Bondia Lleida 24042012

331
-1

Published on

TITULAR I FOTO: Sant Jordi venç la crisi

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
331
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia Lleida 24042012

  1. 1. dimarts 24 D’abril 2012 Partidet entre interns Absolen la ‘mossa’ de la presó i jugadors lleidatana jutjada per del Lleida Bàsquet vexar una detinguda Una representació del club lleidatà L’Audiència de Barcelona la va va visitar ahir el Centre Ponent per absoldre dels delictes contra la in- difondre l’activitat física entre els tegritat, falta de lesions i vexacions interns on, a més del partidet, es va injustes i només la condemna a 450 € fer una xerrada. Esports Pàgina 13 de multa. Lleida Pàgina 9 oriol bosch (acn) Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 Sant Jordi venç la crisi Avui Pàgines 3-5 i Edit. p. 6 cr3ativacatNúm. 1.544 Any 7 / BONDIA Consulteu les condicions de l’oferta. Possibilitat de finançament. Preu sense IVA. 973 260 580 615 800 400 Av. Prat de la Riba, 18 · Lleida www. acromat .cat
  2. 2. 2 d’interÈs dimarts 24 d’abril de 2012 EL TEMPS Vielha Vielha 1/10 Serveis val d’aran Telèfons A LLEIDA Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat Urgències Mossos 088 ribagorça Sobirà Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort 07.04h 3/13 Policia 091 Martinet 20.49h El Pont G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 2/13 Dos móns ben diferents Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 de Suert Urgències mèdiques 2/12 cerdanya La Seu ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 entre el Pirineu i la d’Urgell 1/14 0/10 Hospital de Santa Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 resta de contrades. Tremp alt urgell Gósol berguedà Demà més calor creixent Comitè Anti-sida 973 221 212 5/18 Alcohòlics Anònims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Temps dominat avui pel vent de ponent a pallars Fibrolleida 649 873 838 moltes comarques, i que sobretot al sud dei- jussà Solsona Creu Roja Lleida 973 279 900 xarà un panorama serè gairebé. Al Pla l’as- 5/18 Agramunt 973 390 880 sedegament del terra comença a ser un fet, Balaguer 973 445 795 i és que el ponent no és massa bò per regar, solsonès Cervera 973 532 084 noguera que diguem. Al Pirineu, en canvi, aniran Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 a la seva: núvols i algunes nevades que al Tàrrega 973 500 679 nord de la serralada, cap a l’Aran, deixaran Balaguer segarra Serveis funeraris 973 237 206 gruixos notables per damunt dels 1200 6/21 Servei de Suport metres. Suavitat com ahir on faci sol. en el Dol de Ponent 973 501 503 Cervera Bus Lleida-Andorra 973 352 379 6/19 Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell Dimecres Dijous pla d’urgell farmàcies aVUI Mollerussa Tàrrega De 9.00 a 22.00 h Lleida 7/21 6/19 Baquero Riu Ebre, 10 7/21 Garrós Prat de la Riba, 53 De 22.00 a 00.00 h segrià Salafranca Lluís Companys, 12 Les Borges Martí Anselm Clavé, 35 Blanques 7/21 De 00.00 a 09.00 h Martí Anselm Clavé, 35 garrigues farmàcies Dema De 9.00 a 22.00 h Prat Bruc, 30. Cappont Anadon Balmes, 44 De 22.00 a 00.00 h Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol, Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni Fons Díez-Coronel Arxiu Reproducció fotogràfica Associació Amics de la monumental del Turó Fernández Pi i Margall, 62 és la 2a Meravella de Catalunya Mundial del conjunt cop més Bella. J.I. Rodríguez de la Seu Vella Joana A. Av. Barcelona, 71. Cappont Seu Vella De 00.00 a 09.00 h Fes-te soci de Joana A. Av. Barcelona, 71. Cappont La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida!!! Associació Amics de la Seu Vella Al·lèrgies (del 24-04 al 30-04) les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Facilita’nsp V la va tancar i la 1 va fer Vella 3 = Parietària = Pi Ara és el nostre símbol, Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni monumental del Turó Gramínies 2 = Plàtan 2 D Ara és el nostre símbol, Mundial del conjunt Olivera 0 = Pollancre 1 D és la 2a Meravella de anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Fa 300 Catalunya cop més Bella. de la Seu Vella Fons Díez-Coronel Arxiu Ara és el nostre símbol, Reproducció fotogràfica Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Associació Amics de la Avellaner 0 = Salze Fes-te soci de 2 = és la 2a Meravella de Catalunya Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni Fons Díez-Coronel Arxiu Reproducció fotogràfica Associació Amics de la Auró Negundo - - Vern - - monumental del Turó J.I. Rodríguez és la 2a Meravella de Catalunya Mundial del conjunt Seu Vella l’Associació Amics de la Fes-te soci de Freixe 1 = Xiprer 1 D cop més Bella. J.I. Rodríguez de la Seu Vella Melcoratge 0 = Alternaria 3 = Seu Vella Fes-te soci de Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez Seu Vella de Lleida!!! Associació AmicsOm Seu Vella - - Cladosporium 4 = l’Associació Amics de la de la NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida!!!el. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4 La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez Associació Amics de la Seu Vella Baix 1 Alt catedral La 3 Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez Seu Vella de Lleida!!! Associació Amics de la Seu Vella Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org NIVELLS DE PREVISIÓ Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org En augment A En descens D Estable = Situació excepcional ?
  3. 3. dimecres 24 D’abril DE 2012 avui 3 un dilluns atípic diputació / laura cortés (acn) / hermínia sirvent (paeria)La Diputació va celebrar la tradicional recepció institucional (esquerra). Una parada de llibres de l’Eix Comercial (a dalt). Josep Vallverdú, protagonista a Lestonnac (a baix) “Els dracs El Sant Jordi lleidatà actuals són els que recupera enguany el seu agredeixen Catalunya” to més festiu i massiu L’Institut d’Estudis Iler- Carles Porta, amb la novel∙la sobre el crim de Fago, és l’autor lleidatà dencs (IEI) va acollir la tradicional recepció insti- amb més vendes i també destaca Imma Monso, amb ‘La dona veloç’ tucional amb motiu de la celebració de Sant Jordi. redacció sense autorització. Les verme- l’autor lleidatà que més va ven- lleida Durant la seva interven- lles van ser les més venudes dre aquest Sant Jordi sinó que ció, Reñé va indicar que No hi ha millor manera que en- amb diferència. també figurava en el rànquing Vallverdú, Sant Jordi “és la festa de tot un poble i també una cetar una setmana que amb la celebració de la Diada de Sant els triomfadors dels autors que més van ven- dre arreu del país al llarg de protagonista diada de serena reivindi- Jordi. A més, el temps es va Fago. Si et diuen que el teu la Diada (veure pàgina 5). En la d’una marató cació”. A més, va afegir que “els dracs dels nos- comportar i va permetre a mi- lers de lleidatans gaudir d’una germà és un assassí va ser el lli- bre d’autor lleidatà més venut mateixa situació es va trobar la lleidatana Imma Monsó amb de lectura tres dies són aquells que jornada cultural, principalment aquest Sant Jordi. Carles Porta La dona veloç, segons va infor- Josep Vallverdú va ser agredeixen els nostres a la tarda, amb un marcat to fes- (Vila-sana 1963) narra a través mar Jordi Caselles, president l’escriptor escollit en la drets fonamentals com tiu. I com és tradició els llibres i d’aquesta novel·la la història del Gremi de Llibreters de la 8a Marató de Lectura del a ciutadans d’una nació, les roses van ser els principals del crim d’aquesta petita vila demarcació de Lleida. Col·legi Lestonnac. Al que mostrant-se sempre protagonistes. L’Eix Comercial del Pirineu d’Osca quan l’any llarg de tota la Diada, es generosa, rep per res- i la Rambla Aragó van ser els 2007 va ser assassinat a punta activitats paral∙leles van llegir obres de l’au- posta l’agressió a la seva espais on es van congregar més d’escopeta l’alcalde i posterior- També destaquen el gran tor, que ahir al matí va identitat i l’incompliment persones. ment es va detenir i condemnar nombre d’activitats paral·leles ser present en l’activitat reiterat dels pactes acor- Santiago Mainar com a autor que es van celebrar per tota la i va rebre un homenatge dats”. A més, hi va haver moderadament satisfets confés. Porta no només va ser ciutat. Especialment cal des- del centre i diversos ob- un recital musico-poètic Llibreters i floristes es van tacar l’esmorzar literari que sequis relacionats amb basat en el llibre Obra mostrar moderament satis- va organitzar l’editorial Pagès la seva literatura, creats completa punt u, de Carles fets pel que fa a vendes. Així, > Es van vendre Editoris i el vermut literari, a pels alumnes. L’alcalde Hac Mor. L’acte va comp- per exemple, a la demarcació entre 130.000 càrrec de la llibreria Punt de de Lleida, Àngel Ros, jun- tar amb la participació de de Lleida es van vendre entre i 140.000 roses Llibre. Els actes també es van tament amb d’altres auto- nombrosos escriptors i 130.000 i 140.000 roses. Tot i però en denuncien multiplicar a la resta de po- ritats, va participar en la representants polítics. això, el Gremi de Floristes va l’intrusisme blacions de la demarcació de marató. criticar de nou l’intrusisme Lleida (veure pàgina 4).
  4. 4. 4 avui dimarts 24 d’abril de 2012la celebració de la diada a les comarques de lleidaMollerussa - Concert dels professors de l’Escola de Música Les Borges - El Parc del Terrall, escenari de la Llegenda de Sant JordiBellpuig - Els escolars reparteixen roses i llibres als avisAlguaire - Sessió de L’Hora del Conte especial Sort - Un grup d’escolars de Sort mirant una parada de llibres La Seu - Lectura de poemes a càrrec d’alumnes Almacelles - Les roses i els llibres, protagonistes de la jornada des de primera hora
  5. 5. dimarts 24 D’abril DE 2012 avui 5 el llibre, el gran protagonista ‘antipoeta’Jonasson i Eduardo Mendoza, El nét de Nicanor Parra recull el Premi Cervanteslideren el rànquing de vendes agències alcalà de henares El príncep Felip va lliurar‘L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra’, el primer, i les memòries de ahir el Premi Cervantes, quePujol lideren les vendes de llibres en català, amb dos lleidatans entre els millors alguns consideren el Nobel efe de les lletres en espanyol al acn nét del xilè Nicanor Parra, barcelona Cristóbal Ugarte, que el vaL’avi de 100 anys que es va escapar recollir en nom del seu aviper la finestra de l’escriptor suec de 97 anys. La cerimòniaJonas Jonasson va ser el llibre solemne es va celebrar a lade ficció en català i castellà més Universitat d’Alcalá de He-venut durant aquest Sant Jordi nares, en una edició en quèsegons el balanç fet pel Gremi també hi va haver l’absènciade Llibreters de Catalunya i de del rei Joan Carles. Parra ésles llibreries Abacus. Memòries el creador de l’”antipoesia” iIII: de la bonança a un repte nou va rebre el guardó per “tota(1993-2011) de Jordi Pujol és una vida dedicada a la poe-l’obra de no ficció més venuda sia”.en llengua catalana. En castellà, va liderar les ven-des la nova novel·la d’Eduardo per primer copMendoza, El enredo de la bolsay la vida. En la categoria de no Amazon, llibreficció, el llibre més venut va serMás allá del crash, de Santiago electrònic, tambéNiño Becerra. hi és present El segon llibre de ficció en agènciescatalà més venut va ser Quan barcelonaérem feliços de Rafael Nadal, Amazon, la gran botiga delmentre que en la tercera posi- llibre electrònic, es va des- Eduardo Mendoza, un dels grans triomfadors, signant exemplars d’‘El enredo de la bolsa i la vida’ció del rànquing hi havia Me- plaçar a Barcelona per pro-mòria d’uns ulls pintats, de Lluís Adrià. Al tercer lloc hi hava que va tenir més èxit en català, més venut en la categoria de no mocionar els seus autors enLlach. En la quarta i la cinque- l’última hora d’Eduard Punset, El abuelo que saltó por la ventana ficció en castellà. En tercer lloc línia i vendre llibres a travésna posició van quedar, respec- Viatge a l’optimisme, d’Eduard y se largó, de Jonas Jonasson. En hi trobem La soledad de la reina: del seu portal. Amazon vativament, Jo confesso, de Jaume Punset. Seguint el rànquing, tercer lloc hi tenim El lector de Sofía, una vida, de Pilar Eyre. presentar el seus principalsCabré, La dona veloç, de la llei- trobem Fago, del lleidatà Carles Julio Verne, d’Almudena Gran- En la categoria de llibres escriptors digitals a un cèn-datana d’Imma Monsó. Porta, i Diguem prou!, d’Arcadi des. A continuació, trobem El infantils i juvenils guanya en tric hotel. Amazon Espanya En la categoria de no ficció, Oliveres. prisionero del cielo de Carlos català Stilton: El llibre i la rosa, espera que les editorials di-també en llengua catalana, el El segon llibre més venut en Ruiz Zafón. de Geronimo Stilton i Los jue- gitalitzin les obres en catalàsegon llibre més venut va ser la categoria de ficció en llengua La comida de la familia de gos del hambre I, de Suzanne Co- per poder oferir-les al portalEl menjar de la família, de Ferran castellana coincideix amb el Ferran Adrià és el segon llibre llins, en castellà. i incrementar el catàleg. actes només a palau jornada d’un marcat to festiu generalitat efe Un drac imaginari també es va passejar per Les Rambles L’austeritat marca l’acte central de la Generalitat Les Rambles, plenes a vessarLa Generalitat va optar de nou per l’austeritat. Així, els actes agències el temps, amb alguns núvols, registra a Les Rambles o el Pas- barcelonainstitucionals es van concentrar al Palau de la Generalitat i, per va acovardir els ciutadans de seig de Gràcia. A més, la pre-segon any consecutiu, no es va comptar amb el protagonisme La gent es va llançar de nou al tot Catalunya. A Barcelona, la sència de molts autors va pro-del Palau de Pedralbes. A la foto, la benedicció de les roses. carrer malgrat la crisi. Tampoc major afluència de gent es va vocar, fins i tot, col·lapses.
  6. 6. 6 opinió dimarts 24 d’abril de 2012 editorial cartes al directorSant Jordi venç la crisi amb un milió d’euros ja n’hi ha dels més desvalguts. Serien mesures justes, prou equitatives, socials i igualadores, no nomésDesprés d’una nefasta diada de Sant Jordi al 2011, que es va escaure davant la llei (que ja es reconeix com que somen dissabte i en plena Setmana Santa, ahir es va recuperar el nivell de La igualtat no és un dels punts forts de la nos- iguals), sinó en realitat i dins de la societat.vendes dels anys anteriors, tant pel que fals llibres com les roses. De tra societat, al contrari. Mentre molts no tenen Tothom comptaria amb una part de la riquesa, ni 10.000 euros a l’any per poder viure, altresfet, la iniciativa catalana de celebrar el mateix dia la festa de la lite- un pis o casa per viure, un treball, un vehicle, gaudeixen d’ingressos milionaris d’euros. O menjar i roba suficient, salut, cultura i educa-ratura i de l’amor continua sent una de les icones de Catalunya que compten amb aquests diners i riqueses valora-s’exporta cada cop a tot arreu. En un món mogut per les tecnologies i ció generalitzada i de qualitat. De la mateixa des en aquesta quantitat o superiora ella. manera que s’accepta tenir una sola parella, unon cada cop més podem trobar nous instruments digitals per llegir els Amb un milió d’euros un pot viure de renda; només el 3 % d’interès li donaria a l’any 30.000 sol treball, o una sola casa, també ens hauríemllibres electrònicament, quan arriba aquesta data els carrers s’omplen de conformar amb una única quantitat de ri- euros. El lògic fora que a partir d’aquesta quan-de persones que no es volen perdre la cita màgica del llibre i titat totes les riqueses passessin a la societat, a quesa, i així n’hi hauria per a tothom.la rosa. I si, a més, fa més o menys bon temps com va ser el ser administrades col·lectivament i en favor víctor montañés i borràs / lleidacas d’ahir, l’èxit està del tot assegurat. opinió ra per al territori. Per si no en teníem l’agricultura i ramaderia ecològica de sones que es veuen avenir un futurIncongruències militars prou amb la destrucció d’ocupació ci- vil ara resulta que també ens afecta la proximitat amb transformació agro- industrial de valor afegit; les energi- immediat ben negre. De solucions per aprofitar i recon-sara vilà galán / secretària d’organització icv militar, a pesar de les gràcies que en- es renovables distribuïdes; el sector vertir les instal·lacions de l’acadèmiaterres de lleida tre tots/es els hem rigut durant molts serveis; la cultura; el turisme rural de en una activitat econòmica més nos- Un cop coneguts els nous pressu- anys (em refereixo òbviament als di- qualitat (i no la merderada de l’Eu- trada i segura, n’hi ha. Ara bé, calpostos Generals de l’Estat ens ado- ners públics invertits en despesa mi- rovegas); les empreses esportives; posar fil a l’agulla i òbviament calnem que pel que fa al Ministerio de litar). Aquest impacte tan nefast per a les cooperatives i un llarg etcètera de posar-hi molta voluntat política. AixíDefensa la reducció del pressupost és la comarca és una lamentable notícia possibilitats que no semblen interes- per exemple aquestes instal·lacionsde tan sols un 8% mentre que la mit- certament i és urgent que la Genera- sar gaire a l’administració autonòmica podrien donar servei a futurs policies,jana de reducció de despesa per als litat actuï per mirar de mantenir l’aca- i estatal. bombers o estudiants i serveis d’es-altres ministeris és d’un 17%. Tenint dèmia almenys durant un temps més El cert però és que ara com ara, del plai de molts tipus. Estic segura queen compte com n’ha sortit de bene- mentre busquem una altra solució. tancament d’aquesta acadèmia en de- de volició política no en manca perficiat aquest ministeri respecte a la No sorprendré a ningú si dic que penen els salaris i l’activitat econòmi- part de les administracions locals deresta d’administracions estatals, en- l’activitat militar no ha estat mai sant ca de la bona gent, i per aquest mo- la zona però dubto que la tingui la Ge-cara entenc molt menys aquest sobtat de la meva devoció i crec que ha estat tiu toca mantenir-la durant un temps neralitat i l’Estat veien els seus planstancament de l’Acadèmia Militar de un error basar la política de desenvo- més fins que no es generin nous filons d’actuació inexistents per a la creacióTalarn. lupament econòmic en aquest sector d’ocupació en aquesta zona de l’Alt de nova ocupació. Uns plans que com La clausura de l’acadèmia suposa pel que ara més que mai en rebem Pirineu. És del tot lloable per tant, la bé sabem, en aquests moments nomésdeixar a l’atur prop d’unes 800 perso- les conseqüències. Però si per alguna iniciativa de les administracions pa- estan centrats en destruir llocs de tre-nes del Pallars Jussà i Sobirà i també cosa positiva ens ha de servir això és llareses que conjuntament amb els ball a través de la reforma laboral ien queden repercutides les empreses per aprofitar l’oportunitat d’endegar departaments de la Generalitat cor- les retallades, a fi i efecte, de satisferproveïdores d’aquesta activitat. Un sectors econòmics més segurs i esta- responents, volen afanyar-se a trobar la indiscutible i implacable voluntatautèntic trasbals i punyalada drape- bles al nostre territori, com puguin ser una alternativa laboral a aquestes per- dictatorial dels mercats. sovint en els titulars de premsa? nos veure que l’ésser humà no pot (v.5). Acaba dient: “L’home recteAmnistia fiscal L’alta cota de corrupció assolida té deixar de cobejar la casa del seu pro- veurà la seva faç” (la de Déu). Comoctavi pereña i cortina una única causa: Les persones donen isme i tot el que li pertany. El mana- es pot saber si una persona és justa l’esquena a Déu dient que ha mort. ment, però, no té el propòsit de dei- o recta als ulls de Déu? L’evangeli de La complexitat de la greu crisi Si creuen que existeix, arriben a la xar el lladre a mercè de la ira divina. Lluc conté un breu relat sobre un taleconòmica que patim, acompanyada conclusió que està arrepapat al sofà La finalitat és fer-li veure el seu pe- Zaqueu “que era un principal delsd’una gran càrrega de corrupció que distraient-se mirant una pel·lícula de cat i davant la impotència de poder cobradors d’impostos, i era ric”. Laabraça totes les esferes socials no es cowboys, passant olímpicament de canviar les seves inclinacions lladru- manera de cobrar impostos en aquellresol fent vaga per protestar contra nosaltres. No és aquesta l’actitud que nyaires portar-lo a Crist perquè per temps afavoria la corrupció. Zaqueu,la reforma laboral que proposa el pren. El salmista ens dóna una versió la fe en el seu Nom es converteixi en ben segur era corrupte i s’havia fetGovern , ni anant en massa a votar. totalment distinta de l’activitat divi- una persona justa, a qui Déu no té ric extorquint els seus conciutadans.Teddy Roosevelt diu quelcom molt na: “El Senyor és en el temple de la en compte el seu pecat perquè el seu La seva ànima l’acusava. No estavaadient al cas: “Educar una persona seva santedat, el tron del Senyor és deute ha estat saldat amb la sang que tranquil. Sap que Jesús visita Jericó.sense canviar-la moralment només en els cels: els seus ulls miren, les se- Jesús va vessar en el Gòlgota. Vol veure’l. Es troben i conversen.empitjora les coses. Un lladre sen- ves parpelles miren els fills d’Adam” La Llei de Déu diu:” I el Senyor va Jesús s’autoinvita a dinar a casa dese educació només pot robar coses (Salm 11:4). Què veuen els ulls del parlar a Moisès, dient: parla als fills Zaqueu. Aquest accepta. La fe end’una botiga. Un lladre educat pot Senyor des d’una posició tan privi- d’Israel: Quan un home o una dona Jesús converteix el lladregot en unrobar tota l’empresa. Pot fer-ho as- legiada? La multitud de lladronicis faci algun dels pecats dels homes, home recte. Confirma la rectitud re-segut davant el seu ordinador”. Se- que són denunciats en un breu ma- cometent una infidelitat contra el Se-gons Roosevelt l’educació no millora nament: “No robaràs” (Èxode 20:15). nyor, i aquella persona sigui culpa- buda per la fe dient-li a Jesús: Heusmoralment les persones , les fa més Les oïdes de Déu que escolten els bles, i confessin el seu pecat que han aquí, Senyor , dono la meitat de lesfines per robar a alt nivell. Aquest pensaments que es generen en els fet , llavors faran una plena restitució meves possessions als pobres, i si headvertiment que ens fa Teddy hau- amagatalls més profunds de l’ànima de la seva infidelitat, i hi afegiran un defraudat res a algú, li ho retornaréria de fer pensar els responsables no poden donar per innocent el cul- cinquè, i ho donaran a aquell contra quadruplicat” (Lluc 19:8). La històriad’Educació que sobrevaloren els pable. qui han comès una infidelitat” (Nom- no acaba aquí ja que Jesús reconeix laefectes que l’educació escolar pot Tornant la Salm 11, el poeta escriu: bres 5:5-7). La Llei de Déu invalida rectitud que Zaqueu acaba de rebretenir per millorar el nivell ètic dels “Però la seva ànima (de Déu) odia el l’aberrant amnistia fiscal que propo- al dir-li: “Avui ha arribat la salvacióestudiants. L’educació acadèmica a malvat i el qui estima la violència. sa el Govern que no exigeix la devo- en aquesta casa, perquè ell també ésseques el que fa és fabricar lladres de Farà caure trampes sobre els malvats, lució del que han defraudat i permet un fill d’Abraham (significa fill deguant blanc. ¿Són analfabets els res- foc i sofre abrusador serà la porció de que segueixin robant amb tota impu- Déu). Perquè el Fill de l’Home haponsables dels robatoris executats a la seva copa. Perquè el Senyor és just, nitat. vingut a cercar i a salvar el que eratots els nivells de l’Administració i estima les coses justes” (VV.5-7). El Salm 11 diu: el Senyor ”odia el perdut” (vv.9,10). “El Senyor és just,que resten impunes i que surten tan “No robaràs” té la finalitat de fer- malvat i el qui estima la violència” estima les coses justes”
  7. 7. dimarts 24 D’abril DE 2012 opinió 7 opinió La infància, el nostre futur (Comissió al Parlament dedicada a nens i adolescents) marisa xandri / portaveu del PP de la comissió d’infància al parlament de catalunya Creure com creu un nen, espe- dels nostres infants i adolescents xi en un projecte efectiu, amb possi- sentit, destacaria la protecció i de- rar com espera un nen, veure com des de totes les perspectives possi- bilitats de prosperar i que serveixi fensa dels més petits, per part de les veu ell i estimar com ell estima. Si bles, al marge de quines siguin les per atendre, amb el màxim de rigor famílies o administracions compe- els adults ens comportéssim com seves condicions i circumstàncies. i celeritat, als més petits i joves de tents; la seva emancipació, formació els més petits de la nostra societat, Tindrem l’oportunitat, i després de Catalunya, i en especial a aquells i inserció laboral; l’atenció especial fugiríem de moltes idees preconce- veure totes les entitats vinculades que es troben en circumstànci- a les conductes de risc i prevenció; budes i canviaríem la nostra mane- que aniran compareixent, de conèi- es d’especial vulnerabilitat. Des la dedicació de temps per part de ra de funcionar. El seu optimisme, xer de a prop totes les sensibilitats, d’aquesta Comissió, tots els grups les famílies, respectant la realitat de la seva manca de preocupacions o opinions, punts de vista i experièn- parlamentaris crec que hem de te- cadascuna d’elles; així com la con- la seva infinita il·lusió per les menu- cies. nir molt present les recomanacions ducta dels nens i adolescents envers deses del que els envolta haurien de La infància és un col·lectiu amb de l’Observatori dels drets dels in- els mitjans de comunicació i les no- convertir-se en el leit motiv de mol- drets i obligacions, en igualtat, com fants, en quant a que té com a prin- ves tecnologies. tes de les nostres actuacions. la resta de la societat. Per tant, hem cipal objectiu contribuir al foment i Hem d’aconseguir, tenint en Només per aquest motiu crec que de tenir en compte que forma part respecte dels drets reconeguts a la compte que estem tractant una l’atenció a la infància i l’adolescèn- activa de la nostra societat a la que infància per l’ordenament jurídic qüestió transversal, en la que inter- cia ha de ser una de les prioritats s’ha d’escoltar, respectar, atendre, i intern i per les normes internacio- venen molts actors, aspectes i fac- dels polítics, per què sens dubte, és en el seu cas, protegir i defensar. El nals, i vetllar per la garantia i com- tors de la nostra societat, una coor- un dels reptes pendents de la nos- suport a la infància obre camins d’il· pliment d’aquests drets i normes. dinació efectiva i coresponsable de tra societat. Per això, vull aplaudir lusió i de futur a la nostra societat. Des del Parlament tindrem la tots els Departaments, no solament la posada en marxa d’una comis- La posada en marxa d’aquesta gran oportunitat d’aprofundir en el de Benestar i Família, de qui de- sió al Parlament que tindrà com a Comissió ha de suposar que cada tots aquells àmbits que envolten als penia actualment tot allò que feia únic objectiu abordar el tractament reflexió, cada conclusió, es traduei- nostres adults del futur. I en aquest referència a aquest col·lectiu.Majestic 2 a la ‘Corpo’ cartes al directorcarmel mòdol i bresolí / diputat al parlament de catalunya carta al príncep felip de borbó Com si es tractés d’una mala seqüela d’una pel· L’excusa per justificar un pacte injustificable halícula ja vista CiU ha tornat a triar el PP a l’hora de estat l’austeritat i amb aquesta premissa CiU redu- Des del 21 de gener de 1977 els títols de l’hereupactar el futur d’una estructura de país com és la eix molt significativament l’aportació de la Genera- de l’antiga Corona d’Aragó són de fet ostentatsCorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La litat al manteniment de la CCMA al mateix temps pel príncep Felip de Borbó, si bé el Reial DecretCCMA incorpora com és conegut TV3 i Catalunya que aproven limitacions per accedir al finançament de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de ge-Ràdio, dos de les principals eines de promoció privat per la via de l’explotació comercial certificant ner de 1977) només esmenta explícitament el dede la llengua, la cultura i l’imaginari nacional. El la desaparició de la publicitat de Catalunya Ràdio. príncep d’Astúries i afegeix “y otros títulos vin-pacte també afecta el Consell de l’Audiovisual de Resultat, les nostres TV3 i CR escanyades econòmi- culados tradicionalmente al sucesor de la CoronaCatalunya. cament, tant empetitides i empobrides que les dei- de España”. En la mateixa línia, la Constitució El pacte entre CiU i PP desmantella tota l’arqui- xen sense capacitat de competir i de mantenir els espanyola de 1978 (títol II, art. 57.2) indica: “Eltectura audiovisual de la que Catalunya s’havia estàndards de qualitat que fins ara han acreditat. Príncipe heredero, desde su nacimiento o desdedotat durant els darrers anys, arquitectura que ha Això al mateix temps que un grup de comunicació que se produzca el hecho que origine el llamami-permès que les emissores de la CCMA hagin re- amic és recompensat amb prop de 2 milions d’eu- ento tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias ycuperat el lideratge en unes condicions de compe- ros atorgats discrecionalment. los demás títulos vinculados tradicionalmente altència molt difícils i hagin excel·lit en la prestació La divisa de l’austeritat tampoc s’ha tingut en sucesor de la Corona de España”. El 1990, en unad’un servei públic de comunicació modern, molt compte en la contrareforma del CAC. El projecte visita oficial a Balaguer, el príncep Felip de Borbóvalorat per la gent del nostre país. Un servei que de llei preveia rebaixar de 10 a 5 els Consellers. assumí el títol en una cerimònia d’homenatge po-per la seva pluralitat, qualitat, proximitat i profes- Però, amb una maniobra que violentava el tràmit pular, quan l’alcalda dera Miquel Águilà i Barril.sionalitat és una rara avis en el panorama de la co- parlamentari, miraculosament el nombre va pujar Des de la supressió de la Corona d’Aragó a prin-municació audiovisual que es practica a l’estat. fins a 6 per encabir-hi el PP posant en qüestió les cipis del segle XVIII, és el primer hereu reial que CiU va pactar i va votar afirmativament totes les funcions i la independència d’un organisme que és l’ostenta, si bé no en fa cap mena d’ús públic méslleis de l’audiovisual quan ocupava els escons de l’autoritat audiovisual al nostre país. enllà de les escadusseres visites a Catalunya.l’oposició durant els governs d’entesa. El PP, en can- Tot això per potinejar a conveniència els mitjans Trobo que seria un pas endavant que el príncep Fe-vi, hi va manifestar el seu rebuig frontal. Aquest PP de comunicació públics i, en la meva opinió, per se- lip, futur rei d’Espanya, tingui algun tipus de vinclequè, cal recordar-ho, és contrari a l’espai comunica- parar de les àrees de direcció els professionals que més directe i presencial amb Balaguer i participicional en la nostra llengua, ha liquidat TV3 al País han estat els artífexs del miracle que han represen- almenys un cop a l’any en algunes de les activitatsValencià, actua contra el català en tots els territoris tat fins avui TV3 i CR. que es fan a la nostra ciutat. Animo al futuro rey dei tots els àmbits de la nació i que té com a model La pregunta que jo em faig també us la podeu España a que haga un paso adelante y que tengainformatiu el que perpetren Canal 9 o Tele Madrid. fer vosaltres, ¿a qui beneficia tot aquest despropò- algún vinculo con la ciudad de Balaguer al menosConvindreu que el fet que ara es posin d’acord no sit, tota aquesta claudicació? una vez al año en algunas de las actividades queés cap bon presagi pel futur de la CCMA, ni pel Quan el timoner anuncia que la nau posa rumb se realizan en nuestra ciudad, pienso que no debeservei que presta al nostre poble. Amb més raó si cap a Ítaca, no sembla la millor de les solucions em- desaprovechar esta oportunidad, lamento que sólotenim en compte que CiU ha disposat d’alternativa barcar una tripulació ensinistrada i obsessionada nos haya visitado una vez.per no quedar lligada al PP ni a les seves exigènci- en obrir vies d’aigua al casc. El camí llavors no es josep maria castells benabarre / balagueres. Ha triat el PP però. fa llarg, sinó impossible.EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). directori Dipòsit Legal L-61-2006 CONTROL DE PGD EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero, ISSN 1886 - 6883 REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez, ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

×