Adober

El qui adoba pells

Terminologia
Adobar: Assaonar les pells, llevar-ne el pèl i fer-lo adquirir i
conservar la fle...
Barreter / Sombrerer

Persona que fa barrets /
Fabricant o venedor de capells

Terminologia
Barret: Peça de roba o d’altra...
Bugadera

Dona que té per ofici fer bugada per a altri

Terminologia
Bugada: Sèrie d’operacions que tenen per objecte nete...
Carboner

Home que fa o ven carbó

Terminologia
Carbó: Substància sòlida, lleugera, negra, combustible, que s’obté
destil·...
Carreter

Home que té per ofici fer carros
Home que té per ofici menar carro
Terminologia
Carreteria: Ofici del carreter, ...
Cerer

Persona que elabora la cera o ven ciris i
candeles de cera

Terminologia
Cereria: Botiga de cerer.
Cera: Substància...
Escombrer

Fabricant o venedor d’escombres

Terminologia
Escombra: Utensili compost d’un feix de branques primes o de
palm...
Espardenyer

Persona que fa o ven espardenyes

Terminologia
Espardenyeria: Ofici, obrador o botiga d’espardenyer.
Esparden...
Forner

Qui fa o ven pa

Terminologia
Fornada: Quantitat de pa, que es cou d’una vegada en un forn.


A Igualada...
Els fo...
Modista

Persona que es dedica a fer vestits o
capells per a senyores

Terminologia
Modisteria: Professió, treball i obrad...
Naiper

Fabricant de naips

Terminologia
Naips: Carta de jugar.


A Igualada...
Destacava el fabricant de naips, Jaume Gar...
Planxadora

Persona que es dedica a planxar

Terminologia
Planxador: Habitació o lloc on es planxa la roba.
Planxa: Instru...
Guixaire

Qui treballa en la fabricació del guix.
Persona que treballa el guix recobrint
parets i sostres, o bé en un tall...
Teixidor

Que teixeix; que té per ofici teixir

Terminologia
Teixidor: Sala o cambra on està instal·lat el teler o els tel...
Terrissarire

Qui fa o ven terrissa

Terminologia
Terrisseria: Indústria, obrador o botiga de terrissaire.
Terrissa: Terra...
Pastor

Qui mena bestiar a pasturar, especialment
animals de llana

Terminologia
Pasturar: Menar animals a alimentar-se de...
Filadora

Persona que fila

Terminologia
Filador: Lloc on filen.
Filar: Reduir a fil una matèria tèxtil, vegetal, animal o...
Sabater

El qui fa o ven calçat

Terminologia
Sabateria: Obrador o botiga de sabater.


A Igualada...
El 1880 hi havia cat...
Sastre

Qui té per ofici fer vestits,
especialment d’home

Terminologia
Sastreria: Ofici, obrador o botiga de sastre.


A ...
Manyà

El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres
objectes de ferro per a edificis i mobilitat

Terminologia
Manyeria: ...
Boter

Persona que té per ofici fer bótes de fusta,
de cuiro
Terminologia
Bota: Recipient de fusta de forma aproximadament...
Campaner

Fabricant de campanes
Qui té per ofici tocar les campanes
Terminologia
Campanar: Torre o extrem superior d’una e...
Mainadera

Dona o noia encarregada de guardar un
infant o infants

Terminologia
Mainada: Conjunt de criatures d’una casa.
...
Picapadrer

El qui talla i pica la pedra
per a la construcció

Terminologia
Pedra: Matèria mineral que constitueix les roq...
Rellotger

Qui es dedica a fabricar o
compondre rellotges

Terminologia
Rellotgeria: Obrador o botiga.
Rellotge: Instrumen...
Fuster

Qui treballa la fusta i fa mobles i altres
objectes d’aquest material
Terminologia
Fusteria: Art i ofici de fuster...
Perruquer

El qui té per ofici tallar els cabells,
afaitar, etc
El qui fa o ven perruques

Terminologia
Perruca: Cabellera...
Cisteller

Qui fa o ven cistells, cistelles i altres
coses de canyes o vímets

Terminologia
Cistelleria: Lloc on es fabriq...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

3,814 views

Published on

Exposició que presenta imatges d'oficis que s'exercien a Igualada a principis del segle XX i dels quals hi ha constància fotogràfica a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Aquestes fotografies foren exposades del 3 al 20 de juny de 2009, a la Biblioteca Central d'Igualada.

Organitzen: Arxiu Comarcal de l'Anoia i BCI.
Disseny: espaiGràfic (Igualada)

Published in: Art & Photos, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,814
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,291
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

  1. 1. Adober El qui adoba pells Terminologia Adobar: Assaonar les pells, llevar-ne el pèl i fer-lo adquirir i conservar la flexibilitat convenient, per mitjà de tanins (com escorça de roure, de castanyer, de sumac, etc.). Adoberia: Botiga o casa on treballen els blanquers adobant les pells. A Igualada... Les adoberies apareixen documentades des del segle XIV. Va arribar a ser el gremi més important d’Igualada. Refrany Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell. FOTO: AFMI. Josep Sagristà Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  2. 2. Barreter / Sombrerer Persona que fa barrets / Fabricant o venedor de capells Terminologia Barret: Peça de roba o d’altra matèria que s’adapta al cap per cobrir-lo i no té ventalla. Barreteria: Obrador de barreter. Sombrereria: Lloc on es venen els capells. A Igualada... L’any 1570 es presenten les Ordinacions del gremi de barreters o sombrerers. Al segle XX, no n’hi havia fabricant, però sí venedors de barrets i capells. Refrany Al sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred. Tants caps, tants barrets. FOTO: L’ABANS. Antoni Roset Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  3. 3. Bugadera Dona que té per ofici fer bugada per a altri Terminologia Bugada: Sèrie d’operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. Bugaderia: Cambra o departament on hi ha les piques, cossi, caldera i foganya per fer bugada. A Igualada... Com a molts altres pobles i ciutats, les dones anaven a fer la bugada als safareigs, vora el riu o el rec. La bugadera rentava a mà la roba d’altri. Refrany A cada bugada es perd un llençol. Tota dona ben casada, fa bon sol quan fa bugada. FOTO: L’ABANS. Frederic Palomas Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  4. 4. Carboner Home que fa o ven carbó Terminologia Carbó: Substància sòlida, lleugera, negra, combustible, que s’obté destil·lant o cremant incompletament llenya o altres matèries orgàniques. Carboneria: Dipòsit gran o botiga de carbó. A Igualada... Un personatge conegut d’Igualada, era en Josep Guilera a qui tothom anomenava “Carboneret”, per ser fill de carboners, encara que ell no es dediqués a aquest ofici. Era molt aficionat a la fotografia. Refrany El mes de gener és el millor per al carboner. Ni dona d’hostaler ni sàrria de carboner. Carbonera que no es fa per a tu, deixa-la cremar. FOTO: AFMI. Procopi Llucià Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  5. 5. Carreter Home que té per ofici fer carros Home que té per ofici menar carro Terminologia Carreteria: Ofici del carreter, i lloc on s’exerceix. Carro: Vehicle format d’un empostissat horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d’un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bèsties que l’estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses. A Igualada... A l’any 1880 hi havia sis constructors de carros i el 1925, n’hi havia set. La majoria es trobaven al carrer de la Soledat i a la rambla de Sant Ferran. És molt coneguda la Diligència Igualadina. Refrany Carreter molt renegaire si no és bèstia no li falta gaire. No és bon carreter qui no ha bolcat tres vegades. Qui el carro unta, els dits ajunta. FOTO: AFMI. Basas Riba Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  6. 6. Cerer Persona que elabora la cera o ven ciris i candeles de cera Terminologia Cereria: Botiga de cerer. Cera: Substància groguenca, blana, fàcilment fusible, que les abelles segreguen i en fan la bresca, i que degudament elaborada serveix per a la il·luminació i per a altres usos. A Igualada... A finals del segle XIX hi havia dues cereries, totes dues al carrer del Born. El 1880, Josep Cardona, consta com a “cerero sin ser confitero”, a la Matrícula industrial de l’Ajuntament d’Igualada. També eren cerers els de Cal Brunzent. Refrany A casa del cerer ningú se’n va al llit a les fosques. Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany. Qui la cera ha d’ablanar, les ungles s’ha de cremar. FOTO: AFMI. Procopi Llucià Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  7. 7. Escombrer Fabricant o venedor d’escombres Terminologia Escombra: Utensili compost d’un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l’extrem d’un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a llevar la pols, pedruscall i altra brutícia. Escombriaire: Home encarregat d’escombrar el carrer i replegar-ne la brutícia. A Igualada... Eren molt típiques les nadales que tant els escombriaires com els carters passaven per Nadal. Refrany Escombra nova, escombra bé. L’un per l’altre, la casa sense escombrar. FOTO: L’ABANS. Albert Clotet. Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  8. 8. Espardenyer Persona que fa o ven espardenyes Terminologia Espardenyeria: Ofici, obrador o botiga d’espardenyer. Espardenya: peça de calçat que té la sola de cànem o d’espart. A Igualada... El 1880 hi havia quinze espardenyers i el 1900, sis. La Bona Espardenya és una botiga que té més de 125 anys. Entre els diferents tipus d’espardenya hi ha la dita “Igualadina” Refrany Déu ens guard d’espardenya que es torna sabata. Anar amb una sabata i una espardenya. FOTO: AFMI Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  9. 9. Forner Qui fa o ven pa Terminologia Fornada: Quantitat de pa, que es cou d’una vegada en un forn. A Igualada... Els forns tradicionals eren de llenya i els forners treballaven sempre de nit. Refrany L’any dolent el forner posa content. El bon forner no deixa la pasta a mig fer. Ni forner sense pastera ni camí sense drecera. FOTO: L’ABANS. Torras Carvajal Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  10. 10. Modista Persona que es dedica a fer vestits o capells per a senyores Terminologia Modisteria: Professió, treball i obrador de modista. A Igualada... A totes les cases es cosia, però hi havia locals, els cosidors, que acollien una bona colla de noies i confeccionaven peces de roba per a altri. Refrany Móres a l’esbarzer, sastres i modistes al carrer. FOTO: ACAN. Mercedes Vich Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  11. 11. Naiper Fabricant de naips Terminologia Naips: Carta de jugar. A Igualada... Destacava el fabricant de naips, Jaume Garcia Fossas, que va vendre la fàbrica a l’empresa Fournier i que encara avui dia conserva els dibuixos fets per Garcia Fossas. Refrany Ni en barca no t’embarquis ni en cartes no t’embranquis. Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca. FOTO: AFMI. Josep Sagristà Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  12. 12. Planxadora Persona que es dedica a planxar Terminologia Planxador: Habitació o lloc on es planxa la roba. Planxa: Instrument compost d’una peça de ferro feixuga, molt llisa per sota i amb una ansa a la part superior, que serveix per a allisar la roba o per donar-li brillantor. A Igualada... Les dones acostumaven a portar a una planxadora professional les peces de roba més delicades, que no volien planxar a casa. Algunes famílies benestants tenien contractada una dona per planxar la roba de casa Refrany Roba estesa, sol espera. Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada. FOTO: L’ABANS. Antoni Aguilera Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  13. 13. Guixaire Qui treballa en la fabricació del guix. Persona que treballa el guix recobrint parets i sostres, o bé en un taller fent motllures o peces conformades Terminologia Guix: Sulfat de calci hidratat, que, en deshidratar-se parcialment per la calcinació, dóna una substància blanca que, feta pasta amb aigua, s’endureix ràpidament i per això s’empra en la construcció i en l’escultura. A Igualada... Entre els anys 1920 i 1930, hi havia tres fàbriques de guix, que subministraven el guix per fer escultures i motllures per a les cases als mestres imatgers. Refrany Guix i calç, tapen molts de mals. No adormir-se el guix a la galleda. FOTO: ACAN. Josep Castelltort Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  14. 14. Teixidor Que teixeix; que té per ofici teixir Terminologia Teixidor: Sala o cambra on està instal·lat el teler o els telers, on es teixeix. Teler: Aparell o màquina per a teixir. A Igualada... El primer document on consta que hi havia teixidors és del 1282, però va ser a finals del segle XIX, amb més de 3.800 persones treballant a les fàbriques de teixits, que la ciutat es va convertir en un gran centre industrial. Refrany Tenir mala peça al teler. De cànem podràs canviar, però de teixidor no. On hi ha teixidor no mana el llançaire. El lli ben filat dóna drap doblat. FOTO: AFMI. Procopi Llucià Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  15. 15. Terrissarire Qui fa o ven terrissa Terminologia Terrisseria: Indústria, obrador o botiga de terrissaire. Terrissa: Terra cuita. Objecte o objectes de terra cuita, com olles, cassoles, gerres. A Igualada... L’any 1880 hi havia tres terrissaires amb forn. A Piera, a l’any 1948, hi havia tres ceramistes. Refrany Cada terrisser alaba les seves olles, i encara si són foradades. FOTO: AFMI. Procopi Llucià Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  16. 16. Pastor Qui mena bestiar a pasturar, especialment animals de llana Terminologia Pasturar: Menar animals a alimentar-se de l’herba dels camps. Refrany Ahir pastor, i avui senyor. Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada. FOTO: ACAN. Angelina Abadal Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  17. 17. Filadora Persona que fila Terminologia Filador: Lloc on filen. Filar: Reduir a fil una matèria tèxtil, vegetal, animal o mineral. A Igualada... Ofici molt lligat a la indústria del teixit i que s’exercia bàsicament a petits tallers i obradors a les mateixes cases, on les dones combinaven les tasques domèstiques amb la filatura. Refrany A tota bona filadora li cau el fus. Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira. FOTO: ACAN. Josep M. Secanell Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  18. 18. Sabater El qui fa o ven calçat Terminologia Sabateria: Obrador o botiga de sabater. A Igualada... El 1880 hi havia catorze sabaters, el 1900 dotze, i el 1925 només dos fabricants de sabates. Durant els anys 1903 a 1915, es va publicar la revista La Zapateria práctica, de la qual va ser el director, Antoni Miserachs. També s’anomenen sabaters els qui reparen sabates usades. Refrany Com més bon sabater, més roïnes sabates. Per fer de sabater aprenentatge cal fer. FOTO: AFMI Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  19. 19. Sastre Qui té per ofici fer vestits, especialment d’home Terminologia Sastreria: Ofici, obrador o botiga de sastre. A Igualada... L’any 1880 hi havia deu sastres “que se limita a la confección de ropas”, i nou el 1900. Els sastres podien vendre o no les teles per a la confecció de les peces. Refrany Cent sastres, cent teixidores i cent moliners, tres-cents lladres. Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners. Comptes de sastre, un desastre. Dits de sastre no embruten el drap. Un bon sastre, de retalls se’n fa una jupa. FOTO: ACAN. Bas Torner Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  20. 20. Manyà El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro per a edificis i mobilitat Terminologia Manyeria: obrador de manyà. A Igualada... A l’any 1900, hi havia 5 manyàs, però segur que moltes fàbriques tenien el seu propi manyà. Refrany Si ho saps fer, posa-hi les mans i no et fiïs de manyans. FOTO: ACAN. Ramon Godó Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  21. 21. Boter Persona que té per ofici fer bótes de fusta, de cuiro Terminologia Bota: Recipient de fusta de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que serveix per contenir vi o altres líquids i té una cabuda variable de quatre càrregues en amunt. Boteria: Obrador o botiga de boter. A Igualada... Fins a l’any 1920 hi havia dos boters, l’un al carrer de l’Argent i l’altre al carrer del Vidre. Als anys 1950 només consta un boter al carrer de la Soledat Refrany Una mala poda costa una bóta. Aigua de gener omple bótes i celler. De gota en gota s’omple la bóta. FOTO: L’ABANS. Frederic Palomas Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  22. 22. Campaner Fabricant de campanes Qui té per ofici tocar les campanes Terminologia Campanar: Torre o extrem superior d’una església, on estan col·locades les campanes. Campana: Instrument de metall, semblant a un vas cilíndric amb la boca més ampla, que està suspès boca per avall i sona per percussió d’un braç mòbil que té en el seu interior o d’un martell exterior. A Igualada... No hi havia fabricants de campanes. Hi havia, però, un campaner que, des del segle XV, era l’encarregat de tocar les hores. Solia ser un sabater o sastre que instal·lava el seu taller dalt el campanar. Refrany Cada campaner toca les seves campanes. Boig serà el campaner que pels Reis toca a bon temps. Cada campana fa el seu so. FOTO: ACAN. Josep Castelltort Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  23. 23. Mainadera Dona o noia encarregada de guardar un infant o infants Terminologia Mainada: Conjunt de criatures d’una casa. A Igualada... Les mainaderes eren contractades per les famílies benestants i és habitual trobar fotografies de les mainaderes amb els fills més menuts de les cases. Refrany A la mainada i als gats, no els tinguis aviciats. De pollets i de mainada, poseu-ne una bona llocada. FOTO: ACAN. Ignasi M. Colomer Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  24. 24. Picapadrer El qui talla i pica la pedra per a la construcció Terminologia Pedra: Matèria mineral que constitueix les roques. A Igualada... Als anys 1950 hi havia dos picapedrers, i a la fotografia es pot veure el que va fer la creu de la font de la plaça de la Creu. Refrany La pedra fora de la mà, no se sap on va. Qui treballa en pedra, ni creix ni medra. FOTO: L’ABANS. Joan Molla Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  25. 25. Rellotger Qui es dedica a fabricar o compondre rellotges Terminologia Rellotgeria: Obrador o botiga. Rellotge: Instrument destinat a comptar el temps i assenyalar l’hora que és. A Igualada... El 1880 hi havia un “relojero dedicado a la composición de relojes”. També Domingo Viñals tenia una botiga de rellotges a l’illa de cases que hi havia al mig de la plaça de l’Ajuntament. Refrany El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos. Quan la senyora es prepara, el rellotge es para. El millor rellotge i la millor campana és menjar quan es té gana. FOTO: ACAN. Josep Castelltort Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  26. 26. Fuster Qui treballa la fusta i fa mobles i altres objectes d’aquest material Terminologia Fusteria: Art i ofici de fuster. Lloc on treballen els fusters. Fusta: Matèria dura i fibrosa que forma la major part del tronc i branques dels arbres i arbusts. Fustam: Conjunt de fusta; objectes de fusta. A Igualada... A les contribucions industrials, es distingeix entre fuster i ebenista. L’ebenista s’anomenava “ebanista sillero”, però moltes vegades també feia de fuster, per tirar endavant el negoci en èpoques de poca feina. Refrany Cada fusta té son grop. Ésser de bona fusta. FOTO: AFMI. Serra Mercader Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  27. 27. Perruquer El qui té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc El qui fa o ven perruques Terminologia Perruca: Cabellera postissa. Perruqueria: Botiga de perruquer; obrador de perruquer. A Igualada... El 1900, el pare del pintor modernista, Gaspar Camps, tenia una perruqueria i feia perruques. Refrany La millor raó, unces de perruca. FOTO: AFMI. Josep Sagristà Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia
  28. 28. Cisteller Qui fa o ven cistells, cistelles i altres coses de canyes o vímets Terminologia Cistelleria: Lloc on es fabriquen o venen cistells, cistelles i altres objectes de canyes o vímets. Cistell: Recipient fet de joncs, canya, vímets, etc., entreteixits, de base circular o ovalada, amb la boca més ampla que la base i amb una ansa gran de banda a banda. A Igualada... El 1880 només hi havia un cisteller. L’any 1902 no hi havia cap cisteller, però si un “sillero de paja”. Refrany Qui fa un cove fa un cistell. Qui fa un cistell en fa cent si li donen vímets i temps. FOTO: ESPAI GRÀFIC. Lluís Jubert. Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia

×