presència de tan mercantilitzant l’ensenyament i ball, espai que utilitzarà el govern anat a parar a les butxaques dels di- - Assumir que la pujada salarial vagicap delegat del comitè de Cacaolat, convertint l’estudiantat en clients. A municipal per a fer noves privatitza- rectius, pretenent que carreguem no- lligada directament als pressupostosvan negociar el preacord sobre els més una tercera part del PAS està en cions parcials i així fins a la dissolu- saltres amb el pes de les decisions que de la Societat, perpetuant així la pè-acomiadaments, un fet que des de una situació precària amb contractes ció total de l’Institut Municipal. han pres. rdua de poder adquisitiu.CGT considerem un gravíssim error temporals i sense saber si podran Un acord que legalitza un incompli- - Incrementar de forma desorbitada lai un abandó de funcions per part del continuar treballant. ment del Conveni Col•lectiu actual i jornada laboral anual. 43 dies -comitè. En el manifest de convocatòria de de sentències judicials ja que es per- Fer desaparèixer el Contracte dePer altra banda, el preacord assolit l’aturada, la PUDUP criticava el fi- metran les prolongacions de jornada Relleu, perquè directament minvinper UGT i CCOO amb la Direcció nançament de centres que segreguen l’alumnat per sexe o el cop que su- fins a les 40 hores tal com s’estaven d’aturades les plantilles i els treballadors i treba-d’empresa de Grup Cacaolat S.L. per fent. També desapareix el tercer torna la recol•locació dels 24 treballadors posa cap a la immersió lingüística de vacances de Setembre. Els diners a l’empresa lladores hàgin d’assumir cada vegada més càrregues de treball. -acomiadats, el considerem insuficient com alguns dels motius per oposar-i innecessari, ja que només es limita se a la LOMQE, la implantació d’un de la borsa aniran a parar a una Co- missió de Classificació Professional Saint Gobain Subcontractar de forma salvat- ge tot el que pugui, precaritzant sistema de jerarquització dels cen-a complir en part els acords assolitspel Comitè d’Empresa mitjançant tres educatius –com també fa la Llei que al final representi que ho repar- teixin com la Direcció vulgui. Un Cristaleria de l’ocupació. Des de CGT no cedirem en la nostra d’Educació de Catalunya (LEC) imediació el passat 11 d’octubre alCMAC, quan ja va haver-hi 26 aco- l’establiment d’un sistema educatiu acord on es consolida la pèrdua de poder adquisitiu per als anys 2014 l’Arboç del obstinació per aconseguir un con- veni digne i unes condicions labo-miadaments. mercantilista en què la competitivi- tat n’esdevé un dels pilars bàsics, i 2015 al no estar previst cap tipus d’increment retributiu. Com com- Penedès davant rals que garanteixin l’estabilitat en l’ocupació. tot avançant cap a la privatització deEl 28 de febrer l’educació. Les dràstiques retalla- des en educació dels darrers anys eses va fer una veuen com “l’escenari perfecte per justificar la necessitat de recórrer aljornada de vaga finançament privat. Com a alterna- tiva, la PUDUP defensa un sistemaa les universitats educatiu que sigui un espai de crea-catalanes i ció conjunta del coneixement i de desenvolupament humà i social, amanifestacions banda d’estar al servei de les classes populars.contra les Enfront de les planificacions gover- namentals de la destrucció de lesretallades universitats públiques (acomiada- ments de professorat i PAS, preca-i exigint la rització de les condicions laborals i docents, elitització dels estudis iderogació de la exclusió econòmica de les classes populars, transferència de recursosLOMQE públics cap a ensenyaments i insti- tucions privats, reorganització delsLes universitats catalanes continuen models de govern en termes profun-amb el seu cicle de lluites per for- dament classistes, manca de debatçar la destitució de Wert i la rebaixa social sobre el paper de la univer-de taxes. Una important jornada de sitat) i del seu vincle amb els gransmobilització es va viure el 28 de fe- poders econòmics que estan pene-brer, amb una jornada de vaga i una trant no sols les universitats matei-
  • 15. 14 · Treball - Economia Abril de 2013De Manchester a Bangla Desh:Els draps bruts de la moda globalAlbert Sales vulnerant drets fonamentals, com l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans relatiu a una remu-E l 8 de març de 1857 un grup neració equitativa i satisfactòria, o les d’obreres tèxtils recorria els barris disposicions de l’Organització Inter-més rics de Nova York. Protestaven nacional del Treball (OIT), que afirmaper les seves condicions laborals. El 8 que “el salari mínim legal hauria dede març de 1908, 146 obreres morien constituir un element clau en les po-en un incendi provocat en la fàbrica lítiques per a eliminar la pobresa i as-Cotton de Nova York. Des de llavors, segurar les necessitats de les personesel 8 de març es commemora el Dia In- treballadores i de les seves famílies”.ternacional de la Dona Treballadora. A Gairebé tots els països tenen establertsmitjan segle XIX i durant les prime- salaris mínims legals però, amb la fi-res dècades del XX, les treballadores nalitat d’atreure la inversió estrange-d’EEUU i Europa reclamaven una jor- ra, els governs fixen els mínims moltnada laboral de 10 hores, permisos de per sota dels nivells de subsistència.maternitat i lactància, la prohibició del En conseqüència, en alguns països,treball infantil, el dret a una formació els salaris mínims no arriben als llin-professional i a formar part d’un sin- dars de pobresa absoluta internacio-dicat. El segle XIX deixava encunyat nalment acceptats. A Bangla Deshel terme capitalisme manchesterià. El no arriba a un dòlar diari, i a l’Índia,prototip d’un capitalisme en estat pur, Sri Lanka, Vietnam, Pakistan i Cam-d’explotació salvatge, que havia ca- botja, se situa entre els dos i els qua-racteritzat l’activitat fabril de la ciutat tre dòlars diaris. Salaris impossiblesanglesa. El 2013 Manchester està a per a garantir necessitats bàsiquesBangla Desh. com són l’alimentació, l’habitatge, laMentre les firmes internacionals de roba i serveis imprescindibles commoda i les grans cadenes de distri- l’educació, la salut o el transport. de firmes internacionals com H&M o deslocalitzadora abandona els “tigres i el moviment obrer ha d’enfrontar-se La carestia de la vida s’ha agreujat,bució sedueixen a la seva clientela Zara (del grup Inditex) no s’entendria asiàtics” i es desplaça a països com constantment a l’amenaça de la deslo- a més, sota un context de pujada deamb l’actualització constant dels seus sense l’abaratiment del cost dels seus Sri Lanka, Filipines, Bangla Desh, calització [1]. preus dels productes bàsics que hadissenys i els baixos preus dels seus productes a partir de la deslocalització Tailàndia i Indonèsia. Mentre Amèri- minvat el poder adquisitiu, més en-productes, obreres de Xina, Marroc, de bona part del procés de manufac- ca Central i Mèxic passen a ser àreesBangla Desh, Hondures o Romania tura. clau per a proveir de roba les botigues Esclavitud en la cara quan bona part dels salaris està destinada a l’alimentació. Una donaviuen envoltades de peces de roba queconfeccionen durant més de 12 hores nord-americanes, Turquia, Tunísia i Marroc es converteixen en els tallers indústria tèxtil d’Indonèsia que treballava per a undiàries, a canvi de salaris que tot just Dècades de costura del mercat europeu. A la fi Des de mitjans dels 90 nombroses proveïdor de Nike, Reebok i Walmart comentava en una entrevista realit-cobrixen les seves necessitats més bà-siques. deslocalitzat dels 90 entren en escena altres països productors, com Bostwana, Kenya, plataformes i organitzacions socials zada el 2009: “Hi ha augments delLa deslocalització de la producció de vénen denunciant l’explotació labo- salari mínim, però el cost de la vida La primera gran onada de deslocalit- Tanzània, Uganda, Cambotja, Laos o ral i plantant cara al silenci mediàtic augmenta més ràpid. Per a empitjorarroba a països econòmicament empo- zacions del sector de la confecció es Birmània. que envolta el negoci de la confecció la situació, des de fa poc, l’empresabrits es va accelerar en els anys 90, va produir en els 70 i va tenir com Els últims països triats en la perifèria tèxtil sota la globalització. A pesar de ja no ens subvenciona el transport nimoment en el qual es va consolidar països receptors Corea del Sud, Tai- els últims anys es caracteritzen a més més de 25 anys de treball de xarxes el menjar”. A Bangalore, Índia, hi haun model de negoci caracteritzat per wán, Singapur, Hong Kong i Tunis. per un patró comú: estan fortament consolidades com la Campanya Roba un sistema trianual de revisió salarial,la subcontractació de proveïdors. Les L’entrada de roba barata en els mer- endeutats amb la banca privada i amb Neta internacional i de “compromi- però el salari real ha disminuït un deugrans marques, que en el passat pro- cats occidentals va motivar que en el Fons Monetari Internacional (FMI) sos” públics de les grans firmes inter- per cent en els últims 15 anys. A Tai-duïen la seva pròpia roba, passen a ser 1974 se signés l’Acord Multifibres i el Banc Mundial (BM), que els han nacionals (en reacció a les denúncies làndia, els salaris van augmentar úni-empreses que dissenyen, distribueixen (AMF), que establia un sistema de imposat plans d’ajustament orientats a realitzades), avui ens seguim trobant cament 18 bath (38 cèntims d’euro)i comercialitzen peces fabricades en quotes i límits. Lluny de suposar una l’exportació i la millora de la compe- les mateixes situacions que en els 90. entre 1997 i 2005. A Vietnam i Xinatot el món, en tallers i fàbriques que limitació a la globalització de la moda, titivitat. És a dir, d’una major explo- L’amenaça constant de tancament i els sous van estar congelats durantsón propietat de tercers. Per a compe- la AMF va provocar que les signatures tació. La indústria de la moda, a més, de deslocalitzacions i la debilitat dels més d’una dècada [2].tir en aquest sistema, que externalitza internacionals busquessin proveïdors impedeix el desenvolupament: se’ls moviments obrers en els països pro- La pitjor situació, en aquest sentit, ésels costos laborals en països amb mà en altres països que no estiguessin in- encarrega a aquests països la part amb ductors segueix contribuint que la rea- la de Bangla Desh. El Producte Inte-d’obra barata, les petites firmes de closos en el sistema de quotes. menor valor afegit del mercat legal, litat amagada després del glamour que rior Brut (PIB) de Bangla Desh creix amoda també s’associen i adopten el En els anys 80, una segona onada se’ls imposa un sistema d’acords in- ens venen esportistes d’elit, models un ritme del cinc per cent des de 1990,mateix model de negoci. El gran èxit ternacionals on sempre són els febles i dissenyadors es quedi al Marroc, a segons el Banc Mundial, i s’ha con- Xina o Bangla Desh. El sector global vertit en el tercer exportador interna- de la confecció continua nodrint-se cional de roba. En el país hi ha més del treball de milions de persones que de 4.000 fàbriques de roba i confec- viuen en la pobresa a pesar de fer llar- ció on treballen més de tres milions gues jornades laborals. Les pràctiques de persones, la gran majoria dones. de compra de les marques, derivades L’element clau d’aquest creixement del model de producció, consum i co- ha estat la gran disponibilitat de mà merç internacional, es troben en l’arrel d’obra extremadament barata a causa de les condicions de treball i de vida de la pobresa i l’escassa regulació dels de les treballadores. drets laborals. Per a les persones que treballen en Els salaris més baixos del món con- la indústria de la confecció global, viuen amb una alta inflació que genera cobrar un salari que permeti cobrir un ràpid empobriment dels obrers i les les seves necessitats amb un mínim obreres. El salari mínim legal va es- de dignitat s’ha convertit en la seva tar congelat des de 1994 fins a 2006 major preocupació. És un sector que mentre la inflació va registrar taxes tradicionalment es caracteritza per del quatre i el cinc per cent anuals. condicions pèssimes i una de les re- L’increment del salari mínim de 930 tribucions salarials més baixes del taka a 1.662,5 taka mensuals (uns 18 món, amb conseqüències directes que euros), el 2006, va ser el resultat de es deriven d’això: llargues jornades manifestacions multitudinàries i d’una de treball, desestructuració familiar, ona de revoltes urbanes que van rebre assumpció de deutes impagables, una forta repressió policial. La tripli- malnutrició de nens i adults i, en de- cació del preu de l’arròs registrada el finitiva, uns costos inquantificables en 2008 va inutilitzar, no obstant això, forma de sofriment humà. Tot això, l’increment de 2006 i va generar una
  • 16. Abril de 2013 Treball - Economia · 15nova ona de mobilitzacions fortamentrepresaliada. El 2010 el govern va Repressió sindicalfixar un salari mínim de 3.000 taka i dificultats per(uns 32 euros) mensuals [3]. Les mo-bilitzacions d’obrers i obreres no han a la negociacióparat, però la repressió tampoc. Dobleimpacte té aquesta sobre les dones col•lectivatreballadores, que són les que sofrei- A pesar de la llibertat d’associació i dexen les pitjors conseqüències segons negociació col•lectiva són dos dretsla OIT: “salaris baixos, més hores de fonamentals, establerts per la OIT i de-treball, freqüentment temporal i en ne- finits com “drets habilitants” (és a dir,gre, perllongant encara més les seves que el seu exercici és necessari perquèllargues jornades laborals”. altres drets siguin respectats), la seva defensa i protecció és una tasca impos-Esgotament sible. Als i les treballadores se’ls nega obertament la possibilitat de sindicar-interminable se. En molts dels països productors deLes jornades de la indústria de la con- roba, els governs restringeixen, di-fecció s’allarguen fins a les 12 o 14 ficulten i, fins i tot, prohibeixen elshores diàries. Alguns fabricants fins i sindicats independents i la negocia-tot encadenen diversos torns en mo- ció col•lectiva, tot això en un contextments de molt treball o per a plantar de sobreexplotació laboral. Les i elscara a terminis de lliurament molt empresaris, al seu torn, recorren si éscurts. Les treballadores no poden necessari a la intimidació, els acomia-negar-se perquè el seu salari base no daments, les llistes negres i, sovint, aés suficient per a cobrir les necessitats la violència física. És pràctica estesamés bàsiques i per a mantenir una fa- la creació de llistes compartides sobre en la remuneració de les persones tre- formes organitzatives i que es recol- Notes:mília. Extorquint la pobresa, les treba- sindicalistes. balladores s’han aconseguit en un con- zen en la solidaritat internacional per alladores accepten la sobreexplotació, text de brutal repressió governamental obrir bretxes de resistència. Al mateix 1) Sales, Albert (2011): Moda: indus-veuen danyada la seva salut i perdenla possibilitat de formar-se, d’educar Noves formes de i empresarial. Al gener de 2007, es va decretar l’estat d’excepció, que ha temps, i potser en part perquè els sin- tria y derechos laborales, SETEM, Campanya Roba Neta, Barcelona. dicats marginen sistemàticament a lesals fills, d’arribar a una vida digna.Després d’anys treballant en habita- lluita intensificat les limitacions a les lliber- dones i no assoleixen tenir una presèn- 2)Merk, Jeroen (2010): Tejiendo sa- tats de reunió i d’expressió i ha donat cia rellevant en un sector tan feminitzat larios dignos en el mundo, SETEM,cions petites, mal il•luminades, sense Però les treballadores busquen mane- cobertura a la persecució, detenció i com el de la confecció, creixen les or- Campaña Ropa Limpia, Madrid.ventilació, respirant pols i partícules 3) Alam, Khorshed (2012): Stitched res d’organitzar-se i lluitar per a millo- tortura de centenars d’activistes i líders ganitzacions localitzades en els barrisen suspensió i en posicions corpo- rar les seves condicions. La Federació sindicals. La Campanya Roba Neta ha Up. Women workers in the Bangla-rals inadequades mantingudes durant que agrupen a treballadores que no Sindical Internacional de Treballadors/ impulsat diverses accions de solidaritat comparteixen necessàriament centre deshi garment sector, War on Want,moltes hores, sofreixen fatiga visual es del Tèxtil, la Confecció i el Cuir internacional amb les persones detin- London.i lesions i desenvolupen nombroses d’ocupació però si tenen situacions la- (ITGLWF, per les seves sigles en an- gudes i, especialment, amb els mem- borals i personals similars. 4) Sales, Albert; Piñeiro, Eloísa (2011):malalties. Sense assegurança mèdica glès) compta amb 217 organitzacions bres del BCWS (sigles angleses del La moda española en Tánger: trabajoni cobertura o subsidi per baixa. La col•laboració entre aquest tipus de afiliades de 110 països [6]. El context Centre de Solidaritat amb els Treballa- moviments i les campanyes internacio- y supervivencia de las obreras de laLa investigació realitzada per la Cam- internacional d’ofensiva neoliberal dors i Treballadores de Bangla Desh) confección, SETEM, Campanya Ropapanya Roba Neta a Tànger el 2011 nals que traslladen a les consumidores ha limitat molt el poder de negocia- Aminul Islam i Kalpona Arkter, que a Neta, Barcelona.mostrava com al Marroc, on la major i als consumidors la realitat dels cen- ció dels sindicats. L’empresariat local l’agost de 2010 van ser empresonats 5) Campaña Ropa Limpia (2009): Pa-part de les firmes espanyoles tenen fà- tres de producció és la via de pressió disposa de marges imposats molt curts i torturats durant 30 dies a causa de sen por caja, SETEM, Barcelona.briques proveïdores, el comú és que les a les marques internacionals que ha per a acceptar salaris més alts i està les denúncies de diversos empresaris 6) Veure la web de la federació IT-obreres realitzin jornades de més de 55 permès aconseguir nombroses vic- sotmès a fortes pressions de les firmes propietaris de fàbriques proveïdores GLWF (International Textile, Garmenthores setmanals, excedint de forma sis- tòries en casos puntuals de repressió internacionals. Davant la possibilitat d’empreses com WalMart, Carrefour and Leather Workers Federation):temàtica el límit legal del país [4]. Altra sindical en molts països productors de www.itglwf.org. de perdre els seus beneficis, trasllada o H&M. Encara que els dos van serinvestigació realitzada a Bangla Desh, la pressió a les persones treballadores. alliberats, el 10 d’abril de 2012 Aminul roba. Victòries que, lluny de reconèi-Índia, Tailàndia i Cambotja el 2008 [5], I l’amenaça de la deslocalització i del Islam va aparèixer mort amb signes de xer un compromís real de les empreses * Albert Sales i Campos, sociòleg icentrada en fàbriques proveïdores de tancament dels centres de treball opera tortura. transnacionals per impulsar canvis es- politòleg, és activista de la Campan-grans cadenes de distribució com Lidl, com l’argument més utilitzat per a fo- Enfront d’uns mercats laborals sal- tructurals en el sector, es converteixen ya Roba Neta i membre del Col•lectiuAldi, Tesco, Walmart i Carrefour, apun- mentar la desmobilització. vatges que esclavitzen a les legions en imprescindibles per a mantenir i re- RETS. Aquest article ha estat publi-tava que les jornades laborals rarament A Bangla Desh, per seguir amb d’obreres procedents de zones rurals produir els nuclis de lluita presents en cat en el nº 55 de Pueblos – Revistaeren inferiors a les 10 hores diàries en l’exemple que ens ocupava en paràgra- en profunda crisi, augmenten els mo- tots i cadascun dels llocs on les obreres d’Informació i Debat – Primer trimes-setmanes de treball de sis dies. fs anteriors, els petits avanços assolits viments d’obreres que exploren noves sofreixen explotació. tre de 2013.Bankia: El sofriment de molts prové de l’avarícia i ladesvergonya d’uns pocsSecció Sindical CGT Bankia els seus colegues de Bancaixa (Oli- causat principalment per ells, aquests accions civils i penals contra tots i dicats com CGT (ens personem com vas, Izquierdo, Zurita, García Checa, tipus que segueixen passejant-se en- cadascun dels equips directius i Con- acusació particular en les diferents …), Caja Segovia (Sánchez Plaza, tre nosaltres, com si tal cosa, com si sells d’Administració de les caixes causes obertes o per obrir) els queM entre en aquesta empresa que Escribano, Varas, Quintanilla,…), fossin ciutadans respectables. Quan d’estalvis. I hagin de ser Plataformes hàgim de suplir aquestes “deficièn- anomenen Bankia, els treballa- Caja Àvila (González, Espinosa, la majoria d’ells (i molts més inclo- ciutadanes, partits minoritaris i sin- cies”.dors i treballadores estem sofrint el Fernández,…), Caja Insular (Suárez sos en els punts suspensius), on hau-major ERO del país: ni més ni menys del Toro, García Falcón,…), Caixa rien d’estar ja és a la presó. Laietana (Boter, Ibern,…) i Caja O almenys, imputats i pendents deque 4500 de nosaltres anirem a parar Rioja (Beltrán, Albájar,…), S’HO judici.a la cua de l’atur; surt en la premsa HAGIN EMPORTAT CRU. És un autèntic escarni que siguemuna notícia (una altra més) que no per Cal reconèixer-los un “mèrit”, en- exclusivament els treballadors i tre-quotidiana (el saqueig que en les an- cara que realment en aquest país no balladores de les antigues caixes elstigues Caixes d’Estalvi han portat a és tal, i és que després d’una gestió que, al costat dels clients: uns ambterme de manera sistemàtica els seus desastrosa (en menys de 10 anys la pèrdua dels nostres llocs de treballequips directius, capitanejats pels “han aconseguit” trencar 7 Caixes i/o part dels nostres salaris i condi-polítics i els seus col•laboradors és ja d’estalvis, entre elles la 2ª i la 3ª del cions laborals, i altres amb la pèrduapoc menys que el pa nostre de cada país), i dedicats únicament al roba- de part dels seus estalvis, sofrim lesdia en la premsa) és menys insultant: tori (no es pot dir d’altra manera als conseqüències de l’avarícia i la des-“Els principals directius de Caja Ma- sous, dietes, retribucions variables, vergonya d’aquesta gentussa.drid es van embutxacar 68 milions en plans de pensions, estratosfèrics que Perquè no és de rebut, que Bankiaquatre anys” (Blesa, Sánchez Barcoj, s’autoasignaven), no hagin rendit vagi pel seu segon ERO en 2 anys,Amat, de la Torre, Rato…) comptes davant la justícia. amb més de 8000 acomiadaments iPerquè és un autèntica vergonya (en- Mentrestant, l’Estat com la Unió Eu- ni l’actual equip directiu, ni la pro-cara que aquesta paraula no tingui ropea, han hagut d’injectar quantitats pietat (l’Estat Espanyol), tenint en elsignificat real per a tota aquesta tro- astronòmiques de diners per a man- seu poder tota la documentació, lespa) que aquests tipus, juntament amb tenir a flotació les restes del naufragi comptabilitats, etc, no hagin iniciat
  • 17. 16 · L’Entrevista Abril de 2013 Parlem Agustí Guillamón, historiador de la re “Els Comitès de defensa eren l’eTxema Bofill tard en els batallons de treball per laAmb la col•laboració de Pep Cara fortificació del Mur de l’Atlàntic, d’on va fugir per refugiar-se en les muntan- yes, malvivint al bosc com carboner. Va intervenir en el maquis de Gers, noAgustí Guillamón neix a Barcelona el tant per pròpia decisió política, sinó1950. Els seus pares eren obrers tèx- com a única opció de supervivència.tils. Fins els 13 anys viu al barri obrer Va participar en l’alliberament del po-de Poble Nou i després a La Verneda. blet de Mirande, on va residir fins a laVa obtenir la llicenciatura d’història seva mort el 1970.contemporània a la Universitat de Mentrestant, a la Barcelona ocupadaBarcelona. La seva tesina, dirigida pels feixistes, la meva àvia va haverper Muniesa tractava la militància i de tirar endavant amb cinc fills me-el pensament polític d’Amadeo Bor- nors d’edat. Molta gana i molta por.diga. L’absència de l’avi, en un món gris,Ha publicat 3 llibres sobre la revo- injust i hostil em plantejava molteslució del 36, principalment a Barce- preguntes, sense cap altra resposta quelona: Barricadas en Barcelona, Los la de ser culpable d’haver perdut unaComités de defensa de la CNT en Bar- guerra, abans d’haver nascut.celona 1933-1938 i fa poc acaba desortir La Revolución de los Comités. - Quines són les persones que mésUns llibres imprescindibles per tot t’han influenciat?investigador de la revolució i qualse- El meu pare i la seva perseverançavol català que s’interessi per saber el per l’educació, la llibertat i la justícia,que va passar a Barcelona en temps metes que es podien assolir mitjançantde la revolució del 36 i la contrare- la lectura, l’esforç i la cultura; i desvolució del 37 a Barcelona. En ells d’una ètica exigent, que rebutjavaAgustí Guillamón dona la paraula als intransigentment la beguda, el joc iprotagonistes de la revolució, i això qualsevol altre vici, com trampes delimplica un treball de recerca molt capital i del patró. El seu exemple vi-meritori i complicat, que afronta amb tal, des d’una infància innocent i feliç,perseveració. Una manera no direc- en un món de valors feixistes, va sertiva, no interpretativa de mostrar-nos sempre el far que va il•luminar el meula història deixant parlar als propis horitzó.actors. Uns llibres necessaris sobrel’autoorganització del proletariat fet - I quins són els llibres que mésper un historiador autònom i implicat t’han influenciat?en les lluites de classe. D’història: l’obra del medievalistaL’Agustí és una enciclopèdia i so- Georges Duby, a més de Broué, Brin-vint li pregunto coses relacionades ton, Bolloten, Bernecker, Carr, Pei- de defensa? Com van perdre el po- pacte de la CNT amb la Generalitat No importen tant els que tergiversen,a fets i persones sobre qui escric. com què tergiversen. A més els que rats, Volin, Michelet, Soboul, Mathiez der? Què van esdevenir desprès del fou la fi de la possibilitat de revolu-Les seves aportacions obren el camp tergiversen són els de sempre: neoes- i Abel Paz; de teoria: Darwin, Can- maig del 37? ció?d’investigació i aporten una mirada talinistes, socialdemòcrates, liberals, fora, Marx, Kropotkin, Rocker, Mu- La resposta a aquestes preguntes seria El juliol de 1936, a Barcelona, hi vadiferent. És un gran assessor. catalanistes i neofranquistes, és a dir, nis , Dauvé i els Cahiers Spartacus; massa extensa. És el tema que des- haver una situació revolucionària. de literatura: Quevedo, Cervantes, envolupo al meu llibre Los comitès Però, per primera vegada en la his- la història sagrada de la burgesia. Shakespeare, Troyes i la literatura de defensa de la CNT en Barcelona tòria, una insurrecció obrera revo-- Explica’ns com et vas conscienciar - Un exemple d’allò que es tergiver- medieval editada per Siruela, Gide, (1933-1938). lucionària victoriosa no va prendrepolíticament? Malaquais, Yourcenar i Diderot, sense sa? el poder, deixant intacte l’aparellEl meu avi patern era el benjamí oblidar les Meditacions de Marc Au- Per exemple, l’enfrontament entre la - Quina relació i diferències hi ha- estatal burgès. La CNT-FAI, que erad’una família d’onze germans, nas- reli, Les aventures d’Ulisses de Lamb CNT i el PSUC. Va ser un conflicte via entre els comitès de defensa i els l’organització obrera dominant acuts al «Barranc de la Fam», nom i L’essència del treball intel•lectual de polític, en el sentit grec del terme, és grups d’afinitat i d’acció anarquis- Barcelona i Catalunya, no tenia unapopular amb el qual els seus habitants Joseph Dietzgen a dir, una lluita entre dues estratègies tes? teoria revolucionària adequada i esanomenaven les muntanyes de la co- va decidir per la col•laboració amb diferents en el proveïment de la “po- Els Comitès de defensa podien definir-marca de l’Alt Millars, entre Castelló - Què et va motivar a investigar la se com l’exèrcit clandestí de la revolu- la resta d’organitzacions antifeixistes lis” barcelonina: la dels comitès dei Terol. En els anys de la Primera Gue- guerra civil? ció, dedicats plenament i seriosament i la participació en les tasques gover- barri, que prioritzaven la distribuciórra Mundial van emigrar a Barcelona. La meva història familiar. Necessita- a tasques d’informació, armament, namentals del govern autonòmic de igualitària, eficient i suficient del paLa gran precarietat existent, tant en el va respondre aquestes dues preguntes: entrenament, estratègia i preparació la Generalitat. No hi havia altre ob- i aliments bàsics, i la del PSUC, quetreball com en l’habitatge, va fer que Per què i com vam perdre aquesta de la insurrecció obrera. Eren un or- jectiu que el de guanyar la guerra al anteposava l’enfortiment del poder delvisquessin a cavall del Poblenou i Te- guerra? Per què i com vam perdre la ganisme dependent de la CNT, perquè feixisme. Els líders renunciaven a la govern de la Generalitat a qualsevolrrassa, amb un refugi segur (enfront revolució? eren els sindicats qui els finançaven revolució en el mateix moment en què altra consideració. I aquesta estratègiade la policia o la fam) a casa de la ger- i qui els nodrien amb els seus mili- els comitès revolucionaris de barri (a del PSUC imposava, abans que res,mana gran, a Olesa. - Per a què serveix la història? tants. Els grups d’afinitat constituïen Barcelona) i locals (a tot Catalunya), la liquidació dels comitès de barri i laEl meu avi, amb diversos dels seus Conèixer, divulgar i aprofundir en el l’estructura organitzativa de la Fede- els comitès de fàbrica, els comitès de imposició del mercat lliure. El mercatgermans, estava enquadrat en els coneixement de la història revolu- ració Anarquista Ibèrica (FAI). Eren les barricades, els comitès de proveï- lliure significava el ple alliberamentComitès de defensa confederals. Te- cionària, negant les fal•làcies i defor- fonamentalment un grup d’amics i/o ments i de tot tipus, s’expropiaven les dels preus, i afavoria l’enriquimentnia carnet de la CNT, datat l’abril de macions esculpides o escopides per militants, units per una afinitat ideolò- propietats de la burgesia, de l’Església dels petits comerciants, a costa de la1931. Va treballar a la indústria quí- la «sagrada» historiografia burgesa. gica, que assumien tasques, postulats i de l’estat, en absència d’unes forces fam popular. La justificació ideològicamica. A l’entrada dels feixistes a Te- El desvetllar l’autèntica història de la i tàctiques comuns al grup. La FAI no d’ordre públic que estaven tancades a i teòrica del PSUC era que el mercatrrassa, Pascual, un germà del meu avi, lluita de classes, escrita des del punt era més que una plataforma comuna, o la caserna (tot esperant temps favora- lliure i la llibertat de preus, afavori-mutilat en els combats del 19 de juliol de vista del proletariat revolucionari, coordinadora, de grups d’afinitat, que bles a la contrarevolució). rien l’arribada al mercat de productesa Barcelona, va desaparèixer, segons és ja, en si mateix, un combat per la sovint discrepaven del Comitè Penin- que d’altra manera serien acaparats.sembla afusellat pels falangistes. El història, per la història revolucionària. sular o Regional. - Quins són els principals tergiver- El que va succeir, a la pràctica, foumeu avi Eliseo es va exiliar, va estar al sadors i falsificadors de la guerra que aquest mercat lliure va fomen-camp de concentració d’Argelès i més - Quines funcions tenien els Comitès - Hi va haver revolució el 1936? El civil? tar l’acaparament dels productes ali-
  • 18. Abril de 2013 Laboral - Economia · 17m amb... evolució proletària de 1936 a Barcelona exèrcit clandestí de la revolució” mentaris, per especular amb l’alça de cessitat ineludible de la destrucció de - Exposa’ns els teus llibres publi- preus. El teoritzat mercat lliure es va transformar, ràpidament, en un mercat l’estat. La violència no és una qüestió de voluntat o d’ètica, sinó de relació cats i els que tinguis en preparació o per publicar >> LES FRASES... negre, i en la fam dels treballadors. de forces entre les classes en lluita. Barricadas en Barcelona intenta ex- I les armes que empunyaven els plicar com la ideologia d’unitat anti- - Ens pots citar alguns noms dels van donar el poder i el «deure» feixista va suposar l’abandó per part “El juliol de 1936, falsificadors de la nostra historia? d’exterminar aquest enemic. Perquè dels comitès superiors de tot progra- Miquel Mir de l’escola escombraria. era l’hora de matar el feixisme, sense ma revolucionari, en nom de guanyar a Barcelona, hi Més que historiador és un novel•lista més alternativa que la de morir o ma- la guerra al feixisme. S’ha publicat en va haver una i un trampós que inventa, manipula tar, perquè s’estava en guerra amb els francès. i modifica documents. Està finançat feixistes. Si ningú, mai, acusa un sol- Los comités de defensa de la CNT en insurrecció pel Cercle Eqüestre, associació aris- dat de matar l’enemic, per què algú Barcelona (1933-1938) és una intro- obrera tocràtica catalana de profundes con- havia de ser acusat de matar l’enemic, ducció a la temàtica de la guerra i la viccions franquistes. Intent fallit i emboscat a la rereguarda? En una revolució a Catalunya des de la pers- revolucionària desprestigiat de l’alta burgesia catala- guerra a l’enemic se’l mata per ser- pectiva d’aquests òrgans clandestins victoriosa na per difamar els anarquistes, que el ho: no hi havia una altra llei, ni una d’un exèrcit revolucionari, que van 1936 van atemorir als seus avantpas- altra regla moral, ni més filosofies. ser els comitès de defensa. S’ha pu- però que no va sats. blicat en italià. prendre el poder, Pío Moa, César Alcalà i altres de - Violència i revolució eren insepa- La revolución de los comités (de ju- la mateixa corda, de l’escola neo- rables? lio a diciembre de 1936) és el primer deixant intacte franquista. Repeteixen les habituals Violència i poder eren el mateix. volum d’una trilogia a la qual seguirà l’aparell estatal fal•làcies franquistes i d’extrema dre- En èpoques de revolució la violèn- La guerra del pan (diciembre de 1936 ta, amb l’objectiu de justificar i enaltir cia, mentre sigui tan destructiva (de a mayo de 1937) i un tercer, titulat La burgès” la sagnant massacre de la Dictadura de l’antic ordre) com constructiva (del represión contra la CNT (mayo a sep- Franco. Gallego, Martín Ramos, i un extens nou ordre), no pot dominar, i troba tiembre de 1937). Els tres llibres com- “L’enfrontament entre la CNT i el sempre als seus executors, anònims parteixen el mateix subtítol: Hambre etcètera de l’escola neoestalinista, do- o no. Des de la Revolució Francesa y violència en la Barcelona revo- PSUC va ser un conflicte polític, en minen des de fa anys, les universitats catalanes en un percentatge altíssim. a la revolució de demà. Però quan aquesta violència, lligada a la situació lucionària. De julio a dicembre de 1936. Els dos últims toms d’aquesta el sentit grec del terme, una lluita Neguen dogmàticament l’existència revolucionària de juliol, i a un poder trilogia estan pendents de publica- entre dues estratègies diferents d’una revolució social a la Barcelo- atomitzat, va començar a ser regulada ció. Cada un dels toms pot llegir-se na de 1936, fins al punt que aquesta cap a octubre de 1936 (des de la seva independentment dels altres, però és en el proveïment de la “polis” negació els defineix com a esco- nova naturalesa de violència legíti- evident que formen part d’un mateix barcelonina” la historiogràfica. Rebutgen, avui, ma i/o legal del «nou» ordre públic) treball sobre la revolució espanyola, l’infame apel•latiu de “estalinistes” per les noves autoritats antifeixistes, a Catalunya, que dóna la paraula als i prefereixen considerar-se “social- demòcrates”. Odien als anarquistes va deixar de ser una violència revo- protagonistes, és plena de documents “Sense una teorització de les lucionària, col•lectiva, popular, jus- inèdits i tracta fonamentalment de la i són els principals promotors de la ticiera, festiva i espontània, perquè fam i de la violència revolucionària, experiències històriques del llegenda negra de l’anarquisme ca- talà, aquesta dels vampirs assedegats es transformava ja en un fenomen cruel, aliè i incomprensible al nou desvetllant i subratllant com els esta- linistes i el govern de la Generalitat proletariat no existeix teoria de sang ... que van originar i propa- ordre contrarevolucionari, burgès i van derrotar als revolucionaris mit- revolucionària, ni avanç teòric. Cal gar els fundadors del PSUC i els seus jançant la fam i la restauració del mo- predecessors (Max Rieger, Ehren- republicà, centralitzat i monopolista, que s’instaurava precisament sobre nopoli de la violència a la rereguarda aprendre les lliçons que ens dóna burg, Stepanov, Perucho) en l’ofici el control i extirpació de l’anterior barcelonina. la pròpia història” de convertir les campanyes publi- situació revolucionària. citàries en forjadores de realitat, al - Ets el director, l’historiador, mateix temps que desencadenaven la - Què podem aprendre de les expe- l’editor i el distribuïdor de la revis- Foc (Joaquim Costa 34). A Madrid a davant seu més perspectiva que els repressió anticenetista de l’estiu de riències anarcosindicalistes i de la ta d’història Balance. Fes-nos un La Malatesta (Jesús y Maria 24). seixanta milions de morts produïts 1937, que va aconseguir que la CNT revolució del 36? balanç de Balance per la Segona Guerra Mundial i la desaparegués en moltes comarques i Durant la guerra civil, el projecte po- Balance es publica des de 1993. In- - Sobre la teva columna al Catalun- destrucció de la major part de la in- que a les presons els presos llibertaris lític de l’anarquisme d’estat, consti- tenta recuperar «els maleïts» de la ya/Papers, «Diccionari militant», dústria. fossin milers. Publiquen a la revista tuït com a partit antifeixista, utilitzant Guerra civil, rebutjats, «oblidats», la pots presentar directament als i l’editorial Avenç i a El Viejo Topo. mètodes de col•laboració de classes «santificats» o calumniats en moltes lectors? - Què en penses de les divisions En aquesta llista de professors uni- i de participació governamental, ocasions per la seva pròpia orga- És un intent de divulgar la història dintre l’anarcosindicalisme i entre versitaris trobaríem escasses, però organitzat burocràticament i amb nització i en general per la burgesa obrera, les biografies dels seus mi- llibertaris notables excepcions: Izard, Muniesa, l’objectiu principal de guanyar la «història sagrada»: Josep Rebull (es- litants, així com els conceptes fona- Hi hauria d’haver la capacitat d’actuar Pagès ... i pocs més. guerra al feixisme, va fracassar estre- querra del POUM), Els Amics de Du- mentals del moviment obrer: Seguí, conjuntament, des de la diversitat i el De l’escola neoliberal, hi ha presti- pitosament en tots els terrenys; però rruti, Munis, Fosco, Mary Low, Ben- Ascaso, acció directa, locaut, sindicat respecte mutu, destacant el que uneix giosos historiadors professionals com el moviment social de l’anarquisme jamí Péret, Balius, Orwell, Nin, etc. únic, estalinisme, capitalisme... i descartant el que separa. Caminar Viñas, o catalans marginats pels seus revolucionari, organitzat en comitès També aborda els assassins estali- paral•lelament, colpejar a l’uníson, col•legues neoestalinistes, com Uce- revolucionaris de barri, locals, de nistes: Gero (Pere), Stepanov, i com- - També ets un membre actiu de construir una casa comuna. lay-Da Cal. control obrer, de defensa, etcètera, panys de viatge espanyols. Diversos l’Ateneu Enciclopèdic, què hi fas? va constituir els embrions d’un poder números de la revista, com el dedicat Arxivar, ordenar i classificar papers - Alguna cosa per afegir? - Quina és la figura de la revolució obrer que va aconseguir quotes de als Amics de Durruti i altres, han estat vells, com els d’Abel Paz i altres. L’ésser precedeix la consciència. del 36 que et cau millor? Per què? gestió econòmica, d’iniciatives po- traduïts i publicats en anglès, francès, Sense una teorització de les expe- Els comitès revolucionaris dels barris pulars revolucionàries i d’autonomia italià i txec. Molts articles poden con- - Com veus la situació actual del riències històriques del proletariat barcelonins, perquè van ser els po- proletària, que encara avui il•luminen sultar al web de «La Bataille Socia- moviment obrer no existeix teoria revolucionària, ni tencials òrgans de poder de la classe i anuncien un futur radicalment di- liste»: http://bataillesocialiste.word- O lluita o mort. O revolució o bar- avanç teòric. Cal aprendre les lliçons obrera. ferent a la barbàrie capitalista. La press.com/paginas-espanolas bàrie. A l’actualitat assistim a un atac que ens dóna la pròpia història. I destrucció de l’estat pels comitès re- despietat del capital i de l’estat a les aquest aprenentatge només pot fer-se - Hi pot haver revolució sense vio- volucionaris era una tasca molt con- - Els teus llibres i la revista Balan- condicions de vida del proletariat. en la pràctica de la lluita de classes lència? creta i real, en la qual aquests comitès ce, on es poden comprar? Atac al qual només es pot respondre dels diferents grups d’afinitat revolu- Per als revolucionaris, la gran lliçó assumien totes les tasques que l’estat En les llibreries barcelonines Aldarull mitjançant la lluita de classes. Sense cionaris i de les diverses organitza- de la revolució de 1936 va ser la ne- exercia abans de juliol de 1936. (Torrent de l’Olla, 72) i La Rosa de aquesta lluita el proletariat no tindria cions del proletariat.
  • 19. 18 ·Sense fronteres Abril de 2013 A Grècia, els treballadors estan demostrant unaSENSE FRONTERES vegada més que el camí a seguir – sortint de l’atur, superant la crisi - és el control obrer i l’autogestió per procediments de democràcia directaGuatemala: L’Estat contra el PobleIgnacio Barroso realitat d’aquest país i aprofundir en el coneixement i el suport mutu.E l desembre de 1996 es van sig- nar a Guatemala els Acords dePau, però setze anys després, aquells Abril per Guatemala a Barcelona.acords que havien de ser la base de latransformació democràtica i social del Calendari d’activitatspaís només han servit per impulsar po-lítiques neoliberals. Aquests actes formen part de lesL’avui president de Guatemala, Otto nombroses activitats que es realitzenPérez Molina, ha estat a Espanya durant el mes d’abril a Catalunya,aquest mes de febrer. Aquí s’ha reunit per a denunciar la situació d’atacs iamb Juan Carlos de Borbón, amb Ra- inseguretat que viuen els camperols ijoy, amb la cúpula de la CEOE, amb camperoles de Guatemala, la vulne-una elit política i econòmica corrupta ració sistemàtica dels drets humans,que no dubta a prendre els drets so- la criminalització dels movimentscials i econòmics als seus ciutadans i socials i la impunitat històrica ambque utilitza pràctiques neocolonials en la qual actua el poder polític, econò-la seva política exterior. A Madrid, Pé- mic i l’exèrcit”. Participen: ACSUR-rez Molina, general genocida que als Les Segovias Catalunya; Associacióanys 80 arrasava pobles i comunitats d’Amistat amb el Poble de Guatemalaindígenes, oferia a aquests polítics i (AAPG); Entrepobles; EdPAC-GID-empresaris la possibilitat de fer grans HS; Intermón Oxfam; Observatori delnegocis a Guatemala, un país on tro- Deute en la Globalització (ODG); Ba-baran mà d’obra barata i matèries pri- siG (FAS).meres abundants, una societat privada 11 d’abril 19,30h. Palau Alòs: Edpac/de drets des de la intervenció militar GIDHS en col•laboració amb Inter- lar negocis privats. van matar una persona i en van ferir gàrquica i depredadora en la qual ferències. “Presentació Informe dedels Estats Units el 1954. I encara més, de manera sistemàtica greument dues mes, mentre el Govern hi trobem directament involucrades Situació dels Drets Humans a Guate-A Guatemala, comunitats i municipis i amb l’atiament del Govern de Gua- de Pérez Molina decretava la militarit- corporacions financeres i empreses mala”. http://investigaccionddhh.wor-han organitzat consultes comunitàries temala, les organitzacions socials zació de la zona i ordenava la cerca i espanyoles com ara Unión Fenosa o dpress.com/en les quals, amb gran participació de que es resisteixen als desallotjaments captura de 22 dirigents socials; o com Hidralia-Hidro Santa Cruz. 13 d’abril de les 11,30 a les 14,00h.la població, s’han pronunciat de ma- violents i al lliurament dels recursos la matança de Totonicapán, a l’octubre Volem donar suport als qui lluiten per Mercat de la Concepció: Intermónnera clara i unànime contra el robatorii la contaminació de l’aigua, el sa- naturals a les grans transnacionals, es- de 2012, on la repressió portada a ter- un Estat plurinacional i multiètnic, de Oxfam. Acció de sensibilització ambqueig que porten a terme les empreses tan sent delmades i els dirigents cam- me per la policia i l’exèrcit contra una ple respecte als autogoverns indígenes performance sobre l’acaparament demineres i el control transnacional del perols, comunitaris, sindicals o estu- manifestació pacífica convocada per i comunitaris, basat en els principis de terres.país. Però des de 2005 la Cort Consti- diantils que exerceixen els seus drets la organització comunitària dels 48 respecte i igualtat, en el qual la demo- 18 d’abril 20.00h. Casa de la Solida-tucional de Guatemala dictamina que ciutadans són perseguits o directament Cantones va deixar set morts. cràcia sigui una realitat per a tota la ritat: Entrepobles. “Guatemala: Femi-les consultes són inconstitucionals. assassinats. Es tanquen els espais po- Als tres primers mesos de 2013 han població i els homes i les dones tin- nistes i defensores del territori davantLa raó d’aquestes reiterades sentèn- lítics de participació amb l’únic ob- augmentat la criminalització i la re- guin els mateixos drets i obligacions. la criminalització dels moviments so-cies és clara: defensar els interessos jectiu d’imposar per la força els in- pressió de les lluites populars. Només Un Estat que faci que ens oblidem cials”. Participen: Paula del Cid de Lade l’oligarquia guatemalenca i de les teressos de l’oligarquia; mentre que en aquests tres mesos comptabilitzen d’aquest Estat actual, colonialista, ra- Cuerda, Natalia Atz de Ceiba i Lorenagrans corporacions financeres i indus- persisteix la impunitat més absoluta quatre assassinats i el mateix nom- cista i masclista. Cabnal de Amixmaxaj.trials internacionals. I és que la Cort per als autors materials i intel•lectuals bre de segrestos, a més de nombrosos Avui, més que mai, és evident que la 30 d’abril, 19,00h. Pati Llimona: As-de Constitucionalitat guatemalenca no de la repressió. De gener a octubre de atacs i amenaces contra persones i or- lluita contra l’exclusió, la lluita per sociació d’Amistat amb el Poble deté cap problema a mostrar clarament 2012 es van comptabilitzar més de ganitzacions que lluiten per la reivin- una societat d’iguals, ens ha d’unir Guatemala i Fundació l’Alternativa.que la llei i l’aparell judicial només 250 atacs a membres d’organitzacions dicació dels drets socials i col•lectius més enllà de les fronteres. Durant “Lluita indígena, transnacionals itenen una fi: defensar els interessos de socials i sindicals: fets com els de Ba- del poble guatemalenc. el mes d’abril diferents dirigents drets humans a Guatemala”. Partici-la classe dominant; en lloc d’emparar rillas, al maig de 2012, quan guàrdies Des d’aquí volem donar suport als que d’organitzacions guatemalenques se- pen: Carmen Tacam, presidenta delsels drets econòmics i socials dels seus privats de l’empresa hidroelèctrica a Guatemala lluiten contra aquesta ran a Barcelona. Aquestes persones 48 Cantones de Totonicapán i Joanciutadans, només serveixen per a tute- Hidro Santa Cruz, de capital espanyol, situació, contra aquesta màfia oli- ens permetran conèixer més a fons la Josep Nuet, diputat de EUiA.Fàbrica ocupada a Grècia comença la producció sotacontrol obrer. Ocupar, resistir, produir!Iniciativa de Solidaritat de col•lectivament establir una remu- ració de la Iniciativa Oberta de Solida- posar la fàbrica en funcionament. Des ves famílies fins al moment.Tessalònica, Brendan Martin (La neració equitativa i justa. La fàbrica ritat, escrita juntament amb els treballa- de llavors, han ocupat i defensat la Aquesta experiència d’ocupació i re-Base), Dario Azzellini i Marina Sitrin. produeix materials de construcció, i dors de Vio.me - declaració completa a fàbrica i la maquinària necessària per cuperació d’empreses de part dels els treballadors han declarat la seva http://www.viome.org/) a la producció. Han disseminat el seu treballadors no és nova. Des de 2001 intenció de canviar progressivament la Els treballadors de Vio.Me van deixar missatge als altres treballadors i comu- hi ha al voltant de 300 empreses que producció cap a productes inofensius de ser pagats al maig de 2011, i, pos- nitats en tota Grècia, rebent un enorme operen democràticament sota control“Veiem això com l’únic futur per a per al medi ambient. teriorment, els propietaris i administra- suport. La solidaritat i el suport de tots obrer a Argentina, des de centres deles lluites obreres.” “Mentre l’atur puja al 30%, els ingres- dors van abandonar la fàbrica. Després aquests grups, comunitats i individus, salut, periòdics i escoles, fins a fàbri-Makis Anagnostou, portaveu del sin- sos dels treballadors arriben a zero, d’una sèrie d’assemblees els treballa- ha contribuït de manera important a la ques de metall, tallers d’impressió i undicat de treballadors de Vio.Me. farts de paraules, promeses i més im- dors van decidir que junts tornarien a supervivència dels treballadors i les se- hotel. L’experiència ha demostrat queEl 12 de febrer de 2013 va ser el pri- postos, sense rebre sous des de maigmer dia oficial de producció sota con- de 2011 i actualment en retenció deltrol obrer a la fàbrica de Viomichaniki seu treball, amb la fàbrica abandona-Metalleutiki (Vio.Me.) a Tessalònica, da pels amos, els treballadors de Vio.Grècia. Això significa producció sen- Me per decisió de la seva assemblease caps i sense jerarquia, organitzada a general declaren la seva determinaciótravés de les assemblees dels treballa- de no caure en un estat perpetu d’atur,dors amb procediments de democràcia sinó lluitar per a prendre la fàbrica endirecta. L’assemblea dels treballa- les seves pròpies mans i operar-la perdors ha declarat la fi de la distribució si mateixos. Ha arribat el moment perdesigual dels recursos, i ha decidit al control obrer de Vio.Me.! “(Decla-
  • 20. Abril de 2013 Sense fronteres · 19els treballadors junts no només poden blogspot.gr).Igual que amb totes les re-operar el seu propi lloc de treball, sinó cuperacions de fàbriques, la qüestió delque poden fer-lo millor. L’exemple finançament inicial és central. Mentred’Argentina s’ha estès per tot el con- que el moviment de solidaritat ha es-tinent americà, i ara també per Europa tat capaç de donar suport als treballa-i els EUA. A Chicago, els treballadors dors de Vio.Me. i les seves famílies,de New World Windows han començat el capital necessari per a continuar lala producció sota control obrer després producció és enorme. El sindicat ded’anys de lluita contra els antics pro- treballadors té un pla de negoci soste-pietaris i caps. Ara a Grècia, els treba- nible, però es necessitarà temps perquèlladors estan demostrant una vegada aquest doni fruits. Els primers mesosmés que el camí a seguir – sortint de seran decisius. L’ajuda econòmica potl’atur, superant la crisi - és el control fer la diferència. Qualsevol contribucióobrer i l’autogestió per procediments és útil. Podeu enviar suport econòmicde democràcia directa. directament al sindicat de treballadors“Instem a tots els treballadors, els atu- de Vio.Me. de Tessalònica a través delrats i tots aquells que es veuen afectats lloc web de solidaritat internacional:per la crisi a confraternitzar-se amb http://www.viome.org/Declaracions deels treballadors de Vio.Me. i recolzar- solidaritat, així com preguntes poden serlos en els seus esforços per posar en enviades a: protbiometal@gmail.compràctica la creença que els treballadorspoden produir sense caps! Els instem * Aquesta iniciativa té el suport de:a emprendre la lluita i a organitzar-se David Harvey, Naomi Klein, Avi Lewis,dintre dels seus propis llocs de treball, John Holloway, Silvia Federici, Georgeamb procediments democràtics direc- Caffentzis, David Graeber, Mag Wom-tes, sense buròcrates.” (del lloc web pel (labournet.de) i Cooperativa de Tra-del sindicat http://www.biom-metal. bajo Lavaca, Buenos Aires, Argentina.Els minerals tacats de sang, claus per a la indústriadel mòbilJosep M. Royo Mundial, pel seu suport pressuposta- ri a aquests països i per fer cas omís davant de tanta depredació; països deL ’espoli de recursos naturals, amb trànsit que es lucren amb el comerç la col•laboració i la connivèn- legal i il•legal, com el Camerun, lacia de les potències occidentals, ha República Centre-africana, Tanzàniapermès finançar nombrosos grups i Kenya, i amb el coltan, com païsosarmats i ha estat un factor decisiu en de l’espai exsoviètic i la Xina, quel’eterna guerra que es viu a la Repú- processen aquest mineral...blica Democràtica del Congo. Els Dotze anys més tard la situaciótreballadors explotats en condicions ha començat a canviar, amb la lleiinfrahumanes a mines com la de Bi- Dodd-Frank elaborada pels EUA,sié són un pilar imprescindible per que limita l’explotació dels recur-produir aparells tecnològics sos naturals congolesos per part deBisie és la principal mina de cassi- les multinacionals nord-americanes.terita que hi ha al Kivu Nord (Repú- Però la resta de països que hi comer-blica Democràtica del Congo, RDC). cien no estan sotmesos a cap tipusD’aquest mineral, se n’obté l’estany, de limitació, especialment la UE i laque és fonamental per a la indústria Xina, cosa que permet afirmar quede l’electrònica i de la telefonia mò- part dels minerals que s’utilitzenbil com ho és el coltan, que també per a la fabricació de telèfons mò-es troba a Bisie. Or, wolframita, dia- bils, símbol màxim de l’MWC, estanmants i bauxita són els altres mine- tacats de sang. Entitats i ONG hanrals que s’extreuen d’una mina situa- denunciat la situació, però la pregun-da en un indret on, per arribar-hi, cal ta és fins quan durarà aquest climafer –a peu i per la selva– 30 dels 45 d’impunitat?quilòmetres que la separen de Kilam-bo, l’aeroport més proper. A Bisie, el 2011, amb la creació, sota pressió a les pròpies mines, del trànsit per Unit, Dinamarca i Irlanda per la con-la mineria, totalment artesanal, va internacional, del cos de policia mi- carretera mitjançant l’establiment de nivència, la passivitat i el suport als * Josep Mª Royo Aspa és Investiga-arrencar el 2003, quan hi vivien prop nera, però la situació sobre el terreny controls i barreres físiques a les vies pressupostos d’aquests països, que dor de l’Escola de Cultura de Pau,de 15.000 persones. ha canviat poc. de comunicació, o per aire, amb taxes alimentaven la maquinària de guerra, Universitat Autònoma de Barcelona.L’activitat va provocar la prolifera- que han de pagar les companyies aè- i les empreses, que han fet negocis Article publicat al núm. 306 del set-ció de bars, hotels i prostíbuls, on ries que transporten el material fins a amb els seus socis locals; el Banc manari Directa.l’explotació i la violència sexual es Combustible pels les oficines de compra-venda de But-fan evidents a ple dia. El 2008, jas’hi havien explotat 15.000 tones conflictes embo, Goma i Bukavu, les principals ciutats de l’est de l’RDC.d’estany –segons el New York Ti- La taxació i la compravenda de que- Bisie és un dels molts exemplesmes–, el 4% de la producció mun- viures, alcohol, tabac i prostitució de la dura realitat de l’RDC, on ladial, una activitat que va generar dins els poblats miners és una al- guerra entre els diferents agents ar-prop de 100 milions anuals. tra font de beneficis per als agents mats i l’exèrcit congolès no s’haLa mina pertanyia al consorci sud- armats. La gent que hi treballa, en aturat mai, en gran part, a causa deafricà i britànic MPC, que va traspas- canvi, contreu grans deutes amb els l’explotació d’uns recursos naturalssar els drets d’explotació a Alphamin venedors i queda lligada al treball aResources Corp, amb seu a Suïssa. que financen una xarxa d’agents lo- les mines.El control de la mina, però, ha can- cals i internacionals molt important, L’espoli dels recursos ha alimentat lesviat de mans constantment durant els com ha assenyalat l’ONU. Els grups guerres a l’RDC i, el 2001, l’ONU jadarrers anys. El 2008, la dominava armats es beneficien dels recursos de va assenyalar qui s’havia beneficiatuna milícia Mai Mai (originalment tres maneres: mitjançant el seu con- i havia permès o col•laborat amb lagrups d’autodefensa local), però va trol físic, a través del comerç i amb situació: Rwanda, Uganda i els grupspassar a mans del CNDP (grup ar- l’establiment de taxes. armats locals que els representen permat patrocinat per Ruanda) quan, el L’espoli directe dels minerals és l’augment desmesurat de recursos2009, aquest grup es va integrar a possible a través de treballadores en que en altres temps eren inexistentsl’exèrcit. règim d’esclavitud, ja sigui perquè com l’or, els diamants i el coltan;A més, altres grups armats també gestionen el comerç i l’exportació, o les empreses, governants i agentsvan establir taxes per aprofitar-se perquè controlen i exploten les mines locals de l’RDC, que s’han lucrat endel trànsit dels minerals. L’exèrcit directament. L’explotació indirecta detriment de la població; Alemanya,va intentar des- militaritzar les mines es fa a través de la taxació en origen Bèlgica, els Estats Units, el Regne
  • 21. 20 ·Social Abril de 2013 La pràctica de la identificació en el marc deSOCIAL mobilitzacions socials es tradueix en creació de fitxers de persones dissidents i en formes d’assetjament psicològic i físic. BALA PERDUDA Testimonis “Ni muts ni a la gàbia” incòmodes Campanya de solidaritat amb els encausats per oposar-se alToni Àlvarez Pla Caufec “Ni muts ni a la gàbia” La segona acció, de març de 2009, co-E n Gervasio Sánchez és un foto- periodista molt reconegut al’estat espanyol, un gran nombre de http://nimutsnialagabia.org/ rrespon a l’ocupació de l’Ajuntament d’Esplugues per part d’uns 300 acti- vistes quan el ple debatia una moció “Npremis destaquen a un currículum de suport a una altra persona que i muts ni a la gàbia” dema-actiu i ple de situacions de perill per ingressava a la presó per negar-se a na l’arxivament de la causatal d’oferir la noticia des de quasi el pagar una pena-multa. Agents de la contra nou persones, per les que lamateix punt on es produeix. policia local van intentar impedir-los fiscalia demana en conjunt 27 anys dePerò a més és un periodista com- l’accés a l’espai, emprant porres i es- presó per participar en accions contrapromès, que no calla davant la in- cuts. En ambdós casos no es van pro- el projecte urbanístic del Pla Caufecfàmia. Ho ha demostrat al llarg dels duir identificacions, sinó que es van d’Esplugues de Llobregat, actualmentanys de cobrir conflictes a Sud- obrir sengles processos judicials per aturat per l’esclat de la bombolla delAmèrica, l’ex-Iugoslàvia, l’Iraq, a atribuir suposats delictes a alguns dels totxo, unes accions en les que al llargl’Àfrica... mostrant el que pocs mi- activistes participants. En concret, els dels anys han participat centenars detjans eren capaços d’ensenyar, bus- delictes que els imputen són atemptat persones.cant un punt de vista crític amb el a l’autoritat, desordres públics, faltes Nascuda al febrer en solidaritat ambpatiment humà i la guerra. Ho va dir de desobediències i faltes de lesions les nou persones encausades per opo-en veu alta davant alguns ministres (només en l’acció de 2009). sar-se al Pla Caufec –un mastodònticquan li van concedir al 2008 el premi En total la Fiscalia demana condem- projecte urbanístic ubicat a Esplugues nes que sumen 27 any de presó, 300Ortega i Gasset: de Llobregat, al peu de Collserola-, la campanya “Ni muts ni a la gàbia” té dies de detenció domiciliària o car-“Es verdad que las armas que circu- el web http://nimutsnialagabia.org/) cerària i 5.670 euros d’indemnització,lan por los campos de batalla suelen on hi trobareu informació sobre el cas, de manera que sis de les personesfabricarse en países desarrollados les activitats que es porten a terme i encausades s’enfronten a peticionscomo el nuestro, que fue un gran ex- uns vídeos en què s’explica l’esmentat de més de dos anys de presó, fet queportador de minas en el pasado y que projecte, les diferents lluites que s’han podria provocar que acabessin entrehoy dedica muy poco esfuerzo a la portat a terme per aturar-lo i la repres- reixes si són condemnades. L’oposicióayuda a las víctimas de la minas y al sió que s’ha exercit contra el col•lectiu al megaprojecte urbanístic va iniciar-desminado. opositor. També podeu seguir la cam- se fa gairebé dues dècades i en totalEs verdad que todos los gobier-nos españoles desde el inicio de la panya contra el projecte en l’antic web més de 70 persones han estat acusades Pretenen jutjar a 9 un total de 27 anys i 6 mesos de presó, penes multa de 600 dies (substituï- http://noalplacaufec.info/ per participar en les diferents accionstransición encabezados por los pre-sidentes Adolfo Suarez, Leopoldo La campanya està recollint signatures de resistència civil no-violenta. veins d’Esplugues bles per 11.300 €) i indemnitzacions de 5.670 €. Aquestes peticions supo-Calvo Sotelo, Felipe González, José per demanar l’arxivament de la causa Plantejat per l’Ajuntament d’Esplugues, en mans del PSC, en de Llobregat sarien l’entrada a presó directa per aMaría Aznar y José Luis Rodríguez contra els nou activistes imputats, sisZapatero permitieron y permiten las dels quals s’enfronten a acusacions plena bombolla urbanística, les obres per denunciar 6 persones i multes econòmiques per a 3 més. Ambdós judicis són penals, que els podrien fer anar a la presó, i del Pla Caufec fa més de tres anysventas de armas españolas a países també està fent xerrades i activitats que resten aturades arran de la crisi i l’especulació i no de faltes, i acusen a les mateixescon conflictos internos o guerras persones d’atemptat a l’autoritat, des-abiertas.” diverses per doner a conèixer la situa- no s’ha edificat cap edifici. Sacresa, la societat propietat de la família Sa- defensar la serra ordres públics i faltes de desobedièn-Aquests dies ha tornat a un camp de ció. Fins i tot, el ple de l’Ajuntamentbatalla, el fangar dels interessos po- d’Esplugues va fer per unanimitat una nahuja i promotora del projecte, es de Collserola… cia i lesions. El fet que es demanin penes de presó declaració manifestant que les possi- troba en concurs de creditors. El Plalítics i econòmics dels grans grups bles condemnes eren “desproporcio- Caufec, que malgrat tot encara no està 6 d’elles poden en tots dos processos crea una duplici-periodístics del país. En aquest cas el tat, és a dir, que aquestes persones quediari El Pais, arrel de l’aparició d’un nades pel que fa als fets presumpta- descartat definitivament, s’ubica entre entrar a la presó! no tenien antecedents penals podrien ment comesos”. No va demanar, però, els barris de Finestrelles i Can Vida-vídeo on es veu clarament les tortu- anar a la presó perquè el primer judici l’arxivament de les causes. let i planteja aixecar desenes de blocs En aquests 20 anys d’oposició popu-res a un detingut iraqui al 2004, un crea antecedents de cara al segon. Els fets que van motivar les acusa- d’habitatges, dues torres d’oficines lar al Pla Caufec han estat múltiplestraductor que havia treballat durant 4 Les 9 persones imputades no estan cions es remunten als anys 2007 i de 115 metres d’alçada, i sis de me- els actes, les activitats, els argumentsanys per diferents mitjans, un d’ells soles. I això és perquè la motivació 2009. En el primer cas, es tracta d’una nor alçada i el centre comercial més i les accions que s’han realitzat. Elel mateix diari “de la mañana”, a i els esdeveniments que han portat a manifestació que es va fer a l’octubre gran de la zona nord de Barcelona. Tot resultat sempre ha estat el mateix: lamés de treballar també pel Ministeri aquesta situació no són en cap cas mo- d’aquell any i que va comptar amb la afectant un dels grans pulmons verds topada contra un mur administratiude defensa. tius personals, sinó que són els caps participació de més de 1.000 persones. de l’àrea metropolitana de Barcelona. —l’Ajuntament ha estat un dels prin-No, Flayeh al Mayali no era un de- de turc d’un moviment públic ambtingut qualsevol, a més de treballar cipals promotors del projecte— i un interessos col•lectius de defensa delpels enviats especials del citat diari, reguitzell de condemnes i sancions territori.treballava directament pels agents jurídiques. El febrer del 2012 un grup de perso-secrets que van morir mesos abans, Però la repressió a l’oposició al Pla nes decidia unir esforços per evitarde la detenció de Al Mayali, als ca- Caufec va fer un pas endavant: actual- l’empresonament dels activistes contrarrers de Bagdad. I en Gervasio va ment hi ha 9 veïns del poble pendents el Pla Caufec i crea la campanya “Niintentar, en aquell moment, treure de dos judicis penals, 6 dels quals muts ni a la gàbia”.l’entrellat de què havia passat amb tenen una amenaça real d’acabar a la L’estratègia d’aquesta campanya esAl Mayali tenint com a idea comptar presó. basa en la informació i participació 9 veïns del poble acusats de desordres ciutadana: recull de signatures, xerra-amb el suport del diari pel que treba- públics (per manifestar-se i concen- des obertes a la població, divulgació illava el traductor. Tot va ser inútil, trar-se), atemptats a l’autoritat, des- activitats diverses dins i fora del mu-tot i la prudència d’en Gervasio per obediència greu… nicipi d’Esplugues. El grup de suportno enmerdar la situació, torturat, 9 veïns del poble triats a dit d’entre s’organitza per aconseguir la màximasense judici, deixat anar sense més, les més de 1.000 persones que van adhesió possible de la societat i de11 mesos després... participar a la manifestació del dia 7 l’Ajuntament buscant el posicionamentI ara surt el vídeo de les tortures a de novembre de 2007 i de les 300 de d’ambdues parts.Al Mayali. Pensa malament i en- la concentració del dia 18 de març de “Ni muts ni a la gàbia” troba despro-certaràs, el cas és que en Gervasio 2009 davant l’Ajuntament… porcionada la pena que es demana ino en pensa malament, simplement 9 veïns castigats per no quedar-se pretén posar de manifest que protestarposa negre sobre blanc tot el que va muts davant l’especulació urbanística, comporta tenir problemes amb la justí-succeir al llarg d’aquests anys amb l’enriquiment fàcil, la prepotència i la cia. Els encausats són una part d’un totaquesta detenció. Una de tantes... destrucció de Collserola. triada aleatòriament per a ser castigada. La petició fiscal per tots dos processos Si el conflicte és i ha estat social i polí- contra les 9 persones imputades puja a tic la solució també ho ha de ser.
  • 22. Abril de 2013 Social · 21Campanya “No ens identifiquem”Contra la impunitat policial, el nostre anonimatCampanya “No ens identifiquem” símptomes més evidents de la malahttp://www.noensidentifiquem.org/ salut de la nostra ja de per si esca- rransida democràcia. Continuistes amb la tradició franquista, la con-R ereguarda en moviment ha enge- selleria d’Interior ens vol convèncer gat una campanya en resposta a que els controls d’identitat són unal’estratègia policial d’identificacions pràctica normal, com saludar-se pelarbitràries i imposició de multes i san- carrer entre el veïnat, i en gran me-cions en el context de mobilitzacions sura han aconseguit que la interiorit-socials. zem i l’acceptem sense més.El control d’identitat per part de En canvi, la nostra experiència,la policia i l’obligació del ciutadà passada i recent, ens diu que el fetd’identificar-se són uns invents re- d’obligar a la ciutadania a dur elcents a les democràcies formals del DNI i facilitar-lo a qualsevol agentnostre entorn. A l’estat espanyol de l’autoritat que ho sol•liciti permetaquest retrocés en el dret a la intimi- l’actual posada en marxa d’una estra-tat i l’anonimat (un dret de ciutada- tègia policial encaminada, entre al-nia reconegut arreu) s’ha empeltat de tres coses, a intimidar, a crear fitxersforma continuista amb la imposició policials i, sobretot, a imposar arbi-franquista del DNI als anys 40 del tràriament multes i sancions. Moltsegle XX. La pràctica de les identi- menys cridaner que una detencióficacions “rutinàries” es fa en nom o una càrrega d’antiavalots, aquestd’una no demostrada major eficàcia mètode permet dissuadir, atemorir,policial en la prevenció dels delictes aïllar i castigar a persones simple-i prioritza els valors d’ordre i control ment sospitoses de ser dissidents oper damunt dels de llibertat i dignitat. que mostren el seu descontentament amb el sistema.També assumeix sovint connotacions Molta gent, a títol individual oracistes al centrar-se en persones de- de la dissidència, que és progressiva- cada cop amb més freqüència dóna per, d’aquesta manera, evidenciar-ne formant part d’associacions i/oterminades exclusivament pel color ment criminalitzada o menystinguda. lloc a la imposició de sancions admi- els objectius: col•lectius diversos, han patit elsde la seva pell. En la tasca de control, prevenció i nistratives que deixen desemparades - Exigir als organismes integrants de efectes d’aquest capgirament d’unPer tant en si mateixa és una norma desactivació de les formes poten- a les activistes que en són víctimes. la policia de la Generalitat-mossos principi democràtic elemental:que caldria impugnar. cialment més efectives de la resposta En definitiva les identificacions d’esquadra ARRO (Àrea Regional en una societat lliure, on el po-En aquesta fase de recomposició del social tenen un paper determinant policials constitueixen una praxis de Recursos Operatius) i BRIMO ble és sobirà, el deure i l’obligaciósistema s’imposa cada dia amb més les pràctiques de les identificacions encaminada a dissuadir a la gent (Brigada Mòbil), el compliment del d’identificar-se pertoca al funciona-evidència, en el conjunt de la socie- arbitràries de manifestants i de pro- de l’exercici de drets polítics fona- decret de la Generalitat 217/2008 de riat de l’Estat, perquè totes les sevestat, una dinàmica conflictual marcada tecció de l’anonimat dels membres mentals com el de reunió, manifes- 4 de novembre que obliga als seus actuacions han de ser transparents aper a) manifestació d’un increment dels cossos repressius, encaminada a tació, expressió o informació. També membres a mostrar sempre de forma ulls de la ciutadania, la qual n’ha dede la violència estructural via agres- garantir-ne la impunitat en tota mena és sabut que els antiavalots porten visible la TIP (Targeta d’Identificació mantenir el control.sions als nostres drets i llibertats d’actuacions, delictives incloses. ja anys negant-se a dur el número Policial). Aquest deure és ignorat amb arro-col•lectives i al poder contractual i En aquest context, tothom sap que la d’identificació. Cal destacar que la - En segon terme volem acabar amb gància, i la negativa reiterada a dureconòmic de les classes treballadores pràctica de la identificació en el marc TIP (Targeta d’Identificació Policial) la impunitat judicial d’aquests orga- la TIP en operacions d’’ordre pú-(retallades), b) la resposta de la so- de mobilitzacions socials es tradueix permet la identificació de la persona nismes, els integrants dels quals, pel fet de no mostrar les seves TIP, no blic’ ha esdevingut una garantiacietat agredida articulada al voltant en creació de fitxers de persones que el du només en casos molt regu- han pogut ser denunciats quan les afegida d’impunitat per a tota menad’una sèrie de reivindicacions i for- dissidents, que les seves modalitats lats i garantint sempre al màxim el seves actuacions han comportat mu- d’actuacions delictives, inclosos gra-mes de protesta, i c) la repressió bàsi- i reiteració agafen sovint formes dret a l’anonimat i a la intimitat. La tilació i lesions físiques a desenes de víssims i repetits atemptats contracament militaritzada i judicialitzada d’assetjament psicològic i físic, que negativa a dur-lo només pot respon- persones en manifestacions i/o con- la integritat física i la vida de massa dre -i respon- a la voluntat de gaudir centracions al llarg dels darrers anys. persones. d’impunitat en cas de violació de la - Acabar amb la imposició arbitrària En un sistema de garanties i de drets, llei. de multes a les persones que exercei- el dret a l’anonimat, a no permetre Assistim doncs a la inversió del plan- tejament que hauria de ser el propi xen lliurement els seus drets polítics, intromissions gratuïtes de cap auto- d’un estat de dret i de democràcia i exigir l’anul•lació de totes les mul- ritat en l’esfera privada de les per- formal, en el qual el ciutadà té el dret tes imposades fin ara en el decurs de sones i, menys encara, en l’exercici a no ser destorbat sense raó -i menys qualsevol mobilització social. de drets polítics fonamentals -reunió, encara quan exerceix un dret polític - Finalment, recuperar un dret fona- manifestació i expressió- correspon a fonamental- per cap funcionari de mental com és el dret a l’anonimat de la ciutadania, al poble. l’estat que, al seu torn, ha de ser sem- les persones. Per autodefensa i per dignitat diem pre identificable com a tal i sotmès prou. A partir d’ara ens neguem a identifi- a un control escrupolós en les seves actuacions. Manifest “Contra car-nos i amb aquest acte de desobe- Una acció de desobediència civil és la vostra diència col•lectiva exigim: - Que els membres de la BRIMO i la desobeir una llei perquè es considera injusta. El que fonamenta l’acció és impunitat, el ARRO portin sempre visible la seva TIP, tal i com ho estableix la llei. la seva legitimitat i el recolzament social. És legal impedir a la comis- nostre anonimat” - L’aturada immediata de la pràctica sió judicial dur a terme un desnona- de les identificacions arbitràries. Veiem recular dia rere dia els nostres - La retirada de totes les sancions ad- ment? No. És legítim? Sí. Com actua salaris, els nostres drets a una sanitat la policia en un cas o en un altre va ministratives i penes-multes imposa- i una educació públiques i de qualitat, des en el context de mobilitzacions en funció dels costos socials i polí- a un habitatge i a un treball dignes. tics que implica. socials. Veiem com es posen sota sospita les - El canvi de la normativa sobre nostres llibertats i la nostra voluntat l’obligació d’identificació a la ciu- Objectius de la de lluita o de simple crítica. Veiem exhibicions d’armes i de per- tadania. campanya de sones armades, agressions, amena- ces, detencions, presons, reformes desobediència civil legals cada cop més repressives, per- >>> Podeu enviar les vostres adhe- sones malferides -ulls manllevats-, i sions com a col•lectius i persones La desobediència civil en aquesta la voluntat d’escampar la por. individuals a l’adreça noensidentifi- campanya es visualitzarà en el fet La imatge de la policia, d’uniforme quem@gmail.com que les persones no portin cap tipus o de paisà, identificant persones que d’identificació en manifestacions, es manifesten o que caminen pel ca- Per a més informació de la campanya concentracions i/o protestes de qual- rrer, és cada cop més freqüent en els aneu al web: sevol mena (veure Aspectes legals) nostres paisatges urbans, i és un dels http://www.noensidentifiquem.org/
  • 23. 22 ·Social Abril de 2013Bcn World, l’autèntic Pla AJoan Pons Solé, prevaricació. tuar el potencial impacte que tindriaAssemblea Aturem Bcn World Injectar 10 milions de turistes més qualsevol accident químic (fuites de a l’entorn de Salou i Vila-seca, su- gasos, deflagracions o vessaments) al posarà el col•lapse de l’abastament recinte petroquímic del polígon sud.Com bé és conegut, el Govern de la d’aigua i energia, així com de les El grau de confiança que generaGeneralitat anuncià, per sorpresa infraestructures viàries. En un te- l’inversor del Bcn World, el grup Ve-d’alguns, el desenvolupament d’un rritori absolutament trinxat, no ens remonte de l’especulador en cap En-gran complex turístic als municipis de podem permetre més infraestructures rique Bañuelos, és absolutament nul.Salou i Vila-seca, l’anomenat Barce- que acabin de destruir el poc entorn Promotor immobiliari, l’empresarilona World (recentment corregit com natural que queda al Camp. Segons va convertir-se en un dels grans sím-a Bcn World). Amb opacitat, manca estimacions fetes per Ecologistes en bols de la bombolla i, per tant, ded’informació i total absència de parti- Acció, el consum de Bcn World po- l’especulació immobiliària i va ser uncipació ciutadana, digna dels anys en dria ser de prop de 2hm3/any (2.000 dels primers a patir la caiguda del to-que ningú sabia ni què era això de la milions de litres/any). Això superaria txo. En definitiva, no se n’espera resparticipació, s’ha gestat aquesta pro- amb escreix la dotació de la reserva de bo al Camp de Tarragona.posta d’esquena a la societat civil, tot del Consorci Aigües de Tarragona. Amb el projecte Eurovegas es prome-vulnerant les directrius en matèria de El Cap de Salou constitueix un es- tien 260.000 llocs de treball, llocs queparticipació ciutadana i d’avaluació pai litoral d’alt valor al litoral tarra- no s’han especificat ni concretat. Elambiental. goní, essent una àrea costanera que que sí que es va concretar era que esSi rebutgem el projecte de Bcn World permet la connexió natural entre flexibilitzarien els convenis laboralsés per molts motius. Per una banda l’interior del Camp i el litoral, alber- i els horaris. El projecte Bcn Worldno representarà el turisme familiar gant hàbitats i espècies de conserva- promet crear 20.000 llocs de treballque ens volen vendre, sinó el con- ció prioritària a nivell europeu. La directes i 20.000 més indirectes. Peròsumisme i la ludopatia portada al construcció del Bcn World suposaria no especifica com ni en quines condi-seu màxim exponent. Dir que Bcn l’artificialització completa del Cap cions laborals, però aquestes no dife-World ja neix amb l’avantatge que de Salou i la impossibilitat de recu- riran molt de les d’Eurovegas.disposa dels terrenys, és un insult als perar un dels últims espais litorals Ara diuen que el projecte inclourànombrosos afectats per les expropia- del Camp. A més a més, el projecte un recinte dedicat a les Smart Cities Eurodisney, transformat finalment en rritorial basat en el turisme de qualitatcions que permeteren la construcció inclou la creació del Beach Club, un i als vehicles elèctrics. Això és com Port Aventura. Avui dia, ambdós parcs i que reverteixi sobre el territori ende Port Aventura i la usurpació en espai amb una platja exclusiva pels instal•lar un parc fotovoltaic al re- temàtics, el francès i el català, estan en forma de respecte pels valors naturals,nom de l’interès públic. Treure les clients del Bcn World, una iniciativa cinte d’una central nuclear, d’una in- fallida i caiguda en picat al més estil culturals, agraris i identitaris, tot ga-castanyes del foc a “la Caixa”, que que vulneraria clarament la Llei de coherència i absurditat extrema. Shambhala. rantint l’eficiència de les infraestruc-es va estavellar amb les promocions Costes i l’accés lliure al litoral. CiU fa anys que intenta portar a Ca- El Camp de Tarragona no necessita tures i equipaments actuals.immobiliàries i els golfs projectats a Grans concentracions de població en talunya models de macro-projectes. acollir l’autèntic Pla A del Govern, Més informació a http://aturembcn-la zona, és del tot insolidari i frega la aquesta zona no fan més que accen- Així ho va intentar Jordi Pujol amb necessitem apostar per un model te- world.blogspot.com/Ara com sempre: Fora vaixells de guerra del Portde Tarragona!Coordinadora Tarragona Patrimoni de la VIa Flota dels EUA, ara serà Jo- que ara, els arguments esmentats es ció de la ciutat; per la inexistència dede la Pau sep Andreu i Figueras, militant el ma- van barrejar amb comèdies propagan- control sobre el seu tipus d’armamenthttp://tgnapau.blogspot.com/ teix partit que els anteriors –Conver- dístiques sobre voluntariosos marins i amb la possibilitat que alguns siguin gència Democràtica de Catalunya- qui que fan tasques socials. de propulsió nuclear. Per la nostra dis- donarà la benvinguda al “nou negoci”. L’experiència dramàtica de pobles com posició a viure sense la “protecció”A Els arguments per impulsar la cam- l’iraquià i l’afganès - convertits en víc- dels armaments; perquè no creiem en mb la informació apareguda el 5 panya es van basar, igual que ara, en times de “danys col•laterals”- mostra la la força per a vèncer sinó més aviat en de març del 2013 als mitjans de suposats beneficis econòmics per a la crua realitat i fa caure la disfressa: els el diàleg per a convèncer; per la mancacomunicació, sobre el fet que el port ciutat que mai es van complir. vaixells i els seus tripulants no són més d’informació i el secretisme inherent ade Tarragona estudia acollir vaixellsmilitars nord-americans, hem retroce- Posteriorment, aquests arguments van que eines de matar. Les escales que van la lògica militar que, a més, comportendit 16 anys en el temps. donar pas a d’altres que ens presenta- fer i volen fer les embarcacions estan riscos importants per a la població. ISi a l’any 1997 Joan Miquel Nadal i ven els vaixells de guerra com a ga- considerades de rutina, utilitzant els perquè els conflictes armats continuenLluís Badia, en aquell moment alcalde rants de suposades operacions “huma- serveis portuaris per aprovisionament i i volem un món sense guerres i sensede la ciutat i President de l’Autoritat nitàries” i pel seu subministrament; de per fer les reparacions que consideren exèrcits. d’aconseguir quotes de poder per posarPortuària, respectivament, van liderar la mateixa manera avui. D’altra banda adients, a banda d’operacions més opa- Pensem que la Pau i la seguretat dels al servei dels seus interessos personalsuna campanya que va incloure ges- i com ha fet sempre, l’equip de govern ques que, clar està, no transcendeixen. nostres familiars, amistats, veïns i veï- o de grup.tions amb autoritats militars de Wash- de la ciutat es fa l’orni quan es refereix La presència dels vaixells de la VI nes són massa importants per deixar- Ara com fa 16 anys, seguim diem benington i Madrid, per tal que Tarragona a “obligacions derivades de convenis Flota dels EUA i de l’OTAN no ens les en mans dels polítics professio- fort: Fora vaixells de guerra del port deesdevingués seu logística dels vaixells bilaterals entre Estats”. Abans, igual agrada pel que suposa de militaritza- nals, que sovint només es preocupen Tarragona.Manifest de Jovent LlibertariJovent Llibertari àmbits necessaris precisament per- el respecte mutu, per la llibertat i lahttp://joventllibertari.wordpress.com què les formes de treball, dominació solidaritat, per la igualtat de gènere, i opressió han canviat i s’han multi- l’eliminació de les jerarquies, els plicat. autoritarismes, el sexisme, el racis-J ovent Llibertari, som un grup de Treballem des de l’àmbit acadèmic me i la xenofòbia. Creiem que els joves autònom i autogestionat que fins al món laboral amb l’objectiu mitjans per aconseguir-ho han deté com a objectiu crear una organit- d’arribar a totes aquelles persones ser la denuncia pública, l’ocupació,zació juvenil llibertària que recolzi que considerin que els abusos de l’acció directa, la conscienciació ii s’estructuri al costat d’assemblees, l’Estat, els lobbies financers, les em- l’enfrontament directe amb totes lescol•lectius i ateneus llibertaris i altres preses i els sindicats majoritaris són formes d’opressió.moviments combatius i sindicats de un entrebanc per a la llibertat indivi- Funcionem de manera assembleària ibase per tal de coordinar les lluites. dual i col•lectiva. lliure des de cada localitat, realitzantLa nostra intenció és impulsar la Sabem que el futur està per fer i tot assemblees periòdiques per coordinarcreació de grups i assemblees arreu és possible. Cal eliminar les des- les nostres accions, campanyes i mo-del territori per tal d’organitzar-nos, igualtats existents, trencar amb el bilitzacions.coordinar-nos i crear un teixit de model social, polític i econòmic que Perquè la resposta col•lectiva no ésgrups d’afinitat. Considerem impres- les fomenta, lluitant per l’autogestió, possible o impossible. És necessària!cindible crear, difondre i utilitzar l’educació lliure, uns mitjans de co- Som Anticapitalistes, Assembleàries,noves maneres de lluita en tots els municació populars, un treball digne, Autònomes, Solidàries i Anarquistes.
  • 24. Abril de 2013 Social · 23AureaSocial, un espaiautogestionat a BarcelonaAureaSocial corresponent.http://www.aureasocial.org Com ajudar a difondre laA ureaSocial és un espai de 1400 m2 obert i autogestionat ones desenvolupen diferents activi- campanya?tats i projectes relacionats amb la * Tota la informació sobre lasalut, l’educació i en general, amb col•lectivització està disponible all’autogestió de les nostres vides, un web http://femlocomu.aureasocial.orgprojecte de col•lectivització que es * També pots difondre un videova presentar públicament el 20 de set- que explica AureaSocial i el fonsembre de 2012. La campanya, amb el per col•lectivitzar-la http://vimeo.nom Fem-lo Comú, té com a objectiu com/49859289la compra col•lectiva de l’immoble * Pots organitzar una presentació de lasituat al carrer Sardenya 263 de Bar- campanya.celona, per evitar que se’l quedi el * També pots explicar-li tu ma-banc i garantir el desenvolupament teix@ a alguna persona que creguisdel projecte de caire social i assem- que pot col•laborar amb el fons debleari, un espai obert a la revolució col•lectivització i donar-li l’enllaç perintegral, en el marc de la Coopera- inscriure’s (http://fons.casx.cat )tiva Integral Catalana, iniciativa en * Per qualsevol dubte o proposta es-transició per a la transformació social És un caràcter transversal dels projec- dividuals o col•lectius, que busquin col•lectivització, de manera que quan criu-nos a femlocomu@aureasocial.des de baix, mitjançant l’autogestió, tes d’AureaSocial, de manera que en- un benefici pel bé comú i que siguin una persona que hagi fet una aportació org , truca’ns al 935535611 o passa’tl’autoorganització i el treball en xar- cara que es pugui proposar un cost en respectuosos amb el medi ambient. vulgui recuperar-la, podrà fer-ho quan per AureaSocial C/ Sardenya 263,xa. . euros/ecos qui no pugui pagar tingui Més informació a http://www.casx.cat hi hagi una altra persona que vulgui Barcelona.Cal tornar al «nosaltres», al fet co-munal. Vivim un moment en què l’accés obert. Això és l’economia de fer una nova aportació.es destrueix l’ésser humà, perquè la comunitat: totes les persones que ho El fons, igual que la resta de projectes Un projecte deels projectes del poder s’aboquen senten fan seu un projecte per ajudar a fer-lo viable i no només les que neces- Què entenem per de CASX, opera sense interessos, per tant, les aportacions no generen una la Cooperativaa això, precisament. Ens imposenl’individualisme. Per això hem de siten accedir a un cert recurs o servei. col•lectivitzar? retribució dinerària. CASX promou Integral Catalanacrear el nostre cos social, no jerarquit- En aquest sentit, es xoca frontalment la rendibilitat social dels estalvis delszat, cal cercar camins per a la transfor- amb la propietat privada (hipoteques, Entenem per col•lectivitzar l’acció seus socis i els ofereix els serveis de la lloguers) i/o de les administracions de conjunta de convertir un recurs de seva Oficina de Reducció de Despeses, La Cooperativa Integral Catalana (mació integral amb l’impuls cap a allò l’Estat (per exemple els centres cívics, propietat estatal o privada en una on poden aprendre a gestionar millor http://www.cooperativaintegral.catcol•lectiu. Des de l’afecte cal recupe- sota control polític de la política mu- forma de propietat diferent, la pro- les seves despeses, generant dinàmi- ) és una iniciativa de transició, querar el fet comunal. nicipal). pietat comunal, que es posa al servei ques alternatives al consumisme des promou un procés de transformació Perquè un espai sigui col•lectivitzat del bé comú amb l’objectiu de gene- d’una perspectiva de decreixement. social per construir un nou modelPer què és important el caràcter obert i assem- rar un benefici col•lectiu. Un espai Aquesta idea proposa un nou paradig- de societat des de baix, recuperant les relacions humanes afectives, deAureaSocial bleari del procés, que no és neutre po- líticament, però que és inclusiu, obert col•lectivitzat és un bé comunal obert a la comunitat i a la ciutadania, auto- ma, on el suport mutu és la base de la rendibilitat, no des d’una prespectiva proximitat i basades en la confiança. a la revolució integral, obert a les per- gestionat i d’ús comú per tothom, que monetària sinó des de la participació Les diferents persones, col•lectius,Ara fa un any i mig la família que por- projectes i iniciatives que participem sones. A AureaSocial hi ha una assem- s’autoorganitza col•lectivament se- activa, cooperativa i social.tava a terme activitats en aquest espai en ella, ens organitzem treballant en blea general oberta el primer dimecres gons els principis assemblearis.va contactar amb la Cooperativa Inte- xarxa, i construïm un entramat de rela- de cada mes a les 18:00 h.gral Catalana (CIC) perquè no podien Com es pot cions que es basen en el suport mutu,continuar mantenint l’espai i el van Què és i com adquirir un títol de desenvolupant l’autogestió en tots elsposar a disposició de la CIC perquè àmbits de la vida com a forma de co-el pogués col•lectivitzar. Hi havien Campanya per a funciona el fons de col•lectivització? brir les nostres necessitats materials iinvertit 4 milions d’euros, amb una hi-poteca de 2 milions d’euros, que amb col•lectivitzar col•lectivitzacions? immaterials. AureaSocial és un projecte autònom Al web de http://femlocomu.aureaso-l’arribada de la crisi no hi podien fer l’AureaSocial El fons de col•lectivitzacions és una cial.org hi ha una imatge gràfica per d’iniciativa col•lectivitzada promogutfront. Es va iniciar un procés de tran- per la Cooperativa Integral Catalana, eina financera que impulsa CASX, un visibilitzar els fons que es porten re-sició que va comportar el lloguer al “Fem-lo comú” és el lema de la una de les múltiples iniciatives que fons d’estalvi o inversions socials des- collits per la campanya de col.lectivit-desembre de 2011 i una subhasta per campanya de col•lectivització s’interrelacionen en xarxa, connecta- tinat a la coŀlectivització d’immobles. zació d’Aureasocial.1.4 milions, que va quedar deserta, el d’AureaSocial, espai obert a la revo- des i disperses en el territori. Els immobles que siguin escollits, Igualment, per adquirir un títol degener de 2012. Des de llavors un banc lució integral i projecte impulsat per hauran de ser espais oberts i d’ús col•lectivització podeu omplir el for-espera que s’acabi el procés legal per la Cooperativa Integral Catalana, de Més info en els webs:agafar-ne la titularitat. comú que funcionin de manera assem- mulari que trobareu al següent enllaç la qual podeu trobar més informació a bleària. És el cas d’AureaSocial, el http://fons.casx.cat on quedarà regis- Fem-lo Comú http://femlocomu.au-En paral•lel, el 16 de juny es va fer la http://femlocomu.aureasocial.org una reasocial.orginauguració oficial de l’espai i el pro- primer immoble que ens porta a arran- trada la vostra alta. campanya per a garantir el desenvolu- car el fons de col•lectivitzacions. Si ja sou soci@s de CASX, és neces- AureaSocial http://www.aureasocial.jecte. El que es planteja, com a única pament d’aquest projecte de caire so- Les persones que ho desitgin podran sari omplir el formulari corresponent orgopció viable, és la compra cooperativa cial, autogestionat i assembleari, que realitzar aportacions a aquest fons i al fons de col.lectivització i realitzar Cooperativa Integral Catalana http://de l’espai, per poder portar a terme vol romandre com a bé comú. quan aquestes aportacions siguin sufi- només l’aportació pels títols que vul- www.cooperativaintegral.catel projecte públic cooperativista, un cients per arribar al valor de compra gueu, i no cal que torneu a pagar la Cooperativa d’autofinançament socialembrió del projecte públic de la Coo-perativa Integral Catalana en diferents Què és CASX? de l’immoble, permetran la seva ad- quota de soci@. en Xarxa http://www.casx.cat Revolución Integral http://integrare-àmbits: salut, educació, habitatge, au- quisició de forma col•lectiva Si encara no sou socis de CASX, itoocupació, etc. CASX - “Cooperativa El fons es crea a partir de les aporta- solament participareu en el servei del volucio.net/Des de les primeres assemblees va d’Autofinançament Social en Xarxa”, cions d’estalvis de les persones inte- fons de col•lectivització, no tindreu Sistema de Salut Pública Cooperati-quedar clar que els dos eixos verte- és una cooperativa de serveis d’estalvi ressades que passen a formar part del que pagar la quota d’alta sencera, no- vista (CIC) http://salut.cooperativain-bradors d’AureaSocial eren els de la i finançament, de caràcter assemblea- capital social de CASX. El capital del més el 2% del que aporteu al fons, fins tegral.catsalut i l’educació. A poc a poc es va ri, autogestionada i sense ànim de lu- fons està dividit en fraccions de 100 a un màxim de 15 euros, (que és la Iniciativa “Derecho de rebelión”, peranar bastint la idea del sistema pú- cre, que gestiona els estalvis dipositats € que denominem títols de col.lecti- quota del soci indivudal que té dret a la desobediència econòmica http://blic per agafar forma la idea de les i el finançament sense interessos. vització i els participants al fons po- fer dipòsits convencionals). Per exem- www.derechoderebelion.netoficines que s’han anat concretant en Qualsevol persona es pot fer sòcia de dran fer les aportacions que desitgin ple, per un títol (100 EUR), l’alta se- RADI – Revolució – Acció – Desobe-relació als temes que es tracten. Així ple dret, amb l’aportació d’una quo- sempre que siguin múltiples d’aquesta ran 2 euros. diència – Integral http://www.radi.mshi ha les oficines d’educació, de salut, ta única de 15 euros i de 51 euros en quantitat. Una vegada rebuda l’alta, ens posem Campanya “La desobediència no hid’habitatge, de desobediència econò- el cas de col•lectius. Un soci pot fer Per tal que el fons tingui un nivell de en contacte amb vosaltres per con- cap a la presó” http://www.coopfun-mica,… La idea bàsica del que plante- dipòsits d’estalvi o donacions per a liquiditat adequat, junt amb el fons firmar les dades i el número de títols ding.net/gem, quan diem públic, és que han de poder finançar projectes de caire so- es posa en marxa un mercat secunda- demanats, i us donarem la informació Bloc personal d’Enric Duran http://ser accessibles per a totes les persones. cial, cooperatius i autogestionats, in- ri per a la compravenda de títols de necessària per ingressar la quantitat enricduran.cat/
  • 25. 24 ·Dinamita de cervell Abril de 2013DINAMITA DE CERVELLSalvador Seguí o les tres vides d’unanarcosindicalista (sindicalisme, revolució,hegemonia i frontpopulisme, primera part)Xavier Domènech decret, aquest últim, que mai veié la a callar per sentir-lo. Lentament el si-Professor d’Història llum degut a la pràctica de la censura lenci s’anà apoderant de la multitudContemporània de la Universitat roja, duta a terme el Sindicat d’Arts reunida a la plaça. També lentament,Autònoma de Barcelona Gràfiques, que impedia la publicació a mesura que el silenci creixia, la veu de qualsevol mesura contraria als de Seguí es feia cada cop més pre- obrers. Finalment el govern s’havia sent, augmentava el to i la seva força.“Som l’embrió polític d’una futura doblegat: el 17 de març s’acorda la L’escena, segons els testimonis, deixàconstitució dirigent” readmissió de tots els vaguistes, un un impacte inesborrable en la me-(Salvador Seguí, 4 de setembre de augment general de salaris, la llibertat mòria dels presents: una plaça abso-1920) del presos, el cobrament de la meitat lutament emmudida davant d’uns dels del mes en el que els treballadors ha- oradors més potents que mai havien“Ellos buscan el aprovechamiento vien estat en vaga i la consecució de vist i que mai més veurien. Fins i totde todas las energías, poniéndolas les 8 hores. No sols a la Canadenca, un personatge tan elitista com Eugenial servicio de una voluntad, y no- no sols a Barcelona, no sols a Ca- d’Ors, present en aquell instant de lasotros, en la multiplicidad y desa- talunya. L’11 de març el govern del nostra història, quedà absolutamentrrollo de las voluntades libérrimas liberal Romanones decretà la implan- fascinat per la figura del Noi del Su-buscamos la energía colectiva, que tació de les 8 hores a tot el sector de cre i convençut d’estar escoltant entreno ha de ser una cosa determinante la construcció i el 3 d’abril s’estenia els carrers una cançó que afirmava en-de nuestra actitud, sino, al contra- al total dels oficis. Espanya es con- tre llums d’incendi, potser, però tam-rio determinado por ésta” vertia així en el primer país del món bé entre llums d’aurora: C’est la lutte(Salvador Seguí, 13 de desembre de on la vella aspiració obrera del segle finale (1) [1].1921) XIX transmutava en una realitat. El Una oratòria que afrontà el problema que semblava impossible havia es- amb tota la seva força: Ho tenim totS’aixecà i es decidí a parlar. Abans devingut cert. Però els reunits aquell guanyat, som els amos del carrer, peròque ho fes ell ja ho havien intentat dia, volien més, molt més. Es tractava demà, demà què farem? La fortalesaSimó Piera, representant als sindicats d’acceptar l’aconseguit o anar més d’aquell moviment era Barcelona,de la construcció, Díaz, com a repre- endavant i més endavant només hi ha- però Barcelona era també el seu límit.sentant de tota la federació catalana, via la revolució. Els que havien par- Portar la confrontació amb l’Estat ien Gironés, cap dels tramviaires, i lat fins llavors en aquella assemblea la patronal només des de la Rosa deFrancesc Miranda en nom dels pre- apostaven per acceptar l’aconseguit, Foc, per poderosa que aquesta poguéssos recentment alliberats. Tots ells no es creien amb forces per anar més semblar, no podia significar altra cosahavien fracassat. Es trobaven enmig enllà. La resposta no era altra que que la derrota i ara el que calia erade la multitud més gran que, en for- una cridòria eixordadora contraria al guanyar. La plaça ho acceptà i és enma d’assemblea, havia tingut mai da- pacte que apagava la seva pròpia veu. aquest moment i en aquest instant quevant per davant un sindicalista. Vint Fou llavors quan Seguí es decidí a Salvador Seguí esdevé no tan sols unmil persones es trobaven aquell 19 de agafar la paraula, malgrat semblar del líder sindical i anarquista conegut,març de 1923 reunides a la Plaça de tot inútil. ja ho era com a mínim a Catalunya,les Arenes de Barcelona. Tenia una forma molt particular la sinó probablement el sindicalista ambFeia ja 44 dies que durava la vaga de seva oratòria. Malgrat tenir una veu més anomenada arreu d’Espanya i respostes a unes problemàtiques que ses a Espanya, el PSOE, comptavala Canadenca. Un conflicte que, co- extremadament greu i forta, sempre des del passat fins al nostre present: anaven molt més enllà del sindicalis- amb 21.000 militants a tot l’Estat i lamençant a la Canadenca, havia portat començava parlant baix, amb molta un referent que traspassa el temps en me. En aquells moments la CNT cata- UGT aconseguí arribar durant aquesta la paralització total i absoluta de la suavitat. Li fou indiferent en aquest la memòria de les lluites de les classes lana, que tot just comptava amb 15.000 període a un màxim de 240.000. Deciutat. Una demostració de poder in- cas que els crits encesos dels reunits populars. afiliats el 1915 i 73.868 a principis de fet, tampoc mai més l’organitzacióusitada que el govern havia intentat encara fessin més inaudible el que ell Tenia 35 anys i en aquell moment la 1918, agrupava a 345.000 cotitzants a confederal tornaria a reunir aquestaaturar al declarar l’estat de guerra el deia. De fet, a qui no li era pas indi- seva vida es situa en una cruïlla trans- principis de 1919. Ben aviat en serien xifra. Tan sols en el marc de la Gue-13 de març i el Capità General de Ca- ferent era als propis reunits, ja que cendental. La de ser el principal di- ja mig milió només al Principat. Cap rra Civil, i en aquest cas en un contexttalunya, Milans del Bosch, al decretar l’acusaven de quelcom que en realitat rigent de la principal organització de altre partit ni organització social se li on la sindicació fou decretada obliga-la militarització dels vaguistes. Un no sabien ni si havia dit. Començaren masses de tot l’Estat que ha de donar acostava. El principal partit de mas- tòria, retornà a les xifres de 1919. Les victòries en els conflictes, algunes tan perdudadores com el decret de les 8 hores, i l’abrumadora superioritat or- ganitzativa del sindicalisme, es podia considerar l’èxit més absolut d’una nova generació de sindicalistes que tot just ara travessaven la frontera de la trentena. De l’anarquisme a l’anarco-sindicalis- me: l’aposta sindical Els Seguí, Pestaña, Peiró, Quemades o Viadiu, entre d’altres, conforma- ren una generació extremadament singular. Formats sota el record dels luctuosos processos de Montjuïc de 1896, que portaren a la detenció i tor- tura de gairebé mig miler de militants de l’obrerisme d’arrel llibertària; fe-
  • 26. Abril de 2013 Dinamita de cervell · 25 rebutjant el sindicalisme com a eina var el poder. Nosaltres veiem ja com de transformació social, però també a presagi de tragèdia, que de tots els en ell una nova corrent prengué for- racons d’Espanya la veu del poble ça: l’anarcosindicalisme. protesta airada; nosaltres veiem, allà En el pas de l’anarquisme a al lluny, com es va dibuixant, confusa l’anarcosindicalisme Seguí, com els però enorme, la silueta del poble que seus companys, arribà a la pràctica avança; són els exercits de la fam; són sindical, entenent-la com el principal els desemparats que tractaran de des- espai de treball de masses i com a truir l’imperi de la injustícia.” (6) [6] eina de resolució dels problemes més El regust del que havia estat un dels immediats d’una classe, la obrera, a grans oradors de la França de princi- la qual pertanyia. Tanmateix, cap de pis de segle, el socialista Jean Jaurès, les noves concepcions que es troba- en tots els discursos de Seguí durant ven en aquell moment a debat havia aquest període amagava quelcom tingut una pràctica real de procés més que una esperança. El nous di- revolucionari i totes elles es movien rigents de la CNT estaven impulsant encara en el camp d’una profunda una aliança amb el seu sindicat rival, abstracció. El mateix Noi del Sucre, la UGT, seguint la idea de que el pri- en els seus textos de 1916 i princi- mer era la unitat de la classe, que ja pis de 1917, concebia ja clarament la havia donat els seus primers fruïts el potència del sindicalisme de masses desembre de 1916. El dia 18 d’aquell com a eina d’unió de tota la classe, mes es produïa a Espanya la prime- més enllà de les diverses afinitats ra vaga general de 24 hores contra la ideològiques que hi havia en el seu si. carestia de la vida amb un amplíssim També observava com l’organització seguiment. Era el principi del camí obrera era un principi en el present de que havia de portar a la vaga general la possibilitat d’una nova societat en revolucionaria. el futur. Una societat on la produc- Era, tanmateix, una revolució encara ció i la distribució estigués en mans pensada en termes de sistema polític. dels sindicats. Però era més dubitatiu L’objectiu més clar era acabar ambren els seus primers passos militants laboral, en un sol sindicat d’indústria se per atacar.” (3) [3] L’objectiu no sobre la possibilitat que el sindicat el vell sistema de la Restauració i eldurant la vaga general de Barcelona i de ram, protagonitzant també una era altra que la transformació radical s’establís com l’element activador model seguia sent deutor de la vagade 1902 que, entesa com un acte in- conflictivitat conjunta en aquests ni- de la societat, car “De què servirien del procés revolucionari. En defini- general com moment revolucionari isurreccional portà a l’aïllament de vells. La innovació fou exitosa en el tants esforços i afanys si la responsa- tiva, segons les seves paraules, entre no com una anella més d’un procésl’anarquisme, i la Setmana Tràgica sentit que les vagues d’indústria i ram bilitat d’aquesta força, si la capacitat marxisme, anarquisme o sindicalisme més llarg i complex. Els possiblesde 1908. Període en el qual Barcelona bloquejaven completament la pro- d’aquesta força no fos altra que la aliats en aquells moments per assolir “hoy, nadie, que sea honrado, intelec-fou coneguda internacionalment com ducció, establien una forta solidaritat d’aconseguir una ral més i una hora tals objectius eren les Juntes Militars tualmente hablando, puede afirmar enla Rosa de Foc i en el qual aquesta entre les diferents realitats laborals i menys. Hi hauria la compensació de i l’Assemblea de Parlamentaris. Els què forma van a realizarse los nuevosgeneració aprengué de les insuficièn- aconseguiren notables millores pels tants esforços amb això? De cap ma- primers, afectats per la pèrdua de valores que el socialismo trata de es-cies de l’anarquisme existent. Entès treballadors. Fou precisament aquest nera companys; i aquí hem de parlar poder adquisitiu en un context infla- tablecer como normas de vida en laaquest com la combinació d’una ac- èxit el que impulsà al Noi del Su- amb tota la franquesa, amb tota la cionari i per les reformes que havien conciencia colectiva de los pueblos.”tivitat tancada en grups d’afinitat amb cre primer a la direcció de l’Ateneu sinceritat. Nosaltres anem, com deia comportat una pèrdua de privilegis (5)[5]. En el moment que opinavala pràctica insurreccional en moments Sindicalista i, posteriorment, a la se- anit el company Pestaña, al comunis- de l’oficialitat, s’havien manifestatpropicis. Fou precisament la certesa cretaria general de la CNT catalana me; anem a la socialització de tost els això acabava de complir trenta anys contra el govern el juny de 1917 uti-del fracàs d’aquest model d’on sorgí durant el Congrés de Sants de 1918. béns de la terra.” (4) [4] i la revolució estava a punt de deixar litzant una retòrica regeneracionistael seu compromís sindicalista com Congrés on el model de Sindicat Únic Però, com es feia una revolució? de ser una debat teòric per ell. que semblava prometre un possiblea espai de contacte i treball amb la fou establert obligatòriament per tots Aquest era el problema que Seguí La gran guerra que assolava Europa, compromís amb la fi del règim de laclasse obrera. Aquest es covà en el els rams de la producció catalana. plantejava davant de l’assemblea de que havia comportat l’amassament restauració. L’Assemblea de Parla-marc de la recent creació de Solida- Malgrat les resistències que aquesta les Arenes el 1919. Aquest és el pro- de grans fortunes entre les classes mentaris per la seva banda  es reuniaritat Obrera el 1907 i es desenvolupà innovació trobà entre diversos sectors blema al qual intentà donar una res- dirigents catalanes i espanyoles, co- el 19 de juliol a Barcelona conforma-en el marc de la Confederació Nacio- de treballadors, i en termes ideològics posta teòrica i pràctica, en un procés mençava a afectar a les classes po- da per republicans, liberals, radicalsnal del Treball creada a Barcelona el des del camp de l’anarquisme indivi- de maduració que el portà més enllà pulars de la Península. Una situació i capitanejada per Cambó i la Lliga1910. Fou en aquest espai on, a partir dualista representat en aquest cas per de Catalunya i cap a un anarcosindi- on, per Seguí, “Arribada l’hora de Regionalista amb la demanda d’anarde 1914, aquesta generació començà Federico Urales, el convenciment de calisme ple. les grans crisis, pot ser que arribi cap a unes Corts Constituents quea prendre el relleu assumint la direc- que l’acció conjunta i integrada es- també l’hora de la gran justícia; la acabessin també amb el sistema po-ció progressiva del sindicat. No sense tava assolint importants conquestes, imprevisió, l’egoisme, el lucre, la lític existent. En aquest context sem-certes ruptures que tingueren el seu comportà la seva acceptació final. El El Seguí rapinya i el desenfrenament han estat blava que una vaga general podia serprincipal moment de visualitzacióamb la polèmica que va desfermar Sindicat Únic era en aquest sentit una aposta forta per la unitat de la classe revolucionari en aquests moments els mitjans pels quals el capitalisme ha volgut conser- el preludi de la caiguda del sistema i la conformació d’un nou govern pro-el Manifest del 16. Text que postu- que anà acompanyada per mesures La concepció inicial de Salvador Se-lava el suport de l’anarquisme inter- com la lluita contra el treball dels guí, com la dels seus companys, so-nacional a la Triple Entente contra menors, la sindicació de les dones, bre la revolució és encara molt deu-els imperis centrals en el context de la prohibició de realitzar hores ex- tora de l’anarquisme del segle XIX.la Primera Guerra Mundial, impul- tres mentre hi haguessin treballadors Difícilment podia ser d’altra manerasat per personalitats com Kropotkin, aturats i l’impuls d’un jornal únic en una generació que no havia viscutJean Greve o Paul Reclus, tingué el per tots els treballadors i treballado- mai cap intent real de revolució. Elssuport de destacats anarquistes de res. (2) [2] El que va seguir a aquesta intents insurreccionalistes en el marcla Península, com Federico Urales o transformació fou el creixement im- d’una vaga general, entesa de formaTarrida. Fou Seguí, acompanyat per parable de la CNT a partir d’aquell mítica com el moment de la realitza-la nova generació de sindicalistes, Congrés fins a arribar al mig milió ció de la justícia i de la construccióel que des del càrrec de secretari de d’afiliats, les successives victòries en de la Nova Jerusalem a la terra, eral’Ateneu Sindicalista, organisme que els conflictes i la coronació final que el seu únic referent en aquest camí.fomentava la introducció dels anar- es produí amb el resultats de la vaga Certament el sindicalisme revolucio-quistes en el sindicalisme, atacà les de la Canadenca. Sense l’emergència nari ja havia pres carta de naturalesaposicions probel·licistes, propugnant d’aquest nou tipus de sindicalisme amb la “Carta d’Amiens” de 1906 deen tot cas la necessitat d’impulsar és incomprensible l’hegemonia que la CGT francesa i la seva influènciaprocessos revolucionaris per acabar exercirà l’anarcosindicalisme al llargamb la guerra. d’aquest anys entre les classes popu- havia impregnat de forma indefu-Però la principal marca d’aquesta lars catalanes, ni la mateixa potència gible l’ADN fundacional de la ma-nova generació fou la innovació en que adquirí la nova generació de diri- teixa CNT. Aquesta nova formulacióel camp del sindicalisme. Procés en gents, entre els que destacava clara- es basava en un credo que intentavael qual Salvador Seguí, conegut com ment Seguí, però ells no eren tan sols superar els marcs ideològics exis-el Noi del Sucre, jugà un paper cen- sindicalistes. tents fins llavors. No es postulava entral. Triat president de la Federació Extrem, aquest últim, que Seguí sem- aquest sentit com una nova ideologia,del Ram de la Construcció de Bar- pre deixà clar. Amb l’acció sindical sinó com una estratègia que feia delscelona el gener de 1915, impulsà el “Nosaltres estem produint en l’obrer sindicats apolítics i de masses l’òrgannou model de sindicat únic. Fins lla- la set d’una vida millor i, d’altra alhora de defensa i d’ofensiva de lavors l’articulació dels treballadors es banda, el foc humà dels cors que se classe: l’única eina possible de la re-feia segons l’ofici que realitzaven en senten iguals, que s’endevinen iguals volució. També era cert que aquestel marc d’una indústria o obra, mo- els uns amb els altres. L’emoció de nou credo havia marcat els debatsdel que portava a un conflictivitat en la igualtat (…) Anem a l’associació, del Congrés Internacional Anarquis-el marc de l’ofici. Amb la nova pro- al comunisme, a garantir el dret a la ta d’Amsterdam de 1907. En ell, noposta els obrers s’organitzarien, inde- vida (…) Creats els organismes per s’havia arribat a cap conclusió clara,pendentment de l’ofici o la categoria resistir bé poden ells mateixos bastar- i de fet part de l’anarquisme seguia
  • 27. 26 ·Dinamita de cervell Abril de 2013visional. Tanmateix, quan la CNT i la sar el desert fet del fracàs de 1917, cia de Barcelona a Lleida, Girona iUGT decretaren la tan esperada vaga que començà a madurar en Seguí ja Palafrugell, el resultat no fou altrerevolucionaria el 13 d’agost de 1917, no una revolució per transformar el que la suspensió de totes les garan-al llarg dels tres dies que va durar, es sistema polític, sinó una revolució ties constitucionals i la declaració deféu palès que estaven sols. Els mili- de classe. Una revolució que es faria l’Estat de Guerra que es mantinguétars, en els quals havien posat tantes segons els paràmetres d’un sindica- fins el 13 d’agost amb més de 400esperances tant els republicans com lisme revolucionari molt més madur militants detinguts.els catalanistes, acabaren pactant i complex ja no del que el propi Se- Resultat que portà als dirigents ca-amb el govern i reprimint els treba- guí havia absorbit en els seus anys talans, assenyaladament en aquestlladors i l’Assemblea de Parlamenta- formatius, sinó del que s’havia esta- sentit a Seguí i a Pestaña, a iniciarris posteriorment quedà en un no res blert en els seus documents fundacio- una amplia campanya per estendreal integrar a la burgesia catalana al nals. La veu abrandada i emfàtica de l’organització per tot l’Estat. Compoder via l’anomenament de Cambó Jaurès es va anar apagant, mentre ell afirmava a Madrid l’octubre de 1919com a ministre. La vaga acabà amb anava teixint la seva pròpia veu. “de poc en serviria que aquesta força70 morts, 2.000 empresonats, entre El primer problema que hagué immensa, que se sosté per la tenacitatels quals els seus principals organit- d’afrontar la reflexió seguidiana era i la convicció del proletariat català,zadors. Seguí es pogué escapar de la l’abandonament de tots els esque- quedés tancada solament en els mursrepressió fugint a França. mes heretats del segle XIX sobre la d’allò que se’n diu Catalunya.” (10)Totes les previsions havien fallat. El realització el procés revolucionari: [10] Campanya que, en el context deNoi del Sucre, malgrat restar amagat quina seria l’eina de la transformació la celebració del Congrés de la CNTen aquells moments, tanmateix seguia social i en que consistiria exactament el desembre de 1919 al teatre de lamantenint la confiança en una revolu- aquesta transformació, eren els grans Comèdia de Madrid, ben aviat co-ció propera. Els vents revolucionaris interrogants a respondre. En aquest mençà a recollir els seus fruïts amb elque venien d’Europa i l’esclat de la sentit, en el míting de clausura del creixement de l’organització a Espan-Revolució Russa de febrer de 1917 Congrés de Sants de 1918, es plan- ya. Però el creixement per si mateixmostraven que es vivien temps on tejà clarament i amb urgència que no era res sense un model revolucio-“els pobles tenen l’orgull de viure un “El problema que han de plantejar-se nari i en aquest sentit la proposta dedels moments més emocionants de la després de l’estocinada universal no Seguí ja era clara: “El Sindicat únicseva història (…) no són els d’avui el resoldran els governs capitalistes ve a ser la preparació col·lectiva, ve amoments per vacil·lacions (…) Ha perquè ja la consciència dels treba- ser la preparació professional perquèpassat el xàfec però no la tempesta lladors no permet que s’els enganyi. en el moment donat de la possibilitatque, tard o d’hora, esclatarà.” (7) [7]. Però encara amb més urgència, de d’una transformació social, aquestaUn moment on, tanmateix, “La resu- les cendres del món antic emergia el capacitat col·lectiva i professionalrrecció es farà, no per miracle sinó repte de construir-ne un de nou que sigui la garantia que les altres clas-per obra de la voluntat (…) Jo sé que tal vegada nosaltres, en aquests mo- ses socials sàpiguen precisament comel baptisme de sang és més fecund ments, tampoc no podríem resoldre’l nosaltres anem a fer aquesta trans-que el de les sagrades aigües del Jor- si ens exigissin la responsabilitat de formació i anem a apoderar-nos-endà. Jo sé que les bastilles s’ensorren fer-ho.” (9) [9] Marc en què era ne- (…) Volem el Sindicat Únic perquè el de l’educació, que no es deixarà majoritàriament ja enquadrades dinsper l’audàcia del pensament i no pas cessari per Seguí constituir el pro- els nostres companys sentin la dig- d’ampliar en les futures reflexions de del comunisme bolxevic en aquellsper l’eco dels déus. Jo sé que la his- letariat en una gran organització de nitat de la seva professió; volem el Seguí, calia constituir dins de cada moments, a l’entorn del consellis-tòria s’escriu amb el cos adolorit i masses i en què la idea de provocar Sindicat Únic, perquè siguem forts Sindicat Únic amb els treballadors me i el sindicalisme. Només hi ha-esclatant l’avenir (…) Jo sé que, en vagues generals com a moment in- i siguem indestructibles; volem el de la intel·ligència escoles, “ja que el via dues diferències radicals davantaquestes hores, a les presons i els pre- surreccional anava quedant en segon Sindicat únic, per fer una tasca néta, moment urgeix i la Història ens em- dels plantejaments italians, france-sidís d’Espanya fins i tot les pedres terme. I, certament, amb poc temps realment revolucionària.”(11) El sin- peny a estar suficientment capacitats sos o holandesos: en el cas català imil·lenàries parlen llenguatge rebel l’eina com a mínim en termes orga- dicat era ja l’alfa i el omega de la per donar una puntada de peus a tot espanyol aquest debat estava pilotati humà. Jo sé que la ruta és infinita, nitzatius estava constituïda, com es concepció de Seguí. L’eina de resis- aquest edifici social corcat que ens des d’una part de l’anarquisme, cosaperò sé també dels deserts inhospi- féu palès durant la vaga general de tència, l’eina de transformació de la encadena, que ens tiranitza, que ens que explica que no fos recollit en latalaris i dels climes insuportables, i la canadenca de 1919, però ho esta- realitat, i l’eina de construcció de la mata, precisament perquè nosaltres codificació d’aquesta discussió pro-amb l’esforç de cadascú i de tots ur- va tan sols a Catalunya. Aquesta ha- societat futura on els sindicats orga- volem viure una vida lliure i noble, duïda posteriorment bàsicament pergeix que els travessem el més aviat via estat la força i el límit d’aquella nitzarien la producció, distribució i el perquè nosaltres volem, per damunt intel·lectuals d’arrel marxista; en elpossible. (…) Jo sé que hem empres vaga que no es pogué dur més enllà. consum d’una societat sense Estat ni de tot, el regne de la justícia social cas català i espanyol el debat i lesel camí i que es saludable caminar.” De fet, quan s’intentà, amb una nova capitalisme. És més, fins i tot adme- damunt de la terra.”(15) propostes sobre el canvi revolucio-(8) [8]. I és partir d’aquest instant, vaga general el 24 de març de 1919, tia una fase de transició, similar a la El camí de la revolució es presentava nari no eren protagonitzats per unai de la constatació que calia traves- aquest cop declarada a tota la provín- dictadura del proletariat marxista, on com a imminent pel Noi del Sucre en minoria del moviment social i polític, “La dictadura, admetent que per anar aquells moments i per tant també era com era el cas de la resta d’Europa, >> Contraanunci del règim burges la comunista ens calgui passar-la, ha de ser exercida urgent superar totes les insuficiències organitzatives i de projecte. Però era sinó per l’organització majoritària del moviment obrer. pels sindicats.”(12) un camí traçat. Els dubtes sobre qui- La maduració d’aquest projecte vis- Per assolir aquesta transformació, na havia de ser l’eina revolucionària, qué tanmateix un canvi radical de que tenia com a peça nuclear el sindi- els sindicats, s’havien esvaït com- context. A partir de 1920, en una calisme, segons el Noi del Sucre feia pletament, malgrat l’atracció que el situació similar a la que es visqué falta tanmateix una àmplia política model bolxevic, el d’una revolució a la resta d’Europa, l’onada revolu- d’aliances de classe i una profunda triomfant, exercia sobre tots els revo- cionària inaugurada amb la finalit- obra educativa i preparatòria. En el lucionaris europeus. Per Seguí, “La zació de la Primera Guerra Mundial primer sentit, en un moment en què nostra actitud enfront de la Revolu- deixà pas a la reacció conservadora. estava sobre la taula la proposta de ció Russa, ultrapassant els límits de Situació en la qual emergeix el Seguí fusió de la CNT i la UGT, rebutjada la simpatia, és la dels aliats disposat més desconegut, mal interpretat i tam- clarament en el Congrés de la Comè- a defensar-la de totes passades. Però bé, probablement, el més interessant. dia de 1919, però no tan clarament això ens obliga a la submissió (…) ni Usualment aquest desconeixement o per Seguí, calia anar cap una aliança a l’acceptació integrals dels mètodes esbiaixament interpretatiu s’ha basat de classe bassada en els sindicats. emprats pels comunistes de l’ex-im- en la consideració de que Seguí fou Una aliança que alhora havia de sos- peri del Zar.”(16) De fet, l’admissió bàsicament una home d’acció, un ac- treure la influència del PSOE sobre explicita de les diferents vies de cada tivista, i que ens deixà un llegat faltat la UGT, car “Els nostres mètodes de poble per arribar al comunisme, no de reflexions. El fet, contràriament, lluita són completament diferents de es sostreia també d’una crítica, que és que en els pocs anys de vida que li la burgesia i el nostre camp d’acció accentuarà en temps posteriors, a les quedaven a aquell obrer manual sen- ha de ser diferent també.” (13) [13], insuficiències del processos revo- se una formació educativa sistemàti- apartant-se de la lluita parlamenta- lucionaris alemany, hongarès o rus ca, produí una densa i rica reflexió. ria i de la forma d’organització par- tidària. Es tractava en aquest sentit que es vivien en aquells moments. La nova situació que s’estava vivint d’articular una amplia alternativa Crítica que es centrava, més enllà el portà a una actualització extraor- sindical que assegurés la unitat de la del problema de l’Estat, en el fet que dinària del projecte revolucionari. classe i la possibilitat tant de fer la realitzaven la construcció del socia- Actualització que en molts sentits els revolució com d’articular la socie- lisme no des de la mateixa esfera del moviments revolucionaris europeus tat futura. A partir d’aquesta unitat mode de producció, partint així dels encara tardarien més d’una dècada a de la classe obrera es feia necessari sindicats, sinó des de l’organització incorporar, un cop el feixisme havia també establir connexions amb “els política i institucional que per ell era esdevingut una realitat indefugible. treballadors de la intel·ligència” , una herència de l’antic món. (17) Els és a dir els professionals liberals i plantejaments de Seguí i del nucli tècnics, i els camperols per garan- d’una part dels dirigents de la CNT >> Les notes bibliogràfiques es pu- tir la possibilitat d’articulació de la catalana s’inscrivien així plenament blicaran en la segona part de l’article gran alternativa al sistema imperant en els debats que estaven protagonit- al pròxim número de la revista fins llavors. (14) En el segon sentit, zant les esquerres radicals europees,
  • 28. Abril de 2013 Dinamita de cervell · 27L’Àngels s’ha mort, l’Àngels volaJordi Martí vida se li emportava massa temps, havia de ser sobre Salvador Seguí, i era, ja ho sabem totes i tots, im-A les 11 del matí del diumenge 7 prescindible, com ella mateixa, comd’abril del 2013, es moria l’Àngels tot el que bellugava i portava entreRodríguez, militant de la CGT i Presi- mans. Avui l’anarcosindicalisme perddenta de la Fundació Salvador Seguí, l’Àngels i amb ella una forma decompanya i ànima de mil coses dins veure l’anarquisme de forma oberta,dels mons anarcosindicalistes aquests lluny fins i tot de la paraula, lluny deque transitem i on vivim algunes i al- dogmatismes i d’imbecil•litats en quègunes. El càncer contra el que lluitava moltes i molts viuen segurs en les se-li havia guanyat la partida. ves inseguretats. Una altra gran perso-L’Àngels no era cap cara amable ni na que se’n va i que ens deixa un buituna dona suau de tracte a primera vista que caldrà omplir amb algú altre queperò sí que es mostrava com una mag- sigui capaç d’ajuntar l’alegria i la vidanífica persona, bona fins a l’extenuació sense allunyar-se gens ni mica de lesquan la tractaves més, però que no ganes de transformar-la i de fer-ho ja,aguantava de cap de les maneres els aquí, sense demanar permís, perquè licapellans ni els qui es neguen a pensar ve de gust i prou.i només repeteixen tòpics, més quan Àngels, no et diré això de “que la te-aquests es disfressaven de llibertaris. I rra et sigui lleu” perquè sé que, comsuposo que per això ens enteníem tan sempre, tu voles enlaire i te’n fots delsbé en moltes coses, tot i que la nostra dogmes i dels dogmàtics, dels grisos d’ara i dels d’abans, dels del “cruzadorelació personal va ser escadussera i mágico” i dels del “¿Sufres vida?”, deconcreta, sotmesa majoritàriament a qui està mal follat i per això arrosse-projectes seus en què em feia partici- gent fins al final, combativa i allun- Vam coincidir en moltes ocasions i en esdevingués d’autoconsum, per això ga amargors que no són ni han de serpar i que jo acceptava per complaença yada dels tòpics, crítica com qui més alguns projectes, com la publicació va fer l’exposició central al Museu “dels nostres” i de qui darrere de lesmútua. De fet ens vam conèixer una amb qui només sabia repetir clixés... dels seus textos sobre la lluita de les d’Història de Catalunya, per exem- paraules no hi té res. Que el vol et si-mica més a partir d’una editorial que l’Àngels era molta Àngels. Ho era dones per la seva existència en for- ple. L’Àngels n’estava molt contenta i gui preciós, Àngels, i que els vols quejo vaig escriure a un “Catalunya” en tanta que preferia un bon enemic que ma d’articles al “Catalunya” o amb realment l’exposició, les publicacions has fet per aquí a baix trobin l’alegriaquè jo l’atacava durament perquè un amic imbècil, sempre. I això a mi la proposta de contrastar articles his- i tot plegat feia goig. Estava tan con- que eres capaç de transmetre ambhavia llençat una revista a la brossa m’apassionava. Havia estat Secretària tòrics de i sobre la CNT amb opinions tenta que ens va guiar per l’exposició qualsevol “que se’n vagin a la merda”perquè incloïa la paraula “Nadal” a la de Comunicació de la CNT de Cata- d’activistes socials actuals sobre els enfotent-se’n de mitja exposició i de dit per passar l’estona o no. Que elportada. El debat i la controvèrsia ens lunya quan Ramon Barnils dirigia la mateixos temes de què parlaven els la pràctica totalitat de l’anarquisme teu riure, que quan sortia ho inunda-va apropar i ens va fer còmplices en “Soli” i m’explicava que si Barnils anarquistes d’abans. peninsular i de la seva història. Per va tot lluny de la melangia, ens porti amoltes discussions més, tot i que per havia acceptat havia estat en part per- El darrer cop que la vaig veure va ser què ho feia? Doncs perquè tenia clar recordar-te amb la certesa que l’únicasort mai no vam estar d’acord en gai- què ella li feia d’escut, s’encarregava perquè va venir a fer-nos de guia per- que tot i que calia conèixer d’on ve- revolució és aquella que es fa i que esrebé res. Això sí, coincidíem en pràc- de dir als vells confederals que no sonal a l’exposició sobre els cent anys níem no volia convertir de cap de les fa rient, aquí i ara. Fins sempre!ticament tot. vinguessin a amoïnar i a queixar-se de l’anarcosindicalisme, en el cen- maneres el propi passat en altar deEns vam conèixer a CGT, és clar. Ella a la redacció de la “Soli” o del “Ca- tenari de la creació de la CNT. Eren res. I jo l’aplaudia i l’aplaudeixo per * Jordi Martí Font és activista social,era presidenta de la Fundació Sal- talunya”, que fessin alguna cosa, que una exposició i unes jornades que aquesta actitud. treballador de l’ensenyament, perio-vador Seguí i ho era per convicció i curressin i que si no era així que ca- ella havia comissariat de forma molt La seva tesi doctoral, de què parla- dista, escriptor i afiliat a la CGT deperquè sabia que podia fer-ho. Exi- llessin, “colla de ganduls”... intel•ligent i sense deixar que la cosa va però no acabava mai perquè la Tarragona PAPER PINTAT“Deixem la ment en blanc?”Alba Cañellas Canadell infantil, recorrent a tot allò primigeni dústria. Aterrava un nou paradigma, i i pur. També amb aquesta finalitat s’actuava amb consciència d’aquesta s’introduïen nous materials com la modernitat. El veloç desenvolupa-A mb l’arribada del segle XX es va sorra, la fusta o l’escaiola, acompan- ment de la ciència, que influïa en to- produir una veritable revolució yats per la tècnica del collage. tes les esferes de la vida, així com elcultural. Una de les cares més cone- Aquest canvi en el gust va repercu- de la psicologia, entre altres, van pro-gudes d’aquest gir és l’arribada de les tir, òbviament, en la recepció de l’art. piciar el naixement vertiginós de di-avantguardes històriques, amb uns D’aquesta manera, el públic es va ha- ferents estils que es retroalimentaven ver d’acostumar a tenir un paper més i solapaven enmig d’un procés en quèplantejaments tan nous que encara actiu, i en un primer moment es va s’estaven transformant la sensibilitatavui en dia ens n’estem recuperant, rebre amb certa hostilitat. Eren molts i les idees. Així, es plasmaven els va-quan a vegades ens desconcertem da- canvis en poc temps, alguns difícils lors propis de la modernitat, que erenvant un quadre abstracte o d’una pin- d’encaixar; cal tenir en compte que valors col•lectius. D’aquesta manera,tura blanca amb un quadrat vermell al l’art modern va suposar un trenca- tant l’art com la filosofia es conver-mig. Es tracta d’un canvi radical de ment brusc de la relació entre la cul- tien en quelcom actiu i creador, de-plantejament de l’art: el pas de l’art tura i les institucions. Fins aleshores, safiant la seva funció tradicional deentès com a reproducció de la natura- l’art havia expressat idees que sorgien passius contempladors i reflexes delesa a l’autonomia de l’art en si. d’aquestes, però això canviava pel fet l’entorn.Un dels fets més radicals en aquest d’expressar un món més personal i Ja fa més de 100 anys des decanvi de consciència artística va ser sense límits, en què, sovint, la crítica l’arribada de les avantguardes, i en-l’arribada de l’abstracció. La finalitat hi era present. Per altra banda, també cara avui ens costen d’entendre. Lade la pintura ja no era narrar una his- es trencaren les funcions tradicionals manera com ens han ensenyat a mirartòria, l’aspecte extern del món, sinó de l’art, concebut per espais públics hi té molt a veure: a ningú se li acudi-més aviat el món intern de l’artista a com palaus o esglésies. En el cas de ria comprar, com es feia anys enrere,través de les múltiples possibilitats l’art modern no té una relació intrín- llibres a metres per decorar el men-que s’assolien amb tècniques i ma- seca amb l’espai on serà observat, jador, com en canvi sí que es fa enterials fins aleshores inaudits en art. més concebut per a l’esfera privada. l’art. L’art modern requereix, simple-El fet de donar intensitat a les formes, No es vol dir, amb això, que l’art no ment, un canvi de mirada: no buscarels colors i la textura responia a la vo- expressi uns interessos comuns, però res, no voler “llegir” res, no pretendreluntat dels artistes de trobar un estil en canvi sí que aquests interessos són trobar una història. Mirar un quadremés directe i esbossat, que arribés a contemplats des d’una òptica indivi- fins aconseguir no pensar i veure no-l’espectador més per la via sensorial dual, com una opció personal. més els colors, les textures, formesque intel•lectual. Fou en aquest ma- Podríem entendre aquest nou art lligat que es superposen dins el nostre cap:teix sentit que una altra de les carac- a un seguit de canvis accelerats que l’abstracció és difícil? Potser sí. Tantterístiques del nou art fou la de recu- es produïen entre 1910 i 1913, i que difícil com és per nosaltres arribar aperar el primitivisme, l’art popular i abraçaven també la filosofia i la in- deixar la ment en blanc.
  • 29. 28 ·Dinamita de cervell Abril de 2013El farPersonatges de la revolució:Grup sindical d’escriptorscatalans de la CNTFerran Aisa i Roca, Josep Palau i Fabre, Lluís Mon- 1985), afirma: “...per la meva condició eren precedits per un preliminar: “Cal posicions literàries de revolució que tanyà, Josep M. Francès, M. Teresa de militant d’Estat Català no hi vaig te- reconèixer, malauradament, que no han produït durant l’any escolar els es- Vernet, C. A. Jordana, Xavier Bengue- nir el més petit incident ni desconside- tots els escriptors s’han posat al servei criptors catalans afiliats a la Confede-D urant l’època de la guerra ci- rel,... ració, amb tot i que mai no vaig deixar del magnífic moviment popular que ració Nacional del Treball. Però volem vil els escriptors i els poetes no La darrera formació que es va consti- d’exhibir-la.” esclatà el 19 de juliol; però també cal que aquest llibre també representi unsolament es mobilitzen a favor de la tuir fou el Grup Sindical d’Escriptors Un dels més destacats adherent a la dir que són molts els qui el senten, els homenatge a tots els escriptors catalansrevolució, sinó que s’organitzen sindi- Catalans, adherit a la CNT, en forma- CNT era Josep Pous i Pagès (Figue- que hi treballen, els que hi són a dins i que, generosament i sense partidismes,calment per unir la seva veu a la lluita ven part: Josep Pous i Pagès, Marc Be- res, 1887-Barcelona, 1952) autor de la que en aquest any de lluita no han pa- lluiten per la Revolució.”antifeixista. net, Anna Murià, Josep Maria Murià, novel•la La vida i la mort d’en Jordi rat d’escriure i de parlar ambEl primer a fer-ho serà el POUM, el Carme Montoriol, Manuel Tarragó, Fraginals (1912). Pous i Pagès dirigí la frases orientadores i fomen-qual organitza el seu nucli sindical Delfí Dalmau, Manuel Cruells, Jaume Institució de les Lletres Catalanes i fou tadores d’entusiasme. I peramb el nom d’Associació d’Escriptors Balius, Enric Lluelles, Víctor Mora, president de l’Ateneu Barcelonès. El fer veure al poble quins sóni Artistes Socials, entre els seus adhe- Xavier Viura, Ramon Vinyes, Alexan- 1939 es va exiliar a Mèxic fins a 1944 els seus fills que l’honorenrits hi ha Julián G. Gorkin, J. B. At- dre Gilabert, Miquel Llor i altres. en què va retornar a Barcelona. amb les lletres; i ambcher “Shum”, Jordi Arquer, Francesc A la CNT van adherir-se molts escrip- El Grup Sindical d’Escriptors Cata- l’intent de deixar a la his-Serinyà, Salvador Roca i Roca, Josep tors que simpatitzaven amb la CNT i lans de la CNT va publicar el setem- tòria un llegat documental; iContel, Melcior Niubó “Niu”, Josep que la veien més arrelada a Catalun- bre del 1937, el llibre Escriptors de la per fer justícia als escriptorsComabella, Joan B. Xuriguera... ya que no pas la UGT. Entre el grup Revolució, que recollia textos en prosa que donen a la Revolució totA l’Agrupació d’Escriptors Catalans, d’escriptors afiliats a la central anarco- i poemes dels autors: J. Guibernau i llur esforç de ciutadans, hemadherida a la UGT, hi trobem Francesc sindicalista n’hi havia alguns d’Estat Jané Alexandre G. Gilabert, Marc Be- fet aquest volum. Un volum,Trabal, Ramon Xuriguera, Joan Oliver, Català, però això no va crear mai cap net, Anna Murià, Carme Montoriol i aquest, que té en certa ma-Mercè Rodoreda, Joan Santamaría, Je- tensió ni problema. Josep Maria Murià, Puig, Enric Lluelles, Josep M. Murià, nera caràcter antològic. Hironi Moragas, Alfons Maseras, J.Roca a Vivències d’un separatista (El Llamp, Xavier Viura i Delfí Dalmau. Els textos hem aplegat diverses com- SALUT I ANARQUISMESL’oasi catalàBernat Muniesa Banca Catalana, als anys 80 (segle ble. També és indiscutible que hi ha rrupció catalana i la de gran part del quan esprimirà la mafia de CiU la pa- XX) ja fou un primer toc que el PSOE un percentatge de votants sotmesos a resta d’Espanya, estem, els ciutadans ciència dels ciutadans. Que marxin als felipista va tapar per interessos polí- la servitud voluntària. M’explicaré. treballadors, voltats de porqueria. seus paradísos fiscals i proclamin allàE l partit Convergència Democràti- tics. Un dels darrers escàndols ha estat Fa molts anys, vers finals de la Edat Com es deia en el film La grande la independència de les seves fortunes ca de Catalunya (CiU a partir el “Cas Palau”, del clan Millet, lligat Mitjana, un amic del filòsof Michel de bouffe, la merda ens volta arreu. Fins dineraries.d’ara) és un partit, no hi ha dubte. al pujolisme (CiU), i entre aquest i el la Montaigne, de nom Èttiene de LeTambé és català. Dos qüestions in- de Banca Catalana, els cas Pretòria i Boètie, va escriure un opuscle titulatdiscutibles. Però no és democràtic, suma i segueix. Recordem els temes precissament La servitud voluntària,perqué les seves victòries electorals de Prenafeta i Macià Alavedra, con- on es feia creus de cóm milers dea Catalunya, des dels anys 80 (segle vergents de primera línia i procesats camperols no es sublevaven contra unXX), han creat finalment una mena de en el seu moment. El darrer escàndol senyor feudal, propietari de la terra ifeixisme posmodern, és a dir, sense té un protagonista: Oriol Pujol, fill del que tenia el dret a la pernada. Una ditacamises blaves (falangistes) ni ne- cap de la família Pujol-Ferrusola, vin- castellana de l’època deia: “el destinogres (feixistes) ni pardes (nazis). Un culat als casos ITV, la qual cosa sem- de los pobres es el mismo que el de las“sistema” que, sota la aparença demo- bla que frustarà el seu accés al liderat- cabras: o morir como cabritos o vivircràtica, coarta la llibertat d’expressió ge després de l’honorable Artur Mas, como cabrones”.(per exemple: financiant mass media, plenamente vinculat al cercle pujolià. Existeix, doncs, una vocació maso-com TV3, La Vanguardia, l’Ara,. I com deiem, doncs, CiU és un partit quista entre els sers humans. Potser,l’Avui…) i amaga al màxim la co- polític i és català, però no és demo- per trobar una explicación als votsrrupció mafiosa del partit, és a dir, del cràtic. ¿Qué han estat votats majori- que rep CiU hauriem d’anar a Freudpujolisme i els seus capos. tàriament moltes vegades? Indiscuti- o Jung. I la veritat és que entre la co- >> La receptaPanades dolces amb sobrassadaL’amo en Pep des Vivero (Mallorca) Farina fluixa (la que es begui) Elaboració: Tallau la carn de xot a daus, mes- i tapau la panada amb els dits fent clau-hi la xulla i trempau-la amb un pessic. I així, una darrera l’altre. Per al farciment Primerament feim la pasta de les l’oli, l’all ben picat, la sal i el pe- Enfornau-les amb el forn a unsIngredients: Carn de braç d’anyell panades. Posau la farina en forma bre bo. Damunt un paper posau els 190º uns 30 minuts, més o menys Sobrassada de muntanya i li feis un forat. En- trossos de pasta, un poquet més (*). Han de quedar daurades.Per a la pasta Botifarró mig posau-hi el saïm, l’haurem en- grossos que un bombó de xocola- Bon profit!!!150 g de sucre mòlt Xulla calentit un poquet per desfer-lo mi- ta, i donau-los la forma de panada,Mitja tassa d’oli Oli d’oliva llor, amb el suc de taronja, l’aigua, farciu-los de carn, afegiu-hi un tros (*) El punt de cocció va unit ambMitja tassa d’aigua un gra d’all el sucre i l’oli. Pastau tot el conjunt de botifarró i uns quants trossets el gruix de la massa, quan mésMitja tassa gran de saïm Sal i pebre bo fins a obtenir una massa homogè- de sobrassada. Amb un poquet de gruixuda més temps necessita perel suc de una taronja nia. Reservar. pasta ben primeta feis una tapadora coure, i li resta qualitat.
  • 30. Abril de 2013 Dinamita de cervell · 29Una mirada crítica des del cinemaAlgú va volar sobre el niu del cucutJoan Canyelles Amengual formes d’opressió. I un crit desesperat a favor de la llibertat. Poques vegades s’ha vist a una pantalla de cinema una(One flew over thecuchoo’s nest, Mi- declaració de rebel•lia tan aclaparant.los Forman, 1975). Poques vegades, alguns dels principisMcMurphy (Jack Nocholson) és un anarquistes han sigut exposats, de ma-reclús condemnat per violació, que nera tan lúcida.per evitar fer treballs forçats a la pre- Ingènuament, Kirk Douglas li va en-só, fingeix estar boig i és tralladat a un viar a Milos Forman la novel•la deHospital Psiquiàtric. Allà s’enfrontarà Ken Kesey perquè pensava que podiaa la tirania de les normes establertes reflectir molt bé la manca de llibertati al poder despòtic de la infermera a la Txecolovàquia comunista. PeròRatched (Louis Fletcher). McMur- Ken Kesey era nord americà i en elphy intentarà que els seus companys seu relat parlava del seu país natal. Elabandonin la docilitat a la que estan manicomi/presó/Estat estava situat alsotmesos. Ortanitza partides de cartes, món occidental.els porta d’excursió sense permís, i A l’hospital psiquiàtric on es desen-finalment munta una festa on el jove volupa l’acció, bastants interns hi sonBilly (Brad Dourif) perd la seva vir- per voluntat pròpia. Han renunciat aginitat amb una prostituta. Quan Rat- la seva llibertat a canvi de no haverched ho descobreix i li diu que li con- de prendre decisions, a canvi de notarà a la seva mare tot el que ha passat, haver de pensar. El que denunciavaell es suïcida. McMurphy intenta Ken Kesey era la naturalesa represso-estrangular-la i després de ser reduït ra de l’Estat, la forma suau o violentaper membres de l’hospital el sotmeten d’eliminar qualsevol dissidència quea una lobotomia que el deixa idiotit- qüestioni la seva autoritat.zat. Qui ha sigut el seu suport més En un moment de la pel•lícula Mc- sense esperança” (Taking of), comèdia meu punt de vista és també una gran en si es veia capacitat per dirigir la pel. Murphy proposa a la teràpia de grupsòlid, el Jefe Bromden (Will Samp- que enfronta a pares i fills amb al tema pel•lícula, perjudicada per l’estrena lícula. Però la novel•la mai va arribarson), l’ofega amb un coixí i després canviar els horaris de treball per poder de la contracultura com a rerefons. gairebé simultània de “Les amistats al director txecoslovac (probablement veure un partit de baseball. Natural-s’escapa de l’Hospital aconseguint la L’any 1979, va rodar “Hair”, adapta- perilloses” (Dangerous liaisons, Ste- es va quedar a les duanes). No va tro-seva llibertat. ment, la infermera Ratched s’hi opo- ció de la comèdia “hippie” amb mú- phen Frears). Totes dues basades en la bar financiació per produir-la i final- sa, però finalment hi ha una votació.Milos Forman va ser un dels directors sica de Galt MacDermont i text de novel•la del segle XVIII de Choderlos ment va abandonar el projecte.que juntament amb Ivan Paser o Jaro- Tan sols tres persones li donen suport. Gerome Ragni i James Rabo, que no de Laclos, i totes dues també amb una Anys mes tard li va vendre els drets Al dia següent, un altre intern vol fermil Jires entre d’altres, impulsaren el va ser ni de bon tros un gran èxit de gran direcció artística i actoral. Per a al seu fill Michael, qui no sense es-“Nou Cinema Txecoslovac”, a l’abric una altra votació per poder veure el públic i de crítica, tot i que algunes de mi es tan difícil no comparar-les com forç, va poder convertir el somni del partit aquell vespre, tothom que hide la “Nouvelle Vague” francesa i el les seves escenes son memorables. triar quina és la millor. Tal vegada seu pare en realitat. Kirk Douglas eraFree Cinema anglès amb influències participa vota afirmativament, llavors Dos anys després dirigeix “Ragtime”, Forman humanitza més els personat- ja massa gran per interpretar el paper Ratched diu que també han de votartambé del Neorealisme italià. monumental pel•lícula amb múlti- ges que Frears, i pel que he llegit, de McMurphy i l’escollit, (sàbia deci-Les personals comèdies rodades al seu la resta d’interns de la sala. Són els ples històries creuades, on un pianis- s’acosta més a l’origen literari. sió) va ser Jack Nicholson. Geraldine que no tenen capacitat de decissió.país natal: “Els amors d’una rosa” ta afroamericà intenta defensar els No he vist “Man of the moon” (1999), Page, Anne Bracroft, Angela Lans-(Lásky jedné plavovlasky, 1965) i Els que estan realment malalts, llevat seus drets civils de manera pacífica, ni tampoc “Els fantasmes de Goya” bury o Ellen Burstyn varen ser algu- del cap Bromden que finalment aixeca“Al foc, bombers” (Hori ma panenko, apel•lant a la justícia “blanca”, i que (Goya’s ghosts, 2006), però tinc mol- nes de les actrius que rebutjaren el1967), caracteritzades per la versem- la mà. Però així i tot es queden sense finalment es veurà obligat a recórrer a tes ganes de fer-ho per seguir a For- paper d’infermera Ratched, abans de partit perquè la infermera/general diublant observació de la vida quotidiana una brutal espiral de violència. James man i perquè les referències que tinc que l’acceptàs Louis Fletcher.el donen a conèixer internacional- que la sessió ja havia acabat quan ha Gagney oferí aquí la seva última lliçó son prou bones. L’equip tècnic i artístic es va tras- votat Bromben. En realitat veure o noment. interpretativa incorporant al Comissa- Ken Kesey, autor de la novel•la que lladar durant un temps a l’HospitalL’invasió soviètica de la República veure el partit es el menys important. ri Rheilander Waldo. dona origen a la pel.lícula, va ser d’Oregon, per conèixer de primera ma El que es rellevant, el que no pot per-Txecoslovaca el porta a un curt exili a L’any 1984, una part de la crítica va juntament amb Jack Kerouak, Wi- les circumstàncies i la vida quotidianaFrança, abans de traslladar-se als Estat metre Ratched, és que els interns pren- defenestrar violentament “Amadeus”. lliam Burruoghs i Allen Ginsber entre dels malalts mentals. guin una decissió. En aquell momentUnits, on dirigirà l’any 1971 “Joventut Mirada de curt abast sobre una gran- d’altres, membre de l’anomenada “ge- La pel•lícula va guanyar els cinc McMurphy comença a radiar el partit díssima pel•lícula. Els va ofendre la neració beat”, que va revolucionar a òscars principals d’aquell any com si estigués en el camp. Tots, que imatge que oferia Forman d’un dels mitjans dels anys 50 el panorama lite- (pel•lícula, director, guió actor i ac- ja s’havien retirat, tornen per veure el més grans genis musicals que ha donat rari nord-americà. L’antiautoritarisme, triu), cosa que no s’havia repetit des que passa, i finalment vibren amb el la història: Mozart. Una voluntària ce- l’anticapitalisme, l’alliberament se- de que en el 1934 Frank Capra ho va partit com si l’estiguessin vent. És una guera cinematogràfica no els permeté xual, l’experimentació amb drogues aconseguir amb “Succeí una nit” (It de les escenes mes emocionants de la gaudir de l’immens talent, que per mo- per accedir a una altre forma de reali- happened one night). pel•lícula. ments, els oferia el director d’origen tat, la passió pel Jazz, l’intent de vo- Abans de fer una petita valoració no Forman utilitza molt bé el plans mi- Txecoslovac. En realitat, com crec ladura de les normes establertes i un puc deixar de comentar una cosa. Tal tjans o els primers plans. Indaga als que ha dit algun crític, la pel•lícula cert apropament a la cultura oriental, vegada a algunes i alguns de vosal- personatges, els escruta. Les interpre- també s’hagués pogut titular “Salieri”. foren les seves principals caracterís- tres us passi el mateix: em costa molt tacions són totes formidables. Per a la Salieri, un home virtuós (amb el sen- tiques. En la dècada següent va tenir no tenir en compte el fet de que Mc- història queda la gèlida fredor de la tit cristià de la paraula), oferia a Déu una influència cabdal amb l’aparició murphy sigui un violador. No paro de infermera Ratched, i la força arrotlla- les seves pregàries i fins i tot el seu del moviment “hippy”, la lluita pels preguntar-me si algú que ha atemptat dora de Jack Nicholson, que després, celibat, a canvi d’una mica de genia- drets civils i la revolució sexual. de manera tan brutal contra la llibertat pocs directors han sabut controlar. litat, d’una inspiració que no va arri- Quan la novel•la es va publicar l’any d’una persona, es pot erigir en allibe- Memorable és també la darrera esce- bar mai. Salieri, conscient de la seva 1963, Kirk Douglas, va comprar gai- rador. Em faig la pregunta sabent que na de la pel•lícula. A McMurphy li mediocritat, ha d’admirar, idolatrar la rebé immediatament els seus drets. no hi trobaré fàcil resposta. I em retrec han practicat una lobotomia després música d’un jove capritxós, maledu- Va contractar a Dale Wasserman per a mí mateix les simpaties que em des- d’intentar estrangular a la infermera Fitxa tècnica cat i pervertit. Jove a qui naturalment odia. Assistim també a la dramàtica tal de fer una adaptació teatral. Les primeres representacions es feren a perta un personatge com aquest. Dit això, crec que “Algú volà sobre Ratched. Quan una nit torna als dor- mitoris està en un estat pràcticament autodestrucció de Mozart, endeutat, New Haven i a Boston i finalment es el niu del cucut” és una obra mestra. vegetatiu. El cap Bromdem (protago- D: Milos Forman; alcoholitzat, ha de dictar a Salieri des va estrenar a Broadway el novembre Forman estava obsessionat en donar- G: Lawrence Hauben i Bo Gold- nista ocult, no en va la novel•la està man sobre la novel•la de Ken del llit on morirà, les darreres notes de 1963. Kirk Douglas va interpretar li a la pel•lícula una naturalitat que narrada per ell en primera persona), un Kesey; del que serà el seu propi “Rèquiem”. el paper de McMurphy, personatge la fes creïble, versemblant. Hi ho va indi de dos metres d’alt, que fingeix Ft: Haskell Wexler, William Brillant i devastadora escena, de les que el va atreure poderosament des de aconseguir plenament. Va ser un en- estar sord i mut per a que el deixin Fraker i Bill Butler; que et deixen paralitzat a la butaca i l’instant en que va llegir la novel•la. cert absolut envoltar a Jack Nicholson tranquil, i que ha sigut el seu gran Ms: Jack Nitzsche; que incorpores al teu arxiu particular Però les crítiques varen ser despiata- d’actors secundaris no gaire coneguts, amic, l’ofega amb un coixí, arrabassa Mt: Richar Chew, Lynzee King- de fotogrames inoblidables. Les pe- des i l’escàs èxit de públic varen fer perquè això fa que en alguns moments del sòl la gran pedra on hi han les aixe- man i Sheldoh Khan; rruques “punk”, la rialla estúpida de que l’obra es retirés dels escenaris el t’arribés a creure que realment estas tes del quarto de bany i amb ella romp Int: Jack Nicholson, Louise Flet- Mozart al principi de la pel•lícula, son 25 de gener de l’any 1964. assistint a una autèntica teràpia de un gran finestral i la xarxa metà•lica cher, Will Sampson, Wiliam Re- una anècdota que prepara una perfecta Estava decidit a portar-la a la gran grup. que hi ha darrera. I escapa. Tots els dfield, Michael Berryman, Brad progressió dramàtica. pantalla i va enviar un exemplar de la La pel•lícula de Forman és un dels interns celebren la seva llibertat. I no- Dourif, Dany De Vitto. “Valmont”, de l’any 1989, des del novel•la a Milos Forma perquè pensés més vibrants al•legats contra totes les saltres amb ells.
  • 31. 30 ·Dinamita de cervell Abril de 2013De llibres i lectura“Breu Història de Catalunya”,un llibre de Fèlix VillagrasaOctavio Alberola amb una important base romana en la tella antropocèntrica i la Catalunya ferents períodes d’aquesta història descarregar la versió digital a http:// llengua, en els costums i en la religió. centrífuga ha estat constant. La mo- de vegades comuna, de vegades fvillagrasa.wix.com/villagrasa La Catalunya contemporània sorgeix dernització dels sistemes polítics (li- paral•lela, de Catalunya i EspanyaB ombarda Edicions publica el da- durant l’edat mitjana com a frontera beralisme democràtic), econòmics fins els nostres dies, quan es troba en * Entre altres textos Fèlix Villagra- rrer llibre de l’historiador Fèlix sud de l’Imperi carolingi. Seguint el (capitalisme industrial) i socials marxa un procés delicat, i no exempt sa va ser autor conjuntament ambVillagrasa amb el títol de “Breu His- model de monarquia confederal, fou (obrerisme, anarquisme) sempre eren de tensions, que pot tenir com a con- Octavio Alberola, del llibret sobre eltòria de Catalunya”. El text, de cent- l’embrió que donà lloc a la corona introduïts a la península per Barcelo- seqüència un nou pacte més favorable cas Granados i Delgado editat per lacinquanta planes condensa els esde- hispànica fins que la noblesa caste- na, produint una diacronia respecte a per a la nació catalana, o la ruptura de CGT.veniments d’aquest poble del nord-est llana va aconseguir monopolitzar-la. la resta de l’Estat, sempre al caire del la unitat territorial aconseguida a sangde la península ibèrica des de la pre- Castellans i francesos van ser utilit- col•lapse, que sovint ha desembocat i foc, i que avui consagra la Constitu-història. zats pel primer rei borbó, Felip V, per en pronunciaments i dictadures mili- ció de 1978.El poble català, com altres del medite- convertir la corona confederal en Estat tars, fent evident que l’única estructu- El llibre no es distribueix a les llibre-rrani, és un barreja de races i cultures, espanyol, unitari i absolutista a inicis ra estatal fiable per als dirigents polí- ries. Els interessats poden demanar-lodes dels ibers fins als grecs, passant del segle XVIII. tics espanyols era l’exèrcit. en versió impresa a l’adreça electrò-pels visigots, els jueus i els sarraïns, Des de llavors la tensió entre la Cas- El llibre de Villagrasa repassa els di- nica fvillagrasa@hotmail.com o bé >> Diccionari militantPrudhommeaux, André (1902-1968)Agustí Guillamón text consellista de crítica al leninisme. llet Spartacus i la Comuna de Berlín, CNT en el govern. Es va unir al nucli de militants que va El 1931 es va encarregar de la direcció 1918-1919. Al maig de 1934 va fun- L’agost de 1939, al número 6 de Révi- reprendre la sigla FA, que va publicar d’una impremta cooperativa a Nîmes dar, amb Volin, Terre livre, que es va sion, es van publicar textos signats pel Le Monde Libertaire a partir de 1954.P rudhommeaux, André (1902- i va editar la revista Spartacus. De convertir el 1937 en l’òrgan de la FA. “Grup francoespanyol de Els Amics Afectat de Parkinson a principis dels 1968) va utilitzar els pseudònims setembre de 1932 a maig de 1933 va El 1936, va residir dos mesos a Barce- de Durruti”, format per exiliats mili- anys seixanta, va morir el 13 de no-de Jean Cello i André Prunier. Va néi- publicar, amb Jean Dautry, Corres- lona, on publicà L’Espagne antifascis- tants de Els Amics de Durruti, dissi- vembre de 1968.xer el 15 d’octubre de 1902 al fami- pondance internationale ouvrière, te, que en els seus tres primers núme- dents del congrés de la Unió Anar-listeri (associació cooperativa basada nova experiència militant, no sectària, ros indicava que era l’edició francesa chiste (UA) i redactors de la revistaen concepcions fourieristes) de Guise, d’una “informació entre proletaris i de Solidaridad Obrera, constant fins Révision. Els militants més actius erena Aisne. Va passar la seva infància a per als proletaris”, fonamentada en el sisè que s’editava a Barcelona. Al Jaume Balius, Lucien Feuillade iGuise, Nîmes, Sens i Versalles. El una extensa xarxa d’informadors a setembre de 1936, l’endemà de la for- Louis Mercier-Vega, que van comp-1927, va formar part de Redressement França i a l’estranger . mació del govern de Largo Caballero, tar sempre amb el suport i solidaritatCommuniste, grup de l’Oposició Va recolzar la campanya de defensa va publicar un article anònim, titulat d’André Prudhommeaux.(trotskista) dirigit per Albert Treint. El de Marinus Van der Lubbe, incendiari “La inutilitat del Govern”, en el qual Al setembre de 1939 va publicar un1928, es va casar amb la suïssa Dora del Parlament alemany (Reichstag), s’afirmava que “l’existència d’un go- nombre triple de L’Espagne nouve-Ris (coneguda com Dori), amb qui va defensant la tesi de l’acció individual vern de Front Popular, lluny de ser un lle, amb el subtítol de “L’Espagneobrir a París una llibreria especialitza- autònoma, contra les calúmnies esta- element indispensable en “la lluita an- indomptée”, en què van aparèixerda en història del moviment obrer, La linistes. Durant aquesta campanya es tifeixista” significava, en realitat, una dos articles de Balius, i altres signatsLibrairie Ouvrière, que va ser també va acostar a l’anarquisme, publicant limitació voluntària d’aquesta mateixa per AP (André Prudhommeaux), “Ri-lloc de trobada i debat de l’oposició articles a La Revue Anarchiste i Le lluita “. La revolució social era impos- del”, Hem Day, Malander i Ernestan,comunista. Es va aproximar al bordi- Semeur. Al març de 1933, Le Liber- sible sense la desaparició de l’Estat. tots ells molt propers a les posicionsguisme i al comunisme de consells. taire interromp la seva sèrie d’articles, La publicació, considerada excessiva- anticolaboracionistes dels Amics deDe 1929-1930 va col•laborar a titulada “L’ordre regna a Alemanya”, ment molesta pels comitès superiors Durruti.L’Ouvrier Communiste, òrgan dels perquè l’òrgan de la Federació Anar- de la CNT, va desaparèixer al gener de Durant la Segona Guerra Mundial esgrups obrers comunistes. El 1930, en quista Francesa (FA) no compartia la 1937 perquè van deixar de subminis- va refugiar a Suïssa, a casa de la fa-un viatge a Berlín i Leipzig, va contac- seva visió sobre el cas Van der Lubbe. trar-li paper. Com a continuïtat va fun- mília de la seva dona. Finalitzada latar amb el Kommunistische Arbeiter El 1934, André i Dori, durant una es- dar i va publicar, a França, L’Espagne guerra mundial va tornar a França, iPartei (KAP) i l’Allgemeine Arbeiter- tada a Alemanya, van ser detinguts i nouvelle, que alternava la seva apari- va col•laborar en Le Libertaire. VaUnion (AAU). Va traduir i publicar La expulsats del país. Aquest mateix any, ció amb Terre livre, molt crítics amb- rebutjar la transformació de la FA enresposta a Lenin de Herman Gorter, gràcies a Lefeuvre, va publicar el fu- dós diaris amb la participació de la Fédération Communiste Libertaire.Soledat, silenci, mirada interiorJordi F. Fernández Figueras de mercaderies i de la transmissió de negativa la condició humana. Tots co- construccions de la cultura dominant aquesta voluntat d’existir, si aconse- dades ha passat de l’escassa rapidesa neixem les manifestacions d’aquest que anul•len alguns mecanismes men- guim propagar aquesta necessitat de derivada de l’ús de les cavalleries a deteriorament: individualisme exacer- tals generadors de creativitat i benes- despertar a l’existència entre les per-R ecordo que un familiar llunyà la immediatesa de l’economia espe- bat, irresponsabilitat i autoindulgèn- tar, i desfer-se de l’absurd de viure la sones que ens envolten —entre les utilitzava un ex-libris el lema culativa i a la instantaneïtat de la in- cia, cinisme estèril, recerca malaltissa vida aliens a les necessitats del nostre més properes i familiars, però sobretotdel qual era una pura consigna capi- formació a la velocitat de la llum que d’un estímul constant i d’una gratifi- cos i ment. entre aquelles altres amb què convi-talista: «Time is Money». Sens dubte, faciliten les noves tecnologies del pre- cació instantània, desmemòria i des- Es fa imprescindible recórrer —en so- vim al nostre barri i al nostre lloc dedes del punt de vista de «la religió» sent, resulta palès que les possibilitats arrelament, incomunicació agreujada litud voluntària i silenci actiu— a la treball, i que sovint tractem de maneradel Mercat, l’opció de viure de ma- d’enriquir-se i augmentar de poder per l’empobriment del llenguatge, mirada interior que ens faciliti l’anàlisi superficial—, no només redreçaremnera frenètica el nostre temps —o, s’han multiplicat de forma desorbitada esvaïment de la identitat personal... i de la nostra conducta o el nostre con- les nostres trajectòries personals, sinómillor, si ens comptem entre els pri- tot dotant els privilegiats d’una mena com contribueix també a la destrucció text, que faci possible el diàleg entre que, sens dubte, podrem frenar aquestvilegiats, de sobreaccelerar el ritme de de do de la ubiqüitat ben profitós per del teixit social i a l’enfortiment d’un raó i sentiments, que doni peu a noves procés de degradació que afecta lavida d’altres— possibilita l’augment als seus interessos. totalitarisme que s’exerceix des d’un preguntes que ultrapassin respostes ja nostra societat i prendre la iniciativade la possessió de riquesa i, en con- El problema és que aquesta sobreac- poder sense rostre i sense nom, sense assolides, que ens guiï a plantejar-nos en la generació d’un canvi que, totseqüència, de la capacitat de domini, celeració del ritme de vida, unida a les centre, però omnipresent... nous objectius transcendents, que ens expandint-se per àmbits socials cadad’exercici de poder. potencialitats de les noves tecnologies, Es fa necessari rebutjar l’allau permeti despertar de la inèrcia cadavè- vegada més amplis, incideixi de ma-Com que durant els dos últims segles a part d’augmentar la riquesa d’uns d’imatges, sons i informacions ba- rica d’un present perpetu. nera efectiva en la regeneració de lala velocitat dels mitjans de transport quants, està afectant de manera molt nals que ens obnubilen, desestimar les Si aconseguim recuperar o enfortir cultura, la política i l’economia.
  • 32. Abril de 2013 Dinamita de cervell · 31Llibres QUI PAGA MANAGrups autònoms que es van rebel•lar davant ci absolutament imprescindible per Comiat a de la gran mentida anomenada “tran- entendre la veritable naturalesa de les l’Àngelsautònoms. sició democràtica” i també al context crisis. Una crisi com l’actual no és unUna crònica armada en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat fenomen natural ni el resultat del com- portament pervers de quatre banquers Rodríguez i, per suposat, la repressió. La mort maldestres, sinó la conseqüència mésde la Transacció del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que dramàtica de les pròpies contradic- Emili Cortavitarte Carral manipulava a Tolosa de Llenguadoc o cions del sistema capitalista.democràtica l’assassinat de l’Agustín Rueda a la L’hora dels voltors. La crisi explica- presó de Carabanchel formen part de da a una ciutadania estafada pretén la nostra història silenciada. posar el focus, de manera didàctica i intel•ligible, a analitzar les raons de S i la Rodri hagués organitzat aquest acte, cosa no descartable conei- L’hora dels la persistència de la depressió tant xent-la, m’hagués dit: “sense collona- des d’un punt de vista global com a des, Cortavitarte!”. I jo, com sempre, escala dels Països Catalans i mostrar tractaré de seguir les seves indicacions. voltors: la crisi com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. L’Àngels per- explicada a una una societat als peus dels poderosos. tanyia a la primera categoria. Com a ciutadania estafada A més, però, també fa més palesa que mínim per a molts de nosaltres, els i mai la necessitat inajornable de cercar les que ja formen les generacions més alternatives a un sistema fracassat, veteranes de la CGT. Tenia l’autoritat profundament injust i insolidari, per que s’havia guanyat i que nosaltres li part de totes aquelles persones que Murray Bookchin havien concedit. aspiren a viure en una societat de per- Se l’havia guanyada en els temps sones lliures i a no ser tractades com a Virus editorial, 2012, 104 pàg. difícils de finals dels 70 i bona part mercaderies. del 80, en plena crisi i escissió de Josep Manel Busqueta. Llicenciat en En el present llibre, el ja mort Murray l’anarcosindicalisme i del moviment Economia per la UAB, des de fa gai- Bookchin, un dels principals pen- llibertari, durant la qual la Mari Àngels re bé 20 anys participa en el Seminari sadors anarquistes contemporanis, va assumir diferents càrrecs de respon-Joni D. d’Economia Crítica «Taifa» des d’on realitza una dura crítica d’alguns sabilitat amb dedicació, coherència i realitza activitats formatives de tota dels nous corrents que han cobrat efectivitat.El Lokal, 2013, 394 pàg. mena vinculades a la transformació força en les últimes dècades dintre Vaja!, una altra paraula suposadament social i orientades, sobretot, als mo- de l’esquerra antiautoritaria i, en con- allunyada del nostre vocabulari o tenyi-El setembre de 1973 era desarticulat el viments socials i a les organitzacions cret, dintre de l’àrea anarquista. da de connotacions alienes. Però, a ellaMIL però aquella ràtzia no va acabar polítiques de base. Tot i haver nascut Bookchin, un dels pioners de li agrada ser efectiva i que la gent queamb el moviment autònom armat sinó al Maresme, des de fa 32 anys viu a l’ecologia social, analitza i qüestio- l’envoltaven també ho fossin.que el va reforçar. Les accions per in- Bellpuig (l’Urgell), on treballa de pas- na les bases dels corrents de crítica Berneri també escriví que autoritat i lli-tentar evitar l’execució de Puig Anti- tisser. de la civilització industrial, primiti- bertat poden resoldre’s en síntesi, per ach, primer, i les que es van dur a terme És coautor de dos llibres sobre la Ren- vistes, neomístics i individualistes aquelles persones fermament oposadesper expressar la ràbia un cop realitza- da Bàsica: Todo sobre la Renta Bási- (i s’enfronta a algunes de les seves a l’autoritarisme i a l’esclavitud (entesada aquesta, es van estendre com una Josep Manel Busqueta ca (Barcelona: Virus editorial, 2001 i figures més rellevants com John Zer- com a manca de llibertat)taca d’oli. 2005) i també comparteix l’autoria del zan, David Watson o Hakim Bey), Trobaven aquesta síntesi en l’Àngels:Un any després de la desarticulació de Edicions el Jonc, 2013, 254 pàg. llibre Crítica de la economía ortodoxa acusant-les d’haver perdut el compo- lliurepensadora i contrària als dogmes,l’OLLA i dels GARI moria el dicta- (Bellaterra: Servei de Publicacions de nent social i organitzatiu —i per tant a les veritats imposades, als principisdor, en poc temps es va passar de llui- Qui més qui menys en aquestes alça- la UAB, 2004). En els darrers anys ha revolucionari— per a convertir-se, recitats com a una lletania...tar contra una dictadura feixista a fer- des de la crisi en la qual ens trobem participat en tasques d’assessorament moltes vegades, en una mera actitud Oberta, a d’altres persones i d’altresho contra una democràcia capitalista i immersos té una idea més o menys al govern veneçolà i, fruit d’aquesta nihilista postmoderna o, en el pitjor idees que ens poguessin aportar, enca-monàrquica. formada sobre quines són les funes- experiència, ha publicat diversos arti- dels casos, en un mer objecte de con- ra que fos per confrontar, per posar enVan ser els temps en que el rei jurà els tes conseqüències que el fenomen cles sobre l’evolució del procés revo- sum per a pijoprogres. evidència, per renovar...Principios del Movimiento Nacional està comportant i que es presenten dia lucionari bolivarià en mitjans de co- Podrà l’anarquisme continuar sent un Aquesta llibertat no significava perso-i la Constitució, el PSOE abandonà rere dia en forma de retallades en els municació com La Directa, Diagonal, moviment social revolucionari o aca- nalisme ni egocentrisme. No l’impediael marxisme, el PCE deixà enrere el serveis públics i la seva privatització, Revista Catalunya, Illacrua, ONGC i barà sent una subcultura de moda? ser fidel a la Confederació i a la Fun-republicanisme i el capital fonamen- amb draconianes xifres d’atur i po- La Lletra A. Continuaran sent els seus principals dació Salvador Seguí. Estava sempretà les bases del sistema social que ha bresa o amb la pèrdua de drets socials objectius la completa transformació disposada a donar una mà, a organitzaracabat esclafant socialment i econò-mica la ciutadania de l’estat espanyol. i laborals. Enumerar les patologies que pateix el Anarquismo d’una societat jeràrquica, classista i irracional en una societat comu- qualsevol acte, seminari, jornada per encàrrec. Encara que com tothom, pre-Fou una lluita que durà poc més dedeu anys fins que el 1984 es desman- malalt és tan necessari com diagnos- ticar les polítiques que ens han dut social o nista llibertària? O esdevindrà una ideologia centrada en el benestar feria els que ella mateixa ideava. L’hem d’agrair moltes coses que for- men part de la nostra història recent o anarquismotellaren els darrers grups actius. a l’atzucac actual, contextualitzar- personal, la redempció espiritual iAquest llibre de Joni D., amb pròleg les com pertoca, i no aïlladament, i la autorealització en l’interior de la de la nostra quotidianitat, en les qualsde Mateu Seguí, ens apropa als joves inserir-les en la pròpia dinàmica del societat existent? Un debat complex va tenir un paper rellevant com a or-que van formar part d’aquells grups sistema capitalista esdevé un exerci- personal i necessari... ganitzadora, impulsora, coordinadora o actora: - el diari Solidaritat Obrera més obert >> Revistes i creatiu, reconegut com a la millor publicació dels partits i sindicats d’esquerres a finals dels 70, - la perseverança i capacitat per donar cos a la CNT renovada de principis dels 80, - les noves sigles de la CGT, l’anagrama i el primer merchandaising (alguns en- cara conservem anells, clauers...) - la tasca, la fortalesa i la autonomia de la Fundació Salvador Seguí, malgrat els maldecaps d’alguns secretaris ge- nerals i comitès confederals - l’organització del centenari de la Confederació - ..Ara em diria: “No hem quedat que sense collonades, Cortavitarte!” i deixaria anar l’esclat del seu riure. * Text llegit el 8 d’abril de 2013 en el tanatori de l’Hospitalet de Llobregat,EL FERROCARRIL DE PAPER EKINTZA ZUZENA ROJO Y NEGRO POLÉMICA en l’acte de comiat de la companya Revista llibertària que en el seu número Mari Àngels Rodríguez, militant de laButlletí de la Secció Sindical de la Històrica revista llibertària feta a Eus- Periòdic mensual de la CGT a nivell 100+1 el desembre de 2012 anunciava la CGT i presidenta de la Fundació Sal-CGT als Ferrocarrils de la Generalitat kal Herria, acaba de treure el seu nú- d’Estat espanyol, tota l’actualitat sin- seva aturada, que pot ser definitiva sinó vador Seguí que ens va deixar el passatde Catalunya, http://www.cgtfgc.com/ mero 40 complint 25 anys d’existència, dical i social, http://www.rojoynegro. s’incorporen nous membres al col·lectiu 7 d’abril. http://www.nodo50.org/ekintza/ info de redacció, http://www.polemica.org
  • 33. >> AL TINTER Cristóbal Karrillo, cantant de “pasodobles” LES PARAULES SÓN PUNYS“Missatge i autenticitat L’Anàlisi Crítica del Discurs de Teun A. Van Dijksón vitals per a mi” Jordi Martí Font“L’humor es un antídot contra l’estafa de la crisi” E xisteix l’Anàlisi Crítica del Dis- curs, caracteritzada per les sigles ACD, i Teun A. van Dijk (1943-) n’és > LA FRASE... un dels caps més clars i aclaridors entre els qui en parlen. D’origen ho- landès, des de l’estudi dels discursos del poder, van Dijk ha intentat expli- car eficaçment com els discursos de la gent s’impregnen de la semàntics dels poderosos i acaben esdevenint discur- sos del poder mateix. Els seus estudis sobre el racisme, les notícies, la ideo- logia, el context i el coneixement han esdevingut autèntics camps de batalla intel•lectual, desbrossadores en marxa per posar llum a com, on i quan. Però posats a triar i resumir de què va el que en diu, jo trio dos dels àmbits que ha estudiat: context i poder. Diu van Dijk que el context en què “Des de l’època es produeix un discurs és capaç de dotar-lo d’un sentit o d’un altre, de Punk, el fer que guanyi en matisos o canviar- Pasodoble és el ne, segons com, el sentit, però alho- ra també té la força de dotar-lo d’un corrent de música poder de convicció, o robar-li, que protesta més gran varia en funció precisament d’aquest de la Península” context. És a dir que hi ha contextos en què un discurs mai no és posat en dubte i altres en què les mateixes pa- raules esdevenen o controvertides oJosep Estivill tivament de molta qualitat i riques James Stuart, con toda la cara de una da mes gent sap de què va la historia i s’invaliden. Els espais del poder, els en vocabulari popular. Qui són els cacatúa, salió en la tele vestido de pijo sap que hi ha humor, però també que llocs físics o mentals d’aquest po- autors? hablando de trabajo, Cayetano te quie- es una font de cultura i de lluita. Jo he der, esdevenen determinants per a la Els autors que versiono són auténtics res ir al carajo, tu qué sabes lo que es robat aquest esperit per a repartir-lo seva efectivitat. Un dels estudis queDesprés de pasar per diversos estils poetes. A Cadis i Andalusia tothom els el trabajo... Si alguna vez en tus ma- durant tot l’any. més m’ha interessat és el que deixavai grups, al 2009 Cristóbal Karrillo es coneix: Juan Carlos Aragón, Martínez nos de conde has tenido callos, será clar que en cap moment Zapatero po-va professionalitzar com a “cantaor” Ares, Vera Luque, Kike Remolinos, de contar dinero o de andar todo el día - Quins son els pros i els contres de dia guanyar el debat contra Aznar alflamenc. Més endavant va fundar entre altres. Els que jo versiono són montando a caballo...”. dedicar-te a la música? Congrés dels Diputats eel dia en quègrups com “Calle Calvario” o “Ule- els més durs a l´hora de fer una lletra Podria dir-se que són lletres Punk. El factor més negatiu d’aquesta profes- el cap del PSOE li demanava que noré”. Viu a Tarragona. de crítica social. Són els meus mestres Aquesta actitud és fruit de que durant sió és l’economia. Qui es vol dedicar a ataqués Iraq. El context ajudava, ani- dintre de l’estil del “pasodoble”; els he el Franquisme, el carnaval era una via la música s’ha de “pluriemplear”: tenir mava i pràcticament dictava qui tenia- Quin és el repertori musical de les copiat tot el que he pogut i ara intento per expressar-se sense tanta censura. diferents tipus d’actuacions per oferir, la raó, qui convenceria més qui se’lsteves actuacions? composar sense que es noti massa. Els autors esmolaven els llapissos i amb diferents grups o en solitari, ofe- escoltés.Quan toco en solitari, normalment atacaven amb la ironía. L’esperit ha rir classes de guitarra, tocar al carrer Passem al segon tema triat. Perquèporto molts “pasodobles”, ja que és - A mes dels pasodobles de Cadis, sobreviscut fins als nostres dies. (quan et deixen...) etc. Ens sentim l’efectivitat que es busca en el discursun estil amb el qual em sento molt quines son les teves altres influen- desemparats: no ens fan contractes, no del poder, per a què s’hi busca? Percòmode. També faig alguna cosa de cies musicals? - La teva interpretació de les cotitzem... som uns exclosos. D’altra què el poder construeix aquest dis-flamenc, o fusió flamenca, combinant Parlant de flamenc, a part dels mestres cançons és plena de força, desinvol- banda lo millor que té no és només el curs i, de fet, què o qui és el poder?versions amb composicions pròpies.Després estan les bandes... amb “Ule- antics com Manuel Torres o Antonio tura i alegria; és l’humor un bon an- fet de dedicar-te al que t’agrada, sinó Què analitzem quan diem “poder”?ré” fem fusió amb lletres poètiques Mairena, m’han influenciat més els tídot contra la crisi? dedicar-te a alguna cosa que estimes. Doncs la mateixa construcció de lafilosòfiques, però sempre s’hi cola que més han trencat les normes: Paco L’humor es un antídot contra l’estafa Aquí prenen sentit tots els altres sacri- paraula que fa l’autor ja ens informaalguna cançó protesta. Faig cançó fla- de Lucía i Camarón per revolucionaris, de la crisi, quan provoques que la gent ficis. Molts dels meus companys no de les seves intencions, ja que Teun A.menca poètica-filosòfica-protesta; és Enrique Morente per innovador, Lole se’n rigui dels culpables i dels còm- veuen una altra manera de viure, per Van Dijk quan analitza el poder i elcom si Roberto Iniesta fos flamenc i y Manuel per la poesia, Pata Negra per plices això significa que entre tots els negra que pinti la cosa. Sentir que con- seu discurs es refereix, bàsicament, ano fos un poeta tan bo. la fusió, El Cabrero per la rebel•lia. hi estem perdent el respecte (encara nectes amb els altres músics i amb el l’abús de poder. I aquí hi ha el punt Líricament tinc molta influencia més). D’altra banda, una altra manera públic és una sensació adictiva, espi- interessant o particularment interes-- Cantes molts “pasodobles”, po- d’Extremoduro i de Joaquin Sabina. de lluitar és emocionar la gent, quan ritual, pura; és com una droga. També sant de l’Anàlisi Crítica del Discurs,dries explicar-nos què són i d’on Dins del moviment del flamenc fusió això passa s’obre un canal pel qual la es molt gratificant sentir-te útil per a la que ell rebaleja com a Estudis Críticsvenen? m’agraden Los Delincuentes, Ojos de idea que vols transmetre es fica dins. societat, sentir que el que fas aporta un del Discurs.El “pasodobles” és un del estils que Brujo, Mártires del compás, Calima, Una de les meves tasques es conscien- granet d’arena. Perquè aquests estudis cal definir-lostenen al repertori les comparses o Bebe, El Bicho, D’Callaos etc. I com a ciar. com a crítics, i crítics perquè inten-“chirigotes” (fan presentació, pasodo- casos aïllats, sóc molt fan d’Atahualpa - Quins projectes tens per al futur? ten explicar la dominació, l’abús delble, cuplet i popurrí). Venen de Cadis Yupanqui, per la sinceritat i la puresa, i - Habitualment associem les “chi- La meva prioritat es aixecar el grup poder social per part d’un determinati tenen la particularitat de no tenir “es- d’Albert Pla, que em sembla el perso- rigotas” amb els carnavals de Ca- “Uleré”. És un grup amb molta lliber- grup. Així, les relacions de dominaciótribillo”, és tot lletra i missatge amb natge més auntèntic i punk del pano- dis i altres llocs d’Andalusia i de tat i una fusió autèntica, perquè cadas- s’estudien des de la perspectiva del’objectiu d’emocionar. És un estil rama musical. Missatge i autenticitat Canàries i menys amb la resta de cú som d’un lloc diferent: Bulgària, l’interès del grup dominat i en el seuque, com moltes altres músiques, s’ha són vitals per a mi. les zones de l’Estat espanyol; quina Brasil, Barcelona, Málaga... Ara es- favor. Però no només això sinó que,desvirtuat en fer-se comercial; amb és la teva experiència, per exemple, tem preparant el segon treball d’estudi sobretot, poden formular alternatives“hits” com “Paquito chocolatero” o - A nivell polític, les lletres són ab- per les terres de parla catalana? i espero que ens porti a conèixer món. als discursos que coincideixen amb“Que viva España” es van carregar solutament implacables amb els Quina vitalitat a nivell de compo- D’altra banda m’estimo molt cantar els interessos dels grups dominats.la imatge d’una música plena de sen- poderosos i fins i tot carreguen sitors, d’intèrprets o de públic has “pasodobles de combat” en solitari. Aquesta aposta allunya van Dijk i elstiment i amb una lírica de primeríssi- sense complexos contra la monar- constatat? Col•laboro sempre que puc per causes seus de la neutralitat, però alhora elsma qualitat. Cal destacar que des de quia o les forces d’ordre públic. A Tarragona, per exemple, hi ha des com el 15M o Paraules per la Pau. Jo dota d’una evident presa de posiciól’època Punk, és el corrent de música T’atreviries a posar-nos-en alguns de fa tres anys la “Xirigota de Tarra- soc feliç sempre que estigui tocant, i si que hem de fer nostra, perquè la do-protesta més gran de la Península. exemples? D’on sorgeix aquesta ac- gona” de la qual vaig formar part i que puc fer-ho en moltes ciutats millor, i si minació, ja ho sabem però cal repetir- titud tan lliure? porta molt bon camí. La popularitat ha vaig amb la meva moto i amb la guita- ho, té el seu centre neuràlgic en el- A nivell literari, les lletres són efec- “Cayetano Martinez de Irujo y Fitz- crescut gràcies a Internet; cada vega- rra al darrera... aquest soc jo. llenguatge.