Your SlideShare is downloading. ×
0
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Viabilitat econòmica de la Catalunya estat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Viabilitat econòmica de la Catalunya estat

1,170

Published on

Published in: Technology, Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,170
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Empresaris per l’Estat Propi
  • 2. Dèficit Fiscal Català
  • 3. Dèficit Fiscal Català <ul><li>Què és la balança fiscal? </li></ul><ul><li>La despesa pública efectuada en un territori – impostos generats en aquest territori = Balança fiscal </li></ul><ul><li>Si és + Superàvit fiscal Si és – Dèficit fiscal </li></ul><ul><li>Mètode de càlcul: Flux monetari </li></ul><ul><li>S’atribueix la despesa al territori on es materialitza </li></ul><ul><li>(l’activitat del sector públic beneficia a un territori) </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Elisenda Paluzie. CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008)
  • 4. La perversió de l’actual model CCN 17.10.2010 (Font: AVUI, Política 23.12.2008) Catalunya perd 8 llocs del 3r al 11è Nota: “L’any 2006 és l’últim en què es disposa de dades”
  • 5. I el principi d’ordinalitat ? CCN 17.10.2010 (Font: AVUI, Política 1.07.2009 i 14.07.2009) Catalunya hauria d’estar el 3r lloc ------- Hem perdut un bon criteri <ul><li>L’article 206.5 de l’Estatut diu que: </li></ul><ul><li>“ l’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de “rendes per càpita” entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament”. </li></ul>
  • 6. Comparativa amb el sistema foral CCN 17.10.2010 (Font: AVUI, Política 22.07.2009) A Catalunya li prenen 19.930 milions d’euros (2006) <ul><li>Catalunya (2006) </li></ul><ul><li>2.143 euros per habitant </li></ul><ul><li>País Basc (2006) </li></ul><ul><li>5.833 euros per habitant </li></ul>
  • 7. Cada any que passa pitjor CCN 17.10.2010 (Font: Grup de Treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 31.01.2005 i 9.07.2008) Els jocs olímpics 22.000 milions d’euros l’any
  • 8. Dèficit Fiscal Català Estimat 2008 <ul><li>PIB de 216.923 milions d’euros </li></ul><ul><li>Dèficit fiscal d’un 10,2% del PIB </li></ul><ul><li>Una població de 7,3 milions d’habitants </li></ul><ul><li>Per persona son: </li></ul><ul><li>3.000 euros / any </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Estimació Balances Fiscals CCAA Estat espanyol 1995-2005, Fundació Josep Irla)
  • 9. Balances fiscals a Alemanya CCN 17.10.2010 (Font: El Periódico, Política 20.04.2009 i AVUI, Món i Política 16.05.2010 )
  • 10. Catalunya, el país més generós (espoliat) del mon <ul><li>Alemanya: 4% del PIB </li></ul><ul><li>EUA: 2,5% del PIB </li></ul><ul><li>Canadà: 2% del PIB </li></ul><ul><li>Austràlia: 2% del PIB </li></ul><ul><li>Catalunya: 10,2% del PIB </li></ul><ul><li> </li></ul>CCN 17.10.2010 Dèficit Fiscal
  • 11. Què se’n podria fer amb tots aquests diners? <ul><li>22.000 meur  60 milions d’euros al dia </li></ul><ul><li>La nova terminal de l’aeroport de BCN </li></ul><ul><li> Capacitat per a 30 milions de passatgers. </li></ul><ul><li> Generarà 3.000 llocs de treball directes i </li></ul><ul><li> 37.000 més d’indirectes. Cost 1.258 M€. </li></ul><ul><li> Pagat en 21 dies . </li></ul><ul><li>Carreteres </li></ul><ul><ul><li>Cost Eix Transversal Lleida - Girona: 420 meur </li></ul></ul><ul><ul><li>Desdoblar-lo (2011), o sigui, fer-lo bé: 708 meur </li></ul></ul><ul><ul><li>Costaria 12 dies d’espoli fiscal. </li></ul></ul>CCN 17.10.2010 (Font: La Vanguardia, 14.06.2009 i la Generalitat de Catalunya, 5.01.2009) (Font: Observatori del Finançament de Catalunya)
  • 12. Què en farem amb tots aquests diners? <ul><li>22.000 meur  60 milions d’euros al dia </li></ul><ul><li>Hospitals </li></ul><ul><ul><li>El nou Hospital de Mollet del Vallès amb </li></ul></ul><ul><ul><li>160 llits te un cost de 61 milions d’euros. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es pot fer un hospital cada dia. </li></ul></ul><ul><li>Centres educatius </li></ul><ul><ul><li>La construcció d’un centre educatiu té un </li></ul></ul><ul><ul><li>cost mitjà d’entre 3,5 i 4 milions d’euros. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada dia es poden fer 15 escoles . </li></ul></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Política 20.07.2009 ) (Font: Dossier de premsa. Hospital de Mollet Generalitat de Catalunya 31.07.2010)
  • 13. Simulació d’un pressupost anual Dèficit fiscal català estimat 22.000 milions d’euros CCN 17.10.2010 i l’any 2011? i el 2012? i el 2013? ....
  • 14. I una família catalana? <ul><li>3.000 x 4 persones = 12.000 euros cada any </li></ul><ul><li> 1.000 euros al mes !!! </li></ul><ul><li>Ajudar a pagar la hipoteca </li></ul><ul><li>Llibres per a l’escola </li></ul><ul><li>Ordinador per a la família </li></ul><ul><li>Llar d’infants / Cangur </li></ul><ul><li>Millorar la pensió </li></ul><ul><li>Canviar de cotxe </li></ul><ul><li>Estalviar... </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Observatori del Finançament de Catalunya)
  • 15. Pressupost Generalitat de Catalunya 2010 CCN 17.10.2010 39.700 milions EUR + 22.000 dèficit fiscal ------------------------------ Total 61.700 milions EUR Increment del 55%
  • 16. Limitacions al desenvolupament
  • 17. L’espoliació a les beques catalanes <ul><li>L’estat espanyol no vol traspassar les competències a que està obligat per llei, tot i que el Tribunal Constitucional de España amb una sentència de l’any 2001 l’hi atorga a la Generalitat la competència de gestió de les beques. </li></ul><ul><li>Paciència, perquè Catalunya està obligada a acatar les sentències però a Madrid van tan sobrats que no és donen per al·ludits. </li></ul><ul><li>(Font: La Vanguardia. Opinión. Isabel García Pagan. La paciencia tiene un límite 5.01.2010) </li></ul><ul><li>Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol, només reben el 8% de les beques. </li></ul><ul><li>L’estat espanyol no té per costum complir la llei. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Enric I. Canela. Universitat: Les beques catalanes. 21.05.2009)
  • 18. Inversions reals de l’estat espanyol a Catalunya <ul><li>En el període 2002-2007, a Catalunya es va executar només el 73,8% de les partides pressupostàries de Foment. </li></ul><ul><li>Això vol dir que de cada cinc anys Catalunya en perd un </li></ul><ul><li> (Font: Antoni Abad. Cecot. B-30, 3.10.2008) </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: EL TEMPS L’espoli de l’espoli, Núm. 1268, 30.09.2008)
  • 19. Foment torna a incomplir les inversions previstes <ul><li>El “Ministerio de Fomento” aquest any 2009 només gastarà un 32% en les infraestructures de transport terrestre previstes per Catalunya. </li></ul><ul><li>A-2, l’autovia fantasma . </li></ul><ul><li>Des de el març del 2004 només s’han fet vuit quilòmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de la N-2 a les comarques gironines. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Societat Infraestructures 11.10.2009i El Periódico de Catalunya Gironès 4.10.2009)
  • 20. Pels espanyols sempre hi ha diners <ul><li>L’Autovia Ruta de la Plata </li></ul><ul><li>De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 te 809 km . Es preveu tenir-la acabada l’any 2011 després de 7 anys d’obres. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: La Voz de Asturias, Noticias Asturias 7.08.2006 i 2.03.2009)
  • 21. Madrid: 600 km – Barcelona: 20 km (Autovies fetes per l’estat espanyol entre 1985 – 2005) CCN 17.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes)
  • 22. Infraestructures Ferroviàries Espanyoles CCN 17.10.2010 No necessitar-nos mai més (Font: Catalunya Acció. Juny 2007) El tram Sagunt-Terol-Saragossa ja ha suposat una despesa de 1.300 milions en el darrers quatre anys (Font: Ramon Tremosa, AVUI Política 24.08.2009) El 40% del PIB i el 50% de les exportacions de l’estat espanyol provenen de territoris de l’arc mediterrani, de L’Euram Valencia Cuenca
  • 23. Dos eixos ferroviaris i el seu cost <ul><li>Algecires – Madrid – Irun – Lyon </li></ul><ul><li>Distancia 2.200 km, preu per </li></ul><ul><li>transportar 1.000 tones: 94.000 euros </li></ul><ul><li>Algecires – València – Barcelona – Lyon </li></ul><ul><li>Distancia 1.700 km, preu per </li></ul><ul><li>transportar 1.000 tones: 70.000 euros </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: La Vanguardia, Política, Salvador Enguix 25.10.2009) Cost del transport (euros x 1.000 tones x km) Carretera: 87,8 € - Vaixell: 22,5 € Tren: 17,9 € (Font: El Periódico, Societat 19.11.2009)
  • 24. El traspàs “històric” de Rodalia - Renfe <ul><li>El Ministerio de Fomento no transfereix els trens, ni les vies, ni les estacions, ni les instal·lacions ferroviàries. </li></ul><ul><li>La Generalitat ha assumit les grans competències dels: </li></ul><ul><li>horaris, preus, informació i neteja. </li></ul><ul><li>Pot proclamar sancions i establir serveis mínims en cas de vaga. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: EL PUNT Punt de Vista. L’Encaix 3.01.2010 i La galeria 16.01.2010) Mentre se signaven els traspassos, Renfe feia saber les tarifes per l’any següent amb un augment del 6% , decidit a Madrid.
  • 25. 50 anys d’escanyament premeditat CCN 17.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes, L’estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d’ús dels aeroports catalans en els Convenis Internacionals acordats per l’estat espanyol 19.02.2008) Els Convenis sobre Transport Aeri signats entre 1954 i 1993 imposen l’aeroport de Madrid com a l’únic on poden aterrar i enlairar-se els avions
  • 26. Un matrimoni català paga enguany un 15% més en IRPF que un de madrileny <ul><li>A Madrid s’estalvien 444 € per la rebaixa de la tarifa autonòmica de l’impost i la deducció de la guarderia. </li></ul><ul><li>La comparativa està feta en base a un matrimoni amb dos fill i una renda mitjana inferior a 43.000 euros. </li></ul><ul><li>L’escletxa impositiva de l’Estat varia en 1.000 euros. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font:: AVUI Economia 26.02.2009)
  • 27. <ul><li>Andalusia té 8,1 milions d’habitants i Catalunya en té 7,3 milions. </li></ul><ul><li>(Font: INE a 1 de juliol del 2009) </li></ul><ul><li>Per què aquesta diferència tant gran? </li></ul><ul><li>(Font: EL Economista, Economia 24.07.2009) </li></ul><ul><li>Jo tampoc no entenc que a set províncies andaluses hi hagi més invàlids que no pas jubilats, sense que hagin patit una bomba nuclear, tal com va dir Felipe González, amb la sorna que fa el cas. </li></ul><ul><li>(Font: EL PUNT Punt de Vista 5.10.2010) </li></ul>Llei de Dependència CCN 17.10.2010
  • 28. Espanya: país de funcionaris <ul><li>A l’Estat espanyol ja hi han més de 3,1 milions de funcionaris. </li></ul><ul><li>Catalunya es la que en té menys. </li></ul><ul><li>150.000 no fan res perquè tenen les competències transferides com els dels ministeris de Sanitat, Cultura, Ensenyament i Igualtat. </li></ul><ul><li> (Font: AVUI 1.08.2008) </li></ul><ul><li>Un funcionari del Estat costa quasi el doble que un del sector privat. L’any 2009 són 50.000 € enfront 28.800 € (Font: La Gaceta de los Negocios 4.10.2008) </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: La Vanguardia Economia 6.10.2010
  • 29. El PER: amb % d’atur més alt d’Europa <ul><li>Només a Espanya pot passar que hi hagi oficialment 95.101 aturats en el sector agrícola en les 52 províncies i que els perceptors del SEA (Subsidio de Eventuales Agrarios), que només aplica a 10 províncies, siguin 158.548 persones . </li></ul><ul><li>El 83,3% dels beneficiaris va acreditar el dret a cobrar amb menys de set jornades mensuals. </li></ul><ul><li>Un consell: empadronis en qualsevol de les vuit províncies andaluses o en les dues d’extremenyes. </li></ul><ul><li> </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: El Economista, Economia, El PER que no cesa 18.08.2009)
  • 30. Dades sorprenents <ul><li>L’Estat espanyol es permet injectar 9.000 milions d’euros a Caja Castilla-La Mancha, que havia donat cobertura a l‘especulació immobiliària. </li></ul><ul><li>L’aeroport fantasma de Ciudad Real (Don Quijote). </li></ul><ul><li>Obra faraònica de 1.100 milions d’euros per a 3 vols setmanals i una mitjana 120 passatgers al dia, amb una de les pistes més llargues d’Europa (4 km). </li></ul><ul><li>Ciudad Real té 75.000 habitants, com Rubí, està a 55 minuts de Madrid i també disposa d’estació d’AVE. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Política 7.03.2009) (Font: Especial Época 27.02 – 5.03.2009 i AVUI Bústia 2.09.2010)
  • 31. Aportacions al Fons de reserva espanyol CCN 17.10.2010 (Font: Escanyar els pensionistes. Alfons López Tena. AVUI Diàleg 28.06.2009) Els espanyols que son 38,5 milions d’habitants només aporten 4.500 M€ 7,1 milions de catalans aportem 13.097 M€ Període 2004 - 2007 Som nosaltres els que financem unes pensions per els espanyols que ells no poden sostenir Catalunya 74,4% Espanya 25,6%
  • 32. Resultats
  • 33. Resultat del nou acord de finançament CCN 17.10.2010 (Font:: 3r Congrés Catalanista, Sessió Àmbit d’Economia i Innovació, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya 7.11.2009) Això es un mal indici
  • 34. El creixent dèficit públic de Catalunya <ul><li>Catalunya ja te un deute públic de 29.503 milions d’euros a 30 de juny del 2010. </li></ul><ul><li>Equival a un 15,1% del PIB i va creixent. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: La Vanguardia Economía, Las cuentas de las adminstraciones públicas 18.09.2010) Moody’s, una de les agències de ràting, va rebaixar un esglaó la qualificació del deute català. També l’agència Fitch l’ha rebaixat de A+ a A (Font: El País Economía 12.10.2010)
  • 35. Un fet <ul><li>A qui pertanyen els impostos dels catalans? </li></ul><ul><li>La pobresa a Catalunya </li></ul><ul><li>Es consideren pobres aquelles persones que conviuen en una llar amb una renda equivalent disponible al 60% de la renda mitjana. </li></ul><ul><li>Segons això la taxa de pobresa a Catalunya l’any 2000 era d’un 18,6% es a dir 1.181.700 persones (5.850 euros/any). </li></ul><ul><li>Hi ha més pobres a Catalunya que habitants té Extremadura. (Font: La Vanguardia, Opinión, Carlos Sentis 24.07.2009). </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Informe 2003 de l’Observatori de la Pobresa i l’exclusió social. Caixa Catalunya)
  • 36. El TC i el finançament <ul><li>La sentència del Tribunal Constitucional de España desintegra el nou sistema de finançament aprovat ara fa un any i fulmina, els tres pilars bàsics en què es basa l’Estatut: </li></ul><ul><li>1. El principi d’ordinalitat (article 206) </li></ul><ul><li>2. La bilateralitat (article 210) </li></ul><ul><li>3. L’establiment d’uns mínims d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya (disposició addicional tercera) </li></ul><ul><li>La conclusió és que la sentència del TC perpetua l’espoli fiscal. </li></ul><ul><li>Ens volen com a contribuents de primera i ciutadans de segona </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Política Anàlisi 14.07.2010)
  • 37. Resultat: Catalunya s’enfonsa <ul><li>La renda dels catalans cau després de “l’anivellament solidari” baixa de la posició 3 a la 11, per sota de Melilla. </li></ul><ul><li>Cau sis posicions al món entre 2003 - 2006 en Índex Competitivitat el IMD World Competitiveness Yearbook publicat a Suïssa. </li></ul><ul><li>Cau en l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides entre el 2000 i el 2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Alfons López Tena. Il·lusió fracassada. AVUI Diàleg, 5.10.2008)
  • 38. Si nosaltres volem, podem CCN 17.10.2010 L’Estat propi és el millor negoci
  • 39. Avantatges de tenir Estat Propi
  • 40. Polítiques pròpies d’un Estat <ul><li>Fiscals i econòmiques </li></ul><ul><li>Educatives i d’investigació </li></ul><ul><li>Sanitàries i socials </li></ul><ul><li>Culturals i esportives </li></ul><ul><li>Seguretat i diplomàtiques </li></ul><ul><li>Justícia </li></ul><ul><li>... </li></ul>CCN 17.10.2010 No podem deixar en mans d’altres, en aquest cas de l’Estat espanyol, aspectes tan importants per el nostre desenvolupament i la nostre competitivitat
  • 41. Avantatges d’un Estat propi <ul><li>Tenir Estat et fa mereixedor del respecte internacional. </li></ul><ul><li>Disposarem d’un seient a les Nacions Unides. Tindrem un comissari europeu. I un lloc al Banc Central Europeu. I també un lloc al consell de ministres de la UE. I ens tocarà durant sis mesos, de tant en tant, la presidència de torn de la UE i el nostre president participarà els consells de ministres europeus. I a la OTAN. </li></ul><ul><li>Amb un Estat propi aconseguirem dues coses: </li></ul><ul><li>- Augmentar la nostra qualitat de vida </li></ul><ul><li>- Les perspectives de futur seran més positives </li></ul><ul><li> i optimistes. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Josep-Lluís Carod Rovira. 2014 Que parli el poble català. 2008)
  • 42. Dades Econòmiques Catalunya 2009 <ul><li>Extensió: 31.895 km 2 </li></ul><ul><li>Població: 7.379.502 habitants </li></ul><ul><li>Llars: 2,7 milions </li></ul><ul><li>PIB: 206.966 milions d’euros, a preus corrents </li></ul><ul><li>PIB per habitant: 28.046 euros </li></ul><ul><li>Exportacions: un 33% del PIB </li></ul><ul><li>L’any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores i en canvi l’any 2009 ja ni ha 37.000 </li></ul><ul><li>Total empreses Catalanes: 629.362 </li></ul><ul><ul><li>Indústria 48.510 </li></ul></ul><ul><ul><li>Construcció 106.410 </li></ul></ul><ul><ul><li>Serveis 474.442 </li></ul></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya )
  • 43. Com és Catalunya? <ul><li>Catalunya (7,3 milions d’habitants) </li></ul><ul><li>Tenim una reconeguda tradició industrial i comercial de segles </li></ul><ul><li>Som un pol turístic de primer ordre mundial </li></ul><ul><li>Tenim història, cultura, capacitat d’innovació, esperit de treball, grans escoles de negocis, i una economia molt diversificada. </li></ul><ul><li>Què volem ser els propers 5-10 anys? La resposta depèn de nosaltres, no d’Espanya. </li></ul><ul><li> Només ens cal un Estat propi que lideri el canvi </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 44. La Megaregió Eurosunbelt <ul><li>La megaregió Barcelona-Liò, anomenada Eurosunbelt , que a l’any 2005 va generar un PIB de 610 bilions de dòlar i comprenia una població de 25 milions d’habitants, està en el lloc número onze del món i cinquè d’Europa. Una potència turística mundial a banda d’una potència industrial . </li></ul>CCN 17.10.2010 Eurosunbelt (Font: Ramon Tremosa. Catalunya, país emergent. 2008) Àsia es la fabrica del món
  • 45. Megaregions, els motors del creixement econòmic (Font: Richard Florida: Les Ciutats Creatives i Ramon Tremosa: Catalunya: país emergent)
  • 46. Catalunya vs Espanya <ul><li>Quin podrà ser l’enfocament de Catalunya? </li></ul><ul><li>Ser la porta logística d’Àsia amb transformació de qualitat </li></ul><ul><li>Ser líders en biomèdica, farmacèutica i agroalimentari </li></ul><ul><li>La fàbrica de petits bens de qualitat per tot el mon </li></ul><ul><li>Líders en turisme cultural i de qualitat </li></ul><ul><li>Quin és l’enfocament d’Espanya? </li></ul><ul><li>Ser líders de la gran banca europea o mundial </li></ul><ul><li>Subministradors de serveis per Amèrica llatina </li></ul><ul><li>Ser la Florida del sud d’Europa </li></ul>CCN 17.10.2010 Els enfocs són molt diferents, i per tant, l’estat espanyol on posarà els recursos de que disposa?
  • 47. Estats europeus amb èxit <ul><li>Finlàndia (5,2 milions d’habitants) </li></ul><ul><li>Els 90 depenien pràcticament de les relacions comercials amb la URSS i amb el final d’aquesta es van haver de reorientar. </li></ul><ul><li>Van apostar per la tecnologia de la comunicació amb Nokia com a vaixell insígnia del país, i la innovació tecnològica com a motor continu. </li></ul><ul><li>També hi destaca un diàleg constant entre els agents socials i laborals, pels grans canvis de país. </li></ul><ul><li>Tenen el sistema educatiu més avançat del món </li></ul><ul><li>Enfoc: Ser líder en telefonia mòbil </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 48. Països semblants a Catalunya <ul><li>Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya son: </li></ul><ul><li>Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Portugal, Holanda, Àustria, Eslovàquia, Israel... </li></ul><ul><li>Croàcia es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres. </li></ul><ul><li>Eslovènia també es va independitzar el 1991 i ha multiplicat el seu PIB per set. </li></ul><ul><li>Estònia . El seu PIB passà a ser de 6.190 milions de dòlars l’any 2001, als gairebé 17.000 milions de dòlars l’any 2006. En cinc anys, amb la independència, van fer-se quasi tres vegades més rics . </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 49. Catalunya, preparada per a ser Finlàndia <ul><li>El premi Nobel d’Economia 2004, el noruec Finn Erling Kdyland va assegurar en una conferència al Parlament que, </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>“ no seria sorprenent que un govern català independent tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que no pas el govern espanyol, davant els mercats financers que compren deute públic”. </li></ul><ul><li>“ si la nació catalana assolís la independència, es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys” </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Tribuna, Crònica - Economia 22.06.2010)
  • 50. Catalunya, preparada per a ser Finlàndia <ul><li>Agustí Ulied, professor d’Economia d’ESADE, considera que, </li></ul><ul><li>“ Catalunya té tots els ingredients per fer un gran canvi de model productiu que li permeti superar la crisi i afrontar els nous reptes de l’economia globalitzada”. </li></ul><ul><li>“ Catalunya ens ser un país molt cohesionat i amb un coneixement dels seus punts dèbils i forts, podria iniciar la seva gran revolució amb molta facilitat, com va fer Finlàndia” </li></ul><ul><li>Un canvi de model, per cert, que l’Estat espanyol en la seva composició actual no estaria en condicions de fer segons els experts, ja que la societat té interessos massa dispars i no existeix una cohesió social i econòmica tan forta com a Catalunya. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Tribuna, Crònica - Economia 22.06.2010)
  • 51. Proposta del CCN
  • 52. CCN 17.10.2010 Quina serà la Catalunya del futur? Proposta del CCN
  • 53. Compte d’Explotació Català <ul><li>És un exercici –simulació- de com milloraria el Benefici Net d’una empresa catalana PIME promig, si tinguéssim un Estat Català i apliquéssim dues de les condicions de la nostra proposta: </li></ul><ul><li>1. Reduir el impost de societats fins al 20% </li></ul><ul><li>2. Reduir un 10% les cotitzacions socials </li></ul><ul><li>L’estudi descansa en una mostra de 81.000 empreses amb un promig de 11,5 treballadors. </li></ul><ul><li>Amb això, el que passaria és que </li></ul><ul><li>Els beneficis de les empreses catalanes incrementarien un 26% </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Anuari de la PIME catalana 2009 Pimec)
  • 54. Compte d’Explotació a la Catalunya Estat CCN 17.10.2010 (Font: Anuari de la PIME catalana 2009 Pimec) Déu n’hi do!
  • 55. La nòmina catalana CCN 17.10.2010 Nòmina actual Nòmina sense l’espoli fiscal - 48,5% d’IRPF - 13% quota SS www.ccn.cat
  • 56. Calcula la teva nòmina, pas 1 CCN 17.10.2010 Fes clic aquí
  • 57. Calcula la teva nòmina, pas 3 CCN 17.10.2010
  • 58. Espoli a la nòmina catalana (euros) CCN 17.10.2010 CAS 1 CAS 2 CAS 3 CAS 4 CAS 5 Salari base 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 Retenció IRPF 90 340 630 1.000 1.400 Seg. Social 64 127 191 254 318 Salari net actual 847 1.533 2.180 2.746 3.283 Salari net sense espoli 925 1.810 2.625 3.380 4.024 Espoli mensual 78 277 445 634 742 Espoli anual 1.081 3.841 6.182 8.802 10.303 Espoli vida laboral 40a 43.223 153.647 247.270 352.093 412.117
  • 59. Proposta pels pensionistes <ul><li>Amb l’ Estat propi podrem: </li></ul><ul><li>1. Millorar les pensions el 10% </li></ul><ul><li>“ La Paga de la Independència” </li></ul><ul><li>2. Incrementar les pensions de les vídues un 25% </li></ul><ul><li>3. Nodrir un fons de reserva del 1% del PIB per cobrir les pensions futures. </li></ul><ul><li> Amb 7 anys de fons generem les pensions d’un any! </li></ul><ul><li> </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 60. Comparativa UE-28, amb Catalunya CCN 17.10.2010 (Font: Eurostat - Euroindicators, * juny 2010) 4rt estat de la Unió Europea
  • 61. Com pensem que es pot fer?
  • 62. Full de ruta del CCN <ul><li>1. Aglutinar un grup suficient d’empresaris, directius i professionals, per constituir un grup de pressió . </li></ul><ul><li>2. Aquest lobby influenciarà la societat i als partits polítics catalans per declarar la independència de Catalunya. </li></ul><ul><li>Cal incloure al programa electoral la frase: </li></ul><ul><li>DECLARACIÓ D’ESTAT PER CATALUNYA </li></ul><ul><li>“ Si la suma de la representació parlamentaria dels partits que incloguin en el seu programa electoral la Declaració d’Estat per Catalunya , és igual o superior als 68 diputats, promourem al Parlament de Catalunya dins la propera legislatura, la declaració unilateral de la independència” </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 63. Eleccions al Parlament de Catalunya <ul><li>Es necessiten 68 escons per declarar la Independència i per tant entre 1,3 i 1,5 milions de vots. </li></ul><ul><li>Segons l’estudi del CES el vot independentista des de 1995 oscil·la al voltant del 35% amb una tendència a l’alça. </li></ul><ul><li>El cens es d’uns 5,3 milions d’electors i puja molt l’abstencionisme. </li></ul><ul><li>Hi ha gairebé dos milions d’electors que estarien d’acord en assolir l’Estat propi per Catalunya. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) i Enciclopèdia Viquipèdia)
  • 64. Eleccions al Parlament de Catalunya <ul><li>El CCN ha enviat la Declaració d’Estat per Catalunya (DExC) a tots els partits polítics. </li></ul><ul><li>Només Reagrupament Independentista (RCat) i Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) se la fan seva. </li></ul><ul><li>ERC insisteix en un Referèndum que considerem inviable . </li></ul><ul><li>CiU proposa el Concert Econòmic, impossible , per la sentència dictada pel Tribunal Constitucional de España. </li></ul><ul><li>El vot útil és el: VOT PER CATALUNYA </li></ul><ul><li>El vot per Catalunya és el vot per la unitat </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 65. Objectiu: Estat propi 2011-2012 <ul><li>Els Parlamentaris independentistes hauran de: </li></ul><ul><li>Explicar a diari els beneficis de la independència </li></ul><ul><li>Preparar les relacions internacionals </li></ul><ul><li>La tasca del CCN serà: </li></ul><ul><li>Preparar el sector empresarial del país </li></ul><ul><li>Tutelar la unitat post-electoral </li></ul><ul><li>Entre el 2011 i el 2012 els parlamentaris de la DExC proposaran la Proclamació Unilateral d’Independència . </li></ul><ul><li>Si no surt aprovada, provocaran un canvi de govern, per tornar a fer eleccions i assolir els 68 diputats necessaris. </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 66. Independència? Sí, per primer cop <ul><li>Macrosondeig de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC). </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Política 3.12.2009) Si traiem els que no anirien a votar, el percentatge del SÍ puja
  • 67. Països independents a Europa <ul><li>Al segle XX fins a 28 països: </li></ul><ul><li>Noruega, Islàndia, Finlàndia, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Geòrgia, Albània, Hongria, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Irlanda, Sèrbia i Montenegro, Bòsnia Hercegovina, Malta, Xipre, Israel. I el Vaticà. </li></ul><ul><li>Al XXI : Montenegro, Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud </li></ul>CCN 17.10.2010 I els catalans, quan? (Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació. 2008)
  • 68. Vivim en un país on hem de demanar permís a Madrid per tot, llevat d’una cosa La independència
  • 69. CCN 17.10.2010 Gràcies per la seva atenció La independència és una qüestió de prosperitat
  • 70. Trauran l’exèrcit?
  • 71. Por als tancs? <ul><li>L’exèrcit espanyol està integrat a l’OTAN i a la Unió Militar Europea. </li></ul><ul><li>Quines unitats farien intervenir? </li></ul><ul><li> Les que tenen a la OTAN? </li></ul><ul><li> I amb quins equipaments? </li></ul><ul><li>Una resposta d’aquest tipus suposaria l’estigmatització internacional d’Espanya i, a mitjà termini, l’expulsió de la Unió Europea. </li></ul><ul><li>Espanya ha de decidir si vol ser com qualsevol país europeu o bé com la Turquia que nega els drets elementals als kurds i altres minories, i per això està fora de la Unió Europea. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: AVUI Política 21.09.2009 i AVUI Diàleg 22.09.2009)
  • 72. Por als tancs? <ul><li>Costos econòmics </li></ul><ul><li>Els costos d’una intervenció militar són superiors als de mantenir la situació actual. (Opció: ser la Birmània d’Europa) </li></ul><ul><li>Borsa de Madrid </li></ul><ul><li>El diners marxarien immediatament i en pocs dies s’ensorraria la borsa. Les accions del Banc de Santander i del BBVA caurien en picat a les Borses mundials. La ruïna d’Espanya </li></ul><ul><li>Multinacionals </li></ul><ul><li>Què hi tenen a dir les empreses franceses, alemanyes, angleses, americanes, japoneses,... establertes a Catalunya i a Espanya? Són més garantia de no conflicte </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 73. Un fet <ul><li>Sàhara espanyol </li></ul><ul><li>La invasió marroquina del territori Saharaui per mitjà de la cridada “ Marxa Verda ” a l’any 1975 va suposar la pèrdua de la colònia espanyola. </li></ul><ul><li>L’exèrcit espanyol amb el rei Juan Carlos I al davant s’ho van mirar sense disparar cap tret . </li></ul><ul><li>Mai més tornarà a pujar per les Rambles una bandera de la Legión amb la cabra al davant. </li></ul><ul><li>(Font: AVUI Diàleg Juan José López Burniol 20.09.2009) </li></ul><ul><li>Per quina raó ara l’exèrcit espanyol atacaria Catalunya? </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 74. Ens faran fora de la Unió Europea?
  • 75. Realitats <ul><li>Moneda única. </li></ul><ul><li>Disposem del Euro . Avui en dia l’estat espanyol ja no pot devaluar la seva moneda. </li></ul><ul><li>Ciutadans europeus </li></ul><ul><li>El tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans l’estatus de ciutadans de la Unió Europea. </li></ul><ul><li>No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposició per a l’expulsió d’un estat membre, per tant la independència de Catalunya crearà dos nous estats. </li></ul><ul><li>La convicció col·lectiva és un gran factor de canvi: quan és real, no l’atura ningú. </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 76. Hi haurà boicot?
  • 77. Valoració del possible boicot (només sector industrial) CCN 17.10.2010 Creem un fons de compensació del boicot de 1.500 M€ (Font: Interreg)
  • 78. Boicot al cava <ul><li>L’any 1974 s’exportava el 6% de la producció. </li></ul><ul><li>Avui s’exporta més del 60% . </li></ul><ul><li>El boicot del 2005 va suposar una caiguda del 6,5% del mercat espanyol i un increment del 6% de les exportacions. </li></ul><ul><li>Des de l’any 2000 exportem més del que venem a Espanya i el 2008 les exportacions superen en un 55% les vendes al mercat espanyol. </li></ul><ul><li>En un Estat català, amb un Impost de Societats un 10% inferior, el benefici net d’una cava seria superior tot i patir el 50% de boicot. </li></ul>CCN 17.10.2010 Perqué tanta por al boicot?
  • 79. Boicot al cava CCN 17.10.2010 (Font: Consell Regulador del Cava)
  • 80. Compensació en nous llocs de treball CCN 17.10.2010 Es generen 90.000 nous llocs de treball a Catalunya (Font: Ministerio de Administraciones Públicas)
  • 81. Conseqüències <ul><li>Tenim por al possible boicot, però avui ja el patim: </li></ul><ul><li> “ Espanya ens compra el que no pot comprar a Espanya ” </li></ul><ul><li>Al 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol. </li></ul><ul><li>Avui la relació és: </li></ul><ul><li>34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportació </li></ul>CCN 17.10.2010 La “dependència” no és un bon negoci (Font: AVUI Economia El mercat català 18.08.2010)
  • 82. Conseqüències <ul><li>Conclusions </li></ul><ul><li>En una aplicació al 100% del boicot i, </li></ul><ul><li>“ sense reacció per part catalana” </li></ul><ul><li>Catalunya podria perdre 3.000 milions d’euros i 50.000 llocs de treball. </li></ul><ul><li>Per contra guanyaria els 22.000 milions d’euros (espoli fiscal) i crearia 90.000 nous llocs de treball en l’Estat propi. </li></ul>CCN 17.10.2010 La “dependència” no és un bon negoci
  • 83. Resum <ul><li>Dels dotze sectors industrials específics amb que és classifica l’activitat industrial set són liderats per l’economia catalana: </li></ul><ul><li>Fabricació de material de transport, equip elèctric, química, paper i edició, alimentació, plàstic, i maquinària i equip mecànic. </li></ul><ul><li>I el suplent també és liderat per Catalunya: indústries diverses. </li></ul><ul><li>Sobre aquests sectors recau el 80% de l’exportació. I de l’altre 20% que són exportacions de serveis un 20% també és de Catalunya, incloent-hi els sectors serveis. </li></ul>CCN 17.10.2010 És hora de recordar que: l’economia catalana és fonamental per a l’economia espanyola (Font: AVUI Opinió “Visca España” 11.07.2010)
  • 84. Reflexions sobre la consulta nacional
  • 85. Participació 13D <ul><li>El 27,5% sobre el cens electoral dels 169 municipis catalans. </li></ul><ul><li>Els vots a favor han suposat un 98% dels vots emesos. </li></ul><ul><li>Comparativa vots sobre cens electoral en les eleccions del 2006 </li></ul><ul><li>El PSC va treure un 15,21% de vots </li></ul><ul><li>El tripartit PSC+ERC+ICV un 28,54% i CiU+ERC un 25,82% </li></ul><ul><li>El PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total del 56,77% </li></ul><ul><li>Arribar a les xifres a que s’ha arribat amb el mitjans amb que s’ha fet és molt significatiu. </li></ul><ul><li>Un 30% del cens és la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. </li></ul>CCN 17.10.2010
  • 86. Participació tercera tongada (13D, 28F i 25A) <ul><li>Quan encara hi ha un 63% del total de població catalana que no ha pogut votar, la consulta ja és la tercera força parlamentària. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Directe.cat Notícia 28662 del 26.04.2010)
  • 87. La quarta onada de consultes continua acumulant vots <ul><li>Més de 500.000 catalans ja han dit sí a un Estat propi. </li></ul>CCN 17.10.2010 (Font: Avui Política 21.06.2010)
  • 88. CCN 17.10.2010 Vivim en un país on hem de demanar permís a Madrid per tot, llevat d’una cosa La independència
  • 89. Adhereix-te al CCN
  • 90. Inscriu-te al CCN CCN 17.10.2010 Rebre informació Associar-te
  • 91. Campanyes de premsa CCN 17.10.2010 (Publicat EL PUNT i l’AVUI el 11 de setembre del 2009)
  • 92. Campanyes de premsa CCN 17.10.2010 (Publicat al Mundo Deportivo els dies 17 i 20.12.2009 i el SPORT 23.12.2009)
  • 93. Falques a la radio CCN 17.10.2010 (Campanya RAC1 i Radio FLAIXBAC del 3 al 12 Desembre 2009)
  • 94. Falca de la nòmina catalana CCN 17.10.2010
  • 95. El CCN a la Cambra de Comerç de Barcelona CCN 17.10.2010 (Publicat al diari AVUI el 27 d’abril i els dies 1 i 2 de maig del 2010)

×