28 DE NOVEMBRE DEL 2013
NÚMERO 1.828 ANY 8

El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261...
02

D'INTERÈS

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

www.bondia.cat
meteo@bondia.cat

El temps a Lleida

Serveis
TELÈFON...
BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

AVUI 03

Unió de Pagesos denuncia una
retallada del 37,2% en Agricultura
Presenta ...
OPINIÓ

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Sí a reformar la Constitución Cartes al director
Pere Serret Besa

En Espa...
OPINIÓ 05

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Directo...
06

LLEIDA

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Desallotjadesvuit famílies
per un incendi a la Mariola
L’estructura de...
BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

PUBLICITAT 07
08

COMARQUES

La UE premia
Benito Arnó
per restaurar
una gravera
Guardonat a Brussel·les
ACN. BRUSSEL·LES

La Unió Europe...
Catalunya, pol de coneixement
del sud d’Europa
02 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013
ESPECIAL CONEIXEMENT
JORDI PLAY

Catalunya aposta per la revolució del coneixement
Cata...
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Catalunya i la
revolució del
coneixement

9

projectes d’investigadors del
sistema català...
04 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013
ESPECIAL CONEIXEMENT

Capdavanters en la recerca científica d’elit europea

Catalunya é...
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

El Pla Serra Húnter
(PSH) incorporarà 500
nous professors a les
universitats catalanes
fi...
06 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013
ESPECIAL CONEIXEMENT

Afavorir la
transferència de
coneixement

JORDI PLAY

Govern, uni...
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

07

ICFO

Europa finança
l’arribada al mercat
de 9 projectes de
recerca catalans

Catalun...
08 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013
ESPECIAL CONEIXEMENT

ENTREVISTA PAUL CHRISTOU, DIRECTOR D’AGROTÈCNIO

“Científics de t...
BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

COMARQUES 09

L’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, dues cares
d’una moneda pel que fa ...
10

TROBADA DONES RURALS

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Bell-lloc analitza les desigualtats
d’oportunitats per a...
ACTUALITAT 11

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

El PSOE expedienta els 14
diputats ‘infidels’ del PSC
ARXIU

El PSO...
12

ESPORTS

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

El Madridvenç i serà 1r de grup a la
Champions, i la Reial Societat, ...
PROPOSTES 13

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

ENTRA A bondia.cat SI VOLS INFORMAR-TE DE MÉS ACTES CULTURALS
Exposi...
Bondia.cat 28/11/20123
Bondia.cat 28/11/20123
Bondia.cat 28/11/20123
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bondia.cat 28/11/20123

177

Published on

TITULAR I FOTO: Evacuen 8 famílies per un incendi a la Mariola

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
177
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Bondia.cat 28/11/20123"

  1. 1. 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 NÚMERO 1.828 ANY 8 El primer diari gratuït i independent de Lleida Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 08 La UE premia Benito Arnó per restaurar una gravera Lliurament del Premi de Desenvolupament Sostenible a Brussel·les Evacuen 8 famílies per un incendi a la Mariola p. 06 Malgrat la virulència de les flames, no es van haver de lamentar ferits JAVIER GARCÍA (ACN) BLANCA BLAY (ACN) p. 06 Detenen una mare per maltractament a la filla de 12 anys Les dues també van haver de ser ateses a Urgències de l’Arnau de Vilanova p. 03 UP denuncia una retallada del 27% al pressupost agrícola p. 08 Nega que violés la seva fillastra de 12 anys i diu que ella se li insinuava p. 00 Temperatures sota zero a totes les comarques lleidatanes PUBLICITAT L’incendi es va produir cap a tres quarts de vuit del matí en aquest edifici, ubicat al número 46 del carrer Músic Vivaldi p. 09 L’Alt Urgell, la comarca amb més bodes, i l’Alta Ribagorça, la que en celebra menys El territori lleidatà registra 1.445 matrimonis l’any passat, el 2% més que el 2011
  2. 2. 02 D'INTERÈS BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 www.bondia.cat meteo@bondia.cat El temps a Lleida Serveis TELÈFONS Fins a mig matí pot nevar i la cota pot baixar fins als 200 metres Nova jornada de fred arreu de les comarques de Lleida, on tampoc no es descarta que es puguin produir precipitacions en forma de neu fins a mig matí, amb una cota de neu de 300 metres que, de manera local, podria baixar fins als 200. Tot i això, el sol anirà prenent protagonisme durant tota la jornada, on s’esperen novament mínimes sota zero, encara que no seran tan extremes com les que hem viscut aquest dimecres. Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 07.59 h 17.30 h 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega Minvant’ 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida DIVENDRES Agramunt DISSABTE 973 279 900 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Seuma. Mariola, 39 Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) PUBLICITAT De 22.00 a 09.00 h Freixinet. Passeig de Ronda, 70 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garra. Alcalde Costa, 37 Anadon. Balmes, 44 De 22.00 a 09.00 h Fco. de Villalonga. Boters, 25 AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 25 de novembre a l’1 de desembre Parietària Gramínies Olivera Artemísia Blets Casuarina Crucíferes Melcoratge http://www.jordibalasch.es/ 1 1 0 2 1 0 1 1 = D = D = = = = Palmeres Xiprers Alternaria Cladosporium 0 3 4 4 = = = =
  3. 3. BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 AVUI 03 Unió de Pagesos denuncia una retallada del 37,2% en Agricultura Presenta un conjunt d’esmenes per modificar les prioritats dels comptes de la Generalitat per al 2014 REDACCIÓ. LLEIDA Unió de Pagesos ha denunciat la retallada del 37,2% que partirà el pressupost del Departament d’Agricultura, segons el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2014, en comparació al pressupost prorrogat del 2012, malgrat que Agricultura parli d’un increment del 4,3% respecte els comptes prorrogats, ja que el Departament hi suma 13 milions d’euros en préstecs al sector productiu i 23,1 milions de despesa finançada amb recursos finalistes. Segons UP, la retallada del pressupost puja al 39,8% si es compara amb el pressupost executat del 2013. En especial, el sindicat ha criticat la reducció dels capítols corresponents a inversions reals i actius financers així com el suport que reben les aportacions les organitzacions agràries, que ha caigut un 55% des del 2011. PUBLICITAT El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, ha contradit les dades facilitades per Agricultura i ha assegurat que si el pressupost previst pel 2014 (314,9 milions) es compara amb el pressupost del 2012 (501,6 milions) -ja que el del 2013va ser una pròrroga de l’anterior-, la reducció és del 37,2%, El pressupost serà de 314, 9 milions El Departament sosté que els comptes seran un 4,3% superiors 13 milions d’euros en recursos addicionals El coordinador nacional els valora positivament però es mostra incrèdul el que suposa 186,8 milions menys per al sector. Tot i això si es té en compte que el pressupost executat al 2013 per part del Departament és de 308 milions d’euros, la reducció respecte al 2012 seria del 39,8%. Pel que fa als recursos addicionals que preveu el pressupost d’Agricultura per al 2014, com ara els 13 milions d’euros que es destinaran al finançament d’inversions de les empreses del sector amb interessos bonificats per millorar-ne la capacitat productiva i possibilitat de creació d’ocupació, Caball n’ha fet una valoració positiva tot i que s’ha mostrat incrèdul tot remarcant que “abans caldrà veure si arriben” aquests recursos i si ho fan “benvinguts siguin”. El sindicat presentarà un conjunt d’esmenes als grups parlamentaris a fi de modificar les prioritats dels comptes de la Generalitat per al 2014. SALVADOR MIRET (ACN) El sindicat contradiu el conseller Josep M. Pelegrí El conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, va defensar dimarts el pressupost per al 2014 dient que són uns comptes que mantenen les dotacions però que disposen de 13 milions addicionals en despesa financera per a préstecs al sector productiu.
  4. 4. OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 Sí a reformar la Constitución Cartes al director Pere Serret Besa En España, el Día de la Constitución se celebra el 6 de diciembre. Es un día festivo en toda España en el que se conmemora la celebración del Referéndum Constitucional de 1978. La pregunta es la siguiente: ¿Es necesario una reforma general de la Constitución? La mayor parte de súbditos españoles creemos que sí, porque tenemos la convicción que debe estar legitimada por todos los ciudadanos de este país, construída en común a través de una Asamblea Constituyente que permita el diálogo y el intercambio de opiniones y que la propuesta final sea sometida a un referéndum. Queremos una nueva constitución porque deseamos un país más equitativoyjusto,ypara ello requerimos construir un marco institucional que nos represente a todos. Claro que hay que empezar a pensar en cambiar,ya mismo, la Constitución de 1978, ahora que nos acercamos al 34 aniversario. Hay que gobernar de otro modo, hay que afrontar gran cantidad de problemas, hay que cambiar la injustísima normativa electoral, que frena la evolución de los partidos, cuántas cosas habría que hacer en Segur que Lleida és Catalunya? Salvador Puy Portaveu a la Diputació i secretari general del PP de Lleida Al darrer ple de la Diputació es van debatre intensament els pressupostos de la Generalitat que, des del punt de vista del grup del PP, sols poden qualificar-se de “nefastos” per a Lleida. I són nefastos perquè cinc comarques: l’Alta Ribagorça, el Solsonès, la Segarra, la Val d’Aran i el Pla d’Urgell, estan dins del grup de les 10 de Catalunya pitjor ateses econòmicament. I no només s’obliden d’executar inversions que estaven compromeses per acord unànime del Parlament, com la millora dels accessos a l’Escola Alba, o la España que está llamando a las puertas del futuro, de ese 2020 que es una línea roja, para estar dónde está la locomotora, no casi en el furgón de cola, teniendo y consiguiendo un país más democrático y más evolucionado en sus estructuras mentales. ¿Cuáles son los miedos para reformar la Constitución Española? Los expertos relacionan con el temor de enfrentarnos a nuestros propios fantasmas los recelos para afrontar una modificación en cuya necesidad todos los partidos coinciden pero ninguno da el paso. Estos procesos son normales en países de nuestro entorno y mientras en España sólo ha cambiado dos veces su carta Magna por imposición de la UE, en Austria se ha hecho 80 veces y en Alemania, 60. El periodista Luis Ansón se ha demostrado partidario de reformar la Constitucióny“también para la independencia de Cataluña”. Y como dijo en su momento este gran filósofo, político y economista inglés John Stuart Mill. “Una constitucióndemocrática que no se apoye sobre instituciones democráticas en sus detalles, sino que se limite al gobierno central, no sólo es libertad política, sino que con frecuencia crea un espíritu que es precisamente el opuesto, llevando hasta las capas más bajas de la sociedad el deseo y la ambición de dominio político, en bien de todos.” construcció de l’Institut de Cappont de Lleida. Sinó que, a més, es prenen mesures que graven sectorstanimportantscomeldel transport i el ramader. Amb la unanimitat del sector ramader hem pogut parar els peus a la Generalitat, de moment, en voler imposar un nou cànon de l’aigua sobre les granges. El grup del PP va presentar abans que el Govern donés marxa enrere, una moció en contra de l’aplicació d’aquest cànon tan injust, però ens la guardem pel que pugui passar. Però el Govern de Mas sí que tira endavant la imposició de l’Eurovinyeta pels camions que circulin per l’Eix Transversal. Un nouimpostquerepercutiràgreument als ramaders lleidatans perquè, al no disposar d’escorxadors a la província, han de dur el bestiar a Girona, havent d’utilitzar, per força, l’EixTransversal. Aquests pressupostos tampoc tenen en compte als sectors més desafavorits. Les partides de suport a les famílies baixen un 70% i les d’atenció als discapacitats un 50%, situant-se la despesa social per habitant en nivells de l’any 2004. Brossa a l’Eix Comercial Enric Montanya i Mias. Exregidor a l’Ajuntament de Lleida. Una veïna de l’Eix Comercial m’ensenya la carta que ha rebut de l’Ajuntament, on sota un amable logo que diu A Lleida millorem els nostre carrers, li diuen tot seguit que queda suprimit el servei de recollida de bassura amb contenidors i que, a partir d’ara, la baixi de vuit a deu de la nit i la deixi tirada davant de casa, que ja passaran a buscar-la. Algú pot encertar pensant que els contenidors de bassura són lletjos i complicats amb ganes, doncs n’hi ha fins i tot que quan amb la bossa de bassura a la mà t’esforces per obrir-ne la tapa fent equlibris amb el peu vigilant que un mal cop no et desnuqui, has de ser després ràpid com un llamp per tal que la tapa no se t’endugui el braç quan baixa, pero d’aqui a treure’ls per escampar la bassura pel terra dels carrers hi ha un bon tros! I si vosté vol ser digerit fent una passejada per l’Eix a partir de les vuit de la tarda li recomano agafi una bona glopada d’aire quan sigui engolit per un extrem del llarg comercial, doncs la tebior de les bosses de bassura escampades anàrquicament el poden asfixiar si no física sí mentalment abans no sigui ex- CiU i el seu soci, ERC, culpen al Govern de l’Estat, de les retallades en partides socials. Unes retallades que no calia que s’haguessin produït si no s’haguessin destinat l’any passat 30 milions d’euros per mantenir les ambaixades a Brussel·les, París, Berlín i Londres, i una trentena d’oficines més repartides a tot el món. I sort que per l’anyvinent es preveu tancar el Centre Rockefeller de Nova York, una de les moltes genialitats que va fer el Tripartit només entrar a la Generalitat l’any 2004. Tampoc caldria haver fet retallades si no es paguessin dietes desorbitades a alts càrrecs. És intolerable que 22 directius cobrin més que un conseller i que hagi quatre directius que cobrin més que el propi President de la Generalitat, que a la vegada és el millor president autonòmic més ben pagat d’Espanya. Però és que Mas cobrarà aquest any quasi el doble que el president del Govern d’Espanya: 136.834 € bruts, enfront dels72.600 € de Mariano Rajoy. I inclús els consellers de la Generalitat cobraran més que el president del Govern d’Espanya: pulsat per l’altre extrem. Hi ha llocs on deixen la bassura al carrer i quan no poden més fan munts i la cremen. Aquí de moment tenim retallades venudes com millores que fan pudor de bassura. L’Eix es mereix més. Més de 1.200 gràcies Cosme Garcia. Lleida. Vull agrair com a president de la Federació de Cases i Centres regionals i en nom dels meus companys de junta i presidents de les entitats, els mes de 1.200 ciutadans que han participat de les Jornades Culturals Intercentres que han tingut lloc durant el 13 al 24 de novembre a la ciutat de Lleida. Han estar dies intensos de grans conferències i actuacions teatrals i musicals.Tots els dies els nostres locals els hem tingut plens a vessar. Hem fet bo l’eslògan de les jornades Unit i oberts a la societat sortirem endavant. El president de la Confederació Espanyola de Cases i Centres Regionals , un secretari general, dos directors de comunitats autònomes, un historiador, un advocat, les actuacions de la Banda Municipal de Lleida, dos grups teatrals un de Santander i un altre de Cornellà, el grup musical Zarabanda, jocs racionals de taula, ce- 103.176 €. Ah!, i també un centenar d’alts càrrecs cobren més que Mariano Rajoy. Però totes aquestes xifres són només una mínima part del despilfarro del Govern de la Generalitat. És així com se’n van molts diners de les arques de la Generalitat. Vostès mentrestant van repetint la frase Espanya ens roba com un disc ratllat... Però mentre es paguen aquests sous desorbitats i es gasten diners amb ambaixades, la gent del Pallars Sobirà i la Val d’Aran està indignada perquè la Generalitat ha incomplert la promesa de tenir instal·lades, per aquest hivern, les barreres antiallaus.Ara el Port de la Bonaigua està tancat per la neu i els habitants del territori es veuen obligats a fer un recorregut de dues hores quan, si el túnel de la Bonaigua estés construït, comvam demanar en una moció en la Diputació, i tant CiU com el PSC i ERC van rebutjar, es podria fer en 45 minuts. Diran que no hi ha diners. Potser és perquè els gestionen malament. Sinó a veure com expliquen a la gent que se’n fan dels 16.000 milions d’euros que els lebració del Dia de Cantàbria i el dinar de germanor ha configurar l’ampla amalgama d’activitats ofertes a la ciutat. Lleida, una vegada més, ha respost a la crida d’aquestes entitats que unides estan des de fa temps assolint fites importants reconegudes, fins i tot, a nivell estatal. Les Cases i centres regionals seguirem treballant per col·laborar amb els actes de ciutat en tots els àmbits i lògicament mantenint i difonent la terra de naixença de bon nombre dels associats a les entitats que actualment formen un molt important col·lectiu ciutat s’està en possessió del guardons Grans Persones de Lleida 2012, atorgada pels Armats de Lleida; Placa al Mèrit Cultural 2006, de La Paeria, i Premi Baula 2011 a la Participació Ciutadana de la Paeria. Ara arriben festes i la primera activitat tindrà lloc el 12 de desembre a les 19:30 hores alTeatre de l’Escorxador, on es farà el tradicional Concert de Nadales de les Autonomies. A més, es faran activitats a les diferents Cases i centres Regionals durant el Cicle de Nadal. Una cop mes, gràcies a les més de 1.200 persones que heu participat de les nostres activitats, als representants de la Paeria pel seu suport, als patrocinadors i als mitjans de comunicació de Lleida. hi ha donat l’Estat del Fons de LiquiditatAutonòmica, i que suposen el 40 per cent del que reben totes les comunitats autònomes juntes. Uns diners que sumen 28.000 milions, si afegim el que rep Catalunya del pla de pagament a proveïdors i l’ICO. Perquè elscatalanshandesaberqueCatalunya no tindria aquests diners si Catalunya fos independent. I no s’hagués pogut pagar, per exemple, a les farmàcies, entre molts altres deutes. I com vol la Generalitat crear ocupació si redueixen 206 milionsd’eurosel fons per a aturats?, o eliminen 164 milions d’euros en foment de l’ocupació?, o resten 38 milions al suport a les indústriesagroalimentàries?,odisminueixen en75 milions d’euros el suport a la resta d’indústries?, o retallen en 48 milions d’euros el suport al comerç? Però és clar, per a la Generalitat és més prioritari destinar diners a ambaixades i pagar sous i dietes d’or a alts càrrecs, que fer el túnel de la Bonaigua, la rotonda de l’Escola Alba o l’Institut de Cappont, què és el que reclamen, amb insistència, els lleidatans. ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. 04 El diari no es
  5. 5. OPINIÓ 05 BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial La mà de ferro del PSOE amb el PSC El PSOE va obrir ahir un expedient als 14 diputats del PSC al Congrés -entre els quals hi ha la lleidatana Tere Cunillera- després que el 29 d’octubre trenquessin la disciplina de vot en abstenir-se sobre una iniciativa d’UPyD que proclamava que el dret a decidir és de tot el poble espanyol, o el que a la pràctica és el mateix, que la independència o no de Catalunya l’ha de decidir tot el poble espanyol. La decisió del PSOE demostra un cop més l’escassa força que el PSC té a Madrid, on continuen gairebé obligats a plegar-se als punts de vista del germà gran. Així s’evidencia que si PSOE i PSC a Madrid no són el mateix, les diferències són mínimes -per no dir simbòliques-, per molt que de vegades s’intenti vestir d’una altra manera. s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). ALleida,elcentreéselcomerç Àngel Ros i Domingo Alcalde de Lleida L’encesa de les llums de Nadal als diferents barris de la ciutat dóna el tret de sortida, el proper divendres, a la gran campanya comercial que tradicionalment va unida a aquestes festes. Sens dubte, es tracta de les setmanes més importants de l’any per als dos mil establiments de la ciutat que seran, com sempre, el millor suport per a les compres de moltíssimes persones, tant de Lleida com de fora, de cara a les festes. Enguany, l’arrencada de la temporada de Nadal ha coincidit amb el llançament de la campanya publicitària que la Paeria ha posat en marxa per reforçar la imatge i el prestigi comercial que Lleida ja té. L’objectiu és doble. D’una banda, refermar els llaços entre la ciutadania i les botigues “de casa” per retenir els lleidatans com a compradors. De l’altra, consolidar la reputació del conjunt de la ciutat com un gran centre comercial per a tot el seu àmbit d’atracció, que supera els límits de la província i arriba a entre 300.000 i 400.000 persones, inclosa la Franja i comarques de Tarragona i de Barcelona. Amb la campanya volem, en definitiva, ajudar els establiments locals a tenir més compradors. Volem impulsar l’àmbit de negoci del Comerç, que representa més d’un vint per cent de l’activitat del sector serveis a la comarca del Segrià. En uns dies tan crucials, esperem incidir en positiu en una part fonamental de l’economia lleidatana, font d’ocupació i en un col·lectiu que aposta per la innovació, la for- mació i l’associacionisme, tal i com demana el context actual. El lliurament de la primera edició del Premis de Comerç, que la Paeria va impulsar, va ser el marc on vàrem adquirir amb els empresaris del sector el compromís de tirar endavant aquesta campanya. La proposta ha comptat amb representants dels comerciants de Lleida, que han estat partícips del procés de preparació i han aportat suggeriments. La imatge que encapçala la campanya és un dibuix alegre i ple de color que representa la vitalitat comercial present en cadascun dels barris de En uns dies crucials per al comerç, volem incidir en positiu en una part fonamental de l’economia lleidatana, com és el comerç Lleida ha crescut i s’ha desenvolupat gràcies a l’empenta i professionalitat dels seus comerciants i l’economia agrària i agroalimentària Lleida. És obra de l’artista Philip Stanton, autor de grans campanyes a nivell internacional i a les nostres terres autor del disseny del Romànic d’Or. Una capital oberta, amable, fàcil i accessible La imatge de la campanya és una il·lustració que convida a visitar la ciutat, una capital oberta, amable, fàcil, accessible i amb una clara especialitat comercial. Una ciutat que combina una amplíssima oferta de botigues amb un ventall d’atractius que passen pel patrimoni, la cultura i la gastronomia. La campanya és notòria, capta l’atenció i tindrà una repercussió molt àmplia. Es podrà veure –ja ho està fent- i escoltar en mitjans de comunicació locals i comarcals, però també de tot Catalunya. Mitjançant la campanya en mitjans nacionals intentarem atreure visitants i compradors d’arreu de Catalunya, promocionant que vinguin a conèixer Lleida i el seu patrimoni, començant per l’emblemàtica Seu Vella, i evidentment el comerç. Un comerç que es remunta a 800 anys enrere Més de vuit cents anys enrere, Lleida començava a tenir un comerç florent comandat per tallers i obradors que s’agrupaven segons la seva especialitat -teixidors, adobadors, terrissaires- en les diverses zones de la ciutat medieval. Els noms d’alguns carrers al Centre Històric –Caldereries, Blanquers, Boters, Plateria- o restes arqueològiques, com les adoberies de la rambla de Ferran, ens han quedat com a testimoni d’aquesta primera eclosió comercial de la ciutat de Lleida, una embranzida que s’ha mantingut amb el pas dels segles, unida a la història de la ciutat i part indissociable de la seva identitat. Lleida ha crescut i s’ha desenvolupat gràcies a l’empenta i la professionalitat dels seus comerciants i gràcies a l’economia agrària i alimentària del conjunt de les seves terres. Ja fa molt de temps que les botigues van superar les fronteres del Centre Històric i es van anar escampant pel mateix centre i pels diferents barris de la ciutat per esdevenir el gran centre comercial que, com reflecteix la campanya, és Lleida. Els ajuntaments, garants de la defensa del món rural Miquel Serra i Gòdia Alcalde d’Alcarràs La feina que el juny passat vam iniciar a Alcarràs un bon nombre d’alcaldes -avui ja en som 80- per exigir solucions que ajudin a combatre la inseguretat en l’àmbit rural donarà els seus fruits a mig o llarg termini. En pocs mesos hem sumat moltes adhesions independentment del color polític o de la comarca, ja que es tracta, ara com ara, d’un problema social generalitzat. La tasca dels representants municipals també ha de ser la de fer pedagogia als polítics que tenen autoritat per canviar lleis, a la societat perquè entengui que demanem canvis justos per assolir l’harmonia social que una comunitat ha de tenir. Les dificultats de l’empresari agrari i ramader per defensar els seus patrimonis són majors que les que poden tenir altres sectors industrials, ja que els primers acostumen a tenir totes les seves eines de treball i també de producció a l’aire lliure, o “al ras”, que en diem a les nostres terres. Aquesta situació, juntament amb la reincidència, crea una sensació d’impotència i d’inseguretat molt gran. És per aquest motiu que una vuitantena d’ajuntaments lleidatans volem demanar una modificació del codi penal, que doni més eines als nostres cossos de seguretat i als jutges per fer que aquests delinqüents que juguen amb el patrimoni dels pagesos i els ramaders compleixin unes penes adients amb els danys que provoquen no només als seus propietaris i les seves famílies, sinó, per extensió, a tota la societat.També hem intentat convertir-nos en un grup de pressió o en un front comú que defensa el sector rural que sustenta l’economia lleidatana. Com deia abans, hem treballat sense pressa però sense pausa. Des del juny ens hem reunit en diverses cimeres d’alcaldes. També hem anat a trobarnos amb els representants dels jutges i els fiscals per anar de la mà dels que coneixen amb exactitud com es pot gestionar aquesta voluntat de reforma de la legalitat actual. Les trobades ens van empènyer a encomanar un informe a un especialista en Dret Penal de la UdL, que ens ha donat gran credibilitat a l’hora d’anar a parlar i convèncer els polítics de les diferents administracions: Diputació de Lleida, Parlament i, finalment, Congrés dels Diputats. Tenim la convicció que assolirem els canvis que demanem, ja que així ens ho han transmès els responsables de l’administració competent a modificar aquesta llei. A més, tenim la confiança que el fet d’anar tots junts, tots a una, sens cap tipus de fissura, és un aval prou potent per aconseguir el que demanem. Un dels punts que sol·licitem és que es tingui en compte el dany a la producció, a més del valor material sostret. Per exemple, si el furt d’uns esparsos malmet la collita, que això també compti. O, un altre punt, quan es cometen robatoris amb vehicles, que aquests siguin considerats robatoris premeditats i que els vehicles utilitzats tinguin la possibilitat de ser requisats. Amb aquests petits canvis, a més d’altres que també demanem, creiem que es podria combatre la reincidència de certs delinqüents. Per tant, no estem exigint res que el que és lògic i és just. Hem traslladat la veu de l’agricultor i el ramader als despatxos dels qui ens governen perquè posin remei a aquesta situació. Serien canvis molt benvinguts per a la ciutadania rural en general i que durien als que treballen al camp i a les granges una millora en la sensació de seguretat.
  6. 6. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 Desallotjadesvuit famílies per un incendi a la Mariola L’estructura de l’edifici no hauria resultat afectada i no es van lamentar ferits Mariola per seguir els treballs quevan efectuar els Bombers de la Generalitat i, en aquest sentit, va explicar que l’estructura de l’edifici no semblava afectada i, per tant, elsveïns podrien tornar ahir mateix cap als seus domicilis. REDACCIÓ. LLEIDA Un incendi va afectarper causes que encara es desconeixen el tercer pis del número 46 del carrer Músic Vivaldi del barri de la Mariola. Tot i la virulència del foc, cal tenir en compte que cap dels veïns que s’hi trobaven a l’interior de l’edifici va patir cap lesió a causa d’aquest l’incendi, malgrat que sí que va ser necessari desallotjar tots els residents en aquest immoble, que eren vuit famílies. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va desplaçar fins al barri de la INVESTIGUEN UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL Exterior de l’habitatge afectat per les flames El pis afectat seria possiblement un habitatge ocupada il·legalment, segons va explicar l’alcalde de Lleida. L’incendi va tenir lloc sobre tres quarts de vuit del matí. La Paeria finalitza les obres de millora de la passarel·la de l’estació Es renoven les escales que salven les vies del tren L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinents d’alcalde, Marta Camps i Rafael Peris, va visitar ahir la finalització de les obres de la passarel·la de l’estació de Renfe, després que la Paeria abordés una remodelació global de totes les escales de l’estructura que salva les vies del tren per garantir la seguretat dels vianants. En aquest sentit, en els últims anys els llistons de fusta dels es- graons s’havien deteriorat a causa de la humitat i s’havien fet múltiples reparacions parcials, però ara es feia necessària una actuació integral i immediata per tal de salvaguardar la seguretat de l’estructura del pas elevat per a vianants. Les obres, que han durat pràcticament un mes i mig, han comptat amb un pressupost de 45.785 euros i han estat executades per l’empresaTalleres Hermanos Águila. CiU critica les sentències contràries a l’Ajuntament Xifra rècord de viatgers al bus interurbà de Lleida REDACCIÓ. LLEIDA REDACCIÓ. LLEIDA CiUva criticar ahir la gestió de la tinent d’alcalde d’Urbanisme Marta Camps davant l’acumulació de sentències judicials en contra, com la del Tribunal Suprem, que obliga a pagar 3 milions més per una expropiació El nombre d’usuaris dels serveis d’autobús interurbà de l’àrea de Lleida ha assolit el seu màxim històric mensual amb 196.104 viatgers transportats durant aquest passat mes d’octubre. REDACCIÓ. LLEIDA PAERIA 145 activitats al programa ‘Viu el Nadal a Lleida’ Entre les novetats per Nadal, el canvi de recorregut de la Cavalcada de Reis, que travessarà el riu; el Mercadet de Nadal que es trasllada a Pi i Margall, i el musical del Club Banyetes. Detinguda una mare per maltractaments a la seva filla de dotze anys Els fets haurien passat en un domicili al C/Castella REDACCIÓ. LLEIDA Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir una mare acusada de maltractament en l’àmbit de la llar a la seva filla de 12 anys. Els agents es van personar a primera hora de la tarda al domicili d’ambdues, que es troba ubicat al carrer Castella, després que els haguessin avisat que s’escoltaven crits -esveu que no era la primera vegada que això succeïa- i hi havia sospites que la mare estigués maltractant la filla. Ja al domicili, els Mossos haurien confirmat les sospites, per la qual cosa es va procedir a la detenció de la dona. Abans de traslladar-se a la Comissaria, però, totes duesvan anar a Urgències de l’hospital Arnau perquè les dues fossin ateses perquè es veu que la filla també s’hauria defensat. Ja a la Comissaria, el pare de la menor l’hauria recollit, mentre la mare va haver de prestar declaració sobre l’acusació de maltactament en l’àmbit de la llar. ICVvol dur a la Justícia que La CUP reclama una nova es privatitzi d’enllumenat audiència pública REDACCIÓ. LLEIDA REDACCIÓ. LLEIDA Els advocats d’ICVa Lleida estudien portar a la Paeria als tribunals per aturar la privatització de l’enllumenat públic a mans de Romero Polo. També demanen que l’equip de govern sigui transparent i publiqui totes les ofertes presentades al concurs públic per poder-les valorar. La CUP de Lleida exhorta l’Ajuntament de la capital del Segrià perquè celebri l’audiència pública que van sol·licitar més de 1.000 persones i debatre, cara a cara, amb l’Administració municipal en relació al procés de privatització dels serveis municipals.
  7. 7. BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 PUBLICITAT 07
  8. 8. 08 COMARQUES La UE premia Benito Arnó per restaurar una gravera Guardonat a Brussel·les ACN. BRUSSEL·LES La Unió Europea de Productors d’Àrids (UEPG) va lliurar ahir dimecres el Premi Europeu de Desenvolupament Sostenible a l’empresa lleidatana Benito Arnó per la restauració d’una antiga gravera. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que va assistir a l’acte d’entrega celebrat a Brussel·les, va dir que el premi suposa un “orgull i un honor” per Catalunya, ja que és la primera vegada que una empresa catalana és la guanyadora del guardó en la categoria EconomiaContribució a la Societat i Valor Afegit. D’altra banda, i pel que fa a la categoria de Seguretat en el Treball per la prevenció de riscos laborals, la guanyadora també ha estat una empresa catalana, en aquest cas PROMSA, del grup Ciments Molins. BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 Negaquevioléslaseva fillastrade12anysidiu queellaseliinsinuava Demanen 10 anys de presó per abusos sexuals continuats L.CORTÉS (ACN). LLEIDA L’acusat de violar la seva fillastra de 12 anys aTàrrega entre els anys 2010 i el 2012 va negar els fets durant el judici que va començar ahir a l’Audiència Provincial de Lleida i que s’allargarà fins avui dijous. L’acusació particular demana 10 anys de presó per un delicte d’abusos sexuals continuats. Durant el judici, que es va celebrar a porta tancada, ahir van declarar una desena de testimonis, a més de l’acusat, la víctima i la mare de la nena. Segons fonts relacionades amb el cas, l’acusat va negar taxativament els fets i va explicar que era la nena qui se li insinuava però que ell la rebutjava. Per la seva banda, la menor va assegurar que van mantenir El judici se celebra a porta tancada a l’Audiència de Lleida Ahir declaren l’acusat, la víctima i la seva mare, així com diversos testimonis Els fets haurien tingut lloc entre els anys 2010 i 2012 La menor assegura que la seva mare no estava al cas dels abusos del seu padrastre relacions sexuals continuades i que la mare de la nena desconeixia els fets. L’acusat va iniciar una relació sentimental amb la mare de la víctima el 2008. I a l’abril del 2010 la víctima, que tenia 12 anys, va començar a viure al domicili de la parella aTàrrega. Fins a aquell moment la menor havia residit amb el seu pare. Llavors, sempre segons la versió de la Fiscalia, “a partir de les primeres setmanes es va iniciar una relació d’afectivitat entre el processat i la menor”. El Ministeri Públic afegeix que “l’acusat va començar a practicar carícies i tocaments a les parts íntimes de la víctima”. Després, segons la Fiscalia, el processat hauria abusat de la nena quan la seva mare era a treballar. PUBLICITAT i joves de 0 a 17 anys en un única proposta. El projecte compta, a més a més, amb la col·laboració de totes les Ampes de la ciutat. Tal i com ha explicat el regidor d’Ensenyament, Miquel Aige, es tracta de donar continuïtat i ampliar el projecte Creixem Llegim, dirigit a famílies amb infants de 0 a 5 anys i que inclou tallers, conferències, exposicions i hores del conte. Stop Corrupció Alpicat ha tingut coneixement que al Jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida se segueixen les diligències relatives a la denuncia interposada per uns veïns contra l’Ajuntament d’Alpicat, per haver permès, presumptament, la construcció d’obra nova d’una nau de 696 metres quadrats sota una llicència d’obres menors de reformes d’un magatzem agrícola. Per la seva banda, l’alcalde, Pau Cabré, va explicar que es tracta d’un cas entre dos veïns “completament al marge de la tasca de l’Ajuntament”, que es torna a veure esquitxat per polèmiques. Solsona presenta un pressupost de 8,3 M€ REDACCIÓ. MASSALCOREIG Solsona presenta un pressupost per al 2014 de 8,3 milions d’euros, que si bé és un xic superios al d’enguany, retalla un 41% les inversions. REDACCIÓ. BALAGUER El safareig de Balaguer és el favorit per acollir l’enregistrament d’una escena de la pel·lícula Barcelona 1714, que barreja els actors amb l’animació. El safareig balaguerí té quasi 39.000 vots. Nou pla per atendre les necessitats de les famílies Implicar les famílies no només en l’educació dels seus fills, sinó en el projecte educatiu de la ciutat. Aquest és un dels objectius del programa Educar en família, impulsat per l’Ajuntament de Balaguer, la biblioteca Margarida de Montferrat i l’ABS de Balaguer, per dissenyar i aglutinar totes les activitats adreçades a pares i mares amb infants REDACCIÓ. ALPICAT El safareig de Balaguer, favorit per rodar un film Balaguer implica pares i pediatres en l’educació REDACCIÓ. BALAGUER Alpicat, esquitxat de nou per afers urbanístics AJUNTAMENT DE TÀRREGA Tallers de gastronomia del món, a Tàrrega La Regidoria d’Acció Social deTàrrega ha impartit aquest mes dos tallers de postres de Colòmbia i Romania. La proposta s’ha emmarcat dins Les Diferents Cares de la Immigració. Reclamen que el Govern “repensi” l’Eurovinyeta ACN. BARCELONA El sector del transport reclama al Govern que es “repensi” l’aplicació de l’eurovinyeta a les autovies catalanes, que la Generalitat té previst començar a aplicar el 2014 a l’Eix Transversal.
  9. 9. Catalunya, pol de coneixement del sud d’Europa
  10. 10. 02 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ESPECIAL CONEIXEMENT JORDI PLAY Catalunya aposta per la revolució del coneixement Catalunya s’erigeix com a pol de coneixement del sud d’Europa gràcies a l’aposta per l’educació superior i la recerca com a àmbit estratègic de país. Després de més d’un segle des de la incorporació de Catalunya a la revolució industrial, ara ens incorporem a la revolució del coneixement per implementar una economia basada en el valor afegit. ALBA Catalunya imparteix màsters d’excel·lència mundial en àmbits com l’arquitectura, el disseny, la biomedicina, la química, les tecnologies de la informació, les matemàtiques o l’economia. 12 universitats reconegudes internacionalment per l’activitat de docència i de recerca, així com pel paper destacat que tenen en innovació i transferència de coneixements El sincrotró ALBA és una des les grans instal·lacions científiques de Catalunya 238.000 68 centres de recerca que desenvolupen una activitat científica d’alt nivell 10 vegades més producció científica mundial respecte al pes de la població. Amb un 01,% de la població mundial, Catalunya representa l’1% de tota la producció científica internacional 80% persones estudien al sistema universitari català han augmentat els articles de gran impacte en els últims cinc anys, un període en què Catalunya ha doblat la seva producció científica 40% dels estudiants de doctorat són estrangers, el que evidencia que el sistema universitari català és molt atractiu pels estudiants d’arreu del món 118 projectes catalans d’investigació han obtingut els prestigiosos ajuts que concedeix el Consell Europeu de Recerca
  11. 11. DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 Catalunya i la revolució del coneixement 9 projectes d’investigadors del sistema català de recerca han estat reconeguts amb un Proof of Concept, per afavorir la transferència de coneixement 20 institucions d’arreu del món aposten amb 11 propostes pel projecte Barcelona KEY, que erigirà la futura ciutat de l’economia del coneixement 3 universitats de Catalunya estan situades en el Top-100 mundial de les millors universitats de menys de 50 anys 50% de les concessions del Consell Europeu de Recerca a Catalunya són obtingudes per investigadors ICREA 03 JORDI PLAY 14 entitats de recerca participen en els dos grans projectes de recerca de la Comissió Europea de la convocatòria FET-Flagship que mobilitzarà 2.000 milions d’euros El coneixement el pots generar o el pots comprar, però generar-lo és el que marca la diferència. Catalunya té la capacitat per ser un país que ofereix el que ningú més no sap fer, o per fer-ho abans i millor que ningú. És aquesta capacitat la que situa Catalunya com el pol de coneixement més important del sud d’Europa, tal i com ja va succeir al segle XIX amb la revolució industrial. El coneixement es genera en molts àmbits però, principalment a les universitats i als centres de recerca. Per tant, el repte vital per al futur de Catalunya és continuar avançant en la consolidació del sistema universitari i de recerca com a motor de desenvolupament econòmic i social per afrontar la revolució del coneixement amb plenes garanties d’èxit. JORDI PLAY 84% dels graduats en una universitat catalana té una feina d’acord amb el seu nivell d’estudis 31% de la població catalana entre 25 i 34 anys té estudis universitaris. Un percentatge que se situa per sobre de la mitjana de l’OCDE El 84% dels graduats catalans té una feina d’acord amb els seus estudis 9 728 sol·licituds de 38 països diferents s’han rebut en la nova convocatòria -oberta i internacional- del Programa Serra Húnter de contractació de professorat a les universitats catalanes 62% dels investigadors ICREA que treballen a Catalunya són d’origen estranger, la majoria prové de sistemes d’acreditada excel·lència com el dels Estats Units o Regne Unit 80% universitats de Catalunya ostenten el segell de Campus d’Excel·lència Internacional de les pràctiques els estudiants universitaris es realitzen al sector privat i més del 35% tenen una durada superior als sis mesos JORDI PLAY 113 projectes s’han presentat a la primera convocatòria oficial del Pla de Doctorats Industrials, en què participen universitats i empreses 60% de la producció científica catalana es produeix a les universitats El coneixement es genera a les universitats i als centres de recerca
  12. 12. 04 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ESPECIAL CONEIXEMENT Capdavanters en la recerca científica d’elit europea Catalunya és el segon país de la Unió Europea (UE) en les concessions que atorga el Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC). Així, Catalunya se situa per davant de sistemes de recerca de reconegut prestigi mundial com els de Regne Unit, França o Alemanya en concessions per població d’aquests ajuts per a projectes d’investigació. SUR es fa a Catalunya té en el conjunt de l’Estat espanyol. Així, el 65% dels fons més competitius que l’ERC atorga a Espanya són per Catalunya. En el rànquing en que Catalunya ocupa la 4a posició, l’Estat espanyol ocupa la 18a. Una altra característica destacable de la participació catalana en l’ERC és que Catalunya té una representació molt equilibrada en les disciplines reconegudes per aquestes concessions: ciències de la vida; físiques i enginyeries; i ciències socials i humanitats. L’IMPACTE DELS AJUTS DE L’ERC Catalunya s’ha convertit en un país per fer bona ciència gràcies a complir els ingredients per atraure i retenir talent En les 15 convocatòries de l’ERC, Catalunya ha obtingut 118 concessions: 45 Advanced Grants, 64 Starting Grants i 9 Proof of Concept Catalunya té una posició capdavantera en la recerca científica d’elit com demostren els resultats obtinguts en les convocatòries de finançament del Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC). Unes concessions econòmiques que seleccionen els projectes tenint en compte únicament el criteri de l’excel·lència investigadora. Catalunya és el segon país de la Unió Europea (UE) en concessions per milió d’habitants i se situa per davant de sistemes de recerca de reconegut prestigi mundial com els de Regne Unit, França o Alemanya. En el conjunt de l’Àrea Europea de Recerca –en que participen altres 13 Estats de fora de la UE-, Catalunya se situa en el grup dels qua- El 65% dels fons més competitius que l’ERC atorga a Espanya són per Catalunya Amb l’1,5% de la població europea, Catalunya publica el 3% dels articles científics que es fan a Europa tre països líders en concessions per milió d’habitants, únicament superada per Suïssa, Israel i Països Baixos. En les 15 convocatòries de l’ERC, Catalunya ha obtingut 118 concessions: 45 Advanced Grants, 64 Starting Grants i 9 Proof of Concept Les convocatòries Advanced Grants financen els millors projectes de recerca d’investigadors ja consolidats a nivell europeu. La seva dotació per projecte és de fins a 3,5 milions d’euros. Per la seva part, les convocatòries Starting Grants financen els millors investigadors joves i novells. La seva dotació per projecte és de fins a 2 milions d’euros. En el cas de les Proof of Concept , s’atorguen a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir la comercialització d’una idea innovadora. Aquesta línia de finançament concedeix fins a 150.000 euros per projecte. Aquestes xifres també evidencien el pes que la recerca que Però l’impacte dels ajuts de l’ERC que obté Catalunya va molt més enllà del lideratge dels rànquings. Aquestes prestigioses concessions tenen un impacte important en el sistema de recerca català ja que permeten la creació de nous grups i en consoliden els prèviament existents; afavoreixen el desenvolupament del projecte que rep el finançament; i propicien la competència ja que comporten la responsabilitat de demostrar el talent i les capacitats reconegudes per la distinció. Les xifres d’excel·lència de Catalunya en l’àmbit de la recerca europea van més enllà de les concessions ERC. Així amb l’1,5% de la població europea, els nostres investigadors publiquen el 3% dels articles científics que es fan a Europa. Quant a la capacitat de captació de projectes competitius, la de Catalunya és un 50% superior a la que li correspondria per població.
  13. 13. DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 El Pla Serra Húnter (PSH) incorporarà 500 nous professors a les universitats catalanes fins el 2020, en base a criteris d’excel·lència internacional La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) té com a objectiu atraure els millors científics i anualment incorpora 20 investigadors excel·lents 05 En la primera convocatòria del PSH, s’han formalitzat 740 sol·licituds de 482 candidats procedents de 38 països diferents Un sistema universitari i de recerca atractiu per captar talent arreu del món JORDI PLAY L’atracció i la retenció del talent és un element clau en l’èxit d’un sistema d’educació superior i recerca que es fonamenta en l’excel·lència. En aquest sentit, una de les potes del model de recerca català és la política de captació i retenció de talent competitiva i oberta al món que s’articula a través de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El programa ICREA es va impulsar l’any 2001 amb l’objectiu d’atraure els millors científics amb capacitat per liderar nous grups d’investigació o integrarse als ja existents. El balanç més d’una dècada després és un èxit, fins al punt que els 240 investigadors ICREA concentren el 42% de les concessions a projectes de recerca excel·lents que concedeix el Consell Europeu de Recerca. A més, cal destacar que cada investigador ICREA contractat genera 7 llocs de treball directes. Per tal de seguir desenvolupant la captació i la retenció de talent, s’ha desplegat una nova fase del Programa Serra Húnter (PSH) per contractar perso- lunya arreu del món. En el cas d’ICREA, el 42% dels investigadors són estrangers, majoritàriament d’Itàlia, Alemanya i Regne Unit. IMPARCIALITAT El Pla Serra Húnter incorporarà 550 nous professors a les universitats catalanes fins el 2020 nal acadèmic a les universitats catalanes amb criteris d’excel·lència internacional. Aquest instrument té com a objectiu impulsar la internacionalització del sistema d’educació superior i assolir que les universitats esdevinguin el motor principal del ICREA atrau, selecciona i contracta investigadors de primera línia internacional, mitjançant un procés de selecció basat en el talent científic desenvolupament econòmic i social a Catalunya. La primera convocatòria del PSH ha estat tot un èxit i s’han formalitzat 740 sol·licituds procedents de 38 països diferents per cobrir una oferta de 75 contractes. Pel que fa al perfil de El PSH permet avançar en una estructura docent més flexible i internacionalitzada les candidatures, més del 20% provenen d’acadèmics doctorats en prestigiosos sistemes universitaris com els dels Estats Units, el Regne Units, Alemany, Suïssa o Canadà. Així, el PSH confirma el que ja s’havia comprovat amb ICREA: l’atractiu de Cata- La filosofia del PHS és complementària a la d’ICREA. En tots dos casos, la captació de talent es fa a través de convocatòries obertes i internacionals, i en base a un procés de selecció imparcial. L’avaluació va a càrrec de comissions integrades per personalitats de reconegut prestigi internacional de l’àmbit que es valora. El 49% dels investigadors ICREA formen part dels equips de recerca de les universitats
  14. 14. 06 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ESPECIAL CONEIXEMENT Afavorir la transferència de coneixement JORDI PLAY Govern, universitats i empreses s’alien per posar en marxa el Pla de Doctorats Industrials per contribuir a la millora de la competitivitat i internacionalització del teixit industrial Amb l’objectiu d’afavorir la transferència de coneixement de les universitats al teixit productiu, s’ha posat en marxa el Pla de Doctorats Industrials. Impulsat pel Govern, a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, el nou pla compta amb el suport de les universitats públiques i privades, i del món empresarial. Així, el Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la millora de la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, al mateix temps que es reté talent i s’ofereix als estudiants l’oportunitat de desenvolupar el projecte de doctorat en una empresa. En aquest sentit, l’element essencial d’aquest pla és el projecte de recerca estratègic per a una empresa, que els participants desenvoluparan en estreta col·laboració entre la indús- tria i la universitat, on el doctorand realitza la seva formació investigadora que culminarà amb la presentació d’una tesi doctoral. Després d’una prova pilot, la primera convocatòria oficial –ja en marxa– és un èxit de participació ja que s’han rebut més de 100 sol·licituds per atreure estudiants de doctorat que vulguin desenvolupar la seva formació investigadora en un projecte de recerca en una empresa. Els 113 projectes presentats pertanyen majoritàriament als àmbits de ciències i tecnologies (27,4%), i tecnologia de la informació i les comunicacions (27,4%). També s’han rebut sol·licituds d’altres àrees com ara les ciències de la salut i biomèdiques (11,5%) o el disseny i la producció industrial (8,8%), o l’enginyeria civil i geoambiental, i l’arquitectura (6,2%), entre d’altres. Cal destacar que juntament amb les universitats catalanes, tant públiques com privades, en el Pla Participen 93 empreses diferents. El Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit productiu català La construcció inflable més gran del món és catalana Build Air, una empresa derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és l’encarregada de dissenyar la construcció inflable més gran del món: un hangar destinat a la indústria aeronàutica. El contracte signat per Build Air amb el grup industrial EADS (European Aeronautic Defence and Space Company) preveu que la infraestructura es desmunti i s’instal·li en sis ocasions durant un període de tres anys. Build Air és el que es coneix amb el nom d’spin off, una empresa derivada de la recerca bàsica realitzada des d’una universitat o un centre d’investigació. En el cas de Build Air neix del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE),vinculat a la UPC. Precisament, el CIMNE és un dels centres CERCA de Catalunya amb més spin-off derivades. Les spin-off com Build Air són un exemple dels avenços de Catalunya en la capacitat de posar la producció científica d’excel·lència al servei del teixit econòmic. A tot el país, es comptabilitzen 250 spin-off nascudes de la investigació que es fa a les Una empresa derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya obté aquest encàrrec Aquestes empreses són exemples de transferència de tecnologia i de l’avanç cap a una economia del coneixement universitats i als centres de recerca. Són exemples de la transferència de tecnologia i de l’avanç cap a una economia del coneixement. EMPRESA ESPECIALITZADA Build Air està especialitzada en el disseny i construcció de productes inflables que abasten diversos sectors com l’industrial, el militar o les emergències humanitàries. A banda de l’hangar militar que Build Air construirà a les instal·lacions que EADS té a Getafe (Madrid), l’spin off catalana és molt coneguda per haver estat l’encarregada dels accessos al circuit de Fórmula 1 de Singapur. Actualment, Build Air, creada fa 10 anys, té una facturació anual de dos milions d’euros i preveu triplicar els seus ingressos en els propers quatre anys. Un dels hangars construïts per Build Air
  15. 15. DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 07 ICFO Europa finança l’arribada al mercat de 9 projectes de recerca catalans Catalunya participa en els dos grans projectes de recerca europeus El sistema de recerca de Catalunya té 9 distincions Proof of Concept que el Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) atorga a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir la comercialització d’una idea innovadora. Catalunya és el tercer país d’Europa, juntament amb Alemanya, en rebre més reconeixements d’aquesta línia de finançament que concedeix fins a 150.000 euros per projecte. Els ajuts Proof of Concept (Prova de Concepte) es van crear l’any 2011 davant de les dificultats amb les que es troba la recerca d’excel·lència per aconseguir el finançament suficient per afrontar el cost de les primeres fases de comercialització. Els beneficiaris d’aquest finançament són investigadors que han estat reconeguts prèviament amb algun dels altres dos ajuts a la investigació que convoca l’ERC: els Starting o els Advanced Grants. L’OPORTUNITAT PER SER UN FUTUR ‘GRAPHENE VALLEY’ La presència catalana en el projecte del grafè representa una oportunitat important perquè Catalunya opti a ser un dels futurs graphene valleys d’Europa. El grafè és un nou material més resistent que l’acer, més prim que el paper, més bon conductor elèctric que el coure, més flexible que el cautxú i més transparent que el cristall.Totes aquestes característiques el criden a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI, com el plàstic va revolucionar la del segle XX. El grafè és una nou material que està cridat a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI Catalunya participa en els dos projectes guanyadors de la iniciativa de la Comissió Europea (CE) FET-Flagship, la convocatòria més ben finançada en tota la història de la Unió Europea. Aquests dos grans projectes de recerca, que mobilitzaran 2.000 milions d’euros en els pròxims 10 anys, giren al voltant del grafè –un nou material amb característiques extraordinàries– i del cervell humà. Concretament, Catalunya està present en els dos projectes a través de més d’una vintena d’institucions –centres de recerca i universitats– i entitats, com l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència, l’Institut de Recerca Biomèdica, l’Institut de Ciències Fotòniques, 14 entitats de recerca catalanes participen en la convocatòria que mobilitzarà 2.000 milions d’euros en 10 anys la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. L’objectiu de la convocatòria FET Flagship és promoure projectes de recerca d’innovació tecnològica amb projecció de futur. L’important finançament previst anirà a parts iguals entre la CE, els Estats membres i la indústria. Per tant, es tracta d’una oportunitat única de mobilitzar recursos en funció de l’aposta que realitzin les institucions i entitats participants, especialment les empreses. El projecte del grafè, que colidera l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència (ICN2), té com a objectiu revolucionar la industria amb aquest material i generar creixement econòmic i creació d’ocupació a Europa. A més de l’ICN2 que colidera, al projecte del grafè també estan presents centres com l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); universitats com l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), així com el Centre Català del Plàstic. Pel que fa al projecte Human Brain, pretén aplicar el coneixement obtingut de l’exploració del cervell en la lluita contra les malalties d’aquest òrgan. La recerca també ha de permetre desenvolupar noves tecnologies de supercomputació. Així, el projecte crearà una nova instal·lació europea en xarxa que simularà un cervell humà i n’explotarà els resultats. En aquest projecte, la presència catalana la completen 10 investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la UB, l’IRB i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). BUILD AIR FOMENTAR LA COMPETITIVITAT CIENTÍFICA ESCARLATA BLANCO Un dels reptes del model català de recerca és incrementar la massa crítica dels centres d’investigació per competir millor al món. Amb aquest objectiu, el Govern de la Generalitat impulsa, des de l’any 2012, el Programa SUMA, d’integració de centres de recerca de Catalunya. Aquesta iniciativa no es cenyeix al centres integrats en la xarxa CERCA, que es caracteritza per un model de gestió autònom . Així el Programa SUMA promou incentivar aliances entre la totalitat dels agents del sistema presents a Catalunya, tal i com recomana OCDE en els diagnòstics de la innovació (2010) i de l’educació superior (2011) a Catalunya. Unes aliances que es poden formalitzar en fusions d’institucions, en gerències compartides o en consorcis d’equipaments, entre d’altres actuacions. Durant la primera convocatòria del Programa SUMA, s’han formalitzat 6 projectes d’alian- ICN2, que pertany al CSIC. D’aquesta unió ha nascut, un nou centre, l’ICN2, que s’integra en el model CERCA i que s’erigeix en líder del clúster de la nanotecnologia del sud d’Europa. ELS CENTRES CERCA El govern impulsa el programa SUMA als centres de recerca ces diverses entre agents del sistema. Un dels més exitosos ha estat la fusió de dos centres per- tanyents a dues xarxes diferents: la l’Institut Català de Nanotecnologia (centre CERCA) amb el La xarxa de centres de recerca CERCA neix fa més de deu anys de l’aposta de la Generalitat per la creació d’un model propi caracteritzat per l’autonomia absoluta, lluny del model burocràtic espanyol. Autonomia en les polítiques d’orientació científica, recursos humans i administració econòmica però lligada a una cultura de l’avaluació amb conseqüències. Aquest model és un dels canvis més destacats del sistema català de recerca que n’ha afavorit l’excel·lència. En la voluntat de reforçar-la, el Programa SUMA promou les sinergies necessàries per situar o mantenir els centres CERCA com a referents internacionals.
  16. 16. 08 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ESPECIAL CONEIXEMENT ENTREVISTA PAUL CHRISTOU, DIRECTOR D’AGROTÈCNIO “Científics de tot el mónvolen treballar amb els investigadors catalans” El centre de recerca Agrotecnio centra les seves investigacions en agricultura, producció i tecnologia dels aliments. Quin és l’impacte que aquesta recerca té en la societat? Quines àrees clau centren les activitats científiques d’Agrotecnio? L’activitat de recerca d’Agrotècnio engloba tot el camí queva des del camp fins a la taula. Estem sopant a casa, i ens posem a la boca un tros de bistec i una fulla d’enciam de bossa, amanit amb oli d’oliva verge. Per a fer aquest àpat tant senzill, saps tot el procés què ha hagut de passar?Agrotècnio investiga què cal per a que els cereals, lavinya i altres cultius creixin en condicions sostenibles (tan per al pagès com per al medi ambient), identificant-hi els mínims d’aigua requerits, els fertilitzants més adequats i com es poden reduir els pesticides de forma que el pagès pugui aplicar els nostres coneixements a la seva terra, tot fent-lo més competitiu i per a que pugui seguir guanyant-se la vida en l’agricultura. Sempre tenint present que hem de deixar la terra en bones condicions per a les futures generacions. De la collita de cereals se’n fa pinso per alimentar vaques, gallines i porcs. Agrotecnio estudia l’efecte que l’alimentació té en aquests animals, i com trobar noves fórmules per a que estiguin sans ivisquin bé, intentant minimitzar l’administració d’antibiòtics i medicaments per tal que la seva carn sigui de la màxima qualitat. Quan al supermercat trobem els bistecs envasats, les bosses d’enciam, o l’oli d’amanir, ens sembla tan normal, però hi ha molta recerca al darrera. Agrotecnio també investiga les passes del final de la cadena, com s’ha fet l’embolcall de plàstic, que no hi hagi contaminacions microbianes, que es conservin totes les propietats nutricionals, el sabor, l’aspecte, i sobretot que aquell aliment sigui sa; així el consumidor està tranquil, perquè confia en el procés que ha sofert aquell aliment. Una de les característiques del centre és la sevavocació internacional. Quines són les col·laboracions que estableixen a Europa i el món? És imprescindible, per fer una recerca excel·lent, estar con- Lleida. Quines són les sinergies que s’estableixen entre el centre i la universitat? tínuament treballant amb investigadors d’arreu, també d’Espanya. Hi ha grups molt potents a Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda, Israel, Xina... I devegades sembla el tòpic, però és cert, per exemple, que a la Xina han fet molts estudis amb arròs i lideren mundialment certes àrees. Del panís i de les vaques, els americans en saben molt, i també els argentins... Estem ficats tots en molts projectes europeus que finança la Comunitat Europea, i on cada grup de cada país aporta el seu gra de sorra per poder arribar a un coneixement que, per nosaltres sols, no arribaríem. També, fem moltes ponències a congressos internacionals, i publiquem en revistes internacionals en col·laboració amb experts d’altres centres de recerca o universitats: així tota la comunitat científica internacional se’n beneficia, de la ciència.També enviem els nostres investigadors a fora: que coneguin les últimes tècniques, que els especialistes mundials d’una matèria els ensenyin apartats que aquí encara no coneixem, i a la inversa: els investigadors d’altres països tambévénen aquí a aprendre del què fem, perquè a Agrotècnio som referents europeus i/o mundials en la nostra matèria: microbiologia, fisiologia vegetal, biologia molecular, tecnologia dels aliments, biotecnologia aplicada, veterinària... En realitat, a un investigador li és igual de quin país siguis: tots ens entenem amb la mateixa llengua, la ciència (i l’anglès, que és la llengua franca dels científics!). “Catalunya ha experimentat un gran creixement científic en els últims anys. especialment en recerca bàsica, que és la més teòrica” En la seva experiència internacional, quina és la consideració té a l’exterior la recerca que es fa a Catalunya? Catalunya ha experimentat un gran creixement científic en els últims anys, especialment en recerca bàsica (la més teòrica). Científics de tot el mónvolen treballar amb els investigadors catalans. Ara bé, encara tenim molta feina a fer; a Catalunya encara no hem sabut prou bé com transmetre el coneixement a les empreses perquè es tornin més innovadores, almenys pel que fa referència a la part biotecnològica, i aquest és el gran repte que tenim per endavant, de fet precisament a Agrotècnio ho tenim com un objectiu prioritari. Ara, amb Agrotecnio, investigadors de diferents disciplines ens hem unit per tal de respondre a les qüestions conjuntament: ens complementem els uns als altres, i solucionen mútuament problemes als que individualment no trobàvem resposta. Hem deixat de treballar en compartiments estancs, ara tots els investigadors treballem a una. He de dir que des de que treballem plegats, la nostra recerca, tant la individual com la col·lectiva, ha sofert una millora, tant qualitativa com quantitativa, que demostra la paraula interdisciplinarietat. Llavors veus com treballem, com ens ajudem els uns als altres, i aquest valor afegit és el que val la pena, hem millorat i estem fent una recerca molt més excel·lent que la que ja fèiem per separat. També són importants les col·laboracions a nivell intern? En aquest sentit, el centre estàvinculat a la Universitat de És essencial, la relació entre el centre i la universitat. Per començar, de la universitat surten lesvocacions científiques, els investigadors del demà! A més, quasi tots els investigadors d’Agrotècnio són professors a l’Escola d’Enginyers Agrònoms. És un cercle, si fem bona recerca podem exemplificar millor els temes, engrescar més als alumnes, i així augmentarà el seu interès pels estudis i la qualitat del seu aprenentatge. El propi centre Agrotecnio forma part de l’estratègia que té la Universitat de Lleida de qualitat de la seva docència i de la seva recerca, sense l’empenta de la Universitat de Lleida aquest centre no hauria estat possible. Com a elements clau, quin paper tenen les universitats i els centres de recerca en l’avenç cap a una societat del coneixement? El resultat d’aquest cercle que formen universitats i centres de recerca és molt important per a la societat. Si el professor-científic ensenya bé transmetrà els seus coneixements científics més enllà de l’aula, ja que l’estudiant que és també ciutadania, es convertirà en difusor dels coneixement al seu entorn més proper, col·laborant amb el professor en l’avenç cap a una societat del coneixement. Per acabar, com es beneficia el centre de la seva ubicació a Lleida? Per a un científic que estudia l’agricultura, la veterinària i la tecnologia alimentària, Lleida és el paradís. Tens una Escola d’Agronòms capdavantera en recerca i en docència; tens empreses del sector agrícola i agroalimentari, associacions d’agricultors, on pots traslladar els coneixements que generes però que a més et fan saber què necessiten, què és pràctic per a ells, et fan tenir els peus al terra, no només en el món de les idees! A més, hi a una cosa especial en la cultura dels ciutadans de Lleida: el coneixement, l’amor i el respecte per la terra, pel camp, això, li asseguro, jo que he voltat molt de món, no ho havia trobat enlloc!
  17. 17. BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 COMARQUES 09 L’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, dues cares d’una moneda pel que fa a matrimonis La primera és la comarca amb l’índex de nupcialitat més alt de tot Catalunya REDACCIÓ. LLEIDA L’Alt Urgell és la comarca amb l’índex de nupcialitat més alt de tot Catalunya amb (4,1 per cada mil habitants), segons dades fetes públiques ahir per l’Idescat. L’any passat se n’hi van produir 87, un 20% més que un any abans. La segueix de prop el Solsonès (4 per mil habitants), que Mínimes sota 0 a totes les comarques lleidatanes REDACCIÓ. LLEIDA El termòmetre va caure i de valent la nit de dimarts a dimecres, sens dubte la més freda d’aquesta tardor. El mercuri va registrar mínimes per sota dels zero graus a totes les comarques lleidatanes, tant al Pirineu com a la Plana. Cal remarcar els 8.1 graus negatius que esvan registrar a Baldomar, els -7,2 de Tornabous i Oliola, els -6,3 de Vilanova de Segrià o els 6,2 negatius d’Alfarràs o el Poal. Davant l’arribada del fred intens, l’Ajuntament d’Alcarràs és un dels que ha posat en marxa el Pla Iglú per atendre les persones que no tenen un lloc on passar la nit oferint-los un aixopluc mentre duri el fred. Rescat de ramats atrapats per la neu al Pirineu REDACCIÓ. ESTERRI D’ÀNEU Els Agents Ruralsvan ajudar ahir diversos pagesos a conduir els seus ramats cap a les valls en quedar atrapats per la neu a cotes altes de la muntanya. La Granadella pregunta els veïns sobre el seu futur REDACCIÓ. LA GRANADELLA Durant els mesos d’agost a novembre la Granadella ha convocat elsveïns per establir, en unes jornades obertes de participació, els objectius generals del poble pels propers 10-15 anys. Les Borges dóna a conèixer l’oli nou REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES Quan tot just ha començat l’inici de la campanya de l’oli, la Cooperativa Sant Isidre de les Borges i La Borgenca preparen les activitats per donar a conèixer l’oli nou de la temporada. un any abans ocupava el primer lloc en el rànquing. A l’altre costat de la balança hi trobem també una comarca lleidatana: l’Alta Ribagorça, on només es vanformalitzar 1,9 casaments per cada mil habitants, un 25% menys que al 2011. Al conjunt de les comarques de Lleida, l’any passat es van PUBLICITAT produir 1.445 matrimonis, un 2% més que al 2011. A la meitat de les comarques de Lleida, l’any passat esvan produir menys enllaços que un any abans, si bé van augmentar al Pla d’Urgell, el Jussà, la Segarra o l’Urgell. Malgrat això, arreu es produeixen menys matrimonis que abans de la crisi econòmica. Una parella ballant el dia del seu casament
  18. 18. 10 TROBADA DONES RURALS BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 Bell-lloc analitza les desigualtats d’oportunitats per a la dona rural És el tema de la 7a edició de la Trobada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, que se celebra dissabte REDACCIÓ. BELL-LLOC D’URGELL L’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, a través de la Regidoria de la Dona,vol commemorar un any més el Dia Internacional de les Dones Rurals celebrant la7a edició de la Jornada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, que enguany porta per títol Dona i territori: desigualtat d’oportunitats. Els actes es celebraran a sala de conferències de la Incubadora d’Empreses de Bell-lloc, excepte el dinar i la pausa-cafè, que es duran a terme a la Sala de la Societat Cultural Recreativa. Avui és el darrer dia per formalitzar la inscripció per participarhi i té un cost de 10 euros, que inclou assistència, material, esmorzar i dinar. Per formalitzar-la, cal portar la butlleta del díptic informatiu degudament emplenada a les oficines de l’Ajuntament o bé fer la inscripció online mitjançant l’enllaç de la portada del web de PUBLICITAT l’ens municipal (www.belllloc.cat). L’alcalde de Bell-lloc, Ramon Cònsola; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; la regidora de la Dona de Bell-lloc, Montse Segura; i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, seran els encarregats d’inaugurar la jornada a 2/4 de 10 del matí. Mentre que la cloenda de l’acte comptarà amb la presència de la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté. A banda d’expertes del sector, a la trobada també hi participaran diverses dones que exposaran les seves experiències pel que fa a la reorganització familiar o el paper de les dones en política. Cal destacar que mentre durin les ponències, hi haurà servei de guarderia gratuït per a nens i nenes de 3 a 12 anys, d’ús exclusiu per a les persones inscrites que ho hagin sol·licitat. AJUNTAMENT DE BELL-LLOC D’URGELL La jornada va aplegar 200 persones l’any passat Unes 200 dones es van aplegar l’any passat a Bell-lloc d’Urgell en la sisena Trobada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, les xerrades i taules rodones de la qual van versar sobre El paper de la dona rural en el desenvolupament històric i econòmic del nostre país. PROGRAMA D’ACTES DISSABTE, DIA 30 DE NOVEMBRE 09.00h. Acreditacions 09.30h. Inauguració. Amb la participació de Ramon Cònsola, alcalde de Bell-lloc d’Urgell; Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida: Montse Segura, regidora de la Dona a l’Ajuntament de Bell-lloc; i Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones 10.00h. Ponència DONA PROFESSIONAL I VINCLE TERRITORIAL, a càrrec de Mireia Baylina, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona 10.30h.Taula rodona LA REORGANITZACIÓ FAMILIAR DE LES DONES PAGESES. Moderada per Laura Ibànyez, gerent de l’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya). Amb la participació de Mònica Montferrer (Pujalt, Anoia), Brigitte Garolera (Serinyà, Pla de l’Estany), Ester Gomis (Vilallonga del Camp, Tarragonès), Maria Rosa Dea (Fondarella, Pla d’Urgell) i Prisca Meyer (Corroncui, Alta Ribagorça) 11.15h. Pausa-cafè 11.45h. Taula rodona LA REPRESENTATIVITAT DE LES DONES EN EL MÓN POLÍTIC. Moderada per l’advoca- da Sílvia Requena. Amb la participació de Mercè Valls, alcaldessa de Torà; Rosa Amorós, diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l’Ajuntament d’Isona; Francina Vila, regidora de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Carrera, diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Cunit; i Dolors Rovirola, alcaldessa de Vilademuls 12.30h. Taula rodona DONA EMPRENEDORA: LA REALITAT DE L’EMPRESA EN L’ÀMBITTERRITORIAL. Moderada per Rosa Palau, exsecretària general de la UGT a Lleida. Amb la participació d’Aurembiaix Baldomà (Belllloc), Maria Roman (Pla de l’Estany), Anna Lafont (Barcelona) i Ares Prades (Llesp, Alta Ribagorça) 13.15h. Cloenda a càrrec de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; i l’alcalde de Bell-lloc, Ramon Cònsola. Modera l’acte la presentadora de Lleida TV Mariví Chacón 13.30h. Dinar cloenda Avui és el darrer dia per formalitzar les inscripcions per assistir a la jornada, el preu de la qual és de 10 euros. Es poden formalitzar al web www.bell-lloc.cat
  19. 19. ACTUALITAT 11 BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 El PSOE expedienta els 14 diputats ‘infidels’ del PSC ARXIU El PSOE ha obert aquest dimecres un expedient als 14 diputats del PSC al Congrés, entre ells la diputada lleidatana Tere Cunillera, per trencar la disciplina de vot, el passat 29 d’octubre, quan esvan abstenir sobre la iniciativa d’UPyD que proclamava que el dret a decidir és de tot el poble espanyol. Fonts parlamentàries han confirmat que els diputats han rebut una carta del grup socialista en què se’ls informa de la mesura i se’ls atorga un termini d’una setmana perquè presentin les al·legacions que estimin oportunes. El coordinador dels diputats del PSC, Albert Soler, elaborarà una única resposta a la demanda d’explicacions per part de la direcció del grup socialista.Una vegada rebi les al·legacions del PSC, la direcció decidirà si imposa una multa als socialistes catalans, que esvan desmarcar del suport del PSOE a la moció Pérez Rubalcaba, líder del PSOE, ha expedientat els diputats del PSC d’UPD contra el dret dels catalans a decidir el seu futur. L’episodi del passat 29 d’octubre va ser el segon en vuit mesos en què el PSC es va saltar la disciplina de vot i, en les dues ocasions, va ser per iniciatives relacionades amb el procés sobiranista de Catalunya, cosa que va multiplicar les veus a les files del PSOE, i també del PSC, que reclamaven una ruptura entre tots dos partits. En la primera ocasió, 13 diputats socialistes catalans al Congrés van votar a favor de les resolucions de CiU i d’ICV sobre el dret a decidir, mentre que Car- El líder dels socialistes a Madrid,Tomás Gómez, ha consumat aquest dimecres la seva amenaça de deixar el seu escó al Senat si el PSOE no trencava el pacte que ha fet amb el PP per renovar el Consell del Poder Judicial (CGPJ). Gómez va demanar a Alfredo Pérez Rubalcaba que el grup socialista no recolzés la candidaturadeGerardoMartínezTristán, jutge del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, a vocal de l’òrgan de govern dels jutges. me Chacón no va votar. Llavors, van ser multats amb la sanció més alta que recull el reglament intern del grup, 600 euros. Aquesta aquesta vegada el càstig podria ser inferior perquè els parlamentaris del PSC novan votar en contra sinó que es van abstenir. Merkel tanca una “gran coalició” amb els socialistes TOMÁS GÓMEZ DIMITEIX AL SENAT Mas crida a no reproduir els errors de l’Estatut Absolt el mosso que va pegar David Fernàndez L’alternativa al ‘no acord’ és ‘un desastre total’ En el desallotjament de la Plaça Catalunya AGÈNCIES. BOMBAI El president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir de matinada des de Bombai (Índia) una crida per no tornar a reproduir en la consulta sobiranista els errors polítics de la negociació de l’Estatut. “És el que temo”, ha arribat a afirmar, i per això ha tret importància al retard en l’acord sobre com sol·licitar a l’Estat la consulta, però ha instat tots els partits a “fer-ho de forma diferent i millor” que amb l’Estatut. Pel líder de CiU arribar ara a un acord és “bastant més difícil” que amb l’Estatut però en aquesta ocasió “no hi pot no haver-hi un acord” perquè, ha alertat, l’alternativa és “un desastre total”. AGÈNCIES. BARCELONA Un jutge ha absolt el mosso d’esquadra que va donar diversos cops de porra a l’ara diputat de les CUPDavid Fernàndez durant el desallotjament de la plaça de Catalunya del 27-M, a l’estimar que la seva actuació va ser proporcionada, encara que adverteix que li va donar més cops seguits del previst en els protocols de l’ús de porres. L’absolt és el subinspector de les brigades ARRO dels Mossos Jordi Arasa, responsable de l’operatiu en el desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona, per al qual Fernàndez demanava penes de multa i indemnitzacions per 1.300 euros. PUBLICITAT El Senat italià expulsa Silvio Berlusconi després de ser condemnat per corrupte Perd la immunitat relativa davant els altres processos en marxa contra ell AGÈNCIES. ROMA Silvio Berlusconi ja no és senador, ni forma part del Parlament italià, i amb això ha perdut també la immunitat relativa. La seva expulsió ha estat acceptada aquest dimecres pel ple de la Cambra alta. L’exclusió ha estat votada en aplicació de la llei anticorrupció, aprovada al desembre, que imposa l’expulsió del Parlament als que hagin estat condemnats a una pena superi- ARXIU Silvio Berlusconi or als dos anys. Dos tribunals de Milà havien condemnat el líder de la dreta a quatre anys de presó i a cinc (rebaixats a dos) d’allunyament de càrrecs públics, sentències ratificades aquest agost pel Suprem italià. Berlusconi ha renunciat a estar present al Senat, per evitar la humiliació de ser acompanyat a la porta després de votar. Centenars dels seus seguidors han fet protestes al carrer. AGÈNCIES. RIGA El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, ha anunciat aquest dimecres la dimissió en ple del Govern que encapçala per l’enfonsament d’un centre comercial a Riga que va ocasionar 54 morts, dijous de la setmana passada. El cap de l’Executiu letó ho ha anunciat després de reunir-se amb el president, Andris Berzins. “Tenint en compte la tragèdia del centre comercial i les seves circumstàncies, és necessari un Govern que tingui el suport d’una majoria clara al Parlament”, ha assenyalat Dombrovskis, que ha subratllat que assumeix “la responsabilitat política” de l’accident. La dimissió deixa en una situació complicada Letònia, que al gener ha d’entrar a formar part de l’eurozona. Per trencar la disciplina, el 29 d’octubre, abstenint-se en la iniciativa d’UPyD AGÈNCIES. MADRID Dimiteix el govern de Letònia per un accident AGÈNCIES. BERLÍN El bloc conservador alemany liderat per la cancellera, Angela Merkel, va arribar ahir, després d’una llarga nit de negociacions, a un acord amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) per governar els pròxims quatre anys en una “gran coalició”. L’acord es produeix a dos mesos que Merkel aconseguís en les eleccions una victòria que lava deixar a cinc escons de la majoria absoluta, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), l’ala bavaresa de la Unió Socialcristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD). L’últim escull que haurà de superar aquest acord serà la consulta a la militància socialdemòcrata.
  20. 20. 12 ESPORTS BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 El Madridvenç i serà 1r de grup a la Champions, i la Reial Societat, fora Els blancs van superar amb facilitat el Galatasaray (4-1), tot i jugar bona part del partit amb un menys AGÈNCIES. MADRID El Reial Madridva confirmar ahir la seva classificació com a primer de grup de la Champions, després de superar un Galatasaray (4-1), tot i que els turcs van jugar més de la meitat del partit amb un jugador menys, després que l’àrbitre expulsés Sergio Ramos per agafar un rival per la samarreta. Els blancs no van fer un bon partit, però amb la seva pegada (gols de Bale, Arbeloa, Di Maria i Isco) enva tenir prou per superar el conjunt turc. Els donostiarres, impotents La Reial Societat va caure amb rotunditat amb el Xàkthar (4-0) El Bayern de Pep segueix sense fallar El conjunt muniquès va superar el CSKA de Moscou a domicili (1-3) UEFA.COM L’altra cara de la moneda va ser la Reial Societat, queva confirmar els pitjors pronòstics i va quedar fora de la segona fase després de caure amb claredat amb el Xàkthar Donetsk (4-0), en un nou partit dels donostiarres en competició europea. Altres resultats d’ahir Man. City. 4 - Viktoria, 2. Leverkusen, 0 - ManU, 5. Juventus, 3 - Copenhague, 1. Anderlecht, 2 - Benfica, 3. PSG, 2 - Olympiacós, 1. CSKA, 1 - Bayern M., 3. Gareth Bale celebra el seu gol, que obria el marcador al Bernabéu PUBLICITAT Ecclestone: “El problema es Ferrari o es Fernando?” El cap de la F1 dubta AGÈNCIES. MADRID Bernie Ecclestone, en una entrevista concedida al diari Marca, afirma que no té clar qui és el culpable de la falta de triomfs de Ferrari: “No sé si el problema és Ferrari o Fernando. Espero que no hagi perdut l’entusiasme que tenia. El problema és que si creu que l’equip no pot donar-li el cotxe que espera, perdrà entusiasme. És lògic, no?” I és que, segons Ecclestone, la gent pensa que el nom de Ferrari és suficient per guanyar i no és així. No obstant això, l’home fort de la Fórmula 1 creu que el panorama canviarà el proper any, ja que està segur que Luca Cordero di Montezemolo, president de Ferrari, “posarà molt més en l’equip la temporada que ve i gràcies a això esveurà un altre Ferrari”. Ecclestone té clar, si més no, que no es poden comparar Alonso i Vettel. “Són diferents. Diferents com a pilots i com a persones”.
  21. 21. PROPOSTES 13 BONDIA DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ENTRA A bondia.cat SI VOLS INFORMAR-TE DE MÉS ACTES CULTURALS Exposicions Exposició a benefici de Mans Unides Antic Casal de Joventut Republicana (av. Blondel, 64). Fins el 4 de desembre treball cinematogràfic i que plantegen una profunda reflexió sobre el paisatge. Destaquen les fotos de la Zona Zero a Nova York. El Silencio Fundació Tekhnikós. C/ Sant Pere Claver, 47. Verdú. Fins al 22 de desembre Centre Cultural El Casal. Almacelles. A les 20.00 hores. Els Armats de Lleida presenten la xerrada col·loqui amb Xavier Caufapé, metge especialista en medicina esportiva i Marta Ferrusola (membre de la sectorial d’esports de CDC). Presentació del llibre a càrrec de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Tallers Salut i amistat Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega. A les 20.00 hores Museu de la Noguera. Balaguer Fins el 23 de febrer El caminant davant el congost C/ Enric Granados, 19 entrèsol. A les 19.30 hores La petjada dels jueus a Catalunya O rei o res Exposició de pintures i mercadet de labors on, a través de l’adquisició d’articles, es pot col·laborar en projectes humanitaris. Un món d’oportunitats Cicle de caminades organitzades per la Paeria de Cervera. Primera conferència de les tres programades, amb el títol El patrimoni dels jueus a la Catalunya medieval. Noves descobertes, a càrrec de Jordi Casanovas, doctor en filologia hebrea . Aquest cicle de conferències es fa amb motiu de la propera inauguració de la exposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348. El desembre de 2007Yen Chun Lin, nascuda aTaiwan l’any1960,va exhibir a la fundació una mostra de la seva obra plàstica sobre seda. Enguany, en l’exposició El Silencio veurem l’expressió de l’artista en un àmbit més auster i profund, en el qual empra el traç fosc sobre papers de diferents qualitats, gruixos i textures i entensions, tot convidant l’espectador a una reflexió sobre l’origen i l’essència de totes les coses. Exposició sobre el conte Jaume d’Urgell, amb més de 150 objectes dels segles XIV i XV, entre els quals està la talla de la Mare de Déu d’Almatà. Créixer en família Ateneu Popular de Mollerussa. C/ Camí del Palau, 11 baixos. A les 20.30 hores Catalunya i la guerra de Successió Conflictes i responsabilitats és el títol de la xarrada, emmarcada en el cicle Créixer en família. L’Ateneu organitza la conferència Homenatge a Josep Sunyol i Garriga, president del Barça. L’altre president assassinat, a càrrec de l’escriptor Jordi Badia. Adenaueriel“miraclealemany” Inauguració de la mostra (19.00) itinerant, emmarcada en la commemoració del tercer centenari de la Guerra de Successió que se celebrarà l’any 2014. Lleida: de la postguerra als anys seixanta Sala d’exposicions. Planta 1 del Centre de Cultures (Cappont). Fins el 9 de gener Exposició fotogràfica de Ramon Borràs. Energia CaixaFòrum. Lleida. Fins el 19 de gener del 2014. Exposició que pretén informar sobre la importància de preservar el medi i conscienciar la població de la necessitat de fer un ús eficient dels recursos energètics. Presenta un panorama de les energies del segle XXI i proposa una immersió en el concepte científic d’energia. Wim Wenders Photographs Fundació Sorigué. Fins el 30 de març del 2014. Exposició fotogràfica sobre el cineasta alemany. La mostra presenta una selecció de fotografies panoràmiques de gran format, fetes pel director durant els darrersvint anys, de forma paral·lela al seu Conferències Biblioteca Jaume Vila. Mollerussa. A les 18.30 hores. CaixaForum. Av. Blondel, 3. A les 19.00 hores Conferència sobre el polític alemany, reconstructor moral, polític i econòmic de l’Alemanya devastada pel nazisme i un dels polítics europeus que va tenir un papel actiu en la reconciliació francoalmenya en l’Europa de postguerra. Violència de gènere Biblioteca Pública. Lleida. A les 19.00 hores. Xerrada sobre la violència de gènere i les polítiques per a la seva prevenció i eradicació, a càrrec de Rosa Amorós. S’emmarca en la commemoració del dia contra la violència masclista. Com fer un estudi de mercat Sala d’actes del CEI. Cervera. A les 19.00 hores. Homenatge a Josep Sunyol i Garriga Palma. Centre de Recursos Juvenils. A les 18.00 hores. Cal inscripció prèvia a: joventut@paeria.cat o al tel. 973700666 L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya de 13 tallers informatius que es poden seguir des del centre juevenil de la Palma. El d’avui dijous, porta per títol #mónAustràlia. Els reptes jurídics davant la crisi Auditori del Centre de Cultures (Cappont). A les 09.30 hores Inauguració de les 23s Jornades Jurídiques a càrrec de Teresa Areces (secretària general de la UdL) i Alfons Conesa (director de l’Agència Catalana del Consum). Literatura Projecte del pantà de l’Albagés Conèixer Martí i Pol Xerrada del projecte de la presa del pantà de l’Albagés a càrrec de Josep M. Serra, director tècnic d’AcuaEbro. Tots volem el millor per ella (+12). 16.00, 18.00, 20.00, 22.05 Gran piano (+12). 16.30, 18.10,19.50, 21.50 Esto no es una cita (+12) (HD). 16.35, 20.25 El estudiante (+12) (HD). 18.20, 22.05 Principal Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38 Capitán Phillips (+12). 16.40, 19.20, 21.45 Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es El juego de Ender (+7). 16.30, 19.20, 22.20, •00.30 Blue Jasmine (+12). 16.15, 18.15, 20.15, 22.15, •00.15 Séptimo (+12). 16.30, 18.30, 20.30, 22.15, •00.15 Thor: el mundo oscuro (+7). 16.30, 19.30, 22.20,•00.30 Malavita (s/c). 16.00, 18.10, 20.20, 22.25, •00.30 Plan en Las Vegas (+12). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30, •00.30 Los juegos del hambre: en llamas. 16.10, 19.10, 22.10 Somos los Miller (+16). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30, •00.30 ¿Quién mató a Bambi? . 16.10, 18.10, 20.10, 22.10,•00.10 Insidious 2 (s/c). 16.15, 18.20, 20.25, 22.30, •00.30 Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02 La por (+12) (català). 15.00, 19.15, 19.30,20.45, 22.55 La cabaña en el bosque (+16) (VOS) (dl. a dj.) 16.30, Don Jon (+16). 15.00 El médico alemán (dl. a dj.) +16). 16.15. La mirada del amor (+7). 17.45 Sala de Juntes del 2n pis de la Facultat de Lletres (Rectorat). A les 19.00 hores Concursos Epistolae Bases de participació: www.guerracivilalcoletge.cat 1r certamen literari de cartes sobre la GuerraCivilespanyola,ambtotselsseus anversos i reversos, en format de carta. Aquestes es poden presentar fins el 30 de novembre del 2013. El veredicte es farà públic el dia 8 de gener del 2014, coincidint amb el 75è aniversari de la caiguda d’Alcoletge a la guerra civil. VII Premi Mila de Periodisme per a la igualtat de gènere a Lleida www.paeria.es/politiquesigualtat Tel. 973 700 461 o al correu elèctronic: politiquesigualtat@paeria.cat Projecció del documental Guatemala. Rescatant la memòria, de Gemma Garcia i Iolanda Parra. Posteriorment Daviv Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona impartirà una conferència. Filmets per la convivència Biblioteca central comarcal. Tàrrega. A les 20.30 hores. Projecció devuit curtmetratges quevolen fer reflexionar l’espectador sobre la immigració i els factors socials que l’envolten. Diversos Espai Màrius Torres de la Biblioteca Pública. Lleida. A les 18.00 hores. Una flor per un projecte Trobada del grup de lectura fàcil entorn l’obra No estem mai sols. Conèixer Miquel Martí i Pol, de Carme Pérez Arnau. Trobada delsvoluntaris/es que han treballat en la confecció de les flors per a Una flor per un projecte. El projecte és Cinemes Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26 Cinema i drets humans Xerrada a càrrec de Jordi Gatnau, coaching. Xerrada emmarcada en el seminaris de creació d’empreses innovadores. Albagés. A les 19.00 hores Projeccions Biblioteca Comarcal Jaume Vila. Mollerussa. A les 20.30 hores Jornades Esports Plaça Joan Salat. Cervera. 09.30 hores. Coach Museu comarcal de Cervera. Fins el 5 de gener del 2014. la Criobiopsia, extracció de mostres en fred de part del tumor que apareix dins el bronqui, permetent un anàlisi de la mostra net, ràpid i precís. Beneficis de l’activitat física Sala d’actes de l’Hospital Arnau de Vilanova. A les 18.00 hores La Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida, juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya -demarcació de Lleida- obren la convocatòria per a la presentació de treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les dones en tots els àmbits. El termini de presentació dels treballs finalitza el proper 31 de gener del 2014. Premi Ramon Roca Boncompte Informació i bases: www.firatarrega.cat/formació/premiramon-roca-boncompte Quarta edició del premi convocat per Ros Roca Group i FiraTàrrega amb una dotació de 6.000€. El guardó té com a objectiu erigir-se en una eina útil en la recerca d’estudis culturals, estant obert a aquelles investigacions que girin al voltant de l’anàlisi o recerca en el camp de la gestió cultural. Els originals es poden presentar fins el 15 d’abril del 2014 enviant-los al correu electrònic de Fira de Tàrrega. PROGRAMACIÓ I HORARIS DEL 22 AL 28 DE NOVEMBRE. (°) Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres, dissabte i vigílies de festius. Un cerdo en Gaza (apta). 19.20 Todas las mujeres (+12). 21.00 La vida de Adèle (+16). 22.00 El postre de la alegría (+7). 15.00 Sister (+16). 21.20 Una familia de Tokio (+7) (VOS). 22.30 Una familia de Tokio (+7). 18.55 JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Plan en Las Vegas (+12). °11.30,°13.30, 15.30, 17.30, 19.30, 21.30, •23.30 Plan en Las Vegas (+12). °12.30,°14.30,16.30, 18.30, 20.30, •00.30 Gravity (+16) (3D). °12.0, °13.40, 15.20, 17.00 Thor 2: El mundo oscuro (+7) (3D). 18.40 Thor 2: El mundo oscuro (+7).°11.30, °13.40, 15.50, 18.00, 20.10, 22.20, •00.30 La huida (+16) (HD). 20.50, 22.40, •00.35 El juego de Ender (+7). °11.40,°13.50, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30, •00.40 Somos los Miller (+16). °12.25,°14.25, 16.25, 18.25, 20.25, 22.25, •00.25 Doraemon i Nobita Holmes (apta) (català). °12.00, °14.30, 16.25, 18.20 Pacto de silencio (+12). 20.10,22.20, •00.30 Turbo (apta). °11.30, °13.20, 15.10, 17.00,18.50 Retornados (+12). 20.40, 22.30, •00.15 Epic: el mundo secreto. °11.45,°13.40, °15.30 El mayordomo (+12). 17.25, 19.45, 22.05, •00.25 Justin y la espada del valor (apta). °12.15, °14.00 Una casa en Córcega (+7). 16.05, 17.45, 19.20, 21.05, 22.40, •00.15 Los juegos del hambre: en llamas (+16). °11.30, °14.10, 16.50, 19.30, 22.10, •00.50 Los juegos del hambre: en llamas (+16). °12.50, 15.30, 18.10, 20.50, •23.30 Blue Jasmine (+12). °12.00, °13.55, 15.50,17.45, 19.40, 21.35, •23.30 El pequeño mago (apta) (HD).°11.30, °12.55, 14.20, 15.50, 17.15 Malavita (+16) (HD). 18.40, 20.40, 22.40. •00.40 Zipi y Zape y el club de la canica (apta). °12.30, °14.10, 15.50, 17.30, 19.10, 20.50 Insidious: Capítulo 2 (+16). 22.25, •00.25 ¿Quién mató a Bambi? (+16). °12.20, °14.00, 15.40, 17.20, 19.00, 20.40, 22.20, •00.00 Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds. 18.00, 20.40, 23.30; Dg. 16.15, 19.00; Dl. 22.15 Los juegos del hambre: en llamas (+12) (Digital HD). Dv. 22.30; Ds. 20.10, 22.45; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15 Epic: el món secret (apta) (Digital HD). Ds. 18.15 El postre de la alegría (+7). Dv. 22.30; Ds. 18.20, 20.20; Dg. 16.20, 18.20; Dl. 22.15 Mud (+12). Ds. 22.30; Dg. 20.00 Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds. 17.15, 20.00, 22.40; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15 Grand Piano (+12). Dv. 22.30; Ds. 20.00, 22.30; Dg. 16.00, 18.15, 20.00; Dl. 22.15 Amics per sempre (apta). Ds. 18.15; Dg. 16.15 Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. El mayordomo (+12). Dv. 22.15; Ds. 22.15; Dg. 19.30 Les aventures de Tadeu Jones. Ds. 19.15; Dg. 17.30 Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta). Ds. 18.15; Dg. 17.00 Capitán Phillips (+12). Ds. 22.30; Dg. 19.30; Dl. 22.15 Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta). Dis. 18.15; Dg. 17.00 Prisioneros (+16). Ds. 22.30; Dg. 17.00, 19.30; Dl. 22.15 El Casal C/ Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 47. www.circusa.com Les aventures de Tadeu Jones (apta). Dg. 17.00 Rush (+12). Dg. 20.00 La Lira C/ Barcelona, 1. Tremp - Tel.: 973 11 92 11. www.circusa.com Thor: el mundo oscuro (+7) (Digital HD). Ds. 22.15; Dg. 19.30; Dl. 22.15 Els Croods (apta) (Digital HD). Dg. 17.00.

×