21 DE MARÇ DEL 2013                                                                                                       ...
02       DINTERÈS                                          BONDIA                                                         ...
BONDIA                                                                                          DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 201...
04     OPINIÓ                                                                    BONDIA                                   ...
BONDIA                                                                                                                    ...
06     LLEIDA                                                                    BONDIA                                   ...
06     LLEIDA                                                                    BONDIA                                   ...
BONDIA                                                                                       DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013  ...
08     COMARQUES                                                                BONDIA                                    ...
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Bondia.cat 21/03/2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bondia.cat 21/03/2013

156

Published on

TITULAR: La Justícia anul·la l'ús preferent del català aprovat a la Diputació de Lleida
FOTO: Cap taxi escolar al Pallars Sobirà

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
156
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia.cat 21/03/2013

  1. 1. 21 DE MARÇ DEL 2013 NÚMERO 1.737 ANY 8 El primer diari gratuït i independent de Lleida Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 06 p. 03 i Edit. 05 La Justícia anul·la l’ús preferent del català aprovat a la Diputació de Lleida AJUNTAMENT DE MADRID Un camió talla lavia a l’AVE Madrid-Lleida El vehicle es va precipitar d’un pont entre Vallecas Reñé avisa que “no impediran l’ús normal de la nostra llengua” i Mejorada del Campo, prop de Madrid, i el xofer va morir. Arran del sinistre s’acumularen retards a tots els combois que anaven cap a Lleida i BCN. p. 07 p. 06 Aparell a l’Arnau per a dones amb càncer de pit L’equipament servirà per millorar el tractament a pacients amb càncer de mama i ha estat donat i finançat per l’Associació de Dones Intervingudes de Mama (Adima). LAURA CORTÉS (ACN) p. 06 La meitat dels estudiants de la UdL que van demanar una beca se n’han quedat sense MARTA LLUVICH (ACN) Intervenen 50.000€ a la duana en 2 cotxes p. 07 Cap taxi escolar al Pallars Sobirà que circulaven pel carril de ‘res a declarar’ Seguiment total de la vaga per exigir cobrar 5 mensualitatsPUBLICITAT
  2. 2. 02 DINTERÈS BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 www.bondia.catEl temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Sol arreu del territori i un Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 gran contrast tèrmic Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 entre el dia i la nit 06.59 h 19.11 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Tindrem un dijous assolellat. El més destacat Urgències mèdiques que és hi haurà un important contrast tèrmic ICS 973 221 516 ja que el cel provocarà un notable descens de Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 les temperatures, sobretot a les fondalades Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222 del Pirineu i Ponent, durant la matinada i la Urgències Tàrrega 973 310 852 nit. En canvi, durant el dia les màximes seran Comitè Anti-sida 973 221 212 càlides i els valors més elevats superaran els 15 graus i, fins i tot, poden arribar als 20. Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Divendres, més del mateix. El cap de setmana Comedores compulsivos 676 060 624 pot seguir la mateixa tònica. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garcia. Pius XII, 7 Garrós. Prat de la Riba, 53 De 22.00 a 09.00 hPUBLICITAT Hellín. Sant Antoni, 13 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells) De 22.00 a 09.00 h Solsona. Passeig de Ronda, 16 AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 18 al 24 de març Parietària 1 = Pi 2 A Gramínies 1 = Plàtan 0 = Olivera 0 = Pollancre 3 A Avellaner 1 = Salze 2 = Auró Negundo 1 = Vern 2 D Freixe 1 = Xiprer 4 = Melcoratge 0 A Alterania 2 = Om 1 = Cladosporium 4 =
  3. 3. BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03La Justícia anul·la l’ús preferent delcatalà a la Diputació de LleidaEl TSJC estima parcialment un recurs presentat per la plataforma Convivencia Cívica Catalana DIPUTACIÓ DE LLEIDAREDACCIÓ. LLEIDA i considera que la configuracióEl Tribunal Superior de Justícia del català com a llengua pròpiade Catalunya (TSJC) ha anul·lat i d’ús normal “no afecta ni excloupart dels reglaments lingüístics el castellà com a llengua igual-de les diputacions de Lleida i Gi- ment oficial”.rona. El tribunal ha estimat par-cialment un recurs presentat per ARTICLES ANUL·LATSConvivencia Cívica Catalana i ha En el cas de la Diputació dedecidit anul·lar que el català si- Lleida, s’han anul·lat els articlesgui llengua “preferent” en 2, en el que es diu que el catalàaquestes dues administracions ha de ser llengua d’ús preferenti també que els ciutadans hagin en aquesta administració, el 5.2,d’explicitar la seva opció lingüís- el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d’al-tica mitjançant un petició formal tres, s’anul·la el que fa referèn-expressa. cia al què el ciutadà hagi d’expli- El TSJC ja havia suspès cau- citar la seva opció lingüísticatelarment diverses parts mitjançant una petició formald’aquests reglaments mentre no expressa. Aquests articles fanresolia els recursos presentats, referència a l’expedició preferentcosa que ha fet amb dues sen- de documents d’expedients entències amb data del 6 de març. català i occità aranès així comLes sentències encara no són també les comunicacions i noti-fermes i es podran recórrer da- Imatge del ple de la Diputació d’aquest dilluns ficacions adreçades a personesvant del Tribunal Suprem. físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. Tam-PARITAT JURÍDICA EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ TREU FERRO A LA SENTÈNCIA DEL TSJC bé a l’obligació de fer només En les dues sentències, el impresos bilingües i que, enTSJC fa servir jurisprudènciescom ara la sentència del Tribu-nal Constitucional (TC) contra “No impediran l’ús normal del català” aquests, el text en català o ara- nès figuri sempre de forma pre- ferent, i que el personal de la Di-l’Estatut de l’any 2010 o bé la El president de la Diputació de Lleida ningú ha presentat putació empri el català en les co-sentència contra el reglament de Lleida, Joan Reñé, va ma- cap queixa en 20 anys perquè municacions administrativeslingüístic de l’Ajuntament de nifestar, al voltant de la sen- se’ls adrecés en castellà. Lla- orals.Barcelona i queva anar en la ma- tència, que “els efectes que vors, on és el problema quanteixa línia. ElTSJC, així, determi- produeix són mínims i insig- parlem de l’ús preferent delna que la posició de les dues llen- nificants, i no impediran l’ús catala?”. Tanmateix, el presi- Disponibilitatgües oficials és de “paritat jurí- normal i habitual del català a dent va incidir en que el sen- lingüísticadica” als poders públics de la institució”. tit de la resolució judicial “es- Obligats a respectarCatalunya. Així, les administra- En aquest sentit,va remar- tà en la línia de la sentènciacions estan obligades a respec- car que la denúncia de Convi- sobre l’Estatut de Catalunya”. l’elecció de llengua quetar l’elecció de llengua que faci vencia Cívica Catalana “havia Respecte a la possibilitat faci el ciutadàel ciutadà, “de manera que que- demanat la supressió de 20 Joan Reñé de presentar un recurs de ca-den en una posició de dispo- articles, i al final, l’afectació sació davant el Tribunal Su-nibilitat lingüística”. A més, afe- se centra en la supressió de la la llengua per a la comunica- prem, Reñé va explicar que Ús normal del catalàgeix que la jurisprudència cons- paraula preferent en un arti- ció entre les administracions, encara que és probable, ho però no imposiciótitucional admet la qualificació cle i dos subapartats”. els documents públics... però han d’acabar d’estudiar elsdel català com a llengua d’ús Per a Reñé, “a la Diputa- això és veu que molesta” i va serveis tècnics de la corpora- “No afecta ni exclou elnormal a les administracions ció, el català sempre ha estat remarcar que “a la Diputació ció provincial. castellà com a llengua“mentre no comporti imposició”, oficial”, diu la sentènciaPUBLICITAT
  4. 4. 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 L’aportació de l’esport a la societat Cartes al director ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. Gràcies un any més l’oferta al sector que hi con-Txema Alonso Els estils de vida sedentaris són torn esportiu cada cop té un im- Marc Solsona. Alcalde i fia ens porten any rere any a uns factors de risc que propici- pacte econòmic més significatiu president de Fira de Mollerussa imaginar, crear i dissenyar en malestars innecessaris i no en el desenvolupament local. De nous espais i fites per fidelit- són idònies companyies per a les l’esport de base fins als grans es- La 141a Fira de Sant Josep zar encara més l’expositor iRegidor d’Esports de malalties cròniques. L’activitat deveniments mediàtics, de les va tancar portes dimarts as- assolir un recinte firal còmo-l’Ajuntament de Lleida física, la salut i la qualitat de vi- societats anònimes esportives al solint un altre cop, tot i que de i agradable al passeig, més da estan íntimament relaciona- club més petit sense ànim de lu- la climatologia ensva jugar en sectoritzat, amb més oferta,No hi ha cap mena de dubte, que des, constituint una veritable cre, generen activitat econòmi- contra, un gran poder de con- amb més seguretat, amb totl’esport ha esdevingut un feno- aposta de futur. ca que necessita i produeix bens vocatòria i alhora generant allò necessari per continuarmen social, cultural i econòmic a L’esport genera indubtables i i serveis. El finançament públic confiança en el sector. La fira sent una fira de referència.la nostra societat: arriba a tot- importants valors. El treball en que destinem des de l’adminis- és per Mollerussa la seva car- Una fira, la de St. Josep,hom amb independència de equip esdevé una escola cabdal tració a la promoció, pràctica i ta de presentació al món i és que té garantida pels propersl’edat o l’origen social. La reper- per l’esperit de generositat que millora d’infraestructures, ha una de les activitats que ens anys la presència dels fabri- El diari no escussió de l’esport va en aug- cal anar implementant en el dia permès potenciar aquest flux defineixen millor com a ciutat cants de la maquinària agrí-ment, lligat cada cop més a l’ac- a dia; la solidaritat, la disposició d’intercanvi econòmic, alhora perquè demostren la nostra cola i del sector de l’automo-tivitat quotidiana en tots els seus al sacrifici, la motivació, la con- que ha aconseguit democratit- capacitat d’organització i el li- ció, a través del conveni sig-ordres. secució de metes... que des del zar l’accés a la pràctica esporti- deratge, un lideratge que vo- nat amb FEMEL, tant amb la L’esport pot concebre diver- món de l’esport es transfereixen va per tothom. lem seguir mantenint i, per ai- secció de Fabricants de Ma-ses connotacions que cal tenir- mitjançant l’educació no formal L’esport modela societats xò, seguirem apostant en pro- quinària Agrícola, APRICMA,les presents: per un cantó, l’es- a la vida familiar, laboral, i hau- més integradores, amb marcat peres edicions per l’especia- com amb el Gremi de Mar-port tradicional o popular, inclu- ran de constituir els estàndards sentit de pertinença, esdevé co- lització i la sectorització que quistes iTallers de Reparaciósiu (adaptat), escolar, federat, el que reforcin el capital humà de hesió social. L’aposta decidida tan bons resultats han tingut i Venda de Vehicles Automò-que té com a finalitat treballar la la nostra societat. de l’Ajuntament de Lleida ha enguany, com bona prova bils de Lleida i Província, fetsalut i els hàbits esportius amb Aquest entramat esportiu, fa- estat facilitadora perquè tothom n’és el Saló del Tractor. que ens permetrà donar i te-caràcter recreatiu de la població cilitador de dinàmiques positi- pugui accedir al fet esportiu: po- Un certamen professional nir tranquil·litat així com tam-en general i, per altra banda, l’es- ves en els clubs i entitats sense tenciant grups minoritaris, per- en un entorn urbà, aquest és bé afavorirà la capacitat perport d’alta competició, professi- ànim de lucre, no seria possible sones amb discapacitats i en- un dels nostres trets distin- poder planificar més i milloronal, que hom anomena es- sense l’esforç i la constància des- torns menys afavorits social- tius i això el fa especial i únic. les properes edicions comp-port/espectacle. interessada del voluntariat: ho- ment, recolzant el diàleg inter- I ha estat gràcies a la gent de tant amb l’estreta col·labora- Promoure des de l’Adminis- mes i dones, ciutadans actius cultural, potenciant la inclusió Mollerussa, veïns i comerci- ció dels expositors, que sa-tració pública i les entitats priva- que demostren el seu compro- social de grups vulnerables, dis- ants, que han acceptat sem- ben quèvolen, i dels quals ensdes l’activitat física, juntament mís social amb el seu entorn, a senyant campanyes de sensibi- pre amb actitud còmplice i hem convertit en gestors deamb costums devida saludables, favor de la comunitat i la perso- lització a través de l’esport. Amb col·laboradora, els inconveni- les seves expectatives.esdevé a la llarga un benefici sa- na. la finalitat de fer un entramat so- ents d’una fira d’aquestes ca- Mollerussa i la seva firatisfactori per a la nostra salut. No hi ha cap dubte que l’en- cial més integrador. racterístiques que hem as- més emblemàtica han tornat solit la fita d’arribar als 141 a deixar el llistó molt alt i tre- anys, extensa trajectòria al ballarem incansablement llarg de la que la fira ha can- perquè any rere any puguemEl túnel de la Bonaigua i el dret democràtic viat cinc cops d’ubicació. 141 anys resumeixen en ells mateixos la història de seguir mantenint el lideratge i el posicionament que ens hem guanyat amb la feina Mollerussa i la història del ben feta, una feina que maiSalvador Puy fil a l’agulla a una obra tant rei- és una mostra devitalitat demo- sector agrari. Mollerussa ha seria possible sense la com- vindicada, i que en aquella oca- cràtica. Un president de la Dipu- vist en primera persona la prensió i la cooperació de tots sió van recolzar per unanimitat tació de Lleida no pot actuar a evolució i transformació del els mollerussencs i les molle-Portaveu a la Diputació també els grups d’ERC, llavors cop d’impulsos, perquè un repre- món agrari, ha vist els canvis russenques que saben delva-i secretari general del a la presidència, del PSC i de CiU. sentant d’una institució que no socials, econòmics i polítics lor afegit que aporta la Fira dePP de Lleida I si la moció de 2009 no va se sap controlar, no és digne en el marc d’una fira referent Sant Josep a Mollerussa. Grà- servir de res, tot i aprovar-la per d’ocupar el càrrec que ostenta e imprescindible per al país. cies a tothom per aquest nouEn el darrer ple de la Diputació unanimitat, menys cas ens faran L’actitud dictatorial del se- La vocació de Fira de Mo- èxit de Fira de Mollerussa, deel grup del Partit Popularva pre- encara en la moció que es va nyor Reñé mostrada al darrer ple llerussa per ser útil i millorar la ciutat de Mollerussa.sentar una moció en la que s’ins- debatre a l’últim ple, que només demanant-nos que ens abstin-tava al Govern de la Genera- va rebre el suport del PP, l’abs- guéssim a partir d’ara de no pre-litat, l’establiment d’un calenda- tenció del PSC i d’ERC i el vot sentar, com diu el president deri i una partida en els pres- en contra de CiU i de Convergèn- la Diputació, “mocions trampasupostos de 2013 per comen- cia Democràtica Aranesa. Unvot que no porten enlloc”, no ens im-çar a construir elTúnel de la Bo- en contra que va ser decorat per pedirà a seguir presentant les planetari, però a també a nivellnaigua. Aquesta moció demana-va fer una obra que la Generali-tat té sobre la taula des de fa 28 uns improperis llançats pel pre- sident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que va dir que esta- mocions que considerem conve- nients i que poden ser útils per defensar els interessos dels llei- Dia Mundial estrictament català. Hem de te- nir molt en compte que Catalu- nya és un país de boscos, amb unanys, i es va fer pensant sobre-tot amb els habitants del Pa- va indignat i decebut pel fet que haguéssim presentat aquesta datans, com aquesta que de- manava la construcció del Tú- de Boscos i 60% de la superfície forestal, ex- tensió comparable a la dels paï-llars Sobirà i la Val d’Aran, quehanviscut enguanyun hivern es-pecialment generós amb neva- moció, que va qualificar de “po- pulista i deslleial amb la resta de diputats i ciutadans”, i que dei- nel de la Bonaigua. Perquè ca- da grup polític és sobirà i té el dret democràtic de presentar la Catalunya sos nòrdics més forestals, el que posa de manifest la necessitat d’una bona gestió forestal perdes, i que han obligat a tancar la xéssim de presentar “mocions moció que cregui convenient pel preservar el nostre patrimoni na-comunicació per carretera pel trampa com aquest que no por- bé de la societat. Només falta- Josep M. Pelegrí i Aixut tural. No podem oblidar que elPort de la Bonaigua durant més ten enlloc”. ria!. bosc és font de riquesa i llocs dede 40 dies. Tot això ho va dir amb un to I si parlem de mocions tram- treball, i també ens atorga molts Al veure la preocupació de la gens indicat per a un president pa, ens podríem parar a discutir Conseller d’Agricultura, beneficis socials i ambientals. Ramaderia, Pesca,gent del territori i de sectors eco- d’una diputació, exhibint en el quina moció és més trampa, Alimentació i Medi La situació dels boscos a ca-nòmics, com el turístic, pel tan- mig del ple un acte de deshonor aquella que demana executar Ambient sa nostra és el resultat d’un equi-cament continu del Port de la cap a l’administració que repre- una obra útil, que reclama tot- libri fràgil entre l’acció de la na-Bonaigua per la neu, el grup del senta, un espectacle francament hom, que està en el calaix dels La celebració avui del Dia Mun- turailaintervencióhumana.Dar-PP a la Diputació va pensar que denigrant i desbordat de mala oblits des de fa 28 anys, i que es dial dels Boscos és bon moment rere el bosc hi ha un ampli teixitera convenient recuperar, d’al- educació, digne d’un nen malcri- podria haver fet en temps de bo- per reflexionar sobre la impor- social, econòmic, associatiu i deguna manera, la moció que va at, faltant al respecte no només nança econòmica, o aquella que tància dels boscos en un ecosis- formació i recerca que n’és el seupresentar el PP al febrer de al grup del PP, sinó a tots els di- demana l’adhesió de la Diputa- tema mundial sostenible, en un principal aliat. Considero, en2009 en la mateixa corporació, putats de la Corporació i als ha- ció a l’Associació de Municipis moment en el qual es plantegen aquest context general, que elsque demanava iniciar en aquell bitants del Pirineu. per a la Independència. Jutgin molts reptes ecològics a nivell boscos i la gestió forestal soste-mateix any l’estudi informatiu i La discrepància en la política vostès mateixos i discrepin, per-d’impacte ambiental per posar és sana si es fa amb educació, i què això és la democràcia.
  5. 5. BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial Sobre l’ús ‘preferent’ del català a la Diputació President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat, en part, la Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. decisió de les diputacions de Lleida i de Girona d’atorgar l’ús preferent del català a les seves Administració: Arancha Pajuelo institucions. La resolució judicial només afecta al concepte preferent, que el retira dels articles Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona i subarticles on hi era present, i des de la corporació lleidatana s’ha volgut treure ferro al fallo de l’alt tribunal. El president Reñé va remarcar que això no afectarà al funcionament diari per a Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. la comunicació entre administracions ni els documents públics, i va recordar que en 20 anys no Correu electrònic: info@bondia.cat. hi ha hagut cap queixa de ningú perquè l’ens s’adrecés en castellà. En ple compte enrere Web: http://www.bondia.cat/ perquè es fixi la data de la consulta sobiranista, la sentència no fa més que enrarir l’ambient.s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Cronologiad’unaFundació‘fantasma’ Bea Obis de la seva inscripció com a fun- sumpte. L’alcalde ens contesta- rocràtics que comporta el dia a nostra ciutat, unes justifica- dació. Actualment encara està rà també en obert, i de pas, tota dia d’aquesta fundació? Un cop cions impecables, com no pot ser en tràmits aquesta sol·licitud la ciutadania sabrem alhora, els externalitzada la gestió dels es- d’altra manera, per part de tan- -la regidora Montse Parra afir- motius dels endarreriments de pectacles, de què s’ocupa el ge- tes i tantes associacions que fan Portaveu de CiU a mava en un diari local, el 19 de la certificació de la creació de la rent, si aparentment ni tan sols créixer a la nostra ciutat, potser l’Ajuntament de Lleida febrer, que estava legalment ins- FundacióTeatre de la Llotja. Es- s’executen els tràmits burocrà- que a dins de casa donem exem- crita des del 2009 (¿?). perem que es limiti a contestar tics a priori més senzills? ple de bona gestió, organització Aquesta és la cronologia d’una Deduïm que s’han requerit les preguntes i no respongui Segurament, s’intentarà mi- i no d’improvisació i precipi- fundació que encara no és for- des del Departament de Justícia amb evasives, com acostuma a nimitzar la nostra preocupació tació per part de l’equip de go- malment fundació, després de de la Generalitat la subsanació per com es fan les coses a La vern socialista a la nostra ciutat. tres anys d’hipotètics tràmits per de mancances en alguns punts Llotja des de qui correspongui a L’Ajuntament exigeix a totes sortir d’aquest llimbs onviu com estatutaris, com passa amb mol- Comencem de zero la Paeria. El màxim responsable, les entitats que reben subvenci- un espectre fantasmal, mentre tes d’altres fundacions. Després però, és el president del Patro- ons o ajudes públiques tenir al actua paral·lelament al món re- de que el Grup de CiU posés de amb una gestió nat, l’alcalde. Fins ara, hem sen- dia tota la documentació legal, al de la gestió dels espectacles manifest que la fundació no es- transparent de la tit l’equip de govern titllar de de- mentre que una fundació muni- de la Llotja. tava inscrita a Justícia, el presi- Fundació La Llotja fecte de forma aquesta deixade- cipal que rep dels pressupostos El ple de l’Ajuntament de Llei- dent del Patronat, Àngel Ros, no sa en la gestió. Però per defectes públics centenars de milers d’eu- da de 26 de setembre de 2008 ha considerat oportú una convo- de forma com aquest, quants ros i té una responsabilitat so- va aprovar per unanimitat els es- catòria urgent del Patronat del fer en les seves assídues respos- ciutadans i ciutadanes de la nos- bre la gestió d’un equipament tatuts de la Fundació PúblicaTe- Teatre de la Llotja per donar ex- tes a les cartes al director. tra ciutat hanvist endarrerits trà- que ha costat 50 milions d’eu- atre de la Llotja. El 22 de juliol plicacions dels motius de pre- Aquestes són les nostres pre- mits administratius locals? La ros, resulta que no compleix la del 2009 s’anunciava la consti- sentar tard aquesta sol·licitud i guntes: Per què des de l’aprova- flexibilitat que la mateixa Pa- inscripció prèvia al Departament tució de la Fundació i que una de del per què del retard en ser ció dels estatuts i desprès de la eria es concedeix a sí mateixa de Justícia. Potser que ens ho les seves finalitats principals se- certificada com a fundació per la corresponent exposició pública amb el compliment de les obli- fem mirar i des de l’equip de go- ria la captació de patrocinis i Generalitat. Per què no vol? al BOP, fins dos anys desprès no gacions d’una fundació (la pri- vern socialista reflexionin, ac- espònsors, així com la prepara- Com no ho podem fer on to- se sol·licita la inscripció com a mera de les quals és inscriure’s ceptin l’error, demanin disculpes ció de la inauguració de l’espai ca, doncs haurem de fer les pre- Fundació al Departament de Jus- com a tal), ho fa també amb els a la ciutadania i comencem de pel 21 de gener del 2010. Fins al guntes obertes a la ciutadania i tícia de la Generalitat? El gerent nostres conciutadans? zero amb una gestió transparent 12 de novembre del 2010 no es als mitjans per intentar posar de la Fundació no ha de vetllar Si volen una bona gestió per i eficient de la Fundació la Llot- presenta la sol·licitud a Justícia una mica de llum sobre l’as- pels tràmits més elementals i bu- part de totes les entitats de la ja. Tots hi guanyarem. niblesónclausenlatransició cap lla el Departament d’Agricul- de nous productes i serveis. En dels nostres boscos. L’objectiu delabiomassaforestalperapro- a una economia més verda. Des tura, Ramaderia, Pesca, Alimen- aquestàmbit,Catalunyatévoca- d’aquestataulaésacostarelsec- ducciód’energiaespresentacom de fa temps el bosc és una preo- tació i Medi Natural (DAAM). ció internacional i és líder en in- tor primari al mercat de la bio- una via per dinamitzar el sector, cupació del Govern català, per- Per això, és tan important el vestigació forestal al sud d’Euro- massa i plantejar i desenvolupar promoure la gestió forestal, cre- què tenim un país amb dèficit de Pla General de Política Forestal pa. Així, a més de la feina que conjuntament una nova estratè- arnovesempresesigenerarocu- gestió forestal important, una que prepara la Generalitat, i que desenvolupa a Barcelona l’Insti- gia per activar aquest mercat i pació. El Pla de l’Energia i Canvi gestió en la qual han de partici- hauràdeferfrontalreptededes- tut Forestal Europeu, amb el su- obrir-lo al sector forestal, agro- Climàtic de Catalunya 2012- par, junt amb l’Administració, les envolupar oportunitats per als port del Govern espanyol i la industrial i turístic així com al 2020 ja preveu la biomassa com organitzacionsforestals,comara nostres boscos i per al nostre Generalitat,ésfonamentallatas- món científic i de la recerca apli- un dels eixos estratègics. el Consorci Forestal de Catalu- sector forestal, convertint-los en ca que realitza el Centre Tecno- cada. Tota aquesta política forestal nyaol’ELFOCAT,entitatdelsens un pilar de creixement excepci- lògic Forestal de Catalunya El Departament d’Agricul- que he explicat s’ha d’emmarcar locals públics amb patrimoni fo- onal per a les zones rurals. El pla (CTFC). La seva missió és contri- tura cerca alternatives en l’àmbit dins de la filosofia general del restal o amb granvinculació amb haderegularelsboscosenunfu- buiralamodernitzacióialacom- forestal, agroindustrial, i tu- DAAM. Des del Departamentvo- el sector forestal de Catalunya. tur immediat, mitjançant la seva petitivitat del sector forestal, al rístic, entre d’altres, per desen- lem un sector agrari que es cen- D’altra banda, una bona ges- funció essencial com instrument desenvolupamentruralialages- volupar la nova estratègia de la tri en tres prioritats: desenvolu- tióforestaléselmillorinstrument públic de planificació. tió sostenible del medi natural, biomassa dins del Pla de l’Ener- par una economia basada en el per prevenir els incendis, tenint Però aquest és un desafia- mitjançant la recerca, la forma- gia i Canvi Climàtic (PECAC). coneixement i la innovació; im- en compte que en els boscos me- ment al qual no es pot fer front ció i la transferència de tecnolo- Davantdelasituaciódifícildel pulsar la transició a una econo- diterranis el perill de foc, pel cli- només amb el treball, sinó que gia i coneixement a la societat. sector forestal català, la biomas- mia que utilitzi més eficaçment ma i la manca de pluges, s’incre- fanfaltanoveseines.Així,perob- Juntambtotaixò,recentment, sa forestal és una oportunitat els recursos, més verda i compe- menta molt a l’estiu. És impres- tenir el màxim potencial del sec- a instàncies del DAAM, s’ha re- de revifar-lo. En un context de titiva; i fomentar una economia cindible un seguit de mesures tor forestal català, cal una base unit la Taula de la Biomassa Fo- canvi climàtic i dependència amb un elevat nivell d’ocupació i preventivesperevitaraquestsin- de coneixement i suport a la in- restal i Agrícola, que té una fun- energètica dels combustibles de cohesió econòmica, social i cendis, i en aquesta línia treba- novació en el desenvolupament ció molt important en el futur fòssils exteriors, l’aprofitament territorial.
  6. 6. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013Només s’aproven el 51% de 900 lleidatansles beques dels universitaris més cap a l’estrangerLa direcció de la UdL considera que aquest percentatge “és del tot insuficient” S’ha arribat als 14.896 UDLREDACCIÓ. LLEIDA llum verda al doble itinerari de REDACCIÓ. LLEIDALa meitat dels estudiants de la Grau en Dret i Administració i Di- Un total de 898 lleidatans vanUniversitat de Lleida (UdL) que recció d’Empreses (ADE). abandonar la demarcació alhan demanat una beca s’han També es va aprovar el con- 2012 per marxar a l’estranger,quedat sense. Concretament, el veni de col·laboració entre segons les dades publicades ahir51%. Així, ho va anunciar ahir el l’Ajuntament i la UdLper a la ces- per l’Institut Nacional d’Estadís-vicerector de Docència UdL, sió de diverses places d’aparca- tica i amb dades del gener delFrancesc García, durant el Con- ment ubicades al pàrquing del 2013. Això significa un augmentsell de Govern del centre univer- Rectorat. del 6% respecte l’any anterior.sitari. Davant les dades, l’equip Ara són 14.896 lleidatans resi-rectoral va mostrar la seva pre- EXPOSICIÓ SOBRE dents a l’estranger. Un dels mo-ocupació perquè, en aquest con- VALLVERDÚ A CAPPONT tius de l’increment és la crisi eco-text econòmic, aquest percen- nòmica, que ha obligat moltstatge “és del tot insuficient”. d’ells a emigrar per trobar un lloc La Biblioteca del Campus de de treball i unes millors perspec-CÀTEDRA EMPRESA I TURISME Cappont de la UdL dedica una tives de futur. D’altra banda, la UdL i la Di- exposició a Josep Vallverdú.putació treballaran conjunta- L’escriptor lleidatà, que aquest 3.379 EN CINC ANYSment per “establir una política juliol complirà 90 anys, va vo- De fet, el creixement ha estatmancomunada de desenvolupa- ler ser present en la inaugura- constant en els cinc darrers anys.ment territorial”. Així ho va in- ciódelamostraqueespotveu- En aquest període, han abando-formar el rector. Roberto Fer- re des d’ahir i fins al 10 de juli- nat les comarques de Lleida finsnández va explicar que impul- ol. Alesvuitvitrines repartides a 3.379 persones. Així, s’ha pas-saran una nova Càtedra en els tres pisos de la bibliote- sat dels 11.517 lleidatans resi-d’Empresa i Turisme, a la qual ca universitària s’hi mostren dents al 2009, als 12.229 dels’hi podria afegir la Universitat 125 obres de Vallverdú, fotos 2010, als 13.021 del 2011, alsd’Andorra. També es va donar o articles de premsa. L’escriptor, acompanyat de Rosa Muñoz (UdL) i Joan Biscarri (vicerector) 13.998 del 2012 i als 14.896 actuals. La majoria d’ells estan vivint a Europa, a països comAn- Un accident a Madrid dorra, França, Anglaterra. Un al- tre gruix important es troba a Amèrica. talla la línia de l’AVE CiU denuncia l’afany Un camió es va precipitar sobre la via del tren recaptatori de la Paeria REDACCIÓ. LLEIDA REDACCIÓ. LLEIDA/MADRID pràcticament a l’acte. La cabina CiU va denunciar ahir l’afany re- Un camió que va caure ahir a la del camió va quedar totalment captatori de l’equip de govern de tarda a les vies de l’AVE Ma- xafada. la Paeria. CiU exemplificar-ho drid-Lleida-Barcelona, en el tram L’accident es va produir cap assegurant que la Paeria va do- que hi ha entre Vallecas i Mejo- a un quart de cinc de la tarda, blar la recaptació en multes de FIRA DE LLEIDA rada del Campo, va obligar a ta- aproximadament, quan el vehi- circulació respecte la previsió ini- Fira sobre el món del càmping a l’octubre llar la circulació de lavia i, durant cle, que no portava càrrega, cir- cial del pressupost del 2012. Fira de Lleida celebrarà enguany la 1a edició d’Innocamping, tota la tarda, els combois de la lí- culava per la carretera M-50 i un nou saló centrat en els serveis i equipaments per al càm- nia acumulaven retards molt im- va agafar lavariant cap a l’M-31. pings. Es farà paral·lelament a Municipàlia i tindrà lloc del 22 portants. El conductor del camió, El camió va caure per on no pas- El PP diu que les factures al 25 d’octubre. un home de 58 anys, va morir sava cap comboi. s’han de pagar a 40 dies REDACCIÓ. LLEIDA Aparell a l’Arnau per a les El PP a la Paeria va criticar ahir “ el cofoisme” de l’alcalde, Àngel Ros, respecte al pagament de les pacients amb càncer de pit factures a proveïdors en un ter- mini mitjà de 115 dies, “quan la llei obliga a que les factures a 40 Sufragat per dones que han patit la mateixa malaltia dies”, va dir Joan Vilella (PP). REDACCIÓ/ACN. LLEIDA ment a l’anatomia de la pacient Alarma per la privatització L’Associació de Dones Intervin- i, per tant, permet, per una ban- dels registres civils gudes de Mama (Adima) va do- da, personalitzar el tractament i, PAERIA nar ahir a l’Hospital Universita- per l’altra, reproduir en cada ses- REDACCIÓ. LLEIDA El fons fotogràfic de Gili Roig, al Museu Morera ri Arnau deVilanova de Lleida un sió la mateixa posició. Adima, La UGTva denunciar ahir que “la El Museu Morera acull a partir d’avui l’exposició El pintor equipament que servirà per mi- que compta amb uns 220 asso- privatització” dels registres ci- Baldomer Gili i Roig i la fotografia, una mostra que pretén po- llorar el tractament a pacients ciats que paguen 10 euros cada vils lleidatans comportarà als sar de manifest el gran fons fotogràfic de Gili i Roig, mos- amb càncer de mama que estan tres mesos, ha finançat íntegra- ciutadans el pagament d’un mi- trant totes les vessants de la seva producció fotogràfica. rebent radioteràpia. ment els 11.035 euros que ha lió d’euros anuals. I és que molts L’aparell, anomenat pla incli- costat aquest aparell, que pro- dels tràmits que fins ara eren nat, té com a principal caracte- porcionarà millors resultats amb gratuïts, com els matrimonials, rística que s’adequa completa- menys efectes secundaris. ara s’hauran de pagar.
  7. 7. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013Només s’aproven el 51% de 900 lleidatansles beques dels universitaris més cap a l’estrangerLa direcció de la UdL considera que aquest percentatge “és del tot insuficient” S’ha arribat als 14.896 UDLREDACCIÓ. LLEIDA llum verda al doble itinerari de REDACCIÓ. LLEIDALa meitat dels estudiants de la Grau en Dret i Administració i Di- Un total de 898 lleidatans vanUniversitat de Lleida (UdL) que recció d’Empreses (ADE). abandonar la demarcació alhan demanat una beca s’han També es va aprovar el con- 2012 per marxar a l’estranger,quedat sense. Concretament, el veni de col·laboració entre segons les dades publicades ahir51%. Així, ho va anunciar ahir el l’Ajuntament i la UdLper a la ces- per l’Institut Nacional d’Estadís-vicerector de Docència UdL, sió de diverses places d’aparca- tica i amb dades del gener delFrancesc García, durant el Con- ment ubicades al pàrquing del 2013. Això significa un augmentsell de Govern del centre univer- Rectorat. del 6% respecte l’any anterior.sitari. Davant les dades, l’equip Ara són 14.896 lleidatans resi-rectoral va mostrar la seva pre- EXPOSICIÓ SOBRE dents a l’estranger. Un dels mo-ocupació perquè, en aquest con- VALLVERDÚ A CAPPONT tius de l’increment és la crisi eco-text econòmic, aquest percen- nòmica, que ha obligat moltstatge “és del tot insuficient”. d’ells a emigrar per trobar un lloc La Biblioteca del Campus de de treball i unes millors perspec-CÀTEDRA EMPRESA I TURISME Cappont de la UdL dedica una tives de futur. D’altra banda, la UdL i la Di- exposició a Josep Vallverdú.putació treballaran conjunta- L’escriptor lleidatà, que aquest 3.379 EN CINC ANYSment per “establir una política juliol complirà 90 anys, va vo- De fet, el creixement ha estatmancomunada de desenvolupa- ler ser present en la inaugura- constant en els cinc darrers anys.ment territorial”. Així ho va in- ciódelamostraqueespotveu- En aquest període, han abando-formar el rector. Roberto Fer- re des d’ahir i fins al 10 de juli- nat les comarques de Lleida finsnández va explicar que impul- ol. Alesvuitvitrines repartides a 3.379 persones. Així, s’ha pas-saran una nova Càtedra en els tres pisos de la bibliote- sat dels 11.517 lleidatans resi-d’Empresa i Turisme, a la qual ca universitària s’hi mostren dents al 2009, als 12.229 dels’hi podria afegir la Universitat 125 obres de Vallverdú, fotos 2010, als 13.021 del 2011, alsd’Andorra. També es va donar o articles de premsa. L’escriptor, acompanyat de Rosa Muñoz (UdL) i Joan Biscarri (vicerector) 13.998 del 2012 i als 14.896 actuals. La majoria d’ells estan vivint a Europa, a països comAn- Un accident a Madrid dorra, França, Anglaterra. Un al- tre gruix important es troba a Amèrica. talla la línia de l’AVE CiU denuncia l’afany Un camió es va precipitar sobre la via del tren recaptatori de la Paeria REDACCIÓ. LLEIDA REDACCIÓ. LLEIDA/MADRID pràcticament a l’acte. La cabina CiU va denunciar ahir l’afany re- Un camió que va caure ahir a la del camió va quedar totalment captatori de l’equip de govern de tarda a les vies de l’AVE Ma- xafada. la Paeria. CiU exemplificar-ho drid-Lleida-Barcelona, en el tram L’accident es va produir cap assegurant que la Paeria va do- que hi ha entre Vallecas i Mejo- a un quart de cinc de la tarda, blar la recaptació en multes de FIRA DE LLEIDA rada del Campo, va obligar a ta- aproximadament, quan el vehi- circulació respecte la previsió ini- Fira sobre el món del càmping a l’octubre llar la circulació de lavia i, durant cle, que no portava càrrega, cir- cial del pressupost del 2012. Fira de Lleida celebrarà enguany la 1a edició d’Innocamping, tota la tarda, els combois de la lí- culava per la carretera M-50 i un nou saló centrat en els serveis i equipaments per al càm- nia acumulaven retards molt im- va agafar lavariant cap a l’M-31. pings. Es farà paral·lelament a Municipàlia i tindrà lloc del 22 portants. El conductor del camió, El camió va caure per on no pas- El PP diu que les factures al 25 d’octubre. un home de 58 anys, va morir sava cap comboi. s’han de pagar a 40 dies REDACCIÓ. LLEIDA Aparell a l’Arnau per a les El PP a la Paeria va criticar ahir “ el cofoisme” de l’alcalde, Àngel Ros, respecte al pagament de les pacients amb càncer de pit factures a proveïdors en un ter- mini mitjà de 115 dies, “quan la llei obliga a que les factures a 40 Sufragat per dones que han patit la mateixa malaltia dies”, va dir Joan Vilella (PP). REDACCIÓ/ACN. LLEIDA ment a l’anatomia de la pacient Alarma per la privatització L’Associació de Dones Intervin- i, per tant, permet, per una ban- dels registres civils gudes de Mama (Adima) va do- da, personalitzar el tractament i, PAERIA nar ahir a l’Hospital Universita- per l’altra, reproduir en cada ses- REDACCIÓ. LLEIDA El fons fotogràfic de Gili Roig, al Museu Morera ri Arnau deVilanova de Lleida un sió la mateixa posició. Adima, La UGTva denunciar ahir que “la El Museu Morera acull a partir d’avui l’exposició El pintor equipament que servirà per mi- que compta amb uns 220 asso- privatització” dels registres ci- Baldomer Gili i Roig i la fotografia, una mostra que pretén po- llorar el tractament a pacients ciats que paguen 10 euros cada vils lleidatans comportarà als sar de manifest el gran fons fotogràfic de Gili i Roig, mos- amb càncer de mama que estan tres mesos, ha finançat íntegra- ciutadans el pagament d’un mi- trant totes les vessants de la seva producció fotogràfica. rebent radioteràpia. ment els 11.035 euros que ha lió d’euros anuals. I és que molts L’aparell, anomenat pla incli- costat aquest aparell, que pro- dels tràmits que fins ara eren nat, té com a principal caracte- porcionarà millors resultats amb gratuïts, com els matrimonials, rística que s’adequa completa- menys efectes secundaris. ara s’hauran de pagar.
  8. 8. BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 COMARQUES 07Cap taxista duu nensa l’escola al SobiràSeguiment total de la vaga de transport escolar pel deuteACN. SORT nens. L’anècdota del dia la vanEl 100% dels taxistes que re- Els pares duen els posar un grup de 15 joves deVa-alitzen el servei de transport es- fills a l’escola lència d’Àneu que van anar finscolar al Pallars Sobiràvan ferva- Alguns alumnes falten a a l’Institut Esterri caminant. Unga ahir per reclamar a l’Adminis- trajecte d’entre 3 i 4 quilòmetres. AJUNTAMENT DE BALAGUERtració el cobrament de les 5 classe de resultes de Els taxistes estaven pendents Alumnes de Balaguer planten arbres al cementirimensualitats que els deu l’aturada dels taxistes de rebre un calendari de paga- Uns 175 alumnes de 4t de primària de les diverses escoles de(450.000 euros). ments per part de la Generalitat Balaguer participen aquesta setmana en una plantada d’ar- Al no haver-hi aquest servei per decidir si avui dijous se- bres al voltant del cementiri nou. L’activitat s’emmarca dinsels pares van haver de portar els L’anècdota de la gueixen la vaga. del Pla de Dinàmica Educativa.nens a l’escola amb el seu vehi- El que hi havia sobre la taulacle. A l’Institut de Sort hivan fal- jornada en aquests moments és el paga-tar el 50% dels alumnes (una sei- Un grup de 15 joves de ment dels mesos d’octubre i no-xantena), a l’Institut d’Esterri València d’Àneu van vembre el proper dia 27. Aques-d’Àneu el 20% (uns 20 alumnes) tes dues mensualitats pujarieni a l’escola de Sort solament 3 caminant fins a Esterri a més de 100.000 euros.Tàrrega vol ser la capitalcatalana dels Playmobil Intervenen 50.000 € enREDACCIÓ. TÀRREGATàrrega es convertirà per segon dos controls a la duanaanyen la capital dels playmobils.L’Associació Agrat i SomosClickscoorganitzen els propers dies 6 En dos vehicles que circulaven pel carril verdi 7 d’abril la 2a Fira Playmobil. REDACCIÓ. LA FARGA DE MOLES l’interior un total de 30.820 eu- La Guàrdia Civil ha intervingut ros i 2.000 dòlars. La segonaMig milió d’euros per prop de 50.000 euros en dos intervenció es va dur a terme di- AJUNTAMENT DE MOLLERUSSAampliar el CAP d’Alcarràs controls a la duana. La primera marts, quan els agents van tro- Els Vestits de Paper a la fira Tissue World intervenció es va fer dilluns en bar 20.200 euros a l’interior d’un Una desena de peces procedents del Museu de Vestits de Pa-REDACCIÓ. ALCARRÀS inspeccionar un vehicle marca turisme que també circulava pel per de Mollerussa s’exposen fins avui a la fira internacionalLa Comissió de Salut de la Di- Toyota, ocupat per dues perso- carril verd. sobre el paper i la indústria paperea Tissue World, que té llocputació de Lleida ha aprovat la nes. El cotxe circulava pel carril D’altra banda, la Guàrdia Ci- a Barcelona.segona fase de les obres d’am- verd, reservat a vehicles sense vil de la Seu va comissar 3.500pliació del CAP d’Alcarràs, als res a declarar. Després del reco- paquets de tabac de contrabanquals destinarà 500.000 euros. neixement, es van localitzar a d’una furgoneta a Anserall.PUBLICITAT
  9. 9. 08 COMARQUES BONDIA DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013L’Urgell demana ajudes per Aspid estén la insercióallargar lavida de l’abocador laboral a les Garrigues REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES El Consell Comarcal de les Gar-La comarca sol·licita més de mig milió d’euros al PUOSC per ampliar el dipòsit rigues i l’Associació de Paraplè- gics i Discapacitats Físics de Llei- da (Aspid) van signar ahir unREDACCIÓ. URGELL ACTUACIÓ D’URGÈNCIA sentar les sol·licituds va acabar cendeix a 3.370.853,94 euros. conveni de col·laboració desti-El Consell Comarcal de l’Urgell AL CASTELL DE MALDÀ el 27 de febrer. En general, les ajudes sol·licita- nat a promoure la integració la-vol allargar 10 anys lavida útil de Els Serveis Tècnics comar- des són d’urbanització, des- boral a la comarca. L’acord, el pri-l’abocador comarcal amb una ac- A més, els Serveis Tècnics co- cals, atenent les peticions de 9 tinades a l’arranjament i repara- mer que signen ambdues enti-tuació inclosa dins el Pla Únic marcals han redactat un pro- municipis de la comarca, han re- ció de diversos espais urbans. tats per afavorir la contractaciód’Obres i Serveis (PUOSC 2013- jecte per a l’estabilització de dactat un total de 27 memòries Però una de les actuacions de persones en risc d’exclusió2016). Els Serveis Tècnics del la façana de l’àmbit sud-oest valorades, 2 projectes bàsics, ai- destacades per les quals el Con- sociolaboral i/o amb discapaci-Consell ja han redactat els docu- del Castell de Maldà amb l’ob- xí com els estudis de viabilitat sell Comarcal demana ajudes és tat en el mercat laboral de la co-ments tècnics necessaris per de- jectiu de dur a terme reforços corresponents per cada docu- per a l’ampliació del dipòsit con- marca, implicarà que Aspid des-manar les ajudes, que en total estructurals en aquesta part ment. La suma dels imports trolat de RSU de Tàrrega. L’im- tini per primera vegada un tèc-ascendeixen a 3.370.853,94 eu- del castell, que està en perill de d’execució per contracta dels port sol·licitat a la Generalitat és nic especialitzat al territoriros, ja que el termini per pre- despreniment. documents tècnics redactats as- de 564.298,36 euros. garriguenc.El Solsonès pateix 4 robatoris en una setmana Espriu, protagonista del Dia de la Poesia a Borges REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUESEl Consell Comarcal es reuneix amb els Mossos per reclamar mesures que frenin l’acció dels delinqüents La biblioteca Marquès d’Olivart de les Borges Blanques comme-REDACCIÓ. SOLSONA ris que la comarcava patir a prin- na l’acció de la policia per frenar Turisme demana mora avui el Dia de la PoesiaEl president del Consell Comar- cipis de mes. En sols una set- l’acció dels delinqüents. amb la lectura del poema Noméscal del Solsonès, Joan Solà, es mana, el Solsonès va registrar 4 D’altra banda, el Patronat Co- 200.000 € d’ajuts laveu en diferents llengües. Des-reuní el passat dijous amb el cap robatoris a Clariana de Carde- marcal deTurisme demana qua- Per finançar les obres de prés hi haurà interpretacionsde l’ABP dels Mossos d’Esqua- ner, Olius i Solsona (en un ho- si 200.000 euros al Pla Leader condicionament de la dramatitzades de poemes dedra de Solsona, Joan Carles Vi- tel, una gasolinera i dos habitat- per finançar part de les obres Salvador Espriu en motiu deldal, arran de l’onada de robato- ges). Per això, el Consell dema- de la catedral de Solsona. catedral de Solsona centenari del seu naixement. ProcessódelsDolorsaBellpuig AJUNTAMENT DE BELLPUIG Té lloc demà i dóna el tret de sortida de la Setmana Santa AJUNTAMENT DE BELLPUIG REDACCIÓ. BELLPUIG Els actes religiosos de la Set- mana Santa a les comarques de Lleida i, també a bona part de Catalunya, tenen tra- dicionalment el seu tret de sortida amb la Magna Pro- cessó Penitencial dels Do- lors de Bellpuig, a la comar- ca de l’Urgell, i que tindrà lloc demà. La processó dels Do- lors, que compta amb la par- Unadevocióque téelsseusorígens ticipació de bona part dels aprincipisdelsegleXVIII veïns del municipi, celebra- rà enguany la 308a edició i REDACCIÓ. BELLPUIG honorar-la. Posteriorment, el és l’acte central d’un progra- Imatge del pas de la Mare de Deú dels Dolors La devoció mariana té els seus 1724 es va fundar la Congre- ma que ja comença al matí orígens a Bellpuig a finals del gació que s’encarrega d’orga- amb la missa a l’església de La processó arrencarà a les nets, les blanques i els penitents. segle XI. No va ser però fins a nitzar-la i a partir dels anys 40 Sant Nicolau i l’ofrera floral 10 de la nit. Els seus sis passos A banda, el prior i la priora tan- l’any 1704 que la localitat ur- del segle passatva ser quanva a la marededéu. A més, els (Oració, Natzarè, l’Encontre, quen el seguici juntament amb gellenca va comptar amb la adquirir la forma que té actu- actes estaran presidits del Calvari, Pietat i la Mare de Déu les autoritats i els armats. primera imatge de la verge alment. A Bellpuig aquesta bisbe de Solsona, Xavier No- dels Dolors) aniran acompa- Aquesta festa reuneix anual- dels Dolors, i l’any 1722 va te- processó és un dels actes més vell i Gomà. nyats dels armats, els capella- ment uns 4.000 visitants. nir lloc la primera processó per importants de l’any.

×