Your SlideShare is downloading. ×
0
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Grup6
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Grup6

3,086

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,086
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
48
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. El naixement de Roma La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar Mediterrani , ells l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar). Roma va ser el bressol d’aquesta civilització, situada al riu Tíber, a la península Itàlica, estaven situats en un lloc estratègic, justament al mig del Mediterrani.
  • 3. Tots els llocs que Roma conqueria eren sotmesos a la seva autoritat, tot i que a vegades establien pactes. Adquirien la llengua (llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva manera de viure. En canvi els que s’hi resistien passaven a ser esclaus. L’imperi es dividia en províncies, les quals pagaven impostos a Roma i estaven sota l’autoritat d’un governador.
  • 4. La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans bessons anomenats Ròmul i Rem , que van ser criats per una lloba.Ròmul i Rem eren descendents d’ Enees , un heroi de Troia. Ròmul, segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.
  • 5.  
  • 6. Les etapes de la història Segons la llegenda, Roma va ser fundada l’ any 753aC. Dos dels pobles més importants eren els etruscos , al nord , i els llatins , al centre. Van construir diversos poblats en una zona coneguda com els set turons , de la unió dels quals va sorgir la ciutat de Roma. La història de Roma va tenir tres etapes: la monarquia , la república i l’ imperi.
  • 7. La monarquia (753aC-509aC) Roma va ser governada per un rei escollit pels representants de les famílies més importants de les ciutats : els patricis . El rei era auxiliat pel senat , una assemblea formada pels senadors , que eren els caps de cada una de les famílies principals. En el segle VI aC. Els etruscos van conquerir Roma. Els pobladors de Roma no van acceptar mai l’autoritat etrusca. Per això es van enfrontar amb els etruscos fins que els van guanyar. L’any 509 aC, el darrer rei etrusc, Tarquini el Superb , va ser destronat per una revolta. Els reis de la monarquia van ser: Ròmul, Numa Pompili, Tul·li Hostili,Sevi Tul·li, Luci Tarquini Prisco i Luci Tarquini el Superb.
  • 8. La república (509aC.-27aC.) La república tenia tres institucions principals: -Els comicis , assemblees en que es reunien els ciutadans romans per votar les lleis i triar els magistrats. -Les magistratures , els diferents càrrecs de govern. Els magistrats més importants eren els dos cònsols , que dirigien el govern i l’exèrcit. -El senat , la institució més important de la república.Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d’actuació als magistrats. Les seves decisions eren acutades sense discussió possible. En la república va haver tres problemes: les batalles entre patricis i plebeus , les guerres púniques i les guerres macedòniques .
  • 9. - Patricis i plebeus En la república la societat es dividia en dos grans grups: els patricis, minoria formada per les famílies més riques i poderoses, i que deien que descendien dels fundadors de la ciutat, i els plebeus, que eren la resta. Els patricis tenien tots els drets polítics(ser magistrat i formar part del senat). Els plebeus van lluitar per igualar la situació. En el segle V aC van aconseguir que un representant, el tribú de la plebs defensés els seus interessos al senat. Les diferències entre patricis i plebeus van anar desapareixent, fins que en el segle IV aC els plebeus ja podien ser magistrats i senadors.
  • 10. - Les guerres púniques Durant la república , Roma va conquerir molts territoris . La conquesta del sud d’ Itàlia va fer que els interessos de Roma entressin en conflicte amb els de Cartago, una potencia del nord de l’Àfrica , als territoris de l’actual Tunísia. Hi va haver tres guerrres entre romans i cartaginesos , conegudes amb el nom de guerres púniques , les quals van durar més de 100 anys (264aC-146aC). La més important va ser la Segona Guerra Púnica , en la qual es van enfrontar el general cartaginès Anníbal i el romà Publi Corneli Escipió . Anníbal va estar a punt de conquerir Roma , però al final les legions romanes el van vèncer. Després de la victòria, Roma va estendre el seu poder per les dues ribes del Mediterrani.
  • 11. Les guerres Macedòniques Les guerres Macedòniques van transcorre entre el segles III i II aC, enfrontant a Roma amb Macedònia . Així intervenint en les guerres púniques. Roma va aconseguir un pacte de pau amb Macedònia per poder-se centrar en les guerres púniques contra Cartago.
  • 12. - La crisi de la república <ul><li>En el segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana . Es van produir diverses revoltes populars i fins i tot una rebel·lió d’esclaus dirigida per Espàrtac . </li></ul><ul><li>El poder dels militars va anar augmentant i per aturar el desordre van formar triumvirats , aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps. A roma i va haver dos triumvirats: </li></ul><ul><li>El primer triumvirat format per Juli Cèsar, Cras i Pompeu . L’entesa entre tots tres es va trencar ben aviat i, després d’una guerra civil, es va imposar Juli Cèsar. Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assolir els màxims poders. El 44 aC va ser assassinat . </li></ul><ul><li>- El segon triumvirat va ser format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi , els tres, partidaris de Cèsar. Després d’un seguit de guerres, Octavi va aconseguir el control. </li></ul>
  • 13. L imperi (27aC.-235dC.) L’any 27aC, Octavi va rebre el títol d’ August ( escollit pels deus ). La primera cosa que va fer va ser liquidar els seus enemics i pacificar la situació. Només aleshores es va atrevir a iniciar una nova forma de govern:l’imperi. Octavi August va ser el primer emperador de Roma . L’emperador acumulava tots els poders: presidia el senat; era el cap suprem de l'exèrcit i el pontífex; dirigia la política exterior, dictava les lleis i decidia els tributs. Els emperadors disposaven del seu càrrec per tota la vida i designava la persona que els havia de succeir. El senat va continuar existint, però es limitava a ratificar les decisions de l’emperador. En els segles I i II dC., el món romà va assolir el màxim esplendor i poder , amb emperadors com August, Claudi, Vespasià, Trajà i Marc Aureli. Aquest període es coneix amb el nom de pax romana ( pau romana). Roma i la resta de ciutats es van omplir de grans construccions i obres públiques. A més hi va haver un desenvolupament econòmic molt fort gràcies al gran creixement del comerç.
  • 14. La crisi del segle III i la recuperació del segleIV El principi del segle III l’Imperi romà va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials . Pagesos i militars van estendre l’anarquia. Les ciutats van ser saquejades i van provocar el col·lapse del comerç, els emperadors van anar perdent el poder. Els germànics van envair les fronteres romanes i els pressionaven per l’est. Quan Dioclecià va arribar a ser emperador, va iniciar un període de reformes destinades a superar la crisi. Els canvis van aconseguir sanejar l’economia. L’emperador Constantí va tolerar el cristianisme, va traslladar la capital a Constantinoble i va enfortir la burocràcia. L’any 375 dC els huns van penetrar en el territori dels germànics, que van fugir i van travessar les fronteres de l’Imperi. Des d’aquell moment , els germànics van ser inparables. L’any 395 dC l’Imperi es va dividir en dos per facilitar-ne la defensa: l’Imperi romà d’Occident , amb capital a Roma, i el d’Orient , amb capital a Constantinoble.
  • 15. La fi de l’Imperi romà L’Imperi d’Occident va desaparèixer l’any 476 a causa de la debilitat dels seus emperadors. En canvi el d’Orient va durar 1000 anys més, però va passar a dir-se Imperi Bizantí
  • 16.  
  • 17. Una societat desigual
  • 18. Una economia pròspera
  • 19. Les ciutats Les ciutats eren els centres principals de l’Imperi. Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant dels dos eixos principals: el cardo , que anava de nord a sud i el decumanus , que anava d’est a oest. A la cruïlla d’aquests dos eixos , s’hi situava el fòrum , una plaça central en que tenia lloc la vida política, cultural i social.
  • 20.  
  • 21. Grans constructors i enginyers - Innovacions tècniques Els romans eren uns constructors excel·lents. Els edificis romans eren molt sòlids. Estaven construïts amb dos materials nous: el ciment i el formigó. Al principi els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va estendre l’ús de l’arc, la volta i la cúpula. Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres amb mosaics. Els mosaics s’elaboraven amb petites peces de colors que s’incrustaven en guix fresc.
  • 22. - construccions principals Les obres arquitectòniques romanes tenien un sentit pràctic, és a dir, es destinaven a satisfer les necesitats de la població. Solien ser monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiesin els edificis sentissin que els romans eren molt poderosos. Els edificis importants es concentraven al fòrum ( temples i basíliques ). Hi havia edificis per a l’oci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i termes. Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets importants i grans victòries ( arcs de triomf i les columnes ). Tot l’imperi estava ple de vies de comunicació, com ara calçades, ponts i aqüeductes
  • 23. La vida quotidiana - Els aliments La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bàsics com ara el pa , les verdures , la fruita i el peix . Amanien els plats amb oli d’oliva i la beguda preferida era el vi . - El vestit La vestimenta més comuna dels romans era la túnica fins als genolls de màniga curta. La túnica se cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir o cànem. La toga era una peça gran de roba que tan sols podien dur els ciutadans romans i que es ficava a sobre de la toga. Les dones duien una estola , túnica fins als peus. Sobre l’estola duien un mantell i al cap un vel .
  • 24. -Treball i oci Els romans es llevaven aviat. Després de rentar-se i esmorzar, començaven a treballar. Al migdia acabaven la jornada laboral i, després de dinar, dedicaven el seu temps a l’oci.
  • 25. -Les domus Les famílies més riques vivien en cases unifamiliars , generalment d’una sola planta, anomenades domus. Les finestres d’aquestes cases no donàvem al carrer, sinó que les habitacions s’organitzaven al voltant d’un pati central pel qual entrava la llum.
  • 26. -Les insulae Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gairebé sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones mes humils. Es construïen en fusta i maons i , generalment, eren de molt mala qualitat. Una única escala portava a totes les dependències i no tenien aigua corrent. En cas d’incendi eren unes autèntiques rateres.
  • 27. - Les vil·les Les viles eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa , semblant a una domus, on vivien els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil·les hi havia algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les premses .
  • 28.  
  • 29.  
  • 30. Les creences (Religió) Els romans eren politeistes i creien principalment en tres déus: Júpiter, Juno i Minerva , als quals es coneixia com tríada capitolina. Van construir temples per fer els ritus religiosos. El capitoli era el temple dedicat a la tríada capitolina. Els romans tenien un petit altar a casa on retien culte als lars , penats i els manes . En temps de l’emperador August i els seus successors els emperadors eren considerats déus. Els romans, també retien culte als déus dels pobles conquerits. Els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religiós en els temples, generalment consistia en sacrificis d’animals.
  • 31. El cristianisme <ul><li>En el segle I dC va néixer una nova religió, el cristianisme, fundat per Jesús de Natzaret. </li></ul><ul><li>La base del cristianisme la constitueixen tres idees: </li></ul><ul><li>- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant seu. </li></ul><ul><li>Els éssers humans han d’estimar-se i perdonar-se . </li></ul><ul><li>Els que es comportin d’acord amb aquest ideal tindran com a premi la vida eterna després de la mort . </li></ul><ul><li>Aquest missatge va preocupar els dirigents jueus, que veien perillar el seu poder. Van acusar Jesús i el van lliurar al governador romà Ponç Pilat , que el va condemnar a morir a la creu. Jesús va ressucitar al tercer dia. </li></ul>
  • 32. - El cristianisme religió oficial La situació dels cristians va canviar quan l’any 313 l’emperador Constantí els va concedir llibertat religiosa i els va permetre fer els seus ritus en públic. Es van construir les primeres basíliques . L’any 380 Teodosi va declarar el cristianisme l’única religió oficial de l’Imperi romà . Es van prohibir la resta de les religions i els que adoraven altres déus van ser perseguits. Es va organitzar l’església. El papa va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. Els bisbes es reunien en concilis per definir i precisar els aspectes principals de la doctrina cristiana.
  • 33. - La persecució Després de la mort de Jesús, els àpostols van continuar estenent el seu missatge. Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els seus morts en catacumbes , que eren galàries subterrànies. Els cristians van ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l’emperador i perquè barrejaven a les esglésies pobres i rics, romans i bàrbars.
  • 34. La Hispània Romana
  • 35. Ibers, celtes i colonitzadors En el primer mil·lenni aC, la península Ibèrica estava dominada per dues culturs diferents: la celta i la ibera. A més hi havia colònies fenícies i gregues a la costa mediterrània. Els ibers s’estenien pel sud i l’est de la penínsulades del segle VIII aC. Els celtes havien entrat a la península a través dels Pirineus i s’havien establert a la Meseta i a la costa atlàntica.
  • 36. - La manera de viure dels ibers Vivien en poblats emmurallats situats en zones elevades. S’organitzaven en tribus , governades per un rei o reietó . Hi havia nobles , guerrers , pagesos, comerciants, artesans i esclaus. Economia: -Agricultura, ramaderia, mineria, artesania, comerç. Adoraven divinitats principalment femenines .Cultes en els temples o santuaris . Incineraven els morts i n’introduïen les cendres en urnes .
  • 37. - La manera de viure dels celtes Vivien en castres , pobles emmurallats i elevats. S’organitzaven en tribus , formada per clans , formats per famílies . L’ economia era autosuficient (agricultura, pasturatge, caça, metal·lúrgia...) No coneixien l’escriptura i feien poques manifestacions artístiques . Els sacerdots s’anomenaven druides . Incineraven els morts.
  • 38. Cartaginesos i romans En el segle VII aC els cartaginesos van dominar les colònies fenícies i van fundar colònies a la península. L’expansió dels cartaginesos va topar en el segleIII aC amb el poder de roma, i es van enfrontar en les guerres púniques . En la segona, va passar en part a la península Ibèrica.
  • 39. La conquesta romana <ul><li>Un cop derrotats els cartaginesos, els romans, interessats en les riqueses de la Península, van decidir ocupar-la. Les zones que havien mantingut contactes amb els pobles colonitzadors no van oferir dificultats, però els pobles del centre, de l’oest i del nord peninsular s’hi van resistir. </li></ul><ul><li>La conquesta es va dur a terme en tres fases: </li></ul><ul><li>En una primera fase, entre els anys 210 i 170 aC, els romans van conquerir la costa mediterrània i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir . </li></ul><ul><li>Entre els anys 154 i 133 aC, es va emprendre la conquesta de la Meseta , que va ser llarga, per l’oposició dels lusitans (vençuts l’any 139 aC) i els celtibers (van resistir a la ciutat de Numància fins que els romans la van arrasar el 133 aC. </li></ul><ul><li>Entre els anys 29 i 19 aC, es va emprendre la conquesta del nord peninsular . Els galaics, els càntabres i els àsturs van ser derrotats per l’emperador Octavi August , però van quedar pobles sense sotmetre, com els vascons. </li></ul><ul><li>L’any 19 aC, l’emperador August va donar per acabada la conquesta d’ Hispània , que és com els romans van anomenar aquestes terres. </li></ul>
  • 40. - Les províncies Per controlar millor la península Ibèrica, els romans van dividir Hispània en diverses províncies i al capdavant de cadascuna hi van posar un governador . El nombre de províncies va créixer a mesura que augmentava el control romà del territori. Al final del segle III s’havien creat cinc províncies: Bètica , Lusitània , Tarraconense , Gal·lècia i Cartaginense.
  • 41. La societat hispanoromana Es dividia en homes lliures i esclaus. Entre els homes lliures, les famílies procedents de Roma i les persones relacionades amb els patricis tenien grans extensions de terra i riqueses enormes. Després hi havia les principals famílies indígenes , que ocupaven càrrecs de govern importants a la Península. Per sota dels grups anteriors hi havia la plebs, formada per artesans, botiguers, petits propietaris agrícoles, etc. Els esclaus eren els habitants de les ciutats indígenes que s’havien revoltat contra els romans i que com a càstig van ser esclavitzats.
  • 42. L’economia Roma va aprofitar al màxim els recursos naturals d’Hispània. L’ agricultura , amb el blat , la vinya i l’ olivera com a conreus principals, es va perfeccionar amb la introducció del guaret , l’arada romana i el regadiu . Els correus es generaven en grans latifundis treballats per esclaus. La principal riquesa que els romans van explotar a Hispània van ser els metalls , especialment l’or, la plata, el coure, el ferro, el plom i el mercuri. La indústria es basava en la producció d’àmfores, oli, vi, lli, espart i salaó de peix. El comerç es va desenvolupar gràcies a la creació d’una xarxa de comunicacions molt densa i a la circulació de monedes romanes. Hispània exportava blat, oli, salaons, lli, metalls i esclaus, i importava productes de luxe.
  • 43. La romanització <ul><li>Els pobles que habitaven la Península abans de la conquesta de Roma van acabar assimilant la cultura romana. Aquest procés rep el nom de romanització i Hispania va ser una de les províncies més romanitzades de l’Imperi. </li></ul><ul><li>El llatí es va imposar sobre les llengües indígenes, de les quals només es van conservar algunes paraules. </li></ul><ul><li>Es van implantar les lleis de Roma: el famós dret romà . </li></ul><ul><li>La religió també van canviar. La major part d’Hispània adorava els déus romans i a partir del segle II es va començar a estendre el cristianisme. </li></ul><ul><li>Les ciutats van ser centres d’expansió de la manera de viure i la cultura romanes. També van construir una xarxa molt densa de calçades per comunicar-les. </li></ul><ul><li>L’ art va florir: teatres de Mèrida i Sagunt; amfiteatres de Tarragona, Mèrida i Itàlica; pont d’Alcántara; i aqüeductes de Segòvia i Tarragona. </li></ul><ul><li>Les legions van expandir la cultura romana. </li></ul>

×