Catalunya nº146
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Catalunya nº146

  • 633 views
Uploaded on

Publicació anarcosindicalista de la CGT- GENER 2013

Publicació anarcosindicalista de la CGT- GENER 2013

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
633
On Slideshare
629
From Embeds
4
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 4

http://revistacatalunya.blogspot.com 4

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2013 · núm. 146 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/) Totes juntes, avancem!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 146 · Gener 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/ Totes juntes, avancem!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Cal recuperar laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org democràcia directaSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona - i construir laspccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica de sobirania popularCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC) L a democràcia real està segrestada. no necessitem falsos intermediaris, sinóVia Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 Tenim una farsa anomenada “de- recursos i eines col•lectives que fomen-FEDERACIONS COMARCALS mocràcia participativa” basada en un tin activament la participació política deAnoia vot cada quatre anys. Una democràcia totes les persones en els assumptesCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es segrestada per la banca, la patronal, comuns. els lobbies mediàtics i els polítics al seu Hem de cridar ben alt a qui diuen ma-Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus servei, un fet que ara es veu incrementat nar-nos que no, que desobeirem les se-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 amb el segrest de la sobirania popular ves imposicions injustes, com la de pa-Baix Llobregat portat a terme per la Troica i els mercats gar el seu deute, i que defensarem elsCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - financers i executat amb el consenti- drets col•lectius: l’habitatge, l’educació,cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 ment i la col•laboració de la majoria dels la salut, l’ocupació, la participació de-Comerç, 5. 08840 Viladecans partits polítics, contribuint entre tots a mocràtica, la cultura... Hem de construircgt.viladecans@yahoo.es l’empobriment progressiu de la majoria i consolidar un procés que permeti queTel./fax 93 659 08 14 de la població. els responsables de la crisi deixin deBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Portem mesos d’intenses mobilitzacions ser impunes, perquè els piròmans queTel. i fax 977660932 en tots els sectors socials, comprovant han provocat la nostra crisi no siguincgt.baix.penedes@gmail.com dia a dia que no pot haver-hi demo- recompensats i comencin, en canvi, aBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona cràcia quan les institucions que diuen ser jutjats.cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 representar-la es mouen per interessos Volem recuperar la responsabilitat so-Garraf-Penedès que no són els de la majoria. Perquè no bre el nostre propi futur sense acceptarLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat tenim res que parlar amb un poder que imposicions, per a dir-los a qui tenen se-Tel. i fax 938934261 ha demostrat sistemàticament ser cec, grestada la democràcia que ha arribat elMaresme sord i mut a justes i concretes deman- moment d’anar-se’n. Hem de construir Nota: l’autora del muntatge fotogràfic de laUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com des d’igualtat i justícia social. Per això un procés de participació directa obert portada del número 145 del Catalunya/Papers ésTel. i fax 937909034 és una necessitat inaplaçable rescatar en el qual determinem i engeguem les Pepa Vives.Vallès Oriental a la política d’un règim econòmic insos- eines de participació i mecanismes jurí-Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt.mollet.vo@gmail.com tenible i depredador: el sistema capita- dics i polítics que necessitem per a ga-Tel. 935931545. Fax 935793173 lista.Amb la mobilització social hem de rantir que les decisions col•lectives si- AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS posar en el centre la recuperació de la guin completament efectives i realmentGirona sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de democràtiques.Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 la democràcia, la de veritat, la de base, Hem de negar-nos a acceptar la por, laGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat la que dona veu i participació real a la impotència i la desorientació sorgidesTel. 972231034. Fax 972231219 gent. Hem creat nombrosos processos de la reducció de la política a l’economiaPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - de lluita, espais de participació i discus- i les seves conseqüències feixistes,lleida@cgtcatalunya.cat sió en les xarxes i en les places, en els xenòfobes, racistes i masclistes. I bus-Tel. 973275357. Fax 973271630 barris i en els centres de treball, i hem car una sortida col•lectiva.Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici portat a terme iniciatives que volem se- Convidem a totes les persones que2, 3a Planta, 43005 Tarragona guir desenvolupant des de baix, sense vulguin acompanyar-nos a dir prou! i acgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528 dreceres i pas a pas. continuar aquest camí per a rescatar la Perquè creiem que el temps de les de- democràcia directa i construir la sobira-FEDERACIONS LOCALS cisions preses per uns pocs ha acabat; nia popular.BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona perquè, enfront de qui volen deixar- En defensa del drets laborals i socials,flbcn@cgtbarcelona.org nos sense futur, tenim els mitjans i la de la justícia i la llibertat, tots i totes somTel. 933103362. Fax 933107080 intel•ligència col•lectiva per a decidir i necessàries, en el camí d’una societatBergaBalç 4, 08600 construir la societat que volem; perquè llibertària.sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan, sempre esquivant amb dignitat els cops que donen Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan CanyellesRubí els de dalt,Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de assegurant als seus veïnats que el món encara potgmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. canviarSabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, si primer canviem aquell que en el espill ens surtRosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre davant.”cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Llengua d’AtupaTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Gener de 2013
  • 4. REPORTATGE La Reforma Laboral del 2012 Un nou sistema de relacions laborals s’està instal·lant ens ha submergit en el cor d’un sistema democràtic representatiu en un caos convertit en una autèntica farsa al servei del capital organitzat El nou model de Relacions Laborals que ens imposen: La voladura (des) controlada de Drets Fonamentals muta per l’interès privat empresarial. a matar, el contracte a l’estil agent Desiderio Martín La primera conclusió “democràtica” 007, contravenint el Conveni 158 de és la creació d’un ordre social i polític, la OIT. (Baylos-2012). absolutament desigual. Els acomiadaments en les Adminis-Pretenc reflexionar en aquest arti- La segona és conseqüència de la pri- tracions Públiques es sustenten en “elcle sobre el nou model de relacions mera, la realitat antidemocràtica de la cop d’estat anticonstitucional” infrin-laborals imposat pel PP, sobre Reforma Laboral, situant-nos en una git en la reforma de l’article 135 CEl’abast i conseqüències dramàti- situació en que el principi despòtic de (1), el qual exigeix l’equilibri pressu-ques que el mateix tindrà en varies l’empresari, es converteix en font de postari i financer (2), trobant-se aquígeneracions d’assalariats i assala- creació del Dret. la base i la causa de l’acomiadamentriades. El sistema de drets, intervenció de en les AAPP, quedant sotmès a aquestNo és un model conjuntural per a una l’Administració en els ERO, és a article el principi bàsic de l’estat so-situació que no és conjuntural (ente- dir, el control per part de l’Estat en cial, dels serveis públics i inhabilitantnent per aquesta, aquella que desapa- l’extinció del contracte, desapareix l’estat social i de dret.reix en un curt-mig temps), sinó que i queda a la simple voluntat empre- La pròpia “democràcia” atempta con-és estructural, és a dir, s’ha instal•lat sarial. L’Estat, ja havia renunciat en tra els seus pilars i principis constitu-en el cor d’un sistema democràtic re- la Reforma Laboral de 1944, al seu cionals i, atempta contra el principi depresentatiu, que ni tan sols ve obligat paper de vetllar per l’interès general, legalitat, de l’estat social, dels dretsa guardar les formes clàssiques de al desaparèixer l’Autorització Admi- públics.representació. nistrativa de les Modificacions Subs- Qui triem per a defensar l’interès ge-La Llei, com norma general, base del tancials de les Condicions de Treball neral, el bé comú, perquè compleixinfonament democràtic, desapareix i (article 41 ET). Hem d’entendre que, i facin complir les normes que regei-l’excepció (no altra cosa és legislar des d’aquest moment, la voluntat em- xen la convivència social (Constitu-a força de Reial Decret), és a dir, el presarial disposa de l’erari públic per a ció, estat social i de dret), són qui fanlegislar sense la participació de les traslladar treballadors a l’atur. lleis singulars i adopten polítiques quemajories i minories parlamentàries, es La Llei, fins a aquest moment, exigia, només regulen la defensa de l’interèsconverteix en font normativa. davant l’extinció del Contracte de privat i la garantia jurídica d’una mi-Al desregular el component públic del Treball de manera unilateral per part noria (el Capital).Dret del Treball, l’estat renuncia al seu de l’empresari que existís: en primer Es tanca el cicle de les Democrà-paper essencial, que no és altre que lloc, una causa-motiu de la voluntat cies Representatives. La figura delvetllar per l’interès general i se subs- empresarial; en segon lloc que existís ciutadà/a, tal com la coneixem a latitueix pel poder privat de l’empresari: una forma determinada de conducta forma clàssica (ser ciutadà/na és ser* La Reforma Laboral en tot el refe- a l’acomiadament i, en tercer lloc un portador/a de drets), ja no és neces-rent a la flexilibitat interna i externa, control judicial, per a la revisió del sària i es constitueix un món autorita-per el tant el relatiu a l’ocupació i al mateix i d’aquesta manera, en justícia, ri i violent, no viscut per milions de ganismes Internacionals (FMI, BM, partits polítics, Administracions Pú-treball, desplaça el poder limitador de determinar si la causa és real o no, és persones. OCDE, Comissió Europea, BCE, Re- bliques, etc. i finalment, la inutilitza-l’Estat i amplia els poders empresa- justa o no i, si la forma s’adequa al El món, on les relacions socials es serva Federal, etc.) com representants ció d’allò públic (educació, sanitat,rials de manera desorbitant (discrecio- procediment o, simplement ens tro- configuren des del poder autoritari de del (des)ordre econòmic, social i polí- dependència, ocupació, mobilitat,nalitat empresarial). bem davant un acte il•lícit. l’antic règim absolutista i despòtic, tic, serien els “nous senyors feudals” medi ambient, educació, llibertats pú-* El “ius variandi” de l’empresari, és En el nou (des)ordre polític jurídic, on el mercat i els seus “mercaders” que gestionen l’autoritat “ inqüestio- bliques), igual que la incivilitzatòriaa dir, la capacitat jurídica que aquest el control i la suficiència de la causa representen l’autoritat “sagrada” (rei, nable del mercat”. reforma Laboral representen la re-té per obrar, substitueix al interès ge- queden inhabilitats. El lliure desisti- senyor-sobirà en l’antiguitat) i, les S’han trencat, per innecessàries, les glamentació autoritària d’aquest nouneral, és dir, l’interès general es trans- ment empresarial, és la llicència per Agències de “Qualificació” i els Or- mediacions socials: sindicats, ONGs, (des)ordre.La flexibilitat en l’entrada: El Contracte en l’entrada al mercat detreballEl nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors i els contractes de formaciói aprenentatgeLa discrecionalitat de la qual es dota atès des de la norma, és a dir des de treballador permeabilitzant durant 1 any. I se’ls finança: Incentius fis- A més dels Incentius fiscals si laa l’empresari a l’hora de disposar del l’origen de la seva relació contrac- tot el recorregut del mateix, les con- cals als empresaris per aquest tipus contractació es fa amb:contracte de treball, elimina qualse- tual, en l’accés a la tutela judicial, dicions contractuals: salaris, condi- de contractes: • Joves entre 16 i 30 anys: bonifica-vol vestigi del caràcter tuitiu del dret creant una inseguretat jurídica plena cions de treball, drets i llibertats. • Primer contracte i amb menor de cions en la quota empresarial de lalaboral cap al treballador. en el treball. El nou contracte per a empreses de 30 anys: 3.000€. SS, durant tres anys.La funció político-jurídica del dret La unilateralitat i la lliure voluntat fins a 50 treballadors: exigeix que si- • Aturats beneficiaris de prestació • Majors de 45 anys: bonificacionslaboral, és guardar, defensar i prote- empresarial, disposa de tal mane- gui indefinit (¡¡¡), a jornada comple- contributiva: deducció fiscal per un en la quota empresarial de la SS, du-gir a la part més feble de la relació ra del contracte, que fa possible ta, es realitzi per escrit en un model import equivalent al 50% de la pres- rant tres anys.salarial, el treball, el qual es veu des- l’anul•lació de la voluntat lliure del concret i amb un període de prova de tació pendent. Conseqüències d’aquest contracte:Gener de 2013 3
  • 5. REPORTATGE• Es converteix en un contracte a massiva, la societat admet el frau del 2n any. sense que aquestes “ajudes públi- cost de la mà d’obra i a la major oterme. com el comportament davant el • Reducció de totes les cotitzacions: ques” hagin servit, i possiblement menor rigidesa en la contractació.• Possibilitat d’extinció a discrecio- creixement necessari de l’economia fins al 100% empreses menys de 250 no serviran, per a assegurar efectes És el cicle de l’economia “pàtria”nalitat empresarial. I finalment, es dota a l’empresariat i 75% en empreses de = o + treba- en la creació d’ocupació, ni tan sols qui explica que es creïn o des-• Acomiadament lliure (sense causa) d’absoluta seguretat jurídica. lladors. en la reducció d’ocupació de forma trueixin ocupacions, perquè la mo-i indemnització 0. Les altres maneres miserables de Les conseqüències (devaluació so- duradora ni en la de la contractació dalitat de la “temporalitat”, com unaEl perquè d’aquest contracte, retòri- contractació, les trobem en els Con- bre el preu total o costos salarials) temporal. cosa volàtil, fràgil i fàcilment pres-ca i literatura falsa i ideològica a tractes de formació i aprenentatge. es traslladen a la cadena dels in- Des de l’existència de models de cindible, es va instal•lar des del pri-part, és produir una rebaixa salarial Les seves característiques: gressos (cotitzacions i impostos relacions laborals democràtics (Es- mer moment del model democràticmassiva, és a dir una devaluació dels • Menors de 30 anys fins que la taxa directes), doncs les reduccions de tatut dels Treballadors), la major o de relacions laborals en “la cultura”preus de la mà d’obra, que permetin d’atur baixi al 15%. quotes en els contractes a càrrec de menor contractació, en relació amb empresarial, ja que la norma descau-competir en costos a tota la classe • Poden ser contractats fins a 3 anys la Tresoreria General de la Segure- el major o menor volum d’ocupació, salitza el contracte i l’ordinari quedaempresarial d’aquest país. per a una activitat i després fins a al- tat Social, més els incentius fiscals, igual que la creació o destrucció de ferit de mort, fins a assistir al seu so-Una altra conclusió clara, es lega- tres 3 per a altra activitat. només tenen com objectiu disminuir les ocupacions, en el model produc- terrament en la Reforma de la Lleilitza el frau empresarial de manera • Treball efectiu fins al 85% a partir el cost de treball per als empresaris tiu “espanyol”, és aliena al preu del 3/2012 .La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les personesassalariadesLa crisi de les ocupacions actuals, no sa majoria, per a convèncer-nos que del seu nivell d’ingressos o vendes. les pèrdues i els contractes afectats a examinar les causes invocadesés conseqüència de regulacions nor- no existeix sortida a aquesta “crisi”, En tot cas, s’entendrà que la dismi- per l’extinció. per a justificar la finalització de lamatives rígides, inflexibles amb la sinó és amb una recuperació i incre- nució és persistent si es produeix * S’elimina qualsevol referència a relació de treball i totes les altresllibertat d’actuació unilateral del ca- ment de la taxa de guany del capital. durant tres trimestres consecutius”. la connexió entre la causa i la neces- circumstàncies relacionades amb elpital, així es ven en l’argumentació La flexibilitat imposada durant la Fins a ara, es necessitava la demos- sitat de dur a terme les extincions, cas, i per a pronunciar-se sobre si laideològica justificativa de la Llei permanència en la relació laboral, no tració o motivació de la causa: que deixant-lo solament a l’arbitri de finalització estava justificada.3/2012 de Reforma del Mercat seria possible, de no existir la “quasi fos real, permanent en el temps, és a l’empresari, invalidant inclusiva- Art. 9.2: 2. A fi que el treballador node Treball […“l’estabilitat (en absoluta llibertat” de prescindir de dir, no conjuntural i, que fora neces- ment, una màxima o principi dels estigui obligat a assumir pel seu soll’ocupació, es refereixen), pot te- milions i milions d’assalariats/des, sària per a la viabilitat o continuïtat contractes, que el nostre Codi Civil compte la càrrega de la prova que lanir també un costat negatiu quan, a costos avui molt rebaixats, encara de l’activitat. estableix: “Article 1.256 del Codi seva terminació va ser injustificada,al ser el risc d’acomiadament molt que l’element polític determinant, La nova situació, li dóna la volta i, Civil: “La validesa i el compliment els mètodes d’aplicació esmentatsreduït, es desincentiva l’esforç i és el primer factor: la voluntat del es constitueix la subjectivitat em- dels contractes no poden deixar-se a en l’article 1 del present Convenies genera una excessiva resistèn- treballador/a ha estat primer canvia- presarial com font normativa: La l’arbitri d’un dels contractants”. haurien de preveure una o altra decia a l’adaptació a les noves ne- da (no hi ha ocupació si l’empresa subjectivitat empresarial objectiva Què exigeix la Llei, davant les següents possibilitats, o amb-cessitats. Aquest tipus d’estabilitat no va bé), per a que amb posteriori- és el supòsit sobre el qual opera la l’extinció del Contracte de Treball dues:té bastant que veure amb el cost i tat -és el que consagra la llei 3/2012 causa econòmica. S’elimina qualse- de manera unilateral?: a) incumbirà a l’empleador la càrre-marge de decisió empresarial en de RL-, “imposar-li” que prescin- vol referència a la rellevància que té * Una causa-motiu de la voluntat ga de la prova de l’existència d’unal’acomiadament, que a Espanya és dir d’ell, o rebaixar el preu del seu aquesta situació, és a dir el fet d’un empresarial. causa justificada per a la finalit-relativament més car i limitat que en treball, és l’única sortida d’aquesta acomiadament col•lectiu, en relació * Una forma determinada de con- zació, tal com ha estat definida enpaïsos del nostre entorn”…]. situació desagradable i dolorosa que amb el manteniment de l’ocupació ducta a l’acomiadament. l’article 4 del present Conveni;La crisi de les ocupacions, solament ningú vol. (dret i bé essencial) i, d’aquesta * Un control judicial per a la seva b) els organismes esmentats enobeeix a que el capital i els sistemes És en aquest esquema ideològic on manera s’exclou el control judicial, revisió. l’article 8 del present Conveni esta-polítics globals (FMI, UE i BCE) i s’encaixa la llibertat absoluta per a és a dir la tutela necessària davant La RL 3/2012, es’emporta per da- ran facultats per a decidir sobre lesels estats nacionals, amb indepen- l’acomiadament per part Empresa- aquesta acció, doncs al jutge no li vant normes o convenis internacio- causes invocades per a justificar ladència del color del govern de torn, rial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén és donat revisar la idoneïtat de tal nals que, són aplicables en l’Estat finalització tenint en compte de lesque els representen, els sustenten i que concorren causes econòmiques mesura (el fet d’acomiadar), doncs Espanyol: proves aportades per les parts i deimposen amb comandament autori- quan dels resultats de l’empresa la simple i pura subjectivitat empre- Art. 4: “No es posarà final a la re- conformitat amb els procedimentstari, han estat capaços de transmutar es desprengui una situació econò- sarial, objectiva la causa. lació de treball d’un treballador tret establerts per la legislació i la pràc-les consciències i, en conseqüència mica negativa, en casos tals com Conseqüències pràctiques: que existeixi per a això una causa tica nacionals”.les voluntats, de milions i milions l’existència de pèrdues actuals o * S’amplia el supòsit en que justificada relacionada amb la seva Art. 9.3: “En els casos en quede persones assalariades la immen- previstes, o la disminució persistent les empreses poden utilitzar capacitat o la seva conducta o ba- s’invoquin per a la finalització de l’acomiadament com mera mesu- sada en les necessitats de funcio- la relació de treball raons basades ra preventiva (ja legislat en la Llei nament de l’empresa, establiment o en necessitats de funcionament de 35/2010), eludint la utilització servei”. l’empresa, establiment o servei, els d’altres mecanismes de gestió de Art. 8: “El treballador que conside- organismes esmentats en l’article 8 l’empresa. ri injustificada la finalització de la del present * S’eludeix la connexió que hi ha seva relació de treball tindrà dret a Conveni estaran facultats per a ve- entre “aquestes pèrdues o reducció recórrer contra la mateixa davant rificar si la terminació es va deure d’ingressos” i, el nombre i la indivi- un organisme neutral, com un tribu- realment a tals raons, però la me- dualització dels llocs de treball que nal, un tribunal de treball, una junta sura per a que aquests organismes són objecte d’amortització, el que d’arbitratge o un àrbitre”. estaran facultats també per a deci- significa inseguretat jurídica al no Art. 9.1: “Els organismes esmentats dir si aquestes raons són suficients fixar-se en mòduls entre el volum de en l’article 8… estaran facultats per per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”. Entre altres, la Sentència del TC 22/1981, defineix sobre la base de l’article 35 CE, diversos principis de legalitat: 1. Dret a la igualtat en l’accés al treball. 2. No ser acomiadat sense causa justa. Per tant, deixar el contracte a l’arbitri d’una de les parts (empre- sari), vulnera el principi de legalitat. Es tracta no només que s’han can- viat les regles d’interpretació de la norma, sinó que S’HAN ACA- BAT LES REGLES i és aquí on l’acomiadament opera de mane- ra inexorable i no és possible que l’òrgan judicial verifiqui si el ma- teix és una mesura idònia, justifi- cada, proporcionada o racional, en relació amb la situació de l’empresa.4 Gener de 2013
  • 6. REPORTATGELlibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarialAssistim a una redistribució de la homes i dones de qualsevol sector, de sector públic, és a dir, primer es va in-riquesa social, on convertida la ma- qualsevol activitat, tant del mercat utilitzar el sector públic sobre la baseteixa en actius financers, se li retorna privat, com del sector públic. de les retallades i, ara, acomiadem ena la societat, al 90% de la població, Els anys de crisis-estafa des del 2008 primera instància al personal laboralen forma de deute. al 2011, es van dur per davant més de (ni més ni menys que 700.000 en totesLa llei 3/2012 de Reforma del Mercat 3,5 milions d’ocupacions, sobretot en les Administracions Públiques i altresLaboral, en la Memòria justificativa el sector privat. I s’han fet amb legisla- 150.000 en Empreses Públiques), i, eli econòmica planteja… “l’estabilitat cions laborals sobre l’acomiadament, tercer pas, és atorgar a la gestió priva-(en l’ocupació, es refereixen), pot on aquest encara necessitava de da tot el que són drets fonamentals, jatenir també un costat negatiu quan, l’autorització administrativa en els que aquí es troba una de les claus de laal ser el risc d’acomiadament molt col•lectius (CC.OO i UGT fonamen- recuperació de la taxa de guany —a lareduït, es desincentiva l’esforç i es talment, s’encarregaven de raciona- rendibilitat que ells requereixen-, delsgenera una excessiva resistència a litzar i reestructurar sectors i empre- capitalistes.l’adaptació a les noves necessitats. ses a preus d’almenys 45 dies any), i Primer van venir a per tota la classeAquest tipus d’estabilitat té bastant el 2012 va trencar l’espina dorsal del obrera amb la polítiques de “pau so-que veure amb el cost i marge de de- dret laboral, per tant es va fer sobre la cial”, després van venir a per la classecisió empresarial en l’acomiadament, debilitat política de les persones assa- obrera amb les polítiques estructuralsque a Espanya és relativament més lariades i deixa sense regles de joc al i “el que cal fer, encara que ens dol-car i limitat que en països del nostre treball: … de potes en el carrer, i amb gui”, i entre l’“hem viscut per sobreentorn”... 20 dies, i els jutges a callar… de les nostres possibilitats” i entreEn el nou redactat de l’article 51.1 El 2012 podríem caracteritzar-lo com “el que cal fer perquè no hi ha altreET, el que regula els acomiada- un moment d’inflexió, on la llibertat remei”, s’han carregat drets socials,ments col•lectius i individuals per de les persones i especialment de drets fonamentals, els serveis públicscauses econòmiques, atorga als pa- les persones assalariades, ha estat i el que és de tots i totes i no cotitza atrons llicència per a acomiadar, al delimitada, encotillada i, en massa Wall Strett.més pur estil “agent 007” al servei ocasions, empresonada i reprimida, La classe obrera sembla tenir una des-de “la seva majestat el capital”, i diu precisament per defensar-la, i s’ha tinació, marcada en les agendes delsara: “S’entén que concorren causes constituït la llibertat absoluta per als poderosos, cal crear les condicionseconòmiques quan dels resultats de diners. La Reforma Laboral, igual que socials, polítiques, perquè la seva vidal’empresa es desprengui una situació la reforma de l’article 135 de la CE, sigui com va ser en el capitalismeeconòmica negativa, en casos tals només atorguen seguretat jurídica a manchesterià. Assistim a una redis-com l’existència de pèrdues actuals o una minoria de la societat, representa- tribució de la riquesa social, on con-previstes, o la disminució persistent da pels diners (poder financer i poder vertida la mateixa en actius financers,del seu nivell d’ingressos o vendes. empresarial).Dinamitat l’estat de Dret se li retorna a la societat, al 90% de laEn tot cas, s’entendrà que la disminu- i Social, per obra i desgràcia dels nos- població, en forma de deute. béns essencials (energia, transport, co- demà, no hi ha tornada enrere, i pen-ció és persistent si es produeix durant tres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i Nosaltres, assalariats i assalariades, municacions). Ens roben, ens estafen, sar que només la mobilització, el con-tres trimestres consecutius”. UPD), han trigat menys de quatre pensionistes, hipotecats/des, joves, ens espolien i sembla que encara es- flicte social, la ruptura de la pau socialEl resultat, des que la llei va entrar mesos (de juliol a octubre) a publicar persones depenents, empobrides, pa- perem o confiem que ha estat un mal són l’única possibilitat d’un futur, onen vigor en forma de decretazo (fe- el Reglament de la Reforma Laboral guem els seus deutes amb els nostres somni i que demà…Hem de despertar el repartiment de la riquesa social quebrer 2012), ha estat la mort legal de amb un objectiu autocomplert: nete- diners robats dels salaris, de la sanitat, d’aquest malson i mirar-li als ulls i de entre tots i totes creguem, ha de ser su-més de 800.000 contractes, persones, ja de treballadors i treballadores del de l’educació, de la dependència, dels cara a la realitat, doncs no hi ha un ficient per a viure bé.El 14N i els Drets... menyspreatsLa Reforma Laboral 2012 ens ha sub- mentalment, amb el comú, amb el Drets fonamentals, com el de Vaga, Generals Sectorials, i el problema Notes:mergit en un caos organitzat: milions de tots i totes: es privatitza la Sani- així com el dret a la tutela judicial, dels desnonaments s’ha convertitde persones són menyspreades pel tat però de debò i es permet la rea- és a dir a demanar justícia davant un en un problema polític de primer (1) Reforma antidemocràtica on lespoder polític, bé estatal (govern del lització del negoci privat (milers i acomiadament, una sanció, un con- ordre… i, potser, només potser, mi- hagi, doncs el PSOE va pactar ambPP), bé global (govern de la Troica), milers de milions) a costa no només tenciós-administratiu… són simple- lers i milers de consciències saben i el PP fonamentalment, sumant-sei el poder econòmic, empresarial i de les ocupacions de diversos milers ment violats o impedits. Autoritats tenen en el cap que hem d’anar cap a al pacte totes les forces polítiquesfinancer confia en la facilitat per a de treballadors i treballadores, sinó Autonòmiques, Locals i Generals, un altre sistema polític i social. Que parlamentàries amb excepció d’IU,acomiadar, baixar salaris, augmen- limitant la gestió de la salut, com si així com el Ministeri de l’Interior, hem de repartir la riquesa i el treball aquesta reforma constitucional atar la intensitat en el treball, rendi- d’una mercaderia es tractés i, clar, es vanten de considerar “què és es- i que no hi ha tornada enrere i que, l’agost del 2011, seguint els criterisbilitzar i mercantilizar negocis fins la destrossa en quantitat i en qualitat sencial i què no ho és” i de ficar-te a més, hem de ser la majoria social de la Comissió Europea, el BCE i elara vedats als mercats privats (sani- de la salut de la majoria de la gent esquirols, empreses i forces del “des- dels països europeus qui siguem ca- FMI.tat, transports, educació, dependèn- ja no és una amenaça, és una reali- ordre violentes”, per a impedir senzi- paços de frenar aquesta “socialitza-cia, etc.), per a devaluar de manera tat. Educació i Cultura segueixen el llament el dret de Vaga. I com és això ció de les pèrdues -en aquest cas és (2) Equilibri pressupostari d’obligatuniversal els costos de producció i mateix camí, només que aquests amb que vostè. demana justícia?... doncs robatori descarat- i privatització dels compliment per totes les AAPP, ge-tornar a quotes de competitivitat de un “valor afegit”, l’ideològic, on el pagui i si no, conformi’s amb la de- beneficis”. Confluir, cooperar és una obligació social i ètica de totes les neral, autonòmiques i locals, mar-la seva economia suficients per a la nostre sistema educatiu discriminarà cisió empresarial de que l’enviïn a la classes socials salaritzades. cant límits en el dèficit de cadascunaseva taxa de beneficis. en funció de la renda qui va a un ci- “merda”…En una primera anàlisi, i pot ser cle de coneixements i qui solament Aquesta primera anàlisi de descomp- d’elles per a 2012: el 1,5% per a lesque en una segona i fins i tot una servirà per a ser “carn de canó”, és te de vaga per part dels poderosos, * Desiderio Martín és membre del Ga- AAPP Autonòmiques i el 0,5% detercera, tot sembla indicar que la a dir, mà d’obra de reserva per a ac- es pot complementar amb la fractu- binet d’Estudis Confederal de la CGT les AAPP Locals.vaga general del 14N ja estava des- tuar en un mercat de treball que si bé ra social cada vegada més gran, és acomptada pel govern Merkel-Rajoy, mai ha estat lliure, ara és molt més dir, la desigualtat i la injustícia cadala Comissió Europea i el FMI. Els “menys lliure”. vegada arriba a més persones; la pre-drets són menyspreats pel poder po- Les rendes salarials, depreciades i carització i empobriment, la “bruta-lític, i sembla que tampoc vagin a robades des del poder legislatiu (Go- lització” de la majoria social per lesser frenades -almenys a curt termi- vern PP), com en pensions i en els polítiques terroristes, etc…, i aquíni- les polítiques de robatori i espoli salaris de tot el sector públic, són ja ens trobem en la segona i tercerade salaris, d’ocupacions, de sanitat, també robades i disminuïdes en el anàlisi.d’educació, de cultura, de depen- mercat privat: la mitjana de pujada I la gent va comparèixer el 14N i nodència i de llibertat per als de baix. dels escassos convenis col•lectius poca. Mesurat en termes quantita-El primer impacte ha estat demoli- signats se situa en el 1,4%, quan tius, va parar en el sector industrialdor: destrucció d’ocupació pública l’IPC es troba en el 3,5% i, això, i distribució, els transports i altres,o d’empreses de dret públic, amb sense comptar els pactes col•lectius bastant més gent que el 29M. I lamilers i milers d’acomiadaments (sense rang de conveni) que han sig- gent va sortir al carrer bastant mésen Empreses Públiques, Ajunta- nat clàusules de baixada de salaris que el 29M, tant en els piquets dements, Empreses concessionàries respecte als convenis sectorials; la ciutat, com en les manifestacions.dels Ajuntaments, Sanitat, Educa- intensitat (explotació) del treball ha És a dir , el grau de desafectació, ca-ció, Dependència, Cultura, Caixes augmentat molt significativament, breig i participació ha pujat i molt.d’Estalvi,... doncs s’està produint el mateix, amb I la gent ha sortit al carrer a centenarsEls altres cops dramàtics tenen a gairebé 4 milions de treballadors de milers en defensa de la Sanitat Pú-veure amb el que és públic fona- menys. blica o de l’Educació i hi ha VaguesGener de 2013 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La banca és el rostre més El PP amb la LOMCE fomentarà la competitivitat, la responsable de la privatització i la precarietat, l’adoctrinament basat en el crisi econòmica neoconservadorisme i la religió, i la marginació del català El disbarat de WertL’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, méscompetitivitat, interins a dit… en preparar l’alumnat per resoldre CGT Ensenyament proves i exàmens en totes les etapes educatives, com ja passa en 2 º de ba- txillerat de cara a la selectivitat.L a Contrareforma educativa pro- posada pel Ministre Wert i el PP(la LOMCE) suposa no solament un 4. Jerarquització delsimportant pas enrere en el Sistema Centres Educatius.Educatiu sinó l’ampliació de la Com-petitivitat entre Centres i alumnat, El Consell Escolar deixa de ser òrganl’ampliació dels Concerts, la priva- de decisió. L’article 127 diu textual-tització de serveis com la contrac- ment: «El Consell Escolar és l’òrgantació d’interins, la retallada d’hores consultiu del centre...» i, per tant,en matèries i assignatures que fins s’impedeix als pares i a les mares,ara eren bàsiques, la introducció de així com als docents i a l’alumnat lala ideologia neoconservadora del PP seva participació en les decisions deli la permanència de l’adoctrinament Centre.ideològic… Es dota de molt més poder als Direc- tors, equiparant-los als gestors d’una Empresa. Es reforça l’autonomia dels1. Recentralització Centres i la funció directiva, com a ladel currículum per LEC. El Director o Directora podrà«tornar al bàsic». abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complirAugmentar el percentatge de contin- amb les exigències de l’Administració.guts establerts pel Govern central que Article 132. «Competències del Di-fixarà el 65% dels currículums esco- rector…n) decidir sobre l’admissiólars en els territoris que tinguin llen- d’alumnes amb subjecció a l’establertgua cooficial i el 75% en aquelles que Dedicar així l’educació obligatòria a En aquest retorn al de sempre, es una família amb ingressos econòmics en aquesta llei orgànica i disposi-no la tinguin (actualment, és el 55% y preparar mà d’obra barata, flexible i dóna preponderància a Educació Fí- baixos. La qual cosa reflecteix la visió cions que la desenvolupin. o) aprovarel 65%, respectivament); així com les polivalent, dotada amb els coneixe- sica, Anglès, Llengua Castellana i de l’equip ministerial de Wert. l’obtenció de recursos complementa-competències bàsiques i els criteris ments instrumentals bàsics per acce- Matemàtiques; es retalla en Ciències No queda aquí la cosa. S’avança tam- ris.»d’avaluació. dir a un futur mercat laboral precari i Socials, Economia, Música, Plàstica, bé la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estu- Elecció del Director; segons els arti-Reduir el nombre d’assignatures en constant rotació. El que Berlusco- Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, diants triaran algunes optatives i entre cles 133 i 135 se suprimeixen les de-i centrar la càrrega lectiva en uns ni va resumir amb el lema de les tres Tecnologia i desapareixen moltes dos nivells de matemàtiques. Després, cisions de Claustre i Consell Escolar icontinguts mínims i bàsics, és el «is»: «Inglese, Internet, Impresa» assignatures sobre tot al batxillerat. en 4t, els itineraris cap a la FP o el serà l’Administració qui nomeni a ditque s’anomena en la terminologia (traduït aquí, aquest últim per «espe- També elimina Educació per a la Ciu- Batxillerat estaran «ben diferenciats» als Directors, ja que segons l’Articleneoconservadora «tornar al bàsic». rit emprenedor»). tadania i els Drets Humans a primària establint una separació irreversible 135, punt 2; «La selecció serà realit- i a l’ESO la substitueix per Educació entre l’itinerari acadèmic i el profes- zada per una Comissió constituïda Cívica i Constitucional. Suprimeix tot sional. Com veiem és una restauració per representants de l’Administració el relacionat amb el reconeixement de de la LOCE de l’època d’Aznar: se- educativa i almenys un 30% de re- la diversitat en els models familiars i parar i segregar el més aviat possible. presentants del Centre, d’aquests úl- en l’orientació sexual, mentre inclou Itineraris que no condueixen a reduir tims el 50% serà del Claustre.» És a nous temes com el respecte a la vida l’abandonament i el fracàs escolar, dir l’Administració té fins al 70% de lligat als postulats de l’església catòli- com pretén fer-nos creure, sinó a eli- poder decisori en el nomenament del ca. minar progressivament la comprensi- Director. vitat i la igualtat d’oportunitats. Els Directors podran seleccionar pro- 2. Segregació classista fessorat a dit sense estar, si més no, de l’alumnat. 3.Cursa d’obstacles en Borses d’Interins i saltant-se crite- amb tres revàlides. ris normatius en el cas del professo- El segon principi que es desprèn rat funcionari. Article 122, apartat 4; d’aquest Avantprojecte és la filosofia El tercer eix sobre el qual pivota «…el director del Centre disposarà i la pràctica de segregar, seleccionar i aquesta reforma proposada per Wert d’autonomia per adaptar recursos classificar com més aviat a l’alumnat és convertir l’educació en una cur- humans a les necessitats del Centre no només mitjançant «itineraris» sinó sa constant d’obstacles i superació (…) a) Establir requisits i mèrits es- amb la doble titulació. Es crea un nou de proves i revàlides al final de cada pecífics per als llocs oferts de personal tram educatiu, la Formació Profes- etapa (Primària, ESO i Batxillerat), funcionari, així com els llocs en inte- sional Bàsica que substitueix als pro- apostant per un model d’ensenyament rinitat, en aquest cas podran rebutjar- grames de qualificació professional basat en la pressió de l’examen, da- se, mitjançant decisió motivada, la (PQPI) i que donen lloc a la titulació vant d’un model educatiu més centrat incorporació de personal procedent de «Tècnic Professional Bàsic». En- en les necessitats i motivacions de de les llistes centralitzades. b) Quan cara abans, en 2n d’ESO, els alumnes l’alumnat. És el que el PP entén per existeixi vacant i finançament adequat que hagin repetit dues vegades també «cultura de l’esforç» i «carrera meri- i suficient, proposar de forma moti- podran accedir a programes de Mi- tocràtica». vada el nomenament de professors llora De l’Aprenentatge i Rendiment, En comptes de buscar estratègies que, havent treballat en els projectes que duraran dos anys i substituiran a i formes de motivar i entusias- de qualitat, siguin necessaris per a la la diversificació curricular, que ara mar l’alumnat pel coneixement i continuïtat dels mateixos. arrenquen un curs després, en 3r. l’aprenentatge, es concep l’educació A més s’empeny a aquests progra- com un camí de penitència i sofri- 5. Concepció mes l’alumnat que tingui «situació ment, minat de proves i exàmens con- socioeconòmica desfavorable». Wert tinus, que converteix l’educació en un mercantilista de equipara així pobresa i poca capacitat autèntic viacrucis recuperant l’esperit l’educació. per a l’estudi i posa al mateix nivell les tardofranquista de la «lletra amb sang dues realitats, la de tenir moltes difi- entra». El problema afegit és que El cinquè element d’aquesta nova cultats en els estudis i menor capacitat s’acaba estudiant el que s’avalua i es contrareforma educativa augmenta per seguir les classes, amb viure en centra el temps i els esforços docents l’autonomia dels Centres, fomenta la6 Gener de 2013
  • 8. TREBALL-ECONOMIAseva especialització i exigeix la rendi- 6. Finançament 7. Foment del negoci l’especialització dels Centres Educa- contrareforma educativa que vol esta-ció de comptes. Es pretén sotmetre els tius Públics de Batxillerat en funció de blir un model escolar elitista i discri-centres educatius a les exigències del segons els resultats. educatiu. les modalitats establertes en aquesta minatori. Amb aquesta enèsima novamercat, especialment a la competitivi- llei, a fi que aquestes Administracions ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Aquest eix està profundament relacio- Finalment, es complementen la re-tat, establint proves externes a nivell puguin programar una oferta educati- Calidad Educativa’, el PP vol tornar nat amb el cinquè element , el «paga- surrecció d’aquestes velles recep-nacional, per oferir una classificació va ajustada a les seves necessitats.» És a l’antiga llei d’educació de l’època ment per resultats». Es tracta d’aplicar tes tardofranquistes amb el setè eix,de col•legis segons els seus resultats. a dir que se seguiran suprimint moda- d’Aznar, aprofundint encara més en reforços i incentius als centres, no ja l’anomenada «nova gestió». És a dir,Per tal de que els «clients» puguin litats de Batxillerat en la Pública, de aquest procés de privatització, segre- en funció de les necessitats del centre gestionar els centres públics segonscomparar i triar aquell que més avan- cara a oferir-los a la xarxa concertada. gació i desmantellament de l’educació i del seu alumnat, sinó d’acord amb les receptes de l’empresa privada, mi-tatges competitius els aporti als seus CGT exigeix la retirada d’aquesta pública. els resultats que obtenen en aquestes tjançant una major autonomia finance-fills i filles en el futur mercat laboral. ra que requereixi de fonts de finança- avaluacions. En definitiva, condicio-L’article 122.4 diu «El projecte ment privades davant la insuficiència nar el finançament públic als resultatseducatiu de qualitat podrà suposarl’especialització dels centres en els obtinguts, mitjançant els contractes- programa o altres fórmules similars. del finançament públic. Finançament extern de patrocinadors que imposen CGT davant laàmbits curricular, funcional o per ti-pologia d’alumnat, i comprendre, en- Això suposa la competència oberta entre centres que lluitaran per tenir els seus logotips i exigències, intro- duint els interessos privats i mercan- inauguració del TAV fins la frontera francesatre altres coses, actuacions tendents a els millors alumnes o els millors re- tils a l’educació pública, així com lal’excel•lència, a la formació docent, sultats per no perdre els recursos de «professionalització» de la direcció,a la millora del rendiment escolar, l’Administració. Segons l’article 144 com gerents o directius professionalsa l’atenció de l’alumnat…» Segons sobre avaluacions generals de diag- especialitzats en gestió empresarial iaixò es podrà segregar als alumnes Seccions sindicals de es va inaugurar i que ara està deserta, nòstic desapareix la referència expres- de recursos humans de manera «efi- tot i que va costar una milionada.en diferents tipus de Centres. El que cient» i amb rendibilitat econòmica. CGT a Renfe i Adif sa a la prohibició de realitzar classifi- Aprofitem per denunciar el Pla de ra-remet als Centres d’Excel•lència de la cacions de Centres i a la publicació de Es legalitza el finançament als centres cionalització del transport ferroviariComunitat de Madrid aprovats per Es- les mateixes.»Les accions de qualitat concertats que segreguin alumnat per E l 8 de gener s’inaugurava, per fi, recentment aprovat pel Govern delperanza Aguirre. Serà l’Administració educativa, que hauran de ser compe- sexe, malgrat tenir sentències judicials la línia ferroviària d’ample inter- PP, on se suprimeixen fins a un 25%qui posarà els requisits a cada centre. titives, suposaran per als Centres edu- del Tribunal Suprem en contra. Els ci- nacional (UIC) Barcelona-Figueres de trens regionals a l’estat espanyol:La supressió del punt 2 de l’article 140 catius l’autonomia per a la seva exe- cles de Formació Professional Bàsica que enllaça amb la línia francesa i vies en mal estat i amb traçats anti-permet que les avaluacions externes cució, tant des del punt de vista de la «es podran concertar amb caràcter quats, horaris inadequats, material nopuguin fer classificacions d’alumnes gestió dels recursos humans com dels preferent» (Article 116.6). S’exclou el traçat de l’alta velocitat que porta a Saragossa i Madrid. La nova línia d’acord amb la explotació o mancai centres en un llistat públic. La qual recursos materials i financers». de l’Educació Bàsica al primer i se- d’estudis seriosos de mobilitat, sóncosa permetrà fer valoracions indivi- Es busca ajustar el pressupost a tots els gon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als ferroviària a Figueres té característi- ques diferents a la de l’AVE Madrid- alguns dels factors provocats perduals dels alumnes, de manera que Centres, a partir de la qual cosa se’ls Graus Mitjans i Superior de Forma- “nostres governants” i que ells ma-en aquest mercat competitiu les es- ofereix una sèrie d’incentius o càstigs ció Professional i al Règim Especial. Barcelona: la seva velocitat màxima serà menor que la primera, ja que ad- teixos aprofiten per suprimir trens icoles es fan més selectives, rebutjant depenent dels resultats obtinguts. Els D’aquesta manera s’afavoreix la seva substituir-los per autobusos, deixantl’alumnat que presenti més dificultats privatització. met el trànsit de mercaderies. En rea- Centres es poden finançar amb activi- sense servei ferroviari a la població Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 litat el tram de via que s’inaugura ési que pugui fer baixar els seus resultats tats en el seu espai o cedint-los. de les mitjanes poblacions i zones que s’afegeix a l’article 121 de el primer tram del necessari Corredori la seva posició en la classificació del Com podeu observar molts d’aquests rurals. la LOE diu textualment «Corres- Mediterrani que els governs del PP irànquing de resultats d’aquestes ava- plantejaments estan també en la LEC CGT també denuncia la nova pujada pon a l’Administració promoure del PSOE es resisteixen a construir,luacions. catalana del quatripartit. de tarifes, que en el servei de Mitjana tram que ha de donar un important impuls al tràfic de mercaderies per Distància (regionals, Regionals Ex- ferrocarril des del port de Barcelona. press i Mitja Distància) és del 6% enJornades de lluita contra la Banca: del CGT denuncia l’actitud dels polítics del PP i PSOE, que, cínicament diuen el bitllet senzill i del 4% en els abona- ments de 10 viatges i bons mensuals,28 de gener al 3 de febrer del 2013 treballar per desenvolupar el trans- pujada que es suma a les de l’any an- port ferroviari de mercaderies, men- terior i que, en conjunt, suposen un tre a la pràctica només posen traves i gran abús comès contra la població impediments al mateix i es dediquen més humil de la nostra societat, a la Secretariat Permanent del ta visualitzada el 14N, instant-los a dors, a les organitzacions sindicals qual s’està carregant d’impostos per- que deixin de gestionar la crisi del i moviments socials del nostre país a encarregar estudis i més estudis perComitè Confederal de la CGT què després regalin els diners d’altra capital i es neguin a signar ERO’s, a seguir construint processos unita- mai fer res, beneficiant sempre els interessos del transport de carretera. banda, com ja hem vist. convenis col•lectius, acords amb ris de mobilització permanent contra Des de CGT recordem que Només així s’explica l’enorme retardD la patronal i el govern en els quals la política econòmica, social, laboral, l’estructura actual del sistema tarifari esprés de la Vaga General del de la construcció de la línia que avui s’aplica la Reforma Laboral contra mediambiental... del govern i de la UE. de Rodalies de Catalunya és respon- 14N, la CGT segueix cridant a s’inaugura i dels 44 milions d’euros la qual hem anat a la Vaga General. Una Jornada de Lluita contra la Ban- sabilitat de la Generalitat de Catalun-tota la societat, a les i els treballadors, d’indemnització anual que han ha- En aquest context, la CGT, després ca que proposem tingui lloc entrea les organitzacions sindicals i movi- gut de pagar a TP Ferro (el consor- ya, que el va imposar l’any passat. de convocar una Jornada de Lluita els dies 28 de gener i 3 de febrer,ments socials del nostre país i a nivell ci privat que va construir el túnel de Aquesta estructura discrimina la ciu- el passat 13 de desembre en defen- organitzada conjuntament amb lesinternacional, per a seguir construint Perthus per encàrrec del govern del tadania de Catalunya en relació amb sa dels serveis públics, ara planteja organitzacions sindicals i socialsprocessos unitaris de mobilització PP de l’època d’Aznar): després ens la d’altres territoris, per exemple, en una Jornada de Lluita contra la Ban- de cada territori. Amb aquesta Jor-permanent contra la política econò- parlaran de crisi i que no hi ha diners. els bitllets d’anada i tornada (només ca per a la segona meitat de Gener nada de Lluita pretenem plantejarmica, social, laboral, mediambien- Els despropòsits i el malbaratament 2 dies en lloc de 15 i sense descomp- de 2013, sent la banca el rostre més a la societat, l’oposició al rescat detal... del govern i de la UE, qui de- han marcat la construcció d’aquesta tes), en l’absència de descompte per responsable i més visible de la cri- la Banca amb diners públics i sí alcreten retallades, reformes, rescats, línia que es va començar a principis a nens de 4 a 13 anys i sobretot al si econòmica amb la qual ens estan rescat de les persones i paralitzar elsdepreciació de les pensions, etc, etc, del segle XXI. CGT recorda que el encarir el bitllet senzill fins a límits humiliant a la classe treballadora i a desnonaments, i divulgar les nostresque ens conduïxen a l’espoli de la port de Tarragona segueix sense ac- insuportables. la tota la població en el seu conjunt, alternatives sobre banca pública i so-classe dominant cap a les classes po- una jornada amb accions i mobilit- cial aprovades en el XVI Congrés de cés ferroviari d’ample internacional, Per tot això, la CGT ens vam mani-pulars, perdent el dret fonamental al zacions. Màlaga. Per a això, anem a plantejar de la mateixa manera que l’estació de festar el 8 de gener a les estacionstreball, a l’habitatge, a l’educació i Proposem una Jornada de Lluita quantes accions puguem (manifesta- Camp de Tarragona no té enllaç amb de Sants i Girona coincidint amb lasanitat universals, a la justícia, a les contra la Banca, de manera descen- cions, concentracions, ocupacions, l’ample ibèric (hi ha una línia tanca- inuguració del TAV, per reivindicarllibertats... tralitzada, per a continuar cridant a assemblees, debats, compareixences da) o que al Prat de Llobregat hi ha un ferrocarril públic i social i contraAixí, la CGT està donant suport i tota la societat, a les i els treballa- per a paralitzar desnonaments...) una estació d’alta velocitat que mai l’increment tarifari.confluint amb totes les lluites queactualment estan obertes en el sí dela societat, al costat de les diferents“marees sectorials”, com la defen-sa de la sanitat pública i universal,l’educació i universitat pública i lai-ca, contra la privatització dels trans-ports, de l’energia, dels serveis pú-blics, contra les taxes judicials, peruna dependència digna, pel suporta la investigació, per una solucióals desnonaments, contra les priva-titzacions d’empreses i serveis pú-blics, contra els ERO’s, en defensad’un sistema públic de pensions, perl’autoorganització de les personesaturades.De la mateixa manera, laCGT torna a emplaçar al sindicalis-me institucional a continuar la llui-Gener de 2013 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA L’atac a les pensions, una altra vegada Vicenç Navarro Es miri com es miri, les pensions són baixes. Quan s’estandarditzen les pensions per anys treballats, es pot veure que la capacitat adquisiti-H i ha la impressió generalitzada en cercles econòmics, financers,polítics i mediàtics (fins i tot acadè- va de les pensions és baixa, arribant al límit de misèria a les pensions no contributives. Això és una de les cau-mics) d’aquest país que les pensions ses que la pobresa entre els anciansa Espanya són molt generoses i que hagi estat major i no menor que en-permeten a la gent gran tenir uns per- tre la resta de la població. Segonscentatges de pobresa per sota dels de l’OCDE, durant els anys 2000-2010,la població en general. Tal percepció, el percentatge de pobres entre la gentperò, és errònia. gran era un 23%, un percentatge mésVegem les dades. I el més cridaner és gran que l’existent entre la poblacióque, si no fos per les pensions públi- en general (un 14%) i molt superiorques de vellesa, el 64% dels ancians al percentatge de pobres entre perso-en aquest país serien pobres. La Se- nes grans en la mitjana dels països deguretat Social és el programa antipo- l’OCDE (14%).bresa més important d’Espanya, tot i Les mesures preses pel govern Rajoyque no es percebi com a tal. D’aquí la no han impedit que la disminució deseva enorme popularitat. Qualsevol la capacitat adquisitiva de la pobla-govern que ja ha intentat i / o aconse- ció anciana deguda a l’augment delsguit una reducció de les pensions ha la Comissió Europea i del Fons Mo- L’últim informe de l’OCDE (el fun- qual cosa fa insostenible aquest sis- preus (que és més gran que el creixe-pagat un cost polític elevat. netari Internacional, l’anomenada “ cionariat pertany també a la sensibi- tema de pensions, sense aclarir per ment de les pensions) afectés d’unaTot i això, intents de reduir les pen- troica “, que és la veu del capital fi- litat ultraliberal) sobre les pensions què això és insostenible. En aquest manera molt notable aquest percen-sions (tant la seva quantitat per nancer (que inclou la banca, els fons en els països membres d’aquesta sentit es proposen reduccions ja ara tatge, incrementant. Ara bé, l’enormepensionista com el percentatge de d’alt risc -hedge funds en anglès- i comunitat (“Perspectives de les pen- (veure les dades que mostren l’error augment de la pobresa entre la po-la població anciana coberta pel sis- les companyies d’assegurances, en- sions a l’OCDE 2012”) explicita cla- de tal supòsit al llibre “¿Están en blació en general ocorregut duranttema públic de pensions) continuen tre d’altres) rament que una mesura que els go- peligro las pensiones públicas? Las la crisi explica que el percentatgehavent-n’hi, més durant els períodes Aquest capital financer ha estat sem- verns haurien de prendre urgentment preguntas que todos nos hacemos. de la pobresa entre els ancians, queconservadors i liberals que en èpo- pre la major força política (la seva és la privatització de les pensions Las respuestas que siempre nos ocul- s’ha mantingut molt alt, sigui menorques progressistes. En general, els influència sobre els partits, sobre els públiques. També, amb la caracte- tan” de Vicenç Navarro, Juan Torres ara que la mitjana de la pobresa re-partits de dretes són més favorables mitjans d’informació i sobre l’Estat rística ignorància de les dades que i Alberto Garzón. Attac, 2010). Una sultat del creixement espectacular dea reduir les pensions que els partits és enorme) favorable a la reducció fa qüestionables cadascuna de les postura idèntica apareix en l’article la pobresa en la població no anciana.d’esquerra, tot i que hem vist governs de les pensions públiques i la seva seves asseveracions, l’informe repe- de Guillermo de la Dehesa a El País Aquesta és l’explicació del que estàd’esquerra que, subjectes a pressions privatització, ja que els fons de pen- teix els arguments que una vegada i “Pensiones y solidaridad intergene- passant. No és que la situació entre lainternacionals, ho han fet també. sions públics són els fons que gestio- una altra s’han demostrat erronis per racional” (14/12/12). Guillermo de gent gran estigui millorant, sinó queUn exemple d’això va ser el retard nen en qualsevol país la major quan- l’evidència existent. la Dehesa és fins i tot més alarmista la població de tots els altres grupsde l’edat de jubilació dels 65 als 67 titat de diners, sent així una enorme Així, es presenta l’argument que-se- i prediu que per al 2050, la despesa està està empitjorant dramàticament.anys realitzat pel govern Zapatero, llaminadura per als bancs i compan- gons els seus càlculs-la despesa pú- en pensions serà 18% del PIB qualdecisió presa en resposta a les pres- yies d’assegurances, que representen blica en pensions a Espanya arribarà cosa assumeix és insostenible, sense * Vicenç Navarro és Catedràtic Cièn-sions del Banc Central Europeu, de els eixos d’aquesta capital financer. a ser un 15% del PIB l’any 2050, la aclarir per què és insostenible. cies Polítiques i Socials de la UPF L’ALTRA REALITATArtur Mas president, NO! Pepe Berlanga No obstant això, no és menys cert suport dels partits que es reclamen bre la ineludible regeneració políti- sols incrementar la recaptació en uns que una opció política ha aconseguit de l’espectre de l’esquerra catalana, ca, ni sobre els casos de corrupció, ni 1.000 milions, però fins a aconseguir millor resultat que la resta, però no resultant inadmissible i inexplicable sobre les privatitzacions del públic, retallar 4.000 milions hi ha un llarg ho és menys que a costa d’una dis- que altres interessos, per molt lloa- ni… Sobre el que certament insis- recorregut.S i per a una cosa van servir les eleccions autonòmiques del diu-menge 25 de novembre van ser per a minució important de suport ciu- tadà, tan sols dos anys després de bles que puguin semblar, prevalguin en aquests moments tan transcen- teixen extensa- ment és sobre el l’anterior convocatòria electoral. dentals, máxime quan altres políti- que denominenevidenciar la pluralitat de la societat Les contínues retallades en educa- ques econòmiques i sociolaborales Transició Nacio-catalana, el resultat electoral recorre nal, gairebé tot ció, sanitat, serveis socials, etc., així no tan solament són possibles sinóun ampli espectre polític, inclusiva- com els suports al partit governant més necessàries que mai. l’acord gira alment l’abstenció ha obtingut un im- en l’Estat central, quan no iniciati- No obstant això, la gran sorpresa voltant d’aquestaportant suport i, encara que hagi dis- ves pròpies en mesures de retallades l’ha proporcionat ERC acceptant, premissa i, comminuït gairebé catorze punts, supera ciutadanes i laborals, traient pit i an- diuen, el repte de donar suport al exposàvem alels vots obtinguts per la primera i la ticipant-se, no han quedat impunes. Govern de CIU i, al mateix temps, principi, algunssegona força electoral, és a dir, CIUi ERC juntes reuneixen menys su- Podrem convenir que les polítiques diuen que liderant l’oposició, com- es van equivocarports. Però és que al mateix temps sociolaborales desenvolupades per plicat ho tenen i amb tota seguretat plantejant aques-les dues opcions més extremes, en aquesta opció política no han passat nedar i guardar la roba mai és ni ha ta sortida comrelació a la comunicació electoral, desapercebudes per la població i el estat bona solució. l’única clau aluna per xenòfoba (PXC) i l’altra per resultat ha estat un dur càstig. Podran ratificar les polítiques go- problema actualutilitzar un missatge unidireccional En aquests moments quan vernamentals però, pretendre alhora de la societat ca-(SI), no obtenen representació par- s’anuncien noves retallades de 4.000 exercir d’oposició és una ridiculesa. talana.lamentària, raonablement, haurien milions d’euros, els partits catalans Que ràpidament han oblidat el que Veurem comde prendre nota aquells que pretenen assumeixen una gran responsabilitat els va succeir després de donar su- expliquen lesl’enfrontament contra els nouvin- i no poden validar aquestes políti- port al primer govern convergent el retallades, jaguts i els culpabilitzen de tots els ques contràries als drets inalienables 1980. que les mesu-nostres mals, d’igual manera qui de qui constituïm el país. Per aquests L’Acord subscrit per a garantir res anunciadessostenen que l’única solució viable motius, el Sr Mes no estava legiti- l’estabilitat parlamentària del govern i pactades entreés l’independentisme que tot ho gua- mat per a ser President de la Genera- no recull ni una sola proposta sobre ambdós partitsrirà. litat ni hauria de comptar amb un sol polítiques actives d’ocupació, ni so- representen tan8 Gener de 2013
  • 10. TREBALL-ECONOMIA AENA: L’ERO dels 1.600Una visió sindical sobre una injustícia social QUI PAGA MANA Annus horribilis que amb la seva actitud, han ocultat Secció Sindical Estatal CGT AENA el procés de negociació al conjunt Emili Cortavitarte Carral http://www.cgt-aena.org/ dels treballadors, i, posteriorment, han externalitzat en una companyia d’assegurances la seva obligacióE l passat 5 de novembre es va registrar en la Direcció General d’informar i donar la cara en la ma- joria dels centres. I tot això, sense oblidar que van presentar l’ERO poc S abeu aquell que diu que “només cal un canvi de govern per gene- rar confiança i que automàticamentde Treball el primer acomiadament els mercats saluden efusivament abans d’una convocatòria de vagacol•lectiu pactat per raons econòmi- l’arribada d’aquest i les primes de general, afeblint-la en la nostra em-ques, tècniques i organitzatives entre risc es relaxen, els crèdits afloren, les presa.els representants del Grup AENA i empreses contracten, les persones te-les organitzacions sindicals CCOO, nen treballs estables ...” No, no és elUGT i USO. Les mateixes persones La política de conte de la lletera!que ens van dir als treballadors que comunicació de l’ERO Bé, potser sabeu aquell altre que diuamb l’Acord de Garanties de març de que “faré el govern dels millors, la2011 teníem tots els llocs de treball A través de diversos comunicats sen- qual cosa generarà confiança arreuassegurats, signen l’aplicació directa se capçalera i signatura la Direcció i serem reconeguts com una nacióde la reforma laboral i, per tant, de les d’AENA ha anat venent la moto pri- exemplar i respectarem les línies ver-polítiques que estan duent a aquest mer sobre “l’oportunitat” que suposa melles del benestar social i els serveispaís, i en concret al sector aeropor- l’ERO en l’actual context econòmic, públics de qualitat i no apujarem els Com últim comentari a la política co- * No presentar la sol•licitudtuari, a l’estat d’emergència social per a passar al contraatac amb comu- impostos als més rics...” No, tampoc municativa a nivell intern, resulta per d’adhesió a l’ERO fins que totes elsque sofrim. nicats que calia llegir entre línies, que és el conte de la rateta que escombra- a petar-se de riure l’ús d’eufemismes dubtes quedin resolts. Les presses lesLes polítiques econòmiques que contenen clares amenaces per aquells va l’escaleta. per a ocultar un acomiadament té la Direcció d’AENA. No és unagentussa com Díaz Ferrán duen de- que tenint més de 55 anys no deci- Els contes anteriors... perdó, els ar- col•lectiu en tota regla entre l’embull decisió baladí. Assegureu-vos quefensant en aquest país des de molt deixin voluntàriament presentar-se a guments (de molt de pes) anteriors de sigles del PSDV (Possible Partit està tot clar abans de signar. El termi-abans que comencés la crisi -ones l’ERO. corresponen a les promeses i línies Socialista de Veneçuela) o Pla Social ni és fins al 31 de desembre.d’acomiadaments col•lectius mas- Als caps els han dit clarament que mestres dels presidents espanyol i ca- de Desvinculació. * Tenir molt clar el que suposasius, privatització de serveis públics els cessaran si continuen. No són els talà i dels seus executius. Potser, se l’externalització del compromís deessencials, augment de la desigual- que més perden, doncs aquest acord us han oblidat entre tanta recurrènciatat social-, tenen la seva aplicació els permet “consolidar” part del com- Pèrdua del Know how pagament en manera de renda en una companyia d’assegurances. La rela- a l’herència del pitjor passat de la his-pràctica a AENA per mitjà d’aquest plement d’estructura. És més, podria tòria i entre tanta consulta i prepara- No només es planteja la sorti- ció ja no serà amb AENA, sinó ambExpedient de Regulació d’Ocupació. pensar-se que són els beneficiats de ció per a noves consultes de com el da de 1600 treballadors a AENA. una asseguradora. Per això és moltIgual que el desmantellament de la l’ERO: se’n van amb millors condi- poble català vol ser consultat sobre el L’ERO, a més de ser un frau, és un important saber de quina assegurado-sanitat i l’educació pública, el pro- cions que la resta i no han de torejar seu dret decidir sobre allò que deci- despropòsit organitzatiu i laboral. ra es tracta i conèixer les condicionscés de privatització d’AENA, en el amb la privatització. deixin consultar-li. L’acomiadament del personal amb de la licitació. Ara Begoña Gosálvezqual s’emmarca l’ERO dels 1600, A la resta de treballadors els han apli- La veritat és la que majoria de les majors coneixements i experiència diu que AENA estarà darrere “respo-és un frau total i absolut al conjunt cat dos vessants de la doctrina del felicitacions, desitjos, auguris... so- portarà conseqüències a nivell profes- nent”, però la Directora de Recursosde la ciutadania i dels treballadors xoc: per una costat, els han dit que bre el nou any 2013 (una mica llastat sional, al descapitalitzar-se l’empresa Humans no estarà en el càrrec totad’AENA. L’ERO suposarà una rees- els canviaran la jornada i que perdran per les reticències supersticioses al del seu actiu amb major valor. la vida i l’experiència en casos entructuració de les plantilles en tots els diners si no presenten ràpid el docu- número format per les dues darreres Arribarà un moment no molt llunyà els quals hi ha hagut problemes ambcentres, no única i exclusivament en ment d’adhesió. D’altra banda, les xifres) que hem pogut rebre, hem vist en el qual no puguem tirar mà de l’asseguradora han demostrat queels ara anomenats aeroports de grup Direccions dels centres de treball han en les xarxes socials, en els mitjans l’experiència i coneixements de qui “donde dije digo, ahora digo Diego”.III, l’augment de la subcontractació portat a terme reunions, a les quals de comunicació...; o bé, no feien cap ara són prescindibles. Augurem que En el BOE ha sortit la licitació dei de les externalitzacions, i, per tant, no han permès que assisteixi la repre- referència a l’any fatídic o si la feien en un sector tan especialitzat com el l’asseguradora per un import de 165una pèrdua de la qualitat del servei i sentació laboral, per a explicar-los a era per expressar la convicció que no nostre sorgiran problemes en el camp milions d’euros.dels nivells de seguretat operacional. la seva manera l’ERO i el més conve- podia ser pitjor.En aquest context socio-econòmic, nient. Com vulgui que els caps solen de vol, en els túnels, les ràdioajudes, emergències aeronàutiques, que els El futur a AENA o fora Fem una mica de memòria el quecom hem dit, d’autèntica emergència ser majors de 55 anys, han començat ha estat l’any 2012: nova reformasocial, sorprèn encara més el paper explicant que ells són els primers que que ara volen llençar “voluntària- d’ella laboral per facilitar l’acomiadamentjugat per un grup reduït de persones abandonen el vaixell. ment” podrien ajudar a solucionar. individual i col•lectiu i fer-lo mésen nom dels sindicats amb major re- Amb aquest afany de la Direcció No podem negar la situació econò- barat; rècord de persones aturadespresentació. No només s’han deixat d’AENA per a que se’n vagin com La sol·licitud mica i social del país. Si les políti- segons l’EPA; pujada de l’IVA alconduir en un procés d’aplicació del més aviat i quants més treballadors d’adhesió, ques del PP segueixen entossudides consum i als autònoms i professio-pla de reducció d’horaris operatius millor, es transmet una idea a la res- en l’austericidi que està ofegant a la nals; sostracció d’una de les paguesde 17 aeroports i dos heliports d’una ta de l’organització de pessimisme i l’assegurança ciutadania, serà molt difícil una sor- addicionals als funcionaris i treballa-forma lamentable, al nostre judici, descoratjament que per res es corres- col·lectiva i els dubtes tida social de la crisi. I l’experiència dors públics; eliminació de milersdeixant passar l’oportunitat de con- pon amb les potencialitats i la capa- que sorgeixen que existeix en empreses públiques d’interins/es en la sanitat i l’educacióvocar mobilitzacions en ple agost citat d’una empresa pública pionera i privatitzades com Telefònica i Iberia públiques; repagament de serveis pú-“perquè s’anaven de vacances”; sinó molt rendible com la nostra. indiquen el camí a seguir pel neoli- blics (receptes); tancament o minora- Recomanem: beralisme: aplicació pura i dura de ció d’activitats de centres d’atenció la reforma laboral, desregulació sal- primària; augment del nombre vatge, acomiadaments col•lectius, d’alumnes per aula a la públic; aug- modificacions de les condicions ment de les llistes d’espera a la sa- de treball, etc. Tot això és igual de nitat públic; increment dels acomia- possible com que l’assegurança daments improcedents; augment de col•lectiva de l’ERO faci fallida. les taxes per judicis; increment del Com diuen els caps, els temps que nombre de famílies sense cap mem- s’aveïnen són durs. Però plantarem bre amb feina i sense cap membre cara. amb cap tipus de subsidi; més nens Els treballadors tenim l’experiència i nenes mal nodrides; més suïcidis; per a aprendre dels errors. Tenim amnistia fiscal per als defraudadors la unitat que fa la força. La valen- d’alt nivell econòmic; expresidents tia de mirar al futur amb valor. La de patronals, empreses, fundacions dignitat de lluitar per un món més i d’altres santes institucions acusats just. No ens anem a quedar de mans d’evadir impostos, blanquejar diners, creuades.Amb por no es pot viure, acomiadar treballadors/es, intercan- companys i companyes. Si coincidiu viar favors... amb nosaltres, aquí estem i estarem. En color esperança: les dues vagues Seguirem en aquesta empresa, treba- generals i la resta de vagues, mani- llant i lluitant pel manteniment dels festacions, concentracions i accions llocs de treball, per una AENA pú- per la dignitat i la solidaritat. blica i social.Gener de 2013 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIA El sector informàtic el 2012L’any en que hem despertat Coordinadora d’Informàtica companys i companyes de Hewlett cions i convocatòries de vagues in- de la CGT Packard a Barcelona, Saragossa i definides en empreses de consultoriahttp://www.cgtinformatica.org/ Oviedo. contra els ERO. La metxa va esclatar Les mobilitzacions contra els aco- a Capgemini amb el segon ERO de miadaments a HP han estat presentis l’any i l’aplicació d’un article 41 de tot l’any a força de manifestacions, modificació substancial de les con-L ’any 2012 no ha estat un any més en el nostre sector professional.Podem afirmar que ha estat l’any en presència en actes públics amb pan- cartes voladores, concentracions dicions laborals. Els treballadors es van plantar: vaga indefinida en di- enfront de les botigues de la marca versos centres. Els clients van veureel qual aquest sector ha donat un cop en tot l’estat espanyol i campanyes que se’ls venia el món damunt i vansobre la taula. Un cop fruit del can- a internet. La via judicial i la via de pressionar a l’empresa perquè retiréssament, un cop que significa un clar les mobilitzacions no són excloents l’article 41 i parés l’ERO. Una vic-“fins a aquí hem arribat,” però que sinó complementàries. Això és una tòria apoteósica. Darrere dels treba-si bé no ha estat general, sí ha arri- cosa que ha quedat clara al llarg de lladors de Cap han vingut els de Al-bat a tenir importància. Ja no és una tot l’any. ten, que fa uns dies han convocat unallavor que s’ha plantat. Les mobilit- I va arribar el 29-M, vaga general. altra vaga indefinida per a principiszacions d’aquest any són el fruit que de gener. Primera de l’any que va comptar ambha madurat. És, en efecte, un punt un augment de la participació respec- Aquest any també ha estat el de lesd’inflexió. te de l’anterior de setembre de 2010. mobilitzacions de la CoordinadoraL’any va començar amb el decretazo En aquesta vaga vam poder veure d’Informàtica de CGT. No solamentdel 30D amb el qual aquest govern un repunt clar de participació en els hem participat en assemblees del empreses, en la porta dels clients... hem mobilitzat com mai abans i sa-despòtic s’inaugurava en el seu cà- nostres centres de treball. Un primer 15M per a informar sobre la nostra concentracions en solidaritat amb tre- bem que això anirà a més. Perquè vo-rrec. Un primer atac al que se su- pas que ja marcava el que està sent lluita contra HP i altres empreses de- balladors, independentment que tin- lem que vagi a més. Els nostres drets,marien dos noves reformes laborals: aquest cap d’any: un despertar. predadores, també ens hem manifes- guéssim o no presencia en l’empresa, els nostres llocs de treball, han de sermés precarietat, acomiadament més Els ERO han estat una constant. tat contra la situació del nostre sector. col•laboració en xarxes socials amb defensats. No és temps de pactes ibarat i més facilitat per a deteriorar Des de poc després d’aprovar-se la I dues vegades! I en diverses ciutats!! les mobilitzacions a HP, Capgemini, de negociacions. No cap negociacióles condicions laborals per part de la reforma laboral, que abaratia i feia L’important ha estat constatar que la Atos, Alten, Sadiel, CGI, Yoigo... amb el que ens roba i condemna apatronal i els empresaris. Tot contra pràcticament lliure la realització dels mobilització ha anat de menys a més I victòries, victòries importants com la precarietat i la indigencia a mi-els treballadors i treballadores. acomiadaments massius d’empleats, i que ha tingut suports entre els treba- la de l’absorció de l’antiguitat, que lers de persones. Ens hem mobilitzatPerò l’any també va començar amb les empreses no han tingut dubte en lladors del sector, afiliats i no afiliats. ha obligat a diverses empreses a i ho seguirem fent. Hem despertatdues mobilitzacions carregades de aplicar-los. La primera gran va ser Hem deixat clar, novament, un altre pagar, com la llei els obliga, els plu- d’una llarguísima letargia i hem prescompromís: a Sevilla els treballa- Capgemmini el mateix mes de març. any més, que la nostra activitat no sos i triennis que estaven absorbint consciència que som treballadors idors de Sadiel, consultora que té com Darrere han vingut Atos, Alten, Iber- és “la normal” sinó la qual hauria de d’altres complements de la nòmina. que hem de lluitar pels nostres tre-client important a l’administració mática ... ser: mobilització, protesta i lluita. En O demandes com la que suposarà a balls. Hem de lluitar. No podempública andalusa, van començar Les primeres respostes als ERO han el carrer i a internet. Yoigo i IcNet un expedient per cessió permetre’ns quedar-nos mà sobre màl’any convocant una vaga d’una se- estat molt descafeïnades quan no, di- Manifestacions en tres ciutats, al il•legal de treballadors. davant del monitor.tmana contra les condicions laborals. rectament, de signatura i claudicació juny i setembre, presència enfront Està clar que el 2012 no ha estat un Com deia José Antonio Labordeta, talL’altra lluita, que ja venia de 2011 i cridant “al mal menor”. No obstant de centres de treball contra els aco- any normal. Els treballadors i tre- vegada ni tu ni jo ni l’altre ho arribemque s’ha perllongat durant tot l’any això el cansament ha fet efecte i a la miadaments, enfront de botigues en balladores d’informàtica hem sortit a veure, però caldrà anar fent perquèamb vagues incloses, ha estat la dels fi d’any hem presenciat mobilitza- protesta contra les actuacions de les al carrer contra el que és injust. Ens pugui ser.CGT exigeix als rectors de les universitats catalanes accionscontundents en defensa de la universitat pública CGT-Universitats i reunions més o menys cordials en realitzades i i afecta greument a la tots sols quan aquestes mobilitzacions declaracions, considerem que les pos- les quals la Generalitat ha acordat qualitat del servei públic. són criminalitzades. tures de les universitats catalanes han amb els diferents rectors catalans un 5.- Perquè des de les mobilitzacions 6.- Perquè volem una Universitat Pú- de passar per l’adopció de mesures model de finançament que segueix de Bolonya els equips rectorals se- blica de qualitat, oberta a la societat, concretes actives que deixen cons-D avant la declaració formulada pel conjunt de rectors de lesuniversitats públiques, CGT conside- incomplint reiteradament i que està provocant greus problemes de gestió econòmica i xifres insuportables en gueixen fent oïdes sordes a les reivin- dicacions i reclamacions d’una part important de l’alumnat, preocupat lloc de debat i trobada, on tothom pu- gui accedir a les seves instal•lacions i que no quedi reduït a un espai cada tància davant la comunitat universi- tària, la Generalitat i el conjunt de la societat de la impossibilitat de conti-ra que ja no és hora de limitar-se a pagaments en interessos bancaris. La en la defensa d’un autèntic model vegada més acotat i subjecte a les lleis nuar desenvolupant amb normalitatfer declaracions d’intencions enfront Universitat Autònoma de Barcelona, d’universitat pública, criticant dura- del mercat. l’activitat universitària en aquestesde les polítiques d’atacs constants a per exemple, pagarà aquest exercici ment les seues accions o deixant-los 7.- Perquè més enllà de comunicats i condicions de finançament.l’ensenyament, sinó que ha arribat el 1,9 milions d’euros en interessos.moment de demanar responsabilitats 3.- Mentrestant, hem vist com els di-per la greu situació creada. ferents governs, estatal i autonòmic,Les seccions sindicals de la CGT a han anat fomentant i alimentant uni-les universitats públiques catalanes versitats privades amb les despeseshan emès un comunicat a la comuni- que ha suposat per a les arques pú-tat universitària en el qual denuncien bliques. En l’actualitat, a l’estat es-la greu situació existent que posa en panyol hi ha 29 universitats privadesperill tot el sistema d’ensenyament enfront de les 50 públiques.superior i que es resumeix en els se- 4.- Paral•lelament, estem veient comgüents punts: l’elit de la Universitat, equips rec-1.- Els impagaments i el menysteni- torals, degans, etc. s’ha anat tancantment a les universitats públiques per cada vegada més en una torre d’ivoripart de la Generalitat de Catalunya no mirant a una altra banda com si ressón fruit d’aquesta crisi-estafa, sinó no passés i deixant que els esdeveni-que van començar l’any 2005. De ments els depassin. La retallada glo-fet, l’acumulació de l’anomenat deute bal d’enguany suposarà una nova re-històric (incompliment sistemàtic per baixa dels pressupostos universitarispart de la Conselleria d’Universitats que, només a la UAB, per exemple, ésde les aportacions econòmiques com- del 4% però des de fa anys és constantpromeses) s’eleva ja a prop de 270 la pèrdua de llocs de treball docentsmilions d’euros. (per no reposició de places, no reno-2.- Des de llavors, s’han fet tres vació de contractes i acomiadamentso quatre declaracions similars a directes) i de personal administratiul’afavorida el dilluns per la CRUE així com les diferents privatitzacions10 Gener de 2013
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Persones per diners. La cara oculta del sector social per l’empres Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC) * Filles de Maria Auxiliadora, un cas http:// particularment greu, sancionades per defensemacciocomunitaria. Inspecció de Treball amb una multa wordpress.com/ de 5000 euros per incomplir la llei de prevenció de riscos laborals pel que fa a horaris i conciliació de la vidaE ls i les treballadores del sector personal i laboral. social denunciem doble raser de * Fundació Resilis, aquesta enti-les entitats en aplicar les retallades i tat, que gestiona molts CRAE’s i 2fem una Crida pública per una Marea CREI’s de la DGAIA i té beneficis,Taronja de Defensem l’Acció Social deu part de la paga extra de Julioli Comunitària (DASC). a les seves traballadores i ja els vaFeia temps que ho veiem venir i per avisar a l’Octubre de que a partiraixò ens vam començar a reunir. Pri- d’aquest mes cobrarian les nominesmer unes quantes, després moltes enrtre el 1 i 15 de cada mes i que se-més. Ens preocupava la precaritza- gurament no cobrarien la totalitat deció laboral que estàvem sostenint en la paga extra de Nadal (sense saberel tercer sector, en el sector social. A si la Generalitat pagaria el seu deu-més, teníem el govern dels millors, te). Al final, cobraran al gener tan soldels millors en retallar i privatitzar i un 55% d’aquesta paga de Nadal. Lacanviar el model de l’estat del benes- resta s’uneix a la deuta de juliol.tar social. Des de DASC, col•lectiu que Defen-I ja des dels primers dies, les retalla- sa l’Acció Social i Comunitària, quedes ens van afectar, no només com a estem impulsant la Marea Taronjatreballadores (amb rebaixes de sous, del Sector Social en Lluita; que som iimpagaments a les entitats socials volem seguir sent node de tota la res- veiem la complicitat entre la Gene- cost zero. Cost zero econòmic, però neralitat, que els atorguen premis i ta de col•lectius del sector que llui-que ens tenien contractades i que ens ralitat i les grans entitats socials, que ja sabem qui hi ha darrera i amb distincions per la suposada gran fei- tem per visualitzar que el Sector so-portava a treballar cobrant la meitat es fregaven les mans perquè se’ls hi quins valors volen adoctrinar. Com na que fan. cial és de totes, com ho és la sanitatdel sou, això qui tenia sort), sinó que obria la porta per precaritzar encara també les entitats bancàries, sobre- Com recentment ha passat amb El o l’ensenyament públic; que l’estafacomençàvem a veure com afectava més els nostres contractes que tenim tot La Caixa, que a través de la seva Casal dels Infants per l’Acció Social anomenada crisis no ens pot portar aa la qualitat del servei que podíem com a treballadores. Van començar a Obra Social obté beneficis a través als Barris, entitat membre de l’ECAS un canvi de model de l’Antic Règimdonar a les usuàries. Extra escolars aflorar contractes on se’ns contracta- de grans muntatges publicitaris con (Entitats Catalanes d’Acció Social), on la beneficència era l’eix del sec-que no podíem oferir, activitats que va com a integradors i no com a edu- la Mataró de TV3 del 2011 contra la recentment guardonada amb el pre- tor social; denunciem les pràctiqueshavíem de deixar de fer, pujada del cadores o titulacions superiors, o fins pobresa. I ja sabem, sobren cadires, mi Voluntariat 2012. Mentre que d’aquestes entitats socials amb men-ratio de nois i noies que havíem i tot com a voluntaris alliberats (que no en falten. per la porta de darrera ha denunciat talitat empresarial que acomiaden ad’educar i un llarg etcètera. algú ens expliqui, si us plau, quina Estem davant la porta de la privatit- el Conveni de l’Acció Social i aco-I mentre aguantàvem les difama- les treballadores per lluitar pels drets categoria laboral és aquesta). zació sui generis del sector social, miada als treballadors i treballado-cions dels consellers de la Generali- laborals i la qualitat del servei cap a I les entitats socials, aquests grans aquest que sempre ha estat invisibi- res que s’involucren en els comitèstat, que deien que les retallades eren les usuàries. monstres del monopoli del sector so- litzat però que és un pilar fonamental d’empresa per aturar tota aquestapel bé de l’eficiència, veiem com es Que no ens enganyin! Que aquí el cial, aquestes que s’autodenominen de l’estat del benestar social. Per- deriva.començaven a renegociar els conve- que s’està canviant és el model i el entitats sense ànim de lucre, somreien què es constata que tot es precaritza Acomiadaments que s’han basatnis col•lectius. Que si bé no eren una paradigma, i no que són unes retalla- per dins. Pensaven i pensen: treballa- menys els sous dels patronats de les en motius i valoracions totalmentmeravella, ens donaven una estabi- des circumstancials. dora precaritzada, treballadora justa- fundacions o de les cúpules directi- subjectives, no demostrables i ex-litat i un reconeixement a la nostre Que no ens enganyin!, com va voler ment formada, ben disciplinada, poc ves de les grans associacions. tralaborals, sense cap comunicaciófeina. I la majoria d’entitats socials fer el Molt Honorable Conseller de queixosa. Això és el que volem?. I I quina publicitat més bona que es per part de cap responsable que elcallaven. Era la palanca del canvi de Benestar Social i Família (diguem- encara més somreien les entitats re- diguin entitats sense ànim de lucre, seu treball no era satisfactori. I uti-model, del Benestar Social a l’Estat li molt honorable perquè després ligioses, com Soñar Despierto, dels mentre els directius i directores co- litzant fórmules i procediments to-de Beneficència. no ens denunciïn per intromissió Legionarios de Cristo, perquè per fi bren sous mensuals astronòmics. I talment expeditius i abusius, comI quan ens vam començar a mobilit- a l’honor com a les companyes de l’acomiadament disciplinari, que nozar pels nostres drets i per la quali- les seves activitats eren sol•licitades quina millor publicitat que tenir la Cafè en Llet), en Josep Lluís Cle- només afecta a la treballadora aco-tat que podíem oferir a les usuàries, per les entitats socials perquè tenen complicitat dels ajuntaments i la Ge- ries, que es va atrevir a dir en l’últim miadada, sinó que s’executa, també, per disciplinar a través de la por a la congrés de la FEDAIA (Federació resta de la plantilla . Per una banda d’Entitats d’Atenció i Educació a incomplint l’acord intern de l’entitat, la Infància i Adolescència), que la i per l’altra, amb maneres de fer més solució estava en la independència pròpies de l’empresa privada amb i que el que s’estava fent era tem- ànim de lucre que d’una entitat so- poral. No Sr. Cleries, més enllà del cial. que creiem cadascuna sobre el pro- Però el Casal dels Infants no és cés d’autodeterminació, aquí del l’únic cas. que es tracta és de la voluntat polí- * La Fundació Mercè Fontanilles no tica de canviar el model. De no vo- té problemes amb amenaçar, sancio- ler invertir en qualitat laboral i en nar o acomiadar fins i tot als repre- un dels drets fonamentals que té la sentants dels treballadors/eres. població. De tornar a les pràctiques * APIP ha deixat de pagar el 40% de de les entitats religioses d’abans i les nòmines, comunicant a les seves alliberar-se d’una obligació que és treballadores que han de considerar- de l’administració i de la societat. ho com un préstec a l’entitat. Per tot això, des de DASC, volem * Eveho utilitza les 30 hores de for- denunciar i diem prou! mació a què tenen dret els i les seves No als acomiadaments disciplinaris! treballadors/res com borsa d’hores Parem la destrucció del sistema de de treball a ubicar discrecionalment Benestar Social!Gener de 2013 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Notícies sindicalsMobilitzacions en manteniment total de la plantilla, su- brogada per OM Manutenció SL con- larials i de serveis, contra els acomia- daments, per denunciar els efectes de de TMB acomiadava al company Andreu de Cabo, afiliat a la CGT, el preacord també havien amenaçat amb convocar vagues pel Mobiledefensa dels llocs servant les condicions econòmiques, les tisorades sanitàries als centres sa- que havia estat delegat del sindicat World Congress a Barcelona, inten- contractuals i reconeixent el deute nitaris, contra el copagament i en de- al Comitè d’empresa d’Autobusos, ció que no han donat per liquidadade treball a IB3, pel que fa a la no actualització de les fensa de la salut pública. La tancada perquè va denunciar públicament que amb l’acord laboral.IBANAT-NATURA taules salarials d’acord al Conveni i que s’abonaran al llarg de l’any 2013. va anar acompanyada d’assemblees, xerrades i activitats diverses. alguns directius de Telecomunica- cions s’havien quedat amb material Queda pendent un altre conflicte que també ha motivat les aturadesi IBJOVE El reconeixement d’altres quantitats Altres centres on es van portar a informàtic i diners públics i va de- dels últims mesos, l’acomiadament dins de la liquidació a efectuar per terme tancades i mobilitzacions, es- nunciar també que hi havia hagut un d’Andreu de Cabo, afiliat a la CGT,Amb una vaga iniciada el 20 de des- part de Suagiten SL abans del 31 de pecialment el 12 de desembre van cas d’assetjament sexual a una treba- que es considera un cas clar de re-embre amb un seguiment majoritari desembre, garantint-hi els pagaments ser l’Hospital Clínic, el de la Vall lladora d’una empresa externa. pressió sindical. S’han convocat mo-i concentracions a Palma davant el a efectuar al desembre, com són la d’Hebron, el Parc Taulí de Sabadell, Andreu de Cabo, tot i no ser ja dele- bilitzacions el 7 de febrer coincidintParlament de les Illes Balears, i tam- paga extra i la mensualitat entre altres l’hospital comarcal de l’Alt Pene- gat del Comitè d’empresa per CGT, amb el seu judici.bé a Menorca, Eivissa i Formentera, conceptes. L’obertura d’una taula de dès, el Joan XXIII de Tarragona, va continuar fent feina sindical en el negociació per abordar les contracta- l’Hospital de Terrassa, el Moisès seu temps lliure i denunciant els in-amb el suport de la CGT, la planti-lla del canal de televisió balear IB3 cions que estan en frau de llei. Broggi de Sant Joan Despí, el de Vi- compliments laborals de la Direcció. Vuit imputatses mobilitzava contra l’ERO que ladecans, entre altres. També es va fer una manifestació en defensa de la Ha sigut aquesta actitud la que no ha perdonat la Direcció i en el moment a Girona pelscomporta l’acomiadament de 63treballadors. També les plantilles de Mobilitzacions sanitat pública i contra les retallades que va creure oportú el va fer fora de enfrontamentsIBANAT-NATURA, amb l’amenaça contra els a Terrassa el 20 de desembre. El 3 de gener una manifestació de la feina. al final de lade 29 acomiadaments, i IBJOVE,on es vol acomiadar 11 treballadores, acomiadaments més d’un centenar de persones va manifestacióes mobilitzaven en defensa dels llocs a Aceros para donar per finalitzada l’acampada al vestíbul de l’Hospital de Sant Pau de Un acord salarial anticapitalista dede treball i del manteniment delsserveis públics. El 21 de desembre la Construcción Barcelona, però no la lluita per una fa desconvocar la vaga general sanitat pública i contra les retallades.la concentració es portava a terme ala seu de la Presidència del Govern, de l’Arboç del El dia abans, l’hospital va aplegar les aturades del 14Nper aconseguir l’anulació dels EROs Penedès una reunió amb representants de co- mitès d’empresa, juntes de personal i al Metro ii els acomiadaments en les empreses El 4 de desembre quatre personespúbliques. Els treballadors es van mobilitzar seccions sindicals de centres sanita- Autobusos de van ser detingudes i altres quatre es ris de tot Catalunya amb l’objectiu de amb el suport de la CGT davant les perfilar una estratègia conjunta. TMB van personar a la comissaria delsVictòria sindical a pretensions de l’empresa, pertanyent Aquestes mobilitzacions Mossos. Entre d’altres càrrecs els imputen desordres públics, danys, al grup CELSA, d’acomiadar a 26 Els treballadors del metro de Barce-Suagiten S.L. (El treballadores d’una plantilla total de s’emmarquen en una dinàmica ge- neral de protesta contra els plans del lona van acceptar el 4 de desembre en atemptat contra l’autoritat i violació de domicili a persona jurídica en elsVendrell) 89 treballadors, una rebaixa salarial d’un 20%, un increment de 9 dies Govern de la Generalitat d’aplicar assemblea el preacord laboral assolit pel comitè d’empresa amb represen- enfrontaments que es van produir polítiques privatitzadores amb davant la Cambra de Comerç de Gi- de jornada anual i un ERO de sus- l’objectiu de desmantellar el sector tants de Transports Metropolitans deCGT, CCOO i UGT van convocar rona al final de la manifestació anti- pensió temporal de contractes durant públic i l’estat del benestar, en bene- Barcelona per compensar la pèrduavaga indefinida a partir del 3 de des- capitalista de la vaga general. Des- 6 mesos. Es van portar a terme con- fici de les mútues privades. de la paga extra de Nadal, fet queembre a l’empresa Suagiten S.L. del enes de persones es van concentrar centracions a les portes de l’empresa suposava la desconvocatòria de lesVendrell, que hagués afectat de ple davant la comissaria per reclamar-ne i el 5 de desembre es va fer una mar- vagues previstes pels dies 16 i 24 dea Saint-Gobain Cristalera S.L. deL’Arboç, dedicada a la fabricació xa des del centre de treball fins a Es suspèn fins desembre i entre el 25 i 28 de febrer, l’alliberament, que es va produir al cap d’unes hores. l’Ajuntament de l’Arboç. coincidint amb el Congrés Mundialde vidre pla i vidre per al sector de el 7 de febrer de Mòbils.l’automòbil, empresa en la qual Sua-giten S.L. com subcontrata presta els Tancades i el judici per L’entesa, que tindrà vigència fins al 2014, implica la modificació de di- Concentració aesmentats serveis.Els motius de la vaga eren que mobilitzacions la readmissió versos punts del conveni col•lectiu Barcelona per la per compensar la plantilla per lal’empresa retalla els salaris i no apli-ca les pujades salarials del Conveni a diferents dAndreu de pèrdua d’una retribució extra decre- llibertat d’AlfonCol•lectiu de Siderometal•lúrgia de hospitals de Cabo, treballador tada pel govern estatal, l’element detonant d’aquest conflicte laboral. En el marc de l’estratègia del Mi-Tarragona, abusa contínuament enl’ús indegut de la contractació, la gran Catalunya contra d’Autobusos de Els empleats del servei tindran un nisteri de l’Interior i de la dreta me- nou període de vacances entre el 15 diàtica de criminalitzar les personesmajoria amb contractes de fi d’obraamb causes que per res s’ajusten a les retallades TMB de desembre i el 15 de gener i, alho- que lluiten contra aquest capitalisme ra, podran percebre un emolument criminal que ens volen imposar perla realitat, i al fet que Suagiten S.L. La tancada de treballadors inciada al El 3 de desembre abans d’entrar al econòmic per esmorteir l’efecte de la la força, el jove activista social deno pretenia seguir amb l’activitat a vestíbul de l’Hospital de Sant Pau de judici, l’empresa TMB va sol•licitar supressió de la paga de Nadal. A ban- Vallekas (Madrid) va ser detingutSaint-Gobain Cristalera S.L. i que el Barcelona el 29 de novembre donava la suspensió del mateix per presentar da, també s’han negociat un conjunt durant la jornada de vaga generalcontracte que vinculava a ambdues el tret de sortida a un seguit de tanca- un informe que no ho havia pogut del 14N i va ingressar a presó. El 28empreses vencia el 31 de desembre. de millores de caràcter organitzatiu des i mobilitzacions portades a terme presentar dintre del termini i en la desembre es va convocar una Jor-Finalment la vaga no es va portar a que afecten qüestions com ara les su- en diferents hospitals de Catalunya forma escaient. S’acordava la sus- nada internacional de lluita per laterme ja que es va arribar a un acord plències d’estius. per protestar contra les retallades sa- pensió del judici fins el 7 de febrer, llibertat d’Alfon, dins la qual es vaamb l’empresa que comportava: El Per altra banda, als Autobusos de en el mateix jutjat social 20 portar a terme una concentració de TMB els sindicats CGT, Actub i de Barcelona. 200 persones davant la Delegació PSA van desconvocar les vagues L’empresa reconeix del Govern a Barcelona. El company d’autobús urbà previstes després l’acomiadament impro- finalment va ser deixat en llibertat d’haver arribat el 14 de desembre a cedent i si per llei estaria amb càrrecs el 10 de gener. un preacord amb Transports Metro- obligada a pagar 33 dies per any treballat, a través politans de Barcelona (TMB) per mi- de l’advocat del gabinet tigar la retallada de la paga extra im- posada pel Govern de Rajoy a través Concentració Garrigues, va oferir 45 dies per any treballat. Per del Reial decret 20/2012, preacord a Sabadell per intentar apropar posicions, ratificat en assemblea per la plantilla el 17 de desembre. una nova vaga l’Andreu ha plantejat la possibilitat que l’empresa, L’acord comporta avançar les pagues general si no desitja que torni a extra entre l’any 2013 i el 2015, co- treballar a autobusos, ofe- brant la primera aquest gener, i el del La plataforma Sabadell Lluitant va reixi un lloc de treball al 2015 es cobraria la retallada, i inclou convocar una mobilització amb el metro o al telefèric, amb la la possibilitat que el treballador es- lema “Continuem en lluita, cap a una condició que continuï sent culli que no vol que li avancin les nova vaga general” el 22 de desem- treballador d’autobusos pagues. L’acord marca la quantitat bre, davant la Cambra de Comerç de cedit a una de les altres econòmica (el 7,14) sobre sou base i Sabadell, cridant a continuar la lluita empreses. antiguitat amb les taules salarials del en defensa dels nostres drets, contra A principis d’aquest any 2012. les agressions de la patronal i en de- la Direcció d’autobusos Els sindicats de bus que han signat manda d’una nova vaga general.12 Gener de 2013
  • 14. TREBALL-ECONOMIA > EINES DE DEFENSA JURÍDICA Cobrar la prestació d’atur sortint a l’estranger?Una sentència del Tribunal Suprem reconeix la possibilitat de cobrar les prestacionsd’atur en sortides de l’Estat espanyol inferiors a 90 dies, fet que suposa unareparació parcial del cas dels expedients oberts a persones immigrades per la sevasortida del país mentre percebien l’atur. d’estrangeria (quan es passa d’estança Blanca Rivas, Secretaria a residència temporal) de Jurídica de la CGT - la supsensió de la prestació quan hi de Catalunya ha una sortida a l’estranger per buscar feina, treballar o per a un perfecciona- ment professional per un temps infe-E l passat 18 d’octubre de 2012 es va dictar una sentència dela Secció Segona Sala de lo So- rior a dotze mesos (previsió de l’article 6.3 del RD 625/1985, en la seva redac- ció del RD 200/2006)cial del Tribunal Suprem, al recurs - la suspensió de la prestació en la restanúm.4325/2001 en unificació de de supòsits en que, sense autorització,doctrina. La resolució fa un gir en la hi hagi un desplaçament a l’estrangerjurisprudència fins ara existent en els per un temps inferior a 90 dies. Tempscasos de sortides a l’estranger de per- en el que es considera que la personasones que estaven cobrant la presta- no ha estat en disponibilitat per treba-ció d’atur. Generalment, les persones llar.que havien sortit sense comunicació La sentència resol que la persona be-veient la seva prestació extingida i ha- neficiària de la prestació que va sor-vien de retornar les quantitats, només tir del país, hauria de veure suspesaen alguns casos algunes sentències de la percepció de la prestació durant elTribunals Superiors de Justícia dona- temps que va estar fóra, i que com aven la raó a la persona, quan eren sor- conseqüència no va estar disponible,tides breus (de menys d’1 mes) i en ca- un cop retorna l’hauria de percebresos de circumstàncies sobrevingudes com li corresponia.(mort d’un familiar, malaltia greu, …). D’això podem concloure, recolzant-La sentència però l’hem pogut conèi- nos en aquesta sentència, que en elsxer recentment, perquè encara no ha- casos de persones que tinguin una sor-via estat publicada, i en aquest article tra el suposat frau en la percepció de va sortir durant 21 dies a causa d’una lògica a la situació. Considera que ha tida del país, inferior a 90 dies, encaravolem explicar-la i fer memòria de la les prestacions per part de les persones malaltia cardiològica del seu sogre, d’existir una línia que separi el que és que sigui sense comunicació prèvia,polèmica que es va generar. immigrades. que va derivar en una angina de pit. La una estància, sense autorització, al que només se’ls hi pot reclamar el retornFa uns mesos, en un “Catalunya”, des Aquesta situació, per la via de recur- sortida va ser a Ucrania. Aquesta es va és un canvi de residència. El problema de la quantitat percebuda en concepted’aquesta secretaria ja vam fer un arti- sos i demandes a l’expedient obert, produir al 2008. Al 2010 se li va re- és que la llei no ho fa. de prestació pel temps de sortida delcle, en el que explicàvem que nombro- s’ha portat en alguns casos als jutjats querir el passaport i al veure que havia L’obligació en cas de sortida és de co- país. La resta de prestació l’haurien deses oficines de l’INEM havien requerit socials i en el cas de Barcelona s’està sortit se li va extingir la prestació que municació prèvia i, en cas de circum- percebre.Considerem que la sentènciaels passaports a persones immigrades, pendent de sentència. A Madrid, però, estava percebent, des del moment de stància sobrevinguda, de comunicació repara, encara que sigui de forma par-a l’hora de fer la renovació de la seva recentment, una sentència d’un jutjat la sortida del país, i se li van reclamar immediata (en el moment en que es cial, una situació que s’havia generatprestació. Si al seu passaport hi havia social que hem pogut conèixer, i en un totes les quantitats que havia percebut. pugui). No fer-ho és, segons la sentèn- del tot injusta. Doncs la majoria deuna sortida del país, per breu que fos cas concret, considerava que la petició El que s’al•lega per retirar la prestació cia, causa de suspensió o d’extinció. persones perceptors de prestació quei pel motiu que fos, les persones eren de passaport s’havia fet només a les i demanar la seva devolució és que Però no atorga a totes les situacions la sortien tenien aquí la família, un llo-sancionades amb l’extinció de la pres- persones immigrades, i que aquest era la persona que percep la prestació ha mateixa gravetat. És evident, segons guer o una hipoteca, uns fills i filles es-tació. Així, i des del moment de la sor- un fet discriminatori. Per aquest mo- d’estar a disponible pel treball i bus- diu, que quan una persona surt del país colartizats, … no podent entrendre’stida, havien de retornar les quantiats tiu, l’expedient va ser considerat nul cant feina. Per aquest motiu, es con- mentre percep una prestació no està com es considerava que hi havia unpercebudes en concepte de prestació. i a la persona se li va haver de retor- sidera, que si la persona surt fóra del disponible per treballar però no es pot canvi de residència.I diem parcial-A la vegada, els hi era extingida la nar el dret a percebre la prestació. No país té aquesta disponibilitat i se li ha extingir en tots els casos. Així, distin- ment, doncs considerem que de fons,prestació. En alguns casos, la prestació sabem però si s’ha interposat recurs al d’extingir la prestació. La majoria de geix quatre situacions: hi ha una criminalització de les per-reclamada era de 2 anys o més, motiu respecte. sentències consideraven, ara per ara, - el manteniment de la prestació en ca- sones més vulnerables, dient que fanpel qual les quantitats eren desorbita- A la vegada, i més enllà de les actua- que només es podia sortir tal i com està sos de sortida de 15 dies, comunicada frau i estafa les persones que per-des. A la vegada, el deute feia que si cions judicials, l’actuació discrimi- establert per Real Decret, 15 dies cada a les oficines de l’Inem, un cop cada ceben una prestació per la qual hantenien dret a qualsevol nova presta- natòria per part d’algunes oficines de any i prèvia sol•licitud d’autorització. any cotitzat. I, en canvi, no perseguint alció no la poguéssin percebre fins que l’INEM, impulsada per una circular Mes enllà les conseqüències eren les - l’extinció de la prestació en casos veritables estafadors. I també, hi hano paguéssin la quantitat reclamada. interna, va portar a les persones im- que ja hem explicat. de sortida a l’estranger que comporti una gran discriminació a l’hora de ferTambé vam saber que aquest fet els hi migrades a organitzar-se i a fer actes La sentència però valora que igualar un canvi de residència, és a dir, per controls que no es veu reflectida ambva comportar conseqüències en la peti- i manifestacions de denúncia de la si- totes les sortides és una interpretació més dels 90 dies que determina la llei la resolució que hem analitzat.ció de qualsevol ajuda. tuació. molt restrictiva. Ja que un desplaça-En l’article, denunciàvem, que la peti- Doncs sembla que alguna cosa pot ment inferior a 90 dies no és equipara-ció del passaport no es feia a totes les haver canviat, i que les persones, que ble a un canvi de residència.persones per igual. No es feia a tots els encara, després de més d’1 any i mig, És a dir, les lleis i reglaments regula-perceptors i perceptores de la presta- continuen lluitant judicialment per dors preveuen, que el canvi de residèn-ció d’atur. Aquest requeriment es feia l’expedient que tenien obert, potser cia és causa d’extinció de la prestació.principalment a les persones immigra- podran fer aconseguir alguna cosa. Així, entre la sortida de 15 dies anualsdes, i en concret i sobretot, a les perso- Com dèiem, la recent sentència del autoritzada, que no porta cap conse-nes d’origent marroquí. Tribunal Suprem que resol un recurs qüència, a extingir la prestació perAquesta actuació, que sobretot, però de cassació en unificació de doctrina, qualsevol sortida que sigui de més deno només, s’havia detectat a les ofi- considera que en cas sortida del país, 15 dies, sense autorització, hi ha unacines de Vilafranca del Penedès, Te- mentre és percep la prestació, s’han de abisme. És més, considerar sortir mésrrassa, Viladecans, … és a dir, per tenir en compte la durada de la sortida. de 15 dies un canvi de residència, ésBarcelona i la seva província, venia Anem però a parlar del cas en con- del tot il•lògic.d’una instrucció que volia actuar con- cret. L’actor, perceptor de la prestació, La resolució posa una mica de seny iGener de 2013 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA Retalls de l’actualitat... … en aquesta crisi que és una estafa titat és només la “punta de l’iceberg” Redacció , que amaga una bossa de rendes del capital i plusvàlues de dimensions gegantines en mans dels accionistesLes ajudes que no tributen en l’IRPF, mentredirectes a la no retirin la seva participació. Per la seva banda, les grans fortunes evitenbanca suposen retirar els seus fons per no pagar al fisc.ja el 21% del Així mateix, els contribuents més be-PIB d’Espanya: nestants també han evitat tributar el gruix del seu patrimoni a l’IRPF, de-216.000 milions clarant com guanys de capital, el gra- vamen més elevat fins a la reforma ded´euros d´ajudes desembre de 2011 era del 21%, tot ipúbliques que el nou tipus màxim per a aques- tes rendes (27%) continua sent molt inferior al que suporten els assalariatsLa reforma constitucional aprovada pel seu treball, que va des el 24,75%per PP i PSOE imposa el pagament fins al 52%.del deute per sobre de les polítiques Aquesta desigualtat entre rendessocials pressupostàries públiques. baixes i altes també s’ha ampliat perLes ajudes directes de l’Estat espan- les successives pujades d’impostos,yol a la banca des que va començar les caixes d’estalvis, el que els va permetre, en la majoria dels casos, d’entrada 2.400 milions en capital públic i una part essencial del seu Més de 20 especialment en l’IVA i IRPF. Ala crisi-sense comptar les ja amortit-zades o altres que es podrien sumar, fusionar, tancar milers d’oficines, funcionament és que emetrà bons milions de aquestes s’han sumat les retallades aprovades en els últims dos anys i acomiadar bona part de les seves amb l’aval de l’Estat que lliurarà alscom els préstecs del Banc CentralEuropeu (BCE), comprometen a plantilles i. .. arribar al 2012 amb bancs-a canvi dels seus préstecs al persones viuen mig, que han impactat especialment en el poder adquisitiu de les rendesl’actualitat al voltant de 216.000 mi- uns balanços infestats de risc immo- biliari, amb els comptes de resultats sector promotor i actius immobilia- ris-perquè puguin obtenir liquiditat en situació de inferiors als 33.000 euros anuals, quelions d’euros, l’equivalent al 21%del producte interior brut (PIB) en vermell o molt pròximes a estar- immediata del BCE. Encara que el precarietat a engloben al 85% dels treballadors. ho i amb la seva viabilitat futura se- Govern vol que l’Estat sigui mino-d’Espanya.El sector s’ha beneficiat dels diners riosament compromesa. ritari al banc dolent, els bons estan l’Estat espanyol El 40% depúblics des d’octubre del 2008, quan Aquest panorama, empitjorat a pro- garantits i es consideren un ajut pú-la tempesta financera que va seguir pòsit pel Govern en obligar a rea- blic amb caràcter. La taxa de precarietat a l’Estat es- panyol, que inclou nuclis familiars la població litzar a tot el sector provisions per Finalment, resta comptabilitzar unaa la caiguda del banc d’inversió Le-hman Brothers va posar en escac a uns 85.000 milions d’euros per sa- partida incerta, associada a la venda amb ingressos conjunts iguals o in- espanyola feriors a 12.000 euros bruts anuals,l’economia i les finances mundials. nejar els actius tòxics del totxo, és el que va motivar, el juliol passat, la de les caixes per part de l’Estat. Les subhastes que ha realitzat fins ara el així com famílies sense ingressos, serà pobre enEn aquell moment es van arbitrardues mesures urgents per pal•liar la petició d’ajuda europea de 37.000 Banc d’Espanya per adjudicar les s’ha incrementat fins a arribar al 43,7% de la població, de manera que una dècada milions d’euros concedits a Bankia, entitats intervingudes o nacionalitza-falta de liquiditat.Es va crear el fons d’adquisició Catalunya Banc, Nova Galícia i el des han incorporat el que en el sector en l’actualitat afecta un total de 20,6 si continuen milions de persones, degut sobretotd’actius financers (FAAF), un siste- Banc de València , les quatre entitats nacionalitzades pel FROB. es coneix com un esquema de pro- tecció d’actius (EPA). Aquest instru- al repunt de l’atur, a la reducció de les mesuresma d’avals que va permetre a la bancacaptar 19.300 milions en els mercats, Entre els primers préstecs (mai re- ment és una mena d’assegurança que salaris i als ajustaments duts a terme pel Govern en els últims anys. Les d’austeritat tornats), les primeres injeccions cobreix al comprador d’una part dei que ja es va liquidar, i es va muntar rendes de les llars mileuristes es con- del FROB i les ajudes concedides les pèrdues d’una determinada carte- Les mesures d’austeritat i les retalla-un programa d’avals del Tresor, en- centren, sobretot, entre els assalariats per la Comissió Europea a BMN, ra de crèdits durant un temps deter- des socials aboquen un nombre cadacara vigent, i que a finals d’octubre que sumen 16 milions, seguits pels Liberbank, Ceiss i Caja 3, el res- minat, generalment deu anys. cop més gran de ciutadans a la po-passat recolzava emissions de deu- adults sense ingressos (2,9 milions) cat dels bancs ha costat de moment El major EPA de les cinc subhastes bresa i l’exclusió social. Aquesta éste del conjunt de la banca per valor i els autònoms (gairebé 1,7 milions). uns 52.000 milions d’euros als con- ha estat el de la CAM, que és també la principal conclusió de l’informede 76.200 milions d’euros. Però les L’elevada taxa de precarietat és di- tribuents espanyols. Precisament la major caixa rescatada. “Crisi, desigualtat i pobresa “ presen-majors partides i on es concentra el ferent en funció del lloc de residèn- aquesta mateixa quantitat, que re- El Sabadell, el seu comprador, es va tat per l’ONG Intermón Oxfam i quemajor risc per a l’Estat i, en conse- presenta al voltant d’un 5% del PIB garantir la cobertura de crèdits per cia de les persones que es troben en pronostica que al voltant de 18 mi-qüència, per al contribuent, són a les espanyol, és la retallada extra que 24.600 milions-gairebé tots ells del aquesta situació. D’aquesta manera, lions de persones, aproximadamentinjeccions directes de préstecs i ca- Brussel•les vol que l’Estat faci cada sector immobiliari-, que ja compta- amb el 53% i el 51% respectivament, el 40% de la població de l’Estat es-pital a les entitats financeres, d’una any, fins al 2030, perquè el seu deute ven amb provisions per 3.900 mi- Extremadura i Andalusia són les co- panyol, es trobarà en risc de pobresabanda, i al banc dolent, de l’altra. públic no es dispari fins al 130%. lions. Per tant, el risc net es reduïa munitats amb una major precarietat, i exclusió social d’aquí a una dèca-Entre el ja desemborsat i el que arri- A canvi de l’ajuda, aquestes entitats a 20.700 milions, dels quals el fons seguides de Múrcia (47,7%) i Galícia da, és a dir, el 2022, si es mantenenbarà en els propers mesos per amb- bancàries s’hauran de reduir entre de garantia de dipòsits (FGD) res- (47,7%). Per la seva banda, Navarra les actuals polítiques econòmiques.dós conceptes s’haurà regat a la part un 25% i un 40% i abandonar el pondria a un futur del 80%: 16.560 i el País Basc registren la menor pre- L’estudi ha analitzat la resposta a lesmés feble del sector financer amb sector immobiliari per limitar-se al milions. carietat de l’Estat, amb el 22,2% i el crisis de l’Amèrica Llatina i de l’estuns 120.200 milions. Milers de mi- negoci detallista i a donar crèdit a La resta d’EPA concedits ocasiona- 24,1%, respectivament. asiàtic les dècades dels 80 i 90 dellions d’euros per evitar (o retardar) les pimes a les seves demarcacions ran, previsiblement, fallides molt in- Els rendiments del treball dels assala- segle passat i la desigualtat i pobresala fallida d’entitats concretes. d’origen. Brussel•les, a més a més, feriors. El del Banc de València, per riats i autònoms no han deixat de cau- que van generar, comparant-les ambEn el primer d’aquests apartats imposarà als seus clients que s’hagin exemple, només cobreix una cartera re, mentre que, per contra, les rendes les polítiques d’austeritat i retalladess’emmarca l’activitat del Fons de enganxat els dits amb les preferents de 5.500 milions i el Banc d’Espanya altes han invertit gran part del seu ca- socials que es porten a terme avui enReestructuració Ordenada Bancària o el deute subordinat pèrdues per va- calcula que la pèrdua esperada no pital en diferents instruments com les dia a diversos punts d’Europa, remar-(FROB), creat el juny del 2009, pocs lor de 2.000 milions. serà superior als 600 milions d’euros. SICAV, societats patrimonials i altres cant que el model d’austeritat centratmesos després de la intervenció de Els fons europeus han propiciat que Unnim va ser traspassada al BBVA instruments d’inversió per reduir o en la reducció del dèficit i el saneja-Caixa Castella-la Manxa (CCM) per la factura es dispari per la imposi- amb un EPA que podria impactar al eludir els pagaments al Fisc. De fet, ment de la banca mitjançant la injec-propiciar la reestructuració del sec- ció de la troica-BCE, Fons Monetari FGD amb altres 1.000 milions, men- Hisenda perd anualment prop de 300 ció de fons públics finançats a costator. Les participacions preferents i Internacional (FMI) i Unió Euro- tre que CCM i CajaSur podrien afe- milions d’euros per la baixa tributa- d’un deute desorbitat, no genera crei-després l’entrada directa al capital pea-de crear un banc dolent, batejat gir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 ció de les societats d’inversió, que se xement ni feina, sinó tot el contrari.van regar amb milers de milions a com Sareb. La societat requereix milions més. situa en només un 1%. Aquesta quan- L’estudi considera que les mesures14 Gener de 2013
  • 16. TREBALL-ECONOMIAque s’apliquen a dia d’avui a l’Estat incloure les prestacions assistencials, dones soles i dones immigrants amb manera que el SOC té 32.712 usuaris que es queden curtes, la realitat enca-espanyol són les mateixes que van entre les quals s’inclou l’ajuda dels dificultats de parlar català o castellà, més que fa un any, tot i que la realitat ra és més dura.crear grans bosses de pobresa i des- 400 euros, en els primers 9 mesos joves de famílies desestructurades; és encara més crua del que constatenigualtats enormes a l’Amèrica Lla- de 2012 tan sols estaven cobertes el persones hipotecades, persones poc els números oficials, que provenentina. De fet, amb l’actual espiral de 24,1% de les persones en situació qualificades; administratius i investi- del Ministeri de Treball. La crisi dispara lamenor creixement econòmic, sortidamassiva de capitals, deute cada cop d’atur segons l’Enquesta de Població Activa. El percentatge ha passat des gadors. Per això, el CTESC recomana la pro- En primer lloc, aquestes xifres no in- clouen els aturats que fan cursos de desigualtat socialmés car i una reducció brutal de del 42,5% en 2007 fins a tot just el tecció a persones amb risc de pobresa, formació. A més, hi ha molts immi- a Catalunyales polítiques públiques essencials, 26,6% el 2011 i el 24,1% en els nou encara que tinguin feina, millorar els grants que es donen de baixa de lesl’Estat espanyol ja lidera el nivell de primers mesos de 2012. instruments per lluitar contra aquest llistes del SOC no perquè trobin fei- L’esclat de la crisi ha disparat la des-desigualtat. Segons destaca el col•lectiu IOE, risc i garantir la cobertura de les ne- na, sinó perquè marxen del país arran igualtat social al Principat, de maneraEl document d’Intermón planteja aquest 48’5% sense cobertura suposa cessitats bàsiques, a més de millorar de la falta d’esperança de trobar-ne. que la diferència entre la renda acu-alternatives per revertir la situació, el màxim de persones en nombres ab- l’eficiència de les polítiques actives Catalunya ha tancat el 2012 amb mulada per les classes més benestantscom ara recaptar amb justícia, blindar soluts en aquesta situació: 2.776.000. d’ocupació. 125.216 afiliats menys a la Seguretat i les més desfavorides no han fet altraels drets socials i enfortir la demo- No obstant això, en termes relatius la Social. cosa que augmentar. Segons l’estudicràcia. Per fer-ho, es planteja lluitar major taxa de desocupats i desocupa- Darrere de les grans xifres se “Crisi, trajectòries socials i educa-contra l’evasió i els paradisos fiscals i des sense cobertura es va donar en el L’any 2012 acaba n’amaguen d’altres que són tant o ció”, elaborat per la Fundació Bofill,establir una fiscalitat progressiva queincorpori una taxa a les transaccions període entre 1995 i 1999, quan va arribar a superar el 60%. Entre qui a Catalunya més preocupants, com ara les 210.420 mentre que fins al 2008 les desigual- tats socials a Catalunya s’havien persones que han esgotat totes lesfinanceres internacionals que ser- perceben algun ingrés són més les amb 32.712 prestacions, un 32%, i que ja només mantingut dins la mitjana europea,veixi per lluitar contra la pobresa tant prestacions assistencials (1.560.000) ara ja són força més accentuades, totdomèstica com internacional. que les contributives (1.377.000), in- noves persones disposen dels estalvis o de la xarxa familiar, o el poc dinamisme de la i que encara no arriben al nivell delUn terç dels 23.000 sense sostre de forma IOE. La taxa de cobertura assistencial desocupades contractació, el motor del mercat la- conjunt de l’Estat espanyol. El 20% de la població més rica acumula 5,8 boral. Per exemple, encara que l’aturl´Estat espanyol, van perdre la seva s’havia vist afectada també des de Tot i que la campanya de Nadal pro- ha baixat un 0,8% –5.135 treballa- cops més renda que el 20% més po-casa l’any 2012 2007. Després d’una baixada de gai- voca la reducció més gran del nombre dors– al desembre, la millora no s’ha bre, mentre que la mitjana europea rebé deu punts (del 35% el 2007 al traduït en un augment del nombre de està per sota de 5 i a l’Estat espanyol d’inscrits a les oficines del SOC delsUn terç dels sense sostre van per- 25,5% el 2009), aquest percentatge contractes, que ha baixat un 13,7% s’enfila fins a 6,8. Al Principat, el últims tretze desembres, la desocupa-dre la seva llar el 2012, el pitjor va arribar a pujar al 33,9% després respecte del novembre i gairebé un 2005 aquest índex se situava en 4,75 i ció anual es dispara un 5% el 2012fins ara de la crisi econòmica que que el Govern de José Luis Rodrí- 10% si ho comparem amb les dades les darreres dades analitzades són del i la contractació i l’afiliació cauen.es va instal•lar fa quatre al país. Se- guez Zapatero introduís l’ajuda dels d’ara fa un any. Els 23.000 contractes 2010, de manera que la desigualtat a Pels sindicats és una mostra clara delgons les dades de l’Institut Nacional 400 euros. No obstant això, aquest menys registrats al desembre demos- dia d’avui podria ser encara més ac- fracàs de la reforma laboral aprovadad’Estadística (INE), a Espanya hi ha percentatge ha anat baixant al 30% centuada. La vulnerabilitat apareix pel govern del PP i de les polítiques tren que la reducció de l’atur no ésactualment gairebé 23.000 persones el 2011 i al 27% en els nou primers més lligada al sexe (és superior a les de retallades als serveis públics. deguda a la creació d’ocupació, sinóviuen al carrer. mesos de 2012. dones), l’edat (avança en les persones El 2012 ha estat un any molt dur a la no renovació de la demanda i aEl nombre real, però, podria ser supe- més grans) i al nivell educatiu que no en matèria laboral i les dades aju- l’esgotament de les prestacions.rior, ja que aquest recompte es basa pas a l’origen social dels individus.en els majors de 18 anys que han pas- El nombre de den a certificar-ho: actualment hi ha Encara que l’atur no baixava tant a Per capgirar la tendència i evitar que 646.956 persones inscrites al Servei Catalunya en un mes de desembre dessat per centres assistencials en mu-nicipis de més de 20.000 habitants. llars catalanes d’Ocupació de Catalunya (SOC), la de feia 13 anys, millora que es repe- Catalunya continuï com un dels paï- sos europeus amb una desigualtat so-D’aquestes gairebé 23.000 persones que no reben cap xifra més alta des que se’n té cons- tància estadística, el 1996. Tot i que al teix al conjunt de l’Estat, això tampoc ha evitat que l’Estat espanyol tanqués cial més marcada, l’estudi advoca persense llar, un 32 per cent va passar destinar més recursos a les polítiquesa engrossir el col•lectiu l’any 2012, tipus d’ingrés desembre el nombre de desocupats ha el 2012 amb xifres rècord: quasi un socials i educatives i aturar les retalla- baixat lleugerament gràcies a la cam- 10% més d’atur o, el que és el mateix,en quedar sense casa. I d’ells, el 45per cent va perdre la seva llar després s’ha duplicat des panya nadalenca, l’atur s’ha enfilat 4.848.723 desocupats, només comp- des a l’ensenyament públic i destinar més professorat i beques als centresd’haver quedat sense feina, en un de l’inici de la entre el gener i el desembre un 5%, de tant els oficials. Darrere de les xifres, més vulnerables, entre d’altres.país on la taxa d’atur supera ja el 25per cent. El 80 per cent dels sense sos- crisitre són homes. I més de la meitat deltotal són persones menors de 45 anys. El nombre de llars catalanes que noCatalunya és qui n’acumula el major reben cap tipus d’ingrés, ni de tre-nombre, un 21,3 per cent, seguida ball ni subsidis per atur o pensions,de la Comunitat de Madrid (15,4 per s’ha duplicat des de l’inici de la crisi,cent) i Andalusia (13,1 per cent). passant de 57.000 el 2007 a més de 118.500 el 2011, segons dades del in- forme del Consell de Treball Econò-El 48% de les mic i Social de Catalunya (CTESC).persones en L’informe avalua el risc de pobresa relacionat amb el mercat laboral isituació d’atur no conclou que el nombre de llars en què tots els seus membres estan en aturté cobertura de s’ha multiplicat per cinc entre 2007 icap tipus a l’Estat 2012 , i per tres i mig els que el prin- cipal sustentador de la família no téespanyol feina. Sobre el risc de pobresa - situa- ció transitòria-, l’informe apunta queLa taxa de cobertura de les pres- els aturats tenen una taxa del 30%, atacions contributives ha baixat en diferència de les persones ocupades ,26 punts des del 2007, segons una que és del 13,7%. També determinacomparativa elaborada pel col•lectiu que des del 2010, les llars amb fillsd’investigació social IOE. dependents -en edat de treballar peròLa cobertura d’atur s’ha anat dete- aturats- el risc de pobresa s’ha dispa-riorant segons s’aprofundeix la crisi rat fins al 59%, enfront del 6,9% deeconòmica provocada per les políti- les llars sense fills dependents. Enques d’austeritat. Segons ha destacat el conjunt de la Unió Europea (UE),el col•lectiu IOE d’investigació social segons dades de l’Eurostat recollidesa partir de dades de l’Institut Nacio- per l’informe, Espanya està entre elsnal d’Estadística, en els nou primers països amb una taxa de pobresa a lamesos de 2012 la taxa de cobertura feina més alta, 12,7% enfront de lade les persones en situació d’atur va mitjana europea del 8,5%, només su-descendir fins al 51%: el 48’5% de perada per Grècia i Romania.les persones aturades no percebien L’estudi remarca un elevat risc decap tipus de prestació, mentre que al pobresa entre la població ocupadatancament de 2007 el percentatge de següent: autònoms, contractats tem-persones sense cobertura era del 23%. poralment o amb jornada parcial, tre-El percentatge és encara pitjor si balladors del sector immobiliari, de las’exclouen les ajudes no contributi- construcció, l’agricultura i la pesca.ves, aquelles que el Govern conce- Els perfils més vulnerables que retratadeix de forma discrecional i que bene- l’informe són homes d’origen immi-ficien fonamentalment als desocupats grant de més de 45 anys que nomési desocupades de llarga durada. Sense han treballat en un tipus d’ocupació;Gener de 2013 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Àngel Bosqued Tapia, Secr “Lluita al carrer i difusió d’idees surtin un dia o més al carrer per deixar tant ni pot existir sola si estem en unaTxema Bofill i Joan M. Rosich clar que s’ha arribat a un punt de no organització anarcosindicalista. retorn, que s’ha recuperat la confiança en què l’acció militant continuada pot - Quines mobilitzacions i ac-Àngel Bosqued Tapia, sóc nascut canviar la situació i que la patronal i els cions en perspectiva destaca-a Barcelona el 1957. Pare d’una polítics entenguin que funcionar única- ries?filla ja emancipada, d’una altra ment amb el criteri de benefici econòmic Hem passat una tardor i entrada d’hivernque sempre tindrà quatre mesos comporta, a la fi, la destrucció del teixit prou moguda com per tenir ara mateixi d’un fill de nou anys. Company productiu, a l’igual que les retallades grans noves mobilitzacions a la vista.de la Maite. en matèria social comporten la deses- Però sí és veritat que s’estan prepa-Vaig començar a treballar als 17 tructuració i la pèrdua de valors morals rant dinàmiques de treball molt àmpliesanys, com a meritori; desprès i ètics. I que, en aquest punt, amb tot contra la pujada del transport a la ciutatvaig fabricar mantega i repartir perdut, ni ells fan por ni la policia serà de Barcelona, contra la privatització debutà, vaig treballar a la Borsa i prou. És per això que la CGT ha de tre- l’aigua o la sanitat a nivell de Catalun-a un despatx d’advocats, sem- ballar cada dia, ja mateix perquè, quan ya com també per la recuperació d’unapre com a auxiliar. Des de fa 32 torni a existir una convocatòria, la feina escola i universitat que no sigui fàbricaanys treballo en una companyia preparatòria, conscienciació, logística, de mà d’obra sinó d’individus amb va-d’assegurances. No sé explicar consignes, participació, alternatives, ... lors col•lectius i amb esperit racionalistaacudits, però tinc molt sentit de estiguin preparades. Cada dia és un pas i creador. O la PAH, o l’antifracking, ol’humor. Sempre he cregut que endavant cap a la Vaga General, si és l’antirepressiva, ...“qui perd els orígens, perd iden- que les coses no canvien. Definíem aixòtitat” i, per això, em vaig incorpo- com una “Vaga en General”. - Des de la CGT es promou querar a la Fundació Salvador Seguí els manifestants promoguinfa 25 anys i crec que la memòria - La vaga indefinida és una pancartes pròpies, expres-històrica col•lectiva és vital. Crec utopia? sions pròpies, creatives, rei-en la perseverança i l’esforç de Segurament sí, però no em fa proble- vindicatives, festives, punts deles persones per a construir una ma que ho sigui. En definitiva són les trobada i discussió, etc?organització, però perquè aques- utopies les que ens alimenten cada dia No a tot arreu, però sens dubte ho hau-ta sigui transformadora cal tam- per continuar treballant cap a un món ria de fer. Els eslògans tancats, fabricatsbé formació individual i projecte llibertari. En qualsevol cas no ha de ser des del comitè executiu, el soviet o elcol•lectiu. un objectiu immediat, la lluita de cada líder van contra els nostres principis an- dia hauria de fer innecessària la con- tiautoritaris. Sempre és més plaent ma-- Quants mesos portes de Se- vocatòria de Vaga i, si cal fer-ne més, nifestar-se amb música viva, amb pan-cretari General de la CGT de aquestes haurien de ser cada vegada cartes amb frases noves i originals, ambCatalunya? més àmplies en la seva durada i en la gent somrient i creativa que anar com aDes del 30 de juny de 2012, ara fa gai- seva extensió participativa; si això no convidats de pedra a la processó que unrebé set mesos. triomfa, caldrà la vaga indefinida. Però, altre t’ha fabricat. Això explica en bona certament, arribar aquí voldria dir que mesura perquè cada dia determinades drets laborals i socials malgrat de la seva empresa per muntar-ne una- Fes una valoració de tot portem molt de temps en conflicte i que convocatòries territorials o sectorials te- les mobilitzacions i vagues altra al Marroc.aquest temps com a Secreta- hi ha massa gent treballant com esclaus nen poc èxit i han d’anar a arreplegar-se dels sindicats. Com ho valores,ri General. Com t’has trobat o desocupats com a escombraria. amb d’altres. què es pot fer? - Hi ha democràcia directal’organització? El govern retalla allò que qui té el poder i autogestió a la CGT? QuèLa CGT de Catalunya està forta en la - Com valores la passivitat i - Hi ha alternativa a la banca econòmic li demana. De vegades, els es pot millorar en aquestsseva presència a les empreses, clara en manca de reacció dels sindi- privada i als rescats dels go- governs tenen un cert caire social i fre- àmbits fonamentals per aels mètodes de lluita i en els conceptes cats institucionals després de verns a la Banca? nen una mica aquestes ànsies, actual- l’anarcosindicalisme?a defensar però massa enfeinada en la vaga general del 14N? Alternatives a aquest sistema banca- ment la correlació de forces és mons- Mai serà prou, però si que n’hi ha mol-el dia a dia com per poder planificar La valoració de la feina d’aquests sin- ri? Sí, hi ha diverses propostes a tot el truosament favorable al capital. Només ta tot considerant la realitat que som.tasques i plantejar reflexions sobre el dicats s’ha fet clarament en moltes món: microcrèdits, banca ètica, banca hi ha un camí: enfrontar-s’hi amb una L’autogestió real l’hem de recuperar itreball que fa i propostes teòriques de ocasions i des de fa massa temps: pública (que no nacional), cooperatives mà a les retallades i amb l’altra construir treballar molt encara.creació d’alternatives. col•laboració amb el sistema. De tant de crèdit, bancs mutuals, ... són realitats teixit sindical, social i alternatiu. menjar a la taula dels amos, les cúpu- existents, cada una amb una limitació o - Quins són els problemes- Per a quan una nova vaga ge- les i els buròcrates d’aquests sindicats, un “però” ideològic, malgrat això viables - La CGT i altres organitza- més importants avui dintre deneral i vagues conjuntes amb s’han arribat a creure que ells formen econòmicament dins d’un sistema no cions i moviments socials la CGT? I quines les alternati-altres sindicats europeus? part de la salvació dels cambrers que capitalista, moralment molt més accep- estan en el punt de mira dels ves?És una cosa que ha de ser la pròpia els hi posen el plat a taula. tables i socialment més justes. La causa Mossos? Què en penses? La feina reivindicativa se’ns menjaCGT qui decideixi, jo no tinc la capacitat final, òbviament, fóra la desaparició del De joves cridàvem allò de “dissolució molt de temps, moral i energies i ensorgànica per decidir això. De tota mane- - La mobilització permanent diner com a valor suprem. dels cossos repressius”. Era contra els queden poques forces per ser actiusra, la meva opinió és que el regust que que promou la CGT, en què Alternatives als rescats? Rescatar la grisos. Més tard vam dir que tant feia en creació de projectes o de realitats.van deixar les convocatòries del 29M, consisteix? Banca és rescatar els “Botins”, els seus que la policia parlés en català, reprimi- D’altra banda, som una organització de31O i del 14N determina la necessitat D’una banda està el que anomenem llui- amics i a qui, com ells, tenen milions en ria igual tot defensant a qui li paga. Avui persones i massa vegades acabem re-d’arribar d’una vegada a aconseguir una ta al carrer, la defensa concreta de drets accions bancàries i d’empreses. Està hem de tornar a dir que el camí no és produint en els nostres comportamentsVaga General que realment provoqui un i contra la repressió. D’altra banda està clar que l’alternativa és rescatar els la repressió sinó l’educació i la justícia i dinàmiques, models que critiquem.canvi de tendència en el procés de pè- la difusió d’idees, la creació de pensa- aturats, les persones desnonades, els social. Els Mossos fan la feina que els L’alternativa, sempre, està en la forma-rdua de drets laborals i socials que pa- ment, fer que la gent cregui en ella ma- mileuristes ... tots aquests diners, po- hi encomanen i, en aquesta societat ció moral i ideològica, sense adoctrina-tim. No es tracta d’aconseguir la caigu- teixa com a eina de transformació. La sats al servei de les persones ajudarien, real i podrida, de vegades, no s’ha de ment. I també, sens dubte, en l’augmentda d’un govern, ni pretenem que la VG primera ens la determina la realitat exis- sens dubte i amb un punt de vista mera- negar que ajuden; però hi ha peces com de militància derivat d’un incrementpermeti la instauració d’un nou procés tent i és la resposta a l’agressió, la se- ment economicista, a millorar la capaci- la BRIMO que només poden tenir una d’afiliació conscient.constituent per instaurar un parlament gona és el futur, l’esperança i l’objectiu tat de compra i a l’activitat econòmica ge- funció i aquesta mai no llença gasosd’esquerres. real. Ambdues han de caminar sempre neral. I, sota un punt de vista d’economia a casa dels Millet ni dispara bales de - Quins són els punts forts queLa nostra fita seria que un nombre i, de vegades, una va més ràpida que social, és més distributiu i equitatiu. goma contra el cotxe de l’evasor fiscal destacaries de la CGT avui?determinant de persones, indepen- l’altra, però mentre siguem en aquesta ni tira avall la porta del patró, molt pa- La combativitat, la diversitat de la sevadentment de si són treballadores o no, societat cap de les dues és més impor- - El govern segueix retallant triota català ell, que provoca la fallida presència gairebé en totes les lluites la-16 Gener de 2013
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... retari General CGT Catalunya s, eines per a la transformació” borals i socials i les ganes i confiança a individus; de vegades però, és inevi- de tècnica informàtica, però amb la vo- federació. que, malgrat tots els desànims i fracas- table. Aleshores aquesta delegació ha luntat de ser aviat al 100%. Hi som allà > LES FRASES... sos, continuem tenint en la transforma- de ser del mínim possible de capacitat perquè ens va semblar una molt bona - El teu lema de vida ció social. de decisió, pel mínim temps possible i idea i una excel•lent forma de compartir No en tinc. Cada dia les situacions són amb el màxim control. I no per descon- el coneixement i la cultura i posar-la a noves i cal afrontar-les amb planteja- - Creix l’afiliació de la CGT? fiança o per creure que tots ens corrom- l’abast de moltíssima gent. ments particulars. Això sí, penso sovint S’afilien precaris, immigrats, prem, sinó per convenciment de què el en el que em deien a l’escola: al pati aturats, joves? col•lectivisme llibertari és un excel•lent - Uns llibres i autors que ens només es queda quiet qui està malalt i a Segueix la tendència de créixer lenta- model de societat. recomanis classe tots som savis. ment i continuadament. Estem satisfets Com autors, em surten ara Orobón Fer- perquè anem diversificant per sectors - Està en crisi el sindicalisme? nández, Félix Carrasquer o Benguerel - Com vares esdevenir anarco- de producció, territoris, gènere i edat. I els sindicats revolucionaris? entre els del segle passat i Michel On- sindicalista? Personalment, estic força esperançant Segueix tenint sentit organit- fray, Daniel Pennac o Tomás Ibáñez a Tot just fer els 18 anys vaig anar a viure que el grup del Jovent Llibertari així zar-se en un sindicat o és una l’actualitat. Com a llibres, l’Escola de a Nou Barris (Barcelona); allà hi havia com les dones esdevinguin un motor forma d’organització que s’ha Rebel•lia (Seguí, és clar), Les Ruïnes l’Ateneu Popular en plena construcció important. quedat desfasada davant al- de Palmira (Volney) o 10 Tesis sobre el (gràcies a la destrucció veïnal de la tres fórmules organitzatives? Anarquismo (García Moriyón). planta asfàltica), el bar “els Propis”, gent - En què esteu treballant ac- Continua tenint tot el sentit sindicalitzar- del PCE-ML, la ORT, el PTE, ... i la CNT tualment en el Secretariat Per- se donat que la lluita laboral per un - Com valores els mitjans de encara no legal. Aquests últims em van manent? Com funcioneu? treball digne, ben remunerat i ecològi- comunicació de la CGT (Ca- engrescar. Som 10 persones, de les quals dues no cament i socialment sostenible continua talunya/Papers, els diferents tenen hores sindicals, un és aturat i un està prejubilat. La resta compaginem la viva. De tota manera, és obvi que els actuals sistemes d’organització del tre- Webs, Twitter, Facebook,...). Com valores el treball que - Si Madrid i els mercats ens fessin el favor de deixar-nos “La lluita al feina remunerada amb la sindical. Fem ball, la globalització de la producció i els s’està fent des de l’Equip de decidir, votaries independèn- carrer, la di- reunions cada 7 o 15 dies, en funció de nous sistemes de relacions laborals fan Comunicació, què es pot mi- cia? les circumstàncies i tractem d’entrar a necessari que repensem els mètodes llorar? Si votés, seria perquè algú m’ofereix un fusió d’idees fons dels temes quan no hi ha unanimi- tat per tal d’arribar a posicions de con- de lluita i les alternatives al sistema in- dustrial. També els lligams amb la socie- Crec que tant tota la part digital com l’edició del Catalunya en paper són un nou país sense estat ni polítics profes- sionals. i la creació sens. Tenim clar que som un òrgan de tat i amb els moviments socials obliguen gran exemple de molt bona feina, de- de pensa- gestió que no executiu. Confiem en què a adaptar l’estructura interna clàssica; dicació i entusiasme. I els resultats em - Unes paraules als militants, anar creant grups de treball com gè- però això no ha de ser problema pel plauen i la difusió i els lectors ho refer- afiliades i simpatitzants de la ment han nere, aigua, serveis públics, economia social, ... pot aportar a la CGT el grau corrent anarcosindicalista que mai s’ha pensat com una part tancada en si ma- men. La part digital ha ajudat moltíssim en tasques de solidaritat i de compartir CGT i als lectors i lectores del Catalunya/Papers de caminar de creació de propostes i projectes que teixa del procés revolucionari. lluites, més enllà de la mera comuni- Ja n’he dit moltes, no? No defalliu en sempre jun- necessita. Això, junt amb la recuperació cació; el paper ajuda a aprofundir en l’intent de transformar aquesta societat. d’activitat en alguns territoris i procurar - Com veus les privatitzacions els fets que han passat i a mantenir I no sigueu perfectes, ni immaculats, ni tes. De vega- una certa homogeneïtat d’acció. d’aigua, llum, salut, educació, que generalment són espolis l’intel•lecte en funcionament per les opi- nions o temes que s’hi exposen. Al meu sense contradiccions, però no deixeu de ser mai igualitaris i antiautoritaris. des, una va - Com veus les divisions din- dels béns públics pels corrup- entendre al grup de comunicació li que- més ràpida tre l’anarcosindicalisme? Com tes de sempre? da una assignatura pendent: fer arribar - Un desig per aquest any 2013 estan les relacions entre CGT i Ho respons ja perfectament a la teva a la premsa escrita de difusió massiva Igualtat, Llibertat, Fraternitat. I molta que l’altra, les dues CNT i altres sindicats anticapitalistes? pregunta. És immoral que aquests ele- ments fonamentals per a la construcció les noticies i els comunicats de la Con- Salut! però mentre Les divisions mai no són positives sinó d’una societat es converteixen en mers siguem en és per a l’enemic. Entre CGT i CNT el productes mercantils, més encara quan procés de respecte mutu és creixent, en el producte original ens el dóna la na- aquesta so- general, i la possibilitat d’accions con- juntes cada dia més probable i visible. tura de manera, diguem-ne, gratuïta. Privatitzar l’educació fa que l’evolució cietat cap és Amb els altres sindicats anticapitalistes mental sigui un objecte de consum i més impor- les relacions fluctuen i depenen molt control social. dels sectors on coincidim. La meva vo- tant ni pot luntat és sempre de col•laboració. - La biblioteca de la Fundació Salvador Seguí com està? Es- existir sola si - Com estan les relacions amb teu dintre la Xarxa de Biblio- estem en una els moviments socials i demés teques Socials? Quin treball grups llibertaris, en un context esteu fent? On anirà a parar la organització com l’actual en què les reta- llades ens afecten a tots i cal Biblioteca? Fa un any vam decidir començar a po- anarcosindi- anar junts? sar en caixes tot el nostre material, per calista que Amb els moviments socials la relació no anar amb presses quan s’iniciés el, pràctica i gairebé quotidiana funciona aleshores, imminent trasllat de local de vol fer que molt correctament; amb els grups lliber- taris funciona millor l’afinitat d’idees que la CGT de Barcelona i Catalunya. El temps ha passat i tot just ara sembla la gent cre- no la feina pràctica conjunta. que el dia s’acosta. Massa temps per gui en ella a un centre de documentació. Malgrat - Què penses de la lluita elec- tot, hem continuat treballant per atendre mateixa com toral i de confiar lluites a re- presentants? És una opció consultes com hem pogut i mantenim l’esperança de poder oferir una millor a eina de vàlida avui o una opció que atenció a la nova seu. Estem, efecti- transforma- minva la lluita directa dels tre- vament, a la Xarxa de Biblioteques So- balladors? cials, havent passat només una petita ció” Tota delegació ens fa perdre paper com part del nostre catàleg per qüestions Gener de 2013 17
  • 19. SENSE FRONTERES El zapatisme vol seguir lluitant Companyies israelianes i multinacionals s’enriqueixen amb qui resisteix produint a les colònies il·legals dels territoris des de baix i a palestins ocupats i construint el mur de l’apartheid l’esquerra Quan l’ocupació de Palestina esdevé un negoci suculentMés de 40 empreses amb interessos a casa nostra se’n beneficien Marc Font - tant per ciutats de desenes de milers tenen delegacions o fàbriques pròpies. Setmanari Directa d’habitants, com Ariel o Moodin Ilit, com per petits nuclis amb només al- Beneficis tacats gunes desenes de cases. En qualsevolD cas, estan proveïdes de serveis, fet que No hi ha dades sobre les importacions iverses companyies israelianes obre la porta a explicar el component que arriben als Països Catalans des de i moltes grans multinacionals econòmic de l’ocupació, un factor les colònies israelianes ni de les ques’enriqueixen produint a les colònies sovint oblidat en les anàlisis sobre el ho fan al conjunt de l’Estat espan-hebrees il•legals dels territoris ocu- conflicte palestinoisraelià. “És fona- yol (on el total de les importacionspats, espoliant-ne els recursos natu- mental entendre que hi ha moltíssimes hebrees va ascendir a 772 milionsrals i construint el mur de l’apartheid i companyies que fan un munt de diners d’euros l’any passat, segons dades depunts de control militar. Moltes d’elles gràcies a l’ocupació i no parlo única- l’ambaixada israeliana). Una vintenasón presents als Països Catalans, on ment d’aquelles que tenen fàbriques a d’acords i convenis bilaterals facilitenvenen productes i tenen fàbriques o les colònies, sinó també d’empreses el comerç entre els dos estats i no hidelegacions pròpies. de construcció, de serveis, de segu- ha cap normativa espanyola que im-Nombroses resolucions del Consell retat i un llarg etcètera”, exposa Esti pedeixi l’arribada de productes provi-de Seguretat de les Nacions Unides Micemacher, membre de la Coalició nents dels assentaments il•legals. Aixòhan subratllat la il•legalitat de les de Dones per a una Pau justa (CWP, permet que, als comerços catalans,colònies israelianes a Jerusalem Est sos a les colònies. A més, 22 ONG van d’acomiadaments. La multinacional en anglès).L’ONG, amb seu a Tel Aviv trobem tes d’Adanim (que produeix ai Cisjordània (territoris palestins ocu- presentar l’informe Comerciant amb nord-americana és propietària d’EDS i que aplega dones jueves i palestines, la colònia cisjordana d’Ofra), fruites ipats) i als alts del Golan (territori sirià la pau: Com Europa ajuda a mantenir Israel, contractada per l’exèrcit hebreu va endegar el projecte Who Profits verdures de Mehadrin (amb horts alssota domini hebreu). S’emparen en els assentaments israelians il•legals, com a proveïdora del Sistema Basel, from the Occupation (Qui guanya alts del Golan i a la vall del Jordà),l’article 49 de la Quarta Convenció de que reclama la prohibició de les im- un sistema biomètric automatitzat de amb l’ocupació) el 2006 i, actualment, objectes de plàstic de Keter (amb fac-Ginebra, que estableix que el “poder portacions de béns provinents de les control d’accés per als treballadors i ja ha documentat més de 600 empre- tories a l’assentament de Barkan) o jo-ocupant no deportarà ni transferirà colònies, que ascendeixen a 230 mi- les treballadores palestines, amb re- ses que treuen rèdits econòmics de la guines de Tip Top Toys (que també fa-part de la seva pròpia població civil al lions d’euros anuals, als països de la coneixement facial i a través de les presència israeliana a Jerusalem Est, brica a Barkan).La petjada econòmicaterritori que ocupa”. El juliol de 2004, UE. mans, que està instal•lat en nombro- Cisjordània, Gaza i els alts del Golan. de l’ocupació de Palestina a casa nos-el Tribunal Internacional de Justícia sos *check-points, tant a Cisjordània N’hi ha de tot tipus: des de les que tra és molt més àmplia. Empreses comva emetre una sentència en la ma-teixa línia. Però ni les resolucions ni produeixen productes frescos als terri- Bobcat, Caterpillar, Hyunday o Lie- Les set empreses que com a Gaza. També proveeix d’altra toris ocupats, fins a les que n’exploten tecnologia l’exèrcit israelià i elsla sentència ni tampoc les nombroses bherr, que participen en la construcció treuen més suc als ajuntaments de les colònies d’Ariel els recursos naturals, com l’aigua o els del mur de l’apartheid, en la demoliciódeclaracions que fan des de fa anys di- minerals, passant per les que es dedi- de cases palestines o en l’aixecament assentaments i Modi’in Ilit, dues de les més gransrigents de la UE i, fins i tot, dels Estats que hi ha. quen a la construcció de les colònies i de check-points (controls militars), te-Units censurant les colònies no han - CEMEX: Material per a la cons- de l’anomenat mur de l’apartheid que nen delegacions als Països Catalans;aconseguit que es desmantellin. Més trucció de check-points i colònies - Caterpillar: La maquinària impli- divideix Cisjordània, al control de la una companyia vinculada a Orangeaviat ha succeït el contrari, els assen- cada en l’operació ‘Plom Fos’ població palestina o, simplement, les té antenes i infraestructures de tele-taments no han deixat de créixer, fins Readymix Industries és la filial is- que proveeixen de serveis les persones comunicacions a Cisjordània i els altsal punt que, ara, ja hi resideixen més raeliana de Cemex, la multinacional Els bulldozers de Caterpillar, la prin- que viuen als assentaments il•legals. del Golan; Siemens fa negoci amb lade 600.000 persones (340.000 a les mexicana que produeix ciment i altres cipal fabricant del món de material i Almenys una quarantena d’aquestes construcció d’un tren d’alta velocitatmés de 120 colònies de Cisjordània, materials per a la construcció. A banda maquinària per a la construcció, van empreses també tenen interessos als que creuarà territori palestí; empre-265.000 a les 26 de Jerusalem Est i de comptar amb quatre plantes a co- ser utilitzats per l’exèrcit israelià du- Països Catalans, ja sigui perquè hi ses de tecnologia implicades en el20.000 a les 32 dels alts del Golan). lònies de Cisjordània (Atarot, Ariel, rant l’operació Plom Fos contra la venen els seus productes o perquè hi mur i en els check-points proveeixenEl mapa dels assentaments està format Mevo Horon i Mishor Edonim) i una Franja de Gaza que, entre el desembre l’exèrcit espanyol... I podríem conti- als alts del Golan (Katzerin), la com- de 2008 i el gener de 2009, va suposar nuar enumerant exemples de negocis, panyia fa negoci amb la construcció l’assassinat de 1.400 persones palesti- no precisament ètics, que reporten uns de check-points, la tanca de segure- nes. A més, una màquina de la mul- beneficis tacats de sang. tat del pont de Gilo (Cisjordània), el tinacional nord-americana –que va tramvia de Jerusalem (que connecta ingressar més 47.000 milions d’euros Crides al boicot als la ciutat amb diversos assentaments) l’any passat– va aixafar i matar béns de les colònies i la pròpia edificació de les colònies, l’activista Rachel Corrie l’any 2003. on aporta diversos elements. Als Paï- Caterpillar, que ven els seus productes Impulsada el 2005 per més de 170 sos Catalans, Cemex compta amb 35 a través de Finanzauto a Lleida, San- organitzacions, la campanya de Boi- plantes que fabriquen ciment, formi- ta Perpètua de Mogoda i Xiva, també cot, Sancions i Desinversions (BDS) gó, àrids o morter. El 2011, va facturar aporta maquinària per la construcció a l’Estat d’Israel mentre mantingui més d’11.500 milions d’euros. del mur que divideix Cisjordània, per l’ocupació de Palestina és, proba- la línia de tren d’alta velocitat que blement, la iniciativa més coneguda - HP: Tecnologia punta al servei de unirà Tel Aviv i Jerusalem i que creua contra els productes hebreus. Al BDS, l’exèrcit la Línia Verda –la frontera prèvia a la que s’emmiralla en la campanya con- guerra de 1967 i l’única reconeguda tra l’apartheid sud-africà i que va cele- Amb 350.000 treballadores arreu del internacionalment– i per la demolició brar la seva primera conferència esta- planeta i una facturació de 100.000 de cases palestines. tal a Barcelona del 19 al 21 d’octubre, milions d’euros (2011), Hewlett Pac- s’hi han sumat veus similars. El mes kard (HP) és un gegant tecnològic - Iberpotash: El gegant que explota d’octubre, Richard Falk, investigador que té oficines a València i Sant Cu- el mar Mort i contamina el Bages especial de l’ONU pels drets humans gat del Vallès, on la plantilla protago- a Palestina, va fer una crida a boicote- nitza una batalla laboral des de fa un Israel Chemicals (ICL) és una de les jar totes les companyies amb interes- parell d’anys en protesta pel degoteig principals companyies mundials de18 Gener de 2013
  • 20. SENSE FRONTERES El zapatisme esproducció de fertilitzants i productesquímics. Entre les seves filials, hi haIberpotash i Dead Sea Works. La pri-mera explota les mines de sal i potassadel Bages i ha estat denunciada reite- mobilitza de nouradament per no respectar la normati-va mediambiental i per la salinitzaciódel Llobregat. La segona, tot i no tenircap planta a Cisjordània, es beneficiadels recursos minerals del mar Mort, a Chiapasvetats a la població palestina tot i quebona part de la riba s’enclava dins elseu territori. Dead Sea Works ven partde la sal que obté a l’empresa de cos-mètics Ahava, que té la fàbrica mésimportant a la colònia de Mitzpe Sha-lem (a la vall del Jordà) i que exportacremes als Països Catalans. filar ordenadament per abandonar tiu hauria hagut d’aprovar en la seva Redacció posteriorment les places de retorn a integritat el conjunt de reformes ela-- ALSTOM: Combois pel tramvia la selva. borat per la Comissió de Concòrdiacondemnat per l’ONU El subcomandant Marcos va eme- i Pacificació (Cocopa) durant el ze- El passat 21 de desembre el zapa- tre, en nom del Comitè Clandestí dillato, document que va recollir el tisme reapareixia de nou en l’espai Revolucionari Indígena-Coman- sentit dels acords de San Andrés La-El 2010, el Consell de Drets Humans públic. dància General (CCRI), un breu rráinzar, aconseguits entre els rebelsde l’ONU va condemnar el tramvia Coincidint amb el 15 aniversari de comunicat en el qual anunciava zapatistes i el govern federal.que havia de comunicar Jerusalem la massacre de Acteal i a uns dies “l’enfonsament” del “món de vos- Per contra, al llarg del país, els go-Oest (la zona de la ciutat reconeguda de que es complissin 18 anys de tès” i el ressorgir del “nostre”. verns federals, en comptes d’atendrecom a part de l’Estat d’Israel) amb di- l’aixecament de 1994, milers de za- Les marxes zapatistes denoten la d’una vegada per sempre la pro-versos assentaments il•legals de l’est patistes, més de 40.000, realitzaven voluntat del zapatisme de fer-se blemàtica que afecta als indígenes,(l’àrea palestina), com Pizgat Ze’ev, marxes silencioses a diverses ciutats present, de nou, en el convulsionat s’han obstinat, en el millor dels ca-perquè considerava que suposava de Chiapas, Mèxic. Procedents dels i incert escenari polític contempora- sos, a apostar per l’oblit, i en el pi-una violació de la legalitat interna-cional. La decisió, però, no va fer que cinc caragols zapatistes en la selva ni, després d’uns anys de dedicar-se tjor, a dividir, hostigar i perseguir ala multinacional francesa Alstom de- Lacandona, Los Altos i la zona nord, bàsicament a construir autogovern, les comunitats –el mateix a Chiapassistís de tirar endavant un projecte en els pobles maies en rebel•lia (tzel- millorar les condicions de vida de que a Michoacán, Oaxaca o Vera- tales, tzotziles, choles, tojolabales les comunitats zapatistes i fer front cruz, entre altres– i a permetre o fins nota i que es decideixin, d’una ve-el qual, entre altres coses, ha aportat i mamis) i zoques bases de suport a la repressió de baixa intensitat i tot afavorir el saqueig de terres i gada per sempre, a plantar-li cara, iels combois. Dedicada a la generació del EZLN, amb el rostre cobert, van però constant a la que han estat so- de recursos naturals practicat per comencin a resoldre’l en les sevesd’electricitat i a la fabricació de trens, realitzar una poderosa demostració tmesos. La seva causa conserva tota agroindústries i empreses energèti- causes profundes.Alstom té centres a Barcelona, Cor- de força i disciplina, desfilant pels la seva vigència original perquè, des ques nacionals i estrangeres. El comunicat del Comitè Clandestínellà de Llobregat, Santa Perpètua de carrers i ocupant de forma pacífica de 1994, i a pesar de la demagògia Amb aquests antecedents, el EZLN Revolucionari Indígena, Comandàn-Mogoda i Sitges. A escala mundial, elgrup té una plantilla de més de 85.000 i silenciosa les places de Ocosin- obstinada durant tres sexennis, es decideix abandonar el silenci que cia General del EZLN, fet públic elpersones i va facturar prop de 21.000 go, San Cristóbal de las Casas, Las mantenen el saqueig dels recursos havia mantingut gairebé intacte des 30 de desembre i dirigit a tots els po-milions d’euros l’any passat. Margaritas, Palenque i Altamirano, naturals, l’opressió, la marginació, de 2006. Els agradi o no, les forces bles de Mèxic i del món, remarcava en la que resulta la mobilització més la persecució i la discriminació con- polítiques institucionals haurien la seva intenció d’enfortir i desen-- Eden: L’aigua siriana que acaba nombrosa d’aquesta organització des tra els pobles indis del país. de prendre’l en compte. Les auto- volupar les seves relacions amb elen mans israelianes de l’aixecament armat de l’Exèrcit El Mèxic institucional ha tingut, en ritats, per la seva banda, no tenen Congrés Nacional Indígena, la Sexta Zapatista d’Alliberament Nacional el aquests 18 anys, sobrat temps per molt marge per a ignorar que, en el Internacional, la Otra Campaña iDels alts del Golan, territori sirià se- primer de gener de 1994. a corregir d’arrel aquestes circum- substancial, el conflicte que es va els moviments socials de Mèxic i lagons la legislació internacional, se En aquesta ocasió l’acció va ser civil stàncies intolerables i per a reconèi- expressar amb les armes en 1994 resta del planeta, la seva voluntat den’extreu bona part de l’aigua mineral i pacífica, i els únics que van parlar xer un dels components primordials manté avui, 18 anys després, plena continuar lluitant al costat de qui, aque es consumeix a l’Estat d’Israel. van ser els punys esquerres enlaire del país: l’indígena i comunitari. Per vigència. Cap esperar que prenguin Mèxic i en el món sencer, resisteixenLa companyia Eden Springs, una de de tots els zapatistes, que van des- a començar, per exemple, el Legisla- i lluiten des de baix i a l’esquerra.les grans del sector i que factura cen- BALA PERDUDAtenars de milions d’euros anualment,és una de les que més s’aprofita del’explotació dels recursos naturals en Tambors de guerra: anotacions d’un petit viatgeaquesta regió ocupada, on té la princi-pal factoria, a la colònia de Katzerin. Através de la seva filial europea, l’aiguad’Eden arriba arreu del continent itambé a Catalunya. Especialitzada en balcànicla comercialització de fonts d’aiguaper a oficines, l’empresa també ven de trobar-se alguna vegada a algú Aquesta crisi, que no deixa de ser se’ns comença a avisar, no només Toni Àlvarezel cafè Lavazza, que es pot trobar en que no tenia cap interès en comuni- una estafa capitalista més, dins dels els elefants que viuen a les casernesnombrosos establiments molt nostrats. car-se, cosa bastant infreqüent, per cicles econòmics del sistema, pot de les espanyes, sinó els tertulians altra banda. Que els expliquin als ser l’esperó per començar una nova i oradors dels mass media, catalans- Veolia: Fent diners amb un aboca-dor en territori palestí F a uns mesos vaig tenir la sort de poder creuar Bòsnia Hercegovina de nord a sud. Un petit viatge que em meus pares la imposició del català: porten quasi 40 anys a Catalunya, i transformació social. Vet aquí una de les veritables pors de la dreta, ja i espanyols, que s’atreveixen a dir sense pudor, per exemple, que: “Te- lluny de parlar cap paraula en cata- sigui catalana o espanyola. Tot i que nemos por delante un bienio excep-Dedicada al subministrament d’aigua, va servir per copsar, de forma molt là, els costa d’entendre’l. I no són han decidit encarar-la des d’accions cional, dramático, de resistencia casila gestió de residus, l’energia i el trans- sintètica i parcial, una realitat i unes molt diferents de molts immigrants diferents: una part de la catalana bélica...” (Joan B. Cullà, 20-12-12,port, la multinacional francesa Veolia vivències que em transporten al que que són com ells, amb fills i nets que incloent-la dins del seu discurs, amb diari El País).feia negoci amb la construcció del tra- es remou a les nostres terres. No pa- parlem en català a la feina, amb al- l’ànim de fer-se-la seva i continuar Diria que s’està intentant armar duesmvia de Jerusalem –com Alstom– fins tiu, no es tracta en aquestes línies de guns amics o al nou nucli familiar de de la mateixa manera, amb els ma- societats que tenen un mateix ene-que, arran de la pressió de la campan- treure del pou de la por la balcanit- forma natural, com una riquesa més. teixos negocis. L’espanyola, amb la mic comú, l’u per cent de la clep-ya del BDS, va decidir abandonar el zació de Catalunya, pronosticada pel Em retrotrau aquesta afirmació an- negació i el conflicte, tant necessari tocràcia política i econòmica, elsprojecte. Actualment, però, continua gurus del ranci nacionalisme espan- terior al fenomen, per exemple, de per aquests moments de desespera- mateixos que controlen els mitjansenriquint-se amb l’ocupació, ja que yolista. Vull reflexionar, negre sobre Mostar, capital d’Hercegovina i una ció social. No hi ha res millor que un de comunicació i les forces i policiesla seva filial Connex opera a diverses blanc, sobre discursos actuals que de les ciutats del món amb més ma- bon enemic extern per sobreviure. armades.línies de bus de les colònies de Cisjor- em retrotrauen al que es va viure en aquelles terres i del que només ens trimonis intereligiosos. Abans de la Cal que recordi que succeïa a l’inici Afortunadament, la realitat sempredània. A més, Veolia és propietària de han explicat una petita i interessada guerra. Vaja, quina capacitat de crear de les guerres balcàniques? Us sona és més variada i polièdrica que unal’abocador de Tovlan, ubicat a la vall part. És la meva opinió, faltava més, un problema on no semblava existir. un canvi de règim? Moure conflic- simple opinió com aquesta, i no hi hadel Jordà (territori ocupat), que és on per tant igual de falsa o manipulada Coincidirem en l’intent de canvi de tes d’on no hi havien? L’ànsia de les dues societats, sinó que som multitudvan a parar els residus generats tant ales colònies com a l’Estat d’Israel re- que la de tants analistes que, sense règim polític que s’està constituint, elits econòmiques per continuar amb (a més del 99%). Segur que sabemconegut internacionalment. Amb més posar mai un peu en aquella (i aques- ja no és una quimera o el fruit d’una el pastís i el de les noves oligarquies gestionar aquest canvi de cicle i mo-de 300.000 treballadores arreu del ta) terra, escupen i escriuen. petita capa de la societat resistent. en conquistar-lo? Un model d’estat del sense fer valdre aquella màximamón, la multinacional té oficines a Per començar modestament, solu- La cleptocràcia pseudodemocràtica nou, la reconversió econòmica per d’en Paul Valery:Barcelona i a València i diversos pro- cionem “el problema del catalán”. mira amb estupefacció i envoltada tal que perdin els de sempre i guan- “La guerra es una masacre entre gen-jectes als Països Catalans. Qui té problemes amb el català són de policia com una part de la societat yin els que ja guanyaven. tes que no se conocen para provecho aquelles persones que no han viscut qüestiona, critica i perd la por. Que- Ressonen tambors de guerra, de for- de gentes que sí se conocen pero que* Article publicat a l’edició 295 del ni visitat mai Catalunya, més enllà den tan poques coses a perdre... ma soterrada i poc vehement. Però no se masacran”.Setmanari DirectaGener de 2013 19
  • 21. SOCIAL La PAH convoca una jornada de El fracking és una tècnica viable, només, si l’administració lluita el 16 de actua amb complicitat i passant per alt el compliment de la febrer pel dret a protecció del medi ambient i de la salut de les persones l’habitatge Fractura hidràulica (o fracking): la fractura que no podem pagar Osona i la Segarra. Cal tenir en comp- Sergi Solà te que l’atorgament d’aquest permís, de sis anys de durada, comporta queL a proposta de la multinacional en aquest temps (si s’obtenen bons canadenca R2Energy (a través resultats en les fases preliminars) es duguin a terme tasques de simulacióde la filial espanyola Montero Ener- i testos de viabilitat de l’extracciógy Corporation, SL) de dur a terme per fractura hidràulica (és a dir que japrospeccions per extreure gas amb la s’aplicarà aquesta tècnica).tècnica de fractura hidràulica de dues És a dir, que una amenaça greu per agrans zones de Catalunya (que afec- la salut de les persones i el medi am-ten sobretot a Osona i la Segarra) són, bient plana per casa nostra. En el cascom a mínim, per reflexionar. d’Osona pot suposar l’estocada final iFins fa pocs anys, les multinacionals irreversible a la contaminació de l’aire,del sector dels hidrocarburs s’havien la terra i sobretot l’aigua dels aqüíferscentrat en l’extracció de gas i petroli (ja prou malmesa pels purins). Ende jaciments convencionals ubicats en qualsevol cas tenint en compte tots elspaïsos exportadors de petroli. La tèc- riscos desproporcionats que suposa elnica consistia en punxar una bossa o fracking convindria aplicar el principijaciment on es troba acumulat el gas de prudència i prohibir aquesta tècnicai/o el petroli i fer-lo pujar a la super- que ha generat conflictivitat arreu.fície. L’abundància d’aquest tipus de En canvi si ens seguim comportantpetroli s’està acabant. com addictes al petroli i fent el jocCal tenir en compte com el nostre mo- als interessos de les grans petrolieresdel energètic és clarament deficitari vida (orientats al consum i al benes- actua amb complicitat i passant per quen petites fractures a la roca per les (addictes als seus beneficis), l’aposta(importem prop del 80% de l’energia tar material)... En resum, plantejar- alt el compliment de criteris bàsics de quals s’injecten, per etapes, milers de és el fracking.primària que consumim) i que gravita nos com podem satisfer les nostres protecció del medi ambient (especial- tones d’aigua a molta alta pressió, ba- Molt em temo que pròximament sen-sobre energies fòssils, de les que no necessitats amb el mínim de consum ment dels aqüífers) i de la salut de les rrejada amb sorra i additius químics. tirem a dir bondats per part de sectorsdisposem i són cada cop més escas- energètic possible. La qüestió no pas- persones. Així ha estat en el cas dels Cada sistema de sis pous o platafor- econòmics i governamentals sobre lases a nivell global. És a dir, que com sa només per millores en l’eficiència i Estats Units des del passat govern de ma (amb una vida útil d’uns quatre o fractura hidràulica del subsòl i del gas.a plantejament de partida, el nostre la innovació tecnològica, que també, George Bush i més recentment en al- cinc anys) utilitza entre 54.000 m3 i I que es tracta d’una aposta de futurmodel no és gens racional. Seguir així sinó necessàriament per una reducció guns països europeus. La conflictivitat 174.000 m3 d’aigua per cada operació per incrementar la sobirania energèti-comporta presents i futures tensions de la demanda i una democratització d’aquesta tècnica ha generat enrenou de fractura i entre 1.000m3 i 3.500 m3 ca del país; tot i oferir rendimentssobre el preu i conflictes arreu per i diversificació de les fonts d’energia. arreu i diferents estats dins dels Estats de substàncies químiques que en gran energètics marginals i lligar-nos alsgarantir-nos l’aprovisionament. No obstant la potència de les multina- Units han aplicat moratòries prohi- part resten al subsòl on poden ocasio- interessos de les multinacionals delUna societat encarada al futur ha cionals del sector dels hidrocarburs, bint-ne el seu ús i països com França nar perjudicis irreversibles pel medi, sector.Però cada passa per consolidarde plantejar-se moltes coses a par- amb interessos evidents i amb ganes o Bulgària.Aquesta tècnica consisteix els aqüífers i la salut de les persones. la dependència respecte les energiestir d’aquesta qüestió. El sentit comú de mantenir el seu oligopoli, són un en un sistema de pous de perforació a D’aquests pous en cal obrir de nous fòssils ens allunya al mateix temps deens indica que convé fer un gir vers agent de decidida resistència a aques- molta profunditat fins als estrats sedi- constantment per anar esprement el la transició cap al desenvolupamentenergies realment netes i disponibles, ta transició. La seva aposta passa per mentaris de margues o pissarres. En gas del subsòl i suposen moure milers de les energies renovables. Diu uncom les renovables, i tendir a una re- explotar el què s’anomenen les ener- aquest tipus de roca, que té una per- de camions amunt i avall amb químics proverbi xinès que “si volem sortir del pou, el primer que cal fer es deixar deducció del consum energètic. Això gies fòssils no convencionals. És a dir, meabilitat molt baixa, el gas s’hi pot i residus tòxics, que no sé sap com cavar”; i afegeixo: i no subvencionarsignifica fer una transició energètica de baix rendiment energètic i costosa trobar distribuït en petits porus o bom- gestionar. les pales per excavar. I si ens arreman-en aquest sentit a tots els nivells. En extracció, però tècnicament possible. bolles, no connectades entre si. Per Aquesta realitat ens truca a la porta de guem per sortir del pou?l’àmbit productiu (tant industrial com En aquest context és on apareix la frac- aconseguir reunir el gas i que flueixi casa, i el primer permís sol•licitat peragrícola i ramader); en els sistemes de tura hidràulica (o fracking). Una tèc- cap a la superfície es fan una sèrie de prospeccionar i testar aquesta tècnica a * Sergi Solà és membre del Grup detransport i distribució; en els estils de nica viable, només, si l’administració detonacions explosives que provo- Catalunya afecta sobretot dues zones: Defensa del TerL’alarma pel ‘fracking’ arriba a Catalunya Generalitat ja ha donat permís a la fragmenten la roca i alliberen el gas i territori afectat. amb les “fiances de restauració i ga- Redacció primera fase de recerca del Ripollès, el petroli, una tècnica d’extracció hi- Es coneix des de fa anys, però fins fa ranties monetàries de responsabilitat i encara no ha donat llum verd a les dràulica prohibida en alguns països. poc era una tècnica massa cara. Ara, ambiental” que preveu la normati- d’Osona i Ponent. Tant a la Segarra com al Ripollès i la amb una crisi energètica a l’horitzó va actual.El moviment antifrackingL a petició de la multinacional ca- nadenca R2 Systems de realitzarprospeccions a la recerca de gas no Aquests expedients han fet sorgir la Plataforma Antifracking de Catalun- ya, constituïda a Cervera el 24 de no- Garrotxa es van trobar durant el segle XX indicis de petits jaciments, però de difícil extracció. El fracking, ara, per l’esgotament dels jaciments convencionals, s’està estenent rà- pidament, sobretot als Estats Units, s’ha instal•lat també amb força al País Valencià, sobretot a Castelló, on Montero Energy Corporation, fi-convencional i petroli en el subsòl de vembre amb entitats ambientalistes, podria extreure aquests materials, on hi ha una forta polèmica per les lial d’R2 Systems, ha sol•licitat per-dues grans àrees de la Catalunya inte- ciutadanes i partits polítics. Alguns però els detractors de la tècnica aler- conseqüències ambientals. A Europa, misos per a tres projectes de recercarior, una al voltant d’Osona (batejada ajuntaments i consells comarcals han ten que allibera components químics França n’ha prohibit la pràctica, però d’hidrocarburs, que afectarien uncom a projecte Leonardo) i una altra aprovat mocions de rebuig al frac- contaminants al subsòl, enverina les a l’Estat espanyol ja s’han autoritzat total de 41 municipis, principalmenta les comarques lleidatanes de la Se- king . aigües freàtiques, consumeix gran algunes prospeccions.Des de Territori de les comarques del Maestrat i elsgarra i la Noguera (projecte Darwin), El fracking o fractura hidràulica és quantitat d’aigua, i genera trànsit i i Sostenibilitat de la Generalitat sos- Ports. En total, hi ha 195.000 hec-ha provocat l’alarma en relació al una tècnica d’extracció de reserves residus en superfície. A més, és molt tenen que es tramitarà “cadascuna de tàrees amenaçades per les intencionsfracking. S’afegeixen a un tercer de petroli i gas que estan incrustades depredadora del sòl, ja que cada pou les prospeccions amb l’aportació de d’R2 Energy, que a través de la filialprojecte a la comarca del Ripollès, en les roques, mitjançant la injecció d’extracció necessita molta superfí- tota la informació que calgui respec- ha tramitat 11 permisos a tot l’Estatimpulsat la britànica Teredo Oils. La d’aigua i compostos químics que cie i cal fer diversos pous al llarg del te als productes químics emprats”, i espanyol.20 Gener de 2013
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL Rècord de desnonaments a l’Estat espanyol el 2012I Catalunya en lidera el rànquing Plataforma d’Afectades que a Espanya s’han produït almenys per la Hipoteca (PAH) 334.080 llançaments. Seguint amb la tendència d’estadístiques anteriors, i sempre segons les dades de primeraS instància, Catalunya, amb 19.405 egons les dades oficials publica- llançaments, i Madrid (11.006) són des el 27 de desembre pel consell les comunitats autònomes més afec-General del Poder Judicial, entre ge- tades durant 2012, seguides per An-ner i setembre de 2012 s’han produït dalusia (10.438) i País Valencià, amb49.702 llançaments notificats per 10.013.serveis comuns i 76.724 llançaments En matèria d’execucions hipotecàries,acordats per jutjats de 1ª instància. el 2012 s’aprecia un repunt dels pro-Són les dades fins al tercer trimes- cediments: 67.537 entre gener i set-tre de 2012, pel que encara falta per embre. En el mateix període de l’anyconèixer el 4t trimestre per a conèixer anterior s’havien produït 57.103.les dades del que no obstant això ja Això és a causa de l’aprofundimentsabem que ha estat el pitjor any en de la crisi i l’augment de l’atur, peròmatèria de desnonaments a Espanya. també és fruit de les refinanciacionsLamentem profundament que a 4 suïcides realitzades pels bancs enanys ja d’iniciada la crisi, les da-des oficials sobre desnonaments se- anys anteriors per a maquillar la sevagueixin sent pèssimes, insuficients i morositat.inexactes. Tenint en compte la gra- Ho hem repetit una vegada i una al-vetat de la problemàtica i l’alarma tra: refinançar, com recomanen moltssocial generada, el mínim que hauria bancs i el mateix govern, no només node garantir un estat de dret són unes resol el problema perquè ho posposa, xifres totals reals de desnonaments silencis intencionats que el Govern financeres. Perdre el propi habitatgedades fiables. No obstant això a dia sinó que ho agreuja a l’augmentar durant la crisi. Només sabem que la manté sobre el que ja ningú dubte a sense que existeixi una possibilitatd’avui l’única cosa que l’estadística el deute final. Quan finalment arriba xifra real és molt superior a la propor- considerar un autèntic genocidi finan- de reallotjament és de per si mateixdel poder judicial pot informar és l’execució el deute restant per a la cionada fins a 2012 pel poder judicial cer. una situació d’extrema vulnerabilitat,que: família afectada és igual o superior a (serveis comuns). I això sense contar El que encara és més lamentable és no és necessari inventar criteris res-1) a nivell quantitatiu, els 76.724 la hipoteca inicial en la majoria dels els milers de desallotjaments que es que el Govern utilitzi la mala qualitat trictius i arbitraris com els establertsllançaments acordats pels jutjats de casos, a pesar d’haver pagat desenes de milers d’euros durant anys. Les re- produeixen sense ordre judicial, fruit de les dades per a intentar minimitzar pel govern.En efecte, el conjunt de laprimera instància entre gener i setem- d’una dació en pagament o de la por i el problema, com va fer en declara- comunitat internacional considera elsbre de 2012 és la xifra més aproxi- financiacions són una altra cara més de la usura i el robatori generalitzat la vergonya que duen a moltes famí- cions recents, insinuant que el pro- desallotjaments forçosos com la pi-mada encara que inexacta que poden que les entitats financeres, ajudades lies a abandonar l’immoble abans que blema és molt menor del que diuen tjor vulneració del dret a l’habitatge,oferir, pel govern, estan perpetrant contra la els obliguin judicialment a això. les estadístiques. Les execucions i un exercici de violència institucional2) la xifra dels serveis comuns és població. D’altra banda, a pesar que als jutjats els desnonaments afecten a centenars que hauria de ser l’últim dels recur-l’única que té un històric que permetfer comparatives, perquè no disposen En qualsevol cas, reiterem la nostra arriba tota la informació detallada de de milers de persones a Espanya i sos, i especialment a Espanya, sentde les dades de jutjats de primera ins- denúncia sobre els pèssims i escasses cada procediment, a l’estat no li ha l’anòmala i perversa legislació espan- com és un dels països del món quetància d’anys anteriors. dades oferts per l’estat espanyol en interessat oferir una informació més yola està provocant un dolor irrepara- més habitatge buit acumula (entre 3 iAmb aquestes dades, i extrapolant el que constitueix una de les princi- precisa que ens informi sobre els ble, fins i tot suïcidis, dels quals fem 5 milions, segons les diferents fonts).el biaix de les dades quantitatives pals problemàtiques del país. Recor- detalls de les execucions i els desno- directament responsables al Govern. A més de la moratòria dels desno-de 2012, la PAH calcula que per dem que des de 2012 les dades sobre naments: quants llançaments són per Finalment, exigim que es decreti una naments, és imprescindible regularcada llançament comptabilitzat per llançaments del poder judicial han lloguer i quants per hipoteca; quants moratòria immediata de desnona- la dació en pagament retroactiva i elserveis comuns s’ha produït 1,54 incorporat una doble font de dades de 1ª o 2ª residència; quines són les ments de tots els habitatges habituals, lloguer social dels habitatges buitsllançaments reals (jutjats de primera (serveis comuns i primera instància) entitats que més executen i desnonen; i no només d’uns pocs casos com en mans de les entitats financeres, talinstància). Així, des de 2008 fins al que no ha estat facilitada en els anys en quants llançaments havia menors recentment ha aprovat el reial decret com recull la ILP que ja ha reunit més3er trimestre de 2012, la PAH estima anteriors, pel que desconeixem les afectats… i així una llarga llista dels del Govern a instàncies de les entitats de 750.000 signatures.Canpanya de suport al Casal Popular de Joves de Lleida desprésdel desallotjament i tancament del Casal Popular de generant sinèrgies entre tots els joves enllà d’un espai físic: un lloc de re- convidem a adherir-vos-hi (indivi- Casal Popular de Joves de Lleida Joves per la via administrativa, així que han aportat el seu granet de sorra lació entre persones, on es puguin dualment o com a col•lectiu) i donar com el continu assetjament al que han en aquest projecte. Davant de la inca- crear xarxes d’equipaments i serveis, així el vostre suport al projecte del sotmès el Casal quan s’hi desenvolu- pacitat dels diversos governs munici- on es puguin dur a terme activitats... Casal de Joves. paven activitats, ha evidenciat com pals per dotar el jovent d’iniciatives en definitiva un espai de trobada per Per adherir-vos o podeu fer a travésE l passat 7 de desembre, ens des- pertàvem amb una dura notícia:agents de la Guàrdia Urbana feien la Paeria ha buscat posar fre a aquest projecte transformador, intentant il•lusionants, el Casal Popular de Joves ha ofert un espai al jovent on al jovent lleidatà que doni resposta a les necessitats que té el jovent, i tot del següent blog: http://elcasalesdel- jovent.blogspot.com.es/ anul•lar-lo i obviant com, en els seus poder tractar les seves pròpies pro- això aprofitant la seva capacitat i em- No desallotjareu els nostres somnis!efectiva l’ordre de desallotjament 10 mesos de vida, el jovent ha demos- blemàtiques i inquietuds, un espai on penta a l’hora de generar iniciatives i El Casal és del jovent!envers el Casal Popular de Joves de trat la seva capacitat de bastir projec- poder-se desenvolupar veritablement construir alternatives anticapita-Lleida. Els fets succeïen deu mesos tes engrescadors i que representin una com a subjecte actiu en aquesta so- listes, autogestionàries i assem-després que un grup de joves de Llei- alternativa a aquest sistema. cietat. bleàries.da alliberessin un espai situat al Ca- Han estat 10 mesos de Casal intensos, Malgrat el desallotjament, seguim Després del desallotjament i ararrer Governador Montcada número 9 10 mesos plens de treball, d’il•lusió i convençuts que una alternativa és que estem negociant l’ubicacióamb un objectiu ben clar: construir un de projectes creats. Des d’assemblees possible, i ho hem demostrat sobra- del nou Casal amb la Paeria,espai de joves i per a joves per tal de d’artistes fins a mercats de roba gra- dament, perquè el Casal Popular des de l’assemblea del Casalgenerar alternatives a l’actual sistema tuïta, passant per tallers de diverses de Joves no és solament un espai: hem impulsat el manifest decapitalista i als valors hegemònics temàtiques, xerrades, passis de vídeo, és autoorganització i és lluita. I ara, suport al projecte del Casal deque aquest imposa. assajos bastoners, el grup de teatre com el primer dia, cal seguir apostant Joves, per tal de fer visible queAquest desallotjament ha demostrat crític... Nombroses associacions i en- per la mobilització i la lluita activa el projecte del Casal és de totscom de molestos són els i les joves titats de la ciutat han passat pel Casal del jovent sumant esforços per tal i que és una necessitat urgentcreant alternatives. El desallotjament de Joves, donant-li vida i enriquint-lo, de construir un projecte que va més per la ciutat. És per això que usGener de 2013 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL L’habitatge i els bancs Helena Herrera, Secretària es diu ni quantes, ni com es crearia d’Acció Social aquest parc d’habitatge social. CGT Illes Balears Tota la resta… els centenars de mi- lers d’afectades que no entren en el decret, els deutes impagables de tots els afectats, etc., hauran d’esperar aEl problema de l’habitatge, i els des- la tramitació parlamentària al Con-nonaments s’està convertint en una grés com a projecte de llei.xacra social que sempre sofrim les Amb més de 400.000 execucionsmateixes; la classe treballadora. hipotecàries, 350.000 desnonamentsEl problema de l’habitatge com a for- a les seves esquenes, els dos partitsma de guany d’uns pocs; construc- que han governat en aquest país, hantors i banca amb la complicitat dels estat incapaços d’afrontar el tema degoverns de torn en una estafa que l’habitatge.venim patint des de fa molts anys que La situació actual és que no sola-preval al prestador, en detriment del ment estem assistint als drames delsreceptor. desnonaments, sinó que també as-El desnonament és una realitat cada sistim a polítiques que emparant-sevegada menys llunyana per a mol- en l’eliminació del dèficit aprofitentes famílies i la profusió de les quals per retallar, o eliminar el parc públices reflecteix ja molt clarament en d’ habitatges socials. En la majo-les estadístiques. Les Plataformes ria de les CCAA estem assistint ald’Afectats per la Hipoteca (PAH) i desnonament premeditat de famíliesel moviment Stop Desnonaments han ocupants d’habitatges socials, comfet encara més visible el fenomen, els duts a terme per l’Alcaldessa dedels desnonaments. Madrid Ana Botella, per vendre-lesEl passat 15 de novembre, el Govern a la iniciativa privada.del PP va decidir escórrer l’embalum Les entitats bancàries davant aques-d’una forma gairebé macabra apro- ta situació es freguen les mans.vant un Decret Llei anomenat “anti- Veiem com una vegada més els par-desnonaments”, el qual paralitzaria tits polítics majoritaris han cedit a laels desnonaments durant dos anys a pressió de la banca, sota la premis-l’estil del cèlebre -per fracassat- De- sa de la “cultura de pagament” que justa i desproporcionada més en una el parc públic d’habitatge de titu- naments tenint en compte les famíliescret “De Guindos”. Un Decret Llei existeix a Espanya, eufemisme que situació com l’actual on veiem que laritat de les administracions au- ja desnonades per les quals s’hauriaque és un frau: una artimanya basa- es tradueix a preservar el sanejament des del govern central del PP estan tonòmiques/municipals i obrir vies d’establir un lloguer social.da suposadament en criteris econò- bancari a costa de les persones hipo- imposant retallades antisocials (per de regularització en els casos de 4. Establir un barem que tingui enmics i de vulnerabilitat, amb l’únic tecades; ja que per al PP i la banca, salvar els bancs) que s’enceben pre- sobreendeutament de les famílies i compte tant els salaris percebuts comfi d’acontentar a la banca i excloure la cosa que cal preservar és que hi cisament amb les persones en situa- en aquells supòsits en els quals exis- la precarietat en la contractació. Ga-per segona vegada a la majoria de hagi “solament un 3% de la cartera ció més precària, i les que tenen pro- teixin persones depenents, menors i rantint-se en tot cas que el lloguer degent que està sofrint aquest drama. hipotecària dels bancs que està en blemes amb les hipoteques, ho són. ancians dins de la unitat familiar. l’habitatge social no superarà el 10%A més, per amagar una de les claus: curs de morositat”. Segons la AEB Això ens obliga com a sindicat, a te- 2. Eximir del pagament del lloguer dels ingressos salarials.la retroactivitat (què passa amb les (Associació Espanyola de Banca) és nir propostes per fer pressió social i a totes aquelles famílies en les quals 5. Establir l’informe previ dels Ser-350 mil famílies ja desnonades?), una taxa molt baixa i cal preservar-la política. Per tot això, crec que com tots els seus membres estan en atur veis Socials per garantir que els pos-anuncien la creació d’un Fons So- costi el que costi, perquè segons ells a organització hauríem d’instar als fins a tant algun membre disposi de sibles desnonaments no afecten a lacial d’habitatges de lloguer que es seria induir a la incultura del paga- partits polítics i al govern de torn: rendes familiars. població en risc d’exclusió esmen-nodriria dels habitatges “robats” a ment. 1. Paralitzar tots els llançaments 3. Acceptar la dació en pagament re- tada en els punts anteriors (menors,les famílies. Es fa l’anunci, però no Aquesta situació la considerem in- de desnonaments previstos sobre troactiva, i la moratòria dels desno- ancians, dependents, etc.).Ni CIE ni CECE. Canviar-li el nom perquè tot segueixi igual? només no s’han esclarit les circum- Per tot això, elCampanya Tanquem els CIEs http://tanquemelscies. stàncies de les morts d’Idrissa D. i 15 de desembre blogspot.com.es/ Samba M., sinó que la situació als unes 300 per- CIE’s segueix sent opaca i continua sones ens vam fomentant les vulneracions de drets. manifestar, ro-E Per la seva part, el govern ha incom- dejant el Centre l 6 de gener de 2012, Idrissa Dia- plert el compromís de prendre me- d’Internament llo va morir en circumstàncies no sures que garanteixin els drets dels d’Estrangers deresoltes al CIE de Zona Franca. Pocs interns i, s’ha limitat a presentar un la Zona Fran-dies abans, el 19 de desembre de esborrany de Reglament que, pre- ca, i desenes2011 Samba M. havia mort al CIE tén simplement transformar el nom d’activistesd’Aluche a Madrid per una meningi- dels Centres d’Internament (CIE) vam assistir atis, després d’haver demanat assis- en Centres d’Estada Controlada les Jornadestència mèdica una desena de vega- d’Estrangers (CECE). Aquest re- de Formació,des i de no rebre l’atenció adequada. glament, redactat a esquenes de les Acció i Re-Aquestes morts van suposar que la organitzacions de Drets Humans, no flexió entornrealitat dels CIEs sortís a la llum i suposa cap modificació substancial als Centresarribés a milers de persones que ni respecte al règim actual, consolida d’Internamenttan sols coneixien l’existència dels el model policial de gestió i conti- realitzadesanomenats Guantànamos espanyols. nua sense garantir els drets de les del 14 al 16Arran d’aquestes morts, centenars persones internades. de desembred’organitzacions i persones vam Des de la societat civil ja hem ini- a Barcelona,sortir a totes les ciutats de l’Estat ciat el compromís de treballar con- unes jornadesper exigir el seu tancament. Amb juntament pel tancament dels CIEs i realitzades al’autoorganització i la mobilització no permetrem que hi hagi més morts la Universitat Pompeu Fabra orga- realitzada a l’Ateneu Popular La sumar-se a seguir treballant perciutadana es va trencar el silenci pel camí. Per la llibertat de movi- nitzades pel grup d’Investigació i Flor de Maig, on es van posar da- aquest procés cap al tancament de-mediàtic que els envoltava, omplint ment. Perquè no hi hagi més morts a Acció sobre Fronteres i Controls munt de la taula les estratègies per finitiu dels Centres d’Internamentles xarxes socials, els carrers i els la “tanca de la vergonya”. Per la sa- (Grafic) amb la col•laboració de la a aconseguir el tancament dels Cen- d’Estrangers, en la línia de les mésmitjans de comunicació de raons nitat universal. Perquè cap persona Càtedra Unesco de Interculturalitat tres d’Internament d’Estrangers a de 100 organitzacions que han sig-pel tancament dels CIE’s i obligant és il•legal. Perquè cap més persona de la UPF, jornades que van cul- l’Estat Espanyol. nat el nou manifest exigint el tan-al govern a un compromís d’acabar sigui privada de llibertat per no tenir minar amb la segona Assemblea Fem una crida a totes les organit- cament dels Centres d’Internamentamb l’opacitat d’aquests centres. papers. Estatal de col•lectius i entitats, zacions, persones i col•lectius a d’Estrangers.Un any després, denunciem que no22 Gener de 2013
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL Drets Humans de Mallorcafa camins contra mentides, amb Jubilats per Mallorca travessant més d’una cinquantena de valorar les mesures nefastes adopta- Cecili Buele i Ramis pobles i llocs del Llevant i Sud de des sobre la protecció del territori i Mallorca; de la Real, amb dues co- del medi ambient, sobre la llengua, lumnes distintes, cap a Inca i cap a sobre la cultura, sobre l’educació,D rets Humans de Mallorca és una de les entitats que, de boncomençament, dóna suport explícit a Sóller; i, finalment, per les barriades més populoses de la ciutat de Palma. Si algun aspecte positiu s’ha de re- sobre les retallades a l’estat del be- nestar... Són uns fulls que serveixen d’explicació clara -en català, en cas-la iniciativa que emprèn l’associació marcar d’aquesta iniciativa cívica tellà, en anglès, en francès- a l’horaJUBILATS PER MALLORCA, quan sense precedents, -de la qual som de dirigir-ne la paraula enmig de laaquesta decideix de fer CAMINS testimoni directe, si més no parcial- plaça o pels carrers de les poblacionsCONTRA MENTIDES. ment, fins allà on se m’ha permès de diverses.Li dóna suport, també, quan pren la ser-hi present- és la bona acollida Puc dir que he vist amb els meus pro-decisió de dur a terme una vaga de dispensada pertot arreu on s’han fet pis ulls que aquesta associació ma-fam, durant 42 dies seguits, al casal presents els caminants. Tant per part llorquina, nascuda l’any 2008 comde Can Alcover, a Palma, en defensa de la població en general, com per una secció de l’Obra Cultural Balear,de la llengua catalana, pròpia de les part de les autoritats municipals, de “que pretén donar veu a la gent ju-Illes Balears. tots els colors polítics. bilada i aprofitar-ne l’experiència”,I també durant totes i cadascuna de Es pot dir que mai no s’han trobat amb aquesta iniciativa cívica s’hales jornades d’Enllaçats per la Pa- tots sols, en realitzar aquest gest convertit en una oferta valuosa deraula, unes sessions de lectura conti- Vull remarcar, de bon començament, matèria lingüística i cultural, en ma- seu, admirat pertot arreu. Sempre marcs d’actuació concrets per a per-nuada durant vint-i-quatre hores se- la singularitat insòlita que comporta tèria educativa i mediambiental, en s’hi han vist força acompanyats. A sones jubilades, prejubilades i/o ma-guides de textos en català a diversos per a Mallorca una iniciativa cívica matèria social i econòmica. alguns llocs més que d’altres, però jors de 55 anys, alliberades de lesindrets de Mallorca. d’aquestes característiques. Tant pels Unes mentides que Jubilats per Ma- sempre amb molta i bona compan- urgències familiars i laborals, queSuport cívic que se suma també al agents que la realitzen, com pel con- llorca no accepten de cap de les ma- yia. volen reprendre l’activitat volun-que hi donen altres entitats, com són tengut que agombola. neres. Les rebutgen. Les combaten. Lògicament, els tres membres de tària pel nostre país o incorporar-se aara l’Obra Cultural Balear, l’STEI-i, Els realitzadors d’aquesta iniciativa Hi declaren la guerra oberta. S’hi l’associació que han realitzat pràc- aquesta casta d’activitats.el GOB, ATTAC-Mallorca, Funda- cívica, sense precedents a l’illa ma- enfronten, desemmascarant-ne fil ticament tot el recorregut a peu -Jau- Jubilats per Mallorca esdevé així unció s’Olivar d’Estellencs, Memòria llorquina, són persones jubilades. per randa tots i cadascun dels em- me Bonet, Tomeu Amengual i Pep espai adient on treballar activamentHistòrica de Mallorca, Assemblea Gent major de 55 anys. Decideixen bulls que s’hi destrien. Planas-, també han pogut disposar i ferma, a favor de la nostra terra, lade Mestres i Professors en Català de de posar-se a caminar i a fer quilò- Jubilats per Mallorca, amb aquesta del suport d’altres membres de Jubi- nostra cultura, la nostra llengua, elles Illes Balears, etc. I moltes d’altres metres i més quilòmetres a peu, reco- acció pública de denúncia, no cer- lats per Mallorca que els han acom- medi ambient, el territori, la gent depersones, a títol individual i particu- rrent l’illa de Mallorca en totes direc- quen altra cosa que informar la po- panyat en tot i pertot, fent-hi torns Mallorca...lar. cions. Pel camí, se’ls hi afegeix molta blació sobre l’opinió que els mereix alternatius a cada jornada. Adient, també, per a defensar-hi afe-Tot i que em resulta pràcticament d’altra gent que s’hi sent atreta per la aquest comportament tan poc exem- S’hi ha portat en cotxe tot el mate- rrissadament els drets humans inhe-impossible participar directament a gesta, i que vol acompanyar-los, en- plar dels nostres governants actuals, rial, feixuc i voluminós, precís per rents a la població resident en aquesttotes les caminades, -que són moltís- cara que només sigui durant un tram i miren de compartir-ne el rebuig, a realitzar una marxa informativa racó del Planeta, tan maltractats,simes, durant molts dies i per molts i més o manco llarg de la caminada. les places i als carrers de llogarets, d’aquestes característiques. Per les precisament i malaurada, per partdiversos indrets de la Roqueta-, mir L’objectiu primordial d’aquesta pobles, viles i ciutats on arriben. cases, pels vehicles, directament en d’aquells que han estat escollits de-de representar-hi Drets Humans de marxa a peu, emperò, no és només Des que surten del santuari de Lluc, mà, pels centres educatius, a les bús- mocràticament per ser-ne garants iMallorca, de la manera millor que sé caminar per caminar. Jubilats per l’1 d’agost de 2012, fins que aca- ties, etc. s’hi han repartit milers de defensors, els governants nostres.i que puc. Mallorca pretenen fer pública una ben la marxa a peu, perllongada a fulls explicatius...Sobretot, en deixar-ne constància au- denúncia ferma i clara de les menti- finals del mes de novembre, realit- Redactat per Jubilats per Mallorca i * Cecili Buele i Ramis, és represen-diovisual fefaent, mitjançant l’edició des que, cada cop més barroerament, zen quatre etapes ben diferenciades: per altres entitats que hi donen su- tant de Drets Humans de Mallorcad’imatges, veus i sons enregistrats els governants de les Illes Balears i de Lluc fins a Manacor, passant per port, el contengut d’aquests fulls té a Camins contra mentides, de Ju-directament, sempre que això m’ha Pitiüses del Partit Popular s’afanyen més d’una trentena d’indrets; de a veure amb les mentides governa- bilats per Mallorca i afiliat a CGTresultat factible. a escampar des de massa àmbits: en Manacor, fins al monestir de la Real, mentals que es detecten a l’hora de BalearsEster Quintana presenta una querella criminal contra els Mossosper destrossar-li l’ull vocats van criticar en nom de Quinta- per cap altre tipus d’objecte que una de cada vehicle. També ha sol•licitat En els darrers tres anys, set persones Redacció na, que el conseller d’Interior, Felip pilota de goma o un projectil. En el dictàmen pericial mèdic de les han perdut un ull a Catalunya com Puig, seguís negant el que és innega- aquest sentit, diversos oftalmòlegs lesions, tot i tenir ja en el seu poder a conseqüència de l’impacte d’una ble en la seva compareixença al Par- coincideixen que una lesió d’aquest l’informe mèdic de la lesió de Quin- bala de goma disparada per agentsL aia Serra i Andrés Garcia, els ad- vocats d’Ester Quintana, la donaque va perdre un ull en la darrera lament del dia 3, en que Puig va insis- tir que a la zona on es trobava Ester Quintana en el moment de l’impacte, tipus correspon a una bala o projec- til de goma, ja que aquest tipus de lesions només es produeixen arran tana, i ha demanat a diverses cadenes de televisió, als establiments amb cà- meres de seguretat i a una productora antidisturbis de la policia catalana. Tot plegat ha fet que s’accentuin les peticions de prohibir un tipusvaga general del 14N a Barcelona, els antidisturbis no van disparar cap d’un impacte molt fort, directe i amb que li proporcionin totes les imatges d’armament que només Portugal ivan presentar el 5 de desembre a la tipus de projectils, tot i els vídeos, un objecte que empenyi tot l’ull cap que tinguin de la zona de passeig de l’Estat espanyol permeten a tota laCiutat de la Justícia una querella cri- fotografies i testimonis aconseguits endins, fins a provocar l’explosió del Gràcia amb Casp entre les 20:00 i les UE.minal contra l’agent escopeter de la gràcies a l’allau de col•laboracions sòl per la pressió exercida. I, justa- 21:30 del 14 de novembre. A més aBrigada Mòbil (BRIMO) dels Mos- ciutadanes rebudes. Amb la querella ment, aquest és l’efecte que produei- més, tindrà en consideració tant elssos d’Esquadra que la nit del 14 de es van aportar gravacions, nombro- xen les pilotes de goma. vídeos com els diversos testimonisnovembre va efectuar a la zona del sos testimonis presencials i requeri- De moment el magistrat del jutjat presencials aportats per l’equip legalpasseig de Gràcia amb Casp el tret ments al jutge per tal que els Mos- d’instrucció número 11 de Barce- de Quintana.d’una bala de goma o d’un projectil sos d’Esquadra aportin un seguit lona ha admès a tràmit la querella Les mostres de suport a Ester Quin-foam, que va provocar-li la pèrdua d’informes i dades de l’operatiu po- interposada per Ester Quintana i ha tana, activista social de 42 anys qued’un ull, i contra el seu superior jeràr- licial d’aquell dia. determinat la necessitat d’identificar va protagonitzar un emotiu vídeo ex-quic, el cap de la unitat de la BRIMO Els advocats de l’Ester van assegu- els membres de la Brimo que integra- plicant la seva situació després de laa la qual pertany l’escopeter. rar que per les característiques de la ven les furgonetes Dragó 40, Dragó greu lesió, no s’aturen i la campanyaUn cop presentada la querella, els ad- lesió no podria haver estat produïda 403 i Dragó 424 i qui era l’escopeter de suport continua.Gener de 2013 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellLa riuada del 1962: història,memòria i responsabilitats Manel Márquez i Berrocal es plantegen els historiadors, que també, sinó de recerca de la veritat històrica, que és la funció social que tenim, com a forma de posar els nostres coneixementsL a riuada del 25 de setembre de 1962 és un moment històric fonamental perla formació de la memòria col•lectiva de i treballs en mans dels ciutadans i que aquest i les seves organitzacions tinguin el dreta exigir justícia equitativa i repara-la ciutat de Terrassa i un punt d’inflexió dora. L’aplicació de les lleis és imprescin-en el seu esdevenir històric. La memòria, dible, per tal de fer entendre als que nopot ser construïda en forma de mite, les respecten, que més tard mes d’horasense realitat històrica contrastada, però aquesta els caurà a sobre. Trenca la sen-l’experiència real dels fets patits pels sació d’impunitat d’aquest crims de lesaterrassencs i terrassenques han quedat humanitat o, sobre altres similar gravetat,perfectament recollits en la seva cons- és un garantia de futur per a una veritableciència i, en aquest dies de record, que democràcia.no commemoració, en diferents treball A Terrassa, però, com diu Valls: “End’una qualitat excepcional i de lectura un país democràtic, amb separació deobligatòria. Dos de caire periodístic i poders, la Fiscalia hauria actuat d’oficihistòric: el Jaume Valls i Vila, “La riuada contra els propietaris que els vengue-de 1962. La catàstrofe que sacsejà la ren aquest solars en terrenys rústics iTerrassa invertebrada del franquisme”; el sense urbanitzar propers a la riera, o elsde Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà, lluites endegades per part de les classes lectors, al voltant de la memòria en gene- llamaba “pensar históricamente,” que im- ciutadans haurien denunciat aquests te-“La Riuda de Franco” i un bàsicament populars d’origen immigrant o no i la re- ral i, de les riuades del 1962 en particular, plica no aceptar sin crítica nada de lo que rratinents, i també ales autoritats que elhistòric, que publicarà la Fundació Torre pressió patida és el que pretenen molts hom pogut comprovar, que el reconeixe- se pretende legitimar a partir del pasado permeteren o consentiren l’edificació endel Palau. de les activitats desenvolupats durant ment dels errors o el silenci prudent, no y no dejarnos manipular por quienes pre- aquells indrets. Però Espanya estava so-Un fet tan transcendental per a la història aquells anys a la nostra comarca i als és de cap manera el modus operandi de tenden jugar con nuestros sentimientos tmesa a una fèrria dictadura on el poderde la formació del Vallès Occidental i de municipis afectats. molts dels responsables de la tragèdia para inducirnos a no utilizar la razón.” era unívoc i les autoritats no havien dela Catalunya obrera del segle XX, sota Com a historiador i ciutadà, no he deixat anunciada. La qual cosa posa en evi- Per això, en el cas de les riuades de retre comptes a ningú excepte al superiorla dictadura franquista, no podia passar mai de pensar en la necessitat de recu- dència, que no voler fer memòria és una 1962, un cop exposats i coneguts els que els havia nomenat pel càrrec”.desapercebut als historiadors, ni a la perar aquest passat tan colpidor de la forma de defugir de les responsabilitats. fets, comença la feina de l’historiador, En definitiva, el problema que generaciutadania. El miler de morts, els milers nostra història, sobre el que ja vaig tre- Analitzar els fets històrics és avaluar-los que consisteix en realitzar una síntesi recuperar la memòria de les riuades dede damnificats i els ingents danys mate- ballar quan coordinava el Projecte per a a la llum del present, que és qui ens porta explicativa, que ens permeti esbrinar les 1962 o de la lluita antifranquista, és elrials, resultat de la negligència d’un règim la recuperació de la memòria històrica a interrogar-nos sobre el passat, però no causes dels fets i atribuir les responsabi- de les responsabilitats pròpies, familiarspolític que tenia com a objectiu garantir de la lluita antifranquista de Terrassa, de forma neutral, sinó amb l’objectiu de litats corresponents. Si durant tota la dic- o de relació de pertinença ideològica.l’obtenció de beneficis d’una classe do- 1939-1979. Combat por la llibertat. Ara resoldre les qüestions que ens amoïnen tadura franquista, la responsabilitat de la Les persones implicades directa o indi-minant aliena al patiment del poble i, alia- ho he tornat a fer: amb el catàleg de o interessen en el present. L’historiador tragèdia terrassenca, del 25 de setembre rectament, es veuen obligades a recor-da del poder dictatorial, ha estat consi- l’exposició, organitzada per l’Ajuntament contraposa els diferents punts de vista, de 1962, fou atribuïda a la natura desfer- dar ja que són interrogades pel presentderat, per les institucions democràtiques, i el Museu de la ciutat: “La riuada del els valora i el presenta per tal que es mada, a la fatalitat de l’atzar o al destí (familiars, amics, coneguts, periodistesun bon moment per donar a conèixer 62 a Terrassa. L’abans i el després de pugui fer l’anàlisi i la valoració del fets que ja està escrit, el que els historiadors o historiadors) sobre les seves accionsels fets històrics i analitzar com aquest la ciutat”, instal•lada a la Sala del Tine- històrics, però no amb voluntat judicial, hem de mostrar a la ciutadania és que els del passat, essent moltes vegades lesinfluïren en la lluita per la millora de les llet del Castell Cartoixa de Vallparadís; sinó de recerca de la veritat i de revalorit- responsables de la tragèdia tenen noms respostes un exercici impossibles o lacondicions de treball i vida de les classes un capítol sobre la riuada i l’origen del zació de la ciència social com a eina de i cognoms i són els dels propietaris i es- reconstrucció d’una mentida.populars, la democràcia i la justícia social moviment veïnal al llibre de la Fundació coneixement i de construcció d’un pen- peculadors que van vendre els solars a Quan les víctimes, cerquen la veritat delsRecuperar la memòria històrica dels fets Torre del Palau. I una reflexió sobre his- sament crític, que és una forma d’evitar la llera de les rieres, els tècnics i polítics fets, la que no és podia explicar, durantd’una de les pitjors tragèdies de la co- toria, memòria i responsabilitats –la vaig el totalitarisme. que autoritzaren la seva construcció o, el règim franquista, es quan els possi-marca i de Catalunya; retre homenatge a fer al mes de juny de 2012 per la revista Els historiadors, com diu Fontana, se- res feren per impedir-la si eren il•legals. bles responsables, directes o indirectes,les víctimes, de les quals no existeix una d’Història de Terrassa, TERME– pre- guint al mestre Pierre Vilar, tenim un I l’església franquista, que cobrava per per acció o per omissió, veuen que mésxifra contrastada per que moltes esta- veient als lectors i ciutadans sobre l’oblit compromís una gran responsabilitat da- deixar treballar en diumenge als veïns tard o més d’hora se’ls pot acabar exigintven empadronades; donar testimoni del de les responsabilitats i dels responsa- vant de la societat, “a la que no solo he- que aixecaven les quatre parets i el sos- responsabilitats, potser no econòmiques,criminal laissez faire de l’administració bles, directes i indirectes, de la tragèdia. mos de explicarle qué sucedió en el pa- tre d’uralita, d’una miserable barraca, que també, sinó més aviat politiques imunicipal franquista; conèixer el procés La lectura de diferents articles, del Diari sado, que en el fondo es la parte menos que malgrat tot, era la seva llar i l’únic morals. Aquesta memòria de las vícti-d’enriquiment d’una classe burgesa alia- de Terrassa, sobre els fets és el que m’ha importante de nuestro trabajo, sino que lloc on aixoplugar-se humilment. mes, dels derrotats, de “Los nadie” delsda de la dictadura; estudiar i analitzar les empès a traslladar algunes reflexions als hemos de enseñarle a lo que Pierre Vilar Alguns, jugant a la equidistància interes- que parla, Eduardo Galeano, és la que no sada, podran dir que els pagesos adver- volen els botxins que es reactivi. La mort i tiren als nouvinguts de que aquell terreny el patiments d’aquelles persones són un on construïen era perillós, però, deixant revulsiu per al present i una impuls per de banda que era l’únic que podien ad- al futur, que justament el que cerca, és quirir, com podien pensar en la certesa que les injustícies patides siguin reco- d’aquestes afirmacions, si els venedors, negudes, reparades i es posin en marxa les autoritats i la pròpia església els deien el mecanismes legals, socials i culturals el contrari i, a més a més, els permetien per tal que no tornin a succeir. Per això, construir-les sense gaires entrebancs. I la memòria és incomoda perquè, des del com poden deduir, la resposta de molts passat, les víctimes ens recorden les davant d’un fets inqüestionables, era dir, seves esperances i ens interroguen a que durant la dictadura es feia el que or- nosaltres que som els seu hereus i, al- denaven els superiors; “obediència degu- hora ens obliguen a reclamar justícia pel da” van dir els militars argentins i xilens i, passat, en el present i pel futur. molts del jutjats al procés de Nuremberg. Els responsable no volen recordar ni els Els responsables d’aquesta tragedia, en errors, ni els delictes, ni els crims, però qualsevol país democràtic, haurien estat mentre aquests no estiguen resolts, una jutjats pels seus delictes o crims (com en vegada i una altra, tornaran al present. el cas dels assassinats de la dictadura La solució és la constitució de comissions franquista), però ans al contrari molts de la veritat com instruments propicis per d’aquest prohoms, no només no van a la consecució de la veritat, la justícia respondre mai per les seves actuacions y la reparació, incloses les garanties de durant la dictadura, sinó que van arribar a no repetició. Però, el reconeixement de alts càrrecs en el nou regim democràtic. la culpa i la reconciliació es difícil en el No és només una qüestió moral la que terreny de la lluita d’interessos, de grups24 Gener de 2013
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAo de classes, els botxins són sempre poc munt la taula, els cadàvers sobre els que memòria. Magister en Història Moderna i Centre d’Estudis Històrics de Te-partidari d’aquests processos. Perquè el aquests han construït el present. Per això Contemporània i Professor de rrassa. Fundador de Radio Kaos ique fem els historiadors, es posar da- pels malfactors sempre és incomoda la * Manel Màrquez és Historiador, Secundaria. Vicepresident del KaosenlaredAntisemitisme? jueva, ja des dels temps més remots del pugui ser titllat amb aquest qualificatiu Jordi F. Fernández Figueras seu projecte messiànic personal, però tan lleig. també sens dubte perquè el sionisme Això és el que va succeir l’any 2009, mou força calers i té molt poder polític. quan el govern espanyol, amb el suportF a poc dies vaig llegir a internet un article l’autor del qual, enmig d’unallarga i no gaire ben redactada explica- A l’àmbit de la dreta catalanista hi ha destacats publicistes de la cau- de PSOE, PP, CiU i PNV, va reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial sa sionista, alguns dotats d’una aura per impedir que es tornessin a repe-ció sobre les raons del fracàs d’Espanya d’intel•lectualitat com Joan B. Culla, i al- tir actuacions com la d’un membre decom a estat —i just després d’afirmar tres més aviat barroers com Pilar Raho- l’Audiència Nacional que pretenia ju-salvadorsostrejant que una de les se- la, però també hi ha força simpatitzants tjar Ben-Eliezer, ministre de Defensaves grans aportacions a la cultura uni- a l’ombra com, per exemple, Alfons Ló- d’Israel, per una massacre de 2002 enversal és el robatori—, deixava anar pez Tena, que va descobrir-nos fa pocs la qual van morir onze nens palestins.que «España sigue siendo uno de los dies la seva simpatia per aquesta ideo- Si com sembla les forces polítiquespaíses más vergonzosamente antise- logia: «Jo sóc proisraelià i prosionista. majoritàries espanyoles i catalanesmitas del mundo, en dura pugna con Almenys la meitat dels membres del coincideixen en la seva simpatia cap alVenezuela e Irán». meu partit són de l’Associació Catalana sionisme i en la seva defensa de l’EstatSempre que llegeixo afirmacions com d’Amics d’Israel». d’Israel, cal pensar que els sospitososaquesta, em pregunto d’on deuen sortir No tinc res a dir respecte les seves de- d’antisemitisme devem ser, doncs, lales dades que les sostenen i em con- claracions, cadascú és lliure de sentir gent del carrer amb un mínim sentimenttesto de seguida que segurament de la simpatia per un bàndol o per l’altre en humanitari als quals ens agradaria la fiJewish Agency for Israel, de la Global aquest conflicte, però no deixo de tro- d’un llarg conflicte en què consideremJewish Advocacy o d’alguna agència de bar sorprenent que qui creu que cal que tots dos bàndols exerceixen unadesinformació o d’algun grup de pressió alliberar el poble català de l’opressió violència que afecta víctimes innocents,semblants. destructora de l’Estat Espanyol senti però que alhora no podem deixar deRealment costa de creure que Cata- tanta simpatia per l’Estat d’Israel en la denunciar que en aquest enfrontamentlunya —encara inclosa dins Espanya, seva lluita per anorrear el poble palestí. l’Estat d’Israel utilitza míssils de la da-des d’un punt de vista jurídic-institucio- Deixant de banda, doncs, el cas parti- rrera tecnologia i bombes de dispersiónal— ho sigui, d’antisemita. Qualsevol cular de Catalunya, contra l’afirmació de fòsfor blanc per donar suport a laobservador atent es pot adonar que el que Espanya és un dels tres països seva política de neteja ètnica, mentresionisme gaudeix de moltes simpaties més antisemites del món, només em els palestins es limiten a defensar-seentre la dreta catalanista, possiblement cal argumentar que no crec que un amb pedres i coets artesanals per noperquè Jordi Pujol s’ha emmirallat sem- estat que canvia les seves lleis per seguir sent anihilats de manera lenta,pre en aquesta ideologia nacionalista protegir criminals de guerra israelians però inexorable.El referèndum al 2014 amb més Europa i menys BCE de poder per l’òrgan no democràtic del amb els bons alemanys a un impaga- laterals, sigui el cas de Suïssa, Islàndia, pendència, que puguem fixar el nostre Moisès Rial BCE, que ja ni compta amb un membre ment imminent, tot i que la majoria del Liechtenstein o Noruega, aplegat dins nivell de benestar i amb veinatge ami- permanent de l’estat espanyol, que a deute és privat, i ja es porten saquejats l’EFTA. gable amb l’entorn socioeconòmic i cul- efectes pràctics actua de corretja de la 216.000 milions de diner públic, el 21% Cal fer que des de la pluralitat del so- tural amb veu pròpia, establint el marcD esprés de les eleccions al Parlament de Catalunya, fruit de les conver-ses de governabilitat a la Generalitat principal economia de l’eurozona, Ale- manya, i per tant defensant els interes- sos crediticis de la banca alemanya, als del PIB Estatal, entregats al sistema bancari, enlloc de liquidar bancs, ens espolien fiscalment a la societat, i de biranisme es plantegi una independèn- cia real, no una nova dependència, per sortir de les brases de l’estat espanyol, laboral, de seguretat social, d’estat del benestar i política fiscal redistributiva i progressiva, sense límits, com la millorha sortit i centrat el debat de la possi- dictats del Bundestag alemany. retruc provoca les retallades encadena- no caure de nou al foc neoliberal del garantia per un futur de prosperitat i lli-bilitat d´una consulta pel dret a decidir I el BCE al controlar la política mone- des sense fi. BCE. Ens hi juguem una veritable inde- bertat.(eufemisme per no explicitar el dret tària de l’euro i del control de la banca, Tot plegat, la bancarrota de l’estat es-d’autodeterminació), on sembla que el converteix en un òrgan de dependèn- panyol i les destralades en l’estat dels´apunta durant l’any 2014. cia econòmica de primer ordre, que en benestar fa que la sublevació social ContraanuncisPerò aquest procés, que tibarà el debat el context actual d’un euro fort, i l’estat creixi cada cop més, i prengui relleu lasocial i nacional, ni ha d´’ésser l’excusa espanyol de no disposar d’una mone- necessitat que tot procés democràticper justificar retallades socials ni una da pròpia i política monetària cedida al d’autodeterminació real, hagi de definircortina per assegurar-se el poder polític BCE, provoca que la competitivitat faci si s’aposta per un banc central propi iper part de CIU i alhora trobar un soci l’actual pressió a la baixa de la massa sortir de l’eurozona i de la dependènciaamb ERC per salvar-lo de les explica- salarial. del BCE, i avançar en banc central comcions per presumptes corrupcions com Devaluació salarial, per la no devaluació ja tenen Anglaterra, Suècia i Noruega,apunten els casos ITV i el cas Palau. de la moneda, i així fins a l’austericidi amb possibilitats de plantejar una políti-I la pregunta de la consulta, en concret de devolució als mercats del deute, ca crediticis i monetària pròpia.la seva referència a Europa pot ser fent que ja es paguin 40.000 milions La independència real, ens la juguemgenèrica, en el sentit d’integrar-se a un d’euros d’interessos dels pressupostos per tant en la formulació, de dur-se a ter-entorn socioeconòmic, sense tenir-se de l’estat espanyol, i que el conjunt del me el referèndum el 2014 o quan sigui,que sotmetre’s a la zona Euro. deute públic suposi un terç del pressu- en citar i apel.lar a continuar a la UE , oRecordem que recentment els minis- post estatal, abocant per l’augment de apostar per un model d’independènciatres de la UE han aprovat l’ampliació la prima de risc i el diferencial d’interès econòmica, amb acords econòmics bi-Gener de 2013 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAGallardón, el codi penal iel populisme punitiu 40 anys; i condicionava la concessió del Albert Sales 3r grau al pagament efectiu de respon- sabilitats civils, la qual cosa introduïa un clar element de discriminació econòmi-E ls discursos de la dreta sobre el fun- cionament del sistema penal i de lesforces de seguretat ens poden fer pensar ca. El codi penal espanyol sembla estar molt al dia amb les tendències puniti-que ens envolten milers d’éssers perillo- ves imperants en el discurs neoliberal.sos disposats a provocar tota mena de El marcat increment de la població pe-mals per apoderar les nostres coses, per nitenciària, que en tot l’Estat espanyolfer-se amb els nostres diners o, el que és ha passat de 41.903 persones el 1996 apitjor, per sentir pur plaer. 76.079 persones el 2009, es deu més aA jutjar pels continguts de campan- la duresa del codi penal del 1995 i de layes electorals i pels debats previs a reforma de 2003 que no pas a un aug-l’aprovació de mesures com el recen- ment de la delinqüència.tment anunciat enduriment del codi Hi ha un elevat consens en la socio-penal, sembla que els delinqüents logia i la criminologia a considerar less’aprofiten d’un sistema tou i permissiu enquestes de victimització, amb totsque facilita que, en cas d’anar a petar els seus defectes, les millors eines peren un calabós, l’assassí de torn surti en valorar l’evolució de la comissió de de-poques hores per la mateixa porta per on lictes i del seu impacte entre la ciutada-ha entrat. El pitjor de l’argumentari puni- nia. Tanmateix, no hi ha a l’Estat captiu desplegat per polítics i mitjans de des- administració que hagi assumit el repteinformació és que es basa en mites que de realitzar periòdicament una enquestano se sustenten en evidència empírica i de victimització i les úniques dades ambque no hi ha una resposta clara, valenta, què es compta procedeixen de les duesinformada i contundent, de l’anomenada participacions d’Espanya a la Interna-esquerra parlamentària. No és casual, que s’anunciï a bombo nors en qüestió sinó de la suposada laxi- prostitutes, mares solteres que viuen tional Crime and Victimisation SurveyGallardón va anunciar que es durien a i platerets un increment de les penes tud del sistema penal espanyol) i ofereix del suport institucional, persones sense (ICVS), al 1989 i al 2005, i de l’enquestaterme canvis en el codi penal espanyol per a aquells que comenten crims que solucions fàcils, (3) introdueix mesures llar i tot aquell individu la mera existèn- realitzada el 2009 per l’Observatori de laamb la finalitat d’adaptar a la delinqüèn- generin especial repulsa social just des- de manera gradual, en aquest cas la cia incomodi a la ciutadania de bé. Delinqüència (ODA) de l’Institut andalúscia del segle XXI. Els grans titulars de prés de “resoldre” un cas d’assassinat restauració de la cadena perpètua, (4) El procés, força consolidat als Estats Interuniversitari de Criminologia.l’anunci del ministre de justícia van ser a dos menors que ha estat tractat de pretén generar respostes emocionals Units, desplaça el pes de l’acció de A partir de les escasses dades dispo-que incorporava la figura de la “la presó manera “especialment repulsiva” per els evitant l’anàlisi racional de les alternati- l’estat de l’atenció a la persecució de la nibles no només no es pot inferir unpermanent revisable i la custòdia de se- mitjans de desinformació del país. Una ves, (5) manté el públic en la ignorància població exclosa i es justifica a través increment de la delinqüència, sinó queguretat, amb la finalitat de proporcionar oportunitat així no es pot desaprofitar: ocultant dades objectives sobre la cri- de l’estigmatització i de la culpabilitza- s’observa un retrocés en la victimitzacióuna resposta penal més adequada a quin rival electoral podria atrevir-se a minalitat i la delinqüència; (6) part del ció de les víctimes a través de l’ús de- en gairebé totes les formes de delicte.certs crims que causen una especial re- qüestionar que s’endureixin els càs- coneixement de les dinàmiques socials i liberat d’una publicitat enganyosa que Mentre que el 1989, el 47,2% de la ciu-pulsa social”. Els crims que es contem- tigs a repugnants homicides de nens? dels corrents d’opinió que ofereixen les porta a creure al “ciutadà de bé” que tadania (amb un marge d’error del 2,5%plen per l’aplicació d’aquesta modalitat I per a la immensa majoria de votants eines d’anàlisi sociològica de l’estat i de l’exclusió social és fruit de la renúncia per a un nivell de confiança del 95,5% ide cadena perpètua són els homicidis es tracta d’una mesura positiva en pro les empreses especialitzades. voluntària de la mala gent a sotmetre a p=q) havia estat víctima d’algun delicteterroristes, els atemptats comesos con- de la seva seguretat i la dels seus fills i Però la modificació del codi penal no l’ètica del treball, que cada vegada hi ha en els 5 anys anteriors a la realització detra el Rei o el Príncep hereu i contra filles. Als màxim, el Partit Popular podria és tan sols una reforma electoralista. més violència i delinqüència als carrers i l’enquesta, el 2005 la proporció s’haviacaps d’Estat estrangers, els casos de perdre els vots d’uns quants homicides Forma part del populisme punitiu que, que fa falta més repressió per garantir la reduït el 42,7% i el 2009 al 38,7% (ambgenocidi i crims de lesa humanitat amb infantils. gradualment importat dels Estats Units, seva pròpia seguretat. un marge d’error del 2,62% per a un ni-homicidi, i el assassinat de menors de La forma en què s’anuncia la restaura- avança a Europa associat a la desarti- vell de confiança del 95,5% ip = q ).16 anys o de persones d’especial vul- ció de la cadena perpètua per Gallardón culació dels Estats del Benestar i la im- Ni la delinqüència Tant els robatoris de cotxes, com elsnerabilitat. i la menció explicita de la seva aplicació posició del projecte neoliberal. Els me- d’objectes a l’interior dels vehicles, elsHi ha la remota possibilitat que la plana a “crims especialment repulsius” com canismes d’integració social o d’atenció augmenta ni el codi robatoris en habitatges, les agressionsmajor de la política espanyola cregui ne- els assassinats de menors compleix social als col•lectius vulnerables es penal espanyol és tou sexuals, o les agressions físiques, hancessària la reforma del codi penal però amb almenys sis de les deu estratègies substitueixen progressivament per reduït les seves taxes de victimització.en aquests temps en què la política (o el de manipulació informativa descrites pel l’estratègia del càstig cap als comporta- Els mateixos que avui es refereixen al També s’han reduït els robatoris ambpolitiqueig) es modela a cop d’enquesta lingüista Noam Chomsky. (1) Serveix ments que es desvien del que la “socie- codi penal com un text del passat no violència i intimidació que tenen un grani dels cars consells dels spin doctors, és com distracció als problemes realment tat majoritària” considera correcte, trac- adaptat a la realitat delictiva del segle impacte en la sensació de seguretat dedifícil creure que un tema tan calent hagi urgents en aquest moment, (2) dóna re- tant d’incloure en la mateixa borsa de XXI i que han anunciat el seu endu- la ciutadania. D’una taxa del 9,2% alestat llançat a la palestra sense un previ llevància a un problema que no existeix persones sospitoses de ser paràsits del riment, ja van liderar una reforma del 1989 s’ha passat a un 5,6% el 2009.càlcul de rèdits electorals. (no parlo aquí de l’assassinat dels me- sistema a drogodependents, traficants, mateix durant el govern d’Aznar i amb Si no existeix evidència empírica que el Mariano Rajoy com a Ministre de Justí- justifiqui, perquè té tant d’èxit el populis- cia. L’any 2003, Partit Popular va apro- me punitiu? Probablement, l’increment var una reforma del codi penal amb el d’altres tipus d’inseguretats derivades suport del PSOE. Les forces polítiques de la precarització dels mercats laborals majoritàries van desplegar una retòrica o de l’extensió del risc de pobresa entre plena de clitxés del populisme punitiu àmplies capes de la població, genera importat de l’altra banda de l’Atlàntic, sensibilitat a discursos que ofereixin recordant a la ciutadania la necessitat respostes ràpides, fàcils d’explicar i de mà dura amb les creixents mostres que traslladin la culpabilitat a persones de violència urbana i amb els delin- i col•lectius amb comportaments que es qüents multireincidents, i de fer front als desviïn dels majoritaris. nous perills derivats la immigració i de Els discursos de la dreta ens poden fer l’amenaça terrorista. Els socialistes van pensar que ens envolten milers d’éssers afirmar que es veien obligats a donar perillosos disposats a provocar tota suport a la reforma per responsabilitat mena de mals per apoderar les nostres i per la imperiosa necessitat de lluitar coses, per fer-se amb els nostres diners contra la inseguretat ciutadana. o, el que és pitjor, per sentir pur plaer. La reforma suposava, entre altres can- El pitjor d¡aquest argumentari punitiu vis, l’ampliació de la capacitat dels jut- desplegat per polítics i mitjans de des- ges per decretar presó preventiva; la in- informació és que es basa en mites que corporació de mesures per promoure la no se sustenten en evidència empírica i “justícia ràpida”, introduïnt incentius per que no hi ha una resposta clara, valenta, a que les persones inculpades firmessin informada i contundent, de l’anomenada declaracions de culpabilitat per evitar esquerra parlamentària. tràmits judicials i aconseguir beneficis L’assetjament penal i policial de penitenciaris; l’augment de la quantia col•lectius tan diversos com les perso- penal màxima, que passava dels 30 als nes sense llar, les prostitutes del carrer,26 Gener de 2013
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAels petits traficants de drogues o els ve- de multes a persones sense llar per in-nedors ambulants, classificats junts en compliment de l’ordenança de civisme a > PAPER PINTATel sac dels exclosos que no volen seguir la ciutat de Barcelona.camins d’inserció, té una finalitat mora-litzant: fer acceptar a les majories que Recomanacions Carrie Maecauen en la nova pobresa el seu destíde precarietat laboral a risc de ser con- bibliogràfiques: Wacquant, Loïc (2010) Castigar a los Weems: sersiderats paràsits socials.Aquesta visió conservadora de pobres. El gobierno neoliberal de la in- seguridad social. Gedisa. una donal’estratificació social pretèn atribuir Aranda et al. (2005) El Populisme Puni- afroameri-l’exclusió social a factors individuals, tiu: Anàlisi de les reformes i contra-refor-descarregant de culpa la societat majo- mes del Sistema Penal a Espanya (1995- canaritària. És en aquest paradigma ideolò- 2005) Observatori del sistema penal i elsgic on s’emmarquen les polítiques com drets humans. Universitat de Barcelona. Alba Cañellas Canadellla de retirar el subsidi d’atur a les perso-nes que no acceptin un lloc de treball,la de fiscalitzar la vida de les persones * Albert Sales, activista social i professor (cada cop més precari) C arrie Mae Weems viu a Es- tats Units i treballa, sobre- tot, en l’àmbit de la fotografia.beneficiàries del PIRMI, o la imposició de sociologia a la UPF És filla dels moviments polítics obrers i feministes dels anys 70,Vers una revolució social? dels quals participà activament. Aquesta artista afroamericana ha lluitat per superar, amb la seva obra, la doble opressió viscuda Xavier Díez més grans de ciutadania s’està covant Una de les principals constatacions, és pel fet de ser una dona i de raça un projecte i un anhel revolucionaris. el creixent interès per la revolució cata- negra. A través, fonamentalment, És a dir, les files de l’anticapitalisme i lana del 1936, l’autogestió empresarial i de la fotografia, podem veure la dels detractors del sistema de demo- cooperativa, les col•lectivitzacions en la necessitat interior de l’artista deM olts es pensaven que el 15-M havia estat un fenomen passatger, unacatarsi efímera desapareguda tan mis- cràcia representativa són cada vegada més àmplies i plurals. Un petit exemple indústria i els serveis, els tribunals po- pulars o, molt especialment, l’oblidada vaga de lloguers que tingué lloc a portar allò que en primera instàn- cia és personal a un plànol polític i treballar-ho a través de l’art. és el prestigi adquirit per la Platafor-teriosament com emergí. Tanmateix, els ma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Catalunya en la dècada dels trenta, En els seus inicis, cap a finalshistoriadors som conscients que sovint col•lectiu d’activistes socials capaços precursora de bona part del moviment dels anys 80, es va centrar enles coses més rellevants són les menys d’organitzar-se per reptar la cara més ocupa i que sovint inspira l’actuació de temàtiques crítiques amb el ra-públiques, les presents de manera la- satànica del capitalisme actual: els la PAH. Els llibres i les conferències so- cisme, però la seva següent eta-tent i discreta, manifestades en petits bre aquests episodis en què Catalunya pa està clarament marcada pel bancs! Apartir de la simplicitat delsdetalls i esdeveniments anònims, i que, fou l’epicentre de l’experiència revolu- feminisme: reflexionà al voltant seus missatges –“gent sense casa itanmateix, poden catalitzar de manera cionària més espectacular del segle XX de les tasques de cura i de la llar, cases sense gent”– estan atacant elviolenta i inesperada. són detalls que passen desapercebuts però acatà també temes menys principi més sagrat que condiciona recurrents per tal de poder arribarEl 15-M, contràriament al que alguns l’organització social vigent: el de la pro- davant del soroll de les mobilitzacions del 2011 o l’enginy de les consignes. a l’arrel de les desigualtats, commitjans addictes a les teories conspira- pietat. Algunes de les intervencions de ara la monogàmia i la poligàmia,tives asseguraven, no és cap moviment la PAH, composta majoritàriament per No només s’articula un relat propi, fo- la validesa de la família nuclear,institucionalitzat ni instrumentalitzat, víctimes de la rapacitat de la dictadura namentat en la tradició llibertària i re- les relacions entre les dones i elssinó més aviat una mena d’esperit financera, han arribat a posar contra fet des de la innovació de les xarxes seus fills o el lesbianisme. Unatransversal, més o menys espontani, les cordes el govern, perquè la mora- socials, també la boira revolucionària de les seves obres més cone-en què convergeixen grups de militants litat dels seus missatges ha fet que la s’estén en una articulació política. La gudes és Mirror, mirror: apareixde llarga trajectòria, indignació difusa, immensa majoria de l’opinió pública els cara més visible podria ser la forma com ella, d’esquena davant un mirall,ciutadans apolítics que s’acosten episò- les silenciades CUP han irromput en les enfrontant-s’hi de forma inquisiti- faci costat.dicament, persones d’adscripcions di- institucions. va. Qüestiona de forma radical els La PAH, com el 15-M, també és unaverses i contradictòries i que, tanmateix, Tanmateix, a cada ciutat important es valors que transmeten els contes petita cara visible d’un moviment difús,coincideixen a presentar una esmena a generen plataformes crítiques en què tradicionals quan es pregunta: d’ampli espectre i polièdric que té comla totalitat a la imperant democràcia libe- a objectiu primordial l’eliminació del ca- “Mirall, mirallet màgic, qui és laral de partits, captiva dels grans interes- més bonica de totes?” Mostra una pitalisme i l’assumpció d’una economiasos financers i empresarials. barreja de dolor i esperança als fonamentada en una dimensió moral,Allò que podríem denominar, amb eti- llavis, esperant la resposta. “És radicalment igualitària i que tindria en la Blancaneus. Tu ets una putaqueta fàcil, moviment 15-M o indignats la democràcia directa, sense interme- negra i no ho has d’oblidar mai”.no es va dissoldre, sinó que, com al- diaris, el principal mitjà per assolir-la Carrie Mae Weems té una veu po-guns dels seus portaveus indicaven, es i mantenir-la. En un moment en què tent i directa, i reivindica la plenaretirà a les casernes d’hivern. I atesa la la indissimulada influència de troikes, consciència de la seva situació iseva forma difusa, mal•leable i adapta- CEOE, FAES i financers internacio- de tantes que es troben com ellativa, que recorda la del vapor, han anat nals dicten als nostres representants es cova un activisme tan preocupant der per l’extensió d’aquest magma roent amb la finalitat de combatre-la defent i ocupant espais cada vegada més l’agenda política, el sistema democràtic per al poder que no dubta a fer servir que és l’odi en expansió contra les crei- cara.amplis de la dissidència. Perquè, efecti- en la seva configuració actual aprofun- la repressió preventiva típica de les dic- xents desigualtats amb què s’administra A banda de realitzar fotografies,vament, al nostre país hi ha dissidents deix el seu descrèdit entre sectors més tadures. allò convencionalment descrit com a Carrie Mae Weems també hasilenciats, exclosos de tribunes me- extensos i transversals de la societat. I Les detencions indiscriminades en les crisi. treballat amb instal·lacions, per-diàtiques i apartats de les institucions precisament aquesta nebulosa dissident darreres vagues generals o la crimina- El cert és que la remor d’indignació de la formances i vídeos, a més a mésacadèmiques. I al marge d’un sistema està articulant un discurs cada vegada lització dels activistes en determinats creixent legió d’afectats per l’economia de participar en diversos progra-que exclou contingents cada vegada més clar i tangible. mitjans indiquen la preocupació del po- abduïda pels mercats va alçant-se com mes de televisió. Ens trobem, per un projecte polític en què la no accep- tant, davant l’obra d’una dona crí- tica i compromesa a nivell social tació del deute financer, la creació de i polític, que afirma que “la seva tribunals populars contra polítics co- responsabilitat com artista és la rruptes i banquers, la col•lectivització d’embellir el desordre d’un desor- de l’economia, la igualació dels re- denat món, per curar els malalts cursos econòmics, el repartiment del i alimentar els desemparats, que treball i la riquesa acaben esdevenint empenyi a cridar amb valentia des l’agenda d’un moviment que s’acosta de les teulades per tal de trencar, cap als postulats revolucionaris, cap a com una tempesta, les portes ba- una revolució que té com a referent la rrades i donar veu als detalls del silenciada col•lectivització catalana del nostre moment històric.” 1936, historiogràficament amagada rere les víctimes mortals de la violència re- volucionària. El cert és que, en un moment en què bona part dels catalans han assumit el dret a decidir el color del passaport, cada vegada són més els qui conside- ren que també tenim el dret a decidir sobre l’assignació dels recursos o sobre l’administració de les desigualtats so- cial. Tècnicament, d’això se’n diu efer- vescència revolucionària. * Xavier Díez és historiadorGener de 2013 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARPersonatges de la revolució:Eduard Toldrà, director del’Orquestra CNT-FAI és el del músic i compositor Eduard Tol- lona, 1962), per tant ara es compleixen Salvat-Papasseit per a ésser cantada per días históricos y dramáticos Ferran Aisa rà . Curiosament tant a la biografia que 50 anys de la seva desaparició. Ha estat Conxita Badia. Mentre estava preparant la que son el goce de la música popular y apareix a la Viquipedia com a d’altres considerat un dels músics més importants posada en marxa de l’Orquestra Simfònica clásica. Se está llevando a cabo una revo- els autors se salten a la torera la seva de la música catalana dels anys vint. Fou de la Generalitat va esclatar l’aixecament lución con un tono de alegría y optimismo.L a revolució espanyola de 1936 va mobilitzar la majoria d’intel•lectualsi d’artistes a favor de la causa popular. etapa d’artista compromès amb larevo- lució. Aquest mateix cas passa en altres professor de violí de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barce- militar que va derivar en la Guerra Civil. L’agost de 1936 es va afiliar a la Secció El optimismo de nuestros milicianos en demostración de confianza y seguridad personatges que van adherir-se a la CNT- lona. Entre les seves activitats musicals de Músics d’Orquestra del Sindicat Únic en la victoria, señal evidente de juventud”.L’obligatorietat de la sindicació va portar- L’Orquestra CNT-FAI, integrada per 85los uns cap a les fileres de la CNT i altres FAI durant l’etapa revolucionària. A partir destaca com a fundador del Quartet de d’Espectacles de la CNT. L’organització d’aquest número en parlaré d’ells, interca- Corda Renaixement, amb el qual va realit- confederal li va encarregar que organitzés professors dirigida per Eduard Toldrà,cap a les de la UGT. Un d’aquest casos l’Orquestra CNT-FAI i la banda musical inicia el concert interpretant “La Interna- lant amb biografies zar nombrosos concerts tant a Catalunya cional”, i va seguir amb “Las Golondrinas” de personatges de com a Espanya i a Europa. Tolrà va com- del Comitè de Milícies Antifeixistes de de Usandizaga i “La Santa Espina” de Mo- tendència llibertària posar nombroses peces musicals com Catalunya. Amb aquestes formacions rera; i a la segona part interpretaren “Fills que podríem afirmar “Sonets per a violí i piano”, “Empúries”, “La musicals va realitzar nombrosos con- del Poble”, “Egmont” de Beethoven; “La que eren uns maledicció del comte Arnau”, “Danses de certs tant als teatres barcelonins com a Dolores” de Bretón; i va acabar l’acte amb veritables savis i que Vilanova”, “L’estudiant de Vic”, “Romanç places públiques de la ciutat. El Diluvio els himnes revolucionaris “A las Barrica- per la seva ideologia de Santa Llúcia”, etc. Durant la Segona (17-9-1936) feia la crònica d’un d’aquets das”, “El Himno de Riego”, “Els Segadors” han quedat margi- República fou director de l’Orquestra concerts celebrat a la plaça de Catalunya, i el bis “Fills del Poble”. Davant una ex- nats de la història i Municipal de Barcelona. Va composar per l’Orquestra de les Milícies CNT-FAI, plosió d’alegria immensa del barcelonins de la memòria del nombroses sardanes i va posar música a dirigides per Eduard Tolrà. Jacinto Toryho, que saludaven l’himne anarquista amb el nostre temps. textos dels poetes com Carner, Sagarra i director de Solidaridad Obrera, es va dirigir puny enlairat i les banderes al vent. L’any Eduard Toldrà i Garcés. El 1936 va guanyar el premi Isaac als barcelonins per reivindicar la música 1944 Eduard Toldrà va tornar a dirigir Soler (Vilanova i la Albéniz, instituït per la Generalitat de Cata- en temps de lluita: “Todo al contrario –di- l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a Geltrú, 1895-Barce- lunya, per “La rosa als llavis” amb lletra de gué-, unos momentos de música en estos la seva mort.La fi del capitalisme tal com el coneixem Ivan Gordillo en una fase global on només remotes mes, com si la crisi fos un problema tèc- del món. Per implementar el projecte * Ivan Gordillo és membre del Se- regions del planeta no estan, directa o nic i no polític, social i cultural certament transformador farà falta una ideologia minari d’Economia Crítica Taifa indirectament, mediant les relacions de complex. També es diferencia de la majo- contra hegemònica que en el plànol cul- producció, intercanvi i consum sota la lò- ria d’ecologistes, si més no de l’economia tural actuï com antídotE scrit per a un públic ampli, no espe- cialitzat, destinat sobretot a les per-sones interessades en els moviments gica del mercat i el capital. Aquest fet in- contestable esdevé una novetat respecte a anteriors crisis capitalistes importants ecològica, que aïlla els aspectes ecolò- gics de la resta d’elements de l’entorn on s’insereix la societat humana, sovint fent del subjecte passiu consumista que pro- mou la industria cultu-socials que anhelen una alternativa so- com l’actual. ús de l’aparell teòric ortodox o neoclàssic. ral de masses.cial, solidaria i sostenible més justa, al L’autor descriu detalladament les contra- Destacant la inevitable i cada vegada més Cal subratllar la sor-llibre “El fin del capitalismo tal y como lo diccions internes del capitalisme. Primer, pròxima fi del petroli, la qüestió ecològica prenent capacitatconocemos” (Elmar Altvater. Ed. El Viejo explica “les quatre formes d’apropiació en –rigorosament documentada– és relacio- d’anticipació d’aquestaTopo (2012), el politòleg Elmar Alvater el capitalisme realment existent”. Poste- nada amb el desenvolupament històric i obra. Escrita el 2005presenta la crisi energètica com un dels riorment, descriu com aquestes contra- recent del capitalisme, un sistema que ha (!) en plena crestaelements externs que pot col•lapsar el diccions s’han aguditzat en l’actual fase basat la seva reproducció i el seu creixe- de l’onada de la fasesistema capitalista. de globalització neoliberal. Històricament, ment –entre altres coses– en l’accés aD’acord amb la línia de la millor tradició d’auge econòmic el capitalisme, com a sistema altament una font energètica fòssil no renovable.de l’Economia Política, el llibre –publicat apunta ja els pro- dinàmic i creatiu ha pogut salvar aquestes L’autor no evita abordar la qüestió de laen castellà recentment– destaca pel seu blemes centrals de barreres. Actualment, però –i aquesta és política, el poder i les alternatives i ana-eclecticisme, que combina la història, la litza el debat –que desperta tant interès i l’actual crisi i albira la tesi central del llibre–, el risc d’un xocpolítica, l’economia, la geografia i la cul- extern apareix amb més força. Prenent el tantes passions, especialment a l’Amèrica una sortida alternativa.tura. El treball aborda un dels elements relleu de la idea de l’historiador Fernand Llatina– enfrontant les posicions de la Això no és casualitat.de tensió centrals del capitalisme actual Braudel, defensa que la fi del capitalisme pressa del poder amb les propostes de Després d’una anàlisi–immers en una crisi que pot marcar la tal com el coneixem arribarà, també, per transformació del món sense prendre el complexa i rigorosafi d’una època–, la qüestió ecològica. l’impacte d’un xoc extern com podria ser poder. Si certament ens trobem davant La del que és la societatAltvater no aïlla, com la majoria d’escrits la crisi energètica i l’esgotament del mo- fi del capitalisme tal i com el coneixem, i com funciona l’entornsobre la crisi i el capitalisme, el camp del de creixement basat en l’ús intensiu cal pensar què vindrà després. Altvater ecològic, econòmic ide l’economia de la resta d’aspectes de l’energia fòssil amb el petroli al cap- apunta a l’economia cooperativa, social polític, Altvater diag-de la societat. Parteix de la idea que el davant. i solidaria, com l’embrió d’aquesta alter- nostica La fi del ca-mode de producció capitalista i la seva Altvater –dèiem– es distancia de la majo- nativa, que ja està funcionant i cobrint les pitalisme tal com elintrínseca acumulació privada es troba ria d’economistes que abusen de tecnicis- necessitats de milions de persones arreu coneixem. Receptes...Greixonera de bolets (*) L’amo en Pep des Vivero patata Dins una greixonera sofre- re i quan agafi el bull, afegim gens aigualit. (Mallorca) 1 cabeça d’alls sencera gim la cabeça d’alls sencera. les patates tallades a cantons, 2 fulles de llorer A continuació hi afegim una que prèviament haurem fregi- Bon profit!! brou (o aigua) ceba, tallada molt petita amb des. Serà l’hora d’afegir-hi elsIngredients: oli, sal dues fulles de llorer i un poc bolets, que abans haurem fet (*) Com més varietat de bo- pebre bo de tomàtiga ratllada. Quan nets i arreglats. Corregirem lets hi posem, millor: esclata-Bolets de temporada aquest sofregit és cuit, hi afe- de sal i pebre bo i deixarem sangs, picornells, gírgolesCeba Elaboració: gim un poc de brou, surt més que doni dos bulls. de card, apagallums, blaves,tomàtiga gustos que amb aigua, no gai- Aquest plat no ha de quedar etc...28 Gener de 2013
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMARobin i Marian Joan Canyelles Amengual millor de tota la sèrie, però per el pres- es deu al fet d’haver matat al sàdic as- film tindrà aquest to. “Durant molt de temps somiava amb tú tigiós crític Carlos Aguilar és “avorrida, sassí Liberty Valance, qui tenia atemorit Robin i el seu amic John tornen en- cada vespre. Les meves confessions estúpida, reaccionària, insofrible des del a tot el poble. Però la realitat és que el vellits de les croades. Al seu bosc de eren l’enveja de les meves companyes” principi fins al final...”. Jo no puc expres- tir que acabà amb la seva vida, el va Sherwood no queda gairebé res del que li diu Marian a Robin.(Robin and Marian. Richard sar una opinió personal sobre aquestes disparar amagat a les ombres Tom Do- va ser la seva llar. El lloc on varen viu- Audrey Hepburn i Sean Connery ensLester, 1976) pel•lícules perque mai les he vistes niphon. El senador era un advocat que re totes aquelles aventures ja no és el brinden unes de les millors intepreta-Després de lluitar vint anys a les amb especial interés i no m’han cridat amb prou feines sabia agafar un revòl- mateix. Marian és una monja que dedica cions de les seves brillants carreres“croades” a les ordres del rei Ricard (Ri- massa l’atenció, com a molt podré dir ver i el seu amic Tom li va voler salvar la la seva vida a Deu i a les seves com- cinematogràfiques. La seqüència finalchard Haris), quan aquest mor, Robin que de la primera (la única que he vist vida. Després de conèixer la veritat un panyes de convent. Quan Robin i John és pura emoció, poesia i sensibilitat(Sean Connery) torna a casa seva per al cinema) els efectes especials no em periodista diu: “Si he de triar entre pu- vagin a rescatar a les que el Sherif de cinematràfica, inspiració i lirisme decomprovar que la misèria contra la que varem semblar tan extraordinaris com la blicar la llegenda o la realitat, publicaré Nottingham ha fet presoneres no veu- molts, molts quilats. Després del com-va lluitar en la seva joventut s’ha fet en- premsa va publicitar. la llegenda”. rem les atlètiques acrobàcies d’abans. bat Marian i John traslladen a Robin alcara mes gran. La Marian (Audrey He- L’any 1964 va dirigir la mítica “Quina nit Dic tot això perquè en aquets moments Alliberades les monges, la porta del convent. Marian possa verí a una copapburn) es va fer monja poc després de la d’aquell dia” (A hard day’s night), amb m’interessa més el mite de Robin Hood castell es tanca i fugir enfilant-se per la i beu, després li passa a Robin, que famarxar ell i és a punt de ser detinguda els Beatles com a protagonistes. Va te- que la seva realitat històrica. És a dir, paret requerirà un esforç titànic i l’ajuda el mateix.pel sherif de Nottingham (Rober Shaw). nir un gran èxit en el seu moment, i tot importa poc si va existir o no, perquè el des de fora de dos antics companys. Al principi ell no comprén l’acteTot això fa que torni agafar les armes i que ha envellit malament, no deixa de que és rellevant és la figura de la per- Té, la pel•lícula de Lester una violència d’immensa generositat de Marian, perper rebelar-se contra l’autoritat i la seva ser un notable document musical i so- sona que robava als rics per repartir-ho tràgica que l’allunya d’aquella colorista a qui la vida deixa de tenir sentit senseinjustícia. ciològic. entre els i les pobres i l’admiració i apro- i joiosa de Curtiz. El combat final entre ell. Després ho enten, i sap que és elRichard Lester és absent a molts de També varen tenir repercussió les seves vació que aquestes accions han generat Robin i el Sherif és dolorós i angoixant, millor. “T’estim més que als nins, Ro-diccionaris de directors cinematogràfics. adaptacions de la novel•la de Dumas al llarg de la història. les armes son tan pesades que cada bin, més que a la pregària del matí oPocs crìtics estan disposats a lloar les “Els tres mosqueters” (The three muske- S’han rodat moltes versions cinema- moviment requereix un esforç exte- de l’horabaixa, més que a la terra queseves virtuts, el seu talent (que sense teers, 1974; The four musketeers, 1975, togràfiques sobre la figura de Robin nuant. La immensa habilitat del director cultivem, t’estim més que a Déu i mésdubte té) i poques (per no dir cap) de les The return of musketeers, 1988). Hood. Sense dubte, una de les millors consisteix en trasmetre aquesta fatiga, que a l’amor” son les darreres parau-seves pel•lícules figuren entre les cent Un llibre de Scott Eyman sobre John (a banda de la que és objecte d’aquest aquest patiment que saps que camina les que pronuncia Marian, amb el ullso dues centes més ben valorades de Ford, es titula “Print the legend”, que desordenat comentari), és la que varen inexorablement cap a un final dramàtic. vesats de llàgrimes. Despres Robin lila història del cinema. Segurament els més o manco es podria traduir “Pu- dirigir William Keighley i Michael Curtiz Robin guanya finalment el duel, però les demana l’arc a John i mirant la finestraseus treballs més coneguts son Super- blica la llegenda”. El títol fa referència l’any 1938 amb un pletòric Errol Flynn ferides rebudes no li permetran salvar li diu “Allà on caigui la fletxa, John. Du-man II (1981) i Superman III (1983). Hi a una de les obres mestres de John i una encisadora Olivia de Havilland. la vida. La posterior matança de cam- mos-hi i deixans-hi junts”. En el darrerha qui considera que Superman II su- Ford: “L’home que va matar a Liberty L’excel•lent fotografia amb color de Toni perols, més suggerida que mostrada, és fotograma, congelat, veim aquella fletxapera a la seva predecessora i que es la Valance”. En ella el senador Ramson Gaudio i Sol Polito, l’aristocràtica mal- colpidora fins a dir prou. a través de la finestra; un punt a un cel Stoddard (James Stewart) torna al poble dat de Claude Rains i l’implacable Basil La retrobada història d’amor entre Ro- lluminós que cercarà el lloc on Robin i on va començar a exercir com a advo- Rathbone la convertien en una pel•lícula bin i Marian és una de les més belles Marian descansaran plegats per sempre cat, per enterrar al seu vell amic Tom màgica, brillant i lluminosa. i emocionants que s’han vist mai a una més. Doniphon (John Wayne). Els periodistes La pel•lícula de Lester comença amb pantalla de cinema. Marian va intentar El que més m’atreu de Robin i Marian (a de la localitat volen que el senador els els fotogrames d’unes hermoses pomes llevar-se la vida quan Robin va marxar. banda de la història d’amor), és aques- conti quina relació l’unia amb Tom. I ell que fan menjera, per immediatament Un home la va salvar per casualitat i la ta revolta crepuscular tan suïcida com ho fa. Bona part de la fama de Stoodard mostrar-les seques i passades. Tot el va portar al convent. I allà es va quedar. necessària. Mai és tard per aixecar-se contra la injustícia i el vassallatge, sem- bla dir-mos Lester, ni mai es tard per retrobar els ideals que han impulsat la nostra lluita i han donat sentit a les nos- tres vides. “No hauria d’haver marxat d’aquí”, diu Robin poc després de retor- nar a Sherwood. Al servei del rei Ricard va perpetrar les pitjors atrocitats en nom de la religió i la lleialtat al monarca. En canvi a Sherwood va ser lliure i feliç. En realitat aquell bosc no era altre cosa Fitxa tècnica que una zona alliberada de la tirania, un lloc on els homes i les dones podien Dr: Richard Lester; ser lliures i viure del seu treball sense G: James Goldman; esclavitud, autogestionar-se, menjar del Ft: David Walkin; que cultivaven i caçaven. La utopia feta Ms: John Barry; realitat. Molts de segles després, en Mt: John Victor Smith; circumstàncies i mètodes diferents però Int: Sean Connery; Audrey amb els mateixos anhels de llibertat, els Hepburn, Robert Shaw, Ri- Kasals Okupats cercaven (i continuaran chard Harris, Nicol Wiliam- cercant encara) ser quelcom semblant, son, Ronnie Barker, Den- no us sembla?. holm Eliott, Ian Holm, Bill Maynard, Roy Kinnear, Peter Salut, anarquia i okupació. Butterworth, Victoria Abril.Gener de 2013 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAPlega Cultura Obrera,un mirall del movimentanarquista a Mallorca Vóctor Cornell ComasD urant 50 números aquesta publicació ha estat testimoni del rebrot de l’idealllibertari i, per contra, de la feblesa delmoviment.Que una publicació com Cultura Obreradesaparegui enmig dels convulsius mo-ments actuals és com a mínim contradic-tori. El sustent d’aquesta publicació ha Espases, s’ampliava l’àmbit d’influència les accions al llarg d’aquests anys, capestat sempre la lluita al carrer, la força o interès del moviment. projecte, inclòs el propi Cultura Obrera,dels moviments socials més combatius No podem deixar d’esmentar que ha esta capaç de mantenir-se amb unai els moments de confrontació amb el aquestes lluites varen significar un punt mínima base sòlida.poder. d’inflexió en obrir la porta a l’organització Aquesta simbiosi entre les lluites socialsSense ànim d’analitzar perquè i com assembleària entre els moviments so- dels primers anys de Cultura Obrera ihem arribat a aquesta situació, des de cials majoritaris, reclamació històrica el propi periòdic no s’ha vist reflectidala redacció de la revista hem trobat inte- dels llibertaris. Fins aleshores, pel fet amb l’aparició del 15M i la irrupció deressant analitzar la relació que hem man- que els moviments socials estaven co- projectes i col•lectius arreu de l’illa. Eltingut amb les lluites locals que aquesta pats per corrents d’esquerra afins a in- Cultura Obrera ha deixat de ser un re-publicació va veure néixer i les que va teressos electorals, hi havia una manca ferent, i com la majoria dels col•lectiusveurà finalitzar. de radicalitat i horitzontalitat, que era llibertaris, aquesta onada de radicalitatPodem situar l’aparició o reaparició del poc atractiva pels llibertaris locals. Però ens ha agafat a contrapeu.periòdic quan els moviments sorgits aquest petit gir cap a pràctiques més Un periòdic que beu directament de lescontra el projecte de construcció de participatives i no tan dirigides, va fer fonts de la lluita social no té cap sentitl’autovia Inca-Mallorca havien fet un llar que les lluites es radicalitzessin i apa- si la pròpia lluita no el veu com a prò-recorregut de lluites i resistències. Eren reguessin accions directes prou signifi- pia, com a necessari. I això potser és eltemps on el moviment anarquista estava catives. que marca la diferència d’aquestes duesmajoritàriament focalitzat a Ciutat, si bé Cultura Obrera donà suport actiu a etapes. Són uns moments on l’ideal lli-es començaven a donar projectes arreu aquestes lluites, i moltes vegades la bertari i la seva forma de funcionamentde Mallorca. col•laboració va ser recíproca. La base estan més presents que mai, si bé elsLa lluita en contra de l’esmentada via del projecte i l’aportació econòmica col•lectius no tenen cap força ni implan-va significar una passa important dins la que el feu viable, va venir de la mà tació.descentralització i la possibilitat de crear d’aquestes lluites i dels activistes que hi Per ventura l’aparició de la Coordina-nous projectes, atès que alguns d’ells, formaven part. dora Llibertària de Mallorca i la ideacom l’Ateneu Llibertari d’Inca o el propi Un dels mals que té el moviment lliberta- d’ajuntar els col•lectius i els projectes els nous temps no són idonis per projec- El temps ho dirà. Nosaltres ara per araCultura Obrera, varen crear un nou co- ri i que s’ha vist accentuat en les darre- d’aquest àmbit, potser trenqui aquesta tes com Cultura Obrera, i sí per altres hem finalitzat un projecte coherent, querrent llibertari a l’illa. A Ciutat el sindicat res dècades, és que li falta implantació dinàmica de feblesa. Però se’ns fa es- formes de comunicació com poden ser creim que va ser i és encara necessari.CNT copava la majoria de l’activitat lli- i per tant s’impossibilita la reafirmació trany que davant l’aparició, com diem, el Contrainfo, SaTevaVisió o Ràdio 77, Però la renovació està damunt la taulabertària, si bé amb l’aparició de nous fo- dels projectes. Això ha fet que si bé, i les d’iniciatives locals i grups marcadament i esperam que siguin capaços d’omplir i volem fer un punt i final a una dinàmi-cus de conflicte social, com la lluita con- pàgines del Cultura Obrera en són un assemblearis i fins i tot llibertaris, el mo- el buit deixat o que deixarà aquest pe- ca de desgast que no ens duia a captra la construcció de l’hospital de Son fidel reflex, han estat moltes i diverses viment estigui més fluix que mai. Potser riìodic. banda.Actes d’homenatge a Durruti i Quico SabatéActe d’homenatge a seva mort.Un any més, amb l’assistència la coherència de les lluites i la pròpia vida d’una cinquantena de persones, ens vam quotidiana. L’acte va tenir com a cloendaDurruti al cementiri reunir al cementiri de Montjuïc, davant les l’actuació artística de Mirian Penela (can-de Montjuïc de tombes de Ferrer i Guàrdia, Durruti i Asca- tant) i Gustavo Battaglia (guitarra), amb-Barcelona so per retre’ls homenatge. dós argentins, que van interpretar diver- Els parlaments van estar a càrrec ses peces triades per a l’ocasió.Amb l’organització a càrrec d’Antonina d’Antonina Rodrigo, Eduardo Moreno,Rodrigo i la col•laboració de “Dones Lliber- Joaquina Dorado, Llum Ventura, Natalia Fundació Salvador Seguí – Ca-tàries”, el matí de diumenge 25 de novem- Renzi i Mireia Bazaga. Tot aprofitant que talunya.bre, vam fer l’homenatge a Buenaventura aquest dia era dedicat a la lluita contra laDurruti a les 12h. al cementiri de Montjuïc violència de gènere, les seves paraules Homenatge a Quicode Barcelona en el 76è aniversari de la van entrellaçar la figura de Durruti amb Sabaté a Sant Celoni Desenes de persones van participar el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l’acte van participar els cantautors Jaume Arne- lla i Juanito Piquete així com la seva filla Independentista Quico Sabaté, la CUP formar part de la resistència dels maquis. Alba Sabaté.Són moltes les accions que de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès En aquest sentit, cal fer esment a la figura s’han fet durant aquests anys, per tal de Oriental que va suposar que durant tot el del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti mantenir viva la flama dels ideals d’en 2010 es realitzessin activitats en record “Nano” que va pagar amb la seva vida ( Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, com altres companys/es ) la lluita per la en motiu del 35è aniversari de la seva i que va acabar amb la dignificació de la construcció d’una societat més justa. mort, l’Assemblea Llibertària del Vallès seva tomba i la realització d’un mural i una En el context actual, volem reivindicar, Oriental organitzà activitats d’homenatge, escultura al poble de Sant Celoni. Tot això que només amb la lluita i l’organització, així com també l’any 2000 per part d’una sense oblidar els homenatges que els/les podrem fer front els atacs de la classe comissió celonina en el 40 è aniversari. companys/es de la Marxa dels Maquis política i empresarial que ens governa. Més recentment, en el 50è aniversari, han realitzat també durant aquest temps. es va crear una comissió formada per la Volem destacar que al Vallès Oriental hi Assemblea Llibertària del Va- nostra organització i el Casal Popular i han més exemples de persones que van llès Oriental30 Gener de 2013
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > DES CARTES MAUDITESEl Lokal, des de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-qua- Que lo sepan estructures de decisió i la vida quotidiana anterior van saltar Diccionaride 1987, un tre persones han escrit records i ellos y no lo per l’aire, i Catalunya sence- de butxaca: reflexions sobre el Lokal a partir ra es va posar a construir unaracó llibertari olvidemos llibertat de preguntes com «Per què vas societat sobre les bases de laa Barcelona participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les El inverosímil llibertat i la justícia social per a tots i totes. veus per bastir una visió calidos- còpica del Lokal i, per extensió, verano del 36 Al contrari del que es pot llegir en tanta historiografia oficial, no Carlus Jové i Buxeda de la Barcelona rebel i de la res- en Cataluña va ser Barcelona i no van ser posta a la globalització capitalis- els «murcians» els únics pro- ta en molts punts del món. Vint-i-cinc anys d’existència do- tagonistes de la revolució so- cial, va ser el conjunt d’obrers L a llibertat possiblement sigui uns dels conceptes més a bastament utilitzats en nen per a molt i converteixen i camperols de tota Catalunya els testimonis en cronistes dels els que van sortir al carrer i van els discursos polítics des de fa canvis històrics en la manera de prendre el futur en les seves segles. I, no obstant, possible- fer política, en les pràctiques ac- ment sigui també un dels més mans. L’obra col•lectivizadora tivistes i en els mitjans emprats, laxes i mancats de significat. en les fàbriques i el camp, cosa que des de la realitat actual “El treball ens farà lliures” es- l’expropiació de locals de la bur- arriba a tenir un valor etnogràfic. tava inscrit a la porta de nom- gesia i de l’Església per a esco- El llibre està dividit en tres capí- brosos camps de concentració les, menjadors i hospitals —a nazis, i la llibertat també era tols que aborden la crònica del més de per a locals de sindi- Lokal des de diferents perspec- l’objectiu polític dels anarquis- cats, partits i associacions—, la tes de Bakunin i el dels seus tives. La primera part fa una his- creació de comitès municipals i grans rivals a la Internacional, tòria del Lokal des de la visió d’un de defensa es va estendre per el “autoritaris” de Marx. Franco jove que creix i lluita al mateix tota Catalunya, de manera es- deia haver alliberat els espan-Autoria col•lectiva temps que neix l’espai. Aquest pontània, sobrepassant moltes yols de la conspiració comu- relat s’inicia amb esdeveniments vegades a les pròpies organit- nista, i l’estat francès utilitzaEl Lokal, 2013 personals i la profusió de testi- zacions obreres i esborrant d’un “llibertat” com a emblema po- monis aconsegueix donar una vi- Miquel Izard cop de ploma les relacions de lític recurrent des de finals delEs publica un llibre coral sobre el sió global del que ha significat el poder anteriors. segle XVIII, independentmentLokal, testimoni d’un espai anti- Lokal en aquests vint-i-cinc anys També la repressió sobre feixis- Virus editorial, 2012, 392 pàg. de qui governi i com. Per moltsautoritari i de lluites de finals de d’agitació i mobilitzacions. tes, alguns elements de la bur- ciutadans francesos, no obs-la dècada dels vuitanta fins ara El segon apartat fa un repàs gesia o els seus col•laboradors tant, els deu fer gràcia i potser Aquell inversemblant estiu dela Barcelona, un racó llibertari a a l’evolució del Lokal com a fins i tot calfreds que un estat 36 no per esperat resulta menys i sobre el clergat es va deixarBarcelona, vint-i-cinc anys de col•lectiu i els grups que ha ge- que els prohibeix l’ús adminis- sorprenent per a tota la socie- sentir en tot el país, però nicultura i pràctica antagonista nerat el Lokal o que han compar- tratiu de la seva llengua digui tat catalana i per als que des de aquesta va ser tan cega, ni tanHi ha espais creats pels movi- tit l’espai en una relació simbiòti- actuar en nom de la llibertat. fora de Catalunya van poder se- nombrosa, ni va ser obra nomésments socials, com el Lokal del ca. Dir llibertat potser no sigui guir de prop uns esdeveniments d’incontrolats o de membres decarrer de la Cera, que superen el El tercer capítol s’ha escrit des massa diferent a dir no-res o a que es van desencadenar de la CNT.caràcter temporal d’altres inicia- de la mirada posada en la cons- no dir res. Qui no diu res deixa manera trepidant. El cop d’estat I, sobretot, no va ser Barcelonatives i esdevenen paisatge actiu trucció i la participació en la xar- totes les portes obertes a lade les lluites que emprenem. del general Franco feia temps on va haver proporcionalment xa de lluites i resistències que interpretació, i qui diu no-resEl llibre que acaba d’aparèixer arriba fins avui dia. que s’incubava. D’això eren més morts, sinó en algunes conscients tant els que d’una zones rurals on el caciquisme i diu quelcom tan allunyat delnarra una possible història del En aquest tipus de llibres com- o altra manera simpatitzaven o l’Església havien jugat un paper que ens és quotidianamentLokal i ho fa des de les vivèn- memoratius existeix el perill de van col•laborar amb el mateix, especialment repressiu, com conegut que deixa en mans decies de gent que hi va partici- l’autocomplaença, però la con- com el moviment obrer que, ens demostra Miquel Izard en cada ú l’exercici de represen-par. Així, esdevé un testimoni de textualització dels fets i les dosis organitzat principalment en la el seu aclaparant treball: una tar-se’l. Dos moviments moltl’activisme sorgit després de la d’autocrítica i humilitat conve- CNT, va sortir al carrer no per a radiografia dels sis primers similars al d’evocar la llibertatderrota al referèndum de l’OTAN. nients ajuden a superar-la. defensar les conquestes socials mesos de revolució social a Ca- per convocar-ne l’efecte mo-El llibre s’ha publicat en versió Ens trobem davant d’un llibre que la República no li va voler talunya, a partir de les notícies bilitzador, tot esperant que elcatalana i castellana, amb un que fa memòria i arriba fins al donar, sinó per a avançar cap de l’època i els escrits deixats concepte en sí de llibertat noquadernet d’imatges i un CD amb present. Un llibre imprescindible a una societat sense classes i pels seus protagonistes i ob- passi a formar part de la con-vint-i-cinc temes inèdits, cedits per seguir un flux d’idees i de sense desigualtats socials des- servadors de tot l’espectre po- trovèrsia.per grups que han participat en maneres de fer que connecten prés d’aconseguir la derrota del lític —tant els partidaris com Jo, després de donar-li unesles propostes autogestionàries amb l’actualitat i dibuixen l’origen els crítics—, en aquell llunyà i quantes voltes, tan sols hede la Distri i del col•lectiu del d’altres formes de fer política. feixisme. extraordinari estiu del 36 que arribat a la conclusió que la lli-Lokal. Un text que parla sobre l’esperit La ràbia inicial es va transfor- bertat es defineix pel límit. És aEls impulsors del llibre van plan- col•lectiu, l’autogestió, l’acció di- mar en fúria creadora i, de la nit uns s’esforcen per recordar, dir, que és tan sols l’existènciatejar una autoria col•lectiva per- recta; i des d’on es poden pescar al dia, les convencions socials, mentre uns altres s’obstinen a d’un “no” el que ens permetquè permetés una narració feta idees i elements per al debat. les formes de producció, les enterrar. traçar el camí imaginari de la llibertat. I, és clar, el nos- tre món és ple de nos de tota Revistes mena: alguns d’orígen humà, i molts d’altres, la gran majoria, perquè nosaltres i el món som com som, i punt. Sense límits, sense l’”això no”, la llibertat no seria possible. Per tant, la conquesta de la llibertat és una quimera en tota regla perquè fer-ho equi- valdria a destruir-ne la possi- bilitat. I no, no es tracta d’un simple joc de paraules en clau postmoderna. El concepte de llibertat ens és molt útil perquè canalitza i dóna prospectiva a les nostres aspiracions políti- ques i socials però, si hi pen- sem fredament, la llibertat tan sols és la no percepció d’un límit com a tal. I per això laDIRECTA BARRICADA DE PAPEL EN LUCHA CONTRA LA BANCA NOTÍCIA CONFEDERAL llibertat pot ser bandera de to- tes les causes presents, pas-Setmanari de comunicació, reflexió, crí- Òrgan d’expressió de la CGT d’Andalusia Separata especial inclosa en el núm. 264 del Publicació de la CGT del País Valencià, sades i futures, perquè tothomtica i informació, pensat, sostingut i dirigit amb tota l’actualitat sindical i social, Rojo y Negro, 4 pàgines preparades per a amb tota l’actualitat sindical i social, http:// és capaç d’assumir amb ale-des de i per als moviments socials, canvi de http://www.cgtandalucia.org/Barricada- les jornades de mobilització contra la banca www.cgtpv.org/-Noticia-Confederal-.htmldisseny amb el núm.300, www.directa.cat de-Papel convocades del 28 de gener al 3 de febrer gria els límits que professa.Gener de 2013 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA NA PAI, EDITORA DE DIFON LA IDEA > LES PARAULES SÓN PUNYS“No estem en crisi, estem Banc dolenten declivi” Jordi Martí Font“Els moviments socials ens trobem instal·lats en la queixa i la Q ue ens prenen el pèl tot sovint no cal que ho digui jo ara i aquí que ja ho sabem de fa molt. Algunes vega-demanda. Ha arribat el temps de passar a l’autogestió de tots els des, però, la presa de pèl es produeix o intenten fer-la a ple sol, a plena llumàmbits de les nostres vides” del dia, sense ni respectar la regla no escrita aquesta de fer els crims més fastigosos d’amagat, a plena foscor, > LA FRASE... amagant-se i tota la pesca, i aleshores, com que ja sabem que quan parlen no- més solten mentides, ens produeixen una ràbia especial. Mireu sinó el cas aquest del banc do- lent. Quan a una paraula que sabem més negativa que el pol que no és positiu d’una pila elèctrica li enganxen al darrere un adjectiu específicament negativitzador com aquest “dolent”, és ben clar que el que estan fent és positivitzar el nom al qual s’afegeix el qualificatiu. Amb “dolent” no defineixen com serà aquest banc públic que es dedica a traspassar diners de tothom a mans privades que amb l’invent de la crisi s’han mig agafat els dits sinó que positivitzen tota la resta de bancs... que “La cultura de són més dolents que la tinya... la monogàmia L’estat paràsit al servei dels rics els ho és una de les “No podem reclamar als de dalt que renunciïn diu ben clar: “Banquers bons, amics opressions menys als seus privilegis si nosaltres mateixes som nostres, heu comprat i fins i tot construït milers de pisos no necessaris només qüestionada” incapaces de fer-ho” per especular i us heu folrat amb aquest negoci amb un bé de primera necessi- estan a dalt ens hauríem de mirar a nosal- aclimatant a les noves mesures de pre- tres sexualitats seguirem reproduint l’arrel tat com és l’habitatge durant dècades. I Josep Estivill ara que la bombolla ha petat no sabeu tres mateixes i prendre consciència de la carietat: ahir ens queixàvem de les ETT i de la propietat privada en les nostres rela- nostra situació privilegiada en la societat ser mileurista ens semblava molt precari, cions més íntimes. Una societat igualitària què fer amb els pisos i penseu fins i tot global en la que vivim. Mirem-nos a no- ara ens queixem de les retallades i demà no pot ser monogàmica perquè no hi ha la que hi perdreu diners”. “No patiu que- Fes un breu resum biogràfic teu saltres i mirem com viu la gent que pateix ens queixarem de l’abolició dels drets la- mateixa confiança dins i fora d’una parella aquí teniu el vostre amic estat que usSóc originària del Penedès però he sigut el desagradable impacte mediambiental, borals mentre ens oblidem de què ens monògama. I aquesta desigualtat sempre ajudarà en to el que faci falta”. Així elforça nòmada fins que em vaig establir laboral o polític de l’extracció de minerals queixàvem ahir. Al meu entendre, ja no s’acaba traslladant a allò econòmic. “banc dolent” es quedarà els pisos quefa tres anys a la Vall de Querol. He anat i altres recursos per produir la nostra sofis- té sentit queixar-se i fer demandes al de- no puguin vendre els bancs per tal quepul•lulant pels moviments socials prac- ticada tecnologia a la qual ells mai podran cadent pare Estat, ha arribat el temps de - Traieu tant llibres com opus- no en baixi el preu, si cal en tirarà a te-ticant molt diverses formes d’activisme, accedir. No podem reclamar als de dalt passar a l’autogestió, no únicament de la cles, com visualitzeu el sector rra alguns i alhora farà fora dels espaismovent-me entre el moviment llibertari, que renunciïn als seus privilegis si nosal- nostra informació i el nostre oci, sinó de de l’edició diguem-ne alternati- on visquin les persones que no puguinl’esquerra independentista, col•lectius tres mateixes som incapaces de fer-ho! tots els àmbits de les nostres vides. va o antisistema i els seus me- pagar les hipoteques o bé hagin deci-antipatriarcals, l’okupació, l’art urbà, la El mateix passa amb la corrupció, to- canismes per arribar a la gent? dit okupar la casa on viuen. Policia iproducció electrònica político-musical, la tes som potencials corruptes, tot depèn - Heu publicat “El manifest Els mecanismes per arribar a la gent són policia. Per a això serveix, és clar, pertraducció i edició de textos i llibrets, i més de les oportunitats que tinguem de d’Unabomber”, tot un clàssic francament pèssims, no arribem més enllà mantenir l’ordre desordenat que permetúltimament al repoblament rural i el qües- corrompre’ns... i els de dalt sempre en de la antiindustrialització. Com del propi ghetto llibertari. És lògic, ja que i promou que mentre milers de casestionament de la cultura de la monogàmia. tenen més. Totes coneixem de prop el valores la difusió del pensament normalment utilitzem un discurs que és in- estan buides i moltes per estrenar els que és esgarrapar algun subsidi per “viure anti-industrial? comprensible o insultant per qui no forma carrers acullin precisament persones- Parla’ns del projecte editorial de renda” o colar algun amic o familiar al Doncs no em sembla que hagi calat més part del ghetto i, en tot cas, tampoc tenim sense habitatge.de Difon La Idea: què és? Com curro. Sigui quina sigui la nostra posició enllà d’un petit sector del moviment lli- canals de difusió que arribin més enllà del Se’n beneficiaran els “bancs bons”. Ésva sorgir? Quins objectius te- social, la gran majoria intentem mirar més bertari. És un discurs que qüestiona tot ghetto. En definitiva, tot el que fem és molt clar, perquè tot i no dir aquest adjectiuniu? per nosaltres mateixos i els nostres, amb el nostre modus vivendi, tot allò amb què d’autoconsum, que no és poca cosa! Tan és de lògica saber que el contrari deDoncs la idea bàsica de Difon La Idea és qui tenim un vincle emocional, que no pas ens hem criat i de què ens hem tornat de- de bo tinguéssim més autoconsum! L’altre “dolent” és “bo”. La “banca bona” és,oferir textos contemporanis sobre pen- per una abstracció com “el bé comú de la pendents o addictes... i tot això no és fàcil dia vaig enganxar un llibertari veient una doncs, aquella que ens ofega cada diasament llibertari el màxim de sintètics i societat”. És banal denunciar la corrupció d’assimilar. Els més grans mites segueixen peli comercial, si tinguéssim més produc- i malmet la vida de la majoria, que esamens possible, intentant abastar totes les dels de dalt, qualsevol societat jerarquitza- plenament normalitzats, com ara la idea tes culturals propis, això no passaria! queda els estalvis de milions de jubilatstemàtiques possibles. da i massificada és una cleptocràcia, ja si- que la tecnologia és neutral o que el pro- venent-los participacions preferents,Tot va començar quan vaig descobrir el gui obertament o de forma més encoberta. grés tecnològic és irrevocable; els neces- - Alguns plantejaments de que desallotja persones de les sevesmón llibertari i les paradetes de llibrets i L’arrel del problema rau en la jerarquia i la sitem per eludir les nostres contradiccions. l’antiindustrialització els heu cases (quan dic “seves” em refereixo afanzines que tant m’apassionaven. Sols hi massificació. Ens acontentem fent servir software lliure, materialitzat en el projecte de les persones, no als bancs), que té comveia un inconvenient prou sospitós: quasi malgrat no visquem a Matrix i el hardware Can Biarlu, a la Vall de Querol, a únic objectiu el lucre de quatre des-tots eren en castellà! Així doncs, la meva - Estàs dient que els moviments que utilitzem no tingui res de lliure. Ens a l’Alt Gaià. Explica’ns qui sou i graciats que només mereixen el no-res.primera motivació fou la de traduir aquests socials haurien de deixar de llui- manifestem contra els cementiris nuclears que feu. I aquí, en aquest no-res que cadascú hillibrets al català. A mesura que els traduïa, tar contra els de dalt? però fem ben poc per deixar de generar els Can Biarlu és un altre llastimós projecte posi les paraules que calgui o necessiti.remaquetava i fotocopiava, cada cop hi po- No veig cap lluita enlloc, no per aquí. En- residus que els omplen. Difonem una vaga sorgit de les trobades de Repoblament Ens calen bancs (més caixes quesava més cullerada modificant i reeditant tenc que una lluita comporta confrontació contra la reforma laboral utilitzant tecnolo- Rural (www.repoblament.tk) que pre- bancs, és clar) i banca perquè algú haels textos, fins que vaig acabar escrivint els violenta i ara per ara, les forces estan mas- gia produïda per treballadors que no tenen tén escurçar les distàncies entre el que de gestionar els nostres diners. Sí, ésmeus propis llibrets i penjant-los a un blog sa desequilibrades com per pretendre aca- cap dret laboral. fem i el que pensem. Bàsicament som clar que cal cremar-los i que els crema-(www.difonlaidea.tk) i així és com ha anat bar amb el capitalisme mitjançant la vio- una comuna hippie pseudo-autònoma i rem, però mentrestant no els crememsorgint difonlaidea. Difon La Idea no pretén lència. El que veig és que els moviments - Un dels punts forts de Difon La pseudo-sostenible amb la ferma voluntat hem de construir una banca cooperati-arribar a les masses directament, per ara socials ens trobem instal•lats en la queixa Idea és la difusió de textos que d’anar fent passets per superar totes les va, solidària, de base, que abasteixi elses conforma en intentar arribar als movi- i la demanda. Encara hi ha poca conscièn- qüestionen la cultura de la mo- addiccions que ens lliguen al capitalisme moviments socials de diners i de pos-ments socials i promoure el pensament crí- cia de que la insostenible extracció de re- nogàmia. tecno-industrial. Més que intentar vendre sibilitats de créixer (no de creixementtic dins seu. Som molt crítics amb el siste- cursos naturals ja no pot seguir creixent en Actualment, crec que la cultura de la mo- productes ecoguais a la gent de la ciutat sinó per construir les autonomies quema però molt poc amb nosaltres mateixes un planeta finit i que això significa que no nogàmia és una de les opressions menys per sustentar-nos, apostem per facilitar a ens calen) per prescindir dels bancsque, al cap i a la fi... també som el sistema! estem en crisi, estem en declivi! Ens costa qüestionada políticament, suposo que la gent de la ciutat que faci el salt al camp dolents, que són tots, tots els altres. pair que cada cop hi haurà menys estat per això és on estic posant més esforços, i així ajudar-nos a produir tot el que neces- -Que ja ho tenim?- Amb què creus que haurien de del benestar, menys dissenyadors gràfics perquè veig que hi ha molta feina per sitem. Com més serem, menys euros ne- -Ja ho sé.ser més crítics els moviments i menys drets socials. Les queixes i les de- fer! Vivim en un règim hetero-monògam cessitarem! Tot i així, el més gran repte no -Que es diu Coop57 i Fiare?socials? mandes es van rebaixant paral•lelament al d’escassedat afectivo-sexual, fins que no és l’autoabastiment sinó aprendre a con- -Sí, és clar, entre altres sí.Abans de culpar de tots els mals als que declivi econòmic, a mesura que ens anem col•lectivitzem els nostres afectes i les nos- viure i mantenir buida la pica de la cuina.