divendres 21 d’octubre 2011                                                                                               ...
2       d’interÈS                                                                                                         ...
DivEnDREs 21 D’ocTubRE DE 2011                                                                                            ...
4        opinió                                                                                                           ...
divendres 21 d’octubre de 2011                                                                                            ...
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Bondia Lleida 21102011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bondia Lleida 21102011

374

Published on

TITULAR DE PORTADA: ETA no matarà més. DESTAQUEM: Gaddafi, localitzat i executat

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
374
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Bondia Lleida 21102011"

  1. 1. divendres 21 d’octubre 2011 Gaddafi, El suport d’SMS, clau per localitzat deixar de fumar Lleida P. 7 i executat Capturat en vida El Govern vol la nova via després de ferir-lo quan fugia de Sirte fèrria Lleida-Reus al 2020 en un comboi, des- La Generalitat presenta el full de ruta per- prés va ser executat. què s’executi amb celeritat el traçat català Actualitat P. 12 del Corredor Mediterrani. Lleida Pàgina 8 ETA no matarà més Els terroristes anuncien la fi de la lluita armada i emplacen els governs espanyol i francès a obrir un procés de diàleg tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 bondia tres membres de la banda terrorista van difondre un comunicat per vídeo anunciant el tan esperat fi de la seva activitat armada Avui Pàgina 3 i Ed. 4 Nens, anem al Cinema Majèstic inema!!! de Tàrrega c Dissabtes a les 18.15hcat Cicle de Cinema Infantil en català Tardor 2011núm. 1.423 any 6 / BONDIA 22 d’Octubre ELS BARRUFETS 29 d’Octubre ROVELLÓ: EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU 5 de Novembre DORAEMON I LES MIL I UNA AVENTURES 12 de Novembre KERITY I LA CASA DELS CONTES 19 de Novembre UP! Preu de l’entrada subvencionada: 2€ Entrada vàlida per a totes les edats
  2. 2. 2 d’interÈS divendres 21 d’octubre de 2011 eL teMPS Vielha Vielha 0/12 ServeiS val d’aran Telèfons A LLeidAMossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.catEmergències 112 alta pallars meteo@bondia.catUrgències Mossos 088 ribagorça sobiràPolicia 091 Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 Sort 08.16h 1/14Urgències mèdiques Martinet 19.08h El PontICS 973 221 516 -1/14Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100Hospital de Santa Maria 973 727 222 Hem despertat freds, de Suert -2/13 La Seu cerdanyaUrgències Tàrrega 973 310 852 farmàcies aVUI però la cosa se d’Urgell 0/15 -2/10 De 9.00 a 22.00 h freixinet Passeig de Ronda, 70 suavitzarà alhora que minvant Tremp 3/17 alt urgell Gósol berguedàsimó Príncep de Viana, 99 diumenge pot ploure De 22.00 a 00.00 h Poc a poc la tardor es tasta per tots cantons. pallarsmiarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 jussàrecasens Prat de la Riba, 30 Aquest matí ha estat fent una bona fresca. Solsona 2/16 De 00.00 a 09.00 h Mínimes que a molts indrets han baixat dels miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 3 graus. Els propers matins seran freds però no tant. De moment avui i demà amb tardes solsonès farmàcies dISSaBTE noguera De 9.00 a 22.00 h agradables i força assolellades. Ara bé, a arcaya Plaça de la Sal, 2 partir de diumenge els vents seran humits anadon Balmes, 44 del sud, i més suaus. Per tant no tanta Balaguer segarra De 22.00 a 00.00 h fresca des d’aleshores, i sí més núvols i 3/18Badia Prat de la Riba, 91 algunes pluges entre diumenge i dilluns.mestre G. Av. de les Garrigues, 34 Cervera De 00.00 a 09.00 h 3/17 urgell dissabte diumengeBadia Prat de la Riba, 91 pla d’urgell farmàcies dIUMENGE Mollerussa Tàrrega De 9.00 a 22.00 h Lleida 4/18 4/17Villalonga Rambla de Ferran, 34 4/18Yeregui Corregidor Escofet, 18 De 22.00 a 00.00 h segriàGené Av. Catalunya, 26 Les Borgesrami Baró de Maials, 93. Balàfia Blanques 5/18 De 00.00 a 09.00 h Gené Av. Catalunya, 26 garrigues farmàcies dILLUNS De 9.00 a 22.00 h Garrós Prat de la Riba, 53simó Príncep de Viana, 99 De 22.00 a 00.00 h CURS OFICIAL DEGarcía Pius XII, 7Delmàs Av. Balàfia, 6 De 00.00 a 09.00 h BOMBER D’ EMPRESAGarcía Pius XII, 7 Títol oficial d’habilitació segons Decret 374/1996 de la Generalitat de Catalunya al·lèrGies (Dl 18-10 al 24-10 1º convocatòria d’accés lliure ( Proves físiques + mèdiques + formació teòricaParietària 1 = Pi - - i exercicis de pràctiques de 180 h + avaluació contínua )Gramínies 2 = Plàtan - -olivera 0 = Pollancre - - Obtenció de la titulació d’habilitació oficial de Bomber d’empresa, reconegut peravellaner - - salze - - l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya + DEA + ATSI (Nivell II) + socorristaauró negundo - - Vern - - aquàtic + borsa treball com bomber del Cos de Bombers de l’Escola d’Emergènciesfreixe - - Xiprer - -melcoratge 0 = alternaria 4 = Places limitades i incorporació per rigorós ordre d’inscripció i matrículaom - - cladosporium 4 =niVell acTUal i risc D’al·lèrGia Informació i matrícula :nul 0 mitjà 2 màxim 4 Tel : 902.544.112 21, 22 i 23 d’octubre de 2011Baix 1 alt 3 bombers@escolaemergencies.com niVells De PreVisiÓen augment a en descens D Curs impartit per resolució administrativa de 22-08-2011, estesa per l’Institut de Seguretat Públi- 17estable = situació excepcional ? ca de Catalunya a favor de l’Escola d’Emergències, Prevenció i Seguretat de Catalunya S.L. caravanes, autocaravanes, maquinària agrícola i industrial d’ocasió NOVETAT T DE MERCA N S C A M I O IÓ D’OCAS 973 600 799 www.fira.com AUTORTARDOR 99x125 BON DIA.indd 1 06/10/11 08:30
  3. 3. DivEnDREs 21 D’ocTubRE DE 2011 avui 3 els terroristes diuen adéu al terrorisme Després de cinc dècades, ETA va anunciar ahir la fi de era esperada, sobretot després que la conferència de d’ETA, José Luis Rodríguez Zapatero va fer una crida a la la lluita armada i va demanar un procés de diàleg amb pau d’aquest mateix dilluns a Donosti els demanés que unitat per continuar la nova etapa, mentre que Mariano els governs espanyol i francès. La notícia, que va arribar deixessin les armes i busquessin un procés per assolir la Rajoy va destacar que és un pas important, que només es a través d’un vídeo on hi apareixien tres terroristes, pau. Entre la infinitat de declaracions respecte a l’anunci completarà quan la banda es dissolgui finalment.ETA anuncia la fi de la lluitaarmada després de cinc dècadesLa banda terrorista vol que s’obri un procés de diàleg amb els governs espanyol i francès eFe una taula, davant l’anagrama d’ETA i la ikurriña, la bandera > l’anunci es va de Navarra i l’Arrano Beltza fer públic a través (una insígnia tradicional de d’un vídeo publicat l’esquerra abertzale). a les 7 de la tarda El del mig ha llegit el comu- la pàgina web del nicat i els que el flanquejaven diari basc ‘Gara’ han aixecat el puny en acabar per entonar un Gora Euskal Her- ria Askatu! > el comunicat Abans d’aquest últim crit, el admet sense comunicat començava reconei- embuts que s’obre xent la gran transcendència de la conferència internacional per un nou cicle polític la pau i el fet que aportés els in- i mostra la seva gredients necessaris per a una voluntat de ser-hi solució integral del conflicte. ETA recull el guant d’aque- lla declaració i admetia sense > els portaveus embuts que s’obre un nou cicle tenen un record polític i mostra la seva predis- per a les ‘seves’ posició a participar-hi, comen- víctimes i els çant per emplaçar els governs membres que ara d’Espanya i França a obrir un són a les presons procés de diàleg per resoldre les conseqüències d’aquestla conferència de pau de dilluns a donosti, on es demanà la fi d’eta, ha tingut resposta 3 dies després llarg i cruent conflicte. agències governs espanyol i francès prés de la conferència per la teixa organització terrorista. I madrid És aquest un comunicat pau que dilluns es va celebrar el que és significatiu, ho ha fet RecoRd PeR a les ‘seves’ETA atura definitivament la transcendent que va més enllà a Sant Sebastià. sense posar condicions. víctimesseva activitat armada. Aquest que cap altre. Acaba una his- En aquella cimera es van Els portaveus d’ETA tambéés l’anunci fet públic a les 19.00 tòria de mig segle -en concret, posar sobre la taula un seguit Posada en escena van tenir un record pels seusdel 20 d’octubre del 2011 a tra- 51 anys- vessant sang, més de de recomanacions per assolir I això ho va fer en una po- “companys i companyes” quevés d’un vídeo publicat a la pà- 800 víctimes mortals i cicatrius la pau que passaven, en primer sada en escena habitual en els la lluita s’ha endut per sempregina web del diari Gara. inesborrables. Era un anunci lloc, perquè la banda anunciés últims comunicats. Tres enca- i també per aquells que són a La banda armada accepta esperat, desitjat, i no per això l’aturada definitiva de la vio- putxats -que les forces de se- la presó.les condicions de la conferèn- menys emocionant, per trans- lència. guretat ja haurien identificat ETA, finalment, va fer unacia de pau celebrada a Sant cendent. Les recomanacions de la com David Pla, Izaskun Lesaka crida a la societat basca perquèSebastià aquest mateix dilluns, En les últimes hores havia conferència les subscrivia l’en- i Iratxe Sorzabal, el que evi- s’impliqui en el procés de “so-que l’emplaçava a aturar la vio- pres molta força la possibilitat demà l’esquerra abertzale, i dos dencia els pocs membres que lucions fins a construir un esce-lència i obrir un diàleg amb els real de l’anunci, sobretot des- dies després, ho ha fet la ma- queden a la banda- asseguts en nari de pau i llibertat”. JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO MARIANO RAJOY ALFREDO PÉREZ RUBALCABA ÍÑIGO URKULLU “Faig una crida a la “Un pas clau que sols “La democràcia ha “Euskadi no deu res a unitat per conduir serà complet quan sabut arribar fins aquí ETA, és ETA qui té un aquesta nova etapa” ETA es dissolgui” i ara sabrà continuar” deute amb Euskadi” Zapatero espanyol, Rajoy va re- per a les víc- El canditat ir la pròxi- El president apostar per- va celebrar a punt de bre amb “sa- times, que socialista, Al- ma etapa”. de l’Euskadi què aquesta el comuni- deixar el tisfacció” la “són i seran fredo Pérez Responent Buru Batzar, renúncia a cat “trans- càrrec, va “bona notí- el referent Rubacalba, es a la crida l’òrgan de go- la violència cendental” considerar cia”. Per Ra- moral de la va pronunci- a la unitat, vern del PNB, deixi pas a d’ETA i va que l’aban- joy, aquest és nostra de- ar en un sen- el candidat Iñigo Urku- “una pau demanar a dó de les ar- “un pas clau mocràcia”. tit pràctica- socialista llu, va quali- duradora a les forces po- mes per part que sols serà Tot seguit, el ment idèntic també va ficat l’anunci Euskadi”. lítiques que man- d’ETA és un “triomf complet quan ETA cap de l’oposició va al de Zapatero. Ru- dir que tothom pot de cessament de- Urkullu va afegir tinguin la unitat per de l’Estat de dret” es dissolgui” i lliuri reconèixer la tasca balcaba va afirmar tenir “la certesa” finitiu de la lluita que el País Basc “no “conduir la nova i va recordar el pa- les armes. Rajoy va de les forces de se- que “la democràcia que “els socialistes armada per part deu res a ETA, és etapa” que comen- timent causat a les dir que el seu pri- guretat i de la judi- ha sabut arribar fins continuarem” en d’ETA de “magní- ETA que té un deute ça ara. El president víctimes. mer pensament és catura. aquí i sabrà condu- aquesta línia. fica notícia” i va amb Euskadi”.
  4. 4. 4 opinió divendres 21 d’octubre de 2011EdiToriAl cArTEs Al dirEcTorETA no matarà més Companys de viatge en la ben bé com tenir cura d’una criatura tot i posar- més gran aventura hi tota l’atenció del món.ETA va anunciar el cessament de la lluita armada o, el que és el mateix, la fi de la A banda de les nostres famílies -puntalviolència. Després de 51 anys i 857 assassinats, la banda terrorista ha decidit ‘ren- Ser pare o mare et canvia la vida. Qui sostingui indispensable per reeixir-ne amb èxit-, la feina d’aquests professionals, que t’acompanyendir-se’ i demanar obrir un diàleg amb els governs espanyol i francès de cara a con- el contrari, al meu entendre, menteix. Menteix al llarg d’un dels processos més dolorosos isensuar un procés de pau. El camí, si es concreta, serà llarg i feixuc, perquè el perdó o bé no ha entès què suposa el més gran dels tanmateix feliços que pot patir una dona, no miracles de qual podem ser testimonis. Parlode les víctimes i de les seves famílies serà molt difícil d’aconseguir. També serà difícil des de l’experiència, ja que fa tot just dues set- està pagada amb diners. Malgrat trobar-nos en ple context de retallades per reduir la despesade resoldre la situació dels presos etarres i dels membres actuals de la banda. Sí que manes que sóc mare de l’Ares. Fa quinze dies sanitària, aquests professionals no escatimen que la tenim entre nosaltres però ja en fa moltsés cert, però, que ETA es trobava sota mínims, gairebé hivernant, i la treva indefini- més que va trastocar el nostre món. L’aventura en atenció i dedicació per molt crispats queda de fa uns mesos ja era l’embrió de la seva desaparició, encara que el rebuig rebut que el meu marit i jo tot just acabem d’encetar tinguin els ànims. Si bé no em puc pas queixar del tracte rebut perdavant aquest anunci i el nou gir de l’esquerra ‘abertzale’, ara més allunyada de la és la més meravellosa i alhora complicada a la cap dels metges, llevadores i infermeres que qual ens haurem d’enfrontar mai. Per molt que‘kale borroka’ i de la històrica Batasuna, ha estat cabdal per precipitar el seu adéu. haguem intentat preparar-nos durant els nous m’han atès durant l’embaràs -ja sigui al CAPAra tot canvia molt ràpid i ETA semblava que era inalterable a la onada de mesos d’embaràs res fa que arribat un moment de Balaguer com a l’HUAV-, vull agrair especi- alment la feina de la llevadora Rosa Guillau-pau que es començava a respirar a Euskadi. La independència que defensen hàgim pogut assegurar: “Sí, estem llestos per ser pares”. met. El seu tacte, la seva espontaneïtat, la sevaes podrà assolir o no, però finalment han vist que no serà amb les armes. És per això que m’he decidit a escriure aquest dedicació i la seva mà esquerra de ben segur post, per agrair la tasca feta per totes aquelles que han estat de gran ajuda per a una munió de persones que ens han acompanyat en aquest pares novells que li han demanat consell. inici de viatge. No naixem sabent ser pares, no Tampoc no voldria acabar aquest post sense opinió podem fer cursos accelerats per aprendre’n i fer una menció especial al pare de la criatura, els nadons no duen un llibre d’instruccions sota el meu suport incondicional durant el poc el braç amb els trucs necessaris per sortir-te’n confortable embaràs i les llargues 24 hores des airós. D’aquí que consideri tan important i que l’Ares va trucar a la porta fins que es va Ara toca defensar el corredor mereixedora d’agraïment la tasca que duen a terme l’equip de la planta de maternitat de decidir a creuar-la. No en tinc cap dubte que desenvoluparà el paper de pare, com a mínim, occidental d’accés a l’Eix Ferroviari l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (gi- necòlegs, llevadores, infermeres, pediatres...), tan bé com el de company. El temps em donarà la raó, n’estic segura. Mediterrani per lleida on vaig parir, que miren d’aconsellar els pares novells que, com nosaltres, encara no saben Merci i salut! lourdes Cardona josep ibarz gilart / xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Carta oberta al Conseller puig Finalment, el recent anunci per part de Malauradament, sembla que el corredor les autoritats del transport de la UE que pel que s’ha decantant inicialment la Comis- Conseller, no anem bé! l’Eix Ferroviari Mediterrani s’inclourà en la sió Europea és la que va més al sud, connec- Hem passat de la neteja absoluta a què se’ns menja la brutícia. Perquè no dir-ho, hem passat de nete- xarxa prioritària del transport ferroviari eu- tant Saragossa amb Tarragona per Casp, Flix jar els cotxes quan estaven nets (molt nets, diria jo) a què se’ns menja la merda dins dels cotxes. No ropeu, ens ha omplert a tots els què créiem i Móra d’Ebre. tenim mesura? Hem d’anar d’extrem a extrem, sense tenir un mínim de sentit comú que ens permeti en aquesta obra vital de satisfacció i d’un cert No cal dir que, tot i respectant els inte- fer les coses amb certa normalitat? optimisme. ressos que tothom té dret a fer-se seus, el On queda aquella imatge impol·luta dels cos de la policia de Catalunya? Ja ni tan sols ens queda No cal dir que aquesta obra se’ns ofereix territori que sortiria més beneficiat econòmi- això. Deixi’ns els seu cotxe als Mossos, a torns seguits de 24 hores sense descans, sense portar-lo a netejar durant molts mesos (sí, sí ara són molts mesos per no dir mai, ja que no recordo l’últim cop com una oportunitat única de desenvolupa- cament com ja he dit abans, sigui pel nombre que s’han netejat) i es pot imaginar com estan. ment i creixement econòmic per a tot el nos- d’empreses, polígons, àrees industrials i pols Què hem d’esperar a agafar alguna infecció? Tal com tenim la sanitat pública, vol dir que ens tre territori. logístics de primer ordre –com pot ser l’en- atendran d’urgència? O potser esperem a què la infecció l’agafi el detingut que puja al vehicle? I que En aquest sentit, crec que és vital defensar torn de l’aeroport de Lleida-Alguaire- seria el llavors, ens denunciï a nosaltres i al departament. les possibilitats que ens ofereix un corredor corredor que passa per Lleida. Tingui sentit comú, si és que el té, i sinó, busqui, i retallin amb altres propostes que li hem fet (hi ha ferroviari d’aquestes característiques per tot I no només estem parlant d’uns beneficis molta despesa innecessària) on podrà estalviar força més. És curiós com pretenen retallar per molts llocs, i malgasten milions per altres. un seguit de pobles i ciutats per on passa, i directes sobre la mateixa ciutat de Lleida; Salut i ànims! josep ramon sanahuja que siguem capaços de dotar a aquest eix de estem parlant d’un benefici que passaria delegat de la unió sindical de la Policia autonòmica de catalunya les infraestructures bàsiques per a que totes per integrar tot un conjunt de viles i ciutats aquelles empreses i fàbriques que se’n pu- lleidatanes properes a aquest corredor fer- guin beneficiar en treguin tot el profit del què l’orfeó lleidatà: per llurs composicions, endavant!. Durant els roviari. Poblacios com Balaguer, Almacelles, l’aposta per l’avantguarda darrers anys l’Orfeó de manera modesta però siguin capaces. Lleida, Cervera, Mollerussa, les Borges... Tots constant, va promocionant entre el públic Ara bé, aquest cert optimisme del què musiCal tindrien més a prop les ventatges d’estar con- els nous corrents musicals, obrint camí a la parlava a l’encapçalament no és del tot com- música d’avantguarda, amb una acceptació nectats a l’Eix Ferroviari Mediterrani. plert. Ara se’ns albira un nou repte sobre el Fidel al seu objectiu principal, concretat en fidel i sostinguda. El futur es construeix amb En definitiva, tal com va dir el Sr. Joan col·locar l’Orfeó plenament al segle XXI, qual el nostre posicionament ha de ser ferm: objectius clars, tenacitat i paciència. El concert, Amorós, secretari general de FERRMED -el guanyant el futur, dissabte passat a l’Auditori el qual va ser tot un èxit, va ser interpretat per defensar que el corredor d’accés a l’Eix Fer- lobby empresarial que ha permés fer realitat Enric Granados de la nostra ciutat, es va cele- l’orquestra “Joves músics del Vallés”, i dirigida roviari Mediterrani des de Saragossa –on brar el II Concurs internacional Sincrònic, de aquest projecte- el que ha de prevaldre per as- per Pedro Pardo. Tota aquesta activitat no ha- aniran a parar totes les mercaderies del cen- música de nova creació. Un aspecte fonamental segurar l’èxit d’una infraestructura d’aques- gués estat possible sense la col·laboració de la tre i nord de la península que cal traslladar de la modernitat musical. Els compositors Fundació Phonos i de l’editorial Periferia Sheet als ports de Tarragona, Barcelona o resta tes característiques han de ser únicament els havien de ser joves d’encara no 35 anys. Entre Music, als quals felicitem per la seva sensibi- d’Europa- sigui el que finalment passi per criteris tècnics i econòmics, no els polítics. De les obres presentades de països tant diversos litat cultural, i el seu suport al projecte. També l’actual línia Saragossa-Lleida-Les Borges- fet, si haguessin prevalgut els interessos po- com Argentina, França, Itàlia, Grècia i l’estat agraïm la col·laboració sempre fidel, rebuda Valls-Tarragona; corredor sobre el què -des- lítics de ben segur que l’eix prioritari hagués espanyol, un jurat d’admissió en va seleccionar de la Paeria i de l’Auditori, així com la feina les tres de mes vàlua, i fou el públic assistent pres de les diverses reunions dutes a terme estat un altre. per votació, qui va decidir els guardons. Com a del jurat seleccionador i de manera especial la participació activa del públic, el veritable desti- per l’ajuntament d’Almacelles a Brussel·les- premi guanyador, dotat amb 500 euros, va ser natari de l’acte. Als joves compositors que han Ferrmed va acceptar de canviar respecte a la Lleida ha de formar un altre lobby distingida la compositora tarragonina Marian participat en el concurs, gràcies per la vostra proposta inicial d’un corredor que passava Ara és hora, doncs, que des de Lleida Márquez, amb una composició completa de participació, us desitjo sort, i seguiu treballant més al sud. formem un altre lobby. Un que inclogui, no tres moviments. El primer finalista va ser i mantenint la il·lusió en la creació de noves Van entendre, des del primer moment, només els representants de la Paeria, Diputa- en Guillem Pareja, de Sabadell, i la segona formes musicals, el futur de la música. finalista va ser Anna Dall’ara, de Paris. A tots que aquest era el millor corredor des del punt ció o la Cambra de Comerç, sinó que també tres les meves felicitacions, pels guardons i miquel–àngel soriano-montagut i marCos / President de l’orfeó lleidatà. de vista econòmic i tècnic. A més, aquest cor- hauria d’implicar tots els municipis per on redor d’enllaç suposaria, de retruc per a no- passa aquest corredor. Només des de la unitat de tots els muni- agraïment saltres, el canvi de vies d’ample espanyol per les d’ample europeu. cipis afectats, així com dels empresaris i d’al- Aquest fet, per exemple, ens permetria tres motors econòmics d’aquest gran àmbit Voldria mostrar el meu agraïment al conductor de l’autobús Linea-9 Hospitals del passat divendres 14 a les 10.15 del matí, moment en el qual el meu marit va sofrir una fatal parada cardíaca. relligar més municipis amb els trens Avant, del territori lleidatà, podrem aconseguir fer Aquest agraïment també el vull fer extensiu a la resta de passatgers, als mossos d’esquadra i a potenciant així l’estació de Lleida amb altres realitat aquesta obra cabdal per als nostres l’equip del SAMUR dels quals vam rebre tot el seu suport i molt especialment a la dra. Carmen ciutats de l’entorn com ara Binèfar, Montsó o interessos i per al progrés de les Terres de Calvo i a la infermera Pilar Calvo del CAP de Cap Pont. Barbastre. Lleida. pepita balagueró bosCh i família
  5. 5. divendres 21 d’octubre de 2011 opinió 5 opinió coberts en igualtat de condicions els drets bà- L’educació ha de quedar al marge de les retallades sics i l’educació n’és un de molt important, és roser font i pi / secretària general fete-ugt catalunya el dret essencial per construir societats justes i democràtiques. La educació és l’únic recurs Primers mesos de 2010: FETE-UGT vam és que aquest ajustament s’ha pogut dur a les carrer de Barcelona. En aquell moment que fa progressar un país i, per tant, en mo- denunciar a través de la campanya SOS Edu- terme perquè als mestres i professorat se li ha vaig pensar que havíem situat que els prota- ments de crisi cal invertir encara més. Cada cació que estava en perill un dels pilars de l’es- assignat una hora més lectiva i perquè s’han gonistes no érem ni els professors i mestres ,ni euro que invertim en educació reporta més tat del benestar i vam convocar el professorat calculat les plantilles dels centres a la baixa? els sindicats, ni els partits polítics que hi van beneficis que qualsevol altre tipus d’inversió i a la mobilització contra unes polítiques edu- La normalitat s’ha d’entendre perquè les cen- donar suport ni els pares i mares de tantes garanteix un futur millor. Cada euro que tra- catives que tot i que apostaven per la innova- tres disposen aquest curs de menys professo- AMPAs ,sinó els infants i joves que construi- iem de l’educació és un forat en la barca del ció en la gestió dels centres i en els programes rat a la plantilla i per tant més dificultat per ran el futur d’aquest país amb les eines i opor- progrés i comporta l’enfonsament del país. educatius retallaven els recursos destinats a organitzar els grups i els recursos destinats a tunitats que avui pretenem estalviar-nos. La UGT de Catalunya ja fa temps que ha plantilles i personal de serveis educatius i no l’atenció educativa personalitzada? Però la nostra veu no ha tingut ressò en les fet aquesta reflexió i des de la posició sindi- feien una aposta prou decidida per la oferta La normalitat és deixar de parlar d’escola decisions polítiques i hem començat el curs cal creiem que no podem quedar-nos amb les de places públiques de formació professional inclusiva perquè no hi ha diners per a dotar amb més alumnat i menys recursos en els mans plegades esperant les noves retallades i formació d’adults. L’aprovació de la LEC, de professionals que es puguin dedicar a nostres centres públics. , fins quan haurem d’aguantar sense dir res? tant discutida per la Comunitat educativa l’atenció dels alumnes amb necessitats educa- En educació no hi ha urgències per aten- Fins quan ens deixarem que ens contraposin no va aportar un veritable canvi en la gestió tives especials? dre, ni operacions que no puguin esperar, els interessos dels treballadors , treballadors del sistema educatiu ja que va ser incapaç de Normalitat és que s’hagi tret la sisena hora però cada dia que passa sense que un alumne ensenyants i educadors i treballadors que superar la dualització entre centres públics i a la majoria de centres tornant a situacions pugui ser atès segons les seves necessitats és duem els nostres fills a l’escola... concertats. de discriminació en el si del sistema públic; un dia que perdem per donar-li la oportunitat El proper dia 22 d’octubre els delegats Primers mesos de 2011: FETE-UGT hem alguns sí, d’altres no tindran a aquest recurs, de créixer personalment i de fer créixer el pro- dels sindicats que tenim representativitat es- continuat denunciant que els recursos desti- altres el podran tenir si el paguen? És això la grés col·lectiu. Parlem de tots els infants i de tatal anem a Madrid convocats a una Marxa nats a l’educació obligatòria continuen dismi- normalitat anar a un model en el que qui pu- tots els joves sigui quina sigui la seva posició en defensa de l’escola Pública, en solidaritat nuint i per tant la retallada es continua apli- gui pagar tindrà el servei i qui no pugui pagar de partida familiar, social, de desenvolupa- i per fer front comú amb els companys i com- cant en un sistema que no sabem fins quan no el tindrà? ment. panyes de totes les CCAA on s’estan aplicant podrà aguantar aquesta agressivitat pressu- Normalitat és que en un moment de crei- Els nostres responsables polítics estan pre- retallades en l’educació obligatòria i postobli- postària. xement d’alumnat en tots els nivells, i molt parant els pressupostos pel 2012. Continua- gatòria. Un cop aprovats els pressupostos 2011 important en la Formació Professional, en- ran retallant la partida d’educació? Què farem A Catalunya estem convocats tots el 27 a van saber la magnitud de la tragèdia: tot i que viem a l’atur a un nombre importantíssim la comunitat educativa si això torna a passar? les diferents concentracions per reclamar el en el web del departament d’educació figura de professorat que s’havia incorporat en el No crec que haguem d’entrar en una situació que és nostre, una educació pública gratuï- l’epígraf Normalitat en l’inici de curs, el curs ha sistema els últims anys i sobretot arran de la d’immobilisme només perquè ja fa molt que ta i de qualitat que garanteixi la cohesió i la començat amb un estancament de les plan- posada en marxa de la sisena hora als centres ens mobilitzem. Cal una resposta conjunta de justícia social. Hem d’omplir les places , igual tilles de professorat tant en centres públics públics. tots els que n’estem afectats. El professorat és que vam fer el 14 d’abril, perquè la crisi eco- com concertats en un curs en que han entrat El maig vam sortir al carrer en una mani- evident que està afectat directament perquè nòmica no l’hem provocada nosaltres, i ara més de 30.000 alumnes nous que suposen festació massiva que va aconseguir aglutinar perd qualitat en la seves condicions de tre- no la volem pagar perdent drets i deixant, per l’obertura de més de 1.000 grups/classe. Com la major part de la comunitat educativa de ball, però el que aquí està en joc és la cohesió als nostres fills, una Catalunya de la primera podem entendre la normalitat ?La normalitat Catalunya. Professorat i AMPAs vam omplir social que només s’aconsegueix si tothom té meitat del segle XX.René Redzepi, rei de reis de la gastronomia nals per altres nòrdics. I no funcionava”. De tan ràpid èxit aconseguit, sorgeix la pre- grés paririen l’anomenada nova cuina Nòrdica, un moviment que reunia tota la filosofia delenric ribera gabandé gunta de rigor, què havia passat perquè, en duo Meyer/Redzepi i implicava als cuiners su- només cinc anys, Noma, aquella casa regional ecs, noruecs, danesos i finlandesos. Uns mesos “A la meva família, l’ideal d’èxit no era ser xar”. Perquè la sempre pretesa constància de sense rumb es convertís en el restaurant més més tard, aquesta corrent cultural-gastronòmi-rics, sinó estar junts. Mai vam tenir diners”. És la qualitat dels plats d’un restaurant no s’alteri valorat del món? En realitat, la resposta es troba ca-comercial era ratificada i recolzada pel Con-una asseveració del número u del món de la és necessari comptar amb proveïdors, granges, en que els seus creadors no havien inventat res, sell Nòrdic, un fòrum confederal que reuneixrestauració, René Redzepi a El País Semanal en explotacions i col·laboració amb els productors. l’ús dels productes de la naturalesa salvatge ja als ministres d’Exteriors de la regió, que veienuna entrevista realitzada per Jesús Rodríguez. Quan René vol un nou producte, des d’una her- estava present, per exemple, en la filosofia del en aquesta etiqueta de prestigi una inesperada“Em sento un artesà més que un artista. Sóc fill ba fins a uns ous d’ocells salvatges o carn d’ós, xef francès Michel Bras o del basc Andoni Luis oportunitat per exportar i atraure turisme.d’un taxista, mai em comportaré com un ric. Víctor Wagman, un jove de 29 anys, s’encarre- Aduriz, i el culte al producte de proximitat i el La gastronomia de René Redzepi és subtil,No estic en negocis, ni vull. No tinc temps. No ga de buscar i alhora assegurar el subministra- respecte a les estacions, en la de Juan Mari Ar- lleugera, colorista, sense greix; dóna la sensaciótinc oficina: sóc un cuiner”. D’aquesta manera ment. Aquesta és la base, juntament amb altres zak, Carme Ruscalleda o Joan Roca. d’haver saltant de la natura al plat després d’ha-justifica la humilitat que regna a la vida del xef temes més personals de Redzepi, de l’èxit de Hi havia alguna cosa més. En l’èxit de Red- ver estat tot just acariciada a la cuina. Es menjadel restaurant Noma de Copenhague. Noma. El xef danès se sorprèn de l’avanç que zepi ha hagut de veure tant el magisteri culinari amb els dits. S’imposa el cru. No hi ha sabors d’aquest xef com l’hàbil ús del màrqueting per portentosos ni agressius, ni grans explosions de Però tot no és dolç. En el tracte amb els seus ha fet la cuina del seu país: “Dinamarca era un part del seu soci, Klaus Meyer, cap visible d’un sabor. L’oli és de fenc, el vinagre, de carabassa, elempleats arriba a ser molt dur amb ells. Pot re- desert gastronòmic. Els grans restaurants eren imperi gastronòmic que edita llibres de cuina i pa, negre, en comptes de mantega hi ha cremanyir sense pietat a qualsevol dels seus empleats d’inspiració francesa”, diu. “No hi havia una realitza programes de televisió. Produeix des fresca i greix de porc. Pel que fa al beure, el som-per només un sòl poc net, un tovalló arrugat gran gastronomia nòrdica, no havia receptes; cervesa, fruites i sucs fins vinagres, vi i xocolata, melier, Pontus Eluffson, tria cerveses artesanalso un plat fora de lloc. Confessa: “és cert, puc menyspreàvem el d’aquí. No hi havia producte alhora que dirigeix una escola de cuina i té un sense filtrar, vins blancs de l’illa de Lilleo i carsfer plorar a un cuiner. Passa cada dia. La cuina ni gust per menjar. Admiro Espanya; em fan servei de càtering. vins superecològics de Nicolas Joly.d’un gran restaurant funciona a base d’estrès, enveja els seus mercats, el marisc, el vi, l’oli, les Meyer, amb la seva visió mediàtica dels ne- No obstant, la fama a Redzepi no se li ha pu-passió i dedicació”, assenyala. espècies. Però encara més envejo el plaer que gocis, tenia clar que el millor cuiner del món no jat al cap, i pensa que aquesta i l’èxit que s’acos- A la pregunta de si és el millor cuiner del els espanyols senten en menjar”, assenyala el podia ser simplement un cuiner; havia de ser tuma unir generalment a la vida en circumstàn-món, Redzepi argumenta “ho han dit els meus xef de Copenhague a l’entrevista. un alquimista, un guru, el creador d’una religió cies d’aquest tipus no són eternes, i que neixen icompanys i la crítica i això ho agraeixo, perquè “Una vegada li vaig preguntar a Ferran universal. El primer era redactar els manaments moren de vegades d’una manera efímera. “Sócés una decisió democràtica, però la cuina és Adrià a El Bulli què era crear, i em va contes- del credo culinari de Noma. Meyer organitza, el conscient que aquest és el meu moment i quemolt subjectiva per catalogar-la. Per ser un gran tar:” no copiar”. Jo estava fent el contrari. Em setembre de 2004, el Simposi de Cuina Nòrdica, tot es pot desinflar com un suflé. Hi ha gent quexef cal disciplina, estructura i ordre, jo els tinc, limitava a posar en pràctica grans receptes on va reunir els xefs escandinaus per tal de re- quan cau perd el cap. Jo no vull perdre’l. Esticels mil elements d’un restaurant han d’encai- internacionals i substituir els ingredients origi- flexionar i elaborar un ideari comú. Aquest con- preparat!”, conclou.el diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.el grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat). diRectoRi dipòsit legal l-61-2006 control de Pgd edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé conseLLers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, issn 1886 - 6883 director Josep Ramon Ribé cap de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé dissenY i MaQUetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot director coMerciaL Carles Jiménez adMinistraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora bondia.cat Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

×