Bondia.cat 07/03/2013

296 views
235 views

Published on

TITULAR: Desbloquegen el finançament del canal Segarra-Garrigues
FOTO: Front comú per reclamar el túnel de la Bonaigua

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
296
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia.cat 07/03/2013

  1. 1. 7 DE MARÇ DEL 2013 NÚMERO 1.733 ANY 8 El primer diari gratuït i independent de Lleida Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 17 Desbloquegen el finançament del canal Segarra-Garrigues Compromís perquè els treballs per garantir l’aigua a 44 municipis s’iniciïn abans de la fi del 2014 ORIOL PI DE CABANYES (ACN) La Generalitat i el Govern central van arribar ahir a Madrid a un acord per desbloquejar les obres pendents del Segarra- Garrigues. Es va arribar al compromís que els treballs -que tenen un cost de 30 milions €- començaran abans que s’acabi el 2014. p. 06 La Paeria va proposar el polígon per al prostíbul L’advocat de l’empresari diu que una opció que li donà la Paeria va ser l’àrea industrial El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, als instants previs de la reunió celebrada ahir a Madrid amb el ministre Arias Cañete (al fons) p. 05 p. 03 i Editorial p. 04 Bitllet integrat per anar alhora amb Renfe i els Front comú per reclamar Ferrocarrils Catalans el túnel de la Bonaigua p. 15 Les entitats turístiques del Pirineu, amb el suport de la Cambra de Comerç, Pimec Lleida i els sindicats UGT i Recullen 3.200 firmes a CCOO signen un manifest per reclamar que es prioritzi la Montferrer per demanar construcció del túnel de la Bonaigua, després que la una rotonda a la N-260 carretera C-28 hagi estat tallada tot l’hivern per la neu. SALVADOR MIRET (ACN)PUBLICITAT
  2. 2. 02 DINTERÈS BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 www.bondia.catEl temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Sol al matí i nous ruixats Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 a la tarda cap al Pirineu i Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 el Prepirineu 07.23 h 18.55 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Aquest matí sembla que veurem el sol Urgències mèdiques malgrat la presència de núvols. Ara bé, de ICS 973 221 516 cara a la tarda s’esperen precipitacions que Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 avançaran ràpidament d’oest a est i afectaran Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222 el Pirineu, Prepirineu i depressió central. Urgències Tàrrega 973 310 852 Sembla, però, que acumularan quantitats de Comitè Anti-sida 973 221 212 precipitació minses en general i poc abundants. Pel que fa a les temperatures, hi Alcohòlics Anòmims 629 779 654 haurà un lleu descens de les mínimes i les Comedores compulsivos 676 060 624 màximes pujaran, superant els 15 graus. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) De 22.00 a 09.00 hPUBLICITAT Miarnau. Plaça de l’Exèrcit, 5 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Arcaya. Plaça de la Sal, 2 Anadon. Balmes, 44 De 22.00 a 09.00 h Badia. Prat de la Riba, 91 AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 4 al 10 de març Parietària 1 = Pi 1 = Gramínies 1 = Plàtan - - Olivera 0 = Pollancre 1 A Avellaner 1 = Salze 2 = Auró Negundo 0 A Vem 2 = Freixe 2 = Xiprer 2-3 A Melcoratge 0 A Alterania 2 = Om 1 = Cladosporium 3 =
  3. 3. BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03Front comú per reclamar de forma“prioritària” el túnel de la BonaiguaLa C-28, al seu pas pel port, ha estat més d’un mes tallada per les intenses nevades d’aquest hivern MARTA LLUVICH (ACN)REDACCIÓ/ACN. LLEIDALes principals entitats i associ- Tindria unacions turístiques del Pirineulleidatà, amb el suport de la cost de 200Cambra de Comerç de Lleida, Pi-mec Lleida i dels sindicats UGTi CCOO, van presentar ahir un milionsmanifest en què defensen com a El manifest xifra en uns 200 mi-“prioritari” el túnel de la Bonai- lions d’euros el cost que suposa-gua, projecte que consideren ria la construcció del túnel de la“necessari i estratègic” per mi- Bonaigua. La infraestructura tin-llorar les comunicacions entre el dria més de quatre quilòmetresPallars Sobirà i la Val d’Aran, de llargada i aniria des de pas-especialment després de les in- sats dos quilòmetres de Baquei-tenses nevades d’aquest hivern ra fins a l’ermita de la Verge deque han mantingut tancat du- les Ares, segons l’estudi delrant més d’un mes el Port de la 1990. Cal recordar que la cons-Bonaigua (C-28). trucció del túnel de la Bonaigua Denuncien que després de 25 està inclosa en la segona fase delanys parlant del projecte, inclòs Pla d’infraestructures de trans-en el Pla d’infraestructures de port de Catalunya (2016-2026).transport de Catalunya (2006- D’altra banda, els responsa-2026), encara “no s’ha fet pràc- Màquines treballant fa un parell de setmanes per obrir la C-28 al seu pas pel Port de la Bonaigua bles de les diferents entitats sig-ticament res” i, per això, tot i nants van valorar positivamentconscients de la situació de les la construcció de sistemes para-finances públiques, demanen al DESPRÉS D’UNA ALLAU DIMARTS AL MATÍ A L’ACCÉS DEL NUCLI ARANÈS allaus a la C-28 com reclamenGovern que comenci “a posar el el Consell Comarcal del Pallarsfil a l’agulla” i avanci en la redac-ció d’estudis previs perquè “eldia que sigui factible es faci”. Montcorbau torna a la normalitat Jussà, el Conselh Generau d’Aran i la Diputació de Lleida com a mesura per portar a terme a curt El president de la Federació Protecció Civil va desactivar termini per tal de minimitzard’Hostaleria de Lleida, Juan An- aquest dimecres al matí la fa- l’afectació d’allaus sobre la car-tonio Serrano, va destacar que se d’alerta del PlaAllaucat per retera.“no és només pel benefici del allaus un cop esva restablir lasector turístic d’aquestes comar- circulació a la carretera LV-ques, que suposa més d’un 80%, 5052, que va deixar aïllat Manifest perde l’economia de la zona, si no aquest dimarts el nucli de reclamar-lotambé per afavorir la mobilitat Montcorbau, al municipi de Del sector turístic, ambdels ciutadans d’ambdues co- Vielha e Mijaran.marques”. Serrano tambéva cri- L’allau es va produir sobre el suport de la Cambra,ticar que “actualment es tarda les 11.40 hores, va ser de di- Pimec i sindicatsmés d’anar de Barcelona a Vie- mensions importants i la pre- Imatge de l’accés obert (Foto: Conselh Generau d’Aran)lha que de Barcelona al País visió era que els treballs deBasc”. També va assegurar que neteja de la calçada duressin prealerta per l’avís de perill cala europea de 5) a la mei- Juan Antonio Serranola construcció del túnel reduiria unes 12 hores, segons Protec- d’allaus d’ahir emès per l’Ins- tat sud de l’Aran i Franja Nord (Fed. Hostaleria)entre 20 i 30 minuts el trajecte. ció Civil. titut Geològic de Catalunya de la Pallaresa, davant la pre-El document s’enviarà a les ad- No obstant, el pla Allaucat (IGC) , que fixava un grau de visió d’allaus espontànies a “És més ràpid anar deministracions i partits polítics es mantenia en situació de perill d’allaus fort (4 en l’es- totes les orientacions. Barcelona al País Bascamb representació al Parlament. que viatjar fins a Vielha”PUBLICITAT
  4. 4. 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 “Es necessari celebrar el 8 Dones que trenquen esquemes ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. de març al segle XXI?” Rosa Palau es el mundo a Barcelona, pre- la societat, ja que gràcies a la sentació que no va deixar indi- seva feina i a la de professio- ferent ningú. La setmana pas- nals del periodisme en generalAlexandra Cuadrat Capdevila lebrar el 8 de març. Però encara Secretària General sada, per tal de preparar l’acte es poden treure a la llum pú- no ha arribat el moment. Els de la UGT-Terres de del 8 de març, vaig passar unes blica qüestions que, potser si avenços aconseguits en els dar- Lleida hores amb ella al convent de les no haguessin tingut visibilitatResponsable de laSectorial d’Igualtat rers anys, tot i ser molt impor- Dominiques de Manresa i al en els mitjans, no se soluci-de la Federació del tants, no s’han instal·lat com a Com ja és habitual en aques- Banc d’Aliments que ella coor- onarien mai.PSC de Lleida definitius. De fet, uns quants tes dates, la UGT-Terres de Llei- dina conjuntament amb altres L’acte comptarà també amb d’ells estan en perill de regressió da organitzarà una jornada voluntaris. Sor Lucía és una do- el reconeixement a les donesAquesta és una de les preguntes a temps als quals les dones no amb motiu del Dia de la Dona na que escolta, però que no li que fa 25 anys que estan afili-que alguns cops em fa reflexio- volem tornar. I no em refereixo Treballadora. Per a l’acte tremola la veu quan ha de de- ades al sindicat, una mostra denar. Les dones del nostre país, només a la xacra de la violència d’aquest any, que tindrà lloc el nunciar les injustícies d’aques- lleialtat i confiança que als que El diari no esen els darrers anys, hem aconse- de gènere, que encara neces- mateix divendres 8 de març, a ta societat i si, en ocasions, ens dediquem a aquest mónguit fites importants en l’assoli- sita molta feina que ha de co- les 17.30 hores, a l’EdificiTrans- aquestes afecten l’església, no del sindicalisme ens esperonament de drets que ens han apro- mençar en cada llar, en l’educa- fronterer de les Cultures del s’ho pensa dues vegades. Sor i ens serveix de motivació. Ipat a la igualtat amb els nostres ció de cada infant i que potser Campus de Cappont, no només Lucía és de les que pensa que també, finalment, homenatja-companys en molts àmbits. Som necessitarà més d’una genera- volem continuar denunciant si no es trepitja carrer difícil- rem la Dona Treballadora delconscients que els governs pro- ció per ser compresa com un aquelles desigualtats que en ment se sabrà què pensa i què 2013, que aquest any recauràgressistes han fet avançar a les menyspreable crim per tota la ple segle XXI ja haurien hagut necessita la gent, consell que en Antonieta Farré, una donadones en el seu posicionament societat. Em refereixo, més avi- de deixat d’existir (per exemple, dirigeix a molts dels polítics que del Palau d’Anglesola, propie-al capdavant d’una societat mo- at, al danyque les polítiques que la diferència de sous entre els avui no es mouen dels seus des- tària d’un comerç, i en qui vo-derna i pròspera. En això hi han actualment s’estan aplicant, on homes i les dones, la dificultat patxos. Ella ho fa, d’aquí que a lem focalitzar totes aquellesajudat les mesures aplicades en l’austeritat s’ha pres com a dog- que encara avui es posa a les la fundació que dirigeix cada dones que diàriament aixe-millorar la conciliació familiar i ma, que fan que la conciliació fa- dones a l’hora de compaginar vegada atengui més persones quen la persiana dels seus ne-laboral, la implantació d’esco- miliar i laboral hagi anat moltes família i feina o la poca presèn- que es troben en la pobresa i a gocis per oferir als seus cli-les bressol públiques en quasi passes endarrere en els dos dar- cia de dones en els llocs de di- les quals proporciona aliments ents productes de qualitat fruittots els racons, la Llei de la De- rers anys: la disminució en el fi- recció d’aquest país…), sinó per viure. del seu esforç i del seu treball.pendència i la Llei de mesures de nançament públic de les escoles que tambévolem donar un mis- Crec que exemples com el Us esperem en un acte obertprotecció integral contra la vio- bressol, les beques de menja- satge d’esperança a la societat de Sor Lucía —afortunada- a tothom.lència de gènere. Aquestes po- dor escolar, la retirada d’ajuts a en general i a les dones en par- ment cada vegada n’hi halítiques, juntament amb el suport la dependència, fan que moltes ticular que ho passen malament més— són la part positivaeconòmic a les famílies i col·lec- dones es trobin davant el dubte a causa de la manca de treball. d’aquests temps difícils quetius vulnerables, han ajudat a d’haver de triar entre mantenir És per això que comptarem ens ha tocat viure. Crec queinstal·lar en l’imaginari comú la el seu treball o quedar-se a ca- amb la presència d’una dona la maleïda situació ac-consciència de la necessitat sa, ja que en la majoria de cops, que “trenca esquemes”, ja que tual posa encara mésd’aquesta igualtat en tota soci- quan a casa hi ha un familiar surt dels paràmetres tradicio- valor al paper queetat que pretengui anar enda- depenent o un infant petit, és la nals als quals ens han acostu- desenvolupa lavant. dona qui se n’ocupa.Això fa pen- mat. Em refereixo a Sor Lucía dona en els seus A banda d’això, la celebració sar que les retallades en educa- Caram, una monja dominica. Sí, diferents àmbits,d’un dia a l’any com a dia Inter- ció, en dependència, tenen un ho heu llegit bé, una religiosa ja que aportanacional de les Dones es pot in- component ideològic que esveu en un acte sindical. Però us una òptica dife-terpretar, i en molts cops així es abonat amb la crisi, que els ser- puc assegurar, perquè la conec, rent i, potser, sipercep, com una mostra de de- veix de coartada. que es tracta d’una monja atí- se’m permet, ambbilitat i de propi reconeixement Per tot això, encara és vigent pica, compromesa socialment i més sentit comú.com a éssers a protegir, és a dir, el 8 de març i totes i tots hem de que diuveritats com “temples”, A la taula rodonapodria ser considerat una auto- posar-hi el nostre esforç perquè mai més ben dit. Fa un temps també comptaremproclamació de la desigualtat. algun dia no calgui celebrar-la, que conec Sor Lucía i que la amb la subdirectora delDe fet, l’ideal seria que arribés a significant això que ser iguals segueixo. Vaig ser a la presen- diari Segre, Anna Gómez, unadesaparèixer la necessitat de ce- formaria part de la normalitat. tació del seu llibre Mi claustro dona també compromesa amb potent motor de construcció de barreres invisibles que, sovint, dones, com a motor econòmic de Fer front a aquests reptes, en justícia social i d’evolució del ens impedeixen l’accés a càrrecs la societat. És important posici- una societat canviant i comple- 8 de març: benestar. En un dia com el d’avui, i en directius i de responsabilitat. Paral·lelament, l’equilibri en- onar les dones com a part de la solució i reconèixer la capacitat xa com és la nostra, és impensa- ble sense la participació de les parlem les l’actual context global de crisi econòmica, social i de valors, tre la vida professional i la vida privada és també clau per acon- dels sabers femenins en el pro- cés d’elaboració d’alternatives dones. Qualsevol política trans- formadora que pretengui afron- dones hem d’estar alerta i no recular en el nivell d’igualtat aconseguit en- tre homes i dones. No hem seguir una major igualtat de gè- nere. Encara avui hi ha una cul- tura social que considera que les transformadores. Recuperar aquestes experiències i sabers, i aprofitar l’empenta per conti- tar les dificultats que actualment vivim ha de tenir en compte el paper que les dones tenim i hem d’oblidar que és precisament en tasques de cura i provisió del nuar aquesta transformació so- de tenir en la superacióM. Rosa Ball Papiol èpoques de crisi quan hi ha més benestar familiar són responsa- cial, és imprescindible per asso- d’aquests reptes. Cal, en defini- risc que es posi en qüestió el dret bilitat de les dones. Cal promou- lir la plena igualtat i fer efectius tiva, aplicar de manera transver- de les dones al treball remune- re una major coresponsabilitat els drets reconeguts. sal i sistemàtica la perspectivaRegidora de Drets rat i que se segueixi justificant entre els homes i les dones, que Tenim un deute amb les do- de gènere en el disseny i la im-Civils, Cooperació i la pervivència de desigualtats faciliti el repartiment més equi- nes que anònimament encara plementació de les polítiquesIgualtat de la Paeria salarials per raó de sexe i de tatiu de les tasques reproducti- avui pateixen discriminacions, públiques i estendre-la al món discriminacions en la promoció ves i de cura i trenqui amb els es- segregacions iviolències, dones empresarial, social i cultural.Cada 8 de març ens mou la vo- professional. tereotips sobre les masculini- i nenes que suporten, des de l’es- Només una política continu-luntat de fer mésvisibles les nos- Cal seguir treballant per una tats, fet que aportarà a les pai privat, les càrregues afegi- ada en la transmissió de valorstres reivindicacions i, en el marc ocupació de qualitat que garan- futures generacions experiènci- des per la seva condició femeni- a favor dels drets de les dones ide la commemoració del Dia In- teixi el nostre dret a l’autonomia es familiars i educatives més na. Les dones de tots els temps en contra de qualsevol tipus deternacional de les Dones, volem econòmica. Igualment, la promo- equilibrades i enriquidores. i de tots els indrets del món tre- discriminació, donarà els fruitsrecordar que les propostes dels ció laboral s’ha de produir en La sortida d’aquesta crisi se- ballem i pensem infinites mane- que ens permetin avançar cap amoviments de dones van fer condicions d’igualtat amb la dels rà possible amb la participació res de viure i sobreviure, de cre- una ciutadania integrada per do-possible la transformació més homes, evitant la segregacióver- de tots i totes, sense descuidar ar i d’avançar, guiades per l’ex- nes i homes, amb plena igualtatgran del segle XX i han estat un tical i horitzontal i trencant les el paper actiu i creatiu de les periència. de gènere.
  5. 5. BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial Front comú pel túnel de la Bonaigua President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Les intenses nevades que s’han produït aquest hivern a les comarques pirinenques han posat Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. de relleu algunes de les mancances endèmiques en matèria d’infraestructures de comunicació. Administració: Arancha Pajuelo La més flagrant, sens subte, ha estat el gairebé constant tancament del port de la Bonaigua, la Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona carretera que connecta el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Davant d’aquesta circumstància, les entitats i associacions turístiques del Pirineu, amb el suport de la Cambra de Comerç de Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Lleida, Pimec Lleida, UGT i CCOO, van fer públic ahir un manifest per reclamar el túnel de la Correu electrònic: info@bondia.cat. Bonaigua, projecte que qualifiquen de necessari i estratègic, sobretot per facilitar l’arribada Web: http://www.bondia.cat/ dels desitjats turistes. I tot i que hi ha el hàndicap del cost (200 MEUR), no s’hi pot renunciar.s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). “No es neix dona: Conscienciacióiigualtat s’arriba a ser-ho” Rosa Pujol Esteve L’agricultura, la ramaderia I aquesta –la societat ma- i la indústria agroalimentària Immaculada Manso Ferrándiz però analitzant aquests estudis dura, la conscienciable- és la són uns sectors estratègics fo- també s’arriba a la conclusió que Vicepresidenta de la que volem. És la societat per namentals, tant des del punt les diferències vénen marcades Fundació Pública Institut la que lluitem, i per la qual les de vista social com econòmic per les diverses formes en què d’Estudis Ilerdencs dones del món posem el nos- a Lleida, i, per això, cal que Subdelegada del ambdós col·lectius s’enfronten a tre granet de sorra dia a dia aquests esforços -que s’han Govern a Lleida la seva carrera professional, és Cada dia estem més a prop per assolir el repte de la igual- de fer des de tots els sectors a dir, quines són les seves prio- de la igualtat de gènere i ca- tat de gènere que, amb el pas de la societat- centrin els seus “No es neix dona: s’arriba a ser- ritats. da dia fem passes més impor- del temps, veiem amb més op- esforços en potenciar unes ho”. Comparteixo totalment Alguna cosa falla en aquesta tants –algunes grans i d’altres timisme. polítiques actives que vagin aquesta cèlebre frase de Si- societat quan en massa ocasi- petites– per plantejar-nos un de la mà del sector privat, la mone de Beauvoir. Crec ons coincideix que les dones futur on les oportunitats arri- La societat madura, universitat, la societat civil i fermament que moltes de triomfadores o bé no tenen fills bin a tots/es sense diferenci- els sindicats, sense els quals les característiques que o bé estan separades dels seus ació de sexe. La major part de la conscienciable, és seria impensable qualsevol ti- s’atribueixen avui en dia marits. No ens podem resignar regions del món potencien po- la societat per la que pus de plantejament. a la dona no són genèti- a haver de triar entre la nostra lítiques d’igualtat home-dona, lluitem les dones I cal també potenciar les ques sinó culturals. La cre- vida laboral i la nostra vida pro- ja que el món, aquest espai polítiques adreçades a la cre- ença en aquesta afirmació fessional. Ells no ho fan!. La so- globalitzat en el que ens ha to- ació d’ocupació a partir de les pot ajudar a mol- lució no és fàcil però si conegu- cat viure, així ho demana i ho I això, com deia, s’assoleix noves demandes i de les tes dones a da. Es tracta simplement de exigeix, perquè cada vegada fent passos ferms i inequívocs transformacions que provoca col·laborar i per això és impres- som més les/els que pensem en la lluita contra la desigual- l’evolució de la mateixa soci- cindible la complicitat de les que aquest ha de ser el fil con- tat de gènere. Alguns etat. I des d’aquest punt de nostres parelles. Recorda ductor diari de les nostres vi- d’aquests passos –fonamen- vista, cal que, entre tots/es, si- que la “unió fa la força” i que des: la normalitat. Tot i això, la tals- tenen a veure amb els guem capaços de situar l’ocu- no hi ha res que impedeixi a una celebració del Dia Internacio- processos de contractació, i pació femenina –especial- dona realitzar-se com a tal si té nal de la Dona Treballadora per tant amb els índex d’ocu- ment al món rural– en els ín- el suport necessari. ens ajuda a situar en quin punt pació que se’n desprenen. Per dexs que es mereix, tenint en Així doncs la major tasca que estem, quin camí hem recor- fer això hem de buscar refe- compte el pes històric que ha tenim avui en dia com dones és regut i què és el que encara cal rències, objectius a curt, mig i tingut la figura de la dona en reinventar-nos a nosaltres fer per assolir la igualtat de llarg termini, i un dels miralls aquest camp. Una figura ne- mateixes i per això hem gènere. que hem de buscar ha de ser cessària i indispensable per de replantejar el nos- La celebració d’una jorna- la Unió Europea. Hem de ser entendre l’evolució i transfor- tre paper en la societat da com aquesta es remunta a capaces/os d’emmirallar-nos mació que ha tingut el camp i i molt principalment en dates sense concretar a l’èpo- en aquells països que practi- la seva adaptació. trencar al- l’àmbit familiar. ca de la Revolució Industrial, quen polítiques d’igualtat de I tot això ho manifesto des guns mites que pesen Hi ha algunes idees en rela- quan la dona es va començar gènere i que, a ulls de tothom, de la meva responsabilitat ins- com lloses sobre les seves ció amb l’àmbit familiar que hau- a incorporar als processos estan considerats democràti- titucional en l’àmbit cultural a ànimes i que els impedeixen pro- rien de guiar aquesta reconver- productius de la societat i es cament i social més avançats. la Diputació. Des d’aquesta gressar i desenvolupar-se com sió, idees com que “les tasques van iniciar les primeres re- En aquest sentit, cal una institució defensem l’aplica- persones. Supediten el seu des- familiars” les pot fer igual de bé ivindicacions per tal de millo- implicació més profunda de ció de polítiques transversals envolupament personal a l’àm- un home que una dona, tot és rar les precàries condicions la- les institucions. Calen mesu- per la igualtat de gènere, i ho bit familiar, i creuen erròniament qüestió de pràctica i bonavolun- borals de les dones assalaria- res de discriminació positiva fem en tots aquells projectes que al cap i a la fi “estem genè- tat. des. Des d’aleshores fins ara envers la dona per fer que que endeguem i que formen ticament més preparades que En l’àmbit dels fills, com ja és s’ha recorregut un llarg camí. aquesta societat justa i equi- part del nostre quefer diari. ells i això és una gran responsa- sabut, és més important la qua- Tot ha evolucionat. librada per la qual somiem si- Aquesta és la normalitat que bilitat “. litat que la quantitat i quan par- Justament, les societats gui més forta i es consolidi. volem, i aquesta és la norma- lem de qualitat ens estem refe- que evolucionen són aquelles A les comarques de Lleida, litat amb la que tirem enda- Potser no puguis rint al que els oferim i això de- en les que la dona aconse- aquesta feina pren més relle- vant els nostre projectes. pèn en gran mesura de la nostra gueix un paper preponderant vància pel fet que, per acon- Com deia al principi, aques- canviar la societat, pròpia autoestima. en els organismes de presa de seguir que el nostre territori ta és una feina de passos curts però sí el teu petit Potser no puguis canviar la decisions, tant socials, econò- es desenvolupi amb un creixe- però ferms. Estem en la bona món. Comença avui societat, però sí el teu petit món. mics, culturals i polítics com ment sostingut, cal que es do- línia, però encara s’ha de fer Replantejat les teves creences, esportius, per posar alguns ni un equilibri social, econò- molta feina. La conscienci- el canvi, reinventa’t les teves pors, les teves bar- exemples. En països que no mic i cultural entre l’àmbit ru- ació de tota la societat és fo- reres i sobretot recorda que no aposten per aquest tipus de ral i l’urbà. Les nostres namental i, per això, és neces- Aquesta supeditació es veu podem pretendre que les coses polítiques les desigualtats que comarques tenen unes carac- sari que siguem capaços, en- clarament en els estudis sobre canviïn si sempre fem el mateix. es copsen són molt evidents i terístiques i una història que tre tots/es, de generar desigualtat salarial en què la do- Comença avui el canvi, no renun- s’hi albira un futur d’un color les fan especialment sensibles iniciatives globals que ens na surt greument perjudicada, ciïs, simplement reinventa’t. ben negre. en aquest àmbit. portin cap a l’objectiu final.
  6. 6. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013La Paeria proposà el polígon Bitllet integrat decom espai idoni pel prostíbul trens a LleidaLa Paeria recorrerà la sentència que ordena al consistori concedir la llicència Acord entre Renfe i FGC ACNLAURA CORTÉS (ACN) . LLEIDA REDACCIÓ. LLEIDAL’advocat de l’empresari que vol El president de Renfe, Julio Gó-construir el prostíbul al polígon mez-Pomar, i el president de Fer-El Segre va explicar ahir que el rocarrils de la Generalitat de Ca-seu client abans d’iniciar el pro- talunya (FGC), Enric Ticó, vancés va anar a la Paeria per pre- signar ahir dos acords comerci-guntar en quins llocs de la ciu- als. Així, es crea un bitllet inte-tat hi podia ubicar un establi- grat per viatjar en els trens quement amb la funció de prostíbul operen les dues empreses a l’es-i que des del consistori se li va tació de Lleida Pirineus, i FGCdonar diverses opcions, entre les podrà vendre bitllets de tren dequals el polígon. Posteriorment Renfe i crear paquets comerci-va encarregar el projecte per ha- als amb productes turísticsbilitar el local en una nau i acon- d’FGC.seguir la llicència ambiental i va Així, FGC, com empresa con-ser llavors quan l’Ajuntament hi cessionària de l’explotació fer-va començar a posar traves “de- roviària entre Lleida Pirineus i Lamanant coses que no hi cabien Pobla de Segur, comercialitzaràen el projecte com una zona els serveis prestats per Renfe. Eld’aparcaments”. bitllet integrat habilitarà per vi- Cal recordar que la sentència atjar en els trens de Renfe i enemesa pel Jutjat Contenciós Ad- els trens d’FGC que realitzin ser-ministratiu número 1 de Lleida veis a l’estació de Lleida Piri-dóna la raó a l’empresari i orde- Imatge d’arxiu de la nau on s’hauria d’ubicar el prostíbul neus, ja sigui com a estació d’ori-na l’Ajuntament de Lleida a con- gen o de destinació, tant en elscedir a aquesta empresa la lli- cia és contradictòria a la emesa les mesures de salubritat i inso- serveis d’FGC fins a La Pobla decència sol·licitada. L’empresari va fa dos dies pel TSJC que rebut- norització obligatòries per a Segur, com en els de Renfe a Tot i això, l’Ajuntament de demanar consell java construir una mesquita al aquest tipus de negoci. A més, Barcelona, Saragossa i Madrid.Lleida recorrerà la sentència del Va explicar quin tipus mateix polígon en considerar va demanar la suspensió de Els bitllets integrats es podranjutjat contenciós administratiu l’espai inadequat per a aquest l’execució de la sentència per re- adquirir en els punts de vendade Lleida que ordena la Paeria a d’activitat s’hi faria equipament. Camps va insistir visar tota la documentació. electrònics habituals i els preusconcedir la llicència a l’empresa en què “un prostíbul és un equi- Per la seva banda, l’advocat podran acumular altres ofertes.Antri S. L. perquè pugui obrir un pament recreatiu i d’espectacles de l’empresa Antri SL, Santiagoprostíbul al polígon industrial El L’execució de la i que incompleix la normativa pel Mas, creu que el posicionamentSegre. Així hova anunciar ahir la sentència que fa a la impossibilitat de do- de l’Ajuntament de Lleida és ‘’in- Melendi actuarà a laprimera tinent d’alcalde de Ho demana la Paeria per tar el local amb les places d’apar- comprensible’’ iva remarcar que ciutat l’11 de maigl’Ajuntament de Lleida, Marta cament necessàries”. A més, in- el contingut de la sentència ésCamps. Per Camps, “la sentèn- revisar la documentació sisteix en què el local incompleix totalment lògic. REDACCIÓ. LLEIDA Avui es posen a la venda les en- trades per al concert que Melen- di oferirà a Lleida en el marc de la Festa Major de Maig. Serà el dissabte 11 de maig, a les 22.30 hores, al pavelló Nou dels Camps Elisis. Pla per garantir l’inserció laboral dels joves d’FP REDACCIÓ. LLEIDA Ensenyament va presentar ahir la comissió de formació profes- sional del Consell Escolar Terri- torial de Lleida. L’objectiu és potenciar l’FP per garantir la in- serció laboral dels joves del ter- ritori. Visita guiada en anglès al Museu de Lleida REDACCIÓ. LLEIDA DIPUTACIÓ DE LLEIDA Avui a les 20 hores tindrà lloc El president de la Diputació, al Parlament Europeu en favor del Corredor del Mediterrani una nova activitat emmarcada El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va assistir ahir a la jornada organitzat l’associació FERRMED al Parlament Eu- dins del conveni signat pel Mu- ropeu, a Brusel·les, en favor del futur Corredor del Mediterrani i de la competitivitat europea a través de la promoció d’uns es- seu de Lleida i l’Escola Oficial tàndards en la xarxa ferroviària europea que afavoreixin l’ús d’aquest mitjà en el transport de mercaderies. d’Idiomes. Es tracta d’una visita guiada en anglès (Let’s go to the Museum). Després també hi ha un sopar britànic.
  7. 7. BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 ENSENYAMENT 07 ALBERT GUERRERO NOU CURS ESCOLAR Dilluns comença la preinscripció El període de presentació de sol·licituds per al segon cicle d’educació infantil, educació primària, centres integrats i educació secun- dària obligatòria tindrà lloc entre l’11 i el 22 de març. Resta d’ensenyaments: · De l’11 de març al 5 d’abril, per als ensenya- ments professionals de música i dansa. · Del 13 al 24 de maig, per al batxillerat, els ci- cles formatius de grau mit- jà de formació professio- nal i d’arts plàstiques i dis- seny. · Del 27 de maig al 7 de juny, per als cicles forma- tius de grau superior de formació professional iEl nou curs tindrà més alumnes de primària (foto) i secundària, però menys a P3 arts plàstiques i disseny.La població escolar creixerà Mínim de 16 setmanes a les llars d’infantsa primària i secundària La preinscripció és el trà- mit que cal fer per sol·lici- tar una plaça en una llar d’infants o escola bressol pública, on s’atenen nens i nenes de primer cicle1.066.000 places escolars a Catalunya, és a dir, 6.200 més que el curs actual d’educació infantil (tenen entre 0 i 3 anys). Per ser admesos, els nens hanREDACCIÓ. LLEIDA places. Per etapes educatives, 1.200 més que l’oferta del curs d’haver complert, com aLa Generalitat oferirà el proper 8.000 places més a l’oferta és: 253.573 places per al 2012-2013. De fet, el creixement mínim, 16 setmanes l’1 decurs escolar 2013-2014 un to- primària segon cicle d’educació infantil a primària fa preveure un incre- setembre del 2013.tal de 1.066.228 places per a les Això fa a preveure que hi (de 3 a 6 anys), 498.575 places ment futur de l’ESO. Per contra, Els ajuntaments queetapes d’educació infantil de se- per a l’educació primària i el segon cicle d’educació infan- han assumit les competèn-gon cicle, educació primària i haurà un increment futur 314.080 places per a l’ESO. til és el que menys creix de les cies relacionades amb eleducació secundària obliga- de l’ESO L’etapa que més creix és primà- tres etapes educatives, amb un procés de preinscripció itòria (ESO). La consellera d’En- ria, amb 498.575 places, 8.000 decreixement del P3. Per segon admissió d’infants a lessenyament va informar dimarts més que el curs anterior. A pri- any consecutiu, P3 ofereix llars d’infants públiquesque el procés de preinscripció Hi haurà menys mer de primària l’oferta és de menys places que l’any ante- poden establir un calenda-escolar començarà dilluns, 11 de alumnes a P3 83.825 places, davant les rior: 81.875 respecte a les ri propi; aquest calendarimarç, i acabarà el 22. 82.825 del curs passat. 85.265 (2012-2013). El princi- s’ha de fer públic abans del L’oferta representa un incre- Menys nens a L’educació secundària obliga- pal motiu és la davallada demo- dia 16 d’abril i ha d’estarment de 6.200 places respecte escolaritzar per la tòria també presenta un incre- gràfica, que fa que hi hagi menys comprès entre el 22 d’abrila la del curs anterior 2012-2013, baixada demogràfica ment respecte a l’any passat, nens a escolaritzar, i l’evolució i el 17 de juny de 2013.quan la xifra va ser d’1.060.028 amb un total de 314.080 places, negativa del padró.PUBLICITAT
  8. 8. 08 ENSENYAMENT BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013Elsdeuress’handeferensolitarioambl’ajudadelspares?Pels experts s’hi han d’implicar però no generar dependència Els pares han d’estar disponibles quan l’infant està fent els deures ACN Recomanen tenir un patró per fer els deures a casa Ajuda al progrés a l’escola i a l’autoestima dels fills REDACCIÓ. LLEIDA el professor o professors per es- Diferents estudis demostren que tar al corrent de la quantitat i quan els pares s’involucren en qualitat dels deures que els nens les tasques escolars dels seus han de fer. També va bé planifi- fills, aquests obtenen millors car un horari incloent tant l’ho- resultats. Una manera en la qual ra d’inici com la final. És molt els pares poden ajudar els seus recomanable deixar per després fills és donant-los-hi un cop de dels deures les activitats d’oci mà amb els deures. Això reper- com veure la televisió o jugar. cutirà positivament tant en el Preparar un lloc d’estudi en bo- seu progrés escolar com en la se- nes condicions també és bene- va auto estima. ficiós, així com elogiar-lo pels Hi ha alguns consells que aju- seus progressos. També cal fer daran a què els fills segueixin un una revisió (que no correcció). I,Dues nenes fent un exercici de càlcul patró òptim per fer els deures a sense cap mena de dubte, estar casa. Així, per exemple, es reco- disponible quan l’infant està fentREDACCIÓ. LLEIDA té que gran part dels pares dedi- sessorar i, si cal, organitzar. A mana mantenir el contacte amb els deures.El 80% dels estudiants de pri- quen diverses hores al dia a aju- més, asseguren que les tasquesmària i el 45% dels de secundà- dar els fills amb els deures o avi- s’han d’entendre com un com-ria reben ajuda per fer els deu- gilar que els facin, una realitat promís que l’alumne ha d’adqui- LA IMPORTÀNCIA DE LA LECTURAres, segons l’enquesta sobre els que contrasta amb l’estès i fals rir. És a dir, no és adient que elshàbits d’estudi dels nens espa- discurs que el fracàs escolar es pares s’asseguin amb els nens a Com despertar l’hàbit lector als nens?nyols de TNS Demoscopia. En- deu a que els pares no es preo- fer els deures ja que això gene-rique Martín Criado, professor cupen per l’educació dels fills. ra dependència i, si el petit té La lectura és un instrument 10 a 20 minuts cada dia ambde Sociologia a la Universidad Els experts coincideixen que dificultats, reforça la idea que no fonamental en el procés de ells.Pablo de Olavide de Sevilla, sos- els pares s’hi han d’implicar, as- és capaç de fer-los ell sol. coneixement i de maduració · Tenir a casa llibres que personal dels nens. Hi ha una els interessin perquè sónPUBLICITAT sèrie de recomanacions que l’instrument més poderós per poden ajudar als pares a convidar a la lectura. aconseguir que els fills tro- · Ajudar-los a planificar un bin el gust per la lectura: temps per a la lectura. · Intentar que us vegin lle- · Interessar-se per les se- gir a casa. ves lectures de classe. · Llegir en veu alta als fills · Fer activitats al voltant quan són petits. dels llibres, com ara dibuixar · Practicar la lectura de els personatges.
  9. 9. BONDIA DIJOUS, 7 DE MARÇ DEL 2013 ENSENYAMENT 09Evitar la segregació escolar TAXA DE GRADUACIÓ Als centres privats és 11per millorar el nivell educatiu punts superior Diversos estudis interna- cionals evidencien que la segregació escolar perju-Un estudi proposa incidir més en la distribució dels alumnes immigrants dica els resultats de tot el sistema educatiu, però es- ACN pecialment els alumnesAGÈNCIES. BARCELONA intentar evitar els guetos. Entre immigrants.Un estudi de la Fundació Jaume les iniciatives, destaquen la in- A Catalunya, la taxa deBofill proposa que els ajunta- formació a les famílies, la crea- graduació a l’ESO és 11ments, però també la Conselle- ció de zones escolars heterogè- punts superior a l’escolaria d’Ensenyament, incideixin nies, la detecció precoç dels concertada i privada, i esmés en la distribució dels alum- alumnes amb necessitats espe- veu com la taxa baixanes immigrants, per tal d’equili- cials i l’ampliació de places per quanta més segregació hibrar la seva presència en les es- aquests estudiants. L’estudi cri- ha. La diferència entrecoles i millorar el nivell educatiu tica que Ensenyament no faci alumnat nadiu i no nadiu ade tot l’alumnat, inclòs el nadiu. polítiques sobre aquest tema. Catalunya és de 82 puntsL’informe considera que es po- a les proves PISA, 40den fer polítiques públiques per punts més que la mitjanareduir la concentració. Una situació de de l’OCDE i 30 punts per Segons el director de l’estu- sobre de la mitjana de ladi, el sociòleg Xavier Bonal, la se- desproporció Unió Europea dels 15.gregació escolar sempre és su- La pública té el 19% de Una altra proposta deperior a la urbana. Per això, me- nouvinguts pel 7% de l’estudi és la iniciada alssures com fer que les zones Estats Units als anys 60 iescolars no coincideixin exacta- l’escola concertada consisteix en crear elsment amb els barris més des- anomenats “centresafavorits pot facilitar la barreja ‘imant”, que van dirigits ad’alumnat. Al sector públic hi ha Cal intentar evitar els excel·lir en matèries comgairebé tres vegades més pro- guetos llengües, ciències, mate-porció d’immigrants, un 19%, Una mesura seria la màtiques o arts. Això per-davant del 7% a la concertada. met atreure estudiants L’estudi proposa diverses me- creació de zones d’altres zones.sures per reduir la segregació i escolars heterogènies Imatge d’uns alumnes a l’interior d’una classePUBLICITAT

×