1eres jornades 0 3 drets i necessitats dels infants juliol 2012

2,720 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,720
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,342
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1eres jornades 0 3 drets i necessitats dels infants juliol 2012

  1. 1. DRETS I NECESSITATS DELS INFANTS 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3INTRODUCCIÓEl moment actual de crisi en que vivim, està originant unes polítiques de retallades queestan posant en risc l’educació a les nostres escoles i l’estat de benestar públic i dequalitat.Els i les professionals de la petita infància sabem que qualsevol retallada a les escoles,afecta la qualitat d’atenció als infants, precisament en els seus primers anys de vida quesón els més importants del seu desenvolupament.L’Ajuntament de Barcelona i les noves actuacions del Govern Central en matèriad’educació, estan passant per sobre dels drets de l’infant i del respecte a la seva atencióindividualitzada, intentant retornar a una concepció de la infància que semblavadesterrada.Nosaltres continuem creient i defensant un infant competent, capaç, amb drets que han deser respectats i tinguts en compte, i unes necessitats que han de ser cobertes ambqualitat, i qualitat vol dir recursos professionals, i no massificació dels grups d’infants a lesescoles. Perquè l’infant de 0 a 3 anys té dret a una atenció individualitzada. I continuaremdefensant i lluitant per una escola bressol que és l’espai de vida on famílies iprofessionals construeixen un projecte comú, lluny de deixar-nos considerar de nou unaparcament d’infants als quals s’omple de continguts i coneixements.Per això, i malgrat l’ actuació de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipald’Educació, hem intentat recollir en aquesta petita jornada de debat i reflexió aquells puntsbàsics mínims de qualitat, però imprescindibles de l’escola bressol. Perquè ara, més quemai, cal que això estigui garantit.
  2. 2. LATENCIÓ ALS INFANTSEl grup de treball sobre aquest tema està d’acord amb que L’atenció als infants al’escola bressol ha de passar per respectar i donar resposta als drets i necessitatsdels infants de 0 a 3 anys. Drets i necessitats que han de ser l’eix principal del’organització de l’escola, l’equip, i el funcionament del dia a dia. Aquesta ha de sersempre la nostra prioritat com a professionals.Quins són aquests drets i aquestes necessitats? - L’infant té dret a ser feliç. Què vol dir ser feliç? Com l’escola ho afavoreix? - Dret a sentir-se acompanyat i escoltat. Quina és la nostra actitud com a educadores? - Té dret a que la seva individualitat i el seu ritme personal siguin respectats. Com s’aconsegueix en la dinàmica del dia a dia? Quina és la nostra actitud? Com organitzem els espais i materials? Els temps? - Té dret a ser ben atès i que s’atenguin les seves necessitats bàsiques de manera qualitativa. Què vol dir qualitat en les atencions bàsiques? Podem establir criteris comuns? - Té dret a ser considerat com un tot, infant i família. Com l’escola acull això? L’escola és oberta a les famílies? Com? Com parlem de les famílies davant els infants? Participen o col·laboren? - Té dret a tenir oportunitats de joc, d’exploració, de desenvolupar les seves capacitats. Com s’organitzen els diferents espais i materials per afavorir aquesta llibertat d’exploració? Quina és la nostra actitud davant el joc de l’infant? Com acompanyem el seu procés de desenvolupament? Quin llenguatge usem? Intervenim en el seu joc o l’interferim? L’infant realment tria el que li interessa? I la relació amb els altres infants? Com s’entenen les portes obertes? Com es viuen?Estem d’acord en quèl’escola i els professionals que la conformen, han de garantir que això sigui l’objectiuprincipal de l’escola, i les seves actituds han d’anar encaminades a tractar l’educació del’infant i la persona de l’infant amb el màxim respecte possible. Els professionals hemd’anar sempre més enllà, perquè aquest és el nostre compromís amb l’educació i, pertant amb la societat.Com concretem a l’escola aquest respecte a l’infant i aquesta atenció a les seves
  3. 3. necessitats d’una manera respectuosa i individualitzada? Partim del mateix punt encomú: el respecte a l’infant com a persona. Però com es concreta això en la pràcticadiària i en les nostres actituds amb ells i en la vida a l’escola? I què vol dir respectarl’infant?Altres reflexions que sorgeixen en el grup:L’escola bressol no escolaritza els infants. L’escola bressol és un espai de vida compartitamb les famílies, i tendim a col·lectivitzar abans d’hora precisament en uns anys de vidaque l’infant és únic. L’escola ha demirar de garantir aquesta individualitat en els moments més importants per l’infant, lesseves necessitats bàsiques.En aquest respecte als interessos, ritmes, necessitats i drets de l’infant, té més coherènciauna programació activa, flexible, oberta, no hi tenen cabuda les programacions rígides itancades que limiten l’interès de l’infant i les seves capacitats. L’infant necessita un adultque l’acompanyi, no que el dirigeixi. Un adult que estigui al seu costat escoltant-lo i posantparaules a tot allò que fa, que li doni la seguretat necessària per a seguir explorant icreixent amb seguretat i autoestima. Un adult que estigui atent a allò que fa l’infant peroferir-li noves propostes que el motivin, però que no interfereixi en la seva descoberta. Endefinitiva, un adult respectuós, atent i disponible.I perquè les programacions tancades, juntament amb la massificació de grups originenque els mateixos infants acabin buscant el seu espai de respir. De vegades la nostranecessitat de control i seguretat passa per sobre dels drets i necessitats dels infants.És innegable que per poder donar resposta a tot això, és necessària una reorganitzacióde les tasques d’alguns membres de l’equip per donar resposta a les necessitats reals del’escola: l’atenció als infants i famílies, i per involucrar més el treball en equip. L’equip hade ser el motor de l’escola i l’eina de reflexió i construcció conjunta de l’escola perpoder oferir una educació de qualitat.LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIESPartint d’aquests drets dels infants, les famílies han de poder formar part duna escola,han de poder conviure lescola, compartint el temps, l’educació dels seus fills i filles, totformant-se de manera conjunta una idea descola
  4. 4. Lescola ha de ser un veritable fòrum social per compartir idees, temps, activitats junts i lesfamílies en son una peça clau. Hem de sentir el poder revolucionari de les escoles, creantxarxa, cedint el control i compartint-lo amb la comunitat de debò (infants, famílies...).Perquè els qui formen part de la comunitat educativa son els infants, els educadors, elspares i les mares, les cuineres, les feineres... Tots ells han de trobar el seu procés deconstrucció conjunta. Cada escola ha de trobar el seu procés únic i irrepetible.Com s’origina i es construeix aquesta escola? Coneixem experiències departicipació de les famílies en la vida de l’escola? Què vol dir participar? Com esparticipa a l’escola bressol? Com viu l’equip aquesta participació?Per altra banda, cal ser conscients que els mestres no tenim el poder ni estem per damuntde ningú, sinó que estem al costat dels infants i de les seves famílies, acompanyant, i aixònecessita dun treball personal important i d’un enriquiment com a equip també moltimportant. Cal una bona formació de les futures educadores i un constant intercanvidexperiències i formació permanent, entre els educadors de les diferents escoles.Com organitzem la relació amb les famílies, com ens posicionem davant d’elles, com enshi comuniquem, com escoltem les seves necessitats... Cal tenir i dedicar un temps per aaixò.Leducador és un professional que té el compromís de gestionar lespai el grup, lesfamílies... està dins de la tasca del mestre sempre comptant amb la diversitat de famílies iinfants. Cal transmetre a les famílies com han d’estar a les escoles i a les estances per aque aquesta presència sigui de qualitat per a tothom (per als infants, per a elles mateixes iper als mestres). L’acompanyament a les famílies permet crear aquestes dinàmiques alentrada dels infants a lescola donant a conèixer com ho fem com a mestres, itraspassant aquest model a les famílies.L’acompanyament a les famílies també necessita d’un temps. Un temps que ens el dónal’entrada progressiva i gradual de les famílies a l’estança. Aquesta entrada gradual permetacollir i estar amb la família de manera individual, sense congestió.Estem preparats com a professionals per a treballar amb les famílies? Com ensacompanya l’equip en aquest procés? Què implica el treball amb famílies? Tenim lanecessitat de capacitats personals i socials per poder conviure amb les famíliessense angoixa prioritzant el sóc persona professional i no professionalitzar lapersona?.Així com respectem la diversitat dels infants, els seus ritmes, drets i atenem les
  5. 5. seves necessitats, com ho fem amb les famílies?Com gestionem aquesta diversitat a l’estança? L‘importància dels primers contactesamb les famílies (portes obertes, etc.) per transmetre les ganes de compartir l’educacióSi les famílies se senten participants reals de l’escola, canvia la seva mirada i les sevesexpectatives cap a l’escola.EL TREBALL EN EQUIPQuè vol dir treballar en equip? Com podem gestionar les reunions amb el temps quetenim? Què es prioritza? Sabem optimitzar el temps?Les reunions d’equip han de resultar útils i enriquidores per a tothom, hi ha moltesmaneres de treballar, mestres amb molta experiència, d’altres que acaben de començar,diferents tarannàs, etc...Com es motiva l’equip? Creiem que cal partir de temes que interessin i preocupin atothom per tal d’arribar a construir una línia pedagògica clara i comuna. Cal que cadascútrobi la seva manera responent sempre a les necessitats del infants, de les famílies, delsmestres, dels espais... i poder fer aquest treball de reflexió en equip. A través de l’anàliside la vida quotidiana, del que succeeix dins l’aula poden anar sortint temes bàsics coml’observació, què volem que els infants s’emportin del seu pas per l’escola, etc...Propostes: una reunió destinar-la per a proposar temes de debat en equip, repartiraquests temes en el calendari i així poder reflexionar prèviament de forma individual iarribar a la reunió amb un treball personal fet per tal d’enriquir el diàleg i la construccióconjunta.La importància de l’observació com a eina de reflexió de la nostra pràctica diària amb elsinfants. De vegades algú extern a l’estança i al grup d’infants ens pot oferir una altramirada que la dinàmica del dia a dia no ens permet veure. Com podem organitzar-nos perpoder observar? Podem observar al propi centre o un altre, una mirada externa enriqueixtant a qui observa com a qui és observat.Ja que la tasca de debat i reflexió és tan difícil trobar-li l’espai necessari, quan es faci ésimportant que perduri en el temps i quedi per escrit. D’aquesta forma es pot modificar,reprendre, transmetre a les persones que s’incorporen de nou a un equip, compartir ambd’altres equips, amb les famílies, etc...
  6. 6. L’escola bressol és un espai on es treballa amb emocions, dels infants, de les famílies, deles relacions, les pròpies dels professionals que es remouen, etc... Creiem que haurienper tant de tenir un lloc dins del nostre temps, com a professionals que les hem degestionar hem de trobar la manera de compartir-les, d’analitzar-les, recollir-les, reconduir-les, etc...Amb la idea de construir aquesta cultura d’infància, s’organitzen trobades ambdiferents equips de diferents centres per compartir, discutir, reflexionar i construir?Valorem la continuïtat d’un equip com a eina de cohesió per a tirar endavant qualsevolprojecte pedagògic. Les escoles noves o aquelles que pateixen canvis constants han defer un camí més difícil.Tot i així creiem que a treballar en equip s’aprèn i s’ha de tenir ganes d’aprendre’n, calviure la riquesa i la necessitat real de fer-ho.Tot i que dins de les escoles bressol hi treballem professionals de quatre empresesdiferents, si mantenim la mirada oberta, en funció dels individus que coincidim sota unmateix sostre, potser podrem ampliar l’equip d’adults implicats en la comunitat educativa.Com l’estructura jeràrquica que planteja l’IMEB, és una estructura que pot arribar a“encorsetar” els equips, deixant als directors sols i amb massa responsabilitats i a leseducadores en un lloc d’obediència no crítica. Podem canviar aquesta estructura? Comho viuen les direccions? Com ho viuen els equips?Tots som i tenim dret a ser responsables del que succeeix dins l’escola. Davant delscanvis que ens imposen, ara més que mai, prioritzar dins les nostres tasques, l’atenció alsinfants, les famílies i l’equip i deixar de banda d’altres tasques, si cal ens hem de plantejarla desobediència.CONCLUSIONSAquests tres eixos de treball són els tres puntals en què l’educació i les escoles bressol esrecolzen. L’atenció als infants, la participació de les seves famílies, i el treball en equipeducatiu, son la base que garanteixen i mesuren el grau de qualitat educativa d’unaescola.Cal reconstruir l’escola i les nostres actituds com a educadores i educadors, però tambécom a ciutadans i ciutadanes, i en aquest sentit aquesta crisi ens ha de permetre aturar-
  7. 7. nos a reflexionar sobre el què fem, com ho fem i per què ho fem. Perquè com a mestres iciutadanes creiem que aquesta crisi no pot ser l’excusa per desmuntar i llençar per terrauna feina construïda social i conjuntament des dels barris ara ja fa més de 30 anys.Perquè si cal una inversió de futur en aquesta societat, aquesta inversió és l’educació delsmés petits i petites de la ciutat.Per tot això, seguim defensant un model descola pública i de qualitat per als infants de 0a 3 anys, i seguim rebutjant la imposició per part de lAjuntament de Barcelona de les tresnoves mesures organitzatives que afecten directa i greument latenció dels nens i lesnenes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona.Creiem que han sorgit prou reflexions interessants per a continuar treballant i construintuna educació de qualitat per a la petita infància. I compartir experiències, idees i reflexionsés la millor manera de fer-ho. Per això, valorem la possibilitat de crear espais de debat itreball conjunt per anar filant més prim en la nostra feina del dia a dia.Els i les mestres de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis Complementaris de Barcelona participants a les 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3Barcelona, 3 de juliol de 2012 bressolrebelat@gmail.com http://escolesbressolindignades.wordpress.com www.facebook.com/pages/Escoles-Bressol-Indignades/280192645347072 Twitter @bressolrebelat

×