Bondiacat 17072014

468 views

Published on

TITULAR: Un mecenes paga la carrera a la UdL a 19 joves aragonesos
FOTO: Les Carmes ho celebren a la parròquia

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
468
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondiacat 17072014

  1. 1. Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: 17 DE JULIOL DEL 2014 Unmecenespagalacarreraa laUdLa19jovesaragonesos p. 06 p. 03 PUBLICITAT La Fundación JoaquínTorres,veí de Mequinensa quevamorir el 1991 iva fer fortuna a l’Argentina NÚMERO 1.920 ANY 9 Un total de 174 universitaris de la localitat (34 enguany) s’han beneficiat del llegat del benefactor SALVADOR MIRET (ACN) MasparlaambERC, ICVilesCUPabansde trobar-seambRajoy p. 10 Reanimenunhomea Pontsqueestavaa puntd’ofegar-sealriu p. 08 Un fungicida natural permet a Actel exportar als Emirats i a Brasil Fruitade Lleidaviatja 1 mes sense podrir-se Les Carmes ho celebren a la parròquia Desenes de lleidatanes que porten el nomvan honorar ahir la Mare de Déu Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: 17 DE JULIOL DEL 2014 Unmecenespagalacarreraa laUdLa19jovesaragonesos p. 06 p. 03 PUBLICITAT La Fundación JoaquínTorres,veí de Mequinensa quevamorir el 1991 iva fer fortuna a l’Argentina NÚMERO 1.920 ANY 9 Un total de 174 universitaris de la localitat (34 enguany) s’han beneficiat del llegat del benefactor SALVADOR MIRET (ACN) MasparlaambERC, ICVilesCUPabansde trobar-seambRajoy p. 10 Reanimenunhomea Pontsqueestavaa puntd’ofegar-sealriu p. 08 Un fungicida natural permet a Actel exportar als Emirats i a Brasil Fruitade Lleidaviatja 1 mes sense podrir-se Les Carmes ho celebren a la parròquia Desenes de lleidatanes que porten el nomvan honorar ahir la Mare de Déu
  2. 2. 02 D'INTERÈS BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELÈFONS Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Arcaya. Pl. de la Sal, 2 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Vilallonga. Rambla de Ferran, 34 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 AL·LÈRGIES Parietària 2 = Gramínies 2 = Olivera 0 = Agrella 2 D Blets 3 = Castanyer 1 = Pi 0 = Plantatge 2 = Roure / alzina 0 = Troana 1 = Alternaria 4 = Cladosporium 4 = Del 14 al 20 de juliol Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació exepcional. EltempsaLleida Molt sol, xafogor i temperatures que fregaran els 40 graus Avui comença realment l’estiu. Ahir i abans d’ahir ja en vam tenir un tastet, però sembla ser que avui serà la prova de foc, mai millor dit, de l’inici de l’autèntica canícula d’estiu, perquè els termòmetres poden enfilar-se fins els 40 graus. Només al Pirineu, on a partir de migdia creixeran nuvolades, el dia serà una mica més suportable. Precisament a la tarda no es descarta algun ruixat feble i aïllat a l’extrem nord del Pirineu. 06.36 h 21.30 h Minvant www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIVENDRES DISSABTE Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Una enquesta de la UdL posa de relleu que el 84% dels immigrants vol anar-se’n... 1 • No, no ho crec 2 • Sí, n’estic segur 3 • Segurament vulgui marxar però no té com 4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria ElslectorsdelBonDia handecidit: 51% 1 22,4% 2 18,4% 3 8,2% 4 I la pregunta d’aquesta setmana és: Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats als excursionistes? 02 D'INTERÈS BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELÈFONS Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Arcaya. Pl. de la Sal, 2 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Vilallonga. Rambla de Ferran, 34 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 AL·LÈRGIES Parietària 2 = Gramínies 2 = Olivera 0 = Agrella 2 D Blets 3 = Castanyer 1 = Pi 0 = Plantatge 2 = Roure / alzina 0 = Troana 1 = Alternaria 4 = Cladosporium 4 = Del 14 al 20 de juliol Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació exepcional. EltempsaLleida Molt sol, xafogor i temperatures que fregaran els 40 graus Avui comença realment l’estiu. Ahir i abans d’ahir ja en vam tenir un tastet, però sembla ser que avui serà la prova de foc, mai millor dit, de l’inici de l’autèntica canícula d’estiu, perquè els termòmetres poden enfilar-se fins els 40 graus. Només al Pirineu, on a partir de migdia creixeran nuvolades, el dia serà una mica més suportable. Precisament a la tarda no es descarta algun ruixat feble i aïllat a l’extrem nord del Pirineu. 06.36 h 21.30 h Minvant www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIVENDRES DISSABTE Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Una enquesta de la UdL posa de relleu que el 84% dels immigrants vol anar-se’n... 1 • No, no ho crec 2 • Sí, n’estic segur 3 • Segurament vulgui marxar però no té com 4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria ElslectorsdelBonDia handecidit: 51% 1 22,4% 2 18,4% 3 8,2% 4 I la pregunta d’aquesta setmana és: Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats als excursionistes?
  3. 3. BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 03 AVUI Actel‘conquista’elsEmiratsÀrabsi elBrasilperlafruitad’osdeLleida Gràcies a l’aplicació d’un fungicida d’origen natural que permet transportar-la durant més de 25 dies ACN.TÉRMENS L’aplicaciódelfungicidad’origen naturalScholardurantelprocés post-collita facilita a les empre- ses fructícoles poder incremen- tar les exportacions de fruita d’os i accedir a mercats més llu- nyans ja que evita que es gene- rinpèrduesenelsenviamentper l’apariciódemalaltiescomarala monília, que provoca el podri- mentdelafruita.Desquevaco- mençar a aplicar-lo, la coopera- tiva de segon grau ActelGrup, unadelesprimeresdel’Estaten exportació de fruita d’os, ha ini- ciat exportacions als Emirats Àrabs i a països sud-americans com ara el Brasil, als quals són necessaris més de 25 dies de transport. Actel assegura que tambéhapermèsreduirl’aplica- ció de fitosanitaris al camp. Les empreses fructícoles po- denplantejar-seexportaramer- cats més llunyans gràcies a l’aplicació del fungicida natural Scholar de la firma Syngenta, que evita l’aparició de malalties post-collita en la fruita d’os. Aquest fet permet traslladar-la a mercats més llunyans que es podensituaramésde25diesde transport, ja que protegeix la fruitaperméstempsreduinten- tre un 25 i un 30% les pèrdues quan arriba a destí. La major part del procés de protecciódelafruitad’osespor- ta a terme abans de la seva re- col·lecció, al camp. Tot i això, posteriorment el risc d’aparició de malalties latents segueix existint. La més habitual és la Aplicació del fungicida natural Scholar, ahir, a les instal·lacions de GrupActel a Térmens SALVADOR MIRET (ACN) Lleidavenun 6,65% mésa fora,arribant als 1.726 M€ Els resultats de la balança co- mercialdelademarcaciódeLlei- da de l’exercici 2013 van posar de relleu que aquesta continua amb la seva tendència ascen- dent, tornant a batre el seu mà- ximhistòricarribanteltotald’in- tercanvis comercials interna- cionals amb exportacions i importacions,als2.554,66mili- onsd’euros,ambunaugmentde 161,56 milionsd’euros respecte l’any precedent, fet que suposa uncreixementdel6,75%.Lesex- portacions continuen essent el motor de la balança comercial i es va assolir el nivell més alt de la història. Es va arribar als 1.726,48 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 6,65% respecte al 2012. Les importacions també van augmentarl’anypassat,encon- cret en un 6,96% respecte a l’exercici anterior, arribant als 828,18 milions d’euros, 53,86 més que al 2012. Pel que fa al comportament de les balances comercialsdeCatalunyaiEspa- nya, les exportacions catalanes van disminuir un 0,67% respec- te el 2012, mentre que les espa- nyolesvanaugmentarun3,66%, bastant menys que les exporta- cions lleidatanes. FORMARIEN LA MAJOR COMPANYIA MUNDIAL D’AGROQUÍMICS La multinacional Monsanto estaria negociant adquirir la companyia capdavantera en el negoci dels agroquímics Syngenta, per fussionar am- dues companyies creant així la major empresa al món tant peralesllavorstransgèniques com pels productes agroquí- micsiuncompetidorformida- ble per als seus rivals ale- manysBayeriBASFilanord- americana Dow Chemical. Monsanto -la major com- panyia de llavors del món- i Syngenta havien sostingut converses preliminars per combinarelsseusnegocis,en partperpermetrequelacom- panyianord-americanaesbe- neficiï amb menors impostos a Suïssa, informa l’agència Bloomberg. La firma suïssa seria adquirida pel gegant de la biotecnologia per un valor de 40.000 milions de dòlars per crear la major companyia mundial d’agroquímics. Syngenta és una de les com- panyies capdavanteres mun- dials amb més de 27.000 col·laboradors en més de 90 països. La casa matriu es tro- baaBasilea,Suïssa.Perlase- vabanda,Monsantoéselma- jorfabricantdellavorsidomi- na el mercat als Estats Units per als cultius modificats ge- nèticamentcomelblatdemo- ro i la soia. Monsanto és una proveïdora de productes quí- mics per a l’agricultura, en la seva majoria herbicides, ve- rísitransgènics.Entreelsseus productes més coneguts es trobenelglifosatsotalamar- ca Roundup i el blat de moro genèticament modificat. Logotip de Syngenta estampat en un camp de cereal MonsantoestarianegociantcomprarSyngenta Obre mercat gràcies a un fungicida L’Scholar permet que la fruita viatgi més dies i a més llarga distància Scholar evita malalties post-collita GrupActel utilitza aquest producte de Syngenta fa tres anys Rebaixa entre un 25 i un 30% les pèrdues Protegeix la fruita d’os durant més temps i evita el podriment a causa de la monília monília, l’efecte de la qual pro- voca el podriment de la fruita ja que permet que els fongs hi pe- netrin. Per tal d’evitar-ne l’apa- rició i assegurar que la majoria de la fruita que s’exporta arribi al lineal de compra amb les mí- nimes pèrdues i amb la màxima qualitat possible, algunes em- preses fructícoles com és el cas d’ActelGrup (aquest des de fa tresanys)jahancomençatauti- litzar aquest producte. Aquest tractament post-co- llita,que s’aplica a la darrera fa- se, complementa el procés de conservació a què se sotmet la fruita d’os ja sigui al camp, du- rant la cadena de fred i el trans- port en contenidors refrigerats, segonshaexplicateldirectorde màrqueting de cultius especials iresponsabledelcultiudefruita d’osdeSyngenta a l’estatespa- nyol i Portugal, Javier Bardón. El director comercial d’Actel- Grup, Josep LluísTrilla, assegu- ra que “hem sanejat moltíssim i avuijaensatrevimaenviarfrui- ta a destins de 25 i 28 dies”, ha afirmat.D’aquestamanera,“ofe- rim al client que la fruita li duri méstempssensequetinguipèr- dues en el lineal” i “si al final el client observa que comprant la nostra fruita té menys pèrdues, aconseguim,perunabanda,que ens compri més i, per altra, que potser pugui baixar els marges, ja que no tindrà tantes pèrdues i això pot acabar beneficiant al consumidor final”. BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 03 AVUI Actel‘conquista’elsEmiratsÀrabsi elBrasilperlafruitad’osdeLleida Gràcies a l’aplicació d’un fungicida d’origen natural que permet transportar-la durant més de 25 dies ACN.TÉRMENS L’aplicaciódelfungicidad’origen naturalScholardurantelprocés post-collita facilita a les empre- ses fructícoles poder incremen- tar les exportacions de fruita d’os i accedir a mercats més llu- nyans ja que evita que es gene- rinpèrduesenelsenviamentper l’apariciódemalaltiescomarala monília, que provoca el podri- mentdelafruita.Desquevaco- mençar a aplicar-lo, la coopera- tiva de segon grau ActelGrup, unadelesprimeresdel’Estaten exportació de fruita d’os, ha ini- ciat exportacions als Emirats Àrabs i a països sud-americans com ara el Brasil, als quals són necessaris més de 25 dies de transport. Actel assegura que tambéhapermèsreduirl’aplica- ció de fitosanitaris al camp. Les empreses fructícoles po- denplantejar-seexportaramer- cats més llunyans gràcies a l’aplicació del fungicida natural Scholar de la firma Syngenta, que evita l’aparició de malalties post-collita en la fruita d’os. Aquest fet permet traslladar-la a mercats més llunyans que es podensituaramésde25diesde transport, ja que protegeix la fruitaperméstempsreduinten- tre un 25 i un 30% les pèrdues quan arriba a destí. La major part del procés de protecciódelafruitad’osespor- ta a terme abans de la seva re- col·lecció, al camp. Tot i això, posteriorment el risc d’aparició de malalties latents segueix existint. La més habitual és la Aplicació del fungicida natural Scholar, ahir, a les instal·lacions de GrupActel a Térmens SALVADOR MIRET (ACN) Lleidavenun 6,65% mésa fora,arribant als 1.726 M€ Els resultats de la balança co- mercialdelademarcaciódeLlei- da de l’exercici 2013 van posar de relleu que aquesta continua amb la seva tendència ascen- dent, tornant a batre el seu mà- ximhistòricarribanteltotald’in- tercanvis comercials interna- cionals amb exportacions i importacions,als2.554,66mili- onsd’euros,ambunaugmentde 161,56 milionsd’euros respecte l’any precedent, fet que suposa uncreixementdel6,75%.Lesex- portacions continuen essent el motor de la balança comercial i es va assolir el nivell més alt de la història. Es va arribar als 1.726,48 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 6,65% respecte al 2012. Les importacions també van augmentarl’anypassat,encon- cret en un 6,96% respecte a l’exercici anterior, arribant als 828,18 milions d’euros, 53,86 més que al 2012. Pel que fa al comportament de les balances comercialsdeCatalunyaiEspa- nya, les exportacions catalanes van disminuir un 0,67% respec- te el 2012, mentre que les espa- nyolesvanaugmentarun3,66%, bastant menys que les exporta- cions lleidatanes. FORMARIEN LA MAJOR COMPANYIA MUNDIAL D’AGROQUÍMICS La multinacional Monsanto estaria negociant adquirir la companyia capdavantera en el negoci dels agroquímics Syngenta, per fussionar am- dues companyies creant així la major empresa al món tant peralesllavorstransgèniques com pels productes agroquí- micsiuncompetidorformida- ble per als seus rivals ale- manysBayeriBASFilanord- americana Dow Chemical. Monsanto -la major com- panyia de llavors del món- i Syngenta havien sostingut converses preliminars per combinarelsseusnegocis,en partperpermetrequelacom- panyianord-americanaesbe- neficiï amb menors impostos a Suïssa, informa l’agència Bloomberg. La firma suïssa seria adquirida pel gegant de la biotecnologia per un valor de 40.000 milions de dòlars per crear la major companyia mundial d’agroquímics. Syngenta és una de les com- panyies capdavanteres mun- dials amb més de 27.000 col·laboradors en més de 90 països. La casa matriu es tro- baaBasilea,Suïssa.Perlase- vabanda,Monsantoéselma- jorfabricantdellavorsidomi- na el mercat als Estats Units per als cultius modificats ge- nèticamentcomelblatdemo- ro i la soia. Monsanto és una proveïdora de productes quí- mics per a l’agricultura, en la seva majoria herbicides, ve- rísitransgènics.Entreelsseus productes més coneguts es trobenelglifosatsotalamar- ca Roundup i el blat de moro genèticament modificat. Logotip de Syngenta estampat en un camp de cereal MonsantoestarianegociantcomprarSyngenta Obre mercat gràcies a un fungicida L’Scholar permet que la fruita viatgi més dies i a més llarga distància Scholar evita malalties post-collita GrupActel utilitza aquest producte de Syngenta fa tres anys Rebaixa entre un 25 i un 30% les pèrdues Protegeix la fruita d’os durant més temps i evita el podriment a causa de la monília monília, l’efecte de la qual pro- voca el podriment de la fruita ja que permet que els fongs hi pe- netrin. Per tal d’evitar-ne l’apa- rició i assegurar que la majoria de la fruita que s’exporta arribi al lineal de compra amb les mí- nimes pèrdues i amb la màxima qualitat possible, algunes em- preses fructícoles com és el cas d’ActelGrup (aquest des de fa tresanys)jahancomençatauti- litzar aquest producte. Aquest tractament post-co- llita,que s’aplica a la darrera fa- se, complementa el procés de conservació a què se sotmet la fruita d’os ja sigui al camp, du- rant la cadena de fred i el trans- port en contenidors refrigerats, segonshaexplicateldirectorde màrqueting de cultius especials iresponsabledelcultiudefruita d’osdeSyngenta a l’estatespa- nyol i Portugal, Javier Bardón. El director comercial d’Actel- Grup, Josep LluísTrilla, assegu- ra que “hem sanejat moltíssim i avuijaensatrevimaenviarfrui- ta a destins de 25 i 28 dies”, ha afirmat.D’aquestamanera,“ofe- rim al client que la fruita li duri méstempssensequetinguipèr- dues en el lineal” i “si al final el client observa que comprant la nostra fruita té menys pèrdues, aconseguim,perunabanda,que ens compri més i, per altra, que potser pugui baixar els marges, ja que no tindrà tantes pèrdues i això pot acabar beneficiant al consumidor final”.
  4. 4. 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 05 OPINIÓBONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 Cartes al director Un cop més ens hem posat ver- mells. La constatació de les da- desdeldarrerinformed’UNICEF sobrelavulnerabilitat,entermes depobresa,delsinfantsiadoles- cents arreu del país no ens han descobertresdenou,peròsíque han servit per posar sobre del tauler mediàtic i en les conver- ses de totes les llars una rea- litat,malauradament,coneguda. La conjuntura social i econòmi- ca que arrosseguem en els dar- rers anys posa de manifest que la població infantil és un dels col•lectius més vulnerables da- vant els desajustos socials, da- vantlesretalladesindiscrimina- El passat dia 2 de juliol, la Uni- versitat de Lleida (UdL) va en- tregar els segons Premis Idea per a emprenedors. En aques- tasegonaediciós’hapogutins- taurar una nova modalitat: la d’agroalimentació, gràcies, en part,al’apostadel’Ajuntament d’Alcarràs i d’empreses fructí- colesdelmunicipi(FruitsdePo- nent,Viyefruit,FruitesCaberol iFruijet,amésdelCentred’Es- tudis Agropecuaris d’Alcarràs (CEAP). Cal agrair al rector de la UdL, Roberto Fernández, ai- xí com alvicerectorat de Plani- ficació,Innovaciói Empresa,la CàtedraSantanderd’Emprene- doria Universitària i GLOBA- Lleida, la receptivitat que ens han transmès des del primer moment en quèvam plantejar- loscrearunconcursperaestu- diants i investigadors de les branques d’agroalimentació. Desdel’Ajuntamentd’Alcarràs hem cregut des d’un inici en aquesta fusió entre instituci- ons,universitatiempresespri- vades. Creiem que es tracta d’una unió que pot aportar molts beneficis per al desen- volupament del sector agroali- mentari de les terres de Lleida. Ihovamferconscientsdelapo- tencialitat d’Alcarràs en l’agri- cultura i ramaderia del sud d’Europa. En aquest sentit, cal recordarquesomelsegonmu- nicipid’Europaambmésexplo- tacionsramaderesperquilòme- trequadratiundelsprimersde Catalunyaambméscens agra- ri. És per això que, juntament amb empreses líders en el sec- toragroalimentarieuropeuire- sidents a Alcarràs, vam llançar aquesta proposta per tal de captartalentimotivarelsjoves semprequesiguinecessari.Ésa dir,prevenció,proteccióipromo- ció. Enl’actualitatlapoblacióllei- datana s’estructura en base a 55.813 unitats familiars de les quals 16.356 tenen menors al seucàrrec.D’aquestes,l’Ajunta- ment de Lleida, a través de la regidoriadeBenestarSocial, es- tàatenent3.482famíliesenrisc. M’agrada subratllar que, per poder donar la suficient cober- tura als infants és essencial fer costat a les famílies i en aques- talíniaesdesplegaundelsgrans objectiusdelaregidoriadeBen- estar Social de la Paeriaperquè fer costat a les famílies amb in- fantsacàrrecésgarantirqueels mésjovesnoesvegin abocatsa viure situacions d’especial vul- nerabilitat. Així les coses, els nostres professionals treballen, enparal•lel,lapotenciaciódeles habilitats del nucli familiar i la coberturadelesnecessitatsbà- siquesdelesfamíliesjasiguiha- bitatge, ocupació o alimenta- ció. Estem especialmentatents a les necessitats alimentàries d’aquestes famílies i així, ja si- gui a través de les Taules Terri- torialsd’Infànciadetotselsbar- risobéatravésdelsnostrespro- fessionals d’atenció primària s’ha fet 8.859 intervencions en diferents famílies en risc, amb menors. D’altrabanda,7.976infants i adolescentsdeLleidahanpogut gaudir dels programes de pro- moció d’habilitats per a la vida de la Paeria. Altres 3.385 me- nors segueixen els programes municipalsdeprevencióiprotec- cióquepermetendetectaripre- venir situacions de risc. Per exemple, la proposta d’atenció educativa d’acompanyament a l’escolaritzaciódelanostraregi- doria concentra un total de 550 placesperainfantsiadolescents en situació de vulnerabilitat so- cial. Amés,unanymés,aquestes- tiu,l’AjuntamentdeLleida,atra- vés de la Regidoria de Benestar Social,apostaperl’atencióedu- cativa i manté 1.447 places per ainfants iadolescents en situa- ció de vulnerabilitat social que s’agrupen en tres programes marc diferents. Primer, els 852 infants ado- lescents i joves que participen dels projectes d’entorn munici- palsalsdiferentsbarrisdelaciu- tat que impulsen accions lu- dicoesportivespertotalaciutat cobrint horaris de matí i tarda- nit. En segon lloc, el Centres oberts i les Ciberàules que ate- nen tot l’any 496 infants i que, ara, a l’estiu, continuen donant coberturaen espais tanteduca- tiuscomdelleure.Icomatercer programamarc,eld’Educacióen el lleure per a tothom que ga- ranteix una educació en el lleu- re normalitzada independent- ment de la situació sociofamili- arieconòmicadelsinfantsique garanteixunesvacancesdequa- litat per a 99 infants més. Uncopmés,elsAjuntaments, assumimlaresponsabilitatd’allò real itangible, siguide lagrave- tat que sigui i així, continuem treballant per blindar el benes- tar legítim d’una partde la soci- etatquetambé,insisteixo“tam- bé”regentaràelnostrefutur:els infants i els adolescents en risc. Aquells que pateixin directa- ment la xacra dels desequilibris socials; aquells que s’usen per fer una fotofinish d’aquesta so- cietatquejugaamblespersones ilesxifresd’unamanera,avega- des perversa; aquells que demà també seran futur i, com a tal, mereixen exactes oportunitats queels“altres”infantsiadoles- cents. Treballem sobre objectius clars. La garantia d’educació. El fomentde laformació i l’ocupa- ció.Eldretallleure.Tresvectors imprescindiblespelbenestarde la infància i l’adolescència de la nostra ciutat que, en un futur proper, des de la maduresa, jut- jarà les persones,nopas les da- des... Ens tornarem a posarver- mells? investigadors amb propostes tangibles: un premi econòmic i la possibilitat de desenvolupar elprojecte guanyadoralanos- tra terra. A més a més, els pro- jectes plantejats (se n’han re- collit en totes les modalitats un total de 40) responen a ne- cessitats reals que té avui el sector. Aquest plantejament el vam tenir molt clar des d’un començament: invertir en un premi havia de tenir un retorn directeenelsectoriaixònomés podia produir-se amb el condi- cionantquefossinelsmateixos pagesos,agricultorsiempreses locals els que plantegessin la temàtica del concurs. Elpremiguanyadorhaestat per a una aplicació software, dissenyada per tres joves amb empresa pròpia (Agroptima), que permet tenir un control de lagestiód’unaexplotacióagrí- cola o ramadera. L’aplicació, que el pagès o ramader pot utilitzar a través del seu mòbil, controla diversos paràmetres per tal de millorar l’eficiència i rendibilitat de l’explotació. El punt diferencial i innovador d’aquest programa informàtic és que dóna informació de la rendibilitatdel’empresai/oex- plotació de manera immediata i no en acabar l’any, com acos- tumen a fer la majoria d’aquestsprogramesexistents. Es tracta d’un projecte nascut a les terres de Lleida gràcies a un premi participatper institu- cions i empreses lleidatanes i que ara podrem exportar al món. Per tant, creiem que això és promoure l’emprenedoria agroalimentària, per una ban- da, i per l’altra, situar Alcarràs al mapa europeu de l’agroali- mentació, emplaçament del qualavuiningúpotdubtaratès, com dèiem abans, l’elevat po- tencialquetenimenlaproduc- ciódefruitadolçaitambéenel nombre de granges de porcí i boví. El projecte guanyador el presentarem ben aviat al col•lectiu de pagesos i rama- ders de la nostra vila, perquè, d’aquesta manera, tothom el conegui. L’equip de govern de l’Ajun- tamentd’Alcarràshatingutclar desque,almaigde2011,vaini- ciar l’actual mandat, que calia situarelmunicipialmapaagro- alimentariiultrapassarlesfron- tereslocals,jaqueelteixitem- presarialamb elqualcomptem s’homereixia. Creiem que hem iniciat un bon camí per fer-ho, ja siguipromocionantlainves- tigació i emprenedoria agroa- limentàriesambprojectescom el Concurs Idea de la UdL, o tambéambaltresmesuresmolt més localitzades al nostre mu- nicipi, però que serveixen d’aparador per al comerç, em- preses i productes locals. L’exemple més clar el tenim en laFiradelComerçialaqual,des de fa 2 anys, s’hi ha afegit la Fira del Rebost, un aparador per als productes autòctons, sorgits de la terra (com la con- fituradefruitadolçail’embotit decarndeporc,vacumicorder), certamenqueelproper19d’oc- tubre arribarà a la tercera edi- ció. Aquestes iniciatives també han anat acompanyades d’ac- cionspermillorarelsserveisper a les empreses implantades a Alcarràs: abastament d’aigua potable i millora de la depura- dora a polígons, rebaixa d’un 10% de la taxa d’escombraries per a les firmes implantades a polígons d’Alcarràs, o implan- tació d’un Canal Empresa a la web municipal que permetrà agilitzar i reduir els tràmits per alesempreses.Endefinitiva,un conjunt de mesures pensades perfervisible,perunabanda,el potencial agroalimentari d’Al- carràs, i ajudar, per l’altra, els sectorsagrícola,ramaderiem- presarial en general del nostre municipi. Alcarràs,ambeljovetalent il’emprenedoriaagroalimentària des de les administracions, da- vantlamancadevalors,enfront de la discriminació i la injustí- cia. Per combatre aquest greu- ge ens queda, afortunadament, l’educacióilageneraciód’opor- tunitatsperaaquestsjovesi,es- tratègicament, també per a les seves famílies. Aquí és on hem d’esmerçaresforçosinoamagar el cap sota l’ala de la crisi, les retallades o els deutes d’unes administracionssobrelesaltres. Des de l’any2007, el pressu- post que destina l’Ajuntament de Lleida a infància en risc ha voltatsempreel15%delpressu- post global dedicat a Benestar Social i, en aquesta línia, hem pogut donar cobertura als nens i nenes de la nostra ciutat que formen part d’aquesta bossa involuntàriamentmediàticai es- tigmatitzada que anomenem “pobresa infantil”. Iambtotaixòquèfem?Doncs tot el que considerem necessari i de justícia, ?malgrat la compe- tènciaeninfàncianosiguiexclu- sivamentmunicipal.Latascade la Paeria s’encara cap a la pre- servació legítima de tots els in- fants,eltreballperagarantir-los la igualtat d’oportunitats,la de- tecciódenecessitatssocialsifa- miliarsqueelsafecten,ilainter- vencióindispensableenaquests nuclis i entorns per tal de pal•li- ardificultatsimillorarcontextos Com trobar feina en professions relacionades amb la justícia penal i la criminologia? Carolina Villacampa. Coordinadora del Màster en Sistema de Justícia Penal de la Universitat de Lleida. L’actual conjuntura econòmica implica una major professi- onalització i coneixements per partdelsnousgraduats.Hande lluitar amb totes les eines for- matives contra la competència laboraliperaixòdesdelesuni- versitats apostem per oferir màsters altament especialit- zats, que siguin únics, de qua- litat i en col•laboració entre centres. És el cas del Màster Oficial Interuniversitari de Sis- tema de Justícia Penal, coordi- nat per la Universitat de Lleida encol•laboracióamblaUniver- sitat Rovira i Virgili, la Univer- sitatJaumeIdeCastellóilaUni- versitat d’Alacant. Gràcies a la unió dels profes- sionals dels diferents centres, que l’imparteixen en col•labo- ració amb professorat de l’àm- bit professional i d’altres uni- versitats participants, podem oferir un màster que té com a singularitatunabordatgecom- prensiu de les diferents dis- ciplines penals, tant les de ba- sejurídica(dretpenalsubstan- tiu i dret processal penal, dret penitenciari) com les que estu- dienelfetdelictiuemprantuna metodologia de caire empíric (criminologia,victimologiaipe- nologia). Pensem que es tracta d’una oportunitat única perquè els graduatssegueixinformant-se i ho facin al territori. Entenem que cal invertir en la seva for- macióperquèdesprésoptin per treballar entre nosaltres totre- tornantaquestainversióambel seutreballoescullinexternalit- zar la seva capacitació profes- sionalcomaespecialistesenal- tres contrades. La major part de màsters que s’ofereixen a l’Estat Espanyol estan centrats en l’abordatge estrictament jurídic del sis- tema de justícia penal o bé en unanàlisidecaireestrictament criminològic del fet delictiu, en canvi amb el màster en Sis- tema de Justícia Penalaconse- guimoferirunabordatgetrans- versaldetoteslesdisciplinesci- entífiquesqueconflueixenenel funcionament del sistema de justícia penal i que expliquen el fet delictiu i el seu tracta- ment. Aquelles disciplines que po- den interessar tant a juristes com a criminòlegs són objecte d’anàlisi al màster, però també ho són des d’una vessant que lesfaatractivesiútilsperaper- sones formades en l’àmbit de les ciències socials (antropò- legs, sociòlegs, psicòlegs, psi- copedagogs,treballadorssoci- als) que tinguin per raons pro- fessionals contacte amb el sistema de justícia penal. Aprofitemaquestespaiperdo- nar a conèixer el nivell qualita- tiu i formatiu d’un màster que haassolitl’objectiudesercom- prensiu en l’anàlisi de les cièn- cies penals. En els cinc anys d’experiència d’aquests estu- dis, els han cursat un total de 142alumnesde diferentsnaci- onalitats,lamajoriaprocedents delterritoriespanyol,peròtam- bé de Mèxic, Argentina, Xile, ColòmbiaoCuba,entred‘altres. Elsestudiantsquehempogut formarhanmostratlasevacon- fiançaen lacapacitacióque els oferim i considerem que el re- sultat ha complert amb les se- ves expectatives. Desitgem confirmar aquesta opció i con- tinuarfentpossiblelaformació específica en ciències penals perajutges,fiscals,lletrats,me- diadors, psicòlegs forenses, juristes criminòlegs o inves- tigadors en aquestes discipli- nes, entre d’altres professio- nals. Resposta dels taxistes Associació Provincial d’Autotaxi de Lleida. Resposta a la carta de la Sra. Mercè Mora i Corderroure. Senyora, En la seva carta al director pu- blicada en aquest diari el pas- sat divendres 4 de juliol de 2014, vostè fa una reflexió so- bre les protestes dels taxistes enrelacióalacompetènciades- lleial que realitzen en el nostre sector empreses que es dedi- quen al transport de viatgers senselesautoritzacionscorres- ponents.Noestemparlantdels conductors que comparteixen elseuvehiclequanrealitzenun trajecte,sinód’empresesquees dediquen al transport de viat- gers. El seu escrit incideix sobre els preus “abusius” que té un taxi. Creiem que no estàsufici- entmentinformadaalrespecte. Ha de saber que les tarifes ve- nen marcades per la Comissió de Preus de la Generalitat de Catalunya i que els taxímetres passen un control anual per tal quelestarifess’apliquincorrec- tament. Per tant, els preus no elsmarquenelstaxistessegons lasevapròpiadecisió(siguinde Lleida, de Barcelona, o qualse- vol altre municipi), sinó que és l’Administració la que els esti- pula. En relació als preus de Llei- da a Barcelona, no sabem si li han cobrat a vostè 360 € per aquest servei, o bé ho diu per dir,peròlipodemconfirmarque el preu no és aquest ni de ben lluny. Abans de desprestigiar a algú hauria d’informar-se bé. Elsectordeltaxiestàsofrint la crisi com la resta dels ciuta- dans, som autònoms i no te- nimnòmina,ielsingressosque entrenpermantenirlesnostres famílies són a base de dedicar molteshoresenjornadesesgo- tadoresiesperantnotenirave- riesalvehiclequeensimpedei- xintreballar.Detotesmaneres, intentem fer ofertes i promoci- ons per activar els serveis dins de les nostres possibilitats. Entenem que amb les reta- llades que sofreixen les nòmi- nes a dia d’avui els preus dels serveis de taxi puguin semblar elevats,peròdelquehandeser conscientstotselsciutadansés que aquestes empreses, motiu pelqualelstaxistesesmanifes- ten, no segueixen la normativa quemarcalaLleieneltransport de persones i, per tant, no te- nen les mateixesdespesesque un taxi ni les mateixes respon- sabilitats. “Quanunes posavermell, voldirquesí, oi?”Elpetit príncep En el debat sobre el món rural quevatenirllocalParlamentes vaposarcomaexemplelaincon- gruènciadepromoureelconsum de proximitat quan al bar de la cambrahihalletdelamarcaPre- sident. President és una de les marquesamblesquecomercia- litzalalletlamultinacionaldeca- pital francès Lactalis. Lactalis és la major multina- cional mundial del sector dels productes làctics. L’empresa, propietat de la família Bésiers, va anar comprant altres empre- ses fins a convertir-se el 2011 amblacompradelaitalianaPar- malat en la major empresa del sector.AEspanyatambéhaapli- cat la seva política d’expansió amb la compra d’empreses com Puleva oElCastillo.Com amul- tinacional el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici i peraixòs’havistinvolucradaen diferentsconflictesambproduc- tors i sindicats que l’acusen de pagar preus injustos. L’any 2011 va portar a judici, quevaperdre,aramadersmem- bresdel sindicat francès Confé- dérationPaysanneonelsexigia 14.000€ pels danys ocasionats durant les protestes del 2009 pelspreusdemisèriaquelamul- tinacional pagava als produc- tors.AEspanyaelssindicatshan denunciatqueLactalisésunade les empreses que pitjor paga la llet amb pràctiques abusives. El 2012 el nom de l’empresa vasortirrelacionatambelcasde corrupciódestapataGalíciaico- negutcomacasCampeón,onal- guns membres de la trama van mediarperaquèl’Institutdecrè- dit gallec Igape atorgués una subvenció milionària a la multi- nacional. La història ens ha demostrat que els grans grups lleters, en- treelsquedestacaLactalis,han jugatpocafavordelproductors als que han collat sempre que han pogut obligant-los a sobre- viureambpreusdemisèria.Mal- auradament avui dia resulta molt complicat saber el veri- tableorigendelalletqueconsu- mimelquedificultaqueelscon- sumidorspuguintriarperl’opció que els sembli social i ambien- talment més justa. Aquest exemple, que ha ge- neratcertapolèmica pel fet que la llet Président que es consu- meix aquí s’envasa a les ins- tal•lacionsdelalletElCastilloa Mollerussa, ens ha de fer refle- xionar sobre les dificultats que el món globalitzat suposa pel consumidor responsable. Que un arbre no ens faci perdre de vista el bosc. El problema no és l’origen de la llet que hi ha dins del tetrabrik que comprem. El problemaéssil’empresaqueha compratlallethapagatun preu just als ramaders i si la seva ac- tivitat empresarial permet que els beneficis es reparteixin de manera justa entre tots els ac- tors de la cadena. Si la polèmica ens ha de ser- virperareflexionarbenvinguda sigui.Idepasreflexionemsobre elfetqueaquestsiguil’únicpunt que ha transcendit mediàtica- mentdetotelqueesvadiralde- bat. Un exemple més de l’únic conreu que interessa medià- ticamentenaquestpaísésl’her- ba que creix al Camp Nou. LletPresidentalParlament DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Maria Sanuy Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial Una diputada de Lleida ha aconseguit que a la cafeteria del Parlament es deixi d’utilitzar llet de la marca francesa Président però fabricada per Lactalis-Puleva a Mollerussa (antiga planta de El Castillo, que continua com a marca) i l’hagin canviat per Llet Nostra, que s’envasa a Vic i on s’hi porta també llet d’una cooperativa del Pla d’Urgell. Si aquesta ‘guerra de llets’ ha estat propiciada pel desconeixement de la procedència de la llet Président tot plegat s’havia d’haver arreglat amb una assumpció de l’error i no passava res, fins i tot apropava més la política al ciutadà. El que sembla haver-ho convertit tot plegat en un sainet és la fugida endavant pròpia de la política d’aquest país, de tota la política. No és pas estrany, doncs, que Podem triomfi. ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD. El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). LletdeVicper lade Lleida al Parlament Montse Mínguez García Segona tinent d’alcalde i regidora de Benestar Social de la Paeria. Miquel Serra i Gòdia Alcalde d’Alcarràs. Ambit Medi Rural i Agricultura ICV Montse Escutia 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 05 OPINIÓBONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 Cartes al director Un cop més ens hem posat ver- mells. La constatació de les da- desdeldarrerinformed’UNICEF sobrelavulnerabilitat,entermes depobresa,delsinfantsiadoles- cents arreu del país no ens han descobertresdenou,peròsíque han servit per posar sobre del tauler mediàtic i en les conver- ses de totes les llars una rea- litat,malauradament,coneguda. La conjuntura social i econòmi- ca que arrosseguem en els dar- rers anys posa de manifest que la població infantil és un dels col•lectius més vulnerables da- vant els desajustos socials, da- vantlesretalladesindiscrimina- El passat dia 2 de juliol, la Uni- versitat de Lleida (UdL) va en- tregar els segons Premis Idea per a emprenedors. En aques- tasegonaediciós’hapogutins- taurar una nova modalitat: la d’agroalimentació, gràcies, en part,al’apostadel’Ajuntament d’Alcarràs i d’empreses fructí- colesdelmunicipi(FruitsdePo- nent,Viyefruit,FruitesCaberol iFruijet,amésdelCentred’Es- tudis Agropecuaris d’Alcarràs (CEAP). Cal agrair al rector de la UdL, Roberto Fernández, ai- xí com alvicerectorat de Plani- ficació,Innovaciói Empresa,la CàtedraSantanderd’Emprene- doria Universitària i GLOBA- Lleida, la receptivitat que ens han transmès des del primer moment en quèvam plantejar- loscrearunconcursperaestu- diants i investigadors de les branques d’agroalimentació. Desdel’Ajuntamentd’Alcarràs hem cregut des d’un inici en aquesta fusió entre instituci- ons,universitatiempresespri- vades. Creiem que es tracta d’una unió que pot aportar molts beneficis per al desen- volupament del sector agroali- mentari de les terres de Lleida. Ihovamferconscientsdelapo- tencialitat d’Alcarràs en l’agri- cultura i ramaderia del sud d’Europa. En aquest sentit, cal recordarquesomelsegonmu- nicipid’Europaambmésexplo- tacionsramaderesperquilòme- trequadratiundelsprimersde Catalunyaambméscens agra- ri. És per això que, juntament amb empreses líders en el sec- toragroalimentarieuropeuire- sidents a Alcarràs, vam llançar aquesta proposta per tal de captartalentimotivarelsjoves semprequesiguinecessari.Ésa dir,prevenció,proteccióipromo- ció. Enl’actualitatlapoblacióllei- datana s’estructura en base a 55.813 unitats familiars de les quals 16.356 tenen menors al seucàrrec.D’aquestes,l’Ajunta- ment de Lleida, a través de la regidoriadeBenestarSocial, es- tàatenent3.482famíliesenrisc. M’agrada subratllar que, per poder donar la suficient cober- tura als infants és essencial fer costat a les famílies i en aques- talíniaesdesplegaundelsgrans objectiusdelaregidoriadeBen- estar Social de la Paeriaperquè fer costat a les famílies amb in- fantsacàrrecésgarantirqueels mésjovesnoesvegin abocatsa viure situacions d’especial vul- nerabilitat. Així les coses, els nostres professionals treballen, enparal•lel,lapotenciaciódeles habilitats del nucli familiar i la coberturadelesnecessitatsbà- siquesdelesfamíliesjasiguiha- bitatge, ocupació o alimenta- ció. Estem especialmentatents a les necessitats alimentàries d’aquestes famílies i així, ja si- gui a través de les Taules Terri- torialsd’Infànciadetotselsbar- risobéatravésdelsnostrespro- fessionals d’atenció primària s’ha fet 8.859 intervencions en diferents famílies en risc, amb menors. D’altrabanda,7.976infants i adolescentsdeLleidahanpogut gaudir dels programes de pro- moció d’habilitats per a la vida de la Paeria. Altres 3.385 me- nors segueixen els programes municipalsdeprevencióiprotec- cióquepermetendetectaripre- venir situacions de risc. Per exemple, la proposta d’atenció educativa d’acompanyament a l’escolaritzaciódelanostraregi- doria concentra un total de 550 placesperainfantsiadolescents en situació de vulnerabilitat so- cial. Amés,unanymés,aquestes- tiu,l’AjuntamentdeLleida,atra- vés de la Regidoria de Benestar Social,apostaperl’atencióedu- cativa i manté 1.447 places per ainfants iadolescents en situa- ció de vulnerabilitat social que s’agrupen en tres programes marc diferents. Primer, els 852 infants ado- lescents i joves que participen dels projectes d’entorn munici- palsalsdiferentsbarrisdelaciu- tat que impulsen accions lu- dicoesportivespertotalaciutat cobrint horaris de matí i tarda- nit. En segon lloc, el Centres oberts i les Ciberàules que ate- nen tot l’any 496 infants i que, ara, a l’estiu, continuen donant coberturaen espais tanteduca- tiuscomdelleure.Icomatercer programamarc,eld’Educacióen el lleure per a tothom que ga- ranteix una educació en el lleu- re normalitzada independent- ment de la situació sociofamili- arieconòmicadelsinfantsique garanteixunesvacancesdequa- litat per a 99 infants més. Uncopmés,elsAjuntaments, assumimlaresponsabilitatd’allò real itangible, siguide lagrave- tat que sigui i així, continuem treballant per blindar el benes- tar legítim d’una partde la soci- etatquetambé,insisteixo“tam- bé”regentaràelnostrefutur:els infants i els adolescents en risc. Aquells que pateixin directa- ment la xacra dels desequilibris socials; aquells que s’usen per fer una fotofinish d’aquesta so- cietatquejugaamblespersones ilesxifresd’unamanera,avega- des perversa; aquells que demà també seran futur i, com a tal, mereixen exactes oportunitats queels“altres”infantsiadoles- cents. Treballem sobre objectius clars. La garantia d’educació. El fomentde laformació i l’ocupa- ció.Eldretallleure.Tresvectors imprescindiblespelbenestarde la infància i l’adolescència de la nostra ciutat que, en un futur proper, des de la maduresa, jut- jarà les persones,nopas les da- des... Ens tornarem a posarver- mells? investigadors amb propostes tangibles: un premi econòmic i la possibilitat de desenvolupar elprojecte guanyadoralanos- tra terra. A més a més, els pro- jectes plantejats (se n’han re- collit en totes les modalitats un total de 40) responen a ne- cessitats reals que té avui el sector. Aquest plantejament el vam tenir molt clar des d’un començament: invertir en un premi havia de tenir un retorn directeenelsectoriaixònomés podia produir-se amb el condi- cionantquefossinelsmateixos pagesos,agricultorsiempreses locals els que plantegessin la temàtica del concurs. Elpremiguanyadorhaestat per a una aplicació software, dissenyada per tres joves amb empresa pròpia (Agroptima), que permet tenir un control de lagestiód’unaexplotacióagrí- cola o ramadera. L’aplicació, que el pagès o ramader pot utilitzar a través del seu mòbil, controla diversos paràmetres per tal de millorar l’eficiència i rendibilitat de l’explotació. El punt diferencial i innovador d’aquest programa informàtic és que dóna informació de la rendibilitatdel’empresai/oex- plotació de manera immediata i no en acabar l’any, com acos- tumen a fer la majoria d’aquestsprogramesexistents. Es tracta d’un projecte nascut a les terres de Lleida gràcies a un premi participatper institu- cions i empreses lleidatanes i que ara podrem exportar al món. Per tant, creiem que això és promoure l’emprenedoria agroalimentària, per una ban- da, i per l’altra, situar Alcarràs al mapa europeu de l’agroali- mentació, emplaçament del qualavuiningúpotdubtaratès, com dèiem abans, l’elevat po- tencialquetenimenlaproduc- ciódefruitadolçaitambéenel nombre de granges de porcí i boví. El projecte guanyador el presentarem ben aviat al col•lectiu de pagesos i rama- ders de la nostra vila, perquè, d’aquesta manera, tothom el conegui. L’equip de govern de l’Ajun- tamentd’Alcarràshatingutclar desque,almaigde2011,vaini- ciar l’actual mandat, que calia situarelmunicipialmapaagro- alimentariiultrapassarlesfron- tereslocals,jaqueelteixitem- presarialamb elqualcomptem s’homereixia. Creiem que hem iniciat un bon camí per fer-ho, ja siguipromocionantlainves- tigació i emprenedoria agroa- limentàriesambprojectescom el Concurs Idea de la UdL, o tambéambaltresmesuresmolt més localitzades al nostre mu- nicipi, però que serveixen d’aparador per al comerç, em- preses i productes locals. L’exemple més clar el tenim en laFiradelComerçialaqual,des de fa 2 anys, s’hi ha afegit la Fira del Rebost, un aparador per als productes autòctons, sorgits de la terra (com la con- fituradefruitadolçail’embotit decarndeporc,vacumicorder), certamenqueelproper19d’oc- tubre arribarà a la tercera edi- ció. Aquestes iniciatives també han anat acompanyades d’ac- cionspermillorarelsserveisper a les empreses implantades a Alcarràs: abastament d’aigua potable i millora de la depura- dora a polígons, rebaixa d’un 10% de la taxa d’escombraries per a les firmes implantades a polígons d’Alcarràs, o implan- tació d’un Canal Empresa a la web municipal que permetrà agilitzar i reduir els tràmits per alesempreses.Endefinitiva,un conjunt de mesures pensades perfervisible,perunabanda,el potencial agroalimentari d’Al- carràs, i ajudar, per l’altra, els sectorsagrícola,ramaderiem- presarial en general del nostre municipi. Alcarràs,ambeljovetalent il’emprenedoriaagroalimentària des de les administracions, da- vantlamancadevalors,enfront de la discriminació i la injustí- cia. Per combatre aquest greu- ge ens queda, afortunadament, l’educacióilageneraciód’opor- tunitatsperaaquestsjovesi,es- tratègicament, també per a les seves famílies. Aquí és on hem d’esmerçaresforçosinoamagar el cap sota l’ala de la crisi, les retallades o els deutes d’unes administracionssobrelesaltres. Des de l’any2007, el pressu- post que destina l’Ajuntament de Lleida a infància en risc ha voltatsempreel15%delpressu- post global dedicat a Benestar Social i, en aquesta línia, hem pogut donar cobertura als nens i nenes de la nostra ciutat que formen part d’aquesta bossa involuntàriamentmediàticai es- tigmatitzada que anomenem “pobresa infantil”. Iambtotaixòquèfem?Doncs tot el que considerem necessari i de justícia, ?malgrat la compe- tènciaeninfàncianosiguiexclu- sivamentmunicipal.Latascade la Paeria s’encara cap a la pre- servació legítima de tots els in- fants,eltreballperagarantir-los la igualtat d’oportunitats,la de- tecciódenecessitatssocialsifa- miliarsqueelsafecten,ilainter- vencióindispensableenaquests nuclis i entorns per tal de pal•li- ardificultatsimillorarcontextos Com trobar feina en professions relacionades amb la justícia penal i la criminologia? Carolina Villacampa. Coordinadora del Màster en Sistema de Justícia Penal de la Universitat de Lleida. L’actual conjuntura econòmica implica una major professi- onalització i coneixements per partdelsnousgraduats.Hande lluitar amb totes les eines for- matives contra la competència laboraliperaixòdesdelesuni- versitats apostem per oferir màsters altament especialit- zats, que siguin únics, de qua- litat i en col•laboració entre centres. És el cas del Màster Oficial Interuniversitari de Sis- tema de Justícia Penal, coordi- nat per la Universitat de Lleida encol•laboracióamblaUniver- sitat Rovira i Virgili, la Univer- sitatJaumeIdeCastellóilaUni- versitat d’Alacant. Gràcies a la unió dels profes- sionals dels diferents centres, que l’imparteixen en col•labo- ració amb professorat de l’àm- bit professional i d’altres uni- versitats participants, podem oferir un màster que té com a singularitatunabordatgecom- prensiu de les diferents dis- ciplines penals, tant les de ba- sejurídica(dretpenalsubstan- tiu i dret processal penal, dret penitenciari) com les que estu- dienelfetdelictiuemprantuna metodologia de caire empíric (criminologia,victimologiaipe- nologia). Pensem que es tracta d’una oportunitat única perquè els graduatssegueixinformant-se i ho facin al territori. Entenem que cal invertir en la seva for- macióperquèdesprésoptin per treballar entre nosaltres totre- tornantaquestainversióambel seutreballoescullinexternalit- zar la seva capacitació profes- sionalcomaespecialistesenal- tres contrades. La major part de màsters que s’ofereixen a l’Estat Espanyol estan centrats en l’abordatge estrictament jurídic del sis- tema de justícia penal o bé en unanàlisidecaireestrictament criminològic del fet delictiu, en canvi amb el màster en Sis- tema de Justícia Penalaconse- guimoferirunabordatgetrans- versaldetoteslesdisciplinesci- entífiquesqueconflueixenenel funcionament del sistema de justícia penal i que expliquen el fet delictiu i el seu tracta- ment. Aquelles disciplines que po- den interessar tant a juristes com a criminòlegs són objecte d’anàlisi al màster, però també ho són des d’una vessant que lesfaatractivesiútilsperaper- sones formades en l’àmbit de les ciències socials (antropò- legs, sociòlegs, psicòlegs, psi- copedagogs,treballadorssoci- als) que tinguin per raons pro- fessionals contacte amb el sistema de justícia penal. Aprofitemaquestespaiperdo- nar a conèixer el nivell qualita- tiu i formatiu d’un màster que haassolitl’objectiudesercom- prensiu en l’anàlisi de les cièn- cies penals. En els cinc anys d’experiència d’aquests estu- dis, els han cursat un total de 142alumnesde diferentsnaci- onalitats,lamajoriaprocedents delterritoriespanyol,peròtam- bé de Mèxic, Argentina, Xile, ColòmbiaoCuba,entred‘altres. Elsestudiantsquehempogut formarhanmostratlasevacon- fiançaen lacapacitacióque els oferim i considerem que el re- sultat ha complert amb les se- ves expectatives. Desitgem confirmar aquesta opció i con- tinuarfentpossiblelaformació específica en ciències penals perajutges,fiscals,lletrats,me- diadors, psicòlegs forenses, juristes criminòlegs o inves- tigadors en aquestes discipli- nes, entre d’altres professio- nals. Resposta dels taxistes Associació Provincial d’Autotaxi de Lleida. Resposta a la carta de la Sra. Mercè Mora i Corderroure. Senyora, En la seva carta al director pu- blicada en aquest diari el pas- sat divendres 4 de juliol de 2014, vostè fa una reflexió so- bre les protestes dels taxistes enrelacióalacompetènciades- lleial que realitzen en el nostre sector empreses que es dedi- quen al transport de viatgers senselesautoritzacionscorres- ponents.Noestemparlantdels conductors que comparteixen elseuvehiclequanrealitzenun trajecte,sinód’empresesquees dediquen al transport de viat- gers. El seu escrit incideix sobre els preus “abusius” que té un taxi. Creiem que no estàsufici- entmentinformadaalrespecte. Ha de saber que les tarifes ve- nen marcades per la Comissió de Preus de la Generalitat de Catalunya i que els taxímetres passen un control anual per tal quelestarifess’apliquincorrec- tament. Per tant, els preus no elsmarquenelstaxistessegons lasevapròpiadecisió(siguinde Lleida, de Barcelona, o qualse- vol altre municipi), sinó que és l’Administració la que els esti- pula. En relació als preus de Llei- da a Barcelona, no sabem si li han cobrat a vostè 360 € per aquest servei, o bé ho diu per dir,peròlipodemconfirmarque el preu no és aquest ni de ben lluny. Abans de desprestigiar a algú hauria d’informar-se bé. Elsectordeltaxiestàsofrint la crisi com la resta dels ciuta- dans, som autònoms i no te- nimnòmina,ielsingressosque entrenpermantenirlesnostres famílies són a base de dedicar molteshoresenjornadesesgo- tadoresiesperantnotenirave- riesalvehiclequeensimpedei- xintreballar.Detotesmaneres, intentem fer ofertes i promoci- ons per activar els serveis dins de les nostres possibilitats. Entenem que amb les reta- llades que sofreixen les nòmi- nes a dia d’avui els preus dels serveis de taxi puguin semblar elevats,peròdelquehandeser conscientstotselsciutadansés que aquestes empreses, motiu pelqualelstaxistesesmanifes- ten, no segueixen la normativa quemarcalaLleieneltransport de persones i, per tant, no te- nen les mateixesdespesesque un taxi ni les mateixes respon- sabilitats. “Quanunes posavermell, voldirquesí, oi?”Elpetit príncep En el debat sobre el món rural quevatenirllocalParlamentes vaposarcomaexemplelaincon- gruènciadepromoureelconsum de proximitat quan al bar de la cambrahihalletdelamarcaPre- sident. President és una de les marquesamblesquecomercia- litzalalletlamultinacionaldeca- pital francès Lactalis. Lactalis és la major multina- cional mundial del sector dels productes làctics. L’empresa, propietat de la família Bésiers, va anar comprant altres empre- ses fins a convertir-se el 2011 amblacompradelaitalianaPar- malat en la major empresa del sector.AEspanyatambéhaapli- cat la seva política d’expansió amb la compra d’empreses com Puleva oElCastillo.Com amul- tinacional el seu objectiu és aconseguir el màxim benefici i peraixòs’havistinvolucradaen diferentsconflictesambproduc- tors i sindicats que l’acusen de pagar preus injustos. L’any 2011 va portar a judici, quevaperdre,aramadersmem- bresdel sindicat francès Confé- dérationPaysanneonelsexigia 14.000€ pels danys ocasionats durant les protestes del 2009 pelspreusdemisèriaquelamul- tinacional pagava als produc- tors.AEspanyaelssindicatshan denunciatqueLactalisésunade les empreses que pitjor paga la llet amb pràctiques abusives. El 2012 el nom de l’empresa vasortirrelacionatambelcasde corrupciódestapataGalíciaico- negutcomacasCampeón,onal- guns membres de la trama van mediarperaquèl’Institutdecrè- dit gallec Igape atorgués una subvenció milionària a la multi- nacional. La història ens ha demostrat que els grans grups lleters, en- treelsquedestacaLactalis,han jugatpocafavordelproductors als que han collat sempre que han pogut obligant-los a sobre- viureambpreusdemisèria.Mal- auradament avui dia resulta molt complicat saber el veri- tableorigendelalletqueconsu- mimelquedificultaqueelscon- sumidorspuguintriarperl’opció que els sembli social i ambien- talment més justa. Aquest exemple, que ha ge- neratcertapolèmica pel fet que la llet Président que es consu- meix aquí s’envasa a les ins- tal•lacionsdelalletElCastilloa Mollerussa, ens ha de fer refle- xionar sobre les dificultats que el món globalitzat suposa pel consumidor responsable. Que un arbre no ens faci perdre de vista el bosc. El problema no és l’origen de la llet que hi ha dins del tetrabrik que comprem. El problemaéssil’empresaqueha compratlallethapagatun preu just als ramaders i si la seva ac- tivitat empresarial permet que els beneficis es reparteixin de manera justa entre tots els ac- tors de la cadena. Si la polèmica ens ha de ser- virperareflexionarbenvinguda sigui.Idepasreflexionemsobre elfetqueaquestsiguil’únicpunt que ha transcendit mediàtica- mentdetotelqueesvadiralde- bat. Un exemple més de l’únic conreu que interessa medià- ticamentenaquestpaísésl’her- ba que creix al Camp Nou. LletPresidentalParlament DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Maria Sanuy Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial Una diputada de Lleida ha aconseguit que a la cafeteria del Parlament es deixi d’utilitzar llet de la marca francesa Président però fabricada per Lactalis-Puleva a Mollerussa (antiga planta de El Castillo, que continua com a marca) i l’hagin canviat per Llet Nostra, que s’envasa a Vic i on s’hi porta també llet d’una cooperativa del Pla d’Urgell. Si aquesta ‘guerra de llets’ ha estat propiciada pel desconeixement de la procedència de la llet Président tot plegat s’havia d’haver arreglat amb una assumpció de l’error i no passava res, fins i tot apropava més la política al ciutadà. El que sembla haver-ho convertit tot plegat en un sainet és la fugida endavant pròpia de la política d’aquest país, de tota la política. No és pas estrany, doncs, que Podem triomfi. ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD. El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). LletdeVicper lade Lleida al Parlament Montse Mínguez García Segona tinent d’alcalde i regidora de Benestar Social de la Paeria. Miquel Serra i Gòdia Alcalde d’Alcarràs. Ambit Medi Rural i Agricultura ICV Montse Escutia
  5. 5. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 REDACCIÓ. LLEIDA Un total de 90 joves d’edats compreses entre els 16 a 25 anys,ensituaciód’aturiambpo- ca formació han participat en el programa Joves per l’Ocupació, de l’ Institut Municipal d’Ocu- pació. El programa combina ac- cions de tutorització, orientació i formació per facilitar la inser- ció laboral i l’adquisició d’expe- riència professional en empre- ses i el retorn al sistema educa- tiu. S’han impartit sis especiali- tats:auxiliarsd’estètica,deper- ruqueria, de manteniment de carrosseries, fontaneria i cale- facció-climatització domèstica, de comerç especialitzades en el sector tèxtil i operacions bàsi- ques derestaurant–bar.Téuna durada de 16 mesos. Els 34 joves de Mequinensa becats per la Fundació Joaquín Torres. Dinoujovesestudienala UdLgràciesaunmecenes L’herènciad’unveídeMequinensafinançaelsestudis REDACCIÓ. LLEIDA Untotalde19alumnesdelaUni- versitat de Lleida podran conti- nuarelsseusestudisgràciesala generositat de Joaquín Torres, unveídeMequinensaquevafer fortuna a l’Argentina i que quan va morir (l’any 1991) va donar gran part de l’herència perquè els joves de la seva localitat na- tal poguessin anara la universi- tat. Els requisits per accedir-hi són haver viscut durant els úl- tims deu anys a la població del Baix Cinca, fer el segon curs de la carrera elegida i complir les exigències legals de l’Estat per rebre una beca. Aquest any es van repartir 2.000 euros entre cada un dels 34 universitaris de Mequinensa,19delsqualsestu- dienalaUniversitatdeLleida,5 aSaragossai4aBarcelona.Des que es van convocar per prime- ra vegada, el 1993, s’han distri- buït 571.000 euros entre un to- tal de 174 joves de la localitat a través de 468 beques. Norantajovesparticipenen unprogramad’ocupació A càrrec de l’Institut Municipal d’Ocupació Milloradelainterseccióde l’av.GarriguesamblaLL-11 Es reduiran els carrils de circulació devehicles REDACCIÓ. LLEIDA LaPaeriareordenaràlaintersec- ció de l’avinguda de les Garri- guesamblaLL-11,concretament la zona propera a l’accés per la LL-11formatperunesilletesque ordenenlacirculaciódevehicles. El projecte preveu prioritzar la seguretatil’accessibilitatdelsvi- anants,reordenantlesilletesire- duint els carrils de circulació. Tambéespreveul’ampliaciódel carril bici en aquest tram i l’en- jardinamentdelesnovesilletes. La realització de les obres com- portarà restriccions del trànsit fins al 18 d’agost. L’accés a l’avinguda de les Garrigues des de la LL-11 quedarà tallat i l’al- ternativa serà l’avinguda Victo- riano Muñoz Oms o l’avinguda MiquelBatllori.Lasortidadesde l’avinguda de les Garrigues cap a la LL-11 no es veurà afectada. EsportijocsalpavellóJuanjoGarra En el marc de les activitats d’Esportmania, que enguanyofe- reix 1.650 places, un grup de nens i nenes participen aquest juliol a les estades poliesportives al pavelló Juanjo Garra. IRBiEnsenyamentbequenestudiantsdeLleida Quatre estudiants de batxillerat faran pràctiques de recerca a l’IRBLleida.Lesseleccionadessóndel’EscolaVedrunadeBala- gueridelManueldeMontsuar,Caparrella,iEpiscopaldeLleida. HERMINIA SIRVENT/PAERIA ACN Postius: “Roshausat laPaeriade trampolí” “Lleida ja no és prioritat” REDACCIÓ. LLEIDA ElregidordeCiUa l’ajuntament de Lleida i alcaldable, Antoni Postius,vademanaraÀngelRos que aclareixi si vol ser candidat delPSCalaGeneralitatoalaPa- eria i li va recordar que fa tres anysquebuscaferelsaltalapo- lítica nacionaldinsdelPSCapro- fitant l’alcaldia de Lleida i desa- tenent la ciutadania a la qual es deu.“FatempsqueLleidahadei- xat de ser la prioritat de Ros, amb una ànsia de poder que no té límits”, va afirmar Postius. D’altra banda, el grup de CiU denunciaquelaPaeriaelsvane- gar l’ús d’un espai del Centre Cívic de la Mariola per rebre ve- ïns que havien demanat una re- unió.CiUlamentaelgreugeamb elsregidorssocialistes,queusen equipaments municipals al- menys un cop al mes per rebre veïns i afirmen que a ells només els ofereixen centres allunyats delbarriose’lsinstaademanar- hoatítolpersonalipagarunata- xa per disposar de l’espai. AJUNTAMENT DE MEQUINENSA REDACCIÓ. LLEIDA Els investigadorsde l’IRBLleida comptaran amb una nova apor- tació de 15.000 euros de la Be- ca Marta Santamaria per enge- garunnouestudiperlluitarcon- tra el càncer de mama triple negatiu (CMTN), el més agres- siu en dones joves, amb una in- cidència del 10-15% i que fins i tot ofereix resistència a la qui- mioteràpia convencional. En el marc d’aquest estudi es farà un assaig clínic amb pacients en el Grup de Patologia Oncològica de l’Institut de Recerca Biomè- dica de Lleida (IRBLleida), en el Serveid’AnatomiaPatològicade l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova, en col·laboració amb elserveid’Oncologiadelmateix centre. L’objectiu de l’assaig és validar en pacients els resultats trobats l’any passat gràcies a la cooperació científica entre equips d’investigació de l’IRBLleidailaUniversitatdeSt. Louis als Estats Units, en què la Nouajutpercombatre elcàncerdemama L’IRBengegaunestudiambl’aportaciódelaBecaMartaSantamaria Entrega del taló de 15.000 € de la recaptació de la Beca Marta Santamaria. IRB Beca Marta Santamaria ja va contribuir amb uns 40.000 eu- ros. El treball va revelar un nou mecanisme molecular implicat en la resistència a la quimio- teràpia del CMTN i també de- mostravaqueunpretractament de molt baix cost amb vitamina D revertia la resistència de les cèl·lulestumoralsalaquimiote- ràpia. D’altra banda, la Beca MartaSantamariatambévado- nar5.000eurosaValld’Hebron Institut d’Oncologia. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 REDACCIÓ. LLEIDA Un total de 90 joves d’edats compreses entre els 16 a 25 anys,ensituaciód’aturiambpo- ca formació han participat en el programa Joves per l’Ocupació, de l’ Institut Municipal d’Ocu- pació. El programa combina ac- cions de tutorització, orientació i formació per facilitar la inser- ció laboral i l’adquisició d’expe- riència professional en empre- ses i el retorn al sistema educa- tiu. S’han impartit sis especiali- tats:auxiliarsd’estètica,deper- ruqueria, de manteniment de carrosseries, fontaneria i cale- facció-climatització domèstica, de comerç especialitzades en el sector tèxtil i operacions bàsi- ques derestaurant–bar.Téuna durada de 16 mesos. Els 34 joves de Mequinensa becats per la Fundació Joaquín Torres. Dinoujovesestudienala UdLgràciesaunmecenes L’herènciad’unveídeMequinensafinançaelsestudis REDACCIÓ. LLEIDA Untotalde19alumnesdelaUni- versitat de Lleida podran conti- nuarelsseusestudisgràciesala generositat de Joaquín Torres, unveídeMequinensaquevafer fortuna a l’Argentina i que quan va morir (l’any 1991) va donar gran part de l’herència perquè els joves de la seva localitat na- tal poguessin anara la universi- tat. Els requisits per accedir-hi són haver viscut durant els úl- tims deu anys a la població del Baix Cinca, fer el segon curs de la carrera elegida i complir les exigències legals de l’Estat per rebre una beca. Aquest any es van repartir 2.000 euros entre cada un dels 34 universitaris de Mequinensa,19delsqualsestu- dienalaUniversitatdeLleida,5 aSaragossai4aBarcelona.Des que es van convocar per prime- ra vegada, el 1993, s’han distri- buït 571.000 euros entre un to- tal de 174 joves de la localitat a través de 468 beques. Norantajovesparticipenen unprogramad’ocupació A càrrec de l’Institut Municipal d’Ocupació Milloradelainterseccióde l’av.GarriguesamblaLL-11 Es reduiran els carrils de circulació devehicles REDACCIÓ. LLEIDA LaPaeriareordenaràlaintersec- ció de l’avinguda de les Garri- guesamblaLL-11,concretament la zona propera a l’accés per la LL-11formatperunesilletesque ordenenlacirculaciódevehicles. El projecte preveu prioritzar la seguretatil’accessibilitatdelsvi- anants,reordenantlesilletesire- duint els carrils de circulació. Tambéespreveul’ampliaciódel carril bici en aquest tram i l’en- jardinamentdelesnovesilletes. La realització de les obres com- portarà restriccions del trànsit fins al 18 d’agost. L’accés a l’avinguda de les Garrigues des de la LL-11 quedarà tallat i l’al- ternativa serà l’avinguda Victo- riano Muñoz Oms o l’avinguda MiquelBatllori.Lasortidadesde l’avinguda de les Garrigues cap a la LL-11 no es veurà afectada. EsportijocsalpavellóJuanjoGarra En el marc de les activitats d’Esportmania, que enguanyofe- reix 1.650 places, un grup de nens i nenes participen aquest juliol a les estades poliesportives al pavelló Juanjo Garra. IRBiEnsenyamentbequenestudiantsdeLleida Quatre estudiants de batxillerat faran pràctiques de recerca a l’IRBLleida.Lesseleccionadessóndel’EscolaVedrunadeBala- gueridelManueldeMontsuar,Caparrella,iEpiscopaldeLleida. HERMINIA SIRVENT/PAERIA ACN Postius: “Roshausat laPaeriade trampolí” “Lleida ja no és prioritat” REDACCIÓ. LLEIDA ElregidordeCiUa l’ajuntament de Lleida i alcaldable, Antoni Postius,vademanaraÀngelRos que aclareixi si vol ser candidat delPSCalaGeneralitatoalaPa- eria i li va recordar que fa tres anysquebuscaferelsaltalapo- lítica nacionaldinsdelPSCapro- fitant l’alcaldia de Lleida i desa- tenent la ciutadania a la qual es deu.“FatempsqueLleidahadei- xat de ser la prioritat de Ros, amb una ànsia de poder que no té límits”, va afirmar Postius. D’altra banda, el grup de CiU denunciaquelaPaeriaelsvane- gar l’ús d’un espai del Centre Cívic de la Mariola per rebre ve- ïns que havien demanat una re- unió.CiUlamentaelgreugeamb elsregidorssocialistes,queusen equipaments municipals al- menys un cop al mes per rebre veïns i afirmen que a ells només els ofereixen centres allunyats delbarriose’lsinstaademanar- hoatítolpersonalipagarunata- xa per disposar de l’espai. AJUNTAMENT DE MEQUINENSA REDACCIÓ. LLEIDA Els investigadorsde l’IRBLleida comptaran amb una nova apor- tació de 15.000 euros de la Be- ca Marta Santamaria per enge- garunnouestudiperlluitarcon- tra el càncer de mama triple negatiu (CMTN), el més agres- siu en dones joves, amb una in- cidència del 10-15% i que fins i tot ofereix resistència a la qui- mioteràpia convencional. En el marc d’aquest estudi es farà un assaig clínic amb pacients en el Grup de Patologia Oncològica de l’Institut de Recerca Biomè- dica de Lleida (IRBLleida), en el Serveid’AnatomiaPatològicade l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova, en col·laboració amb elserveid’Oncologiadelmateix centre. L’objectiu de l’assaig és validar en pacients els resultats trobats l’any passat gràcies a la cooperació científica entre equips d’investigació de l’IRBLleidailaUniversitatdeSt. Louis als Estats Units, en què la Nouajutpercombatre elcàncerdemama L’IRBengegaunestudiambl’aportaciódelaBecaMartaSantamaria Entrega del taló de 15.000 € de la recaptació de la Beca Marta Santamaria. IRB Beca Marta Santamaria ja va contribuir amb uns 40.000 eu- ros. El treball va revelar un nou mecanisme molecular implicat en la resistència a la quimio- teràpia del CMTN i també de- mostravaqueunpretractament de molt baix cost amb vitamina D revertia la resistència de les cèl·lulestumoralsalaquimiote- ràpia. D’altra banda, la Beca MartaSantamariatambévado- nar5.000eurosaValld’Hebron Institut d’Oncologia.
  6. 6. BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 07 PUBLICITATBONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 07 PUBLICITAT
  7. 7. 08 COMARQUES BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT F.GARCIA (ACN). LA SEU D’URGELL L’AltUrgellharehabilitatelsdos pous de gel que queden a la co- marca, els ha museïtzat i els ha adequat per fer-los visitables. Dels quatre pous de gel que hi haviaalsegleXVIIalacomarca, només en queden dos, el d’Arfa iOliana.Elsaltresdos,eldeCor- tiuda, resta en runes, i el de la Seu d’Urgell només se’n conei- xen restes documentals. Els pous de gel a la comarca tenen l’origen en el segle XVII coinci- dint amb el que s’anomena “pe- tita edat de gel”. L’AjuntamentdeRiberad’Ur- gellet ha invertit 84.000 euros en la rehabilitació del pou d’Ar- fa,quehanestatsubvencionats per la Diputació de Lleida i amb fons municipals. Elpoudegeld’Oliana,queha invertit8.000euros,haremode- latlasevamuseïtzacióqueesta- va molt degradada. A més, per facilitar la visita, s’ha obert un túnel que s’endinsa uns 13 me- tres i arriba a la base del pou. A lesparetsd’aquesttúnels’hihan disposatplafonsambtextos,fo- tografies i dibuixos didàctics. L’AltUrgellmuseïtzaels pousdegelqueconserva Recupera i favisitables els que hi ha a Arfa i Oliana L’entrada al pou de gel d’Arfa FERRAN GARCIA (ACN) Reanimenunhomeque s’ofegavaalriuaPonts Pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques ACN. PONTS EfectiusdelSistemad’Emergèn- ciesMèdiques(SEM)hanacon- seguit salvar la vida d’un home demitjanaedataquestdimecres ala tarda que haestata puntde morir ofegat. L’home es banya- vaambunamicseualcanald’Ai- güesBravesdePonts,alParcdel Segre, en un zona on es practi- ca piragüisme, quan se l’ha en- dutlacorrent.Elsfetshantingut lloca un quart desisde la tarda, i un cop els Bombers l’han res- catat de l’aigua inconscient, els efectius del SEM han treballat durantdueshoresperreanimar- lo.Finalmenthohanaconseguit i l’han traslladat a l’Hospital Ar- nau de Vilanova en estat crític. Alguaire,a plerendiment aquestestiu REDACCIÓ. ALGUAIRE L’aeroportdeLleida-Alguaireco- mença a rebre demà les dues rutes que es fan cada estiu a Ei- vissa i Maó. D’aquesta manera, als vols de la companyia Arkia amborígen/destíaTel-Aviviels d’Air Nostrum a Palma de Ma- llorca, a partir de divendres s’hi afegeixenlesduesnovesrutesa les Illes Balears. Fins al 29 d’agost, tindrà 4 sortides i arri- bades els divendres i 3 sortides i arribades els diumenges. Alcarràsmostral’activitat alcampdesd’unglobus REDACCIÓ. ALCARRÀS Alcarràs organitza diumenge una nova activitat per promoci- onarlafruitadolçail’activitatal campquedurantaquestsdieses troba en el seu punt àlgid. Es tractadevolsenglobuscaptius. LesBorgesrenovael sanejamentd’unvial REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES L’Ajuntament de les Borges Blanqueshainiciataquestaset- mana les obres de renovació de lamalmesaxarxadesanejament del carrer Caputxins. M.LLUVICH (ACN). RIALP ElsgermansFarrerodeRialp,de més de 80 anys, han començat les obres d’una promoció de pi- sos tutelats per a avis. Aquests veïns de Rialp han aportat, de forma altruista, 700.000 euros perlaconstruccióde10habitat- ges. La construcció es fa en un terreny municipal i un cop fina- litzada l’obralacediran al’Ajun- tament. L’alcaldedeRialp,GerardSa- barich,haditqueelconsistorité previst entregar la concessió a unaempresaespecialitzada.Sa- barich ha destacat la generosi- tatialtruismed’aquestsdosger- mans de Rialp que destinen tot elseupatrimonialpoble.Aques- tainstal·lacióseràlaprimeradel Pirineu d’aquestes característi- ques. Es preveu que l’any 2016 puguinentraren funcionament. L’edificitindrà10pisosd’uns 36 metres quadrats i espais co- muns com menjador, sala de lleure o bugaderia. Els pisos tu- telats són habitatges de lloguer per a persones grans. Enmarxalesobresdels pisostutelatsdeRialp impulsatsperdosavis Aquesta promoció d’habitatges estarà enllestida l’any2016 Les obres del pisos tutelats de Rialp és fan al terreny municipal de l’antic camp de futbol MARTA LLUVICH (ACN) 08 COMARQUES BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT F.GARCIA (ACN). LA SEU D’URGELL L’AltUrgellharehabilitatelsdos pous de gel que queden a la co- marca, els ha museïtzat i els ha adequat per fer-los visitables. Dels quatre pous de gel que hi haviaalsegleXVIIalacomarca, només en queden dos, el d’Arfa iOliana.Elsaltresdos,eldeCor- tiuda, resta en runes, i el de la Seu d’Urgell només se’n conei- xen restes documentals. Els pous de gel a la comarca tenen l’origen en el segle XVII coinci- dint amb el que s’anomena “pe- tita edat de gel”. L’AjuntamentdeRiberad’Ur- gellet ha invertit 84.000 euros en la rehabilitació del pou d’Ar- fa,quehanestatsubvencionats per la Diputació de Lleida i amb fons municipals. Elpoudegeld’Oliana,queha invertit8.000euros,haremode- latlasevamuseïtzacióqueesta- va molt degradada. A més, per facilitar la visita, s’ha obert un túnel que s’endinsa uns 13 me- tres i arriba a la base del pou. A lesparetsd’aquesttúnels’hihan disposatplafonsambtextos,fo- tografies i dibuixos didàctics. L’AltUrgellmuseïtzaels pousdegelqueconserva Recupera i favisitables els que hi ha a Arfa i Oliana L’entrada al pou de gel d’Arfa FERRAN GARCIA (ACN) Reanimenunhomeque s’ofegavaalriuaPonts Pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques ACN. PONTS EfectiusdelSistemad’Emergèn- ciesMèdiques(SEM)hanacon- seguit salvar la vida d’un home demitjanaedataquestdimecres ala tarda que haestata puntde morir ofegat. L’home es banya- vaambunamicseualcanald’Ai- güesBravesdePonts,alParcdel Segre, en un zona on es practi- ca piragüisme, quan se l’ha en- dutlacorrent.Elsfetshantingut lloca un quart desisde la tarda, i un cop els Bombers l’han res- catat de l’aigua inconscient, els efectius del SEM han treballat durantdueshoresperreanimar- lo.Finalmenthohanaconseguit i l’han traslladat a l’Hospital Ar- nau de Vilanova en estat crític. Alguaire,a plerendiment aquestestiu REDACCIÓ. ALGUAIRE L’aeroportdeLleida-Alguaireco- mença a rebre demà les dues rutes que es fan cada estiu a Ei- vissa i Maó. D’aquesta manera, als vols de la companyia Arkia amborígen/destíaTel-Aviviels d’Air Nostrum a Palma de Ma- llorca, a partir de divendres s’hi afegeixenlesduesnovesrutesa les Illes Balears. Fins al 29 d’agost, tindrà 4 sortides i arri- bades els divendres i 3 sortides i arribades els diumenges. Alcarràsmostral’activitat alcampdesd’unglobus REDACCIÓ. ALCARRÀS Alcarràs organitza diumenge una nova activitat per promoci- onarlafruitadolçail’activitatal campquedurantaquestsdieses troba en el seu punt àlgid. Es tractadevolsenglobuscaptius. LesBorgesrenovael sanejamentd’unvial REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES L’Ajuntament de les Borges Blanqueshainiciataquestaset- mana les obres de renovació de lamalmesaxarxadesanejament del carrer Caputxins. M.LLUVICH (ACN). RIALP ElsgermansFarrerodeRialp,de més de 80 anys, han començat les obres d’una promoció de pi- sos tutelats per a avis. Aquests veïns de Rialp han aportat, de forma altruista, 700.000 euros perlaconstruccióde10habitat- ges. La construcció es fa en un terreny municipal i un cop fina- litzada l’obralacediran al’Ajun- tament. L’alcaldedeRialp,GerardSa- barich,haditqueelconsistorité previst entregar la concessió a unaempresaespecialitzada.Sa- barich ha destacat la generosi- tatialtruismed’aquestsdosger- mans de Rialp que destinen tot elseupatrimonialpoble.Aques- tainstal·lacióseràlaprimeradel Pirineu d’aquestes característi- ques. Es preveu que l’any 2016 puguinentraren funcionament. L’edificitindrà10pisosd’uns 36 metres quadrats i espais co- muns com menjador, sala de lleure o bugaderia. Els pisos tu- telats són habitatges de lloguer per a persones grans. Enmarxalesobresdels pisostutelatsdeRialp impulsatsperdosavis Aquesta promoció d’habitatges estarà enllestida l’any2016 Les obres del pisos tutelats de Rialp és fan al terreny municipal de l’antic camp de futbol MARTA LLUVICH (ACN)
  8. 8. BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 09 COMARQUES PUBLICITAT Indignació pelcanvide lletal Parlament A Mollerussa REDACCIÓ. MOLLERUSSA El comitè d’empresa de Lac- talis-Puleva de Mollerussa re- butja que la cafeteria del Parla- ment hagi substituït la llet de la marcafrancesaPrésident,perla de Llet Nostra, després de la queixa de la diputada d’ICV per Lleida Sara Vilà. Des de CCOO asseguren que “la marca Prési- dent es fabrica des de 2010 a Mollerussa coincidint amb la compra de la fàbrica pel grup francès Lactalis” i que “el 98% de la recollida de llet de l’em- presa prové de ramaders cata- lans”. Per això, insta a utilitzar llet El Castillo, que es fabrica a Mollerussa.“Sinocreuenquefa- briquem un producte de proxi- mitat,elsconvidemacanviarper la llet El Castillo, la llet de la nostraterra,ambmoltaméshis- toriaiunesarrelscatalanesmolt mésarreladesquelalletalaqual vostèshanvolgutcanviar”,sen- tencia el comitè d’empresa. Nouportd’interioramb40 amarradorsalpantàdeRialb Ha costat 120.000 euros i s’ha finançat íntegrament amb capital privat REDACCIÓ. GUALTER ElClubNàuticSegreRialbvain- augurarahirl’embarcadordePo- manyons amb capacitat de 40 amarradorsiunaocupacióactu- al de 25 embarcacions, 5 moto- resi20cayacsqueutilitzal’em- presa per a diferents serveis d’esport, pesca i lleure. Aquest “port d’interior” és propietat íntegra d’aquesta so- cietat participada per la parella Ivan Solé i Cristina Torra. La in- fraestructura no ha rebut cap subvenció i tota la inversió s’ha realitzat amb capital fruit d’al- tres activitats de la família So- lé-Torra com l’agrícola, la rama- dera i la Casa Rural Mas Serra- llimpia que està a 1,5 quilòmetres de l’embarcador. Pomanyons és el nom de la fin- caicasa dela qual,lafamília,és descendent directa de moltes generacions. Ivan Solé ha destacat que “aquest port d’interior és el pri- Les instal·lacions del nou embarcador del pantà de Rialb MISSATGES SIMULACRE DE RESCAT AL RIU A CAMARASA Una desena d’efectius dels Bombers acompanyats de gossosensinistrats,llanxesiun helicòptervanferahirunexer- cici de recerca i salvament al pantà de Camarasa. La situa- ciósimuladaconsistiaaresca- tar2persones,unadelesquals estava desapareguda sota les aigüesil’altrabaixavaarrosse- gadaperlacorrent.Interiorre- comanaalsbanyistesextremar les precaucions. En mig any s’han fet 11 rescats als rius i pantans de Catalunya. mer port de l’embassament de Rialb legalitzat i construït amb condicions adequades per rea- litzar activitats en optimes con- dicionsdeseguretat,ésinnova- dor amb materials d’última ge- neració i multifuncional tant peraembarcacionspetitescom per embarcacions grans”. Així mateix el responsable del Club Nàutic Segre Rialb ha explicat que “aquesta infraestructura té una important funció pública, principalment dinamitzadora i difusoradelturismea lesTerres de Lleida, creant una sinèrgia positiva respecte a les activi- tatsaquàtiquesd’interior.L’em- presa es dedica al lloguer d’em- barcacions, d’amarradors i ser- veisnàutics.Iara,talcomtenim aprovat al POUM de l’Ajunta- ment de la Baronia de Rialb vo- lem construir un restaurant”. BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 09 COMARQUES PUBLICITAT Indignació pelcanvide lletal Parlament A Mollerussa REDACCIÓ. MOLLERUSSA El comitè d’empresa de Lac- talis-Puleva de Mollerussa re- butja que la cafeteria del Parla- ment hagi substituït la llet de la marcafrancesaPrésident,perla de Llet Nostra, després de la queixa de la diputada d’ICV per Lleida Sara Vilà. Des de CCOO asseguren que “la marca Prési- dent es fabrica des de 2010 a Mollerussa coincidint amb la compra de la fàbrica pel grup francès Lactalis” i que “el 98% de la recollida de llet de l’em- presa prové de ramaders cata- lans”. Per això, insta a utilitzar llet El Castillo, que es fabrica a Mollerussa.“Sinocreuenquefa- briquem un producte de proxi- mitat,elsconvidemacanviarper la llet El Castillo, la llet de la nostraterra,ambmoltaméshis- toriaiunesarrelscatalanesmolt mésarreladesquelalletalaqual vostèshanvolgutcanviar”,sen- tencia el comitè d’empresa. Nouportd’interioramb40 amarradorsalpantàdeRialb Ha costat 120.000 euros i s’ha finançat íntegrament amb capital privat REDACCIÓ. GUALTER ElClubNàuticSegreRialbvain- augurarahirl’embarcadordePo- manyons amb capacitat de 40 amarradorsiunaocupacióactu- al de 25 embarcacions, 5 moto- resi20cayacsqueutilitzal’em- presa per a diferents serveis d’esport, pesca i lleure. Aquest “port d’interior” és propietat íntegra d’aquesta so- cietat participada per la parella Ivan Solé i Cristina Torra. La in- fraestructura no ha rebut cap subvenció i tota la inversió s’ha realitzat amb capital fruit d’al- tres activitats de la família So- lé-Torra com l’agrícola, la rama- dera i la Casa Rural Mas Serra- llimpia que està a 1,5 quilòmetres de l’embarcador. Pomanyons és el nom de la fin- caicasa dela qual,lafamília,és descendent directa de moltes generacions. Ivan Solé ha destacat que “aquest port d’interior és el pri- Les instal·lacions del nou embarcador del pantà de Rialb MISSATGES SIMULACRE DE RESCAT AL RIU A CAMARASA Una desena d’efectius dels Bombers acompanyats de gossosensinistrats,llanxesiun helicòptervanferahirunexer- cici de recerca i salvament al pantà de Camarasa. La situa- ciósimuladaconsistiaaresca- tar2persones,unadelesquals estava desapareguda sota les aigüesil’altrabaixavaarrosse- gadaperlacorrent.Interiorre- comanaalsbanyistesextremar les precaucions. En mig any s’han fet 11 rescats als rius i pantans de Catalunya. mer port de l’embassament de Rialb legalitzat i construït amb condicions adequades per rea- litzar activitats en optimes con- dicionsdeseguretat,ésinnova- dor amb materials d’última ge- neració i multifuncional tant peraembarcacionspetitescom per embarcacions grans”. Així mateix el responsable del Club Nàutic Segre Rialb ha explicat que “aquesta infraestructura té una important funció pública, principalment dinamitzadora i difusoradelturismea lesTerres de Lleida, creant una sinèrgia positiva respecte a les activi- tatsaquàtiquesd’interior.L’em- presa es dedica al lloguer d’em- barcacions, d’amarradors i ser- veisnàutics.Iara,talcomtenim aprovat al POUM de l’Ajunta- ment de la Baronia de Rialb vo- lem construir un restaurant”.
  9. 9. 10 ACTUALITAT BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 La Comissió d’Afers Institucionals va votar ahir el dictamen de la llei. ACN MascontactaambERC,ICVi laCUPabansdeveureRajoy L’entrevista entre ambdòs presidents es produirà segurament durant aquest mes AGÈNCIES. BARCELONA Quan ja s’ha concretat que l’es- perada reunió entre Artur Mas i MarianoRajoytindràllocaquest mes, i que s’informarà del seu contingutelmateixdia,elpresi- dent ha contactat aquest dime- cres amb els partits amb els quals va pactar la data i la pre- gunta de la consulta sobiranis- ta. Mas ha trucat per telèfon al líder d’ERC, Oriol Junqueras; al colíder d’ICV-EUiA, Joan Herre- ra, i al diputat de la CUP David Fernàndez.Mas volreafirmarai- xí la unitat d’acció dels partits proconsultaireiterar-losqueno pactarà res amb Rajoy sense comptar amb ells. Els contactes hantingutllocdesprésqueMas hagiinsistit,aquestdimarts,que la pregunta i la data es podrien canviar si l’Executiu central fes una proposta alternativa. El Govern ha deixat clar una vegadamésqueelprevisiblecop de porta de l’Executiu central a laconsultanosuposaràaparcar- la.Encaraquela“voluntat”d’”in- tentar acordar les coses” ha es- tat sempre en els plans del Go- vern català, això “no suposa oblidar-te’n si no és possible l’acord”, ha recalcat el conseller dePresidència,FrancescHoms, aquestdimecres,diaenquès’ha aprovatencomissiól’esborrany de la llei de consultes. Llei de consultes El text anirà al Consell de Garanties Estatutàries i després el votarà el ple del Parlament El PSC vota a favor Compleix amb el compromís d’Iceta tot i que diu que no servirà per la consulta del 9N Un altre manifest Un grup d’intel·lectuals espanyols proposa una reforma en clau federal de la Constitució Efectivament, la llei catalana de consultes va superar ahir la primera votació al Parlament amb un ampli consens, del qual tambévaformarpartelPSC,que finalment es va sumar a CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Va ser en el tràmit en comissió, en què aquestes cinc formacions van assumir amb 17 vots a favor el redactat de la futura llei propo- sat per la ponència, que només van rebutjar PPiC’s amb 4vots en contra. El PSC, finalment, va fer efectiu el compromís de Mi- quel Iceta de donar suport a la llei,totiquevainsistirquelanor- ma no serveix per celebrar la consulta del 9-N. MANIFEST FEDERALISTA Després de la proclama anti- sobiranistaLibresyigualesdedi- marts,ungrupd’intel·lectualsva presentar ahir, també a Madrid, una iniciativa que proposa una reforma federal de la Constitu- ció,totiquerebutjadepleeldret a decidir dels catalans. El docu- ment ha estat impulsat per l’ex- dirigent del PCE Nicolás Sarto- rius i l’exdirector de l’ABC José AntonioZarzalejos,itambél’han subscrit l’exjutge Baltasar Gar- zón, el director de cineManuel GutiérrezAragon,l’exdirectorde El País Joaquín Estefanía i l’es- criptoraAlmudenaGrandes,en- tre d’altres. Unjove,greual cauredesd’un balcóal’Estartit AGÈNCIES. BARCELONA Unjovefrancèsde17anysvare- sultarferitgreuahiralcauredes d’un segon pis en uns aparta- ments del carrer Garrotxa de L’Estartit,aTorroelladeMontgrí (Girona). Els fets van passar cap a les 03.46 de la matinada quan, per causes que es desco- neixen,eljove,queestavadeva- cancesalmunicipigironíambun grupd’amics,esvaprecipitardes del balcó. El noi va ser evacuat en estat greu amb un trauma- tisme cranial a l’Hospital Josep TruetadeGirona.Alllocdelsfets s’hi van desplaçar una dotació dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la poli- cia locali tresdotacions del Sis- tema d’Emergències Mèdiques. AGÈNCIES. BARCELONA ElnoulíderdelPSC,MiquelIce- ta va proposar a través del seu perfilaTwitterelnomd’Assump- taEscarp,exregidoradelbarride l’Eixample i actual portaveu del Grup Municipal Socialista a l’ajuntament de Barcelona, com a futura secretària d’organitza- ciódelPSC.Sihoratificaelcon- grés, Escarp substituirà Esteve Terradas, queva assumir el càr- recdeformaprovisionaldesprés delarenúnciadeDanielFernán- dez,imputatperpresumptetrà- fic d’influències. Fonts socialis- tesvanexplicarqueEscarpcon- tinuarà com a portaveu a l’Ajuntament, ja que la conside- ren “clau” a l’equip municipal que lidera l’alcaldable a les mu- nicipals del 2015 Jaume Collbo- ni. A part del d’Escarp, ja es van anunciar dos noms de la futura direcció del PSC: l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, serà el presi- dent del partit, mentre que l’al- caldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, serà la número dos d’Iceta, amb el càr- rec de viceprimera secretària. Escarp,novasecretària d’organitzaciódelPSC Iceta hova fer pública ahir la proposta viaTwitter Assumpta Escarp. ACN Israelinsta100.000palestinsamarxardecasa Israelva demanar als palestins queviuenal nordde Gaza que abandonincasaseva“perseguretat”davantdenousbombar- dejos. Des que l’exèrcit va iniciar l’ofensiva Marge Protector, més de 200 palestins han mort i 1.500 han resultat ferits. Espiavapolítics d’Unióamb dinersdelBarça AGÈNCIES. BARCELONA L’exdirector general de presons de la Generalitat Xavier Marto- rell (CDC) va carregar al Barça, presumptament, quan n’era el responsabledeseguretat,infor- mes d’espionatge a polítics d’Unió Democràtica de Catalu- nya a l’agència de detectius Método 3. Segons fonts judici- als, el fiscal va enviar un escrit al jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona en què, a partir de les conclusions d’un informe de la Policia Nacional, demanava ques’imputiMartorell,quevadi- mitir l’any passat com a presi- dent de CDC a Sant Cugat del Vallès i com a responsable de presonsenveure’sesquitxatper aquesta trama d’espionatge. Reobertesles platgesonesvan avistartaurons AGÈNCIES. BARCELONA La banderaverda tornaa onejar des d’ahir a les sis platges del Masnou i de Premià de Mar on haviaquedatprohibitbanyar-se després de l’aparició de tres pe- titstauronsde l’espècietintore- ra. La Creu Roja manté les tas- ques de rastreig de la costa del Maresme per comprovar si els esquals encara són a la zona. Uns socorristes van donar di- marts la veu d’alarma en detec- tar la presència de tres petites tintoreresalaplatjad’Ocata.Da- vantd’aquestasituació,Protec- ció Civilva decidirhissar la ban- dera roja a sis platges de Mas- nou i de Premià de Mar. 10 ACTUALITAT BONDIA DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014 La Comissió d’Afers Institucionals va votar ahir el dictamen de la llei. ACN MascontactaambERC,ICVi laCUPabansdeveureRajoy L’entrevista entre ambdòs presidents es produirà segurament durant aquest mes AGÈNCIES. BARCELONA Quan ja s’ha concretat que l’es- perada reunió entre Artur Mas i MarianoRajoytindràllocaquest mes, i que s’informarà del seu contingutelmateixdia,elpresi- dent ha contactat aquest dime- cres amb els partits amb els quals va pactar la data i la pre- gunta de la consulta sobiranis- ta. Mas ha trucat per telèfon al líder d’ERC, Oriol Junqueras; al colíder d’ICV-EUiA, Joan Herre- ra, i al diputat de la CUP David Fernàndez.Mas volreafirmarai- xí la unitat d’acció dels partits proconsultaireiterar-losqueno pactarà res amb Rajoy sense comptar amb ells. Els contactes hantingutllocdesprésqueMas hagiinsistit,aquestdimarts,que la pregunta i la data es podrien canviar si l’Executiu central fes una proposta alternativa. El Govern ha deixat clar una vegadamésqueelprevisiblecop de porta de l’Executiu central a laconsultanosuposaràaparcar- la.Encaraquela“voluntat”d’”in- tentar acordar les coses” ha es- tat sempre en els plans del Go- vern català, això “no suposa oblidar-te’n si no és possible l’acord”, ha recalcat el conseller dePresidència,FrancescHoms, aquestdimecres,diaenquès’ha aprovatencomissiól’esborrany de la llei de consultes. Llei de consultes El text anirà al Consell de Garanties Estatutàries i després el votarà el ple del Parlament El PSC vota a favor Compleix amb el compromís d’Iceta tot i que diu que no servirà per la consulta del 9N Un altre manifest Un grup d’intel·lectuals espanyols proposa una reforma en clau federal de la Constitució Efectivament, la llei catalana de consultes va superar ahir la primera votació al Parlament amb un ampli consens, del qual tambévaformarpartelPSC,que finalment es va sumar a CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Va ser en el tràmit en comissió, en què aquestes cinc formacions van assumir amb 17 vots a favor el redactat de la futura llei propo- sat per la ponència, que només van rebutjar PPiC’s amb 4vots en contra. El PSC, finalment, va fer efectiu el compromís de Mi- quel Iceta de donar suport a la llei,totiquevainsistirquelanor- ma no serveix per celebrar la consulta del 9-N. MANIFEST FEDERALISTA Després de la proclama anti- sobiranistaLibresyigualesdedi- marts,ungrupd’intel·lectualsva presentar ahir, també a Madrid, una iniciativa que proposa una reforma federal de la Constitu- ció,totiquerebutjadepleeldret a decidir dels catalans. El docu- ment ha estat impulsat per l’ex- dirigent del PCE Nicolás Sarto- rius i l’exdirector de l’ABC José AntonioZarzalejos,itambél’han subscrit l’exjutge Baltasar Gar- zón, el director de cineManuel GutiérrezAragon,l’exdirectorde El País Joaquín Estefanía i l’es- criptoraAlmudenaGrandes,en- tre d’altres. Unjove,greual cauredesd’un balcóal’Estartit AGÈNCIES. BARCELONA Unjovefrancèsde17anysvare- sultarferitgreuahiralcauredes d’un segon pis en uns aparta- ments del carrer Garrotxa de L’Estartit,aTorroelladeMontgrí (Girona). Els fets van passar cap a les 03.46 de la matinada quan, per causes que es desco- neixen,eljove,queestavadeva- cancesalmunicipigironíambun grupd’amics,esvaprecipitardes del balcó. El noi va ser evacuat en estat greu amb un trauma- tisme cranial a l’Hospital Josep TruetadeGirona.Alllocdelsfets s’hi van desplaçar una dotació dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la poli- cia locali tresdotacions del Sis- tema d’Emergències Mèdiques. AGÈNCIES. BARCELONA ElnoulíderdelPSC,MiquelIce- ta va proposar a través del seu perfilaTwitterelnomd’Assump- taEscarp,exregidoradelbarride l’Eixample i actual portaveu del Grup Municipal Socialista a l’ajuntament de Barcelona, com a futura secretària d’organitza- ciódelPSC.Sihoratificaelcon- grés, Escarp substituirà Esteve Terradas, queva assumir el càr- recdeformaprovisionaldesprés delarenúnciadeDanielFernán- dez,imputatperpresumptetrà- fic d’influències. Fonts socialis- tesvanexplicarqueEscarpcon- tinuarà com a portaveu a l’Ajuntament, ja que la conside- ren “clau” a l’equip municipal que lidera l’alcaldable a les mu- nicipals del 2015 Jaume Collbo- ni. A part del d’Escarp, ja es van anunciar dos noms de la futura direcció del PSC: l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, serà el presi- dent del partit, mentre que l’al- caldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, serà la número dos d’Iceta, amb el càr- rec de viceprimera secretària. Escarp,novasecretària d’organitzaciódelPSC Iceta hova fer pública ahir la proposta viaTwitter Assumpta Escarp. ACN Israelinsta100.000palestinsamarxardecasa Israelva demanar als palestins queviuenal nordde Gaza que abandonincasaseva“perseguretat”davantdenousbombar- dejos. Des que l’exèrcit va iniciar l’ofensiva Marge Protector, més de 200 palestins han mort i 1.500 han resultat ferits. Espiavapolítics d’Unióamb dinersdelBarça AGÈNCIES. BARCELONA L’exdirector general de presons de la Generalitat Xavier Marto- rell (CDC) va carregar al Barça, presumptament, quan n’era el responsabledeseguretat,infor- mes d’espionatge a polítics d’Unió Democràtica de Catalu- nya a l’agència de detectius Método 3. Segons fonts judici- als, el fiscal va enviar un escrit al jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona en què, a partir de les conclusions d’un informe de la Policia Nacional, demanava ques’imputiMartorell,quevadi- mitir l’any passat com a presi- dent de CDC a Sant Cugat del Vallès i com a responsable de presonsenveure’sesquitxatper aquesta trama d’espionatge. Reobertesles platgesonesvan avistartaurons AGÈNCIES. BARCELONA La banderaverda tornaa onejar des d’ahir a les sis platges del Masnou i de Premià de Mar on haviaquedatprohibitbanyar-se després de l’aparició de tres pe- titstauronsde l’espècietintore- ra. La Creu Roja manté les tas- ques de rastreig de la costa del Maresme per comprovar si els esquals encara són a la zona. Uns socorristes van donar di- marts la veu d’alarma en detec- tar la presència de tres petites tintoreresalaplatjad’Ocata.Da- vantd’aquestasituació,Protec- ció Civilva decidirhissar la ban- dera roja a sis platges de Mas- nou i de Premià de Mar.

×