Bondia.cat 14/03/2013

296 views

Published on

TITULAR I FOTO: Francesc, el primer Papa de Llatinoamèrica

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
296
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia.cat 14/03/2013

  1. 1. PUBLICITAT14 DE MARÇ DEL 2013NÚMERO 1.735 ANY 8 El primer diari gratuït i independent de Lleida Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 11 p. 03 i Edit. p. 05 Paritat home-dona Francesc I, el primer als semàfors de Tremp Papa de Llatinoamèrica Bergoglio, jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel compromis amb els pobres REUTERS MARTA LLUVICH (ACN) La capital del Pallars Jussà canvia els LED perquè ara alternin les dues figures p. 11 MOSSOS D’ESQUADRA ‘Caçat’ un motorista a 198 km/h a Camarasa quan el límit era de 90 p. 07 L’antiga comissaria de Sant Martí acollirà equipaments socials p. 07 L’IPC del febrer a Lleida, el que més puja Francesc I saludant els fidels que es van congregar ahir al vespre a la plaça de Sant Pere després que sortís escollit com el 266è Papa de tot l’Estat espanyolPUBLICITAT
  2. 2. 02 DINTERÈS BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 www.bondia.catEl temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Continua l’ambient Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 d’hivern, les nevades al Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 Pirineu i el fort vent 07.11 h 19.03 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 El sol dominarà arreu excepte al Pirineu, on Urgències mèdiques nevarà, sobretot al vessant nord. Seran entre ICS 973 221 516 abundants (quantitats superiors a 5 cm i de Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 fins a 10 cm) i molt abundants (fins a 20 cm Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222 en 24 hores). Les temperatures matinals Urgències Tàrrega 973 310 852 baixaran arreu, en especial, a la muntanya. Comitè Anti-sida 973 221 212 Les màximes, tot i fer sol, baixaran i es mantindrà l’ambient gèlid i de ple hivern. Alcohòlics Anòmims 629 779 654 També cal estar en alerta amb el vent, amb Comedores compulsivos 676 060 624 cops forts de tramuntana. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) Anadon. Balmes, 44 De 22.00 a 09.00 hPUBLICITAT Prat. Bruc, 30 (Cappont) FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Villalonga-Pifarré. Hostal, 2 (Bordeta) De 22.00 a 09.00 h Bendicho-Isanta. Passeig de Ronda, 139 AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. De l’11 al 17 de març Parietària 1 = Pi 1 = Gramínies 1 = Plàtan - - Olivera 0 = Pollancre 2 A Avellaner 1 = Salze 2 = Auró Negundo 1 = Vem 2 D Freixe 1 = Xiprer 4 = Melcoratge 0 = Alterania 2 = Om 1 = Cladosporium 3 =
  3. 3. BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03L’argentí Jorge Mario Bergoglio,nou Papa amb el nom de Francesc IEl nou pontífex és jesuïta, té 76 anys i no estava entre els noms que sonaven com a papables REUTERSAGÈNCIES. CIUTAT DEL VATICÀEl nou Papa de Roma és l’argen- ‘Rival’ detí Jorge Mario Bergoglio, de 76anys i fins ara cardenal de Bue- Benet XVI inos Aires, que ha triat el nom deFrancesc I. Després de la fuma-ta blanca, pocs minuts després progressistade les set de la tarda, el nou pon- Bergoglio, vist com un cardenaltífex va trigar poc més d’una moderat i progressista en unhora en sortir a la balconada cen- context molt conservador, éstral de la plaça de Sant Pere del també afí a les reformes al si deVaticà, plena de fidels expec- l’Església. El pontífex númerotants. El cardenal protodiaca, Je- 266 de la història de l’Esglésiaan-Louis Tauran, va pronunciar catòlica, és el primer provinentles famoses paraules habemus de l’Amèrica Llatina, el continentpapam i va anunciar que Bergo- on hi ha més catòlics. No partiaglio havia estat escollit nou Pa- entre els favorits. I tampoc com-pa per part del conclave format pleix un dels supòsits que esper 115 cardenals. donava per fet: que el nou Papa Jorge Maria Bergoglio, que és seria jove. Francesc I té 76 anysjesuita, és el primer Papa ame- i és el més gran de la majoria dericà. De fet, és el primer cop que possibles candidats que havienels cardenals trien un pontífex sonat. Cal recordar que, a més,de fora d’Europa. A més, el nom en el conclave de 2005, Bergo-de Bergoglio no apareixia a les gliova ser el principal rival de Jo-travesses dels últims dies entre seph Ratzinger per a ser escollitels papables. En la seva primera El papa Francesc I en el moment en què va sortir del balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà pontífex.intervenció pública com a pontí-fex ha fet referència a aquest fet:“Els cardenals han anat a buscar S’IMPOSA EN LA CINQUENA VOTACIÓ I DESPRÉS DE DUES ‘FUMATES’ NEGRESel Papa gairebé a la fi del món, El primer que no ésperò estem aquí”. Una de les pri-meres coses que va fer va serpregar per Benet XVI i va resar europeu Fins ara era el cardenal ‘Fumata’ blanca a les 19.08 horesjuntament amb tota la plaça el de Buenos Aires però té La xemeneia de la CapellaPare Nostre i l’Ave Maria. A més arrels italianes Sixtina de Sant Pere del Va-de beneir els fidels, Francesc Iva ticà va exhalar el fum blancinstar els fidels cristians a fer el pocs minuts després de lescamí conjuntament amb ell, un “Amor, fraternitat i set de la tarda. Concretament“camí d’amor, fraternitat i confi- a les 19.08 hores i fent embo-ança entre nosaltres”. confiança” gir els milers de fidels congre- Nascut a Buenos Aires però “Els cardenals han anat gats. Després, esva dur a ter-amb arrels italianes, Bergoglio a buscar el Papa gairebé me el ritu d’acceptació perva estudiar Enginyeria Química, part del nou pontífex, el can-però posteriormentva escollir el a la fi del món” vi d’ornaments, així com elsacerdoci. Amb 21 anys, va en- ritu d’obediència per part delstrar a la Companyia de Jesús i cardenals presents a la Cape-l’any 1969 va ser ordenat sa- lla Sixtina. Moment de la ‘fumata’ blanca a la Capella Sixtinacerdot.PUBLICITAT
  4. 4. 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 Què està passant? Què convé fer? Cartes al director ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. Salvem la natura de respectariconservarunarbratRamon Farré Roure i perquè no hi ha més remei, sident Mas tenen aquesta les ‘urpes’ del que era l’enveja de molts po- que no pot no deixar seqüeles, finalitat. També és convenient bles de les Garrigues i d’ar- encara que es malda per prote- l’actuació ràpida de la justícia i consistori de Borges reu, que donarien el que fos gir els elements essencials de la dels partits per apartar els qui Ramon Camús Cortés. President pertenirelboscdepinstanes- del PP de les Garrigues i veíDelegat del Govern a societat del benestar. Sap un traeixen el codi ètic comuna- afectat i indignat. plendorós que fins ara teníemLleida greu infinit i més quan la rique- ment acceptat o tenen compor- i que amb l’execrable acció de sa del país permetria d’evitar les taments indeguts, així com cer- Al mateix temps que a Lleida l’Ajuntament ha quedat ferit Vagi per endavant que quan retallades. car formes de restitució de l’ho- es feia Fira Natura, a les Bor- de mort.hom està al bell mig de grans Segon. Catalunya està abo- nor d’aquells que hagin pogut ges decidien acabar amb lavi- Ésindignantqueelsrepresen-transformacions socials, com és cada a fer un procés imprescin- ser injustament tractats L’hones- da de 12 pins espectaculars. tants que tria un poble i que,el cas, costa saber exactament dible per poder garantir el ben- tedat personal no precisa, però, A cop de motoserra, un a un, en teoria, han de preservar iquè està passant. La feina dels estar dels seus ciutadans i no de cap norma i és la millor garan- han anat caient sense pietat . conservar el patrimoni ciuta-historiadors serà explicar els quedar com un ens residual: tia per servir el bé públic. Sembla que no pugui ser, oi?, dà es dediquin a tot el contra- El diari no escanvis socials que es produ- exercir el dret a decidir adreçat Per tant, i com a primera con- doncsesjala2avegadaendos ri. Els nostres fills i néts teni-eixen des del tombant del segle. a la sobirania. L’agenda social i clusió, la situació és ambivalent. anys que aquesta tala es pro- en tot el dret de gaudirTanmateix, caminar en la incer- la nacional són la mateixa cosa Grans dificultats en un moment dueixsensecapnecessitat.Tot d’aquests pins que han trigattesa és feixuc i hom demana re- i totes dues s’han de preservar, especialment il·lusionant en què perlaincapacitatdel’equipde més de 40 anys en créixer perferents i explicacions per mirar per tant, alhora. L’Estat espa- Catalunya es planteja de fer el govern del moment. Fa dos donar-nos la seva ombra, i end’escatir on som. I malgrat les di- nyol, que procura ocupar la to- seu propi camí. El problema és anyserad’ERC, iavuieselgo- canvinoméshantardatunpa-ficultats d’encertar-la, convé ar- talitat de l’espai polític en una que en els tres àmbits assenya- vern de CiU. L’excusa que fan rell de dies en eliminar. Fran-riscar alguna resposta des de posició de domini—la legisla- lats cal avançar al mateix temps servir és sempre la mateixa: cament, no ho podem enten-Catalunya estant. ció educativa, la comercial i la de i de manera reeixida, perquè es- que si estan desarrelats, que dreimoltmenysjustificar;més Primer. El context està mar- regulació de l’administració lo- tan íntimament relligats. Sense sisónmassagrans,quesiem- si tenim en compte que l’actu-cat per la greu crisi econòmica cal, en són exemples— intenta recuperació de la credibilitat de bruten la gespa... Aquest cop, al alcalde fa 2 anys ens va do-que dura ja 5 anys. La manca de amb tots els mitjans desestabi- la política difícilment es resoldrà a més, han decidit que en el nar suport contra la tala d’ar-creixement econòmic es produ- litzar el procés cap al dret de la crisi i s’avançarà cap a la so- seullocconstruiranuna2apis- bres que es va produir en eleix, a més, quan s’ha endegat un decidir. A la vegada, aquest ma- birania. I sense la sobirania tam- cina, que deixant de banda de mateix recinte de les piscines.procés de consolidació fiscal de teix estat està en crisi i és inca- poc la crisi econòmica i la credi- sicalono,eracompatibleamb És clar que llavors era a l’opo-proporcions enormes. L’econo- paç de formular un projecte en- bilitat institucional faran passos la conservació dels pins. Però sicióilluitantperl’alcaldia,quemia catalana està tenallada pels grescador per al conjunt del seu endavant definitius. elsquepensemaixíheminten- alafivaassolir.Comespotte-deutes acumulats en temps de territori. Segonaconclusió. En aquests tat de totes les formes possi- nir tan poca memòria?mal govern, pel dèficit fiscal es- Tercer. La crisi de credibilitat moments és quan la unitat de les bles arribar a un enteniment I ara, curiosament, la junta lo-tructural i per les obligacions que de la política i els polítics amb els forces polítiques catalanes per amb l’Ajuntament. Hem reco- cald’ERCesmanifestacontra-s’imposen des de la Unió Euro- casos de corrupció (en molts ca- aconseguir reeixir en els tres àm- lllit firmes, on hem vist el su- ri a la tala, quan va ser qui vapea i des de l’Estat espanyol, que sos presumpta en no haver sen- bits és fonamental. En altres àm- port de moltes persones que impulsar una acció calcada ano trasllada amb equanimitat a tència inapel·lable dels tribunals) bits la discrepància és ben pos- estimen la natura, i especial- la que estem vivint avui. O ai-les comunitats autònomes les arrossega descrèdit envers les sible i convenient. Cal diàleg, re- ment gent jove, que no es po- xòésfaltadecoherència,ovo-obligacions que li són imposa- institucions, precisament quan sistència, voluntat d’entesa i de dia creure que algú pogués, ni len enganyar a algú.des en matèria de dèficit públic. més convindria tenir-hi con- superació del mal moment i ma- tan sols pensar, en tallar Nomésensquedaesperarque La repercussió en termes de fiança atesa la dificultat extre- jories ben sòlides. No és una llui- aquests arbres. Desgraciada- en les futures accions dedesocupació és gran i produeix ma del moment. Itàlia és el mi- ta per les essències, sinó per la ment,nilesconversesambl’al- l’Ajuntament, com la renova-molt dolor en les famílies i per- rall que ens retorna la mirada. continuïtat d’una forma de viu- calde, ni les signatures, ni els ció de l’Avinguda Francescsones afectades. La Generalitat Mesures radicals per tallar de re, d’organitzar-nos socialment comunicats a la premsa han Macià,onaranohihaniunsolha hagut de reduir de 5,7 mi- soca-rel tota ombra de corrup- i culturalment. L’objectiu és la su- servit de res. En canvi, sí hem arbre, es consciencessin quelions d’euros diaris la seva des- ció en l’administració dels as- pervivència de la nació i el pro- vist un desinterès total i ab- ésdeltotnecessariplantarinopesa durant els dos darrers anys. sumptes públics són imprescin- grés social i el de tots i cadascun solutperpartdelconsistori en pas arrencar.Un esforç ingent fet a contracor dibles. Les 51 propostes del pre- dels ciutadans. coses com cal és ben palesa, es- nir-ne 86.094. I tot apunta que de l’intrusisme serà un dels fac- cauen sobre ells en cas de triar L’intrusisme pecialment pel que fa a reformes i rehabilitació, no tant en obra pública, per raons òbvies. la sagnia de treballadors i de centres de treball que tanquen continuarà sent molt greu si no tors que contribuirà a revifar el sector. Així, demanarem una impli- perfils poc qualificats i sense ga- ranties a l’hora de dur a terme les obres. a la I és precisament per defensar els interessos de les empreses es prenen mesures que tinguin una ràpida incidència en un sec- cació més directa als ajunta- ments, instant-los a que no es li- Per últim, també ens mos- trem a favor de propostes i ac- construcció agremiades que sí compleixen amb rigor amb les seves obliga- cions tributàries que la Federa- tor que es troba en caiguda lliu- re. En aquest sentit, cal ressal- tar que la contractació pública mitin a cobrar la taxa que paga qui comença una obra —en el cas dels particulars— sinó que cions expressades des del sec- tor, com ara l’aprovació d’una llei òmnibus que permetés revifar la ció emprén una lluita aferrissa- ha caigut un 42,8% el 2012, des- també comprovin que darrere construcció a través de diferentsJosep Maria Gardeñes da contra l’intrusisme per tal prés d’haver-ho fet un 72,8% el d’aquesta obra hi ha una empre- canvis legals. D’altra banda, d’evitar que la construcció iniciï 2011. sa que compleix tots els requi- també compartim la necessitat una deriva sense retorn. És hora, doncs, de capgirar sits, que està formada i acredi- de dotar- se d’una llei contra laPresident de la Federació de Gremis de La crisi ja ha tocat prou la situació i des de la FGC seguim tada i que a més sigui solvent. morositat que fixi els terminis dela Construcció de les Terres de Lleida aquest sector que veu com dia a l’estela de la campanya Amb to- Cal que els ajuntaments, fent pagament de les empreses als(FGC) dia perd assalariats. Les dades tes les garanties endegada ara fa ús de les seves facultats, dema- seus proveïdors i també dels de l’INSS revelen que la cons- un any a COELL per tal de digni- nin als particulars sol·licitants clients a les empreses. La Federació de Gremis de la trucció catalana va perdre al ficar la situació del sector i per d’una llicència d’obres quin és el En definitiva, des de la Fede-Construcció de lesTerres de Llei- 2012 un total de 29.591 treba- alertar la societat de l’ intrusis- nom del contractista que execu- ració de Gremis de la Construc-da enceta una nova etapa po- lladors assalariats i 3.450 autò- me que minva les possibilitats de tarà l’obra, el qual ha d’estar ció de les Terres de Lleida se-sant l’accent en la principal xa- noms afiliats a la Seguretat So- les empreses. donat d’alta de l’IAE i en el regis- guirem recolzant la qualitat decra que amenaça el nostre sec- cial. Així mateix, l’EPA del 4t. tri- En primera instància, busca- tre d’empreses acreditades les nostres empreses davant eltor: l’intrusisme professional que mestre de 2012 constata que a rem la necessària complicitat de (REA). risc que suposa l’ intrusisme. Éss’hi constata d’un temps ençà. la demarcació de Lleida hi havia l’Administració, associacions, En segon terme, advertint i hora de tornar a saber apreciar Tot i que no es coneixen da- 13.500 ocupats en el sector en- col·legis professionals, entitats, sensibilitzant els consumidors el valor de la feina ben feta i dedes concretes de quin és el per- front els 19.400 del mateix pe- comunitats de propietaris i ad- perquè optin per contractar em- dipositar la confiança en els pro-centatge d’intrusisme que s’hi ríode de 2011. I en un any, Cata- ministradors de finques per tal preses legalment constituïdes, fessionals qualificats exigint-losregistra en aquesta activitat, la lunya ha passat de tenir 91.087 de disminuir la competència des- tot recordant-los les responsa- el millor servei i la màxima ga-percepció que no tothom fa les empreses de la construcció a te- lleial. Precisament l’eliminació bilitats civils i legals que re- rantia de qualitat.
  5. 5. BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial Francesc I, el primer Papa llatinoamericà President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Quan la ‘fumata bianca’ va sortir ahir a última hora de la tarda per la xemeneia de la Capella Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Sixtina, poques eren les travesses que havien inclòs Jorge Mario Bergoglio entre els candidats Administració: Arancha Pajuelo amb possibilitats, però al final, aquest jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel seu compromís Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona amb els pobres, va ser escollit com a successor de Benet XVI. En plena crisi dels escàndols en què viu immersa l’Església catòlica, la ràpida elecció del nou Pontífex, de conegut caràcter Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. conciliador, també suposa dues novetats importants a la història del Papat: és el primer que Correu electrònic: info@bondia.cat. escull el nom de Francesc -és dirà, doncs, Francesc I- i també és el primer no europeu, en Web: http://www.bondia.cat/ aquest cas llatinoamericà. Un Papa diferent per fer front als ‘bíblics’reptes que se li presenten.s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Sobrelareformadelmónlocal Amb pas ferm, pel dret a decidir Marc Solsona Aixalà tenen de menys de 5.000 ha- de finançament de les corpo- bitants, és a dir , dels 947 mu- racions locals amb la finalitat nicipis catalans, 737 tenen de tenir suficient autonomia Pau Cabré Roure vint. És per aquesta raó que el Alcalde de Mollerussa i aquestes característiques. financera per a exercir les se- Consell Comarcal del Segrià, en diputat de CiU al 5. Retalla la capacitat de ves competències. el darrer ple, ha aprovat una mo- Congrés dels Diputats decidir al voler imposar un nou 7. Oculta intencions ja que ció en la qual dóna suport a la marc competencial per als mu- és una cortina de fum populis- President del Consell declaració de sobirania i el dret 10 raons del perquè estic nicipis de menys de 20.000 ta, perillosa i demagoga. Sota Comarcal del Segrià a decidir del poble de Catalunya. en contra de la reforma del habitants. Aquests represen- l’excusa de la crisi, les du- El món municipalista també ha món local que proposa el mi- ten el 93’34% del nostre país plicitats i els sous dels càrrecs Des que el procés sobiranis- patit l’ofec financer, legislatiu i nistre Montoro: i és que només 63 dels 947 electes locals, s’amaga una ta del nostre país ha anat aga- administratiu que el govern de 1. Perquè la Generalitat de municipis catalans tenen més voluntat recentralitzadora de fant embranzida, la societat ci- l’Estat ha endegat. El seu pro- Catalunya té competències de 20.000 habitants. A les ter- recuperació competencial per vil catalana està donant contí- jecte de reforma de la Llei de Ba- plenes en el món local i, per res de Lleida, tant sols la ca- enfortir l’Estat i debilitar els nues mostres de maduresa ses de Règim Local és un atac tant, aquest avantprojecte de pital supera aquesta xifra. Ai- municipis i les comunitats au- democràtica, i alhora, des del directe a la cultura administra- llei NO pot ser d’aplicació a xò vol dir que 230 municipis tònomes. govern de Catalunya esva avan- tiva municipal històricament ar- Catalunya ja que vulnera el lleidatans corren el perill que 8. Anem enrere al reforçar çant, amb pas serè i ferm, per relada en el nostre país. L’apri- marc competencial català. se’ls modifiqui el marc compe- el paper de les diputacions, establir les bases legals del re- mament, abusiu i absolutament Aquesta competència no va tencial i es converteixin en carregant-se el principi de ferèndum pel dret a decidir. Cal, estèril, dels que jo anomeno ser ni retallada ni amputada simples oficines administrati- “proximitat” que exercim els com així està succeint, que les “serveis de primera trinxera”, i pel Tribunal constitucional ca- ves sense autonomia de deci- municipis. No es té en comp- dues forces es complementin i que són la base de la cohesió so- duc en la seva sentència del sió ni cap responsabilitat o, en te la realitat territorial cata- interactuïn, i els polítics escol- cial de la nostra ciutadania, n’és 2009. el pitjor dels casos, de desa- lana ni el paper dels consells tin una ciutadania que, malgrat el clar exemple. Aquest fet re- 2. Assenyala culpables ja parèixer. comarcals. el context de crisi i patiment so- força encara més la necessitat que apunta tots els ajunta- 9. Esdevé una intervenció cial, vol fer sentir la seva veu. que el Consell Comarcal del Se- ments com a principals res- Madrid apunta tots pura i dura ja que es dóna ma- Malauradament, i com més grià, com ja han fet altres con- ponsables del dèficit públic de jor protagonisme als secreta- ferma i clara és la determinació sells, doni el seu clar recolza- l’Estat i només són alguns els els ajuntaments com ris i interventors municipals. de la societat catalana, s’alcen ment al dret a decidir i suport a que s’han passat en la despe- a responsables del Aquests hauran de fer complir des de l’Estat espanyol veus la declaració de sobirania del sa. Només una dada: l’Ajunta- dèficit públic i sols un centre de cost municipal contràries a la llibertat d’un po- nostre país. ment de Madrid té més deute sense tenir en compte cap al- ble a poder expressar la sevavo- són alguns els que que tots els 947 municipis de s’han ‘passat’ tra funció ni finalitat. Ciutats luntat de futur. Un exemple re- Els ‘serveis de Catalunya junts, inclòs el de grises, sense valor afegit, cent i extremadament clarifica- Barcelona. Si el món local és adormides, sense poder aju- dor ha estat l’expedient de primera trinxera’ són un problema, que parlin amb dar a la societat civil, entitats, sanció obert al fiscal general la base de la cohesió Madrid i que no ens hi posin a La gestió municipal clubs esportius... Control sí, de Catalunya, pel simple fet de nosaltres. equival a gestió de intervenció i fiscalització No. manifestar-se a favor que el 3. Ataca la democràcia ja persones i, per això, 10. La gestió municipal nostre poble tingui el dret de po- Les administracions que anul·la la capacitat de equival a gestió de persones i, der dir, democràticament, allò locals hem de fer decisió dels ajuntaments i, per cal mostrar un per això, cal mostrar un rebuig que vol esdevenir. És una de les tant, la capacitat de decisió rebuig frontal a frontal i sense matisos a darreres mostres de la minsa sentir la nostra veu dels ciutadans i ciutadanes de aquest avantprojecte de llei. cultura democràtica del govern cada municipi. És l’antítesi del l’avantprojecte legal Racionalitzar, revisar, replan- de l’Estat i, particularment en Aquest procés que ja no té camí cap a una democràcia tejar i reinventar són concep- aquest cas, de la politització de marxa enrere, ha de ser, per de- més participativa. Cal fer es- 6. Amenaça serveis i iden- tes que fa temps que des del la justícia. Tanmateix, i gairebé finició, profundament democrà- ment al fet que l’únic que vo- titat municipal perquè, al mo- món local de Catalunya ja es- en paral·lel, el govern de Cata- tic, transparent, amb voluntat ten de manera directa els ciu- dificar el marc competencial, tem aplicant. No neguem que lunya ha constituït la Ponència, de diàleg, garantint la cohesió tadans són, precisament, els posa en risc la inversió i el fo- tot és pot fer millor, que tot amb absoluta prioritat, que re- social, amb esperit europeista i seus representants munici- ment de la cultura pròpia, pot ser més eficient i sosteni- dactarà la llei de consultes, per amb voluntat participativa. Un pals. l’educació, l’esport, el lleure, ble, però tampoc no podem tenir-la enllestida de cara al re- procés en el què el poble de Ca- 4. Mostra desconeixença l’ajut social, les polítiques de oblidar que la gestió munici- ferèndum del 2014. Cal, doncs, talunya pugui accedir al seu au- del territori. Volen sacrificar serveis a les persones... Tam- pal és, sobretot, una gestió de i malgrat els intents matussers togovern, històricament reivin- els petits municipis de menys bé posa en qüestió la super- ciutadania, de persones. No de boicot, continuar treballant dicat. Des del Consell volem do- de 5.000 habitants, ja que es vivència de serveis públics podem desnaturalitzar i des- per aconseguir la nostra fita. nar suport a aquest dret fixa, per llei, la possibilitat com escoles bressol, escoles humanitzar la funció social En aquesta línia, el món local inalienable, i alhora encoratgem d’eliminar-los (perdre el nom de música, piscines cobertes, que exerceix dia rere dia el té molt a dir. Les administraci- els segrianencs i segrianenques i la realitat jurídica) si no com- programes de foment de l’ocu- món local. Si perdem huma- ons municipals hem de fer sen- a participar-hi activament. Mal- pleixen uns paràmetres exclu- pació, formació, promoció nitat no serem millors ni segu- tir la nostra veu, per pura res- grat els intents d’estroncar la sivament de costos. A Cata- econòmica... El que s’hauria rament, tampoc, els quadra- ponsabilitat política envers el nostra fita. Malgrat tot, amb pas lunya, el 77’8% dels municipis de fer és reformar el model ran sempre el números. moment històric que estem vi- ferm i mirant cap al futur.
  6. 6. 06 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 Democràcia,d’onvens?Octavi Pereña i Cortina tadania excloïen a més de la mei- cristians i el text constitucional tà més estesa és perquè no exis- tència d’un Déu personal amb tat de la població, ja que els contenia una implícita ense- teix la possibilitat d’exercir-la. qui es pot dialogar porta a recti- limitaven als ciutadans barons nyança bíblica. Per trencar amb Allí on hi la possibilitat de posar tud del salmista: “...Tu escrutes adults (majors de 30 anys), lliu- els absolutismes monàrquics la ma al calaix es manifesta la el meu caminar i el meu repo- res (no esclaus), nascuts a Ate- existents a Europa van crear la corrupció política que tant ens sar, i coneixes íntimament tots nes i amb un nivell econòmic figura de President, sent el pri- indigna. els meus senders... Examina’m, adequat. Per tant, les dones, els mer George Washington que va Cristina Sen diu: “En un món oh Déu, i coneix el meu cor: pro-Transcric de l’escrit Reflexions nens, els esclaus i els estrangers dirigir la guerra contra els angle- sense horitzó clar i en constant va’m, i coneix els meus pensa-de cap de setmana de Marta Alòs no tenien dret a participar en sos. Washington només va go- va i vé els dirigents actuals es ments, mira si hi ha algun camíaquest paràgraf: “De fet, són els les assembles on es discutien els vernar dues legislatures de qua- mouen en la foscor, i mésval pri- dolent en mi, i mena’m pel camíestats que de forma continuada afers públics. Per això, semblan- tre anys, introduint la tradició mer mirar cap a dins”. Si aques- etern” (Salm 139).vulneren sistemàticament el ça que hi ha entre la democrà- que va durar fins Franklin Roo- ta mirada cap a dins es fa des La corrupció política quemoll de l’os de la democràcia. A cia atenesa i l’actual és en el sevelt que ho va fer durant qua- de la imparcialitat per poderveu- s’amaga sota de la catifa a mésl’Estat espanyol hi ha tants nom, ja que la nostra democrà- tre legislatures. Desprès de Ro- re aquest interior tal com real- de manifestar la perversitat hu-exemples que si volguéssim no cia es basa en els drets humans. osevelt es va fer una esmena a ment és es descobrirà que mana innata, porta a creure queens deixarien veure la Hum del De la pregunta: què es primer la Constitució en la que es limi- aquest amagatall, que no és vi- es pot robar impunement. Noso! I això és perquè, tot i que l’ou o la gallina? En podem fer ten els mandats presidencials a sible des de l’exterior, és un pou es així. Més aviat o més tard Déupobres de nosaltres encara ens aquesta altra: que és primer la dues legislatures de quatre anys. de corrupció. Aquest reconeixe- revisa els llibres i dóna a cadas-ho creiem, la democràcia no ne- democràcia o el demòcrata? Evi- Recordem les paraules de ment es la primera passa vers la cú segons el que es mereix. En elcessariament genera demòcra- dentment la resposta és ben Marta Alòs: “La democràcia no regeneració interior. La visió de moment que l’ésser humà reco-tes”. D’aquí el títol d’aquest co- senzilla: primer es el demòcrata necessariament genera demò- la realitat del que hi ha en àni- neix semblantment el salmistamentari: Democràcia, d’on véns? que crea la democràcia la fi- crates”. Si el demòcrata es el pa- ma pot fer exclamar: “Senyor, que Déu observa tots els seus Generalment quan parlem de losofia política que regula la con- re de la democràcia, d’on surt el tingues pietat de mi que sóc pe- moviments i que coneix tots elsDemocràcia —el govern del po- vivència dels ciutadans. La De- demòcrata? Pel que es veu els cador” I aquest reconeixement pensaments més íntims, aquestble— mirem cap l’Atenes clàssi- mocràcia tal corn I’ entenem avui homes per naixement no en són porta a creure que Jesús és el coneixement frena els impulsosca. Els atenesos van inventar el va néixer acabada la guerra de de demòcrates. La corrupció po- Salvador que amb la seva sang d’untar-se els dits d’oli. És certmot per definir un sistema de go- la independència de les colò- lítica la veiem arreu. Allí on hi ha vessada en el Gòlgota li neteja que en aquest món actual novern de la ciutat en la qual les de- nies nord-americanes de la me- homes que remenen les cireres la putrefacció interna. Arribat a s’extirparà del tot la corrupció,cisions es prenien en assemblea tròpoli i la Constitució redacta- i, segons la possibilitat de posar aquest punt la persona es con- però si abundessin més els ver-de ciutadans, no per un rei o un da. Els pares de la recent procla- la mà al calaix floreix la corrup- verteix en un fill de Déu. Ara, taders cristians, indiscutible-emperador. Els drets de ciu- mada Constitució eren fervents ció. Si la macrocorrupció no es- amb el reconeixement de l’exis- ment minvaria. bales a la actual arquitectura. Y ahora, de repente, la gran Los arquitectos en España sillas o poltronas de las adminis- Nos ha pillado la ola como cuan- depresión, el caos, la ruina total hemos vivido un mundo de Ali- traciones públicas; y los y las ar- De do el tsunami deTailandia alcan- zó a los despreocupados turis- de una profesión a la que de un plumazo le han arrancado un cia en el país de las maravillas, sin preocuparnos en mirar en quitectas tendremos que abrir bien nuestro campo de visión,Arquitectura tas al sol, o a la sombra de una toldilla bebiendo un coco-loco. montón de pieles de soberbia y vanidad. Hoy, como en los sue- perspectiva de gran dimensión, qué estaba sucediendo en el res- afinar el objetivoyventilar los al- veolos pulmonares; pero, sobre Seveíaveniryno lo quisimos ños de las desnudeces del Dan- to del mundo, cómo se movían todo, creer en nosotros mismos, ver, vivíamos en una burbuja te en los infiernos de La Divina las piezas del caleidoscopio de en nuestra buena formaciónyenMariano Gomà Otero semejante al mundo de la fiebre Comedia; tenemos urgentemen- las profesionesyhacia dónde ca- aquella capacidad que debemos del oro; nuestras estructuras or- minaba la oferta-demanda del tener para hacer arquitectura so- ganizativas profesionales mira- promotor-usuario. cial, arquitectura de la ingenie- ban para otro la- Hace escasas semanas visi- ría, de la empresa, de la econo- do o, simplemen- té en Dubai a un joven inge- mía, del derecho, de la inves-Arquitecto te, de reojo a las niero de caminos español tigación, del comercio, del parcelas de in- que trabajaba para una diseño, del marketing, de la his-He sentido una necesidad de es- fluencia y poder. firma multidisciplinar toria, de la filosofía, de la moda,cribir de arquitecturay, sobre to- Y dicho sea de pa- italiana, allí instalada, del buen gusto, de la educación,do, para los arquitectos, que hoy so, no sé muy bien y respondiendo a del civismo, de la cocina, del tex-en día estamos en las horas más a qué me recuerda cu- muchos y buenos pro- til… y de un millar de posibi-bajas de nuestra historia, o me- ando veo nuestro actual yectos; pero curiosamen- lidades más.jor dicho, de la historia del mun- día a día social. te, el ingeniero tenía Vayamos pues descubriendodo y de su sociedad en constan- Seguíamos sien- responsabilidades esa infinidad de caminos que po-te evolución. He querido titular do los arquitectos con de arquitecto en la demos seguir y recuperaremosademás estas reflexiones, al sueños de star system, parte del proyecto que básicamente nuestra autoesti-igual que en la época romana o de edificios emblemáti- le habían asignado. ma,volveremos a creer en noso-renacentista lo hicieronVitrubio cos y supuestamente Pero días des- tros y en lo que somos capaceso Palladio, que de alguna ma- prestigiosos premios pués, en Muscat- de hacer, dejando de recelar si-nera definieron nuestra profe- FAD, sin darle dema- Omán, me entre- empre de las competencias quesión, formación, habilidades y siada importancia a visté con una ar- nos usurparonynos usurpan, la-consecuentemente nuestras op- la decoración, restau- quitecta alemana que era mentando nuestros perdidosciones varias de servicio a la so- ración, rehabilitación, diseño in- vicepresidenta de una fir- privilegios; pues no dudo un ins-ciedad para la que trabajamos. dustrial, actividad pluridiscipli- ma de ingeniería, responsable tante que si nos toca hacer la ca- Que se haya destruido nues- nar, especialidad en estructuras, de nuevos proyectos de ma- lle, la haremos mejor que nadietra profesión, entendida desde instalaciones, geotecnia, lumi- te que taparnos ejerciendo nu- rinas portuarias deportivas y y serán todos los demás qui-el punto de vista clásico al que notecnia, hidráulica, energía so- estra capacidad de diseñar unos complejos turísticos en la costa enes entonces deban ponerse amuchos de los mayores nos afer- lar, medio ambiente, energías al- castos y humildes harapos para omaní próximos aYemen o al es- cubierto.rábamosypor la que íntimamen- ternativas; y porqué no, lite- que, poco a poco, generen una trecho de Ormuz. ¡Curioso! Y para muestra un botón. Ente suspiraban los jóvenes; clara- ratura, poesía, dibujo, artes nueva moda para cubrir las ver- Por ese terreno se mueven los pocos meses asistiremos a lamente era de esperar pues no plásticas, creatividad en sus in- güenzas. Y quién sabe si tri- destinos de los profesionales de presentación de un libro de po-podía mantenerse por más tiem- finitasvariables;yun largo etcé- unfaremos en ello.Yeso que, Co- la arquitectura y, hoy día, para emas de un arquitecto, ilustradopo en un mundo en que la espe- tera de actividades para las que co Chanel, nunca estudió estéti- nadavalen las posturas como las con dibujosypinturas de otro ar-cialización y el gran mercado nuestra formación técnico-hu- ca, ni composición, ni análisis de que hemos mantenido hasta el quitecto.requieren equipos multidisci- manística, es de suponer nos ha- formas ni resistencia de materi- momento; para casi nada valdrá Ese es, indudablemente, elplinares para dar respuestas glo- bía preparado. ales. el refugio del funcionariadoylas camino a seguir.
  7. 7. BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 LLEIDA 07LacomissariadeSant Els lleidatans aboquen 425.000 litres d’oli usatMartíseràpermutada cada any al clavegueram Creixen les iniciativen que fomenten el reciclatgePaeria i Estat pacten una solució després de cinc anys REDACCIÓ/ACN. LLEIDA SALVADOR MIRET (ACN) SUBDELEGACIÓ Es calcula que a la demarcacióREDACCIÓ. LLEIDA de Lleida s’aboquen anualmentEl Ministeri de l’Interior i l’Ajun- 425.000 litres d’oli al clavegue-tament de Lleidavan arribar ahir ram. Una xifra que cada any dis-a un acord per desencallar la si- minueix gràcies a les iniciativestuació de l’edifici de l’antiga co- que fomenten el reciclatge i lamissaria del carrer Sant Martí, recollida de l’oli usat. Unapropietat d’aquest ministeri i d’aquestes iniciatives és la qui-que es troba en desús des del navan presentar ahir el Gremi de2008 quan la Policia Nacional Forners de les Terres de Lleida iva traslladar el servei d’expedi- ShalomTaller, quevan signar unció de documents a les actuals conveni per facilitar als fornersinstal·lacions de Jaume II. Així, la la recollida dels olis usats quePaeria es va comprometre a fer produeixen en la seva activitatuna valoració econòmica de diària. Cada forn pot generar en- Imatge de la presentació de l’acordl’edifici i a buscar, posteriorment, tre 25 i 50 litres d’oli usat al mes.una parcel·la municipal resi- D’aquesta manera, l’acord Shalom recollirà l’olidencial d’un valor similar per a permet als forners, per una ban-poder materialitzar una permu- Imatge de la trobada entre la Subdelegació i la Paeria da, complir amb la normativa dels fornersta. La Paeria preveu destinar que els obliga a fer-se càrrec de Un forn gasta de 25 al’edifici a equipaments de caire tructures i Equipaments de la només pot ser la venda de l’edi- l’oli usat per fregir i, per altra, do- 50 litres cada messocial. Seguretat de l’Estat del Ministe- fici o una permuta ja que no pre- nar una oportunitat laboral a La subdelegada del Govern ri de l’Interior, Rafael Ferrera, i veuen la cessió gratuïta dels persones en risc d’exclusió a tra-de l’Estat a Lleida, Inma Manso, el cap de l’Àrea d’Alineacions, immobles”. Al seu torn, Camps vés del projecte de Shalom i 8 establiments ja s’hivan convocar la trobada en què Modesto Domínguez, per trobar es va comprometre a valorar que actualment dóna feina a treshi va prendre part la primera ti- una solució sobre el futur de l’an- l’edifici de Sant Martí per tal de persones i a un monitor. Vuit han adheritnenta d’alcalde de la Paeria, tiga comissaria. poder fer una permuta amb al- forns de la ciutat de Lleida ja s’hi L’objectiu és ampliar-lo aMarta Camps, el secretari ge- Manso va explicar que “era guna parcel·la municipal resi- han adherit però es vol ampliar tota la demarcacióneral de la Gerència d’Infraes- necessari buscar una sortida que dencial d’un valor similar. a tota la demarcació. Pràctiques dels alumnesLleida lidera la pujada de Nutrició de la UdLde preus al febrer REDACCIÓ. LLEIDA L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha signat un conveni marc de cooperacióIncrement de cinc dècimes i un IPC anual del 3% amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) perREDACCIÓ/ACN. LLEIDA conjunt de l’Estat espanyol i una al desenvolupament de pràcti-Els preus a Lleida van augmen- taxa que està tres dècimes per ques externes d’estudiants deltar cinc dècimes al febrer en re- sota de la mitjana catalana que Grau de Nutrició Humana i Die-lació amb el mes de gener, se- ha quedat fixada aquest segon tètica de la UdL. L’acord té unagons va informar l’Institut Naci- mes de l’any en el 3,3%, segons vigència de dos anys. HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)onal d’Estadística(INE). l’INE. Amb l’increment de preus Després d’aquest comporta- del 0,5% en relació amb el gener, La Paeria reobre les fonts ornamentalsment intermensual, la taxa d’in- Lleida es va convertir en el terri- La Paeria ha començat a reobrir aquests dies la trentena de Col·lisió entre tres cotxesflació anual a Lleida ha quedat tori on els preus van pujar més fonts ornamentals i les 240 d’aigua potable, coincidint amb a Ronda amb una feridafixada en el 3%, dues dècimes en tot l’Estat, compartint aquest millors temperatures i un cop ja no hi ha perill de gelades. Aper sobre de la registrada en el lideratge amb Huelva. més, la Paeria està millorant la font de la plaça de la Pau. REDACCIÓ. LLEIDA Tres cotxesvan xocar ahir al ma- tí en cadena al Passeig de Ron-Més de 33.000 alumnes a da. Els fetsvan tenir lloc poc des- prés de les 10 del matí a la cruï- lla entre Ronda i Pius XII. Fruitles activitats d’’eduCaixa’ de la topada, la conductora del segon vehicle, una veïna de Llei- da de 62 anys, va resultar feridaUn projecte impulsat per l’Obra Social “la Caixa” lleu.REDACCIÓ. LLEIDA promoure el creixement perso- La Festa de Moros iUn total de 33.012 alumnes llei- nal, fomentant els hàbits sa- Cristians ja té cartelldatans van participar l’any pas- ludables, l’educació envalors i la LAURA CORTÉS (ACN)sat al projecte eduCaixa, que im- sensibilització social. El projec- REDACCIÓ. LLEIDApulsa l’Obra Social “la Caixa”. te està adreçat a alumnes de 3 a Simulacre d’incendi al pàrquing de La Llotja El dissenyador gràfic lleidatà Er-El projecte engloba recursos pe- 18 anys, professors i Ampes. Una quarantena d’efectius dels Bombers van participar ahir nest Casals és l’autor del cartelldagògics innovadors, pràctics i Així, per exemple, el centre al matí en un exercici en què es va simular un incendi a guanyador del 17è concurs ded’accés fàcil, amb propostes sociocultural CaixaForum va re- l’aparcament subterrani de La Llotja. Van haver de rescatar cartells de la Festa de Moros ieducatives pensades per desper- bre 19.521 escolars o 7.366 nens dues persones inconscients per inhalació de fum. Cristians de Lleida premiat ambtarvocacions emprenedores; po- de Lleida van accedir a l’oferta un únic premi de 800 euros. Atenciar vocacions científiques; de continguts online recopilats aquesta edició s’hi han presen-difondre l’art i la cultura, així com al portal www.eduCaixa.com. tat un total de 12 obres d’autors.
  8. 8. 08 PUBLICITAT BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013
  9. 9. BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 LLEIDA 09Entrevista Ferran Accensi“Els polítics catalans necessitennodrir-se de l’Assemblea Nacional” REDACCIÓ. LLEIDA nosaltres el que farem després del treball que hem Un any després de la seva desenvolupat als pobles del Segria i Lleida capi- creació el -10 de març del tal és establir un enllaç entre Lleida i el Secretari- 2012- aquest cap de setmana at Nacional. se celebra a Girona l’Assemblea General de l’Assemblea Nacio- Per què a tots els partits els convé, segons nal Catalana. Entre altres qües- vosté, l’Assemblea Nacional Catalana? tions, es passarà comptes del que Davant tots els escàndols polítics que han sortit, ha passat en els darrers 12 me- davant dels descrèdits i tota la desafecció políti- sos, des de tots els punts de vista, ca per part de la ciutadania, l’Assemblea Nacio- tant polítics, com econòmics i so- nal ha generat una il·lusió que ha fet que la gent Tenim a la gent i els cials. Però sempre partint de la ba- surti al carrer i que estigui a favor de la indepen- mou un motiu molt se de la gran manifestació de l’On- dència i que es parli d’aquest col.lectiu. La gent clar pel qual tots ze de Setembre, que va marcar un que ara es manifesta a favor d’aquest moviment, punt d’inflexió a Catalunya pel més era impensable que ho fes fa uns anys. Nosaltres, estem treballant. No d’un milió de persones que van sor- a l’Assemblea, tenim gent independentista de tots hi ha res més al tir al carrer per demanar el dret a de- els partits polítics. Perquè nosaltres no comptem darrere... perquè no cidir. amb partits polítics. Tenim a la gent i els mou un Des de la creació de l’Assemblea Na- motiu molt clar pel qual tots estem treballant. No esdeveindrem partit cional Catalana, el lleidatà Ferran hi ha res més al darrere... perquè no esdevindren Accensi lidera el moviment a les co- un partit polític. A l’Assemblea s’hi poden trobar marques de la plana de Lleida. De ca- còmodament la majoria de militants dels partits ra a les properes eleccions, es presen- polítics. ta per a ser membre del Secretariat Na- cional de l’Assemblea. Com valora la declaració de sobirania per part del Parlament de Catalunya? Com ha evolucionat el moviment de Bé, sense cap mena de dubte, ens trobem davant l’Assemblea Nacional a Lleida ençà un pas importantíssim que l’Assemblea no pot fer. la seva posada en funcionament? Nosaltres només ho poden proclamar els nostres A Lleida, l’Assemblea Nacional Catala- representants polítics a través del Parlament. hem na ha crescut exponencialment moltís- de tenir molt present que l’Assemblea només pot sim. Val a dir que, a nivell de Cata- mobilitzar la gent perquè els nostres partits polí- lunya, ja tenim 14.000 socis de paga- tics es belluguin ivagin en la direcció que l’Assem- ment, a banda dels simpatitzants. blea està proposant. És un pas molt ferm que, mal- Quan vàrem començar el mes de grat el que diguin des de Madrid, es tracta de la febrer de l’any passat erem qua- voluntat d’un poble i, la veritat, és que és molt di- tre persones i quan dic qua- fícil anar contra la voluntat d’un poble. No es tre vull dir exactament qua- tracta d’independitzar-nos del món, simplement tre. Ara ja som més de volem l’autodeterminació del nostre poble per ai- 1.000 persones les que es- xí poder ser un país més dins la Unió Europea (UE) tem participant de les ac- i dins del seu marc legal. És un fet nou a la Unió tivitats que organitzem i Europea perquè no ha tingut mai la secessió de ens mobilitzem quan es cap estat o de cap regió dins dels seus estats i, per desenvolupen els actes. tant, caldrà veure’n l’encaix. El que sí que és evi- En aquests moments hi dent és que tots els catalans som europeus i ja ha un col·lectiu de gent tenim drets consolidats, igual que la resta d’es- que es belluga molt i se- panyols. gueix tots els passos que nosaltres estem La societat catalana està preparada per a fent. una consulta sobiranista? La majoria dels partits polítics catalans estan a fa- Què ha trobat a vor del dret a decidir. Penso que, dins la demo- faltar en aquest cràcia, un dels moviments més importants que hi darrer any a Lleida? ha és que la gent pugui opinar el que realment vol Una de les mancances a les urnes, sense sentir-se coaccionada a fer una més grans que hem cosa que no vulgui. Nosaltres, el que hem d’in- tingut en aquest any tentar és que es pugui fer aquest referèndum, mal- és que no hem acon- grat sabent, d’entrada, que els partits espanyo- seguit la suficient co- listes utilitzaran com a escut elTribunal Constitu- laboració i comunica- cional (TC), la Constitució espanyola i tota classe ció amb la resta dels d’estratagemes amb el clar objectiu de desacre- representants de l’As- ditar aquest referèndum. Nosaltres -i això és un semblea al territori. Els secret a veus- no ens la sentirem nostra aquesta membres del Secretari- Constitució, ja que no defensa els nostres drets. at Nacional escollits Tal i com va dir el fiscal general de Catalunya, el dins la Regió 6 -que lleidatà Martín Rodríguez Sol -al qui van forçar a pertanyen a la plana de plegar per les seves declaracions-, hi ha espais Lleida i que són tres- no legals per poder fer aquesta consulta i, dins la le- hem treballat de mane- galitat, nosaltres la farem. Que ningú en tingui cap ra conjunta. Per això, dubte al respecte.
  10. 10. 10 PUBLICITAT BONDIA DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

×