Aquesta no és la nostra crisi.Perquè hem de pagar-la?

  • 375 views
Uploaded on

Aquesta no és la nostra crisi.Perquè hem de pagar-la?

Aquesta no és la nostra crisi.Perquè hem de pagar-la?

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
375
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. AQUESTA NO ÉS LA NOSTRA CRISI!PER QUÈ HEM DE PAGAR-LA? E ls ciutadans i ciutada- Clar que això no és pura car vagues de solidaritat de nes del carrer, els i les casualitat sinó que portem tren- treballadors duna empresa o que treballem i fem ta anys de suposada democrà- sector amb els daltres empre- moure leconomia amb cia en la qual lluny davançar i ses, ni es puguin fer vagues el consum diari, som també els consolidar les condicions de alternes entre centres o sec- que aportem la immensa majo- vida aconseguides amb anys cions duna mateixa empresa. ria dels fons de lEstat, a través de lluites i sofriment contra la dels nostres impostos, que se dictadura, el que hem aconse- Per altra banda, la col·labo- suposa que són per a millorar el guit és anar perdent-les a poc a ració de les mútues i Tribunals benestar de qui els paguem, poc fruit de la col·laboració dels Mèdics de la Seguretat Social mantenint i creant béns i ser- polítics desquerres i dretes i (CRAM) amb el beneplàcit dels veis públics. els sindicalistes corretges de sindicats “representatius” en el transmissió dels mateixos, als que anomenen lluita contra No obstant això veiem que quals van atorgar el diploma de labsentisme, que suposen això no és així, perquè la gran representatius perquè signes- donar lalta a persones en majoria dels mateixos va desti- sin tot el que es determinava situació de ILT sense estar nada a engreixar les arques des de les instàncies dels curades i sense que existeixi dels que més tenen: especula- poders polític i financer. un control de les causes da- dors, banquers, empresaris, quest absentisme com són els mafiosos i corruptes; és a dir, Així hem vist com de tenir elevats ritmes de treball, la les arques dels que ens esta- una estabilitat laboral, sha pressió dels comandaments fen i exploten diàriament, els passat en aquests anys a gai- (MOBBING) per a obtenir quals, no conformes amb això, rebé un acomiadament lliure i majors rendiments i per a acon- quan es trenca el sac de la a unes lleis que afavoreixen seguir la submissió sense con- seva avarícia, ens demanen els labús dautoritat patronal, el dicions als seus dictats. Això nostres diners per a seguir xantatge permanent i el unit al brutal encariment de engreixant, i els polítics triats menyspreu pels drets dels tre- lhabitatge i de les hipoteques perquè administrin aquests balladors i la salut laboral, a per efectes de lencariment diners els hi lliuren sense més dimportants retallades dels diners, a més de la majoria objecció. És una cosa així com salarials via rebaixes en els darticles de primera necessi- lestafa de la estampeta, però convenis dempresa o sector i tat, està contribuint a empitjorar legal, perquè lhi lliuren els nos- duna retallada del dret de greument les condicions de tres representants legals a la vaga que el fan gairebé inútil, vida de les classes treballado- vista de tots. com el que no es pugui convo- res.
  • 2. Amb tot això, la il·lusió per una amb enfrontaments per xorrades creient a aquests polítics que sumir encara que sigui en res salarials i millors condicionsdemocràcia real com la que com la unitat dEspanya i altres tantes vegades ens han coses poc útils, tenim millor de vida, per recuperar els dretssomiàvem, sha esfumat, i els per lestil, com si això fos allò que enganyat i a aquests sindica- nivell de vida, i, per a això, que comentavem anteriorment.nostres polítics, per a no afrontar hauria de solucionar els nostres listes que tantes vegades ens seguim pensant que fent més També seguim acceptant com ala realitat del que prometen en les problemes. han traït i ens segueixen hores extres podem viure normal que empresaris i usu-eleccions ni les solucions que el El dolent és que després de traint, i seguim pensant que millor perquè és més còmode rers es vulguin enriquir ràpida-poble exigim, ens entretenen trenta anys àdhuc seguim tenint més possibilitat de con- fer-lo així que lluitar per millo- ment grà cies a nosaltres.A veure si la crisi ens serveix a nosaltres dalguna cosa. Almenys per a veure clara la teranyina de mentides en les quals ens han tingut embolicats totsaquests anys. Naturalment, quan deixem a les èlits del poder que decideixin sobre el nostre futur ho fan en el seu propi benefici i en el nostre perjudici.P er tant, si aconseguim que amb la nostra pro- testa, amb la nostra acció i mobilització,simplanti el sentit comú, latransparència, la responsabilitati la participació directa, aprofun-dint en una democràcia real,farem que les coses canviïn ique levolució vagi en sentitcontrari del que ha anat totsaquests anys. Per tant, com contribució aaquesta dinàmica mobilitzado-ra i al debat social, que des deCGT entenem que shauriadestar donant per a superar lacrisi actual, que no és òbvia-ment tasca senzilla, però queajudaria a prendre mesuresque suposin un canvi real,proposem tres principis i setmesures urgents per a supe-rar la crisi i avançar cap a unmón nou.• Quan advertíem, als economistes i als polítics, que era una bogeria establir en el projecte de Tractat de Constitució per a Europa límits al dèficit públic i aldeute públic.• Quan assenyalàvem que desregular els mercats financers era òbviament preparar el desastre econòmic.• Quan dèiem que privatitzar (i diem, el projecte de privatitzar segueix a plena màquina, amb el projecte europeu de Bolonya quant a universitats, o el recent pro-jecte de la Llei sobre lensenyament de Catalunya, o les fundacions i externalitzacions en el tema sanitari, i naturalment, a nivell general, amb les directives deserveis de la UE, i a nivells globals amb el AGCS i lOMC) els serveis públics, o introduir elements de “mercantilització” en els mateixos, és abocar-se a privar ala ciutadania dels seus drets essencials.• Quan vam advertir que la independència dels bancs centrals era crear un poder opac, que no trigaria a introduir greus riscos, de connivència amb el poder finan-cer, del com constituiria una espècie de consell general.• Partíem duna anàlisi exhaustiva i reflexiva dels problemes que sens plantejaven. No sens va escoltar, clar. Naturalment, no interessava als financiadors des-tudis. Els mateixos genis que assenyalen ara que tot era imprevisible. O porten la seva desvergonya a sostenir els errors i no donar-hi solucions, malgrat elsexcessos que han provocat els seus consells, els seus mentors i financiadors. La recent reunió del G-20 insisteix a promoure el comerç mundial a través de lOMC!L es polítiques (i els con- cients per a cobrir els 675 de dòlars) i previstos (2,5 York, la Jornada, Mèxic, 25 de és leconomia per degoteig (o sells) daquests genis bilions de dòlars del total de bilions més) equivalen al total novembre de 2008). trickle down) que havia de fer han produït efectes for- derivats generats, segons el de les despeses combinades arribar la prosperitat a tots, als midables. Per exemple, Banc de Pagaments del Pla Marshall, la compra de I tot això en una situació de pobres en últim lloc, clar. Daltrael PIB (la suma de totes les Internacional de Basilea, o la Louisiana, la guerra de gravíssims forats en el deute banda, aquest és el resultat deltransaccions) durant 50 anys en Banc central dels bancs cen- Corea, la guerra de Vietnam i el acumulat ja per leconomia vudú període de menor intervenció deels EUA (i 420 anys del PIB trals, en aquest embolat. pressupost total des dels seus (reducció dimpostos i multiplica- lEstat, (en benefici de la ciuta-dEspanya i 20 anys del PIB Segons ABC-News la suma de inicis de la NASA (David ció de les subvencions a les dania, sentén) en leconomia demundial) tot just serien sufi- rescats realitzats (uns 5 bilions Brooks, corresponsal a Nova grans empreses i als rics). Això la història. PRINCIPI DE TRANSPARÈNCIA E ls càrrecs casos, els que exerceixen i completa. Al que han dafe- produeïx els seus grans públics i totes poder es plantegen, en la gir-se mecanismes que per- desastres) exerceixi la seva les funcions pràctica, sinó dun element metin, a qui ho desitgi, indivi- influència, greument perjudi- en que sa- veritablement substantiu. I, dual i col·lectivament, estar cial sobre les persones i la dopten, o poden adop- per descomptat, la transpa- informats adequadament, i societat. Per això, ha de regu- tar-se, decisions amb rència no té a veure amb exercir un control públic i efec- lar-se la "lliure" circulació de transcendència col·lec- empreses privades encarre- tiu, mitjançant mecanismes de capitals i restaurar-se el delic- tiva, han de constituir gades de controlar, en algun rendició de comptes (accoun- te de fugida de capitals, quan no una forma de poder, aspecte, com auditores, ting), podent reclamar davant planteja riscos potencialment sinó una mera funció bancs industrials o de qualifi- el poder judicial i les instàncies catastròfics, així com restau- social. Per tant, la cació de riscos. Model que ha de control administratiu. rar els controls de canvis, com transparència ha de fracassat miserablement, tal mecanismes públics dacció fer-los realment res- com va revelar lexplosió de la Al mateix temps, es tracta contra la delinqüència organit- ponsables davant la bombolla de les empreses devitar que el poder dels zada i, al mateix temps, per al societat. punt.com i acaba de demos- diners (un poder privat i, per control de les finances i la trar la bombolla immobiliària. tant, irresponsable i arbitrari, superació de les crisis i del No es tracta duna que a través de lanonimat, cicle dels negocis. simple formalitat, com Es tracta de donar una per exemple, dels paradisos en el millor dels informació pública, permanent fiscals i del secret bancari,
  • 3. PRINCIPI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DIRECTA I APROFUNDIMENT DEMOCRÀTICA questa crisi, com poder econòmic, o una suma totes les derivades dinteressos públics-privats, del cicle dels nego- que fa cecs als controladors a cis, ha posat en qualsevol cosa que no sigui elrelleu que qui produeixen els major benefici de les empre-grans desastres són els ses privades, o més encara,màxims dirigents de les orga- dels cleptòcrates que les diri-nitzacions més poderoses, geixen, en perjudici de la ciu-quan sels permet actuar en el tadania en general, dels contri-seu propi benefici, i amb una buents, dels clients, dels tre-dinàmica dincentius que, per balladors i encara dels propisfosca i sense control, els esti- socis i accionistes.mula a una cobdícia senselímits. Per descomptat, el fet En tot cas, tal com el premide crear institucions regulado- Nóbel deconomia 2001,res independents, en aïllament Joseph Stiglitz, proposa, lestecnocrático segons lexpres- instàncies de control, com elssió del Banc Mundial, sense Bancs Centrals, i, per exten-control ciutadà, com ha oco- sió, les Comissions de Controlrregut amb els Bancs centrals, dels mercats o de Sectorslúnica cosa que produeix, tal econòmics estratègics, han decom ja havíem advertit repeti- constituir-se amb una partici-dament i la crisi ha acreditat pació tripartita de la ciutada- dors, que són els beneficiaris judicats, amb elecció i control tius concernits.més enllà de tot dubte, és un nia, els usuaris i els treballa- o almenys els potencials per- directe per part dels col·lec- PRINCIPI DE LLIURE EXPERIMENTACIÓ O com ho va expres- col·lectius de treballadors i empreses i transnacionals. dania, de manera que superin el sar poèticament el experiències comunitàries o ter- corporativisme i la burocratitza- subcomandant cer sector, almenys, les matei- I naturalment estan els ser- ció, que han constituït la xacra i Marcos “un món en xes facilitats de finançament, veis públics i les empreses públi- lesquerda que ha permès als el qual càpiguen tots els ajudes i atenció pública, que ques productives. Des del nivell representants del projecte neoli- mons”. Dit senzillament: fo- reben i han rebut durant tots local als nivells superiors, sem- beral ficar la ungla entre la ciuta- mentar lexperimentació so- aquests anys, amb resultats de pre sota control directe dels dania i convèncer a lopinió cial, oferint als projectes soli- mediocres a pèssims, les col·lectius afectats, treballadors, pública sobre la “necessitat” de daris, tals com cooperatives, empreses comercials, grans usuaris i per descomptat ciuta- les privatitzacions. Al fil daquests principis, que han dimpedir la repetició de desastres com lactual, tant derivats de la crisi, com els que ja existien amb anterioritat, es proposen les següents: SET MESURES URGENTS PRIMERAC reació duna comis- ció dels administradors, retro- activitat, és necessari rendir sió dinvestigació de acció dels efectes de la fallida, comptes. les circumstàncies i restitució a la massa de béns responsabilitats per dels que han estat distrets de Per què hauria de ser dife-les insolvències que requerei- forma irregular. rent destinar ingents quantitatsxen salvament a càrrec de de diners públics, que hauranlEstat. Restitució dels fons Quan es tracta dempreses, de pagar-se a costa de la ciu-il·lícita o irregularment sostrets com les entitats financeres, tadania, a salvar determinatsa les empreses salvades. Quan que cal salvar amb fons negocis, en benefici dels queuna empresa queda en situació públics, han de depurar-se a contribueïxen poc, i utilitzendinsolvència, sigui en un país o més les responsabilitats dels tots els trucs per a contribuirinternacionalment, sapliquen reguladors i les entitats. I, menys, quan existeixen indicisprocediments que impliquen naturalment, quan es desti- clars de responsabilitat?investigació dels fets, interdic- nen fons públics a alguna SEGONA TERCERAR Ú ecuperació i enforti- s del dèficit i superà- duna pesada càrrega de deute ment dels serveis vit, del deute i el crè- públic, en benefici privat, que la públics i del sector dit públics, com secta neoliberal intentarà que públic. El sector públic mecanismes de con- constitueixi un obstacle insalva-constituïx una reserva de fortale- trol de levolució econòmica, ble per a atendre a les necessi-sa i estabilitat social i econòmica. supressió dels límits al dèficit tats socials i mediambientalsAl mateix temps que els serveis públic anual i al deute públic acu- urgents i ineludibles.públics essencials contribueï- mulat, control públic democràtic ixen, en tota circumstància, a transparent sobre levolució eco-garantir els drets essencials de nòmica.ciutadania. El resultat de la situació de Naturalment la destrucció, predomini del poder privat sobredels serveis públics i de les la ciutadania, que lEstat, pilotatempreses públiques producti- per tots els polítics que han parti-ves, via deterioració del servei, cipat del seu poder en els últimsexternalitzacions, subcontrates a suprimir el control, ha produït públics que caldrà gastar per a trenta anys, plegant-se a les pres-i, finalment, privatitzacions, al una deterioració considerable i crear demanda efectiva, que sions o participant del projectemateix temps que sha procedit ha estat sens dubte un factor engegui lactivitat paralitzada neoliberal, és el desastre actual.a encadenar als reguladors de que ha contribuït tant a produir per la crisi, han de gastar-se enlactivitat privada als interessos com a agreujar la crisi. lenfortiment daquests serveis i Naturalment la “solució” queprivats que se suposa havien de del propi sector públic, capaç es deriva de les mesures, finscontrolar, quan no sha procedit Per descomptat, els fons de crear estalvi públic. ara adoptades, és laparició
  • 4. QUARTA C ontrol dels mercats sa, o bé una reducció de la fisca- A això se li afegeixen, en el procedeixi a través de les altres financers. Supressió litat per als patrimonis i rendes cas dels paradisos fiscals, la mesures, un impost sobre dels paradisos fis- més mòbils (o sigui els diners, el cobertura de tot tipus de delic- transaccions cambiaries (tipus cals, establiment de capital), amb el corresponent tes, especialment els més taxa Tobin) pot reduir les ten- controls de canvis, regulació de increment de la tributació per a greus, inclosos tràfics il·legals, sions monetàries més greus i la circulació de capitals, harmo- altres rendes menys mòbils (o de persones i béns, corrupció, desinflar el globus dels fons nització de la fiscalitat en làmbit sigui el treball), amb el que màfies o blanqueig de capitals especulatius globals fora de estatal i entre Estats, especial- paguen més qui menys tenen, o procedents dactivitats il·lícites. control. ment dels inclosos en un mateix bé la reducció dels recursos Per descomptat, és impres- espai econòmic –com la UE– . públics, el que dificulta o impos- cindible controlar les transac- Per tant, els tractats i orga- sibilita atendre a les necessitats cions especulatives, i les institu- nitzacions internacionals, si La competència fiscal entre més greus i urgents. Fins i tot cions que les fan possibles, per volem superar la depressió que sobiranies, en virtut del “dret” a la atendre a aquestes situacions de exemple els mercats de divises, sens ve damunt, han dincloure lliure circulació de capitals supo- crisis i depressió. per a això, en els casos que no aquestes normes. CINQUENAR egulació de lactivitat càrrec de la seva viabilitat i pro- Per descomptat, el problema econòmica, enforti- ducció, amb ajuda pública per de fons és un problema ètic. Un ment del tercer sector al seu reflotament i assessora- problema de valors. I en el fons i, en general, de les ment. Eliminació dels obstacles del fons, lexistència de progra-activitats socials i econòmiques a les dones i als sectors socials mes dincentius absurds,no comercials. Estudi de lapli- discriminats. fomentats pels seus beneficia-cació de possibles sistemes de ris, que determinen dinàmiquesrenda bàsica. Establiment dun Naturalment, la "llibertat" socials torçades en perjudici desalari mínim i dun salari màxim econòmica, en situacions dasi- les grans majories. Per des-(aquest representaria un múlti- metria o desigualtat decisiva, comptat, processos com el deple daquell). Repartiment del no és res més que el desenvo- Bolonya, que pretenen deixartreball amb la reducció de la jor- lupament del poder dels diners, reduït lensenyament superior anada laboral (dentrada, a 35 lesclavitud de la majoria en un mecanisme de promocióhores) en la quantitat que sigui benefici duns pocs rics i dels dels valors crematístics (delsnecessària fins al repartiment seus instruments corporatius. diners), van en la pitjor de lesreal del treball, sense disminu- Això és un fet banalment obvi direccions possibles.ció dels sous i amb leliminació des dAristòtil fins els nostrestotal de les hores extres. Tota dies. Naturalment, per contra, le- ris. Al mateix temps la superació incentius, en un nou enfoca-empresa amb amenaça de tan- xistència de sectors i mitjans de de les discriminacions implica ment ètic, que moguin a la soli-cament, deslocalització o ERO Per tant, la regulació suposa vida no crematístics (no basats integrar valors (per exemple, daritat. Però primer de tot és laha de possibilitar la seva cessió la llibertat efectiva dels més i un en els diners i/o en el mercat de valors femenins). llibertat, a ningú se lobliga, unal col·lectiu de treballadors i tre- principi garantista dels drets de treball) suposa un reforçament món en el qual càpiguen, folga-balladores amatents a fer-se ciutadania. pràctic daquests valors solida- Es tracta dintroduir millors dament, tots els mons. SISENAP roducció desmateriali- la subvenció perpètua, encara són una "superació" de les inhi- cumulació privada, fa imprescin- zada, producció en ho és més en període de crisi i bicions que el moviment alter- dible el creixement econòmic proximitat, sobirania depressió. mundista va imposar al desen- simplement per a mantenir el alimentària, agricultu- volupament de les liberalitza- mateix nivell docupació.ra ecològica, energia alternati- I ho és perquè els recursos cions que lOMC ha imposat,va, decreixement. que es posen en mans del amb el que les coses poden Per descomptat, la caiguda Es tracta de fer en bona públic, a través del dèficit i de empitjorar, i molt. En tot cas els dactivitat provocada per la crisi,mesura possible la solució inter- lendeutament, poden ser alts funcionaris que escriuen de manera desordenada, és elna de les situacions crítiques, aspirats per la competència la “lletra petita” dels tractats, problema.superant el xantatge derivat de exterior que, faltant harmonia profundament lligats als inte-la globalització neoliberal. de les institucions, actua en ressos privats, es pleguen La solució és la reducció contra dels espais on la ciuta- fàcilment a les pressions de les ordenada dels consums Si és greu la deslocalització dania i els treballadors han transnacionals i els rics cobejo- (decreixement), garantint lesdactivitats de les empreses aconseguit drets. sos. necessitats bàsiques i milloranttransnacionals, i de les nacio- la situació dels desfavorits, alnals també, i encara ho és més De tal sort que únicament les Clar, el problema és que els mateix temps que sestableixenel xantatge permanent a que mesures globals podrien ser efi- dels governs, almenys dels del polítics, sigui en làmbit dun uns incentius sans per a lactivi-sotmet als propis treballadors, i caces. I ja hem vist el que, fal- G-20. O sigui menys que res. Estat o en linternacional, tenen tat social. Daquesta manera sea les institucions col·lectives, el tant una enèrgica mobilització una excusa perfecta, en el substitueïx el creixement eco-que condueïx a la pèrdua per- ciutadana i consciència pública, De fet les úniques mesures règim actual, doncs lincrement nòmic com objectiu, per laug-manent de la pròpia dignitat i a podem esperar de les reunions que van més enllà de la retòrica de productivitat, destinada a la- ment del benestar. SETENAD esglobalizació neoli- I per descomptat, fer-nos beral, globalització conscients que deixem que solidària. Duna ban- uns altres decideixin sobre els da, cal modificar lar- interessos comuns, ho faranquitectura global, de manera en el seu propi benefici enque sigui la ciutadania, i no els perjudici dels que no han par-plutòcrates, qui adoptin les deci- ticipat. O, dit duna altra mane-sions. Perquè, no ens engan- ra, si lliurem a un demostrat lla-yem, quan és qüestió dinteres- dre la clau de la nostra casa i lisos, qui adopten les decisions diem on tenim les coses valuo-ho fan gairebé sempre, per no ses, ens estranyarem desprésdir sempre, en benefici propi. que ens robi?Naturalment, el que cal refundarsón les Nacions Unides, on elque han de ser representats sónels interessos de la ciutadania, Document realitzat per laels interessos comuns de la Federació Comarcal delhumanitat. Baix Llobregat de la CGT