Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Visita’ns també a:
15 DE JULIOL DEL 201...
02
D'INTERÈS BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
PUBLICITAT
Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Emergèncias 112
Mossos d’Esquadra...
BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
03
AVUI
LaUdLcreabrous,sopesisalsesde
tomatanousimésbonsperlasalut
Participa al ‘Pro...
04
OPINIÓ BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
05
OPINIÓBONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
Cartes al director
Punt eco...
06
LLEIDA BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
REDACCIÓ. LLEIDA
ElregidordeCiUal’Ajuntament
de Lleida i alcaldable, Anton...
BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
07
COMARQUES
Operaris senyalitzant un dels nous passos de vianants
Tàrregamilloral’a...
08
COMARQUES BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
L’Aran,‘offline’ala
forçapeltalld’unfil
Vielha denuncia que els talls d...
BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
09
ACTUALITAT
ElCostaConcordiatornaasurar
desprésde30mesosmigenfonsat
La nau es tras...
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bondiacat 15072014

127

Published on

TITULAR: La UdL participa en la creació de nous i saludables aliments
FOTO: Iceta premia Ros i el fa president del PSC

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
127
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Bondiacat 15072014"

  1. 1. Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: 15 DE JULIOL DEL 2014 LaUdLparticipaenlacreació denousisaludablesaliments p. 03 p. 06 PUBLICITAT Intervé al ‘Projecte Henufood’, un consorci ambvuit empreses, universitats i centres de recerca NÚMERO 1.919 ANY 9 Cerca propietats digestives, antioxidants i cardioprotectores de brous, sopes i salses de tomata SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN Unadonademitjana edatmoratropellada peltrenaMollerussa p. 08 Almacellesvolqueels cotxespuguinaparcar al’ombra,alscarrers p. 07 El 2013 els efectius del Cos Nacional de Policia ja van créixer un 5% a Lleida El Govern centralenvia 14 policies més a Lleida Iceta premia Ros i el fa president del PSC L’alcalde accepta i CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida” ACN p. 06 Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: 15 DE JULIOL DEL 2014 LaUdLparticipaenlacreació denousisaludablesaliments p. 03 p. 06 PUBLICITAT Intervé al ‘Projecte Henufood’, un consorci ambvuit empreses, universitats i centres de recerca NÚMERO 1.919 ANY 9 Cerca propietats digestives, antioxidants i cardioprotectores de brous, sopes i salses de tomata SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN Unadonademitjana edatmoratropellada peltrenaMollerussa p. 08 Almacellesvolqueels cotxespuguinaparcar al’ombra,alscarrers p. 07 El 2013 els efectius del Cos Nacional de Policia ja van créixer un 5% a Lleida El Govern centralenvia 14 policies més a Lleida Iceta premia Ros i el fa president del PSC L’alcalde accepta i CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida” ACN p. 06
  2. 2. 02 D'INTERÈS BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELÈFONS Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Martí. Anselm Clavé, 35 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 AL·LÈRGIES Parietària 2 = Gramínies 2 = Olivera 0 = Agrella 2 D Blets 3 = Castanyer 1 = Pi 0 = Plantatge 2 = Roure / alzina 0 = Troana 1 = Alternaria 4 = Cladosporium 4 = Del 14 al 20 de juliol Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació exepcional. EltempsaLleida Nuvolades i ruixats al Pirineu i temperatures amunt a la plana A partir de mig matí creixeran nuvolades a punts de muntanya, sobretot al Pirineu i Prepirineu, que al llarg de la tarda s’estendran a àrees properes i on s’esperen alguns ruixats. Seran d’intensitat feble o localment moderada i en quantitats minses. Les temperatures mínimes seran semblants o lleugerament més baixes a la meitat sud, però les màximes pujaran entre lleugerament i moderadament i ja fregarem els 35ºC. 06.34 h 21.32 h Minvant www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIMECRES DIJOUS Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Una enquesta de la UdL posa de relleu que el 84% dels immigrants vol anar-se’n... 1 • No, no ho crec 2 • Sí, n’estic segur 3 • Segurament vulgui marxar però no té com 4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria ElslectorsdelBonDia handecidit: 51% 1 22,4% 2 18,4% 3 8,2% 4 I la pregunta d’aquesta setmana és: Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats als excursionistes? 02 D'INTERÈS BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELÈFONS Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Martí. Anselm Clavé, 35 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 AL·LÈRGIES Parietària 2 = Gramínies 2 = Olivera 0 = Agrella 2 D Blets 3 = Castanyer 1 = Pi 0 = Plantatge 2 = Roure / alzina 0 = Troana 1 = Alternaria 4 = Cladosporium 4 = Del 14 al 20 de juliol Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació exepcional. EltempsaLleida Nuvolades i ruixats al Pirineu i temperatures amunt a la plana A partir de mig matí creixeran nuvolades a punts de muntanya, sobretot al Pirineu i Prepirineu, que al llarg de la tarda s’estendran a àrees properes i on s’esperen alguns ruixats. Seran d’intensitat feble o localment moderada i en quantitats minses. Les temperatures mínimes seran semblants o lleugerament més baixes a la meitat sud, però les màximes pujaran entre lleugerament i moderadament i ja fregarem els 35ºC. 06.34 h 21.32 h Minvant www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIMECRES DIJOUS Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Una enquesta de la UdL posa de relleu que el 84% dels immigrants vol anar-se’n... 1 • No, no ho crec 2 • Sí, n’estic segur 3 • Segurament vulgui marxar però no té com 4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria ElslectorsdelBonDia handecidit: 51% 1 22,4% 2 18,4% 3 8,2% 4 I la pregunta d’aquesta setmana és: Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats als excursionistes?
  3. 3. BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 03 AVUI LaUdLcreabrous,sopesisalsesde tomatanousimésbonsperlasalut Participa al ‘Projecte Henufood’, que ha desenvolupat7nous aliments i ingredients més saludables REDACCIÓ. LLEIDA La Universitat de Lleida ha par- ticipat en un projecte (‘Henu- food’) que ha comportat quatre anysderecercaiquehaaconse- guit la creació de set nous ali- ments i ingredients amb propi- etats saludables, demostrades científicament,queajudenapre- venirl’apariciódemalaltiescrò- niques com la diabetis. Vuit empreses s’han unit en el consorci (Gallina Blanca Star, Carinsa, Wild, Probeltebio, Ibermática, Fruselva, Central Lechera Asturiana i Biocentu- ry)quehacomptatamblacol·la- boració de diferents centres de recercaiuniversitatsdetotl’Es- tat, principalment catalans. El ‘ProjecteHenufood’hatingutun pressupostde23,6milionsd’eu- ros i ha aconseguit quatre nous edulcorantsambbasedefruites, ambunimpactepositiusobreel metabolisme glucèmic; un pro- biòtic que es pot incorporar di- rectamentaalimentsocomerci- alitzarcomasuplementalimen- tarioproductefarmacèuticidos extractes naturals (d’oliva i de magrana) d’alta qualitat. LaUdLhaparticipatenlesrecer- quesdeGallinaBlancaStar, que s’han centrata descobrir els be- neficis saludables de productes habitualsenladietacomsónels brous, sopes i les salses de to- mata. Tot això, s’ha realitzat a través de quatre línies de recer- ca.S’hanmesuratparàmetresde resposta cerebral davant la in- gesta d’un aliment mitjançant ressonància magnètica; s’han evidenciat propietats de ‘con- fort’digestiuqueprovocaelcon- sumdebrou;s’handemostratles propietatsantioxidantsdelasal- sadetomataielsseusbeneficis Un laboratori del Grup d’Investigació en Tecnologia de Productes Vegetals de la UdL UDL PUBLICITAT LA UDL, UN FOCUS D’INNOVACIONS ALIMENTÀRIES La Universitat de Lleida té diversesfitesquantalamillo- ra nutricional i dels aliments. És el cas de la Unitat de Mi- llora Genètica del Porcí de l’ETSEA, que ha aconseguit produir carn de porc amb menys grasses saturades i més monoinsaturades, més beneficioses per la salut. O el grup de recerca en Sistemes Ramaders Sostenibles, tam- béd’Agrònoms,quehaobtin- gut, a Carn Sargaire d’Alma- celles, vedella amb quatre vegadesmésàcidssaludables (omega 3) a base d’una ali- mentació de farratges. Ja ha obtingut carn de porc ivedellaméssaludables Vuit grans empreses lideren el projecte Amb el suport de diversos centres de recerca i universitats La UdL, amb Gallina Blanca Star Ha desenvolupat els mètodes analítics per caracteritzar ingredients cardioprotectors; i amb l’UdL s’handesenvolupatelsmètodes analítics per a la caracterització científica dels ingredients i els aliments que han format part delesdiferentsrecerques.S’han provat noves tecnologies d’es- terilització d’aliments no con- vencionalscomlaradiofreqüèn- cia, les altes pressions d’homo- geneïtzació ileshidrostàtiques, amb resultats “prometedors” que permeten mantenir les pro- pietats intrínseques dels ali- ments, alhora que les seves ca- racterístiques organolèptiques, millorant la disponibilitat dels compostos bioactius. Líder en recercasobre elsaliments LaUniversitatdeLleidaéslaque mésinvestigadetotl’Estatenla disciplina de Tecnologia d’Ali- mentsilaterceraenlad’Agricul- tura. Així ho recullen els Ràn- quins I-URG d’Universitats es- panyoles segons camps i disciplinescientífiques2013,ba- sats en la recerca publicada en les revistes internacionals de més impacte ivisibilitat. La UdL també ocupa en quart lloc en el camp de les Ciències Agràries. En el cas de Tecnologia d’Ali- ments,Lleidalideraelrànquing. Mig centenar de persones -en- tre professorat, investigadors post-doctoralsibecaris predoc- torals-fanrecercad’altnivellen el departament de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL. BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 03 AVUI LaUdLcreabrous,sopesisalsesde tomatanousimésbonsperlasalut Participa al ‘Projecte Henufood’, que ha desenvolupat7nous aliments i ingredients més saludables REDACCIÓ. LLEIDA La Universitat de Lleida ha par- ticipat en un projecte (‘Henu- food’) que ha comportat quatre anysderecercaiquehaaconse- guit la creació de set nous ali- ments i ingredients amb propi- etats saludables, demostrades científicament,queajudenapre- venirl’apariciódemalaltiescrò- niques com la diabetis. Vuit empreses s’han unit en el consorci (Gallina Blanca Star, Carinsa, Wild, Probeltebio, Ibermática, Fruselva, Central Lechera Asturiana i Biocentu- ry)quehacomptatamblacol·la- boració de diferents centres de recercaiuniversitatsdetotl’Es- tat, principalment catalans. El ‘ProjecteHenufood’hatingutun pressupostde23,6milionsd’eu- ros i ha aconseguit quatre nous edulcorantsambbasedefruites, ambunimpactepositiusobreel metabolisme glucèmic; un pro- biòtic que es pot incorporar di- rectamentaalimentsocomerci- alitzarcomasuplementalimen- tarioproductefarmacèuticidos extractes naturals (d’oliva i de magrana) d’alta qualitat. LaUdLhaparticipatenlesrecer- quesdeGallinaBlancaStar, que s’han centrata descobrir els be- neficis saludables de productes habitualsenladietacomsónels brous, sopes i les salses de to- mata. Tot això, s’ha realitzat a través de quatre línies de recer- ca.S’hanmesuratparàmetresde resposta cerebral davant la in- gesta d’un aliment mitjançant ressonància magnètica; s’han evidenciat propietats de ‘con- fort’digestiuqueprovocaelcon- sumdebrou;s’handemostratles propietatsantioxidantsdelasal- sadetomataielsseusbeneficis Un laboratori del Grup d’Investigació en Tecnologia de Productes Vegetals de la UdL UDL PUBLICITAT LA UDL, UN FOCUS D’INNOVACIONS ALIMENTÀRIES La Universitat de Lleida té diversesfitesquantalamillo- ra nutricional i dels aliments. És el cas de la Unitat de Mi- llora Genètica del Porcí de l’ETSEA, que ha aconseguit produir carn de porc amb menys grasses saturades i més monoinsaturades, més beneficioses per la salut. O el grup de recerca en Sistemes Ramaders Sostenibles, tam- béd’Agrònoms,quehaobtin- gut, a Carn Sargaire d’Alma- celles, vedella amb quatre vegadesmésàcidssaludables (omega 3) a base d’una ali- mentació de farratges. Ja ha obtingut carn de porc ivedellaméssaludables Vuit grans empreses lideren el projecte Amb el suport de diversos centres de recerca i universitats La UdL, amb Gallina Blanca Star Ha desenvolupat els mètodes analítics per caracteritzar ingredients cardioprotectors; i amb l’UdL s’handesenvolupatelsmètodes analítics per a la caracterització científica dels ingredients i els aliments que han format part delesdiferentsrecerques.S’han provat noves tecnologies d’es- terilització d’aliments no con- vencionalscomlaradiofreqüèn- cia, les altes pressions d’homo- geneïtzació ileshidrostàtiques, amb resultats “prometedors” que permeten mantenir les pro- pietats intrínseques dels ali- ments, alhora que les seves ca- racterístiques organolèptiques, millorant la disponibilitat dels compostos bioactius. Líder en recercasobre elsaliments LaUniversitatdeLleidaéslaque mésinvestigadetotl’Estatenla disciplina de Tecnologia d’Ali- mentsilaterceraenlad’Agricul- tura. Així ho recullen els Ràn- quins I-URG d’Universitats es- panyoles segons camps i disciplinescientífiques2013,ba- sats en la recerca publicada en les revistes internacionals de més impacte ivisibilitat. La UdL també ocupa en quart lloc en el camp de les Ciències Agràries. En el cas de Tecnologia d’Ali- ments,Lleidalideraelrànquing. Mig centenar de persones -en- tre professorat, investigadors post-doctoralsibecaris predoc- torals-fanrecercad’altnivellen el departament de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL.
  4. 4. 04 OPINIÓ BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 05 OPINIÓBONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 Cartes al director Punt eco i eco estudi són una empresa sostenible que fan del Medi Ambient i la sostenibilitat el seu objectiu empresarial. Es- tan ubicats a l’Horta de Lleida i donen feina a gent molt jove i preparada. Els hem visitat amb el Toni Postius i de la visita ens hemendutlaimpressióqueelfu- tur passa per aquest esperit de conjuncióamblamàximaprepa- ració, efectivitat i associació amb el Medi Ambient. Unadelesactivitatsqueofe- reixPuntEcoésassessorament per que els afectats d’un ictus puguin fer exercici físic, mitjan- çant un conveni amb l’Associa- ciódeMalaltsd’Ictus.Iésquefer hort és una manera entretingu- da, efectiva i motivadora de fer Temps encalmat. Estiu. Urgèn- cies polítiques: les habituals, quangairebéresnohoés,d’ha- bitual.Lasensaciódequè elpa- íss’encaminacapaundelsseus momentsdecisiusescomençaa fer evident, tanmateix. El 9 de novembre marca el calendari i concentra les expectatives. Se- rà el nucli de condensació del El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, situat alTuródeGardeny,hacomplert nou anys. L’aliança entre la Pa- eria i la UdL ha proporcionat a la ciutat un instrument molt va- luós d’innovació, de competiti- vitat i d’internacionalització en dos sectors estratègics per al territori, l’agroalimentació i el tecnològic. El Parc suma el ta- lent d’empreses, universitat i emprenedors i, molt especial- ment, és un motor econòmic i d’ocupaciósobretotperajoves. La mitjana d’edat dels treba- lladors del Parc està per sota dels27anys.Gardenyhaabsor- momentsenquècalferbonalle- tra, intel•ligible. Cap política in- comprensible no triomfa, entre altresraonsperquènopotman- tenirindefinidamentvivalail•lu- sió del ciutadansi aturar el des- gast del pas del temps que ten- deix a l’arrodoniment i a la conformitat del que ja és cone- gut,malgratquesiguiclarament insatisfactori. Les apostes de l’Estat De vegades, sembla que l’aposta política del govern es- panyolidelsques’oposenado- nar la veu als ciutadans és es- perar que el cansament faci efecte, que el desgast dugui a deixar-ho córrer, que la dificul- tat,lesdificultats,estovinelsan- helsd’autogovern,queelpasdel temps resolgui el que aquell no saponovolsolucionar.Iencara n’hihaunaaltra,d’aposta:espe- rar que les divisions facin efec- te, que la tàctica acurt,el bene- fici immediat (no necessària- mentil•legítim),prevalguin,que les diferències (que hi són) s’ei- xamplin fins a fer l’entesa im- prescindible molt difícil i qui sap si impossible. De l’11S al 9N Elperíodeentrel’11desetem- bre i el 9 de novembre serà, així doncs, decisiu. I caldrà garantir laintel•ligibilitatdelarutamar- cada,elmantenimentdelail•lu- sió col•lectiva i la unitat de les forces socials, polítiques i ciu- tadanesqueapostenperferpos- sible l’exercici del dret a decidir dels catalans, àdhuc en les con- dicions d’extrema dificultat que podenaparèixer.Totestrescon- dicionsafectenalesaltresdues. Lail•lusióciutadanaielcompro- mís de les persones en la causa comunaafavoriràlaunitatdeles forces que empenyen el procés. La unitatsabrà escollir les opci- ons més convenients. A la vegada, la unitat en allò que és essencial i la intel•ligibi- litat de les opcions que adoptin les forces polítiques en l’arbre delscaminspossibles--opcions acceptades i compartides pel gruix de la gent--, seran con- dicions necessàries per mante- nirlail•lusió,combatreelcansa- mentenuncamínecessàriament llargifeixuc iaconseguirelsob- jectius col•lectivament esta- blerts. S’ha de córrer una mara- tó trencacames, no una cursa a l’esprint. Sumar més que restar Per tant, tota temptació de buscar els beneficis d’una part, d’un col•lectiu,d’unaforçapolí- tica determinada ha de ser re- butjada.Aquellsqueespregun- tin primer nosaltres què gua- nyem que no pas què guanya Catalunya o de quina manera espodensatisfermillorelsinte- ressos propis que no pas el del conjunt de país mereixeran ser assenyalats amb el dit. S’acos- taeltempsdelagenerositat,de ferprevalerelsvalorscol•lectius per sobre dels propis,de buscar el que uneix més que el que se- para, de sumar més que no pas restar. Estic convençut que així serà. No pot ser pas altrament. bit una part important de les necessitatsdetreball dels joves deLleida,especialmentdel’àm- bit tecnològic i acabats de titu- lar, amb estudis universitaris o d’FP. Enelseunovèanydefuncio- nament, el Parc ha arribat als 1.400 treballadors, genera 6.619 llocs de treball induïts i allotja 111 entitats i empreses. Enconcret,són89empreses,14 centresdeR+D+ii8grupsdere- cerca. Entre altres, destaquen elFruitcentre,del’IRTAdelaGe- neralitat, amb una concepció única a Europa, que integra el treball d’investigació de tota la cadenadevalordelafruita.Oel clúster especialitzat en maqui- nària agrícola de la FEMAC, un delsprimersdel’Estatquehare- but el segell d’or d’excel•lència de la Unió Europea. Adiad’avui,elsquatrevivers del Parc compten amb 41 em- preses de joves emprene- dors.Les firmes del parc factu- ren 102 milions d’euros anual- ment –amb increments del 30 percent enunsanysen quèsón poc habituals creixements de dos dígits- i cada vegada tenen més importància les relacions empresarialsentrelesmateixes firmes del Parc. El Parc és una plataforma de talent jove i una font d’oportu- nitats per al centenar d’empre- nedorsiemprenedoresqueocu- penelsseusquatreviversd’em- preses. Als emprenedors, de fet empresaris joves, normal- mentrecenttitulats,s’hiafegei- xen també joves estudiants. Un projecte representatiu d’aquest sectorambfuturés“Feelingpro- jects”, una iniciativa sobre des- envolupamentdeproductesApp i Web liderada per un grup de Parcjoveiambfutur Àngel Ros i Domingo esport. És a dir, proporciona un exercici físic, no sols per la gent que per malaltia potser neces- sitaunateràpiaefectivaconcre- tasinópertotsaquellsquebus- quin una maneradiferent de fer activitat física i que probable- ment no han pensat que aques- ta també és una possibilitat. Amésamés,ambl’afegitdel contacte directe amb la natura, una activitat ponderada però constant, la motivació de veure com evoluciona la natura a tra- vés de les estacions amb els di- versosconreusque puguisanar fent.Iperúltim,lasatisfaccióde poder consumir els productes quetumateixhascultivat,laso- lidaritaticompanyonia delares- tadepersonesquefanhortamb tu i amb els amics de Punt Eco que t’assessoren què fer i com fer-ho millor. En definitiva, un munt d’elements positius que sense dubte fan be al cos i a la ment. Ha estat una satisfacció co- nèixer aquesta empresa i la se- vafeina,enunaapostaperl’Hor- tade Lleidacomaespaide des- envolupamentempresarial sos- tenibleidequalitat.Semprecri- da l’atenció veure com un grup d’emprenedors engega un pro- jecteilluitaperconsolidar-lo,pe- rò,enaquestcas,siamésaquest és social i sostenible, encara més. Caldestacaraquestavessant esportiva de l’hort, ja que uneix elements imprescindibles a la nostravida ialanostra societat comferactivitatsfísicaiconviu- re amb la natura. Segur que no sóc original, a la nostra ciutat és tradició de molta gent tindre una torre o un terrenyper plan- taralgunacosa,perònotothom téal’abastaquestapossibilitat, nialomillorconeixqueexisteix, per tant, deixeu-me fer aques- tapropostaperquèaquellesper- sones que vulguin fer una acti- vitat física es plantegin la pos- sibilitat de cultivar un hort que segur que a més dels resultats que poden buscar físics, també tindranunagransatisfaccióper- sonal. PuntEco:unaaltraformadeferesport Paer en cap. Ramon Farré Roure Delegat del Govern a Lleida. Más que un ejército, lo que necesitan es un enemigo. Esto es lo que necesitan los separa- tistas, según acabo de leer en un atinado comentario con el que no puedo estar más de acuerdo.Vieneestoacuentode la última ocurrencia de la ANC que se ha convertido en la ins- piradoradeunahojaderutaque yatienemetayfecha,el9deno- viembre, el mismo día en que cayó el muro de Berlín aquí se quierelevantarotroconelresto de España. Y desde ahora hasta enton- ces,losque se irrogan en exclu- siva la representación del pue- blocatalánnovanadejardesor- prendernos con todo tipo de disparatadas propuestas, más propias de las guerras de Gila y queharíanlasdeliciasdelaspor- tadas de La Codorniz. Lo de or- ganizar una flota para proteger nuestrascostasabasederecon- vertir embarcaciones de recreo yuna red de espionaje en el ex- terior,enCácerespongamospor caso, han merecido la matiza- ción del inefable Conseller de la Presidenciaparaquelagenteno se lo tome a chirigota. Son sim- plementemaniobrasdedistrac- ción para despistar al enemigo, que es España, naturalmente, nos aclaróHoms para tranquili- zarnos.Quieroyover,sinembar- go, en que queda lo del Ejército catalán y la restauración de la miliobligatoria, porque nocreo quenuestrospatriotasseapun- ten a la milivoluntaria. Loquesiparecequetienevi- sos de realidad es convertir la antigua Plaza Monumental de toros de Barcelona en una mezquita con una doble inten- ción, sacarle dineroalosde Qa- tar,oseaalosquepatrocinanal Barça, y fidelizar el voto mu- sulmán para la consulta. En fin, conlaqueestácayendoenlafa- miliaydeloquenosestamosen- terando y no precisamente por los medios catalanes, lo de “Es- paña nos roba” está perdiendo su sentido y conviene distraer alpersonalynohablartampoco de cuestiones tan importantes como la reforma fiscal y el Plan deMedidasparaelcrecimiento, lacompetitividadylaeficiencia, recientementeaprobadosporel Gobierno para impulsar un cre- cimiento que es el doble de la media comunitaria y que surte sus efectos. Porqueesunarealidadqueel paro interanual en junio ha ba- jado en más de 350.000 perso- nas del año pasado a esteyque la afiliación a la Seguridad So- cial ha subido en seis meses en medio millón de afiliados. Por primera vez se cierra un primer semestre desde que empezó la crisis con menos parados, más afiliados a la SS y más Autóno- mos, y algo tendrá que ver con este cambio de tendencia, aun- que no sea suficiente, las refor- mas y la contención del gasto emprendidosporestegobierno. Como es sabido y continua- menterecordado,lareformafis- cal se ha hecho esperar porque lasituaciónqueheredóestego- bierno no permitía el cumplimi- ento de una promesa electoral que probablemente hubieraim- pedidolareduccióndeldéficiten lostérminosexigidosporBruse- laspararecuperarlaconfianzay los créditos comunitarios. Pero la reforma ha llegado en forma de reducción importante de los impuestosconelobjetivodeim- pulsarlacreacióndeempleo,re- forzarlacompetitividad,favore- cerelahorro,lainversiónyelcre- cimientoyconseguirunsistema tributario más justo y equitati- vo. Es una rebaja fiscal para to- dos y supone una disminución media del 12,5% para todos los contribuyentes, pero beneficia especialmente a los que menos ganan,porque el72%delosde- Diputado al Congreso del PP de Lleida. Presidente de la comisión de Agricultura. José Ignacio Llorens Torres Paco Cerdà i Esteve Regidor de CiU a la Paeria. queduuunsquantsanysproces- sant-se.Noserà elpuntfinalde res. Mai cap fet històric, per re- llevant que sigui, no ho és. No s’ha arribat a la fi de la història. Però qui sap si serà un punt i seguitdelsquemarquenunnou camí. Quin serà aquest nou camí? No ho sé pas. Ningú no ho sap perquènoestàtraçat.Moltses- cenarisestanobertsitotselsra- onables i previsibles estan es- tudiats, amb el detall que és abastable.Enl’arbredelscamins possibles,l’itinerariqueseguirà el país està per escriure. Es co- neix quin és el volgut per un bon gruix de catalans, pels qui tenen la responsabilitat de go- vern i pels qui els fan costat. Quinésl’itinerariquemillor,hom creuiespera,potfacilitarlacon- vivènciaielbenestardelsciuta- dans d’aquesta terra i la pervi- vència de la nació, el que més s’adreça al bé comú. L’objectiu és clar. La història sempre està per escriure. I ara s’acosta un dels Parlem de tu, però no pas amb pena Família Serrate-Cunill. Lleida. ‘Parlemde tu,però nopasambpena. Senzillamentparlem detu,decom ensvas deixar,delsofrimentlentíssim quevaanarmarfonent-te,delesteves coses,parlem itambédelsteus gustos, delque estimavesielqueno estimaves, delque feiesideiesisenties; detuparlem,peròno pasamb pena. Ia poc apoc esdevindràstannostra queno caldràniqueparlem detu perrecordar-te;a poca pocseràs ungest,unmot,ungust,unamirada queflueixsensedir-lo nipensar-lo’ Miquel Martí i Pol El passat dimarts dia 8, ens va deixar la nostra mare i es- posa. Una gran dona. Una d’aque- lles persones que deixa em- premta per allà on passen. Per bonica i per bondadosa. Unamalaltiacruel,lademèn- ciaambCossosdeLewy.Mai se’n parla, d’aquesta altra malaltia neurodegenerativa. I és la tercera causa de de- mència darrere de l’Alzhe- imer i de la demència Vascu- lar. Han estat nou anys durís- sims.Pel pare,quihaestatal seu costat en tot moment, i pels fills. Se’nshamortlamare,laper- sona que ens va donar la vi- da. Malgrat que el seu corva deixar de bategar lapassada setmana,enshaofertlaopor- tunitat d’acomiadar-nos d’ella durant tot aquest temps. Però no us volem en- ganyar:veurecomdegenera- vaelseucosilasevamentdia reredia,enshaprovocatmolt dolor. Nohiharesméscruelqueser testimonidelpatimentd’una persona a qui estimes amb deliri.Perquèensl’estimàvem molt.Eraunapersonaquees feia estimar. Fins i tot, a les darreries de la malaltia, ella encaraesbossavapetitssom- riures. I que bonica era! Desd’aquestesratlles,volem agrairatotesaquellesperso- nes que ens han fet suport durantel tempsquehadurat la malaltia. Tant físic com emocional. Que han arribat onnosaltres,lafamília,nopo- díem arribar. Noés fàcil con- viure amb aquestes malalti- es.Destrossenfamílies.Afor- tunadament, lanostramare i esposa ha aconseguit arre- plegar-nosiperpetuarl’amor que ensva donar. Especialment,volemagraira tot el personal de la Resi- dència Castrillón de Lleida. Ellshanestatunasegonafa- míliaperatotsnosaltres.Co- mençant per la seva directo- ra, Meli Castrillón. I els seus germans, Alfonso,Tano iTo- ni. I els pares d’aquesta gran família, el senyor Alfredo i la senyora Carme. Desdelprimerdia,totesica- dascuna de les persones que han treballat en aquest cen- tre i que han conviscut amb ella, han tractat a la nostra mare i esposa amb una sen- sibilitatextrema.Comesme- reixia. Com ella sempre ha tractat als demés. Nouspodeuimaginarlatran- quil•litatdesaberqueellaes- tavaallloconvoliaestar.Iai- xíenshofeiasaberamblase- va mirada i somriures. El temps ens ha donatla raó. T’estimem. Loquenecesitanesunenemigo Del’11Sal 9N:sumar mésque restar DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Maria Sanuy Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial Àngel Ros, alcalde de Lleida i primer secretari del Partiti dels Socialistes de Catalunya a Lleida és des d’ahir president in pectore del partit, del PSC, gràcies als designis -acceptats- de qui diumenge va obtenir la primera secretaria de la formació, Miquel Iceta. Ros hereta un càrrec vacant i també un partit en caiguda lliure, on ell havia encapçalat un dels corrents crítics per la qüestió nacional, un paper, el de crític, que ara s’ha esvaït com el fum d’un conclau. À més, haurà d’explicar molt bé per què ara sí pot assumir aquest càrrec a Barcelona quan el seu argument per a no optar a la primera secretaria era precisament la dedicació exclusiva a Lleida. Ros té cintura d’avispa política, però compte amb l’abraçada d’un ós. ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD. El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Iceta i Ros: L’abraçada de l’ós? clarantes con rentas de trabajo inferiores a 24.000 euros anu- ales tendrán una rebaja media del23,5%yseexoneradelaobli- gacióndepresentardeclaración de IRPF a las rentas inferiores a 12.000 euros. El tipo máximo para las rentas superiores a 60.000 se reduce del 52% al 45% y el mínimo para rentas hasta 12.500 euros del 25% al 19%. El carácter social de la refor- ma se acentúa con el incremen- todelmínimoexentodetributa- ciónalasunidadesfamiliaresen general y en particular a las fa- miliasnumerosasypersonascon discapacidad que gozarán de nuevos incentivos fiscales, lo queunidoaladisminucióndelas retenciones para los trabajado- res y en especial para los Au- tónomos animarán sin duda al consumoy el crecimiento. La apuesta por la competiti- vidadquedareflejada en que se mantiene el 15% aprobado en 2013paralosemprendedores,a lavezquesereducedeformaes- calonadahastael25%lapresión fiscaldelasentidadesquetribu- tan al30%ylade lasPymesdel 25% al 20%. Lareformaque seempezará a aplicar el 1 de enero del 2015 supondráunahorroestimadoen 6.700millonesdeeurosenelpe- riodo 2015-2016 para IRPF y Sociedades y no se aparta del necesario equilibrio que tiene que mantenerse entre la reduc- ción de impuestosy la disminu- cióndeldéficit.Naturalmentese respeta el tramo autonómico, que también es susceptible de reducción fiscal, al igual que lo ha reducido el enemigo de Ma- drid. Lo de “España nos roba” está perdiendo su sentido y conviene distraer al personal y no hablar de cuestiones tan importantes como la reforma fiscal y el Plan de Medidas para el crecimiento El 9 de noviembre, el mismo día en que cayó el muro de Berlín aquí se quiere levantar otro con el resto de España nois i noies estudiants, encara, d’ensenyament secundari. Aquesta proposta ha estat dis- tingida amb un dels guardons del Premi Internacional Smart People Smart Idees. El premi, impulsat per l’Ajuntament de Lleida,reconeixaquellesempre- sesiparticularsqueposenelsa- ber científic i les noves tecnolo- gies al servei de l’avenç de la societat, un esperit que, en de- finitiva, és el del Parc Científic Gardeny aposta per incenti- varlesvocacionscientífiquesen- treelsmésjoves.Durantelsme- sosde juliolid’agosthitéllocla segona edició del Campus Tec- nològicd’estiuperanoisinoies d’entre7 i 16 anys. Tambété una importantves- santformativaunaltredelsequi- paments del Parc, el Magical. A mésdelesproduccionsaudiovi- suals que acull, ofereix a l’estiu unampliventalldecursosespe- cialitzatsentecnologiesdecine- mai devídeo,que s’afegeixen a lesclassesdelgraudePeriodis- me i Comunicació Audiovisuals de la UdL i del Centre Lassalle Mollerussa i altres centres for- matius que s’hi realitzen durant el curs. Completa els equipaments del Parc, aquest situat fora de Gardeny,albarrideCiutatJardí, l’ArborètumPiusFontiQuer,el JardíBotànicqueexerceixundo- ble paper de recerca i formació pelsenginyersdeforestid’agrò- noms i, a la vegada, és un espai cívic, ciutadà, un jardí botànic perpassejari,amés,escenaride citesculturalscomlesNitsd’Es- tiu. Unes funcions que ara es complementenamb laformació en l’àmbit dels cicles formatius de la Formació Professional en els cicles Jardineria i Floristeria i Paisatgisme. El Parc encara ha de créixer molt més, i creixerà: l’espai dis- ponible en el Parc Científic sus- ceptibledeserrehabilitatocons- truïtpermetarribar,d’acordamb elPlaEspecialdeGardeny,age- nerar espai fins a 5.000profes- sionals.En 9anys,el ParcCien- tífic i Tecnològic Agroalimenta- ri de Lleida és ja un cas d’èxit i aspira a molt més. 04 OPINIÓ BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 05 OPINIÓBONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 Cartes al director Punt eco i eco estudi són una empresa sostenible que fan del Medi Ambient i la sostenibilitat el seu objectiu empresarial. Es- tan ubicats a l’Horta de Lleida i donen feina a gent molt jove i preparada. Els hem visitat amb el Toni Postius i de la visita ens hemendutlaimpressióqueelfu- tur passa per aquest esperit de conjuncióamblamàximaprepa- ració, efectivitat i associació amb el Medi Ambient. Unadelesactivitatsqueofe- reixPuntEcoésassessorament per que els afectats d’un ictus puguin fer exercici físic, mitjan- çant un conveni amb l’Associa- ciódeMalaltsd’Ictus.Iésquefer hort és una manera entretingu- da, efectiva i motivadora de fer Temps encalmat. Estiu. Urgèn- cies polítiques: les habituals, quangairebéresnohoés,d’ha- bitual.Lasensaciódequè elpa- íss’encaminacapaundelsseus momentsdecisiusescomençaa fer evident, tanmateix. El 9 de novembre marca el calendari i concentra les expectatives. Se- rà el nucli de condensació del El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, situat alTuródeGardeny,hacomplert nou anys. L’aliança entre la Pa- eria i la UdL ha proporcionat a la ciutat un instrument molt va- luós d’innovació, de competiti- vitat i d’internacionalització en dos sectors estratègics per al territori, l’agroalimentació i el tecnològic. El Parc suma el ta- lent d’empreses, universitat i emprenedors i, molt especial- ment, és un motor econòmic i d’ocupaciósobretotperajoves. La mitjana d’edat dels treba- lladors del Parc està per sota dels27anys.Gardenyhaabsor- momentsenquècalferbonalle- tra, intel•ligible. Cap política in- comprensible no triomfa, entre altresraonsperquènopotman- tenirindefinidamentvivalail•lu- sió del ciutadansi aturar el des- gast del pas del temps que ten- deix a l’arrodoniment i a la conformitat del que ja és cone- gut,malgratquesiguiclarament insatisfactori. Les apostes de l’Estat De vegades, sembla que l’aposta política del govern es- panyolidelsques’oposenado- nar la veu als ciutadans és es- perar que el cansament faci efecte, que el desgast dugui a deixar-ho córrer, que la dificul- tat,lesdificultats,estovinelsan- helsd’autogovern,queelpasdel temps resolgui el que aquell no saponovolsolucionar.Iencara n’hihaunaaltra,d’aposta:espe- rar que les divisions facin efec- te, que la tàctica acurt,el bene- fici immediat (no necessària- mentil•legítim),prevalguin,que les diferències (que hi són) s’ei- xamplin fins a fer l’entesa im- prescindible molt difícil i qui sap si impossible. De l’11S al 9N Elperíodeentrel’11desetem- bre i el 9 de novembre serà, així doncs, decisiu. I caldrà garantir laintel•ligibilitatdelarutamar- cada,elmantenimentdelail•lu- sió col•lectiva i la unitat de les forces socials, polítiques i ciu- tadanesqueapostenperferpos- sible l’exercici del dret a decidir dels catalans, àdhuc en les con- dicions d’extrema dificultat que podenaparèixer.Totestrescon- dicionsafectenalesaltresdues. Lail•lusióciutadanaielcompro- mís de les persones en la causa comunaafavoriràlaunitatdeles forces que empenyen el procés. La unitatsabrà escollir les opci- ons més convenients. A la vegada, la unitat en allò que és essencial i la intel•ligibi- litat de les opcions que adoptin les forces polítiques en l’arbre delscaminspossibles--opcions acceptades i compartides pel gruix de la gent--, seran con- dicions necessàries per mante- nirlail•lusió,combatreelcansa- mentenuncamínecessàriament llargifeixuc iaconseguirelsob- jectius col•lectivament esta- blerts. S’ha de córrer una mara- tó trencacames, no una cursa a l’esprint. Sumar més que restar Per tant, tota temptació de buscar els beneficis d’una part, d’un col•lectiu,d’unaforçapolí- tica determinada ha de ser re- butjada.Aquellsqueespregun- tin primer nosaltres què gua- nyem que no pas què guanya Catalunya o de quina manera espodensatisfermillorelsinte- ressos propis que no pas el del conjunt de país mereixeran ser assenyalats amb el dit. S’acos- taeltempsdelagenerositat,de ferprevalerelsvalorscol•lectius per sobre dels propis,de buscar el que uneix més que el que se- para, de sumar més que no pas restar. Estic convençut que així serà. No pot ser pas altrament. bit una part important de les necessitatsdetreball dels joves deLleida,especialmentdel’àm- bit tecnològic i acabats de titu- lar, amb estudis universitaris o d’FP. Enelseunovèanydefuncio- nament, el Parc ha arribat als 1.400 treballadors, genera 6.619 llocs de treball induïts i allotja 111 entitats i empreses. Enconcret,són89empreses,14 centresdeR+D+ii8grupsdere- cerca. Entre altres, destaquen elFruitcentre,del’IRTAdelaGe- neralitat, amb una concepció única a Europa, que integra el treball d’investigació de tota la cadenadevalordelafruita.Oel clúster especialitzat en maqui- nària agrícola de la FEMAC, un delsprimersdel’Estatquehare- but el segell d’or d’excel•lència de la Unió Europea. Adiad’avui,elsquatrevivers del Parc compten amb 41 em- preses de joves emprene- dors.Les firmes del parc factu- ren 102 milions d’euros anual- ment –amb increments del 30 percent enunsanysen quèsón poc habituals creixements de dos dígits- i cada vegada tenen més importància les relacions empresarialsentrelesmateixes firmes del Parc. El Parc és una plataforma de talent jove i una font d’oportu- nitats per al centenar d’empre- nedorsiemprenedoresqueocu- penelsseusquatreviversd’em- preses. Als emprenedors, de fet empresaris joves, normal- mentrecenttitulats,s’hiafegei- xen també joves estudiants. Un projecte representatiu d’aquest sectorambfuturés“Feelingpro- jects”, una iniciativa sobre des- envolupamentdeproductesApp i Web liderada per un grup de Parcjoveiambfutur Àngel Ros i Domingo esport. És a dir, proporciona un exercici físic, no sols per la gent que per malaltia potser neces- sitaunateràpiaefectivaconcre- tasinópertotsaquellsquebus- quin una maneradiferent de fer activitat física i que probable- ment no han pensat que aques- ta també és una possibilitat. Amésamés,ambl’afegitdel contacte directe amb la natura, una activitat ponderada però constant, la motivació de veure com evoluciona la natura a tra- vés de les estacions amb els di- versosconreusque puguisanar fent.Iperúltim,lasatisfaccióde poder consumir els productes quetumateixhascultivat,laso- lidaritaticompanyonia delares- tadepersonesquefanhortamb tu i amb els amics de Punt Eco que t’assessoren què fer i com fer-ho millor. En definitiva, un munt d’elements positius que sense dubte fan be al cos i a la ment. Ha estat una satisfacció co- nèixer aquesta empresa i la se- vafeina,enunaapostaperl’Hor- tade Lleidacomaespaide des- envolupamentempresarial sos- tenibleidequalitat.Semprecri- da l’atenció veure com un grup d’emprenedors engega un pro- jecteilluitaperconsolidar-lo,pe- rò,enaquestcas,siamésaquest és social i sostenible, encara més. Caldestacaraquestavessant esportiva de l’hort, ja que uneix elements imprescindibles a la nostravida ialanostra societat comferactivitatsfísicaiconviu- re amb la natura. Segur que no sóc original, a la nostra ciutat és tradició de molta gent tindre una torre o un terrenyper plan- taralgunacosa,perònotothom téal’abastaquestapossibilitat, nialomillorconeixqueexisteix, per tant, deixeu-me fer aques- tapropostaperquèaquellesper- sones que vulguin fer una acti- vitat física es plantegin la pos- sibilitat de cultivar un hort que segur que a més dels resultats que poden buscar físics, també tindranunagransatisfaccióper- sonal. PuntEco:unaaltraformadeferesport Paer en cap. Ramon Farré Roure Delegat del Govern a Lleida. Más que un ejército, lo que necesitan es un enemigo. Esto es lo que necesitan los separa- tistas, según acabo de leer en un atinado comentario con el que no puedo estar más de acuerdo.Vieneestoacuentode la última ocurrencia de la ANC que se ha convertido en la ins- piradoradeunahojaderutaque yatienemetayfecha,el9deno- viembre, el mismo día en que cayó el muro de Berlín aquí se quierelevantarotroconelresto de España. Y desde ahora hasta enton- ces,losque se irrogan en exclu- siva la representación del pue- blocatalánnovanadejardesor- prendernos con todo tipo de disparatadas propuestas, más propias de las guerras de Gila y queharíanlasdeliciasdelaspor- tadas de La Codorniz. Lo de or- ganizar una flota para proteger nuestrascostasabasederecon- vertir embarcaciones de recreo yuna red de espionaje en el ex- terior,enCácerespongamospor caso, han merecido la matiza- ción del inefable Conseller de la Presidenciaparaquelagenteno se lo tome a chirigota. Son sim- plementemaniobrasdedistrac- ción para despistar al enemigo, que es España, naturalmente, nos aclaróHoms para tranquili- zarnos.Quieroyover,sinembar- go, en que queda lo del Ejército catalán y la restauración de la miliobligatoria, porque nocreo quenuestrospatriotasseapun- ten a la milivoluntaria. Loquesiparecequetienevi- sos de realidad es convertir la antigua Plaza Monumental de toros de Barcelona en una mezquita con una doble inten- ción, sacarle dineroalosde Qa- tar,oseaalosquepatrocinanal Barça, y fidelizar el voto mu- sulmán para la consulta. En fin, conlaqueestácayendoenlafa- miliaydeloquenosestamosen- terando y no precisamente por los medios catalanes, lo de “Es- paña nos roba” está perdiendo su sentido y conviene distraer alpersonalynohablartampoco de cuestiones tan importantes como la reforma fiscal y el Plan deMedidasparaelcrecimiento, lacompetitividadylaeficiencia, recientementeaprobadosporel Gobierno para impulsar un cre- cimiento que es el doble de la media comunitaria y que surte sus efectos. Porqueesunarealidadqueel paro interanual en junio ha ba- jado en más de 350.000 perso- nas del año pasado a esteyque la afiliación a la Seguridad So- cial ha subido en seis meses en medio millón de afiliados. Por primera vez se cierra un primer semestre desde que empezó la crisis con menos parados, más afiliados a la SS y más Autóno- mos, y algo tendrá que ver con este cambio de tendencia, aun- que no sea suficiente, las refor- mas y la contención del gasto emprendidosporestegobierno. Como es sabido y continua- menterecordado,lareformafis- cal se ha hecho esperar porque lasituaciónqueheredóestego- bierno no permitía el cumplimi- ento de una promesa electoral que probablemente hubieraim- pedidolareduccióndeldéficiten lostérminosexigidosporBruse- laspararecuperarlaconfianzay los créditos comunitarios. Pero la reforma ha llegado en forma de reducción importante de los impuestosconelobjetivodeim- pulsarlacreacióndeempleo,re- forzarlacompetitividad,favore- cerelahorro,lainversiónyelcre- cimientoyconseguirunsistema tributario más justo y equitati- vo. Es una rebaja fiscal para to- dos y supone una disminución media del 12,5% para todos los contribuyentes, pero beneficia especialmente a los que menos ganan,porque el72%delosde- Diputado al Congreso del PP de Lleida. Presidente de la comisión de Agricultura. José Ignacio Llorens Torres Paco Cerdà i Esteve Regidor de CiU a la Paeria. queduuunsquantsanysproces- sant-se.Noserà elpuntfinalde res. Mai cap fet històric, per re- llevant que sigui, no ho és. No s’ha arribat a la fi de la història. Però qui sap si serà un punt i seguitdelsquemarquenunnou camí. Quin serà aquest nou camí? No ho sé pas. Ningú no ho sap perquènoestàtraçat.Moltses- cenarisestanobertsitotselsra- onables i previsibles estan es- tudiats, amb el detall que és abastable.Enl’arbredelscamins possibles,l’itinerariqueseguirà el país està per escriure. Es co- neix quin és el volgut per un bon gruix de catalans, pels qui tenen la responsabilitat de go- vern i pels qui els fan costat. Quinésl’itinerariquemillor,hom creuiespera,potfacilitarlacon- vivènciaielbenestardelsciuta- dans d’aquesta terra i la pervi- vència de la nació, el que més s’adreça al bé comú. L’objectiu és clar. La història sempre està per escriure. I ara s’acosta un dels Parlem de tu, però no pas amb pena Família Serrate-Cunill. Lleida. ‘Parlemde tu,però nopasambpena. Senzillamentparlem detu,decom ensvas deixar,delsofrimentlentíssim quevaanarmarfonent-te,delesteves coses,parlem itambédelsteus gustos, delque estimavesielqueno estimaves, delque feiesideiesisenties; detuparlem,peròno pasamb pena. Ia poc apoc esdevindràstannostra queno caldràniqueparlem detu perrecordar-te;a poca pocseràs ungest,unmot,ungust,unamirada queflueixsensedir-lo nipensar-lo’ Miquel Martí i Pol El passat dimarts dia 8, ens va deixar la nostra mare i es- posa. Una gran dona. Una d’aque- lles persones que deixa em- premta per allà on passen. Per bonica i per bondadosa. Unamalaltiacruel,lademèn- ciaambCossosdeLewy.Mai se’n parla, d’aquesta altra malaltia neurodegenerativa. I és la tercera causa de de- mència darrere de l’Alzhe- imer i de la demència Vascu- lar. Han estat nou anys durís- sims.Pel pare,quihaestatal seu costat en tot moment, i pels fills. Se’nshamortlamare,laper- sona que ens va donar la vi- da. Malgrat que el seu corva deixar de bategar lapassada setmana,enshaofertlaopor- tunitat d’acomiadar-nos d’ella durant tot aquest temps. Però no us volem en- ganyar:veurecomdegenera- vaelseucosilasevamentdia reredia,enshaprovocatmolt dolor. Nohiharesméscruelqueser testimonidelpatimentd’una persona a qui estimes amb deliri.Perquèensl’estimàvem molt.Eraunapersonaquees feia estimar. Fins i tot, a les darreries de la malaltia, ella encaraesbossavapetitssom- riures. I que bonica era! Desd’aquestesratlles,volem agrairatotesaquellesperso- nes que ens han fet suport durantel tempsquehadurat la malaltia. Tant físic com emocional. Que han arribat onnosaltres,lafamília,nopo- díem arribar. Noés fàcil con- viure amb aquestes malalti- es.Destrossenfamílies.Afor- tunadament, lanostramare i esposa ha aconseguit arre- plegar-nosiperpetuarl’amor que ensva donar. Especialment,volemagraira tot el personal de la Resi- dència Castrillón de Lleida. Ellshanestatunasegonafa- míliaperatotsnosaltres.Co- mençant per la seva directo- ra, Meli Castrillón. I els seus germans, Alfonso,Tano iTo- ni. I els pares d’aquesta gran família, el senyor Alfredo i la senyora Carme. Desdelprimerdia,totesica- dascuna de les persones que han treballat en aquest cen- tre i que han conviscut amb ella, han tractat a la nostra mare i esposa amb una sen- sibilitatextrema.Comesme- reixia. Com ella sempre ha tractat als demés. Nouspodeuimaginarlatran- quil•litatdesaberqueellaes- tavaallloconvoliaestar.Iai- xíenshofeiasaberamblase- va mirada i somriures. El temps ens ha donatla raó. T’estimem. Loquenecesitanesunenemigo Del’11Sal 9N:sumar mésque restar DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Maria Sanuy Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial Àngel Ros, alcalde de Lleida i primer secretari del Partiti dels Socialistes de Catalunya a Lleida és des d’ahir president in pectore del partit, del PSC, gràcies als designis -acceptats- de qui diumenge va obtenir la primera secretaria de la formació, Miquel Iceta. Ros hereta un càrrec vacant i també un partit en caiguda lliure, on ell havia encapçalat un dels corrents crítics per la qüestió nacional, un paper, el de crític, que ara s’ha esvaït com el fum d’un conclau. À més, haurà d’explicar molt bé per què ara sí pot assumir aquest càrrec a Barcelona quan el seu argument per a no optar a la primera secretaria era precisament la dedicació exclusiva a Lleida. Ros té cintura d’avispa política, però compte amb l’abraçada d’un ós. ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD. El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Iceta i Ros: L’abraçada de l’ós? clarantes con rentas de trabajo inferiores a 24.000 euros anu- ales tendrán una rebaja media del23,5%yseexoneradelaobli- gacióndepresentardeclaración de IRPF a las rentas inferiores a 12.000 euros. El tipo máximo para las rentas superiores a 60.000 se reduce del 52% al 45% y el mínimo para rentas hasta 12.500 euros del 25% al 19%. El carácter social de la refor- ma se acentúa con el incremen- todelmínimoexentodetributa- ciónalasunidadesfamiliaresen general y en particular a las fa- miliasnumerosasypersonascon discapacidad que gozarán de nuevos incentivos fiscales, lo queunidoaladisminucióndelas retenciones para los trabajado- res y en especial para los Au- tónomos animarán sin duda al consumoy el crecimiento. La apuesta por la competiti- vidadquedareflejada en que se mantiene el 15% aprobado en 2013paralosemprendedores,a lavezquesereducedeformaes- calonadahastael25%lapresión fiscaldelasentidadesquetribu- tan al30%ylade lasPymesdel 25% al 20%. Lareformaque seempezará a aplicar el 1 de enero del 2015 supondráunahorroestimadoen 6.700millonesdeeurosenelpe- riodo 2015-2016 para IRPF y Sociedades y no se aparta del necesario equilibrio que tiene que mantenerse entre la reduc- ción de impuestosy la disminu- cióndeldéficit.Naturalmentese respeta el tramo autonómico, que también es susceptible de reducción fiscal, al igual que lo ha reducido el enemigo de Ma- drid. Lo de “España nos roba” está perdiendo su sentido y conviene distraer al personal y no hablar de cuestiones tan importantes como la reforma fiscal y el Plan de Medidas para el crecimiento El 9 de noviembre, el mismo día en que cayó el muro de Berlín aquí se quiere levantar otro con el resto de España nois i noies estudiants, encara, d’ensenyament secundari. Aquesta proposta ha estat dis- tingida amb un dels guardons del Premi Internacional Smart People Smart Idees. El premi, impulsat per l’Ajuntament de Lleida,reconeixaquellesempre- sesiparticularsqueposenelsa- ber científic i les noves tecnolo- gies al servei de l’avenç de la societat, un esperit que, en de- finitiva, és el del Parc Científic Gardeny aposta per incenti- varlesvocacionscientífiquesen- treelsmésjoves.Durantelsme- sosde juliolid’agosthitéllocla segona edició del Campus Tec- nològicd’estiuperanoisinoies d’entre7 i 16 anys. Tambété una importantves- santformativaunaltredelsequi- paments del Parc, el Magical. A mésdelesproduccionsaudiovi- suals que acull, ofereix a l’estiu unampliventalldecursosespe- cialitzatsentecnologiesdecine- mai devídeo,que s’afegeixen a lesclassesdelgraudePeriodis- me i Comunicació Audiovisuals de la UdL i del Centre Lassalle Mollerussa i altres centres for- matius que s’hi realitzen durant el curs. Completa els equipaments del Parc, aquest situat fora de Gardeny,albarrideCiutatJardí, l’ArborètumPiusFontiQuer,el JardíBotànicqueexerceixundo- ble paper de recerca i formació pelsenginyersdeforestid’agrò- noms i, a la vegada, és un espai cívic, ciutadà, un jardí botànic perpassejari,amés,escenaride citesculturalscomlesNitsd’Es- tiu. Unes funcions que ara es complementenamb laformació en l’àmbit dels cicles formatius de la Formació Professional en els cicles Jardineria i Floristeria i Paisatgisme. El Parc encara ha de créixer molt més, i creixerà: l’espai dis- ponible en el Parc Científic sus- ceptibledeserrehabilitatocons- truïtpermetarribar,d’acordamb elPlaEspecialdeGardeny,age- nerar espai fins a 5.000profes- sionals.En 9anys,el ParcCien- tífic i Tecnològic Agroalimenta- ri de Lleida és ja un cas d’èxit i aspira a molt més.
  5. 5. 06 LLEIDA BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 REDACCIÓ. LLEIDA ElregidordeCiUal’Ajuntament de Lleida i alcaldable, Antoni Postius, va proposar que la Pa- eriaimpulsiunplaperfomentar el consum de productes de Llei- da a la ciutat, en especial de la fruitadolça.“Calestimularlade- mandadeproductesdeLleidaen elsbarsirestaurantsdelaciutat amb accions que ajudin a reco- nèixerlaqualitat,enaquestcas, de la fruita dolça i permetin di- fondre-laentrelaciutadania”,va explicarPostius.Enaquestsen- tit,elGrupdeCiUdemanaràque aquest programa es comenci a aplicar pels volts de la Fira de SantMiquel,aprofitantlareper- cussió de l’esdeveniment en els sectorsdel’agriculturailaindús- tria agroalimentària. Acte d’inauguració de la trobada anual de la xarxa Team Europa. ExpertsdebatenalaUdL sobreelsreptesdelaUE Reunió anual d’especialistes en temes europeus REDACCIÓ. LLEIDA LaUdLvaacollirahirunasessió de la trobada anual de la xarxa Team Europa organitzada per laRepresentaciódelaComissió Europea (CE) a Espanya. Una quarantena d’aquests experts en temes europeus dels estats membres, als qualss’hivan afe- gir professors de la UdL especi- alistes en Europa, van abordar temescoml’Estratègia2020,la unió bancària i l’arquitectura fi- nancera, polítiques de Justícia i d’Interior i la política energè- tica. L’acte va ser inaugurat per Francisco Fonseca, director de la representació de la CE a l’Es- tat, amb el director de la repre- sentació de la CE a Barcelona, FerranTarradellas,ielvicerector deCampusdelaUdL,JesúsAvi- lla,quemencionarelsprogrames de mobilitat i dobles titulacions delaUdLielCentred’Excel·lèn- cia Jean Monnet, dirigit pel pro- fessor de la Facultat de Dret i Economia, Antoni Blanch. Postiusvolqueesfomenti elconsumdefruitadolça Demana a la Paeria difusió dels productes locals ICVdemanaunaoficina demediacióbancària Perassessorarciutadansenlesrelacionsambbancs REDACCIÓ. LLEIDA El grup municipal d’ICVa Lleida vaplantejarlanecessitatdecre- arunaOficinaMunicipaldeMe- diació Bancària, on un equip multidisciplinari hauria d’as- sessorar les famílies lleidatanes sobre els dubtes que puguin te- nirenlessevesrelacionsambles entitatsbancàries,especialment pelquefaadesnonaments,clàu- suleshipotecàries,etc.“S’hade- mostrat tantes vegades que la banca moltes vegades enganya la ciutadania que valdria la pe- na que l’ajuntament creés aquesta oficina”, va explicar Baches, alcaldable per ICV a la Paeria. Una altra de les tasques d’aquest ens, segons Baches, hauriadeserlad’impulsarlacre- ació d’un registre de lleidatans i lleidatanes afectades per la ma- la praxis bancària. Catorzepoliciesnousala demarcaciódeLleida Inma Manso, subdelegada del Govern a Lleida i Juan Fortuny, Comissari Cap Provincial CNP Lleida, amb els 14 nous polici- esques’incorporaranaLleida(8),laSeud’Urgell(3)iLes(3). L’alcaldeÀngelRos,nousocid’AlumniUdL L’alcade Ros és soci d’Alumni UdL després d’escoltar el pro- jecte de l’entitat en boca del seu president, J. M. Moragues. Col·laboraran en diferents projectes. SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN LaPaeria adequarà elsolarde l’At.Segre Com a zona d’esbarjo REDACCIÓ. LLEIDA L’Ajuntament de Lleida acondi- cionaràelsolaradjacentalcamp municipaldel’AtlèticSegreper- quèpuguiserutilitzatcomazo- na d’esbarjo i per a activitats complementàriesdelclubespor- tiu. Es tracta d’una parcel·la de forma triangular situada entre l’avinguda Barcelona i el carrer Riu Ebre, amb una superfície de 2.600 metres quadrats que es pavimentarà. També s’hi cons- truirà un nou col·lector i embor- nals per connectar-los amb la xarxa de clavegueram. Les obres,quecomençaranimmedi- atament i que estaran enllesti- desamitjansd’agost,tambéin- clouen la millora del talús late- ral,quedónaalcostatdelcarrer Riu Ebre, amb un arrebossat amb morter. La primera tinent d’alcaldeiregidorad’Urbanisme de la Paeria, Marta Camps, va explicar que l’actuació ha estat adjudicadaal’empresaTeixidói compta amb un pressupost d’uns 50.000 euros. ACN REDACCIÓ. LLEIDA L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, serà el nou president del Partit dels Socialistes de Catalunya desprésd’acceptarelcàrrecque liva oferir ahirMiquel Iceta,pri- mersecretaridelPSCdesprésde concórrer diumenge a unes pri- màriesoneral’úniccandidatien lesquevaobtenirel85%delssu- fragis, però amb una minsa par- ticipació del 47% (que a Lleida va ser encara més baixa i no va arribar ni al 40%) i amb un sig- nificatiu 15% de vots en blanc (que a Lleida va arribar fins al 25%; un de cada quatrevotants novandonarlasevaconfiançaa Miquel Iceta). Ros, que les darreres setma- nes s’ha allunyat del sector crí- tic i s’ha posicionat al costat de l’aparell del partit encarnat pel mateixIceta,vaexplicarahirque Icetapremialafidelitat deRosambelpartitiel fapresidentdelPSC CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida” ha acceptat assumir el la presi- dènciadelPSCdesprésqueIce- ta li hagi ratificat la seva inten- ciódetreballar“ambunaexecu- tiva plural que reculli totes les sensibilitats que hi ha al partit” ilihagimanifestatlavoluntatde donar suport com a grup parla- mentari a la Llei de consultes i al concepte de dret a decidir “dins un marc legal”. Respecte a l’encaix d’aques- tes diferents sensibilitats, refe- rint-sealscrítics(entreelsquals s’hi comptava Ros fins fa unes setmanes), Iceta va avisar ahir quelaintegraciótambétéelseu límitiquedemanaràlleialtatper formar part de la futura execu- tiva. “No només amb la volun- tat del primer secretari n’hi ha prou, sinó que els altres han de posar també de la seva banda”, vadirrecordantl’experiènciafa- llidadePereNavarroivaafegir: “noempucpermetrequepassin aquestes coses”. Perlasevabanda,l’alcaldede Lleidava reiterar, com ha fet els darrerstempsperdeclinaroptar al càrrec que ara té Iceta, que la seva única prioritat és l’alcaldia deLleidaitornar-seapresentar el2015,senseentraravalorarla seva possible candidatura a la presidènciadelaGeneralitat.En aquestsentit,AntoniPostius,re- gidor de CiU a la Paeria i alcal- dable, liva etzibar que “llunyde lesgransdeclaracionsfetesfins ara,peraÀngelRosLleidajano és una prioritat, ho és Barcelo- na,iLleidanecessitaunPaeren Capqueesdediquialaciutatles 24 hores del dia.... Molt difícil- ment amb aquest nou càrrec a Barcelona ho podrà fer”, va re- marcar Postius. 06 LLEIDA BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 REDACCIÓ. LLEIDA ElregidordeCiUal’Ajuntament de Lleida i alcaldable, Antoni Postius, va proposar que la Pa- eriaimpulsiunplaperfomentar el consum de productes de Llei- da a la ciutat, en especial de la fruitadolça.“Calestimularlade- mandadeproductesdeLleidaen elsbarsirestaurantsdelaciutat amb accions que ajudin a reco- nèixerlaqualitat,enaquestcas, de la fruita dolça i permetin di- fondre-laentrelaciutadania”,va explicarPostius.Enaquestsen- tit,elGrupdeCiUdemanaràque aquest programa es comenci a aplicar pels volts de la Fira de SantMiquel,aprofitantlareper- cussió de l’esdeveniment en els sectorsdel’agriculturailaindús- tria agroalimentària. Acte d’inauguració de la trobada anual de la xarxa Team Europa. ExpertsdebatenalaUdL sobreelsreptesdelaUE Reunió anual d’especialistes en temes europeus REDACCIÓ. LLEIDA LaUdLvaacollirahirunasessió de la trobada anual de la xarxa Team Europa organitzada per laRepresentaciódelaComissió Europea (CE) a Espanya. Una quarantena d’aquests experts en temes europeus dels estats membres, als qualss’hivan afe- gir professors de la UdL especi- alistes en Europa, van abordar temescoml’Estratègia2020,la unió bancària i l’arquitectura fi- nancera, polítiques de Justícia i d’Interior i la política energè- tica. L’acte va ser inaugurat per Francisco Fonseca, director de la representació de la CE a l’Es- tat, amb el director de la repre- sentació de la CE a Barcelona, FerranTarradellas,ielvicerector deCampusdelaUdL,JesúsAvi- lla,quemencionarelsprogrames de mobilitat i dobles titulacions delaUdLielCentred’Excel·lèn- cia Jean Monnet, dirigit pel pro- fessor de la Facultat de Dret i Economia, Antoni Blanch. Postiusvolqueesfomenti elconsumdefruitadolça Demana a la Paeria difusió dels productes locals ICVdemanaunaoficina demediacióbancària Perassessorarciutadansenlesrelacionsambbancs REDACCIÓ. LLEIDA El grup municipal d’ICVa Lleida vaplantejarlanecessitatdecre- arunaOficinaMunicipaldeMe- diació Bancària, on un equip multidisciplinari hauria d’as- sessorar les famílies lleidatanes sobre els dubtes que puguin te- nirenlessevesrelacionsambles entitatsbancàries,especialment pelquefaadesnonaments,clàu- suleshipotecàries,etc.“S’hade- mostrat tantes vegades que la banca moltes vegades enganya la ciutadania que valdria la pe- na que l’ajuntament creés aquesta oficina”, va explicar Baches, alcaldable per ICV a la Paeria. Una altra de les tasques d’aquest ens, segons Baches, hauriadeserlad’impulsarlacre- ació d’un registre de lleidatans i lleidatanes afectades per la ma- la praxis bancària. Catorzepoliciesnousala demarcaciódeLleida Inma Manso, subdelegada del Govern a Lleida i Juan Fortuny, Comissari Cap Provincial CNP Lleida, amb els 14 nous polici- esques’incorporaranaLleida(8),laSeud’Urgell(3)iLes(3). L’alcaldeÀngelRos,nousocid’AlumniUdL L’alcade Ros és soci d’Alumni UdL després d’escoltar el pro- jecte de l’entitat en boca del seu president, J. M. Moragues. Col·laboraran en diferents projectes. SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN LaPaeria adequarà elsolarde l’At.Segre Com a zona d’esbarjo REDACCIÓ. LLEIDA L’Ajuntament de Lleida acondi- cionaràelsolaradjacentalcamp municipaldel’AtlèticSegreper- quèpuguiserutilitzatcomazo- na d’esbarjo i per a activitats complementàriesdelclubespor- tiu. Es tracta d’una parcel·la de forma triangular situada entre l’avinguda Barcelona i el carrer Riu Ebre, amb una superfície de 2.600 metres quadrats que es pavimentarà. També s’hi cons- truirà un nou col·lector i embor- nals per connectar-los amb la xarxa de clavegueram. Les obres,quecomençaranimmedi- atament i que estaran enllesti- desamitjansd’agost,tambéin- clouen la millora del talús late- ral,quedónaalcostatdelcarrer Riu Ebre, amb un arrebossat amb morter. La primera tinent d’alcaldeiregidorad’Urbanisme de la Paeria, Marta Camps, va explicar que l’actuació ha estat adjudicadaal’empresaTeixidói compta amb un pressupost d’uns 50.000 euros. ACN REDACCIÓ. LLEIDA L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, serà el nou president del Partit dels Socialistes de Catalunya desprésd’acceptarelcàrrecque liva oferir ahirMiquel Iceta,pri- mersecretaridelPSCdesprésde concórrer diumenge a unes pri- màriesoneral’úniccandidatien lesquevaobtenirel85%delssu- fragis, però amb una minsa par- ticipació del 47% (que a Lleida va ser encara més baixa i no va arribar ni al 40%) i amb un sig- nificatiu 15% de vots en blanc (que a Lleida va arribar fins al 25%; un de cada quatrevotants novandonarlasevaconfiançaa Miquel Iceta). Ros, que les darreres setma- nes s’ha allunyat del sector crí- tic i s’ha posicionat al costat de l’aparell del partit encarnat pel mateixIceta,vaexplicarahirque Icetapremialafidelitat deRosambelpartitiel fapresidentdelPSC CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida” ha acceptat assumir el la presi- dènciadelPSCdesprésqueIce- ta li hagi ratificat la seva inten- ciódetreballar“ambunaexecu- tiva plural que reculli totes les sensibilitats que hi ha al partit” ilihagimanifestatlavoluntatde donar suport com a grup parla- mentari a la Llei de consultes i al concepte de dret a decidir “dins un marc legal”. Respecte a l’encaix d’aques- tes diferents sensibilitats, refe- rint-sealscrítics(entreelsquals s’hi comptava Ros fins fa unes setmanes), Iceta va avisar ahir quelaintegraciótambétéelseu límitiquedemanaràlleialtatper formar part de la futura execu- tiva. “No només amb la volun- tat del primer secretari n’hi ha prou, sinó que els altres han de posar també de la seva banda”, vadirrecordantl’experiènciafa- llidadePereNavarroivaafegir: “noempucpermetrequepassin aquestes coses”. Perlasevabanda,l’alcaldede Lleidava reiterar, com ha fet els darrerstempsperdeclinaroptar al càrrec que ara té Iceta, que la seva única prioritat és l’alcaldia deLleidaitornar-seapresentar el2015,senseentraravalorarla seva possible candidatura a la presidènciadelaGeneralitat.En aquestsentit,AntoniPostius,re- gidor de CiU a la Paeria i alcal- dable, liva etzibar que “llunyde lesgransdeclaracionsfetesfins ara,peraÀngelRosLleidajano és una prioritat, ho és Barcelo- na,iLleidanecessitaunPaeren Capqueesdediquialaciutatles 24 hores del dia.... Molt difícil- ment amb aquest nou càrrec a Barcelona ho podrà fer”, va re- marcar Postius.
  6. 6. BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 07 COMARQUES Operaris senyalitzant un dels nous passos de vianants Tàrregamilloral’accésa2 escolesamb30.000euros L’objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat REDACCIÓ.TÀRREGA La Regidoria de Serveis Muni- cipals de Tàrrega ha dut a ter- me recentment l’asfaltatge de 2.200 metres quadrats de via pública situatsvora els col·legis Àngel Guimerà i Sant Josep de la localitat. Són trams dels car- rersdel’ArquitecteFlorensaide laMareVedrunarespectivament que presentaven un ferm molt deteriorat. La intervenció ha inclòs la construcció de passos elevats a laportaprincipald’ambdóscen- tresescolarspermillorarl’acces- sibilitat. Al mateix temps, amb aquesta mesura es potencia la seguretat viària, ja que les pla- taformes obligaran els vehicles a reduir lavelocitat en aquestes zones escolars molt transitades per infants. Larenovaciódelpavimentha suposatunainversióde30.000 euros i s’ha basat en l’aplicació d’una capa asfàltica damunt el vell formigó de la calçada. AJUNTAMENT DE TÀRREGA REDACCIÓ. ALMACELLES L’Ajuntament d’Almacelles ha endegat una prova pilot per fa- cilitar l’aparcament a l’ombra al carrerMajordelapoblaciócoin- cidint amb els mesos que les temperaturessónméselevades. Així, durant els mesos de juliol i agost i per tal d’aprofitar la zo- nadelcarrerontocal’ombramés estona,elsvehicleshaurand’es- tacionar a la banda amb els nú- meros senars, entre les 12 de la nit i 2/4 de 2 de la tarda, i a la banda amb els números parells entre 2/4 de 2 i la mitjanit. L’Ajuntament planteja poder aplicar la mesura a més carrers si els resultats són positius tot i que tampocdescarta lapossibi- litatdedeixar-lasenseefecteen cas que no resulti efectiva. La iniciativa pilot, que s’apli- carà durant els mesos de juliol i La mesura va entrar en vigor ahir mateix El període de prova serà durant els mesos de juliol i agost Major presència de la Policia Local Les hores anteriors i posteriors al canvi de voral per fomentar-la En cap cas s’imposaran sancions Els agents informaran els conductors que no segueixin la mesura ProvapilotaAlmacelles perestacionar‘sempre’ alcostatdel’ombra L’Ajuntament ha posat en marxa la iniciativa al carrer Major agost al carrer Major e la pobla- ció, en el tram comprès entre el Centre Cultural i la cruïlla amb les Rambles, va entrar en vigor ahir. Per facilitar la implantació d’aquest sistema d’aparcament sempre a l’ombra, la Policia Lo- cal d’Almacelles reforçarà la se- va presència al carrer Major du- rant les hores anteriors i poste- riors al canvi de voral i només faràadvertimentsdecaireinfor- matiuaquinos’ajustialamesu- ra,segonshanexplicatfontsmu- nicipals. En cap cas es multarà elsconductors“despistats”que aparquin al sol. L’objectiu d’aquesta mesura noéstanvetllar per la salutdels conductors sinó facilitar la pos- sibilitat d’estacionar al carrer Major,undelsméstransitatsde la vila, durant aquest període. PUBLICITAT BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 07 COMARQUES Operaris senyalitzant un dels nous passos de vianants Tàrregamilloral’accésa2 escolesamb30.000euros L’objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat REDACCIÓ.TÀRREGA La Regidoria de Serveis Muni- cipals de Tàrrega ha dut a ter- me recentment l’asfaltatge de 2.200 metres quadrats de via pública situatsvora els col·legis Àngel Guimerà i Sant Josep de la localitat. Són trams dels car- rersdel’ArquitecteFlorensaide laMareVedrunarespectivament que presentaven un ferm molt deteriorat. La intervenció ha inclòs la construcció de passos elevats a laportaprincipald’ambdóscen- tresescolarspermillorarl’acces- sibilitat. Al mateix temps, amb aquesta mesura es potencia la seguretat viària, ja que les pla- taformes obligaran els vehicles a reduir lavelocitat en aquestes zones escolars molt transitades per infants. Larenovaciódelpavimentha suposatunainversióde30.000 euros i s’ha basat en l’aplicació d’una capa asfàltica damunt el vell formigó de la calçada. AJUNTAMENT DE TÀRREGA REDACCIÓ. ALMACELLES L’Ajuntament d’Almacelles ha endegat una prova pilot per fa- cilitar l’aparcament a l’ombra al carrerMajordelapoblaciócoin- cidint amb els mesos que les temperaturessónméselevades. Així, durant els mesos de juliol i agost i per tal d’aprofitar la zo- nadelcarrerontocal’ombramés estona,elsvehicleshaurand’es- tacionar a la banda amb els nú- meros senars, entre les 12 de la nit i 2/4 de 2 de la tarda, i a la banda amb els números parells entre 2/4 de 2 i la mitjanit. L’Ajuntament planteja poder aplicar la mesura a més carrers si els resultats són positius tot i que tampocdescarta lapossibi- litatdedeixar-lasenseefecteen cas que no resulti efectiva. La iniciativa pilot, que s’apli- carà durant els mesos de juliol i La mesura va entrar en vigor ahir mateix El període de prova serà durant els mesos de juliol i agost Major presència de la Policia Local Les hores anteriors i posteriors al canvi de voral per fomentar-la En cap cas s’imposaran sancions Els agents informaran els conductors que no segueixin la mesura ProvapilotaAlmacelles perestacionar‘sempre’ alcostatdel’ombra L’Ajuntament ha posat en marxa la iniciativa al carrer Major agost al carrer Major e la pobla- ció, en el tram comprès entre el Centre Cultural i la cruïlla amb les Rambles, va entrar en vigor ahir. Per facilitar la implantació d’aquest sistema d’aparcament sempre a l’ombra, la Policia Lo- cal d’Almacelles reforçarà la se- va presència al carrer Major du- rant les hores anteriors i poste- riors al canvi de voral i només faràadvertimentsdecaireinfor- matiuaquinos’ajustialamesu- ra,segonshanexplicatfontsmu- nicipals. En cap cas es multarà elsconductors“despistats”que aparquin al sol. L’objectiu d’aquesta mesura noéstanvetllar per la salutdels conductors sinó facilitar la pos- sibilitat d’estacionar al carrer Major,undelsméstransitatsde la vila, durant aquest període. PUBLICITAT
  7. 7. 08 COMARQUES BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 L’Aran,‘offline’ala forçapeltalld’unfil Vielha denuncia que els talls d’internet es produeixen sovint REDACCIÓ. VIELHA Part de la Val d’Aran estava en- caraahirsenseconnexióainter- net i parcialment accés a la tec- nologia 3G des de diumenge al vespre. Segons va explicar l’al- calde de Vielha e Mijaran, Àlex Moga, tot apunta a què l’avaria es deu a el tall d’un cable de fi- bra òptica per part d’una exca- vadora entre la boca sud del tú- nel de Vielha i el Pont de Suert. En aquest sentit, Moga va de- nunciar la ‘’inestabilitat del sis- tema’’ i que els talls es produei- xin de forma reiterada essent el sector turístic de laVal el qui en surt més perjudicat. Moga va afegir que des de l’Ajuntament estudiaran presentar una de- manda a la companyia. L’avaria es va registrar diu- menge quan passaven 20 mi- nuts de les 8 del vespre. Inicial- ment hi havia 3.000 línies afec- tades, de telefonia fixa, mòbil i internet.Alcapdepoc,esvares- tablir la telefonia mòbil però no lafixaniinternet.Méstard,ales 3 de la matinada es va recu- perar la telefonia fixa, però en- cara mancava l’accés a internet i parcialment el 3G. L’afectació té lloc a Vielha capital i a 4 mu- nicipis que es troben en direc- ció França. Mogavavolerplasmarelmal- estardelsectorturísticpels‘’re- iteratstalls’’enelserveidetele- fonia que pateix la Val d’Aran. Assegura que són freqüents les ‘’caigudes’’ del servei i lamenta quenoespuguinportaraterme operacions com el cobrament per targeta de crèdit, cosa que perjudica seriosament la zona turística per excel·lència de les comarques de Lleida. REDACCIÓ. MOLLERUSSA La circulació de trens es va ha- ver d’interrompre ahir des del voltant de les dues del migdia a quartsde5delatardaentreMo- llerussa i Tàrrega a causa de l’atropellamentmortald’unado- na,segonsvainformarRenfe. El trendelalíniaR12afectathavia sortit de Lleida a les 13:35 ho- resiteniaprevistal’arribaaCer- vera a les 14:28. La companyia ferroviària va establir un servei alternatiu amb autocar per co- brir el tram entre Lleida i Cerve- ra. Protecció Civil va activar la prealerta del pla Ferrocat arran delaincidència.SegonselsMos- sos, tot apunta que la causa de l’atropellamentmortalquevain- terrompre el pas dels trens du- rant hores fou un suïcidi. Moratropelladapeltren apropdeMollerussa Una dona de mitjana edat, indocumentada Baixenun20% elsrobatorisal campaPonent REDACCIÓ. LLEIDA Les comarques de Ponent han registrat un descens dels roba- toris al camp del 20% en el dar- rer any, segons informava ahir Rac1. Segons el Departament d’Interior, de gener a juny d’en- guany se n’han registrat 440, 117 menys que en el mateix pe- ríodedel2013.Elconsellerd’In- terior,RamonEspadaler,noatri- buiex el descens als sometents sinó a la feina dels Mossos. 700participantsalaMostradelesGarrigues Més de 700 persones van participar dissabte a la 9a Mostra Cultural de les Garrigues celebrada a l’Albagés i organitzada bianualmentpelConsellComarcal.Aquestcertamens’hacon- vertit en un espai de trobada de les entitats de la zona. COM360 LaJNCestrenacol·lectiualaSegarra La Joventut Nacionalista de Catalunya inaugura per primer cop en la seva història col·lectiu a la comarca de la Segarra. Amb aquesta, la JNC compta amb representació a les set co- marques de lesTerres de Lleida. JNC PUBLICITAT SolsonaescullAnnaSeguéscomanovapubilla AnnaSeguésiCodina,de17anys,ienrepresentaciód’Òmni- umCulturaldelSolsonès,haestatelegidanovapubilladeSol- sona.L’acompanyarancomaprimeradonzellaClàudiaCases i Prat, i com a segona donzella, Núria Cardona i Novas. AJUNTAMENT DE SOLSONA Estaràscomençalamillora del’esglésiadeVergós Els treballs es duen a terme gràcies a un ajut de l’IEI REDACCIÓ. ESTARÀS Gràcies a una subvenció de l’IEI (Institutd’EstudisIlerdencs)de- manada per l’Ajuntament d’Es- taràs, juntament amb una apor- tació del Bisbat de Solsona i l’aportaciódelsveïnsdelnuclide Vergós Guerrejat, el consistori d’Estaràshapogutcomençarles obresderestauraciódelesparts més malmeses de l’interior de l’esglésiad’aquestnuclidelaSe- garra. Elpressupost total puja a 13.512 euros i servirà per reti- rar el guix malmès de les cape- llesinaucentralirepintartotala volta de la nau i part de l’esglé- sia. Aquesta intervenció es duu a terme per millorar l’estat d’aquesta església del s. XVIII. LaUniversitatd’Estiues traslladaalaSeud’Urgell REDACCIÓ. LA SEU D’URGELL El curs Biomassa, Ús i Incendis Forestals, que comença avui a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell,dónalasortidaalaUni- versitat d’Estiu a la ciutat. Unparapentista,ferit enunaterratgeaÀger REDACCIÓ. ÀGER Un parapentista, un home de 32 anys iveí de Sort,va resultar ferit ahir just en el moment que aterrava a Àger. 08 COMARQUES BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 L’Aran,‘offline’ala forçapeltalld’unfil Vielha denuncia que els talls d’internet es produeixen sovint REDACCIÓ. VIELHA Part de la Val d’Aran estava en- caraahirsenseconnexióainter- net i parcialment accés a la tec- nologia 3G des de diumenge al vespre. Segons va explicar l’al- calde de Vielha e Mijaran, Àlex Moga, tot apunta a què l’avaria es deu a el tall d’un cable de fi- bra òptica per part d’una exca- vadora entre la boca sud del tú- nel de Vielha i el Pont de Suert. En aquest sentit, Moga va de- nunciar la ‘’inestabilitat del sis- tema’’ i que els talls es produei- xin de forma reiterada essent el sector turístic de laVal el qui en surt més perjudicat. Moga va afegir que des de l’Ajuntament estudiaran presentar una de- manda a la companyia. L’avaria es va registrar diu- menge quan passaven 20 mi- nuts de les 8 del vespre. Inicial- ment hi havia 3.000 línies afec- tades, de telefonia fixa, mòbil i internet.Alcapdepoc,esvares- tablir la telefonia mòbil però no lafixaniinternet.Méstard,ales 3 de la matinada es va recu- perar la telefonia fixa, però en- cara mancava l’accés a internet i parcialment el 3G. L’afectació té lloc a Vielha capital i a 4 mu- nicipis que es troben en direc- ció França. Mogavavolerplasmarelmal- estardelsectorturísticpels‘’re- iteratstalls’’enelserveidetele- fonia que pateix la Val d’Aran. Assegura que són freqüents les ‘’caigudes’’ del servei i lamenta quenoespuguinportaraterme operacions com el cobrament per targeta de crèdit, cosa que perjudica seriosament la zona turística per excel·lència de les comarques de Lleida. REDACCIÓ. MOLLERUSSA La circulació de trens es va ha- ver d’interrompre ahir des del voltant de les dues del migdia a quartsde5delatardaentreMo- llerussa i Tàrrega a causa de l’atropellamentmortald’unado- na,segonsvainformarRenfe. El trendelalíniaR12afectathavia sortit de Lleida a les 13:35 ho- resiteniaprevistal’arribaaCer- vera a les 14:28. La companyia ferroviària va establir un servei alternatiu amb autocar per co- brir el tram entre Lleida i Cerve- ra. Protecció Civil va activar la prealerta del pla Ferrocat arran delaincidència.SegonselsMos- sos, tot apunta que la causa de l’atropellamentmortalquevain- terrompre el pas dels trens du- rant hores fou un suïcidi. Moratropelladapeltren apropdeMollerussa Una dona de mitjana edat, indocumentada Baixenun20% elsrobatorisal campaPonent REDACCIÓ. LLEIDA Les comarques de Ponent han registrat un descens dels roba- toris al camp del 20% en el dar- rer any, segons informava ahir Rac1. Segons el Departament d’Interior, de gener a juny d’en- guany se n’han registrat 440, 117 menys que en el mateix pe- ríodedel2013.Elconsellerd’In- terior,RamonEspadaler,noatri- buiex el descens als sometents sinó a la feina dels Mossos. 700participantsalaMostradelesGarrigues Més de 700 persones van participar dissabte a la 9a Mostra Cultural de les Garrigues celebrada a l’Albagés i organitzada bianualmentpelConsellComarcal.Aquestcertamens’hacon- vertit en un espai de trobada de les entitats de la zona. COM360 LaJNCestrenacol·lectiualaSegarra La Joventut Nacionalista de Catalunya inaugura per primer cop en la seva història col·lectiu a la comarca de la Segarra. Amb aquesta, la JNC compta amb representació a les set co- marques de lesTerres de Lleida. JNC PUBLICITAT SolsonaescullAnnaSeguéscomanovapubilla AnnaSeguésiCodina,de17anys,ienrepresentaciód’Òmni- umCulturaldelSolsonès,haestatelegidanovapubilladeSol- sona.L’acompanyarancomaprimeradonzellaClàudiaCases i Prat, i com a segona donzella, Núria Cardona i Novas. AJUNTAMENT DE SOLSONA Estaràscomençalamillora del’esglésiadeVergós Els treballs es duen a terme gràcies a un ajut de l’IEI REDACCIÓ. ESTARÀS Gràcies a una subvenció de l’IEI (Institutd’EstudisIlerdencs)de- manada per l’Ajuntament d’Es- taràs, juntament amb una apor- tació del Bisbat de Solsona i l’aportaciódelsveïnsdelnuclide Vergós Guerrejat, el consistori d’Estaràshapogutcomençarles obresderestauraciódelesparts més malmeses de l’interior de l’esglésiad’aquestnuclidelaSe- garra. Elpressupost total puja a 13.512 euros i servirà per reti- rar el guix malmès de les cape- llesinaucentralirepintartotala volta de la nau i part de l’esglé- sia. Aquesta intervenció es duu a terme per millorar l’estat d’aquesta església del s. XVIII. LaUniversitatd’Estiues traslladaalaSeud’Urgell REDACCIÓ. LA SEU D’URGELL El curs Biomassa, Ús i Incendis Forestals, que comença avui a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell,dónalasortidaalaUni- versitat d’Estiu a la ciutat. Unparapentista,ferit enunaterratgeaÀger REDACCIÓ. ÀGER Un parapentista, un home de 32 anys iveí de Sort,va resultar ferit ahir just en el moment que aterrava a Àger.
  8. 8. BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 09 ACTUALITAT ElCostaConcordiatornaasurar desprésde30mesosmigenfonsat La nau es traslladarà al port de Gènova, on serà desmantellada dos anys i mig després del naufragi AGÈNCIES. ROMA Elvaixell Costa Concòrdia torna a flotar gràcies a les gegantines caixes metàl·liques adossades als seus costats. Més de 1.000 milionsd’euroshanestatneces- saris, fins ara, per finançar aquest projecte sense prece- dents. Ahir l’embarcació va ser reflotada dos metres sobre la lí- nia d’aigua i, posteriorment, traslladadaa30metresmaren- dinsendireccióest.Ladedilluns va ser la primera de les operaci- ons de reflotament que duraran entre sis i set dies, segons les condicionsmeteorològiques.La complexaoperaciód’enginyeria -a càrrec del consorciitalonord- americà Titan Micoperi- s’ha convertit en un espectacle me- diàticquelescadenesdetelevi- sió italianes i internacionals ex- plotaran durant dies. Per re- molcar la nau fins al port de Gènova, on es desballestarà, es tardarà 4 dies. L’embarcació re- correrà 200 milles nàutiques (370 quilòmetres) a una veloci- tat de dos nusos per hora (3,7 km/h).Unaembarcacióambsis- temesperdetectarcetacisobri- rà el comboi, ja que esvol evitar danys al santuari marí proper al Giglio. Un altre vaixell farà con- trolsdel’aiguaperdetectarabo- camentscontaminantsiprendre mesures si cal. L’alcalde del Gi- glio,SergioOrtelli,esperaqueel governdesmuntil’estructuradel fons marí i recuperi les condici- ons prèvies al naufragi. El 13 de gener del 2012, una temerària maniobra del capità Francesco Schettino que es va atansar massa a la costa, va fer xocar el Concòrdia contra un escull. A bord hi viatjaven més de 4.200 persones, 32 de les qualsvan morir. Posteriorment, un submarinista espanyol, Isra- el Franco Moreno, va morir du- rant una immersió mentre feia tasques per aTitan Micoperi. Treballs de reflotament del vaixell ‘Costa Concòrdia’, enfonsat a l’illa del Giglio des del gener del 2012. OriolPujoldeixal’escói lasecretariadeCDC AGÈNCIES. BARCELONA Pujolvaanunciarquedeixalase- cretaria general i l’escó al Parla- mentperquèconsideraquelase- vaimputacióperjudicaCDC“enel segon semesstred’unanyclau”. UnregidordeCiUimputat, alcaldedeTorredembarra AGÈNCIES.TARRAGONA Pere Font, un dels sis regidors imputatspercorrupció,éselnou alcalde després de rebre 7 vots, enfrontdels6queharebutelso- cialista Enric Grangel. AGÈNCIES. BARCELONA ElConsellAssessorperalaTran- sició Nacional (CATN) conside- raque Catalunya podria fer ser- vir l’euro encara que quedés temporalment fora de la Unió Europea (UE). Així ho va expli- carahirelpresidentdel’organis- me, Carles Viver i Pi-Sunyer, en la roda de premsa de presenta- ciódelsnousinformesdelCATN, un dels quals està dedicat a la política monetària, al banc cen- tralcatalàialasupervisiódelsis- tema financer. Els experts del Governsostenenqueseria“con- venient” que l’estat català es mantingués dins l’euro. La mo- nedacomunaeuropea,sostenen elsmembresdelCATN,espodria fer servir encara que Catalunya quedés temporalment fora de la Unió Europea. Un dels altres aspectes claus és si les entitats financerescatalanestindrienac- césalsmecanismesdecrèditdel Banc Central Europeu i la res- posta del CATN també és posi- tiva, tot i que amb més matisos. Els altres informes dibuixen quinshauriende serelsprimers passos del nou estat i les nego- ciacions amb Espanya. Catalunyapodriaseguirambl’euroencara quequedéstemporalmentforadelaUE ElConselldeTransicióvapresentarinformessobreelsprimerspassosdelnouestat Sánchez s’ofereixa Rajoyperal temacatalà Lidemanaràenunareunió AGÈNCIES. MADRID El flamant secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va expli- car ahir en diverses entrevistes radiofòniques que va conversar amb el rei Felip VI i amb el pre- sidentdelgovernespanyol,Ma- riano Rajoy, que li van desitjar sort en la nova etapa. Al cap de l’executiu encara no li va dema- nar formalment una reunió, se- gonsvaexplicar,s’esperaràaser elegitoficialmentalcongrésdels dies26i27dejuliol.Noobstant, va avançar que li demanarà que “comptiambelPSOE”perresol- drelasituacióaCatalunya.Sán- chez va lloar el paper d’Alfredo Pérez Rubalcaba a l’hora d’im- pulsar la Declaració de Granada i situar els socialistes en el camí d’unareformafederaldel’Estat. El nou líder del partit també va reivindicar la seva “autonomia” i la de la futura direcció federal del partit per “ordenar el calen- dari” i posar data a les primàri- es per elegir el candidat a la Moncloa. Gairebé200mortsimésde1.000feritsaGaza Cinc palestins van morir i 10 més van ser ferits en 3 atacs is- raelians a Gaza, que han elevat el nombre de morts, ferits i desplaçats des de l’inici de l’ofensiva israeliana, fa 8 dies. Tresferitsal’últim‘encierro’delsSanfermines Una dramàtica cursa, amb tres ferits per cornada, dos dels quals ingressats amb pronòstic greu,va ser l’última de la po- pular festa, que es va tancar a la nit amb el Pobre de Mí. BONDIA DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014 09 ACTUALITAT ElCostaConcordiatornaasurar desprésde30mesosmigenfonsat La nau es traslladarà al port de Gènova, on serà desmantellada dos anys i mig després del naufragi AGÈNCIES. ROMA Elvaixell Costa Concòrdia torna a flotar gràcies a les gegantines caixes metàl·liques adossades als seus costats. Més de 1.000 milionsd’euroshanestatneces- saris, fins ara, per finançar aquest projecte sense prece- dents. Ahir l’embarcació va ser reflotada dos metres sobre la lí- nia d’aigua i, posteriorment, traslladadaa30metresmaren- dinsendireccióest.Ladedilluns va ser la primera de les operaci- ons de reflotament que duraran entre sis i set dies, segons les condicionsmeteorològiques.La complexaoperaciód’enginyeria -a càrrec del consorciitalonord- americà Titan Micoperi- s’ha convertit en un espectacle me- diàticquelescadenesdetelevi- sió italianes i internacionals ex- plotaran durant dies. Per re- molcar la nau fins al port de Gènova, on es desballestarà, es tardarà 4 dies. L’embarcació re- correrà 200 milles nàutiques (370 quilòmetres) a una veloci- tat de dos nusos per hora (3,7 km/h).Unaembarcacióambsis- temesperdetectarcetacisobri- rà el comboi, ja que esvol evitar danys al santuari marí proper al Giglio. Un altre vaixell farà con- trolsdel’aiguaperdetectarabo- camentscontaminantsiprendre mesures si cal. L’alcalde del Gi- glio,SergioOrtelli,esperaqueel governdesmuntil’estructuradel fons marí i recuperi les condici- ons prèvies al naufragi. El 13 de gener del 2012, una temerària maniobra del capità Francesco Schettino que es va atansar massa a la costa, va fer xocar el Concòrdia contra un escull. A bord hi viatjaven més de 4.200 persones, 32 de les qualsvan morir. Posteriorment, un submarinista espanyol, Isra- el Franco Moreno, va morir du- rant una immersió mentre feia tasques per aTitan Micoperi. Treballs de reflotament del vaixell ‘Costa Concòrdia’, enfonsat a l’illa del Giglio des del gener del 2012. OriolPujoldeixal’escói lasecretariadeCDC AGÈNCIES. BARCELONA Pujolvaanunciarquedeixalase- cretaria general i l’escó al Parla- mentperquèconsideraquelase- vaimputacióperjudicaCDC“enel segon semesstred’unanyclau”. UnregidordeCiUimputat, alcaldedeTorredembarra AGÈNCIES.TARRAGONA Pere Font, un dels sis regidors imputatspercorrupció,éselnou alcalde després de rebre 7 vots, enfrontdels6queharebutelso- cialista Enric Grangel. AGÈNCIES. BARCELONA ElConsellAssessorperalaTran- sició Nacional (CATN) conside- raque Catalunya podria fer ser- vir l’euro encara que quedés temporalment fora de la Unió Europea (UE). Així ho va expli- carahirelpresidentdel’organis- me, Carles Viver i Pi-Sunyer, en la roda de premsa de presenta- ciódelsnousinformesdelCATN, un dels quals està dedicat a la política monetària, al banc cen- tralcatalàialasupervisiódelsis- tema financer. Els experts del Governsostenenqueseria“con- venient” que l’estat català es mantingués dins l’euro. La mo- nedacomunaeuropea,sostenen elsmembresdelCATN,espodria fer servir encara que Catalunya quedés temporalment fora de la Unió Europea. Un dels altres aspectes claus és si les entitats financerescatalanestindrienac- césalsmecanismesdecrèditdel Banc Central Europeu i la res- posta del CATN també és posi- tiva, tot i que amb més matisos. Els altres informes dibuixen quinshauriende serelsprimers passos del nou estat i les nego- ciacions amb Espanya. Catalunyapodriaseguirambl’euroencara quequedéstemporalmentforadelaUE ElConselldeTransicióvapresentarinformessobreelsprimerspassosdelnouestat Sánchez s’ofereixa Rajoyperal temacatalà Lidemanaràenunareunió AGÈNCIES. MADRID El flamant secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va expli- car ahir en diverses entrevistes radiofòniques que va conversar amb el rei Felip VI i amb el pre- sidentdelgovernespanyol,Ma- riano Rajoy, que li van desitjar sort en la nova etapa. Al cap de l’executiu encara no li va dema- nar formalment una reunió, se- gonsvaexplicar,s’esperaràaser elegitoficialmentalcongrésdels dies26i27dejuliol.Noobstant, va avançar que li demanarà que “comptiambelPSOE”perresol- drelasituacióaCatalunya.Sán- chez va lloar el paper d’Alfredo Pérez Rubalcaba a l’hora d’im- pulsar la Declaració de Granada i situar els socialistes en el camí d’unareformafederaldel’Estat. El nou líder del partit també va reivindicar la seva “autonomia” i la de la futura direcció federal del partit per “ordenar el calen- dari” i posar data a les primàri- es per elegir el candidat a la Moncloa. Gairebé200mortsimésde1.000feritsaGaza Cinc palestins van morir i 10 més van ser ferits en 3 atacs is- raelians a Gaza, que han elevat el nombre de morts, ferits i desplaçats des de l’inici de l’ofensiva israeliana, fa 8 dies. Tresferitsal’últim‘encierro’delsSanfermines Una dramàtica cursa, amb tres ferits per cornada, dos dels quals ingressats amb pronòstic greu,va ser l’última de la po- pular festa, que es va tancar a la nit amb el Pobre de Mí.

×